#349 - La Penya del Morro del 10/10/2013

es poden incluir les principals malalties de la retina que provoquen la seguesa en el nostre entorn. La gent gran i els malalts a diabetes són els més afectats per una seguesa. Des de la posada al marxa d'aquest projecte, se n'ha atès 7.000 casos, dels quals un 7% d'aquests pacients s'han derivat directament a urgències. Cop d'ullar a la previsió del temps, servei meteorològic de Catalunya, Estel Figueres, bona tarda. Hola, molt bona tarda. Avui dijous ens està creuant un sistema frontal que fa augmentar la nubulositat a molts punts del territori. De fet, esperem que les comarques de Girona deixin escapar algun roxat d'aquests núvols. I amb el pas de les hores als núvols i també les precipitacions poden arribar a punts del litoral i prelitoral central. De fet, durant la matinada, aquests roxats i aquests xàfags puntualment podrien arribar a ser intensos, és a dir, que només mig hora poden arribar a deixar 20 litres per metre quadrat. Divendres a la tarda, la situació començarà a millorar tot i això. Encara hi haurà intervals de núvols a molts punts del territori i les temperatures seran baixes. De moment, això és tot des del servei meteorològic de Catalunya. I fem ara també una punta de circulació. Perquè està tallada l'AP-7 a Castellet i la Gurnal en direcció a Barcelona per l'incendi del remolc d'un camió en aquests moments i a mig quilòmetre d'aturades en aquesta via. En directe, a Matíndiz de Sant Just d'Esvern, el 98.0 de l'AFM, i a tot el món, a través de radiodesvern.com, comença un programa amb molta penya i molt d'amorro, la penya del món. Gràcies, gràcies, gràcies per escoltar-nos una tarda més de l'Altar de Sant Just d'Esvern. Gràcies, gràcies per escoltar-nos una tarda més de l'Altar de Sant Just d'Esvern. Gràcies per escoltar-nos una tarda més d'Amor. Gràcies per escoltar-nos una tarda més de l'Altar de Sant Just d'Esvern. Gràcies per escoltar-nos una tarda més d'Amor. i que jo sempre, quan plou, me la poso. Ara ves de pluja, aquesta cançó. Ens ha agradat molt el programa. En fi, Ramon, mira, que tindrem d'aquí una estona a l'apenya del Marrón. I, a més a més, també, avui, notícies positives amb la Núria Oriol, la segona hora, llibres, amb l'Arnau Quonsol, per descomforar els dos germans, que el Roger no és l'altre, que veus dir lluns a fer una secció de teatre. I l'Arnau fa els llibres cada dijous, que avui parlarem de la guanyadora, del premi Nobel de Literatura, suposo, suposo, que parlarem d'això. En fi, també, a més a més, atenció, perquè avui tenim una figura, no va dir, de primera línia estatal, però jo diria que que vagi bé, primera línia europea, o mundial, fins i tot, eh? Perquè avui passarà pel programa, també, que està fins i un moment a Barcelona, amb 8 únicas funcions, el ballerí Víctor Ullate, un dels més importants que té una companyia de ballet pròpia, i que ha guanyat molts premis mags, premi nacional de dansa l'any 1989, i que fins i un moment ja estan amb la seva companyia, el Teatre Victòria de Barcelona. Avui parlarem amb ell sobre la dansa i aquesta art i disciplina. Estan de mica a vegades deixada la mà de Déu, i que no s'entén, però, bueno, parlarem amb ells. A més, a més, també acabarem el programa avui parlant d'altres coses. No sé, ja ho veurem, jo ho veurem, jo què sé què farem avui. Depenia del Morroc a dies i altres noves, no ens volem sumar-hi. Depenia del Morroc, un programa amb més Morroc que tenen. O, i de més, tenen comú. La gent, què fareu, què fareu? Escolta, el programa, no sabràs. Bé, estic malaltet d'avui, eh... Cristina Vargas, bona tarda. Hola. Hola, no, no. Escolta, Jordi, que em fas por. No, perquè molta gent em diu... Escolta, i què tindreu el programa? Jo què sé què tindreu el programa? Ja ho veurem, llavors truquem algú, truquem altra persona, no sé, no sé. No, és que ho he entrat de saber, de saber. Escolta, el programa, i sabràs el que tindrem. Ah, ja em vaig perdre allò, heu escoltat. És que no ho he dit al sumari, heu escoltat. En fi, Cristina, eh... Perdona, és que vinc, vinc. Res, res. Vinc ramat. Per repassem els trending topics. El teu més comentat avui a Twitter, lomce i where, eh? Aquesta llei que s'ha aprovat d'educació, on el Congrés dels Diputats ja ha aprovat gràcies a la majoria absoluta del partit popular. La reforma educativa del ministre José Ignacio Verd, malgrat la derugació per part de l'oposició. Per cert, que d'aquí uns moments també sabrem que heu opinat Lluís Montfort, regidor d'educació d'aquesta llei a l'espai de les notícies de Sant Just. Però abans, Cristina, paren una mica en antecedents de què és el que ha passat avui al Congrés dels Diputats. Comencem. La Lluïa Urgànica de Millora de Qualitat Educativa fixa el castellà com a llengua vehicular de l'ensenyament a tot l'estat, inclou i tindrà redis flexibles a quart d'estos, segons si es vol continuar fent bachillerat o FAP. A més, es potenciaran les matèries de matemàtiques, llengua i diomes i s'estabilitaran avalacions finales en acabar cada cicle que es fixaran des de Madrid. Amb la majoria absoluta dels populars i el vot en contra per part de tota la resta dels partits, avui s'aprova la llei d'educació del ministre Huerta després de la defensa fet aquest matí al Congrés. Huerta ha recorregut a l'informe a pisa d'adults que recordem que els espanyols sospenien en matemàtiques i compressió lectora i ho ha fet per tal de justificar la necessitat d'un canvi educatiu, a més de fer referència a que cada alumne que repeteix augmenta el cost del sistema educatiu en uns 7.000 euros de promits. Gràcies a ell, ara, i a aquesta llei, la gent ja podrà escollir dues ofertes d'hotel. És el que comentava aquest document que hi havia. De totes maneres, aquestes no han estat els únics arguments. El ministre ha defensat el debat del projecte de llei afegint que no ha atacat la immersió lingüística, així com tampoc suposa... Així com tampoc suposa un menspreament de les llengües cooficials, ja que tenen el mateix tractament que l'oficial a tot l'estat. Clar, com que és un menspreament, sí que l'equip paraigua. Sí, sí. Pel que fa a l'oposició, consideren que la llei ja ha atacat la igualtat d'oportunitats, suposa un retrocese a la qualitat educativa i transgradeix les competències autonòmiques, cosa que no solucionarà els problemes que ja té plantejats l'educació. I el líder de la polició, Alfredo Pérez Rovalcaba, ha dit alguna cosa en aquest sentit? Doncs per tot això, el secretari general del PSOE Rovalcaba, també amb altres representants de l'oposició, accepta UPID, Forum Estúries i UPN, han manifestat el seu rebut i la intenció de derrugar-la quan canviï la majoria parlamentària, ja que consideren que és una llei que neix morta. I per la seva banda, la Generalitat de Catalunya, la Porta del Tribunal, no? Sí, la tenen intenció de portar-la al Constitucional, quan s'aprovi definitivament, però per això abans ha de ser portada al Senat, on els grups podran presentar canvis, en cas de que se provéssim tornar al Congrés per ser revisada, però si no es presenta cap canvi, per això s'ha d'acabar altra. El senat, per això serveix, que és l'esplor de l'altre dia amb el Pau Rahma, l'Oscar de la Política i els irlandesos. La setmana passada van votant referèndums, si volien que quisessis el senat o no, aquest òrgan de govern, que fa funcions paraleles al Congrés dels Diputats, i que ve semblant la que hi ha aquí a Madrid, i els irlandesos van dir que no, que no volien que desapareixi el senat, amb un 51% de blanque. Jo ho entenc i que ho comporten bé. En fi, avui llarg, eh? L'explicació de l'altre dia amb dòpics. L'explicació de l'altre dia amb dòpics. S'ha d'explicar bé. Rubalcada, per exemple, ha dit a Twitter, l'enafasta llei obert no s'aplicarà. Tots junts la derugarem. Avui, en pares, sindicats i professors. Està creant que la gent sigui fàcil, la resistència passiva i la insubmissió des de les aules i professors, que no apliquin la llei directament. Un altre tweet és de la Rocío Martínez, que diu... El més important que passa avui és l'aprovació de l'11, una llei que trenca la noció d'escola inclusiva i catalana. La llibertat de la Rocío Martínez és una llei que es termina a l'aplicació d'un altre dia. El més important és la teva verguensa. Un altre tècnic és la verguensa. Un altre tècnic és la verguenza. Un altre tècnic és la verguenza. Andreu Orde, que diu que cada repetidor ens surt 7.000 euros més cars, conec repetidors que després han acabat sent excelents estudiants. Aquests són alguns dels tweets que han fet Trandyentòpic. Aquest tema, també, avui, a Twitter. Passem ara a les notícies de Sant Jordi Sberrn. I, precisament, enganxant amb aquest tema. Tinc un tón on l'abso... Ja ho saps. Et veig avui. Ha dit un fort, sí, sí. Com? Com molest. No? Amb la vida. No, no, Carme. Sort que ve la Núria. Perquè si no, Jordi, no t'enganyis. És veritat, avui és un bon dia, però no estic molest. Home, mai t'havies equivocat en el meu nom. Perdona, perdona, com que mai m'havia equivocat en el teu nom. Tots les vegades que m'has d'estudiar, t'escolta a tu. Roser, tira'n davant. No. Sí, Carme, a veure. Això m'ho punto. El teu nom m'ha perdonat. El teu nom és impossible d'obedar-lo. Mira, si t'havia una cançó que et van fer i tot per recordar-te'l. A tu et fa ràbia, no, quan et tenien el nom? Perquè això, perquè tu ets un niquen substituïble. No, tu no et fa ràbia. A mi no. A mi m'embarà que em diguin Vanessa, a vegades. Si alguna vegada truqueu a la ràdio, pregunteu per la Vanessa, ja m'hi posaré i jo. En fi, passem a les notícies de Sant Just, de la música del llei verd, perquè el regidor d'educació de Sant Just lamenta que hi hagi aspectes d'aquesta llei que passin més despercebuts que altres. Avui, de fet, s'ha aprovat, com ha dit el Congrés, la llei de millora d'educació amb incògnites, pel que fa, per exemple, a l'ensenyament de 0 a 3 anys. Lisbon Forr diu que no sap què passarà en aquest sentit. Aquí hi ha Sant Just i a tots els municipis, però, com veus, el regidor d'educació de Sant Just, així ho hagués passat a Ràdio Esvard en aquest matí. Què passa? Ai, perdona. Carme. Mira, va ser un matí, de fet. Així que... Com es posa? Home. Home, Carme. Jo sé què et dius, Carme. Ha destacat l'atac de les llengües vehiculars a les escoles. Perquè la llei fixa que el castellà serà la primordial en l'ensenyament a tot l'estat. Tot això, segura que hi ha punts fonamentals en l'educació, que també queden tocats, i dels quals, pràcticament, ningú en parla, com ara el que t'haies tuat, d'educació als 0, 3 anys, per exemple. Ara. Entre altres qüestions, recordem que el text també regolarà itineris flexibles, acuarda-hi això, en funció de ser estudiant Bolseguí, etcètera, o FAP, i les evolucions a final de cada cicle, que s'onificaran i ja es fixaran des del govern espanyol, segons monfort. L'educació hauria de ser considerada com un element de llibertat, i no com un procés per instrumentalitzar els estudiants. Creu ell que l'educació és un element bàsic del progrés del país, i que per això hauria de rebre un bon tractament per parar els governs siguin del color que siguin. Sembla que podem escoltar-lo, per exemple, sobre l'instrument o els punts? Quin prefereixes? Sentim en els punts que és altres aspectes que diu més enllà de la llengua que afecten amb el tema de la llibertat. Com podria ser el caràcter absolutament consultiu dels consells escolars i els dinamita? Absolutament. La consideració pàticaament assistencial de l'educació 0, 3, i altres aspectes que apareixen curriculars i de treball, que en absolut són certis sectoris per a una educació de qualitat. Per a l'element aquesta lluita en el que serem tots a defensa del català a l'escola també hi haguessin elements de defensa d'altres aspectes que ens creiem una mica sols. Aquestes són les opinions del Lluís Mofor, regidor d'educació, que estan amb la línia una mica, de tothom menys la gent del partit popular sobre aquesta llei la novena, em sembla, d'educació. No es que digui que no. Si no, que ell creu que... Sí, el que deia una mica era que... Hi ha alguns altres aspectes que, com que el tema de la immersió és tan gran, que no ens n'oblidem. I em diu que se sentia sol a nivell de partit, que no hi ha tants partits que defensen el que deia. Bé, canviem de tema, parlem ara del procés constituent. Ja sabeu que a Sánchez d'Esvern hi tenen una delegació, la Tresa Forcades, i l'Octavi... Una delegació... Les que diu Lliveres, perdó, una delegació. Sánchez Tenka, de procés constituent. I ahir va haver-hi assemblea el local que tenen el Walden de Sant Just. I van arribar a la conclusió que la unitili... Inú. Ah, Inú, perdó, perdó, gràcies. Eh... La inutilitat d'un hipotètic exercit català és una de les conclusions que van extreure ahir. La solidaritat i la nova violència eren els temes centrals del debat, que també va concloure que cal reforçar la policia. O sigui, exèrcits, no, però més policia, sí. A veure, Carme, explica'ns una mica tot plegat. A veure què ets, perdó. Era el punt 10 del manifest, sobre el qual es basa aquest moviment, que és el que va ser el protagonista d'aquest debat, que tracta de la solidaritat internacional, també, i d'aquest concepte de l'exèrcit. L'assemblea va plantejar ahir qui podria ser una amic potencial de Catalunya, i a partir d'aquí va començar el debat en torno de l'exèrcit. El Jordi Agulló, que és membre del grup promotor del precís constituent, va dir que aquest matí per què seria inútil crear un exèrcit de 40.000 persones a Catalunya, deia que no seria inútil només per ètiques, sinó també per qüestions pragmàtiques. I l'assemblea també s'ha de parlar d'aquí, que seria més pràctic fer servir els recursos per reforçar el cos de la policia, com deies, i millorar la seguretat a nivell de proximitat. A veure, què dius a la policia, escoltem-lo. Com a proposta, a més de gastar un 0,2 del PIB, que deien que valien els 40.000 soldats, gastem els 0,2 en reforçar una policia eficaç, democràtica, controlada i respectuosa en els drets humans. Cosa que ara tenim seriosos problemes, per part de la policia tan jove, de respecte. S'han d'aprendre a respectar els drets humans. Jordi Agulló, no?Sí. Aquesta música, de qualsevol tal que em posi a sobre, és com de discurs èpic de president dels Estats Units. En fi, Carme, alguna cosa més?Sí. A l'Assemblea d'ahir van assistir una tretgena de persones. Quan dius una tretgena, vols dir de tretja persona, eh? Està bé, perquè... Tretja persones de les 138 de Sant Just, que han sigut de manifest, i, per tant, des del grup, es demana més implicació per tal de poder tirar endavant amb més facilitat als seus objectius. Estan fadats? Estan molestos? Fadats no és la paraula. No, decepcionats amb la gent que no es mobilitza. El 3 constituent necessita que la gent estigui mobilitzada. I si no ens mobilitzem, el 3 constituent no va. Ni és procés, ni és constituent. En fi, veurem com continua tot plegat, i a Sant Just, aquesta tretgena de persones, a veure què és el que faran properament, que em sembla que van ensarcar la caixa, per exemple... Aquest diu menjar un acte. A Barcelona.A octubre, a la passada a Catalunya. No, és amb un jut.És amb un jut. Amb moltes personalitats. Amb moltes personalitats. Amb moltes personalitats. Passem a la següent informació. Esperviu-vos, Jair Quintana. Jair Quintana, també. Per la pau. Escolta, Carme, parlem de l'Ajuntament de Sant Just, que també fa paraules per la pau. Com, per exemple, engegueu una nova campanya de compostat de casualitat. Diu, què té a veure això amb la pau? Doncs tot, perquè el compostat de casualitat, el fet d'estar en contacte amb la terra estiguis ja ocupat i no facis coses dolentes. Mèdia amb vi. Proporcionarà de forma gratuita un compostador de jardí assessorament. No rius?Per què rius? No rius, perquè està passant amb una cosa. I un curs formatiu a les persones que estiguin interessades a fer compostatge que és a seva. No rius ni de la gent que estigui interessada, ni del compostatge. Rius d'una altra cosa. Ja m'ho penso, perquè l'objectiu d'aquesta campanya és descobrir potència o una manera de aprofitar els residus organics que ja n'hi eren en un allar, les restes de cuina i de jardineria i fer compostatge a casualitat. Perdoneu, aquelles, o sigui, pells de mandarina. El tema orgànic, sí. 4 onges, el que sobra de l'alpore... Tot això, pells de planta, pells de fruita, bàsicament, que és el compostatge. No hi ha poca cosa més. Fer compostatge català... i català, a casualitat. Català, català, català, català. El compostatge català. Com ho sé, és per Catalunya és català, no? Jo estic amb la Cristina. És que tens raó, Carme. És que tu no t'hi hagués mai, no? És que tens raó, és compostatge català. És un procés ecològic i natural que cada cop es fa servir més a les llars europees de zones urbanes que tenen jardí, ortopati... Ja m'hi quedo, que facin el que vulguin, Europa. I així redueix la generació de residus. Si us interessa, heu de posar-vos en contacte a... Què rius? T'he vist agafant el telèfon per trucar. Sí, perquè m'interessa molt. Doncs ha estat el servei de medi ambient de l'Ajuntament de Sant Just. No, 3... 480, 48, 0, 0. El telèfon de l'Ajuntament, el qual estem abonats ja, completament. Avui en principi no trucarem a l'Ajuntament. En principi, massa, saps? Com més tard vols fer compostatge? Doncs mira, potser sí. Aquí vam trucar perquè l'ordinador que tenim aquí volíem posar la pantalla. I això? L'altre dia vam trucar perquè volem parlar amb el director de la ràdio, que està allà vint instal·lat. En fi, cada dia hi ha una història nova. Ara anem a una secció, Jordi. Sí, home, la secció de Toni Padilla, que és el recepcionista en l'Ajuntament de Sant Just. En fi, Carme... Deixa'm dir-te, molt clarament. Què vols que ho has dit? No, un apunt ràpid. Que a la set de la tarda avui hi ha tast gratuït al cell de Gatmata. Ah, mira, està bé, eh? Ja ens col·la la falca. Com que fa una secció al matí... No ho veus que el dia que estarà més a més és molt bo. Ah, sí? Fem un parell de setmanes aquí a la ràdio, l'interrogant i val la pena. Això és una ampolla de cava, eh? També estarà a Oli, eh? Oli, perdona? I cap de Sanglà. Què? M'estàs dient que l'Oli... L'Oli estàs, en principi. L'Oli, que també és el mateix lloc on fan aquest... Una mica de pa, una mica de pa. Depèn del lloc on vas, el tast d'Oli, et posa en un tros de pa, que és més gran, que la pròpia gota d'Oli. Fem-nos un mirar això. I després, un port sanglà, també? No. Què pot ser? Cap de Sanglà és un porc. No és un cap de porc allà, i una gota sobre de Chanel número 5 d'Oli Berger. No, no. Avui, a la set. Ha vingut a la ràdio, és una ampolla de cava, per aquí, no? De cava, no, de vi negre. Un vi que va molt bé per començar la temporada de casa. Sí. Després anem a fer el menjar, això. Doncs mira, jo ara me'n posaré un glob. Fem una pausa, perquè jo vaig a casa. És fort, eh? No passa gaire bé, sense menjar. Ara aprovarem. Segur que aprovar-ho, que vingui a la ràdio. Tranquilament, un glob, i no és broma. 5.24, gràcies, Carme. De res. Fem una pausa, i d'aquí uns moments amb el Ramon Mirabet de... Ara, 24. Amb el Ramon Mirabet de Sant Feliu. Fins ara. Adeu. La penya del Morro, cada tarda de 5.7, a Ràdio d'Esverns. Sóc Jaume Sadoncoll. Formasseu-t'hi del carret d'Odona 1-3 de Sant Just, i envio una salutació a la penya del Morro. Molts petonets, des de la botiga Otón de Sant Just, per la penya del Morro, de la ràdio, i que tot vagi molt bé i costat. Al centre de la llaneria Verns, saludem a la penya del Morro. Bon Nadal. La penya del Morro, cada tarda de 5.7, a Ràdio d'Esverns. I want to verify your monamon. I'm not afraid to let it must have gone. I say yes, I say yes, I say yes. Aquest és el Ramon Mirabet amb el tema de Xapideis, que, per cert, estarà aquest dissabte de les festes de Tardó, de Sant Feliu, de Llobregat, a la plaça Llús Companys, a partir de les 11 de la nit, amb altres rups, també. Tenim el telèfon per parlar de tot plegat, Ramon. Bona tarda. Hola, molt bé, Ramon, molt content de tenir-te. Necessito per telèfon una estona i per parlar amb tu, perquè aquest dissabte estàs, com diem, tocat a Sant Feliu. Estàs nerviós per tocar a casa teva, però això ja fa anys que ja ho portes bé. Home, no, nerviós no, sinó amb moltes ganes, moltes ganes de tocar per festes i, a més, amb altres rups locals de Sant Feliu. De Sant Feliu, ara mateix, estem vivint una etapa musical molt bona, gent com el Joan deusà i altres grups que estan fent coses molt xules, i no és... no, moltes ganes, moltes ganes, home, nervis. Sempre vols que sortiré, perquè s'ha quedat bé, però amb els músics que tinc a Rivera surt bé segur. Com creus que et veu la gent de Sant Feliu, els teus veïns? Quina imatge creus que tenen de tu? Doncs, com sempre, sempre he sigut un noi molt... Bueno, crec que segur que una persona molt senzilla i que ja s'ha ben patit, ja anava voltant amb la guitarra a tocar amb els carrers i fent coses, vull dir... És maco perquè m'han vist créixer, ja no només els meus amics, sinó els veïns, els pares o les mares dels meus amics, no? I tot queda com a algo molt familiar, el cap de la fi. Jo crec que em veuen, com sempre. Vull dir, passaran els anys i sempre seguiré sent el Ramon. I per la gent del poble, que mon pare és de Ramon i mon avis de Ramon, i són de la família de mirabets que tothom es coneix, sempre seré petit de la família. De fet, Ramon, tu últimament has fet força entrevistes, aquí a Catalunya, no? Fa uns mesos que em poden veure recor. Va estar els matins de TV3, també. De fet, l'entrevista és inevitable que et relacionin amb el novel·le Estar, l'operació en triomfo francès. Et fa ràbia que sempre t'ho preguntin, o no? No, vull dir que l'escut té una història, no?, per explicar-hi. Jo tinc la sort de poder explicar una història que ha durat... que ha durat 6 anys, que ha estat tornant pels carrers, vaig acabar amb un programa, després vaig tornar al carrer per pagar-me el disc. I és bo, que la gent s'interessa i és normal, que no? La cosa més mediàtica que he fet, possiblement, o la més curiosa per la gent, és haver fet un programa com un talent show, un altre país. Però, bueno, per mi no deixa de ser més que una experiència personal, humana, que vaig tenir un punt 3 mesos durant aquests 6 anys. És normal, no em molesta que la gent em pregunti. Home, almenys puc parlar de l'experiència, perquè quan estava a França, que estava vivint això, tenia poques oportunitats d'expressar-me realment i explicar realment quina era la meva història, no?, perquè el meu personatge estava tan mediatitzat i la gent feia una imatge de mi que no era la real, i allà no podia realment expressar-me, no tenia el temps, ni els interessava, i aquí, per exemple, em pregunten però puc sentar-me tranquil·lament i explicar la meva història. I això de França és un punt important, no?, perquè... perquè gràcies a això i l'experiència musical que vaig tenir, després vaig tenir aquesta inquietud personal, no?, de tronc-disc. El japonès d'aquí. Estàvem escoltant ara mateix un tema que, per cert, deixa'm preguntar-te, que vas estar fent... bastant amb publicitat, amb portades de revistes, et feien molts entrevistes. Quina imatge mediàtica volien donar de tu en aquest programa a Nova d'Estar que tu després vas dir, no, és que jo no vull això i vas, fins i tot, refusar una carrera musical que et van oferir, no?, quina és la imatge que et volien llançar ells i que tu vas dir, no, no, és que jo no sóc així. Bueno, és una mica la tendència que té ara el marcat musical a grans escales, no?, per les grans masses, que és la tendència, bueno, jo soc un noi, no?, doncs a partir d'aquí busquem un noi que pugui agradar unes noies d'una certa edat, fent una música, doncs que... traient singles, no?, coses així, que durant dos mesos escolta la ràdio i després no se n'escolta. No se'n torna a sentir mai més, ja tenen més singles, i sembla al final que estiguis fent macdones de la música. Clar, el que se'n diu, música comercial, no?, el que també entenem dins aquest grup. Però, bueno, la música, això, clar, la música comercial, hi ha molta música comercial que és bona en música. Per exemple, Jamie Coulomb... és... faig això, està fent de música comercial. Jo què sé, la Nora Jones, per posar, per exemple, així una mica de si és de música més estilista, però que realment és comercial. I em i One House era comercial. Hi ha música comercial, que és música de qualitat. Tot el que es ven a les tendes tot el que es ven és música comercial. Ara, l'altra cosa és una mica empobrir tot això. La música, al final, el cap i a la fi, és cultura. I jo crec que hem de... o sigui, els nens, que ara mateix són nens, ja estan escoltant la música i ja estan creixent amb aquesta música, crec que tenen la mala sort de estar viscant ara mateix en un període on la cultura musical o la música que ensenyen la majoria dels mitjans de comunicació, és molt pobra i no volia entrar dins d'aquest circuit. Una mica la imatge que en volien donar a mi era això, no?, una mica jo venia d'un altre país, d'un país del sud, que es diu Espanya, no?, per ells. I jo els hi llacinava bé, aquesta imatge una mica latina, que a mi no em anava, perquè si a mi em coneixes i em veus de latir, de llatir, potser la sang la tinc calenta, però hi ha res més. Perquè no t'has arrepentit mai, després d'aquests dos o tres anys, que desacaba acabat el programa, d'haver dit que no, i d'haver continuat, que hagués passat amb aquell ramon mirabet? No, jo crec que... No, no em arrepenteixo, perquè és una etapa que em va tocar viure i que tenia ganes de viure en aquell moment. Jo sabia on em ficava, sabia els riscos que anava a trobar-me, i, de fet, bueno, tot de sortir més o menys, com ja m'imaginava, però no em arrepenteixo. El programa era un programa que realment estava molt bé, hi havia músics que tocaven en directe i podíem treballar amb ells les vacions. Va ser mala sort que amb mi va ser una mica més complicat treballar, perquè ells volien apostar per mi per una línia que a mi no em anava, i va haver-hi a existir sempre aquest conflicte, però no me'n arrepenteixo, perquè jo crec que totes les experiències siguin bones, i sobretot les dolentes, se n'apren, i a mi totes aquestes coses em van servir per conèixer amb mi mateix, i conèixer els meus límits, i sobretot conèixer el que jo tenia ganes de fer. Però és molt important, potser no necessitem mai aquest programa, i el millor encara estaria perdut, tocats pel carrer, i sense saber ben bé per on tirar, no? I a mi el programa em va servir per dir, això no és el que vull fer, ara és el que vull fer, fer conèixer amb ells mateixos, i trobar la identitat d'un mateix a la vida és molt important, ja sigui a la música o en el periodisme, com vosaltres, o qualsevol cosa. De fet, com ve dius, després has tret aquest primer disc o Happy Days, estàs content amb la repercussió que està tenint o que ha tingut? Sí, bueno, anem passant de passat, poc a poc, i per la cara s'escolti aquí, que carregueixen les obres. Estàs una cafateria, sembla el so del d'una cafatera, però estàs amb les obres, no? Ves en compte no caigui, Ramon. No, no, no, no. Aviam, sí, estic content, anem poc a poc, i han de passar moltes coses encara, però tinc moltes ganes de que la gent escolti el CD, tothom tranquil·litat, i sobretot que ens vegi en directe. Jo crec que tenim un disc que s'ha de fer és escoltar-lo en directe, també, on és música arredera. Home, aquest dissabte ja l'oportunitat, no? Perquè és el que cantareu i tocareu. Peses del disc exclusivament del Happy Days a Sant Feliu? Sí, presentarem el disc i també una mica com que som festes a Tardó, i la gent té ganes de... La gent té ganes de ballar i de passar-s'ho bé, o sigui... presentarem els temes més mòbuls del disc, i també algunes cançons, una mica... Unes versions una mica especials que volem fer poc una uda, però, bueno, què faran, que la gent s'ho passi bé i que balli, que voleixi, i nosaltres transmetrem la nostra forma de tocar i d'entendre la música, després... Jo tinc dos cares, no?, la part més mòbule, la part més solera, i més fangui, i després tinc la part més folqui, que potser no toca, no?, per les festes màjors. Clar, aquesta taula t'ho guardes una mica, no?, per altres concerts més íntims... Sí, el diumenge, per exemple, toquem a Valsarenya, a prop de Manresa, i allà, és diferent, i podem fer un concert més tranquil i tal. Aquí, per festes, volem una mica que la gent no pari de ballar, i de saltar, i de passar-s'ho bé. Per cert, quines són les teves referències? Perquè hem llegit la teva biografia de la pàgina web, per exemple, que Bob Dylan, Joan Baj, Dennis Joplin, alguns referents, per exemple, de les cançons del folca americà, que et van ensenyar la teva mare o el teu pare, de polís, J. Coltrane, de breques, brothers... En fi, els teus referents, per això, a l'hora de fer-lo happy days, quins d'anestats? Realment sóc una persona que mai he tingut un ídolo, una persona similar, una referenda, i vull que això... He escoltat tanta música des de petit, i tothom, no?, una música que forma part de les idees de tothom, no? He tingut una sort de procés, hi ha un ambient musical des de petitet, he escoltat tanta música que sense voler, s'ha tancat les coses de tothom, no?, i realment, i crec que això és positiu, que sense voler-ho jo, a cada cançó, hi ha coses de tants grups i de tants artistes diferents, i jo realment no he pogut mai seguir res, ja n'he sortint tot sol. Intento mostrar i transmetre que jo, com a persona, com a individu i com a artista, com a jo mateix, tinc ganes de transmetre. I després, sense voler, es poden veure reflectits moltes punxallades de molta música, de molts artistes, i això trobo que és bo. I ara, lliut a un, hi ha encantants que he escoltat des de sempre, com a Raj Chals, Alfantinatra o Fred Nerco, i per exemple. Però també m'agrada molt, Kurt Cobain de Nirvana, i m'agrada moltes coses de punk, heavy metal, i que he escoltat tanta música, que el que hi ha de dir tot, es mesla, i això és l'únic cop. Doncs Ramon, moltíssimes gràcies per haver-nos atès, que vagi molt i molt bé el concert d'aquest dissabte a la nit a Sant Feliu, dins les festes de Tardó, a partir de les 11, no sé en quin ordre sortiu, i, per tant, tampoc no sé quina hora actúes. Jo més o menys tocaré cap a les 12 h. Ah, val, que va dos quarts d'una, a la plaça de lluis companys, i també l'escenari mític de les festes de Tardó, de Sant Feliu, del Llobregat, que no sé si avui t'hi passaràs i vas al Saguici o disfrutes de la festa, Ramon. I tant, no, la festa és el gust de grats. La festa de la poble, jo crec que no m'ho passo millor enlloc que a les festes de qualsevol poble, i si a sobre són a Sant Feliu, pot ser millor. Esclar, escolta, què té al Saguici? Que no tinguin altres activitats d'aquest tipus a altres pobles. Perquè, escolta, el Saguici està creixent d'una manera enrere any de públic i de fluència, de forma espectacular. Sí, sí, la viatjant que ha començat a dir que és el millor dia de les festes, que per mi sempre serà corafot, que és el dissabte. Però, bueno, el Saguici cada vegada té més electes, eh? Sí, sí, avui em sembla que a dos quarts de 10 hi ha dos quarts d'una de la matinada, també, en segona ronda, on ja tothom es pot ficar pel mig... Sí, és divertit. Jo he fet moltes festes de molts pobles, les festes en Feliu, al Saguici, és molt divertit. I al corafot, jo que n'he fet molts i n'he vist molts, crec que és un dels més espectaculars que hi ha a Catalunya. Rambon, que has de dir tu també, si ets en Feliu? Sí, però pot dir que tens l'objectivitat. Tens l'objectivitat, eh? Va, va, d'acord, d'acord, d'acord. Rambon, que vagi molt bé, moltíssimes gràcies i moltíssimes sort. Bona tarda.Apa, una abraçada. Adéu, adéu. ... Segueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro, a Facebook, la penya del Morro. Com veus, som originals, també. A partir de dos quarts d'una de la nit a les festes de Tarragó de Sant Fàliu de Llobregat a la plaça Lluís Compañs. Parlarem amb la Núria Oriol, que ja te la tenim al telèfon. Núria, bona tarda.Bona tarda, Núria. Hem desbunat pausa molt breu allò que es fa per la publicitat, i com que la teva secció és líder d'audiència, sempre cada setmana el programa, farem un next coming que es diu en Ergot Radiofònic, que és el que vindrà després. De què parlaràs avui, Núria?M'agrada que m'ho preguntis. Parlarem d'un científic que han descobert com poder superar el gent lat per les persones que vius. Escolta, molt interessant això, ja m'ho vaig prendre en nota ja. Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de l'Oindy. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, ràdio d'Esvern. Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa... Véré amercer elLEX con 어제 p完成 elOO Connecte-te al català... Vine al consorci per a la normalització lingüística, ja pren català... Des del nivell inicial, fins al nivell dè. A classe o des de casa. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. Soc Agustín Arribas, soc del Graner de Sant Just, hi envio una salutació a tots els ullens de Sant Just i també a la penya del Morro. És en Moples, per la penya del Morro o del Morro. Ràdio d'Esvern pot potenciar el comerç local i agraïns-hi aquesta feina. Hola, penya del Morro, soc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adéu. La penya vol morro, cada tarda, de sí, de fet. Acabo d'enviar-te. 5.41, passem a les notícies positives de la setmana amb la Núria Oriol. Sempre hem de mirar el costat positiu de la vida. Oi que sí, Núria? Sí, home, i tant amb aquestes fluges a vegades, de tanta notícia, així de la duteig que dius que puc mirar-ho. I ara, comencem malament. S'ha anat arreglant. De molt potser no. De molt potser plou. Això diuen, no ho sabem. Deien que parlaríem de la cura del Zlat, que això m'inquieta molt. Abans de les propietats uniques del grafer, i capturarem més CO2, que això ara ens explicaràs. Aquesta setmana, campanyes de Change.org o Abaz, aquestes peticions que podem trobar a la xarxa, plataformes demanen signatures per diferents campanyes, la majoria d'elles d'ordre social. Per què ens vols parlar avui d'aquestes campanyes, Núria? Mira, tu comento. Perquè és a jo que moltes persones pensen, molt bé si estem signant per internet, i tot això, i ara tot plegat, al final no acabi de servir. Aquesta és la gran pregunta. Serveix alguna cosa, quan rebo un mail d'aquests que diu firma, per la petició aquesta, o per tal campanya, a Change.org o a Abaz, i molta gent diu que això no se veig per res, i jo ja vol eliminar el mail a la paperera. A la paperera i directament. No, perquè hi ha tota una feina oculta, hi ha persones que volen donar un suport econòmic o un suport amb la dedicació de temps, o sigui que poden dedicar recursos d'aquella campanya que han llançat, sobretot quan són les que consideren més potents d'aquella entitat. I aleshores, tot seguit que fa la campanya, resulta que fan arribar la informació a gent molt concreta, a vegades fan arribar les primers ministres d'algun lloc del món, a vegades les fan arribar les Nacions Unides, però no només que fan arribar el resum de la campanya, com que envia un mail o una carta, hem aconseguit tant de signatures, ni que siguin 200.000, sinó que, a més a més, sol·liciten entrevistes, i a vegades aconsegueixen que, parlant amb un fiscal general, amb alguns funcionaris públics concrets i rellevants d'aquell país, i d'aquesta manera es va posar en marxa la campanya de protecció a les nenes perquè no poguessin casar-se amb unes diferències d'edat servisbal. Per tant, d'alguna cosa, sí que serveix això. Sí, perquè és a dir, nosaltres posem, o alguns de nosaltres, una campanya de les Maldives, però després hi ha persones que s'estan personant físicament, movent per tot el món, perquè algunes... Per escoltar aquella veu, no? Sí. Acabem de transformar-se en realitat, sobretot quan ja hem vist que el nombre d'assignatures és molt alt, i o, o bé, en valorat també que el tema és superimportant, de tirar endavant tots ho són, però han de fer una tria perquè, clar, tenen també uns recursos molt concret. Doncs, Núria, a la poció de la vegada que arribi una petició d'aquestes, ja m'ho miraré amb una mica més de tensió, recordaré les teves paraules. Per cert, que avui també vols parlar de les propietats úniques del grafer. Què és el grafer? Però jo pensava que era cafè, mal escrit, però no. I dius, la Núria dius, vol parlar dels rumors de cafè, dius, mira, cafè, també és sa, però... Sí. També és sa, no, però vull... Què és el grafer? Grafer, grafer, no, es diu en castellà, doncs és un descobriment d'un mineral amb unes propietats úniques, perquè és capaç de generar capes de gruja tòmic amb unes propietats excepcionals de resistència i de conductivitat. I, clar, això diràs, Núria, que no s'ha explicat. La terra a la Núria, la terra a la Núria. Per favor. Per favor. Si us plau, Núria, què significa tot això que no s'ha explicat? Significa que la Universitat de Manchester i la Universitat de Singapur doncs han descobert la manera ja d'aplicar aquest nou material amb molts i molts dispositius, fins al punt que ara ja es planteja en construir parets i murts i perquè poden proporcionar energies a les instal·lacions utilitzant la que es capta a través de les parets. O sigui, el grafer és, com he dit, un gran conductor. Això vol dir, agafo molt l'energia que rebo i després la distribueixo molt bé. I ho fa de manera natural. Però el mateix temps, el mateix temps, és que ens ajuda a aprofitar molt millor l'energia solar i, per tant, d'alguna manera, permet poder fer una transició de les energies més convencionals a les renovables amb moltes garanties. I això faria que realment se mateix menys CO2. Imagina't si poc a poc, tant els edificis industrials com els habitatges habituals, doncs poguessin anar a anar-se a recambiar amb aquest tipus de material que d'acord. Ara és molt tard, ja ho aviso. Però diuen, ja ho han afirmat, que com que hi ha diverses empreses interessades en invertir-hi, que s'ha de retirar molt. Pensa que fins i tot, jo sí puc, sempre ho acabo fent a casa, a la Universitat Polítècnica de Catalunya, ha col·laborat a crear un transistor de grafè que és nano, de tecnologia nano. Ah, nano tecnològic, un nano grafè. Sí, mira molt bé, un nano grafè, sí senyor. I, aleshores, escoltes, estan encantats, estan a ells i estan encantats del Real Institut de Tecnologia d'EstoCol, de Suecia, perquè veuen que nosaltres som molt creatius, sempre ho dic jo, i aquest nano satel·lap, escolta que molt, és petitonet, serà llançat a l'espai el 2014. Ui! I què aconseguirem, això? Doncs que reculli molta informació, perquè treballarà com un chip, però amb molta més potència, i, en canvi, aprofitant molt l'energia del seu entorn, i per tant, apenas contaminat, anirà poc a poc substituint el silici que, pobret, era contaminant. De fet, l'anano tecnologia, ja ho has parlat més d'una ocasió, i aquí el programa d'una altra vegada també ho hem comentat, és el futur, tot passa perquè tot molt petit, molt petit, molt petit, i nano tecnologia hi ha biomedicina, petita, cèl·lules i tal, tot passa per aquí, ja, el futur. Sí, i mira, hi ha una cosa que diu que segurament, com que anirà baratant a baratint costos, com que contaminarà molt menys, per la seva manera de funcionar, doncs que diu que es camina cap a una democratització de l'explodació de l'espai, entre altres, està bé? Sí, sí, sí. O sigui, és una cosa positiva, no? Bueno, que és a tothom que pugui, tingui diners, no? No, no, no. Si no, que es puguin enviar moltes més investigacions amb una sinalitat, diguem-ne, més pàpigament científics que potser vinculades a altres tipus d'interessos. Molt bé. Quan s'explora l'espai. Molt bé. Tema d'espai molt interessant, eh? Ens anàvem molt també al programa. A nosaltres també. Moltes gràcies. A veure, hi trobem bones notícies, que d'això es tracta. Això ja ho tenim. Per cert, una bona notícia, que ara en parlàvem, ja s'ha trobat una possible cura per quan viatgem amb avió els viatges llars del jetlag. A veure, Núria, això què passa aquí? Que ara hi ha el jetlag que podem curar-nos amb unes pastilles? O què? Mira, han trobat uns científics d'Oxford i de Kyoto, eh? Sí. Han trobat una manera de restablir el rellotge biològic i el servei que ja saps que se'ns altera una mica, quan fem grans distàncies. Sigui d'això és, o d'oesta és, és igual. Se'ns altera. Hi ha vegades en zones signes com una fatiga, o no acaba de dormir bé, o mals estomes, o... No cal fer un viatge de dos hores, perquè et passi tot això a vegades, eh? No. A veure, estan aquí, ja, a la teva vida, ja diària el passat. A la teva vida convencional, eh? Sí, passa, tens raó. Però quan es fa, hi ha persones que se'ls hi accentua més. Clar. Sí. A vegades, doncs és veritat, sí, ells estan treballant amb una farmacèutica, mira, en aquest cas estan treballant, i amb una farmacèutica, perquè han aconseguit analitzar els patrons pels gens del servei, que són els que regulen aquest ritme, el ritme de llum i foscor, dia i nit, i per tant, el ritme una mica que ens porta aquest rellotge, biològic nostre, que ens fa saber... A vegades no us heu adonat, que a vegades ens ha passat, de dir, i quina hora és, i sense mirar el rellotge, tu dius, sobre les 4 o sobre les 7, i ho saps, i és que en aquest moment estem molt ben connectats amb nosaltres mateixos, eh, de ritme biològic, com si més no. Home, això és un joc que molta gent... Escolta, encerta l'hora, però el minut, eh, que dius, ara són les 5.32, ja faig dir que són les 5.51, però, tio, efectivament sí, és aquesta. És molt bé, eh, Jordi, perquè eren més de les 5.30. Sí, clar, no, no, però jo... Ara feia l'exemple, perquè no, no feia l'exemple, veig els rellots aquí de ràdio i tampoc no cal. Però vull dir que hi ha gent que us sap... Ara hi ha gent que no, eh, que ja li pots dir l'hora, i no et tira mai, no en certa. Això té a veure amb els bioritmes, no, que deies? Sí, exacte. Aleshores ells en diuen tècnicament el rellotge, circadiar, però de debò podem dir-ne el nostre rellotge biològic, d'una manera molt fàcil, no?, d'una manera molt comprenent, com funciona, que fa que, diguem-ne, es despisti. Per dir-ho d'una manera molt fàcil, no?, de que ens entenem tot, es despista, pobre. Ell té el seu ritme i de sobte li han canviat. Arriba i diu no, no, són les 8 del vespre, són les 12 del migdia. I, diguem-ne, que adaptar-se això, hi ha persones que ho fan molt ràpidament, que poden fer una mica de malestar, que poden fer unes coses, que poden fer una mica de malestar. I que poden fer una mica de malestar de la nostra adaptació a nivell científic, a nivell profund del servei, i que estan entrobat una sèrie de fàrmacs, que a més podrien servir per altres tipus, potser de malestats o de dolències, que es puguin descobrir i que ajudarien a regular. És que, mira, tu te'n vas dir que t'estan faran encara una mica, perquè encara no surt comercialitat, però, Jordi, quan surti, avisar-te, perquè tu prens i a qualsevol hora faràs el réset. Seré un réset, no?, i llavors és com si fos les 8 del matí. És com si canviessis el relletge del servei de zona horària. Això em fa una mica de por, però bueno, ja ho provarem. Ja ho provarem. Escolta, Núria, una cosa que abans d'acabar l'espai, avui inaugurarem una mena de sup espai, que anirem fent de tant en tant, que és enllaçant amb les notícies positives, que ens comentes, la Cristina mira les ofertes de feina, que hi ha el bloc del punt d'informació juvenil del casal de joves de Sant Just. I avui, abans d'acabar l'hora, que acabem d'aquí 6 minuts, ho comentarem. Però abans de tot això, Núria, com crear, que aquest és l'últim punt del guió, com crear un millor clima a la feina? Això és una cosa que m'interessa. M'interessa molt que aquí hi ha molts col·laboradors que estan reputats, sempre venen. Avui se'n fa de telecarma, ja. Avui la carme se'n fa, també, per exemple, l'altre dia també s'agrupan tots contra mi. Ah, és només contra tu, doncs és fàcil. El problema sóc jo, eh, ja ho veig. Exacte. Ja ho havia pensat, però no volia assumir-ho. No volies assumir-ho. És una dosi de realisme i de realitat, és el teu sento. Clar, com podem crear un millor ambient i en clima a la feina? Mira, és una mica com prendre consciència de que passem moltes hores junts. Llavors, aquestes hores poden ser amb més qualitat, intensitat o menys. Si ens predisposem... Aquest és un verb clau, eh? Ens predisposem, doncs, que volem que les coses funcionin entre nosaltres, i estem donant un pas endavant, que vol dir, per exemple, escoltar atentament a una altra persona, quan ens diuen les coses. Com que tinc pressa, no et presteu tensió. El fet de, doncs, sí, dedico una estona, doncs, a conversar amb tu, que m'interessa allò que m'expliques, encara que sigui una conversa greu. El fet de que, si es pot donar un cop demà, sense que ningú obusi de nosaltres, doncs, fer-ho. Si es pot, en un moment determinat, fer allò de dir, fem un kitkat, i que el punt de la conversa s'enfoqui, a explicar algunes anècdotes més divertides. Això està bé, això proposaré. La pròxima reunió de continguts que tinguem del programa, amb el director... Les reunions de continguts són un lloc ideal, per riure en molt. Per riure en molt. Que programa... Ja t'explicarà jo un dia si riem molt quan fem les reunions de continguts. Sí, doncs, això és fantàstic. Això és el que es pot fer, a nivell com d'un mateix personal, a nivell de company, però després, aquest és el segon punt, que jo hi treballo també molt amb les empreses, és el compromís que hi ha de les persones responsables d'aquella empresa, que vulguin facilitar aquest tipus de crima. És a dir, són persones... El director de la ràdio. El director de la ràdio, en aquest cas, seria. Per exemple, en aquest cas, doncs, volen escoltar els altres, volen també tenir el converses amb les altres persones i riure en elles. Això no és perdre autoritat, perquè un sap l'autoritat que té, i en el moment que es diu això s'ha de fer, doncs es fa i ho té comprovat, no? Vull dir, però és com humanitzar aquest tipus de relacions... Una mica que els caps i els jefers estiguin una mica més distesos, no? Perquè, escolta tu... Distesos, sí, predisposat a que en la seva empresa o entitat es treballi a gust, perquè si no hi ha aquest compromís per part de la direcció, certament es pot fer molt a nivell... És un pal, és un pal. Però hi ha un hat dica molt més gran. Una cosa, per exemple, que poden dir des de direcció és que no li agraden que les persones els hi vinguin com amb rumors o amb... amb males històries que realment poden tenir poc o molt fonament. És a dir, cada vegada que s'hagi de... Doncs potser de tractar un problema s'ha de mirar de tractar d'una manera objectiu i verat, no personalitzant ni fent sentir malament a la persona, sinó donar-li la volta i veure com aquell problema té la seva correspondent solució. En aquest sentit s'afavoreix que no hi hagi una cultura de criticar-se els uns als altres perquè això fa la pilota el que està... el que la persona que dirigeix i a sobre permet sobre sortir dels altres i fins i tot si pot ser fer-los l'entrebanqueta. Aquesta decisió explicada així d'una manera molt simple, són decisions importants que es poden acabar implementant la cultura d'una empresa si les persones de màxima responsabilitat així ho decideixen. És una bona idea i ja saps que durant la temporada sempre que vulguis donar-nos consells a tots els que t'escoltem sobre la feina aquí estem disposats a escoltar-te. Gràcies. Bé, com hem comentat fa un moment, acabem avui la secció recordant algunes de les ofertes de feina del punt d'informació que tenen el casal de joves de Sant Just d'Esvern, com per exemple la primera que és una oferta de comercial, no? De comercial. Demanen una persona comercial al municipi de Sant Just per treballar de tres de la tarda fins a les deu de la nit amb un sou mensual d'uns 790 euros fix més comissions en aquest cas i demanarien tenir mínim dos anys d'experiència amb tasques similars, i a més a més conèixer i tenir un nomini fluït del Office. La referència número 26, ho dic per si entreu el blog del casal de joves.com, doncs sabeu quina és. Després també busquen un informador o una informadora ambiental? Sí, també aquí a Sant Just. L'horari seria de 24 hores setmanals de matí, tarda o vespre a nit. El sou mensual net seria uns 750 euros i demanen experiència en promocions i accions publicitàries i coneixement de català i castellà. I totes aquestes dues Jordi diuen que són de Sant Just i que poden demanar més informació com tu has dit al casal de joves, o bé al servei d'innovació innovació que està aquí al costat de la ràdio. Anant-los a visitar, o trucar-los al telèfon, 93-475-63-36. Perfecte, hi ha més obertes de feina que les podreu trobar al web del punt d'informació de casaldejoves.com i també al seu Twitter i Facebook. Núria, moltíssimes gràcies, una setmana més i que tinguis un bon dijous. I vosaltres, bon dijous, bon tibetre, bon cap de safada, bon tot! Bon tot! Que vagi molt bé, Núria, gràcies! Que vagi molt bé! Bona tarda i guai! Bona tarda, adeu, adeu! I nosaltres, tots aquí amb una tema amb la xarxa, per escoltar les notícies d'àmbit general i de la segona hora llibres amb l'Arnau Consul, Víctor Ullate... Fem un decòsit, que ja veuràs tu... Bona tarda, us parlem Pere Sanz i el Versas. La Generalitat presentarà recursos entre la reforma de la llei d'educació que s'ha aprovat el Congrés. Unió de pagesos denuncia els preus baixos i la manca d'ajuts tot i la bona collita de ballanes. A Catalunya. Presó provisional sense fiança per l'acusat de matar una nena de 14 anys a tàrrega. En esports avui es disputen a Girona les finals de la Lliga Catalana de Basca. D'aquí 3 quarts d'hora començarà la final femenina entre l'Uni Girona i el que digui a l'Esnou, Barça i Joventut, a jugaran el títol masculí. I el Barça Jordi Alba estarà 6 setmanes més de baixa. A l'entrenament d'avui quan ja estava al tram final de la recuperació. Com us deia, la Generalitat presentarà recursos al Tribunal Constitucional contra la reforma de la llei d'educació que s'ha aprovat avui el Congrés gràcies a la majoria absoluta del Partit Popular. La Generalitat critica el text perquè considera que posa filla 30 anys de model d'inmersió lingüística. La llei vert estableix el castellà com a llengua vehicular a les aules, recupera la revalida i fixa el contingut de les matèries troncals. La consellera d'encenyament, Irene Rigau, ha avançat a la xarxa de comunicació local que presentaran recursos al Constitucional i el ministre Vert responia a la consellera. Nosaltres iniciarem el tramit elaboració de l'informe per fer recorregudes davant del Tribunal Constitucional. Que considere que hay alguna violación constitucional, tiene todo el derecho del mundo a recurrir. Nosotros estamos absolutamente convencidos de la constitucionalidad del proyecto que acaba de ser aprovado. Tots els grups accepta popular CiU-PID s'han compromesa de arrogar la llei quan els populars perdin la majoria absoluta. A punt d'acabar la campanya de la ballana al sector, aplegarà unes 12.000 tonnes al doble que l'any passat, segons els càlculs d'Unió de Pagesos. No obstant això, el sector es queixa dels preus baixos i de la dura competència amb d'altres països. Reus digital, Joan Marc Salvat. Bona tarda. Bona tarda. Unió de Pagesos ha denunciat aquest matí a Reus que per 5 anys consecutiu els productors catalans de ballanes són víctimes d'un greuge comparatiu. Respecte a la resta de productors europeus, els catalans són els que menys ajuts reben per hectària i els que venen a un preu en origen més baix. Per refer l'Espanyol responsable de la fruita seca d'Unió de Pagesos, la situació a casa nostra és crítica. Aquí és l'únic país que es destrueixen hectàries de ballanes. Quan a tot arreu veiem que hi ha països que no tenien i avui ja comencen a sortir quan fas la bilateral i et surt com ara Portugal, te surt Grècia, et surt en Xina i comences a veure que a Estats Units que no comptava avui el dia i a entre. Malgrat d'obligar la producció de ballanes respecte a l'última any, el sector no pot competir amb les ajudes de 700 euros per hectària de Turquia quan aquí es donen només 18 euros. Esquerra Republicana supera-siu segons el baròmetre del centre d'estudis d'opinió. El republicà se concebiria en prop del 21% de la intenció directa de vot i superarien gairebé en 4 punts Convergència i Unió d'altra banda que s'havia d'aconseguir. La presó provisional sense fiança per l'acusat de matar una nena de 14 anys a tàrrega. El noi de 18 anys ha declarat el jutjat de Cerdera escurtat per un fort desplegament policial. El jove va ser arrestat quan es va presentar la comissaria poc després de la mort de la nena. El ministre d'Indústria José Manuel Soria ha insistit que l'interiora per l'aeroport no rebandrà la seva activitat fins que no estigui la certesa que hi ha asseguretat total. Ho ha explicat davant la comissió d'industria del Congrés. Hasta que se tenga la absoluta garantía hasta que se tenga la absoluta certeza de que la instal·lació es segura, el almacenamiento no va a reanudar su activitat puesto que no va a contar con autorización del ministerio. El ministeri està pendent hores d'ara d'informes de biologia i geologia sobre els efectes i les causes dels moviments sismics que han afectat les terres de l'Ebre. El saló eròtic de Barcelona acaba d'obrir les seves portes a la fila de Cornellà. Fins diumenge es presentaran les novetats en el sector del cinema per adults, entre les quals hi destaca una aplicació mòbil. Anem cap al Baix Llobregat, ràdio Cornellà, Beatriz Fonseré. Bona tarda. Bona tarda. La vintena edició d'aquest festival s'ha adaptat a les noves tecnologies i tot els assistents. Podran escarregar-se aquesta aplicació mòbil per smartphones. El que hem de fer a l'esquadra és el portaveu del saló eròtic. A través del mòbil et diuen on hi ha unes altres persones amb els teus gustos sexuals i amb les mateixes preferències sexuals i eròtiques que tu, i ho posen en contacte. Aquest festival reuneix més de 400 professionals i 180 artistes de la indústria del porno. S'espera treure a més de 20.000 visitants la mateixa quantitat de l'edició passada. També pretenen a treure el públic femení amb un espai exclusiu per a sexe per a dones. Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. El regidor de l'Educació de Sant Just li suma fort la menta que hi hagi aspectes de la llei verga que passen més desapercebuts que d'altres. Avui s'ha aprovat el Congrés dels Diputats a llei orgànica per la millor de la qualitat educativa, a la Lomse, i gràcies a la majoria absoluta del partit popular. Li sumen fort l'estaca a l'etaca, les llengües vehiculars, les escoles, perquè la llei de l'estat espanyol és la majoria de l'estat espanyol. El regidor de l'Educació de Sant Just li suma fort l'estaca a l'etaca, les llengües vehiculars, les escoles, perquè la llei fixa que el castellà serà el prim ordial en l'ensenyament a tot l'estat. Tot i això assegura que hi ha punts fonamentals en l'educació, que també queden tocats, dels quals pràcticament ningú parla, com ara la poca visibilitat de l'educació de 0 a 3 anys. El text també regularà els itineraris flexibles a Quardéssón, funció de si l'estudiant vols seguir a baixallera a toformació professional, i les evolucions al final de cada sicle, que s'unificaran i es fixaran des del govern espanyol. Molt fort creu que l'educació és un element bàsic del progrés del país, que es fa una setmana que s'en posa de la venda, que s'en posa de la venda, de la venda, de la venda, de la venda, de la venda, de la venda. de la venda, de la venda, de la venda, de la venda, de la venda, de la venda, de la venda, de la venda, de la venda, de la venda, de la venda, de la venda, de la venda, de la venda, de la venda, de la venda, de la venda, de la venda, de la venda, de la venda, de la venda, de la venda, de la venda, de la venda, de la venda, de la venda, de la venda, de la venda, de la venda, de la venda, de la venda, de la venda, de la venda, de la venda, de la venda, de la venda, de la venda, de la venda, de la venda, de la venda, de la venda, de la venda, de la venda, de la venda, de la venda, de la venda, de la venda, de la venda, de la venda, de la venda, de la venda, de la venda, de la venda, de la venda, de la venda, de la venda, de la venda, de la venda, de la venda, de la venda, de la venda, de la venda, de la venda, de la venda, de la venda, de la venda, de la venda, de la venda, de la venda, de la venda, de la venda, de la venda, de la venda, de la venda, de la venda, de la venda, de la venda, de la venda, de la venda, de la venda, de la venda, de la venda, de la venda, de la venda, de la venda, de la venda, de la venda, de la venda, de la venda, de la venda, Va crear l'escola que porta el seu nom. 5 anys més tard va fundar aquesta companyia de ballet i al 2000 va engegar la Fundació per la Dança, Víctor Ullate, amb l'objectiu d'ajudar ballarins sense recursos econòmics. Víctor Ullate, bona tarda. Buenas tardes. Hola, buenas tardes. Buenas tardes, molt bé. Això no és tot, això no és tot. Perquè l'any 1989 vas obtenir el Premi Nacional de Dança, el 1996, la Madalla 2 de les Belles Arts, el 2003, el Premi de Cultura de la Comunitat de Madrid en Dança, el Premi Max d'Honor l'any 2008, el Premi Max per Wonderland com a millor espectacle de Dança, el 2011, ara el 2013 ha rebut la gran creu de l'ordre del dos de maig de la Comunitat de Madrid. Víctor, en fi, quan oies tots estos premios, ¿qué se te pasa por la cabeza? Hombre, está muy bien los premios. Siempre son agradables de recibir y siempre te motivan un poco, pero vamos, el mejor premio es... Como, por ejemplo, antes de ayer, el público de Barcelona empie aplaudiendo al final del espectáculo y emocionado y aplaudiendo al Brunis o no, ese es el mejor premio que le pueden dar a una anzista. ¿Es diferente el público de Barcelona de otros sitios? Todos los públicos son diferentes, todos los públicos son diversos, y bueno, el público nosotros en Barcelona, bueno, nos olvidamos venir mucho, vinimos hace casi tres años la última vez, y bueno, hay un público y tiene ganas de vernos, y hay un público que le gusta mucho lo que hacemos, y bueno, también hay un público que tiene ganas de ver Dança, ¿no? Desgraciadamente, la Dança no es de lo más programado en los teatros. ¿Y por qué será eso? Pues no lo sé, porque siempre hemos sido la hermana pobre de las artes, es de todas las artes la que he tenido más apoyo, pero curiosamente hay público para Dança y un gran público, para Dança como lo hay para música y como lo hay para otras artes. Lo que pasa es que desgraciadamente el apoyo político no es el mismo que para otras artes, esperemos que algún día vaya cambiando, pero esperemos que como siempre que llegue una persona que tenga una educación en Dança y que apoye un poquito hoy y subamos un escaloncito más, porque poco a poco vamos subiendo escalones gracias a las personas, no a la educación general en Dança que hay. Bueno, de hecho, gracias a ti, por ejemplo, porque tú fuiste el primero en crear una compañía de Dança privada, ¿no? Sí, bueno, privada y pública. La primera compañía que se hizo en España en la alineación al clásico, pues hoy yo fui el fundador y luego pues una compañía privada que la única privada que ha durado 25 años, que estamos celebrando con este programa del Víctoria, precisamente este cumpleaños de 25 años. La gente que se acerca al Víctoria hasta este domingo aquí en Barcelona, que es lo que va a poder ver con Bolero, Seguirilla y Tres... Pues es un programa muy bonito porque hay un poquito de antes, un poquito de ahora y un poquito de futuro, ¿no? La verdad es que escogimos este programa de Seguirilla, que es un ballet que yo hice hace unos 10 años, que lo estrenamos en San Cugat, y bueno, pues nos quedamos con ganas de saborearlo más, porque lo hicimos durante una temporada, y nos apetecía volver a verlo y volver a... Porque además es un ballet que es con mucha raíz española, no es a tiempo de Seguirilla, y es un ballet que para el bailarín es muy agradable de hacer. Es de estos bales que el bailarín notas que está disfrutando, haciendo, y eso pasa fuera, ¿no?, entonces esa energía pasa fuera y gusta mucho. Luego está Tres, que es coreografía del director artístico de la compañía, de Eduardo Lao, que es un ballet que está lleno de sensibilidad, con música de Beethoven, que es un ballet que, en el programa Beethoven, que es cuando se estrenó, digamos, un programa de Beethoven, pues eso es un ballet que gustó mucho y que fue nominado al Premio Venuà de la Danza, que es uno de los más importantes, y bueno, pues también nos apetecía que estuviera en el programa aniversario. Y después también estrenáis... Bueno, recientemente habéis creado el Bolero, esta pieza, que es la primera, creo. Bolero es la última, y anteriormente está a Pritúà, que es un homenaje que hice yo a mi maestro, Maurice Béjar, cuando estaba de cuerpo presente, pusieron esta música, y hablando con él, hablando con él con la mente, hablando con él, dije, algún día te haré algo en esta música, y fue lo que hice. Y para cerrar esta Bolero, que es la última creación que he hecho, que es la verdad, que es un ballet que está gustando muchísimo, los tenemos en la Opera de Vixi, lo hemos hecho en Palma, Zaragoza, o sea, esta es la tercera plaza en la que la hacemos, y bueno, es un ballet para cerrar el programa, que es una fiesta de sensualidad, de energía, y sobre todo de calidad de danza. Los bailarines lo interpretan magistralmente, como siempre en la compañía, que se ha caracterizado por tener grandes bailarines. De hecho, después os vais a Madrid, Italia, Francia, Bélgica, Suiza, México, Colombia, Perú... ¿Tú estás siempre en las giras también? Sí, sí, sí, vamos, no sé qué esté enfermos, o lo irá a todas las giras que puedo, porque es lo que me motiva y lo que me gusta, ¿no? Sí, siempre cerca de mi compañía, a pesar de que tengo mucho trabajo también con las escuelas en Madrid y con la fundación, pero vamos, la compañía... És lo primero, ¿no? Siempre estoy ahí, siempre que puedo. A ver, Víctor, yo no te conozco de nada, pero tengo la sensación que eres un poco exigente como director. ¿Esto es así o me lo estoy inventando? Bueno, es que es la única forma, tienes que ser exigente y tienes que ser condescendiente al mismo tiempo, ¿no? Es para llevar un nivel de trabajo, exigir un nivel de trabajo, si no hay una línea de dirección y no hay una exigencia, lógicamente las cosas no funcionan, porque si hay algo que caracteriza la danza es la disciplina y la disciplina tienes no solo que exigirlas, sino tienes que enseñar a que aprendan a autoexigirse, ¿no?, al bailarín, entonces es importantísimo que parezca algo de calidad, tiene que haber una exigencia, si no hay éxito y si no hay éxito no hay compañía. Pasas notas, después de cada función, por ejemplo? Correcciones, sí, sí, sí. Eso es primordial, es fundamental en una compañía. Perdona, mejor no. No lo hago, eso ya cada nivel de trabajo hace como lo quiere, pero no, por ejemplo, la compañía no se hace después de la función que cuando está el bailarín exhausto y está acaba de entregar el alma en el espectáculo, no es momento para dar corrección, es decir, alguna cosita para las correcciones se suelen dar al día siguiente, antes del espectáculo. Vale, perfecto. ¿Cuál sería el primer consejo que le daría a esa alguien que nos estuviera escuchando ahora y que quería dedicarse a la danza y ser bailarín? Hombre, pues, alguien que quiera empezar la danza, pues, mira, lo primero que haría se le diría que se leiera el libro que acabo de escribir, la visa y la danza, donde se muestra un poco porque he tenido una vida bastante difícil para llegar a donde he llegado. Sí, ¿por qué has picado mucha piedra o qué te ha pasado? Y bueno, pues, fue el problema, es que puedes tener desde un accidente que tuve a los 21 años que me tuvo 3 años parado y desconectado de todo, pues, hasta los problemas que te suele plantear la vida y entonces para que la gente que empieza y que tenga realmente pasión sobre la danza, yo le aconsejaría que leiera el libro para... se ha cortado. No, no, te estamos escuchando. Ah, vale, vale, vale. Sí, sí, sí. Es como no te oía. Estabamos muy atentos porque i vas a dar la clave ahora. Sí, pues es leer el libro para que vean que con pasión, con ganas y con entusiasmo, todas las circunstancias que te pueda plantear la vida pues son superables, ¿no?, si tienes esas ganas y esa capacidad de sacrificio con la pasión se supera. Claramente, aparte, lo que comentabas antes, que con la danza no sé por qué, pero es una disciplina artística que requiere mucho trabajo, ¿no?, mucha exigencia, más que otras, más que el teatro, a lo mejor. Pues sí, sí, bueno, es diferente, pero sí se diferencia en que, bueno, pues cada día, cuando vas a girar, pues no es como el actor que llega en el último momento y que, bueno, ya tiene el texto aprendido y tal, y bueno, pues solo no. El bailarín tiene que llegar a las 11 de la mañana, hacer su clase, pues su clase que dura hora y media, donde tienes que calentar bien todos los músculos y preparar tu cuerpo para la función, pues luego tienes un ensayo donde en plazas, porque cada teatro es distinto, tiene unas medidas distintas, tiene unas condiciones diferentes y todo tiene que estar milimetrado, ¿no?, entonces ahí lo adaptas y lo pones, entonces es, digamos, que tiras todo el día trabajando y normalmente haces dos veces la función del público, la acaban de hacer anteriormente ensayándose, ¿no? ¿Un bailarín puede estar bailando toda su vida hasta que se muere? No, bueno, bailando con la mente o sí, o con bailarines, bailarinas, para que se muere exactamente, pero no puedes bailar hasta que te mueres, evidentemente. Y eso también, por fuerza, hay muchas profesiones que nos sacan ventaja, un actor puede actuar hasta una edad muy avanzada o un cantante o un músico. El bailarín, a partir de los 40, ya tienes que estar pensando de cambiar de ruta, porque en la danza es para gente joven, tienes que tener una preparación física impecable como un deportista de élite, ¿no? De hecho, hay deportistas de élites que no ensayan ocho horas diarias y bailarín desde que es profesional, aproximadamente a los 20 tantos años, hasta que deja bailar a los 40, ensaya diariamente sus ocho horas, ¿no? Eso es sagrado, entonces, ¿qué deportes tiene esa preparación física, ninguno? Echas de menos esa época en la que bailabas cada día ocho o nueve horas, estabas a tope con las giras del escenario. No, porque ya pasas a otro plano, pasas a otro tipo de actividades, pasas a... Ahora disfrutas desde el otro lado, ¿no? Transmitiendo a los demás, pues lo que sabes, es transmitiendo todo lo que has aprendido durante tu época y, bueno, pues ahora estás del lado de la creación. Entonces, es otro tipo de satisfacción diferente, ¿no? A disfrutar de otra manera, porque además cuando dejan de bailar, lo decides por voluntad propia, porque no tienes más remedio. El cuerpo, claro, ya no puedes exigirle lo que le exigí hace un tiempo. En fin, Víctor Ullate, muchísimas gracias por habernos atendido, un placer hablar contigo y que funcionemos muy bien, que lo hará esta gira que acabáis de empezar, con el bolero Seguirilla 3 y Aperretua hasta el domingo en el Teatro Victoria. Buenas tardes. Pues muy buenas tardes, adiós. 5 minuts i hem arribat al punt de la seta de la tarda. Punt en què quedem el programa, Cristina. La penya del Morro, tingués molta, molta, molta audiència. Avui què seria Trandintòpic? Avui Clopadito, perquè a la secció de llibres amb l'Arnau Consol hem parlat justament de Lis Munro i el novel·l de literatura, que se l'hem dut, i perquè el Clopadito és l'única editorial en català que té aquells llibres en concret, no? I perquè tu, Jordi, molt professionalment... Molt, molt, molt. Has fet la trucada per parlar amb l'Alefandro, que ens donarà el telèfon de la Maria Ullas. Molt professional, que és trucar-lo sense avisar. Diuen que estàs en directe. Perdona, que et penses que fan els mitjans grans. L'última hora, clar. L'última hora que vosaltres. Ravi, necessitem-te el saltar. Gràcies a tothom que ha fet possible la penya del Morro d'avui. La Carme Verdoia, la qualitat senjustenca. El cantant Ramon Mirabet, que actua aquest dissabte, a les festes de terror de Sant Faleu, que comencen avui, per cert, amb el seguir-s'hi, no us ho perdeu. I també agraï la presència de la Núria Oriol a les notícies positives, l'Arnau Consol, als llibres. El Víctor Ullate, amb qui hem parlat fa dos moments, que està al Teatre Victòria, fins d'un menjar, amb la seva companyia de dansa. I, com sempre, el Twitter i el Facebook del programa, la Cristina Vargas. Cristina, fins demà. Bona tarda, fins demà. Bona tarda, que us ha perdut Jordi Domenes. I ho deixem ara amb l'informatiu vespre. Amb la Carme Verdoia, un programa que, per cert, no em perdo mai. Que vagi bé. Adeu-siau. Bona tarda. La feia del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esberto. No ho et matràs, però et veus en el mirall de la censura i et trobes guapa. Uns amics fan sonar el plat, són des de l'altra banda del carrer. Soc un motor accelerant sobre el pont de Vallcanta. Que som-hi un roc en roc, abaixin les parcianes tots els comerciants. Que hi hagi una conversa tonta sota una luna clara. El barri d'on tranquil·leia, que hagi arribat el dia gran. La cara de la Teresa, 120, quan cotxe bé de cara, bé de cara. Uns macarras, un salud en el semafor i somrius. I mentre arranca el més jove, abans que se'l mengi la nit, et mira els ulls i juraries que riu. Que bé l'amor, que bé l'amor, que bé l'amor. Resonant com un exercit de timpals. L'amor ja es va propagant com un incendi forestal. Tres a rampell, avui d'amor, per fi retorna la ciutat. La mina decidida entre billars, tres a rampell. Detecta els foresters mentre te propes a la vostra taula. Desplaça tot el teu talent, no sent cada escondes moviments. És el ball dels teus menuts, el delanceig de les arrecades. I ja no hi poden anar ni semblen, i un tots els desastres que hagis fet. I passa una anemia i feu les paus amb un brindis de cubates. I mentre t'endemines homes al món amb la merdira de passeig, somien a trobar una dona amb la teva cara, amb la teva cara. A l'estel·les en derrompen uns minuts els mediàtrits. I ara hi solto un peniu dins que l'estressat vols de la tits i de l'amor, però jo n'aniré que viu. Que bé l'amor, que bé l'amor, que bé l'amor resonant com un incendi de timpals, l'amor ja es va trobant com un vi nostre piquau. Tres a l'amor i avui l'amor, per fi, retorna la ciutat... La por retorna a tres i ja diries que el comences a notar. Bona tarda, són les set del vispram. Tot seguit, les notícies de Sant Just. La inutilitat d'un hipotètic exerci català és una de les conclusions que van extreure ahir el vespre dels assistents a l'Assemblea de Procés Constituent. La solidaritat i la nova violència eren els temes centrals del debat que també va concloure que cal reforçar la política. Amb aquesta notícia obrim l'edició avui i resumim però altres informacions destacades, antitolars. El regidor d'educació de Sant Just lamenta que hi hagi aspectes de la llei vert que passen més desapercebuts que d'altres. Avui s'ha provat al Congrés la llei de millors d'educació, s'ha aprovat amb incògnites per fer, per exemple, l'ensenyament...