#298 - La Penya del Morro del 28/6/2013

per reunir-se amb el Departament de Mèdia Ambien i amb l'alcalde de Castelló d'Empúries, Xavier Salla i, per tractar-se a nivell municipal, hi ha cap via per evitar que la Generalitat tanqui el centre de recuperació de fauna dels aigua-molls de l'Empordat per motius pressupostaris. Aquest sentit parlem amb el conseller i també parlem amb la cosa de Castelló d'Empúries, que és el tren municipal, hem d'estar ubicats als aigua-molls, i mirarien des del punt de vista municipal a veure què podríem ajudar perquè això s'ho obris. Dimekres, els tres treballadors del centre que portàveu obert prop de 20 anys, van repreure la notícia del tancament de casta instal·lació que dona cobertura veterinària al miler d'animals que anualment tracta el centre. Per a visió del temps, servei de meteorologia de Catalunya, Clara Borosset, bona tarda. Bona tarda, aquest matí hem tingut núvols als imitjants abundants, i això ha fet que les temperatures màximes quedessin una mica més curtes, 30 graus a tot estirar la més alta al dober, màxima més elevada de Catalunya, 27, a Lleida i a Tarragona, 26, a Girona i Barcelona. Aquesta tarda, però, la novolositat a Mimbadia han rescut núvolades tan sols a punts del norets que han arribat a deixar 4 gotes, fenòmens molt locals i febles de cara al cap de setmana. Seguim amb la situació d'entrada de vins de component nord, i per tant, per una banda, les temperatures es mantindran a ratlla, i per altra banda, seguirem tenint aquests núvols baixos al ditoral. A primeres hores hi ha algunes núvolades de tarda, al nord és que no esperem que deixin precipitacions. Per tant, el moment és tot des del servei meteorològic de Catalunya. Bona tarda, es parla Ignasi Trapero. El president de l'Espanyol, Joan Collet, ha segur que està descontent amb la temporada de l'equip i espera que l'any vinent l'Espanyol pugui jugar a competició europea. A més, Collet s'ha mostrat molt a disgustar amb el Barça per haver-los fitxat diversos jugadors del futbol bàsic. Joan Francesc Ferrer Rubi s'ha acomiadat d'Algirona i ha anunciat oficialment la seva vinculació a l'estaf tecnic del Barça, un dels noms que ha sonat per substituir a Rubi, el governador de l'Hospi, Miguel Álvarez, diu que està centrat en el play of the sense segona, i explica la xarxa de comunicació local, que n'hi ha rebut oferta per renovar amb el conjunt ribarenc, ni tampoc d'altres per marxar a Girona ni Sabadell. I entenis aquesta tarda en l'uloti Tomi Rauredo, disputa la tercera ronda del torneig de 8.000 d'olms en frontalitat local, l'Escossès, en Nimo Ray. Ara escoltes ràdio d'esper, sintonitzes ràdio d'esper, el 98.1 per ràdio d'esper, el 98.1. En directe, amatint des de Sant Just d'Esvern, el 98.1 de la FM, comença un programa amb molta penya i molt de Morro, la penya del Morro. Bona tarda, Sant Just. I gent que ens escolteu des de l'Estatge també. Benvingut al programa de les tardes de ràdio d'Esvern. Des d'ara he fet la set del vespre. Bon dia, Montse, com estan? Bon dia, Montse. Bona tarda. Us parla Io saluda Jordi Domènec amb l'equip habitual del programa El cap d'avant de la qualitat en Justenca. Amb el Jordi Roca, descobrirem qui vencerà a ser Silvete Mín, Franca, Praetxal, Xaplín, a la història del cinema. I a la segona hora tindrem l'Èric Pomar amb la gent de Jubanil i del que no hem de fer aquest cap de setmana a l'antia gent del programa amb l'elicap de Vil·la. Bona tarda i benvinguts a la penya del Morro. La penya del Morro, un programa amb més morro que penya, oi de més penya comorra. I el Twitter i el Facebook del programa tenim la Cristina. Bona tarda. Aplaudiment. Bona tarda. Anem a les gràcies del públic que tenim aquí. Gràcies, el públic. Avui comencem parlant dels temes més comentatges de Twitter, entre ell, Rajoy i la segunda i tal. Aquesta ha sigut la resposta que ha donat Rajoy sobre el cas Bárcenas. Ha comparegut davant del Consell Europeu. A Brussel·les, on ha dit que els propers anys seran millor que els anteriors i que suspesa la rebaixada, la cotització social, els contractes juvenils, a la roda de premsa posterior, però s'havia preguntat per Bárcenas, que, com sabeu, ahir va entrar a la presó, i que aquesta feta és el senyor pel qual Rajoy també posava la mà al foc, i li preguntaven sobre el tema, i bé, estan intentant escoltar, però no podem escoltar el Rajoy, o sigui, ja comencem bé el programa, avui. Sí, que diuen, bueno, bàsicament li han preguntat, oiga, sobre el cas de Bárcenas, que hi ha una altra pregunta, i ell respon. Bueno, sobre la primera pregunta tal, i la segona, i llavors ja han començat a fer. Cristina, què diu la gent a Twitter sobre aquest tema? D'aquest segon tema que comentaves, el Pedro Sempai diu, Rajoy ingresa a la unitat de Grans Cramats, el 12 d'octubre, per salvar-li la mà. Poso la mà al foc per Bárcenas, si t'entrecometes. El Josep Capdod d'Ávila comenta que algú truqui els bombers. I el Pablo Aiglesias diu, aplaudeixo la periodista Maria Carou per la pregunta sobre Bárcenas, i malament per Rajoy, per respondre, ja tal. En el cas del tema que comentaves sobre el Consell Europeu, i els propers anys, el Gabriel García diu, estem a mitjans de 2013, i Rajoy ens agura un bon 2014. Ens tracta igual que nens. Bé, avui també ha sigut rendint tòpic, tota la qüestió de l'agència tributària. Per què dimitir la directora d'aquesta agència, Beatriz Viana, després de l'escàndol, amb el DNI de la Infanta Cristina, almenys mal, algú dimiteix. El substitut, per tant, serà Santiago Menéndez Menéndez. Comencem amb la pregunta del Johnny Byron, que diu l'agència tributària dins de quina tipologia de maquinaria trec a perra es va classificada. El Jonah Tamperez fa la seva explicació, diu, Montoro es carrega la directora de l'agència tributària. Cap de tu, en el tema de l'infanta, a la Casa Reial i al Govern, lliures. I acabem amb el comentari del Pablo, que és l'emissió de la directora de l'agència. El següent, en marxa, hauria de ser Cristóbal Montoro. Bé, sembla que podem escoltar la resposta de Rajoy, finalment. A veure si... no. És que no, no, eh? Digueu-m'ho, companys. Què faig? No? Això es farà quan depèn d'alguna altra cosa... Cuarta primera explòria. Sí, potser sí. Pobrien l'enllaç i... Ja ho faré, bueno. Ja ho heu escoltat, la gent que fa això. El pit de la penya del Morro. Bàsicament no ha dit res, tampoc, per tant, Jordi. Mira, més o menys. Podria ser el tema. Bé, ben vist. És una metàfora. Cristina, efectivament. En fi... Passem a l'actualitat Sant Justenga amb la Carme... Que passi el Carme, avui és l'últim dia que estàs amb nosaltres. Aquest és tio, perquè te'n vas, no? Sí. Però on te'n vas? Jo no estaré aquí el dia lluny, ja. No posaries notícies. No, no, no. I ara l'Andrea, bueno. Bueno, bueno, bueno. Estarà tot al dori de nosaltres l'Andrea, i tu te'n vas. Però per què te'n vas? No, bueno, però és música trista, no? Sí, és música trista, perquè te'n vas de penya del Morro. Però és música de contesta, perquè se'n va recuc! És veritat o no? Sí, sí, és veritat. És veritat que... T'ho dic abrimeta i faig una mica de vacances. Sí, eh... Que estaràs concretament al versió, estiu, anant per les platges i fent festa major... Eh... No ben bé. No ben bé. Què faràs? Estaré al programa del matí. El matí? Quina és la competència? Molt bé. Moltes gràcies, Carme. Amb tota la gent de competència, dona records als Òscars. Aquí els coneixem, l'Òscar Dalmau, l'Òscar Andreu, la Natza Ferrer, que té molta mala llet, sí. Dona la competència a fer guions, noia, gino i tal, no? Estaré al món de l'estiu. Calla, calla, ho veus. El món de l'estiu? El món de l'estiu. I què faràs allà? De redactora? De redactora, cap. No, cap. Però què faràs? Com aquí, presentaran, amb aplaudiments i tot això? Serà que no, eh? El aplaudiments i això no s'estila gaire. Ja, al matí. A la tarda, sí. A tarda molt. Doncs ja t'escoltarem. Sí, pot ser. També parlaràs i... Alguna hora, però potser molt d'hora. A quina hora? Abans a les 8. Ui, jo aquella hora no puc. Jo aquella hora sé que els podcasts ho grava. Exacte. Repassem, per tant, avui... Hi ha berenar, eh? Ah, avui hi ha berenar. Està la moto. Ara, quan vegin arribant col·laboradors, ja el passarem aquí. Sí, espero que no sigui xocolata, i si no es deu estar de sent, ja, amb aquesta calor. En fi, repassem les notícies... Vinga. Vinga, ens vam. Comencem parlant de l'alcalde que avui ha passat per ràdio d'Esvern, com cada dues setmanes. Josep Perpinyà, segura que no s'augmentaran impostos amb l'actualització progressiva del cadastre. Atenció, perquè l'alcalde respon d'aquesta... Posa música d'atenció, no? Aquí hi ha un duel polític. Ja en portem dies parlant del cadastre i de la col·lització progressiva, que segons teníem entès, era que es pogués l'impost del cadastre, poc a poc, en lloc de fer-ho d'aquí uns anys, de cop i volta. Però avui l'alcalde ha dit que això no és ben bé així. Diu que, d'aquesta manera, en respon a la reivindicació de l'associació de veïns que rebutja la idea. L'alcalde de l'altra banda ha confirmat que amb l'actualització segurament hi haurà més ciutadans que hagin de pagar la taxa de mobilitat. O sigui, per tant... Podríem sentir-lo. Vés a veure amb els talls, perquè sentirem un dels talls, per entendre una mica millor de tot això. Segons aquest titular... O sigui, la primera idea, segur que no ho mantenen els impostos, i acaba dient que més ciutadans hauran de pagar la taxa de mobilitat. Tot això en el mateix titular. Com a mínim, Carme Verdoi, que segurament té el cap més lucid que jo aquesta hora de la tarda, sí, en podrà explicar si això és una contradicció o no. Bueno, clar. Podria ser. Entenc que podria ser el que passa, que són coses diferents. En tot cas, la idea, per entendre-ho del tot millor, és que l'equip de govern també convoca al mes de juliol una reunió per explicar en què consistirà aquesta revisió progressiva del valor cadastral. I, Jordi Perpinyà, reitera que s'han justat els valors cadastrals molt baixos i que el Ministeri d'Higenda ofereix als ajuntaments que no hagin fet aquesta revisió cadastral després del 2002 l'opció d'actuar-hi els valors de manera gradual. És a dir, arribar a un 7% cada any per evitar aquesta actualització directa. Això és el que hem anat dient aquests dies. També han dit que la soci de veïns considera que no és ben bé així, que la llei no obliga a fer una actualització... en aquesta actualització, sinó que no seria una imposició. I ell també es queixava que les taxes que depenen del rebut del IVI variarien amb aquesta actualització. Una d'aquestes és la taxa de mobilitat, que fa uns anys la Confederació d'Associacions de veïns de Catalunya va arribar un acord amb l'entitat amb el transport, perquè les persones que tinguessin una habitatge de primera residència amb valor cadastral inferior a 40.000 euros no haguessin de pagar aquest tribut. I l'alcalde ha confirmat doncs aquesta inquietud, assegura que amb aquesta pujada segurament sí que hi haurà més gent que haurà de pagar aquesta taxa de mobilitat i d'altra banda. A veure, escolta'm l'alcalde dient que, per tant, aquest impost sí que s'haurà d'empojar, el de mobilitat. El 25% de la població, pel fet que l'Ajuntament de Sant Just i el Centre de Gestió Cadastral no havia actualitzat el cadastrat amb beneficiaves d'això. Per tant, si puges al 7% hi haurà algú, no sé quants, que efectivament tindran que pagar aquesta taxa de mobilitat. Però clar, la pregunta és, aquest 25% realment era real o ja era fictici, era fictici. Hi ha pisos que es venen a 30.000, a 20.000 euros. No conec cap, no conec cap. Ja, m'agrada molt això. Els tants dels informatius, sí. L'escolto sempre cada tarda. I tallo els convidats, no? Sí, però no m'agrada escoltar ja. I sí, que seran les coses que m'agrada escoltar l'informatiu. També se't sent la tu, eh, a vegades. Sí, sí, això m'agrada molt. S'entendo jo encara més. El govern municipal s'ha compromès que el Sant Justencs no hagin de pagar més diners en el rebut de l'Ivi si tiren davant aquesta actualització progresiva del valor cadastral, que és el que feia referència al primer titular. Sentim de nou l'alcalde. Ni un. Si fem aquesta actualització del valor cadastral, insisteixo, no de l'import. Es puja el 7%, el seu rebut final de l'Ivi, a l'invinent no pujarà ni un euro per aquest concepte. Tornem al programa. Si fem aquesta actualització del valor cadastral, no de l'import, i es puja el 7%, el seu rebut final de l'Ivi, a l'invinent no pujarà ni un euro per aquest concepte. És a dir, que aquesta actualització del 7%, si casa meva posava 50.000 euros i ara s'ha de ser el 7% més, que per aquest motiu no pugi ni un euro al rebut de l'Ivi. Per tant, el rebut de l'Ivi imposa de pensions imòples, se suposa, segons les paraules que havíem escoltat l'alcalde, que no puja. Això sembla... Molt confus, tot plegat. Haurem d'esperar quina explicació ens donen a la ciutadania, properament, perquè s'han compromès a explicar i una mica tot plegat, no? Això, a més de Juliol, no hi ha una data fixa, però segurament serà qual ajuntament, o algun centre cívic del municipi. Porteu el rebut de l'Ivi, si aneu i així s'entendrà millor. Porteu el rebut de l'Ivi i el vostre advocat, també. Una mica, perquè no, no, perquè és una cosa complexa. Per mi, per exemple... Però tu no tens una habitatge de propietat. Jo ho dic una habitatge de propietat. A mi això... A mi això... Pagues l'Ivi, no? Perquè vius en algun lloc. Clar, això sí, però... Ultimament, estic patint, però... Alguna cosa farem. En fi, passem a la següent. Perquè ahir, amics i amigues, el ple municipal a Sant Just d'Esvern. Has vist, ahir, aquesta música diu... El ple... El ple... Municipal... El ple municipal... O més ben dit, perdona. Ja anem-hi, anem-hi. El ple... Municipal defensa les polítiques locals d'habitatge del lloguer protegit. La major part dels regidors va donar suport a l'emoció que presentava a Convergència i Unió. D'altra banda, es va aprovar l'inici de la renovació de l'enllomanat i els semàfores de Sant Just. Carme Verdoi, que no s'ha saltat mai un semàfor a la seva vida, té més informació sobre el tema. Doncs la secció... No rigueu. No, no rigueu. La secció local de Convergència i Unió va presentar-hi aquesta emoció... En què defensava la model de les polítiques d'habitatge del lloguer. Un moment, eh? Què passa? És el lloguer dels cascos. Perdó. Què està passant? No sentia res. Què està passant? No sent res? Ara sí. Carme, això, pensa que... Ja siguis l'anti-radi. No, no, no. És que a racó no podràs fer-ho. Si allà els auriculars no et van, no paràs. Paster! Ah, no, no. Que el Jordi Joveu, no? Jordi Joveu, un moment. David... Ah, David Joveu, perdó. Jo també treballaré molt al món. David Joveu, perdó, que no em van bé els auriculars. No em veu màquines. Això no podràs fer-ho. No, és veritat, és veritat. A vosaltres de la confiança. Exacte. Doncs seguim parlant d'aquesta emoció. Miquel Obrador va llegir el document. Ens explicava que en materia d'habitatge i urbanisme, la legislació estatal és molt genèrica, perquè delega competències en les autonomies i aquestes en els gens locals. L'emoció feia enfesia en una esmena del projecte de llei de mesures de flexibilització i foment del mercat del lloguer que el govern espanyol havia promogut, i, d'alguna manera, defensaven la política del lloguer des dels ajuntaments. La major part de grups municipals van donar suport al text que reclama l'estat dels ajuts als promotors d'habitatge protegit, entre altres coses. De manera tant junts per s'enjuus, com iniciativa, com PSC, donaven suport a l'emoció, però amb els seus parlaments feien constància... Un secretari. Un secretari. Sí, real, però que deien que presentava contradiccions a una política que està fent competició des de la Generalitat. D'altra banda, el Partit Popular es va bestenir a l'emoció, i via democràtica també va votar a favor. I, a més a més, això que deies ara, es va aprovar també la renovació de la llum enat dels carrers i semàfores, i el primer pas és aquesta autorització que es va donar llum verd ahir a Proexa per demanar un crèdit de 1 milió d'euros. Ara, molt, això, parlant de semàfor, es va donar llum verda. Per començar la renovació, en tot el procés, s'hauran d'invertir uns 900.000 euros. Bé, i acabem aquest repàs per la qualitat s'entén, que parlant d'aquest cap de setmana que està ple d'activitats, començant per la Rebella de Sempera, aquest vespre al barri de les basses de Sempera. Buscando en el baú de los recuerdos. Ah... Cualquier tiempo pasado nos parece una idea. Bé, atenció, perquè avui hi ha Rebella de Sempera. Carme, què ens pots informar de tot plegat? Doncs que començarà a les 9 de la nit, al parc de les basses de Sempera, l'hem de fer està oberta a tothom, hi haurà ball música i botifarrada carrat de la grovament, escolta, en Martin Luther King. Ah, sí? Cada any acostuma a comptar amb l'assistència de 400 persones. Oh! Sí, sí, sí. I aquesta Rebella, a més, aquest any fa 20 anys, és la 21ena Rebella, però fa 20 anys que es fa, des del 93, per tant, doncs una bona... un bon aniversari. D'altra banda, demà, també hi ha més festes, no? Sí. Segueixo jo? Sí. Escriveu-us que la música, perquè, clar, hi haurà festa s'ha encet a la discoteca, eh, tu, de Molins, de rei, demà, a la nit, eh, Carme? Sí, és per celebrar, d'alguna manera, la tercera festa que es fa, per enamorar una mica l'època en què va estar oberta aquesta discoteca, que se li deia Sonset, en l'època, ara... Vam preguntar l'altre dia a l'organitzador de la festa, un d'ells que és l'Anjo Vallecó, com li havíem de dir, ell deia que tot era vàlid, i, en tot cas, el que sonarà... Sonset, Sonset, clar. Jo dic Sonset. Sonset, molt bé. És com se li deia en el moment. Jo, en aquella època, no hi anava, no ho sé. No, crec que hi anés, sí, perquè, de fet, va estar oberta fins a... en l'any 81 o 83, no ho recordo, però... Possible. En cap dels dos casos seria possible. Possible, aquí vaig a deixar el 92, que no pot ser. Tinc les entrades, es poden comprar de manera anticipada, que són més barates, que sigui neu de mà directament a l'ITU, i es poden comprar cap mel i que cangin estar, i al camp de futbol. Ha costat, eh? Ha costat, però per fi ha entrat riques... L'eva conegut. Això és el que sonarà demà a la nit. A la festa Sonset, a la discoteca, hei tot de Molinserrey. La mitjana d'edat serà... El teta, eh? O sigui... És la gent que anava als anys 80, a la discoteca, 30 anys més tard, no aniran joves. Home, potser alguna persona li agrada, aquest tipus de música. Sí, però també saps que és la barra momentària de la discoteca, no? A veure, sí, vas allà i et junts... Saps on vas? Sí, et junts, jovenet. Vés en compte. Jo només et dic això, i si ets una joveneta, encara més. En fi, acabem aquest repàs per escriure't al cap de setmana s'enjust, dient que demà hi ha les 12 hores de futbol sala, al camp de futbol, i serà durant tot el dia carmal. Sí, de 9 del matí a 9 de la nit, organitzar el futbol clubs s'enjust, i participarem, finalment, 8 equips. Vam dir que potser eren 12, saps que deies, no sé què? Això ja ha passat? Doncs suposo que no... Me'n recordo, que em vaig dir, no sé què? No, perquè vam dir entre 8 i 12, i ara li hem dit que eren 12. Doncs s'havia de fer el pagament i l'inscripció final, i ja vam dir que teníem forts amb aquest tema, i veiem que sí, que finalment participaran 8 equips, 7 de s'enjust i un de Barcelona, i és la tercera edició d'aquest campionat. Molt bé, Carme Verdoi, moltes gràcies. De res? Recordem que et dilunge nostres amb nosaltres, durant aquest mes de juliol, te'n vas a una altra missora, i hem comentat que és recú, te'n vas al món a recú. No sé què fer, ben bé, però està per allà. Però abans de marxar, una cosa, Carme. No te vallas por la vida, no te vallas por, por, por. Això no, escolta, si vol marxar, que passi el que vulgui, però... Home, però no marxa per sempre, no? M'és a sap, això. M'és a sap. A mi em van dir que marxava per sempre i vaig tornar. Però, Carme, avui ens ha fallat el senyor Benito, a la segona, per al programa. No em podré conlladar d'ell. Em va dir... m'ha fet un WhatsApp textual. A més, és important per anar. Perquè és l'última de Carme i jo no puc estar aquí. Ho, ho, ho, el textual, el WhatsApp. I, llavors, tenim un espai a segon hora, que no tenim res. I, llavors, gràcies per posar aquesta música, a favor a la calidamona de Carme, podríem contactar, com a últim favor, ja que fas el programa, aquesta temporada, amb algú de la Rebella, per exemple, de Sant Pere, per poder-hi fer una entrevista, Carme. Com ho veus? Com ho veus? Algú del cau. Per exemple. Carme, és l'última emissió. No de la radio. De Peña del Morro. No, tranquil·la. Tranquil·la, que tenim el Jordi Roca, que està aquí a punt per entrar a fer el cinema. Jordi, bona tarda. Buena tarda. Que tu en rapes molt i no se'n ho poses. Sí, sí, sí. La Laura del Morro. Carme, amb la música de pena, t'ho demanem. És molt bé. Ja farem una cosa. Carme, bona tarda. Bona tarda, ja sabeu que teniu una informació de Ràdio Desbert. Ara mateix, a RàdioDesbert.com, i a partir de la set, els enjurs, notícia d'edició vespre. Fem una petita pausa per la publicitat? No, no, no, diuen que no. Que no cal que la fem. Passem directament al cinema per parlar amb el Jordi Roca de les notícies i de les trenes de la setmana d'avui. Vi, vendres! Cinema... amb Jordi Roca. Jordi, bona tarda de nou. Bona tarda. Amb aquesta música que vol fer una agapó, perquè vols ser-te avui com el Ferdi Krüger. Ah, sí, Juan de Millon, te l'ha agafat. No ets ni el primer ni l'últim que m'ho diuen. No, no, jo sé que no soc original, però el Sergi Vendres no és 13. També t'ho volia aclarir. Dit això i Jordi... No, avui és Sant Pere, avui. Ja no me'n recordava que aquestes festes abans se celebraven molt, i ara es perden. No fa rebella, tu. No, no. S'hauria de fer rebella, avui? Sí. Però què passa que l'important és en Joan? Jo no faré res. Jo per Sant Pere, jo mai ho he celebrat. Però ni per Sant Joan. Escolta, parlem de les pel·lícules. Per ser, i les festes de Sant Just, quants són? La primera setmana d'agost. Ja saps què faràs, o no? Que no vols fer la secció? No, sí, però tinc curiositat, perquè ho has de ser tan mal aire, que potser hi participaries una manera molt activa i encara no. I perquè hi haurà una cosa que és el dia blau. Saps que a Sant Just el municipi es divideix durant la festa major entre grocs i blaus. Hi ha una... el dia blau. I el dia blau s'organitzen tot d'activitats. I nosaltres farem un show de la penya del Morro, el dia del Morro. Que s'ha atadi tot, eh? Ah, jo faig perquè et promocionis. Jo només penso en tot, Jordi. Sí, sí, segur. De totes maneres, Jordi, ja que t'he vist molt serremica avui, podries també... explicar alguna cosa de les novetats de cara a la setmana vinent? No ho sé, perquè no la sé ni jo, de cara a la setmana vinent, i a novetats de la penya del Morro. És que no la sé ni jo, tampoc, eh? Com que no. Espera, espera, espera. Però, aleshores, què vol dir, en plan... Parillen els nostres llocs de treball? No, no. En plan així, no ens faràs fer el pipon? En plan... Noves incorporacions. Ah, cuida d'hi tot, eh? Que aquí els veteranos tenim uns certs drets, que no se'ls hi adonen els que arriben així, de noves, eh? Doncs mira, tu t'enribràs, però cada vegada que hi ha una entrevista, ara, si algú es pot incorporar al programa o no, jo sempre pregunto, bueno, i a tu què t'agradaria fer, què vols fer? I tothom em diu al cinema, eh? Que no passa res. No, no, no, tu dic, perquè vés en compte, perquè hi ha molta gent, que està esperant que algun... No, no, res dolent de tu, però, si algun dia està lliure a la secció de cinema, podeu fer-la. Però... Tu dic, tu dic, perquè ho sàpigues, perquè tu vinguin d'aquí amb uns aires al programa. No, no, Jordi. Diu alguna cosa així, no? No, Jordi, no, però... La temporada ara és quan ha revisat com ha anat tot l'any amb tots els col·laboradors de cara a l'enquivé, què passarà, i Jordi, que no és cap apenaça, ni és res, senzillament sàpigues que hi ha molta gent que vols veure cinema. És a dir, que jo soc el tipi personatge, com es diu la tan novel·la que has de canviar tots de TV3. La Riera. No, la Riera, que al final de temporada sempre hi ha un personatge que està a punt de morir, no se sap què passarà a la caber, no? No, tu diré que és el dolent. Ah, jo soc el dolent! De la transnovela de la penya del Morro. Absolutament. Amb aquesta samarreta que ens portes, avui comencem amb les estrelles de cinema, si vols, eh, Jordi? Sí, sí, tant! Em pots continuar fent preguntes de tot el que... No, no, i més ara que sé que el meu lloc per ella... M'hauré fet mil lloc, amai. Tu mateix, tu mateix. Comencem amb la primera pel·lícula que es trena avui, que es diu After Earth, és el nou film d'After Earth... Es diu així, no? After Earth. El nou film de Will Smith que torna a compartir pantalla amb el seu fill, Jaden Smith, que és com el gran avalador d'aquest nen, és el seu pare. Escolta'm el trailer. Todo ha evolucionado para matar a los humanos. Juntos sobreviviremos. ¿Oigo algo? Tu padre. Te ha encontrado. Debemos abortar esta misión. A otro rancher no le darías esta orden. Tú no eres un rancher. Eres mi hijo. Recuerda, el peligro es muy real. Pero el miedo es una opción. Si queremos sobrevivir a esto, hay que luchar. ¡Quién es! Una pel·lícula de la ciència ficció, Jordi After Earth, protagonitzada per Will Smith, dirigida per el Night Shy Amalan, aquell del sexto sentidor. Sí, exactament. En aquest cas, l'argument ens explica com... Què passa? Que tens mal de cap, vols? No, no tinc mal de cap. Estic reflexionant sobre el que vaig a dir, que és una pel·lícula professional. En aquest cas, això. Pare i fill, que són el Will Smith i el Jeden, també a la pel·lícula interpreten aquest paper, viuen en una altra galàxia, perquè la Terra va ser deshabitada i pràcticament destruïda. Fa molt de temps. Ells no tenen una relació gaire fluïda entre els dos, però una bella amiga del pare, del Will Smith, els obliga a fer un viatge a interestarars junts, perquè així passin més temps. Què passarà? Que tindran un accident i que s'ha preparat de nou a la Terra. L'única solució per... Perdona'm a les ore, això, eh? A la Terra ara hi ha animals molt perillosos. És a dir, que han evolucionat i, diguéssim, que estan una mica inclús dissenyats per acabar amb qualsevol intent de vida humana que pugui haver-hi. Aleshores, el que passa és que el Will Smith està ferit, no pot fer res. Han quedat només els polítics. No, han quedat només els animals. El Will Smith està ferit, no pot fer res, i doncs ha d'enviar el seu fill a l'altra punta del planeta perquè pugui enviar una senyal de sucors i que així els vinguin a buscar i a salvar-los. Aleshores, és una pel·lícula que té punts bastant positius i punts també negatius, sí. De totes maneres... Jo et pregunto per les coses que dius professional de la secció i de l'encave i tal. En aquest cas, és d'aquelles pel·lícules que sorprem, perquè, malgrat que tingui coses negatives, doncs no saps per què, al final, l'acabes de anar a veure. I bé, t'agrades. És el pel·lículo de la teva vida, però està bé com a punt negatiu. No sé exactament el mateix argument que ja vam veure a Ferres. Amb Tom Cruise i Oblivion, no se'ls en recordeu? Ah, sí senyor. Que era el mateix. Si tornaven a la Terra una altra vegada, el Tom Cruise estava en parell, però en aquest cas, en comptes de tenir un fill, tenia un amor, una dona, bé, dos tipus de relacions. Això passa molt a Hollywood, no? Quan hi ha una pel·lícula, després apareixen un parell que són... Exactament igual. O sigui, és que, a més, la imatge és molt semblant. I et dic, tornant a la Terra, també hi ha uns animals que volen destruir-los, etc. Per tant, és bastant semblant en l'argument, doncs fluixeu una mica perquè ja està bastant vist. Bueno, jo, en el meu cas, soc una mica borrega, i vaig anar a veure Oblivion, i tenia pensat anar a veure-la. No, sí. Espero que n'hi hagi alguna cosa diferent. No, però té molt de mercat, també, la gent de ficció. Sí, però no és més cal que deixa de dir al Jordi, que és que realment és la mateixa història que Oblivion, l'única diferència, bàsicament, és que era... No i noia para fill. Exactament. En aquest cas, també l'enquinegre, també. Sí. Home, també la història de fons, la relació personal també ja està molt vista. Un pare i un fill totalment distanciats, que el pare només es preocupa per la seva feina, i que, davant d'una adversitat, sortiran triomfants i els dos més únics que mai. Això també és una cosa que ja s'ha vist. També s'ha de dir que la interpretació de Will Smith en aquesta pel·lícula fluixeu una miqueta. Què dius, ara? Sí. Will Smith és un molt bon actor, i m'agraden moltes de les grans pel·lícules que ha fet, però aquesta... Bueno, acaba de lluitar. I així, és trepidant, però, home, per mi no. Per mi sí. Per tu, segurament. I ja et dic tots els amants de la ciència fixada a l'acció que hi vagin sense dubtar. Passem a la següent pel·lícula que també es trena. Avui tenim el trailer. Antes de la noche cer es un drama dirigit per Richard Linklater, on hi ha Jesse i Silan, qui són aquestes noies? És una noia, noia. No et sonen de res. És un clàssic, aquesta pel·lícula, dels clàssics. És un primer? No. És la tercera i última part d'un clàssic. En este lugar hay tantos miles de años de mitos y tragedias que pensé que ocurriría algo tráfico. Sigue ahí. Sigue ahí. Se fue. ¿De cómo es a las chicas con los ojos? No me las como con los ojos. Yo les hago el amor con mis ojos. Oh, vaya, estoy con un adolescente norteamericano. No sé si está mi equipo. Me siento cercana, tío. Pero a veces siento que tú respiras hélio y yo exígeno. ¿Por qué lo dices? ¡Por vosotros! ¡Eres la puñetera alcaldesa de lo colandía! ¿Lo sabías? ¿Lo eres? Así es como empiezan las rupturas. Oh, par de dios. Te aseguro que ese chico el que apenas recuerdas el dulce y romántico que conociste en el tren. Soy yo. Que bonic, eh, aquesta vegada la situació... La situació, l'acció situa a Grècia i m'estàs parlant antes de la nochecer, la tercera part de antes de l'amanecer i antes de l'atardecer. Exactament. Després què faran, després de la nochecer? No, ja estan que la trilogia. Ja te pots tirar així, a milles, eh. No, no. Doncs jo amb mi no em sonava gent, la veritat. Sí, doncs, home, és un dels grans clàssics de les comèdies romàntiques dels últims, podríem dir, quasi bé, 10 o 15 anys, perquè la primera antes de la nochecer fa molts anys, eh, que es va estrenar, sobretot pels amants del cinema més independent. I els actors són els mateixos? Els actors són els mateixos, que és el Ethan Howe i la Juli Delpi, exactament. Delpi. No sé si recordes la història, que era una història romàntica molt maca, en aquells dos es van conèixer en un interrail. Ah. Sí, a Viena. Estava esatant en un llibre, i a les hores va sorgir l'amor entre els dos, però cadascú havia de partir amb un tren amb direcció posada i pel ritme de vida, etcètera, encara que l'amor triomfaven aquelles hores que van viure junts, aquella història no va continuar i no sabien que allò continuaria. Després va venir la segona part, que era antes de la manècer, que es van trobar casualment a París, però també s'havien de separar perquè el noi havia d'agafar un navió de tornada a Estats Units, perquè tenia una entrevista de feina molt important, i, per tant, es perdia una altra vegada aquesta gran història molt, perquè, a més a més, el que ens mostren és que és una història totalment consolidada i que, si poguessin, si no fos per les circumstàncies, triomfaria. I, ara, finalment, tenim en test de la notícia cerca, i ens mostra com, finalment, van acabar junts, i ens mostraia com és la seva vida de parella. I tot això, coneixents a l'interrail, eh? Tot això, coneixents a l'interrail, exactament. Si vas a fer un interrail per Europa, no és una cosa bruta. És una cosa bruta, vull dir, no... Té poc l'amor per l'amor. És que l'amor no és gamorós, però és brut. És espontani. És espontani, què? I brut, i brut, també. No, és espontani. Depèn de quina hora sigui. És la gran pel·lícula de la setmana. Aquesta és la gran pel·lícula, eh? És que l'amor... Passem ara a la següent pel·lícula que també es trena avui, Bicicleta Verde, un drama de la directora Saudita, que és Haifa Almanzur. Escolta'm el Tyler. Escolta'm ara a la següent pel·lícula. Cuando se te mete algo en la cabeza, no hay quien te vale. ¿Te interesa el árbol genealógico de tu padre? Tú no estás, solo incluya a los hombres. No vuelvas, vete a casa de tu madre y háblale de tus novias. ¿Qué deberíamos hacer contigo, expulsarte? Todo esto por una simple bicicleta. Oya, cuando seamos mayores, quiero casarme contigo. Quiero que seas la persona más feliz del mundo. Bé, doncs aquest és el tema. Jordi, què ens fots explicar d'aquesta pel·lícula? Doncs podríem. Primer de tot dir que és la primera vegada que una ciutadana em fa venir a saudir fa una pel·lícula i que després s'estena. Per tant, només per això ja és un esdevaniment. En aquest cas, com tu molt bé has dit, es diu Haifa Almanzur. I en aquest cas, el que ens intenta explicar a través d'un drama i també de la inocència d'una nena és tot el tema de la crítica, cap a l'islamisme i la discriminació cap a la dona. La protagonista és la Guatja, una nena d'uns 10 anys, que viu a Riat, que és la capital d'Arabia Saudí, i que, com qualsevol nena, té un amic, un noi. Aleshores, què li passa? Que sempre s'estan complicant, com intentar en competir un amb l'altre, xinxant, i doncs el noi té una bici i ella també en vol una, perquè així, si el guanya, l'altre quedarà com el pitjor, diguéssim, que és el que passa. Les dones no les poden agafar perquè temen que es pugui destruir la dignitat, ja manteneu de les dones, i per tant ho tenen totalment prohibit. Ella ho intenta desafiar, perquè és una noia més divertida, molt vital, però s'enfrontarà, primer, amb la protecció i la comprensió de la seva mare, però també la seva mare, viu en aquest món i, per tant, li és difícil sortir-se, ni més amb el marit que té, que és excessivament conservador, fins que a poc a poc haurà de descobrir quina és la realitat de la ciutat on viu. Bé, ja acabem el repàs de la qualitat cinematogràfica i de les estrenes d'avui divendres. Amb una comèdia, Los Becarios, dirigida per la Serpur... Perdó, perdó, m'he equivocat. Què passa? El director de Serpur, que és el show Levy, és el director d'aquesta pel·lícula. No podem escoltar el trailer, malauradament. Per què? Què ha passat? No sé què ha passat, que no va... Pots buscar un segon, no va. Però no val el trailer o l'ordinador? L'ordinador. Li dono el play i està com... Són i jo veig surts de Windows esperant-ho, esperant-ho. Si tanques aquest arxiu i te'n vas directament a internet a buscar el trailer... Ja ho he fet, no, ja ho he fet, també. Si no estàs intentant buicotar ja la secció. Jo crec que internet no funciona ara mateix, que ja és l'últim... Si el que es vol quedar amb una secció, ens ha tallat la línia. Jo crec que sí. Jo crec que sí. Acaba de marxar un oient de la web, que marxa. Ah, sí? Sí. Sobre, per culpa meva, esteu per denuyents. Escolta, els becarios, d'aquesta... Aquesta música, no, eh? Aquesta música per aquesta comèdia, no? No, és una comèdia. És una comèdia. Bé, doncs treu-la, nois. Ah, és una cosa més divertida, més alegre. Algú més divertit. Bueno, no sé si tenim alguna cosa. No, aquí ja n'hem retallat les sintonies divertides. I només tenim sintonies patètiques. Aquesta comèdia, que és protagonitzada per... Louen Wilson? Sí. I el Vincent Vaughn? Sí, exactament. Doncs bé, són dos actes que ja els coneixeu tots. Còmics sempre. I la pel·lícula són dos vells amics, que són comercials. I d'un dia per l'altre, tenen 40 anys, es troben a l'atur. Aleshores, s'intentaran reinventar d'alguna manera, intentaran trobar una feina, i l'únic que troben és... ser becaris per Google. Que és el que passa, i, clar, tots els que es presenten per ser becaris a Google són universitaris que acaben de sortir de la carrera. I, a més, que estan competits tots per obtindre aquesta beca, que, amb tots els respectats, és una besorilla de beca, però que bé, que, clar, tots estan il·lusionats per tenir-ho. Aleshores, la Gràcia està en veure com ells, tenim 40 anys, s'enfrontaran i s'integraran en tot aquest grup de joves, i, a més a més, que no en tenen ni idea, ni d'internet, ni de res, o sigui, no han obert mai el Google Chrome, res, zero. És una pena que no puguem escoltar el trailer, perquè jo he vist el trailer... És graciós, sí, està bé. Si li interloques les comedies, aquestes, doncs, senzilles, està molt bé. El tema és original. El tema és original, no. Si tu ango a Google, no hi ha cap pel·lícula. Sí, clar, perquè això t'ho paguen, i ja estàs sponsor, por i dur. Igual com ho hem fet. Jo dic que és original, perquè passa a Google, és un tema que... No, perquè tu t'agrada Google, i doncs per això dius, Jordi. Doncs penso que està bé, home. Però què té a veure amb què passi a Google, amb què t'agrada, és que no ho entenc, quina és la relació. Està bé, perquè és un tema original, o sigui, s'han espromot una mica, eh. O sigui, el servei dels figures de Hollywood, perquè han dit, escolta, en lloc de fer el que fem sempre... Què és el que fem sempre? El que fem sempre és... Pues chico conoce chica, chica, no le gusta chico. Chico dice que ahora está con la chica. Chica, chica, chica. La pel·lícula espanyola que es va estrenar fa dos dies, en què dos homes amics de tota la vida de 40 anys es quedaven sense feina, i en comptes d'anar a Google, no van a pascar. Però què és de la Lídia? Li trobàvem cocaïra. Però això no és el mateix, home, no és el mateix. I aquest són un perfil de nerd, de jove universitari, que és tot el dia enganxat al WhatsApp. I se'n va a Google, home, semblant. A mi m'agrada i ja... Si la pel·lícula està molt bé, i et fa riure, que és important. Bé, passem ara a les notícies de Hollywood. Bé, ja està la xarxa, el primer avançament del biòpic sobre Steve Jobs. El trailer, el podeu trobar a internet si us ve de gust escoltar-lo. Jordi... Està clar, és a més o més. Està interpretat per l'Estone catcher, no? Sí, aquesta és la gran notícia, diguéssim, del film, que ja ha acabat la fase de gravació, s'estrenen d'embreu, i qui donarà vida al fundador d'Apple, el Steve Jobs, doncs, serà a l'Estone catcher, que des d'acabar a substituir a Martín Shin, en la comedia de somres i mediodes, està que l'opeta, pràcticament, està triomfant. Té bona pinta, per sort, també. La pel·lícula s'estrenen als cinemes nord-americans als 16 d'agost, això vol dir que segurament, a mitjans d'octubre, si la tindrem aquí de nou i la podrem gaudir tots. Per cert, que va sortir l'altre dia una notícia, dient que la quarta entrega de transformers... Bé, us carregaria, bàsicament, la ciutat de Pekín, però els seus productors han dit que no, que això no passarà. Sí, realment, les xarxes allà Pekín, a la Xina, en general, van començar a avullir de indignació quan van saber que els transformers destruirien la ciutat de Pekín, per tant, els productors ja van avançar també per Twitter, que no seria així, sobretot, que s'ha de dir que passarà gran part de la història a Pekín, perquè allà és on tenen gran part dels seguidors d'aquesta saga. Pensa que transformers 4, que és la darrera, aquesta serà la 5, va ser la quarta pel·lícula més tequillera a la Xina en la seva història, per tant, tenen molt d'interès en cuidar aquest públic i també per altra banda ressalten que els agrada que els ciutadans estiguin tan atents a les novetats i el que podria passar amb aquesta pel·lícula, però que no es destruirà Pekín. Ara la pel·lícula de Petitxer, on la camera un dia feia de professora sexy, doncs atenció, perquè ja està en fase de producció, la segona part. Sí, són aquelles coses que, com que últimament intenten treure la rendibilitat de tot, doncs fan apostes segures. Si ve cert que la primera part va obting de 216 milions d'euros de beneficis, i només s'hi van gastar en fer la pel·lícula, bé, només, eh, ja sabem que són molts diners, però... 20 milions d'euros, aida d'euros, és a dir. Això va tenir un rendiment increïble. 200 milions van obtenir de beneficis, o sigui que genial. Per tant, la productora, que és la Columbia Pictures, ha dit que ja em farà un altre, que segurament es podria començar a gravar aquest hivern. I que segurament no ho triomfarà tant com la... Home, no ho sé, potser sí. Segons les partes, nunca fueron buenas, menos las del patrino y el quijote, que veia el meu professor de literatura espanyola. Si ho diu un professor, jo no hi tinc res a dir. De totes maneres, el que encara està a l'aire, és si camere un dia et participarà, perquè era la gran protagonista de Petitxer, que és tan negociant, ja veurem, perquè ara suposo que, vistes de xifres, voldrà també incrementar el seu caixer. Un altre estrella de Hollywood, Anne Hathaway, que és productora a part de protagonista de Lifeboat. Sí, aquest serà un drama dintre els dramas. També un argument que ja l'hem vist anteriorment, però és interessant veure l'Anne Hathaway en aquest paper. És tracta de l'adaptació dels llibres als Neufracks, de Charlotte Rogan, que és una obra literària que en situa més o menys el 1914. Aleshores es va enfonsar un vaixell. El principi és una mica com si fos el Titanic, perquè allà anava amb el seu marit, en aquest creuer de luxe, i es va enfonsar, el marit es mor, i ella es queda amb un bot salva vides, amb altres persones. El que veurem és com sobreviuen, i com han de decidir qui mor i qui no, per menjar-se'ls uns als altres per poder sobreviure. Això em sona, em sona, una obra de teatre, que vaig tenir el que jo he de fer fa uns anys. Es deia, en Altamar, estava escrit per un popular eslabomir project dels anys 70, i explicava la història de tres Neufracks, un gros, un prim i un mitjà, si eren els personatges de l'obra, que havien de decidir de forma democràtica, per això era un text absurd, i dialogada i parlant i tal, com si fossin gentlemen, qui s'havien de menjar entre ells. També era una metàfora de la societat actual, i com, finalment, el petit se l'acaba menjant tots els altres dos. En aquest cas, de totes maneres, el que s'entra gran part de tota la pel·lícula és en quina és la situació que es troba a la protagonista, és a dir, l'enjata avui després d'haver passat per tota aquesta experiència. Continuem amb notícies de Hollywood. Atenció, perquè Robert Downey Jr., l'Aeroman, per excel·lència, ha fitxat per fer, precisament, aquest personatge, pels bankadors... No, bankadors no, com es diu en català. Els bankadors. Els bankadors mateix, dos i tres. Doncs sí, els seus fans han d'estar supercontents, i també en Marbelle Estudiosia, si és veritat. Tu no, tu no. Jo també, perquè m'hi trobo que ho fa molt bé com a Toni Stark, i que en aquest sentit pràcticament és imprescindible a la lliga dels bankadors, que jo la vaig veure, i és una pel·lícula que em va agradar molt. Ah, sí? Sí, i tant. En el seu moment no ho vas fer molt ressò, aquí. Si que vaig fer ressò, i a més ho vaig dir. Sempre fas bandera del cinema independent. Què dius? Si no, jo faig bandera de tot, menys del que no he de fer. No he conegut per ser més demagògica a la meva vida que tu. Ara aquest cas, Jordi, deixa'm dir que això... Ja poden respirar de la tranquils, perquè el Marbelle Estudios ha confirmat que ell serà el protagonista d'aquestes segona i tercera part. Això sí, haurem d'esperar fins al 2015 per veure'l, i també hem de saber que, com que ell sap que té un caixer, ha demanat 50 milions de dòlars per participar. Oh! Home, és que és una veritat, eh? Sí, però, clar, si ell ho genera, no ens fa ens esperem que ell sigui. No, no, clar, ara demanar l'Ori el mort, que es diu. Per cert, parlem del Festival de Sitges, 2013, perquè ja ha començat a escalfar motors, i ja sabem quina és la pel·lícula que obrirà al festival. Parlem de Gran Piano. Doncs sí, la particularitat d'aquesta pel·lícula, i per això vull destacar aquesta notícia, és que ha estat rodada, a l'estiu passat, el plató 3 del Parc Audiovisual de Catalunya de Terrassa. I serà precisament aquesta pel·lícula, la que obrirà, la 46ª edició del Festival Internacional de Sistema Fantàstic de Sitges. És una pel·lícula que està dirigida per l'Eugènia O'Mira, i que també ha comptat amb la producció de TV3, Antena 3, o Nostro Pictures. Perdona, aquella pel·lícula que ha sortit a l'Eligabut? Sí, exactament, que ha compartit amb el John Cosack. Perquè jo conec gent que se'l va trobar a l'Eligabut, quan es va rodar aquesta pel·lícula. Estem parlant de, potser fa un any o més o menys, per Gràcia, a un bar, a un bar de Gràcia, i va menjar a fotre el Facebook de, mira, estic amb l'Eligabut, i tal. Home, de fet, si coneixes algú de Terrassa, probablement l'haig vist, perquè ni més ni menys que en aquesta pel·lícula, hi participen 350 terrescents seleccionats al càsting per participar com a figuració en aquesta pel·lícula, cosa que està molt bé que els estudis estan allà, doncs que els hi tornin també la possibilitat de participar. Per cert, que també s'ha de dir que en aquest parc també es van rodar pel·lícules com Frágiles, el 2005, Reg 2, el 2009, los ojos de Juli, el 2010 o mientras duermes, el 2019, per tant. I Spanish movie, em sembla. Spanish movie, també, això ja no ho sé, que tant ja no arribo. Ja es pot arribar tot. Bé, ja acabem parlant... Abans de passar els personatges de la història del cinema amb la Cristina, que avui parlarem de Cécile Bdmil. Saps qui és, tu? No. Pren nota, perquè aquesta reacció... Ara faré punts. T'interessa. I Charles Chaplin, de què parlarem de Charles Chaplin? O Fran Capra, que te'n posa qui és? Bé, passem ara, com dèiem, a l'última notícia, perquè la vida de l'escriptor Paolo Coello, que jo no m'ha mercat en relaxar molt, poso els vídeos al YouTube, que té la vida, no? És gent que... Com es diu això? Narra els vídeos del Paolo Coello al YouTube. I després, aquí, ja es pot dormir tranquil·lament a la nit i fa relaxació. Una història, saps allò? En fi, doncs... Perquè ara volen fer una pel·lícula de tots els vídeos que hi ha al YouTube de relaxació. És així? No, exactament. En aquest cas es farà un biòpic sobre la vida de Paolo Coello, de la qual ens n'agraem que un personatge tan important al món de la poesia s'acabi fent una pel·lícula, serà una manera d'acostar aquest món tan desconegut per molts joves, a la gran pantalla, que segurament els cridarà l'atenció. De totes maneres, la pel·lícula només ens narrarà la seva obra literària, sinó també la seva vida més personal i general, des d'aquell era petit. Com a punt negatiu, em sap molt greu dir-ho, que han fitxat a Paz Vega. Home, doncs no ho sé, la veritat. No t'agrada. No, si m'agradava com feia si té vides, però després no sé, se'n va anar per un camí que no tocava. Va fer Carmen. Mira, digueu-me una cosa, és pànglic, és pànglic. Mira, tenim un vídeo d'aquests de YouTube, em sembla, que es pot escoltar Pablo Coillo, a veure què és el que es comenta. Per anar a la meva llave, jo potser és Jordi, t'he vist aquí una mica despistat. No, despistat amb el tema. Perquè, és igual. És que no es pot garregar, fantàstic. Sí, sí, sí, molt bé. Avui la tècnica del programa és increïble. Escolta, que estem al Vendres, a la setmana pès a tot... Ravella, no? És que estan de reveta. Sí, sí. El internet fa el que li dona la gana. Sos que encara tenim persones humanes al programa, com la Cristina Vargas. Buena tarda. Buena tarda. Jordi, no, Jordi, que no, eh? Jordi, que no és romà, ja sabem tots... Cristina, soc un superaroi. A la història del cinema, avui parlarem d'uns quants protagonistes que han passat a la història del satèar. Comencem parlant de Cécile B de 1000, que va néixer l'any 1881. Jordi, pren nota, perquè li interessa. Perdona, pots repetir la data? 1881, i va morir l'any 1959, anomenat també com l'estratèga del cinema. Era la imatge del director per excel·lència, amb els seus pantalons amples, les seves botes de munta, i el magàfon a la mà, gaudia com una estratèga dirigint a centenars d'extres a les seves grans produccions de Hollywood. Va passar a la història com un dels grans especialistes en adaptar històries bíbliques, aquestes històries de los diez mandamientos... La culpa és seva, és d'aquesta dona que ens hagi arribat tot això. No, no, no, no, no és una dona. És un home, és un home. A veure, Cristina, explica'ns la vida d'aquest home, un dels grans directors que, en el seu moment, feia aquestes grans produccions de Hollywood. Comencem parlant d'una mica més personal. Cal dir que va néixer el 12 d'agost de 1881 a Ashfield, Massachussets, i que el seu pare va morir quan només tenia 12 anys. De totes maneres, va casar amb Constan Adams, i va tenir dues filles. En quan a la seva vida professional, que és més interessant, les seves primeres... És veritat. Sí, és veritat. Sí, sí. Les seves primeres passes el van encaminar cap al teatre, però als 35 anys va donar un gir al seu carrer i es va introduir com a director de la Paramount, on va començar a fer la major part de les seves pel·lícules. Va destacar com a director i va rebre diversos guardoms, com la Palma d'Ora, el Festival de Cans, per Únion Pacífic, el 1939, i el 52 i el 53, l'Òscar a la millor pel·lícula, i el Globus d'Or, com a millor director, tots els premis per The Greatest Show on Earth. A banda d'aquests premis, Cecil L'Emil va dirigir i produir altres grans pel·lícules, com Cleopatra, Buffalo Bill, Pirates del Mar Caribe, Sansón i de Lila... Sansón i de Lila, també. Sí, sí. Era una de les més pel·lícules preferides, quan era petit, perquè era sedó d'acabar la història, no? Que Sansón tenia molta força i quan l'hi tallaven el cabell perdia la força. I jo per això sempre em deixo el cabell llarg, a l'estir. Sí, i de l'Ila, o que dolenta que era de l'Ila. Llavors, altres pel·lícules també van ser el major espectacular del mundo o los dismandamientos. En aquesta, darrere, la seva última aportació a la història del cinema, el 1956 fins a la seva amor, que va ser el 29 de gener de 1959. De fet, encara ara, avui en dies, el recorda, no, Cristina? Sí, sí, sí. I va ser des del 1952, quan l'associació de crítics a Hollywood Foreings Press Association... Perdona, què? Hollywood Foreings Press Association, que era l'encarregada de durar cada any al trimoni del Premis Globos d'Ora Hollywood, el Premis Cecil B. De Mille, que és un premi que vol reconèixer la traïatòria dels guardonats, i que va rebre el nom d'un dels maiors i més exitosos productors de la indústria del cinema. Com aneu a dut a Jordi, que sé que t'agraden? Destaqueca, en el rodatge de Ray de Reyes, que és una altra de les seves pel·lícules, a De Mille es va saventar que la ballerina Salirran, que interpretava un petit paper com es clava, estava liada amb el protagonista, que era Agbe Warner. Sí. I interpretava a Jesucristo, evidentment. Molt lleig interpretar a Jesucristo i liar-te amb una del rodatge. Doncs espera't, que davant de la notícia, en principi, no va dir res, es va quedar impassiu, però un dia que van començar el rodatge, van arribar tard la parelleta, i De Mille es va seure el seu macadira, va agafar el seu macafón i va dir, senyoret Arran, deixi en pau a Jesucristo. Si hi ha de tirar-se algú, prefereixo que sigui a Poncio Pilato. Oh! Només per això hi ha esmareixent que repireixim el nom del guardó. Perdó, no he vist cosa més masclista des del segle XIX. Perdona, però què masclista? Perdona, ja l'home no li diu res. Li diu a la dona que estiriré un altre home, sisplau. Perdona, Jordi, no ho defensis, perquè vindrà una sessió de dones i et traurà al programa. No, no, no, no. Jordi, no dius que et faria res. Perdona, sí que és dit, perquè a mi em sembla molt divertit. Doncs a mi no. Si el home haguessis dit, si us heu de tirar algú, espareu, o tal, però no, diu-li a la noia, quina casualitat. Clar, i si hagués dit a la noia, no et faria res. Ja estic farta de la gent que fa d'amagògia amb aquest tema. Com sempre, alguna cosa més de la sessió del Bé de Milo? Bueno, si et sembla, Jordi, podríem acabar amb una de les seves frases més cel·lebres i que descriuen la perfecció i la trajectòria d'aquest director de la història al cinema. A veure, que et poso una música de fones cel·lebres. I va dir... Jo aniré aquí.Sí, mireu, farà el Jordi. Però ho has de fer amb veu, eh? El programa estiguin en picàtia, ara, eh? Dalt més solo dos pàgines de la Bíblia, i jo es daré una pel·lícula. Oh! Ara, molt, Jordi, que no t'agafin per l'anunci de la caixa. No, sisplau.La caixa, parlem. Doncs aquesta era la vida i miracles de Sècil Bé de Milo. Però, aleshores, aquest... O sigui, el premi continua dient-se sí, avui en dia. Sí que era important, aquest home. Home, molt important, per això està aquí, a la història del cinema, a partir de cadir vendres, diferents personatges del Satèa. Bé, doncs ho deixem aquí, Jordi, moltíssimes gràcies. Fins la setmana que ve. Espera'm, mare, no sé què passarà, jo ja estic cremolant. Home, perquè ho ha dit la Cristina, no ho sé. Home, què vas dir?Que ella no és incorporació. Jo portaré tenda de campanya des del 11 aquí en aquesta cadira, perquè ningú me la tregui. Que vagi molt bé i que tingueu una bona setmana. Bé, tu, Cristina, queda de segona hora, si et sembla bé. No, no, potser que em fes fora. I, Jordi, tu també pots quedar-te avui igual, que avui ja fa aigua per tot arreu. Bé, bon cap de saber-te a tothom. Avui no... que no és... Què, què passa? Avui no has vingut jo al programa. Si algú vol saber més, com escriu per Twitter. Oh, si no tens Twitter, tu. Ah, sí? T'has fet Twitter? Ah, com és? Perquè no ens recordo. Sí, la Cristina ho fa, però no ens recordo com ho han dit. T'has buscat i ens ho diuen, ara, quan et fotis a Forali. Vinga, que vagi bé. A veure, bon cap de setmana. Segueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro. A Facebook, la penya del Morro. Com veus, són originals de mena. Soc Agustín Arribas, sóc del Graner de Sant Just. Hi envio una salutació a tots els ullens de Sant Just i també a la penya del Morro. Dismoples, per la penya del Morro o del Morro. Radio d'Esvern per potenciar el comerç local i agraïns-hi aquesta feina. Hola, penya del Morro, sóc Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adéu. Bona tarda. Us parlem, Maria, Josep Guitart i Joan Catà. Una setantena d'institucions, entitats i empreses de les demarcacions de Tarragona i de Lleida s'han adherit a un manifest en defensa del rescat del tram d'autopista AP-2 entre Montblanc, a la Conca de Barbarà i Lleida. Aseguren que és una alternativa més econòpica i sostenible que la construcció de l'autovia A27 en el mateix tram. Josep Andreu és l'alcalde de Montblanc. Espero que el que hem fet avui i aquesta declaració de Montblanc sigui fructíferer per sortir d'una xorac que ens hem posat i que tindrem que solucionar-ho d'una manera o altra. Actualment, les obres de l'A27 estan aturades als peus del coll de l'illa a la comarca veïna de l'Alcam. Quatre noies han obtengut la milloneta de la selectivitat a les quatre demarcacions catalanes, la que he trat d'una nota més alta, un 9,9è gem amunió d'estudiant de l'Institut Montiliví de Girona. A Barcelona, la millonota, un 9,8 ha tret en necreus del centre Frederic Mistral, tècnica eulàlia de Sant Cogat del Vallès. A llei de la classificació l'encapçala Marta Agil amb un 9,6 de l'Institut Ronda i a Tarragona, Silvia Pasqual de l'Institut Antoni Martí, franquès de Tarragona, amb un altre 9,6. Avui s'han fet públiques les notes de la selectivitat. 219 estudiants han obtengut un excel·lent en les proves d'accés a la Universitat d'aquests anys segons la Secretaría d'Universitats i recerca de la Generalitat. El ministre, Digenda Cristóbal Montoro, veu impossible disposar d'un nou model de finançament l'any que ve, com estava previst, i el situa el 2015. En el 2015 és el més... vamos, completamente probable. En el 2014, completamente imposible. La delimitació temporal no puede ser más clara. Y, por tanto, ahora estamos en el proceso de fijar los objetivos de déficit. Montoro ha afegit que les balances fiscals són un instrument útil per negociar els objectius de déficit i el nou sistema de finançament. El jutge de l'Audiència Nacional Eloi Velasco ha deixat en llibertat el director general de Petro Miralles, Josep Maria Torrents, i el seu germà ha detinguts en una operació de la Guàrdia Civil contra el frau de l'Iva. Tot i això hauran de compareixer cada 15 dies el jutjat. Dels 17 detinguts en la trama, el jutge de l'Audiència Nacional de la Guàrdia Civil ha aconseguit posar-se en condicional per a dos d'ells, i presó a l'udible sota fiança per a un dels acusats. En alguns dels registres, la Guàrdia Civil va confiscar més d'un milió d'euros en efectiu. Aquest vespre s'entreguen els premis de la comunicació local, que atorga la Diputació de Barcelona als mitjans de comunicació de proximitat. En aquesta 32ena edició, es reconeixerà la feina del periodista Josep Vallarri que es farà al Teatre Municipal de la Teneu d'Igualada, a la comarca de la Noia. Tot a punt el tafulla per viure a la 13ena nit de Bruixes, que per segon any consecutiu durarà dos dies aquesta nit i demà. El tafulla ràdio al Bergençà. Els actes de dos dies demostra que tindran lloc a la vila closa del municipi se llargaran fins a la mitja nit. La nit de Bruixes es tracta d'un esdeveniment de caire marcadament místic amb rituals, en bruixos, un mercat esutèric i moltes altres activitats. Guillermo Alonso és el regidor de turisme del tafulla. Insistir en la imatge de qualitat que volem transmetre en totes les activitats que organitzem en la nostra poble. Sempre apostem per aquesta qualitat per sobre de la imatge de trànsit de públic. La nit de Bruixes del tafulla compta amb la col·laboració de l'escola de soterisme i de creixement personal Mariló Casals, el 2001 per la reconeguda imadiàtica tarotista. Bona tarda, es parla Ignasi Trapero, el seleccionador català de Mater, Toni Almendros, espera un partit amb pocs gols a la final de la Copa de les Regions UEFA, que a Catalunya ha jugat demà contra la regió del Benet o l'equip Amfitrió. Almendros diu sentir-se orgullós del seu equip i està convençut del triomf. Los jugadores tienen muchas ganas de hacer historia, que sería así. Serían los primeros en ganar esta competición. Pero ahí estarán sus nombres, o estaremos en este caso. Hay que lucharlo, se ganará, seguro. Evidentemente que sí. Aquesta tarda, l'Hurruti i Tomi Robredo jugarà a la tercera ronda del torneig de Wimbledon, s'enfronta a l'Idul Local, les que ho s'estan dimos rei, un dels màxims aspirants al títol, després de les eliminacions de Federer i Nadal. David Ferrer s'acaba d'imposar per 6-3-3-6-7-6-7-6-6-7-5, el Castellunet, Roberto Bautista, i amb Àscar Joaquim Prado continuarà sent l'entrenador del Força Lleida en categoria a l'Epora. El club llei de ta ha anunciat la renovació del tècnic, que també serà director esportiu, a més ha confirmat que acaba la temporada sense deutes, i ja s'ha inscrit a la categoria de plata del Bàsquet Estatat. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6.5. L'alcalde segura, que amb l'actualitació progressiva del cadastral no se ho mantenen impostos, per pinjar a respondre així la reivindicació de les sucis de veïns de Sant Just, que ha anunciat que presentarà una petició oficial al consistari per demanar que retiri la idea. De tota manera, l'equip de govern convocarà una reunió al més a Juliol per explicar a la població en què consistirà en aquesta revisió progressiva del valor cadastral. Revenint la vida a l'Edècada, el dibuix, del valor cadastral. Recordem que per Pinyà reitera que s'han justat els valors cadastrals molt baixos i que el ministeri de d'Isenda ofereix els ajuntaments que han fet la revisió després de 2002, l'opció d'actuar els valors gradualment. L'objectiu és ayer, per tal d'habitar un actu d'actu, i de ser directe d'aquí a uns anys. Tot plegat s'explicarà el mes de juliol. L'equip de govern convocarà una trobada amb tota la població al mes cabell. que porti un rebut de l'IBI per entendre millor el que s'expliqui. Ja ho m'arruia assegura que, en els propers dies, l'associació de veïns també parlarà amb els partits de l'oposició per tractar aquesta qüestió. El ple municipal defensa les polítiques locals d'habitatge del Lloguer Protegit, la Sexe Local de Convergència, i no va presentar-hi una emoció en la disciplinaria en què es defensava aquest model. La emoció feia énfasi en un esmen el projecte de llei de mesures de flexibilització i foment del mercat del Lloguer que el govern espanyol havia promogut. Consistien, suprimis, subvencions, institucions i promocions d'habitatge del Lloguer Protegit pendents de pagament i l'ajuda a un cop tingut de la qualificació. La major part de grups municipals van recolzar aquest text que reclamava l'estat, els ajuts, els promotors d'habitatge protegits, entre altres qüestions. Tot i això tots van destacar que hi havia contradiccions en aquesta emoció, tenint en compte les polítiques d'habitatge que tenia a Converrencia Unió des de la Generalitat. I acabem aquí amb un lloc explicant-vos que aquest de setmana hi ha activitats per tots els gustos i una de les més destacades és la rebella de Sant Pere, que es fa aquest vespre al barri de les bases. Serà a partir de les 9 de la nit, al part de les bases de Sant Pere, una festa oberta a tothom, on hi haurà ball, música i botifarrada, carreg de l'ajutament, escolta, Martin Luther King, que adonem a comptar amb l'assistència d'unes 400 persones i tot plegat començarà a partir del moment que els nois i noies del cal comencin a vendre els tiquets per les botifarras, que és a partir de les 9 del vespre. Per cert, aquesta rebella fan guany 20 anys. I de moment això és tot més informació a la set, els senyors notícies, Edícia Vespre. Aquest estiu torna l'elodoteca d'aigua al Museu òkber. En guany trobareu nous jocs i experiències en aquest espai pensat per als més petits. Podeu construir canonades, pentinànines o participar en curses d'allò més divertides. Deixeu-vos seduir per l'aigua i descobrirem tot un bantall de jocs ben divertits que podeu fer només amb una mica de xipollets. Del 25 de juny, el 4 d'agost, veniu al museu a gaudir d'aquesta activitat gratuïta. Consulteu tota la informació a 3vdoples.museudelesaigües.com o seguiu-nos al Facebook. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del trambaix. Qui esperem? Museu òkber de les aigües. On l'aigua viu? On vius l'aigua? Vine al restaurant del centre social, el Milenari. El restaurant, el Milenari, i trobaràs els millors menús diaris al millor preu. Si ets soci o socia del centre social, el Milenari, el menú et costarà 7 euros i mig. El menjador està oberta dilluns a dissabte d'una a tres de la tarda i el centre social de deu del matí fins a les vuit de la tarda. Un restaurant per a tota la família, el cor de Sant Just Desvern. Ens trobaràs al carrer Angel Guimarà, número 1. I al mes de juny, si vens dient que has sentit aquest anunci a Ràdio Desvern, et convidem al cafè, restaurant al Milenari. Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara, també. Fa uns dies em costava arribar a fi de més. Ara, també. Fa uns dies m'encantava anar al cine. Ara, també. Fa uns dies em van llenviar un trastorn bipolar. Fa un segon, jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, si a les persones. Obertament.org. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio Desvern. Suatgeu-me-se d'un coll, farmacèutic, del carrer Tudano, número 3 de Sant Just, i envio una salutació a la penya del Morro. Molts petonets, des de la botiga Otón de Sant Just, per la penya del Morro, de la ràdio, i que tot vagi molt bé i mosat. Els entrevallant de l'Àfrica i de l'Àfrica, per la penya del Morro, per la penya del Morro, de la ràdio, i que tot vagi molt bé i mosat. Els entrevallant de l'Àfrica i de l'Àfrica, saludem a la penya del Morro. Bon Nadal. Bona tarda, de 9.00. Benvingut a la segona hora de la penya del Morro. Aquí una estona d'entrevistarem el Carles Galí, el president de l'Associació de Veïns de les Basses de Sant Pere, en motiu de la rebel·la de Sant Pere, que justament està acabant de preparar els detalls, perquè aquesta nit hi haurà en aquest barri del nostre municipi. A mi també parlarem de l'arriera, amb la Carme, i del que no hem de fer aquest cap de setmana a l'antia agenda de l'Eli Cap de Vira. Però abans de tot això, com sempre, repassem els tèndins tòpics de la segona hora. Cristina, bona tarda. Comencem parlant del tèndim tòpic Art Pop Tomorrow, perquè segons una carta signada per Lady Gaga, un posava Art Pop i la data de Demà, la majoria de gaguistes, que és la gent seguidors, no? Beliebers, Gaguister, no gent gran, no. Estan expectant a Twitter per saber si demà conèixeran alguna novetat sobre el proper disc de la cantant. Cristina, què diu la gent a Twitter? El Mickey diu, portem dos anys sense música nova, crec que ha arribat l'hora d'Art Pop. Pel contrari, el Claudio comenta, no sabria jo què pensar, sobre si demà sortirà Art Pop sent avui el dia de l'orgull. Per què no avui, en comptes de demà, pregunta? I acabem amb la confesió de la Mia, que diu, quan estic trista, penso en Art Pop Tomorrow i se'n passa. Però Art Pop Tomorrow, què és, el nou disc que es diu així? Jo crec que, pel que hem deduït, perquè aquí no hi ha notícies ni res, són els gaguistes que es tornen bojos a la xarxa i comencen a comentar, que Art Pop sembla ser que és el nom del proper LAP, de Lady Gaga, i Tomorrow és la data que va posar ella en el comentari que va signar i esperen que sigui el nom i que demà sigui el dia quan ho presenti sàpiga en alguna cosa. Avui també ha sigut un trentintòpic, orgull, 28 jota, perquè avui, a més a més, que si no ho sabíeu, és el dia de l'orgull gay i a Barcelona celebrarà en Maria Cristina, en concerts, hi ha una fira, concerts, activitats, l'údico festives, perquè una cosa no, però dins el món gay, el que és la festa, s'ho passen bé. Cristina, què ha comentat la gent a Twitter? Comencem amb la petició del Miguel Frigenti, que diu exigim de nou el Partit Popular que retira el recurs dins constitucionalitat que va interpolar contra el matrimoni a l'any 2005. A Martí Sorly, i diu, un dia ben esolejat per l'orgull, es nota que la natura li agrada la diversitat i la igualtat. I acabem amb el comentari de la Mireia Ruiz, que diu, estima qui vulguis, estima com vulguis. Moltíssimes gràcies, Cristina, per aquests 30 tòpics. Continuem amb el programa i ens revistem el Carles Galí, que és el president de l'Associació de Veïns de les Bàsicres de... Perdoni, Jordi, una cosa. Sí, que... No vull interrompre't, però... Perdona. Em sobto una mica que no reivindiquis una mica més el meu espai. Quina espai? Perdoni, el Tren d'intòpics? No, no, no, no. Em refereixo als Tren d'intòpics, Jordi. És que a la primera hora, quan fem estrenes de cinema, història del cinema... Sí, història del cinema. Justament les estrenes de cinema, aquesta setmana no hi ha hagut tantes, però té el seu espai, té el seu temps. I no sé per què, sempre, a la història del cinema, doncs ens quedem corts i mai acabem de fer-ho, ens quedem al mitjà, al contingut. Avui hem fet, si el ve de mi, vull dir que... Home, però quedaven encara dos personatges més... i molt importants a sobre. Si ho entenc bé, vols més minuts a l'espai d'història del cinema, que fas que hi divendres. Exacte. Home, és la primera... Home, o almenys acabant, oi? No. Els personatges... No em miris amb aquests ullets, Cristina. Va, em fa ullets, ho estic menjant. No em fa por o... No em fa por, ara no em fa por. Ara fas que ara com així, com de penes, és com els gossos quan es miren que fan... Sí, això ho fan així, amb la potenta. Escolta una cosa, tens... no sé, tens més gent del cinema, però... Home, ets el Chaplin. El Chaplin tens. Importantíssim. Doncs fem una cosa. Carles cal dir que s'espera una estona, que s'espera un moment. Em sembla bé. I parlem de... Mira si soc bona persona, Cristina. Gràcies, Jordi. És la primera vegada que una persona al programa... em demana més temps, i jo li dono. Sí, Cristina. Quina honor. Seran per les novetats, Jordi. Sí, segurament. Ai, ai, tu has guanyat a pels. No té res a veure amb que avui hagi fallat la meitat. No, amics, amics. Bé, atenció, perquè parlem de... El Chaplin, efectivament, que va néixer... Home, molt interessant, eh? Va néixer l'any 1889, que seria el 1977, i podrien titular la seva vida com l'atern Rodamon. Sent el cinema un treball d'equip, intentava caparar el major nombre possible de responsabilitats. Ell era el director, ell era també l'actor, qui se'n cuidava d'escriure, muntar, composava, més a més, la música de les seves pel·lícules, tot sempre amb el més al grau de perfectionisme, cosa que va fer d'ell, un dels més grans genis de la indústria cinematogràfica. Home, ja el Chaplin, ja el Chaplin. On va néixer, i quan va néixer, Cristina? Doncs va néixer el 16 d'abril de 1889, a un dels barris més pobres de Londres. L'assobtada amor del seu pare, va fer que creixés treballant des de molt jove, com a ditella, ballarí, pallassu i aclòbata, fins que en Marc Senet, que és un productor de Kingston, el va fitxar per actuar com a còmic, on va crear el personatge que li va donar la fama i el reconeixement, el més que conegut, Charlotte. Es va casar amb Mildred Harris, i va tenir un fill, Norman Chaplin, però el matrimoni només va durar dos anys. Amb el divorci signat es va tornar a casar amb Lita Grey, i va tenir en aquesta ocasió dos fills, Charles i Sydney, el Chaplin. Però el matrimoni també només va durar tres anys, en aquest cas, un any més que l'anterior, de nou dibuixiat es va tornar a casar amb Paulet Godard, i després de sis anys de matrimoni, en aquest cas, sense fills, es va dibuixar per tercera vegada. Finalment, ara sí, es va casar de nou, fins que l'amor els va separar. Es va casar moltes vegades, aquest home. Sí, quatre vegades, concretament. Amb aquesta, de darrere, va ser la que va tenir més èxit, era un anil que va estar casat fins al 25 de desembre de 1977. És com ens que morir, no? Sí, unes, va estar a 34 anys de matrimoni, que els va, a més a més, permetre arribar a tenir vuit fills, a sobre dels que tenia. Tenia tres, dos del matrimoni interior i un del primer, i amb aquesta dona, a un anil, va tenir vuit fills, que eren la Geraldine, el Michael, el Josep, el Victoria... El Victoria, el Chaplin, clar. Eugen, Anthony, Jane, Annette i Christopher, Chaplin. Per cert, això és la seva vida amorosa i personal, volia dir, però a la seva trajectòria professional, algunes de les seves pel·lícules més reconegudes van ser, per exemple, Charlotte, música amb volant, no? Mm-hm, Charlotte al Balneari, una vida de perro, el chico, la chimera de l'Oro, l'océs de la ciutat o Tempós Modern, molt coneguda, també. Però, a més d'aquestes pel·lícules, a Charles Chaplin va ser guardonat amb l'Òscar Honorific per el circo, que era una altra de les seves pel·lícules, i amb l'Òscar a la millor banda sonora, per Candilejas. També, a més a més, va rebre el premi Jussi, com a millor cineasta estranger, i el cercle de crítics de la cinema de Nova York, el va premiar com a millor actor, en aquest cas, per alguna altra pel·lícula seva. Molt bé, eh, que no, d'aquest. M'agrada molt, això. M'agradaria per la Cristina, molt bé. Està bé matitzar que li van donar un preu per una pel·lícula que no va ser, doncs jo què sé, per un dia... Clar, home, no. Hi ha tota alguna de la seva vida que puguem destacar? Sí, ha hagut a la seva... És molt coneguda, eh, per això. Suposo que algun dels nostres vients la coneix, però, de totes maneres, és important destacar-la. Perquè ha hagut a la seva popularitat i el gran nombre de seguidors, doncs, als Estats Units, es va posar molt de moda, i es van crear diversos concursos d'imitadors d'Aixarlot. Hei, durant un dels seus viatges a San Francisco, doncs es va assabentar d'aquest concurs i va ser d'inscriure's. El problema és que el resultat va ser bastant d'astrós, perquè no va passar ni de la primera raó. Oh, que bo! De totes maneres, temps després, en una entrevista al Chicago Herald, va explicar que com va decidir apuntar-se, i d'ella. T'han fet adonar-li una lliçó del caminar de Chaplin, i per llà estima, i també pel desig de veure la cosa ben feta. La lliçó, al final, li va adonar a ell, no? Sí, sí, perquè el jurat va considerar que Chaplin no era prou bo imitant a Chaplin i va guanyar Milton Berle, que era un altre home que va decidir apuntar-se i per imitar-lo. I per acabar, una frase èpica de Chaplin? Diu, a todo lo que necesito para hacer una comedia es un parque, un policía y una chica bonita. Oh! El cinema ha canviat una mica, eh? Des de llavors, avui en dia, s'estan una mica més coses. Per exemple, una mica de gel. Però... I d'aquí uns moments, com deien, parlem amb el Carles Galí, president de l'Associació de Veïns de les Bases de Sant Pere, per saber com està anant aquesta hora de la tarda als preparatius de la ravella que hi ha en aquest barri de Sant Justes. Però abans, Cristina, teníem una altra, pendent també mítiqui personatge de la història del cinema, en parlant de Frank Capra, que va néixer l'any 1889, i va morir l'any 1990. Per tant, primera dada va viure més de 100 anys i podríem titular la seva vida com el Dols Contacontas. Més conegut com el fabulador de Hollywood, les seves històries dolces i optimistes, van aconseguir arrastrar a milions de... rossagar, eh?, milions de... perdoneu, de persones a les sales, tot i que sempre seguia en la mateixa fórmula. Un home anònim s'enfrontava al sistema i el vencia gràcies a la seva honestedat i al carinyo dels que l'envoltaven. Cristina era un home maco. Sí, molt maco. I no es deia Frank Capra, sinó Francesco Rosario Capra. Va néixer el 18 de maig de 1879, a la localitat siciliana de Biscayno. De molts joves, va mordar amb els seus pares i germans a Los Angeles, on va obtenir el grau d'enginyer químic. Una mica estrany perquè, clar, tant sent enginyer químic, passar-se al cinema, de totes maneres, comencem amb la seva vida personal, dient que va estar a casa durant 4 anys amb Helen Howell, i posteriorment amb més èxit amb Lou Capra, amb la que va tenir dos fills. Però no només, en aquest cas, parlàvem, va trobar l'èxit en la vida personal, sinó que, abans de ser enginyer, com comentaven, va començar a treballar com a directori i donista de comèdies del cinema Mutz, fins que va arribar a la Colòmbia, on va començar a fer algunes de les seves pel·lícules més exitoses. De fet, algunes de les seves pel·lícules que amb més èxit van tenir i entren a la seva vida professional, van ser dama per un dia, una noia, sucedeu una noia, per exemple. Sí, sí, sí, sí. Que vellós vivir o un gangster per a un milagre. Home, què vellós vivir? Que vellós vivir. Un clàssic de cada nadal, efectivament. O un gangster per a un milagre. Sí, que en aquest cas també va ser la seva darrera pel·lícula, abans de morir el 3 de setembre de 1991 a Califòrnia, d'un atac d'acord quan tenien 94 anys. 94 anys? Sí, i pel que es dit abans, Jordi, no va ser centenari. A veure... Llavors, hi ha alguna cosa que a mi, aquí, no m'acaba de quadrar gaire, perquè... diu, Franca, però... Sí, sí, sí. Diu, 1889, 1905. Perdó, ha estat un arròs meu, que no sé... No, no, vol dir que va viure 102 anys, i ara ens acabes de dir que va morir a l'edat de 94 anys. Cristina Vargas. Per això volies fer la secció de continuar... Per veure si t'adonaves, Jordi. Gràcies per anar-te a l'escola. Molt bé. Caso cerrada, senyorita. Són les croves dels Yvendres, Jordi. Sí, ja hi ha algun casó. Perquè com a altres Yvendres, estaves una mica així... Clar, clar. De fet, a Franca Prat va ser guardonat amb l'Òscar, en millor director, tres vegades. I dues vegades, per la millor pel·lícula, a més de rebre, també al globus d'Or, com a millor director. Com a curiositat que t'agrada, i en relació als guardons, a la cerimònia dels Òscars de 1993, era el gran favorit per guanyar l'Òscar, com a millor director per dama por un dia. Fins i tot ell ho tenia molt clar que el guanyaria. T'anés així que, en el moment en què el Will Rogers, que era el presentador de la cerimònia, va obrir el sobre i va dir... Va dir, això només podia ocórrer-li a un bon noi. Franck vine a recollir el premi. Clar, al dia Franck, doncs ell, es va considerar que era ell. Es va aixecar per a l'Òscar, però va resultar que el guanyador no era ell, sinó Franck Lloit. Un altre director de cinema. Suposo que en aquell moment... Però, per tant, Will Rogers... Sí, és qui va obrir el sobre. Aquí el tio se li va una mica... Sí, home, perquè si... Perquè si saps que hi ha dos, que és l'Òscar. Clar, home, es pacifica una mica, no? El pollo que jo li hauria muntat... Imagina, que s'aixeca i després diu... Home, és per emprenyar-se. Se li va caure el món a sobre. Però bueno... Acabem amb una frase o la frase de Franck Capra, que ens hauria de recordar per d'Història, o per dir-la en algun sopar d'amics, que sempre queda bé. Sí. Creia que una pel·lícula era un drama quan els actors lloraven, però un drama és quan el públic ho llora. Bona frase! Jo pensava que un bon programa de ràdio era quan la gent que fem el programa riem, però no. Un programa de ràdio és quan la gent que no escolta reu. Gràcies. Home, et dic una cosa. Pot tenir raó la sentit, eh? Ah, sí? Sí, perquè pot referir-se que un bon drama és quan la gent plora, o que el drama sigui que la gent plori a la pel·lícula. També. Ben vist, Cristina. Per això fa la història de la cinema. Dibetres que a mi tindrem més personatges... Mm-hm. De tot el que em sembla, que volem fer 21, no? Sí. A veure si... Si pudeu. Si pudeu. A la penya del meu rodó de l'estiu. I tot seguir, ja que resgalipobra, que fa com 20 minuts que està al telèfon esperant... Sí, sí, que esperi, que esperi. Fem una posa per la publicitat i parlem amb ell de la rebel·lió de Sant Pere. Avui a Sant Just, no? Sant Just, eh? Gràcies. El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar tetraplègic. Em vaig dir de 18 mesos, un any i mig, a l'hospital. I el meu pensament va ser... Quan sortis d'aquí, què faràs? Te'n vas en por, perquè aquest món no està fet per tu. No és el que em faig. No és el que em faig. No és el que em faig. No és el que em faig. Te'n vas en por, perquè aquest món no està fet per tu. D'acord? Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enredera. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Fàcil. Per seguida, actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat, el teu ordinador o dispositiu mob. Informatiucomercal.com El Justa la Fusta, parlem de tot el que passa Sant Just. Sóc una urbanita, ho reconec. Sí, sí, jo també soc molt urbanita. Compenat d'una bona manera i tens un plat baratíssim i fàcilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units. Som molt feliços. És una història de mort molt meca. Indudablement, la presència d'aficionats d'un culte de l'altre era impressionant. Clar, sí que vol ser-hi, no? És el temps, no si pot ser res, no ho podem canviar. Justa la Fusta, vivim Sant Just en directe, cada matí, de 10 a una. Molts petonets des de la botiga Oton de Sant Just, per la penya del Morro, a la ràdio, i que tot vagi molt bé i molts anys. Una salutació molt forta a tots els components de la penya del Morro. Sóc la Lícia, de Bristolidiomes, i com diem nosaltres, enjoy English, enjoy Bristol. Des de tot bé bé en Kate, enviem una forta salutació per la penya del Morro. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. Que a mi cap a dos quarts de set de la tarda continuem en directe al 98.ufm. També ens podeu seguir a través d'internet o la webcam, que tenim a l'estuvi número 1, a ràdiodesvern.com, i tot seguit parlem de la rebella de Sant Pere, que avui arrenca a les 9 de la nit al Parc de les Bases de Sant Pere aquí a Sant Just. Molt bonica la cançó. És una festa coberta a tothom, llora ball, música... I botifarrada, a carreg de la grupament. Escolta, Martin Luther King, també conegut com el cao de Sant Just, que cada any acostuma a comptar amb l'assistència d'unes 400 persones. I per parlar de tot plegat tenim el Carles Galí, que és el president de l'Associació de Veïn, de les Bases de Sant Pere, i un dels organitzadors, el telèfon. Hola, bona tarda, Carles.Hola, bona tarda a tots. Hola, que escolta. Com estàs? Aquí estem de rebella, ja, nosaltres. Ja ho heu començat abans, eh?Sí, home. Anem una mica a la diversió, a la festa. Com van els preparatius? Perquè això és d'aquí ja, totes les i mitja. Sí, bueno, heu de pensar que nosaltres ja tenim una experiència molt llarga, molt llarga. Quant ens fa que prepareu aquesta rebella? Doncs mira, aquest any farà 20 anys. 20 anys?20 anys. L'altre que fa un jove que tingui 20 anys, te'l mires i dius, bueno, això és la rebella de Sant Pere. Sí, sí, sí. Aleshores és la que fa 20 anys, però és la 21. Perquè clar, a l'any 93 ja vam fer la primera. Aleshores fa 20 anys, però no hem fet 21. Després de tants anys, m'imagino que ja tot surt sol, no? No cal fer gaire cosa. Això si tens que dir amb els escoltes del Martin Luther King. Perquè clar, nosaltres és bufà i fer ampolles. Però, bueno, no...Què vols dir, què vols dir? S'emporta la marrò, no?, perquè veig... Bueno, bueno, sí, però també s'emporta altres coses, després del... Però realment, si és un xicós que té molt de mèrit, perquè pensa que ells, des de les 4 de la tarda, avui és un dia que els ha anat bé, perquè no hi ha un sol ruent, però moltes vegades les 4 fan un sol i ells estan allà amb les barbacoes ensenguen el carbo, perquè, clar, volen que estigui tot, doncs per les 9 perfecta, no?, i llavors té el seu mèrit. Allòs tu d'aquest encarregat, perquè de moment veiem que... Què?D'aquest encarregat, tu. Jo de la ràdio d'Esber. De la ràdio?De la ràdio. Són els que tenim, que pensa que, en aquestes històries, ells venen i nosaltres has de pensar que, a veure, ells no porten 20 anys fent-ho, eh?, nosaltres, al començament, ho feien tot, o sigui, els que estem a la junta, estàvem allà, portàvem el bar i tot. I aleshores, home, hi ha moltes... No només és fer les botifarres, vull dir, ells pobres, que fan per dir alguna cosa els que estan al prop del foc. Però, bueno, una rebella no és només això, eh? No, per exemple, també hi haurà música, no? Home, això indiscutible, si no, no hi ha rebella. Qui...?Si no, hi ha una botifarrada. Una rebella de Sant Pere. Hi haurà música en directe o tireu de Spotify? No, nosaltres, tot el que fem, la botifarra és en directe. Molt bé. I el músic també és en directe, igual que suposo que la misura de ràdio no és gravada en directe. Bueno, estem gravats, ara, eh? Ja ho sé, però que ho digués perquè quedava bé, no? És veritat. A més, que t'han de preguntar quin grup serà el que vindrà a tocar? Doncs mira, és un grup que realment... Ara el nom no el tinc aquí apuntat a mà. Vull dir, és un grupet clàssic per fer la típica rebella. O sigui, no els que vulguin sentir alguna cosa de mosa, ara ho ve tovent, tindran que fer una altra rebella. Vull dir, el grupet, o sigui, és un grupet que venen, bueno, es van intentar sentir unes gravacions, i et pots imaginar, no? És un grup de versions, ens imaginem, no? Ja ho faran, jo crec que ho faran força bé, eh? És el moment que... És el moment que... Bueno, vosaltres vindréu o no? Sí... Nosaltres i les 400 persones, no? Però aneu davant, a darrere les 400. Anem darrere, ara, sí, perquè... L'any passat la veritat és que va estar molt bé, molt bé, molt bé, perquè l'any passat vam fer un remenba d'un conjunt que vosaltres encara no havíeu nascut, però el que coneixereu és que veien els Beatles. Home, perdona, perdona, no, pera, pera, pera... Carles, com no anem a conèixer els Beatles? Bueno, no hi anem a conèixer els Beatles. A més, és com estirmiar, per exemple, és molt com de water, si no conèixer els Beatles. Doncs ja dic, l'any passat va quedar molt bé, molt bé, perquè vam fer això primer, un remenba amb un grupet molt maco que vam portar d'aquí de Barcelona, que només toca amb Beatles, i després va ser música allà gravada, no? I aquest any, doncs, tornem una altra vegada, el tipic grupet de música de rebel·la, i bueno, ja està, i esteu tots invidats. Molt bé, eh, quants ha de pagar? Doncs mira, a la botifarra amb el pa i amb la vaguda són 3 euros. Home, molt bé, eh? Molt bé. Ja penso que és el mínim i després, que vulgui un cava, o el que sigui, això és a part, no? Tot això ho porten als escoltes, si nosaltres estem fora del bar, però bueno, ho la prevem tot. I si portem, per exemple, de casa, podem portar vaguda... Home, una carmanyola, podríeu portar, oi? Home, no sé per si... Tu pensa que els escoltes a aquests cada any el problema que tenen és que nosaltres sempre som els mateixos, a la junta, que la quasi, eh? Però ells, cada any, com que es van fent grans, van canviant. Llavors, jo no et puc garantir que aquest any ho crimin les botifarres. És una bona carmanyola, no teníem malament. Ja, bueno, m'apunto, eh? Si portar el Martíni, que em va sobrar de Sant Joan. Parlen de botifarres, quants quilos n'hi ha, perquè per moltes persones... Vagis calcular, perquè això ho fem al for salva, i ja fem un càlcul per les persones, i, clar, ells surten als unitats, a les oles, no sé, el pes, a la lloc. Però què són, una o dues botifarres per persona, més o menys? 4 o 5? No, no, no fem, no, no. De moment, una, que és bastant grona. Ah, sí, és gran, és gran. Si et digueu tan femèl·lics, i a més, és un crisi. Això, això, és que Cristina... Pura-les portar la carmanyola, quan arribi a ballar a la plaça, et xequeu la mà i jo ja sabeu una altra. Perfecte. Doncs escolta, digues Cristina. No, que també hi ha, a banda de preguntar això de les botifarres, com fa 20 anys que fan aquesta rebella, tot i ser la 21a festa, a fer-ho alguna cosa especial per celebrar aquests 20 anys, o hi ha alguna sorpresa? No tenim gaire cosa prevista, perquè l'any passat, el fer la 20a rebella, sí que han fet mitels que va ser una cosa una miqueta especial, amb una pantalla gran, on projectaven pel·lícules i fotos dels mitels, mentre actuaven. Per fer-ho, com una miqueta, la 20ena. Bueno, algú farem alguna coseta, segur que farem. Escolta'm, jo sí que voldria agrair, agrair ja parlant sèrio, a la Mercè Castellví, perquè... És tècnica de cultura, de l'Ajuntament de Sant Just. Bueno, en aquella època fa 20 anys, no sé si la tècnica era estudiant. Això es porta dins, eh? Què? Això es porta dins, sempre. Sí, i llavors jo vull agrair, vull que quedi, que m'acta, que va ser ella, que l'any 90... L'associació la van fer l'any 92, i llavors ella va tenir la gran idea, encara no sabíem ni el barri com es deia, no ens va batejar el Passes de Sant Pere, molt llarg, tenim que buscar l'historiador de l'Arxiu de Sant Just. Senyor Diamigol... Aquí hi havia unes bases per allà, i aleshores va ser quan la Mercè ens va dir a nosaltres, escolta'm, per què no fem alguna cosa a vosaltres? Diuen, què fem, què fem? I bueno, va ser la Mercè la que va donar en el clau, i jo crec que s'ha d'agrair, s'ha d'amassionar, perquè ella va tenir aquesta idea i nosaltres la vam agafar, i bueno, 20 anys. La Mercè era veïna d'aquí? No, no, no, però en aquella època no estava a l'Ajuntament, ja treballava, estava amb totes les històries. Home, clar, és que segon dia ha de fer justament les bases de Sant Pere, aquest barri de Sant Just, alguna festa, ha de ser avui, no? Home, indiscutiblement per això. És que la idea va ser aquesta, perquè el fer això... Quina festa fevi, vinga a buscar, no, vinga amb buscades, i al final, escolta'm, no és les bases de Sant Pere, aquest barri, perquè ens acaben de posar el nom feia molt poc, no? Escolta'm, posa, aprofita'm, el mòbil. Us fa ràbia ser com el germà petit de Sant Joan? No et sento gaire bé, eh? Si us fa ràbia ser el germanet petit de Sant Joan? No... què va, què va? No, no, no, en absolut, en absolut. Vull dir, estem molt orgullosos que el nostre barri, que no es coneixia, no sé, fa anys, quasi ningú a les bases, això, però on cau? Doncs ara ja tenim el nostre trenvia, tenim la nostra rebella, i estem molt contents que Sant Joan funcioni, i després una cosa, no ha de ser impagrada, que aquesta rebella està oberta a tot el poble de Sant Just. Ens ve gent d'esplugues, ens ve gent de Sant Feliu, de Barcelona, de Sant Joan d'Espi, una dos superencantats, i hi ha més gent que es repeteix, o sigui, no tens el que et crida l'atenció, és que moltes cares dius, escolta'm, però si aquest no és de Sant Joan, de Barcelona, perquè em va agradar molt, bueno, això és el que no tens de agradar, ja està. Doncs això serà aquesta nit, a partir de les 9, a les bases de Sant Pere. Per cert, Carles, ja per acabar, perquè no et volem molestar més, però aprofitant que tenim aquí, com a president de l'Associació de Veïns, d'un dels barris de Sant Just, com estan anant aquest any, en general, com veus el barri, les bases de Sant Pere, hi ha alguna reclamació que vulgueu fer a l'Ajuntament o algú? No, la veritat és que pensem que el barri, més o menys, es la van deixar bastant bé, quan vam fer el tramvia ens ho van reclamar força tot, i la veritat és que tampoc estem en moments de demanar moltes coses en aquesta època de crisi, i no, de moment, sí, cap problema. A més, vingués que demanar-li, diríem, amb el senyor Alcalde, que sempre tenim un conducte directe, molt bé. Vull dir que no, estem de moment, la veritat és que la gent del barri està contenta amb el barri. Es van posar el tramvia, i amb això ja us van haver de comprar pels següents. No, no, però vull dir que quan vam fer el tramvia amb el fer el carrer, la carretera, doncs van intentar deixar-nos el plantabre, ho van acabar de rematar tot, i que va ser una cosa que no ho agraeixen. Sempre que ens van consultar, pensa que nosaltres ens vam reunir sempre en la producció de Veïns, reprenentant de l'Ajuntament i uns representant dels del tramvia. I tot el que feien, està informat al minutó, vull dir, que no podem... Doncs escolta, me n'alegro, me n'alegro, perquè... Escolta, quan surten bé les cores, també s'han de dir, també s'han de dir. Sí, sí, nosaltres amb això estem contenta. Van tardar molt les hores, però ja s'ha acabat. Ara parlem de la radia. Ara, ara, ara, ha sortit alguna cosa. Molt bé.Carles, que vagi molt bé, i gràcies. Porta la Carmanyola, eh?A Carmanyola i el Martíni. Que vagi bé, guapes, guapes, guapes... Molt bé. 6 i 38 de la tarda. Fem una pausa per la publicitat, i d'aquí uns moments... Ah, no, tenim la Carme, ja. Pots entrar la Carme a fer la Riera, doncs que entri. Carme, entri, que vagi bé, que farem la Riera. Senyor Benito, però alguna cosa cometerem. La Carme, que arriba des de la redacció de la ràdio, per cert va internet a la redacció. Ho dic perquè aquí, a la costa... Sí, sí, va tu?Hola. Et va internet a la redacció?Sí, però amb una altra línia a la redacció. Ah, amb una altra redacció. Tinc problemes.No, aquí crec que no va, perquè jo tenia wifi. No va, o sigui, va confirmat que no va. Aquest wifi, aquest wifi que agafem des d'aquí, és d'aquí de la ràdio o és d'un veí o... Carme, no, no, t'ho pregunto, perquè això depèn de l'Ajuntament. Home, sí, no?Depèn d'Ajuntament. Què fem? Truquem a l'Ajuntament?Sí, a veure, aquí, ja. No, truquem a l'Ajuntament i ens diuen que no va bé el wifi. Jo diríem dir-ho, perquè, clar, és que portem ja... Allà seran, suposo que a la redacció també té internet o no en té. Clar, doncs que fem una cosa. T'ho pots esperar a la riera un moment, perquè és que després que portem tota la tarda, intentem posar tràilers, coses i tal, i no podem tu, i es pot... Clar, no pot ser a la riera.No, no podem mirar la riera, clar. Home, avui està molt bé l'última setmana. Escolta, això no pot ser tu, anem a trucar a l'Ajuntament? Sí. Hi haurà algú? Algú altre?Divindre's a la tarda, no sé. Per pas un programa amb la il·lusió del món, després a internet, tu. Per ràbia.Com?Per ràbia. Per ràbia, eh? En trucant ara mateix a l'Ajuntament de Sant Justa, a gent que t'ha de tindre algú. Això sí. Quants tons porten, Jordi? Doncs uns quants... Hola, bona tarda, aquí és l'Ajuntament. No, la policia local. Ah, és la policia local, és la policia local. És que hem trucat... Hola, mira, soc el Jordi de ràdio d'Esvern, què tal? Hem trucat a l'Ajuntament i ens ha passat directament el telèfon a la policia. Això que vol dir, que no hi ha ningú a l'Ajuntament ara? Efectivament. No hi ha ningú a l'Ajuntament, no? No. Si el tema wifi no... no porteu vosaltres, tampoc, clar. Ens agradaria tenir-me aquí. Ah, no teniu wifi a la policia? Per res, no, no. Ja pots dir, però la misora, si et donen una mica de vergonya, et la posen. Sí, sí, ja ho direm, ho direm, i jo ho direm. Farem constat, no pateixis. Doncs escolta, company, gràcies, i res. Bona tarda, que vagi bé el torn. Adéu, adéu, adéu, adéu. Com és que no tenen wifi a la policia? No ho sé, però has fet un comentari, i clar, potser no sabia que estava en directe. Jo m'he identificat, però clar, no he dit que estava en directe. Se creu, potser és el que ha fallat, però jo volia dir-ho, i ja s'ha dit. Això és important saber-ho, que després vindrà a dir-ho, que són unes cintes que jo no volia que es fessin públic, rellucar màge... Ell volia dir-ho. D'on escoteu? No, no, no. Volia dir-ho o volia que tu diguessis per ell? No, no, que continuem sense internet, i sense res. Home, jo puc fer un esforç sense presserents pel programa. Utilitzar el teu internet. Que és utilitzar el meu mòbil. Però clar, no sé si... Jo en somareixen, eh? Home, avui està bé l'escena. Jo crec que t'agrada. Si somareixen, sí. Poder riera, anem carregant el tema, que passa que no... Clar, és que jo ara... Cosa. Jo et penso... Jo estic amb algú i vull fer l'ajuda d'ara, jo també. I llavors, si no m'avun... No, no, el mòbil no t'anirà, no, no. Ho vas a treure. Vaig a treure, i si hem d'esperar que amb el 3D que tinc el meu mòbil, el mes, i allò que em passa 500 megas, i ja... Sí, sí, sí. Ja em va molt bé. És com si tingués el Nokia aquell 2770 de la Serpiente. Doncs no hi ha riera. Doncs no hi ha riera, tu. Tinc de d'astres. Això que hi ha estat, la no riera. La no riera. Exacte. Però el Twitter posa, ue... Com Jordi, si no va, no va. No va, no va. Porto intentant posar totes un munt de rat. Què està passant, aquí, a més... Et sent sol, no? Truques l'Ajuntament. No hi ha ningú. No té internet. I el policia em diu a mi que digui que no tenen internet. Sant Josef Fonsà. No, Sant Josef no. Només la ràdio i la policia al local. No ho diu. Bueno... Doncs res, esculteu, fem una pausa. Potser vol dir que no li anava ell, internet. Ah, potser és això, eh? Perquè en dubto molt que la policia no tingui internet. I aleshores, bàsiques... Si hem de mirar una cosa al Google Maps... El Twitter, per exemple, o el Facebook. No, però un mapa de... Mira, hi ha passat això al carrer. No miraran l'onllestin. O els Mossos, també, que tenen Mossos puncats, la pàgina web i coses així, els meus buscats... Home, però ha dit que no tenia wifi. A veure... Potser ell volia agafar el wifi de l'internet que tenen, i no... Potser és que tenen el mateix problema que nosaltres. No, no, no, no tornem, no tornem. No cal tornar a trucar. Fem una pausa d'uns moments i ara aprenem una mica d'ordre. Un moment, i amb l'edicap de Vila parlem de coses. Carme, moltes gràcies. De res. Ja no sabem tampoc que ha passat ni res. Un titular. Doncs s'ha anat a la crispina, que no volia tenir mai cap fill del Sergi, avui li ha dit que volia tenir un fill. Per no perdre'l. No, no, no, perquè està fent com un canvi, és bo. Soc Agustín Arribas, sobte del graner de Sant Just, una salutació a tots els ullens de Sant Just, i també a la penya del Morro. Desenmobles, per la penya del Morro o del Morro. Ràdio d'Esvern pot potenciar el comerç local i es agraïls-hi aquesta feina. Hola, penya del Morro, soc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Vale, una salutació. Adéu. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. Directe final del programa, com cadir vendres. Acabem parlant amb l'Eli Capdevila del que no hem de fer aquest cap de setmana a l'antia gent del programa, Eli. Molt bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, Eli. Iím anem i diuen que no m'he trobat ni terrified, i jo volia sortir. Hi he fetixar.-Ja? Bona tarda. Jo ho veig, com en immergen els ullens, t Analytics... I el senyor Berri ¡si! de la televisió pública catalana, surt del Palomino al final del programa, o sigui, el Palomino ara, l'Oriol Grau fent de Palomino, i la veritat és que fa una mica... A veure... D'allòstima. No és el millor Palomino, no és el millor Palomino, no té públic. Pensa que el Bernardo tampoc està amb les cerves millors, ara. Home, ja, home, ja, però això no disculpa que... Saps què passa que el Palomino funcionava molt amb el públic? I, clar, l'Oriol Grau també reacciona. I, clar, com que fa el mateix que feia la cosa nostra, però no... Jo crec que també el públic ha canviat, perquè em fa tranquil·lament 10 anys, no? No, però és que, escolta, que el públic del plató, vull dir, o sigui, el públic de l'estudi... És que és igual, a mi poses el Palomino ara mateix i no funciona, eh? Per molt que el vegi indirecte, eh? Sí, però si hi ha públic, també responc més. Jo dic, per pobre Oriol Grau, que li fa el fet la secció del Palomino, i li fa el que fa... I passa les pàgines del que fa, bona n'hi! Parlen amb català a tot a l'estona, que això també és estrany, perquè abans ho feia en castellà, i no té públic en directe, i això baixa també una mica la cosa. Per tant, s'acreu, però, escolta... Jo crec que de tots els personatges que tenen, en 30 anys, triar aquest, no sé, que s'han pogut triar algun altre. L'avi del filiprín va morir, per tant, aquests ja el van descartar. Que te'l pots descartar, sí. Per sobre dels mítics que han passat per TV3... Ara que han fet coses, no sé... A veure, quin monzó que feia allò... Bueno... Feia patir el quin monzó, eh?, quan estava allà amb el micimoto. Amb el micimoto, per exemple. Feia patir molt. Ara està millor. Sí, està millor, perquè està a ràdio. És incava, pitjor, és incava, pitjor. Sí, i no se la veu, bueno, en fi... No està pensant en la Vicenteta, podíem fer patir. Ui, la Vicenteta! La Vicenteta! Què diu, xe, que diu, que està ràpid? El cap de setmana pel matí. La primera pedra. Ui, ui, ui... Però, escolta, aquest home no estava abans a... Ui, ui... No estava a ràdio 3 o així, o estava a un de rambles fent els matins, també. Ah, no, que em confonga amb el Miquel Murga, perdoneu. Que també és... No és el mateix. Sí, és el mateix. Bueno, escolta, que és que... Poca broma que jo, quan vaig voler estudiar per sector, vaig anar a una escola de teatre. I Murga, i tant. No, no era aquesta. Estava al tercer... El quart tercer era, vull dir, que era un pis, amb això. L'escola era un pis. Això va bé, ella. Estava a la travessera de Gràcia. Sí, gràcies per la música. Estava allà i vaig pujar. I, saps qui m'obre la porta i fa... Hola, bona tarda, i dic... Oh, i era la Vicenteta! Però no! Sense vestit de Vicenteta. Era l'home, que estava de Vicenteta, que em sap greu. No sé com es diu l'actor. I ell portava l'escola de teatre. I em diu... Jo obria la porta? No, no, portava l'escola de teatre. I ara m'està parlant d'estona i tal. I llavors em va explicar coses. Oh, quina pena. El motiu és que no m'anava bé el vestit de Vicenteta. Perquè la prova que havies de passar és que t'havies de posar per començar les classes, i a mi no m'anava bé. Bueno, escolta, Eli, parlem del que no hem de fer a l'antia agenda, si et sembla bé, perquè aquí... Sí, sí, no, no, no, no, no. Hauràs d'altres coses que t'hauràs de saber. Però avui, a l'antia agenda, parlem de... Fontpiquen, mira, parlant de micimotor. Ah, sí. Sí, senyors, el m'havia agullat. I al final no se l'entenia. T'engreu la veu? No, no. I dius, bueno... Estic buscant pel YouTube, a veure si trobava l'espon, de la fontpiquen, no hi ha hagut sort. Millor, perquè ja ho hem començat abans, avui és un terastre del tema internet, aquí a la ràdio, i no ens va rentar. Sí, hem trucat a l'Ajuntament i tot, i l'Ajuntament ens ha perdut directament a la policia local. No t'ho perdis, perquè... T'heu anunciat, no? No, no, no. Ens ha passat perquè... Ara hi ha intensiu, ja? No, perquè hi ha tanta activitat frenètica. Un divendres a la 6 i mig de la tarda, l'Ajuntament, que no donen la bas, i llavors... L'Ajuntament ha dematit una insensió, a les dues i mig, allà no hi ha ningú. Tots els funcionaris treballen allà, col·lapsen les línies, per això ens han passat directament a la policia local. S'ha llanat, s'ha preparat el document... Facturar. Vinga, va, vinga, mig milió d'euros més per l'Ajuntament! Sí, cap a dins, vinga, a les bosses, a les arcs, vinga, t'està ple. Vinga, va, vinga. Ens han passat... No, va, solta. L'Ajuntament desenjusta diners. També té moltes factures, però tot diners. I... Com totes l'Ajuntament. I ens hem passat amb la policia local i la policia, l'home que estava allà... No sé, el Sergi, el Cabo Mayor, no m'ho han preguntat. Ens ha dit que ells tampoc tenien wifi que el que passava. I al final hem sigut nosaltres, saps, els que... Digueu a la ràdio, digueu pobra. Sí, ja ho hem dit, ja ho hem dit. Digueu el d'allò i ens truqueu i ens hi heu truat, no? Sí, al final, mira, truques per una cosa i portes... Finaig. A veure, comencem amb l'antíagenda. Parlant de fons picant argentona, què és això, concretament? La qüestió és que m'ha fet gràcia perquè, de fet, els rentones fan, durant tot, a l'estiu, unes quantes rutes en torn natural del municipi. Però, just aquest cap de setmana, en fan una per tot el que són les fonts. I la font picant és una font que han recuperat, que estava fatal, destrossada molt malament, ple de brutícia, i l'han restaurat i ara funciona. I m'ha fet gràcia perquè m'ha recordat, a l'anunci precisament del font picant, que era com una cosa superexòtica, i llavors he pensat... Carai, és tan argentona, m'entenc. Ah, o sigui que... Fons picant, aigua fina de guia. Si voleu estar-hi adonant, ara, no? Miquimoto està allà, sempre. Llavors us hi podeu inscriure, podeu anar a fer la passejada, emportar unes quantes garrafes, i emportar-la amb l'aigua que surt del menential de la font picant, i així, doncs ja de comenceu l'estiu ben hidratat, que és fàcil per fer-te. Miquimoto està allà al costat servint a l'aigua, una mica. Tota l'estona, ja m'he fet dient. Cada cop que posa un d'allò, aigua fina de guia. Vols aigua fina de guia? Aquest d'un anunci que... Vegem allà, no en stop. Mític, eh, l'anunci aquest. Després hi ha la ruta per les fonts, que és de font a font, font picant, que és... Això. És això, eh? M'han fet les fonts? Exacte, exacte. Però a mi ja et dic que m'agraden aquestes, a més, és això. La tina bonita, l'han restaurat, han ficat unes tauletes, podeu anar a fer un picnic. I per començar l'estiuet, de cara allò, que comencem el mes dels dies, em sembla una bona proposta. I tant, boníssima. Per cert, una altra bona proposta, també, per aquest cap de setmana, és la festa del solstici, el castell i el mercat del templer. Ojo... Cuida-ho. Ojo, cuida-ho, eh? Això té bona pinta, perquè jo ja m'imagino tot de sacrificis i rituals de Berges Núñez al castell del Portret. És així, o no? Fas bé. Fas bé. No arriben en aquest nivell, però m'ha fet molta gràcia, perquè normalment tots són fires medievales i tal. Fires sobre el templer, no se'n fan massa, i aquesta m'ha cridat l'atenció. Molent, perquè és rotllo secret, no? Els templers, una mica... Estan passant per l'església, els càters... Bueno, no és el mateix, però una mica... aquestes sectes que hi havia abans a l'Història. Sí, oi, oi, oi. Sí, sí, sí. Llavors, els... Perdona, era... No, no, no. Els templers eren uns guerrers que eren... S'amagaven, no? No, no, de l'església. No vols dir que s'amagaven. De la guerra, s'amagaven. Potser m'estic confinant amb un altre... Amb un altre. Els templers eren... Amb Robin Hood, que aquest és el confinament. Sí, amb Robin Hood, de Kevin Costner. Qui eren els templers? Del Sangral, no? Era un ordre de les cruades. De les cruades, cruades. Ah, però eren... Orden militar religiosos. Aleshores eren els típics militars, sí, de l'època medieval. Se defensaven el tema... Eren a conquerir los territorios que no eren cristians. Ah, va, o sigui que eren cristians i catòlics. Per tant, retiro el del secte. Era... Sí, era... Perdó, m'he confós. M'he confós. Pensava que era com... Tu ho has pillat, Lili. Però era... era com... Jo pensava que era Ronyo Cáters, que aquests eren la Foguera. I sí que eren pruscrits. Aquests sí que eren més amagats. Aquests sí que eren més... I los Masones. Aquests, aquests... Que ja eren planos amb els símbols, i tenien tota la seva història, aquests... Estan solen en Tom Raider, no, les Masones? Sí, és que fa temps que no em llegeixo el codigo de Vinci, que ha perdut amb tota la seva història. Ja, al final, bastant espelis. I el número 13. Què passa? Antonio Vandérez era Michael London. Escolta, Lili... Com és curiós, els que s'han de fer aquí? Mira, per exemple, el demà dissabte, a les 20.45, hi ha la sala al castell. Ho ju. Pots anar per lliure o has d'anar amb la truca? Pots anar per lliure, però has de portar l'armament de casa. Sí, sí, tranquil·la, que portes unes cordes i un piulet. I ja em veus a mi, a la muralla del nord. Què passa? Com hauràs de aparcar una miqueta lluny que sigui lleuger? Sí, escolta, no. S'ha d'esquilòmetres que fan els temples, per anar fins a... A mi no m'importa. Per fer-te 300 metres, no tinc problema. Però crec que t'agradarà molt més l'activitat que fan de 9 a 11. Del matí. Hi ha una demostració, no, no, al vestre. Una demostració d'energies geòpia i camps magnètics a la construcció de temples. L'església romànica. O sigui, això serà de mal a nit. Pots tornar a repetir-ho, perquè això em va agradant molt. Demostració d'energies geòpia. Perdona, pare, qui alto. Energies geòpia, es cuida a dir. No tens algú per buscar. No, clar, és que jo vull anar a buscar... No és alguna cosa per a les pedres o...? De les pedres, vinga, a comprar, sí. Sí, serà com posar en un pèndol per a A i un pèndol a pendolito. Sí, pèndol a pendolito. I camps magnètics en la construcció de temples. És a dir, abans de construir un temple, vas tu allà amb els teus aparells, i llavors veus l'energia que desprend la terra i les coses geomagnètiques d'aquestes. Aquí construirem l'església. L'altre dia, la versió moderna, és una mica que es pot trobar molt ara, les platges de Barcelona, que ho parlàvem al programa, la gent que busca amb detector de metalls. Però això és una altra història. Quan se'n va a tothom, busca també una mica on posar el seu temple... econòmic. Tot i que no sé si troba molt benefici, però vaja. En fi, Eli, ho deixem aquí, amb la festa del solstici, el castell, i el mercat temple... A mi això em posa, això. El Puigreig, que és bargada, eh? Bargada, eh? Berga, bona terra. En fi, Eli, moltes gràcies, una setmana més. Que vagi bé. Cristina, acabem el programa avui. Per tu, què ha sigut, el millor programa? Internet, per exemple? L'espai no riera. Una trucada per investigar tot això del misteri d'internet. En t'agrada trucar, eh? I utilitzar el telèfon, per altres coses. Per cert, Cristina, has pogut posar coses al Twitter i al Facebook? No, a primera hora sí, a la segona no. Bueno, el de història, el cinema, no? No. I l'antigina tampoc, res, perquè no hi ha internet. En fi, acabem el programa, ja s'ho terminem, com has anat a final de setmana. No hi ha internet, ja és igual, eh? Duran molts anys a fer ràdio sense internet. No hi havia cap problema, Jordi. No hi havia d'acord amb dames, escolta't. L'altres tampoc. Joaquín soler ser rango, per exemple. O Luis Del Olmo, sense anar més lluny. Quant anys ha estat a la carrera de Luis Del Olmo? Sense internet. Més que amb internet, ja t'ho dic. En fi, gràcies a tota la gent que ha fet possible. La penya del Morro d'avui, la Carme Verdoia, la qualitat d'en Justenca, el Jordi Roca, el cinema... i l'Eli Capdevila a l'antigenda del programa. Què passa? És que ha estat molt curta avui, el Ronon, Jordi. No vengo ni l'Eli Pómar, ni el senyor Benito, agraï també el Carles Galí, el president de l'Associació de Veïns de les bases de Sant Pena, que ens atès i li puc fer una entrevista. Aquí us ha parlat Jordi Domènech. I tampoc no oblidem la Cristina Vargas, el Twitter i el Facebook. Gràcies, Cristina. Tornem millons a partir de la setmana. Gràcies, mare, amb l'informatiu. És un programa que jo, sincerament, no em perdó mai. Tornem millons a partir de la setmana. Segueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro. A Facebook, la penya del Morro. Tornem millons a partir de la setmana. Gràcies. Gràcies. Bona tarda, són l'Àsat del Bespre. Comencem una nova edició de Sant Just Notícies d'avui. Divendres 28 de juny. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició Bespre. Josep, per vinyar a assegurar que no s'augmentaran impostos amb l'actualització brurativa del cadastre. El calde responeixi la reivindicació de les notícies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies.