#366 - La Penya del Morro del 4/11/2013

Aquesta mesura, amb qualsevol cas, queden apartats del servei, queden apartats de la feina. Al llarg d'avui, quan tinguem tota la informació més detallada, la coneixem ara, a través de mitjans de comunicació, amb qualsevol cas, tindrem més detalls de precisió, però els apartem de les seves funcions. Aquesta és la mesura cautelar que els en donarem més detalls. Creiem que ho havíem de fer. Els vuit Mossos hauran de declarar el protet 13 de novembre. La planta Paparera, alier, Societat Anònima, al municipi del Rosselló, al Segrià, ha començat a negociar un expedient de regulació temporal de caràcter retroactiu. La planta té 140 treballadors amb un FM, Laura Alcalde. Bona tarda. La nova direcció, que fa 3 mesos que hi és, ha posat en marxa un projecte de reordenació del negoci, que ha donat a la reducció del 25% de les subvencions que revia per la planta de coi generació que alimenta aquesta fàbrica, el que ha suposat una caiguda dels ingressos de 6 milions d'euros. Josep Maria Bonilla, secretari del Comitè d'empreses de Comissions, de la planta. Tant gràstica no m'ho esperava ningú. I després, el que és la Paparera en si, de l'Ier, ha tancat una línia de producció, que és una màquina, una màquina de paper, la gran, l'han tancat, per veure si hem d'anar agafats més hores gràstiques, i el parlar més gros ho tenim energètic. La fàbrica de paper té previst tancar en 15 dies la seva filial, suministros celulòsicos, amb una vintena de treballadors, i les històriques oficines centrals de Barcelona, amb 13 treballadors. Previsió del temps, servei meteorològic de Catalunya, Peda Cladera, bona tarda. Una situació meteorològic que acabem marcada pel pas d'un sistema frontal, que deixa núvols abundants, a bona part del territori, fins i tot alguns roxets dispersos, molt poc importants, i amb tendència, ràpidament, que al llarg d'aquesta tarda vagin desapareixent, fins i tot se n'aniran obrint clarianes. També el vent, que és notícia en molts punts del territori, de fet, destaca en, per exemple, Viladreu, amb 65 km per hora de refagar màxima, 58 a Font-Rubí, o a cotes elevades, per exemple, a punts elevats del Montseny, s'han arribat a superar els 100 km per hora. La tendència és que el vent també sigui protagonista de cara a demà dimarts, amb cops forts, en molts punts del territori, sobre tot a cotes elevades, on de nou es podran arribar a superar els 90 km per hora. Les temperatures de cara a demà, amb clara tendència a pujar. I d'acord, això és tot des del servei meteorològic de Catalunya. Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. El ple municipal del mes d'octubre va deixar pales de malestar que existeixen en algunes zones de Sant Just per l'actualització del valor cadastral. El que va passar era plenar de veïns que portaven contra aquesta mesura. Tot plegat es va debatre abans de l'emoció, que presentava el grup municipal de Combesència i Unió per demanar la retirada de la sol·licitud d'actualització del valor cadastral. Des de principis de mes, si ho ha recollit 1.065 signatures, contra l'augment del 10% del cadastral, l'emoció de siú demanava la retirada de la sol·licitud d'actualització del valor cadastral, perquè la data límica per fer-ho és el dia 15 d'aquest mes de novembre. A favor del document van votar a siú partit popular i via democràtica, i en contra, els partits que formen part de l'equip de govern, pese a ser iniciativa i junts per Sant Just. Les tres forces de govern anagaven que l'Ajuntament ha decidit acollir-se a l'actualització, perquè és una mesura responsable. El ple les tres forces polítiques van insistir en què fer aquesta actualització és més responsable que no fer res, i també reiteraven que l'Ajuntament pot decidir deixar de fer-la quan vulgui, un punt que es posava en dubte des del grup municipal de siú. L'alcalde de Sant Just també va recordar que altres ajuntaments catalans, convergents, s'han sumat a l'actualització dels valors cadastrals, com més del cas del de Barcelona i el de Martorell, i també va respondre a les acusacions d'alguns regidors que asseguraven que l'Ajuntament no va voler fer una nova ponència del cadastre el 2006. Va dir que el 2007 es va voler fer una nova ponència, però que sortiria molt cara per la butxada dels Sant Just Tengs, i per això van decidir no tirar-la endavant. Tot ple que va ser endavant molt intens, va ser el que va passar durant més de 3 hores. Les ordenances i taxes per al 2014 s'han just incrementen una mitjana d'un 3,5%. L'impost de vens i mobles oferà un 2,5%, i el ple municipal d'octubre ho va aprovar també dijous passat, només amb el vot favorable, però de l'equip de govern. Per tant, pesa ser iniciativa i junts per Sant Just. Conversions i Unió, Partit Popular i Via Democràtica, van votar-hi en contra. D'altra banda, l'any que ve, es va aprovar en contra d'un 2,5%, fins a prop d'un 0,66%, d'aquesta manera l'Ajuntament pretén reduir l'impacte que tindran les modificacions dels tributs locals per part de l'Estat. Una de les més destacades és precisament l'actualització dels valors cadastrals que presenta la llei de pressupostos generals de l'Estat pel 2014. Aquest punt es va presentar el ple de dijous i es va aprovar en els vots de l'equip de govern. La sessió també va tirar endavant el pla econòmic financer, que en un any ha de permetre complir amb els objectius d'estabilitat pressupostària. I acabem aquest vídeo d'explicar amb us que encara hi ha temps, fins a aquesta mitjanit, per apuntar-vos a la 37a cursa de cars de coixinets. Les inscripcions estancaven dijous passat, però des de l'organització han decidit allargar el període uns quants dies més. Per tant, avui a les 12 d'anàlisi, t'estancarà el procés per a participar-hi. Demà serà el tindria per fer el pagament de la inscripció. La sessió de coixinets té 13 cars apuntats. I s'espera que la xifra arribi al 120. Seria, en aquest cas, un lleu de 100 en relació amb l'any anterior, quan hi van participar fins a 130 cars. Els cars de coixinets comptaran aquesta any amb una novetat, que és l'estrena del nou servei de transport de cars. El transport serà de vox, des d'arribar de vox i de sortida. I tindrà una freqüència d'uns 20 o 30 minuts. Els corredors que vulguin carregar el seu car ho hauran de fer en el remol que utilitza't. I després puja a peu fins a la sortida per descarregar-lo. Una altra novetat en l'edició d'en Guany és que hi ha una cara per en bonteller amb veines per reparar els cars que es facin malbé. De 37. edició serà aquest de setmana de 16 i 17 de novembre. Els carrers freixes i creu del pedro. Treureu més informació al webcastdecoixinets.org. I de moment això és tot més informació a la cell de Sant Gels, Sant Jordi Noticias edició vespre i la tradició vespre i també el vulletí de la sis. El just de la fusta, parlem de tot el que passa Sant Just. Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven a ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li petirà. Busco sempre aquella notícia, una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia. Sí, volem veure un d'aquests drogues més de casa i amb moltes oportunitats, molt festivals. Tu et equivoques en un penal, en un Barça Madrid. Pots quedar crucificada per vida. Tot se solucionarà, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta, vivim Sant Just en directe. Cada matí, de veu a una. Amigues, amics, Radio Desverus ofereix el programa l'Audició en nous continguts i en més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, com la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar als dilluns d'avui, tenau del vespre o als dissabtes a les 9 del matí. Us esperem. Torna la competició. Tornen els gols. L'emoció. I a Radio Desverus torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10 aquí a la ràdio Juguem a casa. Per seguida actualitat del Baix Llobregat informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomarcal.com En directe, amatint des de Sant Just Desvern, el 98.0 de la FM, i a tot el món, a través de radiodesvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de Morro, la penya del Morro. Què tal? Bona tarda, Sant Just. I gent de l'Estrenger, com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de Radio Desvernos. La penya del Morro. Avui edició del 4 de novembre del 2013. Avui dius en Cristina Vargas. Bona tarda. Quin dia més únic que fa dilluns. Avui el programa passarà per qui Roger Consol, la seva secció de teatre, que faig el tenim a l'estudi. Bona tarda. Bona tarda, Roger. No m'he gustat les lunes. A mi tampoc, però guiem d'estar. A la penya del Morro, si senyor. A dilluns, aquí estem, al peu del Ganoal. No m'ha apretit, perquè després hi ha un rodrancaps. A més a més, avui al programa parlarem amb el Manel, el espai com a dilluns, l'Història de Sant Just, i a la segona hora. Atenció, perquè avui tindrem el nou vingut, el Guillem Cabeza, també tenim l'Àngel Córnejo, per parlar de videojocs, i l'Oriol Jiménez a les noves tecnologies. Bona tarda i benvinguts a la penya del Morro, versió dilluns. Dilluns. Penya del Morro. Que quedi clar. Dilluns. Amb més Morro que penya. O l'Oriol Jiménez penya comú. I atenció, perquè és moment i temps de parlar de teatre. Teatro. Allà està. Lo tuyo es purote. Dilluns. Dilluns. Dilluns. Per què parlar de teatre als dilluns? Els dilluns diuen històricament que tenen festa als actors i la professió del món del teatre, perquè ells treballen i dimarts també. Per tant, si que deu. Si algú et diu que avui és dilluns, podem del teatre. No li toques. Perquè és mala persona o, com a mínim, no sap que els dilluns tancen els teatres. Jo diria que és més mala persona que no ho sap. Perquè sempre se sap. Que sap tot. I no és mala persona. Està aquí per explicar-nos les coses que passen cada setmana en el món del teatre. Parlarem del temporada alta i el respecte a les que tenen programes ara... Comencem més al primer dilluns. Dilluns de penya del Morro, de novembre. Anem-ho dient. Anem-ho dient. Que avui és dilluns. I, a més a més, parlarem també d'Akorar, d'Antoni Gomila, en direcció de Rafael Durán. Un monòleg que té molt bona pinta, no? Molt bona pinta. I a vegades, a mi heu dit aquí, ah, i portes per l'otus. Per l'otus, per l'otus. Quan, per exemple, van portar allò del moment xans i que la gent va quedar molt contenta com van parlar d'altres obres. Doncs, Akorar, el crèdit, per exemple. Akorar, Akorar és aquesta obra que encara es pot veure fins diumenge, fins diumenge a dia 10. A la seca, l'espai brossa, una sala que s'hi ha d'anar, no només per l'espai, sinó per la programació que fan, perquè ja era bona l'espai brossa, però ara amb les dues sales que tenen i el sal qualitatiu que han fet amb aquesta sala una mica més gran, s'hi ha d'anar, perquè fan coses molt, molt, molt bones. I senzillament, què és Akorar? Doncs és una obra estrenada l'any passat, l'octubre del 2012, que es va estrenar al festival de Manacó. Recordem que l'Antonio Comila és un Manacori. Sí, però és molt curiós, perquè, normalment, els actors de ses illes saben utilitzar el dialecte propi, que és el de l'esbalet A, i també el dialecte central, del català central, cosa que està molt bé, perquè troba el troba, sinó que no trobaríem feina moltes vegades. Exactament. I també aconseguir tècnics, per exemple, o actors mallorquins, o que et venen de les balears, també és molt més car, perquè sempre se'ls ha de pagar el viatge. Clar, clar, clar, és que... Total, l'Antonio Comila. Una abraçada. Però Jordi, exacte, una abraçada. L'Antonio Comila, normalment, el coneixíem com actor. Però és que amb aquest Akorar, l'Antonio Comila s'ha estrenat com a dramaturg, d'acord? Això ja ho ha dit el Jordi, que és una direcció del Rafael Durant, i fixeu-vos que el Jordi Anton Venac, el crític dels crítics... De la Vanguardia. De la Vanguardia, exacte. Veu què va dir? Monòleg extraordinari, ep. És difícil que l'Antonio Anton Venac digui monòleg... que tenim alguna cosa, eh? Una hora espectacular de les que no s'obliden. Oh! Escolta, s'ha de veure això. Un aplaudiment, un aplaudiment. S'ha de veure, s'ha de veure a Akorar, a Akorar, amb el Comila. I a què no sabeu, que què vol dir Akorar? Akorar, enclar? No, perquè seria encurada, encura. I en canvi és Akorar, o sigui, arribar al cor. Que poètic, o que bonic, no? Una cosa que hem arribat al cor. Doncs té dos sentits, perquè la paraula realment sabeu on s'utilitza, a Mallorca, s'utilitza a les matances del porc. Perquè vol dir donar-li les tocades definitives que arriba al cor per tant que el deixen mort. Que mal rotllo, no? I és que l'obra, i és molt interessant això, a partir d'una matança del porc, que recordareu, o sabrem... Exacte. És un cotxino javalí. És que no sé fer-ho, però a Fernández, que feia la matança del porc així. Moltes cares, tot plegat, també. Doncs bé, l'Antonio Comila, a partir d'una matança del porc, on ell sol fa tota la cena de tots els diferents personatges, el matador, el nen petit, que encara ho està veient per primera vegada, la padrina, que no diu res, que és fantàstica, els diàlegs, que hi ha una matança del porc, però aprofita la matança del porc per parlar-los de l'illa. De la matança de l'illa. I qui ha matat l'illa? Els alemanys. O el PP. Els polítics. O el PP i els alemanys. O la construcció que hi ha hagut del PP i els partits d'esquerres, també. I el Gran Molsa. Tot sabem que en Mallorca s'ha construït i construït, i hem deixat perdre molts espais verds, espais bonics, bonics, bonics, per la qüestió del turisme. La gràcia, però, és que, u, aquesta de construcció, aquesta... No em surta el paraula. Jordi Judem, sisplau. Metàfora, metàfora. No, aquesta metàfora. Però aquesta destrucció de l'illa. Ah, va, va, va. Doncs la part de la matança del porc. I és, doncs... Ostres, molt bèstia. Ho fa amb una ironia, és un humor sarcàstic. Tu l'has vist al Monòleg? Oi, tant. I rius moltíssim, moltíssim, però la vegada és d'aquell riure profund, però la vegada és molt més de la vegada. Home, escolta, ho estàs pintant molt més. De debò, teniu una setmana per anar-lo a veure. Vull dir junts? Sí. Tornar-te a dir que vull dir junts? Sí, sí, vull dir junts, clar. Sí, sí, vull dir junts. No, no, dimecres, et sembla. Vull dir junts, home. És veritat. Mira't l'hora. L'hora de dir junts. Que fins dimecres de setmana que ve. No fins dimecres, no fins diumenge. Fins diumenge. No fins diumenge, aquest diumenge. Aquest diumenge. Fins diumenge, dies 10. Com és que s'està tan poc o no? Si va a portar ja dos setmanes, diria. Dos setmanes. Jo hi vaig anar perquè el programa del Clapés em sembla que era per fer-li una entrevista al Toni Gomila. Al racu? Sí. Al racu. Això té molt. I la ràdio d'Esber. També m'agrada molt. La ràdio d'Esber. Sí. I em va entrar molt l'entrevista que li feien en Toni Gomila i vaig dir que això s'ha d'anar a veure. Perdona. Realment val molt la pena, jo us recomano molt. És un monòleg que a vegades no hi estem en gaire. Ai, que és divertida, ai, que no sé què. Ai, que és divertida, ai, que no sé què. Algú em crida, algú em crida. Roger, que escolta el Toni Clapés a les tardes. Però a partir de 4 a 5. Ah! És que és el millor de 4 a 5. A partir de les 5 vaig anar a Sant Esber. Que no mentiré jo. No, però... Un col·laborador del programa, escolta. La tribu encara, perquè el tio té una qualitat. I llavors el Toni Clapés... No, és veritat, és veritat. M'has escoltat un programa? Jo sí que he escoltat del Toni Clapés. Escolta... Només una cosa d'això de curar, si voleu, si voleu. No hi ha gens de nostàlgia, vull dir. Ai, mira, parla de la destrucció de l'illa, no sé què. És tractat d'un monòleg humorístic, on es riu molt, però és un riure molt profund. I per tant, no hi ha gens de nostàlgia, de gens de tristesa, ai, no sé què, l'amor pel país... No, o sigui, sí que hi és, però vestit d'una altra manera. I aquí acabo, jo, amb el corà. Molt bé, escolta, molt bé, corà, eh! M'ha tancat el port, un clàssic. Bé, parlem ara del Temporada Alta, un festival que ens ha agradat molt, eh, que es farà cada any que se veu a Girona, perquè és la temporada alta. Aquesta és la temporada alta, perdó. Però què és la temporada alta? Perquè és superal, la Girona està molt... Està molt bé. Exacte. Atenció, perquè ens hem perdut algunes coses d'octubre, que ara les comentarem, i ara venen a novembre. Que ens hem perdut, no? Per exemple, i això, si és fotut, perquè haguessin pogut entrevistar el Jordi Galí, igual... S'ha entrevistaríem. Que em sembla que va ser el passat dijous, o no, ho fa dos dijous, que van estrenar amb el pelo l'esperança d'una llibre. I la llibre té esperança? Diuen-me, té esperança que no l'acassin. I l'obra, l'obra, la coreografia dels Malpelo, acompanya a Fincada Salrà, amb el qual doncs el Jordi Galí ha anat a col·laborar més d'una vegada, però ara en surt amb aquesta nova producció. Jo vaig anar a Valneari, ja t'ho vaig dir, no? Sí, bastant. És una de les coses que ens hem perdut. Oh, jo m'he perdut. El Jordi Galí sortia a Valneari, no? No, però no és Malpelo. Era Rota 40 i uns altres. Per exemple, que ens hem perdut i que no n'hem parlat tampoc aquí, doncs l'Eboci d'hi dentro va ser un gran clàssic d'Eduardo de Filippo, feta per una companyia italiana, on es veia encara anys i anys després de la seva mort, d'Eduardo de Filippo, doncs la grandesa d'aquest que és un autor, que no perd mai la contemporaneitat. També ens hem perdut el nou espectacle dels juglars, no? Exacte, el nou espectacle. Sí, perquè ens enganya aquest... Sí, vam enxocar, no?, Ramon Fonseré i Vadellia. Com que el Vadell està de directora de teatres a la Comodalla de Madrid i a l'Itam-Bonsau, perquè el bufón de la Corte, li paguen el bufón de la Corte. Doncs el col·loquio de los perros de fervantes no el van fer unes gaire bones crítiques. Atenció, van ponxar, que és una mica... Una miqueta de, hòstia, juglaregen una mica. Sempre la controla la lleó, controla la política. Bona tarda, sóc el Barbolera. Només volia comentar el que parla a Xilvadell, ja? No en llegeix una mica, eh? I després el que s'ha de dir és que el col·loquio de los perros em sap que el podrem veure al teatre lliure l'any que ve. El 2014? O no, perquè potser no. Potser no. Potser les crítiques que he tingut, tu encara no. Aquestes paraules ja estan signades. S'ha vivoada, que són també dels actors milis de juglars? Sí, en sortien, aquesta obra. En sortien com 4 o 5. Ramon Fonsarell, em imagino que també. I allò que diuen que el jug... Sí, exacte. No, perquè s'ha vivoada l'hem vist molt amb la perla. Amb l'Oriol Brogi també. Són actors d'acompanyes mítiques que se'ls passen entre ells. De què va el col·loquio de los perros? O de què anava? Doncs imagina-vos que tots dos gossos, cervantes d'aquesta imaginació desbordant, que... o desborda, que ha quedat bé això. Cervantes amb aquella imaginació desbordant. No, perdona, com que eren gossos, clar, desbordava. Escolta'm, doncs imagina que dos gossos els deixen ser humans per 24 hores. I llavors repassen tota la vida humana dels reis, els polítics, els escriptors, la cultureta. En 24 hores. També ens hem perdut el col·loquio de los perros. L'esperança d'una llibertat no... I jo ja l'he dit, eh? Voyzek, home, Voyzek. Home, aquest aquí, Voyzek del Josef Nach. Atenció, el Josef Nach porta com 25 anys fent diferents versions del Voyzek, vale? I aquesta d'aquí era com la quarta o la cinquena, o la sisena, d'acord? I es veu que jo no hi vaig votar, perquè és d'aquelles típiques espectacles que venen un sol dia i que abans que es posin les entrades a la venta, ja no n'hi ha. Perquè ha estat ple, ple, a tots aquests festivals passa el mateix. Ja aprofito aquí per fer una crítica gran, crítica gran. Jo no faig mai crítiques, oi? No, no, no, no. Tots amb aquests festivaleros, amb aquests... amb la culturilla de festivaleros que no tot està donat, no? Ah, vull entrar pel Voyzek, no, ja no n'hi ha, però si avui ja està fotent les entrades. Si et papa l'invites, vale, d'acord? Els festivals, eh? Moltes col·les, moltes col·les. S'hauria de veure també. 50% de gent que hi ha que va gratis d'invitació cada dia, els festivals són... Farem una reprisa d'investigació. El teatre, la televisió... No hi ha cap programa de teatre i humor de la tele, podries fer-ho tu, Voyzek? Ah, també? El canal Parlament potser és un teatre i humor... Oh, la crítica mordassa de Roger Consola. Roger Consola. Avui ja està, es fet molt de dilluns, avui, eh? Sí, sí, sembla que sigui de jaus. Sembla també que ens hem perdut, però aquest que he dit, si també hem perdut, primer amor. Perquè si ens hem perdut, es va estrenar fa dos anys... Perdona, però amb aquest monòleg, si no tinc malentès, Voyzek va guanyar el premi nacional de teatre. Voyzek va guanyar el premi nacional de teatre. Quan no té rieres i coses, el treu de la cartera, i el fa quan li treu de la gana. Tu m'ho has dit molt bé, és aquest espectacle en cartera entre cosa i cosa, i l'espectacle estava molt bé. I després, un altre que ens hem perdut, segur que venen un any d'aquests, un any de l'altre, que sigui els incansables, el fememí no incansable. Comença el novembre. I llavors veus què podem veure. Doncs vinga, va. Per exemple, els dies 7 i 8, aquest proper cap de setmana. El senyor Sergi López, actor mim, que m'ha fet allò non-sòlum, recitant Shakespeare, els monòlegs de Shakespeare, Otelo, recitant el Reiler, recitant Romeu, per exemple. Que, per cert, Sergi López s'ha engreixat una mica. Perdó, perdó, perdó, però últimament, no, no, no. Li diria bé que es pugués... No, però ell ho sap, ell ho sap també. Doncs amb un títol bastant suggerent. Shakespeare a benicàssim. Com va això? És un tio que se'n va al festival de benicàssim, escoltar música pop i comença a recitar amb l'exèrcit de Shakespeare. I prepareu-vos per riure, per parlar molt d'alcohol, de sexe, i amb molt d'humor. Prepareu-vos, dia 7 i dia 8, a Girona. Un monstre de cena, eh? No, no, un monstre de cena, perquè ell arriba tot a l'espai, saps? Exacte, exacte. Bé, parlem ara d'Ugne, els baixos fons, Òscaràs, Córnossoves. Un altre d'aquestes perles, que quan vaig trucar em van dir, no, no, si ja està tot exagrit, perquè només va un dia, només va un dia. Dia 9. Passa que el d'Òscaràs, Córnossoves, és el director Lituà, que ha vingut amb molts xèxpis, amb Hamlet, que n'ha fet dos, va venir el festival Shakespeare. No va tenir sentat aquella, l'Ana Córnossoves. Això i també, però aquest és un home. Es diu Òscaràs, que en català t'ho sé, Òscar, no? I bé, amb els baixos fons de Gorky, d'acord? I sempre és una interpretació molt radical, molt de l'Europa de l'est, molt, molt potent, les seves interpretacions, i les seves lectures de les obres que fa. D'acord? Per exemple, jo me'n recordo el Hamlet que va fer, no l'he vist, perquè s'estrena el dia 9, que és el dia 9, no és exacte, és el dia 9. Avui és dilluns. Sí. Escolta, i, per exemple, començaven el Shakespeare, amb tots els actors que recitaven el seu, no sé, davant d'uns miralls, amb una entrada a la tragèdia molt, molt, molt bèstia. O sigui, que agafa grans obres conegudes per tothom, no cal que expliqui la faula, no cal que expliqui primer acte, segon acte, tercer acte, quart acte, sinó que agafa el 8, després el 1, després el 4, després no sé què. I aquí, doncs... Ara no em vull equivocar, però... És com Peter Bruc, eh? Hi ha hagut algun dels... hores més famores de William Shakespeare, amb un humlet, només, amb una catifa de color vermell, de 50 centímetres quadrats, no? Molt petita, i tota l'obra amb tots els personatges, sense ni maquillatge ni canvena de vestuari, davant de la catifa. El que passa és que Peter Bruc sí que ha d'explicar la faula. El seu anglès, l'important també és la història. Aquest d'aquí, com que és del nord, és l'Hituà, amb les seves parres i les seves lectures de les obres, i aquí, doncs, recordem els baixos fons, que es va ensargar de poder veure fa dos anys, l'obra de Gorky que parla de la pobresa, dels baixos fons, que passava amb el metro, amb un... El metro és molt baix, doncs. És molt baix. Un drama sobre la pobresa, amb una crítica sociopolítica sense filtres, ni contemplacions. Per cert, Kafka i la nina viatjera del Beneteatre... És un infantil, i m'han dit que està molt bé. Sí, per tots els públics, normalment. Perquè és un Kafka, tu és Kafka per nens, doncs sí, i és el que arribarem molt, és que Kafka no és aquell autor que... Perquè és un pesat. Kafka té una ironia impressionant, i s'ha atrevit al Beneteatre a fer un Kafka per nens. Però si l'empoquen pels nens, potser van massa dirigitant els nens. Perdó, potser són tots els públics, però ells ho venen com a infantil, però els nens que no aniran sols... Perdona, fer un Kafka infantil... Però, ojo, perquè el Kafka té molt... Una ironia, el fons era l'avi, no el pare, perquè el pare s'allà el sap molt bé aquest, no? Però l'avi del tèatre de l'absurt, perquè moltes de les seves obres són absurd, total, però molt, molt, molt integrades. Escolta, la Càmut Van també està allà. Càmut Van, el dia 15, correctament... Però són una música. Càmut Van és Vall, és la seva escoreografia amb percusió. Però recordem que és una companyia catalana, sortida de la Bruïdge de Barcelona, i premiada internacionalment, amb un gran èxit de Bruïdue, amb un gran èxit de Londres, amb un gran èxit de París, i Erreu del món, i Càmut Van el dia 15 a Girona. Igual que els quatre duets 4D 4D de City Larvi Cheruawi. Ah, City Larvi Cheruawi. És un ballerí d'origen de Magraví, espectacular, no sé si l'hi heu vist, vosaltres dos, però es contorsiona com ningú, i a més agafa com diferents duets d'altres peces seves, d'acord? I els hem matxat amb rat allà. Ah, molt bé, fer un Gratisquits. Un corta i pega de Gratisquits. Però qui no hagi vist mai el City Larvi Cheruawi, Cheruawi o el meu avi van a Cuba, doncs jo l'hi recomano moltíssim el dia 16. Per cert, no tenim en més temps, només de comentar que Àlex Regola també torna a Catalunya, perquè estava néixer tot l'any dirigint al festival d'allà. Exacte, jo m'ho imagino que està allà. Exacte, i a finals de mes... Amb el Polició de les Rates. Sí, que si no us voleu esperar a veure allà dalt, a l'irona, a la temporada alta... El podeu anar a veure el lliure. No ho vull ser marrollero, ni res, però el Regola és el que últimament no... No tengo que ir a bones crítiques, no, el respecte a les que ha fet. Estia... Estia... Però es diu que no. Efectivament, no? Efectivament. Ah, perquè va fer... No, es diu que va demanar disculpes amb una carta pública, amb un mitjà escrit, on dient que l'espectacle no estava dalt tot... No, no, no. I el temporada alta de l'any passat. De l'any passat. Va ser el temporada alta que van estrenar i la gent va dir... Però què és això? I li va demanar disculpes a tothom, perquè és una cosa que havia d'anar al Nacional després. És que es van anar a la sala petita. Però ja estava més rodat, suposo. Me'n va tenir una mica de merda. Tava rodat, tava rodat... Regola, regola. Bueno, però aquí jo he de dir que juga sobre segur, perquè amb el gran èxit que va tenir del 2666, del Roberto Bolanyo, no? Doncs 6 anys després torna a agafar un conte amb aquest cas del Roberto Bolanyo, que és el policia de les Rates. D'acord? I amb dos dels seus actors fetitge, Joan Carreras, relació amb Joan Carreras en just. Home, sí. I Andreu Benito. Sí, Andreu Benito, relació amb el senyor Benito, de la penya del Morro. Exactament per exemple. No tenim més temps, o sigui que moltes gràcies... Home, volem estar molta estona, eh? Moltes, moltes. Perquè és dilluns. Moltes gràcies, que vagi bé. I que tinguis una bona tarda i una bona setmana. A vosaltres guapos. Adéu! Fem una posa per la publicitat, i d'aquí uns moments amb el Manel Ripoll a Història de Sant Just. Fins ara mateix, a la penya del Morro. Com veus, sou originals d'amena. El just de la fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Hi ha una aprensa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir. Busco sempre aquella notícia, una mica positiva. Tant d'èxit de public, que està omplint. Gairebé cada dia. Sí, volem veure un d'aquests drogues més de casa, i amb moltes oportunitats molt festivals. T'equivoques en un penal, en un Barça Madrid. Pots quedar crocificat a per vida. Tot se soluciona, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí de 10 a una. De 11 divendres de 4 a 5 de la tarda, m'estirem amb estils com el chill out, les muts jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. 100% músiques relaxant. I get back to surrender. Cada dia de 10 a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Amigues, amics, Radio Desverus ofereix el programa a l'Audició en nous continguts i en més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, com la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar als dilluns de 8 a 9 del vespre o als dissabtes a les 9 del matí. Us esperem. Torna la competició. Tornen els gols. L'emoció. I a Radio Desverus torna el Juguem a casa. I cada dilluns a la nit de 9 a 10, aquí a la ràdio Juguem a casa. Connecte-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell d. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe els dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crènio encefàlic. Van morir per culpa d'un cotxe que anava contra elecció, faig fer una adaptada de primària, perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que tens que anar, anir a la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Soc Agustín Arribas, sobre el graner de Sant Just, i envio una salutació a tots els ullets de Sant Just i també a la penya del Morro. Desenobles, per la penya del Morro o del Morro, de ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i és agraïls-hi aquesta feina. Hola, penya del Morro, soc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adeu. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. I ara, la penya del Morro, és hora i temps de parlar de la història de Sant Just amb el Manel Ripoll. Manel, què tal? Bona tarda. Hola, bona tarda. El programa de la setmana passada vam començar a parlar de les primeres referències que hi havia escrites del topònic, del nom del nostre municipi, Sant Just d'Esvern. Recordem que per primera vegada es va trobar en una mena de testament. Era cap a l'any 986, 987, aproximadament on a Vallvidrera es va trobar aquesta nota d'un... Sant Just, imagina'm, que deixava una casa, una mena de masia, o unes terres. Ell tenia, sí. I per tenences, a la seva família, i per primera vegada, se'n justi, que sortia com el nom. Avui volem parlar d'un altre document històric que ha servit els historiadors per posar el mapa Sant Just a llarg dels segles. És la carta de Dadil. Exacte. I ara passàvem a parlar d'aquest testament. Vam explicar que s'havia escrit entre el 986 i 987. I el motiu d'aquest testament era perquè aquest senyor, en mus, moció, el nom aquest que teníem, havia estat fet cap tio per la invasió musulmana dels reis que hi havia hagut. Doncs, Dadil passa més o menys al mateix, i per tant, ho hem de situar més o menys a la mateixa època. Són dos documents més o menys coetanis en l'època. Però aquest té una peculiaritat, com si m'és no curiosa, ja que, Dadil, que és nom de noia, va ser traslladada a Óscar per els seus captius, i així com Moció va aconseguir ser alliberat, i va ser en el transcurç que anava tornant d'acord o va cap a Barcelona, en les seves tances seragòsones, va ficar malalt i va haver de fer testament, doncs per deixar les seves possessions. Dadil, el que li passava és que ningú la reclamava. Llavors, com que ningú la reclamava, ella va decidir redactar una carta per descriure els vents que poseia, i a veure si envien aquesta carta als cristians de Barcelona, doncs algú se'n recordava que l'havien fet captiva i pagaven el rescat que els captius que la tenien als serraïns demanaven per ella. Va tornar, finalment? Va tornar, finalment. Suposo que si aquí no s'especifica la carta, aquesta no s'especifica, però el que s'explica aquí, i tot el que tenia es veu que era una persona bastant important, o sigui que suposo que el fer-ne memòria, algú la devia reclamar. I quines eren les seves possessions? Aquí és en el que ve l'important i en el que veurem que apareix el tema aquest de... de Sant Just Desvern. La setmana passada vam tenir molta sort, exactament. He estat d'un santillusti qui és Tim Berser, i aquí es veia clarament tant Sant Just com el tema del Berser. En aquest cas, no és tan clar, perquè el que apareix és el principi de tot, que fica també amb lletí, d'Àdil, Femina Captiva, dísmit 7 a l'Òdem, a Potsbert. Estàs insultant algú? Estem llegint aquest lletí català de l'època, que torna al segle IX, el segle X, i llavors aquí apareix aquest Berser al final, que faria referència a tota la zona del Berser, la zona on avui en dia hi ha Sant Just Desvern. Perdona, aquest llibre, quin va el rotllo d'època, no? Ho dic perquè el primer document de Sant Just que vam descobrir la setmana passada va explicar la història de la persona que havia mort i que havia estat també captiva pels serraïns anys abans i va aconseguir escapar de l'Àndalús, de la zona, efectivament, que actualment és Andalusia, quan hi havia el serraïns i la invasió. I ara aquesta dona, que dius que en aquest cas també l'havien fet captiva, igual que Mus, que era el personal que tenia en contra de Sant Just. No, era més que res, que la persona que va actuar quan els serraïns van atacar a Barcelona, la van atacar no per conquerir-la, sinó per fer mal i destrosses i per emportar-se tant tants diners i persones que ho poguessin per demanar-ne rescat. Era la seva forma d'actuació en aquella època i va caure que dues persones que tenien possessions a Sant Just van redactar els seus respectius documents i gràcies a això ho trobem per primera vegada. Sant Just, ja en aquella època, al final del segle X, ja es caracteriseu perquè les persones que vivien, no totes, perquè la meva persona m'agradaria, però tenia poderes que hi hagués igual. Sí, tenien, com a mi, els que ens han arribat els documents. Quin dia hi ha la zona de Can Melik, el Mus i la de Dill? Aquesta senyora, en concret, ella el que tenia, que ho ficava aquí, ella diu, que això és perquè ho trobim així una mica, d'acord? Sí, perquè no ho entens. Aquesta senyora, que tenia possessions a la zona nomelada de Bercio, ella hi tenia cases, hi tenia terres, viñas, cultius i hermes. I tot en plural. Tenia tot. No ho he confirmat, vivia a Can Melik, a la Plana Benxubec. Queda tota seva. Jo crec que sí. La primera pija de Senjús, de Dill. Aquí sí que fiquen, que la zona de Bercio tenia una zona que era coneguda com la Torre de Foret, que devia ser una torre important que hi havia en aquella zona, i que vivia allà. Si veis això, aquest document, no pareix el sant i just i com la setmana passada, però sí que pels experts, quan apareix el Tuponim Bercio, hi ha sobreentent que s'està parlant d'aquesta zona propera a Barcelona, que hi havia... Ara jo no voldria aquí posar en dubte el que diuen els experts i els historiadors, però hi ha molts pobles que es diuen Bercio, per exemple, o Berzo. Tocant a Galícia, quan vaig estar allà aquell estiu, hi ha la comarca del Bercio. És del Berzo. Sí, perdó, perdó, perdó. Sí, perdó, perdó. Home, però la referència havia de tenir cap aquí, no sé, i tenim la vell de Berzo, no? Clar, suposo que sí, però en castellà, Berz o Bern, que és el tipus d'arbre, com es diu, es Berzo? No ho sé, no ho sé com és. Perquè si és Berzo, sí que teníem una relació directa, si no, no. Ara ho busquem, ara ho mirem. En fi, deiem que aquesta dona, la de Dill, que explicava en aquests documents la descripció de la localització dels vents que poseia situats a Berz. De fet, en aquest cas, i traduint el que es diu en aquesta carta, de Dill ens fa saber que és la dona de Guilarà i la mare de Mallanèc. Aquests són els nous que es posaven a l'època. Sí, que la setmana passada hi ha hagut contes també noms curiosos, no? Mus, sí, exacte. Hi havia els seus germans, uns esposos aquí feia arribar al testament, que es deien Tresoval-Tiega, eren els noms així curiosos de l'època. Això, allà que estàs comentant, és interessant perquè ella, primer de tot, abans d'escriure el que ella té, o sigui, les posicions que té, com es presenta, no? Diu, jo sóc d'Àdil, que m'han fet captiva els serraïns i que vivia a la zona del Berz, i ella diu això, perquè la gent sàpiga qui és, diu que és la mulher de Guilarà i mare de Mallanèc. I llavors comenta que el seu fill va morir en el 16 aquest de Barcelona, el 985, que està enterrat el cementiri de Sant Miquel, i que a ella se la van emportant cap Tiberi, i que, com que ningú se'n recorda d'anar-la a recollir i alliberar-la, escriu aquesta carta als cristians de Barcelona perquè veure si entre qui rebi aquesta carta se'n recorden que està encara captiva a la zona d'esca. Clar, per tant, dium que està com demanar una mica de gusiri, no? Sí, com una carta d'esca. L'havíem deixat una mica la mà de Déu, aquesta pobra dona, que jo tinc una certa simpatia, perquè era de Sant Just. Per cert, alguna cosa més sobre tot plegat, perquè clar, no sé si aquest document és una nota que es va trobar... Aquest document, l'ocorreix d'aquest document, així com el testament de música, es pot consultar si es demana a l'original. En aquest cas, l'original està perdut, i el que esteu és una còpia, que es va fer posteriorment, és una còpia del segle XIII, que es troba guardada al Libris Antiquàtum... Sí, Libris Antiquàtum, a l'Arxiu de la Catedral de Barcelona. En concret, és el número 4, i està entre el document 142 i el foli 48. Es vol consultar, però és això, és que l'original es va, suposo, fer malbé mal temps, però, com que de tant en tant, anàvem fent transcripcions dels documents. No hi havia la fotocopeadora, en aquella època, un poca broma, que havien de transcribir, també, a mà, i si volien alguna còpia, perquè el paper ja feia molts i molts anys, que estava desgastat, que era un document d'aquestes eleccions religiosos, quan feien totes aquestes pràctiques. És una carta, com dius, l'original es troba perduda, i això és una còpia, que com se sap que és una còpia? Posava còpia en algun punt, un moment o què? Sí, perquè ells ho comentaven allà. Es veu que aquest llibre ja fica, que ha transcrit tot de documents anteriors a ell, i llavors fiquen això, que són coses anteriors al segle XIII en qüestió, perquè ara estem parlant d'això, el segle X, el segle XI. De fet, aquest és el segon document, un manel que podem trobar a l'Història, on posa coses sobre Sant Just, en aquest cas apareixen els topònims Verz i Verzio, com dius tu, els estudiosos del tema, entenen prou per entendre que aquests topònims fan referència al conjunt de cases, masies, i també terrenys que hi havia a la zona, on avui en dia ja s'han just desvern. De fet, manel, avui tenim una mica més de temps, i no sé si ens vols parlar, ni que sigui una pinzallada, si vols la setmana que ve, ho acabem d'ajustar, però, per cert, hem trobat-s'hi, Virzio, com es diu, Verz, en castellà? No, està buscant i ho he posat al dia, que és el diccionari de Llegó Catalana, que a principi no m'apareix que... Potser no té d'això, castellà, és un arbre que només hi ha a Catalunya. Atenció, perquè, com diem, ja hem repassat dos documents on sortia, per primera vegada, la història de la paraula Sant Just desvern. El primer van comentar la setmana passada un testament de mus o moció, aquesta persona, que estava atat del 987. El segon, l'hem tractat ara, el de Dill, que és aquesta dona que estava presa i que ningú la reclamava, i va decidir escriure una carta per del descriure que estava en Cap Tiberi, estava presonera. I el tercer, és un document també curiós, que es troba en el cartulari de Sant Cogat del Vallès, i que fa referència a un llagat, el llagat del prevera Joan, que és un prevera, Manuel. És un mossèn. I que ens situarà a l'entorn del 965, per tant... Perdona, una mica més antic, que a tots aquests... Sí, de fet, quan es va descobrir aquest document, es va trobar amb la sorpresa aquesta, que fins ara estàvem parlant sempre d'aquest 987, 985, i ens permet tirar una vintena, 30 anys enrere. I aquest document, doncs, l'interessant que tindrà, doncs és també una espècie de testament o llagat del que ens deixarà el prevera Joan. I què té a veure amb, perdona, eh? Amb el Sant Just, sí, perquè era Sant Just, aquest prevera. Això no ho tinc encara del tot entès, perquè no l'he acabat de mirar. El que sé que podien comentar, perquè jo el desconeixia i l'he estat mirant, també, aquest document, i he vist que era curtet, també, de parlar-ne, i no donaria per un programa sencer parlar-ne, de fet, jo desconeixia que existia. Jo fins ara sempre havia parlat de tres documents, d'acord? Que era el Testament de Mús, la carta de dàbil, i el llagat del prevera Joan, però es veu que hi ha un altre, que es troba el monestir de Sant Pere de les Puelles de Barcelona, d'acord? I que parla, com una mica, dels terrenys que tenia aquest monestir, d'acord? I que, és posterior, ens parlarà en torno del 992, d'acord? I doncs que també és un document en el que, en el seu moment, apareix el topònim Vércio, i apareix el río de Vércio, que seria com la riera de Sant Just, i la localitat del vers de Sant Just d'Esvern. Aquest document, jo desconeixia que existia, veig que també és interessant, i també parla sobre aquesta torre de foret, que anem parlant ara amb de dàbil, i que posteriorment continua existint, i que en aquesta època, en torno del 992, es veu que aquest monestir, de Sant Pere de les Puelles de Barcelona, tenia unes rendes, tenia uns terrenys aquí a la zona de Sant Just, i ho tenia comptabilitzat, i per tant, en aquest document en concret, es va poder veure que ho tenia tot allà redactat, i és un altre d'aquests document que ens permet veure l'evolució que anirà tenint a Sant Just, a partir d'aquí el 965, el 987, i endavant. Doncs m'anem, si et sembla bé, la setmana que ve, aprofundim aquesta qüestió una mica més. Com ja totes les dades a la mà, i sobre aquest tercer document que t'encarà, segurament. Amb aquest document del llagat del prebre Joan Jaixós, els noms de Sant Just, la història, i els diferents documents. El que farem, també, que serà curiós, és llistarem una miqueta entre el 965 i el 1500, els diferents noms que n'han anat apareixent de Sant Just. És ver, ni com n'han anat evolucionant el nom, al llarg dels segles, i per una mica d'estudir... Hem de buscar noms per les coses, de les seccions del programa o de coses. Potser podríem posar-los una secció. Un nom d'aquests antics. Un nom d'aquests antics, alguna secció del programa. Ja m'ho faré, ja m'ho miraré. En fi, Manéa, gràcies, va tardar. Gràcies. Nosaltres estem a punt de connectar amb la xarxa per escoltar les notícies de les 6 de la tarda, però abans, Cristina, deixem comentar-te un paio de coses, perquè la setmana passada van fer un sortets... del... del mirador de Sant Just. Gràcies, guanyador, les pluges. Només acabar el sortets. Van començar a aparèixer diferents comentaris al Facebook del programa, on havia dit que havia guanyat la negarcia. Fins a 26 persones van participar trucant al telèfon de la ràdio durant aquests 8 o 9 dies, que va durar el sortets. Com, per exemple, Jonas Vassó, que va posar Tongo. Vull recordar que no hi ha cap mena de Tongo. És més, tenim un vídeo que sort que vam gravar, Cristina, ja em diró, sort que vam gravar en el seu moment. Per exemple, la Núria Valdric, que també participava al sortets, va posar... Vaja, seguirem intentant, però aquest era molt interessant. Té tota la ràdio del món. Després, també, la Lina Benet, que va participar, diu una altra vegada serà... Enhorabona, la guanyadora. Mira, aquest com a mínim, Jonas, aprenen una mica. La Lina té un... On saber perdre? Afectivament, no té un mal perdre, com tens tu. La Lina Guillemet, que ja ho hem comentat, va guanyar un sopar l'any passat que va fer el programa. També per dues persones, però a la Taneu de Sant Just ha posat... FORT! FORT! És una mica la valoració que fan diferents guions del programa sobre el sortets que vam fer la setmana passada, i que ja estem en disposició de comentar que estem treballant ja amb el proper sortets del programa, perquè veig que això la gent té ganes de menjar. La gent, estem en època... Sí, es posa el de menjar i s'apunten tothom. S'apunten tothom, és normal, és normal. Doncs ja treballarem amb altres sortets, i altres locals de restauració de Sant Just. En fi, Cristina, fem la pausa per si escoltem la xarxa, i tornem després a la segona hora amb el Guillem Cabez, l'Oriol Jiménez i l'Àngel Córnejo. A l'Apena del Morro. La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. Sóc Jalmas Aloncoll, el farmacèutic del carrer Tudona número 3 de Sant Just, i envio una salutació a la penya del Morro. Molts petonets des de la botiga Otón de Sant Just, per la penya del Morro, a la ràdio, i que tot vagi molt bé i costat. A el centre de la llaneria Berns, saludem a la penya del Morro. Bon Nadal! La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. La Pella del Morro. Amigues, amics, ràdio d'Esberos ofereix el programa a l'audició en nous continguts i en més temps. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició.