#288 - La Penya del Morro del 13/6/2013

Bona tarda, us parla David, amador, el futbolista, Barcelona i Joan Verdú ha anunciat que et deixa l'Espanyol al mig que han vist a marxa després de 4 temporades en què ha estat un dels referents de l'equip. Verdú, dels capitans de la plantilla, considera que el Club Blanqueblau no ha apostat prou fort per la seva continuïtat. I empala amb això, amb el que puguin pensar la família, amb el que pensin la gent més propera a mi, que és el que em volia quedar aquí i si no ha pogut ser, no queda naltre, torno a insistir, que és un dia trist per mi, perquè no hi ha intenció de seguir aquí molts anys, retirant-me a seguir es potser m'hauria encantat, però si pel que sigui no s'ha arribat on a cop, doncs, bueno, haurà de seguir. D'altra banda, al centre d'esforçabadell, el president Joan Soteras condiciona la seva continuïtat al carrer que canvi a un canvi de rum en les relacions amb els màxims accionistes, el dirigent assegura que el canvi a les tres persones que el màxim accionista té dins del Consell, en aquests sentits Soteras, ha carregat contra el japonès Masato Horia, Domingo Lozano i Antonio Salguero, a més a Tillyat, el directiu Miquel Arroyos de Transfuga. I aquesta tarda el president del Barça, Sandro Rossell, compareix a la tradicional roda de premsa per fer balanç de la temporada. Espereu que parli del tema més i d'altre bandeu cèviose, Cristian, entrenador del Barça B, que haurà d'anar a l'exercició del seu contracte per una temporada més. I notícies en xarxa. En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, el 98.0 de la F.A.M. i a tot el món, a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro. Bona tarda, Sant Just, com esteu, benvinguts al programa de les tardes de Radio d'Esvern. Us parlo i ho saludem el Jordi Gómez, que és d'hora i cincleset del vespre, això és la penya del morro. Bona tarda, benvinguts al programa de les tardes de Radio d'Esvern. Gràcies, bona tarda. Saludem a l'equip habitual del programa, el cap de banda de la qualitat Sant Just, que és Carme Verdo, i moltes gràcies, Carme. Avui venen de Vallgurgina, per cercar Carme. Hem rebut un missatge d'un oient a la penya del morro a robajime.com, que em diu que té una comunió el dia 8 de juliol, i no sap quin dia acabo. Quin dia acabo el 8 de juliol, Carme? Dilluns. Dilluns, ja us haig d'anar al Manel. Si voleu saber qualsevol dia en què cau de la setmana, que és el dia 8 de juliol. Avui parlarem amb un ex col·laborador de la ràdio Pablo Wesley, que treballa fa anys a la productora de Jazz Music, que ens explicarà com funcionen els programes com el número 1 per dins. Avui parlarem d'educació canina amb l'Albert Capapey, que ens vol parlar d'un dels ensinistradors de gossos més importants, i el darrere de les eleccions de l'Escola de Madrid. Avui parlarem amb un ex col·laborador de la ràdio Juan Juan, i l'anarga de la segona hora. Amb els bunis de Sant Just. El Dani Martínez i el Joan Chirivella estaran desplaçats al nou equipament de Sant Just, les escoles per parlar amb l'Olaguer Masjuan, director dels tallers de música. Després d'aquest equipament s'ha inaugurat durant aquest mes d'abril, també tindrem la Júlia per parlar de la selectivitat i llibres amb l'Arnau Consul. La penya del Morro, un programa amb més Morro que penya. O, a mi, de més, penya com un cop. Passa, jo continuo sort d'una orella i mitja. A Catalunya Torrino, avui, a mi, tinc un tap de sere molt important. Tinc un saco de mat. Brotícia. No ho sabem, perquè és la sere que genera el cos. No és que sigui brotícia. És que la sere no s'ha de treure, diuen. Clar, atura les defenses, la pols que puguin entrar, els bitxos... Però, clar, genera un tap. Generant un tap, i llavors m'ha dit que... Per tant, jo estic com en una manera de submerir. Com si fes un programa sota l'aigua, a tota l'estona. Molt agradable, tot plecat. En fi, repassem els trending topics i els temes més comentats del dia d'avui a Twitter, amb la Cristina Barra. És Cristina, bona tarda. Hola, bona tarda, Cristina, que ja sé que ho ve de més del Twitter. Ja he fet la penya del Morro, i comencem parlant del PSC, perquè avui ha sigut trending topic. Pere Navarro ha comentat que, de suprimir, directament als concerts basc i de la Barra, doncs, perquè ara, al finançament, també... Doncs va ja ha comentat tot plegat, eh, que ara que parla Pere Navarro, perquè l'última que parla sobre suspendre la monarquia és trending topic. Per tant, entenc que algú n'estirà a votar. Sí, té una notícia. Avui el tema era suspendre directament el conveni que tenen la Barra amb el tema fiscal. I justament ja s'ha sabut la resposta, Jordi, és que el partit socialista obri a Espanyol ha rebutjat aquesta proposta per part de Pere Navarro. Comencem amb els comentaris, i de cas d'estarquem la pregunta que fa el tio Spike, directament al mateix Pere Navarro, que diu que serà el pròxim. Demana que no plogi durant l'estiu perquè el PSC es deprimeixi. Seguim amb el comentari de la Nútria Roja, que diu que el PSOE pacta amb el PP mentre que el PSC demana eliminar el concert basc. Partit sense orientació estratègica del PSOE. I acabem amb el Xavier Garrós, que diu que creia que el federalisme del PSC precognava concert per a totes les pedracions, amb lleugera a quòtats de solidaritat. Avui també ha sigut en dintòpic Joan Verdú i l'Espanyol, perquè el migcampista anuncia que se'n va d'aquest equip després de quatre temporades no ha d'acceptar l'última oferta de renovació feta pel club. Els motius asseguren al jugador que no només han estat econòmics, com hem escoltat fa un moment ara el vullet i de la xarxa. Comencem pel comiat que li dedica el Marrè Mundo, que diu si a la vida i a l'Espanyol hi haguessin més persones com Joan Verdú, o moltes sort. Seguim amb el... Perdó, vull que se'n va, no? Se'n va. Tu t'aniria millor. Sí, la gent marxés, però vol dir que és una bona persona, no? Perdó... Seguim amb el dubte d'Anatxo Julià, que diu que quan es van posar diners i ploren, sempre em queda el dubte de si ploren de pena o d'emoció. I acabem amb l'aposta que fa el Denver, que diu que la marxa de Joan Verdú té tots els números per anar-se'n a la reial societat. Molt bé, gràcies Cristina. A la segona hora més trenent tòpics, continuem el programa, ho fem per l'anara... de l'actualitat s'enjustenca. Ja sabeu que durant aquesta setmana, justament fa dos anys, que es reinicia el mandat a l'Ajuntament de Sant Jordes d'Arden. Estem, per tant, a l'equador d'aquest mandat, i és hora i temps de fer balans. Balans de dos anys de mandat a l'Ajuntament de Sant Jordes. Han passat ja quasi bé tot a les formacions polítiques, per la ràdio, durant els matins, el programa Justa de la Fusta, que conduix, de mare excel·lent, Carme Verdoy, Carme Verdoy. No siguis pilota. Bé, és que em poso sèrio perquè és política local, i com m'escolti la ràdio, depèn de l'Ajuntament. Per tant, ja està al seu servei, també. Bé, avui ha passat per la ràdio, Sergi, és aquí, portaveu de Junts per Sant Just, que són esquerres republicans amb més regrupament, més grups independents i també una persona... Una persona que passava per allà, també, des de Junts per Sant Just, ha fet una valoració positiva de la primera meitat del mandat, de l'actual govern municipal. Segura també que s'ha de treballar més en temes socials, als propers dos anys de govern, i Sergi Sergi ha fet aquestes valoracions en l'equado del mandat, que és una mica el perquè. Estem fent aquest espai en començar el programa sempre, d'una d'aquesta setmana, cosa que està molt bé, Carme, perquè molta gent no sap ni què hi ha a l'Ajuntament. Què és el que ha comentat Sergi Sergi? Segur que no és un mandat fàcil, però que l'executiu ha sabut gestionar bé. I considera que la feina que s'ha fet fins ara, des del govern municipal, és bona. Recordem que Junts per Sant Just, té un sol regidor a l'Ajuntament, i que van refegar govern després de tot un mandat a l'oposició, considera però que en els objectius bàsics, amb l'arrest de l'associació de govern, estan d'acord. Tot i així, segur que s'ha de treballar molt més, com deies ara, en temes socials, de cara al futur, avançant-se una mica a tot el que pugui passar. I pel que fa a les carteres del seu partit, recordem que són cultura i patrimoni, i també xarxes socials. Creu que la feina està mig fe, però que la tasca que ha fet fins ara és positiva. I, per exemple, referent a xarxes socials, considera que des de l'Ajuntament s'han anat fent passos per obrir-se i per apropar-se a la ciutadania, com ara amb la renovació de la pàgina municipal, amb el podcast dels plans, que també està a través d'aquesta pàgina web. I assegura, Sergi, que la relació amb els partits de l'oposició també és positiva, això ho han dit més o menys tots, que l'escodefensa el seu model de gestió, però sempre diu que fan valoracions constructives. I referent a la llei de reforma de l'administració local impulsada des de Madrid, seguir considera que és un projecte duríssim i que és impensable que es pugui arribar a aplicar. I, d'altra banda, també referent al debat sobiranista, creu que la posició d'esquerra és clara i la tens a... Hi ha moltes coses, no? Carme, veig. Bé, veig dient els temes que no em sento, eh, perdó. No tens bé? Em sento amb interferències. Em sento una semilla que també hauríem tapat la ser a l'orelló. Me n'hem comentant els temes que hem parlat cada dia, no he sentit. És que em molesta molt. Per al programa, per al programa. Carme Verdoi, teniu un problema? Aquesta és la música de Polo 3D, justament, eh? Tristan. Tristan, tenim un problema. Carme Verdoi no s'estolta les notícies, i això és preocupant. Perdó, ja... Ai, no, no. Carme, espera, espera. És el connector. Què passa? És el connector. És el principal de ràdio d'Esvern, el doctor i el número 1. Del micro, és un número 1. Si parlen tots els clauradors que passen per aquí, no s'escolten bé. Eh... No és un programa. Sí, sí, ara ja està. Però no agafa aquests cascos. Volem parar? Parem el programa? No, no, no. Fem com una queixa, dient... Fins que no tinguem uns auriculars amb condicions, no fem penya del morro, per exemple. Carme, tens la disposició ràdio d'Esvern i el programa pel que necessitis. Hola. Hola. Què? Carme, estem esperant que... Ara no ha de rodar tot el volum. El pueblo unido, que más será vencido. El pueblo unido, que más será vencido. Està en vaga. Fins que no hi hagi uns auriculars al locutor i número 1 de la ràdio, amb condicions per al locutor número 1. Ja està, ja està. Ja està. Ja podem reprendre el problema tranquil·lament. No, el que pots fer és agafar-te el micròfon i vestir una mica més cap a la teva dreta i així estaràs més tranquil·la. És llarga el cap, eh? Ah, és llarga, eh? Bé, estàvem parlant de... Sí, t'ho vas dir que hi ha moltes coses, però més o menys diem els mateixos temes, el repassem cada dia. Els informatius? No dic 3 de sobirania. És que la gent d'informatius estimació llens quan els diuen, no, és que estàs fent més coses que un polític que l'altre, que la tenen poc, i després l'agentament dius, escolta, és parlar més aquell que l'altre. Això ho diran igual. O sigui que tampoc no hi ha por, m'ho dic que... Sempre hi haurà gus que seran. No, però jo ho veig. En tot cas, aquests dos anys són els primers d'ajuns per Sant Just, com dèiem que és el resultat d'Alfranco mentre Esquerra Republicana regroupament independents per presentar-se a les últimes eleccions municipals, seguir encapçal a aquesta col·líció i diu que encara no han parlat de si tornaran a presentar-se junts, però que des d'Esquerra els agradaria repetir d'aquesta manera. Seguir també s'ha mostrat disposat a repetir com a candidat en cas que l'Assemblea d'Esquerra i també en tot cas de Junts per Sant Just ho ratifiqués. Molt bé, doncs queda d'edit. Hem passat d'aquesta setmana, com diem, molts grups polítics de l'Ajuntament. Jo em va ser ganes del PCC i és molt fort d'initiativa per Catalunya Verge, el senyor Gil del PP, Junts per Sant Just, que no me'n recordo com es diu el nom, perdona. Òscar, exacte, perdó. També de Junts per Sant Just, avui, Sergi Sergi Sergi, de Convergència, lliure en rei, però falta un partit, encara, no? Sí, hi ha democràtica. Ho té negre per venir, és la pregunta. Havíem quedat aquest matí, però últim hora ens ha trucat perquè li havia sortit una urgència i ha hagut de marxar. T'ho tinc molt negre per venir. Llavors ens trucaria la setmana que ve i no sé com quedarà. Demà, de manera, recordem que també ve l'alcalde de Sant Just. Demà ve l'alcalde de Sant Just. Per pinjar, per fer la relació d'aquests dos anys de demanda. Aparquem la política local i passem ara una mica més divertida, per fer-ho en justes verds. La festa és la primera setmana d'agost. Ja tenim cartell per la festa major. A més, és un ben conegut i vell conegut de la penya del Morro, que és l'Ernau Macià, que ha estat el guanyador del concurs de cartells organitzat pel Nuclí, l'entitat Sant Justenca, que organitza moltes activitats de la festa. Per la celebració del guany, l'entitat del Nuclí ja està preparant moltes iniciatives i demà, aquí al programa, tindrem el Just for Salva, que és un dels membres del Nuclí de la festa major, ens desvellarà alguns grups i algunes sorpreses de la festa major del guany de Sant Just. A quina hora vindrà?Vindrà cap a les 6 i 10. Molt bé.Sembla bé? La Carme, què és el que he comentat d'aquest cartell? És molt xulo i molt guapo, m'agrada molt. Sí, m'agrada els adjectius amb què era definit. En tot cas, si pot llegir festa major Sant Just 2013, que era una de les consignes, amb l'Aoyangro i també amb unes franges verticals i horizontals, sobre un fons negre amb estrelles blanques. També es veu, a més, la línia d'Oritzó, l'esca i l'any de Sant Just, el color blanc. Sí, a qui volia fer un parèntesi? Perquè Ernau Macià crec que, si no m'equivoco, és el fill del president de la Taneu, que és Albert Macià. És veritat. I a la Taneu de Sant Just ara fa un parell d'altres setmanes, ha aparegut un Skyline de Sant Just. No ho he avançat.Justament a la pared. A la pregunta que ens fem a l'apenya del Morro és... Què passa? Coincidència?Plagi?No crec. Afí, que cadascú tregui les seves conclusions. Nosaltres només aportem dades i feits a sobre la taula de l'apenya del Morro. D'altra banda, des del núcle, ja estem preparant la festa amb moltes propostes. S'han revertit les barraques de la celebració. Qui haurà de fer barraques?Ràdio Esben? Ràdio Esben estarà o no?Potser no. Potser no. No sabem tu i seràs?Què? Jo no ho sé. Cineclopotopia, paga llums de cama blanca, el cao, l'esplai, una mateixa oxi solidària, i van d'andarà, tindran la seva barraca, i també s'han llegat una iniciativa... Que com cada any, perdona que t'hagi, les barraques blaves a un costat i les barraques groves a un altre. Un curs, no suposo?Sí. Tu vas ser la jurat de l'any passat?Sí, part del jurat. Vaig entregar els premis.És veritat. La festa de l'any passat va ser molt mediàtica. La sortia a Recú i es va entrevistar a l'alcalde a Recú i tot. A veure què és l'any?Ja sé. Vaja, potser sí, però no crec, potser no. Home, s'ha d'anar canviant. Tampoc hi haurà res de nou, diferent de l'any passat. Hi ha una cosa nova.Quina? Però no es pot dir, encara em sembla. Demà el Just potser les vella amb primícia. Carme, quedem al Pablos Paranes. Molt ràpidament. La idea, un altre nom que t'acadeiem, una iniciativa, que s'adreça a botigues i a empreses de Sant Just, que volen col·laborar amb la festa major, la idea és buscar anunciants que es publicin el llibre informatiu de la festa. El noqui preveu a editar 6.000 exemplars d'un llibret amb tota la informació imprescindible sobre la celebració, que repartiran per totes les cares de Sant Just a mitjans de juliol, i l'objectiu és finançar-ne l'edició i cobrir altres després. Si esteu interessats en anunciar-vos aquest llibret, podeu posar-vos en contacte amb l'entitat, el correu electrònic, no et li punts a justarrobagmail.com. I acabem amb una última notícia d'exilitat de Sant Just, en què parlant d'educació, perquè una vintena de persones participen en aquesta setmana de l'experiència, aprenem plegats a l'equipament de les escoles, organitzen la Xarxar Cerucís i l'Institut de Ciències de l'Educació de l'Universitat Autònoma, i és un grup d'aprenentatge compartit de pares i fills. Com està anant o com anirà tot plegat, Carme? Doncs l'objectiu és convertir-les en un espai, perquè les famílies comparteixin la tasca de l'educació, amb altres famílies que viuen amb la mateixa experiència, i fills i filles de 6 a 12 anys, i a març va arrancar la primera sessió, i avui la conduiran Xavier Ximeno i Arnau Careta, psicopatagocs i mestres, tot i això són dues sessions tancades, a un grup d'una vintena de persones en Justenques, que han hagut de passar per una prova de selecció, per poder-hi participar. I amb aquesta jornada d'experiència, ja s'han començat a extreure algunes conclusions, com ara, doncs, que l'adolescència potser és quan sembla que els nois no hi resistenciin més emocionament dels seus pares i mares, però és en realitat quan més els necessiten. Avui, a la set, una altra sessió d'aquest taller, a les escoles, ja no ho puc fer amb inscripcions, però com s'apigueu, també es tornarà a fer això d'espitalització. Molt bé, Carme, moltíssimes gràcies, ja sé que tenim bona informació. Ara mateix, a Ràdioes.com, i a partir de la set, el senyor Notícia Radició Vestra, tot seguit a la penya del Morro, amb Pablo Wesley. Segueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter? La penya del Morro. A Facebook? La penya del Morro. Com veus? Som originals de men. Avui, a la penya del Morro, ens visita un vell conegut del programa i també de Ràdio Desver. Va estar fent una temporada... De fet, el programa de les... o dues, no sé, de les tardes de la ràdio, just abans d'aquest programa, es deia Aria Local, i després està treballant per una de les grans productores de la tele, que és Jazz Music. Wesley, bona tarda. Bona tarda, Jordi Domènech. Quina il·lusió que em fa que estiguis aquí. Quantes tempores vas de escenària local? Crec que van ser una i mitja. Una i mitja, o així, perquè també vaig agafar el cadacanji de la Georgina. Ah, és veritat. Si en remuntem... Sí, sí. Vaig començar amb el cadacanji de la Georgina. Ja fa anys, això. Vaig començar el femcampana. Bueno, bueno, bueno... Aquí comencem a remuntar. Sí, a l'època antiga. De fet, tu vas començar a ràdio d'Esvern, perquè veieu que la ràdio funciona, que la gent ve aquí a col·laborar, i després troben feina al mercat laborals. Ah, sí, és que sí. I després, com diem, tu has estat a Jazz Music, encara estàs, a Jazz Music treballant. En quants programes d'aquesta productora has estat i has treballat? Alguna vegada ho has comptat? Alguna vegada ho he comptat, però ja no me'n recordo, perquè serien uns mes de 20 segurs. Més de 20 programes durant aquests últims 4 o 5 anys? 5 anys. Febrer del 2008. Des que vas marxar tu, la penya del Morro va començar el febrer del 2008. Febrer del 2008, exactament. Perquè vas marxar tu i llavors anirem entre nosaltres en segona etapa. Escolta, i quantes cadenes has... Per quantes cadenes has treballat? Ells fan per TV3, televisió espanyola també, antena 3, tele 5, i també alguna vegada per Canal 9. El que passa és que no sé si... T'has hagut de moure molt, perquè ja és música, i, per exemple, han tingut el llogat molts plators d'aquell polígon. No, m'ha fet molta gràcia, sobretot, perquè jo, abans, al principi, sempre estava a oficina. I llavors em feia gràcia quan algun dia havia d'anar a plató, i havia de tornar a Sant Jos, que era una mica... Jo, com a moment, me'n vaig anar a viure a Barcelona per descobrir-m'ho en allà, i ara havia de tornar a Sant Jos. Però, de fet, em feia molta il·lusió. Realment, quan havia de fer feina allà a l'oficina, i després havia de venir aquí a Sant Jos a gravar l'Avanti, no sé si algú... Un dels programes que es feien aquí, em feia bastanta il·lusió venir per aquí al matí. Era com tornar a casa, però per anar a treballar. Era una mica raro. Perquè les oficines de jazz músic, les centrals, estan allà a Gràcia, no? Sí, al Pargüell. Al Pargüell mateix? El mig. El mig de la... Quina és la teva feina, concretament, a jazz músic? Avui ens trobarem una mica la tele per dins, eh? Sí. Jo, perdona, Jordi, jo estic una mica nerviós i convidita, perquè no sé, tornar aquí... Una mica de... Un aplaudiu al Pablo, un aspecte. Ara, ara, ara. Vols música de fons? Sí, sí, sí. Vinga, va. Sí, home, sí, tranquil, escolta, Pablo, però... Perquè allà tu no parles, ni fa res, no? No el ocultes, diguem-ho a jazz músic. Bueno, quan puc, sí, eh? Ah, sí? A vegades, tu sí que val, es necessiten alguna veu així, una mica... No sé, al concurs se n'ha dit, no, empeçarem-ho, però sí que una volt diga... Embracables, és una cosa xida. Ah, sí? I llavors ho faig jo. Ah, quan s'han de fer coses guais i xules en anglès, ets tu, estic molt en castellà, en castellà també. Però ara, quina és la teva feina que no ens ha explicat, ara? Jo vaig començar, com vaig començar? De fet, sempre he estat al Departament de Música, és d'alguna forma on sempre... vaig començar i sempre he estat fent coses. Llavors, clar, al principi, el que feia era... passar músiques per tot tipus de programa. Me'n recordo quan vaig entrar que hi havia el Pide de la Letra, un programa de cara oques, doncs era una mica muntar els cara oques, passar la música, perquè els cantants s'aparenguessin els cara oques, hi havia també el Doty Free, passa músiques de fons pel Doty Free, hi havia el Monimoni, també s'havien de passar músiques. Clar, perquè és músic, s'ha especialitzat, encara ara, no? Durant molts anys, ja han fet programes musicals a televisió, ja siguin realitis, ja siguin gales, és igual, el que sigui. I la música és molt important. Com es treballa allà? Per exemple, sembla que hi ha qui copi de la Serra, o no sé si... Ja no hi és, quan jo era, encara estava, i de fet, estava al mateix departament, i ella estava com archivador, tenia una feina... jo crec que es pot dir una mica simbòlica, perquè ella estava ja, ajudava, i sobretot, quan hi havia temes de la Paròdia Nacional, feia molts temes de lletres, i sempre de temes de lletres estava bastant present. I per exemple, la tema de músiques, que segurament és el que més es deu demanar, perquè el pressió en triomfos, per exemple, quan sortien els cantants, tenien una base musical. Aquesta base musical, què la puc posar, en mano guix? No, no, a veure, la cosa és, se'ls decideix un tema. Pals d'operació en triomfo, llavors, ara, per exemple, sembla el número 1, i diuen, tu cantaràs aquesta cançó. Doncs... I will survive. Tu cantaràs, I will survive. Gloria Gaynor, per exemple. Per exemple. Llavors aquesta persona se li agafa el to, a veure si li va bé el to de la Gloria Gaynor, si arriba tant, si no arriba tant, llavors se li puja o se li baixa, depenent de com... I això, qui li agafa el to? Això, en aquelles èpoques, ho feia noemi Galera amb el mano guix. Com veia, sí. I ara ho fa... altra gent, ara ho fa l'anma, o il·lisme... Llavors, diuen, aquest concursant, ja sigui el que... El programa que sigui, que entrarà a aquesta cançó i té aquest to. Llavors, aquesta cançó, marriba-mi. Està arribant tu. No és projecte, parem màquines. A veure, s'ha de dir que tot, moltes vegades, canvia, vas al procés diferent, però normalment es podria dir, llavors aquesta cançó marriba-mi i jo he de fer d'aquesta cançó, que duri dos minuts o dos minuts, 30, segons d'alguna forma que sigui. Llavors, què fas? Copiar, pegar, tallar... Cortar, manipular... Sí. Amb un programa de so... Crossfade. Tot això que sempre feia aquí, doncs el mateix, i sabia agafar la música i tot. Llavors, jo el que faig sempre és que la música, perquè no sigui... Tal qual, com la... l'original, sinó que tingui alguna cosa perquè doni jo que a l'hora de fer coses a l'escenari, per exemple, sempre busco, algun pop musical que vagi bé perquè vagin, després de buscar punts una mica així, graciosos, perquè hi hagi més il·luminació, perquè hi hagi canvis de l'escenari, perquè doni jo també al cantant a fer diferents coses, i de fet, perquè la cançó que s'esfa en quatre minuts, doncs tot es pugui explicar en dos minuts, dos minuts, 30. És molt difícil, bueno, és molt difícil. M'imagino que ja ho tens per la mà, però és divertit. Les cançons tampoc no són tan diferents, no? A les altres, quan ja has tractat moltes, la tornada, primer... Sí, normalment, quan la sent, ja et diuen la cançó, i dius, doncs començaré aquí, aquesta part ja me la saltaré, perquè quasi sempre té una estrofa molt llarga, que ens saltem una part, i sobretot la qüestió és no repetir massa. Per exemple, hi ha dues estrofes iguals, fent una, però jo els passem directament al que seria la tornada. Llavors, tu, a regles, podíem dir que tu ets muntador musical, o...? Sí. I surts els crèdits dels programes com a muntador musical? No, però... No surts els crèdits dels programes. Però ara que ho has dit, ho demanaré, i així sortiré. Home, jo... Escolta, jo pregunto... Ara sortiré, ja veuràs com sí. Des de la ignorància total, home, jo... Si vols firmes, jo fer-m'ho, en sigui. Que surti en Pablo Westling, els crèdit, els programes. Deges músic, llavors... Un change punor, potser. Sí, sí, sí, una petició d'aquestes. Llavors, tu ja has muntat això, ho has filtrat i tal, i ja tens la peça de dorada que volen, i ho tornes a enviar cap a... Clar, i llavors, això ho he d'enviar a tothom, perquè tothom comença a assajar. El professor, l'alumne... Els professors comencen a assajar la música, l'alumne a cantar, els ballarins, a ballar, a l'il·luminació, a preparar tothom... El realitzador, també, que sabrà, no? Sí, comencen a minutar, també es minuten ells, a partir de la cançó, com el moment gran, quan comença, quan, per exemple, hi ha un solo de violí, també s'ho apunten, i això, sobretot, el més important, són els productors, que són els que fan la base musical de nou. Ah! Si es la refen tot, o sigui, començant a tocar, com si fos una música nova. Es treballa sota molta pressió? Més que pressió ràpida, és a dir. Perquè quan dura? És aquest procés, quan dura? Ara, posa, per exemple, les gales són divendres. Estem parlant del número 1, eh? Sí. I llavors, això, el tema, si està fet o no, normalment està més o menys fet, dissabte, es fa tot, i llavors, entre diumenge, diums i demars, arriben ja la... Perdona, en un cap de setmana, ho heu de tenir. En un cap de setmana es fa tot. Si per diums ja s'ha de tenir. El mateix divendres, sabeu quina és la cançó que necessitarà per les coses? Sí, divendres, més o menys ho sabem, i llavors depèn de com vagi la gala, i a canvis, perquè la gala marxa un, que això no se sap, fins divendres, tu pots imaginar, però quasi sempre, quasi mai, assertem, i a vegades, a la gala, també passa, que de sobte el jurat li diu, tu és que sempre fas cançons molt mogudes, jo volem sentir-te una cosa més tranquil·la, i potser li havien preparat una cançó molt moguda per la setmana següent, i llavors, en l'última hora, es diu, bueno, doncs li fem una cosa més tranquil·la. Perquè les cançons, qui la descollleix? Entre tots. Tu també? Jo he proposat i s'hauran, també. I s'ha d'anar acceptat, eh? Sí. Alguna que estigui orgullós d'alguna concursant d'aquests anys o... Mira, una que sonarà, que és la Temblando, d'Ambres G, la ets proposar, jo. Sempre s'ha proposat, també, tenir en compte quina cadena s'amet i quin... I aquesta, crec que quedarà bastant bé. Aquesta se'n va a tre, no sé si has sonat, ja, però... Aquesta com... com se sentira? Pel número... pel número 1. Val. A veure, també has estat treballant a Tusy Cavales, per exemple. Sí. Aquesta és la careta. Aquest és el programa que m'ho he de dir que més carinyo l'hi tinc, eh? El Tusy Cavales? El Tusy Cavales, sí. Sí, el jurat, totes les programes, el que passa és que... Sí, allà també feies el mateix, no? No, allà he fet molt més. Ah, sí? Sí, el Tusy Cavales, jo vaig començar... De fet, el Tusy Cavales, aquest sí que porta com 75 programes. I del 75, jo he fet 71 programes. Això sí que ho vaig comptar l'altre dia. I aquest és el que més m'agrada, perquè quan vaig entrar ja vaig començar a fer-lo, que feia, doncs, muntar la part musical dels concursants. Allà sí que, directament, jo agafava la música, que després els sonaria en els concursants. I amb el temps vaig de fer música, doncs al final també vaig acabar fent, que és el que he estat fent als últims anys, càsting de concursants. Ojo, aquí ja ho volia fer, però també. O sigui, tu has fet càstings, el que es va posar de moda, no?, quan va començar el president Triunf, i tot allò, càsting televisat, es presenten molts friquis als programes? Sí, sí, es presenten friquis i molta gent que no és ni friqui. O sigui, que no fan ni gràcia, que jo sempre aquí és quan ja defenso, perquè quan se meten els friquis, després dius que si veguessis el que no hem a més. És molt cansat fer càstings? A mi em diverteix. És cansat perquè són moltes hores, o sigui, és començar a les 9, a les 10, i a les 9, a les 10. Sí, quan hi ha, per exemple, allò, doncs concentre això, qui vulgui venir, m'invento, l'Hotel Plaza, d'Espanya... També de dir que ja no són el que era. Abans un càsting, un plí o un Palau Sant Jordi, ara omplim una sala d'hotel, o sigui, sobretot del Tussi que val és, no és tan massiu, el càsting del número 1, i sempre, per exemple, el del Tussi que val és, la gent li fa més respecte, llavors no són tanta la gent que es presenta. Li fa més respecte perquè hi ha Risto Mejid el llorat, per exemple? Sí, no, perquè el Risto Mejid és un tio, que no sé si ja has tingut relació amb ell, no? Mm-hm. Molt canyero quan parla amb els artistes, diguem-ne. Sí, no, és canyero i, llavors, una mica, també és el que a molta gent agrada, o sigui, molta gent després ho veus que diuen, ah, si m'ho gusta, Risto, què diuen les verdades? Sí, sí. És un paper, no? Sí, llavors molta gent no es presenta el càsting, molta gent ens ho diu, perquè el Tussi que val és la gent realment molt bona, o sigui, la que hi ha sobre l'escenari, traient els quadrafriques que hi ha que també hi ha, hi ha gent molt bona, o sigui, gent que canta molt bé, gent que vella molt bé, gent que fa coses molt interessants, i molta gent no es presenta perquè diu és que jo no aniré a aquest programa, perquè algú em digui, perquè algú es fiqui amb les meves mitges. Clar, per exemple, perquè a vegades sí que fa el jurat que es comença a arribar del pantinat de la persona, i llavors això als concursants no els acaba de agradar. No et fa pena, tu, quan un concursant, per exemple, d'aquests que tu has seleccionat, que has estat al càsting, en aquest cas, tu sí que val és, van allà i després el jurat, fot una rajada i els estrossa que els deixes vius, no et fa pena, tu i jo. Molta pena. Abans em feia moltíssima pena, ara ja només igual, però em continua fent pena, però ja relativament. I com que és concret, d'alguna concursant o concursant, del tu sí que val és que diguis, jo estic... Pobrant nena, com l'estan... Bueno, si va venir de fet, et diré una, que va venir un al càsting que es deia Paula Rojo, i va anar al càsting del... bueno, va venir al càsting del tu sí que val és, i ho va fer molt bé i tot, de fet era una de les més preferides, i després va anar al programa i es va fer molt petita, ho va fer bastant malament, i el que li van dir no va acabar de ser massa bo, i la noia es va anar bastant descontent, d'un noia i un altre noi. I a mi ella em va fer molta pena, perquè realment vaig pensar pobre, perquè aquesta que pintava tan bé, però després va tenir la seva recompensa, perquè al final es va presentar la voz, i va ser una de les grans triomfadores de la voz, amb l'úquel, mira. A la voz no era jazz músic, no. Per tant, aquí tu creus que he hagut una mica de rivalitat, i s'ha dit, mira, vosaltres és músic, amb vosaltres no ha funcionat, en canvi, amb nosaltres... Bueno, només que rivalitat, van fer el càsting, suposo, i es va presentar aquesta noia, la van veure que era bona, perquè era bona, i perquè això passa que el càsting una persona és bona, però el programa després no, o al revés, el càsting no és bo, i el programa de sobte... Clar, és que un càsting... Anem parlant moltes vegades, però és que un càsting són... 40 segons, com a màxim, un minut... Dos minuts, els hi donem. Dos minuts, però és igual, és igual. Dos minuts s'ha dit que el segon 15 ja sabem exactament el que volem a aquesta persona. Un bon càsting què és el que ha de tenir? Un bon càsting... Jo recomanaria la gent que vagi al càsting, que vagi al càsting i, realment, es cregui que ja està a plató, i vagi disfressat com aniria si anés a plató, i que faci el número tal qual com el faria a plató. O sigui, que no pensi, bueno, és un càsting, vaig vestit a qualsevol forma, perquè realment es valora moltes coses en el càsting. O sigui, si ve una persona, sobretot en el cas de tu sí que val, i si ve una persona i et canta, i et canta bé, però el canta una cançó normal, dius... I a vegades et diuen, no, però jo aniria disfressat així, i llavors em portaria alguna cosa, però clar, això, si no ho veus, no ho pots valorar. I llavors, el que recomanaries, això, que la gent sí bon càsting, que es presenti... A partir dels 15 segons, si tu ja saps si val o no, el minut 45 de després, per què? Com el minut... No, per respecte, també, perquè la gent es ve... Clar. De fet, això ho feia el Riston, no? El càsting, deia, no, no, és que no cal ningú que continuï. Perquè si hi ha càmeres i llavors s'ha de fer això, i llavors això està bé, però el càsting del tu sí que val, és que no hi ha càmeres, ve hi ha la nostra, que és a nivell intern, i ja realment et sap greu, perquè si ve la persona i es posa a cantar, i es posa a fer alguna cosa, no la tallaràs els 30 segons. Sí, sí, té dos minuts, dos minuts per tothom. Escolta, a la tele tot és mentida, no, Pablo? No. No? És... jo sempre dic que... No és mentida, no és mentida, i hi ha moltes coses que són mentides, però que la gent n'hi es planteja. I tu que et portes a treballar en aquests anys, jo és músic, tot per l'audiència? Tot pensarà amb l'audiència, sí. Està un malalt, l'audiència, no? Cada matí, mireu, el cert, les dades, viviu una mica amb això, no? Perquè és la vostra feina. A veure, tot per l'audiència sona, és igual, o sigui, fem-ho tot malament, és igual, total, és fer audiència. O sigui, és tot per l'audiència pensant, també en positiu. Diuen, bueno, anem a fer això perquè la gent... Sí, perquè realment, si un programa no fa audiència, tanquen el programa. I això es tradueix en, te'n vas al carrer, i a l'atur, com em penses, sempre. O sigui, és un patiment real, o sigui, no és un patiment de... Espero que vagi bé, és que si no m'ha fet amb el carrer. Clar, per tant, ha d'anar bé, sí. Bé, potser aquesta és una mica la pressió, no? Que amb la que jugueu, i amb el tema de les audiències, i cada matí mirar com ha anat el dia anterior, i no és que estem baixant perquè baixem, què passa, no? El menjar es dolla d'aquest tipus. Sí, clar, que quan les coses van bé, tot és perfecte, però quan la cosa va regular, doncs, evidentment, és bastant complicat. O sigui, tu vas a una, per exemple, s'estrena un programa, i és el dia següent a què estàs esperant els resultats. Perquè, a més, moltes vegades es diu, si fa menys d'això, un problema. Si fa més, doncs tranquils. Ara veu això una mica, em sembla, l'altre dia. Va fer poc, va començar amb molt poca audiència, amb un 12%, i el següent programa va fer menys. Només hi ha 6 programes, no? Contraquets, i s'acabarà ja. Hi ha 6 programes, i, evidentment, si la cosa no va bé, doncs s'haurien de fer més, i suposo que no se'n farà més. El que no sé se'n farà menys, tampoc. Ja, però els divendres no era un dia normal, no? Per fer programes d'ara, les diem musicals? No, però la teoria... No, perquè realment aquests programes van dirigits a la gent jove, sobretot, i els divendres de la nit, la gent jove, està a l'obeia negra, com a mínim, i on siguin no estan a casa, en veient la tele. Clar. Potser la gent més jove, divendres és l'únic dia que es poden quedar fins tard veient televisió, però la gent jove no està. Pablo, ja per acabar, perquè... Ja està. Comenta el cas de Irma Ramos. Irma Ramos, s'enjustenca. Tenim allà el número 1, com una de les concursants. Tu la favoreixes alguna manera, que ja que és de sent just? No, l'espera a favorir. A més, el que et dic, si hi ha molta gent allà, i, evidentment, no ho faria, però... I això sonarà molt així, però realment amb cada concursant tu t'esforces, perquè cada un surti bé i la música cada un sigui bona, i no hi ha forma de favorir, perquè realment el final és la... i els concursants tenen molt a dir, són els concursants que el decideixen que fer, i que no, si no es pot. Doncs escolta, Pablo, estic d'un plaer que pagis per l'apany del Morro. Mira, marxem amb temblando, de la Sombra de Sèrie, que és un regal que et fem, que és la cançó que vas posar... És la primera que m'ha sortit, he fet altres coses millors, però... Ho sento, ho sento, no veuré. Que vagi bé i, escolta, torno, quan vulguis. Moltes gràcies, Jordi. Adeu. Segueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro. A Facebook, la penya del Morro. A Facebook, la penya del Morro. Com veu, som originals de menes. Tot un món de moda amb Mireia Redondo. Dijous de 7,5 a 8. El condensador de fluzó. Un programa reconegut per l'ONU. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, a Ràdio d'Esvern. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crànioencefàlic. Diuen que havia plogut, conduia el meu germà, i es veu que va enrelliscar i venia un cotxe de cara i un mort i l'altre a casa. Jo vaig cercar de tenir menys culpa, perquè jo no conduia. Te'l va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo perri no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. A l'onya. Soc Agustín Arribas, sóc del Graner de Sant Just, i envio una salutació a tots els ullets de Sant Just i també a la penya del Moro. És en Moples, per la penya del Moro o del Moro. Ràdio d'Esvern pot potenciar el comerç local i agraïls-hi aquesta feina. Hola, penya del Moro, soc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adeu. La penya del Moro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. Quasi bé, 3,4, 6 de la tarda, continuem en directe al programa. I ara parlem de Gossos. I ho fem com cada i jo, amb un dels nostres educadors canins particulars del programa aquesta setmana amb l'Albert Capapè i Cristina Albert. Bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda, molt bé. Amb una calor ja que ens morim, que suposo que els gossos tenen defecte, no? Oh, i tant, i tant, que els afecta. Més de lo que pensem a vegades, eh? Sí, que hem de fer gallet d'aigua i tirar-li el gos, per exemple. Portar una ampulleta d'aigua, quan fem un passeig una miqueta ja, sempre és una bona idea, eh? Ampulleta d'aigua, està molt bé, això, bona idea. I per donar-li per veure com, per tirar-l'hi una miqueta de gotes per sobre, com si li estiguem batejant en el cas que tingués molta molta calor. I passejar-lo, això, entre l'una i l'altra, és el migdia, no? Aquestes coses. O posar-li una brita a aquests que a vegades veïn... Sí, una brita llana, una brita llana. Si el gos o la gos, l'hi posa a l'italiana, em sembla que se'n va de casa. Sí, que és tan incumpte, perquè, per exemple, jo amb la meva olor francès ja he notat que, que aquests dies el passeig, a una hora que vans era habitual, per jo a les set de la tarda, encara és massa aviat per ella. O es fa més cur o es passa malament. Home, a la nit és ideal, realment, quan fa tanta calor, perquè hi ha fresquetes, pot anar bé i se'ns fa tranquil. Avui, al programa, per cert, que si teniu qualsevol inquietud sobre el món dels gossos, ja sabeu que ens podeu enviar un mail a la penya del morro, a robagmail.com, la penya del morro, a robagmail.com, i nosaltres li traslladarem la pregunta a l'Alberto o a la Roser, perquè ens expliquin els vostres dubtes que tingueu sobre el món dels gossos. No sé, fa por que heu adquirit un gos, o teniu gos o gosa, i no sabeu molt bé com funciona, tot plegat, i aneu una mica perduts, i ens podeu preguntar el que vulgueu. Albert, avui volem parlar, però, d'una dels grans ensinistradors, que en matèria també a ducació canina hi ha hagut, que és l'educadora noruega en Lil Kwan. Correcte. Qui és aquesta dona? Avui també l'he enfocat una miqueta precisament a el que estaves comentant, perquè moltes vegades em pregunten directament alguna referència, per donar alguna referència en què... Si no el digui a grado, com si a mi no m'agrada, per exemple, donar una referència al César Millán, he de donar algun alternatiu. Que ho estigui donant molt bé. Tu sempre et queixes de l'encantador de perros, però mai dius, mira, aquest, mireu-lo, avui és el dia. Per cert, Jordi, hi ha un altre programa que han fet similar, i no és el César Millán, és un altre que fan, també els demeten els cap de setmana pels matins, i surto a un altre noi. A l'estat, aquí l'estat espanyol, també. És un senyor que es diu Borja Caponi. I què tal, aquest Borja Caponi? Tampoc. Doncs si ja no m'agradava el César Millán, aquest home... Encara n'hi ha. Encara n'hi ha. Molt bé. Però per quins motius? Realment, aquest noi potència, tot el dolent del César Millán, que ve a ser una miqueta, aquest accés de control físic, cap al gos, i aquest home encara ho potència més. Potser no m'agraden. Potser aquests mètodes són més televisius, però és un programa que no passa als que us he dit gestur. Són molt espectaculars, però, bueno, jo no vull ser propaganda d'un canal de televisió, però sí que puc fer-ho d'un programa. Perquè si la gent la conèix també és una revista, que es diu... Perdona? És el Picopata. Un mític programa d'animals, sí, sí, és veritat. En aquest programa fan una versió que és per el Picopata Mascotero, un conjuntament amb una associació de... que és Mascotero, de veterinària, que es dedica a ajudar animals, i tenen un apartament d'educació que anin. I la fan uns nois que treballen 100% amb els mètodes que parlarem avui, i amb els que treballo, i amb els que segueixo, i crec. I ho fan molt bé, i ho fan televisivament, i ho fan realment bé. Es pot fer moltes coses que no siguin o que no interessin determinades persones. Clar, de fet, una mica també donen la línia del que volem comentar avui, aquests grans educadors, ensinistradors d'agossos, que han sigut referència per a vosaltres, no?, i per a molts educadors. Comencem, si ens sembla, parlant de... Sí, digues. I també dels noms, perquè era el que estava pensant, i estava repassant la llista d'aquest passat. I una gran part són noies. Són noies. Tens raó. Tenim l'An, la Turit, la Tila, la Helen, l'Amèrica, si ve... La Tila és l'únic senyor. És un senyor de Tila. Home, perdona, Tila, rei de los atilos, no? És correcte. Té una miqueta curiós del senyor. I veig que tots són estrangers, no hi ha cap d'aquí. Sí. Bueno, ja en parlarem també, perquè aquí en tenim ja molt bons, eh?, ja ni parlarem també un altre dia. Així, a nivell mundial, són dels més reconeguts, diguéssim, que les escuden al seu camp. I per què predominen les noies? Per la sensibilitat? Probablement. Jo crec que també això ja és una història meva, o una teoria meva, d'alguna manera, però les noies teniu més facilitat d'empatitzar amb els altres cesses. Digues, persones, o digues, nens, o digues, animals. I llavors... Sí, sí. Correïnclus plantes, eh? De fet, també jo crec que parasitísticament podríem estar parlant i buscades. Segurament un pucentatge alt de noies, de vegetarians, són noies o dones. Ah, mira, doncs... Potser sí, potser sí. Bé, comencem per les primeres, ja et sembla. Va, que és Enlil Kwan. Aquesta educadora i ensenistradora especialista en olfacte que hi ha i amb el llibre, El reino de los Sentidos. Correcte. Aquest és el seu segon llibre. Per això ja fa temps que el va publicar i és un llibre que jo el recomano molt, perquè és molt pràctic, és molt didàctic, també, per dir-ho així, d'alguna manera, t'ensenya molt bé i molt fàcil. I, a més, amb mètodes molt més naturals, i molt més en un sentit comú darrere, i molt més fàcils, també, el cap de la fi. No és tan instrumental que el de portar a tantes veïnes com si fossis un carpinter. I ara portem un... que si el clíker, els premis, la bosseta, el no sé què, i el target i tantes coses que no sabem ben bé què tenim davant. I aquesta noia deporta molt de temps treballant només en... o especialitzant-se, bàsicament, en el que és el olfacte, el nas del gos. També a nivell científic, ja és biòloga, i ha desenvolupat moltes treballes i moltes coses interessants, com, per exemple, el fet que, quan nosaltres pensem que el gos està olorant alguna cosa, i el cridem i no en sent, i podem dir que s'està fent el sort, d'aquesta, entre d'altres, la línia en què treballen aquestes persones, han aconseguit descobrir que no és que faci el sort, és que, realment, quan un gos està ensumant, una cosa molt, molt interessant, el seu cervell destina a les cèl·lores que potser no necessiten aquell moment per de la vida, que dediqui el cervell al sentit de la vida, les dedica al sentit de l'olfacte. Sí, que un gos és molt semblant, com a mínim, a mi, que només pot ser una cosa, l'hora. No pot fer dos, no? Doncs si és molt, molt interessant, sí. D'acord. Doncs l'Ann Lill Kuan, aquesta dona que, com diem, especialista en olfacte caní, per cert, l'altre dia em van explicar... Això li has de preguntar, Albert, que els gossos oloren per la llengua? No ben bé, però sí que hi ajuda molt. De fet, nosaltres també, eh? Nosaltres, quan l'hourem una cosa, no només l'estem tastant o olorant, l'estem ensumant i tastant a la vegada. Per dir-ho així. Us he dit en la llengua, també, perquè es veu que dins hi ha... Una de les molt bones teories que ha aconseguit a mostrar aquesta senyora, aquesta noia, que es diu Anel Lill, que és el fet de que no és que utilitgin la llengua com a parolorar, sí que llepen, quan necessiten molta informació d'una determinada substància o d'una determinada posició, llepen una miqueta. Però és ben aviat perquè la saliva que agafen en aquell moment al llaparro, la traspassen amb l'organ que tenen, que nosaltres l'hem perdut, un organ molt difícil de pronixer, que es diu Bómero Nassal. Bómero Nassal. La llengua hi ha, per sobre del paladar, podríem dir, que traspassa la saliva i aquest organ li perdido així, li decaudifica, aquells sabors en olors. Perquè el morro del gos és molt més enfocat de rebre la informació olfactiva. Doncs era un detall que volia comentar-te. Per això, precisament, hem de tenir en compte que, quan un gos porta molta estona en sumant, algú, un passeig, es passa molt de malalt. També és interessant que vagi va ben aigua, perquè gasten molta saliva. En sumant, ja van passant-se molta saliva cap a la boca. Cap a la llana, perdona. Continuem repassant més educadores, en aquest cas, com és Túrit Rougas, que em llibra el lenguaje de los perros, o, per exemple, ¿por qué mi perro y punso suspensiu? Sí, han de contribuir-te a aquesta dona. En realitat, és un... Tira de la corrella. Sí, exacte. ¿Por qué mira el meu gos tira de la corrella? ¿Por qué el meu gos burda o para qué? Tres llibres. I són tres llibres també molt primers i molt fàcil de llegir. I, a més, són les preguntes que tothom que ha tingut gos, s'ha fet alguna vegada, no? Per què li passa, simplificant? Però amb aquesta corrella t'explica tot un món. Aquesta dona, realment, és, per dir-hi alguna manera, és la professora o la maestra de l'Anneli. Són dues dones noruegas, aquesta de la Túrit Rougas, és una senyora ja que deu tenir, quasi als 70 o 70 anys. Ella té una edat, però continua fent el seu treball. El que li han retrat moltes vegades és el fet que no és científica de les seves publicacions, no són científices, per dir-ho així, perquè, en realitat, són llibres que ha publicat vàries i van molt enfocats al propietari. No van enfocats a un entorn científic per demostrar unes teories. Ell és més de... realitzar observacions, també és biòloga, però és de realitzar observacions, fer un treball de camp d'atologia, diguéssim, realment, i després de les seves conclusions, després, a nivell de llenguatge comú, va, a nivell de llenguatge comú. No té ni. Bé, doncs la Túrit Rougas, que no sé si se'ls donés concretament, perquè l'Àn, l'Àlquán, que és la primera del tema del factor, era de Noruega, però aquesta donés... És Noruega, també.Ah, també en Noruega, eh? Veig que tot el tema en Noruega ho porten bé, no? Bastant bé. De fet, jo ara, aquests dies, he tingut algú de poder parlar amb una noia, que és de Barcelona, però està vivint a Noruega fa quatre anys, i donar-me les coses que comentàvem, que en veritat allà sembla que regna més el sentit comú en general, ja no en nivell d'animal. Però, bueno, és alguna cosa que igual hem d'aprendre, també una miqueta aquí al sud. Hem d'encapar en Noruega, eh? La majoria del medi també és una cosa molt interessant. Bé, atenció, una altra, en aquest cas, l'únic membre masculí d'aquesta llista d'educadors i ensenistradors, és la Tila... També té un nom fàcil, eh? Escocalic, eh? Se n'ha posat a modo de prova, eh? La Tila escocalic, eh? La Tila, per als amics. La Tila, la Tila. La Tila és ensenistradora especialista en dog dancing. Atenció, perquè això a mi m'interessa molt... Com dog dancing? Sí, va, va, va. Ara, ara. Petita rítmica, atenció. Aquest és tot un món que es coneixíem. Albert, sisplau, il·luminants. Què és el dog dancing? Aquest senyor és un senyor húngar, que va dedicar-se a ballar amb el gol, des que va tenir... de 50 i fa 20 anys que va començar a ballar amb els gossos. Per dir-ho així. I és perquè realment... El dog dancing és una activitat en què tu balles, realment, hauria de ser una dansa amb el gos. A les polleges és una sèrie de moviments, treballes una sèrie de sincronitzacions amb l'animal, i amb una cançó determinada ho fas quadrar. Com si balléssim amb una persona, però amb una altra espècie. Una mica de batuca, però amb gossos, no? Sí, sí, sí, per dir-ho així. I hi va amb un TVD, també, que t'ensenya en tot plegat, o no? Exacte, aquest home ha fet diverses publicacions, també, de les seves treballs i va cada cop, cada any. Potser va fer cursos i seminaris, perquè es va col·litzant molt. I aquest llibre de petites rítmiques va molt enfocat a ensenyar petits exercicis que ell ha aconseguit i ha treballat. Això t'ho explica una manera molt pràctica perquè us pugui fer tu amb el teu gos a casa. A YouTube hi ha diversos vídeos que apareixen persones que surten ballant, o qualsevol tipus de cançó amb el seu gos. Si poses al YouTube, si poseu a ti la Gladiator o a ti la Charles Sabling, són dos dels millors vídeos que he tingut que va guanyar un concurs durant dos anys de seguida, el més important d'aquesta gama, d'aquesta rama del Món Caní. I són dos vídeos genial, són dues coreografies geniales. Bé, passam... Què passa, ara? Em sento com un soroll estrany. Sí, sí, això és la sordesa. Això és el tot de ser que tinc amb el teu alribàs. Bé, passem ara a un altre també guru del Món Caní, que és la Helen Phillips, en aquest cas, que és la especialista en clíker, també conegut com el sistema cap. Què és, això? Bé, el sistema cap és més aviat una manera d'utilitzar el clíker. El clíker podrien definir-ho com una eina, com una eina qualsevol o qualsevol altra, per comunicar-te amb el gos, que és una eina que fa un sorollet, diguéssim, un clic, quan tu l'hi apretes, el gos fa clic. Sí que he sabut que alguna vegada hi ha gent que ho té, això? O no, on ho sembla a mi? A la tenda d'animals ho entenen, sí, d'algú habitual. I es va inventar el sistema clíker. Però també és molt perillós, perquè també pots acercar comportaments i certes tendències nervioses en el gos. Una sèrie d'anxietats cap a... Si no saps utilitzar realment aquesta eina, és millor que no l'utilitzis. Home, si vols un dia amb calma tranquil·litat, podem parlar del clíker, perquè aquí veig que hi ha tema sobre aquest segons tu magnífica eina, però que a la vegada també és molt perillosa. I tant, i tant, quan ja ho programarem bé, ja m'ho prepararé bé, perquè sí que podem treure d'aquí sucre. Doncs vostè està bé. I ja per acabar, parlem de la Mary Ray, que és també especialista com l'Ati, ja el nostre amic, en dog dancing, també. Sí, i amb un estil completament diferent. A mi m'agrada puntualitzar-lo i posar-lo també com a referència, perquè igual que la Tira és una persona que es disfressa molt i es posa molt en un paper, no? Diguéssim, forma una coreografia sencera, a l'hora de treballar amb el gos. La Mary Ray és una persona més sèrie en aquest sentit, i els seus vídeos són molt més... Això, molt més... Molt més seriosos. No disfressa el gos, per exemple, cosa d'aquestes? No, la Pena potser porta un mucadoret al gos, i ella va ben vestida, però, vull dir, no és una... Un gladiato, com per exemple, aquest vídeo que comentava, que realment a la Tira es disfressa de... Sí, el que passa és que jo què et volia preguntar? Tu què opines, com a educador que n'hi ha, de la gent que ve per carnestoltes, o no, que sigui carnestoltes, i disfressa el seu gos? Ai, li posa, doncs, unes ulleres, una capa de superman, els li posa diferents coses. Tu això ho veus bé, o sigui... O és una humiliació al gos que, pobre, no pot fer res. És una petita humiliació. Però jo em punxo també de la freqüència, eh? A veure, una cosa és, si ho fas amb una ocasió especial, i una altra cosa és fer-la cada dia de manera sistemàtica. Si ho fas per riures del gos, o per fer-li, per exemple, la metàpa ella, fer-li una broma i t'envas de casa amb el gos disfressat del vispre, és la hip-exemple, amb una perruca o alguna cosa per l'estil... I això he vist algun cartell, un pòster d'aquests? Sí, perquè sigui una vegada puntual, mira, i no ho faig amb els meus gos, ni ho faré, però no és una cosa que m'agradi. No, mira, et diré més. A la Rambla de Barcelona hi ha el new park, que hi havia aquell parking intel·ligent, que em sembla que després el van treure, perquè en aquella zona que hi ha un carrer, que se'n va cap a la plaça del Pi, on hi ha una tenda de pòsters, que és molt famosa, molt important. Doncs tenen, res que fa una setmana, que es passa per allà, un pòster amb tot de gossos i que estan tonejats, disfressats i vestits, com cantants importants a la història de la música. Llavors hi ha una que la disfressa amb la Amy Winehouse, i li posa una perruca, i hi ha una vintena de gossos, i ja ho veus, Presley, John Lennon, en fi, Tom Jones, Tom Espatilla, que em sembla un munt de cantants, que segons tu, millor no fer-ho, no? Bueno, jo diria si el gos són 5 minuts de disfressa, i després és el millor dia de la seva vida, com a compensació, que jo diria... Si jo ets pel carrer i veig alguna persona amb el gos, la puc denunciar als Mossos? Jo la pot fer de la mateixa, i jo la miro malament. A la miro malament, eh, va, molt bé. No tenim més temps avui, moltíssimes gràcies. La setmana que ve, d'aquí de setmana, has tornat a parlar. Bona tarda.Moltes gràcies. Adéu, adéu. Són les 6. Notícies en xarxa. Bona tarda, us parlem. Manel Carvajali, Ramon Company. El president de la Càmbra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls, ha pronòsticat que l'economia catalana creixerà l'any que ve, dues dècimes. La Càmbra també denuncia que l'estat acumula un deute de 4.000 milions en inversions a Catalunya per incumpliment de l'estatut, un deute equivalent al 2% del PIB català. No solsament no complim la clàusula. I si un altre ser a l'estatut, sinó que continuem, continuem amb el tradicional déficit estructural de infraestructures a Catalunya. Pel que fa aquest any, la Càmbra preveu que l'economia catalana tancarà amb una caiguda de 1,2% al 0,1% que l'any passat considera que, malgrat el creixement de les exportacions, no serà suficient per compensar la caiguda del consum privat. La companyia desigual ha inaugurat avui la nova seu mundial ubicada al costat de l'Hotel Vela de Barcelona, unes noves dependències que permetran crear 200 llocs de feina. El nou edifici és un dels dos més llars de Barcelona en competència amb l'Illa de Diagona, i té uns 24.000 metres quadrats. Per l'alcalde Xavier Trias és un somni fet realitat que combina totes les claus per aconseguir l'èxit professional. Això és un somni. Sé que passos de posar amb un mateix indret. Turisme, indústria, capacitat d'innovació, i sé que passos, de més, de conviure amb el món de l'esport, amb definitiva, i jo crec que és extraordinari. Això és el que hem de fer. Desigual és una empresa productora de roba amb seu a Catalunya, que compta amb més de 250 botigues pròpies repartides per tot el món, i que factura uns 600 milions d'euros l'any. Per fer fron aquest creixement apostat pel canvi de seu central i per la construcció d'una nova plataforma de distribució hàbila de Càncer, el Baix Llobregat, al costat de l'actual ubicada a Gavà. Berga s'ha quedat sense grup municipal del PSC després que els seus quatre regidors han decidit plegar en bloc. Un dels regidors, en Ramon Camps, ha explicat que estan en desacord amb la posició que el partit ha pres en aspectes com ara la crisi econòmica i, sobretot, la relació de Catalunya amb l'Estat. Moltes vegades ens trobem que hi ha altres opcions polítiques o no polítiques, que ens representen una mica de més en les seves idees, i ens trobem desubicats. I també en l'escenari nacional, que en l'escenari nacional, sembla que no ens en sortim que t'han encallat. Sí que han fet el pacte al dret a decidir, però veiem que a l'altra banda, a Espanya, no hi ha ningú que ens fereixi, ni tan sols el que sobra. Ara tots quatre passaran a ser regidors no escrets. Els Mossos d'Esquadra i la policia local de Matadapera, el Vallès Occidental, han detingut 8 persones de nacionalitat espanyola, acusades d'haver comès un robatori amb violència en una casa del barri de Can Solat del Raco. Durant els fets, dues persones han resultat ferides lleus. En concret, un dels propietaris de la vivenda, pateix ferides de diversa consideració, encara que no estem per la seva vida. Les investigacions per esclarir els fets continuen obertes. El Departament d'Agricultura Ramaderia Pesca, alimentació i medi natural, a més, una resolució que obliga a vacunar contra la ràbia, gossos, gats, fures i altres animals d'acompanyar, en un termini de 15 dies dels municipis de Montcadi i Reixac, el Vallès Occidental, Piera, Alanoia i Porqueres i Banyoles al Pla de l'Estany, a causa de la detecció de la malaltia, un gos abatut a Toledo, que procedia de Catalunya. S'han de vacunar tots els animals de més de 3 mesos i tornar a vacunar aquells que es van vacunar fa més de 6 mesos, si hi ha alguna sospita de transmissió de la malaltia, s'ha de comunicar al Departament i les administracions intensificaran el control dels animals de carrer. Bona tarda, per la David Amadoral. El president del Barça, Sandro Rocell, fa aquesta hora la tradicional roda de premsa final de temporada. El dirigent ha donat total suport a Leo Messi, contra qui la Fiscalia ha presentat una carella per haver defraudat presumptament 4 milions d'euros. He hablado con la familia, están muy tranquilos, súper tranquilos, y nosotros como club también. Estamos tranquilos y además, evidentemente, dándole todo nuestro apoyo y respaldo, porque no tenemos ninguna duda de la inocencia completa de Leo en este caso. Rocell també ha dit que el porter Víctor Valdez continuarà aquesta pròxima temporada l'equip, perquè el jugador ha comunicat la seva intenció de complir el seu contracte, que acaba el jutge del 2014. El president Laurana també creu que el club s'ha portat molt bé, en Vavidal diu que quan el francès estava malalt, se'l va renovar, i ara que està bé, se l'ha tractat com a futbolista, en referència a la nor renovació del defensa. Rocell, a l'hora, no descartat durant l'any, però el tècnic Tito Vilanova i, d'altra banda, el futbolista barceloní Joan Verdú ha anunciat que deixa l'Espanyol. El mig campista marxa després de quatre temporades, en què ha estat un dels referents de l'equip Verdú, dels capitants també de la plantilla, considera que el club no ha apostat prou per la seva continuïtat. La notícia és enxarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. El portaveu de Junts per Sant Just, Sergi, segueix fent una relació positiva de la primera meitat del mandat de l'actual govern municipal. Segur que no és un mandat fàcil, però l'executiu ho ha sabut gestionar bé. Junts per Sant Just té un sol regidor de l'Ajuntament i va entrar a fer govern després de tot un mandat a l'oposició. És un partit que va treballar molt més en temes socials, sobretot de cara al futur. Pel que fa a les rejuidories que té Junts per Sant Just, crec que la feina està a mitges, però la tasca que ha fet fins ara és positiva. I pel que fa a la rejuidoria de les xarxes socials, considera que, des de l'Ajuntament, s'han anat fent passos per obrir-se i apropar-se a la ciutadania, com ara amb la renovació de la pàgina web municipal, o al podcast dels plans. Aquests dos anys són els primers de Junts per Sant Just, que són els primers de l'Ajuntament, i independents per presentar-se a les últimes eleccions municipals. Seguint cap a la col·lició. I diu que encara no han parlat de si tornaran a presentar-se junts, però que des d'Esquerra els agradaria repetir aquesta fórmula. Seguir també s'ha mostrat disposat a repetir com en candidat en cas que l'assemblera d'Esquerra i, en tot cas, Junts per Sant Just, ho ratifiqués. La festa major de Sant Just ja té cartell representatiu. La feta del Sant Just té encarnau-me-s'hi. Ha estat el guanyador del concurs del núcle. Aquest cartell serà l'imatge de la propera festa major de Sant Just. És un cartell on consta el festa major de Sant Just 2013, acompanyat de franges en vertical unitjontal amb blau i en groc, sobre en fons negre amb estrelles blanques i la data de celebració. De l'U, el 6 de febrer de Sant Just. La festa major de Sant Just és la febrer de Sant Just. La festa major de Sant Just és la febrer de Sant Just. La festa major de Sant Just és la febrer de Sant Just. La festa major de Sant Just té incidència amb flowers en tanques, i la data de celebració de l'U, el 6 de febrer de Sant Just. També està més a veure la Línea del Horizó de Sant Just, en color blanc, amb edificis emblemàtics com el Walden, o can pans de tallaments destacats com el mirador, i el Moli de Vent, que hi ha els jardins de la Casa de Cultura. Acabem aquest mullet. Explica que el Carreu Blàu ha obert les pressions per apuntar-se als tallers d'estiu. I us hi podeu apuntar el Carrau a l'equipament de la plaça de La Pau. Començaran l'1 de juliol i s'acabaran el dia 19, s'adreça a nens i nenes de 2 a 15 anys, una altra activitat per l'estiu. És la proposta de la Clonatació Sant Just, organitza un curs 7 de natació del 17 de juny, el 12 de juliol, per nens i nenes de 6 a 13 anys, l'horari és de 7 a 8 del vespre cada dia, i podeu demanar més informació al telèfon 93, 161.77 o el web del club www.cnsanjust.com. I de moment això és tot més informació a la set, i la resta de la clonatació de la Clonatació de la Clonatació de la Clonatació és el que va fer el recorregut. El restaurant El Milenari i trobaràs els millors menús diaris el millor preu. El menjador està oberts de 11 a 18 h i el centre social de 10 del matí fins a les 8 de la tarda. amb el cafè, restaurant el milenari. El just a la fusta, parlem de tot el que passa Sant Just. Hi haurà alguna premsa que ja aconseguirà entreure qui eren tots els empresaris que anava amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir. Busco sempre aquella notícia, una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia. Volem veure un d'aquests grups més de casa i amb moltes oportunitats molt festivals. T'equivoques en un penal, en un vas a Madrid? Pots que l'ha crucificat a per vida. Tot se soluciona. Vols temps tot se soluciona. El just a la fusta, vivim Sant Just en directe, cada matí de 10 a una. Un programa reconegut per l'ONU. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, a Ràdio d'Esvern. Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara, també, fa uns dies em costava arribar al fi de més. Ara, també. Fa uns dies m'encantava anar al cine. Ara, també. Fa uns dies em van llençar un trastorn bipolar. Fa un segon, jo era la mateixa persona cara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org. Per seguir l'actualitat del baix i l'obregat, informatiucomercal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat, el teu ordinador o el dispositiu Mop. informatiucomercal.com. Soc Agustín Arribas, sóc del Graner de Sant Just, i em viu una salutació a tots els ullets de Sant Just i també a la penya del Morro. Desenoples. Per la penya del Morro o del Morro. De ràdio d'Esvern, pot potenciar el comerç local i agraïls-hi aquesta feina. Hola, penya del Morro, sóc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adeu. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. Benvinguts a la segona hora de la penya del Morro, que tal com esteu, ja. Ja, ja, per què? Estàveu repassant el continu de la segona hora del programa. Tenim molta cosa, eh? Ens agradem d'una estona l'Arnau Consul per parlar de llibres de la seva secció. També parlarem de la selectivitat amb la Júlia etmella, que per filla l'ha fet i ens vindrà a explicar la seva experiència. I també tindrem els Gunis de Sant Just. Avui, amb el Dani Martínez desplaçat el nou equipament de les escoles amb l'Oleguer Masjuan, dels tallers de música de Sant Just. Abans de tot això, repassem el tema més comentat a Twitter durant les últimes hores. Cristina, bona tarda. Bona tarda. A veure, què és el que s'ha comentat a Twitter? Sant Antonio de Padua. Es veu que avui és el dia de Sant Antonio de Padua. També venerà com a Sant Antonio de Lisboa, un predicador itaòleg portugès més reconegut com el Sant dels Matrimonis. Com a tradició, destaca que les dones solteres acostumaven a comprar una foto del Sant i la guardaven al revés fins a trobar un bon marit. Ha fixat. A partir de la setjordi començaran les processons pels diferents carrers de diferents punts d'Espanya. Jo faré el mateix, també. La foto del revés, a veure si trobo un bon marit. No, un bon marit, ja. Doncs destaquem el comentari de la Mèrida Montero, que digueurà a Sant Antonio de Padua el Sant que t'ajudarà a trobar l'amor. A més, un formació amb la dona a Fundacorazones, un dia com avui, el 1231 va morir Sant Antonio de Padua, Sant Catòlic portugès, Viscàs Sant Antonio, i acabem amb la recomanació de l'Alba Romero, que diu aquells solters que li posin un espelma a Sant Antonio de Padua avui. Avui també ha sigut un topic Inspiration Day, és a dir, el dia de la inspiració, perquè demà se celebra el Teatre Circo Price de Madrid, la trobada que té per nom Inspiration Day de Uomenalia. Què és Uomenalia? Una empresa de moda, no ho sabem. Presentada per Mario... Té pintar de revista, no? Ah, potser sí. Per Maria Escario, l'espai acollirà punències, tallers i debats sobre el paper de la dona a les empreses... Empreses, perdó. Com serà una professional 2.0? Comencem destacant els comentaris que han anat la majoria per la mateixa línia, és a dir, destacant idees i frases de motivació, com la que es deixa InfoJobs, que diu l'autoconeixement és la clau per aconseguir la inspiració. La Jona Sánchez, quanta aspecte és l'oportunitat? Hem perdut per no creure que som cap passos o perquè no volem assumir el risc i acabem amb la clarecció de l'Alfonso Alcántara, que diu, motivació no és tenir ànims, la motivació és tenir motius. Troba els teus. Fantàstic, Cristina, moltes gràcies. Passem ara a l'acció dels Gunis de Senjors. I saludem a l'estudi número 1 de la ràdio, el Joan Chisivella Cocorella. Joan, bona tarda.Bona tarda. Hola, bona tarda. Avui el Dani ja hem comentat que no hi és, no? Exactament. On està el Dani, avui? A l'antiga escola de les escoles, l'antiga escola en Montserrat, amb la Gemma Joan... O sigui que fem una connexió amb l'exterior de la ràdio, avui, no? Sí. Doncs saludem-los a tots dos, que tenim la veritat mòbil de Radio Esver, que és el telèfon de la Gemma Joan, concretament. Hola, bona tarda.Bona tarda, tothom. Hola, hola, hola. Hola, bona tarda. Ens esculteu bé?Sí, sí, sentim molt bé. A veure si se'n l'olegué, perquè s'ha quedat molt tallat, ara. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. En directe, aquest nou equipament de les escoles de Sant Just, on hi ha molt de garantitats que tenen la seva seu, entre elles, el taller de mòbils. Alguna cosa, abans de començar? Sí, mira, Jordi. Bueno... Amb aquesta entrevista a distància, volem que posis abans una cançó, que és... Graduacions, marx. Graduacions, marx, és la marxa de la graduació. Sí. Perquè fem un homenatge a tots els aprovats o als que s'han graduat.Molt bé, que... Molt america, eh?Molt america. Però, vaja, tota la gent que aquest dia és exàmens, acaba de selectivitat, els controls i tot plegat. De fet, vols fer un segon deso? I així ho ha acabat, ja?Sí, avui i jo avui. Avui i l'últim dia, per filla, no? Sí, m'he quedat...Ja està de vacances. No, ara s'ha quedat creït de cinto, sí. Dani, tu també has acabat, ja o no? Sí, jo ja estic servit, i després ja... O sigui que avui, primer dia de festa, ja... A tot l'estiu, no?Sí. Avui ja comença l'estiu, però ara que... Tota la setmana d'acredit de cinta, sí, que és un bon treball, eh?Molt bé. Doncs escolta, Dani, des de l'escola, és amb l'Oleguer, tot teu. Què ens expliques?Sí. Mira, ens expliquem moltes coses, però... L'Oleguer, què és l'instrument que tenim aquí fora de les escoles? Explica'ns una mica. He pensat fer una passadeta per les diferents aules, i que els puguem presentar als professors... Ah, molt bé.I sentir els instruments. Per exemple, ara us presento a l'Òscar, que fa que Saxo hi farà una mica de... algunes notetes amb el Saxo. Estem en directe a les aules, eh? Una tarda. Vinga, canya amb el Saxo. Molt bé, molt bé. Molt bé, molt bé. Molt bé. Aquest so telefònic, així nostàlgic al Saxo. Això és increïble. O sigui que si ho entenc bé, Oleguer i Dani, esteu fent un torni, un passeig, un vocal de sax o bucs, digui com vulguis, o aules del tallet de músics de Sant Just. Exacte. Ara anem a una aula que està a l'Unai amb la guitarra elèctrica, que també ens tocarà Hola, Unai. Com estàs?Unai. Hola, bona tarda. Molt bé. De guitarra elèctrica. I estem fent una classe avui una mica especial, que és posterior a l'edició. A veure? Estem aprenent a tocar... i els darrers. Estem aprenent. Aquesta cançó, Jordi, a mi m'agrada molt. M'agrada Rocky, sí o no? M'agrada el P3 i jo vull sentir-la, eh? Sí, sí. Està emocionat, Dani, clar. Sí. A veure. Si falles una mica més, eh? Ara, ara, ara. Ara. Ah, jo estic al final, eh? Oh, molt bé, Dani. M'ha de comentar que aquí ho hem sentit... Sí, ho hem sentit una mica distorsionat, eh? Perquè jo sé la guitarra elèctrica, que fotrà molta canya o alguna cosa. Però hi ha alguna nota, sí que hem pillat, eh? Sí. Digues. El Joan, té alguna pregunta per nul·lag, eh? Que dispari una mica. Ah, doncs vinga, Joan, endavant. Molt bé. Una pregunteta. Com van el dissabte passat a l'audició? Què vau fer al Casal de Joves? Molt bé, va venir molta gent. I van tocar 120 alumnes, tots seguits. I hem estat des de les 10 del dematí, fins a les 9 i mig de la nit, tocant la gent seguida. I aprofito per entrar a una aula d'una noia que no va tocar, que toqui, que tocarà una mica una peça, que tocarà una mica una peça, que tocarà una mica una peça. Que tocarà una mica una peça. Quedarà la piano, eh? Sí. Hola, sisplau! Hola, paula, hola, paula! T'entenc una de la penya del morro en directe. És la de Meli, aquesta cançó. La de Meli, home! La cançó de Meli... ...com tinc dot rueter, es diu. Quina hora, pronunciació, eh, Jordi? Oh, quina hora! Oh! Si algun dia aprengueu a tocar el piano, jo vull aprendre a tocar aquesta cançó, eh? És maravillosa i fantàstica. Continuem en directe a l'equipament de les escoles. Per cert, ja que tenim aquí Oleguer, què tal aquest canvi el nou equipament amb els tallers de música? Creus que heu guanyat en qualitat? Sí, hem guanyat en qualitat d'espais, perquè tenim aules molt més grans. I, bueno, l'edifici tot nou, és molt maco, veniu. Us convido a tots i a tots els que estan escoltant la ràdio, a passar per aquí, a veure el nou edifici, que està molt ben arreglat. Ja vindrà el Joan, ja. Que us passeu per aquí, ens ensenyarem les aules, presentarem els professors... Estàs content. Ah, sí, que ens canti. Que canti alguna cosa. Que cante, que cante. Aguanta el mòbil. En directe, els tallers de música s'han just, eh? Som infiltrats. Som una professora que sueca que es diu Anna Hulten. Anna Hulten, bona tarda, good afternoon. Hola. Hola, bona tarda, bona tarda, bona tarda. Molt bé, molt bé. Què ens cantaràs? Què ens cantaràs? A un blues, guapo. En directe, eh, les escoles de... Provisacions. Són just, improvisacions, dius, sí. Fa guassa, eh? Quina veu? Fa molt bé. Dani, calla, home, que estàs m'escoltant. És que et duo? No, no. No ho poter fer cantant, per mi, eh? Va, va. Mare meva, amb el que ha volgut de quedar al·lucinat, eh? Oh! Sí, sí. No pots estar-te callat, eh, Dani. No, és impossible. Sí, sí, possible. Sí, gràcies, gràcies, Anna. Sí, molt bé. Un legueu. Teniu alguna activitat preparada per aquest estiu? Comencem el setembre, el nou curs. Ara, amb l'audició, a l'estiu no fem classes, perquè tant a Catalunya i tothom té ganes d'anar a la platja. I deixem que els alumnes descantin. I a partir del setembre, del dia d'oig, comencem com a les escoles, al calendari de les escoles. I ara ja estem fent totes les inscripcions i guardant els horaris i tot. I ara us presento una altra professora. Ah, sí, un legueu, perdona, perdona una cosa. Abans de passar-nos al piano, que ho vam comentar l'altre dia, que ens va sortir, no sé com, el comentari i el programa, que és veritat que ens ha arribat. És un rumor, per això volem confirmar-ho. Hi ha un jugador del Barça que s'ha apuntat als tallers de música de Sant Just? Sí, el Pinto ha estat venint-lo. Que passes que per temes de feina no ha pogut venir més. I ha vingut durant tres mesos o quatre aquests tiderns. I què ha estat fent el Pinto, aquí? El Pinto és justament amb la professora que tenim ara aquí. Ah, home, escolta, això n'interessa, eh? A veure qui és el seu de la Lina, a veure. Hola, Lina. Hola, bona tarda. Escolta, i què tenim aquí? Què tal el Pinto, com a alumna? Ah, molt bé. Sí. Però feia la classe amb guants o no? Ah, no, té les mans molt grans, per això, eh? Ja, que és portè, és portè. Abrenia ràpid, segons tu i jo? Sí, sí. Molt ràpid. És que el Pinto és Sant Justenc, vulguis o no? Ah, sí? No n'hi ha ni idea. Escolta, què ens tocaràs? Bueno, tocaré un blues. A un blues. Molt bé, doncs com vulgueu. En directe des de l'equipament, les escoles de Sant Juste. Un, dos, tres, four, five, six, seven, eight. La penya del moro amb els grunos de Sant Juste. No pots estar callant, eh, Dani? Si no deies, moria, jo crec, eh? Mira quina arte, quina sort que he tingut jo, aquesta vegada, tu. És gratis. No cal que faris, maco. Jo també tinc molta sort, Dani. Sí, sí, i nosaltres també, d'escoltar-ho, clar. És bo tenir-ne. Bé, doncs aquest blues en directe des de les escoles, avui anem fent aquest viatge, eh? No tenim gaire més temps. Vols preguntar alguna cosa més, Joan, l'Olage? Jo sí, tinc preguntes per l'Olage. Molt bé, Jordi. Quin és l'instrument que té més sortida als tallers de música? Doncs mira, últimament hi ha un instrument que és el can, la veu. El que passa és que ara no tenim cap alumne aquí, però aquesta audició ha sigut fantàstica. Hi ha molts alumnes de can, i hi ha molta gent nova que està venint a estudiar can. Home, escolta, jo estava pensant, aquí hem de fer alguna cosa, ja no sé si ara o la temporada que veu l'Olage, perquè amb tants alumnes que tens, i nosaltres que tenim aquí el programa de penya del moro, que també ens agraden molt la música en directe, per canvis i que vingui cada setmana alguns alumnes i anar variant i que ens toquin aquí en directe, perquè això és un luxe i és una passada. Quan vulgueu organitzem, venim cap allà, i organitzem els alumnes, i els presentem cada setmana un parell d'alumnes de can, que vinguin a pare en directe. Amb un grup assó. Com vulguin, això ja ho parlarem. Sí, home, el que vulgueu, però seria fantàstic. En fi, digues, digues, Olage. Que nosaltres estem encantats de venir un dia ja a la ràdio, i els alumnes els encantaria, poder sortir per antena. Escolta, això ja et trucaré i ho parlarem, però això està fet, ja. Ja ho farem la cova dels tallers de la penya del morro, o alguna cosa. Ja ho farem aquí. És que el Dani et vol dir alguna cosa. Sí, digue'm, digue'm. He agafat una mica l'enveja, puc cantar una mica? Eh... Que canti, que canti. Sí. Que sempre canti, o no, que canti. Sí, una miqueta. Dani, tu tens molt de morro, perquè has fet alguna classe de can alguna vegada? Mai. Sí, cural, cural, durant molt de temps. Ha fet cural, però cural no és solista. No és el mateix, però, vaja... Dani... No, no, què ens cantaràs a veure? Ara, pobre Olage, que has de colar aquí el Dani cantant. Què ens cantaràs? A veure. Jo, a veure, si tinc uns colis petits, i a mi m'agrada molt cantar cançons aquests de petits. A veure si em té la Lluna i la Pruna. La Lluna i la Pruna, molt bé, Dani, eh? La Pruna es destina de dolç. Sí. La crida, la mare, no vol... Ei! Bé, Dani, bé, molt bé, ha estat molt bé. Escolta, ho deixem aquí, que ja tenim a la Júlia etmella, que ens parlà de la selectivitat. Moltíssimes gràcies per aquesta connexió. Espero que l'hi hagi bé. Ara en parlarem. Moltíssimes gràcies, també gràcies a l'Olage, i a tota la gent dels tallers de música que molt amablement han cantat i han tocat per nosaltres en aquesta visita virtual que hem fet per l'escola. Gràcies, i ens veiem aviat. Bona tarda a tots. Bona tarda a tots. Dos quarts de set a la tarda. Recupereu una mica la tranquil·litat amb el Joan. Joan, gràcies també a tu, que has fet tanyes d'algú. Estava aquí a l'estudi. La setmana que ve més gúnis de Sant Just, ara ja heu acabat el curs segon d'Eso, i estàu una mica més tranquil. Que vagi bé, Joan, bona tarda. Per cert, et presento la Júlia. Que no sé si la coneixes. Júlia, agafa't el micròfon aquest que tens davant, si és el groc aquest. Júlia, bona tarda. Bona tarda. El Joan, que fa segon d'Eso. Bona tarda a totes les activitats. Júlia, bona tarda. Hola. Felicitats. Gràcies. Joan, ja pots marxar, com vulguis. Gràcies. Quina greu. No passa res. Escolta, Júlia, tu ha acabat la selectivitat avui? Sí. Estàs feliç com una nit. Tots els nervis que no portaves la setmana passada, les darreres setmanes... Et veig com més relaxada. Cosa que la setmana passada no ho feia. Estava atacada. Està anat bé o molt bé? Molt bé. Molt bé. Doncs, Júlia, enhorabona... Veus com... No, que ara aquí ja està bé. Veus com que no n'hi havia per tant, no? No, la veritat és que no. No, però ho he passat malament. Suposo que ho passes malament perquè tens els teus nervis de lo que has escoltat als altres anys, i, a més a més, tens el grup dels companys de la classe, pel WhatsApp, que estan tots els nervis, i et ficuen desnervits a tu, i acabes histèric, no? No pots tenir el WhatsApp a dins de la classe. No, vull dir, a fora de la setmana passada... La setmana passada te recordes que estàs super... Estàs fatal, estàs fatal. Els nervis ho has superat i tu dius que és molt bé. Per tant, corrobores, la teoria que ja et deien des d'aquí, ara ja s'ha de... Som avis, ara, eh? Però allò de... Ja t'ho deia amb nosaltres. Hi ha més nervis durant la setmana prèvia, o els dies previs, que no pas quan ets l'examen davant, que pregunten coses que són bastant fàcils, no? O sigui, alguna pregunta és pensada. Aquest examen és més difícil del que jo em pensava. Jo crec que cap. No, no. No, perquè realment, o sigui... Estava l'examen i m'ho mirava, i em mirava les opcions, i deia que veia claríssima que una era més fàcil que l'altra. O sigui, per mi, vull dir, eh? I deia que aquesta segur que la faig bé, perquè tot m'ho sé, no? De fet, aquesta selectivitat, a part de ser... passarà la història, a part dels 30.000 alumnes que s'han examinat, perquè la Júlia també ho ha fet... Bueno, encara no sabem les notes, eh? A veure... Quant triguen? El 28. 28 de juny, eh? Doncs no, el que jo deia és que aquesta selectivitat també passarà per un error tècnic... Un un? En la prova de matemàtiques de la selectivitat, que ha generat molta confusió. L'equivocació tipogràfica ha aixecat les queixes dels alumnes i l'organització ha decidit tornar per vàlides dues solucions diferents al problema amb l'error i sense. Un error tècnic. Això és el que diuen, sí, en l'anunciat de la primera prova de l'examen de matemàtiques de la selectivitat, segons especificen els criteris de corrupció oficials, ha fet que el que havia de ser una Z, en una ecuació, sortís com una X. La qual cosa ha generat molta confusió. Molts alumnes han caixat, tant els professors, a la mateixa aula, com després, a través de les xarxes socials, Twitter, Facebook, i denunciaven especialment que no se'ls hagués avisat l'error fins a mitja hora després que començés l'examen. La Júlia Etvella és una d'elles. Júlia, tu has fet l'examen a l'UPC? Sí. A la Polítècnica, a la zona universitària, i t'has fixat en aquest error? No, perquè jo no vaig fer aquest examen. Ah, no el vas fer, però ja està! No. Jo vaig tenir sort, sí, sí. Potser algun company, sí. Sí, no, no. Molts els companys. I què van dir els seus companys? Els companys indignadíssims dient que volien repetir l'examen, que no podia ser que el cap de mitja... A part de que l'examen hi havia coses que no els havien entrat al tamari, que li van ensenyar l'examen a la nostra professora i va dir que hi havia coses que se les havia de mirar amb calma per saber-ho fer, i van dir que era indignant que al cap de mitja hora d'haver començat un examen, a més a més, la primera pregunta que és tècnicament és la primera que fas, doncs que estigues malament. I la gent va sortir de l'examen... Dóna suport i records en la mà de teoria, que he pensat tota la vida, que és millor ser de lletres que de ciència. Totalment. Perdó, perdó. Veus que és fantàstic, perquè no és el mateix, ni el social, ni el científic. Tot i que la gent de matemàtiques de ciències deu pensar... Clar, aquest error ha sigut per culpa d'una lletra, també. I es doveuen de diferent manera, vull dir, que... En fi, Júlia, alguna cosa més? Preguntes que te'n recordis o tal? No, realment, fent això en el problema aquest de matemàtiques, cal dir que no ha sigut l'únic error que ha hagut a la salutivitat. Ah, no? No, 15 altres. M'adonen que n'hi ha hagut més? La selectivitat està escrita per un ximpanzer. Atenció perquè l'elicaptavila diu el chat de RadioDerm.com, cosa que li agraïm que ens esdi coses. A mi se'n donen tan malament les mates que segur que resold l'equació embarrada i tot i em pierdo tan ampla, segur. I hi ha gent que no ens agraeixi massa amb tot d'error mai. Jo no, segur. Per haver de saber qui s'ha enterat. Diuen o no? La opció de poesia. Això potser va fer la seva selectivitat. Si ens vols explicar la teva selectivitat, li pots fer el chat de RadioDerm.com o trucant. O sigui, algú ens vol explicar la com va ser la seva selectivitat, si va tenir algun anècdota especial, com per exemple, que la professora que repartia l'examen es va començar a espullar. M'examen alguna cosa? Jo crec que això no ha passat mai a la vida. Pots passar moltes coses. Pots passar de tot. 9-3-3-2-3-6-6-1. No ho sé, la vostra selectivitat. Mira, ja tenim aquí l'Ernau Cónsul, que fa la secció de llibres. I ens ho explicarà com va ser la seva, no? Ernau, bona tarda, Ernau. Hola, bona tarda. Ja fa uns quants anys que va ser la selectivitat? Més de 5 i més de 7. Uns quants anys? I més de 10, també. De fet, la taula potser, els que fa més anys que la vas fer, recordes alguna cosa especial de la selectivitat? Sí, sí, sí. És que la Júlia no es presento, perdoneu, perquè me l'he educat. La Júlia... Hola, Júlia. Que fa ara fer la selectivitat, i és que la veu de la programa i l'Ernau Cónsul que fa llibres. És de mal gust preguntar com ha anat, perquè entenc que us ho acaba d'explicar. És de mal gust preguntar-li la data, en aquest cas, per mi. Per tant, no ho faré, la puc fer. Sí, tu ens has fet un comentari molt encertat, que és a dir... Què? 100 d'edats de lletres. Doncs jo soc el típic estudiant de lletres, pures i dures, però què vaig fer el xulo? I vaig decidir que feia mateix dos. Que dius, de què serveix el rang de la matriu? Mmm... Les derivades? Per fer llibres després, no. Per tant, és a dir, jo vaig a la selectivitat tranquil, i les mateixes dos, doncs és igual si trec un tres o un dos, o si ja ho compensarà la resta. Doncs no. El meu gran misteri de mateix dos és per què vaig treure un set. Ah, va treure un set. No sé si va ser la nota més alta que tots els examens, perquè de matemàtica és que literatura, que és el que volies ser després o de les lletres, que és el que volies ser de carta, no? Molt bé, Arnau, una pobiment també. No, però és més... va més enllà, eh? Va més enllà, si no em penso de literatura, d'història no, però teníem una professora, llavors tu potser les recordes, professora quadrado, Carme, un quadrado. Sí, històrica, vols dir. Sí, sí, també. Bé, havia tret un cinc pelat, cosa que encara ara em fa ràbia, però ella va anar a protestar massa, va aconseguir que a tots els alumnes ens pujessin un punt. Va ser un cinc. Una professora. Sí, sí, sí, una professora, molt bé. Un punt, amb dos, eh? Sí, amb dos. I la cosa és que jo vaig treure un cinc i només vaig fer un exercici. De l'examen vaig fer un exercici i l'heu acabat. El del rang de la matriula. Perdona, perdona. Aquí ja t'ongo. Els altres els vaig provar de fe i vaig dir, no els sé fer. Però com pots fer un exercici sense treure un cinc? Sí, perquè l'exercici valia dos i mig. Però... Tu has dit coses rares de l'home a la selectivitat, no? No et vas queixar, no, tu? No, no. Em vaig queixar d'història i de la literatura. Mates, vots, ens agallen. La Elica de Vil·la diu al set que aquest any l'opció de poesia va cosa a terror, però alguna cosa en concret. No sabem per què, però diu que sí. Literatura castellana. No, poesia, diu l'opció de poesia. Hi ha opció de poesia? Suposo que sí, però igual d'hauria de ser literatura catalana. Julià, perdona, que estàvem parlant de com t'havia anat a tu. Estàveu a punt d'explicar alguna cosa? Ja sé quina és l'opció de poesia a castellar. Ens van ficar l'entologia poètica, i la veritat és que era un veredè i fals, i era una mica ambigua. Era tipotest? Machado es un autó del barroc. Va, va, va, els aquí presents. Machado és un autó del barroc. No, clar que no. De la generació, del... Vostè hi hi ha opcions? A 98, 27 o 53? A veure, això no és de part de 10 fals o és de 20? Molt bé, molt bé. No, no, era de part de 10 fals. Em recorda un meme que vaig veure l'altre dia per internet, que deia, si et troles ara... Bueno, si ets professor i vols trolejar els teus alumnes... Trolejar-te, trolejar-te. Sí, sí, vols protegir-los, directament. Posa un test on tot sigui veritat. Sí. En tota la resposta sigui veritat. No pot ser que tot sigui veritat, no? O està buscant que, concretament, el que diu que a la literatura s'havia de triar entre un text i la poesia, i que la gran majoria va triar el text a la poesia, per alguna cosa. Doncs deu ser literatura catalana, perquè la literatura que estic allà, que ho vaig fer jo, eren dos textos, i la literatura que estic allà era bastant bé. I després, això també és típic, eh, per fer la selectivitat, acabes l'examen... Què, què, què, què? Això és l'únic. L'opció que has agafat, sí, sí, no, no. Veritat, veritat, fals, fals, veritat. Exacte, no? Però no t'enteres d'arredes, perquè no me'n recordo mai. La gent ho feia, jo intentava no fer-ho per no ficar-me nerviosa. Bueno, és que de fet... I, de veritat... Arnau, això no ho he usat, però amb la Júlia, durant aquestes últimes setmanes l'hem estat preparant i ajudant... Ah, molt bé. Sí, sí, hem estat... Sí, és que avui ha vingut una mica més tard. Jo aniria molt tranquil, si em prepara el Jordi Domènec. No, nosaltres no. Ell el venia aquí amb diferents tipus de modalitat, d'exàmens de selectivitat, però també ve més d'hora als dijous. Avui ha vingut més tard, perquè estava ja emborratxant, a la cafateria que havies acabat ja, a la selectivitat. I bé, la setmana passada recordo que ens vas llegir els consells que et donava la conselleria d'educació de la Generalitat a l'hora de fer la selectivitat, i entre ell deia, no comentar les coses... Exacte, era olvidar-se de l'examen, tu també. Examen, examen, perquè llavors potser veus que les caga't en alguna cosa, i llavors això d'entrar-se a baixar. A veure, sempre surt el estilo que tu saps què ho ha fet tot bé, diu... I aquell li ha seguit bocat, el estilo, i aquells no li pot la veure. No li pot la veure. Depèn del dia, sí, sí. Jo sempre feia l'hora que m'havia d'anar molt bé tot. Jo feia l'hora que m'havia d'anar a l'altra estada. Ah, no, sí, sí, això que... Perfecte, no. Jo crec que hi hauria sortida, hòstia. Però he dit espectacular, eh? El millor examen de tots. En fi, Júlia, alguna cosa abans de marxar? Doncs sí, sí, això que deia abans de les arrades, hi havia una arrada, es veu que l'examen d'anglès no funcionava el listening que havíem posat, i a última hora van haver d'agafar l'examen en una altra opció, i ho fotocopiar-lo. Però es va deixar més temps per fer-lo, no? No, no, però va ser just abans de l'examen. Abans de començar el van provar el listening, van veure que no anava i van haver de fotocopiar l'altra. Després, l'examen de matemàtiques de les ciències socials posava matemàtiques aplicades a les ciències socials. Algú de les posava les. Amà. Sí, amà. Falta sortografia també, tela. I a més a més avui... La selectivitat no és el que era, eh? Avui ja ha sigut el colmo. Després de tot el que va passar amb la matemàtica i tal, veure que estàvem fent geografia. A les 8.30 del matí, que estàvem tots morts de son. Aquí se l'ha acudit, no? Entra... entre el senyor i ens diu... Hi ha un error a l'examen de geografia. I tot allà? Tothom... Tothom, o sigui, s'han d'angat unes cares de tots en plan... No pot ser que hi hagi un error, perquè, bueno, ja era el colmo. I quin era l'error? Una taula que just estava fent jo aquella taula i quan he dit que era llòdic. Però a veure, quina taula era? Era una taula amb números dels països amb el capital invertit. Perdona, perdona. França, 24, Alemanya, 32. Exacte. I Espanya, crec, posava... 200 i us no. Posava, sí, tipo, jo què sé, 200, no? I ens ha dit que l'últim 4 que hi havia sobrava. I a més, d'Espanya, era. Sí, era Espanya. Jo també m'han dit, eh. Però vam posar-te a Espanya i diuen no, no. Sí, perquè són... I a més, amb Espanya, no? Sí, sí, era... ficava 64.000 i 4 números darrere. Aquests números què feien referència? A l'extensió, per exemple, dels països? No, el capital invertit. Fonsa, inversió... Era una cosa econòmica. Sí, era d'economia, per això. A mi no, però... Perquè a més s'entén. Van preparar l'examen 15 dies. Però, sí, sí, no, no. Vull dir, clar, 15 dies avui era real. És que té molta tela que tinguin un any per preparar un examen que ho faci un tribunal i que se n'ha equivocat en 4. Tan malament, eh. 4 exàmens d'error. Sí, sí, 4. A l'anglès, el de Matés, els dos de Matés i el de Joaquí. Ara podríem dir que se l'independència millor, jo ho crec, però clar... És competència de la conselleria d'Educació, això, no? No és del ministeri o del departament, no? Sí, sí, és de Catalunya. Sí, sí, sí. Doncs queda... I et dic una cosa, això també s'ha sabut gràcies a les xarxes socials, perquè potser hi ha molts anys que han passat coses d'aquestes i no ha tingut la repercussió. Comentes el sortit. La notícia, aquesta, que hem comentat... Aquest any ha tingut rebombòria. La temàtica de la selectivitat genera confusió és la més visitada a la web de l'ara.cat, avui. Sí, sí. Hi ha 100 punors que estan recollint firmes per canviar-ho i tal i per tornar a repetir l'examen, si es pot. Per la gent que vulgui repetir-lo, no? Aquí veig. Home, és que realment... Realment deien que era difícil, eh. A part de l'error, que era difícil. Anda que no són gestos ni res. De les maneres per l'error els hi vam deixar 15 minuts més, per fer-ho. Ah, no ho sé. Penso que sí, que els hi vam deixar més temps. En fi, Júlia, nosaltres, molt contents, que t'hagin anat tan bé... Gràcies. Quan sàpigues les notes la portareu, o no? Ja vindré. La secció... Júlia, la secció no ha acabat, eh. Evidentment. Els amics de Júlia et mella, allò que feien, hem de continuar fent-ho. Exacte, exacte. Jo he sentit... Jo parlarem després, però... El dia que vam parlar de filosofia, hi ha gent que li va agradar. A tu t'agrada filosofia, Júlia? No, no. Jo he fet història, eh. Fem una secció de filosofia a la penya del cor. No, no, podem fer una secció de filosofia. Que a mi m'agraden molt, que a mi m'agraden molt. Jo parlarem, si d'acord. Júlia, enhorabona, felicitats. Moltes gràcies. Tens un càtering especial que t'hem preparat, rams de flors... Gràcies, Júlia. Fomentant una copa i fent un missatge per celebrar que has fet la selectivitat. I ja ets una ciutadana més d'aquest... Sí, sí, ara mateix. Gràcies, Júlia. Gràcies, adéu. Sí, sí, 45 de la tarda. Continuem a la penya del Morro. I ara parlem de llibres. Acabem els dijous, com cada setmana, parlant d'aquest art, no? Aquests llibres és una mica... és un art, no? Sí, sí. I també hi ha llibres que no són literatura, no? Seria la literatura. També hi ha llibres que no són literatura, eh? Sí, com, per exemple... El catàleg de... no, que seria més... Monola. Si anava a dir-ne algun, però és igual. He pensat que no és el catàleg de pintura, no el típic que és impossible... Avui ens vols parlar d'un llibre que es diu Matària Primera de Jocs of Folger, que és un autor alemany, i que, a més, l'ha traduït al vell i conegut per tots el programa Amic de la Casa, l'Egnàs i Pamies, no? Amè, col·laborador... De l'altre, l'Osvaldo de nit, de Gaje, programes mítics, en aquesta casa. I que ens vols parlar d'aquell llibre Matària Primera? Per què vols fer-ho? Home, primer de tot, perquè, clar, diguéssim si algú se'l compra el traductor que deu tenir un 3% dels drets, m'ha dit que hi passàvem a anar mal a l'època. D'altra banda, perquè és d'un editorial que n'hem parlat molt sovint, la Breu Edició. Sí senyor. És una de les editores de l'Ester Endorra, que també té tant, no fa massa la vam trucar, i, a més, col·laborava també aquí a la casa, fent una secció de cinema. I és i a banda, perquè tenim una tirada de les editorials petites, no? Aquesta setmana, una de les notícies que ha sortit, és que Planeta ja controla el 70% del mercat de llibres en català, o el 80%. Perquè ha acabat comprant les accions de la Caixa, del grup 62. Recordem que el grup 62 és Editorial Edició 62, Empúries, Pro, Apòrtic, Destino... No ho sé, n'hi ha un munt més d'editorials que formen el catàleg del grup 62 i que ara han passat a Planeta. I clar, Planeta, que ja era gran, doncs ara és més gran, però tant més gran que més a més, té, representa, el 70% de qualsevol llibre. Deu, que agafem 10 llibres a l'Azhar amb una biblioteca set seran de Planeta. No ho sé, el senyor Lara té molt poder. Recordem que, per si algú encara no ho sap, és propietari d'Antena 3. Recordem que és propietari del diari La Razón, un diari amic, un diari simpàtic, un diari que ens acostuma a tractar bé els catalans. El Fernando Monagal, crida de la visió que, per cert, la teva i vaig escoltar que acaba ja el programa i la temporada a BTV, que no renoven com el Carles Flaviar. També han canviat i no renoven alguns dels editors aquests que estàvem dient. Ha sigut una setmana moguda. Resulta que, quan vam entrevistar el Lara, el Monagal li va dir a vostè que té diferents accions en diferents mitjans que tenen les eleitorials totalment diferents tipus. No se me'n recordo si era el cas de l'Aubui. Durant un temps va ser també propietari, no propietari, sinó d'algunes impactes d'accions. Accionista de l'Aubui i també ho era, com estàs veient de la Razón. De la Razón i Antena 3. Aquest home és el negoci. La resposta que acostumeu a donar, diu que també tinc part d'una companyia de biocre, que és Welling, una d'aquestes, com volien dir. A mi, mala buffa. Sí, una amiqueta. Sota d'aquella massa corporal, l'hi buffa perquè, clar, no sé si rebeu a veure-se. Perdó. Estàvem parlant de per què una editorial petita, perquè aposten ara per la literatura de veritat. L'editorial gran acostumena a grans èxits segurs, no sempre ho són, a vegades sí, i aposten per aquell compredor de llibres que sol comprar el dia de Sant Jordi. I a vegades, quan ha de fer un regal. Per tant, dos llibres l'any, nostre moment, n'hi ha que no en compren cap. Per tant, dos llibres l'any està bé. Les editorials petites van a buscar autors nous, que prometen que els agraven a ells com a lectors. Per exemple, l'Ester, que és poetesa, que algun dia haurem de convidar aquí, que ha llegit un munt, que és filòloga catalana, una cosa que li ha interessat. O, clàssics, que fa temps que no es publiquen, és aquest cas. Fouser, o fouser, o com es produeixi, un autor... Fouser. Sí, una cosa així. Un autor alemany va néixer a Franfor l'any 44. Per tant, podria estar viu, però va tenir una vida disoluta, d'alguna manera, i va morir l'any 87. Fa temps que es va morir. Durant un temps, els últims anys de la seva vida, va aconseguir ser un autor bastant reconegut a Alemanya. No diguéssim de molt èxit, o sí, però en tot cas era un nom d'aquells que sonava. En part, per aquest llibre, la matèria primera, que en castellà es va reudir fa temps, que es diu en matèria prima. En castellà. En tot cas, ens interessa la breu, matèria primera, en portada on es veu una noia així jove, amb poc... Bueno, que va interessant, diguéssim. D'un miner i la seva rebaixó amb el carbó, per exemple? No. La matèria primera és la droga que un bon home reparteix a Istanbul. Un alemany que arriba a Istanbul i que està perdut de la vida, la vida de Bohemi, i la vida de Bohemi consisteix en que, escolta, per a ell circula no heroïna, sinó opi, sense tractar, per tant, opi pur. Home, ja ho has dit tu, que aquest home, el tal George Faucer, era... Estic veient com un Bukowski, una mica, o no? Tira llarg, eh? Encara més. Bukowski més llarg, perquè aquest llibre... És molt, molt, molt diuen... basat en fets autorbiogràfics. I l'opi, per exemple, la india, la xina, hi ha fumadors d'opi, no? I les dues, les gent es diu, adormida. I la gent se'n va a la bena. I insisteix, eh? L'heroïna és l'opi tractat, doncs bé, l'opi pur, doncs us puc imaginar els globus que agafen. Això s'explica al principi de la novel·la. I el fet és que quan va a Cordecalés i l'opi no la aconsegueix i tal, decidir és que una bona manera de viure és fer prengar els turistes que li emperalli, els quals casseu pel carrer de Ney, que ja us aconsegueixo costar el bo opi de veritat, droga, que ve directament del Corbistan. I la gent es diu, oh, sí, no?, jovenets aquets, aquests que fan l'interrail o en motxiles i tal. Aquest que ens troba droga. Aquí els diners que li cauen, no tornen mai en forma d'espècies. Els seus turistes són timades d'aquest tipus. Mala vida en general, estic veient aquí. Mala vida en general, hi ha un moment que té problemes... No cal que l'agafis, no? Sí, però clar, és divertida, tot això... Amb humor, amb capítols molt curts, que t'obliguen a seguir llegint continuament, tot digui que tant l'humor s'atgele la boca, perquè és això, parlem de drogues, parlem d'un món fosque, parlem que un moment ha de fugir de Turquia, perquè per no caure com a l'expressió medianoxa, amb alguna d'aquestes predons, torna a Alemanya, i és un moment a Alemanya, els anys 70, en què s'han posat de moda l'any 68, 70 i així, les comunes hippies. I llavors ell descriu l'ambient de les comunes hippies, que es veu que un dia arriba, per exemple, i diuen... Mira, hem decidit democràticament que avui farem l'amor tots entre tots. I llavors, doncs... Us ho explico una mica, aquestes pretensions. Avui hem decidit que ens encolarem tots, una a l'altra. Perdona, una mica com la paròdia i la imitació que li fan del David Fernández de l'escup, el Polònia, no? Clar, però això ho explica com una cosa. Aquell és graciós, per tal com ho explica, dius, però això devia anar més o menys així, no ens està fent una paròdia. Ens ho explica de manera que riguem, però això nape més o menys així. Avui ens fotrem tots una mica de sal fumant, a veure què passa. A veure què passa, no? Un primer, no? A dins, si troben bastants escriptors, que després són escriptors reconeguts a Alemanya, avui envida, sembla que encara vius, però que llavors ens agribis, com a joves. Bé, doncs... Matèria primera, en fi. Matèria primera de George Fosser, que podeu trobar les llibreries a la Breua d'Avencions, i traduït per Ignès Pamis. I acabem aquests últims minuts de la secció Parlant de llibres, d'un premi. El premi llibre té, que en principi, a priori, és un dels grans premis, no per quantitat de diners, i tampoc per prestigi, però que el diem de fer cas. Perquè donen al principi els llibreters de Catalunya. Exacte. Del gremi de llibertés, a reuneix, suposo que hi ha diferents llibertés que un any els hi donen, doncs va, que estan fins al jurat, i decideixen... I sobretot que van premiar un obra ja publicada l'any anterior, en aquest cas, 2012, i que pel que sigui, creuen, consideren, que no va tenir el reconeixement que es mereixia, perquè el consideren molt bo, i en camí no va guanyar cap premis, va vendre poc. Jo confio en ells, tu no veig que no era. Sí, sí, sí. I els premis que s'ha anat sabent, a les hores ara aconsegueix que a les hores l'editorial li posi una faixa, una estampa, alguna cosa així, i fa que molta gent hi vagi, diumenge, aquest és el dels llibertés. A mi no era un vot de confiança, perquè penso que és un llibre, que els llibertés han llegit molts llibres. O sigui, no sé si s'ho poden llegir, o han present molts llibres donant l'any per les seves mans. I llavors, a mi em sembla molt bona iniciativa, que ja fa molts anys que ho fan això. Sí, fins ara només donaven un premi, o fins fa dos anys, i aquest any em donen amb diferents categories. O agil, sí. Jo, per exemple, he guanyat Francesc Parcerizes, un poeta, realment, d'aquests que caldria conèixer. Potser un pèl més jove que Joan Margarit, però per entendre els senjostans m'entenguin, un poeta de la talla de Joan Margarit. I que, a més a més, durant un temps a viure formentera, quan formentera, per lligar amb el tema anterior, que això t'agrada. Quan era una comuna hippie, tot i tot ell. Tant de droga t'ho he vist que m'agrada, no? No, m'agrada la liga temes, no? Ah, sí, sí, sí. Com si ara hi havia temps a la anterior, perquè Francesc Parcerizes durant un temps va ser... Bé, no sé què va ser. Tot cas, va viure formentera, va viure... Molt mentida.Tot ella, com una hippie. Molt mentida, molt mentida. Jo soc a l'escola amb aquí, a Estratx, que hi ha coses, que és un poquet de carregues... M'ho va apassant, bo, que el fi suer que passava molt. Molt bé. Doncs, Arnau, gràcies, acabem el programa, i Cristina, el millor de la penya del món, Rupertú, avui hi ha molta cosa per triar, eh? Ha sigut. Per dir una cosa, doncs ràpidament els tallers de música de les escoles, la connexió, sí. Que ens han tocat en directe amb diferents músics... Ha estat com si hi haguéssim allà. Sí, però per telèfon, ha sigut. Ens han tocat en directe, o sigui que jo també estic molt d'acord. Agradeix tota la gent que ha fet possible la penya del Morro a avui dijous 13 de juny, eh? Oh, ho passa fins al 2013, eh? 13, eh? Ai, ai, ai, ai... En la Carme Verdo i a la Qualitat Tengustenca, la Júlia Mella, que avui ens ha viscut a última hora per parlar-nos de la seva selecció, per filles a la tret de sobre. També a l'Albert, que a paper parlant d'educació camina, el Dani Martínez, avui desplaçat amb l'Oleguet Masjuan, director de cellers de música, al equipament de les escoles, parlant d'aquesta escola, precisament. I també el Joan Chirivella, i per acabar l'Arnau Consul, parlant de llibres. Gràcies, i Cristina, moltes gràcies, també, a tu. Moltes gràcies. Fins demà tornem demà, a partir de les 5, i ara ho regem amb l'informatiu vespre, amb la Carme Verdo, que jo no me'l perdo mai. Fins demà tornem demà, a partir de les 5, i ara ho regem amb l'Arnau Consul, i ara ho regem amb l'Arnau Consul, i ara ho regem amb l'Arnau Consul. Ya he habido hasta el momento de tu pelo y tu piel a la vez. Un despierto recuerdo. Oh, ala no tuviera conocido nunca. Oh, ala no tuviera conocido nunca. Oh, ala no tuviera conocido nunca. No he muerto siempre para no verte sin verte para borrar tu recuerdo de que siempre me acuerdo y nunca me dejan pa... Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh El día en la que sueño soñando soñé, que estaba soñando contigo Va a un seno de estrella, mira, y que ve Precioso, precioso, y en aquel mar que no nos pudimos bañar por ser tan caprichoso Oh, a la no tuviera conocido nunca Oh, a la no tuviera conocido El condensador de fluzó El programa Menys Paradoxes Temporals Cada dijous de 8 a 9 del vespre a ràdio d'Esverns Esverns Smooth jazz De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda relaxa't amb estils com el chill out, les smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau Smooth jazz 100% música relaxant, cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda Smooth jazz club, t'hi esperem Bona tarda, són les set del vespre, comencem una nova edició del Sant Just Notícies d'avui, dijous 13 de juny Si has tot seguit, les notícies de Sant Just Sant Just Notícies, edició vespre El portaveu de Junts per Sant Just, Sergi Sagí, fa una valoració positiva de la primera meitat del mandat del actual govern municipal, assegura també que s'ha de treballar més en tema socials Explorés dos anys de govern, Sagí, ha fet aquestes valoracions a l'equador del mandat Amb aquesta notícia, obrim l'edició avui i resumim altres informacions d'esta xarxa