#370 - La Penya del Morro del 8/11/2013

el sector que més aporta el producte interior bruta a Catalunya en prop d'un 30% del total. L'Ajuntament de Tordera al Marisme congelarà els impostos l'any 20. El regidor d'Isenda, Marçal, Vila Jaliu, ha explicat, però, que només s'apujen el conserveix com ara la taxa d'escombraries en ràdio Tordera, Lluís Sabater. Aquest increment no serà superior al 2,5% i es mantindran les bonificacions per casos d'especial vulnerabilitat i necessitat. El que també havíem dit ja l'any 2011 d'aquest més fet, doncs, una mica d'equació, encara que fos de forma molt, molt, molt paulatina, d'adecuades taxes, el preu de la taxa, el cor real del servei. Sabem que en molts casos encara estem molt lluny i que en molts casos serà impossible d'arribar-hi, però sí de mica en mica, doncs, com a mínim anar... Si més no, mantenint aquesta diferència i no anar perdent, com havia passat amb el cas d'aquests anteriors. El regidor va agrair les aportacions arribades des dels grups de l'oposició especial pel Partit Popular i Esquerra Republicana. Moment per a la previsió del temps. Espera cladera. Bona tarda. Bona tarda, una situació que ve marcada per l'arribada d'un sistema frontal molt poc actiu, però sí suficient com per fer que els núvols hagin augmentat, el cert l'hagi acabat força ennovolat, però en tendència que a partir d'aquest proper vespre i nit, aquests núvols vagin disminuint progressivament d'oest cap a est a comentar les temperatures. Avui la majoria entre els 19 i els 24 graus i sembla que al cap de setmana el començarem un bon ambient força més de tardor, baixada a temperatures notòria de cara demà. I sap, ens haurem de brigar i més, i ha destacat també el vent de Comporeno-Es, que serà protagonista bona part del territori, sobretot a la meitat sud del país. Demà, a primeres hores, pot ser algun ruixat al litoral central, poc important i transitori, i amb tendència que el vent es reforci de cara diumenge. I d'acord, això és tot des del servei meteorològic de Catalunya. Un incèndia cremat parcialment aquest migdia, una fàbrica de pintures de Sant Llorenç d'Hortons a l'Alpenedès. El foc s'ha produït cap a dos quarts de dues del migdia, en una nau industrial de dues plantes, de 500 metres quadrats cadascunes, situat al polígon de Torrent Fondo. Notícies en xarxa. Fàbrica de Sant Llorenç de l'Alpenedès En directe, amb atendis de Sant Llorenç d'Esvern, el 98.0 de la FM, i a tot el món, a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt d'amorro, la penya del món. El 98.0 de la FM, i a tot el món, a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt d'amorro, la penya del món. I molt d'amorro, la penya del món. Què tal? Com esteu? Bona tarda, Sant Justi. Gent de l'estranger, benvinguts. El programa de les tardes de ràdio d'Esvern. Salut de Jordi Domena des d'ara i fins a la set del vespre. És la penya del món. Gràcies per escoltar-nos. Avui al programa parlarem del que passa a Sant Just, amb la Carme Verzolla i la qualitat de Sant Just. Bona tarda. Per cert que tenim novetats sobre el tema del cadastre, que és el protagonista de la política actual. Sense cap mena de dubte. Sí, una mica sí. Ara en parlarem de tot plegat. Vullir l'olla, que ens agrada aquí el programa. A més, parlant de Vullir l'olla, avui, amb el Dani Martínez, que era el nostre cuiner particular, amb els bunis, amb el Don Cirivella, que avui justament fan un any que estan fent la secció dels bunis de Sant Just. A la penya del món. Justament avui, un any. I celebrarem d'una manera especial. Ja veig que han posat un pastit, em diu el Dani, que podré penjar una guirnalda a la web, que em diu Dani, sí, penja el que vulguis. A més, avui al programa tindrem l'agenda de l'el·licitat. Per tant, que penji el que vulguis. Són els amogis senyors de la penya del món. Vull dir, tu només has de fer el que li doni la canna. Com a l'el·licat de Vila, per exemple, que fa cada setmana l'antigenda que no hem de fer durant aquest cap de setmana i ho farà fent avui. Per cert, tenim una... Estava llegint, jo. Ja no pots fer moltes coses a l'altre. Moltes no, dos. El que passa és que estava llegint la webcamp de RadioDerm.com, que diu... Però quin locutor més guapo? M'arrigeu, que això és... això és veritat, eh? Estarà parlant de mi? Potser diuen per l'esmodellàs club. No, no, no, ho hem preparat. Estarà parlant del Joan Xerivella, que fa un moment, també és locutor, i ho he passat per aquí per la radio, o del Dani Martínez. O, potser, del Jordi Roca, que vindrà avui a fer-nos el cinema. Home, no crec que del Jordi Roca.Per què no? Perquè, a dir-ho, un moment més guapo és que l'està veient, no? Potser era el senyor Benito, que també vindrà avui al programa, i han d'explicar coses sobre les televisions autonòmiques, i per què serveixen, sí. I acabarem el programa parlant... Home, la Júlia, amb ella, segur que no és, que fa referència a aquesta persona, perquè és una noia. Perquè ha esperat quina locutora més guapa que digrà explicar-nos la música, com que...Avui quin tema? Avui porta el teu moment de seny, que m'agrada molt, que és el de... gènere pop-rock, avui. Pop-rock, pop-rock, amb la Júlia. A veure, a mi que és amor. Tenen que m'apassiona. Bona tarda, amics desconeguts del programa. I benvinguts a... És una música molt a mi, eh? Podríem fer un programa així, tot a l'estona. Sí, clar, és com més de digue menys a la tarda. És com de més tranquil... I ara passem a un tema musical, que recordo Fabia, que és un bé del cap. És el tema de la sintonia... que posem per repassar els Tendintopics. Fem a mi, Cristina, bona tarda. Com estem? Benvinguts al programa. Té que dir que hem escut de riure, que em quedaran molt. Té una mica més millor, eh? Doncs anallagrem. Repassem el tema més comentat avui a Twitter, i és que un dels Tendintopics ha sigut radio-televisió valenciana El Comitè d'Empresa de Ràdio Televisió Valenciana critica la decisió del consell de designar un nou director general i organitzen tres manifestacions per demanar que continuï oberta la Corporació Municipal. Explica'ns com va tot plegat, Cristina. Després de conèixer dimarts del tengament de Radio Televisió Espanyola, que ja vam parlar, també de la dimissió... Radio Televisió Valenciana, no? Ah, i això, perdó, sí, Radio Televisió Valenciana. En principi, Radio Televisió Espanyola no l'ataca, que sapiguem. Espera't, espera't. De la dimissió de l'equip directiu i de la directora general Rosa Vidal, i després de que el president Valencià Alberto Fabran, nombresa i per Decret J, urgent, un nou director per recuperar el control de Canal 9, ara el Comitè d'Empresa critica la decisió del consell de designar un nou director mig sense precisament aquest Decret J i sense el vist i plau del Parlament, ja asseguren que alguns d'aquests nombrats, doncs, potser no fan el seu treball de la manera més adequada. Per tot això, i en contra del tancament de la televisió, han presentat un manifest per intentar que no es tanqui la Radio Televisió Valenciana, on asseguren que la corporació representa un vehicle de protecció de la llengua i la identitat, a més, de tot això, han organitzat, ja per demà, juntament amb una 8-entena d'organitzacions com sindicats, partits polítics i entitats culturals, fins a 3 protestes sota el lema Radio Televisió Valenciana no es tanca, és la teva. Totes aquestes protestes faran demà a les 6 de la tarda, i a la camsa, i a la canta, i a la canta, i a la canta, i a la canta. Repassem alguns tuts que han fet aquest tema. En Tren d'intòpic, per exemple, a la Mònica Oltra, que és també del Partit... No me'n recordo, oi, quina ràbia. Junts per Valencià, no, un moment, un partit així d'esquerres. Résum d'acorregacions de Rita Barberà... Jo no surto a la Televisió Valenciana, que tanquin les portes. Això és democràcia, sí senyora, i també Jacobo, no? Sí, diu de Valin. Din d'imposició del consell als treballadors heu de resistir. que sí, ha reditó la televisió valenciana. I l'Esbegrima, el que va dient reditó la televisió valenciana, no es tanca, prou privatització i espanyolització de la informació, ara més que mai demostrem la unitat dels Països Catalans. Gràcies, Cristina. De res. Més trent dintòpics a la segona hora, i ara repassem l'actualitat en Justenca amb la Carme Verdey. Comencem parlant del col·laborat del cadastre amb la Carme Verdey. Vinga, gènere polèmica, controversia, la política local de Sant Juls durant els últims mesos. Ja sabeu que l'Ajuntament volia, en un principi... Vull explicar-ho per això, perquè ha passat tantes coses ja, que fas un resum de 10 segons. L'Ajuntament volia pujar... Val, val. L'Ajuntament volia pujar... Vol, vol. Vol fer, vol pujar aquest impost o aplicar-lo més ben dit de forma... Com diu això? O sigui, el que vol pujar... Carme, la Carme Verdey... La Carme Verdey és una polèmica per ella, que haig de seguir, des de primer dia, aquest col·laborat, que t'explicarà com ha anat tot plegat, perquè jo em perdo, a vegades. O sigui, a veure, el cadastre és un impost de l'habitatge. Si tu tens una casa, val? A veure, anem al tema, perquè això no és tan fàcil. Carme, t'escoltem. O sigui, ho dic perquè forma part de la partida d'impostos i tot plegat, però en cada vegada s'ha de ser un impost i llavors també és posat nerviós. Bé, no és... O sigui, tu tens una casa, d'enproviatat. Llavors, com que tens una casa aquí s'enjust o al poble que sigui, hi ha el valor cadastral que vol dir el que costaria, en principi, el que costaria aquesta casa, el valor de mercat, se suposa. És a dir, el cadastre és una xifra concreta. Llavors, això no es fa cada any, és a dir, cada any no s'actualitza en aquests valors, de fet, que s'han just fa més de 15 anys que no s'està actualitzat aquest valor, és a dir, potser la xifra que tens tu a casa teva, possiblement ja no s'ha de cua el valor de mercat. Llavors, en alguns casos... Tenim que hi ha altres municipis que sí que han anat actualitzant, i que, per tant, en aquest sentit, paguen una mica més perquè s'han anat actualitzant el valor de mercat. Paguen més d'altres impostos, és a dir, que jo, el cadastre, es paguen alguns impostos tan municipals, superamunicipals, que s'han de pagar, perquè depèn una mica, en principi, del valor que té a casa teva. El que passa és que hi ha algunes cases o pisos que s'han just, que hi ha diferències, i en alguns casos, doncs, un pis que la sembla molt a un altre, es paguen molt més per un que per l'altre, coses d'aquestes que s'haurien d'equilibrar o aconseguir anivellar, d'alguna manera, en principi, amb aquesta actuació que es farà el 2016, però mentre tant no s'arriba aquí, el que es farà aquesta actualització progressiva, que és que del valor actual s'apuja un 10%, però això no vol dir que s'apugi un 10% livi, per exemple, que seria un dels impostos que depèn d'això, perquè el que es fa, perquè no passi això, és abaixar els tipus, que és una altra part que forma part d'aquest cadastre. Llavors, d'aquesta manera, s'aconsegueix que els impostos municipals, no queden afectats, però sí que l'impost de patrimoni o algun altre impost que no depèn d'això, sí que, evidentment, en funció de la renda que tinguis, sí que, o del cadastre, o del... en quant estic quantificat casa teva, doncs sí que es pot veure afectat. Més o menys, s'entens? Escolta, Carme... La Cristina te anava dient que sí. Escolta, té d'un meravellat d'aquesta explicació, d'un aplaudiment... Segurament m'he equivocat i m'ho deixen molts matisos, eh? Un aplaudiment pels tècnics de Ràdio Esvern, que ens hem explicat... ...com ha funcionat la història, perquè a Ràdio Esvern, que no teníem periodistes, teníem tècnics. Cosa que ens agraden molt, gràcies. Anjo a Valjejo. Total. Total, Carme, on anem a parar? Exacte, això ho sabíem. Això ho sabíem. Ara, ara, això ho sabíem. Ara actualitzem el colabrot del cadastre. Perquè l'equip de govern vol que els veïns, amb un habitatge, amb valor cadastre, l'equip arat, els preus de mercat, queden fora de l'actualització del cadastre. L'alcalde, per tant, dona la raó, els senyostangs que es queixen per aquesta qüestió, i per això assegura que s'estan mirant de deixar-los fora d'aquesta actualització. Carme. Sí, l'Ajuntament està estudiant aquesta opció, amb l'oficina del cadastre, l'últim ple municipal, recordem que alguns veïns i veïnes, sobretot del barri de la Plana Vells Soleig, protestaven per aquesta desigualtat. L'alcalde ja va admetre també el ple, que segurament hi ha senyostangs que tenen raó en aquest sentit, asseguret que l'Ajuntament està treballant per deixar-los fora de l'actualització, està treballant. No estem dient que hi hagi un canvi. I tot i això és per venir a criticar-te la manera de fer de Convergència Unió, que lidera la campanya de recullida de signatures per evitar l'augment del cadastre. Hi ha hagut tensió, veieu com hi ha hagut tensió? L'alcalde ja era, aquesta tensió des de fa setmanes, que va ser el que la Convergència va promoure... La campanya, sí, sí. Ho anem preguntant. El malestar continua, no? No he volgut parlar, no he dit que... Com està la relació? I ha dit que està molt bé. O sigui, no, no hi ha hagut aquesta... Quan no diu que està molt bé, vol dir que no està bé. L'alcalde diu que, si el ministeri ofereix l'opció de fer l'actualització dels valors cadastrats progressivament, és millor tirar-la endavant i arreglar l'assetació a poc a poc, i també assegura que l'Ajuntament té les eines per fer que els senyors tens, com estàvem explicant el notin en el rebut de l'Ivi, a aquest moment. També ha dit, Josep Arvinyac, que creu que si ho fos el govern, també faria aquesta actuació dels valors cadastrats, com ha passat en altres municipis, on va anar Convergència. Recordem que el portaveu de Ciutadans rei assegurava dimarts del just a la fusta, que el seu partit se sentia enganyat per l'equip de govern, perquè també seguien compromès a baixar l'Ivi tan aviat com fos possible, sobretot de renda l'augment de l'impost per al govern central l'any passat, l'alcalde, però assegura que tots els partits volen baixar impostos, però que amb la crisi es fa molt difícil, especialment quan també hi ha administracions i institucions que deuen encara diners, en aquest cas, a l'Ajuntament de Sant Just. En fi, 5 i 17 de la tarda, gràcies Carme, anirem actualitzant el cadastre, i tot el que faci falta, en refeiant aquesta informació, jo ara vull fer una crida i un anunci. Dirigida sobretot als veïns de Mas Lluís, aquest barri que sembla de Sant Just, però que en veritat no ho és. Amics, amigues, veïns veïnes ben volguts, ben volgudes totes de Mas Lluís. L'autobuse, la Déu, arribarà al vostre barri el 25 de novembre. L'alcalde avui ha confirmat que el bus connectarà el barri amb el núcleo urbà de Sant Just abans del previs, ja que l'edat oficial era l'1 de desembre. Per tant, escolta una cosa que va abans del previs. Bravo, bravo! La freqüència de pas serà de 40 minuts. Bueno, sí, no has patenit tot, no has patenit tot. Carme, explica'ns com han anat tot plegat. No tinc moltes coses a explicar, eh? No, no, sí, sí. S'han instal·lat dues para des del barri. Aquesta gairebé hi havia temps que t'estava parlant. Simplement el que expliquem és que hi ha aquest avançament d'aquesta data, i que l'autobús a partir del dia 1, el 25 de novembre, una mica més de 15 dies, ja començarà a passar, i és la llargament de l'ela Déu, no és un autobús nou, sinó que és la línia l'ela Déu, que fins ara passava per Sant Just, també crec que s'acabava a la zona de Sant Feliu, on hi ha el tram, com si diguéssim, i ara el que farà serà pujar cap a Mas Lluís, de vegades, cada 20 minuts, cap al Mas Lluís Sant Feliuany, i els altres 20 minuts, al Mas Lluís Sant Just Teng, per això hi ha aquesta freqüència de pas de 40 minuts. Perdona, es distingueix al Mas Lluís Sant Just Teng i al Mas Lluís Sant Feliuany, perquè el de Mas Lluís Sant Just Teng porta acte i al Mas Lluís Sant Feliuany... Ja s'ha acordat l'acte que ha dit el dos. Això em va costar molts anys d'entendre i he descobert ara. Un és Mas Lluís, i l'altre és Mas Lluís. Són en igual, però estan en acte... No, ara tots dos són sense acte. Però igualment continuen sol en igual. Sí, és el que té l'acte. Hola, com sona?Com?Com escrius hola? Hola. Bé, passem ara a l'activitat d'agenda del cap de setmana, a Sant Just, perquè hi ha moltes coses. Per exemple, l'acte de celebració dels 65 aniversaris de la generació del 48. Carme, explica'ns què és això, perquè té bona pinta. Sí. Perdona, 65 anys. Gràcies, com estàs? La generació del 48 té bona pinta. Ha fet 105 anys i està jubilada una mica ja de la vida. És un col·lectiu que l'any 98 ja es van unir en 660 Just Tengs que fien 50 anys aquell any. Perdona. No ho heu fet, però... Ja està, ja està. M'he descontentat. M'he descontentat. M'he descontentat. Jordi, pare. Carme. Estimar-te com t'estimo. Carme, què et passa? Estimar-te com t'estimo. Carme, què et passa? Això és normal. Estàs bé? Fa calor. És una tarda de... de novembre, normal i corrent. I què t'ha passat? T'has emocionat per alguna cosa? No, no. Em faràs aquesta notícia. Conèixer alguna persona... Ho hem parlat amb un dels membres de la generació del 48. Escolta, anem a escoltar el que he dit. Tenim algun tant. No m'imagino que ens explicarà coses. Fem el col·le i el professor deia... Explica'ns de què rius. Que sí, riurem tots. Anem a escoltar la generació del 48. Que han d'explicar l'activitat. Es va dir sol de l'associació, però nosaltres ens hem seguit trobant. Nosaltres, un dimarts de cada mes, però un grup reduït de... de què havíem estat. Ens trobem, o veia aquí, a Can Ginestar o al Bar del Parador, i fem les nostres xerrades. Veureu el dia. Això no fa gràcia. Fem sortides, anem al teatre, que els sortides... Ara, als 65 anys, també s'ha fet un creuer. Igual que es va fer quan es van fer els 60. No, no fa gràcia. He sigut una cosa personal que m'ha fet riure, però, en tot cas... El què? No sé, personal. No, personal vull dir que... No, no vull dir personal de la vida privada. Però que aquestes notícies, en general, com molt de simpatia... Escolta, molt bé, sembla fantàstic, sembla fantàstic. La Carba és una noia que ja ho sé, que ja ho expliques. És de forma jovia. Espera, espera, que l'Antita ja es va crear fa... quan van crear 50 anys, van fer una trobada, van començar a fer diferents qüestions. Després, com explicava l'Ajuntament Coll, es van dissol de l'any 2009, s'han anat trobant, i l'objectiu de l'Antita és trobar-se de tant en tant, també, doncs, amb l'idea de deixar la seva empremta en algun lloc del poble. Van fer una plantada de 50 arbres fa 15 anys. Alguns s'ha mort, i llavors han de ser que ara fan un pas més enllà, i el que fan, doncs, és un acte popular, aquest diumenge a les 12 de migdia de la plaça Camuapa. Perdona, alguns s'han mort arbres, vol dir? Val, val, d'acord, d'acord. No, no, no, és que jo... Alguns arbres, que havíem plantat arbres. Clar, clar, d'acord, d'acord, d'acord, d'acord. Aquest diumenge, eh? No, no plantaran arbres. Aquest diumenge el que fan és el 65 aniversari, un acte popular amb la inauguració d'una escultura de Montserrat Sastre, que també pertanya a la generació del 48, que s'instalarà a la plaça Camuapa. Per tant, ja tindran aquesta empremta a Sant Just. Perdona, és que està mirant. La gent que estigui mirant a través de la web de ràdio d'Esvern.com... Sí, veurà que hi ha una mica aires de festa, eh? El locutori número 1. És el Dani de Cinesi, que ha penjat aquí unes pantaroles amb unes cares de pallassos una mica terrorífiques. Jo deixaria fins l'hora de la desbarnada, això, eh? Sí, no, no, jo deixaria tot l'any, home. La Diuda Esver fa 30 anys. Deixem-ho aquí, tot d'estona. Fem una mica de por, aquestes cares de pallassos, no? Aneu en compte, que tant darrere de vostre... Avui els guunis fan un any, i d'aquí una estona ho celebrarem per tot. Això és pinky, eh? La beguda, el càver, sí, perdó. És un menors de edat. En fi, Carme, continuem per la generació del nou llibre. En aquell llibre, Pilar Sambao, pretén i consumir els 6 grups d'aliments necessaris. Cada dia, però, a més a més, ella, el que fa és explicar per quins motius és important menjar bé. Serà a la set, a la sala, easy or console de Can Genestar. Molt bé, ja acabem repassant que hi ha una xerrada sobre la mineria de les seies, també, avui, no? Sí, l'arquíolec Manuel Hedo parlarà de la mineria prehistòrica i antiga. Avui, al vespre, a la sala piquet de la Taneu. És la nova conferència de les seies en el marc del cicle la mineria a Catalunya, passat, present i futur. Carme, moltes gràcies, que tinguis una bona tarda. Adeu-siau. Recordeu que tenim molta informació ara mateix a radio.com. I a partir de la set, els enjuus, notícies, edició, vespre. 5 i 25 i saludem ja els unis de senjors, el Joan Sirivella i el Dani Martínez, que en aquests moments estan entrant per la porta número 1 del locotori i de l'estudi de Radio Desvern, que veig portant 25 minuts de fora i ara entren amb les presses. Jo no tinc guió, ni tinc re, però ja és res. Home, no m'estranya, Jordi, avui que no tingui res, perquè estan més preocupats, jo crec, pel pastís, per decorar l'estudi... Esclar que sí, escolta, tu al cap de la fi, un any col·laborant és una cosa que està molt bé. Joan Sirivella, bona tarda.Bona tarda. Bona tarda, aquest alcomba tot.Molt bé, Jordi. Molt bé, escolta, veig que avui veniu ben mudats, no? Amb pajarita, amb un traje, molt bé. I la veritat és que, Dani, ara... Sí, portant el guió... Ara li fotré el braç que el Dani. Perdó, eh, perdó, em sap greu, no sabeu a fiestes, escolta. Avui no, Jordi.No, no, no, no. Salut de gent.Hola, bona tarda. Fa 25 minuts que estàs per aquí i em portes el guió justament ara, abans de començar. Un altre dia me'l poses abans. És que està ple de sorpreses, avui les soc. Sí, va, passa, passa, passa. Ara el Dani, entre l'estudi i la radio... I el control està apartat. En fi, tenim aquí el Joan, Joan, tot bé, per això. I tant.Deu content de celebrar un any. Seu simpàtics, eh, el Dani... No, és que no pararé aquí, aquest noi. Escolta...És un nervi. I avui de què parlarem, Joan? De què parlarem avui? Doncs, mira, avui parlarem d'o... que fa un any que estem a la ràdio. Home, felicitats, ja ho hem dit, això.Gràcies. Molt bé, molt bé. Dani, enhorabona i felicitats dels dos, eh? Molt bé, molt bé, molt bé, molt bé, molt bé, molt bé. I de què parlarem, a veure, va, anem al tema, va. De què parlarem, avui? No, escolta, no tens bé... Toca't una mica el cap, la... Sí, a veure, hola. Hola, ara, ara, ara. Doncs mira, avui parlarem, com ve ha dit el Joan, del nostre aniversari. Molt, molt enducar, un miquet, o plegat? Perquè avui ja fa un any que estem a la ràdio d'Esvern. Tractarem, gràcies, una altra cop. Felicitats. Tractarem de tots els temes que hem parlat durant tant de temps. Ah, amb quasi una hora voleu parlar de tot, tot. Una hora de tenir, si tenim 10 minuts. Tot el que podem. També tractarem les cançons més escoltades i de tractar final. Perdona, aquestes cançons més escoltades, quines són? Doncs és que hem posat alguns dies aquí a ràdio. Però tu no me l'has passat abans. No te les direm. Jo l'haig de buscar en directe al moment. La que ens vingui de gust a nosaltres. Ah, al moment en directe, eh. Escolta, agafa't el microfon de color groc, si us plau. Perquè aquest falla bastant. Si ho entenc bé, tema cançons, anirem una mica a saltar de mata. Tu l'has variant en lloc de apuntar-me les abans i passar-me les amb guió. Tu ho vas dient i jo l'haig de buscar al moment de forma improvisada. Clar. Ràdio guerrilla, avui, això el fem. I de final, una traca, una petita sorpresa que ens ha portat el servidor jo. Tu mateix, no? El servidor jo, sí, el servidor. Una petita sorpresa que podrem gaudir tots els de la ràdio. Que no es penji el servidor, eh. En fi, per un comencem, vinga. Vinga. Ara avui canviarem una mica les dinàmiques. No, per explicar-nos com us vau decidir a venir a la ràdio. Doncs... Jordi, Primo... Joan, perdó. No m'en recordo, eh. De qui va ser la idea dels dos? Jo sí que ho recordo. Per a musicades d'explicar històries, perquè si no... Doncs fa... Però no venim l'Èric. Sí, ara t'explicaré. Fa un any vam començar amb l'Èric. La Cristina era tan jove que encara no hi era. Com sempre amb el Dani, la culpa és teva sempre. No em recordis. És els altres, sempre. Doncs això, vam començar amb l'Èric. Les coses no van funcionar i ho vam deixar. Després de... Més tot tu, més tot tu no pot ser. Després de menjar castanyes i de tipar-nos amb els panellets, la família de per mi van dir... Escolta, perquè no continues a la ràdio, si és una cosa que t'agrada, ningú t'ho ha de interrompre. Sí. I llavors vaig dir, doncs sí, li comentaré amb el meu amic Jorge. A veure, sí, tu eres el Jorge. No eren amics, encara, no eren amics. Ara sí. El vas trucar i doncs li... Tot una cosa, anem al tema, perdona, que ets aquí al ràdio, però anem al tema ja... Un diumenge et vaig trucar, et vaig aparcar el diumenge, i et vaig dir que volia parlar-nos per una secció. Perfecte. Tot aquí esteu. I amb el Joan també estem molt content que continuo aquí. En fi, avui per on comencem. Doncs mira, avui serà la dinàmica diferent. Nosaltres contestarem i vosaltres dos ens preguntareu. Va, doncs començo jo. Quina va ser la vostra primera secció? Jo crec que la nostra primera secció va ser un dia que vam començar a fer davant de les festes majors de Sant Jordes Plugues i Sant Felín. Perdona, si ho entenc bé, avui estem fent com una autontravista vostra. Sí. M'agrada, m'agrada el rotllo que lleveix, m'agrada. Cristina, vols preguntar coses tu? Sí, de totes les seccions i de tots els temes convidats que heu portat durant aquest anyet. Quin és el que més us ha agradat? Doncs mira, a mi em va agradar molt el de l'Isabel Pijuán. Ah, és veritat. Va estar molt maco, perquè va ser molt poètic. Vam estar aquí amb un pastís també de... Sobretot el pastís, el Pagrada. Del Salvador Escriu. I ell ens va atendre unes preguntes i molt amable. Sí senyor. I una vegada que em va agradar molt va ser molt divertit, que el Sergi... No, serà ràpid. Sergi, Pony i jo vam decidir, perquè el Joan no podia venir, de fer una secció d'una entrevista al Jordi, abans que tu vinguessis, i vam entrevistar al Jordi. I li vam preguntar i es va dir que alguna fuente li va agradar molt les entrevistes que li feia que li va fer alguna vegada alguna fuente. No, que t'espai, m'ho dius molt, parlar de nosaltres, ara mateix l'audiència està pels nostres. Ara, Jordi, a veure. Tenim una cançó que vuc escoltar, així di per la sang boca. Vinga, Joan, digues alguna. D'algunes que... És que no ho sé. Molt bé, molt bé, molt bé. Molt bé, molt bé. Jo sí que me'n recordo. Avui, tu dius tant de menjars i de pastissos, la patata. Ah, sí, sí. De la trinca. Sí, que la vam cantar i la vam escoltar, i a mi em va agradar molt. La vols cantar o no? Home, em va ser ràpid. El que és que feien l'Orient de cantar. Vinga, Dani, tot teu. Un, dos, tres. Vinga, marxa l'aire! A ell mateix s'anima, eh? S'ho va encantar. Vola-te. Hauria de veure l'Orient Radioesbert.com ara mateix. Si us plau, us demano. Diu la teoria... de l'evolució. Que venim dels micos. Quina aberració. Si és evident que l'home ve de la patata, de la patata, de la patata, i és evident que l'home ve de la patata, de la patata, de la patata, de la patata, de la patata. Vale, perfecte, ja està, ja està, ja està. Ja està, ja està, ja està. Pareu-vos que aneu a quedar cada cançó, eh? Ara ho veurà cada cançó. En fi, vinga, més coses, per exemple. Quin dia recordeu que vau estar més nerviós? Jo això ja ho sé. El dia que van venir els vostres pares, segur. Segur? Sí o no? Sí, sí. Un d'aquells, però a mi, el que em va posar més viós... El primer dia, no? Que comença de la ràdio. Sí. No, no. No, és que no, són així, els xulos. A mi, el que em va posar un dels dies que em va posar més nerviós, va ser quan va venir el Francisco Pizcai. Ah, sí, que arribava tard. No arribava tard, però ni va baixar nerviós i tan mudat, que ens va fer gràcia, tu. I estaven impacients, perquè... Et va cohibir l'expresident que em deia de lo que hi ha, perquè ha deixat el cara. Sí, l'ha deixat. I a vosaltres us va impressionar, us va cohibir la figura de Francisco Pizcai, no? Sí, sí. Ens va agradar molt. Ens va agradar i us va cohibir a l'hora, no? Per exemple, més coses. Aquesta pregunta m'agrada molt. Per què feu aquesta secció? Això està molt bé. Però vinga, el Joan total ha contestat. Vinga, perquè no ho sé. Escolta un moment, espera. No, no, o sigui, Dani, tu sí que ho entenc bé. Les preguntes, més o menys, no és tan preparats o no, perquè el Joan no les ha contestat. I tu li tens el marron a sobre, no? No estarà contestant, jo. A veure, Joan. És que us queixeu de què jo m'enrotllo, doncs l'hi he d'escoltar. Però d'aquí va ser idea, la secció, de l'Anny. De fer els debats va ser entre els dos. Perquè nosaltres ens agradaven molt els debats. Sempre ens havia agradat discutir. Així, en tipus... I a mi sempre m'ha agradat molt la senjús. Jo soc una màn de senjús. Podria aquí clavar-me senjús i morir amb senjús. Perquè a mi sempre m'agrada molt la senjús. I per això, sempre, aquí a la ràdio... L'hi era falsa com a caldut. Quan vam fer les festes majors, quan se'n va a trecar la bici, quan la calde per primera vegada em va saludar, etcètera. Passeu-li un mucador, pobre noi, que està aquí mig emocionat. A tu senjura t'emociona, no? Sí, moment. I tant. Podríem fer una falca. Els de comunicació d'Ajuntament ens agradaran molt. Senjús m'emociona. Deixeu-me el micròfon ple de mocs. És el micròfon ple de mocs, ara. Deia que els de comunicació d'Ajuntament podríem fer un eslògan, que és senjús m'emociona. I amb la teva cara, així com mig plorosa, com ara, amb les banderoles per tots senjús. Jo això ho estic veient. El F. Green diu al xat, diu què són aquestes banderoles. L'expliquem, què són les banderoles. Avui, els guunis de senjús, que són el Dani i Martínez, i el Joan Sirivella fa un any que fa en la secció a la penya del Morro i al programa. Vinga, ho hem dit. Ah, ho festa. No ho sé, ja s'han passat. Per cert, heu portat un pastís i tot, no? Sí. És un pastís molt, molt xulo. Però és una sorpresa. A mi m'han arribat veus que porta algú molt loco, xulo, guai... Ah, sí? No, sí, sí. Joan, et soc a cançó. Quina vols? Doncs mira, bon dia als pets. Bon dia als pets. Aquesta també la ben tractada. No me'n recordo quant, però sí. Sí, quan me'n van anar a Montserrat. També la cantareu... No cal, no? Quan me'n van anar a Montserrat, sí, home. En aquest cas hauria de ser el Joan, no? Sí, el Joan. Un, dos, tres... Vinga, la cantem entre els dos. Amb directe, eh, la penya del Morro, el Joan i el Dani... sense vergonya. Moltes, moltes. Para, para, para, para. No me lo sé gaire, aquesta. No ho sé bé, bé. A l'estribillo, posa-me l'estribillo. I tu n'hi hauràs pet, i tu n'hi hauràs al xap del... Clar, ens sabem sol, el 3.000 de la... Posa-me l'estribillo, i jo t'alcanto molt. F. Green diu que hi ha col·laboradors de primera segona i de tercera. Gràcies, moltes gràcies. N'hi ha. N'hi ha. Ningú m'ho ha demanat, però fa bon dia. Molt bé. L'anar. És que aquesta no me la sé. No, i es veu que... Després farem una altra, que m'agrada molt. Repassem més coses, com, per exemple, quin és el vostre objectiu de la secció? Doncs, bueno, seguir aquí molt temps i... A veure, jo... Captar ullens. A vosaltres que hi heu, vosaltres que hi heu. Que estem captant ullens, pregunto, eh? A veure, mira'm els viewers, si us plau. Els viewers. 4. Home, home! 4. A veure, 4 viewers. Home, Jordi. Entra dins de l'estàndar, eh? De un any que portem 4 viewers, això. A veure, 4 persones venen a la webcam, és el mínim que es exigeix els col·laboradors que venen a la penya del Morro. A veure, Jordi, però tu no estàs comptant la gent que ens està sentint. No la puc comptar, perquè això és impossible de comptar. No podem saber-ho. I com és que la televisió sí que ho fan? Perquè tenen els audímetres que ho mesuren i que ho fan, però no ho saben ben bé. Només són representatius a una sèrie de famílies i d'allars. Aquest és el teu objectiu, però el meu objectiu també ho vull explicar. Perquè tu estàs explicant... Jo estic respondent el que m'ha preguntat el Joan. Vale, vale. Doncs ara t'explico jo el meu objectiu. A veure, brava. Jo crec que la nostra secció és perquè el jovent tingui també una part de... Doncs que pugui... Un espai, no? Un espai, clar, perquè això també va molt capa... que ha indicat per la gent jove de Sant Just. Això ens interessa, perquè sempre que... Com a imatge del programa sempre queda bé. Això a l'Ajuntament el agrada molt. Tenim gent jove... i tenim gent jove al programa. És més, Jordi, sí. A l'Ajuntament va fer un escudi del Tarset que tenia la penya del Morro i era gent jove. Ah, sí? Ho vam treure aquí un dia, la penya del Morro. Sí, vam parlar del Tarset de la ràdio. Què dius? Ah, sí? O era l'Institut, o no sé qui va parlar de la ràdio... Sí, sí, que em vas donar mi papers i tot amb la documentació. Jo vaig donar papers a tu, amb la documentació. No, ja me'n recordo. Eres unes enquestes de joventut que havien fet a més de, no sé si, 200 o 300 joves de l'Institut de Sant Just i hi havia alguns que parlaven de la ràdio. Sí, de la penya del Morro i de la ràdio en general. Sí, no me'n recordava. Escolta'm, molt bé. Molt bé, molt bé. A veure si hi ha més qüestions. Quins convidats heu tingut a la secció? Doncs mira, eh... John, em sé molts, a veure si puc dir... Algú té un cronòmetre, a veure si puc dir... Molts, en un minut, tots a veure... A veure, tens un minut, eh? Tens un minut... Qui és el cronòmetre? Si no, no, ja t'ho dic jo, ja t'ho conmetro jo. A partir de... A partir de... Ja, temps. Molt ser horta. Sergi Pón, per tu és com un creïno. I saber el grup i Joan. Qui més, qui més, qui més. Jo vaig venir també, jo vaig venir. Tu també vas venir, Joan. Els nostres pares. Molt bé. Sanyu Solidari. Sanyu Solidari. L'alcalde de Sant Feliu. La llesta de música. La llesta de música, tio. La llesta de música. El calde de Molins. El de Molins i el de Sant Feliu. El regidor d'Esplugues. La cultura. Qui més, qui més, qui més. El Roger Cónsul. Roger Cónsul, Roger Cónsul. La tosi Benstrom del Tutuguri. El... Carme de Mairena, Carme de Mairena. Aquesta no. Escolta, error. Carme de Mairena, un dia crec que va venir, però nosaltres no us ho presentem. Bé, escolta, molts convidats. Jo he tingut el programa, cosa que ens ha agradat molt. I de fet... El raconta és 16 convidats en un minut. Ha set de convidats, home. Escolta, aviam de la caballa, Dani. Tenim una cançó, no? Quina cançó ens poses? Doncs mira... Així, perdona, això de les cançons... Sincerament, jo no ho entenc mai. Doncs mira, això de les cançons... No passa res, però jo no entenc per què poseu cançons a mitja secció. I tampoc no entenc una altra cosa. Per què parleu... Doncs és una comunicació. És una comunicació. Però ho podeu dir, no passa res. Doncs mira, això de la música és per animar-te tu, perquè ara és el que des aquí dormit, no sé per què. I realment és... Mira, ara ve el senyor Benito. I mira, oi, Jordi? Senyor Benito, a l'altre. Ara... Ara arriba el senyor Benito, està com una mica al·lucinant... Està al·lucinant, que al·lucini més, perquè ara posaràs Amante Bandido. Ara cantaràs Amante Bandido. Ara cantarà. Senyor Benito, senyor Benito, ara que ens estàs escoltant. Ara es pensarà que aquí estan bojos. Una mica sí, però no gaire. Anem al tema perquè Amante Bandido, de Miguel Bosé, la cançó preferida de Dani Martínez, que la té, la sintonia, el mòbil, i sempre la canta quan pot, a la tutsa. Vinga. Això sí, amb el cel. Jo... seré... el viento... que va... navegaré... en tu oscuridad. Tu... rocio... de... sofrio... que me quemará. Jo seré... tu viento... de amor... por la marea... que ha arrastrado... dos, dos... tú... y yo... yo... y tú... yo digas que no... yo digas que no... yo digas que no... yo... seré tu Amante Bandido... Bandido... els bonics, els bonics de Sant Just... seré tu Amante Bandido... para, para, para, para... para, para, para, para... prou, prou, sisplau. Bé, no hi volem des, aquí. Ara mateix ja no hi ha ningú que no estigui escoltant. La web que... ni tampoc... Doncs mira, saps què et dic? Ara... Jordi, no li diguis això, que jo m'ha acabat de preguntar. No n'hi ha, de debò. Tinc caia. La gent que... perdona, Joan. Una mica de pastís, sisplau. No passa res, però és una metàfora. La gent que hi ha a la webca, o sigui, ja... ja... uns quants... A veure, el de la webca moltes gràcies, perquè sou molt bona gent. Sí, no m'estranya. Mira que sentir-nos es costa. Ara, a la sorpresa final... La sorpresa final... Què ha passat? A veure, senyor Benito, no es posi més complicacions. Posi ordre, aquí. Posi ordre, que això és un risc més fàcil. Doncs perquè no pot ser. Poses cantar i l'altre és això que està fent vostès. I no el favor de cantar bé. A veure, doncs... A mi no se'n sentia. Doncs què vol que li canti? M'ho veu, però bé, ben bé cantat. I si no, es pot dos o tres vegades més i fins que soni bé. Bronca. Bronca al senyor Benito. Gràcies, senyor Benito. I tant. Ara, Jordi, per desbalar la sorpresa... És que vinc a marxar. Jordi, per desbalar la sorpresa... Per desbalar la sorpresa... Jordi, això és... Jordi, una mica de sobretot. Molt bé. M'han dit que hem tingut problemes colaterals. Però no passa res perquè jo segueixo la secció. Però és que ho ha anat molt... Com ha marxat de forma simulada. M'han vingut a buscar. Molt bé, ara, si us plau. Jordi, posa'm la cançó de... Dani, ja està, ja està. Dani, ja m'ha acabat, que tenia... Que mala persona que ets aquí. No, no, no. És que ha de desbalar la sorpresa, això. Fiquem una música, posa'm un reduble de tambor o alguna. A veure, o el faci jo, o el faci jo. Escolta, jo no puc més. A veure, Jordi, per què? Vols que me'n vagi jo també i no torno bé, eh? No, no, no. Si no me'n vagis just a la costa... Carme, espera'm, que vinc amb tu. Que me'n vagi de la penya del morro. Que vinc amb la capna per doig. Que t'has oferat a les 11. Bueno, amb diners a la cua. Bueno, moment que tenim ja... Val. Eli. Hola. Hola, hola. És que tenim aquí el Dani, que no marxarem a l'aigua calenta. No, no vull marxar, perquè... Vull fer un any de la nostra secció, els bunis de Sant Just, i vull desbalar el secret, Eli. Ja, però... Que em deixes un minut de la teva secció. Mira'n el sostre. Ara et costarà cario, saps? Ah, bueno, doncs ja el guardarem un tros de pastís. Ja el parlarem, saps? Molt bé, molt bé. Senyors i senyores... El mateix ho fa tot, eh? Desbalar el pastís o... Desbalar el pastís. Oh... Escolta la webcam. Escolta la webcam, sí. Escolta una mica més. Perquè, a més, veiem que és un micròfon de la ràdio, no? Doncs l'he fet tot jo, és com... Què posa, què posa, Dani? Doncs posa, ràdio d'Esvern, a 30 anys, els bunis de Sant Just, un any. Molt bé, molt bé, molt bé. Hi ha color d'aurat, fica 30. Molt bé, escolta, doncs, Dani, ara fes particions, eh, que... Molt tant, ara els guardarem un tros de pastís. Farem una felicitat enhorabona. Moltes gràcies, i moltes gràcies a tots els nostres ullens. I fins la setmana que ve, Dani, bona tarda. Molt bé, gràcies. Tens un micròfon obert, Dani, eh? Això és una mentida, amb el temps que et portes fent ràdio. Seré tu, amant, t'he van dit, o...? En fi, i que va... Jo, un moment, jo tinc una cosa. Jo necessito un... Un break. Un break o un algo. És el que tenim a l'elicap de Vila, el telèfon L i bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, L, bona tarda. A sobre, la gent l'anima a través de la webcam. Diu, és xulíssim, això és una secció amb condicions. Diu, sí, amb condicions. Anarquia pura, anarquia pura. En fi, Eli, posem una mica d'ordre al programa, eh? Parlem del que no hem de fer durant aquest cap de setmana a l'antia agenda de l'elicap de Vila, que avui, Eli, vull carregar de coses com el Mercat de Calaf, de Calaf, la Fira Modernista de Badalona, o una Fira de Ratafia a Santa Coloma de Farners, eh? M'he equivocat, eh? El Mercat de Calaf va ser la setmana passada. Et canvi un Mercat de Calaf per una degustació de tole, i pan de muerto, va. M'agrada, m'agrada, m'agrada. Sí, parlem de la Fira Modernista de Badalona, que és aquest cap de setmana, un clàssic, també, eh? Sí, de fet, jo no tenia l'any passat. La veritat és que és una Fira de Petitona, però que està força bé. I, de fet, el que més m'agradaria destacar de la Fira, en si, a veure, no deixa de fer una Fira gaire bé com tots aquestes, que es fan estil modernista, que et deixen disfressar i tot això. Ells fan un casament al diumenge el 10 de novembre. Però el que em sembla realment interessant de tot plegat és que pots anar a visitar la fàbrica de Anís del Mono. Ah, home, un clàssic. Sí senyor, sí senyor. De fet, a Anís del Mono és una fàbrica, m'imagino, centenària, no? Clar, clar, ja ve d'aquella època, i aleshores ens aprofiten la obra, i aquest dissabte, les 11... Són brides visites, eh?, les 11 i les 4 de la tarda, i diumenge les 10 i les 11. Molt bé. I permeten entrar per allà dintre i veure com es fa tot el tema del destilat de l'Anís del Mono. Home, doncs que és mític, eh?, li coordenis del Mono amb aquell home... Bueno, que és un mono, no?, a la etiqueta... És un mono mitjó de l'un mono. Un mono mitjoma despullat, eh?, i és una etiqueta que conserva encara tota la vigència, no?, una etiqueta de fa cent anys. I de cara al Madalpa també va molt bé, perquè el tema de l'Anís del Mono recordo que, a més, l'ampolles, a aquelles típiques ampolles que no pot faltar, rotllo pandereta, fan bomba... Sí, senyora, que amb un boli se'n va donant i... Exacte, va. Home, doncs molt curiós. Perdona, petita no és l'Anís del Mono, és una fàbrica burgrosa. No, no, a més, ha estat tocar al mar. La veritat és que és mal, és que si no la coneixeu i teniu com curiositat, és un bon moment per anar a la visita, perquè realment no s'hi fan moltes visites, i, a més, com és el tema del modernisme, suposo que l'hauran tunejat expressament per l'ocasió. Home, esperem que sí, eh?, de fet... Ara, entre el senyor Benito, això què és? Això el que et programa és, de debò, és... Això sembla... Bon dia, bon dia. Abans d'anar-hi el Mono! L'hi hei sentit avali i li dic, l'hei se'n van entrat. A vosaltres el convida. Això sembla un asset com això, a l'altre surts. És un bon debil, és un bon debil. No, és la ràdio nova, és la ràdio nova. Vostè no volia formular les noves? Sí, molt, molt. Vostè passarà a la història. No hem tingut una porta aquí, perquè si no, seria espectacular. Com a los hermanos, Marta. Què és la... És el Dani, ara. Passa aquí, passa. Porta el pastís, porta el pastís. Molt bé, molt bé. Ah, i se'n va... Mira, mira, està traient totes les etiquetes de... les bandaroles. Estàs muntant tot, eh? Bueno, en fi, les nits del Mono, senyor Benito, deien. Bueno, sí, la etiqueta, veiem si sabessin què és el Mono aquell, qui és. Ah, el Mono que hi és. Qui és, el Mono? És vostè? No, no, jo no. Xita. No, no, vostè. Jo crec que és qui és, eh? Aquí la visita diu que... És Darwin. Aquí la visita diu que t'ho descobriran, eh? És Darwin. Espau i l'Ernest, Espau i l'Ernest de la visita. Què va passar, ara? Van ofendre una broma sobre l'origen de les espècies. Són molt maques, les instal·lacions del món. Vostè les coneix de Peapa. De Peapa. Sí. De Peapa a altra. De Peapa. Jo he estat a les oficines del carrer Ample. Qui són magnífics. Modernista. Molt bé, doncs l'oportunitat, eh? Per veure aquest diumenge, de forma gratuïta, la fàbrica Anís del Mono. Per què posa aquest? Perquè jo m'imagino que jo serà molt... No. A la quimna, també. Regalen alguna cosa, ell, quan acabes que la puntava a la Cristina... La degustació? No ho sé, no ho sé. No em pollava, petita d'aquestes de... L'avió, molt de... Sí, sí, sí. Damant de 100 mililitres per portar-ho a l'arropa. Un carajillo de risc. Mira, veus, potser això sí. Alguna cosa més sobre aquesta fira modernista? Que coincides amb els filmets de la lona. Si sou amants del cinema i dels crometratges, podeu matar tots per dalt d'un tret. Molt bé, doncs queda dit. Per cert, aquest cap de setmana continuem amb més antiegenda. Tenim una cosa que senyor Marito ha fet bé d'entrar. Per què? Sí. És especial, però senyor Marito... Sí, sí, sí, sí. Demanen, demanen, demanen. Hi ha una fira de Ratafia Santacoloma de fernès a Girona. Oi, oi. Eli, això serà una cosa que tampoc es poden perdre, no? No, no, ja he dit que més feia dia és que el senyor Marito m'ho demanava. Què passa amb les Ratafies, què passa amb les Ratafies? Aquesta que ha rotat l'endustrada. I què, què, què? Aleshores, hi ha concurs de Ratafies, que podeu anar i presentar les nostres pròpies Ratafies. El primer premi, perquè ho sapigueu, és un agarrassa d'or, un lot de productes Ratafiaires i un viatge, no està mal. Un viatge on, un viatge on? No ho diu, no ho diu. És la sorpresa de l'aventura. Això, normalment, ho fan quan no saben on o no t'han lligat els viatges. Però potser hem de tocar fins a Sant Saloni, per exemple. Per exemple, però... El cor és de la Ratafia. Per què ens trapitja? Jo faig la meva falca. Viatge al cor de la Ratafia. Però si ningú li diu res, què ho faig? Vols dir el que hi deies? Quina és el cor de la Ratafia, la Noguera? Penseu que, de fet, tothom tindrà premi, perquè és a punt de mantenir moltíssima gent que hi participi. Pensa que aquí, en les bases, diu que des de la Ratafia número 20, fins a la número 50, també tenen premi que consisteix en una capsa d'infusions al mar. Perdó? Bé. Sí, sí. Suposo que davant ser les pitjors classificables, que són només una capsa d'infusions. Jo, clar, jo no sabia. Una capsa d'infusions al mar. Serà un Álvax directament el que se'n dura? No, perquè és la marca, no, al mar. Però no, no, no, sí, sí. No, no, que aquí tothom s'endú premi. Sóc de 50 participants primers. Aquí, a Espanya, m'has fet més petitosa amb una coseta. Molt bé. I és el tema Instagramers, no? Sí, amb això, el que va acompanyar tot el tema de la Festa de Ratafia era un concurs d'Instagram. A mi m'agrada molt barrejar el tema alcohol, fotografies d'Instagram. Sí, està bé? Sí, són més artístiques, no? Sí, sí, i a més, sobretot, són els quals estilats de casa pròpia. Llavors, jo crec que aquí, l'interessant, el concurs de la Ratafia està molt bé, però com ens hem posat en el 2.0, i hem modernitzat el concurs... No, que perdona, ara qualsevol acte que es faci qualsevol poble de Catalunya, que no tingui un concurs d'Instagram, no és un acte que es faci... No, no, de fet... De fet... De fet, una de les novetats... És que hi havia retorn, no? Una de les novetats d'engany de la cursa de cartes de cuixinet és que, efectivament, per primera vegada de la història, hi haurà un concurs d'Instagramers, eh? A la cursa de cartes de cuixinet. Aquest cap de setmana també granollers i espira de comerç al terreny, també. També, també, també. Vinga, vinga. Si algú que ens truqui i ens diu que li agrada d'Instagram, només per fer... També, també, també. Tenim qüestions, també. A mi m'agrada molt, quan entenc d'Instagram, que diu, el teu amic del Facebook, per exemple, aposa-hi, perquè adorvenit tu, el senyor Benito, s'ha fet d'Instagram, que jo penso, no sé seguir-lo, no. Jo se me penso, no. Perquè ara ja sé aquí, perquè s'hagi fet d'Instagram. No té motiu. Si em digués, el vostre amic del Facebook, senyor Benito, que fa unes fotos molt xules, s'ha fet d'Instagram. Jo ho penso, ho pensaria. Jo faig llibertat xules. El Force Quart no el fa servir, no? No, gràcies. Ja soc alcalde a casa meva, ja en tinc prou. Perquè el Force Quart posa xoques de planetes. Què dius, ara? Ah, sí? Però el meu m'has divertit. Poso dius, no? Ara li hem d'explicar que era el Force Quart, senyor Benito. Que era el Force Quart, jo. No he d'explicar que era el Force Quart d'una manera tranquil·la i didàctica. Mira, senyor Benito, vostè és aquí amb les aplicacions mòbils. Hi ha molt de locos, ho suelto. Hi ha molt de xalat. I hi ha una que es dedica a xacarjar on estàs tu situat. És a dir, que tu, per exemple, ets a la ràdio i tu ara aquí posaries... Que estic a la ràdio. I llavors, pum! En aquesta xarxa social, que era el Force Quart, es fa de forma pública que tothom veu que vostè és aquí a la ràdio. O sigui, no és que ho vegin saben, perquè hi ha un mapa i una xinxeta que vostè és aquí a la ràdio. On se'n va, no sé, m'ho invento, on se'n va, allà, al bar, no? En la Sembra. El car de cantonada. Llavors, vostè, xaqueja allà, bar de cantonada sempre. Llavors, la gent veurà... Jo, per exemple, el senyor Benito diu que està xaquejat, que està al bar de la cantonada, com sempre. I la Gràcia, vostè dirà... Ja veig quina Gràcia té, que la Janssàpia, on estic i on estic. La Gràcia és que, si vostè passa pel mateix lloc, moltes vegades, i xaqueja molt, pot arribar a ser o jugar clínic, eh? De Major, és a dir, l'alcalde d'aquest lloc. D'aquest lloc. No sé si m'explico. I com més vegades passa a vostè per allà, més possible té de ser l'alcalde. I llavors arribarà un punt, i hi ha l'alcalde, el governador, hi ha la secretària dels llocs, no? O sigui que jo soc el Major del lavabo de casa meva. Per exemple, sí, però ho he de xaquejar a Forest Square. Cada vegada que vaig al lavabo, i llavors, d'aquesta manera... Elí, jo no tinc Forest Square, però més o menys és això, o no? Sí, aquí és això. I ara aquest dono. Ja està, no té més misteri. No li fa gràcies, perquè la gent sàpiga on està i què està fent. Doncs no digues-ho, aprofiten per ser promocions. Tinc un tibet i xaqueges aquí, tens un cafetet. Va, veus? Ah, mira, s'ha sentat molt bé, això. Ara ja la gent li interessa més. Ara sí, eh? A veure, Quim Varufà, que anirem tots demà. Bueno, això tranquil·lament, dintre del Forest Square mateix, tens un butó que diu, dintre de la zona on jo estic, i tu li pots dir, 100 metres, 200, un quilòmetre... 5 quilòmetres, anem a fer-ho grossa, això, clar. Anem a fer-ho grossa, tenim motos... Llavors ja et diu on pots anar, que facin aquestes ofertes. Que guai, que xulo, que xulo. Doncs escolta, ja ho mirarem, això, que a mi m'interessa, perquè m'estans que corren, tot el que sigui gratis, endavant. Per cert, tenim una entrada doble encara, em sembla, oi? Per anar a veure una espectacle que es fa justament a aquest augment, a dos quarts de set del vespre, al Teatre Acadèmia, Jarr, memòria de Carmen Amaya, si algú li interessa, en una espectacle més amena d'alguns premis, ens pot trucar al 9332361 i, directament, li donarem, eh? O sigui, sense sorteix, ni concurs ni res. Ni pregunta ni res. Sí, sí, no és de tothom. La taça per la ventana. També estem d'oferta com a Forest Square. També nosaltres ho truqueu al 9332361 i us la donem, ja sense cap problema. Vinga, Eli, fent la setmana que ve, que hem de connectar amb la xarxa. Bona tarda. Adéu, adéu, adéu. Bona tarda. Adéu, adéu, adéu, adéu. Són les sis. Notícies en xarxa. Bona tarda, us parlem Pere Sanz i Albert Sass. El comerç català aguanta millor la crisi que la resta de sectors. El govern central assegura que els farmacèutics cobrarà a finals de la setmana que viu. El Parlament ratifica la prohibició de les pilotes de goma. Detenen a Girona dos guàrdies civils per robatòria amb violència. Esports, entenis, de taula al CER, l'escala rep, l'Arteal de Santiago, a dos quarts d'avui. L'equip de l'escala busca els primers punts en la cinquena jornada de la superdivisió masculina. El Força a Lleida de Bàsquet busca avui la primera victòria fora de casa a la Lliga Le Port. A la pista de la Coruña, les 9 de la nit, en la sisena jornada, a la mateixa hora, el Ribera Andorra, rep al Palència. El comerç català ha aguantat millor la crisi que la resta de sectors. Un estudi presentat avui pel col·legi d'economistes. Tot i el descens a les vendes de l'estat espanyol. El comerç català té un model de proximitat que ha resistit més bé la crisi que el model de grans superfícies. Núria Beltran és una de les autores de l'estudi. Atanent a l'ocupació, amb quantitat i amb qualitat, el comerç català ja està aguantant la crisi millor que en el conjunt d'Espanya, i hem de ser conscients que això és generació de riquesa econòmica i social. Comerç i turisme van de la mà. A part del que hi puguem cascar, doncs amb altres serveis, el que estem veient és que el turisme internacional ens està ajudant a generar marca i són una oportunitat pel comerç local que està aquí, i pel que es plantegi expandir i fer conèixer les nostres marques de reteia a l'afora. De fet, el comerç és el sector que més aporta el producte interior brut a Catalunya en prop d'un 30% del total. El govern central assegura que els farmacèutics catalans començaran a cobrar a finals de la setmana vinent. La vicepresidenta del govern central ha anunciat aquest divendre, que els farmacèutics catalans començaran a cobrar les factures pendents al pròxim 17 de novembre. Els deutes que s'endeixen, recordem-ho, a prop de 400 milions d'euros. Els farmacèutics cobraran directament de l'estat a través del pla ICO Proveïdors i els pagaments es poden allargar fins a dues setmanes. Aferts interns dels Mossos d'Esquadra han començat a interrogar els agents imputats que van intervenir el rebal a la detenció de l'empresari que va morir posteriorment. Mentre estan els sanitaris del servei d'emergències mèdiques, que van acudir el lloc dels fets, han declarat avui davant la magistrada. Els sanitaris han explicat que primer van atendre un agent dels Mossos amb una contusió a les cervicals. Mentre estan han dit que els Mossos encara immobilitzaven benítez. El tècnic del servei d'emergències ha declarat que els agents van estar uns 15 minuts per reduir la víctima. El Parlament ha aprovat la prohibició de les pilotes de Goma. Comergència Unió, Esquerra, Republicana i Ciutadans s'han acordat la retirada que s'ha de fer efectiva al 30 d'abril de l'any que ve. Detenen a Girona dos guàrdies civils per robatori amb violència. Un home va trucar a la policia municipal per alertar que els atinguts l'estaven seguint pel carrer. Una patrulla va detectar un cotxe que coincidia amb la descripció facilitada i el va aturar a l'interior i viatjaven dos homes que es van identificar com a guàrdies civils i van assegurar que estaven de servei tot i que anaven vestits de paisa. Fons de la Guàrdia Civil han explicat que els dos homes, que són agents a Barcelona i tenen uns 40 anys, van quedar detinguts a la mateixa comandància per un delicte de robatori amb violències detinguts, han passat a disposició judicial aquest mateix divendres. Protegeo Civil informa que hi ha uns 4.000 avonats de Barcelona que estan sense llum. La incidència en el subministrament elèctric s'ha produït al carrer Vinyà a nou barris i afecta 3.877 clients. Els treballadors de la recullida d'escombraries de Vilanova i la Geltrú desconvoquen la vaga. La quarantena de treballadors tenen garantit que no perderan poder adquisitiu tot i que no hi haurà cap increment salari al més enllà de l'inflació. A més a més, el nou conveni els granteix que no hi haurà reducció de personal ni de qualitat del servei. Dilluns farà 10 anys a la mort del poeta Miquel Martí i Pol, que serà homenatjat en un acte solidari al Teatre Victòria de Barcelona i també en una lectura de poemes a roda de Terra Osona, on recordem va néixer i morir el poeta. El nou TV, Estej Rovira. Aquests dies són molts els municipis catalans que responden a una crida de l'Ajuntament de roda han organitzat actes al voltant de la seva figura. Jordi Serra és l'alcala de roda de Terra. Teníem ganes que fos un moment important o de rellançament o de rememòria de l'obra i de la gata de Miquel Martí Pol, de volia que no només fos un acte local, sinó que tornés a agafar rellevància nacional, i això s'ha aconseguit. Dilluns també començaran a roda de Terra a les jornades Miquel Martí i Pol, que s'allargaran fins diumenge, i que van de de tertúlies, xerrades i espectacles, inclou en la presentació del seu poemari inèdit, veu-hi en sa san. Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. L'equip de govern vol que els veïns de Sant Just tenen un habitatge amb valor cadastral equiparat. Els preus de mercat queden fora de l'actualització del cadastre. L'acal d'explicar que hi ha pisos que ja estan equivalerats als preus de mercat i que, si s'inclogués en l'actualització, tindrien un valor més car. L'agentament estàs tirant aquesta opció amb l'oficina del cadastre, l'últim ple municipal. Recordem que alguns veïns i veïnes del barri de la Plana del Sol, protestaven per aquesta desigualtat i l'alcalde assegurat, ha reconegut que segurament ja són justencs que tenen raó en aquest sentit i ha assegurat que l'Ajuntament ha estat treballant per deixar-los fora d'aquesta actualització. Tot i això ha criticat la manera de fer de Convergència i Unió que ha liderat la campanya de reculler de designatures per evitar l'aument del cadastre. Defensa que si ministeri ofereix l'opció de fer l'actualització dels valors cadastrats progressivament, és millor tirar-la endavant i arreglar la situació a poc a poc. L'autobús de l'Areu arribarà al barri de Mas Lluís a partir del 25 de novembre. L'alcalde ha confirmat que l'autobús connectarà al barri amb el núcleo i va dessenjar-se abans del previst, perquè l'edat oficial era l'1 de desembre i ja s'han instal·lat dues parades en aquest barri, l'autobús començarà a circular. Per tant, a partir del 25 de novembre tindrà una freqüència de pas de 40 minuts. I acabem aquest vulletí amb una punt d'agenda, perquè la dietista Pilar Sant Pau presentarà d'aquí una hora a Can Genestar al seu nou llibre a menjar bé una qüestió d'intel·ligència, un llibre on Sant Pau pretén fer entendre els lectors que cal menjar correctament i consumir els 6 grups d'aliments necessaris cada dia. Però, a més, explica per què. La dietista considera que tothom sap que s'han de consumir aquests 6 grups alimentaris, però que no tothom sap per quins motius. Sant Pau va decidir escriure aquest llibre arren de la seva experiència com a dietista i de la problemàtica que molts pacients li presentaven. Es trobaven malament tot i tenir correctes els resultats de les seves anàlisis. La clau, segon Sant Pau, estan explicant per què s'han de consumir els 6 grups d'aliments i en quines condicions. Un llibre que porta exemples i consells pràctics sobre quins aliments no poden faltar en una dieta, com, per exemple, el peix blau. La presentació és avui a la set, a la sala Aysidro Consul de Can Genestar, forma part dels actes del novembre literari. I, de moment, això és tot més informació de la set, els senyors, notícies, edició, vespre. 100% música relaxant, cada dia de dilluns a divendres i de quatre a cinc de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. El just a la fusta parlem de tot el que passa Sant Just. Soc una urbanita, ho reconec. Sí, jo també soc molt urbanita. Compenat d'una bona manida i tens un plat baratíssim i fàcilíssim de fer, eh? També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units. Som molt feliços, eh? És una història de mort molt meca. Indudablement, la presència d'aficionats d'un culte de l'altre era impressionant. Clar, què vols fer, i no? És el temps, no s'hi pot fer res, no ho podem canviar. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a una. Nits electrònica, ara és... Vits. Vits, molt més que nits electrònica. Ara, divendres, civilitzar-te de 10 a 12 de la nit. Connecta-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell d'... A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar tetraplegic. Em vaig dir a 18 mesos, un any i mig, a l'hospital, i el meu pensament va ser, quan surts d'aquí què faràs? Te'n vas amb por, perquè aquest món no està fet per tu. D'acord? Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enredera. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguida, actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat, el teu ordinador o dispositiu mob. Informatiucomercal.com. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. Soc Jalma Salón Coll, farmacèutic del carrer Tudano número 3 de Sant Just, i envio una salutació a la penya del Morro. Molts petonets, des de la botiga Oton de Sant Just, per la penya del Morro, a la ràdio, i que tot vagi molt bé i que m'ho sàpiga. Sempre deia que n'hi havia vers, saludem a la penya del Morro. Bon Nadal. Bon Nadal i bon any nou. A partir d'uns de la tarda hem vingut a la segona hora del programa. D'aquí una estona ens visitarà la Júlia Edmellia amb el seu espai de música, que avui, senyor Benito, ens explicarà què remogar. No, no ho dic caram. Avui ens explicarà coses sobre el gènere guai, no? Illusionat, eh? Pop rock, pop rock, avui. A mi també també tindrem... Pop, pop rock. Pop, pop, pop, pop, pop. És que hi ha algú, no? Tindrem el seu espai que avui ens vol parlar de les televisions autonòmiques. Televisions, sí. Per què serveixen. I, a més a més, també tindrem el cinema del Jordi Roca, que ja el tenim al telèfon, però, a banda de tot això, repassem el Tren d'intòpic de la segona hora. Perquè avui, l'Audiència Nacional ha sigut Tren d'intòpic. També perquè nou presos d'ETA afectats per la doctrina parot quedaran en llibertat. L'Audiència Nacional no espera que el Suprem dicti un criteri i ordena excursarà nou atarrres entre els quals es troba Domingo Trotino, condemnat per l'atemptat en l'hipercor de Barcelona, Cristina. El ple de l'Audiència Nacional ha decidit per nou vots a favor i avui t'encontra l'excursaració de nou atarrres sense esperar el criteri que ha de dictar al pròxim dimarts del Tribunal Suprem sobre l'aplicació de la doctrina parot després de la sentència del Tribunal d'Estrasport. El president de la sala, Fernando Grande Marlesca, ha trencat l'empat sumant-se a la majoria dels jutges que volien l'alliberament dels terroristes, tot i la recomanació del ministeri fiscal d'esperar la decisió del Suprem. En un debat de quasi 4 hores, els magistrats han analitzat cas a cas per tal de comprovar que els presos complien els requisits per sortir en llibertat. D'aquesta manera, de les 11 pasticions d'excarceració, el ple de l'Audiència ha optat per deixar-ne nou en llibertat, entre els quals estaca un membre de Comando Barcelona, Domingo Trotino, condemnat a 1118 anys de presó per l'atemptat d'hipercor a Barcelona i que aporta 26 anys a la presó. En aquest cas hauria d'haver sortit el 2006, gràcies a una redemció de la pena 12 anys per estudis i treball, però amb l'aplicació de la doctrina parot sortia el 2017. A banda d'aquests nou alliberaments i per completar les 11 primeres peticions estudiades del total de 52, l'Audiència ha decidit mantenir a dues persones a presó una d'elles de l'espera que el Tribunal Constitucional resolgui el recurs que té pendent. Tuit referència a aquest tema. Per exemple, Arnaldo Otey, diu Grandi Marbles, que ha desfet l'empat de la sala de l'Audiència Nacional, l'ordenen posant llibertat a nou. Un altre és Maria José Certa, que diu que un ou a terra surten al carrer perquè l'Audiència Nacional té pressa i no pot esperar una setmana l'informe del Suprem. Quin fàstic. Joaquín Hito, que diu que algú em pot explicar que l'Audiència Nacional està posant al carrer assassins i a la presó a dones per robar menjar pels seus fills. En fi, aquest comentari que l'he envió a Twitter 6 i 13 de la tarda, passem a parlar de cinema. I ho fem com cada setmana amb Jordi Roca. Avui, i a partir d'ara, que divendres el telèfon. Jordi, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. A veure, para un moment, para un moment, para un moment. Para tot, perquè, escolta, aquí la gent no dona crèdit. Diu que està clar, que és que està passant. Com és que no estaràs amb nosaltres cada divendres com has fet durant els dos o tres anys que portes col·laborant... Fent el cinema, que per cert, la sexació de cinema, quan entra un col·laborador nou, sempre és la primera que demanes. Si va molt buscada, la sexació de cinema va molt buscada sempre. No, però tot això té una explicació, eh? A veure, a veure, a veure, resulta que jo he estat dinant ara totalment de setembre i octubre, la resta de col·laboradors d'entre ells a Cristina, els altres, etcètera, m'han fet boicots, no han vingut, posadé a cinc, no? Oh, que un mal rotllo! O sigui, perquè, com que aquests dies... Com boicots? Has trobat algun dia sol? No, no, s'ha trobat algun divendres. No per feina, eh? Fa dos divendres, únicament, perquè... No, Cristina, el Jordi ja sabeu com és. La setmana passada era festa, divendres. La setmana passada, festa... No, Cristina, però ens ho vas deixar molt preocupat, fa dos divendres no hi eres. Home, Jordi, però era una sorpresa pel meu aniversari que m'han fet i vaig marxar a fora. Ah, on vas anar? A Brussel·les. Eh, pa, mira aquí, no! Ah, pa, aquí, eh? És l'únic divendres que he fallat, eh? Bueno, i l'únic dia. Ja, ja. Jordi, torna. Mira, mira, a veure com ho fem, eh? No, això ho faré, i tu dic jo, fent-ho per telèfon cada setmana, perquè no hi ha... no, sí, no hi ha altra, que a veure, Jordi, jo també dic una cosa millor, millor, perquè sí, sí, vull dir, abans ho hem dit, dius-me, dius poc en cant que tenia el Jordi, i dius ara per telèfon encara tindré menys en cant. Jo ho he sentit, jo, la redacció de la Radia de Fauna Estona. Jo ho he sentit, qui ho ha dit? Què? No, home, volem qui ho ha dit. Jo, això ho he sentit aquí, Fauna Estona, a la redacció de Radia de Fauna. Diu millor, dius-me, que el Jordi total, vull dir, no... Això és un paràfeio, eh? Jordi, ara hauries de tia, dius el pacat o no el pacador. No, dius com que el Jordi... T'has ficat en un embolic. Diu com que el Jordi diu és d'aquella manarota. Diu, saps, jo era així, dius millor, millor a tenir-lo per telèfon. Oh, això no és bé, o si està tot... Molt bé, no, això és l'únic que penses al presentador del troncab? No, jo no, perdona, jo no, jo no, jo no. A mi em sap molt de greu posar música de pena, perquè Jordi, que no estiguis amb nosaltres després de tant de temps, és que mira, ara et diré un tòpic, però és veritat, és que les coses es troben a faltar... menys el Jordi Roca, quan no les tens. Moltes gràcies. En fi, Jordi, parlem de cinema o què? Sí, i tant. Les dues formes, tu estàs a la Webcam, no? Sí, us l'estic veient, eh? Escolta, i què tal? Això, com que no t'estem fent el programa, mai ho sabem, però això de veure el programa des de la Webcam, com ho tens? Home, està molt bé, sobretot, perquè tu m'has d'anar a pensar que no se't veu, però el vídeo et reflexa i veu les cares que posa. Ah, bueno, però igualment jo... Això és com... És com gran hermano, vull dir, que no ho sé mai, això. T'oblides, no, de la càmera?Sí, moltes coses. No, però aviam, les noies són molt guapes, i el senyor vanir tu i he vist que ha agafat en molts llocs, ràpidament. Sí, sí, sí. A Ribbúrto, Ribbúrto. Sí, sí, sí. M'ha sigut molt republicà, per això, vull dir. Sí, sí, sí. Escolta, aquí hi ha una festa, perdó, eh? Aquí fora de la ràdio, hi ha com una festa. És que he vist unes quantes noies que estaven com ballant, i a propansa cap a la ràdio. ¿Què estàs fent? Si no domena cap al metge, de sortir un guany. De sortir, que m'estan cridant. De debò, de sortir, eh? Són les seves fans. Ah, va, senti, que són les seves fans, una mica rara. Bé, escolta. Sí, va bé, vinga, va. Va, anem al tema. Comencem parlant de la primera pel·lícula que comencem repassant que és el Juego de Ender. Trailer. Bé, comencem el repàs de la setmana amb una producció nord-americana. El director Gaby Inwood. Correcte, Jordi? Sí, aviam. Està acabada la nova pel·lícula de Harry Somport. És un film de science ficció, i sincerament, l'argument ens acaba de convèncer. Una vegada més els alienígenes volen acabar amb la terra, i resulta que fa un temps ja ho van intentar, però el general Maser va aconseguir d'anar a l'invasió. Ara, el Harry Somport haurà de trobar un nou talent i educar-lo, i també acceptar-lo perquè pugui fer por en aquesta manasta. Veurem què passa. Una producció que, per cert, li han invertit molts diners. Visualment, m'està molt bé, però l'argument bastant repetit. Sí, que, per cert, he vist algun pòster que ja han enganxat pels autobusos de Barcelona, i Harry Somport, que té més de 70 anys, ja, avui, a l'amastarant, allà sembla que tingui 30, el pòster. No sé si us heu fixat, però... Escolta, tu, no té cap arruga. Està com si més jovenet. Ho he dit que el Photoshop fan miracles. Sí, al carrer Estàtic, perquè després de la pel·lícula no salve el tant jovenet. En fi, passem a la següent pel·lícula. Aquest també es trena avui. És un nou film de Belén Rueda i Ricardo Darín. Aquests dos ja havien treballat junts alguna vegada? No havien treballat mai junts. De fet, el Ricardo Darín ha dit en la promoció d'aquesta pel·lícula que era un fan absurd de la Belén i s'intentava que hi havia fotos i postes penjant de la seva habitació. Què diu, ara? I què feia amb els postes? No sé. Què fa, senyor vanito? No facis gestos absents. M'està aminant a les ungles. Passem, ara, com diem, a escoltar el trèiler, sèptimo. Delia. Sí, Lluvite, por acá no pasada. Te voy a contarte algo. Es importante, Delia. Se termina la broma, chicos. ¡Chicos! Es bueno, ¿eh? Que se intriga, això. Soy vecino del sèptimo. Mis hijos estaban bajando las escaleras y... ¿Es un trèiler? ¿Dónde están mis hijos? ¿Tus ojos? ¿Cuántos nervios? Hijos, chicos. ¿Dónde están los bajos? No, hijos, hijos. Afectivamente es un trèiler dirigido per Patsy Mezquà, que el protagonista és Sebastián, un home que cada dia reculla els seus fills al pis de la seva ex-dona, menys un dia que no passa això. Si no, ja no seria un trèiler i no teníem pel·lícula. Ja no és ex-dona. No, home, aviam, sí que passa això. Aquest home cada dia reculla els seus fills i sempre juga un joc, que els diria els seus fills. Aviam qui arriba abans, abans, al replà. Jo anirem de censor i vosaltres m'hi deu per les escales. Un joc que passera a la seva ex-dona, no li fa gaire gràcia, perquè crec que els nens un dia es poden matar a caïnsa per les escales correctes. Ai, ai, ai, ai. Què passa? Que un dia ell fa la vida cada dia, fa aquest joc, i quan arriba baix els nens no sonen. I no apareixen per allò. ¿Dónde están los niños? ¿Dónde están los niños? ¿Dónde están los niños? ¿Dónde están los niños? ¿Dónde están los niños? Per això no és la imitació d'Argentina. Sí, molt bé. És que he doblat, jo. M'ha pagat patillera, eh, aquesta passió. Jo estic de millors. Jo conec gent que ha anat a fer papers a Argentina amb un càsting actors, eh. Amb un càsting, via Skype, però tu és Argentina i dius, sí, sí que és això. I no ho és, no ho és. I li han donat paper. Li van donar el paper, eh. Li van donar el paper per fer un càsting a través d'escaip com una producció espanyola d'Argentina. I el tio li va donar el paper. I el tio, no, perquè... Però al final els va descobrir que no era així. Que no, que no. Sembla que havia rodat dos sequències de la producció, que és fer aquí Barcelona, i per no pagar el billet d'avió a un actor que vingués d'allà, dius, bueno, pues cogiremos a un actor, agarrarem-nos a un actor, que és argentino, però en Barcelona. I llavors li va passar contacte i dius, sí, i lloc, jo sé que ell és el tio que... Jo vull inventar, no sé, una història, em va explicar... Sí, sí. Si vols dir, se t'ha contat, no? En fi, anem a la següent pel·lícula que també s'estrena avui, que és... bueno, una pel·lícula... que és l'altra pel·lícula de Capsalera, protagonista de pas de Denny Fehraniston, la comèdia nord-americana de setmana, eh. Som-nos los Miller, We Are The Miller, dollar, billion, billion... Resulta que la hemos robada a un traficante interracional. No somos ni una familia. No somos ni una familia. Mi mujer es una stripper barata. Demostrar-lo. Un poco de respeto, que es tu madre. Creo que no piensas bien las cosas. ¿Es a adquirizarte? Un poco de música. I've seen a rainbow yesterday, but too many storms have come and gone, leaving a trace of not what I give. Is it because my life in hand shades a grain? Jordi, està rient o no? No et veig? Sí, sí. Ja ho pensava. Ja està? Bé, eh... Aquesta és la comèdia nord-americana de setmana, eh. Sí, hi ha la part de Denny Fehraniston, que per cert, el senyor Benicoll li agrada veure... amb roba interior sent de stripper. Denny Fehraniston, ojo que ja té una edat, eh. Ja no és aquella nena que sortia a Frens. Ja, evidentment. Està molt bé, la Denny Fehraniston. Sí, sí, ja m'agradaria... Jo soc molt fan de la Denny Fehraniston. Ja m'agradaria a mi arribar a la seva edat i estar com ella. Ah, està en casa. Ah, en aquests casos... Aquesta pel·lícula ens narra a la història del David Burr, que és un nom molt traficant de marihuana, com l'Higari Robin, de mercancia, com has vingut, per tal de tornar al dèutas, l'heu implicat en una sèrie de trànsit de drogues, però més a l'Ovestia, no?, a lo global, des de Nèxic, i per això per trobar la frontera haurà de crear una família fictícia on trobarem la Denny Fehraniston com una stripper que es convertirà en la seva dona convencional. I a partir d'aquí, laurem totes les seves peripècies. Bé, i atenció, malalts i friquis de Marvel i dels personatges de còmics, perquè arriba una nova entrega de Tor. Somos de mundos distintos. Estarían separados por algún motivo. Si no hacemos nada, van a destruirnos. Pregúntate. ¿Qué piensas sacrificar por aquello en lo que crees? ¡No! Està bé, ja m'han sacrificat. S'ha acabat la pel·lícula. S'ha acabat tot, ja. El Tor aquest és el que descaquiles, no? De qui? No, és que no. No és obratit. No, crec que és el marit de l'Alça Pataki. Exacte. Jo ja he dit una cosa. Bratito fa un Tor, ara? No, no. No, jo volia dir una cosa sobre Tor. Ja em perdonarem els fan, i els friquis d'aquestes coses, però... Thor, sí, com s'ha dit, fort. És un personatge de còmic que jo no entenc. És un tio que té un martell, no? És molt fort. És molt fort, i té un martell. I què? Que és de precomania? No entenc el personatge... És de la mitologia... Suposo que és vermell, que porta una capa, aquest porta el martell. És de la mitologia escandinàbrica. És el Déu de l'Estat Pestas. Ja ho sé què és el Déu de l'Estat Pestas, però... Us hi germà de l'Odin. No, sí, ja ho sé. Jo no tenia... Què? No li veia el tema. La Gràcia, no? Sí, no veia. En fi, Jordi, a veure, aquesta vegada, amb què ens sorprendran, de forma original, que segur que hi ha una trama molt original? Sí, home, doncs vindria una mica... aquestes continuacions de Marvel del com va fer ja a Miron 3, que en la pel·lícula estava molt bé, sobretot pel gran pressupost que tenia, doncs aquesta també. Quan es argumenta el de sempre, l'enemic definitiu, en aquest cas l'home de l'obscuritat, fins i tot és tan definitiu que s'haurà d'unir el seu arxien amic de tota la vida per poder derrotar-lo. Per tant, veurem si, finalment, s'uneixen, accedeixen a unir-se, no el traeixen, i sobretot, si salva el seu gran amor, que en aquest cas és interpretat per l'Anna Teleportman. Molt bé, doncs ja ho sabeu, si voleu anar-la a veure, teniu els cinemes per fer-ho. Atenció, perquè també te'n repassem amb l'altra pel·lícula que s'estrena avui, parlem d'Esto Holm, és un drama... Aquesta atenció, Jordi, és una pel·lícula que l'argument hauria passat tu, eh? Per ser... Ah, sí? De què va? És un llermatatge per... Va, va, va, va, va, va... En una nit qualsevol, en una escoteca, veus una noia tan enamora automòdicament. L'expliques, però no et fa cas, insisteixes i aconsegueixes estar a la resta de la nit amb ella. La convenges a què voleu llit? Perdona, això... I ja està.A veure, a mi em podria passar. Però, senyor, van i tu... Home, com que no.Dueu-t'ho molt, no? Com una dona.A mi em passa el rei, sí. Què li passa?Que les dones li venen. Ah, això, en la mena. El que s'ha de fer a l'estreig, sóc jo. Què passaria si el dia següent no és la noia que semblava a ser? Però és que ho passa molt, eh? Bé, ara li dic jo...No, que allò... És que la seva vida privada sexual és que no m'interessa. No m'interessa.No m'interessa. No m'interessa. Anem a escoltar el trailer, Calli. Anem a escoltar el trailer. Bueno...Bueno... Bueno...No puedes hacer nada. Sí, siempre se puede hacer algo. No puedes hacer nada. ¿Sabes que no voy a parar hasta que me creas? ¿Está bien? Pues vas a tener que demostrarlo. I don't know... Com es diu aquest cantant, què me'n recordo? És així... Has de salir a fer-ne i a evitar-lo. La alegria de la força. Estàs de brava, no? No. Estàs dicent en serió. Uh-huh. Què passa, què és? Això és un tornament. Una sequencià que ens ha portat el Jordi. Què passa a partir d'aquí? Què és un express det? No, Calli. Calli, home, que no ho expliqui ara. Jordi, digues. És un drama romàtic unitjat per Laura Garrido i el Javier Pereira. Una pel·lícula que només surten ells. Durant la pel·lícula, bastant intimista. I que ens anar els dos punts de vista entre aquestes dues persones, que es coneixen a mi pel sa vol a una discoteca, i fins a quin punt es pot confiar en l'altra persona. Perquè segurament els dos es sorprendran el dia següent de qui tenen el costat, i no pels motius pels que pensa el Sanyobanito, sinó per altres. Ja, ja, ja. Escolta... I la mostra és de dos punts de vista, no? Des del punt de vista del noi i del noi. Aquestes tipus de pel·lícula es m'agrada, perquè hi ha uns dos a la història, des de les dues bandes, i tant a dones que normalment les persones tenen visió diferents del que fa. Per cert, m'han dit que la vida de Déu molt bé, eh? Tothom diu que molt bé. Sí, ja sempre has fet cas, Jordi. I a més, el telèfon, ara més, encara. Sí, passem ara a la següent pel·lícula que també s'estrenen, l'última de la setmana que comentem. La cabanya en el bosque, un nou film d'terror que ha passat, s'ha estrenat ja aquesta setmana, que en el plus, i també és del cine. Sí, avança a la campanyera. Mira, la cabanya en el bosque. Mal rotllo, ja. ¿Qué es esa cosa? Permederemos contos. ¿Qué es esa cosa? ¿Qué es esa cosa? Sí, buena idea. ¿Qué es esa cosa? Tenemos que largar. ¿Qué es esa cosa? ¿Alguien ha enviado esos puntos muertos a por nosotros? ¡Ah! ¡Es fácil! Quieren ver cómo nos castigan. ¡Ah! No, no nos castigan. Bé, amb Cris... Callera, no ho explica. Amb Cris Hensworth, com a protagonista, i Gis Williams, com a reclam televisiu. És la cabanya del bosque, no? Sí, en aquest cas ja veiem que avui s'estrenen una altra pel·lícula, del Crimes Hemsworth també és petor, o sigui que avui té doble pel·lícula a la cartallera, i el Gis Williams, que és un dels grans protagonistes, com a reclam televisiu, com molt bé ho he fet. En aquest cas, l'argoment és un grup d'amics que se'n va a una cabanya perduda per passar un camp de setmana, i allà descobriran algú terrorístic. Els critics diuen que és la veritat que està bastant bé, i que és bastant fidel al gener de terror, i que ens torna una mica aquesta essència de l'apoll dels hostels. Però torna amb zombies? No puc avançar més, Cristina. És clar. A la traïlla hem parlat de morts i... Per totes zombies. Sí, una pel·lícula de morts, però amb igualitres de zombies, eh? Home, si el mor està caminant... Home, per això l'hi he vist. Ah, potser no és zombie, potser és un... Un licantropó. Un espectre. Un espectre, un espectre. Putant del PP. A fi, passem a les notícies de cinema. El propio José María. El panader aposta pel maridatge i també al cinema, Jordi. Sí, una proposta molt interessant, que podria venir perfectament de l'àmpia agenda de l'Elisenda Campdavila, perquè s'asulta que des d'ahir, fins al proper Pumenta, a diverses localitats del panader, a celebrar aquest festival de cinema, que té com objectiu promocionat, una mica, el vi. És a dir, es posaran pel·lícules, que tenen a veure amb el món vinícola, i també és altres. Fes-t'hi. Borros i porrón. Vol que hi ha. No ho sé, la Lloverito. Però s'acompanyen amb copes d'ahir i trossos de formatge. Ja m'has fotut. Molt bé, doncs aquest cap de setmana. No serà a dir-ho, Jordi? Sí, fins al proper Pumenta. Perfecte, doncs que he de dir... Jordi, que tinguis una bona tarda. Què passa, què passa? M'agradaria recomanar una pel·lícula que es fa... El que el vieta se lleveu. No, no, seriosament. La Franada amb dijous o la filmoteca a l'esqüit. No me'n surto jo, surto una molt bona amiga meva, que es diu El Peix Sebastiano, que és el director, és el Marcelí Antunes, que era ex fura dels vals. Marcello Antunes, que és aquell home que es posa a tot de cables, d'escollat i fa com videoconferència rara. Hi ha aquesta pel·lícula. Pinta força bé, el trailer, i si pots una cosa patinyada. La filmoteca que està allà a la ramla del Raval. I un cop surts de la filmoteca, doncs mira... Mira... I que veig, senyor Baritu, fins al propè diumenge i a aquest cicle de cinema maliterraní. Ara també està molt bé. Ara també està bé, sí senyor, sí senyor. Fas un cicle interessant. Fantàstic, doncs... Moltes gràcies, Jordi. Ens adaptarem d'alguna forma. Com ho heu vist, la secció? Jo, no per la cara del Jordi, també... És diferent. És diferent, és diferent. Jordi, gràcies, una setmana que ve, va... El problema falta. 6 i 34 de la tarda ja tenim aquí a la Júlia etmella, que d'aquí uns moments comencem un nou gènere a fer els rapers. No cante les sintonies per sobre, senyor Baritu. En porta, en porta. No, que són fórmules, no, vostè. Això triomfarà molt, no? D'aquí uns anys veurà que ho fa, quan se vol, peles canyes d'aquests que estan a les amizones del davó. Jordi, vostè no ho faci, el matí, ni mona que arriba. No, tenen la imaginació a sota mínim. Ah, o sigui, vostè... Estan conduïts. No, anem a fer la prova, perquè ja veig que va llançant. Vostè vegi tarajant la sintonia, i jo parlaré amb la Júlia a un moment i la presento a ell. Així jo el feia, aquella, a la Fives Castro. Què ho feies, ja? Un tió mític de la ràdio. Bueno, bueno, i què? El macete o... En fi, Júlia, bona tarda, el meu programa. Bona tarda, Júlia. D'aquí una setmana repassarem el gènere Pop Rock. És un gènere que potser és el més comercial de tots, no? Sí. I també repassarem algunes... Pop Rock i Sontapas o...? No, no. I també repassarem algunes notícies sobre el món musical. Exacte. Com la que fa Katy Perry, Lady Gaga, com els hi va de tot. Abans de tot això, senyor Benito. Vostè li ha demanat que... Per cert, voleu fer la riera o no? Ah, sí? Doncs Carme, que vagi entrant a la Carme, perquè d'aquí el farem la riera. Carme en Verdoi, la llaman en Recepción, la Cuda de Recepción. Vostè en Verdoi, por favor. Anem a vostè, senyor Benito. Benito. Avui li he encarregat un tema... Sí, el portem. És bastant pendent. És un tema assaltat aquesta setmana. Sí. I fa referència a el que diríem les cadenes de televisió autonòmica. Proviament les televisions autonòmiques, no? Li vaig encarregar que fes una estudi, una investigació... Sí, una investigació sugeneris. Com està el tema, no? Com està el tema? Què passa? A Espanya, en temps remots, quan teníem la millor televisió d'Espanya, que era la TV1, perquè no n'hi havia una. I, com deia el Pèrit, en Espanya tenim la millor televisió d'Espanya, la TV1. Clar, això és la lluna. Quina merda. Llavors, què va passar? Va venir la conya, aquesta marinera de la democràcia, i amb la conya marinera de la democràcia van venir les autonomies. Saps allò que fa per a tothom? I vinc aquí a la Gria i fem les autonomies. Llavors, què van passar? Aquí ens falta algú, no? Perquè, bueno, l'autonomia, el folclore i sus cositas, les lagarcerans per un lado, els gegants, la ratafia, bueno, pues esto... Què farem? Això li hem de donar una miqueta més... Diguéssim, un cosmopolític. Va pensar què podem fer, què podem fer? I un va dir, fem una tele. I diu, una tele? Vale, fem una tele. Llavors, van anar als arxius i van anar a buscar què podien fer de televisió. Llavors, van començar a mirar, van començar a mirar, i de les primeres televisions va sortir la televisió de Catalunya, la teva 3. La teva. L'any 1983, no? 1983, sí senyor. Primer emissió, el 11 de setembre. A càrrec del Joan Pere. Ai, benvingut a TV3. Va ser la primera. Es van estrenar al partit del Barça o Sassur. Va ser la primera autonòmica, no? Dubto si va ser la... Aquesta o la ITV. Escolti la vista, no? Escolti la vista. La televisió de Catalunya té anècdotes molt bones. Per exemple, que Espanya sempre facilita en les coses el gran imperio d'on ja no s'ha tocat o vivint. Doncs facilitava els temes i no els deixava la xarxa per connectar-se. Ah, molt bé. Llavors, què passava? I això ho sé, feia feia, perquè un amic meu li va passar. Quan feien, per exemple, el Barça jugava a Sevilla, i aquest és un cas concret, eh? I aquest amic meu venia a aquell diumenge de Sevilla, que va a Barcelona, i en l'aeroport, van anar uns de TV3 i li van dir, escolti, per favor, té la cinta del partit i porta-la allà a l'aeroport, que hi ha uns de TV3, que te l'agafaran. Llavors, va venir amb la cinta, i al baix de l'avió hi havia uns de TV3, li van agafar la cinta i van poder fer la connexió aquest dia. Com canvien les coses, eh? No en canvien les coses. Llavors, què va passar? TV3 es va començar a estendre, a estendre, a estendre, com una taca d'oli perillosa. I van anar inoculant el que diríem al País Valencià. País Valencià va dir, què és tan fin aquí? Nosaltres també farem una televisió, i vam fer la televisió. De fet, TV3 veia el començament al País Valencià, també. Es veia el començament. Llavors, el Valencià ens va dir, no es pot veure TV3, perquè, clar, TV3 és un idioma estrany que no és el Valencià. Llavors es confundrem. Llavors va dir, fem una cosa, que veiem el Valencià. No entenien, eh? No entenien el català. Què parlen, què parlen? De fet, hi havia una utopia que mai s'ha arribat a realitzar i menja encara, que és que tant canal 9 com TV3 es veiessin a Catalunya i a València, a les dues comunitats, no? Sí, sí, i estaven a punt d'assignar-ho. I ara va, i què ha passat? El canal 9. El canal 9 tampoc és que es diguessin... brillés per la seva qualitat televisiva. Més aviat era de l'inframon de la televisió, però, bueno, això no els hi direm perquè aquestes coses... Llavors, què passa? Doncs que ara resulta que han... No, ara han canviat, eh? Ara han fet aquesta setmana, han fet aquí un frifirrace... Llavors han sortit tots... Que hi ha moltes gent que s'ha queixat, que diu... Que hi ha personals jefes, també. El final dels mitjans tindria que ser aquest, no? Sortir tots els locutors, tots els periodistes que han treballat en els mitjans i dir... I a dir les mentides que han dit, i que han oblidat a dir... Home, jo sóc de ràdio... No, aquí les coses... Ui, les coses, si avui t'hi ha passat això, les coses que se sabran... Sí, molt, molt, molt. Això seria un exercici democràtic, eh? Clar, clar, clar. En fi, senyor Manito, escolta... I el que vol dir és allà, eh? Ho deixem aquí? Nierley, que les televisions autonòmiques... estan lligades amb una federació que es diu La Forta. La Forta, sí. La Cristina té estudis. Jo com vaig a estudiar la carrera, això, no hi era? No, a la carrera tampoc. A mi m'ho va ensenyar el creu de producció. És que hi ha coses que la carrera no s'ensenyen, i en comptes d'anar a dos anys ho pots aprendre. Sí? En comptes d'un llibre de capçalera a la carrera, un llibre que havia escrit el Manuel Vázquez Montalvan, que era sobre la... informe sobre la informació de los medios de comunicación a España, que el va escriure a la presó, s'imaginen si hi ha hagut gent que topa. Bueno, escolta, senyor Manito... No, no, no, no. De la abuela cebolleta. Passem a la riera. A veure, Carme Verdois, si no és per aquí, en escoles i escoltes... Sí, entre, entre, entre, que parlem de la riera, senyor Manito, Júlia... Heu-us el capítol d'avui?Sí. El d'ahir. Bueno, què ha passat? La setmana passada, al final, va morir algú o no? Sí, sí. No ho sabeu?Sí, sí. Però què estem parlant?La barriera. D'aquest dia. No podem posar els auriculars, perquè no... És que no t'hi heu parlat llavors. Bueno, fa una cosa, Carme, com que tu no escoltes, digues tu el que hi has de dir i et marxa. A veure...No, corregut. Un monòvar. A sobre és Georgi Quentra.Sí. Clar. Carme, en sento bé, Ana?Sí. A la riera, què ha passat? Què ha passat?Què ha passat? Quan?Avui. Avui no, Max.Avui no. Avui no, Max.Avui no. La part de les escoteques... És un tracte. No s'ha acabat, exacte. Què?No, el mor aquell que va passar... Bueno, no va morir encara.Ah, no. No, no, no, sí que va morir. O sigui, aquell dia no va morir.No? No. Li van disparar i es va quedar en coma. I la setmana passada hi va haver una escena molt forta. No la vam poder comentar perquè no em dijous. Oh, clar. Però acabar està molt bé, no sé si la veu veure. Sí, sí, sí. Perd dels streps i ho feia el teu i el mata. Tot i que ell no havia disparat. Ni havia encarregat res, però hi ha un menen que no pot més, suposo. S'estan brotant, la riera. I la cara que fa... És l'última temporada. Suposo que hi ha un dia és igual, no? Sí, l'última temporada. Potser sí que ho van dir. Van dir que renovarien una temporada més. Però no van dir que fos l'última. Sí, acaben de dir una cosa. No porten visos d'acabar aquest. Però se sap qui el va matar, qui va disparar, o no? Sí, se sap qui el va disparar, també. Sí, el seu guarda espatlles. Per encarregar el fill d'un doutor que s'havia suïcidat. Per cert, hi ha hagut una decebüència avui, al final de tot. No sé si la voleu comentar. Anil, li ha explicat en nano el que vols fer. Espera, això és el que preguntava la Júlia. A veure... Com que s'ha mort el teu, la Lídia ha tornat a mereixar una escena i entre ell i el Balló s'estan disputant la part de la discoteca que li correspon ni el teu, que ara és de l'Ona. I aquí hi ha com l'encontre, aquest segon encontre. Perfecte, això, tu. Quins collons, de qui va ser la idea de comprar una part de la discoteca? Meva. D'acord, potser tu hi vas pensar abans, però ara ja no li tenies cap interès, i jo sí. I des que t'ho vaig explicar, que t'ha faltat temps per intentar fotre'm el negoci quan saps perfectament que jo el volia fer en nano. Però si és això el que et preocupa, no pateixis. Si n'àndom demostra que treballa bé, ja li conservaré la feina, el teu... No, no, no, no tan valis, Calona, encara no te val un res. Tens el temps. La filla d'en Claudi, tu, sempre heu tingut una relació pèsima. Així, que ara no serà tan fàcil que us entengueu. No em vinguis a donar lliçons de com fer negocis, quan a tu l'instint t'ha fallat completament. Vas voler comprar la part equivocada de la discoteca i anar a buscar el Nil. Però ja he tingut més pista. És una altra noia embarassada que s'acaba de quedar en viuda. No et fa vergonya, puto buntó! Però jo miro pels meus interessos, però també li puc donar la germana del meu fill. Què diu? Buntó era el drama d'acord. Per ella, la discoteca és una càrrega. I si jo li puc allegir aquest pes, doncs ho faré. I te'l consello, que no t'hi fiquis pel mig. Ets tu qui s'hi ha ficat. Recordo que jo ja volia aquest negoci per anar-ho, abans que t'ho t'agafés aquí. Era el seu marit, el meu. Venia de tu, no començaria una guerra que et va brossa. Sóc molt fàndol d'Avi Pajers, jo, eh? I d'ella, no? Sí, però d'Avi Pajers, més. Ja t'agradaria. Oh, quina música més bé. Oh, ja acaba la ria. No pica el to de... Que parli de fa molt bé. Fas molt bé, eh? Fas molt bé, de durant tot. La pregunta és... El teu? És la directora que fa de teu? A la platja? Sabia que havia de morir o li ha sortit un altre feina i ho han precipitat. No ho sé, és el nostre Kirt Douglas. Sí, sí. Home, però ara ha perdut... Tenia molt l'èxit, aquest noi. Qui era, qui era? Kirt Douglas, però l'època... Sí, té una amileta jove. Ara pobres... Kirt Douglas, com a bé, a los vikingos. Home, en fi, senyor Bernito, cali un moment i calma, gràcies. Adéu, hola, hola. La penya de morir té un ritme que és temporada. Uo, no, no pot ser aquí, ja... Crepidant, eh, jo no pot ser això. Bé, passem a l'espai de la música. Em sap greu que ens sonava el mòbil. La tens al mòbil, tu, aquesta, eh? Sí. Truca, truca, truca. Doncs, Juli, tens ja el mòbil apagat per això, no? Sí, sí, no, no estàs fora, fora. Per això és bé al·lucinat. Per tant, d'abri-la 20, que és aquesta anècdota canta, i que a mi només tu la tens al mòbil. Sí, exacte. Sí, no m'agrada molt. No el Justin Bieber, aquesta, sí. Has trenat el... Has trenat No Dis, no? La 20. Perdó, té un nom de productora de televisió de Barcelona. La 20. Abre la 20. Doncs, la cantant de Canadà ha publicat el següent nou disc, aquest dimarts dia 5, i aquest és el seu cinquè álbum, també. Per això diuen que l'ha publicat el dia 5, no sabem si és per això o no, però ho diuen. I podem trobar col·laboracions amb el seu marit, Chad Kruger, i en Marilyn Manson, també. Molt bé, en Marilyn Manson encara està molt a punt. Sí, encara està molt a punt. A fi, passem a l'altra qüestió, perquè Katie Perry li ha ensajudat el disc que vol treure. Què ha passat? Bueno, a Austràlia ja vam parlar fa unes setmanes que havia tingut un problema amb pitbol i queixa, que no hi havia hagut aforament per fer la seva gira. Hi havia hagut una queixa, no? Sí, bueno, no, també. Ai, per favor. Bueno... I aquestes setmanes, els australians, també, ens han sorrat el CD de luxe, no el normal, diguéssim, el de luxe, perquè aquest contenia unes llavors per plantar una abra. Que era marihuana. No, era una abra, una abra. Ah, una abra, no, senyor. Era un gerani, potser, un gerani. Era un fred. Perdona un moment, perdona un moment. Tu compres el disc de Katie Perry i et venen unes llavors... Sí, exacte, però el disc de luxe, eh, no el del normal. No, el de luxe, el de luxe, el de luxe. No, però jo volia dir que això sembla una campanya que ha fet Inma Mallol fa un any a l'Ajuntament de Barcelona, que va enviar llavors a tots els veïns de la ciutat, com tal. Sí, sí, sí. Avui que Katie Perry és com la... L'esquísit de la marihuana que hi ha a la ciutat, eh. Ja, ja, ja. És aclarit, que és aclarit. No, no, no. Es va confondre. En fi, i llavors què? No, perquè diuen, ho han censurat, perquè diuen que pot afectar la fauna de l'Austràlia. Ah, sí, clar, perquè les llavors no són d'Austràlia. No són d'Armes. Següelles que hi ha antes de California, potser. Alguna cosa estranya, deu ser, o europeus. No són d'aquí. Van fent proves a científics australians, que no tenen altres que fer. A científics australians pobres no tenen altres que fer. Exacte, t'acupren els discos de Katie Perry, fer proves a les llavors, a veure si s'hi afecta. Perquè això pot ser un risc per l'equilibri de la biodiversitat natural d'Austràlia. Això ho tinc. Bé, i acabem amb les notícies parlant de Lady Gaga, que em farà un concert des de l'espai. Exacte, ja no li quedava res més per fer-hi la terra. I aquí hi ha el concert. No has retransmitrat la terra. I he tingut les notícies de la setmana perquè tothom està comentant. Ah, sí? T'he de viure en altra planeta, perquè jo no m'hauria sabentat això. No, no vius en altra planeta. En el món d'Aixi... Guai. I l'acompanyia Virgin Galàctic, que és aquesta companyia que fa vols al voltant de la lluita de la terra, li hau fet el concert a l'espai com a part del festival Zero G-Colony, que celebrarà el 2015. Llavors, a veure, la gent deia quan va sortir la notícia deia, però no saben que a l'espai no hi ha... No hi ha això? Exacte. Per alguns cantants els aniria molt bé. Perquè, clar, llavors no s'interviem com desafina, com Enrique Iglesias, per exemple. Clar, però, o sigui, el dia de la notícia que serà un concert a l'espai, jo penso que la gent es pensava que aniria a la lluna, no es ficaria de lluna i cantaries d'allà. Jo penso que serà des de l'intre de la nau, que farà el concert, no? Sí, sí. Bueno, ja ho veurem, ja ho veurem. El 2015 fa falta molt, potser l'hi t'hi agrada el 2015. Ai, ai, no siguis d'estima. No, no el van a l'espai, no sé. I què farà, com a l'ho il·luminat aquells, que després de llençarà? El boja, el boja. Jo crec que estarà més com la Colònia que volia treure. La va treure, eh? Sí. Sí, però no, s'ha venut, home. La va treure, finalment? Jo ara tinc el cas. La tens? No, perquè em recordes, Jordi. La Semen i Romani, sí. No, però un l'hora normal, no sé, un l'hora normal. A veure, a veure, a veure. La Colònia, que està feta. No sé si era aquesta. Esperma, esperma i romaní, no? No sé, jo sé que era color de sang. Hi ha moltes colònies que tenen esperma, eh? Va, Semeni, tu què dius? No, la veritat és veritat. Quines colònies? De Valena. Què dius? Sí, home, és un comunit, no? Però què dius? Va de Caragol, esperma de Valena. Escolti, escolti. Li porto el divendres que ve, li porto el divendres. Per favor, per favor. En fi, és un reclam. No, és aquella que tenia color de sang. Sí, però feia olor en principi. Hauria de fer olor a... Jo era olorat. La porta és ara, la porta és ara? No, no, perquè se l'ha ficat la meva germana i s'ha gastat. I dius no. I tenia algun efecte sobre els homes? Ha tingut èxit? Bé, escarteu, si no n'anem més temps ja. Un tema molt interessant. La colònia d'Esperma, de la Lídia Gaga, però escarteu. Hem de passar a la segona part de la secció de música de la Júlia, on parlem de grups catalans avui, i en aquest mes de novembre parlem de generar pop rock. I comencem parlant, no sé si ens donem temps de parlar dels pets, però comencem parlant de sau. No és el Dani, eh? Sí, ara s'aniria a la cantaria. En fi, no podríem parlar de la música catalana i de generar pop rock sense parlar d'aquell grup mític dels 90. Se'l va començar a tenir èxit al sortir per la ràdio la nit de cap d'any de l'any 1988. Exacte, va ser micimoto, el que punxava. Ei, micimotori de l'any. I a partir d'aquests moments va fer FAMOS, i aquest grup musical ha fet concerts per tota Catalunya, una gira pel centre d'Europa, i va aconseguir records d'assistència, de 1991, que juntament amb els pets Socpa de Cabra i Sant Traït, van omplir el Palau Sant Jordi amb 22.100 persones. No, jo vaig ser en aquest concert. Jo també. No, és que això és un... És un tim, no? No, és un estil imprevalor. És que no té cap mena de valor, això. Com a música és... T'agrada molt el jazz, no? No, no, no. Jo preciso d'un hymne de l'amor català. Això el veig per tu. És horripilant. No l'agrada, el veig per tu. No l'agrada, no l'agrada. Si vols romàntica, pepsa, amb aquella veu tan única. Sí, tu te la veu com us he volgut, però... Musicalment parlant. L'entro tot a tu. Ara, ara. Això, i com deia un amic meu, això és música d'enamorar raspes. L'Hero ramatxote català, era Carles Sabater, l'Hero ramatxote català. Vaja, vaja. Què va passar? També han estat caput de cartell de la Mercè, no? Sí, van congregar segons... Va ser com a cas, sí. 200.000 persones a la Mercè. Exactament. Sí, em va padrina, ja veurà. La seva cançó més famosa és Vots per tu, que ha estat versionada per diversos intèrples. I la cantàvem juntament amb la... Nina. És aquella cançó de l'Ega. No sé què és l'ús. L'ús casal. L'ús casal, això. Aquella xicota, aquella xicota. Promet. Promet. Farà coses, farà coses. M'havia d'explicar que anàvem amb un helicòpter, que l'anàvem a buscar... A l'ús casal, sí. No sabia ni nom, quasi. Aquesta tampoc li agrada, no? El 30 de mitjanit o li agrada tampoc? No li agrada. Digui-ne-ho a mi, el 30 de mitjanit no em va agradar. Escolta, una cançó que és... Té un missatge, té metàfora. El 30 de la mitjanit. Agafa el tren, se'n va. Vull dir, et deixen el 30 de mitjanit. Què estàs fent? Jo diria que no tindrem temps de parar dels pecs. No passa res. Alguna cosa més sobre els interiors prets, que eren Pep Sala i Carles Sabaté. Exacte. De fet, el grup es va trencar, no, quan va morir... Com quan va morir, eh? Sí, va morir. No sé per què hi ha un grup que mori. Mira, un o menys. Per cert, el gran èxit del Rolinstons va ser quan va morir el Brian Jones. Ah, sí? És a dir, que hi havia un Rolinston que va morir. En canvi, Pep Sala no va fer més èxit. Sí, el Rolinstons era en 6. I va morir un de Brian Jones. En canvi, Pep Sala no va fer cap èxit més, no? Pep Sala va quedar allà, i tirant del boig per tu i a l'Àlex. I l'altre dia el teníem amb Diango. Amb Diango, l'altre dia, el concert de part de la llibertat. M'ha cantat el Vos per tu, precisament, el Juni, el Camp Nou. En fi... Un altre incompostible, com aquest, també, el Diango. Quants... Un dia has de fer Diango, eh, Juli, ja t'ho dic ara. Deu discos més, no? Sí, a part del de Quina Nits, que és el que vots per tu, entre teus discos més, entre ells no puc deixar de fumar, que va ser el seu primer disc, que és on estava la cançó que va a punxar a Miquimoto. No, la que va a punxar a Miquimoto. Ai, què tal? Després dels singles, concert de mitjanit i amb la Lluna a l'esquena. Aquesta tampoc, aquesta tampoc li ha agradat, no? És inútil continuar, tu, la cançó. Una cançó amb missatge, amb lletra, amb una música, amb rock... I per què no van fer cas... Per què no van fer cas del típic? Quina? En fi, julià, hem de quedar aquí al programa... Això forma part de la història de la música catalana. Jo quan era petita, la meva cuina tenia fotos de Carlos Sabatea encara a l'Armari. Jo creus que tothom això veia. Jo la meva tieta tenia ell, a vegades, en persona, perquè era un amic. Molt guai. En fi, anem al final del programa. Cristina, si la penya del Morro tingués molt de mil d'audiència, no estaríem fent el programa, això d'entrada, aquí, a Rodríguez Berlo. Però, sí, tinc molta audiència. Què seria trent i tòpic, avui, a Twitter? Gunis. Els Gunis de Sant Just? Sí, per el seu primer aniversari, fent la secció aquí dins de la penya del Morro, i per la mateixa secció que hem fet avui, que hem portat aquí pastís, han estat fent karaoke, cosa que no feien. Pastis i wendry, hem portat. Sí, karaoke, feien, feien, hem recuperat. Molt bé, molt bé, molt bé. Avui acabem el programa. Anem al Morro d'avui, la Carme Berlo i les notícies de Sant Just, el Dani Martínez de Don Chirivella, que celebrava un any amb nosaltres. L'antiagent de la L cap de Vila i la segona, el Jordi Roca, parlant de cinema, el senyor Benito, avui, sobre les televisions autonòmiques. Gràcies, senyor Benito, fins la setmana que ve. Moltes gràcies. I també la Júlia Edmella i la música Júlia, que vagi bé. Bona tarda. I també la col·laboració més especial, el Twitter i el Facebook del programa. La Cristina Vargas, fins i junts. Sí, molt bé, i nosaltres retornem al dia lluny. A partir de la 5 de la tarda, deixem ara amb l'informatiu Vesple i la Carme Berdoi. Un programa que, per cert, jo no em perdo mai. Que vagi bé, adéu, seu. Bona tarda. Segueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro. A Facebook, la penya del Morro. Com veu, sou originals de mena. Em pregunten això, no? Sobint em sento atrapat, pel meu propi malson, i en tinc ganes de cridar, cada dia en algun loc surto a prendre mitja nit. Hi ha poetes que s'han perdut, pintant grafitis a les seves parets. Molta gent que es troba sola. Cada dia en algun loc puja el tren de mitja nit. M'ho has fet per mi, eh? L'actual, no? Ha, ha, ha, ha, ha. Bona chance, bona chance. Sobint em sento enganyat, quan em veig en el mirat, no tinc prou ensenyat. Necessito d'esperma que pesc en el meu cor. Hi ha sirenes que estan cantant, l'agenda d'un ben mariner. Molta gent que es troba sola. Cada dia en algun loc puja el tren de mitja nit. Molta gent que és donat i que estàs espantat. Si veus els humus ja estàs d'aprimir. Si la volen deixar t'acompanyar. Cada dia en algun lloc puja el tren de mitja nit. Ja ho veuré. La ràpid ho ha sentut. Dóna't la victoria. Bona tarda, són les set del vespre. Comencem amb una nova edició. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre. L'equip de govern vol que els veïns amb una mitatge amb valor cadastral. Els preus del mercat queden fora de l'actualització del cadastre. Per això s'està mirant de deixar-los fora de l'actualització. Amb aquesta notícia obrim l'edició avui. Resumim altres informacions destacades antitul·lars. El bus de la DEU arribarà a Mas Lluís el 25 de novembre. El bus connectarà al barri amb el núcle Urbà de Sant Just. La freqüència de pas serà de 40 minuts.