part del carani i podries tocar, podries fer un timbal allà, eh? És una cosa bastant guai. Com ha aconseguit aquesta senyora? Ha agafat els plex de pellet rugada i se'ls ha agrapat re a les orelles amb una agrapadora carpinteria? No, això feia Carmen Sevilla. Era un altre estil. Correcte. No és això, fa servir unes cremes molt bones. Per tant, quan arribis a aquesta zona de cosmètics de l'Europiuti, ella que t'ho expliqui i que et posi les cremes que et convinguin... Com a reclama estaria molt bé. A l'Andi McDowell hem d'anar-hi, que ens ho explicarà... I que parli doblada, com els anuncis, que és una cosa que m'agrada molt. Que hi hagi la dobladora al costat... Sí, crec que és la Mercè Montalà, per tant, la tenim per aquí. Molt bé. Però que l'apartat de cosmètic el porti a l'Andi McDowell. A l'apartat de moda, òbviament, hi ha d'haver la Judit Mascó, que t'ensenyarà com vestir-te per menjar ferreros rofers. I t'ensenyarà fer aquell gir del cap camilla? Aquell gir és fabulós, eh? Aquell gir que... És un gir una mica aquí. Has de tenir un cervical una mica aquí per poder fer això. El cabell arrisat és molt complicat, em sembla. Per menjar ferreros rofers es tracta, sobretot, de dur vestits amples, perquè si menges molts bombons, millor que disimulis la cadera o si ets un home, que renunciis directament als vestits. En qualsevol cas, un assessorament de moda per estar superxupi com la Mascó és essencial, a l'eurobioti. I per últim, i si tota la resta ha fallat, no pots renunciar als gelats de torró estratxetela i tiramisu, doncs et queda l'apartat de cirurgia estètica sense dubte amb el sapataqui, que és... Perquè no podem acceptar quedar-nos com som, no? No, tu, quan vas a Eurobioti... Ja vols un canvi, un canvi radical. A Eurovegas tu vas a jugar, els casinos vas a jugar. No vas a mirar, qui no vas a mirar. Allà vas a fondo. I aquí tens el sapataqui, que és una de les senyores que més s'ha atonejat i millor, diguéssim. I la reconeixem? I la reconeixem, perquè clar, tu veus un cotxe, tu veus els alarons d'un altre color i dius, hòstia, està atonejat, però veus un cotxe que l'han arreglat bé, i dius, hòstia, està arreglat o no està... Però què guapo que està. Aquest és el que ha aconseguit el sapataqui. Perdona per haver-te comprat amb un cotxe. Ha estat per culpa del concepte toning. S'ha operat de tot. I bé, per tant, serà ella qui et diu que t'has de retocar i com. Així sortiràs, doncs, de l'eurobioti molt i molt guapo. I t'hauràs deixat tota la pasta, que és del que es tracta en un negoci com aquest. La pasta per invertir. Si no això d'eurobioti, m'ha encantat. Bueno, potser si ens ajuntem entre tots... Ja. Em doneu entre tots què pot fer falta. Mira's en Frank, perquè saps que té quartos, eh. És un pot d'eurobiotí... Eurobiotí... Hauries de fer-ho, sí. No, molt bé, això. Sí, podem fer una banda sonora. Veus? La treballa és una miqueta, eh. Les notícies que ens han amagat. Quedaràs pintat sobre roba de lli. Aquesta és la nova proposta de l'artista mallorquí. Estan islau marxant. L'exposició anomenada Lliintures arriba al Macbat, el museu d'art contemporani de Badalona, i s'hi estarà fins a mitjans de maig. Marxant és el primer artista que pinta sobre lli, concretament sobre robat típicament balear. Perquè és molt comú entre els habitants de ses illes, passejar-se i duent un vestitet de lli, uns pedalons de lli blanc que queda molt modern. Segons sembla, però l'artista no volia fer cap crítica, sinó que s'havia quedat sense quadres. Li feiem endre anar a comprar, i va pintar amb el primer que va trobar l'armari. Ara, a Lliintures, marxant pintes cenes de la vida a les balears, des de les festes de Sant Antoni de Pormanya i Vissa, a la Quiatut Manorquina. Tot això en una exposició molt especial per a la fragilitat de les obres, tal com explica Max i Milia Bonestany del Macbat. Tracta de quadres extremadament delicats i molt sensibles a la llum. Per això no han format mai part d'una exposició permanent. Mario Draghi deixa temporalment la direcció del banc central europeu i se l'entrega un grup d'escolars espanyols. Des de l'escola Mendoza de Vallau Lliint, s'havia criticat fortament la gestió a la crisi que està fent el BCE, i per això l'actual director ha dit, ah, sí, doncs feu-vos altres, si és tan fàcil. Ara, doncs, la política econòmica europea passa en gran part per les decisions que aprenen un grup de nens de 6è de primària. La primera proposta per incentivar l'economia ha estat fer dibuixos amb plasti d'écords per vendre'ls als mercats dels artistes. Tots els diners recaptats anirà on fons per rescatar Grècia. Però sí, per si de cas, aquest plan a funcioners, els nens tenen previst un altre pla. Posa'ls països de la Unió Europea a Sovasta i vei. Si alguna multinacional compra un país, aquest surt de l'Unió i els diners serveixen perquè els altres visquin millor. El Lorem fos un dels alumnes que ara dirigeix al banc central europeu i que està convençut que poden arreglar l'economia, tot i que no pot amagar que està una mica nerviós. És la primera vez que está un nervioso, pero vamos a dar lo mejor. La Confederació d'Òlex de Catalunya comença a elaborar l'informe sobre l'estat del Pénis Català. Un informe anual canalitza la situació de l'òrgan reproductor masculí al nostre país. La categorització serveix per prendre el pols en gran mesura a l'estat del país i a les seves perspectives de futur, perquè l'estat d'ànim afecta sobre manera aquesta extensió de l'home. La llargata estat de depressió col·lectiva s'espera que hagi tingut efectes negatius en el Pénis dels catalans, cosa que no augura res de bo a mig termini, perquè tal com diu una frase feta catalana, quan la tita fluixa, el mal enruixa. Quan la tita és forta, el mal no importa. Jo, Fremaz Rampinyo, és el president de la Confederació d'Òlex de Catalunya, i aquesta és la seva previsió pessimista sobre el Pénis dels catalans. Es preveuen, igual que l'any passat, el que passa amb unes mides més petites. Increïbles. Sí, jo formo part de la mostra de l'estudi, però no sé si el frang l'hauran trucat, ja. Jo ara sabeu que estava obsedit ara amb els Ghostbusters. Estan fent els castes fantasmes a TV1. I és la primera, oi? Jo veig que sí. Això és per demostrar que som en directe. Són les 4 58 i 56, 57, 58 segons. Però les 4 AM o les PM, perquè si no, seria el moment de posar la tele tienda. Les 4 PM. I potser, d'aquí una estona, al Twitter, serà trending topic això de castes fantasmes. I per què serveixen les teles d'alta finissió, si segueixen posant pel·lis d'abans? I fixeu-vos-hi com es nota la Sigurn i Weaver i amb Vilmor Ray. Ara, amb Vilmor Ray, sembla que hagin passat 10 anys, i la Sigurn i Weaver sembla que sigui la seva filla. Sembla que hagin passat 80 anys, com amb... És veritat, no sé... És que les zones em veia pitjor. No, les zones em veia pitjor. M'acabo de sentir molt alegre de ser home. La gent no ho està mirant. Estan escoltant l'extrarrari. Estic amb Vilmor Ray, també ho he de dir. Imagina't que et tornes com Sigurn i Weaver. Això seria un càstig d'IVI realment complexa. Seguirem comentant la pel·lícula, nosaltres sentiu els companys informatius. Toni, fins la setmana vinent. Doncs que vagi bé.Que vagi bé, adeu. Com ràdio. Notícies. Bona tarda, són les 5. Parlem l'Àura Alvarez i Marta Patricio. Continua la polèmica al municipi de Rascera, de la Ribera d'Ebre. El grup de Convergència i Unió acusa l'Ajuntament d'engreixar el senz per la consulta popular sobre la plantació de Can Navis, que es vol promoure el municipi. El govern municipal de la seva banda ja ha sortit a la defensa d'aquesta denúncia. Sembla que no tenim la comunicació amb el municipi de Rascera. Parlem del temps, perquè Protecció Civil manté activat en fase de prealerta el pla per pedregades i projecte intensa a tota la provincia de Tarragona. Hi ha algunes comarques de ponent a les carreteres al mal temps. A provocar dos accidents a la P2 a l'altura de Montblanc, a la Conca de Barbaray, ha provocat diversos ferits. Un d'ells, per cert, està de gravat. L'havia estat tallada durant pràcticament 3 hores, però ja s'ha pogut reobrir el trànsit. Sapiguem ara si continuarà aquesta inestabilitat. Previsió del temps. Jordi Miralles, bona tarda. Bona tarda, doncs, efectivament aquesta inestabilitat. Ha de continuar llarg d'aquesta tarda i també de Carme Aníti Matinada. S'espera que, sobretot, comarques de Tarragona, comarques de Lleida, també comarques del Pirineu-Prepirineu, i interior de Barcelona, a llarg d'aquesta tardat, continuïn els ruixats i també les tempestes, localment amb intensitat i en pedregades, tal com ho s'ha accedit aquestes últimes hores. La inestabilitat no acaba de marxar del tot, amb encara que eren ristes, però ja t'hi demanem un dia molt més a Solallà. Demà, més sol, sobretot al matí, a les comarques de la meitat sudproa, de mala tarda, sobretot a l'àrea del Pirineu, i també acabaran per donar ruixats i tempestes, que, en principi, no han de ser tan intensos, com els d'aquesta tarda. Les temperatures demà seran una miqueta més baixes que les d'avui, perquè ho faran vins del nord, la tramuntana serà forta, a la costa brava, i de cara a l'ediment lluny tindran un ambient molt més a Solallà, ja sense precipitacions, acabin dret del país, i amb temperatures que encara podrán baixar una mica més. Les pluixes d'aquesta setmana han afectat de manera desigual l'agricultura a les comarques de Lleida, i no han estat ben rebudes a tots els sectors. Per als cultius, per exemple, de ser reals, que no s'acaba de portar, mentre que alguns fruiters poden perjudicar la flora. No obstant això, l'evaluació general és positiva. Lleida Marta Serret, bona tarda. Bona tarda. La pluja millora a les reserves d'aigua, i anirà molt bé per la fruita seca, la viña, els farrances i els cultius, que se sent berenar, com el blot de Mouro, que no caldrà regar a la terra. Tot i això, el responsable de fruita dolça d'unió de pagers raul sales, explica que pot perjudicar fruites que estan a la primera floració, com ara la Poma i la Pera. Quan està en preveflació, la producció sempre afecta negativament perquè renta el polen. Quan ve un pic a plogut i a terra hi ha com una cosa grossa, que posa allò al polen, posa els frits d'estat nous i passa el mateix. Quan està en preveflació, si ho puc, i preventar de polen això pot afectar a que negui tanta producció als arbres. Pel que fa al cereal, arribar just a temps per salvar la collita es comarques com el Pallars i la Saula. Tot i que les més àrides ja s'ha perdut com ràdio lleida. Recuparem ara si la connexió amb Tarragona per explicar-vos la polèmica que continua el municipi de Rascera. La Ribera d'Hebram. Rubira, bona tarda. Bona tarda. L'alcalde de Rascera, Bernat Pallís, acusa de mantenir el grup de l'oposició i assegura que cap persona propera l'entorn de l'Associació Barcelona que ha dedicat d'autoconsum s'ha empadronat el municipi tal com insonó el cap de l'oposició, Bernat Ferros, a més a més, l'alcalde ha xifrat el 940 al 100 d'abril i el 975 a 31 de desembre del 2011. Uns moviments que entren mil de la normalitat segons el Valle i que es tracten de dades oficials. En canvi, l'oposició assegura que les passades eleccions generals el centenarà de 636 persones, mentre que ara l'eleven a més de 800. Bernat Pernós ha tallat aquests 100 de partidistes. Ni mala feina ni bona feina. Nosaltres ja ho han dit. Nosaltres el que hem és que el dia 30 de març és de ser veix, utilitzar un padró, tancat el dia 30 de març, i el que nosaltres diem és que aquest padró o aquests 100 per aquestes eleccions doncs entenem que és partidista. La consultura terme el procés dimarts i es podrà votar del 9 del matí al 9 del destre. Bona tarda, us parla David Amador. El Barça juga demà a Saragossa les 8 del vespre en la jornada 32 de lligua. Primer, el defensa blaurana Gerard Piqués baixa definitiva per una sobrecàrrega. El bíceps fa moral. L'exjugador del Saragossa i de l'internà Milà, entre d'altres, Rubén Sosa ha parlat a Comradiol, l'ex davant de Uruguayà, a l'ogiat l'equip de Guardiola. Lo que ha hecho el Barça de bueno es que hace tiempo que están jugando juntos los jugadores. Hace muchos años. Si conocen ya, como decimos nosotros, a Ojo Cerrado, lo hacen como en entrenamiento, ¿no? Y creo que ese es el fuerte de Barcelona, a pesar de tener un gran, grandísimo mes, pero no es solo él, sino tú ves que hacen 25 toques para hacer un gol, que no se apuren a buscar la portería. I entenis, l'equip espanyol de Copa Davies domina per dos punts a cap al combinant d'Àustria després de les victòries del Magro i Ferrer. Aquest senyor va fer una incursió al cinema X, i el Sammy Davis Junior, un dia amb una festa, va posar els convidats a aquesta pel·lícula. ¿Van saber els convidats que era el Francinatra? No, perquè hi havia una màscara. El que passa és que hi ha un detall. Algunes persones, sobretot dones de la festa, van poder reconèixer el Francinatra, perquè aquest senyor tenia 43 centímetres de parell. Llavors, amb això, tot i que portis una màscara, us recordaves segur. Jo soc més de bar. La veig conèixer amb un bar a Milà, i no m'agrada això de lligar per internet. Però si tinc amics que van encontrar la seva novia per internet, tot val, avui dia. Per exemple, em fa por que tinc també d'aquestos amics que només busquen per allà. S'ha de buscar per tot arreu, jo crec. Perquè, de fet, una troba quan no busca. D'alguna manera, jo crec. Portem 755 planetes descobertes. Per tant, és un camp molt actiu, que ha de donar des de l'any 1995. Per tant, és un camp molt actiu, que està donant moltes sorpreses, que està fent revisar moltes de les coneixements que es tenen al voltant de l'evolució dels planetes i de les mateixes estrelles. L'estradi és molt important. Barcelona és el que és ara, actualment, que és una ciutat molt atractiva de tot el món. Però, a Barcelona de veritat, el Baca Stage de Barcelona, doncs és granollers, és metaró, és saladell, és on hi ha la Barcelona real, la Barcelona creativa, on hi ha les empreses, les indústries, la gent. Extrarradi amb el Gavallego. La segona de les 3 hores de l'extrarradi, d'avui, divendres 6 d'abril del 2012. Divendres Sant, festiu per la majoria, és un d'aquells dies que apareix vermell, tots els calendaris, els de Catalunya també, els de Catalunya també, els de Catalunya també, els de Catalunya també, els de Catalunya també, els de Catalunya també, tots els calendaris, els de Catalunya també, ahir hi havia la resta d'Espanya, que estava fent festa excepte la Comunitat Valenciana i Catalunya, avui ja han començat nosaltres, dilluns de Pasqua també, però nosaltres us acompanyem tota la tarda, des de les 4 i fins a les 7, fent l'extrarradi en directe. La núvula ja ha arribat, per tant, d'aquí una estona descobrirem creatives, il·lustradores, dones, avui les protagonistes som dones relacionades amb les creacions artístiques, i com tots els divendres, tot i que sigui festiu, tindrem bissecció. El dinamitzador cultural Lluís Fuster i el periodista Josep Maria Sarri, avui amb una vena de bissecció contra bissecció, trissecció, amb en Frank, que s'hi afegirà. I per acabar aquesta segona hora d'aquí una estona, tindrem l'entrevista Man Samuel Aranda, guanyador del World Press Photo Pro, abans, ja us ho deia, el creador musical Fernández Chaga, per alguna banda a l'Extrarradi, i avui hem de reconèixer que ha anat molt lluny. Bona tarda, Ferran. Bona tarda, Olga. Avui, per primer cop, no sóc a cap població de Catalunya, sinó que ens hem desplaçat fins a Sevilla per conèixer de prop la setmana Santa, o si més no per descobrir un altre tipus de setmana Santa, perquè poca cosa podem explicar que la gent no coneixi ja. El cas és que hem vingut fins aquí per parlar amb una cofradia particular ja que està formada per xinesos. I per conèixer una mica millor, a Marseu President Chan Che-Chu. Señor Chan, buenas tardes. Hola, pero mejor llama Che-Chu. Muy bien, señor Che-Chu. ¿Que ustedes sigan estas prácticas cristianas? Quieren decir que han abandonado el budismo, el taoísmo o el confucianismo. No, lo que pasa es que nosotros tenemos mucho dios en nuestra religión. Está Guan Yu, Dios de la Verdad y de la Leada. Está Kai Xiang, Dios de la Salud y el Bienestar. Está Mazú, Diosa de los Malinellos. Está Lopo, el Ángel, Diosa de la Lucha. Está Sondi, Sondi, emperador su plemo. Está... ¿Tutigón? Sí, Tutigón, Dios de la Tierra. Vale, vale. ¿Qué quiere decir con esto? Porque tenemos un montón de dios y por uno más ya no viene de aquí. Esto es como lo tenía. Conto más juegue, más posibilidad tiene de canal. Pero su religión permite adorar a otros dioses? Sí, siempre y cuando no son tele. ¿Cuál es su cofradía? Nuestra cofradía es la cofradía del glisto de todo a 100. ¿Cuánto son en su cofradía? Somos 7 chinos y un guineano que se llama Cusumba. ¿7 chinos y un guineano? Sí. ¿Y puedo hablar con él? Cusumba, ven aquí, ven. Hola, Cusumba, ¿usted por qué se metió en esta cofradía? Dice que él venía mucho, compró a todo 100 y se enamoró de mi hija, entonces viene ya con nosotros siempre. O sea, él es su llerno. ¿Cusumba no habla español ni chino? No, Cusumba no habla español ni chino. ¿Y entonces cómo se entiende con su hija? Yo hablo en catalán. ¿Vostè parla català, senyor Cusumba? Sí, jo parlo català, tu també parles català. Sí, home, clar, jo sóc català. Jo també parlo català. Ah, vostè també parla català? Sí, clar. Home, veuràs, sí, clar, estan a Sevilla. No compren qui parlin català, vostè? Sí, perquè quan nosaltres volíem venir a viure aquí, a Espanya, a Sevilla, vam mirar en el Google chinès, a China, per aprendre a parlar a Sevilla. Si la meva filla es va equivocar, perquè com tenim unes lletres tan rales, vam posar català. I aleshores vam aprendre a parlar català. Ja, i en Cusumba per què parla català? Sí, perquè jo quan vivia a Guinea, va arribar un paquet de mitjó humanitària i havien discurs de sau. Una sau de espets centraïts, sopa de cabra, i s'entra en planes de catequers, amb el vol d'un càstig de la froncana. D'unes a la casa de la senyor, com es vei més picat de la... Molt bé. I quan surten vostès en processó? A la mateixa, cap a aquesta, nosaltres, la meva dona canta saeta. I la seva dona és la que canta la saeta? Sí, sí, ara toca ella. Vinga, xoxolín. Ai, que jo se ve. Ole! Ole! Ai! La bona ondlina. I l'otornillo. Que la puesta aclito. I la goulondlina. Ole! Que balazto lo tenemos todo en el bazar. Ole, venia a complar, venia a complar. Venia a complar, venia a complar. Doncs bé, Olga. Venir al bazar. Sí, venir al bazar. No perdem mai l'oportunitat de fer negoci, aquests xinesos. Doncs bé, Olga, ho deixem aquí, i has vist que aquesta setmana s'ha entrat en particular, i jo et desitjo que tingueu uns bons dies de festa també. Que vagi bé. Venia a complar, venia a complar. De dilluns a divendres, a la com explore l'extrarradi amb nosaltres. Extrarradi, cada tarda, amb volgaballejo. Gràcies. Gràcies. Quins segons, perquè sigui un quart de 6 de la tarda, avui afinant molt amb el temps, perquè es noti que fem l'extrarradi en directe, sintonia de la cantant noblant molt bona tarda. Com estàs? Molt bé. Com estan, Anna, aquesta setmana santa? Que comenc... Bé, ja aquí... Jo començo avui així, a mig, de fet, vinc d'un dinar familiar, tot just ara, i estic una mica amb la nyonya de... Hem fet un assalt argentí, que és molt boníssima i tot, així que... Estàs fent la digestió? Sí. Ja ho vas fer, és allò que... Intentaré estar concentrat. Que si poguessis fer la migdiada... Molt millor. No, però estic feliç d'estar aquí, eh? 15, 20 minuts, ja estem. Tot i que això, després, et recomano que escoltis amb atenció el convidat d'avui en Samuel Aranda, ara en parlarà fa unes setmanes, el guanyador del World Press Photo, i és molt interessant el que ens explica. Però comencem avui una secció que ja ens ho has dit, com sempre, tresors, sempre un ex-acumul, lligam, i avui són les dones, les protagonistes. Sí, de fet, fa bastants mesos, em sembla. Vaig fer una secció de dones amb la música, amb el hip-hop, això. I de cop vaig pensar, mira, dins del món gràfic, tot i que a nivell creatiu, jo crec que hi ha infinitat, igual amb les franges, igual, més comercials, hi ha més d'industria, doncs no sé, crec que és més minoritari, i llavors vaig investigar aviam què. I bé, d'entrada et parlaré, que, investigant, vaig trobar un que és el primer que recomanaré, una pàgina de Facebook que es diu Mujeres il·lustradores, o sigui, facebook.com-barre-mujeres-il·lustradores, i allà m'he tornat una mica loca i m'ha costat una mica sortir, perquè era una passada de quantitat de propostes, i ja estan molt ben endreçats tot, per cada una de les artistes, com una foto amb un muntatge dels seus treballs, amb una foto d'ella i el nom, amb la mateixa tipus, tot molt ben organitzat, i m'ha cridat molt l'atenció, era un no parar de, oi, aquesta és xula, i aquesta, i aquesta. I, a més, m'ha cridat l'atenció també, una presència molt gran de sud-americanes, que no sé, m'ha agradat, no? Trobar així molt pel demonet, haig de dir que he fet una mica amb diagonal, perquè era tal quantitat, però moltes propostes i imaginaris, i moltes productes molt actuals, a més, de tendència, i de coses molt interessants de Venezuela, de Perú. No sé, com que, igual, si són americans o suecs, em sembla més normal. És més habitual, i una reja prou curiosa. Exacte, però el tenir tanta presència de sud-amèrica, d'aquí d'allà, no sé, molt xulo així, que, d'entrada, recomano aquesta web. Mujeres il·lustradores, facebook.com, barra amb Mujeres Il·lustradores, i la primera protagonista és justament sud-americana. Argentina. Tres de dobles punt Blechman, amb ve alta i jota, Blechman.net. Tres de dobles punt Blechman.net, i Blechman és el cognom de la Verónica. La Verónica Blechman, que va néixer a Buenos Aires, el 71. I també és una... Me va comentar una cosa. Una de les coses bones d'aquesta feina que fa, i de que ha abusat la xarxa que pot fer tothom, en realitat, tothom fa, és que de cop trobes algú que, igual en el seu país, si té unes distincions, és més popular, que tu veus, ha fet un món d'exhibicions, o com el cas de la Blechman, té premis. Tampoc els anomenaré, perquè són premis d'un altre país, però gràcies a internet, tu pots descobrir-ho, i és com... Si fos de casa nostra, possiblement diríem-ho. Clar, la Verónica. Exacte. La Blechman. Com no ho és, no és ni molt menys popular, però la descobreixes a través de l'incajar i l'incajar i l'incajar, i mira, és una sorpresa sempre agradable. Total, que la Verónica Blechman, com has dit, va néixer al 71 a Buenos Aires. Amb una de les vios que he llegit, va viure a un 6 anys a Barcelona, que m'ha fet gràcia, perquè, ostres, m'he fixat amb ella, i resulta que havia sigut una mica catalana, també. La tensió és... ella és artista plàstica, no? Llavors que té dos facetes, un com a pintora, amb canves, o sigui, pintura, pintura i més materials que fa servir, i després com a il·lustradora, i el que més m'ha cridat d'atenció era que realment té dos facetes molt diferents, no? Per moments, quasi no pots creure que és la mateixa artista que ha fet les il·lustracions i les pintures. Té caràcters i expressivitat i imaginari molt diferents, per una tècnica, respecte a l'altra. Com a pintor, a mi, igual és el que més m'ha cridat l'atenció, o m'ha semblat més original, sobretot tenint en compte que és d'ara, no? Teu, perquè té referències... M'ha recordat a Tàpies, el primer cop que he vist les fotos dels quadres, i després també hi ha un dels blocs que ho comentaven, que té influència de Tàpies, de molts artistes argentins dels anys 60, i d'expressionisme abstracte en New Yorki... Igual, comparat amb aquests artistes, no et sembla superoriginal... Sí que sí, recorda. Jo més estic fent la col·lecció de tasses de la Guàrdia, que donen unes tasses de pintura. I ara ho tens molt verdet. I soc molt fan de Tàpies, i m'estic comprant les d'ell, i, llavors, ho tenia mar recordat, en fi. Total que això, no? I ella treballa amb pintures i més estàndard, però també amb molts elements que són extrans, com pols de marbra, com pintures esfàltiques, també té una mica de munt de col·legis, amb un quadre inclou una fotografia, inclou unes etiquetes d'antigues d'aigua a l'algú, uns bitllets de metrobells, no sé, i després també treballa amb textos, amb alguns esquadres i aparebles o números, inclús alguna frase, depèn amb quines obres. Molt interessant, ho recomano molt. I després, com a il·lustradora, ens trobem en unes imatges supernaïf, superminimalistes. Molt senzill, uns colors molt clars, és com per molt, no es que perdi, però tenen molta força quan pinta, i canvis una cosa molt delicada, quan il·lustra. Com molt més tubeta i molt més suau, ella, normalment, quan il·lustra, fa una espècie de viñetes, que quasi semblen com uns poemes visuals així, molt senzills, juguen, normalment, amb una frase i una imatge, salvan totes les distàncies, igual com farien la banda, una frase i tu tens una... Però molt diferent, evidentment. Molt diferent, però aquesta estructura de frase i d'imatge, d'illustració, sempre amb uns personatges dones o homes que no tenen sense cara, però a l'hora, sí, amb 3 elements, t'està donant una idea molt clara, algunes amb humor, una mica sarcàstiques, de vegades, altres més poètiques, com més no, que tu deixes una mica la teva imaginació, que tu prenguis la interpretació que vulguis, i bé, però molt interessant. La web és molt maca, molt fàcil de seguir, i trobo a faltar que hi hagués igual una botiga o alguna cosa, perquè fa ganes d'una costaleta, no sé com a alguna cosa. Li pots escriure, eh? Ja ho li sé, Veronica Blechman, a robajemiel.com Sí, i tindré una sorpresa, si ara tothom li escriu. Podries sorprendre-la i dir-li, mira. I preparem una alegria. I llavors, a sobre, tindràs una Blechman, a casa teva. I'm Blacomant.net. Amb la cantant i exploradora nubla, per la xarxa trobant tresors, avui el nexe comú, és que les protagonistes són dones, artistes. Hem començat a Argentina amb la Blechman, la web Blechman.net, i la segona parada és a salonserpent, acabat amb t.com, i sembla tatú. Sí, sembla tatú. Exacte. És una, aviam, això és una dissenyadora que va començar treballant per tatuatges, i va començar a popularitzar-se la seva feina, i aquestes il·lustracions han anat més enllà, ha acabat amb moltes exhibicions, moltes, sobretot a països d'Europa i d'Amèrica, nord-Amèrica, entrenen al món de la publicitat, i han demanat dissenys també. Aquestes coses d'ara, que es barregen disciplines, i llavors, algú que fa dibuixos de tatú, el tatú ara és polar, amb el qual li pot interessar en una marca per disseny d'un estampat, com es comencen a barrejar. I bé, a la web no hi ha molta bio, però hi ha una cosa que m'ha cridat l'atenció, que a la web de la Blackman també, i és una cosa que he trobat en els de les dos, i no és molt habitual, que m'ha fet gràcia, és una tonteria, però que comencen explicant la bio amb totes les feines que han fet que no són d'il·lustració, que és una cosa que igual la gent a priori amagaria, si no està relacionada amb el seu terreny, i en els dos casos, és molt de dos puntes del món diferents, explicant que han fet de cambrera, no sé què, recepcionista, de tal, rentadora, no sé, m'invento, no? Totament de professions molt dispares i diferents, que no tenen res a veure. Total, que fins que a ella, als 30 anys, es posa tot i que allà, allò del món de statues, ella anava al darrere, feia molt, però als 30 fa, ara em dedico això, l'aposta, que fan molts artistes, que diuen, en lloc de dedicar-me, quan acaba la meva jornada laboral, que ja estic cansada, que són les 8, les 10 del vespre, els caps de setmana, faig una aposta, a veure si ho aconsegueixo durant un temps, i m'han sortit. I s'han sortit, i he dit que, des del moment que va prendre aquesta decisió, tot va començant amb un amunt ja on no parar, no? I bé, doncs això, de part de moltíssimes exhibicions, etcètera, com a curiositats i coses que la gent pot reconèixer, per exemple, ha dissenyat una llibreta molt esquíni, que és un no, com un guardel, gairebé, per un il·lustrador. Sí, d'antífiques, arreu del món. Ha dissenyat per la marca d'arroba italiana fornarina, que és una arroba bastant popular també, ha fet també tables d'esquet per la marca Built to Destroy, i bé, a la web estan totes les coses postals, per diferents projectes, posters té una botqueta de samarretes, i, evidentment, tatua. I d'on és? Perquè hem dit que és l'altra punta del món de Buenos Aires. Exacte, és holandesa. Sí, ja he pensat que ho havia dit, no ho havia dit, no? Potser ho has dit. Però crec que no. Ara que ho dius em sembla que no. Sí, sí. I bé, té un estil de tatuatge antic, molt clàssic del tatuatge també, però crec que sigui l'única artista de tatuadors que juga amb aquestes estètiques, però ho fa molt bé, que són aquestes una mica pinats, però un pinat més anys 30. Està més a prop d'una BTI bub, diguéssim, no? Se'n sembla molt. El tipus de donetes i tal, que no pas d'una pinada de 50 d'aluncia de Coca-Cola, no? És més infantil, gairebé. Més discreta, com més adolescent. Sí, com més de jove, no sé, i sobretot d'una dècada anterior per l'estil. I, com a anecdota, m'ha fet molta gràcia i m'ha cridat l'atenció perquè la meva àvia dibuixava molt. I és que jo no me'n recordava gaire, i quan em dius els dibuixos m'ha vingut un flash, perquè feia donetes molt bé. I jo de fa d'una em semblava com al·lucinant que la meva àvia el jo li demanava i em feia un llapis amb el voli, com amb la llibertat del telèfon i el voli, i jo li deia, avui l'has d'anar amb una mojercita i em feia. I m'han recordat molt aquestes donetes que em dibuixava la meva àvia. Doncs si voleu saber com ha estat aquesta associació d'idees, salonserpent.com A l'Àfrica.com Acabem amb unes artistes de casa nostra, les coleccionistes, les coleccionistes.com, que tampoc un entres a la web, tens ganes de veure-ho tots. Té una estructura ben diferent de les altres, potser salonserpent estava una mica més confusa. Era més confusa, inclusive quan he trobat la web de salonserpent, el primer moment he pensat que això deu ser una altra cosa en què parlen d'ella, no que era la seva web, perquè no acabes d'entrada d'entendre bé de què va. Sí, costa més trobar-ho. La Blackman és veritat que estava molt organitzat, però les coleccionistes és molt semblant a la estructura de la web del realitzador que va ser un convidat i en Raül Cuevas, el que ha realitzat l'últim videoclip del Surfing Cirles, que tens com totes les seves creacions, amb uns quadredets, allà amb el nom del que és, Copacabana, Urd, L'Evitat Emi, els nens soldats, L'Epiang... I pots clicar, evidentment. I vas clicar-hi molt fàcilment, pots anar veient. El que sí és ser és que està com tot barrejat, que jo, per exemple, pensant en el guió, com si diguéssim, que comences a intentar ordenar-ho, també m'ha costat una mica a veure, per aquí... Aquí tinc videoclips, no? Aquí tinc il·lustració. És el personal, que són treballes per encarregar-ho. Però com tot és interessant, es pot anar passejant i anar descobrint. Elles són una estudi de fotografia... Tenen contacte. Vull dir que si vols fer alguna proposta, també, qui posa contacte. I tenen el meu telèfon, fins i tot. Sí, la veritat és que, també avui en dia, en general tothom és molt accessible, i penso que quan parlem de scènes més artístiques, no és tant de gent superpopular o coses, és com molt fàcil, i ja es dona l'intercanvi, no sé, està molt bé. Llavors, elles són la Maria Revuelta i la Núria del Moral, van començar el 2008, és una estudi relativament jove, elles són joves, i bé, però tenen un sagell propi i així important, fan tota mena de treball, estan superobertes, jo crec, a experimentar, pel que es veu també a la web, tant fer una cosa per una marca o un anunci, més d'espot comercial, com per fer algo més sèrio, com una sèrie de fotos, per exemple, que hi ha per una institució de Segovia, o fer coses d'elles. A mi el que més m'agrada són aquests miniclips, que elles penjen com que fan una mica així el seu rotllo, les coses més personals. Videoclips, foto, submotion, etcètera, com una mica així, cada desastre. I bé, com a, per exemple, en les col·laboracions musicals, destaquem coses que han fet. Per exemple, ara acaben de, bueno, fa uns mesos, han treballat amb el grup Anos de Topo, amb els quals han fet totes les fotografies de promoció, de l'últim disc del grup, em sembla que s'escaparcon un identiciclón del 2011, però crec que al final no estic molt segura, la veritat. Han fet videoclips també pel grup Bedroom, per exemple. Que som els que estem escoltant. Exacte. O aquest videoclip, no sé si tenen més videoclips. Al web apareix aquest videoclip. Un videoclip rodat al bosc, amb nens petits, una mica així, estrany, però esteticament molt maco. La cançó, a més, és molt manca. Un altre exemple de música, és pel projecte Minimusica, que també han fet així el diusen, i fotografies, i en aquestes fotografies també, és una cosa que ara es porta i que és interessant, de barrejar, i em van crear com unes cosetes de xicosires, i teixits per barrejar amb les fotos. En aquest últim dia, parlant de Minimusica, mira, aprofitem per apuntar que algunes de les bandes que hi participen són Sava, Mujeres, Mian Divís, o Viva Benur, entre d'altres. També hem fet publicitat, les col·leccionistes. També hem fet publicitat, l'última cosa que han fet, o que he trobat a la web, és una campanya per l'Illa Diagonal, és un clip molt, molt curtet. Que també hi ha brodat, hi ha una barreja entre brodat i una persona real. Exacte, i és com un brodat que es va desfent amb Stop Motion, fins que apareix la noia, com una imatge així, representant al final de l'hivern, i l'inici de la primavera. Super, supercur i superesco. 10 segons. Una idea claríssima, i ja. També hem fet amb un terreny com si més comercial, o més estàndard, també, a nivell estètic, més normal la campanya de Tàmpax, una campanya on la protagonista és l'actrior Sola Corberó, no sé si us sona, perquè jo quan he vist dit si aquesta foto l'he vist mil cops, està com amb un tutu així saltant, amb un fons blanc. I bé, i després tenen també una petita secció d'editorials de moda, on han fet dos o tres reportatges, també molt amb el seu estil de jocs amb la llum, d'aquesta cosa com si hagués boira, una mica de colors, i molt també... bueno, amb fragilitat, i no sé, també molt femení, no? Sembla molt delicat, molt delicat, exacte. I bé, aquests reportatges s'han publicat, a revistes com a l'Àgia Magazine, al Mac, amb un parell també de publicacions internacionals, un es diu Estela Magazine, que és a Dinamarca, altres al Full Magazine del Regne Unit, i bé, tenen això que deia mare, aquest estil així molt fràgil, molt femení, i el que m'agrada també d'ell és aquest toc d'humor, que passa una mica com la Bergman, també. D'una cosa així més naïvi tal, però amb un punt d'humor, la Bergman igual és més sarcàstica i elles són més de pitorreo, no sé, com una cosa més fastida així. I el que t'ha agradat especialment de les col·leccionistes? I a l'última d'aquestes peces, que explico que fan elles així una mica com el seu rotllo, han fet una última de primavera, i molt corteta també, on estan... És una idea super senzilla, no tècnicament molt senzilla, però molt divertit, on es van també a Mesto Monchon, com a base de capes, els comencen a aparèixer com uns trajes fets amb cols i amb vegetals, amb una música més que està molt xula, amb unes maracas que són cartxofes, i elles dos són molt divertides, que protagonitzin aquestes peces com... Ara ens posem davant de la càmera i ens en riem una estona. Ens podem passar una bona estona, les col·leccionistes. Les tres recomanacions d'avui, les coleccionistes.com, salonserpent.com i blackman.net. Nul·la moltíssimes gràcies. Ara sí, ja pots païm tranquil·litat. Ja pots relaxar i nosaltres publicitat. Gràcies. A Juntament de Barcelona, Institut de Cultura, el suport de la venguardia i com ràdio. Aquest dissabte l'Espanyol juga a la com. L'equip de Pochetino creuen el factor cornellal prat per tornar a places europees. A partir de la 6 de la tarda, a Espanyol Real Sociedat. Viu i riu tota l'emoció del futbol amb Sergi Mas, Eduard Cabré, Òscar Herreros i l'equip d'esports de com ràdio. Disabtes i diumenges de 8 a 11 del matí. Maneres de viure amb Jordi Sacristany. La felicitat és alguna cosa que l'hem de dir. Roger Lermancol, psiquiatre. Relació amb la quantitat. Veus diverses que ens expliquen maneres de viure. Avui som infeliços, demà són feliços o viceversos. Disabtes i diumenges de 8 a 11 del matí. Mil maneres de viure el cap de setmana. Des de qualsevol lloc del món. Com ràdio.com Passant 6 minuts de dos quarts de 6 de la tarda. Això és l'extra ràdio en directe a la com. A l'extra ràdio es veu molt de tensió, perquè l'entrevista d'ara ens va fer molt d'il·lusió quan ens la va concedir el nostre convidat. I és realment interessant. La pietat de Michelangel és a la vasílica de Sant Pere de Roma. Va ser esculpida entre el 1498 i el 1499. I representa la Verge Maria subjectant a Jesús després de la crucifixió. En definitiva, el suport d'una mare a un fill abatut. I ara us preguntareu què té a veure això amb el nostre convidat d'avui. Ho sabreu de seguida, perquè qui ja ens acompanya és el fotògraf Samuel Aranda, guanyador del World Press Photo 2011. Samuel, molt bona tarda. Hola, bona tarda. I moltes felicitats pel premi. Moltes gràcies. Jo el primer que t'he dit és que ja sabia que eres jove, tens 32 anys a punt a punt pels 33. Però tot i que ho sabia quan t'he vist i t'he vist jove, m'ha sorprès perquè pensava que algú que és capaç de fer aquestes fotos i de veure el que veu a través de l'objectiu, però també sense la càmera. On s'imagina que ha de ser molt més gran? Bueno, és el que hi ha. Són jovanes encara, sí. Fa molts anys que t'hi dediques. Vaig començar amb 19 anys, falla 14 anys. Estàs curtit ja. Bueno, anem fent, sí. Has vist unes quantes coses. En Samuel viu a Tunísia i és un dels fotògrafs que ha recorregut la gran majoria dels països de la primavera. Justament la fotoguanyadora la va prendre durant les revoltes del mes d'octubre, aquesta i moltes altres fotos les podeu veure a la seva web, que és més que recomanable, Samuelaranda.net. I dèiem això a la pietà, perquè la fotografia en recorda molt a l'escoltó de Michelangelo. Tu en algun entrevist has dit que et sembla excessiu, que t'hi comparin, per tant, no hi vas pensar gens quan vas triar la foto. No, no, gens d'imica. A més, no tinc una base, uns coneixements religiosos per conèixer aquest tipus d'imatge, però ho hem aconseguit tot el debat. S'està parlant molt d'atgèmen i si és gràcies a aquest tipus d'atgèmen, ho hem aconseguit. Perquè els mitjans de comunicació, en general, els occidentals, potser a Estats Units, se'n parla una mica més, però més enllà de dedicar-li 3, 4 minuts. Sí, l'atgèmen aquí a Europa ha estat molt oblidat. Hem fet molta transició a l'Egypte, per exemple, o a la Tunísia, i l'atgèmen ha estat una mica oblidat. També és normal, perquè a nivell d'interessos, doncs no tenim interessos allà. Els americans sí que estan molt més interessants en la zona, però ara s'està parlant una mica més. La foto es diu Yemen, Fighting for Change. Per tant, Yemen lluitant pel canvi. I veiem això, un noi que està abatut, despullat com a mínim de cintura cap amunt, entre els braços de la seva mare, suposem. Una dona que va completament tapada amb un vel, ni tan sols li veiem els ulls, potser és perquè mira cap per ball, amb uns guants que li cobreixen les mans. Es veu tan sols un trosset del vel, del braç, que se li ha abujat, i que com està abraçant el fill, suposo que no li importa massa, que se li vegi un tros de la pell. Però explica'ns com va ser el moment. Tu on estaves, com els trobes i com la fas? Això és el 15 d'octubre, l'any passat, o sigui, del 2011. I és l'entrada d'una masquita, una masquita que utilitzaven d'hospital, perquè les hospitals estaven controlades per l'exèrcit. I llavors és una petita carpa feta de fusta i en plàstics, que està justament d'entrar a la masquita, on els s'hi feien els primers auxilis. I llavors, un dia, que els francotidòs van començar a disparar els manifestants, van matar 14 persones, i després, quan ens retiràvem cap a la plaça, perquè estaven disparant, van començar a bombardejar també la plaça amb tanks i morters, i ens van refugir a la masquita. I llavors, dins de la masquita, vaig trobar aquesta imatge, que és la fàtima, que és la mare de 36 anys del seu fill, que el té amb braços i estan esperant un metge, que els atengui. Per tant, els vas arribar a conèixer la mare i el fill, que surten a la foto, parles amb ells abans, els hi fas la foto, i després... En aquesta situació, com et pots imaginar, és una situació molt caos, molt càutica. Jo sí que treballo molt, m'agrada molt, que ells em vegin que estic fent fotos, i no és una foto pressa així amb... Demagat. Estic davant d'ells, es miro als ulls, sobretot a la fàtima. I sí, després que han d'anar al premi, està molt interessat per conèixer-ho, per saber què era el que pensaven també de la foto i tal, i vaig tornar al gemel als dos dies, després del premi, per retomar-me amb ells. I els vas trobar? Sí, sí, sí. Va ser bastant fàcil, vaig arribar a la plaça, i tothom havia sentit a parlar de la foto, i va sortir als diaris locals també, i llavors em van ajudar els periodistes locals, els companys, per trobar-los i anar a casa seva. I què et deien? Bé, molt agraïts als dos, jo amb ells, per fer aquesta foto d'ells, i que em donin aquesta oportunitat de guanyar el premi, i ells estaven molt agraïts també. La fàtima feia molt incapiet, dient que era una foto que mostrava... que aquí occidentaim la imatge de Caladona, perquè després del nicap està sumesa, el marit, que no fan res, i no és la veritat allà. Llavors mostrava una mica aquesta imatge de la fàtima, que és una dona més, una mare més, i després tu, cuidant el seu fill. És curiós que tu deies que era una situació de caos, però en canvi, quan mires la foto, no et transmet aquest caos, sents més desesperació, però és com si la mare s'oblides absolutament de tot, agafant el seu fill. Jo recordo perfectament que tothom allà dintre estava plorant o cridant, i la fàtima estava totalment tranquil, amb una seranó, una farmesa que el caos t'hi agriava l'atenció, dintre d'aquell caos. Fa gairebé 15 anys que t'hi dediques. Ja deus estar acostumat a situacions com aquesta, però tot i així, no hi ha moments en què costa enfocar i disparar la foto entre tot allò que està passant al teu voltant. Hi ha moments que costa trobar raons per el que continua d'aquesta feina. Però la meva història és com aquesta, com trobar després una altra vegada el saïd i la fàtima que ha acabat la revolució i que estan fent una transició, i que t'abracin i t'agraeixin, que moltes gràcies per venir al Gemin i per jugar-te a la vida, per documentar el que estaven fent, això fa que sigui molt, molt agraït aquesta feina. Perquè, de fet, si no fos pels que com tu esteu al Gemin, hi ha molts altres punts fent fotos amb una càmera escrivint una crònica, que segur que passeu molta por, tots. Però si no fos per vosaltres, la resta no ens assabentaríem del que està passant a l'altra punta de món. Bueno, cadascú té la seva feina. Sí, són tots importants. No som més importants que ningú. Tant ser fotògraf del conflicte, com qui és repartidós al dia a dia, o com qui treballa de taxista. Tots són importants entre aquesta societat i ja està. Quan tu vas tirar la foto, que era tan bona i que diria tantes coses, ja no et dic que estiguessis pensant en un premi, perquè suposo que era difícil, llavors està pensant en el que podria reportar-te la foto. La veritat que no, que jo quan vaig fer la foto, recordo mirar-la a la pantalla, i estava editant i enviant-la, i per desgràcia estem acostumats als fotòres, a fer fotos de dones plorants, sobretot al món ara, per afunerar-les i tal. I va ser el meu editor, quan jo em viu la foto al New York Times, el diarem el que treballo, i em va dir que aquesta foto és molt diferent, perquè mostra una intimitat, mostra que la dona no està plorant, està mostrant un altre tipus de facetes que no estic acostumat. No va ser el primer que em va dir que aquesta foto és molt diferent. I sí, tenies raó. Tu com vas arribar al GMN? És evident que és la teva feina, però a més ara deia el New York Times, tu treballes també per la Vanguardia, em sembla de New York Times. De fet, la setmana passada, vam intentar entrevistar-te, teníem un dia, que vaig a marxar avui mateix al GMN, m'han trucat al New York Times, i ja vaig anar a treballar. Però el teu primer contacte amb el GMN quan va ser? El meu primer contacte va ser l'octubre, també. Va ser la primera vegada. Que parlant amb el meu editor, amb el New York Times, em van dir que necessitaven alguna persona dintre del país, que no aconseguien els visats, i llavors em van dir que han d'intentar buscar una fórmula d'entrar al país, i això em van fer, van passar tot el mes de setembre treballant, i vaig buscar una porta de darrere, del sistema per aconseguir entrar al país. I com es busca una porta per darrere, per entrar a un país? Si es pot explicar. Sí, ja puc explicar una miqueta. Va ser un amic meu que jo tinc a Tunisia, on jo visc, un treballador de la Embaixada Americana, que em va posar en contacte amb una persona que té una escola bastant grana del GMN, i llavors, pagant-li alguna d'inè, i llavors vaig demanar el visat amb el meu segon codom, i així em van fer. Això vol dir que hi ha molta gent que està buscant portes per darrere a molts països, m'imagino. No sé si molta gent, però uns quants. Sí, últimament, la veritat és que sobretot a Síria, a Lídia, Començament i tal, no eren molt ben rebuts als periodistes, i hi ha molts companys fent la feina, i el que estic fent, que segueix treballant, i documentant el que passa al món. Tu vas guanyar el premi per la fotografia de la mare i el fill, però hi ha una altra fotografia, la que apareixen 3 nens, a un poble, el cap de vell d'una escala de pedra, els nens els falta una cama, i crec que per tu també és una foto important, aquesta. Això és el nord del GMN, és un poble que es diu Sada, i si era la primera vegada que anaven periodistes, hi havia, crec que, els 7 o 8 anys, i són nens que, quan mama arriba al poble, i la gent s'entrava que hi havia extrengers sortides, explicant-nos el que havia passat. I si aquests nens s'estan mutilats per punverdejos de conjunt, del govern jamaní i del govern americà, que enverdejar la ciutat, crec que va ser dur a càrrega, quasi 6 mesos seguits. Hi ha alguna altra fotografia més que t'ho destacaries? La primera que ens trobem, la més gran, la principal, quan obrim Samuel Aran de punt net, fa impressió, eh? És també una foto del GMN, és a Tais, és una ciutat del sud, també la van citar totalment al govern, i van aconseguir també entrar, després de molt de... molt intentar-ho. I sí, és un noi caminant entre mitjans d'unes cartotxeres, de bales, així, de no-matrelladora. És el que ens trobem aquí a Primer Pla? Sí. I sí, està, és que la veritat, que el Govern ho va deixar totalment bombardejat, va bombardejar l'hospital i... hi ha moltes representes, també. A l'Extrarradi tenim un convidat d'honor, un fotògraf de 32 anys, que va néixer a Santa Coloma de Gramanet, per tant, a l'Extrarradi, i que ara viu a Tunícia, és en Samuel Aranda, i fa unes setmanes va guanyar el primer premi del World Press Photo 2011, a la seva web SamuelAranda.net. La foto guanyadora, la vestira el Yemen, aquest Yemen Fighting for Change, però has estat a la majoria de països per aquest procés de revoltes, em sembla. Sí, vaig començar el gener a Tunícia, després vaig anar a cobrir la caiguda de Mubara, que a Egipte, i després vam entrar a Líbia, documentada amb la caiguda de Gadhafi, i al setembre, final de setembre d'octubre, vaig entrar al Yemen. Et vas dedicar des d'un principi, quan tenies 19 anys, tenies clar que tu volies fer fotografia de conflictes, o t'hi has anat trobant? M'ha sigut una mica tot pel accés, en la veritat. Teníem un palestin de la primera vegada, perquè teníem uns amics a dia, a Tel Aviv, i a Ramara, i llavors vam anar a un viatge molt barat, era l'única opció que teníem de viatjar, i ens deixàvem anar a casa, allà, un pis, i llavors vaig anar per primera vegada als territoris palestins, i va ser molt xucant, i comences a fer preguntes, perquè aquesta gent té tant de problemes entre ells, i per què, i voler saber més i més i més i documentar, i al final m'he quedat atrapat totalment amb el món ara. I la família, els amics, què diuen? Perquè tu ja reconeixes, jo passo por, m'imagino que ells també pateixen. Sí, la veritat que no s'ha explicat tot, o no s'ha explicat gairebé res, però, bueno, estem bastant en contacte, jo sempre he intentat trucar a casa, quan estic fora, quasi, cada dia, i... Ara és més fàcil que m'ho vas començar. Sí, sí, sí. I tu que has viscut totes aquestes revoltes, et veus alguna conclusió, perquè ara deies, ara el diament està en un procés de transició, alguna cosa, que els que estem aquí, com tu deies, potser no hi ha interessos, no informem prou, però coses d'aquestes que igualment no ens arriben a través de la televisió, i que quan s'està allà, s'està respirant, i la gent comenta, i la gent diu. Bueno, jo crec que les revoltes del món ara, cada país és una mica una miqueta diferent, cadascú té el seu perfil, no? No és una revolta de Líbia, el que ha passat a Tunes, per exemple. Però el punt en comú entre tots és que estaven cansats, estaven cansats de dictadures, de sistemes, de règims, que tots ells tenen una cosa en comú, que és que estaven apollats per occident. O sigui, tots eren íntims amics, i anaven de la mà amb el govern francès, amb el govern americà, amb Europa, i han dit prou, no? I ara, per exemple, veus com s'està tractant la informació també amb els nivells amb els mitjans europeus, i veus una miqueta del mateix de sempre, que volem estar allí sobre, i tenir les mans controlant el que està passant. Ara acaben de guanyar les eleccions als islamistes a Tunesia, ho estan fent molt bé, a nivell social, estan fent coses molt bones, i quan mires els diaris d'aquí, sempre veus el mateix. Els islamistes agafen el poder i tenen bons senyors. Això és una democràcia, els han escullit, i és el que hi ha. I quins són algun d'aquests canvis que aquí no ens arriben, però que tu sí que saps que s'estan notant? Doncs mira, a Tunesia, per exemple, ha sigut el primer, ha sigut nacionalitzant moltes de les empreses que donaven moscalers, que estaven amb mans de la família del president, ja s'han fet públics, un altre cop. Com hi ha molta població de Tunesia, que no són religiosos, el primer que van dir els islamistes van ser, volien que sigui un govern de tots, i llavors van decidir no posar un president islamista, ja han posat un president comunista, el patri comunista, per controlar el país, i estan molt ficats amb això, amb un govern d'unitat, que és el millor del país, perdón, no buscant el benefici propi del partit polític, que tindrien que prendre molts aquí alguns puestos. Què és el que m'he estat sorprès de tot el teu periple que has fet pels països àrabs? El que més em sorprèn, sempre, és que aquí tenim molts clichés del món àrab. Jo ara, per exemple, com haig de ser el Yemen, semblava que estava a la fi del món, tot els amics i la família i... Com vas al Yemen? Com vas al Yemen, i quin perill ets a castarà, ni em matarà, i tot el contari. Quan arribes allà, la gent és espectacular, ha tractat molt, molt, molt bé, i són gent que els encanta els estrangers. I això, de mica en just, que els hi posin aquest cliché per un mínim percentatge de la població, que no és representativa de la població general. Amb quina llengua et comuniques habitualment? Ara, a més o menys, em puc managar mal, ara. Ja comencem, sí, anem fent. Es nota, ja, l'experiència. No queda un altre. I vius a Tunísia? És una mica perquè està més a prop de tota aquesta zona del món que tu t'interessa i a la que especialment treballes? És una mica per això i també a nivell econòmic. Quan ets freelance tens mesos que són bons o normals a nivell econòmic i mesos que són dolents. Jo tinc a Tunísia, estem amb una casa de lloguer, al costat del mar, amb una casa de tres plantes, amb una terrassa i paguem 400 euros. No està gens malament. No podria llogar d'una plaça de parque. I tu, en el moment que treballes, fins ara treballes per The New York Times, també per la venguàrdia, però des del premi t'han intentat fitxar algun altre lloc? És que en Samuel Aranda és un crac, és que quines fotos que fa, és que té molta experiència, és que ja té un llarg recorregut, tot i que és molt jove. Sí, he rebut un parell d'ofertes, però tinc molt clar que ha sigut la gent que ha apostat per mi aquests últims anys, i bé, em dec a ells. T'ha canviat gaire la vida? A banda que puguis tenir més entrevistes? Bueno, sí, ara han sigut unes setmanes una miqueta de caótiques, i de moltes entrevistes, i molt estrès, i suposo que aquest any serà una miqueta així, i ara fem promoció per a varios països, però això es passarà ràpid, això és un anyet, i dins d'un any serà un altre guanyador, i ningú se'n recordarà. És curiós que un fotògraf d'aquí, dèiem, de l'Extrarradi Santa Coloma de Gran Manet, guany un premi per a una fotografia que no es va publicar cap diari espanyol fins ara. Bueno, la foto va estar d'alguna redacció de diaris espanyols, i la resposta va ser que no era una foto que transmetés res, que no era una foto molt diferent, no la van voler publicar. Aquí donem prou importància. La premsa escrita, les imatges? Jo crec que no, però és una roda que va... O sigui, també és una cosa que la gent demana. Si fem una miqueta d'anàlisis de mitjans aquí a Espanya, si es fixa, per exemple, el diari més venut és el Marca, a Espanya. No hi ha cap revista de reportatges, i també a nivell de fotografes, però no ens ha pogut organitzar-nos. No hi ha cap agència de fotografes a Espanya, mai ha hagut cap agència, i això és una pena, perquè vas a París i tindran l'agència magnum, bu, agències molt mítiques, o a Itàlia, Alemanya, a la Terra o a Estados Unidos, tots els fotografes tenen una agència de fotografes. Aquí no ens ha pogut fer-ho bé, la veritat. Tu ets molt jove, encara tens molta corda per anys, però tens alguna destinació, algun reportatge que tinguis ganes de fer a algun lloc que t'agradaria estar. No perquè vols que hi hagi un conflicte, sinó perquè creus que seria prou interessant estar allà una temporada. A mi m'agradaria fer la revolució aquí a Espanya, m'agradaria que la gent s'aixequeix una vegada i poder documentar-ho. Potser no fa falta arribar a les armes com a Líbia, però potser agafa el model de la revolució a Islàndia, m'agradaria ser testimoni de la revolució aquí, canviar una miqueta del sistema. Llavors que el que va ser el 15M hauria crescut, hauria perdurat i hauria suposat alguna cosa, un canvi real? Un canvi real, sí. Sobretot a nivell bancari, econòmic, que en tenen agafats. I confies que pot arribar a passar? Bueno, jo suposo que tot té un límit a Tunísia. Quan va començar la revolució, la gent es va manifestar principalmente per la situació econòmica i laboral, per la situació econòmica. I ara, en el lloc de la revolució, hi ha un 25% de tur. Aquí tenim un 24%, si no m'equivoca, i continuem... Mariano Rajoy, hi podem arribar al 24,3%. Bueno, a veure què passa. Tot arribarà. T'hem enganxat, hem aconseguit, per fi, parlar una estona amb tu. Tu estaves disponible totalment, has tingut molt bona predisposició, però era molt difícil per la gent que tinguéssim un projecte de temps i dia a banda. Estic en un projecte que vull fer de tornar a totes aquests països que he estat aquest any per fer una mirada positiva, només fer fotos de la gent, per trencar una miqueta d'aquest esteliotípic que hem fet aquest any. I, bueno, hi ha una altra encarra que tenia pendent, però espero que em deixin lliure fins al dia del prèmix, al dia 21 d'abril, i a veure si podem estar per aquí tranquil·lets. Esperem que sí, que puguis estar tranquil. Si et seguim a la web ja ens assabentarem. És un projecte d'un llibre, a través d'una organització que es diu IPI, Internacional Peace Institute, que està a Nova York, i volen fer aquest projecte d'un llibre gran i en exposició. Però serà un any de treball. Esperem que d'aquí un any puguem tornar a parlar. Samuel Aranda, fotògraf i guanyador del World Press Photo 2011, moltíssimes gràcies i moltes felicitats de nou. Moltes gràcies per convidar-me. Que vagi bé. Gràcies. Extra-radi. Gairebé 3 minuts i 2 segons, perquè siguin la 6 de la tarda 3 minuts que aprofitarem, franc, ja que avui és divendre Sant per endinsar-nos a la setmana Santa, seguint la través de la xarxa. Sí, a tot això no anem gravats. Segueixen a televisió espanyola, a l'1, fent els gasbasters, els cazafantasmes. No recordava aquest mitjà. Jo crec que estem ja cap a la part final de la pel·lícula, perquè han trobat ara una mena de monstre amb el Mórray. Els veig molt relaxats per això. Segueu jovenet. I ara porten ja el mono aquell. Sí, no, tinc temps, tinc temps, tranquil·la. Tens temps explicant-ho. Ara el que m'anava fent com va, que passa el temps. Sí, que hem de fer Facebook, hem de fer YouTube, hem de fer Twitter. Tenim la setmana Santa 2.0, d'acord? Perquè a totes les poblacions de Catalunya, o a una gran majoria, hi passen moltíssimes coses aquests dies, festes relacionades amb els dies que estem vivint. Passaríem de la 6 i de la 7, si les haguessin de dir totes. Per això us recomanem algunes webs, alguns enllaços, per exemple, CatalunyaReligió.cat, CatalunyaReligió.cat, a la part superior esquerra, i veureu un menú que posa Sant Manes Santa al Carrer, les passions de Catalunya i celebracions de la Pascua. Llavors premeu alguna d'aquestes pastanyes i us apareixerà un mapa linkat ja al Google Maps, amb totes les celebracions ben marcadetes, a més a més amb adreça, horari, i fins i tot una petita descripció. Llavors, a la xarxa, més, al Facebook, a la majoria de confraries, associacions, grups que organitzen processons aquests dies, tenen Facebook, algunes, com la Pascua d'Esparraguera, van explicant tot el que vam fer, gairebé minut a minut, també ho fan això als armats de Mataró, o al Passeñat, que és com en diuen, del pas de carrers que fan a Castelló d'Empúries, el Passeñat de Castelló d'Empúries. El Facebook és on ha fet furor un dels vídeos de YouTube més vistos d'aquests dies. És increïble. Una senyora teletorrija. Teletorrija. Que explica com es fan les torrija. Sí, l'àudio em deia que no us espanteu, així sona la teletorrija. Allí me doné esta mi torrija. Mi torrija con café. Ay, dámela calentita. Ay, que ya no me la sé hacer. Aquest és l'anunci de teletorrija, una aplicació pel Facebook, que s'han inventat en una pastisseria de Madrid, que es diu l'estrella, i et porten a casa torrades de Santa Teresa. Només això permet el voto correspondent del Facebook. Qui vulgui Twitter, la passió dolesa, teatre, la passió, que és la desperraguera, passió de serveira o passió ull de cona. També, cofrades màlegues, Semana Santa Cep, de Sevilla, Semana Santa MLG, de Málaga, en tenim unes quantes, i per acabar, dues aplicacions. Ah, dues aplicacions, sí. El i, llamador, i li, cofrade. Aplicacions gratuïtes per saber itineraris de processons a Sevilla, figures que passen, i llamador, i cofrade. El vull atir. Com ràdio. Un moment per vosaltres. Gràcies, a tots. Bona tarda. Bona tarda, són les 6. Parlem l'Àlvar E. A l'Altura de la Rivera d'Urgellet, a l'Alorgell, per la caiguda d'un cap l'elèctric de mitja tància. Bona tarda, des del servei a Catalunya de trànsit, una única incidència a la Rivera d'Urgellet, a l'Alorgell. Hi ha hagut un accident. I quan l'helicòpter el fem que dirigia, ens hem de controlar a la crisi, o només cobrir el sol. de diversos municipis, tot i que, segons comenta, protecció civil havia estat tornant ja la normalitat de les poblacions afectades. El que fa el trànsit, aquesta és l'única afectació. Molt bona tarda. Mentre està en la provincia de Tarragona i la zona de Ponent continuen en fase de prealerta del pla per pedregades i pluja intensa, ho ha explicat a Comradi, el sort director de protecció civil, Sergi Delgado. És d'una forma preventiu, de cara a què ha passat aquest matí, si a la tarda de predicció ens està dient que es pot tornar a produir per estar una mica a matí i veure com evoluciona el territori quan aquestes pluja es puguin descarregar amb una certa intensitat en aquest punt de conca barbarà i en tota la franja de Ponent. Des de protecció civil demanant prudència, sobretot a les carreteres, després que avui al mal temps, hagi provocat dos accidents a l'AP2 a l'altura de Montblanc que la conca de barbarà ha deixat un ferit greu. El PSOE reclama el president del govern central, Mariano Rajoy, que plantica ara el president Francesco Nicolás Sarcosi perquè deixi d'utilitzar Espanya durant la campanya electoral francesa. Segons la porta veu dels socialistes al Congrés, Soraya Rodríguez, les declaracions de Sarcosi danen la imatge d'Espanya. El Partit Socialista quiere exigir al presidente del gobierno que desautorice de forma clara y expresa la utilización que está haciendo el presidente Sarcosi de España, de su situación, de los españoles, en la campanya electoral francesa. Está colocando a España el centro de la atención, de la situación europea, para poder contrarrestar una campaña que no le va bien. A tot això, el Partit Popular assegura que les crítiques de Sarcosi fan referència a les polítiques del PSOE, escoltem la diputada del PP, Elvira Rodríguez. Nicolás Sarcosi en un meeting, en esta recta final de sus elecciones, y precisamente, dirigiéndose o hablando de las políticas socialistas, yo creo que ha hecho un análisis muy acertado de lo que han supuesto para España las políticas de Rodríguez Zapatero en los últimos ocho años. Elvira Rodríguez, però ha volgut treure importància a les paraules de Sarcosi. La vicepresidenta del govern català Joan Ortega alerta que si els pressupostos de l'Estat no canvien, les relacions entre la Generalitat i el govern central es veuran afectades. Ortega es queixa que l'Estat invertirà un 45% menys a Catalunya, mentre que la reducció mitjana en inversió a la resta de comunitats és, diu, del 25%. Ortega també ha dit que si el govern central no rebaixa el seu dels funcionaris, ho haurà de fer el govern català, aplicant una tisorada dels 5% als seus. L'Ajuntament de Barcelona vol retirar els contenidors que hi ha al carrer abans d'una gran manifestació. El regidor de seguretat, Joaquim Forn, considera que podria ser una bona manera de evitar els d'arulls com els del dia de la vaga general, quan s'envangre'm a més de 300. El consistori portarà aquesta mesura preventiva a l'Ajuntament de Seguretat Local que ha de celebrar el dia 16 d'abril. El Ministeri de l'Interior ha aconseguit avui el tercer grau penitenciari, el pres a Tarragó, seva endoni, dia de rutia. Està condemnat a 6 anys i 9 mesos de presó per col·laboració amb VETA. Aquest és el segon tercer grau que aconsegueix l'actual govern en dos mesos, quan un pres obte al tercer grau només té l'obligació d'anar a la presó per dormir i es considerarà el pas prèvia a la llibertat condicional. Com ràdio, es pots? Bona tarda, us parla David Amador. El Barça juga demà a Saragossa les 8 del vespre en la jornada 32 del Lliga a primera. El defensa blaurà en Gerard Piqué és baixat definitiva per una sobrecarrega al Bíceps Famoral. L'ex jugador del Saragossa i de l'inter de Milà, entre d'altres, Rubén Sosa, ha parlat a com ràdio, l'ex davant de Uruguayà, al·lugir a l'equip de Pep Guardiola i sobretot la seva gran estrella Leo Messi, de tota manera, Sosa, creu que Messi no està a l'alçada històrica de Maradona. Maradona, Maradona, Maradona. Yo creo que Messi es un grandísimo jugador y es una... pero Maradona dominaba la pelota con una banana. Así que dominaba la banana y es imposible. No sé si Messi lo puede hacer. D'altra banda, enciclisme al català Joaquim Purito-Rodríguez ha guanyat la cinquena etapa de la volta al país basc, el puritor que ha superat Samuel Sánchez en un frec a frec, manté al liderat de la prova amb 9 segons d'avantatge sobre el campió olímpica Asturia. ...com ràdio, notícies. Cada dia, el radiometot de l'extra ràdio capter idealment la veu del carrer, cada dia... Necessito desconectar. Las vacaciones son un derecho natural del hombre. Es muy necesario. No necesito vacances. Necesito desconectar. Les vacances que tinc són per treballar. Em moro. Crec que tothom tenim el dret de descansar i d'agafar aires nous. No veia creuatiu. Aniré uns dies a tos. Suposo que ho aniria a Berlín, si puc. És saludable. No sabia si treballava, no treballava. Per a la scarifció, m'he disfavorat. Està gravant allà. M'ho emperc amb tot i ensenyaré un mapa a Fegas, on he volgut. Em vaig a muntllar. I em veig a un lloc. I em veig a un lloc. I em veig a un lloc. Les vacances són un dret natural. Yo siempre que puedo hago vacaciones. Sí, diria que sé, para la descripción mexicana. Em vaig al 12 d'agost. Segunda i tercera setmana d'agost. Tancu i tancu i em vaig a vacances. Jo no tanco mai per vacances. Home, veu-ne. Aquest any, realment, tenia un dilema. Necessitim de vacances. No sabia si treballava, no treballava. M'agradaria treballar. M'ha entrat remordiment. Pienes una xerrassa del sofà i del regler. Parc de novel·les en dues setmanes, de les gords, i em vaig a fer una demà. Com avui m'han trucat d'una feina, m'han entrat remordiments. Home, crec que tothom tenia mal dret de descansar. Més quan estàs de cara al públic. Em vaig a muntllar. Bona pregunta o bona resposta? No sé on aniré. Quan aniré a Berlín? Aniré uns dies a Tóscar. No hi ha creuació. Vaig a la costa oeste. Després a Los Angeles. Ja hi ha gent a tots i a tots i a tots i a tots i a tots i a tots. I les vegades. Crec que tothom tenia mal dret de descansar. Perquè potser són les últimes vacances que també ve de gust. Desconnectar una mica i... I li agrassa per a la descripció americana. Bona tarda. Explora l'Extraradi a la com. Amb el René Matunat, hem començat la tercera i darrere hora de l'Extraradi. Avui és Dibendra Sant, 6 d'abril. Programa en directe. Què feu tots? Està bé. Està bé. Hi ha hagut un moment que m'he penjat que no sabia exactament què diria. No, que estem en directe. Això és la 6 i... 3, 2, 1... 6 i 8 minuts. En directe. No fem festa. No, no, no fem festa. És una festa, l'estudi, això. Està bé. Està bé el bufet, aquell que s'ha encorrat a l'entrada. Sí. I sempre he defensat que en aquest programa els cabíons millors són els bisseccionats. Evidentment. Tenen menys feina perquè venen i a sobre ho fan l'altre. Totes les setmanes. Aquesta setmana a qui se la curra la secció? Te la curres tu o la curro jo? Estàs molt antic, no ho expliquem. Lluís, per exemple, ho fa molt, això. Els de l'estiu també ho fan, Frank. Sí, en Lluís ho fa molt, això. Si no té tanta teca, intervè molt amb en Sarri, llavors el temps passa i llavors ella... Mira, porto un parell de fotocòpies i ja està. I amb això ja fa la secció. No és veritat, Lluís i jo interactuem tota la setmana per les temes, el nostre guió. L'important és que, al final, llueix. Llueix sempre que no intervè massa la mòbil. És allò que hem de dir. El dia que hi ha la mòbil, molt llarga, és a la pròpia des de la cara. Per ser franques s'està acabant, eh? Els gossbasters s'acabi. Sí, surten els crèdits. Són uns crèdits molt dels anys 80, eh? A la pantalla sembla que podria ser a cor oberta. Ara mateix que s'acabés. Doncs gairebé millor perquè així els deixen, no? Perquè normalment si no els tallen. Doncs sí, està bé, mira. Mira, mira, mira, estic avui que no veigis. Dissecció, com tots els divendres, avui una mica estranya, perquè tenim un plus, que és en Frank, no hi ha mòbil, gran plus. Però no sé si és frisecció. Bé, ja te l'està dedicant, eh? Mira! Ei, la tenim! La tenim dedicant. Enric Morani, què s'ha fet, enric Morani? Mira, t'hi vaig anar als estudis dels Mendets, al poble nou, al carrer lluny, i tenen una sala que es diu Sala Enric Morani. Ah, sí? Els abuelitos estudios dels Mendets. Un homenatge. Doncs aquí tenim el homenatge avui. La bissexió, el periodista Josep Maria Sarri, el dinamitzador cultural i superdijer Lluís Fuster, i el periodista, i mira, de l'equip de l'Extraladi. I amb ti, anti-bisseccionat, avui trisseccionat. Frank Lluís, sintonia de bissexió. Si us sembla, Lluís i Josep Maria fem com si res, bissexió normal, i ja veurem en quin moment va... Ja veurem si faig alguna cosa o no? Apareixent, en Frank, tot i que ens acompanyarà. Ja us aviso fins a les 7 de la tarda. Perfecte. Estarà aquí. Avui, Josep Maria, com cada 15 dies, ens parla d'activitats d'oci alternatives molt relacionades amb el gai lésbic de Barcelona, el seu extraladi. Tot i que gairebé sempre tot passa a Barcelona, avui. Sí, sí, a l'exili, a l'exili, però... Encara no s'atreveixen. Avui ens parles de locals fetitxistes. No sé si és el dia més adequat. No ho sé. Aquest que vols dir, això, de fetitxist. Clar, jo necessito un ABC de local fetitxist. Estàs pensant en Marros Amllet, amb les torriques... No, si parlem de coses una mica més dures. Això, en països com a Alemanya i en ciutats com a Berlín, és molt habitual, aquest tipus de locals, però a Barcelona no ho són tant, o no ho eren, perquè sembla que cada cop hi ha més locals que se'n diuen de codis. Els locals de codis són aquells que, per entrar, és necessari vestir d'una forma determinada. Un codi pot ser d'esquim, militar, de roba esportiva, leather... És a dir, que no pots entrar amb la roba del carrer. El primer que s'ha de fer quan arribes a la porta... Ara no ens accepten. És un jugari més o menys fàcil, però ara deies el codi esquim. Això vol dir que t'has de repar, expressament, només per entrar a aquella festa, i a menjar-te la pavada durant un any. Jo no he trobat a Barcelona, que es diu esquim, per entrar hi ha un barbé a la porta i et repen. Que bo, un barbé a la porta. I pots aprofitar de fer la cua aquest ràpid, grat i dir... Ai, se m'ha fet tard. Em crida la meva dona. Jo crec que no som molt delicats. No som molt delicats. No seria la millor opció, eh? Sí, un cas, Frank, si cal que et convidem al barroquer. Sí, no, no, ja. Sempre hi ha una opció fàcil. Si no, si no tens classó dels codis, que és entrar en calçotets. Calçotets, si són ells, i una cosa justa. Això l'hivern, també, perquè deu fer un paret capela. No poden ser d'aquells d'aquí de... Collarnes. Polars, polars. Jo crec que no ho volaria. O si no directament d'espullar, que t'hagis tractat. Sí, deixes la roba... El carrer d'espullar ja no deixa. Hi ha com unes taquilles? Ja taquilles o vos les descombraries. Ah, a quines coses ens portes, eh, Serri? Espera, amb un codi o amb el teu nom, amb una etiqueta, alguna cosa... Això, Josep Maria, com que hi ha aquest codi, és una cosa com més o menys secreta clandestina. No hi ha un correu electrònic, estrany... No són locals fixes. A Barcelona, com deia, n'hi ha poquets. Hi ha un, per exemple, que estiu a Berlín d'Arc. Raminicències alemanyes, perquè és una cosa que es porta molt als països del nord o a la base. O, per exemple, això deia que això cada cop es porta més, demà, demà dissabte, obre un nou local a Barcelona, que es diu Trax, que jo he de fer com el Port Aventura del Sexe. Avui és la segona vegada que parlem de Port Aventura. Teníem l'opció Oravuti d'Antoni Mata en diferents espais. I com és aquest Trax? Té també una polinèsia o un vester... No ens portava un camp. Hi ha espectacles, hi ha espectacles. I què en trobaríeu? Vaig visitar aquesta setmana amb els llums encesos. Una visita d'obres, no? Una visita d'obres. Una cosa t'has pollat? No, amb calçó d'et. No, amb calçó d'et. Igual amb un mono d'aquells de construcció, també val. Però no, era una visita d'obres. Això sí, feia molta por de pintura. Estaven acabant perquè hauran de demà dissabte, a partir de dos quarts a dues de la matinada, una hora i també allò. Sí, el típic a mi m'agrada. Que tens temps de dormir i despertar-te i després hi ha anatidad. Doncs això és una gent emperredora. 3 senyors que s'hi acaben al món de la construcció, que ara, la cosa de la construcció, els hi va malament. I porten 4 mesos reconvertint una antiga fàbrica de censors en un local feticista. Són 500 metres quadrats a local, 2 plantes. Déu n'hi do, això és arriscat? Això és molt arriscat. Jo no sé exactament si això després tindrà molt públic o amortitzaran, però el que veia és molt gran. Ja, per exemple, ara entrarà una sala enorme, hi ha un cinema amb pantalla gegant, amb 36 butaques... Però què faran, gosbasters? No, exactament. Jo n'és, això és una versió del poble sec, que no ho he dit. El carrer mare de Déu del Remei... Oi, mare de Déu. El poble sec, de la manera com és atapaït, 500 metres quadrats allà... Però són dos plantes, això era una fàbrica de censors, i llavors han aprofitat molt els elements de la fàbrica de censors que havien deixat. Ha aprofitat portes de censor que hi havia allà, coses que pugen i baixen, doncs. Hi ha un munt de càrregues de 3 metres que han reconvertit en una desbarge, una mica peculiar, hi ha rodes de tractor, hi ha una masmorra, per exemple. Perquè en aquest espai, la gent ara, què s'ha d'imaginar? Acabant de la peculiaritat de l'abestiment o de la seva absència, hi ha música dins, no hi ha la lluna, ballaràs... L'importa, eh? Vaig a fer la copa i a voltar. Però estan sonoritzats pels veïns. Sí, sí, sobretot, als forses veïns. Allà vas a voltar a veure què et trobes i... a participar una mica. En la festa, diguem. És millor allò, donar voltes i interactuar amb el que et puguis trobar. És d'anar amb sabatilla, amb ambes. Sí, és tipus fàbrica. És tipus fàbrica de... Com a 500 metres... La Olga no pot anar, directament. Això és pel·lògic. Són 500 metres quadres, com deia. Està tot pintat amb grafitis. Hi ha la masmorra, que és bastant espectacular, tallons, foets... Hi ha una cosa que es diu una creu de Sant Antoni, crec que és, que és una creu d'aquelles gegants, on et poden lligar una mica, tipo, crucifixió. A veure, és una mica d'història sagrada, també. Sí, sí, sí. Es poden aprendre. Sí, però bé. És un lloc peculiar no apte per a totes les públics. De fet, si portes colònia, no et deixen entrar. No pots ocupar. Colònia vols dir de... Perfum, perfum. T'ensumen. Quan arribes a t'ensumen. Només... més humà. Hi ha ni un massatge d'aquests ni res. T'has posat, t'has afaitat, ni un floit d'aquells de tota la vida. Un floit. El floit potser sí. No m'ho crec. Et faig una foto amb la ampolla, després. M'abatuïteixes. Estàs preparat per fer una... Una antivísecció de... Sí. Anem a pams, feim això, altres... Una experiència. Anem amb les paraules cotílices. M'heu dit que no puc anar, ja m'he desvinculat una mica. Tu ja estàs preparant les bambes. No n'hi iré, ni n'hi iré, planeta. 500 metres. L'ho imagines? I te'ls fas dos o tres vegades, allò? Això són quilòmetres, eh, vas fent. I l'endemà em vas donantín! Vull dir... Qui vull dir? Volia sentir la veu, en Lluís. Després del xiulet, venia la veu. Parli, parli, senyora. Vaja, foc. Ja puc? Quan vulguis. Que anava a dir que després de fer metres, ara hi ha gent que potser s'ha quedat amb el coquet. Diu, home, divendres encara. No puc anar a altres noies que ens estiguin escoltant, o potser nois que no els hi acabi d'interessar, aquests tipus de locals, que després en parlarem més, i diuen, home, tinc tres dies per davant, dilluns és festa, vull marxar, perquè aquí ningú marxa, no? Nosaltres som programes. No ens quedem aquí. No ens quedem aquí, ja les he pensat en això. Nosaltres ja que estem aquí treballant, pujant al país, doncs he dit, anem a fer un viatge virtual per a Europa a nivell musical. I això és veritat, a més a més. Està molt bé, això del viatge virtual o musical. Està bé. No tenim, no ho estem. Ja t'ho dic, que porto 15 dies preparant-m'ho. Doncs, escolta, doncs... He pensat de fer, perquè jo no podia competir en aquest tema del Serri de costres. Qualsevol cosa que porti serà, semblarà fluixa, semblarà light, no? Doncs dic, ja posats, anem a fer un viatge, que la gent li agrada viatjar, encara que sigui virtualment. I ara, doncs, clar, he pensat, podem fer un viatge pels hitparells per a les llistes d'èxits europeus. I ara hi havia un problema, doncs, és que a tot arreu apareix el Michel Teló, a màxi. De veritat, encara? Mira, t'he portat perquè sé que t'agrada els meus papers, les meves fotocòpies. T'he portat perquè miris, a les llistes europees, veus tot això que està en propolador? Però de veritat, triomfa fora, tant de veure. Mira, està al número 1 a Alemanya, número 1 a França, número 3 a Holanda, número 6 a Itàlia, 1 a Suïssa, 1 a Bèlgica, 7 a Suecia, 2 a Òstria, 7 a Noruega, 9 a Dinamarca, i 4 a Finlandia. Aquests països que ens mirem, que ens semblen tant ben perits, des d'aquí... No està bé els digrà del mateix que aquí, per ser l'Espanya, l'Espanya és número 1. Doncs clar, per no passar-me 20 minuts posant el Michel Telòtic, anem a veure els països on no és número 1. T'ho agraïm. La llàstima és que no és número 1, ara potser és perquè ja ho ha sigut. Que abans ho havia sigut. Però la primera parada ens hem anat ja a Amsterdam. El que estem escoltant diré, estàs, aquesta cançó em sona. Doncs perquè és I follow rivers. I follow rivers, i és una versió. Doncs resulta que hi ha un trio que és d'enver, eh? Resulta que aquesta cançó és número 1. A Holanda i a Belgi, que ara mateix. És un trio belga que han fet aquesta versió una mica més folk, de l'original, de l'Aiquili. Ara diràs, em sona, em sona, sí? Sí, l'Aiquili. Perquè em vas parlar tu? Em vaig parlar jo, n'ha parlat aquí. Em sembla que el Toni Garcia, el Joe Frafon, total. N'ha parlat una mica, perquè és una estrella emergent. El seu petit èxit a nivell indie. La voleu recordar, doncs recordem-la. En Jordi Garrigós, també, ens va parlar que ara em sona... Sí, sí, no és una clàssica del programa, diguéssim. Doncs aquí sona una mica més el seu original, una mica més fosca, potser més electrònica, amb aquestes percusions així. Doncs la qüestió és que van fer aquesta versió, una mica en plant d'aquestes que es fan a Anglaterra, del Life Lounge que fan a la BBC, la BBC, em preneixi més acústic. Doncs resulta que està triomfant, de allò més gran. Es diuen Triggerfinger, i versió, precisament, aquest i-follow rivers. Número Alamna i a Bèlgica. No és una mica trampós fer una versió d'una cosa que ja ha funcionat? No ho sé. Què et sembla, a veure? Vols començar un debat, eh? No, obviament, ella no va arribar a ser número 1 al lloc. Ara resulta que l'Aiquili, a les llistes, està el número 3, l'Aiquili. Aquest fenomen, doncs, que l'original també està sonant molt. I, de fet, no, Olga, amb això que deies, quan es fan habitualment remesques i versions, sempre és de cançons que coneixes, no és difícil. Tots no són. Clar, una cançó que no ha funcionat o no ha sentit ningú. No faran la versió de la que ningú coneix, que dirà, i ara això, si ja no m'ha funcionat un cop, per què arriscar-los una segona vegada? No serà tan bona la nostra versió com per què ara sí que funcioni. La primera parada, Amsterdam. Amsterdam, ara em vols anar. Roma? Roma, vinga, anem. No, no. Estan al remeixement, encara. Què clàssics?A Itàlia, molt clàssics, balades. I balades cantaves per dones, eh? Ah, la dilloroga, me'ls ha dit que s'ha passat. Això és un número 1, el 2012? Això encara no és número 1. O és el 1980. Ai, que sou que el Sari li encanta, perquè és mésament la cançó que va a Eurovisió per a Itàlia. És Nina Gili, que va tenir un èxit molt gran, va en parell d'estius, amb una cançó que es deia 50.000, i ara resulta que és la balada que porta a Itàlia el festival d'Orovisió. Era molt maco, que tinc cançó de 50. Sí, efectivament. I aleshores, doncs, d'on ve aquesta cançó? Doncs és la que va participar la Nina Gili a San Remo. A quin any?A què? No parlaves del setant. Si ets al festival de San Remo, tu ets una vacanya. Per això no he anat mai, crec. Valador, rosa...Encara el fan, aquest festival. Hi ha veus que és èxit segur, qui va per a les cançons, i tant, tenim aquesta Nina Gili, sempre surt d'allà... Faig el que fa només un any o dos que han tornat a Eurovisió, l'any passat, o sigui, un any, en els anys en cenari, sempre hi han retirat. Una de les cançons que marallà, que s'escull per Eurovisió, i aleshores d'aquesta any, ha sigut ella. I en plena crisi, decideixen tornar-hi, eh? Però l'any passat m'ha encadat molt bé, no? Ah, sí, sí. Aquesta n'hi encara guanyarà, eh, Olga? La Nina Gili, amb aquest tema...Aquesta. Quedarà bé, les balades agradaran tot arreu. I la Nina, que queda molt fidi. Ai, anem a votar a Itàlia. Mira quina cançó més maca. Escolta, escoltem-la. Potser és que no he parat atenció. Crec que no és el meu estil. I a més, a qui ens agrada molt, perquè dius... Ai, ho entenc una mica. Tu parles a Itàlia i vas de xulo, i després resulta que diuen... Per favor, no has publicat un verb al lloc. No, i és allò que es nota molt. Intentem parlar d'habitatge. Llavors, aquesta noia és possible que sigui número 1? És possible que sigui número 1. La veritat és que té una gran carrera per davant, perquè, a més, és força, és guapota, eh? És una canolla triomfa, un vídeo molt maco. Però, de fet, la que està número 1... Ara diràs que us sembla la mateixa cançó. No, és la mateixa cançó. És una altra noia que es diu Arissa. És amb 20.000. És amb 20.000. Has vist l'efecte de 20.000. És amb 20.000, sí, sí. I més clàssic, encara, eh? 1.972. Es diu La Notte. Que en sucrats, no? És de l'Àlisa. La Notte. Escolta, imagina't ara per Roma, Olga. Anem a fer l'hiperitiu. Són gairebé dos quarts de set o la tarda. A fer l'hiperitiu. Escolta, que en Bodialena està a punt d'estrenar la pel·li de Roma, que no em posi alguna d'aquestes a l'avant de Sonora. A Can Aris. Jo he vist el trailer, que la Penelope Cruz fa de... Fa de Sofía. Jo soc més fi. Fa de Sofía a l'Oren, no? M'ha semblat, eh? M'ha semblat. Igual és enginyer, aquí. No, no, no. Ho farà molt bé. Sí, feu una pinta. És un polirreportatge, un altre cop. M'ha semblat, no? Sí, Rollo Barcelona, París... Però tan fidel com el de Barcelona? El trailer surt a tots els monuments. A més, fa aquell primer minut llarg que t'ho ensenya tot, i llavors ja ens posem a la pel·li. Sí, sí, sí. Aquesta noia es diu Arissa, i aquesta és una altra de les... Aquesta sí que va ser finalista total del festival de Sant Remo, i amb aquesta la note que veus que pateix la noia. Sant Remo, important. Podem anar a Itàlia quan vulguis? No em convidis al festival de Sant Remo, t'ho agrairé. Podem anar a sopar, a l'operitiu... Podem ir a juntar de fons algunes d'aquestes cançons, sí, no? Tu és màxim. Si vols anar al festival de Sant Remo, m'ho convida en Sàrriga. Crec que li agrada més. Jo sí, quan vulguis més. És un festival en Sàrrig. Ja sigui festival amb tan fort aventura del... Molt raonobisió el que sigui. Doncs escolta, que a Itàlia estan així, eh? Amsterdam, Roma... Roma, ja veurem on anirem a parar. Fins aquí una part de la vicecció. Ara, a veure què ens explica en Frank. Ho tens complicat, Frank, perquè aquesta parella... Això ja està molt afientzat. Ho petaré, Olga Vallejo. Ho petaré segur, perquè el que porto avui és l'antivisecció. Ui, ui, ui, a veure. Jo he fet una cosa, un trajo a mida, primer per en Lluís Fuster, i després per en Josep Maria Sàrri. Lluís Fuster, sisplau, no miris els papers de l'antivisecció. És un vice que tinc, mirant-nos els altres. Que es converteixen trisecció. Això vol dir que tenim música i festes fetitxistes en Fire exactament amb la trisecció. Per exemple, jo sé que d'aquí una estoneta, com aquell que no vol la cosa, parlaràs d'un concert que hi ha demà a resmetar. Sí, sí, sí. Que la sigla són M&M, Midnight Magic. Doncs Midnight Magic és un grup, però també hi ha un álbum que es diu Midnight Magic. Un álbum del 1979, Lluís Fuster. Un álbum d'algú que tu t'estimes molt. A veure qui és. De fet, em vas parlar fa unes quantes bisseccions. Del sus cabells. Midnight Magic, 1979, grup de comodors. El seu frontman, el gran, l'únic l'inimitable, l'Ionel Richie, sisplau endavant, l'Ionel. Això sí que és un té món, no com l'anote, easy. Ai, la pobra, la pobra Risa, que cantava aquesta de la notte. Això té l'escusa, que és de finals del 70. 1979, mira, jo tenia un anyet. Sí, sí. Has llegit això dels tuits que s'han intercanviat amb la Madonna? No, què ha passat? El Sarri segur que sí. Queren veïns, no? Resulta, què eren veïns? I és d'on li diu l'Otro Richie de mi vida. Hi ha hagut una mica de catxondeo amb això de l'Ionel. M'encanta que estiguem els dos al top de les llistes. Americana és perquè ell és l'1 i ell el 2. I el Madonna li ha contestat una mica fent broma i doble joc. Sí, però sempre que jo estigui a dalt. I el l'Ionel ha dit no. Per mi el problema és que tu estiguis a dalt. I llavors voleu dir que ja no són veïns, ara? No, ara no, perquè la Madonna no s'ho viu ara. La Madonna viu a Londres, eh? Potser que hi va haver-hi vincle. Vols dir que hi va haver-hi tema? A l'Ionel Richie jo he vist que cellen les càmeres mosseparades. Mireu les fotos. Això a l'Ionel Richie li deu agradar. I en l'Ionel Richie està número dos de les llistes. Que m'has explicat tu de l'Oest. Sí, sí, sí. Què et penses, que aquí parlo de Quim Indungui? No, no, mira, jo, en honor, he triat aquest grup, els Decomodors, amb l'Ionel Richie al capdavant, que tenen aquest disc de Midnight Magic, que m'ha servit per parlar d'això, un grup dels Estats Units, que entre els 70 i els 80 ho van petar moltíssim. De fet, ells es formen a finals dels 60 i al 68, a Detroit, i firmen un contracte amb la gent de Motown Records, no podia ser d'una altra manera. Tenen l'Ionel Richie, piano, saxo i veu principal, en William King a la trompeta, en Thomas McClary a la guitarra, en Milan Williams als teclats complementaris, en Ronald La Pritt al baix, i en Walter Orange a la bateria. El una de les seves cançons més conegudes, sense dubte, aquest Easy, un altre Three Time a Lady, i un altre, jo que us veig, ja amb moltes ganes de que passi l'estiu i arribi el Nadal, Christmas Time is Here. Amb l'Ionel... Mira, aquesta tringadissa, és tan crismes, jo crec que després del disc que fa de l'Ouest, un altre de Nadal vols dir l'Ionel. Versions nadalenques amb l'Ionel Richie. Quina bandra, per això ara, si tornés el Nadal, que tot just sembla que l'hem deixat enrere, que ara algun dia... Aquests dos programes que et vaig fer amb discos de Nadal, són de l'any que ve. Nadal i Parton. Nadal i Parton, que és una de les nostres musses. Doncs en l'Ionel era la veu principal del grup, però, de fet, els altres se la intentaven intercanviar una mica, i en algunes cançons li robava una mica el protagonisme. Fins i tot van arribar a guanyar un gremi com a millor buor i com a millor grup de cantants. És a dir, com la cosa molt coral els anava bé, com deia, va fer un grapat de discos des del 74, que és el primer, fins al 88. Van ser 14 anys on fire, dalt de top, i van guanyar que els incluessin en el Saló de la Fama del Rock. Que serà que els Estats Units, aquestes coses, tenen així com molta volada. Doncs el 2003... Mira, l'any que ve podem fer una festa de deseni versari, que els de comodors entren al Saló de la Fama del Rock. Al final, en l'Ionel els va acabar abandonant. Sí, perquè el seu ego va creixer tant i tant, i tant, i tant. De vegades no, però l'ego, sí. Van ensolitari, el Tupé i l'ego li van creixer, i el Bigotti i tot li va creixer, i llavors potser alguna cosa més, perquè seguíem les cames obertes i la Madonna... I la Madonna, tuitejava amb ell, i llavors ell va anar pel seu compte i els comodors... Què s'ha passat? Heu pensat en l'Ionel Ritzi i Madonna? Clar, ell és molt gran per ella. Té 8 anys o així més que jo. Sí, sí, sí. El que passa és que la Madonna es conserva. No és una generació, una generació abans. Però és el que dius, sembla... Hòstia, l'Ànil Ritzi és molt gran per la Madonna. Enda, enda, que no. Doncs què t'ha semblat, Lluís, bé, no? Molt bé, la teva trisacció. La teva trisacció, molt bé i molt lligada. Amb bisseccions anteriors, això a puntua, també. Ah, molt bé. Això ha estat molt bé. Versions que ha un tri que t'havies parlat. I ara, clar, ara tots esteu pensant. Josep Maria, l'Olga, en Lluís, en Jordi Cortínez, en Paco escrivant els ullens, el Twitter ple, cremant... Vots, com farà el salt mortal de l'Àion el Ritzi de comodores? Cap de que venia tot del Midnight Magic, que ens recomanaran, Lluís. Com va tot plegat a les festes fetitxistes d'en Sarri? Us ho avanço. Els comoderes eren aquest grup. Ens quedem, bàsicament, amb el nom. Ens ho vols avançar, segur? Sí, perquè és només un petit titular. De comodors. No ens expliques què és el que feien backstage. De comodors en singular. Comodore. Llavors, li demano un número a la Xaral Olga, un número a Olga entre el 63 i el 65. El 64? Ahà, i ens queda comodore 64. Un ordinador mític. Mira que podria haver dit 63 o 65. Mític, mític. Mític dels 80. Hi havia autèntics fanàtics, i segur que s'han fet moltes festes, no sé si fetitxistes o no, al voltant del comodore 64, per exemple. I amb això acabo de moment. Amb cançons com aquesta, un tio que es diu Age The Bee, que va fer una cançó que es diu I Love Comodore 64. Jo no sé si caldríem anar amb calçotets, despullats, i tot pixelat a la zona de la Iona del Ritxi. Durant la publicitat ens ho pensem. Després, d'aquí un minut i escaig, més tristacció. Amb la malla puncat, saber com va el teu equip local és més fàcil. Tots els partits, tots els resultats, totes les classificacions. La malla puncat, l'esport local més a prop, més visible. Aquest dissabte el Barça juga a la com. Els de fet guardioles segueixen amb la seva impecable trajectòria a la Lliga esperant algun ensopegala del líder. A partir de les 8 doves pre Zaragoza Barça. Viu tota la moció del futbol amb Jordi Pons, Eric Jiménez i l'equip d'esports de Comradi. Adiós, adiós, adiós. Bona nit, la Jair! Passen 5 minuts de 2.47 de la tarda, això és l'ExtraRadio en directe a la com. Avui divendres Sant, una bissecció, una mica particular, amb el Lluís Fusté, en Josep Maria Sarri i un anècdol, que és en Frank, entre antivissecció trisseccionat, una cosa estranya, Però seguim amb en Josep Maria, amb el tema d'aquests locals feticistes. Avui estan descobrint aquests locals força particulars, que evidentment no són per tots els públics. En principi, el que ens parlava d'aquest traix és per gays, per tal de les noies... I també per la gent, allò menys sensible, els més sensibles, una mica que s'extinguin, perquè potser s'espanta allà dintre. Però a totes formes, si veureu aquest món i començar a introduir-vos, també podeu fer-ho de dia en un lloc molt més fàcil, en un lloc més accessible, accessible per a tothom, per a dones, com per exemple una botiga, hi ha botigues també especialitzades en feticisme, per exemple a Barcelona, hi ha una botiga que es diu Boxer, que precisament avui complereix 5 anys, ja ho explicarem, i que està especialitzada en aquests tipus de productes... I tot i que es digui Boxer, el públic femení també pot trobar estris o alguna cosa... No sé si trobaries moltes coses per dones, no ho sé, però el que hi venen Josep Maria és com material complementari per aquests tipus de festes. Pots trobar des de grunxadors, a màscares de gas o mantéga. Com si et vols fer la festa particular a casa. Sí, sí, sí, que pot fer-ho a casa, això. És una botiga aquesta que va començar el Raval, el Carre Carretes, després es canvia un altre local més gran, però al carrer Ensal van fer fa 3 anys, quan es va canviar el guai xample, va ampliar la botiga, i a les dues van començar a vendre assordut també a molts turistes, perquè hi ha molts turistes que arriben de països estrangers, de països d'àrabs, de rússia, que quan arriben a Barcelona i Estona no vol dir una botiga com aquesta, a un lloc accessible i visible, doncs es queden molts sorpresos, perquè això als seus països és totalment allò inconcebible, que llegir un local d'aquest tipus, on pots trobar aquest tipus de productes. Suposo que saben que a Barcelona hi ha una zona que es diu guai xample, i que llavors, si són gays, possiblement trobaran locals, espais o botigues com aquesta, que s'adacuin més o menys als seus interessos. Sí, i també penseu que hi ha el que trobeu allà també, és per exemple una molta roba per complir algun d'aquests còbis, per exemple, això amb vestits d'aquests de goma, perquè a ells no em vas a comprar un vestit de goma, perquè hi ha gent que li agrada vestir-se de goma, des de la punta del peu fins a... Jo jo ho sé, però veient-les. Sí, saps aquest senyor d'American Horror Story, que ara és una mica com una mena de símbol del fapitxisme, ell va vestir tot de goma, no? Saps quan costa un vestit com aquests a la Boxer? A veure si no en sortem. Un vestit de goma, de de la baix. De de la baix de goma. Quina talla, perquè t'aprendrà l'abans. En Jordi diu 4 xifres, jo anava a dir 600 euros. És bastant... una miqueta menys. Jo anava a dir 500... No, mira, és ràpid. 250 euros, et pots vestir de goma tot sense. Ah, mira. Està bé, sí, avui. Ho feia més car, eh? Clar. Per un dia és car, però mira, si algú li fa... Perquè llavors, Josep Maria, el dresco d'aquest es repeteix. Ho dic perquè tens el vestit de goma per una festa. El cap d'un o dos mesos i tornarà bé. Això, una rentada i... Una esvendida. Si voleu experimentar-ho, per exemple, i fer la prova amb mi mateix, teniu l'oportunitat de mar sobre el traix. Però avui, com deia, amb aquesta botiga a Boxer, compleix 5 anys i he organitzat una festa especial que es diu Extremo, a un local del poble nou, que es diu Mephisto, que és un local així, una mica ruquet, amb aquesta festa. Mephisto de goma. Avui estàs? T'ho mereixes. Gràcies, gràcies. Avui sí. Estàs especialment fi, eh? Sí, sí. Jo crec que és l'efecte trisessió. Mira, no me'n recordo. Doncs bé, a Mephisto avui podeu anar. Allà havíem de parlar d'efecte amb el prometari de la botiga, que és el Joan Espina, un periodista que potser us sona, que té aquesta botiga i és el prometari. I no podem parlar d'ell perquè està muntant una camera fosca. Oh, jo, jo, jo. Una camera fosca diuen uns onçadors i una sèrie de utensílies. No, hi ha joguines i altres coses per entretenir el personal. És com portar ventures, ja ho he dit. I això ho estan muntant en el Mephisto avui. Val, és a dir, per el que deies, avui el Mephisto i ara un trage empatit. Més o menys, o no? Sí, més reduït, perquè Mephisto és un local no tan gran. I és allò com es diu efimero, no? Perquè és avui. És un espai allò... Sí, esclar. Pasturistes que venen a Barcelona. Pasturistes, sí. Però hi ha molt turistes que venen per això, només, no? Sí, la persona té molta tirada i això, com deia... Mai millor dit, sí. Es porta molt al nord, i els del nord estan molt acostumats, i no els hi fa por posar-se uns pantalons a pell i anar a voltar per aquests tipus de locals. I els locals que els agrada tenen carnòpia fresca. I a la resta d'Espanya, això funciona? Perquè hem començat dient i hi ha molta gent que pensa en Alemanya, en Berlín, però aquí a casa nostra... A Madrid, sí, a Madrid hi ha diversos locals. Però a Barcelona cada cop despunta més. La gent que li agrada aquest tipus de festes i de locals, doncs cada cop també descobreixen més llocs a Barcelona. Em sembla que el negoci a l'Espanya li funciona, perquè va passar el Carri Carretes, el Gengxample... Sí, sí, però ha anat ampliant el negoci. Una marca que està creixent, ara tenen botiga a Madrid, tenen botiga a Canàries, i fabriquen tota mena de roba i utensilis amb la seva X característica. Pòxer, ells tenen l'Ix com a marca. I no parlen de creixer, ara estan relovant la pàgina web, venen a tot el món, i la cosa els va molt i molt bé. S'hauria de descobrir diputació amb Casanova. Barcelona, Madrid i Canàries. Sí, sí, sí. Uns destins així, amb espalomes, que és com el centre gay de Canàries. Sí, sí, tu, compta, pues... Ara ja, mira, potser algú que ha de dir, què faig aquests tres dies? Ja no cal que viatgi musicalment també ho poden fer. Potser descobrir aquest nou món. Tenim una sorpresa cada cantonada. Demà s'hi inaugurarà el traix, però hi ha altres locals a Barcelona, ara que es va d'espuntar la cosa... I el Berlindar també el poble secret, que és com la nova zona calenta, allò de la ciutat, i també hi ha un altre local al carrer que és a Nova Tocanam diagonal, que es diu la base, que també s'ha entrat trucant a un timbre, i on també trobaré una rera botiga amb joguines i animada. Pels que no tenim pensat en Canàries, però tenim interès per Lisboa, escolteu amb atenció. Això comença molt millor a Itàlia, eh? Més animat, eh? I estem pensant tots el mateix, que m'ho darnets a Lisboa, no? Tens anys a estudar, per acabar-nos empagado, on un memprego de treta m'ho apagui, si vero la gorgeta que xem el salari, no tireu curs superior d'Octàrio, no hi ha falta d'empanyo, que eren crides per tu símptomes, ni calços. Seguim amb el viatge musical que ens proposa avui al Lluís Fuster. Hem fet Amsterdam, hem fet Roma, i suposem que aquest és número 1, a Lisboa? Ho és. És boss, bossa i sí. És un rapper, que és una mica així, en plan, un rap. Però, de fet, és un rap protesta. És un neig que és originari de Cabo Verde, i està al número 1 amb un tema que es diu Sexta Feira, que és el llibre d'Hivendres. No, dissabte. Se'm desconto. Sexta Feira, que és d'Hivendres. Però el suficient és empregobom, ja, que vol dir vull una bona feina, ja. I ja el sentit que només comença, i diu, tantos anys a estudiar, per acabar-nos empregado, que vol dir... Estan empipats a Portugal. I com és que només és número 1 a Lisboa? Sí, i com és que no és en Michel Telo, que canta en portuguès? Doncs mira, perquè ja l'ha tret, va ser número 1. Però ara estan amb això de... Com aquesta, que ja és d'Hivendres, és sua tota la setmana, però a la bossa no tinc ni un duro, que algú em doni una bona feina, ja. Us acomano a veure el vídeo que està fet amb Playmobiles, i amb la lletra sobre empresa, que dona molta importància a la lletra, evidentment. I aleshores, doncs, una mica tema protesta. Perquè, com dèiem, a Portugal la cosa està fatal. No sé si pitjor o millor que aquí, però... A la línia. Però aquí no tenim cap tema, d'aquí protesta que hagi sortit. No, perquè a ICTPG no va per aquí, diríem. No, no, no. I no hi ha res que apunti una mica, que diguis... no. Hem de tornar a la cançoprotesta. Des d'aquí ho demanem, no? Sí, no. Correcte, toca. Depèn de l'estil musical, ens agradarà més o menys, però baixar, sí. No, almenys això és més d'esperta, eh, que a Itàlia... Però sona bé, sona bé, perquè aquí... Sona molt bé, els que protesten són els més hip-hoperos, no? Però s'ha més mandrat. És un hip-hop, això és una mica més pop, no? I és animat, i us acomano això, que veieu el vídeo dels Playmobiles. Sí. Anem cap al nord, a veure què passa. Va, anem a la lletra, també, va. Tornem als 80, un altre cop, eh? No, no, no. D'acord, tu compro, sí. 91, 92... Alerta, aquesta cançó, eh? Sí. Alerta, que veiem que ens arrit, li agrada bastant, eh? Sí, li agrada bastant, bastant. Amb la línia més eurodens, Rollo o David Gueta, com podem veure, també. Estic pensant, sembla difícil poder combinar la note i aquest euforia. Ets excepcional, Serri. Jo crec que... Perquè hi ha d'haver de tot, no? Sí, està molt bé. Però aquesta de festa és un troba cançó. Aquesta, quan ja estàs en balat de animat... Són les 4 del matí. No hi ha qui et pari. I la note per anar a fer la pericivó. Explica'ns les coses d'aquesta noia. Potser en saps més tu i tot, eh? Perquè tu us veu que ets de club de fans de Loreen. Loreen. M'agrada aquesta noia. Guanyar Eurovisió, eh? Va guanyar. I si no guanya, et diràs. L'Elisa o l'Orin? No. L'Elina Zillis l'acabava dicant. Ah, l'Elina Zillis. L'altre. Doncs l'Orin va guanyar el Melodifestival. El festival que fan a Suecia, per veure qui va a Eurovisió, i l'altra noia és la que va guanyar aquest any. I ja sentiu que és un Eurodans, un trajazo d'aquests oiú David Gueta, Calvin Harris, d'aquests que es porten tant... I que l'ha fet ja estar triomfant no només als Sueces, però és una noia que canta excepcionalment bé en directe. Perquè això que fa amb la veu en directe i ballant és molt difícil. La lana del rei, que aquell moment del director el s'ha trobat en el live... Es nota que té veu, eh? És com la Mónica Naranjo-Sueca o què? Ara, ara, ara té la foto. No, no, no m'has cridat molt, ara. Ja és veritat. Bé, però que té una babarra, a veure si no guanya Eurovisió, perquè és de lloc que també t'endiro després de la gent. Però ara la votem. I després voten, doncs, Armeny o... Però al final no voten el que els interessa, els països més propers... Però hi ha meitat de jurado, però la pràctica de voto, no? Les cançons, una miqueta que estan bé, sempre queden bé. Potser no guanyar, però... Top 5 segur, eh? Top 5 segur. Perquè quants n'hi ha, ara que dieu, top 5? Buf! 25 al final. 25. Hi ha dues semifinals, o sigui, que som uns 50 o així. I de l'Espanyol no n'hem parlat de la cançó espanyola? No, és que no tinc ni idea. És que hi vaig aquest any, ja arribarà un moment d'explicar-ho. I aniràs? Ostres! On és aquest any? Per tu, a ser rellant. L'haurem de trucar, no? M'ha entusiasmaria, el divendres... Això és dissabte, no? Pots fer el programa des de ràdio, va a cu. Tinc molta curiositat. T'hi vaig perquè em produec el país molt de curiositat. I crec que pot ser molt divertit. Home, és que... Clar, tu no et fa mandra. Estan en problema, perquè jo en anglès crec que poca gent el parla. Encara, no, però això que és el juny... El maig, el maig. Ui, no tens temps, eh? No, doncs toca programa, igual que el divendres toca programa. Truqueu-me, truqueu-me. Escolta, fem-ho, eh? Home, no estaria gens malament. Entre Rússia i Iràndia. Sí, sobre el 25 de maig, habitualment... Sí, 25, sí. Però si no hi ha champions, també? No, és 19. Tenim tota la vegada. És a dir, a la final de la Copa d'Europa, i a la setmana següent, la final d'Europisió. Oh! Jo encara puc volar per aquesta època. Ja ho parlarem, sí, ara què fem? Sí, com sempre, no et preocupis. Sí, em convideu anar i vaig. Doncs l'Orin. I llavors vas a dir-me l'Orin, et veurem allà? Amb la bandera, pintada a la cara, pintada a la cara. Jo a la bandera sueca. Ves amb la delegació sueca. La bandera grau la creu groga. Jo no en tinc ni idea d'Europisió, però pel tema de l'apastroceler... No, no. No he sentit encara. No el trobo, les llistes, eh? Estava aquí mirant. Hòstia de temps. Estan esperant. No, ara ve. La campanya de marketing, bé, re, tres setmanes abans. Ens hem d'esperar, ens hem d'esperar una mica. Ens esperem a veure. M'ha agradat aquest viatge, no saps gens malament. Mira, hem fet, recordem on hem anat. On hem anat? Hem anat a Roma, hem anat a Lisboa. A Lisboa, que hem anat. I ha estat una mica, que sempre queda bé. I hem acabat fresquets. Hem anat a Estocolm, que està molt bé. I hem anat ja fins a Macú, eh? Sí, de quants dies? Sí, al juny podem anar a Estocolm. Però, de fet, és que jo no penso marxar. Dilluns fem l'extraràdia directa. Per Barcelona? Per demà en tinc una i tant. Ah, perfecte. Això fa finca de ser aquell horari que a mi m'agrada. A partir de 4 o 3 de la matinada? Sí, teòricament, a partir de l'una, però ja ho saps. Un pringat, si vas de l'una. A mi m'agrada que ens n'anem a estar. I això que ells es diuen Midnight Magic, com ja ens ha avançat abans, al franc. Però no aneu al Midnight, eh? Estic avui de l'humor, eh? Sí. Hi ha alguna mena d'homenatge avalat en els comodores? Potser sí, eh? L'hi hauríem de preguntar. La passada que no és tan a Barcelona, encara. I per què la trucava, eh? És un dels discos mítics de la banda de Midnight Magic. Ells es diuen Midnight Magic, expliquen, perquè un dia estaven veient en el resplandor, de Shining, de pel·lícula de Cúbric, i al final hi ha una cançó com dels anys 30, que es diu Midnight Destars en lloc. I van començar a cantar la Midnight... Suposo que anaven una mica a taja, potser. I van acabar amb el Midnight Magic, eh? De fet, on surten? Doncs hem de dir que són els tres músics de suport que portaven els èrcules en love affair. Podem veure per on va la cosa. Royo retro, Mira dels 80, Primers 90, so entre el disco i el primer haus, més urànic. És una mica més animós. Potser veig que els èrcules no t'agraden massa, Olga. Sí, m'agrada, però era més de tardor. Aquests són, a més, de primavera, potser. Doncs bé, aquests tres, que estava en èrcules en love affair, doncs van buscar una cantant, Tiffany Roth, que us la recomano també, perquè té una pinta bastant peculiar. Veieu els vídeos. És una mica entre la Terra Moto, el Corcón... i l'Anna Matrònic, de Six Souls Sisters. Doncs... I, de fet, s'assemblen també una mica a Six Souls Sisters. Aquesta cançó especialment, aquest Drop Me Align, que és el seu single actual, són una mica els primers Six Souls Sisters, perquè hem de dir que avui s'estan a la nova de Six Souls Sisters, i no sé si us agradaran massa, no ho sé. Sàrio li ha agradat, em sembla, no? Sí, sí, sí. Què ens has de dir? No, perquè seria molt comercial. És molt de Six Souls Sisters. Sí, és el que toca ara. Molt só, una mica gatitzat, eh? De fet, és Calvin Harris, el que produeix una nova de Six Souls Sisters, però és una mica gatitzat. Però bé, ens quedem amb Midnight Magic, doncs això. Demà actuen a partir de les quina hora podem dir? Dos trenta. Oficialment, a partir de l'una, però... Però sí, una hora i mitja. És molt bèstia, no? El concert a la pagina ho hem posat a l'una, que comença a dos quarts de tres, em sembla que és una hora i mitja més. Respecta'm a ser com ho posen exactament. Posa accés a la sala a partir de l'una. I després, quan entres... Jo també és com un portaventura, no és igual que el trasc, no ho has matat com el trasc, perquè hi ha pantalles. Has de portar el planell, a veure quina sala vaig, esquivar a Giris, que també és allò que depèn de l'hora, vull dir. Que van despistats. Potser és un concert d'encessió de club. Clar, i aleshores, allò que mires les pantalles, vas tirant, cap a on vas... I ja t'has plantat dos quarts de tres. Sí, que després fa una mica de ràbia... No m'ha quedat clar, que si vas a l'una ets un pringat. Sí, m'ha quedat clar. Sala a Lolita, important. La Lolita, que és la que està al costat del delob, la zona electrònica, diguéssim. És una sala petita, perquè hem de dir, que és d'aquests noms que porten rotllo, el que diem aquí, el hype de la temporada. El hippie, que diuen ballona. El hippie de la temporada. Doncs escolta, que potser arribarà a lluny a midnight màgic. A mi m'agraden molt. Demà, demà quedem. Sí. Però abans, a la quarts de tres, a la matinada, anem a l'antissecció. Hello, and welcome to your hide. Let me hear you, but you're 12 year old. We're all hats together for Commodore 64. The hell is hip-hop ever. I'm the hell. I'm the very, very hell. I hate this. I'm the light. Doncs si hem de completar el món fetitxista d'una altra manera, a partir dels comodores, ens hem quedat amb el comodore 64, que és aquest ordinador mític dels anys 80. De fet, he trobat que ara fan 30 anys. Són del 82. El comodore 64 és de l'any 1982. Has vist que vega resta? Sí. I aquesta cançó que sona, no es penseu que sona perquè sí. És d'un grup que es diu Pep Assemblai, com l'Assemblea d'en Pep. I es diu Commodore 64. Ai, què et sembla? No necessita alguna cosa a veure o no? Això és un ordinador que té 30 anys, que funcionava amb el BASIC, amb aquest sistema operatiu que era el BASIC. Tenia, atenció, 16 colors per l'època i anàvem casets. No sé si us recordeu. Jo, per exemple, amb els meus amics, eren molt fans d'aquests jocs d'ordinador del comodore 64, i anaven amb casets. Allò que era la mitja. Andaven amb un cartutx, els amigues. I llavors hi havia els comodore 64. Ja no me'n recordo, clar. Que anava amb el caset. I, de fet, clar, com que és aquella cosa, que tot torna, tot torna, tot torna, atenció, que sabeu quants se'n van vendre, de Commodore 64? Més d'un milió. Bastant, més d'un milió. A tot el món s'estima que se'n van vendre 17 milions d'unitats. I que seguiria sent, a dia d'avui, la computadora personal més venuda a tot el món. A una època, la que poca gent tenia ordinador. I, de fet, hi va haver un grup italià, Lluís Fuster, no l'arisa, un grup que es diu Articulo 31. Aquests són de hip-hop. Els Articulo 31 van fer una cançó que es deia Commodore 64 contra el P.C. Enteneu perfectament perquè sabem, domineu l'italià que diu el Commodore 64, això és la tornada de la cançó. El Commodore 31 i el disc es deia Italiano Medio. Sí, m'ha agradat molt, això, el disc Italiano Medio. Hi havia la cançó, el Commodore 64, contra el P.C. Ells evidentment defensaven el Commodore 64. Un altre tipus d'ordinador, hi havia diferents tipus de persones, hi havia la triana aquella època, els principis dels 80, si tu eres de Commodore o eres d'espectrum. Hi havia els espectrums i els Commodores. L'espectrum d'aquella època, que també fa 30 anys, era del 1982, de fet, el van llançar al mercat, el 23 d'abril del 1982, el dia de Sant Jordi, d'aquí un parell de setmanes, farà 30 anys que va sortir a la venda el Sincler ZX Espectrum. També anàvem caset, també tenia un munt de jocs, que més anàvem molt bé perquè te'ls podies guardar tots, tenies un caset d'aquests de 90 i tenies un munt de jocs allà, així pirates, perquè es creaven els jocs... Però tu què n'ha anat tens, però? Però ja tenies jocs. Està molt petit, no? No, però sí que... Van sortir el 1982...Van sortir el 1982... Però jo t'estic parlant del 86, 87, 87... Volem natar, vols dir. Exacte. Ara, ara. No és com ara que ens arriba tot de seguida. No, no és com ara. A la setmana. També tenia 16 colors, també funcionàvem amb el Basic, de fet, eren molts semblants, l'espectrum i el Commodore, i, evidentment, també l'espectrum té cançons. Un sub que es diu Espectrum, amb True Love, We'll Find You Indian. Superdivertida. Aquesta sí que és per petar-ho a Eurovisió. A mi, si no me la recomana en Sarri, no m'ho crec. Què et sembla, Josep Maria, aquesta? Li deixem esportar. Ara, quan arranqui? Sí, arranca. No li demanis gaire la cançó. És una cançó quan et fan un massatge. Sí, és veritat. Que s'ho noixi de fons. Però no és instrumental. Ah, no? N'estàs segur? Ara cantarà l'ana del rei. La intro més llarga de la història, probablement... Senyor Espectrum. Ui, no hi ha res d'her. Passi-ho així uejant, aquest senyor. Superdivertida. Ja t'ho dic, Olga, però això és un noi que es diu Espectrum. Va a fer aquest tema, Trollos, Will Find You Indian. L'autèntic amor et trobarà al final. Jo he buscat un clàssic contemporani més canyí, més d'aquí. Les germanes Llanos. Robert? Molt bé, eh? Les germanes Llanos tenen un disc que és Devil Game To Me, que seria com dels més coneguts. De Devil Game To Me hi ha un tema que es diu Espectrum. Em faig entusiasme el Lluís amb Robert. Que més o menys sona, aquesta cançó més o menys sona. Jo molt fan de Robert. Van ser riques amb aquest disc. Sí, el Devil Game To Me, que ho va petar bastant. De les germanes Llanos, això que tenia un Espectrum. I si vols, Olga, per acabar lligant-ho amb aquesta trisecció, això de que fem un concurs als divendres... Sí, perquè els uïns estan nerviosos. Falten dos minuts per la set de la tarda. Clar, doncs, he trobat atenció, que com que en guany s'acompleixen els 30 anys tant de comodore, com d'Espectrum, hi ha cengles concers, ah, cengles concursos. Per exemple, la gent de comodore plus, que això el més fàcil és que feu un Google, com comodore amb dues M's plus, ha organitzat un concurs on tu has d'enviar una fotografia amb el teu comodore 64 real i a punt per ser utilitzat. Una foto de l'època, no? No, no, una foto actual. De com algun servei. Una foto actual ensenyant el teu comodore 64, només es limita a territori nacional, a Espanya, i ensenyes la teva foto del teu comodore 64 actual, i, a més a més, em sembla que tots els participants tindran una samarreta de comodore, que sabeu que aquesta gent és molt fan d'anar a la politècnica i dur samarreta de comodore. Molt petitxista.Sí, veus? Ja talles S, M, L i X, L, i per si algú vol un correu fins i tot comodoreplus a robajemail.com. I el mateix, exactament el mateix, ho fan amb el Sincler Z, X, Espectrum, concursos frikis, el que s'emporta.És prou interessant, però els concursos de l'Extrarradi, un àfat al Café de la Princesa... Per en Pere Giró.Felicitats, Pere, per tu i per qui vulguis. Dues persones al Café de la Princesa. Regala-s'ho.Nosaltres marxem, perquè estem en directe, però a l'A7 marxem com tots els dies que tingueu molt bon cap de setmana, que gaudiu de la setmana Santa si teniu vacances, i dilluns de Pasqua, nosaltres hi serem en directe també, a partir de les 4 a la tarda, que us ho passeu molt bé. Adeu. Tere-te-te-te-tu. Tere-te-te-te-te-te-ru. Tere-te-te-te-te-ru. Tere-te-te-te-te-ru... Són les 7. Bona tarda. Protecció civil manté la prealerta per padregades i pluja intensa a tota la provincia de Tarragona i en algunes comarques de Ponent. Escolta'm els seus sodsdirectors, Sergio Delgado, en declaracions a Comradi. És d'una forma o una vis preventiu de cara que el que ha passat aquest matí, si a la tarda la predicció ens està dient que es pot tornar a produir per estar una mica amatent de veure com evoluciona el territori, quan aquestes pluja es puguin descarregar amb una certa intensitat en aquest punt de conca barbarà i en tota la franja de Ponent. A la noia aquesta tarda, un llam ha provocat un incendia en una supastació elèctrica a la torre d'Aclaremun. Això provoca que 10.000 agonats estiguin sense llum. També la Calamarça, que ha caigut en alguns punts, ha provocat talls de llum a la conca de barbarà aquest matí i que ja s'han resolt. Coneguem amb més detall la previsió del temps. Jordi Miralles, bona tarda. Hola, bona tarda. Ara encara podem tenir alguns ruixats intensos, sobretot a les comarques del país, però la previsió ens indica que ara encara podem tenir, com hem acarruxat, a les comarques al sud. Però en aquest moment, atenció, perquè les pluja estan desenvolupant sobretot a les comarques, entre el nord de Barcelona, comarques del Pirineu, del Prepirineu... I al llarg de les pròpies hores, aquest risc de pluja localment intensa és el de dos comarques, de ponent comarques de llei de nord de Barcelona, Pirineu i també alguns punts de les comarques de l'interior de Barcelona. Cal dir, però, que aquest risc de precipitacions més intenses es trasllada a poc a poc a les comarques del nord del país, on al llarg de les culpa hores encara podem tenir ruixats localment intensos. La previsió, però, per demà, ens descarta ja les pujades molt fortes, que a les comarques al sud, demà esperem precipitacions més fortes que a les comarques del nord de Catalunya, però ja amb moltes més clarines de les comarques del sud, precipitacions que serien ja més intenses que per a les comarques del nord, les pluja més fortes demà a cap al nord de Catalunya, i el matí per on grans clarines que per a les comarques del sud, demà encara algunes pluja més fortes que per a les comarques de l'interior de Barcelona, i ja de cara a les properes comarques de precipitacions que afectarien especialment les comarques del Pirineu, demà més sol que per a les comarques del sud, a la tarda algun rosset que per a les comarques del nord de Barcelona, i cal dir que ja a la poca poca inestabilitat hi hauria desapareixent en pluja que s'anirien concentrant cap a les comarques del nord. De cara a diumenge ja hi oferia molt més sol, únicament algun rosset que per a les comarques del nord del país, i aquest risc de precipitacions localment intenses, s'anirien desapareixent concentrant-se les precipitacions ja cap a les comarques del nord de cara a diumenge, no hi hauria res de pluja, i villuns només tindríem algunes pluja suportes, o villums només tindríem algunes. Té poc d'aniria a les comarques del nord del país.
La Penya del Morro
Més d'una vintena de col·laboradors parlen cada tarda de les coses que passen a Sant Just i a l'Univers. Menció de Qualitat als Premis Ràdio Associació de Catalunya 2011.