#336 - La Penya del Morro del 23/9/2013

Anem cap a Mollet, el radi Mollet no farà pascual. Bona tarda. Amb l'ordre judicial a la mà, el consistori Molletà espera poder desallotjar el més aviat possible a les aproximadament 10 persones que haurem d'anar arromant a dintre del local des de Divendres. Quan hi van entrar, després de la pregària, de les dues de la mitja dia, que des del passat a 10 de juliol porten a terme diversos cops al dia a les portes de l'Ajuntament com a mesura de pressió. Ho explica l'alcalde de Mollet, Josep Montres. Inmediatament que tinguem l'autorització judicial, efectivament farem el delitjament perquè l'enorme no permet utilitzar aquest local com un centre religiós. El que fa als arrelsos que els membres del judà porten a terme a les portes de l'Ajuntament, Josep Montres ha dit que fins ara no s'han plantejat desallotjar els participants per afavorir la negociació. Ara, però, les coses podrien canviar. Mentre tant, a cada vegada que arriesen sobre un expedient informatiu que acabarà en sancions administratives per ocupació i legal de la via pública. Moment de la previsió del temps, servei meteorològic a l'estiu de Catalunya, Clara Brosset. Bona tarda. Bona tarda. Seguim amb una situació meteorològica molt tranquil·la, domini del sol a pràcticament tot el país, excepte a les terres de l'Ebre, sud de Tarragona, on hi ha intervals de núvols baixos, que, amb el pas de les hores, es van trencant a la nit. Es tornarà a fer més compactes i també a punts de muntanya del país. Hi ha algunes núvolades poc desenvolupades que no esperem que arribin a deixar precipitacions. A la resta es mantindrà aquest cel ser-hi, de cara a aquest dimarts. Esperem pocs canvis. Les terres de l'Ebre seran aquests núvols baixos que s'aniran fent cada vegada més compactes. No descartem alguna precipitació a les terres de l'Ebre. Durant la matinada serien fenòmens però febles i locals. De cara a les temperatures, avui han quedat lleugerament més baixes al centre del dia, màximes de 28 graus a Girona i Lleida, i 26 a Barcelona i a Tarragona. Doncs demà seran força semblants o lleugerament superiors. Gràcies per acompanyar-nos. En directe a Matíndiz de Sant Just d'Esvern, el 98.0 de l'AFM, i a tot el món, a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro. La penya del morro. Bona tarda, Sant Just. Com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de ràdio d'Esvern. Ens parla Justa Llo de Jordi Domènec. Des d'ara i fins la set del vespre, això és la penya del morro. Fisena temporada segona setmana. Bona tarda. Avui parlarem de les notícies de Sant Just, com que a tarda amb la Carme Verdeït. Carme, bona tarda. Hola, bona tarda. Alguna notícia d'última hora? D'última hora, no. Doncs jo tinc una, que no és festa. Bé, avui també... Tampoc és festa, Barcelona. Demà sí que serà dur. Tothom fa festa, com cada any. Avui el programa parlarem de més coses, com de teatre amb el Roger Consul, que tenim aquí a l'Estudio. Roger, bona tarda. Que no et sentim. Roger, bona tarda. Perquè estic mut. Bona tarda. Clar, els sectors han d'arribar sempre a l'última fila. S'ha de projectar. Avui també tindrem el Manel Ripoll amb la història de Sant Just. El 9 vingut Guillem Cabeza, que t'explicarà notícies del municipi des del Supunt de Vista. I després la tertulia esportiva amb el Rafacano, el Sergi Pons, i l'Edo Rodríguez. Bona tarda i benvinguts. Ja tenim el Marro. La penya del Morro, un programa amb la més Morro que tenen. Oh, i de mi tenen com un cur. I, com sempre, el Twitter i el Facebook del programa. Tenim la Cristina Vargas. Cristina, hola, què tal? Hola, bona tarda. Repassem el 30 en tòpic del dia d'avui. Entre altres, Catalunya, Partit Popular, Partit Popular de Catalunya, han sigut els temes més comentats en aquesta xarxa social. Perquè el Partit Popular i el Partit Popular de Catalunya criden a constituir un gran pacte polític i social contra el desafiament independentista, Cristina. De manera pràcticament simultània, la secretària del Partit Popular de Catalunya, Alicia Sanchez Camacho i la secretària General del Partit Popular, des de Cospedal, han fet una crida a tots aquells que estan en contra de la independència de Catalunya, per articular-se en una plataforma que aglutini partits polítics i societats civil. Cospedal ha anunciat que el seu partit buscarà un acord amb el Partit Socialista de Catalunya, Unió Democràtica de Catalunya, i Ciutadans per defendre una Catalunya espanyola i una Espanya amb Catalunya, però en el camí que segueixen partits com Convergència i Esquerra. Més la majoria silenciosa, no? Sí. L'objectiu d'aquest acord és fer-ne les iniciatives que suposen l'aïllament i la separació de Catalunya de l'estat. Aquesta proposició que ha fet el Partit Popular aquest matí a la roda de premsa del Parlament, el portaveu dels socialistes catalans del Parlament, Maurici Lucena, ja ha deixat clar que el Partit Socialista català descarta sumar-se al front i sobiranista que proposa el Partit Popular i aposten per una línia més federalista. Molt bé, casco, a la seva. Atenció, perquè Carles Bonaventura diu a Twitter, ja sabem que el PP Ciutadans i el PCC estan contra la consulta o votaran que no, quan es faci, però la gran traïció final vindrà d'un millor iniciatiu per Catalunya Vers. Un altre d'aquestes eleccions, que és el que s'ha d'agradarà l'opinió personal d'aquest home. Un altre és el Mar Gonzalo, que diu que la política econòmica social demòcrata cristiana es comença a conèixer en el dia a dia de Catalunya, és imprescindible a la seva participació. I un altre tweet que ha fet Trandint Tòpics a aquest tema avui, el del Miguel, diu Catalunya amb 7 milions d'habitants, ja té gairebé el mateix ego que els 40 milions d'Argentins. L'estat propi és viable. Gràcies, Cristina. Repassarem més Trandint Tòpics a la segona hora. Aquí, si has de ser en justa, amb Carme Verdoy. És nou, això, no? És nou. Sí, t'agrada? Mira, m'agrada més que l'home aquell que canta. Quin home que canta? Ah, el que que diu... El que diu Carme Verdoy. M'agrada més aquesta nova versió, és més... Carme Verdoy. Carme Verdoy. Sí, va, molt diferent, eh? És un altre estiu. No t'estimo. Fem les notícies de Sant Just. Bé, anem al tema perquè... Atenció, eh? Comencem amb les notícies de Sant Just. Pots quedar, per favor. Comencem les notícies de Sant Just parlant de l'Ajuntament i de la Generalitat, perquè aquesta última deu el primer 950.000 euros a l'Ajuntament de Sant Just. Són uns diners que els consistori va avançar dels fons propis per la construcció de les escoles. Atenció. El consistori està a l'espera de saber si el govern de la Generalitat reconeix que deu aquests diners. Per tant, encara no sabem si la pròpia Generalitat diu... Sí, sí, ho devem. En principi... En principi diu l'Ajuntament que no ho sap. Tot plegat, mentre consistori, treballa en les ordenances i el pressupost pel 2014 a Carme. Sí, exacte. No sé si recordaràs que la setmana base de la vicepresidenta del govern Joan Artega anunciava que la Generalitat s'ha fet el que ha fet els ajuntaments. Aquí els degués diners abans d'acabar aquest any. Però en aquesta llista que s'ha publicat, l'Ajuntament de Sant Just no hi és. Oh, oh, oh, però com pot ser? Però sí, com pot ser que li som? Ara l'Ajuntament, justament per això, el que fa és reclamar un certificat que ha dit que el govern deu aquests diners l'Ajuntament de Sant Just. Per aquí em diuen que... Per aquí em diuen que és una mica allò. Hi ha un paper, una factura, de ver. Això, en principi, és simplement un tràmit d'aquests que fa... que el que fa és una mica l'anti, com sempre, d'aquests processos. I s'està a l'espera, doncs, de que l'inva l'interventor els confirmi que, efectivament, s'enjust figura com un dels municipis d'aquí i la Generalitat deu aquests diners. Que no sigui que la Generalitat hagi fet aquesta llista i mira, potser els ajuntaments no se sabenten i si cola, cola, i diuen, per mi la nostra mala llista ja no ens rodeuen. Com deies, aquests 950.000 euros seria difícil, no? Bueno, pot passar. Aquí, perquè l'Ajuntament de Sant Just és molt despert i està molt atent a tot el que passa. Però, més d'ajuntament, se li deuen diners i potser no surten la llista, l'interventor passa i... no. No ho sé. No ho sé. Aquests són els diners que va costar la transformació de l'antiga escola Montserrat, en l'equipament de les escoles, el carrer Montserrat, i fa dos anys que es va formalitzar la sol·licitud d'aquesta subvenció. I, a banda de la Generalitat, també hi ha una altra empresa pública i ho està llobregat, per exemple, que deu diners a l'Ajuntament de Sant Just, al voltant de 400.000 euros. Com a que pagui, tu, que pagui. D'alguna manera, és el tele del fons davant de la tasca de l'equip de govern de cara a la elaboració de les ordenances i el pressupost pel 2014, que recordem que a l'octubre hi ha un ple enquest debat amb aquestes ordenances fiscals, i aquest pressupost. I l'Ajuntament deu diners, algú, també? L'Ajuntament deu un 30% del pressupost d'ingressos. Home. Tot i que, comparat amb els altres ajuntaments, el que recorden és que són uns comptes que considerem que estan sanejats, perquè el màxim que es permet és un 75%. Per tant, doncs és gairebé la meitat. Molt bé. I ells, des de l'Ajuntament, asseguren que les prioritats de les partides del 2014 continuaran sent el manteniment dels serveis bàsics, polítics, socials i educació, i també diuen que es tornaran a convocar subvencions per l'ajuda de pagar-li determinats col·lectius, igual que aquest any. Tot plegat, com dèiem, es començarà a conèixer més ampliament a partir de finals d'octubre, que és quan hi haurà aquest ple. Em quedem en cas de debat, és a dir, encara que deu més. Bé, bé. Passem en altra informació. Atenció, perquè les masies de Sant Just... Mira, amb aquesta música tan bonica i evocòlica, seran les protagonistes de les jornades europees del patrimoni 2013, eh? Ah, sí, no sabia jo això. Molt bé, no? Molt bé. Les organitzen, ah, clar, Sant Just, d'Europa en general. Les organitzen el centre d'estudis, l'Arxiu i l'Ajuntament. A més, el centre d'estudis Sant Just Tengs participarà aquest dissabte d'un acte d'omenatge als morts a la batalla de l'Ebre. On es farà aquest acte d'omenatge? A la Batalla de Sant Just. No es fa Sant Just, això ho tenim. Es fa a la Faterella. Molt bé, aquí t'he vist bé, eh? Bé, ben sortida. O a la Faterella, a Pots de la Gandesa, a Terra Alta, clar, a la Batalla de l'Ebre. En fi, bah, parlem d'aquestes jornades europees del patrimoni 2013, en què consisteixen, Carme? Doncs es fan cada any, arreu d'Europa, i cada municipi el que fa és potenciar parts del seu patrimoni. No riqui. No riqui? Està molt bé, però és que està molt bé, no? Sí, perquè et fa gràcia. No, perquè està riqui d'un neguí que em van explicar ahir nit. Doncs, en aquest cas, aquest any i vendre es tindrà lloc un itinerari per la història de Can Ginestar amb Coral Torra, que és autorada a l'article sobre la masia que apareix a la 18ª emissalània. És modernista, Can Ginestar. Explica'ls els origens de Can Ginestar, si, a través d'un petit recorregut, acabarà a la sala del CIM, amb una presentació d'imatges de l'Edifici en Temps del Studó, que és una de les famílies que va utilitzar Can Ginestar com a Torra d'Estigüelles. És veritat, és veritat. I també a l'Història de Sant Just, n'hem parat algunes vegades. Doncs, s'han parlat de tot plegat. I Coral Torra, com deien, serà la guia d'aquest recorregut per la masia de Can Ginestar i per les famílies Durant, Tudó i Módolell. Això serà divendres a les 7 de la tarda. S'hi sortirà de la plaça dels Estudis Vells. I dissabte el matí i les quarts d'11 visitaran les masies de Can Mèlic i Can Coscoll. Des de Can Ginestar es farà una passejada per visitar aquestes dues masies, que estan situades a la riera de Sant Just, amb explicacions de càrrec de membres dels centres d'estudis. A més, no deixem de parlar dels centres d'estudis de Sant Just, perquè aquest dissabte, com diem, per participar en un acte d'homenatge als morts a la Batalla de l'Ebre. Exacte, un acte... Què passa, un acte? Col·legalitza el memori el democràtic i 5 en Just han perd la vida en aquesta botella de l'Ebre. Per això, doncs, participaran d'aquest acte. Molt bé, doncs queda dit. I, per acabar, comentem una altra última notícia de Sant Just, perquè el nostre municipi s'assuma a la setmana de la mobilitat sostenible a l'aire net... Fes el pas. Dijous, missa, no. Per depèn... No m'entens la lletra, eh? No, no m'entenc, va. Dijous torna, missa, torna la cursa de transport interurbana de la Regió Metropolitana de Barcelona. Val, val, val. No sé si recordes que es fa cada any, l'any passat almenys va guanyar el transport privat. L'any en què fa rapidesa, perquè sempre es valoren, evidentment, les dues ítems i no... No va guanyar en el cas d'eficiència i tot plegat, però sí que amb rapidesa, tant la que sortia del centre de Sant Just com la de Mas Lluís, va guanyar el transport privat. Si no recordo malament, des de Mas Lluís... Hi havia dues curses. Hi havia unes persones que van agafar l'autobús per arribar fins al centre de Barcelona, en la persona de Catalunya, l'altra de Sant Jaume, em sembla que era, i un altre que van agafar el cotxe. I va arribar abans, el cotxe. Va arribar abans del cotxe. Jo crec que això volia demostrar que no, que amb transport públic es podia arribar abans dels llocs, i el tio va sortir una mica el tiró per la culata, tot se l'ha d'arribar. Però, vaja, això era així. Jo, aquest any, ho intenten, però durant... Perquè aquest any no sé d'on se surt, clar. Ho anirem donant més detalls, però l'objectiu és aquest. És un lloc de demostrar els avantatges econòmics i energètics del transport públic i reivindicar-lo per Sant Just. Que facin trampes, que el cotxe privat surti més tard, o alguna cosa, i després, així, de quedar a la galeria... Perquè es fa de diferents municipis de l'Area Metropolitana, suposo que alguns els surt millor que el Sant Just. Llavors, el cap de setmana, el parcyclista es fa un taller per aprendre amb bicicleta, i diumenge es fa una acció conjunta amb sis municipis més de la Comarca, que és una passejada amb bicicleta, i a inscripció ens es poden fer de manera gratuïta el mateix dia, a la passejada, en els punts de sortida, i es sortirà des de Sant Just, a dos quarts d'onze del matí, des de la part de l'Aparell, per a dos. És una bicicleta així, curta, i hi haurà habitualment animació, en sorteig de bicicleta, estarem entre els participants, i és la desenadició d'aquesta activitat. Doncs gràcies, Carme, ja sabeu que si voleu més informació, la teniu ara mateix, a ràdio desvern.com, tot el que passa de Sant Just, i, a més a més, a partir de les set, els Sant Just Notícies, adició vespre. Carme, gràcies. Bona tarda. Ves, ja tenim el Roger Cónsol, per parlar-nos de teatre, Roger, benvingut al nou... Un titular per la secció d'avui, abans de passar a la publicitat. Un titular? Sí. Doncs el que no us podeu perdre, i el que heu d'anar-hi ja. Ja. Perquè s'acaba la setmana que ve. S'acaba la setmana que ve, ja, ja, ja. i un d'esper, durant de 8.1 me l'entràs. Aaaaah! Durant de 8.1. De 11 divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, les muts jazz, el funk, el sol, o la música electrònica, d'éssual. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. ¡Everybody loves the sunshine! Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Encara no has tastat el menú especial celebracions del restaurant El Niu. Vine amb els teus familiars i amics a celebrar qualsevol esdeveniment amb els millors plats a un bon preu. Per 29 euros podràs degustar un primer plat a base de pica pica i un segon escollir entre carno, peix, empa, postres, baguda i cafès. I el menú infantil per només 17 euros. El Niu convidarà el menú a la persona protagonista de la celebració i l'obserquiera amb un regal sorpresa de la casa. Informat del nostre menú especial celebracions al web restauranelniucentjust.com o al telèfon 93-473-4058. Restaurant El Niu. 5 i 20 i aquesta hora de la tarda parlem de... teatre. Téatre, lo tuyo es puro teatre, falsedad bien ensallada. Això és el que diuen els endurstangs quan serveixen a Roger Cónczol passejar pel carrer Bonavista. És de l'altra banda del carrer en diuen teatre. Mira, mira, mira, m'escolta, Roger, que ja sabeu que el Roger és un endurstang il·lustre entre altres... Sí, ja ho havies dit. El Roger sempre hauria estat xulo. Però estic parlant amb un microblau. Perquè estàs en ràdio d'Esvern, que és blava. Bé, atenció, perquè parlem de teatre, com digui el Roger, ja sabeu que dirigeix els pastorets. Deu estar punjada a començar-se ja, no? Vam fer una reunió l'altre dia. Els desplugues han començat, ja. Ja, però els desplugues... Els desplugues... No em posis pressió. No, però els desplugues ja van començar la setmana passada. O fa dues setmanes, ja. O tres. Em sembla que més a més ja tenen el nou guió escrit des de fa mesos. Oh! Paro, paro. La tradició, les plugues, és canviar de pastorets cada any. I nosaltres no sé si podem parlar de tradició, com a pastorets, perquè l'hem fet un any. La tradició d'aquí potser és un altre, encara. És mantenir-les, fer-les sempre la mateixa? La mateixa, però amb variants. Amb variants, amb diferents incasors, potser que teniu un musical, potser que teniu alguna cosa del 1714, i unes ovelles, uns crestats, uns crestats. No, no, no. Ja en parlarem, ja en parlarem. No tindrem, no tindrem. El que sí que puc dir és que el protagonista el farà el Santi Solano. Molt bé, no? Pies, pies, que el protagonista l'ha entassat. Va, va, va. Parlem de teatre... Perquè... Avui parlarem de tres obres. El crèdit, que es pot veure a la Villa Roel... Ja es va estrenar. El titular seria... El titular és el que he fet abans, que és el que ho petarà. El que no us podeu perdre o el que tothom us dirà, no us ho perdreu, no us ho perdeu. Com l'ànter dels Ferestacs i no sé què. Jordi Buixaderas, com has dit, Jordi Bosch, dirigeix. És com el Jordi, si t'hi fixes, perquè Jordi que els aran. Jordi Bosch, Jordi Buixaderas. A mi no m'han cridat per anar a fer res. Els músics del Silenci, que és la companyia Moments Anx. Sí, et torno a dir perquè ho has de vocalitzar bé, això. Moments Anx o Moments Anx? Moments Anx. Ja t'ho explicaré, ja t'ho explicaré. Moments Anx. Més o menys no. Però sí que porten 40 anys sobre l'escenari i ho celebren amb una gira mundial que... va arribar a Barcelona la setmana passada, i ja està fins la setmana que ve. I a més també parlarem d'un trozo invisible de este mundo. No sé si ho veurem. Sí, perquè és un actor només. És un actor i un actriu que de la qual no m'acuerdas un nombre. Ni que recordar-me. Però encara no l'he vist jo i tampoc t'ho puc dir si m'acuerdo. Em sembla que és un monòleg. Posa la feixa tècnica i posa Juan Diego Boto i una xica. Aquesta noia li porta l'aigua. Li porta l'aigua. Vinga. Molt xungo, aquest. L'obra que ho patarà aquesta tarda intentarà ser el nou metge de Gronholm. De fet, Jordi Calzarán i Sergi Balbel ja no és la primera vegada que després de l'èxit del metge de Gronholm ja fa un any, ja han intentat trobar la fórmula, i aquesta vegada ho torna a intentar. Home, el que ve clar és que el poker dasos que demà el juguen, Jordi Calzarán com autor, Jordi Bosch, que és un actor histrionic i un actor còmic impressionant, el Jordi Buixadera és que està amb tots els registres, però que còmic Jordi Buixadera és. Amb aquella veu. Jo me'l poso als documentals del 33. I te dorms. La cabina arriba des d'Àfrica. El que veu que té el Boschadera és que jo soc molt fàndol. El que està bé també és que, com gairebé sempre, el Jordi Calzarán agafa temes d'actualitat per fer una comèdia. Pasa que no la gent diu que ara parla del crèdit, sobre què de parlar, sobre que algú vol un crèdit. Efectivament, parla sobre això. Això ja diu el que de la cosa. Però que la gent no digui, ara no vull parlar de la crisi. És una comèdia alta comèdia, un festival de la comèdia, com publica avui el periódico, i serà el que ho petarà. Per què ho estan dient? Perquè l'estrena es veu que farà molt i molt bé, que va agradar tant les crítiques que l'han deixat impressionant. I sobretot, i això és la mare dels ous. La mare dels ous. És una secció del programa. La mare dels ous. Teatro. La mare dels ous. El que serà la mare dels ous és que la vent d'anticipada d'entrades estaran molt i molt bé. No sabem què passarà, si la Vila Roel aquest any programarà més coses o menys... Depenent d'això. Jo crec que aniran passant de porcaja. Si creuen que funciona una cosa, el que fan és deixar un marge d'un mes per prorrogar, per exemple, a dos mesos. I si ho han de tallar per alguna altra cosa, doncs segurament l'any que ve la tornarem a veure, o a la Vila Roel, o a un dels altres del grup Focus. Saber que aquesta obra va néixer fa dos anys el primer torneig de dramaturgia catalana, que el Jordi Casanovas es va inventar pel Festival Tempro de Alta l'any 2011. És molt divertit això, no saps com funciona, no? No ho sé, però tu m'ho explicaràs. Sí, perquè jo vaig tenir l'oportunitat de tenir una persona... Tinc una amic que va participar, que és la Lleida García, que era seva, sobretot, i llavors és molt divertit perquè et demanen 6 dramaturgs que escriguin un obra de teatre i que es conlleixin els tants actors, com personatgegege l'obra, perquè la llegeixin... La lectura dramatitzada i el públic vota qui ha agradat més. Llavors és com una mena de combat de boxa, en aquest sentit, perquè primer fan una, després una altra, i el mateix públic a la nit vota en quina passa la següent ronda. Doncs senyors i senyores, el crèdit va guanyar els torneig de dramaturgia de l'any 2011. Una versió del crèdit que durava 40 minuts. No us penseu que anireu a la Vila Roel i estareu 40 minuts al teatre, n'estareu hora i mitja. Llavors l'han allargada, això és una de les coses que preocupava més. I sense intratacte, no? Sí, sense intratacte, perquè quan és hora i mitja no cal intratacte. Teòricament i més és comèdia i tot plegat. El tema dels intratactes, a mi m'interessa això, perquè quan es decideix, quan es posa a mitja part, quan el color resiste, o quan el director és malament. També, no? Hi ha una frase del Jorou Chomars que diu que m'ho he passat fantàsticament amb aquesta obra de teatre, sobretot a l'entratacte. Aquesta és una de les frases que està poblant tot Barcelona. Amb aquells autobusos. Aquest és el que tinc del Teatre Nacional de Catalunya, que em van parlar la setmana passada. Les frases d'aquest estil, com per exemple una d'Oscar Wild, que diu la terra... La vida és com una obra de teatre, però el seu repartiment és deplorable. Hi ha molt d'Oscar Wild. Hi ha també una del García Lorca, que diu que el teatre és la poesia encarnada que es posa al sector. Doncs els entreactes, les mitjans part. Perquè hi ha obres de dues hores que tiren soles sense... Si el muntatge és prou àgil, i el director creu que el públic no ha de descansar... És una armada doble fil, no?, fer una mitja part, perquè, clar, la gent... És un trenc. I has de començar molt alt quan tornis de la mitja part, perquè si no... Tal com comencen els pastorets de Sant Just, per cert. A mitja part i que ho petem. La segona part, la segona part, comença superalt amb la senya crota allà. Alguna cosa més sobre el credit? El Jordi Galceran té una com una llor... Diguem-ne, ara no surt la paraula. Ajuda'm, Jordi, sisplau, té una... Una màgia, té una pareta màgica. Té una sol cul. El que diu és que a ell li agrada que els espectacles, perquè tinguin sort, s'estrenen més o menys a Madrid i a Barcelona. Si algun Sant Just tenc o Sant Just tenc, o que ens escolteu per internet, doncs està a Madrid o ha d'anar a Madrid, i no es vol perdre el credit, el teatro Arriaga, interpretat en aquest cas pel Carlos y Polito, i el Luis Merlo, no confondre'm en el Luis Merlos, sisplau. Sí, el d'esport, no? Exacte. Un home ho ha perdut tot, entra un banc per demanar un credit amb la val només de la seva paraula. I a partir d'aquí, una succesió d'agacs infinits, que us portaran a riure cada minut o cada dos, i molt aplaudida serà el gran èxit de la temporada. Quina acturaços, no? Tant a Madrid com a a Barcelona. Carlos y Polito, increíble. I els actors es peguen per fer-ho una cosa del Jordi Gelserran. A part de perquè saben que tindran un sou al durant dos o tres mesos, per anar fent, anar fent, anar fent. Home, és agraït, els textos del Jordi Gelserran estan pensats molt per una obra de teatre. He començat al principi dient, no és una obra que va de la crisi, és una gran comèdia feta... El Jordi Gelserran deia, jo volia fer una obra de teatre, jo no volia parlar de la crisi, volia fer una obra de teatre. Passem ara a una altra obra que tu has vist aquest cap de setmana, només fins diumenge, com comentes. Exacte, és una perla. Els músics del silenci. L'obra es diu, els músics del silenci. De fet, no hauríem de parlar, perquè clar, la companyia Momentschans, que com hem dit, va néixer fa 40 anys, fills de l'escola Alecoc, de quan l'escola Alecoc començava a patar, quan el Alecoc estava viu. Quan el Alecoc estava quasi bé fent la mateixa escola que ell mateix va crear, de mestre i d'alumnes. Un dia en parlarem de les millores escoles d'Europa. Sí, ha creat moltes escoles. Sí, també hi va. Van anar a Sergi López, analisaran. Analisaran. Van anar a Alecoc. Exactament, l'Ecole Internacional de Jacques Alecoc. La companyia Momentschans és una de les pioneres del teatre no verbal. Amb llenguatge no verbal, sinó gestual. I s'ha especialitzat o es va especialitzar en el tema de la màscara. Però no una màscara com el que ara podem tenir tots al cap, una màscara d'art, una màscara de cuirro, una màscara de paper maixer, de cartró pedra, no. Màscaras de tot tipus, de plastelina, de cartró, de plàstic. Màscaras que són una composició de rotllos de paper de vàter. Màscaras que són de tot el cos, o de més d'un actor que porten una màscara. Màscara de cuirro és una bossa de plàstic i que juguen com si fossin amb un cassa-papallones que tenen forma humana. És un espectacle delicios per tota la família. D'una hora, a hora i deu... Estan ganes d'anar-hi. És una perla. És un humor blanc, surts allò, ni vol, per exemple, el crèdit, que va sobre una cosa, i que... Actual, i que vol posar el dit a la llaga. Aquí no. Aquí et passes molt bé. És un espectacle molt poètic. A aquesta música li va molt bé també. No penseu que ells, tot i que sigui els músics del silenci, no hi ha música i no parlen. O sigui, estàs una hora i deu, així, en silenci. I quin és l'objectiu? L'únic que se sent són els riures de l'espectador a cada moment. Perquè és molt clau, és molt poètic. Perdona, això s'ha d'anar a veure ja. I acaba el 29. Acaba el 29. Però què volen aconseguir amb aquest tipus d'obra? Perquè si el crèdit volia fer com una crítica social, aquest tipus com... Jo crec que estan més enllà del bé i del mal. És un teatre per tots els públics, i poden anar nens petits, que estaran meravellats, i persones grans, sols sense nens, per veure un altre tipus de cosa. I és per veure que la tendresa, els conflictes del dia a dia amb persones que no coneixes, o que sí, amb els teus pares, amb la parella, amb intergeneracionals... I després, tot el que tu et pugui parlar, aquesta mena de misteri, que això em volia parlar, perquè jo crec que amb l'Ecoc i en parlarem un dia, té un estil... No un estil propi de l'Ecoc, però sí que et fan estudiar un estil que es diu el misteri. Com personatges que dius això, d'on ve, de quin planeta ve? Jo crec que l'acompanyer, moment xans, aquestes màscares surten d'aquest estil del misteri, perquè màscares que són com uns llavis grans, petits, monstres... Quantes màscares hi deu haver a l'espectacle? Tranquilament, hi ha Sant Anas, una. Dos. Sant Anas o dos? No, però ben bé, unes 30, 40 diferents escenes. Hi ha una història, són historietes... Són historietes, i són sobretot relacions entre màscares. D'acord? Hi ha, per exemple, un que està fet, com us he dit... Aquesta va molt de gràcia, amb papers de paper de vàter. Allò és un plora, per exemple, i com plora, doncs... Tiren a ballar el paper de vàter i allò plora. L'altre li donen el mateix paper de vàter. Perquè si es jugui a les llarmes... I els dius que no parlen, però em meten sons o no? Sí, sí, alguns sí. Alguns só trobarem. Només dir-vos que... L'últim cúlum d'aquesta companyia per la Sol... Heu-s'ho dit, una companyia que fa 40 anys, que va néixer... que feia 15 anys que no venia a Barcelona, que ara estan fent aquestes celebracions 40 anys amb una gira mundial, i que sobretot el seu llançament va ser l'any 77, quan Broadway es va rendir els seus peus. Per tant, és una oportunitat de veure una gran companyia del teatre internacional i de cafà històrica. Abans, molt abans, aquí, el tricicle em sembla que va néixer l'any 79, per exemple. O l'any 80, el principi dels 80, que ja fa un teatre no gestual. L'any 77 ja ho petaven a Broadway, no? I a partir d'aquí, l'obra és els músics del silenci, de la companyia Moment Shanks, com diem, i es pot veure el Bartz, el Barcelona... Barcelona, arts, arts. El paral·lel, el paral·lel. El paral·lel, el paral·lel. I després, per qui li hagi agradat una mica aquesta descripció, i que no us ho perdeu, perquè és una parleta d'aquestes que venen de tant en tant, una o dos vegades l'any que va màxim, hi ha vegades el grec, vegades a temporada alta, i en parlarem també. Els tres actors de la companyia, els tres homes i dones de la companyia, s'han inventat un taller de màscares pel públic. I abans de començar l'obra, no tots els dies, suposo, fan un taller on ensenyen les seves tècniques per construir màscares. La màscara és un tipus d'exercici teatral que, pels actors, moltes vegades, ho fan, no? Pucos. I que es veu molt poc aquí, Barcelona. Estem molt acostumats al teatre de text. Aquí hi ha estudis de teatre, per exemple, que s'inspiren amb l'eco, i sí que hi ha assignatures, el Institut del Teatre, de màscara, màscara neutra, Montse Bonet, també. Està per allà. En fi, passem ara a l'última obra que ens recomana el Roger, un trozo invisible d'Este Montse. Jo crec que la música hi escau també, perquè no és ni molt menys tan plàssida. Ara no sabem si hi ha un actriu... És un pelota. Vull venir l'any que ve. Vindràs, vindràs. No pateixis. Un trozo invisible d'Este Montse. Es pot dar al teatre lliure de Montjuïc amb una noia. Ho tinc una noia, perquè no sabem qui és i no sabem si surt. Ja està encara. A mi em dic que és un monòleg, però el programa de mà segur. També es pot veure fins a aquest diumenge. Exactament, fins al dia 29 de setembre. L'èxit de la sala Matadero, una sala art i coneguda de Madrid, de l'any passat, que va anar de gira per tot Espanya, ha tingut molt d'èxit i ara ha arribat d'aquestes dues setmanes per iniciar la temporada de lliure. De què va aquesta obra? Aquesta obra agafa 5 personatges que expliquen la seva història. 5 personatges que han tret de les històries són reals, són casos reals, les han tret d'Este ONGs, de casos personals, d'acord? Les porten a escena Juan Diego Voto, que és qui ha escrit i qui interpreta i entén per monòleg, o gairebé, com a monòleg, aquesta història, un trozo invisible d'Este mundo. Tu has vist l'obra de Roger?No, no. La noia no sabem ni si surt. Ho dic perquè si alguna persona que no estigui escoltant hi hagi vist l'obra, podria trucar. No surt cap noia. Sí, surten 3. 5 personatges, una gent de policia que pensa que a aquest país no hi cap ningú més, una història. Un immigrant que truca la seva dona des d'un locutori. Una dona subsejariana que explica al seu fill com va viatjar a Europa i als obstacles que va trobar aquest primer món. Una altra història. Un jove que relata la seva experiència davant la tortura argentina que havia de sortir, perquè amb Juan Diego Voto, que a Argentina sempre parlen sovint de la dictadura de Videla, a la lectura va decidir marxar als anys 70 de la seva argentina perquè hi havia aquesta dictadura militar. Vosaltres aquestes experiències... Jo heu de trucar, eh?Sí, que heu de trucar. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Benvinguda a la secció de teatre. Com et dius? Carme Verdoi. Home, Carme Verdoi. Has vist l'abra de teatre, Carme?Ah, sí? Tu també has d'escriure el xat de ràdio. Sí que surt la noia, però ella no ho fa gaire bé. Diu, fa un dels cinc monòlegs. Explica'ns aquesta obra, ja que l'has vist a Juan Diego Voto. És guapo, eh, Juan Diego Voto?M'agrada molt. Jo em vaig enamorar d'ella, Martina Axe.Ah, és veritat. Es va tancar aquest enamorament, però després d'aquesta obra m'he tornat a enamorar. Tinc moltes històries del cronent per desenamorar-te. Ho fa molt bé, aquesta obra. Estàs fet gran, perquè ara té 20 anys més el Juan Diego Voto. Que jo?Sí. Que tu no és bé, que tu no és bé. Que Martina Axe, segur. Aquesta noia... Jo crec que la noia... No està al sarro del dia. Però és un monòleg o no és un monòleg? Són cinc monòlegs.Són cinc monòlegs. Perquè la paregui, ella, no ho fa tan malament. Comparat amb tota la resta, que és Juan Diego Voto, crec que perbastant. Només en fa un. I amb aquest que interveu la noia no interveu el Juan Diego Voto. Va agradar l'obra, que ara... És estrany. És com una mena d'un padàs. Mentre ella fa l'obra, ell toca com un instrument. ¿Quin instrument?De percusió. Un cajo flamenco. Una sang bomba. Que l'obra... Ara pensem que va de la imigració i de les experiències dures que han hagut de passar aquests casos, que no és només un drama, que hi ha molta ironia, que hi ha humor, també. Sí, però és bastant drama. No, vull dir que sí que s'ha explicat així, perquè ells van fent... A la seva manera, suposo, no? Si vens una obra tinc, és un drama. Tu sortiràs llorant, no?No, però jo... Vaig aixecar tothom. Vull dir que va agradar molt. Que passa que... Que t'ho agradarà tot.No és veritat. No, però ho entenc. La noia no em va acabar de convèncer, però jo la recomano. És gairebé perfecte. Carme, què et sembla la secció de teatre? Bé, l'altre dia no la vaig fer sentir. Molt malament. M'ha agradat, m'ha agradat. Vull estar molt pitjor que l'altre dia. Era la hòstia. Carme, molt bé. Sí que no, que t'agraïm perquè... Teníem un dilema, no sabíem si era monòleg, si era noia, doig, buit o cinc. Carme, aquesta és la redacció als serveis informatius? Sí, sí, sí. Alguna notícia d'última hora de ràdio d'Esvern? Ens mantirem una notícia, si vols. Sí, ja, ja. És el del cuponazo, no? Digue-ho, digue-ho. Que havia sortit aquests dies, poseu-hi llegit que la ONCE havia deixat 1,1 milions d'euros a Sant Just. Perdona? Oh, bravo! 1,1 milions d'euros a Sant Just. Un cupó que es va vendre al bar del camp de futbol. Aquest divendres passat... Però no és això, eh? No. Ah, veus? Vull dir que s'ha de desmentir. Jo ja ho sabia. Es va vendre els flugues. Que la persona que ho va vendre també, aquest bar i llavors. Hi ha hagut aquesta confusió, però... I qui ho publica? La BSE ho publica directament des de la gent que ve. I què has fet, Carme? Has trucat tu personalment al bar per preguntar-ho? Jo no. Qui ha trucat? Em sembla que algú altre de la redacció, no? Pregunta-ho. Pregunta-ho. No sona que mon Jordi. Ha trucat tu! He trucat jo! Traval d'investigació! Tranquils! Que per un dia que fas la trucada de producció, no crec que et tirem els quets. Gràcies, Carme. Que vagi bé. Que vagi bé. Adeu. Digues teatre. Bé, Roger, ho hem de deixar aquí. Moltíssimes gràcies. Una setmana més. Ens haurà de molt començar els dilluns amb tu. Amb energia positiva i amb l'energia del... Teatre. Roger, gràcies. Bé, esclar, bona setmana. Calia un moment, això és total. He demanat una cançó, però ja, si ho aguantem una setmana que bé. La setmana que bé parlarem d'una obra que encara es pot veure al Versus Teatre amb entrevista i tot el senyor Ricard Ferrer, actor d'aquesta obra, i el títol es diu Els guapos són Els Raros, de l'Àndric Cambrai. Com la cançó de Manel? Ostres, sí. Quina casualitat. A més, són quatre, els actors, i mira... El Ricard em va dir, em va dir, perquè és tovre, o sigui, algú té a veure els Manel allà. Gràcies, Roger, bona tarda. Saludem també el Manel, que el tenim aquí, bona tarda. Avui controlem amb l'espai d'Història de Sant Just, parlant de les mines d'aigua que hi ha al nostre municipi. Ho fem d'aquí uns moments després de la publicitat. Et sembla? Em sembla. Ràdio d'Espel, 98.1. Ràdio d'Espel, 98.1. Arriba Sant Just al primer centre d'educació infantil anglès, Cent Pàtrics Prescul. A Cent Pàtrics Prescul els vostres fills i filles podrà engaudir d'un ensenyament innovador i multilingua, aprenent anglès des dels primers mesos de vida. El mètode basat en els millors programes pedagògics internacionals, el mètode automatís i music together. Fem llogue, natació i massatges per anadons i tenim un gran ventall d'activitats extrescolars. Inscripció oberta pel curs 2013-2014. Informa-te en el telèfon 697 70 35 05 o al nostre centre situat al carrer Constitució número 2 de Sant Just d'Esvern. Cent Pàtrics Prescul inaugurem la primera setmana de setembre. Fem llogue, natació i massatges per anadons i massatges. Segona edició de la història de Sant Just aquesta temporada amb el Manel, ja sabeu que és col·laborador habitual de l'Arxiu Municipal, aquí del nostre municipi de Sant Just, i la setmana passada de fer aquesta temporada hem iniciat el tema de les mines d'aigua que n'hi ha moltíssimes a sota del nostre municipi. Grans coves, algunes més petites, canals... Vam arribar a conclusió que Sant Just està fotent per sota i hi ha moltíssimes. Em sembla que n'hi havia una trantena, aproximadament, de mines d'aigua, de cor recorregut, de llarg recorregut, que ja vam repassar la setmana passada i que tenen totes un nom estancat a l'ogades i que la majoria corresponen al seu nom fan referència a la masia, per exemple, o al tros de carrer per on passen. Ja vam comentar quines són les mines, també, els tipus de pous. Entrem una mica en la seva història, Manel. Avui, què ens vols explicar? M'imagino que quina és l'utilització que han tingut al llarg de la història aquestes mines d'aigua pels habitants que han viscut a Sant Just, no? Sí, una mica el que intentarem repassar són els diferents documents en els quals s'ha nombrat aquestes mines, perquè veiem la importància estratègica que tenien en la seva situació. En el seu moment, quan s'han fet un granús, avui en dia, com ja vam comentar, s'han passat a la majoria, estan en desús, hi ha un procés de degradació bastant avançat, però en el seu moment van tenir molta importància, com els documents de l'època, aniran comentant. Per on vols començar? Perquè els primers habitants sempre anem a ells, que la referència, com a mínim, fa feent, que tenim aquí a Sant Just, que són els hiberts. Correcte, ells serien els primers que potser no les mines directament, però sí les fons naturals que brullaven d'aigua, i aquesta aigua d'aquestes fons venia d'aquestes mines, doncs van ser els primers en utilitzar-les, aquests serien els hiberts que estaven allà a la penya del Moro, i les fons que havien fet servir serien la font del Brollo, la font del Rajuli, que estaven situades no molt lluny d'on ells estaven, i per tant, eren aquestes primeres fons que van utilitzar els hiberts. Hi ha, posteriorment, els usos que en feien, bàsicament era ells per recollir l'aigua, perquè ells estaven situats a la penya del Moro, que és un territori elevat, i llavors precisament estaven situats allà, perquè estaven lluny de tot el que seria la riera de Sant Just, i les diferents fons que hi havia, perquè en aquella època eren fons d'infecció bastant elevades. Les tenien lluny expressament perquè ells anaven allà i agafaven l'aigua que necessitaven, però no ho tenien molt a prop perquè eren fons d'infecció. Per tant, els hiberts són els primers que van utilitzar aquestes mines d'aigua. Avancem una mica, perquè també en el Sant Just medieval hi ha documents, o vaja, hi ha proves, que agraïten que ja les mines d'aigua ja tenien unos més freqüents. Correcte, ja el primer document que trobarem és el que parlen d'aigües que passaven per sota Sant Just. Serà un document registrat a la Pia al Moina del segle XVI, en el que es fa referència a una sentència en el que es parla de donar d'aquestes rieres que passaven per Sant Just, i es sentencia qui serà la persona que em podrà fer ús d'aquesta riera. I qui em podia fer ús d'aquesta riera? Aquesta riera em feia ús en Guillem Arnaud de Pastor, que és qui li van donar aquests drets per poder fer servir aquestes rieres. Aquest home, el Guillem Arnaud de Pastor, té una cosa a veure amb Sant Just i Pastor? Jo sàpiga, no, però és curiós, no el nom. Però és la primera persona, en 1451, en què podrà fer ús d'aquestes mines d'aigua, concretament, de les que hem comentat la setmana passada, les dues que tenien més extensió, no estaràs mai falguera. Això és important, perquè aquest dret surt per primer cop ara, i posteriorment, al llarg dels segles, diferents persones em faran ús d'aquest dret que es va donar per l'ús d'aquestes mines d'aigua. Ara he comprat aquest dret, per tant, tinc el dret de poder-la fer servir. Home, de fet, la guerra dels recursos naturals, sobretot la guerra de l'aigua. No som una excepció, nosaltres, d'agafar el que et dona la natura, i sobretot l'aigua, que és el que es necessita més per viure, i també com gestionar tot plegat i la població que ha sent just, ha anat augmentant també, lògicament, a través dels anys. Estem al segle XV, però ja no és fins al segon terç, del segle XIX, és a dir, 400 anys més tard, que continuem trobant més documents que acreditin l'ús que s'havia fet de les mines d'aigua aquí a Sant Just. Tot i així, tenim un petit interrogatori, que està allà perquè està escrit a l'època, que es va fer al rector del poble, al 1789, que era Don Alonso de Castilla, que l'he trobat bastant interessant, perquè va venir un senyor d'un auditor de l'Audiència de Barcelona, es deia Francisco Zamora, i li va fer una pregunta referent al tema de l'aigua, i com que estem tractant tot aquest tema de l'aigua, que és molt interessant, perquè veurem com era aquest senyús del 1789 amb la resposta que ens donarà al mossèn de l'època. Perdoni un moment, Abans de continuar, la primera és que el 1889, que és l'any de revolució francesa, que això ho vaig aprendre al Col·le, el 1889, i després què vol dir que l'interrogaven? Era com una mena de... Era més que res per saber com eren diferents temes d'actualitat, diferents punts que de tant en tant es tractaven per veure des de Barcelona els diferents pobles que hi havien col·lindans, com quines situacions trobaven. I això està escrit de l'any 1789, i el de Senjús també el teníem aquest document? Més que el document el que teníem és això, va recopilar a mossèn Antonino, quan va fer aquell llibre de l'Història de Senjús, i ell tenia guardat els diferents mossents, diferents anotacions que havien deixat de l'època, que era la d'aquest mossèn, que comentava aquesta entrevista o aquest interromptori. Seria molt interessant tenir tot el document sencer d'aquesta entrevista de com era Senjús a l'any 1789, des del punt de vista d'aquest rector. No sé si només hi ha fragment, però... En aquest cas tenim aquest fragment. Un dia hem de dedicar-li un capítol aquest mossèn, perquè una de les coses molt bones que va fer, una de les coses molt bones que va fer, com diu el seu nom, venia de Castilla, i el van ubicar en aquesta parròquia d'aquí de Senjús, i va donar totes les seves possessions i tots els diners que ell tenia per la parròquia, i per poder arreglar la parròquia i fer-la avançar molt en aquesta època. Va ser un mossèn molt generós en aquest aspecte, i totes les possions que tenia se les va vendre, i amb aquests diners va arreglar molt la parròquia en aquells moments. Anem a saber quina és la resposta que va donar quan li vam preguntar sobre l'aigua de Senjús. Va comentar-me. Solo pasa por medio de su término una riera, que no recibe otras aguas que las que se precipitan de las pendientes que hay en él. Esta riera corre de norte a mediodía, y aunque el curso hace desde sus orígenes hasta invocarse en el Llobregat, a Oriente de San Feliu, del mismo nombre, es solo a cinco cuartos de hora. Estás explicando... ¿On está situada aquesta riera per la persona que sàpiga més o menja on està? En aquella època no hi havia Google Maps. Llavors havia d'explicar aquí, que no sé què... Comenta que això és interessant. En tiempos de lluvies copioses és molt sobrado para causar algunos daños al pueblo, como los que causó en la avenida del año 1777. Per tant, si la riera es com avui en dia, normalment no porten molta aigua, però sí que en el moment en què hi ha una crescuda sotada per a unes pluges molt fortes, causen moltes destrosses i menys aquelles èpoques que, com avui en dia, està canalitzada i està bastant cuidat que no pugui aconseguir tots aquests mal. Parla també de les fonts que hi havia, i comenta en aquella època que 20 són les fuentes que s'enquirem en tot el distrito, que ocupa el término de este pueblo, que, a més d'elles, poco abundantes, però totes d'aigua molt cristalina i saludables, aunque no se conoce otra cualidad particular. El comento una mica amb el tema de l'aigua, doncs la riera que se n'extreia a l'aigua i les fonts que hi havia al llarg del territori del poble. Bé, doncs curiós, el document del 1889 sobre com s'utilitzaven, en aquest cas, les mines d'aigua aquí a Sant Just Desbert. De fet, el mateix document, com deies, es tractava de saber com estaven els pobles del votant de Barcelona, s'ha enfolgat, no era una excepció, i també hi havia un veí que havia comentat com utilitzaven l'aigua, o com era l'aigua, de Sant Just Desbert, justament. Comenta el Sabendiu. El agua que se beve es de fuente, que se dirige por medio de un conducto de los montes de San Justo, cuya fuente es propia de la casa de don Josef de Falguera. Perdona, Josef, m'agrada molt com està escrit, ja està escrit, J-O-S-E-F. L'any 1789, Josef. Però, amb l'obligació d'adar-la al públic, per a bastó de l'opueblo, és aquesta mina que hi havia d'Arasmai Falguera, que passava per sota dels seus dominis, i ell em podia fer-vos, però un cop havia acabat l'ús que ell em feia, l'havia de repartir a la resta del poble, tal com es comentar aquest veí del poble. Però l'aigua era per veure, en principis, per ells, per als animals, ni per al reg, ni... En principi em feien un ús, sobretot per veure-la, també em feien l'ús per regar, però aquí sobretot parlen de l'aigua que es va viure, i el que és important és que diu que és aigua de fons, que utilitzen ells per veure-ho, per tant, és una aigua ja, que, com comentava, eren cristalines i saludables, per tenir una aigua d'una qualitat important per l'època. Posteriorment, al 1894, completament 5 anys més tard, l'Arasmà de Gònima va reclamar els drets adquirits recentment per compra. Allò que deies tu, que la gent sobre el document aquell primer del 6 a la 15, que deia que d'aquí eren aquestes aigües, i, vejam, aquestes mines, i el subsol de Sant Just i tot plegat, doncs la gent ho anava reclamant, sobre la riera de Sant Just. Exacte, tal com comentes d'això, són les dades que en tenim. Després hi entrarem al segle XIX. Aquí hi ha bastantes dades i arribarem fins on puguem. Sí, home. Hi ha una petita descripció, ja n'hem llegit un parell, ja no faria falta del segle XIX, el Diccionari Geogràfico Estadístico Històrico, feia una mica de tot, ja que feia un diccionari, no, feien una mica de tot. També parlava una mica de com era aquesta aigua, i comenta, bàsicament, la fertilitat del terra, que era aigua que servia bastant per poder regar, també la castena estrella de la riera, explica una mica l'orientació que estava respecte al llobregat, i aquí sí que diu que alguna d'aquestes aigües tenia alguna virtut coneguda per curar certes malalties. Alguna d'aquestes aigües, o que tenia més ferro, o que tenia algun mineral, que era bo per certes malalties de l'època, que es poguessin venir a tractar amb aquests fons d'aquestes aigües. Però això és així? O sigui, se'n just tenia aigües termals i tot allà? Més que aigües termals. Més que aigües termals eren aigües que tenien més minerals que l'aigua normal. Per tant, tenien unes propietats que podien ser més interessants per curar certs tipus de malalties. Per on continua la història de l'aigua que passa per sota Sant Just? Ara ja és tot això. A partir del segle XIX, tindrem el 1860, que ja es comença a trobar força documentació sobre l'obertura de minats. Es comencen a... a través de les minats que es coneixien, a buscar-ne algunes altres d'extres. Això és el que vam comentar la setmana passada, que és un fet que diferencia bastant s'enjust de la resta de municipis, perquè s'enjust no disposava de cuifres, ni disposava aigua directament del riu llobregat, i per tant, l'ús de les mines serà emprat amb més insistència que a la resta de poblacions veïnes. Home, perquè sobretot això que comentaves, que aquí es dona circunstància, perquè estem més a prop de Colserola, potser per la geografia també, de més d'en muntanya, pujar, baixar, de s'enjust, es dona aquesta coincidència, però del vas llobregat, pel que ens comentàveu la setmana passada, és el municipi que més mines d'aigua té a sota seu. Sí, sobretot en aquesta època es veu això, que a l'obertura d'aquests minats si hagués sigut una cosa que hagués fet a tots els municipis, hi haurien tots ells que tindrien documentació, que faria referència a l'obertura d'aquestes mines, i no és així, en just és un cas excepcional per aquests dos temes que hem comentat. Bé, Manel, tenim dos minuts i mig, abans d'acabar la secció, no sé si vols comentar alguna cosa més sobre tot plegat? Aquí, bàsicament, parla de diferents coses que es n'hi haran fent, diferents concessions d'aigües que s'aniran fent al llarg del segle XIX, els diners que costava fer tot això, el més interessant, i perquè la gent se li queda una mica al cap, és el que va passar l'any 1892, en què va aparèixer l'empresa local que exportava aigua a poblacions veïnes i que es deia Sociedat d'Aigües Potables de San Justo d'Esvern. De fet, aquí hi ha una imatge de Sant Feliu, que en les tapes que es fiquen a les cloques, doncs ficava, encara hi havia aquest nom, d'Aigües Potables de San Justo d'Esvern, i que en aquella època, tota la gent que em volia extreure aquesta aigua per poder fer ús o perquè la companyia li subministrés aigua a casa seva. Doncs, Manel, si et sembla, la setmana que ve, podem continuar... No, no, no, no, no... La setmana que ve... No, no, no, no, no... Què passa, Manel? Què passa? No, no, no, no, no... No, no, no, no, no, no... Perquè els diners se'n portin un derrengany. De les maneres d'aigua hi haurà més coses al segle XX, al segle XIX, però la setmana que ve, com que el cap de setmana a XVI és el cap de setmana ibéric, farem una espècie de visita virtual a la penya del Moro, i explicarem a la gent alguna de les coses que podran fer durant aquest cap de setmana ibéric, i que també, si volen, ens podran venir a veure nosaltres allà, a la penya del Moro. Doncs això s'ha de dir lluny que ve, ja m'espantaves. No, no, no, que no hi ha una secció... No, no, no, perquè allò del cap de setmana ibéric. Que serà el XVI, i llavors el dia 30, el que ho explicaré per que tothom ho sàpiga. Fantàstic, doncs farem una pausa, perquè també tant d'aigua... Escolta, també t'avala la gent. La setmana que ve, parlem de la penya del Moro i el suyessiment iber en motiu, d'aquest cap de setmana iber, que hi haurà el primer cap de setmana d'octubre, a tot Catalunya, amb molts municipis que fan motorhistòries... Exacte, en diferents municipis que hi ha tot això. I a Sant Just Desbert no oficialment, perquè no es paga prou, però sí, perquè hi haurà el Manel, a la penya del Moro, el primer cap de setmana d'octubre, el 17, i vas... Sí, diria que sí, el dia 5. El dia 5 d'octubre, el matí, i tota la gent que hi vulgui, ja us ho podeu apuntar a la gent, perquè us informarà sobre les restes i el llaciment iber de la penya del Moro a Sant Just. Manel, moltes gràcies. A vosaltres. Que vagi bé, fins la setmana que ve. Fins ara mateix, a la segona hora, de la penya del Moro. Són les 6. Notícies en xarxa. Bona tarda, us parlem Pere Sanz i el Versas. El govern revisarà el preu dels peatges aquesta tardor. Entre d'altres es rebaixaran els peatges de la C32, el Garraf i el Panaderes. La prolongació de l'autopista C32, entre planes i lliuret del mar, estarà feta aquesta legislatura. Catalunya cap ara al turisme estranger, a l'estat, 11 milions de turistes en els primers 8 mesos de l'any. Bon actuació de les colles castelleres a les festes de Santa Técla de Tarragona. Esports, la selecció espanyola d'oque i patins, juga avui contra Òstria en la segona jornada del Mundial d'Angola. El partit començarà aquí mitjora a dos quarts de set. El govern prepara un nou model per calcular el preu dels peatges. El secretari d'infrastructures, Ricard Font, ha reconegut a la xarxa de comunicació local que l'executiu treballa en un nou pla que faci més homogeni i equilibrat el preu de circular per les caràteres de pagament. En cap cas, però, es planteja la possibilitat de fer gratuït al servei. El nou sistema de càlcul rebaixarà el preu de peatges com el de la C32, el Garraf i el Panaderes. Són declaracions de Ricard Font a la xarxa. Gratuitat de peatges, cos 0, això nosaltres, en aquest moment, no ho considerem. Considerem sempre que l'ha de haver-hi un pagament per uns i per altra ocupació. Ara ha de ser un pagament homogeni i ha de ser un pagament que respongui les característiques de la pròpia via i el retorn que té l'usuari per autoritzar-les. En els últims mesos, el comarques com el Garraf o el Panaderes s'han engegat diverses campanyes de mobilització per aconseguir la rebaixa dels peatges. A més a més, avui també hem segut que la prolongació de l'autopista C32, entre Blanes i Lloret de Mar a la comarca de la Selva, serà una realitat aquesta legislatura. El conseller de territori i sostenibilitat a Santibila ha assegurat que s'aconseguirà pacificar la Nacional 2. Conseguirem, en definitiva, també anar pacificant fins i tot la Nacional 2 en el seu tram més del litoral del Maresme, que continua tenint una excessiva utilització i, per tant, massa riscurs de sinistralitat i de problemes. L'obra tindrà un pressupost de 60 milions d'euros que assumirà la concessionari a Vèrtis. Catalunya torna a ser la destinació turística preferida a tot l'estat. Aquest mes de gos han vingut 2 milions, 200 mil persones i això suposa un increment del 12% respecte de l'any passat. Barcelona, en concret, també ha registrat un augment en el nombre de turistes que ha arribat el 80% d'ocupació d'apartaments turístics el mes de gos. Així ho ha assegurat la xarxa el vicepresident de l'Associació d'apartaments turístics de Barcelona, Fran Granados. Ens ha pujat l'ocupació 3 punts. I ha estat una sorpresa molt agradable, perquè, quan vam fer les nostres estadístiques a l'inici de l'estiu, teníem unes perspectivades del 69% d'ocupació per a l'agor. França i Rússia són els països que més han contribuit aquest creixement del turisme a Catalunya. L'aposta del president del Comitè de Govern d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, per la via confederal, quan es faci la consulta, centra l'actualitat política. El portaveu parlamentari de Comergencia i Unió, Jordi Turull, considera que, durant manté el compromís amb el programa electoral, mentre que el portaveu socialista Maurici Lucena veu un acostament de Duran a les seves tesis. S'ho pot agafar per aquí o s'ho pot agafar per allà. També és evident que el compromís amb la consulta és inequívoc. Es nota molt quan un llegit l'article que ell seria favorable amb una consulta aquesta via. És a dir, a reformar l'Estatu quo, però evitar la trencadissa. I la presidenta del Partit Popular català, Alicia Sánchez Camacho, proposa crear una plataforma en partits i societats civil en defensa de l'Unitat d'Espanya. Ara, diada de Santa Tecla de Tarragona, els xiquets a Tarragona han completat una brillant actuació dels carregant la tripleta màgica. Reus digital, Josep Cartanyà, bona tarda. Bona tarda. L'encollet jove a xiquets de Tarragona han aconseguit escarregar el 3 de nou o el 4 de nou i el cindral en folre, l'únic gama extra que s'ha vist a plaça. La jove volia fer història amb el pilar de 8 en folre i manilles, un castell que la jove tornarà a intentar abans d'acabar la temporada. Els xiquetes a Tarragona han complert el seu objectiu i han descarregat el 3 i 4 de nou en folre i el cindre a 8, una tripeta màgica que tanca una gran temporada. Roger Peró, cap decoll de les metaleses. Sortim de la festa màgica amb 8 castells de nou descarregats, per nosaltres és un bagatge brutal i de manera com els estem fent, sense agonies, mai anem al límit, sempre tenim recursos. Jo crec que la colla s'està posicionant per començar a pensar en el cel endavant. El que fa a les colles petites destaca el 2 de set, el 3 en pau i el 7 de set del xiquet del serrall. Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tardada, són les 6 i 5. Bona tarda. La Generalitat deu 950.000 euros a l'Ajuntament de Sant Just, d'uns diners que el Constitut va avançar dels seus fons propis per la construcció de l'edifici de les escoles i que el govern català havia de cobrir. Ara la vicepresidenta del govern, Joan Ortega, ha anunciat que la Generalitat pagarà els ajuntaments d'aquí diners abans d'acabar l'any, però l'Ajuntament de Sant Just no figura de moment en aquesta llista. Ara l'equip de govern municipal està a l'espera que l'interventor els confirmi, que efectivament s'enjust figura com un dels municipis a qui la Generalitat deu aquests diners. 950.000 euros que van costar la transformació de l'antiga escola Montserrat en l'equivament de les escoles al carrer Montserrat. Aquest dia Mécrez comença en les obres de millora de la vinguda Dr. Rivalta, des de la carretera reial fins al Parjomaragall. Els treballen a millorar la recollida d'aigües, la vehimentació de la via i de l'esplanada al costat de l'edifici de la carretera, on aparquen els veïns i es connectarà pels vianants amb el passatge de Sant Jartudis. També s'introduirà en millores perquè fa l'eficiència energètica, perquè es posarà un enllumerat tipus let de molt baix consum, amb telejòstia per controlar el nivell domínic i optimitzar la despesa. Mentre donin les obres, l'aparcament de terra, el qual s'accedeix des de la carretera reial, quedarà anulat. El que s'entira és l'accés del veïnat a casa seva i el pas de vehicles de seguretat o emergència. L'Ajuntament de Sant Just preveu que els treballs s'acabin el mes de gener. Ja acabem aquest vullet d'explicar amb uscades arrenca de cada setmana les seves excursions amb família. Serà aquest diumenge amb una sortida a les Fons de Collserola. Excursions que s'adrecen a nens i nenes entre 7 i 12 anys i també s'hi poden participar pares i mares i avis i avies. La idea és fer-les l'últim diumenge de cada mes. Aquest diumenge s'assortirà a les 9 del matí des del par del parador amb cotxes particulars fins a Can Marlès i l'eternari serà d'un set quilòmetre. Es caldrà dur que el serà adequat entre la paica i el timplor i que no estigui federat a hora de treure és una seguretat temporal que costa 2 euros amb 20. Ja us ho podeu apuntar. I al web de les seves, en Just.org per les seves, trobareu més informació. I, de moment, això és tot més informació a la set, els senyors notícies d'Elisio Véspera. Amigues, amics, Radio Desveu us ofereix el programa a l'Audició en nous continguts i en més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana com la música de coble o també les danses tradicionals el podreu escoltar als dilluns de 8 a 9 del Véspera o als 17 a les 9 del matí. Us esperem. Tornem a la competició. Tornen els gols. L'emoció. I a la ràdio d'Esvern tornen els juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10 aquí a la ràdio juguem a casa. Connecta-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell d'E. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Sabeu què passa? Tens més de 140 punts de servei i el que passa és que el que passa és que el que passa és que el que passa és que el que passa és que el que passa és que el que passa és que el que passa i el que passa és que el que passa és que el que passa és que el que passa és que el que passa si hi ha una mesura neurà week algú que t' BOPE Si la velocitat que tens que anar aniria a la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Ens trobaràs el carrer Angel Guimarà, número 1. Restaurant al Milenari. Gràcies per escoltar-nos un dia més. Avui tindrem la tertulia esportiva amb el Rafa Cano, Ledo Rodríguez i Sergi Pón. Gràcies per escoltar-nos el carrer Angel Guimarà. Gràcies per escoltar-nos el carrer Angel Guimarà. Gràcies per escoltar-nos el carrer Angel Guimarà. Gràcies per escoltar-nos el carrer Angel Guimarà. Gràcies per escoltar-nos el carrer Angel Guimarà. Gràcies per escoltar-nos el carrer Angel Guimarà. Gràcies per escoltar-nos el carrer Angel Guimarà. Gràcies per escoltar-nos el carrer Angel Guimarà. Gràcies per escoltar-nos el carrer Angel Guimarà. Gràcies per escoltar-nos el carrer Angel Guimarà. Gràcies per escoltar-nos el carrer Angel Guimarà. Gràcies per escoltar-nos el carrer Angel Guimarà. Gràcies per escoltar-nos el carrer. Gràcies per escoltar-nos el carrer Angel Guimarà. Gràcies per escoltar-nos el carrer. Gràcies per escoltar-nos el carrer. Gràcies per escoltar-nos el carrer. Gràcies per escoltar-nos el carrer. Gràcies per escoltar-nos el carrer. Gràcies per escoltar-nos el carrer. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies per escoltar-nos. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies.