#365 - La Penya del Morro del 1/11/2013

I no en sabria dir els nens. Quan dissempre ens abre, el meu país és malalt de mort pel meu país. El meu país és tan petit que sempre acort dintre del cor. Si és que la vida torna a lluny gatito. Quan s'encontra ben distors, fins que no les tureixi, de tot os pel secret al cor. Ja estàs i com m'agrada a mi. I no en sabria dir els nens. I no en sabria dir els nens. Quan dissempre ens abre, el meu país és malalt de mort pel meu país. Quan dissempre ens abre, fins que no les tureixi, fins que no les tureixi. Quan dissempre ens abre, Aquí teníem, des de les Lles Balears, els Occuls, compartint un clàssic, de música en català, país petit, amb Lluís Llach, precisament. I de Occuls i Lluís Llach, marxem 20 anys després a la publicació de temes com aquest. M'apunto a tu dels convidats. Embreu, continuem amb el musical i aquesta tercera hora de música en català, grans clàssics i temes que ens apassionen, com ara aquest. M'apunto a tu. Podria dedicar-me a vendre-se a vos, amics. Convertir-me amb oer a mi, viatjar a París, sumar-me a les files de l'Islam, cantar el netrofugir un any que arriava ell, o ser cul de ceient de barra de barra, buscant en la nit un llit per compartir, o simplement buscarte a tu. No he perdut, no és absurd, sóc tu sóc. M'apunto a tu, jo saps de cert que si no hi ets, no tinc res més. Tot queda igual, no tinc gaire, sóc el que veus. M'apunto a tu, no vull res més, el més petit és l'univers, i és que potser no tinc després, si no estem junts. Encara que em facis mal, digue'm per sempre el teu món, si no és més que un segon, digue'm ben fora al teu cor. Encara que em facis mal, digue'm per sempre el teu món, si no és més que un segon, digue'm ben fora al teu cor. M'apunto a tu, jo saps de cert que si no hi ets, no tinc res més. Tot queda igual, no tinc gaire, sóc el que veus. M'apunto a tu, no vull res més, el més petit és l'univers, i és que potser no tinc després, si no estem junts. Encara que em facis mal, digue'm per sempre el teu món, si no és més que un segon, digue'm ben fora al teu cor. Encara que em facis mal, digue'm per sempre el teu món, si no és més que un segon, digue'm ben fora al teu cor. Podria dedicar-me a vendre sabó als amics, convertir-me en boem i viatjar a París. Sumar-me a les files de l'Islam, cantant-me, trofugir una nit que reaball, o ser cul de ceient de barra de bar, buscant-la a nit un llit per compartir, o, simplement, buscant-la a tu. O, simplement, buscant-la a tu. O, simplement, buscant-la a tu. La xarxa de comunicació local. Aquesta temporada el diari esport et porta els colors blaugrana. A consegueix amb el diari esport el Pijama oficial d'hivern del futbol club Barcelona i llueix la moda més col·lè. Cartilla 2 i 3 de novembre, esport, sempre amb el Barça. Terra d'esport, en Bernal Maimó. El Twirling és un esport que consisteix en fer girar un vestó de forma artística i rítmica amb l'objectiu de demostrar ballesa, tècnica i capacitat malaberística. El president de la Federació Catalana de Twirling, Rubén Puello, explica l'essència d'aquest esport. Es composa d'un exercici similar a la ginnestitat rítmica. L'únic que hi ha diferències, hi ha una música, es fa en un vestó, es fa dretament que el crid s'ha van a l'àntima la majorit, i es fa en elements de gimnàstica, de dansa, sobre l'ase musical. A Catalunya és a les terres de l'Ebre on la tradició del Twirling és més forta. Tot i que hi ha altres zones del país on també es practica aquest esport. Suposem que és perquè abans de les terres de l'Ebre hi havia molt de club de majorit. I l'evolució natural del club de majorit és en el Twittering, on hi ha més terres de l'Ebre. Tenim a Girona que hi ha tres clubs, i a Girona que hi ha tres també, i a Girona que hi ha dos. Rubén Pueyo, president de la Federació Catalana de Twirling, explica que la zona de l'Ebre mai ha destacat que el club respecta a un altre, ja que tots tenen un bon nivell. El que tenen és que quasi tots els culpes estan molt igualats, hi ha un gran nivell, desacabem l'estat de l'altebre, l'estat de l'escola, l'estat de l'escola, l'estat de l'hortosa. Música alia a la teva emissora local. Què tal? Tornem amb el Música alia i aquesta última mitjora de música en català, de música com aquesta que ens ofereixen els whiskins i el seu on. On caigui la vena que tapa, on pagui la pena deixar-se la pena, on salva el coll, on morim per sempre els fantasmes, com tornin a neixer les ganes, van fer meu algú lloc. On passarà el pas del temps? On demà ni és si veus on trobi forces per nadar? Com tracodem? On no ve de guardar la roba, on serà l'est? On no hagi de guanyar batalles? On l'odi sense morir de gan en tornar? Creuen la gent on sàpiga entendre't qual calles? On costi el que costi parlar-ne un sonyant? O no que les tígeis on trobi forces per nadar? Com tracodem? On no hagi de guardar la roba, on serà l'est? Com trobi forces per nadar? Com tracodem? On no hagi de guardar la roba, on serà l'est? Joan Masdeu i els seus van decidir comptar una producció artística de pèmig rodigosa. Com tracodem? La mescla de Marc Parrot per donar forma a aquest álbum anomenat On, editat al 2003, es va fer un llibre de la música. I que era un clar posicionament del grup tan musicalment com pel missatge de les lletres. Hi ha cançons que posicionen una formació i hi ha d'altres que expliquen històries tan normales, cotidianes, senzilles, amb harmonies tan maques com aquesta. La història d'un doctor jubilat al seu poble. El primer llarga d'orada dels 4 primeres, Mera Jó i els seus am, el món en un cafè i doctor. En Joan Ceceu, on vengues un home a comptar, xanteixi, xanta-cinc, i per treballar nova. L'enjubilat ja té el pis pagat, i ara t'obre la seguretat suficient. I ja ningú li dirà a doctor ara serà un simple senyor i ja ningú li dirà a doctor ara serà un simple senyor. I cada dematí camina a terra bai que en dia diaris llegits se'n passa el Sant Oral. I tot m'ho ha de despegeix patorat mentre els collons se'n l'aniran. Però mai ningú li dirà a senyor no deixarà de ser el doctor. Però mai ningú li dirà a senyor no deixarà de ser el doctor. Però mai ningú li dirà a senyor no deixarà de ser el doctor. Però mai ningú li dirà a senyor no deixarà de ser el doctor. Però mai ningú li dirà a senyor no deixarà de ser el doctor. Però mai ningú li dirà a senyor no deixarà de ser el doctor. Una història ben senzilla i ben normal, real, cotidiana i d'aquestes històries en Pere Jou va passar a produir l'últim llargadorada dels Mainu. Anomenat la Fira del Món i ha dit el 2013, es va presentar amb aquest núvol. Tinc un núvol dins del cap que no em deixa veure més allà dels contes que explicàvem debatits. I eren els més divertits. I a la nit, quan tothom dorm, jo intento descifrar tots els amics que se'maguen a la meva men. I és el meu millor men. I a la nit, quan tothom dorm, jo intento descifrar tots els amics que se'maguen a la meva men. I el meu cos és el meu dintro estona. I em compraràs. Tinc un núvol dins del cap i quan plou, sense parar, no hi ha refugi on em podíem avançar. Vull pensar, però no ho tinc clar. Però les fosques veig millor que amb un sol embriador, que el motisme s'apudera de la meva men. I l'enfonja a l'endemà. I el meu cos és el dintro estona. I jo diré que te moràs, tu te moràs. Quan t'indiris la meva edat, jo m'entendràs. I el que t'operaràs. Música Alia, a la teva emissora local. Podràs cosar-me per parlar, potser de coses sense sent, que em faran mal. Si sóc extany i sense fons, simplement sóc diferent, digue-m'ho tu. No sóc nous, però consistents, jo crec que no ens coneixem. Faig cas al cel. Nos teus útils cas, te'n penses com sortiré de la foscor. No passa el temps i anar per bé la timides del principi, que puc ser jo. I miraràs que es va cansant a poc a poc dels meus consells, a mi mateix. Estava fotit un gran camí sense final que és un pastí malfabricat. Les teus útils cas reflectim la solitud que recobrem parlant del temps. Despolant els corons parlarem de foscors, obrirem un camí sense oblidar. Els teus útils clau, els teus útils clau, els teus útils clau. Passa el temps, el camí és el color dels teus útils clau. Aquí tenim la fusió de dues veus com són la de Jofe Bardegi i Joan Manel Serrat. Va ser per aquesta composició del Bardegi i Lluís Alzina, els teus útils clau que ha precisament contenit el nom de la formació que la va donar a conèixer en el seu moment. Aquest tema el podràs trobar dins d'una antologia amb noves composicions de clau, amb algunes versions com aquesta de Joan Manel Serrat que ens quedem en hi sis del 2000, el 2001, amb el tema que donava nom genèric el segon album de la trajectòria en solitari de Pèpsa, la Carpe Diem. Jo no vull tenir pressa per no arribar-ne enlloc. Ni tampoc ser millor. No vull tenir pressa per no arribar-ne enlloc. No vull tenir pressa per no arribar-ne enlloc. No vull tenir pressa per no arribar-ne enlloc. No vull tenir pressa per no arribar-ne enlloc. No vull tenir pressa per no arribar-ne enlloc. No vull tenir pressa per no arribar-ne enlloc. No vull tenir pressa per no arribar-ne enlloc. No vull tenir pressa per no arribar-ne enlloc. No vull tenir pressa per no arribar-ne enlloc. No vull tenir pressa per no arribar-ne enlloc. No vull tenir pressa per no arribar-ne enlloc. No vull tenir pressa per no arribar-ne enlloc. No vull tenir pressa per no arribar-ne enlloc. No vull tenir pressa per no arribar-ne enlloc. No vull tenir pressa per no arribar-ne enlloc. No vull tenir pressa per no arribar-ne enlloc. No vull tenir pressa per no arribar-ne enlloc. No vull tenir pressa per no arribar-ne enlloc. No vull tenir pressa per no arribar-ne enlloc. No vull tenir pressa per no arribar-ne enlloc. No vull tenir pressa per no arribar-ne enlloc. No vull tenir pressa per no arribar-ne enlloc. No vull tenir pressa per no arribar-ne enlloc. No vull tenir pressa per no arribar-ne enlloc. No vull tenir pressa per no arribar-ne enlloc. No vull tenir pressa per no arribar-ne enlloc. No vull tenir pressa per no arribar-ne enlloc. No vull tenir pressa per no arribar-ne enlloc. No vull tenir pressa per no arribar-ne enlloc. No vull tenir pressa per no arribar-ne enlloc. No vull tenir pressa per no arribar-ne enlloc. No vull tenir pressa per no arribar-ne enlloc. No vull tenir pressa per no arribar-ne enlloc. No vull tenir pressa per no arribar-ne enlloc. No vull tenir pressa per no arribar-ne enlloc. No vull tenir pressa per no arribar-ne enlloc. No vull tenir pressa per no arribar-ne enlloc. No vull tenir pressa per no arribar-ne enlloc. No vull tenir pressa per no arribar-ne enlloc. No vull tenir pressa per no arribar-ne enlloc. No vull tenir pressa per no arribar-ne enlloc. No vull tenir pressa per no arribar-ne enlloc. No vull tenir pressa per no arribar-ne enlloc. No vull tenir pressa per no arribar-ne enlloc. No vull tenir pressa per no arribar-ne enlloc. No vull tenir pressa per no arribar-ne enlloc. No vull tenir pressa per no arribar-ne enlloc. No vull tenir pressa. No vull tenir pressa per no arribar-ne enlloc. No vull tenir pressa per no arribar-ne enlloc. No vull tenir pressa per no arribar-ne enlloc. No vull tenir pressa per no arribar-ne enlloc. No vull tenir pressa per no arribar-ne enlloc. No vull tenir pressa per no arribar-ne enlloc. No vull tenir pressa per no arribar-ne enlloc. No vull tenir pressa per no arribar-ne enlloc. No vull tenir pressa per no arribar-ne enlloc. No vull tenir pressa. No vull tenir pressa per no arribar-ne enlloc. No vull tenir pressa per no arribar-ne enlloc. No vull tenir pressa per no arribar-ne enlloc. No vull tenir pressa per no arribar-ne. No vull tenir pressa per no arribar-ne enlloc. No vull tenir pressa per no arribar-ne. No vull tenir pressa per no arribar-ne. La xarxa de comunicació local. No vull tenir pressa per no arribar-ne. No vull tenir pressa per no arribar-ne.