#291 - La Penya del Morro del 18/6/2013

S'han produït ruxats molt intensos, que inicialment han afectat els comarques de les terres de l'Ebre, després s'han desplaçat cap a Ponent, també, prelitoral de Tarragona, i que hores d'ara estan a punt d'arribar, anovament, a punts del Pallars-Jussà, al Tarribagorça, a Pallars-Sovirà i també a l'Aveïdaran. Són ruxats molt intensos, puntualment acompanyats de Tempesta i també de Calamarça i amb ratxes fortes de vent. Esperem que al llarg de les properes hores pagreguin de nous ruxats per Ponent, prelitoral de Tarragona, terres de l'Ebre, i no descartem que altres indretes del territori també poguessin afectar de manera més aïada i feble les temperatures cap a Bai, i vent fort encara a cotes elevades del Pirineu. De moment, això és tot des del Servei Meteorològic de Catalunya. Bona tarda, us parla David Amador. Aquest migdia, el món del bas que t'ha dit adéu a Manel Comes, que va morir ahir als 67 anys víctima d'un cancer de pulmo alternatori de Can Rúthia a Badalona, semblèrper acomiadar el xerif, un dels històrics entrenadors catalans de bàsquet que, entre d'altres, va dirigir el Barça al Juventud i al Manresa. En futbol, d'altre banda, el Giron ha anunciat que s'han esgotat les entrades per anar a veure el partit de demà contra l'Almeria a Montilívia, a l'anada de la promoció de Cents a primera divisió. El seu torn, Manu Lantarote, és el primer reforç de l'Espanyol per a la temporada 2013-2014, l'exdavantet del Sabadell i del Sant Andreu, ha arribat lliure de contracte i firma per 3 temporades avui ha estat presentat. També aquest migdia ha estat la posada de llarg, de Xavi Molina, com a nou futbolista del gimnàstic de Tarragona. En directe, a Matíndiz de Sant Just d'Esvern, el 98.0 de l'AFM, i a tot el món, a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro. Gràcies per venir. A l'hora d'anar-hi una estona, repassarem les notícies positives de la vida perquè n'hi ha amb la nostra coig, la Núria Oriol. També pararem de televisió amb el David Ávila. I a la segona hora del programa connectarem amb el casal de Joves de Sant Just per saber quines activitats tenen previstes de cara als propers dies en aquest equipament juvenil del nostre municipi. També entrevistarem avui el Mita Pacomir de tricicle, que passarà per la pena del Morro, per explicar-nos la seva aventura com a director de l'obra de teatre poliorama, un dels primers espectacles del festival grec de Barcelona. Ja acabarem parlant d'invents que han canviat la història i també, sí, això no m'ho vull oblidar, derrallen un grup Sant Justen, que és un dels 20 semifinalistes del Sona 9. Tot això avui a la penya del Morro. Bona tarda i demà vinguts. Ajuda'm-me. La penya del Morro, un programa amb més Morro que penya. O, i de més, penya que Morro. I no ens oblidem de la Cristina Vargas, que està al Twitter i al Facebook del programa. Cristina, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, Cristina. I comencem repassant el més comentat a la xarxa social Twitter, els Trending Topics, avui, DNI. Perquè el portaveu del sindicat de tècnics d'Hisenda, Josep Maria Molinedo, ha assegurat que és molt estrany que 13 notaris i enregistradors es confonguessin amb el mateix DNI. Aquesta era la seva resposta. Davant l'informe de l'agència tributària, se li atreviu avui en la infanta Cristina, la venda de 13 imòples per 1,4 milions d'euros. I reclamava les quantitats tributàries que hauria d'haver pagat. Per tant, avui, DNI, com a tema central, Trending Topic. Cristina, la gent a Twitter, què és el que ha comentat? Ana Pastor, algun em pot explicar com 4 enregistradors i 4 notaris es confonen al Fical DNI de la Infanta, que és el número 14 de secs estrany. Ha seguit amb el Jama Crotet, que diu Franco tenia el DNI número 1. No cal dir qui eren els que venien al darrere. I acabem amb el Bernat d'Esclot, que comenta, per un error amb el DNI, un cop em van nominar sobirà de la corona d'Aragó, en Mallorca, València, Comte de Barcelona, Durgey i Montpellier. Avui també ha sigut Trending Topic, José de la Cabada, perquè el director de la Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials, la seva... Ho he, ho he, ho he, ho he, ho he, ho he, ho he, ho he, ho he, ho he... Prou. Aquest home, José de la Cabada, ha demanat disculpes per allò que va dir fa uns dies, sobre que els 4 dies de permís que ho torga l'Institut, l'Estatut, perdó, dels treballadors, per defunció d'un familiar, són excessius perquè els viatges ja no es fan en dil·ligència. El comentari del Pablo, que diu José de la Cabada, fa que esperança a guerres sembli comunista. El Javier Vanda diu, tot i que no sigui per l'especte físic i només per un nom, José de la Cabada, hauria de dir-se de la cagada. I acabem amb el Diego Isabel, que diu... Proposo que ningú compri que producte d'aquest José de la Cabada es pot expressar una opinió, però no frivolitzar amb aquestes qüestions. Gràcies, Cristina! A la segona hora, més Trending Topics. Comencem repassant l'actualitat sense justa, Carme, bona tarda amb la Carme, bona tarda del nou. Avui comencem parlant d'una activitat d'agenda, perquè aquest dijous inaugura l'exposició dels treballs de l'alumnat dels cursos municipals d'Arts Plàstiques. Fins a principis d'agost, al celler de Can Ginestar, al centre del municipi, es podrem veure les obres que han fet els alumnes en les diferents disciplines centrades en el color blanc. Sí, aquest ha estat el fil conductor de totes les diferents disciplines, ceràmica, pintura, expressió... Ara no em surt el nom. Artística. Es deia així. Crina corporal. Saps que hi ha com una disciplina al centre dels cursos municipals que té com un... És un home així curiós. Expressió... no ho sé, és que ara... No em surt. Per tot. Doncs, en tot cas, totes les disciplines... La primera, ja, abans de fer el primer titular. Doncs se sentran aquest treball en el color blanc i en què representa. I és el que es podrà veure en aquesta exposició, que estarà fins a... Perdona, el color blanc representa poresa. Per exemple, tu pots veure així, però un altre pot ser interpretat que blanc és el no res. A la Índia, el blanc és la mort. Vull dir que... Clar, pot ser moltes coses. I a més us expressar a través de materials, per tant, ens encara té més interès tot plegat. Es podrà veure això. El celler de Can Ginestar fins al dia 6 d'agost, i és la feina que han fet els alumnes en llarg d'aquest curs, en què a principis de curs hi va haver aquell problema, amb la judicació dels tallers, i tot plegat va retardar l'inici de les classes un trimestre sencer. La inauguració finalment es farà aquest dijous a dos quarts d'avui per al celler de Can Ginestar. Tot i això, la coordinadora dels curs es considera que... El curs ha anat bé i que s'han pogut fer totes les coses que es volien plantejar des del setembre. Atenció, pregunta, quina cançó us porta el color blanc al cap? Quan penseu blanc, quina cançó, Carme? No ho sé. No ho sé. Però si no, a mi aquesta, que a vegades la posem al programa, és com molt pura, també. Sabia que posaria d'aquesta. És blanc. És blanc. No ho has dit? No ho has dit. Jo tampoc. Aquí la tenim com a promoció de Coca-Cola. Pinatella. Bé, doncs... Si fessin una promoció, jo posaria aquesta pel curs dels plàstiques, pel color blanc. En fi, continuem repassant més actes d'agenda i ho fem ara d'una nova activitat que es fa per primera vegada a Sant Just, i és que el cau ha organitzat el primer campionat de futbol. Me gusta el fútbol. Los domingos por la tarde... No, los domingos por la tarde, no. Los sábados por la mañana. Perquè això serà aquest dissabte el camp municipal d'esports de Sant Just des Bern i els jocs es poden fer les inscripcions per aquest primer tornet organitzat pel cau. I també hem dit agrupament, escolta, Martin Luther King. Exactament. L'organitza, de fet, la branca de les caraveles i... Perdona? És una branca. Com es diu? De les caraveles. La branca de les caraveles. Sí. La branca de les caraveles. I el campionat es farà el camp de Géspa a partir de les dades del matí. Per participar-hi s'han de formar equips de 1.000 i 7 persones. Però si teniu ganes de participar-hi, no teniu equip. No patiu, perquè des de l'organització s'obricarà els jugadors en altres grups. Molt bé. Sí, sobra a tothom, no només la gent del cau. És un tornet que, quan hem començat a les dades del matí, es farà el dinar pels participants. I després dinarà lloc les finals i allorament de premis als guanyadors. També s'hi tornarà un premi, atenció, a la millor equipació. La inscripció costa 5 euros i es pot fer per correu electrònic a la següent adreça que seria. A veure, aprofita l'embransida de Maricel. Vine amb el vaixa i vol amb ve alta cauarrobajamet.com Vine i vol, cau arrobajamet.com Perdona, et pots tornar a repetir, perquè això del vol no m'ha quedat gaire clar. Vine i vol, cau arrobajamet.com Vine i vol, però vol amb ve alta. Vine i vol. De futbol, vine i vol. Potser que sigui això. El cau, les caraveles dels pirates del cau. Vine i vol, cau arrobajamet.com Vine i vol, cau arrobajamet.com Vine i vol. Vine i vol. I acabem aquest repes de les notícies de Sant Just parlant de l'escola... Perdó, de l'escola Braçol, municipal Marex? Què passa? Com comença la notícia? El CUSK-B se'n justindrà una escola a Bressol. Una nova, no? Una nova escola a Bressol que oferirà atenció a ensenyament només en anglès. Això serà l'any que ve. És un centre que es basa en el multilingüisme i proposa mètodes pedagògics innovadors. A, B, C, G, E, F, G, H, I, J, K, N, N, N, T. En deferència a aquesta notícia, la Carme Verdoi a partir d'ara farà tota la notícia en anglès. Carme, when you were ready, we are. No, no, no. Deferent català. Why not? És el centre... Ai, sorry. És el centre... Excuse me. I cannot... Tu vols traduint? Jo vaig dir que no i tu vas traduint. És el centre Sant Padrex Prescul, que ofereix una proposta basada en el multilingüisme des que els nens i nenes són ben petits. It's the first school of the people. És la primera escola, 0, 3, d'aquesta mena a la província de Barcelona. Of this kind in the world. És una nova escola que parteix de l'idea que entre els 0 i els 6 anys els nens i nenes tenen moltes capacitats d'absorbir coneixement. Between 0 and 6 years, children are fabulous. I el projecte vol potenciar l'aprenentatge a aquesta edat. Si els incorpora ja una llengua anglèsa des dels 0 anys, ja n'aniran sentint, ja l'aniran integrant. Blah, blah, blah, integrant. A més, de 100 cent, que treballa exclusivament en anglès, també fan oferta innovadora amb pedagogia, amb alguns methods concrets per qüestions com la música... A veure, estop, estop, estop, estop. Please, please. If you go so faster, I cannot translate. De seguida, que em traduiries més. Però, per mi. No, perdona, però era per feina. Això serà la temporada que ve. On és transituada aquesta escola? Estasituada el carrer Constitució número 2, de fet... Això està a Sant just... Però, de l'Escola Montserrat Nova. Llavors, encara estan fent obres ara. De tot i a alguns inscrit, ja. I si voleu costar-vos i podeu fer-ho, aquesta adreça, són 500 metres quadrats, i a set aules... I això fa 100 metres quadrats, eh? Es dedicarà cada dia a fer-se comotricitat. També es practicarà yoga un cop a la setmana. En anglès, eh? Jo, en anglès. El centre es pot visitar. I segons la seva directora, és un centre que cobreix un butc que hi ha actualment a Barcelona, perquè hi ha diferents escoles que ofereixen classes en anglès a partir de primària, però hi ha famílies que volen que els seus fills puguin anar a escola en anglès des de més petits. Qui és la directora? És Gemma Etquierdo, que treballa durant... No sé, que no sigui Mary Poppins. Perquè arribes allà i tot és una mica... No sé... Jo ja m'imagino, eh? Jo, si tingués un fill, et portaria allà. Doncs ha treballat durant 20 anys com a mestre en escoles anglès de Barcelona. I creo que se'n justa la ubicació ideal per a un centre d'aquesta mena. Molt bé, doncs aquesta escola, que recordem el nom... Sampatrix Prescul. Sampatrix Prescul, clar, Sampatrix Day, que és el dia nacional d'Irlanda, que és el dia de serveza. No és el millor nom per posar-li a una escola a braçol. Hi ha un Sampatrix School. Sí, i Sampites. O Sampites. Sampites, Sampatrix... Que religiós, no, per això. Home, és que ja ho són moltes d'Andè. Però en sí, d'Andè és a l'escola, eh? Sampatrix, alguna cosa. Si no haguéssim pogut Sant George... Sí, això m'ho hauríem preguntat. En fi, Carme, moltíssimes gràcies. Ja sabeu que teniu més informació. Ara mateix, a radiodesband.com, de tot el que passa a Sant Jus. I a partir de la set, els Sant Jus notícies edició. Fem una pausa per la publicitat. I d'aquí un moment, amb la Núria Oriol, parlem de notícies positives de la vida. Com, per exemple, que hi ha missatges de la pau que han superat el record Guinness de recullida d'aliments. Congradament, 277,5 tonelades. En parlem, tot seguit, a l'Apenya del Morro, fins ara. Ràdio desband, 98.1. Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres. Tots els dimarts, de dos quarts de vuit, a les vuit de la tarda, l'audició us acosta la nostra dansa en una proposta mirament musical. Tenim preparades les millors cubles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts, de vuit a nou del vespre. Quan el cinema es fa ràdio. Per seguida, actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat, el teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomercal.com. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio des Berl. Sóc Jaume Sadoncoll, farmacèutic, del carrer Tudon en un o tres de Sant Just, i envio una salutació a la penya del Morro. Molts petonets, des de la botiga on de Sant Just, per la penya del Morro, de la Ràdio, de tot vagi molt bé i molt tard. Al centre de la llaneria Berl, saludem a la penya del Morro. Bon Nadal. Bon Nadal, bon Nadal. Ja fa sa mà escodi, eh, aquesta promo. Avui hem de començar ja a... retirar. En fi, 5 i 21 de la tarda, continuem en directe a la penya del Morro, i ara és temps de parlar de coses positives amb la nostra coaching de l'actualitat particular, la Núria Oriol. Núria Oriol, bona tarda. Hola, bona tarda, Núria. Bona tarda, Núria. Bona nit, Núria. I que tinguis una bona setmana santa, també. Gràcies. Gràcies, mira. Núria, abans m'has comentat que és difícil trobar notícies positives, però que no desistim i que avui encara continuem portant, no? Home, i tant. Però és veritat, ho reconec. M'ha costat més aquesta setmana, escolta. I, mira... Clar, és normal, també, perquè cada vegada... sembla que no sortim d'aquest forat, i la cosa està... Els polítics parlen, ningú us creu res. El ministre d'Economia diu que estem començant a sortir, però ja fa 4 anys que ho estan dient. És per no agafar i donar un pas a obrir el balcó i donar un pas al davant. Però per això tenim la Núria, que ens animarem una mica... Què passa amb la Núria? Perquè ara és com a mínim on estem. Avui parlarem de diferents qüestions, com, per exemple, amb missatges de la Pau, que ha superat el récord guines de recollida d'aliments. A més, també, d'una web d'ogeopatia, que és la primera en el camp de la veterinària. Sí, senyor. I que, fer 5 minuts destinaments al dia, protegeixen el benefici de 15 minuts de meditació. Sí, et sembla, Núria. Comencem parlant del pharma que s'ha descobert contra les teoporosis, que frena el càncer de mama. Per tant, una vegada més, les notícies mèdiques i d'investigació al capdavant d'aquesta secció. Molt bona notícia. Molt, molt maca. Es va presentar el cap de setmana passada a San Francisco i s'ha descobert l'Institut del Càncer del Centre Mèdico-Universitario Duke, que es troba als Estats Units. I és que han confirmat que un pharma que s'utilitza habitualment per lluitar contra les teoporosis, sobretot contra les teoporosis femenines, perquè afecta més a les dones que als homes, doncs resulta que aquest pharma és molt útil per poder frenar el càncer de mama. I ho és molt útil i d'una manera no agressiva, i sense els efectes secundaris tan dursos que algunes químies doncs arriben a produir. I tot plegat he trobat que era una molt bona notícia. A més a més, a jo de que les coses acaben estan més connectades del que sembla, no? O sigui que un tema que estem aplicant per frenar que els homes s'os perdin la cals, la seva descalsificació, doncs resulta que després d'una manera més o menys casual, doncs arribes a la conclusió que serveix per guarir una altra malaltia, per ajudar una altra malaltia ja sobre, amb un efecte molt beneficiós. En aquest cas, el càncer de mama, i dic que això de que estàm connectats, perquè d'alguna manera m'emociona que el mateix medicament pugui utilitzar-se per tuques malalties diferents, i potser que marca ruta... Per descobriments, clar, que endavantien el futur, de fet. En el futur, per altres medicaments, poden connectar, creuar i ser útils per altres malalties. Mira, em sembla molt fascinant, eh? I tant, i tant, compartim la teva il·lusió i també aquesta alegria, perquè qualsevol notícia racionada amb el càncer que van apareixent periòdicament a les notícies, i que també aquí les anem recordant sobre aquest avançament per lluitar contra aquesta malaltia és fantàstic, i que ple suport. Canviem de tema, ara, i parlem de missatgers de la Pau, que és una ONG. 2, 1, 2, 3, 4! Atenció, perquè han superat el record d'unes de recullida d'aliments. Concretament, 277,5 tonelades d'aliments, que és una autèntica verbalitat, però que és una molt bona notícia. Doncs molt bona. Ells es van dir una olema que van dir que plantarem cara a la pobreza en totes aquestes... en totes aquestes mal moments que vivim i duresa de notícies i que si retallem més i retallem pitjor, i van dir doncs que plantarem cara a la pobreza i mostrarem que les persones... les persones, doncs, normals, del carrer, les que patim retallades, les que ens estem de moltes coses, etcètera, etcètera, doncs, si ens diuen, sou capaços de superar un record Guinness a sabor de més de 3.600 famílies que estan en situació d'emergència social i que puguin, doncs, rebre una bona dosi d'aliments huit en temps, en aquests moments tan difícils... I ho han aconseguit, eh? Perquè aquestes ONG de missatges de la pau són d'aquí de Catalunya? No, no són de Catalunya. Ja ho he mirat. Són de Madrid, estan a Madrid. Però, vaja, el fet de aconseguir-ho del record Guinness ho he trobat positiu, segon. El lema de plantem cara a la fam, no? També, superpositiu. La resposta de la societat de manera massiva, fantàstica. I després, en quart lloc, que, finalment, han recordat de dir, doncs, agraïm molt les postres d'aportació, recordeu que la situació aquesta tan greu no farà vacances, i la gent que ja ha col·laborat amb ells per aconseguir superar el record Guinness en resposta d'una manera com molt onànima de dir, no, nosaltres tampoc farem vacances de solidaritat. I he pensat, mira, ara que algunes persones poden parlar de vacances o de desconectar i que certament és necessari, el fet que algunes persones també responguin, nosaltres continuarem vetllant els uns pels altres, ho he trobat també molt inspirador, molt bonic. Sí, oi, tant. Aquest aliment volia preguntar-te on van. Doncs a 3.600 famílies en situació d'emergència social. Però aquí a l'estat espanyol. Sí, sí. No volen esprenger aquí, aquí. I que si no tinc malentès, Núria, i corratgeix amb si m'equivoco, crec que prioritzar-me, sobretot a les famílies que tenien, nadons, onens, petits, ha anat a créixer. Exacte. Exacte. Per també frenar el que es diu la malnutrici infantil, és que ja s'està detectant, agraujant i agraujant les dues coses en el nostre país. Molt bé, doncs una altra notícia positiva, que avui en posem al sarro, i continuem parlant d'una altra història, perquè ara ens sembla això de la primera web d'un meu patia veterinària, que és especial il·lusió, això, Núria, creada per la veterinària Gemma Arbas, i que, de fet, Cristina... potser la podríem posar al Facebook de la penya del Morro, no? Jo ho havia pensat. I la veig. Explica'ns en què consisteix... Bueno, primer, que és la meva patia, i després aplicar d'això als animals. Home, anirem a veure la meva patia i ja sabeu que és un dels tractaments, que, o sigui, en el nostre país encara es considera com una... Bé, alguns consideren que és una medicació complementària, altres, alternativa, altres diuen que no s'ha pogut demostrar que sigui tinguir el rigor científic com per poder-li dir medicació, però... Tradicional, però de totes formes i moltíssima gent, perquè... No vull ser, ha parlat conegut a Alemanya, està recusagut de la Gran Bretanya com a medicina, eh? Home, jo conec molta gent a això, no? M'heu patit, ja he anat a tal... I, escolta, l'esquena, no sé què... De forma... que els funciona, no? I aquesta és la primera web veterinària d'o meu patia. Exacte, per puir-hi... És un tipus de medicació, que ja sabeu que es pren en boletes, en forma de boletes, i aquesta medicació, doncs, resulta que donen una dòdia molt, molt, molt infima, però molt infima, a l'origen del que podria ser el malestar que volem corregir. Llavors, reben el nostre organisme d'òdies tant, tant, tant, tant, infimes, fa una reacció al sistema immunitari i llavors s'enforteix i pot suprimir que hi malestar. No té efectes secundaris, que això és molt important, i llavors hi ha una manera més suau de tractar algunes dolències de les nostres mascotes, per dir-ho. De fet, la web quina és, perquè estem parlant de web, en el nom de l'adreça? Gemmaherbas.com Gemmaherbas.com Gemmaherbas.com Que és la persona que ho porta, m'imagino, no? Sí. Gemmaherbas.com, doncs ja queda apuntat. I a més, diu que té disponible un apetit per al mòbil, eh? Ah, mira. Pots dir, per si algú té més ganes. Llavors, són remeis homeobàtics, també hi ha històries, d'animals, també sugerències i recomendacions, recomanacions, consells... És a dir, molts truquis. I per les persones que realment volen cuidar-se en aquesta línia o volen cuidar els animals que tenen amb elles, jo dono fe, que funciona, per exemple, en l'anciatat que causa les mascotes... Tu l'has provat, això, Núria?Sí. Amb la teva gosseta?En aquests casos, sí. Ha estat angós. Mira, jo estic molt contenta del resultat. Encara que sóc conscient que ho enfoco per temes molt determinats, per exemple, a veure... Tipo... L'anciatat d'ara que li produeixen els petards, perquè bé, senyores i tot això... Mira, finalment, l'anciatat que va donant una pastilleta per dormir el dia de la rebella, però 15 dies abans, jo li dono una mica de homeopatia, i aleshores, ella ho tolera molt millor. Li dius el que l'aigua, perquè no té gust. Li poso en el lloc on té per veure les boletes, unes sis boletes, i jo veig que, com a mínim, ho tolera millor. Serà algun petard per facar, ara, com dient, a mirar si no va més i ho tolera millor. Doncs ja li comentarem a l'Albert Capapè i a la Rosears, que són els nostres educadors canins, particulars del programa, i que els tenim els dijous amb nosaltres cada setmana, i ara que ve Sant Joan, és una bona proposta, perquè, més clar, ara els gossos s'atabalen molt en tot plegat. Núria, acabem ja amb una última notícia, que és una curiositat, que ens has apuntat al guió. Diu... Sabíeu que 5 minuts d'estiraments al dia produeixen el benefici de 15 minuts de meditació? Transposta? No. No ho sabia, això, Núria. Com és això? 5 minuts d'estiraments produeixen el benefici de 15 minuts de meditació, no? Sí, perquè resulta que el fer l'extensió muscular... Perquè s'ha de fer l'extensió muscular lentament, això. Clar, jo posava multitular, no?, perquè, si no, lentament. I acompassats amb el ritme de la respiració, resulta que produïm un increment del regs sanguíni muscular, que això ja ens ajuda molt. A més a més, doncs, sentim una lleugament de la fatiga muscular, si és que la teníem, disminueix l'atenció arterial, augmenta la capacitat pulmonar, i ja es pot dir, també, en base a estudis científics, que serveix per anar prevenint l'envelliment, no només del cos, sinó també de la nostra ment, perquè es connecta molt l'estirament del cos amb la calma de la ment, també. I, llavors, quan la gent no té tant de temps, encara que jo sempre ho dic, ni que siguin 10 minuts de meditava molt bé cada dia, però si dius que digui 10 minuts, doncs fes com una meditació activa a partir dels estiraments lents, i també hi ha moltes cadenes d'estiraments, com, per exemple, la salutació al sol, que això és de yoga concretament, que vas encadant en diferents postures, de forma lenta, amb la respiració i tal, i això res, 10 minuteig i deixa de fa volar, però a punt i a la pila de tot bé, molt bé. Sí, senyor, i això penso que, a vegades, ser una pausa a la feina. Si no et veu ningú, ja ho afegeixo, eh? Sí, el lavabo. Jo, a vegades, me'n vaig al lavabo de la ràdio. Ah, molt bé. Sí, a la posa de les 6, a vegades, quan hi ha el que ha conegut amb la xarxa, per escoltar el bulletí de notícies generals, i mentre hi ha la pausa, aquí ja va fumar el cigarre, i aquí fa un cafè, jo vaig a fer estiraments al lavabo sempre. Veus? Tu ja ho sabies, doncs. Si faig la salutació al sol i a la tasa del vàter, faig una mica a totes, i la lleig... A totes? Si ho llegeixi que ningú se'n fa, bi. Clar, i amb la salutació de la cadena, també, a la pica, que hi ha una bici que hi veu també. En fi, a tot. En fi, Núria, queda clar i queda dit. Moltíssimes gràcies, una setmana més, i t'esperem ja la propera, perquè ens portis més notícies positives, i ens alegris una mica els dimarts, que els dimarts ja, per definició, són tristos i avorrits. Oh, home, no. No, Jordi, si tu ja dius que els dimarts són tristos i avorrits, així seran. Mira, els dilluns ja costa començar. O sigui, són ja mandrosos. Els dimarts són tristos i avorrits, perquè és dimarts, i ho han de fer, en general. Dime, creus que estàs llandre setmana, que tampoc no dic jous? Ah, estic a casa setmana, però encara no. Això fa que això en divendres... Però va creixer l'espectativa, eh? Sí, però, d'inventes, penses, hòstia, és de fer coses... Molt bé, l'he deixat per la setmana que ve. Cap dia, Jordi. Jo no trobo cap dia, eh, que m'ajudi. Per això els dimarts... Aleshores, em permeto recomanar-te com exercici... d'aquest dimarts, el proper dimarts, que cada dia busquis un adjectiu, que s'agrada llogar amb les paraules, positiu per definir queïdia. Ah, molt bé, doncs mira, m'apunto a la llibreta. I una cosa molt important, entrem en la equinòsia d'estiu, entrem-hi amb l'ànim de que ens renovem. Per què no? Escolta, que caigui el que caigui al nostre voltant, però nosaltres hem volunt de ser-me de renovar-nos. Home, hi ha molta gent que a la revel·la de Sant Joan també ve una mica de caigui, que caigui, vull dir. Ja ho sé, però cremem alguna cosa. No dic algú, eh? He dit alguna cosa que es vulguem treure de sobre. Ara vull dir, ara vull dir. A veure, però què vols que cremem? Aquesta és visitant a la població, ara, aquelles i disturbs, al carrer, o què? No, per exemple, tu escrius que cremes, doncs una... la... doncs ansietat de cara al futur, que cremes el fet de trobar-te que... que sents malestar, que cremes el fet de sentir-te sol, o que cremes el fet tal... I després de cremar aquest desig, el que tu vulguis que ho cremes, tot això que dius una mica és negatiu, llavors dius, i ara, dos passos per... per poder fer que les coses siguin diferents. Només dos, adjectius positius, igual que tu que tens al tebre, de posar adjectius positius a dos són dies de la setmana, dos passos per estar menys sol, o pel fet de dir, doncs què podria pensar que em dungués més tranquil·litat de cara al futur, o què podria fer, també, encara? Alguna cosa que no ha explodat, el fet de que, doncs... Sí, sí. Com gaudeixo més d'algun petit detall del meu entorn? Home, és que Núria, tu sabàs millor que jo això, però per Sant Joan hi ha molts rituals que molta gent fa, també esperar, per exemple, les primeres hores de llum del 24, fer com un bany, mig nu, per exemple... Tu, no, mig nu, et paus, el bany és com allò accepcioni, però, mig, no, tio, això ja m'agrada més, com ho dels mongers, que ho faig per... Jo em faig venir una mica a la meva, eh? A la meva, eh, tio? Clar, no, home, allò que he dit, com ha dit allò, caigui el que caigui. En fi, Núria, moltíssimes gràcies, que vagi bé, i ens hem apuntat a aquest ritual, que és de cremar papers amb els teus regidius, les teves bones instancients, i per netejar una mica tot plegat. Clar, Núria, moltes gràcies, que vagi bé, va, carrer. Adéu. Adéu. Every night, always looks on the bright side of life. A tot passa, Cristina, ja quan acabem la secció de Núria... Ja em quedes bé?Sí? Em fas cara com que no val, eh?Relaxada. No, no, eh?Que sí, Jordi. Val, val, val. Però és que ja només pel seu to de veu, a relaxa. Ja, perquè és riu, allò que faig...Sí, el feu somriure, i... Allò que faig...No ho fa així, Jordi. Perdona, riu d'una manera que a mi m'agrada molt, que és molt contagiosa, eh? Però no ho fa així. Mira, vaig a fer la prova ara, perquè tenim un telèfon aquí de la ràdio, que és com la Núria Oriol, rep el... No podem? Així, mira. Jaura, salut de la Núria Oriol. Hola, Núria. Ara som-la bé, és, eh? Bé, fem una pausa de no rei, d'aquí un moment al David Ávila, parlant de televisió, fins ara. M'agrada molt. Molts petonets, des de la botiga Oton de Sant Just, per la penya del Morro, a la ràdio, i que tot vagi molt bé i molt ràpid. Una salutació molt forta a tots els components de la penya del Morro, sóc la Lícia, d'Abristol Idiomes, i, com diem nosaltres, enjoy English, enjoy Bristol. Des de tot bé bé amb Kits, enviem una forta salutació per la penya del Morro. Cada tarda, de la 5 a 7, a ràdio dels veus. Parlem de televisió i ho fem cada setmana amb el David Ávila. David, bona tarda. Bona tarda, Jordi. Bona tarda, molt bé. Fem programa. I tu, què fas? Doncs mira, jo soc a l'Universitat de Vic Sol. Sí, per cert, parlant de l'Universitat de Vic, justament haguem de rebre un tuit a la penya del Morro, home. Sí, amics, algú ens ha mencionat a tuit. Concretament de la Marina Raurell, eh, ella... Oi, la Marina! Una bella conneguda del programa. Que diuen, acabant de córrer, ja es podria agafar ràdio d'Esvern Auzona, no? Diu, això de seguir la penya del Morro en la distància és un fail. I després diuen, hola? Volem dir que hi ha algú? Doncs sí, estem nosaltres, però no hi ha l'aplicació de ràdio d'Esvern, que la gent pot escoltar-nos a través del mòbil i d'Android i d'iPhone? Jo ho faig sempre per Android, i jo ho faig sempre. Jo ho porto al meu cor. Perquè porten el mòbil, aquí, a la butxaca de la camisa, que la portes aquí, al costat del pit, i porten el cor. Bueno, escolta... Escolta, ens interessa, a la vida privada... Avui no venc a la Cristina. A la webcam, vols que l'hagi dir? Home, fa il·lusió, home, i aquest veig de tu... Cristina, tu no parles, eh? No, no, no, no, no, no! Estàs convertint en el sèxim volt del programa, i no m'agrada, perquè fins ara era jo. Mira, ara... Ara surto, estàs a l'imassol per a una hora. Sí, a la webcam de ràdio desberg.com. Hola, què tal? Hola, gràcies. Gràcies. Ja, moment, jo sí que m'he cansat amb tu. Per aquí. Per aquí, sí. És això, que els dilluns és un mal dia. Els dimarts costen molt de tirar. Perdon, a mi és el millor dia de la setmana, perquè tot el dia estic preparada amb carinyo, les notícies que triaré, i tal, per la penyal. Ara sentiu això? Però, David... Què? És per reir. És per fer una mica de conya. Si tu tothom sap que els dimarts són els millors dies de la setmana. Tu digues això, que demaguràs, eh, Jordi? Els dimarts són els millors dies de la setmana, sense cap mena de dubte. Per quins temps fa, per aquí, a Sant Justa? A Sant Just fa dies... Saps aquell cel de merda? Doncs això. Fa un dia groc i blau, fa un dia festa major, però aquí blau, que és verd. Sí, una mica verdós. Per què? Per què? Per què, què passa? Perquè el cel es fa de dol. Perquè han eliminat a Irma Ramos. Oh! No! No, no, no, no, no. Escolta, sabia que hi havia mal rotllo a Sant Just, i potser era per això. La Sant Justen, que estava al número 1, i que ha estat eliminada... Comencem per aquí, si et sembla. Sí? Sí, home, sí, expliquem-ho, això. Comencem les 15 pagines d'aquí jo que tenia. Sí, sí, sí. Comencem per aquí, perquè si hem de parlar de televisió i, a més, ràdio d'Esvern, hem de començar aquesta setmana parlant de la Irma Ramos, en Justen, que fa un paio de setmanes va començar el programa, el número 1, en tenen 3, i que la veritat és que les coses li anaven prou bé, com a mínim, el càsting i la primera gala, però aquest divendres passat la van eliminar. Escolta'm, la gala... Què et passarà? Escolta'm una mica com Quina que ens va cantar. No cansa Lady Marmelet, un clàssic, eh? Sí. És que és ella, eh? Justen, que és Irma Ramos. Vinga. Sí, home, de moment... Perdona, no entenc perquè l'han eliminat. Canta bé, aquesta noia. Molt bé, molt bé. Canta molt bé. La Mónica Naranjo té por que ella li pugui fer ombra en un futur. Ja, ja, ja. Escolta, explica'ns com va anar tot plegat, perquè ella va fer el com es diu, l'actuació de Lady Marmelet i tot correcte, o no tan correcte? Mira, jo crec que la va fer bé, però jo estic enamorat d'aquesta noia. Sí. I tot el que faci ho farà bé. Però la Mónica Naranjo, Pastora Sobert i Pitingo, i, costament, no els va semblar tan bé. Ah, van dir que era una actuació que no estava massa, ben treballada, i que la veien força apàtica. Perquè això de... força apàtica, eh? A veure... Com poden, per això, donar Sant Justenka, per favor? No. No, que jo em poso molt serios, perquè aquest programa, el número 1, que es fa Antena 3 als divendres a la nit, com funciona? El jurat decideix directament eliminar cada setmana 1 o 2? No, us ho explico. Hi ha una llista al públic. Estic nerviós, eh? El públic vota. Quan es comença el programa, el públic vota qui és el seu concurs en preferir. El públic no té ni idea, el públic. Aviam, això de què és apàtic. Jo encara no he conegut a cap Sant Justenck apàtic. Ah, sí que t'ha de dir? Escolta, la Irma Ramos l'hem de portar a aquest programa, eh? Ja t'ho dic, ara més estàs pulsada. Ara ja té temps, ja vindrà la setmana que ve, algun dia. Jo pot. On s'ha de votar a 15, 5, 75, s'ha de votar perquè vingui. No, no, no, si vindré igualment. A veure, anem a escoltar com va anar tot plegat i el moment de l'expulsió, eh? Vinga, vinga. Podré cantar algo que me gusta, y yo ya he hecho mi recorrido aquí. No necesito que me vea más gente porque... O sea, doy gracias porque yo he intentado dar todo lo que he podido, no he podido, soy una persona insegura, tengo que trabajar cosas, y hasta aquí ha quedado mi paso, y por más que me pusiera una canción que viniera a mí y me alagaran, yo soy una persona que me considero humilde, y no pienso hacer pasar un mal rato a una persona que se merece estar mucho más que yo. A veure, o sea, una podria... És ella que marxa el programa. Va, se'n va ella, no? Ella marxa. Que no la putessin. Oh, i li van fer cas, no? Li van fer cas, no? També s'ha de dir que si no li haguéssim demanat, també l'haguéssim votat. Això no ho sabem, però ella potser solurava alguna cosa i ho va dir. Però, escolta, ella, per tant, la seva idea, ja li preguntarem, el programa, és que ella és una persona humil i no encaixa en aquest tipus de programa. És això? Sí, ella mateixa quan va arreglar crítiques a la segona gala, ella mateixa es devia com ens ens va. Ah... Devia veure que no acabava de trobar el seu lloc, perquè li va acostar a adaptar-se. És una noia molt jovenesa. Sí, de 21 anys, em sembla. Sí, sí, i escolta, tot el que és això, el televisiu, a vegades pots entrar-hi bé, però si no hi entres amb tot el peu bé, tot plegat, potser és una cosa que et pots espantar i que et pots sentir el força que ho he vist. Bé, queda clar. En fi, el nostre suport és més remòs, no el diré per l'irma. T'esperem, què? El programa va fer un excel·lent en audiència, va treure un 10,2. Ah, o sigui, ha remuntat allò que deia amb aquesta... No, no, no, no. No ha remuntat. El 10,2 era una nota d'un 10. Un examen és un excel·lent, però, en audiència, és terriblement francat. En fi, què diré? Sí, no narramos, no torna, això no romana. Ara, ara, ara, ara, ara, ara. Bé, continuem parlant de TV i parlem ara de l'especial del Cracòvia, aquest any 100. Ahir el Cracòvia va parlar una mica sobre... tot el pas del programa, i vam poder veure una mica com el Bassa, si no ho sabíeu, és el que el Bassa ha arribat a 100 euros. Sí, home, per favor, David, això, els problemes com nosaltres, és com si tu preguntéssim, que l'Eglid Marrà ha mort l'han fet fora, vull dir, que per nosaltres... Clar, ho sabem. Serà com pensar que serà com l'excepcionàvem. Ja, ja, ja. Vam fer un especial de Maurinyo, també, no? També, també, també. I portem un dels talls, en el que el programa es deia, els millors moviments. Ai, que bo! Mou moments, eh? Sí, sí, ja ve, però... Tampoc, tampoc és tan ingüent. Mou, mou! Que nos acaban de meter una manita, ya seamos. Ya te he dicho que no soy Maurinyo. ¿Cómo tengo que decir? ¡Sale el panquillo, Maurinyo sale el panquillo! ¡Sale el panquillo! ¡Sale el panquillo! ¡Sale el panquillo, Maurinyo sale el panquillo! Oye, ¿cómo vola? ¿Puedo cantar con vosotros? Bueno, lleváis 90 minutos pegando el cante, ya no vendrá de aquí. Venga. ¡Vamos, un sonro! Bé, doncs, David, com va anar l'Audiència? Sí, és un xerreo. Sí, no està mal tallat, això, eh? Com va anar l'Audiència? Va fer un 15,2%. Està molt bé. Molt bé. Després la nostra seria paral·lecta. Vaig pensar que aquesta setmana no en parlarem. Ah, no, no va anar gaire bé. No en parlarem, perquè sempre m'acuseu de fer publicitat d'una saia que no veu mai ningú. Sí, escolta, per cert, com va anar Aguilar Roja, que es va acomiadates, va fer un 25% a Espanya i un 70% a Catalunya. Va ser espectacular, vull dir que. Es va acomiadar per sorpresa, perquè ningú sabia i de cop ahir es va fer una promedió en la pròxima temporada, tot plegat. Vull dir que en cap moment s'havia anunciat. Suposo que han decidit aspirar-les l'èxit de la sèrie. I com que el mes de juliol i agost baixa el xer, ens han decidit tornar a enganxar els respectadors a partir del setembre. Per cert, ja que parlem d'una pinzallada d'aixís i d'esresquís de Gran Nord, un dels protagonistes de Roger Coma, com actor i director, també ha impulsat la web sèrie Les Cores Grans, que no sé si te n'has avantat, però em sembla que, a partir de demà, ja es poden començar a veure els capítols. I també tenim un pendent amb ell una xerrada un dia sobre la web sèrie. I estarem atents, estarem atents. Les coses grans. Passeu al Google, segur que ho trobareu. En fi, per canviar-me de terres, ara parlem d'Antena 3 i concretament del seu programa Leader de Prime Time, que és Elor Miguero, on ahir el va visitar el famosíssim actor de Hollywood, Rachel Crowe. Soy máximo meridio. Saps allò que fa? Allò fa Gladiator. Hijo de una mujer esesinada. Madre de un hombre soltera. Atenció, perquè sí, bé, no sé què dic, que dic tonteries. Però el cas és que l'home va arribar com espantat, com a tota la gent que va dormir, i no va sortir espantat com la majoria de gent, sinó que va sortir encantat en Pablo Motos. Sí, mira, us ho explico. Això que ell va parlar amb l'actor de la pel·lícula de Facebook, li han dit, vísila, perquè aquest programa ho passaràs estant la nit. Sí. No va dir una paraula que comença per pell. No fa puta d'etats. Sí, que jo me'n recordo de aquell rebombori que va sortir el programa del Conan O'Brien, un presentador de late night d'Estat Units, i que anava l'actor que interpretava, com dius tu, la pel·lícula de la xarxa, no? La xarxa social. La xarxa social, justament, en Marc Zuckerberg, i que ho va passar malament a l'ormiguero, perquè no en tenia res del que estava fent allà, perquè no és l'ormiguero, si no et poses una mica en situació, perquè ara vinga la taula, ara t'etxeques, ara entra el flippy, ara hi ha un experiment, i clar, tampoc no ho fa res. Tens un tren que t'acaba de aparcar al menjar de la casa, que ho sàpigues. I llavors, clar, la gent no ho saps, potser no està acostumada, i diu què està passant. Però el Russell Crow va acabar bé? Sí, sí, sí, va estar encantat, i ell va dir que fins i tot quedava considerada Pablo Motos com un cabellet. Fins i tot el col·leccionava una mica la verda parlar amb formiga. Ja. Perdona, que són formigues, són uns draps de color l'irla. O sigui, comencem a situar-hi a les coses. Perquè, clar, hi vull algú de fora, com li expliques que allò és una formiga. Et sembla que escoltem el tall on justament es parlava tot això? Sí, escoltem una mica un destall en el que li pregunto sobre el paper que vindrà... El paper que, a partir de divendres, podem veure el cinem, és que Russell Crow serà el pare biològic de Superman. ¿Y cómo le contaste a tus hijos que ibas a ser el padre de Superman? ¿Se pusieron contentos, supongo? La verdad es que le dije a mis dos hijos, voy a ser el padre de Superman. ¿Y si yo soy el padre de Superman, tú quién eres? Y el mayor se lo pensó un momento y me dice... ¿Superman's brother? ¿Superman's brother? Bona anècdota. Per tant, s'ho va passar bé, el Russell Crow. Sí, sí, sí, crec que, com l'esmit, purament torni a repetir. Bé, parlem de programes que han de venir ara, aquesta nit. Atenció, a tots els interessats en el món de les xarxes. I en el món de... I que aquesta nit visita Steve Carrell, un atractor americà, i que va fer... va ser un dels espais més vistos del dia, el Ormiguero. Bé, com comentàvem, si la gent està interessada en Google, per tant, atenció, Oriol Jiménez, i estaràs escoltant que demà has de fer la teva secció de noves tecnologies, i segur que l'Oriol està malalt de Google, eh? I de les tecnologies, en general. Sí, és antiàpel. Atenció, perquè tots els interessats en el món Google no es poden perdre el sensefició d'aquesta nit. Per què, David? Doncs mira, perquè ens parlarà sobre el servei mundial. El títol del programa dirà Google i el servei mundial. En el que ens parlarà sobre aquest gegant nordamericà, en el que intentarà vol recopilar tots els llibres que s'han publicat al món durant la història i vols que estiguin pensats a la sàpiga. De fet, l'Oriol ja fa mesos que aquí ens va avançant, i ens va dient el programa que a Google que gestiona moltíssima informació, que té el G-Mail, que té YouTube, que té moltíssimes coses que potser per nosaltres. No dèiem importància, però que té moltíssima, moltíssima informació nostra del que ens enviem als mails, del que no ens enviem, del que ens diem, fotografia, etcètera, etcètera. Bé, continuem ara amb una altra història, perquè aquesta nit s'acaba Gran Hermano XIV. De fet, David, et ha confesat que jo no he seguit, que em gala ni he seguit. La pregunta és, hi ha algú que encara ho vegi? De fet, el titular és una de les edicions més fluixes d'Audiència de Gran Hermano, i això segurament anirà més, perquè ja són 14 edicions. A la segona, jo ho hauria esperat, ja, però vaja... David, t'explica... com ha anat, sí. Avui ja ho he segut tot. No sóc el senyor Mas, que he fet el dret. He preparat la secció. Ara l'acabo, i jo ja em preparo per veure el Gran Hermano XIV, i jo sí que sóc el que encara em queda per veure Gran Hermano XV i tot. Sí, tot un malalt, perquè t'agrada molt. Mercè, és mila, que jo sabem que és la teva milf preferida. Mira, et dic una cosa. És cert. Un amic meu va treballar fa empreny d'any, al Gran Hermano XIV, com a redactor a Gran Hermano. Ara està a la cadena XIV. I li vaig demanar... Escolta, em podries demanar una autògraf de la Mercè de Milà per la meva mare i em va escriure. Sisplau, David, tot el que m'hagis demanat, demano en nom teu, i no fiquis la teva mare. Bona, bona aquesta, eh? I, bueno, la conclusió, va d'un autògraf o no? No, no. Quina llàstima, Mercè. Però perquè no ho ha demanat ell, o perquè la Mercè de Milà no ho ha voler signar. No ho ha demanat. Comenta alguna cosa a Gran Hermano XIV, o per què? No cal, no? No, sí que cal. Precisament vaig demanar-te el camí de dia, perquè coincidi amb la final de Gran Hermano i la mare. Dir-vos que portem 130 dies enganxats en aquest concurs. Sí, i que... Una cosa greble. I els finalistes són Igor, Susana, Bessi i Raki. Perdona, és com si diguessis a mi. Manolo, Miquel, Jordi i Marrambos. No, Marrambos, no. Perdó, que la coneixem. Un altre que no coneixem. Dir-vos que el meu preferit. És Igor, però crec que guanyaràs Susana. I si no guanyes Susana... No vols que faci cap megaposta d'aquestes? Pots fer megapostes, però ja et dic una cosa. O sigui, agafar, com a referències, de parlar de coses que la gent no veu, és una aposta que només tu participaràs, però endavant. Sí, sí. Després dir-vos que al programa la final quedarà una mica deslluïda perquè s'enfrontarà contra MasterChef, que està fent tot un gran èxit d'audiències, i que setmana a re de setmana està pujant d'audiència a la revisculització del número 1. Perquè cada setmana va perdent odiències. I no és possible que canviïn algunes de les dues de dia? No, no, no, perquè en MasterChef continuaran els dimarts, i el gran hermano s'acaba avui. I per dia especial no poden passar-ho, potser, a dimecres o un altre dia? Perquè hi ha una cosa que també funciona molt bé. Després hi ha la Copa Confederaciones i tot. És a dir, que ho tenen futur? Ho tenen futur. A veure, doncs serà baix, i també la mitjana del programa serà baix, perquè també van començar fluixos, la recombatina, em trucarà més suena, plaig i tot allà, i els serà que l'audiència de la mitjana els estigui baix. Per cert, acabem ja sinó de temps, eh? Ah, però sí, no l'has vist que encara m'ho vull fins a la set. Atenció, perquè... Sí, això ho assumeu tu aquesta nit. Atenció, perquè tenim una mala notícia pels nens i nenes que segueixen al canal Cartoon Network, perquè a final de mes aquest canal infantil de pagament... Ah, de pagament. Ah, jo pensava que estava en obert, desaparèixerà aquest canal. Doncs sí, desaparèixerà, i ara els nens ho hauran de buscar altres canals, però, de moment, continuem... És que a veure si és tan dramàtic, eh? I després hi ha el Super3, l'enredudit... Enredudit en mitja jornada. Disney Channel. El Boyn. El Boyn, també, Bebé Ponja, la dos... I dir-vos que els seguidors de les sèries americanes podran tornar a veure a NetSpark, amb una sèrie a Teletinco, al 6-9 de tarda, que serà Missing. Ah, molt bé, eh? Lídica, la sèrie Tracta. La sèrie Tracta està protagonitzada per a Aix de l'Ajunt. La sèrie Tracta sobre un exagent de la tia que viatja a Itàlia per intentar recuperar el seu fill segrestat. Molt bé, i això serà els dies altres a la tarda, a Teletinco? Sí, un cop a cada l'informatiu. Després d'ara, menjarà. Perquè no... Ah, vale, no hi ha les boles de salvament. Per cert, parlem de televisió d'estats Units, que ja saps què ha d'anar a donar una pinzallada. Padre de família, eh? Familie Guy. Es prepara per guanyar els premis Emmy homenatjant la ficció americana Girls. Què és això? Sí. Doncs mira, que es fan nominats el Padre de família pels premis Emmy, que estan al setembre. I ells han volgut fer campanya, posats en un sofà, com a un dels cartells de les protagonistes de la sèrie Tan de Moda Girls. Molt bé, doncs. I en sort molt. Perfecte. Doncs, escolta, David, moltes gràcies. Ens retornem a trobar... Igor, guanyador, ior. Sí, va, ior, mira. No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no. Però, per un moment, dir-vos, dir-vos que bé serà el millor dia de l'any perquè tornarem a trobar-nos Jordi Domena, qui jo. Dimecres o dimarts. Escolta, eh, bueno, però, però, però, però... Això què és? Quin piloteig és aquest? Això no ho veus mai en cap col·laborador? Però, i, perquè, demano renovació de contraïnta. Ja ho veurem, eh. Aquest any, els col·laboradors del programa... Són les 6. Notícies en xarxa. Bona tarda, us parlem. Manel Carvajali i Ramon, acompanya. Aquesta hora continua la reunió del consell assessor que ha estat presidit pel conseller d'Interior, Ramon Espadell, en que s'han de determinar mesures per fer front a les ribades que afecten diverses comarques per i nenques, especialment l'Altar Ribagorça, el Pallars Sobirà i la Val d'Aran. De fet, al migdia, el conseller ja ha demanat els alcaldes de la zona l'avacuació dels veïns de les Lleres del Rius. Coneixadors de la previsió meteorològica que teníem per davant, que ens ha facilitat el servei meteorològic, ens hem posat en contacte amb les autoritats locals, en tots els alcaldes de la Val d'Aran, a l'Altar Ribagorça, per recomanar-los que evacuin aquelles persones que estan més a la vora de les Lleres. Vostè saben que, en l'activació del pla, en aquest cas d'emergència, l'autoritat local, qui comanda el pla, és l'alcalde. Al llarg de la tarda s'han anat evacuant centenars de persones, sobretot a la Vall d'Aran, on la situació és especialment greu per la crescuda amb el Garona. Hi ha evacuats artíes i l'es, i en aquesta tarda s'estan evacuant uns 400 habitants de la part baixa amb de Viella, on el risc en dinundació és molt alt. Alex Moga és l'alcalde de Viella en declaracions a la xarxa de comunicació local. Però quan he baixat la part baixa de Viella, he vist que el Garona m'he dit més de 150 metres d'amplada, dels set normals m'he dit més de 150 metres d'amplada, això és farraïdor. És a dir, el Garona baixava per la Nacional 230, i se n'estava portant de tot. En visc imatges que se'n portava a un camp d'al municipi de Vies, els bongalors frotaven. Els aigüats estan ocasionant complicacions en les comunicacions de la Vall d'Aran pels esfundaments en diferents punts de la C28, el seu pas pel Nuclidarties. Un dels esfundaments, que ha deixat un forat de diversos metres de llarg, es troba a la zona en direcció al port de la Bonaigua, i un segon en la de direcció a Viella, en aquest segon un barran pròxim ha russegat roques i terra a la carretera. Aquests dos esborrancs mantenen el Nuclidarties completament incomunicat. Allà, el desbordament del riu obliga a desallotjar unes 200 persones. 30 s'han confinat a l'Església del Poble, a la part alta, i la resta en establiments turístics. El riu passa descontrolat pel mig del poble i se para per tant els veïns a banda i banda. En aquests moments, les carreteres tallades. La Vall són la Nacional 230 entre Viella i la Frontera, com dèiem la C28, a Viella, a Artíes, la C47, entre Esterre i la Los Dísil, també la C13, entre Esterre i Escalarra, i entre Llavorsi i la Ginguetadanao, a més la Nacional 145 entre Vosost i la Frontera. L'accés a la Vall d'Aran, doncs, és impossible en cotxe a hores d'ara per cap dels seus accessos, inclòs al tunnel de Viella, on només es permet l'entrada a la Vall als serveis d'emergències. Perquè per serveis hi ha més de 4.400 agonats sense llum a la Vall d'Aran, també hi ha talls en el suministrament de gas i problemes per comunicar-se per telèfon en molts punts. Abans d'això, els municipis del Pallars s'obrirà situats a les lleres del rius Noguera Pallaresa i Noguera de Cardós, s'estan preparant davant la possibilitat de noves pujades del cabal d'aigua, ja que les previsions parlen de noves pujades per aquesta tarda. Veïns, com ara els d'Esterre i Daneu, al Pallars Sòvirà s'han protegit amb sacs de sorra als baixos de les seves cases, per evitar que hi pugui tornar entre aigua, com ha succeït aquest matí. Des de l'Ajuntament s'han construït dics de contenció, i també l'artet dels veïns, per si fos necessari, procedia a desallotjar alguna part de la localitat. Des de l'any 82, l'alcalde de Rialp ha de desallotjar part del poble si la situació no millora. Són declaracions a la xarxa. Des de l'any 82, no s'ha vist una situació com l'actual. A nosaltres, cada hora, des de l'Ajuntament, estem enviant a través de la megafonia nens amb pregons informant de l'estat actual. Esperem que no arribi al límit que tinguem, que per la tarda i nit, desallotjar part del poble. Desallotjar part del poble. La provisió meteorològica diu que les pluges es poden intensificar en alguns punts, i això, evidentment, pot complicar la situació. Esports en xarxa. Bona tarda, us parla David Amadora. El jugador del Barça Bartramontoya, Tia Guitello, són titulars en la final de l'Europèu Sub-21 d'Israel, que enfronta a Espanya i Itàlia a partir d'aquesta hora. D'altra banda, el Giron ha anunciat que s'han esgotat les entrades del partit de demà contra l'Almeria Montilibí a la nada de la promoció de 100 a primera divisió. El seu torn Manu Lanzarot ha estat presentat com el primer reforç de l'Espanyol per aquesta pròxima temporada. L'exdeventer del Sabadell i del Sant Andreu ha arribat al lliure de contractar i firma per 3 temporades. Enokei Patins, Míore Ordeig, serà presentat avui com a nou jugador del club Patí B. Ordeig torna a casar després de jugar 7 temporades amb el Barça, on ha guanyat 20 títols en vol del català Joan Canyelles, jugarà les 3 pròximes temporades a l'Embur, que el vigent campió d'Europa d'en vol. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. L'escola d'adults obre avui portes per denunciar els seus cursos de cara a l'any que ve, la prenscripció, el centre de formació es farà aquest dijous, i fins la setmana que ve, fins el dia 28 de juny hi ha temps per fer-la. La decisió informativa d'aquest matí s'acabava l'1, i també s'obren portes fins la set, fins d'aquí una hora. La novetat més destacada pel curs que ve serà la possibilitat de treure's la graduada en el cosí secundari. És la primera vegada que s'inverteixen aquests estudis a Sant Just fora dels centres de secundària, i la durada oficial del curs són dos anys, tot plegat del nivell i les capacitats de cada alumna. Abans d'aquests ensenyaments, l'escola d'adults també ofereix altres cursos, un dels més demandats és el de preparació, les proves d'accés a creu superior, també hi ha classes d'anglès i d'informàtica. Recordem que el centre està situat a les escoles, a l'edifici situat al carrer Montserrat, número 2. Aquesta setmana s'inaigura l'exposició dels treballs de l'alumnat dels cursos municipals d'Artsplàstiques. Fins a principis d'agost, al celler de Can Genestar, es podran veure les obres que han fet els 200 alumnes dels tallers de plàstica en els diferents disciplines, totes tenen en comú el color blanc. Aquest any els cursos d'Artsplàstiques han treballat les seves matèries centrades en el treball de color blanc i de què representa. El celler podrà veure la feina que han fet els alumnes a llarg d'aquest curs, que només ha durat dos trimestres. El motiu és el problema, que hi va haver principis de curs amb l'ogidicació dels tallers i que va retardar a l'inici de les classes tot un trimestre. La inauguració serà aquest dijous, a dos quarts d'avui del vespre, al celler de Can Genestar, i l'acte contra la presència dels alumnes i professores dels cursos d'Artsplàstiques es podrà veure tot plegat, però fins a l'ià 6 d'agost. I acabem aquest vullet i explica amb vos, que el barri de la Plana Pedrosa a Bell Solets donarà la benvinguda a l'estiu aquest dissabte, com cada any, des de fa tres dècades, l'Associació de Veïns del Barri organitza la nit d'estiu amb sopa i ball, al part de la Plana Pedrosa. No és només pels socis i socios i veïnats, sinó que és obert a tot el poble. El sopa serà format pica a pica. És a dir, que cadascú ha de portar menjar de casa seva, i com que el veïnat del barri és molt variat i prové de països diferents. Hi haurà plats molt heterogenis. Un sopa començarà a les 9 de la nit, el ball també a les 11. I comptarà amb la música d'un DJ i animació. Els socis i socis que hi assisteixen tindran reservada una taula i quatre cadires, una ampolla de cava i coca, tot de manera gratuïta. I les persones que vinguin de fora del barri, si volguessin n'haurien de pagar 4 euros per taula, un per cadira i també a part el caca, el cava i la coca. Durant el ball també hi haurà un servei de bar per tothom, i s'espera que hi assisteixin. Més de 200 persones, tot plegat serà aquest dissabte. El parc de la Plana Podrosa. I de moment això és tot. Més informació a les 7. Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres. Tots els dimarts de dos quarts de vuit a les vuit de la tarda, l'audició us acosta la nostra dansa en una proposta mirament musical. Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem. Vine al restaurant del centre social, el Milenari. El restaurant, el Milenari, i trobaràs els millors menús diaris el millor preu. El menú et costarà 7 euros i mig. El menjador està oberta dilluns a dissabte d'una a tres de la tarda, i el centre social de deu del matí fins a les vuit de la tarda. Un restaurant per a tota la família al cor de Sant Just Desvern. Ens trobaràs al carrer Angel Di Marà, número 1. I al mes de juny, si vens dient que has sentit aquest anunci a Ràdio Desvern, anirem al cafè, restaurant al Milenari. Per seguida, actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat, el teu ordinador o dispositiu mob. Informatiucomercal.com. Fa un mes tenia dos fills. Ara també. Fa un mes m'encantava passejar. Ara també. Fa un mes em quedava a dormir de cada nit davant de la tele. Ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquizofrenia. Fa un segon, jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, si a les persones. Obertament.org. Bona tarda, benvinguts a la segona hora. Bona tarda, benvinguts a la segona hora. Bé, es comença millor. La segona hora de la penya del Morro. D'aquí una estona, atenció, entrevistarem el mític Paco Mir del tricicle. Que ha dirigit una obra de teatre pel Festival grec de Barcelona, el teatre Poliorama. Es diu La Banqueta. És estrena la setmana que ve. Per cert que aquests dies també hem anat donant entrades al Facebook de la penya del Morro per existir demà a una de les prèvies. També pararem amb el casal de Joves. Avui participa en demà el Sona 9, a dos quarts d'avui, de l'antiga fàbrica Dan. Però abans de parlar, ja veieu que tenim una segona hora, plena de coses. I abans de parlar de tot això, repassem els trending topics d'avui. Avui la Vall d'Aran i els Aiguats... En fi, els desbordaments que he hagut els rius del Pirineu... Han estat trending topics perquè la zona del nord-oest del Pirineu ha viscut i encara ha vingut una situació d'emergència, com a conseqüència de les intensives pluges caigudes, de les darreres hores i del desgel de la neu acumulada a les muntanyes. Ara, per ara, hi ha decenes de persones evacuades, cases sense subministra de llum i gas. Comencem amb els missatges recets. Sembla Jordi, repassant-los. Destaquem el de l'ajudit que diu la nostra terra inundada vinga que sortirien d'aquesta. Sempre hi ha un graciós, i aquesta vegada ha estat el tor de l'Ector, que diu, espero que les dones de la Vall d'Aran estiguin lluitant el fan, que mínim. I acabem amb un tuit que podríem dir que és representatiu de la línia general dels comentaris que s'han fet al respecte, que és el de l'Elignasi, que diu, molts ànims i força a la gent del Pirineu, la Vall d'Aran i terres de Ponent. Bé, doncs alguns comentaris, eh, que avui l'actualitat, evidentment, ha passat per aquí. Hem vist les imatges al migdia i la veritat és que ha sigut tot... Bé, bastant... bastant desastre. Podem veure si es pot recuperar, com a mínim, les properes setmanes, no, perquè les infraestructures pons a terra, torres de llum també a terra. En fi, la força de l'aigua. Canviem de tema i parlem ara de la Unió Deportiva Salamanca, que també ho hagués sigut en dintòpic per una mala notícia, i és que ja és història, el club, que ha de ser fundat fa més de 90 anys, inicia avui el seu procés de liquidació amb la sovasta dels vents del club. Cristina. El autoritzador és el cas de l'Adrián Mora, que diu que l'Ude Salamanca desapareix una llàstima per aquest equip històric. Destaquem també l'Eduardo de Prado, que diu que ha succeït avui amb el Salamanca és el que li passa a la gent si no s'implica. Això també val per la sanitat, la societat i la família. I acabem amb la bona actitud de la Maria, que diu doncs jo seguiré lluint la meva samarreta de l'Ude Salamanca amb molt d'orgull. Doncs Cristina, moltes gràcies. Demà ja repassarem més dintòpics, posarem a l'Apenya del Morro i parlem ara amb Paco Mirro. Avui passa per l'Apenya del Morro un home que forma part d'una de les companyies més importants, vaja, mítiques de la història del teatre català, el tricicle, i acaba de dirigir un obra que s'estrena dins el festival grec de Barcelona, el Teatre Poliorama. Es diu la banqueta, en Pep Ferrer i Ricard Borràs. Paco Mirro, bona tarda. Bona tarda. Hola, bona tarda, hem vingut al programa. Aquesta abraçatge representat a París amb cert èxit, la banqueta, us fa anar més tranquils, perquè penseu que segur triomfarà, o teniu la pressió que va triomfar a França i és una pressió acumulada? Doncs no sabia dir-te, home, és millor cap a una obra que saps que ja t'he tingut. Sí, però aquí són diferents, l'humor francès és una inferència més intel·lectual, més a donar llocs a l'altre. I aquí no us ho han dit, també és directe, són més a comedià, més a l'Àxic. A qui m'he intentat és adaptar-la a l'humor espanyol, diríem, sense perdre el que és el contingut francès, doncs que sigui que un públic espanyol, un públic català, l'ha revit perfectament. I això? Heu incorporat alguna... O sigui, un tricaracterístic o alguna cosa? Bueno, en realitat, ha estat més de treure coses molt intel·lectuals que de vegades destorven el text, no? Per exemple, connotacions, jo ho sé, sobre la can. Sobre la filosofa de la can, no? Que potser no sé si el facéssiu està molt familiaritzat amb la can, però aquí segurament no... El públic espanyol no és tan intel·ligent com el francès? No, intel·ligent, no, cultural, potser, no? Tants coneixements... I tampoc sé si els francès sostenen tants coneixements o per tenen tenis-los, diguem, no? El que sí que sé és que, quan estàs en l'humor, qualsevol cosa que el públic no entengui és una trava per entendre l'obra. Clar, s'ha de tenir... Les referències no, les referències comunes, no?, que tothom les... L'obra d'aquesta de la banqueta tracta de dos reconegudíssims concertistes de piano, que a quatre mans preparen la seva propera gira per al Japó Aixlern, un poblet idíl·lic dels altres italians. Però tants ens toquen junts en lloc d'anar a favor els va a la contra i comencen els problemes entre ells. Et vas dir que t'he sentit identificat en algun moment... Bueno, qualsevol. I qualsevol que estigui molt més a temps junts amb uns altres, tens mateixos problemes, vés a seguir i laborals o vés a seguir un matrimoni. Perquè això no s'ho van dir a les primers... La primera gent que ho va veure era una funció, un sacs, que va dir que era com un matrimoni. No, jo no vaig caure, només passava amb la relació laboral. Aquí és més que bé, però sempre que passes més de 10 anys junts, hi ha un armari ple de fantasmes que poden sortir en qualsevol moment. Clar, tu i jo, per exemple, no ens coneixem, no tenim confiança. Si ens coneguéssim des de fa 20 anys, potser tindríem una altra actitud a l'entrevista, però no. La confiança fa fàstic, que és un bon aparat? Bueno, sempre fa fàstic, sí. Allà passa per certes de l'educació, per no traspassar la funció de l'alfàstic. Que no sé si és una mica el que us ha passat amb tricicle després de tants anys junts. Nosaltres tenim una relació com totes les parelles que porten 33 anys junts. No ens coneixem massa, però ens coneixem tant que ens donem gairebé 3 mesos de festa per tornar a començar a cada any. Sí, però està bé, perquè vosaltres, com també moltes parelles, us doneu permís per tenir mans, com si diguéssim? Sí, jo crec que és una obligació, viure una mica d'aire d'altres fonts. Perquè, si no, això ja vam començar a fer, no sé si fa 15 o 20 anys, quan vam començar a treballar amb coses paraleles. I, si no, haguéssim caigut amb l'endogàmia, no? Tot era ticicle, tot era el nostre, els rascos col·laboradors de tota la vida. I, obrir-nos al mercat laboral normal, doncs ens va complir de sang nova. Els actors protagonistes de la banqueta són el Pep Ferreira i el Ricard Borràs, que ja han treballat junts amb algunes obres, com per exemple el Sopa dels Idiotes. Us heu passat bé treballant els tres, perquè més ja us coneixeu de fa temps? Us coneixem molt, hem treballat moltes vegades, amb diverses coses, i ha sigut molt fàcil. L'obra ja és bona, quan la llegeixes ja és divertida, ja és bona, ja veus que pot tenir molt de suc. Ells són molt bons, ha estat un plaer fer-la i veure una creixa. És una obra que és una comèdia, aparentment senzilla, però que obliga al sobir els actors a canviar consament de personatges de roles, del que té poder i el que no el té, una mena de poder com els clowns. Però aquest d'aquí un mica més intelectual, no és tan fàcil com sembla. Jo no he vist l'obra encara, tampoc ha llegit el text, no s'ha estrenat, però perquè es mantinguin l'atenció durant l'obra que dura hora i mitja. En només dos personatges, com s'ho fa l'autor, per n'estiran i criden l'atenció del públic? Hi ha set capítols, set escenes diferents, com amb set negres mínims, i després hi ha el gran protagonista de l'obra, que és la banqueta. Això no sé si és un secret que s'ha de dir o no, però la banqueta és una banqueta que va desapareixent, perquè arriba a la teoria que l'habitat d'una parella reflexa l'estat de la pròpia parella, i com l'habitat d'aquesta parella és la banqueta, doncs la banqueta es va fent fer una vista cada dia, és més petita, fins que desapareixi de tot. Va, està bé. Una bona metàfora i molt visual, a més, que tu t'agrada tant dibuixar i l'humor gràfic. Clar, això ja venia per te, i suposo que quan vas llegir l'obra et va encantar. L'obra és que té molt de suc. Per sobre, tot passa actòs, perquè veus tot el partit que s'hi pot treure. I després de cada direcció és un repte de dues persones fixes, amb una sola banqueta, amb un piano que no existeix, però que no el veiem, doncs t'has de... t'has de cremar una mica el cap, no?, perquè s'ho tinguin dies. Encara continues dibuixant i fent vinyetes còmiques, Paco? Molt poquet, però, vaja, aquest estiu ara té... he de fer un conte de cop i volta. He de fer un conte, una idea que vaig sense pensar-ho, les fa de debò, i de cop i volta he de fer 64 dibuixos. 64 dibuixos? Sí, que de cop i volta estic aquí enfainat. Però en quin projecte és? És un conte per nens, un conte a poble, amb uns cubos que per cada cada hi ha un conte, i de forma que potser sigui 6 contes, però que si canvies el cop de cantor, també el conte s'equipa des temps. Amb el qual tens, no sé, 55.000 milions de recombinacions possibles de contes. És com una varianda, allò de... T'ho surva, t'ho surva. És com una varianda, allò de la Ria té aventura una mica, no?, més en 3D que de fet, i ara que parlem de les viñetes molt celebrades, les teves participacions a la també Mítica de Revista, Teatre BSN, que va desapareixar fa un temps, parlant de la professió, l'última pàgina, la gent començàvem sempre la revista pel final, a veure què diu el Paco, aquest mes. Sí, i volia preguntar-te, la professió, si haguessis de fer una viñeta ara, com la veus, la professió teatral? Home, la professió teatral està molt rada, està néixent un nou moviment, que és la professió teatral, que no és la professió, perquè la professió significa que guanyes diners per treballar, no?, i aquí hi ha molta gent que treballa sense només parlar molt de l'art, és una cosa nova, diguem-ne. Tot el que són mitoteatres i aquests experiments en sales alternatives, o amb holes... A Madrid potser es dona més, cada vegada, a sobre. I aquí hi ha tot un futimer de gent que s'ha treballat simplement per deixar-se veure, per estar a l'aparadó, perquè alguns d'aquí ja arribin a una producció on, suposadament, haurien de cobrar. Home, és una mica trist, realment. Del tot, del tot. Realment trist. Tu, només una vegada has comentat que estàs al món de l'espectacle per casualitat. Home, tanta casualitat no deu ser, no? Vull dir, has quedat 8 obres amb el tricicle, has escrit 4, has guanyat els premis Macs, has produït series de televisió... Dic jo. No, no, sí, he fet moltes coses, aquesta sensació que sóc dibuixant, encara la tinc. I de què passaves per allà i vas fer un dia gràcia, et van agafar alguna cosa, o què? Bé, vaig entrar de casualitat al món del teatre, i em van agafar de casualitat a les pobes de casualitat, no? Vaig passar les proves de la ciutat. Tu vas... És com si t'ho veguessis per allà davant de l'institut de teatre. No, no, vaig anar a quins series, però si no arribo a entrar, doncs el millor no seria el món del teatre. De fet, hi ha una anècdota, que és quan vaig sortir dels llistes, i jo vaig mirar i no hi era, i quan vaig llaprir automàticament, però al segon minut vaig dir, bueno, ara quins amics han entrat, i jo no vaig conèixer ningú del cap dels homes, i llavors era la llista de Titei, es m'havia equivocat d'ahir, i després la llista de mim sí que hi era. Clar, és estar bé. Escolta, Paco, moltíssimes gràcies, no en molesteu més, que tinguis una bona tarda, i també que vagi molt bé aquesta banqueta, el poliorama, que em sembla que és un dels primers espectacles del festival grec d'anguany 2013, amb el Pep Ferreira i el Ricard Borràs. Bona tarda, i que sigui un èxit. Gràcies. Bona tarda, no te'n gràcies, adéu. 6 i 24, continuem en directe a la penya del Morro. Bé, avui, en sort, és la notícia del dia, situació descontrolada, dents catastròfics, per la crescuda dels rius a la Vall d'Aran. El síndic d'Aran et met el desastre, tot i que s'està fent tot el que es pot, i el conseller d'interior de la Generalitat de Catalunya, anuncia que hi ha més de 200 desallotjats i 4.400 abonats sense llum. En fi, no han parat d'arribar les imatges d'aquestes crescudes dels rius, que no només a la Vall d'Aran, sinó també a altres comarques jacens, com el Pallars Sobirà, s'han desbordat. El que hem de fer és localitzar un Sant Justenc, que és el Vicenç Llàcer, i que, a més a més, regenta el Camping Riberies, situat a la població del Pallars Sobirà, Llavorci, on els dos rius no era de Cardós i no era Pallaresa, s'ajunten. Vicenç, bona tarda. Bona tarda. Gràcies per atendre'ns. Explica'ns com m'estàs vivint aquesta situació durant el dia d'avui, i, a més a més, amb el component afegit, que tu regentes un Camping. Bueno, doncs... Hem rebut avisos aquesta matinada, allà, que el riu estava creixent molt ràpid. Ha hagut un moment que el riu ha crescut en dues hores, ha crescut un metre d'alçada, i, bueno, i ho estem vivint amb bastant nerviosisme. Ho podeu imaginar, la veritat. Quines són les últimes previsions? Què us han dit? Bueno, les previsions és que ha de ploure entre 50 i 100 litres, les capçaleres de l'esball i, bueno, i això... Però, afegit, el gran problema és el desglas per la gran quantitat de neu i les altres temperatures que està provocant que els rius laixin, ja no tan sols la pluja, sinó és el desglas, la temperatura, la pluja, és tot, no? És... està espantant. Hi havia algú allotjat, el Camping, on estàs? No, no, hem tingut... Has allotjat tothom que hi havia, i, bueno, i res, i... i, esperant, tampoc es pot fer massa cosa. La veritat és que és una sensació d'inpotència. La que... És a dir, que no, no, és allò... Estem embadavits tot el dia mirant el riu, com cauen els arbres a la vora, com van surant coses pel riu, arbres enormes arrancats, que vas arrancar amb les fulles verdes... Bueno, no sé, és impotència, realment és impotència. On estàs, tu, ara mateix? Jo, bueno, mira, no sé si sentiu el soroll de pont o el riu. Sí. I res, i que justa el passeig de Llegor City. I ara, la prioritat, què és? Esperar, a veure què passa? Sí, avisar a la gent, hi ha alguna zona del poble que ja està inundada, i hi ha alguna altra zona que hi ha fossa veïns que segurament estan alerta, perquè segurament també hauran de rellotjar a casa seva. De moment, estem així, i de tothom està alertant, estem en alerta, no? Vull dir-ho, la sensació és que segurament aquesta nit serà una nit llarga que no podrem anar a dormir i veurem d'estar esperant a veure què passa. Eus rebut... Eus rebut ajuda de protege civil, mosos, bombes... Sí, sí, els mosos, els bombers, tothom, els voluntaris, els voluntaris d'aquí del poble, que tot home està alerta avui als veïns, tothom està alerta, està alerta. Però la sensació és aquesta, és d'incotència, que la veus passar i penses, bueno, que pari de ploure, que faci, que se baixi el riu una mica, i és l'única que podem fer. Alguns dels cossos de seguretat. Has adonat alguna mesura de prevenció o per prevenir, o per estar, com dius, una mica alerta, us han recomanat alguna cosa a fer? No, no, no, estem tots els veïns del carrer, plogui està plovent tot el dia, o estona està plovent, i estem tots els veïns, doncs al carrer, esperant què passa, doncs, no sé, cauen arbres, s'esborranca, un marge, es van menjant els marges, poc a poc, vull dir, que no hi ha massa cosa a fer, i l'única cosa que fa és que no hi ha ningú que faci mal, intentant que això... Aquí als pons del riu, sobretot, hi ha una màquina que va traient els troncs que s'atreveixen, perquè no està ponint les sortides del riu amb les pilones, i és l'única cosa que anem vigilant. Les carreteres, el tranzi, també, algunes parts per sobre de llavor, sí, direcció a terra i també estan controlant, perquè l'aigua està molt a prop, i estan alerta, tothom està alerta d'un moment o altre, s'ha de tallar, s'ha de guasar. Us ha agafat a tota la gent de la zona totalment desprevinguts, o arrel d'aquestes navades que hi ha hagut durant les últimes setmanes? Algú havia dit alguna cosa? La majoritat és que la gent gran ja fa dies que ho diu, no? El que passa també és que la primavera s'ha llargat molt, i tothom t'anava molt, i tothom tenia presó, i cuidava aquesta primavera com faci calor, però, clar, que la calor ha passat del fred a la calor molt de pressa, i ha fet molta calor aquest cap de setmana, aquests dies passats, i ara ho estem notant. La gent gran ja ens ho avisava, ja ho deia, això. Vicents, molts ànims, una abraçada molt forta, des d'aquí de la ràdio i de Sant Just, i... I a veure si millora la situació. Podem ajudar d'alguna manera, noi, però... Potser veu poder alguna pregària, no ho sé. Una abraçada a tot el Sant Just. Sí, ho dic perquè, clar, perquè descrius... No hi ha ràpid jo que això, la impotència, el no pudeu fer... No fer res, l'espera. No pudeu fer res, i veure com davant teu la força de l'aigua de la natura es van portant tot el que troba al seu camí i que això no s'atura, no? De moment no. Sí, segur, segur que sí. Vicents, moltes gràcies i una abraçada molt forta. Adéu. Bona tarda. La Pella del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio dels veus. 2.47, continuem en directe a la penya del Morro. Fem una pausa per la publicitat, i d'aquí uns moments parlem amb el casal de Joves de Sant Just i encara hem de parlar amb l'Anna Pablos, el grup Ryan, que s'han clasificat per la... Podem dir que és semifinalista del Sona 9, i que demà actuen a l'Antica Fàbrica Estrella d'Am a partir de 8 del vespre. Són de Sant Just. En fi, d'aquests moments, en parlem. Fins ara mateix, a la Pella del Morro. Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres. Tots els dimarts de dos quarts de 8 a les 8 de la tarda, l'audició us acosta a la nostra dansa en una proposta mirament musical. Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre. Quan el cinema es fa ràdio. Molts petonets, des de la botiga Otón de Sant Just, per la penya del Morro, de la ràdio, i que tot vagi molt bé i molts anys. Una salutació molt forta a tots els components de la penya del Morro, sóc l'Elícia de Bristo Lidiomas, i com diem nosaltres, enjoy English, enjoy Bristol. Ja. Des de tot bé bé en Kate, enviem una forta salutació per la penya del Morro. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio desferta. Sí, aquí estem, efectivament. Síri, 32 de la tarda, connectem en directe amb el casal de Joves de Sant Just, que allò ara mateix és una festa. Oh, no! Amb una perruca estilafro, ens re per l'Alejandro. Alejandro, bona tarda. Hola, bona tarda. Per la teva salutació ja veiem que avui és una festa total. El casal de Joves, una tarda animada. T'ha faltat dir que també estic bronzejat i amb una camisa rolló amb palmeres. Jo crec que és el dia, no? Que això fa una mica les coses. Sí, sí, sí. Un dia raro. Sí, un dia raro, raro, raro. Ja no surt aquell home. Escolta, Alejandro, què és el que teniu preparat al casal de Joves els propers dies? Doncs mira, ara el que... Bueno, que ja ha estat escoltant que aquesta tarda ja... jo ho deia, o ja a la ràdio. Demà tindrem, com ja sabeu, la xarra de mobilitat internacional. Sí. No sé si vols que faci una mica més de promo o... Home, per favor, no explica-ho, sí. Perquè, clar, això... Em sembla que ho porta la companya d'aquí al costat de promoció econòmica, no? Que ve un dia a setmana, els dimecres, on et tenen joves senjors dents que vulguin marxar a fora, com diu la ministra, a descobrir-hi molt. Sí, a veure quines perspectives hi ha i com està la cosa, no, bàsicament? Sí, sí, sí. Ho porta al servei de mobilitat internacional, que la noia es diu Pagonya. Això mateix, Pagonya, no em sortia, gràcies. I aviam si és cert que tenir una experiència laboral en un altre país doncs és una experiència, no? Sí. I et permet això, conèixer... Sí, però una cosa és que tu marxis, perquè doncs mira, et dona la gana, i l'altra és que la cosa estic tan malament aquí que et vegi s'obligat a dir, bueno, m'enfoto el camp. Clar, però bueno, això, farem una xerradeta per joves d'entre 18 a 35 anys, i, bueno, a tothom que li interessa així, doncs estarem aquí a partir de la seta de la tarda. A partir de la seta de la tarda, el cas del de joves, què és això, que serà una xerrada conjunta? La junta també pot preguntar coses? Sí, sí, sí. Clar, jo suposo que explicarà primer una miqueta com funciona tot, i després, clar, hi haurà feedback. I la gent que ve gent allà, si té qualsevol tipus de dubte, o en el mateix moment ja la baña li han vist resolt, o, si no, poden quedar fins i tot en fer una cita, o un dia per a unir-se ells. Molt bé, doncs això serà, doncs, com diem, demà a la set, el cas del de joves. El cas de cada dels propers dies. Alejandro. Mira, el dia següent, que serà el dia jove, i no ho veurem aquí a l'Ovidi, una exposició d'uns joves que van fer un viatge a la Índia, es diu Índia, el somriure de l'espiritualitat, que són un noi i una noia. El noi participa amb nosaltres amb el taller d'aeris. Javier Pérez i Elisabet Ariza. Sí, senyora. I és una miqueta, l'experiència que van tenir en allà faran una presentació molt xula, perquè s'han portat té, s'han portat menjar, s'hi ha històries d'anar allà, i posaran 20 fotos, em sembla, que són, després porten també per projectar unes quantes més, i explicaran una miqueta de la seva experiència, que són a anar... Això és molt interessant per la gent que volgui anar a l'Índia, de fet, un destí, que jo no sé què passa, que tothom ve a l'Índia. La gent del meu voltant, i també, tothom se'n ve a l'Índia, tu. I tothom torna com canviat, eh? Si tothom diu que hi ha un avanç i un després. Una experiència mística. Sobrem d'anar, no? Sí, sí. Sobrem d'anar algun dia perquè ve que hi ha a l'Índia, i que hi ha un avanç. I, de nits del viatge, Jordi, que apenye del morro, i anem tots els col·laboradors. Saps anar a fer el programa des de l'Angladeix? Ah, mira, estaria molt bé. L'Alejandro i jo ens apuntem. Home, no hi tant. Més activitats, Alejandro? Doncs, ja la setmana següent, sabeu que estem a sa coma al cas del distiu, ha marcat les inscripcions, encara hi ha temps de apuntar-se a algun teixi puntual. Quins queden? Ens queden places, encara... O sigui, Graffiti ja és tot tancat, Cinema ja és tot tancat, Costumització de roba, estem a veure si agafem dues persones més i el fem, si no, no el farem. Després... quedaria... Un pari de places pel curs d'instruments... electrònics, que no sé si us ho veiem explicar, que partim d'una PCB, que és una placa electrònica, amb dos botons, fer com un circuit perquè surti... amb un sorollet d'aquest... És molt bàsic, és un kit molt bàsic per fer un instrument electrònic. Però d'aquí ja es pot evolucionar a fer... un pedal de... guitarra electrònica, o una copla per un òrgan i distorsionar, i coses d'aquestes. I ens quedaria també... unes quantes places per el curs de reparació de bicicletes, que aquest serà a mitjana de juliol. Que jo suposo que ja... com farà més calor i la gent sortirà més amb bici. De totes maneres, aquest no era un dels cursos, en principi, que més persones tenien ganes de fer-lo, vam comentar una vegada. La reparació de bicicletes? Sí. Però una cosa és que tinguin ganes de fer-ho, i l'altra és que tinguin ganes de fer-ho. És la màgia de programar tallers, no? Aquest taller, si volgués apostar que va llogant a dòr, segur que triomfa, i després no s'ha apuntat tanta gent. Bueno, però encara ja tens. Jo recordo... L'última setmana sí que deixarem una miqueta més de temps, però els altres ja et dic que... Sí, cinema és impossible allà. Jo, amb això dels misteris dels tallers, que, si voleu, algun dia vam fer un monogràfic, jo recordo que hi havia un taller que tenia molt bona pinta, però boníssima, que era un taller de ràdio. Un taller espetacular. Amb un gran professional, com a tallarista. Com tu, Jordi? Per exemple, i també utilitzant la infraestructura de ràdio d'Esber. En fi, quantes persones es va apuntar al taller Cristina? Zero. No m'ho puc creure. La meva mare distraçada amb un bigoti prostís. Va ser l'única persona que es va interessa. Li va dir que no. Li va dir que no. Alejandro, moltíssimes gràcies. Ho deixem aquí avui, que tinguis una bona setmana, i també una bona ravella. Que al carrer de llobres no hi ha ravelles, no? No, no, no. Tu, que estàs amb el jovent de Sant Jordi a diari? Sí, que m'he dit que... Hi ha alguna cosa, si pels joves, de ravella? Hi ha alguna cosa a la bona aigua que l'altre dieu per l'emissió? No ho sabem, encara. A mi no em sona, no em sona i no ho he vist anunciat per allò. Clar, és que a mi m'hauria arribat l'informació, segur. Clar, si no t'ha arribat a tu... Que no hi ha. No vull la crisi, com estàs. T'ho hem d'anar tot a Sant Feliu. T'ho hem d'anar tot a la ravella de Sant Joan. Sí, m'imagina. T'ho hem d'anar a Sant Feliu, tu. En fi, Alejandro, gràcies, que vagi bé. Bona tarda, adéu. Bona tarda, adéu. Soc Agustín Arribas, sobte del graner de Sant Just, que envio una salutació a tots els ullets de Sant Just i també a la penya del Morro. És en Moples, per la penya del Morro o del Morro, de ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i és a Grails i a Grails i aquesta feina. Hola, penya del Morro, soc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adéu. Avui, al Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. Fins el tren i sobre les portes. I baixem a la ciutat, joc d'aquí t'ho portes. I ara t'has d'agafar entre totes les peces soles. És dilluns i el cel és clar. Aquest tema es diu entre totes, forma part del grup de música i Sant Justenc, Ryan, que són l'Anna Pavlos i el Raül Bonilla, que posa música a la seva experiència quotidiana conjunta. Com ha resultat, podem escoltar aquestes cançons íntimes i subjeridores, un univers local i personal, que fa de portes a sentiments universals i globals. Aquesta és la fitxa tècnica que es pot trobar d'aquest grup, Ryan, a la pàgina web del Sona Nou. Són Sant Justencs i dels 200 grups que s'han presentat al Sona Nou d'Anguany, 20 estan passant la fase preliminar abans de ser els finalistes durant aquests dies a l'antiga fàbrica d'estrella d'AM. Demà els podem escoltar i veure en directe a partir de dos quarts d'avui. Tenim l'Anna Pavlos, la seva cantant al telèfon. Anna, bona tarda. Bona tarda, Anna. Benvinguda al programa. Com estàs? Estàs nerviosa per demà? Nerviosa és poc. Clar, perquè em sembla que és una de les primeres vegades que puges a un escenari, no? Sí, la primera vegada i el grand. I tant, de fet, hem estat escoltant ara el començament, aquesta maqueta. Així d'entrada, us heu de confessar que soneu molt bé. No, no, és veritat. Sí, tenen molt bona pinta. No us havíem escoltat, sincerament, però ens fa molta il·lusió que un grup se'n justa. A més, de recent creació, perquè fa res, us heu ajuntat. Explica'ns com ha anat Rajan. Doncs Rajan va començar fa un any i poquet. Quan vaig conèixer el Raúl, el que és el meu marit ara, ell és músic i va començar a engrascar, va començar a gravar a casa, a l'habitació, una de les habitacions que tenim, i a Plancazolà. I la poden anar liant, liant, i aquí estem. De fet, vosaltres viviu al nou barri, també, de Mas Lluís. Sí, amb Mas Lluís. Ja estem uns quants. Sí, allà hi ha molta gent. No sé si els veïns s'han caixat, el desallos que heu fet. A l'estiu una mica més. Fa calor i s'ha de tocar amb la finestra oberta. I què us diuen els veïns? No ho diuen, que sempre parlen pel sona nou. Semblen dels minfinalistes. Compatim amb una veïna que també és cantant a una orquestra. Sí. I hem fet un competit. Ah, però, perdona, ella no està al sona nou. Ella fa orquestres d'aquestes de veranillo. I fa més crits. De fet, Ryan significa Raúl i Anna. Sí, ens hem... Mira, el camí no és fàcil. Sí, com se'ls va acudir, això, algun dia, o especial? Doncs va venir per la pel·lícula La vida de Ryan. Home, m'agrada el sol. Dels Monty Python. Exacte. La vida de Ryan, la vida de Ryan. Molt bé. Doncs, com diem, Ryan demà estaran a l'antiga fàbrica Estrell Adam, a partir de dos quarts d'avui, tots els senjors tens que ens estiguin escoltant i vulguin anar a donar-vos suport, poden anar o com funciona la cosa? Doncs per ve o per malament, s'han acabat les d'entrada per demà. S'han acabat les d'entrada per demà, no? Saps quantes persones hi assistiran? Quantes persones? Sí, quantes entrades s'han venut? S'han donat 50 entrades, i després l'organització tenia 100 entrades més. Perquè això com funciona exactament el son en nou? Que cada any ens sentim a parlar, però mira, ara aprofitant que tenim un grup senjors tenint allà en aquestes fases prèvies, vosaltres us veu inscriure en el seu moment. Com heu arribat fins aquí? Va haver-me enviar una maqueta amb tres cançons. Cançons en català és obligatori. I, bueno, es va enviar fa tres mesos o quatre. I farà un mes que ens van escriure en correu i que ens ha agradat el vostre projecte, i que sou un dels 15 grups triats pel llorat. Quan veu rebre aquest mail, perquè es presenten més de 200 grups de música, què heu pensat? Què heu pensat? Heu de passar pel cap, Anna? A mi, que som furat a terra i... i desapareixen. Clar, perquè no sé si us ho imaginàveu remotament. No ho sé. No, és que ni pensar-ho. Vam presentar les maquetes i ja ni pensar-hi més. I mira, voltes que heu d'anar a la vida. Llavors, entre sí, sí, i tant, i orgullosos nosaltres, eh? Orgulls en justinc. Clar, de fet, d'aquests 200 grups, a la selecció en 20, tinc entès que 15 ho fa el llorat, 5 per votació popular a través de la web, a vosaltres, ahir, perdó, a vosaltres us ha escollit entre aquests 15 del llorat i durant aquesta setmana estan produint els concerts. No hi va haver ahir demà, ni ha hagut avui, també n'hi haurà demà, no? Perdó. Volia dir ahir, ahir, avui, demà. No, ahir, demà, van haver-hi la setmana passada dos, i faltarà un altre el 25. En total, 5 concerts, 4 grups de cada un. I a partir d'aquí, què passa? Cada dia de concert, el públic que va haver el concert tria un grup favorit als 4 que han tocat. I entre tots els altres restants, o sigui, 15 grups, que no haure triat el públic, els tria el llorat. El llorat fa una selecció i al final s'han de quedar 10 grups, 5 haure triat el públic i 5 haure triat el llorat. I aquests 10 grups per en un concert al BAM, a la Mercè de Barna, un altre al festival de música Viva de Vic, i un altre a Figuera. O sigui, dels 10 triats. Sí. I hi ha un guanyador final del Sona 9? Hi ha un guanyador final. Que també l'escull el llorat, després de fer tota aquesta turner? Exacte, després de tot aquesta minigira, per Catalunya, el llorat tria un grup. I quin és el premi? El premi és gravar un disc al millor estudi... És el cinquè estudi del món. És aquí a Catalunya. Quina és, Anna? Music Land. I ser, editar un disc, i tot el que és promoció, ho he fet a tots els metres de comunicació a Catalunya. Tot això ja ara està pujant tant en la música. Aquest concurs, de fet, ara és tan rellevant i s'ha presentat tan ràpid, perquè fins i tot això era molt més fàcil el món de la música. Hi havia més gent que apostava per al món de la música, s'hi invertia més diners, i tenien cabuda de grups normalets. Doncs la gent apostava per ells els productors. Però ara les s'han complicat el fet que un concurs et facilita tota aquesta plataforma de distorsió, de publicitat, d'edició del disc. És el que ha fet que tants grups facin un engrascat i estiguin interessats. De fet, el Sona Nou, també no sé si és un dels objectius, que és permetre que grups que potser no els coneix gaire gent o ningú... La mare. En el cas vostre, lògicament, perquè no heu tocat mai en directe, doncs amb una maqueta ja estigueu... On diria primera línia, per vaja, entre els 20 semifinalistes i amb la possibilitat de trucar a la fabricada? Sí, sí, un flip. Quantes cançons teniu composades? Tenien 3. I n'hem hagut de fer dos més per aquest directe. O sigui, heu de fer dos cançons més expressament per demà? Exacte. I en quanta temps? Si no, ja aniria amb llistets. Ja ho penso, i llavors heu anat a ser ja, no? M'imagino que ho feu a casa, tranquil·lament i tal... Lloguem un local de set, estem en cada dia, fins a les 12 de la nit, a fer ja. A on? A Gràcia. L'avocador, l'avocador de Gràcia, busquen molt bé. I allà agafem hores, hores, hores, suou, ràbia, alegria, de tot. De fet, de mai, jo penso que seran un servei molt especial, perquè no només estareu vosaltres dos, que formeu el grup i que heu fet la maqueta, que estem escoltant de fons, però també teniu una banda, no? Un guitarra i un baix que s'oniran a vosaltres pel concert de demà. Exacte. Per ser directa, per passar de la versió editada del Mestudi, ha passat a ser un directe, de no voler transformar aquests sons electrònics que s'han aconseguit electrònicament, ara passarà els sons orgànics, el que és una guitarra real, un bass real i una bateria real. Perquè com ho heu gestionat el tema de la música, qui composa, qui fa la lletra... Ha estat molt fàcil. El Raül ho va fer tot. I va dir, mira, què et sembla, canta això, canta allò, i jo vinga, va, ho intento. O sigui, el Raül ha composat i ha escrit la lletra, per? Sí, sí, tot, tot, tot. Va gravar les bateries, el guitarra, el baix, la... Va fer les lletres, va conjugar... Tot. Escolta, no, no, no, és que, clar, no coneixem la història, però avui estem descobrint, Ryan, també et sembla el favor, anar de feta d'entrevista, perquè quan ja et comencin a fer entrevistes, sàpigues... Tenim una mica de rodaca. Que pregunten, que espai... En el punt meu heu fet un favor, no? Sí, clar, ho fem per tu. En fi, Anna, moltíssimes gràcies per haver-nos atès, que tingui moltíssima sort demà... Que vagi molt bé. Sí, amb tota l'ànima de Sant Justenca, envieu-vos energia positiva, i us anirem seguint la pista, perquè això, quan se sabrà, si esteu entre els 10 finalistes, llavors fareu la gira, ja, del BAM, el Mercat de Música Pipla de Vic, aquestes, etcètera. En principi, el 27 de juny. El 27 de juny. Que ja els anirem informant. No, no, estarem atent, anem seguint, anem seguint. En fi, doncs, Anna, moltíssimes gràcies, i que vagi molt bé. Moltes gràcies a vosaltres. Bona tarda. I jo, fins veiem demà. Em veiem demà, demà estaré d'allò. Sí, demà estaré allà, primera fila, l'ànima, que no puguis el reformar. Anna, gràcies, adéu. Cop de cotxe fins al tren i sobre les portes i baixem a la ciutat jo du qui t'ho emportes. I agafats de la mà entre totes les pats sols és dir, on sí el cel és clar. I agafats de la mà entre totes les pats sols no m'importa si és ni marx. Què diu? No m'importa dir marx. Sí, Jordi, això és el que tu vols sentir. En fi, doncs, amb el Rajan, ens acomiadem avui. Són amb bé, eh? Ojo, que el meu ull critic diu que aquí... Sí, sí, ara els estàs sentint, i jo crec que promet, eh, la cosa. I anem rambles amb un trilleros i estàtuas. Trilleros, eh? I estàtuas. I un mes de naum no fan per nosaltres. I agafats de la mà entre totes les persones anem ballant el nostre pas. Et dic una cosa, encara que no passin per nosaltres, és com si fossin els guanyadors calçons amb nous. Em comerem un dia, no? Que vinguin aquí en directe. En fi, acabem el programa. Cristina, avui hem tingut molta cosa. Podríem dir que els dimarts telefònics de la penya del Morro, perquè feix a tota la gent que ha col·laborat ho ha fet per telèfon. En fi, quina és el millor moment del programa per tu? És que no em podria resumir-ho en un... És a dir, la positivitat, les entrevistes, les obres de teatre, els concerts... Avui tot, bueno, però t'espera el resum que jo faig. Un genèric. Reina, a tota la gent que ha fet possible la penya del Morro d'avui. La Carme Verdoia, la qualitat senyofenca, la Núria Oriol, les notícies positives, el David Ávila, la secció de tele, l'Alejandro, el Casal de Joves, per parlar-nos dels pallers d'estiu de setmana de caber, i també d'aquesta xerrada de mobilitat internacional, que es dona demà a partir de les set. El Paco Mírmiti, que també ha estat avui el programa parlant de l'obra que acaba de dirigir el teatre. Poliorama, l'Avanqueta, i també l'Anna Pablos, i no ens oblidem... L'Anna Pablos del Ryan, i no ens oblidem del Vicent Llàcer, que regenta el càmping de Llàborsí, que s'enjusta, i que avui ho està passant força malament, com tota la gent del Pirineu nord-oxidant. Ué, urbè, urbè... Urbè, urbè, urbè... Cristina, que era si tu ja descansaria el programa, eh? I també agraïn la presència de la Cristina, com cada dia, al Twitter i al Facebook, que vagi bé Cristina. Fins demà, us deixem ara amb l'informatiu BESPR, amb la Carme Verdo i el Cap d'Avan. No en perdo mai, que vagi bé, va tardar. Segueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro. A Facebook, la penya del Morro. Com veus, sovuris en altra mena. I'll find attention off, I keep to myself. I love my room, I'm getting used to sleeping. Some nights, I really like to lie awake. I hear the midnight birds, the message in their words. The dawn will touch me in a way. A boy could never touch their promise, never meant so much to me. You have been warned, I'm born to be contrari. Backward at school, I wrote from right to left. Teacher never cared for me, preacher said a prayer for me. God help the girl, she needs all the help she can get. I sit for hours just waiting for his phone call. I'll eat the chocolate given in the fridge. I'll play his messages, analyze his intonation. Please stop me there, I'm even boring myself. I think of him when I'm doing the dishes. I think of him while looking in the scenes. This ain't no play on words, my love for him's absurd. If he gave me a sign, I'd think about it for a week. I'd build it up and then I'd check and down. You have been warned, I'm born to be contrari. Backward at school, I wrote from right to left. Teacher never cared for me, preacher said a prayer for me. Maradi de Sant Just, l'hora de la vuit porc. Bona tarda, són les set del vespre. Comencem una nova edició de Sant Just Notícies de 8 de març, 18 de juny. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Una xarrada amb el cas de les joves donarà conèixer les opcions de treball que tenen els joves de Sant Just. S'adreça a persones entre 18 i 35 anys i s'explicarà el ventall de veques que existeixen un projecte de mobilitat internacional. Amb aquesta notícia obrim l'edició d'avui i resumim per altres informacions destacades amb titulars.