#294 - La Penya del Morro del 21/6/2013

la 27 a canvi d'instal·lar-hi un PH i reclama compensacions com és de la Nacional 2 a Girona. És a dir, que mentre l'autovia no se'n llesteixi, s'obligui als camions a què passin, per la Nacional 340 a circular per l'autopista. Són declaracions de Josep Andreu Domingo a la xarxa de comunicació local. Sí, això de l'Equismetalitza, que està tingut com a Girona i que pugin els camions amb una rebaixa, amb els camions de l'autopista que no estiguin, que no tinguin operatiu, i que puguem atindre unes caràcteres l'UNES menys condensades del que el tenim actualment de trànsit. La proposta d'Abertis és recuperar les obres paralitzades per les retallades, a canvi que el tram fins a Tarragona sigui de pagament. Per visió del temps, servei de meteorologia de Catalunya, Francesc Figuero, la bona tarda. La bona tarda, doncs per aquesta tarda esperem Xàfec, si l'ocàvem anem tempesta i alguna cala marçada, teniu això perquè l'ocàvem poden ser forts, però serà molt dispersos i allats. Ara anirem a la noia, també cap al sud de Catalunya, per tant, moltes estones de sol, però també aquestes tempestes, com diem, d'intensitat forta. De cara a la vespa s'aniran desplaçant cap a la Catalunya central i també a l'Hipritoral central, on acabaran per Mimba. Demà, el cap de setmana, demà dissabte, bon sol, bona part del país, encara amb núvols de l'Hipritoral central i també el codat nordès, i en conjunt les temperatures aquest cap de setmana seran, doncs no pas caloroses. Això és tot des del servei meteorològic de Catalunya. Bona tarda, us parlar David Amador. L'espanyol ha presentat el tercer reforç de la temporada, el Defensa en de Luz, quan Rafael Fuentes, que arriba al lliure del Córdoba i signa per a les pròximes quatre temporades de la seva banda al Girona Football Club, viatja a Capalmeria, on disputerà de mal partit decisiu per a la Senzà a primera, amb el 01 en contra de l'Anna. Fins ara s'han exaurit les 400 places de l'Ave Especial, per l'afició, i també pràcticament ja s'han omplert dos autos. Aquesta nit al Barça es pot proclamar campió de la Lliga de Futbol. A l'Ave Especial els blauranes reben la visita del Pozo de Mursi a partir de les 10 de la nit. Els de Marc Carmona dominen la final per dos a un i s'hi guanyen. Aquest quart enfrontament aconseguirà en el capvinat per tercera vegada consecutiva. Radio Desferl, 98.1. Radio Desferl, 98.1. En directe, a Matíndiz de Sant Just Desferl, el 98.1 de la FM, i a tot el món, a través de ràdiodesferl.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro. Bona tarda, Sant Just. Avui començarem parlant de les notícies de Sant Just. Bona tarda. Avui parlarem de cinema com cada divendres amb el Jordi Roca. I també tindrem el Senyor Benito a les Cores Importants de la Vida. Avui ens explicarà per què serveixen els folres i acabarem el programa parlant de la Riera i del que no hem de fer aquest cap de setmana a l'antia agenda de la penya del morro amb l'Eli Capdevila. Bona tarda i benvinguts al programa. Avui recordem que el Twitter i el Facebook del programa tenim la nostra col·laboradora especial, Cristina Vargas. Bona tarda. Et trobes millor, Cristina? Sí, sí. Basta en a la segona hora, no sé com va passar. Estava molt blanca. T'agrada ser-ho? Ja sóc blanca, no, però estàvem més encara. Doble vampir al quadrat. Atenció perquè comencem repassant els trending topics d'avui, perquè el telé 5 i les Beliebers, que són les fans de Justin Bieber, avui han sigut trending topics. Perquè telé 5 ha dit, a través d'una notícia, que a més a més també ha penjat a la web, que Justin Bieber estava rient quan ha estrenat Instagram, perquè suposadament anava una mica drogat. De fet, el titular diu Justin Bieber estrena la funció en vídeo de Instagram i lo hace sospechosamente feliz. Diu Justin Bieber tiene una nueva alternativa para presumir de músculos la nueva aplicación de Instagram y por su puerto no ha dado en autografarse. Diu, se le ha visto sospechosamente feliz en un vídeo en el que no para de reírse y en el que le cuesta completar una frase. Ve, això és el que ha comentat la pàgina web de telé 5 i també els informatius, i a partir d'aquí tota la gent i totes les Beliebers, ja, Justin, no lo toquéis, ¿qué hacéis? Ha començat a protestar a Twitter. Aquí és el que diu la gent, Cristina. L'Andrea diu, telé 5 l'heu cagat. Ara tota la mafia Beliebers de All the World va contra vosaltres per inventar. A LadySiglo diu, això de telé 5 també és increïble. Justin Bieber diu, perquè està drogat. El vostre retras és insuperable. Ja acabem amb el Tomàs Mourouet. Això ho diu a ells, és un vídeo que ha penjat el Justin Bieber que està rient a Instagram. Vull dir que tampoc no vol dir que vagi drogat, en principi. No se sap, tampoc. Però a març riu molta gent i clar, no, vull dir que no. Ja acabem amb el Tomàs Mourouet, que diu, la que li espera ara telé 5 amb els Beliebers per televasura. Avui també ha sigut Trending Topic a la FIA, perquè el Tribunal Internacional de la Federació Internacional de l'Automòbil FIA ha decidit castigar Mercedes i el fabricant de Neumàtics Pirelli per la presumpte avantatge obtinguda per l'escuderia als esajos de Neumàtics al maig, al gran premi de Montmalló a Barcelona. Finalment, Mercedes no podrà participar a les proves de joves pilots, però no el desclobrà de la competició ni els impundesarà cap multa. Així és Jordi. Comencem amb el comentari del Marcel Guterres, que diu, heu dit d'una altra forma, Mercedes la li a la FIA, la caga, i ho paguen els nois que anaven a fer proves. M'agrada molt aquesta... Oi que sí, al resum, està molt bé. Sí, sí. Seguim amb el Bruncker, que diu, en respecte a la vergonya, no sanció a Mercedes, només diré. Tot estava decidit, fa temps, i la FIA estava apringada segur. I acabem amb el Rubén, que diu, Mercedes ha enviat un comunicat de premsa en el que felicitarà la FIA per les mesures disciplinàries preses. Molt bé, Cristina, moltíssimes gràcies, més trending topics de la segona hora del programa. Passem ara a l'actualitat s'enjustenca. I comencem parlant dels actors de Sant Joan, de cara a aquest muni... Bueno, aquest diumenge, el municipi... L'arribada de la flama del Canigó a Sant Joan, aquest diumenge donarà el tret de sortida a la celebració de Sant Joan, hi haurà ravelles per tothom, la nit de diumenge a Dilluns, per tothom, o no, les pastisseries treballen de valent per fer les coques, i les paradets de petards segueixen amb les seves vendes. Bé, de fet, hem de dir i hem d'agrair a Pastisseria Trilla, que ens ha fet arribar un parell de coques valorades amb molts euros, aquí, a la redacció de Ràdio d'Esvern. Hem penjat un tuit amb la fotografia de les coques, si algú vol venir fins a la set del vespre, que és quan acaba el programa a tastar-les, té les portes obertes de Ràdio d'Esvern, com cada dia el servei del municipi i de la població. Ara, no garantim que n'hi hagi i en quedi per la gent que em vulgui venir. Carme, repassem coses de Sant Joan i Sant Just, aquest diumenge, però comencem. Comencem, Berlín, de l'arriba de la Flamma del Canigo, que serà Sant Just per Iberà cap a un quart de 10. Recordem que és una tradició que remonta als anys 50. Des de les hores, un grup d'excursionistes de la Catalunya Nord puja al Canigo per passar a la nit del 22 de juny i ensindrà una foguera que serà la que donarà les flames, que reparteixen per tots els països catalans. Un dels Sant Just Tengs, que porta 35 anys a anar a Barcelona a buscar aquesta flama, és Lluís Segura. Un aplaudiment per Lluís Segura. Un any més, anar a buscar la Flamma a la Plaza Sant Jaume durant 35 anys, jo crec que ella és la Flamma, directament. Si veu una torxa corrent, és Lluís Segura. Des de la Plaza Sant Jaume, davant de l'Ajuntament, ella surt en el Sant Just Tengs i tornen corrents fins a Sant Just. Per tant, si algú s'hi vol afegir, es pot trobar la gent de Sant Just. Uns quants quilòmetres, des de Sant Jaume fins a Sant Just? Doncs si voleu anar, us podeu congregar, diu menys a 23 de la 6 de la tarda, davant de l'Ajuntament de Sant Just, llavors anirem a transport públic fins a Barcelona. Què ha nostrat? Això arribarà aquí, arribarà aquesta flama, cap a 3 cordadeu, després de fer-ne recorregut pel municipi. Aquesta és la que es proveu que entri al parc del Canigós, llegirà el manifest tradicional, que aquí també començaran les ravelles de Sant Joan, que hi ha a Sant Just, la col·lectiva de la Plaza de la Pau. Anem a repassar les ravelles, que hi ha, eh? O sigui que aprenem nota i atenció. Comencem parlant de la Plaza de la Pau. Cada any ha plegat un centenar de persones el sopar que es fa a la Plaza, en aquest cas ja estan tancats, hauria d'haver comptat, que pot anar a tothom qui vulgui, és després del sopar, que és la festa de música d'all i servei de bar a la Plaza de la Pau. Aquesta és la primera Plaza de la Pau, la segona, Carme. El barri nord, que és l'organització de la comissió de festes del barri, el part de Joan Maragall, a les 11 de la nit, hi haurà servei de bar amb cava, aigua, refrescos i també coca solidària amb el càncer infantil. I la fundació de micròmpat indents amb càncer sempre era gratuïta i aquest any el que es fa és que tothom qui vulgui, se li dona gratuïtament, però que pugui ser una aportació més o menys simbòlica, que n'hi ha destinada aquesta fundació. Per tant, el barri nord, a la Plaza de Maragall. I després, a les 11, també renca la revetlla de la Casa Reginald d'Extremadura. Buscant-ho en el raó de los recuerdos. La, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la. Davant de la seva de l'entitat, que és el carrer Jacín Benavent. En aquest cas, el servei de bar l'ofereix al restaurant de l'entitat d'Extremeño. Molt bé. Bé, tranquils, perquè plaurà, segurament, després d'escoltar, sí, el playback que estem... Bueno, playback, no, estem cantant això de les cançons de Rebenya i de Barbena de Sant Joan. Per cert que demà hi ha el playback de la Casa Reginald d'Extremadura, que ningú s'ho perdi, a la Teneu de Sant Joan. Alguna cosa més sobre tot plegat, Carme? Mira, jo crec que si escuteu l'informatiu ja sentiréu també, doncs, per l'hem de patar, per l'hem de coques, i per què no estarem 10 hores parlant de Sant Joan, ara. No, no, no, no, clar, no podem estar 10 hores. Estàs agafant gent per l'informatiu de la set. Clar, perquè podem sentir, doncs, quins són els patards que estan venent més, com el tema coques... També podem escoltar al radioesverb.com, si no vols esperar a fer-la a set, per exemple. En fi, canviem de tema, i parlem d'una xerrada... Podríem preguntar quin temps farà, per la Rebella? Doncs sí, quin temps farà per la Rebella? Carles Hernández. Home, Carles Hernández, hola! El temps a la penya del Morro. Bé, Carles, quin temps farà de cara a aquest diumenge? Diumenge serà un dia així, una mica variable. Plaurà a la nit? Ah, vas directe a la nit. No n'hem parlat. No, això no és l'informatiu metge. No crec que duri la nit. Gràcies, Carles, ja està. Un moment, para, para. Però la matinada potser sí. Molt bé, doncs ja està. Ja t'he escoltat que la matinada potser plou, però ja està. Té igual. Però què més podem fer? Aquest és el permís de l'ajuntament. Què més podem dir? És possible que ploui? Tu us espantar, us dius que jo m'anava amb els amics, i justament quan m'ho passo millor. En fi, Carles, gràcies. Hi ha molta gent que el millor moment és quan està a la platja. Sí. Si plou, després no es veiem. Tenim unes grans ganes de fer-ho. No ho farem, no ho farem. Però que no es veiem. No ens veiem. En fi, parlem ara d'una activitat... Una xerrada. Sí, però no sé si és perquè és delicat. Els Mossos d'Esquadra i la Policia Local explicaran aquesta tarda com prevenir els maltractaments a la gent gran. Serà en una conferència sobre les dificultats que té aquest col·lectiu i la violència que pot patir no només física per part dels seus cuidadors. la seva àvia. Mira, em va bé esmorzar quan tenia 4 anys. Molt bé. I l'altra? Estava morta, ja. Estava morta. Molt bé, doncs ara ja ho sabem, Carme Verde i també la informació. D'això, organitza aquesta xerrada a l'associació de gent gran de Sant Just, tot i que des que els Mossos d'Esquadra van attirar les competències dels plogaris Sant Just al novembre del 2006 no han rebut cap avis de maltractament de persones grans. Tot i així, conjuntament en la policia local, organitzen aquest tipus de xerrades per saber detectar exacte temps un maltractament. Un maltractament que, com deies, no només físic, sinó també potser psicològic i econòmic. I aquesta xerrada vol donar les claus per saber detectar temps els indicadors que evidencien aquests maltractaments. També s'explicarà què cal fer quan es detecta un maltractament i això és d'aquí poc a estona, dos cortes sis, el milenari. I acabem aquest repàs per les notícies de Sant Just, d'altres activitats que es faran al nostre municipi durant aquest cap de setmana. Comencem parlant d'una activitat que és pionera. Per primera vegada s'ha organitzat pel cao aquest torneig de futbol i que ja ha superat totes les expectatives Carme, demà hi ha molta gent apuntada en aquest primer torneig de futbol del camp de futbol. Començarà doblegat a les 10 del matí, també hi ha un dinar, i després hi ha les finals i allorament de premis. També s'allorlarà un premi a la millor equipació. Molt bé. També, a més a més, a la nit destiu del barri de la Plana Vell Solets, això serà el vespre. Sí, serà a partir de les 9 de la nit organitzar l'associació de veïns d'aquest barri o la sopar i ball al part de la Plana Vedrosa, obert de tothom, i un sopar en format pica a pica és a dir que cadascú ha de portar menjar de casa seva. Començarà les 9, després hi ha ball a les 11 de la nit i la comptarà amb la música d'un DJ i animació. Molt bé. Quina tipus animació serà? No ho sabem. No crec que sigui infantil. Atenció, perquè també hi haurà demà Playback a la casa de la Casa Regional d'Extremadura, a la Teneu de Sant Just. Sí, que tindrà ganes d'anar-hi. La mateixa activitat preferida del cap de setmana, sense cap, mena de dubte. Doncs ja no s'hi pot apuntar ningú més per actuar, però l'entrada és oberta i gratuïta per tothom. I poc que els primimitadors de cantants i ruts pujaran a l'escenari a partir de les 10 de la nit. Carme, moltíssima companya. I un últim acosa? Para, para, para, para maquinas. Tot i que, veient com estan temps, puc anar a esfarar. En principi avui hi havia observació astronòmica, el centre... L'observador de la Milenari, les 9 del vespre, que passa que si fa aquest temps segurament se n'anarà. Per cert, que també estem preparant alguna cosa, a l'agrupació amb Sant Just per la Indemandència de Cara de festa Major. A la penya del Moro, segurament, l'observació conjunta. Ah, va, d'acord. Sí, sí, està molt bé, està molt bé. Que, per cert, que parlem de la penya del Moro, justament aquest diumenge farà un any que es va posar la senyera i la bandera catalana allà dalt, no sé... És la mateixa, no? És la senyera i la bandera catalana el coincideixen molt sovint. I fa un any que es va posar només l'han robat 3 vegades... No, no. A dues vegades, i s'ha posat 3. Una, perquè s'ha posat malbé. A dues vegades, clar. Bé, Carme, moltes gràcies. Ja sabeu que teniu més informació. A Radioesben.com, ara mateix. A partir de la set, els enjurs, notícies, edició... Bé, és premà, tard, de Carme. Adéu, anar, demà. 5 i 20 de la tarda i, tot seguit, rebem el Jordi Roca per parlar de cinema. Cinema. Cinema. Amb Jordi Roca. No sóc imprés. No sóc imprés. No sóc imprés. Para, para. Para la música un moment. Para un moment, la música. Llora, aquí és quan el Jordi Roca diu... Que no, que no, que Jordi, que has sentut pa meva. I el Jordi Roca diu que és imprés. El Jordi Roca diu, bona tarda. Avui ens ha d'apenyalar el morro, que tal cosa esteu. Bona escriu. I no estàs al teu lloc, estàs aquí la redacció corrent. Clar, perquè volia a Coca aprovar la Coca aquesta. Sí, la passassa de trilla, que ens ha portat molt amablement avui. Molt bona, eh? Boníssima. I tots els ullans estan convidats a fer-te la set del vespre, que és quan acabem el programa, perquè vinguin i l'aprovin, si volen. Ells tu que estaves menjant la coca... Sí, està menjant la coca, i clar, m'has agafat aquí... Molt bé, molt bé. És que no em dones ni temps per menjar la coca. Sí, clar, que tracto molt malament allà amb jo. Bé, parlem de les 3 de cinema. Avui molta producció francesa. Moltíssima. Molts drames, també. Molt drama, una mica, el que li ha de del Jordi. Comencem amb la pel·lícula després de Mayo, que és francesa dirigida per Olívia Asallà. Escolta'm el trailer. Bueno, no hace falta tener un alma muy elevada para comprender que todos nuestros placeres no son más que vanidad. Entre nosotros y el cielo o el infierno o la nada, solo está la vida, que es lo más fácil que hay en el mundo. La política no es un juego. Hay que luchar por el onero. Aunque eres ajeno el combate de verdad. Eso no es así. Tengo mis convicciones. La pintura y la revolución. Hablas como un artista. El arte es sóledad. Pero no es mi opción. Veo que estás leyendo los trajes nuevos del presidente Pau. Sí. Cuéntales más a que esté la revolución cultural. Sus logros asustan a los imperialistas estadounidenses y soviéticos. Elige con más cuidado lo que es. Un film que ens situa a París a principis dels anys 70, després del maig del 68, i tota la revolució política i social, que va comportar aquell moviment. Jordi, té bona pinta a aquesta pel·lícula o no? Sí, està bé. És una pel·lícula de recerca personal. Ens trobem en una època convulsa, on els joves universitaris, majoritàriament, s'han de decidir entre seguir la convulsió de l'època, és a dir, lluitar pels seus ideals o fer cas al seu futur professional i personal, que moltes vegades hi ha dos coses renyides. Aleshores, el film ens presenta a Gils, que és un artista, un pintor, que viu una mica... immerts, diguéssim, en el seu món. No està gaire atent, diguéssim, a tot el que passa, tot i que... que té aquesta mentalitat o aquests ideals, potser més a fins als fins de maig. Aleshores, el que haurà de fer ell, després d'un viatge d'Itàlia i després a Londres, és això, prendre aquesta decisió i veure, al final, quina via segueix. És una decisió important perquè el marcarà resta de la seva vida. Hi ha moltes pel·lícules que tracten aquest tema de la revolució del maig del 68 amb estudiants, trames amoroses, també, i jo recomano molt la pel·lícula Somiadors, sonyadores de Bertolucci, que, de tant en tant, alguna vegada la fan aures perdudes, a la dos i tal, i està molt bé. En fi, en aquest cas, però és més la retrospectiva del personatge que els fets, diguéssim, en el context. A la pel·lícula Somiadors no surten gaire imatges del que està passant al carrer, sinó que és els personatges davant de les seves utopies, davant dels seus somnis, que és aconseguir-los o no. Tots hem passat aquesta època, Jordi. Home, en aquest cas... No, jo no. A més, aquesta és una pel·lícula molt para-modernos. Ah, sí? Ah, perquè fa pastes i hipsters. Doncs ja hi aniré. Parlem ara d'una pel·lícula que segurament també hi aniré, o la vorèn, algun dia. Estem parlant de la pel·lícula de la setmana, sinó que me n'ha de dubte. No, no, no. Perdona. No, no, no. És molt publicitada. Perdona, és la pel·lícula. Que parlen de rotadiós perquè no hi ha ni menys a pel·lícula. Em recordo una mica aquesta d'Airó Man, que va estar molt publicitat i també va ser la pel·lícula de la setmana. Que tingui molta publicitat no vol dir que sigui de la pel·lícula. No, però ha donat molt de bon musí. No, no, no, no. Ni molt menys. Estem parlant amics i amics de la gran superanòdida de tots els temps. Superman! No és Superman, és l'ombre de acero. Perdona, és Superman. La pel·lícula es titula El hombre de acero. Aquí estic amb el Jordi Roca. Superman portava els calçotets per fora i l'ombre de acero... També. No. Escolta'm, el tràiler de l'home de ser. Mira. Llam-men. Rasa Crow. Mi padre creía que si el mundo descubría quién era yo, me rechazaría. Estaba convencido de que el mundo no estaba preparado. ¿Tú qué crees? ¿De qué es la S? No es una S. En mi mundo significa esperanza. ¿Ah? Pues aquí es una S. ¿Qué te parece? Superman. Ah! Bé, efectivament, un film d'acció fantàstica, produït per Christopher Nolan, que ja l'hem vist, per exemple, a Batman, en les noves que han fet, i dirigida per Zack Snyder. Té molt bona pinta, Jordi. No. És a dir, aviam. És una pel·lícula molt ben feta. Té una gran inversió al darrere. L'actor ja és conegut i ja té moltes grups al darrere caliban, però sincerament tornem al mateix de sempre a Superman per aníssima vegada. La lluita aquests dels superherois, que ja està bé, perquè ja en parlem després de les notícies de Hollywood, que tenim empatx de superherois per temps. A més a més, si hem de salvar un superheroi, salvem el cas. No, ni molt menys, Superman. Per exemple, Iron Man, que ja ho vam parlar aquí, era la tercera entrega, una tercera entrega ben feta, que superava fins i tot la primera i la segona, però això, Superman, què fa, vull dir? No fa falta tornar-hi una altra vegada. La gent no se'n recorda d'on ve. Sí, que se'n vagi el videoclop i l'agafi. I s'ha d'anar recordant una mica, llavors agafes Russell Crowe... Però aquesta li han canviat alguna cosa, abando del nom o només el nom? Només el nom, el mateix. Sí, és exactament el mateix. Jo m'estic amb el Jordi, que no cal anar recordant cada vegada. Explica la mateixa història com a Spider-Man, ja la sabem, Spider-Man. Sí, que ja parlem d'ahir després de Spider-Man. Però Superman té alguna cosa. Bé, d'acord que potser això, que dius tu, Russell Crowe, Kevin Costner, l'Aureyne Fishbone... No m'ajudes, eh, que Kevin Costner no m'acaba de... A Amy Adams, però res més. I la història, doncs, ja sabeu, la de sempre, un superarò i que ve del planeta Kryptonite, que haurà de salvar el món. No, tot el superarò és ben de Krypton. Només aquest, curiosament. No és Kryptonite, el planeta. Ah, és el que el fa mal que mata, no? És un element que... Si a més vam fer ja la sèrie i tot amb el Clark Kent allà, sisplau, ja no fa falta una altra pel·lícula. Jo crec que... No, no, tothom la anirà a veure, si ens dubta. Però és una... jo des d'aquí dic que és un error. Però per la policia t'haurien donat i el bombo. Serà la més tequila per això, aquest cap de setmana, Jordi, per la policia i el bombo. Per això serà la setmana de la pel·lícula de la setmana. No, però en tenim una altra, que des d'aquí li donarem un impuls, perquè ho aconsegueixi, que té possibilitats. A mi m'agraden de Hannah Arendt. No, perquè és Hannah Arendt, és la següent. Però està molt bé, aquesta pel·lícula. És europea, aquesta pel·lícula, eh? La Hannah Arendt, una... A part, per el trailer, un moment, perquè hi posem el trailer, i no sabem què estem posant. Aquesta és la vida d'una dona, que es diu Hannah Arendt, que a mi això no em sona, d'entrada. No, és una perdista filòsofa, etsetra, jove, que va migrar als Estats Units, es va fer molt famosa pels seus ideals, i que després va tornar a Europa... No, a Europa, no. Va tornar a... Ostres, a Israel, contra el judici que van fer, contra els nazis, per la matança del jueu. Aleshores, ella cobrirà aquest cas, però... Home, si algú ho coneix a la seva vida, no ho descobriré res, però no ho diré perquè vulguin anar a veure la pel·lícula, perquè... No, no, no, cobrirà l'esdeveniment d'una manera totalment diferent al que la gent es pensava que ho faria. En The Daily News he leído este titular. El fiscal responde a la extraña defensa de Hannah Arendt, a favor de Eisman. Estos opinan que tus artículos son maravillosos, y estos quieren verte muerta, y lo solicitan con bastante originalidad. Que el mal más grande del mundo puede ser cometido por cualquiera. De verdad que en ningún momento pensaste en las lecciones que moría a ver. Intentar comprender no significa perdonar. Ha sido demasiado lejos, Hannah. Y por eso a este fenómeno he querido llamarle la banalidad del mal. Un drama en tota regla o no? Sí, sí, és un... Més que un drama és una perca d'aquelles que ens fan pensar, sobre el concepte de maledat, qui la pot exercir, qui no. I una cosa molt difícil que no tothom entén, o si troba a fer, que és justificar el mal. Això no vol dir que tu després condemnis aquella persona, o li apliquis les conseqüències necessàries, però intentar entendre per què una persona arriba a fer coses que ningú aprova, com per exemple, és aquest cas. Això és el que ens intenta explicar a la Hannah a través d'aquest concepte que diu allà de la banalització del mal. Per ser mare de la següent pel·lícula que també es trena avui, que comentem tot seguit, es tracta de la lapidació de Sant Esteve. És a dir, la lapidació de Jean-Ythien en francès. És un gran drama? És l'altre gran drama d'aquesta... El drama absolut, eh? Si algú vol allà submergir-se en el pitjor dels dramas, que vagi a veure aquesta pel·lícula que, de fet, està dirigida i produïda per Xincatalana, com el Pere Vila Barceló, i que han hagut de marxar a França perquè li produïsim la pel·lícula, per aquí, noi, el ministeri de dos veles. Escolta'm el trailer i després parlem d'aquesta comèdia per alegrar-nos el divendres a la tarda. Això, un drama com una casa. Dondé la coubert, que ha completament desdescanyat. Està dient, diu, aquí sí. Està dient que, efectivament, que la pel·lícula són drama... Els propis personatges, eh? La pel·lícula són drama, són drama. Un drama. De fet, el protagonista, com diem, és Etienne, un ballet malalt que viu rodejat de tota una classe d'objectes que han acumulat al llarg del temps. I el que parla a la pel·lícula, justament, és això, de com m'arriba la tristesa de morir sol, sense ningú. No. Home, perdona, ahir vaig veure dies de cine? Perdona, hauries d'haver vist cinema 3, que per ser senona de vacances, jo faré el mateix, per exemple. Aquell dies de cine, encara, que és el programa de la 2, que fa molt d'hora. Sí, parla d'això, però també parla del moving, que se li pot fer una persona, en aquest cas, al ballet i també... Però perquè ell no vol que li doni una assistència, eh? Ni la seva filla, ni la seva servei social... Està morta. La seva dona i la seva filla es van morir en un accident... No té família, en un accident de trànsit, probablement... Un veí, un veí, que passava per allà. No, tampoc. Ell podria haver salvat, però aquesta ja és una altra història, el que si ens mostra és l'assoladat d'aquesta persona, que s'aferra amb els seus objectes personals, com ell veu que se li acaba la vida i no vol marxar d'aquell pis, malgrat que té en contra els seus veïns, la propietària del pis i també els assistents socials. És a dir, tothom vol que marxi. El pitjor del cas, si ja no teníem prou drama sobre, és que patirà un accident domèstic dintre a casa, que segurament acabarà amb la seva vida, la resposta que tindrà a tota la gent que l'envolta en front d'aquest accident serà realment cruel. Per tant, ja us dic que és un drama. Si voleu sortir plorant absolutament i deprimits, aneu-la a veure. És que, de fet, fa referència a l'apidació de Sant Esteve, que es veu que és un màrtir, que el beneficiament l'apidar va morir sol. Màrtir era un desgraciat home, a pobra. Bé, no, sí. Màrtirs ho són. Màrtirs ja és el que tenen. Però és que ha quedat molt mala sort, no? Exactament. Ell no vol l'ajudar ningú. També la pel·lícula ens mostra o ens intenta comprendre per què els altres fan el que fan. És a dir, no tan poc ell, tan poc és un sant. Ja, però de totes maneres, no sé, la gent podria ser més compasiva, no? Ja ho és, amb aquest home, que ve la del servei social, i li diu, escolti, li venim a donar ajuda i l'home. No, jo no he fet pa, i t'encara la porta. Com Jordi, com? Amb francès. És com fer francès a pel·lícula. Passem a la següent pel·lica, també, francesa, que s'estrena avui, en aquest que és una coproducció amb Canadà. La pel·lícula és un drama on coneixerem l'Ogonj, un professor de literatura, que durant el seu 30 aniversari decora la seva intenció de convertir-se en dona. A partir d'aquí passen coses. ¿Tot tu, déjà, has tret un perruc per ton champ, tu? Sí, em vull convertir en dona. Què passa? T'ha passat en riu i tu te'n vienes. Jo també tinc dret a ser una dona. No m'ho primeixis. Bé, bàsicament, és una millor que diu el tema. El que passa és que aquí els seus amics comencen a reaccionar i tenen la sorpresa de dir que diu aquest home que no vol ser dona. Clar, per mi, a part de la pel·lícula de setmana que encara no hem parlat, l'altra pel·lícula, que està molt bé que indaga una mica en el món aquest de les persones que, desgracidament, es troben atrapades. Sí, en un cos que no és el seu. Ell no ho ha confesat mai a ningú, per tant, tot el seu entorn és d'aliè a aquesta realitat, però, quan compleix 30 anys, decideix, al mig de la seva festa sorpresa, que li han preparat, dir que vol ser una dona. Molt bé. Els amics i la família, doncs bé, tenen una relació amb ell especial, ja veurem com reacciona cadascú, però l'eix central de la pel·lícula és la seva nòvia. Clar. Aquest home té nòvia. Tu imagini que la teva parella et diu que vull ser dona. Hi ha un cas d'aquests. A Estats Units va haver-hi un home, que es veu que per un tumor que tenia el que eren els ovaris, es veu que va anar al metge i, en principi, es va creure que durant tota la seva vida era un home, i al metge li van dir que no és que fos un home, però tampoc era una dona, és a dir, tenia les dues coses. De fet, els Monty Python van fer una pel·lícula a la vida de Brian, on el grup de la frente popular de Judea, no les heu vist a la vida de Brian, hi ha un home, que és l'Estan, que vol ser dona. I diu, jo quiero ser Loreta. Ja van bé l'Oreta a partir d'Eureta, però si no puedes tener hijos, dió, no me oprimas, ya comencen. No es que he hecho muy clar. En aquests casos es media. No lo sé. Diu, però tu no puedes tener hijos. A mi em fa compte que he fet un baúl, diuen, ah, i acaba l'altre plorar. Clar, vosaltres, si us passa que la vostra parella us diu que vol que m'hi haguessis aclarat, tu, aquella persona, te l'estimes. Però la sexualitat que després representarà no s'ha de curar. Potser no t'estimes la seva sexualitat. Home, perdona, i les parelles, que n'hi ha molts casos, cada vegada, bueno, no sé, cada vegada més, però que, com a mínim, deixen la parella perquè s'ha tornat homosexual, per exemple. Ell, o ella, s'ha tornat l'Esviana. Això passa? Sí, però és diferent. Però això passa, també? Sí, però és diferent. En aquest cas és el dilema de si continues amb la persona perquè l'estimes, tot i que canviï de sexe, o si la deixes i... I sobretot perquè la persona que ha de ser és que em vea de sexe i demana la seva parella que, si es plau, la recolzi almenys, fins que el procés acabi. Per tant, veurem tot aquest procés. Atenció, següent pel·lícula, que també es destrena avui, més producció. Francesa, també... I passa avui amb això. Anobert. Anobert les anobertes. Sí, no? Sí. La frontera és l'Anobert i avui arriba també... Aquí tothom està de vacances, ja. Sí, m'encuentro amb Marilú. M'encuentro amb Marilú, del director Jean Becker. Escolta'm el trailer, que ha tractat d'un conegut pintor de més de 60 anys que decideix deixar de pintar. Francesa... Ah, no, mira. Marilú, com la cançó. No la conec. Oh, Marilú. Vaig d'endir, com el ciclista. Tengo hambre, ¿usted no? Imagino que querrá una hamburguesa con patatas. Y sus gilipollas están en el menú o en la carta. Venga. És un drama cómica, el que deia. Sí. Busco a una chica que se llama Marilú. No, no, perca. Aquesta pel·lícula és la que deies que era de la setmana? No, no, no. Aquí para hacer derrambo. No está de buen humor. Me mira con cara de viejo gruño. ¿Y tú te has visto con esos pelos de papagayo y esa ropa de payaso? ¿Se ha visto bien con su pantalón viejo y su camisa de leñador? Siempre poniéndome a la cara, siempre quejándose. Soy un pobre viejo, Marilú. Y los pobres viejos en algún momento te cuentan su vida. No se puede evitar. Ai... Vanga't a aquesta frase final. Que bonica. Era un momento que te ha contado vida i ja pots córrer que no pots evitar que te l'expliquin. El senyor Benidú li passa el mateix, també. Que és un home gran i mai ve... Un moment, no? Explica la seva... Ell potser la ve en part fa ciques. Ara està acabant de parlar amb ell. Bé, doncs, m'hi encuentro con Marilú. També es pot veure el cinema avui. Per cert, que també s'estrena la pel·lícula... Monstros University. Que gran pel·lícula d'aquesta setmana. Ah, aquesta és la gran pel·lícula. Monstros University, sisplau. Ah, sí. Escolti, senyor Benidú, agafi l'altre micròfon, sisplau. La pel·lícula, a la seva dreta. Monstros... Aquesta és la que deies, tu, que era... Aquest, aquest, aquest. Bona tarda, senyor Benidú. Un moment parlàvem de vostè, ara. M'ha escoltat un trailer. Sense jo saber-ho. No, evidentment, no m'ha de saber tot. I la frase final diu així. Ves-te. Escolta, escolta. Soy un pobre viejo Marilú. Y los pobres viejos en algún momento te cuentan su vida. No se puede evitar. El primer dit, Roca, molt falton. Molt falton, s'ha recordat... No, s'ha recordat de vostè. Diuen que el senyor Benidú és un veig i que sempre que pot, explica la seva vida. Però nosaltres ens agrada que ens vendi la seva vida. Com a regla. Ja ho trobarem. Parlem de la següent pel·lícula. El tindré lligat, explicant-li la meva vida, fins... Ah, jo en quedo, després farem un llibre, un biopec seu, i un furrer, no es preocupi, que la seva vida és molt interessant. Deixa'm dir d'escoles de la pel·lícula. Perdoni, senyor Roca, té el cafè pagat. Sí, té el cafè pagat. Què anava a dir? Què està passant? Bé, què està fent amb ells? Monstros Universities. Estrena avui, escoltem el trailer, si us sembla, de la pel·lícula. Qui és aquest? Wasowski, habitación 319. Tu, compañero, també, en estudiasustos. Ah, xif, ven aquí. És una passada. ¿Quién es ve su liban? Mike Wasowski. Ahora que nos hemos presentado. ¿Crees que no doy miedo? Què són els remonstros S.A.? Ah, Jordi, i si es diu Monstres Universities. Sí, què sé? Perdón, te voy a dar mil vueltas dando su otro sistema. Oh! Però això és abans o després de la... Ah! Estan a la universitat per estudiar? Sí. Molt intel·ligent, eh, la deducció. És com el Jòbit, dels seus anillos, per fer una mica la dada. Ara aquest cas, això, Monstres Universities... Perdona, dic que no, però sí que ho veig. Sí, és una precuada, sí. No, però és que la del Jòbit està molt benuda, ja. Però Monstres Universities, només fem tenir... No, vam tenir una entrega, que era la S.A., una molt bona pel·lícula de Pixar, i aquest estiu... Pixar. Doncs ha decidit apostar una altra vegada per aquesta història. Què passa, que al final ja estava tancat, per tant, només poden tirar enrere. I ens explica com el Mike Wesopski i el James Sullivan es van fer amics perquè, quan es van conèixer a la universitat, eren les dues persones que menys es suportaven de tota la universitat, i ens explicarà com acaben sent amics. Per tant, una pel·lícula per a tots els públics, una pel·lícula divertida, i que ens alegrem que estiguem a Cartellere, i esperem que triomfem aquest cap de setmana. Que, juntament, amb Superman, les dues pel·lícules... No, Superman, no. I fins aquí, les estrenes de cinema amb Jordi... Stone. Roca. Bé, passem ara a les notícies de Hollywood. Notícies de Hollywood. Sí, efectivament. Comencem parlant de la mort de James Gandolfini, actor i protagonista de la mítica sèrie de l'Ossoprano, que també havia fet moltíssimes pel·lícules, Jordi Comocio, a tot arreu. Doncs sí, l'actor James Gandolfini, conegut per interpretar el mafioso Toni Soprano, com tu ja has dit, de la popular sèrie... de la visiva de l'Ossoprano, amor aquest dijous, el 51 anys, per tant, molt jove, a Roma, on es trobava de canses, i segons han confirmat, de moment, que ha sigut a causa d'un atac de cor, però s'haurà de seguir investigant quines són les causes de la mort. El recordem també per pel·lícules les últimes, com The Man Who Wasn't There, The Taking of Pelham, Juan, Xu, André. Xu, Xu, Xu, Xu. D'on estàs, Peggy, Xu? Bé, senyor Matí, tu vols fer alguna cosa? El Gandolfini, que era perint del gata, ho fa. Bé, també avui destaquem que Patrícia Regan, que és actriu de la misma luna... No, directora. Ah, directora de la misma luna, que era el meu pare, jo no ho sé. Fixa Jennifer Lopez pel seu propè fil. Ja podem dir que serà la gran pel·lícula quan s'estrani aquest cap de setmana. Home, no trampotis, no trampotis, perquè... Home, perdona... M'és igual, com anem a ser en fet real, però Jennifer Lopez... I és un drama. Un drama és tenir Jennifer Lopez de protagonista. Doncs l'acompanyaran Martixin i Antonio Banderas. En aquesta pel·lícula, que ens explicarà, no sé si us en recordeu, la història del 2010 d'aquells 33 miners xilents que es van caure atrapat, dos mesos... Perdona, però no veig aquí, a paper de Jennifer Lopez... Serà una de les esposes d'aquests 33 miners. Ja anem malament, ja t'ho dic ara. Aquest biòpic, ja veuràs... Bueno, intentem buscar una llatina i han trobat a la Jennifer Lopez. Mira si n'hi ha, eh, ja... La salma Jallek i la Penelope, i hem d'anar a fer la Jennifer. Home, la Penelope, com a dona d'un miner... Bueno, la salma Jallek, que és així. Com que no? Com que no? La salma Jallek donen més. En fi, atenció, perquè ara arriba una notícia, que és una mica la secció... Espeluznan. No, no, Espeluznan, queixa de Jordi Roca, amb el titular Empatxats de Spider-Man. Ah. És que ja està bé, ja ho parlàvem al principi, de Superman, però és que... Sony Pictures, que és la productora de major de Spider-Man... Sony Pictures. Ha decidit, i ja han s'avançat, que hi haurà 3 parts més de Spider-Man. Espeluznan 2, Espeluznan 3 i Espeluznan 4. Això li agrada la gent, no plaudeixen. Poses que plaudeixin, però ningú li agrada. Això no estic fent res, això és la gent que plaudeix. A veure, si serveix de pista, quan hi ha la veritat dels TVOs, aquests de la Spider-Man, tira molt, eh? Cada setmana hi havia una, eh? Una cosa és un TVO, i l'altra és una pel·lícula totalment inaccessària. 4 parts que, a més a més, el més curiós és que ja tenen la data exacta d'estrena. La tercera part serà... Mira la gent com li agrada. No és que s'apuntin, hi ha l'agenda. Perquè la tercera part serà el 10 de juny del 2016 i la quarta, el maig del 2018. Jo no sé què faré demà ni per Sant Joan. Sabré què faré jo el 2018. Doncs si t'agraden aquestes pel·lícules... Jo no he dit que m'agradin, no m'ha interpatit. Això és la gent que plaudeix. M'agraden, com m'agraden. No, Jordi, només és Superman. Superman, Superman a mort, eh? Per cert, deixa'm dir que aquesta és una mica l'estratègia de Sony Pictures per competir amb un cantó amb Disney i Marvel i parlar-te amb un Warner, amb tota aquesta dels superherois que s'ha posat tan de moda últimament. Doncs l'exploten. Bé, parlem ara del festival... Els fenòmenes som grans, fans aquí a la penya del Morro, un festival on rescaten pel·lícules als anys 80 i les passen en cinema. Atenció, perquè el fenòmeno també marxa de vacances. Avui és l'últim divendre... Perdó, el proper divendre serà l'últim dia. Fins després de l'estiu on podrem gaudir dels grans cràcics del món del cinema. Jordi i Roca, també és informació sobre tot això. Doncs sí, aquesta notícia que va per tu, igual que la següent, ens diu que això comença amb vacances i que a partir de les 8 del proper divendres, al Palau de Congressos, de Catalunya es projectaran dues pel·lícules. En aquest cas, les escollides són Armel etal, de Richard Donner, del 87, i la segona de Predador, de John Matthews, del mateix any. Oh, my God! Per tant, a tots aquells que volguin veure, ja ho saben. L'altre dia vaig anar a veure la sessió doble còmica, la vida de Brian, els cinemes... No, els comèdia, aquesta llapreta gràcia amb Gran Via, al centre de Barcelona, feien la vida de Brian i feien el jovencito Frankenstein. Mítica, mítica, mítica, d'on de los alla. Sabia que allà agradaria senyor Manito. Havia pregunta per l'audiència. No, per mi, per mi. Quin gran actor, que després ha sigut molt prorífic, surt en el jovencito Frankenstein. El tinc, el tinc a punt de la llengua. Sí? Tu és culpa, que és veneno. No, no, digui, digui, qui va ser qui, qui és qui. No hi ha ningú que volgui dir. Sur... No, no, no. És actor. És actor, és actor, eh? I quan els diriqui diran, a on? Surte, eh, fan un trosset de vaver. Jo vaig a Xuxa, eh? No, no, és que... Home, senyor Manito, la blanca i negra... D'Amel Brux, però és una de les grans pel·lícules de l'història del cinema. Jackman. Sí senyor, és veritat, Jackman. Bé, eh... Home! Sí, sí, sí, sí. Hem d'avançar, no ens podem encadrevar. Acabem amb una última notícia, perquè hi hauràs tren a l'home de ser, que és superman. Exactament, aquí vam recollir la cosa. Ja sabem quan hi haurà la següela. Jack Snyder es farà càrrec de la continuació de l'home de ser. Qui és, l'actor? No em sembla només nou, eh? No, no és conegut. Increïble, però cert. Els responsables de Warner Bros, Rara Rara, sembla que estan molts edificis amb l'home de ser. Això és com el Jordi El Guiu, m'agrada molt. Tant per la seva qualitat com per les recaptacions que podria obtenir en el primer cap de setmana i de l'exhibició, i a tot el món que és avui, no? Estats units. En fi, Jordi, alguns analistes diuen coses sobre el tema. Sí, no, és curiós que... Sí, no. És curiós això, que no s'ha estrenat, encara no sabem quines dades ho tindrà, quants diners recaptarà, però tots els analistes preveuen que superi aquests 100 milions, i per tant, la Warner Bros, en aquesta guerra per fer-se, amb el camp del superheroi, ja ha decidit que farà aquesta segona part de l'home de ser. Home, seria bo que fes taquilla perquè recordem que la setmana passada, el cap de setmana passat, es va recordar la quantitat mínima de diners de tota la història del cinema espanyol. O sigui, ha sigut el pitjor cap de setmana de la història, i, de fet, el gremi de productors està bastant preocupat per aquestes xifres. Això té un nom, pujada de l'Iva. O és que perdona. És el que anava a dir, perquè la pujada de l'Iva porta temps. No és d'aquest cap de setmana passada. Com van les gent que han anat i les xifres del 2012, amb el que portem de 2013, i això és un fracàs. No, ja t'ho dic ara. Sí, sí, és un fracàs, ja ho vam parlar aquí. M'agrada del 9 o 10 euros...9.40. No, 9.40. Però hi ha maneres d'anar més barats, Jordi. Sí, però això no és curcular-se, com sempre. No es tracta de que els ciutadans vagin trobant l'oferta. Es tracta d'apropar la cultura i encara el cinema. Però jo no crec que sigui això. Jo crec que és el cas que portem... No sé si hi ha un mes ben bé, o podríem dir, que no s'estrena quasi cap pel·lícula, que pugui portar... Jo crec que sí, o que tingui una mica de gancho, o que sigui atractiva, o que sigui bona, ja, simplement. Això és veritat, però no can. Jo diré que el cinem espanyol sempre ha estat carregat d'infules, i això em tiro pedra sobre la meva taulada, perquè hi ha un contracte. De totes maneres, Jordi, a ram del que deies tu, encara no me'n recordo com es diu el director del gremi de productors, ha dit que segurament intentaran que les distribuïdes de celles de cinema baixin arriba per tal que aquestes dades no es torni a repetir. És montero, el pròxim. Això de les pel·lícules no ha dit res. I de la mateixa manera... Perquè, clar, només són pel·lícules espanyoles, és la cartallera en general. Cinema, tema teatre, també, eh? És una cosa d'aquest drama, que està vivint ara mateix a Barcelona, i a tot l'estat espanyol... Un drama punyent, eh? Un drama punyent, i que ha interpretat per Jordi Esper. Passem ara a les històries del cinema... És el papel historal. Cristina... Com les històries? Sí. No, hi ha una història. Però que l'anem dividint perfectament... La història... La història està conformada per moltes històries. Ah, això sí. És un trenat d'històries que conforma una gran història. Gràcies. Comencem avui. És per fotre collarades. Sí, jo vull una història, però m'ho equivocaré. Bé, atenció, perquè... Continuem parlant de la història del cinema, amb moltes històries d'avui, en el car de la Warner, que per cert... Un moment, si t'ho veiem als ullens... La Warner és real de sospendor. Vol que hi ha un moment. Cristina, si t'ho veiem als ullens. De què parlem? Portem un parell de setmanes que no hi ha història del cinema. Sí, que no avancen. És una sèrie recorda que estàvem parlant dels gènere... dels primers gènere de la història del cinema. Estan parlant dels anys 30, més o menys, eh? Sí, 30, 40... 40 anys... Sí, sí, sí. Perdoni, però vostè sembla problemadora de televisió, eh? Diu, com que no ho tenim, vongos a recapitular tot el que m'ho haig d'estar. No, però per fer un recordatori, perquè portem un parell de setmanes... Perdona, sí, ho t'ho dic. Mentre setmana santa. I un programa que vam fer aquí a l'Eina lliure, que no... Doncs vam parlar del gènere musical, el gènere d'aventures, i ens vam quedar amb el cinema d'aventures, en aquest cas, i recordem que vam parlar que, justament, les grans empreses, les grans productores, començaven a tenir com una petita lluita per fer-se amb els primers gènere's del cinema, no?, amb el cinema sonor. Tothom sembla que volia fer, o sigui, crear un nou gènere, i ser el primer en fer aquest gènere. Sí, sí. Subseia, més o menys, com amb les patents, no?, que cadascú volia fer la millor patent i la més exitosa. I, en aquest cas, doncs, les companyies feien més o menys i intentaven tenir el control sobre el gènere, i ser les més pioneres. Aquest diumenge ja s'acaba, Mélies, el queixada de fòrum, una gran exposició, que, per fi, pots anar a veure aquest diumenge. Ja sé que l'he impactat. Ho va impactar, no? Sí, sí, m'agrada molt. Ja ho sabia. Ja ho sabia. Ja és molt fan, eh, del presentador d'aquest programa. Ho li faig la pilota. Ja ho sabia, el que passa, que m'agrada molt, m'agrada molt, perquè la Cristina no ho explica, aquí era Mélies, i tal. Vaig anar per la Cristina, no?, per tu i Jordi, ni per tu i Jordi, ni per vostè. No, no. Doncs després d'aquesta recomanable exposició, seguim parlant, en aquest cas, del cinema policíac. Comencem amb el cinema policíac. Però abans això, Jordi, deixa'm dir que... De no ordre, tu. De no ordre, alguna cosa. No, aquest pas avui tampoc hi haurà secció. És un petit apunt, i és que, simplement, recordem que en el cinema d'aventures, destacar que la Warner Bros va ser la companyia que va aconseguir ser la més destacada en aquest gènere, i va aconseguir tenir el control. I no ens oblidem d'aquesta, perquè passem a parlar del cinema policíac. Ara sí. Gènere del cinema policíac. Gràcies a actors com, per exemple... Eduard Robinson, Humphry Bogart... Doncs són els més coneguts, que van fer algunes pel·lícules destacades, i que em van marcar aquest gènere, com Calla Jons i en Salida, i en Lentos Sanyos Ventes, són algunes d'aquestes pel·lícules. En aquest cas, parlant de la lluita de gènere, podem destacar que la Warner, a banda de denominar els gènere d'aventures, també van marcar el seu propi estil en aquest cinema policíac. I va ser, gràcies a aquests actors que comentaven, i a aquestes pel·lícules. Seguim parlant de gènere, és el torn d'ara del western. Sí, va ser un... Aquí hem passat el policí, eh? Sí, ja està. Escolta, a més que anem d'avançar, tot el que no hem fet... Tiri, tiri, tiri. Si no em tallen i hem d'anar, no acabem mai al cinema. Anem cap al western. Té alguna cosa a dir sobre el tema de policia? No, no, no. Era en blanqui negre. Va ser un dels gènere que va fer les seves primeres aparicions amb el cinema mut, ja ho vam comentar, i que comptàvem una gran acceptació en aquella època. De totes maneres, evidentment, amb l'arribada del cinema sonor, hem d'aconseguir més seguidors i més adeptes, perquè m'agrada més. Podem destacar pel·lícules com Billy de Kitt, traducció, Jordi? Billy de Kitt és... Billy, el nen. No, Miquel, el nen. O Buffalo Bill. Durant aquests anys de western, fou explotat especialment, sobretot per les productores de serie B, on un gran nombre de cantants i vaquers de baixa popularitat, podríem dir, d'alguna manera, intentaven trobar el seu espai i sortir a la gran pantalla. En aquest tipus de cintes, que va originar la màxima figura del llenar, cap ser John Wayne. De totes maneres, jo crec que el western, ara ja mateix, a dies d'avui s'ha perdut. S'ha perdut? Sí, tothom. L'última de Django és un monó. No, western no, eh? No té res a veure. És fagetti, western, que és com diferent. Però no té res a veure amb els col·lícules de western original. De les últimes. Han fet una evolució impressionant i gegant, i no tenen res a veure. Un rock-wall-mountain, no? Queda el més enllà. No segueix sent el... Era western, no? Era western, allò. És una volta del western, eh? Míriu, míriu. Però una doble volta... Sí, més bé diria això. Però, bueno, passa el west. Continuem amb altres llenars. És de vaqueros. Sí, però no té res a veure. De totes maneres, continuem amb altres llenars no sé si haurà evolucionat tant com ara. Però podem destacar que gràcies a la Universal, que va llançar personatges com Dràcula, Francesc Ten, la Mòmia, El Hombre Invisible i el Lobo Mano, aquest gènere va ser molt destacat en aquella època. Les altres companyies com la Metro, la Paramount, van intentar també endinsar-se en aquest gènere, però només la RKO va aconseguir fer ombra a la Universal amb la conegudíssima pel·lícula Quincón. Pel·lícules que, en els últims 10 anys, tots aquests títols s'han tradit en una altra vegada. És una mica més, amb els personatges de terror, jo crec que passa una miqueta com amb els superherois, que es tornen a recuperar una mica per... T'apareixen com la Iona i una altra vegada. Són aquests i ja n'hi ha prou. Sí, i aquestes pel·lícules destaca que tant el western com el cinema de terror, amb els anys, van donar pas a altres subgèneres com podria ser el cinema de catàstrofes o de monstres, que jo crec que la que comentàvem abans, amb el Jordi Roca, contraven en aquesta de monstros Universal, és una evolució, en principi. Seria com un subgènera del cinema de terror originari. Però és dibuixós, no és de terror. Sí, d'animació, però a veure, sorgeixen d'alguna cosa. Hi han de sortir d'algun punt, no? Jo crec que podíem dir... o no? Jo no ho veig gaire clar, però... Un moment, perdoneu que fiqui cullerada, però, a mi, ja que parlàvem del western i tot plegat, m'agraden molt les frases del cine. T'has de resegurar, això. És que aquí estava complet allat. Vaig afinar la meva història. No, que a mi m'agraden molt les frases del western. Del paquetus. No sé, recorda alguna, senyor Benito? No, però sí, és que no, no, eh? Perquè heu buscat algunes que les diner... Jo, si vol, li dic una frase que va dir la Mae West al Jogueny. Ah, què va dir? Li va dir... Això que li vas en el bolsillo és la pistola o és que t'alegres de verme. No, però jo... A mi era una de la pel·lícula de l'Alamo. És l'Alamo, que diu... Jo nunca bebo, juego, voy de putas y dejo esposas abandonadas. De ver, sería demasiado. És clar, són frances, ja, mitjans de western. En fi, Cristina, continuem repassant més gènere's. Sí, un altre seria el drama que, des de l'època del cinema mut i fins a aquell moment, els anys principis dels 40, va continuar amb una gran acceptació d'arribar a com moure els espectadors amb films com... Hezabel, El Puente de Waterloo o Lo Que El Viento Se Llevó. Home, allò que ho veu, s'enduré. Home, en pel·lícules mítiques de... A qui us pongo por testigo, no? A mi, a mi, a mi. Home, jo et dic una cosa, Lo Que El Viento Se Llevó té molt d'èxit i t'hi va tenir molt d'èxit. A dios pongo por testigo. A dios pongo por testigo de que no lograran aplastar-me. Viviré por encima de todo esto y cuando haya terminado, nunca volveré a saber... Al final mítica aquesta variculada. Com aquella árbora. Nunca tenga esta flor que ser la drona o el petitar. A dios pongo por testigo que jamás volveré a pasar. Bravo! Bravo! No, no, no! No, no, no! No és el final?No. És el final de la primera part. És com els senyors de les amigues. En el món àrab que s'ha traduït, para la. Perquè el dios pongo por testigo, qui és el testigo? I els que són a teus, què testigo tenen? Aquesta prova no ho fa per tu, Jordi. A tu de cara, aquí has deixat-ho uns quants divències. Molt bé, a tu de cara. A tu t'he hagut d'anar un vesllum. Sí. Cristina, ho hem deixat aquí avui. La setmana que ve... La setmana que ve... La setmana que ve... La setmana que ve... La setmana que ve... La setmana que ve... La setmana que ve... Quins gènere es comentarem? Cinema còmic. Cinema còmic, cinema còmic. Connectem amb les notícies de les 6. Tornem després del tema. Gràcies, Jordi, que la setmana que ve... Bona nit, tio. Bona tarda, us parlem. Sónia, Keri, Joan, que tals. Si no ho vulguin, podran repetir l'examen de matemàtiques de selectivitat el dia 5 de juliol. Així ho ha aprovat la Comissió Coordinadora de l'Espau, les proves d'accés a les universitats, després de la recomanació del govern català. L'examen tenia un error en un anunciat el dia de la prova, i no tots els alumnes van tenir el mateix temps per resoldre'l. Un cop es va detectar. L'examen es farà entre les 5 de la tarda, i els estudiants tindran unori mitja per resoldre'l. El lloc i les aules d'examen es podran consultar al dia 4 al web gencat.cat. L'extrevellador del geriatric la caritat de l'Ot, Joan Vila, ha estat condemnat a 127 anys de presó, una pena que li ha estat imposada per 11 delictes d'assassinat. El jurat popular ja va declarar culpables de l'Adó tot just fa una setmana per unanimitat, per 11 assassinats, amb traïdoria i 3 d'ells a més amb acarnissament. El Ministeri de Foment garanteix que farà obres d'emergència per garantir la reobertura de la nacional 230 entre Vila i la frontera francesa. Encara no hi ha un pressupost del que costaran les reparacions, però ja hi ha 3 empreses treballant-hi. Ho ha explicat el director general de carreteres del Ministeri, Jorge Orrecho, que avui ha visitat la Vall d'Aran. Estamos procediendo a la declaración de obras de emergencia para dar una cobertura legal a todos estos trabajos, y estamos ahora valorando los trabajos que tenemos que realizar. Hauría de trabajar las 24 horas del día para que esto se solucione lo antes posible. El dinero aquí no es problema, o sea que será el que tenga que ser, es una obra de emergencia, con lo cual no habrá ningún problema. Orrecho no ha pogut avançar una data per la reobertura de la carretera pel trànsit de camions. Avui se celebra el dia europeu de la música, una festa enfosquida per la difícil situació que viu el sector en un any marcat, sobretot, per la pujada de l'Iva. Tot i això, motiu d'aquesta FMèrides, d'aquestes eleccions, classes i actes en suport de la música. Alguns municipis, com Sant Cogat del Vallès, s'estrenen en aquesta celebració. Cogat.cat, Marc Sala, bona tarda. Bona tarda. Un total de cinc escenaris i prop d'una quarantena d'actuacions musicals ompliran Sant Cogat en el dia internacional de la música. És la primera vegada que aquesta data commemorativa se celebra la ciutat i estat possible gràcies a la participació ciutadana i a les sinergies que han sorgit de la taula dels escèniques d'un cihistori. Així ho destacava el seu president, Eduard Genet, durant la presentació de la iniciativa. Ha sigut una acció col·lectiva, voluntària, i ha sigut una acció que ha arribat, per pròpia decisió, volien ser actors d'aquest moment, amb aquest cas, amb la música. I participaran 10 entitats i es preveu que centenars d'estudiants i músics amaters facin seus els escenaris per mostrar el seu art. Com destaca el regidor de Cultura, Xavier Escura, s'espera molta afluència de públic. Una trentena de bars i restaurants de Santa Coloma de Germanet, al Barça d'Honès, paren taula des d'aquest divendres amb estovalles anti-rumors sobre determinats col·lectius. La campanya pretén desmuntar falsos rumors sobre immigració, aspectes nacionalistes, dones, gent gran o esports. Núria Perlón és l'alcaldessa de Santa Coloma. Nosaltres creiem que això ni és negatiu, ni és positiu, és com som. Per tant, sentim orgullosos de ser com som i ho recollim aquí. Tot el que sigui un rumor que vagi en contra del que som, per naturalesa, que és gent diversa i diferenciada, però que tenim la capacitat de conviure totes les coses que tinguem al nostre bar i sabem que a Santa Coloma teníem a veure amb les ciutats l'àrea metropolitana, que més bars tenia per metro l'o quadrat. Anem a fer dels bars a l'espai, en el qual ens mengem els rumors en negatiu. Fins ara l'orgull de la ciutat. Bona tarda, us parla David Amador. Enokei Patins ha fet oficial la incorporació del porteixos Fernández a la plantilla del Mòrids Vandrell per aquesta pròxima temporada nascuda a Sant Sadorni de Noia. L'any 89, Xus Fernández, provet del club Patí Bilafranca, on hi ha jugat les últimes dues temporades a la primera divisió, aconseguint el recent ascens a l'Okei. D'altra banda, el secretari general de l'Espor Ivantibao ha presentat el 18è Congrés del Col·legi Europeu de Ciències de l'Espor, que acollirà l'INF de Barcelona als dies 26 i 29 de juny. El Congrés Europeu és una de les cites científics més importants del món en ciències de l'Espor. I el Girona Futbol Club viatja aquesta tarda a Almeria, on discuterà demà el partit decisiu per a l'ascensa primera, per a una codra de l'Ànaga. Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. L'arribada a la flama del Canigó, la nit de diumenge donarà el dret de sortida a la celebració de Sant Joan. Hi haurà rebelles per tothom, la nit de diumenge dilluns, i la tradició d'ensenyar aquesta flama remunta a l'any 55. Des de les paraules, un grup d'excursionistes de la Catalunya Nord puja al Canigó per passar a la nit del 22 de juny, i ensenyarà una foguera que serà la que donarà les flames que repartiran per tots els països catalans. A Barcelona arribarà a cabalacis de la tarda, en cotxes, sense pagar-se, allà estaran acta institucionant a la plaça Sant Jaume davant de l'Ajuntament, i els corredors agafaran les torxes per distribuir-les pels municipis. A Sant Just es preu que la flama arribi a la cruïlla de la caràtera i a la novinguda Doctor Rivalta. A partir de les 9 del vespre es farà un recorregut pels carrers de municipi. Hi ha 3, 4, 10, espereu que entri al part del Canigó, on es llegirà el manifest tradicional, i s'encendrà la foguera. A partir d'aquí començaran les rebelles de Sant Joan a municipi. Una de les més destacades és la del col·lectiu de la plaça de la Pau, que també ofereix sopar i després festa música, ball i servei de bar. També hi haurà la del barri nord, que organitza la comissió de festes d'aquest barri, a les 11 de la nit el part Joan Maragall, amb servei de bar, amb caba i ui refrescos, i coca solidària. I a les 11 de la nit també reenca la rebella de la casa arregionant l'extrema durada davant de la seu delantillada del carrer Jacim Vanavent. I d'ama dissabte també hi ha més activitats a Sant Just, el que ha hoje tancat les inscripcions pel torneig de futbol de Géspa. El primer que organitza l'agrupament escolta Martin Luther King, que es farà de 10 del matí fins a la tarda. Al vespre també hi haurà un parell d'activitats. A partir de les 9, el barri de la Plana Pellsoleig donarà la benvinguda a l'estiu, amb la nit d'estiu que organitza l'associació de veïns del barri, haurà sopar i ball al part de la Plana Padrosa, i a les 10 de la nit t'ho donarà el popular playback de la Casa Regional d'Extrema Dura. Es farà a la sala municipal de la Taneu. I acabem aquest vullet i explica'n-vos que Dimarts Cabell, conseller de Cultura de Ferran Mascarell, farà una conferència a Sant Just sobre Vanestà i Sobirania, l'acte se marca en el cicle dels diàlegs Sant Just Tengs, organitzats per la Sexi Local de Convergència. La xerrada serà a dos quarts d'avui del vespre. Dimarts Cabell, a la sala del cinquantenari de la Taneu. La conferència es titula, en concret, a Sant Just Tengs i considera que la relació dels catalans i l'estat és complexa i, en els últims anys, la distància entre uns i altres s'ha aixamplat. Mascarell reflexionarà sobre si cal construir un estat més proper, eficient i democràtic, si és possible, i com aconseguir-ho serà la quarta sessió d'aquest cicle de conferències que el partit ha organitzat al municipi. I, de moment, això és tot més informació a la set. El Sant Just Notícies, edició vespre. Aquest estiu torna a la ludoteca d'aigua, el Museu Akbar. En guany trobareu nous jocs i experiències en aquest espai pensat per als més petits. Podeu construir canonades, pentinar nines, o participar en curses d'allò més divertides. Deixeu-vos seduir per l'aigua i descobrireu tot un ventall de jocs ben divertits, que podeu fer només amb una mica de xipollets. Del 25 de juny, el 4 d'agost, veniu al museu a gaudir d'aquesta activitat gratuïta. Consulteu tota la informació a 3bdoples.museudelesaigües.com o seguiu-nos al Facebook. Estem a 5 minuts del centre de Cornallà, del metro i del trambaix. T'hi esperem. Museu Akbar de les aigües. On l'aigua viu? On vius l'aigua? De dilluns a divendres de 4-5 de la tarda, relaxat amb estils com el chill-out, la smooth jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. Smooth jazz. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4-5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem. Nits electrònica. Ara és bits. Bits. Molt més que nits electrònica. Bits. Molt més que nits electrònica. Ara es divendres de 12 de la nit. El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar tetraplègic. Em vaig dir de 18 mesos, un any i mig, a l'hospital. D'acord? Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company. Ja no hi ha marxa entradera. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara, també. Fa uns dies em costava arribar el fi de més. Ara també. Fa uns dies m'encantava anar al cine. Ara també. Ara també. Fa un segon. Jo era la mateixa persona a cara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental. No a la discriminació, si a les persones. Cobertament.org. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. Sóc Jaume Sadoncoll, farmacèutic, del que retodona número 3 de Sant Just i envio una salutació a la penya del Morro. Molts petonets, des de la botiga Oton de Sant Just, per la penya del Morro, de la Ràdio, i que tot vagi molt bé i molt bé. Al centre de la llaneria Bergs, saludem a la penya del Morro. Bona tarda, bon Nadal. Bona tarda, benvinguts a la segona hora del programa. Aquí una estona parlarem amb Leli Capdevila per saber què no hem de fer durant aquest cap de setmana l'antia agenda de la penya del Morro. A més, també tindrem el senyor Benito per parlar-nos avui del folre de les coses importants de la vida, senyor Benito. Bona tarda. I també parlarem amb el Jaume Cortés, que és un dels responsables de la parada de petards que es pot trobar a la plaça Camuaba, la plaça del Ninot, coneguda ja popularment, per tothom, al barri sud de Sant Just d'Esvern. Com estan anant les vendes a 3 dies per Sant Joan? Jo no ho sé vosaltres, però aquest any, no toquen no hi ha tants petards dies abans... No hi ha l'esclat, aquell sentit? No, em parlarem de tot això amb el Jaume Cortés abans, però Cristina, repassem els tèndins tòpics de la segona hora de la penya del Morro. Per on comencem? Primer tèndint topic, Cristina. PSG. Ah, PSG. Sí, és que es veu que la cadena de televisió del Gheke del PSG ha anunciat el fitxatge del blanc. Comencem amb els comentaris, et sembla, Jordi? Quin blanc? Del blanc? Ah, l'haurem blanc, vols dir? No. De quin blanc? No ho sé, ho sento. M'he perdut una mica. El PSG, que fitxa a blanc com a entrenador. Ah, blanc. Sí, blanc. Val, val, val. Per tant, sembla que queda lliure en Xeloti per anar al Madrid. I ara comencem amb els comentaris. Ara. Comencem amb els comentaris de Diego Álvarez, que diu, per fi, el PSG, ja té tècnica, ara el que falta és que en Xeloti estigui enrere. Cap al Madrid, continuem amb Javier Moreno Anguayo, que diu, blanc, el PSG, en Xeloti i el Madrid. Per fi, el colobró, Mister, arriba al seu final. Ara veurà quins seran els jugadors que fitxen. Això és un seguidor del rei al Madrid. Acabem amb el comentari de l'Alberó González, que diu, fa dos dies Marca deia que Pelo fitxava pel PSG, i ara resulta que blanc serà l'entrenador. Demà presenten a Miquel. Si et sembla, Jordi, continuem amb un altre Trending Topic, perquè també ha estat avui el dia de la música, i per tant, ha estat Trending Topic, i comencem amb el comentari que se't sembla de la Txenoa, que diu, feliç dia de la música, demà estreno el meu new single, Quinta Dimensió, un dia molt especial per mi. Ell ja per la seva banda. De patrocinat, Txenoa. Home, típic, felicitats al dia de la música, i fas promoció del teu single. Per cert, bon Sant Joan, el 12 de juliol, per cert, hi ha una projecció de l'efecte a Walden, a Walden de Sant Just. Sí, bon Sant Joan. Continuem amb el Xavier Martínez, que diu... 12, 12, 12. Continuem amb el Xavier Martínez, que diu... La música expressa allò que no es pot dir en paraules, però que no es pot deixar de dir, feliç dia de la música. I el Pablo cita Nietzsche, que diu, sense la música, la vida seria un error. Nietzsche va dir això? Això diu aquí el Pablo. Però si Nietzsche era la persona més enllà social... Mira. O la música, no? Potser és l'ésser. Doncs ho citava com si ho hagués dit Nietzsche. Era fanàtic del Wagner, eh? Potser Nietzsche va dir, la música és música per l'home. Clar. En fi, gràcies, Cristina. No, res. La música amant està, el hombre. Un quart de set de la tarda continuem el programa, i com deien fa un moment, connectem amb una de les... una de les parades de Patards, que hi ha Sant Just Desbert, concretament a la plaça Camuapa, al barri sud, allà a la plaça del Ninot, on hi ha el Jaume Cortés, des de fa ja uns quants dies. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Abans de res, com estan anant les vendes? Perquè ara ho parlàvem fa un moment, i és que no escoltem molt de Txivari, de Patards i de Soroll, com altres anys, no? Això és una sensació meva, o és així? No, no, jo crec que és així. Es tira al menys, així. No sé, hi ha gent... La gent compra, però no compra per tirar, diguem, ara. Per tant, la gent està comprant, no heu notat que hagin baixat les vendes, com dies abans, com altres anys? Sí, bueno, està una miqueta més fuixet, com tot. Anem venent, però, bueno, sí, més fuixet que fuixet, diguem. La mitjana de gas que feia la gent, sobretot l'any anterior en el que seria Patards, eren d'uns 30, 40 euros, aquest any, quan és el que es pot arribar a gastar la gent? No sé, vull dir, és una mica complicat d'aquí, però, de fet, vull dir, la gent es gasta menys, hi ha gent que diu, no sé, potser la meitat, o no sé. Per tant, s'estan notant més que altres anys la crisi, la gent ho guarden, potser, fins a última hora, no?, en gastar-se. Exacte, esperem. A l'any passat ja va baixar, també, una mica, i aquest any, més o menys, estar seguint el ritme aquest. No es fa una mica de ràbia, això? Ho dic perquè, clar, aquests dies potser no teniu tanta gent, i al diumenge, tindreu segur, cua quilomètrica a la parada. Sí, això costa molt estar, però la gent espera a última hora, i llavors, clar, venen tothom de cop, i llavors fem unes llargues cuves. Però també tenim un problema, que tenim molta competència, també, i cada vegada s'està posant més, i llavors això també influeix. Perquè aquí, a Sant Just, per exemple, quanta espera hi ha de Patards, a part de la vostra? A Sant Just, nosaltres tenim dues, i després hi ha un altre que està allà a l'esclat, i no sé si hi ha algun altre més. L'altre que teniu vosaltres, on està situada, Jaume? Està situada al final del tren baix, que és Sant Feliu, però no és Sant Feliu, és Sant Just. Ah, va, ja t'ho dic. El final, sí, però a la carretera, eh?, a la carretera on està el tren baix, al final de la rotonda. Per cert, digue'm, digue'm. No, digues, digues, que no volia tardar-hi. Espluga, estem entendint una, que la competència s'està fent bastant més mal, perquè ens hem posat amb dos anys, dos parades més al costat, i llavors, per slants, ens fa una mica la competència, però... Perquè, durant tot l'any, voldràs tenir una tenda pròpia física en algun lloc de Catalunya, o...? No, no, no, no, no. L'altre només fem el temporal de Patards, diguem-ne, Sant Joan. Les barraques aquestes, només l'època aquesta, avui, la temporada. I on demaneu els Patards, vosaltres? A la Bon. El fabricant i l'estadilla. L'estadilla? L'estadilla, sí, sí. Que són d'aquí de Catalunya? Sí, sí, són d'aquí de Vilacans o de la Barra. Per cert, quins són els Patards més venuts a aquesta temporada? No sé si algun que digui, mira, això estàs tenint molta sortida, o cada any, o menys, sempre és una cosa. Les barmeres són típiques. A veure. Sí, la font, sobretot, agrada molt la font, i tal, però més o menys, la venta és civil a nosaltres anys, eh? I no és que hi hagi una cosa que es veu més, no, no. És a dir, més o menys està tot. Hi ha gent que li agrada molt capeti, hi ha gent que no li agrada capeti i que faci color, i llavors estem així, no. Mira, nosaltres aquí el programa tenim el nostre expert amb Patards i Patards, que és el senyor Benito, senyor Benito, bona tarda. Bona tarda. Vos estàs mirant una mica el catàleg, no? Sí, estàs mirant el catàleg, eh? Sí, estàs mirant la parada. Hi ha alguna Patard que la traigui o pugui comparar amb el Jaume? És que anava a dir que... No. Sí, no. No, m'ha sorprès que ja no queda cap Patard dels que jo coneixia, i doncs, clar, estic una mica desorientat. Però quins Patards coneixeu, vostè? Jo coneixia el Misto Garibaldi. Misto Garibaldi. La Petra Fogueras... Jaume, aquests Patards, avui en dia, és el nostre avi. No piu l'aver, o d'abans, eh, coses d'aquesta, eh? Aquest senyor m'ha parlat de famós Àngel. Bona tarda. Bona tarda. Home, sí, sí, bon consellet d'això, eh? No, el famós, això ja es va descatalogat, això, eh? Ara, n'hi ha algú d'aquí que jo dic... Ostres, això promet, eh? Després, igual, aporta una decepció. Hi ha algú que es diu TNT. El TNT. TNT, això deu ser una canya, però... Què és el TNT? El TNT és un tro, però el fet no és el més fort, eh? El més fort és el... Perdó. No és el Megator, el més fort. Exacte, el més fort és el Megator. El Megator. Qui posa els noms, els Patards? Això se me m'ha preguntat, perquè... És el fabricant, eh? El fabricant posa el nom, ell. El que em sembla, no hi ha un nom específic. Una masclitat, eh? Perdona, hi ha la traca TX, no? O sigui? La traca TX és una traca de 20 metres. De 10, 20, 30 metres que vulguin, sí, sí. Però és un tipus masclitat, o no? Sí, és una típica valenciana. Ara, eh? Però sí, és de 10 metres, i llavors... Va, va, va, va. Clar, si es diu Txè, eh? Sí, com ja hi ha més. Després, per exemple, el Megapatard... Quin és el més fort que teniu, ara mateix? Aviam, de tro, diguem, el Megator. El Megator. Però amb això, potser hauria de donar pel sac als veïns, o no? Sí, sí, sí. Sí, és important, eh? Amb coet, hi ha el troner, que és el més gran. El pet, eh? El coet, el troner, que és el més gran. Clar, aquí entrem en el món dels petards, que jo soc una mica ignorant, ja em perdonareu, però, clar, n'hi ha de molts tipus, no? Perquè hi ha els petards normal i corrents i els trons, després hi ha les traques, els voladors, els coets de tro, els coets de llum, les bombetes, les candeles, les sorpreses... Els voladors... Escolta, aquí hi ha... Això és increïble, no? Hi ha un bon sortit. Sí, sí. Hi ha categories de petita gran, de color... Aquí, a la parada, tenim tot classificat per... per demà i... i article. Sí, després em fa molta... M'han curiosit que també hi ha la categoria de fons, que és un clàssic, les fons. I de pell, la brulladors. És diferent una font que un brullador o com va, això? Bueno, és que no sé. Exactament, el brullador i la font va ser el mateix. Ja, ja. Llavors hi ha la font tipus de bateria. Sí. La bateria és la que dispara cap a dalt i fa la llum a dalt. I la font seria, com diguem a terra, una altura de 1 m o per mi que més, i després tenim la que llença cap al món i fa la llum a dalt. Home, ojo també aquesta que diu que llença cap al món, no? Que, per exemple, n'hi ha alguns que se'n van fins als 74 euros. Estem parlant de bateries que s'han de fer per encarre, que no es teniu a la parada. Sí, que són grans. For Seasons o la bateria Dragón Rojo, que això deu ser una cosa ja forta. Sí, són molt maques, de veritat, sí. El que fa és que això és sinatre d'aquí, la parada no en tenim. Si ho encarreguen, sí que ho portem, però sí que no, perquè... són dies que som molt cares. La del Dragón Rojo és aquella que va cantant allò, prepara-te... No, que no, què diu, què diu? Si ho veus, el Dragón Rojo. Això és un grup de musèmets, és un cuit. En fi, ja... Jo li volia dir que un que m'ha agradat bastant m'ha cridat molt l'atenció, que és aquell que diu metge. No, però això és la... Jo li compro un meu fill, tu, i ho fan que al final es claten. Això és la metge per encendre els patats, perquè no sé si també a la parada doneu algunes indicacions de prevenció o d'alguna cosa per l'estil. Bueno, per mi, normalment, cada any ens ha vingut la protecció civil que ens ha portat al futur, i aquest any ha vingut... Normalment, no. Cada any ha vingut a portar uns catàlegs, que els han repartit a la gent, aparentment, els tenim aquí sobre el caurell, per aquest any l'han portat... Catàlegs de prevenció, no? Els nens, pels usuaris, de tot plegat... I aquest any no n'hi ha hagut. Els patards, cada patard, explica, més o menys, la forma de tirar-lo, eh? Vull dir, però, bueno... Potser sí que aquest any els han portat. Home, no, home, curiós, no? Curiós com em vén. En fi, home, moltíssimes gràcies per haver-nos atès. Que vagi molt bé, eh?Molt bé. Esperem que vingui la gent, ja, a donar les properes hores, i que vagi bé aquesta temporada. Bona tarda i moltíssimes gràcies, eh? La parada de patards, que està situada a la plaça Camuapa, allà, a la plaça del Ninot, al barri sud de Sant Just Desbert. Ja portem els anys, aquí, eh?Sí. I tenen...Trenent anys, portant-hi. Trenent anys, aquí, tenent, ja, a tots els veïns, el Walden, no? Sí, sí, abans de fer Walden, que estava aquí. Sí que... Home, sí, no, no. Per un moment que estava pensant que aquella plaça també és idònia per tirar patards, perquè és una plaça oberta sense veïns al voltant. No? Vull dir que allà també... No es molesten a vosaltres, per això? No, perquè posem unes balles aquí, protectores una mica allòs, i la gent ens respecta molt, eh? M'agrada respecte. I posem esballes, revisem sobre tot, i no, no, la gent ens respecta molt. Home, de fet, com més patards gastin, millor, perquè tu estàs pensant, mira, això vol dir que estan gastant, després necessitaran més, una hora de compra. Molt bé, Jaume, moltes gràcies, una abraçada, gràcies, bona tarda, adéu. Bona tarda. Baco, eh, simpàtica, Jaume. 6 i 24 de la tarda, continuem en directe a la penyada del Morro. Ara ha arribat un dels moments... Passa, senyor Benito, li he passat el... Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Li he passat el catalac, li he passat el catalac, li he passat patards i miri coses... Com tu, mirar. Però, aquí ja he fet una pregunta de pizzarrí. L'he venut com a director i experts de patards i patards de la penya del Morro. És que jo m'estic més de patards, eh. Jo sí, més de patards, a part. Bé, de patardos? Passem a les coses importants de... Jo he fet un comentari de la metge, que ha sigut força interessant. Doncs per què diu? No justificis el sou, perquè estem pensant en la gent que renova i no renova l'enquebé, i vostè està allà, senyor Benito... I tant. Mercatíssim. Mercat ja d'hivern, eh? Directament. Passem a les coses més importants de la vida amb el senyor Beníto. L'herat, aquesta sintonia, fa pregat. Sí, és com una mica com de... De censor, jo vol dir alguna vegada. O de censor, o de suduran, íntim, femení, o de calcet. És que vostè una mica... Són la que tingui la regla continuament. Ara, ara. No volia dir d'àmbit. Ha vist l'anunci, aquest de Tampax? És una noia que li posa el Tampax a la mà? El Tauro? No. No ha vist-ho. No és una noia que hi ha dues noies, aquesta a la platja. I una d'elles se la menja un Tauro, i l'altra no. I el que se la menja el Tauro és perquè per del Tampax m'ha posat. Sí, sí, sí. Quina anuncia és aquest, Jordi? El passen a Rússia, em sembla. Jo he vist el del senyor Beníto, que surta la malla Salamanca aquesta, que li posa... Bueno, és actriu, ha fet algunes sèries de televisió... i s'ho permet, exemple, cintetes. Escolta, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no. I la noia aquesta li posa el Tampax a la mà d'un noi, no sé què diu. Sí, jo no en trobo molt, se'n dit l'anunci, però, bueno... No, que jo tampoc. No, és que no... I què vols dir, això? Escolta, anem al tema, perquè ja en tens en cina. Jo el sé la segona part de l'anunci, ja li diré a vostè. Només té 4 minuts, eh? 3 minuts, 3 minuts. 3 minuts per acabar, perquè avui... A les coses importants de la vida... Què pot tot aquest estany? Parlem del folre. Què és un folre? Per què serveix d'aquest fet un folre? Són útils, són algunes de les preguntes que en sabem quan escoltem aquesta paraula. Comencem pel començament, senyor Benito. Aquí la pregunta vol que l'hi respongui abans. Primer, com deia el senyor. Està casada, és multimilionari, i respongui primer a la segona pregunta. Què és un folre, senyor Benito? Un folre és una cosa bastant quotidiana, que sembla una mica absurd de definir, però direm això. Un folre és qualsevol cosa que protegeix un objecte. Ah, en castellà? Un forro. Si ho passen per el forro, a cada la jo les feixó són per el folre. Si ho em posa per el forro. Quins freds que fa? Passa'm el folre apolat. Passa'm el folre apolat. El folre, el folre. Aquest castell... Aquest castell sembla que farà llenya. No tenia ben posat el forro, per exemple. El folre. Bueno, direm això. No el folre és això, és qualsevol cosa. Per què serveix? Perquè serveix per protegir els objectes que més ens apreciem i que han de tenir una llarga durada. De què està fet un folre? Un folre pot ser de molts materials. Ulle, pafer, tela, ceda... Això no té els folres, senyor Benito? Ah, que anem així. No, perquè és que hem d'anar amb aquesta secció. Són útils del folres, ja diria que sí. Són útils perquè preserven... Ja li faig preservant, que és un altre tipus de folre. Ja aquí el fa servir molt, i aquí no. Escolta, no l'ho denueu. Para, para, para, no l'ho denueu, vala. Que procuren que aquell objecte, que hem fulrant, duri una miqueta més. Per exemple, per on vol que continuem? Vostè té les preguntes i jo tinc les respostes, per favor. Calli, perquè si vostè s'allarga d'una manera bàrbara, parlem del folre allà de la història. Vinga, som-hi. En l'antigo, més antiga, és a dir, a la prehistòria. Què s'ho trita del folre? Hi havia fulres? Sí, què fulraven? Què fulraven? Direm que sí que hi havia fulres i fulraven tot el que els venia de gust. Com podem deduir i com podem saber que l'home prehistòric fulrava les coses? Ah, no sé, ningú ho sé. Ja l'he que venir, perquè hi haurà les pintures rupestres... No hi ha cap pintura rupestre que indiqui que hi havia fulres. Això ens va posar sobre alerta al tot el grup d'investigadors i vam dir si no, i segur que hi és. I llavors vam començar a deduir, vam fer servir un sistema especulatiu, i vam dir, si amb l'antigo més propera, que no és la més llunyana, les coses ja es fulraven, imaginem-nos, doncs, i en tenim testimonis, fefaents, de que les estàtuas greques estaven pintades, no com les coneixem ara. Aleshores, les estàtuas greques les coneixem de marbra, de color blanc, de lluïdes i tal. Doncs no, senyor. En aquella època no. A la Greia, que eren una mica pintamones i quedaven una mica espantoses. Jo li dic que ara les estats de les greques tenen una magnificència, una cosa de pam. Ha caigut el folre, vol dir, de les estats... Ha caigut el folre, que el folre era... els pintaven, eren polícromes. Ah, com els egipsis, no? Com els egipsis. Els egipsis, els seus murals també ho feien el mateix. Com els frisos, no? Els frisos. Friso per veure un fris d'Egypti. I també una cosa molt important, les piràmides estaven fulrades. Sí, senyor. Això no m'ho crec. Això és... Si una pirada així és enorme, com va estar fulrada? De sorra. No, no, no. Vostè ara... Fixem-nos ara amb les piràmides. I les piràmides, vostè veu que són blocs de piedra posat, esgraonats, que fan com un esgraonet, que és maco de pujar fins dalt. I tens unes vistes. Escolta, jo l'altre ja vaig anar. No desvi, no desvi el tema. Mira quina vista vol mig. Escolta, anem al forrat. No, no, no, no és cert. I en l'època dels faraons, les piràmides, quan des de ser esgraonats, tot allò estava repret, i era una paret llisa. Ah, ah. Sí, però això és un altre tema. Això no ho digués i fulrat. Clar, havíem fulrat-les. Havíem posat deixins tota una capa de guix. Sí, sí. Però és un fulre. Escolta, i tal. A partir d'aquí vam dir, clar, si els egipsis fulraven, els grecs fulraven, i aquí tot deu fulre, això ve d'abans. Llavors vam anar tirant enrere, tirant enrere, tirant enrere, i vam decidir que sí, fulraven. Tenien uns memuts fulradets. Ah, sí? Es van trobar un memut a Sibèria que estava tot fulrat. Amb un punt de creu. Punt de creu, alguna cosa. Com es deia, jo que va portar la... l'elicap de Vila l'altre dia, el pa xugor aquell... El fulring. El fulring, eh? A aquesta de moda, la gent es pensa que avui dia és moderna, que ha tornat al Gancheng i ha dit el plaer. I ja el fulrava, perquè no facéssim fred. Ah, clar, clar. És que el més bo, Cristina, és que això ho creu, tu, d'això, eh? Vull, va. Home, no, no és com ho creguis, està documentat. Home, jo ho agafo una mica, també. Bueno, seguim, tirant més endavant. Llavors hem descobert que hi ha monuments que estaven fulrat. I fixis vostè que s'ha descobert que la formació aquella de l'estona i gent... Ho he dit bé. Estan xuts, són xuts, eh? No era més que un camp de pràctiques pel fulredor. Tot aquelles... Tot aquelles piules que surten allà. Tot aquelles col·lubles. No s'ha trobat una utilitació diferent. S'està investigant en les formacions. S'està investigant i, contínuament, va sortint. Ah, mira, mira. Hi ha documents que diuen que ja es col·lsa el FPU i el FP2 de fulredor. Dius, jo vull ser fulredor, perquè és estona gent. Llavors allà li donen uns materials i ell anava forrant les pedres aquelles. Ara han quedat nues, eh? Però, bueno, abans passava això. Moisés i el Fulres. Tema important. Però què m'està dient? Què m'està dient? Moisés i el Fulres. Serà Moisés i el poble joveu. Però el Fulres no és un protagonista que no ha aprovat mai a la Bibliània del Lloc. Això és el que ets preocupat. No he trobat cap documentació que Moisés és per servir Fulres. Llavors li diuen, aquí passa algú. Ja ho he portat. Això no va bé, no va bé. L'època actual. Què et passa als nostres dies, el Fulres, que resistir a l'empat del temps, el pas de l'esdeçat, de l'esdeçat. És això, el pas del segle. Des d'aquella prehistòria, fins als nostres dies, s'ha anat fent servir, dia a dia, al fulres, aquest magnífic element. Per què es fa servir el Fulres? El Fulres ja ho hem dit al principi. Ja ho hem dit al principi, que és per... Estava saludant, eh? Estava saludant. Estava saludant. No m'hagi ganjat. Té poc temps, ja. Un minut que hem de parlar d'arriera. Abans parlàvem amb la Cristina, coses que hem fulrat. Tothom ha fulrat els llibres d'escoles. Sí senyor, sí senyor. Per fi arriba un tema que domino. Que domina, no? El moment de fulres llibres és un moment emotiu. En grascador. Per mi no, perquè m'ho feia ma mare. Home, perdona. És que jo, si no, deixo ampolles i bufolles que hi havia després del llibre, i em començava a distreure amb els bolis, a fer-li porats i coses d'aquestes. Llavors, ho feia la meva mare i estava millor fet. Home, era amb aire on fixe. Però és que si no ho feies bé, si no ho feies bé... Cadava un xurro. És que tenies tot un curs per endavant, per allibre malament. Fa de bruts, fa de bruts. A mi no m'importava, tampoc. Jo no m'he de posar com que hi havia una mica de penúria, recordi que era la postguerra. En lloc d'aire on fix, moltes vegades feia servir paper. Ah, paper. Paper de diari, directament. Sí, de diari, paper... Això avui en dia, molt de malalt. I encara fa els llibres. Molta gent encara forra el paper de diari amb forra, perdó. El forra, el forra, el forra. Bueno, hi ha moltes coses. Els mòbils també es forran. Vull dir, no? El mòbil sempre em porten una funda, no? El comendament de distància de la televisió també es forrava, que és posar unes tuts de cauxo per si que hi ha el terra. Tornant al món de l'educació, les carpetes també es forraven. Ah, les adolescentes... Amb potuts i... Tu tenies, Cristina... No, de Justin Bieber, jo portava d'animals, de gossos i potuts i coses. Jo d'animals també, no? De tipus d'animals. Sí. Tint tipus d'animals, Jordi. A mi no hi havia carpetes, eh. Ah, no hi havia carpetes, vostè no tenia... No, però hi havia aquelles carpetes marrons, no? I aquí era espantant de l'any de la Quica. Era espantosa, allò. Després es va evolucionar i va sortir una cosa allà, en el multifilm. Ah, que no és... De nelles, saps? Un cinema a moltes sales. No és un cinema a moltes sales, el multifilm. No, multifilm. Ah, multifilm. Ah, multifilm. Que eren aquelles, els carpesanos. No les vivíem carpesanos, eren tot de... De nellet ets fes, clac, clac, eh, i sortirà. Encara n'hi ha, no? De què ets, jo crec? Bueno, què més? Al ordinador també forres a l'ordinador. Ja hem d'acabar, eh. Un cop t'hi poses a forrar coses, vinga. Conclusió, senyor Manito, que hem d'acabar. Conclusió. Vinga, per 25 pessetes, coses i objectes que se poden forrar. Ja ho hem fet, això. Ja ho hem fet, eh, que hem dit totes les coses, els mandos, les carpetes, clar... Però qui m'esquiro, aquí, oi? No ho sé, eh, escolti. Busqui un final, busqui un final per la secció. El seu germà, segur. Va, li poso una música de final, va. Conclusió de tot plegat, el forra. Conclusió de tot plegat. Què té a veure? Això ho deixo per l'audiència, per el propèdia. Què té a veure, els castellers i els folres? Pregunto. Moltes gràcies, senyor Manito. Síri, 37 de la tarda. Continuem en directe a la penya del Morro. S'incorpora a Carme Verdoi, a l'espai de la Riera. Senyor Manito, ha fet els deures. Ha vist avui el capítol de la Riera? Sí, ara està molt interessant. Sí, ara, quan acaba l'hi... Pedro Quilloé ha agafat un isma, cosa que es mereix. Si ho sembla, podem fer un repàs del capítol d'avui, que diu que el Claudi i la Líbdia han arribat al límit, però ja fa anys, que s'han arribat al límit. Ara, és límit. Pot passar qualsevol cosa, em va anar a explicar a la Carme. Mira, tu t'has explicat coses. Diu que el Ivan ha mort en una acció de trànsit. Sí, no sé qui és l'Ivan. L'Ivan és aquell que va donar el ronyó en la Valmeda. Però no tenia cara, no? Sí. Era un actor, que jo diria, que havia sigut el pare del senyor Domena, que va... Qui? A Xavier Robano? Diria que sí, eh? Ah, potser sí. Potser sí, eh? Molt potser sí. La reacció d'en Guillem l'ha sorprès i la posa en alerta. La Marina es fa il·lusions ara amb l'Enric Batea. Ai, això és molt cúter. Perdona, jo estic llegint. És de Ralleno, no? No, no. Escolteu, és que a part jo estic llegint. Aquesta és la sinòpsia que fan TV3. I a la web, llavors, diu, la Marina es fa il·lusions ara amb l'Enric Batea amb un signe d'exclamació. Això és la pròpia sinòpsia. No és el que hi ha a mi nosaltres. Després diu, en Blasco informa en Dani que s'ha tancat la investigació del port i en Balló està sense càrrecs. El que passa és que el tema de la Riera últimament és el tema del Claudi, amb el que li està passant. Home, jo em passa coses molt fortes. Em passa coses molt fortes, que no... Explica'm-ho d'aquí. Jo no ho vaig veure aquí. Això que m'havia vist el resum. Sabem que en el Claudi li han arribat veus que l'Estel Ma, segueix viva, està visquent a Stockholm. Que l'Estel Ma era aquella com primera nòvia que va tenir, que va marxar, no? La primera nòvia de primera temporada. Ah, això sí. Li havia fet el sal a la Lídia. Estava molt enamorat. No era verge, Claudi, com a coneixeu. No, era regidora d'urbanisme, o d'això de... Tothom estava enamorat per això. Això m'he dit. I la mala guitlla, aquesta, va fugir amb els dinarots. Sí, senyor. Ah, no ens recordàvem. Sí, sí, sí. Li va dir, diu, els dos pillets. Li va donar com dos pillets falsos, no sé què. I ell li ha perdonat. Ell li ha perdonat. L'amor ho perdona tot. L'amor, perdoni, no perdona tot, l'amor és el temps. És una cosa equivocada que té la gent. És el temps, eh? Tot el que li diuen, la setmana passada, que pot anar a Stockholm a recuperar-la. Hi ha, com un malentès, una setmana passada, com si... Sí, d'antesca, d'antesca. Fins i tot li diuen que té un fill, eh? Sí, sí, tothom és por. I ells ho creuen, li diuen un home, eh? Una nova misteriós, li demanen diners, ell els vol donar. Després, la Lidia s'ha conficat al mig. Una cosa molt estranya, i ella està compendent, pensant si va a Stockholm o no, o sigui, ahir de cop, ahir que feia l'Òsma. No em posa música de por. Jo posaria... Més, més. A veure, més ja, més ja, no et crinc, eh? Jo posaria el Hitchcock, eh? Sí, sí, també. Hitchcock, també. Algú fort. Algú fort. Millor, no? Bueno, si no hi ha un clàssic, Piradas del Caribe. Que és un clàssic, Piradas del Caribe. Piradas del Caribe. A veure, el tema és tant que rep una caixa... Rep una caixa. Rep una caixa, el Claudi. Això hi ha. I a punt de marxar, on demà marxava, que fes tocó. Sí, sí, la maleta, tot. Jo obre la caixa. No veiem el que hi ha d'interior, però veiem la cara del Claudi. Sí que veiem com uns pèls arrissats que surten. Sí, es veu si surten uns pèls arrissats de la caixa. Jo fa bé el Pere Arquillober, realment. Posa porar, no? Una cosa, clar. Tu imagines que t'envien allò a casa. Avui he començat la senya, que es queda un racó del llit. Es queda un racó del llit, meditant amb la nevalla, amb la que ha obert el paquet allà. A pareix també Mercès en Pietro, com a mare. Tot i que li diu que és tan dolenta com la Lídia, a la mare. En tot cas, anem a veure l'última senya, no? L'última senya d'avui, que té relació amb la Lídia. Sí, perquè té relació amb tot això. Té relació amb tot plegat, doncs a veure si la podem posar. Descobrim-nos el misteri. Clar, perquè a dins de la caixa no surten que hi ha dins de la caixa. S'entén, eh? S'entén que hi ha el cap. Bueno, escolti, no facis poilers. No, escolti, ja s'entén. S'entén d'ahir. Els cabells rinxulats, ja donen la pista exacte. Rinxulats són del cap. A veure, anem al... No, no, no, no. Capaç de profe anar una tomba. Hòstia. Però com has pogut fer una cosa així, estàs malalta, hòstia. No conec que el primer cop hi imprecia, però a la segona vegada ja no és tan impactant. Jo t'hi pec, com qui fa un colacau al matí. Segur. Com et penyes? Com et penses que vaig posar allò, en Roger Prats, com es tornà de Washington? A què van anar els cementífics? A la seva punfeble, el que més estimava. La seva mare. És curiós que després dels anys que fa que ens coneixem, encara et pugui sorprendre. Molt bé, Charlotte. Ara entenc per què et va donar la seva part del casino a puta part. No ets ni jo que ell es dirà. Ara ho entenc tot. Potser sí. M'agrada molt la vada per aquí, oi? Qualsevol moment dirà, al migdia. He vist que tinc molts recursos. Per aturar troba un crani. M'has fet molt de mal, Lídia. Ui, d'en Gatura. I això encara em dóna més forces, per no enfonsar-te. Només em pot quedar-ho. I no serà jo. I t'asseguro que aquesta guerra no me la cuanyaràs, que... Com? Com? Com? Home, però una cosa que li pot dir... que li pot que el veig ferir. Un feble de la Lídia és el seu marit, suposo, ara. Només que vagi i li digui que la seva dona ha obert dues tombes, tot l'home que estan així... Això és una guerra... Molt bruta. Guerra molt bruta, no? Molt bruta. Sí, vull dir que... És de lo més que s'ha vist en una tele. Pensa que aquestes dues persones tenen un fill en comú. Sí, sí, sí. Vull dir, no passa res, però un nen que es diu Adrià té 4 anys. Té 4 anys, Adrià. Però sembla que el Rosemary veia. Aquest nen, quan es faci gran i miri tota la sèrie, aquest t'ho fliparà. Home, perquè els has de descobrir aquí... Imagina que amb l'en aquest agafa l'obillor dels dos. Home, ja tenim aquí... un Mateu Montsolís amb potència. En fi, moltíssima... I ja l'han superat del Mateu Montsolís. Sí? Sí, home, sí. Home, és que el Mateu Montsolís és una gran dolenta. És el pare confessor, eh? L'hem de superar algun dia, no? No pot ser que ja... Els catalanes... Ai, Mateu, no. Tant dolent no era. En fi, Carme, gràcies, que vagi bé. Bona tarda, bona tarda, bona tarda... Adéu, adéu! Segueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro. Ha peixut la penya del Morro. Com veus, som originals de met. Una cantiada, que fem un moment musicals. Mentre parlem i truquem a l'Èlex de Vila. Això és el que em va dir que fer, eh? No, però... Una música... No li agrada la música, no? Sí, m'agrada molt. De John Miles, eh? Oh, John Miles. John Miles, el compositor. És una música així, com de... de moment musicals, eh? Se li diu John Miles per el que fumava, no? No. Bé, està trucant a l'Èlex de Vila... I passa de tot, passa de tot. Tu no contestes a l'Èlex de Vila. Bé, no es pot tenir tota la vida, senyor Benito. S'ho m'ho va ensenyar petit i ho estic posant en pràctica. L'Èlex de Vila... Missatge. Podem fer un missatge de sucors? Sí, sí. Per Twitter i per Facebook. Sí, no cal, sencerament, per la ràdio. Però amb música d'aquesta t'ha de fer missatges de sucors, o sigui... Vols fer-lo vostè o faig jo? No, no faig jo. Estic tan emocionat que no sabia qui diria. Ser re, la senyora... A veure, a veure... No, és que està fent pràctiques. Escolti, però... És que vostè és el tipic de... Ara ho faré vostè i després ho faré vostè. És que és una comuna empatit. Vol fer-ho vostè? No. Ho faig jo. Esprega a tots els ullents de l'apenya del Morro. Si han vist a una persona que respon a les inicials... E-C... E-C-C... L-I, cap de Vila... que li entregui el següent missatge. L-I, t'estem esperant a ràdio d'Esvern. No ha acabat, no ha acabat. No ha acabat, no ha acabat, no ha acabat. Ara he de fer la secció... Antiajenda de l'apenya del Morro! Ets un to al perquè he dit clar. Així que posa-te en contacte el més aviat possible amb nosaltres, perquè sense tu no podem... Bueno, sí que podem, perquè t'ho fotem amb el guió. T'ho fem amb el guió, eh? Podíem fer la secció sencilla. Marveli... Ah, però què hauria dit? Podem fer la secció sense tu, perquè tenim el guió que ens has enviat, però no t'anem amb la teva veu. I ara el senyor Benito et donarà un consell. Senyor Benito, endavant. Eli! Escolta, que estem a la dreta de l'escenari! Per favor, vine! Un programa modès i humil que tant, tant... se li escapen els col·laboradors. Fem una pausa... Què fem per la proximitat, no? Fem una pausa per la proximitat. Vostè que diu que sí. Com que queda bé. Fem per la proximitat i tornem d'aquí un moment, amb el final del programa, o l'LKV, o les dues coses, o ja... o res. Ja veurem ara que farem una comissió i decidirem què fem, perquè nosaltres també som molt assemblaris. Bona nit, Palestina. Vinga. Ràdio d'esper, durant 3,8.1. Ràdio d'esper, durant 3,8.1. El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar tetraplegic. Em vaig dir de 18 mesos, un any i mig, a l'hospital, i el meu pensament va ser, quan surts d'aquí què faràs? Te'n vas amb por, perquè aquest món no està fet per tu. D'acord? Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enredera. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara, també. Fa uns dies em costava arribar el fi de més. Ara, també. Fa uns dies m'encantava anar al cine, ara, també. Fa uns dies em van llençar un trastorn bipolar. Fa un segon, jo era la mateixa persona cara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, si a les persones. Obertament.org. Ràdio d'esper, durant 3,8.1. Ràdio d'esper, durant 3,8.1. 6.48 minuts, 12 i arribo al punt de la set de la tarda. Continua el programa, i atenció perquè tenim una trucada, que ara es posa a la crida de la L-I-C de Vila, que l'estàvem buscant fa un moment. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda, amb qui... No sé si jo que no saps què l'ha passat, que anava allà a l'autobús tranquil·lament, i la senyora que tenia al costat malint, nena, que s'està trucant de la ràdio... Ai, Lili! A veure si es posa a la crida, ooooh! Ai, Lili, què tal com esteu? Molt bé, Lili, aquí, a punt de saber què no hem de fer durant aquest cap de setmana a l'antia agenda de la penya del Morro, eh? Crec que no l'heu comprat piul·les i tot això. Ara... Ara en parlàvem fa un moment, de tot plegat. Sí, perquè hem parlat amb el Joan Macortes, que és de la para de patar del barri sud, d'aquella senyora, que és de la passaca moapa, que diu que el barri sud... El barri sud és un lloc que sempre ha fet bo, jo he tingut molt de por, a partir d'acertòdora de nit, però diu que el megator, nena, és el que s'hi va llevant. El megator és l'home, és que n'hi ha un que té un kilo de explosiu, no sé què diré, si té algun lloc, m'estàs tirant uns del mar. M'estàs parlant del rock, rock, xulet? Ui, ja sé, ja no he hagut de retirar, que és una bomba en potència. El dragón rojo, que és el 74 euros, que no sigui el dragón rojo... Perdona, és que m'agrada molt els noms de patar, eh? No tenis prou metge, però si no et quedes sense braços, no? Queda un büecete. Jo, senyor Benito, vostè li recomano... Senyor Benito, l'osa sospanda. Que són uns brulladors... Que es poden utilitzar a partir dels 12 anys, val dos euros amb 40. Jo crec que vostè ja arriba, eh? Cristina, jo t'ho recomano un brullador, també, que és la Golden Flower. Ah, mira. Que tu et vas adonar. Molt bé, sí. I a tu, Eli, et recomano els quets rocket retro débil, que són uns quets voladors d'importació. Oh, oh, oh, m'ha dit tant. Oh, que són uns quets voladors que aporten GPS, i tu et pots anar fent anar per Barcelona. No, no, per GPS, però podeu posar-li a l'Android, si voleu. Això seria una bona... Ja que és una aplicació de baix pel que poguessis dirigir, que van mal els quets aquests, eh? Amb el vostre permís, jo m'agafaré un safari o un Apollo, que estic encara adoptat entre aquestes. Sí, sí, m'has d'ajudar. Ja ho veuràs tu, ja ho veuràs tu, ja ho veuràs, ja ho veuràs. En fi, escolta, Eli va, repassem què podem fer o no fer, aquest cap de setmana, m'imagino que hem fet una especial rebella de Sant Joan, no? Sí, el que passa és que de totes les rebelles de Sant Joan, he triat dues activitats relacionades amb les dones. Ah, molt bé. Ah, molt bé. Molt bé. No, és veritat, perquè és on se n'agrada i Joan és el teu aniversari. I les Joan, és què? També és el seu sang, eh? Ah, home. A vostres placions, a Sant Joan de Fonts i a Sant Joan de les Abadeses. Ah, molt bé, de fet... Sí, la nit de les dones d'aigua i la nit de les bruixes. Ah... Comencem parlant de la nit de les dones d'aigua, que vam fer una sèrie TV3 que es deia així, no?, dones d'aigua. Sí, així, com de misteri, no?, amb l'Emma Vilarestao. Sí senyora, era com un moment ens estava parlant d'aquestes sèries. Doncs passava amb Valneari, passava amb un brio, amb un brio del camp. Era molt... Hi havia... era tota blada, aquella sèrie. Clar, perquè era... Era com un filtre blau. Sí, perquè era tot de l'aigua, és així. Fem una sèrie del mar, posem blau, una sèrie de terra, posem vermell. Atenció, perquè la nit de les dones d'aigua es fa el pont medieval de Sant Joan de les Fonts. Aquest, diumenge, perdó, 23 de juny, a partir de dos quarts dones de la nit. Què consisteix a aquesta nit de les dones d'aigua? Aquest és l'Emma Vilarestao. Una bonica representació que fan allà al poble. Ah, molt bé. Hi ha molts pobles de vegades que fan aquest tipus de representacions, va quadres i d'altres... S'han finalitzat allà, i llavors hi ha unes nufes, que són les noies del poble, que fan una tansa, perquè la llegenda diu que el dia 23, de la nit de Sant Joan, hi ha una intensitat que tu pots veure, aquestes dones d'aigua, que són com una mena de criatures meravelloses, que van a rentar barra al riu, que normalment no les pots veure, perquè tant com a alerta... No confondrem noies que es fan pipia a sobre a les 4 de matinada al barri de Gràcia. Són un altre tipus de dones d'aigua, aquestes, eh? Un altre tipus més brut de dones d'aigua. Entre els cotxes, eh? Això passa, això passa. Clar, i això serà... Aquestes, jo diria que les pots veure per Sant Joan, però les pots veure bastant sovint, aquestes. És veritat, no només apareixen per Sant Joan. També per cap d'any. Per cap d'any. A la plaça de la Vila de Gràcia, les trobaràs també per tot arreu. Afectivament, eh? Està bé. Recomanable o és de pixar-hi aquesta activitat? No, ho dic per què? De pixar. Ja podia fer, també. La veritat és que s'ho curren, s'ho curren. Després, a més de més, fan castell de foc. Home, que bonic. Que bonic, que bonic. En fi... Aquells que podeu dir, oh, oh... No dieu que maco, sinó que sou de Barcelona. En canvi, feu oh, és més internacional. Atenció, perquè també avui parlem de la nit de les bruixes. Les bruixes... Com m'agrada aquesta música, ja. Sí, clar, tot una mica de bruixa. Atenció, perquè hi ha Sant Joan de les Abadeses, que aquí el que jo posa, Anadeses. Sí, sí, això ja és misteriós, ja. Atenció, això serà aquest diumenge a les 6. És la nit més curta de l'any, del 23 al 24 de juny. Ho és pels fenòmens astronòmics, però també perquè, com diu la lletra de la cançó de Cisa, ojo el referent, les flames... Això ja fa por, eh? Sí, sí, sí. No, no. És que, Cisa, és un referent, ja, que fa por, ets de reu. Les flames del foc la nit tornen d'hià. Eli, en què consisteix aquest espectacle de la nit de les bruixes? Aquí m'agradi a Sant, que aneu disfressats de bruixes sobre això. Ah, jo de bruixa. Perquè la gent de pobles disfressa, fan cop colles i es van disfressats. Llavors vosaltres també ho podeu aprofitar per anar disfressats, o anar fent foto d'Instagram, o vi d'Instagram, que ara també ho podeu fer. Sí, el Justin Bieber ha fet un avui i veu que tothom se li ha tirat de sobre. Sí, telecineu a dir que anava drogat. Perquè estava comprient-ho de l'estona i tal. De fet, avui l'origen celta i super. Jo continuem amb el mar rotllo, eh? L'origen... Torna a posar la música a aquesta hora. Avui l'origen celta i supersticiós de la nit al voltant del foc i la supersticiós s'ha perdut. Però Sant Joan continua a viure gràcies a la nit de les bruixes. Jo que no estic d'acord amb això que diu... Para un moment, jo no estic d'acord aquí. Amb això que diu l'Ajuntament, perquè jo penso que la gent fa rituals... Però és una teva pota de conill, no? La gent fa rituals amb les seves veles, els sorrencents, allà al mig d'una festa. Dispareu un moment, hem d'anar atajant la sala d'energies, la gent... Vomitant a sobre. Clar, és un altre tema, no? Però la gent ho fa, això. Vull dir aquella nit que es fa allò dels paperets, que es crema un paperet. Sí? Sí, sí, sí. Aquell rotllo. Vull dir gent que el tema els apunti i tot, jo he vist això. Mira la tijera, com aquell de l'Àpema, que diu... Corto la buena, mira lo sano, avui, sí. En fi, Eli, alguna cosa més sobre aquesta nit de les bruixes? Unes quants malasicis, unes quants edíxits de moda i de fortuna. Que fan un gran sopar, també. I que després de la foguera hi haurà una festa i un ball amenitzat pel grup. Los bimbos, que es m'agrada. I a com arriba les festes? Perdona, com es diu? Los bimbos. Los bimbos, sí senyor. I ara, ara, els bimbos. Los bimbos han llegat, oi? Home, jo crec que sí. Va començar aquest seguiment i et aviso els Jordis de les d'unque estres. Hem de seguir-ho, perquè aquesta... sí, s'ha de fer. Però no està la màgrima de què t'han. El bimbo era una cançó del Jordi d'Àngel. Bailemos del bimbo. Bimbo, bimbo. ¡Senseción! Ami. És de les tristes. Vinga, Eli, perdona. És de les tristes, que t'han de tornar una mica trista, el bimbo. Sí, perquè ja... És millor la barbacoa, no? Quan mor, no? Escolta, ho hem de deixar aquí. Eli, moltíssimes gràcies. Vinga, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona. Igualment. Bona nit, Joan. Cristina, el millor de la penya del morro per tu avui ha sigut. Com arriba Sant Joan, la selecció de petards que m'has fet i la recomanació perquè em compraré el prollador Golden Flower. Sí, com ets? Moltes gràcies a tota la gent que ha fet possible la penya del morro d'avui. La Carme Verdolla, la qualitat s'enjustenca. El Jordi Roca, el cinema, també. L'Eli Puigmar, que avui no puc venir, però aviam amb una abraçada des d'aquí. Senyor Benito, gràcies i fins la setmana que ve. Gràcies a vosaltres. Això és una cosa ràpida, pim-pam, fora. No tenim temps, que hem de marxar. Gràcies també a l'Eli Capdevila, l'antia agenda. I com sempre, amb la col·laboració més que especial, el Twitter i el Facebook de la Cristina Vargas. Cristina, que tinguis una bona repella. Gràcies, senyor Joan. Bona setmana, ens veiem dimarts. A la penya del morro, bona tarda. I us deixem ara amb l'informatiu vespre. Amb la Carme Verdolla, un programa que jo, personalment, no em perdo mai. Que vagi bé, bona tarda. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. Sánjuus Notícies, edició vespre. L'arribada de la Plama del Canigo, Sánjuus diu menjar donarà el tret de sortir de la celebració de Sant Joan. I hores rebel·les, per tothom, la nit de diumenge dilluns, i les pastisseries ja treballen de valent per fer les coques. Les paretes de petards continuen amb les seves vendes. Amb aquesta notícia obrim l'edició d'avui i resumim altres informacions destacades antitulars.