#368 - La Penya del Morro del 6/11/2013

reflectirà una pujada del 6,5% ja que l'increment que s'ha aprovat avui només afecta una part de la factura de l'aigua o ha explicat a la xarxa de comunicació local la vicepresidenta de l'àrea Assum-Tescarp. Incorpora també el que és l'increment que va fer la Tella i es proposa un incòrpore de 8,5. Ara si tu m'estàs parlant del rebut que tu tindràs a casa, diríem, vindria a ser si estàs en la tarifa mitjana, un 6,5. L'impacte del rebut que els ciutadans reben a casa serà d'uns dos euros cada dos mesos. El conseller d'interior Ramon Espedaler descarta destituir el director general de la policia Manel Prat. Espedaler ha reïtat el seu suport al director dels Mossos. El director compta amb tot el meu suport i amb el suport del govern. I si algun dia s'hauria de plantejar què no és el cas, doncs la substitució del director, el divendre segur que no es faria ni a roda de les pressions mediàtiques o de d'otordre o de les pressions parlamentàries que hi facin, sinó actuant amb consciència. A més, el conseller, segur que no pot afirmar que els Mossos paguessin el cap de Benítez, l'empresari del Gashample, mort després de la detenció. Espedaler denuncia que la policia espanyola transcriu malament una trucada de la víctima a la Guàrdia Urbana, en què afirmava que ja estava sangant abans que arribessin els Mossos. Una dona de 28 anys ha resultat ferida avui en caure amb el seu vehicle per un barranc de 20 metres al terme municipal de Lles, de Cerdanya, segons els bombers de la Generalitat. L'accident s'ha produït al voltant de dos quarts d'ons del matí quan la dona veïna de la població circulava per una pista forestal i ha caigut pel barranc. La dona ha estat traslladada en helicòpter a l'hospital Arnaud, a Vilanova de Lleida. Moment per a la previsió del temps, servei meteorològic de Catalunya, Pere Cladera, molt bona tarda. Jornada esplèndida pràcticament d'estiu, en ple mes de novembre, i ha destacat que avui les temperatures màximes han pujat i deu n'hi donen alguns sectors, les més elevades arribant a valors de 29 graus, en el cas, per exemple, de Torra d'en Barra o, per exemple, de Valliran. A la situació vindran a marcar aquestes properes hores per un cel força serenat i continuar així al llarg d'aquest proper dijous, en domini de l'ambient de solellat, en tot cas amb l'arribada d'alguns núvols als imitjants, sobretot durant la tarda, i les temperatures que t'endiran a baixar. Déu n'hi do, però la majoria s'acabarà movent d'entre els 20 i els 25 graus, no arribant a valors tan elevats com els d'avui. I d'acord, això és tot des del Sergi Motorològic de Catalunya. En directe amb atendis de Sant Jos d'Esvern, el 98.1 de la FMA, i a tot el món, a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro. La penya del món! Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio d'Esvern. Avui al programa tindrem l'Anna Rubíria i el Pau Marcos per explicar-nos qüestions d'esplugar i Sant Feliu de Llobregat. Aquest diumenge, a les 6 de la tarda, hi ha la quarta trobada, per exemple, a la sala Robert Viller, esplugues on reuniran gent entre 70 i 90 anys que es van reunir ja fa anys i que tornen a fer, ara, la quarta trobada. No sé si m'explico. A més a més, avui, atenció, perquè després de setmanes d'intentar-ho, tindrem Sergi Pon. Cristina, bona tarda. Bona tarda. Sergi Pon, que va a Nova York. Ja sabeu que va marxar fa un mes, aproximadament, i que està empendent d'aquestes connexions que intentarem fer cada setmana. Avui farem la primera des de la ciutat dels Gratacels, a Nova York. Ens explicarà com li va la vida i tot plegat. I també avui al programa parlarem d'altres qüestions, com, per exemple, la connexió amb el casal de joves que fem cada setmana de Sant Just, l'espai d'educació canina. Avui parlarem dels gossos que tenen problemes de boca. No sé si teniu gos o gosa. Us ha passat alguna vegada. Després hi ha molts problemes de boca, els gossos. I acabarem parlant amb la gent de teatre sense sostre, de l'obra que fan a la sala Porta 4 de Gràcia, del que mengen les bèsties, tot això, avui, a la Penga del Morro. Bona tarda. Avui al programa... La Penga del Morro, un programa amb més morro que penya. O, oi, de mi, penya comú. Per cert, ja sabeu que podeu connectar-vos a través de ràdio d'esvern.com, veure'ns a través de la webcam que tenim aquí a l'estudi número de la ràdio, o escoltar-nos a través de la ràdio normal i corrent, el 98.9 FM, el que estigueu fent aquesta hora de la tarda. El cotxe també podeu escoltar. Ja teniu presentonitzat el 98.9 FM al vostre cotxe? Sí, la tinc al número 6. Sí, després de Radio Teletaxi. En fi, repassem els trending topics del dia d'avui, el més comentat a Twitter, un dels temes. Radio televisió valenciana no es tanca i també canal nou. Hem sigut un dels hashtags més utilitzats, perquè poques hores després de conèixer ahir l'anul·litat de l'expedient de regulació d'ocupació de radio televisió valenciana, la Generalitat de València anunciava el tancament de la cadena, una decisió innegociable i que es farà de pressa segons Fabra. Però, lògicament, ha portat molt de rebomberi a tot arreu. Sí, comencem. En el comunicat, a més, el consell li assegura que el deut ha acumulat de més de 1.000 milions d'euros la filla en sostenible, i després de conèixer la sentència que els obliga a retmetre els acomiadats, la situació és inviable, perquè diuen que només la despesa en persona el seria d'uns 72 milions d'euros, que s'haurien de sumar a les despeses de manteniment i funcionament, cosa que la Generalitat, evidentment, no pot assumir, i que ja va avisar, com vam dir ahir, el vaig a president Valencià José Fiscat. No, evidentment, és una valoració. Segons ell. Perquè té un aeroport, per exemple, a Castelló, i s'han estat embutxacant tots els polítics, bueno, tots o no, però el que ha sortit a la premsa i embis dins d'abutxaca, o sigui, hi ha unes coses així, i altres no. En fi, posen molt nerviós amb mi. De totes maneres, com a conseqüència de la decisió, els partits de l'oposició s'han demanat la dimició del president autonòmic, Alberto Fabra, perquè consideren que el tancament del cadena és polític d'una mala gestió i per la incompetència pública dels populars valencians. Només els partits han mostrat aquesta oposició. També els treballadors del mitjà han corajat consignes com el president àpicacent. Avui hi ha una altra concentració davant del Palau de la Generalitat, poc abans de la compareixença del president Valencià. A la roda de premsa d'aquest matí, entre altres coses, Fabra ha assegurat que la sentència no els permet cap altra solució, ja que els 40 milions d'euros que costaria arretmetre els treballadors de Canal 9 els necessita per a l'educació, la sanitat i les polítiques socials, per tal de garantir que l'estat de benestar per als 5 milions de ciutadans. A on? D'aquesta manera, Fabra ha deixat clar que el tancament és innegociable i que es farà de tant de pressa com el procés legal ho permeti, sent així que en el nou serà la primera televisió autonòmica de l'Estat que tancarien les seves portes després de 24 anys de missions, però potser no és l'única, i és que el president de la Comunitat de Madrid, Ignacio González, ha insistit reiteradament que si la justícia anula l'ero que afecta al 70% de la plantilla de Telet-Madrid, la cadena pública no es podrà mantenir. Ara que tenim algunes de les tuits que hi ha hagut a respectar aquest tema, com, per exemple, José T. Sendra, que diu en 30 minuts han sortit a defensar canal 9 esportistes, gent de les falles, agricultors, científics, es top desnonaments, queda tota la tarda encara, i amb el hashtag radio televisió valenciana no es tanca. Un altre d'ells que ha fet TreniIndòpica, aquest hashtag és Belén, que diu, m'apunto, vaig a la plasa de la mare de Déu a donar la meva opinió amb el mateix hashtag. La senyala en directe avi Internet de Radio Televisió Valenciana no es tanca, no emet, no la puc veure. En fi, gràcies, Cristina. A la segona hora repassarem més TreniIndòpica i passem ara a l'actualitat s'enjustenca amb la Carme Berday. Carme, comencem parlant d'una notícia que ens té pendents. De fet, veig que acabes de venir de la redacció de la ràdio per saber si les farmàcies de sent just, finalment, afrontaran la jornada de vaga general del sector, del sector de demà a dijous, farmacèutic, i t'encaran o no? Què faran? Encara no ho saben. No ho sabem. Però, en tot cas, el que ens han comentat és que estan pendents, estan parlant amb diferents responsables de les farmàcies, aquí sent just, amb el col·legi de farmacèutics i tot plegat, i en principi d'aquí una hora, més o menys, ja sabrem, ja podrem dir, doncs, si tancen o no tancen, perquè és una cústia que també recideix a nivell de municipis, és a dir, que si no tancaran només una, sinó que si s'hi sumen, si sumaran totes les farmàcies, evidentment, de tota manera, quedarien obertes les farmàcies de guàrdia. Recordem que el motiu d'aquest tancament es protestava als impegaments de la Generalitat, que els deu 416 milions d'euros als farmacèutics de Catalunya, correspondents als mesos de novembre i desembre de l'any passat i el maig i setembre d'aquest 2013, segons el conveni en cat salut, les farmàcies haurien d'haver cobrat l'import dels medicaments dispensats al setembre i els del pla de proveïdors per pagar el deute pendent de novembre i desembre de l'any passat i del maig d'aquest any. Però, com que no ha estat així, el Consell de Col·legi de Farmacèutics de Catalunya, la Federació d'Associacions de Farmàcies de Catalunya, han decidit que les farmàcies tan quindemà, s'enjust, com diem, s'acabarà de decidir què es fa amb les properes hores. Estarem pendents i no tinc cap mena de dubte ràdio. Tenim una última hora, avui. Sí, sí, home, escoltem. Si ho sabem, en qualsevol moment, ja tenim la sintonia d'última hora a punt. Entro, no? Que és la de Carlos Álvaro. Afectivament, de Carlos Álvaro del Deportivo. Última hora, s'enjust. Fasen coses, el nostre municipi. Aquesta seria una mica l'última hora. Ara, què passa? Això és indiferent, ja. Aquest any és de la farmàcia. Però la notícia és que facen coses d'última hora, els serveis informatius de ràdio. Continuem parlant de més qüestions s'enjustenques, perquè... Jo ja em intribuo. Sí, amics, la Playa de los Augadors. La Playa de los Augadors. És la novel·la de Domingo Villar, que és la protagonista avui del nou club de lectura de novel·la negra. Ah, és un club de lectura! Em sap greu que passa alguna cosa intrigant, el municipi. Doncs sí, s'emmarca la tercera edició del novembre, l'Iterari, i el conduirà Paco Camarassa, un clàssic i molt popular, per cert, dins del sector de l'industria de la llibreria, perquè és el propietari de llibreria negra i criminal, una de les més famoses d'aquest gènere a Barcelona, i vindrà avui a Sant Jos Carme. Si, de fet, és un habitual, ja, dels clubs de lectura de novel·la negra, que organitza periodicament la biblioteca Joan Marari, i aquest vespre... Sí, no, perdona aquest talli, però se l'ha vist, per allà, en avui pel poble, amb una gabardina, amb unes ulleres fosques, un merret, i ha amagat entre els metolls de Can Ginestar. Doncs aquest vespre vindrà a la biblioteca per conduir aquesta assaixi sobre la playa de Los Saugados, una història d'intriga, a través de la qual dos inspectors miraran de resoldre un presumpte assassinat. Què ha passat? Si vols, podem sentir-lo aquest matí, però en tot cas... Ah, però ha dit alguna cosa? Sí, ha dit una mica d'aquesta història. De què va el llibre, i de què va tot plegat la playa de Los Saugados, que no sigui la platja, perdona, de Sant Just, que s'enjusta la platja, i ho sabeu, clar, pel dia blau de la festa major. Això ho puc explicar perquè passa al primer capítol, resulta com que s'ha d'anar de la forma, és a dir, n'hi ha pescadors que s'esviren a tant ser un nus, i llançant-se l'aigua, i ho feien, tornant al mar, que és el que més estimen, però n'hi ha formes i formes de fer un nus mariner. I aquest nus de aquests suicides no ho ha fet un mariner. Aleshores, a partir d'aquí, tenia la investigació d'una parella fantàstica, que és el aspecte de Leo Caldes, i el suficient aspecte de Estevez. Ja està, suprim, Leo Caldes. És el punt de partida. És el punt de partida d'aquesta novel·la, que avui es presentarà el nou club de lectura de novel·la negra. Es comentarà, de fet, és l'equivagi a la d'Evelle Gidia. Serà la set de la tarda a la biblioteca Joan Mararí. La playa de Los Saugados. En fi, un quart de... Com d'imaginació que tenen, no? Molts autors per pensar com poden matar a les persones. Una feina apassionant, eh? Aquesta. En fi, un quart de 6 de la tarda, parlem ara de prehistòria i coses antigues que passen a Sant Just desvern. Sí, amics. Un clàssic, per l'endarquilogia. Indiana Jones. Està en tot l'any, eh? Per l'endarquilogia. No, l'endarquilogia és la nova minaria, perdó. Aquesta música, guardem-la, perquè cada vegada que parlem de les conferències que fan a les SEAS l'haurem de posar, perquè l'arqueòleg Manuel Edo parlarà de la minaria prehistòrica i antiga, divendres a la sala piquet de la Teneu de Sant Just. És la nova conferència de les SEAS en el marc del seu cicle, la Minaria a Catalunya. Passat, present i també futur. Molt interessant, la Minaria a Catalunya, Carme. Sí, Manuel Edo tractarà... El desenvolupament de la Minaria a Catalunya des dels seus orígens, fins al descobriment de la Minaria Subterrània, que això és el període que va des de casa, començar a captar matèria primera no vegetal, ni animal, fins al neolític. Segons l'arqueòleg, el neolític, el vas llibre, que va tenir molta importància. Ah, sí? Sí. I com a referències, tenim les mines de can Tinturer de Gavà i també la zona del Macís del Garraf, una de les zones de Catalunya que més n'ha portat perquè fa els minerals. Escolta'm, parlem de les mines del Garraf, perquè sempre que passo per allà, jo també penso... Què hi ha aquí sota? Tenim el 85% de les pedres que tenen i mines que es fan servir durant la prehistòria i durant tota la poble història antiga, són present en el Garraf i per tant la seva explotació sempre ha anat lligada a la vida quotidiana dels homes que el volaven. Que per cert, les restes hiverns que hi ha aquí a la penya del Moro, que no siguin pedres agafades de la prehistòrica... Però hi ha mines aquí, són justes. Ah, hi ha mines de senjos, també? Sí. Tot arreu, tot arreu, hi ha mines. Per cert, ara que per vi això de la penya del Moro, no sé si us heu fixat, però aquesta tarda ja hi uneja la senyera a la penya del Moro. Avui es veu molt bé. La van robar d'inions al matí, però de la setmana passada, ja, o sigui, ja fa després de 10 dies l'han restablert l'Assemblea Nacional Catalana, la seva secció de senjos. Carme, hem parlat amb algú? No, ja aquesta tarda... No, ahir em van confirmar que ho farien i... Si vols fer l'entrevista... No cal, perquè hi ha la... No hi ha un d'escola de preguntar, no? Sí, i que et trucarà el Montse Molinero, i que dirà allò de... Que l'hem col·locat... Que l'hem col·locat, hem pujat a dalt, tot està bé, ara hem posat ja unes brases cramants, el màstil, perquè fer-hi més difícil... Sempre posen una cosa més, no us heu fixat, però la senyera que ja l'hem robat tres o quatre vegades, sempre hi ha alguna cosa més. Ara s'ha de saber quin gatget hem posat en compte dels lladres a la nova senyera que uneix a la peniva del Moro. En fi, Carme, moltes gràcies... I benes a les 8. No hem dit a la piqueta, a aquesta conferència, a les mines. Ah, les mines, és veritat. Ah, sí, amb les mines. Carme, les mines, mines, mines. Moltes gràcies, Carme. De res. Que vagi bé, i que... Però no tardes. Si hi ha una última hora, tens la prioritat del programa. O sigui, pots tallar fins i tot el cert japon, que el tindrem en connexió a Nova York, perquè... Escolta, les farmàcies de Senju, si fan va gauna o no, això ens interessa. Microfons oberts, no? Microfons oberts... Carme, tens micròfons oberts. Si pots posar això, l'oblidant. Què vol dir, micròfons oberts? És un micròfons, que el tens a la redacció, i que pot trucar com vulguis. Inelàmbric. Inelàmbric, inelàmbric. Que vagi bé. Gràcies, Carme. Bona tarda. 5.18. Carme, avisa la gent de Carreteras Reials. Sí, que ja poden entrar, perquè és l'hora de parlar del que passa al voltant i al suburbis de Sant Jordes Bern. Carretera Reial. Un espai reservat per gent que vol saber més coses de l'extrarradi de Sant Just. Amb Pau Marcos. Pau, bona tarda. Estàs, tens micròfons. Pau, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. I amb Anna Rovira, que ho sap tot de Sant Feliu. Fins i tot el carrer més net. Últimament s'entra bon poc. Anna Rovira, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. A més a més, també, a part de repassar els tuits d'Esplugues i de Sant Feliu, avui parlarem amb el Josep Lluís Alvarez, que és el responsable de l'acte anomenat Quarta Trobada, que és el responsable de l'acte d'Esplugues, dirigida a persones entre 70 i 90 anys, que és el 95, es van reunint de forma periódica, ho faran aquest moment ja a les 6, a la sala Robert Villas. Però abans de tot això passem a saber què diu la gent de Sant Feliu a Twitter aquesta setmana. Doncs comencem a la secció que dice Sant Feliu. Sí, que dice. Hola, que dice, no? Sant Feliu. La força tranquil·la, no? Podíem dir o no? Doncs sí. Vinga, anem-nos. Per què enganyar per la ràdio? No han tutejat cores del pont, o de la castanyada, o de Halloween, la gent de Sant Feliu? No. No, que a Sant Feliu no hi havia molt Halloween. Ana, hi havia Halloween a Sant Feliu i castanyada? No gaire. No gaire. No gaire. Bueno, tot això. Ni una festa a casa muntana a veure ni ningú. Ah, sí? Quina festa, pobres? Una festa que es fia el Coro, i es diu que no hi havia ningú. Jo no vaig anar-hi, eh? No, molt bé. A mi m'havien tancat. Com a cap de sexes de festes que no van ningú de Sant Feliu, hauries d'haver anat. No, no, jo ho volia anar, però m'ho vaig arribar a estar tancat. Jo m'haig anat tard, tu. Bé. En fi, passem a... Què em farem? Sí, tenim un trending tòpic que, més que possiblement, s'ha donat diverses populations de Catalunya aquests últims dies, no? Sí, segur quines? Qui pot ser? El Temps, les castanyes. Jo dic les castanyes i Halloween, però vaig anar-hi. No, no, no. No, no sé, no sé. Les sirenes de risc hímic, home. Les sirenes de risc hímic. Què ha passat? Mira, aquí tenim una sirena. No pedim en per la sirena de risc hímic. Va ser el meu despertador aquell dia. Ah, sí? A quina hora la van posar? A les 11. A les 11 del matí. Ah, molt bé. Sí, molt bé. Bon dia, Catalunya, l'esperta Catalunya. L'esperta Catalunya. L'esperta Sant Feliu amb on et que t'arribes allà, també els magàfons de tot plegat, que aquí s'enjust no arriba, perquè no tenim cores centrals nuclears a la vora, no? No. Bé, bàsicament. Bàsicament. Ja treu aquesta música, perquè això és... Insuportable. Ara entens per què em vaig despertar, no? Clar, clar. Bé, Emergències de Catalunya va avisar a través de la xarxa social, de la següent manera, que si no tens Twitter, ja t'has sabent que és igualment, perquè són sorolls, això, increïble. Deia, piuleu si sentiu les sirenes de risc hímic amb la etiqueta, prova sirenes indicant-nos on sou. Sí, home, i què més, no? A dos. A nosaltres o què? Doncs la Mònica, deia, s'ha sentit a Sant Feliu, a la zona de Mas Lluís. Ah, molt bé. A la Mas Lluís. A Felguera, també, és la sentia. A Felguera, també, eh. Per tant, libre de zona hímica, eh. Tot aquestes històries. Però clar, de fet, no tothom s'ho ha presentat calma. No tothom s'ho ha presentat calma, com a costum a passar, o, aparentant, no prendre-se un tant de calma. I sabem que a Twitter hi ha molt exaltat. Depèn de com llegir el Twitter. També, Twitter en calent és molt dolent, eh. No ho hauríem de fer servir mai. O, allò de dir, estàs segur que vols enviar-ho, això? Estàs segur? Sí. De fet, em sembla que... Sí, abans d'enviar-ho. Tenia un comunament d'aplicació, que entre les 4 i les 6 de la matinada... Pregunta si vols enviar el Twitter. Pregunta si realment volies enviar el correu o no. Perquè i el Jiménez, de l'espai de noves tecnologies, ens l'explica que era una política de l'empresa, perquè l'usuari, clar, entre 4 i 6 de la matinada, potser el mail aquell no el vol enviar. Per al seu estat... Però ja no s'envia en mail, seria en WhatsApp, no? Bueno, clar, però jo parlo de Gmail. No, no estaré, estaré. Fas Gmail, segur que voler el tívaro, busqueu, enllà del Gmail, que hi ha tantes coses a dalt. Sí, busqueu. Sí, tasks, cometi manager... I passeu una tarda. Passeu una tarda busquant-nos. En fi, no t'ho veiem a l'alarma. Amb tanta calma, ni el Moliner, què deia sobre l'alarma? Deia, sona l'alarma la sirena antiaèria, o detecte químic a Sanfaliupó. Ha, ha, ha, ha, ha. Què vol dir? Què no té vol? Doncs perdona, jo m'acollono. A més, no tothom sàpiga. Jo vaig pensar que era de la veritat i tot. Sabia que era de mentida, eh? Tu vas sonar molt. Tu ets molt especial, també. Sabent fins i tot que era de mentida, et vas pensar la veritat. És que ho vull molt. Vas sonar 3 vegades i molt llarg. Hòstia, que és una prova. Mama, agafa les maletes i marxem. Jo sóc a la casa, agafa, marxem. Hi havia gent al centre de Sanfaliupó, a la zona de Rambla, amb les maletes. A porra, nen, a porra. Ha d'anar a buscar el tram, però anir cap aquí. El WhatsApp, el mòbil, ho guardeu tot. La gent ja crea un grup per WhatsApp. I qui més deia? L'usuari Piupiu, per exemple? Doncs l'usuari Piupiu deia... Suena l'alarma d'accident equímico en Sanfaliupó. Nadie no s'ha avisat, m'hi he dit tot. Sí que s'ha avisat. A la venda l'Ajuntament ho posava... A la venda l'Ajuntament, però si no entrés a la web... No, però diria que també en un llibre, un tritit a casa del que es feia al mes, diria que ho posava. El problema és que la gent no mira els tritit. No, el problema és de la gent, sempre. El problema és de la gent. Per acabar amb el tema, la Cristina Sanz preguntava... La Cristina Sanz deia... La pluja que acaba Sanfaliupó després de que soni l'alarma química és plujar d'acida. Esperem que no. Esperem que no. De plujar normal i corrent o, com deia la meva àvia, els angelets que fan pipi-pipixen. Molt bonic. Molt bonic. No sé què els angelets... I agradable. Tinc l'horèia d'acidar. Això també seria una altra qüestió. En fi, passem a l'apartat de les queixes, deixar aquesta música, perquè ja hem entrat de ple, que compten amb un dels suspitosos habituals del programa, com deia en Jaume Manjoses. Esperem el tren, que no arriba a Sanfaliupó, com sempre, Renfe en retard. Un clàssic, un aplaudiment per la Renfe, que setmana de setmana... Perdona, un moment, un moment... Un dia que informo... En un moment, que tu vols avisar d'una cosa... Ja ho heu avisat més d'un cop. Un moment, posa la música d'avisar coses. Ana, rubirà avis a la població. A la població no, a Renfe. Potser d'ajuntament no sé qui ho porta. A la població que treballa a Renfe. Que fa com mig any, només, que la Renfe en Sanfaliup hi ha dos, que es cremarquen les 12. No van, però ja fan molt que no van. Jo crec que això ho fan, perquè no miri si em retrasen el tren. Sempre són les 12? Tu tens la teoria, que estan parats, els rellotges. Jo tinc una altra. Que nosaltres estem tots morts. I els rellotges... Però arriba a la casa que a Catalunya hi funcionen. És el zonet del temps, no? Sanfaliupó és el que té. Sanfaliupó és el que té. Hi ha algú a Sanfaliupó? Fem-me una prova. Si hi ha algú de Sanfaliup, que ens estigui escoltant ara mateix, i no val la gent de Mas Lluís que viu a Sant Just, tot i que sigui de Sanfaliup... Sí que val, si us estàs a Sanfaliup, sí. Que ens truquin. Per dir sí, estic a Sanfaliup i estic viu. 9372 de la ràdio. 9372361. Si hi ha algú que ens escolta des de Sanfaliup, truqueu-nos. Si no ens truca ningú, veniu a la meva teoria, que esteu tots morts. Si no poden parlar pel xac... Per persona. Jo vull que truquin i diguin. Una prova científica que estem fent a Sant Just. Sí, sí. Totalment científica. Sí, no. Vol dir que la gent de Sanfaliup, no aquí esteu. Perquè anem a consonància amb el rellotge de l'estació de tren de Renfet. En fi, passem amb més tweets o continuem parlant de la Renfet. Doncs sí, perquè també si afegia el Nil, que deia, després de mitja hora, he aconseguit encarrilar-me a Sanfaliup. Ara ja estic emocionat i vull que passin més coses. Renfet fa pudor. Mira, fixa, no és l'única cosa a Sanfaliup que fa pudor. Jo he comentat més una vegada que hi ha molts carrers que fan una oloreta especial. Si no, corratgeix-me en la robina. No, no, tens raó. Jo no ho dic jo, això. Diu la gent a Twitter, que també és setmana a setmana. A mi, que m'he de detengueixar. Clar, si sóc jo. Presumptament, eh? No, mateixa el mensajero. És la gent de Twitter. En fi, i per acabar, una informació de servei del Joan Diaz. Deia, a Sanfaliup tenim un nou repte. La transformació de la plaça Rafael Alberti. Aquí, un espai per enviar propostes. I l'espai és a consensos.cat-Sanfaliup. I hi ha un apartat que és remodelació plaça Rafael Alberti. I diria que també volen remodelar el plaça Catalunya. Ah, sí? És que és una rotonda, de fet, ara. És una rotonda, de fet, ara. A Sanfaliup està una mica amb obres. Com també, aquí... No, no, sí, crec que el que volen és que la gent envi propostes, però no sé si ho faran. La proposta de la plaça Rafael Alberti és aquesta. Es poden enviar les propostes a través d'internet, a través de comentaris o penjant-les a aquesta pàgina, que és a consensos.cat-Sanfaliup. Farà molt de cas, no? No, no, crec que sí, que hi haurà un dia que es mostraran totes les propostes que s'han fet. En fi, fins aquí... Les qüestions de Sanfaliup de Llobrellat. Un aplaudiment. A la bona, a Sanfaliup ens hi gràcies per escriure Twitter, que a nosaltres volen llegir cada setmana. Passem ara a Esplugues de Llobrellat, perquè aquesta setmana el Twitter a Esplugues ha servit per caixar-se. O sigui, que no parlem. No parlem, no parlem. Què passa? Esplugues, perquè és que és a la gent. Doncs hi ha porcinignació... Alarme química, també, o no? No, perquè tampoc tenim gaires químiques. Tot i que tenim la Bayer. Em comuniquen que no s'ha trucat ningú. Per tant, la gent de Sanfaliup... Forat negre. Sóc un tombi. Nosaltres tornem a Esplugues, on estem vius, i sembla que hi ha força i indignació als carrers, i que la gent... Doncs va plasmar la xarxa social. Ah, sí? Tothom calent. Sí, ningú ho ha fet mai, això. No, no, el Twitter és per desfogar-se. I què diuen, el Fernand Tras, per exemple? Doncs mira, el Fernand Tras diu, és patètic que hi hagi tanta congestió a la sortida d'Esplugues. En fotre un cotxe a cul. Home! Un cul molt gros. O un cotxe molt petit. Una cosa aquesta. En fi, tenim una altra queixa, que fa referència al transport públic. Sí, però aquesta vegada de Renfers a Salva, bàsicament perquè no passa per Esplugues, no tenim una estació de Renfers. Però això no saben, si estan morts. No tenien rellotge de Renfers. Estan al Limbo, a la gent d'Esplugues. Nosaltres tenim Trump, que és un altre nivell. Sanfaliup també n'hi ha. Bé, només la punteta, Sanfaliup. Què vas més ràpid amb Trump, treballant tot l'espai per un cotxe? Un cotxe és un drama. Jo m'he comentat més una vegada amb tant semàfors que hi ha, i que vas per entrecador de dos per tres. Depèn de si el Trump li ve de gust per el semàfors o no. Tu dic jo, perquè com que poden canviar-los... Ah, el Trump decideix, no? El Trump era una queixa d'això, en dia. Els conductors del Trump tenen un botó que poden canviar el semàfors segon els 20 d'agost. Suposo que hi ha moments que no poden. Estan passant cotxes per davant. Perdona, jo crec que fan una mica el que és en aquell moment. Diuen, mira, que he quedat, per exemple, amb la dona, per sopar. Diuen, tinc pressa. Llavors agafen tot. Diuen, és que vaig més tranquil, al contrari, que et parlava de sopar, tot per ell. Bé, en fi, són qüestions que s'haurien de mirar. S'haurien d'investigar. I nosaltres proposem, des d'aquí, que portin tots els cotxes que passen per les pluges. Seria un caos, eh? Un mando alternatiu. Seria divertida, això. Els hackers ja estan trigant a fer un mando alternatiu per la gent que va amb cotxe per les pluges. Jo vull veure-ho, anirem una cadira, clar, clar! Bueno, tornem a la queixa del Trump, que era del Josu, que deia, bueno, ara en les pluges m'he quedat solo 17 minuts i aquí no m'he de cosa esperar. 17 minuts perquè passi el Trump, eh? Aquí no m'he de cosa esperar. Tenia un altre tuit que deia que depèn d'on estàs esperant el Trump, que li fa cosa esperar-lo. Per què? Perquè hi ha gent suspicosa o alguna cosa. No es pacificava el lloc. Bé, són teories, aquestes aleatoris de la Pallar del Morro, que no traiem ara a saber on estàveu, o no. Per cert, també tenim queixes, més queixes, encara, eh? Clar, som-s'ho en queixes. Estem en fajer, eh? Esplugues sobre els gimnàs polisportiu de la ciutat. Doncs sí, tenim una queixa. Això no ho havíem tingut mai. És una queixa sobre el polisportiu que tenim als pluges, que ara és més gimnàs que polisportiu, perquè s'està passant una altra banda. I jo, que deia, gràcies a duet esports, esplugues per facilitar el fet de poder practicar la natació sana. U40 de clor no és saludable. Sentit comú. Perdona, com sap que hi ha U40 de clor? Deu haver anat amb els putets aquells. Ah, s'ha d'anar a dir? O això és una història verídica de gent que ha anat a la piscina de les pluges amb un banyador blau i ha sortit amb un banyador blanc per culpa del clor que hi ha a la piscina. És perquè canvien d'estil. Sí, deu ser això. Què vol dir canvia d'estil? És igual. No ho sé, canvien de roba allà dintre. Mira, tinc ganes de canviar una mica el meu banyador en poso a la piscina. És d'altra color. És això. Home, però per assegurar-ho... Jo ho he vist, això, de la banyador blau. Potser, quan tenim la balla, no? La portar-te allà, que facin algunes proves. S'haurien de fer l'arma de risc i mi que esplugues. Però li passa a tothom, això, que has fet a la piscina? No, això ha passat. Però sé que va molt sovint a la piscina, no? És un cas que va anar un dia i va passar això. Per tant, potser no és molt fiable, tampoc. I si fas pipi, surt allò... La vermella, la teca. Si fas pipi a les piscines, hi ha un compost químic que, quan es barreja amb l'orea i la sals de l'orina, reacciona i és de color vermell. Això no ho ha aprovat. Això no s'ha demostrat mai. És un altre rumor, com que la gent de Sant Feliu està viva, perquè no ens ha estat tocat ningú. Que el vostre de llotja, de la parada de tren, sempre marqui les 12, només significa una cosa. No existeu. Bé, tenim més tweets. Doncs sí, una última queixa. Última queixa. Doncs sí, d'ubicació de l'Andrea Gómez, que deia, perdida por esplugues del Llobregat, buscando un centro de salud. Pràctiques externes o sòdio. No estan grans, esplugues. Per des una noia que va fer unes pràctiques externes al cap, i que no troba on és el cap. És misteriosament. Ha estat aduït per als veïns de Sant Feliu. Una pregunta, això ho tweetejava des del mòbil. No podia mirar el Google Maps i coses d'aquestes, no? Ai, que no se muturita el mòbil. Bé, aquí, la foatada, de anar a robir els tweets aires d'esplugues. Bueno, esplugues. Estan oberes. I per acabar, després de tanta queixa, em sembla sò del que deia en Joan Lluís Garcia el passat dilluns. Doncs jo hi deia, acaba de caure una arbre a la calçada sobre un cotxe. Per culpa del vent, esplugues el lliuregat. Cap ferit. El col·legi alemany. Ah, el col·legi alemany? Adavant del col·legi. Aquella zona, perdona, és molt perillosa. Bàsicament perquè aquells, no sé com es diu en català, però els patents aquells, allò... Si vas amb una mica de velocitat i fa vent, ja te'n podres, directament, contra les finestres groques. Contra el sector de màrtid. Sí, però no la dic contra les finestres groques, també. També, sí, del col·le alemany, també molt discretes. Acabes a casa de lini, està per allà. També, del piquet, no? Tot és que sí. Fins aquí els tuits d'esplugues del lliuregat. Gràcies, Pau. 5.34 de la tarda. T'assem ara a l'entrevista de la carretera Gallau. I és que avui anar marxem cap a esplugues, perquè aquest diumenge, a partir de les 6 de la tarda, el que surt de Cultura Robert Brilla, es fa un acte anomenat la Quarta Trobada, no? I tu preguntaràs si això de la Quarta Trobada. Què era això de la Quarta Trobada? Doncs és una trobada per gent d'esplugues que va dirigir especialment per persones d'esplugues de la Quarta Trobada. Ah, molt bé. Es va fer el 1695, i ara es calcula que tenen uns entre 70 i 90 anys, aquesta gent. I per saber molt millor sobre de què va tot això, tenim el telèfon a Josep Luis Alvarez, que és un dels organitzadors. Bona tarda, Josep Lluís. Hola, bona tarda. Bona tarda. Gràcies per atendre'ns. Ja el teniu tot a punt per diumenge? Sí, està tot a punt, però a la Quarta Trobada. És per tothom que siguin esplugues tant si eren escutes plugues com si no, però que si eren esplugues de fa molts anys. Per cert, venen molta gent que ara viuen a Sant Just i venen amb la trobada aquesta. Ah, molt bé. El que es pretenia la primera, la segona i la tercera, i es pretén a la Quarta Trobada és que gent que el 150 i 60 eren les joventudes plugues que anaven als Valls, els que anaven a l'Antoldat, els que anaven als Cina, Tessas o a Teneu de Sant Just, els que anaven per la joventut desplugues, reunir-nos altra vegada ja que molts estaven fora desplugues. I ha canviat molt aquesta joventut d'avui dia? Ara tu com ho veus tot plegat? No t'entens bé. Sí, és una pregunta una mica rara. No, preguntava si la joventut ha canviat molt. Fa moltes coses diferents de la joventut de Sant Just del que fan ara actualment. No, jo crec que la joventut és sempre joventut. I cada una té les seves característiques i diu l'època que li perdoca viure amb el seu moment. Clar, no pots comprar la joventut del 150 que sortien d'una post-guerra i que no teníem res, però jo, particularment, i molts de la meva època no teníem res. Ara tenen altres coses, tenen una altra inquietud, però la joventut sempre és joventut. La joventut per mi, la millor que hi ha i ojalà fossin sempre joves i tornés la joventut altra vegada. Quines coses feieu als anys 50 o 60, per qui la vora? Com? Quines coses feieu quan sortíeu de marxa? Bueno, pues lo que jo et deia, aquí teníem 4 cines entre esplugacions justes, i el calquista... Sí, de fet, ara no queda cap cine, no? Esplugues, no sé si hi ha alguns cinemes. Em sembla que no, a Sant Just tampoc, a la zona només queda el del cinebaix, crec, a Sant Feliu. Vull dir que això és un canvi circunstancial. Ja no hi ha cinemes entre esplugues i sant Just, per exemple? No, avui en dia, doncs, bueno, ja... Allò que no teníem allàbones, no teníem cotxe, allàbones anar a Barcelona era més difícil, amb les noies, amb les anys 55, 50, 55, 60, una noia que anava de Sant Just o desplugues a Barcelona, estava una mica mal vista, no? Què dius, ara? Per què? I tant, i tant. Aquesta noia va a Barcelona, ja com en despreci. Què dius? A les 9 a 20 d'estar a casa. Jo tenia no... bueno, festejava els anys 60, fins al 66 que em vaig casar, i, bueno, anava amb el Cina, i la meva noia i jo, la meva xiqueta, i jo havíem de sortir del Cina, ràpidament, perquè a les 9, 9, 4, molt havíem d'estar a casa. El món ha canviat molt, la cosa ha canviat molt. Sí, sí, sí. Però vull dir, també tenia la seva il·lusió, la seva gràcia. Llavors, bueno, tot va començar amb un grup d'amics i veïns, clar, desplugues, de dir, escolta, per què no ens tornem a trobar aquella gent una mica més d'edat, una altra més joves, sortíem per esplugues i anàvem a tot arreu, en aquella època, a la biblioteca, a fer-me teatre i així, que participàvem amb el to el que havia al poble. I van dir que sí, i va ser un eixe total. Pensa que ara mateix ens han fet una entrevista a la televisió d'esplugues. Què dius? Escolta, això és un operà que no vingui TV3. Sí, bueno, no m'estranyaria. Pensa que ve gent de Xirona, Dolot, que es fan les fonts. Mare meva, quanta gent us reuniu? Ara, de moment, tenim a part de les persones que no poden baixar clar, un que viu a Xirona no ve a comprar el tiquet, però llavors truca i dius, escolta, sóc tal persona, apunteu-me que vindré. Llavors, quan la diuen això, segur que vindran, encara que nevi. I quantes persones? Doncs mira, som, aproximadament, 160 fitxos, ja. Sí, molt. Una bona tolla, que si neixi tot el senyor... Tinc una xanta tancant, que pocs o jo recomano que no vingui, perquè s'avorriran, clar, persones de 50 cap a l'all que no vinguin, perquè clar, aviam, el que vulgui venir té la porta oberta, per això matissava això de que per persones de que l'any 95 tenien 60 o 65 o 70 anys, no és veritat. És per tothom desplugues i aquí el que se'l brilles i deixes-m'ho, tu ets aquell o tu ets aquell que tal com et va i que fa anys que no es veuen. Clar, explicar batalletes, no?, de com era l'època. Sí senyor. Farem dos poemes d'ella, també. Després es farà expulsar la música d'altre època, d'aquella època nostre, dels 150 o 160. Què t'escoltaven en aquella època? Com? Què t'escoltaven? Els 5 latinos. La música de Guardiola ja potser els... els cides, els brincos, els do dinàmico i tota aquella gent, no? Home, música mítica, que per cert, ahir va començar un programa que és de generació en rock, que no sé si l'heu vist, o no sé si el va... El rock, jo penso que el rock va arribar més tard. Aviam, el 165, potser ja sí que ja teníem el rock i el twist i tot això, i el nostre era... Sí, però em venia a referir que ahir va començar un programa a TVE Espanyola, on gent d'aquesta edat, de 70, 90 anys, participen i fan un cor, una coral, on canten cançons de rock i modernes, com ja van fer aquí, que és una versió del Casal Roque. El que l'any passat o fa dos anys també ho han fet, va tenir molt d'èixis. Sí, per això. La gent gran ha de sortir fer coses? No, no, nosaltres no sortirem. El que havia fet... Cada any ha tingut un motiu, no? El primer any van fer un homenatge els dos grans metges que havia hagut esplugues en una època en què esplugues. Tenia 6 o 7.000 habitants, que eren el d'Otto Riera i el d'Otto Plana. Llavors van recollir el testimoni, el homenatge, el petit homenatge que la van fer, el seu fill ja. Van fer un homenatge al patinatge artístic que va fer aquí a la pista de l'Avenç, que havia sigut important, patinatge artístic i hockey sobre patins. Després a l'altre any se li va fer un homenatge als jugadors de futbol que havien sigut de primera divisió. Que em sembla que un era porter... La RAF, que em sembla que hi viu a Sant Just. A l'altre, el Borras, que havia fitxat pel Barça, pel Deportivo de la Coruña, el Santander, per vàreus equips, que havien triomfat el primer equip del Barça. I, bueno, havien vingut el Rodi Ventura, el Lorenzo Santamaria... Bueno, no actuar precisament, sinó fer acte de presència i l'Esli del Sir és bastant aquí també. Aquest any, no. No t'esperen ningú? Mercè, és Milà, potser? No, la Mercè del Milà no ha estat mai. La Mercè del Milà no ha estat mai. És esplugant, però no ha estat mai. No, no sé si alguna vegada... Li podia haver dit, eh, que la Mercè del Milà, que jo sempre ho diu que és desplugat. Sí, per això que caldo a vostre, no? És una mica el tema, perquè no sé si alguna vegada l'heu vist passejar per esplugues a la Mercè del Milà. Sí, sí. I a la mare, mira, a la mare la vam veure a Domencha. Domencha era, sí. Disapta, disapta la nit. La vam veure a la mare i una cuñada, que va sortir de l'esclàssia endemadalena. A la mare de la Mercè del Milà. La Mercè del Milà i el Xarval s'han vist per ser sempre esplugues. Ha fet el pregó de la festa major desplugues, el seu Mateu. Sí. El Xarma també ha fet un pregó i ha presentat coses aquí. No, aviam. Perquè són gent popular. Això mateix, gent popular. Però no, això no és per gent popular. Això és per gent del poble. Sobretot que li faci molta il·lusió. Molta il·lusió de trobar-se únic per fer-ho. A la sardana, venen els tiquets que venen, li diem amb un, escolta, tu vindràs i tant, i tant, que vindré, i tant, perquè jo estava molt en la... el motoclu esplugues. I diuen, ve la Belio, i no sé què, i dic, escolta, i amb aquest que tens aquí davant, estava davant d'ella, no el coneixes, i diuen, no, ets la Belio, es van conèixer i diuen, per això passarà molt a la trobar-nos aquesta que faré. Home, serà molt emocionant. Sí, sí, el que li fa il·lusió ha de sentir emoció. Si no, no cal que vingui. No, no cal que vingui, perquè, bueno, li fa emoció per una cosa, altres per altres, perquè fa anys que no el veu, per el que sigui, t'ha de fer emoció. I ja dic, tenim molta gent, molt èxit, i molt bé. Tampoc aviat no podem dir que no a ningú, però, del 160-170 que condemn que serem, no podem passar gaire, perquè, clar, la sala del Castelbrilles té una capacitat sense cadires i tots drets, com a màxim per 200 persones. És a dir, no podem abusar molt de la capacitat, perquè no podem. És una cosa, tinc una curiositat. Has dit que heu fet quatre trobades, ja, i la primera va ser... La quarta, hem fet tres, i aquesta serà la quarta. Que la qual n'assegueu, perquè... No seguim un ritme fitxa. Mira, tenim... donem... aviam, que ho vaig a buscar, donem un folletó, com a record, on t'exposa la portada al retrobar-nos, i després dintre hi ha quatre fotos, quatre o cinc fotos, de les trobades que van fer anteriorment. I després hi ha una lletra d'una... Nostra, diguéssim. Quina cançó? Dels organitzadors, però la música antiga. Una música famosa, no antiga. Les Brincors. La primera trobada va fer a l'any 95. La segona es va fer a l'any... Perdona, la primera a l'any 99. La primera a l'any 95. És raó. A 95. A 99 i a 2005. Ara fa 8 anys que ens feia cap. Ja tocava, ja tocava. Doncs Josep Lluís Alvarez, moltíssimes gràcies per haver-nos atès. Que vagi molt bé... Per trucar-me i per tenir interès, aviam si algun dia feu un assenjús, també. Sí, el que passa és que nosaltres som una mica joves. Potser si ho fem, ens reunirem la gent de la nostra quinta, però jo puc posarem... clar, la gent aneu una mica més avançades. Bueno... Aquí també renurem els de la nostra quinta, els de la meva quinta, que era a l'any 62, o sigui que... Molt bé. Comencem a la Montse de la Reia. La meva dona m'està dient que diguem que coneixem la Montse de la Reia, que em sembla que... És col·laborador, no? Ja li farem una abraçada per vostra, moltíssimes gràcies per haver-nos atès i recordeu que aquest diumenge, si voleu, aquesta quarta trobada dirigida a persones entre 79 anys, que sortien junts, a 60 presplugues i senjors. Moltes gràcies, Josep Lluís, que vagi molt bé. Bona tarda. 5.48. Acometem aquí a la gent de la carretera reial. Pau Marcos, Anna Rubira, moltíssimes gràcies per venir. I fins la setmana que ve. O l'altra, o l'altra, o l'altra. Sí, jo sí que vindré. Tot i a mi no hi arribem al punt de la 6 de la tarda. Atenció, perquè com hem comentat ja fa dia, ara estaven pendents de la connexió amb Sergi Pon, que el tenim a Nova York. Bé, és una connexió... Aquesta que la fem, el Sergi el tenim a Nova York. A veure si podem connectar amb ell i ens pot escoltar. Ser, parlem de Nova York, un clàssic, francinat o de fons. Sergi, hola, bona tarda. Sergi. Jordi, sents bé o no? Jo et sento bé, Sergi, el que passa és que... La secció, sí? Sí. Home, hi ha una mica de soroll. M'imagino que no està al mig de la cinquena venguda. T'ho sento. Espera un moment, acabem al centre del parc, que veiem si allà hi ha més calma. Bé, estic al centre del parc, millor, no? Home, sí, bastant millor, la veritat. Molt bé, doncs comencem. Ja ho veus, el primer que volia comentar és una mica els contrastos de Nova York i em sembla que ho acabem de comprovar perfectament. Passant del caos a la calma, en un moment, però els contrastos de Nova York són de tipus, suposo que ho sabràs, no? Bé, no és el millor. Si 60% dels Nova Yorkesos són de Rasa Blanca, per exemple, 16% són lletins o hispans i 15% són negres, 7% d'asiàtics. Aquí hi ha una barreja increïble, probablement el que més sota a l'arribat, tot i que ja ho sabem, perquè és molt conegut que Nova York és una ciutat multiracial, és realment increïble arribar aquí i veure que no existeix el ciutat de Nova York tipus, perquè la barreja és increïble, també, quan a menjar. No sé si tu t'agrada menjar exòtic, Jordi. Bé, normal, si pica molt, no. Doncs si pica molt, no. Doncs si t'agrades de venir a Nova York, pots trobar-hi una hamburgueseria al costat un tailandès, una pizzeria, un restaurant dominicà, un xinès, que la barreja és increïble en tots els sentits, i també és cert, això que diuen que Nova York se pot trobar pràcticament de tot. Ah, sí? Bueno, de fet, ara que et dic això que es pot trobar de tot, hi ha un exemple bastant clar. L'altre dia, llegint el New York Times, dels diaris més prestigios del món, a què no saps què em vaig trobar? No, veu-m'ho a informació. És un article que parlava de l'Espanyol, tu. Espanyol? No, estaria content. New York Times és perico, New York Times és perico. Apa! Apa! Per aquesta música, home, que senyor, no podem continuar. Ara! Ara millor. El que deia que el New York Times va publicar un article de l'equip invisible, el germà petit de Barcelona. Per tant, Déu n'hi do, com les gasten el New York Times amb l'Espanyol. I algunes de les frases més més concluents que sortien en aquest article faig un resum. Diu l'Espanyol, un equip conegut com l'altre equip de la ciutat. Això ja ho deia el expresident dels periquitos, el dany sense llibre. Diu, són com els jets de Nova York, o alguna cosa així. New York Giants, són de futbol americà, són de l'equip gran de la ciutat i els jets vindrien a ser com l'Espanyol feien aquesta comparació. També diuen que el Barça s'ha associat sempre amb la independència de Catalunya i que l'Espanyol s'associa més amb la unificació d'Espanya. És com el Rafa, no crec que li agradi gaire, però és la conclusió que traien també el New York Times, que també parlaven del tamudazo del 2007 i diuen que l'Espanyol contra el Barça pràcticament salva la temporada. No van desencaminats, crec, no van desencaminats. Així que, Rafa, ja ho veus, que a Nova York és territorio comence per l'Espanyol. Tot i que el futbol està augmentant molt la seva popularitat als Estats Units, de fet, més sis, el sis esportista més popular entre els Yankees, aquí al Camana està clar que és el futbol americà, un esport, que personalment trobo somament avorrit. Jordi, no sé què no opines. El baseball, la veritat. I el baseball què, què et sembla? M'agrada més el baseball que futbol americà. La setmana passada ja va acabar la temporada. El Red Sox, que són les que van guanyar, són de Boston, literalment Red Sox vol dir mitjons vermells. Deu acollonir aire, aquest nom, els seus rivals, però van guanyar contra els San Luis Cardinals. El seu nom vol dir Cardinals de San Luis. Molt interessant. És una mica més alrival. Això ja va gustos. Doncs a Boston va fer una tentativa recital de baseball, i es van imposar el sisè partit d'una sèrie de set. Per cert, els jugadors es van conjurar de censar una barba, l'estil Fidel Castro, que espero pel seu bé, que després de la victòria s'hagi nafeïtat. I tancant el capítol esportiu, aquesta setmana es va celebrar la maletó de Nova York, que va guanyar un atleta caniar per no perdre el costum. Però la nota negativa, que és el que us volia parlar, va posar una senyora de 86 anys, Joy Johnson, que va morir el dia després de disputar la prova, que era la participa més vella, i va acabar la prova tot i caure el quilòmetre 32 i donar-se un fort cop al cap. Després de passar la línia de meta, va dirigir-se a l'hospital, però ja no se va poder fer res. El cop al cap va ser la tal malaurada per aquesta senyora de 86 anys. Curiós, eh? Una exemple de perseverança, potser inclús massa, i també un exemple per tu, Jordi, que em sembla que volies córrer una maletó, no em vas dir? Sí, algun dia m'agradaria fer-ho. Doncs veieu, si vols córrer aquesta maletó, vés a passar-hi teu, eh? Va, ho faré, ho faré. Doncs bé, deixo el capítol esportiu, si us sembla, i parlo ara en breu ment de política, perquè ells fan celebrar les eleccions locals i els seus punts de grageografia nord-americana entre ells a Nova York, i el capítol demòcrata, Pinte Blasio, es va imposar amb un 73% dels vots, i prendrà el relleu ara de Michael Bloomberg, que era l'alcalde de Nova York dels últims 12 anys. Nova York torna a tenir un alcalde demòcrata d'aquesta manera, després de 20 anys d'alcalde republicans, amb Juliani i el propi Bloomberg, però el que més m'ha sorprès de tot plegat personalment, ara ja parlant d'avaluacions personals, ha estat les campanyes publicitàries previues a aquestes eleccions. Una publicitat, sobretot, que es basa en atacar al contrari, sobretot per part del candidat republicà, que era Joe Lota, ha atacat durament a De Blasio, que al final va guanyar per una diferència bastant important, i l'acusava una mica de ser tou amb la violència. Hi ha hagut alguns episodis de violència importants, últimament a Nova York, com per exemple un grup de motoristes que van assassinar un conductor d'un cotxe després d'una discussió, i això s'ha autoritzat una mica per anar en contra de De Blasio, qui s'acusava, de ser massa tou. També m'ha sorprès, abans d'aquesta campanya publicitària tan agressiva, el paper que juga la família dels candidats a l'hora de fer la publicitat, per exemple, un dels anuncis de De Blasio, el protagonitzava a la seva filla. Una mica el que volen mostrar amb això, és quin tipus de família tenen i a quin públic es volen acostar. Per exemple, De Blasio, viu amb una família, va ser la seva família, és birracial, i amb això pretenia a costar-se una mica els electors afroamericans, els electors africans de Rassa Negra, que ens mostran a través de la seva filla aquesta família birracial, com deien que té. Per cert, l'Acalem no és l'únic que van escollir els ciutadans de Nova York, també es va votar per referèndum, si es permetia la construcció de set casinos, estil les vegas, d'aquí, estil les vegas. No és just res, això. A l'Eurovegas, nosaltres no ens el van deixar votar, i aquí sí que hem pogut votar. Els votants van aprovar la construcció d'aquests megacomplexos del joc i del bici, i suposadament, aquesta decisió ha de servir per aportar diners als barris i les escoles i abaixar les taxes. Ja veurem, a mi em sembla que, com diuen, més mòs perros, diferents collares. Potser més on davant podré comentar com segueix aquesta situació. En fi, Jordi, que et deixo, eh? Sí, home, gràcies. Aquí amb la calma de la Cetra Park. Un moment, un moment. Què passa? Abans de marxar, volia dir una cosa. Només volia saludar la meva mare i preguntar-li de quina mida em compra els calçotets, que sempre m'has comprat ella, que no em necessitaré i tinc aquest petit problema. Si m'estàs escoltant, que em digui alguna cosa quan pugui, perquè és urgent. D'acord, d'acord, Sergi. Gràcies. A tu, a tu, que vagi bé. Adéu, Sergi, des de Nova York. Cada setmana intentarem que ens expliqui com està vivint la vida el Sergi a la ciutat del Rascacell, en connexió amb la penya del Morro. Home, amb moltes coses interessants ens han explicat. Ens ha agradat molt la penya del Morro, que a vegades és més internacional que mai. Ens hem de posar en contacte ja amb la mare del Sergi, perquè li enviï la mida dels calçotets que utilitza. Clar, pobret noi, també és la primera vegada que surt de casa i ho vulguis o no. I ja està molt bé, que ens ens ajuda a fer un tympani, que ens deixa on es veu. I hem de fer una pausa per a les notícies de la xarxa. I després, a la segona hora, connectarem amb el Sergi Arrada, des del casal de Joves de Sant Just, ens explicarà quines són les activitats que hi ha en aquest equipament pels propers dies. També parlarem amb la educadora canina, La Rosa ens explicarà els gossos i els problemes de boca que molts tenen. Jo ja sé que no tinc gossos i no tinc gossos, i no tenia ni idea que els gossos tenien molts problemes en la boca. És un lloc que utilitzen constantment hi ha bacteris i un poc de microvis. No explicarà de tot plegat la Rosa. Avui acabarem el programa parlant amb els quatre components de la companyia de Teatre sense Sostra, que estan cada dia presentant del que mengen les bèsties a la sala Porta 4 de Gràcia d'aquí a una estona a la penya del món. Reconectem ara amb la xarxa. Fins ara mateix. Aneu! Són les sis. Notícies en xarxa. Bona tarda, us parlem per a Sant i el Versas, la llei de governs local supera el primer tràmit parlamentari i ara superarà el debat en comissió. El conseller d'Interior reitera el seu suport al director general dels Mons d'Esquadra. Tancament patronal de farmàcies demà al matí amb protesta pels deutes de la Generalitat. Es reforcen els controls fonterers demà coincidint amb l'enterrament de la víctima mortal del tiroteig de divendres passat a Figueres. Esforç rafenadà a l'acabarà l'any com a número 1 del món. S'ho ha assegurat en guanyar per un doble 7 a 6 davant el suïs va brinca la Copa Màster de Londres. El rebre aquest véspera a Brussel·les el reconeixement com a ciutat europea de l'esforç 2014. La reforma local de la Generalitat ja està en marxa. Convergència i Unió i Esquerra Republicana han confirmat la seva aliança i han rebutjat les 5 esmenes a la totalitat presentades per la resta de grup. I ara comença el debat en comissió per poder aprovar la llei probablement a mitjans de l'any que ve. D'altra banda, la vicepresidenta Joan Ortega s'acompromés a impulsar abans de finalzar una nova llei de finançament local. I aquesta llei també importantíssima pel món local, caldrà treballar-la d'una manera àgil, d'una manera pràctica, i en aquest sentit estem treballant ja per fer possible que abans de finalitzar l'any puguem disposar, aquesta seria la voluntat d'un text articulat i consensuat amb les entitats municipalistes que participen ja en aquest moment activament. Justament l'oposició ha criticat que encara no hi ha una llei de finançament, a més, socialistes, iniciativa i la CUP lamenten l'evaluació dels serveis municipals amb criteris econòmics i populars i ciutadans criticant que el govern busca enfrontar-se a l'executiu central. El conseller d'interior Ramon Espedaler reitera el seu suport al director general de la Polícia Manel Prat. A més, Espedaler denuncia que la Polícia Espanyola transcriu malament una trucada de la víctima a la Guàrdia Urbana en què afirmava que ja estava sangrant abans que arribessin els Mossos. De la seva banda, l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, ha demanat al conseller que faci els canvis que calgui a la comissaria de Ciutat Villa. Sí que hi ha una cosa que, des del primer dia, i jo li he dit al conseller, les imatges que jo he vist no les vull veure a Barcelona. I això ho hem de tenir clar. Hi ha coses que no poden ser. 9 de cada 10 farmàcies estan gran demà al matí. És la protesta que fan per reclamar el govern al deute de més de 400 milions d'euros. El president del Col·legi de Farmacèutics de Catalunya, Jordi de Dalmases, reclama que el consell de Ministres acordi la liquidació immediata dels deutes pendents inclòsos en el pla ICO, proveïdors. Si això fos així i el consell de Ministres ho aprova, les farmàcies catalanes rebrien una injecció de 312 milions d'euros. No és la totalitat del deute, però ens permetria seguir avançant i suministrant els medicaments. La Generalitat deu a les farmàcies més de 400 milions d'euros. La Guàrdia Civil reforçarà els controls a la frontera coincidint amb l'enterrament a França de la víctima mortal del tiroteig de divendres passat al cementiri de Figueres. I la Junta Local de Seguretat de Figueres ha acordat mantenir el dispositiu de seguretat per evitar el darulls entre els clans gitanos enfrontats. Marta Felip és l'alcaldessa de Figueres. Poden actuar més, per tant, no bastant els dispositius. En tant, no els tornem a reunir sense data. Ni una setmana ni dos de moment es mantenen aquí. Felip avançat que demà es reforçarà els controls a les fronteres per detectar el pas de familiars de la víctima. El govern ha obert una negociació a tres bandes amb el Ministeri de Foment i la Concessionària de la P2 a Vartis per trobar una solució a curt termini a l'alta sinistralitat de la carretera entre Lleida i Tarragona. Així ho assegura l'alcalde de les Borges Blanques, Enric Mir, després de la reunió que ha mantingut aquest matí, els alcaldes afectats del pas de la Nacional 240 entre Lleida i Montblanc i el conseller Santibila. L'Ajuntament de Badalona i Bànquia han arribat a un acord perquè l'entitat s'adeixi per dels pisos que té buits a lloguer social. Ràdio Bèrra, que el morer no, molt bona tarda. Bona tarda, l'Ajuntament de Badalona i Bànquia han formalitzat un acord a través del qual l'entitat bancària posa a disposició fins a 20 pisos de la seva cartera a lloguer social per aquells badalonins amb poc recursos. De fet, d'aquests 11 hagin estat lliurats als terres mesos de la corna parlant l'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol. 9 habitatges més dels que ja han llegat l'Ajuntament de Badalona perquè persones que estan en situació de desnonament, persones grans que no tenen possibilitats econòmiques, puguin ser llogats perquè a lloguer socials aquestes persones puguin viure amb aquest habitatge. La intenció del govern rocal i bànquia és mirar l'ampli aquest acord per ajudar les famílies que no disposen d'habitatge i que puguin accedir a un preu social que va des del 150 als 200 euros. Notícies en xarxa. Tots seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. Sant Just, el mes de novembre, de la salut amb conferències itàlies, adreçats alumnes, professors i pares i mares. Aquesta jornada es porta amb per nom més per la salut i estan organitzades per l'Ajuntament, l'àrea bàsica de la salut, les escoles, les ampes, i voluntatges i professionals de l'àmbit de la salut. Les xerrades itàlies s'adapten a l'edat dels nens i nenes i d'altra banda, aquest dijous també es fa al mar de tu plegat, una xerrada adreçada a les famílies sobre la prevenció de les 3. La invertirà al psiquiatre Jordi Blanc a les 8 del vespre de les escoles i dijous de la setmana que ve, la Ciclo de Góva Neus Blanco parlarà dels professors de la importància de la dimensió emocional en l'àmbit escolar a l'una, a la sala Ovidí, del Casal de Joves. La novel·la del Domingo Villar, la plaia de los Saugados, és la protagonista avui del nou club de lectura de novel·la negra, Sant Just se marca en la tercera edició del novembre literari i el conduirà a Paco Camarassa, llibertat de la llibertat negra i criminal de Barcelona, que Amarassa ja és un habitual dels clubs de lectura de novel·la negra, que organitza periódicament la biblioteca Joan Mararit i aquest vespre vindrà a l'equivament per conduir una nova sessió, la plaia dels Saugados, que és una història d'intriga a través de la qual dos inspectors miraran de resoldre un presumpte assassinat. Serà a les 7 avui a la biblioteca Joan Mararit. A més, aquesta setmana també dins d'aquest novembre literari es farà una xerrada amb la dietista Pilar Sant Pau, que presentarà el seu nou llibre menja bé una qüestió d'intel·ligència. I acabem aquest vulletí amb una punt d'agenda. L'arquiola que Manuel Edo parlarà de la mineria prehistòrica i antiga aquest divendres de la sala piquet de la Taneu, és la nova conferència de les seves. En el març del seu cicle, la mineria a Catalunya, ha passat present i futur. Manuel Edo tractarà el desenvolupament de la mineria a Catalunya des dels seus orígens fins al descobriment de la mineria subterrània, que és el període que va des del començament de captar la metària primera que no va jotar el meu animal, fins al Neolític. Segons l'arquiola que el Neolític el va llibre que va tenir, molt de importància, i com a referències, tenim a prop les mines de cantintura d'agafar i el massís del garraf. La conferència serà la sala piquet, aquest divendres a les 8 del vespre. I de moment això és tot més informació de la set alçant dels notícies Edicio Vespre. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Connecta-te al català. Fins al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell d'època. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat, el teu ordinador o dispositiu mob. Informatiucomercal.com. L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe els dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crènion safàlic. Van morir per culpa d'un cotxe que no va contra llocció. Faig fer una adaptada de primària perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que tens que anar, aniria la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Soc Agustín Arribas, soc tal graner de Sant Just, i envio una salutació a tots els odients de Sant Just i també a la penya del Morro. Desenmobles, per la penya del Morro o del Morro. De ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i es agraïls-hi aquesta feina. Hola, penya del Morro, soc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adeu. Com el Morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. Com esteu? Benvinguts a la segona hora de la penya del Morro i al programa la gent de Teatre sense Sostre, que estan als diumenges a l'espai a sala Porta 4, a Gràcia, amb l'obra del que menjen les bèsties. A més a més, també parlarem amb la nostra educadora canina particular, la Roseard, sobre la boca dels gossos, i també tindrem el Sergi Arrada, del casal de joves de Sant Just. Abans, però, Cristina, ens posem el dia del que passa pel món, sota de Twitter, amb el trending tòpic de la segona hora. Avui han sigut el trending tòpic, sis, PP i PSOE, perquè s'utilitza l'enquesta saber-intensió de vot, i el partit popular creix un punt i mig en intenció respecte al Julio, l'ampliant així, el seu avantatge respecte a l'altre partit del PSOE, que continua en caguda lliure i baixant gavabany. Els populars ho tindrien avui al 34% dels vot, si se celebreixin eleccions generals, segons el Baramotra d'Octubre del Centrat d'Investigacions Sociològiques. És un resultat que, tot i quedar lluny de la majoria absoluta aconseguida en els comissis de 2011, suposa un increment del 1,5% respecte als soldets del mes de Juli el passat. Estàs bé? Vols una... No, ja està, Jordi. No m'estranya, així. És normal que la veu, la tinguis una mica... Tant d'avui aquí el programa al final passa a facturar, eh? A diferència dels populars, els socialistes amb un 26,8% de l'estimació de vot baixen 4 punts. D'aquesta manera, la distància entre el partit popular i el PSOE aumenta en 2,1 i s'ha de situar en el 7,2 punts. Tot i això, pel que fa a la intenció directa del vot, els socialistes avantatxen els populars amb un 13% dels vots respecte a l'11,4% dels populars. De la mateixa manera que els socialistes, la tercera i la quarta força d'Esquerra Unida i OPID, baixen dos dècimes i un punt respectivament, respecte als partits catalans, els soldets, reflexa la continuïtat de la tendència de la baixa per part de convergència, mentre que Esquerra ha augmentat dos punts. Això és molt allò que fan de la valoració dels diferents ministres i polítics. També hi ha hagut aquesta vegada. Sí, parlem ara en aquest cas d'aquesta valoració de ministres i polítics, perquè entre els més valorats destaca el ministre d'Agricultura, que és Miguel Área Escañete, amb un 3,05, mentre que la pitxonota... Perquè parla poc, jo crec que parla poc. Si parles més, potser... És una de les coses que es comandaven al Twitter, per això, mentre que la pitxonota se l'emporta José Ignacio Ver, amb un 1,46. Supresa. En quan els líders polítics, Rosa Díez, d'OPID, haurien d'agradar tot i suspendre amb un 4,28. Bé, passem els tweets del que comentarà la gent. Cristina, perquè Jorge Moreno diu, per mi, el 6 té la mateixa credibilitat que el senyor Rajoy. És a dir, cap, crec que es tracta d'una acció per motivar el vot al partit popular. Un altre és Draghand Blut, que diu, l'únic que no em crec, dels enquestes d'altís, és que hagi intenció de poc. I la Emma Rodríguez, que va dir en interessant informe del 6. Si obert fos estudiant amb la seva nota, un comú a 46, no tindria bé que hi hauria de retornar-la d'aquesta. En fi, gràcies, Cristina. Abans de parlar del casal de joves, que tenim el Sergi Arred del Telefon. Sergi, bona tarda. Hola, bona tarda. Et saludo així en fred, avui, sense sintonia ni res, perquè m'acaben de passar un xivatazo. De què? M'acaben de dir que això sé que t'agradarà tu. Que ja tenim el nou hit, que substituirà Gangnam Style, i la nova cançó, que ho petarà molt a re, els propers dies i propers setmanes i tot plegat. A tu et sona una cançó que es diu The Fox, What Does The Fox Say? No. És aquesta. Això és ara mateix, m'ho acaben de dir. Aquí, a la ràdio, diu que això triomfarà molt. Potser no n'hi havia, per tant. Jo és que no l'havia escoltat. Això de triomfar molt. Perdona, sí, això de triomfar molt... Espera't, vaig a parlar... Sergi, perdona, el moment que... Jo crec que ens ha empès una mica el pèl a tots. Vaig a parlar amb la persona que m'ha dit que això triomfarà molt, que no és altra que el Carlos Hernández, que està aquí a la redacció. Sergi, tens re, em permets un moment o no? Sí, no, vull que t'ajarmi a la secció. No, no, no, no, no, no, no és vull que t'ajar. El que passa és que... Podem treure un altre trucada, no tinc cap concurs avui. Espera't. És veritat, porta dues setmanes. El Sergi, que està aguantant aquí... El Tipus, no? Sí, sí, sí. Deixem parlar. Carlos Hernández, bona tarda. Molt bona tarda. Molt bé, tot això. Fem secundars. Parau, parau, parau. Això és el que ha de substituir el Gagnam Style, serà el proper èxit de tot plegat. Ja estàvem parlant amb el Sergi Rada, que tenim el telèfon, i està d'acord amb mi, eh? No. Bueno, la música està bé, la lletra és espectacular. El Gos fa guau. El Gat fa miau. I el Màus fa piu, piu, i el Màus fa quicks! Ja, però és espectacular, eh? I llavors, els trossos de tornadeta... Sergi, Sergi, què dius, tu? És com la Rosa León, no? La què? La Rosa León. Sí, sí, sí, sí, és clavat, però feta Noruega i amb calés. No? Sí, sí, sí, tu que sí, que és clavat, però feta amb Noruega i amb pasta. Escolta, bé, escolta, deixem-ho aquí, Carles, gràcies. Escolta, el primer dia que el vas sentir també era... bueno, deixem-ho aquí, deixem-ho aquí... A la cop i volta veus pel carrer el Jordi que de tant en tant m'ha fet el tironet. Bueno, si això triomfa... Què? Et pago un sopar... Bueno, no et pago un sopar. Si això triomfa et regueu un... Un menú de bolets! Sí? El mirador de Sant Junts. D'acord, d'acord, va, feta. 40 euros, no? Gràcies, Carles. Escolta, amb només una dada, va. Una dada. 197.558.552 reproduccions al YouTube. Oh, són moltes. Potser no és el mateix autor de la cançó, que es diu... I un bis i que... i que elaborats. Bueno, en fi, gràcies, Carles. Gràcies, Carles. En fi, Sergi, tu què et sembla? Que n'hi ha per tant o no? No. Jo també estigui a veure amb tu. Menys mal, em pensava que sóc l'únic. Ell és el cap de musical de ràdio esvern, si va a la ràdio. Per Sergi, perdona un moment, abans de començar la teva secció, però és que tenim una... No, no, no. Espera, espera, que tenim una notícia d'última hora a Sant Just. Carme Verdoly, del servei informatiu. Bona tarda. Hola, bona tarda. Què diu, Sergi? No, no, que podem acomiadar allà. No, no, un moment, que tenim una... Escolta. Un gat se ha pujat a una obra. No, no. Vaig molt ràpid, vaig molt ràpid. Que no, Sergi, que estaven pendents de saber si les farmàcies de Sant Just demà faran vaga o no sumant-se a la vaga del sector farmacèutic, i fa una estona hem dit que la karma dels serveis informatius podria entrar en qualsevol moment del programa, i tenim el micròfon obert per dir-ho. És que avui has prengat molt, i l'altre dia també, però és mala sort, no res més. Doncs, finalment... Podrem acompassar coses de mala farmació, no? Podrem anar a la farmàcia de guàrdia, perquè finalment les farmàcies de Sant Just s'assumen a aquesta vaga, que tanquen. Per tant, demà al matí... Accepta la farmàcia que li toca fer guàrdia, que és la farmàcia solans al carrer de la Creu. El carrer de la Creu, per tant, demà, per anar a la gent, les altres farmàcies tanquen totes les de Sant Just. El matí, exacte, perquè és com és la vaga que s'organitza per part dels farmacèutics de Catalunya. Molt bé, tenim aquesta última hora, gràcies, Carme. Adéu, adéu, adéu. Adéu, Sergi, ja està, ja tenim... Una secció perduda. No, ara vaig, ara vaig, va, posem-li en la secció del Sergi, ja, i escolta, no hi traiem de sobre, perquè... Un home. Un home. Una espera. Una paciència. Un color, el del... Espera, el blau, que és el de la paciència. Sergi Arrada Ruiz. Bona tarda, Sergi! Bona tarda, Sergi, ara sí! Home, per fi, on estàs tot aquest temps? Ho estàvem buscant. Vosaltres penseu que jo no faig res, el diner, gràcies a la tarda. Ja, sí, perquè estàs amb nosaltres, perquè no som macos. Podria haver aprofitat a jugar el vítim joc que estàveu jugant l'altre... De dues setmanes, i hagués aprofitat el temps. Clar, bueno, escolta, ens... A part de les zones... Ens dinamitzem nosaltres, i la gent que no pot venir al casal està a casa, i jo faig doble feina, la gent del casal i la gent que està a casa. Jo sé que quan parlo jo tothom truca. Esclar, per això, tothom vol... Saben que aquest és el moment de Maximòdia en ser el programa, Sergi? I llavors la gent diu, hòstia, aprofitem... El major tàrget comercial... Fa poc. Fa poc que hem fet unes enquestes de ràdio, i del programa de Penyal del Morro, el CIS, que ha sortit avui la intenció de l'Oient, i un dels païs més escoltats és aquest del casal de joves, amb el Sergi Rada. Sergi, no et queixis, no et queixis... Totes les publicistes truquen que volen aquí. No, no podem, perquè el Sergi no vol, que vol no haver l'espai parell, i no vol cobrar ni un duro. Que ho fa gratis, ja és clar. Clar, ja que ho fas gratis... Exacte, exacte. Va, va, Sergi, tenim un minut, eh? Com estàs? És broma, és broma. És per tocar la pera. Va, explica'ns que hi ha prevista el casal de joves pels propers dies. Avui estem fent, ja ningú pot venir, però ho veiem. No, no, avui... Avui és tot molt lògic. Ara mateix aquí, el casal de joves. Última hora? El què? Perdona? Última hora? Sí. Perdona, perdona. Aquesta sintonia avui la rallarem. L'última hora és el casal, Sergi. Informa'ns, què està passant? Estem fent una cápsula informativa de retoc i edició d'imatges amb eines on-line, per tant, gratuïtes. Perquè, bueno, foto això per alguna pasta, eh?, legalment. I estem fent una cápsula formativa, perquè els joves coneguin eines on-line per retocar imatges, fer cartells i coses d'aquesta. Tinc fatboots a l'aplicació mòbil que t'engrixa la cara. A mi no m'ho cal. Ah, va, l'aplicació... I quan ho passen? Ja, no és que no. Bueno, carapant, no? Carapant, sí. I, a part, els joves podran aprofitar aquesta formació per participar al concurs que ja ha començat de cartells mentre s'estuïen pel dia de la sida. Ah, un clàssic, ja, del casal, aquest concurs, on tota la gent que vulgui fer un cartell pot participar. I com pot fer? Bueno, estan focats a estudiants menors de Sant Just, per tant, estudiants d'entre 12 i 18 anys, de l'IAS Sant Just, del Madre Sacramento, etcètera. És fins a... crec que és el 15 o el 20 de novembre. Ara m'agafes, que és el 15 o el 20. Fins a mitjans de novembre... Ah, va, has tingut temps per buscar-ho i mirar-ho. Mentre no estaré al telèfon. Ja, en quin moment em donaré altes, perquè tot això és com sorpresa. Però què no ha rebut el guió? Eh... Sí. Ah, va, doncs ja està, eh. I ja va, entre les 6 i les 7. Sí, no. I ja li entra. Clar, tu estàs allà pendent. No, és broma, però... Vaja, el 15 o el 20 de novembre, més o menys, eh? Sí, a mitjans de novembre, que facava el concurs per estudiants, menors d'edat, perquè vulguin fer un cartell per l'acte del dia de la sida que fem aquí, que és el 12 de desembre. El dia 1, aquí ho fas a l'altre amb el 2. Sí. I, bueno, el premi són 100 euros en material al abacus. Ah, molt bé, eh? Però això és també per a estudiants. Clar. Que és donar per comprar mitja llibre de matemàtiques. Sí, tal com estan les coses, avui en dia, sí. Però, vaja, millor això que res. I, bueno, que la participació esperem que sigui bastant nombrosa. I la gent vota... Perdona, la gent vota a través del Facebook o no? Aquest cop no. Ah. Aquest cop no. Per què? Per què? No, perquè... Per canviar una mica. Ara fem vot popular i d'altres s'aprofitem. El vot popular, perdona, sí. És una cosa més seriosa. Clar. Doncs... vam fer. El vot popular, que per cert, moltes vegades hi ha hagut concursos amb cartells i la gent vota amb agrades, i es decideix a quines àlbums del Facebook, del Casal, està una mica sobrevalorat, també, a vegades. Perquè, clar, també és la gent que són amics del Facebook, que et volen allà... Escolta, posa'm agrada. A vegades es van arribar noves amistats de Sud-Amèrica. Clar, home, és que... Perdona, és que a Sud-Amèrica, el Casal de Joves, té molt de tirada. Tu, Riu, però el bloc que tenim, que no té molta sotera de feina i tal, després d'Espanya, el segon territori que més visita el bloc, és a Sats Units i després a Rússia. Doncs mira, bueno, a Estat Unit ho entenc, però... Rússia? Ah, hi ha moltes russes en Rússia. Jo crec que ho he de pillar-ho, però és normal, també. Segur que molta gent catalana mira webs alemanyes... A Alemanya també està per allà del Ranking. És que CarlesJobes.com... Escolta, és un domini... que ja us agradaria molts Carles Joves tenir-los. En fi, Sergi, alguna cosa més de Carles Popersdies al Casal? Sí, Vivendres i la Clopotopia, eh, pel·lícula Stoker. Sí, home, un clàssic. I què va? Eh... bueno, una família, voler el pare en estranyes circumstàncies. Un cop torna el germà que portava a mi... T'ha desaparegut la vida, sencera... Casualitat? No crec. Casualitat? No crec. Segurament no. Si estarà allà a la casa amb la vidua i la filla. Bueno, quin mal rotllo. I té una relació una mica especial amb les dues. Com es diu la pel·lícula? Stoker. Com el descriptor de Gràcula, eh? Una més Stoker, destocada. Molt bé, doncs escolta, Sergi... M'he dit mal, m'hi havia a Bascicorsca... Aquest Vivendres i la Clopotopia, el casal, com sempre, eh? Doncs perdonsa, tres morillos... Una activitat recomanada per la penya del Morro. Això ho hauríem de posar. Sí, el Jordi ho vindrà, aquest dia. No ho crec. No ho crec, però escolta... No hi va, Jordi. No pot ser. Un moment, no comenceu a atacar-me a mi, de si vaig o no vaig als actes de Sant Just, perquè estic fins als naros que deia que no véns als actes de Sant Just. No ets el cobra. Què? No, no és veritat d'això. Perquè hi hauria un any, eh? Les barraces que no corres... Et parlo de l'any 2004, va haver-hi un acte de Sant Just. Si n'havies nascut tu, encara. Al 2004 hi haurà un acte de Sant Just que m'han proposat i no vaig cobrar. 2004, hi hauria un acte, només. L'únic. L'únic acte. L'únic acte era, perquè jo què sé... Era un acte per una ONG. Ah, mira, és que... Vaig intentar apretar, a veure si podien soltar una mica. Jo vaig dir actes, Jordi. Llavors, a partir d'ara, jo no treballo, perquè clar, no... No pot ser. M'estan cridant, ja. Què et diuen? Sergio! Qui és? És l'Amonse? No. Qui és? Els xavals. I què volen? No poden ser tu, jugar. Però a tu? Per quin motiu? A veure si s'han carregat la play. Potser s'han carregat la play. Home, això és important. Que tinguis una bona setmana i recordeu que aquest divendres... No us perdeu. Sí, és tòquer, és tòquer. Sí, clar, perquè no hi serveix. Explica el final si parla el... Bé, escolta, Sergi, que vagi molt bé i disfruta molt. I ja ho disfruta. Adéu, guapo! Ai, senyor. 6 i 26 de la tarda. Continuem a la penya del Morro de Radio Desbert. Moltes gràcies per escoltar-nos i també per mirar-nos a través de la webcam de radiodesbert.com. Per cert, Cristina, que d'aquí una estona, tindrem l'agent de Teatre sense Sostre, companyia de teatre, que fan l'obra del que mengen les bèsties. Què mengen? Ara sabrem, a la sala porta 4. De fet, fem una pausa... Una pausa de re, i d'aquí ens parlem d'educació canina. Avui sobre què mengen les bèsties, perquè parlem de la boca dels gossos. Dejada. Soc Agustín Arribas, sóc del Graner de Sant Just, i em viu una salutació a tots els ullens de Sant Just i també a la penya del Morro. I és en Moples. Per la penya del Morro o del Morro. Radio Desbert pot potenciar el comerç local i agraïls-hi aquesta feina. Hola, penya del Morro, soc l'Alessandro, quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adéu. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a Radio Desbert. La nostra sintonia preferida del programa per parlar de gossos i d'educació canina són gossos que canten. Així no havia de tractar. Venim a la Roser, Arx, el telèfon. Roser, bona tarda. Molt bona tarda, tots. Bé, com cada setmana parlem d'històries dels nostres gossos i les nostres gosses. Ja sabeu que també em podeu enviar qualsevol dubte que tingueu, perquè la nostra educadora canina, la Roser o l'Albert, depèn de la setmana, que tinguin els vostres dubtes a la penya del Morroarroba.com. Nosaltres els farem arribar la proposta. Aquesta setmana hem dit que parlàvem dels problemes de boca. Els gossos, normalment, tenen problemes de boca. És a dir, tots els gossos, alguna vegada o altra, de la seva vida, tindran un problema en aquesta part del seu cos? No, un problema, no. És ansieta durada, se li diu. I si es fan bé les coses, quan toquen, no. De fet, hem molt de veure'ls donant el clau amb el fil conductor del tema d'avui, que és el tancament de la primera etapa, el deslletament dels dos dels tres mesos d'alcadèl. Si aquesta etapa no es tanca bé, quan són adults, desenvolupen aquest tipus de problemes. I com s'ha de tancar bé, aquesta etapa? Doncs, permetent que el gos explorem la boca. Jo no sé si recordeu quan hem parlat algun cop de les etapes d'acadèl i aquestes coses. Sí, sí. El moment del deslletament, a nivell natural, és molt lògic, que en el moment que ells van sortir les dents i van fer mar a la mare, van a les metres, doncs la mare es mou, se'ls treu una miqueta, els fa més incòmode i així es produeix el deslletament. Però no s'acaba aquí, perquè ells, en tot això, tenen una ansietat, una necessitat i un dolor en les genives, i el que fan és jugar entre ells, i no sé si ho veus mai, que ells petitons, petitons, que el que fan, bàsicament, és mastegar-se entre ells, quan juguen. Doncs... Jo no ho he vist mai, però es comenten, no? Que sí que et passa molt. Està al carrer, està al carrer. Doncs sí, els que ells petitsons, petitons, juguen mastegar-se les orelles, o mossegar-se el col·l, o la cuau, juguen així entre ells. Llavors, d'aquesta manera, cobreixen... el dolor de les genives, i cobreixen el que després, en un futur, tindran en aquesta zona, doncs una bona arma, no? En realitat, no ho és, però pot arribar a ser-ho, llavors han d'aprendre a controlar-la, i és una tapa on t'afen això, també. A través del joc, aprenen a controlar la seva mandíbula, de la seva mandíbula, de la seva força. De fet, abans, quan presentàvem... que avui perdíem d'això, el programa, hem comentat que, precisament, la boca és un lloc on és un niu de... Vaja, no diré microbis, però de referents a l'exterior, no? Perquè, clar, en sumen, llepen i utilitzen molt tota la part, també de l'olfacte, la llengua... Sí, sí, clar, penseu que és el més semblant a les nostres mans, i els nostres ulls junts. Però ells tenen molt bona vista, també, però la boca, tota la parella nasal, també, ja ho hem parlat més cops, ho fan servir molt i han de conèixer. Ho veies en aquesta etapa, quan ho treballen, no? Quan la natura ha predisposat que els aprenguin a fer-ho servir. Si aquesta etapa no és té, perquè no està amb els germans, o perquè està amb els germans, però hi ha hagut molta mà humana, i no s'ha deixat passar aquesta etapa, doncs acaben desenvolupant els problemes dels que parlarem avui, que, bàsicament, són 3, els relacionats amb aquesta etapa. De fet, per exemple, que els gossos mengen brossa pel carrer? Exacte, gossos, el típic gossos... Jo n'he sentit a parlar de les tants. Però el típic gossos que va agafant tot el que troba pel carrer, pòpies, plàstics, pedres, tot el que troba, ho agafa. Això menja. Això és bo? No, home, no és bo si això acaba menjant. Això, si passa quan ha de passar, que és durant aquesta etapa, també, que és una etapa descoberta de l'entorn, perquè, igual que m'estiguen els germans, doncs el que fan també és provar, llapar, mosegar, el que deies ara, totes les cosetes que troben per ser com un petit diccionari del seu entorn, per conèixer el seu entorn bé. Llavors, si això no ho fan bé o no els hem deixat, o si traiem tot el que agafa amb la boca, el que acaba passant és que el gos té una dèria per tot el que troba. Una, perquè li hem donat una importància extrema, perquè tot allò que agafa li traien. I dues, doncs, perquè té una necessitat d'explorar i de crear aquest diccionari, aquest llistat de dolors, sabors i textures. I en aquest cas, si té aquest problema que van sumant i agafant tot i intentant menjar-se'l, com es pot corregir? Mira, hi ha una receta mestra, allò que es diu. Llavors, acaben en 15 dies de pujar-li materials que siguin naturals, orgànics, fusta, pinya, pedres, inclús coses que no passa res si m'estega i se'n passa. I l'interessant és que això no és una joguina, d'acord? Perquè no volem jugar amb això, el que volem és que descobreixi, que volem cobrir la carencia que ha tingut en aquesta etapa. Llavors, és interessant que li puguem coses, però que ell no ens ho vegi. Li deixem per casa i ell les descobreixi els primers dies. Si realment hi ha un problema aquí, tenim un gos adult que té molt tant set de boca, el que faràs full minar, el que li portem, el que no serà a trossets superpetitons. I poc a poc a poc a poc ja anirem veient que no tant. Quan ho recollim hem de fer el mateix. Sense aquell ovegi, pum-pum, ho recollim i fora. I li anem portant coses noves durant 15 dies. I quan fem els 15 dies, aproximadament, s'ha de fer el mateix però amb materials que no siguin orgànics. Làstics, metalls, inclús, des d'ampolles de vida, ahir de plàstic d'aigua o de escola. Podem agafar també un telèfon mòbil o un mando de televisió que tinguem d'ells, que no se'n servia un rellotge, el que se'n racudeixi. Tot materials que no siguin orgànics. Pensem que ja ha fet una feina al gos els primers dies i que no es menjarà això. Perquè no li podia fer mal, ja s'ho ha menjat o ja ho ha aprovat i ha dit que no és l'objectiu d'allò. La natura sabia i ells també en aquest sentit i no s'acaben menjant el que no poden, si es fa bé. També poden originar problemes que juguen amb la boca de manera massa bèstia, per exemple. Sí, també igual en coneixeu algun d'aquests que arriben i només que et salten i volen agafar les mans amb la boca, que no ho fan per mossegar. És una manera de saludar-los. Ells en aprenen a saludar així o per la mateixa necessitat que tenen de boca per la carença de l'etapa, tenen necessitat de jugar amb la boca, que també hi ha molts gossos. Si els artistes en juguen o estan mossegades, poden fer mal, i això a mi em fa bo. Per això és un dels conflictes o un dels problemes que ens trobem habitualment, també, quan anem a un domicili. Llavors, bueno, es tracta una miqueta, que recabríem el mateix, eh? La recepta mestra que he donat és per solvantar tota l'etapa i ja, diguem, que abarca els tres camps, aquests dos, ja el que parlarem després. Però, bueno, una altra cosa que podem fer més específica per aquest problema és en estona. Escolta, estigui tranquil, que el tinguem al cantom, i el que estem veient a la televisió ja en tenim tombat els peus, no? Sí, recordo que avui estem parlant amb la Rosa Ars, que és la nostra educadora canina particular, que a la setmana ens ha explicat coses sobre el món dels gossos, sobre els problemes de boca, en general, que poden tenir. És a dir, que mosseguen coses que no haurien, no? Que he trobat un nom més tècnic, ansiatatural, li podem dir. Ah, ansiatatural, sí. Una mica d'escripció d'una per casa. D'escripció d'una per casa. Ansiatatural, m'agrada més. És més tècnic i està bé, no? Tot el que té a veure amb aquesta part del cos. I llavors comentaves que... Vaja, amb aquells gossos que també... Sí, és una tia fàcil. També el que passa és que t'ha de tenir paciència i bona comunicació amb algú. Com podeu solucionar-ho, no, això? Una manera molt s'ajuda, això. En les zones de tranquil·litat que puguem compartir amb ell, com ja siguin cestes, ja sigui això de la televisió i que es tombi el cantor o el terra, baixar la mà i acostar-li la boca una mica. Que això d'alguna manera també és un test per saber si realment hi ha una carencia d'aquesta etapa o és una altra cosa, el problema, no? Clar, perquè si m'ho segueixo en aquell moment, potser hi ha un altre problema diferent. No, no, no. El darrer és el gos que tapar-t'hi la boca és que no té aquest censetatural. Normalment el gos que li ha quedat aquest censetatural de l'etapa, no és el gos que tapar-t'hi la boca. Exacte. Començem a estagar la mà, que és el que faríem a l'edat que li correspondia, i per això el primer que he dit és en zones de tranquil·litat. Perquè és un gos, i si ho fem en un moment en què està excitat, pot passar que amb l'excitació se'n vagi a apretar una mica més el que... No per fer-nos mal, per jugar, simplement, o per un descontrol o un desconeixement de la sema. I sempre que una estona de tranquil·litat se l'apropa la mà i mossega, si no ho fa de manera agressiva és només per aquest motiu, no? No pot ser per una altra. Vull dir, potser ho fa d'una manera més agressiva. Quan un gos et busca la mà i estem parlant... No... Jo no m'he trobat amb cap, eh?, del que he proposat això. Amb cap és cap, zero. El que fem, busquem el moment de tranquil·litat, perquè el gos... Nosaltres estarem tranquils, també, i això repartirà la mà, l'atenció de la mà, la musculatura estarà també més suau, més cova. I farà que el gos no tingui tanta necessitat d'apartar. I si voleu això, el que tingui gos pot ser la prova. Si en el moment que està mastegant, nosaltres t'ensem la mà, molt probablement, ell també serà una mica més la força. Però serà un altre reflex, no serà per mossegar-nos tampoc. Per cert, ràpidament, perquè sí, no en tenim més temps, que en aquest moment sí, tenim els de teatres sense sostre, aquells gossos que rosseguen mòbles, objectes, roba de casa, que no parlen, no? Aquests, podíem dedicar-los una sessió a part. Però mira, per la gent que li has demostrat gossos de casa, la recepta mestra dels 30 dies, 15 d'orgànic i 15 d'enorgànic, és fantàstica, i a nivellà... Perdona, perdona, quina és aquesta recepta? La que hem acabat de donar fa un moment. Ah, va, va, d'acord. No, és que, per veure un moment, perdona. És que estava... Estava llegint i preparant la sintonia després de la secció, que és que jo no puc... Que ja heu veig moltes vegades, els colorades queixen molt de què vas, no escolto? Jordi! Jo no puc estar per què. Jo estic aquí, però la música posa el control i tot plegat. Demano disculpes, però ja no pateixis, ho escoltaré el podcast. No t'explico jo. No, m'agrada escoltar-me. M'agrada escoltar-me el podcast. Jo no puc superar la secció, me la poso per anar a dormir. Bueno, en fi... Si sentim riure de verd és a veure el que sí que t'està sentint. Ah, molt bé. Gràcies, bona tarda. Sou molt simpàtics, tot. Per cert, no, dèiem això, eh, que podríem dedicar-li ja una secció especial als gossos que arrosseguen coses per casa. Sí, que arrosseguen les cadires, les paules, que es mengen a sopar, aquests títols de les mantos, de les tèlels, mitjons... Podríem, si volem, el proper dia parlant d'això. Ens l'apuntem i ho farem. En fi, un abraçada a l'Albert i a tu també, a tu un petó. Un petó, eh, doncs, eh? Gràcies, que vagi bé. Bona tarda. Adéu. Segueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro. A Facebook, la penya del Morro. Com veus, són vos originals de meta. Continuem a la penya del Morro de ràdio d'Esvern. Avui parlem de teatre, i per això hem convidat a la companyia Teatre Sense Sostre, que cada diumenge, a dos quarts de nou de la tarda, representen l'obra del que mengen les bèsties a la sala Porta 4 de Gràcia. Marta Figuls, Carol Gluck, també Oriol Morales i a l'Explana. Bona tarda. Hola, bon dia. Hola, bon dia. Us trobo també a la sala Porta 4 de Gràcia, o què? Molt. Sí? Sí, sempre... Vull dir, em van obrir les portes, gairebé sense tenir el text fet. Les quatre portes les fan obrir, no? Les quatre portes a Porta 4. Quan veien que l'obra anava bé cap problema amb prorrogar-nos, i sempre amb molt bon tracte, amb la Carmen. Sí, és una mort. De fet, heu prorrogat, vol dir que la Cora us està anant bé. Sí, vam estar gairebé omplint tots els diumenges d'octubre, per no dir omplint realment. Llavors la Carmen ens va proposar de continuar amb els diumenges de novembre, canviant l'horari de 6 a 8 i mitja, i clar, vam dir que sí, com estan les coses, només faltaria que haguéssim dit que no. De fet, és una sala més aviat petita, al costat de la plaça de la Virreina, a Gràcia, però pel tipus d'obra que heu muntat, ja us va bé, aquest espai acollidor? Sí, és un espectacle. Ja buscàvem des del principi, algú amb molta proximitat, i crec que és un espai bastant adequat per l'espectacle que fem nosaltres. De fet, l'heu escrit, l'heu dirigit més o menys vosaltres, també, Orioli i Aleix, en què... doneu partit, perquè l'obra tracta de dues germanes que van a visitar la seva mare, que està morint a la seva casa del camp, no? I de fet, de cop i volta, els planteja l'oportunitat de trencar amb la seva vida i amb la seva rutina i començar de nou. Això us ha passat a vosaltres, personalment, que heu volgut trencar i per això heu escrit aquesta obra, o d'on neix tot plegat? La part, en si, de la mare, és autobiogràfica de la Carolina, i la part de trencar és una necessitat que crec que tenim molta gent de la nostra generació, i molta gent està parlant d'anar al camp, de fugir de ciutat, d'estafars de feines, i ho hem ajuntat i ho hem recollit a l'obra. Sí, jo... Fa dos anys, ja, quasi, vaig anar amb el meu germà al final de ma mare, i... i clar, a l'Anaya... A Espanya... Estàs bé? Sí, a Estats Units. A l'Alaix va venir amb mi, i jo crec que, des de fora, tu veies gairebé com una pel·lícula, perquè passaven coses... que sobrealistes, vull dir, que en un... en un ambient en tens, la gent de cop reia, i es creia com... es creava com coses molt normals, d'una quotidianitat que al moment no donava per això, però... i realment era... jo tenia ganes de parlar d'això. Per tant, està basat en aquests fets reals que t'han passat a tu, Carol? Sí, sí, sí, en part. Ja no perquè no, però... I llavors era això que deia a l'Alaix la necessitat d'explicar una mica què ens passa a la nostra generació, que tenim ganes de canviar el que estem vivint, que tenim feines que no ens agraden, perquè el que volem fer no podem, i ens queixem molt d'això, i no cabem de fer el pas, de fer el canvi. Bé, de fet, quan ens teniu, si no és indiscreció, però sabem quina generació ens movem. Entre 27 i... I 23. De fet, hi ha molta gent que marxa fora, no? Jo també m'inclou, una mica, amb vosaltres. Sí, sí. I, de fet, també estem veient que molta gent surta a provar sort, per exemple, a l'estranger, no? Per tant, també és una excusa de parlar de tot això? Sí, però més aviat... Nosaltres, el que quan plantejàvem l'espectacle, que volíem fer algo així més nostre, volíem parlar del que ens fos proper, i tenim experiència a la Carol, i volíem sumar-ho a això que comentàvem. Som una generació que, amb l'excusa entre cometes de la crisi, ens ha anat molt bé per el dir, si jo marxaré, jo faré, jo veniré a viure al camp, i deixaré tot, i veniré amb les meves gallines, o veniré per a ell, però clar... Però no puc parlar crisi. Som la generació de la crisi, i això ens ha anat... Bé, gairebé perfecte per tenir una excusa perfecta, i no és cap excusa, al contrari, però és una motivació més. Sí, i de fet, com heu assajat aquesta hora? Clar, si l'heu escrit vosaltres, no sé si també durant els assajos, podíeu anar canviant el text... Totalment, de fet... El text ha nascut, si el text tancat, s'ha tancat, l'últim assaj. Perquè, des del principi, hem començat a treballar amb improvisacions, per tant, el primer dia, sense tenir cap text escrit, ja teníem els actrius. Llavors, vam anar treballant improvisacions, i el text ha anat sortint dels assajos. Clar, ha sigut d'un procés que ha durat gairebé un any i mig. Perquè vam començar... El desembre... El desembre de l'any passat. Sí. I vam començar això, fent improvisacions, doncs, vinga, de què volem parlar? D'això, pum, provem. I llavors, ells anaven escrivint, en funció d'aquestes improvisacions que feien. Quan les tenien escrites, les provàvem, i després de provar-les, continuaven canviant coses. I així hem anat fent. I són per la feina. Però, en aquest sentit, han estat molt difusos, perquè és una cosa dels quatre. No és un text rel·legi. Jo, hem tingut una idea... L'hem escrit i l'hem portat a sala de assaig, sinó que és una idea dels quatre. Llavors, cadascú ha tingut el seu rol, però el procés creatiu realment ha sigut els quatre. S'ajàvem, escrivíem allà mateix, ens ho puntuïm a casa, reclàvem, noies, mireu això, què tal, què ho sembla? Hòstia, tal. L'altre dia, en aquesta improvació, perquè no ho posem, vull dir, que realment ha sigut un procés molt conjunt. Sí. Crec que els quatre teníem un punt en comú, volíem parlar de coses en comú, però no sabíem ben bé com... quina història era, o l'història que llagava tot, i a partir de les improvistacions, de la meva experiència, de les coses que volíem parlar, han sortit, han sortit. He estat follant el dossier, que molt amablement, molt enviat, i he llegit que és un espectacle de petit format realista en clau de comèdia amarga. Ah! És això? Està el dossier, està el dossier. Queda molt bé, us afasi molt xula. Sí, sí. Com respon el públic a l'obra? No sé si la vostra intenció és fer riure, no és fer riure. Com a intenció de base, no crec que hi sigui, com en plant volem, però sí que la part de realista fa que sigui una... jo crec que, de fet, està ben trobat, una comèdia amarga, perquè hi ha moments d'atenció, que crec que només es poden resoldre, amb un toc d'humor de lleugement. Vull dir que és... Sí, de fet, està provent. Sí, comèdia, comèdia, no és. Ens referim a que el públic, en 16 moments, se li escapa a mitjum riure, i no són moments per riure. I aquí és que el que ens comenta, no estic que tenia ganes de riure en la cena de... que s'està parlant de la mort de la mare. I em venien ganes de riure. Doncs és que és així. Hi ha moments que sembla que la nostra societat els fonarà, els fa exemple, que està políticament incorrecte, riure o alguna cosa. Com a públic, això també ho noteu, que la gent està com tensa, que no sap què fer... I els diríeu que s'hi vol enriguir? Sí. El final de l'obra riuen més, però al principi es nota que se senten més incompres. Sí. Però, per exemple, la meva mare em deia... Hi ha una senyora, Marta, que diu que jo us veig allà, i em venen ganes de riure, però no puc, perquè no toca. Hi ha un riure solitari de la idea, no? Hi ha un riure solitari del públic. Sí. De l'Albertodia. De l'Albertodia. De fet, és segur que no buscàvem a priori, ens hem trobat, i és algo... És algo que graïm. Exacte. I també demostra la naturalitat d'aquesta impossibilitat de riure en moments que teòricament no pots riure. És la primera obra que feu, no? Sí, sí. Una companya que es va crear, mare, com hem dit fa un any i escaig, dona-hi la idea de formar una companya de teatre amb la que està caient al panorama. Bona nit. Precisament per això, no? Nosaltres ens coneixem de fa molts anys, vam estudiar junts la Marta, la Carol i jo, el col·legi, l'El Esteve ens coneixem de fa molt de temps, i la idea venia, precisament, d'això, de moment en què les coses són tan difícils, fem alguna hòstia, a partir de nosaltres, que puguem fer realment, en tots els sentits, han sentit material econòmic, com han sentit de text, com han sentit de format de l'espectacle. I neix d'això, de converses i d'haver treballat junts, tenim molta confiança, sabem treballar molt de temps junts i sabem treballar. I neix d'això. I com veieu el panorama teatral actual? Malament. Bueno. Està complicat si vols fer-hi diners, però si vols fer una cosa sense diners i sent conscient que no en guanyaràs un duro, ningú et prohibeix fer. Depèn del teatre que vulguis fer, jo penso. Hi ha un model que s'està esgotant progressivament. Quin és, aquest model? Jo penso que és un model dels grans teatres de Barcelona, i gairebé tots els teatres de Barcelona, aquí en aquest moment, el model d'entrades a preus desorbitats, que fan que se sapulti el teatre mateix. I el model, sobretot, de l'art enfocat cap al negoci. No, anava a dir que, de fet, són preus, no diré si falsos, o si algú els arriba a pagar, però amb els escomptes que hi ha amb tantes webs, d'ofertes, d'escomptes, vull dir... Vosaltres també teniu... Tireu de descomptes o no? Sí, és que no es pot anar al teatre, vull dir. I el descontent... Per exemple, si són euros, pots anar al teatre un cop o més, màxim. És que 15 euros, jo trobo també, vull dir. Clar, si que hi hauràs el preu molt descontat. Clar, és que és difícil anar al teatre així. Quan val la vostra barat? De nostre, val 10 euros, si reserves. Reserves, a robar porta 4. I... 4, però. I si vas a tequilla et costa. Carnet jove, carnet de biblioteca... Aquí també és màxim. Us va bé de públic, us preguntava això, que si heu provat la cosa funciona, però també com acompanyia, que sóc, i que ho feu tot vosaltres, no? M'imagino que no sé si heu lluitat molt, o esteu lluitat molt per portar públic o la gent, i què és el que feu? La nostra promoció bàsica ha sigut a Facebook, Twitter, i va ser allà a WhatsApps, tots els nostres amics i familiars. Llavors cartells, llocs més o menys a escola, a teatres, al barri, Flyers... Però sí, bàsicament... Clar, ho he de fer vosaltres. Clar, el que passa és que, per exemple, porta 4 no és un teatre que tingui un públic fidel. Correcte. Per la sala, o portem nosaltres a la gent, o no vindrà ni Déu. Clar, porta 4 fa nota de premsa, se'n veia a les previstes. Clar, sí, ho diuen. Però estem allà mateix. Som una companyia sense recursos, amb una sala que tampoc té més recursos. Llavors els recursos per la velocitat són molt limitats. De fet, esteu una vegada a la setmana. No sé si veieu una més recorregut, perquè fins quan esteu a porta 4? Fins el final de novembre. Fins el final de novembre, i tot va bé, potser us prorrogan i tot. Un altre mes, no ho sé, perquè la Carmen ja tenia la programació molt tancada. Menys aquest horari dels diumenges que, per sort, ens el va poder passar. La nostra idea és el que hem fet, és enviar el nostre dossier i invitacions als programadors amb els que creiem que la seva sala encaixa amb la nostra, i a veure si algun dia algun pot i pot venir. Ha vingut algú? Ho he dit perquè jo també he tingut experiències amb programadors. Doncs si t'hem de dir la veritat, Jordi, no ha vingut ningú. No ha vingut ningú. Però jo no programo, jo programo entrevistats. No ha vingut ningú, però sí que és veritat que a Teatre de l'Aurora els diumenges s'han interessat i la noia van of, també, això sí que és veritat. Molt bé. Doncs escoltau, no sé si voleu afegir alguna cosa més. Recordar que els diumenges a dos quarts de nou del que mengen les bèsties, que per cert, un títol intrigant, no? Sí, hauràs de venir a veure l'obra. Sí, jo vindré, jo vindré. Però el títol aquest, us heu barallat molt? Sí, que ens hem barallat, sí. Clar, aquí l'he decidit entre tots, m'imagino. Però la idea va ser... Li explico, va. Sí, no sabia que hi hagués tanta controversia. T'acabes de saventar ara. T'acabes de descobrir ara mateix. T'acabes de descobrir que tot flosi viola. T'acabes de dir que era molt acceptat. No, t'agrada molt, t'agrada molt. Però, doncs va sortir, a l'eix. Si ha de dir ser sincer, no ho recordes. Sí, no, mira, jo sí que ho recordo. Un dia havíem de decidir el nom de l'obra i vam començar a enviar possibles noms per al grup de WhatsApp, i la veritat eren tonteries, però... Primer es va dir el que mengen les bèsties, o què mengen les bèsties. Exacte. I vam pensar que sí que era més elegant. Sembla que sigui d'un assaig. I té relació amb algun moment de l'obra? Sí, sí. Té relació amb un conte que s'explica. Amb un conte que s'explica. Que si vens ho sabràs. Llavors ho podràs explicar a la teva audiència. Molt bé, molt bé. Marta, moltes gràcies per venir. I també a tots a Carol, Oriol i a l'eix, que tingueu un bon dia. Moltes gràcies. I que es vagi molt bé. Gràcies a tots. Bona tarda. Adéu. Joan Colomó, un clàssic. Un aplaudiment per Joan Colomó. Les cançons que sonen a l'obra. Vinga, va, recte, fins als dos programes. Cristina, ja acabem. Si la penya del morro tingués molta, molta, molta... Però una audiència bàrbara, espectacular, que dius... Però on aneu, on d'una audiència? Avui què seria trendin tòpic a Twitter? Sergi Pons. Sergi Pons seria trendin tòpic a Twitter. Per què? Per la pel·lició, el gent de calçotets que ha fet en aquesta primera connexió. Des de Nogallós. Home, un aplaudiment pel Sergi. Sí, també, perquè ens ha explicat moltes, moltes, moltes coses. Sí, sí, sí, sí, molt interessant. Així la podem fer cada setmana en rigorós, directe, com ha pogut comprovar els dimarts o gens. No ens explicarà les coses que passen a Nova York. Per a més paticions, per això? Jo espero que sí, jo espero que sí. És el trendin, el hit, el hit del dia, efectivament. Bé, ho hem de deixar aquí. Acabem el programa, per tant posem ja la música de comiat. I agraïm tota la gent que ha fet possible. La penya del morro d'avui. La Carme Verdoia, les notícies de Sant Jordi. També l'Anna Rovira i el Pau Marcos a l'espai de carretera. Reial el Sergi Pont, justament. Des de Nova York, el Sergi Arrada, des del que salta joves. La Rosa Archi, des de casa seva, que ens explica les coses de l'educació canina. I també a tota la gent de teatre, sense sostre, lli, de l'Oriol. I també a la Marta i la Carol. Cristina, moltes gràcies també a tu. Per la teva participació més que especial. El Twitter i el Facebook del programa. Tins demà ens retrobem a demà a les 5. I ara, amb l'informatiu, ves per un programa que, per cert, no em perdonem, que vagi bé. Adoxiau, bona tarda. La penya del morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio d'Estef. ¡Vamos! ¡Vamos! ¡Vamos! ¡Vamos! ¡Vamos! ¡Vamos! ¡Vamos! ¡Vamos! ¡Vamos! ¡Vamos! ¡Vamos! ¡Vamos! ¡Vamos! ¡Vamos!