#292 - La Penya del Morro del 19/6/2013

I 26 austalets de Piarola, parets del Vallès, la Visval i Holota. A Barcelona ens hem quedat amb 24 graus la mateixa temperatura catarragona. Com comentem, entre d'altres coses, a la Mercació de Girona, el 20 de sud també ha ajudat a que les temperatures forcin tan elevades. La jornada de Mali Jou serà molt similar a la d'avui, en temperatures encara molt suaus i elevades, i alguns ruxats a tardar, sobretot a punts del Pirineu. Ben poca cosa en conjunt, de moment, això és tot des del servei meteorològic de Catalunya. Esports en xarxa. Bona tarda, us parlaré David Amador. A les 8 del vespre, el Girona arrebla al Mery en el partit de nada de l'última eliminatòria per a l'ascens a primera divisió. Escolta'm, l'exjogador del conjunt Gironi, Àngel Martínez, amb declaracions a la xarxa de comunicació local. Tinc una certeza de que anirà tot bé, perquè tinc molta confiança en aquest equip i amb els jugadors, però no sé, no sé, no sé, explica'ns tant el que ha començat el partit i veurà què passa. Però el partit d'aquesta nit és dubte al davanter Javier Acuña, a causa de la contusió que es va fer diumenge al múscul isquiotivial. No queda cap entrada disponible per veure en directe el partit a Montilivi. D'altra banda, Carles Pollol, ha estat intervingut de manera satisfactòria pel doctor Joan Carles Muntiau, a la unitat del Genoll de l'Institut Català de Traumatologia i Medicina de l'Esport. La intervenció quirúrgica ambulatòria ha consistit en l'extirpació d'un quis de bèquer, adorat uns 35 minuts, era líquid sinovial al Genoll dret de Carles Pollol. El temps de recuperació és d'unes 3 o 4 setmanes. S'espera que Pollol pugui arrancar els entrenaments amb la resta del grup mitjans de Juliol. I l'Espanyol ha anunciat oficialment la incorporació del mig-campista a Braham i del Defensa Fuent, des del Trevant d'en Bàsquet, al Barça jugar el títol de l'Higa a la pista del Real Madrid a partir de les 10. En directe, a Matin, des de Sant Jos d'Esvern el 98.1 de l'AFM, hi ha tot el món a través de ràdio, encara en kal rhetoric bitcoin, és el que volConf其实 i és el que retorn görüşar tot el món. Però està molt lent, emiament ara no farem res, la gressió, la taula iۃ és la swoją beli deтировació, I a tot el món, a través de ràdiodesverb.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro. La penya del morro. Bona tarda, senyors. Benvingut al programa de les tardes de ràdiodesverb. Fins la set del ventre. Això és la penya del morro. Us parlo i us saluda Jordi Domènec. Bona tarda. Benvinguts al programa. Saludem l'equip habitual amb la Carme Verdó davant de l'actualitat Sant Justenca. Carme, molt bona tarda. Bona tarda. Doncs bé, avui la gent que ens acompanya de públic a l'estudi número de la ràdio. Què t'ho estàs pensant, mentrestant? Que no se n'ha apuntat ni ells. No l'havia entès, a l'hospitalet de l'infant. A l'hospitalet de l'infant? Comarques de Tarragona, no? Molt bé. Avui el programa, a part de l'actualitat Sant Justenca, també repassarem l'actualitat dels plugues i de Sant Feliu a través del nostre espai carretera reial amb l'Anna Rubira i al Pau Marcos posant especial atenció a les rebel·les que hi haurà en aquests dos municipis de l'Extra Ràdio de Sant Just, aquest diumenge. A més a més a la segona, ara tindrem noves tecnologies amb l'Oriol Jiménez, repassarem invents que han canviat la història de la humanitat i la Núria Salvador ha dit-li com vulguis. Bona tarda i benvinguts a la penya del Morro. La penya del Morro, un programa amb més morro que penya. O, i a més, penya com un fur. Prova que vols sumar-hi i ha sigut curtet. Però, vaja, no patiu, perquè tenim tuits de la mà de la Cristina Vargas com cada tarda, que porta el Facebook i el Twitter del programa. Cristina, bona tarda.Bona tarda. Ja t'ho rentràs, Jordi?No, no, jo crec que avui sí, avui sí. Escolta, la gent mira com t'estima, eh, de l'Hospitalet de l'Infant. Comencem repassant dins tòpics. El més comentat a Twitter avui ha sigut la reforma de les administracions públiques. Perquè el president del govern, Mariano Rajoy, ha presentat avui el Palau de la Moncloa, l'auditoria en la que l'executiu basarà la propera reforma de les administracions públiques. Atenció, que això ens pot afectar i molt aquí a Sant Justes Bern, perquè serà un poble de menys de 20.000 habitants i afectarà de ple. Segurament es padran moltes competències si aquesta llei tira endavant. Comencem amb el darrer tuit del president Mariano Rajoy després d'haver piulat els punts i eixos a destacar la reforma. I diuen així. Treballarem sense perdre de vista els nostres propòsits que són reformar per tornar a créixer, crear treball i oportunitats per a tothom. Això té el Twitter oficial de Rajoy, però ho ha firmat allò que fa Barack Obama, que fa bé o, per exemple... No, no havia signat res. Durant. Durant. No, en aquest cas no hi havia cap signatura. Seguim amb la refacció d'Alpera, que diu la reforma de les administracions és la venda d'empreses públics rendibles i al sanejament amb diners públics de les empreses de fiscitàries per al seu posterior venda. I acabem amb el Sergio Aguilar, que diu si 13 notaris es van equivocar amb el DNI de dues xifres de la infanta, crec que la reforma hauria de començar per classes de matemàtiques. Ben apuntat. Continuem repassant més trentint tòpics. Avui també, l'FMI, el Fons Monetari Internacional, ha sigut tendència, perquè la reforma laboral promesa per al govern espanyol sembla que no estàs suficient per al Fons Monetari Internacional, ja que demana una altra reforma que abarateixi els acomiadaments i baixi els salaris. Com a treballador, jo no puc dir bravo. Cristina, què diu la gent a Twitter? La Maria, dintre de poc, gràcies a l'FMI, quan ens acomiadin haurem de pagar a nosaltres a l'empresa pels gastos de gestió. A la mateixa línia destaquem el comentari telequètic, i gràcies a l'FMI serem contractats de sol a sol, sense cobrar, i pujant la llengua per tancar els sobres que s'emporten els de sempre. Mira com han lligat tot, eh? Això t'agrada, eh, Jordi? Ja acabem amb la petició de la Núria, que diu a l'FMI fer-vos un osfer fora de l'euro i puguem ser feliços i progressar. Per cert, que deus als polítics s'encés per vosaltres. Molt bé, Cristina, moltes gràcies. Més trent dins tòpics a la segona hora del programa. Ara, l'actualitat se'n justenca. Carme Verdoi, a la Guitarra Elèctrica. Hi ha molts programes que ho fan, això, eh? Que diuen, per exemple, un col·laborador està tocat ara mateix la guitarra. I és mentida, està tocat, sí, que ho sapigueu, que no us enganyen, eh? Canvies les nostres riures, són de veritat. Carme, comencem repassant l'actual... Són de l'hospitalet de l'infant. Comencem algunes coses de Sant Just. Comencem parlant d'una notícia que se'n feia ressò la Vall d'Avers durant aquest últim mes i que a la ginatòria ens va avançar a la penya del Morro fa uns dies en la connexió mensual que fem amb ells. L'Ajuntament modifica el Pla General Motropolita, que inclou Can Ginestar i el Passeig Sagrera. Ojo, ojo, que parlem d'urbanisme i de construccions de Sant Just. Tal com avançar a la Vall d'Avers, aquest mes un grup de veïns reivindicava canvis en el Pla Inicial, que contemplava fer un edifici de pisos lliures de 17 metres d'alçada al costat del ja anomenat popularment Xiringuito, que hi ha el Passeig Sagrera entre la rotonda de Vinguda Industria i la Rambla, i l'altra rotonda que et conduix a Camp Mèlic o a l'Institut de Sant Just. Ara l'edifici però farà la meitat després d'haver parlat el regidor, l'Ajuntament i els veïns. Carme. El ple del mes de gener d'aquest any s'ha aprovat per on ha imitat el Pla Inicial, que consistia en fer una permuta dels solars, del pàrquing de Can Ginestar, que és el que hi ha aquí, al costat de la ràdio, per la zona verda que hi ha al costat del Xiringuito. Com que l'Ajuntament no vol que es construessin, hi ha aquest pàrquing de la Casa de Cultura, per no tapar les vistes... El pàrquing és aquest. Si es construïs aquí, te pari totes les vistes a la senyera de la penya del Moro, per exemple. Doncs el que va fer va ser comprar aquest terreny fa temps. Amb l'aprovació inicial d'aquest ple al mes de gener, la idea era que, en un futur, es poguéssim construir una vintena d'habitatges lliures, al Passat Segreira, en lloc de fer-ho, on hi ha aquest pàrquing de Can Ginestar, és a dir, en aquesta zona, i la idea inicial era construir un edifici de 17 metres d'alçada. Finalment, però, segons va s'ha acordat, com deies, ara serà aquesta alçada de gairebé la meitat. A més, també la reivindicació dels veïns ha fet que s'hagi augmentat el nombre de pisos, que seran protegits, del 30% prevista al principi. Ara s'estableix que seran la meitat del que es construeixin un 50%. Molt bé, doncs estarem atents, no?, perquè el veïns, de fet, em sembla, que encara no coneixem quina és la seva opinió, després que l'Ajuntament hagi presentat aquesta proposta, és a dir, que tampoc no és segur, que això que hem dit ara tiri endavant. Encara ja ens sembla que un cop es publicava l'article, es deia que hi havia hauria d'haver una reunió aviat entre urbanis mai veïns, i aviat parlarem, almenys, una part de l'Ajuntament, que intentarem explicar com queda, si més no t'ho plagat, o com avança. Bé, continuem parlant de més coses de Sant Jus, i ara ens ocupem d'una activitat de genda, perquè avui al casal de joves hi ha una xerrada que donarà a conèixer les opcions de treball que tenen els joves de Sant Jus fora del país. S'adreça a concretament a joves de 18 a 35 anys. Per tant, la gent que estem en aquesta edat encara som joves. Fins de 35 som joves. Es explicarà el ventall de beques que existeixen per iniciar un projecte de mobilitat internacional. Carme Verdoi té més informació, i de moment no té intenció de marxar a l'estranger. No té intenció de marxar a l'estranger, però també tractarà sobre com plantejar un projecte de mobilitat internacional, com una manera de conèixer nous mètodes de treball, una altra cultura profundina en altra idioma, i encara que siguin pràctiques, potser no en l'empresa, que en principi t'interessaria més, i que seré un període d'adaptació per anar-te a conèixer en aquesta ciutat. Aquesta manera de fer pràctiques també pot ser la porta d'entrada per prolongar l'estat en un altre país, i tot això s'explicarà aquest vespertament, aquestes diferents beques que ofereixen, que normalment també demanen que estinguin coneixements de l'idioma del país on es va, no només de l'anglès, i això agrada donar les claus per saber com triar una empresa per fer pràctiques en un altre país. Aquest curs han passat per saber de mobilitat internacional, que s'ha estrenat al setembre o l'octubre, més de 40 persones, que solicitaven informació per iniciar un projecte de mobilitat fort del país. Recordem que és un servei de assessorament, per tant ens diuen que no és que ells serveixin per col·locar directament persones en altres llocs, sinó que ofereixen totes aquestes eines, aquesta informació, i que després cadascú fa el que vol. En tot cas, per curs que ve, la idea és continuar ampliant els recursos i fer-hi també més xerrades trimestrals pels joves. De fet, si algú vol una mica més intimitat, també pot anar cada dimecres, em sembla que és quan tenen oberta aquesta oficina, d'atenció als joves que volen marxar de mobilitat exterior, que és la primera vegada que s'ha fet a Sant Just durant aquests últims mesos, i 40 persones han passat. Home, d'un i dos, no? Insana que d'aquestes... no recordo, potser unes 10 o menys de 10, eh? S'havien segur que havien marxat. Acabem ja amb una última notícia. Parlem de música, perquè hi ha un nou grup Sant Justenc que es fan dir Ryan. Aquí havia de sonar la música. I sonava amb iolidèfons. Ah, mira, ara... Ryan. Raül i Ana. Exacte. Ryan i Raül i Ana. Vam matar, eh?, a l'hora de posar el nom. Lletra costumbrista, efectivament parlarem d'ells, perquè és un dels 20 grups finalistes del concurs Sona 9. Avui actuen a l'antiga fàbrica Estrella D'Am. I serà a dos quarts d'avui del vespre. Ryan està format per Ana Pablos i Raül Bonilla, i la d'avui és la prova de foc per saber si finalment passen a la final del concurs, que es està duent aquests dies, i durant l'última setmana, també, en aquest lloc de Barcelona. Carme, què podem dir d'aquest grup que, de fet, avui serà la primera vegada que toquin en públic? Exacte. I, per tant, ahir deu parlar amb ell, i es van explicar com s'han hagut de preparar el grup pel concert d'aquesta nit, i recordem que serà el seu concert en concret, a dos quarts d'avui del vespre, que durarà uns 20 minuts, i que el públic també té molt a dint les votacions, perquè 5 dels finalistes d'aquests 20 grups que han quedat seleccionats els trien els assistents als concerts. Per tant, doncs, important si algú avui té ganes de donar suport a aquest grup s'enjusten, que passi per aquesta fàbrica, i pugui dir la seva, també. Llavors, doncs, un cop escrivint... Què passa? Em sembla que les entrades estan exaurides. Tens raó. I, per tant, com a mínim, enviar el suport, no? Perquè, clar, la gent vota, i tot plegat de fet, hi ha alguns grups de l'edició d'en Guany del Sona 9, que ja n'estan escollits, no, Carme? M'hi ha 3. M'hi ha 3, ja. Com per exemple? Els navegants, per exemple. Els navegants, per exemple. I l'altre dia, i que és un rock progressiu, no? Hem quedat que era? Com anava això, no? Més o menys. D'on estarem atents? Perquè si el grup Ryan també passa a la final, depenent dels vots que tingui aquesta... O del jurat, eh? El jurat també. Hi ha una opció... Des del 5 que toquen avui, ens sortiran dos. Un que tria el jurat i un que tria el públic. Bé, doncs tota la sort del món a Ryan, que es vagi bé. Sabalats. Està sentit de l'estudi. Bé, deixem aquí l'actualitat d'en Justenca. Carme, moltíssimes gràcies. De res. Ja sabeu que tenim més informació a partir de les 7. Els en Just, Notícia, Edició, Vespre... I ara mateix, tota la que vulgueu, a RadioDesvern.com. Bona tarda, Carme. Bona tarda. 5.18 de la tarda. La Carme se'n va. Arriben nova gent a l'estudi número 1 de RadioDesvern. Perquè és hora i temps i temps de fer el que ja anomenem com Carretera Raial. El més enllà de Sant Just, l'Extraradi i el Suburbis. És a dir, s'enfeli de llobregat i esplugues de llobregat. I per fer-ho, cada dimecres, tenim amb nosaltres el Pau Marcos. Pau, bona tarda.Bona tarda. Bona tarda, Pau. Amb la tranquil·litat se'l caracteritza amb aquella modèstia que també la caracteritza. Ana, bona tarda.Bona tarda. Bona tarda, bona tarda. Avui, un dia més, hem d'alamentar l'absència de Martí Ramírez i d'Arenxes Àngels, que tampoc poden estar entre nosaltres. De fet, tenim una mala notícia ja per començar, perquè em sembla que el Martí Ramírez ja no estarà més amb nosaltres. No! I quan la gent no compleix... Escolta, ho tenim clar. És que és bo que li ha sortit una cosa, que és una feina. És una feina i para, no? Sí, que és una cosa inaudita, avui en dia. Sí, sí, ell és una poques persones que hem trobat que li ha passat, i per tant també... No, no puseu música trista, que això és mala notícia. Bueno, on treballa? A la botiga del Barça, el Camp Nou. Ah, la botiga del Barça, el Camp Nou. Doncs que tingui molta sort de tots els turistes i els guiris, eh, que demanin la samarreta de Bibbilla, que ja no... De tot i que no, eh. En fi, va, comencem a repassar el que ha passat a Sant Feliu. Hi ha esplugues aquest últim dia amb els tweets d'aquestes poblacions. Bé, comencem per Sant Feliu. Si ho sembla, Ana Rovira, per començar, recuperem una informació de la setmana passada. El partit que enfrontava al Sant Feliuenc, amb el Mas Nou, i en el que estava en joc, l'ascens a tercera divisió. Quins nervis, com va quedar la cosa? Doncs bé, resultat final va ser de 3 a 1 per al Sant Feliuenc, i que ja és a tercera. Com va compartir molts sugeris de Twitter, per exemple? O sigui, que perdona, és a tercera, ja. Bravo! Sant Feliu, Sant Feliu! Rà, rà, rà! Doncs, en David García deia, històric, Sant Feliuenc Futbol Club, va ser al Sant Feliu a la categoria de la ciutat que es mereix. Visca el Sant Feliuenc. Sí, ara tothom és del Sant Feliuenc. Ser molt típic, ara tothom és del Girona. També, també. I per la seva banda, la penyada del club Santiment Immortal, tutajava en el fondo, ondearon las banderas, y las palmas volvieron a sonar. Todo Sant Feliu fue tu afición, y ya estamos en tercera división. Lo, lo, lo, lo, lo. Lo, lo, lo, lo, lo! M'agrada molt, eh? Todo Sant Feliu fue tu afición, ya somos de tercera división. És una mica... Una rima sonant. En fi, destaquem també el tuit d'en Roger, que deia, el següent. Deia, Radio Sant Feliu, un entreprenentisme municipal, fent la transmissió del partit del Sant Fe en castellà. Clar que sí, normalització lingüística. I, finalment, en Oriol Mateos deia, el Sant Fe ja és a tercera divisió. A què, perdona, el? El Sant Fe. El Sant Fe. El Sant Feliu. I crec que hi ha tres dimanches del partit, la celebració del camp i la celebració per les ciutats. Tota la gent allà, lo, lo, lo, i s'ha volgut fer de dimissions, el ruà de milions de persones. Jo vaig veure una persona allà mirant per la finestra. Això es farà de Sant Feliu, o no? No, ja es va fer, eh? No, però la Rua, es va fer de Rua. Sí, sí, el mateix dia. O sigui, tipo Carlinhos Brown. Sí, igual. Era un convoy de la Renfe, dins del pis superior. Jo no vaig veure ningú per Sant Feliu celebrant-ho. Va ser una pancarta de la penya, i quatre persones darrere. I dos nens davant, amb uns pitos. I una persona mirant per la finestra. És el que sortia de les fotos. Perdona, treu el Carlinhos Brown. Una mica trist. La definició capaç de tot plegat. Va ser Carlinhos Brown, potser, roti-ventura, i s'ho trompeta alguna cosa. Ell no, està mort, però ho diu. Clar, la idea és aquesta. En fi, deixem davant del futbol i parlem ara de... De l'Espanyol. Molt bé, eh. Com m'ho segues, eh. Ara no estan a l'anxar, per dir res. Sí, per això ho dic també. Parlem ara de la Renfe. Bé, en principi no sabem si és una cosa negativa o no, però sempre que parlem de Renfe és negatiu. Destaquem un tuit d'en Jaume Soler que deia així. Foment i Generalitat pacten un contracte de rodelíes amb 160 milions d'inversió dels 4.000 milions previstos. Olvidar-s'os del sotarrament. Jo és que no sé com encara la gent hi pensa amb el sotarrament. El sotarrament ja, efectivament, com diu aquest tuit. Ens hem d'oblidar, Jaume. Jo crec que us heu d'oblidar la gent de Sant Felib i anar per una altra cosa. No sé, és que abans passarà el metro per... Ara ens hem de fixar amb el Sanfe. Sí, agreed. Home, però la dada és que es passa de 4.000 milions previstos per Renfe a 160 milions. És molt fort, eh? De 4.000 a 160 milions també. Està molt bé, això. Molt bé, molt bé. En fi, segum, seguim, perdó, segum. Segum. Segum és una bonica població de València, però no és el cas. Parlem ara d'un tuit dubte. Sí, o una de aquelles reflexions que ens haurà del programa Rescatar, que es posen per explicar el que t'acaba de passar i que tan agrada la gent posar a la xarxa social. Posa música de reflexió. Reflexió? Jo no reflexio, això. Això és el missatge de la ciutadania, no? Sí. Si podem posar reflexió. Ara, aquesta sí. Ara, ara, venguins, va. El tuit és d'en Jorge Botella i deia el següent. M'han posat una multa. Espera un moment, has de llegir-ho. Com ell ho va escriure amb reflexió. Poc, a poc, tranquil·lament acompanya la música. Això no sé fer-ho. Escolti la música. La música és reflexiva de la penya del món. És de noig, eh? Res, eh? Doncs deia, m'heu posat una multa en Sant Feliu. El policia municipal fumava, mentre m'he informada de la infracció. És normal. En Sant Feliu, sí, és la resposta. Una persona que ja no sé si té alguna cosa a veure amb tu, Jordi, és que es diu Jordi Martí Domenac. Martí Domenac, que no sigui el meu cosí renegat a la família. No el volem. I t'has tornat a Sant Feliu, efectivament. Li contestava, no, denúncial. En el lloc de feina no es pot fumar. Pel qual... I tampoc es pot fumar, com a mínim a Barcelona, a menys de 150 metres, és que ara no tinc l'ordenança, d'una escola o d'instituts... Però és només a Barcelona, això, eh? Sí, i tampoc d'hospitals. Hi ha molta gent que ho fa, això. No es pot fumar a menys de 150 metres d'un institut? No. Hi ha molta gent que ho compreix, eh? Hi ha molta gent fumant a la porta dels hospitals, eh? Oh, va, sí, això també. Als anys 80 s'ha aconès que els metges, mentre anaven operant, també es fumaven... O sigui, per allà les... El pulmó és un gran cendret. Sí. Va, en fi, passem ara a un altre tuit. De fet, destaquem dos tuites de l'Arnau Serra. M'estic posant una nerviosa amb aquesta música. M'agrada. Has de posar una música d'història. Quina és l'història? Sí, clar, jo tenia una altra preparada, però ara... Bueno, posa. No, no, no, canal d'història. Ara la busquem, perquè és per parlar d'una qüestió que... Vaig fer en temps, mentre busco, m'heu vist, per parlar d'una qüestió que ens té preocupats. De fet, ens descobreix un antiga habitant de Sant Feliu amb una història peculiar, l'Arnau Serra. Què explica? D'ella, acabo d'ajegir la història d'Enriqueta Martí, la vampiresa del Raval, prostituïda, seri i proxaneta de nens. Era de Sant Feliu. Era de Sant Feliu, aquesta dona? Això diu. I en el següent tuit especificava. Es veu que trossejava els nens, ens separava el greix, osso, sang, mans, etcètera, i venia cremes els més rics. Tenia quatre cases i una d'elles a Sant Feliu. La part d'aquest plaureix, la gent. Era de Sant Feliu. Era de Sant Just, a prop d'això, no? Sí. Enriqueta Martí, efectivament la vampiresa del Raval, que alguna vegada, Cristina... M'he parlat. Mira, mira, que posa ja. A la Cristina no sabeu vosaltres que és una mica vampira. És una teoria que se'n mira... L'únic que mai saps la d'ot que tinc, Jordi. No, és que tu tens com unic 450 anys. Ui, et quedes curt. I a les seves accions a terror que fa el programa tant-tant un dia de parlar, precisament de l'Enriqueta Martí. No es mira, és de Sant Feliu. Una vampiresa no m'estranya. I per acabar els tuits de Sant Feliu, un tuit de política local d'en Juan Antonio Bázquez. Doncs l'exalcalde deia que partits sense representació municipal siguin el de Sant Feliu, és pluralitat o tàctica d'initiativa per dividir l'oposició. Per què no hi són d'assassacions de veïns? Bé, doncs no hi són... Per què no som partits polítics? Suposem que parla d'esquerra, que no té representació. Jo crec que sí, perquè dimarts que ve es farà un debat a l'auditori de la Palafelguera. I suposo que acudiran a tots els partits polítics... El que no sabia jo és qui és el Juan Antonio Bázquez. Doncs l'exalcalde. L'exalcalde, que em sembla que era d'initiativa. No, era de PSC. No té gaire pintes. No ho veia. Passem ara, gràcies, Anna. Passem ara els tuits desplúguers de Llobregat. Algú ha rebut un missatge? Ah, jo sé qui ha rebut un missatge. No, ha sigut el Carles Hernández, que té el mòbil del programa Smurges Club, que se l'ha deixat aquí, el control 1 de ràdio d'Esverm. Si t'estàs escoltant, Carles. Pots venir a recollir-lo. Crec que no ens escoltem. No, perquè a la redacció de la ràdio, si algú ens escolta... Si algú ens escolta, serà un mirar, clar, aquest dia, també. Bé, en fi, passem ara els tuits desplugues de Llobregat. Per variar desplugues, els tuits aires... S'han tornat a amagar aquesta setmana. Reproduim, amb un efecte sonor, com han anat els tuits desplugues. Gràcies. Gràcies. O sigui, baixa el nivell, eh. El nivell de quantitat de tuits. Comencem destacant, però, el tuit de xarxa de sostenibilitat. Què diu, Pau? Doncs sí, deia... Mira que està falament de cosa. Hem de destacar un tuit de la xarxa de sostenibilitat. Que no ve molt de gràcia com ho has dit, Jordi. Sostenibilitat. Perdona, es diu... Com has pronunciat? Res, res. Jo pensava que no sé una altra cosa. No? Sí, sí. Que et pensaves que anava a dir? És igual. Bé, no, vinga, va. Pau, què diu la xarxa de sostenibilitat? Doncs diu, l'Ajuntament despluga res. Per 12 anys, la distinció bandera verde municipi responsable. Ah, molt bé, eh. Un municipi responsable. Sí, està mirant, i això ho dona el ministeri d'Espanya de... Espanya? El ministeri espanyol. El govern central, no? No sé quin ministeri, perquè canvien i el donaven entre dos. Des de Madrid i no visiten la població. No, només ho han rebut tres poblacions catalanes. Això sí, jo no he vist mai la bandera verde a esplugues. Només és per la gent que té platja, en poden ficar a banderes verdes. No som l'aves, no? És que la platja de esplugues mai està... Perdona, un dia que hi ha un... Això dic jo. És veritat, llegir un dia. En fi, volem banderes verdes... Si en tenim 12, que aquí diu que en tenim 12, que l'hem rebut 12 cops, volem les 12 banderes verdes. Escolta, la bandera verde no només és de la platja. També hi ha... No som l'aves, si ens han donat el premi. Suposo que es refereixen quan la mare està tranquil·la. Ah, vale, vale. No m'estan tenint. No passa res. El següent tuit, esperem que entenguis millor. Vale, vale. Treu la música aquesta? La música de reflexió, per favor. Ara... Reflexió de Pol Roca, a través de Twitter. Doncs si Pol Roca feia una reflexió, que després ens ha fet reflexionar a mi. Ah, molt bé, està molt bé. Diu, des d'una rotonda de les plugges, observo algunes persones fumant, i la veritat em sembla bastant patètics. Està clar que el tabac és de losers. A veure, anem a la reflexió... Sí, a la reflexió. A veure, jo he pensat, deixant davant de la seva opinió sobre els fumadors, que és la seva opinió pròpia, la pregunta que em surts és, què feien una rotonda de les plugges? Aquesta és la primera. Ara, ara, ara. Estava parat al mig dret de la rotonda fent l'estàtua, o estava amb el cotxe? Fumant, no? L'home? O la persona que fumava... Ella estava parat d'una rotonda. A Pol Roca. Una rotonda, observo algunes persones fumant, clar. Sí, ella estava al mig de la rotonda, o estava parat amb el cotxe. Jo crec que estava amb el cotxe. Si estava amb el cotxe, què feia tuitejant? Ara, ara, ara. Pol Roca, et vigilem. Bé, continuem amb més tuits inquietants. De fet, és curiós, si més no, el de la Beba, que es diu així, una noia que li agrada... Ara, va. És amb Bebaixa. També va de Bebaixa. Atenció, perquè deia el següent. Diu, el número de DNI de mi marido coincide exactament amb el de una senyora desplugues. Tuit serio. Com el de la infanta. Mentre no congeixi amb el de la infanta, que té el 0, 0, 0, 0, 0, 4... El 14. 14, perdó. No passa res, que no es preocupi, perquè no es confundran al 14 o 13 notaris, per agafar-li... Està de moda, això. En fi, passem ara a un altre tuit de desplugues. De fet, és una queixa de la Irene. Queixa de la Irene! Doncs si una queixa apocalíptica, perquè està música, que deia... 45 minuts per buscar un sitio para aparcar en desplugues. Inútilmente, porque me toca pagar la zona azul. Menudo cabreo llego. 45 minuts per buscar aparcament de cotxe. Això és límit, ja, del legal i del permés. Aparcament de cotxe gratuïtes, plugues... Clar, vull dir, és impossible. S'ha de servir el cabreig i aparc lletament a la zona blava? Sí, el que aparca té bé 3, que ja hi ha lloc. Té una mica més lloc. I després agafi el tram, per les plugues. En fi, un altre tuit d'en Sergi, que parla de la biblioteca desplugues. És la nostra biblioteca preferida parlar fer unes copes abans dels examens. Atenció, perquè... Què és el que deia aquest bon noi? Doncs, com no podia ser d'una altra manera, una queixa deia silenci, paraula, de la qual a la biblioteca desplugues no se'n coneix el significat. Bravo! Ja feia temps que ningú es queixava. Ho sabies, ho sabies. Que a la biblioteca desplugues hi havia massa sorolls. De fet, ja sabeu que només podeu entrar. Si teniu més de 18 anys, no porteu bambes, les noies entran gratis. I, bueno, hi ha anticipades i... Hi ha la biblioteca desplugues. Abans de les dues, preu reduït. Allà es mira d'avançar-ho i de posar vassos. Quina imatge, no? La biblioteca despluga a través de tuits, perquè no ens cansarem de recordar aquesta temporada, que és la nostra biblioteca preferida. Sí, de referència. Hauríem de fer una anuncia, una falca, rotllo, flashback... I què passa? No tens plan? Per què t'hi vendràs? Exacte! Vine a la biblioteca desplugues! Bé, llavors, aquí hi ha el text de l'anunci que no el tenim. Atenció, perquè acabem ja amb un tuit del Manuel Gargano. Doncs si no sé si recordeu que a la setmana passada hi havíem tingut un usuari que deia que Neymar era de les plugues. Ah, sí? És veritat. Doncs en tenim un altre. Atenció, Neymar és de les plugues. Diu, dice Neymar que se siente más a gusto hablando catalán que en castellano. No, si este gilipollas es desplugues de llobre, gata, i Niel lo sabia. A veure, això ja està començant a circular per la xarxa. La xarxa Neymar és desplugada. Quan va venir Leo Messi, va haver una paixa de familiars que eren de llei. No sé si recordeu. Vull dir que no estiguem ara davant d'un cas... Estem nacionalitzant, no? És més, si és desplugada... Això em porta a la següent reflexió. Serà família també de Mercedes Milà? Neymar Milà. Mila años. Bueno, no sabem. En fi, aquests són els tuites desplugues dels llobregrats. Gràcies, Pau. Pels propers dies de la capítol de la comarca i també desplugues, comencem per Sanfaliu, sobre la Rebella de Sant Joan. De fet, l'agenda que repassarem desplugues i de Sanfaliu, avui és monotemàtica, és Rebella 100%. Pau, comencem per Sanfaliu de Llobregat. Hi ha una Rebella a la sala Iberia. Doncs si en aquest teatre situat al centre de Sanfaliu hi haurà els clàssics balls... Enbalats. No és un ball que la gent estigui com a espitasa. De balllar pegals, no? Els antics enbalats. Si tu no ho coneixes, perquè és molt jove. La plaça del Diamant, allà ho t'ho diu tot. La plaça del Diamant, exacte. Es van conèixer la Colometa i el seu marit de la... Demano perdó a l'Audiència. No, no em coneixer el significat d'enbalats. No passa res, perquè són així com en un orchestra, tranquil·lament, el ball del Fanele. La mitjana d'edat serà... Bastant enbalada. Doncs com deia, amb la sala Iberia, clàssics balls. Enbalats de Sant Joan amb el grup Chofers. És un grup que venen tot amb un cotxe al costat, eh? Enbalat, la broma. I organitzat per l'associació de balls d'enbalat. Diu menja a partir de la sonsa de la nit. I quan va a l'entrada? No ho sabem. No crec. Bé, atenció, perquè ara parlem del carrer de Joan de Vatllà, que celebra des del divendres 21, fins al dilluns 24 de juny, la seva tradicional festa popular a Sant Feliu, coincidint amb la festivitat de Sant Joan. De fet, durant aquests quatre dies i cap de setmana inclòs, hi ha programades d'activitats per tots els públics per gaudir de la festa de peu de carrer. Pau Marcos, que no t'anarèixerà la música que sona de fons, no com anar a Rubina, ens explicarà més coses sobre aquestes coses. Molt bé, totes les coses. Molt bé, vinga. No, gràcies. És improvisat, no té mèrit. Pau, endavant. Doncs, com deia el Jordi, el carrer Joan Vatllà, que és una de les coses. La inauguració de les festes tindrà lloc al divendres 21, a les 8 del vespre, a càrrec de l'alcalde de la ciutat, Jordi Sanjose, just després de l'actuació dels tabalers diables rojos. M'agrada molt la música que hi ha, que es va posant tota l'estona aquí, a l'agenda dels clubers dies, eh? En fi, continuem amb el carrer Joan de Valle de Sant Feliu, que hi ha. Doncs més tard, el mateix dia 21, a les 10 de la nit, hi haurà una actuació musical del trio talismà. Trio talismà, en sona bé, eh? Tot sona molt bé. Molt, molt, molt. Aquesta setmana agafaré la meva motxilla i un segle dormir, a les 3 dies, allà, al carrer Joan de Valle. No, no, Joan de Valle. De Valle, pinatell. Com anàvem dient, dissabte, les activitats començaran a les 10 del matí amb una xocolata de popular. A les 8 del vespre es disputarà un partit de futbol de belles glòries. I a les 9 esperarà el sopar de germano. A l'hospital, no? Això vol dir que el partit d'una horeta... Perquè a més, potser durar 5 minuts que duraran les belles glòries a sobre del camp. Diumenge 23, què hi haurà? Doncs el carrer Joan de Valle acollirà, de bon matí, el concurs dels ocellets, així, com inflables, tira el plat, domino, domino, i bany d'escomar. Un concurs de ocellets, què és? Un concurs de ocellets, no tinc ni idea, la veritat. M'agafes molt bé. Ja ens ho explicarà Jordi. Un moment, un moment, un moment, un moment. Jo vull fer l'agenda. D'acord, d'acord, avui l'he fet jo. No dista tant de l'agenda que es porta aquí cada dimecres. I tampoc la faig jo, eh, l'agenda. Clar, avui no, saps? Com que no és aquí, eh, ningú... Fues trucar-lo. En fi, estàvem repassant les activitats del carrer Joan de Valle. Sí, tornem al 23. Sí, el diumenge a la nit, i això, el bany d'escomar, que jo som qui durà amb això. A la nit, i a la revetlla de Sant Joan, que se'n venitjarà amb la música de l'orquestra La Sonora Sambollana. La Sonora Sambollana! I acabem ja repassant aquests actes al dilluns 24, que és festa, que és el que hi haurà. Doncs a les 11 del matí, que s'ha de tenir valor, tindrà lloc la final del campiuret de domino. I a les 12 hi haurà... Perdó, perdó, perdó. Escolta, què passa? Estic rient d'acores meves. Molt bé. I a les 12 hi haurà... A les 12 haurà una botifarra de popular, i una exposició de dibuixos. Què passa, Joan? No, escolta, que ens que m'agrada molt que el domino, que és una cosa que s'està perdent i s'ha de recuperar. A les 11 del matí, d'un 24 de juny, s'ha d'estar allà, donar-li el domino. O la gent estarà tirada, que no es pot moure. A les platges del bugat ell, o sense vestir a Barcelona, o jugant al domino, el carrer Joan de Valle a Sant Feléu. Més burà, més gent pel carrer, no? I a les 10 de la nit hi ha fi de festa, en foc d'artifici. Home, home, que gran. Bé, passem ara a les rebelles... Les rebelles, els plogues. Jo a la rebella ja fa dies que la vaig començar. Ho estem notant. Ja t'hem vist, quan hem entrat aquí, amb el gintònic, a la cabina. Atenció, és que vinc de l'ulta que les plogues. Tinc la saca, evidentment. Atenció, perquè repassem ara l'agenda dels plogues per la rebella de Sant Joan. La nit de Sant Joan és nit d'alegria. Mira que bonipes. Estrellat de plos, l'estiu ens arriba. Sí, bueno, en fi, comencem amb la rebella a l'avenç, eh, Pau? Bueno, comencem abans... Abans amb l'arribada de la flamada del Canigó. Ah, la flamada del Canigó, va, va. S'han fallut també arriba. Doncs... Segueu endit. No, no, no, no. Fem una especial rebelles, no... Escolta, el control Jordi. Gràcies, Cristina. Fem la flamada del Canigó. A les 6 de la tarda arriba la flamada del Canigó, als jardins del casal de Cultura Robert Brilles dels Plogues. Molt bé. Quan ja estigui la flamada del Canigó, les fogueres no es comencen a la rebella. Ara, vinga. Focar-te una anècdota de la flamada del Canigó? No. Sí, sí. No, se'n falliu, no. Sí, un any vaig anar als llars Pirineos de Ramona Gorgoni. Vaig veure com sortia la flama. I anàvem corrents per la carretera amb una furgoneta amb la cançó de la flama, perquè me la canvies. Perquè és música d'anècdota, amb la cançó de la flama. Clar. I després la furgoneta amb la música tope, amb aquesta cançó. Home, sí, aquesta cançó. Aquesta cançó es diu la flama, precisament. Vet aquí, el tema. Què ho havia de dir? Del grup Obrim Paz, que és el que feia l'Anna Rovira, quan va xerrar del Pirineu, amb la flama i el cotxe. Bé, ara si repassem les rebelles que hi haurà. Comencem per la de la Vents. Doncs si hi ha dos quarts de 10, sopar i rebella, i a les 11, ball amb orquestra, i a partir de l'una, matinada de música amb DJ, a la pista de la Vents. Més no podem especificar, perquè l'agenda tampoc del club és... Ho hem mirat i tampoc ho hem dir més. En fi, atenció a la rebella de Can Clota. Doncs a partir de les 11 discoteca mòbil, a la plaça del taxi, organitzat per l'associació de veïns de Can Clota. Sí, això té bona pinta, eh? Sí. I a la rebella, la ramla del Carme d'Esplugues et Llobregat, també té bona pinta. També ball amb orquestra, organitzat per l'associació de veïns de la Plana. Molt bé. I acabem ja amb la rebella a la plaça Macaèl, un clàssic que no podia faltar tampoc per a Esplugues i per Sant Joan. A Can Vidalet, a partir de les 11 també ball amb orquestra, organitzat per al centre de Gones d'Esplugues i al centre cultural en de Luz Plaza Macaèl. Aquesta deu ser la millor. Sí. Bé, doncs hem repassat les diferents rebelles de cara als propers dies. Bàsicament diumenge a la nit, a la feliure i a Esplugues, i ara anem cap a Barcelona per poder-nos el dia de l'agenda cultural. Joder. Per què et podes decansar de jugo de tronos? Perquè és la primera que teníem. Després de la rebella, és re de jugo de tronos. Fins aquí hem arribat. No és una declaració d'intencions personal. És una comèdia que es pot veure al Teatre Guàs de Barcelona fins al 14 de juliol i atenció per 24 euros. No. Efectivament, la puja de l'Iva ha fet molt mal a aquesta secció. Ana Rubir, explica'ns coses sobre aquesta obra, que es diu, fins aquí hem arribat, i que no dista tant d'aquest comentari que acabo de fer. Exacte. És la primera obra de l'actriu Tarragona, que es diu Encarna Leyneth, que, per tant, ella, a part de fer de guionista, també he fet de directora i d'actriu. I també és la persona que ve a les entrades, i a cobrar-ho de la gent. Té molt de mèrit, que ho faci tot. I també és la segona comèdia per a 12 de la companyia. És que no sé si està ben escrit o què, però jo vull tot així, amb jota de jo me lo guiso, jo me lo como. Jo me lo guiso, jo me lo guiso, punto com. Punto com. L'obra tracta molt. No ho sabem. No ho sé, però em va estranyar. L'obra tracta amb humor i amb un punt, sí, sí. No me n'he sigut castellà, però sortia amb llota de català. Allà amb G, jo no sé quina paraula. G de català, vinga. Va, natura. L'obra tracta amb humor i amb punts realistes, actualitat més propera amb els problemes econòmics que ens envolten avui en dia, com la tur i les retallades. Tot comença quan l'Agustí, que no pot seguir pagant la seva hipoteca, perquè la companya ha d'anar a fer una. I el seu germà, en Kim, que fa de comercial, dalt que pot, dies que de setmana és una artista de carrer, acaben vivint junts per la crisi. Així que l'Agustí acolla el seu germà a casa sense que li ajudi a pegar la hipoteca. Per tant, està de gratis, això de la seva. I aquí és quan entra un tercer personatge, que és l'Àlex, una nova companya de pis, que sí que pagara, ajuden a pagar. Però, clar, no tot es soluciona tan ràpid, perquè el tens a passant i cada dia és més complicat que un viure i sobreviure de la crisi. I acaben buscant una solució que pot ser adequada o no gaire adequada. Tot se la veu. Bé, ja ho veurem, ja ho veurem. Ja ho veurem, perquè no volem explicar el final. No ens falta. No és que l'Anna Rovira no s'hagi alfira. No, per favor. Ja ho veurem. Més del que ho estem fent ja. Anna, què més comentes sobre la directora, per exemple? Segona explica. Diu que els personatges són infalissos amb la seva vida i que van buscant solucions per potser no acabar... solucions que potser no acaben de ser del tot correctes. Home, és que la vida d'això... Però que ho van intentant. Comentari tòpic. La vida d'això és anar a buscar... Ho he vist molt bé, això de què li preguntis. Més coses sobre la directora, per exemple. I això sabia. Escolta, els actors de la comèdia qui són? Els actors són Xavi Elias i el Xavi Rojo. I, com en dit abans, la mateixa Encarna de la Inez, que fa de tot. Passem ara a una altra obra de teatre, que es pot veure al Teatre Neu i que es titula... Todo sobre mi pene. Cristina, com que vull l'aranxa noies, has fet una mica... ...de boia, quan hi havia Tirenri, que estava a la banqueta i suplia. Així, com vol dir que em faré por? No, no. És veritat, hauríeu escatut una altra obra, no? Fas com lleu més, si, quan jugues a arrenar el dinyó. Parlem ara de tot sobre mi pene, que és una obra de teatre... Què vols que és allà? Sí, sí. Allà està, eh? És a punt de fer-la, és igual. És una comèdia divulgativa sobre el sexe masculí. Ah, amigua. Qui m'havia de dir, eh? D'acord. Què és, Jordi? El teatre neu fins al 30 de juny, eh? Tot de sobre mi pene. Creus que la tens petita, però no saps si... Perdona, perdona. Però què fas, faltant així, d'aquesta manera? A veure, jo us faig la pregunta, però els nois només també és per noies, eh? Per noies també, que creu que la tinc petita. La seva parella. Ah, la seva parella, ja. És per noies i per noies, és per tothom. Cristina... Una altra pregunta. A mi em sembla la velocitat de la llum. I no saps com retardar-la? Bueno, eh... Les respostes les enviem, no? No, no, no. Tira, Cristina, per favor. Doncs si aquestes i altres preguntes et ballen pel cap... L'arança no m'ho hagués fet mal, això, eh? Bueno... I és que la jove acompanyia a Ploma Teatres, a tots sobre mi pene, que és una obra d'escarada en què es parlava sense cap mirament, de la part més estima de pels homes i la més desitzada per les dones. Home, de fet, no és la primera obra de teatre que vol la pagaula Pénis, el teu títol. Perquè recordo que jo t'hi havia, també, fa uns anys, la celebrada per la crítica i pel públic, les marionetes del Pene, que es podia veure al Teatre Capítol o en una sèrie de nois, sortien i feien diferents figures amb el seu membre. I no... I que va tenir molt d'èxit, o què? En sèrio? T'ho juro. Sortien despullats? Sortien despullats i feien fins a 80 i no n'hi ha de figures. La hamburguesa. Jo l'estic flipant. Jo juro, la torre... En plan, ombres chineses o no? Què ombres chineses que... No ho sé. Tu ara busca, o a Google, quan arribis a casa, tens alguna cosa a fer. És buscar les marionetes de Pénis. És l'espectacle que es va inventar a Austràlia, i després la van portar fins a Barcelona. Austràlia passen coses d'aquestes. Sí, són molt rars. L'altre dia em van passar un tio que feia servir també un pinzell peculiar. Pricaso. Pricaso. Una altra mita de la història. És que allà, el Pénis li donen molts mesos dels que nosaltres li donem aquí. Perquè només per dues coses. Per anar al lavabo o per anar al lavabo. En fi, Cristina. Aquesta obra, tot el seu meu pinzell, que es pot veure al teatre neu... No el meu, eh? El títol de l'obra es pot veure al teatre neu. Què més ens pots explicar? Abans d'allà, que em facin fora. El títol de l'obra és escrit per a Dor Costa i dirigit per Coque Serrano. Consta més o menys un diàleg entre dos personatges que estan interpretats per el mateix Coque Serrano i l'Emilio Gogallet, que expliquen durant una hora els grans tabús del sexe masculí. Intentaran respondre a preguntes com, per exemple, si em porta la mida, quina és la mitjana d'un coit per considerar-se normal, o com es pot allargar el Pénis. Amb mal i en dolor. Per tant, si tenim aquestes i altres dubtes, podeu resoldre'ls a veure aquesta obra. Per un preu d'entrar als 8 i als 18 euros. Molt bé, Cristina, moltes gràcies. D'aquí el repassarem, no? Més concert de Barcelona, però abans... Mira, jo estàvem parlant de Picasso, aquest artista que no... que pintava amb broxa gorda. Parlem ara d'una altra que pintava... molt bona broxa. M'agrada que més fina, sí. Estem parlant del propi i autèntic Picasso. Perquè es pot veure el museu Picasso de Barcelona, l'exposició Jo Picasso Autorretratos. Justament en aquest any que celebra el 50 aniversari de la seva inauguració, mostra una exposició temporal sobre autorretrats del pintor. Ana Rovira, Anat i avís, coses. Bueno, és la primera... Bueno, sí, quala, quala... És la primera gran mostra d'autorretrats que es fa de Pablo Picasso. Hi ha barca, és del primer autorretrat que, com encara era petit, que tenia 13 anys, 13 anys en 1894, fins a pocs mesos abans de la morir, en 1991, en 1982. Un total de 77 anys pintant. I un total de... M'ha vingut que se't suma. M'ha costat, eh? Hi ha un total de 90 autorretrats, però les tècniques amb les que els feien, no eren tots iguals, sinó que hi ha... 17 oversuites de l'oli, 37 dibuixos, 10 gravats, 17 fotografies que ell feia la composició, però ell sortia a la fotografia, una ceràmica, un carnet i 7 publicacions. M'estàs dient que Picasso s'autorretratava, pintant-se i tal. És a dir, que si avui dia Picasso fos viu, seria de la xarxa 20, no?, d'aquestes que... Aquesta característica per fer-se autografia. I tots coneixeríem el seu lavabo. Sí, exacte. A les posiciós per... Va, va! Sembla que vinguis a l'autorretrat que es plugues, també, tu. Sí, sí. A les posiciós per veure l'evolució de la carrera artística del pintor i per totes les moviments, hi ha tapes que van a passar com els primers anys de planantatge a Barcelona, el periodo de blau, el primitivisme, el cubista, el neo-clàstic i fins al final de Picasso. Per periodes, sí, sí. M'evoluciona molt. La gent se'n casaria amb un i va tirant. Per exemple, la Van Gogh, quin pressionista, monet... Jo què sé, pressionista... A veure, tots comencen per el clàssic, però van evolucionar fins a tot l'estil. Aquí Picasso va crear el cubista, però es va canviar. Va cansar, potser, de tanta cosa quadrada. Ah, està bé, està bé. I per una altra banda, a part de veure tots els estits per els que va passant, també en els detalls de l'autorretrat, es van veure la cara més humana del pintor com les infialitats i els problemes en la parella de la seva dona Olga Kolkova o el seu amor saqueta en Marie Teres Walter. Ah, això se li diu ara ser molt human, quan ets infidel. És la cara més humana que has dit. No, home, si no, no ho entens. Perquè també hi explica altres coses, les estructures als bordells de París, per exemple. La vida bohèmnia que vivia. I quan li ha afectat el suïcidi del seu amic, Apolliner. No sé si es pronunciarà així. Apolliner. Que quan se'n va s'avanta... No para tots a l'hora, però s'entén. Quan se'n va s'avanta, que es va suïcidar, el primer que va fer va ser pintar-se, per veure com tenia la cara. Molt bé. I per exemple, també... Quan els problemes amorosos, es pintaven en algunes obres a ell mateix com una ombra allargada, que depèn de com a menys que semblava una dona. En altres moments, per exemple, es pintava com un bohèr, mirant a nosaltres. I que al final de la seva vida, a la seva mirada, doncs no mireu a l'espantador, sinó que sentia que es parés la mort. Que després de 40 mesos de pintar aquesta pintura va morir. Algo voldria dir. Ja ho veuen. Per tant, feia servir la seva cara com a experimentació, per tal de després aplicar-ho a les seves obres. Exacte. Podríem dir, eh? I és que real... D'aplaudir, no té mèrit, està escrit aquí el guió. I és que realment de retats realistes de la seva cara, només n'hi ha un, el primer que va fer quan tenia 13 anys, i a partir de llavors la seva cara surt de forma... depèn dels estits que va anar, no de forma de, sinó que ho vista, clar, una cara quadrada. No és gaire real, no? Aquestes policies poden haver de fer un tu de setembre, per tant, hi ha temps, i el preu és... A la xanta, si només es veu a l'exposició temporal, i si vols veure-ho tot, amb l'exposició de sempre, o sigui, que hi ha sempre el museu, són 11 euros. Moltes gràcies, Anna. Passem ara a l'agenda de concerts pels propers dies a Barcelona. Comencem parlant de Love of Lesbians. Aquesta nit, atenció, a les 9 del vespre, a la sala Apolo, de Barcelona, cuin la banda més de moda del panorama, Pop Rock Indi actual, Cristina. Interpreteran el seu satèl·li de re disc, La Noix Eterna, Los Dies, No Vividos. Un doble disc inspirat en el canvi de vida que els ha fet viure més de nit que no pas de dia. En aquest primer disc, La Noix Eterna, els catalans s'activarà el mes Jordi Roig, Joan Ramon Planei i Llorio Albonetti. Dani Ferrer ens explica en tot allò que es pot arribar a viure durant la nit, mentre que en el segon parlen de les coses que es deixen de fer, el tenen una vida més nocturnada. Hi ha moltes petites històries sobre els assenònims i noctambos que barreja en realitat i ficció i que es mouen entre la cruesa i l'humor. Les entrades estan per 22 euros. Però la pregunta que es fa a tothom és, cantaran la cançó d'Estrella d'Am. Són els de l'Estrella d'Am, eh? Ah, no sabia pas això. No han buscat per fora aquest any. Quina classe de català és el que no sap qui és la cançó? És aquesta? És la Fantastic Shine? Sí. Oh, Fantastic Shine. Para, para, para, para. No sabia que era de los flesgians, perdoneu-me. Espero que, com a mínim, hagis compartit l'anunci al teu muro del Facebook. No, no. No soc un bon català, si no vull fer. Un bon català. Un bon català modern. Aquest any s'ha parlat d'una mica amb l'anunci, tirant-se'n la piscina amb una bicicleta. És això, és això. Clar que sí, home. Però sí, després s'anaven a Ibiza i coses així. I tens festes de milions d'euros. No, però escolta, és que... I no els he fet, aquests estius. No, no, segurament d'acord amb l'Anna. Perquè és molt diferent l'anunci d'aquest any, de l'anterior i de l'altre. També, clar, també s'ha de comprendre... No, però és un sopa de mix. Passem a la nit del divendres. Continuem amb l'agenda de concerts. Perquè a partir de la mitja nit, a Resmatas Club, arriben els Mendets en concert. Cristina. L'agenda de músics espanyols de maquetes educar en grans festivals, com el Samarqueis o el BAM, tornen a les sales de Barcelona amb el seu ritme sin roc en anglès. Ara, ja més consolidats amb el seu tercer lapés, Silicímpfonis, l'Estefano Macaroni, el Jean-Martí, l'Oriol Francisco... Perdona, Estefano Macaroni, sí? Sí, Macaroni, Macaroni. Molt bé. El Jean-Martí, l'Oriol Francisco i el Robert Giviacchi, a més de tocar els dos temes d'aquest de redis com el Happy Your Clans, i t'interpreteran també altres cançons com Fred from the Sire de Gala, que suposo que ho sona, no? Sí, molt. Sí, home, Fred from the Sire... Com, com és, com? Ah, ja sé quina és. Déu, ja t'entens. Cristina, Cristina, com fa, com fa? Que m'ajudi. No, no. Com fa, com fa? Si no vas cantar la setmana passada, vull donar por. Aquesta ens toca, no, jo crec, ara. Sí, va, sí. Que la posi el Jordi. Cristina... Bueno, deixem acabar de dir que el preu de les entrades anticipades per aquest concert, des de 12 euros i en taquilla de 17. Molt bé, doncs m'he enganxat en concert aquest dia i vendre'ls. Tenim els Cristina, que em fa un solo? No. Bé, atenció, 17.22 de juny, a les 8 del vespre, i a les 10 de la nit, a la sala Jambore, ofereixen dues passes... Què vol dir, dos concerts, no?, un de re a l'altre. El concert de Juan Perro. Membre, fundador, cantant i compositor del grup Radio Futura, Santiago Ocerón és actualment més conegut com a Juan Perro. Es va donar conèixer el 1993 amb la gira Quico Veneno i Juan Perro vinent d'Andolcante. Des de llavors, l'artista originari de Saragosa no s'ha desvinculat del món de la música amb la creació de nous grups musicals i, fins i tot, fent noves composicions, com l'escaba feia l'any 2000 per a l'obra que cau de la companyia teatral de Gollagom. Després de nou àlbums amb Radio Futura, dos com a Santiago Ocerón i quatre com a Juan Perro, el cantant torna amb el seu cinquè disc, una col·lecció dels setemes composats per ell mateix, i presenta el seu nou espectacle, Casen el aire. Si sou dels que us torna vos, Josep Poprod, de Juan Perro, les entrades anticipades pel concert estan per 15 euros i a taquilla per 20 euros. I acabem amb un últim concert. Aquest diumenge hi haurà a la sala Bartz, la Beatles Mania. Cristina? Sí, des d'avui, fins al diumenge 30 dels junts, a l'antiga sala artèria de Paral·lel, cuidi directament des de Las Vegas i Broadway, a la banda Beatles Magística rendireu minats als Beatles. Després de 7 anys de representacions arreu del món, arriba per Fia Barcelona, un espectacle que compta, a més de la banda, amb la participació de l'estanografe Jonathan Smithon, un grup de ballarines i una coral per fer de l'espectacle, doncs un show el més pur estil Broadway. Aquest diumenge, per exemple, a la set del vespre, les entrades estan per 40 euros, els seguidors del mitel podran gaudir d'aquest homenatge, però en els horaris variaran segons el dia, així com també al preu de les entrades, que poden anar des del 20 fins als 50 euros. Doncs arribem a dels Beatles, acabem aquesta setmana. Moltíssimes gràcies dels tres. Pau Marcos, fins la setmana que ve. Si no sona que ve, no. Ana Rovira serà jo, però a vosaltres. Sí, jo sí. Molt bé, Ana, molt bé. T'estimen molt, la teva. Que vagi bé i que tingueu una bona ravella. Adéu. Són les 6. Notícies en xarxa. Bona tarda, us parlem. Ana Sanambrosio i Mabel Moreno ja ha acabat la reunió. Aquesta tarda han mantingut el Conseller d'Interior Ramon Espadellé i els alcaldes de les poblacions d'Alpallars. La situació a la Vall d'Aran i al Pallars Jussà millora a poc a poc i en aquests moments ja no és d'emergència, sinó d'alerta. Pel que fa als evacuats, el Conseller ha explicat que ja es planteja que tornin de manera gradual. El Conseller de l'Interior Ramon Espadellé ha dit que ha de baixar a nivell d'alerta en lloc d'emergència, la protecció que tenim en el pla. En un cas, ens permet ja aquesta mobilitat i ens aconsella gradualment el retorn de les persones que han estat desplaçades o bé confinades o bé evacuades en els seus domicilis. Protecció civil ha rebaixat aquest migdia la fase d'emergència, fase d'alerta per la millora de les condicions tan alpallars com a la Vall d'Aran. A la Vall, el caval del Riu Garonana et baixen en les darreres hores. S'han pogut obrir algunes de les carreteres tallades. Els talls de llum afecten ara 300 abonats, i la majoria dels evacuats que han dormit fora de casa podrán tornar als seus habitatges en les pròximes hores. Ara la principal preocupació és el subministrament d'aigua potable i l'estat en què han quedat algunes carreteres. La padregada que aquest dimarts ha afectat conreus de fruita i cereal, dels municipis d'Alsagria, les Garrigues, el pla d'Urgell, l'Urgell, la Noguera i el Pallars, Josep Amalves, entre un 70% i un 100% de la collita. El president de la Cooperativa d'Arbeca, Joan Gras, ha explicat que la majoria de les pèrdues es podran recuperar, ja que el 80% dels conreus estan assegurats. El problema més important el tindrà dit, la cooperativa, que veurà mimbades substancialment, l'entrada de productes. Espaigersos, quasi tot, ho tenim assegurat. És pela cooperativa. Doncs no tindrà entrada de producció ciramínso, i això sí que repercutis de cara a la cooperativa en sí, perquè amb la cooperativa se manté dels quíus que entren. I si reduïs molts dels quíus, el problema comença a ser greu. En alguns casos, com en una plantació de pomes d'Arbeca, les Garrigues, la pedra ha afectat més del 100% de la fruita. Els Mossos d'Esquadra i la policia local han detingut 13 lladres que es dedicaven a robar en apartments, cases i comerços de Torruella, i l'estartit el va jampordar. Martí Pons és el sotsinspector i sotscap de l'àrea bàsica policial de la Visval. Aprofitaven de que no estaven els propietaris dels domicilis, ja que eren segones residències, en algunes ocasions els ja sostret, joies, o relacionat amb temes d'hort. A rel de la investigació que hem fet, també s'ha fet un seguiment d'allà on t'havien revengut aquest tort, i hem pogut arribar a l'origen d'aquí, era els autors materials d'aquests robatoris. Dos dels detinguts, un dels quals ha ingressat a presó, solien actuar conjuntament i hi havien comès una quinzena de delictes. Des de l'inici de la crisi s'han fet a Catalunya 89.000 execucions hipotecàries, i d'aquestes, el 70% corresponen a la vivenda habitual. Són dades de dedicar-hi a l'associació d'usuaris de bancs, caixes i assegurances. El coordinador d'aquesta entitat a Catalunya és Àlex Daudén. El que reclamem és un canvi de la llei hipotecària, una llei hipotecària injusta, que es deixa sense els usuaris, els hipotecats, sense drets per poder-nos defensar davant de les clàusules abusives que aquestes apareixen. Cal recordar que des de l'any 2007 portem 89.000 execucions hipotecàries a Catalunya, i que l'any passat vam ser a la Comunitat Autònoma amb més execucions hipotecàries que hem tingut. D'altra banda, les famílies catalanes hipotecades amb clàusules terra han pagat des del 2009 una mitjana 12.000 euros més del que els correspondia. Adicaia ha convocat una manifestació a Barcelona dissabte que ve per protestar contra els abusos del món financer. Esports en xarxa. Bona tarda. El Barça de Bàsquet et juga aquesta nit el títol de Lliga a la pista del Raià al Madrid. A partir de les 10, 5 i definitiu partit del Palacio de los Deportes. La gran incògnita és Joan Carles Navarro, que té un trencament de fibres a la Cama dreta. Escolta'm el tècnic barcelonista Xavi Pascual. Hem de veure què podem fer perquè posarem les nostres opcions fins a l'últim moment perquè ens pugui ajudar a la pista. Al final decidirem si sí o sí no, i en el cas de fer-ho, si ens dubta això sí, ho farà molt limitat. Perquè té una ruptura i a partir d'aquí haurem de foscar mecanismes perquè ens pugui ajudar. Abans, en futbol a les 8 del vespre, el Girona arrebla el Meri en el partit de nada de l'última eliminatòria a l'ascensa primera divisió, però el partit és dubte al davante Javi Acuña, causa de la contusió que es va fer diumenge al múscul isquiotivial. I al defensa del Barça, Carles Pujol ha estat intervingut en bèxit d'un quís de bé, que era el seu genoll dret, i podrà començar la pretemporada amb la resta de la plantilla al pròxim 16 de juliol, el segon ens ha asseurat, al metge del primer equip, Ricard Pruna. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. L'Ajuntament de Sant Just ha modificat el pla general el metropolità King-Claw, la zona de Can Genestar i el passeig segreta, tal com avança la Vall d'Avers aquest mes de juny. Un grup de veïns amb 200 assignatures de suport reivindicava alguns canvis en el pla inicial, que va fer un edifici de pisos lliures de 17 metres del sal del Triangle Xinchilla, del passeig segreta al costat del nomenat Xiringuito. Ara, l'edifici només el serà fins la meitat. El pla de Genès va provar per en imitat el pla inicial, que consistia en fer una permuta de solars al del Pàrquing de Can Genestar, per la zona verda que hi ha acosat el Xiringuito. Com que l'Ajuntament no volia construir el Pàrquing de la Casa de Cultura per no topar vistes, va comprar el terreny fa temps, i amb l'aprovació inicial del pla del Genè, la idea era que en un futur es pogués inconstruir una vintena d'habitatges lliures al passeig segreta. Finalment, però, l'alçada d'aquests edificis serà de gairebé la meitat en comptes de 17, i la reivindicació dels veïns també ha fet que s'hagi augmentat el nombre de virus que seran protegits del 30% previst. Ara seran 50. Un 50%, volíem dir. Aquest vespre d'aquí un hora s'explica el cas de les joves, les opcions de fer pràctiques a l'estranger que tenen els joves de 18 a 35 anys. Ara serà una xerrada que organitza el servei d'un mobilitat internacional del municipi. A la ponència també es detallaran les beques que hi ha per ajudar a fer el sal a fora de Catalunya. La xerrada vol mostrar al jovent el ventall de possibilitats de l'hora de trobar unes pràctiques de feina a un altre país, a més d'explicar les beques que hi ha per iniciar un projecte de mobilitat internacional d'aquesta mena. La conferència també tractarà sobre com plantejar un projecte d'aquesta mena, com a una manera de conèixer nous métodos de treball i una altra cultura, i aprofundir en un altre idioma. Tot plegat serà a partir de la seta, al casal de joves. I acabem aquest vullet i explica amb vos que el Grup Sant Justeig Ryan és un dels 20 grups finalistes del concurs sona nou. Avui he fet actuar en l'àmpica fàbrica Estrelladam, a dos quarts d'avui del vespre. Ryan està format per anar a Pablo's i Raül Bonilla, i la d'avui és la prova de foc per saber si finalment passen a la final del concurs. Avui tocaran amb altres grups que competeixen per 110 finalistes. El public decideixi si passaran o no a aquesta final. El sona nou, organitzat per la revista Enderroc, es van presentar uns 200 grups catalans, només 20 van ser escollits per competir els preliminars, i d'aquests 25 el seleccionava el públic, i els 15 restants, el jurat, que va triar també el Sant Justeig Ryan. Avui actúen a dos quarts d'avui del vespre, a l'antiga fàbrica Estrelladam. El concert durarà 20 minuts, però les entrades ja estan exaurides. I de moment això és tot més informació que ha fet el Sant Justeig Ryan. Ens trobaràs al carrer Angel Guimarà, número 1. I al mes de juny, si vens dient que has sentit aquest anunci a ràdio d'Esvern, et convidem al cafè, restaurant al milenari. Beus de la parròquia. Tots els dimecres, a dos quarts d'avui del vespre, i els dissabtes, a dos quarts d'onze del matí. Beus de la parròquia. Compartirà en tots vosaltres una ler d'esperança. Espiritualitat. Una mirada a l'Avangeli. Notícies i activitats d'església. Compromís del laicat en l'església i la societat. Recordeu, tots els dimecres, a dos quarts d'avui del vespre, i els dissabtes, a dos quarts d'onze del matí. Cada dimecres, a les 8 del vespre, aquesta sintonia dona entrada a l'audició per la gent gran. 60 i més. Consells, amanitats, pensaments, curiositats, música, poesia... Tots els temes que poden interessar els ullens, de 60 i més. Recordeu, els dimecres, a les 8 del vespre, en el 98.1 Ràdio d'Esvern. L'audició per a la gent gran. 60 i més. Cara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense tiquetes ni dades de caducitat. Música sense tiquetes ni dades de caducitat. L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe els dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crènic. Van morir per culpa d'un cotxe que anava contra iriacció. Faig fer una adaptada de primària perquè no faci el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que tens que anar, aniré a la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara també. Fa uns dies em costava arribar el fi de més. Ara també. Fa uns dies m'encantava anar al cine. Ara també. Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar. Fa un segon. Jo era la mateixa persona a cara. Però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació. Sí a les persones. Mésцеca. La penya del Morro,?! Mots patronets, de la botiga Otón de Sant Just, per la penya de la Morro de la ràdio. El centre de la llenyeria Bertz saludem a la penya del Morro. Bon Nadal! Bona tarda de nou, Senjús! Benvinguts a la segona hora de la penya del Morro, com que a tarda de 5 a 7, a Ràdio Desbert, 9,8 FM, a través d'Internet i de la webcam que tenim instal·lat al locutari número 1, a RàdioDesbert.com. També ens podeu seguir i veure així com Twitter i Facebook. Aquí una estona passant pel programa Oriol Jiménez per parlar. No podem parlar amb l'Oriol. Avui la gent que ens visita de l'Hospital de l'Infant està contenta. Sí, perquè parlarem de noves tecnologies amb l'Oriol Jiménez. A més també parlarem d'invents que han canviat la història i amb la Núria Salvador, que la tindrem al telèfon per explicar-nos coses curioses. Jo ja penso ja sobre les revelles i tot plegat, perquè ja anar a escalfar amb motors que solta que la revella Sant Joan la tenim aquí. Per cert, Cristina, no sé si avui precisament la revella Sant Joan ha sigut trentintòpic. No, en aquest cas no. Home, encara queden dies, no, perquè sí. Però a Twitter sempre tot passa tan ràpid que passa abans de que hi hagi passat. Jo suposo que de cara a demà potser el divendres serà... No pot ser una mica més. Jo crec que fent el mateix diumenge, no? Jo veurem, Jordi. A veure, veurem. Repassem si de cas els trentintòpics d'avui, el més comentat a Twitter, comencem dient que Blessa avui ha sigut trentintòpic, perquè el vídeo José Silva Pacheco, que és el jutge del cas, que porta el nom del cas Blessa, que recordem que aquest jutge va ser qui va ordenar presó incondicional a l'expresident de Caja Madrid, va denunciar davant els mitjans de comunicació la irregular situació que està vivint degut a que treballa sota moltes pressions i ingerències de tot tipus. A mi també t'assegura que no s'ha sortit mai de la legalitat i que no hauria de ser apartat d'aquest cas. Atenció, pregunta Cristina. Vols dir que el volen apartar del cas? Comencem amb els comentaris. Fem una pregunta i diu quina culpa tindrà a Blessa que la gent es cregui al llod que els responsables d'enfonsar les caixes pagarien per tot? La 안�essa grilled on va les ankles samurai. Com hem de fer les còpies? rhe de la bevoràcia? una autècnica farsa, un xurro mediàtic. Continuem amb un altre comentari, és el de la Mise Euruj, que diu... Molt bé, Cristina, moltíssimes gràcies. 6 i 17 de la tarda. Permeteu-me que em posi una mica filosòfic durant uns moments, perquè tots sabem que l'home és l'espècie més complexa del planeta. Sí, mireu-vos davant d'un mirall, nosaltres. I tot i que en temps de crisi no es demostri tant, l'home, allà de tota la seva història, ha estat capaç de ser realment enginyós. Aquest matí, per exemple, he anat a veure ja per fi, he comentat en feia de temps que s'havia d'anar, s'havia d'anar a l'exposició de George Méliès, la màgia del cinema que es fa al Caixaforum de Barcelona, i que acaba justament aquest diumenge. No us la perdeu perquè explica tot el que anem explicant aquí, a la història del cinema, com les ombres cinèsques, abans del cinematògraf, totes les... els aparells que hi havia, i com Méliès va aprofitar tot això per crear tot un món de somnis, de fantasia, que va deixar patir difusa l'any 1900, a començament del segle XX. Doncs, realment, Jordi, aquest és un molt bon exemple, no? Per veure com realment l'home és una espècie realment enginyosa i que pot sortir endavant. I, George, la veritat és que he estat pensant, i és que, com avui dia és molt difícil trobar feina, que la millor manera per sobreviure és ser enginyós, concretament i buscant hixos de mercat. Perquè ja veus que la història ens ha demostrat que els grans invents són aquells que faciliten i permeten millorar la vida de les persones sustancialment, o no? Home, jo estic completament d'acord. Ara mateix, la gent s'ha buscat una mica la seva vida, i se les ha d'enginyar com sigui. Part del desgrinar. Si els invents han millorat la nostra existència, Cristina, què et sembla si fem un repart dels millors invents al llarg de la història així? Doncs em sembla que ha de codir aquells invents que han canviat la vida quotidiana per complet, i que han estat seleccionats i considerats com els millors invents de la història per l'associació científica, britànica i el Departament d'Innovació. De fet, repassarem uns quants, com per exemple... No els diem. No els diem. Anem poc a poc. Comencem pel primer que... Què rius? Perquè em fa gràcia dir-ho, no els diem. Però em comencem, jo... Comencem per... Un dels primers invents que està catalogat per l'associació científica britànica i el Departament d'Innovació, que va canviar la història, és el tenis. Més o menys, eh? Sí, no? No penseu que va ser el joc amb dues raquetes i pilotes? No, no. Parlem de les sabates esportives. Sí. Treu, treu, treu la música. Estava sonant aquí la música del tenis. No, no. Sí, més que una a un dels per a nosaltres com les bambes, però... Bueno, a determinats indrets d'Espanya s'empenyen amb dit tenis. No sé per què motiu, però mira, és així. Les tenis, perquè és per a jugar el tenis. Clar, una cosa, no. A veure, són les bambes de tota la vida. De totes maneres, dic que van ser inventades el 1892, quan la Goodyear Metallic Reverchuk Company va aconseguir unir la goma i la tela. Evidentment no van tenir molt d'èxit en un principi, perquè tenien altres sabates, perquè utilitza aquestes, no? Però això va ser així, fins que l'home va veure que no només eren més còmodes, per practicar algun esport, sinó també per la vida diària. I d'aquí, com a altres persones, les utilitzin sovint. Home, són molt còmodes les bambes, en general? Mira si són còmodes, que no és d'estranyar llavors, que vagis a una boda i et trobis el típic convidat de tiqueta, que si li mires els peus, porta les bambes. Clar, clar, clar. No, no, i t'ho dic de debò, aquest exemple ha passat més d'alguna vegada. Per tant, podeu veure fins a on arriba la invenció de l'home i la comoditat. I això que només anem pel primer invent. Què passa que això te n'ha de dir? Tots els inventes també tenen uns hàndics, no? Unes contraprestacions. Les bambes també? Oi tant, Jordi, com no podia ser d'una altra manera, les tenis o per nosaltres bambes ho direm així, no? També tenen algun inconvenient, i és que porten cordons. I clar, no tothom sap cordar-los. Perdona, com que... Bé, els nens petits potser no, no? O què? Jordi, i adults, tampoc. Conec a més d'un adult que no sap cordar-se les bambes. De debò, m'ho dius? T'ho dic de debò. A veure, que hi ha persones que... que, si suposa una dificultat, i no... per qualsevol motiu o bé no han après o no saben, però mira, hi ha gent que s'exposa i que tot es posar-s'hi, doncs no hi ha manera de prendre, no només dels nens. Suposo que, de petits, ho han intentat. Què és això? Perdona, és la versió llatina de Bob Esponja explicant... És la llatina, és l'espanyola, no? És l'espanyola aquesta? Sí. Però se sembla això de com atàs de los cordones. No. La traves. A Bob Esponja t'expliquen com cordar-te les bambes, no? Mira, Jordi, fixa't, s'hi s'ha fet de totes maneres, i encara hi ha persones que no han après a fer-ho, i no són capaços de cordar-te l'escala. Doncs que em miri Bob Esponja. De totes maneres, per a grans mal, a grans ramers, no? I al següent invent ve a renda aquest, i és que van crear el velcro. El velcro, el segon gran invent de l'Història de la Humanitat. Jo tinc la teoria que segurament que el va crear va ser alguna d'aquestes persones que no sabia acordar-se les bambes, o en el cas que s'apigués coneixia moltes persones que no en sabien. Jo vaig a confessar quan era petit, preferia mil vegades més unes bambes de velcro, que no pas en cordons. Però per què? Dicen per què? Perquè era més fàcil i més ràpid. Home, la comoditat. Clar, per això, evidentment. També, no sé si va ser el com va sol. Doncs 40, em sembla, que va aparèixer el velcro, no? Sí, sí, sí, sí. De totes maneres, van trigar 48 anys, que ja portava la gent bambes amb cordons, per treure el velcro. És a dir, si no sabies durant aquests 48 anys, havies de arreglar-te les compudies. De tota manera, el velcro sí que té una cosa positiva, i és que tothom sabia utilitzar-lo. I tant és així que amb el temps es va estendre fins a utilitzar-lo també a la roba. Per tant, és una manera, com hem dit, no? És una manera molt fàcil d'utilitzar, que fa que, avui dia, els nens i nenes portin sabates amb velcro, com era el teu cas de petit Jordi, i no sàpiguen cordar-te les bambes. I si no em preueu, només heu de mirar diversos vídeos a YouTube sobre aquest tema, perquè hi ha numerosos vídeos, que els heu estat mirat, de com pots aprendre a cordar-te les sabates. Bé, ara arribem a un dels grans invents que jo penso, eh? Que és el gran invent de la història de l'humanitat. I no em refereixo al tetravi. Estem parlant dels ordinadors, que, de fet, es van haver d'inventar quan aquesta caixa, que porta una pantalla, un teclat i un retulí, va fer que moltes persones deixessin de banda el paper per passar-se a la pantalla, Cristina. Sí, va ser també en els anys 40, més o menys, i evidentment va ser per una necessitat. No sabem si per la necessitat aquesta que deiem de prendre, a cordar-se les sabates, però evidentment va néixer d'una necessitat. Ràpidament es va veure que l'ordinador era una eina més còmode, que es va anar instaurant no només a la feina, sinó també a totes les cases. Doncs això d'habitar, agafar un paper i un bolígraf i escriure, era més facilitar, clajar-ho, i que sortís en una pantalla, i no gastar ni tinta ni res d'això. Estem parlant de quin any, més o menys... A anys 40. Dels primers, que de totes maneres, després va trigar a tot això una mica més a instaurar-se, i han anat cada casa tenint un ordinador. Però deixant de banda les cases on realment era funcional, era la feina. Amb l'entrada dels ordinadors, la gent va deixar d'exercitar la memòria, i va passar a utilitzar uns programes que permetien classificar-ho tot sense necessitat de fer cap tipus d'esports, però encara faltava alguna cosa. Perdona, sí que t'has d'esforçar, que has d'anar amb el maus i buscar... Ai, quin esforç més gran, Jordi. Buscar la finestra. Però això no és un esforç, Jordi. No sé, home, és un dia... De totes maneres, encara faltava una cosa, i és que imagineu-vos anar a qualsevol petit comerç a comprar. El ordinador havia de saber de memòria en aquella època, si el producte estava disponible, quin era el preu del producte, la quantitat que venia, tot plegat. Clar, fer tot això de memòria era un esforç molt important. Per això suposem que el 1949, més o menys, van aparèixer el següent invent, els codis de barres. Clar, tens ordinador, tens codis de barres o tens tot fet? Evidentment, com no podia ser d'una altra manera, van sorgir a través de la petició d'una cadena local de supermercats dels Estats Units, tot ens arriba, des dels Estats Units, això és així, i, com sempre, ens arriba, això és molt bé, un any més tard a nosaltres. Tot i al retar va arribar el codi de barres i es va instaurar, perquè avui en dia, de fet, no hi ha establiment que no disposi del seu propi codi de barres. Per tant, també un altre invent catalogat per la National Association, científica britànica, i el Departament d'Innovació, com un dels millors invent de la història de l'humanitat, el codi de barres. Home, imagina't estar segut en una cadira amb quina un ordinador et digui tan sols a passar un codi de barres, doncs la quantitat d'aquí tipus de productes de les que disposes, el preu i tot sense la necessitat de veure de mòbil. Clar, clar, no, no. La gent s'ha tornat vaga, però vaga, eh? Va ser un gran canvi que per la comoditat i un endarreriment diuen els experts pel nostre cervell. Els experts i jo, Jordi i jo, home. Tots experts també. Ah, gràcies, gràcies, però sí, sí, fins i tot, aquí no acaba la cosa, perquè, clar, si una persona volia comprar alguna cosa o de roba i en aquell moment no portava efectiu, havia de sortir de casa, anar al banc, demanar els diners que necessitava, anar cap a l'establiment i pagant efectiu el producte. Clar, això era un gast energètic i necessari que s'havia de solucionar alguna manera. Com? Home, amb el dinar electrònic. El següent invent, les tarjetes de crèdit. Catalogat també com un dels millors invents de la història. Hi ha anuncis, no?, que es diuen, cansat d'anar a desplaçar i fer viatges, per entregar un any a inventar-les. Sí, sí, per tant, Jordi, entre els ordinadors i les tarjetes de crèdit, que t'agrada, ens les posem més. Menys, menys, menys, menys. Però, vaja, molta gent, clar, avui no tenim l'Oriol per comentar-ho, però en el fons, les noves tecnologies que avancen i que és per facilitar-nos la vida justament. Sí, però també ens fa ser més tontos, no? Doncs no portis tarjeta de crèdit. Home, a veure, no només les tarjetes de crèdit, sinó la resta d'invent, Jordi. Mira, si tu no portessis... Si tu no tinguessis... Eliminem tota l'alegricitat, vivim com els amics, o com a la prehistòria. No, tampoc cal exagerar, però sí que dic... Doncs, potser, si tu no tinguessis tarjetes de crèdit, hauries de desplaçar-te i fer un exercici físic que t'aniria molt bé per treure els diners i anar a comprar el que necessitessis. Ja el fas d'una altra manera, l'exercici físic. Vam de l'ordinador, tot el dit índex. Quan apretes el Maus, aquí tens el dit índex. Molt sàpig, no?, a la tele. Sí, ja gana, amb una diferència de la resta. Continuant, no passen més invents que han canviat la història, o els més importants de la història. De fet, el següent és el láser, que té a veure amb el codi de barres, perquè el codi de barres l'utilitza per llegir justament la informació. Doncs, precisament, aquest láser va ser un dels altres grans invents, com acabes de dir, va aparèixer la dècada del 60, i va començar a agafar força, i va servir per la localització de productes. Per matí, des d'escoltar un disc, i fins i tot en els temps més moderns, Jordi, suposo que ho recordes, aquesta joguina de l'ésser que serveix moltes vegades per apuntar algun jugador de futbol i molestar-lo. Doncs aquestes, amaga. Bàsicament per això. En fi, atenció, perquè tampoc tots els usos del láser han estat dolents, si més no, va permetre crear el següent invent, que repassem que és el microones. Sí, una parell que està molt bé, perquè permet descongelar el menjar i escalfar els productes de manera ràpida i fàcil, sense necessitat de fer res més que donar-li a un butó. Però clar, a partir del microones va sorgir la idea del menjar ràpid. És a dir, que d'invent té alguna contrabanda d'aquestes, és a dir. Segur que us preguntareu el mateix que jo, i és que el menjar ràpid és un invent revolucionari, perquè jo no l'hagués classificat aquí. Home, segons l'Associació Scientifica Britànica i el Departament d'Innovació d'aquest país, ha sigut un dels invents de la història, no? Exacte. Així ja està qualificat com a invent revolucionari, i també ho podríem considerar nosaltres, perquè jo crec que realment sí que va revolucionar el nostre organisme i fins i tot el nostre ritme de vida. Ja ni pensem ni caminem ni cuinem, perquè podem comprar el menjar ràpid, ja que està fet des de dues hores, només ho escalfem amb un microones i ja ens el mengem. És una manera molt més ràpida i que ens estalvia un gran temps i un gran esforç. Home, de fet, de tots aquests invents que estem repassant que han canviat la història de la humanitat, des del començament, és a dir, les bambes, el velcro, què més... Les tarjetes de crèdit. Els codis de bar, els ordinadors... Tots sempre ha estat per treure'ns feina a nosaltres i facilitar-nos una mica la vida. Mira, si incorpora l'Oriol Jiménez... Oriol, bona tarda. I arribant al moment just. Sí, arribant al moment just. A dos quarts de set de la tarda. Bona tarda. Que arribes molt tard avui, Oriol, però tu has de fer com el Gandalf, que diu, los magos, com diu aquella frase, no llegat nunca tarde, sempre en el momento justo. Que no parso d'això el temps de la mateixa manera. Ja, ja, sí, efectivament. Fas el que et torna la gana, no? Per la protestant. Estaves protestant també, com la Núria Salvador. Exacte, potser ara això. Doncs ja està, si protestes, cap problema. En fi, Oriol, estàvem repassant, mira, justament avui, tots els invents que han canviat la història de la humanitat, com l'associació científica britànica i el Departament d'Innovació, i ens havíem quedat en el menjar ràpid, però atenció, perquè el següent invent... Cristina, què? No, que m'agrada que parli d'això ara, Jordi, perquè justament el que ve ara, ve dirigit i enfocat, directament cap a l'Orioli i cap a l'Àngel. Ah, sí, sí, a partir d'ara, no? Sí, sí, sí. De fet, continuem parlant d'aquests invents, el primer invent per l'entretaniment, eh? Perquè fins ara eren dos molt pràctics. Sí, i coses per fer-nos la vida més còmode i senzilla. El primer invent va ser el Walkman. Sí, va aparèixer a principis del 70, i van agafar en força aquest invent, i va acabar invaïn les vides de moltes persones, ja que permetia portar la música a tot arreu. Per tant, es va descobrir un món interior en el que tancar-se i s'ha après de la resta de persones. La única cosa positiva que podríem destacar del Walkman és que per fi tornàvem a agafar el boli per alguna cosa, ni que fos només per rebobinar les cintes. Ah, això és veritat. De fet, l'entretaniment és únic, i l'únic i personal, perdó, fa un molt important i una gran revolució. Per això, ràpidament, i a la mateixa dècada, van aparèixer noves formes de descobrir nous mons interiors. Perquè una cosa sí, però les noves tecnologies, moltes vegades ens fan aïllar socialment... Home! Home! ...de presència, eh, de presència. M'estou punxant. No, no, home, hauria de fer-ho. Com, per exemple, perquè van aparèixer les consoles. Sí, si no teníem prou amb el Walkman, van aparèixer les consoles i els primers videojocs. Les nenes ja no sortien al carrer, ni els nens a jugar a policies i lladres, ara estancaven a casa sols amb la seva maquineta. Evidentment, quan es cansaven, sortien al carrer i es relacionaven amb altres nens. Cosa que va durar poc. De fet, les relacions personals de tu a tu, pràcticament, es van acabar, atenció, amb el següent invent que destaquem, que és, bueno, aquella és definitiu, l'arribada del mòbil. Sí, perquè Jordi, els primers exemplars, van ser aquells tots soroles, que eren imposibles de perdre'ls i que ja els podies tirar a terra vuit vegades, que no es trencaven, no hi havia manera de trencar-los. Eren més grans que els de la guerra mundial, que et fèrem un metre. On va quedar aquella època, eh? Encara recordo el que té el guantat, Xissi, que va ser el meu primer mòbil. El meu primer mòbil, el meu PC, el Nokia, que és el mític de la CERP. Oriol, tu te'n recordes el teu primer? Motorola. Motorola, primer. A toxarola. Home, mira, ara ja anem amb les pomes i les galàxies aquestes, que sembla que si no tens un, i a sobre, compta que no caiguin, perquè com et caigui, perdona que et diguis, segur que no sobreviu el mòbil al cop. Si tens l'inferno. No, segur. A mi se m'ha caigut avui l'iPhone i no se m'ha trencat. Però la distància, a banda que porto 4.000 fundes, la distància tampoc era molt gran, eh? De totes maneres. No hem d'anaventar mals pitjors. No, perquè ja et dic una cosa. A sobre, que com en caigui, m'he de comprar una altra, costa una pasta, eh? Cosa que els d'abans eren molt més baratos. Sí, sí. I gratuïts, perdona. Tens raó, tens raó, tens raó. En fi, estem parlant del mòbil. De fet, un gran pas per la humanitat, amb els mòbils i amb els missatges de text, gràcies als quals vam deixar de saber escriure, com... bueno, amb vol i una mica, no? També, perquè... No, i en castellà, en català i en tot llenguatge. O a Jordi, mira els tuits, si no. Moltes vegades com estan escrit. Sí, avui t'estàs carregant molt de... Estic d'indicatives, sí. Tens raó a treballar, això. Com que és arribar tard. Per això et dic, Jordi, que no m'estranya, que posin ara diccionaris incorporats als mòbils. Perquè a veure si la gent ho incorpora una mica més i aprena a escriure. De totes maneres, per si encara entenien poc amb els missatges i la mala escritura, apareix, suposo que a Quil Oriol em dirà alguna cosa al respectar, però apareix a internet, als nostres vides. Home, l'últim gran... L'últim gran invent... I que ha estat, també, clasificat per l'Associació Scientifica Britànica i el Departament d'Innovacions. L'últim gran invent, internet. En definitiva, és una nova forma de números de la cadira, i a l'abast de tothom, acaba de canviar la vida de milions de persones. Si no ets a internet, no existeixes, evidentment. I és que internet t'he acabat per tot i per a tothom. Un dels més famosos... Un dels més famosos és el senyor Google, qui s'ha pitat totes les respostes. Clar, que, tenint Google, aquí vol una enciclopèdia. Aquí vol la Wikipedia. I és així, amb internet els treballes de les escoles o a les universitats ja no es feien en grup. Mira, ara ho fas. Tu a casa... Fer-ho treballes en grup és l'opitja. I la relació amb les persones. El tracte humà. Una cosa és la curió, l'altra cosa és la feina, i l'altra cosa és relacionar-se amb les persones. No cal que ho facis tota l'hora. Mira, des que hi ha internet, ni feina, ni relacions, ni res de res, totes relacions a través d'un aparell. Tots relacions amb el teu telèfon mòbil. I no saps qui hi ha a l'altra banda. Però jo ara tinc amics i ens veiem regularment, a més, d'Estats Units, de França, i m'han tens del contacte. Vull dir, et conec a una altra nivea i ja està. T'obre possibilitats? Sí, però et fa perdre el cara a cara, el tu a tu. Home, com que no... Jo t'estic parlant amb els que estic a fora. I amb els de fora, sí, i amb els d'aquí? Has perdut... Amb els d'aquí, per exemple, el grup de l'institut... Ens veiem, gràcies a que tenim un grup de WhatsApp, i anem cada una vegada al mes. Jo crec que aquest contacte no s'hagués mantingut, sinó que s'ha estat per internet. Si haguéssim hagut de fer aquelles rondes de trucades... És una cosa que s'hauria diluït molt més. Però hi ha el contacte humà. No és el que et dic, una vegada al mes ens veiem, i jo crec que no ens veuríem una vegada al mes. Cristina, tu no has pogut, per la forma racional... Jo vaig intentar, ara, compensar l'Oriol per la força emocional. Aquí segur que l'Oriol... Oriol, hi ha el contacte humà. Respirar, olorar, si aquella persona aquell dia no s'ha dutxat, per exemple. Doncs tu i jo... Hi ha una emoticona per això, aquella caca... No, però és diferent. La emoticona no fa el poder que realment fa la persona que no s'ha dutxat. Això s'està perdent. No som robots, som persones, i som humans. Gràcies! Gràcies! Gràcies! En fi, alguna cosa més sobre internet, Cristina? Que només faltava això, Facebook, Twitter, MySpace, tenim de tot, Jordi. Quin nen, ara, no té alguna xarxa social a la que connectar-se i no relacionar-se amb els seus amics. Oriol, no sé si vas veure l'altre dia, TV3, la teva, la de tots... No, perquè m'ho pots relacionar amb gent. Sí, segur, segur. Perquè el dret a la carta ho pots trobar, perquè vam fer un 30 minuts especial que es deia Panjats a la xarxa, on parlaven de tota la gent que té Twitter, Facebook, Instagram... Van parlar amb persones que porten com 30.000 tweets a la seva vida, que fan una mitjana de 70 tweets al dia. I gent d'aquí, catalans, un reportatge del 30 minuts. I ahir vam fer el de Google, que no sé si el vas veure sobre el de la xarxa mundial, i el projecte del Google Books, que és el que volia escanejar tots els llibres del món, sense permís, dels drets d'autor, que ara estan amb litigi, hi ha un judici, de fan, i tot plegat. Oriol, te'l recomano, que aquesta portatge penso que t'agradarien. En fi, avui ens portes alguna cosa, Oriol? Sí, el mòbil. Mira, hi ha una diferència molt clara. Jo vinc amb els meus papers de tota la vida, i l'Oriol, aquí, amb el mòbil, sempre, amb tota la informació, i l'únic que és agafar un paper i un vol i anotar de tota la vida. Mira, si això ho has fet amb l'ordinador, que ho has impès amb l'ordinador, Cristina... Va, va, va, que home, tampoc no cal ser... Però he sentit el tacte del paper, Jordi. Va, va, calla, calla, calla. Vingui, com vulgui. La Cristina ve amb papers i l'Oriol ve amb el seu mòbil, on té les seves notícies apuntades. Avui, Oriol, de què ens vols parlar? Podríem començar de la xarxa d'espionat ja que estàs als Units, ja que estem amb coses dolentes i malignes. No, estem avui fent un debat. Sempre ens hauríem d'anar a la taula partint. En veritat, estava reivindicativa, Jordi, perquè me'n recordo que el primer dia que vaig arribar a la ràdio, l'Oriol em va dir vens aquí, a l'edat de Pica Pedra, amb el paper i el vol. Oh! M'estava donant unes claus i em diu... On vas amb el paper i el voli? Oh! Em recordes o no, Oriol? Potser, bueno, sona com jo, no sé... Eh, jo m'ho crec. De totes formes, veig que avui, Cristina, estàs fent un treball que el teu psicòleg... Ah, va, va, va, va, va, va. És d'inmai creixer-se'm a enganxar aquesta reivindicació de la Núria, fins i tot l'Oriol s'ha reivindicat avui, a l'edat de Pica Pedra. Imagina't, bueno, en fi, abans d'està llegint la Tercera Guerra Mundial, el locutoriu de la ràdio d'Esber, anem a repassar, efectivament, aquests casos d'espionatge que, justament, aprofitant, que estem parlant de tot plegat, i que Barack Obama està visitant a Europa, justament en aquests moments, a Berlín, rebuda per l'Àngela Merkel, que ha fet el discurs fa unes hores, Oriol, explica'ns una mica què ha passat. Aquesta és molt complicada, tot plegat, i, de fet, l'última notícia és que... Bueno, anem per aquí també, no? Es descobreix, arreu de que un treballador de la NSA ofiltre, que la NSA, l'Associació Nacional de Segurat d'Estats Units, té tota una xarxa muntada de la mà de les principals empreses americanes per espiar a usuaris, no? Entre elles, per exemple, a Google. Google, Facebook, Apple... Virtualment tothom. Exacte, i no només en Google, sinó que és més important, que també tenen, punxat, les xarxes de fibra òptica. Si tu ets un japonès i vols anar fins a Alemanya, envies un correu des d'un servidor japonès, a un servidor alemany, no va directe, és possible que passi per a Estats Units, perquè es busca el lloc més barat, o per on arribar, no el camí més curt, en aquests cables de fibra òptica, i com a Estats Units, la xarxa més potent, i aquestes coses passen per a Estats Units, moltes, encara que no sigui un camí... La majoria, segurament, no? Sí, gran part del trànsit d'internet passa per allà. Què significa aquesta notícia? Que virtualment, bueno, Estats Units té tothom controlat, i té aquesta xarxa funcionant, i, a més, la notícia també és que les companyies americanes estan col·laborant, i llavors comencen a sortir una sèrie d'optes. Els americans estan sent espiats, i l'americat també està espiant. Perdona, jo després d'escoltar aquestes notícies, la conclusió que ha arribat, que hi ha a la servia, és que tothom s'espia, tothom s'espia. Exacte, a les hores, Estats Units diu, no, només espia amb estrangers, i per espiar una ciutat americana, encara hem de passar per un jutge, i hem de passar per el de les... per reglant. Ah, molt bé, o sigui, arreglant-ho, eh? Exacte, però de fet, avui mateix, a Obama, a Berlín, ha dit que no, que els europeus ho hem estat tranquils. Sí, bueno, ja us hagués espiat. Vull dir què esteu fent amb això. Que no ho sabrem tot clar, és espionatge, vull dir, no ho desclassificaran tot, i ens diran què estan fent. Però això està passant. Em va lligat, per exemple, tots els Windows, tots, des del Windows 95, tenen una porta de cera, també, per la NSA, és públic, això, no és cap conspiració. Són coses que donen molts anys de suspiten, i després s'acaben confirmant o no. Això t'anava a dir que ja també fa molts anys que tot això ho sabem. Jo també tinc la sensació que tampoc no descobrim res, no? Tot el que posem a internet està a l'abast de tothom. És a dir, els nostres mails, encara que ens pensem que no, també tota la informació... La cosa és que el procés és diferent, és la sempre. Vull dir, si tu et detenen, perquè creuen que has fet algun delicte, llavors va anar un jutge i dona un permís per anar a Google, i dir Google, em pots donar els correus del Jordi, doncs saps que aquests correus estan allà, i no els tens tu a casa ni els pots cremar. Però que tinguin la NSA servidors dedicats a les instal·lacions de Google, a les instal·lacions de Facebook, vull dir, que estan. Que Google i Facebook simplement els han d'obrir la porta, i no poden fer res, perquè... És com un concepte i farem, no? No, aquí no hi ha legalitat de permís ni res. Això és una mica com a l'oeste, no? Sí. Arriba d'allà i dius, escolta, passa amb tot el que sàpigues d'aquest usuari o aquesta persona, i sense haver de demanar ni cap mena de permís al jutge, ni cap ordre, de cap judicial, de cap mena, doncs la tenen. Clar, és així. El que passa és que a partir d'ara això s'intentarà regular, perquè és molt difícil, no? Mira, pitjor, el que passa és que al moment... El que sí que té internet és que sí que hi ha una sèrie de llocs que sí que et poden garantir i tu pots saber que hi ha certes coses que no passen, que no passen. Llavors, això ja és l'usuari. Jo crec que aquí s'ha de fer una feina de que l'usuari sàpiga el que està venjant a internet, aquí està donant aquesta informació, i si no vol donar certa informació, com ho ha de fer, no? Llavors, per exemple, ara aquests dies s'han disparat algunes estadístiques, s'han disparat la venta de la novel·la de George Owell, que era el 1984. Exacte, s'ha disparat a un 10.000% de les ventes. 10.000%, eh? És curiós, perquè ara és la novel·la que explica, i també la pel·lícula, que al futur estarem tots governats per un nen exacte, eh? Que estarà fora del nostre past, i que serà una presó. Bueno, una mica la informació és poder, que cada vegada, clar, hi ha més accessibilitat, i cada vegada és més probable. En fi, Oriol, no sé si vols rematar-ho, abans de passar a la Núria? Bueno, ja en vull dir, com a usuari, tu pots buscar serveis que saps que estan fora de l'accés despionat. Però clar, això... El 100% és complicat, eh? Tira molt bonic, això t'anava a dir, però és que realment jo hi ha un fill de res. No, però hi ha coses a les que sí que et pots fer. Per exemple? O sigui, hi ha un mega-blog, per exemple, que és un cas famós, ara ho veurà el seu servei mega, i tot el que puja a la mega, és un gestò de fitxes, vull dir, de moment, ja et traurà més coses, però si tu volguessis pujar fotos, i t'han dit les en el núvol, podries pujar-les aquí, i l'encryptació és a nivell de client, i tot això és que ho digui. Vull dir, tot és que ho digui, he ensenyat les seves cartes, i sí que és cert que la NSA podria aplicar la seva porta i accedir als servidors, però no podrien llegir les teves... No podrien veure res del que... Vull dir... És una manera? I hi ha maneres, també hi ha una altra. Doncs jo m'he fet un corró d'Àndex, que és algú del rus, segur que a Rússia no deixen que la NSA estigui tenint servidors d'allà. Ara potser hi ha el Kremlin, però, bueno... Però llavors, esclar, llegim rus, i jo vaig una mica... No, home, hi ha d'anar a extreversió en l'ESA, igual que Google de versió russa. Molt bé. Oriol, moltes gràcies. No marxis, perquè tenia a nosaltres la Núria Salvador. Avui per telèfon, última secció de temporada de la Núria. Bona tarda. Bona tarda, Jordi. Hola, bona tarda. Hola, què et passa? Com estàs? Fet tocana, eh? Tocana. Eh, però per què? Ja estem... Tocana, presentament, pel que has dit, que és l'últim dia, estic trista... No hi vull venir, no ensenya el de protestes, i no perquè no m'agraden les despertines. Ja, ja, ja. Tu ets molt teatrera i molt cuentista. No, Jordi, mira, et seré sincera que la millor secció de tot el programa se'n vagi. A mi em segueixo per vosaltres, oi? Ja. Tots els col·laboradors teniu la mateixa sensació que la vostra secció... és la millor, cosa que a mi m'agrada, perquè així... us penseu que sí, que sou els millors. Jo no taràs a les audiències, Jordi, el temps ho posa tot el seu lloc. Amb les estadístiques del podcast, de la penya del Morro, a partir d'ara, crec que el contrari, que pujarà més que mai. De dues formes... Oh, Cristina! Què? Home, jo crec que no serà el mateix sense les reivindicacions de la Núria. A veure, un moment, a veure. Jo li jo ens he reivindicat. A veure, per un moment, per un moment. Aquí què feu, aquí feu amiguites, ara? Jo li dic una cosa a la Núria, i la Núria... Cristina, Cristina, porfi, porfi, que m'ha dit això. El profe. Una mica xivata, una mica xivata. Home, però sí que ho estava sentint, Jordi. No, però és la màgia de la ràdio. En fi, avui, Núria, de què vols parlar? De coses, com sempre. Per què abans d'arreus, deixeu-me dir que la meva ciutat reus... torna a ser notícia a nivell mundial? Sí, ja ho hem llegit. A veure, què ha passat, ara? Doncs mira, que hem fet els rècords guines del mojito més gros de tot el planeta Terra. Bravo! 2.300 litres que ha superat la marca registrada l'any passat a Itàlia. Això havia de ser arreus, justament, no? Dones la Núria. El cap de setmana de passat, en anterior, va ser la festa de la Pira del Vi. Aquest hem fet el mojito més gran del món, d'aquí poc serà el festival de la Cervesa, i n'hem fet. Per què no feu alguna cosa útil per a la humanitat? Vull preguntar sobre el mojito. És una persona a la precisíssima ciutat d'arreus, perquè pugueu disfrutar dels mil i més encans dels quarts disposats. Sí, com a exemple, mojitos, gegants, a tu tipus... I llavors anaven empallades per veure'ls tots en el mateix got. Hi havia una canya gegant... Exacte. I a les hores ens ho van anar repartint, a tots els hores... Però no, la nit, entre les 12 i les dues... A la, o sigui, a sobre allà, justament abans de dinar, per anar fins. Bueno, el que no passi reus no passa en lloc de Catalunya. És una mica la conclusió que reus... Són una mica bèsties de reus, no? M'ho sembla a mi. Perdona, el carnaestolt és aquell que veu fer amb els pits... amb el cartell de l'espit. Després l'acori, que és un regidor vestit del bisbès. Les reus sou especials, què us passa? Són especials però positiuament. A més del cartell de Carnaval es va treure i simplement el que volia dir. És que aquesta beguda l'hem fet arreu fent el record Guinness. I també començarem parlant de begudes a la meva secció, digue-li com vulguis. Bueno, a veure, avui parlem de begudes... No, no, mai parlem d'un final concret, Jordi, a veure si ho enteneu. És que jo sempre porto tot l'any intentant etiquetar aquesta secció i posar-li un títol a cada dimecres, però no hi ha manera. A veure, precisament per això vaig dir que el títol digue-li com vulguis. Clar, si no ho hem aconseguit durant tot l'any, tampoc ho aconseguirem ara. Si no ho haguem aconseguit tu mateix, digue-li com vulguis, i després hi aniré parlant de coses interessants pels nostres ullets. A veure, avui, primera notícia. De què vols parlar? Una miqueta amb el tema de les begudes, que de vegades ens estem trobant més, que amb els smartphones... La imatge típica de quan anem a un bar, estem amb el grup de nics i tothom està amb els dos ulls quilxats allà, a l'altre del mòbil amb les mans ocupades. Sí senyora. Sí senyora. Doncs tot el que hi ha, com dius?Sí senyora. Perfecte. Doncs hi ha un bar que ha utilitzat un mètode infalible perquè la gent no pugui utilitzar el telèfon mòbil mentre està prenent un cafè. Que és robar-lo a l'entrada?No. El secret està en la manera de fer la tasa del cafè. Li han tret una part del cul de manera que, si no, si no ho subjectes, almenys amb una mà, el cafè cauria. Ah, molt bé. Per tant, no pots tenir la mà lliure, no? Per tant, has de tenir les dues mans ocupades. Exacte. Es diu offline glass. I això serviria una mica per evitar el que està passant cada vegada més, que en comptes de fer cas de la gent que tenim el nostre entorn, fem cas d'aquí i tenim la xarxa. Tu ets molt llesta, però, escolta, aquí a l'estuvi número 1 hi ha gent més llesta, com la Cristina, per exemple, i amb una mà pot utilitzar el mòbil, també. Cert. No pots fer-ho. Però... No amb la mateixa dedicació, probablement. Això és veritat. T'hi agafaries més i com s'etcaia el cafè a sobre... La tasa pensava que regabia les dues mans. No, no, una. Amb l'altra la tens lliure. El que passa és que no s'aguanta mai, de forma sola, a sobre de taula. Però és el que diem. Amb l'altra mà sí que pots agafar el mòbil. Depèn de qui mòbil tingui, perquè ara som més grans. Exacte. Per exemple, és bastant més complicat i d'altres models. De moment, aquí ets una manera d'innovar el sistema que s'està aplicant. L'Oriol, perdona, perdona. Silència a les ales. Silència a les ales? Senyorida, l'Oriol no està d'acord amb aquesta precisió. Amb les Google Glass, ara ja no... Amb les Google Glasses. Això ja no serà de problema. Les tasas de cafè sempre van per darrere. En fi, més coses, Núria. En fi, aquesta era una manera d'explicar que ja que les persones no deixen el mòbil t'impusa una norma perquè la gent el pogués apartar. Una altra cosa que tampoc acostuma a fer la gent, moltes vegades és despertar-se a la primera que són el despertador. Sí? Això ho fa a tothom. Això ho fa a tothom, eh? Això ho fa a tothom, eh? Sabe allà els 5 minuts, aquells després, que jo fins a 4... Llavors, se m'apaga l'alarma i la veig de tornar a programar, mig dormit, al cap de 10 minuts més. Això passa a tothom. Exacte. Doncs perquè això no succeixi, perquè hi ha molta gent, que sé seines reals i importants, que en aquests temps i sort han creat un nou despertador en el qual tu hi introduïixes billets. Pots escollir la quantitat. El fet és que, si a la primera trocada tu no ho atures, aquest billet es va desprosant amb mini trossets. Per tant, fa molt de mal, i segurament doncs la persona de propietaris desperta a la primera. Però no és un billet de veritat. És un billet... Clar, és de pensar paper. No, no. És un billet virtual. Aquest de pau no és teu, de veritat. No, no, no. És real. És com una màquina d'aquelles de tritura en document. És real, és real. La gent que et vol despertar a la primera i no té prou motivació per fer-ho a les altres... A veure, no m'enganyeu, no m'enganyeu. Però no serveix perquè tu, tu eres el despertador i continues dormint. Clar, per exemple, tu enganyes la màquina, no? Què és un altre d'aquestes, eh? Ah, sí? No ho digues tu. No, no, no. Per exemple, perdona, voldria dir una cosa. Bueno, va, parlo ja. Jo el que volia dir és que hi ha l'aplicació... Aquesta aplicació ha d'anar lligada al número de compte de la teva tarjeta. No, però és una aplicació, és un despertador. A veure, escolta-me bé. Aquest despertador, si no la tu presentes 10 segons d'esperança, un billet que tu has introduït allà. De manera que si tu et vol despertar, només cal que facis una cosa. Tant senzilla com d'esplacar aquest despertador, més lluny del llit, t'has d'obligat. Perdona, és que pensava que era... És que jo tenia el rellotge de l'arma del mòbil. Pensava que estaven parlant d'una aplicació. Sí, hi ha una que et diu... Sona, llavors et diu treure el despertador, és gratis. O 5 minuts més i és 1 euro o 2. Ah, ja estàs de pagar? Clar, i si no, no calla. Ara, ja estàs de plena... Doncs 5 minuts, 5 minuts, 5 minuts, al final pots fer una bata, eh? Però al matí, a mi em preocupa. Però on va tot això? A l'empresa beneficiària. Que s'ha inventat, no? Doncs mira, més un euro hem fet aquest, eh? Ja t'ho dic ara. És de ningú, l'Elina. El temps és or, si perds el temps és la ruïna. Ja, molt bé, molt bé, molt bé. Escolta, Núria, acabem ja amb una última notícia d'aquestes rares que portes al programa sempre. Pensa que és l'última temporada. Per tant, ha de ser un nivell força més alt que la mitjana. Simplement, he pensat amb les persones que més estimo, que en aquest cas són els meus estimants ullents. Passem a parlar-nosaltres, que estem aquí a l'estudio. També sou ullents, m'esteu escoltant, oi? Sí, una mica sí. Correcte. Doncs volia dir a les persones que se'n vagin de vacances, que tinguin aquesta sort, que si volen ser feliços, vagin al país més feliç del món, que és Austràlia, sinó en segona posició tenim a Suecia i en tercera, al Canadà. Espanya està en el número 20, però si podeu, senyora i senyors, margeu, encara que sigui a la muntanya, fos un pícnic i desconecteu. Una mica. Molt bé, Núria, véns a escoltar. Amb aquesta notícia, que estarà molt encantada l'agent de l'Ajuntament, de mobilitat internacional. Justament ara, d'aquí 6 minuts, hi ha una xerrada al Casal de Joves. Per gent que vulgui marxar a l'exterior, acabem la secció. A l'exterior de l'interior. Núria, moltes gràcies, que vagi bé. I que tinguis un bon estiu. Bona tarda. Moltes gràcies, però viurem moltes emocions per explicar-vos. Sí, el setembre es torna a veure. El setembre es torna a veure... Oh, no. Vinga, adéu. Gràcies, Jordi. En sentim el setembre. Que vagi bé, adéu, adéu. Adéu, Núria. Acabem el programa, Cristian, el millor de la penya del morro. La manera de connectar seccions en aquesta segona hora. Ah, sí? Estàs molt bé, eh? Improvitat, tot, eh? En fi, agraï tota la gent que ha fet possible la penya del morro d'avui amb la Carme Verdoia de la Qualitat Sant Justenca, el Pau Marcos i l'Anna Rubira, l'espai de carretera reial parlant de Sant Feliu i desplugues del Llobregat, allà del nostre municipi, el Suburbis. I també, el Oriol Jiménez, Oriol, gràcies, una setmana més. Que vagi bé. I la setmana vinent. I també la Núria Salvador, el seu espai, digue-li com vulguis. I el Twitter i el Facebook del programa, la col·laboració, més que especial, de la Cristina Vargas. Cristina, fins demà. Adéu, fins demà. I qui us ha parlat, Jordi Domena. Correixem ara amb l'informatiu Vesta i la Carme Verdoia del capdavant. Un programa que jo no em perdo mai. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Per seguida, actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Bona tarda, són les set del vespre. Comencem una nova edició del Sant Just Notícies d'avui, dimecres 19 de juny. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre. L'Ajuntament modifica la General Metropolità, que inclou que en Gynastaia el passeig segre era tal i com avança la Vall d'Avers. Aquest més, un grup de veïns reivindicava canvis en el pla inicial que contemplava fer un edifici de pisos lliures de 17 metres d'alçada al costat del Xiringuito del passeig segre, ara l'edifici finalment farà la meitat. Amb aquesta notició, obrim l'edició avui i resumim altres informacions destacades en titulars. Avui hi haurà una xerrada al Casal de Joves, que donarà a conèixer els obs...