#356 - La Penya del Morro del 21/10/2013

L'electricitat dels alumnes poden experimentar a diversos elements amb l'objectiu d'entendre conceptes que només amb l'acteuria el seria més difícil. D'aquesta manera aprenen com es pot generar l'energia mecànica, la cinètica o fins i tot reaccions químiques per obtenir electricitat, ho ha explicat l'educadora d'Endesa, Educa Justi Rosa. En aquests petits experiments el que poden fer és viure en les seves pròpies cares, per dir-ho d'alguna manera, i poder veure la reacció del que està succeint, per és mateixos, poder-lo relacionar o entendre. A banda de l'activitat sobre l'electricitat, els alumnes també participaran en tallers sobre les energies del futur o sobre les característiques d'un edifici sostenible. Preuja el temps, dolor, és ballar, bona tarda. Hola, molt bona tarda. Doncs hem iniciat la setmana amb un temps tranquil, amb temperatures força lavades, tenim 26 graus a Girona, a llei 23 de Barcelona, a Tarragona tenim 24 graus, hi ha dades en torno als 19 graus. Avui esperem que el temps es mantingui tranquil amb alguns intervals de núvols, però núvols que aniran de noument de cara a demà. Demà esperem que el cel es mantingui variable durant el matí, amb núvols més compactes a la zona de nitural, prelitoral i de pressió central, i a partir de migdia núvols aniran noument per l'oest del país, amb precipitacions al bas en sud del Pirineu i Pre-Pirineu Occidental, que de cara a la tarda, al llarg de la tarda, s'estendran altres intrets de la meitat oeste al territori, i una mica més destacades per al bas en sud del Pirineu Occidental. Pel que fa a les temperatures, demà seran semblants al centre de la jornada. Gràcies a tots els països que s'han fet des del servei meteorològic de Catalunya. El 98.1, el 98.1. En directe, a Matí en disdessenyós d'Esvern, el 98.1 de la F.A.M. i a tot el món a través de ràdiodesvern.com comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro. Què tal, com esteu? Bona tarda, senyjusti, gent de l'estranger. Benvinguts al programa de les tardes de ràdio desvern. Això és la penya del morro. Ho saludo i us parla Jordi Domènech des d'ara i fins la set del vespre. Gràcies per acusar-nos. Avui parlarem de les notícies de senyjust amb la Carme Verdo i Carme. Bona tarda. Alguna notícia d'última hora a senyjust que haguem de conèixer? No, bé. Com ho farem per prendre el teu espai? No es ve com a última hora. No es ve com a última hora? No, però he pensat llavors... A veure si ens podem inventar alguna notícia en aquest temps que hi ha de presentació del sumari i la secció de notícies. Avui el programa també amb el Roger Consul, parlant de teatre. Roger, bona tarda. Ho vas fer molt bé, de presentador, eh? Això diuen. Ei, ei, ei. Felicitats, eh? Bé, avui al programa, a més a més, també tindrem el Manel Ripoll per parlar-nos d'història de senyjust, el nou vingut, el Guillem Cabeda, i, a la segona, també la tertulia esportiva amb el Rafa Canó, que està molt content, és perico normal, l'Edu Rodrigues i el Manel Ripoll. Bona tarda i benvinguts a la penya del Morro. La penya del Morro, un programa amb més Morro que penya. Oi, no, no, penya en comú. Però abans de tot això comencem, com sempre, repassant els trending topics amb la Cristina Vargas, que és el director del programa Cristina. Bona tarda, hola, bona tarda. Avui, Cristina, hem de parlar del Tribunal d'Estresburg dels Drets Humans, com tothom ja sabrà i coneixerà, perquè ha sigut trending topic, Estresburg, doctrina perot, Inés del Río, Drets Humans, Asociació de víctimes del terrorisme, perquè la terra Inés del Río aconsegueix que el Tribunal de Drets Humans d'Estresburg anuli la doctrina perot. Cristina, si algú no surt del que va, posem-nos al dia de tot plegat. Doncs el Tribunal d'Europa dels Drets Humans confirma l'annulació de la doctrina perot, ho ha fet després que la terra Inés del Río portés el Tribunal, la Fórmula Legal, que el Tribunal Suprem Espanyol va adoptar per evitar que els atarrers i els condemnats de llarga espena fossin excarcelats abans d'haver complert 30 anys de presó. La decisió judicial, que no pot ser recorreguda, demana per 16 vots a favor i un en contra l'excarcelació del Río que a Espanya va voler diversos articles del conveni europeu dels Drets Humans, com el dret a la llibertat i a la seguretat. Per això, sinó que el govern ha posat la llibertat tan aviat com sigui possible, a més a més d'indemnitzar-la amb 30.000 euros per dents murals i 1.500 per a despeses i un horari. Una indemnització que, segons el govern, no rebraja que es va declarar insulpent, i, per tant, el govern mateix es va fer càrrec de les indemnitzacions que la terra, en principi, havia de pagar les víctimes. Aquesta és la sentència del Tribunal d'Estresburg que va fer les imatges de la terra d'Inés del Río, com d'anar d'Espanya a 3.828 anys de presó, per un total de 24 assassinats. A banda de del Río, en total, hi han sent uns apresos d'ETA, afectats per la doctrina perot, entre els quals, a més d'una cincuantena, podrien sortir en llibertat en qüestió de setmanes a renda aquesta anulació. Això sense comptar una trantena de presos comuns amb delites molt greus, els quals també se'ls va aplicar la doctrina i que podrien sortir de la presó amb aquesta anulació del Tribunal d'Europa als Drets Humans, doncs segons l'administrari de l'Interior. Davant les possibles paticions de la revisió de condens, del Ministeri d'Justícia i de l'Interior, recorden avui que l'aplicació pràctica de la sentència correspon a la justícia espanyola i que només es refereix al cas del Río. Per tant, davant les possibles paticions d'altres condensats, asseguran que s'estudiaran cadascuna i es resoldran de forma individual. També, com a resposta a l'anulació, l'associació de víctimes del terrorisme lamenta la derogació de la doctrina per a les víctimes del terrorisme. Per exemple, la presidenta de l'Associació de víctimes del terrorisme, Ángeles Pedraza, diu, daño, dolor, sufrimiento, miedo, desesperanza, vergüenza, pena. No hi ha suficients paraules per expressar el que sentim. Amb el hashtag d'UltrinaPerot, sí. A més, també hi afegis amb el cor a la mà bastada per la decisió de la doctrina perot. Demano que us sumeu a les víctimes. Què més diu la gent a Twitter, Cristina? Doncs, sobre la doctrina també, Francesc Rivera diu, a Espanya, estupefactes 70 per escrit que justícia no és un alfomisme democràtic de venjançar. Bé, d'on d'això és el que ha deixat el tramintòpic d'avui, carregat, amb tota aquesta història dels presos a terra. Cinyi del de la Tarda, passem ara a les notícies de Sánchez. Bé, parlarem del període d'inscripcions que ja s'ha obert de la 37ena cursa de cars de cuixines de Sánchez d'Esvern, que serà el segon cap de setmana de novembre. A més a més també de l'edifici de les escoles que acoll, des d'avui, una exposició títola de Catalunya, que ha de ser una de les escoles que ha de fer. I ara, abans de tot això, Carme, parlem de l'equip de govern i de l'Ajuntament, perquè farà l'actualització progressiva del valor cadastral. Anem al tema, perquè una polèmica que ja s'ha d'osegar fa moltes setmanes al nostre municipi... I no s'acaba mai. En tema de segur diu que ha passat a Sánchez, que ha arribat els últims anys. En política local, el que es porta ara és l'import del cadastre. Tot i això, els enjustents pagaran el mateix que fins ara el seu rebut de livi, malgrat hi haurà aquesta actualització progressiva del valor cadastral. És a dir, que, en principi, no ha d'afectar els nostres impostors. L'única cosa que farà augmentar el rebut és l'increment mitjà dels impostors. Això és allò de tant d'arcajines per aquí, tant d'arcajines per allí, i al cap i a la fi, que veiem, pagant igual tot, i això ja ho sabem. Què passa, que hi ha matisos? Carme, explica'ns com han anat tot plegat, sisplau. En principi, de cara a l'any que ve, que es fa aquesta actualització progressiva del cadastre, l'increment de livi, paral·lelament, augmentarà un 2,5%, que és el que s'ha establert, que és el que ha augmentat l'IPC aquest 2013, i l'Ajuntament, per tant, decideix fer, finalment, aquesta actualització progressiva. N'havíem anat parlant també en els últims mesos. I d'altra banda, divendres, que vam parlar justament en l'alcalde, recordava... No, no, digue l'alcalde. Jo sóc aquí sento l'alcalde, em poso... Estava fent coses... Recordar que li diria que es pagava Sant Just des Menorca en altres municipis veïns, que finalment s'ha decidit sumar a la proposta de l'administrari d'actualitzar aquests valors cadastrats de forma progressiva, i que tot i això, al Sant Just Tengs, aquest ivi que apagaran seria aquest 2,5% més alcalde ara. I, d'altra banda, l'alcalde, va afirmar que estava molest en competència Unió, i aquest matí el porteu del socialista Joan Bassagany, que estava trist, amb l'actitud de competència Unió, és el que ells han dit referent a aquesta campanya que s'està tirant endavant, que ja hem parlat també la setmana passada, que es diu, diguem, el cadastre, que s'estan recollint diferents signatures per part de veïns, però amb el suport també important de competència Unió, i ells diuen que el que s'està dient per part d'aquesta campanya no és veritat. Llavors, renda tot plegat, recordem que s'han aconseguit ja més de 200 signatures, que l'objectiu és que no es faci aquesta actualització, i renda tot plegat, i ells el que defensen és que aquest augment del cadastre no implica aquest augment del ivi, i, per tant, defensen que el que s'està dient des d'aquesta campanya no és veritat, i que consideren que aquesta estratègia, aquesta manera de fer última part de convergència, s'allunya del que havia fet els últims anys, i que estaven bastant descontents amb tot plegat. I animaven també la gent a venir al ple municipal de la setmana que ve, i a 31, que estava atrant les taxes i preus públics pel 2014, i també va explicar a l'alcalde que properament es farà un acte públic per explicar tot això a la ciutadania més enllà d'aquest ple municipal, per intentar clarificar una mica el que està passant. No, no, va dir que el ple de la setmana que ve serà mogudet, no? Amb el ple d'octubre sempre diem que és dels interessants. Jo sempre recomano el ple d'octubre i el de desembre. Perquè s'han de provar els pressupostos de l'Ajuntament. Per això dic que, al mes de desembre, el recomana perquè s'ha de provar. I ara les ordenances fiscals. Per tant, lloren rei i llore per pinya, que ara mateix no hi ha... I suposo que hi ha hora veïns, també, el ple. No hi ha una relació a allò que diu... Jo no l'estic dient. Dic jo, un estatrís, perquè li sap greu, que es pugui el cadastre i un altre estatrís, perquè veient coses que no són veritat, a veure si el ple de la setmana que ve és el ple de la reconciliació. A Sant Josep d'Esvern, entre Lloren Rei i Josep per Pinya. Això és el que volem. Perquè volem amor per tothom. Per tant, la setmana que ve anirem. Anirem a veure si hi ha amor. Si hi hagués una tele a Sant Josep, hi hagués un caig aquí en caig, jo ho veig, això. Un reporter i una nana a donar un ram de flors entre els dos líders polítics. En fi, parlem de cartes de cuixinets. Atenció, atenció, atenció, al samàfol. Bé, estem a 21 d'octubre, faltant menys d'un mes per la nova edició dels Cards de Cuixinetes en Justes d'Esvern. Serà el proper 16 i 17 de novembre als carrers Freixes i Creu del Padreó. Les inscripcions a través d'Internet es poden fer fins a dijous de la setmana que ve, dia 31 d'octubre. A més, ja podem anunciar que es faran 3 programes especials a la penya del Morro, referent als Cards de Cuixinetes amb els seus organitzadors. I el juguem a casa, programes d'esport local de la ràdio. També em sembla que dedicarà un espai ampli als Cards de Cuixinetes. Hi ha la 37è edició, acostant-nos als 40 anys d'aquesta activitat mítica del nostre municipi. Carme, què han explicat als protagonistes? No, no. No t'hi dic protagonistes. No, no, jo més tinc la informació. Vale, vale, vale. Per sembla que havia passat alguna cosa a la ràdio als Cards. En sentràs al que les inscripcions a través d'Internet es poden fer fins a dijous de la setmana que ve, 31 d'octubre. I que les presencials es fan en el mateix dijous de 31, de 8 a 9 del vespre, a casar les joves. Després trobareu tota la informació de la cursa de Cards de Cuixinetes a Cardsdecuixinetes.org, que tot plegat serà cap de setmana del 16 i 17. Com sabeu, 17, 16 són entrenaments i cronometratges i diumenge de 9 a 3, la cursa. Molt bé, Roger, segurament presentaré jo... La fotis. Faré despequer, si faré despequer dels Cards, si no pogués... Deixem un minutet, va. Si no pogués, no podries anar tu a fer despequer als Cards, o no? Despequer, jo faré despequer. Molt bé, ja acabem ja amb un últim tema de Sant Just. Perquè a l'edifici de les escoles acoll, des d'avui, una exposició titulada Catalunya Bombardejada. Bon rotllo, el 75e aniversari dels bombardells de la població civil i les infraestructures catalanes. Justament la setmana passada, no, fa un parell, es feien 75 anys de la femèrida de les 6 bombes que van caure a Sant Just d'Esvern durant la guerra civil. I també hi ha una exposició que ens demostra i generarà promocudar per memorial democràtic Carme. I que recorda les més de 5.000 víctimes mortals i els milers de ferits provocats per bombardejos durant la guerra civil. L'exposició destaca la resistència titulada davant d'aquest edat indiscriminat de diferents municipis catalans allunyats al front de la guerra. I la inauguració serà aquest divendres a la 5 de la tarda. Comptarà amb la presència del director i els diners de divendres de 10 a una i de 5.000. No sé si ja has passat, o algú de la gent que estava a la taula, no. Són fotografies o amb explicacions. No sabem. Jo el que diria a puc dir una cosa... Home, Roger, com surts? Home, que et va al teatre... No he tingut el programa. No, que no. A la ciutat de Camprodon, bonica Vila, és un museu que no arriba a museus de garage molt gran. És una anècdota. Això de la Catalunya bombardejada. Si algú reu per allà, d'acord, és impressionant la de records. Camprodon va ser un dels llocs on la gent anava per fugir. Per marxar cap a França. I s'hi van deixar moltes coses. És com un gran museu d'objectes perduts. D'objectes deixats. Des de cotxes, joguines, documentació, armament... És un mejunge de mercat dels encants, però de la guerra civil i d'objectes deixats. Jo vaig anar-hi fa tres setmanes. Es pot anar a demanar alguna cosa? A la Guàrdia Urbana? Si vas a la Guàrdia Urbana de Barcelona. És per mirar, eh? Has perdut de la passada senyora. Jo crec que hem anat alguna vegada. Ja veig coses molt estranyes. I tu les pots demanar. Has perdut això i s'encaixa amb alguna cosa? Vas a demostrar amb el Photoshop. Però d'una cartera negra. Segur que hi hagi de carteres negres allà dins d'objectes perduts. Segur que a més d'un... Cada mes es trobo un somresou. Això et resamora, perquè estàs comentant. Exacte. I aquesta música també. Però per qui vagi a veure aquesta exposició, després també pot anar a la Camprodon, que és una vila tan bonica, tan de dia com de nit. Molt bé. Notícies de Sant Just a partir de les set. Els Sant Just Notícies, edició vespre. I ara mateix a ràdio desvern.com. Carme Verdoi, moltes gràcies. De res? Hasta luego, comandante. Bona tarda. Bona tarda. Ja tenim el Roger per la secció de Teatre. Teatro. Lo tuyo es puro teatro. Sí, atergió. Com ja sabeu, perquè els divendres van parlar amb el Roger via telefònica. El presentador del Calvern, de l'edició en guany. Després d'haver-lo presentat, un servidor. Roger, permetem que comenci per aquí avui, si no et sap greu. Oi, tant. Et va anar bé, tu? Vas estar còmode? No, còmode, còmode. Se'ls va emportar molt bé. Aquella que em vas dir de... sobretot digues que l'equip del drac no els hi deu més vi. Doncs va canviar d'equip. La cosa era Sant Just Decideix. Ara els Sant Just Decideix van anar... i van arribar a la final, perquè va arribar al final el drac, i va arribar al final també a les seves que es va guanyar. Una pregunta, si hi havia tres premis... Sí. Com és que... A la meitat, no puc preguntar. Si hi havia tres premis, com és que només hi havia dos equips que arribaven a la final? Canvis, canvis de rota de zero hora. No passa res, no passa res. Tots siguin... Canvis dels auriculars, si no ets greu. Tots siguin pel Calvern i pel cor de llengua. Però a mi això no em molesta, perquè mira, he presentat també algunes vegades i no és fàcil controlar les normes. Vull dir, és una cosa de tal. A mi, a què em molesta? Són comentaris tipus dels que acabo d'anigir. El chat de radiodesverb.com que diu... S'ha de dir fan del Roger, la persona. Me cago en dena. Roger, et volem a tu presentant sempre el Calvern. Molt millor que el que ho feia abans. Que no té ni nom. No té ni nom. Roger, però ja t'ha comprat a familiars teus. Perquè vinguin al chat de radiodesverb.com el teu espai ha dit i ha posat coses d'aquest estil, Roger. Perquè, si no, que no et passi res i els pastorets d'aquest any... Potser... Hi ha una guerra, ara, entre... Entre cabines, o què? Potser els dirigeix un altre. Escolta, em vols sortir? Vols un paperer? Els pastorets. No ho sé. Parla'm al meu... Per cert, aquests fans meus... Per què no comenceu a Twitter? Voleu el Roger Consul pels cars, sisplau? Voleu el Roger Consul pels cars? Exacte. Però què estàs dient, Roger? Què em vols prendre totes les... La penya del Morro. La penya del Morro presentada per Roger Consul. No plaudiu. Va, en fi, la gent esta cançada a mi... Ja ho sé, són coses que... Algun dia havien de passar i a fer de Déu que ja ha arribat aquell dia. No, no, no, el meu, no, el del Roger. És teatre perquè... No, no, no. Què bonics que són? Parlem de teatre, parlarem de Moret, 1.213 de cates, que van estar aquest cap de setmana passat... A mi també és també de la revolució, no serà tuitajada, un espai amb la nova jove companyia del teatre lliure. La companyia amb K. Exacte, que es fa allà. Jo vaig anar a veure un parell d'obres, la setmana passada, i si vols, les podem anar comentant. A mi m'agrada dir que et pareixin terra de ningú, sobretot perquè ja que l'1 de la reira fa 15 dies que vaig venir, vam posar un mig mal rotllo amb aquella música de mal rotllo, que va ser una altra. Doncs, com que havíem fet poca crítica, he portat aquestes dues crítiques, una a la terra de ningú, que la farà amb la feina dels dos, i em sembla que està molt bé, és com jo he llegit. Jo la vaig anar a veure, en una de les previes, tots ha de dir, que no està prou compactada, diguéssim-ho així, però... Ruda, diguéssim-ho així. Agraït en argot teatral, com una setmana després de l'estrena, però em va anar de moltíssim, una obra... A veure, dir-ho una cosa, és Pinter han estat pur. Sí, m'ha arribat el cor, aquest comentari. És veritat, és Pinter han estat pur. És absurditat continua amb el Josep Maria Pau, David Selves, Ramon Pujol, que és un noi jove que vam poder veure... Lluixomar. I el gran Lluixomar, que em vull deturar en un moment, perquè és un dels grans actors del nostre país, i de debò, que és increïble la feina que fan, juntament amb Josep Maria Pau també, tot ser a dir. Per cert, hi ha molt... Triliri, no? Això volien parlar o no? En principi, el... Triliri és a argot teatral, també. És cortina. No, els dos personatges protagonistes, que són el Josep Maria Pau, amb aquella veu que té, i, a més, fa un personatge així, molt de caràcter. I Lluixomar, que està una mica més a dalt... Sort que no en senten. Són dos poetes. No, no, però escolta, que ho dic de veritat. És el perfil de personatge que fan així. Són dos poetes que retroven després d'una nit de borratxera. Feia molts anys que no es veien, i també com les seves reflexions, no se'n recorden el començament, i, bàsicament, l'obra... Un coneix l'altre, no?, i l'altre no reconeix un, poc a poc... Exacte. És just la mateixa nit i l'endemà següent, amb el major Dom i la gent de la casa. Això sí que ho té molt, el Harold Pinter, que agafa les tres lleis clàssiques del teatre, d'espai de temps i d'acció, però les posa amb una contemporanitat imbèndia. Les seves obres passen a temps real, no passa. I el dia següent, o el cap de tres mesos, no, no. Tot allà concentrat, ara, tot el que és el passat dels personatges, tot el que conforma el personatge i les tensions, són tremendes. Allò que, com tu ho deies, de Harold Pinter han estat pur. Allò que també és una altra frase típica. Els personatges callen més del que diuen, i se saben més pel seu silenci, reconeixes més dels seus personatges, pels silencis que fan, que no per allò que amaguen, per tant, que no per el que diuen. Molta absurditat. Si algú diu que sí, et treu absurd. Però un teatre de l'absurt, que no és intel·lectual. No és intel·lectual, no és apassionat. I connectat amb la realitat. Perquè a vegades la gent es pensa, el teatre de l'absurt no ens parla de res. No és com un llonesco. Aquí hi ha una mica més de... Aquí estaríem d'acord. De contacte i de sentit. Té una mica més de sentit oplegat, però no deixo d'haver-hi algunes fraguers, que són aquestes pinzallades de humor britànic. Això d'Ionesco ha estat molt bé, Jordi, perquè el teatre de l'absurt... Feu-li un aplaudiment al Jordi. No passa res. Perquè el teatre d'Ionesco sí que és asseniriu, teatre de l'absurt, teatre surrealista, però sí que està deslligat, o molt deslligat de la realitat, o moltes obres, no totes. En Calva, per exemple, el mes mítica de Ionesco... Però en canvi, Beckett... Podem que veu de Beckett, i Harold Pinter veu una mica també de Beckett, tot i que no és tan allunyat, doncs està molt... Harold Pinter estava molt lligat als seus problemes socials, de la societat que li va tocar viure, no? Escolta, estem... trobo molt profuns. M'agradaria fer una necessita d'Enric Gibson. Ah, sí? Què és, collons, quin fred que fa? Era Nordic. Era Nordic Mist. Collons, quin fred que està. Escolta, continuem parlant de les coses que t'havies preparat, perquè, per exemple, com diem aquest divendres passat, i va bé, l'espectacle Muret 1213 Cáters, a la Taneu de Sant Just amb el cor país meu. És un espectacle musical, no? És un espectacle musical, entre teatre i espectacle musical, estan entre mig, els intèrprets són tots cantaires, però la sinopsis va de que un és una companyia de teatre, una companyia de juglars i trobadors, que arriba en una plaça d'un poble i prepara una representació. Sobre què? Sobre la cruada, que el 1213 es va fer a Muret. En contra de què? En contra de tota la civilització ducxitana, amb tota la llengua d'ok. Queda tota una civilització que va ser enhorreada, els calcatarisme, a tota la llengua d'ok. Potser que fes un parell d'altres setmanes estigueixin a Sant Felid. Exactament, perquè les vaig anar a veure jo. Allà, justament a l'espai de carretera reial, a la penya del Morro, va m'entrevistar el seu director, i em va explicar una mica tot plegat. El Ramon Menens. Els ullens ja tenen, si ho van escoltar, molt bé, millor, així. Jo vaig creure, o he cregut necessari, quan feia el guió, de veure, i aquest és un problema també d'envit d'esvern, d'envit de senjús, doncs parlar de les coses que passen de teatre, doncs aquí, i tornarem a haure's de preparar la cosa d'Atlàtico, perquè jo el que volia dir, a part de parlar una mica de l'obra, que tot i que es parli d'una batalla de la Gany, com diu el títol, 1.213, estem parlant de temes del 2013, o sigui, amb dos i el zero, canviats. Fa 800 anys, eh? Exacte, però... Igualment parla, per exemple, del fracàs de la política, però la política que fa el poder. I ara no estem en un moment en què la política estem tots farts de la política del poder, i et volem tornar a recuperar la política reala de la gent del carrer. Parlen, per exemple, d'exèrcits marcenaris. No hi ha exèrcits marcenaris ara com ara, d'acord, a tota l'Àfrica, o a tots els conflictes que hi ha armats. No, de fet, aquí denuncien, eh? És que m'ha quedat molt, aquest espectacle. Molt, perquè tot i que igual és un espectacle d'aire o d'àmbit amateur, semi-profesional... T'ha tret el discurs. La música, perquè acaba del discurs. Ah, per el discurs, sí. Parlem de l'economia d'antesa. L'economia d'antesa per dominar el pròxim. És un espectacle contra l'imperialisme. I, en canvi, el que es parla també de l'espectacle, és una alternativa a aquesta economia i practicar aquesta economia per repartir justícia i riquesa al món. Que és, per exemple, el que volen el moviment del 25M, per exemple. És un espectacle que es parla de llibertat, de respecte, de tolerància, de l'alegria de la diversitat, de la cooperació, de la solidaritat. No són temes reals, això. En Riquel... En Riquel... I tot això ha agafat des del 1213? Sí, però ara, eh? Perdona'm, Jordi. Aquesta és l'obra... Aquest musical, aquest cor, com vulguis, que va haver d'hi vendre a la tenor de Sant Just. El cor país meu va néixer a finals del 2009, com a formació polifònica, arriba de la trajectòria iniciada l'any 99, al cor de l'aula de música tradicional popular. No sé si els podem escoltar, però teníem alguns temes, com, per exemple, la terra. N'hem escoltat la terra, de fons, o sigui, n'hem escoltant. I, de fet, és del cor de l'aula de música tradicional i popular del Departament de Cultura de la Generalitat. És molt llarg, això, eh? Sí, molt llarg. A veure... Això que sona és de partir de la suït del No Trencaràs, el son dels càters, del Jaume Arnella, qui podem sentir, i del Marc Serg Casellas, espluguenc, espluguenc, però molt, molt bon músic i molt investigador musical, fantàstic. No digui d'això que la gent espluga, alguna n'hi ha que salva, eh? Alguna, sí. Cargolins. Escolta'm una cosa, però el que jo volia dir és que això... Podria un moment com de no tenenció, perquè la gent es va quedar com una mica estranya. Sí, deixa-ho volia parlar i que et volia dir treu el làtico aquí, perquè és un làtico no com amics, la polèmica teatral de la setmana. Exacte. Va sortir el principi de l'obra, i això ha explicat per gent d'allà, per gent que estava al públic. A la Teneu de Sant Just. A la Teneu de Sant Just sale gran, segons la Teneu, sale municipal, segons l'Ajuntament. I és aquest liu, aquest embolic, que des de fa 20 o 30 anys que passa, que és la propietat des de la Teneu, però en llog, com es diu, l'Ajuntament. Total, el senyor Quim Lecina, director de l'espectacle, perdoneu que aquest teatre no està gens ben equipat, i teníem l'espectacle a la mà, un joc de llums, una il·luminació especial, que aquí no podem fer per por que ens quedem a les fosces. Com pot ser? Dic jo, com pot ser? Però clar, llavors tothom... Un poble dels més rics, que és tan menys crisi de Sant Just de Catalunya, que no reclinen el teatre una puta vegada. Aquesta podria ser una lectura, però que saps que la penya el moro s'hi venia més enlluny. Quim Lecina. Qui ets, tu? Per venir al nostre municipi. Si nosaltres no volem tenir focus, perquè no ens agrada... L'hem d'anar amb espelmes. O perquè senzillament no ens agrada la penombra. A més, Morets no és 1.213, amb espelmes, oi? Què és de dir de nosaltres? Si nosaltres estem veient els pastorets i no estan ben enfocats, nosaltres disfrutem el teatre d'una altra manera. A Sant Just som diferents. O sigui que, Quim Lecina, si no tenim llums, no és el teu problema, i actua amb el que hi hagi poc professional que ets. Perdona, és que se m'escapa la... Tu que hi ha un tuit d'arroba a Quim Lecina, que diu que ara... Això només ha passat aquí, a Sant Just? Sí, sí. El teatre la teniu de Sant Just. Jo, quan vaig anar a Sant Feliu, el Quim Lecina no va sortir a dir... I res, i el poc van anar bé, i tot clar. Aquest home no sap valorar... El teatre de gran teatre, 400 persones, un teatre que és la platia, i això és històric, la platia baixa i puja per ser sala de ball, i això és fantàstic. Però que la reclin, tècnicament, amb un dimers o un mes, sempre la millor. Hi ha un dimer, allà falten 100 focus, jo crec. També, també. Continuem, perquè volem parlar ara de la revolució. No serà tuitajada. Aplegar Guillem Clua, Pau Miró i Jordi Casanovas. Estan parlant de Guillem Clua, Pau Miró i Jordi Casanovas. Dos, tres dramaturgs d'aquests joves, de la jove dramaturgia catalana. Exacte, que està tan, tan traduïda, que està tan, tan, tan... Sala Fly-Hard. I que també hi ha tanta gent que diu... Per favor. Per elaborar un obra que més a més havia d'estrenar la temporada del tètre lliure històric, el tètre lliure de Gràcia, que havia de ser l'estrena de la companyia amb cada, la companyia nova estable del tètre lliure, on durant 4 anys diferents actors i actrius estaven allà aprenent, fent teatre, fent 4 o 5 obres. Doncs havia de ser... David Bardaguer, Paula Blanco... Paula Blanco, la Mimarriera, Pau Miró, em sembla que es diu... Pau Miró. Pau Miró, no. Ah, Pau Miró. El que va fer el Ivan i els Gossos. Molt bona que el de faran d'aquí poc, el mes que ve el novembre, a la sala àtrium de Viladecans, no la perdeu. També és una cosa que voldria tocar. No sempre és Barcelona. Obrim la finestra. En aquest espai, anem a obrir en finestres. No entenc cap. Serà així? Serà així tota la temporada. Potser sí. La evolució no serà tuitejada. La primera obra de la jove companyia del teatre lliure, que per primera vegada, aquest teatre, des dels anys 80, és a dir, quan hi havia Mavilarassau, Lluís Omar, Jordi Bosch... Diguem que han tornat a tenir una altra companyia jove. Hi ha molta gent que diu que aquí no estem donant oportunitats. Altres actors, per exemple, o joves, que entrin d'aquí un temps. És així, i ja està. Que també fan una altra. Que també fan una altra companyia. No podem, que l'any 98... Diuis que obres finestres, però jo vaig obrint. Que l'any 98 van fer fora a Josep Maria Flotat, director del TNC, perquè també volia fer una companyia de teatre. I tots els actors van dir que no pot ser, perquè és altra públic de Catalunya, i com pot ser que facis això. I el conseller de Cultura de Catalunya va dir... Senyor Pujols, fora d'aquí, fora d'aquí. El tema que volia jo plantejar d'això, és que a tothom, les crítiques. A mi li ha decidit un 4 o 5 crítiques, i totes, absolutament totes, parlen que els actors estan molt bé. Molt, molt bé. Que la direcció està força bé. Però, però, però, però... Quirem-lo a Pau Miró i Jordi, que és el nom de 6 Pau, escriguin per separat o com a mínim... o com a mínim... Tinguin la idea abans d'escriure, com si diguéssim. O escriguin i després tinguin la idea, o m'ajungin-se un amic a més conjuntament. Que no cadascú escrigui una senyora per aquí o per allà. Perquè és bo que l'obra comença molt bé. Jo la vaig anar a veure, comença molt bé. M'agrada gaire, també. Vull dir, salves els actors, tinc gent que a mi m'agrada. I no estan gaire contents. A qui coneixes? A la Mima, per exemple. Molt maco la Mima. Potser la intenció no seria de fer una obra genèrica, sinó fer microobres, o alguna cosa així. Sí, però va tot lligat per tema i tot lligat per espectacle. El microteatre, que és una cosa que podem parlar un dia, són obres de 3 minuts, de 5 minuts, però que hi ha aplaudiments entre mig, i es presenten diferents obretes. I aquestes són diferents companyes amb diferents escenes. Amb dins d'un mateix espai. Escolta, Roger, però és que no és fàcil, tampoc. Fer una obra de teatre a 3 mans. Però les expectatives que havia eren molt altes. Era molt altes. Inici de temporada, el teat de lliure de Gràcia. Inici de la companyia. I després, 3 grans espases, que no li queden on sàpiguin, perquè en saben molt, com el Guillem Cluba, Grans Éxits, el Pau Miró, que ja porto el més anys, i el Jordi Casanovas, la Flyhard, i està tot arreu, el Jordi. Doncs això, les escenes en sí. Algunes, millors caltes, però després... Perdona, perdona, perdona. Recordi que l'abra tracta... L'argument és una botiga d'àpel amb dos ordinadors que transmeten un telenotícies, on s'anuncia una revolta social generalitzada, i tot seguit hi ha... Començant les primeres escenes, que són un esports. Una interessant escena entre un conversant dalt i un soldat soviàtic. Que comparteixen ideals, perquè el Twitter de fer-ho... que les notícies i l'ideal d'internet de que la comunicació arribi a tothom. Que tothom és igual. El bolxaviquisme, d'acord? Però a partir d'aquí... És una escena que fa molt riure. Perquè t'hi vas d'imaginar un senyor de l'any 1912 o 1906, plena revolució soviàtica, entrant en la modernitat pura i dura, més amb aquella estètica apel tot net. D'acord? Aquell que passi que parla rus. El Pol Lopet d'Esta... Pol Lopet, què dius d'abans? El Pol Lopet d'Esta. Molt, molt bé. Però després, a partir de la segona escena, l'espectacle ha d'aclina. Les històries posteriors pràcticament inconeixes respecte a les precedents, rítmicament desiguals, temàticament febles i amb una conseqüent incapacitat de continuar. Escolta, Roger. I les finals, què? Encara pitjor? Tornes per al principi, té un punàgic, baixa una mica i al final torna a pujar, doncs mira almenys, no? L'última torna a ser com al principi. No ens pots tallar, Jordi. Com al principi, però en el resum, el que diuen... No m'ho dic jo, jo he agafat i he llegit quatre crítiques, perquè vinc amb agrada, però això és una opinió pròpia, personal, però després ho anem a veure, que he dit anúvol. La Teresa Bruna també, com es diu allò, té tal punt net. Molt epidèrmic, un text dispers molt poc... Que se'n sent? Si no se'n sento jo, eh? Poc polític. M'has quedat al mig. No, que no, que senzillament, que m'he confós per una cosa. I senzillament, una mica la crítica, que molta gent li fa amb aquesta nova dramaturgia, que és poc compromès amb la cosa. Ei, fem la revolució i recordeu de fer-la tots. Roger. Roger. Tu, puf, tu ets molt xulo. Vens aquí, cuesa crítica. A partir d'aquí, la segona sena baixa, aquí va venir l'altre dia una crítica al focus, a mi no m'agrada, però tu eres tres. I avores les crítiques que plouen aquí. No, no, no. Això us ho ha dit penisolè. Toni Soler, dit això. M'has inflamada, m'has inflamada. Perquè estem parlant del... És musical, no? Podem dir-ho, que és bastant l'altre dia. Exactament. 11, 9, 14. 11, 9, 14. Un viatge en el temps, que la fa un parell de setmanes, també vam parlar amb el Ricard Ferrer. Un viatge en el temps que transporta fins l'11 de setembre del 714. Per a ella, conjuntament amb tu, podríem dir, encapçalat per Feliu Formosa, que va premis d'un ordre de setmanes, i Marc Baleguer, que és el Toni, a la sèrie de Puigdemont. Exacte, el Toni o és el tuntet. Es va estrenar aquest dissabte passat, al Born... Sent el cultural. I tracta, ja ho vam comentar, què passaria si algun avui tornés al 1114 amb una màquina del temps? I a partir d'aquí, la relació que té amb els lliçons personatges. Sí, representa que l'Otge, que és el protagonista, rep una capsa, i amb aquesta capsa del seu avi, a totes les coses antigues, un diatari, unes cartes, i tu et trobes un iPhone, però aquest iPhone està trencat. I quan intenta obrir l'iPhone, canvia d'època. És una mena d'arribes al futur. On vaig, jo, és tema crítiques. Feu-t'ho crítiques. Perquè tu que ets maculo. Fem-ne, fem-ne, fem-ne. Amb el Pere Planella. Què tal? Hi ha algun crítiques o què? Encara no és que... Crítiques a mitjans, no, perquè per una funció no ve un crític. Però la gent li agrada, crec que s'emociona amb moltes cançons del Toni Xucla, que són magnífiques. És com un musical, no? És un musical com Trifulques. No és un musical allò que es passin mitjòbra o tres quarts de l'obra cantant, sinó que és una obra de text amb interrupcions de cançons. És com Trifulques de la catalana tribu, que és el que es pot veure al Nacional. A crítiques negatives. A criticar-nos. Per exemple, no s'entén, hi ha gent que no entén, el doble personatge utge. Com comença l'obra, el 2080, però passa el 2014, i se'n van enviat a 1714. Això va ser que la imatge que volíem era donar a vi explicant una història al seu net, perquè l'està pensada per on tots els públics l'obra. No s'entén que la màgia és personatge. Hi ha gent que no ho entés. La culpa és de la gent, no? La culpa és de la gent, per favor. Ara aquest esperit. No, hi ha coses de repeticions, que es repeteixen certs conceptes, que els anglesos no vindran, per exemple. Per treure la guerra. La gent també ja sap què va passar, en el fons. Exacte, però la gràcia d'agafar això d'aquí, perquè això ens va passar amb l'Àric d'Ajuntament, que la gent ja sabia com acabaria, perquè era un cas real, i per això van posar per aquest personatge que viatgeven l'època, i li deia, escolteu, que anem a fugir d'aquí, que és el que creava el conflicte. O sigui, l'Onger sabia el futur, sabia que allò seria una de rota seriana més sacre, sisplau, fugim d'aquí, els catalans enferborits, i molt inflamats, com deia el Toni Soler. Sí, Toni Soler va dir que era massa independentista. Que ho digui Toni Soler, això ja... Sí. El Toni Soler també està allà, no? Diguem-ne que sí, suposo que és independentista, suposo que és independentista, però tampoc no se'n fa gaire bandera. Ja. No ho criden molt. No, al revés. El que passa és que s'ha d'entendre l'època, crec jo, si que es crida, es crida el llibertat o mort, i aquestes falders que es crideven són històriques. Perquè estem en un context on la gent... Ah, ja està, ja està. On la gent no volia morir, no volia deixar de defendre. D'acord? Ah, mal. I la ciutat, perquè sabia que li esperaria. Sabia que si es rendien, arribaria a Fàlix i en què, i ho cremaria tot, matarien les dones, matarien pares de família, avis i àvies, i es quedaria tothom. Com va que ha deixat-hi la cosa? Estem parlant de fets reals. I el meu que m'ha agradat és que diguessis això de l'obra que passa de l'humor, l'èpica, perquè clar, el xoc entre l'Ugè que ve del segle XXI, que porta el seu iPhone, porta el seu auricular, porta un entrepà embolicat amb paper de plata, un estudi del Barça, amb la gent allà, que a més a més on vas vestit així, com si molt va que, aquest vestit, me'l van comprar a la Sagrada Família, que dius, ets un Blasphemts, em fots adéu, perquè dius Sagrada Família, no, és la Sagrada Família de Gaudí. Gaudí, qui és Gaudí, i aquests tipus de coses, doncs agraden molt, fan rebre molt el públic, al principi, i poc a poc, a partir d'un enamorament, a partir del que veus al drama que està patint Barcelona en aquell moment, doncs cap a les morts finals. Això és com vens tu, perquè ets el co-director de l'obra. Però, que s'apel·liu de sobre, la podeu tornar a veure i criticar-la. 12 i 22 de desembre, o sigui, encara falta, jo recordarem si aquella setmana abans hi ha el programa, i si aneu a veure la... que truqui, que criticin a la cara. La meva mare pot trucar, eh, si no veu, ens està sentint. No ho sé, que truqui, i dir que no ho entendre, que l'Onger era dues persones. Bueno, en fi, Roger, moltes gràcies. A vosaltres per la propaganda i per tots. Fins demà, que veu a tarda. Bé, va, bus. 15 minuts arribem al punt de la 6 de la tarda. Tenim nosaltres el Manel Ripoll, l'estudi número 1 de la ràdio per parlar una setmana més d'història de Sant Just. Avui continuem amb el que vam començar la setmana passada. És a dir, aquesta femèrida dels 75 anys de les bombes que van caure a Sant Just d'Esvern durant la Guerra Civil. De fet, Manel, bona tarda, com estem? Hola, bona tarda. Hola, bona tarda, Manel. Volia comentar que abans ja ho hem dit, però avui també s'inagura una exposició a l'equipament de les escoles titulada Catalunya Bombardejada, 75-aniversari dels bombardeig de la població civil i a les infraestructures catalanes, una mostra itinerant que està promocuda pel memorial democràtic de la Generalitat de Catalunya. I, justament, ha arribat en un moment a Sant Just on fa 75 anys d'aquestes 6 bombes que van caure al centre del municipi. La setmana passada, Manel, vam començar explicant a quines parts havien caigut les primeres dues bombes fa 75 anys, i avui ens proposem saber on van caure les quatre bombes restants. Et sembla bé, perquè tenim dues bombes que no van esclatar, a més a més també una bomba que va caure a Calmanco i a Calguixonis de Sant Just i la darrera bomba que va caure a Calmonju. Et sembla bé, d'ella, que comencem explicant, reprenent una mica on no vam deixar la setmana, les dues bombes que, per exemple, no van esclatar d'aquestes 6? Sí, sí, em sembla perfecte. La primera de les bombes que no va esclatar va ser la que va caure el número 30 de la carretera de Rajal. No massa lluny d'on va esclatar la bomba de Can Masclans, que era al costat del forn. Exacte, aquella que heu comentat la setmana passada i que va destruir tot el forn i tot l'obrador, així com aquesta última bomba que vam tractar la setmana passada havia esclatat i havia provocat destrosses considerables. De fet, veurem que de les 6 bombes que va caure, aquesta concretament i una que explicarem després d'aquestes dues que no van esclatar, són les que més destrosses vam fer. No és així amb les dues que comentarem ara, que, com bé comentes, la primera va caure aquí, el número 30 de la carretera, i aquesta va caure a casa de la família de Maria Bos de Ga, i de Jaume Quillet Puig, que va tenir la gran sort que aquesta bomba va caure i va travessar tot el que seria en la taulada. Va fer furat el sostre i va caure a dins de casa mentre estaven a... Exacte, entre ells estaven a dins de casa, sí, sí. Això a quina hora va ser més o menys? Va ser cap a la nit, no? Sí, va ser cap allà a les 11 i 4, una cosa així, sí. No sabem si estaven dormint o que estaven fent, però se'ls va caure al mig de la casa, no va esclatar. I per sort no va agafar ningú, no? No va caure a sobre de ningú. No va caure a sobre de ningú. Se sap què és per què no va esclatar, Manel? Se suposa que devia ser defectuosa. De fet, jo he estat llegint a l'Amí Salània on expliquen tot això, i fiquen altres casos i d'altres poblacions que també van patir diferents atacs. Es veu que era bastant comú, que de les bombes que tiraven un 30 o 40% d'aquestes bombes no arribaven a esclatar. Ja era la fabricació de l'època, com devien ser les bombes de l'època de la Guerra Civil, però eren unes bombes que hi havia un alt percentatge que no arribaven a esclatar. Va furar de la taulada, va entrar al primer pis de la casa, i furadant el terra del primer pis, va arribar fins a la planta baixa. Aquest va ser la trajectòria que va descriure aquesta bomba i que va tenir molta sort a aquesta família, perquè així com, per exemple, una de les primeres bombes que vam explicar la setmana passada havia caigut just sobre el galliner, que aquella no havia impactat a casa, l'altra va caure on hi havia l'obrador, però no va caure just al costat que hi havia a la casa. Aquesta, en canvi, hi cau dins d'una casa, amb la sort que era un percentatge de bombes defectuoses, que només va fer el furat i no va arribar a esclatar. L'altra bomba, perquè em dic que hi havia dos, de les 6 que van caure fa 75 anys en Justes Bern, que no va explotar, va caure just davant d'aquesta, que estem comentant. A l'altra banda de la carretera, el número 39, just davant de la casa de l'alcalde. Exacte, sí, sí. Aquesta també està molt documentada, sobretot perquè, en aquell moment que ara explicarem, l'alcalde em va fer la banana, com diguéssim, a buscar, i em va fer un ús d'aquesta bomba. L'alcalde a l'any 38, no? Sí, correcte, sí. El Fretaris era l'alcalde de Sant Just durant la Guerra Civil. Sí, sí, sí. Va ser just el que va substituir l'Ànil Cardona quan va haver de marxar. Va entrar ell, el seu fill més endavant també va ser l'alcalde. I en aquesta petita casa que hi havia just a la casa de l'alcalde, el número 39, com hem comentat, era una petita casa pairal i vivia la família petit, coneguda com de Can Canals, i vivia aquesta família. Llavors, com en el primer cas, que hem comentat que la bomba va impactar en l'edifici, aquí va ser el mateix, també va impactar dins de l'edifici, i no va arribar a esclatar. També va fer algunes destrosses, perquè la perforació sí que l'havia fet en el sostre, com en algunes habitacions. Va ser molt semblant. De fet, van caure just gairebé davant d'una a l'altra. De fet, la imatge que tenim nosaltres, on es veuen, han caigut totes aquestes sis bombes, gairebé en front d'una a l'altra, van destalar de la carretera. De fet, està documentat, perquè el fill de l'alcalde, que en aquell moment tenia 8 anys, recorda el següent d'aquesta bomba que no va esclatar. Manel, això són paraules textuals. Què és el que recorda? Doncs l'alcalde Ari recordava, va caure una bomba per no va explotar. El meu pare, que ho va veure, la va recollir, la va desmuntar i la va portar a casa. Com que eren temps difícils, la meva mare la va vendre al Drapaire. I és que, certament, en aquella època, ja vam comentar la setmana passada la composició d'aquestes bombes i un alt percentatge d'aquestes bombes eren de ferro. I per tant, tots aquests quilos de ferro, que es poguessin vendre al Drapaire, podien ajudar la malmés economia de qualsevol d'aquelles famílies. I, en aquest cas, la van poder reutilitzar per fer-ne altres usos al Drapaire, i ells t'extreuran una... Perdona, s'ha de tenir valor per creuar la carretera i agafar una bomba que acaba de caure just davant de casa teva. En fi, uns quants quilos de ferro. I de ferralla que després vam vendre al Drapaire, que tu dius que serien ben rembunerades. Sí, en aquella època, sí. Sobretot, potser no m'ho dirien, però sí que els vam poder servir per ajudar l'economia familiar de l'època, i la veritat és que es veu que, com que hi havia aquest alt percentatge de bombes, que sempre passaven això, es que no quedaven d'esclare, ja estava com fet el tema de que s'agafessin i es reutilitzessin. Bé, passem a la següent bomba, que aquesta sí que va caure i que en aquest cas sí que va explotar. Parlem de la bomba de Cal Manco i Cal Guixonis. Va ser al mateix costat de la carretera que la de Can Canals, que hem comentat fa un moment i que no va explotar. Una mica més amunt, just al número 45, quan hi vivia Vicenç Martínez, company, i la seva esposa, Pilar Lizaga, a la huerta, amb els seus dos fills, Pilar i Vicenç. A la casa del costat hi vivia la família Guixonis, composada pel matrimoni de Maria Guixonis, i Rogèlia, Vinyàs i els seus cinc fills. En manel, aquesta bomba sí que va explotar. Què és el que va passar? Exacte, aquesta, juntament amb la que vam explicar la setmana passada, que va caure en el forn, que va fer més destrosses i va causar alguns ferits, si l'altra bomba que va causar moltes destrosses, de fet, és quan es pregunta a la gent que se'ls ha preguntat de l'època, vostè recorda que van caure unes bombes a Sant Just? Et diuen sí. Quina es recorda? La primera que sempre els ve a la memòria i que ningú es deixa mai és aquesta. Per què, Manel? Perquè va fer molta destrossa i va ensorrar les dues cases, va caure just al mig d'entre una i l'altra casa, i les va ensorrar totes dues. Recordem que, cap d'ales bombes, no va causar víctimes mortals, però no sé si en aquest cas aquí hi va haver ferits. Sí, en aquesta sí que hi van haver ferits, i el fet és que aquestes cases eren d'una construcció, fins ara les que havíem parlat, eren cases més o menys de famílies més benestants del poble, i aquestes eren, diríem, unes cases d'una construcció, no tan bona com les altres, i, per tant, l'impacte que van rebre de la bomba no van poder aguantar-lo també, com el van aguantar les altres cases, o a les zones on va caure les altres cases. Què és el que passa concretament? De fet, aquestes dues bombes va caure damunt d'aquestes dues petites edificacions, destruint-les completament i causant ferides de diverses consideracions als inquilins. De fet, com dius tu, Manel, l'anàcdota o la curiositat més ben dit d'aquesta bomba, és la que més recorda la gent, és la que més estressa va fer, i també la que més soroll va provocar a quarts de totes de la nit, que és quan van caure aquestes bombes fa 75 anys durant la guerra civil a Sant Just des Vents. Bé, ens falta una bomba de les 6 que van caure recordant aquells dies a l'espai d'història de Sant Just amb el Manel Ripoll, aquesta efe mèrida, que, justament, també em torno a recordar que avui, a l'equipament de les escoles, al centre del municipi, a l'exposició que s'inaugura Catalunya Bombardejada, 75 anys d'aniversari dels bombardeig de la població civil i a les infraestructures catalanes, entre elles, aquells edificis on vivien Sant Just des Vents fa 75 anys. La darrera bomba, Manel, la de Calmonjo. Aquesta és la última de les 6 bombes que va caure d'aquest avió que va descriure aquesta trajectòria. Recordem que era un avió que venia d'esplugues i va passar per aquesta zona de Sant Just. Aquests 6 projectils, l'últim dels quals va caure no molt lluny de la casa del número 51 de la carretera, que aquesta casa era coneguda com la casa de Calmonjo. Aquell va tenir sort perquè no va tocar la casa, sinó que va caure en una extensió de terreny que hi havia, no molt lluny d'aquesta casa, que hi havia uns vivers de Xiprés, de la família Modulell, que eren terres de Camp Modulell, i va caure allà just al costat. La família engeu-me pirrius i la seva mulher, Dolors, Oliveres, Naviners, i les seves dues filles, Maria i Teresa, a part també de l'àvia, Teresa, Rius i Rius. Què és el que va ocasionar l'explosió d'aquesta última bomba? Aquí els interans d'aquesta família comenten que si ve l'explosió va caure, com he comentat aquí, en aquest terreny on hi havia aquests vivers, va fer un forcrater de dimensions, si ells comenten, força considerable, que va estar visible durant bastants anys, en aquella zona d'aquelles terres de Camp Modulell. De fet, l'impacte va aixecar, com és lògic, un munt de terra i pedres, les quals alguna d'aquestes pedres va anar a impactar contra els vidres on les dues nenes, la Maria i la Teresa, van aixecar-se i van mirar a veure quan van sentir tota aquella terra bestalla, i elles recorden que alguna de les pedres van a impactar contra el vidre de la seva habitació. Aquesta és l'última bomba, la història, d'aquestes 6 bombes que van caure justament fa 75 anys durant la Guerra Civil a Sant Justes Bern i que fa dues setmanes, justament, que m'amoràvem aquesta efe mèrida. Per cert, després d'aquesta darrere de bomba, l'avió en qüestió, recordem que és un avió que va deixant, de cop i volta, aquestes 6 bombes, no a l'hora, sinó com hem vist moltes vegades en imatges, en Blanquinaigra, potser una darrere de l'altra, i van anar caient, i hem vist que no molt lluny. Clar, van fer el recorregut de la carretera reial. Com diem, l'avió en qüestió va continuar el seu camí cap a Cornallà i al Prat. Van caure més bombes d'aquest avió a Cornallà i al Prat? Sí, està documentat que tant a Cornallà com al Prat, aquest mateix avió, va continuar deixant anar les bombes que encara li quedaven, i va causar també destrosses considerables en aquestes dues poblacions. El secret d'Aris era l'alcalde de Sant Just durant l'any 1938, i que li va escoltar una bomba just davant de casa seva, a la carretera reial. Va trucar el 89, que era el número d'emergències de l'epoca. Sí, és com si fos el 112. Exacte. Per comunicar l'impacte d'aquestes 6 bombes sobre el núcle urbà de Sant Just, i que havien destruït 3 cases de la carretera, i que també hi havia 3 ferits creus. Això va ser concretament a les 12... Mira, ens ho preguntàvem, a les 12.39... Això va ser quan ell hi va fer aquesta trucada. Les bombes van caure ja a les 11. 11 i 4. Llavors, ja quan havíem fet el recompte de tot el que havia passat, si havien hagut víctimes mortals, si només hi havíem ferits, quantes cases havien esfundrat, aquest va ser el primer informe que van donar, perquè vinguessin la creu roja, i vingués l'ajuda republicana a fer tot això. De fet, unes hores més tard, ja per acabar aquest capítol, de les 6 bombes que van caure fa 75 anys a Sant Just, que seria el següent informe. L'alcalde de Sant Just ens comunica que han caigut unes 5 bombes, dues d'elles, sense explotar. Hi ha de 5 a 6 ferits, un d'ells greu. 3 cases totalment destruïdes, i 2 parcialment. També ens diu que a conseqüència del bombardeig, hi ha algunes línies elèctriques destruïdes, i ens diu al mateix temps que comuniquem a la fàbrica elèctrica, que aquesta nit no donin el fluït elèctric. Bé, doncs Manel, fins aquí aquest capítol... ...interessant i diferent, dels que hem tractat a l'Història de Sant Just, que hi ha lluns a la penya del Morro. No has tingut temps d'anar a veure l'exposició, m'imagino, encara. No, l'exposició no. El que sí que he vist i que és molt interessant, si la gent no pot anar a veure l'exposició, però sí que passa de tant en tant, per davant de l'edifici de les escoles, allà al carrer Montserrat, són els dos plafons que hi ha, i que expliquen algunes d'aquestes bombes que he explicat, i algunes anècdotes de la gent que expliquen l'exposició a l'equipament de les escoles, amb aquesta disposició que s'ha inaugurat avui. Moltes gràcies, bona tarda. Són les 6. Notícies en xarxa. Bona tarda, us parlem Quim Ortí i Pere Sánchez, molt local i agrari, reclama una reforma del Codi Penal per endurir les penes i aturar els robatoris al camp. La resta va de Sant Baixó de Barcelona, un 15% dels primers 8 mesos de l'any. Abre doncs i els coixins de plomes poden causar fibrosi pulmonar una greu malaltia respiratòria. El 30% de la ciutat de Barcelona són joves. En esports, en futbol, el Cournayà ja ha fet oficial l'incorporació del central Xavi Pelagri i dona la baixa a Raül Capó. L'Espanya el celebrarà aquesta hora, el vaig d'ofició de l'esportiva amb el nom de Dani Harke. El món local i agrari reclama la gent, i l'entitat que pressioni per la reforma del Codi Penal inclogi un enduriment de les condemnes pels robatoris al camp. La Diputació de Lleida lidera aquesta patició a rendre un informe encarregat per una sèixer antena de municipis lleidatans. El TES proposa l'enduriment de les penes per prevenir la delinqüència del camp també a l'Associació de Municipis Instadar Generalitat a buscar solucions. El president de la entitat, Mikal Buc, demana diàleg amb les zones afectades. El que hem de fer és seure'ns amb el territori, amb el conselleri d'Interior i de la Justícia i buscar quin és l'element que pot garantir la seguretat a les properitats privades dels ciutadans a Catalunya. Demà comença la llei de la Fira Municipàlia en què es debatrà aquesta agostió. Les estrevades s'han baixat a Barcelona d'un 15% durant els primers 8 mesos de l'any respecte al mateix període de l'any passat. En declaracions a la Cerca de Comunicació de l'Ocada, comissari d'Arae Policial de Barcelona, Joan Carles Morinero, s'ha mostrat s'ha disfet perquè la comodemàtica s'havia disparat. I aquest és un fet delictiu també, que durant aquest període, especialment aquest estiu, però també durant tot el període acumulat de l'any 2013, doncs també estem aconseguint reduir en xifres molt importants, d'un 15% i fins a un 16% de disminució. També als robatoris en els comerços de Barcelona han baixat, en aquest cas, un 20%. Les dades dels Mossos també són positives pel que fa als carteristes, són els turístiques i el metro. Segons la policia, aquests delictes han baixat d'un 9%. Els ex responsables de Caixa, Catalunya, Narci Serra i Adolf Tudor diuen que la pujada salarial dels directius estava avalada pel banc d'Espanya i era similar a la resta del sector. Serra ha anat a declarar, com a imputat per un valitre d'administració, desllà i al pels sols que els directius se van a signar al 2010, just abans que l'entitat hagués de demanar unes ajudes públics de 1.250 milions d'euros i, quan tot just, s'havia funcionat amb Caixa Tarragona i Caixa Manresa. Devant del magistrat ha insistit que l'actuació de tot el Consell de Administració es va ajustar a la llei. No només la meva actuació, sinó la de tot el Consell de Administració, va ser legal, llal i inclús diligent respecte dels problemes a les que la Caixa s'havia d'enfrontar. El jutge ha rebutjat la petició de pressió provisional demanant la contraferra per l'acusació popular d'Auslanca. La Tur i Jove Nil, a la ciutat de Barcelona, suposen 13% del total i, segons el Consell Econòmic i Social de la ciutat, suposen una greu agressió a l'estat d'Albanestar, Barcelona. Albert Garcia, bona tarda. Bona tarda. L'informe del Consell Econòmic i Social de Barcelona sobre la Tur i Jove Nil a la ciutat no s'ha de manifestar, que la crisi econòmica ha castigat especialment els joves. La població ocupada de menors de 25 anys ha caigut un 22,4% respecte del primer trimestre de 2008, tot i que l'últim any s'ha incrementat 1%. El president del Consell de la Junta de Barcelona, Albert Claret, també ha alertat d'un fenomen creixent, l'exili jovenil. Avui en dia després d'una sèrie d'anys, en els que han anat seguint d'indicadors, poden dir que més de 73.000 joves han marxat de Barcelona en els últims 5 o 6 anys per causa pressionament de buscar oportunitats laborals o formatives a fora de la ciutat i a fora del país. És un gran problema? L'informe proposa 3 dies per lluitar contra la Tur i Jove Nil, el foment de l'ocupació de qualitat, la millora dels mecanismes d'accés al mercat laboral i el foment de l'embranadoria. Els adredors psicoxins de plomes poden causar fibrosi pulmonar un estudi liderat per investigadors catalans realitzat amb 60 malalts. Ha constatat que en la meitat dels casos la causa de la malaltia estaria relacionada amb l'ús d'aquests articles. L'estudi ha estat desenvolupat per hospital universitari Vall de Brón, n'ha parlat a la xarxa del coordinador de l'estudi Ferran Morell. És el mateix que el que té un ocell a casa, no? No prohibirem a tothom que, de fet, el 9% de la població de Catalunya té un ocell a casa, no? I un 30% en l'adredor de plomes. Per tant, els casos que hi endostiquem són molt pocs. El que li toqui, el que té la disposició genètica per fer la malaltia, val la pena que se sàpiga, no? Aquesta patologia ha reconeguda des del 1940, però de causa ha desconeguda fins ara a afectar 10.000 persones a Espanya, de les quals 2.000 són a Catalunya. ...notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6.5. Demà el matís celebra la marxa per la gent grana Sant Just. La marxa per la gent grana Sant Just s'ha fet un esmorzar a dos quarts de 10 del matí en direcció al Moli Fariner, on es llegirà el manifest de la gent grana. Després es tornarà a Sant Just i es farà un esmorzar al milenari pels assistents. S'engany la socia de la gent grana Sant Just fa 15 anys. I és segura que l'Ínia General està content amb la situació del col·lectiu al nostre municipi. Això, la presidenta de la socia de la gent grana del municipi de Sant Just és el que s'ha fet. La presidenta de la socia de la gent grana del municipi és segura que els llogaters de milenari han notat molt el tancament del menjador d'aquest centre. L'any fa 15 anys que treballa per la gent grana del poble i que d'últim divendres, demés organitza diferents activitats adreçades a aquest col·lectiu, com Cineforums o Conferències Utils sobre Salut o Seguretat. Una de les activitats que se li beren cada any és la marxa per la gent grana Sant Just es farà de mal matí. Començarà a dos quarts de 10 al parador que es caminaran en direcció al Moli Finanem. S'ha obert el barí de descripcions per la 37ena cursa de Carts de Coixinets, els propers 16 i 17 de novembre, tindrà lloc un dels esdeveniments lúdicosportius més destacats de l'any, i ja es poden fer inscripcions online per participar-hi. Les inscripcions a través d'Internet es poden fer fins dijous 30 d'octubre, les 12 de la nit, i el mateix 31 es faran les inscripcions presencials de 8 a 9 del vespre al casal de joves. La 37ena edició es farà, com diguem, el 16 i 17 de novembre, pels carrers freixes i creus del padró, i les verificacions, entrenaments i cronometratges seran dissabte, i la cursa diu menja de 9 a 3. Trobareu més informació al web dels Carts, que és CartsdeCoixinets.org. I acabem aquest vullet d'explicar en busca de l'edifici de les escoles acolls des d'avui, una exposició titulada a Catalunya a Bombardejades, en què aniversari dels bombardells a la població civil i a les infraestructures catalanes. És una mostra i tinerà promoguda per a la Memorial Democràtic, que recorda les més de 5.000 víctimes mortals i els milers de ferits provocats pels bombardejos durant la Guerra Civil. De fet, el passat 8 d'octubre es van commemorar 75 anys del bombardeig de Sant Just, que no va comptar amb víctimes mortals, però sí amb diversos ferits i cases destruïdes. La inauguració es farà divendres a la 5 de la tarda i comptarà amb la presència del director del Memorial Democràtic de la Generalitat, Jordi Pau Loverdo, que és l'horari de la visita de l'exposició, és de dilluns a divendres de 10 a 1 i de 5 a 9 al vespre. I, de moment, això és tot més informació que ha passat als senyors notícies de l'Àdicia Véspera. Amigues, amics, Radio Desveu us ofereix el programa a l'Audició en nous continguts i en més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana com la música de coble o també les danses tradicionals, el podeu escoltar als dilluns d'avui a 9 del vespre o als dissabtes a les 9 del matí. Us esperem. Tornem a la competició. Tornen els golls. L'emoció. I a Radio Esvern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10, aquí a la ràdio Juguem a casa. Tornem els golls. Tornem els golls. Tornem els golls. Tornem els golls. Tornem els golls. Tornem els golls. Tornem els golls. Tornem els golls. Tornem la oatmeal. Tornem els golls. Tornem els golls. Tornem els golls. Tornem els golls. Tornem els golls. Tornem els golls. Tornem els golls. Tornem els golls. Tornem els golls. Tornem els golls. Tornem els golls. Van morir per culpa d'un cotxe que anava contra il·lecció. Faig fer una adaptada de primària, perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que tens que anar, aniria la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguida, actualitat del Baix Llobregat, informatiu comarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat, el teu ordinador o dispositiu mob. Informatiu comarcal.com La informació del Baix Llobregat La feia vol morre-ho cada tarda de 5 a 7 a ràdio d'Esvern. Així és, aquí estem, què tal? Bona tarda, benvinguts a la segona hora del programa. Fins la set avui parlarem de futbol amb la tertulla esportiva. El que fa que no està molt content. Està content com mai, perquè va guanyar contra l'hético de Madrid. No, l'espanyol és perillós. I també amb l'Edu Rodrigues del Guillem Cabez. Atenció, perquè avui tenim una nova incorporació, que és l'Oriol Aviam, el últim nou fitxatge de la tertulla esportiva. Sòcie compromissari del Barça, Sant Justen, que ens explicarà les seves intervencions, per exemple, a l'Assemblea de Sòcis fa un parellet de setmanes. Però abans de tot això, Cristina, repassem els trending tòpics de la segona hora. Avui ha sigut trending tòpic C, O, E, O, E, O, E, O, E. Perquè després de proposar l'executiu a comedaments gratuïts, hi ha a causar els, perdó, durant els primers anys dels contractes indefinits, la confederació d'espanyola d'organitzacions empresariales, proposa, ara, reduir la quantitat de la prestació de tur i allargar-ne el període de cobrament, a més a més, de jubilar-se als 70 anys i cotitzar-ne 40 per cobrar el 100% de la pensió. En fi, si algú vol cobrar el 100% de la pensió, haurà de ser el robot de Futurama, aquell, el bènder. Més o menys. Hola, frai! Per així. Cristina, explica'ns una mica més de tot plegat, que és una notícia, per cert, que va passar a dijous, això, no? No. A dijous vam conèixer que el COE precisament va proposar l'executiu als acumuladaments gratuïts i a causar-los durant els primers anys als contractes indefinits, en aquest cas. I avui donant aquesta segona notícia, dient que volen que la gent es jubili els 70 anys i cotixar-ne 40 per cobrar el 100% de la pensió. Què diu José Luis Feito, president de l'Institut d'Estudis Econòmics i president de la Comissió d'Economia de la COE? Fa una aposta per retallar la prestació de la Tur, sobretot en els primers mesos, perquè els parats de llarga durada puguin persebre-la durant més temps. Així ho ha dit aquest matí a la presentació d'una informa, també ha assenyalat que la reforma de les pensions hauria de ser profunda i considerar que els treballadors haurien de jubilar-se als 70 anys i cotitzar 40 per cobrar el 100% de la pensió i 20 anys per cobrar el 50%. És una nova iniciativa de l'Institut per avançar les reformes estructurals que contriveixin a retallar les despeses, ja que consideren que els pressupostos genals de l'Estat de 2014 no han estat prou ambiciosos. Alguns tuits amb el tema. Gaspar Llamazar és d'Izquierda Unida. La seva etomba, la seva EPO, proposa retardar la jubilació als 70 anys i augmentar els anys necessaris per la pensió. La Quinta Colomna també fa un tuit i diu que la seva és el principal grup de rovista que opera a dia d'avui a Espanya. I ni la seva representa la majoria de les empreses ni els sindicats, a la majoria dels treballadors, ho diu Isabel Bajo. En fi, opinió sobre aquest reneventòpic avui a Twitter. Gràcies, Cristina. Passem ara al 9 vingut. No, ara, pera, pera, pera, pera. Aquesta música no és el 9 vingut. Ara. Ara m'han tirat el Guillem. Sí, el personal. Guillem Cabez, bona tarda. Bona tarda, Jordi, bona tarda, Cristina. Què tal, com estàs? Escolta, quin xorro de veu que tens. És el micròfon, eh? Això és el micròfon, perquè... Si no, quin xorro de veu que... Si vols, podem fer tots així, eh? Hola. T'imagina un programa? En canvi de micrò, ja està. No, jo crec que ja està. Sí, ja ho tenim fet. T'imagines un programa on tothom fer així? Ei, què tal? Com estàs? Ja existeixia el programa de Radio Flashback, no? Cada nit. En fan d'aquest tipus. Escolta, Guillem, com ja sabeu... Però escolta'm tu, i la gent que no està escoltant, el Guillem cada setmana ve al programa a explicar-nos algunes de les qüestions que li preocupen de les notícies que passen a Sant Just Desbert, tot i ser ell, de Sabadell. És un tio que ve a Sant Just a criticar-nos a la cara. Un aplaudiment ja pel morro que tens. Tens que l'esposa en aquest de que sóc de Sabadell ho aniràs repetint sempre, a partir d'ara. És que és veritat, és que... Perdona. Com vulguis, eh? Que em vaig a Sabadell, tu. Sí, però si ho vols amagar i així cola més... No, no, no, no, jo crec que sí. Doncs vas estar una temporada amagant-t'ho. No, no, perdona, m'ho vas amagant perquè era el guió que utilitzaves tu. És més, no, no, m'ho has amagat tu a mi, que jo em vaig entrar fa dues setmanes i no conec jo el cap nou. La Cristina ho sabia, però va callar. Escolta, va, s'ho ha obert el període d'inscripció per la 37a cursa de cas de coxinet de Sant Jordes Bern. Atenció al semàfor. Aquesta és la veu mítica del Jaume, que està allà dalt, quan surten els cas de coxinet. No ho saps, però... Tens com una... Ho veig aquí com a l'Odi, no? No, no, no, perdona, no, no, no, Odi. Hi ha el Jaume, no. L'Odi, després jo. No, no, no, per si... No te saps postulant, aquí? Perdona, jo ja tinc la sort i l'honor de ser l'espíker de la cursa, la retransmissió de la cursa dels cas. Ell dona la sortida als corredors, des de dalt de tot, a l'esplanada del canigó. I aquesta música... Aquesta música és d'èpica. Quan parlem d'espíkers a la penya del Morro, ens posem de peu. Jordi Cristina... Una professió poc valorada, a vegades. Veig que és la secció del nou vingut i la del Jordi Domena, que a partir d'ara. Jo no vaig a llegir el titular, perquè la senyores i senyores de Sant Just s'han perdut. Diu... Passeu a veure el període d'inscripció per la 37ª cursa de càrregs de coixinet. En efecte, i jo em pregunto. Clar, clars de coixinet, no? Quina tonteria a Sabadell, per exemple, tenim el rali del Vallès, que és més gran, és més potent... A Sabadell tot és molt millor, ja ho sabem. Què passa? Jo vaig estar-hi per festa major. Sí. Te'n recordes, o no allà a la baixada durant el vídeo de... Ah, sí, sí. És veritat, clar. Ah, jo vaig estar-hi en el terreny. Sí, sí. I vaig veure que allò són baixades molt complicades. Són els guunis que hem fet. I ara, sense broma, ens posem sèries... Ah, espera. Us he de confessar que té molt mèrit, vull donar uns consells a tots aquells intrépits que gosin a arriscar la seva vida per participar-hi fent feliç a un poble. És un rotllo que... És com una renga, perquè a tothom hi vagi... Ja. I a perill, però jo hi aniré. Jo hi aniré. Jo participaria en un home de sabatell. Ah, molt bé. Va sol, no? Car, tu, sense pilot ni res. Atenció, són tres consells, perquè tu Cristina hi vols anar, no? Clar. Paràs d'una carroça plambent cesa. És el gra que tenim, la de tu i la curtiva. Consell número 1. Posa-m'ho, digueixi, de consell, no? Una mica més callera, no em posis aquí uns violins i unes violes. Sembla bé o no? Sí, em sembla bé, va. Tirem. M'arriben els consells. No, no arribem tu. Perdó l'àudio, perdó l'àudio. Ah, bueno, m'estranya que no escoltis bé la música, llavors. Per a dels auriculars. A veure, consell número 1, Cristina i Jordi, anem ràpid, esclar. Consell número 1. Es diu cocinets, però recomano fermament que us porteu el coixí, més seran que trobeu un matalàs, per exemple, a la monoca. Un coixí a lo grande. Un coixinet és que és una roda petita. Em pensava que eren cares amb un coixís, de protecció. No, és una idiota. Consell número 2. No he acabat. És una noia amb els pits operats. També te la portes perquè els cocinets aquests no tenen aerobats. Consell número 2. Si pers mai, sumés les conseqüències. No faci un Fernando Ronso. El cotxe té a millorar-me. Quan tu perdis, digues... He perdut. No és culpa dels mecànics i dels... Com has diuen aquells que estan als boxers? Els mecànics. Consell número 3. Apropita que no hi ha control del Colònia. I veu com quan vas cada dia de festa, els cals de setmana. Aquesta és la veritat, eh? Aquesta és la propina, el corró, que hi ha gratis, no hi ha control. Apropita, home. Home, si seguíssim els dos consells, els participants de la cursa de cares de cocinets, aniríem molt millor segur. Segur. Demà el matí, va, canviem de tema. Se celebra la marxa per la gent gran a Sant Justes Bern. Ei, què és, el rock? A veure, què passa? Va per aquí la notícia. El tret de sortida, per exemple, s'han fet unes modificacions, perquè envies que la majoria de participants no escoltaven molt bé. Per tant, no es farà una pistola, sinó que ja es farà un canó a lo grande, que no que han agafat d'allà de Montjuïc, una mica roballat. Què falta, doncs? I també, per exemple, hi haurà, posaran 400 gots, tots etiquetats, perquè la gent, abans de córrer, pugui posar la seva dentadura en cada un dels gots, i no va ser com l'ha impassat que una d'agafar l'altra i tal, i no m'herim molta... Bé, no. També he observat que els organitzants de la prova han dit que el tac-a-taca, és el tac-a-taca el que és, és el típic carritu aquell que ajuda una mica a caminar als avis i a les àvies, amb problemes, estarà per més, només amb el cas, que l'àvia o l'àvia tingui les extremitats amputades, i que hagi de caminar només amb les mans, perquè, si hi és tot, hi ha ajuda, ajuda, i, clar, vull dir, als pobres àvies que no hi van amb el tac-a-taca, es veuen una mica perjudicats. Llavors, prohibit, també, fer un hamstrón, que no passi com l'ha impassat amb la guanyadora de la Conchita, que es va veure que anava dopada amb gelucatils, portava també un marcapassos, que això no està per més, i la ròtula de citaca tampoc no pot generar-hi si ets una mica fíbor, no? Llavors, podem passar una notícia, Jordi, endavant. Per cert que, de fons, s'haig de dir que escoltem, no? Què? Què? Que és el rock! Que és el rock! Mític programa, eh? Mític programa, vam fer una edicibana molt bé, i la segona em sembla que no et dents. En fi, Guillem, ja te s'ha guanyat l'enamistat de tota la gent gran de Sant Just. Com que sé que estàs content, passem ara a parlar de més notícies del municipi, en aquest cas, visca l'Andogàmia. Perquè parlem del Facebook de Radio Desvern, que la setmana passada complia els 4 anys, amb més de 3.000 amics a la xarxa. Ja sé que diràs que Radio Sabadell té 150.000, va, molt bé. Però... Per què? No, però escolti, que Sant Just és un poble més petit que Sabadell... Doncs no, Jordi, ara mateix he anat a parlar molt bé dels amics de Radio Sant Just, o mai tant. Ah, molt bé. Amb tot el que hem adonat, amb aquesta ràdio, i més que em donarà amb el discurs que faré ara, a continuació. Mira, atenció, començo a llegir. He calculat, amics, que de 3.000 amics que hi ha a Radio Sant Just, 1.500 són fèmines. Estarem d'acord, és la meitat. I unes 400 són de la meva edat, o target, target públic potencial, dir-me. O sigui que Jordi, permetem dirigir-me aquestes 400 pubilles amigues del Facebook de Sant Just. Ja veig que m'has posat una música adequada, amb el discurs. Perdona, tota la resta que podem fer, fer un cafè, no? Home, com vulguis, però... Jo no sóc el Target, jo... Però tu ja entres dintre 1.500 d'homes. Jo me'n vaig a fer un cafè, ara veig tu. Tu mateix, però em deixes fer el discurs, o no, Jordi? Fes, fes, fes! Jordi, di aquestes 400 noies que em poden agregar. El meu Facebook surt, avui mateix el poso a la Cristina, el Facebook, m'anuncia, també... La Cristina té altra cosa per al Facebook de Penyal Morro, que el teu personal, perquè la ja pugui agregar. Això d'entrada. Però en el resum sí que apareix, eh? En el resum sí, vull dir que en el resum em poden mirar. Això és el que havies de dir sobre la setmana. Sí, res més. Perdona, ha sigut un discurs... Jo veig una cosa, jo crec que l'Illem tira per aquesta banda amb les 400 pubilles, eh? Sí, 400 pubilles amigues de Sant Jordi. Perquè és clar que la Clàudia Barbarà... M'ha donat carbasses. No li fa cas i per segona setmana no va venir. Això és veritat, Guillem. T'has assabentat que la Clàudia Barbarà, des que tu li vellens el missatge de Clàudia Barbarà, anem a fer tiquit, tiquit... Avui volem posar una cosa a la Clàudia Barbarà. És com allò que em fa... És un missatge una mica verd. Guillem, saps com allò que fan? Missatge del president de Generalitat. A l'altre setembre... Missatge de Guillem, que pesa a Clàudia Barbarà del... Avui som 21. Avui som 21, eh? Clàudia Barbarà, Madrid, sovostè... Bueno, primer he de fer un petit incis. Sí, per mèdica. No, per mèdica, t'ho facis. No m'estranya que la Clàudia no vingui ni voli saber res. Jordi, Jordi. Estàs fent que una col·laboradora... Vaig un incis que t'agradarà ja per la pròxima setmana, per dir-nos que ve. Que et porto una entrevista en exclusiva. I això també té relació amb la Clàudia. Tinc uns amics, com sabreu, de Sabadell, que han organitzat quan han organitzat... Els amics anaven marts. Han obert el primer portal de porno en català. Què dius ara? Porno en català puncat, es diu. Han drabut 18.000 visites en un dia i ja han fet un vídeo. Són amics meus del món del cinema, sobretot. Que volen donar-li un aire així més... Un toc així més artístic, al cinema porno. Sí, eh... Per tant, aquella frase mítica de Conradson, això és un túnel, i no el túnel del que dic, passarà una mica a la posteritat. Han sortit ja el diari, ara, i alguns, per exemple, als singulars, però veig que tu no t'havies donat... No, jo no ho sabia, era alguna cosa... Amics teus havien de ser, eh? Sí, també. Dinyons que ve tindrem una entrevista, i jo li he proposat a la Cristina, que si vols... Ai, la Cristina. Que si vols donar un vídeo, aquí estem, tu. Bueno, escolta-la. No, anem. Però ja s'ha acabat ja el tema. Anem a l'última notícia, perquè ja s'estira el temps de sobre, i tenim l'agenda de tertulia esportiva que vol entrar. Diu que l'any 2012 es van produir 107 delictes a Sant Justes Bern. 5 delictes més que l'any anterior. El tema és perquè la gent està acollonida, nené. Què ha passat, tu? No ho sé. Ha passat que jo fa un any que sigui aquí, la gent ja m'acusa. La gent va molt ràpid, el cap de tert i el forani, no? El que ve de fora. Per què sempre s'ha d'acusar el que ve de fora? Calla, moment, sí. Jordi. Primers de casa, que diria el nostre amic en Jordi Penglada, però el que volia dir és que... O Pépet, amb me pels amics, que és un amic seu. Tu estàs dient que fa un any que estàs aquí a Sant Just, anant a la ràdio, i que no fa un any perquè vas venir a la pedra. La unitat, però sí, però... Aquests 5 delictes t'acusen a tu d'haver-los fet, no? S'acusen a mi. I per això, per demostrar la meva inocència, vull proposar crear un comitè de viserància per Sant Just, que es digui Los Somres de Guillem. Molt bé, m'agrada la idea. Com als Los Somres de Paco, no? I què faràs? Però he pensat... No, perquè he pensat que també... També Los Ángeles de Guillem també serien més bona alternativa. Però, escolta, què faries? Series per Can Melli? No, no, és de l'Ega. Jo sóc el que delego, sóc el que fa la trucada, mai se'n veu la cara com a la pel·li. Llavors hi ha la Cristina, l'Andrea, la Carme... T'ha vols posar, també, la Clàudia, que vagin allà amb un panty ben cur. M'agrada, m'agrada. I, bueno... Estava buscant...Plan policies. Sí, sí, sí, Los Ángeles de Guillem. El que sé, sí. Pròximament és un maco de pantalles. Això ho ha de proposar nosaltres, amb principis. Jo no sé si la Carme, l'Andrea o la Clàudia... També és una proposta, Cristina, que la setmana que ve dilluns quan entrevistem els de porno en català puncat, els hi podem dir, també, un guió així. Com has dit la pagina web? Porno en català puncat. Molt bé, Guillem, gràcies per la teva col·laboració. Fem una pausa per la publicitat. I tornem d'aquí uns moments amb la tertúlia esportiva, amb el Roja Cano, l'Eto Rodriguez... I avui una nova incorporació, eh? Aviam. Aviam de què parlem? Torna la competició. L'emoció. I el ràdio esvern torna, el juguem a casa. Cada dilluns a la nit, de 9 a 10, aquí a la ràdio, juguem a casa. Connecte-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell d... A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges. Tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te'n al web cpnl.com. L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe els dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crènion safàl·lic. Van morir per culpa d'un cotxe que anava contra il·legció. Faig fer una adaptada de primària perquè no faci el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que tens que anar, aniria a la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del baix i l'obregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat al teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomarcal.com. Molts petonets des de la botiga Oton de Sant Just, per la penya del Morro, a la ràdio, i que tot vagi molt bé i molts anys. Tinc una salutació molt forta a tots els components de la penya del Morro. Sóc la Lícia, de Abristo Lidiomes, i com diem nosaltres, enjoy English, enjoy Bristol. Des de tot bé bé amb kits, enviem una forta salutació per la penya del Morro. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio de Svern. 2, 4, 7, de la tarda. Com cada dilluns, a la penya del Morro, acabem el programa parlant d'esports a la nostra particular tertúlia esportiva. Saludem ja els integrants a la mateixa, amb l'Edu Rodrigues, a la tarda, Edu. Hola, tarda. Bona tarda. Bona tarda. També tenim amb nosaltres el Parico, ja mític, que conec per a tots, que a vos està inflat i molt content. Rafa Can, bona tarda. Hola, bona tarda. Boníssima, bona tarda. Impressionant. I també... De res, eh? Portem-nos bé, perquè tenim un nou col·laborador, és l'últim fitxatge de la tertúlia esportiva, que és l'Oriol Aviam, Oriol, bona tarda. Bona tarda. Ja ens aniràs coneixent, no sé si alguna vegada ens has escoltat o no, tots ens ho estem, perquè la gent... Sí, sí, correcte. Tinc aquesta referència. I, a més, no només això, sinó que ets compromissari en guany del Barça, ets soci compromissari. He estat, he estat. Aquest d'any ha estat el segon i l'últim. Recordem que són cicles de cada dos anys. Correcte. I han tingut prou, eh? Sí, aquí és la teva valoració d'experiència com a soci compromissari. Què passa? Una mica d'escripció és una mica complicat. Per què? Perquè allò ho tenen molt ben muntat. La definició ho tenen molt ben muntat perquè surti el que ve realment volant. Guilherme, és dels teus, és canyero, eh? Perquè comença fort, aquest m'agrada, eh? Bon fitxatge. Jo us he vist que, Oriol, és una mica radical, la vegada. De vegades, de vegades, de vegades. Per què dius que ho tenen ben muntat, totes aquestes assemblees dels socis? Compromissari, si el Barça és dels seus socis, no? Sí, però... Mira, per exemple, porten a assemblea que es votin els nous estatuts. Sí. 500 persones que eren els que hi havíem allà, hem de votar per 160.000 socis. Sí. Clar, et van dir que sí, que és correcte, que tu representes els socis, que, moralment, és una mica surrealista. I a part d'això, dels 500 que eren, clar, tu anaves veient segons qui anava comentant, anava argumentant i molts eren, oi, és que visca el president Rossell, és que visca el... no sé qui, i anaven donant argument... Però cadascú donava també la seva opinió de forma llora, com ho has fet tu, no? Òbviament, sí, sí. Tu vas preguntar alguna cosa, tu, a l'altre... Sí, al final... Vaig comentar alguna cosa, però vaig deixar aquest comentari, que us he comentat ara de la redundància. Que en 500 socis no poden opinar per 160.000. Home, opinar-s'hi, el que he decidit, el que és uns nous estats d'Alvarsa, jo crec que és amoral. A part de, per exemple, això que ha sortit ara de l'odals nens i nenes, que això no entenc per què no ho reien... Ara en perdem, ara en perdem. Vaig fer alguna altra pregunta... Sí, sí, vaig comentar, a veure, vaig preguntar si podíem sortir amb la samarreta de la senyera pel Barça-Madrid, em van dir que no, i comentar coses del Palau Blaugrana, perquè també cada any que sí farem un nou Palau, que sí, i que està tota l'espera, i quatre o cinc cosetes més. Però es veu tot, són aquestes quatre o cinc hores, que ho tenen tot molt ben muntat, que cadascú el vicepresident esportiu, el de l'Area de Secretaria, no sé què, van sortir i explica el que toca. Perquè, escolta, tu no vas anar a l'època d'Agaspar, ara ja sembla voló cebolleta, però a mi em va tocar l'últim any d'Agaspar, si això sí compromisari, i vaig enganxar l'últim any d'Agaspar i el primer de la porta, i vaig anar enganxant. Res, a veure, un assemblea amb l'altre. L'any d'Agaspar ens vam convidar a dinar a tots, el Palau de Congressos de Catalunya, que és on es feia l'assemblea. Hi havia un directiu a cada taula, explicant-nos les manavelles del Barça i de la Directiva, i, clar, quan ja tothom està allà, amb l'estómac ben ple, i ja havia dinat molt, van decidir, bueno, ja es feia l'assemblea, i a mi em va dir que ja s'ha aprovat tot, ja. O sigui que la gent ja vinga a les ampolles de vi i tal. I després que la barriva l'any següent, amb una austeritat total, es va fer l'assemblea. Amb la porta austeritat? El Palau de laurana sí, perquè vam comparar-te amb l'Agaspar, que el canvi era increïble. Ha passat el Palau de Congressos de Catalunya, que està allà a la Diagonal, a passar el propi Palau de laurana, que evidentment era gratis, i, per tant, no va anar bé del llogar res, i no va haver ni catering, ni va haver... Ni pica pica ni res. Ni dinar ni res, es van notar. L'autoritat va ser diferent, no? Però ja hem conegut una mica més, Oriol, que t'agraeixo. Aquí les normes... Bueno, no hi ha normes, eh? Diu el que vol, i quan ho vol, i opina quan li dona la gana. Benvingut a la tertúlia. Moltíssimes gràcies. Comencem parlant del Barça, lògicament. També ho farem del Madrid, de l'Espanyol, una miqueta, amb el Rafa Cano, i també tenim el JP d'Austrària i també el Bàsquet. Però, abans de tot això, teva Barça. Empata el Sadar. No sé si va veure el partit que us va semblar contra l'Ossasuna. No sé què passa, que en els últims anys és un camp que li costa al Barça. Sí, sobretot és que va pujar a l'Ossasuna a primera divisió, a un altre cop. El Barça sempre que l'ha visitat aquest camp, està complicat. Va sortir una mica, el Barça dormit, va ser un partit amb un bastant espès, un atac, no va tenir pràcticament idees. Es va veure bastant poc a Neymar. Més si quan va aparèixer va jugar a 25 minuts i només va fer un xut en els 25 minuts i pràcticament ni se'l va veure. Realment la millor notícia va ser un altre cop de la tornada de Carles Puigol, el capità, i després, en punt negatiu, no haver aprofitat tantes ocasions claríssimes com va tindre el Barça. És un empat, però després de nou jornades, qualsevol cosa ho hagués firmat, arribar a 25 punts de 27. Sí, però el problema d'aquest empat és que és l'empat abans d'un clàssic. És a dir, jo crec que... Abans del Milan, però sí. Estem d'acord que si el Barça pinxa contra el Milan, el que fa dues setmanes el Barça hauria arribat com a clàssic, si pinxa demà contra el Milan, ja no ha arribat tan clarament favorit com ho hagués arribat fa un temps. Clar, el futbol també són molt les sensacions i les emocions, i què s'ha fet de l'últim partit, perquè avui he estat mirant els informatius dels Manolos, per exemple, o els que parlen de Madrid i tal, i sembla com si el Madrid... Escolta, estic a tope ara, torno a anar a vendre la il·lusió, el poseu a la maquinària una altra vegada en marxa, de cara a aquest dissabte. Ara en parlarem de tot plegat, però... Més temes futbolístics, per exemple, no en propi. Carles Pujol va tornar. No sé si us va semblar... Va donar bones impressions després de set mesos de baixa del capítol. Va fer un bon partit, Pujol, a la seguretat de veure la seva evolució en els pròxims partits. No normal seria que no jugués al menys de titular contra el Milan, perquè acaba de tornar al set mesos i jugar dos partits seguits seria bastant arriscat. Ja va ser arriscat jugar 90 minuts l'altre dia, però va estar en bon nivell. I la qüestió és anar adaptant-se a l'equip Pujol i tornar a ser el que no jugarà molts partits seguits, perquè la seva data amb les lesions que porta no s'ho pot permetre. I jo crec que si es confia en mi pel clàssic, demà no pot jugar. Per cert, a partir de demà, com el veieu, quines sensacions teniu contra el Milan, a Champions? Força Milan. Home. Home, jo n'espero que guanyi. Més que res... El Milan, no? El Barça, evidentment. Això ho esperem tots. No, però més que res pel fet del que parlàvem, en un moment precisament de que seria molt adient que el Barça guanyés. I per dir-ho d'alguna manera tranquil·lament, per anar amb una bona actitud de cara al clàssic. Una cosa és dir, amb una bona actitud, però el que deia abans l'Edo de que ja no aniríem com a favorits i tot aquest cartell em sembla que parlarem-se. Queda molt maco, però un jugador tampoc no saps... No, no, no. Sí, t'entenc, producte. No vull dir que no anem com a favorits, sinó que obviament seguiríem sent favorits, perquè el Barça va primer a la Lliga i m'ha dit a ser producte. No arribaríem amb el que seria l'aficionat i el que seria l'ambient, no s'arribaríem tant... No sé com dir-ho, amb tanta esperança... No és la paraula esperança, no és la paraula plor. Eufòria, potser. Si no arribaríem tanta eufòria, i després de dues... A part, el Milan va guanyar també a San Siro, amb l'Udinese. Un a cero, o sigui, més motivat que el Barça. Bueno, a veure, motivat al Barça. O sigui, el Barça... Jo crec que està molt motivat, però vam un equip, realment. Que està, o sigui, sense les seves jugadors més importants, bé sense el porter, sense Ballotelli, però que és dubte fins a l'últim moment. Però que ca juga, no? No, si Ballotelli està a lesionat. No dic que ca, que ca. Que ca està a lesionat. No va jugar a l'altre dia? Va jugar uns minuts a l'últim partit. Jo és que havia escoltat uns mesos que estava a lesionat. Va jugar uns minuts, que portava... Però ells serà 8 tampoc pot jugar, ni crec que estan problemes burocràtics, sobretot a la davantera que estan en problemes greus. La gasseta esportiva, un diari d'Itàlia, el seu titular reportada, és Milán a Tuta, Brissa. O sigui, que és un joc de paraules, no, el tema del Barça. Bient on papa? Bient on papa, no? Però el tema del Brissa, no? Comparant, bueno, el Barça. M'ha vient on papa, tenint en compte que la Liga estan en una situació bastant delicada. Bueno, ja, però bueno, que... Molt arriscat, ara mateix. No hi anem amb el Milán, no anirà amb el Barça. Òbviament. I potser sí que val que guanyi Barça, eh? La gasseta d'aquesta esportiva va totalment... L'últimament els titulars, els diaris no estan molt... No, ja, ja. Ja hi seré després uns quants. Jo, en canvi, pel partit del Milán, soc completament optimista. Crec que el partit de Pamplona s'ha de tenir en compte a les posseleccions, que és una cosa que també... Ja sigui per més o menys viatges o per minuts jugats, ara no entrarem al debat, però tots potser amb el primer partit resolt i amb la classificació de la butxa que havíem de jugar més o menys minuts, que això és la conya marinera de sempre. Però sí que és el que comenteu que... que va costar entrar una miqueta, però també és veritat que Cesc en va tenir dos, que haguéssim pogut entrar a Neymar, o sigui... Barça mateix. Sí, Barça, partit posseleccions. Jo crec que no s'ha de retreure res al Barça, i que sortiran a mort amb el Milán. I al partit del Madrid, que suposo que ara ja entrarem en detall, fins fa tres setmanes, és el que deia, oi? Nivell emocional. Com va ser el partit contra l'Eig? Que a l'últim minut suma dos punts per la cara. El partit amb el... no sé quin altre va ser, també, que a l'últim minut, amb el llevant, amb el llevant, que en dos minuts va donar la volta al partit. I un panel inexistent. Sí, això ja amb el mal agam, amb el mal agam, també. Però, clar, és... I, inclús així, estan a tres punts per sota, ja van a guanyar, ja van a guanyar. Potser hi ha un punt positiu per part nostra, també, per part dels colers, que és... A l'hora d'anar amb cinc punts, que anirem a guanyar, hi ha quinze, zero i tal, m'ajurem una miqueta i... També és veritat que una vegada que arribes al camp, allà ja explotes, eh? Jo, com a perico, i ho veig des de fora, sempre sou una mica de rotistes. A veure, els pericos no és que siguem de rotistes, perquè ja estem amb un equip... que es barallem molt amb la derrota, no? Però que a vosaltres, amb l'equip que teniu, és que no entenc... Jo tampoc és més de tio, jo crec que sí. Jo tinc la mateixa mentalitat com merengue. És a dir, anar a guanyar sempre. Sí, però una cosa, la mentalitat i una altra, és la visió que poden tenir els espectadors vols sonar. De vegades, aficionats, sí que poden tenir una potser... un pensament o una visió més de rotista, de que ara a un partit, no, que jo, des d'aquest punt de vista personalment, no trobo que sigui negativa, bàsicament, per fet, que si vas pensant que per atrás i després guanyen, doncs mira, millor que millor, no? Però si vas pensant que guanyaràs, que guanyaràs, que guanyaràs, que guanyaràs un Madrid, i van, i perden... Però és la primera vegada que hi ha hagut algun any que anaven 5 a 0, que pensaves que aniries a guanyar 5 a 0, que aniries a tal, i després t'enxufen i per 0-1, i per la lliga. I és un canvi brutal. El cap nou, de com entra la gent, com surt, quan per al Barça. És brutal, és una apència. L'afició del Barça ja és una mica així, però també s'ho taca, últimament ha anat variant bastant. Hi ha entrat molta mentalitat nova, molt jovent, que fa que... No ha vist els Barça's de... Com l'Edo, com l'Edo. Ja que estàvem parlant del Barça a Madrid, i això que apuntava l'Oriol fa uns moments, què us sembla que els nens no puguin anar sense entrada al Barça a Madrid amb aquesta mesura tan impopular del president del Barça? Els partits grans, com el Real Madrid, partits de semifinals de Champions, partits de Champions, pràcticament en qualsevol, perquè hi ha molts problemes, sobretot a la tercera agradaria. I els partits contra el Real Madrid i aquests partits grans, veig correcte algú de no deixar entre els nens. Jo també. Partits grans, jo parlo. No, perquè contra el Madrid segur que pràcticament plea el camp, i si a sobre entren els nens petits, estàs un plim més al camp, i això ha provocat problemes... T'has quedat jo també, sou socis? Un pare, sí. I jo he anat amb el carnet del meu pare, té sa gent i queda tot. I vas anar petit a tu, per exemple, amb el teu pare a la falda? Sí, alguna vegada sí, l'únic que a un pare no li agrada portar-me. I jo ho entenc, i moltes vegades el meu pare, quan n'està al camp, sí que és cert que potser el de darrere ve amb un nen, se'l posa a les cames, i que si comença a donar patadetes, o comença, no sé què, i l'espai també és una mica reduït, que sabem que els ceguins estan una mica ajustats, doncs és una mica incòmode per a les restes de persones. Abans d'això també considero, i he dit que estic d'acord amb que amb els nens no entri en determinat tipus de partit, més que res, per el que pugui arribar a passar. Sí, però ara ve. A mi em sembla molt més perillós, quan ve l'afició rival, i hi ha més inseguretat, quan ve, no sé, l'equip de torn alemany, o doncs sigui igual, a la Champions. No, que no pas perquè els nens estan a l'escola. Jo estic allà situant. Jo també, jo estic a t'agradaria. Jo també, i de fet, els dos últims partits de Champions, o no, dos últims partits de Champions, que el Barça ha jugat a casa, a casa, contra el vall de Múnichia el primer, que no sé contra qui va ser ara mateix. No, quan termina aquesta temporada, ja ho veiem jugant contra un equip aquest any. Aquest dos últims partits, la tercera... Ah, Jax, contra la Jax. La tercera agradaria, molta gent s'ha tingut canafora, perquè les tanques no estan ben ficades, estan algunes tirades al terra, a l'afició contrària, molta gent va beguda, i va i està provocant problemes, i hi ha moltes situacions d'atenció en els últims partits de Champions. Ja sóc rossell, com anava a dir els nens, que no entrin els partits grans, però sí que poden entrar. No és que no entrin. És que no entrin sense entrada. El que s'està dient és que s'ha de trobar un sistema, no que no els nens no poden entrar al camp, senzillament és que tothom que entri al camp, ha d'estar identificat. Això és el que es va dir la setmana passada des de la directiva. Per tant, aquí jo era que s'hauria de trobar alguna fórmula on les dues parts... Doncs es posin d'acord, és a dir, la gent que vol portar els seus menors de 4 o 5 anys, i també la gent de 7 anys, perdona. Vull dir que no sé algun... No que s'hauria... Però és tan fàcil com dir. A Madrid, tal i tal, no es pot entrar. I JaVam, per exemple, pot entrar perquè contra el JaVam i contra... Exceptuant el Madrid, contra l'esta d'equips d'Espanya, el camp està amb 70.000, 80.000 persones, com a molt. 80.000 com a molt. Pràcticament no s'arriba excepte València o Sevilla. Aleshores, partits contra el JaVam que hi ha 60.000 persones. No ets perquè els nens no poden entrar al camp als menors de 7 anys, perquè realment tampoc... No, però és un tema d'atenció, i de que un nen no té que viure aquesta atenció. Jo crec que va per allà, no? No, perdona. No, no, no, per aquí ens sembla, eh? No. I va dir per què no volia ser recordat com el president que va matar un nen. Però els insults... Que tampoc sembla malament el que va dir. I tot el teu... Estan els nens, també, ja. Crec que hi ha una facó. Un camp de futbol crec jo. Però els nens també estan a l'equip de futbol de turno, que també hi ha insults i també... No, però van d'això a l'altre. Estàs tot el meu equivocat, no? No, segurament que sí. Clarament que és un dissabte a la ciutat de la tarda. I com que és a la ciutat de la tarda, hi haurà molts més nens que no pas un dissabte a les dues nits. I l'aforament, si és de moment tu, 105.000 xossis, si està ple al camp, ja hi ha 6.000 o 7.000 nens més, hi ha un lover booking... I s'esperava 140.000 per clàssic. I s'esperava 140.000. Perquè els camps insulta, sigui contra el Madrid, o sigui contra el Llavan. Vull dir que els nens que van als camps... I tant. A mi em refereixo a més a més. Que no és que sigui una... Si vols posar aquest valor emocional... Endavant. Que vagin al camp de l'Espanya, el que viuen a mi. Ja sí que apaguen. De totes maneres... De totes maneres, a renda el que deia el Rafa, les declaracions van ser que preferia ser criticat per no deixar entrar els nens, que no pas perquè... Per haver matat un nen. Potser sí, és una mesura valenta, perquè ell és molt impopular. I a sobre, assumina aquests riscos, perquè estiguin més gent. Aquestes declaracions... Vull dir els contaris, també ho vejo... Qui és a Sassora, Sandra Rossell? Qui és a Sassora? Doncs no ho sé, però... No para. Ja sé qui és a Sassora. Jo crec que la Sassora un pericó. Sí. Jo mateix. Bé, parlant de l'Espanyol, Rafa Cano... Bona tarda. Què t'has tuntent, avui? Tantíssim. Aquí donant mostres de com has jugat el futbol i de com has guanyat el col·líder. Exacte. Ara que vingui el Barça, que vingui el Madrid, que vingui qui vulgui, que vingui. Però que vingui a casa. Espanyols amb un moment que cau més. No, però jo ja saps que soc una mica sempre... Prudent, no? No, prudent, no. Jo crec que va ser una mica de sort. Sí, igual que no va tenir sort... Perdona'm, perdona'm. M'has de dir que l'Espanyol va guanyar un partit per sort. No pot ser, home, no. Un peu d'aportua... Un pàl, també, un pàl, però és veritat que l'enferno té bastant marcat. No, no, no, no. Jo veig tots els partits de l'Espanyol. Tu, no. Però que... Rafa, que em diguis que l'Espanyol guanyar un partit per sort... No pot ser, l'hauré de veure-ho alguna cosa. No, home, no, a veure. Jo crec que l'Espanyol va jugar un partit intents. Va posar tota la carna a la Greia en totes les línies. Va veure, doncs, quatre jugadors importants. Entre ells, David López, Lanzarote, Pizzi, Simao... També va estar bastant bé. I sobretot el Sydney, aquell que ha agafat l'entrepà de Diego Colotto. I va complir una emissió increïble que va ser agafar a Diego Costa. I no el va deixar jugar. Va ser important, i després Simao també va deixar fora d'equip titular... a dos peces superimportants. Jo crec que això va canviar una mica el rum del partit. Home, no el va deixar jugar tampoc, perquè l'hem fet. No, home, el de Diego Costa té una jugada que se'n va de 6 jugadors de l'Espanyol. I no a Marcada. Sí, però se'n va de molts. Sí, però és igual, però va ser una. A l'Atlètic de Madrid fa moltes d'aquestes, amb altres equips. Sí que van jugar un partit important, i el camp no va estar pler. Jo pensava que estaria bastant pler. Però va ser la millor entrada, no? 26 o 27.000 van dir la ràdio de la millor que portaven aquest any? Bueno, però jo vaig veure molts forats, no vaig veure una pressió... És que va pericular-se abans, també. Sí, bueno, a part d'això, hi ha un tuit d'una mica de broma. De Joan Condal, que és un tuit... Bueno, no és el tuit oficial d'Ei, però és el tuit d'en Broma. Que diu que acaba d'assortir l'últim aficionat de la rotonda del Cornei Alcalde. Això ho ha posat ara mateix? No, fa... 16 hores. Estic... Escolta, per cert, que l'Espanyol, després de guanyar contra l'Atlètic de Madrid, són 16 hores. Sí, estem a 14 punts. Em sona... No, no, no, no. Jo no he dit... Jo no he volgut dir ja que esteu en zona d'Europa-lí, ni res. He dit, són 16 hores. Rafa, fixa't, fins a del mateix. Són 16 hores. Llavors, la meva pregunta és, estàs preocupat? Ho dic perquè, clar, estic suant. Sempre que arribeu a la polició, aquesta, esteu lluitant... Jo els veig jugant contra el Barça B, l'Anca B. Aquí, a l'Edu a punt del guió, acabeu lluitant per no baixar a segona. Jo heigat Toni Senàbria marcat un gol contra l'Espanyol al ministre d'avis. Estan nerviós per estar en xicot de polició? Jo estic supernerviós. Sí, no? Sí, sí, no em veus? Ja, ja. Posa l'aire condicionada, que fa molta calor. Mira, el paper del Rafa, què és el que fa? Bueno, pues no sé, bueno, estic allà. No passa res. Amb equips de primera com l'Almerí, el Rai o el Getafe, equips així, no cal que patiu, que no... Encara no tindreu aquesta... Els tres parters que hem perdut, hem perdut amb aquests així. El rayon que l'acabarà millor que l'Espanyol, eh? És un bon aquí, futbolístic. No sé, jo no tiraré a les campanes el vol, com es dic, perquè no. Perquè en l'Espanyol ja sabem que té un... bueno, és un assençó. Doncs mira, puja i baixa, puja i baixa, i aprena l'acaba, el metge. Una volta bona i una dolenta. Rafa, jo no sé per què, però jo em penso que ara potser heuràs treu una estona amb aquesta sisena, cinquena, setena posició. No sé per què, eh? Veus jornades. Jo per posar posidivitat... Jo per posar posidivitat... Tinc un feeling. No puc posar nerviós. Tinc un feeling. Doncs on està el feeling, aquest? Jo per estar positiu, bueno, posar posidivitat en aquest equip anomenaré, o sigui, diré, els titulars de tots els diaris esportius. Bueno, venga, va, no me nota, no me nota, venga, va. Diarios, Prenazzo, Atlético en Cornellà, Pericos Online, que no és cap prevista, però bueno. M'agrada, m'agrada el titular. La pasió segons la guerra. Diario Marca, el Atlético reúye el liderato y regresan las bestias de la liga. Ojo. Mundo deportivo. Ah, perquè he compartido una bestia tampoc. Una bestia, para. Una bestiola, una bestioleta. Venga, va. Mundo deportivo. Centeraneazo en Cornellà, per ser partís d'Asimeona, la banqueta. Són els titulars que tens marcat a la pareta de l'habitació. Y Aguirre deja al Atlético sin récord. Bé, no. Esport, esport. Ah, no s'ha acabat, això. L'Espanyol surprene al Atlético i deixa sol al Barça liderat. Y pasión fútbol.es víctima de su alma gemela. Pasión fútbol.es, que és rotatiu. Escolta, que és de capçalera de Tartulia. Pasión fútbol.es. I després, si vols... La gaseta, també. ...as Tuís Pericos. Nacho Julià diu... Sólo jugamos y jugaremos bien con aquellos equipos que vengan a ganarnos. Con el resto, aburrimiento y lo pasaremos mal. Sergi Mas dice que los tres puntos son tan buenos, matemática, como anímicamente. Tras perder tres partidos hacia falta. Vizca, R.C.D. Soc feliç, soc feliç. Com tu. I Pericos online diu... L'anècdota, la victòria de l'Espanyol, rebuda amb aplaudiments a l'avió del Barça. Prou. Bé, passem al tema pel esportiu. Ràpidament, abans d'acabar el programa, va haver-hi Gran Premi d'Australia. No sé si seguiu la fórmula 1, però... No, les motos. Ai, de motos, perdó. Jo sé que no la segueixo. Ja s'ha vist que no la segueixo. Aquí anem a menjar, anem a menjar. Oriol, tu segueixes les motos... Sí, sí. Error clamorós d'Ondae Market, en l'estratègia, i segueixen el gran favorit. Però ja no pot fallar més, no? No, de fet, arribava amb una perspectiva fabulosa d'aquí a guanyar el títol, perquè tenia tres carreres, i només tenia que treure-li 8 punts a Lorenzo. I la carrera es va complicar perquè hi havia... va haver-hi problemes amb els pneumàtics, es va retallar la cursa, 19 voltes, amb obligació de parar a la volta 9 i 10, entre la 9 i 10, i, sorprenentment, Market i l'equip havien acordat per a després de la volta 10, perquè havien malinterpretat, seu libiosuppo i el tim principal d'Ondae, i es van equivocar. I dic estrany perquè si pots parar entre la 9 i la 10, i Market anava amb Lorenzo, i veu que Lorenzo parla en una volta, i Lorenzo parla a la següent, i hauria de ser suficientment intel·ligent perquè sabia que era la segona volta i tenia que parar. Total, error, garrafal, el van descalificar, Lorenzo 25 punts, es queda 18, segueixen favorit, la setmana que ve a Japó corren... La setmana que ve guanyar el campionat. Jo crec que allà donarà un cop a la taula, i Market la setmana que ve. A l'aquest acaba primer, si queda primer ja guanyarà. No, primer i lorenzo tercer. Com a mínim. Passem ara a Basquet, diguem, des de Dervi català, la penya 80 contra el Barça, va perdre a 80, 83. Sí. Un remontat d'última hora. El Barça va estar perdent tot el partit, per dia de 13 durant el tercer quart, per dia de 10 a falta de 3 minuts i mig, i realment és quan va treure el seu esperit, i va fer una jugada de 3 mesos amb Papa Nicolau, una altra jugada de 2 i de 2 mesos, i es va tornar a posar al partit, i en el frec a frec va guanyar el partit. La penya va mereixer més, però va guanyar el Barça. I l'altre equip català, el Manresa, té un nen i si brillant, de Lliga, perquè va guanyar contra l'obra doiro, 71, 88. I simplement dic que l'any passat va guanyar 6 partits en tota la Lliga, i aquesta temporada ja porta dos de dos, i està jugant a un gran nivell, o sigui, realment, amb molt bona cert des del tir exterior, i han format un equip jove molt i molt competitiu. Acabem el programa. Cristina, si la penya el m'ho rutingués molta, molta, molta audiència. Què seria de 30 en tòpic?Crítica. Avui crítica?Sí. Perquè la primera hora amb el Roger al teatre ha estat molt crítica amb les obres que hem parlat, i també ha fet autocrítica, també perquè la segona hora, el Guillem, sempre ha estat molt crítica amb les notícies comentades, i a la Tartúlia avui ha vingut l'Oriol, i ha fet molta crítica també de l'Assemblea del Barça, i tot plegat. Perquè veieu que la penya del Morro no es casa amb ningú. Bé, acabem el programa. Agraït tot la gent que ha fet possible la penya del Morro d'avui. La Carme Berdó és el servei informatiu del Roger Consola a l'Espanya de Teatre, el Manel Ripolla, Història de Sant Just, i a la segona hora el Guillem que ve a la Tartúlia, i també al seu espai del nou vingut, Guillem, bona tarda. Bona tarda. També amb nosaltres a la Tartulla Esportiva, el Rafacano. Per què estan dient algú de porre? Una porre, no? Va fer porre, tu?Va fer porre. Va fer porre, va fer porre. Oriol, tu què dius, Oriol?Jo, 4-1. 4-1, Edu, tu què dius?Va, 2-1. 2-1, tu què dius, Guillem? 3-1.3-1, tu què dius, Rafac? 2-3. 2-3, tu què dius? 3-2. 2-3, i jo diré 3-0. 3-0, que que no. Després m'acusen a mi de no haver viscut l'època de Gaspar. Ja, ja, ja. Gràcies, Edu. Gràcies, la setmana que ve, que apanarem del Barça a Madrid, i també, Oriol, gràcies per incorporar-te, i t'esperen d'incorporar-te. Perfecte. A partir de les 5, si us ha parlat i acompanyat també, Oriol Domenes, tornem demà a partir de les 5 de la tarda. Serà amb l'informatiu Vespre i la Carme Verde, i al capdavant, un programa que, per cert, l'informatiu Vespre. Que vagi bé. Adéu-siau, va, veritat. La penya vol morro cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esber. Ràdio d'Esber. Durant de 8.1. Ràdio d'Esber. Durant de 8.1. Ràdio d'Esber. Durant de 8.1. Ràdio d'Esber. Durant de 8.1. Ràdio d'Esber. Durant de 8.1. Ràdio d'Esber. Durant de 8.1. Ràdio d'Esber. Durant de 8.1. Ràdio d'Esber. Durant de 8.1. Ràdio d'Esber. Durant de 8.1. Ràdio d'Esber. Durant de 8.1. Ràdio d'Esber. Durant de 8.1. Ràdio d'Esber. Durant de 8.1. Ràdio d'Esber. Durant de 8.1. Ràdio d'Esber. Durant de 8.1. Ràdio d'Esber. Durant de 8.1. Ràdio d'Esber. Durant de 8.1. Ràdio d'Esber. Durant de 8.1. Ràdio d'Esber. Durant de 8.1. Ràdio d'Esber. Durant de 8.1. Ràdio d'Esber. Durant de 8.1. Ràdio d'Esber. Durant de 8.1. Ràdio d'Esber.