#350 - La Penya del Morro del 11/10/2013

Bona tarda. Bona tarda des del servei català de trànsit. Aquesta hora hi ha complicacions a alguns punts propers de Barcelona com la C58, maturades amb un cadirreixac, han sentit su, també a la C31 veiem dos quilòmetres de cuas a l'Hospitalet de Llobregat en direcció a Barcelona, a la C17, un accident que ha hagut a paret 5 del Vallès, provoca el tall d'un carril, han sentit vic, i està causant 5 quilòmetres de turades. Retencions de 3 quilòmetres de Cornallada a Llobregat han sentit lleida, i a l'autopista a P2, al Papió del Cuas, de 3 quilòmetres han sentit nord. La ronda és també amb força d'encitat de circulació, a la ronda de dalt, aturades entre Ginaüeta i Esplugues, en direcció al Núss de la Trinitat, i a la ronda de dalt, aturades entre el Núss de la Trinitat i Badalona, per anar en sentit nord. De moment aquesta és la situació. I ara, per vigió del temps, Jordi, bia, bona tarda. Hola, bona tarda. Déu-n'hi-do, el descens de temperatura que estem notant, aquest divendres de temperatures entre 5 i 10 graus més baixes, amb molts punts. A més, els núvols encara es mantenen a Barcelona, però amb tendència a trencar-se a mesura que avanci de tarda, i el cel quedarà més net de núvols, el que resta a jornada. Tot i això, de nou, aquest dissabte ens en lleverem amb el cel bastant, anul·lat, núvols més concentrats a la costa, en càmic més sol cap a l'interior, i temperatures baixes les que aparem aquest dissabte, com a molts entre els 15 i els 20 graus diumenge. Encara es mantindrà aquest cel variable, amb núvols que ens aniran creuant, però en principi ja no esperem precipitacions, com a molt alguna botallada aquesta nit i matinada punts de la costa. Deu mena això tot des d'aquí al Cervei Meteorològic de Catalunya. Notícies en xarxa. I després hi ha d'haver Somebody Together En directe a Matíndiz de Sant Just d'Esvern, el 98.0 de l'AFM i a tot el món, a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro. La penya del morro. Què tal? Bona tarda, Sant Just. Com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de ràdio d'Esvern. Bona tarda. Gràcies per escoltar-nos avui l'últim dia de la setmana, 11 d'octubre, del 2013, des d'ara i punt de la set. Això és la penya del morro. Bona tarda i benvinguts al programa de les tardes de ràdio d'Esvern. La ràdio d'Esvern, com diu molta gent. Avui pararem de notícies de Sant Just amb la Carme Verdo i Carme Bonetarda. Bona tarda. No tens bé o quasi bé? Sí, perdona, ahir van estar a les festes de Sant Feliu, amb la Mula. Em va agradar. Em vaig visitar-vos. Em va agradar una festa molt curiosa i molt bonica, a l'hora. Carme, vas marxar a quina hora? A les 8 del matí? Una hora normal. Sí. La Carme, donant-nos tot. No era aquest estil de música, eh? Home, hi havia un grup que justament vindrà a festes de tardou. De papes amb de papes, sí. Avui ha aparegut, precisament, el cartell de festes de tardou a la setmana que ve, no. La pròxima, 25 d'octubre i 26 a Sant Just d'Esvern. Escolta, podem entrar en aquesta música per les festes de tardou? Sí, si hi ha cas, posem un altre més, no sé, de musiques de festa de... de programa de tardou. Cristina, bona tarda, eh, que no deies res. Gràcies. Encara no m'havies de saludar. No, no deia res, però si t'ho dic, és que ha arribat el programa de festes de tardou, i si no us importa, vaja a llegir-lo, per veure qui hi ha, i qui vindrà a Sant Just d'Esvern, i quines activitats. Divendres, divendres solidaris, eh, si tu leixis. El 25 d'octubre, a l'equipament de la plaça de La Pau, és a dir, l'anterior, entre el menc coneguda com la vacuneta, a partir de les 10 hi haurà un taller de Zumba. Gràcies, Cristina. Sí, molt. Que sí, Jordi, que fos exercici. Sí, per això. Una hora de Zumba són 1.000 quilos calorías, com a mínim. Després hi haurà també, a les de 45, actuació de ball, o ball. No sé com s'ha de dir, però és un grup que venen a actuar. No sé si què faran, però és una actuació. A un quart de 12. No sé si pel nom hi ha, no sé, versions antigues, de la estrella. I, a dos quarts de 10, no ho són. No ho són. No sé qui són. Això, el divendres 25 d'octubre, a les festes de Tarró de Sant Just. Avui ha aparegut el cartell. Si hi ha dos dies de concerts. Ja estem repassant ara. Ara estem repassant, com que ha aparegut el cartell, qui és el que hi haurà el 25 d'octubre. 16 d'octubre, el dissabte, l'activitat es trasllada a la pista exterior del compleix esportiu de la bona aigua. És a dir, el Paballó Municipal recuperarà la triga tradició. Fèiem temps que no fèiem allà concerts. A les 12. Senyora Tomassa, i a les dues de la matinada de Papes en de Popos, que ahir, justament, aquí venia tot plegat, van tocar a Sant Feliu de Llobregat, a les festes de Tarró. Que, per cert, ja n'assem també amb el somari, que estàvem fent del programa. D'aquí uns moments entrevistarem l'alcalde de Sant Feliu de Llobregat, el Jordi San José, a la secció dels Gunis de Sant Just, amb el Dani Martínez i el Joan Chirivella Cocorellas. I també tindrem Leli Cartavila, a l'antia gent de Quénem de Fez, durant el cap de setmana, i a la segona hora, cinema, molt de cinema, avui. Primer amb el Jordi Roca, les estrelles i notícies de la setmana, després les coses importants del senyor Benito, que avui ens explicarà com combatre la mandra en dies de pluja, i ens enganyem, i acabarem avui també connectant, per primera vegada, amb el festival de cinema fantàstic de Sitges, on tenim el Sergi Arrada, tot això, a la penya del Morro. Bona tarda, benvinguts al programa. La penya del Morro, un programa amb més Morro que penya, oi de més penya com Morro. Però abans de tot això comencem, com sempre, repassant el Trending Topic, del dia d'avui, el més comentat a Twitter, Cristina, és Barcelona, i 12 d'octubre. De cara al moviment que hi haurà demà i a les diferents manifestacions que hi ha convocades a favor de la Unitat d'Espanya a la capital catalana. La plataforma Som Catalunya, Somos Espanya, PP i Ciutadans es desmarquen dels manifestants ultras que arribin a Barcelona, dissabte, per participar en aquesta manifestació de la plaça Espanya, i que pujarà fins a la zona de Montjuïc, i també a la convocatòria de plaça Catalunya, en motiu del dia de la hispanitat. Tot i voler desmarcar-se de l'altre dret a diverses organitzacions, hi ha una sisi falangista que han convocat, abans de la manifestació prevista aquest dissabte, ha anat també a la convocatòria de plaça Catalunya a la mateixa hora. Segons informa avui el diari Bilaweb, és el cas de la falangia espanyola de les Jons, que ha convocat avui els seus militants per manifestar-se també a la plaça Catalunya. Un altre cas és el cas d'altre muntana del Clot, que des de fa uns dies es reparteixen follatons per Barcelona, i altres múltiples, com poden ser l'Hospitalet i Badalona. Però a banda dels follatons, Jordi, també ha sorgit una altra polèmica rendint un vídeo promocional del Concentració. Què ha passat? Doncs apareix un vídeo promocional on s'utilitzaven les paraules del Grup Estopa i d'altres personalitats, com Pau Gasol, Montserrat Caballéi o Andrés Ciniesta, reivindicant la seva condició de catalans i espanyols. Em sembla que podem escoltar-lo, el vídeo? Puta madre, però som els espanyols. Tornem a posar el començament, perquè m'ha escoltat només puta madre. I si podem escoltar des del començament? Som catalans, de puta madre, però som els espanyols. Me considero catalán, pero también español. Pau Gasol. No podemos estar separados, no podemos hacer cadenas. Me siento catalbilla, me siento español, me siento catalán. Això va dir Ciniesta. Soy catalán, pero también soca español. Voy al 12 de octubre. El 12 de octubre, yo voy. El 12 de octubre, yo voy. Yo voy al 12 de octubre. És l'anunci. Diu si pienses com a estopa, Gasol, Caballéi, Ciniesta o Lara, ven el 12 de octubre a la fiesta de la convivència. Som Catalunya, som-nos a Espanya, la plataforma 12 de octubre. Demà a la plaça Catalunya han convocat aquesta manifestació. Cristina, s'han queixat els estopes, per exemple? Sí, per la seva banda. Els armats munyors han fet un tuit desvinculant-se, així com també ho va fer el jugador del Barça, que va fer el programa de TV3, el convidat. Perdona que et talli, però és topa. El meu germà i jo ens sentim utilitzats pel moviment 12 de octubre. No sé per què ens han d'introduir en res de tot això. Serà possible? Exactament, Jordi. Pel que respecta els líders polítics catalans, la presidenta dels populars, Celicia Sánchez Camacho, el tornat a demanar al líder d'unió democràtica, que va fer una manifestació a la concentració de dissabte. Durant, tot i demostrar respectables ciutadans, que demà es manifestaran a favor de la Unitat Espanya, ha rebotjat acudir a la convocatòria, perquè considera que ell es troba molt lluny del que defensen. Des de Madrid, també, la vicepresidenta del govern espanyol, ha demanat a l'arró de premsa posterior el Consell de Ministres d'avui respecte i seny durant la celebració del 2 d'octubre a Catalunya. Més tuits que han fet aquest tema a 8.30 en tot. Un altre és el Josep Álvarez Picos, que diu partit popular ciutadans a Plataforma per Catalunya, Falange Espanyoles de les Jons, Espanya 2000, Coi, si aquesta és l'Espanya que ens estima i no vol que marxem, com serà l'altre? Gràcies Cristina, repassarem més Trenintòpics. A la segona hora passem ara a les notícies de senjors de la Carme Verdellí. El valor cadastral pujarà al nostre municipi, i ara en el rebut ho ha explicat el president de l'Associació de Veïns, després que li ho expliqués en una trobada aquesta setmana l'alcalde. Això sembla allò del joc del telèfon. Segons Jaume Rui, Libi també s'apujarà en equivalència a l'IPC i més persones hauran de pagar el tribut de mobilitat. Una persona que és molt, molt per s'enjust últimament, és Carme Verdell, que té més informació de tot plegat. Sí, segons Jaume Rui, l'alcalde s'ha guardat diferents entitats veïnals, encara que s'incrementi el valor cadastral. Jaume Rui diu que l'alcalde els va explicar que aquest valor cadastral de senjors just, que ho hem comentat altres vegades, està per sota del que estableix el mercat i que tard d'hora això s'haurà d'actualitzar. Per tant, aquest valor cadastral s'incrementarà, però no ho farà el rebut dels ciutadans. Estaven contents d'aquesta solució de moment. També és explicat que, com cada any, s'apujarà a Libi en relació al que s'incrementa a l'IPC. Jo ho he comentat també fa setmanes, i com que a Libi, i el valor cadastral pujaran, també hi haurà més persones que hauran de pagar el tribut de mobilitat, que només paga el 25% de la població de Sant Just, quan s'apugi a Libi, hi haurà més gent que haurà de donar aquest tribut, però segons Rui, les associacions de veïns lluitaran, perquè d'increment no sigui excessiu. Diu que els han garantit, des de l'antidivitat, que els contribuents no paguen més del 5% del que paguen ara. Segur, segur, eh? Segur. És una mica enrebaçat doblegat, però, si voleu més informació i llegir-ho tranquil·lament, us espereu a la Vall d'Avers, que sortirà d'aquí uns mesos, o ara mateix a RadioDesvern.com podrà trobar aquesta notícia i d'altres tranquil·lament ben escrites, i amb la paciència, bastant estona, que vulgueu llegir-les vosaltres mateixos. És la Gràcia d'Internet. Parlem ara del Just Trump i també del Just Metro, els nostres dos autobuses preferits que ens connecten tant amb el metro o la zona universitaria, com amb el trambaix, m'imagino, a algun altre lloc. Sí, ara d'aquí dalt pots agafar el trambaix. L'autobús que et porta el trambaix, perquè potser ets gran i et costa caminar, i no estaràs mitja hora caminant. Ja em faig gran, ja necessito el Just Trump. Et ve de gust anar amb trams per al públic. Per tant, que és molt bonic, eh? Com avui, per exemple, amb Just Trump. Atenció, perquè augmenta el nombre d'usuaris i usuàries, també. A l'hora del Just Trump. I baixa lleument als dels Just Metro. Són les dades del mes d'agost del transport metropolità de l'àrea metropolitana, que també mostra un increment dels viatges als autobusos L-10 i N-12. Per tant, la gent que surt molt a l'agost i a la nit. Els autobusos que més han augmentat el nombre de viatgers, els primers 8 mesos de l'any en comparació amb el 2012, són el Just Trump i l'L-10, que és el que va del Prat a Sant Feliu, fins a també la part de Masliu i de Sant Just. I el Just Trump ha incrementat els usuaris en un 8,87%. Això són prop de 5.000 persones, en xifres absolutes. I de l'altra banda, l'L-10 ha fet un 4%. I l'autobús N-12 també ha crescut una mica un 2,1%. I d'altra banda, el Just Metro, com deies, baixa lleument, en percentatge seria en un 8,5%, que són 7.000 usuaris menys que abans. Molt bé, doncs aquestes dades, no sé si vosaltres una vegada utilitzeu el Just Metro o el Just Trump. Jo ja sé si en sé, no. Jo el Just Metro l'he utilitzat bastant, quan el movia en transport públic. Abans de tenir moto. I el Just Metro crec que és un bon autobús i un bon servei. I el N-12 també. No deixem de parlar d'autobusos i de serveis de Sant Just, perquè volem parlar de la nova ruta que farà l'L-10, que arribarà fins a Masliu i a partir de l'1 de desembre a través del nou vial, és a dir, del nou carrer, que ara comunica el polígon de Sant Just a l'ITV a aquest nou barri, fa dos anys, de Sant Just d'Esben. Però atenció, perquè el president de l'Associació de Bains de Sant Just troba excessiu que l'autobús L-10, que arribarà a Masliu, passi cada 40 minuts pel barri. La polèmica està servida. Sí, amics, l'autobús donarà cobertura a la zona. A l'1 de desembre, després que aquest dilluns sobris el vial, com ho entenc, però Jaume Ruí diu que és massa, que passi cada 40 minuts amb Lluï. Esteu d'acord? No esteu d'acord? Podeu escriure les vostres aportacions al Facebook de la penya del Morro Cristina? Fins i tot podríem escriure-ho al Facebook. Si la gent està d'acord o no... També podria preguntar aquest, el vial 9, no? Sí. Lluís, l'he agafat avui? L'he agafat? L'he agafat al peatge. M'ha agradat? T'ha agradat? Sí, serà que fa bastant de pujada. A més, pluvia una mica, vull dir-ho bonic. És una cosa divertida. Puges pel vial, puges com a muntanya. És una noia, i he descobert que s'arriba molt ràpid. Està pròpada. Sí, Cristina, podem preguntar, per exemple, què us sembla el nou vial de Masliuí? I si creieu com el president de l'Associació de Veïns, jo m'arruï que l'autobús de la DEU, que passi cada 40 minuts, és excessiu, per exemple. Aquesta és la pregunta, Cristina, que no sé si l'has agafat, si no pots anar al podcast i descarregar-te'l. Ara me l'escarrego. Jo m'arruï amb Y, el cognom. En fi, Carme, espéren-nos una mica més, perquè aquí hi ha polèmica. Doncs jo m'arruï aquesta setmana la serà unita amb l'alcalde, i també li transmet aquesta inquietud. El president diu que els autobús urbans haurien de passar cada 20 minuts com a màxim, i que potser l'Ajuntament de Sant Feliu també podria col·laborar en fer arribar el transport públic al barri de Masliuí amb els autobús urbans de la zona. Ja que toca, doncs, amb el municipi veït. També diu que la DEU que va... Sí, podria preguntar a l'alcalde Sant Feliu. Sí, us podia preguntar-li. Sí? Però què no? Vale, vale. L'Elareu, que va del pare Sant Feliu, fa un recorregut massa llarg i amb una volta sense sentit. És la seva opinió, i per això ha explicat que l'alcalde també creu que l'entitat metropolitana del transport acabarà modificant el trajecte d'aquest autobús. Molt bé, doncs això és el que hi haurà... el que hi ha a partir d'ara. No, el desembre. El desembre, però vull dir que... Però millor que res, està bé, jo crec. No, hi ha cap altra solució de moment. Jo prefereixo tenir un autobús que em permeti arribar al parador, encara que sí, que de 40 minuts. Jo també, eh? Que zero, no? Però és que accessiu vol dir que per ell passaria cada hora l'autobús només. No! Es diu el temps. A 40 minuts és molt. És excessiva l'espera. Però hi ha altra votant. Com que em perdis de l'autobús i he d'esperar uns 40 minuts, tot a tu, tot a tu, jo he de complacar-me. Millor, 40 minuts, que res, això segur. Però és que amb els lluvits tanta activitat no hi ha, tampoc. A veure si ara... No, et dic jo, eh? Jo pensava que trobava que era excessiu. Que era excessiu, 40 minuts, que ella pogués posar-te una hora. No hi ha tanta moviment amb els lluvits, perquè cada 40 minuts hi ha el passant autobús. Et veig volat per més lluvir, eh? Sí, sí. Ja m'has lluvit, justament. Què has de fer? Hi ha activitat. Privada. Privada personal, que no es pot dir. És una cosa expressa. En fi, Carme, moltes gràcies. Recordeu que tenim una informació... ...del Sant Just Not de les notícies de Sant Just. Tareu a la mateixa radio-desert.com i, a partir de la set, el Sant Just Notícies de D.C. Bestre. Carme, bona tarda. 5 i 22 de la tarda. Algunis de Sant Just amb el Dani Martínez i el Joan Chirivella, que ja tenim aquí a l'estuvi número 1 de Radio-desert. Segueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro. A Facebook, la penya del Morro. Com veu, som originals de men. Què tal, nois? Bona tarda. Benvinguts al programa, com esteu? Molt bé, Jordi. Bona tarda. Hola, tarda. Ja sabeu, els nostres uents, que feu tercer d'això, a l'Institut de Sant Just. Avui heu anat a l'Institut, m'agrad faci fred i plou, o no? I tant. Oi, sí, malauradament sí, Jordi. Heu passat fred a l'Institut? Sí. Un mica. Perdona. Heu passat fred a l'Institut? Una mica. Però perquè no hi ha l'efecció posada? Encara no. I a sobre, a l'Institut no es posen l'efecció en els grans. I només poder una vegada, cada setmana... Posen en un horari restringit per la retallada. No, però en el grup, a l'edifici vell, que l'efe no posen. I tant. No, jo crec que no, eh? A mi, per el que m'han dit, no. Però, bueno, ens abrigarem molt i la mantet, allà, amb el folari, ja està, tu. Bueno, que jo sàpiga, i m'han dit que sí, però posen en un horari restringit perquè hi ha retallades, com ja saps. Sí, ja, ja. A veure, Jordi, t'explico una mica el que portem avui. Portem actualitat de festes de tardor de la nostra poble veí, a Sant Feliu, amb el que parlarem d'aquí uns instants amb l'alcalde Sant Feliu. Però abans escoltarem aquest petit videoclip de les festes on els veïns de Sant Feliu donen les opinions diverses i també on podreu trobar-ne el link en el nostre Facebook. I abans del videoclip, després, preu alguna recepta d'aquí? Com acostumeu a fer? Avui no, avui no. No, perquè ens volem integrar bé amb aquest tema que és molt important. La setmana passada ja veu d'una recepta per festes, ja la podem agafar la mateixa i utilitzar-la. Escoltem el trailer que han fet a les festes de tardor. La festa de tardor. La festa major. Les festes de Sant Feliu Llobregat. Una festa tradicional de la tardor. Oh, telerepic, eh? Sí, molt chulo, eh? Bell de gallina. Amb quina activitat em quedaria? És difícil, eh? Una, només. Ara, en Dota. No, sí, en Dota. Tot, tot. Seguissi, jo voto pel Seguissi. Jo també, eh? Jo també. En Dota! En Dota! En Dota! En fi, aquest és el trailer que per ser analitzat l'Albert Bonet, eh? També, sí, amic del programa. I per parlar de les festes de tardor i de tot plegat, tenim l'alcalde de Sant Feliu, el telèfon, el Jordi Sancossé. Alcalde, bona tarda. Hola, molt bona tarda. Hola, bona tarda. Fins a quina hora vas estar ahir a les festes de tardor? Es vaig participar en el Seguissi en el primer. En primer, eh? En primer, després hi ha un segon Seguissi a la matinada, aquí ja em vaig patir. Des que no sigui que vaig arribar a casa amb una dona relativament... relativament raonable, eh? Allà estima, és que hem dit bona tarda i el dia 8 és a casa d'acompanyar. Això ho comenten molt la gent, no? Que és un clàssic, sempre de ploure algun dia. És veritat. A les festes de Sant Feliu, aquest any semblava que... No, no, festes de Sant Feliu, però sempre, eh? Siguin al mat, siguin sempre Sant Feliu per festes plou. Sí, sí. És que ha estat capaç de notar que tenim unes festes al maig, primavera, i a les festes de tardor, a la tardor, llavors, és clima mediterrània, règim de pluja, tardor i primavera. Per tant, la cosa és bastant previdible. El que passa és que són les nostres festes, els nostres dies, i el que hem de fer és esperar, batllar, allò de dir, desitjar que no ens passin per aigua, o que ens passin per aigua, almenys possible, si més no. Avui com ha anat la jornada, amb què ha començat? Avui, aquest matí, amb la pluja, hem hagut de suspendre la major part d'actes. Aleshores, la que s'ha mantingut és l'any d'Escuma, que és per la Canalla, i avui era un dia especialment paròic, perquè posar-se amb l'Escuma, i després amb la mànega d'aigua, amb el fred que feia, i la pluja que feia, això ja ha cobert, però hi ha hagut lluit molt menys del que es podria esperar. Aleshores, ja he tret un momentet per aquí, ha passat un momentet per a la plaça de la Vila, per comprovar el muntatge del correfoc infantil d'aquesta tarda. Ara aniré justament a veure el correfoc infantil, d'aquí una estoneta aniré a Satch de Castellers, jo sóc castellers d'aquí Sanfali, i demà tenim un dia gran, i esperar-esperar veiem que la tarda, avui a la tarda, sembla, sembla, sembla, que no tindrem tota la interferència, hem tingut el matí amb les festes de tardor. Fa uns minuts que el correfoc infantil es manté. Bé, Jordi, aquí li heu atorgat el mocador aquest any, perquè si no tinc malentès, cada any se li torna un mocador d'honor, un mocador d'or, a una persona de Sanfali, el que ha passat va ser l'any Joan Arrespall, aquest any, qui ha tingut l'honor de tenir aquest mocador? Doncs mira, l'ha tingut l'honor al president de la Colla de Gagantès de Catalunya, de les Colles Gaganteres de Catalunya, que és un històric dels Gagantès d'aquí Sanfali, es diu Albert Moyà, és una persona que durant... Vaja, jo em sembla que s'hi defa, des que es van crear les primeres colles de Sanfali, o allò de dir, en principis dels 80, que està ficat fins al Moll de l'Osa, que és la difusió i la promoció de les nostres festes, sempre portant un gegant al damunt, o promovent la cultura gegantera. I aquest any, aquest mocador el decideixen, els que han estat mocadors d'honor en els anys anteriors, i ho decideixen les colles, i han volgut ho menjar a un líder, hi ha una persona absolutament indiscutiblement lligada a les nostres festes, que ha estat l'Albert Moyà. Molt bé, Jordi, una altra pregunta. Quines activitats teniu preparades durant aquests dies de festa? De tot. De tot. Des de competicions esportives que ens han caigut aquests dies, fins a tot el que ens han muntat les colles d'aquí Sanfali. Aquí, Sanfali, ja ho sabeu, tenim moltes colles molt actives. I, aleshores, la festa de tardor és el temps en què estan llueixant més tota la seva activitat per tot el que s'han preparat. Aleshores, demà, per exemple, tenim el Sarcavila en totes les colles, la tarda tenim els castellers, i després tenim el Correfoc. El Correfoc de Sanfali és un carrefoc que té molta gent, molta gent de fora, i després al vespre tindrem un gran concert a la plaça Lluís Companys, gent de Sanfaliú, que li diem justament Sanfaliú Sona, amb grups de Sanfaliú, que tenen molt de renom, i que volem que convoquin a molta gent de Sanfaliú i de la comarca aquí a la ciutat. I tot això es muntar amb gent de Sanfaliú. Aquesta és una miqueta la gràcia que nosaltres hem volgut ser, que sí, les associacions les que portin el pes d'oferta de la festa. Jordi, mira, que jo tenia una curiositat, perquè jo avui mirant la gent per internet de les festes, he vist una activitat que m'ha sorprès molt avui a les 12, que es diu Disco Mòbil, el carrer Joan Maragall. De què tracta? El carrer Joan Maragall és un dels carrers del cas que estic de Sanfaliú, que té una gent absolutament fantàstica, i que fan moltíssimes activitats. Avui hem començat fent una xocolatada, ahir van començar les festes, amb un sopar popular al carrer, moltíssima gent, i és tradicional que a les nits, que hi ha moltes, com deia el casal, de joves, o bé a la plaça d'ells companys, que hi ha concerts, quan s'acabin els concerts, s'acostin al carrer Joan Maragall. El carrer Joan Maragall sempre hi ha un estand amb els mateixos veïns del carrer, que està obert fins tard i amb Disco Mòbil, que és allò música de ball, pel coll de ballar en un dels carrers històrics de la nostra ciutat. Estem parlant amb l'alcalde de Sanfaliú i Jordi Sanjose, en motiu d'aquestes festes de tardor que van començar ahir, i que estaran durant tot el cap de setmana a la capital de la comarca. Vostè, l'alcalde, jo sé que a vegades és difícil mullar-se, però quines de les seves activitats preferides? Ja ha dit que és casteller, per tant, intuïm que demà és una... ¿A què l'has tret la resposta de la boca? No, ho pregunto... No, Jordi, deixa-li respondre ells i no pel que el truquem. No, jo dic que imagino que serà aquest, però a banda dels castellers, a banda dels castellers, quina activitat és una de les que no costuma perdre's? Aviam, jo per raó de l'alcalde perdo poques coses, però és el que l'alcalde fa dos anys. Soc ciutadà de Sanfaliú, em fa 50 dies i m'he perdut molt poques, les que sempre existeixo perquè m'agraden els concerts que fan els grups joves d'aquí a Sanfaliú. En alguna ocasió ja he tocat algun del meu fill i ara vaig perquè m'agraden molt veure els grups de músics d'aquí. Després de Sanfaliú tenim una qüestió que és interessant, que és a la Taneu, com vosaltres teniu la Taneu, que és contrabaix que va néixer a l'entorn de la Taneu, que ens porta sempre algun bon concert a Sanfaliú. Nosaltres aprofito per anar a veure el tercer sort en el de contrabaix. Demà a la tarda em coincideix que t'enfèiem molta il·lusió i no podria anar-hi, com sabeu, al Sanfaliú. Si no us ho dic, el Sanfaliú acaba de pujar a tercera divisió. Demà tenim un clàssic, que és el Sanfaliú Cornellà, que em diuen que fa molts anys que no es fa Sanfaliú, però en aquella hora estaré jo aguantant la gent que puja a Castellamunt per sobre meu, i aleshores no es pot estar ni ser ràpid. No es pot de tot arreu. Ara que comentava vostè, fa dos anys que és a l'alcalde de Sanfaliú, s'imaginava que era això que està fent, si l'alcalde era així? O la sorpresa alguna manera? La sorpresa t'ho t'hi presentes perquè et vol dir? Clar. Ja fa uns... Jo he estat molts anys mestre d'aquí Sanfaliú. Mestre d'EGB, quan encara hi havia la gent. Moltes vegades em trobo pares o alumnes, i em diuen, però qui li havia de dir que seria l'alcalde de Sanfaliú? Sí, sí, aquí m'ho havia de dir. Quan era professor, no m'ho pensava. Quan ja em vaig apuntar a candidat i tal, ja tens aquesta perspectiva. No era així la preveure que podíem guanyar l'alcalde. Està bé. És una sorpresa, si m'ho miro, potser fa 25 anys, o 20 anys, però no una sorpresa si m'ho miro fa 3 o 4. Perquè la feina el dia a dia, que em volia referir això, és molt diferent del que vostès pensava, o no? La gestió de l'Ajuntament? És diferent, perquè des de fora no te n'adones la quantitat de petitíssimes coses que podes absorbir el temps. Per exemple, tenim molt millor un bar que té problemes amb els seus veïns. La de hores que pot arribar a consumir això és inimaginable fins que no hi ets. O un conflicte entre una entitat i l'Ajuntament, o una petites qüestions que no tenen gran transcendència, però que després t'acaben consumint molt de temps. Masses reunions pel seu gust, en general? No és que siguin masses reunions. És que hi ha coses que són complexes per la quantitat d'interessos i de punts de vista diferent que intervenen. Estàs de veure amb molta gent per acabar-ho conciliatant tot. En el cas que comentava PON90, t'haurien de tenir una reunió amb uns quants veïns d'un bar que estan disconformes. Però hi ha uns veïns que no hi deuen un problema. Hi ha uns veïns que, després hi ha el propietari, t'has de comprovar, i al final s'acaba resolent tot. Però el consum de temps que et porta això, quan t'ho veus des de fora, és impensable. Això és el que potser m'ha sorprès més. Joan, vols preguntar alguna cosa més de la gràcia de la tardor? Quina hora hi tenen les fires, dels queixar-los com la medieval? Les fires. L'horari, pregunta. Jo, ara mateix, m'enganxes, que no sé si tant en alguna quarta d'ugues... És que no t'ho sabria exactament. Sé que portem un control d'horari tant perquè estem al costat de l'arri de la salut, i, per tant, hem de vigilar de general a mínim amb molèstia, però... I ara mateix m'enganxes que aquesta pregunta no m'ha de ser. Mira, si vols t'ajudo una mica. Atractions de fira i parades d'entitats. El carrer Mataró, les Garces. El 10 d'octubre de 7 a 2 de la matinada. El final és de 1 a 7, vinga. Ja estàvem sabent a 4 d'octubre, ara són les d'octubres. L'11 d'octubre que és avui, 12 i mig a 2. El 12 d'octubre que serà demà, 12 a 12 i mig a 2. Exacte, ja està, ja està. L'any passat era 4 d'octubres, però ja està, les d'octubres. Per cert, Jordi, ja que el tenim aquí, recentment, de fet, no fa ni una setmana, s'ha obert el vial del barri Mas Lluid de Sant Just, que connecta al polígon industrial amb aquest barri Sant Justeng. Què tal? Perquè, per tant, és Sant Just, perquè tota la gent que hi fa fàcil és Sant Paliu. Sí, aquest és un tema, ja, de sempre. Com estan les relacions amb tot plegat? Vam parlar amb l'Ajuntament de Sant Just sobre... Sí, sí, sí. Jo amb el Josep, amb el Calde Perpinyà, tenim una relació molt fluida. Ràpidament em va comunicar l'obertura. Cada vegada que hi ha hagut algun problema, però si hi havia algun nou conflicte amb aquest litigi, amb els promotors que ja s'estan carregant amb el Mas Lluid de Sant Just, etcètera, totes aquestes qüestions, el mateix el Calde m'ha anat trucant. Tota la qüestió d'acordar alguns paràmetres o alguns criteris d'obres en el Parc Juliet, d'aquesta al costat mateix del Parc d'Europa de Sant Paliu, hi ha molt bona col·laboració, i això estic molt content, molt bona relació també entre els polítics, i els ciutadans de Sant Just que estan vivint a Sant Paliu, pràcticament, es veu a dir, estan en desapare per dir-ho d'alguna manera, una vorera d'un carrer des de Sant Just i l'altra de Sant Paliu. Sí senyor. Vostè què demanaria a l'Ajuntament de Sant Just? Jo a l'Ajuntament de Sant Just el que voldria és que aquesta bona relació, bona cooperació, i bon veïnatge que hi ha, que hauria de ser el normal i que no sempre es dona, i, per tant, jo crec que amb això anirem molt bé. Per cert, que avui ha passat per la ràdio el president de l'Associació de Veïns de Sant Just, que és Jaume Ruí, i ha parlat sobre el bus L-10, que arriba justament també a l'arribarà ara, a través de l'Ajuntament. I també s'ha preguntat si des de Sant Paliu alguns dels busos interurbants podrien allargar una mica més el seu recorregut per allargar, per tant, fins de Sant Just a través d'aquest vial. Això és possible? En això que comentava d'algunes qüestions que estem treballant conjuntament amb l'Ajuntament, amb els temes del disseny del parc, que estem treballant amb temes de vialitat, del sentit de carrers, de circulació, de mobilitat, estem també mirant de veure si podem ser alguna oposta conjunta per temes d'autobusos, de línies d'autobusos. En aquest mesos vaig anar amb l'alcalde de Sant Just amb el Josep, demanar per parlar del tema d'altre envia, i vam anar conjuntament a demanar que el tramvia passés directament i dintre d'esplugues oferint una alternativa doncs perquè fos més raó la circulació a través d'aquest transport públic. Sí, però sembla que l'Ajuntament d'Esplugues no hi està molt. No hi ha estat mai, però el que passa és que així que va plantejar que hi ha algunes qüestions de serveis, algunes qüestions d'encreuament, etcètera, etcètera, es resolguessin en termes de Sant Just. Amb la qual cosa, hi hauria un efecte menor, menor, però n'hi ha, perquè evidentment passes pel mig. Però no, el que em volia referir és que ho vam plantejar de manera conjunta, i aleshores el que hagin de parlar amb temes de mobilitat també ho plantejarem de manera conjunta. Per tant, totes les possibilitats les treballarem mentre els ajuntaments. És que vam estudiar la possibilitat de llargar alguns interns de Sant Feliu, perquè vivia així una mica més amunt. Vam mirar les viabilitats del tema de la LADU i acabarem d'ajustar alguns elements en tots els ajuntaments. No és descartable. Vam, d'acord. Així m'ho demanen els serveis informatius, això. Ho treuen. Estem aixecant massa amb el tema de Masluí. Fes-te amb ajuntament de Sant Feliu. Sí, cap d'acord. Alcalde té la gent ocupada. El que em digueu, eh? I nosaltres també. Home, no és alcalde. I després els castells. Aprofiteu el temps i dius que anem a la raca. Va, Dani i Joan. Una altra pregunta. De què tracta l'oferta de la canya i la tapa? Es tracta que els bars que s'hi apunten s'ofereix una canya i una tapa per un euro i mig. Està bé. Es tracta d'afavorir una manera de participar i que afavoreix la mobilitat i el coneixement i tots els bars. Nosaltres fem una guia de tots els bars que participen en aquesta promoció. El incluem en el programa de testes i és una publicitat i un donar-se a conèixer en un moment en què hi ha moltíssimes gent. I que és una qüestió força econòmica. Aquí, en el cartell que heu tingut aquest any de les festes de Tardó, hi apareix la Garça, un animal típic del corafoc de Lleda Sanfaliu. Per què poseu la Garça? I per què esteu tractant aquest any tan animals de foc? Els animals de foc els tenim. Ja et dic, tenim un corafoc brutal. Sí, sí, sí. Si jo sortim d'aquí del drac de Sant Jos i realment he anat diverses vegades a veure-ho... El tractant és molt brutal. I tenim una colla que justament deixa'm fer un moment de publicitat. Justament aquest any està fent 25 anys, que és la colla de diables de la salut, que és una colla de diables de barri, i que el diumenge farà un espectacle impressionant en motiu d'aquest 25-aniversari de la salut. I que dona molt la idea de la potència de les colles de foc a Sant Faliu. La Garça és un... Fa molts anys a Sant Faliu ens deien els Garces, com a Sant Joan els deien els paparres, i a Sant Jos no sé com us deien. Els rifenyos, els guapos, els de Sant Jos. Els de Sant Jos era amb els guapos, diria. No, no. Els desplugues ens deien rifenyos, i els desplugues cargolins eren els cargolins. Sí, d'aquí ve el món de la colla castellera. No, no. I la Garça era el nostre mal nom. I el nostre bèstia principal de les colles de foc és la Garça. I el que hem volgut aquest any és reproduir aquestes imatges de pel·liculació, ficció d'animals d'aquest embarrer d'Orebolant. I el que hem posat a baix, que no es veu massa, és la Torra de la Presó, que és una edifici antica i avi a Sant Faliu. Que en el poc de demà el reproduirem a la plaça de la Vila i tindrem un inici de cor a foc més espectacular que mai. Ui, doncs això és complicat, eh? Sí. A quina hora s'oblirà la por de l'infern? Vuit del vespre, però... Com que de Sant Jos vindrà avui, que vingui bastant abans, perquè la plaça ja seu quina continuació. Home, però, els de Sant Jos i els de Sant Faliu, també som llestos i ja sabem, que tenim un lloc punt cèntric per anar-hi, com és el fabulós bar que teniu el cantor, aquell de la Terrassa, perquè aquell és fabulós per veure'l tot. Es veu tot des d'allà. Però igualment hi ha tantíssima gent que han retirat aula, i aleshores aquest punt és privilegiat per una fluència mitjana. Quan ja és extrema, malament la pot. En fi, alcalde, moltíssimes gràcies, no tenim més temps. Ens haurà de molt conversar amb vostè, perquè entre temes d'actualitat i festes de tardor, crec que hem passat una bona estona, així que vagi molt bé aquestes festes de tardor, aquestes activitats que falten, i una abraçada molt forta des de Sant Jos, que ja sap que hi ha gent que va que va passar al Faliu, que va a les festes de Majors, que és germanat, com sempre. I els que tenim familiars de Sant Jos també venim al Sant Jos. Alcalde, gràcies. Ja sabeu per qui parlo, ja sabeu per qui parlo. Sí, home, sí, el nostre... L'Èrica, l'Èrica, el nostre company, sí, sí. Als primers he fet la secció d'aplicació en tu mòbils. Alcalde, ja ho sé, que vagi molt bé, moltes gràcies, una abraçada. Vinga, adéu, adéu. 3.45 de la tarda, nois, ho hem deixat aquí. Molt bé, moltes gràcies. Adéu, adéu. Tornem d'aquí uns moments amb l'Eli Cantamila i amb l'Ajuntament de la Penyoma del Morro. Gràcies. Molt més que mitja electrònica. Ara divendres i saps-te de 10 a 12 hores de nit. Informa-te en el web cpnl.cat. 5.46 de la tarda, parlem del que no hem de fer durant aquest cap de setmana a l'antiagenda del programa. L'Èrica de Vil·la, bona tarda. Bona tarda. Hola. Hola. Què estàs, Pedro Alves? Estava dinant. Estaves bé? L'Eli fa aquells horaris que pot, no? Sí, la vida és així. Què menges? Pesos de porc? No, pasta. M'he fet així ràpid, perquè ara em trucarà aquesta gent. Sí, som-us a altres. Anem al tema, perquè avui hi ha moltes coses amb l'antiagenda de la Penyoma del Morro. Comencem parlant de la Zombie Walk. Després connectarem amb el Sergi Arrada des de Sitges a la part final del programa, perquè ens expliqui com ha anat aquest primer dia del festival de cinema fantàstic. Atenció, perquè la Zombie Walk serà demà 12 d'octubre. I no en referim a la gent que reuneixi des de la Plaça Espanya fins a Montjuïc. També és de l'antiagenda, eh? També és de l'antiagenda. Ara m'he explicat, ara m'he explicat. Zombie Walk, hi ha mítica coneguda per tots els Sitges. Sí, de fet, tampoc porta tantes edicions, però és una de les activitats més èxits de les activitats paral·leles, que té més èxit del festival. A més, és de ara que fa uns quants anys que hi ha un servei de maquillatge, com el qual tu pots anar. No cal que l'hagis maquillat de casa del Zombie, si tu no en saps, no tens trassa, no tens temps o el que sigui, pots anar allà i des de les 12 del matí, fins a les 7 de la tarda, hi ha maquillatge gratuït. És a dir, que bueno... Hi ha una cua, o alguna cosa? Sí, les 350 primeres persones que riuen. Uf, l'imagina't. Home, de totes manes, si hi ha 300 persones... És un pal. Ara és tremendo. Perdona, a mi em diuen de fer aquesta activitat. Jo sóc el maquillador, jo... Escolta, un broxe i tira, què vas. Però quants maquilladors n'hi ha? 2 o 3. Home, a veure si... Perquè no és un maquillatge normal, és un maquillatge de fantasia. Això vol dir que tu has d'estar tranquil. Tant de crear la vena a hort, a trencada i tal, i una mica de cervell que surt, per exemple. Clar, clar, tant de posar un tall, tant de posar el coll, tant de posar el granquilament, és una persona com a mínim. En fi, no, però jo crec que faran alguna cosa més ràpida. Una lluna i tira, què tens? Com a la ciutadilla, a la Mercè... Una calavera, una calavera blanca, no? Jo crec que sí, una línia vermella i això és la sang, ja està. Jo és el que faria, vinga, tira, no em prenguis més, nen. Per cert, també parlem d'una altra activitat que hi ha aquest cap de setmana, concretament a Montblanc. Sí, parlem de Montblanc medieval o d'aquest clicanya. És el Montblanc medieval, perquè sí, és clicanya. Montblanc medieval és la pàgina web. Ah, va, va, perdona. Sí, és un Montblanc medieval. Els bolis. Perdona? Les bolígrafes, la Roma, Montblanc. Si a la teva Montblanc, com a ciutat, no té domini. Si llavors han inventat Montblanc... No són inventats, que a Montblanc faran la del Sant Jordi i tot allò. Exacte, però volia que ens han fet venir bé així, perquè normalment és el nom de la població... Ah, volia que perdona que l'Ajuntament ha comprat el domini. Montblanc medieval en lloc de Sant Just Puncat, que vindria a ser el domini de l'Ajuntament de Sant Just. Però quan devien anar a comprar el domini, va trobar aquells de los bolis i el tenia, i a més a més, segurament, no havia de ser fàcil de... Això també fas marca, perquè acaba que ha entrat en Montblanc o busca alguna cosa en Montblanc, ja saps que hi ha el tema medieval i la Fira i tot plegat. I nosaltres n'estem parlant ara quan n'hauríem de parlar de clicanya. Què és? Fira de clics de Playmobil. Sí, una cosa perillosa, perquè, de fet, pels nens està bé, perquè és una poseta allò que tu compres com una joguineta, però quan ja comences a tenir una edat, ja comences a ser col·leccionista i ja està amb el tema dels clics, et pots donar molts quartos amb aquesta història. Sí senyora, sí senyora. A més, hi ha clics que depèn de com siguin, però potser això, amb més de 1.000 euros. Clics complementos, perquè ja no va ser el clics. No, no, no, vull dir que hi ha una mica de tots. Això serà aquest cap de setmana, 12 i 13 d'octubre, a Montblanc. Per si serien consecutiu. Sí, de fet, hi ha diversos concursos, on és el més típic i tòpic, que és el de Dioramas, que tu vas allà amb la teva maqueta i amb els teus propis clics, i muntes allà el que vulguis. És una barco pirata, un concierto de hacerse, que et doni la gana. Ah, tu pots muntar el teu Diorama tranquil·lament. Tu muntes el teu Diorama. Us participo en un concurs de Dioramas, que hi ha aquí a la ciutat. I qui és, el premi? Que després és el que fa la gent adulta. Suposo que el típic... Concurso de Dioramas, inscripciones. Sí, m'interessa molt. Sí, perdona, aquí som grans fans del clic de PlayMock. Tota la vida, que jo tenia el barco pirata, després hi havia l'Oeste, el Fuerte. Sí, que hi ha quatre categories en el concurs. Quines categories són? Participants de 15, 16 anys. Sortlet, participants de 7, 11. Torra, participants de 12, 16. I Morella, participants de més de 16. Ah, Morella. I a les hores, per participar el concurs i inscriure's. Per participar. A tu, la inscripció a les euros. Ah, ja comencem. Tampoc no és molt, eh. Els participants no podran rebre ajudes per a la cap persona. Ostres, però un empatit pot ser necessitat. No, no, ningú, ningú. Només els inscrips, eh. Jo estic batallat, he vist el que l'està ajudant. Ja ha vist el jurat. Ah, perdona. Estan baratjats. Si està d'arbà, està d'arbà. Pots utilitzar catapultes i altres diuràmers, altres clics. Si hi hagués alguna qüestió de guerra... Queda dels Mons entre Clíus. Per exemple, el del Pirata contra... No sé, la d'època medieval. No sé, dic jo, per inventar-m'ho. Pregunto. Si ho posaves bàsic, no. En principi no, en principi no. Pots fer una competició neta, en principi. En fi, aquestes setmanes, si volem haver-hi informació, Montblanc, medieval, puncat. La pàgina web de Montblanc, campurat medieval, al final. Doncs canviem d'activitat, deixem els clics. I passem ara a la festa del bolet de Seba. No de Seba. El més atal. Aquí està la cosa. Seba, el poble, al costat de Torna, em sembla que està això. Sí, sí. S'estan encapavits. La festa del bolet, que va des del seu inis... Va tenir una fluència de 6.000 persones, fins l'any 2006. Tots de 1.000 visitants. Com us s'han incorporat nous al·licients i activitats pel d'assistents. Com, per exemple, l'Eli a la fila del bolet de Seba, què hi podem trobar? Jo ho he posat pràcticament perquè hi ha un tasc. Es reparteixen 2.000 racions de bolet, que no són poques. 2.000 racions de bolet? T'he dit que ja tens 1.000 visitants. Perdona, trobo que van justets. Qui no corre, qui no corre vol. S'esqueden sense bolet a la festa del bolet de Seba. Si, de cada 6 persones van a Seba, volent testar un bolet, que a la festa del bolet de Seba. També s'organisant activitats com conferències, que a la festa del bolet de Seba. Stand l'ag Fujimeri a l'albumisme. No ho istlleto, parlem de les ganes. Això ja dè Pomarell iodiecque. Fins aquí arribem. A La volia deixar aquesta per l'última, perquè, Eli, posa un música de por. Vinga. Atenció, amigos. Demà, dia de l'Espanitat, 12 d'octubre, hi ha la manifestació de l'ultradreta que ja està convocada a Barcelona. Eli, aquesta també és una activitat d'antiajenda que la col·les aquí, la plataforma La Espanya en marxa, en què estan integrades formacions com democràcia nacional o falange. Tot molt democràtic. Tot molt democràtic. Si passés a altres països d'Europa, segur que ningú diria... De fet, passa ja. Gràcies. Està bé. Jo tinc una mica de por. Mama, miedete. Ha convocat una manifestació en Barcelona per al dia de l'Espanitat, que té preocupades a les autoritats. No, no, estan molt tranquils, els d'altre d'anar a Barcelona. Teniu tots els alzucants, que la lloc aquí està l'IKEA abierto. Sí, estem molt tranquils. Per on són la manifestació l'IKEA total allà? No podrien avançar, es quedaria emparat. Serien el reconegut està marcat allà. Seria una metàfora de les seves idees polítiques i també dels 12 dins de front de servei. Estan allà parats sense poder-meure's. Atenció, perquè el dia d'Espanitat, que té preocupades a les autoritats, els potents encentamientos que poden desactar. Doncs no sé, no sé d'aquest en em por. Perdona, sí, sí, sí, sí, ells no tenen por. Ells no tenen por, no? De moment, interior, ja ha prohibit el projecte de la manifestació en la ciutadana. No sé quantos ultragratxis... Bé, en fi... Una activitat també per no anar. Bueno, doncs... No sé, no sé. Fins i tot penso que pels catalans que se senten espanyols ¿Aquí están concretes? Sí, yo creo que... No estaría tampoco de la java, ¿eh? Com trobo a faltar el Pepe Rubianes i els seus menús hijos de la gran puta, oye, ¿no? En aquests moments de Pepe Rubianes... Pepe, te echamos de menos, Pepe. Pepe, vuelve en presencia de espíritu, lo que sea. El que ve de les rajades aquelles que foties quan ve un faig allò i el olor que desprende de hijo de puta, és el Pepe Rubianes. Jo el Pepe Rubianes és un bon... Podríem haver rescatat algun monòleg del Pepe, el Dilluns ho fem. Això ho fem el Dilluns perquè demà... A posterior. Hi haurà imatges a tots els informatius. Segur que... I esperem que no passi res. Esperem que no passi res. Eli, cap de vila, moltes gràcies. Una setmana més per l'antigenda. I una abraçada. I aquestes setmanes... Segur que l'Eli i nosaltres ens trobaré. Bona tarda. Nosaltres connectem amb la xarxa per escoltar el bolletí de notícies. Tornem a la segona hora amb el cinema del Jordi Roca, amb el senyor Beníto i les seves coses importants, que avui ens parlarà de com combatre la mandra als rius de pluja, i connectarem amb Sitges. Fins ara mateix. Bona tarda. Són la CIS. Notícies en xarxa. Bona tarda. Us parlem per a Sants i al Versas llei de reclama les infraestructures pendents al mateix dia que se celebrarà el deseniversari de l'AVE entre la capital del Segrià i Madrid. La Generalitat demanarà al Govern central per via judicial més informació sobre els cismes a les terres de l'Ebre. La fundació Barcelona Comerç accepta l'ampliació d'horaris comercials de l'Ebre. Bona tarda. i el govern de la Generalitat demanarà més informació sobre el tema. El govern central de les terres de l'Ebre ho ha avançat al conseller d'Interior Ramon Espedaler en una visita al Múncia. Anem cap allà a redir un post a Manel Ramon. Bona tarda. Bona tarda. El govern de la Generalitat demanarà més informació sobre l'episodi de 6 mesos a les terres de l'Ebre a través d'un requeriment judicial després de la negativa del govern central. En el seu partit, caldrà aprendre el que s'ha de dir. S'ha de fer que la perspectiva que som autoritat competent i que aquesta informació és important per gestionar la nostra responsabilitat i competència. Demanem aquesta informació per a un altre camí, que serà el requeriment judicial. Aquesta declaració és de fer del conseller la seva visita a l'Emposta, on ha assignat un conveni de col·laboració i també d'assistir a la reunió de la Junta Local de Seguretat. Els Mossos d'Esquadra busquen dos lladres que han entrat en un pis dolot a plena llum del dia. Els lladres s'han tocat al timbre del pis, situat al carrer Visva Lorenzana. El pis hi viu una parella d'edat avançada, que en un primer moment no han obert la porta, després, però han obert. Per comprovar si hi havia algú al reple, els lladres que estaven amagats, han empès la porta, han entrat, han lligat la parella, i han regirat el pis buscant joies i diners. La Fundació Barcelona Comerce ha comunicat que accepta l'ampliació d'horaris comercials en àrees concretes de la ciutat de Barcelona, sempre que les zones siguin pactes prèviament amb l'Ajuntament. Els botigués limiten aquesta ampliació dels festius, dels mesos de juliol i agost, o coincidint, amb esdeveniments rellevants com el Mobile World Congress. En canvi, el canvi d'opinió de la patronal es dona, després d'haver conegut un estudi realitzat per a la Universitat de Barcelona, sobre l'efecte positiu que tindria amb endes aquesta liberalització dels horaris comercials a la ciutat. El cinema a l'ambra de la Garriga, el Vallès Oriental, comença pensant el dia de demà un cop es digitalitzi la sala. Per això ha iniciat la campanya més a l'ambra per repensar el funcionament del Cine. Ràdio Silenci i Jordi Roig, bona tarda. Bona tarda, l'espera de saber si es recapten els 50.000 euros necessaris per digitalitzar el cinema a l'ambra, comença la campanya més a l'ambra, que per tant fer partici per tota la societat civil de la Garriga del futur de la sala. Entre les propostes es planteja oferir d'altres activitats com concerts trobades d'entitats, o qualsevol esdeveniment que es utilitza i dinamitzar el cinema. Josep Maria Miró, gerent del cinema a l'ambra, recorda però que les activitats han de ser el complement a la programació cinematogràfica. La nostra idea és continuar oferint cinema, la divendres de llunys, com sempre, però per això intentar complementar altres dies, amb altres activitats que també el poble se'n benefici. Recordar que a l'ambra va començar el mes de juny la campanya S.O.S. a l'ambra, per recollir 50.000 euros que permetin comprar un projecte digital per salvar l'únic cinema local del Vallès Oriental que en guany celebra el seu centenari. Bona tarda, són les 6 i 5. Bona tarda a tots. a la Polítana de Barcelona, en relacions mitjanes de gestió indirecta, mostran també aquestes dades o un increment dels viatgers dels autobusos L-10 i L-12, que passen també pel municipi. Els autobusos que més han augmentat el nombre de viatgers són els primers 8 mesos, en aquests primers 8 mesos de l'any, en comparació amb el 2012, són el Justram i L-10, que és el que va del Pareta Sant Feliu. El Justram ha incrementat els usuaris en un 8,87%, que són prou de 5.000 persones, i L-10 ha fet un 4%. L'autobús nocturn L-12 ha crescut un 2%, i el Justmetro, que ha baixat, ho ha fet en un 1,5%. Més qüestions del règim de la perpetuïtat dels nens, s'hi tomba el cementir i el Sant Just seguirà 100 de 99 anys per tothom. Des de finals del 2011, l'Associació de Veïns ha rebut reclamacions del veïnat, aquí havia canviat el període de perpetuïtat, a 25 anys. El president de l'entitat, Joan Arru, ha explicat que processos com arències o traspassos de tombes de l'altres proveitaris feien canviar els anys de la perpetuïtat d'un nínxol, per exemple, de 99, que és el que estàs tolerpat llei, fins a 25. I ara s'ha aconseguit corregir-ho. Rui, aquest canvi, potser, ha estat error de lents del cementiris metropolitans, que no ha respectat les clàusules dels proveitaris. I acabem amb aquest vullet explicant-vos que el valor cadastral pujarà a Sant Just, però els Sant Just t'enxonotaran en el seu rebut. Així ho ha confirmat el president de l'Associació de Veïns a Sant Just. Jaume Rui, després que li ho expliqués en una trucada aquesta setmana, l'alcalde José Perpinyà. Rui, per penjar assegurat de diferents entitats veïnals, que no s'apujarà la factura dels ciutadans, encara que s'incrementi el valor cadastral, però contradiu la intenció del govern espanyol. Rui ha comentat que l'alcalde ens va explicar que el valor cadastral de Sant Just està per sota del que estableix el mercat, i que tard d'hora s'haurà d'actualitzar, i, per tant, el valor cadastral s'incrementarà, però no el rebut dels ciutadans. I, com que d'any, a més a més, també s'apujarà l'Ivi, en relació al que s'incrementi l'IPC, cosa que també farà que algunes persones puguin apagar el tribut de mobilitat. Ara només el 25% de la població de Sant Just paga aquest tribut. I, de moment, això és tot més informació en el partit de la CET, els senyors notícies. Ara relaxa't amb estils com el chillout, la smooth jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. 100% música relaxant, cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Nits electrònica ara és bits, bits, molt més que nits electrònica. Ara divendres i accepta de 10 a 12 de la nit. Connecta-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell d. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en la relació amb socials. Informa-te en el web cpnl.cat. El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar tetraplegic. Em vaig dir a 18 mesos, un any i mig, a l'hospital. I el meu pensament va ser, quan surts d'aquí què faràs? Te'n vas amb por, perquè aquest món no està fet per tu. D'acord? Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enrere. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del baix i l'obregat, informatiucomercal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat, el teu ordinador al dispositiu Mop. informatiucomercal.com Soc Agustín Arribas, sóc del graner de Sant Just, i em viu una salutació a tots els ullens de Sant Just i també a la penya del mort. És en Moples. Per la penya del morro o del morro. Ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i es agraïls-hi aquesta feina. Hola, penya del morro, sóc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adeu. Aquí estem, 6 i 11 de la tarda. Benvinguts a la penya del morro en aquesta segona hora. Des d'ara i fins a les 7 connectem amb Sitges, perquè ja sabeu que tenim el Sergi Arrada. Avui primera connexió des del festival. En el senyor Benito ens explicarà com combatre la mandra en els dies de pluja i el Jordi Roca per parlar-nos de cinema. Avui es troba una mica solet. Jordi, bona tarda. A trobar-se l'avui, no? No, no tinc suficient. El senyor Benito és un drama. Avui diu que no puc perquè tinc un assaig de no sé què. No bé. Després la Júlia Mella tampoc vindrà. Estic a les festes de la feina. Jo me n'hi vaig a recorrents. M'agradaria que fos el programa. Que em tenen mania. Jo... Què haut-hi fa? Extracto molt bé. Jo soc molt obert. No he aguantat ni dos setmanes, Jordi. Si la setmana que ve no venen tots, no cal que tornis. En fi, passem a... No, no. Aquí el problema va així. Pet enseques, que... On s'ha de banyar? Allà fora hi ha 40 tios com tu. I millor. Escolta, t'imagines que ho diguis, això? A mi no m'han dit mai. Jo moltes vegades ho dic, eh, Jordi. T'ho dius perquè tot és així de follonesa. Passem al Trenintòpic de segona hora. Avui el més comentat a Twitter ha sigut la mort de l'ex pilot de fórmula 1 Maria de Villota, que ha estat trobada morta a l'habitació de l'hotel on s'allotjava a Sevilla, segon sembla, per caures funerals... Ai, funerals, perdó. Caures naturals, perdó, perdó. Segon sembla, en fi, Cristina, que ens pots explicar de tot plegat. La primera dona espanyola que va ser pilot de fórmula 1 Maria de Villota de 33 anys està trobada morta aquest matí a l'habitació d'hotel a Sevilla. La notícia es saltava a primeres hores del matí quan el servei d'emergència ràbia una trucada per assistir a l'esportista. Les circumstàncies de l'amor no són clares, però la policia hem format que tot apunta, com ve delles, a causes naturals. La filla del pilot Emilio de Villota tenia previst participar avui divendres en un cicle de conferències organitzat per la fundació Lo que de veritat importa, on els ponents, en principi, explicaven les seves experiències. En el cas de Maria, les ganes i l'esperit de superació després de l'accident que va patir el 3 de juliol de 2012 a Gran Bretanya, on va perillar la seva vida i a partir del qual va perdre l'ull i va patir fortes lesions al cap. Abans del Congrés de Villota també dilluns presentaria el seu llibre autobiogràfic. La vida és un regalo. Després de conèixer aquest terrible succes del ministre Huert, ha anunciat que Maria de Villota rebrà l'amadellat d'or al mèrit esportiu. Fernando Alonso, pilot, diu, avui és un dia molt trist per l'esport espanyol. Ho ha fet a Twitter, diu, ens deixa una lluitadora de normes i una abraçada per tota la família d'Escancia en Pau Maria. Una altra és el jugador del futbol Club Barcelona, Andrés Iniesta, que diu, molt trist per la notícia d'avui, el meu més sincer condol per les famílies de Maria de Villota. I hi ha per acabar l'Aya Sanz, que és la corredora de Molto Cros, molt trista i sorpresa per la mort de Maria de Villota, difícil d'assumir, que ens deixi una persona jove i lluitadora com ella, d'Escancia en Pau. En fi, ens deixarà el llibre, el llibre que el Dilluns surt de la venda, i que segur, segur, segur, serà un èxit de venda. Un quart de set de la tarda passem al cinema del Jordi Roca. Amb el seu frac, el seu barret de copa. Que elegant, Jordi Roca. No sóc el monyeco del Monopoli, eh?No. Tens una retirada, no?Sí, quan parles de cinema he fet aquestes coses. I, Jordi, avui parlarem de diversos pel·lícules que es trenen, com, per exemple, El Major Domo, que no és aquella del Major Domo, su mujer, i altres coses de meter. No, no.El Major Domo sol. El pie de pàgina també s'estrena avui, Pressioneros Cipizapé. Pressioneros bastantes.No, això és un error. De Bling Ring, de Bling Ring. Que és el thriller de Sofia Coppola. Comencem, però, per Cannibal. És una producció espanyola signada pel director Manuel Martín, i és un thriller que està situat a Granada, on hi ha un sastre molt prestigiós. Escolta'm el trailer i després ens diu si val la pena gastar-nos 10 euros per anar-la a veure o no. No sóc jo, eh? Construir una historia de amor con la materia del mal. Espera'm si quieres que queda plaza. ¿Qué ocurriría si el demonio se enamorara? ¿Está muy lejos la comissaria?No, pero luego tengo que hacer una sacada. El amor puede cambiar el futuro. Incluso puede cambiar el presente, ¿no? Pero lo que no puede es cambiar el pasado. Tú te enamoras, y nací. Una persona de un asesino te enamora de alguien, el resto, y esa persona no puede dejar de ser quién es. Igual es el único sentimiento, el único emoción, que puede viajar hasta el pasado y tratar de cambiarlo. Y desde ahí construir el futuro. A veure... La ja em plaudeix, perquè es pot de reflexió filosòfica i sempre diuen que t'ho duc o t'ho entes. Ojo, perquè això què és, un neto correalití o...? Això té una explicació. El trailer era una música, i la ràdio no ens aporta res. Jo he agafat un tros de l'entrevista del director que li van fer un motiu de la pel·lícula, i que reflexiona sobre ella. Quinto a vosaltres dos. Quin creieu que és l'únic sentiment capaç de transformar o canviar el passat? Us llenço la pregunta. L'amor. No. Ell ha dit que l'amor només pot modificar el present o el futur, però no el passat. La culpa. El passat no es pot modificar, perquè el passat ja ha passat. Tu no has vist el relleon? Quan el P, que fa... Sí, però hi ha un sentiment que intenta remediar una mica el que tu has fet en el passat. La culpa. No, la culpa no. Si és remediar, la culpa no és. El perdó. Exactament. És que jo he hagut de demanar que m'hi t'esvas, perdó. Per tant, m'hi t'escaves que he fet de la meva vida, que el perdó és l'única cosa. Sí, que l'exclusió del perdó te l'has vist. I s'ha acabat. Això va a la pel·lícula, en aquest cas, és un sastre molt prestigiós de Granada, que, en els seus temps lliure, es dedica a matar estrangeres o noies amb les que no té cap relació i menjar sales, perquè l'únic que fa és menjar dones. Fins que s'anamorarà d'una d'elles i veurem si pot triomfar l'amor o no entre una persona que objectivament és malvada i una noia que és normal. Jo crec que no l'he vist, però sembla que sí, i al final se la menja. No ho sé. Tenen espanyoles segur que se la menja. La pel·lícula segons el ministre Verd, no? No, segons jo. Cristina, serien que les produccions d'espanyoles... Em tiren cap enrere, Jordi, com vols que et digui? Home, la majoria de produccions espanyoles... Cristina, però... Si l'agafa una america segur que triomfa aquí. No busquis complicitat. Estàs dient que el senyor espanyol no t'arra cap pel·lícula. La marca espanyola que volen vendre el cinema en el setembre, no la compres per res. Cap pel·lícula. Alguna sí que n'hi hagi, però en línies generals no. Però el que passa és que no deixen flourir la creativitat de veritat. Estan subvencionades a altres produccions que intenten copiar estils de Hollywood, però això no vol dir que no hi hagi talent en el país. Jo no parlo dels actors. No, no, i de la manera de produir i tal. Jo no parlo dels actors. Evidentment espanyà poden haver grans actors i actrius, però estic dient que el pel·lícules fetes produïdes aquí... Serien diferències d'aquests que han estat produïdes a Amèrica. És que seguríssim, Jordi. Ja tenen el concepte de realització. Aquí hi ha vegades, segons què, que hi ha uns nois. Pilem una mica que... Mira, mira allà. Entra, entra un moment, Sandra. Mira, avui he comprat una mica de publicitat. He comprat coacoles i he vist totes en nom de Sandra. Això per què? Mira, ara tens el motiu. Entra, Sandra. Enriquires el debat que estem tenint. És la Sandra Navarro del Godiva Bonaparte, que és un programa de Radio Desvern. Sandra, què tal com estàs? Bona tarda. Bona tarda. Escolta, estàvem tenint un moment de Sandra sobre el cinema espanyol. I presento la Cristina, que la Cristina és la col·laboradora habitual del programa. Està cada tarda fent el programa amb nosaltres. Estava dient que qualsevol pel·lícula... No totes, Jordi. Deixem de preguntar-li que la marca espanya, però de cinema espanyol, el tira una mica enrere com a espectadora. I, Sandra, tu estàs molt involucrada en una escola de cinema que comença a tenir... Una productora també. Una productora que és banda part, que està en Barcelona i que us veu assindir d'alguna forma... D'un altre lloc. O dir per situar els ullens, que és una escola de cinema. Tu com ho veus tot això? Sí, perquè clar... És la tiqueta clàssica, crec que una mica d'abans. D'abans. No de fa molt, però sí que és veritat que en els consenten molts espectadors, tenen un cliché molt concret sobre el cinema espanyol, que evidentment és com tot. Ni és del tot cert, ni tampoc és fals. Què hauria de passar per potenciar una mica aquesta imatge? No et diré que rinclona, però d'un cinema espanyol amb poc ritme, en plan... És que no és veritat, això tampoc. Pensa que ara tenim la demostració amb l'impossible i amb moltes pel·lis al reg de Balagaró. Per exemple, l'impossible ja té un actor nord-americà, una producció que s'assembla més en el que estem acostumat aquí. La realització... Hi ha en pel·lícules que es poden descartar del que parlaves abans d'aquest cliché, que en aquest cas sí que es diferencien. I són produccions espanyoles també. I continuen en la mateixa línia que fa uns anys. L'Albert Serra és espanyol, per tu, cinema espanyol? No sé qui és l'Albert Serra. Sí, home, l'Albert Serra can dels ocells, a menjar el seu premiatara, que fa un tipus de cinema que li agrada molt el Jordi Roca, no? Sí, a totes maneres... Potser també perquè ens arriben un tipus de pel·lícules comercials que no és tampoc el reflex del que és el cinema espanyol. I en certes pel·lícules avui, que si no surt el Mario Casas, i els arguments són una mica fluixos, doncs no arriben els gants. Potser també passa això, perquè hi ha altres pel·lícules que estan a uns altres circuits que són espanyoles, que sí que estan molt millor. Jo crec que en el fons, entre nosaltres, ens trepitgem. Fins i tot quan parlem de cinema espanyol, som els primers a no valorar-lo. Per mi, en general, tenim aquest problema i aquest prejudici. Això passava també amb la música catalana fa 5 anys, i de cop hi ha hagut un gir brutal amb la gent de Vic, en tots els canteutors que estan sortint ara, i és una nova ola, una nova ola en plena crisi, com és possible que Madrid fins i tot de Radio Nacional d'Espanya, que és un gran referent a nivell de música i de tendència, i sé que m'estic d'anar de lloc, però per anar al cinema, estan al·lucinant amb l'ofructífer que està sent la gent d'aquí. Jo trobo que és un debat que, en el fons, no ens ajuda a ningú, ni a les productores, ni a les escoles, ni als estudiants, ni als cinefils. No, jo no estic d'acord que el cinema espanyol sigui catalogat en sentit peyoratiu. Crec que hi ha casos i casos com el cinema itàlia, que també, des de l'època de Fellini i tot això, de la chinichitat, tampoc sembla que hagi n'ha xecat gaire al cap, o que aquí l'època dura del cinema espanyol en Berlanga, Fellini, etc. Però són cicles, i jo crec que també en d'entendre. Hi ha noves realitzadores que també estan fent coses interessants. Em sembla com es diu la pel·li, que està guanyant premis, una noia d'aquí a Catalunya. La Maria... Sí, l'acabar als Òscars, de fet, no? Doncs aquesta noia no és la pandèmia, però té un nom així, com la Plaga, la Plaga. La Plaga pot ser. És que era l'òbvio, o el clàssic, dir que el cinema espanyol, que en referim a Torrente, és que, clar, jo crec que això no... No, però, per exemple, no fa dues setmanes bastant anar a aquesta nova pel·lícula, del Mario Casas, entre les brufes, de no sé què. Jo crec que potser ara estem tancant un cicle amb noves generacions, però fins ara ens hem mirat massa, potser, amb Hollywood, intentant copiar produccions de Hollywood, que per això ho fan ells, i segurament ho fan millor. Potser ens hauríem centrat més en el que sabem fer nosaltres, i posar uns a ells. No ho sé, això ho veurem de buscar. A les pel·lícules dèiem semblar a to de gas o a topeu així, que era una còpia d'una pel·lícula, però tal qual, a l'espanyola. Ja tens la nord-americana, que segurament amb molts més diners la producció és molt millor. Jo crec que tots els camins conduixen a Roma, tots són bons. Hi ha moltes maneres d'expressar-se, és com intentar ballar al camp. En el món de l'art, si et ve de gust fer una americanada, d'acció tipol o impossible, té fer. Em sembla molt correcte, molt digna, em sembla que té molt de valor que aquest director jove s'han vagiat a tot arreu i hagi xecat una pel·li d'aquesta embargadura. El Santiago Zanú també ho està intentant que el conec personalment, que té gualles, que està intentant mirar cap a fora. Tenim un problema en aquest país, i no és la qualitat dels nostres productes, és que no se'ns valora, en general, en re. Ni en escultura, ni en cinema, ni en música. Nosaltres mateixos, els mateixos polítics no recolzen. És molt difícil que tu a casa teva, si la teva mare i el teu pare no et valoren, et sentis valorat i donis el millor de tu. Perquè no et faciliten les eines, per desenvolupar-te i que tingui la confiança de diòstia. Tens potencial, anem a tirar endavant. Jo he anat a mercats internacionals de cinema i el cinema colombià s'omple la boca. De cinema colombià? Tu saps alguna cosa de cinema colombià? No, no tinc ni idea. M'agradaria que tinguéssim una mica de pel·li, oi que no? Màxicà, encara, perquè mira des de fa... Argentina, encara alguna cosa. Això està passant, l'únic que no ens entarem. I aquí el problema que tenim, com sempre, és que molts artistes triomfen a fora, i a partir d'aquí sí. Jo estic cansada des que soc molt petit de que veig això, i em sembla que és una mica fosstrant treballar. Sandra, escolta, moltes gràcies. Ha estat bé que entressis, o sigui que t'agraïm, per cert, que véns a un festival, ara, no? Vinc de Sant Sebastià i me'n vaig de massitges. De massitges, molt bé. Ha recolzat el cinema aquest aquí. Molt bé, que per cert, d'aquí unes notes connectarem amb Sitzges, també. Veig el Sergi Arrada, que és el nostre corresponsal de la penya del Morro i de ràdio d'Esvern, avui amb la primera connexió. Gràcies. 6 i 27 continuen amb més estrenes d'avui. Per exemple, el Mayor Domó, un nou drama que ens arriba directament des de Hollywood. ¡No la vuelta! Nunca había entendido bien todo lo que sufristeis. Y tú me has hecho cambiar. Hay todo movimiento del Black Power en marcha. Y he dado un verde para que se carguen esos hijos de perra. ¿Sabes qué va a hacerte y te va a matar? En este país no está tan como perra. ¿No te gusta el presidente? Tienes que irte. ¿Qué? ¡Fuera de mi cara! No pretendía aburlarme de su héroe. Todo lo que eres y todo lo que tienes es gracias a ese Mayor Domó. Mar del... El director més èpic de pressa a aquests trailers... Potser et venen coses que no són. Això també passa a vegades. Això sí que fan les autores nord-americanes. Sandra, entra, Sandra, un moment. Escolta, el Mayor Domó. El director li, Daniels Capadrigi, ja preix us. Ens presenta la història de Cecil Gaines interpretat per l'actor Forrest Wittecker. Un jove que ens hem d'escapar de la segregació racial del sud. ¿Què dura la vida millor? Sí, és una història basada en una novel·la amb el personatge del Mayor Dom de la Casablanca. Han fet reals, vull dir. I que ens explica una mica això, com va viure ell molts aconteixements polítics de l'època. Penso que ell va ser Mayor Dom de diversos presidents, com Kennedy, per exemple. O també com... Rigan, Rigan. No, una altra. Sí. Se marca aquesta pel·lícula en tota aquesta onajada de pel·lícules que últimament venen, com criades i senyores, que es va estrenar l'any passat, també l'inconda, la lluita i la discriminació racial. Una pel·lícula que la van guardiar la cataloga només amb una estrella, tot i que jo crec que és la pel·lícula de la setmana. Però bé, aquí hi ha una mica de discrevencies entre jo i el que fem. Per mi és molt èpica, té actors molt bons, se'n parlarà segur als Òscars, però a l'Òscar estarà si més nominat al millor acto. Més pel·lícules que també s'estrenen avui, per exemple... ¿Mujer con ejo? Sí. A veure, què era això, la mujer con ejo? Escoltem el tema d'Altales, et sembla, perquè arriba des de l'Argentina, amb la directora Veronica Chen, ens mostra la vida d'Anna. Jordi, perdona, les coses últimament. No soy China. No puede ser tan fácil que una persona desaparezca así. No es tan lejos posible. Estos son con ejos mutados genéticamente. Se alimentan de carne. Por favor, tajame de acá. Te vas con lo opuesto, no pasas por tu casa y no hablas con nadie. Bueno, para música también èpica. ¿Dónde estás? ¿De qué vas a estar pel·lícula? Estic estranya, però per això m'agrada, que sigui una mica diferent i que ens porti un argument bé, si més no, a destacar. En aquest cas és una argentina xinesa, que això ja... És curiós, quan veus una xinesa, totes les peines que tenia exentergent. En aquest cas, ella és una funcionària estatal, que s'adona que la policia està controlada per la màfia xinesa, i que, per tant, és corrupte. Ella intentarà denunciar-ho, fer que tothom s'endungui compte, que la policia la perseguirà i ella haurà de fugir de la ciutat al camp. Per dur del mig del camp es trobarà en un batalló, on podríem dir, de conills carnívor's, que poden acabar amb la seva vida. Això també ho va dir les ovejes assassines. Sí, doncs, el mateix, però amb conills. Passem a una altra pel·lícula. És una comèdia que està present avui de la nostra cartallera, de la mà del director Josep Seder. Es diu Piede Pàgina. És un film irrel·lià, irònic, sobre la competitivitat, la lleialtat, l'amor, i les difícils raons entre un pare i un fill. Escolta'm, el trailer. A veure, aquí, Jordi. Per què em pots desprever? Això és en anglès o en què parlen? No. Vine a dir-ho més, aquest. No m'escoltes més. A veure... Treu això, perquè no s'entén. Jordi, a veure, Piede Pàgina. A veure, jo veu, però bé. En aquest cas, la pregunta que ens fa la pel·lícula, que ens arriba des d'Irel·les, vosaltres creieu que hi ha coses més importants que la veritat? La veritat. El perdó? No. No sé, és una pregunta, vull dir. La veritat és molt important. La vida no només és una cosa important. Sí, perquè no sempre és necessari saber la veritat. I moltes vegades... Bueno, a veure... Filiogràfic, preguntant-nos coses... La veritat és important ser honest, però no és la més important a la vida, com no hi ha una sola cosa important a la vida. És una filosofia polièdria. Segons la vida peniten del temps, segons quins aspectes, o en quines situacions concretes, pot ser la cosa més important o no? Clar, si tu parles de política potser sí que és el més important. Si parlem d'una altra aspecte... Si parles d'una relació, si crec que sigui sentimental, pot ser honest amb un mateix per començar. Perquè, si no, ja no pots tenir veritat ni amb la planta ni el gos que tens a casa. Clar, la veritat és molt important. Jo sóc d'acord. Vull dir, tu passes la veritat per davant d'una relació o passes la relació per davant de la veritat? No, s'ha de passar la veritat... Depèn de la relació que tinguis. Això també... Jo sempre he pensat que la veritat és el més important. Si tens la relació... Però sí que és cert que depèn de la relació. Jo crec que, de vegades, és de passar la relació per davant de la veritat. Jo diré que tu que has tingut moltes relacions d'una nit espuràdiques... I d'un matí, també. I de pocs minuts, en aquests moments, la veritat no cal que passi per davant de la relació. Tampoc no cal dir-ho... Jo, per mi, la veritat passa per davant de tot, sincerament. Sense veritat on vas. Jo això de que prefereixo no saber-ho i ser feliç, no. Jo també, jo també. Sí, però determinades persones potser prefereixen no saber-ho. Això també és una elecció. Per això dic que potser, si tu li has de dir alguna veritat, has de pensar en aquella persona que potser prefereix que en deposes tu. La relació que no passa a la veritat. Això sembla l'ofici de viure. Amb aquesta música, allò que fan a Catalunya Ràdio, amb el que és Pere Hernández, que en un moment entra per la porta aquí... Això dic que és molt relatiu. Sí, és molt relatiu. La relació entre un pare i un fill, els dos es porten molt bé, són científics, el que passa és que el pare està una mica abandonat. Ningú el reconeixi, en canvi, el fill té una carrera ascendent. De cop i volta, el govern realia anuncia que li donen el premi més important de ciència al pare, i aleshores veurem quina és la relació que s'estableix de competitivitat. A més a més, quan finalment el govern realia s'ha equivocat al donar la notícia i el fill no li vol dir el pare, perquè és la il·lusió de la seva vida. En fi, passem a la següent pel·lícula que també s'estrena avui, que és l'altre gran film nord-americà de la setmana Prisioneros. Escolta'm el trailer. Bueno... ¿Pero te has vuelto loco? ¿Te has vuelto loco? Llevan cinco días desaparecidas. Ni siquiera sabe si ha sido él. No se habrá dejado con alguien y él sabe dónde está. ¿Por qué no me lo dices? No está bien. ¿Por qué? No ha sido él. Las niñas siguen ahí fuera. És un trailer de Dennis Bilonov amb dos actors de luxe, Chuck Jackman i Jake Gyllenhaal. De què va la pel·lícula, Jordi? Sí, a veure, aquesta pel·lícula el tonor rematernal que fem de la Guàrdia perquè li dona cinc castellas, cosa que és impressionant, que li doni cinc castellas que vol dir que és imprescindible anar-la a veure. En una pel·lícula com aquesta, que tot i això està molt bé, és un trailer que ens manté l'atenció al cos i que ens narrarà com un pare intentarà buscar a la seva filla i a l'amiga de la seva filla després que desapareixin en una nit d'acció de gràcies. Varem què és el que passa al final i, sobretot, el que ens intenta també fer reflexionar una mica avui, és quins són els límits que un ha de passar o no quan vol aconseguir alguna cosa. És a dir, està justificat tot el que fa el pare per trobar les nenes? I acabem ja amb la pel·lícula de l'última que repassem de la setmana, dirigida per Sofia Còpola, que es diu... Bling-ring. Escolta'm, el trailer i després ja han parlat. Bona tarda, Jordi. Con las víctimas? Sí, con todas las víctimas. En serio? ¿Qué le dijo Linzi? Està protagonitzada per a Emma Watson, no? Sí, sí, sí. La noia de Harry Potter. Bueno, ja sempre s'ha de la noia de Harry Potter. Pobràs ni a Ona Ma. Sí, la Hermione, això. Bona pinta o no? A veure, està bé. És una comèdia. La Còpola també és garantida de bones pel·lícules. Com a actriu, no tant, però com a directora. En aquest cas també està basada en fet reals. És un grup de noies que fa anys es dedicaven a robar les cases dels famosos, i quan les van detenir van aconseguir haver recaptat 3 milions de dòlars, que deu nidó. En aquest cas, doncs, intenta fer veure una mica la vida esbujerrada d'aquest grup de noies que ha capitanejat Emma Watson. Una pel·lícula divertida. Bona pinta, eh, Sofia Còpola. Passem ara a les notícies de Hollywood. Mira, tant que reivindiquem aquí Jordi al cinema espanyol, també hi haurien de bé, no, notícies al cinema espanyol. Això, jo et demano perdó. Només de Hollywood? Jo sempre denuncio de Hollywood i el Jordi sempre porto notícies al cinema. Ja us no sé per què dic Hollywood jo. Per què dic Hollywood jo? Perquè hi ha més notícies que ens arriben de Hollywood. Normal, eh? Notícies del cinema. Montoro Gita, el setè art. Com a sí. Ho parlàvem abans, el ministre, per negar que l'aument de l'hiva cultural, que és ensorrat al sector, i justificar una mica la devallada dels ajuts, no se li va ocórrer una altra cosa, que és que els problemes del cinema espanyol no només tenen a veure amb les subvencions, sinó també amb la qualitat de les pel·lícules. Podríem haver convidat aquí per debatre amb nosaltres, amb la Sandra, perquè va dir, bàsicament, que no tenien qualitat a les pel·lícules, de qualitat en les pel·lícules espanyoles. I després espera que la gent, com jo, com tu, que som espectadors, que anem a veure-les, que tinguem una bona opinió respecte als pel·lícules que es produeixen aquí, i que la dirigeixen persones d'aquí. És a dir, jo crec que partint d'aquest ministre ja... És que no podem... És el que deia la Sandra, que si ni el teu pare, ni la teva mare, ja et tens estima. Sí, de totes maneres, el verd, el d'educació i cultura, sí que ha dit que ell li agrada personalment molt el cinema espanyol. I per cert, també, que el Josep Maria Pou ha respost a través de Twitter i ha dit que ell també vola opinar, perquè la qualitat del govern és ínfima. També avui ens fem resó de la Déu, una de les grans figurants de la Sena Francesa. Sí, el director de teatre i cineasta Patricio Chiró, va morir aquest dilluns a París a l'edat dels 68 anys, després de lluitar contra un cancer de pulmó. Ell era fill d'una família de pintors i també era reconegut no tan sols com a director, sinó també com a director de sena d'òpera i de teatre. Un dels seus fills més aplaudits, perquè ara no hi caigui, és l'Homble C, al 1983, on amb bastanta profunditat i sobretot amb molta elegància va divulgar la seva homosexualitat en una època on, francament, era de avui no era fàcil. És una pena que avui el senyor Benito no estic amb nosaltres, perquè aquesta notícia li agradaria en escollita Scarlett Johansson com la noia més... Per què no em surt aquí? Sí, la més sexy del món. No, perquè està veus que no s'entén. Una sentència de la Scarlett. La noia més... La noia més sexy... del món, segon la revista Squires. Sí, i a més per segona vegada. És la única actriu nord-americana del món que ha aconseguit, per segona vegada, ser considerada la dona més sexy del món. Jo la trobo molt sexy, Scarlett Johansson. Jo cada dia menys, sincerament. Senyor Benito, bona tarda. Hola, bona tarda. Vostè sap qui eres, Scarlett Johansson? Manning? És el que em diuen a la seva... Això no el sento gaire bé. On està? Jo estic ara recollidat, perquè fa un temps de puja. Sí, sí. Com és que no he vingut que l'estava esperant per fer la seva secció? És que sap què? I han fet la llar de foc. A qualsevol cosa li hauria de refocar. A qualsevol cosa li hauria de refocar. Jo he estat a casa seva i allò és... Sí, és un centre. Em centré una mica en quatre papers. Sí, ens tens un caliquenyo per fer brases, però bé... Clar, clar. Només el trucavem per saber si està viu, perquè hem patit per un moment, a veure si allò Benito, amb la pluja, ja és una persona gran, que no rellisqui, i es trenja alguna cosa. No, no, no. Els seus seguidors poden ser tranquils. Sí, poden ser tranquils. Aquesta és Carles Johansson. En la meva opinió és una padorra, eh? Home, s'ha llevat d'hi tot cop per aquí. Té menys actiu? Té menys actiu que una fragona. Escolti, escolti. A mi m'agrada molt. A mi m'agrada molt. A mi m'agrada molt. A mi m'agrada molt. Jo què sé, sí. No m'entenc el cop. No m'entenc les dèyeses. Perdona? No, no, no. M'enxonem a les dèyeses. Avui en dia, per vostè, actiu més guapa que hi ha, que és Rosi de Palma, per exemple? Bueno, deu ser un encant. Ja ho sabia jo, eh? Deu ser un encant, molt gros. Diu que té un encant molt gros. Diu que té un encant de racos. Escolti, escolti. El fàcil, el fàcil. No, ja està. Hem de deixar-ho aquí, eh? Sí, ja. Jo li puc fer una prò L'ho fa Àsia, l'ho fa Àsia. No, ja està, ja està. Hem de deixar-ho aquí, és allò bonic tu? Sí, sí, sí. Jo li puc fer una preventat, senyor Manit, o no? Hem de contactar amb un síngis que jo... No, que jo també he de marxar, se'n fan la correia. Jo també em vaig a posar en folia, també. No, senyor Manit, vindrà la setmana que ve perquè el meu lloc parilla i volia saber-ho. És veritat, sí, sí. Ah, menys va, n'hi ha en tinc avui. Crec que sí, crec que sí. Aquesta del dout tinc una legenda planosa, saps? No, no es inventi coses. I l'altre dia, quan vaig a aquesta casa, vaig veure la llar de foc que té com a sandre i quatre papers, vaig veure l'agenda, estan més buit allò, que no es faci interessant. Avui, fa fred, fa fred, ha plogut i no ha volgut venir. Doncs digui-ho, no passa res, la sinceritat per davant de tot, davant de la rola, clar, clar, clar. És que, m'hi diria, només tinc un joc de calçotet, només. Jo el tenia a fer-los, i s'han mullat. Escolti, escolti, escolti. Jo tinc uns mínims d'anar a presentar-los. Escolti, deixem-ho aquí. No puc anar a qualsevol manera. No puc anar amb el calçotet que has volgut des de la sala. No, que no cal ampliar més el detall. Jo crec que no cal ampliar més el detall, i si no és el calçotet, encara menys. En fi, senyor Benito, gràcies, bona tarda. Bona tarda. Jordi Roca, moltes gràcies. Bona tarda. Fem una posa per la publicitat. I d'aquí uns moments, amb el Sergi Arrada, a la primera connexió de temporada de la penya del Morro, amb el festival de cinema fantàstic. Fins ara mateix, a la penya del Morro. El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar tetraplegic. Em vaig tirar 18 mesos, un any i mig, a l'hospital, i el meu pensament va ser... Quan surts d'aquí, què faràs? Te'n vas amb por, perquè aquest món no està fet per tu. D'acord? Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company. Ja no hi ha marxa enredera. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Molts petonets des de la botiga Oton de Sant Just, per la penya del Morro, de la ràdio, i que tot vagi molt bé, i molts anys. Una salutació molt forta a tots els components de la penya del Morro. Soc la Lícia, de Bristol i Diomes, i, com diem nosaltres, enjoy English, enjoy Bristol. Des de tot bé bé en Quits, enviem una forta salutació per la penya del Morro. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio de Svep. 6 i 45 de la tarda, recte final de la penya del Morro. Avui divendres ja teníem ganes de tornar a dir que connectem amb el festival de cinema fantàstic de Sitges. Allà tenim el Sergi Arrada. Sergi, bona tarda. Bona tarda. Avui es nota que el temps s'ha posat una mica propici, perquè comença ja aquesta edició del festival, que no sé si ha margat molt la gent o no. Això està ple de premsa, de gent, les projeccions estan plenes, també de defectadors i tal. Així que ha arrancat en força. Quines pel·lícules has vist avui, Sergi? Quins primers has fet de tot plegat i com estàs veient Sitges en el seu primer dia? Doncs ja he vist unes quantes. Ja portes ja 30 pel·lícules. Primer dia o què? 33. Què has vist? Aquest any també no t'ho hem pogut mirar, però ho vas penjar al teu Facebook i al Twitter? Sí, Instagram, Twitter, Facebook. Seguint, que, per exemple, Twitter, quines? Sergio Guiova es Errada. Instagram? Sergio Errada ha reguit todo punto. Sí, perfecte. I després de Facebook, te'n s'han de fer amics teus, si volen, no? Sí, però això ja no. No sóc amics. Tu sí, tu sí, la ràdio també. També, poca cosa més. Alcaldades han just amics. Aquesta ja... Has vist els llumofigueres, per cert, o què? Encara no he tingut temps. Salut del nostre parc, ho veig. Comencem per les pel·lícules. La primera que has vist, quina és? Gran Piano, que és la pel·lícula que inaugura el festival de Sitges, del català Eugeni Mira. La seva tercera pel·lícula, les seves dues anteriors també s'havien projectat aquí a Sitges, en edicions anteriors i tal. És la primera pel·lícula seva que puc dir que m'ha agradat. M'ha agradat totes les lletres. M'ha agradat Gran Piano. Està molt bé. És molt entretinguda. És un... Com un joc d'estil, una mica humanatge també, al Hitchcock de l'home que s'havia demaciat. És un pianista que es va retirar després d'una gran cagada en un concert de piano. Ha estat cinc anys fora de circulació. I ara torna, perquè és un concert humanatge del seu mantó a la música. I quan s'asseu allà al piano, a la seva partitura, troba un missatge escrit que sembla... Si la cagues, moriràs. Que, de fet, l'alpinista és el hijabut, no? Sí, exacte, l'alpinista és el hijabut. I, bueno, hi ha un franco tirador a la platea que l'amenaça a ell i a la seva novia, una actriu molt famosa a la pel·lícula, la vida real. I, bueno, ha de tocar una partitura que, en principi, és pràcticament impossible de tocar. I si falla, doncs morirà. Jo em sona a pel·lícules de l'estil, tipus... no sé com ha sigut la trucada aquella telefònica, no? L'última llama...Ah, sí, senyor. Sí, sí, sí. El hombre que se había demasiado, porque ya la escena clau de la pel·lícula también es en una ópera, que, en principi, quan la cantan o el no sé quin músic toqui i no sé quina nota, no? Mataran a un polític, no? Perdona, una bona pa... Sí? Dies-dies. Sí, sí, no, que és molt entretinguda. No es pren molt serioses mateixes, no? Una locada dura, no s'allarga en re, i és molt ben feta, molt ben dirigida, tènicament està molt bé, molt recomanable. Per tant, una bona pel·lícula per ouvir el festival, eh? Sí, sí, sí, sí. Perfecte. El Lígebut ens ha passat avui per aquí, també. A més, aquesta pel·lícula la van gravar els estudis que hi ha a Sabadell. A Terrassa, perdó, el... A Terrassa, sí. El parc del cinema visual de Terrassa. L'has vist l'Lígebut per casualitat o no? El vaig veure l'any passat, l'any passat també va ser-hi aquí, perquè precisament crec que l'any passat, quan va venir, estava rodant Gran Piano, i va aprofitar aquesta renava a un altre pel·lícula seva. Sí, que per cert, la San Justenca Clara Nervión va penjar a Twitter, no sé on, una fotografia amb l'Lígebut, el bar del Vinil, a Gràcia, que se l'hi va trobar, també, o sigui... I es veu que venia, no sé si, de tarantar a la pola i punxar, va... Sí, encara l'agradarà l'Lígebut, eh? Venia a Barcelona de tant en tant. Mira, l'Èlica el de Vila, que també s'incorpora a través del xat, diu a veure què se cuiden sitges. Estem parlant de Gran Piano, que sembla ser que t'ha agradat, Sergi, i que, per tant, bona nota. Si et sembla, passem a la següent pel·lícula que també has vist avui, que és Why Don't You Play In Hell, del director Sion Sono. Sí, és un director japonès, que és bastant kamikaze. Sembla que també s'estrenen les seves pel·lícules aquí a Sitges. Què vols dir kamikaze? És que has de veure una pel·lícula seva per creure en el que estàs veient. Home, d'entrada, la imatge que tu has penjat a Instagram, on podeu seguir el Sergi Rada... Sergi Rada? Sergi Rada, Rúiz, anava a llegir, tot el teu nickname, on aniràs penjant totes les pel·lícules que veig amb una petita resenya, és impactant. Es veu d'esquena, una noia... Una nena, de fet? Una nena amb una piscina plena de sang, avança a través d'aquesta piscina. Tot molt bonic, no? Sí, bueno, en realitat, clar, allà es veu una base de sang i no es veuen bé què és. Això no és una piscina, és casa seva, que hi ha arriba de l'escola i està tot el menjador ple de sang, i ja, doncs, rellisca i va relliscant fins al final, on es troba, ja, tot ple de cadàvers. Aquest és el punt de partida de la pel·lícula? Bueno, és una escena del principi gairebé, però tampoc és el punt de partida. Es creuen moltes línies argumentals, molts personatges, per un cantor, hi ha una baralla entre dos bandes de Yakuza, que és la mafia japonesa, però a l'altre cantor hi ha uns adolescents, que després hi ha un salt de 10 anys que ja són més grans, que volen fer una pel·lícula, i per un altre cantor, doncs, està la filla, que és la nena aquesta, que després també fa grana amb els 10 anys que passen, que ja volia ser actriu, que de fet feia un anunci d'Antifric, que era molt famosa, quan era petita, i ara vol ser actriu, quan és gran. De fet, mira, l'Helika Davila diu, niños y mi edete, un clàssic, a més, amb el cinema japonès de terror, que ja ens tenen acostumat a aquesta combinació. Bueno, la pel·lícula no és de terror, hi ha molta sang, rius molts, hi ha molta violeta... Rius molt, molt, molt, eh, quan veus tota la sang. Sí, però és que la senada després... Tota aquesta sang ha fet la seva mare, però no perquè la seva mare s'amor, perquè la seva mare ha matat a quatre amafiosos que venien a matar-la, ella. Ella agafa el ganivet i se'ls carrega a tots. Clar, en aquesta secció també aviso que Spoilers alerta tot arreu, vull dir que aquí comentarem les pel·lícules, perquè ja que nosaltres no podem veure-les, tenim el Sergi Arrada, que és els nostres ulls, i les nostres orelles de les pel·lícules de Sitges. Per tant, que, de fet, aquestes pel·lícules... Alguna vegada ho han comentat, però tu creus que aquesta trobarà a sortir de comercial, per exemple? No, aquesta no. Gran piano, sí. S'estrena a final de mes, el 25, i, vull don'hi un play in hell, ho dubto molt. Jo crec que cap pel·lícula d'acció no s'estrena del cinema aquí. Crec que algunes pot trobar en DVD, però estrenar-se no s'estrena cap. Doncs la gràcia també de Sitges, no? Ja més... Escolta, donar-te el clau per aquí, i cada vegada hi ha més seguidors d'aquest tipus de gènere, i tota la vida n'hi ha hagut. En fi, Sergi, no sé si vols comentar alguna cosa més. Diu que explica el final sense complexes, que normalment no tenen distribució. Mira, és el que estàvem comentant. No, jo no explico final. No expliques final, eh? Jo no explico final. És un marcador de la casa. Spoilers fins a un cert punt. Estava venent aquí com a spoiler. No, home, fa feta una crida perquè la gent em segueixi, i ara explico el final i ja em corra, ja, a tothom. No, home, no. Escolta, et pregunta l'Elis i aniràs a jugo de tronos i a aquesta sala especial que han fet de televisió? Bueno, sí. És una sala de... que a l'Hotel Melia, que és d'Ultramontana, que durant tot el festival l'Anirana ja ha fet presentacions de TV. De jugo de tronos torno a passar el Lube Episodi de la tercera temporada. Sí, el de la Voda Roja. Voda Roja, eh? Molt bonic, també. Vindrà el cap de família dels Lannisters... Que fa por, aquell home, eh? Que té com un nuill, no? És un raro que ho veixen compte. L'Hitrial Gigamés, que és la que treu els llibres, s'han castellat aquí a Espanya, regalagrapòsters, també de la sèrie... Perdona, quin dia serà la bogeria Game of Thrones? Ho diria per anar-ho marcant a les hores? Ara no ho sé. Ara m'agafes que no ho sé. La setmana que ve, no? Potser és demà. Si vols el Dilluns, tu dic. Diu-m'ho, quan parlem dilluns. Però avui no ho sé. El que sí que sé és que, bueno, demà és la Fonby Walk. Sí, senyor, ja he trobat l'Eli abans a l'antiagenda, a partir del vespre i tot plegat, molt bé. Sí, però començaran a pintar... bueno, amb a qui hi haït la partida de les 12, de fet, agafaran números i només agafaran els 250 o 350 primers, i estaran des de les 12 fins a les 7 de la tarda maquillant i pintant a la gent que vulgui. Tu no hi aniràs perquè mai has anat a la Sombri Walk del Sombri? No, jo surto al cinema després de veure 7 pelis, ja soc Sombri... Ja, una mica, sí. Al final, tema d'acreditació de premsa, que l'agentament no preguntava. Has tingut algun problema? Estàs a la B, eh? Mins ets petits. Estic a la B, sí. Bé, bé. Bueno, el problema de l'any passat, aquest any tenim menys entrades. Estan els matins, que són passis de premsa oversa públic. Jo, amb la creïtació, entro i ja està. Però després, a la gran majoria de pel·lícules de la tarda, necessito demanar invitacions. Aquest any només tinc 20 invitacions per tot el dia, i es demana la partida a les 7 del matí. A les 7.25, tota la premsa de les setmanes de fitxes s'aixeca, obre l'ordinador, i es espera 5 minuts actualitzant la pàgina que surten. I després es torna a dormir, no? I és el més ràpid guanya. Avui he sigut un dels afortunats que aconseguir les 3 entrades que volia, i la resta dels meus amics n'hi ha aconseguir cap entrada. Escolta una cosa, un aplaudiment per l'organització i la facilitat que posen a la premsa. De debò t'ho dic, eh? Així és. Molt bé. Molt bé. Per a aquesta gent, és que a part de l'any que ve... Diu, no, no. Doncs escolta, no teniu acreditació. En fi, cert, hi ha molts ànims des d'aquí de ràdio. Mira, Leli, per cert, diu que el tema d'aquesta acció és una me. Sí, ja té raó. Sobretot quan a les acions a tarda ja que diràs buides, que no s'entén. I que ens diu que el dia que hi mostron serà aquest diumenge. Diumenge 13. Ah, mira. A les 4 de tarda, missatges viu, presentació de la sèrie, presentació d'un episodi que ja ho has comentat, que és l'últim, de la tercera temporada, amb la presència de l'actor Charles Dent, i que és un acte obert al públic que segur que està buit. Diumenge a l'esquadra de tarda, assidges. Ja n'hi ha ningú. En fi, Sergi, ho hem de deixar aquí, perquè ja estem fora de temps. Moltíssimes gràcies, i al dilluns tornem a parlar en algun moment que tinguis entre pel·li i pel·li del que has vist i de combatot. I t'anirem seguint a Instagram, Sergi Oerrada, Ruiz, no us ho perdeu. Sergi, gràcies, bona tarda. Vinga, una abraçada. Avui anem molt tard, eh? Cristina, si l'Apenya del Morro fos un programa amb molta audiència, avui què seria Trending Topic? Cinema, perquè ens ha invaït tota la segona hora, ara amb la connexió del Sergi Oerrada amb el Festival de Sitges, i al principi amb el Jordi Roca, amb totes les estrenes, i també amb el debat que hem fet aquí sobre cinema. Amb la Sandra Navarro, eh? No el veiem a part que anem a un petó. En fi, també agraï la presència de la Carme Verdo i la qualitat en Justenca, el Dani Martínez i John Chirivella, que avui hem parlat amb l'alcalde de Sant Feléu, Jordi Sant José, sobre les festes de Tardó, Leli Caldabila, que està al set. Leli, moltes gràcies per veure'ns, i també per la secció de l'Antia Agenda. Demà no aneu a liquear, sobretot. I a la segona, ara, com diu la Cristina, amb el Jordi Roca, cinema, el senyor Benito, que hem fet una connexió amb Fugaz, amb ell per telèfon, també l'agraïm la seva presència, i Cristina, moltes gràcies per la teva... A vosaltres? Com es diu això, col·laboració, més que... Com ho dic, a vegades? A Twitter i Facebook. Sí, no, però jo dic Cristina, una col·laboració... Més que especial? Més que especial, sí senyora, amb la col·laboració més que especial, de Cristina Vargas. Bon cap de setmana. Bones setmanes, jo he de parlar d'Oriomana, jo he de venir junts a partir de la sèrie, i la setmana amb l'informatiu vespre, un programa cap verset. Jo no em perdo mai. Que vagi bé, adéu-siau! Segueix la penya del Morro, a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro. A Facebook, la penya del Morro. Com veu, sou originals, també. Més que especial, sí senyora. Bono. Hola! Tardes són la set del Vespre. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició Vespre. El valor cadastral pujarà a Sant Just, però no us notaran el rebut. Ho ha explicat el president de la Sociedad de Veïns, després que li ho expliqués, no n'ha trobada aquesta setmana l'alcalde del municipi. Segons Jaume Rú i Lívi, també s'apujaran a equivalència a l'IPC, i més persones hauran de pagar el tribut de mobilitat. Amb aquesta notícia obrim l'edició V, i resumim per a altres informacions destacades en titulars. I comencem a explicar-ho amb vos, que augmenta el nombre de usuaris del JustTram i baixa-liogirament el del JustMetro. Són les dades del mes d'agost del transport de l'Area Metropolitana, que també mostra un increment dels viatges dels autobusos L-10 i N-12. El president de la Sociedad de Veïns de Sant Just troba excessiu que l'autobús L-10 que arribarà a Masliui només que de 40 minuts pel barri de l'autobús.