#354 - La Penya del Morro del 17/10/2013

Fins el 15 d'octubre d'aquest any s'han obert 321 expedients per actes incibics de Tortosa. En tot l'any 2012 se'n van tramitar 271. Les multes per sorolls, la col·locació de cartells en llocs indeguts i fer les necessitats fisiològiques al carrer, són algunes de les infraccions més denunciades aquest 2013. Davant d'això, l'Ajuntament de Tortosa ha endagat una campanya informativa per afavorir la convivència a la ciutat. Trosa-sites regidora de governació. Hem editat un triptit i l'objectiu és sensibilitzar els ciutadans per a què continuem amb un comportament cívic i millorar la convivència. I per combatre la reincidència, l'any passat ja es va modificar l'ordenança per endurir les sancions lleus, l'import mínim de les quals ha passat de 50 a 100 euros. Moment ara per conèixer la previsió del temps. Servei meteorològic de Catalunya, Xavier Sole, bona tarda. Hola, molt bona tarda. A diferència d'ahir, avui les temperatures han baixat i de valent, sobretot a causa d'aquests intervals de núvols baixos que ara ja són precedents a molts punts del nostre país, sobretot de les comarques de Barcelona i de Girona. De fet, les màximes en aquest sector no han anat més enllà dels com a molt 25 graus. De cara als propers dies, esperem que els núvols, sobretot demà, siguin menys numerosos, i això facilitarà que les temperatures torni a pujar una miqueta, no tant com els dies enrere, però encara podrà empajar un parell de graus més a partir de dissabte. Sembla que ens hi haurem amb menys núvols, però durant la tarda ja podrien caure algunes petites precipitacions que per les comarques en depuren. De moment, això és tot des del servei meteorològic de Catalunya. ä Bona nit. El 98.0 de la FM. I a tot el món, a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro. La penya del morro. Toc, toc, toc, toc, toc. Toc, toc, toc, toc. Toc, toc, toc, toc. Toc, toc, toc, toc. Toc, toc, toc, toc. Toc, toc, toc, toc. Toc, toc, toc, toc. Toc, toc, toc, toc. Toc, toc, toc, toc, toc. Què tal? Bona tarda, gent de Sant Just i també gent de l'estranger. Com esteu? Vam venir al programa de les tardes de ràdio d'Esvern. Parla i el salut de Jordi, Domènec, des d'ara i fins la set del vespre. Això és la penya del morro. Vinga, aplaudiments. Avui començarem, com sempre, parlant de les notícies de Sant Just amb la Carme Verdo i Carme. Bona tarda. A més, avui el programa parlarem de diferents qüestions. Carme, per cert, avui de què parlarem? Tot el que seria les notícies de Sant Just. Doncs avui, a les notícies de Sant Just, parlarem de moltes coses, com per exemple que hi ha una vintena de persones que participen al grup d'ajuda motua per a famílies de persones amb malalties mentals. Ei, Jordi, això és el que fas. Jordi. Home, l'autèntica Carme Verdo. Bona tarda, Carme. Quan no estàs al teu lloc... Clar, però el meu lloc consisteix en estar aquí, viola, i a vegades una frase com ara, però normalment no, i després estaré a minut esperant. A vegades, a vegades... Perdona, perdona, el teu lloc era estar. Quan comença l'Apenya del Morro, aquí, i està al... No, perdona, està al que ja està. O sigui, si has estat en d'esperar, avui, per exemple, t'han preguntat què hi haurà, no hi eres. Quan t'han preguntat, no hi eres. Carme Verdo i això falta... Vaig a la punta. Parlau amb el director de l'Apenya del Morro. Bé, atenció, perquè avui el programa, que hem de tenir moltes coses, conecrem amb el Marc Marvà, que ja sabeu... Bé, això tinc molt xulo, a la Vall d'Avers, que avui també en parlarem amb la ginatosa de la publicació mensual de Sant Just, però amb el Marc Marvà iniciem un espai d'esport local a l'Apenya del Morro, on parlarem cada setmana del que tracten el Juguem a casa, els villuns de nou a deu, el programa d'esports de la ràdio. A més a més, també tindrem la Núria Oriol, a la secció de coaching. Tindrem la ginatosa de la Vall d'Avers, que ens explicarà quines són les novetats i els continguts d'aquest més en aquesta revista. I també tindrem llibres amb l'Arnau Cónsul i tot un món de moda amb la Mireia Redon del final del programa. Bona tarda i benvinguts a l'Apenya del Morro. L'Apenya del Morro, un programa amb més morro que penya. O, i de més, penya que morro. Però, abans de tot això, saludem la Cristina Vargas, que porta el Twitter i el Facebook del programa. Cristina, bona tarda. Bona tarda. Aplaudim-ne per la Cristina. I també saludem a la Mònica Condemines, poc que ahir va anar gentilitzada a l'Apenya del Morro i dels sortecs que van fer a veure la família irreal en la seva pre... reestrena, el teatre Victòria, i ens va fer molta il·lusió, perquè va enganxar-nos una fotografia al mur del Facebook, del programa, on sobre ella, amb el seu marit, imaginem, la persona al costat... Potser no. Perquè és molt llit. Perquè... que és el seu marit? No, perquè és el seu marit, perquè estan abraçant. El seu germà, el seu germà. El seu germà, el seu marit perfectament. Cusi. Amant. O persona que passava per allà. Vinc aquí i em fes la fotografia. És molt conservador, Jordi. Molt moltíssim, no ho saps prou. Però que li agraïm a ella i al seu marit, que hagin posat la fotografia al Facebook de l'Apenya del Morro, que estan molt monos en un sofà i amb la família irreal al darrere de Minori Absoluta. Per tant, gràcies i a mi també es posen que s'ho van passar molt i molt bé. Estem en família gràcies a l'Apenya del Morro i a què de dir? Vinga, va, repassem els tècnics d'avui. Avui el govern espanyol ha sigut un dels temes més comentats a Twitter, perquè preveu nous ajustos pressupostaris per les comunitats autònomes de més de 8 milions d'euros en els propers dos anys. Segons consta el pla pressupostari de les administracions públiques, aquesta brusela, Cristina Vargas, explica'ns una mica què està passant. Doncs el govern de Mariano Rajoy preveu un ajuste excepcional de més de 8 milions d'euros a les comunitats per al 2014 i al 2015. En concret, l'executiu calcula que les comunitats hauran d'adoptar mesures correctores per un import de 4.068 milions d'euros al 2014 i per una mica més de 4 milions al 2015. Tot i que el document s'especia que encara s'està acabant informació sobre els pressupostos i els plans d'ajust, les línies genals apunten a un càlcul total de 8 milions d'euros. Pel que fa al 2014, del total dels 4.068 milions, 2.142 milions corresponen a mesures que afecten els ingressos, mentre que, per la despesa, preveuen que s'adoptin mesures per un valor de 1.927 milions encaminades a un control dels vents i els serveis. I, pel que fa al 2015, s'esperen que l'import de les retallades torni a pujar a més de 4 milions d'euros. Sí, vinga, números i vinga retallades. La previsió per els propers mesos. Què diu la gent a Twitter? Fins al 2016 el govern vol gastar menys ingressant igual sense fiscalitats més justes per redistribuir esforç. Aquesta és la lectura que fa ell de tot plegat. El paper Rufó diu que el govern xifra el nou ajust amb més de 4.000 milions d'euros i això que les retallades s'havien acabat. I per acabar, Breit Mohamed, que diu més retallades, més patiment. Comencem el programa, passem a les notícies. Avui sí, és que abans d'haver-hi 10 minuts m'hem començat les notícies de 16. No busqui suport o no hi ha... Això és com allò de... M'has castigat injustament. Per tant, em rebel·lo. Tu prens tot com un càstig. El càstig no és el nostre, en aquest cas, perquè hem d'escoltar les notícies de Senjos. Això és un be de Déu. Bé, atenció. Comencem parlant d'un dia mundial, que va ser fa uns dies, concretament el 10 d'octubre passat, fa justament una setmana. Avui es va celebrar el dia mundial de la salut mental. Com està Senjos en aquesta qüestió? Doncs una vintena de persones participen del grup d'ajuda mutua per a familiars amb malalties mentals. Es convoca un cop al mes, des de fa 3 anys, amb molt bona resposta per part dels assistents. I també és informació de tot plegat. Doncs sí, l'educadora social de l'Ajuntament, Núria Boquera, creu que cal més consciència i educació en la societat per normalitzar la situació de les persones que bateixen una malaltia mental i de les de les famílies. I considera que s'han aconseguit molts avenços, però encara queda molta feina per fer, per ajudar a afrontar la malaltia als familiars. A Senjos existeix aquest grup d'ajuda mutua. Existeix des de fa 3 anys. I una vintena de persones es reuneixen el tercer dimarts. I es reuneixen les seves experiències i dubtes. Les sessions les conduïm a un psiquiatre i es van desenvolupant a randa els testimonis dels familiars. No hi ha cap programa a seguir, sinó que és una cosa que es desenvolupa donant aquesta hora i mitja. La clau segons explica Núria Boquera per fer-ho en la malaltia, és tenir clar el diagnòstic. Si algú vol participar d'aquest grup d'ajuda mutua, s'ha de posar en contacte amb el servei social de l'Ajuntament. Es reuneixen el tercer dimarts de mes de 6 a 2.00 a 8.00. La feia vol morre. Cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. Parlem ara de l'Ajuntament de Sant Jordes Bern i de les millores que hi ha en aquest edifici, perquè s'ha acabat l'installació de protectors de fusta que tanquen una cinquantena de bateries de contenidors de Sant Jordes. Carme, què vol dir? Parlen en català, perquè jo no ho entenc. Bé, bateries de contenidors? Vol dir contenidors junts, per no dir contenidors... Ah, per no dir... En referim a les parelles de contenidors. I els protectors de fusta, jo crec que un cop ho haureu vist, potser no són just, però una vegada que són aquells quadrats que hi ha diferents fustes com una mena de tanca, ja n'hi havia 20, que són just, i ara s'han col·locat una cinquantena de bateries més. No és a cap cos per l'Ajuntament, perquè és una... És una millora del servei que enclou el contracte de recullida de residus, que es vajudicar a l'empresa Urbacer el mes de març del 2012, no sé si ho recordareu. I l'idea és que els protectors millori la senyalització i ordenació dels contenidors de residus, així com l'estètica i l'intensió del consistori el mes de gener d'aquest any, era instal·lar un centenar de tanques al llarg d'aquest any i l'any que ve, per tant de moment s'han instal·lat aquesta cinquantena de tanques. No tens, no? Perquè jo, per exemple, avui no m'hi he fixat gaire i no n'he vist cap de nova, però si n'hi ha, és una cinquantena de fustes... Que has de fixar. ...que acompanyen els contenidors, a partir d'ara ja m'hi fixaré. En fi, parlem de cultura. Perquè si n'aguro avui una exposició al cellet de Can Ginestar, que de fet molta gent dirà, home, perfecte, perquè així em trobaran les pedres aquelles que hi ha a l'entrada de Can Ginestar, però ja no són pedres, és art. Atenció, perquè avui s'inaugura l'exposició sol i sorra de les artistes s'enjusten que estressa Fenneca i Marianz Els Gonzales. Ah, és Fenneca, no? De la família Fenneca, de Joan Fenneca, de Volras, que són d'aquí s'enjust. Potser sí, mira, quina gracia. Carme, expliquen més coses sobre aquesta exposició que s'inaugura justament avui. Doncs és una mostra de pintura que va acompanyada d'un muntatge també en paper japonès, que acompanya aquesta mostra. La complementa, el desert, i en concret, el desert del sàhara, són els protagonistes d'aquesta mostra. Perdona, el desert del sàhara i també... Sí, el desert en general, i en concret també el desert del sàhara. Són els protagonistes d'aquesta mostra. Has parlat de coses japonèses, també. No, però és el paper japonès, és a dir, no hi ha retrats japonès, i també es fa servir el material de paper japonès. El paper japonès és un tipus de... És que no ho sabia, perdona, no ho sabia, el tipus de material... No estigui a la defensiva. Que no estic a la defensiva, que, escolta. Que no estic a la defensiva. Només dic que jo no sabia que hi havia un tipus de paper, que és com a paper maixer, paper pinotxo, paper japonès. Segur que l'has vist alguna vegada. Segurament sí, però no sabia que era japonès. Doncs el desert era un tema que les dues artistes els agradava, tot i no haver-hi estat mai, i això els atreia també. Està molt bé. Ara m'agrada molt la lluna. La lluna m'agrada molt, també. Tu dius de veritat, eh? Doncs pots pintar-la. El tema és el mateix, que desconecte el seu estil personal. Per exemple, també a l'hora de pintar Marien Gels González ha apostat més per plasmar les figures en el desert, i tot plegat, en canvi, Teresa Faneca ha optat per parlar del continent africà en general, la seva pintura. És el primer cop que es posa en conjuntament al celler, i tot i que ja havien treballat pregades a fila d'art, una fila que es feia als romenges al parador. Ja no es fa?No, ja no es fa. I també a Arteneu, i la mostra sinagura avui, a dos quarts d'avui del vespre, d'aquí un parell d'hores, al celler de Can Ginasta, on es podrà visitar fins al dia 24 de novembre, l'acte contra la presència de les autores, i també sofrerà una copa de cava a les persones assistents. Home, doncs potser que ja anem, eh? A dos quarts d'avui.A dos quarts d'avui. Mira, quan acabes tu l'informatiu. Carme, pots passar-t'hi?Puc passar-hi. I agafa una mica de copa de cava. Aquí, Carme. Moltes... Avui tens pressa, aquestes coses. No, no.M'ho sembla, eh? Sí. No, però és perquè en tot tard, llavors, com que no m'ha agradat que m'hagis renyat... Però que no t'has renyat, però és que a tu no t'han renyat mai. Has fet la nena aquella. La nena aquella apareix quan... No estàs tu, però a tu no t'han renyat mai. Tu veus que jo l'he renyat, a la Carme? No, no, digues sincerament. Home.No, home, no, perdona. Li has dinat un toc de tensió.No, no l'he dinat cap, sóc de tensió, però, escolta, trobo que aquí es nota que estem... com prefestes de tardor, eh, a Sant Just, que la gent... Com que apareixi, ahir som?No, però vull dir de concerts. Ambien de cataganes, de festa, i la gent està tensa. No et toca aquí una mica de tensió en general. El millor que podem fer és escoltar dos o tres anuncis de publicitat, relaxar-nos una mica. Vabilònia.Vabilònia, que és l'anunc... que és el programa aquest dels 3 per ramo, no? Té una falca curiosa.La cançó. Per tant, és el programa de cultura de radioesverns. La música din costa. Benvinguts a Vabilònia, on la cultura... La falca està bé, però la música un mica cansa. La-la-la-la-la, la-la-la-la, la-la-la-la-la, la-la-la-la-la, la-la-la-la-la... És una mica...com del segle XVI, no? Perquè és Vabilònia.Castets. Fem una pausa per la publicitat, i tornem d'aquí uns moments... amb el Marc Barbà del Juguem a casa. Fins ara mateix. Adéu. Càdiu Castell, muntant d'avui com tu. Càdiu Castell, muntant d'avui com tu. Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de l'Oindy. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, ràdio d'Esvern. Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa... Benvinguts a Vabilònia, on la cultura... és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre... comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja ho sabeu a Vilòniers. No us ho perdeu. Un dijous de 9 a 10 del vespre, Vabilònia. Per seguida, actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat, el teu ordinador, el dispositiu MOV. www.vilòniers.com La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio del Déu. 21 de la tarda continuem en directe a la penya del Morro i parlem ara amb un dels presentadors i responsables del programa d'esport local de Ràdio d'Esvern, que és el Juguem a Casa, cada dijous de 9 a 10 del vespre amb el Jordi More i el Marc Marba. Marc, bona tarda. Bona tarda, benvingut al programa i a la penya del Morro. Avui iniciem un seguit. A presento la Cristina, per cert, també, que està aquí amb nosaltres. Un plaer de Cristina. Avui iniciem una sèrie de connexions fixes que intentarem fer cada dijous, més o menys a aquesta hora, per parlar de l'esport s'enjustenc i també de l'esport local, a través i amb l'excusa del Juguem a Casa, que ha iniciat ja la tercera temporada, justament, a la ràdio, com diem, als Rilluns de 9 a 10. Per cert, abans de començar, deixa'm fer un alto, Marc, perquè hem vist a la Vall d'Aver, d'aquest mes que acaba de sortir... Ah, sí, acaba de sortir. És una traco, no?No, no, no. Perdona, estàs molt guapo i molt sexy. A la fotografia de la secció d'esports de la Vall d'Aver, amb el micròfon, una pilota i uns auriculars de la ràdio. No l'he vist, no l'he vist encara. No t'he vist a les bústies, ja, les 23, però jo no l'he vist. Aquí tenim film directe amb la Vall d'Aver. T'has de comentar que el titular és... Sóc un feliç, i el juguem a casa ho intentem transmetre. Hola, bonicis!Sí, aquest és el titular. Diu que aquest mes presentem en Marc Marvà, periodista i esportista senjustenc de 23 anys. És el conductor ajuntament amb en Jordi More, del programa Juguem a Casa de Ràdio d'Esvern, on desgrana en setmanalment l'actualitat esportiva de senjús. Escolta, guarda't una... El seu va ser un gran reporter de senjús, em deia. Ja, ja, ja. Et convido a un tallat que en Ginesteix fent l'entrevista el tira per la taula. Això ho he explicat, també a l'entrevista. Estic llegint textual l'entrevista que t'han fet a la Vall d'Aver els seus alies. Sí, ja tenia aquest petit... Ja, però això ho fas normalment... Va caure el tallat i els nervis, els nervis, que era l'entrevista. El nervis de la Vall d'Aver, és normal. No sé la primera vegada que li fan, estan nerviosos... En fi, Marc, si voleu recuperar l'entrevista, allà expliques una mica quina és la intenció del programa del Juguem a Casa, com funciona una mica el programa, etcètera, cosa que amb els seus alies també li agraïm, que faci ressò de programes de la ràdio. Per cert, ja que estem amb aquesta endogàmia, perquè aquí ja no sabem si és la Vall d'Aver, som aquí al programa de la Vall d'Aver, que és el nou fitxatge de la temporada. Quina casualitat del Juguem a Casa, no? Sí, el seu es és el Neymar del Juguem a Casa. Que dius ara? Com que també es va canviar en el pentinat cada setmana? Ens va portant en recerca de ímnes estrafolaris de varios països del món, i els n'empanjen en el nostre Facebook, i de moment estem fent com va fer el Tatamartino amb els seves. L'estem dosificant perquè anirem al moment important. Clar, que agafa una mica de to i de ritme, no? Perquè cada setmana potser no, i no sembla que hagués quedat dues, però, vaja, bon fitxatge. Va començar molt fort, va començar molt fort, us recomano molt el rai o ballecano per escape. Ah, sí? Estia, estia. La gran rima era somos de ballecas y no sudan las tetas. Ah, està molt bé. Està molt bé. Està molt bé. A més, rima sonante, increïble, eh? Però, en fi, no és que anava a encallar-me amb les tetes, però he pensat que deixen tirar perquè el juguem a casa, com diem els fillons, a Radio Desbert. De què heu parlat d'aquest programa passat? Com està una mica l'esport local? Posa'ns el dia. Sí, doncta, a aquesta setmana hem parlat del bàsquet de Sant Just, que gran percent de totes les categories comencen aquest cap de setmana, ja oficialment la lliga, i va passar a l'infantil, el seu entrenador, el Markel i algun de les jugadors, on passa per les juguem a casa, i ens van estar parlant i explicant com es preveia aquesta temporada. Per cert, per tots els ullens de la ràdio, Jordi, ara m'ha vingut el cap, hem creat un supermanager d'aquest, és un programa de bàsquet, i tenim un supermanager que es diu Sant Just, hi juguem a casa i et pots donar dalt amb el teu equip i incorporar-te amb la lliga que hem fet de Sant Just. Molt bé, molt bona idea. Quants equips hi ha, de moment, ja? És un supermana, si el programa és un supermanager, de moment, equips, que som 6. 6 equips, bueno, escolta, es comença per 6 i s'acaba amb 7, eh? Potser... Ja van a ballar, bé, bé. Esteu allà, va, servei de dir-ho. Per tant, van passar a l'infantil del bàsquet Sant Just, que comencen a lligar aquest cap de setmana, tenen reptes al bàsquet o què? Home, va estar molt bé l'entrevista, si l'esculteu, perquè, primer de tot, hi ha molt bon rotllo dins de l'equip de l'infantil. És important, eh? Sí, home, explicàvem que porten molts enjunts, que gran part són del canigó, i que, per tant, es troben després en el bàsquet de Sant Just, i un dels reptes que tenien una mica importants era a veure si aquest any es consolidaven, perquè, si ho a veure, s'ho puc explicar bé, hi ha dues categories, l'any passat van assenyaure una categoria superior, llavors l'objectiu és mantenir-se en aquesta categoria del bàsquet infantil. Bé, doncs aquestes són les qüestions que heu tractat. És que estaven mirant l'entrevista, i hi ha un moment... Sí, bé, no puc, no, la meva entrevista cap a l'encarreta. La màxima, la màxima. Hi ha un moment, hi ha un moment... Això ho trobareu a la pàgina 25, de la Vall d'Avers, d'aquest mes. La musiqueta... Què significa? La musiqueta significa que, quan veus la Vall d'Avers, ja sona aquesta música. Més car, per la pregunta que li fa el Marc Marvà, que vol tenir el telèfon del juguem a casa, diu quina història d'esportistes s'enjustenis que hagis narrat al juguem a casa és la que més t'ha agradat o convocut. I, llavors, tu expliques, a la revista, recordo molt la problemàtica que hi va haver, mitjant de l'any passat, d'un noi que va marxar de l'Atlètic s'enjust al futbol sala, que va provocar un petit enfrontament entre clubs. Si hi hagués aquesta musiqueta, l'hauríem de canviar per un altre. Quina tensió! El juguem a casa vam aconseguir que els dos clubs, per una banda de l'Atlètic s'enjust i el futbol sala, s'asseguessin davant del micròfon i posar-hi solució, tant a dones del caràcter social de la ràdio. Un aplaudiment per a aquestes declaracions que, Marc, tu, caràcter social de la ràdio, com va anar l'any passat, va haver-hi tensió o no? Sí, el que expliquem aquí és una mica exactament el que va passar. Va ser amb un noi i els seus pares van tenir un petit problema en l'Atlètic s'enjust, exactament, i van marxar al futbol sala s'enjust. I llavors hi ha les problemàtiques de que si un jugador s'ha donat dalt amb una ficha i després marxa a una altra federació, diguéssim, una és la federació a futbol i l'altra és la futbol sala. Tot el que l'Atlètic no deixava jugar en aquest jugador a futbol sala. I a sobre hi havia una mica de mala ramor. I els vam juntar i ho vam poder explicar. No van acabar fent una abraçada, però jo crec que van acabar millor del que havíem començat. Escolta, un aplaudiment, un èxit, el juguem a casa, eh? I de ràdio d'Esber també. Molt bé, molt bé, molt bé. Molt emocionant. Sí, sí, sí, home, és veritat, eh? A part de la broma, tenen dones que... Home, les persones que estan darrere, també, les coses, també la ràdio, poca broma, però ara ja que estem amb aquesta endogàmia, té un... com un exbertebrador, no? Passen moltes entitats per aquí i, vulguis o no, també es fa poble. Marc, moltíssimes gràcies, que vagin molt bé, i no sé si ja teniu a punt el programa de Dilluns, o sabeu què tractareu. Sí, de cara a Dilluns ja podem avançar, que el més segur és que hi hagi la directora i els membres de l'Àipica Sol Solet... Home....del Dilluns a la ràdio d'Esber. Mítica, mítica. L'Àipica, aquí, juguem a casa, el Dilluns a Nouadeu, i tothom ja ho sabeu, que es pot escoltar al podcast, eh? Sí, sí, sí. El podcast de radioesber.com, a la ràdio La Carta, i podeu anar. En fi, Marc, moltíssimes gràcies, que vagi bé, i bona tarda. Disfruta. Moltes gràcies, Laura. Molt bé l'entrevista, eh? Molt bé l'entrevista de l'entrevista. Que vagi bé, Marc. Adeu. Dos quarts de sis de la tarda, això és un no parar, eh, Cristina? Ja veig, ja veig. Perquè hem de connectar amb el Tuquem a casa, amb el Mar Marba, i que connectem amb Sitges. Soc Agustín Arribas, sóc del Graner de Sant Just, i em viu una salutació a tots els ullens de Sant Just i també a la Penya del Morro. Dismoples, per la Penya del Morro o del Morro, de ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i es agraïnsi aquesta feina. Hola, Penya del Morro, sóc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí, una salutació. Adeu. La Penya vol morro cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. 5 a 31 de la tarda, connectem amb Sitges. I allà, com cada dia, perquè aquest festival, aquesta edició del festival volia dir de cinema fantàstic de Sitges, estem connectant cada dia amb la ciutat del Garraf. Sergi Arrada, bona tarda. Hola, bona tarda. Sergi, que ja es notem que símptomes de cansament, tens la veu rogallosa, tens ulleres, estàs cansat de dormir poc i veure tantes pel·lícules, perquè aquestes alçades, després de quasi bé 6 dies de festival, quantes pel·lícules portes, ja? Doncs ja no sé, per tu, 30 i moltes, 30... No, no, estic tan moltes, ja. Té la marinera. En fi, Sergi, no sé si te'n recordes, ja de les primeres que vas veure, o per això utilitzes el teu Instagram, que podeu seguir-lo, Sergio Arrada Ruiz, amb totes les pel·lícules que vas penjant. Tu te'n recordes alguna, o sort que tu t'escrius? La primera va ser gran piano. És clar que va ser l'estrena. Ah, és que estàs fàcil. Preguntis quina vaig veure a l'estrena. Clar, clar, ja t'ho direm. Escolta, The Philosophers, és una pel·lícula que has vist on un professor de filosofia proposa als seus alumnes un últim exercici davant un desestrat nuclear, un búnquer, només podrà contenir a agrupar la meitat del grup. Per tant, és una pel·lícula d'un món o una comèdia, o què està passant aquí? No, es podria, si vols, etiquetar-la. Una manera molt tonta seria un thriller filosòfic. Un thriller filosòfic? I la pel·lícula és una tonteria, eh, directe. Ah, sí? No es innova la pena, no? No, clar, és que és això. És un últim dia de classe, una classe filosofia, el professor agafa els seus alumnes, i es planteja aquest problema. A cada alumna es dona una professió, i els mateixos són de triar dels 21 que són, fins deu, sobreviurem dins d'algú, què? I, clar, tota la pel·lícula és un debat filosòfic. En cap moment, jugant ni a les històries res, en tot moment saps que res, que és anar a classe debatint, per molt que em mostrin... I què t'estàs esperant, com a algun gir, al final, alguna cosa? No, no, és que no juga això. Ja, ni res, eh? És una pel·lícula plana que, mentre l'estàs veient, pel que comentes, estàs pensant que estic fent aquí, que això no té cap mena d'interès. Perquè té bon ritme i tal, i passa moltes coses, perquè tu veus el que ells debaten, però, clar, no hi ha cap emoció, ni cap intriga, ni res. Home, perdona, et de filosofes, tu has posat a la teva crítica que una altra pel·lícula que no pinta res a la secció oficial de Sitges. Clar, perquè no té res de fantàstic, i està a la secció oficial, a competició. Clar, què vols dir? O sigui, són 21 alumnes a una classe debatint, qui sobreviuria. Però tota la pel·lícula sucedeix en aquesta aula? No, no, perquè es veu el que es planteja. A part, s'han tirat a Tailandia, ja hi ha a Java, no sé on, per gravar la pel·lícula, perquè aquest exercici ho fan tres vegades, i cada cop és un... és un debacle nuclear, un altre és un volcà, i un altre és un no sé què, no? I cada cop és un escenari diferent, i sí que van anar ja a gravar els exteriors. Vam deixar-te una pasta amb viatges per les tres, que no sigui res. Per cert, una altra pel·lícula que també has vist a les últimes hores, a Sitges, Sergi, és Only Lovers Left Alive, que només els enamorats acaben vius. De Jim Jarmusch, la proposta d'aquest cineasta, que s'apropa al cinema vampiric sense perdre la seva personalitat. Què t'ha semblat aquest Only Lovers Left Alive? M'ha agradat, la pel·li Jarmusch m'ha agradat, perquè era bastant d'entrada. S'ha sortit de la pel·lícula, ritme pausat, molta música, personatges parlant tota l'estona, que no t'esperis en vampir assassinats, i tal. Ells deuen sang d'un xupito. I tal, sí. Si ets tan del Jarmusch, t'agrada la pel·lícula, perquè és això, no m'entens que la seva personalitat està a la pel·lícula, i tal. Però, bueno... Si no t'agrada molt, no pots avorrir, també. Però res a veure, no? Em crea púsculo? No, clar, clar, res a veure, res a veure. Els interprets són molt bons, la pel·lícula estan molt ben rodada... M'ha agradat, eh? Estàs cansat, també, tu, de veure tant de cinema, ja. A mi em fan mal les cames, o sigui... Què dius, ara? El Rambo, aquest, que és el Santiago de Calde... No saps on és, dios mío. Doncs aquest sóc jo. Però per què, si serà el cinema, tothom s'ha sentat? M'has assegut les cames... Perdona, a la seva posició, no? Una cosa és tu, a la casa teva ja has hagut, i una altra cosa és una filera del cinema, que tens la del Davana allà... Sergi, Sergi, que fas gran, que no busquis en més explicacions, que t'has de fer gran. Atenció, perquè hi ha una altra pel·lícula... Atenció, perquè el Sergi es fa gran. Això s'ha de saber, parin la rotativa. Sergi, no, això ja ho sabem tots. Una altra pel·lícula, ja que volia comentar, és Big Bad Walls, on un pare, del qual la seva filla ha sigut assassinada, i un policia s'agresten als suspitjors del crim per torturar-lo fins que confessi. Exacte, és... Bueno, maten a una nena, maten i violen a una nena, que li fan de tot a la pobra, i com que el procediment de la policia no l'està de tot ben fet, el deixen lliure, i, clar, hi ha un policia que està convençuríssim que se'l... El pare de la nena també està supersegur que se'l, i que l'escopar separat vol... vol ser que s'agresti, o i tal, per final, ho fan junts i decideixen això, torturar-ho fins que confessi i digui on està el cap de la nena, perquè la nena està sense cap. Ah, molt bé. Tot molt fantàstic, eh? És que la nena no sí que té tot de guany, li fan de tot. O sigui, la violen, li arrenquen els dits de les mans, li arranquen les ungles dels peus... Escolta, no cal entrar en detall d'aquesta hora de la tarda, que hi ha gent que encara el dinar... No, per favor, de fet, la tortura que li volen fer a ell és el mateix que li van fer a la nena. Clar, un per un, dèiem perdent, una mica. Un per un, dèiem perdent. Sí, vale, vale. Per cert, Sergi, no sé si avui també hi ha hagut algun tipus d'un problema tècnic, alguna de les sales de Sitges. Seria el primer dia, no? Sí, sí, han hagut problemes... Què dius ara? I tècnics meus, també. Per què? Perquè, clar, jo no tinc wifi a l'apartament. I per demanar-les les sol·licitats de la invitació... A la set del matí, recordem-te... A la setmana cinc, tots els periodistes, altra gent que està creditada, ja demanen les entrades que us pertoquen, no? Exacte. I també per penjar-ho tot a Instagram, per contestar a Twitter... Clar, clar, clar. Es va servir el meu mòbil. Total. Que el gigaquet de transferència de dades es va acabar ahir a l'espre. Oh, drama absolut! Drama, drama! I tant, preglar, això depèn de la teva... Ràpidesa. El contracte que tens amb la teva companya de telèfon mòbil, que allò dels 500 megas aquells... Jo tinc un giga, jo tinc un giga. Quan acabes el giga pots pagar 3 o 4 euros més, per exemple, per ampliar 500 megas. Perquè no, pagues, pagues, rata, que tens rata. El tema és que no sé si demà, avui, no sé quan, es torna a posar 0, perquè ja toca que es torni a posar 0. Ah, vale. I, clar, queda un dia tensors per demanar invitació. Perquè el dissabte ja no es demana. El divendres, el dissabte. I tot el que avui he trigat, no sé quants minuts, aconseguir conegut una terme a la web de les invitacions, i tot ha agafat. I drama absolut, perquè, clar, no pots anar a les pel·lícules que t'ho haguessis volgut, no? Bueno, per el matí i demà no tindré cap problema, perquè entro amb la creditació, però a la tarda necessito les invitacions. I he parlat amb un dels caps de premsa, que molt maco vei, i, en principi, em donarà les invitacions per demà. Molt bé. Molt bé, no ho vingui. Perquè, si no... Tant de reglar una miqueta, no? Truquem, truquem, on faci falta, eh, Sergi? A part, em vaig entrar en l'altre dia d'una cosa que jo no sabia, que ho he trobat tampoc. L'Àngel Sala, el director del festival, ha viscut com 30 anys a Sant Just. Què, perdona? A Can Mèlic. A Can Mèlic, ha viscut l'Àngel Sala. A Sant Just, ha viscut molt bé, a Sant Just. Home, i tant, a Sant Just és molt bé. El director... A Can Mèlic més. El director del festival de cinema de Sitges. Fa 30 anys que encara viu, no? Crec que no, el tema era que havia viscut. Home, perdona, i això... No, però a Sant Just Teng, igualment. A Sant Just Teng, si ha estat aquí 30 anys vivint... Escolta, una entrevista l'haurien de fer, clar. Clar, si... Si tot jo soc Sant Just Teng, he viscut mai a Sant Just. Eh, no ets l'únic, eh? La ràdio també hi ha gent que va a Sant Just Teng i no ha viscut mai a Sant Just. Com tu? Com tu? Escolta, l'Àngel Sala l'hem de portar. Un dia que el programa ho estigui més tranquil, eh? Hagi passat ja tot el tema i que vingui. Tu te l'has de guanyar, perquè després, a mi, em fiquin una aba engrossa l'envinent. Va, ja farem el que podrem, eh? Sergi, tampoc no demani esperes a l'Olma. Jo confio en tu, Jordi. Ja, bueno, mal fet, ja t'ho dic. Ja el cementiri està plena de gent que ha confiat en mi. Sergi, moltes gràcies, fins demà... A vosaltres! Bona tarda, Déu! Ai... T'has fixat quines coses, eh? Escolta, els Sant Just Tengs i la gent... i Sant Just és un poble que està en expansió... Tant faiets. 142 de la tarda, fem una pausa per la publicitat. I d'aquí uns moments, Núria Oriol, amb la secció de coaching. Sí, Cristina, perquè tu portes el Facebook perquè... Perdó, sí, clar. Amb tantes coses, Jordi? No, no, que... Hi ha moments que em perdo, eh? No, no, no! El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys, el seu germà va morir, un mort i l'altra a casa. Jo vaig aconseguir tenir menys culpa, perquè jo no conduia. Em va ser culpa del meu germà, o culpa de l'altra, però jo perri no ho sé. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Cine, música, còmics, música, llibres, séries... Còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de l'Oindy. Cada 10 ous de 8 a 9 del vespre, ràdio d'Esvern. Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa... Mmm... Un espai de crítica cultural que cada 10 ous de 9 a 10 del vespre, comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre i les destacades de la cartallera sense deixar de banda el debat de la més rabiós actualitat. Ja ho sabeu a Vilonis. No us ho perdeu. 10 ous de 9 a 10 del vespre va a Vilònia. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. Sóc Jaume Sadón-Coll, farmacèutic del carret ho dona a número 3 de Sant Just i envio una salutació a la penya del Morro. Molts petonets des de la botiga on de Sant Just per la penya del Morro, de la Ràdio, i que tot vagi molt bé i costat. El centre de la llaneria Bergs saludem a la penya del Morro. Bon Nadal. Bon Nadal i boning nou. 5.45 de la tarda. Continuen en directe. El 9.9 FM també ja sabeu que ho podeu fer-ho a través de la webcam. La webcam que tenim, el control número de la ràdio a ràdiodesvern.com connectem 3.45 de la tarda amb la Núria Oriol per escoltar les seves notícies positives. Què tal, Núria? Bona tarda. Bona tarda. Hola. Hola. Hola. Bon dia. Gràcies. Gràcies. A més, que ens fora sempre la Núria quan la saludem. Quins acusats. Gràcies. D'aquí uns moments, al final de la secció, repassarem 3 ofertes de feina que han penjat des del blog del punt d'informació juvenil del casal de Joves. I amb tu també parlarem de Solsona, que ha creat un grup d'estalvi per impulsar projectes per la comarca. Hi ha una altra informació que funciona molt bé. Ara expliques que és això de la distensió quilòmetre 0. O per exemple de Jume de que ha creat una lletaria social amb 5 treballadors. Però abans d'aquestes notícies parlem de la primera, que és una trobada d'una... S'ha trobat, perdó, una proteïna contra el desenvolupament dels tumors descoberta a Bellviche. És important aquesta notícia, l'àmbit contra el càncer. També, molt important. Però totes ho són, encara que siguin les petites. Són importants en el sentit que estan mostrant, que en el peixit es comença, hi ha gent que sigui emprenadora, sigui capaç de crear una molt petita empresa, que ja s'activa l'economia. I per això he pogut posar una sèrie de petites, bones notícies sobre empreses, petitones creades, perquè dir que no tot és la tecnologia que vingui una gran firma aquí i desembarqui i contracti moltíssima gent, i a fer que fa moltíssima falta. Però vull dir que també els petits gestos estan sumant-hi molt. De fet, aquesta notícia que comentem, és important perquè s'ha trobat una proteïna contra el desenvolupament dels tumors. Què ens sabem de tot plegat, Núria? Mira, de fet, aquesta notícia és molt recent. Estava segura que potser fins i tot l'havíeu repassada a vosaltres en el resum de l'actualitat, però sobretot ve a dir que han trobat una proteïna a dintre de quan està estudiant per vacallar contra el cancer i altres malalties, i es pot aconseguir capturar-hi de fer aquesta informació que provoca el desordre celular. I això és molt important perquè diuen que ja estem anant a que en 10 anys potser tenim el tractament de control de diners. Però el que de debò fa que escuri o que s'aturi i estreni, no només en l'entir el procés o no ja el puguem curar o que el puguem prevenir. És molt important aquest descobriment. I imagineu-vos en tantes retallades i s'ha d'escober aquí, a casa nostra. Molt bé, doncs també li donem el valor que té. Per cert, parlem d'una altra qüestió. Sulsona ha creat un grup d'estalvi per impulsar projectes per la comarca. Què vol dir i per què la destaques? La destaco. Perquè ja sabem que per a sobretot els empregadors i petites i mitjanes empreses resulta bastant difícil accedir al crèdit de l'actualitat. Doncs mira, Sulsona, les diverses institucions públiques amb alguna associació privada han agafat i en dicem uns fons d'inversió per ajudar a que accedeixi a línies de crèdit. Gent de la comarca que vol fer coses per la comarca, també pot ser gent que no sigui de la comarca, però que vulgui fer coses per la comarca. I d'aquesta manera, facilitar projectes d'emprendedoria o consolidar potser alguna petita empresa que per poder créixer, per poder ampliar el seu negoci, necessita accedir a aquest crèdit que els bancs estan negats. Tot i haver estat tan rescatats. És una bona idea que segurament altres municipis també poden fer. Això es podria contagiar? Per cert, parlant de la Cafeteria Giulieta, que va ser inaugurada a finals d'agost a Barcelona, i té la distinció del quilòmetre zero. Què vol dir que té la distinció del quilòmetre zero? Vol dir que tots els productes que utilitza i que també ven, perquè té algun pacient reconeix, la portant un educador. I vermells operate d'aquests aerialistanis ind dominate veure l'unió del quilòmetre begin a fer fora de Barcelona. On podem comprar malvalades doesolanes, fruits sècs... Són la garantia de que són de proximitat i que provenen de compte els pulls pujar¿ i es intentin accedir als més propers possibles. perquè, realment, hi era un gran cuiner. Tinc la sensació que tu... Un gran pastisser rapucer i fons pastis. Tinc la sensació que ho coneixes de primera mà. Explica'ns una mica on està situada aquesta cafateria jubrieta. Fa en cupcakes, que això està molt de moda, ara, també. Sí, i fan uns browns, els diumenges. És que... escolta, mira, jo què va ser? Que vaig llegir la notícia i vaig dir, què creus? Estan a plaça Tituant, de Barcelona, on tenim la prada de metro línia vermella. Doncs... línia vermella i línia... Ja en les dues, em sembla, eh? O les dues. Sí, jo crec que sí. La dos i la usi. I, llavors, vaig anar cap allà i vaig llegir a conèixer persones que són capaços d'en plena crisi, obrir una cafateria amb un estil s'exprovençal. Allò que pot haver-hi presència de la banda, que dona un aire de castar, et trobes amb un joc molt relaxat, que, a més a més, té una habitació part perquè els pares puguin deixar els menys una estona que juguin, etcètera. Que guapo, no? Molt guapo. I jo vaig anar allà i els vaig felicitar per la iniciativa. Ah, molt bé. Molt bé, Lídia. Amb el propietari. Amb l'energia i la vitalitat que et caracteritza. Em vas presentar a la cafateria per felicitar-los. Sí, i vaig dir, m'encanta que heu tingut aquesta iniciativa. Com us val negoci? Ens va dir, no hi estem sorpreses. Ens va molt bé. Que bé. I vaig dir, una gran alegria, i m'encanta. Escolta, i no les diria que ho parlaries a la penya del Morro i et van convidar a un capquets? No, però sí, vaig dir, jo faré difusió a les xarxes. Llavors jo vaig pensar en posar-ho a la pagina web, que ho estic pendent de fer, però després dic que avui els enviaré un vell i els diré, escolteu, n'he parlat la penya del Morro, aquest ràdio, podeu escoltar-ho, i llavors ells us coneixeran, també, i a vegades donarà un like. Home, clar, que ens facin un like. O sigui que farem una cosa bonica per tots. Sí, una cosa bonica per nosaltres seria que ens enviessin un capquets, per exemple, que això ens seria... Em faria especial il·lusió, eh? O sigui, s'han de buscar i enviarem algú, eh? Que vagi a buscar un capquets a la cafateria Giulietta. No es veuen estar situada aquesta prop del mercat de la Barceloneta, o què? A Plaça Tatuán, Morro 4. Perdona, perdona, perdona, jo és que estava a les pistes. Número 4, número 4. Ah, perdó, no sé, i per què havia situat jo a Barceloneta? No sé, m'ho he inventat. Si tu pots tocar, això és a pensar d'enviar algú, a l'hora de dir, tapa, no anirem al por. Clar, anirem al por, eh? Bueno, perdó, eh? I després tu... No passa res. Passa sovint, ja. Passa sovint. Bueno, en fi, parlem de Jumeda, que ha creat una... Jumeda o Juneda, Jumeda? Sí. Ha creat una lletaria social amb 5 treballadors. Explica'ns-te... Sí, tot això. Perquè donen el sal, estan al... Ja sabeu, a l'àrea dels Santors de Gida, donen el sal per poder també vendre yogurs i formatges frescos. Ah. Llavors, això és fantàstic, perquè s'han decidit, també veus? Un negoci cabec de ramader, fer una associació, un tracte en 5 persones, a més a més, 5 persones que ja tenen feina, i ofereixen productes de gran qualitat, amb venta, també, i poc quilòmetre a zero, no? Sí, sí, sí. Clar, clar, clar. I tiren endavant, o sigui, mira, un altre negoci iniciat en ple, a 2013, i... i que està funcionant. Està molt content, també. I que també t'aniràs cap a Jumeda, a veure'ls. Tantes coses, ja podria tenir una ocasió en manivatx o caludo, i els hi parlo de la penya del morro. Sí, home, sí. Escolta, que ens en vinguin llet cap aquí, també. En regues, formatges cap aquí. Formatges, també, formatges res. Que ens interessa molt. Per cert, sempre amb la Núria, dediquem uns minuts, una estona de la secció, a parlar una mica de coaching, que ja sabeu que ell és coacher, si voleu aconseguir els vostres objectius, ella us pot ajudar, només que el que ens envieu un mail a la penya del morro, a robajimel.com, aquí nosaltres, us posem en contacte. Núria, avui vols parlar de... Home, temes no sé si trascendentals o no, però importants a la vida, eh? Aquí al guió veig quins són els teus valors més importants de la vida. Això és un tema per reflexionar-hi, que ha d'escur tranquil·lament a casa i fer, no sé si, una llista, dels valors més importants per nosaltres. Ens hem de pensar, ens hem de comportar d'acord amb aquests valors que per a nosaltres són importants. Sí, Neu Jordi, tu ja ho dius, és que m'encantes, perquè ja fem el procés que s'han al coaching, que apuntes, generalment, apuntes una idea, i l'altra persona és la que realment la desapuntes. Perdona, perdona, a veure, no em vull insistir de tantes vegades, perquè està aquí al guió apuntat, jo no m'estic inventant res. No, però és veritat, sí. Però tu el que has dit potser reflexionem un calme a casa, com a xefi, si està bé, perquè la qüestió és que... No, és que ho has dit tu, si estem alineats amb aquests valors, realment ens és molt més fàcil aconseguir les coses, i m'explico d'una manera molt senzilla. Una persona pot dir, per exemple, que li agradaria aconseguir més èxit i reconeixement a la seva feina. Per exemple? Però, per exemple, però ho té més fàcil aconseguir, a banda que ella mateix es valora i aprecia el valor de la seva feina, si aquesta feina que desenvolupa, o la que vol desenvolupar, està harmonitzada amb aquests valors inters propis. És a dir, si una persona, per exemple, no dona gaire valor al treball en equip, o gaire valor als dets de treballar amb perseverança per un objectiu, etcètera, aquesta persona estarà entrant en contradicció amb ella mateixa per aconseguir un objectiu, diguem, els valors estan a sota més profunditat que els objectius, igual que el de la relació de parella. Vull dir, hi ha persones que al final, quan diuen és que jo voldria una parella així i així aconseguir-la, però en el seu valor més profund, el que compta és la independència, és la individualitat, i, per tant, al final, al final, dedueixen que potser no volen donar una relació de parella o no tan convencional, perquè té massa valor aquesta individualitat que volen preservar a un gran preu. I llavors, potser, potser és quan comprenen per què o la seva parella és diferent, o potser perquè en realitat no tenen parella. A veure, ho estic d'una manera molt ràpida i molt superficial. Sí, molt genèrica, ja t'entenc. Núria, on vas? També hem de saber què és el que nosaltres donem prioritat amb el nostre comportament i amb els nostres sentiments, no? Perquè a vegades... I d'anar amb una mica el que nosaltres donem, també, no? Sí, perquè nosaltres moltes vegades estem sentint coses, i potser no ens n'adonem... Quines són les coses que nosaltres no se'ns fan sentir malament, on ens fan sentir feliços, i això també és una mica el coneixement que tenim cadascun de nosaltres. Clar. I la veritat és que quin exercici, ràpidament, Núria, amb un minut ens podries explicar que podem fer a casa nostra per conèixer-nos una mica millor. Jo he apuntat això de fer una llista, no?, de valors i prioritzar-los, per exemple, no? Numerats. Jo valoro molt la independència, la responsabilitat, la generositat, la solidaritat, no sé... I posar-los a mordre, per exemple, això seria un exercici. Això és un exercici. Tu, per exemple, saps les columnes. Aquí em pots escriure així, que si te'n surten més, fantàstic. Realment, el que és important per tu, llavors, compre-te amb un tema, amb un camp, amb una dedicació que podrien ser estudis, feina, relació de parella, relacions amb amicat. Podria ser la salut, també. Podrien ser el tema oci, el tema... O sigui, ser entreten un tema i llavors digues, el que vull aconseguir en aquest camp. Com a objectiu, què m'agradaria aconseguir? Agradaria, no parlem de valor. I així, també, prioritzant-lo, dos, tres, quatre, cinc. I llavors, llegeix el primer subjectiu i compareu-los amb els seus valors. I mira si són harmonics. Perquè si no són harmonics, hi haurà més resistència per partida, com un serveu de salutat, perquè es pugui realitzar. I llavors em diràs, canviar els valors. També els valors és més difícil, perquè, diguem-ne, són... És l'emoció, el pensament, més la creença que impregna. Fortament, la nostra personalitat, la nostra persona. Però tu t'has de plantejar si realment el que convés canviar valors, interrogant, o el que convés canviar objectius. Segurament la resposta és canviar objectius. No hi ha... Segurament, segurament, segurament, segurament. Perquè després els canviem, a vegades és difícil. I els valors encara més. Ens costen molt. Núria, moltíssimes gràcies. Ho hem de deixar aquí. Ara, després de les notícies de la xarxa, repassarem les ofertes de feina i t'acomiadem fins la setmana que ve. Gràcies, Núria. Bona tarda. A vosaltres. Bona tarda, Núria. Bona tarda. Connectem amb la xarxa. I d'aquí uns moments, la segona hora de penya del Morro, també de llibres amb Arnau Cónsul i de moda amb la Mireia Redondo. Fins ara mateix. Són les 6. Notícies en xarxa. Bona tarda. Us parlem per a Sància Alversas, l'Associació Catalana de municipis d'Anuncia a la xarxa a la voluntat centralitzadora de l'Estat amb la llei de reforma local. Malestals a ajuntaments, davant la possibilitat que el govern tingués diners que els deu abans de final d'any. Xavier Trias comunica als alcaldes pirinencs que a Barcelona manté l'aposta pels jocs d'hivern, però amb més opcions per al 2026. Esports, sandfutbol, la UEFA sancionat amb 3 partits, el jugador del Celtic que va agredir Neymar. Es tracta d'Escot Brau, una quila hàrbitre, va expulsar per agredir el Brasile del Barça. El Barça de bàsquet debut avui a l'eurolliga. El Palau Laurena, les 9 de la nit, contra el partisan de Belgrat. El president de l'Associació Catalana de municipis, Miquel Buch, s'ha denunciat la voluntat centralitzadora de l'estat amb la llei de reforma de l'administració local, que ha debat aquesta tarda al Congrés dels Diputats. La cambra baixa de les esmenes a la totalitat, presentades per l'oposició, en declaracions a la xarxa de comunicació local, el president de l'Associació Catalana de municipis, Miquel Buch, s'ha mostrat pessimista respecte la possibilitat de modificar la norma presentada pel govern central. Molt optimistes, no podem ser, perquè la piconadora de l'estat espanyol, doncs el que pretén és borrar, centralitzar i eliminar qualsevol punta de possible organització que pugui tenir qualsevol comentat autonomen, aquest cas, la Catalana. La nova llei obliga als ajuntaments a dirigir-se l'estat per decisions com ara crear una empresa municipal o un consorci. A més, es limita el nombre de regidors i els seus sou. Malestar del món local després que la Generalitat ha d'advertir, que està en perill el pagament abans de finals d'any dels deutes que té amb els ajuntaments. L'alcaldessa de l'hospitalet Núria Marín reclama des de la xarxa que es busquin fórmules per garantir el pagament del deute que la Generalitat té amb els ajuntaments. Crec que és una notícia nefasta i espero que, evidentment, es trobi alguna via de solució perquè hi ha ajuntaments, en aquests moments, en aquest país, que tenen gran dificultat de hagut, no en la seva economia, sinó en els seus compriments de la Generalitat de Catalunya. El govern català ha avisat que la retallada de 1.700 milions de l'equilitat autonòmica de l'executiu central pot variar al calendari previst, perquè la Generalitat pugui pagar els ajuntaments. L'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, ha explicat els alcaldes del Pirineu, que en aquests moments no hi ha consens per celebrar els Jocs Olímpics d'hivern l'any 2022, i ha obert la forta a presentar candidatura el 2026. L'alcalde de la Seu d'Orgell, Albert Batalla, ha confirmat en declaracions a la xarxa que Trias encara no ha pres cap decisió. L'alcalde és que he inventat l'aposta olímpica i que, en els propers guies, l'Ajuntament haurà de decidir si pel 22 o pel 26 també en funció de tota la ronda de consultes que està fent en aquests tres darreres setmanes. S'espera que l'alcalde de Barcelona anuncia la decisió final la setmana vinent. Catalunya ha patit aquest estiu més de 200 incendis que han cremat 450 hectàrees. En el 80% dels casos, els bombers han arribat en menys de 20 minuts. Ho ha explicat el Parlament de Catalunya, el conseller d'Interior Ramon Espadaler, que s'ha mostrat moderadament satisfet. Resumint que en una campanya amb balanç positiu, si la comparem amb els dels darrers anys, per damunt de tot cal destacar, i això no per obvi podem deixar de dir-ho, que afortunadament no la mantem. Cap víctima mortal en tenim un nombre d'actàries cremades sensiblement inferior del que ha estat les darreres campanyes, molt similar en el que havia estat el 2010 i el 2011, però en cap cas això no ens ha de satisfet. Espadaler ha dit que el model dels bombers s'està esgotat i que espera arribar a acords amb el sindicat s'ha quedat hivern per adaptar-lo. L'Associació de Concerts de Reus el veixcà aminquerament dels espectacles, tot i perdre gairebé el 100% de l'aportació pública pels concerts de gran format que ofereix, anualment, el Teatre Fortuny. Reus digital, Joan Marc Salvat, bona tarda. Bona tarda, actuacions de qualitat sense el suport de les institucions de casa. L'Associació de Concerts de Reus mantindrà-la al nivell d'antariors edicions al Teatre Fortuny amb la participació de formacions vingudes de Polònia, Macedònia o els Estats Units. Marc Moncos i director artístic de l'entitat ha explicat com han lligat un pressupost de 60.000 euros. Ens hem esperat i, bàsicament, per fer aquesta temporada, diguem, dels vuts concerts de gran format, a baix del Teatre Fortuny, tenim la sponsorització de França, de Mèxic, d'alguna institució de la Fundació BPUA, Digues queixes catalanes... L'Orquestra de Càmera de Silència donarà el tret de sortida al festival el propè 25 d'octubre, en conmemoració de la setmana de Polònia. El sobrem diu que l'estat haurà de compensar la concessionària Castors si es tanca el projecte. El ministre d'Indústria José Manuel Sòria ja va xifrar al voltant dels 1.700 milions d'euros al cost aproximant d'aquest projecte a l'activitat de la planta Castors. Recordem que està paralitzada des de finals de setembre. Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. Una vintena de persones de Sant Just participen del grup d'ajuda mutua per familiars de persones que es convoquen un cop al mes des de fa 3 anys. L'educadora social de l'Ajuntament Núria Buquera creu que les malalties mentals ja no són un tabú, però que siga continuant sent un estigma. Creu que el més consciència i educació a la societat per normalitzar la situació de les persones que bateixen una malaltia mental i la dels seus familiars. De fet, considera que s'han aconseguit molts avenços en aquest àmbit, però que encara queda molta feina per fer. Quan una persona és diagnosticada amb una malaltia mental, els familiars i persones més properes acostumen a desconeixar a què s'haurien d'enfrontar i per ajudar a afrontar la malaltia als familiars, s'enjust existeix aquest grup d'ajuda mutua des de fa 3 anys. Una vintena de persones arroneixen el tercer dimarts de mes. El centre cívic sabedors priu per compartir experiències i dubtes. Un grup de veïns i veïnes de Sant Just ha recollit més de 200 signatures a la campanya, no a l'augment del cadastre de Sant Just, una campanya que van iniciar el passat 8 d'octubre i en poc més d'una setmana ja n'ha aconseguit el suport de més de 200 persones per seguir l'evolució d'aquesta campanya. A través del compte de Twitter, cadastre va rebaixa Sant Just. Alguns veïns a municipis queixen que amb una pujada del cadastre a Sant Just pegarien més que uns altres. El president de l'associació de veïns de la Plana de Vecs Solets en Jovellego creu que el criteri és a fer l'última rebaixa cadastral. L'any 96 està equivocat i prefereix esperar el 2016 quan els valors s'actualitzaran directament a tot l'estat. Recordem que l'equip de govern està estudiant la possibilitat de fer o no fer aquesta actualització del valor cadastral segons instalar el govern espanyol, fer-la però suposaria pujar als impostos cosa que el consistori vol evitar. La junta de l'associació de veïns es reunirà aquesta setmana amb el veïnat per decidir quines accions tiraran endavant i de moment s'han reunit ja amb l'alcalde del municipi i amb representants del principal partit de l'oposició, Convergència i Unió. I acabem aquest vídeo t'explica amb vos que avui s'hi inaugura una exposició al celler de Can Genestar és l'acte més destacat d'avui del programa de festes a Tardó, és la mostra sol i sorra de les artistes, Teresa Faneca i Marianjals González de Sant Just. És una exposició de pintura que va acompanyada d'un muntatge en paper japonès. I el protagonista d'aquesta mostra és el desert. Tot i que el tema és de mateix, cadascuna, té el seu estil personal, i és el primer que es posen conjuntament al celler, tot i que ja havia treballat plegades. Afiradar-te una mostra que es feia als diumenges, ara t'aneu, la mostra es podrà veure des d'avui fins a 24 de novembre. I de moment això és tot més informació a la set del Sant Just notícies de Dício Vesfra. El just de la fusta de tot el que passa a Sant Just. Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anava amb ell, que fins ara muntis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir res. Busco sempre aquella notícia, una mica positiva. Tant d'èxit de públic, que està omplint, gairebé cada dia. Sí, volem veure un d'aquests grups més de casa i amb moltes oportunitats molt festivals. T'equivoques en un penal, en un basse a Madrid. Pots quedar crucificat a per vida. Amb el temps tot s'ha solucionat. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí de 10 a una. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, les muts jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smouth Jazz Club. T'hi esperem. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartallera sense deixar de banda el debat de la més rabiós actualitat. Ja ho sabeu a Babilòniers. No us ho perdeu. Babilònia. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crani o encefàlic. Diuen que havia aprogut que no dia el meu germà, ja es veu que va enrelliscar i venia un cotxe de cara i un mort i l'altra a casa. Jo vaig ser gots tenint menys culpa, però ja no conduia a ser culpa del meu germà, o culpa de l'altra, però jo perri no va ser-ho. Sí, podem evitar-ho. Soc Agustín Arribas, soc del Graner de Sant Just i envio una salutació a tots els ullens de Sant Just i també a la penya del Moro. És en Moples, per la penya del Moro o del Moro, de ràdio d'Esvern pot potenciar el comerç local i agraïns-hi aquesta feina. Hola, penya del Moro, soc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Gràcies per la salutació. Adeu. La penya del Moro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. Hola, bona tarda. Com esteu? Benvinguts a la segona hora de la penya del Moro. Oh... Perdona, és que amb aquesta música que no he posat, no sé, em faig una música aquí com molt intimista, no?, de programes a la mitjanit. No podem posar una música de programa de tarda, normal i corrent? Ara, home, ara tu. La gent s'adormirà a casa, això és la penya del Moro, benvinguts a la segona hora. Des d'ara i fins a la set del vespre parlarem de moda, que és la meva estelista personal. Sí, perquè té feina, eh?, ja t'ho dic ara. Avui parlarà de Dress Code i Txic. Què volen dir aquestes dues paraules en el món de la moda? Em explicarà d'aquí una estona. A més, també tindrem l'Arnau Consul de l'escola d'escriptura de la Teneu de Sant Just amb la seva secció de llibres que també ens visitarà. Però abans de tot això, repassarem també amb la Gina Tossas, des de la Vall d'Avers, quines són les novetats d'aquest mes, i una novetat molt important, digitalitzar tota la revista de la Vall d'Avers, i es pot trobar contingut online, i també tenen un cercador que ens explicarà com funciona. Abans de tot això, però, Cristina, ens posem el dia a Twitter del Trending Topic de la segona hora. Estic buscant la... Per què no trobaré? La sintonia, no?, pels llibres. Ah, aquí, ara, aquí, aquí, aquí. No, perdona, això és de la copa de vi blanc, que m'acaba de prendre, del celler de Can Mata... Ja no veus, Jordi. Ja veig coses, però no costa més processar les culpes de l'Àstrid Goldstein i del celler de Can Mata, que cal fer-los bé i deixar una ampolla de vi per a la radio, perquè fa la secció del programa al matí del Justa de la Fusta. En fi, avui ha sigut Trending Topic COE. Oe, oe, oe, oe. La Confederació d'Espanyol d'Organitzacions Empresarials, la COE, proposa a l'executiu reduir a 6 les modalitats contractuals, incluent que l'acomiadament sigui gratuït durant el primer any dels contractes fixos, segons publica avui el diari 5 dies. Això ha generat cert en reneu a Twitter. Què comenta la gent i explica'ns una mica què és el que ha passat concretament, Cristina. Doncs la Confederació d'Empresaris proposa a reduir a 6 les modalitats contractuals, avançant així a l'anunci que va fer el Ministeri de Treball, sobre que estaven treballant en una simplificació administrativa dels contractes. D'aquesta manera, i segons la proposta de la Confederació, hi hauria l'opció de contracte fix de temps compar o contracte fix a temps parcial, contracte temporal per a obre de servei, contracte temporal eventual interi, contractes formatius per a la formació de l'aprenentatge en pràctiques i el contracte de relleu. Una altra de les peticions de la patronal és l'existència d'un període aprovat d'un any, quan fins ara era de 6 mesos per als nous contractes indefinits, i que durant els 12 mesos l'acomiadament fos gratuït i acausal. Si facilitant les coses a l'empresa per acomiadar i posant una cosa més difícil, els treballadors i els seus contractes. Doncs, a banda de tot això, també demanaven pels acomiadaments objectius que l'empresari ofereixi l'oportunitat de que el treballador canvia el seu contracte a temps compler per una altra jornada parcial com a alternativa a l'acomiadament. Molt bé, doncs queda dit. Un quart de... Perdona, que hem de llegir els tweets, és que saps què passa? Estic llegint el chat de radiosomem.com i m'he despistat per un moment. I vull dir-ho, no? Clar, com hi ha una robita altà sèxica que t'estaria en Jordi Tibón. Moltes moltes. No, Jordi. Jo ja m'he despistat. M'he despistat. Demà el disculpes a l'aviència. Que va aparèixer l'altre dia. Avui tornem a aparèixer cosa que agraïm, eh? Que ens segueixi la meva mare, jo sé, ella. Que s'ha posat. En fi, comentar que, per exemple, Joan Coscovia, a l'iniciativa, tio, acomiadament lliure gratuït en el primer any de contracte de COE és una aberració social que precaritja encara més les condicions laborals, per exemple? La Carme Arango també comenta la proposta de la COE sobre l'acomiadament lliure és el que es coneix com a globus sondall i això, un, del curs de manipulació política. I la Lola Aila, per acabar, diu a la COE recordar-li que l'esclavitud espanya, es va voler el 880, quan s'instaurava el patronat. Què és el que voleu? En fi, algun dels comentaris. Gràcies, Cristina, de tu, que sobre aquest tema passem ara a parlar amb la Gina Tosa, de la redacció de la Vall d'Averg, que la tenim al telèfon per comentar la publicació l'única mensual que hi ha a Sant Just Desvern, d'aquest mes d'octubre, i també per den November. Gina, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda, Gina. Per atendre'ns avui al programa, parlem de la Vall d'Averg i de la portada, que està punjat d'arribar a totes les llarres, l'hem rebut avui ja a la ràdio, i la portada apareixen quatre mòbils, que la majoria són de... Alguna si algun iPhone, però són de nova generació, amb l'horari que posa 3 i 6, 3 i 5, i el titular a l'institut es toca el 2 a les 3. Gina? Exacte. És un joc de paraules. Realment el que volíem era anunciar que la jornada intensiva que a partir d'aquest any s'ha començat a fer a l'institut. I, de fet, com ho tracteu? Perquè us veu el titular. La jornada intensiva genera dubtes. Sí, és un article que va fer la Clara Aguilar, i el que planteja és tot el debat que s'ha creat a partir de la jornada intensiva, des de veus que diuen que és favorable, ja que ens equiparem als horaris que es fan a Europa, de fer totes les classes juntes i després de l'estreta a Europa, potser inclús abans, se'n van a casa i se'n van a dinar, i ja s'obliden de l'escola. I, en canvi, hi ha altres que diuen que això seria possible, si aquí els horaris dels pares també fossin intensius, i algú se'n pogués fer càrrec després dels adolescents quan tornen a casa. Llavors, tot aquest tema està plantejat aquí, i, a més, la Clara també ha anat a buscar opinions de dietistes, perquè un altre dels temes és... i aquests nens ja no poden dinar a l'institut, per tant, han de dinar a casa, i això que suposa, doncs, que vinin sols, que potser els... que deixin abans de la dieta que es mantenien a l'institut i que es creia que és una dieta molt saludable... Home, és un debat interessant, no? I, a més, una rutina que ha canviat també per a moltes famílies, que s'estan adaptant quan no fan gairebé un mes, que comencen a l'institut. Exacte, exacte, sí. A mi m'agradaria anar veient com ho està menjant, i jo l'imagino que d'aquí uns mesos, segurament ja es podrà parlar amb els pares d'Itàlia, i ja veiem com se les han empascat per poder tirar endavant. Per cert, que també ens agrada molt... i ens fa molta gràcia la segona informació que tractarem de la Vall d'Avers, en general, perquè és la història de Sant Just com tituleu vosaltres a través de la visió de la Vall d'Avers en un clic, perquè s'han digitalitzat tots els números de la revista. Des de l'any 1979, a la seva publicació inicial, fins al 2012, es pot cercar qualsevol paraula que aparegui en els articles publicats a la Vall d'Avers durant aquests més de 30 anys de publicació. Gina, això és una feinada. Sí, una feinada, i que, a més a més, heu fet... Ja porteu mesos buscant... darrere d'aquest tema. Com ha anat tot plegat? Explica'ns-ho. Bé, això és una feina que l'Arxiu Comarcal de l'Arxiu Comarcal ha fet per nosaltres. Nosaltres no ens hem dedicat a anar pàgina per pàgina digitalitzant. No és la nostra feina, i agraïm molt la corrobració de l'Arxiu Comarcal, que ho està fent amb totes les publicacions de l'Arxiu Comarcal, i és una proposta que ve des de l'apartament de Cultura de la Generalitat, que per la seva part ho està fent amb totes les comarques i totes les publicacions comarcals de Catalunya. Per tant, això ho subvenciona l'apartament de Cultura o la conselleria de Cultura de la Generalitat. Exacte, exacte. I com han anat el procés? Us van venir a picar la porta fa uns mesos, fa un any, o fa més... Vosaltres ho veu donar tots els exemplars, perquè no sé quant... Mira, com n'ha anat la portada, número 377. Per tant, heu portat... aquests 350 números allà, o com ha anat la cosa? Sí, sí, va així. Jo ara no sé si... És un tema que he portat la Teresa Rebater, que és la dissenyadora de la revista, i jo li dic directora, ella no voldrà mai que li diguin directora, però... Mai vol senyor directora de la Teresa, però és la senyadora, la Maqueda, la que organitza, la gestiona... L'agacordina, l'agacordina. L'agacordina és l'agacordinadora. Jo crec que fins que no vam començar a digitalitzar la revista, que ho vam fer per la web, a la web també hi ha la revista digitalitzada, en algun lloc. Però sí, jo crec que les vam portar tots i que algun dels exemplars de la revista allà a l'erxiu, i ells ho han anat digitalitzant. Quina és la pàgina web que ha de visitar la gent, per poder buscar qualsevol article que han aparegut a més de 30 anys a la Vall d'Avers? Doncs mira, la gent, el que ha de fer és posar a la web xac-premse-amics-pun-cultura-pun-gencat-pun-cat. Fàcil, no seria, eh? Sí, xac-premse-pun-cultura-pun-gencat-pun-cat. Estem entrant aquí i, de fet, posa com base de dades. Premse digitalitzada és una web del Departament de Cultura, llavors hi ha una cerca simple, una cerca avançada, què hem de posar? Llavors, allà, el que hem de fer és que jo ara ja em trobo a vencer la cerca i tot, però el que hem de fer és aparèixer en el mapa de les comarques de Catalunya, cliquem, el vaig llobregat, que se'ns obre un cercador, típic cercador. Ah, sí, exacte. Llavors hem de clicar l'opció en les comarques i publicacions seleccionades. Val. Llavors, un cop cliquem això, se'ns descliquen, se'ns desseleccionen totes les opcions, i nosaltres, llavors, ja marquem, vaig llobregat. Clar, la Vall d'Abreu, el Sant Jordi, la Vall de Vets... I en el Desplegable, marquem la Vall de Vets. I tu has buscat alguna cosa per il·lustrar-nos avui de com funciona això? Sí, jo m'he permès buscar la Ràdio d'Esvern. Home, Ràdio d'Esvern, què has trobat? Què has pensat que us interessaria? Espera, et deixem que saludi l'Arnau Consul, que s'incorpora el programa des de la taula octoconal de l'estudi número 1, l'Arnau bona tarda. Molt bona tarda. Si no tinc malentès, ara no em preocupo, però la Vall d'Abreu va estar col·laborant durant un temps. Sí, sí, una secció fixa. El que fan la Gina Tossas i la Clara Aguilar, que és el debat avat, t'ho portaves, pot ser això o no? La meva secció, llavors, es deia altrament. Altrament, eh? Amb l'Ignas i pàmires. Què has trobat, Ràdio d'Esvern? He buscat Ràdio d'Esvern i he trobat un primer efecte el març del 1983. El març del 1983, que, perdona, és quan va néixer la ràdio. És quan es va exacte el que he llegit. És quan l'alcalde va donar la seva aprovació i va aprovar el projecte per fer la ràdio. Home, perdona, és curiós que atreguis també aquesta dada de col·lació, perquè justament aquesta temporada és la trantena de Ràdio d'Esvern, que celebrem 30 anys aquí a la ràdio. Escolta, orgullosos i contents. Compte-me'n, eh? Jo ho sabia i he pensat que ho faria gràcies. Sí, doncs sí, que bé, que bé, que bé. Alguna cosa més que hagis trobat? Sí, bé, després he trobat que anunciaven el llançament, la primera missió. La primera missió? Que fort. De les gosses. Està un any que sí, sí, que sí, que sí, que sí, que sí, que sí, no, senyora, de fet, tothom qui vulgui, pot anar, com diem, a aquest sarcador, que ho podem penjar al Facebook de la penya del Morro, perquè també la gent ho sàpiga i no és només qualsevol tema, qualsevol nom, no? Per exemple, si posem ginatoses, segur que apareix, el Nou Console, no?, per exemple, o qualsevol altre. Sí, sí, exactament. I jo us vull dir, perdona, Jordi, que talli que el 28 de novembre, a les 7 i mitja de la tarda, a les dos quarts d'avui, el presentarem tot aquest projecte. És a dir, que qui vulgui pot venir i li explicarem... Quanta, quant, perdona, quant, això? Serà el 28 de novembre, que ja us ho direm, si no més endavant. Encara falta, sí. Encara falta, sí. Però bé, que sàpiguen que, si algú us fa una embolic amb el tema de la web i això, que ho podem explicar bé i tot en persona, el dia 28 de novembre. Fas bé de dir-ho, perquè, per exemple, el chat de radidasvern.com, Anna Botella diu, és més difícil entrar a aquest lloc que trobàu al lloc. Eh, sí, repartim l'adreça. www.chacpremsa.cultura.gencat.cat. Aquest és el lloc web. Per cert, ja saludo a l'Anna Botella, que ens fa molta il·lusió tenir-la com a oient al chat de radidasvern.com. Diu, hello, Jordi Domenic. I like very much your radio programme. Do you want a relaxing micro in a study one of radidasverns? Molt, molt, molt, molt, molt. Diu, Anna, que sobretot en el to era una altra, és hello, Jordi Domenic. Allò que fa l'Anna Botella. Bueno, en fi. I la paquita diu, la ràdio d'Asberta en la mateixa edat que Jordi Domenic, casualitat, diu, ets Jordi Domenic o Jordi Ortado, preguntant. En fi, se'm pregunta és que... No, no, no, no... No, no, no, no... No, no, no, no, no, no, no. En fi, Gina, moltes gràcies per haver-nos atès un mes més. I, per cert, també... Mireu, estem en dugà amb l'Avall de Bergs i Radio d'Asberta, perquè ja ho hem parlat abans amb el Marc Marvà, que l'hem trucat a la primera hora, de l'entrevista que li fa els seves alies a l'apartat de l'esport local, que substitueix el Sergi Pon, els esports de l'Avall de Bergs, i parla del Juguem a Casa, el programa d'esports de Radio d'Asberta, que va de nou a Déu del Vespre, amb una fotografia molt xula a l'antel de la ràdio, del Marc Marvà. Això és com si estiguessin enrollats, no? Radio d'Asberta i... No, l'Avall de Bergs... Perdona, no, no, perdona, i no... Pofito, per dir, Gina amb dos petons, eh? L'Avall de Bergs... Clar, és que el Jordi va fent, va fent, i no deixa que ens comuniquem així. Perdona, això no és veritat. Per cert, i Arnau, no només acaba aquí la col·laboració, perquè ja podem anunciar que l'Apella del Morro col·laborarà a l'Avall de Bergs, el proper número, ja, vinga, avui. Vinga, va, amb una secció que estem acabant de perfilar amb els guionistes del programa. En fi, Gina, moltes gràcies... A tu, Jordi. I que vagi molt bé, l'Avall de Bergs, la nostra revista de Capsalera. Va, tarda, Gina. Bona tarda, adéu. Segueix l'Apella del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, l'Apella del Morro. A Twitter, l'Apella del Morro. Com veus, sou originals, també. Que aneu cap a dos quarts de set de la tarda, continuem en directe al 9 8.ufm a Ràdio Desvern. Ja tenim el nosaltres a l'Arnau Consul. Arnau, va, de nou. Molt bé, gargant. Avui, de què ens vols parlar a la teva secció de llibres? Per cert, no tinc guió, ni tinc re... Molt passat l'aventura, la ràdio indirecta, la improvisació... Perdona. No pots parlar per tu, l'aventura. Sí, sí, però quan aquells èpoques fèiem no ho fem ni tant de temps... Perdona, tu vas a Catalunya Radio o vas a Recú i et demanen un guió. Tu no pots presentar-te. Això no és la ràdio emocional. Perdona, una ràdio emocional. Tu no pots anar a la mònica d'arribes i dir-li, no, és que a mònica... Avui no teniu guió. Però jo no soc la mònica d'arribes, tens raó. No, però si és la mònica d'arribes, em sembla molt bé que tu tinguis guió, però quan anà aquells temps, els col·laboradors de la ràdio Desvern amb l'Ignasi Pàmias i jo mateix, arribàvem tres minuts abans i el Carles Hernández, que ara fa el temps en aquesta Santa Casa, llavors feia com de tècnic general, i ens deia, avui que tu ves punxant, que nosaltres ja parlarem. Escolta, hem de parlar de com funcionava la ràdio abans. Nosaltres li deiem una sessió de frijàs. Els grans músics de jazz que fan improvisen a partir de què? Dius, re menor, re menor. Així es feia la ràdio abans, sense cap mena de sentit. Per parlar, per parlar. Era una mica un plí, per un plí. Ara trobo que tot està massa, saps? Massa encursatat. Escolta, un moment, per... Per un programa. A veure un moment. M'estàs dient que l'apenya el morro i la ràdio que estem fent, que recorda que és un programa que ha guanyat un premi menjar de qualitat als Premis de la Ciutat de Catalunya, però és igual, no entrarem en aquest tema. M'estàs dient que està tot molt encursatat i està tot molt... Fora de sintonies. El programa ara està de lo loco, des encursatat. Vinga, ens enconcertem, no? No, no. Sí, sí, sí. Però jo no parlava que t'ho estiguéssim enconcertat. Ara em vols fer una nerviós. Encorsatat. Veia que has de ser més lliure, deixar... Jo et trobo guió. Fora, guió, què estem fent ara? Improvisar. Què fèiem la setmana passada? Improvisar. No hi ha... Fa dos setmanes no improvisàvem, perquè també hi ha enviat... Bueno, Jordi, més d'alguna vegada t'has trencat els papers. No, perdona, és que els puc trencar ara mateix. Però tu què vols? Fora. No hi ha guió, no hi ha guió, el programa. Per exemple, amb una ràdio... No hi ha guió. Però, a veure, tu què vols, per exemple, trencar amb l'audiència? Vols una no sé, una novetat? Vols una... com en diu això? Perdona, Albert Einstein, que avui veig que tenim... tot de ullens il·lustres al xat de ràdio de darrere.com. Sí, molt vius, també. Dius en el sentit de llestes, eh? Diu, clar que sí. Diu, així es preparen els bons programes. O le tu. Sense... ni contingut, ni res. Ja està. La Cristina ho està mirant amb una cara de I'm Flipping tot a l'hi. Cristina, perquè la Cristina... Perquè el relax incable hem posat alguna cosa. Perquè Cristina està fent ràdio a la loco, desinteressada. Atlèctica, ràdio d'ara, d'avui dia. La ràdio és a novetat. La ràdio és el primer mig de comunicació que arriba a tots els llocs. El primer informe. Fins i tot abans que internet. El primer és la ràdio seguirà, sent la ràdio. Vols? Vols una notícia nova? Com en diuen, d'això? Breaking news. No dius que estrenquen. Novetats, primícies... Primícia. Pots una primícia, així, sense sintonia. Estem fent ràdio moderna. Qui vindrà al novembre literari? Ah, no ho saps? No? Ho vols? Sí. Posa'm una música. Ràdio moderna. Ràdio del dia. Ràdio contemporària. Ràdio sense guió. Ràdio sense escaleta. En Bernàu Consul, a la penya del Morro. Protadiscos! Posa'm una merda mentatanda. Jo hi posaria amb Jordi i Domènec, perquè la gràcia és una fent diàleg. Que... que... que... Va, veus un nom gran? Sí. Va, Màrius Serra. Oh! Perdona, això és la mare dels guions i del contingut. Una primícia. Si m'has de dir que en Màrius Serra vindrà a Sant Just, el Jan Mític, novembre literari, organitzat per l'escola d'escriptura de la Teneu de Sant Just... I per l'Ajuntament, per la Regidoria de... Vols un altre nom? Treu la música. Què? Vols un altre nom? Sí. Toni Choclar. Oh! El Mític sexofonista. Toni Choclar. El doctor musical i autor d'un disc sobre alguns poemes. És priut que ell mateixa musicat i vindrà amb la Gemma Humet i ens cantarà. Bravo, bravo! Pernou, Pernou, Pernou, Pernou! Vols un altre nom? Una altra, encara. Vols un altre nom? Sí, un altre nom. Salvador Espriu, però ell no vindrà. Però això que és aquest nom és una mica pisserri, que t'últim, eh? No pisserri. Jaume Pons a l'ordre. Ara sí, jaume Pons a l'ordre. A veure, massa primícies que el meu cos ja li costa d'entrada. Només una imagina't ja tanta. Escolta, escolta, escolta. Què passa, què passa, què passa? Novetat editorial. Pilar Sampau. Pilar Sampau també. Diatista senyust, Pilar Sampau. Aquí està, aquí està, aquí està. Bé, per tant, tenim que el novembre literari, en primícia, per ràdio d'Esber i a la penya del Morro, l'Arnau Consul, tots ha de dir atrapat, perquè s'ha vist atrapat, que no tenia guió, ha hagut de tirar d'algun clàssic, que és les novetat i les primícies. Folip el Borgrós. Això tenies pensat ja dir-ho d'aquí uns dies, però ho has hagut de dir avui... Com es diu això? Empargat per les emocions. Deixa'm preguntar. Mario Serra, quin dia vindrà a Sant Just? 21 novembre. Has parlat també de Toni Xocolà. Quin dia vindrà? 16 novembre. 16 de novembre. Has parlat també de Salvador Espriu. De quin dia es parlarà d'ell? El mateix 16 de novembre. Amb un festival especial, que inclourà la música de Toni Xocolà, un cabaret espriuant, el qual participaran alguns del Grup de Pastorets de Sant Just, i els grups de Pastorets d'Estarrirànau, que estan com els germanats, i vindrà a Sant Ábrams a parlar-nos de Salvador Espriu. Serà un pòtum revoluntum. Això, un festival espriu. Molt bé, enhorabona. Per tant, tenim Mario Serra, Toni Xocolà, que ha parlat amb el Pilar Sampao. Està bé. I ara parlem de memòries d'aquestes. El 8 al 9. El 8 al 9, el que sigui de novembre. D'acord. Aquest novembre literari, no sé si heu encarat de manera especial, això ja et preguntarà pels serveis informatius. Ja ve de tall cap als informatius de la ràdio. Com ho heu preparat tot plegat? Ho hem encarat de manera a fer-ho més gros. Sortiran, això és el Departament de Comunicació de l'Ajuntament, un dia aquests ja els treuran, ja es veurà, jo crec, una vèncer respecte als altres d'entrada, i posarem tercer novembre literari. Jo, amb voluntat d'anar creant, saps allò de dir... Eh, ja estem al tercer, vol dir que l'any que ve hi haurà un quart, i ja n'hem fet, i ja no un acte cada setmana, sinó de dir, ahir fem-ho més gros. No estàs de fer-ne quatre, perquè hi ha quatre setmanes al novembre, sinó de fer-ho créixer. Quines diferències hi ha entre altres novembres literaris, a part d'apropiarment els convidats, que són uns altres? Doncs d'entrada, d'això, no fem quatre actes, en fem uns quants més, i ja amb voluntat de fer cicle, de fer no aprofitem, i d'anar una cada setmana, sinó d'entrada comencem el 30 d'octubre, fem créixer, diguéssim, i dura fins al 30 de novembre, realment un mes exacte. Amb què començareu el 30 d'octubre? Doncs un acte, jo crec, molt, molt, molt, molt interessant, que és la presentació del llibre que recull els relats, els millors relats del curs d'escriptura, no et diria de l'escola escritura, però dels nous autors s'enjustencs, dels alumnes que van començar aquí a Can Ginesta, i que són noms tan coneguts de s'enjunts com Palmyra Badell. Palmyra Badell, per exemple?Com Carme Navarra. Carme Navarra.Com Josep Maria Caronell. I com Xavier Puello. Són autors s'enjustencs que publiquen el seu primer llibre i que el presentaran amb la presència de Joan Marquerit, que recitarà una sèrie de poemes sobre el fet d'escriure, la novetat d'escriure, una mica farem un acte sobre l'escriptura en si. I a partir d'aquí, quan dius de fer-se gran, vol dir que cada dia hi haurà una activitat o un acte diferent? Cada dia no, però tampoc. De moment no, això, quan arribem al CT o al 8è cicle, potser arribarem, quan això sigui una cosa gran, quan en subvenció a la Generalitat, ja en un país independent, evidentment, doncs al millor creixerem fins a aquests extrems. De moment no arribem a l'extrem del Festival de Poesia Sencugat, que és una cosa enorme, que comença la setmana que ve, que justament homenatge no empuera s'enjustenc, o en tot cas que viu a Sant Just ben arrelat com és Joan Marquerit, això seria la tercera notícia que volia abordar, però ja l'avanço. És la novetat de fer... Bé, comencem el 30 d'octubre, després hi haurà dues presentacions i no només una, la de la Pilar Sant Pau, la de... el Màrius Serra, que ve a presentar-nos el Premi Sant Jordi, perdona, una novetat, si voleu relativa, però un Premi Sant Jordi, poca broma, no és qualsevol cosa, la presència del Joan Marquerit, i aquest festival es priu, aquest és l'any es priu d'alguna manera, entrem en aquest acte oficial que ha durat tot l'any que la gent pot pensar que estem fars d'escriu. Una de les dues fars, però s'enjust perquè no s'ha fet res, s'ha fet un obra de teatre, doncs ara fem un festival. Escolta, ens hi sumem de manera doble. Molt bé, doncs són algunes de... I evidentment un recital de posia per tancar el dia 30, i evidentment la presència del Paco Camaràs, els clubs d'electora negra, i una trobada de clubs d'electora, això ho organitza la biblioteca Joan Marquerit. Doncs escolta, per no portar guió, déu-n'hi-do, arnau les primícies que ens has portat i ens has donat a l'apenya del Morro sobre aquest novembre de literari, que a any, rei d'any, és el tercer, ja, que... És el tercer, és el tercer. Perquè la gent busqui, aviat, posa'm que a partir de la setmana que ve el cartell, perquè jo crec que hi ha el cartell... Què és el cartell? Que un embràs enjust? S'ha dissenyat, jo crec que això... en aquests casos importants, no n'hi ha prou, com cartell on es recollim tots els actes. Justament s'ha demanat al dissenyador, per exemple, que crec que és el mateix que va fer l'any de les festes de Tardó, darrere hi veus algú que pensa, i que te ganes de explotar al públic i de dir-li, que aquí fem una cosa important. Perdó que t'hagi, però és que no ho faig jo. Ho fa Risto Mejide, que també ens visita el xat de radiodesberg.com. Hola, Risto. Que diu, bueno, hola, Risto, no sé si li saludaràs... Quan deia així el que ha escrit diu, t'enrolles més que una persiana, Déu. I escolta, i què és la radio sense guió? Ara, ara, enrollar-se com una persiana. Risto, Risto, eh, Risto. Risto, Risto, que listo. Risto. Deixa'm saludar la Mireia Redondo, que s'incorpora ja el programa de tot un món de moda. Mireia, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda, Mireia. Feta algo, com estàs? Molt bé. Avui tenim gent al xat de radiodesberg.com, que està molt crítica amb tot el que anem fent. Per tant, no t'ho dic perquè vagis en cop de. Mirem en compte. No sé si Arnau tens alguna cosa més sobre el novembre literari, perquè en un moment fins aquí ho anirem recordant, a la setmana, a la setmana, quan les coses es puguin concretar una mica també. Això és un escalet, només. Hem anat desgranant una mica el que hi haurà el 30 d'octubre, amb aquest primer acte del novembre literari, que no només seran 3 o 4 com altres anys, sinó que n'hi haurà molts. N'hi haurà més. I en tot cas, sempre, amb la col·laboració del celler de Can Mata, i això que vol dir... Doncs vol dir, xampany i cala grannis per tothom. No saps fer de Can Mata. El risc de més qüestió diu, deixa hablar a la pobre xica. Que té un guion. Home, a la servitat, eh, Mireia Navarro, avui he vingut a... Redóndom, oi, oi... Escolta, mira, que jo... Perdó. Trenc el guion, Mireia Navarro, perdó. Perdó, perdó. Jo anava, eh, Mireia. T'has quedat sense moda, sense lliçonari. Saps el que ha estat això? El vi que s'ha pres abans d'entrar una hora a la mitjana... Avui a ningú de la música... Està pensant en el bàsquet, que el bar s'ajuda aquesta nit. I clar, vosaltres veuràs tot el navà. És la Cristina Terrovi, no? Ja veig que no he deixat ni una gota. No, perdona, sí que n'hi ha aquí fora. A la redactació de la ràdio, de fet, convidem... La huida? No, ja n'hi ha una mica. És l'Estat Goldstein que havia els dijous a la ràdio i deixava un empolló de vi, avui vi blanc del Panadès. Molt poc afruïtat, perquè és més sec. Això m'ho ha dit la Carme. Això és que l'has provat molt, l'he provat. He fet un grupet i mira, ja veig la cosa. Escolta, sí... Mireia, et demano disculpes, Mireia Redondo. Però és que jo... No sé si tinc una barro, però és que... Directe, potser sí. Jo crec que una vegada ja tinc una barro. Amb la meva presència potser no. És que la meva barro era una col·laboradora del programa, que ara és directora de ràdio cornellà. Mira, no sé per què... Mireia, redondo, redondo. Redondo, redondo, redondo. Tot un món de moda! Risto Mejide diu, Jordi, controla-te. Estas no son formas de venir a trabajar. En fi, la Mireia cada setmana ens porta una mica la moda a la ràdio, i a més, també, el teu objectiu és intentar... Vestir-te. Vestir-me bé i estiritzar-me cosa que tindràs difícil. No. Avui que et sembla, porto un jersei així... Veig el govern a sota. Sí, fatal, mal combinat, eh? Per què pregunta això? Ja ho sé, ja ho sé. Porto una samarreta verda i després un jersei lila. Perdó, verdi lila combina. El joker de Batman anava així, per exemple. Verlila negra, texà i bamba. Sí, texada, ara m'estic... texada aquest estil. Ah, bueno, si surta la samarreta per sota del sueter... Sí, em surta la samarreta. Camufla, encara queda... Com vas bestiat, tu, avui? Vull portar una samarreta de... de coll, així, de barca, que es diu més obert, amb unes pedres del coll, mitja mare i garralles blanques i vermelles... Aquestes pedres deuen passar, eh? Això no pesa res. S'està enganxat, ja, la samarreta. Fa l'efecte del collar, aquest que es porta tan gran amb pedres, ben a prop del coll, però és enganxat. Una faldilla de... simula ser pell, però no ho és, no? M'ha atat a cap animal. Perdona, simula ser pell. Sí, és això que es diu poli-piel. No és gapell, però no és pell real, i unes bambes a plataforma d'aquestes victòries que m'encanten. Mira, aquí em pregunten. Rista Mercedes diu... I los gallumbos, Jordi, blanco, son con corazones. Amb cor, ni uns i els altres. Gris, gris, gris. En fi, mira, avui parlarem de la moda i la música, de com conviuen aquest dos gènere, sí, i mons del moment. I del diccionari tenim dress code i chick. Quina t'agrada més? O quina saps menys? Home, una persona chick és una persona com guai, no? Clar, això és el concepte standard. Sí, s'utilitza per moltes coses. Comencem parlant de dress code. Quina prefereixes? Dress code. Què vol dir dress code en la moda? Es pot deduir, no? Perdona, sí. Dress, vestir, code, és un codi exacte. Depèn de la música. Depèn de clar, és el diccionari de la moda. Però depèn de com vesteixis, estàs dient una cosa o una altra, no? Sí, però més que res, el concepte de dress code no és com ho portes tu cap a els amics, sinó la norma de vestiment. Per exemple, una boda té un dress code molt diferent, una reunió de feina, una barbacoa amb els amics al camp, o un programa de ràdio, per exemple, ara mateix, o qualsevol evento que hagis de participar-hi. Si sempre anem a qualsevol desdeveniment dels que has comentat igual, tenim un problema, no? Home, si vas vestit a la boda amb traje de la feina, encara, però si vas a la feina vestit a un vestit llarg de boda, potser no hi acaba, proveu? Clar, clar, clar. Ara el saquiel és... Però tens un problema, en principi, no? Clar, doncs, cada situació, cada moment té un dress code diferent. Hi ha alguna situació que ja se sap, per exemple, una boda, o quasi mai serà un dress code de Texans, Borra i Vambes, que no sigui una boda molt diferent o molt... Tomàtica, no? Sí, exacte. Vaig estar a una boda a finals d'agost, on tothom anava amb traje i totes les noies amb vestit llarg, però hi va haver una que ho va malentendre, i es pensava que era una boda hippie, que és el pitjor que et pot passar. O sigui, anar a tu, et passa això, Mireia, i... No vaig a casa a canviar-me. T'agapa alguna cosa. I, clar, tothom anava amb tacons les noies amb vestit llarg i tal, i allà anava amb una faldilla, una blusa, i unes xancles, com aquest qui diu, unes sandàlies. Llavors, clar, dress code aquí... Va veure moltes copes d'acaba molt ràtils, no? No, per tot... No et passàro. A més, no era a prop de casa seva, o a Barcelona. Vaig a casa amb canvios, sinó que era lluny. Estava una hora i mig en cotxe. Una boda de segura que la vestiment és la casa de portar. Clar, clar, clar. Primer pas. Ella m'ha dit que li he preguntat el seu nòvio, i la parella, i diu, sí, sí, no, és hippie, clar. I tanquilament va anar i es va morir. El nòvio encara ho va arreglar, perquè portava camís, agafava una corbata que no sé on, i mira, encara tira, però allò ho va passar malament. Dress-coat és important. I nosaltres li podem dir a una persona que no està el dress-coat. Home, clar, si tu, per exemple, organitzes un sopar a casa teva, i dius, doncs, intenteu venir ben vestits, o vull que vingui a un camís, o el que sigui, doncs si algú ve amb xangles i banyador li diràs, doncs no és complert el dress-coat, que en aquest cas era vestimudat. Mira, jo això ho faré jo, a partir d'ara, si algú diu que faig un sopar... No ho sé, jo vull dir que faig un sopar a casa, i vaig a algú que no m'agrada com el vestit, i li diré, no pas amb el dress-coat, doncs ara hi parvenia a casa meva. Exacte. No és que hi hagi un manual, però se s'ho entén, que en algunes situacions s'estan a vestit amb un dress-coat concret. Ja sabem què és dress-coat. Per cert, xic, és l'altra paraula que també portes avui al diccionari. Què vol dir, xic? Xic, bueno, 20 dies, sembla molt a paraules com uai, com un cul, o per dir que et queda molt bé, et queda diferent, o et queda original, et queda maco, però originalment la paraula venia de l'estil, sobretot, boemi. L'estil, boemi francès, va començar el moviment una mica, llavors ja va sortir la paraula, que va ser que avui dia ja et fa servir per tot, per roba, per ungles, per accessoris de pulseres, o de bols o del que sigui, però el que diferencia una persona que li dius xic, o d'un altre que no, que ho diguis tan xic, és que té una característica, potser, que la fa diferenciar de la resta, per exemple. Tu, per exemple, avui la samarreta verda. És xic. És que vas molt diferent, més o menys com el veig als dies de ràdio. Perquè ara estem ja entrenant al tardor, i llavors ja em poso el xic. Perdona, no riguis, que aquests dies és un drama al tema. És un època de fer el ridícul. Sí o no, Arnau? Sí, però per exemple, estic pensant que la noia hippie de la boda no seria xic, tot i que anava diferent. Clar. Ben vist, ben vist. No, en concetes. Clar. Clar, anava xic, però no anava en el Drescout a la quadra. Exacte, però devia anar xic. Què és més important, anar xic o anar al Drescout, per tu? En el Drescout, no? Sí. És una situació. És una boda, un acte així, anar al Drescout i si vas pel carrer no ho sé. Exacte. Anant cap a la boda aniràs molt xic, perquè normalment parla del carrer de gent o vestida de boda, però quan arribes a la boda aniràs amb el Drescout i aniràs a l'entonació homogènia. Però és important anar una mica xic, dintre sempre d'al Drescout. No, clar. Semblem aquí vins, aquí d'un paraules. No, clar, però vull que em sé passar. Perdona, perdona. El Drescout és com una espècie de manual, tot i que no hi hagi un llibre, aquest diu, has d'anar així i així, però una boda, per exemple, amb una noia, se sobretinc que no anirà a vestir de blanc, perquè la núvia és la única que ha d'anar. Ho prefereixo, pot portar per exemple un vestit molt diferent, és a dir, o molt... Sense n'estrafolari o... Bueno, arribant una mica... Quina va dir la típica? Creu que es vesteix en una cosa així com un xic. Per exemple, ha agatar-ho de la prada. Es pot concedir a xic, però... Bueno, hi ha opinió personal, doncs... Que un Drescout a part, jo crec que agafa una. És difícil de portar, un vestit amb tot d'acord, enganxats de plàstic... És difícil, és difícil d'anar a moto, has entat en allò, o un cotxe. Grampesa, que no te la poses. M'agrada molt que estem parlant aquí, de Drescout, d'aixilla, com sol... I el Paixli.I el Paixli, què? És veritat. Tot i a minut arribem al punt de la set de la tarda, i a recte final del programa i també de la sessió, i parlem de la moda i de la música, com conviuen aquests dos mons Mireia, perquè moltes vegades sembla que... Que marquen tendència, no? Els cantants, ja, a nivell multinacional, a nivell mundial, són els qui hem de seguir. Són co-hunters, el que parlàvem la setmana passada, ells? Clar, és el meu plantejament d'avui. La música, és a dir, un cantant d'un grup, o un cantant sola... És cantant, però per... predica, per una manera, la seva manera de vestir, o el seu estil... El cantant, model i és de tot, perquè ara... Els cantants fan anuncis, fan de tot, i jo crec que sí que... Per exemple, agafant... avui volia parlar de la Miley Cyrus, que és una noia molt joveneta que venia del Disney Channel, que havia fet una sèrie de... Justament, a la nit, feia anar a la MTV, al documental... Vaig veure l'estona, jo també. Volia comentar, perquè em va sorprendre molt, vaig veure tot el documental, perquè realment la noia projecta una imatge... cap al públic, cap als fans, que realment... Doncs és tot un muntatge, perquè ella és una persona normal, dins del món de Hollywood, una noia que té la família, que viatja amb els seus pares als concerts, que vol millorar-ho sempre, que vol sorprendre els seus seguidors, que vol estar sempre en el número de les listes, doncs que vol tenir contents... És una noia que lluita per aconseguir el que li agrada, no? I sobretot, aquesta noia és un exemple de canvi... Bueno, com poden ser molt des d'avui, però d'un canvi d'imatge, totalment de cabell, de roba, d'estil, de música, perquè abans era actriu i ara és actriu i cantant, però més cantant... d'estil abans... No, a la web, després d'oblés.totomonde.com, hem pujat avui un pos, parlant d'això, del canvi que ha fet, i no només... Estàs molt bona, aquesta cançó. És la Breaking Ball. Que el videoclip està impactant, les pujades, o sigui. Ah, sí, que va haver-hi molta polèmica. Fins i tot, en moltes escoles i universitats, van fer imitacions. Miley Cyrus ha canviat, també, l'imatge que volia donar, quan era un actriu de Disney Channel. Sí, era com una princesa, no? I ara s'ha tornat com... L'estil Britney Spears, amb veritat. Era la bona nena, i ara s'ha tornat la noia... explosiva, dolenta, més... Què passa, que no sé si col·la gaire... aquest dress-cout, que intenta portar ella ara mateix, no? No, ella ara és autèntica. I abans, quan estava a Disney Channel, havia d'anar vestida. Exacte, tan estrenquilles, ens ensenyava molt la panxa, perquè era com un naïdut de nens de la seva edat. I ara ha sortit ja d'aquest target, i el seu target és tothom, perquè ja s'ha encantat. I els nens tenien crescut, i ara ja els hi va haver. Exacte, han crescut també amb ella. Pou, perquè tres no serien, en aquest cas. I el Morbo, també, no? De veure una nena de la feitoria Disney Channel, que ara va una mica més... És com aquella conmuxa marxa. La Leticia Sabater. Aquesta tenia una patia, però sí. No estic com panant als models. Projectava pels nens, una imatge, que després els que no eren nens... Però on va? Els nens no sabien, això. Però era com la Xuxa, la Xuxa Park. Vull dir que en el fons, això, és una cosa que es fa. Una part de l'evolució, perquè un cantant no serà tota la seva vida, igual que no cantarà sempre balades. Els payassos de la tele sempre van ser iguals, però això és clar, estem parlant de l'altre. Arnau, bon intent, t'he intentat introduir-los a la compensa. Sí, perquè clar, feia estona que anava veient, com elles dues anaven monopolitzant. Jo em sento una mica orfa, no sé què dir... Però ja està, fa, ja és un dos. Letícia Salter i la Xuxa. És les nostres aportacions a la fai de moda. De l'època. Mira, 12 gavanes. Ens diu ara el xat de radiosband.com. Diu Jordi, vas peor vestido que Lady Gaga en el videoclip de Poker Face. Lady Gaga també és una altra, no? Clar, aquesta seria ja una mica extravagant, ho podia dir. Aquesta vaganya és molt curt, però sí que va per aquí. Sí, però per dir-ho suau. Per dir-ho suau, passi. Mira, hi ha per tu una persona que acaba vestida amb tot de carn. Exacte, anava a comentar això d'aquestes tampes. És extravagant. Bé, busca un exactiu. Estran, raro, friqui, ganes de triar, de crear tangció... Si ganes de provar noves coses... Les barreja jo crec que una mica tot. Té el valor de fer-ho, també, que és complicat. Però Lady Gaga no marca tendència ni marca moda, per exemple. Home, té el seu seguidor. Jo no crec que la persona que vegi es posa aquest vestit de carn. És que portava, no ho sé, però... Però em pensava que no el deu ni vendre. És que per això és que no... Jo sé que finalment allò va ser una cosa puntual. I de tota manera ser... El momento del evento, i per fer resoy, per sortir el dia segon als diaris, per pujar fans... Jo crec que ni la Colònia aquella amb molos estrans... No es va arribar a vendre mai, tampoc. Una colònia, perdona. No era la Lady Gaga que va dir... No ho notes, acaben per gent. Un aroma amb perfuma a semen, a sang... Què dius? Ah, escolta. Sí, sí, sí, ho vaig sentir. No va ser la notícia. No ho vaig prendre com a un pla... És la notícia, i després no crec que s'arribés a comercialitzar mai. Perquè també, aleshores, no friqui, sinó que tanquin directament la persona que vagi a comprar-ho. Perdona, si comercialitzen això, més d'un comprarien. Jo et dic una cosa, jo, per curiositat, ho compraria per veure com olora. A mi me'n no m'ho compraria, per curiositat. Bueno, no comprar-lo, però potser anava a la tenda de colòniers... Cristina, tu has de dir que compraries una ampolleta de perfume que portés sang, esperma i romaní. Que portés, no. Fes olor de sang, esperma i romaní. Per exemple. No sé que portarà, va. A veure, tot barrejat, tampoc, no ho sé, és que... Per barrejar pot ser. A veure, jo crec que va ser la cosa que van dir que portava això. Realment no devia de portar aquestes coses. Ho vam fer. Perfum de... I d'aquí era la sang, l'esperma no crec, l'esperma no crec. L'esperma no crec que fos de l'idea. No ho sabem, era perfuma. No què fos. A veure, tots hem llegit on sol, hem vist la pel·lícula, el perfume. Perdona, tu vas al C, fora, allà al Triangle, per exemple, i pots olorar coses. O l'hora esperma. Doncs igual que vulguis, que més una persona n'hi dia. El C farà molt, però no molt lluny d'allí, el barritxino. I el loquet el va sentint. Escolta una cosa, escolta una cosa. Jo crec que hauríem d'acabar el programa aquí. Perquè s'està... S'està... Sí, s'està... Perquè s'ha estripat el guió. Clar, clar. D'on s'ha acabat, diu Cristina, demana-li el Jordi, que segur que el té. Cristina, si l'Apenya del Morro fos un programa amb molta, molta, molta audiència, avui què seria el trending topic a Twitter? Ben dubte, el chat, per primera vegada. El chat, oh! Sí, perquè hem tingut el resto més fibrer, l'Albert Einstein, l'Anna Molte i l'Apaquita, el Xengavana, ara. Oh, moltes gràcies. Acabem l'Apenya del Morro, agraït tot la gent que ha fet possible el programa. La Carme Verdoia, les notícies de Sant Just, també el Marc Marba, del Juguem a Casa, la Núria Oriol, de les notícies positives, les Ginatoses de la Vall de Berge, també a la segona hora, l'Arnau Consul, amb la seva secció molt treballada, guionitzada, del llibre. Arnau, gràcies, bona tarda. Fins jaus que bé. I a la Mireia Redondo, de tot un món de moda. Mireia, gràcies. Que la gira et surt la setmana que ve. I com sempre, amb la col·laboració més que especial, el Twitter i el Facebook de la Cristina Berga. Cristina, bona tarda, gràcies. I també gràcies per haver-nos escoltat i tota la gent que ha comentat les coses, el chat de ràdio d'esvern.com. Tornem demà a partir de les 100. Amb l'informatiu Vesta i la Carme Verdo i el Capdavant. Un programa que per set, jo no em perdo mai. Que vagi bé. Adéu-siau. I bona tarda. La vella vol morre-ho cada tarda de 5 a 7 a ràdio d'esvern. Ben volgut, permet-me suposar que al graf no hem gaudit de presentació oficial, més o menys així com jo. Estàs assabentat de la meva existència, de les coses que faig ben volgut. Jo reconec que hi faré covard a mi. No és que siguis cada tarda el meu tema preferit. Vostres són les promeses que ningú ja complirà. Vostres, les llits que els telèfons no paraven de sonar. Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur. I alguns, quina meravella i alguns que mai tindràs prou lluny. Ben volgut dient-ho, no em somriure, que fa sola caminant. I en aquella foto antiga, oblidada en un galaix, heu operat una furgoneta aprofitant. La vista privil·legiada d'una ciutat. Tu assenyaves l'abssir romànic d'una catedral i sou joves i forts. I sentiu l'eternitat al vostre davant. Ni t'hem volgut ni sospiteu que gent com jo... estem esperant. I que si un tàtex que surts veu i qui maldavia frame ho imagino o intento i t'asseguro que m'ho prenc encara avui, sense remei, tot tromptol i un segon. Quan un amic em volen fer, pronuncia el vostre nom, però vull pensar que tot va bé. I que no llores aquells temps que fins i tot el recorda. No saps per què, però estàs content i vas veient coses pel món que t'estan agradant tant. I agraeixes que d'un dels dos em fessin creixar amagat, amagat amb mantiguetes, amb dubtes emprenyadors, amb cada intuïció fogàs d'una vida millor. Amagat, en som molts joves, per tenir res massa clar. Amagat en no sé què és, però a nena no puc respirar. Ai, ben volgut que estrany si un dia et vam fer mal. El meu amor, la meva sort o les meves mans. O el meu dit, resseguint-li la comuna, per t'haurà el benvolgut que arribar-hi es vol quedar. Ai, aquests dits no són senzills de gent com jo, que estava esperant. Benvolgut que arribar-hi es vol quedar. Ai, aquests dits no són senzills de gent com jo, que estava esperant. Benvolgut, ho deixo aquí, que sé que ets una mà ocupat. Suposo que és moment de comiar d'ara m'esperant. No haver-te emplenjat massa, no haver-se emplat un boig, que la força ens acompanyi. Adeu, fins sempre sort, però si un dia ens creuem, ja em disculpo que em conec. Feré d'homes seriosos, esperaré darrere i darrere. Mentrat tu li fas prometa, veig que els dos casals mentrat tu et reivindiques com molt més elegant. Ho farem a veu i marxarem i em dirà que veguis vell i pas a pas ja estaràs tan lluny. Bona tarda, són les set del vespre. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre. Una vintena de persones de Sant Just participen del grup d'ajuda de mutua per familiars de persones amb malalties mentals. Es convoca un cop al mes, des de fa 3 anys, amb molt bona resposta per part dels assistents, i el passat 10 d'octubre es va celebrar cert el dia mundial de la salut mental. Amb aquesta notícia obrim l'edició d'avui i resumim, però de seguida altres informacions destacades en titulars. Un grup de Sant Just recull més de 200 ignatures en una setmana amb la campanya, diguem-ne, que l'estratègia de Sant Just...