La Penya del Morro
Més d'una vintena de col·laboradors parlen cada tarda de les coses que passen a Sant Just i a l'Univers. Menció de Qualitat als Premis Ràdio Associació de Catalunya 2011.
Subscriu-te al podcast
#352 - La Penya del Morro del 15/10/2013
Més d'una vintena de col·laboradors parlen cada tarda de les coses que passen a Sant Just i a l'Univers. Menció de Qualitat als Premis Ràdio Associació de Catalunya 2011.
2.373 corresponen avolat. El 60% d'aquestes persones tenen més de 40 anys. Per ajudar-les a tornar al món laboral, el Juliola es va crear l'Associació de Desocupats Actius de la Garrotxa. Des de llavors, fins ara, l'entitat ja supera els 70 socis. Juan Correia és el vicepresident d'edat 40. És un paro comparado con la media nacional. Si hablamos es ridículo, pero claro, el parado que hoy tenemos nosotros y que lleva dos años en paro, dice que no le expliquemos esto, que el problema es cómo come él y qué hace. Ara l'entitat ha signat un nou conveni, aquesta vegada amb l'Ajuntament d'Holot, i permetrà als seus associats accedir de forma gratuïta cursos de formació impulsats pel consistori. El conveni també obre les portes a possibles contractacions. I ara la previsió del temps amb el servei meteorològic de Catalunya. Hola, molt bona tarda. Doncs la novel·locitat, que està d'hora d'arrefactar en el nostre país, com a molt ha deixat quatre gotes mal comptades cap al Pirineu i per Pirineu. Aquesta situació es mantindrà de cara als propers dies amb possibilitat, fins i tot, de menys novolsitat a partir de dijous. Les temperatures, tant avui com els propers dies, sobretot demà dimecres, encara podrà empujar una miqueta més, i en canvi, a partir de dijous, l'ambient serà més suau. Tot i així, l'ambient serà una miqueta més càlid del que toca per aquestes èpoques de l'any. Això és tot des del servei meteorològic de Catalunya. Gratiu. En directe, a Matíndiz de Sant Just d'Esvern, el 98.0 de l'AFM i a tot el món, a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de Morro, la penya del món. Bona tarda, Sant Just i gent de l'Estrenger. Com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de ràdio d'Esvern. Us parla i us saluda Jordi Domènec, que és d'ara i fins la set del vespre. Això és la penya del Morro. Bona tarda. Endavant, benvinguts al programa. Avui parlarem de les còrres de Sant Just amb la Carme Verdo i Carme. Bona tarda. També tindrem amb nosaltres el Pau Rama per parlar-nos de política com cada setmana. Ja el tenim a l'Estrenger. Pau, què tal? Com estàs? Bona tarda. Bona tarda, Pau. Bona tarda. No podem m'escoltar-te ja. Comencem bé. Pau, bona tarda. Bona tarda. Ara! Amb qui parlarem de les manifestacions del 12 d'octubre i qüestions polítiques de la setmana. Després tindrem també el David Ávila, que ens explicarà en una entrevista que farem el director de O Happy Day. Com estan en aquest programa? És el Toni Ornández. A la segona hora, noves tecnologies amb el Jorge Menés. Connectarem també amb Sitges amb el nostre corresponsal especial del cinema fantàstic d'aquest festival, que era el Sergi Arrada. I acabarem entrevistant el Cosi Mala Guilla, actor, ja conegut per tot el programa, que aquest dijous estrena al Versos Teatre un nou espectacle original amb diferent format d'improvidacions basat en cançons. Avui, tot això, avui, a la penya del Morro. Bona tarda i benvingut al programa. La penya del Morro. Un programa amb més Morro que penya. O i de més, penya en comú. I el Twitter i el Facebook del programa, la Cristina Vargas. Cristina, bona tarda. Ui, no, escolta, avui com és que no podem escoltar ningú? Cristina, bona tarda. No sé si bona, dic. Ara sí, bona tarda, Cristina. Bona tarda, Jordi. Escolta, perquè no sé si bona. Perquè el repte del Jordi on és? Perquè avui és dimarts? Ja, però no hi ha espai. Tu veus que avui hi ha molt de contingut. L'Àngel Cornejo per cert ha fallat, però m'ha hagut de buscar l'equip de producció de 10 persones de la penya del Morro, altres continguts. A més a més, tampoc no tindrem segurament temps per fer-ho. Tant de bo sí, eh? Tant de bo sí. Segur, tant de bo. Però potser no tenim temps tampoc per fer-ho, però tenim en marxa un concurs d'una entrada doble per anar a veure la família i real. Demà, a 2.49 al Teatre Victòria, hi haurem de fer el sorteig a partir de 2.47 del vespre. Si voleu participar, només cal que us apunteu a l'estat del Facebook de la penya del Morro, on ja tenim 9 persones que opten a aquesta entrada doble per anar demà a veure en un especial, perquè torna la família i real, i això és el que ha de fer el Teatre Victòria. El Teatre Victòria, per participar, només heu de posar visc a la penya del Morro, a l'estat, i llavors ja ho fareu com han fet el Roger Soriano, la Núria Valdric, el Guillen Cabana, el Rafa Drag de Sant Josep Maria Cefue... En fi, tota la gent no ha d'arrepassar-la. Per tant, aquí, 12.47, podeu participar. Bé, ara sí, va, passem als trending topics. El més comentat a Twitter, en aquesta xarxa social, aquí ho planets en verbal secure. Uh-huh. Et encendeixo. Vull commemorar siOOOK, el govern arribeu. El veacam el moment que ha elektrat la resta de les каналis, que inclou els conceptes de deute de l'Estat en inversions d'infraestructures de prop de 6.000 milions d'euros, la reducció dels ingressos finalistes procedents de l'Estat de més de 600 milions d'euros, les mesures estatals que comporten augment de despesa a la Generalitat, que equivaldrien a més de 1.700 milions d'euros. I les mesures que arredoeixen els ingressos que es tradueixen en poc més de 1.200 milions d'euros, doncs estarien 9.385 milions d'euros de deute. D'aquesta manera, el govern posa de manifest la vulneració del principi d'Iqualta de l'Estat entre Ciutadans per part de l'Estat, segons tal com ho ha dit avui el portaveu conseller de Presidència, Francesc Homs. Sí, exacte. L'informe també destaca la desgallalitat del govern central amb Catalunya, amb exemples concrets, entre el que Homs ha destaca la decisió de l'Estat de reduir en 1.700 milions d'euros, l'aportació del fons de liquiditat autonòmic per Catalunya per aquest any. L'objectiu del document en principis serà que serà enviat a Mariano Rajoy i la Comunitat Internacional entre altres autoritats espanyoles. És en principi que serveixi com a mar per situar el diàleg amb l'executiu de caràleg consultat sobiranista. Alguns tuits que han fet 30 en tot aquest tema. Avui, com per exemple el del Rubén, que diu los incumplimientos del gobierno de España con Cataluña suman 9.365 millones de euros. Diu, nos gusta Cataluña y su dinero aún más, diu. Pilar Raola ha fet un altre tuit que diu que Catalunya no rebrà 1.700 milions d'euros en fons de liquiditat compromesos pel govern espanyol per 2013. Primer pas per a la intervenció pregunta. I després, Moreno Webb, que diu, que ha estat 10 a Catalunya 9.375 milions segons la Generalitat. Segueix la guerra de xifres, també. En fi, d'aquí una estona, segur que en podem parlar una mica, també, amb el Pau Ramà. Passem ara a l'espai de notícies de sent just. Bé, Carme, comencem parlant de mobilitat, perquè el just metro i el just tram disposaran abans de l'estiu en principi. No sabem quan, però, perquè això pot ser ara, o no, de pantalles amb informació a temps real sobre les parades, temps de trajecte i transbordament. Atenció, perquè això pot canviar significativament la forma en què estem esperant el just tram i el just metro. No, no. Què? Estàs a dintre. Ah, qüestis a dins. I a les parades no... Per això diu el just metro i el just tram, era dintre dels vehicles. Ah, ja dius aquesta informació. I ja ho t'acabes. Aquest matí s'ha presentat aquest nou servei que posa en marxa l'àrea metropolitana de Barcelona, a Sant Just, a Esplugues i també a Sant Feliu. Carme Verdoi, que no sabem s'ha agafat tant el just tram i el just metro com jo, té més informació de tot plegat. Doncs l'AMB ho fa per millorar la informació en aquestes línies d'autobús. És una nova tecnologia que la proporciona a l'empresa MaiBass. MaiBass. Sí, s'aplicarà 18 vehicles de Sant Just, Sant Feliu, Esplugues i la zona universitaria de Barcelona, o parats per l'empresa Soler i Ceuret. Que la nostra, és la nostra aquesta. Exacte, abans del just metro i just tram, serien les plugues... No sé com es diu, EPU. EPU, que tenim el Pau, que és Esplugues. Pau, com s'ha de dir? Esplugues, no pot ser. És la que se li diu Esplugues. Esplugues? Esplugues, doncs... En sembla, però no ho sé. Aquest no l'agafo. Ja, ja, ja. Ara ho miraré. Aquí vaig a Carescu, en tot cas, dues línies urbanes d'Esplugues i també la de Sant Feliu, 1, 2 i 3. Aquestes pantalles a bord dels autobusos oferiran informació com quina és la provera parada, el recorregut, destinació del bus, els punts d'interès més plòxims a les parades i també el temps real dels enllaços. Per tant, vol dir que quan arribis a cada parada, la pantalla dirà què pots fer transport, per exemple. Doncs també el temps real, d'espera per autobusos i tramvies, etc. Com amb molts autobusos que hi ha a Barcelona, no? Clar, però bé, aquests no tenien. No, no, però és la informació que hi ha els habitants. Que connectes amb el metro. Està bé, està bé. Està bé, perquè potser... Està bé que ens ho expliquin tant com funcionarà, perquè potser es pensen que els enllaços tens que no hem anat mai a Barcelona o a un autobús de TMB, on ja fa anys que aquesta tecnologia està aplicada. A totes formes pel cançó. Queda molt. Un aplaudiment. Abans te l'estiu, però, eh? Això vol dir que... Si el projecte està desenvolupant dues fases, una primera de 13 busos durant aquest any 2013 i després l'altra cinc abans del maig del 2014. A veure, que no tinguem la mala sort d'ara, que aquests cinc autobusos siguin els que passin per senjors. Perquè, clar, són autobusos interurbants dels propis municipis de Senjors Pluguer i Sanfaliú. De d'una manera més, el que ofereixen els autobusos ara de Barcelona, perquè, si no recordo malament, els autobusos de Barcelona et diuen és quina és la propera parada i ja està. Ni transbord, tampoc no hi indiquen el temps que et queda per cada cosa, i vull dir que tot això és una mica més ampli. I bars de la zona, també, jo... Bars no, però en un moment sí que els indica... En un moment, llocs d'interès, sí que ho posaran. El parador, no? En fi, va, passeu en informació i estarem atents. Això que ara falta té pinta d'aquí uns mesos, ja ho seguirem. Passem ara a parlar dels delictes... a Senjors d'Esben. Del 2012. Atenció, perquè es redueixen els delictes i les faltes al nostre municipi, per tant, podem dir que tenim un municipi més segur. L'any passat es van registrar 28 delictes al municipi per cada 1.000 habitants. És a dir, que a Senjors de 17.000 habitants, hem de multiplicar 28 per 17 i ens donarà la xifra exacta de... de delictes que hi ha hagut. A la mateixa, algú podria calcular-ho per saber-ho i estar una mica més en disposició de dir quants delictes exactes hi ha hagut a Senjors del 2012, quan la mitjana és de prop de 67, a Catalunya. També baixen els accidents de trànsit i les víctimes. Són dades de la memòria 2012 de la Policia Local de Senjors. M'ha perdut que només va a la Policia Local Perdonà, les quals de la ràdio tenen més informació de tot plegat. Doncs d'aquestes dades també s'extreu, que han baixat els robatoris a persones, que han baixat les metges i vehicles, en canvi, han pujat els robatoris en establiments i també hi haur-los dades de trànsit. El 2012 es va reduir el nombre d'accidents respecte a l'any anterior. L'any passat va tancar amb 112 accidents i el 2011 ho va fer amb 175. També han disminuït les víctimes passant de 67 i 38 en un any. Per tant, una xifra important. Tot i això segons el set de comparació intermunicipal, s'han just estar per sobre, en aquest sentit, de la mitjana de les localitats, en el cas dels accidents de trànsit, tot plegat perquè la principal via d'accidentalitat és la carretera real. Aquesta memòria del 2012 també recull que es van fer 6.900 serveis resultats a trucades de ciutadans, 1.012 de seguretat ciutadana i que es van tramitar l'any passat 3.423 denúncies a Sant Just. Perdona, he fet el càlcul i surt 476 delictes en total. Però s'han fet més denúncies que delictes. Clar, hi ha diferents tipus de... És que la denúncia no té veritat. T'ho pots denunciar a coses. Mirem de parlar... Estem intentant ja i hem tramitat una mica per poder parlar possiblement al mercat de la policia local, fent-les aquesta setmana. Li pliarem una mica aquesta informació. Joan Ramol Fabra. Sí, no hi és. Si no t'he trobat mai cap entrevista, Carme, això ara és un monstre que és totalment fals. A més, avui el programa està molt ple. Avui no ens cal fer. Bé, atenció perquè l'Ajuntament ha de fer una feina d'aprofitament d'aliments. L'objectiu és evitar que es llenci menjar i fer servir sobres d'altres plats. Els premis es llibraran el 22 de novembre al centre cívic Joan Maragall. Carme Verde, que no sabem si participarà en aquestes receptes de cuina, té més informació de tot plecat. Totes les receptes que es presentin han de portar almenys un aliment que aprovingui de les restes sobreres dels àpats. Perdona, perdona. De les restes sobreres dels àpats. Sobreres, sobreres... El títol número de persones aquí s'adreça llistat total dels ingredients, explicació detallada i fotografia del plat acabat. S'han d'enviar o bé per correu electrònica, m'havien enviat roba sanjos.cat o bé a l'Ajuntament. El jurat el forma en regidors i tècnics d'Ajuntament i una persona del sector astronòmic del municipi. Guies valoraran l'originalitat, la dificultat de aprofitament dels ingredients i coses d'aquestament. El primer premi estarà amb dinar o un sopar per dues persones, un restaurant de sanjos i un restaurant de noves persones. La cara que fan en el llibre és una cara de les títols que es troben a la�. La cara que fan en el llibre és una cara que es troben a les títols que es troben a les títols que es troben a les títols que es troben a les títols que es troben a les títols que es troben a les títols que es troben a les títols. Diues que per participar s'ha d'enviar una fotografia del plat. No, només. Dic que s'ha d'enviar una recepta però aquesta recepta de portar títol número de persones aquí s'adreça. L'hi està tot als ingredients, explicació detallada Sí, perquè vegin que el jurat no sap que li estan colant una fotografia. Però suposo que ho contrastaran, no? Amb internet i intentant mirar a veure si la fotografia sembla pot aparèixer algú. Segur que sí, segur que sí. Segur que sí, perquè és un jurat que ho compromet amb aquest premi. A veure, no compte la fotografia. El tema és com aprofitar els aliments, no? Les sobreres, perdó. Però també per exemple Pasec per fer rebossats i tot això s'ha de indicar. Utilitzar fruita madura. Molt bé, molt bé, molt bé. Petits trucs. Jo a vegades m'agafo platans. I què fas? Amb jogurs. I faig un postre, així, tipus, masadònia, per exemple. Amb jogurs, no sé si... En lloc de menjar-te l'ensucre, no? Exacte, per exemple. Això no sé, jo faré una foto, faré una foto i ho enviaré al concurs. Que no has de fer una foto, has d'explicar-ho també. Detalladament... Si algú té alguna idea, també ens ho pots arribar. Pau, tu no sé si tens alguna idea, així, a cop i volta? No, que amb ni una, però això de la fruita... La fruita ja de persona m'agrada. I passada encara menys. No, no, és abans que es passi. És un cop estar amb el punt de maduració. El punt de maduració del plat és quan està així marronet i xopxop. Però pots utilitzar per fer algun tipus de pastís. Doncs jo estic amb el Pau. Aquests menjar-sopre no sé si ens agradarà gaire. Doncs no és l'esperit. No és l'esperit del concurs. T'has de menjar llences. No, no. El porto a la ràdio sempre. En fi, escolta, Gasco, ets empallegat a les sobretes com pot. Jo aquí les porto perquè els col·laboradors mengin tranquil·lament. No cobren, però tenen... Però mengen, no? Plàtans d'aquests col·laboradors. A mi m'agraden. Doncs ja t'emportes. Pau, mira, et poses a Carme quan t'ensoplin. En fi, ho hem deixat aquí. Carme, moltes gràcies. Ja sabeu que teniu més informació ara mateix a radiodesverb.com. I a partir de les set, els en just notícies, edició vespre, bona tarda, Carme. Bona tarda. 5 i 20. És hora de parlar de política com cada dimarts amb el Pau Rama. Ja sabeu que ell és d'esplugues. I que allà, ara estan molt tranquius, i el Pau ha deixat els ativendres a TV3, per exemple, o els optimistes de Catalunya Radio que van fer la mòbil la setmana passada amb el nostre benvolgut i estimat, Xavi Canalíes. Pau, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. No sé què passa. Cada dimarts amb el que s'apaga o alguna cosa per l'estiu. En fi, comencem parlant, perquè hi ha diferents temes a vosaltres de la taula, per parlar de política, la reforma de la Lluia Educativa, que va ser aprovada a divendres passat, les declaracions econòmiques del Govern Estatal, en Mariano Rajoy al capdavant, a veure què és el que diu. I abans de tot això, comencem parlant, si us sembla bé, de la manifestació o les diferents manifestacions del 12 d'octubre, al centre de Barcelona. Aquest dissabte ha passat dia de l'Espanita. La plataforma Som Catalunya, Somos Espanya, amb el suport del Partit Popular i Ciutadans, van organitzar una manifestació al centre de Barcelona, que va reunir entre 30.000 i 160.000 persones. Ara en parlarem també del ball de xifres, un clàssic com cada any que hi ha manifestacions o no, perquè això també depèn de les fonts i els propis organitzadors si volen donar-les o no. Perquè, per exemple, recordo que el 11 de setembre, a la Via Catalana, l'Assemblea Nacional Catalana no va voler donar xifres, perquè no hi hagi justament aquell ball de xifres i es va filar directament, per exemple, de les que donava la conselleria d'interior de la Generalitat i dels Mossos. En fi, Pau, abans de parlar de la manifestació, però, Pallament, posem-nos en antecedents de com va arribar aquí i els líders polítics d'aquests diferents partits, que és el que vam fer, com va, exemple, Alicia Sanchez Camacho, del Partit Popular de Catalunya. Sí, la Sanchez Camacho, per començar, recordem que va tenir el cop de porta de Madrid, i, en aquest cas, es va criticar Artur Mas, que no escoltava a tots els catalans, i li va demanar que revés els organitzadors de la Catalunya, de la mateixa manera que havia fet l'Assemblea Nacional. I va ser així? Efectivament, Artur Mas va dir que m'ho demanin i ho faré, i així va ser, i va haver-hi la reunió que també va estar Núria de Gispert. El problema el tenim en què va haver-hi existenció amb Núria de Gispert, PP i Ciutadans. Aquesta existenció va ser de Guta, que David Fernández de la CUP va fer una al·lusió a Ciutadans i el PP dient que... Perdona, això no el mateix dia quan el va rebre el president. Que això sàpiga? No, però tampoc et puc assegurar. Ah, no se sap com va ser? No, se sap, sí. Jo ara mateix no ho sé. Ah, va, va, va. Si vols, jo et dic que va ser el mateix dia i va ser el mateix dia. No, no, no, jo vull saber quan volia aclarir que el moment d'atenció va ser quan van arribar a rebre l'Artur Mas als manifestants. L'atenció va ser entre PP i Ciutadans i Núria de Gispert. No va ser amb els organitzadors. Va ser en sessió parlamentària. Sí que no va ser dissabte ni va tenir res a veure amb la manifestació. Abans de la manifestació. Ah, d'acord, d'acord. Llavors, David Fernández va dir que PP i Ciutadans anaven a manifestar junts a la plataforma per Catalunya i a altres grups neonasis que van demanar la paraula. Però Núria de Gispert s'hi va negar. El motiu per el qual s'hi va negar, no ho sé, el cas, és que Jordi Canes va seguir parlant tot i que la van traure al micro i va haver-hi molt de rebombori i, finalment, indignats. Perquè van considerar que allò era un acte de censura. PP i Ciutadans van marxar de la miscicle del Parlament i fins i tot han demanat la rectificació de Núria de Gispert per si no demanaran la seva dimissió. Bé, doncs forma que justament avui no sé si t'has fixat, però ja s'han reunit. Núria de Gispert amb els leaders d'aquests dos partits i no han acabat demanant la dimissió i han dit que, finalment, que, en principi, que no passa res, que només era un toc d'atenció i ja està. Espera, que tenim el David Hàbil aquí, que fa la secció de televisió. Què tal, com estem? Bona tarda. Pau Rama, encantat. Pau, a veure què diràs tu per aquesta associació de política. Estan amb l'associació de política, però jo parlo de tele. És que he sentit divendres, ja vinc cap aquí. Aquesta tarda, avui, el Jordi Canyes, de Ciutadans, ha demanat que el CAC faci un control del seguiment que va fer de la manifestació del 12 d'octubre, TV3, que en la que es va queixada que només van dedicar 5 minuts respecte a la quantitat de totes formes, tant al Ministeri d'Interior, com la Conselleria d'Interior, van treballar conjuntament per evitar incidents amb l'ultradreta i, efectivament, així va ser. Va haver algun incident aïllat, vaig llegir en algun diari, alguns altres que estàvem prenent un cafè, em sembla, un cafè, no ho sé, m'ho invento. Estan prenent alguna cosa a un bar i van ser ingrapats per alguns manifestants antifeixistes del barri de Sants, que no van a més la cosa. Per cert, ara comença el tema del ball de xifres. Quanta gent va sortir a la Plaza de Catalunya a manifestar-se el dia de l'espanitat i per reclamar la unitat amb Espanya? Sí, ara comencem. Segons la Guàrdia Urbana, tenim 30.000. Llavors aparquem aquest 30.000. Llavors els tenim aquí, 30.000. Els següents. Delegació del govern. 105.000. I finalment, segons els organitzadors, 160.000. 160.000, segons els organitzadors. Això, com sempre, creieu que volgui, no? Sí, ara ens quedem així amb la idea que va haver-hi més gent que l'any passat. Això és una cosa que s'ha de tenir en compte. Per l'any passat, em sembla que la Plaza de Catalunya no es va arribar ni un plim, crec. No, hi havia espais buits, però es va haver-hi més gent, i ara si us anàvem a la festa, anàvem a Catalunya. Això és un caire pacífic, un festiu molt festiu. Potser em sembla que és una festa més que una manifestació. Perdona, és que era un acte festiu. Tenien fins i tot un animador, que s'ha vist així, un vídeo. Arriba l'espalma... Es diu El Pulpo, i és company nostre de la cadena 100. Ah, sí? És locutor de la cadena 100. I és bon tio, eh? Escolta, és que la via catalana no es podia fer això, perquè agafau uns raltaveus, que agafin més de... 500... no sé quants quilòmetres... És difícil. En fi, a dues formes. Després del vell de cifres, què van dir els partits populars sobre aquesta manifestació? Tant PP com Ciutadans consideren que va ser un èxit, tot i que s'ha criticat l'absència del PSC i d'unió. I també van criticar l'absència d'alguns membres i Ciutadans. Les reaccions de manifestació no es van fer esperar, no? I també els organitzadors van dir que havia estat un èxit, però que trobaven a faltar que ja havia d'haver vingut més gent. Per tant, ells mateixos donaven entendre que ha estat un èxit, però... Per tant, èxit no ha sigut. Què vol dir això? Que la majoria silenciosa potser ja no és tan silenciosa i no és tan majoria. Perquè ningú... Ningú ha parlat de la majoria silenciosa que es va quedar a casa, no? Ningú del PP, com... Segons el PP recordem-ho, majoria silenciosa és la que es queda a casa i la que li dona suport. D'acord, d'acord, d'acord. Hi ha programes que es graven aquí s'enjust, que aconsegueixen portar molta més gent que al plaça Catalunya, de... De què? De públic. Obre aquest triomfó. Quantes persones hi poden cabre? El plató de Mediaparc, unes 1.700, 1.800. Sí, bueno, perdona. 3 gals, 2.000, ja són plaça Catalunya. Sí, sí, sí. Reactions dels preus polítics. I dels oblíders, per exemple, el Santies Camacho. Camacho, perdó, què deia. Per exemple, Camacho va dir que la Catalunya silenciosa ha trencat el seu silenci. Ah, molt bé. I demana a Mas que escolti la societat civil i que la majoria de Catalunya és la majoria silenciosa. Jo no ho entenc, això. Jo tampoc. No ho vull entendre, perquè si surten, en el millor cas, 160.000 persones, en el millor cas, el carrer, comparat amb més del 1,5 milió llar, llar, que es arriben els 2 milions que van sortir per fer la via catalana, jo no entenc aquest plantejament de la majoria de silencioses, la majoria de Catalunya. En fi, això no ho acaben d'entendre. Jo tampoc. Esquerra republicana, què va dir? D'acord, amb Esquerra van demanar a PP i Ciutadans que de ser cinc als manifestants de la seva manifestació, poguéssim votar la consulta. A la manifestació del 12 d'octubre, normalitza el debat sobre la consulta. Perquè ara ja es veu que hi ha un debat, perquè fins ara sembla que no hi havia debat, que uns eren d'ella, i si eren d'endependència i els altres no deien res. Doncs ara sí que hi ha debat. I el govern de Generalitat, amb el Francesc Coms al capdavant, què és el que ha comentat? Precisament això, que ja s'ha normalitzat en aquesta manifestació, el debat. Com que és odiós i nàvitable, fer comparacions entre la via catalana i el 12 d'octubre i la via catalana. Per on vols començar? Comencem per les xifres, on hi ha el morbo. Qui la té més llarga? Doncs la via catalana. La via catalana va tenir 1.600.000. Segons això? Segons... Organitzadors? No, no, no. És que a la via catalana només va donar xifres, la conselleria d'interior, i els Mossos, és a dir, la Generalitat. Però, en canvi, el 12 d'octubre, que els organitzadors van dir xifres molt diferents. No, no, el que passa és que a l'Assemblea Nacional Catalana, que és la regalladora de la via catalana, va decidir no donar xifres per precisament no entrar en un ball de xifres i que a la ciutadania pensés, bueno, a què hem de fer cas aquí o allà? Llavors, no diguem res, i directament fem cas el que digui la Generalitat. Ens semblarà bé la xifra que donin. No ho estan. Són Catalunya, són Mossos, Espanya. En el millor dels casos va tenir 160.000 persones. En el millor dels casos, però en el millor dels casos. Sí, per exemple, tot això, sents que Matxó diu que la major part dels catalans no volen la independència, no? Sí, jo crec que aquesta senyora no viu a Catalunya. Alicia viu en el país de les meravelles. Sí, sí, sí. Quan jo vaig veure l'article, dic, com pot dir això, aquesta senyora? És que... on va estar? A més, es va emocionar molt, eh? No sé si anava a veure plorant allà... Jo crec que abans aquelles llàgrimes no li deixen veure bé la gent. Aquí hi ha molta gent, aquí hi ha molta gent. Bé, en fi, què més? A veure, si l'11 de setembre, la majoria silenciosa és la que es va quedar a casa, podem dir que si Catalunya té 7 milions habitants, doncs la majoria silenciosa és 5,4 milions habitants. D'acord? Llavors, en canvi, el 12 d'octubre només van ser 160.000 persones. Què ha passat? A veure, hi ha hagut una epidèmia terrible i jo no m'han sabentat. A principi no, a principi no. O potser és que la majoria silenciosa segueixi silenciosa i es fa una consulta, no sabran què pensa. El que a mi em fa ràbia una miqueta és com el PP pot dir que s'escolti a la societat civil quan ell, des del govern central, ha estat tovant sense fer-ho. Ara, s'ha ensenyat que Macho ha argumentat que ella, segons ell, hauria vingut més gent, que és el que s'estava dient ara, sobre TV3, si hagués tingut més visibilitat en els mitjans. Jo ja estic d'acord. I que s'acriti que l'he fet així, el PP, sobre una mica de poc crezilla. Aquí coincidim que la cobertura que va fer TV3 de la manifestació i de la via catalana, res a veure. Ha estat molt escassa per part de TV3. Entre altres coses, TV3 va fer un programa especial en directe des del mateix pas a Catalunya, on hi havia els actes centrals, diguem-ho així. En canvi, allà només es va fer alguna connexió en alguna ronda informativa del 324 i peces al TN. Vull dir que no vam fer un programa especial. Això és veritat. Jo vaig voler mirar a través del 324 com anava la manifestació i em vas trobar així amb la secció d'esports. Sincerament, aquí TV3, jo crec que s'hauria d'haver implicat una mica més. Aquí és un punt criticable. Per acabar, vols felicitar l'organització? Sí, davant de tot felicitar-los, perquè encara que siguin 30.000, 105.000 o 160.000, portar tota aquella gent és una cosa difícil i ells ho van aconseguir. Per tant, des d'aquí, felicitats. Però una petita crítica cap a ells és que, a l'hora d'utilitzar els famosos, que, si us plau, que ho facin així, demanen permís. Perquè ara tenim que, iniesta, TV3, gasol, estopa... I fins i tot els pets s'han caigut per l'utilització, si és del seu nom, de les seves imatges o de les cançons, que en el cas dels pets, diuen, com poden haver utilitzat la nostra cançó, nosaltres que som independentistes, per fer una manifestació com aquesta. Sí, sí, i els Manel no s'hi s'han caixat o no, però també van sonar a la passada de l'ull. Hi vaig llegir alguns tweets dient que era curiós, de Manel, per exemple, d'on d'aquesta manifestació per la Unitat d'Espanya. O potser sí, no sé. En fi, 5 i 33 de la tarda. Passem altres qüestions de política. Parlem ara d'economia, perquè el govern estatal no parla de donar bones notícies econòmiques. Pau, si abans era Rajoy, que deia que s'havia sortit de la recessió, ara és Montoro, que diu que els escalaris no estan baixant a Espanya, sinó que estan moderant el seu creixement. Visca l'eufemisme. Pau, com ho hem d'entendre i explica tot això als agents? Més que eufemisme, mentida. Mentida directament. La declaració va venir a una resposta a la pregunta de Caio Lara, que demanava, fins a quin punt, que els escalaris podien estar així baixant, sense que això danyés el consum de manera suficient, com per què es descriuessin llocs de treball. Llavors la resposta al ministre va ser Made in Montoro. Made in Montoro. I va ser la candidatura. I va ser el que va passar a la CUP, l'arribada dels grans escalaris. I va ser el que va passar a la CUP. I va ser una conselleria de l'arrogància de bar. Cosa que ja ha demostrat en altres ocasions. Va dir, els escalaris no estan baixant a Espanya. Els escalaris estan creixent moderadament en el nostre país. Jo crec que sort que Pinocho només és un conte, perquè si arriba a ser realitat, jo crec que li deixavorni a un diputat com a mínim. Perquè, vera, caure que moderarà el creixement, però jo els explico a les seves senyories com vulguin amb una pissarra, inclús electrònica. Però aquest home s'ho creu el que diu? És la pregunta. Jo crec que sí. Doncs ja veus, hi ha un problema molt gran. O sigui que ho fa per provocar ja. Si fem el joc de canviar les vocals de Montoro i fiquem mentira, sí, però és el mateix. Sí, sí, sí. Ella, no? No, no, no, no. Canvies les vocals i poses les de la paraula mentira, et surt mentira, Montoro. M-A-N-T-R, mentira, Montoro. Sí, sí, ho hem entès, que és per l'aclariment. Digues, pau. Ara, la qüestió és que no només és Montoro, és que inclús els diputats del PP, davant del PP aquest que s'ha fet Montoro, és que el van aplaudir. Vull dir. Home, però això ja ho trobo més normal, perquè per molt que digui tonteries, si és del teu partit i tu plegat, doncs l'has de reculsar una mica, és això, no? Ho trobo lògic per molt que digui la bestiesa més grossa del món, no? Home, l'ú del cinema, l'ú del cinema de no defensar el cinema espanyol, ha sigut una de les... perdó, anava d'una bestiesa, una cagada de les eleccions. Bé, la resposta de Caio L'Ara, d'Esquiera Unida, per exemple, va ser contundent, va dir que posin-se d'acord amb el president del govern, perquè a Japó va acabar de dir que vinguin a intervenir aquí perquè el salari... Ha invertit aquí. Ha invertit, perdó, ha invertit aquí perquè el salari està embaixant, no? Sí, sí. Vull dir que en aquest sentit és el que va passar. Passar cap a Montoro ha arribat a dir que al principi de la crisi va haver un creixement excessiu dels salaris. Sí, sí. Això és veritat? Jo no sé si és veritat, però ell ho va dir i es va quedar tan ampla. Sí, i va provocar que es destruís molta ocupació. En fi, l'afirmació de Montoro però està desmentida, inclús, per Joan Rossell. Sí, sí, ara pensem, Joan Rossell, el cap dels empresaris, ha reconeut que el creixement salarial és plà o inclús negatiu. Els treballadors espanyols poden arribar a cobrar un 30% més que els seus homòlegs, treballadors qualificats, eh, que els seus homòlegs alemans, francesos o italiens. I d'acord, amb el consell empresarial per la competitivitat, es preuen que els costos laborals segueixin caient, mentre que a Alemanya posaran un 2,9% aquest any. Montoro, ahir d'això, perquè potser només es mou per aterminar cercles, tu creus? Home, a veure... Pensa si potser Montoro és una hipòtesi meva. Montoro va veure que els rics augmentaven, ja ho augmentessis el nombre de rics, no me'n recordo ara si és quan està la xifra, en 40.000, 40.000 rics més i va pensar, ostres, oi, fantàstic a Espanya, que bien la hacemos, i potser per sobre dir, jo crec que... Bueno, però aquí passa allò, no?, que els rics són més rics i els pobres encara més pobres. En fi, diu que sent el 8e augment més gran entre els principals economies mundials. Sí, sí, el 8e augment a 6 de rics de les economies mundials, en termes absolutes, per si ho fem en termes relativs, és el 6e augment més gran. Com contrasta, no?, unes realitats i unes altres al nostre voltant? A la vegada la pobresa severa s'ha duplicat des del 2008 arribant als 3 milions. Sí, pensem que la pobresa severa són aquells que viuen a menys de 307 euros al mes. Per tant, imaginem-nos així, quan és això de pobresa severa. Hi ha diferència entre pobresa i pobresa severa. Qui també ha tingut el seu moment de glòria aquesta setmana, el Partit Popular, ha estat la vicepresidenta, Sanyen de Santa Maria. Què ha dit aquesta vegada? En un cert assig, mesures i conseqüències, un enduriment d'aquestes mesures i conseqüències, de la nova acceptació d'ofertes adeguades per part dels aturats que reem prestació, però va dir que s'havia trobat que mig milió eren falsos aturats, gent que treballava i cobrava a la vegada a la torre. Això ha estat així després també a càtesis desmentit, perquè aquests aturats eren 6 gent, i la majoria d'aquests mig milió, 520.000 persones, 520.000, 572, eren per errors administratius. T'equivoques dos dies i no renoves el dia que et toca, i vas allà dius, escolta, no m'han recordat? No, no, ho sento segat sense prestació un mes. La majoria són aquests tipus d'errors, però en canvi el govern veu que des del gener del 2012, fins al juny del 2013, s'han recetat més de 22.500 milions d'enquestió de frau, frau en general, dels quals 16.500 eren frau fiscal, i 6.152 milions eren d'ocupació irregular i frau a la seguretat social. Pensem que 3 milions d'euros de falsos aturats, doncs tenint totes aquestes cifres, 16.000 i 6.000, on atacar el govern, doncs els aturats perquè no necessitem. Això per mi no m'agrada gens, perquè és molt fàcil atacar el que menys té, i per mi no és el mateix un lladre que roba una barra de pa per donar de menjar a la seva família que aquell que ja et viu bé i es roba perquè no em vol tenir més. Però és el govern que tenim. Pau, hem d'anar acabant. Per tant, si sembla ràpidament, fem una pinzallada amb el tema de la llei Burtz. Per què, finalment, la reforma educativa es va aprovar aquest passat divendres amb els únics vots favorables del Partit Popular? Sí. L'únic que va votar va fer servir la seva majoria absoluta i els seus amigues a fora estúries i un nen del poble a Navarro no van votar, simplement es van assenir. Pensem, la majoria de partits han dit que la canviaran quan el PP ha perdut la majoria. També van dir que era una llei morta, que naixia morta, directament ho va dir robar el cava en raó de premsa posterior i que, bàsicament, és això, que quan canviés de govern, la derogaria. Per tant, jo realment no entenc molt bé el que estan fent en aquest govern. Per fer-nos una idea així ràpida de què vol dir l'Alonze, que és la nova reforma, la llei Burtz, és una llei recensalitzadora que destrueix la immersió lingüística, atorga un gran pes a la cintura de religió, elimina educació per a la ciutadania, fa tornar les revalides i les evaluacions continues i avança als 15 anys la segregació dels alumnes en base als seus coneixements de matemàtiques. Això serien la classe dels tontos, aviso. I, també, des del punt de vista dels centres, l'organització dels centres també canvia. Els centres seran menys participatius, el director tindrà més poder i els funcionaris poden ser presionats a canviar de funcions i destí, i augmenta el pes a les concertades. Com a reflexió final, és el que s'ha de fer. És el que s'ha de fer. A mi m'agradaria que des d'una vegada aprenguem ja dels països de l'estranger, si és d'Europa. I, a l'hora de l'educació, veiem que és un pilar fonamental i que les decisions s'han de prendre des del consens i, sobretot, financien-la, no per retallar-la. Moltíssimes gràcies. Una setmana més per la teva secció de política i haver-nos aportat l'actualitat que t'han dit a la penya del Morro. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Som-hi! Aquest hi març, a les deu del vespre, la música coral més de mil anys d'història. un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. La Mireia va tenir un accident de moto als 25 anys, anava d'acompanyant i es va quedar paraplègica. No costa res fer un gest de posar-se un cinturó, no costa a gens cordar-se un casc, i tampoc costa res tornar a caminar a casa, cosa que jo ja no puc fer. La meva vida als 25 anys es va quedar allà a l'esfalt, i allà ja es va quedar. No té res a veure amb... amb la que tinc ara. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Gràcies per escoltar-nos, a través de RàdioDesvern.com, com la Poma, que diu al xat, que saludi també en David. Ja tenim ganes d'escoltar-lo. David, tens fans arreu del món, també, a través del 98.9 FM. Parlem de televisió, i avui amb un convidat molt especial, perquè amb un 14% de mitjana o Happy Day, el nou programa de TV3 del Tixates a la Nits s'ha convertit en un dels concursos revelació de la temporada. Darrere d'aquest projecte hi ha el nostre convidat d'avui, que és co-director del programa, juntament amb el Mar Mateu, i que ha fet el sal a la televisió pública després de dirigir alguns programes avui televisió. És el Torno Hernández i el tenim al telèfon Torno. Bona tarda. Hola, bona tarda. Molt bé, molt content de saludar-te i de tenir-te al programa. Quina valoració fas d'aquestes primeres quatre gales del Oh Happy Day? Sí, nosaltres estem content. La veritat és que a nosaltres ens agrada molt el format, i hem cregut des que el van portar a la direcció de TV3 i que estem contents, sobretot, dels concursants que tenim. Nosaltres, és un orgull, tenia els concursants que tenim. Aquestes altres ingredients ha presentado, que és el millor presentador del món, i el curat. Home, l'Aldors Farelo amb aquella veu, eh, inconfusible. Vau fer càsting de presentadors o directament vau pensar en Valfarello? Va fer càsting. Va fer càsting. També estàs en diferents... Perdona, és que Torno, no sé si estàs parlant amb els mans lliures o estàs en un lloc amb poca cobertura, però no t'acabem de rebre com ens agradaria. Ara com ens sentim. Ara millor, eh? Ara millor. Està parlant del càsting dels presentadors. Quines altres persones hi havia? Altres persones. Sí, perquè vau dir que teníeu diverses persones previstes, per poder ser el presentador. Sí, no puc dir... És lleig, és lleig. Molt bé, Torno, n'has picat, molt bé, Torno. És valorat també que altres persones puguin ser presentadors d'aquest programa. No hi haurà previstes pels directors. Torno, una pregunta, quan fa que esteu darrere d'aquest programa? Has dit que el vau vendre i tot plegat. Des de quan fa que s'està cuinant? Mira, s'està cuinant, el que és producció, el programa. Procció, el programa, des del mes d'així. Des del mes de genit? Del gener del 2013. Però en els altres, porta el format a TV3. Fa 4 anys. Fa 4 anys, agradava. Agradava la direcció de les obres, ja, i a les obres estava, ja, xup, xup, xup, ens agrada, ens agrada. Fins que, finalment, es va... En algun moment es pensava que aquest programa no tiraria endavant i aquest projecte no arribaria mai a veure'ns en emissió? Evidentment. Evidentment, com tants formats hem fet i tants productes a moltes cadenes, que es comencen a produir i cauen, o que sembla que sí que es farà, sí que es començarà, sí que es començarà, i potser la setmana que ve, el mes que ve, i aquest format està condemnat en agor de llum. Això passa sovint. Una pregunta. Aquest concurs és un concurs on els concursants, i mai millor dit, per repetir 3 vegades la paraula, són les corals. Què us va fer triar, aquestes 9 corals, que crec que van ser més de 4.000 corals les que es van presentar, pot ser o no? No, no pot ser perquè Catalunya no hi ha 4.000. És veritat, és veritat, ara... Nosaltres vam fer una investigació, una recerca activa, i ens vam confeccionar una llista de més de 200 corals. Vam contactar amb totes elles, i a partir de llargues converses amb totes aquestes corals, que per nosaltres tenia les condicions que vam fer a la primera fase de càsting, i a la primera fase de càsting van fer una crida, a la meitat, van passar 20 cors a una segona fase de càsting, al Palau de la Música, que ja ens vam quedar amb els 9 cors concursants. Tornant a la primera part de la pregunta que vam fer, el que vam tenir en compte és una banda que fossin diferents entre sí, que fossin cors molt diferents, la qualitat musical i després la història humana, que tenien un radera. Però que fossin cors que també tinguessin els personalitats, el cor en sí, que estiguéssim ben diferents entre els uns i els altres. I una de les preguntes que faré, hi ha membres de les corals que es dediquen professionalment a la música. Això va ser un hàndic per escollir-los, o d'altra banda va ser una manera de no els fem enrere, perquè volem que sigui més amateur. No, a veure, nosaltres el que teníem clar és que els cors havien de ser amateurs, i per això tots els cors que són concursants del programa són amateurs en el sentit que no viuen d'això, no viuen de cantar en un cor. I evidentment hi ha cors participants del programa que els encantaria, jo crec que a tots els encantaria poder viure sent cantant el cor i poc més, o ja està, però en comú els nou cors, independentment dels estudis musicals que tinguin, que els institutin, cada cor hi ha grans diferències, doncs és això, que no es guanyen la vida. Estem parlant amb el Toni Hernández, director de Happy Day de TV3, per cert, el jurat, Guillem Milkyway, Helena Cadel, Silvia Abril, Pedro Pardo, cap d'ells té un perfil de caràcter dur, això ja t'ho anireu clar, perquè a TV3, aquestes coses amb els jurats amb perfils durs, potser no acaben d'agradar i funcionar. A veure, jo personalment tenia molt clar que el jurat havia de ser happy. Jo crec que amb l'època en castell d'edu, ja ho és tot, gairebé tot. I ja sé que és una de les grans crítiques que se'ns fan, sovint, que el jurat és massa tòu, sí, sí. Bastant sovint se'ns diu que el jurat és massa tòu, etcètera, però a mi m'agrada que el jurat sigui amable i que hi hagi una frontera que no travessa. Per exemple, nosaltres, que haurem quedat dissabte per veure el programa, ens va emocionar veure el Guillem Milkyway, com si li trencava la veu acomiadant el grup, la coral que marxava, vull dir que... S'ha fet aquest lligam tan fort, en tan poc temps, entre concursants i jurats... Com ha sigut aquest lligam? El que passa al jurat i els concursants es veuen al plató Jaume. El que passa que el plató de Lo Happy Day és un plató molt teatral, gairebé com un teatre grec. On ho gravem? Ho gravem a l'estudi de TV3. Ah, l'estudi de TV3, eh? Sí. I aleshores, el jurat està molt, molt, molt a prop dels concursants. I els concursants miren els ulls, el jurat, de molt a prop. I sempre és una molt i vulguis donar un vincle emocional i és. I això que els dissabtes va emocionar el Guillem Milkyway quan Flúmina sortien de cantant del programa o quan el Sideia, que estan eliminats, doncs és veritat. El jurat són persones i s'emocionen i realment el Sideia molt greu fent la decisió. Per cert, el programa acabarà el 22 de desembre amb una gala en directe. Això vol dir que aquestes gales que estem fent al 17 de nit estan gravades, quan les graveu? Quin marge hi ha de diferència? Una setmana, dues setmanes avançats? Una setmana abans. Una setmana abans. Val, val. I una cosa, jo vaig... Jo he sigut amb una de les gravacions. Sí, prefereu una mica de talp i podeu explicar una mica de com va anar. He de dir que entre les diverses corals, quan acaba el programa, hi ha una pinya... No hi ha cap rivalitat. No hi ha gens de rivalitat. Vaig veure corals que no estaven nominades i abraçant-se a companys seus, rivals de concurs, donant-los ànims i abraçades. I vull dir que feia temps que no es veia o que jo no veia, perquè existia tant altres concursos musicals, d'altres cadenes, i no es veia aquest bon rotllo a fora de càmeres, que no se'ls gravava ningú i que no hi havien de fingir ni res, i van transmetre aquest bon rotllo. Jo vaig sortir molt content de veure aquesta experiència. Però és d'una mica l'estil suposo que buscava. O Happy Day, no? Evidentment. Sí, sí, sí. I ens encanta. Sí, ens encanta que entre els cors ja estan parlant, de fer intercambis, que sí, talcora, ni de la població de l'altre, etcètera. Jo crec que donaran a Vivilla el... A Catalunya. A Catalunya, per fer aquest programa. Clar, això és segur, no? Perquè no sé si ja ho teniu previst, però el cor que guanyi, segurament potser fa una gira pels ateneus i casals, de Catalunya, o què? O no se sap encara? No se sap encara. El cor que guanyi tindrà una gira internacional, que serà una gira europea. No sabem encara, no tenim acabat de tancar quines ciutats s'han exactament, però suposem que sí que també hi haurà una part de gira per Catalunya. I tu no? Per aquestes festes, els meus companys de la penya del Morro, jo els hi podré regalar el disc de Happy Day? Sí, sí, sí. Jo crec que els hi podré regalar. Sí, sí. Jo crec que el mes de desembre, cap aquella estat, que són tan bones com per regalar coses, serà quan sortirà el disc del Happy Day. I una altra cosa que ens agrada molt a nosaltres, és recordar una mica el passat dels nostres entrevistats. Ah, sí? Per exemple, no sé si coneixes, o un report... Té de City TV que havia participat en un programa que es deia Caos. És ell, no? Era ell. Sí? Com ho recordes, aquella etapa? Molt divertida. Molt divertida. Era una manera de treballar. Hi ha molt l'ocostista. Estem parlant del 2004. Anava sol amb una cama. I era jo qui em grava a mi mateix i grava a Interaccions, etcètera. Vaig aprendre moltíssim. Perquè quan tens pocs recursos, és quan realment aprens a fer les coses. Després, passar a tenir més recursos, tots són bones notícies i tot és molt més fàcil. Però tirar amb pocs recursos és estimulant. Home, quin canvi, no? Fa 7 o 8 anys tu sol amb la teva pròpia càmera, editant-te, produint-te, grabant-te, presentant, pensant la idea, la sintonia, muntant, i tal. I aquests dies, passejant-te com el rei del plató número 1 de TV3. Això... O què? Ho penses a vegades, això? No, estic aquí passejant per TV3, no? I pel plató número 1. I soc el director del programa. Cada cosa te lo seu, també. Mira, ser reporter... Te'n m'ho trobo a faltar, eh? M'ho trobo a faltar. Si fes una versió 3.0 del caig aquella en caigues, et t'hi presentaries, potser? Doncs tal vegada. No, no sé jo, potser... Tu has tocat molt dels tecles, perquè si no tinc malentès, també últimament has estat realitzador de la competència en colors, de 8 TV, el programa de ràdio amb l'Òscar Dalmau i l'Òscar Andreu. Coordinador. A l'ús de gas. Exacte. I després de tota aquesta trajectòria, que ve d'analitzar resultats de programes i tot plegat. A mi m'agrada. Sí, per què? Més que la resta, més que el d'abans, o...? Cada cosa te lo seu. A veure, fer un programa com el Javier i ell és un regalet, perquè és dels pocs programes grans que es fan ara, no? Aleshores és un privilegi. És, realment, per disfrutar-lo. Per disfrutar-lo. El port és tant temps preparant, quan sort és com és un part tan desitjat que el fill el troba guapo, sí o sí. Clar. I després, fer de reporter, té altres motivacions. I tens un pes de la responsabilitat més disminuït. Són aquells dos minuts teus del reportatge. I cap a casa. La feina més direcció és de l'endús a casa. L'endús a casa i realment el pollastre és gros. Toni, molt breuament, molt breuament. Hem d'anar a Cabany, eh, David? Què et vas pensar quan televisió espanyola va programar un format similar de música a la mateixa franja horària i el mateix dia que vosaltres? Oh, vaig pensar, en Disa... Mira que hi havia dins. Mira que hi havia dins. L'informe es sembla que es brilla de tota la vida. Sí. Però a Catalunya ha funcionat el talent show en dissabte la nit. Però, escolta, de fet d'audiència, em sembla que ara pararà guanyar-ho hàpida, i no? Sí, sí, sí. El uno de los nuestros ha recordado un set i un sis a Catalunya. Molt bé. Avui hem de connectar amb les notícies de les 6. Moltíssimes gràcies per haver-nos atès. Que vagi molt bé les següents gales. Estarem allà, els dissabtes a la nit, amb un nou format que ha funcionat molt bé, cosa que també ens alegra molt aquí al programa. Nosaltres recalarem entrades. Sí, de públic. Si algú vol anar de públic, que es posi en contacte amb el programa. I el David ja ho gestionarà. Tono, moltes gràcies, bona tarda. Gràcies a molts altres. Ah! Nosaltres connectem amb la xarxa David, gràcies. I fins la setmana que ve.Fins la setmana que ve. Que vagi bé, va, tarda. Són les 6. Notícies en xarxa. Bona tarda, us parlem Pere Sanz i el Versas al servei d'assessorament hipotecari de la Generalitat Habitat en 3 anys, un milet de desnonaments. Els pediatres catalans recomana d'avançar els 12 mesos la vacuna de la Baricela. Una seixantena de municipis llei de tants reclama l'endoliment de penes per fer front als robatoris en l'àmbit rural. En esports, el Barça d'en Bol obre avui la setmana jornada de la Lliga. Soval. Rep l'Anaite Suna de Pamplona a les 8 del vespre amb la baixa gairebé segura de rotenca per problemes a l'esquena. I la selecció de Brasil ha guanyat aquest migdia per 2 a 0 davant Zàmbia amb petit amistós. Neymar ha jugat 79 minuts i tant i al ves tot el partit. El govern ha habitat gairebé un milet de desnonaments en els últims 3 anys. Segons ha pogut saber la xarxa, ho ha aconseguit a través de l'Ofideuta. És un servei de l'Agència Catalana de l'Habitatge que ofereix mediació entre les famílies amenaçades per una execució hipotecària i els bancs i les caixes. Des del 2010, 5.000 persones han utilitzat el servei de mediació de la Generalitat i han aconseguit reduir les cuotes, rebaixar els tipus d'interès o allargar els terminis. El servei d'intermediació de la Diputació ha fet un servei de mediació hipotecària. És fruit de la coordinació Amofideuta i es renda un conveni que es va signar l'any passat. Fins ara, el servei d'intermediació de la Diputació ha obert més de 280 expedients. Marc Castells és diputat d'urbanisme i parla a la xarxa. Hi ha gent que té dificultats de poder entendre la complicació que significa haver firmat un contracte com una hipoteca entre un banc i ell mateix. Nosaltres hem d'ajudar amb aquesta gent que ho entengui, ajudar el banc a fer entendre que la gent que passa problemes també ha de trobar insolucions. La Generalitat i la Diputació ofereixen aquest servei d'assessorament a través d'ajuntaments i consells comarcals, en més de 30 punts d'arreu del país. Els païatres catalans recomanen que la vacuna de la Varicella entri en el calendari de vacunacions periódiques a partir dels 12 mesos de vida dels nadons i no pas a partir dels 12 anys com passa fins ara. La limitació que des del govern central s'ha fet de la distribució de les dosis d'aquesta vacuna ha provocat que els pares copten per immunitzar els seus fills abans del que marca el calendari públic no la trobin a les farmàcies. El president de la Societat Catalana de Parietria, Ferran Moraga, ha dit en declaracions a la xarxa de comunicació local que una vacunació de primera hora pot reduir l'impacte de la malaltia. Fora molt interessant que aquesta vacuna estigués al calendari de vacunacions sistemàtiques, però no als 12 anys com és ara. Tenint en compte que als 12 anys, el 90% de la població pediàtrica ha patit la malaltia, sinó en el segon any de vida, els 12 mesos, la primera dosi, i uns mesos més després, la segona dosi, per evitar per fer la prevenció de la varicella. Segons Moraga, tot i que la varicella no és una malaltia molt greu, de tant en tant, els pediatres es troben amb nens que pateixen complicacions. El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, farà extensió a la resta de diputacions i entitats municipalistes l'informe que els pagesos i ramaders també donen una sensació d'importància als coses de seguretat i als jutges. El president de la Diputació de Lleida s'ha reunit aquest dimarts en representants dels municipis que han impulsat aquest informe. Antoni Roig, responsable del vi Garnatge d'Anpordà, considerat el millor de Catalunya a la primera edició dels premis binaris, destaca la combinació de tradició i modernitat del seu vi. Han declaracions a la xarxa de comunicació local. Roig ha explicat que el vi guanyador és el primer d'aquest tipus que el voren en el seu celler. Que potser li ha diferenciat, i el que ens ha fet és que quedés el davant de d'altres, ha sigut que hem fet un vi, que fent un vi molt respectuós amb la tradició, també li hem donat un toc de modernitat, que fa que sigui una garnatge d'Anpordà, una garnatge d'Anpordà realment molt personal, i amb molt caràcter d'Anpordà al mateix temps. Es tracta d'un vi dolç amb denominació d'origen de l'Anpordà seleccionat entre les 730 referències que hi participaven d'entre el celler de tota Catalunya en els premis binaris. Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6.15. El just metro i el just tram tindran, abans de l'estiu, unes pantalles amb informació a temps real, i transbordaments. Aquest matí s'ha presentat un nou sistema, un nou servei que posa marxa a l'àrea metropolitana de Barcelona per millorar informació a les seves línies d'autobús. És una nova tecnologia que la proporciona a l'empresa Mai Vas, i s'aplicarà a 18 vehicles de Sant Just, Sant Feliu, Esplugues, i la zona universitaria de Barcelona, parats per l'empresa Soble i Sauret. Són una banda del just metro i el just tram, els autobús los urbans, desplugues i de Sant Feliu. Aquestes pantalles a bord dels autobusos oferiran informació a l'autobús als punts d'interès més propers a les parades i al temps real dels enllaços. Això implica que, quan s'ha dedicat a la pantalla, la pantalla mostran els mitjans de transport amb els que es pot transbordar, així com també el temps real d'espera per autobusos i tramvies. És un projecte que es desenvoluparan dues fases, una primera de 13 busos durant aquest any, i el cinc vehicles bastants abans del maig del 2014. La Soble i Saureta financen aquest nou sistema amb un per supòs de 100.000 euros, i la idea és que, de mica en mica, s'estengui a la resta d'autobusos dels municipis de l'àrea metropolitana. Demà començaran les festes de tardor. Seran 12 dies d'activitats per tothom arreu dels municipis. Faran una nova edició del Correll Lengua, que aquest de setmana. Concerts, teatre i espectacles a més de conferències. Demà dimecres, per exemple, a l' A la Szeleis i d'Orkónsul de Can Ginestàs faran una nova sessió de l'Hard del Conte, de la seva mort. L'altra creativa de Lluís Soler, al municipi, a través de les notícies que es publicen diàriament a la cronologia. Aquí també tenen l'opció de comentar o debatre diferents temes o fer suggeriments. I a banda del Facebook, gràcies a l'esperantament de presència de Twitter, on ja compten 800 seguidors. I de moment això és tot més d'informació a partir de les set del Sant Jordi Notícies de l'Àlisi Avespre. Sense fronteres, cinema sense mesures, en definitiva, cinema sense condicions, els dimarts d'avui de 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio. Aquest dimarts, a les 10 del vespre, és la música choral més de mil anys d'història, un programa realitzat i presentat per Pat Quintana. Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. i presentat per Maria Quintana. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, i la majoria de punts de servei arreu de Catalunya. La Mireia va tenir un accident de moto als 25 anys, anava d'acompanyant i es va quedar per a plègica. No costa res fer un gest de posar-se un cinturó, no costa gens cordar-se un casc, i tampoc costa res tornar a caminar a casa, cosa que jo ja no puc fer. La meva vida als 25 anys es va quedar allà, a l'esfalt, i allà es va quedar. No té res a veure amb la que tinc ara. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Soc Agustín Arribas, soc del Graner de Sant Just, hi envio una salutació a tots els ullets de Sant Just, i també a la penya del Morro. I és en Moples, per la penya del Morro o del Morro, de ràdio d'Esvern, per potenciar el comerç local i agraïns-hi aquesta feina. Hola, penya del Morro, soc l'Alessandro, quan voleu, jo estic aquí. Una salutació, adéu. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. A la penya del Morro. Sí, d'oig de la tarda, benvinguts a la segona hora de la penya del Morro. Un estona parlarem amb l'actor Jose Malaguilla, que estrena amb el Raibor Ray, el Roger Julià, l'Oriol Juntsons, aquest dijous, el Versus Teatre. A més a més també hem de connectar amb Sitges, amb el Sergi Arrada, el nostre corresponsal per excel·lència al Festival de Cinema Fantàstic del Garraf. I amb l'Oriol Quim Menets, que ja el tenim aquí, la soc número 1 de la ràdio, per parlar-nos de noves tecnologies. Oriol, bona tarda. Avui, Oriol, sense l'any del cornefo, però que us heu barallat, que no us costeu bé? Sí, a l'escenari ens tornem. Ja us torneu, no? Sí, però abans repassem el Trandint Topic de la segona hora. Avui, Artur Mas ha sigut Trandint Topic, també. Per què? Perquè ha estat de tingut un escorta del seu equip de seguretat, acusat de cultivar marijuana. Evidentment, les bromes no s'han fet esperar amb bona notícia com aquestes, que els ciutadaires estaven esperant amb candeletes. A veure, Cristina, posa'ns en situació. Què és el que ha passat concretament? Doncs el policia presidencial ha estat suspès per cultivar fins a un centenar de plantes de marijuana a Moradebra. La unitat d'investigació dels Mossos tenia sospites del possible cultiu de marijuana per part de la gent i la seva parella a casa seva. Amb un ordre judicial, al passat 17 de setembre, la policia va detenir el Mossos i a la seva parella acusat d'un delicte contra la salut pública per tràfic de drogues. Fins el moment, la gent formava part del cos d'escortes del president de la Generalitat, en concret de la segona corona de l'escorta. És a dir, el grup d'escortes que acompanya Artur Mas, però que no formen part del circran més pròxim al president. La gent ha quedat en llibertat... Perquè sempre arriba a la tard, no? Sí, era per això. La gent ha quedat en llibertat amb càrrecs, ha estat suspès de sou i feina i se li ha obert un expedient disciplinari pendent de resoldre l'espera de que hi hagi una sentència judicial. Bé, com diem, els Twitter no s'ha fet esperar, i els comentaris ingeniosos tampoc. Per exemple, Beatriz del Matí diu Artur Mas deu ser com a cap, una mica insuportable, per tal que els escoltes acabin cultivant 100 plantes de marijuana. I s'entén que aquella expressió catalana que diu salut i força el canut. I després, en der Aguirre Gaviria, diu que tenen unes cortes d'Artur Mas per cultivar marijuana a casa. Diu, i també hi ha qui roba i ningú els té. En fi, un quart de set a la tarda, passem ara a les noves tecnologies de l'Oriol Jiménez. Segueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro. A Facebook, la penya del Morro. Com veus, sou originals de men. Oriol, abans de començar a parlar de Samsung o de WhatsApp, que ja hem novetat el respecte, deixem comentar un paio de coses que escolta aquesta falca del Facebook. Per una part, que el Facebook de ràdio d'Esvern, avui fa 4 anys, el Facebook de la radio. Perquè el 15 d'octubre del 2009, aquesta emissora que escolteu, va començar una nova etapa a internet i va començar el que va ser el Facebook de la radio. A la xarxa social, es va presentar la tele a la xarxa social. El Facebook de la radio compta amb 3.001 amics. Estan al dia del que passa s'enjust, perquè recordeu que el Facebook de la ràdio són les notícies que fan als serveis informatius de ràdio d'Esvern. les que vulgueu. Moltes notícies, el Facebook de la ràdio, la gent opina, el lloc on una mena de debat, i tot plegat, i visc a través del Facebook, de ràdio d'Esberma. Abans del Facebook, també hi ha Twitter, amb 800 seguidors, cosa que ens n'alegrem molt. Un aplaudiment pels nostres Facebooks i Twitter. Bona nit! Passem ara, sí, Oriol, recordar que tenim un sorteig en marxa. Ojo, perquè fins a dos quarts de set del vespre podeu participar i guanyar una altra doble, per anar a veure demà la funció especial de la família irreal al Teatre Victòria de Barcelona. Què heu de fer, senzill? Posar-vos el Facebook de la penya del Morro, i de moment em sembla que hi ha un... Bueno, hi ha 13 persones que ja han participat, i el sorteig el farem quan acabi el programa. A dos quarts de set estan canyant les inscripcions per alguna forma, només que el que podeu visc a la penya del Morro, a l'estat del Facebook, i llavors ja podreu participar d'aquesta manera tan original i graciosa que han pensat els productors del programa. En fi, Oriol, ara sí, anem al... Ara sí, ja no queda... Bueno, perdona un moment, perquè recorda... Ah, que estàs bé, Oriol! Va, parlant de Samsung, perquè treu el primer mòbil en pantalla corba. Només a Corea, però, no? Sí, sí, sí. Bé, és una cosa que es comentava des de fa temps, perquè Samsung i LG havien presentat en el model Worldcom, que eren filles d'aquest estil, havien presentat pantalles corbades, no? Sí. I de moment era com una cursa que s'estava fent, i Samsung ha estat el primer en fer-ho. No és molt pràctic, s'ha de dir, de moment. Només és un mòbil que té la pantalla una mica corba, i ara LG, treure-la també al seu, ja s'ha filtrat, amb la que pantlla de corba, però cap a l'altre sentit. Vull dir, no, és una mica absurd, de moment. Però sí que hi ha obra a les portes, no? Sí, corba, què vol dir això? Doncs en el cas de... no sé com... és com si agafes un paper, no? Doncs... i bé, doncs, el doblegues posant, no sé com explicar, el centre més cap al fons, doncs aquest és el model de Samsung, i l'altre és agafant el principi del final i posant-lo més cap a tu. No sé, ells diuen fa que la llum no reflexi de manera recta, llavors es veu millor, diuen que és més còmode agafar. De moment, pràctic, poc, vull dir, és igual, és un estil. En el cas de Samsung, per exemple, costa 1.000 euros. Sí, sí, és una cosa, però... A més, ja vam dir, anàvem a morir, i ara dirà'm, vull dir, no és normal que tu, d'un producte amb el teu poder adquisitiu, puguis agafar el millor al mercat, m'explico. Un iPhone costa 700 euros, un Galaxy S4 costa 500, però són els millors del mercat. Vull dir, una persona normal, boja dels mòbils, pot fer un esforç gros per comprar-se'l. En canvi, una persona normal no pot fer un esforç gros per comprar-se un Ferrari per dir-te alguna cosa. Vull dir, que els mòbils aniran agafant cada any... Una mica més de valoració. Aniran pujant el pròpia. A un moment que no tothom podrà tenir el millor mòbil del mercat. No és normal, tampoc, que tu puguis comprar el millor mòbil del mercat. Perdona, no és normal, però hauria, no? Vull dir que... per què no? De matí m'ho hauria... No, però igual que un ordinador. No tothom pot comprar el millor ordinador del mercat. Vull dir, el mòbil ja no és només per trucar, ja que de vegades anirà fent més coses. Però jo crec que s'ha de tenir en compte que venint d'una època, en general, fa uns quants anys els mòbils els regalaven. És a dir, tu anaves a una companyia, per fer-te l'acompanyat, donaven el mòbil. Però ja no és això, ara. Abans un mòbil era per trucar i enviar missatges. Sí, ara sí, tenen moltes més funcions. I per tu, a la serpiente, també, no té dubtes. No és com un mòbil per mi. No és com un mòbil que hagi agafat més característiques, sinó que ara són ordinadors. O sigui, de fet, el sistema operatiu és ordinador, el sistema programes és ordinador. I porten mòbil, a més. No és el mateix. Ara és un altre producte que estàs comprant. Tu pots continuar a comprar un mòbil i valen 15 euros, un mòbil normal de tota l'època, de tota la vida, i la teva acompanyat el regalarà sense compromís de permanència, si vols. Pots tenir el mateix producte que tenies abans. Però també ho havíem fet amb aquest tipus de mòbils. És a dir, ha dit tot en un principi. Et feien firmar permanència i la que vas pagant. Sí, evidentment et pagaves la permanència, tenies permanència, tenies altres condicions, però els preus no seran com poden arribar a ser. Però no sé què la re. De fet, els mòbils estan fent més barats. Quan començava tot això dels mòbils, potents, amb iPhone i tot això, jo sempre ho deia, si no tenies el millor del moment, els altres eren una mica regulars, no els podies fer servir bé. Ara, per 200 euros, i després hi ha subvencions de les companyies, et pots sortir gairebé... No sé, potser et pagues, ara m'ho invento, però ja no miro això. Però et pagues 40 euros d'entrada i després una permanència de tot un parell d'anys i tens un mòbil bo, que dura anys, a més. Hem arribat a un punt, també, que els mòbils són bons, tenen potència per anys. Jo crec que els mòbils estan fent barats, però per l'altra banda, com cada vegada la gent vol més mòbils, i els rics sempre volen diferenciar-se, jo crec que també es n'hi ha d'obrir en un mercat com en tots els altres productes. Ho he dit que per les persones que tenen una economia més alta. Exacte, una, per l'economia més alta i per professionals. Ara els tàblets també és molt de consum per a l'usuari de peu, però els tàblets també aniran agafant un caire també més professional, i també en podrem acostumar, no dic aquest any i el següent, però d'aquí 3 anys saco, a veure tàblets de 3.000 euros. Perquè són professionals, no? Igual que tu ara et compres un ordinador, si tu edites vídeo et compres un ordinador que costa 3.000 euros. Potser en el futur és un tàblet. Vull dir que és un producte que està evolucionant, però no és just dir que ja no és el mateix mòbil que el que compres ara, doncs tampoc és el mateix mòbil d'aquí un temps, o el mateix tàblets. Segur de les tàblets pujaran molt de preu segur, perquè substituiran els portàtils. Hi ha portàtils de 3.000 els que vulguis. Per cert, parlem de WhatsApp, si et sembla ara aquesta aplicació número 1 de les missatges mòbils, com a mínim, a Espanya, perquè ja vam dir-ho que a Estat Units n'hi ha un altre, que no me'n recordo com es diu ara, i també LINE, està bastant, estàs per Europa. D'altra forma, WhatsApp ja permet migrar el compte a un nou número de mòbil. Això vol dir que ja som lliures, i que podem tenir el nostre WhatsApp en diferents números de mòbil, cosa que la gent... En diferents números de mòbil, no, però pots canviar el número de mòbil. Com? Perdona, no ho entenc. Simplement pots canviar el teu número de mòbil i el teu compte passarà a estar associat a un altre número de mòbil. Ah, va, va, va. Per mi, una de les grans coses que WhatsApp em tirava enrere. Per exemple, si jo en canvio de mòbil, és aquest tema, i en canvi de número de mòbil, puc continuar tenint el mateix WhatsApp. El mateix WhatsApp, sí. Jo crec que també el número mòbil està perdent cada vegada més importància. O igual que algun número de telèfon de casa. A tu, abans de casa, feies l'impossible, per si t'havies de traslladar, volies mantenir el mateix número. Mantenir el número, sí. Perquè si no era un merder, ara et canves de casa, i el número 1 ja gairebé em va donar igual que canvi. No ho vas demanar. Amb el mòbil jo crec que sempre ha estat una mica més diferent, no? Perquè totes les persones amb el mòbil podien tenir els seus contactes d'Itàlia. Tu et localitzaven a través del teu telèfon mòbil. No ha estat com sempre més imprescindible que no pas potser el de casa. Però jo crec que ja no es té de l'importància, el número de mòbil. Vull dir, si ja et comuniques amb WhatsApp, i ja el fet canviar de número de poc, et lliga el WhatsApp. Tens el correu electrònic, que és independent. Sí, això sí. Tens el Facebook, que també és independent. Vull dir, ara ja... bueno, les trucades. Sí, no, però a la persona inclòs que ha perd el mòbil, ara poso un missatge a Facebook i diu, com el postres número, i el que sigui, el recupera, i potser hi continua tot igual, això sí. En aquest cas sí que seria així. Bueno, és una característica que fegeixen i jo crec que ja tocava, també. I no la tenien abans. No, no, no, no. Era una mica rada, no, també? Bueno, WhatsApp és una mica així. No, que el fein, no. No, no, no. No, el fein no és, però... Home, jo ho hem parlat aquí més una vegada. Per què no, per exemple, hi ha doncs un WhatsApp que tu et puguis utilitzar des de l'ordinador? Sí, sí, això és la màxima. Perquè, clar, com a tipus... Si ho hem dit, això s'ha passat a fa dos, que com a... La missatgeria de Facebook, per exemple... La Facebook és molt millor que l'altre. Ah, és que, evidentment, evidentment, evidentment. En fi, a canvi de tema, parlem ara de... Google? Google hi ha, però a tota l'hora. Aquest octubre tindrem moviment. Sí, mogudes, eh, perquè arriba al rellotge de Google, podria ser el 30 d'octubre, hi ha rumors. I, a més, també, rumors sobre el Nexus 5, amb Android 4.4, l'iPad mini i l'iPad normal, que també sembla ser que podrien presentar-se l'octubre. Però, com que això és rumor-er-rumor-er, David... Ai, David, perdona... Com et dius, tu? Com? Samanta, vale. Sí, Maria? Maria, sí. No, anava a dir que posem la música de rumor-er-rumor-er. A veure, Oriol, rumors de les noves tecnologies de cara aquest mes d'octubre, que això t'agrada, a tu, aquestes coses. Què és comenta? Què és rumoreja a la xarxa? Es diu, es senti de la pelo. Es diu, es comenta, és rumoreja, sí. Que... bé, és... Sobre el Nexus 5, comencem pel rumor més segur. Més fiable. Sí, més fiable. S'ha filtrat, s'han vist fotos... De fet, veureu també les màquines de Barcelona, les màquines d'aquestes expandidores, que hi ha uns KitKats, en els que suren Android, en el KitKat. Perquè la pròxima versió d'Android ha arribat a un pacte amb Nestle, i es dirà Android KitKat, com a curiositat, això ja està. Aleshores, ja està tot com mitja... mitja oficial, mitja rumors, mitja filtracions. Aleshores, sortirà el Nexus 5, el pròxim mòbil de Google, fet amb LG, segons les filtracions. Sí, sí, sí. Podria sortir aquesta tarda, era la primera data que es comentava, o a finals de mes el 31 d'octubre. Home, entre aquestes darrere i a final de mes hi ha una diferència. No, d'empreses setmanes. Home, per això, però, bueno, normalment s'ha costumat sortir alguna... A veure, Cristina, el món dels rumors és així, vull dir. Que passa d'un dia fins a més tard, no? Clar, clar, clar. Que vols dir, que en dues setmanes ja està obsolet. No, no, bueno, mira, el pas que van, segur que sí, però apareixo, que normalment, si ho anunciem per aquesta tarda, doncs el mal és que sí més d'aquesta tarda. No, no, no, és que són rumors, això. El rumor no port nada, 15 dies d'allà. Què li passa? Sí, escolta, Cristina, pocs rumors has escoltat a la teva vida, no? No m'interessa molt els rumors, si no són pets, no... Fets-me paraules. Que podria ser que en les dues pròximes setmanes es presenti el nou rellotge de Google. Ah, i el mòbil de Google. El mòbil de Google és quasi segur, a un 95%, i és possible que vingui acompanyat d'un rellotge, que aquest any veurem bastants smartwatchs, que els diuen. És smartwatch. De fet, també hi ha bastants rumors... Àpels també tregui, no? De fet, àpels, es va voler penjar la medalla, innovant, estava creant el nou primer... Però, vaja, que... Perdona, no em volia equivocar, però hi ha alguna cosa semblant. Hi ha bastants rellotges. De fet, s'han sumat el seu, Sónia ja va per la segona generació, i després hi ha companyies ferides que han tret alguns de bastant d'èxit, com el Pebel, o l'iWatch, o una italiana... Vull dir que sí que s'han fet coses interessants, però a moment sembla que falta que algú gran s'hi posi, que Google doni suport oficial i tot això. Oriol, moltíssimes gràcies per haver-nos... Tens alguna cosa a menys a comentar-nos? Bueno, també en l'octubre, en principis, es presentaria els nous hypers. Home, doncs que no ho digueu, digueu-vos que... Home, està apuntat, tu. Ah, va, va, va. Llavors, s'ha suposa, també els rumors dirien que l'iPad mini, a l'iPad mini, que és interessant, és un dels interessants, sortirien pantalla retina, que recordem que vol dir que té... Pantalla retina? Sí, que té molts punts en la pantalla, en principi, més dels que podries veure amb el ui sense cap microscopi. És molt important, perquè a més a l'iPad mini ara mateix té molt poca resolució, vull dir, tu el veus i la pantalla... És molt dolenta, vist, si ho compres amb la competència, no... Per llegir, sobretot es nota molt, les diatres... Això és... Bueno, si vols comprar-nos un iPad, has d'esperar. Bé, doncs, avui, amb els rumors de les noves tecnologies per les properes setmanes, estarem atents, Oriol, i si hi ha qualsevol notat, per favor, fet-nos-la arribar i saber, t'esperem dimarts que ve moltes gràcies, Oriol, bona tarda. Bona tarda. Bona nit. Bona tarda. Bé, atenció, dos minuts i acaba ja el període per inscriure'ls al sorteig de l'Apenya del Morro per una entrada doble. Per demà anar a veure la família i realar el teatre victòria de Barcelona en una funció especial que hi haurà amb a les 8. Em sembla que arriba el Toni Alba, vestit difesat del rei... En fi, no us ho perdeu. Si voleu, encara teniu aquest últim minut per apuntar-vos a l'estat del Facebook de l'Apenya del Morro, on hem col·locat aquest sorteig. I em sembla que hi ha unes 13 persones, eh? Ara mateix... 14. 14, eh? 14 n'hi ha. Molt bé. Doncs ara, al final del programa, ho comentem. Què em va dir? Ah, sí? Que hem de connectar amb sitges? Soc Agustín Arribas, sóc del graner de Sant Just, i envio una salutació a tots els uvients de Sant Just i també a l'Apenya del Morro. Desenmobles, per l'Apenya del Morro o del Morro. Ràdio d'Esvern pot potenciar el comerç local i es agraïls-hi aquesta feina. Hola, Apenya del Morro, soc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí, una salutació. Adeu. L'Apenya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern 2.47 a la tarda, que ho tenim al programa, i sembla que... Què passa, que m'estan trucant? Què passa, David, què passa? M'estan trucant. Que l'agafo. Mira com sona. Una trucada en directe. Gràcies, David. Gràcies. Doncs vaig agafar-lo, a veure qui és, el passem en directe. M'imagino que no estan trucant a mi, sinó que trucen al programa. Hola, bona tarda. Jordi. Hola, bona tarda. Carme Verdoi, què tal? Bona tarda. Un aplaudiment per la Carme, des de la redacció dels serveis informatius de Ràdio d'Esvern. Què dius, Carme, perdona? Estava sentint el telèfon, no? Sí, és que estàvem fent el programa. De cop de volta m'ha aparegut el David Ávila. Tens una trucada a la producció i diuen, passeu la trucada. No, perdó, perdó. Dic, no serà per mi, serà pel programa, jo havia pensat. No, és que he trucat al Sergi del Cadal. Al Sergi Arrada. Que l'he trucat i llavors... Vaig fer la secció de cinema de Sitges, fantàstic. I l'hem trucat i heu trucat creuament de trucades. Carme, t'agraeixo que ens l'hagis fet saber. Carme, gràcies. Alguna notícia d'última hora, des de les serveis informatius de la Ràdio? No. Bueno, sí. Sí? No, no, és igual. A veure, Carme, ara no ens desjudici. No, perquè no és d'última hora. Però les vegades que hem anat abans els delictes, hi ha algunes coses que no eren correctes. Allò que és que no eren correctes, eh? Bueno, mira, torna a trucar. Ja, ja l'agafo, eh? El pots passar directament, al Sergi Arrada o no? I d'ells, sí. Ara ho veurem. Vinga, gràcies. És la producció en directe. Així és fer la Ràdio, els dimarts o gens. Trucades, que entren, que surten, la Carme, des dels serveis informatius, a la redacció... En fi, Cristina, ja veus que la cosa està avui, on falla. És el Sergi o no? Què? Va, escolta. Troc allò, Sergi. Millor, millor. Mentre tant, podem anar repassant... Podem dir els noms de les persones que participen. Per exemple, o què? Sí, oi tant. El sorteig d'una entrada doble, per anar demà a veure, la família real, el teatre Victòria, i que d'aquí uns minuts farem el sorteig del programa. Déu-n'hi-do, la resposta de la gent, a la crida que hem fet, hi ha hagut... Oi tant, 14, al final. Sí, entre ells podem destacar la Núria Valdric, el Guillem Cabanac... Perquè estàs la primera, home, estàs la primera. El Guillem Cabanac. La primera? La primera, en posar-ho, en participar, és la que més ganes tenia, o primer ho ha vist. També el Guillem Cabanac, el Rafa Drag Senjús, la Eva María C. Fue. La Mònica... On de C. Fue. No ho sabem, ja li preguntarem. Sí, sí, sí. Eva María C. Fue. La Mònica Cundemines, la Rosé Sánchez, també l'Imanol López. Imanol López. El Sergi Xín, Clara Munn. Perdona, l'Imanol López, que es van portar una entrada. Sí, per això. A més, l'Imanol ens posa un comentari, també, a part o no? Sí, diu, visc a la penya del Morro, que cada dia m'ho poseu més difícil, això de guanyar entrades. Sí, sí, sí. A l'Adolós Guiu, també participa, l'Arita Agüey D'Sey. Perdona, Arita Agüey. Agüey D'Sey, valeu. De segon. A la Carla Poll, la Irene Santana, Roma Gosa Bonet i la Elia Fossalva. Són els 12... 14 per 2 participants que estan entrant en aquesta participació, Jordi, per guanyar aquestes entrades. Com ho farem, això? Amb un got, alguna cosa, no? Sí, tenim aquí... La Mainucena és el David, tenim aquí 14 papers. No, no, no, el David. I el que volia dir era que ho confiem, com a tradicionalment, el bombo aquell de... No, no tenim bombo. Ho hem de fer de forma més... Casulana. Sí, sí, sí. Que, bueno, quan vaig estar a RACU fa un temps... També ho feien així. Hi havia sortets, no, no, hi havia bombo, i era un bar de cada vegada. Se'l deixaven a la redacció, per tant, jo et pensava, fora de bombo. Connectem amb xitges. Allà hi tenim el Sergi Arrada. Sergi, bona tarda. Bona, bona tarda. Bona, bona tarda. T'han trucat fa un moment que està passant dins una pel·lícula. Sí, està acabant. Quina pel·li acabes de veure, Marrano? L'estrany color de les llàgrimes del teu cos. Les llàgrimes del meu cos? Sí, l'estrany color de les llàgrimes del teu cos. Però en francès. Bueno, si vols dir, és el títol en francès, si te treballes. L'estrany color de... Sí, de... de... De Tonco. Tonco, què tal, aquesta pel·lícula? Explica'ns. Uf, encara no ho sé. Ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui. Això vol dir que malament, eh? Bueno, és que és molt crítica les dones perimentals i tal, i... i... i costa, eh? Si s'ha de paï una miqueta. Bueno, eh... En fi, deixem que reposi, si de cas, i parlem dels espel·lícules que has vist a xitges durant el dia d'avui, com, per exemple, una que és... Patrick. Un remake del clàssic del 78, no? Sí, sí, la van passar aquí, l'edició del 78, va guanyar millor pel·lícula, i, bueno, ja hem fet un remake. I tu creus que aquesta guanyarà també millor pel·lícula, o no? No, no, aquí no se'n dura res. Diu que juga el límit del ridícul en tot moment, fins que decideix decantar-se allà directament pel ridícul absolut, i esper per complet, no? Aquesta pel·lícula? Sí, sí, sí, és clar, és un hospital on es troben pacients que estan com en coma, que no es poden moure i tal, i hi ha un que és calepata, i s'enamora una de les infermeres que li tenen, i, bueno, mata la gent que se li apropa a ella. Molt bé. Ells sense moure's. Clar, molt bonic, molt bonic. Sí, es comuniquen per un tecàordinador que ell va apremint les tecles. Per cert, un altre pel·lícula que també has vist, perquè recordem que tenim el Sergi Arrada, el festival de cine fantàstic de 16, i estem connectant cada dia amb ell, aquest informe de com va tot plegat. Quantes pel·lícules portes ja, Sergi? Doncs... a veure, ahir, quan vam parlar, et vaig dir que tenia com 20 alguna, sí, 25, 26, sobre la C. 25, 25, no està mal, eh? No està mal per portar ja quants cinc dies, em sembla que avui és el cinque que estàs allà. També has vist la pel·lícula de Demons Rock, una pel·lícula de zombies. Bueno, era com de dimoni, si tal, però els maquillatges són una mica com... Com els anuncis que fan aquí de la zombie rock, no? Va, va, no, és que jo és que em passa que, com que vaig seguir amb el Sergi Arrada del casal, que està així, a través d'Instagram, el superfíle Sergió Arrada-Ruiz, i vaig veient les fotografies que apenges amb les racenyes de totes les pel·lícules que veus, aquesta fotografia és una mica zombie en lloc de dimoni. Sí, sí, l'estètica és com el som, i tal, però són dimonis. Què tal, aquesta, perquè dius que ja no pot ser la peor pel·lícula d'aquest any, sinó la pitjor pel·lícula de qualsevol de les edicions de Sitges. Atenció, que fem un rècord. La pitjor pel·lícula de Sitges, que ha vist el Sergi, que són moltes i que porta molts anys, és de Demons Rock. Bueno, es feia pumpatint per ser la més dolenta. Però què passa, que està mal fet a la sang dels zombies i dels dimonis? Bueno, tot l'argument és una mica com per la cara, i el maquillatge és dolentíssim. No sé si tu algun cop has vist algun esport de la Fondi-Walk d'aquí de Sitges. Sí, n'he vist d'allò. Vaig estar una temporada, bueno, una temporada d'un any, vaig anar a veure-la i, bueno, està bé, tot clar. Dic els anuncis de la Fondi-Walk. Els anuncis, no els he vist. Doncs és com un anunci de la Fondi-Walk, però de 100 minuts. Ah. I és que és molt dolenta, està molt malament feta. Miseriosament, avui era portada del diari i del festival, suposo que és perquè no en van moltes entrades, i t'han publicitat una miqueta. I amb tota la raó del món, no? Sí, sí, sí. Doncs queda també per la història i pels anals de la història del festival, aquesta pel·lícula. Per exemple, World Cops, que és policia equivocat, que podria ser una traducció patillera, que és la nova entrega d'humor absurd de Quentin Dublex, després de Robert i Bronn, i la que... Que et va agarredar una mica, dius. Aquesta que et ve tal. La de Robert, no sé si se me'n recordes, és la del nomàtic ASSI. Sí. La pel·lícula del nomàtic ASSI. Com publicar-la. A l'estil de Sharknado. T'ho ha plegat o no? Sí, una mica, sí. Jo la del nomàtic no em va agradar de gens. La següent, que era la de Bronn, que era d'un home que se li perdia el gos, i la recerca del seu gos, era una mica surrealista. Tampoc em va agradar gaire. I aquesta, Lelis, pensa, mira, sóc massoca, perquè segur que no m'agrada. I m'agrada, m'agrada. Tampoc, tampoc, me'n t'ho saps. Però m'ha fet gràcia. Home, de fet, la fotografia que has penjat a Instagram és curiós, perquè es veu un policia amb la seva jaqueta de policia i de l'uniforme, però sense pantalons, amb calçoteig directament. Aquest és l'estil de que t'agrada tu, d'humor. Bueno, no per aquesta foto en concret i tal. És un gran pat de policia, que el de la foto trafica marihuana, que l'amaga dintre de rates. Escolta, que no sigui... Un dels de cossos de seguretat, guardespatlles, de Tormàs, que avui hem sabut que un d'ells ha estat denunciat i arrastat per tenir 100 plantes de marihuana a Tarragona. A Moradebra. Ni una mes, ni una meia. Ni una mes, ni un centenar. Bueno, en fi, atenció, més pel·lícules que avui has vist. Per exemple, avui o hoy. National security. Sí, buf, aquesta molt bona, però no és per tot el públic. Ja. És a base d'enfer reals, vale? A filars del 70, sí, mitjans del 80 i tal, l'estat de Corea del Sud torturava a possibles comunistes, perquè confessessin i de la tessin als seus companys, no? I la pel·lícula són 100 minuts que barquen 3 setmanes de tortura a un innocent. Però és gaire? No, no és gaire, però és bastant realista, però clar. Són empallices, després intenten ho pagar amb una tovallola o un pila d'aigua, i després ja són electroshocs... Mil maneres de morir, no? Sí, la vaig veure. Va ser la última que vaig veure deia a la nit. Vaig sortir a les dos i mitja de la matinada. Vaig veure la buitana de pel·lícula que veia ahir, i em va deixar el cos una mica, sí, ja, com... Acabaràs com un zombi tu, com un de les zombi-wolves sense vaquillatge, perquè aquest any recordem que el Sergi, cada matí, a les setmanes 5, s'ha d'aixecar i s'ha d'acabar vendora a vendora per agafar les acreditacions de cinema. En fi, Sergi, et veig molt bé quan acaba el festival. Aquest diu menys, allà, no? El Marés el diu en el dissabte, el diumenge són les estífiques maratons, però es pot dir que el festival com a tal acaba el dissabte a la nit. El dissabte a la nit. Demà podríem... No tenim més temps, que hem de parlar amb el Josep Malaguilla, però demà ens podries comentar quines són les maratons més esperades d'aquest diumenge, per exemple, que els fans i els incondicioners de Sitges també volen saber què es cau l'últim dia de festival. Et sembla? Encara no estàs amb les pel·lícules. Es pot dir el tipus de maratons, perquè hi ha alguns. El matins són amb 3D, per la tarda no, i tal. Però fins a... no sé si el divendres al vespre no són les pel·lícules. Ah, vale, però res. Em soroll el divendres a la tarda, pot dir, i quines són les pel·lícules. Doncs escolta, res, demà, secció i connexió normal. A veure què és el que es cau per Sitges. Sergi, moltes gràcies. Que vagi bé, bona tarda. Adéu. Adéu, adéu. 3, 4, 7, fem una petitíssima pausa per la publicitat, i d'aquí uns moments hi ha la recta final del programa, amb el José Malaguilla, que estrena aquest dijous. El Versos Teatre, un espectacle d'improvidació basat en cançons, i un Broadway i també resolem el concurs i el sorteig que tenim sobre aquesta entra de doble, per anar a veure demà, la família real, el Teatre Victòria, amb aquesta quinzena de participants que ho heu fet a través de Facebook. Ara mateix, a la pel·le del Morro. La Mireia va tenir un accident de moto als 25 anys, anava d'acompanyant i es va quedar paraplègica. No costa res fer un gest de posar-se en cinturó, no costa a gens cordassar un casc, i tampoc costa res tornar a caminar a casa, cosa que jo ja no puc fer. La meva vida als 25 anys es va quedar allà, a l'esfalt, i allà es va quedar. No té res a veure amb la que tinc ara. Avui, a les 9 del vespre, hem de veure M de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. Sóc Jaume Salóncoll, farmacèutic del carrer Tolona, número 3 de Sant Just, i envio una salutació a la penya del Morro. Molts petonets des de la botiga Oetón de Sant Just, que són els que fan la penya del Morro. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. Sóc Jaume Salóncoll, farmacèutic de petonets des de la botiga Oetón de Sant Just, per la penya del Morro, de la ràdio, i que tot vagi molt bé i mosa. El centre de la llaneria Bergs saludem a la penya del Morro. Quant Nadal? La següent imprò, portarà partit el mestig dins els collons dels polítics. ¡Al poder, al poder! Els polítics són corruptes per naturaleza. A continuació, el programa parlem de teatre i parlem concretament del món de la improvisació, perquè són algunes les companyies i espectacles que han aflorat a la cartallera barcelonina durant els últims anys. Però ens agrada l'atenció la proposta de la companyia Malraio, que aquest dijous es trenen al Versus Teatre Impròduei, un espectacle d'improvisació amb les cançons com a protagonistes. Ells són el Rai Borrell, el Roger Julià, el Piano, i el José Malaguilla, ja conegut, vell amic del programa per tots. José Malaguilla, bona tarda. Hola, bona tarda, jo. Hola, bona tarda. Quintò més intimista, no? Quintò més intimista, no? Estàs bé, José? Sí, molt bé. M'agrada que em facis aquesta pregunta, Jordi. Sí, perquè... Abans vols que et faci el context, o vull comptar una dècdota, d'obligar-me, mirar-me, jo... Com que soc improvisador, vaig canviar la feina. Improvitzes, no està bé, no te'ns tenim seguint. M'agrada que em facis aquesta pregunta, Jordi. M'agrada que em facis aquesta pregunta, Jordi. M'agrada que em facis aquesta pregunta, Jordi. M'agrada que em facis aquesta pregunta, Jordi. Música de dècdota, vinga, anem-lo seguint. Va, molt bé. Doncs mira, com que has ficat abans, has fet el sort... un vídeo d'Internet, el vídeo de promoció. Aquest vídeo de promoció ens el van fer... per ficar-la a TV3. M'han venit a TV3, a 33 de Comana. Això va engravar i havia de sortir... Abans de les prèvies que van fer a Tarragona, va sortir a TV3 cada nit, d'aquesta setmana, a 33 de Comana. Allò que fan, els clips aquells, que són molt macos, què parlaveu dels polítics que en roben i no sé què? Per això, va passar això, vam fer una intro. El que voleu, què feu? Doncs feu-me això, intro. I va sortir això, perquè el títol... Un títol que teníem d'un espectacle que havíem fet ja era que els polítics som corruptes. El nostre tema, com a improvisador, el que surt a Tarragona. Això es passa per improvisar. Si n'éssim un guió escrit, com fan les companyies series i normals, aquestes coses no us passarien. I al 33 us recomanaria. No, hagin fet una escena del sacral de TV3. Ja sabeu per la propera, perquè no sé si teniu entrevistes pendents a part d'aquestes, els propers dies, algun bitatge de comunicació, perquè estreneu el dijous, no estàs nerviós, ja? És una miqueta, eh? Avui és una miqueta nerviós, perquè tots els que s'han improvisat sempre prenen coses, prenen una presentació, que volen que sigui bonica, cantades... I comencem ja amb una cançó, que és una cançó que no és improvisada, que ja la va tifèria i et trobo i diu... Es pot saber quina?Ah! No, no ho sé. Una menys per la penya del Morro. Normalment... És una adaptació d'una cançó. Sí, en canvi, la lletra, per presentar l'espectacle, per ser presentant, perquè estic parlant amb una noia que no conec de res. És la Cristina, Cristina, Jose, Jose Cristina... Hola, Cristina. Hola, Cristina. Jose, com aprofita el Jose? Un gentleman. Escolta, normalment no... Perdona, digues, digues, no vull allà. No, no sé què tal. Comencem amb una cançó que en realitat, ja s'han just explicat tu. És una cançó que hem tret de la presentació aquesta tan espectacular, que va donar tant de parlar, que vam fer els Toni d'aquest any. Ah! És una presentació dels Toni?Sí. Cristina, ¿has vist la presentació dels Toni d'aquest any? Sí, sí, però estava pensant en la cançó. Doncs és que és una cançó que vam fer expressament per aquesta presentació, no? Per la gala. És expressament pel dijous. Però està modificada, no?, la vostra. És a dir, està versionada. La nostra és versionada en canvi en la lletra. I la nostra lletra explica com funciona el espectacle, la nostra. Ah, escolta, i... Aquesta és la segona pregunta. La primera que té fet, que ha estat l'any de per respondre, és com funciona el vostre espectacle d'improvidació? Perquè normalment, bueno, la gent més o menys amb el tema d'improvidacions, sap que d'escriure com una frase, o posar una urna, després els actors es conyaixen, però on rau la diferència del vostre espectacle? Molt bé, doncs rau. Riau, riau, riau. No sé com acabar, com és la pregunta i dius, estic riant. Mira, no, dic que t'explico una veritat. Ah, sí, posa'm música d'anècdota. Música d'anècdota, música d'anècdota. Què, què? Corría el año dos mil quinientos, bueno... Dos mil quinientes, però em corria mucho. Com és la improvisació? Com funciona el vostre espectacle d'improvidació? És molt fàcil. Mira, la base és la de... De fet, mira, ara m'agafes acabar-ne aquí el follet, diguem-ne, la pista, on la gent ha d'escriure el títol del musical que vol veure. I al nostre cas, tenen una petita fulla, una fulleta, seria, no? La fulleta, que és la dona del fullet. Sí. I aquí té una part per escriure el títol del meu company. I amb el ràdio musical, dos punts. Llavors, aquí ha d'escriure el nom del musical. O sigui, que l'agrada. No ho sé, a veure, provem, Jordi. Quina companyia amb el ràdio. El musical... La Pella del Morro, líder d'audiència a les tardes de la ràdio catalana. Per exemple. De sense ficció, molt bonica, molt divertida. Sí, molt bo. La gent va putejar a vegades. Això ho noteu? Com patejo, ara, eh? Que no et faci una cosa rara. A putejar a vegades... Bueno, sí, però... Normalment el que volen és fer-se graciós. No per putejar. Ah, vale. De fet, quan volen putejar és quan més ens ajudem. I quan volen fer-se graciós és quan no ens ajuden tant. O si, quan faig la pitjor frase, per exemple, que pot sortir, és... Barça 5 Madrid 0. Clar. Però hi has de fer una història... Què vols fer? Vols fer una història que no es pot volar? Perquè és molt complicat, saps? Però si fas una cosa com... Si escrius una cosa com... Estan tristes, doncs això et dona molt més joc per fer quatre coses. Clar. Sí, sí, no, no. Per improvisar, segur que sí, home. Clar, estem parlant amb el Josep Malaguilla, que es trenen i em produeix els versos. Jo crec que és el primer espectacle d'improvisació, però amb cançons, hi ha el pianista, que és el Roger Julià, allà a l'escenari. És així, o us consta que hi ha hagut algun altre? Pregunto, eh? Jo diria que sí, jo no ho sé. Jo no tinc constància, sí que sé que hi ha una... Perquè sóc sincer, saps? Sí, però sí. Pots anar tot arreu, eh? Sí. A París, de fet, si tinc una coneguda, que vaig conèixer en un festival internacional de intro, que ella és de París, i ella fa un espectacle que es diu Niu. Sí. Niu, que es diu, la comèdia musical improvisada. Bé, ens hem d'anar a París. Ens hem d'anar a París. És diferent, d'alguna manera, perquè ells fan... ells tenen músics, que tenen un orchestra... Bé, també estàs parlant de suposos. I sobretot, ells fan tot un musical sencer. Només agafen una idea al principi, després fan el musical. I l'empresso en total, sí. I pel que ve, no és com nosaltres. O sigui que sou unics a la vostra especialitat. Et presento també el David Ávila, que després no presento gent. David i José David. Què tal, José, com estem? Hola, què tal? És coneixent, no? Sí, sí, sí. Per cert, ja has tornat l'ordinador que va robar. Què és això? És una cosa... no, no. És la meva petita aparició a la riera, que com que el David és un malalt de la tele. Sí, sí. Sí, sí, sí. Però no el vaig tornar, no el vaig tornar. I després he pogut viure, doncs, aquest mes. Però si no era de plàstic, era de producció de TV3, no? Sí, però vaig fer una botiga a Gràcia, que és una de les coses de la tele. Ah, sí? Que venen tot el atrezzo de... Cumbala, Cumbala, Moreu Manchó, de Vilanes... Tu et veig de la teva, no? Doncs no, jo tenia una... No, jo tenia una pregunta perfecta. De moment, em sembla molt de greu tallar-te. Tu, Juroet, David, et dic... No, no, no, és que no tenim més temps, perquè no me'n recordava que tenim els sortets. Tenim els sortets, que tenim el clar, que tenim el concurs, tenim el concurs. Bueno, escolta, que d'un dia... I te la faig. Què? Això és tot, ja està, ja està, ja està. Saps què passa? No, ja t'ho explico. A mi el Moreu són molt ràpids. Sí, saps què? Mira, veig un concursant que està demanant aquí la hora, des de fora, una cosa, José, és que t'explico, hem penjat a la penya del Moreu unes invitacions per anar a veure demà, una entrada doble, la família real, al Teatre Victòria. No, no, no, però és diferent, és diferent, perquè ells tothom estan aquí unitzat, i tu, que té més valor, ho improviseu. O sigui, que és molt millor el vostre. Llavors, dit això, hi ha una quintena de persones que han participat, entre elles, l'Imanot López, que ha vingut aquí de la ràdio, a veure si li toca o no l'entrodi el sortets, per corroborar que es fa bé. Com ho fem, això, Cristina? És un sortets, i la gent està impacient, eh? Doncs tenim 14 paparets petits, ficats dins un got de plàstic. Em faco la web, que ve, perquè la gent vegi... I ara tindrem aquí, com tenim el David Ávila, l'aprofitem com a... mai innocent, diguem-ne, i el David traurà un paper on hi haurà el nom de la persona guanyadora. Són, en total, unes quantes persones? 14. 14 persones que participen al sortets, eh? Estan pendents, ara, de la mà del David. Si acaba de remenar, hi treu el paper. Ha tingut un? Doncs mira, el guanyador. I és David... ah, no, home. Què creixiu? Ai, ai, ai. No, el que el digui, allà. No, home, David... Doncs el guanyador és Mònica... Mònica Condemines. Mònica Condemines, molt bé, un aplaudiment. Ara ens posarem en contacte amb ell a través del Facebook. Enhorabona, la Mònica, que s'emporta a aquesta entrada doble, per anar demà al Teatre Victòria a veure la família irreal. Ho sento i me'n no el que ens has vingut a veure. No, no, no, no ho he pogut ser. I, en fi, estigueu atents, perquè de tant en tant tenim entrades per anar al Teatre i als debaniments culturals. Josep Malaguí, ja dins Broadway. Moltíssimes gràcies per haver-nos atès. M'ha escoltat... m'has escoltat a poc, eh? Aquesta entrevista, no sé. Bé, escolta, vina quan vulguis, aquí, a la ràdio... No podem, sinó que d'un dia... Em sap un cafè. Amb la Cristina, no em tu. I m'has de respondre la meva pregunta. Quina era, va, quina era, va. Que no, no era l'ordinador, no? No, no era un altre, era un altre. Però la pregunta te la faré la pròxima vegada que el Jordi torni a convidar. Bé, doncs potser no estàs tu, David. Quedem damà, si vols. Quedem damà, quedem damà. Molt bé, escolta. O a propèdia que tinguis un forat, que algú caigui. Avui, justament, no teníem molts forats, eh? Però he pensat que, o era avui, si volia parlar amb tu abans de l'estrena, no podíem fer-ho com a mínim aquesta setmana. Home, si de cas un cop s'ha gestranat, ens podria venir a cantar aquesta cançó, del principi, improvisada, que no és improvisada. Si m'hi demanes tu... Jo crec que tens bastant punts. Per l'especial de Nadal, que has dit que faràs... Jo el que faria seria una castell improvisada, ja, no? Sí, sí, agrada, ja farem. José Malaguya, moltes gràcies, bona tarda. Bona tarda. Cristina, anem fora de temps, perquè el programa tingués molta audiència a la penya del Morro. Què seria el trending tòpic, avui? Avui, ràpidament, tono Hernández, perquè a la primera hora, la secció de televisió, amb el David Ávila, hem entrevistat aquest codirector de... o Happy Day, i ha estat molt interessant l'entrevista, molt... Sí, molt musical, eh, el programa d'avui. Agradeix tota la gent. Ja tens possible la penya del Morro, la Carme Verde i les notícies de Sant Just, amb política al Pau, Rama, David Ávila en televisió. Moltes gràcies, que vagi bé. Gràcies, Jordi. A veure, amb les noves tecnologies de L'Oriol Jiménez, la connexió amb Sitges i el Sergi Arrada, el festival de cinema fantàstic, i ara el José Malaguilla, amb qui hem parlat sobre Improdway, que ara estrena el versos d'aquests dijous durant uns quants dies. Agradeix també la presència de la Cristina, el Twitter i el feixbut del programa Cristina. Que vagi molt bé, i nosaltres tornem demà a partir de les 5 de la tarda a la penya del Morro. Ara, amb l'informatiu Vespa i la Carme Verde i el Cap de Van. Un programa cap a cert, jo no em perdo mai. Moltes gràcies, Jordi. Gràcies, Jordi. Bona tarda. Bona tarda, són les set del vespre. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició Vespa. El Just Métrogo i el Just Trump disposaran de pantalles amb informació de temps real sobre parades, temps de trajecte i transportaments. Aquell matí s'ha presentat aquest nou servei que posa marxa l'àrea metropolitana d'aquestes formacions de pensions que reconeixen els llocs i s'enfeliú. Amb aquesta notícia obrim l'edició Vespa i resumim prou altres informacions destacades a entitulars. L'Ajuntament engega un concurs de receptes de cuina d'aprofitament d'aliments. L'objectiu és evitar que es llenci i menjar i fer servir sobres d'altres plats. 22 de novembre, el centre s'hi havia dit jo, Maragall. Demà començant les festes de tardor, les festes seran 12 dies d'activitats com a cor.