#339 - La Penya del Morro del 26/9/2013

Això va comportar molts dolors i la reacció a l'hospital va ser trucada a molts dels quadres. L'home va ser acusat de desor de públic i de resistència a l'autoritat i va ser detingut a la comissaria fins a les dues de la matinada. Dime que és el matí, l'home va tornar a l'hospital de Santa Tecla i va obtenir hora per dilluns. Més qüestions, un incendi afecta des d'aquest migdia una zona forestala santa Cristina Daru. El baix emportarà segons. Han informat els bombers. L'incendi s'ha declarat a un quart de tres del migdia, la zona del Puig de Portugal. El foc està estabilitzat des de les tres del migdia i ha cremat un acte de mitja segons. Han informat els bombers de la Generalitat a la zona i treballen aquesta tarda dos mitjans aeris i set dotacions terrestres dels bombers de la Generalitat. No ha calgut fer cap desallotjament ni tampoc hi ha cap restricció viària a causa del foc. Els barcelonins posen una bona nota a l'Ajuntament i també a la majoria de serveis que es prestem. Segons l'enquesta de serveis municipals 2013, el consistori l'hi han posat un sis de nota. Es tracta de la més alta copter a l'Ajuntament des de l'any 2004. Passa el mateix amb la satisfacció de viure a la ciutat de Barcelona copter un 7,7. En aquesta línia, 8 de cada 10 ciutadans aproven la gestió municipal. Temps ara per a la previsió meteorològica. Servei meteorològic de Catalunya. Clara Brosset, bona tarda. Bona tarda, aquest dijous. Seguim amb aquest temps força estable que porta alguns intervals de nous baixos a punts de litoral. Avui, a diferència d'altres dies, s'han dissipat ràpidament en conjunt ambien a Solallat arreu, amb alguns núvols als imprims, i també no volades a punts del Pirineu, més aïllades, menys desenvolupades que durant la tarda, però podran descarregar algun reixat de caràcter feble i aïllat en aquest sector, àrees del Pirineu tan sols. A la resta del país es mantindrà aquest ambient a Solallat. I de cara a aquest divendres, doncs seguirem encara amb temps estable, tòtica, amb un lleugeument de núvols a tipus alt i mitjà que podríem deixar el cel entreginat, sense precipitacions. Serà de cara al cap de setmana tan dissabte com diumenge, i hi haurà un claument de la inestabilitat amb núvolades i precipitacions que podran ser en forma derroxat de tempesta intensa, sobretot durant el dia de dissabte i de nou la tarda de diumenge. De moment és tot des del servei meteorològic de Catalunya. Ràdio d'Espèl, 98.1, Ràdio d'Espèl, 98.1. En directe, a Matíndiz de Sant Just d'Esvern, el 98.1 de l'AFM, i a tot el món, a través de Ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro. Què tal? Bona tarda, Sant Just, i gent de l'Estrengé, com esteu? Benvingut al programa de les tardes de Ràdio d'Esvern. Us parlo i us saluda Jordi Domènech des d'ara i fins a la set del vespre. Això és l'Apenya del Morro. Bona tarda i benvingut al programa. Avui, com sempre, començarem parlant de les notícies de Sant Just amb la Carme Verdo i Carme. Bona tarda. No te'n sentim bé. Ah, perquè algú ha mogut els micròfons de l'estudi número 1 de la ràdio. Si això ho estem ajudant, no ho sabeu. Però aquí a la ràdio hi ha molts micròfons, perquè tenim aquesta sort. Tenim com 52 micròfons en una taula molt petita, d'un metre i mig. En principi, Carme Verdo, ja tens el micròfon. Deixa'm explicar als ullents què és el de la Carme. És el del locutor número 1, que és el que està aquí just davant. I avui aquest micró no estava en el seu lloc. Carme, ja tens micròfon. Cristina, què li passa ara? Que no ho sent. Ara no ho sent. Fixa't per això, que això dels micròfons, aquest ball de micròfon... Deixa'm afogar la webcam de radiodesbert.com, perquè la gent vegi la disposició. És un gràfic per entendre com funcionen els micròfons de la taula 1 de radiodesbert. No ens fixeu, és que sembla que va bé, mai tenim aquesta discussió, però que els dijous torna a fer fixar dijous, que bé. Perquè això és conseqüència d'una de les tertúlies del just parafusta. Què passa? Què passa? Les tertúlies del programa del matí ens estarà atent. Qui hi ha el dijous? Qui hi ha el dijous? Qui hi ha el dijous? Qui hi tens? Emili, és que sóc jo? Ja, no, hi ha Joan Algarra, Pedro Lider, Montse, l'Area i l'Esta de Bàrbara. No fan res dolents, simplement estan molt pendents de posar-se davant de la càmera i llavors els apreten tots una mica els micròfons i per si els barreja una mica. Ah, vol dir que els col·laboradors fan una mica el que volen, no? No, ho mouen, perquè és veritat que quan són quatre, quan són quatre no hi caben a la càmera i llavors està bé, perquè diuen doncs posem-nos aquí... A la càmera que així no surten tots per la webcam de radiosert.com, no? És això. És que vull dir que està bé a sortir, no? Sí, no, si no has d'ajudar només pregunto... Home, si està bé es pot sortir. Si no, carregi càmera. Escolta, parlem del programa d'avui perquè tindrem... Gràcies. No sé per què plodeix la gent. Notícies de Sant Just Desbert, a més a més també tindrem la Clàudia per parar amb el seu ja mític espai, la gravadora. Clàudia, bona tarda. Bona tarda, que avui he sortit al carrer per preguntar a la gent de Sant Just, què? Coses. Coses, en general, eh? Molt bé, doncs ho descobrirem d'aquí una estona. També tindrem la Núria Auríol, amb les notícies positives a la segona hora. A la new console per parlar-nos de llibre, avui sobre com fer-se fasticosa men rics a l'Asia Oriental, un llibre que, sí, em desbocatriu, em fa molt, i parlarem amb la Mireia Redondo, al tot un món de moda, avui sobre la roba d'entre temps. Ojo, noies, que això ho interessarà. No sabia que us agradaria. Benvinguts a la penya del Morro. La penya del Morro, un programa amb més Morro que penya, o era més penya que Morro. Però abans de tot això, com sempre, començem repassant el més comentat a Twitter. Avui el primer Trending Topic dedicat al debat de política general, perquè ja sabeu que s'està doent a terme. De fet, ara mateix, si no tinc mal entès, el Parlament, aquesta primera sessió, del debat de política general, el Parlament, de fet, podem escoltar una mica o no? Després aquest país diferent, que ha d'escolt descriu a la seva manera. Vostè el descriu d'una manera... Ja ho tornàs? Jo puc estar d'acord amb moltes coses. S'ha constipat, no? Sí que s'ha constipat. Però el matí no estava constipat, o sigui. Ahir vaig dir a algú en Twitter que ho deia. Que no... Potser torno amb la col·laboració. Jo també estic constipada. Sí, per tornar-te'l per gent de ja. Però en el concepte estic d'acord, no és per fer-ho igual. És l'oportunitat d'or per fer-ho millor. Potser aquest serà el tall. ¿Què? Potser aquest serà el tall. Potser sí. Podem dir-nos que demà tot viu que l'oportunitat d'or per fer-ho millor. I nosaltres l'hem escoltat directament. Exactament la connexió que hem fet. A l'apany del president Mas... És que estem robant la senyal d'aquesta informació. Bé, Cristina, sí, expliquem-nos una mica què és el que ha passat, perquè després d'ensetar-hi el debat amb l'anunci de la fi, de la retallades i la continuïtat del procés català, continua avui aquest debat dividit entre quatre eixos. El primer, el procés de mansipació nacional, el segon, el restabiliment de les finances públiques, el tercer, la reactivació econòmica i, en quarta posició, la regeneració democràtica. El líder d'Esquerra Republicana, per exemple, Oriol Junqueras, ha estat el primer interventor d'aquesta segona jornada de debat, seguit pel líder del PSC Pere Navarro i Alicia Sánchez Camacho, presidenta del PP de Catalunya. Devan l'explicació de veure si el president feia esmena la tercera via plantejar dels últims dies per Josep Antoni Duran i Lleida. Després d'ahir, en la seva primera intervenció, no digues res. Doncs avui ha aprofitat una resposta del líder del PSC Pere Navarro per referir-se. M'has replicat el primer secretari dels Socialistes i també el president d'Unió Democràtica Catalana, Josep Antoni Duran i Lleida, que Catalunya està on està perquè les terceres vies no han funcionat mai. Després de que el socialista apel·les al pacte, m'has li ha replicat que és el PSC qui no vol arribar a un acord i ha recordat que els socialistes vascos han donat suport al concert i no com ho han fet els catalans. Tot i això el president ha demanat al PSC i al PSOE que hi hagi un crèntim per escrit les seves propostes federals. Seguint amb el debat sobiranista, la líder popular, ha sentenciat el seu discurs dirigint-se al president dient que el problema a Espanya és d'Artur Mas i al procés independentista hi ha afegit que l'únic que havia catalana és la via del diàleg. La resposta de Mas ha estat contundent, demanant que no apel·lim més a la majoria silenciosa, i ha afegit que és necessària voluntat política i coratge per ressortre el conflicte català i votar. Per finalitzar la seva intervenció, l'esposa que ha matso s'ha reiterat a les conseqüències d'una possible independència i ha fet referència a la polèmica del programa Infoca assegurant que s'adotrinen els nens i nenes de TV3 i l'escola. I després Jordi s'ha fet una petita pausa de dues hores per dinar, de dues a quatre, a les quatre ha tornat el debat a començar, ha estat amb Joan Arrera, iniciativa... I ara segurament sembla que el president estava respondent a Joan Arrera, efectivament. Es preveu que continuï parlant el Berri Vera de Ciutadans. A veure com està anar la situació. Sempre. I el que dic és... Joan Arrera, que fa la contrarèplica. Deia que fa poc és que la presentació d'una revista o nil·lustres diputats de convergència no hi van a assistir, que hi ha un factor central, que és la desigualtat, sense la qual precisament... El parat, no? No hi ha fet res. I el que sí que li dic és que el seu govern no ho fa tot. Fiscalitat. Tinc el paper d'ingressos i retallades que plantejava Esquerra Republicana, 1 milions d'euros. Ho he sigut tenint tòpica a aquest tema. Per tu ets com va, exemple, el de Oriola Muròs d'Esquerra Republicana, que diu la pregunta senzilla, si el debat de política general podem debatre sobre si ens conveu o no la independència, per què no ho poden fer els ciutadans amb les urnes? També el Berri Vera de Ciutadans... Per tant, un moment. Ara, Jordi, és que no em sentia. També el Berri Vera de Ciutadans, viu más, viu que en 35 anys no s'ha tocat ni una coma del conservat, que estic d'acord, és el moment de suprimir aquest privilegi i ser tots iguals. i després Pere Bosch, que és diputat d'Esquerra Publicana, la Rèplica de Bertur Mas, Alicia Sanchez Camacho, és un dels millors fragments del debat de política... Potser no sé... He dit molts cops, cutre. Ah, sí? I no diuen només, diuen només. I algunes estan molt bé, eh? Hi ha gent que ho ha comptat, això, a Twitter, quants n'ha més ha dit, i quantes cutre... Quantes ha dit cutre? En fi, gràcies, Cristina. Repassarem més Trandint Topics a la segona hora. Repassem, ara, a la informació de Sant Just Desberne. Veies a poc aquests dies se lebren els dies de la mobilitat i a Sant Just Desberne. Avui he hagut una activitat que és la nostra preferida de totes. Ja us ho diem ara. Sí. I al que con nosotros no se quiere dosar... Perquè, com cada any, intenten demostrar que el transport públic és millor que el transport privat, i em fan allò, no?, que un surt un autobús, una persona va amb autobús de Sant Just fins al centre de Barcelona, i un altre agafa el cotxe també des de Sant Just fins al centre de Barcelona. Però, atenció, perquè el cotxe a Sant Just Desberne ha guanyat el transport públic a Sant Just. Bravo! El cotxe ha trigat 34 minuts, que són minuts, fins al Palau Robert, mentre que el tramvia ha trigat més de 70 minuts. Bravo! De fet, tot se ha de dir... Me'n tramvia i el tubo, eh? Tot se ha de dir que municipis com Esplugues o Sant Feliu ha guanyat el transport públic. El que haurem de fer és anar fins a Esplugues o al trambaix, allà, o a l'autobús, Carme. Sí, de fet, és aquesta cursa que es fa en diferents municipis de l'area metropolitana. Dolores Moreno, que és tècnic de medi ambient de l'Ajuntament, ha trigat aquests 34 minuts amb cotxe des de Sant Just fins al Palau Robert de Barcelona, i Lluís Martinez, president de l'Associació Amics de Barri Sud, ha fet aquest mateix trajecte... El vam veure l'altre dia, que es va dir que estava encallint les parets del centre cívic, i se l'ha votat prou. Doncs ha fet aquest mateix trajecte en transport públic i ha trigat aquests 70 minuts. Ell ha fet això que ha d'entrar en via fins a línia 3, llavors ha anat fins a Parà de Diagonal, on hi ha el Palau Robert, i el transport privat ha guanyat el públic en el cas de Sant Just, en el que fa el temps, ara s'ha de veure quins dels dos ho ha fet després, energètica i econòmica. D'altra banda, altres localitats ha guanyat el transport públic, per exemple, a Esplugues, ha guanyat amb un avantatge de 9 minuts el transport públic, i això, com a principi, està més a prop de Barcelona, i des de Sant Feliu, que també està més lluny que Sant Just, també ha guanyat el transport públic. Perquè està menjat, això, no? Aquí, Sant Feliu també. No, perquè a Sant Feliu tenen tren, i a Esplugues tenen uns quants... Uns quants de tu, vosaltres més. No, tenen més línies de trambia. El trambaix, clar, no, és que, bàsicament, perdona, el trambaix, per exemple, a Esplugues... Clar, hi ha les tres línies que hi arriben, que per quan s'ha anat més ràpid. Ha de passar per tot Esplugues... I a Esplugues hi arriben tres línies, per tant, que de 5 minuts tens un tramvia directe. Exacte, i veig... Vull demostrar que el transport a Sant Just està fatal. Hi ha més activitats, aquesta setmana, però si vols passem a la segona notícia, que va d'això. De baixó, va d'això. Bé, aquesta cursa, com diem, ha tornat a posar de manifest la reivindicació de fer passar el trambaix pel carrer. L'hauré a mirar per tal d'unir a Esplugues i Sant Just amb menys temps, i no haver-nos de tregar tota la... La carretera a Cornallà. La carretera aquella a Cornallà, que va fent de TV3. A més, un altre repte en transports al municipi va fer arribar la línia de bus L-10 amb esglur. Una reivindicació històrica, l'altre transport públic a Sant Just, que en dies com avui es fan més palers que mai, Carme. Sí, de fet, aquesta és una de les conclusions que s'extreta avui, després de constatar que el tramvia fa aquesta volta innecessària, o si més no, molt llarga, per connectar a Esplugues i Sant Just, segons el president de l'Associació per la Promoció del Transport Públic, Ricard Riól, és una infraestructura que està desaprofitada, i per això des de fa mesos que reivindica, són altres vegades que aquest tramvia uneixi Sant Just i Esplugues per la Nacional 340. Sí, però no volen, l'Ajuntament d'Esplugues no vol. El que passa que el que ens ha dit, que ara almenys el pas que s'ha fet endavant, és que Esplugues no s'hi nega en rotund, sinó que continua dient que prefereixen la línia 3 del metro, però des de la PTP, des de la Plataforma del Transport Públic, creuen que finalment esplugues acabarà sedint, perquè creuen que totes dues opcions són competibles. Un altre dels arguments a favor del trambaix per l'Aurea Miró, és que s'ha de convertir-se en un gran eix comercial, i és una obra que es podria acabar en un sol estiu, perquè només seria construir 1.100 metres de tram. I, a banda, com deies, en millora aquesta connexió, un dels reptes pendents de mobilitat, en la connexió Sant Just, és la connexió... Perdona, deixem-me tenir una cosa. El dia que hi ha obres, si és que hi ha obres, s'ha impossible durant mesos, i no sé quan diran les obres, d'aquests 1.100 metres que s'haurien de fer. Un estiu, diu. Un estiu? Diu que amb un estiu es fan. Amb un estiu fan. No és un metro. D'acord, però pot dir que s'ha de xecar tot el carrer. Llavors, què proposes? No, no, no. Proposo anar a arribar a Sant Just per la Miranda, aquells dies. Perquè serà impossible. En fi, digues Carme. Dic que això, com de reptes pendents, és la connexió amb el barri de Mas Lluís. L'obertura del vial és inminent, s'ha de fer en els propers dies, de fet, i això permetra que la línia L10 també hi arribi. De fet, el ple d'octubre de l'àrea metropolitana de Barcelona, ja està prevista a provar aquest tema, i per tant, en principi, l'octubus hi hauria d'arribar abans de final d'any. Molt bé. I pel que fa a altres línies d'octubus, com el Jus Metro, es veu que sí que s'ha estudiat, però que hi ha la massa car a fer arribar aquesta línia fins a Mas Lluís, no es descarta, potser hi ha llarg termini, però de moment hi haurà la L10. Connectem amb el Parlament de Catalunya. Ep. I el PP. Ep. I tampoc en robi aquesta patera o una partit socialista. No s'ha generat res. És així. És així. Aquesta és la connexió realitat, que ha passat amb la qüestió de reunió. Sí que haız insistir Majesty Haes per curls, Windows, I, unften supervision, del que és el que és la connexió. Em porto un telomSE un ficar per una antiga�던ciada i noido m'ho canec per la fàcil. Finsburger, iИn serieit pg Murder, ob suppostos perTo Birthday, strawberries. quan l'interpel·laven sobre la matèria. I ho estàs no ho han fet? I poden fer-ho? És triar! Sí, escolta... Està bé, eh? Escolta, no és un concert? O fem això? Com la soprano. Gobernes prioritzar, i vostès no prioritzen, precisament, en aquells sectors més vulnerables, perquè, precisament, en la lluita contra la malnutrició que existeix aquest país, no parlo de les nutricions, sinó de malnutrició, i que tot aquell que coneix escoles i escoles públiques, i escoles públiques, amb barris complicats, saben que està succeint, vostès no estan posant tota la cara a la Greia, ni de bon tros. De la mateixa manera, de la mateixa manera, el que li dic és... Ara, ara. El que han de fer, precisament, és rectificar, i reorientar, i fer una política diferent. Discurs d'èpic, veig una reda, eh? En directe. I que si posen tota la cara a la Greia, potser ens hi trobem. Sé que no existeixen tots els marges. Però vostès, també, el CIDIC no s'estan explorant. I el que el CIDIC és que avui ens hem de situar en una trilògica a nivell europeu. Perquè a nivell europeu la tendència és la marxa enrere. La marxa enrere a la velocitat de la llum. El carregar-se el contracte social europeu. Això és el que està succeint, i el que està passant. I el que ens estem fent és carregar la democràcia. I lamentablement el seu govern s'ha situat quan s'ha votat a Borgesles, quan s'ha votat a Madrid, o quan no han votat aquí amb les lleis d'estabilitat presobostària, amb la corrent històrica d'aquells que es carreguen el contacte social europeu. Vostè vol fer de bé, Joan Herrera? És així. Ara em diu que no amb el cap. Però és que ja les amoroteques, el que han dit, el que han votat, el que han fet. No passa res. Formen part d'aquestes famílies polítiques. Et, no només vosaltres. El social demòcrata és molt sovint també, el convent missari i el múnic. Aquesta és una prova que tu poses qualsevol música darrere d'Aulunín. Sí, queda bé. Vaig posar una música d'amor. Una música d'amor. Amb una última reflexió. En torno al terreny nacional. President. Estem d'acord? En calavia? No ha de ser unilateral. L'unilateralisme... Això demostra que les músiques canvien el to. Sí, sí, sí. Estem d'acord? En cap procés s'ha fet de la pluralitat. Molt bé. A què esperem? Som-hi. Perquè si estem d'acord en això, jo crec que els marcs han de ser els unitaris. És bonic. La comissió pel dret a decidir. Senyora. El pacte nacional pel dret a decidir. Mira, mira. I no la bilateralitat de l'acord de govern. Té una opció. Fer un relat i continuar la mateixa pràctica. Diu i es que recorden. La senten, que ho posen. Tira'm elles. És una opció. Legítim. A veure. Però jo sincerament crec que el que hauríem de fer és una altra cosa. Aquí hi ha més de 100 diputats. Ara. El dret a decidir amb una de les sensibilitats plurales i verses. Però deciditament, que els 16 diputats d'initiativa versi d'Esquerra Unida, el que no acceptarem és l'Estatucur. És com el Senat. El Senat de la Guerra i la Galàxia. Jo aniré en directe a Parlament d'aquesta línia. Un bon exercici. Un bon exercici parodístic. El Senat de la Guerra i la Galàxia. El Senat de la Guerra i la Galàxia. El Senat de la Guerra i la Galàxia. El Senat de la Guerra i la Galàxia. Que és canviar la sintonia de fons quan parlen els polítics. Com es fan les pel·lícules, no? Les pel·lícules van així. Jo aniré en directe. Atenció. No deixem la política. És una mica més... Per què? Perquè parlem de la política local de Sant Just. Fem més animats a l'Ajuntament. Avui, de petran, una emoció de desió, el pacte nacional del Paldret de decidir, la presenten conjuntament PSAC. PSAC, iniciativa, Junts per Sant Just i Convergència i Unió. La sessió planària se celebra aquest vespre i, com sempre, els plans de l'Ajuntament, l'últim dijous o cada mes, oberts a tothom. Carme Verdo, no sabem si anirà, però té més informació. Avui no. És una emoció que ja se sap que tirarà endavant perquè compta amb el suport necessari dels regidors i regidores. Em dic que la presenten 4 grups, però es debatrà al final del ple, perquè, a més a més, PPV democràtica també el decidir el seu vot i fer el debat crosponent. El ple compta amb 10 punts més. També el ton de preus i preguntes. Un dels temes que es debatrà és la aprovació del plec de clàusules per la concessió d'un equipament esportiu a una part cela del pla, per si el demà es llui. També es determinaran els pastits locals de l'any 2014, Sant Just. I ara, preus i preus. Això m'interessa molt quan tindrem festes a Sant Just. És el 6 de agost, no? Ja està, poca cosa més, no? Ja sé que és el punt que més m'interessa del ple. Clar, ja és el que fan de les escoles. Quines escoles? Això, que quan són els dies de lliure de disposició que tenen els diferents equipaments públics de Sant Just, això també varia, depèn del municipi. Sí, això és veritat. Per això t'ho dic, que això també està en líncules. I també hi haurà prins i preguntes. Jo dic per què? Com que tinc tants fills que es porto al col·leg, m'interessa molt. El regidors i públic. Molt bé, doncs moltes gràcies, Carme. Ja sabeu que tenim més informació. Ara mateix, a Ràdio Desben.com i a partir de les 7, el Sant Just notícies edició vespre Carme. Bona tarda. Bona tarda. Gràcies. 5 i 25 passem ara a la secció per excel·lència dels dijous d'aquesta hora. La gravadora amb la Clàudia Barbera. Clàudia, bona tarda. Hola, la secció per excel·lència, perquè és l'única que hi ha d'aquesta hora. Sí, efectivament. Clàudia, benvingut al programa una setmana més. Gràcies. I tu, tu som la gravadora de la... Bé, de Ràdio, no? És una gravadora de fet que tens tu a casa teva, no? Sí, mòbil, es diu. És un mòbil. Ah, ho fas amb el mòbil? Sí, perquè així puc enganxar qualsevol persona en qualsevol moment. Ah. I quin mòbil tens? Un que graba bé i se sent la veu. Si l'esteu mirant per la webcam, el podreu veure. Si no, us l'haureu d'imaginar. No saps quin és el teu mòbil. Si un que és com un hawai, una cosa així. Ah, d'aquest cinus. Sí, d'aquest cinus. I què tal, va bé o no? Sí, tecnologia china, punta. Vale. No, no, no. Perquè això d'aquí un temps ha reserat tot arreu, no? Diuen, diuen. Home, home, venen forts. Vale. Avui he sortit al carrer, com sempre, i... Avui estem de celebració, perquè dins la meva secció es trena una subsecció. Ah, sí? Jo estic molt contenta, sí. Ah, molt bé. Un aplaudiment per la subsecció de la Clàudia. Home, home. Vols sintoniar nova per la subsecció i tot això, també? No m'imagino. Vale. Una nova subsecció? En premsa internacional. En premsa internacional. Que és exactament tota la premsa que surt més enllà de Sant Just. Efectivament. Sí, i es flugues i seria internacional. Sí, per exemple, com diu Feta Sant Feliu, internacional. Internacional, va. Ara he pensat, a Sant Just passen coses, sí, tots ho sabem. Moltes, moltíssimes coses. Però potser estaria bé ampliar una mica, saps? Les coses que passen i fer que els de Sant Just també opinin sobre coses que passen fora dels límits del poble, que també són allò que diguis molt gran. Els altres límits, sí. Bueno, si anem a buscar més límits. Exacte. A veure què passa fora de Sant Just. A veure què opinem, si opinem alguna cosa. Potser no opinem res. Uf, uf, allò superinternacional, eh? Doncs avui anem... Una segona galàxia, no? Si avui anem a la secció galàctica, quasi, quasi, per la notícia que porto. Llavors, he pensat, per la secció internacional. Obrim el diari, o posem la tele, a primera hora del dematí, un dijous normal, com avui, i anem a mirar el titular que surt. És a dir, el titular que tothom mira abans de sortir de casa per tenir un tema de conversa a l'ascensor, és a dir, que si posem el TV3, el dematí, tio... Avui deia, rehoi qualifica gibraltar de necronisme que afecta la integritat territorial d'Espanya davant l'Assemblea General de l'Onaupam. No s'apres més, però tu surts de casa ja sabent aquest titular i si et creues amb algú ja pots començar a parlar d'algú. I si no has vist les notícies, també, a través de Twitter, te'ls poses avantar per què és Trending Topic, també, avui. Exacte. És el nostre segon Jordi. Ho saps tot. O sigui, amb aquesta frase ja tens tema de conversa. Llavors, jo he pensat que una bona manera de testar l'opinió pública sobre les notícies del dia és agafar aquest Trending Topic, el titular que ha sortit el dematí i preguntar a la gent què no opina. Però jo us puc posar una mica en context, perquè tampoc és qüestió només de llegir el titular i tampoc explicarà què va a la notícia. Rèn, hem fet quatre punts sobre aquesta notícia. Us explico. Mariano Rajoy ha participat en la... Així m'agrada, música així, com d'anècdota i de... Depart d'explicar coses. S'anècdota perquè realment és el que ha anat a fer el Mariano Rajoy allà. Total, que el Mariano Rajoy ha participat en l'Assemblea General de les Nacions Unides amb l'objectiu, una que es feia en Nova York, un objectiu que Espanya sigui membre no permanent del Consell de Seguretat en el Vien i 2015-2016. Perdó, perdó. Coses, no? Coses. Coses de política internacional. Llavors, el president espanyol... El president aquest, però... Aquest que ja penya. Que no ha dit res de Catalunya, saps? No, no ha dit res. Que és estrany, no? Sí, se li ha passat per altres, són coses que passen a vegades. No sé que no li deu importar gaire. No sé què passa dins del seu propi estat. No, no, però en canvi, saps, el que ha demanat és que Gibraltar, que Londres, deixi de colonitzar Gibraltar i que torni a ser espanyol. Molt bé, molt bé, molt bé. Que no li interessa el propi dins del que ell diu del seu país, saps? Però vol més, saps? Saps com el partit és en plan sumovent, i anem menjant fitxes? Doncs això vol anar sumant. I de fet, amb el Sahara occidental, em sembla que ha donat suport, també, que es faci un referèndum allà d'autodeterminació. És una mica contradictòria, saps? Sí, i aquí no. Llavors, he estat pensant, és que Rajoy vol que torni a sonar aquest tímne, saps? Escolta, perdona un moment. Ah, un moment, és que estava pensant amb això del Sahà. Pensa, pensa. Estava dient, potser el que vol, potser anem de fer verbers aquí a Catalunya. Bueno... No, potser perquè si allà els deixa... Ah, mira, és una operació. En fi, què dius? Que tens l'himne de... De Gibraltar, que és el que vol el Mariano Rajoy. Posarem un tros abans que ens agafi cancer de cervell. Només un tros. Què dius, a veure. Són l'himne de Gibraltar, l'actual. Com a píxat, com a tu. Gibraltar, Gibraltar. Sí, sí, sí, ara comença. Estan reprant tota aquí l'orquestra, que es posa un tros, a només... Va, ja potser ara que mostra que fan càncer. Ja, però... Però veu, veu, però aquest és l'himne actual de Gibraltar? No, és un l'himne que hem fet. És l'himne, que Rajoy voldria que sortís. Ah, va... És l'himne... És molt espanyol, també. Sortir la bandera espanyola al vídeo del YouTube de Noetri. Ah, va, va, va. A veure què diu, que queda un salt a la legió on cal cantar. A veure què diu, l'himne? No sé, però jo no els entenc, eh. Diuen que Gibraltar, Gibraltar, és espanyol, l'orgull de nomació. Ah, molt bé. I que vols ser el que el penyó, vols ser espanyol. Molt bé, molt bé, molt bé. És important, és important. És el que li devia ser un al cap, el Rajoy, mentre parlava i per això deia aquestes vegades que deia. Enhorabes, en interessa què diu la gent de Sant Just, i què opina de tot plegat? Avui, el baròmetre aquest, l'hem fet, la gent que ha opinat, és de la parada del Just Metro, de zona universitària, tornant cap a Sant Just. A veure, és una universitària, tornant a Sant Just, amb el Just Metro. Exacte. Que fa, bo, aquella volta, la Diagonal, no? Exacte. Doncs la gent de Sant Just, que estava a la parada, i que m'ha atès alegrament, ho ha opinat, això, sobre Gibraltar. Primer noi. Seria que no s'ha d'adonificar, perquè, bueno, si jo era que salia un trol i un, jo que salia a ajuntar aquests dels biòcrits que no... Ja ho dius. No te n'han pintat parles, els dos junts, i això de res, les mesos. Perdona, aquí he vist... És una opinió profunda. És una opinió... Però aquí jo he vist un somriure, no? Al final... Tu penses no posar al final, és clar, perquè... Ostres, Jordi, se m'acaba d'un corro una cosa. Ja, un moment. Podríem presentar la Clàudia amb el Guillem. Sí, també. M'agradaria saber qui és el Guillem. El Guillem, no coneixes, el Guillem. El Guillem és un... És un nou vingut de... Bueno, un nou vingut, que ara ja em fa dir que no, que no viu a Sant Just, que... Estava d'ell. Estava d'ell, no sé si m'interessa gaire. Vol integrar-se a Sant Just i comentar les notícies que he de dir junts amb nosaltres, a l'apenya del Morro. Per què m'has posat el dijous, a mi? Ja, perquè no ho sabia. Ja ho farem alguna cosa. És que tenen en comú que els dos s'utilitza la secció per lligar. Clar. Home, home, això és llegir molt allà. Això no sabem si la Clàudia... Ho acabo de dir al Jordi, eh? No, no. Que ha brujat la sintonia. Jo he vist aquí un somriure. A veure, no et precipi, discristina. A veure. Jo, senzillament he dit... Que si es poden matar dos pàjaros d'un tiro, es fa. Bé, no passa res. Això ja depèn de tu, Clàudia. Però jo només he dit que aquest final... Escolta'm el moment, perquè ja vull que m'ho... Sí. Una nota mental, es diu. Ha dit-te una mica millor els tants de veu. No, no. M'agrada. M'agrada. Sí, que hagués passat després. Te'l trobes sovint, perquè la gent quan neu... No el coneixia, de fet. El Josmetro és normal, no? Que passin aquestes coses. Sí, som així. Són les mateixes hores. No, però vull que coneixes la gent. Ja... Mira-la, eh? Exacte. En fi... És important dir, no vull la unificació, perquè és un rotllo. Vull dir, jo trobo que és... Aquí ja t'ha enamorat. Aquí ja m'ha dit... I he pensat quin tio més profund. Tu, si que penses. Un rotllo patatero. Pam. Molt bé. Hi havia molta gent per això, el Josmetro, aquest matí? Sí, de un i dos. De un i dos. Sí, la gent treballa. La gent treballa. Està bé, està bé, no? I venia aquí. Bé, tens un altre tall, no? Sí, un altre noia que ens ha opinat sobre el tema. Un altre noia, escolta'm. Sí, un altre noia. A mi això és que la veritat no m'interessa gaire. Jo no en sé de Gibraltar, jo vull que parlen d'altres coses. Ara a mi que el Mariano Rajoy surti parlant de Gibraltar, què més em dones, saps? Jo vull que parli de coses que a mi m'interessin. Bueno, estic rosa. Perdona. Perdona. Perdona. Perdona. Perdona. Perdona. Perdona. Perdona. Perdona. Perdona. Perdona. Perdona. Perdona. Perdona. Perdona. Perdona. Perdona. Perdona. Perdona. Perdona. Perdona. Perdona. Perdona. Perdona. Perdona. Perdona. Perdona. Perdona. Perdona. Perdona. Perdona. Perdona. Perdona. Perdona. Perdona. Perdona. Perdona. Perdona. Perdona. Obre Radio Esvern, que és el Organisme Públic d'Informació, per excel·lència al Facebook de Radio Esvern i informes a tot. Llavors, avui, com a titular, sortia aquesta setmana, s'ha obert el termini per participar a Sant Jordi del Carrer. Bravo! Atenció, perquè si no tinc malentès, Sant Jordi del Carrer serà diumenge 27 d'octubre. Exacte. Molt bé, ja ens ho podem anar adonant la gent. Són notícies felices, no passen coses de primers. No, no, tenim un Sant Jordi del Carrer. Ho podeu inscriure des d'ara, saps? Clar que sí. Llavors, vosaltres heu participat algun cop a Sant Jordi del Carrer? Hem fet com a ràdio d'Esvern, el Pinyoli i l'Oliva. No, però jo volia saber de petits. De petits? No, no, no. No, estàveu... No, bueno, no vaig fer-ho mai. I us agrada, això de Sant Jordi del Carrer, el saber? Ah, sí? Sí, està bé. A tot arreu? A tot arreu, una volta. Jo he obert molt temps, m'ha fet mandra, i aviam d'anar molt d'hora al de Matí a muntar. I m'ha fet mandra. Escolta, per això. El servei del municipi, el servei de la gent, els serveis dels paradets. Feia-ho caixa o no? No. No gaire, no? No. Era més que res el fet de posar el paradet. Sí, i ni paradet, amb molts cops posàvem. Ens posàvem allà directament. Directament? Ah, a donar la cara. A donar la cara, informar, i dir, escolta, que a l'esplai fem coses. És veritat que hi ha pressió per part de gent de, escolta, heu de fer coses, encara que no feu res. Exacte. Heu d'estar. La qüestió s'està. És igual el que feu. És igual. Poseu allà i ompliu un tros. Molt bé. Sí, més o menys. D'acord. Llavors, que hem preguntat a la noia aquesta, què opines sobre Sant Justo del Carré? Doncs escoltem. És el tracte tardor, no? Ah, sí? Sí. Escoltem. Crec que el fet dels paradets de Sant Justo està molt bé, ja que és una cosa que a Barcelona no s'acostuma a veure, i crec que està molt bé per fer... Els encants. Per fer ciutat al poble. Potser aquesta noia no. Molt bé. L'Era és la meca persona que l'Era de Sant Justo del Carré. La com? La pots convidar al dia 27 d'octubre. A mi també, Jordi. A tu també. A mi també. I faig broma. Tornarà a Castany el concurs del penyel del llibre? No, aquest any hi haurà una altra... Sí, quina llàstima. Aquest any hi haurà una altra cosa que no sé si es pot dir o no. Si t'hi digues. Si després ja t'ho soran. Però és que la ràdio ja fa temps que no participa directament. I aquest any segurament es farà un programa especial. Ja ho vas dir ahir, Jordi, això. Ho veig ahir, això? Sí. Doncs farem un programa especial dels 30 anys... o no, perquè potser no és el 30 anys. Perquè potser és passadora. A les 30 anys el sabrem al mar. És un programa especial. Farem un programa especial de Sant Justo del Carré amb la Carme Verdoi i un servidor. Gràcies per aquest aplaudiment, que m'acabo de posar jo mateix. Jo tinc una proposta, Jordi. Ah, sí? Sí. Quina? El concurs aquest del penyel del llibre. El podreu recuperar, perquè realment la tradició va estar així. Fer-lo tu? No, espera, espera, espera, que no he acabat. Però no per fesses de tardor. Hauria d'estar instaurat a la festa major. A la festa major. Com una prova de contra gros i blaus. Doncs mira, no és mala idea. És una cosa que generacions i generacions de senyors tenen format per tenir el penyel del llibre. Atenient que els grocs els donen millor, no? Que els blaus, segurament. No crec, això és una part de veure. El tema del penyel i l'oliva és mítica, Sant Just. I molta gent a mi em coneix com el presentador del mític concurs del penyel i l'oliva, Sant Just. Cosa que m'omple de satisfacció. Bueno, està bé. Està molt bé, està molt bé. Alguna cosa més, Claudi? No, fins aquí les notícies d'avui. Deixem aquí moltíssimes gràcies una setmana més per haver-nos acostat al que opinen el Sant Just Teng, sobre coses del món i també de Sant Just. Gràcies, la setmana que ve més cosetes. Sí, t'endrà. Saps que parlarem la setmana que ve? No, depèn del que surti la tele aquell dia. Va, va, el d'acord, molt bé, Claudi. Gràcies que vagi bé. Fem una posa per la publicitat. Tornem d'aquí uns moments amb les notícies positives de la Núria Oriol, fins ara mateix a l'Apenya del Morro. Arriba a Sant Just el primer centre d'educació infantil anglès, Sempatrix Prescul. A Sempatrix Prescul, els vostres fills i filles podrán gaudir d'un ensenyament innovador i multilingua, aprenent anglès des dels primers mesos de vida. Oferim un mètode basat en els millors programes pedagògics internacionals, el mètode automatís i Music Together. Fem yoga, natació i massatges per anadons, i tenim un gran ventall d'activitats extrescolars. Inscripció oberta pel curs 2013-2014. Informa-te en el telèfon 697-70-35-05, o al nostre centre situat al carrer Constitució número 2 de Sant Just d'Esvern. Sempatrix Prescul inaugurem la primera setmana de setembre. El Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Hi haurà alguna aprensa que ja aconseguirà entreure qui eren tots els empresaris que anava amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir res. Busco sempre aquella notícia, una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia. Sí, volem veure un munt d'aquests grocs més de casa i amb moltes oportunitats molt festivals. Tu et equivoques en un penal, en un basse en Madrid. Pots quedar crucificada per vida. No ets a solucionar. Vols temps, tu ets a solucionar. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a una. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilònia. No us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Babilònia El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys, el seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crani o encefàlic. Diuen que havia plogut, conduia el meu germà, i es veu que va emrelliscar i venia un cotxe de cara i un mort i l'altre de casa. Jo vaig fer el que vaig tenir menys culpa, perquè jo no conduia. Em va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo perri no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit, Generalitat de Catalunya. Soc Agustín Arribas, sobretot el graner de Sant Just, i em viu una salutació a tots els ullets de Sant Just i també a la penya del Morro. És en Moples, per la penya del Morro o del Morro, de ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i es agraïlzi aquesta feina. Hola, penya del Morro, soc Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació, adéu. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. No pluris. 142 de la tarda, continuem en directe a la penya del Morro. Cristina, correcteu-me un moment amb el Parlament, abans de parlar amb la Núria Oriol, a veure com està el debat de política general, i veure si la majoria de les persones que es venen volen ser la majoria de les persones que es venen. No sé si es pot saber. Tot el dia plorant. Potser comencem a governar, comencem a buscar suports per defensar coses comunes, però tot el dia plorant, tot el dia buscant culpables, la veritat cansa molt. Jo crec que cansa i és sobre els ànims als ciutadans. Fa poc de llege un llibre que hi ha persones que són tòxiques, No és només ploren, només reivindiquen i mai governen. Doncs això se'n comana. Si senten els senyors cada dia en rodada premsa, com a portaveu, doncs, home, això se'n comana, final. Se'n comana la societat, transmeten aquesta sensació de que tot és dolent, de que tot és negatiu, de que tothom està en contra de Catalunya. Doncs jo crec que la situació és complicada per portaveu i conseller de presidència, però també és complicada per Múrcia, per Madrid, i per els ajuntaments, i per l'Unió Europea, i per altres països, o som l'únic territori del món que té crisi. O és el revés, el revés. La vida és molt complicada, la vida és molt dura. Albert Rivera, en directe, al Parlament de Catalunya, en aquest debat de política general, no sé si estarà d'acord amb Núria Oriol amb les notícies positives. Clar, tot és tan catastròfic, segons Albert Rivera, que és el que diu el portaveu Francesc Combs. Ho descobrim ara a l'espai de les notícies positives. Moltes gràcies. Núria Oriol, bona tarda. Bona tarda. Que bé escoltar-te una mica, perquè estàvem escoltant ara el debat de política general i tot era mal rotllo, tu. Però escolta, Mufeu, expressament. I primera les notícies, allà, Pam. Sí. I després em poses just aquella intervenció que pensa que són uns ploramiques, que el govern és ploramica... Albert Rivera, ho he dit. Tot negatiu, tot negatiu. Exacte, dic que ho fan expressament. O potser ho feien perquè li digués Albert, sisplau. Necessites coaching per veure la positivitat de l'oportunitat d'aquest moment que vivim. És veritat, és veritat. Perquè la Núria Oriol ja sabeu que és coaching, i si voleu que us donem cop de mà per aconseguir coses, que és el que fan els coachings, només que el que ens envieu un mail a la penya i nosaltres ens posem en contacte amb la Núria, i us atendrà molt bé el seu despatx, que talla a Barcelona, molt xulo. Núria, avui parlem de diferents històries. Comencem parlant de Lleida, que ha estrenat el centre d'investigació de la fruitèa, referent a tot el món. És un senyor que a Lleida té una fruita, és el que toquen més, i han estrenat un centre d'investigació de la fruita. Sí, però fixa't. O sigui, ja sé, direu, que hi ha un centre de la Núria amb la fruitè i l'agricultura, que és referent a tot el món, bionet, tot el món. Home, no ho podem deixar passar. Home... No ho deixem passar. Parlem-ne, parlem de Núria. Què és aquest centre d'investigació? Doncs és això, que fan unes investigacions determinades, però, en aquest cas, no vinculades als transgènics. Si no vinculades, a poder decidir quin és el moment més òptim del sol, pels ratxos infrarrojos, per les humitats acumulades, etcètera, etcètera, per ser una pudada, una sembrada, fer una collita... Després, també, per exemple, veuen que, fins i tot, en una mateixa extensió, hi ha trams... del camp, que pot estar amb nivells diferents. Llavors, ells, per exemple, poden indicar, mira... Aquestes actàries, doncs, necessiten un plus de silícies. Aquestes altres actàries, no. Les de més enllà, doncs, les hauries de reforçar d'una altra manera. I van donant pistes perquè, en conjunt, les collitas siguin cada cop millor, però amb l'avantatge de que, com utilitzen tècniques molt avançades, aquests resultats els poden compartir amb científics d'arreu del món, i que això rebargeixi la millora de la qualitat de les collitas d'arreu del món. I ells són pioners, però els pioners ara han tingut la idea que unien els coneixements de la biologia, unien els coneixements de la neologia, unien els coneixements de molts, molts grups científics, no, amb la capacitat tècnica que ara donen, doncs, fensors infrarrojos, QPs, etcètera, etcètera. O sigui, un referent a tot el món. I estan al parc científic de Gardell. I no deixem el món rural, perquè també ens vols comentar que el premi 2013, perdó, de dones rurals, ha estat per Pedro J. Garcia, en fotografies de dones indies i de la seva realitat. Sí, és un premi de fotografies que donen les dones del món rural, que penso que aquí la part més forta era uni dones i món rural, perquè la realitat de les dones del món rural, a vegades és força dura a casa nostra, en molt sentit, per poder compaginar moltes tasques, o fins i tot quan ella ja intenten aplicar nous coneixements a causa dels estudis que han fet a la Terra, i com són percebuts o rebuts per membres del seu entorn, que, a vegades, pel fet de ser dones, encara avui se les poden mirar amb recels, o amb més escepticisme. Doncs bé, elles, molt decidides, van crear aquest premi de fotografies i en guany han decidit donar-li a Pedro J. Garcia, que no és de casa nostra, a aquest fotograf...No em sona. De Jaén. Has de Jaén? Sí, senyor. I aleshores li han donat, perquè realment les seves fotografies són passioses, es poden trobar per cuep. De fet, ara mateix la Cristina l'ha d'estar veient. Com són, Cristina? Sí. I ara veig un camp i una noia, amb unes robes molt típiques, no? I surt com a gajant-se, agafar una collita i treballant. Amb l'enquí negre o color? Jo l'estic veient amb l'enquí negre. Aquesta és amb l'enquí negre, eh? Molt bé. I aleshores penseu que aquesta és una de les moltes iniciatives que impulse el centre d'olors, a la tieta, d'equalitat d'oportunitats i promoció de les dones. De la Universitat de Lleida. Amiga, com és que a Lleida, tu? Lleida, Lleida, eh? Vostè va amb Lleida a tope, tu. Que està amb molta força, eh? Sí, sí, sí. Moltíssima. Molt bé. M'agrada, em fa sense mi en comou. Quan vaig veient que, a pesar de totes les dificultats o les males notícies, van despuntant iniciatives... Sí, i a Lleida és pitjor sempre. Sí, és pitjor. Lleida, no, no, per res, no s'enfadin els lleis de tants, però és de conegut de sobres per tots, que de les quatre capitales de provincia catalanes, Lleida és la més fluixeta, diguem-ho, d'alguna manera. No, no, perdona, perdona, però... No, no, no, Jordi, Jordi, Jordi, Jordi, Jordi, Jordi, Jordi... Jordi, Jordi, Jordi, Jordi, Jordi, Jordi, Jordi, Jordi, Jordi, Jordi... Però ara no, eh? És un motor... No, sinó que no, tot i que no. Però tu preguntes a la gent, de les quatre, quines són les seves tres preferides? I no sé si Lleida és tant de les tres preferides, no? Home, si vas a Lleida, potser sí. Home, clar, si vas a Lleida, sí. Però jo parlo, en general, de tot Catalunya. Doncs escolta, però és que falta estar tens el que està passant a Lleida, que estan donant-li una canya, i és molt bonic que sigui. Molt bé, un aplaudiment per Lleida, sí. Una cosa no treu l'altra, eh? Per tot, però un aplaudiment per Lleida. Que és que Lleida, bravo! En fi, canviem de tema. Parlem ara de Loco. Què és Loco? Organització de consumidors i usuaris. Molt bé. Que no sigui una persona boja. He trucat diverses vegades. Loco. Atenció perquè s'organitza. Aquest és un terès, diem. Atenció perquè s'organitza. S'ha organitzat per presentar-se com a actor a la propera sovasta de la llum i aconseguir per redesenes de milers de persones preus més bons de l'energia elèctrica. Aquesta notícia és bona, però em sap greu, però crec que no li donaran, o sí, Núria. A veure. Jo, mira, et diré, és bona, i a més a més també et diré algun punt de parò, perquè alguns col·laboradors, quan estaven aquí seleccionant notícies mutuament, ja ens la seleccionàvem en conjunt, ha dit, però jo et faré una reflexió, perquè he trobat que és molt bona, fixat. Vols que et posin música de reflexió? Oh, si tu vols, si tu vols. Endavant. Gràcies. Mireu. Sí que ho aconsegueix, perquè és una entitat que pot anar com actor per contractar el preu final de l'electricitat, té aquesta capacitat, com abans l'han tinguda altres organitzacions de consumidors, per exemple, a Suïssa, on ha estat realment un èxit. Aquí a Catalunya es presentaran ells. Penseu que qualsevol persona de Catalunya que, fins el 14 d'octubre, es vulguis apuntar per formar part, diguem, del gruix de persones que van a aquesta sovasta, ho pot ser gratuitament, m'explico. Vull dir, gratuitament que s'hi apunta, i a més a més, sense cap contrapartida, que tu no cal que, després, et canviïs de companyia de la llum si no vols, en absolut. O sigui, amb això hi ha una total transparència i confidencialitat que vull dir que dona llibertat, no? Però t'hi pots apuntar gratuitament, després m'imagino, que suposo que, per continuar-se presentant, com que ja sabeu que aquestes sovastres es fan trimestralment, si no m'equivoco, suposo que, aleshores, potser canviïn i demanin pagar o no ho sé. Com una mesura de pressió, també. Però fins ara és tot gratuït, serà gratuït fins al 14 d'octubre, i llavors, el 4 de novembre, informaran a tothom que s'ha apuntat de les possibilitats que ha donat aquesta sovasta. És a dir, tu dius que jo he vingut i verdrella, i he vingut de feixa, doncs jo he vingut de gas natural, etc. Doncs ells informaran i et diran, mira, podria sortir guanyant si et passessis a tal companyia. Perquè ara, doncs, vindrà una contrapuroposta, i potser abaixaran el preu, etc. La part que pot fer-ho, la companyia, diguem-ne, que no la que toca el govern. Llavors, això és molt positiu, perquè és veure que una organització ciutadana, en aquest cas, molt concreta, de consumidors, o sigui, serigeix com actor, i, diguem-ne, intenta començar a marcar la competència per respectar aquests grans monopolis que vivim al nostre país. Quin és la contrapartida? La contrapartida és, com m'ha observat molt bé, una persona que tindrà un marge de rebaixa com un 4% de marge, i que, a més a més, està negociant amb les elèctriques tradicionals, és a dir, no està negociant en aquest moment amb temes d'energies renovables. Però és que l'Oco diu, que el que fa és fer el que és immediat. Intentar rebaixar una mica el rebut de la llum i del gas per desenes de milers o els que siguin de ciutadans. Respecte a l'altra part de les energies renovables que el govern actual central va paralitzar tant, ja som energia que tirava endavant tot una iniciativa molt interessant, i que ara ha quedat en suspens per la seva situació de precarietat, perquè posant tants impostos a les alternatives no poden ser competitius. Però som energia, està allà, que jo penso que en el seu moment les alternatives poden agafar el seu paper, o és més depenent de com vagi aquesta sovasta de l'Oco, podíem anar reflexionant de quina manera, amb una organització seriosa, anem desembucant per anar canviant algunes coses del sistema, i en aquest cas, l'energeti. És una partit, és una possibilitat. Ha quedat clar, per cert, Núria, deixa'm que connecti amb el Parlament o altra cosa, perquè avui anem connectant. Queda, Núria, per animar-nos, després. Queda't al moment, a veure què està parlant. Crec que d'aquestes barreres no me suena. Sí que hi havia milions i milions de ciutadans. Que ballés al panel Chef Maggiantana. Sab Dans, una autònia que no es mantiene un desto. 24 hores esteu pasant a la agenda districtiva. Cada dia, sin que nadie le regala, muchas horas y pone muy poco dinero para levantar Catalunya. Estem likelihood que la tira d'oportunidades sin fractura social. Una Catalunya, un crèrit, en la que estamos todos y en la que usted y yo, discrepando, pensando diferente, podamos convivir y hagamos todo lo posible para convivir con el resto de españoles y con el resto de ciudadanos de la Unión Europea. Bueno, en fi, a ver, Rivera, abocant per la unitat amb Espanya, no ens sorprèn, però anem connectant per saber com està el davant. I que per Sergi Jordi no és el primer que parla en castellà, perquè aquest mateix ja ho ha fet Oriol Junqueras i després la Camacho. Home, a mi el que em crida l'atenció, perdó, amb aquella capacitat que em surt del coaching d'analitzar les frases per a la neurolingüística, ha dit que podamos convivir a pesar de las discrepancias i és com dient, ostres, o sigui, ara en aquests moments no conviuen. Ja, ja, ja, ja. Discrepen i no poden conviure. Imagina't, no? Imagina't. Va, un dironi que no s'enfadi en els ullenses, partidaris de l'Albert. Per cert, no me n'escolti, les opinions, faltaria més. Faltaria més que us puguis donar opinions. Tenim 3 minuts abans d'acabar la secció. Unes pinzallades sobre el Tao, que és el del lideratge per ser més creatius en la nostra feina. Què era això del Tao? Perquè em sona una mica oriental, és així? Absolutament. Però música oriental, no? Esclar, d'acord. Pensa que és de la Xina, eh? El Tao. Però milenària. Tao milenària. Clar, de la Otsu. La Otsu, a mestre de tots. A veure, què era el Tao, què és? No, no, bàsicament a veure. És que ho he proposat en la línia de que, a vegades, quan estem parlant de lideratge, el líder faig, visionaris, avançar els temps, tempaties, se'n motiva el grup, moltíssimes coses, no? I ell posa l'accent amb una reflexió que dic, va, diguem-la, també. Que diu, sobretot, sempre que tinguem unament de principiant, de prenentatge, és a dir, que encara que nosaltres coneguem moltes coses, haguem après moltes coses, doncs sempre mantinguem aquesta capacitat de dir, ostres, em puc buidar, i, d'aquesta manera, puc sempre ser com un recipient en el qual van arribant noves idees, noves sexituds, noves maneres de fer. No ho sé tot jo. Sabent molt, resulta que torno a l'actitud de principiant per poder ser encara molt més creatiu, simplificar la feina. Perquè aquesta actitud de principiant elimina el desordre de l'ament. I, d'aquesta manera, descobrim, a partir de ser conscient que sempre estem aprenent, que tenim una manera de treballar més directa, més potent, i que, a més a més, es torna més creativa. Es va molt més enllà del correcte i del castar de moda. I es va arribant molt més lluny. Sí, jo em pregunto, com ens podem buidar, per estar sempre amb l'energia i la creativitat? Si et sembla, Núria, aquesta és una pregunta que em pots respondre la setmana que ve. Doncs tu n'ha de dir, tu respon la setmana que ve. És que ara ja ens telepaties, fem, eh? Estem altres. A més unitat que en el Parlament. Sí, sí, crec que sí, crec que sí. Núria, moltíssimes gràcies. Fins i jo els que ve, amb més notícies positives. Una abraçada, bona tarda. A vosaltres. Bona tarda, bona tarda, tot. I nosaltres tot seguim amb la xarxa per escoltar el bolletí de notícies generals. Fins i jo l'emocions amb el Parlament, perquè em sembla que em agrada parlar el David Fernández, de l'escup, per exemple, i també la rèplica del president, amb l'Arnau Cónsul parlant de llibres i la Mireia Redonda, amb tot un món de moda. Avui parlarem de la roba que ens hem de posar en aquests dies d'entre temps. Això és un drama, eh? Ja us ho dic ara. En fi, fins ara mateix, a l'Apenya del Morro... Són les sis. Notícies en xarxa. Bona tarda, us parlem Pere Sanz i el Versas. La taxa turística ha recaptat més de 19 milions d'euros en els primers 8 mesos d'aplicació. M'has escart a les terceres vies perquè diu ja em fracassat. 3 de cada 10 conductors que han fet el curs per recuperar els punts del carnet tornen a cometre la mateixa infracció. La cambra de comerç de reus presenta la primera fila de la coca de recapte de la comarca. Esports, la selecció espanyola d'Oca i Patins s'enfronta d'aquí a un quart d'hora a França, els quarts de final del Mundial d'Angola. Amatè Polo, avui a Juga, el Mediterrani Terrasa Masculi que completa els quarts de final d'anar de la Copa Catalunya, començarà a 3 quarts de 9. La taxa turística ha recaptat més de 19 milions d'euros en els primers 8 mesos d'aplicació. És a dir, des del novembre i fins al juny. L'executiu preveu que els ingressos es puguin doplar quan es comptin els mesos d'estiu. Ho ha anunciat el conseller d'empresa, Felip Puig, que ha subrellat que aquests diners reinvertiran el territori. Són recursos que es destinen i es destinaran íntegrament a la promoció i a l'activitat turística. Per tant, revertiran en el territori, perquè a part que hi ha una part d'aquest impost que reverteix directament el 30% a les propies localitats, la resta té una visió més integral de promoció global d'actuacions més mancomunades. Fins el mes d'agost els turistes han gastat prop de 10.000 milions d'euros un 10% més respecte l'any passat. El líder de Ciutadans, Albert Rivera, ha rebutjat el procés soberanista i també ha reclamat el president Mas, que comenci a governar Catalunya. En el debat de política general, la líder de Ciutadans ha acusat Mas de voler dividir Catalunya i ha rebutjat la convocatòria de leccions plebiscitàries. ¿Se queda o se va? Si usted vuelve a perder escaños, o no? ¿Por qué es esto de poner encima de la mesa y dividir en una sociedad para acondicionarlas a su carrera política? Porque el que se la juega en unas elecciones plebiscitarias es usted. Es una sección autonómica, no se engañe. Aquest matí, el president Mas, ha descartat les terceres vies, perquè ha dit que ja han fracassat. La Cámara de Comerç de Reus ha presentat la primera fila de la coca de recapte de la comarca. Algú m'hi confia que la iniciativa doni un impuls al sector. Anem cap al baix camp, Reus Digital. Bona tarda. Reus celebrarà aquest cap de setmana la primera edició de la coca de la fila de la coca de recapte del baix camp. Obert el públic, la iniciativa vol posar en valor aquesta menja tradicional i el bon fet als forns de la comarca. Per Joan Cabré, president del gremi de Forners del Baix Camp, les coques són el segon producte més exitós. Potenciar un dels productes nostres ho trobem bé. I més i més, amb els temps que estem ara, que el pa està molt per tot arreu i apai, que està molt maltractat, una paraula. Vull dir, nosaltres tenim el pa com a base, i els segons són les coques, estan de sucre com de recapte. Llavors hem de potenciar una mica més aquest segon producte. Per 9 euros els assistents podran gaudir de 3 racions de coca a escollir i un tasc d'avió vermut. 3 de cada 10 conductors que han fet el curs per recuperar els punts del carnet tornen a cometre la mateixa infracció, per la qual van ser sancionats. El director del servei català de trànsit, Joan Josep Isern, ha de detallar que es tracta de persones que han anat perdent els punts progressivament o que sorten d'una condemna per un delicte contra el trànsit. Però és veritat que, quasi un 30%, són persones que continuen rencidint i, per tant, sobre aquestes persones, hem de fer un estudi reeducatiu diferent, perquè, en el fons, la finalitat de la recuperació dels punts és fer una reeducació que permeti que aquestes persones no siguin rencident. Amb això el que estem fent és treballar a la facultat de xiquiatria de Vall d'Hebron. D'altra banda, Isern, ha destacat que el grup de menors de 30 anys ha reduït en un 80% la mortalitat de les carreteres en 10 anys. La cooperativa agrícola de Garriguella ha l'emportar una de les cooperatives vitivinícules amb més tradició i més extensió de vinya de la denominació d'origen emportar celebra el 50 aniversari i fa una clara aposta pel vida gamma alta. S'ha tret al mercat una producció limitada de 4.000 ampolles, Radio Vilafan i Holanda Falcón. Segons ha explicat l'anòloga de la cooperativa de Garriguella en Natàlia Durant, l'objectiu és la qualitat més que la quantitat. Per això, aquesta aposta pel vida gamma alta sota el nom de Geri Senca, en tinc nom de Garriguella, que inclou un negre selecció 2012 i una essència Geri Senca de rei moscat. A més, de cara a aquest any, s'està treballant en l'elaboració d'un vi blanc fermentat en barrica i un rosat modern amb un color francesat semblant els vins de la Provença. Fer vins de producció limitada, produir una extremada qualitat seleccionant les veritats típiques de l'Empordà, intentant jugar molt amb garnatges, amb censor o carinyena. L'acte central del cinquantè aniversari serà el propè 19 d'octubre i comptarà amb la presència del conseller d'agricultura Josep Maria Pellegrí. I notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. El transport privat des de Sant Just torna a guanyar el transport públic en la cursa de transports interurbanals, que s'ha celebrat aquest matí. L'Osmar Moureno, tècnic de medi ambient de l'Ajuntament, ha trigat 34 minuts amb cotxe des de Sant Just fins al Palau Robert de Barcelona i Lluís Martinez, president de l'Associació Amics del Barriés. Ha fet aquest mateix trajecte en transport públic amb més del 2, en 70 minuts. Martín ha anat a entrar en via fins a la Línea 3 de la Mètrica fins a la Parada Diagonal, on hi ha el Palau Robert. Robert, d'altra banda, altres localitats, ha guanyat en transport públic, per exemple, des d'Esplugues, amb un avantatge de 9 minuts i també des de Sant Feliu. Tot plegat, posa de manifest de nou la reivindicació de fer passar el transbaix per la carretera Laurea Miró, per tal donar-hi Esplugues i Sant Just en menys temps. De fet, aquesta és una de les conclusions que s'han extret avui, després de concertar de nou, que el tramvia fa una volta innecessària per connectar i Sant Just i Esplugues per la Nacional 340 a Sant Feliu i Sant Just van donar-hi suport, l'Ajuntament d'Esplugues no ho acaba de veure clar. El ple municipal de setembre aprovarà l'adhesió de l'Ajuntament de Sant Just al Pacte Nacional per el dret a decidir. La sessió tractarà una emoció presentada per la seva iniciativa amb el suport necessari del regidor i regidora. És l'emoció que es debatrà al final del ple i PP via democràtica hauran de decidir el seu vot. Tot plegat es decideix avui a la set comences a aquest ple. L'horar de dir-li que compta amb 10 punts, més al torn de preus i preguntes. Un dels temes que es debatrà és aproviar el plec de clàusules per la concessió d'un equipament esportiu a una parcela del ple, parcial d'Emas Lluís, i també es determinaran els fastis locals de l'any 2014. I acabem d'explicar amb us que el cas a la jove es fa avui demà jornades de portes obertes. La idea és mostrar les activitats que s'hi fan a través d'exhibicions i classes obertes, l'oferta és molt variada per a menors d'edat ja des de tallers de dibuix, teatres social, design de moda, hip-hop, cuina i robòtica i també hi ha altres tallers per a totes les edats, com ara el de guitarra, sensual dents, dança del ventre, trapezi i fotografia entre d'altres. Avui hi ha una classe oberta de swing a un quart de set de la tarda i a un quart d'avui t'esperarà la de Bollywood i aquest trimestre també s'ha programat un curs d'instruments electrònics. D'altra banda, davant el quart de set, hi ha una classe oberta de robòtica i hi ha un quart d'avui de dança del ventre. Els cursos costen entre 20 i 40 euros en funció del taller i de l'edat i si voleu més informació, podeu guadreçar-vos avui i damunt el casal en les jornades de portes obertes o consulta el seu web www.casaldajobes.com I de moment això és tot més informació, a la set del senyor Notícies, Alicia Vesprà. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de nou a deu del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartallera sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja ho sabeu a Babilonis, no us ho perdeu, dijous de nou a deu del vespre, Babilònia. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esber. Sóc Jaume Sadoncoll, farmacèutic del carrer Tudano número 3 de Sant Just i envio una salutació a la penya del Morro. Molts petonets des de la botiga Otón de Sant Just per la penya del Morro de la Ràdio, i que tot vagi molt bé i molts anys. El centre de la llaneria Berts saludem a la penya del Morro. Bon Nadal! Què tal, com esteu? Benvinguts a la segona hora de la penya del Morro, císira de la tarda, d'aquí una estona amb la Mireia Redondo per parlar-nos a tot un món de moda. Avui sobre quina raó anirem de posar en època d'entretemps i també tindrem l'Arnau Consul, que ja el tenim a l'estruc número 1. Arnau, bona tarda. Hola, bona tarda. Espera't, que hi ha hagut els veureus canviats. Bona tarda, Arnau, què tal, com estàs? Hola, bona tarda. Hola, bona tarda, Arnau. De moment parlem de l'ajustió de llibres per fer-se festigosament rica l'Àsia Oriental, correcte? Emergent. Emergent, perdó, perdó. Emergent i Oriental, també, no? I abans, però, repassem el trending topic de la segona hora amb la Cristina. Avui, la ONU, la Organització de les Nacions Unides, ha sigut el més comandat a Twitter. Per què? Perquè el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, ha demanat a l'Assemblea que el dret a la lliure determinació del poble del Sàhara Occidental, ja ha fet referència sobre el conflicte amb Gibraltar, i ha demanat un lloc com a membre permanent del Consell de Seguretat. O sigui, pel Sàhara Occidental, dret a la determinació, per altres pobles, no. En fi, Cristina, què diu Mariano Rajoy? Doncs Mariano Rajoy ha sobretllat en el seu discurs aquest dijous, el Sembler General de l'ONU, que Espanya et dona suport a una solució política justa, duradora i mutuament acceptable que previgi la lliure determinació del poble del Sàhara Occidental, tal i com ja va fer fa un any ara. El president espanyol també ha parlat del conflicte amb el Regne Unit sobre Gibraltar, i ha demanat a reprendre el diàleg bilateral i la cooperació regional. I, a banda de repassar altres qüestions de totalitat, Rajoy ha reivindicat un lloc per a Espanya com a membre no permanent del Consell de Seguretat de l'ONU durant el període del 2015-2016. Però no serà fins a l'octubre de l'any 20, quan es decidirà quins països s'incorporen els dos seients del Consell, els que opten a Espanya, Turquia i Nova Zelanda. Això serà una mica com els Jocs Olímpics. Afecte, ja ben. Atenció, perquè hi ha hagut tweets d'aquestes qüestions. Com per exemple el de Galleto Fontanero, que diu Mariano Diua al ONU, que Gibraltar és un anacronisme, no com els toros o les religió catòlica, que són coses molt del segle XXI. Fèbong, digue'm del que presumeixes i et diré de les teves mancanses. Rajoy a l'ONU a l'ardea de la cooperació espanyola. I també Mariano Rajoy. És l'autèntic el propi Mariano? Sí, però no ho signa ell. Que li he posat a l'equip. Però del Twitter, Espanya ha demostrat que l'autèntic de la cooperació espanyola té un consell de seguretat amb el hashtag Assembleia General. Gràcies, Cristina. No t'importa que connectem un moment amb el Parlament de Catalunya. Sí, podem-nos drets, perquè avui estem fent un gasto del satèl·lit increïble. Anem a veure com està. Al mig del part de la ciutadella, aquest debat de política general. Després em diu... Està parlant ara l'Artur Mas. No ho sé. No ho sé. No ho sé. No ho sé. No ho sé. Perquè l'exemple que vostè posa d'Europa respecte a Espanya no es trasllada d'Espanya respecte a les autonomies. Recordi això quan analitzi el tema aquest. Recordiu això. És molt important. Què ha fet Europa amb Espanya? Des del punt de vista dels déficits. No ho sé. No ho sé. No ho sé. Quan parla d'Artur Mas sempre porta aquesta música. Què ha fet Espanya amb les autonomies? És molt bé això. Sí, una mica sí. Que vol dir que enlloc de repartir l'esforç sobre tothom, han decidit que la factura s'hi posarà les autonomies. I què vol dir les autonomies? La sanitat, l'ensenyament, els serveis socials, la cultura, la inversió pública, l'educació... Vol dir això. I vostè creu que això és just? A mi m'agradaria que algun dia a vostès sentir-los dient que l'estat espanyol s'està equivocant en el repartiment del déficit. Perquè igual que amb ells se li donen més avantatges a nivell europeu per complir millor, ells haurien de repartir aquest déficit d'una manera més justa. Doncs allò que ja hem estat defensant des del govern, des de fa molt temps, o el que passem un terç de la despesa pública de l'estat. Està malament, està malaltor. M'hauria de veure que... És un homenatge, això. És un homenatge aquí. Per favor. El gran pare. No, el gran pare. No entenc res, eh? Pare com... Pare convergent, pare de la nació, l'home d'aquí es colpirem a les muntanyes de Montserrat, que siguin independents, la seva filla. La seva cara. I això no és victimista. Això no és victimista. Això té la pura lògica. Si ara fos... Si això fos d'aquesta manera, si a nosaltres ens donés un terç del déficit que tindrà Espanya per l'any 2014, la Generalitat de Catalunya compliria en aquest moment amb els objectius de déficit que ells mateixos ens imposen. A tu, Hermes, que continua contestant la Rivera, d'aquí una estona col·lectarem, perquè parlarà David Fernández de l'escup en el seu torn. Però abans tenim l'Arnau Consul per parlar-nos de llibre. De llibres, perdó, avui, amb un títol molt suggerent, com fer-se festigorsament ric a l'Àsia emergent. Arnau, per què ens vols parlar d'aquest llibre, avui? Perquè m'ha sorprès, m'ha sorprès moltíssim. M'ha sigut una lectura d'aquest tio, d'aquestes que es fan ràpid, són 174 pàgines, lletra bastant normal, no és allà petita i atapeïda. Una editorial nova, que ja sabeu que a mi m'agrada repescar llibres i tutorials petites que estan intentant ser un forat al mercat, al costat dels dinosaures que fan, que es mouen, que es van agrupant uns entre els altres, els dinosaures del planeta, avui. I bé, en aquest cas, edicions al periscòpic. A més, ha triat un dissent que m'agrada molt. A vosaltres els haureu vist, perquè criden molt l'atenció, entre només 6 o 7 llibres, però han invertit, d'alguna manera, el portar i contrabortar. En aquest resum típic del llibre està al davant i darrere, posa edicions al periscòpic, hi ha una gran fotografia, no hi ha ni el títol, ni res. En fi, crec que és un dissent prou atrevit, ja van de... ja van de, crec que, molt, molt atreient. T'ha triat tu? En general, és una cosa que agraeixo, perquè potser són dels petits d'èficits o mancans que ve, que amb aquestes editoriales petites, és que normalment van de la pinta underground. Una mica en plan CUP, el CUP de l'edició. Les editorials CUP del món de l'edició. Doncs, aleshores, fan llibres petits, llibres aleshores que... directament ja veu la sensació, són d'una editorial petita. Això no vol dir que el continu no estigui bé, però de vegades allò tapes rugors, és un taman diferent, li he dret a peïda, si tu te la llegis i tens amb nosaltres underground, t'ha de ser igual. Has de superar el fet que el llibre... La qualitat del paper... El llibre es trenca la pàgina. Si vols comptar-hi, tu veus el llibre i penses, això d'una editorial petita no és. Mira, fins ara no la coneixia o han canviat el dissent, perquè tens la sensació que això és un grup potent. En fi, més enllà d'aquesta consideració purament formal i estètica, que si de vegades després podem parlar amb la Mireia. Seguint amb l'estètica, la portada té alguna cosa a veure amb el llibre, perquè veiem aquí una ciutat suposo de l'Àsia, i apareix com una ampolla amb un peix dins. Hi ha un... no directament, però sí que si no el peix, tot i que hi ha un peix que surt d'un moment, l'aigua sí que té un peix important en... en l'argument del llibre. Aquell llibre de què va? Aquell llibre de què va? Aquell llibre d'entrada, l'autor és Moshin Hamid. Moshin Hamid. Pakistan. 1971. És un autor jovenet, total té 42 anys, potser encara no els ha fet, però jove ja se'l considera als Estats Units i Anglaterra com un autor de futur, un autor talentós que tindrà futur. I, de fet, ha tingut molt bones crítiques, i d'entrada ja ho diu clar. Si no és que no estàs escrivint un, un llibre d'autojuda és un oxímoron. Aquesta és la frase que comença el... que dius, home, vols dir que és massa atractiu? Doncs un oxímoron és una cosa que com que no té sentit. Contraria en ella mateixa. Un llibre i autojuda no van. Un llibre no és un autojud. Un llibre hauria de ser al revés. I, de fet, tot el que fa llarg d'aquesta novel·la és imitar i, d'alguna manera, carregar contra els llibres d'autojuda. El títol, com fer-se fàstic o menys rica? La seva emergència, d'alguna manera, ja busca dir com superar una crisi matrimonial i no morir en l'intent, que seria un títol típic i característic. Vols aprimar? Preguntem com. Com aprimar-me? I no perdre la gana al revés. Doncs una mica és això. A partir d'unes referències al principi de cada capítol, que diria que són 12 o 13, ha de dir que això fos un llibre d'autojuda. Ara et diria que això i allò, i et diria que tu, tot l'argument va explicant-se a un tu, el que va ensenyant què hauria de fer per això, per fer-se fàsticosament rica a l'Àsia Mergent. I tota la trama on passa. Perdona, és mentida. Si algú es compra el llibre amb aquesta intenció, no ho aconseguirà. Jo crec que la clau de tot està en aquest adjectiu que probablement és el que més destaca el títol. Fàsticosament... Com fer-se rica a l'Àsia Mergent que us ves? Un títol més. Aquest fàsticosament és probablement el que un se dura de dir. Té conya, aquest llibre. Exactament és això. Per ser rica a l'Àsia Mergent, que d'alguna manera s'està referint directament a l'Àsia Mergent i a algú d'aquests països, no diu mai el nom de la ciutat on passa això, però constantment es pot imaginar Novedeli, Bombay, tots aquells sí, Pakistanet... Bangladesh, Bangladesh. No sé si és tan rica. Però en canvi, la Índia sí. La Índia té a fer fins i tot un equip de fórmula U, per tant, poca broma. Podria ser Malaysia, Indonesia, però jo t'ho heu dit a imaginar-me i això passava a Bombay. Perdona, i què s'ha de fer, llavors? Un 13 passos, no els explicaré tots, perquè si no perds la gràcia, i el primer ja veus que va de conya. Per un dels primers passos, potser el segon, que et dius i dir, mira, si neixes amb un soburvi d'un soburvi de la ciutat, o sigui, un poblet que està prop d'un soburvi d'una gran ciutat que pot tenir 20 milions habitants... Deix-te anar a ciutat. En el que et ve més tard. El primer de tot és procurar ser el tercer fill d'una família. Sí, és curiós, perquè clar, si ets el primer, a partir dels 8 anys et posaràs a treballar i la salut et quedarà marcada a partir dels 15, per tant, no viuràs més de 40 anys. Si ets el segon, i a més a més, ets una noia, et casaran els 9 o 10, i no tens res a fer. Vull dir, depèn de si el casament és bo, doncs seràs més o menys ric, però normalment si neixes amb un soburvi, el casament mai serà amb un multimillionari, no sé què neixis, una belleza del món. Per tant, procura ser el tercer o el quart fill, perquè bàsicament, a casa teva no fotran ni cas, i tu podràs anar creant allò, podràs anar a prendre la vida del carrer, i a la vida del carrer hi ha coses interessants. I a partir d'aquí, ell comença un petit escorrupte, li procuro una sèrie de diners extras, a part dels que evidentment està obligat a donar a la família, perquè ell, evidentment, també ha de treballar. No tant com el fil gran, pot anar una mica més a l'escola, perquè ningú considere que l'escola sigui important, per tant, aprenen una miqueta més. I a partir d'aquí, ell mateix anirà muntant la vida, acabarà vivint al centre de la ciutat, acabarà coneixent la manera de fer negocis, en aquest cas, amb l'aigua. Amb l'aigua. L'aigua serà la font d'ingressos d'aquest home. Què fa, doncs això que, en algun moment, i ara que no m'escolti ningú, ni que es pensi que sóc racista i tal, però saps allò, aquella teoria que ve, és segur que us ha arribat aquí, la penya del Morro, que sou molt avançats, de dir, és que jo amb algun paquí tinc la sensació que l'aigua que em venen s'ha d'agafar d'alguna font. Això, tot ha arribat, això. Jo no m'ho he arribat mai. Jo he sentit que hi ha moltes jaunes, per exemple, per això ja no... dels pàquis o dels cinesos que venen jaunes als jaunes, que diuen que venen amb aixell i que les rates es piquen. A sobre... A sobre de la jauna, sí, però no només els cinos i els pàquistanesos, i els cinesos... No, en general, en general. Diuen que més. A veure, què diuen, clar, això, no ho penso, jo compro aigua, perquè és el típic que les dones de la nit un dia. No tens aigua, perquè tens per anar a comprar aigua. Jo compro moltes jaunes. Gràcies a la matinada. Està molt bé. Doncs en tot cas, a mi m'havia arribat la teoria de que moltes d'aquestes ampolles que venen tan i tan barates, penses, i això com ho aconsegueixen? Doncs no, és perquè en realitat les reamplen. D'alguna font que hi ha per aquí és que hi ha una altra banda. Perdona, perdona, això no, això... Jo no ho penso, en llibre ho diu. No us heu preguntat mai com és que hi fa aquesta pregunta. A mi m'havia arribat d'una altra banda. I a partir d'aquí, d'aquest negoci amb aigua, l'home es comença a fer ric. Molt bé, què t'ha dit? Són les 6.24. Connectem amb el Parlament de Catalunya, Arnau, una altra cop semilla. Parla del president, posa música del Turmàs. A veure què és el que es comenta i el que diu. No sé si el podem escoltar. I ara es posarà les botes. Qui serà culpa meva per haver-ho incitat, a més a més? Si es posa les botes. Mira, em pot dir moltes coses, però crec, crec, li dic amb tota la humilitat. Crec, crec. Que la única cosa que no em pot dir és que jo he vingut aquí a salvar la meva carrera política. Em pot dir moltes. Figuem-les totes. Jo les encaixaré esportivament. Però dir-me que jo he vingut a salvar la meva carrera política. Quan em vaig presentar a les darreres eleccions dient si tenim la força que hem de tenir per tirar endavant tot això, jo soc molt conscient que això no ha de ser mai en benefici d'una persona ni d'una formació política. Vol dir que l'última cosa amb la que puc estar pensant és amb la meva carrera política. I sap per què? Perquè jo la meva carrera política, per bé i per malament, ja la tinc feta. Això sí.Vostè no. I el penseu que cobrarà quan se'n vagi de president? Però jo ho sé. Segur. Jo ja em conformo amb la meva trajectòria política. No espero a res més. Només espero una cosa. És acabar aquesta trajectòria política fent el millor servei al conjunt del poble de Catalunya. I avui entenc que el millor servei en el poble de Catalunya és prendre decisions difícils cada dia, demostrant coratge i sense por, però amb la màxima sensibilitat, perquè les coses importants del país segueixin funcionant, i crec que això ho estem aconseguint, i, segon, donant la veu al poble, perquè aquella gent que estigui a favor, fins i tot de la independència de Catalunya, la pugui votar democràticament, i aquells que estiguin a favor, com vostès, o amb això en tinc prou. Jo estic per xicar-me. Bravo! President! Aquesta és paraulògia, aquesta negativa... Catalunya informació. És el periodista que Catalunya informació ha dit allà. L'informació, lògicament. I el president ha acabat, com a lloc, saludant la gent al Baracobam a Catalunya. Amb un útip posat avui a la penya i ha comentat el que vulgueu a través del chat de radiodesvern.com. I, atenció, tenim comentaris! Sergi Pons! Home, Sergi Pons, Sergi Pons! Déu, ja prou del Mas, no? Diu, Mas, te quiero, quiero, Mas, de lo que tú me das, regalame un beso y no tienes repentina. Això diu el Sergi Pons al... Va bé que patiller-ho, no? Com a comentari, o la música de fons del Mas? Jo crec que és un bon producte de mà, que tinc consulta al president, al Congrés, la registrassa ho havia de plantejar. Tu fas una música així? Ei, ei, ni l'Albert Rivera, no? No, perdona, és que abans no pots! Hem fet la prova a la primera hora del programa, quan parlava del Torna Joan Herrera, i hem anat canviant les músiques a veure què passava. Una música com d'amor, una altra música d'atenció, com més èpica, i canvia molt el discoseu. A veure, qui està parlant ara? Està parlant a algú? Perquè podríem posar, per exemple, no sé si és el president o no, però podríem posar música de... Si parlo de la rega de Manutxal, no? Sí, Manutxal també, també. Xilles? Què? Però de vegades tenim moltes ganes de fer coses. Per tant, vostè que és conseller d'educació... Música d'amor, por favor. Però li era el president que estava parlant amb el president, si em permet. No tenim cap intenció de convèncer el ja. Hem arribat a la conclusió que vostè segueix. Però hi ha amor. Però hi ha amor, sí, però hi ha amor. Però donem una dam un poc més, com deia el Sergi Po. Diu, per què et penses, el Sergi diu que el Jordi es posa música de fons quan parla ell? Diu, perquè ens oblidem del fons del missatge, que sovint deixa molt que desitjar. Tu, Sergi, si que deixes molt que desitjar. En fi, per cert, que el Sergi pregunta... El Facebook també ho ha fet d'apenyar el Morro i el Chat, s'hi accepten propostes pels reptes del Jordi. Allò que vam començar l'altre dia, trucant a la Casal de Joves, fent-nos passar per un satànic que volia fer un tallet de satanisme i huija a la Casal de Joves de Sant Just. I la resposta és que sí, que tothom qui vulgui propostes pot fer-ho... Que hi hagi problema. Sortirà el bisbe solsonat i tocarà la cresta, no? Que sorti, que sorti. Allò que va dir que se'l feia 6 milis, no? No ho sé, però sí, sí que... Bueno, que se'l va tocar. Que se'l va tocar, això, que ha tret de context, que era molt bonica. I dir-li, Jordi, que això és el que anaves a dir. Els dimarts a la tarda, quan fem el repte del Jordi, a última hora. En fi, Arnau, tens alguna cosa més sobre tema llibres? Tornar recomanar molt aquest llibre, però no, no, a banda d'això. Sí, no, és que clar, fa dos. Arnau. A veure, es podria donar una exclusiva, si vols. Ah, sí, sí. Com ho haigues vendre, eh? Tornir a corralat i l'única forma que t'he de tirar és amb una exclusiva. Però és que m'has tallat la manera de lligar-ho, clar. Ah, va, va, perdó, perdó. És molt lligó. Exclusiva d'Arnau Consuls sobre el món literari de la penya del Montrò. Sí, sí, sí. Endavant, Arnau. Sembla que falta molt temps, però ja tenim aquí el novembre literari tercera edició. És veritat, home. Així que ens fallo. Per què no ho sàpiga un seguit d'actes que es fan a Sant Just el novembre i relacionats amb la literatura? Però això es diu novembre literari, eh? Fins ara ens hem limitat a l'organització... Ah, perdona, però... Sí, l'hem passat per venir a la Bèrcep Espinyol. Sí, i l'anterior els jo me cabré. I l'anterior els jo me cabré. Doncs aquest any ens vam posar difícil. Clar, a veure, no calia... No calia fer molt llets per dir, escolta, l'any 2010, quan surta el... 2011, quan surta el jo confesso, aquest és el llibre de l'any. Victus, pum, llibre de l'any. I a què tenim aquesta rentra literària? No tenim un llibre clar. Per tant, estem aquí discutint amb diferents editorials per a veure qui pot ser l'autor... No només un autor de primer nivell literari, sinó que, a més, pugui atreure bastanta gent a Sant Just. Que no és fàcil, tots ho sabem. Qui podria ser? Per tant, bueno, estem... Los vieches barriapatges, ple. La tenim en cartera. Passa aquesta molt al fons, eh? Però, bueno, ja acabem caient. Es sorprendries de la gent que tindríeu, si portessiu, a la Lucia, a la barria, a un dimarts literari. Aquesta vegada és això, ja no seran els dimarts, i probablement ens atreverem a anar més enllà, i en comptes de fer un acte per setmana, que és els 4, 5 actes que vam fer els altres anys, fer-ne més. Què dius, ara més, encara? Però, escolta, creu la casa per la finestra, no? Sí, sí, sí. Per què? Perquè surt de tot arreu, no sé si ràdio és d'endemela, fa la frase al dia d'Espriu, que fa moltes... No, no, no, no. Està bé, per exemple. Està endint tòpics del dia. Està endint tòpics del dia i surt d'Espriu. No, no, no. Home, sí, sí. Ha sigut espríut, endint tòpic, algun cop? No, crec, no. És possible, eh, que hagués posat... Potser. El cas és que, malgrat que tothom, que s'acabi a l'any Espriu i comencem a un altre, el 2014, s'han just només dedicat un acte en què van anar 15 persones. Què dius, ara? Potser en 17. Hi ha hagut algun altre acte. A mi m'han dit que només una. Just teatre va fer... Com es diu això? No em sortirà, o quina ràbia. Però si veig participar-hi jo. L'obra d'Espriu, de l'Antígona. L'Antígona d'Espriu Radio Teatre. No em sortirà, perdoneu. Gràcies. Era bastant plena, eh? Sí, bastant plena. Jo volia ser provocador, però... En tot cas, abans de l'Antígona d'Espriu, que tenia president justament és... Sí. I d'una tertúlia, també. No hi ha res més. Estem mirant la possibilitat de fer una mena de debat, conferència... Per què no faré allò que fa a vosaltres, que és amb el Salier de Can Mata? Ita, una cosa, alguna cosa. M'ho dic perquè... Mira, que hem de rebre un twitter de Salier de Can Mata amb l'Estrid Goldstein, el cap d'avant, que diu... Nois de la penya del Morro, són nosaltres aquests. Què passa? Heu pogut testar el vi que he dut el matí? Perdona. A mi no me n'he d'anar. Estrid, jo no me n'he d'anar. Jo tampoc he rebut cap vi. Avui he vingut l'Estrid Goldstein La intervenció és el que tinc jo. Que n'han fet, digui-se l'ha begut. Deixa'm parlar amb la Carme Verdoi, que és dels matins. Podem trucar a la Carme? Sí, a la Carme, que ens expliqui... Sí. Perquè els digui que és el que ha passat. Hola, bona tarda, que és la Carme. Carme? Sí. Hola, Carme Verdoi, dels après informatius. Un aplaudiment per a ella. Mira, acabem de rebre un tuit de l'Astrid Goldstein, a l'Apena del Morrú, del sergi de Cap Mata, que diu... Nois de l'Apena del Morrú, heu pogut tastar el vi que he dut aquest matí? Està molt bo, eh? Què? Està molt bo. Perdona, o sigui que no l'hem... O sigui que no està aquí. És d'aquí fora i amb ampolles? No, no l'hem pogut tastar. Jo us ho recomano, que si ara el Carles servirà. Ara, mira, perdona, ara entra el vi, ara. Ara entra el vi, ara entra el vi. Però el Carles està bé atastat aquest matí. Sí. És molt agradable. Clar, és que ens ha posat... Perdona, és que l'Astrid Goldstein, del sergi de Cap Mata, ens ha acabat enviar aquest tuit. I dic, què ha passat? Escolta, quin... per mi no hi ha, no? Ja ho veig. No, t'has quedat sense Jordi. No, s'ha de passar res. A l'Astrid no li diguis que ho provem got de plàstic, va bé? No, no, no, va bé, ho posem tot amb bé, Carles. I després, avui ens ha abordat també els tres tipus de rellim en què està fet aquest vi. Ah, molt bé, molt bé, molt bé. Escolta, fem una cosa, em queden pels ullens o no? Si algú estigui aquí al costat de... Ai, mira, gràcies, Carles. Els dos primers, eh? Els dos primers tenen vi. Perquè ja no queda, mira, escolta, què diu la tiqueta? Potser 3, va. Mireia, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. No sucreu, entra i li serveixi a mi. Això passa sempre. Això no es fa normalment. Això és la penya del morro, ja t'ho he dit abans, que podria passar qualsevol cosa. Sí, però escolta, què brinda? Salut! Bueno, escolta, jo també brindo, eh? Però ara arriba aquell moment que hauríem de... de dir què és el que sentim. Per exemple, no sé, mira ja. Tu què sents? Però vas al vi. Està molt bona, la veritat. Té bastant de cos, no? És molt agarnatxat, eh? Sí, es nota que té agarnatxa, probablement carinyena, també. Serveix taron també té bastant de cos, a veure. Estic aquí, encara. Carme, perdona. No en recordes, que ja hi va haver un glop i ja ho volíem tot. Que raó, l'Ernau, eh? Què diu? Que tenia l'Ernau i la carinyena. Què més té l'Ernau? Queda una altra. Jo diria que hi ha l'Ernau, però no em puc estar segur. Domini? Escolta, l'Ernau, molt bé, no? Molt bé, molt bé, molt bé, molt bé, molt bé. Escolta... Pensa que l'Ernau fa moltes sessions al celler de Can Mata, de llibres i de la literatura. No té res a veure que tingui la tiqueta a 3 centímetres de... Ah... Un interrogant, clar, clar. No l'havíem cregut. Per cert, que el Sergi diu el xat. Diu, Carles, Carles, ovació pel Carles que acaba d'entrar. Bueno, pues vinga, ovació... Bueno, ara sí que penjo. Bona tarda. Què fas, avui? Què estàs fent? Què hi ha? Que hauríeu d'informatiu? Amb el transport públic. Ui, què? Jo he vingut una mica i deixem allà que vagi tocat. Carme, gràcies, bona tarda. Bona tarda. Bé, doncs gràcies. Gràcies al celler de Can Mata i a l'estrit Goldstein, que li podem respondre que sí, que efectivament ens ha arribat una mica, i que l'hem begut. En fi, Ernau, acabem aquí, la secció dels llibres. La setmana que ve, més sobre el novembre literari, i de bo, que és l'any... No sé si haurà cap sentit... Us aneu superant a enri d'any, no? Aquesta és la idea. Per cert, conec en un moment amb el Parlament de Catalunya, que avui hi ha el debat de política general, per saber com està tot plegat, i d'aquí uns moments tindrem a la Mireia, que tenim aquí a l'estudi número 1, per parlar-nos de moda, avui, sobre quines robes hem de posar ara, a l'entretemps, que això ja t'ho dic ara, que és un drama, aquests dies, no sabem què posar-nos. Estàs per intentar conviure dintre aquest país que es diu Espanya? Això sí que ho trobarà, però no trobarà. No em demani esforços... Albert Rivera, no pots posar el de la CUP? És que aquest és molt... És que això no ho decidim nosaltres. Això és un directe del que va. Si abans de la set ja el David Fernández de les CUP, l'escoltarem, sinó un altre moment. Fem una posa per la publicitat, i tornem d'aquí un moment a l'Apena del Morro. Ràdio d'Espèl, 48.1. Ràdio d'Espèl, 48.1. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja ho sabeu a Babilòniis. No us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Arriba Sant Jules, el primer centre d'educació infantil anglès, 100 Pàtrics Prescul. A 100 Pàtrics Prescul, els vostres fills i filles podran gaudir d'un ensenyament innovador i multilingua, aprenent anglès des dels primers mesos de vida. Oferim un mètode basat en els millors programes pedagògics internacionals, el mètode Atomatis i Music Together. Fem yoga, natació i massatges per anadons i tenim un gran ventall d'activitats extrescolars. Inscripció oberta pel curs 2013-2014. Informa-te en el telèfon 697-70-35-05 o al nostre centre situat al carrer Constitució número 2 de Sant Jules d'Esvern. 100 Pàtrics Prescul inaugurem la primera setmana de setembre. Connecta-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. Ràdio d'Esvern 98.1 www.radiutasfer.com Si es veu 40 de la tarda, parlem de Moda amb la Mireia Redondo. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Clar, on que parles de Moda, no? Si tot té a dir que la sintonia del programa Totalmount de Moda no és aquesta. Que m'ho diia, que... Que està fent una petició. M'estic demanant, reivindicant, suplicant. La sintonia del tot un món de moda, vols? Seria de banda sonora de la pel·lícula Sex o Nova York. Sí, Sex & Indicit, no? Ara la busquem, perquè em diuen els companys de Sò, que estan darrere de... No, no, que estan darrere de la cançó, que sóc jo mateixa i buscant-la. Els països de la cançó. Exacte. Aquesta, t'agrada? Ja, va, posem-hi la senyora. Com el que es deia? Sí, no? Sí, no? L'altre és ella amb com molt antiga, potser. Bueno, que és vintatge a esporta, però... Són de cap mateix. Tu, de la moda, tu t'ho has solucionat així. Ah, mira, la sensació és falca i tot. Em fica... Dic que tu t'ho soluciones a tu, no? Així. Aquí, així, ui, el bic. Perdona, el bic, eh? A mi em va fatal. No dic que tu t'ho soluciones així, no? El que no es porta sempre diu que és una cosa pintat. És que sempre es pot recuperar. Tot allò que tens perdut per allà d'armari, que veus que no t'ho vas posar, segur que és recuperable. Bé, avui hem dit que parlaríem de què portar durant l'entratemps, Mireia. Tu com vesteixes, d'entratemps? Saps què és, d'entratemps, però comencem? Sí, és allò, no? Ni fred ni calor. Bueno, seria primavera i tardor, però clar. Fins que arribi pròpiament dit, fins que se'n va i comença de següent, és aquella època que fas el ridícul, que t'abrigues més, que t'abrigues menys... Però cada vegada... És l'època ridícula de l'any. Sí, és l'època ridícula, però cada vegada dura menys. Perquè passem del fet a la calor en un moment, no? Sí, però és un dia per a un altre, aquest despert. El problema és que ara, un dia, fa molta calor, l'endemà fa bastant de fred, el proper fa una vegada fred, després caló una vegada... La calor que ha fet avui... Sí, sí, ha fet. El que teníem, que jo pensava que estàvem llantant a la tardor. Però l'has buit del vespre et fa falta una jaqueta. Per exemple, si vas amb moto, ja no vas com el ple més d'agost o juliol. Jo porto pantalons llars, que la setmana passada no em portava. Ja fa dos dies que me'ls poso. Tu vols portar xocs? Jo me'ls porto xocs. Però me n'hega llarga dalt. Si anéssim a sopar, no quadrem, tu i jo, per res, no? Jo per sofrer de les cames, o tu vas escaldar... Ho dic perquè, clar, què hem de fer, llavors? O sigui, obrim l'armari, què ens posem aquests dies? El consell bàsic és fer el que puguis, intentar combinar el que tens, el que trobis, i el que puguis comprar, si és que pots anar a la compra, però el consell bàsic que jo donaria és... vestir-te el més pràctic que puguis, i el sentit de... sense fred, no ens agafa... Agafa gos de fred. Però sense passar-se a l'extrema d'hi agafo un jaquet de burregos, no cal, perquè encara no ho fa aquest fred. Es pot donar, que ens donin... Hi ha jaquetes més primes, però són jaquetes. Seria qüestió de potser una samarreta de tirants, o un màniga curta, fins i tot, i amb una jaqueta, per poder-te abrigar, si tens una miqueta de fred. Un folar sempre ajuda, si el vespre dius... Mira, donant el dia a fa calor i no us fa servir, però el vespre segurament tenirà de luxe, perquè... Tindràs una miqueta de fresqueta i t'ajudarà. I a més, les noies, per exemple, porteu faldilles, porteu vestits d'aquests, que aneu amb les cames... Això amb una caçadora també s'arregla molt fàcil. Sí, però si tens fred tens feta de les cames, això... Clar, l'altre problema, per exemple, són les mitges. Clar, què? Quina mitja de poses? Ara cap, perquè ara fas molt el ridícul. Molt, francament. Per què fas calor, no? Perquè veus que les cames brillen, que encara tenen aquell to d'estiu, que encara pots ensenyar el moreno, no està blanc nuclear, però la mitja fa com nosa, allò que veus la cama, dius... De fet, passaràs molta calor, però veu... Però, per exemple, la... O a la nit, si surts a la nit... Home, a la nit podries anar bé. No et diu que no, eh? Fa que no m'ocup. De fer cas a tot el que dic, però... Per a la briga, tampoc? Jo crec que encara, encara no. De fet, ara està l'estiuet aquest de Sant Martí, que es diu que és com una espècie d'oasis d'estiu, però que no, perquè estem entrenal·lades d'algú, d'estelló d'estiu. A la nit... Per tant, si ens posem faldilla sense mitges... Jo aguantaria una setmana, encara, 10 dies sense mitges. 10 dies sense mitges, no? No me les poso fins al 15 d'octubre. Doncs és per a... Fins que no caigui les fulles, fasi que hi haurà autònio a tardor... Sí, allà humid, no? Exacte. És un problema que ens posem aquests dies, pel tema del fred, pel tema del camí, que ara, a més del matí, és el que dius tu, no? Fa calor, després, si no tornes a casa fins la nit, per exemple, ja, quan arriba al vespre, et morda fred, què fas? Per això, ofular, una cassa dureta, una és aquesta, una mica més prima. Clar, tema moto, també és un drama, perquè si vas amb la moto, per exemple, has de portar, doncs, maniga llarga, però després, què fas amb aquesta maniga llarga? És que és la col·lització, no? Perquè et col·litzes allà, durant tot el dia, si només l'has utilitzat per resplassar-te. Jo avui vaig en pantaló, cursa, maniga llarga, i no fa la calor que feia l'agost o el julio de l'alt matí. O sigui, portes americana, perdona, amb pantalons curts. A veure, Mireia, tu... Això és sorprendre, això? Aquest és el problema, realment. Sí, es porta, però el problema, realment, és que de la part superior del cos ho tens més o menys a la sol, però el problema és què et poses a sota. És a dir, si vas amb pantalons curts, pots passar una part del dia bastant bé, però potser una altra part del dia, comença a tenir una miqueta de fred. Poses pantalons llargs, per exemple. Pots tenir bastanta calor. I després està aquella part bé. Clar, que et portes una muda al bolso. El pantaló mitja cama, el que era el pantaló pirata, que es portava fins al genoll, que ja no es porta. Diguem-ho, no es porta. Cristina, t'agrada aquesta secció, sembla? Ja ho veig, ja ho veig, que t'agrada. Per cerca, dins aquesta secció de tot un món de moda, amb la Mireia, que és la nostra experta, en imatge, tot plegat, cada setmana ens portaràs un parell de paraules de la moda, una mica curioses i estranyes per nosaltres. Estranyes? Habituals per tu, per exemple. Per a ells. Avui parlem del fitting i del seating. La cançó m'agrada molt més. Comencem pel... Però tot això, has de dir, englobat dins del que veníem parlant de les Fashion Weeks, perquè si trobes el context, llavors té un fitting i a la seating tenen altres condicions. Fashion Weeks, la Nova York és del 5 al 12 de setembre, la de Londres el 13 al 17 de setembre, la de Milen, la del 8, 23 de setembre, i la de París és la que està ara, fins al 2 d'octubre, que ja vam descobrir la setmana passada, que són passareles, perquè així tota la indústria sap per on anirà la tendència. S'activi per la pròxima temporada. De cara ara, l'estiu. Ara estan venent, exacte, el que seria l'estiu del 2014. L'estiu del 2014. T'has fet el posat, Jordi? No, només que està aprenent. Però perdona, això és perquè la setmana passada, la meva idea, l'explicar... Cada setmana et faré la pregunta de la tradiccionalitat anterior. A veure si te'n recordes. No cal, però aprofito per fer una renga personal, perquè els col·laboradors pensen que venen aquí, i que diuen les coses i jo no me'n entero. Hi ha moltes vegades que he vist que no me'n entero, jo ho accepto. Perquè estic amb les músicres, estic aquí pensant que he dit... Però la majoria de vegades, no ho sé. A mi ara, de moment, em consta que, per al moment... A tu, sí, no? A tu, mira-hi. No, hi ha el senyor Vanitu també, hi ha moltes altres seccions, Jordi. Sí, home. Però per què t'ho prens, malament? Si tothom t'ho diu bé, de debò. Però pregunta-li què és pasley, pasley. Pasley, sí, home, pasley és un tipus de teixit que es fa a Escòcia. Prové, sí. Prové d'Escòcia, i són com llàgrimes, no? Molt bé, sí o no? Exacte, un aplaudiment per tu mateix. Bé, escolta, no estem per parlar de mi, sinó per parlar del fitting. Què és el fitting? Et pots imaginar alguna cosa del que sigui, el fitting o vols provar? Fitting, fit... Fit és un tipus de get fit, per exemple. Sí o no? És el primer. Clar, si ho treus dins el context, el que seria moda fa xongüics té un altre significat totalment diferent, perquè fit pot ser d'entrenament, fins a posar-se en forma, dins el món de l'esport. Però dins el món de la moda, el fitting seria la prèvia a fer la desfilada o el desfilet de qualsevol marca, dissenyador, una setmana abans de que es faci la setmana de fa xongüics. És com una prèvia. Com la preparació. Com un assaig, com un assaig. Exacte, és com un assaig, però es diu fitting. I això és el fitting. Exacte, es proven totes les... totes les models que tenen, doncs, el seu... la seva fitxa, per una manera, amb la seva roba, el seu pentinat, les sabates, la mida, tot com ha d'anar... El ambient, la llum, el so... Perquè suti perfecte, no? Exacte. Però no és una prova jo de dinar o n'heu vestit desnormat, no, no. Suposen tot, com si en aquell moment hi hagués públic, ho proven per no deixar res per l'últim moment, ni... Ni que hi hagi cap part. Per tant, no hi ha públic en el fitting. No, o sigui, no està obera... Ufanta, tancat. Exacte. Ara ja ho sabem, per si jo agrava una invitació per no fitxing, ja sé què és, que és això, aquesta desfilada... Exacte, pot ser que revés invitacions, perquè, normalment, doncs, clar, no està obert al públic, perquè, per exemple, si és xanel, no deixar entrar a tothom, però, normalment, tenen com una llista recomanada reservada, o de la gent que potser no pot accedir a la desfilada oficial, doncs la passen, entre com ets, al fitting. Per cert, aquí algú ha esposat que se prepara a recrear l'ambient, la llum, el son, com serà la desfilada, les models... També preuen el maquillatge, la roba i les sabates... I aquí entra, per exemple, i és importantíssim el tema de les laques. Quants vídeos al YouTube has vist de noies desfilant, que llença... Això és perquè no han fet un bon fitting? No ho sabria dir. No crec que tinguis res a veure. Jo crec, bàsicament, és que en aquell moment... hi ha un mix macs dels nervis, suposo que també... Però, esclar, suposo que en el fitting, aquella sabata ja les han provat. Clar, exacte, per això dic que és important que en el fitting es provin la talla, la mida, si els fan a mida, si els han de reclamar alguna part, això és la base de tot el vestiment, perquè pot portar una pamela de 5 kg, però si les sabates no li aguanten, no podrà caminar. Clar, però jo crec que és problema realment de les sabates, perquè n'hi ha algunes que caminem ells és una mica complicat. Perquè n'hi ha dos joves, algunes que la noia comença a tremular, anar de cantonada a cantonada, i al final el cau, i dius... Mare meva, és que no m'estranya, amb les sabates que vota... Per cert, avui la segona paraula que aprenem a l'espai de moda és... fitting. fitting amb dues teres, eh? Fitting i fitting, no? Exacte. Oh, a veure, són els dos gerus dins? Fitting, fitting, fitting, fit, vol dir, seure. Sí, exacte, però dins tornem dins d'altres... Doncs el món de la passarella es pot dir... No sé qualsevol que ho has llegit. Ah, mira, al previ, quan entra la gent a la passarella, la col·loquen. Exacte. Ah, mira. Escolta, Cristina, vas molt posada per fer una moda, també. Exacte. No sé, exacte. Des del moment en què obren les portes, entre tothom, jo, més o menys, ho vaig comentar a la passada, i al front row, que és la primera fila, que normalment és quan la primera gent que entra, és bloggers, dissenyadors, gent d'influència, per d'una manera, entren, senten la primera fila, partir d'aquí, doncs, la segona, la tercera, premsa, fotògraf, càmeres, etcètera. Però va tot com en un ordre, és com una boda, que arribes i veus el paperet que posa el teu nom, el revista o el diari d'on véns o la productora o el que sigui, que és el teu nom, el teu paperet, i t'has de sentar. I tu tens el teu iogi, no t'has de moure d'allà, perquè al darrere tens una altra, la darrera t'has d'escarar. No me'l lavabo, no me'l porto. Perquè allà no t'has d'assimilar el meu nom. Potser són tan estrictes que durant l'espilada no deixen, o que s'aixequin ningú... No, durant l'espilada no pots aixecar. Per això dic que, a veure si t'entre i has d'anar, doncs... Ja vas preparat, en principi vas preparat. El Sergi Pon, el chat de Radio Desvern, cosa que els convidem a tots els uents que tingueu dubtes sobre la moda que he posar-vos, sobre tot plegat, ens podeu fer arribar les vostres qüestions a la penya del Morro a robatgymail.com, per exemple, o a través del chat. I el Sergi diu que, perquè quan m'has preguntat a mi què és el que porto jo, posat, i com em va estar això, dius, uf, si em veigis a mi, dius, tot l'any és època ridícula per mi. Allò que ho he comentat abans, d'investir-se entre temps. Però això ens passa més als nois que a les noies, no? O depèn. El teu nòvio no l'heu passat. El teu nòvio no l'heu passat perquè tu estàs allà al costat. Esclar, però els nois, en general, tu, veus? Vull dir, una viscam noia amb uns assaïlls i d'allà, en l'Oruxul, que distina articària, que m'està agafant. Però potser teniu una mica més de tendència a tirar el ridículisme sense ofendre-ho, però... Sí, som ridículs, no diguem-ho. Tenim més dificultat a l'outfit, que és tot un conjunt de roba. No us dediqueu més de un minut. No saben ben bé combinar... Si no ens ho mirem, l'outfit de casa meva, o sigui... No, la frase no ho has fet gaire bé. Gafo el primer que trobo, l'armari. No m'ho miro gaire. L'outfit és el que portes tu sobre. Ah, perdona. L'outfit és el que jo porto a sobre. És la conjunt de sabata pantaló vestit o el que sigui. Aquesta paraula no l'hem feta. No la sabia, a mi em dius, no, és que mira, tens un fitting de mà. Ja sé el que és. Ara, l'outfit és aquesta paraula. Tens leures. Tens la paraula. Estàvem al tema del fitting, que ja sabíem que era això de posar la gent en solfa abans d'entrar. Exacte. Per cert, ja per acabar, i enllaçant una mica amb el que deia el Sergi, i això que comentàvem avui, que és el tema central, que porta durant l'entratemps, que és un drama, quina època costa més trobar la roba d'acuada? Home, jo crec que és més difícil, quan acaba l'estiu, l'estiu, i comença la tarda o ivern, que no pas quan ja acaba la primavera, i comença l'estiu, perquè ja estàs a la primavera, que tens ganes de colors vius, de la merita de manera curta, de tirants, de posar-te les cames morenes ja, i ensenyar uns pantalocurs que no ara, que no et ve de gust, tapar-te, o abrigar-te, o passar fred, on em borrego, i tres cames no seva, i jo crec que és més difícil l'època d'ara, que és l'època ridícula de màxima. Ridícula de màxima, eh? Per tant, si algú se sent malament o ridícula, perquè no es posa bé la roba, que no pateixi, que senzillament no és el tema. Per cert, avui està passant com una cosa així estranya, amb el chat de Radioesvern.com, perquè el Sergi està comentant coses que hem comentat fa 10 minuts. És que és possible que no estigui aquí, perquè ha fet un comentari abans... Ara, per exemple, acaba de posar... Estàs entrenant en terreny, pantalons, faldilles, mitges... Ja sé per on vas punyat, però això ho fem nosaltres, fes torna. Sergi, és una prova només, ara són les 6.54, per nosaltres. Quan llegiré això, a veure quina hora serà, i posa-ho al chat, si us plau. Hem de conviadar el programa, ja acabem, no sense abans connectar amb el Parlament de Catalunya. Ho estem fent avui tot el dia, acabem ja a l'última connexió, a veure si està parlant ara el diputat de l'escup, David Fernández, o no, amb el seu torn de paraula. A veure si podem connectar amb el Parlament. Què? El debat de política general a Catalunya informa... Hi ha Radioesvern. Per arribar a la cita d'en Arnava, perquè és important el debat de polític. Podem veure com van vestits, si jo de pascomentem, o no. És ràdio i no, però potser... Les polítiques van sempre molt iguals, no? Sí, les polítiques tampoc serveixen molt, no? No, no s'atreveixen. A veure què diu? David Fernández, de l'escup, escolta'm-lo. Des de fa de cadars. Deus reflexions llargues o curtes, i algunes preguntes concretes. Abans, això és un brot verd. Què? Què ha passat? Primera reflexió, som on som, i més val saber-ho i dir-ho. Des dels primers mesos de compàs en aquesta càmera de la normalitat popular, hem dit que ens sentíem una mica màtrics. Màtrics? Aquella pel·lícula de science i ficció, potser no tanta ficció on hi ha dues realitats que conviuen, molt antagòniques, la realitat del poder i la realitat del carrer. Ens hem pres, doncs, la Pindula vermella, i... Com el meu de la política catalana. T'ho he disposat a fer en quatre grans blocs i segurament per un procés. I la Trinity. La Camacho? No, no, queda molt lluny. El canvi del llenguatge d'aquestes dues realitats, perquè també hi ha un llenguatge... La Camacho és de les àlids? Jo no compararia. Com diu l'Esmit, aquest, no? L'Esmit. La CUP també faria els mateixos quatre blocs, però canviant els títols. Respecte del procés polític, diria, en primer punt, hi ha una absència encara en aquest país, en aquest poble de sobirania... Quina música portaria? A l'Ebit. No és la famosa de la Màtriz, però aquesta és la de la Màtriz. L'ocitat europeia contemporània, també la catalana, per suposat, un frau econòmic amb també... Està parlant de l'Ebi Fernández, bé, amb les... Amb una samarreta de Màtrix, també. No sabem si posa la samarreta de Màtriz, perquè no ho veiem. Home, posa 20 anys. I posa 20 anys a la samarreta, però no veig el que posa sota. 20 anys, 20 anys de Màtrix. No ho sabem, no ho sabem. En fi, ho hem de deixar aquí, perquè és tardíssim, ja, i la Carme ha de fer les notícies d'aquí un moment, ja ens farà fonses d'hora. Cristina, si l'apanyar del morro tingués molta, molta audiència, avui què seria Trending Topic? Parlament versus Música. Parlament versus Música. Home, Jordi, perquè has estat durant tota la primera hora connectant amb el Parlament i jugant amb les músiques, que tindria cada polític. En fi, gràcies a tothom per haver escoltat el programa. La Carme Verdo i la informació s'enjustenca. La Clàudia Barbarà, l'espai de la gravadora, escoltant les opinions del s'enjustenc. També les notícies positives de la Núria Oriol, la Rnau Consul, la seva secció de llibres, i ara fa un moment a la Mireia Redondo, amb tot un món de moda. Mireia, fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve, gràcies. I com sempre, el Twitter i el Facebook del programa, la Cristina Vargas. Cristina, fins demà. Fins demà. Que vagi bé, haurem de ser mare amb les notícies. Un programa que, per cert, l'informatiu vespre no en perdo mai. Que vagi bé. Bona tarda. Segueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro. A Facebook, la penya del Morro. Com veus, som originals de men. I wanna love you and treat you right. I wanna love you every day and every night. We'll be together with the roof right over our heads. We'll share the shelter off my same roof, baby. We'll share the same room, yeah. Put your front by the break. It's this love, it's this love, it's this love, it's this love that I'm feeling. It's this love, it's this love, it's this love, it's this love that I'm feeling. I wanna love you and treat you right. Bona tarda, són les 7 del vespre. Comencem a gastar una nova dici dels senjors notícies d'avui d'Ijous, 26 de setembre. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre. El cotxe guanya el transport públic des de Sant Just en la cursa de transports interurbana que s'ha celebrat avui. El cotxe ha trigat 34 minuts fins a Palau Robert mentre que entre en via i metro la dura ha estat de més del doble. A municipis com Esplugora i Sant Feliu, ha guanyat el transport públic. Amb aquesta notícia obrim l'edició avui i resumim però altres informacions destacades antidulars. Aquesta cursa torna de posar de manifest la reivindicació de fer passar el trambaix pel carrer Laurea Miró.