M'agradaria que tinguéssim una mica d'acord amb l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament. M'agradaria que tinguéssim una mica d'acord amb l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament. M'agradaria que tinguéssim una mica d'acord amb l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament. M'agradaria que tinguéssim una mica d'acord amb l'Ajuntament de l'Ajuntament. M'agradaria que tinguéssim una mica d'acord amb l'Ajuntament de l'Ajuntament. M'agradaria que tinguéssim una mica d'acord amb l'Ajuntament de l'Ajuntament. M'agradaria que tinguéssim una mica d'acord amb l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament. M'agradaria que tinguéssim una mica d'acord amb l'Ajuntament de l'Ajuntament. imatges. La música és una cosa que és una part de la vida que tenim aquí. És una cosa que a tothom s'agrada, que és aquí i que és una part de la vida que tenim aquí i que és una part de la vida que tenim aquí. La música és una cosa que és una part de la vida que tenim aquí i que és una part de la vida que tenim aquí i que és una part de la vida que tenim aquí. La música és una cosa que és una part de la vida que tenim aquí i que és una part de la vida que tenim aquí. Espanya se enfrenta en estos momentos a una situación económica de extrema dificultad. Insisto, de extrema dificultad. Y quien no lo quiera entender así se está engañando y lo que es peor, porque quien quiera que se engañe a sí mismo está engañando a los españoles. La música és una cosa que és una part de la vida que tenim aquí i que és una part de la vida que tenim aquí i que és una part de la vida que tenim aquí. La música és una cosa que és una part de la vida que tenim aquí i que és una part de la vida que tenim aquí i que és una part de la vida que tenim aquí. La presidenta del PP de Catalunya, Lícia Sánchez Camacho, assegura que el govern central garantirà la liquiditat de Catalunya i demana comprensió al govern de la Generalitat. El banc central europeu mantindrà els tipus d'interès a la zona euro, una decisió que justifica pels problemes de liquiditat que travessen alguns països europeus. La política immunitaria comuna se sentran mantenint la estabilitat dels preus a mitja termini per tota la zona euro. Depèn dels polítics de cada país impulsar les iniciatives de cada país que suporten la competitivitat de les seves economies. Els mercats en castiguen la borsa espanyola un dia després que el govern central presentés els pressupostos més restrictius, a mitja hora pel seu tancament l'Ibex 35 es manté en pèrdues de 1,7%, mentre la prima de risc es dispara per sobre dels 386 punts. El conductor d'una furgoneta mort aquesta tarda en un accident de trànsit a la Nacional 2 a l'altura de Sils, a Girona, el vehicle que conduia xucat contra un camió encara per causes que les desconeixen. Veiem però com afecta aquest accident a la circulació general en aquesta via, servei que trara de trànsit. Marta Carbo, bona tarda. Bona tarda. Doncs aquesta hora tenim constància de dues incidències de la demarcació de Girona. Comencem destacant que continua tallada la Nacional 2 al seu pas per Sils. S'han desigualitzat per l'interior de la població. Tot i així hi ha retencions de l'endós sentit de la marxa aquest accident entre un camió i una furgoneta fet d'una víctima mortal per altra banda. Complicacions també a l'autotista P7 en un grande 2 km de Sant Gregori. Hi ha un carrer tallat en sentit franca per unes obres. De moment això és el servei que trànsit. Bona tarda. Fem ara un cop d'ull a la previsió del temps. Jordi Imralles, bona tarda. Hola, Darla Albert. Doncs una previsió que ara ens porta a parlar de precipitacions que afecten, sobretot, comarques del Pirineu de Lleida, comarca del Baig, Azuzona, punts també del Bargada, del Sulsonès i també cap a la comarca de l'Alpana, de la noia llar de les properes hores es manté la núvolositat entre a varia plia i abundant i encara el risc de pluig de qualsevol intret del país. La mateixa situació de cara a demà amb clarienes estores es podrà entreveure el sol, sobretot, cap a la costa brava, per a la resta de Catalunya, els núvols seran abundants i podrán donar ruixet en qualsevol moment del dia. Divendres es manté la mateixa situació i el temps s'ha millorat a partir del cap de setmana. Com radio es posa? Bona tarda, David Amador. Avui ha parlat com radio el mític jugador del Milan José Altafini, que compartia recorgul·lejador amb Leo Messi amb 14 goals en una mateixa temporada a la Copa d'Europa. Altafini ha valorat el Barça i el Real Madrid màxims favorits per endur-se la Champions d'aquest any. Jo espero que l'encontre el Real Madrid. Jo soc molt esportiu. He mirat una miradora del fulgo del Granadero. Barcelona juega un fulgo del Granadero. Espero que no vengue eliminado. Altafini creu que Ibraí Movits no té gens de raó quan diu que entén les queixes del tècnic del Real Madrid. Jose Mourinho sobre ajudes dels col·legiats cap als blaugranes. D'altra banda, el Barça ha aplicat a marmonies a la clausula de renovació del seu contracte. Fins al juny del 2013 ja han fitxat el primer equip. Aquesta nit el Barça coneixerà el seu rival a Semis de la Champions. Els blaugranes s'enfrontaran al vencedor del Chelsea i van Fica. Els anglesos tenen el 0-1 de renda de la nada. El baller de Monique també, classificat, es trobarà a Semis. Si no hi ha un dalt a baix, amb el Real Madrid. Els blancs reben aquest vespre a la poble de Nicòsia amb la renda del 0-3 a Xipra. Renda del 0-3 a Xipra. En directe, a Matíndiz de Sant Just d'Esvern, el 98.0 de la F&M, i a tot el món, a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb moltes ganes de fer-ho. Fins aquí el programa. Fins aquí el programa. Fins aquí el programa. Fins aquí el programa. Fins aquí el programa. Fins aquí el programa. Fins aquí el programa. Comença un programa amb molta penya i molt de morro. La penya del morro. Hola, què tal? Com esteu? Bona tarda, mitja... Bona tarda, mitja amigues. Benvinguts a la penya del morro, el programa de les tardes de Ràdio d'Esvern, que us parla i us saluda Jordi Domenag, des d'ara i fins a la set del vespre. Hola. Sí, és que la gent ja té ganes d'agafar les vacances de setmana santa, i el pòni, el divendres i tot plegat, com per exemple la Carme Verdoi, que la podeu seguir al Twitter amb Carme Bete. Bete de pònia, Carme. Bona tarda. Bona tarda. Què tal? No pleguem per la Carme. Gràcies. Estàs feixat el cabell, avui? Sí. Aquest ha hagut això? Mira, m'havia cansat. Com? M'havia cansat. Perdoneu, iniciem una nova secció avui al programa, que és Coses de noies. A veure, Carme, quan les noies us talleu, per exemple, tu portes rínxols, normalment, tens el cabell arreixat, m'hi vaig fixant un dia, i avui veig que el portes lliç. Però això és perquè vas a la pèl, oi? T'ho fan així, eh? T'ho fan així, però això no dura sempre. Demà passat ja està. Demà passat ja està. I val la pena pagar 40 euros per això? Doncs que no pago diners per fer-m'ho lliç. Pago el mateix perquè m'ho passin així o perquè m'ho passin arreixat. Per què pagaries diners? I tu? He preguntat jo... I no he pagat 40 euros. Quora has pagat? No vull dir. Ah, 35. No. Ho acabaràs dient si continuo així. 5.17 de la tarda. Avui tenim moltes coses a la penya del Morro. Sí, deixa aquesta sintonia que a vegades la posem per començar fent un programa de tarda. Avui ens visitarà el regidor de joventut, Lluís Montfort, que ja no és tan jove. A més a més també tindrem l'aranxa de Sánchez i l'Anna Robira. Aquestes sí que són unes cries que ens faran la secció del calaix de cultura, com cada setmana. I a la segona hora, l'Oriol Jiménez, que aquest... És igual. Tot això de l'edat, Carme, no sé si ho has vist, però l'Oriol té un nou programa que tupes la cara i et diu la del que tens. I ho faria molt. Em d'explicaràs segurament a la segona hora del programa, parlant de noves tecnologies mòbils, Android, tablets... I tot plegat. Això és la penya del Morro. Bona tarda. Per la penya del Morro, la situació més Morro que es pugui fer, des d'aquí, des dels que ho dic, soc el Roger Coma i espero que us faci tot molt bé. Ei, guapo, guapo, tio bueno! Uuuh! Roger Coma està a punt d'estrenar la sèrie Gran Nord, que ja en trobo alguna vegada aquí. Em sembla que després de setmana Santa ja arriba a la televisió de Catalunya. Vindrà el programa? Jo l'espero que sí, però no ho sé, no t'ho puc confirmar. Ho estàs movent? Ja fa mesos que l'estem movent. Carme, no t'explico tota la meva vida. Jo ho veig, ja. Ni tothom paga la teva. Clar. En fi, va, comencem repassant notícies de Sant Just. Per cert, d'aquí una estona, com dic molt a la volar, pertindrem el regidor de Joventut, Lluís Montfort. Si algú vol fer alguna pregunta sobre alguna cosa, hi ha les línies obertes del programa per tothom, l'ajucament, i com sempre, el telèfon 933723661, 933723661, pregunteu-li el que vulgueu, el nostre regidor de Joventut i Educació, de Sant Just d'Esvern. Vinga, Carme, amb quina notícia comencem avui? Doncs comencem parlant una mica de la setmana Santa, a banda de les activitats que es fan, diem-les que no es fan, també, perquè s'han suspès coses, d'una banda hi veu comentar, que es va suspendre la sortida de la bolera, prevista perquè és matí. Quina guàstima. Perquè no s'hi havia apuntat prou gent, que és el mateix que ha passat, en el cas d'una sortida que organitzava la Casa Regional d'Extremadura. Què passa? Fèiem un viatge o havíem d'un viatge que es sortia de Medijous per anar a l'Extremadura, però què passa aquí? Per què s'esperen totes les activitats? Totes tampoc, perquè de fet, la primavera el casal continua funcionant, fins i jo us el vespre. Però, en general, les sortides se fan mandre la gent, crec. Pot ser, pot ser, perquè és mistre, és inversió, no sé. Fa pal, vas amb la gent que no coneixes. Si la penya del mor organitzéssim una sortida, tu creus que la gent vindria o no? No. Per què no? I tu no t'apuntaries, Carme? Jo sí. Un dia anem a visitar. Doncs anem tu i jo! Venem! Estem organitzant la sortida a la penya del moro quan el Manel faci una d'aquestes coses que faig al primer diumenge de cada mes. El dia 14. No podem. Sí, perquè venim aquí l'hora de dinar a les dues. Els dues encara estan allà. No, però és que és un moment això. Mira, jo et t'ho programo. A la penya del moro i a l'alguna venim aquí. Fem-ho! Va, és que ho pensem fer. Jo vaig, jo vaig. I així estem tot el matí junts i després ja dinem. I acabem dos dies a les quatre de tarda. Sí, tu t'apuntaries, Carme, jo crec que sí. Jo crec que sí, jo crec que sí. Doncs vinga, va, tothom qui vulgui. El 14 d'abril a les 11 del matí quedem aquí a la ràdio per anar a la penya del moro. Fem l'antiquedada. Escolta, estic sort la penya del moro. Saps què vull dir? És gràctil, la sortida. En fi, Carme, alguna cosa més sobre aquestes puntes, gent? No, ja està. Bueno, sí, recordar això, que a la tarda també els joves poden gaudir d'un espai per patinadors, ubicat a la salutopia i d'un espai exterior per jugar futbol i batminton, i que veig que a la tarda tenen més sort, no? Perquè, ahir, com avui, el matí ha plogut i a la tarda, doncs, ha parat. I això aquests dies, eh? Aquests dies de setmana a Santa. Tins el Medijous. No s'acaba. La penya del morro. Cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio d'Esber. Per cert, demano un aplaudiment per l'única persona que ens està veient a través de la webcam de ràdio d'Esvern.com. Gràcies per seguir-nos. Bueno, mira, ara ha pujat un altre. Vasta perquè us digui, perquè la gent puja, no? Ah, doncs, mireu, ara no ens escolta ningú ni ens veu ningú per... Ràdio d'Esvern.com. A veure si la gent puja, saps? A veure. A veure. A veure, no, no puja ningú, va. És que tenim una webcam, eh? Si la gent no ho sap, ara ja ho sap. I podeu veure la Carme, com a alicient, amb el seu nou pentinat, que només durarà dos dies. Ara està apuntant a donar una notícia molt interessant. Què dius, ara? Jo feia que el vienge vingués més. I una d'aquestes que t'agraden, a més a més, a tu. És així, del mundillo cinematogràfic. Dóna el titular. Gravació d'un rodatge, en just. Mira, veus com t'agrada? Molt bé. Què roden, en just? Doncs serà escenari del rodatge de la pel·lícula Jenny, de Marc Coll. La gravació es farà dilluns 16 de verí, les 12 de migdia, i es farà a l'interior de l'església, on es recrearà la celebració d'una comunió. A banda dels actors principals de la pel·lícula, també prendran part del rodatge 80Extres, molts d'ells veïns de Sant Just, la pel·lícula de la jove directora Marc Coll, que és la que va fer 3 dies amb la família. Sí senyora. És una producció de nou d'Escan de los Films, la productora de l'Escac. El llarg amatratge presenta la història de superació de la protagonista, després de batir un greu accident de cotxe. Bé, la penya del Morro ha pogut accedir de forma... bueno, amb metges il·legals, ja us ho dic ara, perquè la veritat s'ha passat per davant del guió, que es gravarà a l'església de Sant Just d'Esber. Jenny, és la pel·lícula. Jenny, no? Com... quin dia és això? 16 d'abril a les 12. Dilluns a les 12 del migdia. Germans! Estem convocats aquí... per l'enterrament de... No, és una comunió. Per la comunió. Perdó, és que passem a trasparar el guió d'una altra pel·lícula, d'una altra missa. Estem convocats... Baixa la música, Òscar! Estem convocats aquí... germans... per la comunió... de la Jenny... que va morir en un accident de trànsit. I després d'això... passarem... tres dies amb la família. ¡Tú! Una cosa, una mica en patilleru, que és gaire bé. Molt ràpid. Ràpid i patilleru, ja està. No cal donar-li més voltes. En fi, si voleu una d'extres, encara les gent es pot apuntar? No sé com va el tema dels extras. Ho confirmarem perquè hem sabut això al migdia i hem de parlar amb els de la productora, però ho mourem ben aviat. Molt bé, molt maco. M'agrada molt la frase, molt maco. El títol del llibre i de coses aquestes que fas tu. Mou-me això, i quina era l'altra? No, et va agradar tu l'altra, que era l'edat al que ens espera. Que l'altre dia a l'entrevista, l'alcalde li vaig dir que el títol està molt ben trobat, que ho havíem pensat. No, no, no, no, no vaig ser la pilota. No vaig ser la pilota en la bateria. El títol... Home, d'aquí uns 5 minuts bé, el regidor és molt fort d'educació. Potser també l'hauria de fer la pilota jo. Jo no li vaig ser la pilota, l'alcalde. Que té un rínxol molt bonic. En fi, vindrà per parlar del Plan Nacional... Nacional, no? Nacional de Sant Just, de Juventud, pels propers 4 anys. Ha hagut alguna pregunta, ho vol parlar directament amb el regidor. Només cal que ens truqui el telèfon de la ràdio, que és el 93372366. Lluís Manfort, regidor d'educació i juventud. O si ho voleu saludar, perquè el coneixeu també ho podeu fer. O perquè us deu un DVD o algú que li veu deixar fa temps. 933723661. Oh, què passa, ara? Ah, que parlem de l'última notícia, no, Carme? Sí, parlem del Centre d'Estudis Sant Just Tens. Deus, tot és misteriós. Que ja prepara la 17è a Misalània, aquesta presentació que es farà el dia 20 d'abril, i vendràs 20 d'abril d'aquí 15 dies. I els temes d'aquest any són un estudi sobre el senatori de Sant Just. Visca. Una història d'amor i desamor, en principi, d'aquest estudi que ha afectat Quintana. Un descobriment referent a la crea del padró. Visca. A carreg de Juli Ochoa. Ochoa. Ochoa. Un treball sobre la primera guerra carlina al municipi. Visca, també. Molt bé. Un treball de la tiromologia del poble de Sant Just d'Esverns. Molt bé. Sí, ja que hem fet el so perquè estan cansant de l'altre. Busquem un altre, més aviat. Però agradable, no? Sí. El torno a dir? No, no cal. Dic un altre. I una aproximació a la masia de Can Mèlica, que és l'última més. Ja va guanyar el premi de tales de recerca, jova d'àmbit local. A veure què és? Què passa? Aquí està portant la maquina de sons, avui. Un ximpanzé o què? Sí, no? Sí. Molt bé, doncs aquestes són les coses del... Mira qui el tenim. Gràcies. Doncs són les coses de la misalània del centre d'estudi. Sí. Que la misalània, per qui no ho sàpiga, són aquelles coses una mica barrejat, varietat. En lloc de ser monogràfic, no a misalània. Exacte. A la vista hi ha varietats, però en diuen misalània del centre d'estudi. Ah, que la paraula. Hi ha un programa de tele que es deia Misalània. Ah, sí? O hi ha una secció. Ah, demanar-les de tele, demanar-les de tele, que ha parlat de coses d'ària. Allà vaig aprendre el que volia dir. Molt bé. Veus Carme, com la telescultura, i després vas fent entrevistes a l'APM, i dius que no en una escultura. En fi... Què anava a dir? No, és que tinc un problema tècnic, eh? Important, eh? Aquest portat és molt bé. La lentitud. Va molt bé, no? Fa un parell de dies que va molt lent. Si algú l'ha aprovat de reiniciar, no sé, dic jo. No, jo no. A veure si podem reiniciar, sisplau? No, perquè és que la cosa... Potser podem demanar aquí fora, i jo no he demanat. Però tampoc costa tant. No cal demanar cada vegada el tècnic, no? No ho sé. Gràcies. No n'he de demanar. Jo no sé arreglar-lo. És veritat. Carme, moltes gràcies. No ho he demanat, tampoc. No cal que pateixis. No cal que pateixis, dona. Ja sabeu que he tingut tota la informació de Sant Justa ràdides ver.com i d'aquí un moment al programa Llis Montfort, regidor d'educació i joventut a la penya del Morro, fins i tot. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. El gran Ac 대 laplace. Bona tarda. Com va, si no ho conec? Diguéssim que... més altres coses. Tot i que és per perfecte d'aquest programa. Ah, no, no, escolta, que has posat lliure tot el final que vulgui. No, està molt vist.Aquí ja t'entenem el posem, eh? El millim és músic.Sí, sí, exacte, exacte, exacte. En fi, avui tenim el regidor de joventut i d'educació, Lluís Montfort, aquí amb nosaltres, perquè tenim un parell de temes obert sobre la taula que en volem parlar d'una banda, el Plan Municipal de Joventut, que es va aprovar la setmana passada, en l'últim ple que hi va haver d'ajuntament, i també tot el tema de les preinscripcions escolars de les escoles de Sant Just, com son Canigó, Montseny i Montserrat, que també ha acabat i sabeu una mica quines són les línies que s'obriran a cada una i tot plegat. Lluís, comencem pel Plan Municipal de Joventut, et sembla? Sí, perfecte. Té com objectiu marcar les polítiques necessàries per atendre les demandes del jovent. L'última vegada que vam parlar, de fet, tu i jo t'acabaves de reunir amb algunes entitats jovenils, el que és el de joves, ara això ja està aprovat. Quines són aquestes polítiques necessàries per atendre les demandes del jovent? Bé, tot plegat, és una miqueta més senzill. Ara, en el fons, és posar un document amb ordre què és el que volem fer aquests quatre anys, on volem arribar, quins són els col·lectius les polítiques que creiem que són prioritàries, i, a partir d'aquí, anar treballant i desenvolupant aquest pla. Aquest pla té diversos eixos, un és el de la participació, l'altre és el de 12, 18 anys, hi ha un altre pla sobre oci i cultura, i un altre eix important que és el de l'ex de la emancipació, que és aquell de tant la formació, com l'habitatge, com l'ocupació, que crec que són elements essencials, en el bon enquest temps vivint. El tema de participació juvenil, com està la cosa, actualment, i què és el que està previst perquè la gent participi més o no, dins dels propers anys? Bé, bàsicament el que intentarem serà, per una banda, donar continuïtat a la feina que estem fent des del Consell de Joventut, perquè ens ha funcionat molt bé aquests darrers anys, millorar aquesta feina perquè teníem un col·lectiu que no s'hi ha acabat d'integrar en aquest Consell de Joventut, especialment als nanos de 16 a 18 anys, de l'institut, que tenen jo una estructura de delegats de classe, i que és important que, si puguin incorporar el Consell de Joventut, cosa que no hi era. I això dels nois de l'institut, 16 a 18 anys, primera, segon de batxillerat, va amb l'edat, perquè és una cosa que és recurrent, no? No ho sé, que és una etapa nostra, per no haver estirat. Hi ha molts que estan integrats amb entitats del poble, especialment el que avui l'esplai en aquesta franja d'edat, i que, d'alguna manera, no hem sabut estirar. I crec que són els futurs membres de les entitats jovenils, d'aquí un parell d'anys. Per tant, és important no només esperar que vinguin, o que s'interessin, sinó cridar-los. I de veritat és que sí que hi ha espais en què sí que participen, i llavors creiem que és important enriquir el Consell de Joventut amb la seva presència. I com una proposta concreta de cara amb aquests nois de 16 a 18 anys? Sí, bàsicament, és intentar fomentar una figura d'un corresponsal, un delegat, per al Consell de Joventut, i que pugui, per una banda, portar les inquietuds dels nanos d'un institut i d'altres centres que estiguin organitzats, al Consell de Joventut i al Casal de Joves, i al contrari, des del Consell de Joventut i des de Casal de Joves, comentar amb els seus companys de classe amb hores de tutoria, que és el que s'està fent, que és el que s'està movent, i com poden dinamitzar també coses amb el casal, etcètera. Que, de fet, ser el seu espai, coenim un dels espais de referència. I amb el tema d'oci i cultura, per exemple, què està previst, amb aquest pla? Doncs en la part d'oci i cultura, en fet, hi ha un pas important, aquests últims quatre anys, s'han desenvolupat elements com la festa major, hem intentat, i encara ho estem treballant, de recuperar les festes de tardor, hem tirat endavant iniciatives creatives, en relació amb les posicions del seguit de Can Gynestà, que volem que regularment s'hi presentin, en la comissió que es cascull projectes fets per gent jove de Sant Jos, intentar fomentar alguns intercanvis amb els pobles del costat, i també donar a l'impuls definitiu aquests espais que ja són una realitat, que són els espais creatius d'aquí de Proexa, que bàsicament van amb una franja de gent que ja té un projecte creatiu consolidat i que l'hi tindran un cop de mà, perquè fa ser el salar de la CMI professionalització, o la professionalització en definitiva. Aquí al programa n'hem parlat amb alguns d'aquests nois i noies que tenen diferents empreses, artístiques, de vídeo, productores, una mica de tot plegat, i la majoria coincidien en comentar que el temps que se'ls dona en aquest lloguer era poc, per començar amb l'àmbit professional i donar aquesta empenta en el món de l'empresa. Sí, està fet expressament, és un espai de... És com un... és un bivé, de fet, no entenem? El bivé és aquell espai de temperatura controlada, de condicions climàtiques controlades, perquè pugui arreglar l'àmbit català a la planta, i quan es converteix en planter, poder trasplantar-se amb altres espais que també tenim aquí Sant Jus, hi ha espais que han quedat lliures de Pro Muntsa, que són espais petitets, amb uns preus tan bé protegits, i que volem estimular que no s'hi quedi gent, no? Si no, que hi hagi la màxima rotació possible per donar l'oportunitat a gent que ara no la poden entrar, i que en un paio d'anys podrà entrar. Hem d'acabar de regular amb ells com serà el mecanisme d'aquest poder entrar i sortir, el que va ser que és important que aquests espais tinguin una rotació, perquè realment són per això, per donar temps. I nosaltres el que fem en aquest espai és donar dos anys en aquests projectes. Per tant, també és interessant que gent que no puc entrar pugui incorporar-se. I un altre tema que també has comandat sobre aquest pla municipal de joventut, que es va aprovar, recordem, la setmana passada, en l'últim pla de l'Ajuntament de Sant Jus, és un tema que preocupa a molts joves, que és el tema de la emancipació. Mercer de casa, independitzar-se, tenir un habitatge propi... Mira, mai ha sigut fàcil, i aquest pla, malgratament, no podien donar cap solució màgica perquè la gent s'amancipi. Aquesta és la veritat, no? El que podem fer és que, a punt de vista dels polítics de joventut, està al màxim connectat amb els serveis que s'ofereixen en relació a aquests tres pilars de la emancipació, que són la formació, com a una eina de emancipació, l'habitatge, l'accés a un habitatge, i per altra banda, la ocupació. Amb temes d'ocupació, a casa de joves, tothom que estic connectat en el Facebook o en el Twitter, veu que, periódicament, estem connectats a webs d'ofertes de feina, em sembla que en Sergi també ho vas entrevistant en relació amb el netvibes, aquella eina... Sí senyor, una eina que podies trobar feina. Sí, que es va inventar el Sergi del casal de joves, em sembla, i que era per trobar feina justament a internet, i tot plegat de forma fàcil, i còmode, i accessible. Doncs en Sergi va fer una feina molt bona, adaptant una eina que ja existia, per unes finalitats que, de les quals, segurament, no estava pensat. Que per cert ens han arribat veus, ja que t'ho comento, que hi ha hagut ajuntaments i municipis, que no estan tan lluny que n'han fet un plagi directe, traient tota la referència a la feina que es va fer en aquest cas del casal de joves de Sant Jos. No sé si tu vols opinar sobre aquest tema. Sí, jo crec que en Sergi li passa com a transestreies del rock'n'roll, que trenquen, primer són trencadors, i llavors hi ha, durant 25 anys, hi ha tributs i ribaibles i homenatges. A darrere que jo crec que en Sergi ha fet una feina excel·lent, tan excel·lent que en molts ajuntaments ho han volgut tirar endavant. Segurament hauria pogut enllaçar el nostre, el que passa és que la fi sí com s'ha. Doncs de totes maneres, jo crec que en Sergi hauria d'estar molt i molt content per haver donat el clau d'una manera tan diàfana i tan... Sí, però, realment, la reflexió que jo faig és que s'ha de tenir molt de morro, no?, per agafar una idea d'un altre ajuntament. La penya té molt de morro. La penya té molt de morro en general, és veritat, no?, i agafes la mateixa idea, borres totes les referències, i t'adjudiques al projecte com si fos teu i propi. Però a dir que en Sergi que s'ho ha de prendre com a Leonardo da Vinci de Sant Just, no?, que era seu, doncs... Perquè això a l'Ajuntament de Sant Just no passa, no?, que sigui al revés d'agafar altres projectes i fer-los seus. És plor per que passi menys. Però no descartes que no passi. Jo crec que si copies, però una mica de classe, doncs està ben fet. Ah, sí, és el titular. Si copies en classe... Com era allò, per què se li diu plegi quan és un homenatge, no?, en fi... Per cert, ja per acabar el tema del Pla Municipal, abans de passar a les prescripcions escolars i tot plegat, el tema, aquest, també important, que es vol donar èmfasi, és els joves entre 12 i 18 anys. Sí, crec que és una part del jovent de Sant Just, que per a l'edat no pot estar integrat dintre una entitat, no?, i, per tant, no entra dins d'aquesta dinàmica tan... tan forta que tenim aquí a Sant Just en relació a les entitats. Per tant, creiem que... I que al mateix temps ho observem, que no són usuaris al casal de joves massivament, no?, per tant, el repte que ens hem proposat és que el casal de joves vagi, no és cap tant... iniciatives que es puguin dur a terme en el casal, en la seva infraestructura. De fet, ja hi ha molta gent que, a través dels dubts musicals, ja hi va, d'aquest edat, no?, però segurament hi ha moltes més coses a fer, moltes més coses que la gent de 12 o 18 anys reclama i demana, i llavors es tractaria d'estar atents, ser permeables a aquestes demandes i mirar com ho podem fer a través del casal i a través d'altres indrets, no?, és com la padrera de les entitats joves, o sigui, a treballar, saps?, farem la masia del Barça, la farem al casal de joves. Ah, molt bé, no? Sí, sí. El Barça que per cert fa poc veieu saps, no?, que el venia aquí a jugar a Sant Just contra els lèctics, eh? Per cert, i ara sí que acabo amb el tema. És que, si no, el tema se'n tirarà de sobre perquè hi ha 37, venen les noies d'Alcalaïs de Cultura. Una enquesta que es vol fer per internet pels joves, què és això? Bé, un cop hem aprovat les grans línies o les objectius del pla, hem de començar a treballar per desenvolupar-lo. Per tant, necessitem fer una sèrie de preguntes, una sèrie de... de tenir controlades, una sèrie de coses, per poder començar a treballar, no?, a desenvolupar aquest pla, i per tant, farem tres enquestes. Una pels nois i noies de 12 a 15 anys, una de 16 a 25, i l'altra de majors de 26 anys. I de què aniran en aquestes enquestes? Bé, doncs cada un d'aquests col·lectius té coses diferents. La 12 a 15, doncs se li pregunta molt si és usuari de casals, si n'ha participat en alguns tallers, si és el que li agradaria fer, què és el que proposes, si li agradaria que hi haguéssim una sèrie d'activitats, que ara no hi són, etcètera, etcètera, no? La 16 a 25 va amb el més lligat amb iniciatives que ja tenen endavant, com estan utilitzant, el que li agradaria tenir en el municipi en relació a les seves necessitats, i pensa que la 16 a 25 anys és el moment en què et consolides la teva formació, i és l'etapa pre emancipatòria, no?, en general. Per tant, són enquestes, sí, en general, sí, però són... Clar, perquè potser triguen 15 anys o 20, no?, al marxar de casa més... Però, vaja, són enquestes, per veure una mica l'estat, no?, de la qüestió, i què pensen? I, més enllà dels enquestes, treballarem amb col·lectius concrets, amb les entitats jovenils, amb les de 12 a 18 anys en la casal de joves, etcètera, etcètera. Anirem fent contactes puntuals per anar obtenint informació i impressions, que ens hauríem de desenvolupar aquest pla, que estarà autoritzat, també, per al consell de joven, tot en el seu desplegament i evaluació, sortint. Bé, i fins aquí Lluís Manfort, regidor de joventut, i ara tenim el Lluís Manfort, regidor d'educació, Lluís. Hola, bona tarda. Bona tarda, bona tarda. Mira, tenim un paio de minuts per parlar sobre les penscripcions escolars. El termini que va al passat divendres es van presentar 124 sol·licituds per P3, una quinzena menys que l'any passat. D'aquestes, estem parlant de P3, per tant, dels més petits, 50 són per Canigó, 28 per Montseny, i 28 per Inscripcions per Montserrat. El Canigó s'han obert dues línies, per tant, tenim dues classes de 25 nens cada una, i al Montseny i Montserrat hi ha una línia oberta de moment, per cada una, i no sé si amb aquests tres nens, que en principi, amb les dades que tenim, sobren de cada línia, sobrirà una altra, tant a l'escola Montseny o Montserrat, o com funciona, com està previst, després de les inscripcions? Sí, nosaltres el que hem sortit és amb una oferta de dues línies de P3 a l'escola Montserrat, per tant, ara com ara, d'aquestes dues línies, de les 50 places de l'escola Montserrat, hi ha hagut 28 sol·licituds en primera opció. I llavors, què hem de fer, just quan tornem de setmana santa, tothom estigui en el seu lloc? Doncs, ràpidament, veure qui n'ha sigut a nivell de Sant Just de segones opcions, com s'han distribuït. A diferència d'altres anys, que no teníem la línia oberta, i vam haver de córrer i patir, potser excessivament, aquest any hem fet una postura més previsora, el que passa és que hem vist que no l'hem omplert. Era una possibilitat que nosaltres, realment, contemplaven clarament. Clar, de fet, sí. I pel que s'ha vist, si no haguéssim negociat aquesta segona línia, la oferta ens haguessin passat de molt en la demanda, no? Per tant, a mi aquesta següent línia que volem, que tothom que demani escola pública a Sant Just, pugui tenir escola pública a Sant Just, en aquest cas, l'hem encertat. I quin és el problema? Que són molt baixes, en el Montserrat, no? Per tant, de mirar com es concreten els propers dies. Una solució possible seria, per exemple, agafar i posar una... en l'escola Montseny o Montserrat, 31 o 33 nens, i dividir-los entre dos classes, per exemple? Bé, amb les dades que el tenim seria una possibilitat, no? El que passa és que, clar, ara falta veure quanta gent ha demanat en segona opció l'escola Montserrat, no només de Sant Just, sinó que, a més a més, les pobles del voltant demanen en segona opció sentres que saben que són de qualitat com els que tenim aquí. I que sinó entren en un lloc, entren en un altre. Quan es fan crits això i tinguem els números sobre la taula, podrem ser més explícits. Que hem traslladat la tranquil·litat de que hem planificat una miqueta amb la voluntat que ningú es quedis a l'escola Montseny, coses que això ja ho hem aconseguit. Tu ho vas assegurar, no? Sí, sí. I ara hem de mirar com els números es van concretant i es van fent. Una cosa que ara no podrem dir, en un primer moment, però que tan bon punt tinguem alguna informació, la farem pública, també, dels mitjans que tenim. Molt bé, doncs, Lluís, moltíssimes gràcies per haver vingut el programa. Moltes per convidar-me. Que tinguis una bona setmana a Santa, no sé on vas, però que gaudeixis. Me'n vaig en una destinació molt glamurosa, eh? Me'n vaig al Camping, sí. El Camping? El de Salau, o no? No, no, muntanya, muntanya. Molt bé, doncs que tinguis uns boners dies. Gràcies, Lluís, que vagi bé, bona tarda. Molt bé, gràcies. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, per ràdio d'Esbeu. Dimecres, i com cada setmana a la penya del Morro, repassem la cultura de dalt a baix. El nostre calaix de cultura. Anna Rubira. Aranxa Sánchez. Recordeu aquests noms perquè us ensenyaran coses. Bona tarda, noies. Hello, good afternoon, welcome. Thank you so much. How are you? Fine, fine, you? Very good. Where are you in the United States of America? Isn't it? Deixa-ho, és igual. Però va anar a Estat Unís, no? Gràcies. Amb el Tom és yanqui possible el programa ara. Ja veieu que hem decorat tot com així. Mandarecas, sí. Sí, cuadi barrades d'aquestes de l'Estat Unís. Jo tinc un barret de copa d'aquests. We need you. Vull vestir a cheerleader, anar a jugar de la bàsquet. Ah, molt bé, no? Sí. Aranxa, què tal per a Estat Unís? No, ara és la setmana de la campió. Sí, fa molt poc. Encara tinc lletlag. Ah, sí, ja, amb l'escuda, el mes d'agost, no? Sí. Com el canvi de l'hora de la setmana passada. No ho hauràs de canviar. No ho hauràs de canviar, eh? Sí, de canvi horari. Què és el que més t'agradarà, i acabarem amb aquest espai? És que no és a Califòrnia. A Nevada, Ayuta i Arizona. Quina ràbia que fas. Què et poden arribar a n'imaginar? El que agrada més? No puc dir una cosa, però em va agradar molt el gran canyón. I el Golden Gate. Ara ja s'han fet. Oh, ja. Avui que tenim el caràcter de cultura, noies? Aquesta setmana portem una comèdia musical de la Madalana. Sota el nom de som una noció. Després veurem rei senyor, un drama en el TNC. L'any ens porta l'Expo del Titanic i per acabar la xenda de concerts. Vinga, va, comencem parlant per aquesta obra de teatre musical. Som una noció. A veure què és això, de som una noció. Estem parlant d'una obra de teatre musical que parla sobre els mil anys d'història de Catalunya en Claudo Mor. Explica passatges de la nostra història, però sempre fem picades d'ullet a l'actualitat i els seus problemes. Les petacles fa veure el club capital a la sala Peper Rubianes fins als 6 de maig. Peper Rubianes, nenes! I, escolta, quins personatges surten a l'obra? Perquè, clar, són de tota l'època catalana, no? Podem veure personatges com Guifea el Pilos, Carles del Calp, Jaume I el Concaridor, Sara Llonga, Roca Quinarra... I ara comencen les paròdies amb Rafael Skai Walker, que és a Nova, la timbanera del Brooke, Darth Vader, Felip Sincè i el senyor Esteve. I hi ha alguna momenta de dramaturgia i alguna cosa que, aquí, t'ho plegat o què? Sí, durant totes les petacles estan acompanyant uns dos monjos de Montserrat, que ens han fet les transicions de scena a scena amb cançons tradicionals, ni tant tradicionals, perquè tots les podem reconèixer. De fet, podríem dir que l'obra és una comèdia, no? És una comèdia de regla, de fet. És molt Monty Python, l'obra. Serveix perquè els propis catalans ens riem de nosaltres mateixos, fins i tot l'època de Grifel Pilos, fins a l'origen de l'època... L'època de Grifel Pilos i les quatre barres a l'inici, fins a la mort del dictador Franco i a l'inici de la democràcia, passant pels moments més destacats de la història catalana, com, per exemple, la guerra de 1714, on, i lluiten, la princesa Laya i Rafael Skai Walker, casa nova... Ah, molt bé, no? Sí, sí. Molt la guerra dels galàxios, eh? Molt català i molt fidel a la història de Catalunya. Contra qui? Darth Vader, Philip Sincke. Ah! Aquí diuen... Sóc el teu pare! El que m'estranya és que Mourinho no surti com a Darth... Darth Vader, com a el crocòbio de Dilluns. Exacte, una cosa així. Com va anar? Els va agradar o no? Jo no vaig veure'ls. Jo ja no veig la crocòbia. Sí, sí. A mi sí que m'agrada. Vull cotar a TV3. Perquè quan és perica, no. No posaràs el partit de la TV3? No, prenyo. Seguiu el tema. La taula es portava a ser i, eh? Ja, però és que encara tenies l'ac. L'excusa, ara, l'excusa de l'ac. Bueno, en fi... Seguim amb més coses que passen allà a l'obra. També apareixen els almogàvers, però aquest cop van en un creuer. No van allà fent les seves coses de lluita que ara vam fer amb el Mediterrani, si no van amb un creuer. I també no deixen passar el tema del concert econòmic, perquè parlen que algun espanyol s'escapa amb diners de la caixa. Oh! Oh! Sí que així, peròdians, situacions històriques, però parlant de manera actual. I qui són els actors que la representen? Mira, els dos monjos estan representats per Xèvi Cap de Vila i Oriol Pidalsec. Pidalcerra. Pidalcerra. Pidalcerra. Sí, sí, tota la vida. I els dos actors que representen, totes persones que són Mariona Blanc i Òscar Obrezo. Perquè, a la vegada, és l'autor de l'obra, Òscar Obrezo, i està dirigida per Jordi Puntí. I quan va l'entrada? L'entrada va entre els 20 i 25 euros, i recordem que fan el Club Capitol a la sala Peper Rubíanes. Doncs queda dit, eh, som una noció, jo saleu d'aquella obra, una mica més info, si voleu anar-hi, a la sala Peper Rubíanes del Club Capitol. Vinga, i ara marxem a un altre trat de Barcelona, en aquest cas públic, el nacional de Catalunya, que es besteix d'època per representar rei i senyor. Aranxa, de què va aquesta obra? Doncs l'obra situa a la trama principal, a la casa d'una família noble, a principis de segle XX, i tracta el conflicte que hi ha d'entren Déu Reixach, un ric pudor hoster atinent, i remei la seva filla, que gossa a desafiar l'autoritat paterna, quan el seu pare l'obliga a trencar la relació amb el seu enamorat, ja que el seu pare pensa que el futur de la seva família pot estar en parell si la seva filla es casa amb l'home equivocat. Un drama en tota regla. Familiar. Teatre nacional de Catalunya. Reis, senyor. Qui ha dirigit l'obra? Doncs l'obra s'ha fet sota la direcció de Toni Casara. Home, Toni Casara és que ha estat a la sala bé que durant molts anys dirigint-la, i ara, mira, m'ha tingut l'oportunitat de fer-ho al Teatre Nacional de Catalunya, i d'aquí és el text. De Josep Pajés Pau i la dramaturgia La Porta Pere Riera. I els actors? Doncs els actors que donen vida als personatges són Enric Arquibau, Jep Barceló, Miquel Bonet, Rosé Camí, Pep Cruz, Sara Espígul, Borja Espinosa, Quimet Pla, Carles Romero i Lluç Olé. Un pridant tot l'escenari, tanta gent. Home, es nota que és el nacional. Però fa la gran suposa, no? No, està a la petita. I de què va... Què és el que es pot veure, l'estemàtica en general? Sobre l'escenari podem veure amor, abús de poder, impotència, ràbia, venjança... i lluita a entrar un pare i la seva filla per aconseguir allò que volen. Per defensar els seus principis, les seves terres, el poder o el seu estimat. Cada part té coses a defensar. Ara cal veure fins a quin punt estan dipulats de lluita. Els espectadors, a la primera acta, sentiran com quan eren petits, i els pares les obligaven a anar a classe de reforç, per la tarda o quan a l'escola feies aquella classe que tant odiaves. Però tot canvien a la segona acta, quan la sensació és totalment diferent, i sembla que un cop d'aire fresc passi per la sala del teatre. Reis Sanyu és una obra pràctica més coneguda per al públic de Barcelona, ja que l'última vegada que es va representar va ser el 1918 al Teatre Romea. Ah, jo? Sí, és veritat. Jo no es podia anar aquell dia. Estaves amb jet lag, segur. Sí, amb jet lag etern. Fins quan es pot veure l'obra? Fins el 29 d'abril, a la sala petita, el TNC, de dos hores, és en català, i el preu de les entrades va entre 10 i 26 euros. Jack! Jack, no! Jack, no, Jack! Jack, Jack! Bueno, en fi, sí, ha estat una recració molt pràdica de Titanic, de James Cameron. James Cameron. No, no, no, no, no, no. Ja ho he fet, no? Si l'ind neon t'escoltés... Estaria mort d'allà. Què és? Està a la vega, Sara. Ah, sí? Sí? Potser és com ho sap. Per ser una filla del comentari. Clar. Anem a parlar de Titanic i d'una exposició que es titula Titanic d'Exhibition. Tal dia com el 15 d'abril fa cent anys, no? Anna? Sí, ja m'ha xafat l'entrada que anava bé. Ah, perquè... Vols que torna a fer un altre?No, no, és igual. Tornarà a fer l'altre.Tornarà a fer l'altre. Ja et lack. Tornarà a fer una altra cançó d'aquestes de Titanic. No hi ha més, ni més d'aquesta.No, n'hi ha més, n'hi ha més. Ah, va, tio, és la mateixa més una altra facció. Ningú sabia. Va, comencem un altre cop, vinga. Avui l'Anna ens porta en l'exposició i a què no sabeu de què? Del Titanic. Un baixill que es va enfonsar... Ah, no, no. I torna a cagar-la amb el mateix lloc, el tio. Anna, Anna, què ens portes avui?És igual. El Titanic. Titanic d'exhibitions, no?Sí, sí. S'ha matat en el nom, eh?Sí, sí, molt. S'ha matat. Digue-t'ho al començament, que em va anar amb el que posa. No, ara no ho vull llegir, perquè ja no t'he cap sentit. Quina orgull que teniu les d'altres. Quina és professional. Bueno, anem a seguir, com a vindo i a la gana. Molt bé, Anna, tu és el teu manes. El Titanic es va enfonsar a la matinada del 15 d'abril de 1912... Sí, següent abans. ...a les aigües a l'Atlàntic Nord, fosca allà. Després d'enxocar contra aquella, enxocar. Un i saber.Ah, molt bé. I van morir 1.495 persones amb ell. Això vol dir que la setmana que ve farà 100 anys aquest mesastre. Que fort. Que fort.No, no ho sabia, no, no. De fet, no sé res, jo ho veig. Aquesta és l'indión i ja està. Ja és el que no va llegir.Exacte. Però per dia posaré guions.Bé, no va. I clar, i d'aquí va aquesta exposició. I on es facis el més important? L'exposició està al Museu Merit i de Barcelona fins al 30 de setembre. I ja l'han visitat milions de persones arreu del món. L'exposició és capaç de transportar el passat als seus visitants per conèixer com va ser la curta via d'abord del vaixell, les que es va construir fins a les seves restes, que es troben a 4 quilòmetres de profunditat sota l'oceà. La veritat és que és una encert del Museu Merítim. No sé qui és el mèrit, però s'ha de plaudir, jo crec, perquè és una exposició, un aplauso que deia... Un aplauso.Sí. Perquè aquesta exposició, realment, jo no l'he vist a prop, pinta molt interessant, com dius, tu has estat a molts de ciutats, i és casualitat o no, però justament quan fa 100 anys, l'exposició està a Barcelona. És a dir, enhorabona, la gent del Museu Merítim, de per aquesta exposició titànic d'exhibició. Què és el que es mostra? Trobem 200 objectes reals que van passar pel titànic, com la llista completa dels passatgers, aprovada i certificada per la White Star Line, sigui d'acompanyar el titànic, un tros de carbó de dos quilos de la sala de màquines número 1, que era la que va estar funcionant fins l'últim moment. Molt bé, molt interessant, el tros de carbó, aquesta. El tros de carbó és l'únic que volia de la... Tu creus que és el titànic?Sí, sí. Dues cartes, el primer oficial del vaixell William Mordock, peces de la vaixella, la llista dels cosos recuperats... Perdona, preguntes on de potser. Però hi ha el retrat de les roues, allò mig nua, amb el només la joia... Però això és una lleixenda urbana, és només la pel·lícula o això què és? Jo crec que James Cabena ho s'ha lavat a fer-ho. Volia posar una actriu nua i la vaig posar a ella. Jo crec, tampoc és tan penjoy, crec. És veritat, és veritat. També trobem llibres, fotografies o sabates, entre moltes altres coses. També es poden veure recreacions de les distàncies interiors, com alguns camarots i passadissos, i fins i tot es poden descobrir algunes històries a explicar-les en primera persona que et fan entendre la manitut de la tragèdia. Bé, on es pot veure per anèixer a vegades, ja, aquestes posicions? Al museu Medellín de Barcelona, per un preu que van des del U25 fins al 250 euros. Què, euros? Ah, molt bé, no? Milions euros. I tens una autoguia. Ah, que guai. Sí, que et va explicant tots els llocs. Sí, m'han anat molt a això, i fins com poden veure aquests espècies? El 3 fa a la setembre. Uau! Uau! Soy el rey del mundo! Ah, I'm the king of the world! Bé, doncs després d'haver repassat una mica titànic, una pel·leula que és la pel·leula capçalera, no cal dir-ho, no m'esperava això. Sí, me la poso cada nit 3 o 4 vegades, són 12 hores, i la resta doncs vinc la meva vida. Parlem de concerts a continuació, perquè doncs és el que toca una mica. És el que toca, ja. No, vull dir... S'ho rebaixen a concerts normal, eh? Sí, exacte, normal. I'm back! I'm back! He's back! From the United States of America! I'm back! Diu això! És el final que no ho hem entès? És igual. No, és que jo crec que tothom... Vull de francès, no vull de francès. Vull pujar la música. Ja, perquè no saps l'anglès en printat. En fi, demà dijous, dia 5 d'abril, a la nit, a la sala polo, tenim aquí, escoltem, de fons. D'om, d'om, gals. Són una banda de 4 noies de Los Angeles, formada el 2009... Sí, avui, perdona, avui tot és d'Ailei, no? Doncs a menys. Formada el 2009, amb un estil Nois Pop, tenen dos treballes de mercats i les lletres de les seves cançons tracten sobrefeits de la vida de Didi, la líder del grup. Tu et dius una cosa? Jo crec que la gent s'inventa etiquetes de música. Nois Pop, què és? Nois Pop és com Soroy, però que a finales acaba sonant com a pop. Sí, mira. Aquí hi va dir qualsevol cosa, però és el mateix. És per dir, no faig pop. Faig. Nois Pop. És igual, això. Alguna cosa més sobre aquestes dones? El concert podem escoltar temes com Long Eight, Dream Away Life, Pay For Me o Bank Girl. Les entrades estan per 16 euros. Bé, demà a la nit, també. Xavier Coll, aquí escoltem de fons. En Montserrat Gascon. Arriba el Palau de la Música. Aquest guitarrista presenta el concert amb una guitarra barroca, espanyola i romàntica. Una viola i una triova. Va néixer a Barcelona, em va estudiar de la mà de Josep Maria Olmos, al conservatori superior de música de Barcelona. Ha tocat a escenaris d'Anglaterra, Suïssa, Rússia, Romania, Estats Units i Egipte. Les entrades estan per 15 euros. Misteri. Què està passant, aquí? És una cançó que intracceig a Mozart. Però que fa por. Ah, no, que són els rafònics que toquen a la sala Lutegas. Que por, diu. Raül Palau, Marc Aysa, Camilo Pérez i Gianni. A veure com digui aquest cognome. Sianame. Forma aquesta banda que presenta el seu segon treball estudi, sota el nom de Plexer Solars. Diuen que ha inventat un nou estil al pop neardentant. Uns altres. Que a la búsqueda sempre, constant de 9 sons. Les entrades estan per 8.40. Sí. Bueno, en fi, també la nit del 6 d'abril, m'ha passat divendres, a la sala de les matades, arriba... Félix de House Cats, no? Sí, nascut a...Félix de House? Què? Res, res igual. Que malo. Nascut a Chicago fa 40 anys. Félix Starling Junion és un DJ productor de House i d'Electroclash. Clar, clar, clar. Una altra paraula. Electroclash, clash, clash, clash. Va formar...Volta'n ritme, nenà. Idios. Va formar part de la segona generació del Chicago House. El seu nom es deu el dibuix del Gat Félix. Té 8 àmums al mercat i al concert es faran escoltar temes com Little Blue, Temptation, We Wanna Be Primes, Thugman o Rocket Rider, entre altres. Les entrades estan per 12 euros. En fi, la mateixa nit des que t'hi vendres, tu i Ben i DJs punxen a la sala Row, Row, Row 14. Stephen i David són dos germans a Brussel·les que van formar part del grup Slow Wax. Els germans de Willi fan, en cada sessió, un repàs a la història de la música. I per aquesta row fan trigatant a tenir un disc propi que va veure el final del 2000. Aquest any estan en el Montegro Festival i el músic l'An Festival de Madrid. Les entrades estan per 20 euros. Té 17 d'abril en plena setmana Santa, Nineta en Golf Fish actuen al continental bar del carrer de la providència número 30. Què són, amics teus? No, Nineta Thomas i Cesc Mayor, on van parar aquest duet de Barcelona, que té aires de country, blues i folk. Live in a Golf Fish va ser el seu album de debut i a concert presentat en Words from a Deep Down, que és el seu nou disc, on podem trobar temes com Don't by Love, Shade on You, All Wake Up Girl o Gave Guy. L'entrada és gratuïta. La mateixa nit tenim a la sala Jamboree a talles. Sobre la sàpiga podem veure Alex Talles, que és la veu de la guitarra, Albert Greenlight a la guitarra, David Sammasteclats, Steve Desward al baix i Roberto Olori a la bateria. Tot i que la veu del grup ha tret tres discos en solitari i la van de presentar el seu primer treball amb el nom de Guitar Shock, 12 temes on es barreja blues, rock, funk i pinzallades de psicodèlia. Les entrades estan per dir-vos-los. L'anit del 8 d'abri d'aquest diumenge tenim en directe a Peter Robbins, que discutem de fons transatlantic quartet amb Miquel Pluck a la sala Jambore de Barcelona. Peter va néixer a Estats Units, és tenor i toca el saxo. A Barcelona no estarà sol, perquè estaran Miquel Pluck, Simon Germi i Tommy Crane que seran encarregats a portar a la sala Jambore i un tros del jazz més rock de Brooklyn. Les entrades estan per dir-vos-los. Bé, atenció perquè el dia 9 d'abril a la sala resmetàs, però actuen Black Broth. Venen des de Washington, on es van formar el 2006, amb un so hard metal i trans metal. Tenen tres àlbums, Razorro Tuobion, Heavy Breathing i aquest últim, que es diu Sentence to Life, on es troben temes com The Flame, On of Fresh, Mother F.C. o Domet. Les entrades estan per 16 euros. El dia 10 d'abril, l'aniversari del meu germà, a la sala... Com a dada, eh? Interessant per tots. A la sala Sidecar. Tenim el directe de The Legendary. Sempre fas la mateixa broma. És que hi ha gent que li diu Sidecar. Sidecar, sí. Els guiris, clar. Els guiris ens escolten molt, sí. Aquesta banda de Nashville ha creat el Young Yard Carnival Punk, que és una barreja de rock, du, blues, punk, swing i country. I passen rock per allà al mig. Sí. Perdona, jo conec molta gent que fa música rock, també. Sí, és una roba etiqueta. Young Yard Carnival Punk fan. Per a bromes. Per a bromes. Porten des del 1988 i, junts, amb 6 treballs dins de la seva discografia, al concert podem escoltar temes com No Such Things, Hogart Baby, Hanger Down o Bottom Road, entre d'altres. Les entrades estan per 15 euros. Bé, ja acabem amb la Cristina Ros en Vins, que actual és a l'al·lut de gas d'imecres, i una setmana que ve 11 d'abril, ja saps. Com ràdio. Notícies. Buena tarda, són les sis. Us parlem l'Aurel Barret i Marta Patricio. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Racudé, ha criticat que els pressupostos generals de l'Estat retallin un 45% la dotació en infraestructures a Catalunya. Finalment es destinaran 1.400 milions d'euros i queden fora infraestructures com el desdublament de la Nacional 2, l'arribada al tren a l'aeroport del Prat o l'accés ferroviari al Port de Barcelona. Per això, Racudé ha acusat el govern de Rajoy que estigui diu més pendent de l'AVE que d'infrastructures primordials per Catalunya. Continua l'Estat, en aquest cas el govern popular, com abans el govern socialista, invertint cults de sac de alta velocitat i, en canvi, descuidant el que són les obres fonamentals, en el nostre cas, pels ciutadans i per l'economia del nostre país. I aquí puc posar, de munt de la taula, temes tan pendents com és la Nacional 2 a Girona o com és la inversió amb rodalies i amb regionals de ferrocarril. Des de Madrid, però, s'assegura que els pressupostos en infraestructures a Catalunya es retallen un 14% i no un 45%, com critica la Generalitat. Mentre estan i encara sobre pressupostos de la Generalitat, el govern de l'Estat s'ha d'obligar a l'ajuntament de Barcelona, Alberto Fernández Díaz ha justificat els diners que els comptes generals de l'Estat preveuen per la ciutat. Segons Fernández Díaz són uns comptes obligats per l'herència diu del tripartit i de Zapatero. Són els pressupostos obligats. Obligats per a anteriors herències del tripartit i del govern Zapatero i obligats davant la greu situació de crisi econòmica i de tur, que obliguen al govern d'Espanya a aprovar uns pressupostos perquè hi hagi una veritable oportunitat, perquè aquí, un temps, quan més aviat i amb la màxima força possible millor, es pugui sortir de la crisi. Fernández Díaz ha assegurat també que els comptes preveuen 132 milions d'euros pel port de Barcelona i 70 per la secreta, el govern municipal, però, a tallar d'aquests comptes d'inexaptables i de sabadors. Els mercats que estiguen per segon dia consecutiu la borsa espanyola, tot i que els pressupostos presentats pel govern central, siguin els més restrictius de la democràcia espanyola. A tancar la jornada, novament en pèrdues, aquest cop del 2,1% a més la prima de risc, és a dir, la desconfiança dels mercats en l'economia espanyola, es dispara per sobre dels 390 punts. D'aquesta manera, el selectiu espanyol se nota al nivell més baix des de setembre de l'any passat. El banc central europeu mantindrà els tipus d'interès a l'1% a la zona euro, una decisió que justifica pels problemes de liquiditat que travessen alguns països europeus. El seu president, Mario Draghi, creu que els mercats financers estan ara esperant que alguns països apliquin les reformes que s'han aprovat, d'aquesta manera ha fet menció indirecta a Espanya i a la seva reforma laboral. El servei de teleassistència de la Diputació de Girona compta ja amb més de 4.500 usuaris i té previst arribar els gairebé 5.800 a finals d'aquesta. Nyanguany també es preveu que els Mossos d'Esquadra puguin custodiar les claus de les persones que viuen sols als municipis o no hi ha policia local. Girona Sònia-Tuber, bona tarda. Bona tarda. El servei de teleassistència domiciliària de la Diputació de Girona inclòs entre els seus serveis la custòdia de claus i ja hi ha una dutzena de municipis on la policia local guarda les claus dels domicilis dels usuaris per fer-la servir en cas de necessitat i evitar que els bombers hagin d'esbutjar les portes. El vicepresident de la Diputació, Xavier Soy, ha avançat que es vol fer un pas més. Establi converses amb els Mossos d'Esquadra si això es pogués fer a nivell comarcal als llocs on tenia policia local. N'hem començat a parlar, les coses sembla que es podran aconseguir, però aquesta és, diguem-ne, una etapa més que volem tirar endavant. Per aquest any també es vol potenciar la coordinació entre el servei de teleassistència i els serveis sanitaris. A més es vol incrementar el número d'usuaris en 1400 i intentar evitar les llistes d'espera, com Ràdio Girona. Com Ràdio Esports. Bona tarda, us parla David Amador. Aquesta nit el Barça coneixerà el seu rival a les semifinals de la Champions. Els blaurenes enfrontaran al vencedor del Chelsea Benfic, els anglesos tenen el 0-1 de rent de l'Anna de Quarts. El Barça, recordem, va eliminar ahir el Milan. A més, el davanter, barcelonista Leo Messi, va igualar amb 14 goals. El rècord de Jose Altafini de la temporada 62-63. L'ec jugador italo-brasile del Milan. Ha dit, com Ràdio, que Messi és millor que Maradona, però encara no es troba l'alçada de Pele. De la seva banda, el baller de Monique, també clasificat per a Semis, es trobarà si no hi ha un dalt a baix amb el Real Madrid. Els blancs reben també aquest vespre, l'apoll de Nicòsia, amb la renda del 0-3 a Xipra. Bona tarda, són les 6.5. La turbaixa amb 26 persones el mes de març de Sant Just. En total, ara hi ha 688 persones sense feina, segons dades del Ministeri de Treball. La baixada encara són, però una vintena més que l'any passat. Feia 5 mesos que les dades de desocupació no eren positives al municipi i a Catalunya. També hi ha hagut una petita millora, que no s'invertia a aquesta tònica negativa. En canvi, el vagi bregat, la turba continua pujant, i ha augmentat en 300 persones, i ja n'hi ha més de 699.400. Ja som en plena setmana Santa, i la perroquia del Sant Just i Pastor commemoren diversos actes religiosos. El diumenge ja es veu en el tret de sortida, amb la tradicional celebració de diumenge de Rams, i demà se celebra la missa de Dijous Sant. Hi ha hagut afegir a la litúrgia un sentit de resposta social. Per això la tradició de rentar els peus a Jesús de l'últim sopar es convertirà en una crida a demanar la col·laboració de la gent en una campanya contra la fam, una campanya que també s'ha mantingut durant tota l'aquaresma. A més a més, divendres es farà l'ofici de la passió i el viacrucis, i, dissabte, tindrà lloc l'assolemna Vella Pasqual. I acabem aquest bulletí explicant-vos que aquestes eries de Sant Just estan en setmana d'activitat frenètica per la venda de les tradicionals mones de Pasqua, tot i que el dia fort, i sobretot dilluns, els clients ja han començat a fer els seus encàrrecs per no quedar-se sense les seves figures preferides. Les mones de Barça són les més demanades, com si és habitual els últims anys, tot i que els protagonistes de dibuixos animats també tenen molt èxit entre la canalla. Per cert que les figures de xocolata estan guanyant terreny davant dels clàssics ous de colors acompanyats d'un pastís. Els guanyors d'aquaresma sí que continuen tenint bona collida, i s'han estat venent, durant també, tota la setmana Santa. I això és tot de moment més informació a partir de la set, els senjors notícies, edició vespre. Ben volgut, permet-me suposar que m'agrad no hem gaudit de presentació oficial. Més o menys així com jo. Estàs assabentat de la meva existència, de les coses que faig. Ben volgut, ja ho reconec, que hi faré covard a mi. No és que siguis que de tard el meu tema preferit. Vostres són les promeses que ningú ja complirà. Vostres les nits que els telèfons no paraven de sonar. Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur. I alguns, quina meravella, i alguns que mai tindràs prou lluny. Ben volgut, dient-ho, no em somriure, que fa sola caminant. I en aquella foto antiga, oblidada en un galaix, heu parat una furgoneta aprofitant. La vista privil·legiada d'una ciutat. Tu és el que em faig. No és el que em faig. No és el que em faig. No és el que em faig. Tu és el que em faig. Tu és senyales lapsins romànic d'una cadarrala. I sou joves i forts i sentiu l'eternitat al vostre davant. I t'he envolgut i sospiteu que gent com jo... estem esperant. I que simpàtics que surts veu. I quin mal de dia et feim, ho imagino, ho intento. I t'asseguro que comprengueu encara avui sense remei. Tot trontoll i un segon. Quan una mica em volen fer, pronuncia el vostre nom. Però vull pensar que tot va bé. I que no llores aquells temps que fins i tot el recorda. No saps per què, però estàs content i vas veient coses pel món. Que t'estan agradant tant. I agraeixes que entre els dos em fessiu creix, amagat. Amagat en mantiguetes, en dubtes emprenyadors. En cada intuïció fugàs d'una vida millor. Amagat en som molts joves per tenir res massa clar. Amagat en no sé què és, però nena no ho puc respirar. Ai, benvolgut, que estrany si un dia et vam fer mal. El meu amor, la meva sort, les meves mans. O el meu dit, resseguint-li la cuna. T'haurà el benvolgut, que arribar-t'hi es vol quedar. Ai, aquests dits no són senzills de gent com jo, que estava esperant. Benvolgut, ho deixo aquí, que sé que ets una mà ocupat. Suposo que és moment de comiadar-me esperant. No haver-te emplenat massa, no haver-se emplat un boig, que la força ens acompanyi. Adeu, fins sempre sort, però si un dia ens creuem, ja em disculpo que em conec. Per a d'homes serios, esperaré darrere dret, mentre tu li fas prometa. Veig que els busques als ment de tu et reivindiques, com molt més elegant. Parem a veu i marxarem, i allà em dirà que et veig vell, i pas a pas ja estarà estant lluny. Com el creatiu, que abans d'entrar a història, li tocava el cul. A remant-la contra els arbres del costat, d'un institut i pobres meus, com s'haguessin espantat. Si entre els matolls sortim tu i jo d'inei, aquí el senyors estem esperant. Ai, com s'haguessin espantat, efectivament. Feu lloc, feu lloc, que arriben els... Bueno, marxen de fet els manels. Amb aquest tema, ben volgut, una carta dirigida a l'ex parella, de l'actual parella de qui escriu la carta. No sé si m'he explicat bé. La peia vol morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio de fer. Què tal? Bona tarda. Benvingut a la segona hora del programa. Us parla i us saluda, Jordi Gumenta. Com esteu? Ai, moltes gràcies. Gràcies. Prou! És que són les grups del programa. Si no les controles, et pujant en la JEPA. JEPA. Avui d'aquí una estona tindrem... res, d'aquí res, perquè fem una posa per la publicitat, però després tindrem l'Oriol Gument i d'en l'espai de les noves tecnologies, els Android, els tablets. I atenció a la notícia, l'aplicació Instagram, només fins ara per Apple, l'aplicació de fer fotografies guais, xules i enrullades. També es pot trobar a Android. Des d'ahir, l'aplicació d'Instagram també la podeu trobar a Android. Aquestes i més coses en parlarem amb l'Oriol. I també connectarem amb l'Aitor López, el president de l'Associació de Dimonis de Sant Just d'Esvern. Els apaga llums de cama blanca. Justament d'aquí una setmana ja estan preparant-nos tot, perquè vagi molt bé, cremaran, com diuen ells, el largot de Dimonis. A Sant Just d'Esvern faran un voló, cremen coses, patards i les seves històries, la setmana que ve a Sant Just. D'aquí una estona parlem amb l'Aitor López. Repetida, petitíssima pausa, perquè només tenim un anunci per la publicitat, i tornem tot seguit a la penya del morro, fins ara. A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Promunça obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. 20 a Masyui, 4 al carrer Cadenes i 1 al carrer Salvador Espriu. L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa, seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promunça, a la carretera Rallau número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions a l'adjudicació al web 3bdobles.promunca.com Promunça, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esvern. Un quart de set en directe a la penya del morro de Radio d'Esvern. Comencem per aquesta notícia, Oriol, l'aplicació de la setmana sense dubte per Android... Instagram. Bona tarda. Té la marinera, eh? No en d'ho esperàvem, això. L'hi he donat per impossible que algun dia Instagram passés a Android, i la veritat és que no ha sentat molt bé la gent d'iPhone, em sembla. Potser. Ja no ho sé, això. Va conec d'aquesta gent. En fi, què podien dir aquesta aplicació? Potser una de les més utilitzades d'iPhone i exclusives, no? Sí, fins ara havia estat exclusiva. Instagram ja feia temps que deia que donaria el sal a Android. És una cosa que jo mai entenc com els he costat tant de temps, tenint tant d'èxit. Era com que jo tenia la sensació d'haver-hi tant d'èxit a l'iPhone. Estan deixant passar una mica... Això és que a Apple els volia retenir més del compte? Per això et dic, ara ho dius així. És possible que a Apple o juguessin amb una exclusivitat, o bé no ho sé, però clar, havien sortit 3 o 4 i mita dos a Android, però que tampoc acabaven de... Hi ha la retrocàmera, la vinyet, però no és el sistema aquest de penjar-les directament, no? Clar, a més, és com un Twitter, l'Instagram. Tu segueixes a gent que ha de passar les fotos i una mica ja havien fet la seva marca, i llavors... Volem fer una foto, ara, perquè jo me'l vaig a ser ahir. Vaig a veure què és això. I em vaig a baixar a Instagram, i ara, bé, aquí en estona, farem una foto mentre fas programa. Vale, i a veure el Twitter de la penja... La penja amb el Twitter. Sí, sí. Vale, vale, ja està, ja està. Doncs no, d'acord, ha estat un milió de descàrregues. I, bueno, us nota que és una primera versió, eh? Per ser una mica crítics, funciona bé. Què passa? Ja està. Però hi ha alguns errors, i de tant en compte hi ha alguna... Per exemple? Alguna petada. Alguna cosa... A vegades es tanca sense més. Ah, sí? Sí, i bueno, hi ha algunes coses a polir, però no, està bé, està bé. De fet, perquè no sàpiga, funciona igual que... Tu agafes l'aplicació del Instagram, fas la fotografia, que és el que estic fent en aquests moments. No et moguis? Aquí fas la foto? Sí, te la faig així, directament. Exacte, molt. Hauria d'haver quedat molt guapo. Llavors, aquí pots guardar la fotografia, i llavors et diu... Quina foto vols? Llavors, selecciones una mica així, amb el demà d'Instagram, fas OK, i llavors aquí hi ha arribar una mica el moment complicat... després de la fotografia. De CD, quin vols? Si vols normal, Amaro, Rice, Hadson, Siguera, Xpro, Low-Fi, Early Bird, Sutro, Toaster, Brannan, Ingle, Walden... Hi ha algun que es diu Walden? Home, aquest era el nostre, no? Sí.Aquí era Dezenjuice. A veure, d'empenso, Walden. Valent. Molt de Oriol, ja ho tinc Walden, i ara què faig? No, ja està, ara que continuar, processant la imatge... Ja ho tenim? Clar, hauríem d'obrir una conta... potser ha de penjar el Morro, no? Perquè això sí, ara ho penjarà el meu Twitter personal. Bueno, o ratuïcaixes. Ah, no, mira, dius quin usuari vols penjar el Twitter. Això és fantàstica, ja posem la penja del Morro, la contrassenya que heu just fet per pinjar, per segur la vols, doncs ja ho tenim. Doncs Oriol, després d'aquesta primera notícia, així com impactant d'aplicacions de la jornada, repassem altres coses? Sí, sabem que a Barcelona hi ha el Mare Nostrum, que ha tornat tan potent que està al costat de l'UPC, i no només això, sinó que a Barcelona també té el centre de supercomputació de Barcelona, que també seria una mica el centre europeu de supercomputació. Sí, sí, sí. Ja potència per aquesta banda. De fet, aquí tenim un ordinador que en sembla que té un giga de ram més que aquest supercomputador que és el Mare Nostrum, que és a Barcelona, que ha fet el XI, el tenim aquí, de fet, el podem... Engega-lo un moment. Aquest és el superordinador que tenim. T'ha agradat, o no? Sí, sí. Fa sumar restes, com els altres, una mica, però és el superordinador de la penja del Morro. I què tal? Bueno, què tal? Vull dir que ara hi haurà un nou supercomputador encara més gran? Sí, sí, sí. Aquest és el supercomputador. I aquest, una nova cosa important a nivell mundial, és que un superordinador d'aquests sempre són, en realitat, ordinadors normals, podríem dir, però molts. Milers d'ordinadors normals, en xarxa, que hem programats perquè per dividir una tasca amb milers de petites tasques, que fan... Multitesc. Exacte. I aquest, la novetat seria que no serien ordinadors normals, sinó que fan servir el mateix processador que tenen els mòbils d'aquest any. Seria com un superordinador muntat de mòbils. Dits ràpid. A veure, Oriol, si ho entés bé, que són com 10.000 iPhones junts, alguna cosa per això... No, l'iPhone no, perquè està obsolètica, és una merda. És que em busca el carrer. És que acabo ràpid, eh. El que jo volia preguntar és que són molts mòbils junts, són. A veure, en el sentit del processador que tenen, no hi ha un mòbil allà connectat a una xarxa, no són mòbils pròpiament dits, però el processador, què té, són els processadors que porten els mòbils d'aquest any. Això d'aquest serveix. Bueno, la gràcia és... Molt bé, d'acord. Que sumaràs més ràpid que jo, amb l'aplicació calculadora. Bueno, veu-ne un tema... Per què serveix l'ordinador? El superordinador, aquests, són simulacions científices, s'analyzen cèl·lules, no sé... 1.000 coses d'aquestes per analitzar moltes variables de sobre el temps, també, i, mira, no tinc incidència, jo, eh? Què t'has sonat? A l'Instagram, diu que... Alguma... Sí, sí, sí, segur que sí. Trucan, calgui-ho a fer el telèfon. És el meu, perdona, és el meu. Oriol, ja som grandets, eh? Ja sabem que aquí... Ah, però aquests és acció, sí. Ah, va, va, va, va. Sí, sí, no que és així. Bé, perdona, aquest és acció, serà tot, ja. Sí, serà tot. Un telèfon de l'any 1932. Calgú l'agafis, sisplau. Bé, Oriol, tot el que... Per què serveix tant de supercomputadora? Sí, doncs serveix per fer, sobretot, càlculs científics. I la novetat de per què es fan servir aquests processadors de mòbil, diguem, que són menys potents, que un normal, però la contra és que consumeixen molt poca energia. Llavors seria el superordinador que, en principi, consumiria menys per unitat de càlcul. Tindria la eficiència energètica més bona, i tal com està contemplat, si això va creixent, que tu pots connectar els mòbils, per dir-ho d'alguna manera, si tu pots connectar les plaques i processors que vulguis, està contemplat que un dia també sigui el més potent del món. En principi, és una nova manera de construir un superordinador. Sí, i aquests mòbils on els han comprat? Els paquins, l'enredador... Una comanda especial. No, no, són 4.000. Són 4.000? 4.000 mòbils. No són mòbils, eh? La placa va ser el processador que utilitzen els mòbils. De fet, han comprat mòbils, els han desmuntat, han deixat la part... No, no, en comprant només, no en mel·lacolis, eh? En comprant només el processador i poca cosa més. De fet, du que està basada, si volia, més encara, de les tècniques, en el món basat en ARM. A veure què és el món en ARM, en la rossa mintant. Sí, no, ARM és el llenguatge d'aquests processadors. És una mica el que tots els mòbils parlen d'aquest llenguatge. És diferent. Mon blanc és...És el nom de l'ordinador. Això es diu així, eh? I Nvidia Tegra 3... És la placa, pròpiament és el processador. És com si diguéssim un Intel Pentium 4. Doncs el Nvidia Tegra 3 és el seu. Veureu que hi ha molts mòbils que aquest any ja són amb Nvidia Tegra 3. Ah, sí? Sí, són bons. Però Nvidia n'haurà gràfics? Sí, sí, sí, també. També? Sí. Ja està molt potent. Sí, fan veja, eh? Sí. Mai sabia fer-ho. Vinga, anem amb un nom d'aquestes notícies interessants. També de la jornada, molt... Avui portes coses molt tècniques, eh? Per què? Sí, perquè aquí estem Cook, d'entrada. I, segon, es converteix en el seu EO amb la major provació dels seus empleats al món. Oriol, pots parlar amb el dium en català, sisplau? Sí. No, Tim Cook és el nou CEO d'Apple. L'Adriol, què no s'entens de la pregunta? Pots explicar-nos on català, sisplau? El CEO és el pres, és el xifre executiu, és el jefe, el jefe, el jef Afo. Ara, ara, ara, doncs parla. Parla en català ben parlat. El jefe, el jefe, en català, el jefe. És el cap de l'empresa, no? Té, que ara jo, què vols dir? Que no és el peu, vull dir. I, llavors, el Tim Cook es converteix en el cap amb la major provació dels seus empleats del món. És a dir, que, segons les dades, un 97% de satisfacció dels seus empleats. No només és actualment el més ben valorat del món, sinó que és un rècord. Fins ara, el rècord el tenia... el ex CEO de Google, que havia aconseguit un 96. I Steve Jobs, abans de morir, tenia un 95. Solen tot cas... Abans de morir. I després de mort... No, solen tot cas, si fos molt alta. Ens ho passem bé, amb els teus carrillos, aquí, en aquesta reacció. Sí, sí, i llavors... Vaja, alguna... I la novetat, una mica, és... Steve Jobs havia deixat l'empresa a un nivell molt alt... Fa uns mesos, la baixa. Sí. Però a un nivell molt alt, a nivell de màrqueting, i de la seva figura. Llavors, bueno, en Tim Cook ha d'agafar... El relleu. El relleu. Exacte. I de moment, a nivell d'empleat, sembla que ho està aconseguint. Ara falta que d'aquí uns mesos, quan algú digui que té un cook, t'un digui sui, que és Tim Cook. Ara ja ho sabem. Per tant, atenció. Proceseu a la vostra retina d'informació del servei. Jo la tinc molt petita, segur que una altra és més grossa. En general, parlo, i penseu que Tim Cook, a partir d'ara, reaccioneu com el nou Steve Jobs, el nou cap d'apel. I, a més, com a opinió, i com sembla que està... L'opinió, això? Sí, és l'opinió. L'opinió d'Oriol Jiménez. Sembla que s'està moderant... Ja ha volgut entrar, ha volgut mostrar que no només entra per fer el que hauria fet Steve Jobs, ha fet canvis a l'empresa, i jo crec que es moderarà una mica. Per exemple, una de les frases més famoses de les Steve Jobs dels últims temps, que va dir que... Que ho tenim pel sac, Microsoft. No, però va dir que Android era un producte robat, que gastaria fins l'últim cèntim que té l'apel al banc per acabar amb Android, i encara que és de portònia, no és tan valigerant com ell, perquè potser Steve Jobs, com que ho va crear ell, ho supereu venir de forma molt personal. No ho va crear ell. No? Estic que us ho veiem molt bé, i ho veiem molt bé a ell. Mira si ho va vendre bé, que jo em pensava que havia creat ell. En fi, doncs queda dir, Tim Cook. Va, passem a una secció que a mi m'agrada molt, una subsecció de les noves tecnologies amb l'Oriol Cadi. Miqurez, Rumors. ... Rumors. Rumors. Rumors. Rumors. Rumors. Rumors. I jo sola no m'hi sento segura, eh, que és una mica el que segurament ha pensat Nokia, perquè els Rumors apunten que en Nokia i MS, que ja em diràs qui són, estan darrere de comprar BB, eh, que no ho sé, ni BlackBerry. Va, va, va, va. Jordi, no ho sé, això, Oriol. Són dos anys, eh. Ja, escolta, jo no... Ja, si hagués de xifrar totes les iniciales, que m'has posat en aquesta secció, jo m'hauria d'aliminar altres informacions de la meva vida, que m'ho comprendràs, les necessito, per alimentar-me i respirar. Oriol, aquest rumor, que hi ha Microsoft darrere de comprar BlackBerry. És un rumor, sí. De moment, últimament, no en sortem gaire, eh. Com a moment ho deixo, jo crec que... Sí, ho heu deixat anar, és igual, és gratis. Potser m'invento d'algun rumor, també. Sí, perquè no, total, no aniria gaire diferent, estaríem molt lluny de molts programes de ràdio, que diuen coses, i un diu que ells igual acueleixi una mala pela, no? Però, vaja, que ho facin els altres, no vol dir que hem de fer nosaltres. Perquè hi agafem els millors rumors seleccionats. Sí, sí. Que, per cert, ja que parlem de BlackBerry, estan preocupats en aquella zona del món on deixen coses a BlackBerry, perquè, com t'ho saps, Oriol, des del 2006, per primera vegada, ha disminuït les vendes de BlackBerry, no? Sí, sí. I també fa una setmana o dos va sortir la notícia que a que ha anat, la BlackBerry ja no era molt més venut, sinó iPhone. I a casa seva també... No, estan encaiguda de moment. Sí, però és el mateix que va passar. Jo heu comentat alguna vegada aquí amb aquell mític i un aplaudiment pel Nokia 5210, que vam tenir tot el primer mòbil, que jugàvem a la Serpiente, te'n recordes? Per cert, estava a Serpiente, a l'Android. A l'Android, estaran. Per en simulador total, veus un Nokia amb pantalla, i tens les tecles del Nokia. Doncs ja me'l baixaré. Com comentava, una mica el que va passar, com la BlackBerry, que ja ho heu comentat alguna vegada, que ha estat per molts noies i noies el primer mòbil que han tingut, una BlackBerry, però clar, aquesta gent ja comença a fer-se gran, i segurament serà un altre mòbil que ocupi aquesta posició, com a primer... Ja és una cosa sociològica, no? Com a primer mòbil que han tingut a la seva vida. A tots maneres, a Espanya, a BlackBerry té una oasi. No ho sé què tenim, però a Espanya ens agrada molt la BlackBerry. Què tenim? No els hi va gens malament. A Espanya, sempre que hi ha una estadística, es posen en parir a Espanya. Com a Espanya, som el primer venador de mòbil. Home, perdona, a tots els instituts de Catalunya està ple de BlackBerrys. És així. Oriol, moltes gràcies, una setmana més per haver vingut el programa, que veig, perquè sé que et costen molt, que has de venir d'allà molt lluny per fer-lo, que veig molt i molt bé que tinguis una bona setmana santa. On te'n vas, per setmana santa, si te'n vas a un lloc? Allà, d'un vent. Sí, ho has senyalat bé. Perquè t'ho vies allà, a dins del Museu de la Ciència, no? Sí. Gràcies, que vegi. A veure, cosa, que tal, sóc el Jordi, depèn de m'ho arrumar. Ara, perquè no... perquè no es pot escoltar, això, ara. No es pot escoltar, que fort. Bueno, en fi, escoltem una cançó. De quins moments parlarem amb l'Aitor López, que és dels apagallums que m'ha blanca l'associació de dimonis de Sant Justes? Ja ho sabeu, perquè la setmana que ve tenen un volo, tenen una sortida, com diuen ells, cremen aquí a Sant Just. D'aquí un moment parlem amb l'Aitor López, i ara... La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. Camana, diuen que en Justos van al cel, i també segueixen la penya del Morro de Sant Just d'Esvern. Vinga, vinga, ai, faig uig, que se m'ha fet la força a les mitges. Amics i amigues, espero i ho desitjo, que la penya de les galtes, no del Morro. Ai, perdó, del Morro, tingueu la vida més plena que a la casa de los 101 d'Almatàs. Ho lloro pel Jerón i Mastilton. Ai, porfa, que era barolulla. Sóc l'Àngel Llàcer, i a la penya del Morro... Mira, mola, tu vols que et digui. I us envio una salutació a tots a la Ràdio d'Esvern, i aquesta penya del Morro, que teniu un Morro, és un altre pitjor. La penya del Morro, un programa amb més Morro que penya, avui, a més, tenen com un Morro. Hola, soc el Manel Lucas, i vull saludar la penya del Morro de la Ràdio d'Esvern, que crec que en aquesta època que vivim, el Morro és més important que mai. El cotxe va, però jo, jo ja m'hi he estimat. I fer l'amor costa molt. I fer l'amor costa molt. I fer l'amor costa molt. I si vull fer-ho amb tu? Tu és tensat, oh, tu és tensat. Tu és tensat, oh, tu és tensat. La ranya és del penyoró, les ratlles del banyador són com tu i jo, cada un cada un d'un color. I ens vén brudant, tant en tant, ens vén brudant, tant en tant, ens truquen tant, que al final ja no se'ns fa estrany. Tu és tensat, oh, tu és tensat. Tu és tensat, oh, tu és tensat. I on regal, Bernadal? I on regal, Bernadal? I on regal, Bernadal? i ja és normal. I cantem tant malament, i cantem tant malament, però cantem tant que al final ens queda normal. I dico que a tu no mes tu, i dico que a tu no mes tu, i dico que a tu no mes tu, I dius que vols tu, que ho veig tu. Ells són laiaia i el tema d'aclaració de principis. Directament des de l'àlbum Les ratlles del banyador. 6 i 36 de la tarda continuem a l'apenya del Morro i parlem amb els apagallums de Cama Blanca, els dimonis de Sant Just Desvern. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, per ràdio d'Esvern. Que t'agrada. Amb la música del salt de plens a la patum, sempre posem alguna de la patum, quan parlem amb l'Aitor López, el president dels apagallums de Cama Blanca, els dimonis de Sant Just, el tenim el telèfon, Aitor. Bona tarda. Com estem?Molt bé, tu. Molt bé, mira, aquí a punt de fer el pont de setmana Santa, Tranquil·lament, eh? Sí, sí, sí. Avui volem parlar amb tu, cosa que t'agraïm que ens hagis d'atès, perquè d'aquí uns dies, que ho veig també el 14 d'abril, 17, a les 9 de la nit, dins dels actes de la festa de Sant Jordi, que es fa anar Sant Just, a la plaça Jacim Verdaguer, feu el llat tradicional, podem dir-ho així, corra a foc primer de l'any dels dimonis a Pagallums, a Cama Blanca, no? Sí, sí, sí. Bé, què és el que hi haurà per anar a escapar amb motors? T'han trucat un dia a l'entelació, perquè som molt fans, aquí, dels dimonis. Ja ho veig, ho veig, que som molt fans. Sí, per saber com està la cosa, una mica. Ben fet, ben fet. No, bé, a les 9 hi ha l'acte d'inici del cor de foc, tot això, a les 8 i mitja, ja l'ha trobada de timbalers davant del mercat, per si algú les vol animar a nascoltar-los, fins que faran un recorregut fins a la plaça Jacim Verdaguer, i a les 9 començarà un espectacle que el dirigirem nosaltres als dimonis, on serà un espectacle, una mica de teatre en foc, i que donarà a inici el cor de foc, serà com la presentació. De què n'hi ha aquest espectacle? Bé, apareixen, hi haurà uns rituals, hi haurà uns tocs simbòlics que cridaran a un espectre, que ja anirem veient com surt. Home, fa una mica de por tot això, no? Bé, no, els dimonis sempre venen de l'infer, no? És veritat, és que ara ho estava pensant. Sou una mica... clar, sou dimonis, sou diabòlics, no? Sí, sí. I què fareu? O sigui, es pot saber una mica en detall? Invoqueu en el ferat o alguna cosa? No, en invocarà a nosaltres un espectre de Collserola. Un espectre de Collserola que us invocarà a vosaltres? Sí, sí. M'estic cagant una mica, i això serà la plaça Jacim Bardagué, com diem, el 17 de 14, a les 9 de la nit. Cada fet, ja ho comentàvem abans d'entrar en directe, però que és la primera sortida, o la primera vegada que crameu, en argot de dimonis, aquest any 2012? Sí, encara no hem cramat. Vam fer unes formacions que són necessàries per poder cramar fa dos caps de setmana amb tota la colla, però no hem fet que encara acaben, s'ha de... Aquestes formacions... És per la llei sobre fògis, artifici, en espais públic de la nova llei de l'Unió Europea? Sí, aquesta me'n deixa a fòg. La llei és la mateixa, la llei 18 d'article 18, o sigui. I heu hagut de canviar moltes coses comparat amb el que teníem abans, per exemple? No gaire, més temes legals de papers i la formació de personal que més que ens afecti nosaltres són a l'hora de cramar. La llei va sortir de la llei, va haver-hi una mica de rebombori, no? Amb el sort de Catalunya, perquè es fa molta cosa en fòg des de fa molts segles, és patrimoni cultural del nostre país. Sí, gràcies a la lluita de les federacions de diables i dimonis de l'Ebestiària, es va aconseguir que es fes com una excepció aquí a Catalunya i que es pogués cramar tranquil·lament. Per tant, dium que Catalunya no afecta aquesta llei, no? De l'Unió Europea? Sí, hi ha com una sessió, perquè amb aquesta formació es pugui cramar com es feia fent ara. I, per exemple, en aquesta formació, què és el que ho ha après? Bé, els caps de colla hem d'haver fet una formació diferent, que ho vam fer ja fa els 2011, el gener. I llavors, aquest cap de setmana, els caps de colla per formar la resta de la colla. I una mica de com està carregat la cartutxeria, com la no manipulació dels artefactes, una mica de... Coses bàsiques, de fet, no? Sí, també, com que faia poc que l'havien fet, hem fet també una formació més ampliada a nosaltres, de local i de colla. Perquè quines són les normes de seguretat dels corafocs en general? Per la gent que ve a veure el corafoc, sobretot, trobar de cotó i barret. Després no portar pirotecnia de casa, perquè pot ser perillós. I no demanar a l'aigua del balcó, que és una cosa que no hi ha tradició, sí que tampoc hi ha problema. Però jo me'n recordo, quan era petit, que fa molts anys anava al corafor de la Mercè de Barcelona, i arribàvem a un balcó, per exemple, i deia allò de... No sigueurrates, que l'aigua va barrates! No sigueurrates! Això està prohibit fer-ho? Sí, perquè si la polgura es mulla explota i no crema com ha de cremar. Clar, o sigui, per tant, deixem de fer-ho ja, no? Sí, sí, sí. Perquè hi havia venents que s'animaven i tiraven aigües, ets? Sí, hi ha corafocs que ja estan dissenyats, hi ha moments que se'n dura tot, que es guarda tota la polgura en espais destinats, i es fa una roxada, i llavors s'ha de fer amb el corafoc, però només en aquests moments que estigui preparat en el corafoc concret. De fet, em sembla que aquest serà la tercera vegada que feu aquest corafoc conjunt, també, amb el rifenyo, eh? El drac de sentiu... El rifenyo diria que és el 5 que hi ha per això, i ells van començar abans, però potser és la tercera vegada. Per tant, és una mica el tercer aniversari, podríem dir. Que feu, o què? Sí, sí, és el tercer corafoc aquí, tenim moltes ganes, perquè portem un temps ja preparant l'espectacle inicial, i després amb el corafoc també volem fer una carreterada final, abans de l'encesa. Què és una carreterada? Bé, doncs, la plaça, quan arribem a la plaça de Casol de Joves, bueno, la GESPA, amb les tres colles participants, a part, si nosaltres i les dues altres colles participants, diables, tenir foc constant durant 5, 6, 100 minuts, sense parar. Això té bona pinta, és que està molt bé, és molt xulo. Quanta gent sou, després de 3 anys, els dimonis a pagallums de Camablanca, sent just? Ara estem sobre els 25, 30. I estàs content? Tu veig, com a president, amb la gent que sou? Sí, sí, sí, molt content. O necessiteu més gent? Sí. I si algú vol apuntar-se els dimonis a pagallums de Camablanca, què és el que ha de fer? Doncs tenim un correu de contacte, o via Facebook, o el correu de contacte és dimonis.senjust, arrabajemeil.com, i el Facebook ara mateix, no ho sé... Si vols dir venir a pagallums de Camablanca, surt en el Facebook. Estem parlant amb l'Aitor López, cap dels dimonis a pagallums de Camablanca, sent just, una persona malèfica. Perquè... què ha de tenir un bon dimoni, jo què hi som? És una pregunta que jo, per exemple, sempre he volgut ser dimoni, però no m'he vist amb valor suficient. Què ha de tenir un bon dimoni? Moltes ganes de cremar, de fer sal i ja està. Moltes ganes de cremar, o sigui, en general? No, bueno, es pot cremar de tot. Depèn del que ens deixin cremar, ara és l'ajuntament, després. Sí, per cert, ja que parlem de l'ajuntament, va haver-hi... Vau demanar un local, em sembla, propi, per dimonis a pagallums de Camablanca, un local que, per les circumstàncies econòmiques i tot plegat, que hi ha ara tot arreu, no ha arribat, no? Sí, que ha arribat, al final. Què dius, ara, home? Però què dius? Home, i tot! No ho sabem, això! No ho sabíem! Enhorabona! I si, al final, anem a aconseguir el local, és el Centracídic Saló d'Espríu, i estem molt contents amb el nou espai. Home, i tant que sí, i nosaltres sabem que heu evitat una mica, perquè veu fer campanya, fins i tot, al Facebook, no? Els dimonis sense sostre. Sí, bé, va ser el Twitter i tal, però jo m'està fent una mica a veure si aconseguim fer més previó. I esteu contents, ara? Sí, sí. I cada quan aneu, al Saló d'Espríu? Ara mateix hi són, per exemple, perquè ara, com que hi ha tota la preparació del corafó aquí de més, doncs estem aquí ensenyant. Doncs mira, una bona notícia, me n'alegro molt, eh? Me n'alegro molt, perquè teniu aquesta batalla, i estàveu allà, no?, a les dependències de la vacuneta, i ara us heu traslladat, i segur que esteu més tranquils, què us permet tenir un local propi, Aitor? Sobretot amb el tema de... de creació de nou material, i a seguir de masses de... bueno, de coses que podien la vacuneta anar al millor lloc i avioninfants. Hi ha risc d'aquest plot i el centre de Saló d'Espríu, o no? No, no, no. No hi ha res a la pirotecnia, no es pot quedar a la pirotecnia aquí. I on l'hau guardat, la pirotecnia? No, la pirotecnia es consumeix tot a cada refoc. O sigui, és la que demaneu a pel cor refoc mateix, no?, el 17 d'en aquest cas el 14 a les 9 de la nit, doncs ja la tindréu quan sigui, i es consumeix tot en aquell moment i ja està, no? Sí, sí, sí. Perfecte, doncs, Aitor, gràcies per haver-nos atès. Estarem allà, el 17 d'abril, primer... Recordar... Recordar el recordagut, que és de la Bernaguer, versió dels Dolors, cap al Parador, després cap al Carrefon i al Casal. En els últims anys hi ha hagut bastanta gent participant, o t'agradaria que fos molta més gent? Home, sempre agrada que vingui més gent. No estem descontents, creiem que és una... que per ser s'enjust creiem que hi ha una participació, no el cor refoc cada any, però sempre la gent que vulgui s'acombirava venir. Doncs, Aitor, moltíssimes gràcies per haver-nos atès, per fer aquests preparatius, aquestes masses que esteu fent amb tota aquesta història. Pel 17 de 14 d'abril, a les 9 del vespre, la Plasa de Simberdaguer, en aquests actes de Sant Jordi, que ja comencem a recordar des del programa, que, per cert, a les 2 quals de 9 has comentat, mitja hora abans, davant del mercat municipal, hi haurà una timbalada, no?, els timbalers. Sí, ara des del mercat, fins a la plaça, trobar-nos allà. Perquè aquests timbalers qui són? Això he organitzat des dels timbalers del drac i participaran les colles a l'escola del drac i les colles que vinguin convidades. Doncs, Aitor, gràcies per haver-nos atès, que vagi bé, i que tinguis una bona setmana a Santa. Disfruta. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. La penya del morro, sempre el servei de la ciutadania, i el que no és la ciutadania, també. Silenci. Concentració. Perquè aquest és el ball de l'Àliga de l'Apatum. Veiem com l'Àliga, portada per un home. Fa unes dances tranquil·les, a poc a poc. Un pas endavant, un pas enrere. I tota la gent s'ha entenat de persones al seu voltant. Mira, mira, pell de gallina, eh! Pell de gallina, tio! I ara acaba aquest mal tradicional i l'Àliga comença a moure's. Endavant, i així ens tornem. Ai, quins nervis! Que està punt a punt, a punt, a punt! D'arribar l'apetum, punt a punt, no, eh? Ja falta uns dies, aquí l'apenyal molt rossome així, de nerviosos, i ens coneixeu. 10 minuts arribem al punt de la set, de la tarda, escoltant Montferenzons amb aquest tema, Winter Wins. 10 minuts arribem al punt de la set, de la tarda, escoltant Montferenzons amb aquest tema, Winter Wins. I hadn't told my heart let love grow But my heart told my hand this time No, yes my heart told my hand This time, no, this time, no Oh, the shame that sent me off From the God that I once loved Was the same that sent me into your arms Oh, and pestilence is one When you are lost and I am gone And no hope, no hope will overcome But if your stride strikes at your sleep Remember spring, so, so, for leaves You'll be happy and wholesome again When the city clears and the sun ascends Okay And my hand told my heart let love grow But my heart told my hand this time, no And my hand told my heart let love grow But my heart told my hand Crispetes de Blat Crispetes de Blat Crispetes de blat! Bé, gràcies per aquesta... Bé, per aquesta cosa no s'hauria d'escriure-la. Com el programa, moltes gràcies a tothom que ha fet possible la penya del morro d'avui. És a dir, Carme Verdoi a les notícies. Ué! Lluís Manfort, regidora del que sé joventut, que ha vingut a fer una entrevista. Ana Rovira i Aranxa Sánchez, amb l'espai del calaix de cultura. Ué! Oriol Jiménez, de la segona hora, que ha ensa explicat coses d'Android, iPhone i de Blackberry. Ué! I l'Aitor López, president dels apagallums de Cama Blanca, amb qui hem conversat per dò sobre la seva actuació que faran el 17 de 14 d'abril d'aquí un paio de 17. Com que és setmana santa, ja ho anem recordant. Al... a la plaça Jacim Bardaguer, a Sant Justes Verdes. Ué! I sobretot a tu, estimat oient, que ens escoltes cada tarda anònim i desconegut, eh? Un dia haurem de fer, com a allò que fan l'estatua, el soldat desconegut, ens hauríem de fer una cosa semblant al oient desconegut de la penya del Morro. Gràcies per escoltar-nos, de veritat. Tornem demà a partir de les 5 últim programa abans de cap a la setmana de mà. Ué! Peñada al Morro. Le, le, le, le, peñada al Morro. Le, le, le, le, peñada al Morro. Le, le, le, le, le, le, le, le... Ambientazo, l'estudi! Ué! Le, le, le, le, le, peñada al Morro. Le, le, le, le, le, peñada al Morro. A veure, perdoneu. M'acaben de passar una nota. Diu Jordi, demà hi ha programa, eh? Ah, vale. Pensava que feia un festa. És igual, no passa res. Demà venim i fem el programa. Que vagi bé. Bona tarda. Com ha tornat? Ah! Primer tonis, després expectants. Que cada segon que passa té més números d'haver-la palmat. I quan la porta finalment sobre, la gent crida i comença a plaudir. Tots dos saluden, es besa, ni ell li diu... Nena, ara ja som més camics. Són un orquestre i el plafón a negre i surten les lletres final. Recull la carpeta i els auriculars. S'abrassa amb el tècnic i marxa cançall. És que l'home, que dò flambrous willis, que viu aventurats només amb la veu. L'home, que dò flambrous willis, que no és de manjat en aquesta cara de veu. Avui, nit estrana, de conya, una topos al puny final. El nostre home té una idea, no s'hi va la dubtar. Potser és l'última oportunitat. Tota una gira i una limusina, s'aturre entre flesjos i tuits. S'obrepes entre els fotòbrefs, es treu el barret tremolant, se'l posa contra el tititiu. Hello dear Mr. Willis, it's such a great pleasure to meet you at last. No és pas un craca ni diomes, però el menj aquest trossol porta preparat. Tots dos es miren i el món s'atura. Ai, la seting és un minut. Per dir-li gràcies per les aventures, per tot el camí que han recorregut jurors. La cara que posen brus willis no deixa cap marge per l'ambiguitat. I és que l'home en hagués tingut prou a mon gestos un riure de complicitat que no arribarà mai, perquè hi ha un guàrdies penyes que el paguen per això que li fot un empendre i que cauen rodó, que quedes test a terra, que es pensen que és boig o maigot, o maigot, o maigot. L'home que doble amb brus willis de fora al cinema sent la seva veu. Uns vianants intenten renimar-lo, entre dos l'agafen i el posen de peus. L'home els diu que amb brus willis és un amic seu, però ningú no se'l creu. Gràcies. El Pla Municipal de Joventut s'entrarà sobretot en la franja de 12 a 18 anys. Es vol posar en fesina aquest sector de la població i potenciar la participació. Altres línies de treball seran l'oci, la cultura i el pas cap a la mansivació. Des de la rejudició de joventut es faran enquestes per saber què volen els joves. Amb aquesta notícia obrim l'edició d'avui, però tot seguit passem a resumir en titulars per saber quina és la segona opció de les famílies. La segona opció de les famílies a l'hora de fer les preinscripcions escolars serà clau per determinar si hi haurà dues línies a l'escola Montserrat. Fins aquí, quins a dies, però no se sabrà del cert quantes línies hi haurà. Això sí, tots els nens i nenes tindran pla assegurada en un centre públic del municipi. La Torbaixa de Sant Just per primer cop en 5 mesos. El mes de març hi va haver 26 persones menys apuntades, les llistes de desocupació. Són dades que avui hi va fer públic que els del Ministeri de Treball, que també indiquen que la treva a la baixa, ha estat general a Toca-Talunya. L'Església de Sant Just serà la propera pel·lícula de Marcoll. El rodatge serà el 16 d'abril i comptarà amb una vuitentena d'extres, molts d'ells veïns de municipi. El Llarm Atratja es titula Geni i és una producció d'escandalófilms. Bona tarda. El Pla Municipal de Juventud 2012-2015 es centra en 4 eixos. Participació, joves de 12 a 18 anys, oci, cultura i emancipació. El projecte es va aprovar la setmana passada al Pla Municipal i serveix per malcar les polítiques prioritàries en juventud pels propers 4 anys. Sant Just notícies. A més, aquest plat també és un document necessari a l'hora de demanar subvencions. Pel que fa a les línies d'actuació, es vol fer especial èmfasi en els joves de 12 a 18 anys. Per això esperarà atenció en què volen els adolescents d'aquesta edat a través del casar les joves i altres entitats. En aquest sentit també es vol potenciar la relació amb els de l'últim tram d'aquest grup de joves de 16 a 18 anys, perquè participin al Consell de Juventud. Ho ha explicat el regidor de Juventud, Lluís Montfort. Comentar una figura d'on corresponsar, on delegar, per al Consell de Juventud i que pugui, per una banda, portar les inquietudes dels nanos d'un institut i d'altres centres que estiguin organitzats al Consell de Juventud i al Casar de Joves, i al contrari, des del Consell de Juventud i des del Casar de Joves, comentar amb els seus companys de classe amb hores de tutorial que és el que s'està fent, que és el que s'està movent i com poden dinamitzar també coses en el casar, etcètera. De fet, ser el seu espai. La cultura es vol consolidar iniciatives que ja s'han començat com les exposicions al celler i als espais creatius, perquè els últims es continuarà amb la rotació que de dos anys perquè els puguin fer servir més joves artistes. Un cop s'han establert uns objectius, ara que han començat a donar forma a aquest projecte, per això es començaran a fer enquestes als joves senjors tanks de les línies del pla.
La Penya del Morro
Més d'una vintena de col·laboradors parlen cada tarda de les coses que passen a Sant Just i a l'Univers. Menció de Qualitat als Premis Ràdio Associació de Catalunya 2011.