#348 - La Penya del Morro del 9/10/2013

A més a més, també de l'equip femení del camp Mèlic, que s'ha proclamat campió de Catalunya per equip d'esqüaix. Però abans de tot això, Carme, el d'estat social, serà la prioritat de l'equip de govern l'any 2014. El portaveu d'initiative considera que l'Ajuntament ha de treballar més al respecte socials i les conseqüències derivades de la crisi. Lluís Montfort també lamenta que no hi hagi més col·laboració per part d'altres administracions. Sí, Lluís Montfort assegura que la prioritat de l'equip de govern, per tant, perquè el 2014 és no deixar fora del sistema a ningú i ajudar tothom que ho necessiti per fer front al seu dia a dia. Desmanteix que s'anjust no hi hagi gent que s'ho passa malament per culpa de la crisi i diu que les xifres parlen per si sols, perquè, per exemple, hi ha centres educatius que han augmentat un 50% les sol·licituds de beques menjador. Són problemes de xils que l'Ajuntament vol treballar més a fons per solucionar-los, i, a més, també, aquest curs, l'equip de govern pretén fer un seguiment de la situació dels alumnes de l'institut que s'han quedat sense beca menjador, perquè ara el centre es fa, per exemple, jornada intensiva. El que van estar a l'Educació són justament els pilars bàsics del pressupost i accions de govern per l'any 2014, i això és el que ha explicat d'alguna manera aquest matí, és molt fort. Bé, doncs estarem atents a la política local i també a aquestes reaccions de comentat a Lídia iniciativa per Catalunya PERS. Atenció, perquè avui hi ha una nova assemblea del procés constituent a Sant Jordes Bern. Mira, mira, que simpàtics, eh? Estan contents. El procés constituent ja sabeu que és una... Un moviment social. Un moviment social, entitat, si dius-li, com vulguis, impulsat per 3 forcades, i... Arcadili. Arcadili, mira, és la reunió detectarà el punt número 10 del manifest, que té a veure amb la pau i la solidaritat internacional. Serà el local social del Walden a l'esat del vespre, Carme. Sí, en concret es parlarà de solidaritat internacional, no a la guerra, i per una Catalunya sense exèrcit i fora de l'utant, i tot plegat, en aquesta assemblea que s'organitza avui, perquè recordem-me'ns que el procés constituent és promoure una candidatura unitària a Parlament que ha permitit decidir els catalans i catalanes també en un model d'estat i de país que es vol. La secció local s'ha creat recentment, la primera assemblea de fet és a fer el setembre, i avui es torna a reunir per tractar aquestes qüestions, i, com deia, serà la seta local social del Walden. Molt bé, que per cert, l'últim fa fa uns dies vam saber que es volien presentar com a partit polític o d'una suport, no? Una candidatura conjunta. Una candidatura conjunta política, aquest procés constituent, d'aquí un parell d'anys, m'imagino, o a les pròximes eleccions. En fi, i estem de norobona, doncs a fan farria? Perquè l'equip femení del Can Mèlic Club Esporteu Internacional de Sant Just s'ha proclamat campió de Catalunya per equips en Esquais. La Sant Justent, que es van imposar a la final del campionat el cap de setmana passat, per això recordem, avui diner creix, davant del club Ciudat Diagonal per 2-1. Carme Verdoin, no sabem si practica les qüestions. Tu n'has perdut, però té més informació de tot plegat. Sí, és un torneig que es va fer a Santa Cristina d'Aro i amb la categoria femenina, de final... Molt bonic, Santa Cristina d'Aro. Sí, coneixes? Sí, molt bé. Doncs la final la va dir a esportar el Can Mèlic, amb l'equip format per Andrea Loc, Sofia Mateus i Patricia Pinyol, contra el club Ciudat Diagonal, i el campionat hi va participar 83 jugadors i jugadores, i també es va estrenar el nou format de 3 membres per aquí. 3 membres per aquí, una informació que és ampliable a Ràdidesben.com amb talls, per exemple. No hi ha... No hi ha talls, en aquesta ocasió. No hi ha talls dels protagonistes. Són noies. Per què parles amb un masculí? De les protagonistes, no són protagonistes. Els protagonistes? No són els protagonistes. No hi ha talls. No hi ha talls, però hi ha més informació a Ràdidesben.com. I a partir de la set, els sanjors, notícies, edició... Vespre, fem una pausa per la publicitat, i d'aquí uns moments carretera reial. Avui entrevistarem el regidor de cultura, el Manel Martinez, de l'Ajuntament de Sant Feliu, que ens explicarà com es prepara la festa de terror. I el seguís, sí, i tot. Carme, gràcies. Carre. Càdiu d'Espel, 98.1. Carme, gràcies. Càdiu d'Espel, 98.1. 60 i més. El Magasín fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense pliquetes ni dades de caducitat. Música sense pliquetes i dificultats. Veus de la perròquia? Per a una viscuda, un dels espais de la presència de la parròquia a ràdio d'Esber, una de les veus que voldríem que fos càlida, acollidora, amiga, com la del Mestre, us esperem els dimecres a dos quarts d'avui del vespre i els dissabtes a dos quarts d'onça. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esber. Sóc Jaume Sadoncoll, farmacèutic del que retodona número 3 de Sant Just i envio una salutació a la penya del Morro. Molts petonets des de la botiga Oton de Sant Just per la penya del Morro de la ràdio i que tot vagi molt bé i embosat. A la gent de la llaneria Bers saludem a la penya del Morro. Bon Nadal! Bon Nadal, estem a punt d'arribar al Nadal, és una falca fa un any que estem aguantant. 5.23 de la tarda passem a l'espai de Carretera Rallal, els altres límits de Sant Just. Per parlar-nos del que passa a l'Extraradi, als soborvis, als afores. El mes enllà, esplugues i a Sant Felip del Llobregat, tenim per una banda el Pau Marcos que torna i s'incorpora el 9 d'octubre, a la nova temporada de la penya del Morro Pau a la tarda. Has tingut un estiu llarg, eh? Diguem-li estiu, diguem-li feina. I, a més a més, també tenim l'Anna Rovira, experta en coses de Sant Felip del Llobregat. Anna Rovira. Això fa el seu currículum. Passa l'anem a la fa per aquest espai, eh? Sí, no, no. Clar, va venir un altre, que era experta en color de marturers. Aquí no et volen, de moment. Comencem, si us sembla, pels tuits de la setmana i ho fem parlant dels tuits de Sant Felip del Llobregat. Bé, comencem. Què diuen els habitants de la capital de la comarca? Aquest cap de setmana són les festes de tardor. D'aquí una estona ja ho heu comentat, eh? Parlem amb el regidor de Cultura de l'Ajuntament de Sant Felip, perquè no expliqui com tenen tot preparat, però abans repassem algunes coses que han dit el Sant Felip. Sobre el tema, com, per exemple, en Ricard Villadero, que deia el següent Pau. Deia, amb moltes ganes, de què comentes, les festes de tardor a Sant Felip. Ah, molt bé, està bé, eh? Sí, sí, sí. Molt bé, molt bé, perquè està... Bon termòmetre, de com està. I molts tuits sobre aquest tema, o no? Bon termòmetre, sí. No gaire, no? Ja veig que no... Tampoc en accés. Potser encara faltava, quan ho vaig fer ahir. No ho heu repassat aquest matí. Un més tuits, per exemple, alguns mostraven com estan preparant les festes amb Manuel Martínez, regidor de Cultura, que això no ho hem dit ja. No ho havíem dit, no? Sí, sí, no ho havíem dit, no? També ho hem fet un tuit, no? Doncs si el diumenge deia que el fan motors per la festa de tardor de Sant Felip amb l'assetx dels valls del Saïssi per les colles. Un espectacle únic. En fi, a més a més, també, per exemple, el mateix dia, jaume menjoses, deia el següent. A dinar després d'un matí radiana a Sant Felip amb l'assetx general del Saïssi i la Fira Fora Stocks, tot a punt per les festes de tardor. Sí, estan tots concentrats allà al mig de Sant Felip. El passar avi i allà, llavors tenim que passar amb totes les bèsties per anar fins a les llocs companys. No m'hi ha complicat, però vam aconseguir. Tu també hi eres, Anna? Jo estava al saïssi. I com va anar l'assetx del saïssi? Bé. Perquè el saïssi... No, no, no, no. No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no. Clar, no? No, no, demà parlarem de dos quarts de 10. I a les dues quarts d'un, em sembla, no? Ja el seguís. I a l'anit, que són dels actes més populars i que funcionen més d'aquestes festes de tardor, perquè... Ah, bueno, estan totes les bèsties del que hi ha a Sant Felip. Però estava tan entusiasmat amb les festes, pau. Doncs sí, perquè sembla que hi ha una obella negra a Sant Felip. Què dius, Anna? El Roberto, que publicava... Ja s'acosten les pitjors festes del bas llobregat, Sant Felip. Què dius, Anna? Jo, que tu te'l vaig llorar, jo diria que era ironia, no? Home, no ho sé, però les pitjors festes... Home, mira, són pitjors que les desenjuren, això, segur. Però, clar, que siguin les pitjors de la comarca. Jo diria que era ironia. Jo diria que era tan per darrere de les pluges, també, que van ser fa unes setmanes, i jo no vull dir res. Per darrere, s'enjuus, es pluga molt a l'ins de rei. No, no, no. I després ja arriba, ja. Sant Felip, ja, no? Cornalla, o la part d'hospitalet... I la cua, Sant Felip. Ja la cua, que per l'última ja arriba a la Sant Felip. No sé, jo per què he vingut ara, però sí que he sigut comentant les les pluges. Sabries que guanyava, eh? Sí, sí, sí. No tots en fes, però... Ara en parlarem, ara en parlarem, perquè no us vull dir, però farem el rexito de cultura. No tots en fes, però el Twitter és en Feliu. Recordem que la setmana passada va caure una bona tromba d'aigua, i, com sempre, la gent al Twitter, quan passa alguna cosa meteorològica, pau... Ens avisa, per si no podem mirar per la finestra. Si estem mirant per la pantalla i no pot girar el cap per la finestra... I què diuen, què diuen, què diuen? Doncs l'Arnau Serra deia, després de la tromba d'aigua, toca llams i trons a Sant Feliu. Uo, uo, no tinc por posar la mes, eh? Uo, uo, sí. I també tirem de tòpics amb el Carles Galdón, que deia, Mordor s'ha instal·lat a Sant Feliu. Mordor s'ha instal·lat a Sant Feliu. Però és que hi ha por abans de ploure, ja. Sí, perquè a Sant Feliu fa por, normalment, eh? Depèn de quina màctina ha sigut, també. No, però és veritat, la pluja, la setmana passada, també hem fet algunes fotografies que ens ja està aposta de sol del baix llobregat amb alguns llams, amb un espatx de col·lac. Terrible apocalíptica. Aquesta setmana, a més a més, a Sant Feliu, hi ha hagut una polèmica vinguda des de Madrid. Des de Madrid. Què ha passat? Doncs s'han publicat els pressupostos gerals de l'Estat. Sí senyor. Sí, sí, ja estem al Tantú. Catalunya 25% menys d'inversió. En aquest 25% menys, l'Oriol Bossa ja deia que no veurem el soterrament de Sant Feliu, però potser un poble de 28 habitants de Zamora tindrà estació d'avés. Ah, està bé, està bé. Podrem anar fins a aquest poble. Ah, que passa per aquí, per Sant Feliu. Ah, encara no ens ho tèren. L'Isidra Bermude també ho comentava així. Els pressupostos de l'Estat no contemplen el soterrament de les vies de Sant Feliu. Què diu el PP de Sant Feliu? La veiem pregunta és, algun cop l'han contemplat? Sí. Es veu que sí. Està molt de temps, no? Prometia, promet cada any. No, perquè el Manel afegia, feia uns quants tweets també deia, fomento del gobierno y mariano Rajoy, para cuándo tendremos las vías de renfes soterradas en Sant Feliu de Llobregat. Para cuándo. En majúscula, no? Que la gent que ens fiuen majúscula al Twitter és que estan fadades. I a més, afegia, algú se'n recorda d'aquells anys que Sant Feliu es publicava a Bombo i Platillo i es va dir que no era un malalt. Jo no. Era molt petitet. Tots imaginats. De veritat, que no s'estoterrarà mai les vías de Sant Feliu? A més, és veritat. Jo crec que no. Són les pares, vosaltres. Soterrament. Alguna cosa més sobre el tema? Sobre el tema el deixarem aquí. No volem crispar més la via. Sobretot, eh? Sí. Sabem que som líders d'opinió. Sí, sí. Per acabar, volem destacar dos tweets que ens han resultat curiosos. El primer del Roger, què deia? Fa quasi un any de les eleccions i encara hi ha algun arturmas messiànic panjant de les paroles de Sant Feliu. Això no l'he vist, aquest. Potser és convergència que va pagar per un any. Un any de fanar la Sant Feliu. La campanya són dues setmanes, però potser volien estar més temps. La altra és l'usuari, o usuària, Suri. Deia, oi, hola, aigües de Barcelona. A veure què feu amb l'aigua que avui fa pudor i té sabor estranya a Sant Feliu. Amb el que paguem, espalguileu. Anna, tu que ets Sant Feliu en cada pro, has notat que l'aigua de Sant Feliu està una mica tocada últimament? Va ser a mitjans de la setmana passada. I li van contestar aigües de Barcelona, va dir, explica'ns per privat el que et passa. I ens hem perdut la conversa. Ens hem perdut la conversa. El que passa és que l'aigua està molt bé. No volen que sàpiga'm la veritat. Que està passant. Com l'aigua és potent. En fi, això són els Twitch de Sant Feliu de Llobregat. Bé, passem ara els Twitch d'esplorques del Llobregat, que no vol dir que siguin menys interessants i menys importants, perquè la gent en segona posició. Esplorques d'aquesta setmana no hi ha festes, però sí que una mica de festa. Sí que ja ha quedat ara, eh. Ja sé que no el poble, perquè ella, convidats de luxe, sou al centre de Catalunya en aquest moment. Per començar, el programa dels optimistes de Catalunya Radio, amb l'Àngel Llàcer i el Manu Guix, van passar al poble, no? Doncs sí, com en deia el Xavi Canílias. No, no, Canalias, eh? Canalias. Canalias. Canalias. Canalias. Canalias. Canalias. Perdona, Xavi. Sí. Deia la mòbil dels optimistes al carrer Angel Guimarra d'Esplugues. Va, home, veniu a saludar. I Divendres es fa al programa en directe des del nou articulat. Aquesta setmana? Sí, sí. Perdona, i no només això, perquè és que ara que des això de Divendres... Eh... que ben lligat, Jordi. No, no, no. Ho dic perquè no només hi ha Catalunya Radio aquests dies d'Esplugues, sinó que, a més a més, també hi ha Divendres de TV3. Sí, sí, sí. Esplugues, capital de Catalunya! En totes els mitjans públics hi anirà concentrat. Què passa? Què està passant, esplugues? Que estem molt a prop de TV3. No s'han parlat, a Catalunya Radio, a l'Angel Llàcer i al Xavi Queralt. No es parlen, o què? No s'atruquen. Però potser ho faran a la para, això, no? Potser no ho fan, normalment, això. No, no, no. Això ha sigut casualitat, que deu estar molt contents, eh? Sí, eh? La cooperació. El director de Divisió Territorial de Catalunya Radio i de TV3. Ho dic perquè concentren tota la setmana els pluggers. Aprofiteu, ara, perquè d'aquí 4 anys, a TV3, ni a Catalunya Radio parlarà de vosaltres. Fins que no canviï... I de què parlen, a Catalunya Radio i a TV3, d'Esplugues? Doncs jo sé que a TV3, al dilluns, que va ser el primer dia que van venir els del Divendres, van estar parlant d'Esplugues City, que no sé si sabeu què és. Abans els pluggers es rodaven pel·lícules de l'Oest. Ah, sí, és veritat, eh? A la zona de la Mallola. És veritat, és veritat, que era una mica com allò d'Almeria, però aquí a Catalunya és més local, eh? Sí, sí, i no tan grans, gros. Doncs el dilluns es parlava d'això amb el Jóma Figueres. Ah, molt bé, eh? Jóma Figueres, una abraçada, que va estar aquí a la ràdio, i que ens va ser molt simpàtic. Quan va venir alguna cosa més? Doncs sí, mira, si vols rebre, sembla un parell de tuits sobre el Divendres. Sí, sí, sí. Què diu la gent perquè està emocionada, eh? Sí, mira, en Lomi deia... En Lomi. Que ve de l'Homo. De l'Homo, sí. Deia, senyores emocionades a la farmàcia, perquè Divendres TV3 se met aquests dies des d'esplugues. Quina gràcia me'n fa? Senyores que s'emocionen perquè arriben a Divendres... Si ve la tele... A tots els pobles. Es paran per tac. Effectivament. Comentaves sobre el programa el següent. Deia, ostres, gràcies a Divendres TV3, acabo de descobrir que els desplugues no són espluguents, sinó espluguins. Home, si ho he dit, Mario Serra... Sí, potser sí, potser sí, potser sí. Potser ja les dos. Tot ser. I en relació amb el Mario Serra també tenim... Que ben lligat. Ah, s'hi ha vist? Doncs el Mario Serra, deia, busco expressions d'esplugues de llobregat. Cap ànima esploguina me'n pot dir cap. Home, perdona, perdona. N'hi ha una que la coneixem tots. Ah, sí? Que són els cargolins. Per això reben nom, no? Els castellers desplugues diuen així. Doncs sí. Però aquesta és una clàssica, n'hi ha més anagrama... No han sortit més, vaig estar buscant, però no han sortit més, però explicaven aquesta dels cargolins, l'ous i esvives deia, esplugues, els senjustents són rifènyus... Sí senyor. I els senjors, els esplugents, són cargolins. Està bé de la mida dels cargols. De la mida dels cargols. Què vols dir, que el rifènyus és una mida de cargol? No ho sé. El rifènyus és el drag de senjors, i també hi ha un bar que es diu rifènyu. Però, amb la mida de cargol, la mida em sonava, sincerament. Què és un rifènyu? Tu ets un rifènyu? No. Jo soc molt de senjús. Doncs sóc un rifènyu. És un rifènyu, rifènyu de pro. Eh... Passem a més tuits, perquè esplugues, no només hi ha Xavi Coral i Angel Llàcer cridant... Llàstima. Llàstima. Si no, que diumenge ha passat, van tenir dos actes d'estacaig. En primer... Quina música queda por, no? En primer lloc, la trobada de gegants. Ara, ara, ara. Que ja vam parlar aquí, a Espanya Gratagarda, ja justament la setmana passada, amb la història aquella rucambulesca entre els gegants. Sí, la història amorosa. De com eren, i va haver-hi festa de la Grossa, aquest diumenge passat, no? Sí, festa de la Grossa. Allà a la plaça Catalunya, van tenir... No ho sé, no és fal·lètica. El poble. Perdó, perdó. Molt ben lligat, també. Doncs, sobre la festa dels gegants, ja podem trobar les fotografies a internet, i, com que ja hem d'emparlar, no li donarem més voltes. Local, eh? I per altra banda, també teníem la festa de la beneficiència dels serveis d'emergència. Ah, és veritat, perdona, que el cartell era molt xulo. Allà, al parc de les torrents. De les torrents. Amb les torrents de tallars i edificis mítics... Sí, que vendria a ser les tres torrents. Allà sortien tots els representants dels Cossos de Seguretat, des de Mossos d'Esquadra, Guàrdia Civil, i tot el matí de diumenge vam tenir una orquestra de sirenes sonant sense parar, perquè les poguessin tocar als nens, dels cotxes de policia, de bombeix i del que fos. Molt maco, molt maco, eh? Fantàstic. Veïns molt contents. Jo he vist que allà estava molt content. Era de la policia local, hi havia totes sirenes per allà, i dic, què està passant aquí? No, perquè deu ser això... I els nens, això de la policia, amb la moto... Està bé, si els nens que volen ser policiers, és clar, eh?Doncs sí. I per acabar, si voleu, repassem una primícia per l'aprenyar el morro. Què passa?Què està passant? Què està passant? Doncs tenim música de primícia. Primícia. Breaking news. Explogues news, no?Doncs sí, mira, l'usuari Solier Futbol Club Barcelona, deia el 17, ja s'han quejado los tribuneros del nuevo peinado de Neymar. Com?Ja s'han quejado los tribuneros del nuevo peinado de Neymar. Però vol dir que a Neymar s'ha canviat el peinado? Sí, s'han repat els costats. I en David Romero contestava... Se lo hizo ayer, ayer vol dir divendres passats, al lado de donde trabajo, en la pelucaria Pons d'Esplugues de Llobregat, a les tres i media, i se fue con un Audi Q7. Bravo, bravo! Pare en la rotativa. Neymar s'ha canviat el peinado. Amb això, esport, compliran una edició, eh? I el tu diràs en quatre pròpies. Moltes gràcies, Llobregat, perquè diu al lado de donde trabajo, eh? En fi, gràcies per aquests tuits d'Esplugues. Ens posem el dia ara amb Sant Feliu de Llobregat, perquè han anat demà mateixos, comencen les festes de tardor de la capital de la comarca, i duraran, a mi com se m'ample la boca, que dic que el capital Sant Feliu de Llobregat... És l'enveja que tens. No, perquè hi ha molts injustents que se'n van aquests dies, a les festes de Sant Feliu, i duraran fins i tot menja a la nit. Són unes festes atapaïtes d'activitats pensades, perquè les poden gaudir des dels més petits fins als més grans. Exacte. Hi haurà festa, música, menjar, titelles, teatre, foc, aigua, motor, i fins i tot pesca. Escolta, pesca, sí. Sí, fins i tot, quan ho vaig veure, també vaig al·lucinar, però hi ha pesca. I fort, pesca, llobregat. No, no, no, setmana que has fet la festa. No és que Sant Feliu arriba fins a aquesta festa. I, bueno, només cal esperar que no plogui cap dia, perquè cada any sempre hi ha un dia que acaba plovent. Per parlar de tot plegat, tenim nosaltres el Manel Martínez, que és el regidor de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu. Manel, bona tarda. Hola, molt bona tarda. Hola, bona tarda. Un aplaudiment pel Manel. Gràcies per atendre'ns on vingut el programa. Quin és el dia que ploure? Perquè comencem per aquí, i si ja ho tenim assumit i atreiem el mal rotllo abans, ja. Cap. Les previsions... Intento enobsessionar-me massa amb les previsions. Com deia-ho, són dies perillosos per la pluja. Algun dia sembla que pot caure alguna pluja més aviat. Semblava arriscat al divendres al matí, però ja veurem. Què diu el maturòleg? L'enxac abans respectant. Diu alguna cosa al maturòleg de l'Ajuntament de Sant Feliu? No en tenim material. I el tenim de vacances. Però el Mauri o algú, no sé si... N'hem seguit, però intento enobsessionar-me. D'acord, doncs res, fora. En fi, demà comencen les festes de tardor. Doncs sí, Manel, ho tenim tot preparat, ja, tot a punt? Tot a punt. Un dels al·licients de les festes és que fins l'últim moment sempre hi ha coses que estan vives, perquè les festes són molt vives. Sempre hi ha un últim espit de coses que s'han de tancar. Però sí, les tenim molt ben amarrades. La gent de Sant Feliu sempre diu que la festa de tardor és de les millors que hi ha, però a veure... Això per dir on per què són les festes o per què realment és així? Més que la festa major de Sant Feliu, que és el... La gent de Sant Feliu què diu? Que les festes de tardor són les millors de la comarca. És que hi ha... D'acord, que hem de dir, també, no? Les festes de Sant Feliu ens les estimem molt. La gent de Sant Feliu. I ens les estimem perquè són festes fetes per la gent. Perquè són festes de carrer on ens trobem el carrer, i, a més a més, la part central de les festes giren al voltant de la cultura popular i d'un imaginari que s'ha creat a Sant Feliu amb unes músiques pròpies, amb unes figures pròpies, i amb un baix pròpis. Per això ens les estimem tant, i per això sempre n'hem fet bandera i dient que són les millors naturalment. La representació de tot plegat, la màxima expressió, per exemple, és el seguir-s'hi. De demà, tant si no tinc malentès a dos quarts de 10, com a dos quarts d'una de la matinada. Per la gent que no sabia què és això del seguir-s'hi a Sant Feliu, què els explicaries? Doncs... que és un magnífic espectacle. I singular. No trobaran res igual a un altre ciutat, perquè és un espectacle fet a Sant Feliu. Un espectacle que es fa a partir de les colles de la cultura popular de Sant Feliu, amb unes músiques pròpies i uns baix pròpis, i on participen recenes i recenes de persones. Per això cada any tenim més persones que ens venen a veure en el seguir-s'hi, de fora, inclús de la ciutat, i té una singularitat, i és que d'aquest espectacle, en la segona part que tu deies, cap a l'una, hi ha una repetició del mateix amb la participació de tothom que si vulgui posar entre les figures i les colles a vellar aquestes músiques. De fet, no té res a veure, el seguir-s'hi, de la nit que el de la matinada? Té ingredients força diferents. El primer és aquest, el que tothom pot participar, no només veure el seguir-s'hi i contemplar-ho, sinó que si pot posar el mig i participar. I, a més, a més, hi ha més alegria per dir-ho, sí. Sí, sí, clar, clar. Ja sabem per on vas. Alguna vegada vostè, com a regió de cultura, has parlat al mig a l'una de la matinada, saltant i ballant? Doncs sí, però jo, com a canfeli weng. Va, va, va, d'acord, d'acord, d'acord. Manel, tu també et sembla d'una colla de Sant Felip dels Aganzana CF. Creus que la gent que viu la festa és de dintre, l'ajuda a una forma més intensa, o, simplement, la veu diferent, ni millor ni pitjor que la resta de gent? Bé, segurament que la vivim d'una manera una mica més intensa, perquè estem implicats de manera molt directa, amb la preparació i després en com passa. Però, pel tipus de festa que és, el final tothom s'hi acaba incorporant. Tota la gent que s'hi esteix, el seguís, o el cor a foc, que també és un altre moment molt important de la festa, doncs jo crec que ho viu amb molta intensitat. Però, evidentment, com a colla, hi ha un plus. L'activitat que més esperes, quina és? L'activitat, la primera, perquè és la que dona sortida tot, el seguís, per la singularitat. El cor a foc d'un ideal, també val la pena. També és molt intens. Jo també sóc de Sant Feliu. Un cop que va a la festa de la primavera, i estic pensant... Això en passa a mi o és a tothom? Jo espero que a tothom. A molta gent. A molta gent. Per les característiques de la mateixa festa, perquè són unes festes molt viscules. Jo tinc la sensació que aquestes festes s'aguanten per si sols, perquè des de l'Ajuntament es promociona, no es dona a conèixer la gent, o és millor pel boca o orella, i la gent ja ho va dir en tot. Des de l'Ajuntament es veu així, o també ajuden a promocionar-la? Jo crec que cal que fem més promoció. També fora de la ciutat, perquè hi ha elements que són, crec, dius més enllà de la ciutat, a part dels espectacles que puguin haver, a part dels concerts i això. El que és les nostres festes, el seguici, el correfoc. El correfoc infantil, que és també un moment especial. No hi ha massa ciutats que puguin tenir un correfoc infantil, i nosaltres gaudim d'aquest. Jo crec que necessiten una certa promoció. I també a la ciutat. Això també hi estem posant la banya per anar explicant a les escoles i a la resta de la ciutat, que quina és el motiu de la nostra festa. Perquè, més enllà de l'acte en sí, jo crec que expressa una manera d'entendre la ciutat i diurà aquesta. I ja per anar acabant, en cas que calgués explicar fora, com m'he has dit, què són les festes de Sant Feliu, com s'explicaria? O quin acte resaltaries? Com es diu? Bona nit, el seguici i la correfoc? El seguici, el seguici. No, que són unes festes que es viuen al carrer. El seguici és el que es resaltaria. Evidentment que hi ha coses que també tenen el seu actiu. Hi ha un concert que aquest any serà tot en grups de Sant Feliu, que són en més enllà de la ciutat, de gran qualitat. Ramon Miravet, em sembla, si no tinc malentès, que... Ramon Miravet, aquest ha sonat molt enllà. Sí, sí, sí, i tant. I que més...Depenquins també li foten canya. Depenquins també, el dissert del matí, per exemple. També està al concert.Depenquins kit. I el Ramon Miravet, que nosaltres al programa, parlarem amb ell demà, també. Li preguntarem què significa cantar i tocar amb els seus. En fi, un munt d'actes, que m'imagino que hi ha una pàgina web que ens podrà recordar per si volem mirar-nos-la. Sí, anar a sanfaliuponcat trobareu tota la informació del programa de festa. Hi ha moltes activitats per escollir. Doncs Manel Martínez, regidor de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu, moltíssimes gràcies per haver-nos atès. Que vagi molt i molt bé a aquestes festes de tardor que comencen demà amb el seguici i durant tot el cap de setmana que disfruteu i que tracteu bé també els enjustangs, que anirem a veure-us. Us acollirem molt bé.Molt bé. Sí, serà veritat, serà veritat. Gràcies, bona tarda. Bona tarda. Durant la primera minuta anirem al punt de la 6 de la tarda anirà Rubira Pau Marcos. Gràcies per ser-nosaltres fins la setmana que ve amb més caràter de reial. Fins la setmana que ve. Bona tarda. I aquesta recta final de programa, com ja sabeu, els dimecres parlem amb Leri Pomar sobre les aplicacions de mòbil. La Pella vol morro. Cada tarda de 5 a 7 per ràdio d'Esber. Ja tenim l'Èrica aquí. Bona tarda. Bona tarda, Jair. La bona tarda de nou. Repassarem les aplicacions més descarregades tant a l'Apple Store com a Google Play, per Android, i també a l'Applicacions Fricides de la Semana. Abans de tot això, comencem amb l'aplicació mòbil de la sèrie. La sèrie de la sèrie de la sèrie de la sèrie de la sèrie de la sèrie de la sèrie de la sèrie de la sèrie de la sèrie de la sèrie de la sèrie. Abans de tot això, comencem amb l'aplicació mòbil de la setmana, que és Trapped Out. Exacte. Com s'ha de pronunciar això? No sé què significa, però d'aquest aplicació, Èric. Doncs és dels mateixos creadors del FIFA o del Simps d'aquest. I ara ha entrat un joc que va dels Simpsons, i el Homer, que estava a la central nuclear, i ja estava jugant a un joc amb la seva taula, ja s'ha entrat en el sud d'espatx, i mentre estàvem al darrere, hi va tot el que agafa i explota la central nuclear, però ja es queda dins de la central i no li passa res amb ell. I veus com explota tot el poble, i va a casa i no es troba ni Déu allà. És el joc dels Simpsons que t'ha anat triomfant, no? Sí. I ara entren per mòbil, lipartable... Ara entren la versió, que és de Halloween. Aquesta és la nova que ha entrat, que és la de Halloween. Tracta que has d'anar reconstruint tot el poble, i ja mira que vas posar en cases noves i tot, et van deslocar en persones, com per exemple... De lisa, parell, sí. És com una mena de Simps, també, no? Sí, però amb el Simpsons. Exacte. O també una altra joc, que sembla una mica, no sé si l'has vist, que és el de Jurassic Park Builder, que tu has de crear el teu propi park juràsic, el teu propi món, amb dinosaures. En aquest cas, amb mi, tot el món dels Simpsons. Sí. Molt bé. Per tant, Simpsons trapet-out, que és la versió aquesta de Halloween, que és la que hi ha l'última que podeu baixar. Alguna cosa més, tu hi has jugat, t'ha agradat? Jo he jugat. Jo he jugat i enganxa, enganxa. És millor que el Candy Crush saga. Escolta, eh... Per cert, això del Candy Crush saga ha entrat la segona versió, amb 15 nivells nous. Quina? El Candy Crush... Els gossos. La segona versió... No sé si ha tret l'equalització amb 15 nivells nous. Ah, sí. A mi em va sortir ahir o abans d'ahir per actualitzar-la, l'únic que no m'he fixat en els tipus de nivell, però crec que sí, una cosa hi havia. Avui ja ha sortit una revista que jo estic subscript, i treien 15 o 25 nivells nous. Sí, doncs és l'actualització, no és el Candy Crush saga. Simplement, actualitzes el joc, i en principi s'ha d'anuliant en els nivells. Per si no, hi havia pocs, perquè hi havia més de 300. Doncs mira, ara hi ha entre 15 i 15. Molt bé, molt bé. I en la gent que estem enganxats al nivell de 22, t'hi haurà un problema per pujar. És que no es queda una mitjana. Amb il·lusió. Passem ara alguna cosa més sobre els Simpsons? Això que està gratis per tant com per iPad, per iPhone i per Android, i que és recomanable a l'aplicació. Si us avorriu, mira. Passem ara a les 5 aplicacions més descarregades tant a l'Apple Store per iOS i iPad i iPhones, i també a les 5 més descarregades de Google Play per Android. En cinquena posició, a l'Apple Store trobem Megapolis. Sí, la mateixa posició que la setmana passada. És aquest joc de la ciutat que tracta aquests dalt, a l'alcalde de la ciutat. És més o menys com aquesta del Simpsons, però clar, més gran, diguéssim. En quarta posició trobem Gravity. Sí, és un joc que representa que ets un astronauta. És com a la pel·lícula, no? Sí, és més o menys de la pel·lícula. És de simulador, diguéssim. És un astronauta i has de reclar les centres especials i les coses. Tu hi has jugat?No, jo hi he jugat. No hi he jugat, encara. Perquè estem pendents de la teva valoració i la teva opinió de les aplicacions que comentes. Com per exemple Duolingo, que és la tercera aplicació més descarregada. Aquesta és nova. L'entret a la setmana passada. Entra en força el rànquing. Sí, sí, tant. Igual que el FIFA. La segona posició per traduir textos és a lo translate del Google per l'estil. És gratuïta, aquesta?És gratuïta. Hi ha la versió de pagament, però és gratuïta. Funciona bé o...?Sí, sí. És més, li pots fer la foto al text i del tradueix. Directament, no cal transcriure'l. Està bé. La segona posició és la pel·lostor, FIFA 14. Per què t'ha fet en dèxit? Se l'està deixant molta gent. És més, ara l'entret primer gratis se l'està deixant la tira de gent. Perquè abans el FIFA 13 quan va sortir valia 5 euros. I ara l'entret gratis. I per això la gent aprofita en moda. El posin de pagament...Exacte. I atenció perquè en primera posició trobem la 3-Player. Aquesta és una aplicació que em sobta molt, que estigui en la primera posició d'actual. Per què? És com una aplicació de TV3 a la carta, però amb la 3-Media, o sigui, de totes les sèries d'Entera 3, ni de la sexta, i d'aquests. Doncs m'ha subtat que estigués aquí, perquè sortia en totes les jocs i això, i aquí dalt la 3-Player, aquest. No ho sé, en fi. L'aplicació funciona bé, eh? La gent està molt enganxada a la sèrie, és tan bé. És molt mal potser que la gent s'escarregui per mirar-les a través del seu mòbil o del seu tablet. Fins aquí, aquestes aplicacions més escarregades de l'Appel Store. Passem ara a les aplicacions més escarregades de Google Play, per sistemes operatius amb Android. En cinquena posició, tenim Angry Birds Star Wars 2. Exacte. El joc que va tenir molt d'Exit dels Angry Birds, ja van fer la versió de Star Wars, i ara també va tenir bastant d'Exit, el 3 del 2, que és molt millor. En quarta posició, tenim el Dear Hunters. Sí, és un joc de matar serbots. Els gràfics no són més de..., no són res de fora del normal. Jo em sembla que he jugat aquest joc, que hi ha com una mena d'estabilitzador, una mira òptica, i els dispares en el moment adequat i pots matar el serbot, que està aturmentant el paisatge. Però què passa, en una línia recta, i tu vas disparant o...? A diversos veïns, amb aquest, primer si comences en un camp, i van sortir els serbots i els vas matant. Però després pots anar pel bosc i te'ls trobes, i bueno... M'ha aparegut la línia per anar-nos al primer que veus. Clar, clar, clar. No és fàcil, eh? No. És una mica de punteria i també de clasiciós. I si no els mates... En resten diners. Home, t'haurien de donar. En mengen, en mengen. En mengen a tu, els serbots, de forma malàfica. Puret. Atenció, perquè en tercera posició trobem pet rescue saga. Oh, sí. El mateix joc del Candy Crush, però que en comptes de... Amb gossos. Amb gossos, amb gats, amb bitxos d'aquests. Sí. En segona posició, el pou. El pou, el tamagochi de la patata. Veig que, escolta, play store... No és molt molt. No és molt molt comparat amb la pelestor. També és una posició, també. El tamagochi del pou, i en primera posició trobem... el mític Candy Crush. L'aplicació preferida, jo preferim... T'estàs content, no, Jordi? Sí, sí, sí. Jo ja vaig sabent, perquè ja fa setmanes que jugo, qui dona vides i qui no, eh? I llavors ja... Saps qui vol que... qui no l'importa, que t'abans, si no, en el joc... Exacte, ara, ara, eh? Candy Crush, molt enganxat, tot i que t'he de dir una cosa. Estic molt enfadat, perquè he arribat a els nivells de la xocolata. I els nivells de la xocolata són una... Merda! Perdó, eh? Són un... No m'agrada, no m'agrada. Si estic enganxat d'un joc, que no m'agrades d'enganxar-te. Perquè no puc passar... I per quin nivell vas? Em sembla que és el... no ho sé... 80, hi ha alguna cosa... Els diuen el 167? Sí, jo ho sé. I encara tinc xocolata, eh, Jordi? És a dir, que et queda xocolata... És una metàfora, no? La xocolata és dolenta, eh? Una mica... En fi, passem a l'aplicació... Per cert, una pregunta. És una cosa personal, però li comento a l'Eric per si ho saps. Per l'Anna de la Candy Crush saga, doncs... No sé si va ser allà a la nit o aquest matí, quan el Jordi em va demanar una vida d'aquestes que em demana sobir. Sí, segurament a la nit. Doncs no sé què em va passar amb l'aplicació, però em va desaparèixer. És a dir, jo em vaig... actualitzar les aplicacions i m'apareix a allà, perquè vaig estar a aquesta actualització, on ampliaven els nivells per res, ahir o abans d'ahir, va ser. I puc entrar des d'allà, però m'ha desaparegut del mòbil. Ostres. Per tant, ara no sé com... No pot jugar, no pot jugar? Sí, sí que puc, perquè com la vaig actualitzar fa un parell de dies o ahir, no sé com va ser exactament, doncs sí que puc entrar des de l'actualització, perquè ara se'n registra el mòbil. Fes una cosa, a mi un mail a la penya del Morro, a robatgymail.com, ah, perfecte. Sí, i ara que potser et puc ajudar. Perquè és que jo no ho sé, no ho sé. I l'Airi tampoc, no? L'Airi... No sé, tu connectes a l'iPhone, a l'ordinador, amb l'iTunes, però es prova el de connectar-nos i s'inclinitzar-ho. Des d'aquí el s'organitzarà on tornarà a aparèixer, perquè ja està. Ah, ja està, no cal, no cal, com és que em ve, ja està. Escolta, la gent que teniu l'iPhone... És un problema, eh, de debò. No, no, ho enteneu, ho enteneu millor. Acabem ja amb l'aplicació Friki i Xorra de la Sembana. L'Airi, quina has triat per comentar-nos avui dimecres? Us la dic amb l'aplicació, eh? És R, P, S, L, S. Ja, i què significa en aquestes sigles? Rock, paper, Caesar, Blizzard, en poc. És el de pedra, paper, tijera, lagarto i poc. Ah, que guai! Ah, sí? Sí, tot el jugues al pedra, paper, tisor, aquest... Sí. Però contra el mòbil o contra l'iPad. Sí, no té més misteri, eh? No guanyes mai. Com que no? No guanyes mai. He jugat 10 vegades seguides, no guanyes mai. Perdona, com jugues contra el mòbil amb la càmera o alguna cosa? No, no, surten a la pantalla les opcions que tu vols i tu les hi deixes. I no jugues, no guanyes mai? No. I la teva apareix primera i després la del ordinador. Per tant, sempre guanyes de vegades. Sí, sí. I si t'esperes i no piques... Fins que no piques, no surts l'altra. No apareix el del ordinador, que morro. Naturalment, l'aplicació és gratis. Aquesta aplicació, sí, la feta del Big Band Theory, de la sèrie. Ah, sí? Sí, és d'aquests. Els diners de la Big Band Theory. Sí. I l'han promocionat a la sèrie, i per tant... Ja no ho sé, però és d'aquesta sèrie. Molt bé, doncs, Eric, com es diu, has dit això? R-P-S-L-S. Sí, perquè si poses tot el nom sencer, no sóc. Sí, Piedra, papel, tijera, la garza és poc. Exacte. Que són les variants del mític i tradicional joc Piedra, papel, tisora. Perquè aquí veig que llavors l'engardat ja és poc. Clar, és la versió friqui, no? Sí. Big Band Theory. En fi, Eric, moltíssimes gràcies. Una altra setmana més tard a veure el programa. T'esperem dimegres que ve. Boa tarda. Adéu. Adéu. I nosaltres, tots aquests, connectem amb la xarxa per escoltar les notícies de la sis i la segona hora. Connectarem amb el Casal de Jove de Sant Just, amb el Sergi Arreda, que hi ha tot a tot apunt, per marxar a Sitges i fer-nos les primeres connexions, i també amb la Rosé Arcs d'Educació Canina. Fins ara mateix a l'Apenya del Morro. Vinga. Què passa? La piscia és en xarxa. Parlem de les terres de l'Ebre. Existeixen el desmantallament del projecte Castor. La gripa ha causat a l'empre de passada prop de 200.000 dies de baixa laboral a Catalunya. La Ribera d'Ebre, la Vall d'Aran, l'Altar i la Gorsa són les comarques catalanes amb una renda per càpita més elevada. El govern prohibeix la manifestació ultra del 12 d'octubre, que passi pel carrer de Sant Sants de Barcelona. Esports, el Juventud i el Manres es juguen a les 9 d'aquesta nit al fàcil al final de la Lliga Catalana a la Bàsquet. Serà el pavalló de Fontajau, de Girona, el Bancador jugarà de Mac, i jugarà de Mac contra el Barça. La Ribera d'Aquí, una hora, a les Champions. Els Consells Comarcals del Montseà, el Begebre a la Terra Alta i també la Ribera d'Ebre reclamen el tancament definitiu de la planta de Gas Castor davant l'episodi de sismes que pateixen les terres de l'Ebre. També han donat el suport al govern de la Generalitat per les accions i denúncies davant la Fiscalia de Mèdia Ambient. El president del Consell Comarcal del Montseà, Joan Martín Masdeu, s'ha felicitat per l'acord dels Consells Comarcals des de les terres de l'Ebre. No hi havia altra alternativa per anar a tros, que el desmantellament de la planta. I m'he congratulat que tots els presidents a ells hem coincidit en aquest missatge o en aquesta consideració. L'emoció aprovada l'altre es lladran a la Generalitat del Ministeri d'Indústria i a la Unió Europea. El govern català s'ha posat al costat dels alcaldes, que reclamen aquest tancament de la planta. I sobre el terreny, aquesta matinada, s'han produït dos nous moviments sismics, intensitat imperceptibles per la població. L'Agencia de Salut Pública de Catalunya distribuirà 1.200.000 dosis de vacunes antigripals durant la campanya de vacunació que començarà dilluns vinent. Durant la temporada passada hi va haver 200.000 dies de baixa laboral a Catalunya per la grip. Antoni Mateu és el secretari de Salut Pública. Tenim una incidència real en la productiva laboral, amb 200.000 dies de treball perdut, per exemple, durant la campanya anterior. S'han comprat 1.200.000 dosis el 14 d'octubre per començar bàsicament a vacunar. En guany la campanya de vacunació s'ha avançat alguns dies, en relació amb l'any anterior, perquè s'intenta que coincideixi l'estat de màxima immunització amb el punt més alt de l'epidèmia que s'acostuma a produir cap al gener o febrer. Els grups que es consideren prioritaris per vacunar són els que formen les persones amb obesitat mòrvida, els malalts crònics, les dones embrassades i els majors de 60 anys. La Ribera Debre, la Vall d'Aran, l'Alte Ribagorça, el Barcelona i les Cerdanyes amb les comarques catalanes amb una renda per càpita més elevada. Segons les dades de l'Institut d'Estatística de Catalunya, aquestes comarques tenen un pip per evitar més d'un 10% superior a la mitjana catalana. La Ribera Debre és la comarca amb el pip per càpita més elevat, 65.100 euros, el doble de la mitjana catalana, que és d'uns 28.000 euros. Per contra, el priorat és la comarca amb la renda per càpita més baixa, seguita del Múncia i del Baix Panadès. Més qüestions al govern ha prohibit que la manifestació ultra del 12 d'octubre passi pel carrer de Sants de Barcelona. Passant-se en els informes coincidents, entre Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana, l'executiu només autoritzarà el recorregut de Plaça Espanya a Montjuïc. Ramon Espadellé és el conseller d'Interior. Sí que prollirem aquesta part de manifestació de la democràcia nacional i aquesta expressió de l'autrodet entre Plaça de Sants i la Plaça Espanya, i, en canvi, permetria mallorca cada any. Des de l'any 1983 has anat esdevenint entre la Plaça Espanya i la Plaça Sant Jordi de la Montjuïc. El recorregut autoritzat és el mateix que es feia en anys anteriors. La família d'una nena que va morir fa dos mesos per un càncer, els ossos, ha donat 200.000 euros a l'Idi Bèl, a l'Institut d'Investigació, perquè comenci una recerca sobre aquest càncer. Es tracta del sarcoma Dead Wing, que afecta a nens i joves. La família havia impulsat una associació per recollir aquests diners i impulsar la investigació. Mitjans de l'Hospitalet, Montse Quinyonero, bona tarda. Bona tarda, troba una medicina per acabar amb la seva malaltia. Aquest és l'objectiu del pare de l'Alba Pérez, Rafa Pérez. Vol que es faci recerca sobre el sarcoma Dead Wing i es trobi un farmac que lluiti contra els seus efectes. Podia hacer dos cosas, o acabando de hundirme las 24 horas, o llevar adelante lo que siempre la había dicho, que encontríamos una medicación para ella, que la curaría. És per això que ha decidit, s'ha dit, 200.000 euros a una investigació sobre l'efecte d'un antibiótic per tractar el sarcoma Dead Wing. El Departament d'Agricultura admit que la vespa asiàtica ha vingut per quedar-se i, com moltes altres espècies invasores, la lluita s'ha de centrar en disminuir-ne a la població. Sobretot per evitar que pugui causar estrells als apicultors, a més dels exemplars detectats fins ara a la Garrotxa, on es pensa que hi ha un niu i a la selva, també s'ha localitzat la presència de la vespa al Ripollers. En realitat, ja ha desplegat un pla de lluita a un any vista que, sobretot, s'intensificarà la primavera del 2014. Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són la 6.05. El Benestar Social serà la prioritat de l'equip de govern per l'any 2014, el portaveu del grup municipal d'iniciativa. Lloyos Montfort considera que el proper any l'Ajuntament ha de treballar més als aspectes socials i les conseqüències d'arribades de la crisi. La menta també que no hi hagi més de 6.05. També que no hi hagi més col·laboració per part d'altres administracions. Montfort assegura que la prioritat de l'equip de govern el 2014 és no deixar fora del sistema ningú i ajudar tothom que ho necessiti a fer front al seu dia a dia. Desmanteix que Sant Just, també, no hi hagi gent que ho passi malament per culpa de la crisi. Les xifres parlen per si sols i a centres educatius, que han augmentat un 50%, les solicituds de beques menjadors són problemes d'aquesta manera, per solucionar-los. La sexi local del procés constituent torna a reunir-se aquest vespre a Sant Just. El tema de l'Assemblea es basa en el punt 10 del manifest del procés constituent, la solidaritat internacional, no a la guerra i per una Catalunya sense exèrcit i fora de l'OTAN. El procés constituent és un moviment social encapçalat per l'activista Arcadi Liberes. La Montja van addictar 3 aforcades que vol promoure una candidatura unitària al Parlament per permetir decidir els catalans i catalanes el model d'estat i de país que volem, les seccions locals secret recentment, i de fet la primera assemblea va tenir lloc al passat més de setembre i avui es torna a reunir per tractar qüestions relacionades amb la pau i la solidaritat. La secció començarà a la set de la tarda d'aquí una hora local social del Guàlder. I acabem amb el que volem t'explicar amb busc. El celler de Can Mata organitza aquest dijous un tasc d'avial a fresca. És el primer tasc obert que prepara el celler, aquest curs i aquest cop serà amb la degustació de la segona anyada del Vil interrogan del 2012. Estan estrenant les 3 varietats per separar la Garnatxa, la Carinyena i el Cabernet Sovignon, i també s'aprofundirà en el coneixement del Priora, del poble d'on prové el Vil, el Lluà i de l'Oliva. Tot plegat de la mà de la noa responsable del producte. Serà aquest dijous demà a la set de la tarda el celler de Can Mata al carrer Raval de la Creu, un número 88, l'entrada és gratuïta. I damunt això és tot més informació de les informacions de l'edició vespre. Aquest és un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endingeurem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. La música, sense piquetes ni dades de caducitat. 60 i més. El magasin fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat, tots els dimecres a les 8 del vespre. I, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Fem moltes avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. Beus de la perròquia. Farà una viscuda, un dels espais de la presència de la perròquia a ràdio d'Esber. Que voldríem que fos càlida, acollidora, amiga, com la del mestre. Us esperem els dimecres a dos quarts d'avui del vespre i els dissabtes a dos quarts d'onça. L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe els dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crènion safàlic. Van morir per culpa d'un cotxe que anava contra llocció. Faig fer una adaptada primària perquè no faci el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que tens que anar, aniria la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Soc Agustín Arribas, soc del Graner de Sant Just, i em viu una salutació a tots els ullens de Sant Just i també a la penya del Morro. Desenobles, per la penya del Morro o del Morro. De ràdio d'Esberm, pot potenciar el comerç local i agraïls-hi aquesta feina. Hola, penya del Morro, soc l'Alessandro, quan voleu, jo estic aquí, una salutació. Adéu. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esberm. Gràcies, gràcies. Hauríem vingut a la segona hora de la penya del Morro. D'aquí una estona parlarem amb en Jaume Gatx, que és un dels responsables de l'estanc del Carrer Bonavista, número 6 de Sant Just d'Esberm, perquè ens expliqui una setmana després d'haver-se anunciat que la Generalitat faria la grossa de cap d'any com estan anant les vendes aquí a Sant Just d'Esberm. I si funciona o no, això de la grossa. A més, també d'aquí una estona parlarem amb la Rosé, arts d'educació canina sobre una de les activitats més conegudes de les que podem desenvolupar amb el nostre gos, que és l'exercici físic i també les passejades. I, abans de tot això, tindrem el casal de Joves, amb el Sergi Arrada, que ens explicarà quines coses són les que fan pels propers dies a Sant Just d'Esberm. Però Cristina, si et sembla, repassem els trending tòpics de la segona hora, perquè avui ha sigut el més comentat a Twitter, país valencià i feliç nou. Per commemorar l'entrada a la ciutat de València, de les tropes aragonèses comandades per al rei Jaume I l'any 1238, la Comissió 9 d'octubre convoca un any més la tradicional manifestació de la Diada, sota el lema, el país valencià és dignitat en guany. La Comissió 9 d'octubre, que plega entitats, sindicats i partits, ha convocat la marxa comemorativa de la Diada a concentrar-se aquestes hores a la plaça Sant Agustí. Sota el lema, el país valencià és dignitat la Comissió demanar al govern d'Albert Fabra actuar amb dignitat per poder recuperar l'orgull de ser valenciants. Per això, el manifest reivindica la plena legalitat de la denominació de país valencià, insisteix en la necessitat d'un finançament just i denuncia els tics franquistes dels representants del Partit Popular. Ara mateix també, Jordi, a la plaça Sant Agustí comença la manifestació de l'esquerra independentista que prenen parlem en l'eslogan de la campanya que va començar ara fa uns mesos, independència per a canviar-ho tot. En aquest cas, denuncien, demanen, perdó, uns països catalans lliures, socialistes i feministes sense renúncies. Per això criden el poble, treballador per canviar les coses, perquè consideren que només amb l'autorganització popular poden aspirar a un futur digne i lliure. Tuits que han fet aquest tema, perdó, perdó, perdó, t'han dit... Sí, tenia com una cosa que sí, vull de plena hora. És el temps, ja ho vull, que estem tots petats. Tuits deia que han fet trent dintòpia aquest tema, el de Muriel Casals, per exemple, el president de l'Òmnium Cultural. Diu, vull desitjar una bona diada del país valencià a tota la gent que viu en aquesta part dels estimats països catalans. Oriol Junqueras d'Esquerra també diu, els Oriols Junqueras i Amorós saluden el país valencià 8-9 d'octubre en les seves respectives intervencions al Parlament de Catalunya. El cantautosa és Freixes, diu, pel 9 d'octubre, mil carrers seran mil cops que guanyarem, visca el país valencià. I el David Fernández de la CUP diu, 9-9 d'octubre, en defensa de la dignitat del país valencià. Un quart de set de la tarda connectem amb el casal de Joves de Sant Just. Un home, unes idees, un color al blau, unes clapes a la barba, Sergi Arrada, Ruiz. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Què tal? Com estàs, nen? Doncs molt bé. Estàs refredat o no? No, no estic refredat. Estàs refredat, eh? Sí, hi ha molta gent que això va per setmanes, eh? La setmana passada la Carme Verde i també està refredada. Per cert, com va anar la xerrada de trobar feina als Pirineus? Molt bé, molt bé. Va venir gent? I 20 persones. I, bueno, estava aquí el president de l'associació catalana d'associacions d'esquí i etides la muntanya. Perdó, aquest home pot donar feina? Personalment no. No, però conec molts empresaris del Pirineu. Sí, això sí. Clar que l'associació catalana no contracta ningú. És un que fan... És una mica, bueno, agotinar totes les estacions d'esquí i encarregar-se de fer com una... Intentar que tots els treballadors de les estacions d'esquí tinguin una formació mínima, no? Va sortir amb feina alguna, de la xerrada? Bé, vam sortir amb idees i... i adreces i coses per començar a cercar feina. Home, recordem que el turisme d'esquí, el turisme d'hivern, és un turisme que també mou moltíssimes persones i, lògicament, els Pirineus, no? Per tant, moltíssima gent que treballa a l'estiu, a l'hivern, per exemple, pot anar perfectament a les pistes amb tots els serveis que ofereix el turisme de Pirineus. La setmana passada hi havia una xerrada, el que és el de joves, on es va posar de manifest, això, i pel que diu Sergi, va anar molt i molt bé. Alguna pista del que hem de fer, si volem treballar al Pirineu, tu que vas estar a la xerrada? Bé, bueno, el principal és... Jaqueta, no? Fer un currículum molt enfocat a la tasca que vols fer, perquè... perquè les campanyes de cerca de personal i tal són molt agressives, se presenten molta gent, i aleshores els currículums, com es feien abans de que ficaves tot el que havies fet, no serveixen, perquè després ho agafa al cap de personal i no serveixi si vols treballar de cambrer, de cuiner o per veure la gent de la pisc. Clar, currículum especialitzat, no?, una mica? I quan no queda molt clar, amb una carta de recomanació, una carta de presentació, on expliquis, si no, quina és la feina que vols fer? Molt bé, doncs algun dels consells que, si haguéssiu anat a la reunió, ho haguéssiu sabut, però que tenim el Sergi aquí, no, que no explica, cosa que li agraïm vols. Sergi, parlem d'aquesta setmana, el casal de joves de Sant Just, quines són les activitats que teniu preparades de cara als trupers dies? No ho sé, pot, tenim. Molt bé, molt bé, sí que res, de res, tu. Pots el dissabte, per tant dissabte, no obre el casal de joves de Sant Just, com molts equipaments del nostre municipi, el casal no és una excepció, i, de fet, ja esteu esperant en cataletes que arribi al Divendres. Jo al Divendres ja no soc a Sant Just. No m'ho diguis, estaràs a la nova edició del Festival de Cinema Fantàstic de Sitges. Què recordes d'aquesta sintonia? La sintonia de... La que va trobar a faltar. Sí, la sintonia, per cert, que molta gent no pregunta, d'on és quan connecteu amb el Sergi a Sitges? Pregunta a ningú, que faig una mica de xou. Tu anaves a preguntar jo ara, Jordi, farem connexions. Sí, farem connexions amb el Sergi, sempre que el temps i el timing ens ho permeti, té l'honor de tenir les persones que veu més pel·lícules de cinema a Sitges. Recordo que l'any passat vas veure a prop d'una 60ena, potser? Sí, 63. I fa dos anys vas participar al programa amb el Jaume Figueres i l'Àlex Gorina per parlar... 59. L'han parlat per fer més. Aquest objectiu, l'enquesta en què són? 130 o què? Bueno, ho parlarem al Divendres, perquè hi ha hagut aquesta setmana bastant de polèmica a l'apartament de premsa. Què ha passat? El Divendres, l'avancem. Escolta, tu tens acreditació o no? Sí, sí que la tinc. Aquí s'ha de trucar. Perquè vas fer bé, no? Sí, clàssic bé. Ah, i clàssic bé no és clàssic? Què vol dir, clàssic bé? Doncs que soc d'un mitjà no molt gran. Com? Com? Perdona? No són importants. Si fossis de TV3, seria classe A, no? Ens han clasificat a la segona divisió dels mitjans catalans, ràdio d'Esvern. O sigui... Sergi, això... Intentaré que em passin a l'A, però... Ah, d'acord, d'acord. Aquesta setmana hi ha hagut molta polèmica... A mi el que m'estranya és que estiguem a la B i no a la C. Encara fita. La C són els gràfics, són els fotògrafs. Bueno, bueno... Ah, estem allà, lluitant, lluitant. Llavors, què vol dir? No tens tant de prioritats com els altres? Exacte, el pulcac sabia a menys pel·lícules. Però, bueno, jo us ho explicaré amb el divendres. Sí, explica'm el divendres, escolta, si no tens qualsevol cosa... Jo el trucaré al departament de premsa i a veure com queda la cosa. Vols que truquem, ara? Encara no he dit l'última paraula. Sergi Arrada i la seva acreditació. Clàssic bé. Ràdio d'Esvern. Amb B, amb B. Bueno, en fi, per tant, el que és el de joves, tranquils, aquests dies? Sí, sí, sí. Clar, el 17 estiu ja no hem programat re a la nit del divendres, que... Clar, a més, perdona, la gent està a Sant Felí de Llobregat, que hi ha les festes de tardor, per això. I, bueno, ja la setmana vinent, el dimecres, a la setmana vinent tenim un altre cop tas de... de vins... Ah, sí? per acompanyar els panellets. Sí, qualsevol excusa és bona, eh, Sergi? Qualsevol excusa és bona, per fer unes de vins. Bé, no m'ho diguis, amb el celler de Can Mata, dalt d'Alfred Gorspen. Un aplaudiment per a ell, sisplau. Escolta, ens està... No va dir el col·legiant, però no. Ens està educant el Paladar en el vi i altres manesters a Sant Just Desvern. I la setmana que ve hi haurà aquest tas de vins per acompanyar els panellets. Exacte. A veure, és la sessió. A partir de la set de la tarda. Funcionen aquestes trobades? Molt, molt, molt. Sí? Algunes més que l'altra, per exemple, la del novembre, ja t'avanço ara que serà un complet exi? Sí, per a quin serà? La de Fuà. Fuà, nen. Que anirà molt bé, perquè ja ho heu repetit, ens sembla, no? Fa un temps, també? Sí, sí, sí. Doncs amb el celler de Can Mata, aquest golstrein al capdavant, dimecres que ve en aquesta sessió especial. Si algú vol inscriure's, què és el que de fer? O personalment, el casal, o si no, a la web del casalcasaldoyvas.com es poden inscriure online. Quantes places n'hi hauran? Doncs... la darrera vegada hi havia 12, pel Fuà. Aquest any, no sé, si d'entrada s'apunta molta gent, s'ampliaria les places. Si la gent s'espera a última hora, jo crec que 12 tancen. I tu, el Fuà? Bueno, clar, no hi seràs. El Nomre sí. El Nomre sí. Tu, com a persona que treballes al casal de joves, m'imagino que tens prioritat i passes per allà, tant tu com l'Alejandro, l'Esteban i la Montse. No, no, jo no he dit tota. Que la darrera vegada em vaig quedar amb les ganes, però totals. Però per què ha quedat a passar? Perquè es van omplir totes les places, i d'acord, faltava... Hi havia tres persones que no venien, i, bueno, en cada que ja pujava ja. Sí, clar, clar, molt bé. Molt llestos, molt llestos, també. Quan jo estava assegut amb el Fuà, el David, i tal... Van arribar. A mi, a més, era més tard que arriben les tres persones. Oh, i encara no havies provat res de Fuà ni res. Res. A més, al 20 minuts després ja van marxar. Ostres. Clar, clar, van arribar i menjar, no? Sí, sí, sí. Arribar i m'aldre, vaja. Fuà, nen, com ho has passat, no? Sí, sis... Un nos. Un nos que anirà a treure, a novembre. Doncs a punt de tal novembre, tant tu. Tu pots apuntar-te als tallers, això sempre m'he preguntat. La gent que estigui allà, us podeu apuntar o no? Home, a un taller trimestral, no. No. Sobretot un tast, no? Sí, un tast, sí. En fi, doncs el que és el de joves, que ha funcionat a tope, com sempre, tenim molta gent aquests dies, o ara ja que comença a haver-hi... Bueno, no diré fred, però a la tardor sempre baixen una mica, no? T'estem parlant? La gent ve, hi ha molt els tallers i tal, hi ha gent començat, hi ha, per exemple, a Suïnt, gent dret a persones apuntades, avui comença a teatre, a robòtica, i tal, sí. Ja és la gent que venen, sobretot, els tallers. La gent és tanta la gent de venir únicament a jugar. Per cert, perdona. Mira, acabem de rebre un mail de premsa de Sitges. A mi?Sí. Diu... El Sergi que es caigui, no?Què? No, no, no, no. Diu el Sergi perill a la seva creditació. És broma. Us fem arribar la convocatòria de Gats Natural per l'inauguració de l'exposició... La Guerra dels Mons, que serà aquest divendres a d'octubre. Què passa si no diu si amb la creditació ve pots entrar o no? No, sí, sí que pots. D'acord, d'acord, d'acord. Bueno, escolta, Sergi, gràcies per tot. Parlem divendres. I parlem divendres en algun forat trobarem, eh? Sí, en el ping, però ja t'ho diré. Ja m'ho diràs. Que vagi bé, bona tarda. Bona tarda, adéu. 6.24 d'aquests moments parlem de gossos i d'educació que aniré amb la Rosé Arx. Molts petonets des de la botiga Oton de Sanyús per la penya del Morro, per la ràdio, i que tot vagi molt bé i molts anys. Una salutació molt forta a tots els components de la penya del Morro. Soc la Lícia, de Bristol Idiomes, i com diem nosaltres, enjoy English, enjoy Bristol. Des de tot bé bé en Kate, ens enviem una forta salutació per la penya del Morro. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, per ràdio d'Esberto. L'única sintonia de la radiodifusió catalana cantada, interpretada per gossos, per parlar d'educació canina, tenim una setmana més a la Rosé Arx, el telèfon Rosé. Bona tarda. Bona tarda a tots. Bona tarda. Avui, per cert, parlarem de la Agility, que és una manera de fer exercici tan físic com mental, i no només per nosaltres, sinó també pel nostre gos, o viceversa, no només pel gos, sinó també per nosaltres. Per tots, per tots, per tots. De fet, és una pràctica, podríem dir, esportiva, que s'ha de fer conjuntament el proper d'ari. Mira, ja no ho sabia. No ho sabia investigant i descobert que està a Catalunya com es por. Sí, sí, ja em sembla una federació d'Agility i tot. La federació, i la federació, sí, sí. I, de fet, no diria de moda als últims anys, però ha tingut ressò, sobretot, en els últims, potser, 5 o 6 anys. Sí, del 2010, sobretot, cap aquí, perquè es va fer el primer campeonat a Catalunya, al 2010. En què consisteix l'Agility per la gent que no sàpiga de què va la cosa? Mira, l'Agility, bàsicament, és un esport on el que dirigeix el gos segur no serà el que està clar. Hem de dir que si es competeix, és contra la bellotja, sempre podem fer-ho de manera lúdica, no? I que els gos, que generalment participen, ho fan sense corretes, sense joguines, sense cap mena d'incentiu. Sabeu? Sí, sí, sí, ja està. Per la tele, que surt de vegades gent que indica el gos de passa per aquí, era per allà... Exacte. El tema és que hi ha un munt d'obstacles, des de tanques, neumàtics, escales, diaductes o murts, hi ha túnels rígids o flexibles, hi ha sals de l'ongitud, taules, hi ha un munt d'obstacles. Llavors, el que passa és que quan s'ha de fer una competició, el grup de jutges que li toca estan a la competició, decideixen posar número a cada obstacle i decideixen quin serà el recorregut. El fa així perquè el gos sempre necessiti de l'ajuda de la persona, del guia, perquè estigui tothom en igualtat de condicions, i no perquè un gos em sàpiga més, la gent s'ha anat més, doncs tingui més... Tinguis avantatge sobre els altres. Però com va començar l'Agility on va néixer, quan el parc era tot plegat? Va néixer el Regne Unit, d'acord? A mitjans dels 70, més o menys. I el primer que va ser va ser un encinistrador d'allà del Regne Unit, que es deia Peter Minkwell. Peter Minkwell, sí. El primer cop que es va portar en públic, va ser en un xou que n'hi va estar en conegut, que es diu Craves, que en el YouTube podeu buscar, fa cada any, és enorme, i fan totes les disciplines i tot el món al voltant del gos d'entra dins el Craves, d'acord? Doncs el Craves, el 77, es va presentar a la primera exhibició d'Agility, i és el que va tenir molt, molt bona acollida. La gent li va agradar molt i li va semblar... Bé, doncs m'acudeu a veure i divertit de practicar, no? Tot això el Regne Unit. He de dir una de les coses que a mi m'ha cridat més l'atenció, perquè jo l'Agility no sé poc, us he de dir. Sé de gossos, però l'Agility no gaire. He hagut de buscar informació i parlar amb gent que et fica practicant i tal. Llavors, una de les coses que m'ha cridat la cançó és que cosa que aquí no passa a Catalunya, en el Regne Unit, hi pot participar qualsevol gos. Aquí, sobretot, aviam, en clubs particulars i de manera lúdica, sí que hi pot participar, evidentment, que qualsevol gos. Però si ens posem a competir, dins les competicions habitualment demanem pedigri. Que vol dir que tu tinguis un historial del gos, de la història genètica del gos. I normalment no es fa tant per la raça en sí com per les malalties congèniques que pot portar aquesta raça, perquè aquí a Espanya sí que n'hi ha moltes, de malalties congèniques per raça. Per tant, de ser gossos, a priori, sants genèticament, vols dir? Sí, sí. Amb l'Albert, algun cop heu parlat, i amb mi també hi ha algunes raça que tenen malalties congèniques, que es diu que venen gent i que si s'han creuat familiars, poden desenvolupar-se en l'individu, d'acord? Clar, però això m'imagino que el fan per protegir el propi gos, no? És a dir, per no fer-li fer-li un sobre esforç físic. És correcte. Però això també és perquè aquí a Espanya tenim poc regulat tot el tema de la cria. A Estats Units, ah, i a Estats Units. El Regne Unit, com que ho tenen més regulat, es poden permetre el luxe, no? No et demanen raça, no et demanen mida. Sí que és cert que no es veuen gossos enormes, per exemple, en una competició de gil·litis. No veus gossos com un mastí, o una polità, o no veus gossos grossos, grossos, grossos d'aquest tipus mastí. Perquè pesa massa i es podrien fer mal en segons quin obstacle. I això també està en compte. I es veuen gossos més petits per això, per exemple? Sí, mira, us puc dir que hi ha fins a tres nivells de tres categories, aquí a Catalunya, com a mínim. I a la mínim, que solen ser gossos, doncs, des de Chihuahuas, fins a Chizu, o Nautzers Miniatures, gossos petits. Fins a 35 centímetres, no? Que monos. Ah, molt bé, sí. Llavors hi ha la raça mitjana, i la mida mitjana, o midi, també es diu, que podríem tenir aquí, doncs, un còquel, o gossos petits, bueno, que no són petits, petits, petits, però pocs són normes, un bord d'arcola i petitó, la mida petita també hi entraria. Entre els 30 tingui 43 centímetres. Molt bé. I llavors ja passen els grans, que ja són... Els més grans que solen veure són tipus boxers, o pastor de Ramalinoir, o... O algun bord d'arcola gros, o costó australià, digues, digues. No, no, no, per culpa, Cristina ara et dirà quina és la mida-més de 43 centímetres. Molt bé. Aquesta és la categoria, com es nota, Cristina, que ha dit a la pàgina web de la ferrassa de Gilly, que per ser quins obstacles podem trobar, o els poden trobar, a baix, en aquest tipus de prova, perquè em imagino, a llar de la història, on comentes tu, que això va néixer al dany satanta al rey del NiT, També ha anat canviant, no? Sí, sí, ha anat canviant. Aviam, d'obstacles, n'hi ha molts, els que estan per sederació, llençarien les panques, que s'han de saltar per sobre, els balancins, que és com un colompigegant, no sé si l'hi heu vist, i si tens l'aigua davant, el voràs. És un colompigegant com un balançí d'aquests de parc de nen, que té colors a les dues puntes. Llavors veus aquest, per exemple, si que sé, l'aigua ha d'atrapitzar els colors de l'entrada i de l'assortida. De molts, quan fan la baixada, salten. És el típic que és com una ramparrecta, no? Que quan puja per una banda, després quan passa cap a l'altra, baixa. Exacte, fa el balançí i ells han de baixar i han de tocar la punta del color del balançí, sinó no és valent l'obstacle. Era dir, també, que a part de les mides, i poden competir gossos senyors, per exemple, gossos més grans d'avui de nou anys, si estan en un estat físic bo i no se'ls exigeix massa, i llavors aquests competeixen, independentment de la mida, amb els minis, també, pel tema de les mides dels obstacles. És l'única cosa que canvia quan fan el canvi de mida. Si els obstacles, quan un de mateixa competició, el recorregut, és el mateix, tant si és mini, com si és mitjà, com si és gran, però varien la mida dels obstacles. Clar, home, perquè un gos de mida petita no pot arribar, no potser el salt que faria un... Exacte, el salt. És l'àl·lom, això ho fan tot, el balenci, les portes també, els túnels també, però el que són els salt no els poden fer, no els poden fer la mida dels grats amb els petits. I després també s'ha de fer una categoria junior, que és per sota els 18 mesos. Estem parlant amb la Rosa Arx, la nostra educadora canina, avui sobre aquesta modalitat esportiva per fer amb el gos, que és legíliti. M'he comentat que tu, a veure, molta pràctica no entens, perquè no n'has fet mai, però que has buscat aquesta informació per explicar-nos-la. Per què no has fet mai agiliti? Perquè així... Jo potser no entenc, eh? Així d'entrada potser fa com bandra, no? Molt complicat. I cansa, deu cansar fer agiliti, també. Home, sí, sí, sí, perquè porten ritme, tan seu que les competicions els dic, són contra rellotge, guanyar el que millor temps fa sense cometent els mínims errors. Un error es compta tant del guia com del gos, eh? I quins errors podria fer un guia? Indicar malament, potser? Indicar malament, o també això és el que us deia abans, que no volia deixar-m'ho, que he trobat un llistat de normes del Regne Unit de cares participants, perquè es fixeu que es trit es que sona amb el tema de com els eduquen i de com els tracten entre el camp. Per això us deia que això podria ser un fallo, també. I els normes? Doncs mira, per començar no poden participar gossos més petits de 8 mesos. Ara us. No poden participar gossos en gel, normal, també. Clar. Aviam què s'atreveix a dir-ho. No, perquè, clar, a mig a cursa potser se'n va, eh, el gos? Perquè no li interessa més una altra cosa. O li ve una altra part. No, bàsicament és per saber, perquè no hi hagi... no hi hagi xau, no creïm a l'estar. L'estrès és una altra cosa evident, és que els animals són massa saludables, de malalties infeccioses, contagioses. Què més, què més? Gossos en temperament estable, que no comprometin la seguretat de les altres persones i animals amb les abaniments de dibossos que siguin molt reactius, doncs que això ja ho sabem, que no, perquè normalment si un gos és reactiu és que té els nivells d'estrès alt, i s'ha de ser una mica de teràpia de baixar de l'estrès, i a més, animals que no presentin cap normalia o condició física, la qual els provoquen sufriment o dolor a l'hora de competir. Ah, però si no es provoca, poden competir. És a dir, si un gos li falta una pota i de totes maneres podria fer... Sí, és fàcil, correcte, que problema. Que problema. Molt bé. No diu que no enlloc. O sigui que en principi sí, que problema. Val? Què més, fosetes? Aviam que tenia per aquí que us volia dir. I com ho determinen, si li fa patiment o no? Perquè suposo que per un gos que li falta una pota ha de ser més complicat fer aquest tipus de recorregut que... Home, jo crec que sí. Això, el que sí que sé... Igual hauríem de parlar amb un veterinari, però el que sí que sé és que el gos no és conscient com ara tu, no? Si nosaltres, quan ens quedem invàlits o perdem un membre o el que sigui, tot això pateix és un... Bueno, amb major menor grau, però hi ha un trauma i... Un gos, en principi, el trauma li pot provocar el dolor, i com es porti aquella situació. Però, en principi, un cop, ella està curat, ja no té dolors, i ell pot caminar, ell sap que camina diferent, però camina. No els hi afecta. Clar, no es para pensar, diòstia, ara em falta un entre os de cama. Ni és conscient, jo penso que d'alguna manera no són conscients, no? És com... Tirant davant ja està, no? Són i tirant, exacte, exacte. Un instint dels gossos, molt bé. Exacte, que això és una mica... n'hauríem de prendre. Sí, la veritat és que sí. A mi m'agradaria que vulgui veure el finito d'apuntar-se. Hi ha diferents clubs a Catalunya. Jo en conec un... Ah, ja m'ho t'ha quedat. L'Egility es diu... que està pel Maresme, que el porta el Daniel Torrion, que aquest està bé, sé que treballant bastant bé, però no en conec gaire. Ara sí que sé que està plegat per Catalunya, perquè sí que és el internet i trobes fàcilment. T'ho trobaves des d'Oc, als frisdis, que no a l'Egility. Hi ha un món... Penseu que és des del 92, crec, que aquí a Catalunya, que està així, en AUG. El 92 es va presentar la primera associació, que ara no era federació, de clubs d'Egility, que el primer va ser el de Vilassa de Mar. Això sí que ho he llegit en algun lloc. I a darrere d'això, quan hi eren uns quants, que pel 2000 van muntar, o cap al 90 i pico, toquant el 2000 van muntar la federació. On es tenia, inclòs, el club d'Egility de Cornallà. També hi ha un altre del baix iobregat, que és del Prat. I hi ha un món del maresme, com ha dit la Rosé, i està allà amb... Això sí que em consta, perquè sí que tenim gent en comú, que sí que practica Egility. Aquí els enjurs no tenim, no? No, no surt cap. Clar, a més, les competicions d'aquestes que són obertes al públic són els caps de setmana, sobretot. Sí, els entrenaments també s'avancen els caps de setmana, perquè la gent no viu d'això, no? És una cosa que per passar-s'ho bé. Normalment la gent té la seva feina i entrena i competeix els caps de setmana. La propera, Jordi, que ara que preguntaves, seria el diumenge 20 d'octubre. A veure, que t'ho dic. Espera, que t'ho digui bé. Això deus ser el maresme, no? Sí, a Cabrera de Mar. El club d'Egility Canic és qui l'organitza i esperar a Cabrera de Mar el diumenge 20 d'octubre. Si algú vol anar, ja ho sap, no? Home, és molt xulo de veure, eh? És molt xulo de veure. El que passa és que sí que s'han de tenir en compte, perquè és molt fàcil veure en una competició d'Egility, gossos, això que surten de pista, m'estagant el que es troben, bordant... I això se'l sé per bé. No s'han fet bé els descansos abans i després. És interessant que, com que és un esport molt explosiu, abans de començar i després, quan acabem la sortida que ens toca, porta el gos a fer una volta. Una volta, si podem deixar-lo anar molt millor. Perquè el gos el que farà és regular tota la seva energia, olorar i abaixar una miqueta tota l'estrès que és inevitable que pugui quan fem un esport així, tan explosiu. També una altra cosa que hem de tenir en compte. En nivell de gos, el tenen a demanjar. I què ha passat? Hem perdut la connexió? Hem perdut la connexió. És de l'escola més rara, Jordi, que ha passat a la ràdio. Perdona, jo m'he espantat, m'he jugat com un... Sí, sí, sí. Bé, intentem recuperar la connexió ara mateix amb la Rosé, que haurà de veure si haurà passat alguna cosa, no? Home, esperem que no. Ha sonat molt raro per això. Hem perdut connexions a la història del programa, però com la d'avui poques vegades. Ara sí que podríem dir que ha estat cosa de... De què? Sobrenaturals i coses així. Jo t'ho dic, Jordi, jo t'ho dic. No ho sabem, no ho sabem. Mira, que ha ha sonat molt rara, eh? Espera, espera, que la tenim al telèfon. Rosé, què ha passat? Això ho dic jo, què ha passat? No ho sé, que s'ha sentit un... Ah, també ho he sentit. Està parlant ara. Sí, sí, sí. Ja, per anar acabant, el que hem de menjar, els gossos... No, el que hem de menjar és que no hi hagi menjar abans. Deixar una mica de marge, tant abans com després. El que podem fer és aprofitar aquest passeig, donar-li la menjar, fer el passeig, anar a pista, i al tornar, el mateix, si hem de menjar després, fer el passeig i després el passeig, sí, que ja es fan menjar. Molt bé, doncs, escolta, Rosé, que he de dir, moltíssimes gràcies, per anar més per haver-nos atès, i avui hem descobert una pràctica esportiva que podem fer amb el nostre gos, i que, a més a més, està triomfant i comença ja fa uns anys, eh? Com deia la Rosé, des del 2010, una cosa així, està acabada més de moda a Catalunya, que és legítim. Rosé, moltíssimes gràcies, que vagi bé. Bona tarda. A vosaltres! Fem una pausa molt briu per la publicitat, i tornem d'aquí uns moments a la penya del Morro, parlant amb el Carles Jaume Gatx, un dels responsables de l'administració de l'estanc, que arriba a la vista número 6 des en Justes Bern, i que ens explicarà si la grossa, que justament demà fa una setmana que la Generalitat la va posar a la venda, està funcionant sent Just o no. Fins ara mateix, a la penya del Morro. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. El magasin fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena, té ser comentat, tots els dimecres a les 8 del vespre, i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, xeixanta i més. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. Sóc Jaume Sadoncoll, farmacèutic del que ha rebut el número 3 de Sant Just i envio una salutació a la penya del Morro. Molts petonets des de la botiga Otón de Sant Just per la penya del Morro a la Ràdio, i que tot vagi molt bé i molt d'any. Al centre de la llaneria Vers saludem a la penya del Morro. Continuem a la penya del Morro a Ràdio d'Esvern, el 9.ufm. Moltíssimes gràcies per escoltar-nos. Ja sabeu que també podeu fer-ho, i veure'ns a través de la webcam de radiodesvern.com. Parlem de la Grossa de Cap d'Any, que la Generalitat posarà al marxar aquest Nadal i destinarà un màxim de 6 milions a projectes de benestar social. De fer la loteria de Catalunya llança un nou surteig per aquestes festes. La Grossa de Cap d'Any justament demà farà una setmana els beneficis del qual serviran per reforçar econòmicament programes i serveis de prevenció destinats a infants i adolescents en situació de risc a Catalunya. Va haver-hi molt de rebombori quan va sortir a tots els mitjans, i quasi una setmana després volem saber a la penya del Morro i aquí a Sant Just desvern com està anant la Grossa. I és per això que tenim un dels responsables de l'estanc del carrer Bonavista número 6 d'aquí de Sant Just, que és el Jaume Gatx, perquè ens expliqui tot plegat com va el telèfon. Jaume, bona tarda.Bona tarda. Hola, bona tarda. Gràcies per atendre'ns. Gràcies per acompanyar la penya del Morro. Explica'ns com van les vendes de la Grossa de la Generalitat per Cap d'Any. La gent s'està interessant per aquest sorteig o no? Doncs sí, la gent està molt interessada. Ara mateix ens has gota constantment. Ah, sí?Sí, sí, hem de demanar constantment, perquè hi ha molt interès per la Grossa. Quants números heu venut ja? Nosaltres de moment hem tingut només 10 números, que ja els hem agotat en 3 dies i ja n'hem demanat més, perquè els números de la Grossa, en realitat, el problema que hi ha és que hi ha molt poca quantitat per números. Aquesta és el principal problema, però la demanda és forta. De fet, em sembla que només hi ha participacions de 5 euros i de cada número, si no tenim malentès, són 150 euros. 150 euros i les participacions són de 5 euros. Això dificulta, m'imagino, entitats o col·lectius, que són els nombrosos de gent que fins i tot es deuen gastar entre 400, 500, 600 euros o més. Això dificulta totalment. Realment, en aquest any, la previsió no ha estat bona del tot, perquè aquí s'han just, nosaltres també tenim una administració de l'Utàlia Espanyola, i tenim molta demanda de quantitats molt més elevades per poder fer participacions, però en aquest cas no es pot aplicar a la Grossa Catalana, perquè els nombres de dècims són molt boguets. Això, com diem, dificulta, no? Totalment, les entitats catalanes d'aquí tots volen la Grossa, però aquest any no podrà ser, perquè no hi ha hagut una previsió del tot bona. És el principal problema de les entitats que no podran tindre aquestes participacions. Hi ha moltes entitats, com dius tu, que es troben en aquesta situació, que la volen, però que no poden, perquè no poden dividir més el número. Les d'aquí nostres d'aquí de Sant Just, les entitats, clubs, organitzacions, tots ens han preguntat per ella, però, clar, no es pot aplicar, perquè les entitats gasten no 400, sinó 5.000 i 6.000 euros per fer participacions per tothom, i clar, vull dir, no hi ha cap possibilitat, perquè parlem de 150 euros, només. Clar, el problema és que un número són 150 euros, si algú es gasta 5.000 o 6.000 en un número, evidentment, és que no en té prou. I per allà d'agafar uns quants, i clar, evidentment, les entitats, el que no faran serà agafar, no sé, 10, 20, 30 números diferents, i a uns quants de l'entitat els hi toqui, i a uns altres no, no? Doncs, clar, suposo que aquest any d'això n'apendrem, i de cada l'any que ve, perquè puguin participar les entitats fortes dels pobles, es tindrà que fer una previsió de la més quantitat de l'oderia, perquè puguin tindre aquestes quantitats mínimes que es necessiten. Tot i això sí que s'ha dit... Però es va parlar que el govern podria ampliar el número de... de bitllets, que vendria, perquè es veu que ja s'ha begut més de 6,2 milions? Sí, perquè l'èxit és total, la demanda és constant. Ara és a nivell particular, perquè a nivell d'entitat, que realment és el fort d'aquestes data, doncs no podrà ser en aquest any, perquè encara que volen afegir més, sempre serà insuficient. Jo vull parlar també i m'han dit que afegiran, potser, una altra tongada del mateix, parlaríem de 300 euros per número. Clar, ja et torno a repetir que a moltes entitats que s'interessen necessiten 3 i 4 i 5.000 euros i fins i tot més. Clar, aquí hi ha hagut un problema de previsió important, no? Tu que has parlat avui amb ells, què és el que ha passat? Perquè imagino que a tota cosa de Catalunya els està passant el mateix. Jo crec que sí, però realment ells ens diuen que han volgut assegurar que no volien fer una espècie... que no volien tirar més del que es podia vendre, i potser no han tingut la previsió de que les entitats volien col·laborar, volien la grossa, volien que els diners quedin aquí a Catalunya. Però, en principi, de moment, no arriba. Ho farem a nivell personal. Com a mínim, sabem que els diners quedaran aquí, i la gent per això està molt interessada i juga amb final. Això sí que ho té. Davant d'aquesta gran demanda, vosaltres ja ho hem concret, d'aquest número particular o... 1714, típic, no? Tothom, però aquest no sabem on està. Sí, de fet, l'altre dia, quan ho explicaven i comentaven, diuen que aquest número, que era el més demanat, està una queixa forta, no sé on, i que, de moment, ningú sap on és... Com que surten filera i que on toca, toca, no pots triar-los. Tu envien realment els números que toquen i està. I encara no... encara no se sap on ha sortit, eh? Home, jo crec que... Jo crec que aquest número, quan surti, els mitjans em faran ressò, ràpidament, i... Clar, només 150 euros, eh? Poden jugar, doncs, 10 o 20, 30 persones. Sí, però que és una mica justet per tota Catalunya, però... Sí, sí, sí, molt justet. De totes formes... Voleu, vosaltres, al 1114? Home, aquest número, clar, perquè no es pot fer revenda, no? De forma malalt... Perdona, tu. A veure, aquest número... Et tocaria més... Home, aquest número... Jo crec que sí, jo crec que... Jo penso que sí. Sí o no? Home, no, però... no, revendre-ho, no, perquè és un número per quedar-te ni que sigui per record. Bueno, ja, per... per record. Preguntant a mi, jo què faria si es pogués, quan es pot fer això. Escolta, Jaume, ja aquest tenim aquí. Com van les vendes per això de la loteria nacional, la tradicional? La de Nadal. Sí, la grossa de Nadal. La de Nadal, que quedi clar que no és el negociador de nom meu, és el nom de la meva mare. És veritat. Ser bé com funcionen, les vendes van bastant bé. Però quina és millor? No és equiparable, perquè evidentment la quantitat de números i el volum és diferent, però... Si es podria... si es cuesta un volant? Han posat els premis als mateixos quantitats que la de Nadal, perquè sigui realment com si diguéssim la mateixa... Sí. El sistema, el que passa és que la previsió del que t'he dit abans ha faltat, tindrà la previsió de que amb moltes entitats s'haguéssim jugat la catalana, si haguéssim tingut la possibilitat de tindre més quantitat de números. Però pels premis es dona el mateix. La marca, com vosaltres suposo que sabeu, els diners queden aquí... Això ja és un... això ja és un què? Que marxin i no tornin, ja ho hem vist massa, això. De fet, hi haurà tres premis de la primera categoria. El número de la grossa estarà premiat amb 20.000 euros per euros jugat, el segon premi 6.500 euros per euros jugat i el tercer premi per 3.000 euros. El sorteig se celebrarà el matí del 31 de desembre i serà retransmès per TV3 en directe. I nosaltres estem parlant ara amb el Jaume Gatx, que és un dels responsables de l'estanc del carrer Bonavista número 6, de Sant Justes Ben, on heu venut ja tots els números que ens comentàvem fa un moment de la grossa. N'has demanat més? I tant, pràcticament. Ja n'hem demanat més i estem a l'espera de que ens arribi. I quan arribaran? Doncs ara mateix no m'han pogut assegurar, jo espero que m'arribi demà, l'hem passat tot tardar. Les maneres de Sant Just i amb més punts de venda. L'estanc de dalt, que també... L'estanc d'aquí del carrer Bonavista, correcte. La nata en sembla a varios llocs. La gent, per exemple, a vosaltres, té la possibilitat d'anar a guardar-nos un número 1. Intentem fer-ho, però tampoc ens serveixen totes les quantitats que voldríem i tal. L'hem d'anar una mica al tanto. Perquè, clar, a vegades hi ha gent... Clar, ho fem una miqueta, però fins que no tenim els números aquí, no podem totalment donar la vigilar. Heu demanat quants números més per entendre'ns? Nosaltres anem demanant la quantitat que més o menys veiem necessària, perquè també el sistema que tenen d'entrega és una miqueta especial. No funciona igual que la espanyola. Quina diferència hi ha? L'espanyola, tu no tens que pagar res, fins que no s'ha de fer el sorteig, després tens que pagar tot el dia que has vengut, la que no ho vens a les retornes i no la pagues. És un sistema molt... funciona així. I la catalana, no. Tot el que et quedis tu has de quedar, tu pots retornar. I ho pagues tot, tu, al moment? Tu has de pagar, diuen que per la forta demanda s'ha de pagar, pràcticament, per endavant. Aquí ho hem de fer, també. Hi ha unes trinques que no estan del tot bé, per fer-ho que aprenquem d'això. A la nostra manera. A la catalana, que es paga, trinco, trinco, en un moment. És una mica el tema. És un gran sorteig que farem, doncs bueno, llenapendrem, però... A vosaltres pot millorar. Sí, pel que estem veient es pot millorar bastant. Jaume... No, no, però vull dir que... Escolta, hi ha gent que està allà. Cristina, digues. A veure, fins quan dies podrà comprar? De la grossa? Doncs... no. Suposo que fins el dia abans pràcticament de sorteig. O fins que s'acabin existències, no? Realment està que ja estan preparant una segona edició, perquè em sembla que està quasi-quasi esgotada, però... Què vol dir una segona edició? Perquè els números... Doncs, en principi, tornar a fer dels mateixos números, que s'està fent una altra tongada de 150 euros més mantida aquest matí. Però tampoc tu puc assegurar en totalitat. M'ho ha dit una persona que és d'un gremi, o és la persona que pugui dir amb seguretat. No sé si seran 150 més per número, o 300 més. Depèn de l'estudi que vagin veient. En fi, èxit, eh? Éxit, eh? No, aquí esperem. A nivell particular és un èxit total. Molt bé. Doncs fantàstic que ja ho m'agatxem. Moltes gràcies, l'esponsorable de l'Estat i del carrer. Bona vista, número 6, d'aquí de Sant Just Desvern. Una abraçada i que vagi molt bé i que arribi, que arribi ja als números que ho ha demanat. Ho guardaré el 1714. Perfecte. Guarda per la ràdio, gràcies, gràcies. Adéu, a tarda. No, aquesta no, que és la grossa de... que és la tariana d'alta tota la vida. En fi, 4 minuts ja arribem a... És que és veritat, Jordi, falta una música, una anuncia música... No, han fet l'anuncia de la grossa, que és com un capros. Sí, però és veritat, no? S'hauria de fer una cosa més madalenca, no? Bé, tens el temps, com deia. Ja arribarà, no? I la cançó típica, també, i tot plegat. Hi ha molta marge de millora. En fi, 4 minuts ja arribem al punt de la set de la tarda. Cristina, si l'apèndio del Morro fos un programa que tingués molta, molta audiència. Avui què seria 30 en topi? Avui està complicat, Jordi, hi ha moltes coses, però... La tafeina, decidir quin hashtag seria l'utilitzat a les xarxes socials. Definitivament Agility. Sí, perquè a la secció d'Eucasio Canina amb la Rosé avui hem conegut aquesta modalitat esportiva per gossos. Tot i que és molt complicada, suposo que hi ha molta gent que la practica i que seria interessant que molts gossos poguessin aprendre, fer totes aquestes coses, i també per els propis propietaris, no? Hi ha-vos? Bé, doncs acabem el programa. Gràcies a tot a la gent que ha fet possible apèndio del Morro d'avui, la Carme Verde i l'alcaldia de Sant Justenca, el Pal Marcos i l'Anna Rovira a la carretera reial, també el regidor de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu del Llobregat, també hem parlat de les festes de Tardó, el Madal Martínez, l'Èric Pomar a les aplicacions mòbils, el Sergi Arrada al Casal de Joves i a la Segona Hora també amb la Rosé Arx, i ara fa un moment amb els amagats de l'estang de Carre Bonavista, número 6 de Sant Just Desbert per parlar-nos de la Grossa. Cristina, moltes gràcies. Fins demà. Ara, amb l'informació, veig la Carme Verde i l'Alcaldia en un programa cap al sol. No em perdo mai. Que vagi bé a la tarda! Agueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro. A Facebook, la penya del Morro. Com veus? Som originals de men. Fins demà. Fins demà. Fins demà. Fins demà. Fins demà. Fins demà. Fins demà. Fins demà. Bona tarda, són les set del vespre. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre. Gràcies. El balançat social serà la prioritat de l'equip de govern l'any 2014. El portaveu d'iniciativa considera que l'Ajuntament ha de treballar més als aspectes socials. Les conseqüències derivades de la crisi i Lles-Montfort també lamenten que no hi hagi més col·laboració per part d'altres administracions. Endavant, pobliatsa. La Reunió tractarà al punt 10 del manifest que té a veure amb la pau i la solidaritat internacional. L'assemblea即 inward scares. Estudiadors i estudioses en Just administration sobre el 1714 al Baix Llobregat, l'estudi l'impulsa al centre d'estudis comarcals per avançar en la recerca històrica dels fets i conseqüències del 1714. L'equip femení del Can Mèlica es proclama Campió de Catalunya per a equips d'esquaix i la Sant Justenques es van imposar a la final del campionat aquest de setmana passat, amb el club Ciutat Diagonal per dos a un. Bona tarda, el Manestar Social serà la prioritat de l'equip de govern per l'any 2014. El portaveu del grup municipal d'iniciativa, Llos Montfort, considera que el proper any l'Ajuntament ha de treballar més als aspectes socials i les conseqüències derivades de la crisi. Lamenta també que no hi hagi més col·laboració per part d'altres administracions. Llos Montfort assegura que la prioritat de l'equip de govern al 2014 és una baixada fora del sistema ningú i ha ajudat tothom que ho necessiti a fer front al seu dia a dia. Desmanteix que Sant Just no hi hagi gent que ho passi malament per culpa de la crisi i les xifres parlen per si sols. Hi ha centres educatius que han augmentat un 50% les solsituts d'haver que es menjadori ho ha explicat el Just la Fusta, el portaveu d'iniciativa Llos Montfort, un dels socis de govern que més és regidor d'infància i educació. Hem tingut un augment global de les grans menjadors importants i, a més a més, amb una incertesa que els diners són els mateixos. Per tant, hi haurà gent que es quedarà sense menjador de Carlen que ve. Gent que l'ha impassat en tenia, per tant, que la situació econòmica és molt feble. Per exemple, hem tingut augment en algunes escoles de mal 50% de les solsituts. Són problemes així els que l'Ajuntament vol treballar més a fons per solucionar-los, a més a aquests curs, que l'equip de govern pretén fer un seguiment de l'estació dels alumnes de l'Institut que s'han quedat sense beca a menjador perquè ara el centre fa jornada intensiva. El fet que l'institut ara tinguin jornada intensiva, nois i noies que l'any passat tenien beca a menjador per quedar-se amb el menjador escolar de l'Institut, en aquest cas, aquest any ja no tenen beca perquè fa jornada intensiva. Per tant, hem d'analitzar aquesta gent com està gestionant aquest tema i potser donar-los un cop de mà. Quan està social i l'educació són per tant, els piles bàsics del pressupost i les accions de govern parlen del 2014. S'entén de nou el porteu d'initiativa Llos Montfort parlant dels objectius per l'any que ve. Mantenir els projectes d'educació que suposen una inclusió en la transició a escola de treball estarem molt pendents de fer-les. Per altra banda també tenim un compromís que és mantenir un poble amb condicions, de manteniment de la via pública, tenir unes escoles ben mantingudes i fer que realment tot funcioni. També us he dit que tenim accions importantíssimes en temes d'estalvi energètic. En tot plegat, doncs, és el que ha surgit de l'enrevista que ha fet aquest Matí Llos de la Fusta a Llos Montfort porteu d'initiativa i també regida d'educació de Sant Just, que en aquest sentit elementat que hi ha aspectes de la llei verd que passen més desapercebuts que d'altres, destaca l'etaca a les llengües vehiculars, però segura que hi ha punts fonamentals en l'educació, que també queden tocats i que pràcticament ningú no en parla, com ara la poca visibilitat de l'educació de 0 a 3 anys, ha donat més exemples al Just a la Fusta. Com podria ser la caràcter absolutament consultiu dels consells escolars i els dinamita absolutament, la consideració pàtica assistencial de l'educació 0-3 i altres aspectes que apareixen curriculars i de treball que en absolut són satisfactòries per a una educació de qualitat. M'agradaria veure que, a paral·lela, en aquesta lluita anaclissarem tots la defensa de la Catala a l'escola, també hi haguessin elements de defensa d'altres aspectes que ens creiem una miqueta sols. L'OMC, oye i verta, es debatra demà al Congrés dels Diputats i el regidió alerta dels perills del text. Segons Lluís Montfort, l'educació hauria de ser considerada com un element de llibertat i no com un procés per instrumentalitzar els estudiants. Jo crec que si poguéssim arribar amb un acord en el que considerem l'educació com un element essencial personal per introduir autonomia i llibertat en la gent, aquest seria un gran ampli espai que en el qual ens hi podíem trobar moltíssims partits polítics. El que passa que a moltes vegades l'educació és vista com un procés d'instrumentalització. Lluís Montfort creu que l'educació és un element bàsic pel reglament del país i que per això hauria d'anar amb bon tractament de les eleccions governs. Ara passen 6 minuts de la tarda, la secció local de Procés Constituent torna a reunir-se aquest vespre sanjust al tema de l'Assemblea d'avui, es basa en el punt 10 del manifest de Procés Constituent, que és la solidaritat internacional a la guerra, i per una Catalunya sense exèrcit i fora de l'OTAN. S'han just notícies. Procés Constituent és un moviment social encapçalat per l'activista Arcadi Lliberes, la monja ben adictina a 3 aforcades, que vol promoure una candidatura unitària al Parlament que permeti decidir els catalans i catalanes en model d'estat i de país que volem. La secció local s'ha creat recentment i de fer la primera assemblea es va fer al setembre, avui es torna a reunir per tractar aquests temes. La sessió és oberta a tothom. La sessió s'ha fet amb l'autor de l'oficial del guàlden. I aquest divendres s'acaba la convocatòria per adjudicar una 30 ànit d'ors municipals a Sant Just. Són parcelles dels dos municipals de Gran Cardona, situades al passeig de la muntanya, davant de l'institut i les instàncies. S'han de presentar l'oficina de gestió integrada de l'Ajuntament, i seran 33 ors de 75 metres destinats del consum familiar. De moment, s'han rebut una vintena de sol·lícits de sol·licituds de preus de 105 euros anuals a la sede electrònica de Sant Just.cat. Trobareu més informació i també el plec de condicions a la convocatòria. L'últim dia per presentar les instàncies a l'Ajuntament és aquest divendres 11 d'octubre. Es posa a marxa Sant Just al servei de mediació per a famílies en dificultats per pagar l'habitatge. És un nou servei que facilita assessorament, acompanyament i mediació amb els bancs o propietaris dels pisos, depenent del cas. A més, s'informarà sobre claus o les bancàries abusives per tal d'evitar injustícies o abusos per part d'aquests propietaris o fins i tot la pèrdua de l'habitatge. El nou servei de mediació del Consistòria és per estar a l'Ajuntament de Sant Just en col·laboració amb l'ONG Càritas i n'ha donat més detalls del just a la fusta a la regidora d'acció social Gina Pol. La idea és que la gent que es troba una problemàtica d'emblapor de perdre un pis tingui el màxim nombre d'eines perquè puguin fer front. Si van a fideuta, perfecte. Si van a càrites de l'Ajuntament, que és el que ho està oferint, perfecte. Si preveixen la plataforma de la solèpoteca que fan sessions, doncs també la idea és que no se sentin ni perduts ni desprotegits. No, no, és informació, dir, pos mires d'anar al teu banc, es de negociar amb això, la línia vermella és aquesta, no pots permetre que t'interincula un gol amb aquest tema. Segons Gina Pol, l'objectiu d'aquest nou servei de mediació és facilitar a eines perquè aquestes famílies, amb problemes, serpagar al seu pis puguin afrontar qualsevol negociació, que sigui amb una entitat bancària o bé amb el providari de l'habitatge. A la regidora ha explicat que a Sant Just no hi ha un gran nombre de casos de famílies que hagin perdut el pis, en canvi, sí que hi ha casos de persones que han avalat a daltres que sí que tenen dificultats per pagar-lo. A Sant Just hi ha hagut alguns casos, són poquets en comparació amb altres de la comarca, si comparem amb els plugges, que és amb el que compartim l'Aire de Jutjats, doncs tenim molt pocs casos, però sí que passa vegades que el que sí que tenim a Sant Just és gent que havia avalat a un propietari, per exemple, fos un germà, un tiet, uns pares, i, per tant, depèn de la normativa, l'avalador també es troba inverse amb un mar de problemes, perquè acaben sent els que potser han d'assumir aquell deute. Per utilitzar el nou servei de mediació d'habitatge, s'ha de demanar cita prèvia a l'Ajuntament i la persona voluntària de Càritas informarà i assessorarà les persones que els solicitin. S'ha de demanar cita a l'oficina de gestió integrada al Consistori, i s'ha de demanar cita a l'oficina de gestió integrada al Consistori. Més qüestions estudiadors i estudiadors s'han justencs participen en la recerca col·lectiva sobre el 1714 al Baix Llobregat. L'estudi l'impulsa al centre d'estudis comercials per avançar en la recerca històrica dels fets i conseqüències del 1714 al Baix Llobregat. Ja s'han fet públics els resums dels treballs d'investigació que es presentaran l'any vinent pels vols de Sant Jordi en una jornada divulgativa a Sant Bogi del Llobregat. En el cas de Sant Just, l'estudi l'han fet Julio Cho i Coral Torra i es pot consultar a la pàgina web del centre d'estudis comercials d'Alba's Llobregat, que és www.cesdll.cat, un treball que tracta l'actitud dels borbònics envers la població civil la Sant Justa. L'enllaç també hi ha el resum de nou textos que descriuen els treballs de recerca que estan últimant a 11 historiadors i estudiosos de la comarca sobre el 1714. Passen 10 minuts de la set de la tarda al celler de Can Matta organitza per demà dijous, un test de vi a la fresca. És el primer test obert cap a parar el celler aquest curs i aquest cop s'anam la degustació de la segona anyada del Vil interrogant del 2012. Es testaran les 3 varietats per separat, la garnatge, la carinyena i el cavernet sovignon i també s'aprofundirà en el coneixement del priorat del poble d'on prové el vi, el Lluà, i de l'oli d'oliva, l'interrogan. Tot plegat de la mà de l'anòleg responsable del producte, es tricolstein, propietari del celler de Can Matta, ha donat més detalls al just de la fusta. Vindrà l'anòleg per donar a conèixer aquella anyada del 2012 a la que vam testar i aquells reins que nosaltres vam testar, a veure si hi ha algun, potser un serà most, un estarà en procés de ser vi i l'altre potser ja serà vi. Ens explicaran el que és el priorat, qui és el poble de Lluà, una mica el territori, l'entorn. Testarem l'oli que també fan i busquarem un meridatge per acompanyar. El de dijous serà un tasc gratuït que es farà al celler de Can Matta i les degustacions organits del curs passat al celler acostumaven a ser en dissabte, però s'ha de decidir canviar de jornades. Tricolstein, explica't per quins motius. D'aquells tastos que moltes vegades feien amb dissabte, però a partir d'ara, aquests tastos els passarem a dijous, set de la tarda, que la gent ja surt de treballar, va més relaxada. Diem a la fresca perquè ja esperem poder obrir una mica la porta, no posar-te en l'aire condicionat i que la gent pugui testar-lo, una mica fins i tot a l'aire lliure. El tasc de la fresca de dijous amb l'interrogant serà a la set de la tarda, al celler de Can Matta, al carrer Raval, número 28, i l'entrada és gratuïta. Per ser que dijous de la setmana que ve, he organitzat un tasc poètic amb jo, Margarita Lataneu, de Sant Just. Més coses, el cim de Can Ginestàcull fins al dia 3 de novembre, l'exposició Païsatge i 3 de la CES, una mostra que recull els dibuixos publicats en els vulletims de la CES des del seu naixement l'any 34, i que ja s'ha presentat a la sala piquet de Lataneu el mes de gener. L'any 34 va sortir el primer vulletí de la CES, des de les hores ha estat l'altre veu de l'entitat per donar conèixer el món muntanyent. Aquest pròm, no ha estat l'únic objectiu perquè el juvent de Sant Just també l'ha fet servir sempre per explicar les seves preocupacions. Per tant, tots els vulletins de la CES també ens acosten a la història de la municipi Jordi Junès, un dels organitzadors de la mostra, en parlava el Janell Just de la Fusta. Aquest vulletí ha col·laborat moltíssim gent, ha tocat temes molt diversos, temes de juventud, que en el seu moment temes que eren conflictius, que eren temes de canvi, i els anys 60 i els anys 70, i el vulletí va servir perquè fos un mitjà per expressar el que pensava la juventuda d'aquell temps. Per tant té una història darrere important. L'any passat va veure la llum al número 300 del vulletí de la CES, un número perfecte per organitzar una mostra d'aquesta mena, i, alhora, ho manageà tothom qui havia col·laborat. La mostra recorda també la turada de 30 anys en la publicació del vulletí a causa de la guerra civil, i les primeres dècades de la dictadura i el seu ressorgiment, a partir de 1904, des de l'any 66, de fet, la seva edició bimensual no s'ha integrat mai. Els dibuixos que des dels Units hi trobem el vulletí de la CES també han estat una part molt important d'aquesta publicació. Jordi Junès ha detallat com va començar aquesta mostra. Que els mitjans, diguem-ne...