#358 - La Penya del Morro del 23/10/2013

per la comarca, llargament reivindicada a la vegada que ja està bé instal·lada a d'altres comarques de la nostra provincia, vam contactar amb el Departament de Territori i això ha donat el fruit d'aquí al final d'on s'ha aconseguit aquesta tarda. S'espera que la rebàcia del preu faci augmentar els ovaris del servei. Aquests ovaris en realment també una rebuxió del temps del trajecte. Actualment un viatge de sort a Barcelona dura 5 hores amb transport públic i no arriba a les 3 hores en coxa particular. I ens ocupem ara de la previsió del temps servei meteorològic de Catalunya, Dolors Vallar. Bona tarda. Hola, molt bona tarda. La situació meteorològica de cara a les properes hores vindrà marcada per un temps tranquil, els núvols en 20 vatts i esperem que de cara al que queda de jornada el cel es mantingui poc anubolat només amb alguns núvols alzíprims i la formació d'alguns núvols poc importants com a molt també amb algun núvol baix a la zona de la Costa Brava. La temperatura s'ha empujat a l'àrea del litoral i prelitoral, tenim 28 graus a la ciutat de Girona i a Tarragona, 25 a Vilassa de Mar, Roses i a Castell d'Aro, 23 a Tarragà i a Vic i Vinesort i a Solsona. De cara a demà el temps es mantindrà tranquil, però amb la presència d'alguns intervals de núvols als imitjants que es faran més espècies a l'oest del país durant la tarda més formaran alguns núvols baixos a la zona del litoral i de la prelitoral de cara al vespre amb temperatura que baixaran al centre del dia a la zona de la Costa. Això és tot de moment des del servei meteorològic de Catalunya. El 98.1, el 98.1, el 98.1, el 98.1, el 98.1. Com? Comença un programa amb molta penya i molt de morro. La penya del morro. Què tal? Bona tarda, senyusti, gent de l'estranger com esteu. Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio d'Esvernos. Parla i ho saluda Jordi Domènec des d'ara i fins la set del vespre. Això és la penya del morro. Moltes gràcies per aquest aposiment espontant de la gent que ens ha vingut avui a veure com s'enfalueu de Llobregat. Avui al programa començarem parlant de les notícies de senyust amb la Carme Verdo i Carme. Molt bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Carme, estem aquí, eh? Sí. Som en directe i hem entrat al programa. Avui, a més a més, també tindrem l'Anna Rubira i el Pau Marcos a l'espai de carretera real on repassarem els tuits del que es diu i es comenta a s'enfalueu de Llobregat i Esplugues i també entrevistarem avui el Xavi Baggs, a veure si és possible, director del cine baix que aquests dies acull la setena mostra de cinema del món ara Mediterrani i del pròxim Orient. A la segona hora del programa, Sergi Arrada del Casal de Joves, que ens posarà el dia de les activitats que hi ha en aquest equipament juvenil de Sant Jordes Bern. A més a més, també tindrem la Rosé Arcs d'Educació Canina i avui acabarem el programa entrevistant l'Andreu Benús, que és el director del Festival Passatge Insòlit, que és una fila de barraques única en el seu gènere, que omplirà detraccions mecàniques i dilucionisme als jardins de la Torre Valldobina de Santa Coloma de Gran Manet. Aquí és una para més friqui, sí, friqui, però xula, us ha dit de veritat, si no, a l'Apenya del Morro no l'etractaríem. Bona tarda i benvinguts al programa. La penya del Morro, un programa amb més morro que penya. Oh, i de mi penya com un. Però abans de tot això, saludem també la Cristina, Cristina, què tal? Bona tarda, com estem? Ja sabeu que amb la Cristina porta tot el tema del Twitter, ha sortit el programa, i per cert que fa una estona, hem penjat un nou concurs de la penya del Morro d'aquesta temporada, que jo crec que us faran la boca a l'Òllens que ens estiguin escoltant. Perquè, atenció, surtegem un sopar per a dues persones, al restaurant El Mirador de Sant Just Desverg, i poca broma amb el tema. Teniu per participar des d'ara, fins dijous 31 de la setmana que ve, ja sabeu que El Mirador de Sant Just està al situat al costat del Walden, aquella xamanella, de l'antiga fàbrica de Santsson, amb unes vistes espectaculars, i és un menú valorat amb 40 euros per persona. Sí, Cristina, no hem vist així. Quina pena que els col·laboradors no poden participar. La família sí. Atenció, perquè què té aquest menú? Aparitius, bunyols de rossinyols, croquetes de seps. Clar, és el menú gastronòmic de bolets de temporada. També hi ha marida tèvia de roballons i fruits de tardor, risotto de seps i carxofes, llor rostit amb llanegues negres, filet de bo al port amb rossinyols i trompetes a la mort, carpatge de fruites naturals amb melada de bolets. Jo no puc llegir, eh? I reixa de xocolat la postra i tira miso amb gelat de seps. Aquest és el menú gastronòmic de bolets del mirador de Sant Just. Per participar, què heu de fer, estimats lluïents? És tan fàcil que em trucar-nos entre les hores del programa, les 5 i les 7 de la tarda, des d'avui fins a dijous que ve, el 9-3-3-7-2-3-6-6-1, 9-3-3-7-2-3-7-3-7-2-3-7-6-1. Cristina, que per cert a la Mònica Condemines, que va ser la guanyadora de l'Anticoncurs, va portar-nos un parell d'entrades per anar a veure la família irreal al Teatre Victòria. Doncs ha posat el Facebook que li agrada, veurem si aquesta vegada també s'anima i ens truca. I ens truca, doncs que ho faci, eh? Teniu estimats lluïents fins dijous que ve, el 9-3-3-7-2-3-6-6-1, per trucar per anar al restaurant del mirador de Sant Just. Amb unes vistes espectaculars. Molt, molt altes, eh? Molt altes. Bé, doncs ja sabeu, eh? Si voleu, podeu participar-hi. Per cert, Carme, que ja et veig a venir, no podem participar nosaltres, ni treballadors de la ràdio, ni tampoc col·laboradors del programa. Sí, familiar, sí. Sí, tu pots anar a si et convida. Què? Tu, si et convida algú i pots anar. No, a veure, si truca, per exemple, la meva mare i li toca, que això al sorteig el farem dijous que ve, mira, li haurà tocat. A veure, si truca la germana de la Carme, pot portar la Carme a sopar o no? A veure, anem a fer hipòtesis per dir-te... És interessant, perquè si no, mobilitzu-hi, si no... Tu mateixa Carme, tu coneixes la gent del mirador, em sembla, perquè a mi també no és col·laborador. Jo no hi puc anar, no puc participar. Jo em sentiria malament si jo hi vaig. Jo també, jo crec que jo no. I en el cas dels col·laboradors, si tu ets col·laborador, si tu ets col·laborador, Ja t'ho he dit el meu pare, eh. Jo crec que jo no. I en el cas dels col·laboradors, si truca a algun familiar, no bioamic, podrien anar. Això que descuya ell mateix, jo crec que sí, però vaja, això... Cristina, ho pregunta per ella. Doncs Cristina, sí. El sorteig el farem dijous que ve. L'he dit al meu pare, eh, que et truqui? És que truqui, que et truqui. Però clar, no deixi-m'ho una mica. Tant de bo. No es notarà el pecognom, eh? És igual el pecognom, però diria de cara al dolent. Diximulem una mica, si truquen familiars, farem veure que no els coneixem. Tot i que l'any passat va trucar la germana de la Carme en uns sortells i es van portar un sopar. Però no hi van amb mi? No van amb tu, però va passar. En fi, repassem el Treny Dintòpic d'avui. Comencem parlant del banc d'Espanya, que avui ha sigut el teu més comentat de Twitter, perquè anuncia en el seu últim vullet i econòmic, l'Espanya va sortir de la recesió tècnica en el tercer trimestre de l'any Cristinal. Sí, l'economia espanyola va créixer un 0,1% entre juliol i setembre després de 9 trimestres consecutius de caigudes. Un creixement que es va basar en la millora del sector exterior i en l'estabilitat de la dada negativa de la demanda interna. Amb aquesta dada ja el considerarà que un país entra en recesió tècnica després de dos trimestres consecutius de creixement negatiu, i en surt, quan mostra't de dispositius només un trimestre, aquesta és la segona vegada que Espanya sortiria de la recesió tècnica al llarg de la crisi. Tot això al producte interior brut ha caigut un 1,2% en aquest 2013, i pel que fa a la Turc es va moderar el seu ritme de descens en aquest període amb una lleu caiguda del 0,1% intertrimestral. De daca representaria un cop confirmada l'atac sa menys desfavorable des de l'inici de la crisi segons senyala al banc d'Espanya. A l'hora que anuncia aquesta sortida... M'estic perdent, però tu et tira perquè la gent és intel·ligent. A l'hora que anuncia aquesta sortida de la recesió, et verteix un dels principals riscos que pot afectar la recuperació, i és la falta d'acrèdit per a les petites i mitjanes empreses, d'aquesta manera insta el govern a simplificar i agilitzar l'accés del finançament per aquestes, i evitar d'aquesta manera que sigui un fre per a la recuperació econòmica. Què diu la gent a Twitter? Per exemple, Antonio Arroyo, diu que el banc d'Espanya publica un creixement pràcticament nul i incapàs de crear treball. Hem passat pel mateix en altres fases de la crisi. L'Alejandro també ens diu, per molt que se n'anen alegria, el banc d'Espanya a aquest país està ferit d'amor i socialment tornem al segle XIX. Ja per acabar, Ignacio García, que també comenta aquest tema, que ha sigut trendintòpic avui sobre el banc d'Espanya, diu que ja no hi ha recessió, doncs no sé com és possible. Si no hi ha treball, no hi ha consum ni quasi al mínim per pagar les vostres cases. En fi, Cristina, gràcies. Per res. Repassem una altra trendintòpica a la segona hora, i sembla que ja tenim una primera trucada, per participar al sorteix del mirador de Sant Just. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Amb qui parlem, sisplau? Amb el Joan Esbasso. Un clàssic, ja, del programa. Joan, demà t'esperem aquí, per cert. Sí. A les 6, amb el Lluís Munyó, també cap de la colla dels Cargolins desplugues, que actueu aquest diumenge a Sant Just al carrer, davant de Can Gina Està, i aquest divendres, per cert, feu un assaig obert en públic, també, a les 8.45, em sembla, no? Correcte. M'has avantat del sorteix, del concurs. Per la radio. Per la radio vol Facebook. Vinga, ho posa al Facebook aquest migdia, i ara, quan ha començat el programa, he trucat. Molt bé. Tens ganes de anar o no? Sí, tinc ganes. Has sentit el menu, o no? Sí. T'ha fet la boca aigua. Clar, és normal. Doncs escolta, que tinguis molta sort, i jo us caber farem el sorteix. Molt bé. Doncs vinc a gràcies, Joan. Bona tarda. Doncs mira, el Jonas Bassó, que el coneixem, perquè l'hem entrevistat, i és membre activ, també, de moltes entitats s'enjustenques, com sabem. Per exemple, els cartes coxinet, sense anar més lluny, i que participarà en aquest sorteix. Si voleu, 9-3-3-7-2-3-6-1, un sopar per a dues persones, el mirador de s'enjust, fins dilluns que teniu temps de trucar mentre fem el programa. Passem ara a les notícies de s'enjust. Comencem parlant de la demanda de beques menjador que ha crescut el nostre municipi i se n'admeten menys. Aquest curs s'han presentat 95 solicituds i s'han aprovat només 46, mentre que l'any passat es van solicitar 89 beques menjador i es van admetre més 67 en total. Al conjunt de la comarca, la situació és molt similar. Per tant, més gent que demana que l'ajudi a pagar el dinar dels seus fills, però menys diners, perquè aquest dinar, aquestes beques, poden ser dutes a terme. Sí, per tant, en aquest curs s'han concedit menys de la meitat de les beques de menjador demanades, quan el curs passat s'havia aprovat 3 de cada 4 de les demanades. Des de l'Ajuntament, ara estudien com fer front a les beques que s'han quedat sense cobrir. Una situació que ja és molt semblant a la del conjunt de la comarca, el vas llobregat d'aquesta demanda que ha crescut en prop d'un 20%, i, a més, no hi ha recursos suficients per cobrir-les. És el que es va anunciar a principis d'aquesta setmana el Consell Comarcal del Vas Llobregat. Sí, canviem de tema, però continuem amb educació, perquè s'han just presentat dos projectes d'èxit escolar i també de noves tecnologies a la xarxa estatal de ciutats educadores. La setmana passada es va celebrar la trobada vi anual d'aquest organisme a València, on es va defensar el paper dels municipis en l'educació. Carme. És una trobada que va permet posar en comú propostes educatives desenvolupades en diferents municipis, en just formar part d'aquesta xarxa des del 2004, i, des de llavors, ha participat en diferents projectes. En els últims dos anys, el municipi s'ha incorporat a dos dels blocs temàtics proposats per la xarxa estatal, que són retorn a la formació i la formació professional en el municipi i també recursos tecnològics per les activitats educatives de la ciutat. En el primer cas, l'Ajuntament ha col·laborat en la redacció d'una guia per la difusió i l'intercanvi d'informació i bones pràctiques entre municipis amb matèria d'èxit escolar i, en el segon cas, s'ha fet un treball per implantar els codis QR a diferents elements patrimonials de Sant Just. Molt bé. Com, per exemple, a l'Apenya del Moro, que n'hi ha un o a Can Ginestar i en altres llocs simbòlics, que hi ha una adreça, una pagina web, on els podeu veure sense moure'ls de casa, que és codiquerra de SantJust.com. No, no ho sé. No veuràs la quina pagina... No veuràs el Google i ho trobes. Codis QR de Sant Just, algú ha dit... Home, falta una mica més d'informació. Sí, que és un codiquerra i a quin monument o a quin edifici emblemàtic de Sant Just per tant. L'Ajuntament està treballant en això. Representant... Sí, potser sí. No ho sabem. Representant el municipi Agandia, hi havia el regidor d'educació Lles Montfort, també la tècnica d'educació de l'Ajuntament Lourdes Ruïd i Jordi Amigo, responsable d'Arxiu Istèric Municipal. Arxiu Istèric Municipal, perquè hi ha tanta documentació allà per tornar-se boig. O sigui que han estat de valència, aquestes tres personalitats de Sant Just. Molt bé. 5.18 de la tarda, que en tornem a la penya del Morro, d'aquí uns moments amb el Paul Marcos i la Narrovira, per parlar-nos de les pores que passen, a l'espai de carretera, reial, però abans fem un petit esment en aquella subsecció, que tant en tant, aquí rescatem el programa, que són entitats de Sant Just d'Esvern. Avui... El club d'Ipica sol Solet. Efectivament, anant cap a tot el que seria la zona de Collserola, des de la bona aigua, i el club d'Ipica sol Solet. I avui parlem perquè acollirà una màniga de la Copa d'Europa, d'Europa, de clubs de Pony Games, Peter Dahl, serà el mes d'abril. Serà el mes d'abril, això, però jo ho sabem ara. A més, dos grups de genets han guanyat el primer campiona de Catalunya, de Pony Games, aquest cap de setmana. Uns campionats que jo no em perdo mai, els Pony Games. Doncs anuallant de les categories Sub-14 i Open, aquestes dues categories s'han proclamat vencedores del primer tornet. És el primer tornet a nivell català de Pony Games, i és la competició no facis broma, perquè reunia els millors genets d'aquesta disciplina. Perdona, és que el Pony és un animal molt divertit, però no per això li han de perdre respecte. I vam participar 14 equips albertits en diferents categories, i l'Ípica Sol Solet va guanyant aquestes dues categories. Un tornet que va celebrar el cap de setmana passat al centre de formació equestra a Origa, de Vilanova i de l'Ajaltrú, i també durant el cap de setmana és quan es va decidir, per això ho expliquem avui, que l'Ípica Sol Solet acollirà una de les cinc mànigues de l'Europa de Clubs de Pony Games Peterdale, i el Club San Justeng va presentar la candidatura per poder acollir a una part d'aquest campionat europeu, un participant d'Itàlia, França, Suïssa i Òstria. I ara es podrà fer a San Just el 12 i 13 d'abril de l'any que ve. Per cert que també la genet de l'Ípica Sol Solet, Georgina Ablett, és la primera catalana que s'ha graduat en l'escola britànica d'Ípica, de 19 anys, fa 10 anys que forma part del Sol Solet, i ara s'acaba de graduar com a genet de velocitat, amb el seu cognit, Cambridge. Doncs una pel·lícula amb parella, Anora Bona. Congratulation, Georgina Ablett! Fèiem una mica de broma, però clar, tot és com molt mono, no? Pony Games, Sol Solet... En fi, 5 i 20 de la tarda, acabem ja la secció Carme, moltes gràcies. Vols dir alguna cosa més, que... Sí, mira, Sol Solet serà una de les entitats que participaran el programa especial, que farem aquest diumenge a no? No, t'havies previst. No, però participarà o no? Sí. Bueno, no està confirmat? No està confirmat? No està confirmat. Pensava que sí, que ja estava confirmat. S'està treballant. S'està treballant. S'està treballant i enllà. Bé, doncs serà una possiblement. Perquè tindran ponis, diumenge. Ah, ah, ah. Aquí al costat, sí, sí. I tu pujans el poni, no? Mentre fem una retransmissió, en aquest programa especial que farem aquest diumenge a partir de les 11 del matí i fins les dues del migdia, a Sant Justa del Carrer, a la plaça, al centre neuràgic de tota l'activitat, i on els protagonistes seran les entitats de Sant Just, on passarà més d'una quinzena d'entitats per aquest programa especial presentat per la inigualable Carme Verdois. I el no menys igualable. I el no tenigualable Jordi Domena. Carme, moltes gràcies. Moltes gràcies, ara. Sí. Gràcies, Carme. Bona tarda. Bona tarda de la ràbia. Ei, ei, ei. Ja tenim nosaltres, Alana, Rubira i el Pau Marcos. Bona tarda, nois. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Benvinguts a l'espai de... Carretera Rial. On parlem dels altres límits de Sant Just. El més enllà el suburbis l'Extra Ràbia. És a dir, esplugues de llobrecat. Ai, ai, ai. I sanfaliú de llobrecat. Ai, ai, ai. Per cert, tenim un... Què dius, Pau, que ets la mà? Jo tinc una pregunta. Aquesta música d'inversió extraterrestre, quan parlem de l'Extra Rial. Aquesta música és un programític que es deia Altres Límits. Què ha fet l'Albert Tom? Després la va utilitzar a Malal de Tele. Albert Tom. Albert Tom, molt guapo. La va utilitzar als... Quan fem als de Tele amb el Toni Soler. I feia un espai que es deia Altres Límits, justament, i parlaven d'altres cadenes. Nosaltres també ho han caigut. La va utilitzar als... I parlaven d'altres cadenes. Nosaltres també ho han caigut. Que parlem d'altres pobles, que no són senjors, i que estan a la vora. Posem aquesta sintonia d'altres límits. Pensa que us sentieu amenaçats. T'ha quedat clar? T'ha quedat clar? Clarito, t'ha quedat clarito. Explogen. Per cert, tenim un concurs en marxa. Ja ho sabeu. Un sorteig, més o menys. Vés a marretes mullades? No, no, no. És un sorteig per... Un sopar per dues persones, al mirador de Sant Just Desverl. Ja hem dit que col·laboradors no poden participar, però sí familiars, eh? Podeu fer-ho. I mira, hi ha una persona, aquí, a la web camp, de radiodesvern.com, el chat, que diu, jo vull participar al concurs, però em fa vergonya trucar. Doncs escolta. L'únic, en manera, és trucant al concurs. Que truqui, que truqui. Que truqui. 9-3-3-7-2-3-6-6-1. 9-3-3-7-2-3-6-6-1. És el telèfon de la ràdio, fins i jo els que ve, que és quan farem el sorteig. I jo els que ve, canviem el telèfon. No. I jo els que ve, que és quan fem el sorteig, podeu trucar i participar. En fi, una trucada. Mira, tenim una altra trucada. Molt bé. Sí. Hola. Espera, té una lenda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Amb qui parlem, sisplau? Em dic Marta Serna. Marta Serna. Des d'on ens truques? Des de Mas Lluís. Des de Mas Lluís. Ojo, un aplaudiment per aquest barri, que quasi, quasi, descengiu. Escolta, Marta, com has adonat que fèiem el sorteig? Com ho has adonat? Doncs perquè, perquè a casa tarda us escolto. M'agrada molt. Sí, sí, ho fem molt bé, això. Moltes gràcies, Marta. Quin és l'espai que menys t'agrada del programa per fer fora, ja, el col·laborador? Un compromís. No, volis, s'ha de fer mal rotllo, però els ulls els hem de fer cas, sempre. Tot m'agrada. Tot t'agrada. El que t'haig de comentar, que a mi em passa com la noia que ha aviat aquest missatge, que em fa vergonya trucar. M'ha costat molt decidir-me a trucar. Doncs escolti'm, un aplaudiment per la Marta. Sí senyora, un aplaudiment, Marta, que ens ha escoltat, i també anem a tothom que ens estigui escoltant, que, si vol, ho faci, i sense que mena de problema, perquè, escolta, ha sigut molt fàcil, no? Has hagut de trucar, i, com si... Pareix per telèfon. No té més, no? No, va, sí. Ara sí. Però... que estàs nerviosa, ara? Sí, tant. Així, anem a aguantar els teus nervis. Treu la música. Ai, fort. Silenci, silenci. Mmm... Bueno, que us vegi molt bé. Vale, molt bé. Marta, moltes gràcies, escolta, no penjis, que ara t'agafarem el telèfon per si guanyes, els sortets que farem dijous que ve, trucar-te, d'acord? D'acord, gràcies. Vale, gràcies, gràcies. Bé, doncs mira, si us la fa com la Marta, 9372-3661. Bé, com deia, Pau, repassem els tuits de Sant Feliu de Llobregat, per on comencem, tu mateix? Repassem-los, els tuits de Sant Feliu. Aquesta setmana s'han acabat les festes i celebracions. Encara continua, la gent parlant de les festes, eh? S'han acabat, i... i... ha mort Twitter, quasi. No tenim quasi res destacat, no hi ha Tret i Tòpids. Ja fa de ressacar, ara, ja. Però això que vol dir que no hi ha festes, el Sant Feliu no es parla de res. No, la gent treballa i no twiteja. Bàsicament. Però alguna cosa hauran comentat. Alguna cosa hem trobat, encara. Això no vol dir que els veïns hagin estat el toc callats. I torna a fer servir Twitter, per allò que feien servir quan no hi ha festa, que és queixes i denúncies. Ah, sí, que sí, denúncies. I opinions del que veuen pel carrer. Comencem per l'Arnau Picón. Doncs sí, l'Arnau Picón deia, les festes de Tardó van acabar fa una setmana, però ja es veuen els llums d'Arnaud de la Sant Feliu. Ah, sí? Ja es veien durant les festes, eh? Ja es veien de quin carrer hi eren, dius, oi? Ja és navidad. Ja és navidad. En Sant Feliu. En Sant Feliu. En Sant Feliu. En Sant Feliu. En Sant Feliu. En Sant Feliu. És un clàssic, eh? El 23 d'octubre m'estranya que ja no... És que jo crec que no l'has d'entreure a l'ha impassat, i s'ha de generar. Això pot passar, home, Sant Feliu es coneix, perquè té unes llums molt xules de Nadal, no? Sí. Sí, sí. L'altre dia vaig sentir el TV Notícies que aquest any es posen abans, perquè les puguin posar els treballadors dels ajuntaments no sé quin poble era, eh? No sé quin poble era, però aquesta era la justificació. Bé, hem d'investigar. En fi, també hem trobat piulades en referència de la vaga d'educació d'aquests dies, no? Doncs sí, la que va començar ahir, la seguida avui, i demà és el dia gran, el Joan Serra, ho anunciava dient tot el claustre de l'escola mestral de Sant Feliu, farà vaga el 24 d'octubre en defensa de l'ensenyament contra l'OMCE d'Albert. I en Menors Rodríguez també deia coses. Doncs sí, deia el Dimecres, concentració en contra de l'OMCE a la plaça de la Vila de Sant Feliu. Era avui això, no? I avui gent no ho sabem. No ho sabem. Però en principi... Tot la responsable... Sí, però és que no he sentit cap furolleta a casa meva. Ara ja és Sant Feliu. A quina hora era, no ho sé, quina hora era? Responsable ara ja és Sant Feliu. Potser és per la tarda, o és per matí. No, no, ahir de... Potser és per la tarda, és per la tarda. Bueno, a vegades són per la tarda. Perdona, si ets alumne i fas vaga a la tarda, també és una mica de tonto. Deia la vaga és fer-la quan hi ha classe al matí. Bueno, els nens de primera ja van a la classe per la tarda. Per la tarda. Sí, per la secundària ja fan molta vaga. En conclusió, que tu ets la responsable de l'àrea de Sant Feliu de la penya del Morro i no saps quan es diu la vaga. Ens sembla això, també d'un tuit d'en Manel, relacionat amb un dels grups de música de la ciutat. Doncs sí, deia Felicità... Doncs sí. Doncs sí. Doncs sí. Deia Felicità a Bote Pronto por ganar un concurso de grupos en Barcelona. Quines són? Quines són a Bote Pronto? Ah, sí, Bote Pronto, quines són? Un grup de música. Un grup de música. A veure, deixa'm preguntar a la responsable de l'àrea de Sant Feliu. Què, avui esteu a ser com a mi, no? Aquí són a Bote Pronto, Anna. Un grup? Un grup de què? De música. O d'on? A aquí. I quina genera toquen? Ah, no ho sé. Vinga, no ho saps, eh? Vinga, segona tercera groga pel pro. A la tarda era marxo, no? No, no, no. A la tercera groga ja és infinita. Ah, bueno. Vinga, el morró, o sigui. En fi, per acabar arribem a la polèmica de la setmana. A veure, això ha sortit arran d'un tuit d'en Bernat d'Ausà, que, com a curiositat, aquí tu has apuntat el Guió Pau, que és el germà de Joan d'Ausà, eh? Sí, la dada. És un dels tipus d'interès, no? És un tipus d'interès. El germà, sí. Sí, és el que canta, bàsicament. Però això és coses de família i de xafardeig, que aquí no ens interessa tocar la penya del morró. No! Però, que deia el següent el tuit del Bernat d'Ausà. Dèia, el carrer d'Encerra entre cuques i rates anem servits. Visca el manteniment del clavegaram, Sant Feliu, i atenció amb l'altre hashtag que deia... Brut. Sant Feliu, està brut? Això no m'ho crec. És impossible! Bé, vaig a parlar amb la responsable de Sant Feliu, de l'Apenya del Morro, que és l'Anna Rovira, anant a la tarda del meu programa. Bona tarda, bona tarda. Sant Feliu, és veritat que és un poble brut, és un poble brut, és un poble que has d'anar apartant, com entre camines pel centre, totes les pallofes i tota la brutícia. Home, jo no vull dir res, però el que venia cap aquí a la gàdia per Sant Just, jo sentia la merda, Sant Just. Què dius ara? Però què dius? Heu de pensar en l'Hòstia, hauré de travisar jo una merda, però no, feu la merda. Sant Just. Però què senties? Els titulars de la tarda, eh? Sant Feliu, brut, i Sant Just, la merda. He vist un parell de gags per allà d'aquí, i els bruts no agafen les gags dels gossos. Perdona, per on has passat per la Rambla de Sant Just? Per la Rambla de Sant Just. Exacte. La Rambla de Sant Just fa la merda, perdona, no? Sí, sí. Deu ser la que està trucant a esplugues del llobrecat. Eh, Pau? Perquè esplugues sí que fa olo a caca. Algú ha estat esplugues avui? No cal, perquè ve una befarada del vent de llavant, del vent de llavant, que ens inunda tot Sant Just. Totalment pàl. Totalment pàl. Totalment pàl. Bueno, un aplaudiment... ...de debat a tres bandes. El cor rotllo l'has d'obregar, no? No. Això és el que fan una mica... diferents entitats i administracions de diferents municipis. I tres cinc, també. La merda. Tens la merda d'als uns als altres. No, s'afolliu, no. En fi, si funciona molt descansant... No desbillem l'atenció. Tornem, enrere. Sí, tornem a... Jo crec que el carrer ni passo molt, per tant, no ho sé. Bueno, però... No, no, és que a tothom és com una cosa personal, i això no ho han dit nosaltres. Això ho ha dit el Bernat d'Ausà a Twitter, que diu que el carrer d'encerra entre cuques i rates anem servits. Visca el manteniment del clavegaram amb to, ironia, evidentment, i amb el hashtag, que això és el que fa més mal. Brut. Brut. Bé, atenció perquè m'acompanyo d'una foto, no, Pau? Doncs sí. És una foto del carrer. Sí que es veu que és el carrer. Es veuen els llampordins, com deia el president d'Uni. Sí, sí, sí. On es veu una cosa, una forma gris... Oh! ...inidentificada. Podria ser una rata, podria ser un color, podria ser un nors de peluix. Ah! Podria ser qualsevol cosa. Un nors de peluix amb una rata. Conclusió. Però que la foto era de nit o què? Conclusió. No, era de vespre. Sí. Que el Bernat d'Ausà s'ha de comprar un mòbil amb una càmera millor de resolució. Va. Aquesta és la conclusió. Com diria el seu germà, jo mai mai he vist Sanfaliunets. Bé, acabem ja amb Sanfaliunets una vegada. Per totes, metàfricament, eh, amb els tweets. No, en general, i amb la població. Encara. Ah! Això sí que té reacció d'alguns veïns, com en Carles Garcia, per exemple. Doncs sí, el Carles Garcia, d'Ajuntament de Sanfaliun, alguna resposta sobre aquest fet? No en dic res. Vam fer un debat de Twitter, ells, també. Sí. I en Fèlix Gardel, que deia... Deia que en Serra estava molt brut. Sí, sí, deia... El carrer Agustí Domingo també anem servits per rata. Que Sanfaliun de merda se'ns menja. Que en diuen els amics de les arts. Ai, avui estem com molt de grups catalanes, no? Passem ara als pluges de Llobregat, que d'allà, de grups catalanes, no n'hi ha ni se n'espera. Bé, si a Sanfaliun heu vist que tenia una cosa a destacar, eh, amb una rata morta, i hem fet aquí 5 minuts de programa, els pluges de Llobregat es podria dir que encara n'hi ha menys. No hi ha ni rates mortes pel carrer. Amb tot, però també hi ha hagut polèmica. Vinga, va, polèmica, torna a posar. Polèmica, què passa ara amb els pluges? On està la polèmica aquesta setmana? La polèmica ha estat política. Llavors... Què ha passat? Ja al principi vam dir que temes polítics intentaríem saltar-los. Sí, fa mandra, eh, però vaja... Escolta, si així és la qualitat, demana nosaltres estem al seu servei. No, mira, ho comentarem una mica per sobre. Els fets es van produir al ple de l'Ajuntament de la setmana passada, en què els representants del partit de Ciutadans dels Pluges van anar al ple. Llavors van plantejar una qüestió, i es veu que després de fer la seva exposició, van decidir anar-se'n sense escoltar les respostes dels altres grups de l'Ajuntament. Això, el que passa, esplugues, és que... Perquè, perdona, potser... Sí, fa una proporció i no escolta. Un moment, no convenceu-li a tirar la cavalleria per sobre de la gent. No, no, és que és una mica de lògica, no? És que potser havien quedat i no podien anar a política, no? Això passa, això passa. Avui, per exemple, el president de la Generalitat, Artur Mas, havia quedat per anar a la sessió del Parlament i no s'ha pogut quedar a escoltar, Rajoy. I ara es passen, i mira, el problema és d'agenda, en tenim tots. Bueno, doncs no sabem si és un problema d'agenda, de l'agenda ciutadans, però el que passa és que hi ha un veí, que és de cognom, el Ginet, que també té un canal de televisió, on retransmet els plans de l'Ajuntament. Sí, que, perdona, és una mica com el Lobi de Comunicació Local, no?, d'Esplana. L'ho gasta la visió i el Ginet. La privada, i el que és la privada també, hi ha dos privades. Una competència, són. Doncs el Ginet deia, quin paperot han fet alguns el ple municipal d'Esplogassort, que venien a regenerar la política. En referència als dos regis de la ciutadana. Que havien marxat. Jo he vist el vídeo i és veritat que hem marxat. A més, marxen allò com quan... Però marxen emprenyats, o marxen de marxar? No, marxen, perquè intenten parlar, estan parlant sobre... que es va donar suport a les mobilitzacions avalears en favor de l'escola pública. I contra la llei de Baufà. I quan s'estava debatint sobre això, van decidir marxar. Bueno, però marxen d'aquella manera, quan entres al cinema, per exemple, que el teu saient està al final de tot i farà aixecar tota la gent. O sigui, van fer aixecar tots els regidors, marxen del ple. Perdó, perdó, ho sento. Disculpi, perdó, és que hem quedat. No, no. Va marxar discretament. Bé, discretament passen per davant de tothom. Ja ho sabíem. En fi, el mateix usuari, el Ginet, també t'utilitjava sobre un tema històric en aquest cas. Doncs sí, després... Que no t'has resabeu amb tot això, no? No, però espera, no deixem el tema. Ah, no deixem el tema, encara? Dic que si algú vol buscar les polèmiques, els polítics que espluguen, que més ho han comentat, ha sigut el regidor Marcos Sánchez i Luis Campo. Luis Campo, va, doncs... Si ho voleu buscar, vosaltres mateixos. Bé, com comentàvem, hi ha un tema històric, no?, que avui, en aquesta setmana, s'ha d'anar a fer resò, l'Alginet d'Esplugues. Doncs sí, deia, una augmentació històrica d'Esplugues referida a la Guerra de Successió parla de tropes foresteres. Què vol dir amb això? És un tuit incògnita? No, jo crec que refereix a que quan parla la Guerra de Successió... Les garras, o sigui, les tropes borbòniques... Les tropes borbòniques... Són les tropes de fora, eh? De fora, eh? Són els de fora, els foresters que venien en veïns. Que es denominen foresters. Sí, foresters. Els documents de l'època. Molt bé. Bé, deixem enrere els temes polítics, amb el que interessa de veritat. Les cuaixes. Les cuaixes. Perdó, perdó, perdó. Les queixes. Ah. Bé, eh? Sí. Jo, però, que sóc limitadet, jo no penso, no raono, saps? Ja sabeu que això ens ho escriu un ximple. Jo podria ser perfectament un soldat, ara, o he pensat, de l'exèrcit, perquè no raono les coses i les lleixo directament. Però de quina exèrcit? Del foresteo... Del papa de Roma, que acaben amb aquells... Aquells culós. La Guàrdia Suïssa, efectivament. Però viva a Roma. Atenció, bueno, a Roma, si tot el pàtica. En Richard Caller deia el següent, amb el tema de les queixes. Però comencem, va. Doncs mira, vosaltres sabeu el que és el vici-box, suposo. Sí. Home, el vici-box. Perdona, durant molt de temps, ha estat el trendient tòpic de les queixes, desplugues del llobregat, perquè... Només desplugues? Bueno, desplugues... Del bas llobregat. Del bas llobregat. De la bas llobregat. De la bas llobregat. És un documentat, això, per l'espiu històric de Sant Jus, que l'havala utilitzar amb la cabecel les finals del 2011. Una persona que va fer un recor. Que bé, un record. Eh... Bé, doncs... Se'n falliu on sembla que n'hi ha dues persones, i es pluga, potser... Se'n falliu ni a un, ja. Perquè el que hi ha a l'altre ha marxat. Ha marxat. Què passa amb el vici-box, perquè és queixa la gent. Doncs el vici-box, es sembla que no l'haig de fer servir ningú. Sí, a la nit està bastant buit, sempre. Si el vici és amb una caixa metàl·lica. Doncs sí que el fa servir gent. Ah, sí? Es veu que sí, perquè... Però no per guardar vici. Perquè, a veure... Sí, perquè és per guardar vici. No sé què més hi pot ser. Perquè ho viu d'això? No, perquè si alguna altra persona li troba algun altre bus. Guarda una altra cosa. Home... O fa altres coses. Fa altres coses a dins del vici-box. No ho crec, eh? No ho sé, no ho sé, pregunto, però... Home, és morbós. Vull dir que... Però, bueno, és igual. Què? No va dir pagar per entrar-hi a dins. Ah, la perversitat de la gent... Si portes la vici ja l'ha passat. Quedes una mica, no? Mira, si la Cristina ho ha pensat... Com surt allà dins? Com surt allà dins. En fi, anem al tema, sisplau, Pau. Sí, tornem al vici-box. Parlem de vici-box. I en Richard Caller, com deies, deia, 4 boxes llibres i m'he posat això. Bé, hi ha gent primer el tuit i després ho expliquem. 4 boxes llibres i m'he posat això. L'havia posat el telèfon de vici-box 30 minuts d'esperar. Bravo, no és la primera vez, no és la segona. M'imagino que era una fotografia, no? O acompanyades d'una fotografia de la pantalla... de la seva vici-box, on es llegia que no hi havia places disponibles. Això passa molt sovint. O sigui, que no només el vici-box descontent de la gent que no té vici i en això no se veig per res, sinó que també la pròpia gent que té vici-box que li diu que no hi ha places llibres, quan n'hi ha 4 que es veuen, és que es pot veure que no hi ha res a dins. Sí, sí. Aquesta és la polèmica. Clar, mentre després acabin, ja pots fer una altra cosa. Richard Caller, ens la puntem. Vinga, com que hem de fer nosaltres, no estigia res, no? Fem resso i estàs. Fem resso i som l'altreu del poble. No és allò que hem de fer, ha de trucar a l'Ajuntament d'Esplugues i d'Escolteu. No cal, no cal. Seria a trucar al vici-box o a la gent d'Escolteu. Atenció, perquè l'Ajuntament d'Esplugues és qui ha sedit l'espai, no? Sí, bueno, però clar. Allà hi ha el telèfon del vici-box, perquè truquis i passa una cosa així. Volem que el vici-box hi preguntessin i tenen molta feina. Hola, senyor vici-box. Tenim molta feina. Bé, atenció, perquè no només. Tu hi té polèmics, sinó que Cristina Prat li responia, en relació al vici-box d'Esplugues. Doncs sí, efectivament. I deia, a mi, en l'Ajuntament d'Esplugues, m'he diut abrir una i estava llena. Prefereix deixar la vici en una farola. I no es podia atar-la. Com, com, com? Va anar a guardar la seva vici i n'hi havia una. Sí. Podria haver robat una vici, anava a la segona i te n'emportes una altra. El vici-box... No funciona gaire bé, no? Quan està en lliure et diu que està ple. Quan està ple et diu que està en lliure i tu has acabat lligant la vici a l'arbre. El vici-box... Tu t'opera una caixa d'aquella, el vici-box sol, o tu has d'anar a la gana? Jo no sé com funciona el vici-box. Si ho quina caixa has d'obrir, tu la obres i deixes la taula. La caixa en número 4. Si és la que hauràs bloquejat el vici-box, no? Va, va. La caixa en número 4, i llavors ja et pots guardar. En aquest cas, no va tenir sort la amiga Cristina Prat, l'amiga del programa, però... Bé, es podria haver portat una vici gràtica. Sí, no es podria. Per acabar, destaquem dos tuits curiosos, pau. Doncs sí, el primer del Carles Piedra Buena, Cel·les Piedra Buena, perdona, Carles. Cel·les, ho he llegit molt tant malament. Cel·les? Cel·les. No, perquè no té l'únic examinat. I no més aquest. No ho sé. A punta, Jordi, trucar a Cel·les Piedra Buena i preguntar quin nom és aquest. Però Cel·les Piedra Buena, que és un usuarí de Twitter. Sí. Ah, potser és que ja no ens usuaris. Ja no ens usuaris molt estrany. Vale, vale. També hi ha noms normals molt estrans. El fill de Piqués diu Milán. Milán, Milán, Milán, Milán. Escolta, què dius? Doncs deia, collons, he comptat com deu sanglars a l'altra de les plogues. Mai n'havia vist tants tan abans. Deus sanglars a l'altra de les plogues. Tant desculpció, de turisme. Tenint en compte que estem en època de Casa Major, ara mateix. Ara estem en època de Casa Major. Jo marxàvem a la muntanya per a les plogues. Segurament per això, perquè marxàvem en dels casadors que estaven de Colserola. Casa Major, aquí, són sanglars. No, m'ho muts. M'ho muts. Els elefants del rei venen aquí. Casa Major són sanglars. D'aquí uns moments, truquem el Xavi Vax, que és el director del cinebaix per parlar d'aquesta mostra de cinema del món àrab mediterrani del plàxim orient que hi ha durant aquests dies, però abans acabem ja amb un últim tuit si et sembla d'aquests curiosos desplogues. Doncs si és de l'Albert Plei, deia, si ets dels que encara diuen que ha vingut a anar a barra o si vas a veure partits en el barranco dels plogues ets un veterà del futbol català. Perquè expliquem que el barranco dels plogues és on tenim el camp de futbol. No teníem un altre lloc per ficar-lo i, ja que hi havia un barranc desaprofitat, el vam posar allà. Allà el camp ha estat tort, llavors. Allà al mig del barranc. No, al primer. La pilota marca el que va a ball, no? Sí, sempre. Però evidentment no se li diu així, treu un altre nom, no? Sí, camp de futbol, salt del pim, sempre que és lloc. I sardanya per què és, llavors? Perquè hi ha plogues. Ah, va bé. Això és de futbol català, però no sabem... Sí, barranco dels plogues, sardanya, què més? I ha vingut a anar a barra. Això tampoc és dels plogues, no? No, els plogues tenim dos caps. Només el del barranco. Per tant, qui sapigui això vol dir que porta molts anys a vivint els plogues si seguim... Sí, seguint una lliga apassionant com és la regional. La regional catalana. No sé quina divisió deu ser, tercera o quarta. A mi, molta emoció. Barranco dels plogues, molt bé, molt bé. En vio, aniré a jugar, a veure. Jo vull marcar ball. Si guanyo. Bueno, pregunta al barranco directament, a veure si hi ha alguna persona gran. El barranco català és en la història aquella del gegant, que m'agona pel barranc. Quina història és aquesta? Tant de coses que vam trucar... Ah, sí, que vam parlar... ah, és aquesta? Ah, i per això té el nom, el camp de futbol, per la història aquesta? No, el camp de futbol és lloc salt del pim, però... Perdona, què estàs parlant del líder de la via democràtica de Sant Just? Pablo Barranco. He anat un moment a fer un cafè i ara torno. Sí, ja t'he vist que és marxat. Ah, vale, vale, vale. No, què parlava, d'un barranco? Del camp de futbol, després. Ah, vale, vale, vale. 3,46 de la tarda passem ara... Si estàs fent les trucades. Passem ara a l'entrevista de la setmana. La setmana. Com ja sabeu l'encarregada de fer les entrevistes a l'espai de... i buscar-les, també, a l'espai de carreteres reiales. L'Anna Rubira, Anna, bona tarda. Bona tarda, Anna Rubira. Hola, què tal? Molt bé. Avui, de què parlem, a veure, explica'm-nos. Doncs avui a Sant Feliu, bueno, aquesta setmana, a partir de demà, fins i junts que ve, acelero la setena mosso de cinema del món, amb l'Aitarani i del Pròxim Orient, al Cinebaix. Ah, per això aquesta música... Clar, tot va lligat, Jordi. Clar, d'acord. I recordem que la setmana passada es va fer la presentació de... de la presentació de la mostra amb la projecció del documental Indignados, que era de forma gematuita. Doncs per saber molt millor en què consisteix aquesta mostra de cinema, ja consolidada a Sant Feliu tenim el telèfon del programa, el Xavi Vax, el president del Cinebaix. Bona tarda, Xavi. Bona tarda. Hola, què tal? Benvingut al programa de la penya del Morro. Moltes gràcies. Què és això del... Què es vol ensenyar amb la mostra del cinema? No volem dir contra una sèrie de pel·lícules, i sobretot pel·lícules, diem de diferents països de l'àrea miterran i del Pròxim Orient, que, pràcticament, són invisibles, o quan arriben, arriben i passen pel car tallera, com aquell qui diu, volant, i, per tant, volem això, amb la idea fundacional del que és Cinebaix, que és promocionar i protegir la diversitat cultural i lingüística. I, en aquest cas, s'entrem en aquesta àrea cultural i geogràfica. I les pel·lícules, per tant, estan en versió original, o estan traduïdes? Fem dos blocs. L'experiència, després de 6 anys, aquest 7 d'any, ja fem com 12 blocs. La primera, que és la forma o el format tradicional de la mostra, que és d'aquí el 24 al 28, que són en versions originals, i després fem un altre bloc que aniríem més mostra, que és durant el mes de novembre, que fem algunes de les pel·lícules, durant el mes de novembre, en versió doblada. I en horari diem més estès, en horari més comercial, així com durant la mostra del 24 al 28. Només fem una sessió, en el cas del novembre, fem pel·lícules, per fer en horari diem 10 sessions, 12 cada setmana, i variant cada setmana, canviant la pel·lícula. Aquest també farem, amb aquest més mostra, fer una retrospectiva al que no havíem fet mai, d'aquest director, que guanya la Palma d'Or, que és aquest tanc, que és el relativ que xitxe, que viu en el terremoto que xitxe, perquè ha fet una mica de rebol, amb el seu plantejament, i com que s'estrena aquesta setmana, la vida de Adel, que és la Palma d'Or, aprofitarem, i al mes de novembre farem una retrospectiva de les seves pel·lícules, i l'altra és les currifices. Quins dies? Tancament, quan la distribució de la pel·lícula, però durant el mes de novembre farem aquestes tres pel·lícules, dedicades a aquest director. I durant el mes de novembre també farem la bicicleta verde, l'inxalar, la piedra de la paciència, el dia de la noia, i un cerdo en Gaza, que seria el mes de novembre, que serà com una experiència més nova, a veure com va sortint. Sobretot, perquè el fer-ho endoblat, és que la gent té una certa versió, un cert públic a la versió original, i llavors, per tant, podem alguna manera, fer aquest primer bloc en versió original, i aquesta diem més mostra, per bon públic, diem, que sigui més extens. Per cert, hi ha molt de prejudici, envers del cinema del món ara, Mai Terrani, del Plexi Morient? Jo crec que no. Jo crec que el problema és que costa molt que arribin pel·lícules, i també és veritat que es difonen, molt poc sí en és la programa, en pensant que potser és llunyant el nostre, però l'experiència que es demostra és que no. La prova és que pel·lícules iranianes han guanyat Òscar el millor pel·lícules de país estranyia, de llengua l'anglèsa, com l'any passat, Nadir i Samin, per tant, déu-n'hi-do. Per tant, cada vegada veiem que són temàtiques, i la prova seria que la Palma d'Or se l'han portat en aquesta pel·lícula de la vida, que és la vela Tic-Tic-Ti, que és d'origen turístia. Això sí. A Fincate a França, que és una mica el que passa, que molts directors deïs una mica de recórrer a països que els promocionen i els protegeixin, i algun dia els hi produeixin. Ara que parlaves del guanyador de la Palma d'Or, la retrospectiva està dintre del més mostra o dintre de la mostra en sí? No, dintre de més mostra. En novembre. Exactament. Farem aquest format tradicional que començarem aquest dijous amb la pida de la paciència, que tindrem també un debat amb la Lluís Vidal, que és la responsària de l'àrea del Monara primer i terreny de l'Institut Europeu de la Meiterrània, i parlarem del paper de la dona amb la primavera Ara, amb la trencarissa de tabús i tòpics. Farem un documental, dos documentals, cinc càmeres trencades, infiltritos, i tindrem la presència del Ferran Izquierdo, que és professor de Raccions Internacionals de la Nació Autònoma de Barcelona. El dissabte farem bàsicament a Egipte, amb un documental de Villers, les Coptes i Muà, la pel·lícula Javi, present, i tindrem un debat amb el Marc Almodóvar, periodista i documentalista, i al vespre farem una pel·lícula iraquiana i una pel·lícula animació, i dublar-la al català, que es diu Serafa per un públic més familiar. Al diumenge, una mica al platfor, perquè farem la pel·lícula iraniana, un documental que es diu Divorci iraniana Estil, i la primera pel·lícula que ens arriba de l'Arabia Saudita, feta per una dona, que es diu La Bicicleta Verde. I també farem una expedició nova, que en comptes de debat, perquè el tema sumareix farem una conferència d'una escritòria periodista i analista política, i parlar d'un tema, perquè ens sembla que és una mica llunyada al cine, però que es diu Irán, a l'Arabia Saudita, pels entregegants analgetics, però que l'ententarem plantejar-ho, perquè es pugui entendre el context de moltes de les pel·lícules que ens estan passant. Per exemple, a l'Arabia Saudita no té cines, i tant, que està una mica despastijat amb el món occidental, té una producció tremenda de pel·lícules, algunes d'elles que han guanyat a l'Òscar. Tot això ho intentarem posar en context. I acabarem el dia junts amb un tema nou que liderarem coloreanisme, però hi haurà dos clàssics, de dos directors que ja ens han desaparegut, un és la Batalla d'Argel, del Ponte Corvo, i l'altra és la de l'Ordre del Desierto, el Mustafa Akap, un director d'Iamsidia. Per aquest seria un resum ràpid. Sí, perdona. I ja estem a l'hora per tallar un munt de coses. Estem parlant amb el Xavi Baix, que és el president del cine Baix, un dels cinemes més emblemàtics de la comarca San Felid del Llobregat. I ja que tenim aquí, Xavi, deixa'm preguntar-te sobre el cine Baix. Com esteu en general? Va bé la cosa o estic preocupat? Molt contents, molt contents, perquè curiosament en el moment en què s'està passant que hi ha una de ballades pactadors que l'ha fet que s'hagi fet un cine tan gran, com és a l'Esplau, que ara té 28 sales, però els podem dir que a l'any 2011 quan ja l'Esplau ja funcionava, ho dic això per l'Esplau perquè es posa un argument perquè va tancar el Viladecans, el cinema de l'Aula de l'Abrecans... Ho dic perquè deveu ser els unis, que els hi deuen anar bé, perquè les notícies del món de cinema no paren que es tanca un cinema que ara amb l'Iba del 21% posen el crid al cel. Nosaltres no ho veig. Nosaltres estem contents en aquest sentit. El 2011 m'empoja un 20% d'espectadors, però en aquest moment estem per sobre de les cifres que l'havien passat. Jo crec que tenim un punt. Primer, partíem de molt avall, havia el programa de l'Alexandre que feia una broma que deia que hem augmentat el doble assistència de públic dels matinals del cinema. Hem passat de dos a quatre espectadors. Aquest tipus de broma de dir que comences per molt avall, un 20% sembla que sigui molt relatiu. Però estem parlant de més de 1.000 espectadors a la setmana i per tant també és una cifra de notos per notos respectables. Per ser-nos avallats, hem sentit que no hem reparcut l'Iba amb el preu de l'entrada. Per tant, ens haurem dient sumint nosaltres i mantenim els preus que són de segurement dels més baixos de la comarca. No em va anar a l'entrada? Sí, sí, sí. Amb el qual hem pogut digitalitzar tota la sala, practicar les pel·lícules que ens poden interassar, no sempre és així. Podem fer 3D com qualsevol altre cinema i tot això. Jo crec que ens ajuda a mantenir un cinema de proximitat. Bé, fem també el tema de l'úper en directe. Tot això ens ajuda a tenir una certa fidelitat de públic. Ara que parlàveu de les entrades, hi ha un abonament per anar a veure la mostra? Sí, tenim un abonament de totes les sessions per 25 euros i per cada posició és de 4. Abans parlàveu de la situació de les pel·lícules, això què vol dir? Totes les pel·lícules del món ara parlen de la mateixa situació social? O fan pel·lícules amb la ficció però que no porteu? Sí, evidentment intentem buscar majoritàriament tenim documentals que són un documental que és de tema molt real. Hi ha tres que són clarament ficció i que és una ficció encara que tracten normalment de temes punyents. Són que reflexen o la pida de la paciència que és la situació de la dona afianistana que per tant és una pel·lícula molt entrenyable i tan dolorosa perquè parla de la dona amb un marit malalt però que podria ser una temàtica que també podria ser plantejat aquí amb les pel·lícules properes amb aquests temes. Però ja dic que no són per exemple un cerdo en casa que farem amb més mostra de la comèdia i la cinema de miració Zarafa és per Canalla. Per tant, sí. Ja comença a haver-hi per estriar. Però el tema és que són quatre dies i hem de fer màxim 12 o 14 pel·lícules i llavors ja intentem això del més mostra per poder oferir una mica el conjunt de temàtiques. La vida d'Adel del que xitxe que és a dir que s'estan anarà ara o l'escorridir, per això de la vida d'Adel parla del tema de l'homosexualitat femenina i per tant és un tema també per ser un director de procedència ara molt atrevit i també molt actual i per tant encarnat a aquest cas a França però de gent procedent d'immigració. Per cert, vosaltres us heu adorit a la siesta del cine.com? No, perquè una, això és una mica la promoció de les grans cadenes i també perquè nosaltres només obrim de dilluns i vendres i per tant aquests dies fèiem aquests 3 dies que nosaltres tenim com tancat. El dius no, però dimarts i diumic es tenim tancat. Tenia poc sentit. Una mica per això. I ha dit que també nosaltres ja apliquem aquest criteri no de fer-ho 3 dies baratos sinó de fer-ho tots els dies creiem que és un punt clau, no? Sí. Si no hagués hagut aquest increment de libres si realment has pogut mantindre els preus més reduïts en un moment en què la crisi tenim una turba descomunal del 25% tot això es nota a les famílies i s'ho miren molt i encara que hi hagi que nosaltres fem aquests preus i a més els preus que tenim al bar que són productes ecològics i de comerç just que fem una línia de servei de bar diferent també volem ajustar molt els preus sapiguent que el que volem és això que la gent vingui al cine i això ho hem de poder facilitar amb preus assequibles i una producció diversa si anem a dir-me així molt mediàtic o comercial però també per sons originals si anem a dir-me això per la canalla i això crec que és una mica el que favoreix que la diferent públic pugui sentir-te representats i atreig a vindre el cine Home, el cine vagi és un cinema amb què la gent li té molt de carinyo i molt estimant, això necessita també tu donar-nos el guió de tractar ser túl de detachable i aportar que turmeric scientists el diuen del cine va ser una plataforma ciutada al que el va recuperar penseu que tenim dos persones contractades però resta amb una types computing mantinguer el cine viu el dia a dia hi ha una persona a la tequila holidays un altre, diuen jo 확인ats n 번, i es سے Nna que no s'han pogut digitalitzar i per tant tothom està amb l'all al coi en un moment que ningú dona credits i en un moment en què els espectadors no es van amb la mateixa freqüència als diners. Però a tot això, jo crec que ens ha fet un cert caliu, perquè el igneix de la ciutadania hem aconseguit que l'Ajuntament complessa l'edifici i el resta d'institucions de l'estat espanyol les han comprat amb l'associació, entre la voluntariatat i amb els credits d'aquesta banca ètica. I tot això, segur que ens fa una mica diferents i ens hem d'intentar que sigui de molta proximitat. Doncs enhorabona, moltíssimes felicitats per tot plegat. Estava pensant, ara ja sé que estem en directe i això no ho havíem dit, però no és alguna vegada feu promocions per a algunes ràdios o no sé, regaleu entrades pels ullens d'alguna ràdios. Ho fem o fem a quins demanes? No ho sé, jo diria que vosaltres no. Però quan ho podríem fer ràpidament. Ho fem o fem? Ho fem o fem. Fem-ho! Fem-ho! Fem-ho! Fem-ho! Fem-ho! Fem-ho! Fem-ho! Fem-ho! Fem-ho! Fem-ho! Fem-ho! Fem-ho! Fem-ho! Fem-ho! Fem-ho! Això ho faria una altra, no ho veuré fet abans, però ja ens podem en contacte d'aquí uns dies, per veure com podem fer alguna promoció pels ullens o repartir entrades entre el nostre públic. Xavi, moltes gràcies. No sé, us preguntarà alguna cosa més. Ja estem. Moltes gràcies. Xavi, va tard. Va tard, adéu. Adéu, adéu. Bona nit! Doncs acabem ja aquesta primera hora amb l'Anna Rubira i el Pau Marcos, Pau Ana, gràcies. Fins aquí Carretera Reial i fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Adéu, adéu. A nosaltres tot s'ha dit una quema amb la xarxa per escoltar el bolletí de notícies d'en Vic General i a la sàgon, a hora amb el Sergi, arreda del casal de Joves de Sant Just, d'Educació Canina i acabarem avui el programa parlant amb l'Andreu Venus, director d'una fira que es fa aquest cap de setmana a Santa Coloma de Cremanet Passatge Insòlit, una fira de barraques únic en el seu gènere amb atracions mecàniques i il·lusionisme. Correm d'aquí uns moments a la penya del Morro. Molt xula per Friqui, però xula, i la fira, que estigueu greus. Són les sis. Notícies en xarxa. Bona tarda, us parlem Pere Sanz i Albert Sass, la patronal dels hospitals concertats adverteix de la seva difícil situació, després que salut els ha comunicat que no pagarà la totalitat de la factura del mes d'octubre. El govern vol regularitzar les 50.000 persones que viuen il·legalment de la Ferrala. El jutge demana identificar els Mossos d'Esquadra que van reduir l'empresari mort al Raval. La fira de les gavarres de Casada de la Selva no se celebrarà l'any que ve. El tur de França passarà per la Vall d'Aran. Serà durant la 17a etapa que es discutirà el 23 de juliol. L'envol Bordil jugarà als 16 anys de final de la Copa del Rei contra el Cangas de Vigo. I el rival del Barça B serà el Videso Airono. El Departament de Salut ha comunicat els 55 centres hospitalaris concertats que aquest mes probablement només podrà fer-se càrrec d'una quarta part dels 250 milions d'euros que costen els serveis que presten a la sanitat pública. La directora de la patronal dels centres sanitaris concertats, Helena Riz, ha explicat a la xarxa de comunicació local que des de salut s'ha informat que intentarien pagar una part de la factura. Va avisar, viig, aproximadament a mig més, des del Departament de Salut, que aquest mes segurament no podríem fer front a la factura ordinària del mes d'octubre. Un parell de dies després van dir que estaven mirant, naturalment, estaven treballant per fer-la efectiva i que semblava que potser podíem pagar, però no era amb seguretat, era un 28,65 d'aquesta factura. L'impegament de l'octubre s'assomaria als 800 milions d'euros, que la Generalitat deu els hospitals per factures d'anguany i del 2012. Mentre estan els metges de tensió primària alerten que la retaïada es poden afectar la qualitat de l'atenció als pacients. Així ho ha anunciat durant la presentació del 35è Congrés de Metges de Família, que se celebra a Barcelona el seu president José Luis Lliesterri. La Generalitat i el gremi de recuperació de Ferrala volen regularitzar l'activitat d'aquelles persones que viuen de recollir Ferrala als carrers de tot Catalunya. Calculen que hi ha 50.000 persones que es dediquen a aquesta activitat. Segons s'ha pogut saber la xarxa de comunicació local, la intenció és que els van a dos, s'agrupin en petites persones. La Generalitat i el gremi de recuperació de Ferrala vol regularitzar l'activitat d'aquelles persones que viuen de recollir Ferrala als carrers de tot Catalunya. El primer pas que volen fer el govern i els fa robar vellers és ordenar el sector diferenciant entre els particulars i les màfies, una operació que Europa ja s'ha fet a països com ara Portugal i França. Un cop s'anaja de l'activitat econòmica, l'agència catalana de residus vol regular la feina de les persones que la fan sense acutitzar. Una de les possibilitats més còlides seria crear cooperatives on els treballadors pagarien petites parts d'autònomos. La venda de Ferrala, el mercat negre, va generar 140 milions d'euros. El jutge ha demanat identificar els Mossos d'Esquadra que van reduir l'empresari mort al Raval. El Departament Interior també haurà d'entregar les gravacions de les comunicacions amb la sala de comandaments. L'ajutge que investiga l'amor de Juan Andrés Benítez, l'empresari d'Angaixample, que va morir després de ser reduït pels Mossos d'Esquadra, ha demanat a Interior que identifiqui els 8 policies que van fer la feina de Ferrala. L'empresari va morir aquella nit després de ser reduït pels Mossos d'Esquadra, que es van desplaçar al lloc en un carrer del barri i Barcelona del Raval, després que es barallés amb un veí que la setmana passada va declarar com hem votat davant la jutge i va assegurar que havia vist la policia pagar l'home. La Fira de les Gavarres de Casar de la Serba no se celebrarà l'any vinent. L'Ajuntament considera que es corre el ritme de l'empresari de Ferrala. I per això la volen deixar descansar un any. Ràdio Casar, Claudi i Bernès, bona tarda. Bona tarda. La Fira de Gavarres tornarà a celebrar-se l'any 2015. L'Ajuntament de Casar considera que el format de la Fira de la Casar i la Pesca està estancat, i per això aquesta Fira no se celebrarà l'any que ve. No és per motius econòmics, sinó que, davant la dificultat que el format actual experimenti un creixement, s'ha optat per plantejar un canvi que passaria per centrar la Fira en el massís de les gavarres amb la implicació d'altres municipis. Enric Baguer, alcalde de Casar. El que passa és que en aquests moments hi ha una dificultat de creixement. I, precisament, perquè no arribés un punt que aquesta Fira tingués, que ha quedat realment estancada, calia fer un canvi. Tornar a recuperar aquest concepte de gavarres, que es va fer fa uns anys, i el que es va fer fa uns anys, i el que... la idea seria tornar a recuperar aquest concepte per a home la participació d'altres municipis. El 2014, la Fira de la Casa i la Pesca hagués complert 10 anys. Notícies en xarxa. Tots aquí, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6.5. Aquest curs s'han presentat més solicituds de la veca esmenjador a Sant Just, i s'han anant més menys. En guany s'han presentat 95, i s'han anant aprovat 46. Mentre que l'any passat se'n van solicitar 89, i se'n van admetre 67. Això vol dir que s'han concedit menys de la meitat de veques esmenjador demanades, tot i que els curs passats es van aprovat 3 de cada 4 veques. Des de l'Ajuntament, ara estavien com fer front a les veques, que s'han quedat sense cobrir una situació que és molt similar a la del conjunt de la comarca. I, a més, no hi ha prou recursos per cobrir-les. Així ho alertava aquesta setmana el president del Consell Comarcal, Joaquim Balcera, que també va reclamar la implicació de la Generalitat i la Diputació en deportació del finançament necessari. El club IpicaSol solet acollirà una màniga de la Copa d'Europa de Clubs de Pony Games Peter Dale. El comitè urbanitzatiu del campionat ha acceptat, aquest cap de setmana, la candidatura del club Sant Justenc. Això al mateix cap de setmana que dos grups de genets de Sol Solet han guanyat el primer campionat de Catalunya de Pony Games, amb les categories Sou 14 i Open. Aquestes dues categories s'han reclamat vançadores del primer torneig en nivell català de Pony Games, una competició que reunia els millors genets d'aquesta disciplina. El torneig es va fer el cap de setmana basat en Vilanova i la Jaltru, i també, durant aquest cap de setmana, s'ha resolt que l'IpicaSol Solet acollirà una de les 5 mànigues de la Copa d'Europa de Clubs de Pony Games Peter Dale. Aquest és el campionat europeu on participa en Itàlia, França, Suïssa i Àustria. I acabem aquest vulletí explicant-vos que continuen aquests dies les activitats de festes a Tardot. Avui, a dos quarts i sis de la tarda, s'ha començat a fer l'espectacle de màgia amb Magísimus, el centre social al Milenari i de Matijous. Es faran actar sobre l'explorició paisatge i tras de les xarxes que es van fer els vulletins de la CES, que es pot visitar el cim de Can Gineztà. Divendres dels castellers desplugues faran un assaig obert al jardí de Can Gineztà. A dos quarts i s'enganxarà a la Taneu i l'Elcalde. El documental del mes d'octubre organitza cada mes la productora Paral·lel 40. De cada cat de setmana, també recordem que a dissabte, davant del mercat, el centre de l'estiu i Sant Just Tengs convoca la mostra de Fulles a Tardó, a dissabte també, al llarg del dia, es farà una festa en jocs infantils, una botifarrada a Mas Lluís, i, d'un moment, es farà el Sant Just del Carrer. I, de moment, això és tot més informació a la set. De moment, això és pràcticament final El magacín fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar, actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les vuit del vespre. I, en segona audició, els dissabtes a les onds en punt del matí. Recordeu, xeixanta i més. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins els racons més amagats de la música dels últims cinquanta anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Connecte-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell d'estat. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català tenen molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat al teu ordinador o dispositiu mob. L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe els dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crènion safàlic. Van morir per culpa d'un cotxe que anava contra il·legció. Faig fer una adapta de primària perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que tens que anar, aniria la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Soc Agustín Arribas, sóc del graner de Sant Just i envio una salutació a tots els ullets de Sant Just i també a la penya del Morro. Per la penya del Morro o del Morro, de ràdio d'Esvern pot potenciar el comerç local i agraïns-hi aquesta feina. Hola, penya del Morro, soc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adeu. Som al Morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. Què tal, com esteu? Benvinguts a la segona hora de la penya del Morro. Cristina, hi ha hagut algun comentari a Twitter o Facebook sobre els sortets que estem fent per un sopar per a dues persones per al mirador de Sant Just. I ara tenim el Facebook, el Magrada de la Mònica Condemines. Sí senyora, una aplaudida per la Mònica Condemines. I els dos participants que han trucat al telèfon de la ràdio, el Jonas Vassó i la Marta Cerna. El 9332361, si voleu participar en aquest concurs, més que un cur, és un sortet directament perquè no he de respondre cap pregunta. Senzillament, trucar-nos a la ràdio ha de ser en set de la tarda, des d'avui fins dijous que ve i participar en aquest sortet d'un sopar per a dues persones. Aquest menú gastronòmic de boleig, valorat amb 40 euros cadascun. Poca broma, poques poca broma, eh? Ja ho heu dit abans, eh? Buñols de rossinyols, croquetes de seps, maní de tèvia, rixoto de seps, lluc rostit, filet de bau, carpaccio de fruita, reixa de xocolata... En fi, tot això és el menú del mirador, aquest menú gastronòmic de boleig. Si voleu participar en aquest sortet, 9332361. Bona tarda, Cristina Bàb, repassem els Trending Topics de la segona hora. Avui ha sigut Trending Topic 24 d'octubre, Noah Lalomse i també el ministre Berre, relacionat amb la seva llei. S'escalfen motors per la vaga d'educació de demà, on, per cert, tots els sindicats s'hi han escrit, amb manifestacions a Barcelona i Tarragona, en el segon dia d'aquesta setmana de mobilitzacions per l'educació. En el cas de Barcelona, un miler d'estudiants s'han manifestat de fet avui al centre de la ciutat, com tal, contra la llei vert, i també les retallades. Espereu que demà sigui massiva aquesta manifestació, Cristina. Sí, doncs la majoria dels alumnes que s'han mobilitzat avui han estat alumnes de secundària. Dic que la manifestació s'ha iniciat a les 12 del migdia, a la plaça universitària, ha arribat a la plaça de Sant Jaume, encapçalada per una pancarta on demanaven la dimissió de Rajoy i tombava el govern dels rics, tant el govern de Convergència i Unió com el del Partit Popular. Durant la protesta convocada pels sindicats d'estudiants, pot aconseguir que el president de la Generalitat de la Generalitat de Barcelona s'ha de presentar a les 12 de juny. Com que no es podria tenir en compte les altres consignes, com després d'estudiar volem treballar, o l'educació no és un negoci. És la primera protesta al carrer d'aquest curs escolar que coincideix amb el segon dia de vegades els alumnes de secundària i equipa i universitat. Demà, com deia, s'espera una participació massiva amb la suma dels estudiants universitaris a la manifestació que començarà dos quals donarà a la plaça universitat i que seguirà per vi a la lletana fins arribar al plat del Palau i a la presó, brinda suport de PSOE a la vaga per d'educació i els professors que defensen la igualtat. Un altre comentari de l'Alxadier Martínez, Hill, que diu si els estudiants prou estava a anar avui per la llei vert, perquè han acabat la mania a la plaça Sant Jaume i no a la delegació del govern. I Juan Diego Voto, l'actor que diu demà em sumaré a la vaga i general per d'educació. Ens juguem molt, ens juguem al futur. Un quart de set connectem rapidament amb el casal de Jobert de Sant Just. Un home. Unes idees. Un color al blau. Unes exclapes a la barba. Sergi Arrada. Ruís. Hola, bona tarda. Hola, Sergi, què tal com estàs? I el casal de Jobert de Sant Just? Avui sé que tens poc temps, perquè estàs jugant a un joc, no? Sergi? Sí, sí, estic aquí. Estàs aquí i estàs jugant, efectivament. Tens poc temps, perquè m'has dit fa un moment que estàs jugant a un joc. Sergi? Sí, sí, sí, sí. Esperaràs que m'estan fent trampa a la mateixa. Però a veure un moment, a veure un moment. Para, para, para, para la sintonia, para tot. Què és això? Sergi? Sí. Què estàs fent? Què? Què estàs fent? Que t'estem trucant de la ràdio i que estàs jugant a un joc de taulell? Sí. Però què és això? Però quina poca seria totes aquesta? Perquè he de dinamitzar l'espai de moteca del casal. Però a veure, i quin joc és apassionant del joc de taulell? Di Island. Com, perdona? Di Island? Però què és això? Com allò, un catan o un banc, d'aquests? Bueno, són uns exploradors que van anar a una illa a buscar trassors, i després la illa hi ha un volcà allà i ha de tornar a terra firma. No típic, no típic, eh? Hi ha taurons, hi ha serpents de mar... I tu què hi fas? De pop. Tu fas de pop o de què fas tu? No, jo sóc el vermell. La fixa vermella, però tens fixa de personatge d'aquestes, així? Són exploradors. Escolta, com està la part d'ara mateix? No es bromei, ens interessa. Tu pot explicar? Doncs... Hi ha una serpent de mar, una avalena i un tauró envoltant a una barca meva amb dos exploradors. Oh! Drama total, eh? Veig que això s'enfonsa i que no té res a fer, Sergi. Jo em tiraria de la barca a l'aigua, directament. Sí, sí, sí. Estan aquí tothom contra mi, estic aquí al telèfon, i m'estaven fent trampes. O sigui, ara mateix és com si el pirata del teu vaixell estigués parlant per telèfon amb la penya del Morro a Ràdio d'Esber, no? Una mica? Sí, sí, estem esperant aquí el moment de la connexió. Ja hi ha parat a carta, no? Escolta, abans dels teus hobbies, que ja veiem que són aquests jocs de rol, fa un dany, per cert, hi havia una entitat que es deia Club de Rol Avasió, si no tinc malentès, on jo vaig participar. Alguns jocs de rol enviu que es van fer al Casal de Jobes, que em sembla que tu no sent ni cilleres. Mira si que et parlo, Sergi. Ja no es fan jocs de rol, el Casal de Jobes enviu? Bueno, aquí jocs de rol no tenim. I aviam, aviam, d'altres associacions de rol, fa molts anys. Sí, Avasió. Però ja no funcionen. I partides de jocs de rol enviu? Perquè durant una època es va posar de moda i ara això desaparegut totalment, no? No hi ha ningú que s'hagi interessat. No, jo no ho feia en l'interessor. Sí, clar. I ara ja no fa ningú. Ja no fa ningú. Hem de tornar a fer partides de jocs de rol enviu perquè el Casal de Jobes, jo crec. O no, o no. És que ho facis el que vulgui. Sí, avui, Sergi, veig que està més pendent del joc que per nosaltres. No, intento estar per les dues coses. Això és impossible. A mi se'm pregunta en cosa 6 del joc. Perquè estan aprenent a avui a jugar. Passa mal, passa mal. Passa mal, passa mal. Però et passo un... Aquí em passes, passa molt. Aquí, com es diu? Albert es diu. Albert, vale. Hola, Albert. Hola, Albert. Sóc el Jordi de la penya del Morro, com estem? Molt bé. Estan en directe ara mateix. No passa res, però què ets a dir? Quants anys tens? Quants anys tens, Albert? Quants anys tens? 15 anys. I avui és el primer dia que s'ha pres a jugar aquest joc? Sí, és nou i ens està ensenyant a jugar. I què tal, el joc? Sí, al moment va bé. Però sí, està bé. Has matat algun pirata, ja o no? Sí, he matat algun. Què era, pirata barba roja? Com? Què era, pirata patadepalo o quin era? No sé, no sé què dius. Dic d'un teries. Ja faré Albert. Us ho esteu passant bé el casal de joves. Veig que hi ha bon rotllo i hi ha bon ambient. Veniu sovint o no? Sí. Cada tarda. Què? Cada tarda. Bé, si és impossible mantenir una conversa amb algú que està al casal de joves i pel que es veu. Albert, et ja sents just? Bona. Albert, qui et ja sents just, tu? Eh... Ja, ja ho he pensat. Ha passat de tot, eh. El tio s'ha atabalat i també és l'esatòstia que m'està trucant a la ràdio. Bé, escolta, Sergi, podem re, dos minuts, explicar-nos quines són les activitats dels propers dies al casal de joves, com ho veus? Sí. Continuant amb cesses de tardor, el dissabte a la tarda es posarà aquí dintre gratuïtament la pel·lícula de Romperral. Però si es juga a Barça-Madrid. Ja, però això està programat des de l'estiu. Ja, això ja... Allò que dèiem, eh. A quina hora serà? A la set de la tarda. Estan rient molt, eh, que t'estan matant, però bé, a sacó. També hi ha gent que no hi agrada el futbol, eh. El dissabte a la set de la tarda, eh. I és una pel·lícula de què va, i aquí està dirigida. Doncs, bueno, el tema és que aquesta pel·lícula es va posar a la festa major, però va haver-hi un problema amb l'horari i va començar més d'hora del que estava marcat. És veritat, és veritat que va coincidir, perdona, amb la vits-party que era... del dia blau, no? És veritat, és veritat. Hi havia molta gent que va arribar i la pel·lícula havia començat a fer estona. Doncs sí, i com que... va anar bé i queixes, perquè va començar més d'hora, es va dir que s'ho hauria de projectar el que solta joves per fer tota tardor. Aquesta és la segona projecció de la pel·lícula. Vale, vale, vale, vale. D'acord, d'acord, que ja entens. I alguna altra cosa pel que solta jove els propers dies aquí, dins dels actes de festes de tardor de Sant Just? Jo? Bueno, el diumenge estarem a... I a la seva? A Sant Just al carrer. Sí, a nosaltres també, Sergi. Clar. Escolta, per què no ens passeu a saludar? Perquè no ens passeu a saludar que farem un programa especial des del vell mig de la plaça Jacim Berdaguer, estrenarem una carpa de color blau molt xula i molt nova, blava, com ha de ser, a la Radius Blava, i farem un programa especial doncs a dues del matí. Ja es trucarem, us trobarem per saber quina hora us va bé passar per explicar-nos coses del casal de joves de Sant Just, Sergi? Bueno, a veure si ens podem escapar, perquè nosaltres fem exhibicions del taller de robòtica i de creació d'instruments electrònics. Doncs escolta, per què no veniu amb un instrument electrònic del programa en directe que farem de la ràdio? Bueno, perquè s'ha d'amuntar a la carpa del casal, doncs penso que tindrem allà amplis, tindrem una taula de sol... No hi ha problema, si són programes espectaculars, aquest amunt recursos d'uns mitjans, mai vistos a Sant Just, t'enviarem la unitat mòbil. Moltes gràcies. Doncs escolta, t'enviarem la unitat mòbil amb lina a l'ambric, ¿vale? Per què, perdona? És igual, és igual. Avui ja he parlat per parlar. A part estan cridant aquí al costat meu, no sento res. Què crida? Doncs els joves. Vols passar-me un dels joves aquests? Que li vaig a cantar a la gana. Passa-me un jove dels joves. Estan treballant així, Cristina. Estem fent programa. Hola, bona tarda. Bona tarda. Amb qui parlem, sisplau? Con Raül Fernández. Mira, soc el Jordi, de la penya del Morro, de Radio Desvern. Estaves cridant, tu fa un moment? No, una altra està aquí. Sempre és una altra. Sempre és una altra. Ja, ja, el tipi. Qui hauria sigut? No, jo no. Raül Fernández aquí. Estan fent una connexió. Estan entrenent sorolls, i a veure què passa aquí. Raül, hi ha algun problema? Tot va bé. Per què crideu? Espera, espera. No t'has coltut un nano que vol parlar amb tu. Has vingut amb Víctor? Amb Víctor. Avui estem coneixent tota la fauna del casal, d'aquí a les tardes, que això no queda res tal. Sí, home, sergi arredat. Estava comentant que era la fauna una millor que hi havia al casal, a les tardes, i que ha de l'hi dir el Sergi Arrada, allà amb el Raül Fernández, en aquest cas, o l'Albert, fa un moment. En fi, no, són molt macos. No els has vist? No, no els he vist. No en sembla amb macos. La paraula maco no la faria servir. Dicola, bona tarda. Hola, què passa? Què passa? Sergi, alguna cosa més, a part de saber què estareu els senjors del carrer? Doncs no, el romperà, els senjors del carrer, i ja està. Va, Sergi, gràcies, guanya molt, guanya molt. El joie del programa. Tu mereixes, tu mereixes. Sergi, gràcies, que vagi bé, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Ui, és tardíssim. 6 i 25 de la tarda. Moltes gràcies. Gràcies, Sergi. Gràcies, Sergi. Gràcies. Fins avui, la rosa és la de la nostra educadora Canina. Vull estar d'enviar d'una productora de conit, el garraf, que es diu ProCan, i farà un assessorament d'educació Canina per triar el millor gos. A través del cas de Can Feresta. Tot això de aquests moments a la penya del Morro. Què passa, Cristina? i, en un moment, a la penya del Morro. Soc Agustín Arribas, sóc del Graner de Sant Just, i envio una salutació a tots els ullens de Sant Just i també a la penya del Morro. És en Moples, per la penya del Morro o del Morro, de ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i es agraïls-hi aquesta feina. Hola, penya del Morro, sóc Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí, una salutació. Adéu. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. Segueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro. A Facebook, la penya del Morro. Com veus, sóc originals de met. Com m'agrada aquesta gintonia, la dels gossos, que canten i borden en català. En fi, 4 minuts d'errema a dos quarts de set. Connectem, com deiem, amb la Rosé Ars, que avui la tenim i la trobem d'enviada especial. Ara ens expliquem on. Rosé, bona tarda.Bona tarda. Hola, bona tarda, Rosé.Què tal? Molt bé, molt bé. Que estàs aconit al garraf, a una protectora que es diu en Procant. Sí, sí, sí. Sí, sí, sí, estoy aquí, y tú no. Bueno, Rosé, explica'ns què has vingut a fer. Perquè, segons tinc entès, avui vols que fem un assessorament d'educació canina per triar el millor gos per conviure amb nosaltres a través del cas de Can Ferèstec. Correcte, primer explicarem una miqueta que és Can Ferèstec. Perquè us feu una idea de l'entot que hi ha lliga amb el que necessitem saber per triar el gos. Ara ens expliquem, deixa'm recordar que en aquest espai d'educació canina, si hi ha alguna persona que tingui alguna cosa a preguntar sobre el seu gos, sobre qualsevol tema del món canint, només cal que ens enviïu un mail a lapeñedalmorro, a robajimeil.com, lapeñedalmorro, a robajimeil.com i nosaltres li farem arribar a la Rosé i a l'Albert, que són els nostres dos educadors canins, en aquest espai del programa, i si ja voleu una tensió una mica més personalitzada, doncs us posem en contacte, i us venen a fer una visita que sincerament valen molt la pena. Però, per el que diuen el programa, ja en fa més de dos anys que estan de nosaltres, i ara que alguna cosa s'ha abandot oplegat. Avui, Rosé, em d'explicaràs què era això de Can Feresta i aquest projecte? Sí, us ho explico, perquè a més també és molt interessant, a mi em va encantar. Em van trucar a dos nois. Una parella que se n'ha agafat un terreny bastant gros, i estan fent un projecte basat en la permacultura. Que no sé si sabeu què és, però si no us convido a investigar-ho, perquè a mi des del primer moment em va agradar molt. La permacultura. La permacultura. La permacultura. La permacultura. La cultura de la permanència. D'intentar-ne utilitzar tot de si posen un sostre, doncs el posen verd, perquè sota ja fan fresquera, tota una història així, està molt natural. L'entítesi de la obsolència programada, no? No sé com es diu, allò. No riguis, que és així, no? Allò que molts productes estan destinats a que caduquin d'aquí dos, tres, quatre, cinc anys. I tant, i tant. L'entítesi total és la permanència de tots. La permacultura. La permacultura. Ja també, entre agricultura hi ha moltes coses. Però el cas és que ells tenen un gosset, d'acord? Un gosset que és un gossetura, que és un pastor d'aquí català, ja n'hem parlat d'algun cop d'ells. Sí. I tres anys, i ara veuen que la zona és molt fresca, com el nom s'indica, i hi ha cabells per allà, o que algun cop s'han trobat alguna de la pinca, i ara han posat gallines i encara tenen més, i volen un goss, perquè acompanya el Gualdo, que és el seu goss, aquest de dos anys. Doncs una mica més gros. És el que ells sabien. I l'han vingut a buscar just aquesta tarda, estàs amb ells a la protectora? De fet, no estic amb ells. Però això ha estat per telèfon, i el primer que faig, també donaríem quatre pinzellades de què consta un assessorament. El primer pas d'aquest és la trucada, i jo me'n sabent obera què volen, d'on viuen, de quines característiques han pensat del goss, i aquesta gent l'únic que volia era un goss gros, i ja podria ser una família. D'acord? Tot i així, l'altra màscara que tenen està castrat, però sempre és com hi ha més afinitat. D'acord? I jo havia pensat en algun tipus de mestí o alguna cosa així. I ara, quan he arribat aquí, resulta que no n'hi ha cap d'aquests. N'hi ha diversos interessants. Això no vol dir que no l'hagin d'agafar. No és dolent. El que he fet jo avui és fer una selecció. He dit que hi ha algun mascle que pot ser interessant, també. I llavors hem fet unes fotos, i jo els passaré amb ells, i ells s'ho miraran, parlarem dels gossos, i decidirem quina és la millor opció, perquè ells buscaven un gos adult, per exemple, de 5 mesos, que l'he dit molt equilibrada, per tant, 5 mesos, vivíem un altre gosset a la mateixa cinta. Clar, per tant, si ho entenc bé, tu el que fas també és assessorar una mica, en aquest cas, de la gent de Can Feresta, quin gos poden escollir, i també, depenent de les seves necessitats, quina els hi va millor o pitjor, també? Esclar, perquè potser agafar un gos gros té moltes coses bones, hi ha un gos gros, un gos adult, vull dir, en quan, doncs, cuidats, no ets tan pendent, no? Un gos adult l'entres, li fas un protocol d'entrada bé, que es coneguin fora, els fas passar hores junts i separats uns dies, i normalment no cal anar això, perquè els gossos ja tenen afinitat, doncs entren bé a conviure. I un gos que no sigui adult, per una banda, ja té un referent, que és l'altre gosset que viu amb ells, que ja és adult, just ara, ha fet els dos anys i ha entrat a la maduresa, però, clar, també hem de ser molt més pendents del que és l'educació del cadell, i potser ara no és el que busquen aquesta gent. Primer em van dir, primer volien un cadallet, i vaig dir, home, depèn del temps que tingueu, l'entorn és fantàstic per qualsevol gos, qualsevol edat, però, com que no tenen massa temps, perquè just comencen amb aquest projecte i tenen l'ajuda que tenen un altre gos, doncs jo els vaig recomanar un gos que fos ja mitjanament adult, entre dos i quatre anys. Clar, pel fet de que no necessita, potser, tan de tensió, no? Exacte, no hem de ser pendents de les etapes, de si ara depèn de això o depèn de allò, no hem de ser pendents de fer-li una socialització, perquè ja buscareu un gos també que tingui una mica aquesta socialització, que és el que els demanaven, que fos tranquil, no? I que fos tranquil, no és només un estat d'ànim, és perquè aquest gos ja té un aprenentat ja fet, no? I és en aquest sentit que els assessoro jo també una miqueta. Clar, però, en principi, no sí que haurien d'estar pendent al mig, ni que sigui el primer dia en ajuntar-los? Els primers dies, hi ha una temporada, igual que quan arriba un cadell a casa, que és d'adaptació. El que passa és que així com un cadell, no tens tot el procés de dos anys d'amaduració del gos, amb un gos adult és un procés d'adaptació que pot durar entre 15 dies i 3 mesos, depèn de com actui tothom, i de com sigui el gos que entra. I a l'hora d'ajuntar a les races, és important tenir en compte la mida o el caràcter, o fins i tot la race? Sí, mira, és que una de les coses que em vaig apuntar jo, quan em van trucar aquests nois, és que el Gosset era un pastor. Llavors, bueno, jo tenia en ment també algun tipus mastit, perquè no sé si la Cristina ja s'ha estat en algunes de les seccions que hem parlat de races, però quan vam parlar del gos pastor, vam dir que a la muntanya, hi havia dos tipus de gos pastor que anaven amb els remats, un que era el petitó i més àgil, que és el que desmou, i un altre que és el bubé, que són solen-se gossos així, grandots, mastins, o molossos molt grossos, de cap gros i de cos fornit, que aquests són els que fan esprotegir el remat, també però que els jackets de Jabalis i d'altres animals, que puguin emmetre't, i ja hi ha una sinitat genètica d'aama entre aquestes races. Llavors, jo vivim a la muntanya plegat. Ells tenen intenció en un futur de tener remat. Vam pamsequer en la millor botxiu. Són característiques que ha tingut en compte. Exacte. En qualsevol altra casa es podria juntar ni que fossin de diferents races. Tant! No hi hauria un problema. i unes necessitats seves determinades, però en altra cas es podria ajuntar qualsevol races molt diferents i fins i tot de mides diferents, no? Exacte, i una altra cosa que els hi vaig comentar, sense que em mena la judici, però és una cosa molt clau, que és el tema dels recursos econòmics, perquè un gos d'aquestes característiques, a nivell de menjar, per exemple, es nota. Es nota que tenen un gos que ara pesa 10 passats, no arriba als 15 quilos, i el gos que volen... Doncs potser ho va passar a 70 quilos. Sí, sí. I les nostres tats nutricionals són molt diferents, i a més, on te diuen, han de... Bueno, ells te'n noten molt bé, també et pots dir que algun dia en parlarem d'això, perquè com que tenen molta resta orgànica, doncs poden fer una espècie de dieta natural, o dieta bars, que també se li diu que és un senyor australià que va dissenyar una dieta amb aliments cruz, per animals. Per cert, aquest tipus de feina, Rosé, et surt sovint com a educadora canina, això d'acessorar i anar a cercar gossos per... Menys del que m'agradaria, perquè és com el principi, no? I si aquí ja busques un assessorament i ja busques que t'expliquin com començar i com avançar en el procés d'entrar al gos a casa, i inclús de tenir gos, si no n'has tingut mai, doncs no tindríem tanta feina, però hi hauríem els més gossos feliços al món, no? Sí, sí. Perquè quantes vegades ho has fet, això? No he anat seguint, m'imagino, també, l'evolució de com anar. No ho sé, he perdut una mica el contra, perquè... Bastantes vegades, veig, no? Sí, bastantes, cada llet, sobretot. Sobretot la gent et truca quan agafa un cada llet i passa el primer mes i veu que se'ls menja tot. I no tinguin mai gossos i no saben, no? Se'ls escapa una mica de les mans i llavors sí que busquen. Però, bueno, està molt bé, està molt bé, perquè també arriben casos que dius, ostres, tenim feina aquí, però tenim feina, perquè ho heu deixat passar molt. I les avantatges d'agafar un cadell en aquest cas, o un gos d'una protectora, quina són? Bueno, en una protectora, us he de dir que també trobem cadells, i bastants, bastants, bastants. Però per avanar-ne un amint? Sí, de fet, avui no... I a mi m'hauria agradat que hagués estat l'Estonia aquí, i no pot ser que és la noia que portarà la protectora, perquè ha hagut d'anar a buscar una camara de 8 vectelells que... Oh! Li han dit, literalment, que oi va buscar-los o els deixaven a la muntanya, que us s'hi apanyaran. Això és la realitat, per això, de les protectores. És un tema que no tractem molt sovint, perquè no és molt agradable de sentir, però és així, eh? Això és cada dia a milers i milers de protectores de tot el món. I quines avantatges té, anar a agafar un gos d'una protectora, en d'oi de comprar-lo a la botiga? A veure... Podem dir les diferències en les erats, perquè per mi és diferent la botiga, per exemple, dona més problemes que una protectora, perquè en una protectora, d'alguna manera, altres gossos amb visgats, han estat en contacte amb diferents persones, perquè se l'ha d'anar involuntariat, i, llavors, tenen una mínima socialització feta en el món. Diguem que només han de superar el petit trauma que els gués i puc quedar, no? Agafar un carrer és... a mi també m'agrada molt, perquè veus tot el procés, te'l fas molt teu, i... Oi, està molt bé, jo ho recomano. Però per començar, però com a primer gos, jo sempre recomano un gos que ja tinc una edat determinada, no? A partir de l'any mig, entre l'any mig i els tres anys, em sembla una edat ideal per ser el primer gos, si no has tingut mai. Llavors, un cop coneixes el que és un gos, agafa un cadallet, perquè un cadell, sí que és veritat, que el primer any o any i mig és feixugós i es esgotador. Ara t'entenc un curs que estem fent, que venen 10 propietaris, que és així, molt teòric, i hi ha dos que acaben d'agafar-se el primer gos, i em diuen que amb l'energia que tenen ells, ens la treuen a nosaltres. Els que deies així, hi ha una edita que no sé si us l'heurà dit l'Albert, que és africana, que amb mi li encanta, també. Una edita africana?Sí, una edita, un proverbi, un proverbi. Escolta, un moment, posa'm música de proverbi a africar. A veure, et digues, Rosé, t'escoltem. El proverbi diu que per criar un nen fa falta tota una tribu, que si ho apliquem aquí en els gossos, doncs és això, un gos adult o una persona és feixugós. És feixugós. Llavors, penseu que sempre hem dit, quan viuen així amb salvatge, els gossos, normalment s'ajunten una miqueta, també, viuen com amb manada. Hi ha diferents gosses i s'ajuden entre elles, també. Clar, per tant, el proverbi seria si per educar un nen... Per educar un nen fa falta una tribu. Una tribu. És aquest, el proverbi. Per educar un gos, també, una mica, no? Una família sencera. Una família sencera, en aquest cas. Avui, amb la nostra educadora Carina Particular, que és la Rosé Ars, que la tenim d'enviada especial, aconit al garraf, sí, diu que... La protectora Procant, que avui ens ha explicat com assessorar per triar amb el millor gos per conviure amb la gent que, en aquest dia, li han encarregat la feina, que és la gent de Can Ferèstech, i que no sé com ara, a partir d'ara, com ha quedat la situació, si has de tornar l'altre dia o què? L'he fet llei, he quedat amb la Sània, he mirat quins gossos podrien anar bé. Tinc 3 famèlies i un mascle. I estic pendent perquè ara em deia que a part de la camada aquesta que anava a buscar avui, de cadells, un senyor, bueno, per tema de malaltia, deixa 9 gossos, que són adults, ja, i són tots de tamaño, les accepta un, i té 4 famèlies més. Llavors estaré en contacte amb ella, i ara després, més tard, faré un truc al Marc i la Maria, i els nens de Can Ferèstech, i quedarem d'ells, ja, segurament, per dir-los i per passar-los-hi fotos, i que comencin a mirar, i en el moment que ells es decideixin, doncs anirem a veure els gossos que més els hagin cridat l'atenció, segurament amb el Guàldo, que és el seu gosset, i veurem aviam, perquè també és una qüestió de finitats, no? Jo és bastant interessant si hi ha un altre gos, o hi ha altres gossos a la casa on t'ha d'anar, el gos adoptat, que hi vagin, també, que es coneguin fora de l'entorn. Que vinguin, també, cap aquí. Perquè tu pots veure-me, fàcilment, també, si ja són... Sí, a fíl·li, bona. Són molt com les persones, en uns tenen més fíl·lin que en altres, i a això també es veu, fàcilment. Doncs, escolta, Rosé, moltíssimes gràcies, una setmana més, i ens explicaràs quan tornem a parlar amb tu, d'aquí un parell de setmanes, com han anat tot plegat, i... Vaja, si finalment s'han emportat algun que tu creguis, que segur que sí, eh? Que els hi anem molt bé.Què tant, que tant, eh? Molt bé, Rosé, gràcies, bona tarda. Gràcies a tots.Adiós. Bona tarda, adiós. Sí, sí, 40 de la tarda, Cristina, no sé si t'ho ha explicat, a tu, però tenim un... On tenim aquí? Aquí. Tenim un sorteig per dues persones. No ho sabia. Explico, ràpidament, tenim un sorteig d'un sopar per dues persones a l'autèntic mirador de Sant Just. Quina bona pinta, no? Un sopar valorat amb 40 euros per cada persona, perquè és el menú gastronòmic de bolets. D'entrada, aperitius, bunyols de rossinyol, croquetes de seps, després hi ha la manida tèvia de roballons i fruits de tardor, risotto de seps i carxofes, llor rostit amb lleneges negres, filet de beu al port, llenols i trompetes de la mort i carpatge de fruites naturals amb el melada de bolets. I això no és tot, perquè hi ha postre, també. Sí, després de tot això, si en què tens un lloc, pots menjar-te la reixa de xocolata i tirar de miso amb gelat de servei. Segurament, Cristina, a preguntaràs què has de fer per participar. Doncs sí. No pots participar. Perquè la gent del programa... M'expliques tot això i ara em dius que no em puc. A veure, a veure, ja es podria fer el nou 3... Mira, música, com de sop a guai! 9-3-3-7-2-3-6-6-1. Si voleu, truqueu dijous que ve, fem els sortets. Teniu encara avui, el dia és d'aquesta setmana, i de la cavé. Perquè l'ú, recordaig que és festa. Fins dijous, el 31 d'octubre, el 9-3-3-7-2-3-6-6-1. Truqueu, i ja està. Parleu unes tan a nosaltres, us preundem. D'on sou? Ja ho veieu vies? Com a dius? i també a la primera hora, i ja està, no té més misteri. 9-3-3-7-2-3-6-6-1. I sopa gratis gràcies a la feina del Morro i al mirador de Sant Just. Al costat del Walden, a la Xameneia, de l'antiga fàbrica, Sampson. Ah, fem una pausa, i jo escolti, jo no et puc gastar cada dia dient això, perquè se'n fa en la boca aigua, però vaja... I a sobre, que no podem participar al Jordi Oma. Jo no em darà estra. En fi, la setmana que ve, veurem qui guanya, i s'emporta aquest sopar per dues persones al mirador de Sant Just. Fem una pausa per la publicitat, i d'aquí ens moment acabem el programa parlant del festival Passatge Insòlit, una fira de barraques que és única en el seu gènere, que ombla detraccions mecàniques i il·lusionisme als jardins de la Torre Valldovina, de Santa Coloma, de Gramanet, aquest cap de setmana. Una cosa friqui, ja ho hem dit, però mira que és molt xulo. Fins ara mateix. Ràdio T'esper. Durant de 8.1. Ràdio T'esper. Durant de 8.1. Veus de la parròquia? En la finestra de Justícia i Pau, us enplaçem a acompanyar-nos als comentaris que fem sobre aspectes d'interès social i humans. Aquest curs toquem expressament els temes del treball i la turma, i les possibles solucions i alternatives. Cada dimecres, a dos quarts avui del vespre, en aquesta misora 98.1 de la freqüència modulada. Ara ve un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes, ni dades de caducitat. Ràdio T'esper. Durant de 8.1. Ràdio T'esper. Durant de 8.1. 6.45 de la tarda continuem en directe a Ràdio d'Esvern i a la penya del Morro. Aquesta música de Pascal Comelat ens va molt bé per parlar de la Fira del Festival Passatge Insòlit, que aixeca el taló aquest cap de setmana, Santa Coloma de Gramanet, una fira especialitzada en les arts del Firaire, que per segon any consecutiu es podrà veure els jardins de la Torre Valdovina de Santa Coloma, amb la Fira de Barracas, per exemple, amb atraccions mecàniques i il·lusionisme. Però no només això, perquè hi ha molts activitats que repassem amb el seu director que tenim el telèfon, l'Andreu Benús Andreu. Bona tarda. Hola, bona tarda. Gràcies per atendre'ns. Aquest festival d'entrada és un festival molt curiós. Podríem dir que també tenen coses com de modernitat a pa i vegada, com una cosa així, com una antigó. A veure, explica'ns una mica d'on neix tot plegat i què és el que podem trobar cap de setmana a Santa Coloma. És com molt insòlit, per això li diem el Passatge Insòlit, i amb això que deies és com una mica amb aquesta estètica que té una tendència que es diu com a estim-punk. Sí senyor. No que són aquelles coses futuristes, però li deuen sentir un passat. Exacte. Com una cosa retro, no? Una cosa retro, retrofuturista. Sí, sí, sí. És un del imaginari que hi ha al Passatge. El Passatge, com ve ha dit, nosaltres li diem el festival dedicat a les artes al Firaida. Firaida en el sentit de Fira, i Fira en el sentit de reindicar i recuperar un altre tipus de Fira, que no és la que avui dia impeda, que és aquesta Fira estrident, aquesta Fira de llum... La tòmbola, eh? La tòmbola, aquesta cosa tapaïda, i intentem posar-hi la Fira més a la mida de les persones que li diem. És a dir, que et preocupi aquesta dimensió una mica més tranquil·la, d'un espai molt acollidor, que són els jardins de la Torra de la Lluïna, la gent hi passeja, si troba com un entorn màgic, i descobreix fent el seu passeig, fent el seu passeig, descobreix doncs charlatans que et conviden a entrar a la seva barraca o a la seva caravana, o troba uns jocs o troba unes atraccions, per exemple, aquest any a l'acompanyar a l'Avalot, ens presenta el Trenc de la Bruixa. Un Trenc de la Bruixa, però no és el Trenc de la Bruixa, el que estem acostumats, no, és un Trenc de la Bruixa, és atracció espacacla. Només dir-vos, per exemple, que els maquinistes, els vagons i el tren, la locomotora, va a padals, perquè ens entenem. No fem padals, els maquinistes són de l'empresa, digués-hi, però és aquesta cosa mecànica i sempre en força humana. Intentem fugir bastant de les amplificacions, tota aquesta cosa que avui dia ens posen aquest estrès, i és un concepte que, a més a més, a nivell d'Europa existeix i està molt consolidat, els francesos li diuen la maneja artística, la fila artística, a França també hi ha unes fires que es diuen entre sort, entre i surt, et paques tots cortets, tots de fenòmens, de curiositats, de coses diferents, tot i juntes en un entorn, que és el passatge insòlit. Però no té res a veure amb el que seria una fila medieval d'aquestes que s'acostumen a fer per diversos pobles de Catalunya? No, no és fila medieval. Té alguna punta, aquestes fires, o no té res a veure? És a dir, té alguna característica en comú? No, en relació amb el passatge, el que recupera és la fila en el sentit d'atraccions i espectacles. Jo no sé, recordes una pel·lícula que es diu BIC, protagonitzada pel Tom Hanks, em sembla, que... Sí, per exemple... Te'n recordes que el començament de la pel·lícula ell demana com un desit, d'una mena de gruixota, que és un automata, eh? És una mica aquest imaginari, també, per exemple, el Tibidabo, que abans hi havia l'aeromàgic, no? No, i el Tibidabo també té una... Precisament un any, al passatge, el festival té dues edicions. El projecte del passatge ha anat creixent a Sant Aculoma, fins que l'hem convertit en festival. Un any vam portar els autòmics que hi havia en el Tibidabo. Per exemple, vull dir, sí, això està molt encertat. També hi ha una sèrie americana que va tenir poc èxit, però que era molt el passatge insòlit, que és de Carnival. No sé si ho la connecteu. No em sona, no em sona. Una trupe de tiraïdes als Estats Units de l'època de la depressió, que guanyava la vida, muntant la tira, allà on anaven. Nosaltres, per exemple, aquest any no ve, però hem portat moltes vegades, perquè tenim una relació intensa, amb Antiuo i Barbuda, que és una companyia de constructors que tenen moltes estècniques. Ells, per exemple, tenen una nòria, que també va a atracció humana, i, a més, les cadires són combaters. Ell es puja dels nens i un pare dona la manivela i mou tota una nòria enorme. Home, de fet, jo crec que... Pobres pares. Tu ens explicaràs, no?, però els nens que vagin amb els seus pares segurament flipparan, no?, perquè avui en dia tot ha estat tan... tecnificat, no?, però amb les noves tecnologies, volia dir, amb botons, amb llums i tal, i això també es recupera com aquesta Antiguo, però, hòstia, però què és xula, no? Sí, jo crec que els pares flippen, com dius tu, perquè una mica els transporta en un espai que no existeix, i els nens flippen, perquè realment, els fenòmens, les qüestions mecàniques, tota aquesta ingenieria és una cosa realment que està molt en la nostra èxit, però que ara està com vol abandonar, no? Ara ja no hi ha mecànica, ara hi ha tecnologia. El passat tensòlic és a la mida de les persones, que això és una cosa que ens agrada molt dir. Tu veuràs com funciona aquella tenda a la bruixa i anirà a pagar-les, o tu entraràs, per exemple, d'un parell de carpes en aquesta edició, una d'elles entres, el Xerletà et diu que passis a veure la dona més petita del món, és una dona que fa només 20 centímetres, i que diu dins d'una paixera, clar, només amb això tu pots entrar, és un espai per les 5 minutets, tu veig ells entrar o no, però en la llar l'expectativa ja la tens, o una recarpa que coneixereu la senyora Garcia, que és una senyora que viu dins d'una maleta, i també a veure què et trobes, no? Escolta, em sona, mira, és que ara estàs parlant d'això, i ara m'ha vingut un flaix al cap, fa uns anys, i a veure-hi, a les fons de Montjuïc, una fira també semblant, o bé, no sé, semblant, però amb tot de carpes i cores estranyes, una mica frics, eh, en aquest món. A la fons de Montjuïc, fa uns anys? Sí, Boulevard of Broken Dreams, els deia. El Boulevard of Broken Dreams podria ser un dels referents del passat Xerletà. Tot i que l'estètica del Boulevard era més eclèctica, i allà sí que era, també, una fira on tothom presentava la seva proposta, el passatge hi ha una direcció artística que unifica una mica tots els espectacles, perquè sigui tot un mateix molt, però realment el Boulevard of Broken Dreams era una cosa bastant espectacular. Sí, sí, l'acompanyar que taran a Pont-en-Pierre, per exemple, que ha estat premiada a la fira d'àrrega d'aquest any, del 2013, presentarà àrtica. Què és això d'àrtica? Artica, per no fer spoiler, diguéssim, el que us puc dir és que el públic que hi entra, entra a una casa que està al seu interior, a la cinc graus de temperatura, com si fos una nevera, i a partir d'allà t'expliquen una història. Però hi ha el fet de l'experiència pròpiament d'abans d'entrar en una xiqueta d'aquest gran desquimau, per picar-te dins, i l'espectacle a tot passa dins una casa que s'està a cinc graus de temperatura. I l'estat és una nevera, eh? Però no és perillós, no?No és un ventilador, eh? No és un ventilador. De fet, totes aquestes experiències són molt personals per l'espectador, una mica això que deies, de tractar també amb carinyo a l'usuari de la fira, que vingui i se senti bé, que no sé si creus que, en general, a vegades també es tendeix a perdre una mica, també en aquest sentit d'espectacle, per, com deies tu, no? Grans multituds de persones, no? Que tot és com és molt tot per molta gent, per molt alhora. Això són coses molt finetes, molt petites, molt dirigides. Exacte, els espectacles són de petita ocupació. Estem parlant de carpes de 30, 40, 20 persones. Hi ha un espectacle que portem en una sala, que és una mica més gran, perquè tampoc som dogmàctics del re, però un artista holandès, que és conegut a Holanda, que ell fa un programat a la visió, que ell crea uns personatges amb les seves mans, amb les seves mans junts i llets de fusta, que hi ha uns esquechos molt divertits. La gent se sent com a dintre de la cenografia, diguéssim, si pel·li sent teatrealment, i és una cenografia que està a la teva mida. No és excessiva. I tothom, si pot estar tranquil·lament, nosaltres, volem créixer el festival, que és una de les dimensions equilibrades entre públics, i espectacles, no volem grans cues tampoc. Clar, això te n'ha de dir, perquè aquest era el segon any que el feu, en aquest sentit, però també, com un comentari, ja teniu altres experiències. Quant de gent hi ha costum a passar, per exemple, o calcoleu que podrà arribar a passar? Nosaltres l'any passat vam calcular que hi vam passar cada dia, de moment ho fem un cap d'estamades, que hi anem a fer una mica més d'art, perquè tot plegat sigui més efectiu, però vam calcular que hi vam posar 2.500 persones cada dia. Home, la veritat és que és el que dius tu, perquè potser és un altre director d'una fira, i diria, no, anem a inflar els números, com més gent vingui millor. Però aquí us pot anar a la contra que la gent vingui i facin molta cua, per exemple. Exacte, i això és una cosa que li vam contra el propi sentit de la fira, que és precisament el que també passarà molt a les fires. No ho ha passat tant, perquè la gent també... està molt cara a les fires, avui dia, també. Vull dir, penseu que al passat ja ens ho ha dit, per exemple, atracions espectacles, espectacles. Pots veure aquesta edició, els cips, espectacles de carpa, o d'escenari. I les atracions tot plegat per 16 euros. 16 euros, eh? Tot, veus tot. Veus tot si pots en un dia, però si no pots en un dia pots anar al dia. Aquest és un bucle. Tot el que passa el disc que passa exactament igual, diumenge. El preu és el mateix per nens i adults? Sí. Sí, sí. Tots els espectacles se subseixen 23 vegades, cada espectacle. Vull dir que tens l'opció de fer-te la teva agenda. I en aquest sentit, tu decideixes. Si vols veure-ho tot i et dic per 16 euros, també és veritat que hi ha espectacles que duren 5 minuts. Perquè ja et dic, artísticament, nosaltres busquem aquest concepte d'actuacions de barraques. I les actuacions de barraques, normalment, eren presentar la bona vermuda, presentar l'home que es menja un pollastre viu, aquestes coses de l'any. Tentem recuperar, clar, que hem de trobar companyies i espectacles que postin per això, que hi hagi que fora n'hi ha, però aquí encara no n'hi ha mai. El circ de puces, també, una mica. Sí, que hem portat un circ de puces. Un clàssic, també. En fi, estem parlant amb l'Andreu Benús, que és director d'aquest festival Passatge Insòlit, que es dura de terme durant aquest cap de setmana, Santa Coloma de Gramanet. Si et voleu més informació, teniu la pàgina web. L'acèntrica.org, sense apostros ni res, tal com sona, l'acèntrica.org. Andreu, moltíssimes gràcies per haver-nos atès. Que vagi molt bé aquesta fira i escolta aquestes petites delícies i perles, que penso, doncs, ens hem de donar suport. I val la pena, perquè són experiències, també, molt diferents i molt úniques. Moltes gràcies, Andreu, que vagi bé. Bona tarda. Doncs Cristina, amb aquesta música així com de cosa en mona, com si féssim un programa a IKTFM, explica'ns, Cristina, si la penya del món rutingues, amb molta, molta, molta audiència, avui, què seria tren d'intòpic? Doncs no en canviïs la música, perquè passats anys solits, se l'emporta a tren d'intòpics, perquè crec que poden haver-hi moltes persones, com jo, que no coneixien aquest festival, i ho trobo molt curiós. Jo crec que la majoria, de fet, és la segona vegada que es fa, i és una fira, un festival molt... que té contentament molt xula, eh? És com fer un viatge al passat. Una mica sí, una mica sí. Interessant, jo crec. Per cert, tema sortit. Ens han dit que ens ha trucat una oient. Ara fa un moment, la Gina, si de cas, la tornem a trucar endavant, i que s'hi vol participar, que torni a trucar demà d'ijous. Gràcies per haver fet possible la penya amb el Morro, la Carme, les notícies de Sant Just, l'Anna Rubira i el Paul Marcos a l'espai de Caratera Reial. Per cert, enviem una abraçada a l'Eritpo Marc, avui no ha pogut venir, però esperem diners que ve. El Sergi Arrada, també, des del que és el de jove, i ara fa un moment que hem parlat amb l'Andreu, veniu el director d'aquest festival Passatge Insòlit de Santa Coloma. Cristina Vargas, gràcies. A vosaltres, fins demà. Que vagi molt bé, cuida't, i tornem a partir de les 5 demà d'ijous. Volem ser ara amb l'informatiu vespre, un programa que, per cert, per demà hi ha d'enfiar. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7 a ràdio d'Esvern.