#295 - La Penya del Morro del 25/6/2013

Esperem que el llarg de les properes hores no es descartable alguna gotella de poc important, el Pirineu Oriental, i que aquests nous baixos es mantinguin fins i tot puguin aparèixer també a altres indrets de la costa central. Les temperatures en general oscilen entre els 22 i 27 graus, les més baixes al litoral, esperem que el llarg de la jornada demà sigui forts semblant amb alguns nous baixos a la costa durant el matí i unes temperatures que t'endiran una miqueta a l'alça. De moment, això és tot des del Servei Meteorològic de Catalunya. Esports en xarxa. Bona tarda, ho has parlat David Amador. La catalana Cristina Soler s'acaba de classificar per als quarts de final de la competició de Patanca, els jocs del Mediterrani que es fa anar a Mercina, Turquia, l'altre banda Antenis, el torneig de Wimbledon, el Mataroni Albert Ramos ha quedat eliminat, en perdrà per 3-6-0 davant l'Argentí Juan Martín del Potro de la seva banda, Marcel Granullers, juga contra el francès Richard Gasquet, de moment l'última referència empata dos jocs al primer set. El gimnàstic de Tarragona ha traspassat el jugador Eugeni Balderrama al Sevilla, d'aquesta manera el jove jugador Tarragoni, format al planter del nàstic, deixa la disciplina grana per incorporar-se al club Andalus. Aquest vespre l'Unió Esportiva Gramanet fa una assemblea de socis que marcarà el futur de l'entitat. El president Francesco Hernández presentarà 3 propostes als socis. Una d'elles consistirà en que cada socis faci una aportació econòmica. Gràvio de Sant Just, gràvio de 8.1 Gràvio de Sben, gràvio de 8.1 Gràvio de 8.1 Gràvio de 8.1 En directe, a Matíndiz de Sant Just d'Esvern, el 98.1 de la FM, i a tot el món, a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro. Bona tarda Sant Just i gent de la estranger. Us parlo i us saluda Jordi Domena. Comencem des d'ara i fins a la set del vespre. El programa de les tardes de ràdio d'Esvern. Bona tarda, hola. Salutem a l'equip habitual del programa. Avui el programa tenim més coses, perquè a la secció de coaching amb la Núria Auriol parlarem de les vacances uakis, unes vacances diferents amb experiències alternatives. També tindrem el David Ávila per parlar-nos de televisió. Avui, per cert, entrevistarem el Florin Abat, director de Gran Hermano i el David Ávila. Ens hem vingut a veure en directe el programa, l'estudi número 1, per fer la secció de tele. A més a més, també, a la segona hora del programa, connectarem amb el Casal de Joves de Sant Just, parlarem amb l'actor Albert Prat, que està a l'obra de teatre al camp de la Gorgona a la Seca, i acabarem el programa amb la secció de terror de Cristina Vargas. Cristina, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda amb teatre de terror. En fi, benvinguts al programa. La penya del Morro, un programa amb més Morro que penya. Oigua més penya comú. Comencem repassant el més comentat a Twitter en el dia d'avui, Cristina Tren Dins Tòpics, el primer Madrid 2020, perquè avui s'ha conegut l'informe de la Comissió d'Evaluació del COI sobre... no de València, que és el COI, el Comitè Olímpic Internacional, sobre la candidatura de Madrid 2020 a les olimpiades on s'ha qualificat. Ha dit, juntament amb Tokyo i Istanbul, com a candidatura d'alta qualitat. Segons el president de la candidatura, Alejandro Blanco, ha titllat l'informe despectacular en haver considerat positius les millores respecte a les dues darreres candidatures el 7 de setembre. A Buenos Aires es coneixerà, per cert, l'escollit. Cristina, la gent a Twitter ja en Madrid 2020, a veure si ho fan ja d'una vegada, no? Dic jo. Sí, de tot. Suposo. Comencem amb la petició que fa l'Iman Albao, que diu a la tercera Valavençuda, retuïts si vols que els llocs olímpics els facin de nou a Espanya. El Toni Xeres diu, els calés que es gasten a Madrid 2020, ho podríem posar per crear més llocs de treball a tot Espanya. I acabem amb la proposta que fa el Manu Carcamó, que diu Madrid 2020 molt ben qualificada, però tots sabem que s'ho emportarà a Tòquio. Sí, pel logo i per altres coses. Avui també ha sigut rendint tòpic televisió espanyola, concretament sobre el tour de França. Ja sabeu que durant molts anys hi ha hagut tota la vida, el tour de França, i durant els últims 18 ho ha fet amb Perico Delgado, l'exiclista, el que passa és que aquesta vegada no està confirmat que sigui ell qui retransmetti el tour tot i que ho farà a l'agost a la Vuelta Espanya. També sent com a local Twitter, Perico Delgado, ¿por qué no haces el tour? L'Oriol Penedés diu, aquest any costarà més fer la siesta. Perico Delgado no comentarà el tour de França. Televisió espanyola el no haver calés per pagar-li. El Jesús Ruiz García diu, aquest any ens quedem sense els comentaris de Perico Delgado al tour. No et posin comentaris, ells ho fan a vegades, que hi hagi una opció del canal que és sense comentaris. El Sol de l'Helicòpter tota l'estona, i això t'ajuda a dormir també. El Jesús continua i diu, Televisió Espanyola ho ha decidit així, perquè la televisió pública cada vegada et dona més vergonya. I acabem amb el Diu, que diu un tour de França sense Pedro Delgado. Diu, no és un tour. Et trobarem a faltar, segueixen les retallades de Televisió Espanyola. Gràcies, Cristina. Més tènding tòpics a la segona hora del programa. Passem ara a les notícies de Sant Just. El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, i que mira més també Sant Just Teng, parlarà avui a la Teneu sobre benestar i sobirania. L'acte se marca en el cicle dels diàlegs Sant Just Tengs, organitzats per la secció local de Convergència. Els ja coneguts per tots diàlegs convergents. Mascarell reflexionarà sobre si cal un estat més proper i democràtic. Carme. El conseller de Cultura, el que farà és analitzar tota aquesta situació, perquè considera que la relació de catalans i l'estat és complexa, que en els últims anys aquesta distància entre uns i altres s'ha fet més gran, i per això ens reflexionarà sobre aquests temes, també doncs si és possible construir un estat més proper i com aconseguir-ho. Serà la quarta sessió d'aquest cicle de conferències convergència organitzat al municipi. La ponència serà a dos quarts d'avui del vespre, a la sala dels 50 anys de la Teneu, i és oberta a tothom. Bé, canviem de tema, i parlem ara de la postrebella de Sant Joan a Sant Just des Bern. Sí, amics, Sant Joan ha acabat, però la festa no. Anem a fer una mica de balanç, de tot plegat. Carme, a quina hora vas anar a dormir? El dia junts? No era tard, eh? No era tard, eh? A les 4. A les 4 de matinada. Cristina? Ah, ja abans, a les 2. A les 2 de matinada? Sí. Bé, la rebel·la de Sant Joan es va desenvolupar a Sant Just sense gaires problemes, però algun incident hi va bé. L'incident més destacat va ser... a punt d'avui obriu bé les vostres orelles. L'incident més destacat del Sant Just, el Sant Just. Es van cremar uns matolls al carrer Tudorna. Ja veus-hi? Jo no entenc que et fa poble que ens acompanya avui, A mi m'acompanya avui, que no sabem d'on ve, per cert, no en tinc perquè aplaudeixen. En fi, Carme, aquest és l'incident. Sí, és a cremar un mètre quadrat de metolls. Sí, a cremar un mètre quadrat, concretament de metolls. Fruit del maluz de Patars. I també es produirien cremades a 3 contenidors d'escombraries. Fruit de actes bandàlics o... No ho sé. Patars. Patars. Patars bandàlics. Patars bandàlics. Patars bandàlics. Patars bandàlics. Patars bandàlics. Patars bandàlics. Patars bandàlics. Patars bandàlics. Patars bandàlics. Patars bandàlics. Patars. Patars bandàlics. Patars bandàlics. Patars bandàlics. Patars bandàlics. Patars bandàlics. Patars bandàlics. Patar Hip- Hop. Patars bandàlics. Patars bandàlics. Patars bandàlics. Patars bandàlics. Patars bandàlics. Patars bandàlics. Patars bandàlics. Patars bandàlics. Patars. Patars bandàlics. Patars bandàlics. Patars bandàlics. Patars band. Patars bandàlics. de l'Extremadura, van poder gaudir fins ben entrar de la nit. Tots els joves de Sant Just molt contents, disfrutant de la rebella al seu municipi. Ni un jove hi havia Sant Just celebrant el Sant Joan. Aquest any no ha pogut ser, i al Tresenja la bona aigua havia de fer la rebella, aquest any no. En fi, alguna cosa més sobre el poc Sant Joan? Carme? No. Doncs acabem aquest repes per l'actualitat de Sant Just. Tenc que parlant del casal de joves, que avui, per cert, pararem amb ells a la segona hora per saber com van ja els cursos d'estiu que han començat aquesta setmana, i que, per cert, dos d'ells són un molt originals, un per crear instruments electrònics, i un altre de reparació i manteniment de bicicletes. Cada curs, per cert, costa 25 euros. I aquest és per anar al Juliola, que ara no han començat aquests. Carme Verdo, i no sabem si té bicicleta o instruments electrònics, però tenen més informació, sobretot plegat. El curs d'instrucció a la creació d'instruments electrònics serà del 8 a l'11 de Juliol, doncs, o una del migdia, costa, com deies, 25 euros. I la idea és aprendre a crear aquests instruments de manera casolana amb circuits creats a partir d'objectes... Amb què? Perdenar? Amb circuits? Sí, que es creïn a partir d'objectes o de descents que ja existeixin. I després hi ha curs de manteniment de reparacions de bicicletes, per tant, és fàcil d'entendre, que es farà la setmana següent, del 15 al 18 de Juliol, doncs a l'11. Perdó, què vols dir? Que és fàcil d'entendre? No sé què és, que ens creixin instruments electrònics. Doncs donem algun detall més, però... El canvi de manteniment de bicicleta, qui més qui menja, posar-te a una bici. Exacte, avui és avui. Potser no saps què es farà, però va per aquí, la cosa. Jo un dia sense cil·li i infinitat. Doncs mira, podries anar allà perquè t'expliquessin com posar-li el cil·li i la bicicleta. No, no, no, és que el vaig treure especialment perquè preferien així. Podeu inscriure-us a través del web del casal, www.casaldajós.com, però el pagament s'ha de fer presencialment a l'equipament. Ah, va, va, d'acord. Per dir-ho, perquè potser algú no volia... no volia pagar. En fi, ja sabeu que teniu més informació del que passa. S'enjusta ara mateix a RadioDesvern.com, i a partir de les 7, els senjors notícies, edició vespre! Ah! Sí! Se t'anbola! Bueno, avui, Carme, moltes gràcies. Això és una mica reverent, això, eh, demano disculpes al rector de la perrotlla de senjors, i tal. Carme, moltes gràcies. Adeu, bona tarda. Bona tarda. Un quart de sis, som una pausa per la publicitat, i d'aquí uns moments parlem amb la Núria Oriol, el nostre coaching de l'actualitat de notícies positives, com, per exemple, què fa el cervell quan descansa? Això no és una notícia positiva, doncs efectivament, perquè vol dir que estem descansant i ens estem renovant. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres. Tots els dimarts de dos quarts de vuit a les vuit de la tarda, l'audició us acosta la nostra dansa en una proposta mirament musical. Tenim preparades les millors cubles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de vuit a nou del vespre. Quan el cinema es fa ràdio. La Mireia va tenir un accident de moto als 25 anys, anava d'acompanyant i es va quedar per a plègica. No costa res fer un gest de posar-se un cinturó, no costa a gens cordar-se un casc, i tampoc costa res tornar a caminar a una casa, cosa que jo ja no puc fer. La meva vida dels 25 anys es va quedar allà, a l'esfalt, i allà es va quedar. No té res a veure amb la que tinc ara. Sí, podem apitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Soc Agustín Arribas, sóc del Graner de Sant Just, i em viu una salutació a tots els ullens de Sant Just, i també a la penya del Morro. Dismoples, per la penya del Morro o del Morro. Ràdio d'Esvern pot potenciar el comerç local i agraïns-hi aquesta feina. Hola, penya del Morro, sóc Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adéu. La penya vol borrar-ho cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. 5 i 18 de la tarda. Per cert que avui tenim molts col·laboradors habituals que el tenim cada dimarts parlant de televisió. A l'estudi número de la ràdio, David Ávila, bona tarda. Bona tarda, Jordi. Hola, bona tarda, molt bé. Bona tarda, Cristina, què tal? Avui no cal que posis la camp, que la veig... Ja em veu, ja em veu. Avui tu has estat nerviós, perquè, escolta, David, aquí una estona. Has vingut a la ràdio perquè entrevistarem per telèfon, ell des de Madrid, nosaltres aquí, al d'estudi de Sant Just, el director del gran programa que tant t'agrada tu, el gran hermano, el mític programa, que et porta 14 edicions a Florena Bat i el seu director, i avui la entrevistarem per telèfon. David, com estàs? Evitante de la casa. Evitante de la casa, com estàs? Evitantes de la casa. És el que fa la veu aquella o no? Sí, sí, és el de evitantes de la casa, totes al saló. Oh! D'aquí una estona parlarem per saber com es cou un dels programes que més ha durat la història contemporània de la televisió de l'estat, però abans d'això, David, saps que els dimarts no sempre connectem amb la Núria Oriol, que fa les notícies positives, no? Sí que ho sabia, sí. Ui, és dubtat. Ui, ui, ui, ui. Que sí, que sí, que és un escolto. Núria Oriol, bona tarda. Bona tarda. Molt bona tarda, Núria. Avui, com cada setmana, repassem diferents notícies positives. Parlarem d'economistes sense fronteres, que és aquesta ONG que celebra el seu 15 aniversari. També parlarem d'una altra, que és Manz Unides, que durant el 2012 s'ha sabut que va ajudar a 4 milions de persones en 56 països, amb 550 projectes de 33 milions d'euros. I acabarem parlant de les vacances wakix o wakix, no sóc com s'ha de dir, que a mi m'encuriugeix molt, perquè són unes vacances diferents amb experiències alternatives. I tant, però... I el tema del servei, què? Aquest és el primer de tots. I tant, Núria! Perquè... Sí... Atenció, és una mica com redes, no? Hauríem d'ambientar-nos... Avui comencem amb la Núria Oriol, parlant del servei. Què fa? Què fa el servei quan descansa? Què fa el servei, eh? Quan descansa... Núria, què fa el servei quan descansa? Perquè vols començar parlant d'aquest tema, avui? Sí, i hem dit la resposta a la penya del Morro, eh? No és poca cosa, eh? Jo no he pogut ser tan... Te'n acusaràs? Ara em dono una resposta, vull dir que el servei quan descansa, quan dorm, no sé si en algun altre moment també, o quan fa meditació, relaxació, el servei està fent mil coses, a l'hora, també, no? Doncs sí, resulta que ara ja científicament, científicament, i gràcies, a més a més, d'una investigació de la Pompeu Fàbrez, fa anar bé, eh? En dirigida per Gustavo Deco, que és neuroscientista, que està molt bé, eh? Diu que ja han pogut demostrar que s'activen les xarxes neuronals una darrere l'altra. És a dir, per exemple, la connexió per focalitzar-se amb una funció concreta, i que, doncs, s'activa 10 segons i s'apaga. I llavors, immediatament, per exemple, la connexió que fa que tinguem una bona coordinació de tot el nostre cos, s'activa 10 segons i es torna a apagar. És una encensa i apagada. Ah, o sigui, que em meten senyals, no? On, off, tota l'estona, diguem. Tota l'estona, vull dir, a més, amb ritme sequencial, és a dir, que torna a començar el cicle, quan han reconregut totes les xarxes, com a mínim, les xarxes conegudes fins avui de neuronal, i això és... Primer demostra que el servei sempre està en alerta, encara que diguem que està descansant. Però després demostra una altra cosa molt interessant, i és que, quan practiquem la meditació o la tensió, la respiració, doncs, i ens concentrem lentament, resulta que el nostre servei fa aquestes connexions d'una manera més fàcil, més ràpida i ens ajuda a ser més creatius. O sigui, han obert una via que diu, carai, ara resulta que, cientificament, podem provar que si nosaltres fem una desconexió conscient, que seria això, la meditació, contemplar la respiració, etcètera, etcètera, dius, doncs ens tornarem més creatius, perquè s'incrementa l'estat d'alerta, però concentrat, o sigui, no dispersa el servei amb mil coses, és el que fa habitualment. Concentrat, calma, co, eh?Esta molt bé. No aplaudim, no aplaudim per la Núria, no? Per el servei, no pel servei. Pel servei, pel servei, etcètera. Perquè vull que el servei sempre estic en funcionament, és una mica el tema, però jo em pregunto, Núria, s'ha anat al cas que llegec un servei que no emeti res, per exemple, perquè jo vegades em passa, sobretot, que ahir el matí quan em vaig estar a casa després de Sant Joan, que tenia com el, saps, que no... Aquí no s'estan veient cap mena de senyal enlloc. Això s'ha anat al cas d'alguna vegada, d'algú que pensi, doncs mira, el meu servei no és cap senyal, i ja està, no té més. Mira, Jordi, jo en el teu cas, en el teu cas, diria que era el pos Sant Joan i posa Quinoci, i no li donaria cap importància. No m'ho t'aproco, eh? Jo crec que sincerament la teva aguda i fina ironia, que m'agrada, anava dirigida cap a una altra direcció, i anava dir sí, jo també em pregunto si algun servei fa la connexió neuronal, però saps per què? Perquè són serveis de persones que aprenen moltes decisions, de moltes responsabilitats... Perdona, veient les notícies d'algú ministre que ha sortit últimament, penso si també faran les connexions correctes, però... De totes formes... Aquí hi ha un servei rectil·lià, no té neurones, llavors no pot fer les connexions neurones. Ara ho entenc, jo també ho començo a entendre. Vols explicar alguna cosa més sobre el servei del descans, o passem a la següent notícia? No, podem passar a la següent notícia, només dir... Prenem nota que tot allò que deien de que si li formulem preguntes al servei i abans d'anar a dormir, que si realment ens dediquem una mica a voler estar més en calma interior, estem a favorir molt la creativitat. I que ara, com que ja heu començat a demostrar la ciència, diguem-ne, seria una llàstima no aprofitar-ho i dir, pa, cinc minutets al dia, fer-ho de manera conscient, no hauria de dir desconnectar el servei, perquè em quedo rosa, em quedo de cop, no ho consient, abans de dormir-se. Mira, ara que tenim el David aquí, ara faré un link amb un programa de tele, que es deia Sense Títol, que el faré al Buenafuente, i tenia a la central de dades el Toni Clapés, que està fent el versió Recú, i allà sempre acabàvem la mateixa dada, que és una buitena a part del servei està explorat, o sigui, que només està explorat una buitena a part del servei. Això que l'estem parlant de potser fa 20 anys a la tele. Ara deu ser una novena. És una novena. En fi, passem altres informacions. Ara de tant en tant el connectem. De tant en tant. Persem ara a una altra informació, perquè una altra informació positiva. Les notícies que ens porta la Núria cada setmana són així. Economistes sense fronteres celebren el seu 15 aniversari. Sí senyor, sí senyor, i a més pensareu els economistes, i sense fronteres perquè... per fer què, no? Clar, això, a veure, no sé, jo estic una mica a l'expectativa a veure què fa aquesta ONG, perquè dic que l'economia, justament, que van ajudar els bancs que han de ser rescatats, o què passa? Què passa? No van al rescat exacte internacional, no? Doncs abocen per l'economia social. O sigui, tota la que sigui potenciar cooperació entre empreses, entre individus, intercanvis, després intenten potenciar molt el concepte d'igualtat, de responsabilitat social, més enllà de totes les fronteres. És a dir, que ells, si el si permeten, els demanen un estudi per posar una empresa en qualsevol lloc, sigui en el nostre país, sigui a fora, doncs ells donaran unes directius de com creuen que s'hauria d'actuar per fer una economia sostenible i justa. O sigui, que tenen un plantejament molt positiu. Molt positiu, perquè, a més a més clar, la seva base és que provenen del món de l'economia, que han estudiat igual que els que dirigeixen els bancs, però que potser molts veïns en prest decisions diferents. Podrien trobar un paral·lelisme amb les anomenades bancas ètiques? Sí, exacte, eh? En el seu cas, ells no creen bancs, o sigui, això ho tenen claríssim. Però ells sí que intenten, en els seus projectes, assessorar. Per exemple, van a una comunitat, tu t'imagines, o de Nicaragua, o d'un poblet asiàtic o d'un siguí, no? I, aleshores, els hi plantejen, que a dintre de les alternatives per potenciar-se, per progressar, tenen, per exemple, la cooperativa. I els expliquen com funciona, els hi ensenyen, els guien en els primers passos, i després ja els hi permeten continuar per ells mateixos, donant-los autosuficiència. Home, aquesta autosuficiència, en els projectes de cooperació internacional, és molt beneficiosa, no? Perquè, justament l'altre dia, per exemple, vam tenir aquí el president de Sant Jordi Solidari, una ONG del municipi, que a Sant Jordi està ajarmanat amb el poble de Nicaragua. Exacte. I ens explicava que molts projectes s'havien d'estimar perquè necessitaven una atenció continuada en el temps i un manteniment. En canvi, el més interessant és donar les eines en aquestes comunitats i fer aquesta cooperació internacional de manera que puguin continuar allà, en el seu país, ells solets, no? Exacte, exacte. Perquè és el que el seu objectiu generarà canvis en les estructures econòmiques i social. I per posar un anècdote així, no per a veure com s'ho diria, no per a què riguem d'ells, sinó també una nota fina d'ironia, però amb tot el carinyo. Parells, perquè fan una obra molt maca, diuen que en el Terres Àngels també passen retallades econòmiques per molt economistes que siguin com a ONG, o sigui, també reben molt menys ingressos, aconsegueixen, doncs, molt menys, recaptar molt menys diners que abans, però vull dir com els hi passa a totes les ONGs. Vull dir, per què vegis que el seu concepte difereix molt d'alguns bancs? Que per cert, una ONG, una mica més important, més gran, és la que, si mans unides, que darrerement hem sabut que l'any passat, el 2012, va ajudar a 4 milions de persones en 56 països diferents i en 550 projectes de 33 milions d'euros. És un? No, no, en total. En total, eh? Això m'havia espantat. Això va servir per ajudar a 4 milions de persones al món durant el 2012, des de mans unides. Sí, perquè han presentat fa molt poquet el seu informe del 2012. I ja saps que els informes sempre van, any vençut, no? I aleshores aquest 550 projectes s'han unit els 320 projectes que ja tenien en marxa. I la veritat és que és una ONG que en un moment determinat va haver-se de replantejar com s'autofinançava, perquè va passar un moment molt crític, et parlo potser de 20 anys enrere, eh? Vull dir, i bé, i va començar a tenir iniciatives, a reorganitzar, a fer replantejament, i poc a poc van a trobar en el seu camí. I trobo que, parlant del 2012, que ha estat un any molt dur per a moltes persones, saber que s'ha pogut ajudar directament a 4 milions, doncs és allà una mica com dius, estres, molt bé, no? I de fet, acabo dient, sembla demostrar que, que vagi, que serien capaços de poder acabar organitzant la solució del problema que tenim en el nostre país de la Tour d'Anna Graujant, no? Perquè els donen una mica de temps, planifiquen bé, i acabarien trobant una solució per 4 milions de persones. Sí, sí, no? Avui que estic una mica irònica, deu ser la ressaca de Sant Joan, eh? Sí, avui ens passa tot. El que passa és que hauríem de saber, també, les xifres del 2011, no? Si ha anat a més, si ha anat a menys, comparat amb altres anys, però, vaja, és una bona notícia, sense comparar-ho. Sí, és una bona notícia, sense comparar-ho, ha anat una mica menys. Ha anat a menys. Clar, per la recaptació, no per una altra cosa, perquè, clar, s'està donant menys, també. S'està donant menys a les homes, però la gent està sent molt solidària en el seu entorn més immediat. Però vull dir, solidària de debò, eh? En el sentit de que ajuden molt a la família, la família s'està ajudant molt, encara que es podria dir, oh, però alguns ho fan a contra cor, sí, sí, però s'està ajudant. I llavors aquests diners s'estan posant per gent que té una tour de llarga durada, per joves que no estan trobant ni la seva primera feina, per ajudar-los a que marquin a fora mil coses, i després, també, entre veïns, s'està donant aquesta solidaritat. És a dir, clar, ha hagut un desplaçament de les inversions. Jo diria que s'està sent més generós que abans, fins i tot econòmicament, no en qüestió de temps, no en qüestió d'idea, sinó econòmicament, però s'ha desplaçat el focus d'inversió de donatius. David? Però, Núria, jo el que penso és que sí que és veritat que s'està sent molt més generós per, fins i tot, per exemple, als bancs d'aliments. Cada vegada estan més plens, i cada vegada la gent hi dona més productes, perquè saben i es consensien que cada vegada hi ha més necessitat d'assistir aquests llocs. I abans només hi anaven un cert sector de la població, que era migrants, i ara hi va gent d'aquí, i aquella por en Ari, o la vergonya en Ari, ja no hi és, vull dir, que en aquest sentit, i fins i tot la marató de TV3, en aquests anys es cobrà cap a casa, no? Si no et trobes un problemàtel en el teu espitx, no ets el David de Vila. Exacte, no és feliç. Però dic que la marató de TV3, en els últims anys de la crisi, ha estat els últims anys en els que ha recaptat molts més diners, fins i tot els 10 milions d'euros. No, quan em referia que s'està desplaçant, també no m'he acabat d'expressar bé i t'ho agraeixo. Vull dir que, tal vegada, és a veure, també és molt trist, no diuen, mira, per uns diners que haurien d'anar al tercer món i són molt, molt necessaris, però diuen, és que tenim la misèria a casa, no? Llavors, per la gent que no pot menjar bancs d'aliments, per la gent que necessita, doncs, poder passar ja, poder tenir un habitatge social, donen diners, o fins i tot quan diuen per la recerca o el desenvolupament aquí, perquè no ens quedem aturats en temes que són vitals per al benestar de la població. Vull dir, el govern retalla, doncs, que siguem nosaltres, que els hi donem suport i molts projectes tirin endavant. Doncs em referia això, el desplaçament, que potser abans era més... més... lineal, de dir, l'envié més cap a fora, dic, potser anys enrere, 5 anys enrere, 6 i ara s'envia de... perquè es quedi més aquí, no? Perquè es veu més cans aquí, eh? M'ha quedat la Núria. No m'havia acabat d'expressar bé, tampoc. Al contrari, ho havia fet molt bé. Estavíem entès molt bé. Gràcies. Com que no piquem, eh? Sí. Per cert, acabem parlant d'un últim tema, a les notícies positives amb la Núria Oriol, que jo tenia moltes ganes, perquè no tinc ni idea de què són les vacances wakish. Aquí diu, vacances diferents amb experiències alternatives. A veure, Núria, il·luminen què és el que podem fer a aquestes vacances, que amb qui més, qui menys ja les té a tocar abans de dos mesos. Com a mínim, què és el que pot fer en una cosa diferent? Com a coses diferents, a veure. Jo primer li demano a la gent que faci amb molta creativitat coses que li agradin de debò, de debò. El que passa, que vacances wakish, doncs resulta que proposa que facis unes vacances en què puguis unir experiències de creixement personal i professional amb el coneixement d'indrets, doncs molt bonics. A mi m'interessa això. També pot ser unes vacances que et permetran conèixer nous amics, o sigui enfocades que hi hagi una molt bona relació amb el grup. O sigui, no és el que ha de dir, m'apunto amb un grup, fem un viatge, és un dia, i mira, mentes amb unes quantes persones, sinó que hi s'organitza aquell viatge de manera... Ah, com un gran hermano. I sense guió, perdona, perquè el gran hermano, com a altres realititzals, està guionat. Epe, Epe, ara ho sabrem. Ara ho sabrem, Núria. Ah, perdona, entrevistarem... Si ho nega, si ho nega... Núria. Hem de sospitar. Envia'm a la parla amb mi, eh? Perquè d'aquí un moment entrevistem el Florene Abat, que és el director de Gran Hermano, i li traslladarem aquesta pregunta, David, et sembla bé? O que li faci ella mateixa, que es crigui al xat. El xat, però, de radiosberg.com, que es crigui la pregunta, no cal, que la Núria no cal, ja li diem nosaltres. Escolta, i això dels vacances, wakiks, eh? Wakiks de la Sierra. Viu, ara, per internet, perquè es pugui mirar la pàgina web i la gent decideixi... Home, sí, ho podem penjar al Facebook, de la penya del Morro, també, eh? Núria, però una pregunta, això d'altreixament professional, com ho fan? No dic que, també, quan tu estàs a vacances, et permeten... Doncs està fent un corset, algun tema, potser, més vinculat al lideratge, a motivació d'equip o informàtica. Però no és res enfocat, no?, a una professió determinada o un ofici? Unes colònies de ràdio, per exemple, no? T'agradaria tu, Cristina? Home, mira... Ja seria bon maco, eh, això? Ja no ho tenen. Però, escolta, Jordi... Una proposta? Perquè seria una bona proposta. Podem proposar-nos-altres, jo podria ser el monitor... David, tu cuines bé, ho dic perquè sembla ser-te un intendent que estic a la cuina, molt, i tu, Cristina, t'encarregues ja dels activitats de la tarda, etc. Ah, perfecte. I jo l'has del matí o no? Sí, sí, tu l'has del matí, per telèfon també, eh? I tu l'has de nit, perquè és la tevora. Ai, ai, ai... El lloc de nit. A partir de la nit, finalment de matinada, deixem omir, que hi ha els controls. Un moment, què és això, els jocs de nit, Jordi? Els jocs de nit, que no són mai de colònies. Colònies sempre. I treballo i tots de colònies. Els jocs de nit són els millors jocs que hi ha més. El passatge de l'altarró, el passatge de l'altarró, no, què es fa? Aprofites per tocar, també metges ple... El joc del macarró. El joc del macarró, no el coneixia, aquest. I jo tampoc. Després ho expliquem. No, no, no, no, no, explica-lo ara, no? Que es tracta d'això de passar un macarró... De boca a boca, un macarró. No, no, no, no, no. És un intercambi de macarrons que s'han de fer entre dos camps, i, bueno, es tracta de... És un joc de bruts, eh? Sí. No, no, no, no. No, no, no, crús, crús. Ah, va, va, va, va, va, va. És que està avançant. Allò només fa passar amb la boca, per exemple. No, a no... Doncs per tot el cos. Jo faria adaptacions. I els nens han d'anar buscant-los per... Pel cos de la resta de nens. El cos! Oh, oh, oh... És un joc innocent. Home, dependent, es fiquin el macarró. Però ja, però ja. Està parlant de nens de 6, 7, 8 anys. La picardia que aneu vosaltres, la mirada s'ho fia prou, prou, prou. Núria, en fi, ja veus... Seus esmadrany i totes les colòmies de ràdio, que seria una idea... Boníssima, boníssima. En fi, Núria, moltíssimes gràcies, passen... Quina web és, que no es comenta del final? La de Joaquí us l'envio, ara us l'envio ara mateix. M'ho connecto i us l'envio. Enviant-la i nosaltres el posem al Facebook, per si algú vol donar-li un cop d'ull. Núria, moltíssimes gràcies, que tinguis una bona tarda, i també una bona setmana, fins dimarts que ve... Ah, per cert, Joaquí, tu has posat l'adjectiu positiu a cada dia de la setmana, que això me'n recordo molt bé. És veritat que la setmana passada vam dir que tenia 10 hores... No, no ho he fet. No ho he fet. No ho he fet, Núria. Però què pot ser, aquesta? Ja ha passat el substitut i això vol dir renovació. I llavors, com era, és que jo tinc molt de mala memòria. I tu, per casa a dia de la setmana, perquè vas començar dilluns, fofata, dimarts, malo... Sí, és veritat. És veritat. Ja me'n recordo. No, mira, aquesta setmana ja t'hi poso ara. L'end, ahir va ser l'end, que és positiu, també. Llavors no cal anar ràpid, sempre. Llavors va tenir un dia l'end, després la Sant Joan... Avui un dia actiu, per exemple, un dia actiu. I demà tindré un gran dia, que això ja ho va dir el Serrat, que m'ho posaré després, i millor així o no? Sí, molt millor. Ja està, ja està. Sí, però només va fer 3 dies, eh? Bueno, un moment, un moment... En fi, Núria, fins la setmana que ve, moltes gràcies. Fins les dos tres setmanes. Núria, molt bon estiu. Gràcies, molt bon estiu. Bona tarda. 5.40 de tarda. Fem una posa per la publicitat. I d'aquí uns moments entrevistem la secció de tele, que avui tenim el David en presència a l'estat número 1 de la ràdio. Entrevistem el Florene Abad, que està a Madrid, i que és director de Gran Hermano. Fa molts anys que és director de Gran Hermano, ja em sembla. No, és la segona edició que ha estat. Ah, era la segona edició. No passa res, no passa res. Em parlarem, em parlarem, que és com ell i tot plegat. Em parlarem una mica de com ens comenti, bé, com ha anat la primera edició que ell va ser. Perdona, el Mercedes Milag és la presentadora, és d'aquí el Gustav des desplugues. ...radiunt d'esper, durant de 8.1, radiunt d'esper, de 8.1. De 11 diventes de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el xilalt, les muts jazz, el funk, el sol, o la música electrònica, més suave. 100% música relaxant. It's more jazz club. Cada dia, de 11 divendres i de 4 a 5 de la tarda. I don't matter. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres. Tots els dimarts de 2.4 de 8 a les 8 de la tarda, l'audició us acosta la nostra lança en una proposta mirament musical. Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem. Per seguida, actualitat del Baix Llobregat i informatiucomercal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat, el teu ordinador o el dispositiu Mop. informatiucomercal.com La Mireia va tenir un accident de moto als 25 anys, anava d'acompanyant i es va quedar paraplègica. No costa res fer un gest de posar-se un cinturó, no costa a gens cordar-se un casc, i tampoc costa res tornar a caminar a la casa, cosa que jo ja no puc fer. La Mireia va quedar als 25 anys, es va quedar allà, a l'esfalt. I allà es va quedar. No té res a veure amb la que tinc ara. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Fa un mes tenia dos fills. Ara també. Fa un mes m'encantava passejar. Ara també. Fa un mes em quedava a dormir de cada nit davant de la tele. Ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquizofreniar. Fa un segon, jo era la mateixa persona que ara. Però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, si a les persones. Obertament.org. Soc Agustín Arribas, soc del Graner de Sant Just, i em viu una salutació a tots els ullets de Sant Just i també a la penya del mort. Dismoples. Per la penya del morro o del morro. Ràdio d'Esvern pot potenciar el comerç local i es agraïls-hi aquesta feina. Hola, penya del morro, soc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adeu. La penya del morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. 3,46 de la tarda, continuem en directe a la penya del morro, la secció de televisió amb el David Ávila, David. Bona tarda, Jordi, què tal? Estàs nerviós, David. A més, és el del final. Efectivament, aquesta nit es posa al punt i final el gran hermano 14 amb un debat abans, però passa per la penya del morro. Avui entrevistem el Florene Abat, que és el director. Podríem dir-ho d'una de les cares més famoses de la televisió. Florene Abat, bona tarda. Bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Bienvenido al programa Nervios, por el programa de hoy. Sí, Nervios, Nervios, es el debate final, donde se van a hablar de las cosas pendientes que quedaron en la casa, se surgieron fuera, y sí, porque cerramos un ciclo, cerramos una etapa, y siempre hay nervios. Pero, creo que hace ya dos ediciones, que tú eres el director de Gran Hermano, a estas alturas todavía hay nervios haciendo programa. ¿Qué hace que hay nervios a estas alturas, que cuando he oído que ponías la sintonía de Gran Hermano, se me pone la carna de gallina? Sí. ¿Eso se convierte en eso? Florene, una pregunta. Ya hablando del debate de esta noche, ¿hay gente que estará o no estará? Me lo están preguntando. ¿Estará Argi? Pues... Fíjate que ahora mismo me vías, pero creo que no. No, no, no. Argi no va a estar, Argi no va a estar. I Dani, tampoco estará o no? No, Dani, ni Eva. D'acord. Bueno, de hecho, esta edición, la número 14, ¿has dicho que es una edición especial, que se cierra un ciclo? ¿Por qué? No, para nosotros, personalmente. Cuando nosotros se metes en la dinámica y en la origine del programa, pues para los confusantes, cuando entran dentro de la casa, dicen que la experiencia es dura y efectivamente lo es. Pero para el equipo que hacemos el programa, también significa cerrar muchos meses de intenso trabajo. Nos olvidemos, nosotros prácticamente vivimos allí con ellos y también para hacer cerrar un ciclo. Pero es para... Era nivel personal, ¿eh? Ah, perquè Gran Hermano, en principio, habrá una 15 en edición. Por supuesto. Mientras el espectador y la cadena quieran, nosotros allí estamos haciendo otra edición más. Algunos rumores dicen que podría ser a partir de enero, cuando acabe la voz. Eso me gustaría poder decir una fecha, pero un de fechas es la cadena, es el cinco que tiene que marcar cuando quiere que llegue el programa. Has hablado del público este año, os ha constado más conseguir atrapar la audiencia. ¿Cómo vivís el tema de la audiencia? Gran Hermano, ya después de 14 ediciones, tiene un número fiel de seguidores que siempre está ahí. Es verdad que lo que cuesta al espectador es desengancharse de unos personajes y engancharse con otros. El año pasado, en edición 12 más 1, sí que es verdad que muchos espectadores se engancharan a esos personajes y uno que tiendes es a comparar lo que el programa te da, los concursantes nuevos con los antiguos. Es difícil porque hay que dejar un tiempo para que el personaje crezca, para que las personas que están dentro nos muestren cómo son y que nos pueden aportar. Pero al final, nosotros siempre decimos que el programa es un programa de comción a fuego lento. Necesita tiempo para que el espectador se pueda enganchar a los nuevos personajes, a las nuevas dramas. ¿Tenemos que tener un proceso? Por cierto, tenemos un chat en radiodesber.com donde la gente puede ir comentando cosas. Mira, Poma nos dice... Bueno, primero de todo, está en catalán, te lo traduzco. Primero de todo, felicidades por el programa. Quería saber si tienen alguna cosa pensada especial para celebrar las 15 ediciones. O sea, estamos hablando... No, termina de esto, la gente ya está pensando en la siguiente. Claro, es que hay una cosa que es lo que te decía antes. A mí me lo han hecho muchas veces. Habrá una próxima edición. Claro que sí, porque hay una parte del público que demanda este género. Y el reality es un género. Es como decir si al año que viene va a haber liga profesional de fútbol. Hay gente que le gusta el fútbol y hay gente que son seguidores de unos equipos o de otros. Y hay años en que la liga es mítica, porque el Barça gana X copas. Hay otros años que no ganan tant, así que de repente parece que se va a abrir el mundo, mandando a ver fútbol. O sea, sí. Porque hay gente que sigue teniendo hambre de ver gran hermano. Si gran hermano desapareciese, sería como si el fútbol desapareciera, según tu punto de vista. Para mí sí, para mí sí. Yo simplemente lo ponía como un ejemplo. Quiero decir que es un género. El reality es un género. Si lo quieres que te lo compare con algo de televisión, podría ser como el decir si al año que viene va a haber un culebrón o una de los especialistas. Claro que lo va a ver. Es muy difícil imaginar teléfons sin gran hermano ¿no? Sí, pues llevamos en 14 años a un gran hermano nutriéndonos sólo los programas de debate, la gala de Mercedes Milà, los reúmenes diarios, sino que hay muchos programas satélites, porque nos da una manera que también tratan el contenido... tratan el contenido de gran hermano. De rod Guess 시耶 Camp, apa, mè, fronap+. El mayor o en menor medida. El momento más complicado que habéis virus en esta edición, ¿cuál ha sido? cuando en la entrada... A principios de todo. Sí, sí, sí. Sí, porque... Imagino que estás recibiendo al otro momento que es el momento de Ardi. No, pero bueno, ese momento, el de Alvaro, también fue muy comentado, nada más empezar. Perdona, broma, pero entró con mal pies y chico. Pero bueno, ¿qué es lo que pasó realmente? Porque hemos visto todas las imágenes como salto. Sí, sí, hubo un mal entendido, no hubo comunicación. No, Alvaro llega a la tercera persona que desfilaba por ese mecanismo que se puso para el primer día. Ya había pasado por ahí Sonya antes, sin ir más lejos. Entonces, él también fue un momento de euforia brutal. No sé si os distis cuenta, también, cuando salió de la caja al entrar en el plato que también se le veía un momento como de euforia levantando los brazos entre la euforia, que veía a todos los chicos abajo que los chicos le dijeron lanzate a él, pues que no vio que tenía la tirolina. Los nervios que pensó que tenía la tirolina pues al final, los nervios de la atención provocaron ese desenlace que no fue de gusto de nadie y para nosotros fue un susto mayúsculo. Florent, una pregunta. Has comentado Alvaro, por ejemplo, y que se le tuvo que ingresar, por ejemplo, los padres de Sonya hicieron referencia por via Twitter, via Facebook, via Facebook. ¿Qué argumentos les podrías decir? Bueno, yo esos argumentos me parecen sinceramente que están fuera de todo lugar porque tanto Sonya como el resto de sus compañeros han estado perfectamente atendidos durante toda la estancia en la casa. Las personas que entran en la casa son mayores de edad, no son niños, saben con lo que entran o con lo que no entran. Si tienen una enfermedad que ya la traen o les sale dentro de la casa. Cuando están en la casa, ellos están atendidos médicamente. Tienen una doctora que viene a verlos y nosotros seguimos fielmente del tratamiento que nos indica la doctora que les visita. Que los padres tengan otra opinión distinta. Sonya, no nos olvidemos que es una persona titulada con una carrera superior y que sabe perfectamente qué es lo que significa un tratamiento de antibióticos. De todas formas, en relación a este tema, ¿cuántas personas están pendientes día a día de los concursantes? Médicamente, dice eso. En general, tanto médicamente como observándolos o... De redacción, realización... Muchísima gente, tú date cuenta que ellos se les está haciendo un seguimiento a las 24 horas del día. Entonces hay turnos de tres personas de ocho horas. Eso sería el equipo de redacción pero luego están los realizadores que están siguiendo con las cámaras. Los operadores de cámara ahí en total puede haber perfectamente en cada grupo, puede haber unas 30 personas en cada turno, quería decir. I en total, ¿cuántas personas trabajan en gran hermano, entonces? Pues como unos 150, más o menos. Somos un pueblo bastante grande. I Florent, ¿qué ingrediente tiene que tener un concursante de gran hermano o una persona para entrar en la casa? Caram, la quinta edición. Pues mira, que es una persona valiente. Primero que sea valiente. Que luego, después de 14 ediciones ya sabe dónde entra. Ya no existe la sorpresa del primer año de esto es una cosa nueva. Ya sabe dónde entra. Tiene que ser personas valientes, que sean únicos, que sean excepcionales, que nos tengan cosas que contar, que sean extrovertidos. Una persona introvertida no es la persona más indicada para entrar en el gran hermano. Tiene que ser gente que nos pueda emocionar, que tenga capacidad de sorpresa. Pues como han sido muchos de los concursantes que han pasado por el gran hermano. De todas formas, estas son unas cualidades de unas características generales para todo el mundo, pero de una edición para otra, ¿hay alguna especificidad que podáis buscar en las personas o alguna característica concreta que cambia o varíe para los castings a la hora de elegirlas? No sé, no solemos atender a un patrón fijo o un perfil si eso es lo que te refieres. Por ejemplo, yo puedo pensar y te pongo un ejemplo de una persona que nos gana el hermano. Yo puedo pensar este año que quiero un perfil de meter un cura, pero si esa cura no llega al casting yo ya puedo pensar lo que quiera que no. Lo que pasa es que en el caso de Juan del año pasado del Pater, entró, era una buena persona, nos gustaba como funcionaba y aparte, pues empezó el aparro. ¿Nunca has ido a buscar un concursante fuera, o sea, siempre has ido por casting que han venido ellos? No, no, la búsqueda directa también se ha hecho. También, ¿eh? Sí, mayoritariamente ahora ya en los últimos años es todo por casting. Pero sí que en alguna edición sí que se llegó a hacer búsqueda directa. Por cierto. Mayoritariamente ha habido que es gente que se apunta a través de la web. También porque la propia evolución de las tecnologías nos ha llevado a que la búsqueda directa no sea tan importante, porque ahora cualquier persona, una persona que le participara en el programa se tiene que apuntar en la web, tiene que subir un vídeo, unas fotografías. En ese vídeo ya ve más o menos cómo son las capcidades de esa persona para entrar, si no nos interesa, si no nos interesa, si hay que esperar todavía porque puede que esté verde, que eso nos pasa muchas veces. Una persona que puede mover este año y decir, pues para este año no está, pero igual para dentro de dos años, pues sí que puede estar más preparado para enterar. Tu és el director de Gran Hermano, el director manager de la casa. ¿Cómo se lleva? ¿Cómo lo haces? En realidad, yo soy el director de la casa. Gran Hermano tiene varios directores. Yo soy el director de la casa, pero a Mercedes Milano dirige al Barodía. Es el que lleva el preinen, igual que las balas, el debate con Fram Blanco lo lleva María Zambrano. Hay tres directores por dos. Cáta uno de las balas... de las balas, el debate y la... Entonces, si tú estás en la casa, a veces has puesto la voz al súper, ¿eres tú? Sí, sí, soy yo, soy yo. ¿Y cómo lo haces, eso, amb habitantes de la casa? ¿Habidades de la casa, no? Habitantes de la peña del morro. Me ha cojonado, eh. ¿Estamos aquí después de que aquí la voz no está disopcionada? Claro, claro. Como tenemos una webcam de radiodesvern.com, por un momento estamos en estudio uno y digo, ¿qué pasa? A ver si nos van a echarte del propio estudio. Bueno, en fin, no sé si vols fer alguna cosa més, David. Sí, Floren, hay gente que dice que gran hermano está todo ficcionado. Antes una colaboradora no nos ha dicho que todo es una ficción. Que está guionizado, sí. No, en absoluto. Eso dice bastante poco de la persona que lo ha dicho, porque no lo ha visto. En gran hermano es imposible ficcionar nada. Lo que sí se hace es que tú cuando tienes que hacer un resumen, tú sí que puedes tratar de crear una ficción, pero los concursantes no tienen un guión. Ninguno de ellos lo ha tenido nunca. Porque te aseguro que no hay guionista en este mundo que sea capaz de escribir una frase como, ¿quién me pone la piedra para que no levante cabeza aquí? Lo que hacen los redactores, que a lo mejor esto confunde la gente. Porque el equipo dice en la reacción la gente dice, oye, pues a lo mejor es que le están escribiendo lo que tienen que decir. ¿Lo que dices tú? Están tramando la trama justamente, ¿no? No, el equipo de la reacción... Lo que hace es muy sencillo. Mira, nosotros es verdad que en gran hermano hay 70 cámaras. Entonces, de esas 70 cámaras, hay cuatro situaciones que se pueden grabar en cada momento. Imagínate que tú puedes grabar en el Estudio 1, en el Estudio 2, en el Estudio 3 y en el Estudio 4. Y hay cuatro acciones distintas. Entonces, el redactor lo que hace es contar lo que está pasando en cada una de esas situaciones. Ahora, habría un redactor que estaría en el Estudio 1 y diría... marcaría un botón y entraría a la hora. La hora. Y pondría... Son las 17.56. Floren, el súper de gran hermano explica a los siguientes de Radio Desbert cómo es el trabajo de un redactor. Eso es lo que hace el redactor. Describe la situación que está pasando en ese momento. Informa, básicamente. Transcribe, más que informar, transcribe. Porque luego, de esas cuatro acciones, que son en total 96 horas de grabación al día, tú tienes que hacer el resumen diario, los vídeos, y a partir de ahí es cuando, evidentemente, tú, si ficcionar una trama de amor, seleccionar el material de Susana y Gonzalo, pues eso sí que sería opcional, pero no es... no es la treficción. Es coger el material que aquí ya te han dado para hacer un vídeo, para transformarlo en una historia. Claro. Bueno, si creo, ha quedado muy claro. Floren, muchísimas gracias. Te dejamos que vaya bien el programa de hoy. Muchas gracias. Estaremos atentos, sobre todo David, tengo que decirte que es un fan incondicional de gran hermano. Sí, estaba nervioso en entrevista de hoy, digo, tranquilo. Por cierto, no habrá reencuentro, ¿no? Esos rumores que habría que había reencuentro no habrá, ¿no? Bueno, había un rumor por ahí todavía, pero ya de hoy no hay nada confirmado. Bueno, pues, Floren, muchas gracias y que vaya muy bien. A vosotros también. Ciao. Doncs, David, moltíssimes gràcies per haver vingut el programa. Connectem ara amb la xarxa per escoltar les notícies, i ens tornem a retreure més endavant. David, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, us parlem, Sònia, Keri, Joan Cata, el ministre d'Educació, José Ignacio Bert, ha anunciat aquesta tarda que revisarà la nota mínima d'accés a les beques universitàries de les crítiques rebudes per part de les comunitats autònomes i la comunitat educativa. El ministre, però, ha deixat clar que la nota no se situarà en cap cas per sota del cinc i mig actual. Esa és una qüestió que, des de luego, no se hemos planteado. El cinco y medio que se estableció el año pasado no se va a rebajar. De la seva banda, el secretari d'universitats de la Generalitat, Antoni Castellà, ha dit que, si cal, s'estudirà els estudis en fons propis, si, finalment, el govern central exigís un 6,5 per tenir accés a una beca. Cinq persones han resultat ferides aquesta tarda en el xoc entre un camió i un tram a Barcelona. Segons ha informat l'Ajuntament, el xoc s'ha produït cap a 4 de la tarda, en una rotonda semaforitzada entre la vinguda a Chile i el carrer Ernest Lluc. Tres dels ferits són viatges del convoy, mentre que els altres dos són el conductor del camió i un acompanyant. A la conseqüència de l'accident, la TU T2 i T3 es troben sense servei entre el carrer Ernest Lluc i Can Rigal. Els viatgers poden utilitzar com a alternativa els busos L14 o 54, a la zona universitària, el 57 o el 157. A Torra d'en Barra, una fuïta de gas obligat a interrompre el servei de trens. En aquests moments, tècnics de renfa i els bombers treballen per reparar el problema. Vuit persones, a més, han hagut de ser evacuades de casa seva. L'aplicació ha deixat avariat un creuer amb 1.600 passatgers a 15 milles del port de Venècia, a Itàlia. L'acompanyia pulmantura segura que la nau serà remolcada fins a Venècia i els creueristes, entre els quals i a catalans, seran repatriats amb avions. El foc s'ha declarat aquesta matinada, quan navegava entre Ravena i Venècia, les flames s'han pogut apagar amb rapidesa i cap persona ha resultat ferida, però el sistema de proporció i els motors han quedat inutilitzables. La Guàrdia Civil registra que hi ha unes persones que han de ser evacuades. El que fa que la Guàrdia Civil hagi d'anar a la presó és que la Guàrdia Civil hagi d'anar a les subficines de la petroliera Petro Miralles, a Santa Maria de Miralles, en el marc d'una operació contra un entremat d'empreses acusades de fraudar presuntament en el pagament de l'IBA. L'operació s'està desenvolupant a Catalunya i a Andalusia, entre la vintena de detinguts, hi ha el director general de l'empresa i el calde del municipi, Josep Maria Torrents Ferrer. L'Ajuntament de Vilanova del Camí a la noia va tancar el 2012 del municipi Joan Vic, que ha aprofitat la presentació dels comptes municipals per imindicar el paper de les ajuntaments en la prestació de serveis, davant el que considera una intenció recentralitzadora del govern central. Ràdio nova, Marisa Martínez, endavant. Abans d'aquesta xifra, l'alcalde Joan Vic va destacar altres dues dades importants. L'estalvinet, que el 2012 va ser de prop de 20.000 euros i el deute viu que suposa un 56%, lluny del 75%, que marca la llei. Durant la seva intervenció, que va defensar el paper de les administracions locals, i va mostrar la seva preocupació per les modificacions que el govern central vol introduir a la llei de bases de règim local. Vic creu que les propostes que s'estan fent ens evoquen a una nova centralització del poder i, en cap cas, diuen, garanteixen una millor prestació dels serveis públics. Si l'estat considera que els serveis que estem aplicats no compleixen aquests ràtios de sustentabilitat, doncs podem perdre el sentit puríssimament als serveis, que passarien en aquest cas a dependre de la diputació provincial. La cosa és, jo crec, que és una mesura centralitzadora. Quan el que es busca i el que es preveu, és de centralitzar i fer la administració més propera als ciutadans. A Vilanova del Camí, entre la llei de barris, el Puòs, que a altres subvencions, el deute supera el milió d'euros. Bona tarda, us parla David Amadoral. Jocs del Mediterrani de Mèrcina a Turquia, medalla de plata, el relleu 4% estils per a les nadadores catalanes. Natàlia Torné, Jessica Vall-Claudia Daska i Marta González. Abans, la catalana Cristina Solès ha clasificat per als quarts de final de la competició de Patanca. Amb gimnàstica, el saba de Llenc Rubén López s'ha penjat la plata, la prova de paraleles, mentre el Mataroní Javier Gómez ha aconseguit el bronzar a les anelles. Avui ha marxat cap a Terres Turques, al Piraguista Alley de Tassalcrabioto. En tenis el torneix de Wimbledon, en joc al partit entre el Barceloní, Marcel Granollés i el francès Richard Gasquet. De moment, 7 a 6, el primer set per al català que està perdent el segon per 3 a 1. Abans, el Mataroní Albert Ramos ha quedat eliminat en 3 sets davant l'Argentí Juan Martín del Potro. I d'aquí a menys d'una hora, en futbol a la set de la tarda, el Girona Reblomanatge de l'afició a l'Estat i de Montilivi, en un acte on hi participarà la plantilla i el costa en Nica, i actuacions musicals. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. El Consell de Cultura, Ferran Mascarell, parlarà aquest vespre a Sant Just sobre Venastà i Sobirania, un acte que se marca en el cicle dels diàlegs injustents, organitzats per la secció local de Convergència. La xarada serà a la Teneu. La conferència es titula Venastà i Sobirania, un mateix camí. El Consell de Cultura també, Ferran Mascarell, considera que la relació entre Catalunya i l'estat és complicada, que en els últims anys la distància entre uns i altres s'ha xemplat. Per això, Mascarell reflexionarà sobre si cal construir un estat més proper i més eficient, si és possible, i de quina manera es podria aconseguir. Aquest vespre serà a la quarta secció d'aquest cicle de conferències, que Convergència, organitzat a Sant Just, la ponència serà a les 8 del vespre, a la sala 50, a la nit de la Teneu, i és oberta a tothom. Cap incident destacar la nit de Sant Just, la nit més curta de l'any es va desenvolupar amb normalitat. El nostre municipi, les 3 ravelles autoritzades, van poder gaudir fins ben entrada a la nit. Només es van detectar incidències mínimes, una d'elles va requerir l'intervenció dels bombers, quan es va cremar un metre quadrat de matolls a carrer Tudona, fruit d'un mal ús de petards. També es van produir cremades a 3 contenidors d'escombraries, i al pareixocs d'un cotxe es va fer malbé per explosió d'un petard. I acabem aquest vullet d'explicar amb vos, i a les 20 minuts s'ha restablert la circulació del tram mentre Ernest Lluc i Can Rigal durant un parell d'hores ha estat sense funcionar entre aquestes parades, per com a conseqüència d'un accident entre un camió i un convoy del tramvia, que han xucat a la rotonda de Barcelona, entre la vinguda de Xile i el carrer Ernest Lluc. L'accident s'ha produït a dos quarts de la tarda. Hi ha 5 persones ferides, 3 ferits viatjaven al tramvia, i els altres dos són el conductor del camió i un acompanyant. Les 3 línies del trambaix, T1, T2 i T3, no han circulat entre la parada d'Ernest Lluc i Can Rigal, durant aquesta estona, durant dues hores, fins que s'ha tornat a encarrir l'altre envia. En la prova, com dèiem, ja funcionen amb normalitat. I de moment això és tot més informació a l'ACET, els senzils notícies d'Edicio Vespre. La informació del Bas i l'Obregat i la informació del Bas i l'Obregat Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres. Tots els dimarts de dos quarts de vuit a les vuit de la tarda, l'audició us acosta la nostra dansa en una proposta mirament musical. Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de vuit a nou del vespre, quan el cinema es fa ràdio. Aquest estiu torna la ludoteca d'aigua al Museu Átvar. En Guany trobareu nous jocs i experiències en aquest espai pensat per als més petits. Podeu construir canonades, pentinànines o participar en curses d'allò més divertides. Deixeu-vos seduir per l'aigua i descobrireu tot un ventall de jocs ben divertits que podeu fer només amb una mica de xipollets. Del 25 de juny, el 4 de agost, veniu al Museu a gaudir d'aquesta activitat gratuïta. Consulteu tota la informació a www.3bdoples.museudelesaigües.com o seguiu-nos al Facebook. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del trambaix. T'hi esperem. Museu Átvar de les aigües. On l'aigua viu? On vius l'aigua? La Mireia va tenir un accident de moto als 25 anys, anava d'acompanyant i es va quedar paraplègica. No costa res fer un gest de posar-se un cinturó, no costa a gent cordar-se un casc i tampoc costa res tornar a caminar a casa, cosa que jo ja no puc fer. La meva vida dels 25 anys es va quedar allà a l'esfalt, i allà es va quedar. No té res a veure amb la que tinc ara. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esberto. Sóc Jalma Salón Coll, farmacèutic del que retodona número 3 de Sant Just i envio una salutació a la penya del Morro. Molts petonets des de la botiga Otón de Sant Just per la penya del Morro, de la ràdio, i que tot vagi molt bé. A la centre de la llaneria Bergs saludem a la penya del Morro. Bon Nadal. Sí, bon Nadal i bones pàscuas també. 6 i 11 de la tarda. Benvingut a la segona hora de la penya del Morro. D'aquí una estona parlarem amb l'actor Albert Prat, que està interpretant el cant de la Gorgona a la Seca, un teatre petitet i un matemèdic nou, que està al Borne de Barcelona, i a més a més també tindrem la secció de terror de Cristina Vargas. Abans de tot això veus com riu, ja rius de forma malèfica. És un riure malèfic, David, que veig que no has marxat. Bona tarda. Bona tarda Jordi, què tal? Què crides tant? Què tens problemes amb els acusats? Sí, tenia abans. Tens problemes, eh? És que com que explica que he acostumat a parlar. Comencem a repassar trendings tòpics de la segona hora. Michael Jackson. Home, Michael Jackson ha sigut trending tòpic, perquè justament avui fa 4 anys que va morir el rei del pop. Cristina, una data anafasta pels seguidors de la bona música. Imaginem tots els comentaris de la mateixa línia fent tribut, i recordant aquest gran artista. Comencem destacant el comentari de Mr. Jones, que diu començar el dia fent-li tribut al gran Michael Jackson. L'ajuda amb una fotografia, una parexia del rei del pop. Continuem amb el Javier Roldland, que diu avui fa 4 anys de la mort d'un dels millors artistes de la història, Michael Jackson. Abans, mita, ara el llegenda. I acabem amb Paisa Ita, que diu llarga vida al rei del pop per sempre, Michael Jackson. Home, no sé si... Jo l'he d'entrar en un cas escoltant, que em dic Michael Jackson a vegades. A mi m'anima molt Michael Jackson. En aquesta nit, els trending tòpics, faig una porra, seran els de gran hermano i seran els de masterchef. Ah, masterchef també, no? T'avui no es puc fer això de tele, hem fet una entrevista, però no has dit notícia. Tinc tantíssimes notícies que he explicat. Des d'ara, fins a la set, les vas dient quan convoguis. No, hem dit que fins a les 9 avui. No, escolta, David, que també ha sigut banyat el jugador del Betis, que deixa aquest equip, i signa amb l'Atlètic de Bilbao per reforçar al mig del camp, fins al 2018. Cristina, què diu la gent a Twitter sobre aquest tema? Gonzalo Alcalá, banyat a l'Atlètic, gran jugador que ens ha donat molt, unes 100 a Europa, a més dels diners que deixa. Gràcies per tot. El Pedro diu banyat, es podria haver quedat per lluitar amb el Betis. No ha estat així, només resta desitzar-li sort i gràcies. I acabem amb el Pablo Gandullo, que diu pitjor ho passarà banyat, que no anirà a jugar ni a Europa. Gràcies, Cristina. Puc dir una cosa, aquest home, on es podria jugar abans? Al Betis. Al Betis, i ara on? A l'Atlètic de Bilbao. Ha canviat per millor aquest estiu, que és insuflible amb la calor. Perdona, que contradictui, però les últimes notícies meteorològiques diuen que aquest serà l'estiu més fred dels últims 20 o 30 anys i que, per tant, és una bona decisió en el sud, per exemple, a Andalusia, que s'estan acostumats a cada estiu. Serà l'estiu de la meva vida. Espero que sí, pel teu bé. Connectem ara amb el Casal de Joves de Sant Jordes Bern. Oco! Quants són aquesta música? Només vol dir una cosa, que avui no tenim ni el Sergi Arrada, ni tampoc l'Alejandro, tenim ni més ni menys que... La directora del Casal de Joves, Montse Martin. Bona tarda, Montse. Hola, bona tarda. Tots drets. Salutant a la directora del Casal de Joves de Sant Just. Hola, la música m'agrada. Perdona, és la música d'Air Force One i l'avió en del Presidente, que és l'avió amb el qual arribes tu cada dia al Casal de Joves i aparques allà a l'esplanada. Per cert, Montse, avui comencen els tallers d'estiu del Casal de Joves, no? Aquest matí ha començat, sí. Com ha anat la cosa? Fes-me una mica d'abans. Ha començat el de cinema i el de grafitti, i el de cinema està a tope, el de grafitti també hi ha molta gent. Aquesta tarda ha començat customització de roba. Parada molt bé. És el primer dia, però ha vingut tothom que s'ha apuntat. Quins altres tallers estan també previstos per aquesta setmana? Aquesta setmana comencen aquests tràpets i teles acrobàtiques, que també comença ara, que és una estoneta. I per aquesta setmana, aquests són els que comencen. Després de la setmana que ve comença cuina, comença instruments electrònics, comença bicicletes, comença l'altra setmana. Bé, van fent... Cada setmana comença un o dos. Sou com una mena de campos-parti, no? El que és el de joves? Sóc com una mena de campos-parti. Una casa de colònies. Ho dic perquè jo, si passo per allà, puc venir a... Hi ha un monitor de menjador? Sento fatal, un moment, Jordi, perquè tinc aquí una invasió ara mateix. Què ha passat? Para, para, para. Un moment, un moment. Estem en directe al casal de joves. Ara t'escolto. Moments d'atenció. Què està passant? Ja està. Tot controlat. Allà està? Allà fa el... Com que és la... Jo estic a la ràdio. Com que és la directora del casal, ella fa el que vol, i si ha de fer fora gent... Doncs fa fora gent. Bé, escolta, no. Volia preguntar-te sobre quin ambient hi ha en guany amb els tallers d'estiu. Ja sé que és el primer dia, però comparat amb altres anys, hi ha més gent menjant apuntada. Com ho compararies? Què dius ara? S'ha triplicat el nombre d'usuaris dels tallers d'estiu? Sí, sí. La veritat és que sí. Tenim 117 descripcions fetes. Home, això és un... La veritat és que sí. Aquest és el fenomen. Normalment hi ha els seus tallers, i en guany, fins i tot, 120 persones, 120 joves, a Sant Just, que això és molt... Bé, hi ha gent que repeteix. Persones, estem en una xicentena d'aranos que vol dir que hi ha molts que fan dos tallers i tal. Hi ha nanos que repeteixen algun taller, que fan més d'un, però que són 60, que l'any passat no estaven en aquestes cifres ni molt menys. Creus que això passa perquè la gent marxa menys o marxarà menys dies i es queda per aquí? Jo crec que és una oferta que... L'any passat ja la vam començar perquè feia falta per aquesta edat, perquè tota l'altra oferta que hi ha és molt infantil. I llavors, aquesta que hem fet, no és que queda mal que el digui jo, però que està molt, està bastant currada i és bastant... bastant allò diversa. Poden fer cinema, poden fer cuina, els instruments electrònics serà molt innovador. I llavors, feia falta, que aquests nanos tinguessin una oferta així, no? Clar, perquè estem parlant d'edats 16, 18, més o menys. Estem parlant a partir de 12 fins a 18. Potser la furguilla més gran d'aranos es concentra en 13 i 14, però també tenim de 17, de 12, de 12, vull dir que sí, sí, és bastant enfocat en aquesta edat. Molt bé. Doncs, senyora, després de parlar dels tallers, no sé si hi ha alguna cosa més que vulguis comentar amb activitats de cara aquesta setmana. Em sembla que hi ha un cine d'aquí poc? Exacte. Aquesta setmana, mira, el Divendres, les nenes que han fet hip-hop tot l'any, aquí al Casal, fan el seu festival de hip-hop, que fa una mostra de tot el que han après durant aquest últim... i ho faran a la tarda. Estan convidats a totes les famílies i tardes, però també és obera que vulgui venir a veure-ho, i si hi ha alguna que vol afuntar-se per ben bé, que vingui i vegi el que fan aquí durant tot l'any. A quina hora és aquesta...? A la quinta i mitja comença. A la setmana serà tot el tema de la dansa hip-hop, el Casal de Joves, que serà a la sala... Ara és a l'autopia. Sí, sí, a la senar i tal. Més activitat que el cas de setmana, el Casal de Joves? El cinema que el farem al 29, en Lisabta, que és la ventaja de ser un marginado, que comença a les 11 i és a l'exterior, és cinema a la fresca. Les ventajes de ser un marginado? Mira, David. Sí, sí, sí, no, no, no. Escolta, té moltes avantatges ser un marginado. No te'n prenyen. Clar, vas a la teva. De què va aquesta pel·lícula? Ho sabem, això? On sé, o no? De què va aquesta pel·lícula? No sé. Era un ribar. No estic sorpanyó, el paio i el telèfon. Ja ho sé. Mira, no ho sé, la veritat. No ho sabem, eh, bueno. Ja ho imagino. Segur que deuen estar bé perquè si és al cineclopotopia... Sí, és divertida. Cinema de garantia. Puedeu fer un logo, un reslog, no? Conec cineclopotopia. Cineclopotopia, cinema de garantia. Sí, segur, a més, ja saps quin programa. A veure, ja. Bueno, en fi, moltíssimes... Bueno, hi ha alguna cosa més? Bueno, no, aquesta setmana ja està. La sortida, el divendres, la sortida a l'acertat. Home, perdona, això és mític, ja. Que l'acertat, que a la meva època es deia el Cuser, que era jo, dels lasers, que disparaves, com una mena l'Averint, totes les fosques, això serà aquest divendres. Algú encara es pot apuntar, a dia d'avui? Si algú s'ha de apuntar de venir ja, per 27 nanos que portem a aquell dia. I llavors ja hem de tancar inscripció, doncs, ja. Això s'està anant de les mans, eh? Sí, sí, ja és un grup. No sé, una batalla. Tu hi vas, també, o no? Jo no, jo no, jo no. Perquè tu t'hi ha anat... Sí, però Alejandro Esteban van i juguen, em sembla, no? Sí, sí, tant i tant. A veure, David, què vols? Dir-li amb la del Casal de Joves. La Montse, Martín. La Montse, Montse. Que no l'has escoltat, la música, un respecte. Sí, sí, sí. Però és que té un nom tan maco que m'he emocionat. Que pilota. Montse, tinc una pregunta per fer-te. Romíate la ve. La pregunta és, durant aquest mes de juliol, Irma Ramos farà alguna de les activitats al vostre Casal o no? A veure, una cosa. David, aquesta és la pregunta... Primer hauríem de saber si sap qui és Irma Ramos. Irma Ramos. Irma Ramos és una concursant s'enjustenca del programa... Sí, el número uno. Sí, sí, sí. Alguna vegada ha vingut pel Casal? Sí, tant. I ha participat algun activitat? Ha participat a les jams, venia a cantar. Ah, venia a cantar. És que ho ha fet molt bé, però no tant, perquè l'han fet fora a la segona tercera. Ja ho vaig veure allà. L'has tornat a veure aquesta sortida? Perquè fa dies que la busquem i no la trobem. Doncs jo fan molt l'atenció a la Tere i abans de la Tere tampoc. O sigui que ara fa l'estat que no la veig. Bé, no molt bé. Arriba lluny. Arriba lluny gràcies a les jams que feia el Casal de Jobes. Sí, sí. Un trampolí. És que la jam del Casal de Jobes és un trampolí. Ves allà de cantes una mica i després et fes anar a la tele. És una broma, eh? Que s'hi doni abans de ser supermercà coneguts o amb tu, que aquí. Eh, ojo, paca broma, eh? I més grups coneguts que han passat pel Casal de Jobes. Per exemple, Riu. De teatre, que també. Riu, per exemple. Està parlant de música, eh? Riu, per exemple. Bueno... No, hi havia un grup de teatre que ja està bé de teatre, que també van venir aquí. Veus? Ja està bé. Tu, quan hi ha passat pel Casal de Jobes... Escolta, és un èxit assegurat, eh? Menys nosaltres que un dia vam anar a fer el programa... No, no, un dia vam fer el programa en directe amb Sant Jordi i no va venir ningú del públic. Però, bueno... Allà va ser un bon dia. Home, però Sant Jordi és típic. Jordi, que la gent se'n vagi a les rambles i tot plegat. I eren normal. Bueno, en fi, escolta, moltíssimes... Què passa? Jordi, que tu volies saber de què tracta, doncs, les ventajas de ser un marxinador. L'has trobat? Ah, i de què va? Un aplaudiment per la Cristina. Un aplaudiment per la Cristina. Clar, home, és que... Escolta, això s'ha de valorar. Una de les actrius és Emma Watson. Home, la de Harry Potter. I participa, i la pel·lícula tracta d'un noi que es veu que comença a escriure on diverses cartes, on tracta temes sobre l'amistat, els conflictes familiars, el sexe, les drogues, etc. I intenta trobar el seu lloc o trobar un grup d'amics on integrat-se. Crec que és aquesta que van promocionar que justament el grup de marxinats s'ajuntaven a tots els marxinats i feien el seu propi grup. I d'aquí més endavant s'ha de veure per saber el que passa. I si no, entre el grup de marxinats... Ets un marxinat. Clar, és un grup lladre de marxinats. Molt bé, doncs escolta, Montse, ja queda clar. Moltíssimes gràcies. La pel·lícula tracta d'aquí fora està molt bé. Ah, on ho fareu, això, a la GESPA? A l'aire lliure. La pantalla és a l'exterior i trobem cadires a la GESPA. Però l'any passat, per exemple, acabaven i bastant de gent es tombaven a la GESPA, es portaven els seus mantetes, i es tombaven aquí. Perdona, com al cinema, la fresca de Montjuïc, el castell de Montjuïc res en veja, el que és el de joves amb la GESPA i te'l sàpiga. És també, no? 4 euros, això sempre. Aquí no, aquest és gratuït. Ah, aquest és gratuït. Perdona. Aquest dissabte, no? És una barra, però sí que hi ha màquines que veu de dins. Si no, escolta, em vas a la Franfort del costat i... I tu pots portar coses. Montse, moltíssimes gràcies. Un plaer haver parlat amb la directora de Casal de Joves de Sant Just. Que vagi bé. Bona tarda. Montse Martí, Casal de Joves. Escolta, quan parles amb gent important del món, et sents bé, eh? Hem parlat amb el director gran hermana, ara amb la Montse Martí, directora de Casal de Joves. Què serà l'ocivient en el programa? Quin director més tenim ara? No, ara no tenim un director. Tenim un actor que l'hem de trucar per això, eh? L'Albert Prat, que està fent el Can de la Gorgona, un obra de teatre a les... Troba aquesta música, que sembla que aquí estiguem en veïn Polònia. L'Albert Prat és actor del Can de la Gorgona, un obra que es pot veure a la seca. Es va estrenar la setmana passada i, a més a més, David. A tu t'agradarà, perquè l'Albert Prat ha participat en sèries mítiques com Ben del Pla, on va començar a fent de cambrer. A més a més, també hi ha estat les polseres vermelles, aquesta última temporada fent de metge. En fi, parlarem de la professió i de tot plegat, d'aquí uns moments després de la publicitat. Fins ara mateix, a l'Apenya del Morro! Si ets soci a socia del centre social al Milenari, el menú et costarà 7 euros i mig. El menjador està obert de 11 a 17 d'una a tres a la tarda i el centre social de 10 del matí fins a les 8 de la tarda. Un restaurant per a tota la família al cor de Sant Just Desvern. Ens trobaràs al carrer Angel Guimarà, número 1. I al mes de juny, si vens dient que ha sentit aquest anunci a ràdio Desvern, et convidem al cafè, restaurant al Milenari. L'Apenya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio Desvern. Sóc Jaume Soloncoll, farmacèutic del carrer Todona, número 3 de Sant Just, i envio una salutació a l'Apenya del Morro. Molts petonets des de la botiga Oton de Sant Just, per l'Apenya del Morro de la ràdio, i que tot vagi molt bé i molt d'acte. Al centre de Llaneria Verts saludem a l'Apenya del Morro. Bon Nadal! En directe a 6 i 27 parlem de teatre a l'Apenya del Morro. I és que David Cristina, preneu nota, s'acaba d'estrenar un obra a la Seca, que és una sala més o menys recent, situada al Born de Barcelona, al camp de la Gorgona de la companyia La Ruta 40. Aquest és el títol, de fet, d'una de les cançons que havia composat un dels protagonistes de l'obra, el Marc, que fa 7 anys conviu a la mateixa habitació amb en Nil, un noi que va marxar de cara als 18 i que li costa tirar sol a la vida. L'obra parla de la complicada relació que s'ha establert entre aquests dos personatges i de les angoixes que porten dins, dirigida i escrita per l'Albert Arribas, interpretada per l'Albert Prat, i el Sergi Torrefilla, saludem aquesta hora de la tarda. A un bé conegut del programa, ja vinc del programa que és l'actor Albert Prat, Albert, bona tarda. Hola, bona tarda, què tal?Hola, bona tarda. Després d'escoltar de què va l'obra així, una mica per sobre, una comèdia no seria, no? Ben bé? No, no és una comèdia, però no vol dir que no hi hagi un toc d'humor. No? Sí, sí. No és una comèdia, però l'humor és recorrent en molts personatges. Home, per exemple... Una bona tragèdia. De fet, a mi em va agradar molt la construcció del teu personatge, que és una mica curiós, també com es mou, els tipus, els tons, què fa? Això t'has inspirat en algú concretament? No, no, o sigui, jo he fet un treball concret d'intentar copiar algú, sinó... Més aviat són un conjunt de moltes coses i és un procés que ha sigut llarg i complex, i al final el resultat ha sigut aquest, hi ha gent que li recorda certs cantants, músics, perquè la construcció d'aquestes és una màscara molt especial, no sé com definir-la. Sí, però és un personatge que... Està una mica anat, no? Perquè tal com parla, com gesticula, hi ha un treball de coses aquí al darrere. Com s'arriba fins aquí? Quin és el procés de l'actor? Poblar moltes coses. Has de fer una cosa tan... tan externa i tan física i tan estranya. Has de provar molt i anar molt lluny, per llavors poder-t'ho aprovar a tu i que d'alguna manera sigui orgànic, perquè ens entenguem, perquè l'espectador cregui que aquell moviment per estreny que sigui, no és d'algun lloc. I llavors això és provar molt, molt, molt, molt, molt, fins que t'acabes trobant còmode en una cosa que denaturava la vida és molt poc còmode. Home, a mi hi havia moments que em feia certa gràcia, fa com una certa risa, perquè el personatge ja està, que de fet també l'obra en moments es força angoixant, perquè els teus allà els dos personatges tancats, parlant de coses del passat, no sé, també s'ha sigut un procés tormentós durant els assajos, trobar els personatges, perquè aquesta és una proposta molt arriscada de la vostra companyia, la Ruta 40. Sí, és probablement la més arriscada, nosaltres tampoc és que fem un piatre molt amable, amable en el mal sentit de la paraula. Vull dir que ens agrada arriscar-nos, fer coses especials i anar trobant una mica el camí del teatre que nosaltres fem i volen fer. I llavors aquesta probablement és la més especial que hem fet. I llavors referent a el que deies dels personatges i dels procés d'assajos, sí que sí que ha sigut, quan hi ha dels obres, que hi ha hagut un treball intens, que hi ha hagut un treball intens i aquest treball intens ha sigut el recratificant, el trobar coses, però el procés ha sigut durillo, per l'enclà, saps que vull dir que és un material tan complexe, t'hi has de batallar molt. Home, perdona, és que... Tampoc no és un text fàcil, té la seva complicació i la seva dificultat també, no? Sí, sí, però això, com tot, és com pujar una muntanya, quan la puges cansa molt i et maleixes els ossos, a vegades a cada passa, però quan arribes a l'alt, les vistes són molt macres i ara ens ho passem molt bé i disfrutem molt fent aquesta funció. Parlant justament d'aquest paper i d'aquest textús, tens alguna tècnica per aprendre o adquirir el personatge o aprendre el guió o el text, en concret? No, quan estiguis al text, l'estudi. L'estudi és com... quan ets petit, les taules de multiplicar, la repetint com un lloro, jo almenys és el que faig jo. I llavors, la construcció del personatge, aquí, perquè el Jordi deia que es veu molt una construcció física i de manera de parlar, i això no és tant que jo m'hagin patat de referents o hagi intentat parlar gut o més greu o fer canvis de tos, sinó que és un procés d'investigació, i com a procés d'investigació interpretatiu, jo crec que la clau és provar molt, poder-la cagar molt i perdre't molt, provar-hi mica en mica, tot això, anar-ho polint, polint, polint, fins que queda un posic i et queda una cosa més almenys. Però començant des de zero, no? És a dir, sense cap referent. No, referents em va estinguent, i aquí, en el cas de fer un músic de rock, tens varios referents de músics, lli Pop, a Bob Dylan, als Beatles, fins i tot amb Michael Jackson, podríem dir-ho, que són personalitats molt excèntriques que fan aquestes coses, amb el joker d'en Legers, que el batman va ser la seva última pel·lícula. Sí, sí, sí, sí. Es va suxidar, el gel d'etge. No es va suxidar que es va morir. Algú així, crec, no ho sé si es va morir. Algú. Crec, no ho sé, ara s'ho hauríem de mirar. Però vull dir que et vas inspirant, amb taxi driver, amb personatges perillosos, sí que vas mirant coses, però no és que intentis ser un anàlisi de com s'ho fa, sinó que intentes empapar una mica d'aquests caràcters excèntrics. Per cert, la Ruta 40 sou una companyia que ja heu fet algunes obres, com comentàvem, però també estareu al tempore d'alta Girona. Això no es pot dir. No, però escolta, tranquil, perquè el sent directe continuem i no passa res. Estalga, estalga. Com ho feu per justament, per no tallar-vos les bèners, veiem com està la situació actual per tirar projectes endavant, com la Ruta 40. Albert. Com ho fem? Això de tallar-los les bèners de màxim que poden. Nosaltres n'hi hem fet, però sabem que al final l'autona hi ha moment que ens les hauran de tallar. Però fem com si això no passés, no existís. Home, és com no enfrontar-se a la realitat en certa manera, no? Ho dic perquè la situació... La realitat ens hi enfrontem i ens hi importem cada dia. Vam a la seca, estem fent això sense un duro i sense cobrar un duro. Vam fer una producció pròpia nostra sense cap ajut de la Generalitat o de l'Estat o de l'Ajuntament. És una producció sempre sent nostra. I així fots. M'ho dic que la realitat és aquesta, la realitat ja és molt dura. Ara, la realitat que es presenta a la llarga, és una mica pitjor. Home, és que les dades que han sortit ara fa pocs mesos, és que ha entrat a l'IBA de públic, per exemple, és de molidor, és de molidor. Nosaltres ja fem... Clar, el tema és que un repercuteix a tot el teatre, el teatre més comercial, com el teatre més alternatiu, però el teatre alternatiu, el teatre que risca i que fa propostes noves, s'estava desemparat, ara ja no té ni sostra i ni s'entrin al terra, de manera que ja que hi ha el 8 pel nostre propietès, saps què vull dir? Sí, però vosaltres teu allà, allò, cosa que em sembla molt bé... Molt valent, molt valent. Perquè a més, és el que dius tu, tenir una línia molt arriscada, de teatre més alternatiu. Per cert que tu, Albert, ja com actor, t'han pogut veure en l'última temporada de Polseres Vermelles, fent de metge? No, la metge no feia. T'ha quedat preparada? T'ha quedat preparada? T'ha quedat preparada? T'ha quedat preparada? Ja no ho entrava. No sé per què, però t'hauria ubicat com a... No has fet mai de metge enlloc? No. Perquè vèn del pla, vas fer de cambrer. Vèn del pla de cambrer, aquí de germà. Mira, queda com a metge. Havia sortit el cor de la ciutat, també, no? No, el cor de la ciutat. Molt bé, David, eh? Avui us esteu... Bé, ens estem lluinant. Què he preparat aquesta merda d'entrevistat? El vacari ja està marxant a escala. Sí, sí, sí, sí. Escolta, no, perquè jo et volia... Perquè a Madrid també has de treballar, amb tele o no? A veure si em devinava el que vaig fer. M'has fet de metge o no? No, no. Feia de pilot de bio. A mares, sempre. A mares, per a sempre? Sí, antenna 3. El personatge no, no? No, el personatge no era d'antena 3, feia de pilot de bio. No, tot això de per parlar de tele i dels actors. Hi ha molta diferència de com graven les sèries a Madrid, i aquí a Barcelona? No, no. El que hi ha diferència és quan fas una sèrie com Pulseres vermelles, que graves els 3 de capítols o 15, crec que era la segona temporada, amb més temps, i en concret Pulseres vermelles es grava amb molta calma i era gairebé cine, el ritme cine, amb alguns sentits de la praula, i el tempo estava molt bé i era un plaer. I en canvi, a Madrid, la sèrie que jo feia era diària, i el ritme de treball és una altra. És una mica com el cor de la ciutat que jo no he fet, però per companys que hi treballen. Quan és una sèrie diària, està d'anar molt per feina, i llavors és una mica diferent. I en aquest sentit és la diferència, però jo no crec que sigui una qüestió de diferència del ritme de Barcelona, sinó de la diferència de quan fas una sèrie diària o fas una sèrie de la grava, és tota la sencera. Espera, en el David et preguntaràs si va sortir a téfres silenci? No, no, no. Jo el que et volia preguntar és, havien passat per Pulseres vermelles, has notat també aquest moviment fan, i una mica tot plegat o no? No, no. Jo aquest moviment fan la rossega i el carrega molt els protagonistes de la sèrie. Jo crec que la resta d'actors que fem per ser secundaris és molt anecdòtic. No t'ha emparat pel carrer? Ja, tu ets el germà de Pulseres vermelles. Jo tinc una cosa que no és reconeixible. T'has tallat el cabell? M'he tallat el cabell, si vaig menjar barba. A les xarxes socials notes que et segueix gent estranyíssima. El teu tallat, no? Molt bé, doncs... Doncs Albert, moltíssimes gràcies per haver-nos atès, perdona aquests lapsos que hem tingut. No tornaran a passar. Amb l'Albert, aquí el programa, algun gà que havíem fet, no com el d'avui, patètic, però algun altre. Hauríem fet una gran entrevista. Una època que jo no treballava, crec que una entrevista a un actor que no feia res. Exacte. Sí, està molt bé. Era l'anti entrevista, no? Per això hem salvat un deute històric del programa, que és entrevistant avui, que tens coses a fer, i fas coses. Esclar que sí. De la gent que ens ha vingut a veure de Viladrau avui. Doncs ja ho sabeu. El cant de la Gorgona a la Seca, més en espai, molt xulo, i molt guapo, i molt modern. En fi, Albert, moltíssimes gràcies. Que vagi bé, bona tarda. Adéu, adéu, adéu. Sí, sí, 40 de la tarda. Continuem en directe a la penya del Morro. David, tu és la primera vegada que vens el programa en directe, els dimarts, per tant, estàs una mica desorientat. Ara a Casal de Joves, ara tenim un actor, que finta. És el programa els dimarts. És un programa de telefonis, ja ho veus, que tenim moltes trucades, i sempre, i fins i tot tu, perquè tu estàs a la primera hora fent el telèfon, fent la tele, però aquesta setmana has vingut i no saps com acabem el programa, nosaltres. No, com el sou acabant, normalment. Mira, l'acabem... amb la secció de terror... de Cristina Vargas. Mare meva, por. No, no, no, és que tu estàs al seu costat i veus en compte perquè tu és la Cristina. No saps el que soc, Jordi. Ara l'explicaré. Mira, la Cristina és així, com blanca de pell. És veritat. És vaixeta, és morena. No t'han dit mai que t'has sentit. Mira, dirà el que em dius tu, Jordi. Digueu, digueu, David. No, no, no, no, que ficaré la pota... Aquí, aquí. No, no, no, no, no. Amb la de... Crec púscoló. Mira, tinc notícies de cine d'aquí, del Sant Just. Ja, ja. És que la Cristina Vargas és coneguda com... Cristina Stewart Vargas. Vargas. És una mica vampira, això ho sabem tots. Cada setmana ens porta una secció, una mica de la seva vida i de les seves coses que li passen. Per cert que tenim una secció que ens va quedar mig penjada, Cristina, sobre els grans dolents i éssers... bueno, malvats i psicòpates de la història. Mira el to, quines, eh, David. I ens va quedar per saber qui era Et Jane. Tot això, Jordi, recordem que venia perquè tu vas veure la pel·li de l'exorcista i vas sumar amb la nena. No, vas veure-ho. Vaig fer la secció, i avui acabarem parlant d'Et Jane, un home psicòpata, diríem, que va néixer el 26 d'agost del 1906. De fet, va ser un nen maltractat pel seu pare, el còlic, oi, Cristina? Exacte, Jordi. La història va començar el 1954, quan et tenia uns 48 anys. Després de viure tota aquesta infantesa una mica... malament? No normal, sí, no normal, perquè no és la... Traumes, traumes. Clar, no és una vida normal d'un nen, doncs quan tenia 48 anys es veu que un gran G de Plainfield va entrar a la taverna dels Hogan, que era la família que tenia la taverna del poble, de Plainfield, on vivien, i va veure que a terra, el terra estava atacat de sang, a Meri Hogan, que era la propietària, havia desaparegut. En aquests moments va arribar el xerif, a la taverna, i van començar els interrogatoris. De fet, la caixa estava plena, per tant, no havia estat en principi un robatori, i a més no hi havia senyals de lluita en aquella taverna ni pels voltants. Clar, ara penseu... Què havia passat? I què pinta aquí aquest Ed King? Doncs resulta que uns dies més tard el propi Ed es va apropar al graner, i el propietari li va comentar que a Meri Hogan havia desaparegut, i Ed li va respondre que no estava desapareguda, perquè la tenia a casa. De totes maneres, Jordi, el gran G, evidentment, no s'ho va creure, perquè, a veure, si et ve algú i et diu això, en un principi penses que és broma, però en aquest cas no era pas broma. De fet, uns dies després, Bernice Warden, que ja té nom de protagonista de terror, propietària de la ferreteria del poble, va obrir la tenda sense saber que aquell dia la seva vida canviaria per sempre. Què va passar, Cristina? Doncs va aparèixer... Va aparèixer Ed King. El veí del que ningú sospitaria va entrar i va demanar un anticongelant. Fins aquí tot normal. Fins aquí la gent no va sospitar. Bernice, que era la propietària, ho va apuntar al llibre de comptabilitat i va anar a buscar aquest anticongelant. El sortiu va veure Ed apuntar-li amb el seu rifla al cap, i abans de que pogués demanar d'on s'ocsili, la bala se li va encostar al crani. Efectivament li va canviar la vida per sempre. A Bernice Warden, la humil propietària de la tenda de la ferreteria. Què va fer, va agafar el cos i salvant-ho a la seva furgoneta sense donar-se'n que havia estat anotat com a últim client. Per tant, aquesta va ser una pista fonavantal. La policia va designar dos oficials per registrar el domicili de l'assassí. Mentre uns altres l'arrestaven. Sí, Jordi, quan els policies van entrar a la casa, van sentir una olor molt forta i van veure que tot estava ple de mosques. Malo, malo. No sé si ho heu vist a la pel·lícula, El silenci dels anyents, de mica, Buffalo Bill, allà... Feia pudor, aquella casa. Doncs, davant d'aquest olor, van adentrar-se dins de la casa i van descobrir una de les habitacions el cos d'una dona que penjava del sostre. Era la propietària de la ferreteria. Bernís Warden. En arribar a la cuina, la policia va poder veure que estava plena de crannis, partits per la meitat, i utilitzats com a plats. Una de les cadires estava envoltada de pell humana. La casa dels terrors? No, no, no. En definitiva. M'estic posant així, però anafònic de la por. De totes maneres, evidentment, va ser arrastat i en un dels judicis, el 1968, Gaine només va reconèixer aquests dos assassinats. La resta dels materials de la casa, aquesta decoració estranya que tenia, va dir que eren de nou cadàvers profanats al cementiri. Per tant, no els havia matat ell. De totes maneres, va ser internat a un psiquiàtric i va morir el 28 de juliol de 1984 per una insuficiència respiratoria sent un pacient model. Descensi en pau o no et Gaine. Bé, David, què t'ha semblat aquesta història? Aquest és el nivell, eh? Doncs espera, perquè ara ve l'altre cap final. Ara ve l'altre cap final? Jordi, i és que a Randa aquest cas, a Randa et Gaine, es van orientar i originar pel·lícules com la matanza de Texas i Psikosis, el Silenci de los Corderos, van ser inspirades a aquest noi. Veus? Què t'he dit jo? Ser-s'hi els anyells, la casa aquella, feia olor, això. Bé, doncs, un protagonista per oblidar o no, de la història de la humanitat. Molt bé, Cristina, acabem per tant de... Què passa? L'Àncid, prou! Gràcies. No, deia que acabem els personatges de terror, i avui iniciem una altra singladura, perquè això no acaba d'aquí, David. Hi ha més coses, per exemple, avui, a la secció de terror de Cristina Vargas. Cristina, et vols parlar de la huija? Per exemple, no? L'Heu fet? És la pregunta. L'Heu fet alguna vegada? Sortim d'una... No, no, no, no ho facis, això, que a mi aquestes coses em donen molt de jullos. Sortim d'un psicòpata assassí, i ara anem a la huija. A qui s'enjuït que està ple d'evidents i... Fergeus. Sí, que me'n penjar l'altre dia ens ho va portar el Guillem Cabezas, que havíem penjat aquí, que l'havíem de trucar, Jordi. No, però ell ho diu el David per tota la gent que treballa a la televisió, a la matinada. Senyor Reis... Tot d'aquesta vegada s'enjuït, eh. Senyor Reis s'enjustenc, perquè s'enjustenc qui treballa. Qui vols si s'enjustenc. Home, podríem entrevistar un dia, senyor Reis. Mira, a partir del setembre, cada un cop a la setmana, aniré jo allà per veure les crevacions d'un nou programa de televisió, pot ser que coincidim alguna vegada. Quin nou programa, David? A partir del dimarts us comentaré qui no. Ja comences amb el misteri, tu, no. No, és la secció de la Cristina. A veure, que jo se la puc sedir sense cap tipus de problema i explicar les novetats, si vol. Això el director, el Jordi, que és qui mana. No, però només s'ha de saber el programa, el del programa, ja està. No, no, no, no. No es pot dir? Es pot dir marx que ve, és que si no no ens sabré què dir. Es pot dir marx que ve, és que si no no ens sabré què dir, la dimarts. Tinc això sí, aquí s'enjuust. S'està gravant una pel·lícula molt chula. Ah, sí? Sí. Aquí hi ha el Sean Penn. Què dius? I el marit de la meva nígrifit. Home, en Toni Vanderas. Perdona, a veure, para, para, para, para. Aquest és la moment, fem un altre. No, no, no, no, no, no, no, no, no, no. No, és l'úil de la wifi que posa. Cali un moment, David, un moment. M'estàs dient... O més que ara, no es pot deixar així. Antonio Vanderas i Sean Penn estan a s'enjuustes, ¿verdad? Sí, sí. Però, a veure, cosa. A on s'enjuustes? A l'hotel, Jordi, sempre. A l'hotel? No, t'ho explico. T'ho explico. S'està gravant una pel·lícula. Per això aquest enguany no es pot fer l'edició del número 1, aquí, a Sant Just Desvern, i s'ha hagut de fer taresa. Perquè el jazz músic utilitzava el plató d'aquí, de mediaparc, que els tenia aquí, el polígon. Sí, i s'està gravant una pel·lícula que hi ha que té com a protagonistes, el Sean Penn i l'Antonio Vanderas. Hi ha algunes localitzacions d'interiors que es fan aquí. D'exteriors, em van comentar els llocs, te'ls diré si us interessa, ja us els faré arribar, i els interiors es fan aquí. I alguns dels actors protagonistes són aquests, el Sean Penn. Per exemple, ara mateix, és a la 6.50 de la tarda, està Sean Penn i l'Antonio Vanderas a Sant Just? No voldria enganyar, no ho sé. No ho sé, no ho sé. Però vull dir que... No, no, no, no, no. Treu aquest efecte de Chichili. Ja s'ho ha anat, perquè això és un fail, que es diu, perquè hem parat la secció de la Cristina per saber si està ben allà. Però vull donar-te cas. I David, ara resulta que Sean Penn no està aquí. No, però vull dir que... Estan aquí gravant la pel·lícula, que en aquests moments no hi estigui. Quin dia venen? Quan graven, a quina hora? A quina hora venen? Els podem anar a l'entrevista a la penya del borró? Hem de dominar bé l'anglès. Of course, per l'Antonio Vanderas. Mira l'Antonio Vanderas. Si vostè vol l'Antonio Vanderas, jo li porto l'Antonio Vanderas. No, no pari del xulo, no plodio. No plodio, no plodio, perquè el David... Tu saps què costa portar l'Antonio Vanderas? Escolta, un moment, el Pablo Motos va portar-hi el Will Smith. Bueno, no, va anar-hi ell, perdó, però ha portat el Will Smith. Nosaltres no podem ser menys. En fi, escolta, David, gràcies per la teva intervenció, que ha sigut això un feina, que entraria per la porta Sean Penn, que estava aquí a pocs metres... Bé, no, fa pocs metres. Escolta, ens hem quedat per parlar... Perdó. De la Uijara. Cristina. Sí, Jordi, tu l'has fet? És la pregunta. Alguna vegada l'he fet, però fa molts anys i quan era petit, tot era mentida. Ho movia jo mateix. Sí? Jo donava cops a la... a la taula. De debò, no? De debò, de debò. Tu l'has fet de veritat? Sí, jo l'he fet, però... A tu com ets una mica així? Però és que jo no sé si algú que estava amb mi m'ho havia al got o no, no ho sé pas. Jo t'asseguro que no m'ho havia, però potser ho m'ho havia alguna altra persona. On vols anar a parar, Cristina, amb tot això? Doncs que tu m'estàs dient ara mateix que ho movies tu mateix, però hi ha una història que va ser molt coneguda, va ser l'any 94, va succeir a Sevilla, i justament, Jordi, no era broma, ni cap persona movia els gots, ni res de res. Què va passar? Doncs hi havia un grup de noies d'entre uns 15 i 17 anys que quedaven a casa d'unes i altres per practicar justament la huija. S'asseien rodejant un taulell amb els números i les lletres i posaven totes, i cadascuna d'elles, els seus dits de munt del cot. Fins aquí tot normal. Faig aquesta lliure de por que haurem de tenir les noies. D'aquesta manera van començar a fer-la, li van agafar el gustillo i van continuar. I van arribar a contactar amb diferents essers. En un primer moment, aquests essers els van dir que continuessin reunint-se, que estaven protegits pel gust superior, i les noies van fer cas i van continuar fent-ho. De totes maneres els problemes van començar quan es van presentar el que ells asseguraven que eren uns essers més adults i perjudicials. Per exemple, podien trobar, van dir, les noies que s'apareixien d'antics amants de suposar les vides anteriors i que pretenien tornar a tenir el dret de possessió sobre les persones. I fins i tot van assegurar que els va presentar Satanàs. Molt petit. No, no, poca broma, perquè jo, de moment, m'estic cagant. De fet, aquests contactes amb el dimoni assegura aquesta història sempre es donaven amb la presència d'una noia en concret, que es dedicava a entrar en discussions i fins i tot mal dir insultar el propi dimoni en aquestes sessions d'espiritisme. Però un dia què va passar amb aquesta noia? Doncs justament Satanàs només es presentava quan aquesta noia hi era present a les sessions, i aquesta noia un dia va decidir no anar a classe, i juntament amb un company que, precisament, era el seu cosí, van decidir fer l'aigua. Oh, oh, mal fet ja, eh? Clar, què va passar? Van anar a una antiga piscina olímpica i es van pujar sobre d'un trampolí de ciment de més de 15 metres d'alçada. Com estàs dient? Sí, i allà mateix al ciment van dibuixar el taulell de l'aigua amb un guix que s'havien endut de l'aula. Això ho havien de fer a un trampolí a 15 metres d'alçada? Sí, no tenien altre lloc, es veu. De totes maneres, en aquella connexió amb un dels césar, la noia va decidir emular-se, ja que es veu que en altres ocasions els hi havien avissat aquests césar, que moririen tots els que ja estaven presents fent l'aigua. La noia va creure que aquesta era la manera, d'habitar que les seves companyes morissin, i va decidir que a veure si els hi perdonaven, si ella s'assuicidava. Tot ja està disposada això, el Lésar Maligna, en principi, s'assuposava que havia contactat amb setmanes, i va contestar en un primer moment que no. De totes maneres, el Cosí, evidentment, es va espantar moltíssim, va voler deixar de fer l'aigua, i va marxar i es va seure a baix de les escales de la piscina. Per tant, es va quedar la noia sola allà dalt. Va continuar intentant connectar amb aquest ésser, i li va tornar a demanar el fet que perdonés a les seves companyes, i a canvi de que ella estava disposada en aquell moment a s'assucidar-se. En aquesta ocasió, Lésar va accedir, la noia es va posar al cantor del trampolí, va fer la figura de l'Àngel, i es va llançar el buit. De totes maneres, el Cosí i algunes persones no ho desvellem encara, però sabem que la noia va dir les paraules aquestes. Aquest és un bon moment per morir com qualsevol altre. Vinc a recollir la meva ànima satanàs. Cristina, això va fort, eh? Aquesta noia que tot el dia està parlant de morts, jo amb ella no quedo per fer més cupcakes. No, no, és el món i l'univers de Cristina Vargas. Cristina... Ja m'has descobert, David. Ho hem de deixar aquí avui, perquè la història continua, però passen més coses rares o no? Sí, algunes més. La samarca veu que em descriuessis de cas, perquè jo potser tot avui no puc suportar-ho. Necessito dos parts per estar més tranquil, d'acord? Com vulguis, Jordi. Home, jo vull que dormis, perquè no m'agradaria que deixis parlar la meva culpa. Jo, amb aquesta acció, m'ho acabo sempre amb un... I a mi que sempre em dius, parla de coses agradables. Sí, sí, sí. Bé, que hi ha un programa. El millor de la penya del món, Rupertú, avui ha sigut. Doncs avui totes les... les novetats i les notícies que ens han portat en de tele, de teatre... Notícies positives, fa molt bé, Jordi. En recorda't d'això per acabar el programa. Jo no n'he portat cap de notícies de tele, imagina't... Home, però amb l'entrevista, que l'has cobert moltes coses de gran eman. El director era hermano, que hem fet avui també. Com es diu això? Floré Navat. El Floré Navat, eh? Per cert, això que acabem el programa ha d'agrair tota la gent que ha fet possible a la penya del món. La Carme Verdeia, la qualitat senyor Tenca, la Núria Oriola, les notícies positives. David, moltíssimes gràcies per la teva secció de teatre. Ja he vingut avui el programa des de Viquitura, allò, eh? Va tornar a venir, va. Ah, sí o no? Vine, vine, vine. Vine, vine, vine, vine, tonto. I també agrair a la Montse Martín, directora de la Casal de Joves, l'Albert Prat, actor del camp de la Gorgona i la col·laboració més que especial de Cristina Vargas. Cristina, gràcies. Bona tarda. Adéu, bona tarda. Heu de parlar amb Jordi Domén, a Corrent de Ma, a partió de la Cingura. Aixem ara amb l'informatiu ves per un programa de Radioesvent que jo no em perdo mai. La penya vol morro. Cada tarda, de 5 a 7, a Radioesvent. La penya vol morro. Cada tarda, de 5 a 7, a Radioesvent. La penya vol morro. Cada tarda, de 5 a 7, a Radioesvent. La penya vol morro. Cada tarda, de 5 a 7, a Radioesvent. Són la set de vespre comencem una nova edició de Sant Just Notícies de avui dimarts a 25 de juny. Tot seguit, Les notícies de Sant Just. El conseller de Cultura, Ferran Mascarall, parlarà avui a la Teneu sobre vanity i sobirania, l'acte s'amarca al Cicle dels Diàlegs Sant Justangs, organitzats per la Sexy Local de Convergència. Mascarall, et reflexionarà sobre si cal un estat més proper més proper i democràtic. Amb aquesta notícia, abrim l'edició d'avui resumim però altres informacions destacades en titulars.