#364 - La Penya del Morro del 31/10/2013

de Brani i Lleida. El Departament de Territori i també una de gent a d'alcaldes i membres dels Consells Comarcals d'Ozona, el Ripollès i la Garrotxa es reuneixen d'aquí una hora per pactar millores per als usuaris de la línia R3. Segons ha pogut saber la xarxa, el conseller Santibí la plantesa ha ampliat la integració de garefària l'INQB. És a dir, que un mateix billet serveixi per viatjar en tren, autobús, metro i ferrogarils, més enllà d'on arriba ara la R3. Fins ara, la integració de garefària en aquesta línia només arriba fins a Vic, la capital d'Ozona i d'objectiu és que inclou 6 estacions més fins a Ripoll, entre les quals hi hauria l'Asdemany Lleu i Toralló, Jordi Monell, alcalde de Ripoll. El que reclamem és que els nostres ciutadans tinguem les belles oportunitats i drets i capacitat de comunicar-nos amb l'àrea metropolitana, l'àrea econòmica per excel·lència. Per tant, hem de reclamar això. Que això va acompanyat d'infaspectures, evidentment, que el conseller ho ha de saber, ho sabem, que ho sap. Escolta'm, hem de pressionar, hem de pressionar. Una reclamació que fan els alcaldes com a compensació per reajornament de la candidatura dels Jocs Olímpics Divert. Trevisió, ara, del temps. Estel, Figueres, bona tarda. Hola, molt bona tarda. Aquesta nit s'espera Selena, entre muntana i mastral, que aniran a la baixa i que, com a molt, arribaran els 30 quilòmetres per hora. De cara divendres ens espera també una jornada dominada pel sol. Els termòmetres arribaran fins als 24 graus, al dissabte. I hi haurà alguns intervals de núvols, sobretot el Pirineu Occidental, on es pot escapar algun roxat. I les temperatures tocaran sostre. El diumenge esperem pocs núvols, tres de les comarques de Girona i el Pirineu de Lleida, on altra cop es poden donar algunes precipitacions. I, de moment, ho deixem aquí, des del servei meteorològic de Catalunya. I pel que fa al trànsit, continua la circulació intensa, les rondes de dalt i de l'itoral, de Barcelona, en tots dos sentits. A més, un accident a la 240 de l'Alçada, que es provoca un quilòmetre de retenció amb pas alternatius dels vehicles. Notícies en xarxa. Ràdio T'esper. Durant de 8.1. Ràdio T'esper. Ràdio T'esper. En directe, a Matíndiz de Sant Just d'Esvern, al 98.0 de la FM, i a tot el món, a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro. Què tal? Bona tarda, Sant Just i gent de l'estranger. Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio d'Esvern. Us parla i us saluda Jordi Domena des de la set del vespre. Això és la penya del morro. Bona tarda i benvinguts al programa. D'aquí una escona parlarem de les notícies de Sant Just amb la Carme Verdo i Carme. Bona tarda. Hola, bona tarda. A més a més, avui al programa parlarem de coses que passen a Sant Just a través de l'opinió dels seus ciutadans, amb la Clàudia Barbarà, a l'espai de la gravadora. Clàudia, què tal? Bona tarda. Hola, bona tarda. A més a més, també tindrem amb nosaltres el Mar Marba, del Juguem a casa, que ens posarà el dia de l'esport Sant Just. Les notícies positives de la Núria Auríol i a la segona hora, els llibres amb l'Arnau Cònsul i tot un món de moda amb la Mireia Redondo. I atenció, perquè avui sortegem, finalment, el sopar per dues persones al restaurant del mirador de Sant Just desvern. La penya del Morro, un programa amb més Morro que penya, o, i de més, penya comorro. Cristina Vargas, bona tarda. Bona tarda. Ara es posem al Trenvin topic del dia, però comencem a tenir les primeres trucades de la tarda pel sorteig d'un sopar per dues persones, el mirador de Sant Just. Hola, bona tarda. Hola. Hola, bona tarda. Amb qui parlem, sisplau? Eh, soc Marc. Marc Més. Marc Sevador. Marc Sevador, truques per participar al sorteig, no? Imagino? Sí, sí, sí. Com t'has avantat dels sorteigs que fem? Bueno, aquí al barri, aquí a San Feliu. A San Feliu es comenta molt. Sí, es comenta molt, sí. Es comenta molt el sorteig, aquest. Doncs mira, ets un dels últims participants, tens el número 20, perquè justament avui, cap al final del programa, les 6.45, farem el sorteig. Doncs tu ja saps que consisteix en un menú gastronòmic de boleig, que està valorat amb 40 euros cadascun. Poc, abroma. Molt bé. Clar. I ja saps amb qui aniràs, si et toca o no? Bueno, suposo que amb la meva xicota. La teva xicota, com has de la teva xicota? La vanessa. Doncs escolta, Marc, gràcies per participar i que tinguis moltes olores i guanyes el trucament directe. Molt bé, gràcies. Vinga, adéu, a tarda. Adéu. Bé, com deien, comencem repassant els trending tòpics d'avui. Cristina, Catalunya, ha sigut el tema més comentat, perquè el conseller d'Interior Ramon Espadaler demanda respecte a la presumció d'innocència per als Mossos d'Esquadra, implicats en el carreval i insta la policia a aprovar que es va colpejar a Benítez, el CAP, amb l'afer dels Mossos i el vídeo publicat fa uns dies al barri del Raval de Barcelona. Sí, després de l'aparició dels vídeos, amb imatges de la detenció de l'empresari de l'Eixample, el passat 6 d'octubre, de les versions d'alguns veïns amb els quals sostenen que una gent va intentar netejar el basal de sang que hi havia al lloc dels fets, i de l'informe de la Polícia Nacional, que ha parlat de fins a cinc cops de puny, el CAP, el conseller d'Interior Ramon Espadaler sosté a la roda premsa d'aquest migdia que amb les informacions i les imatges gràfiques que han pogut analitzar a dia d'avui sobre la reducció i detenció dels Mossos a l'empresari Juan Andrés Benítez, al barri del Raval de Barcelona, doncs no conclou en que hagi hagut una mala praxis. Per això demana la Polícia Nacional, que indiquin en què es basa, per dir a l'informe que els cops els van fer el CAP. En aquest cas, els Mossos a la roda premsa han situat els cops a la part superior del tronc de la víctima i no al CAP. No obstant, Espadaler ha afegit que s'hi demostra que hi va haver ni cops al CAP de la víctima, durant de forma ràpida i amb mesures disciplinàries per als agents, que de moment no estan ni imputats, ni han estat cridats de declarar per no inferir en la investigació. Bé, alguns dels tuits que hem portat aquest tema avui ser trentint tòpics, per exemple, el Marc Figueres, que diu respostes a Espadaler, Catalunya veu l'assassinat de Juan Andrés al Raval i el conseller d'Interior no fa res en contra dels gossos, amb el hashtag vergonya. El Jaime Alecos també afegiu i diu per a interior que un detingut mori, després de donar-li una pallissa, és una cosa normal, ni investigació, ni senció. Un uñor, Rodrigo, que diu confirmat, detingut mori, després de colpejar reiteradament el seu CAP amb els genis de 5 agents dels Mossos. En fi, 5 i 10 ens posem ara al dia de la informació s'enjustenca. La penya vol morir-ho, cada tarda, de 5 a 7, per ràdio, dos mesos. Per cert, em recorden que no han dit el telèfon, per si algú vol participar fins a les 6.45, que farem el sorteig un sopa per dues persones al mirador, 9, 3, 3, 7, 2, 3, 6, 6, 1, 9, 3, 3, 7, 2, 3, 6, 6, 1. De moment ja tenim 20 participants. Sense poco evocar-me, jo diria... Jo pensava que avui ja m'ho podia participar. Sí, sí que és potser avui és l'últim dia. De fet, sense poco evocar-me, crec que és el sorteig o concurs via telèfon que més gent ha participat. No diré ja la història de ràdio, perquè no ho sé, però a la penya del morro i als últims 10 anys segur. En fi, Carme, posem-nos al dia de la informació s'enjustenca, de la nova promoció de veïns de Mas Lluís, que no tenen línia telefònica ni tampoc a d'Isàl·la. M'estàs dient que Mas Lluís és un barri que no pot... No, no tot al barri, eh. No tot al barri, eh. Escolta, Carme, deixa un moment atendre una altra trucada. Avui no podem fer programa, eh. A fora és bastant entretingut, també. Sí, una aplaudiment pels companys que tenen la trucada de la ràdio, que fem el programa de Reis especial, això. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Amb qui parlem, sisplau? Con Maribel. No, que la hi... Ah, Mar... Marbel. Des d'on ens truques, Marbel? Barcelona. De Barcelona. I com t'has avantat del sorteig aquest que fem? Ah, el fet... pel fet de fer-ho del programa. Molt bé, doncs escolta, Marbel, no pengis, que ara t'agafarem les dades per poder participar i trucar-te si guanyes, d'acord? Vale, vale. Bé, i tenim una altra trucada. Hola, bona tarda. No, empenjat, eh. Bé, digues, Carme, perquè estàvem parlant d'aquesta promoció de veïns de Mas Lluís, que no tenen línia telefònica ni d'Isàl·la, i els primers que s'han anat instal·lant a casa seva tenen aquest problema des del primer dia, de fet, no? Sí. No els dona cap solució. Exacte, són una cinquantena de veïns d'aquest nou bloc de pisos, que es van instal·lant de mica a mica a casa seva. Els primers que ho han fet porten ja un mes vivint allà, i des de les hores no poden tenir ni línia telefònica fixa, com has dit, ni tan poc internet. De moment no hi ha cap resposta, perquè quan els primers veïns de la promoció van entreviure els seus pisos, van donar d'altres els serveis bàsics, el de telèfon i internet, només el pot prestar a Movistar, en aquella zona, però l'empresa segura que no ho pots fer perquè no hi ha prou connexions. Aquest matí ho ha explicat un dels veïns afectats al just de la fusta, i ha dit que des de l'empresa no els donen cap solució, seguren que no saben quan podran resoldre el problema, que no els diuen un calendari, sinó que potser fins aquí un any no pot canviar, i sembla ser que l'instal·lació que ha de permetre tenir telèfon, internet a casa, està feta a dins de l'edifici, però no arriba fins a aquests pisos en qüestió. L'única solució que donen des de telefònica, atenció, és que podrem aturar una línia a la promoció de Rubi, i dels altres edificis de Mas Lluís es doni de baixa el servei. Molt bé, un aplaudiment per la gent a telefònica, perquè està molt bé, en detriment d'una altra persona, podran tenir línia. A més, hi ha una 50 de línies i només Movistar pot trobar-hi servei, no crec que es donin de baixa molts veïns d'un altre lloc. De fet, jo crec que a partir d'avui, i d'aquest pont de tots sants, els conflictes de la gent entre amb Mas Lluís seran importants, de gent que vol donar de baixa sense passar per veïns, per exemple, per agafar i usorpar d'aquesta manera la seva línia. El veïnat de la promoció de Rubi ha presentat diverses queixes a la companyia, també han informat l'Ajuntament de Sant Just des del consistori, estan al cas de la problemàtica i ja estan fent, segons diuen, pressió Movistar per tal que garanteixi aquest servei bàsic als veïns de Mas Lluís. Molt bé, tenim més trucades. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. En qui parlem, sisplau? Soc la Sònia. Sònia, què més? Esquerra. Sònia, esquerra. Des d'on ens truca Sònia? Des de Barcelona. Des d'on ens truca Sònia? Des d'un xurteig que fem. Doncs m'ho acaba de dir un amic meu. Ah, un amic teu? Ah, molt bé, molt bé, Sònia. Què està sent just al teu amic? Digue'm. Què està sent just al teu amic? Sí, és d'allà. Com es diu? Podem saber-ho? Sí, Josep Rovira. El Josep Rovira, molt bé. I ell que no vol trucar, que li fa vergonya, potser. Sí, és que ell no volia. I m'ha dit trucar tu i així em convidem. Des de Barcelona ens truques, per cert, per curiositat. Des de Barcelona, a quin barri? De les Corts. Doncs Sònia, no penjis que t'agafem les dades ara mateix, d'acord? Molt bé. Gràcies. Ara li fem les dades a la Sònia, però continuem parlant de notícies de Sant Just, perquè la llei de la dependència, les beques, menjador i l'actuació cadastral, ha debat el ple municipal d'octubre, que serà avui dijous, que serà un ple mogudet. I també s'han de provar les ordenances fiscals i reguladores de l'Ajuntament per l'encaver i el malestar a nivell local, entreconvergència i els partits que estan al govern per tota la situació de l'impost del cadastre Carme. Un malestar de fet que es traduirà avui en una emoció que, entreconvergència i unió, a favor de la retirada de la sol·licitud d'actualització del valor cadastral, unes emocions que, com sempre, es debaten a l'última part del ple, i n'hi ha més, també. Els partits que formen l'equip de govern, són una emoció sobre la situació de les persones amb dependència a Catalunya i una altra, per garantir els ajuts de beques menjador. I a banda de les emocions, com deies, també es trobeu que s'aprovin de forma provisional els impostos per l'encaver i la modificació de les ordenances fiscals i reguladores dels preus públics a l'Ajuntament. És a dir, que sabrem també com queden els impostos, taxes i preus públics de cara al 2014. O tot plegat a partir de les set, a la sala de les decisions de l'Ajuntament de Sant Just. A partir de les set, Carme és un dels plens aquests que recomanem anar. Per exemple, no anot mai ningú a cap ple, o perquè enganxi un ple amb una mica de vidilla. Sí, sí, sí, està bé. No sé si aniràs tu avui o l'Andrea del servei informatiu. No, vaig jo, vaig jo. Farem una contracròcnica, m'imagino, algun dia. Sí, junts, junts... Bé, doncs avui, a quina hora hi ha el ple? A la set. A la set, eh. Passem ara a parlar... Pren tuits, no podeu anar, estigueu al cas del... Se sent molt estrany, no? Sí, me sento com més com amb l'eco de la sala. Com? Oi que sí. Una miqueta així. No sento com que és el meu micròfon. Ara sí. Se sentia que entrava com pels altres micròfons. Sí, eh... Curiós. Passem tots els micròfons, i només ens quedem el teu, anar, anar. Bé, parlem dels cals de cuixinets. Atència, atència, atència, atència, Atenció al samàfor! I got some sleep and I needed it. Perquè avui és l'últim dia per apuntar-se en aquesta nova edició, que tindrà lloc al cap de setmana del 16 i 17 de novembre. Ja el tenim aquí, d'aquí uns tres setmanes, la 37ena cursa de cals de cuixinetes en just desvern. Ai, quin nervis! A mi em fa molta nervis, això. Les inscripcions presencials també es frenen avui, de 8 a 9 al casal de joves. De fet, per internet us hi podeu apuntar els curradors fins a la mitja nit. Carme, tu t'apuntes? Jo no. Ni a la categoria mixta? No. Saber a mixta, no? Jo no, jo no. Tu no n'has tirat mai. Jo no, jo és que no puc, perquè estic fent d'espequer. Però un any no has fet d'espequer. Algun any no, però quan vaig voler tirar-me, ja estava allà dalt narrant com passaven els curradors per la línia de meta del creu del padró. Doncs la cursa es celebrarà aquest any. Fareu jo de les cançons també, què vas fer l'any passat? Què vam fer les cançons? Evidentment. Tot el que és reinteractiu. A Voders ens conviden a nosaltres. Doncs la cursa es celebrarà el cap de setmana, del 16 i 17 de novembre, com deies. Els carrers freixes i creu del padró. Com sempre, el 17 hi haurà entrenaments, els cronometratges, a partir d'ara del matí, fins a les 4 de la tarda, i el 17, ahir diumenge, perdó, hi haurà des de dos quarts de nou fins al migdia, fins cap a les dues o les tres de vegades, que es faran les courses i els finals, l'entrec de trufeus, no, premis, no. S'entrequen els trufeus, exacte. Jo no sé per què, però tinc la sensació que aquest any, la cursa que es de cuijineig serà molt especial. No sé per què, però tinc la sensació que hi haurà molta gent, farà bon temps, la gent t'anirà bé... Vaig fer una sensació única i no compartir de la taula. No sé com pots tenir nens sense que farà bon temps. Però a vegades es té, no? Jo ho espero. Jo també tinc la sensació per això, o no? Home, jo la tinc i la tinc. Recordo l'any que va a ploure. Fa un parell d'edicions, em sembla. L'any passat també l'ha passat. Va ploure fins al punt de parar a tot. Va parar a mitja hora, l'any passat. Està amb tots els corredors en el cotxe, esperant que comences a... Això està molt bé, perquè des de la retransmissió de la cursa no sabia molt bé què fer. És mitja hora que estarà traslladant el que passa, però hi ha molts voluntaris que n'hi ha moltíssims, com cada any de la cursa de cas de cuixinets, que ens han d'explicar. Que sempre plou i tal, no hi ha problema. Ara, les vam passar malament, a la Carpa, on hi ha la megafonia. M'han dit una cosa curiosa. La potser no es pot dir. Sí, sí, sí. Es pot dir? Sí, que es pot dir. Tu la saps, des d'aquí a la ràdio. Ah, no ho sabem. No es pot dir, potser. És que no està confirmat. No està confirmat, no està confirmat. Una respectiva. Això és la notícia. Això està molt bé. Generes el Jordi també anava dient que tenia un bon rotllo i que tot això no deia per què, doncs ja està. Clar, clar, clar. I si creiem la intriga? Bueno, té alguna cosa a veure amb una cosa? Aquestes o no? No. Ah, doncs digueu-ho. No, no, no ho vull dir perquè... Digueu-ho. No, perquè no t'hi veurà amb mi. Caudi, qui? Caudi... No, no. Caudi, jo no. Home, estic morint de ganes. Una pista, una pista. La ràdio col·labora de forma com... alguna forma especial? No ho sé, jo això. Jo ho sé. No, pregunto. Va, fill, jo veig que a la campa... Jo direm, jo direm. No vull cometrar-los. El que passa és que jo estic en disposició. Jo, de dir, una primícia, que estan treballant en això. Estan treballant, que els cartes de coixinets... se meti, com ja seran habitual, per la webcam, no de radiosberm.com, sinó que aquest any segurament ho faran de manera pròpia. I atenció, perquè ho volem fer amb dues càmeres i webcamps a l'hora. Una a la sortida o el revol de la recta que ningú, i l'altra, ja és habitual, a l'arribada. No sé si ho aconseguiran, però estan treballant en això. Sembla bé la primícia? Sí. Ho hem salvat una mica, eh? En fi, Carme, moltes gràcies, que vagi bé, tinguis una bona tarda. Bona tarda. Ja sabeu que, a partir de l'esquet, els senjors notícies, edició vespre, podeu escoltar tot el que passa. Senjors, i ara mateix, també, a radiodesberm.com. Tenim una altra trucada. Hola, bona tarda. Bona tarda. Qui parlem, sisplau? Masia Guillamet. Masia Guillamet. Que ets el germà de la Laya. Exactament. Que va trucar aquesta vegada o em sembla que no? No, no et truca, però li va trucar un sorteig, em sembla, no? Sí, sí, per la cara, normalment. Per fer ràbia, per això et truques, tu, aquesta vegada. Avui em toca a mi. Perquè no et va convidar a tu, la teneu, quan vam fer el sorteig? No, no. Escolta, et veig una mica enfadat amb el món. Estic treballant. Ah, perdó, perdó, escolta, i en què... Desimulem. Vols que fem una conversa com de comercial o alguna cosa? Bueno, podem provar-ho, si vols. Jo per dissimular, eh? Doncs aquí vols que parlem, per dissimular. No ho sé, podem parlar de tantes coses. Ah, bé, fes-te que ets una feina. Sí, hi ha tantes coses per fer. Ja, és una feina que veia molt de control. En quin secte treballes, Macià? Bueno, ara mateix explica una notaria. Una notaria, eh? Un radiopapís i tal, molt sèrio, tot plegat. Diversió, tot. Per què portes un clar per això? No pots riure massa, si no es notaria. No, no es riquis, tu no... Si se rius et peguen. Ja, per això, i què portes? Trage i corbata, no? Bueno, avui només canis. Avui només canis. És al·legant, és al·legant. Macià, no pengis, ara t'agafarem les dades. Per si et toca trucar-te aquí a la notaria. Que us sàpiga tota la feina, d'acord? Vinga, gràcies. Anims, anims, anims. D'aquí és moment la gravadora amb Clàudia Barbarà. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esverns. Sóc Jaume Sadón-Coll, formaseu-t'hi del carrer Tudona, número 3 de Sant Just, i envio una salutació a la penya del Morro. Molts petonets des de la botiga on de Sant Just, per la penya del Morro, de la Ràdio, i que tot vagi molt bé, i que ho sàpiga. El centre de la llaneria Berts saludem a la penya del Morro. Bon Nadal. Bona tarda. Clàudia Barbarà... Ui, que us ha enganxat el toro. Bona tarda, Clàudia Barbarà. De què parlàveu? De què parlàveu? Sí, segur, segur. Aquesta setmana no vam comentar, però ha sortit el carrer per preguntar al Sant Just Teng sobre el novembre literari, que és l'esdeveniment del mes. Si la gent es pensa que són els cars, perquè és novembre, no. Mentida, mentida, mentida. Puseu-nos en ambient de novembre literari, que per cert va començar ahir... Que corrents, eh, Sant Just? Novembre literari comença l'octubre. Ho vam comentar justament ahir... Sí, ho vam comentar, que era curiós. Però el tema és que fan tants actes i tantes activitats en aquesta tercera edició, que anul·licaven el novembre. Hi han d'anar a buscar... Un cert... Rintintin? No, no has notat això. No, no, perquè sóc molt fix. En fi, Sant Just Literari demà és novembre, eh? I amb el novembre arriba, com dius tu, l'esdeveniment Sant Just Teng que tots esperem, no? Jo crec que és el segon esdeveniment de l'any, després de l'obertura del vial, trobem el novembre literari, i ja veus que et porto tèndings tòpics de Sant Just, una setmana al vial, el següent novembre literari, i l'acabem d'esperar-les que et parli dels cars. No, et tral·le d'alguna cosa més refinada, més exòtica, més alguna cosa que... Aquesta cunyeta que et portes amb el novembre literari, després, quan vingui a l'Arnau Consul... No, haurem marxat. Tot això li dius, eh? No, no, haurem marxat. Però ja m'agrada que es facin aquestes coses. Sí, sí. Comentar l'electra. He sortit al carrer avui a preguntar l'últim llibre que s'ha llegit, de què anava, per comprovar que els l'haguéssim llegit, amb quants cops llegeixen l'any, quan llibres llegeixen, a quines hores llegeixen... Jo dos cops l'any llegeixo. Sí, en general, eh? Sí, i prou. I ja fas el cul, puta. El que passa és que ets a dir que l'enquesta que porto avui està una mica esviaixada, perquè... Jo anava a preguntar... I la gent, quan canviava la cara, quan es va explicar... Sí, de la ràdio, una enquesta sobre... quin és l'últim llibre que t'has llegit i tal... Si la cara començava a desfigurar-se... Què dius? La de la ràdio. La de la llibre. La ràdio ja era com alertes. Distanceven com mig metre de mi, que no els hi fes res. I quan hi ha els llegeixen el tema de la lectura, sí, sí, no em gravis. No, senyora, no porto cap càmera. I quan anava a dir-los de la lectura, tinc pressa, ets a marxar, és que no m'agafes en un bon moment. Un dia, saps què he pensat? Que us portaré un recull de les millors excuses que m'he trobat perquè no els gravi la gent a la ràdio. Un clàssic, el reportarisme de la carrera. Home, d'una idea, eh? Quan l'agafes, jo també ho entenc, eh? Cada cop jo els vaig aquí a molestar i a encrepar, preguntant-les en el seu rutina diària i tranquil·la, que arriba una noia i els he preguntat, escolta'm tu. És complicat. A més, de ràdio d'Esvern, si fos de Catalunya Ràdio, de recull, la gent potser... Per què no dius que ets a Catalunya Ràdio en l'altre dia? Un dia m'ho invento. I vaig provant. Vaig fer una estudi d'audiència, a veure quina ràdio la gent respon més. Exacte. La gent normalment em diu, ai, està bé que hi hagi una ràdio, no l'escolto gaire, és una resposta. A mi m'ha de dir que ets de Catalunya Ràdio, segur que et pregunten quin dia se met. I aquí llavors la persona estarà atentada. A veure si l'escolti a Catalunya Ràdio. Perquè tu la resposta és molt clara. Dius, no ho sé, el dia que la Mònica t'arriba s'hi doni la gana. I ja està. Jo m'ho trec de sobre. Anem a analitzar què respon la gent. Primer... Primer he preguntat jo quin és l'últim llibre que han llegit i una mica de què va. Isabel Allende, a la història de Chile. Victors. El tema d'aquí de Catalunya, de la guerra de sucesió... El que té, en general, de lo que mos han fet aquí a Catalunya, en part, i està bé. Encara no m'ha acabat, m'ho falten. M'he llegit la caïda de los gigantes del que enfolem. Sala de conflictes. D'un institut que passa en problemes i s'ho arreglen ells sols sense els professors. La màgia. És un llibre que enfoca els secrets de la vida. Ara és que hi ha gent en recostures. Però és un llibre massa... És molt comercial. És fàcil de llegir, però és molt provisiu. Vale, vale, vale. Crec que teníem una amplia representació del que ve a ser la lectura Sant Justesbert. Recordem. Isabel Allende, Victors, la caïda de los gigantes... Sala de conflictes, la màgia en recostures. De la qual cosa jo trec varies... Jo vull fer un perfil del lector Sant Justen, més o menys. No hi ha ningú que llegeixi 50 hores de greia. Cosa que és curiosa, també. Crec que és la senyora que m'ha sortit corrents. No volia comparar-ho. Li he vist a la casa i em diu... Tienes conclusions estretes o plagues? Són gent que llegeix llibres històrics. Tenim aquí diversos llibres. Isabel Allende, Victors, la caïda de los gigantes... Entre costures que també estan enviant... ...a les costures. A una època molt interessant de la història. No, però que ho veuràs. Som gent que ens agrada llegir coses de la història. És el primer adjectiu que posaria el lector Sant Justen. És un lector històric. Històric, està bé. Total, després he pensat... A veure, castellà, català... Quina és l'idioma en què llegeixen els Sant Justen? M'he fixat i és mitat i mitat, més o menys. 50% català, 50% castellà. Bilingüisme a tope, no? Com surten les estadístiques de la lectura, que hi ha un mainformat... Després de tot això hem posat el Google. Índex de lectura, vaig llobregat. Comarca, juntament amb el Garraf i el Barça l'Honès, en què es llegeix més en castellà. Aquí ho hem constatat que el 45% dels llibres són en català, i més o menys. I l'última conclusió? Són una mica esotèrics. Això de la màgia i tal. Som gent que llegim coses així, estranyes, no? Vull dir, no és bo. En fi, ara anem a escoltar el segon tall que ens portes, esotèrics, però abans deixem que tenim una altra trucada, per atendre el programa, per participar al sorteig de dues persones, per anar a sopar el mirador de Sant Just Desvern, on sopava valorat amb 40 euros cadascun dins del menú gastronòmic de volets que fa aquest restaurant situat al costat del Walden. En aquella setmana hi ha tant alta, amb unes vistes privilegiades a l'antiga fàbrica Sanson. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Amb qui parlem, sisplau? Amb la Paula. Paula, què més? Molina. Paula Molina, des d'on ens truques, Paula? Des del carrer, des de la feina. Des del carrer? Sí. Que ets de Sant Just, tu, Paula? Sí. D'on ets de Sant Just? On vius? A l'Illa. A l'Illa Walden? Sí. I què tal? Com està l'ambient, allà, al barrisut? Bueno, jo crec que al barrisut ja és més en castellà que en català. Ah, mira, veus? És una dada... Bueno, és que heu escoltat mentre estaven a Espèlie. No t'ho heu escoltat, tu anaves escoltant. I tu creus que allà a l'Illa Walden és més en castellà que en català? Sí, jo l'he dit a castell. Tens alguna... Tens alguna... Tens alguna... com has dit això? Alguna dada... que ho objectiva de doble. A veure una cosa. Eh... Tu dius Paula Molina? Sí. No ens l'estaràs colant... per participar al sorteig. Treu, treu. Para. Paula, música, pala música. Escolta, a veure una cosa. Eh... Paula Molina, què més? M'heu quedat, eh? Jo no em crec. Jo ho sento molt. Però no em crec. Això sigui una trucada. No em crec. Jo l'havia ajudat, sisplau. Perdona, és que et veig a tu i m'emociono, i ric jo també, i això no és sèrio. Cristina, tu com ho veuràs, això? Però jo m'ho crec. Fes-li preguntes concretes, llavors sabràs si és real o no. A veure, quin és l'últim llibre que t'has llegit, Paula? La biografia. Tinc una... Tinc la veu una mica engolada, no? Què tens? Que està refredada, Paula? Què està veu? Tinc una mica com les ril·ladots. Un moment, un moment. Ho sento molt, doncs que no podem acceptar-te, perquè jo ja m'ha vingut a arribar rumors, eh, que aquest sorteig es moria a algun moment afectat per gent que fa trampes, i que truca dues vegades canviant la veu. I, per tant, Clàudia, jo crec que... Jordi, és que des que vas fer-lo dels reptes, ara la gent has repte-t'ho, eh. Això d'estar sortint aquí, per això li hauria de fer-los. Ja, ja, ja, bueno... Escolta, perquè això és el Carme, eh, és el Carme. Tu no és al món, després al món turret. La gent em dic Carme, jo em dic Paula. Sí, ja ho sé, ja ho sé. Paula, gràcies per trucar, però no podem acceptar-te, perquè tenim indicis clars... No, escolta, que ja tinc una veu estranya. No vol dir que jo no pugui participar als concursos. Això és tot discriminació. Bueno, en fi, Paula, bon intent. Voleu aplaudir-me'n perquè ha sigut un bon intent, però de ple ja el morro... Som savis, també, som savis. Hi ha hagut un moment que sí, eh. Hi ha hagut un moment que estava d'allà. Sí, sí, hi ha hagut un moment que sí, però... Però no pot ser. Paula, gràcies i bona tarda, eh. Merci per trucar. Adéu. Adéu, adéu, adéu, adéu, adéu, adéu, adéu. Bueno... En fi, no pot ser, no pot ser, perquè és que... La gent s'inventa personalitats per guanyar sopes. Això és com si els col·laboradors poguéssim trucar. I mentir-nos noms. Pau la Molina diu. En fi... Ja saps què faria, de buscarien les pàgines blanques i la trucaria de veritat. Ja, la Paula Molina. I li regalaria les entrades d'ella. A veure si és ella, no? L'hem enganxat, hem enganxat, eh. Escolta, aquí hem de fer de tot, eh. Hem de fer... És el programa de policia, sortejos, productors, de música, de tot, Twitter, Facebook, eh. En fi, estàvem parlant del novembre literari i de les coses que llegeix la gent a Sant Just. Clàudia, tenim un altre tall, no? Exacte, jo he preguntat en quin moment llegeix la gent. En quin moment llegeix la gent? Doncs escoltem a veure què és el que diuen. A la noia. Per la tarda i a la nit. Algú em retieta més dia, però normalment tarda i a nit. És una persona que tinc feina i no puc llegeixar tot el que voldria, però, bueno, ho intentem. Això diuen tots, eh. Oh, la nit, l'únic que tinc. La nit. Les deixo molt a la nit. Quan ja tothom s'ha anat a dormir, jo em relaxo una estona. Ah, nit, la meva pregunta és... Ningú llegeix el bus, ningú agafa el bus i llegeix, com m'ho mereixo. I jo saps què faig? Avui en dia tothom estàvem al mòbil, a l'autobús... Jo hi he partut llibre, no llegeixo gaire, però faig servir una mica aquest tipic que estàs al bus, i de cop entre algú i dius... Ai, vaig a llegeir un rato. No ho he fet mai? No. No ho he fet mai. No ho he fet mai. Per què? Perquè estàs dormida al dematí. Les ganes de parlar tampoc són... És veritat, és que jo saps què fa tant de temps al matí, vull dir que... Pensar que deies que feia tants anys que no feia servir el transport públic. Ni llegir. Per cert, Claudi, alguna cosa més sobre tot plegat? No, que algun dia portaré una enquesta de veritat i no t'anés viatjada com aquesta, però està bé. No, no, no, ens ha agradat molt. No, no, ens ha agradat molt. Hi ha hagut molts comentaris i molta gent. Aquesta és la línia que ens agrada el programa. Per cert... Enquestes es viatjades. Tu sempre ens portes talls, i ara et portarem un tall a tu, nosaltres, Claudi. Per què et portes tall de què? Tu ets que sempre parlem aquí del Guillem, que és el col·laborador que ve dels dilluns, i que la Cristina té una sugerció en ajuntar-vos també de mala manera. De la Cristina, eh? Home! A més, et dic una cosa, faria bona parella. Sí, però és amb compte, eh? Mira, tu sempre es portes... Per què m'ho dius, això? Escolta, el missatge que et va enviar al Guillem fa uns quants dies aquí a la penya del Morro. A veure, a veure. Guillem ve als dilluns a fer la secció del nou vingut, que comenta coses de sent just, i, sense que us conedeu, i no us heu vist la cara encara, diu això de tu. El dijous, que és quan ve la Clàudia, li vam dir que em tufaria bona parella, i, bueno, escolta... Ja estàveu disposada. Això és el més important, perquè el Guillem és la... La millor bona parella amb tothom, que és així, guapo, gual i forçut, i es posa a combinar... Amb agumines, sí. Tot l'altre, no sé, però agumines, sí. Para, para, para, para, para, para... És el primer cop que li sento la veu. Quina veu més bonica que té, no? Donis, donis, aquest accent. És de Sabadell. Ja deia jo com sonau d'allà. Continuem escoltant. Jo digui que... Digue-li la Clàudia, atenció a la frase. Guarda-li aquesta frase i li poses. Clàudia, com es diu, de com nom? Clàudia Barbarà. Clàudia Barbarà, t'espero dilluns que vi a l'apolo. Escolta, escolta. Però això se'n va de... Clàudia, no et posis vermella. Ho intento, però els meus... Dilluns que ve t'espera a l'apolo. En realitat, eren tots els dilluns, perquè va sempre. Per tant, si vas a aquest dilluns segur que el trobes, també. Home, Jordi... Però ha fet les coses més romàntiques, Cristina. Digue'm que és un dilluns especial. Jo vaig a la línia del Guillem, en aquesta línia. Clàudia directa. És directa i clar, no? Sí, marxant d'un micro de radio d'esvent per retransmetre-ho. No ho sé, però si vols, ara mateix, et gravem el missatge, que tu li envies el Guillem i que ell escoltarà aquest dilluns o el proper. No ho sé, perquè això va de dilluns a dilluns, com vingui el programa. Guillem, ja que no sé molt bé com ets i només conec la teva veu, posa't un clave lluarmell o aquestes coses típiques que es fan, les cites assegues i jo et reconec, jo et vinc a buscar. Quan vagi a l'apolo, no? Home. Sí, Guillem, t'ho veuràs parant, perquè ja m'ho conec, això. El clavell vermell i de pensi t'agrada, i si no, doncs ja deixeu passar. T'han fet alguna cosa?No, mai, mai, mai. En fi, Clàudia, moltes gràcies. Una setmana més a l'espai de la gravadora per apropar-nos l'opinió dels San Justencs en diferents temes i formes, que vagi bé. Bona tarda.Bona tarda. Sí, sí, 5 i 37, som una pausa per la publicitat. I d'aquí uns moments conecem amb el Juguem a casa, programa d'esports local de ràdio d'esvent, amb el Marc Marvaca en d'explicarà. Com ha estat l'esport ara mateix, fins ara. Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de l'Oindy. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, ràdio d'Esvern. Flúso. Segona temporada, d'un programa fresquito, fresquito i que et posa... Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilòniers, no us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Ràdio d'Esvern, 98.1. Ràdio d'Esvern, 98.1. Ràdio d'Esvern, 98.1. Ràdio d'Esvern, 98.1. Ràdio d'Esvern, 98.1. La vella vol morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. La vella vol morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern, 98.1. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Va estar a gust, Marc, o no? I tant, molt a gust. M'està al diumenge. Molta gent n'hi havia al carrer, s'ha enjustat al carrer. Sí, em va sorprendre bastant. Que no havia estat mai a cap s'ha enjustat al carrer? No havia estat tan... t'estona. Tant estic s'estona. Jo crec que a les 10 del matí, a les 2 del migdia, estava plena com a gomi, em va sorprendre molt positiuament. Sí, que per cert, algunes entitats esportives també van passar pel programa especial que vam fer, les protagonistes eren les entitats. I la gent de l'envol s'enjust no va passar, però sí que els veu tenir el juguem a casa, aquest dilluns passat. Sí, el dilluns en tenia la gent de l'envol, on hem de dir que l'any passat estava formada per dos equips, i aquest any forma un equip. L'envol de s'enjust ara mateix, formada per aquest primer equip, on hi ha hagut canvi d'entrenadors, i ara l'Itor Passos, és l'entrenador d'aquest primer envol de s'enjust, i ens explicava el dilluns, les sensacions. Com és que has aprofitat aquest canvi? Sí. Perquè hi ha hagut un canvi generacional, podem dir, on els primer equip han passat ja millor vida, eh? I a millor època hi ha algun jugadors, que eren ja 35 anys, la majoria d'ells, i amb els que eren del senior B, han pujat en el primer equip. I a l'Itor Passos era un d'aquests jugadors que d'aquesta edat més de 35, que eren com la generació del 35, i agafat ell l'equip, i llavors a l'Itor és un, ara mateix, entrenador-jugador. I no ho havia fet mai, ens explicava també les seves sensacions sense entrenadors-jugadors a aquest dilluns en el juguem a casa. Per tant, podríem dir que s'han ajuntat, s'han quedat alguns jugadors i han pujat d'altres, i per tant s'ha quedat en un únic equip, és això? Sí, exacte, sí, sí, teníem dos senyors, un era un equip que durant tota la vida també va començar... ens explicaven des d'infantil en el juguem a casa, i ara ja va arribar el senyor, i ara el senyor de tota la vida del Sant Just s'ha fusionat, perquè ja l'havien fet més grans la majoria de l'equip. Per cert, aquest dilluns que ve, teniu a la gent del Natació Sant Just, el programa? Sí, el Natació de Sant Just, Jordi, perquè han d'explicar en totes les activitats que fan a la piscina de la bona aigua, i també unes activitats o una activitat que volen començar a impulsar que la faran fora de la piscina, també, que és la triatló. La triatló? Sí, sí, sí, triatló de Sant Just i dirigida per menys petits. Per tant, és una nova opció, una nova modalitat de la gent que es volgui fer del Club Natació Sant Just. Sí, exacte. El Jordi, que és un dels membres d'aquest Club Natació de Sant Just, ens explicarà dilluns, el tindrem segurament a jugar-me a casa i ens explicarà. A mi el que em sorprèn molt és petits triatletes, vull dir. Triatló per menys petits. De quines edats parlem? No sé, perquè el Jordi avui parlava jo amb ell, i ja em deia que tenia una nena de 8 anys, que ja s'estava entrenant, diguéssim, per fer triatlons. Estem fent a Iron Man's, no? Iron Man's catalans, ja estem fent. En fi, no sé... Fins de quina edat vol que hi vagin, però... A mi em sorprendria veure un nen petit sortir al corrent de l'aigua per agafar la bicia que ja tenia aixecats que es donen a triatlons, doncs faria bastant de gràcia. Bé, doncs veurem si això passa algun dia. Estarem atents al programa del dilluns a les 8, fins a les 9. El juguem a casa, programa de sport. De 9 a 10, Jordi. Jo ho he pensat abans, com ho he dit, de 8 a 9. No sé si he tirat per aquí, sinó de 9 a 10. En fi, Marc, moltes gràcies, que vagi bé. Bona tarda. Bona tarda. Adeu. C554, connectem ara amb les notícies positives de la Núria Oriol. Núria, què tal? Bona tarda. Bona tarda, molt bé. Bona tarda, escolta. Com estàs en aquesta tarda de, no sé si dic, castanyada, tots sants, Halloween, perquè escolta, que es cua aquí i celebra una mica el que li dona la gana, no? Sí, senyor, doncs estic molt bé, preparada per celebrar una mica de cada cosa. Perquè tu que ets de castanyes, moniatos... Jo de castanyes, doncs digui, les reparteixo monguts, no, les encanten les castanyes, els moniatos, els penallets, i després, escolta, si cau alguna coseta més, doncs està bé. Una mica de mistela, no? Sí, exacte. Una cosa així, està molt bé. No et disfresses de bruixa ni res, no? Bé, és que saps què passa, que com a costuma volar cada nit, ja no ho faig de manera especial, especificament especial de nit de Halloween. Perquè ja ho fas durant la resta de l'any. Sí, exacte, i llavors d'avui descanso. No ens enganys, no ens enganys, no ens enganys, perquè cada setmana ens portes notícies positives, com per exemple la que comencem avui, que és el doctor Larry Borg, que és un metge i radiòleg, que és un dels responsables d'una iniciativa científica per intentar demostrar que els somnis avisen sobre la possibilitat de patir càncer de mama. Doncs mira, sí, he pensat que aquesta notícia era positiva, suggerent, veuràs, doncs sembla que hi ha alguns estudis que estan assenyalant que, sobretot les dones, en aquest cas els estudis han anat en aquesta direcció. Les dones que pateixen càncer de mama tenen una pauta de fànmits previs, que és com si les estiguessin avisant de que tindran el càncer de mama, però no són fànmits en que aparegui una figura que digui tindràs càncer de mama, si no, no, exacte, sinó que estan carregats uns simbolismes determinats però que es repeteixen i que són comuns a totes les persones encara que visquin en continents diferents. Però, escolta, això és una cosa realment molt curiosa, que no sé si allà va més enllà de la medicina convencional i tradicional, perquè, clar, tampoc sense intenció de generar aquí cap mena de qüestió que no sigui més la que estem comandant, quin tipus de somni és aquest que tenen algunes dones que han tingut o tenen càncer de mama? Veuràs, no és que ell ho expliqui obertament, però pel que sembla, que són uns samis que sí que... Elles, o sigui, les dones després diuen primer que són recorrents, és a dir, se'ls està repetint moltes vegades, i després que fan referència, diguem-ne, a vulnerabilitat, el fet de nutrició, perquè és el pit, la zona del pit, de la mama, i, aleshores, clar, això pot agafar moltes dimensions, com moltes tipus d'aguions de pel·lícula, però el que sí està clar és que sempre està apuntant que hi ha una amenaça a la seva capacitat d'alimentar-se o de poder alimentar els altres, pot haver-hi la presència d'algú amb bé bé, també pel mig, pot haver-hi alguna figura que no saben descriure com és o qui és o què és que les està perseguint i amenaçant, i sobretot que senten que és una amenaça a la seva feminitat profunda. I, finalment, el que t'he dit al principi, recorrent, és a dir, un dia ho sumien molt bé, el cap d'una setmana o deu dies es torna a repetir, es torna a repetir i diuen, però si sempre és el mateix somni o és un somni similar, llavors aquest metge, el que ha dit és, escolta, encara no ho podem demostrar del tot, sabem que hi ha científics que es dediquen a explorar el món dels somnis i que van documentant aquestes experiències, i si documentem l'experiència regulosament amb milers de casos de pacients a tot el món. I això el que han fet, eh? És l'initiativa que ha començat a posar en marxa, és a dir, no es pot encara demostrar, però aquest metge, per la seva experiència dit, crec que ho podré demostrar. I llavors, afegès, diu, si és així, hi ha unes pautes molt comunes i molt clares, però amb milers de pacients podríem donar com una petita brúixola, una petita brúixola, perquè les dones, si comencen a tenir aquests tipus de somni, doncs vagin a fer-se una amemografia el més aviat possible, perquè segurament el seu món subtil les està avisant de la malaltia que ha començat a generar. Per cert que, de fet, aquest projecte es diu Dream Cloud, que si algú vol més informació, em pot trobar. No el pot trobar, és internacional, eh? Deixem atendre una trucada que tenim per aquests sorteig que estem fent, i que avui és l'últim dia per participar, per anar a sopar dues persones al restaurant del Mirador de Sant Just. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Aquí parlem... Maria Salvany. Maria Salvany, home, Maria Salvany. Hola, què tal? Del cau de Sant Just, no? Del cau, correcte. Molt bé, Maria, que tenies ganes de participar al sorteig? Home, i tant, em vull a cada dia, però estic a classe sempre, a menys avui que sortir d'abans per poder trucar. Ah, molt bé, Maria. I campana per trucar-nos. Sí, sí. Per un sopar? Va, va, perdona, un sopar, que no és un sopar qualsevol, eh? És un sopar, menú gastronòmic de bolets. De bolets. Amb 40 euros cadascun, amb 8 plats, eh? 8 plats, el menú, poca broma, el Mirador. Si guanyes, ja saps amb qui aniràs, o no, Maria? A veure, jo he pensat que aniria amb el Macià, que ell també ha trucat, crec, o això m'ha dit. Ah, l'Arnau Macià? Jo estava aquí jugant amb el Macià Guillemet. Ah, amb el Macià Guillemet, perdona. És el número 23. És veritat, és veritat. I és el 23, ja. Sí, tot el 24, tot el 24. Fantàstic. Maria, o sigui que si li toca el Macià o et toca a tu, aneu als dos junts, no? Sí, que no sou els primers que ho fa, eh? És que també si ho tenen això, que són parelles o amics, que aprofiten, i han trucat un parell de vegades una cadascuna, però, clar, tens el doble d'opcions, que és el que també es pot fer. Exacte. En fi, Maria, moltes gràcies per trucar, i molta sort, eh? Fantàstic. No penjis que a treu fem el telèfon, per si guanyes, a trucar-te en directe, d'acord? Molt bé, gràcies. Gràcies a tu, a tu, a tu, a tu. Veus, Núria, que bé, la gent truca. Clar que sí, i tant. I, a més, et feu feliços als altres. Clar. Això no te'n regala felicitat, és gratis. És gratis, és gratis. Però gratis no. Gràcies... Gràcies a la col·laboració del Mirador de Sant Just, un restaurant excel·lent i exquisit de Sant Just. Fantàstic. En fi... És felicitat compartida. Sí, exacte. Atenció, perquè cutarem para de notícies positives, eh? És que l'escola tècnica superior de l'enginyeria agrària ETC, de la Universitat del Lleida, és l'únic representant de l'Estat d'Espanyol en l'Organització del Global Forum for Innovations in Agriculture del 2014, que se celebrarà el febrer de l'Ancvinent Abu Dhabi, capital dels Emirats Árabs Units. Per què l'has seleccionat, aquesta notícia, Núria? Doncs perquè és l'única de tota la península que hi va, que es presenta, perquè té bonència, perquè li han solicitat per tota la trajectòria d'interès, dels temes d'interès que tracta, i m'ha semblat que, amb un event internacional, una universitat nostra que sigui la única seleccionada en projectes d'interès exposats que poden ajudar a avançar en aquest camp, evidentment més biogrícula i tecnològic, m'ha semblat també fantàstic veure com a pesar de tot, escalem molt bones posicions en les puntracions internacionals, de qualitat, d'ocència de qualitat, d'innovació, de... Paja, que som creatius, sí senyor. Sí senyor. Un aplaudiment per nosaltres. Tu, que som creatius. Som creatius. Anem endavant molt. Per cert, una altra notícia que ens vols comentar a l'espai de notícies polítiques amb la Núria Oriol, és la Clara Ensegue, dirigent del Partit Democràtic de la Justícia Social, que va ser detinguda el 26 de juny a Mongomo, Guinea Equatorial, per manifestar-se en resposta a la negativa de les autoritats a legalitzar el seu partit. Gràcies a les accions d'Amnistia Internacional, però, i també gairebé a 30.000 persones que van signar el seu alliberament, ha estat posada en llibertat. O sigui, gràcies a casa, gairebé 30.000 persones van signar cartes presionant el govern, els governs als seus propis països, i aquest govern també presionessin, llavors, el de Guinea Equatorial, doncs ha estat alliberada, i això, realment, en un país que ja sabem que va molt cox de democràcia, sinó que és tot el... més aviat de l'altra banda, és molt positiu, eh? I això que vol dir que nosaltres també hem de confiar una mica en el moviment social aquí? Sí, sí, que hem de... Ja ho sé que ara sembla com una mica dispersi, com t'ho diria, i com, clar, ja va néixer que no tenia un lideratge clarament definit. Ara està com una mica dispers, més... Clar, ja són més de 5 anys, eh, de dura batalla i de desgàs, i el desgàs, doncs passa factura, però... Crec que ja hem de confiar, perquè, a més a més, som nosaltres mateixos, que estem trobant solucions i resolents molts dels temes que són un problema en l'actualitat, t'hi dic problema perquè afecten i copegen a moltíssimes persones, i com a societat, com a poble, i estem donant resposta que ja ho sé, insisteixo, ho fem a escala micro, però, caramba, que tenim la possibilitat organitzant-nos de aconseguir-ho, i... i jo sí. És una confiança que, encara que ens vulguin adormir més, desgastar més, desanimar més, doncs, a pesar de tot, aquest... aquest sentit nostre, tant nostre, de que la solidaritat creix en temps de crisi, perquè fixeu-vos. Com preparàveu de les notícies, he pensat, és curiós. Tinc per un cantor una font informativa molt fiable, perquè està feta per entitats, així, sense ànims de... de lucre, que han volgut col·laborar amb una universitat internacional que afirma que estadísticament la solidaritat s'ha incrementat moltíssim en aquesta època de crisi al nostre país, i per un altre, un informe que ve de l'Institut Nacional d'Estatística d'aquí, del... d'Espanya, que afirma tot el contrari, que la solidaritat ha disminuït, i jo he pensat, molt bé, i ara amb quines de les dues notícies es quedes. Sí, sí, sí. Però jo crec que s'ha incrementat espalpa. En fi, sí, sí. Ara faran la minisecció de coaching, que fem cada setmana amb duba, que la Núria, perdó, és coacher, he dit nootxia, perquè és coacher, Núria, coacher, nootxia. Nootxia? I podeu contactar amb ella si voleu, a través del programa de l'Apenya del Morro de Roba, gmail.com, però abans, deixem repassar un parell o tres d'ofertes de feina, que cada setmana, a la informació juvenil del casal de Joves, de Sant Josep d'Esvern, ens fan arribar, i que també les podeu trobar al seu Facebook, i a la pàgina web de casaldejoves.com. La primera oferta de feina és d'animadors i animadores turístiques per tot Catalunya, no? Sí, no es limiten només a Sant Josep d'Esvern, i en aquest cas demanen uns 20 actors, actrius, animadors, artistes, per treballar en el món de l'animació en centres turístics de Catalunya. I altres són les internacionals, també. Què demanen, doncs, coneixements d'animació o experiències simulars, entre amb espectacles propis o shows i amb habilitats fessenals? Els interessats poden enviar el seu currículum en PDF i en fotografia, a l'adreça electrònica, que és infoarrobaanimafactory.es. També més ofertes, en aquest cas a Barcelona, un mosso de magatzem. Es busca a Ulesa de... Barcelona volia dir a provincia. Es busca a Ulesa Montserrat. Sí, és un magatzem de joguines que requereix un mosso de magatzem, i les funcions seria preparar de comandes, etiquetatge, reposició, acarament del verat, recepció de comandes, i per fer això, doncs, demanen disponibilitat horària i cotxe propi per poder desplacar fins al polígon. I el salari? El salari seria de 880 euros bruts, amb dues pagues extras en els tres primers mesos. Al final de novembre i desembre es faran hores extras i es treballaran dies festius. El contracte ha sigut temporal i hi ha vacans fixats. Bé, i l'última oferta que repassem és relacionada amb el món de les farmàcies, que és auxiliar de farmàcia, a Barcelona, per si algú vol anar. Sí, la farmàcia estaria situada a Nou Barris, de Barcelona necessita un auxiliar de farmàcia per als caps de setmana i festius, i demanen, sobretot, experiència en oficines de farmàcies. Els interessats poden enviar al seu currículum el carrer TDA número 6. I en el cas del mosso de magatzem, Jordi, que no ho hem comentat, la direcció de Correu, seria RRAC, a roba interquits amb K.es. Dos minuts errem al punt de les 6 de la tarda. Núria, explica'ns. Avui, per què és un bon moment per deixar de fer què? A veure, mira, jo faig una proposta. Com que antigament, antigament, s'acabava l'any... Sí, sí. És després que, clar, és com va haver-hi els canvis de calendari posant el mes de juliol i no juliol, i augustus, i si home, sí. No ho sabia jo, això. Ah, i podem demanar un desig?Clar, no? El podríem, exacte. Home, per cap d'any, demanes desigus, no? A totes les propostes i... Pels nostres abans passats, ja fa molts i molts anys, eh? Milers, milers anys. Els restres... bueno, no tans milers, eh? Clar, perquè no tans, no tans milers, eh? Els restres humans que estaven a la Terra, per ells acabava l'any avui, potser? Sí. I a les hores, esclar, tenia la mateixa importància que per nosaltres el dia 31 de desembre, que serà exactament d'aquí dos mesos. Correcte. I llavors avui hem de fer les campanades, que es poden posar, per exemple, a Núria? Sí, i en comptes d'anar...Castanyes. ...puntant, exacte. Molt bé. Vés amb passant castanyes o penallets, el ritme de desig... Però no és el mateix, eh?No. Amb el rellim que amb castanya. No, però tens fins el 31 de desembre per menjar-te-les tranquil·lament. Tranquil·lament, exacte. Escolta, Núria, jo ja intueixo el que vols dir, és que no tenim més temps avui, però... Sí, només vull dir una cosa. Tria una cosa i, si pot ser en aquest cas, és de pensament, de sentiment, d'hàbit, o fins i tot de relació. Que diguis que tu valoris profundament, realment, que no et serveix, que més aviat és un obstacle per tu, perquè et posa a traves i diguis que la vols deixar anar. Que ara et permets començar de nou. Tenim un mes i mig abans de l'hivern, dos mesos abans de cap dany. D'acord, apuntat, Núria, gràcies. Bona tarda.Adéu. Adéu a tots. Bona tarda. Elversa, salut crearà una xarxa de farmàcies, caps i hospitals per garantir la distribució dels medicaments. Economia confia a rebre vieta als diners de Madrid per pagar els farmacèutics. Espedaler reclama la presumció d'innocència pels agents del cast, dels Mossos, al Raval. Reunió entre Generalitat i Administracions Locals per pactar millores per als usuaris de la línia R3. Esports, l'esportiu, Gassila Fels, dan vol femení rep al líder de la Lliga. A partir de les 8 a Camp Vineder, duell entre el equip de Castell de Fels i el Vera Vera de Sant Sebastià. El volgol s'ha encogat vol acollir la Copa de la Reina. El club Vallesà té com arribar els Canàries o Morillo. El Departament de Salut crearà una xarxa de farmàcies, caps i hospitals per garantir que cap persona es queda sense medicaments. A més a més, Salut ha descartat rutinament la possibilitat que els farmacèutics repercuteixin en els usuaris el 100% del cost de les medicines. El director del Servei Català de la Salut, Josep Maria Pedrosa, ha deixat molt clar que això no pot passar. No podem dir que el ciutadà sumeixi el 100%, sinó que hi ha una normativa que modifiqués la cartera del medicament. Postès saben que fa un any i escatx hi va haver una modificació en la qual es passava de pagar del 40% al 50% o que els pensionistes paguéssim un 10%. És la resposta del Departament a l'advertiment dels farmacèutics que si la Generalitat no paga els seus deutes, l'usuarí hauria de pagar el cost total dels farmacs subvencionats per la sanitat pública. A tot això, el conseller Mascolell ha assegurat que el Govern central pagarà aviat el fons de liquiditat autonòmic i el Govern podrà pagar d'aquesta manera les farmàcies. Ramon Espedaler reclama la presumció d'innocència per als agents dels Mossos, en el cas de l'amor de l'empresari, del gai aixample. El conseller d'Interior assegura que, de moment, no s'ha pogut demostrar una actuació irregular dels Mossos. Diu que amb les imatges de la detenció no es pot concloure que hi hagi hagut cap accés. El Departament d'Interior, hores d'ara, amb la informació gràfica de la que disposa, que és la que s'ha fet pública a través de mitjans de comunicació, i en base a la informació interna que hem estat treballant, no podem concloure que hi hagi hagut una mala praxi consistent en donar cops al cap al senyor Benítez en el moment de la seva reducció, en el moment de la seva detenció. Sí, finalment, es confirmés l'actuació regular dels Mossos. El Departament sí que prendria mesures disciplinàries. Problemes i retencions a trànsit, aquesta hora, coincidint amb l'operació sortida de tots sants, prop de mig milió de vehicles, s'està previst que sortin, entre avui demà, de l'àrea metropolitana de Barcelona. I, a aquesta hora, intensitat a les entrades i sortides de Barcelona per les rondes, a la P2, Capagirón, el Papillol, i a la C58, a Badia del Vallès, a l'Enllaç, i també a la C58, a Moncadi-Rachac. Per cert, a partir de demà, trànsit començarà moltes vehicles que circulin sense la ITV amb lectors de matrícula a les carreteres. Aquesta hora de començar, una reunió entre el Departament de Territori i una dezena d'alcaldes i membres dels Consells Comarcal d'Ozona, el Ripollès i la Garrotxa, per pactar millores per als usuaris de la Vimià R3 de Rodalies. El Conseller Santibila plantejarà ampliar la integració trifària a l'any que ve perquè un mateix billet serveixi per viatjar a entrenar autobús metro i fer rucarrils més enllà de Vic, la capital d'Ozona. L'objectiu és que inclogui 6 estacions més fins a Ripoll, entre les quals hi haurien les de Manlleu i Toralló. Pere Prat és l'alcalde de Manlleu. El mateix és opcions que tenen els cidadans, de granollers, que tenen els cidadans de Barcelona, que tenen aquesta trifa integrada, diguéssim, que a baix cost, no? I que poden integrar-se, diguéssim, el viatge de tren, el toc a l'autobús, etcètera, doncs que també ho puguem tenir nosaltres des de la nostra zona, en des de Manlleu. Una reclamació que fan els alcaldes com a compensació per l'ajornament de la candidatura dels Jocs Olímpics Diverts. Parlarem d'una altra reunió encara. Representants del Departament d'Enseñement i Pares de l'Umnes de l'Orgell es reuneixen per intentar solucionar el conflicte generat pel menjador escolar. L'empresa de Catering ha dit que deixa de donar al dinar els nens, si no paguen la totalitat del servei. El que ha de fer és pagar la meitat del menú. Són famílies que viuen en els anomenats núcleos agregats, és a dir, zones on els seus fills han de traslladar-se pobles propers per anar a l'escola. La presidenta del Consell Comarcal de l'Urgell, Rosa Maria Mora, ha demanat des de la xarxa comprensió per part dels pares. El que demanem, perquè enseñement ens ho diu, és que els pares ja portin la quantitat, la diferència. Jo entenc els pares, els entenc, però amb els moments que estem, també entenc que l'administració ho passei malament i que tots plegats, tots, hi hem de fer un petit esforç. Els pares es neguen a assumir el cost del menú o que els seus fills portin carmanyola i enseñement demana que paguin la meitat. Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. La nova promoció de veïns de Mas Lluís no té línia telefònica, ni ADCL. La cinquantena de veïns d'aquest nou bloc de pisos ho va instal·lar des de fa, aproximadament, un mes. I els veïns que ja ho vam fer no poden tenir accés ni a la línia telefònica ni tampoc a internet. De moment, l'empresa proveïdora, l'única que els pot donar servei, telefònica Movistar, no els dona cap solució. De fet, aquesta és l'única empresa que pot proveir d'aquesta telefonia, però l'empresa segura que no ho pot fer perquè no hi ha prou connexions. Sembla que l'instal·lació que ha de permetre de ni telèfon, internet a casa, està feta dins l'edifici, però no arribar fins als pisos, l'única solució que han donat a la línia telefònica és que podrà aturar una línia de la promoció quan acompanyi dels altres edificis de Mas Lluís es doni de baixa del servei. Des del consultori estan al cas de la problemàtica, estan fent pressió Movistar perquè garanteixi aquest servei bàsic als veïns de Mas Lluís. La llei de dependència, les veques menjador i l'actualització cadastral s'entraran al ple municipal del mes d'octubre de l'Ajuntament de Sant Just o començarà d'aquí una hora els partits que formen l'equip de govern a l'Ajuntament de Sant Just. Pesa ser iniciativa i junts per Sant Just presenten una emoció sobre l'estació de les persones en dependència a Catalunya, un altre per garantir els ajuts de veques menjador i Converència Unió d'altra banda presenta també una emoció a favor de la retirada de la solifitud d'actualització del valor cadastral. Les emocions es debatran a l'última part del ple i a banda de tot plegat també s'aprobaran de manera provisional els impostos per l'any que ve i la modificació de les ordres fescals i reguladores dels preus públics de l'Ajuntament. Tot plegat a partir de les set, a les alesacions de l'Ajuntament de Sant Just. Ja avui és l'últim dia per apuntar-se la 37ena Cursa de Casc de Coixines i les inscripcions presencials també es faran avui, d'avui tan nou el cas de les joves i per internet us hi podeu apuntar fins a la mitjanit, al 16 i al 17 de novembre, com sempre, als carrers freixes i creu del padró, trobareu tota la informació detallada de la cursa al seu web, algú dels CARS, CARSDACUCINETS.ORG. I de moment això és tot més informació a la set, als en Just Noticias, a Dició Vespre. El Just de la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anava amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir. Busco sempre aquella notícia, una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia. Sí, volem veure un d'aquests greus més de casa i a més hi ha una altra. El Just de la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. A més de casa hi ha moltes oportunitats molt festivals. T'equivoques en un penal, en un basse a Madrid. Pots quedar crucificada per vida. Tot se soluciona. Vols temps tot se soluciona. Just a la Fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí de 10 a 1. De 11 divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, la Smooth Jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suave. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja ho sabeu a Babilòniis. No us ho perdeu. Babilònia. 26 anys, el seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crànio encefàl·lic. Diuen que havia plogut, conduia el meu germà, i es veu que va emrelliscar, i venia un cotxe de cara i un mort, i l'altra a casa. Jo vaig arreglar-te si tenia menys culpa, perquè jo no conduia. Em va ser culpa del meu germà o culpa de l'altra, però jo perri no va ser. Babilòniis. Soc Agustín Arribas, sóc del graner de Sant Just, i em viu una salutació a tots els odients de Sant Just i també a la penya del Morro. Desennobles, per la penya del Morro o del Morro, de ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i es agraïls-hi aquesta feina. Hola, penya del Morro, soc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adeu. El penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. Bé, tal com esteu? Benvinguts a la segona hora del programa. Des d'ara, fins la set del vespre, passarà per aquest estudi l'Ernau Consul, de l'escola d'escriptura de la Teneu de Sant Just, que avui ens parlarà d'un parell de llibres. Ja tenim aquí la Mireia Redondo de tot un món de moda. Mireia, bona tarda. Bona tarda. Atenció, perquè tu, Mireia, seràs la mai innocent del sorteig que... No sé si innocent posarà la mà. Que dius, ara no seràs si innocent. Tenim una bat. Va, va, tonto de mà, aquella. Perquè tu seràs la responsable d'escollir entre la quasi bé 25ena de persones que han participat en aquest sorteig. Es fa una setmana conjuntament amb la ràdio i el restaurant. El mirador de Sant Just. No, no diguis això. No vull dir que la meva mà anirà a seleccionar just la persona que més ho desigui. Tu no saps la gent com es posa, amb el tema sorteig i tot plegat. Vol ple de paparets. Sí, la Cristina l'està preparant. D'aquí una estona farem el sorteig. Encara teniu-nos a participar. Teniu una mitja hora, si voleu, trocant el 9-3-3-7-2-3-6-6-1-9-3-3-7-2-3-6-6-1. Algún familiar teu ha participat? Li vaig dir a la meva germana però crec que no... No ha trucat. Millor, millor, millor. Perquè si tu ets la mai no sent, després que la gent no digui... Però, esclar, penseu que teniu últims minuts per participar en aquests sorteig... Cor a mar de trucar. Manuga astronòmic de bolets, bunyols de rossinyols amb croquetes de seps de peritiu, després una manera de tèbia de roballons i fruits de tardor, risotto de seps i carxofes, llus rostit amb llanegues negres i, a continuació, filet de bau al porto amb rossinyols i trompetes de la mort, carpatge de... És que se'm desfala la boca aigua... Carpatge de fruits naturals amb malmelada de bolets i, per acabar, si no tens plau, reixa de xocolata i tira amb misú amb gelat de seps. Manuga astronòmic del bolet de restaurant Mirador. En fi, doncs, són 24. Les persones que de moment tenim apuntades per participar, si voleu, 9-3-3-7-2-3-6-6-1-9-3-3-7-2-3-6-6-1, encara teniu mitjoreta. Ara passem al tot un món de moda. Mireia, per això has vingut. Però abans, repassem el trending topic de la segona hora. Avui l'extresore del Partit Popular, Bárcenas, ha sigut un dels temes més comandats de Twitter, perquè l'ajutge de l'instrucció número 32 de Madrid ha exhibat la causa contra el Partit Popular sobre la destrucció dels discos d'ús que tenien els ordinadors de la seu de gent nova. Estan explicant-nos com han anat tot plegats. Sí, d'aquesta manera l'ajutge Maria Esperanza Collado s'ha decidit avalar la tesi de la fiscalia anticorrupció, que ja va considerar que avui de la memòria dels discos que l'extresore tenia a la seu del Partit Popular, no és cap delicte de dents ni d'encobriment. Pel que fa als dents informàtics, la magistra de firma Bárcenas va admetre que la propietat d'aquests equips era del partit, i com no hi havia cap prova, que credit, i al contrari, la titularitat dels ordinadors pertany al propietari de l'imopla, és a dir, a la seu dels populars, i per tant defensa que s'esborrés el contingut dels equips, quan Bárcenas va deixar de prestar els seus serveis a l'empresa, perquè el partit va complir amb el protocol que té establert per als equips informàtics amb l'objectiu que siguin utilitzats per altres usuaris. En relació amb el delicte d'encobriment, Collado es manté que no es pot imputar al Partit Popular, perquè encara no s'ha acreditat que s'hagi comés un delicte en la causa que investiga el jutge Pablo Rús sobre la comptabilitat dels populars. Sí, com si la destrucció dels discos durs ha impedit que la policia certifiqui que les dades aportades per Bárcenas sobre la suposada comptabilitat del Partit Popular, es corresponguin amb la informació que tenien a màgats de madals d'equips informàtics. La gent a Twitter que ha dit, perquè ha fet aquest tema a Trandintopi, i, per exemple, Juanjo Gea diu, una nova i escandalosa ajuda d'un ajutge al Partit Popular. Una altra comparació és la de les dibuques, que dius que si no amb la teva pistola, tu destrueixes la pistola per qui és teva, ni a tu ni a mi ens passa res, no hi ha pistola, igual que a Partit Popular, Bárcenas. I relacionat amb la notícia i també amb Halloween, formateig o tracte. Gràcies, Cristina. Passem a la cí al tot un món de moda. Jo, en aquests moments, entre l'Arnau Console amb una classe... Mira com ha après... Mira com ha après... Mira, mira, amb la camisa, aquí, desbotonada... Jo venia que m'avalués una mica haver acompatxat. Avui ja t'ho dic, va molt guapo, ja t'he de cara... I de complement. I de complement porta una copa de vi a la mà. Efectivament. I no huida. Sí, va passar... Tot un detall. Mira, un gent al mar. És un gent al mar, aquest noi de l'Union Perry. Oh! Aquesta música la fa més enamorosa. Sí, és la música de la teva secció. I ara me'n m'ho envia encara més. Sexin the City, de la mítica serie, perquè avui Mireia ens vols parlar de diferents qüestions. Tenim el diccionari per saber coses de la moda. I també ens vols parlar de l'Outfit Unicolor. Com ho has dit, això? Outfit, no? Outfit Unicolor. Unicolor. Ho he intentat catalanitzar una mica, però vaja, escena aquest. Unicolor. Unicolor. A veure, què era això de l'Outfit? Unicolor. Vols començar per aquí? Un Outfit, saps el que és? Sí, hi ha un dia de setmana passada. Un Outfit és... Pregunta del dia, Jordi, què és un Outfit? Un Outfit és tota la roba que tens, la roba que tens a l'armari. No. Oh! Perdó, perdó, però és que... Jo ja ho he dit moltes vegades. Jo no puc estar amb tot... Ho sento, Mireia, un Outfit... Sí, brindem, brindem. Brindem, brindem. Quina ràbia! Jo tinc la brindada. És bo, eh? Feu-ho, feu-la vostra, vosaltres. Un Outfit és l'abastiment que portes. El dia a dia és com et desteixes com. Per anar a una boda, per exemple, quin Outfit em poso? És allò que deien. Allò ara és el dress code. El dress code. Això no era prou. T'has vist molt avui, eh? Sí, jo ho sé, jo ho sé. És avui tenim tres conceptes nous al visionari. Vull fer creure-li els tres, eh? El primer és... Que és de confiança, no? La roba de confiança. No, no, exactament. És confi o cosi. I confi, bé, de la paraula anglès a comfort o comfortable. Ja. I diguéssim que la descripció... de la paraula amb anglès seria... By giving a feeling of comfort, warmth and relaxation. Amb això ja t'ho dic tot. Roba. És a dir, confi és donar-te la sensació de confort, de collidor, de benestar exacte. I que tu et sentis bé amb aquella roba, que estiguis còmode, però que a l'hora donis un toc brillant i diferent al teu Outfit. Perdona, era el que jo estava dient jo. Roba de confiança. Sí, correcte. A tu la portes i et sents còmode. Per exemple, jo avui vaig confi. Tu sempre vas confi, veus? Ah, sí. Les botes d'aigua, uns texans, una samarreta... Molt confi. Cristina, tu vas confi? Per mi sí. Jo per mi sí, per la resta no ho sé, però... És com tu et sé. Tu vas molt confi avui tornar-ho. Jo absolutament. Però sí que és veritat que hi ha vegades que no vas confi, però sí que vas més elegant. I és una mica que dius... perdó. Em podria canviar una mica d'alguna cosa, no? I potser... Una no tan elegant, però més còmode. Clar, unes botes d'aquestes és una mica més camper, és un texar i una camisa, vas arreglat, però vas còmode i a l'hora pots anar tan en excursió al bosc, o una volta per la ciutat... La pregui amb tecons al bosc. Seria un més pràctic, no? No, si són les vames amb taló, aquestes s'accepten. Perdona, anar amb tecons al bosc no és un bon trescout. No. A què no? Ha reglat-lo d'avançar el Jordi. Bé, la següent paraula que avui aprendrem de tot un món de moda, per cert, pàgina web, que no us heu de perdre, jo tinc de referència sempre, tot un món de moda.com, és Trenx. Trenx. Que és un concepte que va molt lligat amb coach. Vindria a ser el mateix, però tenen un punt de diferència. Un Trenx és el que que coneixem com Gavardina. La jaqueta impermeable que es lliga a la cintura, té normalment 6 botons a la part de davant, i normalment porta umbreres. Ah, estàs tipulat així? Les Gavardines tenen 6 botons? Normalment, al davant. Jo tampoc. Però s'assembla el que la meva àvia deia Trenx. La Trenx, exacte, o la Parca. La Gavardina és més prima i és més d'entratemps. La Trenx o la Parca és més divertent, perquè és més grosuda, normalment. I sempre porta caputxa, cosa que la Gavardina no. Vale. Trenx i Trenx he pensat, jo he de fer de lluny llegir a Trenx, i és un acte. Trenx. I llavors, Trenx què és? Trenx és la Gavardina. És la que coneixem com a Gavardina, correcte? Que té aquest tracte característic dels botons, i normalment porta umbreres o un tipus de botó a les umbreres. I que amb aquesta Gavardina li dones un to sofisticat, el teu outfit, que per exemple avui jo que vaig confi, o cosi, em posés una Gavardina, un Trenx, i la Gavardina aniria tupenda, tupenda. De fet, la tardor és l'època de l'any que més presència tenen. Les Gavardines, ara, és normal, també, perquè és com entre temps. Tot i que aquests canvis de temps que estem patint tant, que passem de l'estiu a l'hivern de copi i volta... Això feia també el nostre... Alfer? Jo puc inventar expressions, també? Sí, psicòleg. Però si agafa rebombori... No pot crear-ne, no pot anar-hi, va crear. Hi ha un guatxa propi de la penya del Morro. Exacte. Com el Jordi de Finés, la moda. Com entén el Jordi i la moda. Per exemple, això, el temps ens afecta al nostre frim-fring? Correcte. Sí que ens afecta, clar, perquè la setmana passada jo estava anant amb una peldilla sense mitges, i aquesta setmana ja estigna amb botes, amb mitja agruixut, i he tret el mòrdic per dormir. Jo no toca el meu frim-fring. La setmana que ve... Jo també posaré un diccionari de molta cada setmana, i la setmana que ve et preguntaré com és. T'ho puntes perquè avui com hi ha trens, i la que queda és la que explicaré, que són codes. No són difícils, però no és prou. Codes, codes, és a bric, codes, no? Codes, sí, correcte, és una bric. La paraula per definir... És la diferència amb trens, Jordi, punta. Exacte. Una brica gavardina és que no és el mateix. És diferent, és que un trens és només una gavardina. És a dir, un és aquest atei no serà un trens. Un trens és només una gavardina. I per què no li diuen gavardina? Tanta complicació dient-li trens. I encara aquestes que són fàcils, són dins d'una categoria i a més subcategories... Els yanquis no saben català. Hòstia. Doncs que no aprenguin, que és molt bonica, el català home. Perdona un moment, si ara mateix algú que n'està mirant a través de la webcam, de radio.com, o sigui... Primer gràcies. I després us veu els tret, aquí, amb les copes de cava, que avui ha passat l'Astrid Goldstein del Seria de Can Mata, a fer la seva secció com més habitual els dijous al matí. El just de la fusta. I us escolta Comfie, Cold, Cozy, Cozy, Tret, Outfit... L'Astrid Goldstein els ha portat dils. He portat un whisky de malta. Sí. Clar, després que són just, tenim una imatge molt elitista, molt pija i molta, de tant que sempre, clar. Ara s'han donat aquestes circumstàncies. Per cert, deixem saludar un dels uents que ens truca per participar al sorteig d'un sopar per dues persones al restaurant del Mirador de Sant Just. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Amb qui parlem, sisplau? Ferran, què més? Perdona, el familiar Guillemet, avui. Trucant tot per poder participar, no? Trucant-ho tot. Molt bé. Ferran, què ets de Sant Just, tu? Desplugues. Ah, desplugues de llobregat. Una villa oberta i d'hormonia. Sí, senyor, sí, senyor. I que sempre t'has de parar per creuar-la a 50 semàfors. Que trigues una mica. Bé, però si es gaudeixes de la villa. Això és veritat, que es va molt a pena. Per cert, tu creus que ara que ho puc comentar, Sant Just és un poble pijó de aquests esplugues? Hi ha de tot, hi ha molts barris, hi ha molta gent, hi ha molta gent diferent, eh? I de tot, de tot. No podem generalitzar. Vols quedar bé ara, eh? No, no. Perquè hi ha gent que ho passa malament, eh? Sant Just, i que té problemes. És veritat. No es pot generalitzar. Pot tenir una tendència o pot tenir una majoria de gent que està ben estant, però no podem dir que tot és més pijó. Que ets sociòleg? No, que sóc informer. Veig que parles molt bé amb coneixement de causa, i ens agraden molt escoltar-te. Doncs aquí, on treballes? No, en un hospital. A l'oncològic. A l'oncològic, eh? Molt bé. Doncs no pengis, que ara t'agafarem les dades, i mira, potser ets un dels últims a participar, perquè d'aquí 10 minuts... Els últims seran els primers. Tu tens una frase per tot, no? Home, ja et tinc una certa data, eh? Ja. Va, perdona. Veus com t'ho he de fer per tot? Ets com un referèndum obert, no? Sí, sí, sí. És que em volen anar a fer un cafè amb tu. No, perquè aquí no hi ha tòngui. No hi ha trampa, ni cartró. A més a més, gravarem un vídeo i tots que el penjarem al programa, perquè segur que passa que sou 20... I els notaris, que fan els sortejos... Sí, sí. Ens anàvem una mica més car. És que nosaltres som de la part no pija de Sant Just, i llavors no teníem ja per pagar-nos el notari, i llavors ho farem, sí, de forma natural, amb uns paparets i coses així, però ho gravarem bé i en vídeo, i ho penjarem perquè després ningú digui que hi hagi tòngui, que ja sol passa això. No penjis que t'ho fem les dades, gràcies. Gràcies, adéu, bona tarda. Bona tarda, bona tarda, bona tarda. Bé, Mireia, de què volies parlar-t'ho avui, però, a la secció? Volia parlar de l'outfit Unicolor, que és el que estaves comentant ara. Un outfit Unicolor és anar vestit més o menys, diguéssim, amb un text, per exemple, l'Homari i Fos, una samarreta, també, d'un color blavós, i una sabata, doncs, que també en Toni. Però amb diferents tons, no sempre. Sí, dins del mateix color, però diferents tonalitats. I si vas, pregunta, si vas sempre del mateix color i de la mateixa tonalitat, és a dir, com uniforme, però amb diferents... Gràcies, Mireia, un altre extrem. Jo sugereixo intentar provar anar, per exemple, ah, jo hi vaig provar, doncs tenia un pantaló, veig, amb una senefa, però que es veia tot veig, un jersei també, més o menys veig, una mica més clar, i unes bambes blanques, llavors. És Unicolor, però no sé si és una fitxada per xis. És important, no? Però és difícil, a vegades, vestir, si amb tot d'un color sense semblar, doncs això, una disfressa. No hi trobo cara, a veure, amb Halloween, la castanyada, les disfresses, el negre, el vermell, la sang, tot el que veuen aquests dies, és com una oportunitat per provar-ho. A veure, potser no cal una vestia tota negra, com molt gòtica o tota vermella, perquè s'anaràs una mica de fent fatal, però provar d'anar, per exemple, o en vers. Per exemple, hi ha molts nois que tenen el típic pantaló, així, un verd militar, amb un jerseiet verd més claret, i unes bambes marrons, que vagin en tunats. Clar, perquè la pregunta és les bambes. No sé, ahir, justament, a la presentació que van anar, després en parlaré, hi havia dos persones que anaven absolutament de negre, era parella, era negre de debat, igual, és evident que això era... era buscat, no? Era buscat, no? I no era per la castanyada, i per què? A veure, és un color típic de gent que, bueno... Estaven de gòl, i... No ho semblaven. No ho pregunto, eh? No ho semblaven, eren dos persones, però conegudes de Sant Just. Ara no creiem noms, aquest no és el cas, però sí, sí, i escolta, una elegància extrema, eh? El negre sempre té aquest to. Millor tot negre que tot blanc, que aleshores hi ha cantes en blanc cubà, no? Ja et dic, jo hi portava pantalons vells, bambes blanques, i un jersei també vells, una mica trancat, un to veig trancat, i, bueno, això, no sembles una fitxada per xis, perquè no vas de la base amb el mateix color, perquè són tonalitats diferents, però dins de la mateixa gama, com sí, sí. I ara que parlava l'Ernau de les parelles, és important, també, amb la parella de... bueno, no, trucar-se, o si estàs a casa, diguis-li, mira, posa't això, que jo vaig de aquest color, no? A mi m'ho fan, eh? Si et poses això. Fins a l'extrema de trucar-te... No, no, m'ho diuen directament. Perquè si un marxa abans que l'altre, doncs mira, el truc, i li dius, avui m'he posat això a la tarda, anem a donar una volta, posa't això per anar amb convines. Fins a aquest extrema, normalment sou una altra, les noies i les dones, que... Ah, braç el corregit. Tu has corregit mai a la parella? Això no és veritat, eh, Jordi? Hi ha molts nois que tenen molt bon gust a l'hora de vestir-se. Bon gust i l'altra cosa és que t'atreveixis a dir-li tu. És el favor de... Clar, clar, és clar. I sempre pots sugerir, mira, crec que tu m'agrada més aquest vestit, que no fas aquest pantalons. Tu sugeris. I no surt de casa la capdut d'una hora. Què vols dir? Que no em senta bé. Ja comencem. Això o l'aq, o aquella mirada que et deixa gelat i dius... No, no, no, no. Que molt bé, desaprovació. I en el cas de la parella, com es fa? Perquè és important anar de diferents tonalitats, o es pot agafar la mateixa? Home, clar, en parella jo tampoc no aconseguiré que vagin els dos en el mateix color ni dels dos unicolors, o un blau, per exemple, i l'altre, verd o groc. Però potser és massa exagerat, no? És una manera de combinar-ho, donar-li un toc de gràcia. Si un va, per exemple, que ahir anava tot de veig, i la meva parella, amb uns texans, no s'abrata bleu cel, o un jersei, si una més clara, doncs bé, ell també anirà correcte, anirà cool, i jo aniré també amb la meva... Cadascú amb el seu estil, més o menys, però... Però no cal anar els dos. Fixa, per xis, no ens agrada. Comina una mica, però que vagis dins... I menys té dues pitxes, que per xis. Exactament, anaves quatre amics i vas quedar d'un color negre... No, n'ha d'intentar... combinar. Dins de la tonalitat. Deixeu-me que tenim una altra trucada, eh? Que vol participar al concurs. Bona tarda, amb qui parlem? Hola, bona tarda. Ens ha trucat la meva secretària, el concurs de sopa, i no li ha fet gaire cas, em sembla. Com? La Paula Molina. És la... la Paula Molina. Ja, ja, ja, ja. Una cosa, una cosa. Abans de trucar a la Paula Molina, hem enganxat, que era una persona que no... que es feia passar per un altre, per participar al sorteig. Sí. Això no és legal. Tinc les passes del concurs suposa. Tinc els rentaris. Passa amb la Paula Molina, si vols. Passa la veritat. Passa amb la Paula Molina. Tu ets la Paula Molina autèntica. Clar. Bueno, escolta una cosa. Què fem? Aquesta veu té veu de persona normal. Jo crec que sí que és ella. Perquè es queven de trobar una dient... Sóc la Paula Molina! Jo crec que potser sí que l'hauríem de deixar participar, no? Home, clar. M'heu contat dos cops. Potser és com aquell de l'Erdama. La Cristina té dubtes. Clar, on vius? A la plaça de la Paula, al costat de Ligera Walden. És que, clar, abans de no es durpà la identitat. Això va passar. Sí, sí, això passa. Jo puc trucar a la Rai i puc dir, sóc l'Ernou Consul! Per exemple, no? I no... i no ho sóc. Si no tens l'accent... Ah, doncs la Vera, som tu i tu. Què? Mare meva, torra a Castanya! Ara m'ho veurà dalt poc! Ara en torra una mosporta! Ja digues que mare meva està mort! Gràcies! En fi, sí, hola, Paula. Moltes gràcies. Clar, que, com que avui és si em va ser jo ara que sí, eh? Castanya és com a fruit o... Quin concepte d'aquesta... La mistèria la corre que dona Gors, ja per la plaça de la Paula. Escolta, doncs, Paula, sí que participa... No pensis que t'agafarem el... Encara no m'ha tocat! Paula, t'agafarem el teu telèfon, de veritat, eh? I si guanyo et trocarem... Per cert, on esteu? Què esteu fent, ara? ¡Charlie! ¡Charlie! Ai, que contenguada! Moltes fans, eh? Clar, ara... A veure, anem a conèixer l'ordre. Què sou, què esteu fent? Anem al cinema. Ah, aneu al cine, ara? Però què sou, un... El Texas? Que sou, eh? Què anem al cinema, això, què? No, anem al cine Girona. Molt bonis. Què aneu a veure? Black Sea. Ah, sí que és aquella pel·lícula de les Valenes, em sembla, no? En fi, doncs que ho passen molt bé. Clar, com que és Halloween, és clar. Sí, que és Halloween i tal. En fi, veig que és un grup bonic, eh? Animat, animat. En fi, Paula, no penyes que t'agafem el telèfon i rem, gràcies per... per trucar i per escoltar-nos. Quin número té? El número 26, eh? Té el número 26, Paula. ¡Cumple! Bueno, en fi, les recem, que és l'abril del seu Halloween. Aquest cop de noies i ja parlem. En fi, bé, continuem el que estàvem dient, Mireia, sobre tot això, on ho havíem deixat? En el fit unicolor. I en la parella. Que no cal anar vestits els dos del mateix color ni cadascú d'un color, però jo me'n refereixo més al fet d'atrevir-se, anar vestit tot d'una peça d'un color. De molts cops, per exemple, jo fa uns Texans, em poso els Texans i busco algú que no sigui o l'amari. No, també pots portar-me el mal o l'amari. Doncs jo molt... Moltes vegades acostumen de negre totalment. Sí, estàs. Bueno, però més per la nit, a veure, és si tens un sopar o alguna cosa. Això no és incorrecte, no ho podíem dir. El negre és el color més recorrent per la nit. Bueno, tens... a veure... M'ho refereixo, que no em sembli ara una fitxa. No, no, de nit, de feina. Amb les blanques no, creixer. Amb les noies, crec que amb negres. Per si. En fi, 6 i 35 de la tarda. Mireia, si et sembla, passem ara a l'espai de llibres. Amb l'Arnau Cónsol, que el fem aquí. I tant. Arnau, què has de fer? Una copa de vi. No, que no em quedo culet. És pel nada, llarg la secció. Avui parlem de llibres, com cada setmana. Abans de res, vull demanar disculpes de forma pública, perquè dilluns diumenge ha passat a Sant Justa del Carrer. Vas venir al programa especial que fèiem, i llavors, l'entitat de la teva descriptura de Sant Just, no vam trobar un moment, per poder parlar amb vosaltres, el programa especial que vam fer de Sant Just al carrer. Bueno, ho deixarem en què els micalets feien soroll i ja està. Sí, ja està, no? Deixem-ho així, no? Demano disculpes, perquè per coses de gent... És que hi havia l'alcalde. L'alcalde també va venir ahir, justament, per ligar-ho ja. I Joan Marguerit també. Que el vam entrevistar ahir, justament, ja vam parlar-ho, d'haver rebut el premi, com a un dels dos millors poetes, premi lletit de poesia, 2013, que es dona a Mèxic, eh, poca broma. Poca broma se n'hi va a la setmana que ve, dius. Dilluns ens va comentar ahir el programa, en fi, que ahir va començar, efectivament, el primer acte d'aquest novembre literari que moltessin diuen. És curiós que es faci l'octubre, el primer acte de l'octubre literari. A veure, i jo sempre els dic, no, que d'aquesta tercera edició del novembre literari ja s'enjust. Hi ha tants actes que han d'agafar... No, el problema és que la gent s'ha d'aficar. El dia 1 no pots començar. El dia dels morts, l'endemà la castanyada, no pots. Aleshores, clar, dos, tres, i és cap de setmana. Escolta, doncs, comencem el 30. Fem de 30 a 30 i fas un mes. Perquè l'últim acte serà el 30 de novembre. Aleshores fas el mes sencer. I, bueno, això, en el fons, és com un pròleg. Atenció. El primer acte del novembre literari va ser la Joan Margarit. Per tant, poca broma, em comença amb força. I, a més a més, presentàvem un llibre d'escriptors novels. Ja n'hem parlat altres, no sé si la setmana passada, però sé que els han entrevistat aquí a la ràdio. La Palmira, Badella, Joan Maria Carbonell... La Carme Navarra, Xavier Puey, el Montse Sala. Un recull de relats que han fet al llarg de 3 anys. Poc a broma, heu de dir. No és un treball de final de curs, sinó, no sé si casco, un escrit en 3 anys, 50 contes, doncs 4 o 5 que han considerat millor de cadascú. Polits, repolits, tornats a mirar, tornats a reescriure. Per tant, jo crec que és un volum senzillet, petit, que intentarem que es venguin tots i cadascun dels actes del novembre literari, i que, bueno, ahir ja se'n van vendre una trantena. O sigui que... Hi havia unes 60 persones, cosa que per començar està fantàsticament bé, i vaja, contents. Quan val que de llibre d'aquests? 10 euros. Jo no és per trobar algun lloc que hi sent just, a la recenya... Jo diria que no. Jo diria que només es podrà anar a comprar, no, bueno, si es troba un dels autors pel carrer, és efectible, sent els autors qui són, i l'altre és en els diferents actes del novembre literari, que tindrem sempre una lli, a més, hem pensat de dedicar-ne allò que tots els autors han de dir, quin un, alguns dels humanots de la literatura que vindran a visitar-nos. Sí senyor, la setmana que ve, qui ve... Per què passen difusió? Qui ve, la setmana que ve. Per exemple, la Pilar Sampau. Pilar Sampau, la pista de Sant Jordes. I Paco Camarasa, que de dimecres hi ha un club de lectura especial de... Aquest dimecres, Paco Camarasa? Correcte. I divendres Pilar Sampau. És una activitat tancada per al club de lectura... Sí, tot i que si algú s'hi presenta, no hi haurà cap problema. Però, clar, s'ha d'haver llegit un llibre, que és el que comentaran i el que els 60 lectors... Quines? Doncs ara m'agafes així, una mica fora de joc. No pateixis, perquè tenim una altra trucada... Endavant. Hola, bona tarda. No, és que ja veig que és mentida. És una amigada, la Paula Molina. És una amigada, la Paula. Anem, anem, m'ha pencat zero, no? Hola, bona tarda, amb qui parlem? Hola, bona tarda, aquí parlem. Hola, em dic Mireia. Mireia, què més? Mireia, en Miró. Com? Miró. Sí, de pollensa, no? Fas accent de Mallorca? Sí, ja veig. No, se't ve lluví. Sí, lluví, lluví. Escolta, que no col·la, eh? Que no col·la, o... Mem, no escolturro. Mireia, que no... que no col·la, que no col·la. Les últimes artimanyes, deia, dels uïns per intentar participar al sorteig, eh? Jo diria l'efecte de l'Ergam, eh? Directament a l'artidària. A mi m'han dit que jo podria participar en els concurs, puc participar o no puc participar. Sí, sí, molt, molt, molt. Escolta, sí, no moment, a cosa, és que no ens ho creiem. No ens ho creiem, perquè ja... No te creus, el que? No te creus el que? No col·la, no col·la. Una cosa, de totes formes, jo vull felicitar, i aplaudir... No, que no són cas. Calla, calla un moment. Vull felicitar i aplaudir la creativitat dels uïns i la gent que hi posen per tenir medocions, per guanyar el premi i participar. Però el profe que sigui... No, si tornes a trucar, que seguim accentar Catalunya Nord. És, fins i tot, saps? Saps? És un plan per acudir-nos. I no ens ho expliquem amb el meu accent. No ens ho expliquem amb el meu accent. No, accent. No ens ho expliquem amb el meu accent. Aquest ha estat bé, ha estat bé. Escolta, que ho sento molt, però és que... Mira, jo et dic una cosa, si per mi fos, jo donaria participació a tots en just. Però no pot ser, no pot ser. Doncs és una persona per trucada. Llavors el que podem fer és valorar els quatre que estem aquí a la taula. Si hi ha aquesta trucada l'acceptem o no, perquè no vull tenir la responsabilitat de... A mi em valoreu, valoreu, valoreu. És molt crac, és molt crac. La veritat és que sí. Cristina, tu què votes? Jo, en principi, no crec que la veu sigui la mateixa que la de la Paula, sí que crec que és una amiga de la Paula, que estava en el grupet i que ara han trucat per tenir més possibilitats. No he dit que voten contra, eh? Perquè hi ha moltes persones que ha trucat el marit i la dona, amic, amiga, germana, germana... Per tant, jo crec que en aquest cas, si no ens està mantint i li podem fer unes contes preguntes, potser sí que podria participar. Aquesta és la teva opinió. És verís, verís, m'ho pregunto. Espera, que hi ha quatre persones més al diat. Això és com el Tussi que valés, que després depèn si et passen o no. Mireia, tu què dius? M'escolto re. Jo crec que haurem de fer un pari de preguntes, a veure si realment és la amiga de la Paula Molina. I en tot cas, si deu que m'han participat, germans, amics, cosins... Això, els sortejos de Catalunya radio no passa, això. O sigui, la gent no té la vida. És que, Josie, hi ha un filtre. Hi ha una persona que filtre les pelcades i diu... Aquesta no passa, no? Jo sí que fos productor del matí de Catalunya Radio, per exemple. Aquesta no passa, directe. No passa. Jo em deixo comprar per un ampoll de vi. I en aquest cas, que sigui evidentment de Mallorca, de la seva terra. Sí, en Xurigue, no? No, no, no. Vi, a poder ser l'Ànima 2. Ah, mira, mira, mira. Aquella sent pollancina no tindrà cap problema per trobar-lo. Paula. Ai, Paula, perdona. Mireia. Mireia, Mireia. El vi que acaba de dir l'Ernau existeix a pollança... És que no s'han torret després que esteu dient, però... No s'han torret. Per demostrar que tu és de pollança, com dius? No sóc de pollança, sóc de lluví. De lluví? Ah, bueno, per demostrar que hi ha lluví, el vi que ha dit l'Ernau ara, l'Ànima 2, és un vi que existeix a Sesilla. És vi? És vi què? No, escolta, si no ho escoltes... Perdó, perdó, és que no s'han torret. Com és que no sents res? Pujet els auriculars. Anem? Sí. Anem? On em truca? Des d'escotxa. Des de... Escotxo, has de dir escotxo. Ara, ara, ara, tu vengueta. Has de dir escotxo. És escotxo, és escotxo. Has dit escotxo, has dit escotxa. Has dit escotxo. T'hem enganxat. Gràcies per participar, però no pot ser. Bona tarda. Adéu, adéu. Ja ho diuen abans, eh? S'enganxa abans un mentider que una persona que es fa passar per un mallorquí. En fi, Ernau, parlant d'un parell de llibres, abans de passejar... Un llibre ràpid, jo crec, molt apropiat per Halloween, la nit d'avui. Un llibre misteri, un llibre que no et diré que faci por, però... Home, és un cas real, un assassinat, que s'ha produït amb un mas perdut al primeu, l'any 1943. Ah, sí? Un poble que jo crec que no era ni poble, eren quatre masies abandonades. Que tor. Com si fos el cas de Tor, només que Tor va ser els anys 80, 90, no? I això és l'any 43. És un crim que havia quedat no sense resoldre, perquè sí que el va resoldre la Guàrdia Civil, però diguéssim que els autors del crim, això ho explica en Pep Coll, en aquests dos tauts negres i dos de blancs, només el pròleg, ho explica, a molts autors del crim, un cop pagada la pena, al cap d'uns anys vam poder sortir ràpid, beneficiència d'alguna amnistia, del règim franquista, i vam seguir vivint a la seva masia, des de la qual havíem perpetat aquest assassinat. Problemes de terres i tal, per tant, això. Un assassinat que té aires macabres, perquè es carreguen a tota una família, violen a la filla petita, i, com que s'estan tres dies a trobar els cadàvers, els gats de la casa que passaven molt de gana havien començat a fer de les seves amb els cadàvers putrefactes. Això què és? Això és nit de Halloween. Què és l'autor? L'autor és Pep Coll, el títol, insisteixo, és dos tauts negres i dos de blancs, pare, mare i les dues filles són aquests quatre tauts del títol, i, atenció, mal rotllo, un llibre està molt ben escrit. El Pep Coll és un autor nascut justament a Pessonada, un llibre... El poble que hi ha més a prop d'aquestes masies on van passar aquests crims, ell de petit sentia parlar aquesta història, els avis, els pares, deia, sí, sí, i aquella masia són els assassins. I li feia por donar a volta quan anava... no sé quin poble allò, quan anava entre poble, i poble havia d'anar a la volta perquè no volia passar prop de la casa, aquell deia que vivien els assassins, ell va néixer uns quants anys més tard, però són aquestes legendes que queden a la muntanya i que ell ara ha investigat. Ells van guanyar el Premi Sant Jordi l'any 2007 per recenyuretes de l'URDES, després ha escrit altres llibres, com l'abominable crim dels Inagreells, el salvatge dels Pirineus, nius, tot aquest tema negre, per tant, el toca. Li agrada bastant. I bé, si calgués comparar aquest llibre amb alguna altra que la gent pugui reconèixer, seria una manera de a Sant Freda, de Truman Capote, que el que fa és anar a entrevistar un assassí que està a la presó, que justament va i es carrega a una família que hi ha a Estats Units, en una masia i també s'encarrega a tres o cinc per robar. En aquest cas no és per robar... Situat al Pirineu, en aquest cas. En aquest cas és situat al Pirineu, el crim és real, al Sant Freda, i ell, home, amb els assassins, no, perquè hi ha mort, clar, això és l'any 43, llavors eren adults, però sí que ha parlat amb els descendents dels assassins, els descendents i familiars dels morts. Amb testimonis que ara tenen 90 anys i que van anar per quan eren jovenets i van anar a ser anar al crim i recorden aquests detalls macabres dels gats menjant ossos que ja estaven despresos dels cossos. I l'efecte que fa, trobar-te quatre persones amb un tret al cap... en una casa abandonada. T'estàs recreant, no? On ho sembla? Una mica, però és així, eh? És així. És un llibre que té... Hi ha un passat així, que ho puguem, així, a l'Ajare, a l'Ajare. Si ara ja sé que és una mica saltó de mata, això, perquè no estàveu preparat, perquè tens el llibre aquí, i m'imagino que els adjectius escabrosos deu anar a que volen, en aquesta... Jo crec que la Gràcia, justament, és que és bastant... Com a Sant Freda, és una descripció freda, que sí que hi ha algun moment, que clar, hi ha un que diu, jo recordo, doncs entrar i veure això a quatre cossos amb un tret al col·l, més que el cap, i per tant, sang i d'olls de sang, i els gats que passegen. Però és una descripció freda. Justament no s'hi recrea, com jo he fet, aprofitant la música amb gent que m'has posat. Doncs els diu dos tauts negres i dos de blancs, de Pepcord, eh? Si voleu, aneu a la vostra llenaria propera. L'explicació, així, amb l'EMA. La reconstrucció d'un crim real que va quedar imponent. Si, si 47 de la tarda, ens apropem ja al final del programa, i ens apropem segurament a un dels punts de la penya del Morro, que genera... Bueno, ha generat més expectativa dels últims deu dies. El sorteig del sopar del mirador de Sant Just! Estimats lluyents, ha arribat el moment i ha arribat l'hora. A partir d'ara ja tanquem les línies telefòniques. En total, heu sigut 26 persones, les que heu trucat i heu participat. Per aquest sopar del menú gastronòmic del bolet, que ja hem de repassar en el programa, bunyols de rossinyols, croquetes de seps, a maní de tèria de roballons i fruts de tardó, risotta de seps i carxofes, llurs rostit amb llenegues negres, després filet de beu al port, amb rossinyols i trompetes de la mort, amb rossinyols naturals, amb el malalt de bolets, reixa de xocolata... i tiramissó amb gelat de seps. Ha arribat el moment de saber qui és el guanyador d'aquest sopar per dues persones. Més que no puc allargar-ho ja, perquè estic fent aquella atenció. Tot això per una sola persona? No, no, una persona, perquè el menú... Per menú, però li van dues. Dos plats per cadascú, sí, sí. Valorat com us les gasteu? Valorat amb 40 euros cadascú. I altres, haig de confessar que no ens hem gastat res, perquè el pressupost del programa sempre és... i serà zero, però això ha sigut gràcies a la col·laboració inestimable infinita del mirador de Sant Just, que vam trucar fa un parell de setmanes. Vam dir, per què no ho fem? Pots fer-ho, i des de fa 7 o 8 dies que els ullens han anat trucant, tenim un total de 26, i la Cristina ja té aquí... Doncs la gent ho pot comprovar. A través de la welcamderadiosart.com. M'estàs posant nerviós. És timbal, una cosa, sí, és clar. Ara busco els timbals... Ara t'hi cas a blanc. I el radó, clar, ara anem aquí a una altra cosa, però comentar que ha participat tothom qui ha volgut trucar no és el programa en directe, entre la 5 i la 7 de la tarda. Els col·laboradors i la gent que fem el programa no podem participar. Això ho vull deixar-ho clar. Familiars amics i coneguts d'aquests col·laboradors sí que poden. No en participa, però també ho vull deixar-ho clar. Ara anem al sorteig... amb els noms dels participants, que ha escrit la Cristina, una a un, i l'Arnau, tu ho graves amb vídeo, l'Arnau, al final, o no? Sí, sí, sí. No, no, no, grau amb vídeo, grau amb vídeo, perquè després jo ja em conec... Escolta, tu no has vist la gent als pollos que munta a vegades? Sí, grau amb vídeo, que has vist... Grava't, grava't. I ara això perquè la Mireia Redondo, en aquests moments, et traurà un nom a l'esart. Hòstia... I el guanyador és... Amb el número 11, L'Anna desplogues. L'Anna Garcia. L'Anna Garcia ha guanyat el sopar per dues persones. El mirador de Sant Just, que ens va trucar la setmana passada. I de fet, ens va comentar quan va trucar que era una amiga d'una noia que havia guanyat l'any passat, la Laia Guillemet, un sopar per dues persones, a la de Taneu de Sant Just. Escolta, anem a trucar-la, anem a trucar-la i felicitar-la en directe. A veure si estàs escoltant, eh? Parem que sí. Si no estigues escoltant, què ets? No, no, no, no. Home, seria una opció, no? No li lleu la cosa, per favor, perquè això és així i ja està. L'estem trucant en aquests moments... Sí, això hauria de ser... Jo voto per... si no agafa el telèfon, se n'ola, esteu al paperet i s'agafa un altre. Un moment, un moment. En comptes de dues persones i d'altres surto d'un altre sort. Hola, bona tarda, què hi has l'enegar-sia? Sí, sóc jo, sóc jo. Que ens estàs escoltant? Sí. Moltes felicitats enhorabona abans de res. 26 persones són les que participàveu. Com ets, ara mateix? Molt contenta, perquè he tingut una setmana molt d'horilla, i llavors això és un regal molt bonic per mi. Ah, mira! No em deies això, ja m'emociono molt fàcilment, ja em puc hoar. Escolta, Anna, ja saps en qui aniràs, el sopar o no? Sí, sí, amb el meu company. Sí? Us sap ell o no que participaves? Bueno, sí que ho sabia, però ja li donaré la sopesa. No li diguis, diòl·li, que és un... T'agala la so, et treus tu... Com ho faràs, això? Perquè, clar, pots anar el dia que vulguis. A més, no sé si ha estat alguna vegada, al restaurant del Mirador de Sant Just. Sí, vaig celebrar els meus 55 anys. Fixat, fixat. Et va agradar? Molt, molt. És un lloc de bo que val la pena. El que passa és que, com que jo vaig anar amb el menú, perquè... Sí, de cada dia amb menú. Bueno, aquest és el menú gastronòmic de boleig, que tenen especial d'ara de la tempura. T'agraden els boleig? Ho dic perquè, si no, t'agraden... Podem anar a nosaltres? Sí, no. No, no, sí que m'agrada. No sé, conyir-los, casar-los. Molt bé. Anna, si no recordo malament, tu ens vas dir que una amiga teva havia guanyat l'any passat un altre sortatge al programa? Sí, sí, sí. Qui era? Ha dit el nom, ja. La Laia Guillamet, no? Sí. Perfecte, perfecte. No, ho dic perquè... A veure, també estem amb família a la penya del Morro. M'agraden, nosaltres no podem participar. I no ens coneguem personalment, doncs mira, no hi ha tanta gent a Sant Jordes, Plugues, al Voltant, i també ens fa molta il·lusió que... M'agrada que hi hagut esplugues. Vagis al sopar. Per cert, alguna vegada has escoltat el programa o no? Si és que no, no passa res, eh? Mira, us dic realment... El vostro no, però la meva filla fa anys... col·laborava en el programa de cinema amb el Jaume Lidal. Ah, sí, home. Cinema sense condicions de la ràdio, no? Sí, i llavors, jo, quan era joveneta, ella tenia 14, 15, 16, 18, i jo la portava, l'acompanyava. I, a veure, d'alguna manera, he fet el seguiment. No us puc sentir perquè jo treballo de nit... Però el programa els ve a la tarda, eh? El programa els ve a la tarda, dona. Però dormo per treballar a la nit. D'acord, d'acord. Escolta, si no és molt de indiscreció, és com a curiositat? D'infermera. Ah, d'infermera. Molt bé, molt bé. Escolta, Anna, moltíssimes felicitats. Enhorabona, disfruta d'aquests serveis per les persones. I m'imagino que, a partir d'ara, escoltaràs ja la penya del morro, no en directe, perquè doncs, però per podcast, eh? Que pots fer-ho a través de... De ràdio fer bon cop. És broma. Anna, moltes felicitats. Enhorabona, ja estem molt contents, eh? Gràcies, va bé. Bé, a l'Anna ja la trucarem després, per explicar-li com funciona tot plegat, i què és el que ha de fer per aconseguir aquest sopar per dues persones. I també vull, en aquests moments, recordar-me de les altres 25 persones, que segurament han estat escoltant el programa en aquest moment, però que no han guanyat. Un aplaudiment per a elles, també. Bravo, bravo, bravo. Gràcies per participar, això és important. Això fa família, fa molt. Per favor, recordes que hi havia la penya del morro si aquella merda de programa que vaig participar i no em va tocar el sopar. Però vaig estar a punt, o les persones que, per exemple, tenen el 10 i el 12, que estaven al costat de l'Anna. Només pot guanyar un i ha sigut l'Anna García. Veig que ha tingut força èxit i força ressò, aquests ordets, i jo us comunico ja ara gent que ens esteu escoltant i que no he guanyat, però heu participat, no he participat perquè no ho sabíeu. Des de la penya del morro intentarem posar tot el nostre esforç i totes les nostres energies per tornar a tenir un sopar d'aquí ben poc. Sí senyor, sí senyor. Bravo, bravo. Jordi, vaticin una cosa, com comencem a repartir sopats d'aquests, al final... No fem programa, eh? No fem programa. Doncs no fem programa. Lle-le-le-le. penya del morro. I un sencer surteix allò pels col·laboradors, sí. No cal que sigui els 40 euros. Crec que el mirador li conveix jo, de mema lli. Toquena a ell enلا, quina obtaining? A blessings... Vinen aquí i expliquen la seva experiència,awa. Hauríem d'anar abans a provar-lo. Clar, home! No podem aviat. En fi, acabem el programa. Cristina, si l'apèndio del món rotingui, és molta, molta audiència i truqués molta gent als sortejos que fem. Què seria el Trending Topic, avui? Doncs mira, anaves per la línia. A Nagarcia seria el Trending Topic. Sí, perquè m'ha fet molta il·lusió que guanyés. I, a més, el que ens ha comentat, que havia tingut un dia una mica així dolent. Una setmana, sí, una mica dolenta. I, per tant, me n'alegro que li hagi fet il·lusió, perquè, a veure, si amb aquest sopar pugui tenir altres setmanes millors. Podem dir que el sopar, la grossa, ha caigut a esplugues. Sí, sí, esplugues. Que ja podíem fer radiosplugues, podíem fer uns sortells, també. Però no poden... Puc participar d'aquí a darrere? No, però que no poden, perquè no tenen ràdio. Bueno, en fi... no, perdona, perdona. Saps que tenim un pont de tot. Això és un comentari fora del lloc, que serveix per dir bon pont a tothom. Moltes gràcies a la gent que ha fet possible. La penya del morro d'avui, la Carme Berdó i les notícies de Sant Just. La Clàudia Barbarà, la gravadora, el Marc Marbat, el Juguem a casa. També la Núria Oriola, les notícies positives. A la segona hora, la Mireia Redondo, de tot un món de moda. Mireia, gràcies. Que tinguis un bon pont, fins la setmana que ve. I també, a l'Arnau Consul, amb tot un món de llibres. Que t'envigileu els panellets. Sí, sota els panellets, gràcies. I, com sempre, amb la col·laboració més que especial, el Twitter i el Facebook del programa de la Cristina Valles. Com pont, igualment, fins i lluny. Us ha parlat Jordi Domen, el que veiem ara, amb l'informatiu vespre. I la Carme Berdó i el Cap de Beno, un programa que, per cert, jo no em perdo mai. Que vagi bé, aneu en compte, aneu en compte, aquests dies. Segueix la penya del morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del morro. A Facebook, la penya del morro. Som originals de mena. Fescant un gran vent. Arter un batido. Subir la calçona. Encontrar-me contigo. Arter l'amor. Després de la tormenta. Salir com un dia a jugar. Con las cuestas. Comar en la arena. Una cerveza fresca. La ver en el mar. Mair l'art de veruzena. Refescar-me la gente. En una fuente. Perder-me i fer. Perder-me la cadeta. Encontrar-me una sorpresa. Perder-me en ella. Arter la compra. Contrar-me una botella. Perder-me en parella. Jugar-me bajo la mesa. Perdreix la economia de menes. Leer un libro. Quiere quemar el bolsillo. Bajar piñones. Comer macarrones. Hacer-me el despistado. Salir en estenario. Volar por tu barrio. Escondido en un armario. Subir y salar. Y funcionar hasta el campanario. Yo no soy un solitario. Soy un solitario del bojamulario. Y hoy rimo todo con río. Porque son río por no llorar. Hoy en río por no llorar. Sí, son río por no llorar. Yo, hoy en río por no llorar. Yo, hoy en río por no llorar. Hoy en río por no llorar. Yo, hoy en río por no llorar. Yo, hoy en río por no llorar. Yo, hoy en río por no llorar. Hey, chicos. Hay sorpresas de colores en las timas de los montes. Millones de setas perdidas en los bosques. ¡Para vi los Sanjós! ¡Para vi los Sanjós! ¡Para vi los Sanjós! Bona tarda, són les set del vespre. Tot seguit, les notícies de Sanjós. Sanjós Notícies, edició vespre. La nova promoció de veïns de Mas Lluís no té ni línia de telèfon ni ADCL. Els primers veïns que s'han instal·lat a casa seva tenen aquest problema des del primer dia. De moment, l'empresa aprovedora telefònica, amb avistar, no els dona cap solució. Amb aquesta notició, s'han de fer amb altres informacions destacades a antitulars. La llei de dependència, les veques menjador i l'actualització cadastral ha debat el ple municipal d'octubre. La sessió tindrà lloc avui, a l'Ajuntament, per l'any que ve.