#303 - La Penya del Morro del 5/7/2013

de la seva banda, el govern central afirma que la negociació sobre el pla encara està oberta i considera precipitada l'oposició de la Generalitat. L'home de 75 anys i de nacionalitat francesa desaparegut ahir a la tarda a Maranges, a la Cerdanya, ha estat trobat aquesta tarda a Seia-Salvin, una estació de tren de França. Segons informen fons de la General Maria, l'home havia desaparegut mentre feia una ruta en grup a la zona del Puigpadròs. Els bombers van activar un operatiu de recerca amb helicòpter i dotacions terrestres per restrejar la zona on va desaparèixer. Previsió del temps, servei de meteorologia de Catalunya, Pere Cladera, bona tarda. Bona tarda, doncs, una situació molt tranquil·la, estable i sobretot ja amb un ambient de ple estiu destaca en temperatures superiors dels 30 graus a molts punts de l'interior, i en espacial aponent on atenció ja arriben a valor propers els 35 graus com és el cas d'Aitona, el Carras o Tarraga. De cara a demà començarem el cap de setmana parlant de pocs canvis domini de l'ambient de Solallat, en tot cas, amb algun interval de no vols baix a randa costa, sobretot a prop del Delta, a l'Ebre, i com deien, bàsicament, domini de l'ambient de Solallat, i amb temperatures que fins i tot podran pujar una mica més, en espacial a les comarques de punent, on atenció de manera puntual podran arribar a valor de 36 o 37 graus a la resta de Catalunya, la majoria de màximes entre 29 i 34. I de moment això és tot des del servei meteorològic de Catalunya. Esports en xarxa. Bona tarda, us parla Jordi Cervantes, en Vaterpolo, el rubí vigent subcampió de Catalunya. Ha guanyat 15,6 al Sevilla, en l'inici del campionat d'Espanya, en categoria cadeta, les instal·lacions de l'Atlètic Balear, amb la presència també dels enfitrions, del Terrasa i també el Mediterrani. Hi ha un quart de cinc, segon partit, entre Canoe i Cavalla. Martín Posse, nou entrenador del centre d'esports l'hospitalet, diu a la xarxa de comunicació local que l'objectiu és mantenir la mateixa filosofia de l'última temporada per intentar aconseguir el desitzat escens a segona divisió. Que me presentes a posibilidad, y la verdad que muy contento y muy feliz, y con mucha ilusión de empezar. Hable todo el momento, ¿no? Ya vienen varias temporadas haciéndolo muy bien, la última fue muy buena y estuvieron muy juntos, y intentaremos copiar y mejorar las temporadas que se han hecho, mantener la filosofía que viene haciendo el hospitalet en los últimos años. I a la tercera divisió, David Prats deixa el Sant Andreu ja fixat pel Vilassà. Notícies en xarxa. Ara es pot despràviu d'esper, si en tonits es pràviu d'esper, la randa s'enjust. L'horari de l'hospitalet. Ràdio d'esper, 98.1. Ràdio d'esper, 98.1. En directe, a matíndiz de Sant Just d'esper, el 98.1 de la FM, i a tot el món, a través de ràdio d'esper.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro. Bona tarda, Sant Just. I gent de l'estranger, què tal? Benvinguts a la penya del morro. El programa de les tardes de ràdio d'esper des d'ara és un plaça del vespre. Us parlo i us saluda Jordi Domènech. Hola, què tal? Amb l'equip habitual del programa, el capdavant de l'actualitat, Sant Just, que l'Andrea... Bueno, bueno, bueno. Bona tarda, Sant Just. Bona tarda, Sant Just. Sant Just, que l'Andrea... Bueno, bueno, bueno. I l'Andrea, bona tarda. Bona tarda. Molt de calor, avui. Dona'ns a acompanyar la gent que ve de públic a l'estudio de la ràdio. Avui ganen de galèies de palefrogers. De galèies de palefrogers! Curiós que vinguin, perquè demà hi ha les abaneres. Hi ha un clàssic estiueng de TV3. Comença la festa, avui. I demà, per TV3, hi ha les abaneres típiques, que no sé si us segueixes, però és molt bonic. Tot allò, la bella l'Ola, des de Calella de palefrogers. Avui, avui, al programa, més a més, parlarem de cinema i d'algunes estrenes com El Vendedor o Híjols de la Mèdia Noche, amb el Jordi Roca. A Història del Cinema repassarem les bibliografies de 3 grans, com son Humphry Bogart, Alfred Hitchcock, i Gary Cooper amb la Cristina Vargas. Cristina, bona tarda. Bona tarda. A més avui, al programa, a la segona hora, l'Èrico Marc ens parlarà de la festa jove de demalissabte. El senyor Benito ens explicarà les seves vacances. Avui està el Pirineu, que de setmana no sé on estarà, anirem connectant amb ell o no. I també connectarem avui el programa amb el Dani Martínez, que ha anat al TV Davo en una de les sortides del Casal de Joves de Sant Just. I avui acabarem el programa parlant del que no hem de fer aquest cap de setmana a l'antiajenta de l'Eli Cap de Vila. Bona tarda i benvinguts a l'Apena del Morro. La penya del Morro, un programa amb més morro que penya. Avui només penya comú. Bé, atenció, perquè comencem, com sempre, repassant els tèndins, tòpics del dia d'avui, Cristina, el més comentat a Twitter, entre ells l'enquesta que ha fet el periódico de Catalunya, on diu que el titular és la crisi i la corrupció accentuen l'enfonsament del bipartidisme. En fi, són algun resultat on diu que, per exemple, el PSOE i el PP... Bàsicament que els partits petits perdrien vots, tipus OPEID, una iniciativa, els petits... En canvi, tot va cap a PP o PSOE. La gent a Twitter ha reaccionat de la diferent manera que ara la Cristina ens explicarà. L'Alberto Bartón, en plena informació, diu que el periódico PP i PSOE només arribarien al 55% dels vots. Esquerra unida arribaria als 50 diputats. L'Àngel Calleja diu que conec gent del PSOE i Esquerra unida i em cauen bé, en sèrio. Acabem amb el comentari de la Belén Valentín, que diu que més del 70% dels usuaris no confien en el partit popular i més del 60% tampoc ho fan el PSOE. Alguna cosa es mou. Atenció, perquè avui també ha sigut el Trenintòpic, la capital d'Espanya, Madrid, perquè l'informatiu en tenen tres. S'ha pogut veure i escoltar la cançó de la candidatura dels Jocs Olímpics de Madrid 2020. I la gent també ha reaccionat de forma diferent. No molt positiva, Jordi, ho pots dir, ho pots dir. Ja, a l'estir la mica gana amb style de sabadell, no? Sí, més o menys. Comentar-hi. Pe poc que me'n et diu. Després de veure la cançó oficial de la candidatura olímpica de Madrid, estic més tranquil, no guanyarem ni de conya. A la mateixa línia, el Carlos Ruiz Ocanya diu, no sé què és pitjor, si la cançó o el vídeo, espero que no ens donin els jocs. Aquí hi ha un vídeo, un videoclip també, no? Sí, surten ballant i movent els braços. Ara l'escoltarem. Això en xoc, 45 minuts després d'escoltar la cançó. Bé, no sé si podem escoltar la cançó. Mira, aquesta, aquesta és la cançó oficial de la candidatura de Madrid 2020. ...con los brazos abiertos... No sé què dir, m'estic sense paraules, perquè, a més, les imatges del videoclip situades en diferents punts de la capital espanyola, no és, per exemple, la plaça Mallor, on hi ha dos cantants, que no em sap greu, però no sé qui són. Madrid, te habla. Recuerda-lo. ...en cuerpo y alma Madrid te reclama escucha su voz... Ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui... ...ver a Madrid, a Madrid, a Madrid... Ja està? Bueno, aquí la cançó fa com un bajó, no? Gràcies. Bé, en fi, aquesta és la cançó. Si la vulgueu veure sencera, ja circula per YouTube, o per la web d'Antena3. En fi, gràcies, Cristina, no passaré més trends tòpics a la segona hora del programa. I atenció, perquè comencem amb una notícia que reaccionada amb una altra, que va aparèixer el mes de novembre passat, que ha tingut el grup de lladres que va fer explotar la sucursal de Catalunya Caixa del Carrer de la Creu. Aquí hi ha sent just el novembre passat. L'explosió ha passat al voltant de les 4 de la matinada a l'oficina que Catalunya Caixa té al carrer de la Creu. Això és informatius a TV3, el novembre del 2012. ...aquest matí amb tota l'osana coordonada pels Mossos d'Esquadra. Els tècnics avaluaven la importància de les destrosses. És un maco robot, què parla? Aquest matí no ha pogut abrir, s'han pogut endur els diners. Es tractava de com a mínim dos individus que haurien fugit en el cotxe. Segons han pogut veure els veïns, els quals la forta de tornació ha tret al llit. És gairebé com si fos un terrat. Va ser més aviat com un moviment si es va fer vibrar les fines, va fer vibrar el terra i tots els veïns vam sortir de seguida a veure si havia passat alguna cosa. Ha sido un pajero que se ve que han venido, no se ha podido ver, porque no hemos visto más que los desperfectos, por mucho que hemos querido bajar corriendo, pero han dicho que si habían visto A2, que se habían tapado la cabeza, no lo sabemos. Aquest és el tercer robatori amb extrusions. Ha fet a Catalunya des del setembre. La policia autonàmica no ha volgut donar detalls als fets. Però està investigant si el d'aquesta nit està relacionat amb els altres dos que hi va haver a Badalona. Atenció, perquè això era una notícia de TV3 que va succedir aquí a Sant Justes Bern el novembre del 2012 des del setembre portaven diferents punts de Catalunya fent explosionar caixers i, finalment, hem de comentar que s'ha detingut ja el grup de lladres. Sí. Sant Just respira més tranquil. I els caixers del municipi, també. Els Mossos han detingut aquestes set persones que havien sostret 309.000 euros dels 12 caixers atacats a l'àrea metropolitana. Tres d'elles ja estan a la presó. Andrea, bueno, no sabem si coneix algun de les lladres, crec que no. Però té més informació com a mínim de tot plegat, eh, Andrea? Doncs sí, els ha tingut són 6 homes i una dona d'entre 19 i 52 anys, que es dedicaven a arreventar això que xer és automàtics per accedir als dispensadors de billets. Esclar, tovam que no són tants euros. Per haver patat 12 caixers, 300.000 euros en total. Potser... no sé, em pensava que... 390.000. Em pensava que en tot el caixer es donava més de... Sí, però aquelles hores de la nit no sé... No sé quants billets tenen els caixers, però vaja, sembla que havien sostret aquests 309.000 euros. Una mitjana, doncs 20, 25.000 euros, per caixer. Per caixer, desmenys. Doncs, com deies, els fets a Sant Jose Ramon tan a la matinada del 19 de novembre del 2012, i se'ls imputant una dutzena de taxi milars a Barcelona, era metropolitana, hospitalet, Badalona... I, com deia, la ciutat de Barcelona, i Sant Just. I els agents també han recuperat 5 vehicles que feien servir per vigilar i per cometre els robatoris, i 76.000 euros en efectiu. El seu modus operant d'hi consistia en introduir al caixer una cànula rígida i un cable elèctric que omplien de gas inflamable. Una mica MacGyver, eh? Totalment. Es creava una gospira, el caixer explotava, i es tenia accés directe al dispensador de billets, i se'ls endullen. I les detencions a aquests set membres dels grups va realitzar el passat 25 de juny, en el marc d'una investigació que havia començat a mitjans del 2012, i, com deia, tres dels detinguts ja han ingressat a la presó. Molt bé. Doncs vinga, ens malagrem que hagin estat detinguts. Canviem de tema... La banda sonora de MacGyver, eh, aquesta? Sí, mítica, mítica, clar. En fi, passem a una altra notícia Sant Justenca, perquè, atenció, el juvenil... Avui tots són bones notícies, eh? Sí, sí. Perquè el juvenil... Posa'm musiqueta, bones notícies. El juvenil de l'Atlètic Sant Just, que aquest dia està disputant la donòstica, i que anem seguint l'última hora... Bé, l'última hora, dia a dia. Atenció, perquè ha passat a la semifinals, després de guanyar els penals a l'etual Blu Francesc. De fet, és l'únic equip de l'Atlètic Sant Just, que continua en aquesta competició, Andrea. Doncs han patit, sembla, però finalment estan a les semifinals, perquè havien empatat un gol en partit amb l'etual Blu, però els penals han guanyat per 4 gols a 3. Per tant, passen a les semifinals, que juguen aquesta mateixa tarda, les 7. El juvenil és l'únic equip de l'Atlètic, que segueixen davant de la competició, l'infantil va caure ahir, a quarts de final, per 3 a 2, davant del Madisporting Jets Club, del Caire, d'Egypte. El Caire, justament. I la la Viver també va perdre per 8-1 contra l'Antiguaco Basc. 8-1, 8-1, això fa mal, eh? La referència del futbol va ser a San Sebastià. Molt bé. I les finals jugaran entre aquesta tarda i demà dissabte. Recordem que avui té la semifinal el jovenell de l'Atlètic. I això, aquesta és la 22a edició de l'Adnòstica a punt torneig internacional també referent al futbol basat. Molt bé, molt bé, que bonic, tot plegat. Visc a l'Atlètic Senjús, jo de tota la vida he sigut a l'Atlètic Senjús. Des que vaig néixer, ja fa 20 anys que soc l'Atlètic Senjús. Deixem el carnet. En fi, sí. Tenim compte que fa 4 anys que es va afundar perquè veieu... fins i tot que soc fan. Atenció, perquè canviem de tema l'última notícia de Senjús que comentem. Aquesta hora de la tarda parla de l'Escola de Formació Profesional. Antonio Algaró, escola d'Ars Gràfiques, que ha obert el període de matriculació de tres cicles formatius del proper curs. Els de grau mitjà són preimpressió digital i impressió, i també són subvencionats. El de grau superior és de gràfica publicitària. Hi ha temps de fer la inscripció fins d'imat, Andrea. Com deies, els cicles formatius de grau mitjà que s'ofereixen són un cicle de preimpressió digital i un altre d'impressió. El de preimpressió digital té una dura de dos anys. Són dues mil hores, de les quals 350 són fent pràctiques i el de grau sector, pel que fa el cicle de mitjà d'impressió, d'un any són 1.400 hores, 140 de les quals seran pràctiques, i el tercer cicle que ofereix l'escola, el curs que ve, és un de grau superior de gràfica publicitària. Aquest cicle superior és privat... Que perdona, molt recomanable, gràfica publicitària, perquè hi ha algun cartell, d'algun anunci que es publica, i dius, potser haver passat a l'escola amb l'Antonio Algaró. Segurament, segurament. Doncs aquest cicle superior és privat, els altres són subvencionats, gratuïts, així la matrícula d'aquest curs costa 250 euros i la quota mensual 180, dura dos anys, són dues mil hores l'actives, en 350 hores de pràctiques, i des de l'escola, el Víctor Lanxarro, que és el coordinador del centre, ha deixat clar que dels alumnes que van acabar els cursos, l'any passat, la meitat, estan treballant en empreses, sí, en empreses on havien fet les pràctiques. Per tant, això de les pràctiques és una bona manera d'inserir-se. A l'escola, l'Antonio Algaró, en poca broma, funciona prou bé, i fa pocs mesos va rebre la visita del president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, i la veritat és que crec que és una de les escoles, ara no em vull dir, tiràveu-me'n. Però d'impression gràfica, millor de Sant Just com a mínim. L'únic que hi ha. Bé, gràcies, Andrea. Ja sabeu que teniu un mes d'informació. Molt arriscat, això que has dit. A la penya del Morro ens mullem, et donem la cara. Andrea, gràcies. Que vagi molt bé. Recordeu que teniu més notícies de Sant Just. Ara mateix a ràdiodesverb.com. A partir de les 7, els Sant Just Notícies edició vespre, Andrea. Moltes gràcies. A la tarda. I tot seguit tenim el Jordi Roca per parlar de cinema a la penya del Morro, que de fet, mira, el saludaré abans d'anar a publicitat. Jordi, bona tarda. Bona tarda. Què ens recomanes? Doncs avui tenim una punta important. Ah, sí? Podríem dir que hi ha dos pel·lícules que opten a combatre saia en la pel·lícula d'aquest estiu. He estat repassant totes les estrenes durant tot l'estiu. I de dir que ens arribarà alguna parleta d'aquí a unes setmanes, sí que podem dir que avui estem totalment dividits amb dos pel·lícules que ja veurem quines són. En unes voltines, guardes per la secció d'aquests moments. Bé, doncs, escoltem, tenim a la publicitat que parlem d'aquí uns moments de cinema amb el Jordi Roca. Arriba, Sant Just, el primer centre d'educació infantil anglès, 100 Pàtrics Prescul. A 100 Pàtrics Prescul els vostres fills i filles podrán gaudir d'un ensenyament innovador i multilingua, aprenent anglès des dels primers mesos de vida. Oferim un mètode basat en els millors programes pedagògics internacionals, el mètode automatís i Music Together. Fem llogue, natació i massatges per anadons i tenim un gran ventall d'activitats extrescolars. Inscripció oberta pel curs 2013-2014. Informa-te en el telèfon 697-70-35-05 o al nostre centre situat al carrer Constitució número 2 de Sant Just d'Esvern. 100 Pàtrics Prescul inaugurem la primera setmana de setembre. Vine al restaurant del centre social, el Milenari. El restaurant, el Milenari, i trobaràs els millors menús diaris el millor preu. A l'oci a l'oció del centre social, el Milenari, el menú et costarà 7 euros i mig. El menjador està obert de 11 a 17 d'una a 3 de la tarda i el centre social de 10 del matí fins a les 8 de la tarda. Un restaurant per a tota la família al cor de Sant Just d'Esvern. Ens trobaràs al carrer Angel Guimarà, número 1. Restaurant el Milenari. El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar tetraplègic. Em vaig dir de 18 mesos, un any i mig, a l'hospital. I el meu pensament va ser, quan surts d'aquí què faràs? Te'n vas en por, perquè aquest món no està fet per tu. D'acord? Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enredera. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Soc Agustín Arribas, sóc del Graner de Sant Just, i em viu una salutació a tots els ullets de Sant Just i també a la penya del Morro. És en Moples, per la penya del Morro o del Morro. De ràdio d'Esvern, pot potenciar el comerç local i és a Greïls i a Greïls i aquesta feina. Hola, penya del Morro, sóc Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adéu. La penya vol morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. 5,23, parlem de cinema. I com que ha d'hi vendre, ho fem amb l'estrauma del Ceteart. Ell és... Jordi Roca. Bona tarda. La Jordi Roca. Ja, l'home, el Vita, la legenda. Ei, xego, el Jordi, que estàs tan pilota avui. És que vas malament de pasta. Ah, i no pots demanar diners. No tinc per pagar els cafès de la ràdio. I era per veure si podies deixar res. 50 cèntims. 50 cèntims. Sí, perfecte. Després de l'estrena de cinema, avui repassarem El Vendedor, Hijos de la Medianoche. La mejor oferta. Violeta se fue a los cielos. Star Trek en la escuridad hombre. Grudos, bivillerio favorito, hombre dos. I aquestes sí, són les pel·lícules que avui s'estrenen. Comencem per El Vendedor, si ho sembla. Escolta'm el trailer d'aquesta pel·lícula canadenca dirigida per Sebastián Pilot i un drama. Ja ens avisa el Jordi Roca abans de començar. Ui, piano, hi ha mal rotllo, eh? Puts per anar, Braik. Què estàs, Francesc? Molt bé, Jordi, molt bé. T'ho mou, se'l mou. Tu ets que ets lluny. Sí, sí, m'ho ha. Tu, que de vegades que portis un trailer en francès, hauries de fer l'explicació en francès de la pel·lícula. Ah, si vols? Sí, sí que vull. No en refereré en francès, era la primera vegada. És un drama, com tu molt bé has dit, una producció canadenca. En aquest cas, destaca, sobretot, per la interpretació del seu actor principal, un home ja baterà, es diu Gilbert Sicote. Sicote? Sí, no. Ah, com el cuiner? No. En aquest cas no és gaire conegut per el gran públic, per no dir gens, però realment fa una molt bona interpretació al capdavant d'aquesta pel·lícula, perquè, a més a més, ell suporta tot el pes. De què va? L'home és un d'aquells personatges que no sap si estimar-lo o odiar-lo a parts iguals. Com tu, com tu? No, com jo no. En aquest cas, l'home viu per 3 coses a la seva vida, per la seva feina. Ell és venador de cotxes i porta 16 anys sent el venador del mes. És a dir, el treballador que més cotxes ven a la seva empresa, el seu concessionari, cada mes... 16 anys consecutiu. 16 anys consecutiu sent cada mes el que més cotxes ven. Això del venador del mes és molt curiós, és com molt llanqui i molt americà. A qui no ho fem, això, el programa? El col·laborador del mes? No, per exemple, seria jo. Ja, ja, ja, ja, veus? Aquest pas de part és la part que l'odies com les tipes. No, en aquest cas, viu per això i també per la seva filla i el seu net. El que passa és que, clar, ell es vol jubilar d'aquí poc, no sabem si sobreviure sense la seva feina, i en aquest últim mes ell vol continuar sent el venador del mes. En el poble on viu hi ha una indústria paparera que ha degut a la crisi, envia que si tots els seus treballadors a la tour i ell, tot i així, intentarà vendre els cotxes als aturats. No sabem exactament com serà a partir d'aquí, quan un, diguéssim, a fer inesperat, canviarà la seva vida. A veure, d'entrada, no em crida molt l'atenció a aquesta pel·lícula, eh? Tampoc no és que et tingui l'argument, sigui un argument trapidant... No és trapidant, perquè no. No és trapidant, perquè és un drama, és lent, és tranquil... És profund, però... home, no, ja està, no. T'ha de donar una oportunitat, en aquest tipus de pel·lícules. Donar-li tu, donar-li tu. No he dit una mica de ritme. No, apiam, Jordi. Si tu ets un bon actor, no et fa falta de la pel·lícula, tinguis ritme perquè s'ho tingui. I tu això ho hauries d'estar bé. En fi, no penso en un drama, que estantes. Passem a la següent estrena, Hijos de la Medianoche, que és el trailer que ha de estar amb rus, per exemple. Ojo! Mateleín, te quiero. ¿No te dais cuenta de que todo lo demás se está desmoronando? Nosotros podemos enseñarle a la gente otra forma de ser. ¿Qué son del quinceima? No. Vale, vale. Vuelve conmigo. La música és maca, el trailer. Clar, si van passant imatges, és emotiva, clar. És com un gran... És com un trailer molt èpic, no? Un niño y un país nacieron a Medianoche hace mucho tiempo. ¿What? Y nuestras vidas han sido, a pesar de todo... actos de amor. Oh! Jo la vaig veure, que és segur, eh? Aquests trailers són una pel·lícula molt intensa, eh? O la motiva, la veu, és la del Richard Gher, diguéssim. El dublador del Richard Gher. Sí, podria ser-ho, eh? A veure si tornem a escoltar aquest home. Per la pena, per la pena, tornar a escoltar-ho. Actos de amor. Y nuestras vidas han sido, a pesar de todo... actos de amor. Podria ser, una mica, a les 4 de la matinada, eh? És un altre, però és també... ha duplat amb molts. Una mica, el Richard Gher, a les 4 de la matinada, eh? Tornant ja a la festa. Sí, en los anglos riscos de la medianoche. Sí, és un drama, també. En aquest cas, és d'una directora que ja va estar nominada a un Òscar per la pel·lícula Agua. Segurament a molts no ho sonarà, però es diu Dipa Mehta. És una pel·lícula britànica que ens reflexa una mica la situació de la Índia a través d'una situació personal. En aquest cas, en situa el 15 d'agost de 1947, on a mitjanit dos famílies, a mig del caos, perquè la Índia s'acaba d'independidze de Gran Bretanya, recordem que la Índia era una colònia britànica, a mig del caos, dos famílies, una molt rica i una molt pobra, donen allò, amb què passa que la comadrona, diguéssim, amb un acte que creu de justícia poètica, intercambia els nadons. I a partir d'aquí, un dels nadons tindrà un lligam per sempre amb l'Àndia i veurem quina és la història que es desenvolupa. Bé, doncs aquesta és la pel·lícula, eh? Richard de la medianocheca, aquí la dirigiries? Aquí la dirigiria a tots aquells amants de les pel·lícules, una mica tumultuosos, revolucionàries i sobretot molt emotives. Bé, passem a la següent pel·lícula que s'estrena... O sigui, igual a qual·la, gireu-me la pèl·la, eh? Passem a la següent pel·lícula que també s'estrena a l'Àndia i a l'Àndia. Sí, que és la millor oferta. Escolta'm el trailer, un altre drama. Avui hem començat forts, eh? En aquest cas de caràcter romàntic i que ens arriba des d'Itàlia. Todo puede falsificarse, Virgil. ¿Por qué evita continuamente conocerme? Mira, Mario Gas, que desarro el todo blacha. Quiero que deje de involucrarse en mis asuntos. Enviéme en la factura de sus gastos. Buenas noches. ¿Qué ocurre? Dígame qué ha sucedido. ¿Cómo es vivir con una mujer? Es como participar en una subasta. Nunca sabes si la tuya es la mejor oferta. Cuando dices que ya la has conquistado, es cuando descuidas la estrategia. Molt bé, eh? Que totes les noies la ganen d'haure segur que és la pel·lícula. Váyase! ¡Venga, cuesta! ¡Sacalla! ¿Quién es, en realidad? Siempre hay algo auténtico oculto, en toda falsificación. Fins i tot, allò que és fals té una mica de veritat, eh? Fèl·lics de veritat. Aquesta és una mica l'argument, el subtext que es pot llegir de la mejor oferta. D'aquí va la pel·lícula prò. Aviam, en aquest cas, el director que s'ha destacat és el Josep Tornatore, que va guanyar un Oscar per la pel·lícula Cinema Paradis, com la director, per tant, ja és un... Respecte. Sí, un punt positiu per anar-la a veure. I es tracta d'una pel·lícula dramàtica romàntica a mitges, entre un subestàlia expert d'art que és contactat per una jove misteriosa, que pateix una malaltia que la manté aïllada del món. I el que li demana és que taxi totes les seves obres i després les vengui. Aquest home, el subestàlia, diguéssim, és un home acostumat a viure a ellat del món, no té cap tipus de relació personal ni efectiu absolutament amb ningú, és a dir, no té amics, família, ni parella, ni res semblant que se li hagi conegut. Pobre. No, perquè ell ho ha triat així, perquè sigui un necessari de la vida, sinó que és una opció de vida molt respectat. El problema serà quan s'ha enamorida aquesta jove misteriosa a intentar relacionar-se amb ella. I això, òbviament, li canviarà la vida. Clar, aquella frase... Què sabrà? Relacionar-se. Home, ja ho veurem, perquè ella també té un problema psicològic que no pensarem quina és important. Per tant, aquí està una mica el kit de la qüestió entre els dos i quina és la relació que s'acabarà formant. També recordem que tenen una diferència d'edat molt important. Ell és pràcticament, vol d'acabar el 60, i ja té uns 30 anys. Per tant, aquella frase que hem escoltat del trailer, que deia que les mujeres són com una sovasta, allò és avant de conèixer la noia, no? És com perquè veiem que és una persona antipàtica i agria. Sí, que per ser el que t'ho has escoltat, que t'ho has escoltat, que diu això, és l'actual dona El Saferlant, que és la cara coneguda d'aquesta pel·lícula. I que em sembla que hem comentat, no? L'actual dobleatge és el Marió Cas. En fi, passem a la següent pel·lícula que també es trena avui. Ara arribarem a l'Àstrac, eh? Hi ha Grudo, dos, muy villano favorito. Veig que te l'has deixat pel final. La polbra d'aquesta setmana. Passem ara, però, a Latinoamèrica, perquè arriba del director Andrés But, el biopic de Violeta Parra. Qui era Violeta Parra? Doncs una dona. Qui era, avui us sabrem. La pel·lícula Violeta se fue a los cielos. Poeta, cantante y autora, tejedora, recopiladora. Artista plástica. Aquí le presentaremos a la chilena Violeta Parra. Fuertes aplausos. ¡Eso es lo que siento yo en este entente fecundo! Usted llegó a mostrar su trabajo plástico en el Museo del Lubre. ¿Y los críticos y el público de París las valoraron bien? Que bien. Pero no se asuste porque no le voy a preguntar su edad, ¿eh? No, no se preocupes, y yo puedo, si me da. Que bien. Queda al ti. Uy, no me acuerdo. Escolta, poca broma, aquesta pel·lícula. Amb el trailer, a mi m'ha captivat. No, sí, és una personatge molt coneguda... Bé, personatge, dic, amb tot l'amor del món. No despectiu. No, no, no. En aquest cas, molt conegut, molt reconegut en el seu país. De Xile és una gran cantant folclòrica. I també artista plàstica. També diu que és poetista, etcètera, perquè és polifacètica, però... és coneguda com a cantautora i també com a pintora. Una carrera d'èxit internacional, molt coneguda a França, i per tant, ara s'ha fet aquest biòpic a Xile. I que ens intenta mostrar, sobretot perquè hi ha molts grans artistes que tenen una vida personal controvertida, més enllà de la professional, i per això dona també per fer pel·lícules com aquesta. Violeta Parra va tenir una vida sentimental, podríem dir una miqueta humultuosa, marcada per 3 grans figures. La del seu pare, la del seu marit i la del seu últim amant. És a dir, que em va tenir més d'un. Per tant, ella, a partir del seu neixement, fins a la seva mort, ens mostra aquesta pel·lícula a través d'aquests personatges com va ser la seva vida. Per cert que l'actriu que també ho fa molt bé és Francesca Gavilan, i està acompanyada per Roberto Fàries. Doncs té bona pinta, segurament no deu estar en moltes sales, no? Aquesta pel·lícula... No, és una de les pel·lícules comercials que estarà tot arreu, com l'acabarem a continuació, però sí que la podreu trobar a bastantes sales tot i això. Una de les dues pel·lícules comercials de la setmana... I de l'estiu, jo diria, eh? La primera, Star Trek en l'escuridà! Oh! Jo sé que l'estaves esperant amb candaret, això. Sí, una cosa bàrbara. Com sempre, a Hollywood aquests últims anys, quan fa aquestes grans produccions, t'endeix cap a l'obscuritat, eh? T'endeix cap a anar cap a la foscor, Harry Potter oscuro, Spider-Man oscuro, el caballero oscuro... I ara també hi ha Star Trek entrat a la nova fase, que és Star Wars, que també ha de venir de la mà de J.J. Abrams, que no vingui, també, de forma oscura, en el futur. En fi, després de la primera entrega d'aquesta nova saga, d'Star Trek, arriba aquesta següela, avui, dirigida pel nou rei de Hollywood, J.J. Abrams. I també, de fet, amb la mateixa tripulació que la primera entrega. Escolta'm el trailer, després de les roques, ens explicarà de què va tot placat, des del seu transbordador espacial. Mira que oscur, ja, eh? La música és... És que no puedes equivocarte. Pero las decisiones que tomes pueden hacer, que tu y el personal a tu mando muera. Oye, oye, oye, oye. Yo creo en ti, Izym. La oscuridad es tan cerca. Ostia. Puede ser solo el principio. ¿El principio de qué, señor Kirk? La guerra total. Ai, una altra vegada. La guerra total. No puedo permitirle hacer esto. Izym, no pensaràs ir tras ese tío, ¿verdad? Tienes que ir. Voy a hacerlo, John. Vamos a por ese cabrón. Mama. Ha sido un titere, Kirk. Se acerca una nave a velocidad de curvatura. Ni siquiera puede garantizar la seguridad de su tripulación. ¿Qué? Comenzamos. Oh! Están triquen la oscuridad. Se acabaron las pilas de las bombillas, una mica de la nave. En fi, Jordi i Roca, expliquen-nos al migdant de què va aquesta nova entrega de Star Trek. Sí, ja és el que deia que probablement sigui la pel·lícula de l'estiu, trencarà segurament tots els límits de recaptació, tot i que la setmana passada, la pel·lícula de Will Smith After Earth, va superar a Mascrage la recaptació. Mascrage? Sí, a Mascrage es diu. La recaptació... Què passa? Un Mascrage. Ah, molt bé. Això, la recaptació de diners, va venir d'una setmana realment complicada, perquè havia sigut la pitjor en la història del cinema, en quant a aspecte dos. Per tant, no sé, una mica de saturació, també, perquè venim d'Oblivion, After Earth, Diara, Star Trek, tot molt galàctic i tot sempre el mateix, una mica el mateix argument, tot i que el director és diferent, i és un mestre en aquestes coses. El que ens agrada, doncs, és el de sempre. El capità Kirk, en aquest cas, li confien, doncs... Una missió, una missió. Sí, la missió d'intentar salvar el món d'una nova amenaça terrorífica, un home que està absolutament sol, perquè la seva família i els seus amics han mort, i, per tant, s'haurà d'enfrontar a aquesta nova amenaça i veure si se'n pot en sortir. Si t'hi fixes, sempre és el mateix, no? L'èpica d'un home sol contra aquesta força que és indestructible. Per tant, veurem finalment què passa, però, òbviament, tothom sap el final. Que segur que acaben guanyant. O no? Potser es moure, potser no? Potser es moure ni s'acaba la saga. Com que no s'acabarà de saber, perquè ja sabem que tenim Star Trek per estona, de fer-ho ser. La primera pel·lícula explicava com es van conèixer, a l'acadèmia, em sembla, i aquesta segona ja és com un cop graduat. Sí, perquè, a més a més, és com que el Kirk és el jove talent que no acaba de confiar en ell mateix, i que ha d'incomadar aquesta primera missió de gran embargadur. Bé, doncs què t'ha dit? Passem ara a l'última estrena d'avui, que també segurament serà molt bona. Diuen que s'ha finit un millor que la primera, eh? Gru, mi villano... Grudos, eh? Mi villano favorito. No sé si és de Pixar. Sí, de Pixar Disney. Escolta'm el trailer. Buenas noches, Edith. Buenas noches, Margo. Florentino Fernández. A quién le mandas mensajes? Sólo a Ibori. ¿Eso es nombre de chica o nombre de chico? ¿Eso importa? No, no importa. Yo sé por qué eres chico. ¿Qué? ¿Qué dices? Por tu calborota. Ah, sí. Yo me miro y me imagino a un pollito saliendo. Pío, pío, pío. Buenas noches, Agnes. Oh... nunca te hagas mayor. Soy el director de la liga Xailas Maculo. ¡Colo! ¡Qué graciosito! ¿De verdad vas a salvar el mundo? ¡Ya te digo, guapa! ¡Vuelve la carga con coches chulos! ¡Gatchex! ¡Y armas! ¡Y armas! ¡Viva, viva, viva, viva, viva, viva! ¡Viva, viva, viva, viva, viva, viva! Mmm... Bé, doncs és la pel·lícula, eh? Sí. Gru, dos, mig, ja no favorito per totes les edats. I no només pels nens. Encara no, això és el primer que tenia a veure. Això te n'anava a dir perquè tu ets com un nen interior. Sí, com tots. No s'ha d'obrir, això, mai tant. De totes formes, Jordi, de què va aquesta pel·lícula? Doncs aviam, aquesta segona part, curiosa, perquè normalment Disney no és gaire favorable a les segones parts. Ens arriba 3 anys després de que s'estranyés Gru, mig, ja no favorito, perquè es va estrenar el 2010. I ens narrarà la història, diguéssim, però cap a l'altra banda. Vem conèixer Gru, mig, ja no favorito sent això. El villano, el malvat, més malvat del món. I ara la lliga Anti-malvats, anticriminals, el fitxarà perquè sigui ell el que acabi amb els dolents aprofitant la seva experiència com a dolent reconegut. També el veurem amb un aspecte més sentimental, com continua fent de mainadera de les seves 3 filles adoptades, i també com intenta, per primera vegada, lligar amb una noia que, per tant, en aquesta lliga anticriminal. Per tant, veurem totes aquestes peripècies, que van entre l'acció i la motivitat per a aquestes relacions personals. Una pel·lícula molt entrenable, molt entretinguda, i que, escolta, val la pena anar a veure també. Mira, jo me la puntue, avui tinc un dilema, perquè n'hi ha 3 que m'agraden, com hem comentat, Star Trek, mi villano favorito Gru II i després la de la Violeta, Se fué los cielos. Jo troc manera que anéssim a veure ja la de la Violeta, que serà probablement i malauradament la que menys duria la cartallera, i que t'esperis anar a veure les altres dues. Doncs mira, potser faig cas, o potser no? Ja seria, ara, les dues temporades. No, no, potser no, potser no. Bé, passem ara a les notícies de Hollywood i d'aquí de casa nostra, també en relacionades amb el món del cinema. Per cert que, Cristina, tu ja veuràs que el fan molt tots, perquè d'aquí uns moments parlarem de 3 figures il·lustres i màgiques... Bé, màgiques mítiques, no? 3 o 2 o...? No, 3, 3. On arribem, Jordi? 3 de la història del cinema. Sí, ja hem vengat per tot arreu, fins a la temporada, la gent ja no aguanta més. Sí, avui parlarem de Humphry Boggert, Gary Cooper, i Àfrik Hitschok, Àfrik Hitschok. A veure tot això, però parlem d'alguna notícia d'aquí, com per exemple que una taxa farà una taxa per finançar el cinema català. Sí, no sé què us semblarà a vosaltres aquesta notícia, perquè l'acadèmia del cinema català i de la indústria ha posat sobre la taula de la conselleria de Cultura de la Generalitat l'emposició ha tancat una taxa que vindria a ser entre 6 i 10 euros per any i part família per tal de finançar el cinema català. Com? Sí. És a dir, que haguessin de pagar tots. Home, home, home. Sí, sí, i 10 euros, no esperes. Que no paguem prou coses. Home, no ho sé, eh. Però que hem de pagar ara el cinema, hem de pagar també, eh. Home, perquè s'ha previst, que hi veia un clar, totes les finançaments públics, totes les subvencions, s'han anat a Norris, doncs la Isona Pasola, que és la presidenta de l'acadèmia del cinema català, recent escollida, que no arriben a final de mes i que necessiten ingressos d'alguna manera, i ella ho ha defensat, una cosa que jo no acabo d'entendre molt bé, dient que aquesta taxa es pagaria en concepte del servei de radio de la visió pública, que disfrutem tots, a dir, a través de TV3, i seria de les TV3 la que invertiria aquests diners amb el cinema. Home, jo tot el que sigui taxa i impost no ho trobo bé. O sigui, vingui o vingui, ja t'ho dic ara. Home, també, a més a més, que té dos problemes. El primer, que no sabem si la Generalitat, realment, té competències per aplicar aquesta taxa, que això és una qüestió important. I el que sí que ens preocupa un bon amic, perquè voldria dir que sí que es tirarà endavant, però no s'ha de dir a cultura ni afirmat ni ha desmentit aquesta postura. Per tant, ja veurem què passa. En fi, que aviam, sí. De tema, continuem amb altres notícies. Suxi en lloc de Crispectes, perquè torna el festival de Cinema de Vic. Doncs sí, el 80% es queixen de les pel·lícules distribuides a Espanya, provenen dels Estats Units i, per tant, la capital d'Osona pretén, amb aquest festival que es fa a cada estiu, potenciar les pel·lícules d'Àsia, en aquest cas, com de Japó, Corea, la Xina o la Índia, i en guany el país comiat a estrella, diguéssim, seria... Aviam, que m'han recordat, i Taiwan, sí. En pel·lícules com la de l'Ànglid, de la vida d'Epi, una pel·lícula que està molt bé, que, per cert, encara podeu anar a veure en algun cinema com en l'Òrgell. I per què diu això de Suxi en lloc de Crispectes? Home, perquè com que és la conya que fan, és el titular, és el lema de... Home, jo et dic una cosa. Si donessin en comptes de Crispectes, Suxi, segur que moltes persones sots tan maria. Doncs que això serà una proposta que farem en el festival perquè de cara a la Incavela, intrudeixi, no? Home, clar, si volen potenciar la cultura sèptica, perquè és veritat. A més a més, penseu que Sia és la productora en envergüent de cine del món, més que a Estats Units, que ha de passar aquí per Ixoparin on s'arriba. Bé, per canvi de tema, parlem d'Isabel Cuixet, ara, perquè... Atenció, aquesta dona, Isabel Cuixet, eh? Ah! Ah! Ah! Es troba, ja, a Nova York per rodar el seu següent film. Doncs si la realitzadora començarà aquest propè, Agost, a rodar la seva següent pel·lícula que es titularà Aprendent a Conduir, i que tornarà a comptar amb la lengua de LG, que era el Ben Kingsley i la Patricia Clarkson. Qui acompanyarà també aquests dos actors serà la filla petita de Meryl Streep, que debutarà en el món del cinema, la Greys Gramer. En aquest cas, el film es basa en un article que va publicar al New York Times i, a mi, el guió, de moment, no em diu res. És el següent, diu, és a història de Darwin. A veure? Un sí, que no sé en quin país és aquest. Que, perdona, Darwin diu? Sí, es diu Darwin, a l'home. Un sí. Sí, és que no sé d'on és, sí. Nascut el punjab. Això és com un indie, no? El punjab, punjavi, em sona una mica un indie. No ho sé, un home que és un refugiat a Nova York, que treballa com a taxista i que ha d'anar... Si treballa com a taxista, segur que és indie. Perquè no és un jurídic fixat. També està arribant ara a Barcelona, aquesta corrent. M'he tens fixat això, Jordi, que a la majoria de taxistes... De taxistes indis? Sí, sí, són indis. Sí, i paquistanesos... Perdona. Jo vaig anar a Barcelona, pel centre... I et vaig tocar un... No, no, no vaig anar a fer el taxi, perquè jo no... És el que anava a dir. No tens per un cafè que anava a 50 cèntims i ara t'anaves al taxi. Però jo anava pel carrer i veia... Hi ha molts taxis que em va sorprendre, i em va dir... Ostres, tu, què ha passat d'aquí? La meva pregunta és, amb qui anaves, que només et fixaves amb els taxis? No, anava amb la... Anava sol, va sol, va sol pel carrer, doncs mires el teu voltant i tal. I no, vaig veure que a la majoria de taxis estàvem conduits per indis i per paquistanesos. I ja està, fins aquí la meva portació. Va, la història és aquesta, que l'home aquest que està refugiat a Nova York és taxista i també professor de carnet de conduit, perquè la gent que s'alvogui treure Aguendi, que és una norteamericana que acaba de perdre la seva endonada per al seu marit i que decideix aprendre a conduir. Fins aquí l'argument, que a mi sincerament, per molt que sigui Isabel Coixat, no em diu absolutament res. Bueno, en fi, passem a un altre tema, una altra protagonista, mita sexual dels anys 80, oi, els teus? No, tampoc tant, eh? A mi em agafava una mica petit. Una mica tard. Bé, ara ja no és tan mita sexual, eh? Està parlant de... Kim Bezinga! Tant de menjar perquè aquesta dona feia temps que no feia cap pel·lícula i ara torna a la gran pantalla, no, Jordi? Sí, feia temps que no en sabíem res i ara hem segut que mitjans del mes passat va començar el rodatge de petit, una cinta d'Anders Morgan Zeller, que protagonitzarà l'actriu. De què va l'argument? Doncs home, és complicat. És un drama amb tota regla perquè ell interpretarà a Maria una dona que no és exitosa en el món dels negocis, però que malauradament no pot tenir fills. Així que intentarà contractar una agència, que es diu petit, que trafica amb nadons de l'Europa de l'Es, i a partir d'aquí ella es veurà immersar en una trama una mica complicada de la qual li costarà sortir. I perquè ho vulgui saber, doncs es trenarà l'any vinent. Bé, què he de dir? I acabem ja amb una última notícia. Aquesta és la notícia que porto anys i anys volguen dir. Quina, la cara de dir-les ara? Sí, home! Però, a veure, què passa aquí? Perquè això no és de la teva generació, perquè la teva generació estem esperant aquesta notícia. El film és el titular que tota una generació estava esperant! I tant! Que és Doraemon? No, no, no, no. A veure, amb la teva generació ja vam tenir les voles de drac. Sí senyor. La generació que vindrà després de la meva està somiant amb tenir voles de Pokémon, i la meva generació està somiant amb tenir... Potser per aquest 3 anys aquí, amb antepala, no? No, per què? Com si tingués 3 anys, ara, o què? A veure, Doraemon. Doncs tothom desitjava tenir un dels anells del Capità Planeta, perquè finalment... Perdona, jo també. Si tu ets més veu per veure Capità Planeta, ho veuries amb els teus nàvots patits, tu no veies Capità Planeta. Poc, terra, aigua, aire... I el cor que ningú tenia perquè servia, però ja estava. No, però és el més petit de tots, i que sense ells no es podia fer, ojo! Exactament, no, no, era el més necessari. Els més petits sempre serveixen per alguna cosa. Vindrà la pel·lícula... Vindrà la pel·lícula, jo me n'alegro molt, perquè fa dos estius que ja rumorejava que potser tornaria, i ara ja s'ha confirmat per part de Sony Pictures, que es farà aquesta pel·lícula del qual jo me n'alegro moltíssim. I tant, escolta, notes també, eh? El Capità Planeta se n'omena... Se n'omena, no? Com feria la lletra? Sí, és així. Com feria la cançó? Com feria la cançó? No, és que m'estic confinant amb les totes. Terra, foc, aire... Aigua, aigua. El Capità Planeta... A veure, de quina gent el seu sou? No, és de la meva i de la teva, Cristina. La meva també, t'ho juro. No, no, no. És de la teva? Sí, ella és de maduració de dia. Quantes hores? Quantes hores? Quantes hores? Quantes hores? Jordi, si tu passes els 30 d'allà... Quants temps tu? Jo i la Cristina són pràcticament tinejors. Però què dius? Què vols tant de la Cristina? Què vols tant de la Cristina? Estan més a prop dels 25, sobretot tu, la Cristina, no? Una dona no s'ha de preguntar mai l'edat, però tu, Jordi... Perdona, això no està bé el que vas a dir. Si volem igualtat, és igualtat per tot. Escolta, Jordi, quina demagògia barata... És l'espai de tot el cinema, de la demagògia, aquest. En fi, passem ara... Alguna cosa més al Capità Planeta? No, que l'esperarem a que arribi. Ja ja vaig a Estalviant, per quan arribi. Doncs atenció, perquè ara sí, passem a conèixer... grans mites de la història del cinema amb Cristina Margaix. Avui, Humphrey Bogart, el fet Fitchbox i Gary Cooper. O et trobaràs Gary Cooper, diria. Oh! Bé, comencem parlant de Humphrey Bogart, que va néixer l'any 1899. I va morir l'any 1957. Podríem dir, com a titular de la seva vida i de la seva carrera cinematogràfica, que era l'home dur més tendre. Era el dur entre els dos, aquella cara que tenia, eh, aquella imatge que ens va acompanyar durant dècades, ja que va ser un dels grans símbols de la història del cinema. Tot i que el Triomf també li va arribar una mica tard, al partit dels 40 o 50, o ja 80 o 90, no, Cristina? Ja que els estudies, sí, van haver de crear un personatge que s'ajudés al seu físic, perquè tenia com el cap molt gros i el cos molt petit. En fi, la Cristina sabrà més de tot això. Ai, Cristina. Comencem pel principi si de cas millor. Va néixer... Què li dius? D'on? De Mataró. Però per què ho dius si era de Mataró? Que els de Mataró tenen el cap gros i el cos petit? Els capgrossos apènden de Mataró, perquè et penso que... Cristina, sisplau. Va néixer el 25 de desembre, el 1899, a Nova York, i de jove, en principi, volia estudiar medicina, però va ser expulsat de la universitat per la seva rebaldia. Llavors es va llistar la Marina per combatre la primera guerra mundial, i això va fer que es modifiqués la seva manera de parlar. Si més o menys seria una cosa així, suposo. Però potser no tant, potser no tant. Però s'hauria d'evidar que tenien una... i parlava d'aquesta amb allò que feia broma. Home, això és una vida d'estil. Mira, mira, mira. No t'ho tenim. Aquest no és, eh? No, aquesta tampoc. No ho sé, penses aquest, eh? No ho sé, penses aquest, eh? Some of the old songs, Sam. No és el Sam, eh? Tornada a tocar, Sam. Tornada a tocar la cançó. En fi, que parlava d'aquesta manera, ara, eh? Sí. A la tornada del seu allistament a la Marina, va ser contractat com administrador de la companyia World Film Corporation, propietat d'un amic del seu pare. Tots aquí entren per endoll. I... no, és veritat, Jordi, el món funciona així. A més... Perdona, si valia, valia, eh? Sí, no, però com... si et fixes... No, si no, a partir de les pròpies setmanes anirem veient com algun dels actors van aparèixer, no? I és que la majoria, o eren per coneguts, o per casualitat que... Home, com de fet, estan fent, ara, Will Smith amb el seu fill. Mira, que l'està ficant. Sí, sí. La Meryl Streep. Però, a veure, que tampoc és malament, que l'altra banda és normal. A veure, tinc el meu pare, que està la dura, qualsevol persona o amic abans el ficaré, ahir que no una persona es coneguda. Escolteu, no ens diuen el tema. Perquè Cristina no tindrà estès de fer la secció. Sí, continuem. Va començar a fer petits papers fins a arribar a l'estrallat. En la seva vida personal es va casar amb l'actriu Helen Menken i es va divorciar tan sols un any i mig després. Uns mesos més tard es va tornar a caçar amb l'actriu Mari Phillips i aquesta li va durar uns 10 anys. Fins que es va tornar a divorciar i tan sols 5 dies després del divorci es va tornar a casa amb l'actriu Major Method durant 7 anys. Aquesta ja li va durar una cosa on promitza. Finalment va contraure en matrimoni amb la seva companya, l'actriu Lauren Vacall, amb la que va tenir dos fills. Va cal, va cal, l'Auren va cal. Escolteu, escolteu, va cal. Perdó, per l'anglès. Va cal i va morir el 14 de gener de 1957 a Los Angeles. En quan algunes de les seves pel·lícules més conegudes destaca Balasso Votos, los violentos años 20, l'Alcón Maltes, Casablanca, Sáhara o la reina d'Àfrica, per la qual destaca que va obtenir l'Òscar com a millor actor, així com també per Casablanca i el Motín del Cain. Curiositat, Jordi, que t'agrada, punta. Destaque que durant el rodatge de Casablanca en totes les escenes on coincideix ell amb Bògarr, és a dir, Bògarr amb, perdó, amb Ingrid Bergman, es veu que a Bògarr, com era molt petit, s'havia de pujar una plataforma d'un pal mi mig del Sada, perquè l'actriu media d'uns 1,80 m, una cosa així, no? I com ell no superava el 1,60 m, s'havia de pujar-se aquí per estar més o menys a l'alçada. I si et sembla, Jordi, tanquem Humphry Bògarr amb una de les seves frases més destacades i que descriuen a la perfecció la història d'aquest director de la història del cinema. A veure, què deia? Que diuen, no eres una estrella hasta que no saben escribir tu nombre en Karachi. Bravo, Humphry Bògarr! En fi, tenim un altre. Tu saps escriure el teu nom en Karachi? Sí. No, no, no, és que no podem comentar, que no tenim temps. A veure, Alfred Hitchcock. Efectivament, el mestre dels suspens. Va néixer l'any 1899, mira com el Humphry, i va morir l'any 1980. Sí, és que Jordi anem per ordre econològic, més o menys. En una època on el punt més àlgid del cinema eren les estrelles, va aconseguir que els directors gaudissin de tanta popularitat com els actors Gressonet, Kalp i Pocagraciat. Així era Hafe Hitchcock, va fer del seu perfil tot un símbol del cinema de suspens amb el seu propi estil que fascinava els espectadors. Un mac del cinema que sempre guardava unes alemànica. Sí, el director néix el 13 d'agost de 1899 a Londres. Va ser un nen tímid que es va finalment convertir en un home, fent els ròtuls de pel·lícules mudes, per passar després a fer de muntador, director artista i guionista. Aquí va ser quan va conèixer el Marreville, que va ser la seva única dona, i amb la que dos anys més tard va tenir una filla, la Patrícia, amb el temps va acabar com ajudant de direcció, tenint l'oportunitat, finalment, de dirigir per complert una pel·lícula, i amb els pocs treballs es va convertir en una icona del cinema que el va ajudar a consagrar la seva trajectòria fins al 29 d'abril de 1980, quan va morir a Los Angeles. De fet, recomano molt la pel·lícula biòpica Hitchcock, que s'estan a fa poc interpretada per Lanzan i Hopkins. Algunes de les pel·lícules que podem destacar d'aquest director són 39 escalones encadenades, estranyos en un tren crimen perfecto, la ventana indiscreta, con la muerte, los talones o psicosis, entre les més destacades. I per alguna de les quals va arribar l'Òscar com el millor director fins a cinc vegades, també. Va guanyar més a més el premi BAFTA com el millor director per psicosis i el BAFTA honorífic, a més el premi Cecil de Mil. Recordem que era un recomanacament a la carrera com a director. Com a cruzitat n'hi ha moltes, però per ser de les més conegudes podríem destacar que a psicosis es va inspirar justament en la sessió de Winsconsim, que ja van comentar aquí et gains. Es compran cap a casa, eh, Cristina? Home, clar, i tant. Molt bé. I una altra cosa de la pel·lícula és que el soroll de l'escena, aquesta del ganivet a la dutxa, que es va fer amb una síndria. Això és una síndria? Sí. És una síndria? Sí. Alguna de... per acabar, ja, de fer fisco, una de les frases més cèlebres que va dir... Sí, va dir... Mi amor por el cine es más grande que mi moral. No la que ho entendran, per tornar a repetir. Mi amor por el cine es más grande que mi moral. Bé. Acabem, ja, amb una altra, l'últim mític de l'estrella del cinema. Gary Cooper, el xerif romàntic, va néixer el 1901 i va morir el 1961. Va representar el clàssic vaquer romàntic del western, tot i que aquest gènere no va ser la seva única especialitat. Es va atrevir amb la comèdia, el policia i les cindes d'aventura. En definitiva, Gary Cooper, una estrella que va poder fer una mica de tot, que va ser un dels actors més reconeguts del món. Frank James Cooper, més conegut com a Gary Cooper, de Montana, va patir un accident de cotxe quan va fer que... bueno, aquest accident de cotxe va fer que va donar la seva carrera com artista, i va marxar de Montana cap a Hollywood per debutar una mica com actor. El pas de la Paramount, a la Metro Goldenmeyer, va suposar el canvi de paper secundari cap a protagonista. Però no va ser fins que el seu romance amb l'actriu Clara Bow, que va començar a ser conegut. Amb els seus aferts, finalment, es va casar amb l'actriu barònica Balfe, amb la que va tenir Maria, la seva filla. El 1936 es va situar com un dels actors més rentables de la història, ja que era el Iprim, com la Marike Ideal, i, a més a més, actuava de manera sobre i natural. Dintre les seves pel·lícules podríem destacar a Marruecos, al·lícia en el País de les Maravilles, Bufalovil, les aventures de Marco Polo o Solo Ante el Peligro. Va rebre dos Òscars i un globus d'or com a millor actor. Dos Òscars honorifiquen reconeixement a la seva trajectòria. Com a curiositat, a la pel·lícula Marruecos, del director Josep Bonestremver, amb qui Cúper no tenia molta simpatia, hi havia un pla en què l'actor havia de donar una bofata d'una extra. El realitzador va obligar a repetir l'escena, ni més ni menys que 173 vegades. Oh, pobre extra! I, per si no era poc, Cúper es va fer al dormit, a la mateixa pel·lícula en el rodatge, en una altra escena, mentre el director dirigia a Marlene Dietrich en alemany, en sentia els ronquits, doncs el director es va girar, i li va dir que, si volia, es podia anar a casa. I Cúper li va contestar que, com que estava en Amèrica, no entendia el seu idioma i per això d'aquí els ronquits. Es veu que aquell dia el rodatge es va suspendre i es va acabar, i el demà van tornar a rodar, però el director, a part crida aquell dia, ho va fer ja en anglès. I una frase de Gary Cooper per la història? La vida d'un hombre no valenada si no vive de su acuerdo con su conciencia. Oh! Cristina, moltíssimes gràcies. Ja res. La setmana que ve, més història de cinema. Fins ara mateix. Jordi, fins i vendres. Adéu, bona tarda. El govern central. La meva incomprensió, per allò que en aquests moments de convulsió i incertesa de reducció de despeses públics i de dificultats econòmiques extremes i de necessitats materials bàsiques, sorgeixen en aquests moments veus recentralitzadores que qüestionen la vinabilitat d'un modal local, just i adequat, consolidat amb molt esforç de molta gent durant els últims 35 anys. L'acord s'aplicarà a tots els municipis que vulguin adherir-s'hi. El govern central assegura que la negociació sobre el pla de la Conca de l'Ebre continua oberta, malgrat la aprovació del text per part del Consell de l'Aigua de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre. Una puntualització que ha arribat després de l'anunci de la Generalitat de portar el cas a Brussel·les. Plantejarem la continuada oposició en els marcs de l'Estat, però també ha arribat el cas, ho plantejarem a nivell d'instàncies europees. Jo vull fer una crida al ministre Arias Canyete, perquè, malgrat les preces que comprarem que tenen per culminar aquest procés de redacció de plans de Conca, que tingui en compte que hi ha uns criteris de sostenibilitat ambiental que s'han de garantir. Els regans i l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, acusen, el govern de Pusan, risc l'agricultura. El govern central es farà càrrec del déficit de les línies de tren avant entre Lleida i Barcelona i entre la capital catalana i Figueres, a l'Alemportà. Ho ha avançat la ministra de Foment Anna Pastor dins la segona fase del pla de racionalització dels serveis ferroviaris de mitjana distància. Fomento lo que hace es subvencionar el déficit de explotació de estos tres, es decir, la diferencia que hay entre los ingresos por billete y lo que cuesta el servicio en su totalidad. Son trenes que tienen una importante demanda, por tanto, y son viajeros normalmente recurrentes. Aquestes i totes les altres línies avant de Renfe es consideren subjectes a obligació de servei públic. L'any passat van agafar aquests trens més de 6 milions de passatgers, amb una ocupació de més del 46%. Un crani trobat fa 41 anys a les Cobes de Serinyal, pla de l'Estañes, la resta més antiga d'Homossàbians a Catalunya. Una prova amb radiocarbonia confirmat que el fòssil, que podria ser el crani d'una dona, té uns 22.000 anys. Freqüència, Girona, Sonia Tober, bona tarda. Bona tarda. Les restes d'aquest crani les va localitzar al 1972. El doctor Josep Maria Coromines, descobridor de la majoria dels jaciments de les Cobes de Serinyal, i des de llavors ha generat controvèrcia. Coromines ja creia que podria ser una peça del paleolític, però com que es va localitzar molt a prop d'altres restes humanes de l'edat del Bronsa, es va adaptar d'aquest període. El reestudi de les peces del Magatzem i comarcal de Banyoles ho va posant dubte. I es va decidir, fa uns mesos, fer-li una prova de detacció radiocarbonica. Amb el resultat que detalla l'investigador Joaquim Soler. Aquest resultat, a part de confirmar l'edat paleolítica d'aquest fòssil, també el converteix amb la resta de la nostra espècie més antiga de Catalunya. Ara s'han reiniciat les excavacions a la cobon es va trobar a la de mullet 3 del jaciment de les Cobes prehistòriques de Serinyal, per comprovar si, tal com sospiten els arquiòlegs, la resta forma part, també, de l'enterrament més antic d'Homo sapiens a Catalunya. Bona tarda, us parla Jordi Cervantes. Continua la planificació per a la pròxima temporada de l'Unió Esportiva Olot, Roger Vidal. Ha renovat el seu contracte amb l'equip Gironi, el migcanvista, un home important. En l'any de les 100 es disputarà la setena temporada consecutiva a l'Olot. Miquel Olmos serà el segon de Javi Salamero, el centre d'esports saladell, l'ex tècnic del Terrasse serà l'ajudant de Salamero en el nou projecte del conjunt Arlequinat, que fa uns minuts ha anunciat l'arribada d'Homo. El centre d'esports l'hospitalet, Martín Pósses, el nou entrenador del conjunt Rivareng, i Van Hamutx és la primera renovació per a la pròxima temporada, mentre que Marc Pedraza marxa per fitxar de pal nomància de la segona divisió. A la tercera divisió, David Prats deixa el Sant Andreu i ha fitxat pal Vilassar. A primera catalana, Arnau Salas, el nou entrenador del Girona B, procedent del Figueres i encara l'Òrbita Blanqui-Barmella, Dani Mallo, el porter, ha marxat per fitxar pal Lugo per a les pròximes dues temporades. Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. La confiança dels militants del PSC de Sant Just serà reconeguda avui amb la celebració del dia del militant. La secció local del partit ha preparat aquest homenatge als seus militants per agrair-los la seva dedicació. Ara, per ara, la desafecció que existeix entre ciutadania i classe política és més gran, que en generera i per això, la secretària d'organització del PSC de Sant Just creu que encara té més mèrit ser militant d'un partit en aquests temps. Per tot plegat, la secció local del partit creu que s'ha de reconeix la tasca dels seus militants i serà aquest vespre al paradó, a partir de les 8, on es farà entrega de 3 distincions, la rosa blanca, la rosa vermella i la rosa d'or. Més temes, els Mossos d'Esquadra han detingut el grup de lladres que va fer explotar la sucursal de Catalunya Caixa del Carre Creu al novembre passat. Els detinguts són 6 homes i una dona d'entre 19 i 52 anys, que es dedicaven a reventar caixers automàtics per accedir als dispensadors de billets. A la matinada del 19 de novembre de 2012, se'ls imput en una dotzena de taxa similars a Barcelona i l'àrea metropolitana, i els diners sus 13 s'endeixen a més de 309.000 euros. Les detencions dels 100 membres del grup es van realitzar el passat 25 de juny, en el marc d'una investigació iniciada mitjans de 2012. 3 dels detinguts ja n'hi ha ingressat a la presó. Acabem recordant-vos que a l'escola de formació professional, Toni Algaró ha obert el període de matriculació pels 3 sigles formatius del proper curs. Els de grau mitjà estan totalment subvencionats i tots inclouen pràctiques en empreses. Els sigles formatius de grau mitjà, que s'ofereixen, són un cicle de preimpressió digital i un altre d'impressió. Pel que falta preimpressió digital, té una durada de dos anys, és a dir, dues mil hores, de les quals 350 són fent pràctiques en empreses del sector. Pel que falta, el cicle de mitjà d'impressió dura un any, 1.400 hores, 140 de les quals seran pràctiques i el tercer cicle que ofereix l'escola és un de grau superior de gràfica publicitària. Aquest cicle és privat, així que la matrícula costa 250 euros i la quota mensual és de 180. Dura dos anys, és a dir, dues mil hores l'actives en 350 hores de pràctiques. Trobareu tota la informació al webescolaalgaró.com L'últim dia per fer-la preis la inscripció és dimarts d'iànua. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada amb els senjors notícies edició vespre a partir de les set. Fins a les hores, molt bona tardada. Aquest estiu torna la ludoteca d'aigua al Museu Átvar. En guany trobareu nous jocs i experiències en aquest espai pensat per als més petits. Podeu construir canonades, pentinar nines o participar en curses d'allò més divertides. Deixeu-vos seduir per l'aigua i descobrirem tot un ventall de jocs ben divertits que podeu fer només amb una mica de xipollets. Del 25 de juny, el 4 d'agost, veniu al museu a gaudir d'aquesta activitat gratuïta. Consulteu tota la informació a www.3bdoples.museudelesaigües.com o seguiu-nos al Facebook. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del trambaix. Qui esperem? Mugeu Átvar de les aigües. On l'aigua viu? On vius l'aigua? Arriba a Sant Just al primer centre d'educació infantil anglès, Centpàtrics Prescul. A Centpàtrics Prescul, els vostres fills i filles podrán gaudir d'un ensenyament innovador i multilingua, aprenent anglès des dels primers mesos de vida. Oferim un mètode basat en els millors programes pedagògics internacionals, el Mètode Atomatís i Music Together. Fem llogue, natació i massatges per anadons i tenim un gran ventall d'activitats extrescolars. Inscripció oberta pel curs 2013-2014. Informa-te en el telèfon 697-70-35-05 o al nostre centre situat al carrer Constitució número 2 de Sant Just d'Esvern. A Centpàtrics Prescul inaugurem la primera setmana de setembre. El just de la fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. Sóc una urbanita, ho reconec. Sí, jo també sóc molt urbanita. Acompanyat d'una bona maneda i tensió en plat, baratíssim i fàcilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units. Som molt feliços, és una història de mort molt meca. Indudablement, la presència d'aficionats d'un curti de l'altre era impressionant. Clar, què vols ser, i no? És el temps, no s'hi pot fer res, no ho podem canviar. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí de 10 a una. De dilluns a divendres de 4-5 de la tarda, relaxat amb estils com el chill-out, la smooth jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. Smooth jazz. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4-5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem. Per seguida, actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat, el teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomercal.com. Molts petonets, des de la botiga Oton de Sant Just, per la penya del Morro, a la ràdio, i que tot vagi molt bé i molt ràpid. Una salutació molt forta a tots els components de la penya del Morro. Soc la Lícia, de Bristol Idiomes, i com diem nosaltres, enjoy English, enjoy Bristol. Des de tot bé bé en Kits, enviem una forta salutació per la penya del Morro. La penya del Morro, cada tarda, de la 5 a 7, a ràdio de Sberra. 11 h de la tarda, benvinguts a la segona hora de la penya del Morro. Des d'ara hi vinc la set, parlarem amb el senyor Benito i coneixerem les seves vacances particulars. També què no hem de fer durant aquest cap de setmana a l'antiagenda de la penya del Morro. I connectarem amb el Danica. Avui s'han anat de sortida del casal de Joves, al Tividabo, per saber com els han anat tot plegat. I també tindrem l'Eric Pomar parlant-nos de la festa jove de demà dissabte al casal. Abans de tot això, però Cristina, repassem el Trending Tòpic de la segona hora. Perquè avui a Egipte un cop més ha estat Trending Tòpic després del cop d'estat, ha anunciat sobre la presa de possessió del càrrec del president per part del cap del Tribunal Suprem, Mohamed Morsi, abans de convocar noves eleccions, s'han aixecat enfrontaments entre manifestants, però democràcia i l'avisor. Atenció, perquè hi ha un xup-xup a Egipte que no fa gaire... El caïro concretament.Bona pinta. Cristina, què diu la gent a Twitter? No sé si es parla ja de... Bueno, no, no hi ha una paraula que no cal dir-la. Cristina, què diu la gent a Twitter?De què, Jordi? És un canvi de preguerra civil, però no arribem. No, encara no ho he comentat. Destaquem la piula que ha fet ja fa unes quantes hores l'Anna Pastor, que diu que ha estat per portar la democràcia a escoltar en la ràdio. Seguim amb el comentari de les terbives, que diu a Egipte una vegada més els militars intenten controlar la transició democràtica frenant la revolució. I acabem amb el Juan Miguel Garrido, que diu... L'exèrcit carrega i llença llacrimògens el que era contra els subordinats de Morsi, els que donen suport a Morsi, en aquest cas. Molt bé. També vull que ho trindin tòpic. El tur de França, perquè ja estem en l'assistèna a tapar del tur i ningú... M'havia dit res. Atenció, perquè la classificació està així. André Grepel, Peter Sagan i Marcel Quitel a les primeres policies. Com a mínim aquí, no els coneixem. No. Bàsicament. El tur diu brutal al crid de Cávindij i jo al costat amb la pell de gallina. El Fran Reyes diu... Perquè en circumstàncies com aquesta, el complicat no és d'espans d'arribar, sinó que evita que torni al grup durant 110 quilòmetres. I acabem amb el comentari del Dani Sánchez, que diu als altres herois del tur, els mecànics que se les juguen o els auxiliars que treballen 14 hores al dia. I ajutem-me a una fotografia dels auxiliars ajudant els ciclistes. Fantàstic, Cristina. Moltes gràcies. Passem ara a l'agenda juvenil del cap de setmana amb l'Èric Pomar. Tens entre 10 i 16 anys. Tu vols passar bé? Doncs vine a la festa jove edició Summer Time. El dia 6 de juliol, a les 17.30, al cas del de joves de Sant Josep Verne. Vine, t'hi esperem. Bé, atenció, perquè això és demà. Éric, bona tarda. Bona tarda. Ja vam parlar amb tu, ahir. Ens vas comentar que portaves el tema del so i la sonorització. Va, que va bé, el muntatge de la festa jove. Sí, i tant, i tant. Vinga, què ens portes? Què ens comentes, tot plegat? El que heu de sentir, suposo que ja sabreu, és l'anunci de la festa jove oficial d'aquesta edició, que és al Summer Time. Escolta, que més publicitat que la penya del morro d'aquesta edició, jo crec que no hi ha hagut mai cap festa igual. Cada dia hem parlat de la festa jove que ho patarà demà al casal de joves de Sant Just. Exacte. Hi haurà moltes activitats a l'espionada del casal, entre elles, com el vole i aigua, que és un camp de vole i, més o menys, amb una lona bastant alta penjada, perquè els de l'equip contrari no et puguin veure i tirar globus d'aigua, ja hi ha qui l'agafa, i si et peta és punt per l'altre equip. Molt bé, tu, Éric, per això no estaràs jugant, no? No, jo no estaré jugant, però estaré fent fotos. Si no hi estàs fent fotos, l'equip gràfic, la productora Pomar. Vinga. També farem una guerra d'aigua a l'agésped del casal, actuacions del Daniel Martínez i del Joan, com, per exemple, el final countdown, però, naturalment, a l'exterior del casal de joves, hi haurà el bar de la festa jove, que aquesta festa ha enviantat a l'estiu que veia, mojitos i una vacuda especial. Ah, mojitos. Ah! No, pensem. Recordem que els participants, això està adreçat als joves entre 12 i 16 anys, més o menys? Sí, entre 10 i 16, a més. Sobre les 7 i mig, a les 8 de la festa, més o menys, se l'anirà cap a dins tota la gent, dins de la sala autopiada del casal, però abans d'entrar es faran els concursos de triples i el de canta, que abans era de rap, però hem canviat de cantar. Ha de cantar, perquè la gent és una altra, potser li costa una mica més. Hi ha problemes, perquè no sabem si es farà el concurs de canta. Però per què? Per què? A veure, ens ha fallat una cosa del premi, i no sabem tampoc si hi ha gent que s'apuntarà. Això s'ha de decidir l'última hora. Ah, el d'Estopa. Ha fallat, al final. No ho sabem. Potser no hi ha premi. Potser no hi ha premi, no? Però tenien altres coses, no?, d'anar del poster aquest signat pel d'Estopa i... Voleu que us firmi jo un poster? No, sóc el d'Estopa. A mi em pregunto la ràdio de la teva foto. No, la meva foto no cal. No, no, no. La foto d'Estopa, i llavors jo... Ah, vale, vols? Palsifices la firma. Clar, poso, per a mis amigos de El Casal. Per exemple, no? Estopa. Si voleu, jo em presto, i no diem res, i ja està. Potser col·la, que passa que això no hauries d'haver dit antenna. Clar, jo ho entro, potser... És igual, ja ho regalarem després, si de cas. Més corres de la festa jove, què més després? A l'interior de la sala, només central, Dani i el Joan, acabaran fent les seves actuacions, que ahir, si cal dir que ahir ens veiem estar fins a la set, i vinc des de la cinc i pico. Home, dues hores, les cançons. Assejar les cançons, com a la sé jo, fins i tot de memòria. Vols cantar-les, també? No, no, no. Ho deixem pel Dani, això. Això ho deixem pel Dani. Dani també ho fa, això, la seva vida normal? Sí, vas pel carrer i ho fa. Va, el d'acord. No, ho dic perquè clar. El de tant en tant, aquest... Ahir baixaven el casal que vaig anar a picar-lo, després connectarem amb ell, que està el part de reaccions... El David, sí. Que segurament també ens cantarà alguna cançó. Ja ho esperem, que ens canti alguna cosa al programa. Ah, ja. En fi. I com no podia faltar mai en cap festa jove, la discoteca fins a les 9 i mig. Ara. Cal dir també que al bar, com que primer estarà fora, després 10 minuts abans d'entrar dins, el bar s'agafarà i s'entrarà dins de la sala, perquè és un bar d'aquests que va sobre rodes. Ah, molt bé. I s'agafa i s'entra dins. I després me l'emportem cap a casa, sí. No, no, és problemes altres. I podreu anar a agafar les consumicions, com cada festa hem fet per cada consumició. Que agafeu, us donarem un tiquet, per després els sortets, que es farà més o menys per la meitat, o acaben la festa, a més o menys. Per cert, quan valen els tiquets? Com que hi compalen els tiquets. Els tiquets quan valen, no? Ah, te'l regalen. Tu compres una cosa al bar i tu el regalen. Quan val el que compres del bar? Les consumicions, aquí em preguen més o menys. Tot romtar sobre el cinquant de cèntims. Ah, home, escolta. El mojito també, eh? No, el mojito no. Però és popularíssims, realment. Sí, sí, és fàcils de treure. Doncs tot això serà demà, com diem, a la tarda. Alguna cosa més que vulguis comentar de festa jove, Éric? Que us esperem a tots. Recordeu que és demà 17 dies 6 de juliol, a la 5 i mitja de la tarda, el casal de joves. Molt bé, doncs, escolta, Éric, que us vagi molt bé. Per més informació a la web de la festa jove, www.festajove.org, press.com, o al Facebook de la festa, www.festajove.com, barra festa jove. Demà, a partir de dos quarts de sis de la tarda, el casal de joves de Sant Jos. Éric, aquesta ja, quina és l'edició de la festa jove que feu? En sembla, és la quarta o... La cinquena. La cinquena. Això promet, no? Sí, tant. Fareu cada trimestre una festa i, fins i tot... Sí, és el que hem de fer. L'altre dia, parlant amb el Sergi Arrada del casal, ens comentava que d'aquí, fins i tot, podria néixer una associació... Sí, sí. De fet, és el que vol fer el Dani. Sí. És el que té molt pensat el Dani. Té la idea, no, de fer aquesta associació? Dani ja té tot el futur pensat. Ja ho té. Ja ho té tot preparat. Ho té tot planificat i tot darrere el seu. Doncs, Éric, moltíssimes gràcies. Que vagi molt bé demà. Bona tarda.Molt bé. Adéu, adéu. Sí, sí, vinc. I avui ja heu vist que el programa estem tranquil, estem... bueno, és un divendres molt relaxat, perquè el senyor Benito, entre altres coses, no està amb nosaltres. El tenim campando per sossants, eh, que diria ell mateix, concretament al Pirineu. I avui iniciem que no hi hagi l'última secció de les viatges del senyor Benito. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Home, què tal? Com estem? Grisita, molt bé. Molt bé, vostè. Bé, bé, bé, bé, bé, aquí, bueno, vacances, això ho diu el senyor Domènec, eh. Tens treballant, treballant i treballant. No, escolta, vostè va dir, no, truquim, que jo estic pel Pirineu relaxat, allà on hi ha cots i... Bueno, no era ben bé. Jo això li havia dit per... No, jo això li havia dit a vostè per fer-li dentetes, eh. Ah, va. Estava de l'Ona, o què? Eh? Estava de l'Ona, o què passa? No, estic al Pirineu. Ah, on està el Pirineu? On està? En un lloc que es diu Gistein és el Plan Sant Juan de Plan. Sant Juan de Plan? Si vostè se'n recorda, fa molt de temps que han fet la caravana de Plan. Ja comencem. Escolta, això era Catalunya o... No, ja és Òscar, és Òscar. Ah, això era Òscar, eh. Estem al... Bueno, fem els peus dels posets. Escolta, que vol cantar la cançó, també, vostè. Perquè ara veig que tothom que entra per telèfon al programa li dona per cantar la cançó. Jo ja li dic que vostè és un excel·lent seleccionador de música. Sí, no. Llavors, clar, toca la fibra i dius... Va, canti, canti, canti, canti, canti, canti, canti. I first met you... Després ningú sap com continua la cançó, eh. No, ningú, ningú. Però aquella cançó que dius, bueno, ja està. A veure què dius, un moment, un moment, pari. I first met you... La primera vegada que et vaig veure. La primera vegada que et vaig veure. Clar, la primera vegada que et vaig veure. Efectivament. I em venen unes arcades que no t'ho puc explicar. Això és la tercera estrofa. Clar, sí. Escolti, centris una mica per què ens estaven explicant que per què hem portat aquesta cançó? Que hi havia l'autobús de Kaplan, o què ha dit? No, hi ha la Caravana de Plan. La Caravana de Plan. La Caravana de Plan, miri, hi havia una pel·lícula, miri'm la filmoteca, que es deia Caravana de Mujeres. En versió espanyola, si la traducció era Caravana de Plan. En versió espanyola, si la traducció era Caravana de Mujeres. Que es tractava de que hi havia un poble que tot eren homes, a l'Oeste, del Far West. I eren tot homes, i van dir, hòstia, aquí, clar, no es mengem un rosco, no? I començava el tema a ser una miqueta... M'entén? Hi ha promíscus. Una mica mariner, no? Això, mariner, eh? L'aigua estava fresca i miri... I llavors, què em diu? Era com a l'Oeste, i de cop et venia un autobús ple de bandides. I llavors van dir, què farem? I llavors van dir, mira, contractem totes les senyores, que vulguin venir amb una Caravana, carretes, eh? Imagina't, eh? Amb la muda, el carro... Tremperes de conèptica, també, no? Una mica, això, eh? I això era la pel·lícula, eh? Llavors anaven tot una Caravana a dones, i arribaven al poble, i tot eren allò... Hombre, els rudos, de l'Oeste, mineros, paqueros... Totes aquestes coses, eh? Estan parlant d'un poble a l'Aragó, vull dir. No, no, no. I ara li pots l'entencadent, que era la pel·lícula. Ah, va, va, va. L'entencadent era la pel·lícula que era Caravana de Mujeres. La poden rebreure amb la filomoteca, eh? Vosaltres busquin. I llavors, aquí, és un poble, també, el cor del Pirineu, és una ball molt maca, per cert, molt maca, preciosa. I clar, aquí els hi passaven mateix. Tot eren homes. Les dones havien marxat. Com són fes, eh? Sí, sí, sí. I començaven a haver-hi una certa promiscuositat. Tots es miraven al mar a morts tendres, saps? Sí. I el cameret mira a morts tendres i diu... Em sembla que no és això, eh? Jo no venia ben bé per això. Clar. Però, escolti, però vostè... Ha anat aquí per això? Ha fet la cara bona de l'amor al revés? No, no, no, jo he anat per una altra cosa. D'explicaré, això és una mica lenta, seré. Clar, llavors van dir... Mira, saps què? Farem com la pel·lícula, perquè la vam veure a TV1 i van dir, coño, ni és la pel·lícula de la solució. Sí. I van fer un autocar de dona. Ja ens ho imaginem, ja ens ho imaginem. I van dir, no, això és cert, eh? Ja, molt grec. Busquin la monoteca que hi és. Escolti, això ja veiem, però vostè què està fent aquí? És el que preguntem. Nosaltres estem aquí, ara som un grup d'experts, eh? Perquè comprendrà que jo, en el món, no sóc l'únic espert. No. El Mer de Seca, ja el coneixien, no? El Mer de Seca, però avui no ha vingut el Mer de Seca. Té altra feina. Però, bueno, ens hem reunit així, com una d'esena, de uns 10, 11, experts de diversos temes, i llavors ens fem una reunió un cop a l'any. El Istiu, coincidint amb aquestes dades, primera cap de setmana de juliol... Què són, bessons? No, bessons, no. No, hi ha algú que és cosí, com... No, no, no, no, no m'entens bé. Messons, dic, si són... Ah, bessons, no, no, no, no, no, no. No són experts, experts, en general. Experts en general, eh? Saps una mica com allò del grup Will de l'Albert? Sí, els més poderosos del món, no? Eh? El grup Will de l'Albert, que es reuneixen a síties, que ojo la població també, i que vostè fa una mica el mateix, però amb els seus amics, veig. Doncs jo sí, que som experts. I de què parlen? Ui, no vull que saber-ho. Bé, no, bé, no, senyora de Cristina... S'ha de fer greus del que expliquem. Sí, de fet, a les reunions Will de l'Albert, tampoc s'explica del que es parla. Aquí traiem conclusions, que després tenim la percusió... a l'entorn mundial. I universal, eh? Són d'abast gairebé universal el tema que tocavem aquí. Ja. I la primera ha estat... No sé, sempre comencem una mica... per veure com ha evolucionat la qüestió atílica... de les diferents marques que cadascun porta. Ja el sabia, jo, que sempre acaba... Vostè va dir que és igual, és el lloc més perdut del món, que sempre acaba al bar. Al bar comencen les coses i acaben les coses. Ja acaba l'escola, eh? Potser amb la teva... perdona, si és que té promesa, on va començar tot, al bar. Sí, al bar. I si ja no té promesa, on va acabar les coses? També al bar, al bar, eh? De first time, I med you, com diu la cançó. Escolti, vostè m'havia dit que parlaria una mica... del que hi ha aquí, del que pot fer, ja que ho anem com les vacances del Senyor Benito. Què es pot fer en aquests llocs, a part del bar? M'imagino que hi haurà, no sé, un parador, que això es porta molt a les espanyes. Un parador?Sí. Sí, no. Què vol dir parador?Un parador, no. A Cristina, quan hi ha... Parador. Sí, que hi ha... Parador, sí. Aquí es diu Masia Rorals, no?No, el de Sant Josep. No, ell és un parador, que és com una masia, on la gent pot dormir. Jo l'única cosa que he trobat així, una mica així, és una cosa que diu assador. Un assador. Ja he vist que hi havia un home fent parades. Vaig dir... Escolti, senyor Benito, és que estic veient que no anem a parar enlloc, eh? O sigui que... No, no, no, és que... Busquem una conclusió o busquem un final, perquè hem de connectar d'aquests moments amb el Dani, que és el pare de traccions al TV Davu. Sí, que avui han anat amb els altres joves de Sant Josep. Volem veure que el programa està fent les connexions aquí, de forma internacional, increïble. Escolti, vostè, no es perdi aquesta connexió que ha fet, ara, amb el centre neuràlgic del pensament universal del món mundial. Sí, però escolti, vostè, sí. La primera conclusió és que no arribarem a cap conclusió. Ja, ja, ja, ja. Això és la primera conclusió. El veig content, eh? El veig content, senyor Benito. Home, sempre, sí, però és que jo sempre que em trobo molts meus col·legues, igual que em trobo un vostè. Sí, sí, sí. I amb la Cristina, també. No ho dic perquè això no l'amengingem. No, no, però escolti, és que el veig feliç, el veig content, el veig amable, el veig proponant un tema d'un enlloc i... No, li ha anat bé que li toqui l'aire, jo crec. Però el paisatge radiant és un Bertes punarós. Ho he pensat de fer-li un mes sovint, això, de marxar lluny? Sí. A casa m'ho diuen cada dia, eh? Per què no marxes lluny? I ara la radio, també. No, no, jo no li dic ni Benito, només... Això és com una persecució, eh? No, jo no li dic, només li... Li comento, li comento, li comento. És una suggerència, no? No, va bé, va bé. És el que em diuen a casa, eh? La setmana que ve també estarà aquí, o vindrà al programa? La setmana que ve farem programa. Perquè sé que després del programa, unes hores després, hi ha un efecte que no em vull perdre. Ah, ja, ja, ja. Ja, m'entenc, eh? Sí, sí, bueno, bueno. Em diré dins de la banda Pivotet. Sí, ja ho veig, ja ho veig. Estarà vostè com a estrella confirmada. Com que ningú me confirma res, vostè vindrà a la protecció de l'efecte a Walden i vendres que ve al Walden de Sant Just. Mare, m'he deixat varios compromisos que m'han dit. Vindràs llavors i dius, no. No, no, divendres no. A vostè li agradarà una cosa importantíssima. Ja en parlarem divendres que ve, si de cas, eh? Podem parlar de tot plegat, de l'efecte a Walden, si vols. Perquè vostè ja veig que li vostè anirà com una estrella, que la gent vol que el reconegui. Vol que li demanen algun autògraf, jo a vostè, perquè vegin que és vostè. Ah, bueno, això estaria bé, eh? Vostè vol demanar a mi i jo a mi demano a vostè. A veure aquest tip vam, eh? Ja, ja. A mi no cal que em demanis un autògraf, no. La Cristina vindrà? No, ho sé. No ho sé, això li hauria d'aproporir. El divendres vinent? Eh? El divendres vinent? Sí. Si m'ho demana a vostè, m'ho puc pensar. Ojo, Cristina, es fa lenta l'estona, eh? Ja li demanaré per un privat. Perfecte. Ja li aviareu un privat. Per un moment, per un moment, per un moment. Cristina, tu estàs aquí fa una setmana estirant la canya... Jo no, Jordi. A tot el que vols, a la radio... A mi, si el senyor veni i t'ho m'ho demana, amb tot el que he pogut aprendre, les seves seccions aquí amb l'estona, en reine i de tots, jo puc fer l'esforç, i mira la meva gent de personal, i mira a veure si tinc el forat per anar-hi. Ojo, senyor veni i tu. S'ha quedat amb la frase, no? No té el forat per anar-hi. Veus, veus? El que jo deia, eh? Que ara que no vulguis, Cristina, vas tirant la canya... Jo no, Jordi, aquí. Aquí? Vols que faci exista? Fes. L'únic. Senyor veni i tu. Senyor veni i tu. En fi, i no continuo perquè no tenim més col·laboradors. Ja que sí. No, és broma, és broma, Cristina. Escolta, senyor veni i tu. Bona nit, aquí. Moltíssimes gràcies. Gràcies a vostè per haver-hi connectat. Jo li prometo que li vendres que vinem. Va, vingui, home. Tindrà amb exclusiva, no vindré, vindré. Vindré i tindrà amb exclusiva les conclusions del grup aquest del Gildelberg. Del Gildelberg, eh? Del Gildisberg. El Gildelberg, sí, és que no saben com viro, perquè no ens agraden una mica la cervesa de Gildelberg. O Gildelberg... Però anava més pels Hillbillies, que són aquells que viuen a les muntanyes, que vostès és amica, que estan fent aquests dies amb els seus amics, els Hillbillies. En fi, senyor, veni i tu, ho hem deixat moltíssimes... Però com és la música aquella de Allony in the Hill? Quins? Allony in the Hill ara vol... Allony in the Hill. De l'àlbum, com es deia, Magical Mystery Tour. Però aquesta cançó no és gaire coneguda, no? No, però pots dir-la, així és l'Audiència, la se'n conèixerà. Que també la vol cantar... I a Borac. Però aquesta cançó... Com fa, primer, la cançó? No em ve el cap, sinó me'n busco. Amon indefíeu. Però com fa, com fa? Amon indefíeu... No l'he trobat, eh? No l'he trobat, eh? No? Ens hem quedat cada dia amb la seva... No, ens hem quedat amb la seva versió. Senyor Manito, gràcies, que vagi bé. Bona tarda! Bona tarda! Sidi 34, fem una pausa per la publicitat, i d'aquí en moments connectem amb el Dani Martínez, que avui, juntament amb el Casal de Joves, hem marxat al part del que vull dar-ho, a fer una de les excursions i sortides que fan cada divendres aquest mes de juliol. Fins aquí, en moments a l'Apenya del Morro! Aquest estiu torna la ludoteca d'aigua al Museu òkvar. En guany trobareu nous jocs i experiències en aquest espai pensat per als més petits. Podeu construir canonades, pentinar nines, o participar en curses d'allò més divertides. Deixeu-vos seduir per l'aigua i descobrirem tot un ventall de jocs ben divertits que podeu fer només amb una mica de xipollets. Del 25 de juny, el 4 d'agost, veniu al Museu a gaudir d'aquesta activitat gratuïta. Consulteu tota la informació a 3vdoples.museudelesaigües.com o seguiu-nos al Facebook. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del trambaix. T'hi esperem! Museu òkvar de les aigües. On l'aigua viu? On vius l'aigua? Segueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro. A Facebook, la penya del Morro. Com veus? Som originals de mena. Efectivament, siri 35 de la tarda, connectem amb el carrer. I en aquest cas, amb el pare de traccions del TV Davu on allà acaba de sortir ara mateix el Dani Martínez, que és una mica el nostre col·laborador al carrer, aquest més de Juliol. Dani, bona tarda! Bona tarda, Claudi. Bona tarda, Dani. Avui, en una d'aquestes sortides, que fa el casal de Joves, amb tothom qui s'hi volgui apuntar, prop d'una trantena de nois i noies, heu anat cap al parc de traccions del TV Davu i ja heu sortit. On esteu ara mateix? Mira, ara mateix anem cap a la Prosta Catalunya, que agafarem el metro per agafar un autobús, que és l'autobús just metro, per arribar a Sant Just desert. Molt bé, com sempre, els perfors metropolitans és una facilitat, quan anem a Barcelona a venir fins a Sant Just. Per tant, d'adueixo, que ja heu acabat l'estada al parc de traccions del TV Davu, com han anat tot plegat? Doncs mira, han anat molt bé, han anat molt bé, molt bé. Ens hem passat tots molt bé.Aquí no haureu arribat. Tothom s'ha posat molt bé, no hi ha hagut ferits ni res. Tothom s'ha posat molt bé...Per què pensaves que anàveu a la guerra? Què pensaves que anàveu a la guerra, avui anàveu a TV Davu, tampoc no. Però, home, ser atracció és una mica més complicat dominar la gent, no? Ja, ja, ja. Igualment, la gent s'ha portat molt bé, la gent s'ha comprat xuts, s'ha comprat tot, ho ha agogut. Algú n'ha anec d'hota del dia, Dani? Sí. Algú n'ha anec d'hota del dia? Doncs mira, la meva anècdota d'avui... És que jo estava tan tranquil, no? Doncs per a TV Davu. Estava pel TV Davu tan tranquil, i veig que eren 5 i 28. Les 5 i 28 ja havien quedat a les 5 i mitja. Sí. I jo començo a baixar, i resulta que no he d'anar en aquelles escales, torno a pujar, fa això per a les intercalades, no són... Torn la volta a l'edifici, torno a baixar, res que no és, torno a pujar. I fins que al final vaig trobar la sortida. Ah, espera, espera, no s'ha acabat. Quan he trobat el punt de trobada, no hi havia ningú. Jo, per vos, hem tornat cap a baix, i a Gassi Saneu ens hem trobat a l'Alejandro, un educador de casa de joves. Sí, però ha passat això tot molt bé. Tot molt bé, eh? Al final t'has trobat amb la gent, eh? Molt bé, donant-nos una alegre. Per cert, has fujat, com es diu, al passatge del terror, a l'Hotel Kruger? No, m'he fujat a l'Hotel Kruger. No, mira, aquí tinc uns nois que tampoc han pujat a l'Hotel Kruger. Algú ha pujat a l'Hotel Kruger? El Dani, un company meu, sí que ha pujat. Sí que ha pujat a l'Hotel Kruger. Ah, doncs podem parlar amb ell? Sí, sí, sí, a veure si es pot... Ah, passa mal, passa mal, que vull parlar amb ell. Mira, que parlaràs amb el de la ràdio. Amb el de la ràdio. Està molt nerviós, diu que no. Que no? No. Per què està nerviós? Per què ha anat a l'Hotel Kruger i això l'ha afectat? Sí, però bueno, mira, no et preocupis. Tinc aquí una noia que sí que vol. Ara com et dius? Emma, mira, aquí tinc la Emma. Sí. I ara li preguntarem a veure si conèixerà el Gorossià... a quines atraccions ha pujat, valè? Valè? Sembla bé? A quines atraccions has pujat? Emma. Doncs he pujat als troncos locos, he pujat a la muntanya rusa, al baixei pirata, a la tenda de la mina, l'Oracan, etcètera. I quina és la que l'ha agradat més, Dani? Què t'ha agradat més, Emma? L'Oracan. L'Oracan? Ja ha pujat i és el primer cop que he pujat i m'ha agradat bastant. D'acordem, Jordi, que l'Oracan... és l'Oracan aquell que és una atracció, que és una plataforma que basa en voltes, i al moment es queda escapat. Sí, sí, sí, no, no. Amb un sorros d'aigua, no? Sí. No, no, sense aigua. Aquesta no va amb aigua. Ah, no hi ha aigua en aquesta? No, no. Hi havia molta gent avui al parc o no? Bueno, no gaire, eh? No gaire. O sigui, heu estat tranquils, i heu fet una mica el que us ha donat la gana, no? A veure, saps què passa? Que hi havia gent, però... les quals han sigut bastant factibles, eh? Mm-hm. Que sí, han sigut molt factibles. Les quals s'han pogut baixar bé i tot, la veritat és que molt bé. Escolta, trobo que hi ha molt d'envient, no? Molt de soroll, aquí, a l'autobús. No hi ha que vol cantar per la ràpid. Hi ha una altra que no sé què. Ah, sí? Escolta, què està per aquí, el Sergi Arrada? El Sergi Arrada, què va? Està lluny, lluny, lluny. Està molt lluny? Però què és això? Aquest és descontrolat. No teniu com monitor amb vosaltres. No, però els altres temps, ells estan al principi de l'Alejandro, i l'Alejandro i el Sergi estan al final, al final de l'autobús. I tots els al mig? Sí, nosaltres estem al principi. I nosaltres estem al final amb les seves. Molt bé. Escolta, sí. Per fer que tu no tenies pendent avui cantar-nos una cançó, Dani? Mira, jo sí que volia cantar una cançó, però, bueno, avui farem una mica... passarem una mica, i ara hi ha un noi, ja l'Extor Rico, que sí que vol cantar. Doncs passa mal, passa mal. Passa mal. Passa mal el telèfon de l'Àlex. Sí, fins ara, fins ara, Dani. Hola. Hola, bona tarda, que ets l'Àlex Torrijo. Sí. Hola, Àlex. Quants anys tens? Quants anys tens, Àlex? 13 anys. 13 anys, eh, que veus a l'Institut de Sant Just? No, a una altra col·legi. Va de sacramento, però aquí hi ha molta vida. De la madre de sacramento d'aquí de Sant Just, per això, també, no? Sí. Ho heu passat bé avui? Sí. Quina és l'atracció que t'ha agradat més del TV Davo? El què? Quina és l'atracció que t'ha agradat més del TV Davo? No sé... A veure si jo porto aventura, de veritat, no sé... Oh, t'agrada més portar aventura? El TV Davo s'ha fet petit o què? No hi ha ningú a la campanya. Ja, ja, ja. Escolta, tu ja veig que ets una aventurer, et va a la marxa, i el Dani ens ha comentat que ens voldries cantar una cançó. Sí, sí. Aquella que estic una mica fònica de cridar, eh? Quina cançó? A qui vols dedicar la cançó? Són... A tota la gent de madre de sacramento, per exemple? No, els amics estan aquí amb tu. Els amics que estan aquí amb tu. Quina cançó és? La amb sexy a 98. La cançó? Quina? Perdona? La amb sexy a 98. Ah, amb sexy a 98. Perfecte, doncs escolta, vols que te la posem i així tens una mica la referència o no? No, tranquil, la sé cantar capela. Ah, la saps cantar capela? Teníem preparada, però no cal que la posem. És modificada. És modificada, eh? Alex, com vulguis, tens els micròfons. És el telèfon mòbil de ràdio d'Esvern a la teva disposició. Endavant amb amb sexy a 98, versió de l'Àlex. Vale, vinga. Endavant, com vulguis. Oh, oh, girl. Oh, oh, girl. Oh, oh, girl. Oh, oh, girl. Oh, oh, girl. Oh, oh, girl. Ah! Hola, Jordi. Hola. Hola. Hola. Hola. Hola. Hola. Hola. Hola. Hola. Hola. Hola. Hola. Hola. Hola. Hola. Hola. Hola. Hola. Hola. Hola. Hola. Hola. Hola. Hola. Hola. Hola. Hola. Hola. Hola. Hola. Hola. Hola. Hola. Hola.