La Penya del Morro
Més d'una vintena de col·laboradors parlen cada tarda de les coses que passen a Sant Just i a l'Univers. Menció de Qualitat als Premis Ràdio Associació de Catalunya 2011.
Subscriu-te al podcast
#293 - La Penya del Morro del 20/6/2013
la setge i arrenjament s'estan duent a terme a través de Prodisca, un col·lectiu que treballa en persones amb risc d'exclusió social. Amb un pressupost de 25.000 euros, els treballs ja estan previst que finalitzin a la tardor, tot i que durant l'estiu s'aturaran pel risc d'incendis. Anton Vallvé és el director del paratge natural de Poblet. Aquest camí forma part de dos camins ramaders, un dels eixos principals de Catalunya, i això és el que hem fet, que el s'havia de donar-li un caire turístic de senderisme per donar a conèixer el paratge. El projecte també compta amb la col·laboració d'altres col·lectius de la Comarca, com un grup de joves que, a través d'un camp de treball organitzat per l'oficina jove de la Conca, farà treballs de neteja durant la primera quinzena de juliol. Bona tarda, us parla David Amador. El jugador del Barça Leo Messi ha estat imputat per frau fiscal, el jutjat d'instrucció número 3 de gavà acordat avui a Etmetra Tràmit, la Carella presentada per la Fiscalia contra Messi i el seu parà Jorge, per 3 presumptes delictes contra l'Isenda Pública, referits als impostos sobre la renda dels exercicis 2007-2008 i 2009. La magistrada ha citat els dos carallats el pròxim 17 de setembre per prendre-los d'aclaració. D'altra banda, recordem el Girona Hora de remuntar dissabte l'1-0 en contra de l'Almeria, la nada a promocer descents a primera. L'Espanya l'hauria estat presentat el segon reforç per a la pròxima temporada. És el Terrasen, a Abram González, un mig campista de 27 anys que arriba procedent de l'Alcorconi, que afirmarà per 3 temporades. I el defense del Barç Andreu Fontàz, està molt a prop del Celta dirigit per Luís Enrique, que ha jugat cedit al Mallorca. En directe, a matí en disdessenyós d'Esvern, el 98.1 de l'AFM, i a tothom através de radio.esvern.com, va ser el 98.1 de l'esvern. El 98.1 de l'esvern era el 98.1 d'esvern. El 98.1 de l'esvern era el 98.1 de l'esvern. En directe, a Matí en disdessenyós d'Esvern, el 98.1 de l'AFM, Des de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro. Bona tarda, senjús. Com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de ràdio d'Esvern. Us parlo i ho saluda Jordi Domena. Gràcies. No, de veritat, gràcies. Des d'ara i fins la set del vespre, això és La penya del morro. Bona tarda i benvinguts al programa. Saludem a l'equip habitual de la penya del morro, el capdavant de l'actualitat senjús. Carme Verdo i Hola Carme, bona tarda. Hola, què tal, Jordi? Bona tarda. Bé, preparant tot, m'imagino, a la renecció dels serveis informatius. Traiem fum, un no parar. Doncs, afegiuament, Jordi, estem acabant d'ultimar les notícies de senjús i la veritat és que la cosa promet moltíssim. Fins ara mateix. Gràcies, Carme. Fins ara. D'acord. Carme, sent una veu per aquí. Per qui crea? La tòntica Carme Verdo. Hola, Carme, què estàs fent? Escriu que no és una anècdota. Home, ara la volem saber tot. L'anècdota de Carme Verdo. Què deies? Em va enviar un correu per error. Em va enviar una persona. Em va enviar una altra persona. Quin drama, no? Una persona que no conec l'inviat. Però com pot ser això? Els mails, normalment... Sí, perquè jo estava fent-me el mòbil i li vaig sortir directament l'adreça. Dic, bueno, no m'hi conec un home. I llavors després he descobert que, clar... Oh, no era aquesta persona. Era un missatge amorós. No, però d'una reserva i coses així. Ah, d'una reserva... És veritat, amb aquest desconegut ara et pots fer molt mal. No, ara li miro un email. Potser d'aquí sóc alguna cosa. Sí, que aquestes coses mai se sap. Avui al programa també repassarem amb la Júlia Atmella, algunes activitats que fan els joves un cop han acabat la selectivitat, perquè ella és una d'aquestes 38.000 persones que ho han fet fa pocs dies. Què he fet durant aquest estiu? A més també tindrem la Rosé Arcs per parlar de gossos, avui en especial l'atenció al Sant Joan. I a la segona hora, els guunis de Sant Just, que avui ens conviden el Dani Martínez i el Joan Cirivella, a les responsables de l'ONG Just Solidari. Avui entrevistarem el programa Un Cantautor, que ha triat el seu primer album. Es diu Senyor Smith i és el Carles Serres. A l'Apenya del Morro, bona tarda i benvinguts al programa. Comencem repassant els trending tòpics de la jornada d'avui amb la Cristina Vargas, que també la saludem Cristina, bona tarda. El programa Una Tarda Més, que tu poses el Twitter i el Facebook del programa. De tant en tant, no? Quan et ve de gust, fa que sí, amb la llibertat absoluta. Bé, doncs, efectivament, parlem del més comentat de Twitter. Avui, per exemple, el CO, que és el centre d'estudis d'opinió de la Generalitat. Perquè avui s'han conegut les dades del darrer baròmetre. Diu que el 56,6% dels catalans votarien a favor de la independència en un eventual referèndum d'un dato de determinació, mentre que el 23,4% ho faria en contra i un 15,3% no acudiria a les urnes. Pel que fa als partits votarien a favor el 94% de la CUP, el 94% de la gent que vota també a Esquerra Republicana, el 78% de la gent que vota a Convergència també votaria per la independència, el 43% de la gent que vota a iniciativa votaria també per la independència de Catalunya, el 22% del PSC, el 4,5% del PP i el 2,6% de Ciutadans. És curiós que el PP i Ciutadans, per exemple, hi hagi gent que votaria PP i Ciutadans i també votaria per la independència de Catalunya. Cristina, què comenta la gent a Twitter sobre aquest segon baròmetre del CO? Cristina, en segura, diu, m'has d'estar buscant alguna cita del llibre de Churchill que té a la teva toleta de nit que l'ajudi a interpretar amb èpica els resultats del CO. El CO només un 3,8% dels catalans no sap què farà en el referèndum. Ho tenen més clar que alguns partits parlamentaris, oi? I acabem amb la reflexió de la Mariona, que diu les enquestes tot i agafar-se amb pinces des del 25 de novembre, donant una perspectiva del context social, que de cop s'amplia més el sí. Bé, atenció, perquè també avui he sigut en dintòpic, Blessa, Miguel Blessa, perquè l'Audiència Provincial de Madrid ha anul·lat la robertura de la causa contra l'expresident de Caja Madrid, que en queda anul·lada la investigació contra Miguel Blessa, cosa que suposaria la seva llibertat. M'imagino que la gent indignada a Twitter, per aquest cas. Cristina, o no? Sí, sí, sí, sí. La majoria de comentaris s'hi ha d'alegri. Comencem amb el Miguel Ángel Ravilla, que diu que l'Audiència de Madrid ha anul·lat tot el procés del jutge Elpidio contra Blessa. Es veia venir, aquest li queden poques hores de presó. I la infanta ha venut 13 finques, però era un error dissenda. La justícia és igual per a tots. I acabem amb l'opinió del Víctor González, que diu que entre la infanta i Blessa la fiscalia està demostrant que no defenen els cinturessos dels ciutadans. Molt bé, Cristina, moltes gràcies. Més tèndins tòpics a la segona hora del programa. Repassem ara l'actualitat s'enjustem, que avui comencem parlant de la cadena humana de l'11 de setembre, que està preparant l'Assemblea Nacional de Catalunya. I atenció, perquè passarà per Sant Jordes Bern. Aquesta cadena humana, que travessarà el país de nord a sud i de sud a nord, vol reivindicar la independència de Catalunya, i travessarà el país com anirem de punta a punta allà de 400 quilòmetres. A més, començarà a les 17 hores i 14 minuts. Com volem dir, ho pilleu o no? No, a les 17 hores i 14 hores. La pregunta és, s'acabarà a les 24 hores? Ah! Oh! Bé, Carme, perdó i no sabem si era la cadena humana, però, com a mínim, té més informació. Carme, què no expliques? Doncs que la distància d'aquests 300 quilòmetres és l'acabar del pertús a l'Empordà i al Canal, al Montseà, i s'enjust és un dels 86 municipis per on passarà. Com també ho farà per municipis veïns, com a esplorari Sant Feliu, per fer la carretera nacional 340. O sigui, que passarà per davant del Walden i fins al pont desplugues, que és una mica la part de Sant Just. Curiós. Per dissenyar aquesta acció, l'NC és inspirat en l'anomenada Via Bàltica, que és una cadena de 680 quilòmetres que va travessar els 3 veïnsos bàltics Estònia, La Tònia i Lituània. Es va fer l'any 89 per demanar la independència de l'antiga Unió Soviètica. Per tant, passarà per 3 capitals de Catalunya, i també per Barcelona i Tarragona. Lleida, no. Lleida perveria la primera línia de tot plegat. No sé ben bé com ha anat la decisió. No, no, és la Via Catalana, que es diu això que dic tu. Segueix la ruta que es fa dir Via Catalana. Això ho explica en un... No, jo només he dit per això que està inspirat en la Via Bàltica. Sí, sí, sí. Però que la Via Catalana és com es fa dir des del pertun sense el canal. Ah, ja està? Sí, sí, sí. Ja anirem parlant. Llevis, que estava sàvi. Clar, a veure què passa, perquè hi ha molta gent que pensa que això... No, ja anirem parlant en l'Assemblea. No funcionarà, hi ha gent que pensa que això no funcionarà gens. Home, s'ha de ser colla, eh? En fi, passem ara a un altre punt de Sant Just, perquè aquest vespre s'inaguren dues exposicions al nostre municipi. No sé què rius, perquè això és cultura. Cultura, és música de la Índia. D'una banda, una mostra fotogràfica sobre l'Índia al casal de joves de Sant Just. Carme, que no sabem si ha estat a l'Índia o no, també té més informació. Ara ja ho sabem. Jo tampoc, però també són els únics del món que no hem estat a l'Índia. Perquè, noi, tothom qui parlo ha estat en aquest país. I tothom sempre ha tornat a canviar i amb penjols, amb penjols al coll. Carme, explica-me més coses sobre la exposició fotogràfica sobre l'Índia al casal de joves. La mostra d'estitula Índia al somriure de l'espiritualitat, i els autors són... Somriure, no riure. No, és que fes-te un somriure. Fes-te una... T'has anul·lat, t'has anul·lat... Fes-te un somriure, en canvi, un riure és... Per exemple. Els autors són Elisabet, Elisai, Gavir, Pérez, dos joves... Està rient, tu, ara, per exemple. M'han fet riure. Que han decidit muntar la renda d'un viatge que vam fer a l'Índia. I avui hi seran, aquesta projecció... Ah, no, aquesta exposició de fotos... Projecció, projecció, digue-li, projecció... No, perquè ens aniran una projecció feta a partir de fotos. Serà a la set i ara col·loquia, també. Si es interessen a l'Índia potser pot ser una bona oportunitat. Doncs mira, la idea és que sí. Per cert, nosaltres també, com a homenatge a aquesta... Mostra, tenim diferents riures de la gent de la ràdio. Per exemple, tenim el riure de Carme Verdoí. Queda la riura de Carme Verdoí. Aquesta del principi, com un cavall, es porta allà. Serà que m'ho fegui el principi. Podré dur a escoltar Carme Verdoí rient. També tenim, per exemple, el riure del senyor Benito, el riure del programa, sí. Molt natural. Sí, molt natural. L'art, que s'ho fa allà. No, el riure, que s'ho feia allà. També, directament, del programa de Sardanes, de Ràdio Desbert, Toni Fuentes, que riu així. És un riure més telefònic. I ja, per acabar, també tenim el riure de Pep Quintana, que aquest any no col·laboren cap programa a la ràdio. Com que no? Fa un programa ell. Musica coral. I, a part, és col·laborador del Justa de la Fusta. Ah, és col·laborador del Justa de la Fusta. Es diu ja, ja. Ja, ja, ja, molt bé. I després tenim un meu, que no sé si val la pena posar-lo, però potser la gent no sap si l'estic fent ara. A veure. Estarem molt natural, eh. M'agradaria riure, eh. Si voleu enviar-nos el vostre riure, podeu fer-ho. www.alumnat.com Hem dit que hi havia dues exposicions que s'inauguraven avui a Sant Jus. Una era aquesta mostra fotogràfica sobre l'Índia, el que és el de Joves, i l'altra, que ens ocupa ara, és la mostra dels treballs de l'alumnat dels cursos municipals d'Artsplàstiques al celler de Can Gynasta. Carme Verdoit, tens més informació. Tot i que no sabem si has participat als cursos municipals als plàstiques. No, tampoc. Serà els quarts d'avui d'aquesta inauguració. No sé si s'ha d'apuntar amb la presència dels alumnes i professorat dels cursos. I la mostra és que ara, fins al dia 6 d'agost, i totes les disciplines han treballat les seves matèries centrades en el treball del color blanc i de què representa. Representa pureza, representa virginitat, representa coses boniques, no? O pot ser presentada, també coses negatives. El color, també, però el color blanc representa virginitat, també. Sí, tranquilitat, no? Per què penses que les noies van de blanc? Perquè se suposa, avui en dia no. De veritat, era l'origen, no suposa. L'origen era que eren castes i ningú els havia posat la mà a sobre. Avui en dia sembla que això no tinc les estadístiques a mà, però crec que ja no és així. Home, seria estrany, no? Seria estrany i curiós. Alguna pot haver-hi, no? Alguna pot haver-hi. I acabem, que tens pressa, Carme? Ui, ui, una tu, sí, sí. Acabem, que anem ràpidament comentant que el trambaix allarga avui el seu horari fins les dues de la matinada, l'Intents Diagonal. Afectivament, és la primera shopping night de la Diagonal de Barcelona. Carme Verdo, no sabem si és pija, però té metinformació del tema. Bé, sí que ho sabem, si ho és. Carme, explica... Si ho és? Que no ho és. Carme, no em fa dis. No em fa dis. Acabem amb aquesta notícia. Es farà des de les 8 del vespre, fins les dues de la matinada, entre els carrers Joan Güell i Intentsa, i participa en els dos centres comercials de la zona, que són L'Illa i Pedral Besenta. Ah, molt bé. Ja he passat jo avui. I el carril lateral anem amb compte i no l'agafeu, perquè el carril bus... I amb busos increïbles allà. I he vist que també tenien a la vorera un escenari. Des que t'anava a dir que s'ambientarà el carrer, faran activitats per entretenir els vianants, i ens sembla que m'han comentat que aquest lateral està tallat entre Joan Güell i Intentsa. Llavors, què passarà abans que... O perquè ho expliquem, perquè si algú té ganes d'anar-hi, o simplement està versant en aquesta nit i vol tornar-se'n just, que sabia que pot agafar el tram fins les dues de la matinada, cosa que no passa als dijous, que és un servei per facilitar la tornada de casa en transport públic, i, a més, si aneu a aquest esdeveniment i compreu alguna cosa, es veu que els centres comercials, tant L'Illa com Pedral Besenta, regalen una tarjeta amb dos billets, a tothom que vagi al punt d'atenció i presenti un tiquet de compra. Molt bé, doncs depèn de com et pots sortir més econòmica que la teva. Jo he pensat. O sigui, que no és mai idea. Vas a comprar una gominola, per exemple. No, jo és el que faria, ojo, compres un ciclet, d'aquests... Qualsevol cosa, no. Home, evidentment, cinc cèntims, i amb això tens dos billets. No, no crec, deu haver-hi un esterisc, no? Un mínim, o alguna cosa. En fi, Carme, moltíssimes gràcies. Que vagi molt bé. Recordeu que tenim una informació de Sant Just ara mateix. A partir de la set, els anjos notícies, edició, vespre. Bona tarda, Carme. 5 i 20, continueu a la penya del Morro. De quin moment ens visitarà la Júlia etmella per parlar de què poden fer els joves un cop han acabat la selectivitat aquest estiu. A la penya del Morro. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de quatre a cinc de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. El condensador de fluxo. El condensador de fluxo. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a ràdio d'Esvern. S'ho agostin arribes, sop del graner de Sant Just, per la penya del Morro o del Morro. De ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i agraïns-hi aquesta feina. Hola, penya del Morro, sóc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adeu. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. Doncs aquí estem després de la publicitat per parlar amb la Júlia etmella. Júlia, bona tarda. Bona nit. La veritat és que és el que es va fer a la Júlia. Fas acabat els examens, la selectivitat i es felicitats. Avui parlarem de què podem fer durant aquestes vacances per aquests 40.000 jobes de Catalunya. Què heu acabat la selectivitat? Sol, platja, anar a prendre alguna cosa amb les amics. Són una mica les tardes de Júlia etmella. Mentre el dijous, que ve aquí a la ràdio, des que ha acabat la selectivitat. Avui, però, no has vingut sola? No, no, he vingut amb la Sèlia. Hola, Sèlia, bona tarda. Hola. Ja vam venir aquí un dia explicant-nos el que volia, parlant... A veure, ara m'equivocaré, eh? De futbol? Sí, sí. De futbol fa venir? Sí. Molt bé, Sèlia, benvingut al programa de nou. I, Júlia, com estàs vivint aquesta setmana postselectivitat? És com si ja haguessis ferit i estiguéssim ja. Qual? Sí. Què estàs fent, aquests dies? Perquè, clar, hem anat seguint durant aquestes últimes setmanes els teus nervis i tot plegat, com si fos un reality-teu. I ara volem saber, després de la selectivitat, com et sents, ja, amb el sol. És un descans, ara. Tot el dia a la platja, abans amics, sense fer res. Oh, quina ràbia! Fins a obrir-ne el llibre, els llibres els tinc a l'arremària, ara. Ara és aquella feliçita. Doncs, Júlia, tu diràs de què vols parlar i, sobretot, que recomanes els joves com tu, que ja han acabat tot plegat i ara tenen tot de coses. Mira, mira, com saps? Fantàstic! Tot la Júlia, allà, a d'al d'un valer, sí, ballant i va bé en sorpeses. Sense alcohol, sense alcohol, eh? Sí, sobre tot, ara tot. Júlia, primera activitat, en quin recomanes? Doncs comencem amb un concert que pot ser interessant. Doncs parlem amb els amics. I és el concert de The Luminers. The Luminers? Sí. Quin dia és aquest concert? És el dia 10 de juliol i es fa a la sala resmetada de Barcelona. I és aquest grup que s'ha ficat ara de moda. Jo no l'havia sentit mai fins aquest any. Ara fa poc, no? La Celia és una dona experta, no? Celia, d'aquest grup, o no? No, no, sí, esperta, no, simplement que m'agrada. I és una mica com... amb uns françons, no? Així que estic escoltant una mica de fons. Ara està tot de moda, em plena així. Amb violí, celta, una mica així, folc... A veure com són, The Luminers? Oh, que bonic. Oh, que bonic. Sí que fa molt d'estiu, és veritat. I... i d'amor d'estiu, també. Falta un o que canti, Jordi? La Celia ha dit que es cantava, eh? Sí, Celia, vols cantar? És que la Cristina sempre està com... té lloc que vol que tothom cantis. Ara que me l'estiu, i canta tu. És que no me la sé. No, no, és la veritat, eh? Ara li fiquem una, perquè... Doncs això és el concert de The Luminers a la sala de resmeters el dia 10 de juliol, no? Exactament. Molt bé. I parlant de música, doncs una bona proposta, ja, aquí, tocat-tocant... És el 17 de 22. Festa Fly GFM. Ah. La de Marina a Barcelona. Ah. I els DJs són els presentadors de ràdio, el Marcel Ventura i el Jordi Bellis, que són els de Fly GFM, els presentadors. I això serà, et dius, el 17 de 22 de juny? El 17 de 22. Ah. Això per donar-ho tota la nit, allà... A les festes de la Marina a Barcelona? A Barcelona. Això... on deu ser això? Per Marina, no? Sí. Dic jo? Sí, sí, sí. Per allà. Per allà, no? No. Perquè vos vaig sentir la ràdio i deies una franca, cantonada amb, no sé, carrer del foc o alguna cosa així. I aquests són els de... Fly GFM. Fly GFM, va. I després, de mà a la nit, aquí al costat de Sant Joan d'Espi, els de Flashback, és a dir, és la mateixa cadena aquesta. Perquè tens poca competència. No, és de la mateixa cadena. És el grup Flash, que té la Flashback i la Flash-FM. I la Flashback, doncs, a Sant Joan d'Espi i de mà, de mà mateix. Això que sona, que és Britney Spears, Till the Wall, ends. I la Flashback. Això que és més de Flash... És que jo estic molt perdut, ja. Com es nota que això és de vacances, aquí, allà. Sí, que és de Flashback o Flash-FM, això? Això és de Flashback. No, és de Flashback. I, demà, a Sant Joan d'Espi, ja fes-te Flashback. Exacte, sí. Fes-te Flashback. Ens hi veurem nosaltres, segurament. Per dir què és, o no? Per cert, que avui surti la notícia que la Generalitat, des del govern i la conselleria d'Educació, volen repetir l'examen de matemàtiques els teus 1.000 alumnes que van fer-lo a partir del 28 de juny, un còpia, se sàpiguen les notes. Votreu fer l'examen de matemàtiques a l'activitat? No. Per tant, us és igual, directament. Però els amics documenten i tal, i hi ha gent que depèn de les notes, no? Diuen, jo què sé, si les aprovo, no repetiré un examen. Si no la aprovo, suposo que la General voldrà repetir. Clar, que bàsicament... Tampoc s'han de tenir dos dits de foró per agafar, i dir que sí, però malament, poder-lo repetir. Bé, continuem repassant, sí, altres activitats a fer durant aquest estiu, a part de sortir de festa, Júlia. Sí, a part de sortir de festa deixant la música de banda, hi ha altres activitats a fer durant l'estiu, com són curses, ara hi ha la Córrer, sortides amb bicicleta, quedant amb els amics, el que hem dit abans, per passar-ho bé. General, no? Perquè tu us acorre, tu acorre vosaltres, Sèlia? Home, no. No, eh? Hem vingut amb bici, eh, Jordi, que ja és un puntazo, perquè... Heu vingut des de Sant Falud a Llobregat, fins aquí a Can Ginestà. Estem a la instal·lació de ràdio d'Esber, amb bicicleta... I què tal? Quan heu arribat, estava treient una mica el fetge i els budells, per la boca, però ara esteu millor, ja. Aquest poble té tantes pujades, que diria. No et fiquis amb les pujades en just, que és la pròpia, personal única i singular. Si no em devia, vindrem a quedar-ho, perquè... Sí, sí, aquí no patirem això. En fi, o sigui, que agafeu la bícia tant i tant, i que sí que van anar a ràdio. Després, teniu curses... Sí, això que dèiem d'anar amb córrer, doncs hi ha la cursa de la nit d'or. Perdona?Cursa de la nit d'or. La cursa de la nit d'or?Sí. Què és això? És una cursa per la part de Colxarola, sortida des de Sardanyola i arribada allà mateix, que es fa el dia 6 de juny. Val, 15 euros. Que no sigui Juliol, perquè el dia 6 de juny ja ha passat. Això, Juliol. Juliol, perdó. No, no ha passat res. Doncs no està d'obentó d'una altra cosa. El preu...Ah, no, tu penses altres coses. Està bé, no?Sí, m'he agafat la secció. Pensa que ho vulguis. No, mentes, l'escrivia. Preu de 15 euros. Sí.Sí. I són dos rutes diferents de 18 i 10 quilòmetres, que valen el mateix. I per més informació, a la web, a latisme.com, trobaràs... Més informació, no crec que hi hagi gran cosa més, però... Home, sí, no, per exemple. La hora i tal.Clar, lloc de sortida. És la cursa per part de Colxarola, però no sabem dius on surten. Des de Sardanyola.Des de Sardanyola mateix. Sí, bueno, des d'un... Aquesta cursa deu ser cansada de fer-la, eh? M'està fent com ja amb Andre només escoltant-la. A més, és per la nit, eh, que no és... Ah, aquestes les gràcies. Les xarxes, les xarxes... És la primera vegada que la fan, eh.Molt bé. És a mirar a veure què tal, l'experiència. Molt bé.La Sèlia s'apuntarà i ens explicarà. Ah, molt bé, Sèlia. Doncs ja entrevistaves el que, eh. Això s'ho acaba d'inventar una mica. Ara Sèlia agrada anar a fer postes. Tu ja és que sí, és que sí. Bé, més històries que podem fer aquest estiu, Julià? Doncs, si es vol... Perquè tot això tu ho faràs, tot aquest esportant, o són coses que tu... Jo crec que les de les festes de nit, sí. La resta... La dinamit de l'èixer pel començament i tot el que l'altre és per omplir. És allò amb plan per relaxar-te, el matí següent, amb la ressaca, que doncs s'acorre, no? Exacte. Només normal el que para gent. Que per cert, no sé si m'imagino que sí, però que el tema de lligar... Ara que s'han acabat els exàmens, s'ha acabat tot... Ho teniu allà, no? Allà, allà. No, no. S'està posant nerviós. Escolta, home, no. I Jordi... A veure, anar aquests concerts i aquestes festes... No n'hi has només a penjar? Dic jo, no? No, però es va amb el nòvio, no... Bueno, clar, és que depèn... Depèn de si tens parella o no. Exacte. Depèn. Anireu sols m'acompanyades, vosaltres. No dic res. Home, pitjor que anàvem, Jordi. No dic res, no dic res. Més que... Ja està, ja està, ja està. Ja està. És que saps que ara ens han arribat molts mails... La gent que vol conèixer, no? La gent que vol conèixer... Nomar un. Aquesta noia que ve que dius aquí i tal... Ja està, no, ja està. Ja heu notat jo la sortida i ho han posat a l'esquadra. Sí, no fan la ola i... La Juli amb ella ha tancat la porta. Vinga, ja està, ja està. Què teníem a l'agenda? Si es vol córrer sense competir, es pot anar a camins que hi ha aquí el cantono, el camí de les aigües, la penya del Moro, la penya del Moro, si volen venir a córrer aquí... També, que vinguin aquí a la reacció de la ràdio, fent voltes a les... A la taula, a les taules que hi ha. I també per colxerola, que comentàvem-lo de nit d'or, hi ha rutes per fer en bicicleta i passar una bona estona amb els amics, i també hi ha altres rutes, com anar fins a repratjar el Prat, tornar per Barcelona, o anar aquí a la cantonada, o fer les pujades de Sant Just, que també... Se'n falleu també, no? Per exemple, anar fins a Mas Lluís i tornar a baixar, per exemple, o no? No és tant, eh? No és tant, no? Fas la ruta en blanc... Ja, agafarà el tobús, i cap problema. En fi, doncs, Juli, moltíssimes gràcies, una setmana més. La setmana que ve de què parlarem. Ja m'ho pensaré. Ja, ho dic perquè clar, això tampoc no... No, no, clar, ja... Ja està, ja està. No, ho buscaré amb alguna cosa. Jo ho comentarem tot i ho explicaré. Ja ho faré, bueno. En fi, doncs, Juli, moltes gràcies, i Sèlia, tot bé, el futbol? Sí, sí, sí. Heu quedat primeres o fet alguna cosa? Primeres hem guanyat tot. Sí o no? No. Bé, per això ballem amb el Sant Faliu, on sembla que era, no? Sí, sí, sí. Molt bé, doncs, enhorabona, i que per cert, ahir ens vam ensavantar que el Sant Faliu ha pujat a tercera divisió, no? Sí, sí, sí. Tot el Sant Faliu allà, a tope. Vas anar, va anar a la rua... Sí. A tot, a tot hem anat. I què tal? Per la gent. A tope. Sí. Potser no hi havia... Doncs a les fotos es veu que no es va reflexar molt bé, eh? No, no. És que vam llegir alguns tweets i vam refotos el Twitter, i molta gent no semblava que hi havia. Potser a la rua aquesta no, però... Fem molts de sorolls, eh? Els partits, no hi cabies. Els partits estava tothom allà. Potser feia anys que no es veia tan ple al camp de Sant Faliu. Sí, van haver de ficar agrades noves i tot, i hi cabíem. Bueno, jo me n'agorlo, estava de peu, amb una tercera fila de gent pujada perquè no veia res. I tu coneixies els jugadors o no? O me'ls conec, però de no amics. No la vista, no. Sí, això sí. Si entrenem al costat d'ells, sempre. Sí, que tot el suport, no? Sí. Molt bé. Doncs que vagi bé, Sèlia i Juli a fer la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Bona tarda. Bona tarda. Fem una pausa per la publicitat. Vinga, el Morro, parlem amb la Rosé Ars, la nostra educadora canina particular, i que avui ens parlarà de Sant Joan i Gossos. Dos temes que, a vegades, lligar-los, és difícil. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de quatre a cinc de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Tendències, entrevistes, tallers... Tot un món de moda, amb Mireia Redondo. Dijous de set i mitja avui. Un programa reconegut per l'ONU. Cada dijous, de 8 a 9 del vespre, a Ràdio d'Esvern. El Jordi va tenir un accident de cotx e als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crànio encefàlic. El programa reconegut per l'ONU. El programa reconegut per l'ONU. Un crànio encefàlic. Diuen que havia plogut, conduia el meu germà, i es veu que va amb relliscar i venia un cotxe de cara i un mort, i l'altre, a casa. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, perquè jo no conduia, tant va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo perri no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit, Generalitat de Catalunya. Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara, també. Fa uns dies em costava arribar el fi de més. Ara, també. Fa uns dies m'encantava anar al cine. Ara, també. Fa uns dies em van llençar un trastorn bipolar. Fa un segon, jo era la mateixa persona cara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org. Per seguir l'actualitat del baix i l'obregat, informatiucomercal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat, el teu ordinador o dispositiu mob. Informatiucomercal.com. Soc Agustín Arribas, soc del Graner de Sant Just, i em viu una salutació a tots els ullens de Sant Just i també a la penya del Morro. Desenobles. Per la penya del Morro o del Morro. De ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i és agraïls-hi aquesta feina. Hola, penya del Morro, soc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adeu. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. 5 i 39 de la tarda continuem en directe al 9 8.0 de l'AFM. També ens podeu escoltar i veure, a través de la webcam de ràdio, d'Esvern.com, a la penya del Morro. Parlem d'educació canina i aquesta setmana ho fem amb la Rosé Arx, que la tenim al telèfon. Rosé, molt bona tarda. Bona tarda, tothom. Bona tarda, Rosé, benvingut al programa. Avui, com cada any, ja és un clàssic, parlem del Sant Joan i la relació amb els gossos, perquè la gent que teniu gos, ja sabeu que amb tot el tema aquest, dels patards, el soroll, és una mica a vegades... Mira. Justament ja era el sobarets on hi davant diran patar-se. Mira, he dit patar i mira, qui és? Qui és? La Xena, és la boxa. Ai, la Xena, una aplaudiment per la Xena, que també avui participa a la secció. A la secció, molt bé. Ens sembla molt bé i ens agrada molt. Com comentàvem, per Sant Joan, no sé com podem fer-ho, donar quatre consells, per ajudar els nostres animals a passar-ho millor. Tòtica, m'hauria de fer un apunt abans de començar, i entrar en matèria, Rosé, perquè jo recordo altres anys, que avui estem a dir jo, ja ve, o sigui, la rabella es diu menjar a la nit, una setmana abans patards pel carrer, soroll, o sigui... Aquest any està sent més tranquil, tot a dir. Aquest any... Escolta, no noto ni suro, no noto res, i llavors, clar, mira, la Cristina el Gés, efectivament, jo penso que és una mica també pel tema de la crisi, que la gent potser no es gastarà els diners que es gastaven patards, potser fins a la mateixa rabella... Fins a la mateixa rabella pot ser. Ja pot ser, ja pot ser. En aquest sentit, els gossos estan una mica més tranquils i més calmaig segurs. Segur que ho agraeixen. Per això, perquè què és el que hem de tenir en compte, eh? 4... si vols, dades, 4 consells, un petit recordatori. M'he apuntat una miqueta, l'han passat a menjar, però sempre està bé recordar una miqueta... Què podem fer? La primera opció, que per mi és la més viable i és la que farem, és marxar. I marxar una zona, fer un cap de setmana fora, normalment a la muntanya, zones de muntanya o entorn de muntanya, no hi ha problema, perquè com que hi ha risc d'incendis, i aquesta època ja comença a fer caló, està prohibit, tira petars i fer fogueres, llavors ja saps que no tens. I sempre tens un alberc o un hotel o una plaça de poble, on te'l faran la rabella i podràs fer la faràndola igual. Per tant, anar a un lloc segur, no? Bàsicament, eh? Sí, anar a una zona tranquil·la. Una zona tranquil·la. Molt bé. Aquesta és la primera, per mi, llavors, a partir d'aquí, si no podem o no volem o no tenim més opció, a vegades no es pot, però tenim diferents opcions a fer. Jo, la primera, que és la que faig servir, i la que recomano més als clients, i la que més surt i la que millor va per mi, són les flors de bac. Les flors de bac? Sí, les flors de bac n'hem parlat algun cop, algun dia farem una altra secció, una mica més extensa, per saber com funcionen. Però, d'entrada, puc donar una fórmula genèrica, que també sempre prefereixo que siguin personalitzades, però així d'entrada, si anem tard i... Ostres, doncs mira, li vull a fer unes flors, amb el arbolari que coneguem, que sàpiguem, que fan flors, i demanem una que porti. Rockrose, Start of Belgium, Sweet Chestnut, Rescue Remedy, White Chestnut, Bergen i Empatians. Bé, no patiu si no ho ha apuntat, perquè sempre pot rescatar-ho al poc. El poc és de la pena del morro. Allà podeu rescatar-ho aquests ingredients, que són diferents flors de bac. Que van anar a la fórmula. Això és una fórmula que es munten un poc, i llavors aquest poc es donen durant aquests 15-20 dies. Hauríem d'haver començat una mica abans, però si anem tard no passa res. Podem començar avui o demà, d'acord? Això de les flors de bac es dona, depèn de cada cas, o de totes les vegades el dia? No, les flors de bac es donen una mitja de 4 o 6 cops al dia, unes 4 gotes que agarra d'ara. Mira... Té, xegarri, fora. Sí, sí, no, no, fes tranquil·lament. I això crec que no ha començat els patards, eh? Ja. I t'ho ha plegat. Llavors, les flors de bac, que important, el que faran, ho dic perquè ho notarem en el gos de seguida, el que fan no treuen el problema. Vull dir, no és que el gos no senti els patards, o que no l'espantin, l'espanta igual, però la intensitat emocional rebaixa bastant. Llavors el gos ho tolera. Sí, deixa'm aclarir que les flors de bac no són... O sigui, les originen bé de flors de bac, però són unes gotes, vull dir-ne, perquè la gent no ho sap això, perquè la gent no ho sap. No, no, les flors de bac són 38 essències, i cada essència és d'una flor, i cada flor tracta un tipus d'emoció, o les emocions et juntes en una. D'acord? I llavors, és això, es fa com una fórmula amb les que poden ser més irònies, que si voleu, doncs una miqueta, n'hi ha una que és per treballar el pànic, una que és per treballar els traumes, una altra per la sensació d'encetat i angoixa. El rescat és una ampulleta, que aquesta sí que és molt fàcil de trobar-la en farmàcies, i la fan amb crema, ara, i si tot hi ha enciclets o caramels, de res que jo rene, que és el remei d'emergència. Si tu tens un susto gros, o el gust té un susto gros, i el portes a sobre, pam, quatre gotetes, i ja està, mal. Que de fet, aquestes gotes de bac també serveixen per les persones, o és totalmente diferent? No, i tant, serveixen per les mateixes... De fet, el tema dels animals és relativament nou. I es va començar fa poquets anys a treballar amb animals els enclos de bac, abans era només per persones. Jo em referia que, efectivament, les que hem conegut tota la vida, que són per persones, serveixen són les mateixes. És el mateix, per gossos. Mira, un dia faré... no sé si la propera, però prepararé una secció de remeis lorals, us explicaré una mica de què va, perquè tothom sàpiga. En el cas d'aquest Sant Jordi, si ens passem de les gotes... Sant Joan. Ai, Sant Joan, ui, perdó. Si ens passem de les gotes que li donem al gos... A les gotes de la sosa, el que tenen és que no tenen ni efectes secundaris, ni contraindicacions. És més, jo, quan són casos d'emocions molt bèsties, de gossos que realment ho passen molt malament, recomano donar-ho bastant sovint, més de 6 cops. La mitja és això, 4 o 6 cops. Però si un dia el gos el té més neguitos, o el dia de Sant Joan, com que hi ha més patards, o hi ha més gent, o hi ha més xivar, i el gos està més neguitós, i ho passa pitjor, de les vegades que vulguem. De fet, hi ha molta gent que diu que això dels flors de debat que és una cosa psicosomàtica, que tothom... És placebo, sí. Que tothom l'aprèn i tu et penses, no? Que llavors, per tant, això t'està guarint, no t'està curant, i que per tant és una cosa autosugestiva i un més mental que altra cosa. Sí, sí, sí. Jo, el que sí que et puc dir... Jo soc bastant mental, eh, i necessito molts arguments per creure en les coses, també. I el tema de les flors, per mi, el millor exemple va ser el resultat. El resultat en gossos, sobretot, perquè... Sí que és cert que tu l'efecte placebo, l'efecte psicosomàtic, el pots traspassar, no? El pots... El veus, tu el veus. Està passant perquè tu el veus. Però amb un gos, no? No depèn de tu. Sí, potser diuen els més esceptics, diuen que sí. Que és la mirada. O sigui que tu filtres el que veus. Els més esceptics, també, mai creuran re, eh? I sempre hi ha gent que dirà que no, que hi ha un motiu i que no és tal. És una prova, aquesta, mira, que un gos que... Jo, és això, ja et dic, eh? Que jo sóc una persona bastant esceptica en segons què, i poc a poc vaig... Llavors he anat fent servir i veient uns grans canvis. Inclusió les utilitzo molt en teràpies d'educació canina, quan hi ha un component emocional fort de por o d'estrès per ajudar amb les pautes que dono, dono també unes flors. Avui amb la Rosés, estem parlant, justament, de com calmar aquests gossos, que, com cada any, per Sant Joan, amb el soroll, amb els petards, estan molt intransquils. Com hem comentat, la primera opció era marxar fora. Aquí el Guillem es posa, per exemple, marxar directament al camping de les lloses. Sí, que està a prop de Ripoll. Més que res, perquè sé que hi poden entrar gossos i que no hi ha cap problema. Que no tinguis d'escompte o alguna cosa per haver-ho dit. No, no per res. No he dit el nom, eh? El camping és el que hi ha les lloses, per fer-li el nom. A la vall de Núria, també, que es pot anar amb gossos, no? Sí, a la vall de Núria, amb gossos, també, que no. Igual hi ha algun nen tirant alguna piuleta, però no fan una foguera, però no fan massa més. No hi ha molt de serau i els gossos estan tranquils, també. I ens comentaves aquesta opció, que són les flors d'abac, no?, una opció una mica més natural. En tinc alguna més, eh?, a part de les flors. Què tens? Mira, productes automoleculars. Que són complementes, complementes naturals. D'acord? Doncs des de cinc, que coures... Oligualment que no ha estat el cos, i que potser no els podem trobar directament en els aliments, i llavors ja són components naturals, que venen amb pols o amb pastilla, i és per donar-los-hi, també. Llavors hi ha quatre, que són molt bons per el tema de l'espos i les anxietats que crea tot el tema dels petars en els gossos, que són el sereno, d'acord?, que aquest treball a les tres, el calmo complex, que aquest... Bueno, el conec i l'he fet servir, va molt bé, és per temes puntuals de por o de molt d'estrès, d'acord?, que en aquest cas seria ideal, i llavors aquests dos es poden combinar amb la flora i el trànsit, que el que ens ajudaran, sabeu que quan hi ha un procés de por, nosaltres ens passa, també, un dels òrgans que abans, o un dels aparells que abans ho nota, és l'aparell d'estiu, d'acord? Sí, és veritat que s'estanca l'estoma, que això és veritat... S'estanca l'estoma, que hi ha descomposició, o el res, els teniments... D'aquí ve l'expressió està cagat, de por. Correcte, correcte. Doncs en ells els hi passa igual, llavors la flora i el trànsit, aquests dos últims, el que fan és ajudar en el funcionament intestinal, per aportar una miqueta més el que fan els altres dos. Molt bé, això... Has dit que entra dins el tema i cam... Medicina ortomolecular, això. Medicina ortomolecular, molt bé. Per cert, és aconsellable administrar perquè... Fàrmacs, no? Sí, fàrmacs, químics, calmans, ansiolítics... Jo estic en contra, ja sabeu que sempre deixo porta oberta, perquè cada discussa el que decideix, no? Si un decideix donar fàrmacs, doncs sabrà per què. Però n'hi ha expressament per gossos? Sí, i si no n'hi ha... Hi ha ansiolítics que amb una dosi correcta els pot prendre el gos, que són de humà. Però el tema dels fàrmacs, químics, a diferència del que hem parlat, que són coses que ajuden a l'organisme, però no toquen per res el que és la consciència del gos, els fàrmacs sí que d'alguna manera adormen els sentits, perquè el que els donen són tranquil·litzants o ansiolítics. I el que passa és que el gos no... Una persona, quan es prenen d'ansiolítics, és conscient del que està prenent i de quins efectes tindran ella, però un gos no. Suprem també fer allò d'automedicació, que es va prenent quan li donen la gana. Aquí hi haurà un solític, no sé què. També fa el mateix amb el seu gos. Això és un altre tema. Però vull dir, incluso, el veterinari, el receta, perquè en un moment donar, tu veus el gos tranquil. Però aquell gos està passant un procés de por, sumat a un procés de no entendre que està passant i que li passa el seu cos, de no poder-se moure com ell voldria. I tot això pot generar estrès i ja sabeu que l'estrès genera conductes, també. Clar, que ha pitjor, no? Perquè s'enjuan petards, sorolls, amb el gos, inestabilitat i a sobre, encara més estrès. Pot ser molt contraproduent. Llavors, cosetes petitones que podem fer, un cop ja hem decidit fer això, o si tenim un gos que solera minimament els petards, que no és un gran problema. El tema de la aromateràpia i la musicoterapia està contemplat, també. Ah, sí? El tema de música, allà hem de posar el gos. Mira, jo no sé si he parlat algun cop, per exemple. Sí, sí, per exemple. Música és, jo crec, que siguin bastant melòdiques. Això seria ideal. Això és Madame Butterfly. Jo crec que el seu és que no tinguin bases molt contundents o baixos molt contundents, perquè és un cabot que el gos li arriba. M'estaca el mànit fins i tot al mig, això. Líric, no? Exacte. M'agradaria que vosaltres així. Clar, com que soc una mica gos, també. I, llavors, això ho podem sumar, doncs ens sonoritzar una miqueta a la casa del carrer. Si tenim la sort que tenim mai reconeixit, doncs ideal. Si no, doncs farem el que podrem. Amb la calor, però també és ideal. I bastant important, que això ja, bueno, sempre ho repetim, perquè en tots els casos de... sobretot contractem emocions, és important el que hi hagi calma. Tenim un en compte els crits, les curradisses, són dies que ve gent i marxa gent de casa, perquè s'ho sortim, o ja estan de festa, o ja estan de vacances i de la família, doncs tenir un en compte tot això a la cara al gos i fer-ho tot el més tranquil possible. Mira, estem escoltant madame Butterfly de Fons. Sembla que en algun moment hagi entrat Ramon Gener, a l'estudi de ràdio d'Esberts i d'Opera en Texans, però no és el cas. Canviem una mica de sintonia. Gràcies, companys de sol. Sí, estava baixant el programa de... No per tu, eh, per la música. Que, per cert, jo et volia preguntar, tots els gossos tenen por als petards? Segurament m'atreviria a dir que a tots els gossos, en algun moment, els sorpren un petard. Llavors, depèn de com s'actui o de la sensibilitat del gos, el primer petard crea el trauma o no el crea. A partir d'aquí, doncs, tindràs un gos amb por als petards o tindràs un por, és que... Això també depèn, per tant, pel que dius, dels primers Sant Joan, dels gossos, no? Sí, totalment. Sant Joan, o això se sent molt, també, és el mateix tipus de por i ve del mateix, temes tormentes o grans estruents, si passa un camió fort, que se sent molt... Tot això va relacionat, eh? És tractat exactament igual. I com podem ajudar la gent que tingui, per exemple, un cadell, o s'hagi comprat a poc un gos i ara sigui el seu primer Sant Joan? Doncs el de sempre, la referència que donem nosaltres és el més important. Segurament, jo t'ho dic perquè amb els meus ha passat amb els tres iguals i hi ha altres clients que he tingut també passa això. Segurament el primer cop que sent un petard s'espantarà una mica i et mirarà, perquè el que fan és buscar, referent. Ara què fa? Busquen la referent. Aquest és molt important, d'adueixo, aquesta mirada. Aquest és el moment clau. Aquest moment és clau. Aquí, oi, no passa res, no passa res, no. Aquesta és la feina. Estem a cara tranquil·lament, de cop i volta. Hòstia. Fa una dificultat. Algú es mira... Contacte visual amb tu. Què s'ha de fer, en aquest moment? Home, mira, aquí podem, per fer-ho bé, el seu seria... Tancar una miqueta als ulls, en pla, guiño de ojos, que ja n'hem parlat algun cop, que és una senyal de calma molt clara per ells, tranquil, no passa res. Guiño de l'ull al gos. Sí, als dos alhora, molt suave. Els dos alhora, així. O gira una miqueta a la cara, que punca amb tu, que d'aquesta manera el que estàs dient és tranquil, no passa res. No hi ha cap problema en llenguatge universal, que és el de les senyals de calma. I poc més. Normalment, si el gos encara estigui tranquil, vindrà, el podem, encara, una mica, fer una mica de massatget, però seguim amb el nostre, donar-li normalitat. Perquè si tu veig... Jo li faria massa cas, no? Exacte. No és no fer-li cas, perquè si no li fas cas, el que pot passar és que sigui el contrari, que el gos digui, jo he sentit això i aquest no se'n dona compte, i creia encara més nervi, però si el gos veu que tu has sentit, que l'has entès, que l'has mirat, i que tranquil, que li està dient que no passa res, el més normal és que el gos estombi, o que vingui a posar-se el teu cantor per sentir-se una mica millor i ja està. Per exemple, aquesta reacció, estem escoltant música de teràpia amb el gos, tranquil·lament, ja hem comentat, i llavors d'aquí per volta, ja, sí, fos artificial. Llavors el gos et mira i tu... llavors tu el mires i llavors tu fas... Ah! Ah! Corre, corre! I comences a donar voltes per la casa, cridant com un loco i un puxós. Això no ajudaria, no? No, no. T'hauràs d'anar de l'altre, Jordi. No calten, eh? Per crear un trauma o per crear-li un gos que sigui una mica insegura per a si, o que no hagi tingut una bona socialització els primers mesos, amb un... al revés, amb algo que fem justament per treure la por, que és el... ah, i no passa res, que és maco, tal, qual, pas qual. Aquí el que se'n fes és donar-li importància en aquells moments. Ah! D'acord, depèn de quin gos no, però un gos que sigui això, que sigui una mica insegur, o que porti mà de socialització pot agafar-li por igual. Sí, per tant, pot ser, com dius tu, contraproduent, el fet d'anar cap a ell i dir-li que no, potser riu. Ah, exacte. I ja que no, ara... Això sempre és molt relativ, però... El gos, jo intento posar-me dintre el seu servei, i llavors tu ve la persona i ve cap a tu, dius, no passa res. Deu passar alguna cosa, no? A més, que per mi em fa aquest número X. Correcte, correcte, que passa, no? Passa de tot, eh? Ara el problema és tant si fan por els petards, perquè llavors és inevitable, perquè tu, inconscientment, et tancaràs en el moment que sentis el petard, i el gos sabrà que tu t'estàs tancant, perquè ja han dit que t'arriben, ells, aquestes coses, no? Per tant, si t'inspo els petards del gos, portarà a treu-me segur, no? Bueno, treu-me... No, igual tens la sort de tenir un gos que no en té. Potser el que has de fer és fixar-te en mi, com a referència, no? Que no et tingui el gos a tu i et digui, tranquil·la, Cristina. Que també n'hi ha d'aquests, eh? També n'hi ha, jo també n'he vist d'aquests. Que bé no n'hi admiro, no passa res, home. Per tant, conclusió, a la qual arribem per aquests en Joan, i aquests dies que ja suro els petards pels gosos, perquè estiguin tranquils, procurar que la convivència, durant aquests dies, sigui una massa d'oli, bàsicament, no? Sí, una cosa important que no hem dit. Podem també ajudar una miqueta, potser movent una mica les rutines horàries, calculant, perquè clar, les 8 del vespre estan tots els nens, tindran petards. Doncs potser ens val la pena sortir a la set a aquests dies. O a la feu. Intentar no coincidir amb els nens al parc, no? Perquè clar, aquesta és un altre, passejant el gos, perquè... Facilitar una miqueta, clar. Estan parlant de casa i tal. Estan parlant de les hores que no siguin placetes, i, bé, fer passejos més urbans aquests dies. Sí, però mira, és el que deia, aquest dia sembla que això dels petards encara no ha acabat de calar, fins potser dissabte, o diu menja, que al mínim vagi aquí sent just i a Barcelona, pel que puc veure. No, aquí també. A Vilanova, també, no? No estem a Vilanova, ja. I, a tu explica'ns, hem mudat. Encara som de ràbia, ara, perquè veig davant del mar. Oh, on? Davant del mar? Acunit, acunit, acunit. Mira la gent, com aplaudeix. Sí, feu ràbia, sí que fa ràbia. Amb allà, amb les onades... Podem fer l'últim programa aquí, si voleu, eh? Sí, home. Acunit, davant del mar. Acunit està més lluny de Vilanova. Està una miqueta més abans, no? Dos pobles, més al sostre. Calafell, tota aquella zona. Ah, correcte. Abans d'arribar a Tarragona, al Vandrell, ja, tot allò... Veig que s'ha esposat, eh? Sí, home, sí. Covelles, també, o no? Covelles està just abans. És el que hi ha entre mitjans de la Nova I... Ah, val, val. Té una estàtua al mig del poble. Una cadira, molt xul. Hi ha un gegant. Molt bé. Moltíssimes gràcies, Roger. Ens tornem a retreure d'aquí dues setmanes. Bona tarda. Igualment, bon Sant Joan. I tot seguit el programa connectem amb la xarxa per escoltar el bollet i de notícies generals. I a la segona hora que tenim els gunis de Sant Jordi amb el Dani Martínez, avui amb l'agenda Just Solidari. Fins ara mateix a l'Apenya del Morro. Bona tarda, us parlem. Sónia Quer i Joan Catà. La Vall d'Aran comença a fer balans de les destroces de les Riuades. Segons el cíndic Carlos Barrera, reparar només la C28 costarà 4 milions d'euros. He fet una primera precisió per tècnics de bombers i els tècnics propis del consell de Jordi d'Aran. I els hores, pels trams de carretera afectat i la magnitud de l'afectació, la valoració aproximada pot afilar el voltant dels 4 milions d'euros. I crec que no ens equivocarà massa amb aquesta precisió. El govern català ofereix la màxima col·laboració als municipis d'amnificats. La vicepresidenta, Joana Ortega, de les destroces s'hauran d'evaluar de manera global per donar-hi una resposta. L'examen de matemàtiques de la selectivitat es podria repetir la primera setmana de juliol. Així ho recomana el govern, els responsables de la prova, després que s'hi detectés un error en un dels anunciats. El secretari d'universitats i recerca, Antoni Castellà, ha explicat que no tots els alumnes van tenir el mateix temps per resoldre. No es pot garantir que tothom tingués el mateix temps. I és per això que per prevaldre la igualtat d'oportunitats, el que proposem a la comissió és que sigui possible voluntàriament tornar a fer l'examen de matemàtiques. El govern, el que pensem és que, de més, aquest examen hauria de ser voluntàriament a posteriori del dia 28. Els que vulguin repetir-lo hauran de demanar durant els dies de revés i de notes que es publiquen el proper dia 28. La decisió és inèrita. L'Ajuntament de Lleida obrirà una nova línia d'ajuts per rehabilitar d'eficis del centre històric. Cada subvenció serà de com a màxim 8.000 euros i podrà acollir-s'hi els imòpules en problemes estructurals detectats per una inspecció tècnica. Marta Cams és la primera tinenta d'alcalde. Judarem i subvencionarem aquelles obres en aquells edificis que tinguin problemes estructurals o de seguretat i que s'hagin detectat amb una inspecció prèvia, amb un text, amb una revisió, amb un test d'inspecció, amb una ETUV d'aquestes que hem de fer dels edificis. En total, s'hi destinaran més de 100.000 euros. Els hotels de Barcelona han registrat una ocupació mitjana del 70% durant el primer semestre de l'any, que és un punt percentualment que en el mateix període de l'any passat, segons el Gremi d'Hotels. La previsió per als mesos d'estiu, Julio Aliegos, és d'una ocupació del 85% tot i aquestes expectatives al Gremi d'Hotels, alerta sobre una devallada constant de l'ocupació que està patint el sector en els darrers mesos. A banda de la crisi econòmica, aquesta associació denuncia la intromissió en el sector de nombrosos pisos il·legals a Barcelona. Per això el Gremi d'Hotels demana la col·laboració de les administracions i del sector per actuar conjuntament en l'ordenació i regulació d'aquest tipus d'habitatges. Un caputxat armat amb una pistola ha assaltat una oficina bancària de Sant Andreu de Llavaneres, a la comarca del Marésme. Els fets han tingut lloc quan faltaven 5 minuts per les 8 del matí, en un moment en què encara no hi havia cap client a l'oficina. L'home anava camuflat amb una caputxa i ulleres de sol, i armat amb una pistola. L'atracador s'hauria endut els diners que en aquell moment tenien disponible en fin estreta als treballadors de l'entitat bancària. Ningú ha resultat ferit. Bona tarda, us parlaré David Amador. L'exjugador del Barç Andreu Fontà s'ha afitjat pel celte de Vigo per a les pròximes 3 temporades al central de 23 anys que havia militat a les ordres de Lluís Enrique i el filial Blaugrana. Es converteix en el primer fitxatge del club Gallec, que també dirigirà l'estoria. Fontà s'ha jugat l'últim any, s'ha dit, al Mallorca. Recordem d'altra banda, que dissabte el Girona haurà de guanyar el camp de l'Almeria si la pròxima temporada vol jugar a primera divisió. S'ha complicat l'ascensa a la primera. L'equip de Rubí va perdre a Montilibí per 0-1. La tornada es disputa aquest dissabte a les 8 del vespre als jugadors del Mediterrani. El club Gironi organitza un viatge a Nave per als seguidors que vulguin fer costat a l'equip per un preu de 30 euros, que inclou l'entrada del partit. Els abonats, de fet, ja poden fer la reserva. En aquest sentit, el jugador del Girona, Jofrà Mateu, diu a la xarxa de comunicació local que els catalans van mereixer més. Crec que l'equip aí treta el final, però és molt volgat. Va fer més nits que ells, com a mínim, per no marxar per nen, però ja et dic ara mateix l'únic que hem de pensar és que tenim un perill del distància i que si guanyem, pràcticament s'agostarem al final. A primera, precisament. L'Espanyol ha presentat el mig que hem vist a Abraham González de 27 anys procedent de l'Alcorcon i d'altre banda, el jugador del Barça de Bàsquet, Alex Abrines. Estarà amb 8 setmanes de baixa per una tendinopatia a la ròtula del seu genoll dret. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6.5. Els Mossos d'Esquadra d'Espluga Sant Just i la policia local del municipi explicaran demà com prevenir els maltractaments a la gent gran. Seran una conferència sobre les dificultats que té aquest col·lectiu i la violència que pot patir, no només física, per part dels seus cuidadors. L'Associació de la Gent Gran de Sant Just. Des que els Mossos d'Esquadra van adquirir les competències dels municipis d'Espluga i Sant Just, el novembre del 2006 no han rebut cap avis de maltractaments per persones grans, tot i així. Conjuntament, en una policia local organitzen aquest tipus de xerrades per saber detectar a temps un maltractament. A més dels indicadors, la conferència de demà explicarà el públic assistent que cal fer quan es detecta un maltractament. És una conferència que començarà a 2.45 de la tarda del centre social milenari. Aquest vespre sinegura l'exposició dels treballs de l'alumnat dels cursos municipals d'Artsplàstiques. Fins a principis d'agost, al celler de Can Jenestar, es podran veure les obres que han fet els 200 alumnes dels tallers de plàstica en les diferents disciplines. Totes tenen en comú el color blanc. Aquest any, els cursos d'Artsplàstiques han treballat les seves matèries centrades en el treball del color blanc i de què representa cada disciplina. Per tant, n'extreig les seves conclusions. Per tant, es podrà veure la feina que han fet els alumnes al llarg d'aquest curs i l'enegoració serà dos quarts d'avui del vespre al celler de Can Jenestar. Es podrà veure fins al dia 6 d'agost. I acabem aquest vullet i explica amb vos que avui al vespre es presenta una exposició fotogràfica sobre l'Índia, al cas de la jove, es titula Índia, el somriure de l'espiritualitat, i per tant, mostrar l'impacte de la cultura del país. Els autors de la mostra són Elisabet Ariza i Javier Pérez, dos joves que han decidit muntar la real d'un viatge que van fer a l'Índia. Durant l'enegoració de l'exposició, que començarà a la set de la tarda, es presentarà la mostra i també es farà una xerrada i un col·loquia amb els autors i assistents. A més, Elisabet Ariza i Javier Pérez ensenyaran una projecció feta de partit de fotos del viatge a l'Índia. La mostra es podrà veure fins al dia 5 de juliol. I, de moment, això és tot més informació a la set. Gràcies, notícia. Gràcies, Vespa. El condensador de flúzol. Un programa fet amb el material en què es fabrica el material, en què es fabrica en el sonis. Vine al restaurant del centre social, El Milenari. El restaurant El Milenari i trobaràs els millors menús diaris al millor preu. Si ets soci o soci del centre social, El Milenari, el menú et costarà 7 euros i mig. El menjador està obert de dilluns a dissabte, d'una a tres de la tarda, i el centre social de deu del matí fins a les vuit de la tarda. Un restaurant per a tota la família, el cor de Sant Just d'Esvern. Ens trobaràs al carrer Angel Guimarà, número 1. I al mes de juny, si vens dient que ha sentit aquest anunci a ràdio d'Esvern, et convidem al cafè restaurant El Milenari. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir, i ell va patir un traumatisme crani o encefàlic. Diuen que havia plogut que no hi havia el meu germà, i es veu que va amb relliscar, que venia un cotxe de cara i... Pomba, com va? El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir, i ell va patir un traumatisme crani o encefàlic. Diuen que havia plogut, que no hi havia el meu germà. El Jordi va relliscar i venia un cotxe de cara i... Pomba, un mort i l'altre a casa. Jo vaig ser el que vaig tenir menys culpa, però jo no convia. Toma ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo perri no ho sé. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara, també. Fa uns dies em costava arribar el fi de més. Ara també. Fa uns dies m'encantava anar al cine. Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar. Fa un segon, jo era la mateixa persona a cara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Gràciesatalista a les violences d'ainàgia. I també a la penya del Morro. És enoples, per la penya del Morro o del Morro. Ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i es agraïls-hi aquesta feina. Hola, penya del Morro, sóc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Va bé? Sí. Sí, sí, sí. Sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí. Jo estic aquí. Vale? Una salutació. Adéu. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. Què tal? Bona tarda, Sant Just, de nou. Benvinguts a la segona hora de la penya del Morro. D'aquí, una estona, tindrem amb nosaltres un cantautor, el Carles Serres, que es fa dir senyor Mit, i que acaba de treure el seu primer álbum. Descosarem una mica més el seu projecte. A més, també, a la secció dels Gunis de Sant Just amb el Dani Martínez. Avui parlarem amb el Lluís Canals de Sant Just Solidari. Però abans de tot això, Cristina, comencem, com sempre, aquesta segona hora, repassant els trending topics més trobats avui a Twitter. Per cert, no, acabo d'escoltar aquí una veu, eh, que ha aparegut que és Lluís Casals, no? Ara sí, Lluís, perdona, eh, tenia mal apuntat. En fi, ara en parlarem de tot plegat, repassem els temes més comentats a Twitter. Si et sembla, Cristina, comencem parlant del primer tema, sisplau. James Gandolfini. Es veu que ahir es va trobar l'actor interpret de Toni Soprano, el 51 anys mort, i es creu en principi que va ser per un atac d'acord. Els comentaris t'imagina Jordi tots a la mateixa línia. Donen el pèsam, no? Exacte. La gent molt trista. Comencem amb el Lluís Arconada, que diu gran perdola de James Gandolfini, la millor sèrie de televisió i millor actor insuperables. El Maria Corbalán ha mort el protagonista d'una sèrie que els meus ulls han vist un minut de silenci per un gran. I l'Adriana Alcántara, que diu James Gandolfini, l'actor millor conegut per la seva interpretació d'un cap de la mafia a Nova Jersey. Vull temporades bastant a Lluís Soprano, per algunes una de les millors sèries de la història de televisió. En fi, també avui ha sigut Trending Topic, José Tomás, perquè aquest torero estarà tres mesos de baixa, i, per tant, es perd tota la temporada per lesió al peu dret. Reactions a Twitter? Una d'aquí o a l'altra d'Arena? Sí, per una banda, els contraris. Els toreros, és el cas de censorama, que diu que José Tomás no torturarà aquesta temporada. Tot i que segur, ho faran privat. És un associatoros, com sabeu. El suricato a la mateixa línia, diu que un gran nombre de toros s'en alegran de la notícia, i altres humans han sentit comú també. I en el cas contrari, un aficionat als toros, diu que José Tomás segueix sent el rei. No s'ha d'arribar primer, només s'ha de saber arribar. Recuperat aviat. Molt bé, Cristina, moltes gràcies. De res. I ara sí, passem a la secció dels Gunis de Sant Just. Dani Martínez, bona tarda. Bona tarda. Molt bé, Dani, bona tarda. He vingut al programa una setmana més, que avui he vingut amb la teva bicicleta típica de Gunis per tot Sant Just, les ha parcat aquí a la porta. Ja sabeu que el Dani fa segon d'això, i és el que va fer en el seu cas. El Dani és molt ràpid. Asa, avui ha acabat ja. Sí, demà l'exposició de credit de síntesi. Exposició de credit de síntesi. El teu de què nave el teu credit? De què ha d'anar? De la penya del Morro. De la penya del Morro. Hi ha molts temes. De les restes hivers. Venint aquí a la penya del Morro, com no parlarem a l'Institut. No et confonguis demà. Avui el Joan Chirivella, que fa tant d'emam tu, no ha pogut venir. No. No pot venir. Està bé o no? Sí, sí, sí. Està perfecte. Està perfecte. Bé, que ell també et presenta el carit de síntesi demà o no? Sí, a mi, a mi. També fa el dos, l'Apenya del Moro. Ah, està molt bé. Tots, tots l'Apenya del Moro. Ah, tothom fa... És que jo fa molts anys que hi ha el mateix institut. No sé com funciona gaire el carit de síntesi. Tothom fa el mateix treball de l'Apenya del Moro. Ah, molt bé. Bé, escolta, quins portes avui? Doncs avui portem a Sant Just Solidari. Si hem de concretar una mica més, diríem a Lluís Casals. Casals, eh? Casals que no canals, que he dit al començament. Lluís, bona tarda. Bona tarda. Hola, veus el programa? Gràcies. I bé, què vols tenir...? Bé, doncs avui parlarem una mica de la solidaritat de Sant Just. L'hi farem unes quantes preguntes. Bé, doncs crec que ja podem començar la traca de preguntes, perquè ara arriba Sant Jordi i jo també. Sant Joan. Ja me'n vull anar a l'abril, eh? T'ha passat el mateix camí. La Cristina també ha dit Sant Jordi. Ara anem a Sant Joan. Ens hem anat uns mesos enrere. Sí, sí. Bé, comencem amb la primera pregunta. L'UNG Sant Just Solidari, quan va néixer? L'UNG Sant Just Solidari néix el 1989, cada que amb el nom de Sant Just Solidari és bastant més tard, però nosaltres considerem el nostre neixement, el 89, que neix quan es formalitza la Germanament de Sant Just en Camuapa. Inicialment l'organització tenia un altre nom, que era comissió local de Germanament, perquè es dedicava només a aquesta finalitat. De totes maneres ve d'un treball anterior, d'uns cinc anys abans, que hi havia un comitè de solidaritat amb Nicaragua, a l'època de la revolució Sant Dinizpe, els anys 80, i un grup de gent sensibilitzada comença un procés de solidaritat amb Nicaragua, sobretot a partir del dure que joana. I després, com a objectiu, es posa la Germanament, que es consigueix en el 89, i es consolida la creació de l'entitat, com a local de Germanament, que després a l'afegir si altres persones que no estan vinculades amb el tema de Nicaragua, n'hem descobrint que pot ser un vehicle de la gent que té sentiments solidaris dintre de la poble, i llavors, el moment que entra un grup a treballar amb els refugiats sagráuis que estan al desert del Sahara, a Argelia, passem de dins de Comissió de l'Equadra de Germanament a Sant Just Solidari. Sí, perquè crec que els que ens estan sentint, crec que no entenen per què hem portat a Lluís Casals, diria, que és el president. Perquè, clar, hem d'enfocar una mica, però, si no... De fet, Sant Just Solidari és l'única més important que tenim a Sant Just, i ara comentava a Lluís que ja fa 24 anys que existeix, per tant, l'any que ve faran 25 anys, i com ha canviat Sant Just Solidari des del 89 fins avui en dia? Bé, ha canviat moltíssim. Quan neix el 89, neix amb un grupet de socis fundadors, i dedicat fonamentalment a la Germanament, en Camuapa. Avui estem al voltant de 240 socis, i neix amb un pressupost molt petitet, avui estem amb un pressupost que oscila, però, d'alguna forma, avui... Aquest any estaríem amb una espesa total de projectes prevista al voltant de 120.000 euros. Són uns dels pressupostos més baixos, més els que hem tingut mai... Dels altets, eh? Hem arribat a gestionar amb un any a l'any récord un quart de millors que va ser quan vam equipar tot l'hospital de Camuapa. Ha sigut fins a el projecte més important que hem arribat a afrontar. De fet, si em deixeu fer una mica de síntesis, d'alguna forma, amb el tema de la Germanament en Camuapa, ha sigut un anar aprenent mentre fem el camí. Neix la Germanament com un vehicle de solidaritat, d'un que se'n diu la cooperació de centralitzada, de poble a poble, sense la participació de governs ni de grans organitzacions, i amb un coneixement molt profund de la contrapart. I, a mi de que anem caminant, veiem que el nostre objectiu tòpic és transformar un territori. Un territori en el qual tingui un altre camí i unes altres possibilitats. Durant tots aquests anys, hem creat les colunes sobre el qual es pot construir aquesta transformació. Aquestes colunes són l'educació, la sanitat, la salut, el gènere, el treball amb les dones, i el treball d'enfortir la xarxa social de la població. I ara, malgrat no oblidem moltes d'aquestes coses que hem estat fent, estem dedicats al 100% al desenvolupament, no al 100%, però estem dedicats fonamentalment al desenvolupament socioeconòmic. No es poden crear més serveis a Camuapa, perquè estem parlant del país més pobre d'Amèrica després d'IT, no els podria suportar, i per tant, significaria generar dependències, que els serveis s'ho haurien de continuar fent en sandes d'aquí. I això no ho hem fet mai. Hem anat fent, són projectes que estan vius, i que seran la major part, i que s'han encarregat el propi país amb els seus propis pressupostos. Això és aquest plantejament positiu de la solidaritat, de no crear, com deia, dependències. I ara ens dediquem a reforçar les cooperatives de producció a Agrapecuària, que és la principal font de riquesa, amb un projecte molt gran, d'aliances pel desenvolupament socioeconòmic de Camuapa. I en què consistarà, concretament, aquest projecte? Aquest projecte consisteix. Després d'haver fet, donant molt temps, un estudi profund amb agents externs que vam contractar, amb consulting que vam contractar, i per conèixer exactament per on podíem treballar, al final hem arribat a un acord que nosaltres considerem magnífic, amb una altra ONG, que fa molts anys que treballa, molt sèrie, que fa molts anys que treballa, i concretament a Camuapa, que és ADM, a solució per al desenvolupament municipal, que han gestionat projectes, han gestionat, per supostos, el Nil Europea, fundamentalment d'Alemanya, que tenen un profund coneixement del teixit empresarial i social i econòmic de Camuapa. I ens hem ajuntat amb ells, ells són la nostra contrapart, per fer tot un procés de millora dels processos productius, de millora de les xarxes de distribució, de millora de tenir en compte plantejaments de gènere, per exemple, totes les petites, petitíssims negocis que per tant no dones per distribució delàctics, de la cooperativa, millorar la seva capacitat de gestió, amb microcredits, etcètera. És un projecte ambiciós, fundamentalment de formació, que durarà dos anys, i del qual hem d'obtenir resultats. Tenia que ser un projecte molt més ambiciós. Crec que, quan aquest projecte ja el teníem a punt d'arrancar, ha sigut el punt àlgit de la crisi, en el qual han caigut totes les adonacions. D'adonacions. Per exemple, aquest projecte estava aprovat per l'Agencia Catalana de Cooperació de la Generalitat. I quan ens el van aprovar, al cap de dos mesos, l'Agencia Catalana va tallar pràcticament tots els propostos i els projectes que estaven aprovats sense finançament. L'estem tirant en demà amb recursos propis, i en funció dels resultats esperem tenir la força suficient per continuar buscant finançament extern, a part del nostre finançador més important, i històricament, que és l'Ajuntament de Sant Just. Estem parlant amb Lluís Casals, el president de Sant Just Solidària, l'Onege del nostre municipi. Ja que tenim aquí, Lluís, per què es va escollir Camuapa per ajudar i a germanar-se amb Sant Just l'any 89 a Nicaragua i no en una altra població? Perdó, parlant de Camuapa, perquè la gent deu pensar als Sant Just. Això de Camuapa em sona, és que tenim una plaça, qui Sant Just també. Justament, clar, la plaça Camuapa se li va posar aquell nom, perquè és el poble que està germat amb Sant Just, i per què justament aquest poble, Camuapa? Quan nosaltres ens hem plantejat aquest treball que van començar amb el comitè de solidaritat amb Nicaragua, veiem com a vehicle, com a vehicle per créixer amb la solidaritat, ens semblava que un món camien a la germanament. És a dir, el coneixer a una població del sud, el qual nosaltres també podíem aprendre. Podíem aprendre moltes coses. Jo què sé, puc posar un exemple? A Nicaragua no fan falta residències d'avis, perquè els avis estan amb les famílies. A Nicaragua i a Camuapa es produeix el fenomen de la pobresa, i es produeix el fenomen, fins i tot, de la misèria. Però no de l'exclusió, però no de l'exclusió. És a dir, per posar-ne un exemple, el Barrio Escondillo, on viuen fonamentalment famílies monoparentals, de dones amb moltes escritures, quan una dona està malalta, quan una dona mora, quan una dona... El primo, un fill més, s'incorpora la família amb tota la facilitat del món. La gent té les portes obertes, les cases estenonides, la gent perd els recursos, la gent perd... Fins i tot pot tenir problemes d'alimentació, però no per la xarxa social. D'això tindria moltes coses a aprendre. I per què, justament, Camuapa? Perquè quan planteges que un bon vehicle pot ser el germanament, comences per algun lloc que coneguis. Hi havia una amiga d'uns quants de nosaltres, que estava treballant a Camuapa, amb el refugiat Salvador Ains de la Guerra del Salvador. Allà hi havia un arcal d'una alcaldesa molt poderosa, que era la Rosaura, que havia lluitat a la guerra contra la contra, havia estat emprenyat molt diverses vegades, havien fet atemptats, etcètera, i era una dona molt potent, que ens acollia, que hi havia aquesta amiga treballant allà, hi havia una alcaldia que estava oberta a aquest procés, i era una bona pista de tarratge per començar a plantejar-nos això. Curiosament, la setmana abans, que es votés en el ple de l'Ajuntament, després de portar anys treballant i convençent que recollim firmes de la Taneu, de les xarxes de veïns, de les escoles, que hem fet un treball de xarxa... Perquè aquest germanament, encara que neixés d'aquesta identitat, o de la gent, dels ciutadans, havia de passar per l'Ajuntament, lògicament, perquè tot això s'ha d'oficialitzar, institucionalitzar, i fer l'ajermanament, no? Vam anar a parlar amb els partits, va fer una tasca de molts anys. I la setmana abans de votar-se el ple de l'Ajuntament, els sandinistes van perdre les eleccions, si les rosa les va quedar sense l'alcaldia. Jo recordaré sempre el missatge d'ella, no?, que nosaltres vam quedar molt parats, no vam dir en cap moment que no us tingués que fer, però com a mínim ens vam quedar molt congelats, no?, perquè l'insertés del futur. I recordo que la frase de la Rosalora va ser, i l'alermanament tot és con el pueblo. Hay que seguir adelante, no?, que no era necessàriament encara que podíem tenir simpaties en aquell moment per a la revolució sandinista, la gent que estàvem, molts dels que estàvem, i això va ser un canvi radical, que jo crec que ha sigut una de les bases de l'èxit. Es va baixar la carga ideològica, va disminuir, i això va permetre que es fes un procés d'ataca d'oli. Mentre altres poblacions han seguit processos més radicals, diferents, en els quals la carga ideològica era molt elevada, i això va fer que la gent que donava suport des del nord de les poblacions era molt reduïda, perquè necessàriament tenia que tenir aquesta carga ideològica. Me'n recordo que venien gent d'altres poblacions, es quedaven esturats quan veien que la perròquia de Sant Just començava un projecte de germenament amb una perròquia de Salines, i entraves al costat d'una banda de les grègies, hi havia un pòster d'invents, en el qual recollien diners per refer una ermita que tenia d'allà, i, primer i tot, van tirar endavant un projecte de la perròquia, que es deia Te Haditos, que eren les dones que havien quedat vídues de la guerra, se les ajudava comprant el sostre de sang, perquè les famílies poguessin fer la casa. Es va fer un procés molt d'atacadola, i fins que al final és un fet bastant conegut, el poble de Sant Just, la gent sap que et gesteix que m'ho apa, sap que està... S'ha vingut gent aquí, la ràdio d'Esquadra té un vincle amb ràdio que m'ho apa, etcètera. I com podem col·laborar? Perquè jo a la web he estat mirant que... Bueno, em preguntava això, com es pot col·laborar? Fundamentalment, fins a Sòcia, que és el camí més fàcil, el camí més directe és ser sòcia de l'entitat. Hem comentat que esteu sobre els 240 socis, actualment. Això ha anat fluctuant, també, o no? Ha baixat, però... Tu ho dius amb més exacte, ha baixat, però molt poc. Molt poc, eh? Molt poc, perquè d'alguna manera sabíem, i estàvem... estàvem... alerta que amb la crisi... Doncs probablement el nombre de socis baixaria. Però, per exemple, l'últim any hi ha hagut 11 baixes i uns altes. Hem accelerat i ens hem esforçat a l'acaptació dels socis i sòcies, el qual ha compensat la baixada de la gent que restringés al màxim les seves aportacions de la situació econòmica. Com es comprometen econòmicament? Els socis es comprometen amb una quota que es posa al mínim, però ells mateixos escollen en funció de les seves possibilitats. I llavors reben informació de l'associació puntualment de tot el que s'està fent i tenen dret a la participació de l'Assemblea General ni a donar la seva opinió i a participar en les comissions que hi ha. El que passa és que nosaltres ara estem en una fase de transformació bastant profunda. De Sant Jordi? Sí. Fins ara, participant voluntària amb el voluntari de Sant Jordi, tenim una bossa de voluntariat. I quan teníem un acte puntual, la parada de Sant Jordi, demanàvem ajuda. Una participació directa en els projectes no és una cosa que es pugui improvisar. Però no et diran que aquí en carregar-te conjuntament amb nosaltres d'un projecte d'aigua al Sahel. No, perquè fer cooperació requereix de coneixements, requereix de tècnica. Llavors és un aprenentatge que s'ha de fer. Evidentment que la gent es pot incorporar als projectes, però s'hi ha d'incorporar amb humilitat, poc a poc, venint, i començar a aprendre com hem fet tots. Que passa que ara, amb l'obertura del nou local, que per mi, significaran altres possibilitats de col·laboració, ser més senzilles, en unes vies més tranquil·les i més fàcils de poder entrar. Per exemple, ara s'està començant, no vull avançar a aconseguir-nos, però jo tinc l'esperança que tenim, l'esperança que funcioni. S'està començant a treballar un grup de joves a una base de dades sobre el tema de cooperació, al sentir que els joves que vulguin els estius, dedicar el seu temps a voluntariat, a un avi en el senyor Solidari, una font d'informació en què se'ls pugui informar del ventall de possibilitats que hi ha des de... Més enllà de Camuapa, eh? Sí, sí, sí, no, molt més enllà de Camuapa. El que es pot fer aquí, no? Amb aquí, amb altres països, del que tu estiguis més sensibilitzat, des de atarrar a les cicatrius més bèsties del món i arribar a tocar a fondo, jo què sé, anar-te més de voluntari a Calcuta, a treballar en una laproseria que pots arribar-hi amb molta facilitat, si et donen la informació adequada, o un treball amb Survival, amb suport als nanomanis, o què sé, o des dels mills de possibilitats del servei civil internacional, que és una organització més potent que hi ha en aquest moment, de camps de treball de joves que funcionen a Europa, a Àsia i a alguns països d'Amèrica. Home, jo recordo que fa uns anys que aquí, a Sant Just, molts joves anaven alguns estius, justament a Camuapa, a acabar d'ajudar... No me'n recordo quin projecte era, si era l'escola i acabar-la de muntar, però clar, això ja fa temps que no es fa, no? No. Bueno, eren les brigades. Les brigades. Això ho vam fer durant uns anys, i després vam fer un procés de reflexió, un procés de reflexió a nosaltres mateixos, de quin sentit tenia la brigada amb si, quina continuïtat tenia després, i ho vam posar una mica en crisis, per l'energia que significava aquesta organització i quina eren els resultats que s'obtenien i quina era la continuïtat dels joves que estaven vinculats. Ara estem plantejant-nos la possibilitat, hi ha un grup de treball que et traurà conclusions ben aviat, estem plantejant-nos la possibilitat d'un altre tipus de voluntariat, més especialitat, de gent una mica més adulta, de, jo què sé, de Paragocs, de gent de molts camps, que puguin fer un camp de treball de camorapa de mitjana mini. És a dir, no 15 dies, sinó dos mesos. Allora es vivia més com una experiència dels joves que anaven, que no pas pel projecte en si. Jo no dic que no es pugui tornar a fer, però en aquell moment vam valorar que no estava convençut dels resultats que s'obtenien i vam deixar una mica... També us diré, també us vull ser sincer i obert, eh? Aquestes coses, en una organizació com la nostra, nosaltres no tenim professionals. En una organizació com la nostra, també es vincula una mica a la persona que diu... Que diu, bueno, anem a... A mi m'agradaria organitzar una brigada. Bueno, parlem, no? Un grup de gent que diu, m'agradaria organitzar una brigada. En quines condicions que anem a fer, com, quina formació es fa... És a dir, els joves se'ls hi feia una formació... Una formació amb bastanta profunditat, amb temps, abans, a recollir diners per pagar els billets, etcètera, etcètera, etcètera. I això que sé, les brigades, en el seu moment, van ser dos regidors que hi havia en el Xavi Ruïd, després va al Carcosta, dos regidors de Juventud, que estaven bastant vinculats amb entitat i que van dir, em poso això com a nord, que hi hagi una brigada, i ho vam quadrar, i ho vam casar, i vam veure que els objectius funcionaven i es van muntar aquestes en dos brigades, en funció, també, de molt impulsats, en aquell moment hi havia dos persones que estaven d'això. Molt bé. Nosaltres som 25 persones, que diquem part de la nostra vida a l'entitat. Hi ha des de bugats, des de metges, des de pagogues, des de persones jubilades, i en funció d'aquestes capacitats i mantenint aquesta maquinaria ingressada, perquè funcioni, també arribem a un terribent, no? No hi ha... no hi ha sous, és en Justo D'Inari. Jo em preguntava, perquè clar, vosaltres ens estàs explicant que ajudeu, doncs, a Camuapa i tot, però amb l'entitat de John Petit, que va estar durant aquest temps per a qui per ser just, heu col·laborat o heu donat una mica de suport? No, no, no. No hi ha hagut la vinculació de Sant Justo D'Inari amb... És que, a més, jo penso que hagués sigut arroni. És a dir, el John Petit, que jo he participat, perquè el meu fill... el meu fill juga a hockey, i estic vinculat al hockey Sant Just des de fa molt temps, són coses que... són coses que hagués sigut d'error, dir que, com nosaltres, som l'energia local, que no és veritat, que n'hi ha d'altres, no? Han de participar en tot el que es va llogar. I el John Petit va funcionar molt bé, perquè a hockey Sant Just va agafar la responsabilitat de coordinar-ho, les altres entitats... Més jo que va estar aquí amb vosaltres parlant, no? Sí, això és el que anava a dir. I les entitats esportives s'hi van volcar, i la gent que allà, Sant Justo D'Inari, sigues dit, jo també vull entrar-hi aquí, que he sigut un bunyol, perquè allò ja funcionava, i tenia el seu lideratge, i, a més, és que han de sortir... Han de fluir altres coses, sense que nosaltres hi participem, que nosaltres tenim una dinàmica... no, no som professionals, però tenim una dinàmica bastant professionalitzada, en el sentit de velocitat de creuer, de serietat amb l'actuació, etcètera. Que estem obert a coses noves, sí, però que no poden ser de cop i volta, dir, doncs ara, amb un mes ha sortit això, podíeu dir que és això, hosti. La teniu al vostre ritme, no? Segurro. La teniu a la vostra manera de funcionar. Dani, no os vols preguntar alguna cosa més, abans de primer del Lluís Casals, president de Sant Justo D'Inari, que avui molt amablement ens ha visitat la penya del Morro? Pregunta, no, però sí que m'agradaria acabar amb la cançó del dia, perquè sempre posem una cançoneta. Avui porto, no sé si us la rencordeu, que a la setmana passada vaig estar de viatge pels tallers de música. Sí, va fer una connexió des del tallers de música de Sant Just, allà, el nou equipament de Sant Just, que són les escoles, i vas anar entrant, no diré molestant, perquè no, però vas anar a aula per aula i que et toguessin en directe amb la clau rege de l'Oleguer, del Mas Joan, dels tallers de música. Doncs ara el que estem sentint és empiano al Giovanni, un professor de música dels tallers, i ara sentirem cantar a la Nadia. Aquesta cançó és pont tuyú de Cristina Aguilera. Ho has gravat la setmana passada, això, amb el teu moviment? No, no, no, no. M'aniran enviant cada setmana, m'aniran enviant un, i la anirem posant aquí. Un dia serà música d'aquesta amb música... Amb mix, masclada, DJ i tal, no? Un altre dia en soc en la bateria, però ens aniran portant fragments de cançons, i aquesta noia la veritat és que té una veu impressionant. Bé, ara, si et sembla bé, acabaríem unes activitats per aquest dia 23, que és el dia de... Per la Ravella, és ràpidament, Dani, perquè no tenim temps. Recordem que la Flamma del Canigó, a les 9, al part del Canigó, doncs tindrem l'arribada de la Flamma de Sant Just des Berm. També tindrem Ravella de Sant Joan amb ball, coca i cava. Això organitza la Comissió de Festes del Barri Nord. També tindrem la Ravella de Sant Joan amb ball, música i directe, que organitza la Casa Regional d'Estrema Dula. I al dia 24 tindrem ballades sardanes amb la copla amb el baix d'obregat, que serà per la tarda, de la tarda, al part del milenari. Aquestes són les activitats que, per la Ravella, els primers dies d'aquí a Sant Just, acabem amb aquesta cançó dels taris de música, moltes gràcies, Dani i Lluís, moltíssimes gràcies, que vagi bé. Bona ravella. Bona ravella. You are beautiful in every single way. Yes, words can bring you down. Ravella de Sant Joan. Durant l'àmbit d'un càmera. Ravella de Sant Joan. Durant l'àmbit d'un càmera. Ravella de Sant Joan. Tendències, entrevistes, tallers. Tut un món de moda amb Mireia Redondo. Tut un món de moda amb Mireia Redondo. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys, el seu germà va morir, i ell va patir un traumatisme crani o encefàlic. Diuen que havia plogut el meu germà i es veu que va em relliscar, que venia un cotxe de cara i un mort i l'altra de casa. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, perquè jo no convia a ser culpa del meu germà o culpa de l'altra, però jo per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit, Generalitat de Catalunya. Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara també. Fa uns dies em costava arribar el fi de més. Ara també. Fa uns dies m'encantaven al cine. Ara també. Fa un segon, jo era la mateixa persona a cara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, si a les persones. Obertament.org. Soc Agustín Arribas, sóc del graner de Sant Just, i em viu una salutació a tots els ullens de Sant Just i també a la penya del mort. Disenoples. Per la penya del morro o del morro. Ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i es agraïls-hi aquesta feina. Hola, penya del morro, soc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adeu. La penya del morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. Doncs efectivament aquí estem. Hola, bona tarda. Realitat final del programa, 6 i 42. Escolteu atentament això. En les grans platges del nord hi ha qui seu vora del mar en un petit racó de món. Amb la calor d'aquella gust jo ni tan sol sabia el teu nom però sí la teva olor. Aquest tema es diu Juny, Juliol i Agost. És del senyor Mit, que és l'altre ego de Carles Serres, un músic inquiet i acaba de gravar el seu primer disc en solitari com a cantautor. Anant a buscar la poètica i l'essència de la cançó. De ben influències tan variades com Damien Reis, Glenn Hanser, Montferençons, Pedro Guerra, o Ismael Serrano o, com a mínim, això és el que diu la nota de premsa. Bona tarda, Carles. Hola, bona tarda. Bona tarda, benvingut al programa. Tots de d'Ustalrig, no? Girona? Sí, d'Ustalrig i visca Girona. Escolta, quantes influències, no? I què xules? Damien Reis, Glenn Hanser, Montferençons... Sí, sempre m'ha agradat escoltar moltes coses i ser molt variat a l'hora d'escoltar música i la veritat és que m'agrada molt. No sé si després es nota quan faig jo les meves cançons, però sempre m'ha agradat escoltar coses molt diferents des de blues a metal, passant per cantautors i m'ho passo molt bé. Home, d'això, avui en dia, se'n diu, ser eclectic. Sí, no? Sí. Jo penso que està molt bé veure de diferents espils i de diferents músiques. Ajuda molt a l'hora de composar i de tenir una cultura musical. Has tocat en moltes bandes de música, com, per exemple, banders de Cat Express Band, sempre tard. Què et porta ara a iniciar aquest projecte en solitari? Bé, doncs, mira, jo havia estat en molts grups, fa molts anys que toco, havia estat en moltes propostes molt canyeres, molt guitarreres, i tenia ganes de... crec que era el moment de trobar aquest alter ego que tenia dins, que era fer cançons, tornar a l'essència de la cançó, no? Degafar uns acords que una melodia senzilla, una cançó fàcil, i amb una guitarra cústica, no?, agafa una mica l'essència aquesta, i creia que ara, després de tant de temps, tocant tantes coses i tan... tan guitarra elèctrica, busc tenia ganes de fer aquest projecte. Home, a més, a més... A més, que en este momento hay sobrecarga en la red. Ah, molt bé. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Ah, bé, doncs ja la provarem. Senorita, que estamos en directo. Bé, ¿cuál es el directe? Sobrecarrega a la xarxa. Escolta, mira què t'hi... Mira que porto anys per en el programa. Tens la simpia tan porada de la penya del Morro, i no m'havia passat mai. No, t'ho juro, fent una entrevista... Es penja el telèfon de cop i volta, perd la connexió, però que et surti la senyoreta del Movistar, i en què s'ha perdut la connexió. No m'havia passat mai tu. Escolta, intentarem recuperar-la, no?, amb el Carles, mentre escoltem aquest tema, Jun, Juliol i Agost. Que més enllà que estem amb el Juliol. Adéu, l'agost. En les grans platges del nord hi ha qui seu vora del mar en un petit racó de món, amb la calor d'aquella agost. A veure si podem recuperar la trucada. Carles, bona tarda. Ara ho estem comentant, que no m'havia passat mai això, perquè és el típic nou. Mira, cosa del directe i tal. Quan s'ha penjat, ha sortit la veu femenina d'aquest Movistar, o del telèfon, que diu... Movistar informa que hi és sobrecarga en la red. Estaves parlant, de cop i volta, i he sortit d'aquesta noia. Jo he intentat parlar amb ella i dir-li, que estem parlant d'una entrevista en directe per la ràdio. Jo m'ha fet cas, a mi tampoc, m'ha penjat. Jo estava mirant, jo tinc cobertura tòpia, i dic, hosti, què ha passat, no? Potser estar al sonar o alguna cosa, que hi ha molta gent. Ah, va, va, va. Estàvem parlant una mica del teu bagatge, com a músic, perquè és que a més a més ara també et toques amb la màquina, l'element sonic desafiant, no? En fi, parlàvem una mica de tot aquest bagatge, perquè tu ja fa anys que, amb el bon set i la paraula, et vas arrossegant pels escenaris de Catalunya, no? Sí, fa molts anys que un record de la meva primera conserva va ser l'any 94. I des de llavors puc estar amb molts projectes i addictes, de blues, coses molt guitarrers, on hi havia... El requeia sobre mi un pes guitarrístic important, no?, molts solos de guitarrers, coses així, i tenia ganes de fer totalment el contrari a agafar i una guitarra acústica de tres acords fàcils, i explicar una història, tenia moltes ganes de fer aquest projecte. Les teves cançons... No sé si les compàs tu musicalment, m'imagino que sí, la lletra també? Sí, tot és composat per mi, lletra i música, sí, sí. I de què parlen les dues cançons? Què vols explicar? Bé, són com històries que m'inspiro en personatges inventats, moltes de les cançons tenen noms de persona, noms de noia i tal, i parlen d'amor, de desamor. M'agrada molt parlar de les relacions humanes, de qui ens passa pel cap en depèn de quines situacions, no?, i és una mica el fet d'aquest. Home, el fet que has sigut músic, o que siguis músic, t'ha ajudat a la hora de parlar de les relacions humanes, de parlar de l'amor, del desamor, perquè no ho dic res, però el mida, el tòpic, la vida dels músics. Serà molt llavat, acabar després del concert, continuar la festa. M'agrada molt. Però ja no sé si és més un tòpic que res més, perquè això es diu moltes vegades, i jo no sé si ho he vist tan això. Veig molts músics i molts entorns de músics, i dius, estir, no sempre passa això, crec que és una mica una llegenda urbana, que a vegades en depèn de quins casos sí que passa. Si més no coneixes molta gent en el món de la música, molta gent que et troba als escenaris, i és molt interessant estudiar aquestes relacions humanes i plasmar-les amb cançons. De fet, veig que t'has portat bé, tu, donar aquests vint anys, no? A música? Sí. Molt bé. Per cert que les properes actuacions són aquest cap de setmana, el festival a prop de Girona, en acústic, després te'n vas a Cadaqués, en Julià de Ramis... És difícil, tal com estan les coses, avui en dia, buscar bolos, iniciar un projecte d'aquest tipus, o a tu t'està fluint tot molt? Bueno, és complicat. Jo penso que és complicat, perquè hi ha molta oferta, i també estem en l'època de crisi que estem, no? I no és fàcil trobar concerts. Tot i que veiem que hi ha molta moguda de música. El que passa és que a Lomilla trobes molts concerts, i la infraestructura per muntals, el pressupost per muntals, és la meitat de fa uns anys. Llavors això ho complica tot una mica més, però, bueno, és paciència, picar pedra i tenir moltes ganes i voluntat de fer-ho i tirar-ho endavant, perquè no hi ha res. L'altre dia ho parlàvem, això, el sector cultural, que això hi havia aquests pressupostos fa uns anys. Ara hi ha la meitat a l'hora de cobrar els bolos, per exemple. També hi ha un punt que no s'ha de dir que sí, malgrat que és un preu molt més baix del que estàs acostumat, o mantenir i dir, no, escolta, és que si no hi ha diners, però no ho faig. Sí, sí, és complicat. S'ha d'avaluar molt bé la situació, saber que la cosa està com està, i en molts casos, que ens hem d'adaptar al que hi ha abans de... Abans de quedar-te a casa, hem d'intentar tocar, i que la nostra música la senti tant de gent com sigui possible, que la s'ha d'acabar clar. També hem de viure i s'ha d'entendre que la música és una professió, i això sembla que hi ha gent que no ho té massa clar. Però, bueno... Clar, ho dic perquè també reivindica, no? El fet que qualsevol persona que pugeu a un escenari se li ha de pagar, que a vegades sent algunes coses i no té aquesta sensació, no? Sí, sí, sí. És això que et dic que hi ha molta gent que sembla que no ho tingui clar, i més ara que la cosa està molt malament, i costa tenir diners en els locals per pagar, molts locals tenen problemes per poder fer música en directe, les entrades, els tants percents divas... Sembla que tot es posi en contra. Però, bueno, encara hi ha gent que aconsegueix fer concerts dignes i aconseguim tocar en unes condicions que encara estiguin bé, però, bueno, hem de lluitar. A Girona hi ha un moviment musical important, no? Sí, sempre ha estat molt bé. No és que hi hagi moltes sales per tocar, però el moviment de comarques i el voltant de Girona... Doncs hi ha hagut molta moguda de grups i molts grups. Sempre crec que ha estat molt bé. A Girona potser ciutat... Ara, últimament, hi ha més llocs per poder tocar, però, bueno, el que és acumarques està molt bé. Sempre hi ha hagut molts grups i molt bones propostes. Ara que arriba les festes majors i tot plegat a l'estiu, com ho fas per vendre-te? Tens algú que... algun representant? I estem en una empresa de comunicació i un empresa de manejament, i entre els uns i els altres, anem mirant a veure totes les propostes que podem aconseguir, i una mica anar-ho fent. A veure si vaig anar a Barcelona algun dia, o què? Això t'és igual. A Barcelona vaig estar a l'Euskaletxe del mes passat, o l'altre dia, sí. I, bueno, tenim previst alguna altra cosa que ens hem de donar data, o sigui que estarem per Barcelona. Barcelona continua sent una gran plaça i un gran objectiu pels músics, o, realment, ara tu vas fer-hi si surts a Barcelona, surts a Barcelona, si no et quedes per allà dalt, no passa res. Jo penso que hi ha una sèrie de llocs que suposo que sí que estan bé, que està molt bé, no?, anar a Barcelona. El que passa és que, a vegades, des d'aquí comarques, ens costa arribar a Barcelona. Jo també noto això, també. Hi ha un tap, eh? Sí, bueno, la gent ho té tot muntat a la seva manera, aquí té els seus programadors musicals i tal, i tu vens de Girona i d'un poble d'Ustall-Rey, com t'assigui, i, bueno, sembla que no tinguis la mateixa credibilitat, i costa que, si no tens els contactes allà a Barcelona fets, els cas dins aquest entorn hi ha... O sigui, no estàs vivint a Barcelona, clar. Sí, els programadors sempre t'endeixen anar a acus, el que ells coneixen, no?, però, bueno... El que dic jo sempre, paciència i... Ja se't veu, ja se't veu un home relaxat i tranquil. Sí, això ho tinc molt. Doncs escolta, Carles, encantat de conèixer-te, que vagi molt bé, i, en fi, estarem a temps, el senyor Mit, que no t'ho he preguntat, però farem el tòpic, eh? D'on ve el senyor... Sí, home. Com a bona entrevista, d'on ve el senyor Mit? Senyor Mit, mira, era que jo no... no sé, no volia clar dir-me el meu nom, i volia fer aquest altre ego, i jo tenia una gata que es deia Brigitte, que ens la va regalar una senyora francesa, i jo, a mi em costava vol dir-li Brigitte. I li deia Mit. Quan el cridava, li deia Mit, i d'aquí vaig pensar per què no, el senyor Mit, en una hora legat aquesta que vaig tenir. I mira, així ja ha quedat. Ha quedat molt bé. Doncs, Carles Serres, moltíssimes gràcies. Que vagi molt bé i bona tarda, una abraçada. Vale, gràcies a vosaltres. Adéu, adéu, adéu. En les grans platges del nord, hi ha qui seu vora del mar, en un petit racó de món. Veia que ve molt programa. Cristina, el millor de la penya del Morro, per tu, avui... Puc dir-ho jo, avui o no? Va, digueu-ho. Avui, avui, la penya del Morro, ha sigut tu, perquè estàs malalta. Sí, això és malalta. No m'enganys, no m'enganys. Has vingut malalta, i encara estàs pitjor, de com, sí, jo t'ho diria amb la cara, fas uller, jo sí que... Però et diré que les recomanacions dels gossos per Sant Joan. Ah, també t'ha agradat molt, això, eh? Sí, ho acabarem. Avui acabem el programa. Moltíssimes gràcies, a tots els agents que han fet possible la penya del Morro, la Carme Verdoia de la Qualitat Sant Joan. La Júlia et mèlia avui parlant de coses que he fet després de la selectivitat. Amb la Rosé Arx, hem parlat, precisament, dels gossos i Sant Joan. I a la segona hora, amb el Dani Martínez i el Lluís Casals, hem parlat de l'ONG del poble Sant Joan Solidari, i hem acabat ara, per un moment, amb el Carles Serres, parlant d'aquest projecte de cant autor, el senyor Mith. I Cristina, també moltíssimes gràcies a tu, per la teva col·laboració més que especial. Vés a casa, descansa, i recupera't, que demà hem de tornar així. I, si no, pas benedemà així. No passa res, descansa. Fins demà, Jordi. Adéu. Bona tarda. Segueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro. A Facebook, la penya del Morro. Com veu, sou originals, també. Fins demà. Fins demà. Fins demà. Fins demà. Quan sento que res té sentit que el món està girat que no sé com posar un peu a terra i recomançar. Quan sento que no queda res el que sempre he lluitat i cau cada desig que m'ajudava a vençar. Torno a altra copa a recordar la teva cara al meu davant, la meva orella, escoltant la teva veu baixet parlant, dient que guanyar-me el destí només dependria de mi. I vaig prometre prendre el repte a partir d'aquell instant. Respira, espera, et xecen sense pressa. Inspira, refesta, la vida al món t'espera. Respira, espera, et xecen sense pressa. Inspira, refesta, la vida al món t'espera. Respira, espera, et xecen sense pressa. Respira, espera, et xecen sense pressa. Respira, refesta, la vida al món t'espera. Respira, espera, et xecen sense pressa. Respira, espera, et xecen sense pressa. Respira, espera, et xecen sense pressa. Tots seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre. Els Mossos d'Esquadra i la Polícia Local explicaran demà com prevenir els maltractaments a la gent gran. Seran una conferència sobre les dificultats que té aquest col·lectiu i la violència que pot patir no només física per part dels cuidadors. Amb aquesta notícia, obrim l'edició d'avui i resumim altres informacions destacades en titulars. La cadena humana de l'11 de setembre passarà per Sant Just. La cadena vol reivindicar la independència de Catalunya i travessarà el país de punt al llarg de 400 quilòmetres. A les 17 hores i 14 minuts. Aquest vespre sinaguren dues exposicions a Sant Just, d'una banda, una mostra fotogràfica sobre l'Índia, el cas de la joves i de l'altra, la mostra dels treballs de l'alumnat dels cursos municipals dels plàstiques, al celler de Can Ginestar. Tres gimnàstals del club esportiu Barna s'enjust competeixen a partir d'octubre.