#1 - La Penya del Morro del 21/2/2012

Escolta'ns, pràdiu d'esper. Sintonitza'ns, pràdiu d'esper. La ràdio de Sant Just. Durant el 8.1. Pràdiu d'esper. Durant el 8.1. Pràdiu d'esper. Durant el 8.1. Avui és el dia del Jordi. Avui els Jordi Fanç. Els Tats. És el seu aniversari. Sortirem tots a ballar. Mira Jordi, jo t'estimo. Ets un amic de veritat. Però em deu 50 euros. Quan collons em pagaràs. Jordi, Jordi, Jordi, Jordi, Jordi." Jordi, Jordi, Jordi, Jordi, Jordi, Jordi, Jordia." Gracias. Jordi, Jordi, Jordi, Jordi, Jordia amo". Jordi, Jordi, Jordi, Jordi, Jordi. No té final a això o que no? A d'hora? Sí, no cala mai. Oh, moltes gràcies. Gràcies, gràcies. El... Sí, el José Malaguilla, eh, que en el seu moment va fer-me aquesta cançó aniversari i cada any me la poso... Sí, per no oblidar-lo, ja que no em truca mai, penso. Com a mínim, sempre tindrem un record per ell. Bona tarda, i benvinguts a l'Apenya del Marró. Què fas, papers? Molt bé. En directe, a Matíndiz de Sant Just d'Esvern, el 98.0 de l'AFM i a tot el món, a través de ràdio d'Esvern.com comença un programa amb molta penya i molt de morro. L'Apenya del Marró. Bona tarda, amics i amigues. Avui és l'aniversari del presentador de l'Apenya del Marró. Podeu fer arribar els vostres regals a Ràdio d'Esvern, a Can Ginasta, a l'atenció de Jordi Domènech. El no ha tingut amics, jo també us ho veuré bé. Avui el programa Notícies de Sant Just amb la Carme Verdo y Torra. Carme, bona tarda. Bona tarda. Bona felicitat a tu també. Per què? Per la part que et toca. Per la part que et toca. A més, també avui parlarem amb l'Analia del cas Fonsanta dels canvis en l'adolescència. Carme, t'interessa el tema. Sí, perquè hi ha gent que encara no hem sortit, i jo m'incloc de l'adolescència. Són mimadurs. 12 anys fas, Jordi. 29.1. Ah, ho has dit molt ràpid. Sí. O sigui, és la veritat. Això va avançar, que diries dins, o alguna cosa així. Gràcies, no. Menos Jordi i Jordi i més regals. Que de moment avui no he vist res. Has dit que em portin de regals un objecte, no? Sí, sí. Jo ho he fet, el Facebook. No, ho ha dit. Feliciteu-me. No, he posat. Si podeu fer arribar els regals a Ràdio d'Esvern, és el que he llegit ara, el Facebook. Que, per cert, l'Ebon Villar ha comentat. No és novetat, novetat. Ebon Villar ha comentat el Facebook de la penya al Morro o Ràdio d'Esvern. No li ha passat mai en els últims quatre hores. I diu, pobre Jordi, diu que no té amics. Diu, farem una pàgina al Facebook per buscar amics per ell. Gràcies, Ibon, però fins aquí podem arribar. Tinc un amic que viu a Suècia. Diu, moltíssimes felicitats i que tinguis una tarda Morrocutuda. Molt bé. O sigui, genial. Gràcies, Ibon. Moltes gràcies a tu també. Per cert, avui també el programa en Pau Marcos, Martí Ramírez. Amb un grup de música repassarem el bo i millor d'aquest grup de musical. No sé qui és, per tant, no us ho puc dir. A més a més, també, notícies curioses amb la Lili enrodes, connexió amb el Casal de Joves. Avui, doble, primer, per comentar com estan els preparatius del Carnestolfest, aquest dissabte, i després per comentar una sèrie de televisió. Avui comentarem l'Equipó A, perquè ja sabeu que el Carnestolfest, el Casal de Joves, va dels anys 80. Ahir vam comentar Magnum, i avui comentem l'Equipó A. A cada dia o una? Sí, cada dia d'aquesta setmana, a la 6 i 10, per comentar una pel·lícula autxentera, el dissabte de Carnestolfest. Sí, llavors també recordarem el cotxe fantàstic o alguna altra via, molt coses. I, en fi, també avui, la tertúlia esportiva, amb el Rafa Kano. No poden parlar, sí senyor. Que t'explica la seva aventura a la com, que se'n va anar amb el Sergi Mas dissabte, passat a retransmetre l'espanyol Juga a la com representant ràdio d'Esvern. A més a més, també un concurs que em farà avui el Sergi Pon, des que és director de la tertúlia esportiva, que està fatal. I també avui, al Pau Alborna, amb la pun a la tertúlia esportiva. Tot això a la penya del Morro, bona tarda i benvingut. La penya del Morro, un programa amb més morro que penya. O, i de més, penya en comú. Per cert, Carme, una cosa? Sí. He fet una estadística perquè m'han felicitat algunes persones, encara que no siguin amics, el Facebook personal del meu Facebook, de Jordi Domènech, i he fet una estadística que la vull acompartir amb tots vosaltres. Mireu, el 40% de persones m'ha dit que passi un bon dia al Facebook. Està bé, que no hi ha gaire relació, de costum, quan és en la vida, i dius que li dius moltes felicitatges, que em dius que passis un bon dia. El 25% utilitza paraules com crac o artista. Ei, felicitats crac, vinga, artista, ens veiem, eh, cosa així. Després, un 20% de les felicitacions que s'han penjat el meu Morro al Facebook poses en tracte de senyor. Això també està molt bé, perquè et dona un cert prestigi. Diuen, senyor, senyor Domènech, fins i tot algun, saculat. I, després, ja per acabar, el 15% restant utilitzen la paraula guapo. Fa una cosa, no? Sí, jo crec que el guapo hauria d'estar el 80% i només un 15%. No pot ser un 15 important. Encara hem de preocupar que només un 4% són noies. D'aquest 15, clar, i la resta són extraterrestres. En fi, són les dades del Facebook de felicitacions de penjar el Morro en aquest cas meu. Carme, comencem amb les notícies de sent just. Comencem. La feia vol Morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esber. Doncs amb aquesta música ben ampulosa comencem repassant l'actualitat del municipi per on iniciem aquesta conversa. Doncs parlant de batinatge, que, diumenge, es va fer aquest primer trufeu de Carnaval, i van participar 200 persones, un torneig que es substitueix l'anterior campionat intern que s'havia fet durant 7 anys, ara s'ha obert a la participació d'altres clubs de la Provincia de Barcelona, i se l'he donat també un toc de Carnaval. El campionat va veure a prop de 14 hores, va començar a les 8 del matí, es va allargar fins a en Cuas de Déu del Bespre, i va haver 3 desfilades en premis per les millors activicions, i també per les millors disfresses. Qui ho presentava, això? La que m'havia presentada, o no? No ho sé. Jo crec que sí. En tot cas, els patinadors i patinadors tenen de 8 clubs barcelonins, entre ells els de Sant Just, que van ballar amb disfresses de tota mena, i la idea de cara a l'any que ve, que encara hi ha participat 8 clubs i n'han hagut de quedar fora, la idea de l'any que ve és treballar per allargar aquest campionat i aconseguir que es faci durant tot un cap de setmana. Molt bé, doncs queda dit. Que, per cert, hi ha hagut algunes fotografies, i molt xulos als vestits, i aprofitant que Carles Toltes van fer disfressades i tal, les de patinatge artístic... Sant Just i 8 clubs més. Sí, era Group Show o no ho saps, això. És una categoria de patinatge. Group Show són 8 o 9, que fan entre totes... Hi ha diferents categories al participat. Segurament... Potser aquesta hi era, també hi havia individual... Molt bé. Repassem més notícies de Sant Just, que ara me'n continuo. Doncs sí, mira, perquè d'aquí un mes just, se celebrarà el Dia Mundial de la Poesia a Sant Just, del dia d'últim de març. Les entitats organitzadores d'aquesta jornada ja han triat els textos que protagonitzaran l'acte principal. Entre altres, llegiran poemes de Judit Covenya, Catarina Brilles, Miquel Martipoll, i també els poemes mèdics que han fet Joan Marguerit i Narcis Comadira, especialment per aquesta jornada. A més a més, aquest poem de Comadira està traduït en moltes llengües, perquè llegeixin en unes entitats com el Saber Local de Catalunya o l'Escola d'Escriptura de la Taneu, que també són alguns dels organitzadors d'aquest acte. Que es farà el dia 7 de març, a la set de la tarda, la biblioteca... Ai, la biblioteca no, perdona, a la plaça de l'església. Està buscant alguna poesia per llegir-la de la Judit Covenya, per exemple, però no surcar. Potser sí posem alguna de Miquel Martipoll. És més fàcil, no? Tindrem més, sí. No crec que tindrem més sort. En fi, ja ens ho prepararem pel dia de poesia, perquè... Quin dia és, això, dius? El 21 de març. És quan comença la primavera... Clar, per això no hi ha poesia. És el dia mundial de la poesia. Jo no ho sé, però té lògica. Té la seva lògica, no? La primavera, els poetes, apassionats... amb com neix tot plegat i aquest romanticisme... Jo ho veig bastant, i si no, a mi m'ho diu Nicola. En fi, acabem ja amb una última notícia de Sant Just. Tu diràs... Doncs avancem que Dijous se celebra el ple municipal, correspon en el mes de febrer. S'ha d'anar aquest o no? Jo ja saps que sempre t'ho consulto abans. Jo, aquest, no crec que sigui dels més interessants. El tema més destacat de l'hora del dia, de fet, és l'aprovació del plec de clàusules per la concessió d'una parada del mercat municipal. I d'altra banda, es donarà compte, també, sobre la no renovació de l'adhesió de l'Ajuntament, a les xarxes espanyola i catalana de ciutats saludables. Oh! Després d'aquests temes, a més a l'hora del dia hi ha 6 punts, aquest cop ni a menys del que és habitual, s'obrirà el torn de brecs i preguntes per part de regidors i també del públic assistent. Per tant, aquí sí que sempre poden sortir temes interessants. Desassistirà Dijous a la set de la tarda, a la sala de sessions del consistari. Mira, l'Edu Martínez m'acaba de posar al Facebook, diu, hey, felicitats, capullo. T'he escoltat al principi del programa i he volgut ser original. Gràcies. Està bé, perquè clar, ningú diu capullo, no? Quan felicita algú, veig que és un 10,4% d'aquestes coses. I després també m'he deixat un altre, que també es porta molt, que és la del... que diu, mestre. Ei, mestre, per molts anys, gràcies a tota la gent. Molt carinyo m'ha arribat avui, eh? Aquesta està bé, mira. Està bé, està, no? Sí. La pell o vol morre-ho, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esper. Bé, avui, com que és 21 del 2002, del 2012, que, per cert, tu escrius 21,02, 2012, i és un número cap còsico, avui, eh? Per tant, no és clar que estic al meu aniversari, avui és un dia especial, no?, i que portaràs sort a molta gent, ja veuràs. Doncs repassem què va passar a Sant Just d'Esvern, perquè fa dies que no ho fem, i, com a mínim, avui hem anat assenyalada, per mi, lògicament, doncs, pensant, fem-ho. Tal dia com avui, a Sant Just d'Esvern, fa un any. 21 de febrer del 2011. Diu que aquell vespre, la secció local d'esquerç republicana, triava el seu candidat per les eleccions municipals del 22 de maig. Finalment va sortir Sergi Seguí, i al final es va... es va seguir com a regidor. L'alcalde de Sant Just també era notícia. I el vicepresident executiu del consorci de part de Cullserola, que eren la mateixa persona. No, és veritat, recolzava la mesura de caçar amb arc els porcs sanglars de la Serra. Atenció! No, no, m'agrada molt. No hi havia com tornar a l'alta pietra. Allò que fem amb el Manel Ripoll, que ha dit lluny de la història de Sant Just. Molt interessant. Fa 4.000 anys ja es casava millor que el que proposava fa un any... No ho proposava, donava suport. Donava suport, això, no?, que és caçar porcs sanglars amb arcs i fleixes. Saber perquè els caçadors també es poden comunicar amb senyals de fum. Part i part de Cullserola. No, les fogueres no es poden fer, no? No, doncs llavors com es comuniquen. No vas com a llarg de WhatsApp i neix pagant fleixes, o una cosa o l'altra. I acabàvem parlant de la vacuneta. Ai, mira, tu. La vacuneta fa un any, feia coses. Faig droga perquè també em fa. Fins el 21 de març. Duca un taller per preparar-se i disfresses per carnestoltes, fixa't. L'hem passat, encara no havíem fet carnestoltes. I els en Juny ens queda, bueno, com el paleolític inferior. En fi, Carme, moltíssimes gràcies per la teva participació al programa. Molt bé. Què passa, si anava a dir? No ho sé. Quina cosa, eh? No ho sé, digue-m'ho tu. No sé, no ho sé. Jo també. Jo pensava que em posés algun regal o alguna cosa. Ja ho he pensat, eh? Ah, sí? Sí, però ja era estar de camí i no tingués. Més 29, tampoc és un número tan màgic. No, no, però com que és 21 és més igual, saps? El 29? Sí. Ah, 29 anys. Em pensava que era el 29 de febrer. Ja, això passa molt, no? Perquè la gent comenta i pensa... Si no són anys rodons, 25, 30, la gent no fa res. Canvi, com vols, 30, la gent fa 30 diries. Serà infinit. Serà infinit, perdona. L'Àngel Llàcer és notori, que va fer una festa en el seu moment, quan va fer 30 anys que ell era bastant famós, que havia sigut ja professor d'operació en triomfo i tot plegat, i l'anteniversari va omplir tot l'ús de gas i va anar molta gent. És l'objectiu que jo tinc l'encaver. Sí, gràcies. Gràcies. Si és un plit l'ús de gas, bueno, pagaverò, maco. En fi, fem una pausa per la publicitat i d'aquests moments, amb l'Anna Lies, parlant dels canvis a l'adolescència... Ai, quina mandra fa? Si us fa mandra, vol dir que esteu a l'adolescència, perquè, si no, tindríeu soparat per la del tema. D'aquests moments, amb l'Anna Lies, el pao Marcos i el Martí Ramírez, amb la música... Toma ja, a una altra part. Hòstia, li he d'anar a un jardí. A una altra part. La música a una altra part, eh? Carme, no estàs on falla. No estàs en la onda. És que encara, com que m'has fet un any més vell, estic intentant utilitzar expressions que el tenia els joves. Com, per exemple, la penya del morro és xatxipiruli. Pagas botes, ràdio d'esper, símptomites ràdio d'esper, la ràdio de Sant Just, llorant de 8.1. Ràdio d'esper, llorant de 8.1. La ràdio d'esper, llorant de 8.1. Saps on pots menjar uns bons calçots? On? El restaurant El Nil de Sant Just. El Nil podràs degustar una bona calçotada al millor preu. Tenen menús diaris. A migdia els trobaràs per 12 i 16 euros amb beguda inclosa. I a la nit, per només 16 euros de dilluns i dijous. A més a més, tenen menús de cap de setmana per 20 euros i menús especials per grups a banda dels diaris. I on dius que he d'anar per provar tot això? El restaurant El Nil, el que rei Josep ensa el clave 1 de Sant Just d'Esvern. El telèfon 9347 340 58. Restaurant El Nil. Ara escolta's ràdio d'esper, si tu n'hi t'esperes ràdio d'esper, la ràdio de Sant Just. Llorant de 8.1. Ràdio d'esper, llorant de 8.1. Ràdio d'esper, llorant de 8.1. Una explotació per la gent de la penya del Morro, de Raios Bern, sóc el Juan Rabonet. El Juan Rabonet, el que no sabeu qui sóc. El Caiga d'abans, el del Cuentes. Està al Cuentes, la Arturo Valls i l'altra. Doncs jo no l'altra, aquell. Acabans va fer qui per rebola, aquell. El que ha de fer allò de l'intermèdio, aquell, doncs aquell. Que ara estic al Tatreneu fent teatre, aquí a Gràcia. Sí, divendres i saptes a les 10 de la nit. Sí, mira que hem atat això per fer l'opromot. Una explotació a la gent de Raios Bern. Moltes gràcies, Juan Rabonet. I com que a setmana connectem amb el Casfón Santa. Allà hi tenim la treballadora social, Lana Liesana. Bona tarda. Hola, bona tarda. Com? No pleguem per l'Anna. Què tal? Com estàs? Doncs estem molt enfainats. Per això hem de connectar d'aquesta manera, perquè ens estem quasi fent dobletes. No passa res, perquè tenim la feina molt més important. Ho entenem perfectament. No, no, no. No és això, no és això. No és que és, però jo no ho entenc. Que no arribo, que no arribo, perquè soc tu d'un lloc i no arribo a la ràdio, però no. La setmana que ve, estem allà. Quina manera respirar el centre de drogodependències de prevenció de drogues del Casfón Santa, aquests dies? Tot bé o no? Que quedes respirat. Sí, una mica per preguntar allò que es fa. Com va per allà? Ah! Ah! Molta feina, molta feina. Desgraciadament, sempre tenim molta feina. Per això no ho veig, és el que comentem. La setmana passada ens va quedar un tema... Com es diu això, el Tinté, sobre la taula, pendent que és el tema de l'adolescència. Perquè... Sí, sí. No, perquè vam parlar els primers amors. Com era Sant Valentí i tot això. I després, com més o menys el tema, el que anàvem a parlar era una mica de l'adolescència. Ah, sí, sí. Farem l'adolescència a la ràdio, què faràs? Té la tele al perió d'aquest, eh, doncs que... Jo crec que he comentat abans. A gent que encara no hem sortit d'això. No heu sortit... No l'heu sortit, no l'heu sortit, tampoc. No, no, home, tu sí, tu sí. Que acabes de fer xerrades als instituts i dones consells a tothom i tot això. Abades. Però, no, abades, no, estem quan estem tan enfeinats... Mira, precisament, no, quan estem tan enfeinats, o estressats, o el rotllo d'aquests crisis de no arribem a final de mes, el juguer o la hipoteca tal i abades, pensem què veies, vivia, no?, quan érem adolescents i tal. Sí, el que passa és que jo molt de vegades penso... No sé si què veies, vivia, quan érem adolescents o abans, o just abans de ser adolescents. O sigui, d'aquella etapa de que no vull fer res. No vull fer res. Tot, no, no, no ho digueu, perquè, clar, l'hem passat tots, no?, i potser és la pretapa, aquesta, no?, potser. Clar, això, en tot cas, seria la pobertat, no?, la pobertat. Perquè, diguéssim, que l'adolescència no va entrar... És un procés que comença amb la pobertat. I és entre els 10 i els 14, no?, aquesta època molt tunteta, seria la pobertat. És molt difícil, perquè no ets ni nen, nen, nen, ja comences a tenir diferents sentiments i ganes de fer coses, però tampoc ets suficientment gran. I després, a partir dels 14, és quan... dels 14, els 18, malament, t'ha apurat l'ascència, no?, i després ja dels 18, en principi, fins als 25. Fins els 25, 18, 25. És la juventut. És la juventut, eh? Sí, sí, sí, que jo la posaria més cap als 30, o així. Home, jo vull, precisament, que faig 29 anys, penso que encara estic a la juventut, no? Ens portem molt poc aquests dies, jo el dia 7 de març faig els 29. Què dius, ara, Anna? Sí, sí, sí, sí. Ets pistis, també? Sí, sí, sí. Disca, ah! Ara ho entenc, perquè ens portem, també. Perquè, clar, els pistis som els millors. Sí, així, molt sumeadors, immorals, no? A Catalunya, les postes de sol. A mi m'agrada les postes de sol. I les porles violetes, molt sensible. Els clubs de color rosa, la sopè de maca... Estàs sent un mundo, una dieta entienda... Està a dieta, sí, sí, sí. Sí, sí, sí, sí, de qualsevol. Sí, som uns i compresos, bueno. No en fem pena, no en fem pena, eh? Està bé, està bé. I a partir dels 30, què és, la ballesa, no? A veure, no. En principi, a partir dels 25, els estudis diuen que a partir dels 25 és la maduresa. Però jo crec que com això... Això s'estipula, també, no només la persona, no, sinó també la societat i tot això. Jo crec que això de la joventut s'està... s'està llargant més, eh? Sí, home, ja més penso que avui en dia cada vegada et estriga més en marxa de casa, no? Vull dir, la gent en 35 anys continua jove. I la maduresa està relacionada amb la responsabilitat que tu tens, no? I amb els actes, o sigui que... Jo crec que això cada cop anirà pujant més, eh? A més, abans, una persona de 40 anys, i això ho poden veure, una persona de 40 anys... Uala, té 40 anys, no? I ara una persona de 40 anys la veiem molt... Molt jove, eh? Sí. Molt jove, jo. Molt jove, no, jove. Bueno, jove no és... Jo que sé, abans era una dona de 40 anys, era ja... És veritat. Així una via. Home, també ajuda el fet que, per exemple, entre els 35 i 40 anys ara estan amb més fills que abans, no? Sí, sí, fins i tot els primers fills, no? No els fills, sinó els primers. Però bueno, el tema de l'ascència, que és un procés molt difícil. Jo ara, a més, si tornaria... No sé, Jordi, si tornaria, potser no... Jo quasi que no, eh? Jo quasi que no. Home, jo, mira, anava amb el cabell llarg, em feia cua, una mica diferent, un altre estil, no? Sí, sí, sí. Però clar, hi ha molta gent que potser ens escolta i pensa que és l'etapa, potser, no més problemàtica, però sí més difícil, sobretot pels pares, perquè es nota que els adolescents, lògicament, comencen a canviar, no?, amb 12, 13, 14 anys, 15 anys, també, el seu comportament, la seva actitud, ja comença a prendre decisions, i hi ha molts moments de mal rotllo, entre pares i adolescents. És que és un procés totalment de, tu l'has dit, de canvis. El primer de tot és els canvis físics. El tema aquest de les hormones sexuals, que fan, no només que es canvien i veïn, sinó de, no sé, no només físicament, que és quan, a veure, un nota al desenvolupament físic, tant les noies com els nois, sinó també, o sigui, ja surten els desitjos sexuals, i tot això, d'una màstic conscient, t'has tornat a estar, no?, és com, què m'està passant, no?, i per això, una persona, si veiem els adolescents, un dia estan molt tristos, un altre dia estan molt contents. Sí, una mica com els hem os. Sí, els pares diuen, i aquest càlid passa. Els pares diuen, aquest que passa, i és molt difícil. Però també té coses bones, no?, és en el moment en què on comença, també, per exemple, empatitzar. Abans de l'adolescència, quan un és nen, és, potser, més jo i jo, i el que jo vull, no?, el que a mi em va bé, no?, i la gent va a mi, i, a partir de l'adolescència, em pren consciència, no?, de que... Els altres, la relació amb la parella s'aprèn molt, clar. Clar, del que pots dir als reparsos, i jo faig segons quines coses, no? És veritat, és veritat. Home, és que, clar, a l'adolescència o després sempre ha arribat la primera parella, normalment, no?, i com diu el mestre, Lluís, que a mi no, eh? No, no, sí. Diu que, clar, és que la parella és... Tenir parella és l'aprenentatge més ràpid i més heavy, no?, que hi ha a la vida, perquè el que ve a la fi, tu amb els amics pots aprendre coses, però la parella és una aprenentatge directa, un tocar de peus a terra espectacular, moltes vegades, no? Moltes vegades, moltes vegades que si sempre et fa una mica de mirall, tenir parella, és a dir, pots veure reflexades moltes coses, coses que tu no t'agrada amb l'altra parella, que també te les fan saber a tu, que teves que no li agrada, no?, i, home, és un procés tan bé de maduresa, no?, tenir parella, clar, que sí. I, de fet, els adolescents, per exemple, que no estiguin escoltant ara, no?, quan tenen canvis d'humor, això tan típic de l'adolescència, que, eh, no vull fer res, saps?, allò que fan... Digue'm, estàs dient... I la mare, ja està escondadat el pavo. Exacte, eh, deixa'm, eh, que estic jugant a la play. Doncs qui aconsell diuen donar els joves que no estiguin escoltant ara? A veure, jo...Sí, en general, eh, què és la de l'experiència? Jo crec que, bueno, saber que aquests altivajos són normals, que ningú s'espanti, això del primer, que ningú s'espanti, i pensar que tot passarà, perquè és una mica lluita. Jo ho recordo, jo, si faig una mica així, de bon bòria, que va... I és veritat, és una mica lluita, perquè vols fer, potser, a nivell de sentiments, vols fer moltes coses, no? No em surt, no m'he salentada. I, a més, és que no em deixen, no? Perquè és veritat que, també, para dalt, no? Allà estaves para, o a la societat que no et deixes recordar, que tu en el meu moment vols fer, i, a més, és que, en aquell moment, et penses que ets capaç de fer-ho tot. Jo me'l recordo, que tenia 16, posant una exemple, no? Anècdota, estàs explicant una cosa. Anècdota. Anècdota. Jo tenia 16 anys, i no me'n recordo on, que van planejar un viatge amb les amigues de l'estranger, i es van dir, però... que esteu dient, no? Sí, sí, sí. Que esteu dient. I, en aquell moment, jo estava convençudíssima de que, per què no, no? Me'n anava amb 15 o 16 anys, no sé què era. I penses que estàs, jo què sé, capaç de fer-ho tot, no? Jo també me'n recordo, ara no em diguis que era ben bé. Em sembla que era una reunió de polítics, una simera d'aquestes als jovoïts, que es feia a Montpellier. Jo tenia 15 o 16 anys, sí, posa la música a mi, també. Jo tenia 15 o 16 anys, i vam organitzar, volíem anar amb tren fins a Montpellier. Sí, amb dos amigues i algun amic, també, i tal, no? I al final, clar, no va sortir la història. Per què? Perquè eren menor d'edat, i el meu pare li va dir, però aquí tu et quedes a casa i no te'n vas enlloc, no? No, clar, home, nen. No és la cosa, no? I, clar, és que... I també va ressonar tot això, totes aquestes coses, el més important és perquè t'estàs creant una identitat, no? Sí, senyor. I això és molta feina, eh? És molta feina creant una identitat. Sí, dius-ne, és que un mateix no sap ni el que li passa. Quan és adolescent i està amb aquesta etapa, és lògic. En fi, Anna, no si vols afegir alguna cosa més amb aquesta... Tartulia, teràpia, que a mi també ho seré. Teràpia, sí, perquè... Una mica de memòria que van rebre, no? Nosaltres que estem ja a punt de la trantena, eh, Jordi, ens queda un any. Sí, a algú m'ho ha dit, dius-te'n, dius-te'n, fa anys, dius, bueno, prepara-ho ja per la crisi dels 30, dic, no. Dic, no, la crisi dels 30 ja l'he passat, eh? La vaig tenir quan tenia 23 anys. Sí, ara jo segurament viuré la crisi dels 40, eh? Sabeu una mica el... Gràcies. Sí, sí, sí. Però, bueno, és el que té, a l'umna avantatjada a la classe, no ens enganyem. Molt bé. Molt, molt, una cosa increïble. En fi, que alguns encara continuem a l'edat del Pavo, eh, i sort de l'anàlisi que ens ve a visitar cada setmana el programa per explicar-nos aquestes coses. Anna, moltíssimes... T'interessa alguna cosa o vols explicar alguna cosa més? No, no, no, ja està. És que han vist l'adolescència un montón, eh? Perquè, si voleu, un altre dia, que ens facin preguntes, els uïllents que ens facin preguntes, o que ens plantegin temes, no?, que estan vivint-ells i podem parlar de tot això. Doncs mira, em sembla una molt bona idea. Si algú vol fer-ho, la penya, robajimil.com, també tens a tenir el Facebook de la penya del Morro, a través del Twitter... I a la pagina web del Casfón Santa. Correcte. PrevencióDroges.cat. PrevencióDroges.cat. Visiteu la pagina. No ho diem mai. I la veritat és que és una pagina molt xula, que s'ha estrenat fa poquet i que està molt bé. I que no només parleu de drogues, perquè allà també... No, no, de parella, també d'adolescència. Tot. Una mica de tot, no, el que vol de la vida, en general. A més, també tenim un gabinet psicològic, totalment gratuït, a través del mail, una primera consulta, si algú vol. I anònim, i anònim, eh? Correcte. Com estàs, Serena? Bueno, que no posarem la persona qui fa la pregunta. És molt interessant. Sí, sí, no és molt interessant, perquè, home, avui en dia... Escolta, qui més, qui menys alguna vegada el psicòleg, pel conducte que tingui, que no el deixa dormir a la nit o el que sigui, doncs mira, no costa res. Hi ha un mail allà, i segur que ho s'atendran, doncs, amb tota la màbil i tot del món. I tant, que sí. Amb aquesta música, sembla un enunci com de seguros, no? Sí, sí, sí. De 500 seguros. Ah, molt bé. Bé, ho deixem aquí, deia Anna, moltíssimes gràcies. Fins la setmana que ve. La setmana que ve esperem allà. Molt bé. Que vagi bé. Ah, va, va, tarda. Adéu, adéu. 5 i 37, d'aquí uns moments, el Pau... Pau Marcos, perdó. Pau Marcos, sí, sí, ja tinc una edat, ja. I Martí Ramírez, amb l'actualitat musical, i un grup de música, un grup de música que no sé qui és, però, vaja, d'aquí uns moments el descobrim abans, però, ah, sí, avui fem els amics de les arts, precisament. Aquest tema és del seu últim disc, Espècie, és per catalogar l'home que doble amb Bruce Willis, perquè la setmana que ve entrevistem el Ferran Piqué dels amics de les arts. I, sí, men, primero tonis, después expectants. Que cada segon que passa, té més nombros d'haver-la palmat. I quan la porta finalment sobre, la gent crida i comença a plaudir. Tots dos saluden, es besa, niel, i diu... Nena, ara ja som més que vics. Adéu, ara ja som més camins. Són un orchestre i el blafona negre i surten les lletres final. La culla carpeta i els auriculars s'abraça amb el tècnic i marxa cansat i és cap l'home que d'ofla amb brosquilis que viu aventurats només en la veu. L'home que d'ofla amb brosquilis que no està manjat en aquesta cara de veu. Avui, nit estrana, de conya, un actor posa el por i final. El nostre home té una idea, no s'hi va l'adoptar. Potser és l'última oportunitat. Tothom a gira i una limousina s'atur en treplaixos i tuits. Sobrepas entre els fotògrafs estreu al barretre molant se'l posa contra el títidiu. Hello dear Mr Willis, it's such a great pleasure to meet you at last. No és pas un craca ni diomes, però el menjar aquest trossol porta preparat. Tots dos es miren i el món s'atura. Ai, l'assetting és un minut. Per dir-li gràcies per les aventures, per tot el camí que han recorregut. La cara que posen brusquilis no deixa cap marxa per l'ambiguitat. I és que l'home en hagués tingut prou amb un gestos, un riure de complicitat, que no arribarà mai perquè hi ha un guarda espanyol. Que el paguen per això que li fot un empenta i que cauen rodó, que quedes des a terra, que es pensen que es voti o maigot, o maigot, o maigot. 5.40 de la tarda, què passa? El home que diu plan brusquilis, sí senyor, és la cançó dels amics de les arts exactament dir el seu álbum Especies per Catalunya, on explica la història d'afectivament el doble de brusquilis que un dia se'l troba cara a cara, però que el brusquilis, pobra, passa una mica d'ell. En fi, 5.41, com us comentava, ja tenia amb nosaltres el Pau Ramírez i el... Ai, el Pau Ramírez, el Pau Ramírez. No, clar, com un es diu, Pau. Has de mirar, Martí Ramírez i Pau Marcos. Les recordes, les nostres noms, eh? Més tard. Què és l'edat? És l'edat. Com que avui és el meu aniversari... Moltes felicitats, home. Moltes felicitats. Moltes gràcies. Què m'heu portat? Cap i barri, molt bé. Cap i barri, no sé què. Moltes gràcies. Cap i barri, no, no. No sóc ja nada, coño. No. Cap i barri, tu, jo. Gràcies. Maricón, eres tu. No. Nothrough... Que dius? A Piberri, la puta soy yo... Carmen de Maydena, que bona és, com deia... Bona tarda, mes meus tothoms. Quimet Canyelles, soci de l'espanol. Per cert, ja que parlarem de Quimet Canyelles, no sé si vos veu veure Albol o que l'hi van... Albolero, perdó, que li van fer, els del zone Zàping... A veure si després... En Quimet Canyelles? Sí! El de bones tardes, amics meus tots! Jo no l'he vist. Va ser l'últim en les àpingues, no el van fer? No, no, ja fa temps, eh? O doncs el buscarem per anar a ser... Quimet Canyelles, jo crec que hauria de ser personatge del Cracòvia, eh? Jo crec que s'hauria de plantejar això, la gent del Cracòvia. No en pensis, que segur que ho han parlat... Mira, la cançó de Quimet Canyelles, ja la tinc aquí. Espera, perquè estan sonant els Vits Boys, que és el grup que farem avui, repassarem la seva bibliografia, però ja que... Mira, ja el tinc aquí. M'he comentat això. Això és una cosa que van fer els delzones àping, aprofitant... O sigui, és l'original Quimet Canyelles, que a l'Assemblea de Compromissaris i de Sòcis, de l'Espanyol, d'accionistes i tal, va sortir allà, va fer el seu espit típic, i mireu què va explicar, i la música que li han posat els delzones àping. Bones tardes, amics meus tots! Bueno, anem per feina. Ableu-vos, claro! Io perdono, pero no olvido. Perdono, pero no olvido. Io perdono, pero no olvido. Perdono, pero no olvido. Perdono, pero no olvido. Era una noche fría de nero. Va, va, eh? Es una noche lluviosa. Viaje por mi propia cuenta. Si no comuses de penes. Bueno, al llegar a papoda. Lo encontré en costada y por cincu. Datra vueltas y vueltas. Tienc quatre plombs de pensió. Al llegar a esta pensión. M'hi he fet l'argo passio. I, per exemple, al llengua. I, a veure, va, va, va. I, a veure, va, va. Superstanes, a d'aquí arriba. A d'aquí arriba. M'ha abriu la Gran Madame. La Gran Madame. I si, si, i si, si. No m'ha passat ni el meu pas enlloc. El tio explica que se'n va anar. A papona. Sí. O sigues hasta el final o no empiezas. Oh! Que gran, qui veig canelles. Sí, senyor, i també un aplaudiment a la gent dels companys de zones d'àpid. Sí, home, de TV3, d'apartament d'esports, que socurren, eh? Sí, sí, sí. En fi, avui parlem d'un grup que també té a la... Es veu com un lligat? Sí, sí. Vaig fer un concert ràpid amb matíes prats, per lligar notícies... Fantàstica. Dolents que fan ràbia. Parlem avui del grup de la setmana, a la setmana. De la deca dels 60, que ho crec, no? Sí, bueno, avui ens anem una mica enrere, però vam veure fa un parell de setmanes que els Beach Boys t'agradaven. I hem dit, home, ell és el seu aniversari. Sí, perquè jo, com que soc un surfer-ho de pro. Home, ja et veiem la teva malena rosa al vent. Ja et veiem la teva malena rosa al vent. La teva surfe del braç. El meu referent és el nen de Colacau. No sé si l'heu vist alguna vegada. És molt mono i simbàtic i no fa ràbia. I no se l'entén. Aquest és el meu referent. I per això cada setmana vaig a la Barceloneta. A veure si em pido alguna hola. Avui parlem del Beach Boys. Què vols, els Beach Boys? Sí, parlem dels Beach Boys, perquè profitant d'això. Què t'agraden a tu i què vam comentar? Que potser tornen amb un nou disc. Doncs hem dit, anem a parlar dels Beach Boys. I comencem parlant pels seus inicis. És que es van formar l'agrupació original. Es va formar el 1961 a la ciutat californiana. No podria ser d'una altra manera, de Hawthorne. Hawthorne? Allà al costat de... De Santa Mònica. De centradar Santa Mònica. Exactament. Doncs això, a Hawthorne, els integrants principals de la banda eren els Germans Wilson, que eren tres. Brian, que feia de compositor vocal, vocalista baix i piano. Carl, que era guitarra i vocalista. Dennis, bateria i vocal. I després, a part dels tres germans, també hi havia el seu cosí, que es deia Mike Love, que també era vocal, teclat i saxo. I un amic seu, que era el jardin, que era guitarra. I veu, tots cantaven perquè és una música molt vocal. És tot molt vocal, superposició de veus, com podem escoltar. Bé, de fet, van començar a gravar Ben Dora Ben Dora, el 1961, més o menys, del seu primer tema, no? Exactament, s'atgecaven Ben Dora, com has dit, el matí, per començar a gravar. Després d'anar a Califòrnia, a fer marina surta. I Guardiola, també per allà. Una cosa increïble. En aquella època, imagina't. Bé, doncs, entre regals d'aniversari i de Nadal, doncs els van regalar instruments i... Gramadores i totes aquestes coses. Sí, material, per començar a fer els seus inicis. I així van començar les gravacions, basades sobretot, com ha dit abans al Pau, en la superposició de veus. I s'afegia també una guitarra i un piano. I amb aquestes tres elements, fèiem les seves músiques. El 1961 van gravar el seu primer tema. Correcte, titulat. The Wreck of the Haspers. Oh, ja? Yes. Que vol dir... Això. El reg de l'altres persones. Exactament. Exactament. Curset de Matias Pras. Sí, sí, sí. De fet, era un poema, no? Sí, era un poema que ells mateixos els van posar a la música, li van posar al ritme. Vale, al principi es van dedicar a fer versions de cançons conegudes i populars d'aquella època, però des de la discogràfica en què els va contractar, els va recomanar que busquessin un estil més propi, més personal, i original, també, per poder triomfar i desmarcar-se d'una mica del que eren les coses d'aquella època, i poder destacar també. Llavors va ser Quandènis, que és una mani practicant del surf, va proposar fer una cançó sobre aquest esport, i llavors d'aquí som va sorgir un dels seus primers temes, que és surfing, i el van gravar sota el nom de Pendletones, i que van composar ajuntament amb l'UAU i la Vandell. Corria l'any 1961, quan a California les xiques van a la playa. Va, ara, ara. En fi, surfint va arribar a vendre més de 50.000 còpies, no, Pau? Doncs sí, va entrar l'edillista Billboard, el mateix, en 1961, contant que només els coneixien practicant a California. Era l'any del seu debut i encara no eren gaire coneguts. O sigui que ja van començar, bé, van començar forts. I a causa d'un problema a la gravació dels discos, la caràcter del senzill i apareixia el nom de Beach Boys, perquè el que imprimia els discos va pensar que havien de canviar el nom. Si fèiem cançons titulades surfint, havien de tenir alguna cosa a veure, no depèn del tons, si hi va dir... Tons els hi posarem de Beach Boys, però per iniciativa pròpia, sense preguntar ni res. I així fue como los chicos de la playa llegaron a lo más solto. Sí, Mike. En fi, l'any 1962, després que al jardí... Ah, mira, com l'actor aquest francès, de d'artis, o no. No, aquells d'Ujajdan. Ujajdan. No sona. No hem vist d'artis. En fi, va ser substituït... No és d'artis? És aquella pel·lícula que no parlen. Us la recomano amb versió original, la vaig veure i... Un blanc i negre, també. En versió original, la vaig veure d'artis. Una preu és una meia diàleg, però amb versió original guanyem molt. Ah, va bé. Una meia diàleg. Fantàstic. Sí, tot el que es van gravar, el 1982, grans temes, serfin... serfin safari. També es van gravar altres, com Serfing Girl i Beach Boys' Tom. A veure Serfing Girl, com sona. Oh! Així hi ha una mica... Sí, l'hora baixa. Quan has acabat de fer surf, quan el sol ja s'està ponent. Correcte. Estàs amb una qualpirilla, allà, el Xiringuito, de la Barceloneta. Aquest cas, a Califòrnia. Que ja ve el mateix, eh. Sí, no canvia gaire. No, només el nom. Passa'm a un dekiri, nenà. Estic cansat, oi? Tengo arena en los pies de surfear. Doncs aquell mateix any, el 1962, vam firmar un contracte amb la companyia Capitol Records, i vam passar a ser un dels primers grups amb integrants fixes. Ja que les altres bandes de la seva època, que els integrants suposo que anaven... Era més tiporquestra i tot això, que hem parlat alguna vegada i anaven rotant els integrants. Clar, de fet... Oye, tenemos un concierto el sábado en Santa Mónica. No puedo venir. Bueno, bé, tu, que estais oferendo. Clar. Aquest segur era, literalment, el diàleg que ens va mantenir, no? Sí, parlaven, sí, tota l'estona, tot el dia. Home, clar, és un d'altres en 60, no? Com aquells pells gris i tot allò. En fi, per cert, que va arribar una nova discogràfica, no? Sí, amb Capital Records, que va ensenyar un acord, van gravar el seu segon senzill, que es titula... Serfin Safari, que és la que m'he escoltat abans. Home, Serfin Safari, mítica, no. Ah, no, sí. No. Aquesta és la nova, Serfin USA. Tot és un Serfin. Clar, tot és un Serfin. Aquesta és Serfin USA, que també la van gravar, com deies tu, amb Capital Records. A l'any 1963, i que també va tenir un gran èxit, es va col·locar el top 5 de la llista d'èxit dels Estats Units. Trobo que avui portem un rotllo molt serfell. Sí, sí, eh. Jo crec que podríem donar ja per començar la primavera, des d'una penya al Morro. Jo ja he sentit l'anunci del Corte Inglés, o sigui que ja pot començar. Amb aquestes camises així de flors que em porteu, i aquestes ulleres de sol... ¿Quin no va estar a la mà del sur? Ara ens anem allà, amb el nostre jip. Exactament. On podem anar, a fer surts? A Castellafel. A Castellafel. Sí, sí, us vegem molt. A la nit, també. Quieres vervi planxa, nenes? Comentaris de baix to, que no ens porten enlloc, i que estaven parlant que això, que l'album homònim va situar-se en la segona posició dels més venuts a Estats Units amb aquest tema surfing USA, aconseguint ser disc d'or. Sí, correcte. I, a més a més, va suposar el retorn del jardín, que el que havia fet era acabar els seus estudis d'odontologia, va tornar el grup i... Molt bé, quina petxorra, no? Els veig... Eh, jo us dejo perquè estic estudiant per ser dentista. I després torna el grup. I ara vull fer esta vola de 10 metres, no? I si se'n va cap allà? Doncs amb el jardín, una altra cop, el grup, van començar a gravar el seu següent disc, Surfing Guild, que els va comportar un altre disc d'or, gràcies a temes, com Catch the Wave, que vol dir, coge-la-ola. És que no podien canviar de ser matemàtica. Clar, o In My Room. Catch the Wave, a veure si podem escoltar aquest tema. O In My Room, que és de la meva habitació, no? Sí, sí. Mira, Catch the Wave de... Bé. Mentre estan, anem dient que tot i que això va ser el mateix 1963, el mateix any vam publicar un tercer disc. Un tercer disc al mateix any. 3 discos en un any, només un mes després, del que acaben de publicar, aquest tercer disc era Little Dance Capple, i va ser un nou èxit. Un altre èxit? 1963, ho vam patamor, eh? Sí, sí, jo ho veig, eh? Catch the Wave. Catch the Wave. A partir de l'any 1964 van començar les seves gires internacionals. Sí, es van portar cap a Austràlia i Nova Zelanda, que també són zones on els surts. No podies donar-ho d'una altra manera. Correcte, correcte. És molt important. No vivíem malament, aquesta gent, perquè els seus concerts, les seves gires, vull dir surfer, no? Vull dir, el matí anaven fent surts. Però el que veus que en realitat d'ells no és que fessin surts. No s'havien de fer surts. No, n'hi havia una o dos. Ah, clar, clar, aprofitant una mica el marketing que havíem fet. I també vam voler escampar la seva música, podríem dir, surfera, per Europa, i sobretot va tenir molt l'importància al Regne Unit, on havien tingut molt d'èxit. Vam tenir temps de gravar un nou senzill i sense tot. Sí, van agravar un nou senzill, a part de... durant la gira van gravar... I Get Around. Home, mític, eh? És el llibre de les listes d'èxits d'aquests nens. Em veig aquesta cançó. Em sona una banda sonora d'alguna pel·lícula. Tots l'hem cantat alguna vegada. I és la més utilitzada, potser. Tot molt se sentero, eh? Sí. Que no sigui el començament d'en Miria Quinable, quan els despermatosos van al òbol... Potser, potser, eh? Potser, no sé quina pel·li és, però... Jo crec que sí, eh? Potser, potser. En fi, tot això l'any 1964, només tres anys més tard, d'haver tret el primer single que ha comandat un moment, l'any 61, The Wreck of the Herpers, que em quedat que era El Regne de les Persons. El Regne de les Persons. I què passava, en aquell moment? Doncs mira, que el 1964 van tornar a publicar un altre álbum, titulat Old Summer Long, però les lliures van provocar que Brian Williams, deixés al grup, i va ser substituït per Bruce Johnson. Tot això, Brian, seguia treballant com el compositor del grup. Atenció, perquè de quatre anys més tard de començar, ja portaven 7 LAPs, és a dir, 7 discs al mercat. Una tèntica barbaritat. Sí, és que aquell mateix any va entreure a Today, que mostrava un gir cap a la música Pop. O sigui, ja començaven d'aquest surf rock, que van crear ells mateixos, i amb cançons com Chic knows me too well, o please let me wander, es va començar a veure que intentaven adaptar-se a la decla, també començaven els Beatles a aparèixer per allà, i havien de fer el que demanaven les masses. A veure. Ah, doncs sí que té una altra rotllo, eh. Més balada, més pop, així, romàntic. Tranquil. D'on estan vosaltres? Planses de surf, a veure, xicós. A saber i s'aponyarà, no? Vaig fer-ne estar veient que hi ha molta cosa, no, dels vits boys. Home, no sé, em sembla que haurem de seguir el propèdia, però... Sí que sí, eh. Tenen molta teca, eh. És que tenen quatre anys, mira, tots els discos que van fer. Home, de fet, mira, ara és un bon moment, perquè estem en aquest moment d'impas, dels vits boys, que deixen la música surf i ja serà tan una mica el que sonava a finals del 60 amb aquest pop, sobretot, iniciat pels Beatles. Sí. El dia abans d'aquest impas, que va venir amb el disc Pet Sons, que suposo que parlarem ja la setmana que ve, i és el seu disc més important, però el 1965 van publicar dos nostres treballs, que també eren aquí entre el surf, rock i el pop, encara estaven acabant de treballar, que eren Summer Days, en Summer Nights i Vits Boys Party, i van que van deixar temes com California Girls o Help Me, Recumple. Doncs queda dit, Pau, Martí, moltíssimes gràcies, que és una setmana més per haver-vos passat per la penya del Morro, la setmana que ve, la segona part dels Vits Boys, en Mèxic, com Would It Be Nice, or You Still Believe in Meets, i també California Girls, Mythic o Help Me, Ronda, altra... sembla un metge... un metge de ràdio, això, una mitjana. Sí. Tu i jo lo sabíamos, California Girls, Help Me, Ronda. Era en éxitos, de les Vits Boys, a finales de la 70. Nois, que vagi molt bé, gràcies, per saludar a tota la gent que està mirant, gràcies a la compartició que has fet, Pau. Tenim molts ulls, o què? La gent li interessa a les Vits Boys, no volen tornar als 60. Vits Boys, de platja. No Vits, d'una altra cosa. Nois, moltes gràcies. Tinc la setmana que ve. Tins la setmana que ve. Són Vits Boys, també. Bé, és igual. Són Vats Boys. És l'altre dia l'aportem, també. Oh! Nosaltres, tots aquests, connectem en com ràdio. D'aquí uns moments a la segona hora de la penya del Morro, connexió amb el casal de Joves, que, per cert, parlant de fa anys aquest dissabte, Carnestol Fest, temàtica anys 80. Repassarem com està la història, a més a més, notícies curioses amb la Lília, i la nostra tertúlia esportiva particular de la penya del Morro amb Sergi Pau, Pau Balburna i molta més gent fins ara. M'atens. Com ràdio. Notícies. Bona tarda, són les Cisos. Parlem al Verses i Marta Patricio. Problemes a aquesta hora, l'autopista P7, a l'altura de Ser Daniela del Vallès, sentit sud. Després que dos camions hagin xucat un dels vehicles d'ull a cavalls i, com a conseqüència del xoc, han saltat a l'aviat. Serve i català del trànsit finarà. Quina és la situació, bona tarda? Bona tarda, en aquest bon any ens hem de començar situant a l'autopista P7 a l'altura de Ser Daniela del Vallès. Aquí hi ha un carru tallat en sentit merturell, però fins fa uns minuts hi havia totalment la calçada tallada, en sentit sud, com a conseqüència d'un accident amb dos camions. Un dels quals transportava cavalls dels animals i han estat retirats i retinguts en una zona de seguretat. I, com veiem, ara estan acabant de retirar els vehicles d'accidents i queda un carru tallat que provoca en aquests moments fins a 6 quilòmetres de retencions, i també hi ha una circulació al lateral de l'autopista P7 a la mateixa zona, la B30. També hem de destacar que en aquests moments hi ha hagut un altre accident a la mateixa autopista P7, però a l'altura de Santa Perpeto de Muguda, en sentit nord, que també talla un carril en sentit Girona i provoca dos quilòmetres de retencions. D'aquesta zona del Vallès també destaquem que hi ha circulació lenta, a la X-58 a l'altura de la Dia del Vallès, en sentit Barcelona, en quilòmetres de retencions, i també a la C-17, Mucada i Reixac, d'entrada a la capital català. Acabarem destacant que la Ronda Electoral hi ha circulació lenta, a la zona de la Bon Pastor, en sentit primitat. Ha finalitzat, sense acord, la segona jornada de reunions entre representants dels treballadors de metro i la direcció de transports metropolitans de Barcelona amb la mediació de la Generalitat. Els sindicats rebutgen la congelació salarial durant 3 anys que els ha proposat l'empresa i, per tant, mantenen la vaga de metro i autobusos del 27 de febrer a l'1 de març. Pere Ramon és membre del comitè d'empresa de metro. Davant de la postura de la direcció de l'empresa, realment veig que la situació està molt difícil per arribar a un acord i que la vaga és irrevitable. Totes dues parts han enplaçat en una nova reunió demà a la tarda, dia en què també hi haurà nous contactes entre TMB i treballadors d'autobusos. La ministra de Treball, Fatima Banyé, ha demanat més col·laboració i menys confrontació als partits de l'oposició pel que fa la reforma laboral. El senador ha acabat de dir al Senat en resposta a una pregunta d'Antesa pel Progrés de Catalunya. Senat, et greu arribar. Bona tarda. Bona tarda, el senador d'Antesa pel Progrés de Catalunya, Jordi Guillot, ha acusat l'executiu central de tractar els indicats com un obstàculo. En resposta, la ministra d'Ocupació, Fatima Banyé, ha demanat col·laboració. Escolta'm-la. Mire, señor Guillot, menos confrontación y más colaboración, menos ruido y mucha más conversación que se lo da este gobierno con diálogo constructivo, con consenso y con una salida de la crisis, entre todo, pero también con una reforma laboral equilibrada y útil. Banyé, t'ha acusat Guillot a aprofitar-se d'aquest tema, però aconseguir vots. Com radio, senat. Milers de persones es manifesten a aquesta hora el centre de valència de forma pacífica contra la violència policial i també per solidaritzar-se amb els estudiants de l'Institut Lluís Vives, una marxa multitudinària que es desenvolupa avui sense presència d'antiavalots i que reclama la dimició de la delegada del govern central a la valència Paula Sánchez de León, també a la llibertat sense càrrecs dels detinguts. Ho ha explicat a Comradiu Joan Carles Caral, portaveu del sindicat dels estudiants dels Països Catalans. Solament hi ha hagut policia local tallant el trànsit i la manifestació ha sigut totalment tranquil·la i pacífica. Hem exigit dins d'història, després de dinar, i ara estem davant de delegació de govern amb una quantitat enorme de gent, exigint la dimició de la delegada del govern Paula Sánchez de León i exigint que alliberen els detinguts. Estudiants, sindicats i partits polítics han convocat per demà a la tarda, a València, una gran manifestació de rebutx a la violència policial. Sobre els incidents a València, el president del govern central, Mariano Rajoy ha demanat seranitat i responsabilitat per no denyar la imatge d'Espanya a l'exterior. Creo que si todo el mundo actúa con mesura y con sentido común, este tipo de cosas no se va a repetir. Y ojalá, porque eso es lo que le conviene a España y lo mejor para todos. Ho ha dit des de Londres, després de reunir-se amb el primer ministre britànic. Bona tarda. El partit que disputa el rei del Madrid, el camp del CSC de Moscou, a l'anada dels 8 anys de final de la Lliga de Campions, i amb una temperatura sota zero a l'estadi de Luz Niqui, minut 3 de partit empata zero al marcador, l'ex de banter de l'espanyol José Callejón, és titular a l'equip de Mourinho, d'altra banda, el tenic italià Rigo Saki, ex entrenador del Mític Milan dels Holandesos, aconsellat a Pep Guardiola, que no es plantegi anar a dirigir un equip del Calcio a Itàlia. També s'ha fet el sorteig de la Copa del Rei Duquei Patins, que ha jugarat de l'1 al 4 de març a Vilanova, i l'Ajaltru, amb aquests duels i seu vendrell, Noia Blanes, Barça Reus i Vilanova Masanet. I amb bàsquet, el jugador Txec Lobos Bartons ha incorporat els entrenaments del Fia Juventud, després que ha rescindit contracte amb el Fuent Labrada. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, Sant La de 6 i 5. Promoció econòmica estovia crear convenis amb empreses per crear llocs de feina a Sant Just. El govern espanyol va aprovar el desembre amb decret que no permet que els ajuntaments contractin personals, una mesura que afecta directament els plans d'ocupació, perquè fins ara funcionaven d'aquesta manera. Per això l'administració està plantejant fórmules noves per reduir les llistes de tur al municipi. Ara es tanaveluen aquestes noves vies, i es calcula que, aproximadament d'aquí a uns dos mesos, se sabrà si poden tirar endavant. A nivell local, a més, estan fent actuacions, accions per intentar reactivar l'economia i l'activitat de les empreses, per exemple, a partir de trobades amb empresaris. A més, demà s'està previst com responsable d'acció 10 de la Generalitat Expliqui Empresaris de Sant Just, unes línies d'ajuts noves del govern català. 200 persones van participar d'un menjar del primer trufeu de Carnaval del patinetge artístic Sant Just, un torneig que substitueix l'enterior campionat intern que s'havia fet durant 7 anys. Ara s'ha obert la participació d'altres clubs de la Provincia de Barcelona i se l'he donat una pinza allà de Carnavales, el campionat va durar prop de 14 hores, va començar les 8 de matí i es va llargar fins a dos quarts d'adeu del vespre. Hi va haver 3 desfilades amb premis per les millors exhibicions i també per les millors disfresses. Aquest any hi han participat 8 clubs a la bona aigua, però n'han quedat fora 8 més per qüestions de temps i espai. Per això des del patinetge artístic Sant Just i la Regidoria d'Esports de municipi ja treballen per allargar el campionat durant tot un cap de setmana de cara a l'edició de l'any que ve el trufeu de Carnaval. I acabem aquest vullet d'explicar amb us que dissabte es celebrarà l'Assemblea General d'Ordinaria de la Teneu, en la qual renoverà el càrrec de president. Per tant, Josep Maria Marqués deixarà de ser president de la Teneu, només s'ha presentat una candidatura per encapçar la nova junta directiva, amb el Mèr, Albert Macial, capdavant, la complet en Manel Ripoll com a secretari i Anna Vilanova com a vicesecretària. No serà una renovació total, però perquè els estats de la Teneu marquen que es mantenen dos membres al conseller executiu d'aquesta manera. Entrarien tres persones noves i continuarien Vicenç Rodríguez com a vicepresident i com a trezorè Francesc Gallard. Disabte la junta haurà de ratificar aquesta alternativa. I això és tot de moment més informació a partir de la seta, i els notícies d'Adició Vespre. I wish that I could see you soon and when I held you I felt so fine it was like there was nothing left on my mind it was like Rockaway Beach in the month of June I wish that I could see you soon I had no plans to meet you, baby I had a million things to do, baby but he hit my heart for the hot booty I wish that I could see you soon, the angels go How long do you can see her? And I'm like, there's sooner the better Do you really think she will wait for you? Well, I have no way to say and there's nothing I can do I have no way to say and there's nothing I can do Go! Now listen Now that I am across the sea, I wonder if you're gonna wait for me or if you're gonna find a new boy to spoon I wish that I could see you soon and if you wait a little, my pretty friend, until I come back to hold your hand we'll be like birds when they break through a cocoon you know, I wish that I could see you soon it's been a while since I felt like this and now I found someone I really miss under the sun, under the moon I wish that I could see you soon, angels How long do you can see her? And I'm like, there's sooner the better Do you really think she will wait for you? And I'm like, there's no way to say and there's nothing I can do Well, there's no way to say and there's nothing I can do Well, there's no way to say and there's nothing I can do Go! Angels again How long do you can see her? And I'm like, well, there's sooner the better Do you really think she will wait for you? And I'm like, there's no way to say and there's nothing I can do Well, there's no way to say and there's nothing I can do Well, there's no way to say Bé, sembla que ja ha arribat l'estiu amb German Junts amb aquest I wish that I could you soon Sí, sí, idea de la tarda! Benvinguts a la segona hora de la penya del Morro! La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio del Svern Bé, una segona hora, la qual ens esperen unes quantes coses La primera, les notícies curioses de la Lillian Rodes que ja la tenim aquí, Lillian, bona tarda Estàs a compte del cavall molt llarg, el Lillian, eh? Sí, eh, no? L'havies tingut alguna vegada tan llarg com ara? Sí Ah, perdó, perdó, perdó Bé, a més també avui al programa d'aquí un moment parlarem amb el Sergi Arrada, el casal de joves de Sant Just amb el qual compartirem uns moments en què parlarem de la festa que hi ha aquest dissabte Sant Just Carnestol festa i, ho sabeu, quan la sardina està morta i enterrada de carnestoltes és a dir, quan la sardina és una zombi, a Sant Just també encara continuem amb festes i la festa, la temàtica, és dels anys 80 aquest dissabte avui parlarem de la sèrie mítica El Equipo A Sí, d'aquí uns moments amb el Sergi Arrada i acabarem el programa amb la tertúlia esportiva Rafa Cano per cert, l'altre dia va estar a com ràdio amb l'equip de l'Espanyol jugar la com amb el Sergi Mas i ens explicarà com li van anar les seves experiències si el van tractar bé o no, que segur que sí, i també amb el Sergi Pons, que té preparat un concurs i el Pau Alburnà amb la tertúlia esportiva. Tot això durant aquesta segona hora de programa, però vinga, va, comencem amb la Lílian i les seves notícies curioses. Avui, Lílian, comencem amb una teràpia contra l'estrès. Desfogar-se de l'estrès i quedar-se en pau. Aquestes són les prioritats del nou i peculiar tractament crash therapy, que consisteix a trencar tot tipus d'objectes per relaxar-se. Crash therapy. Atenció a la gent que està malalta de buscar coses alternatives, com paintball i coses així. Ara arriba crash therapy. Va trencar en coses, tu, i llavors dius que m'estic relaxant. En fi, a més, és una teràpia que va ser creat d'Espanya. Sí, va ser aquí, així, que suposo que qualsevol d'aquí pot fer-ho. I compta amb una gama impressionant de coses per trencar, des d'un tant sil·lís, d'un domèstic, fins a parells electrònics, a l'oficina. Jo vaig començar, eh? Vinga. Doncs Javier Talavera, que és el creador de crash therapy, explica que el singular mètode va néixer de la idea de permetre-li a la gent que viu aclaparada d'una manera de desfogament a tanta càrrega d'estrès que arriben cada dia. Clar, clar. I per això Talavera ha creat una zona de destrucció on el pacient tindrà 30 minuts per trencar tot el que vulgui. Està molt bé, que és com una mena... que és com una mena de cementiri de cotxes, eh? Cotxes ja usats i tot plegat, i allà desfogues una mica, no et deixen un martell i vas fent la teva. I, a més, al final de la seva teràpia, se'ls pot portar a casa el pacient, se'ls pot portar a casa un DVD amb l'enregistrament del seu moment de relax. Ah, molt bé. Molt fantàstic, eh? Molt, molt xulo. Alguna cosa més sobre aquest tema? Doncs el gestor de la idea fegeix que també l'usuari, que és la de la massatge, és un acompanyat de música suau, és atès amb totes les comoditats. Veus que bé? Doncs és d'aquí una iniciativa que aplaudim, eh? Creix? Cerepi. Si vols buscar-ho al Google, ja ho sap. Bé, parlem ara de xocolata, eh? Per això sona Willy Wonka i el Zompa Lompa, perquè, atenció, la medicació i la xocolata li salvan la vida a una persona. Veus com la xocolata és bona? Jo ho deia. La vida de Lelé Wilkinson s'ha salvat gràcies a la xocolata. No conec. Doncs aquesta jove de 16 anys de edat ha passat de necessitar un transplantament de fetge a recuperar-se miraculosament i tot gràcies a que es va fer un fart de laminadures. Què dius, ara? Es va... es va fer una tracón, com no se'l diu, de laminadures, eh? Oh, quines coses! Doncs així és com va passar. Lel, que viu a Britlington, que d'Anglaterra, va desafiar els metges, que li van dir que li quedaven entre 6 i 12 mesos de vida, si no trobaven aviat un donant per curar la seva insuficiència apàtica, o sigui, si no li donava un fetge, ella moriria. Doncs la jove va canviar la seva dieta diària per un altre anirat de carbón i grans quantitats de xocolata, el que amb la seva medicació ha fet que la seva salut millores ràpidament. Però això li van recomanar els metges o el fet pel seu contenit? No, ja, com va dir, la vida són dos dies, doncs... Ah, va fer això? Sí, ja no ho heu començat. No ho proveu a casa, això que se sol dir, perquè la veritat és que, en fi... Doncs la miraculosa recuperació s'ha completat quan els metges, oficialment, l'entret de l'agista de transplantaments de fetge, després que la seva nova dieta li hagi ajudat a controlar la seva malaltia. Bé, ella va dir unes paraules que ens serviran per reflexionar sobre el tema. Doncs ella va dir, no m'ho puc creure. Menjar xocolata i patates fregides i tot tipus de menjar ràpid no hauria de preocupar-se per les conseqüències, perquè... Clar, clar, clar. Ella ho feia com que, bueno, ja perdés el riu, no? Si encara em perds mesos de vida. Vaig a menjar tot el que em doni la gana, i això, curiosament, la va salvar a tu. Oh, quina ironia i quines coses. I hold, I hold, it's home for the world we go. Bé, encara falta en dues notícies, i hem de connectar amb aquestes dues joves. La primera, la dona acaba d'anar allum a 11 nadons en un sol part. És una ruïna per a tots nosaltres. Aquesta notícia va sortir a la televisió i tot. Doncs la notícia, bueno, que la dona va donar un part d'11 nadons, es va mostrar una foto de l'equip amb els nanoditos... Jo vaig donar la tele a la sexta i a la tele, sí. Doncs aquesta notícia ha creat bastant l'atenció, i es va dir que es va produir a un hospital i que es desconeixia la identitat de la mare. I la mateixa informació, es dubtava que és la concepció del producte de la ciència o de la naturalesa. Però molta gent no s'ho va creure. O sigui, molta gent sí que s'ho va creure. Ah, va, va, va. I per això es van assegurar i tot això, i es veu que la notícia és totalment falsa. Què dius, ara? Això és el que diuen, encara que alguns mitjans l'hagin publicat, com moltes cadenes de televisió. Jo m'ho havia cregut. Doncs es veu que a part que la informació era molt escasa, la fotografia que s'ho s'hava assenyalant, els 11 de dones no és la corresponent. O sigui, que la fotografia sí és real, però es tracta de 11 nens i 11 mares diferents. Ah... La fotografia va ser publicada pel motiu del 11 de novembre de 2011. O sigui, el 11 de dones a dones a dones. Ah, que havíem escut 11 dones a dones. I tant és mentida, no es creu re, que són la tele nens, com diu aquella. I acabem ja amb una última notícia, que, home, com a mínim, és divertida, no? Perquè és d'aquella categoria de llades que no tenen ni idea. Es desperta l'home o la dona, la dona de Florida, en aquest cas, i troba a la seva cuina el seu... bueno, un lladre cuinen. Doncs va trobar la cuina de casa seva, un home desconhegut preparant un sopada, jo més tranquil. Home, com si estigués a casa seva. Sí, clar. La senyora s'havia despertat a causa del fum provinent de l'altra costat de la seva casa, i pensant que s'estava incendiant alguna cosa, va currar la cuina, i va descobrir que un complet estrany estava cuinant a la seva cuina. I, bueno, espantada per la intrusió, la senyora va escapar i es va tancar la seva habitació, des d'on va trucar el 911, per informar la policia. I va ser llavors, quan l'home, amb tota la parsimònia, va decidir fugir. I la seva fugida va ser vista pels veïns, que va sortir l'home amb una cartera a les seves espatlles, i va acabar capturat per la policia els poc minuts. Oh! Per tant, la dona que es desperta veu a un lladre cuinant, a la seva pròpia cuina, imagina'm malament que està tot, eh, a Florida, per això, i, finalment, va comentar alguna cosa, no?, el lladre. És encara més insòlit que la notícia, perquè va dir que va contestar que estava en una festa i que quan els convidats es van retirar de la festa, li va donar fam i es va posar a cuinar. Veus? És que clar, és que la gana t'agafa a les llocs menys insospirats, i si t'agafa la feina, com és aquest cas, d'aquell lladre, que estava treballant, no ens imagina't. Lílian Rodes, moltes gràcies. Tinc la setmana que ve. Bona tarda. Adéu, a tarda. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. Sóc l'Annalisa Dan, i em diu molts petons, molta sort per el que feu, la penya del Morro, que trobo que és un nom fantàstic, i aquestes coses només ens ho les podem inventar els catalans, no? Bona nit, sóc la Mai Fegil, i us vull saludar a tots, els de la penya del Morro, de ràdio d'Esvern. Penya del Morro. Sóc l'Acto Boris Ruiz. Hola, sóc el Sergi Pompermair, autor de teatre i guionista. Saludo, molt de mor i molt de carinyo, a tota la penya del Morro. Una salutació molt especial per la penya del Morro, de ràdio d'Esvern. Canta que sigui igualteada des de la ràdio, felicitats. Hola, bona nit. Acabo de ser atacada per la penya del Morro, molt de Morro. Rosa Renom. Que bona nit, d'Esvern, i bona nit, penya del Morro. Hola, sóc Mercè Montalar. Saludo a la penya del Morro, molts petons a tots. Penya del Morro de... Mario Gas. Saludo és el bon dia, la bona tarda, bona nit, i el que sí van fer el programa, dins sempre. 6 i 21 de la tarda... O 6 i 21, com s'ha de dir? Tinc un dubte ara. Vaig a consultar amb l'home lingüístic per excel·lència de la penya del Morro, que és el Sergi de la Jove. Bona tarda. Hola, molt bona tarda. Bona tarda. No em comença, ja estàs amb el to de secció. Et volia preguntar què s'ha de dir, 6 i 21 o 6 i 21 de la tarda? Eh... I m'ho preguntes a mi, perquè... És el cap lingüista de la 6 i 21 del timar de la penya del Morro. Mmm... Doncs jo diria la 6 i 21 de la tarda. Doncs a la 6 i 21 de la tarda tenim amb nosaltres el Sergi Arrada Ruiz. Ui, he començat fatal aquesta... com és això? Aquesta presentació perquè feia millor de... un home. Unes idees, unes clapes a la barba, un color al blau. Sergi Arrada Ruiz. Bona tarda. Què tal, Sergi? Com estàs? Molt bé, aquestes nervies perquè és el teu aniversari. Ah, sí, sí, una mica, sí, sí. Què m'has regalat? Què em portes? Doncs mira, aquesta setmana regalo una intervenció meva cada dia. Ah, doncs és veritat, perquè... Gratis. Sí, gràcies, home, sí, sí. El mateix creu. Exacte. De fet, ja sabeu que aquest dissabte hi ha el Carnestol Festa, que és aquesta festa que organitzen el Cinecloputopia, associació de cine, de Sant Just Desbert, de Casal de Joves, i també l'Associació Mai, correcte? Exacte. I, de fet, cada dia anem comentant una mica com va la cosa, i com que la temàtica de la festa de Carnestoltes és als anys 80, ahir vam parlar d'una sèrie de televisió mítica, també, que era Magnum i a Wyfem, el Equipo A. En 1972, un comando compuesto por cuatro de los mejores hombres del ejército americano fueron encarcelados por un delito que no habían cometido. No tardaron en fugarse de la prisión en que se encontraban recluidos. Hoy, buscados todavía por el gobierno, sobreviven como soldados de fortuna. Si tiene usted algún problema y se los encuentra, quizá pueda contratarlos. El Equipo A. No... A veure, com fa la sintonia, Sergi? Sí, sí, sí. Sí, tot, tot, tot. Bueno, per cerca, una sèrie que va estar... Es va metre a la NBC, la cadena nord-americana, entre l'any 1983... Mira, l'any que vaig néixer era jo, i el 1987, 4 anys en antena, on explicava les aventures d'aquest grup de... com diu, los mejores hombres del ejército, fueron encarcelados por un delito que no habían cometido. Mítica presentació. I que, vaja, hi havia l'Eméa Barracus, el capitán H.M. Crazy, ahoyador Murdoch, que era, sí, Dwight Schultz, i també el capitán... El capitán Smith, que era el George Peppel, el coronel, el coronel John Anibal Smith, i també el Faceman Peck, que era el fènix, a la traducció espanyola, al dir Benedict. I diu, buscades por la policía y el gobierno estadounidense, los fugitivos se ven obligados a convertirse en mercenarios para poder sobrevivir económicamente. Oh, quín racor el equipo ha, ¿eh? Respuestas contra la crisis, ¿no? Pues estás en mercenario. Yo que sé, ahora me voy por los pueblos y lo voy salvando de dictadores o de... no sé... Sí, per cert, aquesta sèrie va tenir el delito que nunca havien cometido. T'has preguntat quin va ser el delicte que me'n van cometre? Doncs... no. No, jo tampoc, però ara, com que a la Wikipedia, t'ho diu, m'ho he preguntat. I ja hi ha la resposta, i mira, la tenim aquí. Diu, oficialment es va dir que durant la guerra del Vietnam, el coronel Samuel Morrison va ordinar l'equip que atraqués al banc de Hanoi per ajudar la financiació de la guerra. L'equip va completar la missió amb èxit, però al tornar a la base americana, 4 dies després del fi de la guerra, es van trobar en runes per un atac del Vietcong i tots els soldats morts també el coronel Samuel Morrison. Com no es va poder demostrar que complien ordres d'un superior perquè tothom havia mort, doncs... perquè no, clar, no hi havia proves, van ser empresonats a Fortbrack per l'atracament al banc. Però no van trigar a enfogar-se. De fet, en la versió del cinema es va modificar per un fet similar desenvolupat a Irak, que l'equip ho va també estar al cinema, com ve sabràs. Aquesta versió dels fells és explicada a l'episodi pilot, nomenat el poble de Sanriu Blanc, però mai va ser confirmat pels guionistes i productors de la primera temporada. Fixa't, eh? Fixa't. Ei, que no sabies tu això?Quantes dades saps, eh? Sí, molt. Llegir és fàcil, i amb l'equipèdia, més. Com està el Carnestolfest, a part del cartell, que ja hem vist aquí molt autxentero, eh? A veure, el cartell, o què?Sí, la Clara Nervión. La panjada fa una estona. Hi ha molts comentaris, per exemple, el Xau diu què punxarà, quines ganes la Clara Nervión... Estem acabant de tancar el cartell, de moment estem preparant una llista amb uns temazos autxenteros. De fet, és un tema que no porto jo, però el mantinc informat. Diu a tu que et ve de gust punxar una estoneta. I avui hi ha hagut molts comentaris en aquest cartell, eh? Que jo em sembla que han desit... Com es diu, des ticataré, de la foto, perquè ara ara hem arribat, com no sé, 20 missatges. Però pot ser que ja també com a raïda sèrie, no? Sí, com a penya de morro, si vols ho podem penjar. Jo ho farem, sí, que problema. En fi, alguna última hora així del Carnestolfest? Doncs, bueno, també el que podem fer, durant aquesta setmana, és que si els vostres ullens tenen paticions per ficar dintre de la llista, tu després, com que em trucaràs cada tarda, me les dius i jo les fico. Ah, doncs mira, és una molt bona idea. Sí, que ja ho sabeu, si algú té paticions de músics dels anys 80 pel Carnestolfest d'aquest dissabte, que ens envio un mail a la penya del morro robajimel.com... Al batxat, o el que sigui. De fet, com a casal de joves, el Facebook també ho posareu, això, o no? Eh... no. Per què? No, perquè, a veure, en principis, només l'organització, eh? Que estem aquí, una organització mai, si no et l'opotopies, que estem aquí ficant les cançons, però com que ets tu i és la penya del morro... Sí, no, sí, aquí... La gent es pensa que... Sí. Nosaltres la fiquem. La veritat és que la gent es pensa que aquí fem el que volem a la penya del morro, que també tenim normes i coses, eh? Que també hi ha jefes. Bueno, en fi, doncs, Sergi, ja ho farem, ja ho farem, i a veure si algú vol... Tu, mira, per exemple, tu, ara, entens alguna petició? Sí, jo ja t'ho dic, ja sempre. Girls just wanna have fun. Aquesta ja està. I countdown també hi és? També, eh? Ja, que són molt típiques, no? I la del... com es diu, del Ricky... Rick Rickardley. Sí. Quina vols? Ah, doncs... a veure, deixa'm mirar. A veure què hi ha per aquí. Home, home, quina... Quina vaig a voler? Never gonna give... I jo, per què te la tenis tan bé? Ah, ja la teniu, aquesta? Sí. Never, també, no? Oh! Ens veu allotxentero, eh? El carnestor, el fes... I pot anar a tothom qui vulgui, no? Perquè hi ha molta gent que diu, ah, jo vull reviure... quan sortia el santset... Com es deia l'escurega, hi havia aquí el Walden, els anys 80... Un set, no? El santset. També pot anar, també, tot el... Encara que tinguis, no sé, 42 anys... Hola. Hola, Sergi? És que m'ha entrat un adolescent aquí, m'estava xerrant i no... No en sentia. Un adolescent, eh? Un adolescent. Escolta, no, et preguntava si pots anar a tothom qui vulgui. També a recuperar com a... A recomanar qualsevol gent vostra, tu amb el Pius l'express a mi... Sí. I jo els poso. No, jo et pregunto si pots anar a tothom qui vulgui, a la carnestor, el fes. A partir de 16 anys. Ah, a partir de 16 anys, eh? Sí, i als 18 tindran un seger i allà ben maco, que els facilitarà l'accés a la cervesa. Molt bé, Sergi, no tenim més temps avui. Moltes gràcies, Quim Tamar. Adéu, bona tarda. Què tal? Bona tarda, amics i amics. Hem vingut a l'última part de la penya del morro d'avui amb la tertula esportiva i amítica i tòpica dels guimars amb nosaltres, de la mà a dreta, a la mà a l'esquerra, Sergi Pón. Bona tarda. Hola, bona tarda. La tertulia és així, que és un tòpic. Un tòpic, no? Un tòpic, una tertulia de tertulia. I allò no tòpic, el tòpic de càncer, que és com un meridia i tal. I a més, també tenim com si hagués baixat de Moisés. Saps quan ha baixat del Montessinaí amb les taules de la Llei? Sí, de la Llei. Rafa Canor, que ha vingut directament de transmissió de com ràdio amb el Sergi Mas. Rafa, bona tarda. Hola, bona tarda. Oh, mira quina... Molt bé, molt bé, molt bé. Tranquil, Rafa, tranquil. Emocionalíssim, perquè ha vingut com... Has anat a conèixer, com el nostre senyor Sergi Mas, que et va convidar l'altre dia, bueno, ell, i el futbol, jugar a la com, a retransmetre el partit entre l'Espanyol i el Getafe des dels estudis centrals de com ràdio. Rafa, com va anar? Desporta bé. Vaig dir paraules. Jo crec que sí que em vaig portar bé. Porta bé, eh? Que no t'he caigut aquí. És que això és una masterclass, sí, sí, una classe maestra, no? Perquè són uns megacracks. Ah, sí? Sí, sí, educabre, tot bueno, tot a l'equip. Tot a l'equip, eh? A l'equip, eh? No me'n recordo. Veieu? Veieu? El David Fleta. El David Fleta, el que us hagi estimat jo i ens veieu com ha baixat. T'ha baixat com un il·luminat. Vull dir que són uns cracks. A part, no només això, sinó el tracte que em van donar, saps? M'han tractat com un mes, un mes. No em va pagar. No em va pagar. Em va tractar com un moment. No, Rafa. Això no importa. Oh, us heu dit que he vingut a canviar la Rafa. Jo vindria cada dia allà sense... sense cobrar. Vos ho diguis molt, però encara et faran anar. Però sí que no sé si... A veure, sí, és un... ho van dir per complir o no, però em van dir que fins a un altre. Sí, això... això dona... Deixar les portes obertes, o no, no ho sé. Un aplaudiment pel Rafa. Un moment m'amorable. El que es va viure dissabte ha passat amb ràdio d'Esvern, perquè el cap i a l'afí representava ràdio d'Esvern. T'ha trucat el director de la ràdio per donar-te la Nora Bona? No, encara no. Estic esperant. Trucarà segur. Jo ho espero. Sí, sí, esperant. Mira, tenim aquí un fragment del Rafa Cano al costat de Sergi Mas. Quin fervis, eh? Quin fervis, quins fervis. La família pelica està dient... L'equip, l'equip, un momentet abans presentem avui... És el dissabte, eh? El nostre convidat, que no és de Pedra, és Rafa Cano, que ve des de ràdio d'Esvern. Ets tu, Rafa! Tota Catalunya em va escoltar. Hola, Rafa, quantes vegades t'han dit?Bona tarda. Quantes vegades t'han dit? Vamo Rafa, que li criden a Rafa Nadal. Moltes, moltíssima. Tots dos podes, també. Hi ha un company del meu fill que em diu Rafa Nadal. Què passa, Nadal?Ah, sí? Enxoca.Molt bé. Doncs saludem des d'aquí al company del teu fill, a la vida del teu fill que va a l'escola. I això vens de ràdio d'Esvern, on ets l'habitòleg d'una tertúlia que es diu la penya del Morro, i els dius el seu tertúli. Sí, dimarts.Dimarts. Molt bé, dos quarts de set a set. Molt bé, aquí no sosten altres veus dient... Altres veus dient...A dos quarts de vuit, no, no. No, no, no.A dos quarts de set a set. No, perquè aquella hora estem preparant com es pot. Clar, clar, clar. Molt bé, Rafa, benvingut.Gràcies. Tu mateixa, sal i disfrutar.Sí, sí, sí. Gràcies, una d'elles disfrutaràs.Sales disfrutaràs. Consorciades de com ràdio ràdio d'Esvern. Sal és de disfrutar. Avui tothom anem com ràdio.Dit això, 17 hores, 38 minuts. Estem en disposició de conèixer l'alineació de l'Espanyol. Va, i començava la retransmissió, no? Hi ha sorpresa? Jo diria que una mica sí, eh.Molt bé, molt bé. No m'ho sembla.Molt bé, molt bé. No, perquè el que havia de ser...Molt bé. Fins aquí la sorpresa. Primera intervenció de Rafa, que va bé. No pot ser, diem-hi, juga o no, juga. Han trucat de ràdio d'Esvern, l'aclamant que torni. Jo argumento que sí que hi ha una sorpresa, i és que l'home que havia de ser capità avui de l'equip no juga. Ah, no, no, no, no. Oh! Te estás metiendo en un terreno peligroso, tío. No, em van comentar que a TV no es molt del gust de Sergi Valls. Mira, pues... A l'Edu Cabrera, jo me'n recordo que en aquell moment em va fer una clucada d'avui. Ah, sí?Sí, sí, sí. Sí, sí, sí, sí. Varies vegades, perquè no sé, li va agradar un parell o tres d'intervencions que vaig fer, i va veure una al·lació de l'Òpoca, es va trencar el braç. Molt bé. Rafa, un moment. És que no t'anem de tardor.No, no, és un apunt. I vaig dir el de les carreteres, que tenen una anúncia de carreteres Cartterpillar, no sé què. Molt bé. I va donar, pues, peu al Sergi Massa, que digués-lo de Cartterpillar. Que sí, que perfecte. Molt bé, doncs... Rafa, què ha dit? Tenim un últim tall. No ho sé, un últim, no? Fasem-lo, però... Totes soben de triment de la secció d'Espanyol. I en part, estem parlant d'Espanyol, per tant... No, però l'escursant, la secció d'Espanyol. Només tinc un apunt de l'Espanyol i ho donaré d'especte. Però l'apunt no no feia poble burna. Anem a escoltar l'últim... L'última intervenció teva, Rafa. Tant evident que són un problema esportiu. Més que una solució, són un problema esportiu. Aquest no és tu, eh?En els dos cas. Aquest és el teu fill. Els teus discurs venen elaborats... El final que poden, però no estan preparats. Jo és la primera vegada que venia aquí. M'ho quedo i ho signo. Rafa, què ha dit la teva opinió de l'Espanyol avui? Rafa, que sí. Jo, igual que Edu... Ai, Edu, perdona. Sí, sí, és correcte, és correcte. No m'ha recordat res, tio. Vam venir amb el Lloberty Cindy. Exacte, el mateix que diu ell, que necessita un referent. I la falta de bardó al mig del camp s'ha notat moltíssim. Hi ha algú al mig del camp. I, a part, Raúl Rodríguez, fatal, amb la salut de la TV, que per això ha sigut el paral. Fatal, eh?Fatal, fatal. I, en definitiva, el Coi Tos Interruptos, que hem tingut amb el gol, el primer gol de l'Albaró. Però, bueno... Gràcies, que m'he marcat un gol, i després m'he marcat seguidament el Parl. En Flare, en Flare... Anem-me! No, però, bueno, ja ho dic. Bé, doncs, Rafa, escolta, enhorabona, abans que res, felicitats. I, si et tornen a cridar, doncs ja et passaràs el fet... Ho faré millor.No, no, això, no, home, escolta. No, sí, perquè... No, una mica de soltura, dels nervis i tal. Bueno, mira, ara ja hem parlat massa de mi, ara... Tothom ho fa bé, Rafa. Ho fa bé, enhorabona, i... Gràcies, de veritat.I, si tornen a trucar... Gràcies, sobretot, a tu. Escolta, una cosa, Sergi... Ja està.Hem de parlar, el Bassa. Sergi, com estàs, Sergi?Hola, bona tarda. Sergi Pons, aplaudiu per Sergi Pons. Gràcies. El nostre director... És el Sergi Pons, el meu penya com un burro. I la tertulia d'esports. A veure, Sergi, tenim diferents coses al programa, no? Doncs sí. Sí, sí, tenim l'actualitat més rabiosa, diríem, d'abans d'ahir. És el partit del Lliga, que el Barça va guanyar a València. No sé si Rafa va ser el partit, tu. Sí, una miqueta, eh? No, tot sencer, perquè ja em va borrillar amb tants gols. Des del punt de vista d'un perico, què? Un bany, no?Un bany, total. Ho ha dit un perico, no ho he dit jo. No, no, a veure, les coses clares. El que passa és que podien ser 10, tranquil·lament. Jo volia preguntar-te una cosa, Rafa, perquè des de fa uns dies, els aficionats del Barça, els socis del Barça, els colers en general, estem acostumats a les últimes temporars a veure els partits del Lliga sempre pensant. Aquests 3 punts ens han de conduir a guanyar la Lliga, s'ha de retallar respecte a Madrid, però darrerement ja s'ha parlat que potser la Lliga està perduda, que potser m'ha acabat, ja. I llavors, tu, que estàs més acostumat a viure aquesta situació com a perico, et pregunto... Quin motiu tampenc anar a l'estadi quan la Lliga ja està perduda? I també t'ho pregunto a tu, Jordi. Doncs que soc perico, tio, i estimo els colors. M'és igual si perden, si baixen a Sagona, si no guanyen, jo continuo sent perico. Jo he anat a una final de la Copa de la UEFA i hem perdut els penals. O sigui, tu vaig tornar cabrejat, perfecte, però he enamorat del meu equip. Per tant, tu, el que preguntes avui, segur que ho ha responat, que ens han vist també, no? Sí, segurament ho respondrem, però... Hem de trobar un motiu per seguir lluitant, per anar seguint el camp cada setmana, malgrat el diuen que la Lliga està perduda. Per anar a l'estadi i a animar l'equip, malgrat que creiem que no podem guanyar la Lliga. Bé, ja era que el motiu principal són els 500 euros de mitjana, que valen els canets al soci, i d'abonament a l'any. És un motiu que diu... És un motiu molt important, no? És com si tu, per exemple, vas a un restaurant, porten un plat que omple molt, encara queda mig plat, tu i estàs ple, però tot el que he pagat ja ho acabo. I tant, i això ho sabrà més al Pau Alburnaguer. Tenim el telèfon. Pau, bona tarda. Hola, bona tarda. El que quan es va a un lloc d'aquests que pagues molt, t'acabes còstil que costi el plat? Sí, sí. I el pitjor és quan surts el gull i vomites, i aquell vol mitjana quan no valguen. Sí, què n'ha dit? A mi em va passar, a la veritat. Però quin fei, el més gran, no? No el vull vomitar després. Aquella aquella carreta de curvas que... que paga molt de rosa... Ja ho fan perquè tornis. No m'he quedat amb ganes, no? Torno. I més d'un aquell lòmido podria posar-m'ho d'avui i dir que és un quadre. Bueno, prou, a veure... Pau Alburnaguer, tens el punt preparat? Sí. Doncs vinga, qual vulguis. La punt. Pau Alburnaguer. Bé, aquesta música d'avui encaixa molt bé amb la punt, perquè el millor balçant per les penes és una bona copa amb els amics. Aquesta edita de la filosofia popular encaixa molt bé amb la situació que viu al Barça. Ja amb els amics. La lliga està molt difícil per no l'impossible, i la temporada passa per les copes i el grup d'amics que forma la plantilla de futbol club Barcelona. La lliga ja és un fet gairebé fotòpic, i l'atenció passarà totalment cap a la Copa del Rei i la Champions, la Copa de l'Europa, el trofeu més important de tots els que juguen en el futbol mundial. El Barça amb Guardiola Comacapatàs, que venia a ser renovada una vegada, ha de confiar en la potència de la plantilla com grup, com aquí i com amics, i pensar que una Copa del Rei i una Champions pot ser molt més que una lliga. El Barça i la Copa de l'Europa han d'acostumar a guanyar a donar les temporades tot. Em sembla que són 13 de quinta dit els possibles. I per què no, aquest any, podrem donar les escorriades al Madrid perquè es confinin i l'any que ve tornar-los a guanyar aquesta lliga, però ara ve amb la renovació de Guardiola sota el braç i potser no donar-li la facilitat perquè any, any, renovi, i potser perquè faci un contracte de més llarga durada. No sé què pensarà la resta de Tatulians. Futbol, Copa i amics. Estàs improvisant?No. No ho veus, que tot ha vingut un... Per un moment pensava que s'havia quedat en blanc. La puna aquesta el prepares tu cada setmana, no, en Pau? Clar que sí. Què vols dir, això?No, no. La para la portera, com el nunya. Sí, no tens un negre que t'escrigui un bacany. No, un negre, no, un blanc. Què ets tu mateix? Que passes, una persona negra? És negre. No, de color. Jo volia traslladar l'atenció a això que dient de les copes d'aquests otros truquers, també cada cop estic més d'acord amb el que diu el Sergi de la Lliga, tot i que no em vull resignar. Què dius tu, Sergi de la Lliga? Doncs això, que ho tenim difícil i que em deus com motiu per anar a l'estat. Un motiu pot ser el que va passar al diumenge. Un motiu és veure més, si no. Amb aquest motiu, per molt que digui res en joc, ja és molt l'apena. És el motiu número 1, per el qual sempre hi ha... Amb el motiu en aquestes... Però el motiu tindria que ser a damor als colors, no? No ho sé. Què dius? El motiu és... El que fa que li feies el Rafa, Sergi, que primer de tot Rafa, felicitats per la teva experiència, que no vaig poder-te escoltar, que m'agradaria... Però felicitats, eh? Molt, molt bé, molt bé, molt bé. Jo vam repassar-te això. T'hem atencat. Fas el tipus... Encantat i m'han tractat com un mes. Sergi, una pregunta, tu, quins el motiu que hauria que trobaries per anar cada cap de setmana al Camp Nou? Jo, per això, el fet d'entrar per una boca del Camp Nou, que, per cert, a Madrid li diuen vomitorios. És igual, aquest tema de ser aparcat. Per què li diuen vomitorios? No ho sé, li diuen així. Doncs jo només per entrar a l'estadi i notar l'olor de Géspa... A l'estadi i l'olor de Pum del Puro, no ho sé, o no? És un romàntic. Jo només per so i per sentir l'himne al l'inici de que, a partir, hi hava l'apena a l'estadi. L'apell de gallina, moltes. I tu, per què? A part d'ara el mes. No està bé, eh? Per tot el que he dit, el Sergi... Com es nota que no pagueu el carnet, eh? Jo sí que el pago, a part d'ara. No ho sé si ho pago o no, però jo sí que el pago, cada mes. I la pregunta que li fes al Rafa, de que tu, quan li deies... si no pots guanyar la Liga, quin motiu vas al Camp, no ho sé, el Rafa quan comença a la Ligans, si no m'equivoco, corretes, el Rafa tampoc us pentaja com si n'així ho va guanyar la Liga. No, no, no. Per tant, hi ha altres... Hi ha altres aspiracions, hi ha altres coses per què lluitar, mirar l'Espanyol, estar al quart, empatar a punt de l'Atlètic... D'aquí en moment, justament, en parlarem a l'Edbuc Perico, però abans, em sembla que el Sergi Pón té un regal, una sorpresa, no? Vaig prometre un regal... Còtica. No m'ho esperàvem. Còtica. Com que avui és el meu aniversari, per això me'l dono. Exacte, exacte. Avui dimarts 21, el meu aniversari. Tots i tomates. No, a veure, la condició del regal, que era com un regal de benvinguda com a nou director de la Tortuguesa... Ah, tu mateix. Tu faran regal tu mateix. El dia que volia... La condició del regal era que vinguessin tots. El Pau en compra aquesta condició. Però, bueno, seré condescendent... Quin bon rotllo de jefe. I faré el regal igualment. Oh! Però... S'ho diu, el Pau? Totalment el que ara m'ha fet el director. A darrere me n'estic... Em sembla que la tortura i la paga hi té la fònica, i estic venint massa poc, no pot ser això. Ja passem la factura, no et repeteixis. En fi, doncs segur que no és el regal? No, m'has posat un toc de l'icebox, però no. No, no, és un regal radiofònic, que també podran gaudir els ullens des de casa seva, des del cotxe o des del qualsevol punt de la món que ens escoltin. Perquè RadioSvern ara es pot escoltar també per internet. RadioSvern.com. Però què dius, Sergi? Radio, de veritat, necessita un espai propi, no? Se li ha pujat lego, se li ha pujat lego. Eh... per molt de peces. En fi, eh... És un concurs d'aquests, no en recordeu? Home, feia anys que no t'ho vols agafar, eh? Com que se'm va agradar, doncs vinga, fes un altre concurs. Vinga, va, comencem el concurs. Començo ja, perquè si no estem aquí per l'altre... Comencem, moment, bé. Doncs el concurs de Sergi Pons, el concurs de Sergi Pons, a l'apenya del Morro, avui. El concurs d'Ap, Sergi Pons, el concurs de Sergi Pons, a l'apenya del Morro, avui. Amb vosaltres, el Sergi Pons, amb el seu concurs, avui. Sergi Pons, parla ja, que et comenci el coi de concurs. Moltes gràcies, Jordi. Comencem el concurs amb una primera secció que es diu... Frases mítiques, i la secció consisteix en... Jo us diré una frase, la meitat de la frase, i us diré tres opcions de com acaba. I m'heu de dir quina és el correcte, d'acord? Doncs, primera pregunta pel Paul Gurnà, que està al telèfon. Marco Ambasten va dir... En el fútbol opino lo mismo que Ivan Lendel respecto al Tenis. I com continua la frase? A, con dos pelotas se juega mejor. B, hay que jugar cerca de la red. O, C, si quieres tener un amigo, cómprate un perro. Si quieres tener un amigo, cómprate un perro. Correcte, un punt per Paul Gurnà que encerta la primera pregunta. Si te ha faltado, que era la menos posible. No se me ha perdido. Continuem en pregunta ara pel Rafa Cano. John Benjamin Tossack va dir... No tiene ni zorra idea de fútbol. Correcte, Rafa Cano. I tercera pregunta i última d'aquesta secció pel Jordi Omènech. Jo dius així. Jo no puc estar tirant efectes de so. No necessita tirar els efectes de so. A més important és respondre a la pregunta. La va dir José María García, més com a botanito. I va dir sobre l'àrbitro División de Opiniones. A, unos se acordan de su madre y otros de su padre. B, la mía. Ja us la imagináis. O C, unos nos perjudiquen i otros también. Jo crec que la... la A. La A, correcte. Correcte. A més, tirant efectes de so. Vamos. Hem acabat la primera part amb un ànsat per cada concursant. Passem a la segona secció, que és el que s'acosti més a un número concret. La primera pregunta és, quina capacitat té l'estadi de Wembley? Tots m'ho doy un número i el que s'acosti més sense passar-se, te s'emporta del punt. Comença, Jordi, vinga. 52.000. 52.000. Pau? 54.239. Home, té el David Guipèdia davant. Si no, no se n'entén tant. La Rafa? Doncs 60.000. Doncs punta, Rafa! 90.000 espectadors. Ja tant. Va clar, perquè m'agraden moderacions d'ampliar. 90.000. Per tant, dos punts per poble. 90.000 són molts, eh? Segona pregunta d'aquesta secció. Ara m'ha dit 90.000, eh? T'ho juro. Aquest dos que són els santessos d'Azibol, vinga, va. Sí, sí, molt, molt. Ara començarem per Rafa. Quants goals ha marcat Lionel Messi amb la samarreta del primer equip del Barça? Ostres. En total, des de cada porta al Barça? Sí, sí. El primer equip. Ara. No, no, no. Des que m'ha posat 27, doncs no sé... 500. Jordi? Jo què sé, tio. Tu què dius, Pau? No, Jordi i Jordi. No ho sé, ni pinc. Amb el primer equip, eh? I el que és partit o fichal? Val. Jo dic... 500, 500... 510. I el Pau? Ha posat tapa, el Jordi. Què? Perdó. 400, 440. Doncs punt per ningú. Són 222. Com que tot ho heu passat... No he hagut de punt. El Pau més a prop. És per mi la puritat. Vinga, si tots els concursos n'estan d'acord... No, per què? Per això de l'Oratani d'abans. Darrere, però... Durarà molt aquest concurs? No. No ho sé, per què ha quedat? Quants anys... Quants anys va ser president del Barça Josep Lluís Núñez? Comencem pel Pau. 23. Jordi... Eh... Va, Jordi. Durarà molt la teva resposta, perquè... Perquè és cada tant bé, no? No, jo dic 21. Jo dic que va ser igual que el Jordi Pujol, 25. Doncs han certat el Jordi, 22. Ah, i tant. Jo crec que m'he assegustat que no s'ha passat. Què? I a 21. Però com que ell no s'ha passat, per tant... Clar... És molt lògic i molt coherent. Bé, triple empat. Triple empat a dos. També va haver d'una mica d'emoció. Preguntes d'actualitat esportiva, aquestes seran ràpides. La primera, pal, a Rafa. Perdona, tens el full de magat, no? No m'agrada, perquè no ho veig ningú. La primera pregunta per Rafa. Quins tres equips ha superat el Real Madrid abans de programar-se campió de la Copa del Rei de Bàsquet? Hòstia. I més de les plenes sense opcions? No sé, el Tau... Hi ha rebot, eh? Però esperem el Tau, que ara no és Tau. No, el Tau, no. Doncs fora. Fora. Fora. Pot tornar a repetir la pregunta? Quins tres equips ha superat el Real Madrid abans de programar-se campió de la Copa del Rei de Bàsquet? Si ama. ¿Alonecaja laboral? No, fora. El Pau, la sap? El Barça. No, no, no, no. Sóc el que més propa més, de moment. A veure, sort a tu. Si no, però si no, en certes m'ho agafo. Espera't, el Barça. Sí, espera't, que és la màgina Google. Espera't un moment, eh? Sí, sí. Sí, correcte. ACB.es, ACB.es. Han sortit dos, li falta un, a l'esquadra final. Sí, a l'esquadra final, sergi, una petita pista, oi? Sí. I a l'esquadra de l'esquadra. Hòstia... No. Ara fos la brada. Ja està al pat. Bé, segona pregunta... pel Jordi. Què passa? Però també ho ha rebot. És el campió de la Copa de rei de Water Polo. Un moment, deixa'm pensar. Deixa'm pensar, un moment. No em miris, Jordi, eh? No, no em miris. Tinc un netbook. Jordi, ja està. El Barcelonaeta. No. No, el Natà. El Natació Montjuïc. No. El Pau, saps? Qui ha dit el Jordi, perdona'm. No, no puc demanar-ho. El Jordi del Barcelonaeta. T'hi has atent. Que vas ser el finalista. Jo pensava que li heu dit el Barcelonaeta. Jo també, jo també. Un moment, un moment, un moment. Va, prou de mirar, internet. No, no, no estic mirant. És que no em surt, ara, hòstia. El Tarras, no, el Tarras Salaves. No, el Sabadell. El Sabadell. S'ha aprovat... Escolta, què? Com ho fem, això? I tercera pregunta especial pel Pau. Els altres serà difícil que sabeu, però potser el Pau ho sap. Quin és el cuiner de l'equip hispània de Fórmula 1? Que recentment s'ha anunciat que és el cuiner d'aquest equip de Fórmula 1? És una dupla formada pel grup de Catering invocada i el Conejo Amariasak. Correcte, correcte. Preguntem a mi coses sobre el monaròtic. Jo també en sé moltes, eh? Si gascos la especialitat... Jordi, mira, a donar casualitat, fer la seva especialitat. A donar la casualitat, que en portem ja 25 minuts a tertúlia. Molt bé, doncs no feu tanta tonteria, que ara ho busco, no ho busco, i anem malgrat. Vinga, última secció, Barça i Espanyol. 3 punts per Paul Borna, 2 per Jordi Domènech, 2 per Rafa Cano. Una pregunta del Barça. Pel Paul, una pel Jordi i una pel Rafa. Espanyol. La Rafa, la Rafa. La Rafa, la Rafa, la Parlo com el Trias. Jordi, actualment el Barça està patrocinat per la marca esportiva Nike, però em sabries dir quines són les dues marques de roba esportiva que van patrocinar el Barça anteriorment? És a mi? Pots tornar a patir a preguntes, plau? Quines dues marques de roba esportiva van patrocinar el Barça abans de Nike? Abans de Nike. Els dues abans, volies tu. Capa i Meiba. Correcte. Molt bé. Ara pregunta pel Paul. Quina és el jugador més jove en fitxa el primer equip del Barça? No comptem ni Zakuenka ni Tello, eh? Vale. Ja ho cantaràs. Correcte. Estic per telèfon, eh? Així també guanyo un curs. A veure, Jordi, no et xivis, si no vols. Tinc l'excusa de perfecte. Atenció perquè tenim el Jordi Umena, que amb 3 punts el Paul borna amb 4, i el Rafa, que no amb 2, però ara té la seva pregunta per intentar igualar el Jordi Umena. Cap al 3 punts. Quin és el jugador de l'Història de l'Espanyol que ha tingut més aparicions amb la secció espanyola mentre és jugador de l'Espanyol? Jordi. Abans no he dit ni estiagre. Aparicions amb la secció espanyola. Jugador de l'Espanyol que ha tingut més aparicions amb la secció espanyola mentre era jugador perico. Ostres. Un moment, falla el concurs. Què estàs fent, Pau? No, estic fent... Ara estava remenant una cosa, se sentia. Estàvem fent un ou, no? No, no, estava remenant un got d'aigua amb sucre, tio. No, no, no. Se sent tot, eh. Jo sé com el Pujal, aquí. El Sol està perfecte. Doncs no sé, la veritat és que no ho sé. T'amulo, possiblement. No, era Ricardo Zamora. Ostres. Si haguessis encertat, tenies una pregunta per guanyar el concurs, però com que no és tot així, primer clasificat el Paul amb 4 punts, i l'últim arrofacano, que tot hi venia a com, seria... seria... Seria treballat aquest concurs. M'he deixat tota la meva experiència. Ens deia, Pau, sense sortir de casa, eh. Escolts. I me'n recordo que el Prítek Ocurs no va guanyar jo, eh. Aquí marquem càtedra. Bé, sí, no? Què anava a dir? Tenim res, 3 minuts justos per acabar. Fem uns punts de... Bé, acumem el Pau al Borna, està fent-se un aigua amb sucre. Vol dir que no està passant la mà temporada. No. Pau, así que prendo tranquil·lament. Abans de marxar, us deixo una pregunta per si voleu debaterre amb un minut o dos. No farem, però, bueno, fes-ho. Renovarà Guàrdia Vala? Sí, vinga. No sabem. La setmana que ve en parlarem. Pau, gràcies, bona tarda. Adéu. Bona. Bé, i Rafa, de 30 segons. No tenis ingúnia. No, 30 segons. Ara ens toca el Javan, partit superimportant, perquè està un punt nostre. O sigui, que si guanyem fem un sal de molta qualitat, i després el Madrid, que anem a casa. I, normalment... Bé, hem guanyat alguna vegada, o sigui, que... I, vamos, seria ja impressionant. Però el primer és el Javan. Guanyar el Javan és un sal de molta qualitat. Bé, ja està. Ens han quedat alguns temes, com es diu això, al Tinté, no? Què passa, Bàsquet? Vos parles de Bàsquet, de la maledició als vocals? Sí. Parlem un minutet de Bàsquet. Bueno, tenim 30 segons, Sergi. A veure, tots en sap greu parlar del partit d'ahir, però d'abans d'ahir, perdó. De Bàsquet, de copa al rei. Jo crec que s'ha de fer. A mi, però, m'agradaria fer una lectura positiva, i és que qui em va ser el millor jugador del Barça? L'Orbec. L'Orbec, no? Pel meu gust va ser Boniface Endon, un jugador que, per tots, és segur que s'enjusta. De fet, si no recordo malament, el van entrevistar a la Vall d'Averg. Si no recordo malament, el van entrevistar a tu. Jo he titulat el Senjustang Endon, Brilla, a mig del desert. Què et sembla? Si em sembla bé, la gent riu, però a mi em sembla bé. Jo crec que va ser el jugador més estagat dins d'un Barça, i en Marcerino Huertas em sembla que ha fet un partit lamentable. Brilleria més al Polo Norte, no? Bueno, eh... no, no, no. No tindrem en compte el documentari. Per cert... Un ord negre, no. Una cosa, eh... que Navarro va estar desaparegut a la final. Navarro... I no sé si té a veure amb aquell debat que vam tenir un dia aquí sobre si els futbolistes d'Elit han de fumar o no. És la pregunta que deixem. Què té a veure, futbolistes d'Elit? Navarro, fumar... Deixar la barba, nen... No, no, no. Tevses, problemes físics, Navarro... No volia dir futbolistes d'Elit, volia dir esportistes d'Elit. Delit. Delit. Estic part de deixar-me la barba, també, perquè veig que m'he adonat... Esportistes... Has dit esportistes d'Elit? D'Elit. No... De Lli Cama. Rococifredi... Són diferents esportistes. Deixem-ho aquí, que des que... Jo soc director de tertúlia, això que a vegades se'n va més a les mans. Gràcies, director de tertúlia, un aplaudiment que el servei. De pilota. Rafa, que no, director de la com. De la com. De la secció de l'Espanyol. Aquí tothom té càrrecs, director de la pun, director de... Jo sóc el director de la... L'únic que no té càrrecs és el Jordi Polo. No, sí que tinc, jo sóc director d'efectes. Em fa l'efecte que sí. Que vagi bé. En fi, ja ho veieu, que qui no riu és perquè no té sentit de l'humor, o perquè ja ha canviat de radio. Tornem demà a partir de la 5 de la tarda a la pell del morro. Que vagi molt bé, adéu, adéu, adéu.