#369 - La Penya del Morro del 7/11/2013

i artesà. Es tracta d'una iniciativa dels mateixos veïns i que es farà aquest dissabte. Ràdio Caldes, de Maris Moreno, bona tarda. Bona tarda. Una proposta que sorgeix de l'associació de veïns del cas Cantíc, que vol dinamitzar el barri oferint uns productes diferenciats. Escolteu Joaquim Font, president de l'entitat. Pugeu oferir en els nostres veïns i a tot el poble una oferta d'uns productes que segur que n'hi ha pel poble, però volem fer millor aquesta oferta, no? Els productes que s'hi podrà trobar són alimentaris ecològics i de proximitat, però també hi haurà espai per l'artesania. La Fira començarà amb una trantena de parades de comerciants de Caldes i de municipis propers. El mercat es vol convertir en un referent a la comarca i a partir d'ara es farà el segon dissabte de cada mes. I ens ocupem ara de la previsió del temps. La informació és del servei meteorològic de Catalunya i de la Carme Farnell. Carme, bona tarda. Hola, bona tarda. Avui hem tornat a patir calor les temperatures. Han estat força elevades una altra vegada aquest migdia. Una o dues graus més baixes que les d'ahir, però tot i això hem tingut 27 graus a les comarques de les terres de l'Ebre i 24 graus cap a les comarques de Girona. Un ambient càlid que s'espera que aquesta tarda continuem parlant també de bonance, encara que han d'arribar alguns núvols prims, que deixaran el cel una miqueta entreanyinat, i de cara a demà no acabaran de marxar. Continuarem parlant d'alguns núvols prims, una miqueta més gruixos de cara a la tarda, que tant sols deixaran alguns ruixats en punts del Pirineu de Lleida. També cal dir que les temperatures es mantindran altes, però han de baixar una miqueta més o una o dues graus, i sí que s'acabaran de desplomar de cara al cap de setmana. Demà en continuarem parlant, i això és tot des del Servei Meteorològic de Catalunya. Gràbiot d'Espern, 98.1. Gràbiot d'Espern, 98.1. En directe, a Matíndiz de Sant Just d'Espern, el 98.1 de l'AFM, i a tot el món, a través de ràdio d'Espern.com, comença un programa amb molta penya i molt de Morro, la penya del Morro. Bona tarda, com esteu, amics i amiques? Vinguts al programa de les tardes de Radio d'Espern. Us parlo i us saludo, Jordi Domènech. Desfareix fins la set del vespre, això és la penya del Morro. Bona tarda, benvinguts, i gràcies per escoltar-nos. Avui al programa començarem parlant de les notícies de Sant Just, i de com m'ha afectat aquesta vaca de les farmàcies al nostre municipi amb la Carme. Carme, bona tarda. Bona tarda, amics. A més, avui al programa tindrem la Clàudia Barbarà, que ja tenim l'estring número de la ràdio, per parlar-nos avui a la gravadora del que diu la gent de Sant Just a Twitter. Clàudia, bona tarda. Hola, bona tarda. La gent diu coses de Sant Just a Twitter? La gent parla por, però parla. Ah, com parla parlar? Parla per Twitter. M'agrada. Doncs ser tuits amb audio o alguna cosa per l'estil. A més a més, avui al programa tindrem la Núria Aureola les notícies positives, i a la segona hora, atenció, perquè tindrem... Atenció, atenció, atenció, atenció al semàfor. Atenció al semàfor, perquè tindrem avui el primer especial de la cursa de Cards de Cuchinet a la penya del Morro amb el Jonas Basó, i amb alguns del futagonistes que corren en guany, per exemple, i dins d'aquest puntet són diferents corredors, que vindran o el farem per telèfon. Molt bé. Sí, el Marc Ruïd o la Daniela Jaumot, que... Què rius, Clàudia? No, no, coneguts, no en tots. Però què passa, que no els coneixes? No, són rivals, són rivals, i jo també em tiro, aquest any. Ah! Sí, sí, sí. En categoria amicta o de fèmines? No, no, fèmines, fèmines. Alguna vegada t'ho has tirat on, fèmines? L'any passat. Per primera vegada. I ara ho expertes. Ah, sí, home, ja. Ens hem col·lat a la final i encara no sabem com. Esperem que aquesta any es repeteixi. Fem tempes, no? Potser... Doncs et convidiu que et quedi, si vols, a l'especial de Cards, que farem avui, la setmana que ve, farem el segon, i al cap de setmana que ve hi ha la cursa ja. Fa un motor ja per la cursa de Cards de Cuchinet de Sant Justes. I, a més, també avui el programa llibres amb l'Arnau Consuls, que ens explicarà com va el novembre literari del nostre municipi, i també acabarem amb tot un món de moda de la Mireia Redondo. A veure... La penya del Morro, un programa amb més Morro que penya, o era més penya com un. Però abans de tot això, parlem amb la Cristina Vargas. Cristina, bona tarda. Bona tarda. O la bona tarda, com ja sabeu, al Twitter i al Facebook, que el porta la Cristina, que avui Cristina no et trobes gaire bé. No m'has de... Però he vingut igualment, cosa que és de greia, i s'aplaure és el públic de la penya del Morro. Gràcies. Avui és un mal dia per posar-se malalta, aquest matí només n'hi havia una, vull dir, que a tu també... Però almenys hi havia una, oberta, per si un cas. Sí, però avui era un mal dia per posar-se malalta. En fi, repassem els trentins tòpics que per ser, si n'estàs qualsevol cosa, ens ho dius, Cristina. No, de moment, no, cap problema, gràcies. No, ho dic perquè no he sentit mai. No em vas donar al final el teu grup sanguini, que ho hem parlat això tant recòs aquest dia. Sí, és veritat, Jordi, però de totes maneres, no necessitaré cap transforció de sang i res de res. No ho sé, mai se sap. A veure què ha sigut avui el més comandat de Twitter, perquè el BSE ha sigut trentin tòpic, el banc central europeu que ha baixat els tipus d'interès a un nou mínim històric del 0,25%. Cristina, què vol dir tot això? Doncs el consell de govern del banc central europeu ha decidit avui rebaixar el tipus d'interès de l'euro del 0,50%, el 0,25% d'esperit de la forta caiguda dels preus, registrada el mes d'octubre. La rebaixa que podria estar motivada a segons experts, per la baixa inflexió que podria amenaçar la recuperació econòmica i per la necessitat de debilitar l'euro davant el dòl·lar per tal, no perjudicar l'exportació i per tant la creixement de l'economia, ha estat confirmat pel president de la institució immunatària, Mario Draghi, a l'asseure que l'objectiu és evitar que empitjorin l'economia. Un cop conegut a la notícia, les bosses europees han en respost en pujades generalitzades de més de 0%, com en el cas de l'Ibex 35, per exemple, que ha pujat fins a 1,7%, fins a arribar als 10.000 punts. Repassem algun dels tweets que han fet els twitterers i que han situat aquest tema trendintòpic avui, per exemple, Albert Cano, que diu periodistes seriosos que creuen que l'economia es estimularà perquè el banc central europeu baixa el tipus del 0,50 al 0,25%. Un altre és el Víctor Pinheiro, que diu que Draghi anuncia un tipus d'interès mínim per l'euro en el banc central europeu i num de l'economia financera d'un diner que no arriba a l'economia real. I el més arriba és que el banc central europeu ha trigat dos anys a fer el que havíem de fer, diner gratis. O li queda la deflecció, no és controlar... O li queda, perdó, de la deflecció. No és controlar la inflació. Eh? Eh? La gent que ha estat a l'economia, com la Carme, s'ha de respondre, jo no, perquè no tinc ni idea. Passem a les notícies de Sant Just. Per cert que avui en treu bona fuente aquesta nit roda el segon pilot de NL Aire, el nou programa que es t'anarà d'aquí un parell de setmanes a la sexta, el Late Night, i que ens ho explica l'altre dia, el David Ávila de Canava, que va anar de públic i tot plegat, que és una notícia de Sant Just, però, on que està aquí el plató, he pensat, mira, que potser feia gràcia. En fi, Carme, repassem com ha anat avui el dia, perquè les farmàcies i les farmacèutiques han sigut les protagonistes informatiuament parlant. A Sant Just, un desvern també, perquè, de fet, han tancat per put protestar contra els impecaments de la Generalitat de Catalunya. Les farmàcies catalanes han convocat una vaga per la jornada d'avui per denunciar que el govern català els deu 416 milions d'euros, i que el seu dia a dia és insostenible. A Sant Just només la farmàcia Solans ha obert el servei per cobrir el servei de la Generalitat de Catalunya, i que el seu dia a dia és insostenible. A Sant Just només la farmàcia Solans ha obert per cobrir els serveis mínims, Carme. Exacte, el Sant Just tenc a base d'anar avui per l'única farmàcia oberta de Sant Just. La farmàcia Solans, també. Coincideu que és la farmàcia Solans. La farmàcia Solans. No ho sé, digui-ho. D'on abans suporta la vaga, fins i tot a alguns els deien que el sabia greu a nari, i des de les farmàcies expliquen que sense aquests diners que la Generalitat els deu a les farmàcies catalanes, la situació és insostenible, unes diners que corresponen, recordem els mesos de novembre i desembre de l'any passat, i a quinze altres mesos del 2013? D'anar d'anar i al febrer. Al maig i al setembre d'aquest 2013. Davant dels impagaments de la Generalitat. Com una professora. No t'imito, perdona. Què porto? Et predic el bòlgic que dius a la professora. Davant dels... Escolta, Jordi. Què passa? No entenc aquest so. Subtat. Subtat. Perdena, és el to de l'Apenya del Morro. Estic estigant la notícia amb un to jovial, de bon humor somrient, i em diu senyora Tarratt & Meagher. No, perquè estàs aquí amb el bòli acusant-me i transmet preguntes de quins mesos seran quan van tenir problemes les farmacèutiques, que és el que realment ens ocupa Carme. Davant dels impagaments de la Generalitat, l'única solució que veu les farmacèutiques de les farmàcies solans és que algú deixi diners als estaliments sense interessos. A més a més també diu que molts estaliments podien veure abocats davant de tot plegat, si no es paga, que ara s'ha de dir que sí. Ha fet pagar els medicaments als seus clients i que ella abans abaixaria la persiana. Jo estic amb una farmàcia fa 40 anys que estic i que acompanyarà el que no puc fer és els meus pacients de tota la vida que sé que tenen unes jubilacions de 400 i 600 euros o de 600 i 800 i pagar els medicaments. O sigui, jo abans he dit que empaguin tant que la farmàcia em fa vergonya i bueno... Els senjostangs consideren que és una bona mesura aquesta vaga que s'ha fet per fer presió del govern. La senceria General és que les farmàcies són un dels puntals del sistema de banestar social i que es posen en qüestió o que una mesura com la d'avui doncs l'ajuda a pressionar. Exacte, defensen també que hi hagi una farmàcia de guardia oberta per cobrir els serveis vinins a uns senjostangs que avui ja estaven en aquesta farmàcia. Bateria. Ah, bateria, eh? Potser em sembla bé, és una manera... No, perdó, deixa'm-te cap a això. No sabia quin tall era i el nom és bateria, que en l'argot periodístic és com bateria de respostes, no? Sí. Ah... Potser em sembla bé, és una manera de protestar, de fer una mica de pressió, saber si hi ha alguna cosa que venen una mica i de vincen o vol bé. Ja no m'estranya, res. Perquè cada vegada anem de mala a pitjor. Vull dir, no sé qui pot posar-hi remei, ni ho entenc, ni res. Nosaltres no. Però, bueno, si ho fan, suposo que ho tenen a fer, perquè, clar, si no cobra, no poden seguir administrant. No es necesitat. Porque quién va a buscar medicamentos si no lo necesita, yo, no. Y ella tampoco. Se parece perfecto que cierren, que es como una vaga. A unos servicios mínimos, claro, unos servicios muy lo que no es normal es que no les paguen. Hombre, algú no tiene que ver de urgencias, ¿no? Porque si no, ¿qué haríamos? Bé, les opinions dels senyors senyors... Marc Marvà, que avui ha anat a... Marc Marvà, avui ha anat. Sí, s'ho ha passat bé, eh. En fi, gràcies, Marc. Carme, que anem de tema, parlem ara de benestar. Benestar personal. Posa música del programa d'aquests que ens aniran els altres. De l'ofici de viure o l'amics? Benvinguts a l'ofici de riure. L'estrès i l'ansietat es poden prevenir des de petits. Ho diu, no dic jo, no dic jo. Ho diu Jordi Blanc, i així hi ha altra, que avui impartirà una conferència senyors sobre la prevenció de l'estrès. Posem altres músiques així, de l'ofici de viure. Ara, és una xerrada que es fa el municipi en el març de les jornades... més, més... més, més... Ah, no, més, més per la salut. Que és un més per tenir més salut. Ser més de tot Carme Verdo i una persona molt equilibrada, emocionalment. Una conferència adreçada a les famílies. Jordi Blanc parlarà avui de com podem evitar patir estrès o ansietat. Segura que moltes vegades ens preocupem d'aquests transtorns quan ja els patim, és a dir, quan ja és massa tard per evitar-los. Per què et preocupa tu, Carme?Jo... no... Tu no... Tu estàs bé. No tinc estrès, ara mateix. Jo estic molt tranquil. Pensa que sóc un locutor d'un programa de benestar. Doncs per prevenir l'estrès.No puc estar estressat. Per prevenir-lo, mai el...Aurí es darà més a poc a poc. El notem.Per fer-ho estressat. Per prevenir l'estrès podem posar en pràctiques tècniques de relaxació, però també hem de trobar l'equilibri entre les nostres obligacions i el nostre temps lliure i la distància. Aquesta conferència, que es fa avui a les 8 del vespre a les escoles, s'adreça a famílies i també es parlarà dels seus fills. Per tant, de la idea que els nens i nenes també tenen risc de patir estrès, per tant, és important aprendre a fer aquesta prevenció des de ben petits. Això serà avui a les 8 del vespre. És una xerrada que forma part d'aquest novembre dedicat a la salut, que al llarg de tot el mes hi ha diferents actes, sobretot dedicats enfocats pels nens, des de les escoles, però avui també hi ha aquesta activitat que s'adreça a pares i mares, principalment. Jo no trobo molt interessant, aquesta xerrada. Claudia, Carme, Cristina, tanqui molts ulls. Però que no és de teixir, la xerrada. Què hi ha, Trajordi? El que fa la xerrada, no és per parlar de yoga. La relaxació és molt important en el nostre dia a dia. Ho acabes de dir tu fa un moment, Carme, et noto tensa. Respira i seguiu amb mi. Inala. Expira. Inala. Expira. I així podríem estar fins a l'1 de la matinada. Però hem de fer programa i hem de fer més coses. La gent a casa pot anar respirant, que fins ara segur que no ho feia bé. L'Apella vol morre, cada tarda, de 5 a 7, per ràdio d'Esber. Bé, ja acabem parlant d'agenda de dos actes polítics concretament, que es faran a Sant Just d'Esber, d'una banda, el Sopa xerrada amb Lluís Oriols, avui sobre les relacions cataluny-espanya, organitzada pel Partit Socialista de Catalunya, aquí a Sant Just, i d'altra banda, l'Esmorzar de demà. Passat. Ara volia dir-ho, però ho he curat. De l'Esmorzar d'Esquerra amb Joan Manuel III Serres, dissabte, a la Taneu, Carme. Sí, avui la secció local del PSC organitza aquesta xerrada de sopa. La secció local? Sí. T'ho juro, avi entes? T'ho juro, avi entes? La secció local del PSC. Qui serà? Joan Pasaganyes? No, treu la posició. Que m'he conforçat. Un groma estrany. No, no, estranya, no. Jo, per un moment, he necessitat el PSC, i a la meva ment he començat a imaginar qui era necessitat el PSC. Jo els he pensat, Joan Pasaganyes, amb aquella cara de bon nen que té, que sempre... Jo sempre penso, m'agrada algú. Riu molt, m'agrada algú. Doncs, dit això, aquesta secció que l'organitzen una nova xerrada de sopa, en aquesta ocasió, per tractar, com deies, les relacions entre Catalunya i Espanya, de fet, el títol, a Catalunya i Espanya, una separació irreversible, i el ponent serà de Lluís Oriol, el doctor en ciència política per la Universitat d'Oxford. L'acte es fa avui a dos quarts de nou del vespre, al restaurant Sant Just, al carrer de la font número 17. Ah, mira. I, per participar-hi, s'hauria de fer reserva prèvia. O, bé, us podeu gostar encara el carrer de la Creu 81, que és aquest restaurant, per demanar si encara podeu participar-hi. I l'altre acte... S'ha de sopar, eh? No ho sabem. No ho sabem. Imagino productes de Catalunya i Espanya. Val 10 euros, doncs serà un menú. I demà ha passat i on has mursat? Sí senyora, a Carreg, des d'un altre Serres, de l'exacte de la... Home, si és d'Esquerra Republicana, seran coses d'aquí, de la terra catalana. L'acte del PSC, que és Catalunya-Espanya, després hi ha un xerric i jo d'una portilla de Burgos, i una cosa més també autòctuna. En canvi, el murs de l'Esquerra és més d'aquí del país. Bé, doncs, si pensen en fotos, ja ho explicarem. L'ex conseller de Cultura i Mitjans de la Generalitat, Joan Manuel Tres Serres, és el convidat de l'Esmorzar, que a l'éssec local d'Esquerra fa aquest dissabte, el Bar de la Teneu, per tractar qüestions d'actualitat. De fet, cada any el partit convoca algun representant del partit per tractar els temes de més actuaritat del país, i es parlarà, per tant, de com encara a Esquerra, l'any 2014, amb la consulta i l'endemendència com a arrer a fons, i l'Esmorzar començarà a dos quarts de 10 i s'acabarà a dos quarts de 12. Si voleu assestirir, us heu de posar en contacte amb l'éssec local d'Esquerra Republicana. Gràcies, Carme, que tinguis la bona tarda, i recordeu que a partir de l'éssec teniu el que en just notícia i edició més, però per escoltar les notícies més estacades d'avui, que comentem amb talls, més amplies, i amb una profunditat increïble, i ara mateix també podeu fer-ho a través de... No riquis. Que no riquis, és veritat. Molta profunditat, més que ara. Ara, aquí no escoltem talls. Hem escoltat talls avui. Hem escoltat un, però a cada notícia teniu talls. Per exemple, Jordi Blanc i sobre l'estrès, no l'hem escoltat parlant, i ha parlat de coses de Jordi Blanc, per exemple. El nivell muscular, les contractures, el cançament... Sí, amb totes les estrèses. Pelvitacions a nivell de l'estal cos, el fet de no dormir, la irritabilitat, de gent que també està més emocionable, està més dou, a nivell emocional, el cançament o no concentrar-se... Tots aquests símptomes que molta gent ha tingut o té... Això t'agrada. Aquest tall va llavors, no l'hem posat. El poder d'escoltar, sense la música, això sí. El informatiu vespre amb altres talls dels altres protagonistes. Per tant, més profunditat que el que estem fent aquí. Que no riu, perquè el programa és lluvial, com tu. Carme, gràcies! Adéu, la carta! Sí, 22, continuem a la radiodesver, el 9.ufm. Ja tenim amb nosaltres la Clàudia Barbarà per parlar-nos de les coses que passen a Sant Just, però és un altre punt de vista. No te'n jubilis, potser. Clàudia, bona tarda. No, una mica més, jubil, que la Carme. Una mica més, jubil, que la Carme, una mica més. Una mica més. Avui no ve la gravadora i no escoltarem... No, se n'acaba les piles, avui. El Carles m'ha dit que la Clàudia avui no pot se n'acabar, se n'acaba les piles. El Mar Marba, que està als matins, ja ha sortit ell a preguntar què opinava la gent sobre la vaga de farmàgia. No hi ha tanta gent, és Sant Just el carrer. Per això mateix, o una o l'altra, ja ho sortís al mar, tu ja no ho fas. La gent diu que m'han preguntat... Clar, clar, clar. ...que fa un altre cop aquí. Vots programes, ja, a la ràdio. Quanta ràdio, ja, Sant Just. Avui novem i avui la gravadora, com dius, se n'acaba les piles, i el Mar Marba també ha sortit. I hem passat al contacte 2.0. Les xarxes virtuals, les xarxes digitals. Per tant, avui... Exacte. Bé, parlarem de les coses que passen a Sant Just, però a Twitter. Exacte, eh? Mal. Tu tens la tradició així, com de... Tu te'n recordes el canji qui pugui? El programa que descansi... Descansi, descansi. Descansi en pau. Descansi en pau, canji qui pugui. Ha sigut involuntari això. Per la gran audiència que tenia, marcava cotes... La ràdio, realment, mai havia tingut tantes descarregues de potques, com durant l'any passat. És veritat, és veritat. Va ser una cosa que vam decidir matar-la, abans que no se'ns demanés com faci'm cada dia. Massa, de fer un programa com parlàveu de Sant Just, una hora a la setmana, cosa que tenia... Sí, així com hola, bocèntric, tot. Sant Just, tot, aquí. Escolta, que té molt de mèrit, perquè fa anys... Com un plesonòre, només parlant de Sant Just, això és una cosa... Aquest era el mèrit dels carrers, que hi ha... Agafant la llista telefònica, i miràveu... Parlàvem amb la gent, posant moltes cançons. L'any passat ho feia, el canji qui pugui, de repassar el que deia la gent. Com jo he vist que t'ha d'agafar les seccions, que en la dos fèiem allà, i transportar-les al teu programa, ara que nosaltres hem mort... Com que no esteu, he pensat... És una cosa que es porta i està bé, saps? Hem pensat que hi ha una gravadora que ho fèiem, portem una altra secció, anem aquí, recuperant seccions de les... Exacte, posaria plorar, no estàs. Però era... Recompareu una mica l'ambient del canji qui pugui. Sí, sí. L'ambient del canji qui pugui, que era aquí, a vegades, que estava... no... Dessaturat, al sobre. Això és el que es porta, eh? Es porta molt. Va, va, va, va. Total, recordes la Limanol, que feia una secció de tuig? Limanol no em sona, no sé qui és. Limanol és un personatge s'enjust, que es caracteritza per obrir tancades portes als centres cívics de s'enjust. Ah, sí? Sí. És com el Seren, o de s'enjust, realment. Mira, que tenim Limanol, no pot parlar perquè s'han tancat portes. Sempre, si l'enganxes per s'enjust, perquè obriu o tancar una porta. I a part... Aquesta porta li falta una mica de Limanol. No podrem trucar un dia, a veure com ho fa, això. I després també és conegut per ser monitor de l'esplai. Ah, home, un clàssic. Perquè ara per aquí la ràdio ja no passa, ja no vol passar. Ai, va, un altre rotllo. No li paguen. Bé, ja saps, el PCteros, aquell de l'esplai, grocs. Ja, ja. Està bé que us institueix groga, també. És que la gent, saps? No, no sé què espera. Total, Limanol, el que es dedicava a fer era recuperar tuits, però més que comentar-nos el deixava a Caldo. Ell treia el tuit com per parlar de la persona, a fer-neixer una mica de xiste, tal... Fares el mateix tu? Sí, però amb Limanol, al principi. Era per recuperar el seu perfil de Twitter. Ah, molt bé, i què dius? No l'he pensat, a veure. Anem a fer una mica de justícia poètica. Limanol, durant un any per estar aquí, amb tothom, ensenyant-te, i dir-hi, mira com escriu aquest, mira el que fa l'altre. Doncs jo he anat a buscar el teu, i realment m'he trobat davant d'una innovació periodística. Què dius, ara? Sí, sí. És un Twitter que va obrir... i hi ha 20 tweets, potser, que tenen el mateix partit de futbol. Cada un dona ratlla, o sigui, i ni esta passa la pilota, això és un Twitter. I després, al següent, van dir en diferents tweets que retransmeten el partit de futbol, que potser fa un any. Quina és el perfil del... Limanol Llópez. Limanol Llópez. Llópez, sí, busqueu-lo. Si voleu veure una retransmissió d'un partit, de fa un any. Però ara fa un any, és una conta que només té 20 tweets, que està retransmetent el partit. No té gaire d'interès, oi? No, interès el té zero. Però està bé, està bé. Ho que no m'havies pensat, bueno, tu es que directoritzarà per algo més. És una innovació periodística, un nou estil de format del Twitter. No té imatiatesa, però té això... Però té la perpetuïtat de quedar-se allà per sempre... En oblid. Aquests moments del partit de futbol. L'oblid, però està allà. I ara que m'he posat en nostàlgia, que recordant que en Jiquipúgui, m'ha vingut a la ment, una altra persona que va estar aquí durant molts anys, el Adrià Calbós. Home, Adrià Calbós, també, si home. Amb Mítica Adrià Calbós. Amb Mítica Adrià Calbós, que va estar aquí molts anys, i de cop aquest any ho ha desaparegut d'aquí. També, tu no desapareguis. És l'únic que aguantes, eh, Claudià. Sí, sí, potser m'ho he de plantejar. No, no, no, no, no, no, no, no. Què fa, Adrià? Com li va la vida? No ho sé, heu contamir el seu Twitter per saber-ho. I què diu? He trobat un retuit que li han fet d'un programa que us heu parlat per parlar de l'acer. Home, parlant, home, i tant, perquè vam entrevistar aquí... La recal·latòria. La recal·latòria del parlar per parlar, que fan allò que tu podries fer per parlar, eh, que no és una veu molt maca, Claudià. El que faig és parlar per parlar molt, saps? Però, ja ho veuràs, fes un to així, que t'agrada tu. Passa la veu aquesta, explica les paraules. Quina és el to, que així que fas amb els tits com d'aquests diners? Sí, la bona tarda. Bona tarda. Benvinguts a... Benvinguts a... Twitter, ja, per Twitter, ja. Twitter, ja, per Twitter, ja. Sí, però no vaig repetint. No, no, jo practico, Jordi, jo practico. És com si fos una classe de... I què ha passat? Doncs ha passat que l'han... És que jo no tinc Twitter, i a mi això dels tecnicismes de Twitter em costa. L'han retuït a gent, no? Sí, i l'han posat, l'han comentat a ell, al seu nom, i posa, tot seguit, torn del que fas, que no dorms, a Madrid, a Calvo, on seguim coneixent treballadors nocturns. Avui, un veterinari d'urgències. O sigui que està a l'acer. Sí, perdona. Està a l'acer o és veterinari d'urgències? És un gos, la tia. Ah, pregunto, pregunto. Ah, val, amb l'Adrià Calvo, o sigui que està a l'acer treballant... Sí, sí, sí. Però no us alarmeu, no us preocupeu, que no estem demant d'un cas, d'un periodista, que hagi estat contractat... Ah, no? Amb un contracte, amb un so... No, no, no, és un bacari més, que ho faig de tís. Home, no, ja ens havíem emocionat, una persona promocionista, d'aquesta manera. La Cristina, per exemple, va estar a l'acer. Molt bé. Jo vaig estar informatius, no? És diferent, però suposo que igualment, pel que vam parlar amb la Raquel, Jordi, si recordes, eren molt poquetes persones al programa. És veritat. Suposo que podrà fer moltes coses i aprendre molt. I després que torni, passa per aquí, si se'n recorda. Explica al mig l'experiència, no? Un co és entre polir, ràdio d'Esberos, entre polir. D'aquí han sortit tots els bons, d'aquí, ja. I si no, els queden aquí anys, i enxu empenyar el vol. Exacte, exacte. I més, i condens, eh? I orgullosos. I agraïts, i agraïts. Això és l'important, Jordi, això és l'important. Alguna cosa més de la Tia Calvo, que està a la cadena ser? No, deixo descansar, ja. Després de la setmana passada, de l'efecte Paula Molina, no? Un nom fenomen que es va donar, que era... Paula Molina! Sí, per no, vam detenir com una impostora, que et trucava a passar per la Paula Molina, després... La de Mancantxar, era la Gina Harster, la de Mancantxar. Aquesta l'investigaré al Twitter d'aquí poc. A què? Investigaré. Investigaré, sí. Perquè tens algun contra? No, d'acord, d'acord. Doncs he investigat la Paula Molina, real. Perquè hem pensat, no sé, és un personatge que es va donar a conèixer aquí la penya del Morro, s'ha ficat amb què li agrada, no ho sé... Què fa, la Paula Molina? Recordem que aquesta Sant Justenca... Jo va ser en Justenca, ens la vam voler colar, intentant participar la setmana passada, al sorteig d'un sopar per dues persones que feien pel mirador de Sant Just, al restaurant, i van trucar fins a passar per ella. Però no era ella. No, després ella va trucar a la real, va entrar en un sorteig i no li va trucar, que va ser una jaixa. Exacte, exacte, i després, mira, per fer bromes bromes, va trucar a una altra, que és la Mireia, que no li va... Estan xistosos, eh? Molt, molt, molt. Està bé, volen una mica així. Tot el que vaig pensar. A veure, si hi ha gent que la vol trolar ja, vol ser ella, vol ser la Paula Molina, què li agrada aquesta dona? Què és que no són els seus interessos, saps? Per què tothom vol ser Paula Molina? Entret al seu Twitter i retuïteja coses com... Pesquen un peix rem gegant a Califòrnia. Com? Perdona? Perdona? És una mica... també té un significat espacial, no? No sé, o puc tornar a llegir perquè és escuet, és curt, tu diràs, a veure, eh? Pesquen un peix rem gegant a Califòrnia. Ja, però de qui l'ha retuïtejat? 3.24, no m'acolta. Ah, és una notícia de 3.24. És perquè sàpigues quins interessos té aquesta persona que va intentant adquirir la seva personalitat. Avui, si ho entenc bé, que l'odi estem repassant la gent de Sant Just que escriu el Twitter. I que ha participat, la ràdio. I que ha participat el publicant. Clar, és veritat, el seguim, d'aquí. Sí, de gent que passa ens enganxem a ells i volem saber què és la seva vida. Ara ve una per això que surt de la característica que hem fet, perquè no ha passat per la ràdio, però he saltat i també és de Sant Just. No ha passat perquè no ha volgut, perquè aquí sempre... En les portes obertes, no? Home, si jo faig una secció, ella també pot venir a fer una secció. A tothom que no escolta pot venir a fer el que vulgui. Només falta que en veieu. Podeu venir a gorronejar aigua, també. Cafè no acaba amb una deta, és que m'he entrat avui. Us obrirem la porta i si no ho fem nosaltres ho farà la imanol. Mira, no patiu, podeu venir quan vulgueu. Exacte, doncs... I semblarem que a Sant Just no passa res, res d'interessant. I... Està clar que si no passa res ens ho hem d'inventar. I això és el que fa l'Anna Bosch, una Sant Just tenca que escriu el Twitter. Jaies que porten maletes que superen de llarg les mides de reia ner, el gimnàs, misteri, o joc sencer de tovalloles. No sé exactament què vol, que deu voler dir-me això, però està clar que Sant Just no passen gaire coses i d'una maleta d'una jaia hem de fer un tuit. Però, de fet... El que jo pregunto és què hi amaguen a dins de les maletes tan grosses, les jaies... Tindries pels seus nens. Quan van al gimnàs, i és més, aquí el compres és porti de la bona aigua, és que em ve... Jo entenc que sí, perquè un Sant Just tenc real només parlaria de coses Sant Just, per tant... Per tant, hem de suposar que l'Anna Bosch ho és, no?, una Sant Just tenc real. És que jo fa molt que no vaig al gimnàs, per tant no... Molt bé. Per cert, finalment acabem ja amb un altre tuit d'una Sant Just tenc il·lustre, com és Clara Nervión. No parlem per la Clara. Està el Time Out, la Clara, eh? Així que vaig estar veient aquí i veient que està... Ah, amb la Sant Just tenc. Si jo busco Sant Just tenc, doncs que surtem. És una secció d'esafreig, i de cotillos, que... Això m'agrada, eh? Podem evolucionar-ho cap aquí. Sí, sí. Podem fer-ho... Seria divertit, no?, les noves parelles. La gent li falta salsa, eh? Sí, una mica això. Ah, clar, però el Twitter no es parla d'aquestes coses. Però tranquil, que jo busco, jo faig interpretacions. Jo faig interpretacions. Jo fa anys que vull fer-ho, però, clar, no pot ser. No pot ser. A veure, Jordi, quin són els... Què vols? Una secció de... Busca per allò? No, de xafardets. Com a secció del cor, Sant Just tenc. És un repte. Si vols per la setmana que ve, intento buscar a Twitter una mica de salsa, de coses que... I aquesta risita, eh? Jordi, que tens foc a sortir la llum. No, no tinc... Però estava pensant que això no pot ser, perquè a Sant Just ens coneixem tots. Bueno, d'aquí la gràcia de la secció. Clar, però el coneixen tots, no podem començar. Mira, aquest ara ho han deixat amb aquesta. I aquesta ara s'ha anat amb un altre, saps? O ara aquest altre està enfadat i fa morros. L'Audiència Pujeria, jo qui ho deixo. Bueno, ens hem de pensar... Podem fer un anònims, potser, no? Com un... Com sortir, com era allò? L'informer. Com una mena d'informer? Home, el dia que vam tenir més audiència que en Gigi Pugui, va ser l'informer. Hem causat una mena de fenòmer a l'institut, que les nenes... No, els pares, tampoc. Aquest dia vam fer molt... Que es parlava molt d'empotrar a la gent i tal, no? A l'institut. L'últim tweet, que anàvem de la clara nervió. Ah, sí, és veritat, digues-t'hi. A la secció aquesta, de Txafardeig, de Sant Just, però no sé si fer-ho, per exemple, com s'adono, per exemple, el Pep i la Pepa ho han deixat. Perquè la Pepa, saps? Ja us podeu saber... Sí, podem posar... Ho pensaré, ho meditarem. Deixes meditar una mica i... Alguna cosa, eh. La setmana que vaig sorprendre. Si no vols, no cal, eh. En fi, Claudi, acabem amb un últim tweet. De la clara nervió, en què et diuen? Mira que vinc poca Sant Just, perquè cangis són un dels grans plaers de la vida. Sí, senyora, veus? Ja l'ha colat. Està molt bé, i té raó, té raó. Perquè quins són els altres plaers que té Sant Just? Això és Sant Just, ara ho noto. Per exemple, no sé, pujar del de tot el Walden i mirar les vistes que hi ha, per exemple. Una concert i poder moure un exemple perquè no hi ha ningú. Ah, per exemple. En fi, són algunes coses que es poden fer a Sant Just. Alguna cosa més, Claudi? No, no tindràs més a dir. Però avui, per cert, que nosaltres... Tu dius no, és que no hi ha tuits que parlin de Sant Just. Mentida? Clar, ja en twitteros, ja en twitteros. Hi ha alguns tuits, per exemple. Carles Quintana, que l'altre dia escrivia... Miquelets de Catalunya a Sant Just es ven del 27 d'octubre, i penja una fotografia dels Miquelets que hi havia Sant Just al carrer. No els vaig veure. Doncs que estaves descansant, perquè la nit abans hi havia sort de la biblioteca estudiant. Estàs escrivint el guió de la secció. La Maria Engrafe, que diu, Sant Just d'Esvern, imatge portada per Mighty Maestres, hi ha una fotografia de Sant Just. Per exemple, Baíbé diu, durant aquest mes, es celebra el novembre literari aquí, a Sant Just. Això ho hem parlat la passada. No us ho perdeu, i a més hi ha un link de la notícia. El cíntic de Greuges, que diu, rebrem queixes a Calella el 12 de novembre, sanfaliú de Codines el 13 de novembre i a Sant Just d'Esvern el 14 de novembre. Estem projectats al món, Jordi. Convés-hi-te a prèvia. M'ha de demanar si em donen el sentit. Per exemple, el Gerard Cadavall, diu, interessant iniciativa cultural, gràcies. I llavors diu, novembre literària, Sant Just d'Esvern. Després diu, oi, he vist-ho... Mira, si em podeu ajudar, perquè la Lídia, Lídia Abril, diu al Twitter. Oi, he vist-ho, una xica que m'ha recordat de tu. Xusso Jons, que li diu a la Xusso Jons. Passem a Port Sant Just d'Esvern. Ha, ha, ha, ha. Era rubilla. Home, d'aquí de rossos no en tenim poques, eh? Sí, o tenides. I Pilar Sánchez Arjona, que diu, recient lligada al plató. Què és això? Doncs és això. En Sant Just d'Esvern. Imaginem que ja ho està en algun dels platós. O potser no, o potser no, o aquí Sant Just. A tot arreu, a tot arreu, a tot arreu. I ja per acabar, els cals de cuixinets, eh, que per exemple... També ja comencen els cafemotors. Diuen, demà, és a dir, avui, de 6 a 2.47, no es porta la secció de cals a la penya del Morro. Ai, ai, ai... Ens fem publicitat, aquí. Ai, quina legalitat. Tot que de casa, tot que de casa, tot que de casa. En fi, Clàudia, moltíssimes gràcies per venir una setmana més. Ah, vosaltres, vosaltres. Tenim molt de carinyo, i la setmana que ve... Esperem que vinguis amb més coses. Em sap fer just. Escolta, per què no surts amb la gravadora i preguntes a algun cotelló de Sant Just? Saps algun cotelló de Sant Just? La gent li fa baraconya, aquestes coses. I si em poso aquí en un problema, jo tinc amics, els meus veïns en reconèixeran. Cristina, com he de fer? Jo crec que si vas a l'Instit i agafes una hora així, que surti i jo vas... Passa que jo treballo el dematí, no sé si agafa... Ara fa que em fan jornada intensiva, només quan està el dematí. Però seria, però jo crec que els joves sí que parlen, no? I no tenen cap problema en explicar-ho, i... Això sí, Clàudia. Informa-te a quina hora acaba l'institut i també en cap allà. Llavors sí que seria informe, informe, eh? Home, sí, informe, eh? Això té èxit, eh? I tu et dius... I ho posem a la penya del morro o a la ràdio? A la ràdio i a la ràdio s'enjust, això. I a la ràdio i s'enjust, aquí fots! S'enjust a ràdio, tio! Deixa'm estar, que estic un mes, que ho he d'anar. En fi, Cristina, gràcies. Ai, Cristina, Clàudia, fins la setmana que ve. Bona tarda. Ai, passers! Ara que he fet un fons de nou, no he vingut al cap. Ai, ai, ai... Vaig anar al buscador de la Polo i dius... I què tal? Vaig anar! Vaig anar! Vaig anar! No hi era! Bé, doncs és estrany, perquè... Això que vol dir que t'ha deixat plantada, no el vas trobar? No ho vull acceptar, que m'ha deixat plantada. No, no, no. Jo hi era. No portava un... un clavell de color rosa o vermell, allò que havia de portar? No ho vas veure, tu? No, jo ho cridava. Escolta, el dilluns ve, el dilluns ve, ja li preguntarem. M'estic enfadada, eh? A mi no se'n fa. Estan enfadada? Home... Vull que la Polo desplaço, no t'hi deu, que em va costar... un rato, m'ha fins allà, perquè tots sabem que el transport de Sant Lluís no està molt ben... És comunicat, jo. No me'n vaig armar de valors. Vaig anar fins allà, una hora, fins a Paral·lel. I vas anar sola, a més? M'aclant una vegada aquí, amb cap altre noi. Home, segur que li hem portat amics, eh? Ai, és d'aquests. Si hagués anat, portava amics, segur. Ah, tu veus que no va anar sol, Lluís, no sabem això. Home, Jordi... El dilluns sabem què passa entre aquests col·laboradors, que a un la tenim el dilluns, a l'altre, tu, Claudi, el que tenim el dilluns. És una història de humor impossible. Jo crec que potser... S'haurien d'ajuntar, Jordi. Pararem amb la direcció de penjar el morro, a veure si us fan ajuntar... La redacció, a veure... Què? La direcció, la direcció. El trucaré a la direcció. Perdona, la direcció sempre està ocupada. Està on despat, allà al fons. Està creant, està creant, i tot plegat. En fi, a veure si us poden ajuntar. Que vagi molt bé, Claudi, que tinguis a la tarda, que ve disfruta molt. Adéu! Vim i no hi arribem a punt de les 6 de la tarda. Continuem i ho fem després de la publicitat. D'aquí uns moments parlem de notícies positives amb la Núria Oriol, que ens anà mateix a la penya del morro. Qi, i rich que slánckig replaced. I grow i ho facin al rack. Esteu farts que us diguin que heu de sentir,21 i llegir, i que heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. HaRes Mu causing per parar un trambàs. Flutho, cultura mà. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilòniis. No us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre va a Babilònia. Connecta-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell d'aclaça o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. Sóc Jaume Salóncoll, farmacèutic del Carreto de la Número 3 de Sant Just i envio una salutació a la penya del morro. Molts petonets des de la botiga o tont de Sant Just per la penya del morro de la ràdio, i que tot vagi molt bé i molt d'acord. Al centre de la llaneria Bergs saludem a la penya del morro. Bon Nadal! Com que dius, us parlem de les notícies productives que ens porta la Núria Oriols. Tenim el telèfon, Núria, bona tarda. Hola, què tal? Com estàs? Bé, com va tot? Bé, i espero que per vosaltres també. Sí, estem molt bé, tot i que aquests dies ja ho... No sé si ho saps, però hi ha com una mena d'abstemia, així com estranya, entre la gent o m'ho sembla a mi. Perquè he escoltat alguns comentaris de gent que està com una abstemia de tardor. Això pot passar o no? Sí, sí que pot passar, eh? I a veure, sempre hem dit que això també pot provenir que a vegades és una petita factura dels canvis que hem vist culturalment estiu, a vegades és perquè ens falten vitamines i mineral, i a vegades, a més a més d'això, o a banda d'això, s'ajunta amb la sensació que s'haurien de deixar anar coses, com cauen les fujes dels arbres, i no les hem deixat anar, o que sentim que ja hem reiniciat el cicle de tot un curs per endavant, i no era com nosaltres volíem. Això també acompanya, aquesta sensació de... Ai, però, que tot està continuant com abans, o fins i tot... Jo ho veig d'una manera més pessimista que abans, i és perquè ha faltat enfocar l'energia de cara que el començament no sigui fet de manera automàtica pel calendari, sinó com una tria pròpia. Per tant, diguem que és normal, també, que passin aquestes coses aquests dies de començaments del novembre. Per cert, que parlem de dretes polítives. Va, comencem parlant d'Armesel Iberia SL, que és una empresa fabricant d'escomas tècniques i líder mundial en el mercat de materials d'aïllament flexible, i que ha portat en marxa a Begur, a partir del gener de l'any minent, una nova línia de fabricació de material d'aïllament a l'estomèric per a sèries curtes. Sí, no m'ho facis explicar, eh, de l'aïllament a l'estomèric. A mi, permet-me que posi l'accent en què ha triat Begur per posar en marxa una segona línia. Sí, consolida la delegació de Begur, i llavors, doncs, escolta, això va molt bé, eh. Per tant, una empresa, no? Una empresa, exacte. Important que ve, en aquest cas, una pol·lació catalana com és Begur. Sí senyor, aquí va la bona notícia de idioma. Ja que en rebem tantes de les altres, doncs saber que fins i tot en altres nivells van patint, van sorgint petites notícies positives. Aquí, doncs, es consolida una línia i probablement això encara no ho he pogut averiguar. I això que he volgut confirmar, eh. Però probablement es creen més nous jocs de treball. Potser no el gènere mateix, però poc després. Perquè, clar, implica molt de més feina. Clar, clar, clar, clar. Però es crearan per la gent de Begur, no? En principi, no portaran treballadors externs. No, en absolut, en absolut. Doncs, llavors, sí que és una bona notícia. Aquesta és una aposta per aquí i per la gent d'aquí. Per cert, un altre, també, notícia positiva. Una plataforma web sense nims de lucre, pensada per cercar solucions els problemes de la gent a través de la intel·ligència col·lectiva. Què vol dir això? Mira, a mi m'ha semblat simpàtica i amable, i sense devaluar gent, la iniciativa, eh, de que igual que existeixerà el crowd-founding. Sí, correcte. Doncs, ells han dit que perquè no el ide o honding. Ide, idea-founding, no? Sí, sí. Si planteges un repte personal o col·lectiu, i llavors la gent que està connectada a la web es dedica a intentar cercar solucions positives i factibles a la realitat o al repte que has plantegat. I pensa que clar, si són moltes persones pensant sobre aquell problema, sobre aquella dificultat, sobre aquell repte, doncs és molt probable que entre totes sortir doncs un camí. Hi ha més possibilitat de que es trobi una solució a les dificultats. Molt interessant, no? Perquè, a més, també, la gent pot compartir les experiències, pot explicar com li ha anat el seu projecte o no, com ho veu i com ho pina, i a vegades també està bé saber l'opinió de la resta de gent i també convertir les experiències. Que això és molt important. La pàgina web quina és? Doncs és de Junto Salimos. Si es posa Junto Salimos... Sí, amb una S només, Cristina, sí. Junto Salimos, doncs ja busquem a Google alguna cosa, perquè és JuntoSalimos.com, alguna cosa per l'estil. Es basa en la creació d'una comunitat, com dius tu, entusiasta, i profundament involucrada, que se suposa que entén també la necessitat de l'unió per superar les dificultats. Si tenim algun dubte d'alguna cosa, tu pots allargar el que et passa, i com si fos una mena de fòrum, també la gent et pot ajudar. Sí, perquè, en principi, a veure... que s'ha pensada, perquè la gent que forma part d'aquesta iniciativa doncs està compromesa en ajudar les persones que es prenen el seu problema, que ho que es prenen les seves necessitats, i, per tant, que sí, que estan profundament involucrades. Diguem-ne, si detectessin que hi ha algú que s'apunta només per marejar-la, per dir-ho o per fer l'índio i divertir-s'ho una mica, doncs el convidarien gentilment en el formar-hi part, sí. Doncs queda apuntat. Juntosalimos.com. Per cert, que també volem parlar de jubilaris, que és una comunitat autopromoguda i autogestionada per gent gran que viuen en un entorn dissenyat per ells mateixos. Explica'ns-ho perquè això és molt interessant, també. Sí, és molt maco, fixat. En diversos països d'Europa i també en alguns Estats Units, doncs hi ha un concepte que es diu Senior Co-Housing. Aleshores, és un model de convivència en què les persones grans soneixen per una mica dissenyar de quina manera volen viure aquesta etapa de la seva vida. A veure, jo et diria, són persones que comparteixen unes afinitats profundes, perquè encara que tindran l'habitatge apropi, això queda molt clar, també, és cert que passaran estones junts, perquè la idea és que siguin persones que puguin parlar entre elles, doncs practicar si convé algunes per algun exercici entre elles, si es tracta de cuidar de l'or de l'or, si es tracta d'anar a veure exposicions de puntura o de cultura fer-ho juntes. És a dir, és com dir, aquesta etapa de la meva vida, si me la deixes imaginar i somiar, la viuria d'aquesta manera. Aleshores, com que ells ja, per exemple, es plantejen on volen viure, com els agradaria que fos aquest habitatge, doncs, clar, t'està donant una sensació també de serenitat i també d'autoconfiança, perquè tu una mica decideixes com vols dir aquesta etapa, molt gran, i està comprovat que les persones que ho poden fer, perquè, a veure, estem parlant d'un model que significa tenir la possibilitat de fer una mínima inversió. Però és un model que, clar, et fa estar molt més actiu en el procés d'envelliment i està comprovat que les persones que viuen així estan envellint molt millor, amb una qualitat de vida molt més alta pel fet que elles ho trien. A veure, si vols viure així, no vol dir que no vulgui saber res de la família, que, uf, quin rotllo jo ja em deixo anar a veure si ho vols fer. Però vull dir que no, no. La intenció no és ara que us quedeu tots i jo me'n vaig a fer la meva vida, sinó el que no vull acceptar és, per exemple, continuar visquent amb una ciutat o amb un poble de la manera que he fet tota la vida i esperar que em portin amb una residència quan no em pugui valer per mi mateix. Si no, que és dir, jo de quina manera voldria viure amb una ciutat més petita, o potser voldria viure amb un núclep de població, sí, que fos un poble més gran o d'alguna manera o amb més contacte amb la natura o menys, perquè tu pots ser més urbanita, menys urbanita. I aleshores vas decidint que a casa tot estarà adaptat per facilitar-te la vida al màxim, que hi hagi molt pocs entrebancs físics, que l'apartament on tu visquis, o la caseta, això depenent de les possibilitats a cadascú, doncs sigui molt pràctica, molt adaptada, i després et permeti anar visquent els teus ideals, els teus anells, les teves il·lusions, i el màxim també és possible. I compten en que llegi la visita d'un professional que en diuen de la salut. No hi ha un, que clar que és un metge, eh, amb enfermera, però li diuen professional de la salut perquè el que volen és promoure't àvids saludables, perquè la teva vida sigui saludable al màxim de temps possible. I ja que no vagis amb la idea de, bé, nois, esteu envejint, eh, això ja és el que vol dir, ah, ja vull i vull demà, sinó viure-us d'una manera més positiva, no com un declinar inevitable cap a una malaltia, una impossibilitat i tal, eh, com a mínim transmet el concepte. I, a més, té molts matisos, aquí hauria d'entrar en molts matisos, perquè algú diu, i si un cau malalt, i si un no sé què, si intenta, al màxim, ajudar la persona que ho pugui viure en aquest entorn, que, que ho ha triat ella, que és, doncs, més positiu. I, evidentment, si la persona ja no pot valer-se per ella mateixa, que ha arribat a un grau que, de dependència molt alt, es passaria una fase en què s'acerca la solució, fins avui per avui, com més convencional. Bé, no, no, de fet, és molt interessant, tot això que ens comentes, si algú amb més informació, pot buscar jubilaris, per exemple, també. Perquè aquí ho han traduït per aquest nom. Jubilaris, eh, i així podrà, doncs, apropar-se més a aquesta qüestió que ens afecta a tots, perquè, en principi, tots ens farem grans, no? Vull dir que també he decidit... com volem que sigui la nostra etapa final de la vida, trobo que és molt interessant. Jo voldria fer així molt breument. Jo entenc que aquí hi ha unes inversions, no?, pel mig que, clar, pot haver-hi gent que diu, jo tinc encara pis propi, puc per tant vendre'l, i jo, per tant, no vols comprar un pis o una caseta amb un altre cantó, tal. Però, també, aquest concepte es podria aplica com una mena d'àcora grega a persones que continuï inviscent, doncs, a la ciutat, en el seu barri, tal, però decideixen crear connexions més perdurables, gestiar, eh. Només era una punta, perquè no es vegués com una solució únicament per persones amb un determinat poder adquisitiu. S'hi ha que potser es pot donar la volta i ampliar-ho i amplificar-ho a una altra manera de viure aquesta etapa de la vida en el barri, en el propi barri, quan és una ciutat o en el propi poble, però d'una manera molt més activa i positiva. Núria, deixem que repassem un parell o tres ofertes de feina, i ara ens hi posem amb el tema d'enmirar-nos el mirall, que té pinta de ser molt interessant, però abans, Cristina, parlem d'algunes ofertes de feina que han publicat el casal de Joves, el punt d'informació juvenil del casal de Joves de Sant Just, com per exemple la de tècnica en Naigua-Gim, a Barcelona. Sí, és una empresa de gestió d'instalaçons esportives que necessita un tècnica en Naigua-Gim i socorrisme. Seria per aquesta temporada del 2013-2014 amb un hori de matins a concretar per això. Tots els interessats poden enviar un correu a l'adreça electrònica elacorrotoarrobaigbcn.cat. També una altra oferta de feina, que hem trobat el punt d'informació juvenil, reaccionant als museus, perquè es busca un titulat en protocol per al museu de Barcelona, però un museu de Barcelona. En aquest cas, demanen una titulació en una brancada d'ars i humanitats, un bus grau en protocol i relacions institucionals, i una experiència acreditada en museus i en tasques de protocol. Tots aquells que vulguin enviar el currículum han de posar com a referència guia a museu en protocol i aviar-ho a secretaria bcnarrobaestudi6enúmero.com. I acabem ja amb una altra oferta, que es busca un vigilant a Barcelona. Sí, és una empresa de seguretat que necessita vigilants amb experiència per cobrir diferents esdeveniments puntuals. Es pot enviar el correu al carrer Bertrina, número 4254, al local CET. La pell de Balmorro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio 2 veus. Núria, tenim 3 minuts i mig per acabar el programa, i en aquest temps, Marallà, que ens expliquis això d'amplificar les decisions que prenem treballant amb el mirall que tenim a casa i mirant-nos nosaltres mateixos, no? Sí, és que els miralls són uns grans amplificadors de moltes coses. O sigui, a vegades els estem utilitzant, de, ui, vaig ben pertinat, vaig ben arreglat o arreglada, vaig peixó, que, ui, m'hauré ingreixat. Oh, ui, però bé, és un gran amplificador, també, per anar reforçant quan a vegades volem canviar actituds o canviar pensaments que no ens donen suport. És a dir, mirar-se els ulls són riures i desitjar-se un bon dia. I dir que, realment, tu t'estimes passi el que passi, perquè t'ho mereixes, t'estimes a qualsevol edat, passi el que passa, perquè t'ho mereixes, i que et desitges i pretens donar-te suport, perquè tinguis aquest bon dia per endavant. I fer-ho, cada matí o sigui, no és fer-ho un dia. És anar-ho adquirint com a hàbit i fer-ho, i fer-ho, realment té molta força, hi ha persones, i això ho dic per experiència pròpia, que s'ositaria a la respiració tan que no els ulls, perquè no poden suportar sentir que s'estan dient a elles mateixes que s'estimen. I hi ha persones que diuen, estrem agafat, un malestar a l'estómac, com a pinçant l'esquena, o, eh, no sé, diu, o l'espatlla també m'ha molestat. I això et dona pistes després per anar a treballar, perquè vol dir que, d'alguna manera, hi ha un bloqueig més petit o més gran sobre aquest fet d'estimar-se positiuament que és l'autòstima molt ben entesa. I ens dona molt bones pistes. Llavors, quan la persona es comença a habituar, aquest estimo passi el que passi, perquè ens continuen passant coses de tota mena, eh, més positives, menys positives, però resulta que les menys positives les vius amb una més gran serenitat. I a sobre et trobes amb més ànims, amb més entusiasme, perquè és com si, de bon matiting, tinguis un cotxe, un molt bon amic, que et digués, escolta, avui tindràs molt bon dia, entens en mi pel que calgui i t'estimo molt, no? Mira, Núria, jo veig, escolta, fa temps, una frase que, de vegades, me la recordo, bueno, ara m'he recordat, per exemple, que nosaltres hem de ser els millors amics de nosaltres mateixos. Tens tota la raó. Vare de molt aquesta frase. Perquè si no et cuides tu qui et cuidarà, no? Clar, i a part que també, que tu mateix, en el fons, saps el que et convé, és que t'has de donar a tu mateix, no? Mira, jo diria una cosa així, com molt ràpida, de dir, a veure, tu t'estimaries molt si no fos part, i llavors, el primer que et vingui al cap, o jo m'estimaria més, però, i el primer que et vingui al cap, i per aquí veus que hi ha un bloqueig que t'estimada, estimar-te del tot, o sigui, el que t'ho has dit, ser el millor amic de tu mateix. Amb aquesta resposta, però de ser ràpida, sense pensar, o sigui, pam, i llavors, te n'adones que, home, sí, però, home, és que ja porto massa temps en aquesta situació difícil, o ja porto massa temps en aquesta relació complicada, o... Núria, ho farem, ho farem, això, els totes dies. Ho farem, ho farem, ho farem, ho farem, ho farem, ho farem, ho farem. Aquesta setmana és connectar... Aquests càpits han produït! Ara, ara, ara! Ara, ara, ara! Aquesta setmana és connectar amb la xarxa, fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve, adéu a tots! Són les sis. Notícies en xarxa. Bona tarda, us parlem, Pere Sants i Alverses. El camp de Tarragona i l'eix metropolità de Barcelona són les comarques que millor aguanten la crisi. Les farmàcies han obert aquesta tarda, després del tancament patronal d'aquest matí, per reclamar els deutes de l'administració. Barcelona doblarà el 18 de novembre les línies de la nova xarxa de bus. Aquest vespre s'inaugura amb un concert de Jordi Savall, la Fira Mediterrània de Manresa. L'envol Bordils busca la clasificació per als votants de final de la Copa del Reis. Jogarà a partir de dos quarts de nou contra el Cangas Gallec. I el futbol al Sant Andreu Javanot, un miler d'entrades per a la Copa. Els socis tenen temps fins a les 9 de la nit a les oficines del club. Les comarques del camp de Tarragona i l'eix metropolità de Barcelona són les que més bé han aguantat la crisi econòmica l'any passat. Són dades que es desprenen de l'anuari de Catalunya Caixa. La Ribera d'Ebre és l'única comarca catalana que creix i contrasta amb la de ballada del priorat. El catalàtic d'economia aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona, Jordi Poli B, ha assegurat que la crisi ha ajudat a reequilibrar una mica l'economia catalana. La crisi ha alterat aquest model. Jo no em diria que hi ha un procés de reequilibri, perquè estem parlant de diferències molt importants, en quan a nivell de renta hi ha pip per previtant, però sí que és cert que el ponent de país, que tradicionalment havia crescut menys, que la franja mediterrània del mateix, en aquesta crisi ha caigut sensiblement menys. I, per tant, des d'aquest punt de vista, podríem dir que sí, que hi ha un cert reequilibri. D'altra banda, segons Oliver, les comarques de l'itoral català seran les primeres que reactivaran gràcies a les exportacions i al turisme. Les farmàcies ja han tornat a obrir que a la tarda, després del tancament patronal del matí, més de 3.000 establiments han tancat per denunciar els impegaments que pateixen. I el ministre d'Isenda Cristóbal Montoro ha afirmat que les farmàcies rebran ben aviat els diners que els deuen, de les farmacèutics de Catalunya, Jordi de Dalmases, reclamava més concresions. I els farmacèutics no estarem tranquils fins al dia que veiem que s'han pagat les nostres deutes. No s'acabarà la situació fins al dia que tinguem els diners a la nostra conta. La dispensació de receptes ha caigut un 80% durant el tancament de les farmàcies. El 18 de novembre entraran en funcionament 5 línies més de la xarxa urtogonal d'autobusos de Barcelona. Amb aquestes noves línies, ja n'hi haurà 10 en funcionament i a les 28, a Xavier Trias, és l'alcalde de Barcelona. Quan veixin que la xarxa funciona, perquè quan tens 5 noves línies no tens una xarxa, quan acabes tenint 10 línies, ja comences a tenir una xarxa, quan n'hi ha així en 15, quan n'hi ha així en 20, la gent se n'adonarà que això és una autèntica revolució. Les línies horitzontals van del camp nou a la maquinista de Badal, a l'olímpic de Badalona i del paral·lel al fòrum i les verticals, i la zona franca i el carmel amb el port vell. Els pares dels núcleis agregats de l'orgè, ja han anunciat que presentaran motions amb caràcter d'urgència a tots els municipis de la comarca que tenen núcleis agregats. L'objectiu és instar al Parlament de Catalunya que solucioni de manera definitiva la problemàtica sobre la gratuïtat del servei de menjador escolar per als alumnes d'aquests núcleis. Aquest vespre es votarà l'emoció al ple de tàrrega. L'Ajuntament de Vic inicia una campanya adreçada als joves per lluitar contra la transmissió de la sida. Anem cap a la capital de l'Osona d'Osona, Radio Vic Monsamir. L'objectiu és conscienciar la ciutadania de la problemàtica de la transmissió del VIAC a la vida quotidiana que tal com diu el regidor de joves i salut de l'Ajuntament de Vic continua sent un problema vigent. La realitat és que continua avent-hi molts diagnòstics de casos de la sida. Com a altres temes de salut, que no agrada els esforços que s'hi van fent, doncs no s'ha concès encara baixar tot el que es voldria. Així donant els dissabtes ideumenges dels mesos de novembre i desembre, l'ADISCO de Vic distribuirà preservatius de forma gratuïta ajuntament amb una guia d'educació sexual i efectiva editada pel mateix servei municipal de salut de l'Ajuntament de Vic. També es farà un concurs de fotografia obert als joves de 16 a 29 anys i sofrerà una conferència a càrrec del doctor Bonaventura Clotet, director de la Càtedra de la Sida i Malaltia Relacionades de la Universitat de Vic. Avui ha arrencat la setena edició de la Fira mediterrània de Manresa, al Baixes, i ho ha fet amb les entrades esgotades per als espectacles principals i als artistes de més renom, Canal Taronga Central, Francesc Serrat. Bona tarda. És el cas de l'espectacle inaugural de la Fira d'aquest vespre, al Teatre Cursal, Maren Òstrum, i de la mà de l'artista convidat d'en Guany Jordi Saball. La Fira mediterrània de Manresa intentarà sorprendre amb 36 estrenes i 10 coproduccions, al 100.000 espectadors que habitualment degusten els seus espectacles a les activitats professionals i als actes que organitzen els diferents agents locals s'enfilen fins a 350. Tots seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6.5. Les 3 de l'Anciàtat es poden prevenir des de petits, és el que creu Jordi Blancs i Quiatre, que avui impartirà una conferència a Sant Just sobre la prevenció de les 3, una xerrada que es fa al municipi en la mar de les jornades per la salut d'aquest mes de novembre, una conferència que s'adreça a famílies i on s'explicarà com es pot evitar patir estrès o ansietat, assegura que moltes vegades ens preocupem d'aquests trastorns quan ja és massa tard que és quan ja els patim. Per prevenir-los es poden posar en pràctica tècniques de relaxació, com el yoga o el tai chi, per tant, hem de trobar l'equilibri entre les obligacions personals i el temps lliure i de distància. I també hem de trobar l'esbuig del vespre al local de les escoles. La diatista Pilar Sant Pau presentarà de mal vespre que en genestar al seu nou llibre menja bé una qüestió d'intel·ligència, un llibre on Sant Pau pretén fer entendre els lectors que cal menjar correctament i consumir els 6 grups d'aliments necessaris cada dia. Però, a més, explica també per què la diatista considera que tothom sap que s'han de consumir aquests 6 grups, i es cuina aquest llibre. També, per donar resposta a la problemàtica de molts pacients, que es trobava normalment tot tenir correctes els resultats de les seves anàlisis. El llibre porta exemples i consells sobre quins són els elements que no poden faltar en una dieta, un dels imprescindibles és el peix blau. Tu, plegat, es presentarà demà a la set de la tarda a la sala Isidore Consul de Can Ginesta. I acabem aquest vulletí amb una punta gent de política. La sexi local del PSC organitza una nova xerrada sopa en aquesta ocasió per directar les relacions entre Catalunya i Espanya. Serà en Lluís Oriols, doctor en ciència política per la Universitat d'Oxford, sota el títol Catalunya d'Espanya, una separació irreversible. La resta de dades i instit altres, aquesta l' Romania amb les manifestbones contractes, patut per desig a l'àrea humana deベ淀, es va expectedar avui, als 4 dels nNetVestpr, a l'est d'en Sant Just, el carrer d'alafòn 17. vaultmem l'Silenç del centre de la Popol hydrated. I per la sobretent això és todos les informacions La penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda, de 5 a 7, parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història, o el que passa a l'Extrarradi, també parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just. Fem un cara a cara amb les de segon d'això i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim unes tecnologies, videojocs i llibres, i així de concés al cinema. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Vilònis. No us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre va a Vilònia. Connecta-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell d... de la classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crani o encefàlic. Diuen que havia plogut que un dia el meu germà ja sap que va amb relliscar que tenia un cotxe de cara i un mort i l'altra a casa. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, perquè jo no convia. Em va ser culpa del meu germà o culpa de l'altra, però jo perri no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguida, actualitat del baix i l'obregat, informatiucomercal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat, el teu ordinador, al dispositiu MOP. Informatiucomercal.com. La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. Sóc Jaume Soloncoll, farmacèutic del que retodona número 3 de Sant Jus i envio una salutació a la Pella del Morro. Molts petonets des de la botiga Oton de Sant Jus per la Pella del Morro de la Ràdio, que tot vagi molt bé i mosa. Sempre hi aniria Berts, saludem a la Pella del Morro. Bon Nadal! Sí, 11 de la tarda, benvingut a la segona hora de la Pella del Morro. Aquí anem a passar pel programa la Mireia Redonde de tot un món de moda. A més, també l'Arnau Consuls de les eixos de llibres. I ja tenim l'estudi, el Jonas Bassó, el Justo Salva i també l'Ignasi Camprovi, organitzador de la cursa dels cartes coxinells. Bona tarda, nois. Bona tarda. Bona tarda, benvingut al programa, ja sabeu que això és de vostre. D'aquí uns moments, avui farem el primer capítol especial, es calfan motors o es calfan coxinells, més ben dit de la cursa de cartes de cara al 16 i 17 de novembre, aquest cap de setmana no el proper aquí a Sant Jus d'Esvern, la 37è edició. Ens hi posem tot seguit, però abans, Cristina, repassem el 30 en tòpic de la segona hora. Perquè avui el més comentat a Twitter també ha sigut el Bert Camius. Camí. Camí, no? Avui fa 100 anys. O camus, no? O camus, també. De fet, a mi em recorda molt, cada vegada que us heu parlat d'aquest autor, en Miquel Colomé, un professor de l'Institut de Sant Jus, que es va xubilar ara fa un temps de català, que em va fer llegir tota la promoció i a tota la gent que va passar em sembla l'estrany de l'Albert Camí. És ara francès, aquest autor. Avui fa 100 anys del naixement a Argelia, del dramaturg francès, Albert Camí, no? Cristina? Sí, un dia com avui de 1913, al novel·lista dramaturg, filòsof i periodista, Albert Camí, mort al 4 de gener de 1960, amb 47 anys en un accident a la carretera de Burgonya. La seva obra és una reflexió sobre la condició humana i el seu pensament, que es pot definir com la filosofia de l'absur. Entre les seves principals obres, podem destacar l'Extranquero o el mito de Sísipo, un assaig literari sobre el sentiment de l'absur i la intranscendència de l'home, amb forces superiors com el cosmos, el decir o la història. És veritat, eh? Jo em vaig llegir a l'estrany i també... Tota d'estona era... Avui s'ha mort la meva mare. M'han anat a anar cap aquí. És com la força del destí que t'arrossega a fer coses. Doncs per aquesta línia, amb les seves obres. Era profund, era profund. Molt profund, eh? Sí, molt profund, Jordi. L'Estat Goldstein, del cellar que ha matat, sempre deixa els dijous. Aquí l'Estat David, que utilitza per fer les seves eleccions de la fusta, i vull dir-ho no, també et posa profund, si em veus una mica. Doncs per aquest sentiment profund, i per aquestes i altres obres, el tema de relleu, els problemes que es planteja, a la consciència dels homes d'avui dia, va rebre el 1957 als 44 anys del premi Nobel de Literatura. Per tant, avui dia ho manatja aquest autor, entre els quals podem destacar Google, que li ha dedicat un dúdela d'un home que empenye una pedra, cap a un en referència al mitat de Sissifó. Per cert, alguns estudis que han fet aquest tema trendientòpic, aquella ja és, és que diu... No és difícil tenir exit, el que és difícil és mereix-ho. Un altre és el Xavier Sirés, que diu... Albert Camus el vaig descobrir investigant a John Paul Sartre. Un anemic em va portar a l'altre, que és estrany, no? I la Clara Nervion, a mirar, s'enjusta en que hi ha una aguda popular per tots, diu, collons, veig Albert Camí, és trendientòpic, i que tots heu llegit el mitat de Sissifó, i l'esteu debatent. Comença a veure el dia. Oh, wait, un dúdela. Anem al que la gent està esperant. Fos doncs que és aquest programa especial al primer, com diem, de la 37è, Curse de Cards de Cuxinet, a Sant Jordes Bern. Bé, com hem comentat, tenim el Jonas, el Jus i l'Ignasi, aquí a l'estudi número de la ràdio, tot a punt, ja, per el que serà un dels esdeveniments de l'any, eh, que cada curs i cada temporada ho és, la Curse de Cards de Cuxinet, 16 i 17 de novembre, com van les inscrips... Bueno, com van anar les inscripcions? Bé, les inscripcions han seguit el seu curs, correcte. Online, des de fa 3 anys, si no m'ho equivoco, ja. Sapunta més la gent online o de forma presencial i física al cas del de joves. De fet, hi ha un gruix important de gent que fa servir aquesta modalitat en línia, i hem de dir que, per primer any, des d'aquest tema de l'organització, el Just i jo, hem tingut una baixada dels Cards. De número de Cards, eh? O una musicada, o... Quina pena, no? Perquè en guany n'hi ha 100, sí, de mà. O alguna cosa per l'estil, no? 118 al final. Ah, 118 al final. Ah, bé, està molt bé, 118. L'empecé quan hi havia 125? No, més. 130. 130. 12 Cards menys que no participen. Alguna de les preguntes que tenim, la modalitat mixta. Moditat mixta. El final es pot fer o no? Sí, mira, són, que tinc les dades d'aquí, 5 Cards, sí que ho farem. Una baixada a la final, no? Fins la final seran tots. I a la final, també. Perquè se'n recordem que són gratis de 6 noms. I guanyant 3, o sigui, 3 tindran premi i 2 no, eh? A veure, poseu-me una mica d'antesa gens a la gent, per si hi ha algú que no sé, és de Marta, eh? I no sap què són la cursa de Cards de Cuxinets. Bé, doncs, la cursa de Cards de Cuxinets és un esdeveniment genuinament senjustent, que ho podríem dir, no?, perquè només es fa aquí. Els Cards de Cuxinets, perquè no ho sàpiga, són veïcs de plaça, que es construïen els mateixos corredors, i que són... els trobaments són els mateixos coixinets, no amb rodes, sinó amb aquests trobenaments de metall, no? Molta gent no sap que coixinets són aquestes rodes petites, diguem-ho, que no són rodes, realment, com dius tu, que són de metall i que... Molta gent no sap que això són coixinets. Sí, són rodaments que fan servir per màquines i per... L'Ignasi potser ens ho sabrà dir millor, si és una experta en la matèria. Home, Ignasi, bona tarda, i millor del programa. No has parlat. Els coixinets, a part de la cursa de Cuxinets, tògicament on s'utilitzen, sobretot, a la vida normal? Màquines, sobretot, auto-motió, també... A qualsevol tipus de màquina es posa coixinets. Però alguna màquina concreta? I quina funció fa el coixinet dins d'una màquina? Permet que un es giri... en torno d'una altra cosa que es queda aquí, per exemple. Els skates, per exemple, porten coixinets. La roda no gira perquè... O sigui, la roda té un coixinet i gira amb l'eix. És difícil d'explicar. Si es veu, és més clar. Hi ha un eix, el coixinet, i a fora hi ha la roda de goma. Llavors, la roda de goma gira amb el coixinet. No gira sobre de l'eix. Això és física pura, no? Física, física. Jo, que sóc de lletre, ho he complicat. La col·les, tu, la col·les. En fi, per cert, l'entitat ja porta molts anys, no? Tens de set. L'escargarcia és el president, actualment, sí. I, en fi, ja fa... Com va començar els skates de coixinets? Va començar l'any 76 i no va començar el Club de Cards, sinó que va ser un grup de trucs, que és una branca de caos, que estaven avorrits i van decidir muntar-se un cart. El van llençar pel carrer d'Església, van xocar contra un cotxe, van rebentar una roda, i vam veure que tenia molt de potencial, la idea. I de l'any següent, van demanar permísos, i es van començar a llençar pel carrer Freixes. De fet, portem ja 37 edicions. Són molts anys, no?, els que aquesta cosa està aquí a Sant Just. Hi ha alguns records especials de l'organització, aprofitant que estem fent aquest remember i avui, com el primer programa especial, mirant cap al passat. Home, doncs jo recordo especialment algunes edicions d'aquelles molt recordades, perquè, per exemple, es van fer curses nocturnes, es va allargar el dissabte de cronos, i ens vam llençar quan, per exemple, el Just diuen corredors amb unes entortxes, i quan arribaves a la línia de meta, hi havia unes espurnes, caient allà, tipo... que fan els diables i els dimonis, no?, però... Les gospires, vols dir, dels coixinets? No, no dels mateixos coixinets, sinó. Hi havia com tot un... Per referer-ne a muntar d'aquesta escoluna... A més, espectacular, tot plegat. Sí, després hi ha hagut... Però això, finalment, no es va fer més, no?, això va ser només una cosa especial i ja està. Una cosa especial, si no recordo malament, pel trentè, aniversari... Es va baixar fins al casal de joves. Sí, correcte, fins al casal de joves, i ens vam donar... ens vam donar un castig de fog, ens vam donar xocolat, ens sembla... Aigua de València ens vam donar. És una memòria, just. Molt bé. Tot el que és record del col·le que tu te'n recordes, 100%. Després hi ha hagut altres edicions especials que s'han convidat altres tipus d'organitzacions, o així similars, com carros, com poden ser uns càrrecs especials de tres persones que venien des del País Basc, que eren bastant peculiars perquè eren de ferro. Les goitiberes, eh? O un càrrec, me'n recordo, també, d'acabar a fer una pastisseria o alguna cosa així... Hi ha el car gegant, que hi havia 10, 15 o 25 anys que va ser, que per cert, jo estava pensant, així com a coses curioses, més o menys sempre hi ha alguna cosa cada any, o sigui, més o no cada dos, que sorprèn, no? Últimament tenim, per exemple, aquestes baixades en plan de Carxon Deo, que està molt ben buscada el nom, on els cars regifressen i baixen en musiques alegres, per exemple, o així. Sí, i el loro, que tenim la baixada del Carxon Deo, perquè el guanyador, si només m'ho equivoco, tindrà la inscripció gratuïta per l'incali. És un incentiu important, perquè els corredors i corredors tenim i es preparin el car i ells mateixos disfressats i baixin en aquesta baixada del diumenge entre la semifinals i la final, que intenta amenitzar una mica la festa i divertir-hi tot el públic. No és una cursa en sí, sinó que és una exhibició d'anem a fer ridicules. El que passa és que no sempre té cert èxit aquesta... És ràtiu, no? Clar, per això... La digestió del Carxon Deo és un Carxon Deo. Ja ho diu el propi, no? T'has d'apuntar el mateix dia i ens disfressats i ja veig tu. Ja està, no? No tens més. L'hi he pensat en el que m'han baixat els cars, només, o alguna cosa així. O quatre, per exemple. En fi, que jo ara, com a... Se m'ha agudit, que si voleu agafar la idea de la feu, perquè, clar, els cars... Jo crec que tenim molta repercussió, una repercussió mundial. Llavors, convidar algun famós, per exemple, com els partits de futbol, una sacada d'honor... Això no sé si alguna vegada s'ha fet o s'ha intentat... Ho dic perquè, per exemple, m'ho invento, no? Us imagino que ve Núria Feliu i baixa... Amb el Xagant. Clar, amb el seu Xagant, no? I el primer car que baixa avui fa el Car d'Honor, per exemple, es podria inventar, no? I llavors baixa alguna persona... A la Núria Feliu no hi hauríem de posar ni cas amb la laca que porta. I ara li serviria. Per exemple, no? Però vas a banda, no sé... Per fer... Va haver-hi un any que va venir el Montilla, però no ens va agradar. El que no ens va agradar? Que avigués. Per què no? Perquè després l'Ajuntament va fer un ús... una mica propabendístic... Ah, sí? De que el fet de que el Montilla vingués. Moltes medalletes van pujar. Recordo que va venir, justament, em sembla, que fa 4 o 5 edicions. Correcte. I que, en aquell moment, era president... President de Catalunya, que vivies en just, en aquell moment, que la seva dona, el Hernández, que també era regidora de l'Ajuntament de Sant Just, i va venir a veure la cursa. Sí, va venir com a pública assistent. I molt maco i no deia res. Però amb els Mossos li van dir que una balla allà, una persona especial, quan va arribar a la línia d'arribada, no ens va agradar que vingués el Montilla. A veure, ei, no, ei, molt maco, no deia res. Vull dir que estava quiet i tranquil. Fins i tot una persona tranquil. Però després, als mitjans, Sant Justencs... Van utilitzar una mica... Ràdio d'Esvern? No, eh. No és sense populista. Confia en una ràdio independent, no? I d'acà. I de ricor. Això és el que creus tu. I què, i què, i què? Bueno, i després es va utilitzar molt... Ah, vingut el Montilla, vingut el Montilla, i tothom volia fer-se fotos, i era com... No sé, a mi no em va agradar. T'ho va agradar, escolta. No ve cada dia un president de la Generalitat, als cas de coixinets, perdona, eh? Sí. Si no recordo malament, aquell moment estava vivint a Sant Just. És a dir, que podia venir com a públic assistent i ciutades a Sant Just, com qualsevol altra persona que ve de públic. Bé, per cert, que no sé si tindrem temps de fer alguna trucada, però intentarem parlar amb alguns del corredor d'aquest any, com, per exemple, en Marc Ruïd o la Daniela Jaumot. Parlem d'algunes novetats d'aquesta 37è edició de Cossades de Coixineig, que serà 16 de novembre cada setmana que ve. Vale. Doncs sí, com a novetat, aquest any, l'equip de control tècnic ha estat comunicat amb un desenvolupador d'aplicacions per mòbils que ha fet... Què tenen amb aquest aplicador? Exacte, em sembla que el coneixeu, és l'Oriol Jiménez. L'Oriol Jiménez, eh? Que fa la secció de noves tecnologies i el programa. Exactament. I què li heu demanat? L'aplicació per mòbils, em sembla que són els Android, que recollirà informació de la cursa, que els corredors i el públic assistent es podran anar descarregant aquesta informació relativa, potser a la informació meteorològica, als cronos, que normalment sempre anàvem amb pizza reta... Escolta, escolta, escolta. A mi, hi ha l'Evelia. Jordi, això és una exclusiva de la penya del Moro que hem d'anar ara. Compte-la. Endavant. Com va sortir la idea d'aquesta aplicació? Una idea d'algun cap genial, no ho recordem. Qui va ser que va donar idea? Em sembla que ens la va donar ell mateix, i després vam emplantar com ho podia muntar. I què es podria fer en aquesta aplicació? Principalment, hi ha dos besants. En cada del públic, en general, que donem molta informació de què són els cars, com funcionen, links amb imatges per seguir hastags de Twitter, d'Instagram... I després, pels corredors, tindran la possibilitat de seguir amb un propi cart, o el cart dels seus amics, i saber els seus cronos, les posicions on estaran, poder comparar cronos entre companys per veure si hi ha pique o no, etcètera. Home, escolta, està molt bé, molt complet. Moltes felicitats, veurem si funciona bé. Estarà de moment en què estan passivetes. Ja m'ho penso, ja m'ho penso. Però hi ha nom per l'aplicació o encara no? Aicard, no. Aicard té molts números. Per cert, que també les noves tecnologies, el tema de xarxes, també estarà present en aquesta edició. Perquè la gent, com l'any passat, que va anar a prou bé, podrà demanar i dir opinions i comentar coses a través del hashtag CartsSanJus, el mateix dia de la cursa... No, Carts2013. Perdó, perdó. Carts2013, tens raó. Carts2013, la gent podrà comentar i demanar cançons, també, per posar megafonia, o fer comentaris sobre el que vulgui, que això és molt divertit, que la gent també està allà... Ho ha posat a la gent d'una intenció... Poc a poc, a poc, a poc, a poc, a poc, a poc, a poc, a poc, a poc. De fet, una altra novetat aquest any és que hi haurà un concurs fotogràfic, que també, amb l'enllas del hashtag CuxinetCarts2013, es podran fer fotos a través, em sembla que és de la plataforma Instagram. Instagram, eh? Un clàssic, també. Hi podrà fer foto, posar bé el teu filtro... I, atenció, el premi, el concurs, que a l'organització decidirà la foto, que és guanyadora, serà la portada del DVD d'aquest any de la cursa. Oh! De fet, quina serà la tiqueta? Ho tinc perquè... Clar, això també serà... Carts2013, eh? Carts2013, eh? No, crec que sí. Carts2013. Per cert, que tenim un dels corredors, amb els que volíem parlar avui, el telèfon, que és el Marc Ruïd, Marc, bona tarda. Hola, bona tarda. He vingut al programa especial de la cursa de Carts de Cuxinet, que estem fent avui, a la penya del Morro. A quina currera has, tu? Doncs aquest any faig el tercer any de Juniors. Tercer any de Juniors, eh? Per tant, ja últim nom, imagino? Sí, últim any. Vol dir que segur... Ara mateix no et tinc aquí les teves dades. Alguna vegada has guanyat o has fet podi, o has arribat a la final? Doncs, com que he estat corrent des del 2006, tinc tres segones posicions i un millor temps fet a l'any passat. Deu n'hi do, eh? Per tant, aquest any tot apunta que potser podeu arribar a la final com a mínim. Sí, sí. Tots els anys hem arribat a la final, excepte a un, perquè el car no ens funcionava gaire bé, aquella any. Què us va passar? Doncs... la primera curva se'ns va anar i ens va avançar el tercer, i vam arribar en quarta posició, i ens vam poder classificar per la final. Això va ser a les semifinals. És fotut quan passen aquestes coses? Perquè el car no el pots arreglar. O què fas, en aquests moments, quan t'has de tornar a tirar, per exemple? Doncs mira, a partir d'aquella any, em faré un car nou. I, bueno, a l'any següent, vam estar a les fars d'altres de la classificació. I, bueno, vam fer segona posició, i ens vam mantindre els dos anys següent en segona posició. A veure, aquest any, què tal surts? Per cert, has fet millores al car o no, respecte a l'any passat? Doncs no, la veritat. És un clàssic, també, entre els corredors. Fins que el car no es trenca del tot, la gent no la regla. Això passa molt, justos, junts... Sí, jo era a fer el car les setmanes abans. Vull dir que no era... Però hi ha algú que el faci dos o tres mesos abans, el car. Ah, va, Ignasi, per què ens us show? Ignasi, jo agafo el túnel de vent per poder fer tema aerològic. A prop del micròfon, podríem escoltar millor? Sovint dels frikis dels cars, potser. Sí, no? Jo estic tot en l'any preparant el car, i a l'estiu amb calma el construeixo. A les maneres de l'estiu amb calma es construeix, encara no l'he provat, però bé... Clar, perquè aquest és l'altre no es pot provar. Legalment no es pot provar. No, però el construeixo fora d'aquí s'enjuus, llavors no coneixen l'existència dels cars. De fet, no sé si Marc, aquest any, tens alguna mena de... No sé, després d'aquesta experiència de tres anys a júnior, alguna mena de secret que vull compartir amb nosaltres per saber com tirar-se millor, segon corredor, novel·la, ens està escoltant. Quin consell li donaries? Doncs un dels consells és apretar bastant la sortida i fer molt bé la primera curva, sobretot per l'interior, perquè, com se'n vagi a la primera curva, ja estàs fotut. Això ho diuen molt, eh? La recta de Canigó, que és el que comença amb el primer revol a l'esquerra, un revol força tancat. Aquest és el moment clau de la cursa, tu creus? Sí, jo crec que el moment clau és... just després, quan et puges al car, després de la sortida, i al parc de la primera curva. I com s'ha d'encara la curva per dins, per interior? Ja t'ho ha dit, ahir per dins, tia. Per interiors. Per interiors, no, però vull dir que... A veure, nosaltres, en els cronos, el que fem és obrir-nos el màxim possible, i després ens creuem tota la pista per intentar passar per l'interior, intentant no ficar els cuixinets d'intre dels regarots que hi ha a l'interior, perquè si hi ha l'eix, se'ns queda clavat i perdem velocitat. Però, a l'hora de la cursa, és passar per un puguis i fer-ho el més ràpid possible. Sí. Una cosa és passar per l'interior i després no sortir en gaire velocitat, i després totes les que es caminen amb molta més velocitat t'enganxen a la segona curva, i estàs venut perquè et passen a molta velocitat, i a la segona curva és impossible atar per forats. Per qui no ho sàpiga, el Marc Ruiz és un dels corredors que ha participat en el tícer, que hem gravat per anunciar aquesta 37 de la cursa de cars. Un petit vídeo que es pot veure en els canals de Facebook i YouTube que tenim de l'organització, i que estem molt contents de la seva col·laboració. Gràcies, Marc. Com ha anat la gravació, Marc? Doncs, home, van ser moltes rises, eh, Marc, això? Sí. Sí, no. Va estar molt bé. Vam gravar per separar Tito, moltes... moltes preses d'imatge i tal, i després la visió del vídeo està molt bona, està molt bona. De fet, aquest vídeo l'estem buscant, a veure si el trobem, que jo personalment no l'he vist, a veure si el podem posar i escoltar-lo. Com va anar tot plegat, el vídeo, de què va? El vídeo, de fet, és com un tipus de... Un duel. El pernafem boca. Sí. I es posen així, com de cara, dos cars, com si estiguessin enfrontats, de duel, així, western, i comencen a arrancar per... que comença la cursa, ja. De fet, l'estem escoltant de fons, aquest vídeo que el posem al Facebook del programa, perquè així la gent també el pugui veure. On està gravat? Està gravat allà on tenim el... En Tiga Brigada. Exacte. En Tiga Brigada és allà on guardem el material de l'organització i els cars de lloguer, i és una carrera poc transitat o amb les condicions d'òptimes per poder-ho fer. Molt bé, mentre estem veient, Marc, en aquests moments tinc la cara de pocs amics que fas. Bueno, és... És actòria, o tothom. Hi ha tanta rivalitat, mal allet, o no, els participants? No... Ara veus que no. Després tenen un pronto de base, al final, a la meta, les has de veure. Sí, no? Uns prontos, oi? Jo he vist reaccions que arriben a tu del piquet, ahir, quan es va marcar alguna cosa a la pròpia portaria, era una patada a l'aire, vull dir. Us ho preneu molt a pit, no? Bueno, sí. Depèn de les jugarretes que ens pugui fer durant la baixada, però intentem fer-ho més més possible en totes les baixades. Molt bé, doncs escolta, Marc, moltes gràcies per haver-nos atès, que tinguis molta sort. I, per cert, ja saps quina és el dorsal, el teu, d'aquest any? Sí, el número 105. El 105, eh? El teu car ha anat onejat alguna manera especial? Bueno, Tom Negra amb pegatines a la vagó d'enegètica Monster Energy. Monster Energy, que els patrocinen i es donen una pasta espectacular, no? Sí, ja ens agradaria, ja. Escolta, i l'espatge la porteu, si no? Mira, doncs perquè tenia enganxines de casa, i per aprofitar-les... Ah, molt bé. I mira, li vam trobar un ús. Fantàstic, molt bé, doncs, Marc, gràcies. Que vagi bé, bona tarda i bona cursa de cars. Gràcies. Adéu. De fet, també volíem dir, abans, quan estàvem remarcant les novetats d'aquesta 37ena cursa de cars, que gràcies a un contracte publicitari que ha establert el Departament de Comunicació, ahir de la publicitat, perdó, de l'organització, hi haurà un servei de transport de cars, que d'uns conflictes que hi havia moltes vegades, sobretot pels corredors més petits, que el pare d'aquells corredors, normalment, els hauria d'estar esperant a baix per tornar-los a pujar i tal. Doncs bé, hi haurà un servei amb un remolc que pujarà diversos cars a l'hora, i n'hi ha de fent baixades i pujades continuament per remontar els cars fins a les boxes. I, a més a més, aquesta mateixa empresa proporcionarà una carpa que proporcionarà eines i espai per la reparació dels cars. Molt bé, doncs com es diu aquesta empresa, per cert, Jo n'has de col·laborar o Ignasi, com es diu? Es diu SRT, és un noi que es tira amb cars ja des de fa uns anys, que vam tenir contacte aquest any i va dir de muntar tot això. Comentat, també, que és totalment gratuït, que no té cap cost, i és un servei que fan pels cars. Molt bé, i en què hi ha... De pas a afegir que és un servei de transport de cars, que les persones que deixin el car no podran pujar-se, no podran pujar caminant, però el car seu no pateix que està molt ben cuidat i l'hauran d'anar a recollir dalt. Pel que dius, hi haurà una furgoneta, o unes quantes, que aniran pujant cars... Una amb un ramol, una amb un ramol... Una amb un ramol gran, que hi cauen uns 7, 8 cars. I anirà fent viatges durant tot el dia. Home, jo crec que és una millora molt notable de cara als corredors d'en Gwany, per primera vegada, la història dels cars, perquè jo també era un merder. Vull dir, és un merder de cotxes, amb un, ja va, que és com el seu, ara puja i tot plegat. I jo n'has just ignasi moltes gràcies per haver vingut al programa. La setmana que ve, ja farem un especial a dos dies, ja de la cursa, a les bales de Palla, ja estan a punt, ja el circuit o no? No, això els dijous de matí arriben a les bales de Palla. Els dijous del matí de setmana que ve, ja arriben a les bales de Palla, i a l'avui del matí, molt bé. Que segur, volen ajudar, també pot fer-ho, no? Sí, s'ha de posar en contacte amb l'esplai ara mateix, que és l'entitat de Sant Just que ho munta. Ah, sí, és veritat. Segur que els rebran... Són grocs, són grocs. Sí, no passa res, no? Nois, que vagi bé, bona tarda, gràcies. Bona tarda. Tinc i 37, i nosaltres, tots seguits, parlem de llibres amb l'Ernau Consul. La Pella vol morro cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esber. Sóc Jaume Sadoncoll, farmacèutic del que arribo a donar número 3 de Sant Just, i envio una salutació a la Pella del Morro. Molts petonets, des de la botiga Oton de Sant Just, per la Pella del Morro, de la ràdio, i que tot vagi molt bé i posat. A el centre de la llaneria Berts, salutem a la Pella del Morro. Bon Nadal. Avui una mica més tard del que és habitual, perquè hem tingut aquests convidats especials. Sí, jo voldria anunciar que tot entre Irón i Quiborleta del senyor Just fos salva. Què passa? Cap a la gent que posava els esplalleros, deixits com entre cometes... No, no, perquè clar, jo he posat balles durant els quants anys, com esplallero que ell em diu, i des d'aquí no se posa en un fàscar, allò, fàscar. Vinga, va pel Just. No he d'escoltar perquè està... Bueno, no, però... Queda dit, eh? Si cal algú, per Twitter i aquests mitjans, què digui el què? Clar, què digui el què? Jo sóc algú que té un rècord, eh? De què? Com a corredor de cars. Tu? Sí, sí, sí. De què? De què, doncs mira, denals, el dissabte, i no poder córrer perquè tenia un partit okey, no era jove, això fa 20 anys, eh? I al dòs n'hi ha diumenge, dius, bueno, surto l'últim perquè no tinc crono, i aleshores, quan estava amb el car, que ens l'havien deixat, i no era cap meravella, entre la graella prèvia i la graella de sortida, no? Al avançar entre una i l'altra, crac, es va trencar l'aïs de davant i no van poder córrer, ni una sola vegada. Molt bé, bueno, escolta, això era un rècord... És un rècord, cap a la baixa, no? No, és un rècord. Que truqui algú si té un rècord semblant, eh? Una cursa més llarga, no? És curva. Tu ets esplallero, no, tu? I groc. I groc, així, com de forma expectiva, ets esplallero. En fi, parlem de llibres, com deien, per ser que ja també tenim la Mireia Redondo, que està aquí al programa, Mireia, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Ja tens la teva copa de vi del Seria de Can Mata, que ens ha portat avui, tornar una després cap, avui? No, no, no. Avui, avui... És el servei, avui, és? Primer curs de metrologia amb... Amb el Carles. La vistaria aficionada. Escolta, m'estàs explicant conceptes. Que diu que plourau, no? El Carles sempre només perdut això, del temps. Doncs no, ha dit que no. Bé, fred, però que no ploura. Potser si ha marxat és que plourarà d'aquí tard. Aterrògic. Arnau, parlem de llibres. Barra bi-radi. I la veritat és que em va servir tot i que no hi vaig poder anar. Hi ha una cosa que es diu Barça i tal, i em va prendre el temps. Però sí que em vaig agafar el llibre. La Playa de los Aogados, de Domingo Villar, un autor que no coneixia. De fet, la Playa de los Aogados és la segona novel·la que escriu. I totes dues, evidentment, Paco Camarasa és un gran especialista en novel·la negra, perquè no és una novel·la negra. Grans especialistes, unes grans llibreries especialitzades amb aquest gènere. I per tant ell, la banda especialista del gènere. Va venir amb la Berdina, em comenten. La Mollera Esfos, que és un barret, anava tot el dia així. Per què hagin d'estar? Doncs, ja et dic, el cas és que em va fer interès per aquest autor. Tinc el llibre ara, l'estic començant a llegir. M'he assabentat, doncs, finalment, una obra d'aquestes amb... tant la primera novel·la de Domingo Villar com aquesta segona, que és la Playa de los Aogados, amb un inspector que es diu Leo Caldas, un personatge gallec que viu a Vigo, per solitari, tímid, que li agrada escoltar jazz, i és molt fumador, li agrada el Viblang, evidentment, gallec. I el seu ajudant és un tal Rafael Esteved, que és un aragonès que no hi ha manera que s'entengui amb els gallecs. Doncs aquesta és la parella que protagonitza les dues novel·les de Domingo Villar, aquesta, la Playa de los Aogados, i la primera. I, en fi, són una parella d'aquests típics policies que, doncs, que sí, jo, doncs, des del Montalbano, fins al Mankel, fins al... Doncs, bueno, que van creant un món a partir de 1 o 2 personatges, i m'ha interessat, perquè no coneixia el fet que hi hagués un policia gallec, i que, evidentment, investiguen un crim, però només investiguen un crim, sinó que arredraden tota la societat. Que, de fet, l'altre dia va ser entrevistat amb la Carme, el Matí, i va explicar la Playa de los Aogados. Això ho puc explicar perquè passa al primer capítol. Resulta que un pescador no se suicidia, diria, d'aquesta forma. Es diu, n'hi ha pescadors que se suiciden, a tant ser un nus, i llançant-se l'aigua i oferint-se, tornant al mar, que és el que n'estimen, però n'hi ha formes i formes de fer un nus marinè. I aquest nus d'aquest suicida no ho ha fet un marinè. A partir d'aquí, n'hi ha la investigació d'una parella fantàstica, que és el inspector Leo Caldas, i el suïcidispector Estevez. Per tant, un assassinat, un pescador, que, en principi, presumptament se ha suicidat, però... Però aquí hi ha la perspicàcia... Perquè el nus, amb el qual que ha utilitzat la corda, no és un nus que pugui fer una sola persona. I darrere l'assassinat, evidentment, no només hi ha una venjança, un amor, sinó que hi ha tot un problema molt més profund que afecta a la societat gallega. No sé quin és, me'l puc imaginar, no diré res pels lectors, i abans d'aguem tallis per donar pas a la Mireia. No vull preguntar-ne. Demà, Pilar Sampau. Pilar Sampau, et diatista, s'enjustenca, amb nou llibre, o no? Amb nou llibre, efectivament. Quin és el nou llibre, el sabem? El nou llibre és Menjar B, és cosa de la intel·ligència. Sembla que dius, bueno, però fins aquí té una doble lectura, aquest títol, en el qual és a dir, no només és una cosa que demostra que tens intel·ligència, aquest procubre és Menjar B, sinó que... Menjar B també, el servei, no? Exactament. A quina hora hi ha on serà? Serà a la sala exitor console, de Màdi Vendres, a l'E7. La Pella vol morro cada tarda, a la 5.00, a ràdio d'Esberra. Tot un món de moda! Efectivament, parlem de moda amb la Mireia Redon. Estàs buscant d'entrada. Però quina entrada volies tu? La música ja està la contenta. Va, doncs, escolta. Tot un món de moda. Ara, mira així. Ets esquileta. Glamours, Jordi, glamours. Ja, glamours, és veritat. Una cosa que ens falta molt a la programa. Per això tenim que a la setmana Mireia... Per cert, avui estem d'anar a Bona perquè ho diem ja, perquè si la gent ja pot participar, tenim un concurs en marxa, no? Sí, tenim un concurs en marxa. Però no puc explicar fins que tampoc parli del tema d'avui, perquè està relacionat. Tinc una pregunta sobre el que hem vist. Exacte. Ah, o sigui que hem d'estar tindrem una secció. Però el concurs és per nosaltres? No. És com a Walden, no. Com a mirador. Li vas dir al Jordi que la setmana passada, que potser aquesta setmana li faries preguntes, i potser ha pensat fer un concurs, no? Tinc en compte totes algunes preguntes perfectes, però... Vam depèn del tema. Avui comencem amb el diccionari de moda. Parlem de cel·leps. Cel·leps. Celebitis, no? Moltes famoses. Sí, celeb, és l'abraviatura de la paraula Celebiti. L'Arnau Console és una celebri d'aquí a Sant Just. Tots nosaltres? O els quatre? Els quatre sí, molt. Per què no? És una persona molt famosa, vaja. Sí, el que fa és que ara està començant no confondre, sinó que per exemple una celebri pot ser una bloguera, que és una persona que està mediàticament al dia, a l'hora del dia, i també té un blog, apareix a la premsa, apareix a la tele, pot apareix a... És a dir, una celebri abans era... Com la Quiara, no? Sí, per exemple, la Quiara, que és mediàticament, se sent que parla d'ella, però abans era només com si éssim les estrelles de Hollywood, o només les celebritis, la... Sí, sí. Havíem fet alguna cosa, no? Sí, exacte. No hi havia bloggers, no hi havia res d'això? No, encara no. Si n'havien estaven així amb silenci. Clar, transcendien per la feina que feien, però... Cinema, no? Exacte. Molt bé. I ara s'ha estès més. Si preguntar això... Aquesta és fàcil, aquesta no te la preguntaré. Jo és prenota, perquè clar, avui estic... Per ser el concurs, qui guanyi, què s'emporta? Clar, és que si no em deixes de explicar... Posar-nos el cel. No, s'emporta un kit de Do It Yourself, el qual hauria... estaria bé que el fes servir, i que ens presentés també el que ha dissenyat ella, amb el o ell, amb el regal. Ah, molt bé. Un kit de Do It Yourself. Molt bé. Bé, parlem de la col·lecció d'Isabel Marant per a Guillemma. Correcte. Parlem de la col·lecció d'Isabel Marant. No sé si us sona la dissenyadora, crec que alguna vegada us he parlat de quan... Sí. Molt, molt, molt. No, jo no me'n recordo. A mi em sona el nom, però ara no sé ben bé... O sigui, a veure, provem una mica, no? Eh, Marant... No, no, com comena, quin tipus de disseny fa? Es va fer famosa per unes bambes. Unes bambes. Unes sneakers. Ah, aquesta que va començar i va... Finalment va tenir botigues i... Sí, sí, sí, sí, sí. Doncs aquesta mateix... No, que va dissenyar primer les bambes d'aquesta, i les que van fer tota la seva col·lecció, i finalment va que va obrir diverses botigues, no? Sí, sí, sí, sí. Al final va obrir diverses botigues, no? Ah, sí, sí. Però s'ha fet fer-me's més famosa en real d'aquestes bambes amb taló integrat. I saber el Marant, a veure... Amb l'efecte de lloro sospendràs, eh? Ja t'ho dic. Sospendràs el lloro, efecte de lloro, i l'examen de moda, que veuràs avui. Us faig uns cinc cèntims de més o menys de la dissenyadora. És una dissenyadora parisina que va començar a acostumitzar, que és una manera de fer un do-it-yourself, amb la seva pròpia roba, quan anava a l'institut, després va començar a fer els primers pas en el món de la moda, dins de la joyeria, dins d'on s'extendra, doncs, assessoris, sabates, bolsos, samarretes, jerseis, i ara ja fa tota la línia de roba. I, bueno, ara ha presentat, presentarà de fet el pròxim 14 de novembre, a unes 250 botigues arreu del món, i també online, una línia de roba i accessoris i complement, excursióament, per a Xellem, eh? Per a Xellem, eh? I aquesta línia es va combinar una espècie d'actitud urbana, amb un toc xic, perquè és francesa, i llavors té aquest toc buemí, i ho intenta complasmar, que quedi, com un rock'n'roll, però sofisticat, i alhora l'agent, una mica difícil d'explicar, però si es connecteu a la web de... A tu t'agrada? La dissenyadora? Sí. I els agents que fa i tot? No tot, però sí, m'agrada, té bones idees. És creativa, és creativa. I aquesta dona, perquè parlaves que va començar molt jove i tal, bueno, en aquest cas, com té contactes, perquè no és com la qui ara, que potser a través de les xesques socials i tal, aquesta va fer joies, va fer de tot. Ha de tenir contactes? Com comença una persona fent això? Home, va començar... Has de tenir potenciades de ser bona. Aquesta dona va començar amb tema de joieria, però em va començar a descobrir que... Doncs que li agradava que d'aquí va saltar els accessoris, i d'aquí, doncs suposo que amb contactes va començar... Però en aquest cas pot ser com en el cas del futbol, que parlem de vegades que hi ha persones que van a veure jugadors, hi ha persones que poden estar o entrar a les xarxes socials per veure perfils, o si hi ha noies per... no ho sé, doncs... Futures potencials, o sigui, de blog. Sí, sí, sí. Clar, jo et podeu dir... Per treure'l després, com a blogger, o que facin una col·lecció, o que facin alguna cosa, i alguna cosa d'aquesta? De veritat, és que ha desconès, si hi ha algun punt online on puguis trobar tot el recull, el que sí és que hi ha infinits blogs, dels quals no en parla gaire ningú, perquè són blogs a nivell, doncs més hobby o usuari, que, clar, no tenen tant de resoldre, que les que aquestes despunten 4 o 5, que són, doncs, la Chiara, la Quenzas, una noia també britànica o una dels Estats Units, i ho es van despuntant poc a poc. Però, clar, és una altra sectoria que és difícil. També t'ha de llargar, t'ha de conèixer. Per tant, no és una cosa que vingui una persona i m'agrada el que fas, i ara... Aquesta vida tot, també, és tenir contactes, i que et puguin anar ajudant, i que algú ho sé... Ostres, mira, ara veig que... Tinc una amiga que està presentant una roba, i comentaré a meu amic, dissenyador, a veure si la pot ajudar. Tot això, evidentment, sempre ajuda. Com en el cas de la Chiara, que tenia la noia viu. I el seu pare també la producció de televisió. Llavors, ajuda, volis o no, a que... la gent comenci a escoltar el teu nom, no? És que res de presència sempre fa que, si existeixen en boca d'altre gent, no, volis o no? Què és més important, tenir un nom, o tenir bon gust a l'hora de dissenyar? Home, si tens un nom i no tens bon gust, per molt que et venguis, no prosperaràs. I un patri, no?I un patri. Però, clar, si és al revés, si tens molt bon gust, però a l'hora de veritat no et conec ningú, et pots estar fent el sofà de casa teva, que si ningú tampoc ho sap, allò queda amagadet, queda com a l'armari. Clar, però, si tu pots començar a tenir molt bon gust, per arribar a tenir un nom i una vegada tinguis un nom, potser fer unes altres coses... Ho parla un altre dia, no? No li digue, que fa clar. Les estrelles porten coses estrelles i començar a despuntar-te una mica, no, d'aquest bon gust que... Ella ja ho pots fer, perquè ja té un nom. Llavors, un cop estàs aquí, és com el documental aquell de la Miley Cyrus que us vaig comentar, que també ho havíem estat mirant. Ella mateixa ho deia, que ja s'havia guanyat els seus espectadors, els seus ullens, i que un cop ja l'havien acceptat, doncs ella tenia la llicència, per una manera d'actuar com vulgués, que sabia que els seus fans no la defraudarien, o no li girarien. És una mica, més o menys això, si tu ja tens l'acceptació del teu públic, en certa manera tu tens llibertat de moure't en un espai que puguis crear o ser diferent, però que els teus seguidors fides et seguiran... a nivell cantant, a nivell actor, a nivell blogger, a nivell polític, inclús. Vull dir, no, no barregem. Però vull dir que un cop ja ho tens guanyat, tens més espai de moure't, i pots, en certa manera, fer canvis, evolucionar, o redirir la teva carrera, que en tant que ja tens el vistit plau dels teus seguidors. Però és tan així amb les bloggers, com, per exemple, amb una cantant, és que... És una mica estranya veure-ho tan així. Jo crec que en aquest cas és més una cosa de gust, no? A veure, a mi una blogger, si el que fa m'agrada, la segure, en el moment que deixi de fer-ho, deixaré de seguir-la, no crec que sigui tant, potser, com una cantant, que pot fer el que vulgui en actuació, que m'agrada la cançó i potser sí que vaig a veure-la, en aquest cas. Clar, però el bo de la blogger també tens que... T'ho connectes a internet i la pots mirar. I pots no mirar-la un dia, productivar-te dos dies i dius... Ai, per cert, fa dos mesos que no miro que hi ha noia, que m'agradava i, d'abast, vaig veure que va canviar d'estil, i li tornes a donar un cop d'huig. Simplement has vist una estona de la seva web. Pots de ser anar de mirar un temps, de tornar a mirar. Vull que... El feedback és una mica diferent tot i que tu li estàs donant visites, com a mi li diu a la web. Però és diferent. És com... no és tan recicló, potser, perquè hi ha un repte directament, clar. Hi ha un repte directament tot i que tu, des de l'altre ordinador, a l'altre punt de món, tu estàs mirant la seva pàgina, no sé, cada dia, o cada dos hores, o cada un cop a la setmana. I llavors és com... Com en tot és relativitza una mica, trobar-la a la... com a un fil tranquil, d'una manera, d'entrar a un blogger i els espectadors o les seguidores d'aquestes noies que dissenyen roba. I a partir d'aquí, si t'agrada algú, si comença a canviar, si no, clar, al final, com que ja estan comprades, entre cometes, per marques, també deixen de tenir el seu propi estil, perquè han de portar la roba que els hi venen. Bueno, que els hi regalen per elles vendre-la. Llavors... Dona que parlar aquest tema. Però és abans la roba que porten d'altres marques que les compren o a la seva pròpia col·lecció? Clar, això depèn de que descuna, depèn de... De com li surgeixi. No totes tenen la seva pròpia línia de sabates, o de roba, d'accessories... Clar, és que aquí hem vist dos models diferents, no? Un que és la Quiara, que potser ha fet alguna cosa i sí que el que fa més de res és portar, doncs, potser, promocionar altres marques i tot plegat tot i que pugui tenir alguna cosa a la seva pròpia, no? I, en aquest cas, la ensenyadora que s'ha comentaves... Sí que precisament, doncs, sí que realment... Bueno, no sé si representar alguna marca, com es diu que aquí hem ara, però sí que té la seva pròpia línia de botigues i... Sí, sí, ella és una dissenyadora, és a dir. Ella va néixer com a dissenyadora. No sé si a través d'un bloc, però ella va néixer com a creadora de roba i dissenyadora per presentar les seves col·leccions en passareles. Llavors, són com dues vies diferents per arribar a un punt en les dues es troben, perquè la Quiara coneguda l'Isabel Marán, perquè ha anat a col·leccions que ha presentat a Faixongwigs, i segurament l'Isabel Marán li ha regalat van basar la Quiara perquè les ensenya la web, però a través d'ella va ser quan es va conèixer que les van basar en taló a dins que no es veies, van ficar de moda. I ara Polenviar, Sara, els treivaris... És que per dinar-ho euros les tens i valen 300 euros. És una manera de fer-se equip a la roba que no està a la mà de tothom. I això em va xerrar. Bueno, Mac i Emma, perdoneu. Doncs és el que estan fent, que farés el 2004, que estan fent campanyes de... van començar amb Xanell, amb el Karl Lagerfield, amb l'Estela McCartney, amb Madonna... I els fan aquestes campanyes especials. Exacte, especials amb el nom del dissenyador o de l'actriu qui sigui per... i Emma, i tenen unes ventes brutals, perquè... Bé, i hem... Us hem escoltadentament, eh, la conversa, jo n'adpreneré en punts i notes... Clar, això no ho deia res. Però què és la pregunta que fas els nostres ullens? Doncs la pregunta, real del tema de Qui Emma, és que des del 2004, que estan llançant campanyes de dissenyadors, durant mínim... mínim màxim, no sé, una hora. És a dir, des de com anen la botiga a les 9 o les 8 del matí, fins que s'agota, dura poc poquet. Jo és la pregunta... Perquè perdona, perquè tothom va allà, no? Clar, perquè Isabel Marán és molt cara. Tu hi aniràs? Jo estic treballant, però... No em demanaré feina, però tant de bo. Però jo tinc jo que segur que hi hauran cugues. És com quan surt l'iPhone, cadascú es posa al carrer, a dormir a nit anterior, doncs, quasi. I les col·leccions duren una hora, sí? Una hora, físicament, a la tenda, perquè la gent entra... Saps la típica imatge de rebaixes, de la gent entrant, de punyetades i de... Bueno, de cop de cosa... Doncs és el mateix. Quines peces de roba seran en guany? Doncs, de tot. Accessories, sabates, texans... Ja tot, ja tot. Expresament per a Qui Emma, no? Expresament per a Qui Emma. Però expresament per a Qui Emma em fa la rèplica, és? No. No, ella ha fet una línia que... La Ben, a través de Qui Emma, suposo que també hi ha un tipus de contracte, exacte, que se'n porta una per al diner, i aquí hi ha una altra, però és limitada, i tu compres una sabata i a sota et posarà, a Qui Emma paris, a Belmarà. I la pregunta, quina és? La pregunta és quan creieu que durarà de roba les botigues de dia llançament, que és el pròxim 14 de novembre. És com una espècie de post, a veure qui fila més prèixer. És que ja us caber, i per tant ho sabrem. Exacte. És perfecte, perquè... Nosaltres encara que no participem, jo diré... No, digue un temps. Jo diré 1 hora 25 minuts. 1 hora 13. 1 hora 13. Clar, no està bé, està bé. No siguis justany. Escolta, et mireia, et mireia la setmana que ve, això. Però s'ha de comptar que la gent agafi la roba, s'ha de cobrir... Descobren la tenda fins que s'acaba. Sí, no, però s'acaba quan la gent se l'emporti i l'ha pagat, no? Clar, clar, quan s'acaba l'estoc de la botiga. Fins que l'última ha sortit. No compta la part online, normalment s'acaba abans, llavors no compta. Són l'any, l'altre es canvia el temps. No, jo també, jo no he comptat online. Normalment es bloqueja la web. No comptem online, perquè estarà... Tu quan dius mireia. Escolta, la mireia és l'última. Jo dic... U50. I tu què dius, mireia? Jo diré dius que ho ve. Ah! En fi, hem d'acabar el programa aquí. Cristina, si la penya del morro tingués molta audiència. Avui què seria Trending Topic? Carles de Cuxinet. Oh, Carles de Cuxinet, efectivament. Ja és que fan motors de cara a la nova edició, que serà el cap de setmana aquest nou propè. 17 i 17 de novembre. Acabem el programa agraint tota la gent que ha fet possible la penya del morro d'avui. La Carme Verde i les notícies. La Clàvia Bárbaras, la gravadora, parlant de tweets de la gent de Sant Jordi, la Núria Oriola i les notícies positives. El Jordi Lloraz i també l'Ignasi, organitadors de la cursa de Carles de Cuxinet. Han vingut a explicar-nos com estan en aquests moments a la segona hora. Que tinguis una bona setmana i que vagi molt bé. Està fau ser segur, no? Sí, sí. L'actura. L'actura topi, eh? Recordeu demà, eh? I també de la Mireia Redondo, que hagi vingut a explicar-nos aquestes torres de la Isabel Marán. Gràcies, que vagi molt bé. Adeu. Fina setmana que ve. Cristina, que vagi bé. Bona tarda. I ens trobem demà a partir de les 5 hores. Aixem ara amb l'informatiu vespre i la Carme Verde i el cap de van. Un programa que ha passat jo no em perdó mai. Bona tarda. Fina setmana que ve. Fina setmana que ve.