#305 - La Penya del Morro del 9/7/2013

que dirà aquesta assessió informativa dijous a Sant Just i al final de l'acte les persones que ho vulguin podrà ensignar el document. La presentació serà a la set del vespre a la sala i si d'or consulta cangin estar. Trobareu més informació al web RENDAGARANTIDASCITADANA.NET I això és tot de moment. La informació local tornarà a menys d'una hora més amplia d'als Sant Just Notícies edició vespre a partir de les set. Mentre tant, també us en placem al web de la radioradiodasvern.com per continuar informats. Que vagi bé, molt bona tardada. Aquest estiu torna la ludoteca d'aigua al Museu Akbar. En guany trobareu nous jocs i experiències en aquest espai pensat per als més petits. Podeu construir canonades, pentinar nines o participar en curses d'allò més divertides. Deixeu-vos-se adorir per l'aigua i descobrirem tot un bantall de jocs ben divertits que podeu fer només amb una mica de xipollets. Del 25 de juny, el 4 d'agost, veniu al Museu a gaudir d'aquesta activitat gratuïta. Consulteu tota la informació a www.3bdoples.museudelesaigües.com o seguiu-nos al Facebook. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del trambaix. T'hi esperem. Museu Akbar de les aigües. On l'aigua viu? On vius l'aigua? Arriba a Sant Just el primer centre d'educació infantil anglès, Cent Pàtrics Prescul. A Cent Pàtrics Prescul els vostres fills i filles podran gaudir d'un ensenyament innovador i multilingua, aprenent anglès des dels primers mesos de vida. Oferim un mètode basat en els millors programes pedagògics internacionals, el mètode automatís i Music Together. Fem llogue, natació i massatges per anadons i tenim un gran ventall d'activitats extrescolars. Inscripció oberta pel curs 2013-2014. Informa-te en el telèfon 697 70 35 05 o al nostre centre situat al carrer Constitució número 2 de Sant Just d'Esvern. Cent Pàtrics Prescul inaugurem la primera setmana de setembre. La puja de la IVA... Està menjant pel costat de feina. I veus que són gent més o menys preparada. La única solució, ja veig, ha de ser alguna cosa rebonsiva com el que va passar a Islàndia. Ha de posar el timisme on hi ha. El jutge n'estava al costat d'ells perquè he de trobar alguna solució. Sí, sí, que estigui davant. Si pels uns els interessos de Sant Just. Sempre he estat a costa algú que té alguna pregunta o que té alguna resposta. Perquè n'hi ha d'esperança, no? Si es fa bé. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de veu a una. Molt malalt. Fa un mes tenia dos fills. Ara també. Fa un mes m'encantava passejar. Ara també. Fa un mes em quedava a dormir de cada nit davant de la tele. Ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquizofrenia. Fa un segon, jo era la mateixa persona que ara. Però tu, potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, si a les persones. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. Sóc Jaume Sadoncoll, farmacèutic del carrer Tudano 1-3 de Sant Just, i envio una salutació a la penya del Morro. Molts petonets des de la botiga Oton de Sant Just, per la penya del Morro de la Ràdio, i que tot vagi bé. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio de Sant Just, per la penya del Morro de la Ràdio, i que tot vagi molt bé. El centre de la llaneria Berns saludem a la penya del Morro. Bon Nadal! Què tal? Benvingut a la segona hora de la penya del Morro. Bona nit! Fresquets, tot s'ha de dir, perquè encara tenim maira condicionat, i d'aquí una estona parlarem del programa amb Limanon López, que ens vindrà a fer el segon capítol dels grocs i els blaus de festa major. Es cal fan press, que es fan motors, de cara als primers dies de Gost, on hi ha la festa major del Sant Just, i també tindrem la secció de terror de la Cristina Vargas, avui parlant d'una història de budó, però... Ai, el casal de Joves, que no m'oblidi el casal de Joves, ens comentarà algunes coses, per exemple, la sortida que tindran aquest divendres al matí a la bolera. Però abans de tot això, repassem trends tòpics de Twitter. El més comentat avui en aquesta xarxa social. Comencem, Cristina, si et sembla, parlant de l'FMI, al Fons Monetari Internacional, perquè ha retreçat el creixement econòmic d'Espanya fins al 2015, ja que al 2014 preveuen un empitjorament de set dècimes del producte interior grup. Per tant, males notícies, una vegada més en economia des del Fons Monetari Internacional. Què diu la gent a Twitter, Cristina? El comentari de l'Antonio diu, l'FMI es dedica a diopiatats i cobre en xapol. L'únic que diu l'FMI, que creixerà al 2014, és l'atur. El Manuel Telemante diu, més panorias i patiments, i acabem amb la pregunta del Benet Gené, que diu, però no era l'FMI inspirador de les reformes? Atenció, perquè avui també ha sigut Trending Tòpic, David Villa, ex-jogador del Barça, avui l'hem vigiat a tots els informatius, a tot arreu, amb les noves samarretes del seu equip, l'elèptico d'Emma Dritt, i ha passat el reconeixement mèdic i ex-jogador d'aquesta equipa. Avui, David Villa, sigut Trending Tòpic. La gent a Twitter, què diu, Cristina? Comencem amb el comentari de Toma Roncero, ojo, perquè diu, tots són somrigures amb Villa, fins que a Tanteres, Cacidam, Figo, Beckham i Ronaldo van costar 200 milions i van ser venuts per 9. Destaquem també el comentari del Francesc Sòria, que diu, amb el sou del Guàque, es podria tenir un equip competitiu d'envol. I acabem amb l'acudit del doctor... Fem coincidir que avui hem sabut que l'elèptico d'Emma Dritt ha perdut el seu equip d'envol i que era l'únic que li feia ombra del Barça. Sí, i acabem amb l'acudit del doctor Coler, que diu, enviar regal 27715 i pots guanyar un Villa. Molt bé, Cristina, moltes gràcies. Passem ara a la secció del Casal de Joves. Un home. Unes idees. Un color. El blau. Sergi Arrada, Ruiz. Molt bona tarda.Molt bona tarda, Sergi. Què tal, com estàs? Mira, aquí també m'he iracondicionat. Sí, ah, també, eh? Però teniu forn vosaltres? També, però... I l'utilitzeu al forn ara a l'estiu, o no? Bueno, laquesta setmana estem fent el taller de cuina. Sí. Però, clar, són receptes d'estiu. Ja.Així que a forn poc. Ja, o sigui, que en rotllo superfret. Que es porten molt, això, ara, últimament. Bueno, ahir vam fer sopa de tomàquet i una sopa de meló amb pomel i tal. Avui hem fet un cuscús... Carames. I hem fet un tabule. I hem començat a preparar gelats que ho acabarem demà. O... Escolta, i que us ho mengeu després de vosaltres, la gent del casal? Ah, s'ho menyen els alumnes. Va, va, va, d'acord. Per cert, que divendres passat, ja sabeu que aquests divendres de juliol, el casal de joves, organitja sortides per tothom qui vulgui apuntar-s'hi. Em sembla que més o menys les plases estan tancades. Divendres passat, va una al pare de direcció del TV d'Avo. Com va anar? Vaig trucar en directe, crec, el Dani, no? Sí, el Dani és el nostre reporter i xerratxer d'aquest juliol i l'anem enviant a llocs algunes tardes. El portem nosaltres a llocs, menys. Sí, però el porteu i nosaltres fem la trucada. No, però que ahir, per exemple, estava a una piscina. A la vingua de l'industria. Demà se'n va a la plaça Maragall, em sembla. Aquí al barri nord, per preguntar la gent. Sí, clar, el Dani, per tots sent just, durant algunes tardes de fent connexions, sí. Escolta, eh, com va anar? Molt bé, molt bé, molt bé. Tant de cinc avalls, amb nosaltres quatre, i, bueno, anem muntat tot, al hotel Kruger... Vau pujar a l'hotel Kruger al final? Sí, vam entrar, bueno, no tots, ja gent que no va entrar. Tu vas entrar, Sergi, o vas cagar a sobre? Tu vas entrar o no? Jo era el suport humà. Clar, era el cotxe, no? I tu va tranquil, que no passa res. Clar, de fet, bueno, Sergi és un gran fan del festival de cinema de terror de Sitges, jo ho sabeu. Així que això per tu no era re, era un aperitiu, no? Un canapè, re, va. Els brústies, no? Sí, sí, sí, bueno, en fi, va anar bé, i aquest divendres aneu a la bolera? A la bolera sí, el Bólim Pedralves, aquí... Bueno, aquí, a prop. I sí, sí, sí, a veure... Aquí ja tenim 20 pocs apuntats. Home, d'unidor, no? Perquè hi ha places lliures per anar-hi, quanta gent, com a màxim, hi pot anar? Encara es poden apuntar... es poden apuntar gent i tal, però, bueno, que en principi el grup està ple, però som així de la Benevol. Passant-se alguna, eh, algun noi o noia, perquè l'edat entre quina edat i quina edat agafeu? De 12 a 16. No pots anar a Jordi. Per poc, per un any o dos, no puc anar. Per ball, eh, el capadeu i 11. Doncs mira, si algú ens estigui escoltant, o coneix algú de 12 a 16, que vol anar a la bolera, aquest divendres al matí... El capadeu i euros? Sí. Tenen dues partides i esmorçant. Home, està prou bé, està prou bé, eh. Fins aquí no t'esteu? Bueno, marxem d'aquí després de les 10. Bueno, quedem aquí a les 10 avui, marxem tots amb el tren baix, i bueno, tornem aquí a les dues. Molt bé. Per cert que torneu a les dues, ja per preparar a la tarda, tot el que és la gala de Coluenda, a dos quarts de set, em sembla que és dels tallers d'aquest estiu, no? Un clàssic. Sí, amb la Coluenda fem la presentació del curmatratge que han fet aquest any, que serà molt divertit. Ja us avanço, això. Amb el Power Devil i el Dan Costa, que són estallaristes, també un... El Bernat Ramírez. Aquest any ha sigut el Bernat Ramírez i el Power Devil, el Dan Costa ha fet una petita col·laboració. Ah, val, doncs... Què de dit, i això serà aquest divendres? De què va? Podem saber-ho, no? El que, per d'ara, no té sentit. De què va el curmatratge? Surpresa. Una pista, no? No, no, no. Perquè jo me'n recordo que fa un parell d'anys, em sembla que era l'examen sorpresa. Te'n recordes tu? Sí, fa dos anys era l'examen sorpresa, que no recordo com es deia. Bé, em va ser allà. I aquest any la sorpresa és el mateix curmatratge que no t'ho diré. Ja ho veig, escolta. Està bo vol anar i veureu que vagi, no? Clar, clar, clar. Fliparan amb el que hem fet aquest any. Sí, tu diràs que... Perquè hi ha molts que repeteixen de l'any passat i de fa un parell d'anys. Per tant, ja va anar adquirint tot aquest coneixement per fer aquest curmatratge i aquest curs. Creus que potser dels 3 anys que s'ha fet és el millor? Sí. A veure, el primer any... hi havia més mitjans tècnics. L'any passat ja era més... Més justa, dalt. Continua amb la mateixa línia espírita mater de l'any passat, però la motivació i les ganes que han posat han estat molt grans. Que xulo. Jo crec que és l'any que més motivats es estaven. Que xulo, que xulo. Enviarem el Dani, una espia, no? No vindràs. Jo fotia un programa a dos quarts de set. A les 20. Però qui no és el passe del... Sí, sí, mitja comença a venir la lle. A l'última exhibició també d'altre estallet. Les deu haureu acabat, ja o no? Sí, a sobre. Jo les deu fer coses al Walden i ja està allà. Vaja, va, aquest ha dit. Per cert que aquest dissalta, parlant de projeccions... Bueno, perdona un moment. La Gala Cluenda no només és la projecció del cormatratge dels tallers, no? No, per això és el que t'he dit. També hi haurà exhibició del taller d'instruments electrònics. La gent de cuina encara ho hem d'acabar de parlar, però segurament faran el pigapica. I així, o sigui, es podrà veure el que han fet els tallers de graffiti. Es podrà veure una mica tot el que s'ha fet aquí. I com ho valores tu, aquest any? Doncs ho hem petat, ja ho hem tirat la setmana passada, aquest any. Ho ha petat, eh, que el de joves i els tallers d'estiu, cada vegada va més aquest any a alumnes que mai? Hem doblat, o més que doblat, les inscripcions de l'any passat. Sí, sí, i tothom ha vingut... Per cert, parleu amb pares, vosaltres, o no? Parlem una mica, estones, quan venen aquí i tal. La gent està molt contenta. Són joves, dins de tots 16 anys, la majoria d'aquí de Sant Just, i, clar, molts van sols al casal, torno a una casa tan bé sols. I jo, per això, he de tenir la curiositat que, si alguna vegada... No ho sé, havíeu parlat amb algun dels pares o família, que hagi vingut a buscar els nens o nenes... Aquests no han tingut, que és un cotxe. Sí, això és important. Totes els comentaris que ens arriben, quan s'arriba alguna cosa, sempre és molt positiu. O referien al preu de què és superbarat, o les coses que he fet, o que s'ho passen molt bé, que la proposta de tallers era molt bona, que si la sortida... Sí, sí, el casal de joves mantenint-se, quins anys després, aquí a Sant Just, mantenint-se en un nivell molt alt i no es perferdar, però és que és la veritat, si no ho diria, però jo penso que és un dels millors casals de joves, no només de la comarca, sinó de Catalunya. Eh, sí? Un altre casal de joves que parli en tu, de la setmana. Clar, no ho sé, potser el casal de joves de matar de pera, no sabem si per la que de la setmana... Això és la meva fecció dins del teu programa, però tu estàs en la fecció del casal de joves, també. Clar, al revés, no? El casal de joves, podríeu fer. Escolta, tu, el casal de joves, aquest dissabte. Atenció, siné Club Utopia amb la pel·lícula del JVallona, ¿lo imposible? Possible que hi hagi algú que encara no l'hagi vist, però aquí la passem. Molt bona, Sergi, m'agrada molt aquest joc de paraules que has fet. Però jo no potser no l'ha vist. Quan val... 4 euros em sembla, no? 3 euros. 3 euros, 3 euros. Ho he avuiat des de la única vegada que vas venir. Ja, ja, però sempre dic una mica més perquè tu diguis que és menys. I així quedes bé. Els euros per ser originals o titulada, eh? Sí, sí. Pantalla gran a la Salutopia, aire acondicionat, la nostra companyia... Sí, què més volem, no? La teva presència espero que algun dia... Vindrà el JVallona o no? No he pogut parlar amb ell, jo el conec, eh? Que li vols dir alguna cosa, perquè nosaltres també el coneixem, eh? Hola, soc el JVallona i això és una notació per la penya del Morro. Ah, veus? L'has vist o no? És bona, he sentit. L'has escoltat, Sergi? Clar. I de què el coneixes tu, el JVallona? Però com els hem afegir és que primer era amic de Twitter i després ja no et fa cas. No, jo el conec des d'abans que fos famós. Ah, sí? Clar, eh? Però que venia al casal d'aix, jo vas a fer... No, no, no, abans que jo repitges el casal de joves el coneixia. Ah, però com és això? Que podem saber-ho? Perquè jo soc d'un barri i ell és del barri al costat, i jo vaig muntar, fa molts, molts, molts anys, una mostra de curmatratge, i ell va presentar el seu primer curmatratge. Oh, perdona, Sergi. Sergi, estòric, no? Sí. Tu vas projectar el primer curmatratge del JVallona en un... I ja després trobant moltes vegades. Clar, estic. També conec al guionista de les seves pel·lícules i tal. I et saluda el JVallona, quan el veus i tot o no? Sergio G. Sánchez. I et saluda el Vallona, o les de record de cada vegada, eh? No, no, que és un col·legas que en coneixem. Són col·legas, esteu al Facebook junts o no? No crec que no, però bueno, no em costaria gaire. Ja, ja. Si no ets col·leg al Facebook, no ets col·leg, de veritat, eh? Ahà. Ja. Diuen, ahà, ahà. Bueno, escolta, Sergi, alguna cosa més? Doncs això, que esteu tothom convidats, tothom bé. Va venir aquí a pagar 3 euros per veure la pel·lícula. Ja l'he vista, però potser em passo. Però la persona, la veuràs. La vas veure amb pantallar gran o no? Sí, amb versió original. Ah. M'agrada molt. Està molt ben feta. I la veritat és que està molt, molt catxonda. I m'agrada més encara el making of, eh? Perquè ho van fer a València, que tenen uns estudis... A València hi ha a Tailandia. I a Tailandia també, però estic... És igual. La gent quan la veu sura amb la mateixa sensació que tu, que és molt catxonda a la pel·lícula. Sí, catxudíssima. Els primers 40, 50 minuts, no et deixa respirar a la pel·lícula, eh? De tancar rius. Sí, és una cosa que estàs allà. És una cosa respirada. És un... te la t'agafa. És com un cop de buny continu, increïble. En fi, aquest dia, saps? L'ho impossible, el cine club pot opiar. Sergi, moltíssimes gràcies. Tu, que vagi bé. Sí, moltes gràcies. Què vindràs? Bueno, si tu vens a la gala... Bé, va, però ja veuràs com s'ha de fer, eh? Perquè la gent vingui als actes, es d'anar un per un, a treure els teques. En fi, Sergi, moltíssimes gràcies. Moltes gràcies. Síri, 27 de la tarda. Havia de venir l'Imanol López per fer la secció de grocs i blaus, però fa tard. Groc havia de ser. Aquesta és una mica sí, la fràstica. El pensament, el cap, 3 minuts, com deia Marriam, a dos quarts de set, Cristina. Tu tenies una secció... una mica de midete, no? Allò que fas tu de... Sí, anirà bé, no, per enviant-te una mica per després, per les grocs. Eh... Les seccions de terror. De Cristina Vargas. El, el, el... L'altre dia, a la secció de terror de Cristina Vargas, van parlar dels casos dels zombies de Taití. En concret, no si recordareu, estimats joients, el cas de Clairbius Narcis, un home que va tornar d'entre els morts de gust suposatament a diverses tècniques utilitzades per un sacerdot budó. I, ja que parlàvem de zombies, no vam entrar en aquest tema, però avui sí que la Cristina ha dit que parlarem sobre el budó. Així és, Jordi. Aquesta setmana entrem doble en el tema del budó, perquè aquesta pràctica tan estega a Taití, no només la practiquen els bòcors, que ja vam saber que eren els sacerdots que practicaven el budó, d'aquesta religió centrada en els ritus i les pràctiques màgiques, ho fan més gent. Ah, sí? Sí, Jordi, no tu pots arribar a imaginar. Per tant, parlem de la història d'un jugador africà, és això? Mm-hm. Que feia budó als seus contrincants. Sí, en aquest cas no era un bòcord, era un jugador, i practicava el budó, o, almenys, això creien els seus companys. En situem, a gana, al 1939, quan va néixer Robert Mencher, que era un home que va arribar a ser, per a molts, el millor porter de la història, el futbol africà. En principi, aquest home tenia una aparença normal, típica de porter, no, gran, armari, 4x4, i vestia sempre de negre. Mira com tu, Cristina. Mira, per això Jordi, tot està relacionat aquí. Sí, sí, sí. Vestia sempre de negre, igual que el porter l'Eixin, que era conegut com l'aranya negra, però, a diferència d'aquest, la seva particularitat és que portava una gorra blanca que havia arredat del seu avi, que era concretament un bruixot. D'aquí venien els rumors de que feia budó. Es veu que Robert va agafar la gorra, suposadament màgica, no? De la toma del seu avi, i des que se la va posar, mai se la va tornar a treure, mentre estava sota els tres pals. Alguns dels seus companys deien que la gorra li servia com a arma per fer budó als seus rivals. Oh! Per això, tots els companys se la volien treure, tot i que no ho arribaven a aconseguir mai, ja que eren possible i no deixaven i permetia que ningú li toqués aquesta gorra. O sigui que la gorra era l'origen de tot el mal. Exacte. La gorra era arretada del seu avi. Recordem que era un bruixot. De totes maneres, els rivals cansats de... Quines històries que portes aquí, Cristina? Dones-les treus, per cert. Doncs de totes reus, buscant per internet, inspiracions... De totes reus, Jordi. Perdona que et diuen una cosa. Són veritat, eh, totes? No, no, sí, sí. Estan documentades. Per què els rivals cansats de no poder treure la gorra i també de perdre i lesionar-se, no, van decidir un dia comprar l'àrbitre per tal de intentar guanyar-ne i que sigui un partit, no? Com els rivals anaven perdent en aquell partit on l'àrbitre estava comprat. Es veu que es va pitar un penal, no? Tenint just que fins i tot l'entrenador de Robert va decidir retirar els seus jugadors del camp. És a dir, l'àrbit va fitar un penal, no? Injust per tal de que pogués guanyar l'equip que havia comprat l'àrbitre. I tot això gràcies a la gorra? No, tot això van ser els jugadors de l'altre equip que volíem guanyar. Ah, va, va, va. Gràcies a la gorra, en principi, els contraris sempre perdien i, a més a més, la majoria dels jugadors es lesionaven. De totes maneres, com no podia ser d'una altra manera, Robert es va negar i li va dir al seu entrenador que no sortirien del camp i que seguirien jugant. En principi, Robert es va situar sota els tres pals de la porteria per parar el penal que havien de llançar i l'àrbitre li va demanar que estrellés la gorra. Clar, mai se la treia i, en aquest cas, Robert es va enfadar molt amb l'àrbitre i va decidir que no se la trauria. Tot això ni va perdre el partit, ni... i, a més a més, com sempre acostumava a passar, va deixant ridicular el rival, que quan va tirar el penalti el va llançar fora del camp i, com sempre, en principi es va creure que la gorra va fer el seu efecte tot i que havien comprat a l'àrbitre l'equip contrari. I, finalment, què va passar? Doncs aquest home, Robert, va morir amb mans de tres homes i va ser enterat amb la seva gorra davant dels que el estimaven i també el temien. Perquè, per por, molta gent va anar al seu enterrament. La guerra... Ai, la guerra, la gorra. La guerra, sí. Bé, en aquest cas, finalment, la gorra màgica, la guerra màgica, del descendent del bruixot del budó no li va servir de molt, perquè va acabar on acabarem tots. Però, normalment, qui pateixen les conseqüències no són els que practiquen aquest ritual, sinó els objectes de budó. Coneguem, ara, la història del sanitari de l'abama. Sanitari vols dir lavabo o...? No, home. El metge. No era metge, era... Un senador, un senador d'aquests. Sí, una persona, sí, que no és ni metge ni res, però... Un senador, un senador. Sí, que fa coses. El senador que fa coses, de fet, era una nit en un petit cementiri de l'abama, Massachussets, veus? I va haver una discussió entre un senador local i Vanders, un veí del poble. Què va passar? Va amb Vanders, sí. En mig de la discussió, el senador es veu que va volcar per damunt de la cara de Vanders un líquid amb un olor molt desagradable, i a més a més va afegir que estava a punt de morir que ningú podria salvar-lo. En principi, va amb Vanders, es va donar mig de volta i va marxar del cementiri. Fins aquí tot correcte, però el problema va a l'endemà, perquè quan va arribar a casa es va ficar al llit, i quan es va allabar va començar a empitjorar. El problema és que es començava a trobar molt escòlit, cada dia encara més, i ja estava quasi moribunt. De totes maneres la seva dona va decidir anar a l'hospital, a veure si el podien admetre, i finalment el van agafar, i el van començar a fer diverses proves, alguns dels metges, que hi treballaven, però el problema és que no sabia en troba quina era la causa dels seus símptomes, i, clar, no el podien curar de cap manera. Abans d'això el problema és que, clar, sabent la dona, un cop a Vanders li va explicar el que havia subseït, quan va començar a empitjorar, que va ser aquesta discussió amb el senador, va decidir que li va explicar el metge, i va decidir que algú hauria d'anar a parlar amb aquest home per saber exactament el que li havia fet. Va ser el metge que va anar al cementiri, es va trobar amb el senador, i li va demanar que li expliqués el que li havia tirat pel damunt de la cara a Vanders. El senador evidentment no va voler explicar-li, però després d'unes quantes amenaces per part del metge, va aconseguir saber, i en principi es va creure, que pel que li va dir el senador, que li havia llançat uns ous del llengar d'aix, que a través de la respiració havia ingerit i tenia dins del cos. Clar, al metge al tornar li va explicar a Vanders que tenia uns ous del llengar d'aix a dins del cos, i que justament un havia nascut, i que començava a menjar-se el pal per dins. Què desagradable, i quin fàstig és tot plegar, Cristina? De totes maneres, la solució és que el metge li va dir que al principi es podria curar i feria que traies del seu cos aquest llengar d'aix, li van posar l'enyecció, i a l'endemà, a partir de diferents bòmits, en un de aquells, va treure el llengar d'aix. El curiós del cas Jordi és que l'enyecció no era de cap cosa, era un placebo que li va explicar per tal que... Era una vegada psicològic, no?Sí, aquí ve la qüestió. I al llengar d'aix el portava el metge a la butxaca i el va ficar dins de la galleda on estava omitant. Per tant, l'única manera que una persona d'aquestes que creuen el bodú i que creu que realment li han fet alguna cosa, a partir de bodú es podia curar, doncs era també amb un efecte contrari. Una cosa més mental, eh, que no pas física. En fi, Cristina, ja per acabar, tens alguna conclusió de tot plegat? Sí, que Van Ders, en aquest cas, és un dels casos que va sobreviure el bodú. He portat aquest cas en concret perquè era més positiu. I com els dimarts amb la núria estic positiva, doncs mira, ja es veu, gràcies. De totes maneres, no tothom té la mateixa sort, Jordi. Segons els registres mèdics, les persones que costumen morir, per qüestions desconegudes, la majoria asseguren que han patit bodú, i per aquesta causa no poden acabar de conèixer quina és la causa i l'origen d'aquesta malaltia que poden arribar a tenir. Una diferència de Van Ders, que en principi se sabia, al final es va conèixer aquest origen, i es va poder curar, gràcies a aquest placebo que li va fer el metge. Doncs fins aquí la secció de terror de Cristina Vargas. Finitent de set a la tarda. Mira, ja veig un ximpanzé que està al vidre del control de l'estudi número 1 de la ràdio. Es diu Immanuel López i és groc, això ja està tot dit. En aquests moments parlarem en el segon capítol i últim dels grocs, perquè la setmana que ve tindrem a Sergi Pons per parlar dels blaus, d'aquest moment de la penya del Marru, l'últim capítol ja i definitiu dels grocs, el programa. Què fa? Bé, fins ara mateix. Ràdio d'esper. Durant l'8.1. Aquest estiu torna la ludoteca d'aigua al Museu Átvar. En guany trobareu nous jocs i experiències en aquest espai pensat per als més petits. Podeu construir canonades, pentinànines, o participar en curses d'allò més divertides. Deixeu-vos seduir per l'aigua i descobrireu tot un bantall de jocs ben divertits que podeu fer només amb una mica de xipollets. Del 25 de juny, el 4 d'agost, veniu al Museu a gaudir d'aquesta activitat gratuïta. Consulteu tota la informació a 3bdobles.museudelesaigües.com o seguiu-nos al Facebook. Estem a 5 minuts del centre de Cornallà, del metro i del trambaix. T'hi esperem. Poseu Àtvar de les aigües, on l'aigua viu, on vius l'aigua. Arriba a Sant Just el primer centre d'educació infantil anglès, Centpàtrics Prescul. A Centpàtrics Prescul, els vostres fills i filles podrán gaudir d'un ensenyament innovador i multilingua, aprenent anglès des dels primers mesos de vida. Oferim un mètode basat en els millors programes pedagògics internacionals, el mètode automatís i Music Together. Fem llogue, natació i massatges per anadons, i tenim un gran ventall d'activitats extrescolars. Inscripció oberta pel curs 2013-2014. Informa-te en el telèfon 697-70-3505 o al nostre centre situat al carrer Constitució número 2 de Sant Just d'Esvern. Centpàtrics Prescul inaugurem la primera setmana de setembre. La majoria de persones que han de treballar per la feina són gent més o menys preparada. La única solució és que ha de ser alguna cosa reabonciva com el que va passar a Islàndia. Cap un optimisme on n'hi ha. El jutge no està al costat d'ells perquè ha de trobar una solució. Sí, que estigui davant, si pels uns dels interessos de Sant Just. Sempre ha estat a costa algú que té alguna pregunta o respost. Perquè és una esperança, no? Si s'ho ha dit. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí de 10 a una. Per seguida actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. La Mireia va tenir un accident de moto als 25 anys, anava d'acompanyant i es va quedar paraplègica. No costa res fer un gest de posar-se un cinturó, no costa a gent cordar-se un casc, i tampoc costa res tornar a caminar a casa, cosa que jo ja no puc fer. La meva vida als 25 anys es va quedar allà, a l'esfalt, i allà es va quedar. No té res a veure amb la que tinc ara. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Fa un mes tenia dos fills. Ara també. Fa un mes m'encantava passejar. Ara també. Fa un mes em quedava a dormir de cada nit davant de la tele. Ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquizofrènia. Fa un segon, jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, si a les persones. Obertament.org. Molts petonets, des de la botiga Otunda Sanyús, per la penya del Morro, de la ràdio, i que tot vagi molt bé i molt ràpid. Una salutació molt forta a tots els components de la penya del Morro, sóc l'Elícia, de Bristol Idiomes, i com diem nosaltres, enjoy English, enjoy Bristol. De tot bé bé en Kits, enviem una forta salutació per la penya del Morro. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio de Svern. 6 i 42 de la tarda, recte final del programa, i avui, segon dimarts i últim, que ens visitarà l'Imanol, com a representant una mica dels grocs de Sanyús. Sí, Imanol, bona tarda. Bona tarda, bona tarda. Imanol, com estàs, tot bé? Sí, sí, sí, no em puc aixar. Però estàs de vacances, no? Sí, ara ja, oficialment, estic de vacances. Ja estic preparant la festa major. Estic amb nervis, eh? Vull dir, tinc la pell, si me la veguessis ara. Els ullens menys me la veuen, però la tinc de gallina, ja. Estàs parant la festa major. Els grocs estic preparant coses per aquesta festa major? Què prepareu, els grocs, per la festa major? Una mica per curiositat, eh? Estem a tope. No, un moment. Què vol dir que esteu a tope? Perquè aquest dia, al poble, la gent ja comença a escalfar motor. Ei, groc, ei, blau, ei, indàcil! Sí, una mica així. Llavors, no, jo et vull preguntar què és el que esteu preparant els grocs, directament. Jo, com a blau, necessito una mica d'informació. Sí, estàs fent una mica de topo, no? Per poder contra-atacar, no, però això és... També guardo això. Digues, què és, què és? Servei públic. Despionatge, no? Uf, en els Estats Units, fa França o fa Alemanya, i ara fa ràdio d'Esber, com o no? No ho den, sense estenc. Mètode 3. Estic preparant coses els grocs o no? Estem preparant coses, però s'han del secret, ja ho saps. Oh! Però, per exemple... Això del secret, que és per poc el contrari... Saps per què? La sorpresa fa. La sorpresa fa a la festa major. I és bo que hi hagi sorpresa, llavors... Tot ens ho vull dir. Ara podria preguntar jo. Ara faré jo de presentador de la penya del Morro. Vols fer presentador de la penya del Morro? Sí, diria... Jordi, ara que tenim aquí, precisament... Hola, bona tarda. Gràcies, Jordi! Molt content, molt content. Jordi, Jordi! Digue'm, és un plaer venir a la penya del Morro. Sí, sempre aquí quan en necessitem. Molt bé. Tu que ets un representant dels clouds, i et vens a fer 5 cèntims del que fareu aquesta festa major, explica'ns què esteu preparant per d'aquí un mes, justament, perquè comença ja la festa major. Hi ha unes grups que t'explicaran coses sobre la festa major. La ràdio és blava! I cansi també! La ràdio és blava! I cansi també! La ràdio és blava! I cansi també! Atenció, ojo aquesta última, ojo aquesta última, que has deixat les cordes boques. Una grupi... I amb ballerucas, entre els col·laboradors de ràdio d'esper, el que veig. La ràdio és blava, la ràdio és blava. I cansi també, és el lema. Escolta, Imanal, no estàs aquí per presentar la penya del Morro, sinó per parlar una mica, perquè vaig dir, el 20 de març, com a groc, per dos últims dimarts de juliol vindrà el Sergi Pony, que és blau, i n'explicarà coses dels blaus. Avui, sí. De què vols parlar? Sí, de fet, m'ho has plantejat malament, perquè em vas dir que parlés de blaus i grocs, i ara quedaràs descompensat, perquè el Sergi estic segur que només parla de blaus. No, fem una cosa, però vaja... No, no, no, no, parlem de grous només, si vols, i el Sergi ja el se me'n acabi, ja entrevistarem a la Maria Paltric la setmana que ve. Sí, sí, sí, no pateixis, no pateixis. No, no. De fet, vull acabar la història que vaig començar la setmana passada. No sé si te'n recordes, que ho vaig deixar en el punt de que a Sant Just es van crear les barraques al camp de futbol. Ah, sí, és veritat. I encara no tenien blaus i grocs. Home, una mica sí, no? Bueno, m'han començat a despuntar, però... Jo crec que sí que hi havia blaus i grocs, no? No, encara no. El primer que es van fer barraques no eren de blaus i grocs. Era només barraques, simplement llenament. Sí que hi havia les noctàmbols, el que és el de joves, siné clopotopia. L'esplai. L'esplai, el cao, la corrupció de Martí i l'Oterquí. No, el cao no hi era, però... Ah, no? No, el cuo, què vols dir, que el cao no... El primer any em sembla que no hi era, el cao. Ho he de dir. Sí, sí... Van un any tard, aquests. Van sempre fan igual. Eh, el caos són blaus. Sí. No ho havia notat, però... Perquè van tard a tot arreu, no? Exacte. Són de canàries, una mica de nord. Ah, com els platans. El platan també és groc. No que vinguis tu de canàries, també. Bueno, jo sí. Escolta, torna a posar la música i t'explica històries. D'acord. Perquè era... Corri a l'any 2000, 11, no? I que és quan es van crear totes amb els grocs i els blaus. I les peines barraques, que només hi havia 6, em sembla, que era una mica... A veure, amb totes les explícites, però clar, la primera vegada... Una mica trist, comparat amb ara, que ara hi ha com 10 o 12 barraques. L'última hi ha 12, em sembla. 12 barraques, que no està malament. No gens. Pensa una mica precari, tot plegat, i precisament per això... Sí. Ja havíem creat el núcle, quan vam... O sigui, la setmana passada, dins de la comissió de festes... Què dius? La setmana passada. La setmana passada, quan estàvem parlant d'aquest tema, ja havíem creat el núcle. La setmana passada, és que m'he perdut. És que la setmana... Perdó, perdó, perdó. Jo faig la Cristina, perquè pobre està indecisa, i la faig cap a una banda o cap a l'altra. Bé, el fet és que ja havíem creat les barraques, però es van plantejar, home, encara hem de participar més al poble. I es van basar en una idea que havia tingut granullers... Sí, senyor. Ja feia uns anys, que eren els blancs i els blaus. Sí, senyor. No sé si coneixeu aquesta tradició, però granullers, ja feia molts anys... Sí, però ja és 5 anys abans que nosaltres... No, no, més, més, eh. No tant, no tant, no tant. Però bueno, sí. Capital del Vall d'Ajúria tal. Perquè ho sàpiga. La comadada. O Jordi ho sap tot. També és el gran, perquè t'arrolles més. Exacte. I bé, ens vam esmesar en aquesta idea, i vam crear, aleshores, els blaus i els grocs. Tu tens una cara molt dura. Vens aquí sense guió, ara em fas pujar la música, ara em formes la música, una mica de tot. Per anar-hi, per anar-hi. En fi que... Ja t'agradaria. De totes formes es van crear els grocs, els blaus, i va arribar el primer... El primer duel, no? Potser em buscava el duel. Si el primer duel... De fet, el primer duel va sorgir... Ja la setmana passada ja ho vam explicar. És que Jordi, quan explico, va sorgir en el... No em sortirà el... Mira que tenc aquesta la xoc. En el Pregó, que va fer ràdio d'Esber. Sí, però jo volia dir que... Sí senyor, a primera edició, entre els blaus, perquè aquí no ho sàpigues, que no és d'aquest món. O fa 10 minuts que no estàs acabat de sintonitzar a la ràdio. Hi ha diferents activitats entre entitats blaves i entitats groves. Cada festa major és un guanyador. Anem a la primera, perquè s'han fet 3 edicions. En guany serà la quarta. La primera edició. Exacte. Qui va guanyar? La primera va ser un empat. No, perdona, va ser un empat. Va ser un tongo. Com una casa. Perquè havíem de guanyar els grocs. No, no, no. Els blaus tenien més punts, i això ho sap tothom. I això ho sap tothom. I perquè no és... Perquè és la primera vegada que es feia, és la primera vegada que hi havia els blaus i els grocs, es va decidir en una bona fe dels blaus, que ja passarà la història de Sant Just. Saps que no. Quan el centre d'estudis en Just, faci una misalània de la festa major. Misalània d'estudis en Just. Exacte. Fas-hi aquell home. Fas-hi una misalània. De què va passar la festa major? Sabrà tothom i tot Sant Just. Ja he començat a córrer el rumol. Que hi havia tongo i que es va guanyar els blaus, però realment es va decidir per bona fe dels blaus, que els grocs empatessin amb els blaus, perquè era la primera vegada que es feia i hi havia empats. I això ho sap tothom. Quan realment els blaus haurien d'haver guanyat. Has dit, per bona fe dels blaus, allà es vol dir que el jurat era blau. No. No. Tant d'algú. Perdona, perdona. El jurat era blau. El jurat està format pel núcle, que hi havia entitats blaves i entitats groves. I es van posar d'acord les dues per donar un empat. Però tothom sap que realment van guanyar els blaus per pocs punts, però van guanyar els blaus. Bé, passem a la segona festa major. Parlo molt sobre el locutor. Hola, què tal? Segona edició. Tongo! Tongo la segona edició, també. És que ja es van introduir els domassos. És que això és un concepte... No, potser, per molta gent, però els domassos és aquell drap que d'un color blau o groc que es pensa als volcons. I que quan el repartís a Canji i dius gratis, apareixen molts avis, de cop. És com un fenomen paranormal. Sí, però... Atenció, avis de Sant Just. Que aneu a buscar coses gratis i àvies. I no només avis àvies, perquè tu també... Jo també! Saps conèixer, que ara ja no és xocolata organitzada per l'associació de veïns del barri nord. El primer. Si ja que agafeu coses gratis, pangeu-les al volcón. Després hi ha la gent que utilitzava... No sé, per fer-se el vestit. És que és pur mangoneu. Deixa-me utilitzar, perquè era... Mangoneu pur i duda. Allà agafar el domàs i anar-se'n a casa. Sembro l'esmari per veure si podria fer un trapito. Un domàs perquè no ho sapigui. És una terra que deu fer uns 50 cm per 50, més o menys. Un quadrat de color groc i de color blau. La idea és que, durant la festa major, tots en just estigui colorjat de groc o de blau, depenent del color que sigui cadascú. De fet, el primer any hi havia un estampat, que posa festa major, amb el logo de la festa major d'aquell any, i el següent any ja han sigut plans. Llavors, la segona edició de la festa major amb grocs i blaus, qui va guanyar? La segona edició, sí, sí, para el tot, perquè van guanyar els grocs. Però llavors, ja hauria empat? No, no, no. Guanyarien els grocs, però no. Espera un moment, jo no empat tècnic, però encara queda un any. Hi va haver una tercera edició, perquè, primera, hi ha empat, per tant, segona, guanyen els grocs, que ja van tenir la seva rejola, a la plaça del reptàpeus de Jacim Berdeguer, d'aquí de 100 anys. Jo ho vaig lluitar per aquella rejola. És que cada vegada que guanyi els grocs o els blaures, faci una rejola commemorant aquest tema, i, de fet, si aneu al centre de Sant Just, la podreu veure. El que jo vull dir és que els grocs va guanyar la segona edició. Espectacularment, amb unes proves, que, de fet, va haver-hi un desempat final, diguéssim, amb una prova típica d'aquelles de posar-se el mocador al cul i intentar-se'l treure, saps? Sí, molt cotret, tot plegat. Tot plegat, tot plegat, fins allà. Fes germano i l'heu guanyat. No, veu guanyar de forma lícita. No sabeu ni com, però és que lícita. Jo els aplaudeixo i, com a bon blau, ho reconec. Com a bon blau, ho reconec. Que no pot dir a tothom el mateix l'any passat a la festa major. Perquè, d'acord, tenim el primer any... Treu la música un moment. El primer any tenim empat tècnic. El segon any tenim que guanyen els grocs i el segon any passat van guanyar els blaus. Eh, amb els grocs... Que s'ha de formar molt esportiva. Amb dissidents. Amb dissidents de la guanyadoria. I van haver-hi molts dissidents dins de la mateixa festa. Ja, dins de la mateixa festa. I llavors, el gran desempat és aquest any, no? Per saber qui és el guanyador. Oh, quins nervis! Sí, Cristina, veig que ho has pillat. No, no, primer empat. Després guanyen els grocs, després guanyen els blaus. I aquest any és el quart que decantarà la balança cap a un o l'altre. D'aquí ve els secrets que tant tu, Jordi, com l'Imanol, no vulgueu cap dels dos desbantllar quines són les activitats o les coses. Tacte de camallera. I la pregunta és alguna vegada, en alguna edició, ha passat que grocs i blaus hagin fet algunes activitats molt semblants per coses que s'hagi pogut saber o... M'agrada que facis aquesta pregunta. Perquè saps què passa, que els blaus no fan activitats. Sí, m'agrada que posi que et soroll més, perquè, de fet, ara s'han picat tant que volen fer una activitat. I, Manol, tot copiant-nos! T'ho passaré al setembre, aquestes paraules teves, i te les menjaràs amb patates. Perquè aquest any, els blaus anem forts! I els grocs, on esteu fent caqueta abans de començar? Aquesta seria una mica el resum, no? No, de la secció de tot plegat. Aquesta música m'està posant nerviós, però això és el duel dels grocs i dels blaus, a Sant Just Desvern, festa major del 2013. Bueno, ho hem d'anar així, aquí. I, Manol, gràcies per haver vingut aquestes dues setmanes per il·luminar-los des del costat groc. Ja hem vist com treballo els grocs sense preparació i tot improvisat. Som els millors. A veure com veig, com de Sergi. Sergi pot vindre dimarts que ve... No s'hi vol venir Mukelele, perquè jo també podria fer-ho, però m'he extingut. Per què no vinguem? D'aquí, el següent dimarts, el que ve, vindrà el Sergi Pon, per explicar-nos coses dels blaus, segurament, amb un guió, vindrà dutxat, vindrà ebri... Sobri, vol dir. En fi, vindrà normal. I, Manol, d'altres formes que sabies que ha sigut un plaer, ni que sigui per unes hores tenir un groc a l'estudi número de la ràdio. Gràcies. Aquests dies o no? Molt bé, molt bé. Aquests dies, aquestes hores. Aquella és la penya del Morro Cristina. El millor del programa per tu avui ha sigut... Dues coses, el duel i per un altre malalt... Quin duel, quin duel? El vostre. L'Imanol, l'Imanol... Això li dius un poble. No, jo decidiré que sóc al final de tot. Sí, al final de l'altre. I el fons pèstic-plàstic. El fons pèstic-plàstic, que és un fons que hem descobert, i m'interessa que, a la Universitat de Yale, que destrueix el plàstic. Sí, sí, sí, un poc que destrueix el plàstic. En fi, acabem el programa. Agraïm tota la gent que ha fet possible la penya del Morro d'avui. L'Andrea Bueno, a la qualitat s'enjustenca. La Núria Oriol, a les notícies positives. El David Ávila, a la tele. El Sergi Arrada, és el que és el de joves. I Manol, moltes gràcies també per haver vingut pel tema dels blaus i dels blaus. Dos grocs, sobretot. I Cristina, gràcies també per la teva col·laboració. De res. Especial, el Twitter i el Facebook del programa. Tornem demà a partir de les 100. Que vagi bé. Bona tarda. Un programa cap a cert. Jo no em perdo mai que vagi bé la tarda. Bona tarda. Més o menys així com jo. Més o menys així com jo. Més o menys així com jo. Bona tarda, són les 7. 150 persones assistiran a aquest vespre al sopar solidari Joan Petita de Sant Just. És l'últim acte que es fa al municipi en el marc de la Trajana Festa Tornet, Joan Petit, per col·laborar la investigació de les cèl·lules tumorals al Moll de los. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies, edició vespre d'avui dimarts 9 de juliol. L'entitular es destaquem altres qüestions, i abans de la jornada.