#37 - La Penya del Morro del 10/4/2012

En directe, a Matíndiz de Sant Just d'Esvern, el 98.0 de l'AFM i a tot el món, a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de Morro, la penya del Morro. Què tal? Com esteu? Bona tarda, mig amigues. Benvinguts al programa de les tardes de ràdio d'Esvern. Avui al programa parlarem de les notícies de Sant Just amb la Carme Verdo i Carme Bebaixate, que la podeu seguir al Twitter. Bona tarda, Carme Verdo. En francès, Carme Verdo. Quan vas a França, tu dius en dir. Exacte. Has anat a França aquesta setmana? No ho sé. No ho saps? Estàs fatal, llavors? No cal dir-ho en públic. Jo t'ho pregunto. Has anat, llavors? Sí, sí. I què tal? Molt bé. Sí que estàs una mica com més afrançada, eh? Tens un cavall així com més d'Amélie, també tens un riure així com més de Jacques Chirac. En fi, repassarem les notícies de Sant Just, d'aquí una estona, a la França ja. Agapaixarem les notícies amb la Carme Verdo. A més a més, també avui al programa, tinc una molt mala notícia per donar, perquè ja és oficial, perquè el cas Fontsanta retalla la seva aparició a la penya del Morro. Perquè ja sabeu que el cas Fontsanta és un servei d'us un centre, de drogo de pendències i més coses, que dona servei a quatre municipis del bas Llobregat, com són Sant Just d'Esvern, Córnellà, Sant Joan d'Espí i Esplugues del Llobregat. Posem aquesta música perquè, degut a les retallades, en lloc de venir cada setmana, com veníem fins ara, a parlar-nos de drogues, a parlar-nos de psicologia, a parlar-nos una mica d'emocions, una mica de doble gat, vindran un dia al mes. I a Lluís Camino ja no vindrà més. Serà l'últim dia que vinguin. És el 24 d'abril. Ja farem alguna cosa que li agrada ell. Aquell dia, no ho sé, ja farem prou de vegades el col·liques o drogues, com a acomiadament de Lluís, ens estarà escoltant. Però avui ho hem sabut de forma oficial, cosa que ens fa pena i ens sap greu, per les retallades que han tingut el seu centre, que és el cas Fontsanta, i que Lluís ha decidit deixar-ho. En fi, perdarem el problema amb ell de tot això i també ens acomiadarem d'ell. I l'anàlias no, perquè continuarà, però el lluit demà i cada setmana vindran un dia al mes. Però no passa res, perquè la vida continua. La penya vol morro, cada tarda, de cinc a set, a ràdio dels veus. Sí, i avui parlarem de boxa, història del boxa. Sí que us interessa molt aquest tema. El Juan, que és el nostre bacari que vol ser soldat, és veritat, també, ha preparat un capítol especial d'història de la boxa, que repassarem també en aquesta primera hora de programa. I també tindrem el Pau Marcos i el Martí Ramírez, que ens repassaran la història viva de la música d'un mitat bon jovi. A la segona hora, notícies curioses amb la Lilian Rodes, connexió amb el casal de joves, i avui la tertulia esportiva. La tertulia esportiva amb el Rafa Cano, Sergi Pont, Pau Alburnà, i segurament l'aranxa Sánchez i l'Anna Rovira, que soneixen avui. Sempre que arretallem punts al Madrid, portem una merengue. En aquest cas, avui, amb l'aranxat. Tot això a la penya del morro, bona tarda, amics i amics, i benvinguts al programa de les tardes de ràdio d'Esverns. La penya del morro, un programa amb més morro que penya. O, i de més, penya comorro. Qui l'ho sap? Qui l'ho sap? Avui comencem parlant de tuits, perquè n'hi ha hagut uns quants els últims dies, conxegint amb Semana Santa. Per cert, heu portat la mona ja al vostre fillol? Espero que sí, perquè així aneu una mica tard. Ara no seré la primera vegada que el Madrid fa una setmana tard, perquè no pot en aquell moment, tampoc no passa res. En fi, la nostra cruada particular al Twitter contra un d'Esvern amb apostrof, continua una mica a la seva singledura, que hem llegit un tuit de Marc Cirici, que diu... Esperant, tirant l'Oblanc a Sant Just, d'Esvern amb apostrof. En breu més de tax, no cal, si hem de ser així, no cal que ens en donis més, Marc Cirici, però nosaltres l'hi hem posat, lògicament, al hashtag, d'Esvern, tot junts, al Twitter. La navilla sol, amb els hashtags, ja m'agrada molt la gent que no es diu res, que només diu hashtags, i penjon a foto. Per exemple, en aquest cas, són Easter, Pasqua, Trineu, Sant Just. I nosaltres que l'hem posat amb el hashtag, fotos, saps? Per no desentonar. La penya del Morro, eh, perdó, Mónica Contomate, Mónica Contomate, que t'ho deixa bastant coses de Sant Just, li diu a la penya del Morro, respondent al Twitter aquest, del desvern, tot junts, que fan amb apostrof, diu que parlen d'un altre poble, d'Esvern, dels Esvern de tota la vida. Pot ser. Pot ser. Jo crec que no, però això. Podríem veure, no? És un altre poble que es diu, Esvern, només. Podria ser, sí, es pot mirar. Després, ja entrem en temàtica esportiva, tornem a fer Maní de Vegas, real club espanyol, 4, Santella Zero, i dius, fins aquí, on està Sant Just, perquè el tercer i el quart lloc se'l disputaven els Sant Just i els Santelles, eh, tot això. Em sembla que és vol, i això? O és futbol, no ho sabem. En fi, que al final, el Sant Just va quedar quart. Però va estar en dels quatre millors de torneig, cosa que ens alegrem. No sabem si només en quatre, participant, per això. La Nia Sanquant diu, el meu viacruz és particular, Semana Santa, queda molt lluny, això. Diu, pròxima parada en Mediaparc, Sant Just, desvern. Hi ha molts de gent que treballa Sant Just, aquí, a Mediaparc, a programes de tèleges músics, el polígon i tal, i un retuïter, i ho passa, eh, que n'hi ha més, n'hi ha més d'aquests que d'altres tipus. I alguns, per acabar, ja, per exemple, el co-m-g-i-m es fa dir així al Twitter, diu, ahim, et cangin estar. Sant Just desvern, Catalunya. I l'altre hem posat molt bé, no, vull dir, en retuïter. No, que està molt bé, que la gent digui on està. I després, ja, per acabar, la Tina Colet, que ha penjat uns quants... unes quatre fotografies al Twitter del seu gat i el seu gos. I llavors, he posat Tina Colet, mini, i posa una foto d'Instagram. Que ara, com que t'ho dic d'Instagram, saps on penja coses. El hashtag Gats, amb nom de dibuix. En fi, aquests són alguns dels tweets. Sí, que us piquen molt tard de temps, eh? Ja, per acabar, l'últim, i és un tweet de la penya del Getafe, que expliquen que aquest d'equip de primera divisió, avui, està uspedat, ens hem acabat d'arribar, ahir, a l'hotel, ui, perdó, a l'hotel Espèria Sant Just, aquí al costat. Per tant, ja ho sabeu, si voleu anar a veure'ls, estan aquí al costat. Si tinguessin temps, avui no, però si tinguessin temps, truqueríem a l'hotel, perquè ens passessin amb entrenador del Getafe. Clar, s'ho demanen de passaria. Sí, jo crec que sí. Mira, això passa al Google, busques com a si no tenen el Getafe, truques a l'hotel i dius... No sé, doncs quan tenen hòrius, com es diguin. I el que passa és que ets trobant a l'habitació, no? Exacte, això ja és fàcil. Però no verà que ara estigui a l'habitació, no? No ho sabem, potser estan concentrats. Estan d'aquí 4 hores? Sí, potser estan al menjador. En fi, aquests són els tweets, si voleu, ja sabeu, la penya del Morro al Twitter. Vinga, vam-nos amb les notícies de Sant Just. Paus! Carme, per on comencem avui? Vinga, comencem parlant de política municipal. Què passa? No passa res, però avui hem parlat... Avui hem parlat amb el portaveu de Sí, el Llorenç Rey i la ràdio. Espera, espera, espera, espera. Música? Sí, u. Ha dit que escolten la penya del Morro o ha canviat altres tipus de programa. No, avui no hem parlat de la ràdio. I en relació a punts que es van aprovar en l'últim ple, explicar que considera equivocada la política que està fent l'Ajuntament de Retallades, ha lamentat que l'Ajuntament doncs d'una banda disminueixi serveis, però que de l'altra continuï augmentant la despesa en altres partides que considera que no són necessàries. Per exemple, en aquest sentit ha criticat l'aument de la jornada laboral d'alguns treballadors de l'Ajuntament, com es va aprovar en l'últim ple, perquè Llorenz Rehi creu que no calia, tenint en compte que aquest moment de la jornada també s'ha donat per llei, s'ha arribat a les 37. Per tant, considera que si es retalla en tots els sentits, si es retalla, ha de ser en tots els sentits, no només en una direcció concreta. Aquest és algun dels temes que ha explicat aquest matí, Llorenz Rehi. Ha dit això, una mica. No vull dir que aquests són els conceptes, vol dir que ha anat per aquí la cosa, en el que es diu, la lluita, les retallades... Aquest altre punt que ha comptat amb la jornada laboral, etc. Llavors també me n'entrepassen en altres qüestions que es van tractar al ple, però bé, per simplificar-ho, de moment, expliquem això. Expliquem més coses. Sí, home, sí, guarda't bé, les set, els anjurs notícies, clar, que la Carme s'ho guarda tot per aquella hora. Tot el que vols, s'ho guarda... A quin nom es fa les minúcies? Per cert, Llorenz Rehi, l'última vegada que va venir a la ràdio, va dir això. L'última vegada, abans d'avui... De tot plegat, avui tenim a l'Estudio Portadeu de Ciu, Llorenz Reim, Lluia, que tal... I aquest any, que sembla que serà també una mica complicat. Escolteu, jo... Bé, ara hi ha uns desitjos païs 2012. Jansseu els diaris. Estem mirant tot el dia l'hum a la nens, que estem... Escolteu el programa musical de ràdio, escolteu la pell del morso, i ens deixem una mica ventrar. Ningú ens entreurà si ens escoltin nosaltres mateixos. Ningú ens... Sí, és una mica... Ningú ens entreurà si ens escoltin nosaltres mateixos. En fi, aquesta és la primera autòcia del dia. Tenim més per això, Carme, però no continuem. Parlem ara de la dietista Pilar Sampau, que presentarà a Sant Just al Cedarre Llibre, dieta catalana i salut... Dieta catalana i salut amb Pilar Sampau. Que es farà aquest dijous a les golfes de Can Genestar, a dos quarts d'avui del vespre. Segons l'autora el menjar és un dels principals responsables del nostre estat de salut. I, a través d'aquest llibre, per tant, dona conèixer els numerosos beneficis de la dieta autòctona. A més, també vols recuperar l'estima per plats que han quedat oblidats, perquè considera que l'astronomia és un dels tets distintius d'un país, i, per tant, també ho ha de ser de Catalunya. Com pop a la marfanga, ja no es veja. L'acte es farà aquest dijous, a més a més, a qui vagi, podrà fer preguntes a l'autora, perquè Pilar Sampau ha explicat que, si pot, intentarà aconsellar personalment sobre els aliments més necessaris, més addigüents per a cada persona en funció del que li passi. Atenció, Carme, pregunte qui és aquesta persona que saluda a la penya del Morro. No és res, a la penya del Morro, que li seguiu fotent Morro, que en els temps que corren fa més falta que mai, i on va a donar això amb els Morros? Carme, qui és? Julio Manriquez. Sí senyora, com te'l coneixes. Ja el reconeixes. I a veure si aquest també el reconeixes tan bé. Una salutació molt especial per la penya del Morro de ràdio de Desveu. Sergi Valbel. Encantat que ha sigut seguida igualteada des de la ràdio. Però ja ho he dit, ho he dit aquí amb la veu. Sempre em va a la col·len, sempre em va a la col·len. En fi, acabem ja amb una última notícia, que s'enjusten que termatodiràs. Doncs acabem recordant que els dimonis a Pagallums de Camarblanca preparen el seu primer correfoc que faran dissabte a Sant Just, a les 9 de la nit, a la plaça Bardaguen, un espectacle conjunt amb el drac Rifeny, un correfoc que servirà per commemorar també el tercer aniversari del grup de dimonis. A més, un correfoc que tindrà un fil argumental, combinant teatre i pirotècnia, els de Pagallums seran invocats per un espectre que ve de Collserola. Com? M'estàs dient que hi ha un espectre a Collserola i que vindrà a invocar els dimonis a Pagallums de Camarblanca de Sant Just. Així serà. Aquí una part de Collserola està aquest espectre, perquè jo l'altre dia vaig anar a fer una volta, i no sé si és a la part de la Torra a Collserola, però ja hi ha alguns espectres, ja t'ho dic. I a la part de Tocana Sant Guat, hi ha una zona solar, que ja hi ha molts espectres. L'espectre... Les coses, tot ara, si hi ha un espectre que ve de Collserola. És molt gran Collserola, volem saber-ho. Dimonis, a Pagallums, a Camarblanca. Començarà amb una trobada de timbalers, que aniran des del mercat fins a la plaça Bar de Guent, laçant amb el correfoc. Perdona que et tallin el tracor, però aquí els invoca els timbalers. Perquè el dimonis ho tenim clar, un espectre de Collserola, però els timbalers surten del no res. Segurament. De sota, les papereres del carrer. Exacte. D'on s'hi vaixets? A dos quarts de nou del vespre. Alguna cosa més sobre el dimonis? Ja està, perquè no, va, un altre. Carme, si tens més coses. Perquè vols que et digui més coses, avui? Perquè sí, perquè m'interessa el dimoni. Doncs que ja tenen un local propi, el centre sí. Això és molt important. Els dimonis a Pagallums tenen un local propi, fa temps que anaven darrere del tema. Van fer un hashtag fins i tot, dimoni sense sostre, el Twitter. Tampoc els he acusat tant, eh? Perquè tampoc ha sigut algun any, no? Estan de pocs mesos. I tenen un local propi que està al centre Salvador Escriu de Sant Jordes Bern. Doncs, i això, ara són 25 socis. I continuen obert de noves incorporacions. Si us interessa, podeu contactar-hi a través del Facebook, o a través del correu electrònic dimonis.punsenjustaroba.gmail.com. La Pella vol morre-ho cada tarda, de 5 a 7, a ràdio dels veus. Carme, moltes gràcies. Ja sabeu que podeu estar informat de tot el que passa a Sant Justa. Ràdiodesbern.com. I a partir de les set, als Sant Just Notícies, edició vespre. Carme, que acabis de passar una bona setmana a Santa. S'ha acabat, Jordi. S'ha acabat, ja. Quina llàstima. Està plovent, ara? I el terra mullat. La notícia d'última hora, 5 i 21 de la tarda, en directe des de ràdiodesbern ens comuniquen. De fet, ho fa Carme a través dels micròfons de ràdiodesbern, que està plovent. Què fem, connectem amb la mà del temps de la ràdio o no? No, m'ho dic, connectem. Bé, estem a punt de connectar amb ell, perquè ja que comença a ploure, i la tecnologia ens ho permet, Carles, bona tarda. Hola! Què tal, com estàs?Molt bé. Com ha anat l'estiu?Molt bé, molt bé. És una trucada, ja sé que estem fora del guió, no te l'he passat, el guió d'avui, al contrari que les altres trucades que fem. I la pregunta...Jo tampoc he preguntat. És que està plovent, ara mateix, i cauen quatre gotes... Gotes molt grans, eh, per això? Sí, és que hi ha una tempesta gegant... Què dirà ara? No, que era bé, sí. No diguis que no, que sí. On està aquesta tempesta? Doncs ara es troba marxant del Penedès, on ha fet... Podríem dir que mal. Ha fet mal?Sí, sí. Porta molta estona viatjant per al nord d'aquesta comarca, i recordar que el Penedès doncs... Sí, perdón.La vinya està una mica clapada, però comença a florir aquesta època. La pregunta, aquesta tempesta l'ha invocat un espectre de Cullcerola? Podria ser. És que això era el que pressedeix els dimonis de Pagallums de Cala Blanca, que venen a aquest dissabte invocats per un espectre de Cullcerola, que no tingui relació tot plegat, perdona. Bàsicament el que està fent els Cama Blanca, els Pagallums, i tots aquests, els dretes senjurs, els rifenyos... Estan fent cadascarregues i dimarts, i així ens deixen tranquils dissabtes. Per tant, estàs dient que demà ja no ploure. No, però potser digeu sí i dimenres també. Caram, sembla que és el Mauri. No, el Mauri sempre dona bones notícies, perdó. És veritat, i, per tant, avui plou, a part... Ara està plovent el Penedès, i també plovent per la zona de Martorell i Montserrat. Està caient una tempesta bestial, sinó que podríem dir que hi ha cala marxa. Que en alguns punts d'aquesta tempesta els colors són de color rosa, o sigui que en el ràder, volíem dir... I això vol dir que la Pedra pot estar fent acta de presència en aquestes zones. S'ha de dir que pot haver fet bastant de mal el Penedès, perquè hi ha molta vinya en el nord del Penedès, i d'altra banda pot afectar una miqueta el que és el cultiu del nord del bàs jubregat. Ja està, Carles. No tenim més temps. Que s'està apropant. Que s'està apropant. Estan junts. Pedra rosa, doce granit. Ja veurem com la cosa està molt justet. Tenseu que el bàs jubregat només s'està plovent a la meitat. No, ara que s'ha de passar a prop, però podria resquir allò enganxar. Si la pedra s'estona amb encors vermells, podríem patir d'aquí, jo que sé, pot ser mitjoret, altres quants algun proxat estarà important a Sant Just. Però seria puntual, eh? Proxat, deu i sol, fins i tot, eh? Magofelix, una altra pregunta. Crec que se m'ha pagat la bola. Ara, ja, digues. Aquesta nit juga el Barça contra el que t'ha fet el Camp Nou. Plourà l'hora del partit, que és a les 9 de la nit, Camp Nou, no? Un moment, tal com pinten els mapes ara, després d'aquesta tempesta, n'hi ha bastant de tranquil·litat. Crec que estan creixent com a bolets per l'interior, però teòricament no. Les tradicions del Mago Carles Félix. Una mica de mal macà amb tant d'esforç. Sí, home, sí, ara, per a tu, unes gases molles... Gases molles, que és un grup de música. Ah, doncs, m'agrada... Gases molles. Si algú el vol, el sedim per qui vulgui. Gases molles. No, un album de gases molles. No hem de pelipar, no. En fi, Carles... No, serien calces, molles. Seria diferent. Calces i gases. Que vagi bé, gràcies, Carles. D'aquí uns moments tindrem el Juan, que ens esperarà un resum de la estrella de la boxa. Amb 5 minuts, una cosa mai vista en ràdio, i després el Pau Marcos, per algú serà també, i el Martí Ramírez, no, d'un moment més sol, el Pau Marcos, a explicar-nos coses del grup. Bon job i fins ara, Carme, gràcies. Adéu, adéu. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. 98.1. Ràdio d'Esvern. 98.1. 98.1. A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Promunça obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. 20, a Mas Lluís, 4 al carrer Cadenes, i un al carrer Salvador Escriu. L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa, seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promunça, a la carretera Rallau número 206, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promunse.cat. Promunça. Empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esvern. Ràdio d'Esvern. 98.1. Ràdio d'Esvern. 98.1. Ràdio d'Esvern. 98.1. 5.27 de la tarda continuem en directe a la penya del Morro. Parlem de Vox. No sé si ho sabíeu, però ja fa un parell o tres setmanes que tenim entre nosaltres aquí a la ràdio, ajudant-nos a fer el programa Al Juan, que és de l'Institut de Sant Just, fa quart d'Esso, i està dins del programa Connecta. Juan, bona tarda. Què tal? Com estàs?Molt bé, gràcies. Com a la setmana Santa?Molt bé, molt bé. Jo t'esperava la setmana passada per fer coses, i no vas venir perquè era setmana Santa. No, però no va ser per això. Estava de vacances amb la meva família. Ah, molt bé, no?Sí, bueno... Escolta, un aplaudiment per Juan, si sé el meu. I on vas anar, Juan?Doncs a veure-ho? Per aventura.Que dius? Que xulo, no?Sí, emocionant. ¿Var a ser-se amb aventura?No. Ja has perdès uns petits, no?No. Havien estat per aventura alguna vegada?Sí, clar. I la nova atracció està feta, ja?No, encara no està feta. No, encara no.Diuen que és la muntanya russa. Però és bestial.Sí, no?Sí, la més gran d'Europa. En fi, doncs ens haurem d'esperar una estona. Com deia, avui parlem una mica de Vox. Per un començament, perquè jo et vaig dir, Juan, prepara la secció que et doni la gana, fes el que vulguis, i tu vas dir, faré Vox. Jo em vaig caure, ets cada una mica petit i fos, no? Però, vaja, has hagut la Vox a t'agrada. Vam descobrir un dia que a casa teva, amb els teus amics, feu Vox a vegades. Sí, cadascú té els seus guants, i, bueno, ens unim, i bueno... I pot ser el sac de sparring o tenim un sac? No, no tenim sac, el cos.El cos mateix, no? Molt bé, sí, no? Com a jove, amb el Juan ens hem de portar bé, perquè el seu dia ens fot un ganxo de dretes i ens deixa el terra. Què és la Vox, Juan? Doncs mira, la Vox és un esport de contacte, que consisteix a arrocar el teu rival, únicament amb els punts protegits amb guants. Vull passejar amb la cintura cap a munt, dins d'un quadril·le de terra, amb brossacoenses d'ajuda, anomenats assalls. Jo he de dir una cosa, no sóc gaire fan de la Vox amb mi. No, no, és que no. Però vaja, està bé que vinguis i ens expliquis una miqueta, de què va tot aquest esport? Perquè, de fet, és un esport molt antic, no? Sí, tot això és remuntar l'any 6.000 abans de crisi, encara que és molt difícil de fixar una data on va començar. I doncs, bueno, va començar la zona de Tiópia, on es van iniciar els primers combats a Manu, i es van estendre fins a la Índia. I hi ha molts estils diferents de Vox, no? Sí, hi ha més de 70. Hi ha molts estals que tothom coneix, que és la Vox anglès, i, bueno, està el Francesc, inclou els peus com armes de combat, el Thailandès, que et met Genoí Colza, i etcètera. Hi ha coses que, però la gent pot dir no ho sap, però a la Vox no estan permetes, perquè potser la gent es pensa, mira, són dos que s'estan barallant o donant cops de puny, però en veritat hi ha unes normes, encara que s'ampliquen, no? Sí, en general es poden llistar algunes d'aquestes. I, bàsicament, són que no es pot colpejar el que té, no pot donar cap, donar patades a l'oponent, donar-li l'esquena al contrincant, en s'ho pegarà el rival... No pots donar l'esquena al contrincant? No. No pots dir, escolta, me'n vaig tu. No pot ser-ho, eh? És que jo sóc d'aquest. Sí, clar. Bueno, i, en fi, donar cops de cap d'intencionat i fer-los objectes que no siguin reglamentaris. I una pregunta... Ah, sí, aquesta és la sintonia de l'exèrcit de la Cinta Vermella, eh? De voladre, Juan. Clar, com estem parlant d'això. De fet, per tenir un combat equilibrat, que això ho saps millor tu que jo, s'ha de tenir en compte el pes de les persones que s'enfronten unes contra les altres, no? I per això hi ha les diferents categories, que a mi em fa molta gràcia. Pesploma, no? Tot això. Quines són les categories que hi ha? I depenent de cadascuna, quin pes inclou? Hi ha moltes, però per fer un resum, una de les més petites seria la minimosca, que són de 49 quilògramms, més o menys. Després està la ploma, de 57,2, el mitjà de 72 quilògramms, el creuer de 90 i els pesos passats de més de 90. Jo estic en sembla que amb el mitjà, eh? Amb el mitjà. Tu on estàs? A ploma, no? Jo sí, a ploma. Tu estàs a ploma. Espera't, tot arribarà. Esclar, pesos passats, qui són els grans? És la Champions dels pesos passats o no? Sí, bueno, es podria dir... No sé com són els grans. Els grans noms de la història del boxa han estat en la categoria de pesos passats, és a dir, més de 200 lliures, més de 90 quilos. Encara que també hi ha molts de mitjà que són molt bons. Si et sembla, podem repassar alguns dels millors boxejadors de la història de la boxa. Comencem per Muhammad Ali. El ranking està en el primer lloc. Sí. Va disputar 61 combats, va guanyar 56, i per cada 37 va perdre 100. Perdona, o sigui, va disputar 61 combats i va guanyar-ne 56. Sí. Tela, eh? Bueno, i 37 per cao. I 37 per cao, eh? Muhammad Ali. I va perdre 5, no? Sí, només un 0. I què podem dir de Muhammad Ali? Per què és el millor de la història? Perquè va ser 3 cops campió del món amb pesos passats, quan encara no era professional, va guanyar una medallador en la categoria de pesos semi-passats, en els Jocs Olímpics de l'Estil de 1960, a Roma. I, a més a més, també té un altre rècord, no? Sí, també va ser el primer boxejador. Van guanyar 3 vegades el campió, una línia de les pesos passats. Atenció, el número 2, el segon boxejador millor de la història, és el Julio César Chávez. A veure qui és aquest home. Va disputar 116 combats, va guanyar 108 i 87 per cao. Va perdre 6, i va fer no els dos. La veritat és que va disputar el doble de combats, eh? Que a Mohamed Ali, i també va guanyar el 90%. De fet, segons aquestes estadístiques, no sé si fins i tot és millor que a Mohamed Ali. Clar, però em sembla que no influeix el número de combats, sinó la tècnica, i, bueno, no sé. Però, de totes formes, on és aquest noi, el Julio César Chávez? De Mèxic. Estadísticament és considerat el millor púgil d'aquest país. Va guanyar 5 títols mundials entre diferents divisions de pes, en superploma, a l'ACMV, al 1984, al Jaugé, també al CBM, al 1988, i al superyaugé, també al CBM, al 1989. I acabem amb el tercer de la història més important. Mike Tyson. Va disputar 58 combats, em va guanyar 50, i va fer 54 per cao. Estic mirant les estadístiques d'aquests tres que hem desportat. César Chávez, el mexicà i Mike Tyson, i la veritat és que guanyen més de la meitat dels seus combats, que els guanyen per cao al contrincant. Clar, aquests homes tenen més de... Un munt de força en cada braç. Sí, sí, imagina't. I què diu de Mike Tyson? Que va guanyar dues vegades el títol mundial de pesos passats, és el boxejador més jove de la història, que han aconseguit un títol d'aquest. I en 1997 va ser descalificat per mossegar l'orella dreta de Bander, després que l'àrbitre li digués que no l'aria el combat. Va pillar una rabieta. Sí, Mike Tyson, entre altres peculiaritats, tenia 7 tigres de vengala a casa seva, i va sortir a la pel·lícula Hangout, aquella de... Resacón, en Las Vegas, que el tigre que apareix és d'ell, se suposa que li han robat. En fi, Juan, moltes gràcies. D'aquí una estona repassarem els trending topics del dia d'avui, que també ens prepara el Juan. Que vagi bé, fins ara.Vale. I d'aquí uns moments a la penya del Morro parlem d'història de la música, també. Ja ho fem prou amb el Pau Marcos i el Martí Ramírez. I am alone, time to live my life. I want to ride along the streets, giving the things I never felt. I'm gonna leave my own hate, thank you. Live my life, I want to follow just my heart. Living the moment, night and day, yeah. I want to hear the news going through my veins, yeah, yeah, yeah. Now I have to say I don't belong to you. No I don't, and I need to walk so fast to disappear. You've had my love like you left me. All I could do was cry, my heart is broken. I am alone, let my life, I'm gonna ride away from you. 5.30, set de la tarda. Continuem en directe a la penya del Morro. Aquí hi ha ràdio d'Esvern. I com que a dimarts tenim amb nosaltres, avui el ritme de The Peppers Pots, amb aquest time to life. El Pau Marcos i el Martí Ramírez, bona tarda, nois. Hola, egg.Bona tarda. Ei, ei.Bona tarda. Una mica apagador del temps, avui. I comença a ploure. Que algú li digui el Tomàs Molina que la setmana s'ha acabat, però ja està bé. Ho hem comentat fa un moment i sembla que la cosa va pitjor, perquè diuen que el garraf està molt malament. Està molt malament. Avui pitjor, avui està quedant el pulpo. És que s'esperi a la setmana de la tarda, si us plau, que hi ha gent que quedarà amb bicicleta. Bé, hem fet, hem fet.Som ecològics. Som ecològics. En amb bicicleta i plubent, les botes deuen fer mal a la velocitat. La velocitat que vaig jo... I les botes cauen, en pla, en pla.Som mort, se'n va a la velocitat. I intenta seguir la policia. És que res som molt amples i pots córrer molt. De fet, no aneu amb trembraix, perquè va massa lent. El pao Marcàs i el Martí Ramírez, que, si voleu, els podeu veure també a través de la webcam, de radiodesvern.com. Història de la música. El Martí Ramírez, pao Marcàs. Bé, haurem de canviar una mica la sintonia d'entrada. Perquè això no n'hi va gaire. Aquesta és per altres grups, això. Avui què ens porteu? Home, avui portem... Ja que l'última setmana que vam fer un grup, vam estar parlant de nic, que el va aquí i vam dir que van ser teloners de Bon Jovi. I per això es van fer coneguts. Doncs avui portem Bon Jovi.Què dius ara? Oh! De fet, Bon Jovi és un dels grups de rock que han aguantat des dels anys 80 fins a l'actualitat, no? Sí, més o menys, en aguantat ja ho anirem veient, perquè aguanten, separen, aquestes coses que passen. Quan comença la història de Bon Jovi? Però comencem, això, als 83. I és que la història de Bon Jovi, com a grup, comença amb la del seu líder i cantant, que es diu John Bon Jovi. O sigui, és el que dona nom a la banda, i és que el 1983 John va portar el seu primer single de creació pròpia, Runaway, a una petita ràdio on se matia música de grups nous. Doncs aquest Runaway que va tenir un gran dè, un gran èxit, i van començar a oferir-li concerts a John, però clar, era ell sol, no tenia banda, i no podia fer-ho tot ell. Així que la discogràfica Polygram li va oferir el seu primer contracte i li va donar via lliure per contractar els músics que ell cregués oportuns per poder formar la seva banda, els músics que ell desitges. I així va ser com John Bon Jovi, que en realitat es deia John Francis Bon Jovi, o sigui, potser és realitat. Bon Jovi. Doncs més o menys així, ara, Bon Jovi a Seques, es va juntar amb David Bryan, guitarrista que coneixia de l'institut, Alain John Schatz, com a baixista, i Tico Torres, com a bateria. Bé, Bon Jovi, però no eren tres, només eren quatre. No, no, després es va incorporar també Ritxis Sambora, que, com a guitarra, també, després de que no l'acceptessin el grup Kiss, que un altre dia també parlàvem d'aquí. Ah, sí? Molt bé. I de part que es pintaven, mai ho heu mantès. I així, amb aquesta formació, amb aquests quatre components... Quatre, no, cinc components. Quatre, cinc. Quatre components es va formar a la banda, però el contracte, una curiositat, és que només hi figura John Bon Jovi. Ell és el que està contractat, ell és el que cobra, i els altres són com els col·laboradors. El que ha d'actuar... Podria fer la vaina, s'emporta la pasta i no repartir res. Sí, ho podria fer. O sigui que els altres són autònomes, potser? Sí, podríem dir-ho d'aquesta manera. Pot ser. Subcontractats. Escolta, i el primer disc que va sortir de John Bon Jovi, quin va ser? Doncs el primer disc va ser el 1984, i es titulava, amb el nom de Bon Jovi, es titulava Bon Jovi, sí. Perfectament. Com sempre, els primers discos tothom. Està molt bé. I, incorporada a temes com Runaways, She Don't Know Me, Love Lies o Rolet, com els més destacats d'aquest primer disc. El disc va entrar al top 40 de les llistes d'èxit, però va ser el seu segon treball, que es titula, 7.800 Graus Fahrenheit. En anglès. 7.800... 7.800... 7.800... 7.800... Gris... Això no va llor. Això no va llor. Sabeu molt l'anglès. És molt alt, molt, molt. A Cambridge encara ens truca. Sí, molt. Sí, ha fet el diccionari. Ah, sí, també? Sí, el fabre de la llengua anglèsa. No ho diguis. No volem ser públic. Ossetjarà Radio Bristol, sempre. I llavors, que... o sigui, van a bé, no? Sí, van a les també, amb aquest... van aconseguir un èxit notable al 1995. 85. 85, perdó. Sí, m'he avançat 10 anys. No passa res. Com a temps, la història de la terra. Seguim. L'album va aconseguir ser disc d'or gràcies a temes com... in and out of love, silent night or only lonely. Tot i això... Only lonely, only lonely, lonely, lonely, lonely... Costa de pronunciar. No és aquest, no? No, perdó, perdó, m'he colat. Però... only lonely, costa de pronunciar. Only lonely. Tot home ho provi a casa seva, a veure. Et deixem una pausa perquè la gent a casa ho faci. Heu de dir only lonely, no? Clar, ràpid, així. Però a casa, eh? No es diu lonely, ara... Ja està. Ara ens posem els resultats. Que diguin aviam com els hi anava l'experiència. Tengui el xatarradi abans a la vostra disposició, o el mail de la penya del morbo a roba jmail.com.lonly.s. Mamma's, mamma's, mamma's. A veure, això que sona és rolet, eh? Però ja està molt avançat. Sí. Va aconseguir ser disc d'or gràcies a temes fantàstics. Exactament. Tu has tornat a repetir? No, no cal. Ah, ja ho hem fet d'això. És que hem tot tingut molt l'hora. Què ha agradat, eh? Molt bé. Seguim. Tot i això, el disc no es va suposar l'èxit que havien esperat ells. Ells esperaven patar-ho més, encara. Sí, apuntaven molt a ells. Aquest és el mític tema, Only Lonely. Mític, ja, amb el convers que hem tingut. Only Lonely. Tot això, poc en jo. Only Lonely. És que ja és la maqueta, és la maqueta que es van donant. Only Lonely. En fi, tu deixes que no vas suposar l'èxit d'esperar? No, no era el que els esperaven. I és que una gran part del públic el retreia la presència de balades, els seus treballs, temes que donaven que desantonaven amb la seva imatge de Rebels. Ah, soc Rebels d'esperar vacances de mort, xorrer. Exacte, exacte. I els problemes amb el públic van seguir i tot i participar al festival Monsters of Rock no van poder assistir al Livaight els concerts per africà celebrats al 1985. A Wembley, a Florida, crec que van ser aquells que va estar Michael Jackson, Queen, etc, etc, Madonna, aquells concerts, també podem parlar un dia, si volem. Sí, concerts per africà, avui al Devol. Exacte. El Javier Béjar, que a través del Twitter, ens posa la penya del morro. Diu com era, hola, Loli. No, no era Loli. Era Only Lonely. Ei. Diu que se m'ha fet una embolic a la llengua. No, no era Loli. És veritat. Diu, hola, Loli, no? Hola, Loli. Hola, Loli. Hola, Loli. Fet aquest aclariment important, continuem la història de Job Ben Job Bé. Bueno, direm que el fet de no tenir l'èxit esperat en aquest tercer treball va fer que es posessin a currar en sèrio en el que seria el tercer, que va ser Slippery, when wet, que no sé exactament què vol dir. Wet és mullat. I when és mentrestant. No, quan. Seria when. Slippery, when wet. Slippery, l'eslip és calçotet. Ah, va bé. Calçotet és mullat. Ara quadra, doncs. Sí, clar, clar. Va sortir l'any 180... 180... 1800, sí. Ara ja me n'estan enrere, eh. Era Quaternilla, Ben Job Ben. 1986. Aquest nou álbum, Slippery, when wet, que els ho tens mullats, el va llançar definitivament, els va llançar a la Fama Mundial, sent el més venut d'aquell any, del 86. Quant de copies, volia dir, però? 12 milions de copies, només a Estats Units. I va ser assigut, un dels més exitosos de la Dècada dels 80. De fet, un dels temes que ha escoltat de fons i que ha tornat a posar-hi el començament és un dels més famosos de Job Ben Job Bé. Com es diu, Pau, amb el teu anglès de Bristol? You give love a bad name. And you're too late, darling. You give love a bad name. Sí, sí, sí. Aquest és temazo, però següent és... Més temazo, encara. Següent és Living on a Prayers. És un gran aquest, eh. Aquest va aconseguir número 1 als Estats Units durant forces ambanes. De manera repetida, va estar allà a la cima, eh. És aquella Living on a Prayers. Exactament. Jo crec que tothom s'equineix. Sí, ja la conec, ja la conec. Doncs l'interès Jordi la conec. Direm que va ser número 1 a la llista Billboard durant 4 setmanes, i que l'album es va mantenir 38 setmanes al top 5 i 46 al top 10, o sigui que... I al top 30? Tomatí. Tomatí, tu. ¡Sí, sí, tú y yo lo sabíamos! Va, braços, són bons joves, però fa anys hi havia un... Són bons joves, que hostil, eh. Aquests són tan bé, allà, eh. Són bons joves. I, a part d'això, hi havia, fa uns anys, un locutor que deia... El tapau no posa la mà a cara, què passa? Un locutor que deia el locutor. Et dic una cosa, jo trobo que aquest... Està molt ben trobat. Ha pujat la mitjana de gag del programa. Jo també ho crec. Sí, John Bonjoves, que ens escoltau des de casa. Doncs hi havia un locutor que era Joaquín Lúqui, que parlava... Bueno, bueno, bueno, tú y yo lo sabíamos. John Bonjovista, en la lista d'èxitos de los cuanetes principales. Sí, John Bonjoves. En fi, aquest tema és el límit on a player. Com deia, em va aconseguir el número 1 als Estats Units durant moltes setmanes. A més, també, dels dos temes mencionats, destacen altres com... Never say goodbye, raise your hands, or want it dead or alive. Que never say goodbye, després Justin Bieber... Fora, Justin Bieber, fora. No se'l mencioni. Ah, hi va fer. Justin Bieber com fa el nostre president retallat. Justin Bieber retallat, fora. Perdona, escolta, veig que tens manial, Justin Bieber, eh? Sí, manial, home, però... Només és dos anys més petit, nosaltres ja m'ho milió. Sí, està forradíssim, no passa res. Si vol compartir, llavors l'estimarem. Aquí veig algo, eh? Eh, Pau, no! No l'he escoltat mai, aquesta cançó. Pau, aquí veig una reticència de Justin Bieber i tu que hem de solucionar alguna forma. És igual, que fa la seva vida i jo faig la meva. No t'és igual, perquè Justin Bieber i t'has posada aquí com una moto. Home, però estem parlant de Bon Jovi i dius... Justin Bieber, no cal. No, perquè és que ell té un tema que es diu Never Say Never, i el Bon Jo... Bon Jova té un tema que es diu Never Say Goodbye. Vale. Vale, vale. Per això volia preguntar si tenia alguna cosa a veure, però ja no trobem mai més Justin Bieber. No, tranquil·la, aquesta setmana truquem el Justin, que és molt amic nostre. Li diem, escolta, tu aquesta de Never Say Never és per Bon Jovi o què? Li direm així, o què? Què passa, tronco? Què passa, eh? Què passa, Bon Jova? Bon Jova, Justin. Què passa? Bueno, per deixar ja aquest tercer disc, aquest li prego un web, direm que va a vendre, avenut, més de 33 milions de copies a tot el món, que jo crec que no està gens malament. O sigui, que han fet diners. Encara continuem al Tens 80, el següent treball de John Bon Jovi. No va sortir de la llum fins l'any 1988. Exactament. Amb el nom de New Jersey segueix aquest disc, segueix l'Estela, del treball anterior, i aconsegueix col·locar 5 senzils en el top 10 de les llistes d'exits amb Bad Medicine i Alvider For You, en el número 1. Confinances? Sí, però que no és la de Friends. Jo la vaig escoltar, però no és la de Friends. Un altre, eh? Ho desmentim, totalment. Va bé, va bé. I born to be my baby, lay your hands on my... On me. On me and I living in sin. Aquest tema es diu Born to be my baby. És a dir, nascut on nascuda, no? O si es refereix a una dona per ser la meva nena. Jo li vaig dir a l'altre dia una noia, això, i em va fotre una plantofada. Això allà no va a Jersey, sona molt bé, però aquí no sona tan bé. No ho sé, no ho sé. Ni a New Jersey. Tota, avui estem? Avui estem, el nivell està, jo crec que bona fuente està a punt de trucar-nos. Segur, segur. Totes les bromes que no hem fet durant setmana santa, la d'Esteu... Era per l'aquaresma, eh, tot el temps. L'aquaresma ha de ser recaptada. Era una bona pressió, i ara està sortint tot. Correcte. Apegueu la radio i fui, sí, que ho estic matjant. Perquè encara no sabeu què ens aparen, aquests últims set minuts abans d'acabar, i és que estem, com deia, amb l'any 88, i van vendre amb aquest disc a New Jersey i a tot el món. Sí. Però també és una ciutat, molt bé. Clar, és veritat. Que no es digués New Jersey per això, per la ciutat. Calla, eh? Calla, que no fossin originals. Van aconseguir vendre més de 22 milions de còpies a tot el món. Exactament. I la gira de presentació d'aquest nou disc va ser molt llarga, amb 247 concerts. Encara dura. Encara dura, diu la gira. Sí, no? Està més o menys. Ei. I va durar més de dos anys. A més, va suposar la primera visita del grup, a Sud-Amèrica, on van llançar un recuperatori especial, per tal de poder finançar els concerts que faria. El caset, amb 12 cançons, només es va poder comprar a Argentina, a Brasil i a Chile durant un temps limitat. Una peça d'aquestes col·leccions. Volia dir que és un caset. Sí, jo tenia... Allò que s'enrotlla... Sí, que és molt llarg, saps? Que quan el trenques pots treure... Exactament. Sí, som jovans, però no tant, eh? Som bons jovans, però no tant. Avui parlem del caset. Està fàcil, jovans. Aquell objecte de plàstic, que ja s'ha tancat... Estic dur. I lleig. I transparent. Molt o no tots, eh? N'hi havia que eren de color blanc, i amb enganxina de color tronja. Aquests eren més càrrecs, eh? No. Hi havia de 60 minuts o de 90 minuts, que això no s'ha d'obre. Molt bé, no. I després també... em portaves un bolivic a un dels dos forats... per al caset, eh? Ja ha tornat... Ei, purat infantil, eh? No, no, clar, eh? Llavors tiraves a la dreta del caset amb el bolivic, i llavors rebobinaves... Llavors, quan hi havia un caset que no funcionava, podia ser... traies la cinta, que és allò que deia. Llavors passaves dues setmanes. Dues setmanes tornant a portar-ho tot al seu lloc. I la setmana que ve, que l'HHS, segurament... El disquet, i fins aquí el caset. Torrem a John Benjavi. Torrem-hi. Tornem-hi. Podem tornar? Un moment d'atenció. Un moment d'atenció amb John Benjavi. Era l'any 1990, els 90, no? Comencement dels 90, ara. Doncs sí, perquè va ser una década que va començar... d'una manera complicada per la banda, perquè aquests concerts, aquesta gira que hem parlat, de la presentació de New Jersey, va fer que es desgastessin, que es cancessin de veure, suposo, tant de temps junts, i van decidir separar-se de manera temporal, van iniciar projectes en solitari, però, finalment, els 92 es van tornar a ajuntar amb l'album Keep the Faith, que vol dir mantenir guarda la fe. Guarda la fe. El nou treball va suposar un canvi radical a l'imatge del grup, van deixar enrere el glam metal, que és aquells que portaven les perruques, hi anaven molt brillants i tot això. Es van tallar les melenes, i van passar-se el rock-n-roll més tradicional, una cosa més normaleta, i que no destaqués tant. Havien madurat, deien, noi? Això deia, o s'apuntaven al carro ganador, que diuen, també, saps? És veritat, aquí no tenim ja el rock o el sot típic dels 80, hi ha un canvi, aquest tema... Això és més rock. Sí, és més així, 90, no? Hi ha unes basses, una mica així, com més treballades, és un altre sot, també, no? Les guitarres no són tan elèctriques. Exactament. La gent els hi va augurar un fracàs, van dir que aquest canvi seria la fi del grup, però, finalment, amb temes com aquest que has comentat, el que donava no mal el treball, keep the faith, després també indisarms, I will be asleep when I am dead, o bat of rose. Van, bat of rose, que era una balada, que recordem que van tenir problemes amb les balades, van aconseguir més de 10 milions de còpies venudes, i van tornar a sortir de giros, i, finalment, sí que va ser un èxit. Aquest tema es diu Always, i és de l'any 1994, del següent álbum que va engançar el mercat. Sí, va ser en el 94. Van llançar un álbum recopilatori titulat Crossroads, que contenia nous temes, com aquest, que està sonant, que és Always, i, també, un altre destacat, som va dir, Albi Saturday Night. Perdona, però tu no has repetit, sisplau? Sí, i tant. A veure? Som Day, Albi, Saturday Night. Quantes còpies van vendre? Van vendre un total de 25 milions de còpies fins al dia d'avui. Déu n'hi do, eh? Sí, sí, la veritat és que ens falten dos minuts per acabar, ja us en diré en compte. Sí, que tota la fotografia no la podrem fer, però podríem acabar, potser, amb el tema més midi de John Bon Jovi, i a quin any per tant, i a quin àlbum, i què va passar, amb It's My Life. D'on és It's My Life? Doncs It's My Life és del 2000, del distitulat Crash, és el single, ha sigut el més exitós, i ve després d'una separació de la banda, una nova separació, el 96, entre el 96 i el 2000, crec que va ser. Doncs es van tornar a separar. A partir dels 90 ja han tingut més problemes. Ja veurem si els acabem de... Saben que ve suposo que acabarem ja de parlar-ho tot. Ja veurem que no s'ha acabat aquí. It's My Life is now a new world. Un tema de classe i dels caràoques, també. A veure, no és difícil de cantar. Jo crec que amb el nivell d'anglès que tenim tots es pot cantar. Sí, és veritat. Si tenen subtítols es pot cantar millor, encara. Sí, podeu provar-ho a casa també, cantant-la. També, provem que és d'aquí a YouTube. Acabem aquesta primera cantant, It's My Life o no? Vinga. Anem a destrossar un tema amb mi. Les audiències baixaran, eh? No, és l'informatiu de com. Ah, és igual, l'informatiu de com. No, mira. Però posa't un subtítol d'aquí... Una pantalleta, aquí. Això és dins la sabèmia. A l'estribillo, va, va. A l'estribillo. M'has decidit un temps, eh, que hem de tractar. Arriba, arriba. Ara, ara, ara. Vinga, va, a tota casa, també. It's My Life is now a new world. La idea de dir problemes, la que s'ha de dir... Com ràdio. Notícies. Bona tarda, són les Isos. Parlem al Versas i Marta Patrició. El president del govern central, Mariano Rajoy, assegura que no es planteja un debat sobre l'estat autonòmic. Ho ha dit després de ser preguntat sobre les paraules de la presidenta de la Comunitat de Madrid. Paguirre, que avui ha proposat treure les autonomies, les competències en educació, sanitat i justícia. Senat Albert López, bona tarda. Bona tarda, Mariano Rajoy. Ha estat clar ni es planteja ni es discuteix un debat sobre l'estat autonòmic. Afegeix que ella està a favor d'aquest sistema consecrat a la Constitució. Yo estoy a favor de un sistema que, por otra parte, está plasmado también a la Constitución española, que la inmensa mayoría de los españoles aprobamos, como todo el mundo sabe, en el año 1978. Por tanto, ese es el asunto, que por mi parte ni se discute, ni siquiera se plantea un debat en relación con el mismo. Esto ya puedo. Respuesto a una pregunta d'unión del pueblo Navarrez sobre competències de la seva autonomía. El president del gobierno ha afegit que a totes les administracions s'han d'unir en la tasca de reduir el dèficit perquè, com clou, és una prioritat en la qual Espanya es juga molt. Com radio sonar. De la seva banda, el president de la Generalitat, Artur Mas, acaba de criticar les paraules de la presidenta de la Comunitat de Madrid a Esperanza Aguirre sobre les autonomies. Ho ha fet des del Parlament David Navarro. Bona tarda. El president de la Generalitat ha rebutjat la possibilitat de retornar competències al govern central. Tot i això, i amb un taironic, Artur Mas ha dit entendre que la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, ho proposi. Si hi ha comunitats, com la de Madrid, sembla ser, que diuen que la sanitat, l'ensenyament, la justícia es poden transferir cap a l'estat central, i el transport i algunes altres coses cap als ajuntaments i al servei social, si diuen això. Doncs escolti'm, que ho facin. Que ho facin per elles. Perquè el que demostraran és el que ja sabíem des de fa molts anys, de moltes dècades, que és que hi ha, efectivament, comunitats autònomes, que responen purament a una cosa artificial, que es va crear per poder fer el que fer per a tothom, i per a igualir les aspiracions de Catalunya i del país basc. Això ha o necessitat control, on el president ha criticat els pressupostos generals de l'Estat i s'ha compromès a treballar per canviar-los, com a ràdio Parlament de Catalunya. I tot i les noves retallades anunciades pel govern central, els mercats continuen castigant l'economia espanyola. La borsa torna a tancar un dia més en pèrdues i l'IBAX 35 ha caigut gairebé un 3% la segona, major que ha hagut de dalt, mentre estan a la prima de risc, es manté disparada per sobre dels 434 punts. L'Ajuntament de Terrasses marca, com a prioritats, la reactivació econòmica i la justícia social de cara als pròxims anys. Són propostes que se'n marquen en el pla del mandat de la capital del Vallès Occidental, ràdio municipal de Terrassa, Carme Contreras. Bona tarda. L'objectiu del pla és fixar un full de ruta que marqui els compromisos del govern, aportant transparència, però sobretot prudència, davant dels temps que corren. Pere Navarro és el calde de Terrassa. Evidentment és un pla de mandat que té intenció. És un pla de mandat que no és neutre. És un pla de mandat que dibuixa unes actuacions que al mateix temps dibuixen una ciutat, que és la ciutat en què nosaltres creiem. Una ciutat amb oportunitats, una ciutat en la que ningú es pugui quedar enrere. El que fa la reactivació econòmica destaca la creació d'un consell pel desenvolupament econòmic de la ciutat. En la defensa dels drets socials s'executaran mesures contra l'exclusió social i la pobreza, i a favor de la igualtat d'oportunitats. La ciutat de Terrassa per a Comradiu. Comradiu es posa. Bona tarda, us parla David Amador. El Barça rep avui el Getafe al Camp Nou a l'esno de la nit, en la jornada 33, a primera. Els blaurenes hi guanyen, es posaran només un punt de líder al Real Madrid, els blancs jugant demà al Calderón, davant l'Atlètic de Madrid. L'ajudant de Jose Mourinho, Aitor Caranca, diu que l'equip blanc no és tan nerviós, pel fet que el Barça els agi retallats 6 punts en 5 jornades. La primera que ha fet Caranca té clar que el partit del Manzanares serà complicat. La necesitat de punts que tenen, o el drago es importante, el equipo que tenen, el caràcter del Cholo, jo crec que tot això ho va sumant, i va ser un partit complicat, un camp que últimament se està dando bien, pero que tiene su dificultat. El Barça s'està baixant per acumular-se de targetes contra el Getafe, el Comitè de Competició, que s'ha reunit avui, ha confirmat l'ascensió. Piqué i el Bé són dubta. El Getafe, el mig que han vist a Michel, és baixa d'última hora perquè té febre. Per cert, l'àrbitre Navarres, Alberto Díano, Magallén Col, dirigirà el clàssic Barça Madrid al Camp Nou del 21 d'abril. L'espanyol juga a Pamplona, a les 8 del vespre, davant no se suena un rival directe en la lluita per a Europa. Com ràdio. Notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. La dietista Pilar Sant Pau presentarà Sant Just, el seu de rellibre, Dieta Catalana i Salut, un acte que es farà dijous, les dos quarts d'avui del vespre, a les golfes de Can Genestar. Segons l'autora, la menjar és un dels principals responsables del nostre estat de salut i el llibre per a tendre a conèixer els nombreux beneficis de la dieta autòctona. Una obra que també vol recuperar l'estima per plats que han quedat oblidats. Sant Pau considera que l'astronomia és un dels trets diferents d'un país i també ho ha de ser a Catalunya. Els assistents a la presentació de Dieta i Catalana i Salut tindran l'oportunitat de fer preguntes a l'autora, Pilar Sant Pau vol aprofitar l'oportunitat per aconsellar personalment els més necessaris per a cada persona. Els dimonis a Pagaillums de Camablanca preparen el seu proper correfoc que faran dissabte a Sant Ju. Serà a les 9 de la nit a la plaça Berdaguer, un espectacle conjunt amb el drac Rifenyu. El correfoc servirà per commemorar el tercer aniversari del grup de dimonis i tindrà un fil argumental combinant teatre i pirotècnia. El correfoc començarà amb una trobada de timbelers que aniran des del mercat fins a la plaça Berdaguer enllaçant amb el correfoc tot plegat, serà a partir de dos quarts de nou del vespre. I acabem aquest vullet d'explicar amb us que el corlopom de Fló sortirà al carrer aquest cap de setmana per fer la clàssica cantada de Caramelles, un dels costums més antics i arrelats a municipi. Les Caramelles són en d'als actes més peculiars de les celebracions populars de Sant Just, els cants de Vascoa anuncien la bona nova de la resolució, en clara referència també al rebrot de la naturalesa, en el seu origen, els Caramelles, els que s'acquiava amb bous, botifarres i menys, cosa que indicava la fi de l'aquaresma. En guany, el corlopom de Fló sortirà dissabt, té diumenge al matí, entre dos quarts d'11 i dos quarts de dues del migdia. Els cantaires es passejaran pels carrers de la barri centra, passant també per la plaça Gamuapa i la plaça de la Pau, així com pel barri nord. I això és tot de moment més d'informació a partir de la set, els anys de notícies, a Dixio Vespre. Bona tarda! Bona tarda! La terpola esportiva, com cada setmana, amb el Sergi Pont, el Pau Alburnà, el Rafa Cano, que el tindrem al telèfon, l'Aranxa, el Juan... Avui serem molt acollos, la terpola esportiva, i, a més, la farem a dos quarts de set. Això vol dir que si algú vol dir alguna cosa sobre el Barça, sobre el Madrid, el partit d'avui, teniu les línies de la penya del Morro i de la ràdio, els telèfons oberts, el 9.3.3.7.2.3.6.1, 9.3.3.7.2.3.6.1. Si voleu comentar qualsevol cosa sobre el Barça, per exemple, creieu que aguanyarà la lliga? Una pregunta tòpica i típica, però que no, per això, deixarem de fer-la avui a la tertúlia. Si creieu que sí o que no, ens podeu comentar la vostra. I també, el chat de ràdiodesvern.com. Conectarem amb el Casal de Joves, també, en aquesta segona hora. Sí, és que tenim molt d'espoys, ara us ho explico. Amb el Sergi Arrada, com cada setmana, em d'explicarà què és el que fan en aquest equipament per joves de Sant Just desvern, però, abans de tot això, avui parlem amb la Lillian, amb els seus rankings de coses de la vida. Lillian, bona tarda.Bona tarda. Avui, Lillian, ens portes 8 consells per motivar-nos a què, concretament? Doncs solia els teus objectius. Per tant, si teniu almenys un objectiu, ja sigui a la feina, ja sigui en el tema de la mort, també ho podria ser, no? Per consell per ella o per deixar-la, també. Depèn de l'objectiu de cadascú. Allà, 8 consells que ens dona la Lillian Rodas. El primer és, en relació amb el teu objectiu, has de tenir compromís. Sí, perquè, segons la Mary Crowley, una persona amb un compromís val 100 vegades més que una que només té un interès. I, per això, serà transcendent el comprometrat amb els teus objectius per assolir les teves metes i ningú ha de fer per tu ni per a tu, ho has de ser tu. Número 2, apuntar els progressos. Sí, registrar els teus projectes, els teus progressos, et permet veure el teu abans, per tant, cal plantejar-te objectius que puguin ser mesurables o quantificables. Número 3, hàbits. Notaràs que, des d'un principi, hauràs d'ajustar els teus hàbits i o crear nous o eliminar d'altres, com per exemple, per al punt 2, s'has de crear l'hàbit de registrar els teus progressos cada nit i fer una agista de les 7 coses més importants que necessites per l'endemà. L'hàbit de la disciplina diària és una altra clau per assolir els teus objectius. Consell número 4, per assolir... Assolir objectius, valors. Durant el teu procés, també hauràs d'ajustar els teus valors sobre honestedat, caràcter, integritat, confiança, amor i lleialtat. En creava 6 fermes, et donaran un enfocament onès per assolir qualsevol meta que t'hagis exposat. Consell número 5, terminis. Definir els teus objectius en curt, mitjà i arttermí, et permetran establir objectius més específics i mesurables. Objectiu, consell número 6, revisar coses. Revisar curadament la teva decisió de canviar i ajustar el teu objectiu, fins i tot el d'estar disposat a canviar de direcció per arribar a la teva meta, si les condicions i les circumstàncies t'oxigeixen. Tardes de saber adaptar Beef Water, my friend. Tot programa i tota estratègia han de ser flexibles, sinó no serien un boble. I només falten dos, amb el número 7, compartint. El comunicar els teus objectius i la meta per assolir els cesses que t'envolten pot ser de gran suport per a la teva motivació. Fins i tot les opinions o el sugeriment et permetran enriquir els teus objectius i d'aquesta forma aconseguir aliats i la comprensió dels teus és els estimats. I en el lloc número 8, seguretat. Notaràs que cada vegada que assoleixis un objectiu, la teva confiança creixerà de manera que podràs aconseguir ambiciosos i complexos. I recorda aplicar el pas 2 i 3, registrar el teu diari, agent d'ordinador, qualsevol objectiu assolit. Molt bé, doncs Billy, em sent càstig, eh? Doncs aquests són alguns consells per si voleu assolir els vostres objectius, la línia en què avui s'ha posat la jaqueta de coach. Si és el que fan els coaches, ho sabies o no? Ah, no. Sí, són persones que t'ajuden i et motiven la teva vida perquè aconsegueixis el que et proposes. Ah, està bé. I, a més, que t'aconsegueixis, t'aconsegueixis el que t'aconseguim. Lílian, moltes gràcies que vagi bé. Bona tarda. Fins dimarts que bé. I que vagi bé la lectura que tens, eh, pendent? Gràcies. Un quart de set de la tarda, una pausa musical, i d'aquí uns moments parlem amb el Sergi Arrada, del casal de Joves de Sant Just. Mentrestant, Love of Lesbians, amb el tema Club de Fans, de John Boy. Todos los ratos fuimos al concierto del guante y la pata de Dublín. Me dion a antes invadimos el nuestro. Yo iba obligado a tu en éxtasis y tanto estaba 8, como 80 a los fanáticos de John Boy. Frente al estadio ya cantaba y sus temas, primeras filas vuestra obsesión. Decías que John Boy era moreal, algo ambiguo y de infancia gris. Sinceramente, yo lo detestaba hasta morir. La luz se desmayor, con cual va a empezar a ti te daba igual. Dijís afortarla. ¿Cómo es posible que haya estado en tus infiernos? Es imposible, no, misterio, y que tuviera su don. ¿Sería posible conocerte más por dentro? No lo conseguí de saber más de ti. Yo lo soy fan, no lo fan de John Boy. Oye, John Boy, dur, oye, John Boy. De aquellas más hacer al gran incepto, tiene poderes de ergasta decir. Creo que lleva media vida huyendo. Quizás le pasa lo mismo que a mí. Había expandido su emisión global, desde Lima hasta Reykjavík. Y sin embargo, a quien tenía cerca, no podía transmitir mi adon universal. Del canso personal, me notizó por fin. Con su verso letal. ¿Cómo es posible que haya estado en sus infiernos? Es imposible, no, misterio, y que tuviera su don. ¿Sería posible conocerte más por dentro? No lo conseguí de saber. Nunca sabe si yo no tengo su don. Si yo no tengo su don. Yo lo soy, yo lo soy, yo lo soy. Yo lo soy, otro fan de John Boy. Yo lo soy, yo lo soy, yo lo soy. Yo lo soy, otro fan de John Boy. Tenim una mala notícia. No podem connectar amb el que és el de Jogas, ni el Sergi ni la Montse estan allà. Ens podem informar del que passa en aquest equipament per Jogas de Sant Just, d'Esber. No passa res. Fem una posa per la publicitat. I d'aquí un moment més coses al programa. Avui, quina tertúlia. Carregada amb el Sergi Pón. El nostre perico particular, qui és el Rafacano. Pau Alburnà. L'aranxa, diu que suma, també. Avui, a la tertúlia, el Juan. Bueno, bueno. Radio Desvern. Durant l'8.1. Radio Desvern. Radio Desvern. Radio 8.1. A Sant Just Desvern apostem per l'habitatge públic. Promunça obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. 20, a Mas Yui, 4 al carrer Cadenes i un al carrer Salvador Espriu. La adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de promunça, a la carretera Rallau número 206, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions a l'adjudicació, al web 3bdobles.promunse.cat. Promunça, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just Desvern. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a Radio Desvern. Cananya, diuen que els justos van al cel i també segueixen la penya del Morro de Sant Just Desvern. Vinga, vinga. Ai, porfa, jo, que se m'ha fet la força a les mitges. Amics, amigues, espero i o desillu que la penya de les galtes, no del Morro. Ai, perdó, del Morro, tingueu la vida més plena que a la casa de los 101 d'Almatàs. Ho lloro pel Llorónimo Stilton. Ai, porfa, quina meravella. Soc l'Angela Jassel i la penya del Morro. Mira, moltes, que vols que et digui. I us em diu una salutació a tots a la Ràdio Desvern i aquesta penya del Morro, que teniu un Morro. Nosaltres pateu. La penya del Morro. Un programa amb més Morro que penya. O era més penya que Morro. Segueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro. A Facebook, la penya del Morro. Com veu, sou originals de mena. Donem-ho a uns fitorits, se n'enrepa de bisous de chez Chanel. Se n'enrepa, donnez-moi une limousine. J'enferer quoi, pa-pa-la, pa-pa-la. Ofre-moi du personnel. J'enferer quoi, ma noire a noschadelle. Ce n'est pas pour moi. Ofre-moi la Tour Eiffel. J'enferer quoi, pa-pa-la, pa-pa-la. Je veux de l'amour, de la joie, de l'avant humeur. Ce n'est pas votre argent qui fera mon bonheur. Moi, je veux crever la main sur le coeur. Pa-pa-la, pa-pa-la, pa-pa-la. Allons-en, sans découvrir ma liberté. Obliez doncs tous vos clichés. Bienvenue dans ma réalité. J'en ai marbe bonne manière, c'est trop pour moi. Moi, je mange avec les mains et je suis comme ça. Je parle fort et je suis France. Excusez-moi. Finis l'hépocrisie, moi. Je me casse là, j'en ai marre des lampes de bois. Regardez-moi d'outre manière, je vous en veux pas. Et je suis comme ça. Je suis comme ça. Pa-pa-la, pa-pa-la. Allons-en, sans découvrir ma liberté. Obliez doncs tous vos clichés. La main sur le coeur. Pa-pa-la, pa-pa-la. Allons-en, sans découvrir ma liberté. Obliez doncs tous vos clichés. Pa-pa-la, pa-pa-la. Allons-en, sans découvrir ma liberté. Pa-pa-la, pa-pa-la. Allons-en, sans découvrir ma liberté. Obliez doncs tous vos clichés. La main sur le coeur. Pa-pa-la, pa-pa-la. Allons-en, sans découvrir ma liberté. Pa-pa-la, pa-pa-la. Allons-en, sans découvrir ma liberté. Obliez doncs tous vos clichés. Bienvenue dans ma réalité. Pa-pa-la, pa-pa-la. Pa-pa-la, pa-pa-la. Pa-pa-la, pa-pa-la. Pa-pa-la, pa-pa-la. Pa-pa-la, pa-pa-la. La penya del morro. Cada dame ha de ser que sent. El ràdio d'Esber ha de fer l'hora de la mitjana. A l'última hora de l'any 24 de tarda, continuem en directe el programa. I durant els pels 5 minuts, farem una mica de tertulla esportiva. Sí, allò que fem els dimarts a l'última hora. Per això, per acabar el programa. Tenim el meu Sergi Pons. Sergi, bona tarda. Hola, bona tarda. Era un mòbil a fora, per no caure una tentació de fer una tirada a la Palabra. Estàs molt enganxat a Palabratos, Sergi. Mira qui parla. Estàs guanyat dos vegades per pura sort. Per pura sort. La primera de pallissa, la segona, hem arretallat uns quants punts. No sé què em sona, això. Una mica al Barça, no? En fi, en parlem d'aquí una estona, i també tenim nosaltres el nostre company que ens ajuda des de l'institut, però avui he vingut el Juan. Buena tarda. Quan et tens, Juan? Sí, sí. Ha canviat molt la primera hora de la segona a la primera, no? En general, la vida, no? En fi, per cert que... Mira, abans de començar amb la tertúlia, perquè avui anem bastant bé de temps, ja m'ajudaràs, Sergi, també, tu, perquè el Juan ens prepara, quan ve, dimarts i dijous, aquest mes d'abril, ens prepara els trending topics del dia. I per què són trending topics, les coses, saps? Avui és trending topic, per exemple, programes d'heminfància. Programes d'heminfància i com era això? Aquí, aquí, aquí, l'espontana. Aquesta és la pregunta, no? Per què un tema trend topic i un altre, no? Exacte. En fi, doncs alguns comentaris, per exemple, són Goku, programes d'heminfància, o Xinchán o Digimon. Tots tenim el nostre programa de l'hemfància, Digimon. Això què és? No saps què és, això, Juan? Sí, ja me'n recordo cada petit, ho veia. A veure, sí. I saps què és, o no? Sí, en uns nanos que tenien uns monstres com de mascotes, i després evolucionàvem... La marca blanca del Pokémon, no? Sí. Si tu vas al Mercadona i no hi ha Pokémon de marca... Exacte, Digimon. Som Goku, un clàssic que no podria faltar, i aquí el Juan ha apuntat molt bé. Aquest caixa que ens fa recordar algunes de les sèries de l'hemfància, programes d'heminfància. L'he posat per tu, aquest. Gràcies. No, no, està bé. A veure, més coses, per exemple, 5 coses que amo. O què bonic, aquest, no? Escolta, Sergi, a tu te'n deu agradar, no? Alguns... És que estic buscant la música pel hashtag. Un hashtag que posa a tindre els més twitters que comparteixen les 5 coses que més els agrada fer o que més gaudeixen. Per exemple, diu 5 coses que amo, el xocolate en 4 variantes i a ti. El xocolate en barra? No, Sergi, no passa bé per aquí. Perquè a mi tampoc m'agrada. Després diu ira a la cama tard i despertar-me més tard d'un. Sí, va bé. Doncs he hagut un comentari que faci. 5 coses que amo. Los políticos de España y su peculiar forma de llevar el país que son mis preferidas. Y después música, notela, playa, dormir y unas canchitas. Una cosa, Jordi, però no va regem, eh? Pufo un incís. Què passa? Jo crec que els ullens els interessa relativament el que diguin els anòims al twitter, però en canvi jo crec que sí que els agradaria molt saber què li agrada a Jordi Umena. Però què dius? Les 5 coses que ama Jordi Umena. Per exemple, ets un referent per a moltes gent de Sant Just. Mira, jo amo... A com aquells anuncis, m'agrada, m'agrada, sí. M'agrada l'olor de la roba neta. M'agrada... M'agrada menjar núvols, xuches. M'agrada entrar al lavabo i que estigui net. I m'agrada sortir al lavabo i deixar-lo net, també. I l'última és que m'agrada les paquetis. Aquesta és la més xorrada, però és l'última, és l'última. En fi, quines són les 5 hores que més m'agraden a la vida? No ho escriuràs tan bé, no? Sí, jo truquin. Tenim més trucades per això que per la tertulia esportiva. 9-3-3-7-2. Per això mateix. 9-3-3-7-2-3-6-6-1-9-3-3-7-2-3-6-6-1. I ja per acabar, perquè... 6-1. Ja ho vam dir moltes vegades. El telèfon de la ràdio acaba amb nom de futbolista. Diu, fill de la infanta lena i ja m'he demanat xalar. O encara està ingressat a la clínica Quirón de Madrid, on està sent atès per un tret al peu que prèviament s'havia disparat ell mateix. Per tant, un altre burbó que no sap que se li ha engarquillat l'arma. Molt bé, eh? Molt bé, de família, perquè el rei ja li va passar. No sé si està confirmat o no, però són rumors. Diu que va disparar ell i es va carregar... El seu propi germà. El seu propi germà, per una banda, i després es va quedar sense testicle per l'altra. Qui, qui, perdó? Ja està dit, investigueu els llibres. Jo va ser el que va matar els seus germans. Això són les males llengües, quan? No ho sabem. Si algú vol més, a la Wikipedia està segur. Per exemple, un diano mayenco. Eh, això és de la tertúria esportiva. Un diano mayenco. És tendència, també. Diu que l'arbitro de la passada final de copa pitarà el Barça Madrid. D'aquí no es pararem de... Un diano mayenco estandint topi? Sí, sí, per això. Resident Evil també ho és. És un joc d'ordinador, perquè ja ha sortit el nou trailer per Xbox i la PlayStation. És una pel·li. És una pel·li, amant! Volia veure com et desenvolupaves, tu mateix. Doncs t'agrada veure'm fracassar, no? Jo pensava que ho estaves improvisant. No, no, això ho prepara Juan. Ah, vale, vale, vale. Ja em posa coses, perquè m'equivoco i em corredeixin directe. Jo penso que el Jordi sempre s'inventa les coses, i com que ningú mai ho puc comprovar, no passa mai res. El dia que li poses un guió davant, passa el que passa. N'hi ha un guió, em dic la veritat. És broma, però el nou trailer de Resident Evil 6... Ja de Resident Evil, és que per això penso que era un joc d'ordinador. Perquè... són moltes. Diu, menuts d'un any no es destreuen o no es espera. Ah, saps què passa, que clar, com que també... Sí, com que sí. És que, perdona, passes la informació, que, o sigui, Juan, què és això? Són els comentaris que posen en els twitter. No, Juan, no, Juan, fora. I després, si algun comentari diu que se rumoreix a l'aparició d'esperança guirre, Resident Evil 6... Va, aquí. A la porta, ja, a l'últim trent dintre. Moltes notícies sorprenents, aquí. Entre un burbo que mata a su germà, i d'esperança guirre, sortint a una pel·lícula de sciència ficció... No sabem què és el pròxim, eh? Exacte. Sergi Pons, sense retes. Alguns jugadors del Madrid i algun del Barça, diria, també, van sortir a Torrente. És veritat, del Barça no sé, però del Madrid segur, eh? Sergio Ramos i Guti, el que sigui Juan. Juan no sap bé què és un fan de la saga Torrente. I, perdona, hi ha un alguista, li van preguntar, ¿cuál es tu pel·lícula preferida de Torrente? ¿De cuál es tu actor preferido? Diusanteu, seguro, en Torrente. ¿Y tu actriz preferida? Diusanteu, seguro, en Torrente. Tu i Lluís li van preguntar, és l'únic pel·lícula que potser ha vist aquest noi. En fi, i ja per acabar, l'últim tuit, i l'últim trent dintòpic, volia dir, esperança guirre, que és trent dintòpic avui també, no per apareix a Resident Evil 6, que no apareix, sinó perquè proposa Rajoy la evolució de competències i la revisió de l'estat de les autonomies. O sigui, una mica, esperança guirre es vol independentitzar d'Espanya, no? La comitè de Madrid. Esperança guirre és trent dintòpic, una mica, per diversos temes, no? Sí, exacte. T'han aviat per sortir, com es deia, Resident Evil. Exacte. Com per què vol separar-se de Catalunya? Per exemple, esperança guirre, alguns tuits. Sobirà este miércoles el precio del metro en Madrid. ¿Cómo se nota que ella no lo coge? I, en fi, en la República Dictatorial Monàrquica d'Esperança Guirre, espero salir bien parado. Alguns tuits, eh? Seleccionats, així... amb cura. Música molt nova l'enca, de fons. Sí, home, perquè és una mica el trent dintòpic, que és com el Nadal, que no em mor mai. Quina patida. No, no, això em ve per guió, això em ve per guió, jo no... No, no, no. En fi, d'aquí un moment sóc amb la tertulia esportiva, perquè hi ha arribat l'aranja i l'ana, que les convidem a passar. Hi ha arribat post amb un cigarret aquí fora. No, no és tan bé que amb cigarret. Sergi, quina cançó vols escoltar? Tens alguna particular abans de passar a la tertúlia? Home, a mi les cançons que més m'agraden són les que canto jo a la tertúlia. Vols que posem unes teves? Vinga, va. Vinga. Clar, perquè això potser no ho sap el Juan, que és aquí amb la tertúlia Juan. El Sergi Pons fa una cosa que està molt i molt... Però molt, eh? Però molt bé. Deciditament treus el pas d'un any temps, no? Per buscar la cançó. Que és cantar cançons de l'actualitat del Barça, i també d'altres coses, perquè l'altre dia va cantar una de l'Espanyol, amb un ukelele, cosa que està molt bé i li serveix molt a la vida. Eh... Sergi, quina... Mira, tenim diferents cançons. Andrés de Porcellana, la cançó de Spiker, que a mi és la que m'anava més, l'home que treballa fent de gos. Més si dona l'A. Sàver Craigs, bisca al Barça. És molt adequada l'home que treballa fent de gos, perquè aquesta setmana, qui va sortir a parlar després del Madrid València? Caranca. Doncs va per tu, Caranca. Com que treballa fent de gos, parla després dels partits, fa el que li diuen Mourinyon. Sort amb el xandall del Real Madrid, fa cara d'en Poroguit, ell té por sense el seu amo. Avui el seu primer s'ha barallat amb l'assistent, li ha dit de tot, amb un posat burleta. La centraletxera està catrina, i no n'hi ha pas per menys. El Real Madrid va a la derivada. L'home que treballa fent de gos, avui fa un paper galdós, defensant Jose Mourinyon. I amb el temps que fa, que fa de gos, encara es posa nerviós, amb la premsa no hi té trassa. I rompa la sal en poc estil, però si semblen misterving, exclamal del diari marca. S'ha pres de memòria el llioden mou, cada frase, cada tros, queixes, insulció, n'improperi. L'home que treballa fent de gos, el Santiago Bernabéu surt de la roda de premsa. Pujaveuran floren al despatx, mentre li enllostra el calçat, li dones restes d'escodella. Comprova que estigui ben lligat, i diu que el traurà a passejar pel passió de la castellana. I fa que no, encara que no és cap animal, ell és tot un professional. Un és d'un rat i de l'atletic. L'he cagat, l'he cagat. Per què has posat la versió de l'entrada? Per què has posat la versió de l'entrada? Perquè és un borrador que tenim aquí... Una mica sí, una mica sí. Està molt bé, Sergi, m'ha agradat molt la teva sinceritat. En fi, sinculpura també aquesta taula octoconal. L'Anna Rubirana. Bona tarda. I l'aranxa Sánchez Vicario. Vicario, no. Perdó, perdó. Què més? Em porto a la meva família, així que Vicario, no? Oh! Està acabació uns dolíssimes. En fi, us presento l'aranxa Iana, el Juan, que és de l'Institut de Sant Just, fa quart d'Esso, i està fent pràctiques amb nosaltres d'aquest mes de... Molt bé. Abril. Abril, Ferran. Tenim molts temes sobre la taula. Un telèfon, un darrere... Comencem parlant del Barça. Com o no? Bé, doncs comencem amb un espanyol. No, vinga. Rafa, el proquem d'aquí una estona. Ah, excusa, excusa. No, que d'aquí només parlem, però abans... Avui, ja que tenim l'aranxa, sempre vens els dies més indicats quan el Madrid perd punts abans del Barça. Tu, que ets merengue, estàs portant una mica la processó de setmana santa... No, jo no, estic molt tranquil·la. Sí? Sí. Relax. Segur? Sí. Però ara l'aranxatura és que el matriquón d'anar. Sí. Per què? Perquè sí, podemos. No, no, sí. Jo crec que sí que aquest any guanyarem la Liga. Estic molt convençuda. Però la Madrid està en una mica... o els merengues té una mica... Cagada. No, no. L'aranxa és més del solerí o de la Liga. No, no. Sabeu-vos-hi perfectament que quan vaig vindre per el derbi estava molt... que perdria, amb segur, i jo vaig dir, ja, i ara estic convençuda que guanyarem la Liga. Jo ho crec. Et fa ràdio que... El punya part, no? Jo, quan no ho crec, se'm nota. Jo no puc anar amb la xuleria que... No, perquè som molt de Madrid, perquè tenim... no. Perdona, què ho fa, això? A veure, no, jo reconec... Tothom ho haig de reconec. La xuleria de Madrid l'any sí que està present. Jo ara reconec, però que jo així no sóc. O sigui, jo sóc conscient de quan pudem i quan no. Però creus que ara, a banda del que pensis tu, creus que a Madrid, en general, l'ofició està una mica espantada pel que pugui passar. Home, és normal, perquè sabem que a 10 punts ja estem a 4. Home, és normal que... Doncs que tinguem una mica més de por, perquè és que els punts van... es van definir les distàncies, i més veient el calendari que ens espera. És normal. Si el Madrid no guanyés la Liga, finalment... Sí. Seria molt dur per al Madridisme? No. A veure, sí que seria... O sigui, a mi em fotria molt, la veritat, per de la Liga, perquè la teníem tan clara, però és que... no es pot fer res més. L'haurem perdut amb el Lluís Llobarça. Perquè és que... l'haurem perdut així. L'haurà de ser perdre una mica, el Madridisme. Home, sí que és veritat que l'hem deixat perdre en aquests mesos. Per exemple, jo vaig marxar als Estats Units... Ah, ja. Ah, aquí va ser quan va començar... No, no, no. I quan vaig tornar a ser com un... Però què ha passat? O sigui, vaig marxar i al tornar, dos empats, i era com, però què passa? I aquí va ser jo la clau, perquè ara estem així. Ara, si marxes a la Índia, potser remonta. Ah, no millor. Que m'ho paga el Madrid i marxo a la Índia. No, no, és de mal. Per mi, hi ha maneres i maneres de... de perdre punts. Per exemple, el partit contra el Málaga, jo crec que va ser un accident. I és un d'aquells partits que, de cada 10, no ho els guanyarà a Madrid. El partit de la Treia contra València va ser un partit igualat, però probablement hauria pogut marcar algun gol. Però va ser tan bé. També una mica de mala sort, però també... Mala sort, Vigeli, també, Àrbitz, que no... Va, va. El partit del Villarreal, el partit del Villarreal... Ja t'havia parlat de València. El Vira l'agafa al Madrid i el tira a la basura. Perquè estava guanyant. Li marquen un gol d'acord, però cada 10 minuts, i el Madrid amb el superior, que és el Villarreal, encara tenia temps per fer un altre gol. Però no, el van començar... Exacte, van començar a fixar-se en l'àrbitre, a autespolsar-se, però això és el que fan els jugadors de Madrid. I al final, doncs, se'n van allà... Ara que han parlat els jugadors de Madrid, no podem a mi t'ha de parlar de Pepe. Pepe, Pepe, Pepe, Pepe, Pepe... Jo sóc arvelóa i tiro la pilota a la cara. Jo també. Inútil. Jo també ho hagués fet. Jo ho hagués fet també. Sóc arvelóa i li tiro la pilota a la cara. Si arribaves a una arvelóa és la jugada còmica... Aquesta és la primera vegada de la història de futbol, que un jugador l'esiona, algú del seu propi equip... No, home, premsa la pilota. La primera, segur que no. La temporada passada, tu us ordis ho recordaràs bé. Dos jugadors del Newcastle. Sí senyor. A Sombra, allà, a Cuny. Correcte, correcte. I els van expulsar els dos. Potser és violència. Allà hi havia un assunt de falvilles, potser. No ho sabem. No ho sabem, això? No ho sabem. Però el que no sabem és que... Què dius? El que no sabem és que... No, però entre el terri i no sé quin altre jugador... Correcte. Hi havia un assunt de falvilles... No, no era col. O col, no ho sé. No ho recordo, clarament. En fi, entre Pep i Arveló, no ho sabem. Si hi ha alguna cosa més que no ens poden explicar. Però vaja, hem començat parlant una mica del Madrid. Ja hem vist com estan les posicions. Demà, ja que hem parlat del Madrid, jo crec que van anar al Madrid, claríssimament. Sí, jo també. És que siguis tuntaria. Porten 13 anys, sinó. Diuen, sí, esta vez ganaremos, esta vez qué. Si van quedar al cop dieu el mateix... És que és la mentalitat. No és possible. Però tens un punt de pelota, Jordi? Ja, ja. Allò no és la tertúlia, allò és gent cridant. Sí. Ja ho venia dient, jo. Sí, ja ho venia dient. A l'Ei de Madrid, demà, contra el Madrid, què deies, Anna? Que no guanyarà a l'Ètico. Sigui sempre dient, guanyaré, guanyaré, guanyaré. Sempre. I què fan, si caga on van allà? Ja, jo tinc l'aigu preparat perquè vagin passant. És que, en sèrio... Són patètics de Madrid, són patètics de Madrid. Jo no sé per què la gent s'emulsiona amb aquest partit, si de veritat sempre està decidit, sabem qui guanyarà. I no és gràcia els hàrvites en aquest cop. Doncs jo no sé per què, però aquesta vegada... Sí, futre, el mític futre. Olor o alguna cosa. És una deia la gent, no? Doncs el mític paula futre, que jugava a l'Ètico de Madrid, va dir que volien guanyar al Madrid per entrar a la Lliga de Campions i per fotre-li la Lliga a l'Ètico de Madrid. La Liga. Que digui no que vulguin. Sí, però després els actes es queden allà. I el patètic de Madrid és que no fa res mai. És que no és que respecte. És que sí, són patètics, són patètics. És que els odio més que el Barça i fins i tot. Sí, sí. No, però... Tu, aquí ho no odies, o sigui, realment... Només odio d'equips, realment. El Barça i l'Ètico de Madrid. Ja està. Les restes de l'estim m'encanten. També per donar un brid d'esperança. Aquesta noia és molt rara. L'arcor compta, m'ho s'agrada? A mi m'agradaria donar un brid d'esperança, Jordi. No brid de formatge, eh? Ah! Un trosset. Sí, ho estem molt divertits tots. Digues el brid d'esperança. I després jo, Joana, et preguntaré... Que ho pines, eh? Està aquí, eh? No, però el brid d'esperança és que... La lança ha dit que no treu res a fer el patètic de Madrid, com li diu ella, però el cas és que el Madrid amb qui està de certs punts, amb el Bilarreal, a punt d'entrar en descens, patint per no basar. I amb l'esperança, amb un valència amb crisi, una ièmeri molt, molt discutit. Afòxima és el patètic de Madrid per a l'estallista. A mi em sembla bastant clar. Estallística en la futbol no valen de res. Sí, no sé, tu com ho veus, això? Jo. Com veus la tertúlia? Jo no sé si estem ja desbariajant una mica. Necessitem algú que ens... Que ens calgui una mica, no? Ja no ho ve. Ja anem bé, ja anem bé. Què ets, l'atlètic? Com ho veus? Jo no tinc molt clar. No tinc molt clar. Ell vol a X, a la caniela. El Juan no vol dir la seva opinió. No se mullar per por. Perquè s'ho guarda per ell. Estranya, aquí tothom... Esperant a veure què diu, però... Exacte, no? Quina pressió, pobre Juan. Sí, però... Tranquil. Parlant de Espanya o en lo què? No. Per què no? No, perquè no. Español, nostre pit. Español, surt de pit. Espaiol, espaiol, espaiol. I encara no hem parlat del Barça. El que va dir Guardiola. Us reservem per donar-hi una estona. Tenim el telèfon al nostre pericor particular, que és el Rafa Cano. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. S'ho hem escoltat, eh? Sí. Bé, què passa? Perquè ja està més lliure i no sé si a vegades té problemes. Estàs conduint? No, no, no, no, no, no. Estic caminant amb l'amoratòria. Bueno, en fi, eh... Potser és la tartolla més realista que corres a les mans. Sí, sí, és que no ho he contentat perquè... No ens imaginem que... Ja està amb l'amoratòria. Estic caminant. Bueno, en fi, eh... Rafa. Què tens a les mans? Bé, eh... no puc dir. No puc dir? No ho ha reglat així, eh? No, no, en fi, jo. Bé, en fi, eh... Deixem-ho aquí, sisplau. Sí, Arància, gràcies. Què tal l'Espanyol? Com estàs tu personalment? A part de... no parlo la paraula malaïda. Sí. Xambions, uefa... No pateu, paraula tabú. Sí, bueno, sí, el nostre objectiu és, sincerament, un pèrbit que és la penúltima... La bonúdia jornada, jo crec que és el nostre objectiu. Penso, eh? No ho sé, treure-li la rebagada a la lliga al Barça. I a què... i a què... Ja que m'encanta. Majoritarament és el objectiu per a ICO... Bueno, infacament. Al Barazzo. Puc dir una cosa? No, no, al Barazzo, no. Coatingazo. Sí, perquè al Baró, a veure si no acabarà tempurada amb els drets que hem venut. Aquest any serà l'any del Coatingazo. Sembla que serà molt mateix, vosaltres, o teniu cap objectiu més? Europa, però mira, són cafés. Perquè som un equip petit i només tenim aquesta il·lusió. Aquesta motivació, no? Pots opinar-t'ho. És aquesta, i no perquè hi ha una gran majoria que és anticurrè... Jo m'intraeixo. Jo ho sento arranxat, però jo soc anticurrè. Ah! Però... Me acabas de romper el corazón. Perdona una cosa. Aquí tenim una barreja, a part de... molt estranya. O sigui, tenim un perico independentista anticurrè. Una merengue perica anticurrè. I antiaatlètico de Madrid. I tenim a Juan, que no diu res. Aquesta és una mica el que tenim a la tertúlia. Sí, sí, sí. No, jo només... A veure, a part de la tonteria aquesta que acabo de dir i tal... Perdona, t'ho faria bé. Volia donar un tribut a un espanyolista il·lustre... que amor fa... Sí, Josep Guardiola. Josep Guardiola. Que moltes cròniques li posen Josep Guardiola. A lo millor és per no confondre la gent, però has dit Josep Guardiola. Mira que canviaré un home amb ell, que havia arribat molt abans. Exacte, perquè va néixer el 35, no? Però saps per què li canvien el vell? Perquè és perico. Sí, sí, suposo que sí. Suposo que sí. Exacte. Va morir als 22 anys, ahir. I re, bueno, va ser el gran creador... amb Ricardo Pastor, que va ser el primer índex oficial de l'Espanyol. En 1970, sí. Sí, l'escoltarem la setmana que ve, Rafa, perquè tenim problemes amb internet i no... És una iniciativa del club, perquè el pròxim partit de casa el posin, per megafonia. Quina pena. Ah, sí, mira... Sí, he llegit alguna cosa així. Aquesta iniciativa, jo comentava en el cardiomèngem de València, suposo que faran un minut d'ecidència. Sí, doncs crec que el posaran, per megafonia. Clar, jo tenia un asset que, pues, mira, bé, ben fet. Perquè jo pensava que, bueno, per donar-m'hi més tribut encara, posar el primer índex de l'Espanyol seria ideal, no? Sí, sí. I, bueno, com el Jordi li funciona malament les redes... Sí. Jo tenia que cantar amb coro, amb el Josep Guardiola, la cançó de... Sí, feu una cosa. Per què no la cantes sense coro ni sense cap jugador? L'aranja t'ajudarà. Jo, a capellas. Sí, a capellas, va, capellas. Sí, l'aranem, tio. Però riureu molt, eh? Sí, per això. Que riurem, que riurem, que riurem. Tenim ganes de passar-ho bé, Rafa. Vinga, va. Endavant, com vulguis. Osti, l'aranem. Somos españolistas. Siempre unidos estamos. Confiados y optimistas. Bien dispuestos a luchar. Somos entre los grandes. Siempre el mas modesto. Nos corresponde, se puesto. Y orgullosos de ellos somos de estar. Y ahora comienza la sardana. Pam, pam, pam, pam, pam, pam. L'hanci... Espera, espera, que no ha acabat. Espera, espera, que no ha acabat. No plaudiu. Ara comença Guardiola, Josep Guardiola, a cantar. I és un rotllo sardana. I és l'hanci... ...de sària... ...a ser Sant Sàuni. I vaig un matis cric, plegat, xufori, seguirem. I sempre els culos blanc i blau. Es canta. Pensem en furia. Rafa. Que vegi, et caminant pel carrer i cantant. No està en un laboratori. A veure, a veure, a veure. Amb el monell em busc a cançar. Sí. Rafa... Rafa, que no. Gràcies. Rafa, que no, un home que té fills, vull recordar-li. Rafa, moltes gràcies per haver-nos atès. Això ja queda gravat. I quan arribem a les cançons del Sergi Pon, com a bonus track, al CD traurem aquesta teva. Vale? Rafa, gràcies, enhorabona per cantar també. Tu sí que vales. Tu sí que vales. Adéu, adéu. Rafa, véns a la costellada, el dissabte o no? Ostia, no puc, tio, sento. Vinga, adéu, adéu, adéu. No, no, adéu, adéu. En filla, acabem el programa. Últim uns minuts, parlem una mica del Barça. Va, aquesta nit, a les 9, juga al Barça, ja ho sabeu, si guanya, encara posaran més pressió al Madrid, perquè s'hi torna a un punt. L'objectiu del Barça és, lògicament, guanyar, i abans del dèrbi de demà entre el Real Madrid i la Let it de Madrid, quedarà només a un punt del líder. Des d'aquella derrota de fet contra l'Ossuna, que el deixava a 10 punts del Madrid, i provocava que fins i tot el mateix Pep Guardiola afirmés que la radició del títol era impossible, el conjunt laurana ha encadenat 9 trioms consecutius a la Lliga. De fet, en les últimes 5 jornades, s'ha reduït la distància amb el Real Madrid a 4 punts, com tots m'imagino, que sabeu, i el Barça espira que ha ben aviat, lògicament, seguint menys. El Barça té molt despossibilitat, ja guanyant a la Lliga, no? I vull començar parlant de Guardiola un moment, i és que aquest discurs de treure pressió, no és que la Lliga és impossible, li ha anat fantàsticament bé, no? No sabem si és fruit del discurs o és fruit d'altres coses. El que està clar és que el Barça ha fet una millora bastant important en els últims mesos, i que el Madrid també ha començat a punxar. Volies que no, una cosa motiva l'altra, però si el Madrid hagués seguit guanyant i hagués mantingut la diferència de 10 punts, no sé si el Barça tindria la motivació suficient per seguir jugant al nivell que ho està fent. Però el que em sorprèn més del plegat és que Guardiola segueix mantenint bastant el seu discurs de que la Lliga no us guanyarà. Home, perquè ell intenta ser cuarent, m'imagino, no? Intenta ser cuarent, però vull dir... Arribar un moment que ens posem per demanar al Madrid i seguirà dient que no es fa cuarent. Fa-se modest que es diu. Home, de fet, de moment, qui s'ha favorit? Qui valider? Home, ara mateix el Madrid és el favorit, però... Doncs... Jo fa unes setmanes, en aquesta mateixa tardúlia, segurament molts oients estarien escoltant-me. Sí, molts. Quan vaig dir que jo no confiava gens en la Lliga i que l'havia perduda, però, a hores d'ara, doncs rectifico perquè... Perquè te sali, no? Vaig s'ho estimar a l'equip i vaig s'ho estimar, probablement, a Madrid. I ara veig que sí, clar que es pot, a quatre punts. Per què no? Però jo penso que la gent està més confiada. Que hi ha el canguer el que t'ha dit, que no hi ha el Barça... No sé, jo... És molt bé tan fàcil com la gent pensa que el Barça remuntarà i guanyarà la Lliga. Molt complicat, i a més, són quatre punts. Que val, la gent ja compta els tres del Camp Nou, però... I què? I si no els guanyes, què? No sé, és molt complicat, encara. Però el que està clar és que el Barça de Guardiola, contra el Madrid, més de la meitat dels partits, els ha guanyat. Sí, doncs mira, encara més raó en dones, que aquest potser poden perdre. No, ni més raó ni menys, però el Barça contra el Madrid li té bastant menjar a la moral. I el guanya gairebé sempre, per tant, perquè no poden guanyar aquí el Camp Nou. Home, jo crec que està clar que si el Barça vol guanyar la Lliga, em passa per guanyar aquest partit. Home, el Marit igual, una motivació extra de pensar... El Madrid pot guanyar la Lliga sense guanyar aquest partit. Ja, però... Pensa que si es posa després de perdre contra el Barça a un punt, el canguer el que diu l'Anna pot ser, ja, vamos. És que... Jo crec que que guanya aquell partit, es decidirà la Lliga. Un punt... És que un punt no és res. Esclar, home, esclar. El pitonís el pito va dir que el Barça no es pot permetre... Guanyaria el Barça per gol a la veratge, va dir. Jo crec que el Madrid es pot permetre guanyar aquell partit i punxar el que vulgui, pràcticament. En canvi, el Barça no es pot permetre punxar cap partit, ni el de Madrid, ni cap altra. Perquè el Barça va darrere. La Lliga per mi és bastant gran, eh? Bé, hem d'anar acabant, Juan, tanca't la tertúlia. Com has vist la tertúlia en general? Algú, no sé, en particular... Alguna cosa vols comentar? És que de futbol no en sé molt poc. Molt bé, Juan. En aquesta resolució final acabem. No tenim més temps. Jo vull dir una cosa molt petita, que és que això és tertúlia esportiva, però només parlen de futbol. La pobra noia diu que no li agrada futbol. Hi ha motos i hem parlat de res. Han guanyat tres espanyols al grau mundial. Gràcies per venir. Gràcies per venir. Ah, abans hem parlat de boxa. Fins demà, no? Sí, demà et veniu. Ens preparem. Ja hem fet una espai de boxa. Ah, molt bé. Doncs... L'altre dia, pel proper número, la Vall d'Avers, ha entrevistat un ex boxesador olímpic que se'n justenc. Ah, sí, sí. Com te quedes? Fatal. Fatal. Gràcies. Fins dijous, Sergi, fins la setmana que ve, anar a l'aranxa fins demà, que teniu a casa cultura de penyal. Adéu. I nosaltres ho deixem aquí. Ara mateix, la Carme, amb l'informatiu vespre, tornem demà, a partir de les 5. Fins demà, que m'agrada molt. Fins demà, que m'agrada molt. Fins demà, que m'agrada molt. Fins demà, que m'agrada molt. Fins demà, que m'agrada molt. Bona tarda, són les set del vespre. Comencem una nova edició del Sant Just Notícies d'avui, d'i març 10 d'abril. Tot seguit, les notícies de Sant Just. ... doctor, les di rural. En canvi, ha divisat les activitats de les quotation al cas de feines preveniments a les moments que s'estan aprovada. El portaveu de la CEO DDS, considera equivocades les polítiques de retallades de l'Ajuntament. El portaveu de la CEO DDS, considera equivocades les polítiques de retallades del ajuntament. Rèc под le alimentat que s'hagi incrementat Amb aquesta notícia obrim l'edició d'avui, per tot seguit passa'm a resumir amb titulars, altres informacions destacades de la jornada. Pilar Sampau presenta el seu nou llibre, Dieta Catalana i Salut. Serà dijous a dos quarts a vuit del vespre, les golfes de Can Genestalt. Assistents tindran l'oportunitat de preguntar sobre els nutrients que més convenen a la seva dieta. Els dimonis apagallums de camà blanca preparen el cor refoc del 14 d'abril. Serà un espectacle conjunt amb el drac rifènyu, que servirà per conmemorar el tercer aniversari dels dimonis. El cor refoc combinarà teatre i foc i acabarà amb una carretillada. El cor l'opem de flora sortirà el carrer aquest cap de setmana per fer la clàssica cantada de Caramelles, un dels costums més antics i més arrelats de Sant Just. Bona tarda, el portaveu de Ciu Llorenz-Rey. Considera que la política de retallades de l'Ajuntament és contradictòria. Reia lamentat que l'Ajuntament redueixi serveis mentre en canvi continua augmentant la despesa en altres partides. En l'últim ple municipal el grup de govern va aprovar augmentar la jornada laboral de diversos treballadors de l'ajuntament i des de Ciu creuen que aquest increment suposa un sobrecost que es podria evitar. Sant Just notícies. La sessió plenària del mes de març va donar llum verda a l'ampliació de la jornada de 20 a 25 hores a 35 a diversos treballadors. Un augment que el portaveu de Ciu Llorenz-Rey creu que és innecessari tenint en compte que l'augment del jornal també s'ha donat per llei.