#371 - La Penya del Morro del 11/11/2013

També reclama una indemnització global als acusats de 165 milions d'euros, 6,6 dels quals a Convergència Democràtica els veïns demanen que part del judici se celebreix amb jurat popular. Vic acollirà el mes que ve. La segona edició del Congrés d'innovació en envelliment activ es tracta d'una trobada a l'expert sobre la innovació en aquest camp. Ràdio Vic, Rubén Vázquez, bona tarda. Bona tarda. De la mà de la Fundació d'Osona per l'Estudia i l'Educació Sanitària i de la Fundació Part de Salut, la ciutat de Vic acollirà als propers 11 i 12 de desembre la segona edició de l'Innoforeging, un Congrés dedicat al món de la innovació en l'àmbit de l'envelliment activ. Núria Roger, directora de transferència de coneixement del Consorci Hospitalari de Vic, ens explica una mica més sobre aquesta iniciativa. Aconseguir sinèrgies en el camp de l'envelliment activ, tant a nivell regional com a nivell europeu i, a partir d'aquí, el que ha de permetre és generar nous projectes i noves línies d'innovació. El Congrés, integrament en llengua anglèsa, té com a principal objectiu a favorir les sinèrgies entre tots catalans i europeus compromesos amb el mercat. Previsió del temps, Pere Cladera, molt bona tarda. Una situació meteorològica bastant trenquil en conjunt en quan ha estat de cel, amb un domini de l'ambient de Sollet. Només amb l'arribada de núgols als imitjants per l'oest del territori, i, atenció al vent, que sí que és protagonista amb molts punts, sobretot a cotes elevades del Pirineu i Pre Pirineu, on s'arriben a superar refagues màxima de 90 quilòmetres. Però ara així, com també cap a l'extrem nord de la Costa Brava. La situació vindrà marcada de nou per aquesta mateixa situació, però amb tendència que el vent vagi a mi amb band d'intensitat, en especial a partir de demà d'i març, quan aquest vent fins i tot perdrà moltíssima intensitat, res a veure amb aquests cops de vent que hem tingut avui, i en domini del Sol amb alguns núgols als imitjants en conjunt, més abundants a la cara nord del Pirineu, com, fins i tot, per exemple, a la Vall d'Aranuaris properes, i podria precipitar una miqueta. Fins i tot des del servei meteorològic de Catalunya. 98.1 per ràdio Castell. 98.1 per ràdio Castell. En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, el 98.1 de l'AFM i a tot el món, a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt d'amorro, la penya del morro. Què tal? Bona tarda, Sant Just. Com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de ràdio d'Esvern. Es parla i ho saluda Jordi Domena, que és dret fins a la set del vespre, això és La Penya del Morro. Bona tarda, benvinguts al programa. Saludem, com sempre, l'equip habitual, el catalan de l'enqualitat Sant Just, que la Carme Verdo i Torra. Bona tarda, Carme. Hola. Què tal? Bona tarda. A més, a més, avui el... Per què m'hi dius així? Perquè sempre que dic hola, fixa't de divertida ara, o Cristina, tenim-ho, que t'hi fixis. Sí, sí, ara tothom fixarà, com dius, hola, el com el somari del programa. Com responsteu quan et dic hola? Sempre que dic hola, per de bona tarda, em faig l'abrumet aquesta de la indessió. Que això ve de fa uns dies, ja. Però què vol dir, sols? Què vol dir? Bona tarda. Que no és la primera vegada que la Carme et diu això de la teva resposta. Sí, però jo no entenc com li heig de contestar. A veure, el programa... Cada persona que li diu saludes, quan saludis la Cristina o el Roger, quan et contesten no imitaràs la seva resposta. Perdona, aquí és on rau l'error. Jo no t'imito, Carme, clar. Mira, en Roger, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Jo rau, jo no imito, rau. Jo saludo tal, jo soc una persona molt mimètica, i jo saludo en consonància amb el que rebo. Carme, bona tarda. Bona tarda. Avui el programa, efectivament, parlem de teatre amb el Roger. A més a més, també tindrem història de Sant Just amb el Manel Ripoll, i a la segona, ara tindrem el Guillem Cabez, a l'espai del 9 vingut, de comandant notícies de Sant Just en plant, el seu tal habitual, ja, i fatal, i la tertulia esportiva amb el Rafa Canon, Ledo Rodríguez, i un d'Oriol a Villam. Bona tarda i benvinguts a la penya al Morro. Carme, bona tarda. Bona tarda. La penya del Morro, un programa amb més Morro que penya, o, i de més, penya que Morro. Però, abans de tot això, com sempre, comencem repassant el més comentat a Twitter, a un dels trending topics. Avui ha sigut Artur Mas, perquè prudència i censura demanen els partits polítics catalans i demanen les declaracions fetes pel president de la Generalitat, Artur Mas, el diari, Iediot, a... o noz, o noz. Sobre, que és un diari real i em sembla, no? Sobre la seva visió del procés sobiranista en motiu de la visita oficial a l'Estat d'Israel. Ai, diumenge, un dels diaris més benuts d'Israel publicava una entrevista on el president de la Generalitat... Quin diari? Aquest, Jordi, el que ja has dit. Quin és? Com es diu? Iediot, a... noz, una cosa així, no? Correcte, correcte. Doncs publicava una entrevista on el president de la Generalitat, i el publicava i deia que com a Israel, Catalunya havia arribat on havia arribat quasi sense res, i que, igual que ningú, discutiria que Israel ha de ser una nació, Catalunya és una nació que aporta molts anys preservant el desenvolupament de la seva cultura i llengua pròpia. Arran d'aquestes declaracions fetes pel president de la Generalitat en motiu de la seva visita oficial a l'Israel, els partits polítics catalans, demanant prudència i censura. El portaveu dels socialistes catalans, Jaume Cullboni, ha instat avui dilluns al president de la Generalitat, Artur Mas, a ser prudent a les tablicomparacions i paral·lelisme entre Catalunya i Israel, per la seva banda als populars, en aquest cas, Alicia Sanchez Camacho, avisa, a més, que Israel és un país amic d'Espanya, i no d'una Catalunya independent, censurant d'aquesta manera que, a més, busqui suport internacional de la seva aposta per la consulta sobiranista, i de la mateixa manera que els populars, el portaveu dels ciutadans, Matias Salonso, ha censurat l'actitud de Mas, el buscar paral·lelisme inexistents i indecisables per buscar legitimitat a un procés i legitim. Algú dels tweets que han fet aquest tema, Adrià Nintobi, per exemple, del José Miguel, ha dit que Artur Mas estava molt majo en Israel si no he entrevistat-ho per televisions catalanes, si no m'ha fallat a la vista. Un altre és el Pau Marí, que diu que em pregunto si Artur Mas està a favor del dret a decidir de Jerusalé Mest, amb el hashtag, sense agritut. I l'Arturo, que diu que si tan interès té Artur Mas a n'estranyar-li a sus amb Israel, s'hauria de circumcidar. Oh! Per cert, parlant de política catalana, heu vist avui a la Comissió de Parlament, com David Fernández ha amenaçat a Rodrigo Rato, en llançar-li una sandàlia com fan a Irak. No? Doncs ara mateix, si no hi ha, també això, deu ser Trending Topic, el dia d'avui. I en fi, passem a la informació de Sant Josep. La peia vol morro, cada tarda de Tessina, ser a Ràdio de Sant Josep. Per cert, ja sabeu que agraïm molts comentaris que ens feu a través de Twitter, que no n'hi ha gaire, per cert, Facebook, o la webcam de ràdio desvern.com, on podeu escriure el xat que tenim obert, sempre que matem el programa. Comencem parlant de les notícies de Sant Josep i ho fem en política local, perquè l'equip de govern parlarà d'imecres, dels reptes i amenaçes... de l'Ajuntament l'any que ve. Elcalde i regidors i regidores explicaran en un acte públic quins són els objectius i riscos del municipi el 2014. Les prioritats són, entre d'altres, l'educació i els serveis socials. Carme Verdoi, una persona que, de moment, no ha sent amenaçada, però té molts reptes, més informació de tot plegat. Sí, no sé si potser es confós, però no són amenaçes de l'Ajuntament cap a la gent, sinó amenaçes que ell, que l'Ajuntament creu que té... cap al·lents local. Ah, o sigui, l'Ajuntament està amenaçat? Sí. El títol del acte és... Sant Josep 2014, valents, reptes i amenaçes. Perdona. A veure, qui amenaça a l'Ajuntament de Sant Josep que massa venti jo? Doncs considera que...No és l'Ajuntament de Plugues. Els pastorets. Els pastorets de Sant Josep propis... Per part de la lleve, si és una amenaça... Suposo que les amenaçes de les que parles formen part de l'anàlisis d'APO, no?, que parla de les d'habilitats amenaçes que pot tenir onens. Ells parlen que per ells la principal amenaça és la de la reforma de la ministra ciolocal. Ah, aquells municipis que, a partir d'ara, els municipis que tenen menys de 20.000 habitants, perdran moltes competències entre elles d'educació i també de serveis socials. Sí, sí. Tot serà qualsevol principi. Segons ho estava previst a la llei, que encara no està exacte. Encara no està aprovada, però qualsevol municipi menys de 20.000 habitants, qualsevol servei capresti que sigui deficitari, amb aquesta idea que, si no porta un benefici econòmic, doncs l'haurà de deixar de fer servir... De fer servir, no, perdó. De gestionar l'Ajuntament si m'agrada fer la diputació. Com, per exemple, ràdio d'Esbera, em sembla que estaria entre elles. Vull dir que ara, potser, si passés això, passaríem amb mans de la diputació de Barcelona. Ho desapareixeria, no? No, home, no, la diputació segur que ens vol guardar. La xarxa. La xarxa molt. Aquest dimecres, l'alcalde i regidors i regidores del PSC iniciativa Junts per Sant Just, ho explicaran tot plegat en un acte obert a la ciutadania Can Genestar, es detallaran aquests objectius, aquests riscos, també es farà balanç del 2013, i un dels reptes que haurà de fer fer a l'Ajuntament, i que ja fa temps que sí, encara, són aquests topalls també per administracions, ja siguin econòmics o legals, i que afecten, és una brora que m'agrada bastant, i que afecten els comptes del consistori. Per exemple, també n'hem parlat altres vegades, retallades en llei de dependència o amb beques menjador. I l'altra banda, també es parla amb dos altres qüestions que han passat d'aquest any, per exemple, el tancament del restaurant del milenari, coses que potser no es portaven previstis que haurien de passar, i que han acabat passant, de com s'encara això de Caralany que ve. Per cert, no té res a veure, eh? Ara que has dit restaurant milenari, m'ha vingut al restaurant del mirador de Sant Just, no sé si ho heu fixat, és aquest restaurant que hi ha al costat del Walden, la setmanella de l'antica fàbrica Santsons, i a dalt de tot, fa uns mesos, va anar a aparèixer com uns dibuixets, una furquilla, efectivament, una collera de color vermell. Doncs sembla que això... Així que no sé si es pot dir. Són rumors, però crec que això ho han de tornar a treure. Per què? No ho sé, segur que ens ha pogut saber. Això és el títol personal, eh? Aquí no m'esclam ràdio, ni informatius, ni res, però és bo que... No és legal, no és legal. Perquè no ho sé, eh? No han pagat per la publicitat. Està massa alt. Ho estic dient, però no he contestat que em vegi informació ni res. Sí, gràcies. Vull dir que... Igual, com es diu allò, l'aeroport del Prat els ha dit alguna cosa. Per què? Perquè la senyora del Pany del Moro... Ah, sí, el Pany del Moro. Va haver de donar el seu vist i plau la torre de control del aeroport de Barcelona. Finalment va ser que sí, no? Que no siguin ells els que les robin. Ah... En fi, Carme, alguna amenaça més de l'Ajuntament al Curs que ve? Bé, en tot cas, podeu anar a l'acte d'aquest dimecres i allà s'explica tot en més detall. Recordem també que el que explicaran és que de carany que ve s'intentaran fer també alguns compromis just ja més vinculats amb el tema d'obres al carrer, que estava una mica turet tot plegat i que en plana Vell Suleig, en principi, el doctor Rivalta i tot això es tiraran davant. I l'acte serà a dos quarts d'avui de l'Espra, a la sala i el d'Ercónsson de Can Genestar. Molt bé, d'aquest dimecres, eh? Per cert, passem ara a la subsecció Empreses de Sant Just. Avui, a Màtim Movidians. Per què parlem d'aquesta empresa? Perquè hi ha molta gent que està sota el seu règim de lloguer i també de propietat. Atenció, perquè la directora general de Mat Immobiliaris ha rebut el premi IWES 2013 per Empreses d'Exit. Com a mesura, han decidit baixar el lloguer a tothom. La trajectòria ha hagut maculada a Mat, que és com es diu la seva directora general, ha estat reconeguda per aquesta xarxa internacional d'impulsar el paper de les dones empresàries. Carme. Aquesta edició es premia a la carrera d'una vintena d'empresàries darrere del món, en una iniciativa de la Càmbra de Comerç de Barcelona, amb altres càmbres, com la de Màhatam, i, a més, d'Immaculada de Mat, Judit Viede, que és directora general de la companyia Frid Ràbić, també s'ha donat les guardonades. Uns premis que s'han llorat aquest cap de setmana a l'Imma, al Perú, i amb la presència del president de la Càmbra de Comerç de Barcelona, que és Miquel Valls. I també, Màhat, Porto Finquesa Mat i també Frid Ràbić. No, que abans d'aquesta catalana, una altra catalana, que és Judit Viede, directora de la companyia Frid Ràbić. Perdó, perdó. No, m'està d'enganxar, que està buscant aquí. Ara, un moment, ja hi som. Perdona, és que per un moment m'he imaginat en l'Imma de Finquesa Mat repartint patates als seus llogaters. Va començar una xerraria. Ah, mira, no te n'haves encampinat. En fi, passem ja a la següent informació local de Sant Just. I des d'aquí, també el felicitem a la Imma i a Finquesa Mat. No, és que estic fent temps per buscar la pròxima... Fid Ràbić també, no? Fid Ràbić, també. Com que no són de Sant Just, menys. Passem ara a parlar del concurs de receptes de cuina d'aprofitament d'aliments. Sintonia mítica. Bona cuina. Ja m'ho ha pestellet. Bona cuina. I recordeu, bona cuina. Allò que ja va que feia Rodolins. Si no ho veieu, això vosaltres, Carme i Cristina, tu sí, ho veies. Avui ha vingut el Mirador de Sant Just. Saps allò que feia Rodolins sempre? Sí, un restaurant molt just. De vegades Rodolins t'hi convidava. Però mi que jo no es feia. No gaire diferent, que els Rodolins els improvisava en el moment. Diu que no es preparava res ni res. Ja m'ho ha pestellet. Continuo a veure el concurs de receptes de cuina d'aprofitament d'aliments. Hi ha temps per presentar-se fins al 22 de novembre, Carme. Pot temps, per tant, s'acaba dutplegat divendres de la setmana que ve. 11 dies, perquè avui és 11 de l'11. Exacte. I l'objectiu, recordem, ja vam parlar quan es va obrir, és evitar que es llenci menjar i fer servir sobres d'altres plats per fer un altre recepte. I totes les receptes han de portar, per tant, almenys un aliment que provengui d'aquestes restes obreres d'altres àpats. També portar títol, numerador de persones, explicació detallada, ingredients, etcètera, i també fotografia del plat acabat. I això s'ha de presentar abans del 20 de novembre, per tant, m'he equivocat. Ah. És a dir, menys temps. No és el 22, que no sigui el 20, perquè veieu que... No, el 22 en treguen els premis. Ah, però el 20 és fins per participar. Exacte. Els jo l'he tret dos dies per decidir, no? Perquè no et reben receptes. Clar, clar. Se l'envia a mediambient, a robes en Just.cat, o bé portar-ho a l'Ajuntament. I també portarà l'originalitat i la dificultat de l'aprofitament dels ingredients. I el primer premi serà un sopar per dues persones en un restaurant de Sant Just. No saben quina encara. No. I ara dos excésits que seran on ho seguirà el llibre, recicle't a la cuina. Per cert, ja sabeu que aquest programa ens agrada rebre trucades dels ullens, i sembla que tenim una. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Aquí parlem, just plau. Amb mi mateix. T'ho diràs? El meu espai de rodolins em pensava que em tocava a mi. El què et tocava? El meu espai de rodolins. Quina espai de rodolins? Ah, allò que vas fer un dia... Oh, i què vaig fer un dia? Refrens. Aquell espai que et va agradar tant, que vaig fer un dia, i que va dir que s'havia de repetir cada mes... Cada mes l'hem de fer. Vam fer l'octubre, recordem que el carrer és l'home del temps de ràdio, i fa una secció així, com del temps, i cada més parla de refrens catalans sobre els mesos en l'estem. Cada mes, cada mes. I recordem que passa a la final, quan arriba l'octubre, l'hivern i... i l'estiu... es retroben. T'ho juro. Era així, eh? Perdona, era així, eh? Tens algun refrany del novembre, ara, o no? Bueno, estàvem vint pas, com que m'estava esperant, que l'octubre, metges collides i el novembre ho li vas fer en Mercedes. Va, no s'entenen, aquells refrens? No, no. A metges collides, l'octubre i el novembre ho li vas Mercedes. Ah, va, va, va, una mica. També m'esclam la gastronomia, no? I el temps dels pagesos i tot. Fem una cosa, Carles. Tu estic preparant... Primer és del novembre, el teu foc, i el pots encendre. Va! Ara què? M'agrada aquest. No em facis un microspa, jo vull el meu. Ara no seguis els socials, els minutets... de protagonisme i dius... Ara no. Aquest passa a la final del mat, eh? Tenim dos de moment, eh? A l'octubre, a l'hivern i a l'estiu ho retroven. I... És molt maco. I l'altre, digue'm el que me l'apunto. Quin és? El primer de novembre, el teu foc, ja el pots encendre. No està mal, eh? Tento alguna altra així... Calentó, calentó. Que pugui passar a la final. El novembre i els difunts marxen tots junts. Ah. Vaig parlar amb tots. És tots anys, clar, la castanada, els difunts... En fi, de moment... Ja l'hem fet, eh? Fas a la final, eh? A primer de... Sí, a primer de novembre... A primer de novembre... Ja m'ho passes després, que no m'ho puc apuntar, però... Cardem, no? Bàsicament, és. El teu foc ja pots encendre. Així m'ho dius a mi? No, però era així, ben bé. Aquell casco el seu foc, no? Què faré, eh? Serà com més particular, que... Si no introduiríem la valoura, orgia, que en cap moment... No sé, cadascú s'ha d'encantar el seu foc. Són dos pedres, algú. Exacte, vull dir que tranquil·lament, eh, casco amb la seva setmana ja. En fi, Carles, gràcies. Gràcies, home. Vinga, fer el febrer, adéu. Bé, 5 i 20 de la tarda. Hem d'acabar, Carme. Gràcies per la teva espai d'informació s'enjustenca. Recordeu que en teniu més de Carmes i d'informació s'enjustenca? A partir de la set, els anjos notícies... Què passa? Tens aquesta explosió? Tintos. Que et prepares pel teu espai. Exacte. Quina espai d'a... Encendre. No, no, no. Teatro. Teatro. Lo tuyo es puro teatro. A partir de la mena amb el Roger, que a setmana parlem de teatre, com ha estat el plegat per ser Roger. Sempre faig un parell de punts sobre coses que he vist últimament en les sales de Barcelona. Vaig anar a veure a curar... A curar. A curar, efectivament. Amb el Toni Gomila, un gran actor, gran monola, que, a més a més, ha escrit per ell, no? Ha escrit per ell. La feia desactòria és la primera dramaturgia que feia. Ha guanyat molts premis. De fet, ja feia una oportunitat, que els espectadors de Barcelona podien haver-la vist, perquè es va estrenar l'any passat. Sí, fa per l'illa, ja hi ha pobles que han passat 2 i 3 vegades i sempre un plint, perquè després vaig tenir la possibilitat de parlar un retombell i està contentíssim de com l'hi estan anant i de l'èxit que allò... El públic dret, eh? Un monòleg amb molta categoria. Ben dirigit, el text fantàstic... En fi, amb aquesta metàfora entre l'acarnissament de la matança del porc i també la societat que vivim. Exacte, i tota la destrucció de la llengua, la destrucció de la cultura, la destrucció de l'illa. Només una punt per qui no vulgui anar a Mallorca a veure el teatre de Petra o a Palma o a fer la nitx. Com a serveira, aquests són les serveires, no? També serveira? No en tinc ni idea. No he vist, ara. Ni a Girona, perquè també a finals de més val temporada alta, el dia 30 de novembre el Born Centra Cultural amb l'entrada de 8 euros, només 8 euros. Born Centra Cultural, veieu les runes, i veieu a Cora, amb Toni Gomila. Bé, avui parlarem per ser amb un convidat molt especial. Molt. Toni Xocolà, que estarà els propers dies a Sant Just. Exactament. I que, fins al novembre literari... Per cert que abans, però, parlem ràpidament de la dibutena mostra de teatre jove. Exacte. El gran tema d'avui, ja ho hem anunciat per Twitter i que he plegat, és el festival espriu d'aquest proper dissabte. Però abans, crec que... Mareixem, mareixem doncs, una collega que deia amb collera perilló, el cap. Perquè demà passat, demà passat, s'acaba la dibutena mostra de teatre jove. Aquella mostra, doncs, que fa 18 anys, es va inventar l'Empar López. No és la mostra de teatre a Barcelona, no. Aquesta és la jove. Aquesta és la jove, que va començar amb jove, perquè era per companyies joves, però la mostra de teatre va sortir de... Diguéssim que la jove surt de la mostra de teatre, però que la mostra de teatre, en un principi, era de companyies joves. De companyies emergents, perquè a vegades di jove, sembla que descalificada. Jove, però suficientment preparada. Llavors hi ha moltes companyies que diuen, de companyia emergent. Exacte. Emergent, emergent. Immorta gent, emorta gent. Escolteu, només perquè aquest... Des del 20, hi ha algo de 22, em sembla, d'octubre, s'està fent, doncs, els dilluns, dimarts i dimecres, un obra, cada dia, dilluns, dimarts i dimecres, al Teatre del Raval. I avui, demà, i demà passat, podem veure les últimes. Com que la mostra de teatre, tant la jove com la emergent, com la que no és ni jove ni emergent, està tenint molta volada i han sortit grans textos, i grans èxits, que allà els tots han sense apietat, que va fer després la temporada del Raval, o la vampiresa del Raval, que va ser, en unes quantes temporades, doncs a veure que no hi tinguessin per aquí, doncs algun text d'aquests que són una perla. Perquè l'Embar López, com dius tu, també és la directora de la mostra de teatre de Barcelona, i està allà... Ella cuina, agafa el paella i li es trenca l'aigua. És el Teatre. Exacte, el Teatre i va... Gràcies. I després això em sembla que va començar a l'Art en Brut. Què era això? No, és l'Embar López. Ah, ella estava a l'Art en Brut. Ella no, la mostra estava a l'Art en Brut. Llavors feia amb un principi l'Art en Brut, diria. I després, ja quan va semenar el Teatre del Raval, vols deixar de trencar a fer-ho? Sí, sí. Doncs a veure, avui podeu veure el Pau i el Conqueridor, un text d'Alberto Ramos, d'acord? Home, perdona, Averto Ramos, drama turc, emergent. Emergent, emergent o jove? Sí, a les dues coses. I la direcció del llatza Gràcia, que és sí, perdó. Que també és emergent, també és emergent. Ja no estan joves, però hi ha emergent tampoc. Ja ha fet algunes coses. Es conec els dos. Això a les 9. I què va? És una farsa a partir de l'independència de Catalunya, que ara treten en boca, d'acord? On un professor d'història de la ESO, que està nat a Tur, i està anant a treure uns boscos perquè el Imperi, que no diu quin, que els boscos l'han portat tot d'una cagant, cagant, les males herbes i cremades i tot plegat, es pensa, suposo, que és un cagador i comença a veure-ho clar, que Catalunya ha de fer el seu camí propi, etcètera, etcètera. Jo suposo que serà un text de molt riure, i a més a més, si ho dirigeix el llatza Gràcia, i el text és de l'Alberto Ramos, amics d'en Jordi, està realment molt bé. No m'he confondrat, crec que no, però l'Alberto Ramos va escriure un monòleg, com si l'escrivís a Guardiola. Ah, sí? Sí, que va anar a Nova York a fer-lo. Potser m'equivoquen, però crec que no. Un altre totalment diferent. Demà, Gags on Tricks. És qui actua demà amb la companyia. Atenció, el nom de la companyia es diu Punmok. I aquí, a quin punt, això, el punt de neu? El punt de Mok. Exacte, el punt de Mok. I és una mena d'entenc uns joves tricicles on, sense cenografia, sense paraules, només teatre gestual. I amb molta dosi d'humor passarà de fer personatges a diferents estats de l'ànima, diferents animals, diferents energies, etcètera. Diu que em fa molt i molt de riure. I Dimecres. El text que es diu El desert de l'oblid. On un grup de gens, de gent jove, emergent, de la projecte It's Kids Theatre. S'han estat expulsats del paradís i es pregunten les eternes preguntes sobre qui som, qui som, per què som aquí. Quant mal? Tot això em sembla que val 12 euros. No les tres, sinó que donen 12 euros. Bé, canviem de tema i de registre. Parlem ara d'un dels èxits que hi ha hagut. Fa poc el Teatre Romea. Si no l'heu vist, el podeu... El sembla? Sí. Va començar el Teatre lliure. Després pot haver anat amb molts altres teatres. Va començar fa dos anys. Jo crec que va ser l'últim any del rigola al lliure que van programar Ivan i els gossos que van formar Hayty Naylor, una trama tungra que a Londinen que d'aquesta no va fornada amb molts radicals. Emergent, formar emergent també. Diguem-ne que els emergents a Londres ja no són joves ni emergents, o potser joves, però no els arriben amb emergents, sinó perquè ja estan més acostumats. Ara aquest obre Ivan i els gossos es podrà veure a la triomf de Viladecans. Exacte, i per què ho dic? Perquè fugim una mica de Barcelona, també. I hem anat per aquí per allà a altres vegades, i tenim aquí un teatre fantàstic o més a part de l'editori, de Cornellà o... Exacte, Viladecans. Vaig a Viladecans, vaig a Viladecans. Deu que a més és un teatre molt bonic, i us recomano estar a 10 minuts d'aquí de Sant Josep, anem al cotxe, i fan aquest obre que no us podeu perdre. Basada en un fet real, a l'època de la Rússia, dels primers anys del Putin, on els canvis socials era tan bèstia, i tanta pobresa hi havia que un nen de 4 anys, això és el cas real, estic explicant, un nen de 4 anys va decidir marxar de casa seva per poder menjar. I amb qui va acabar vivint durant dos anys amb una banda de gossos salvatges de Moscú. És una mena de mogli, tots coneixem el llibre de la selva, però el llibre de la selva, la selva és Moscú. Un nen va sobreviure dos anys, dos anys amb gossos salvatges a Moscú. Aquest cas... Ai, ai, quina por. Home, són gossos salvatges. Ja veieu això, no? Aquest home es deia Ivan Mishukov, i a l'interpreta del poble López. Amb una de les interpretacions més bèsties que s'han vist últimament d'aquest jove actor, que ara està a l'acompanyi amb cada el tetre lliure, i qui no l'hagi vist, per exemple, el Roger Consul, fa de follat federalista. Afectualment. Exacte. No us el perdeu, perquè val molt la pena. Jo no l'he vista, o sigui, Roger no te'l perdis, però tothom m'ha de parlar tant, tant, tant, tant bé. Per això ho dic el dia 15, divendres 15, aquest divendres dia 15, a l'Atrium de Viladegans. Roger, vés-hi, i els que l'esculteu també. Sexia de teatre amb Roger Consul. Gràcies per aquesta falca i situar-nos-on. Estem del programa dos quarts de sis. Parlem ara d'activitats, que tenen lloc molt a prop de l'estem, perquè parlem d'aquest festival espriu, que hi haurà aquest dissabte a la Taneu de Sant Just Desbert. Per tant, posem-nos... Tant peu. No arribarem al micro. Festival espriu, a veure, què és el que hi haurà? El comandat espriu, Ognos i el parat... El Slai. O amb músicos escoltaris millor del Toni Xocolà, que ara el truquem. Exacte, el truquem, si de cas. És un programa triple, és bo parlar del teatre que tenim a prop de Barcelona, però també les coses que venen aquí. I, per exemple, comença a les 7 de la tarda, vam creure de l'organització de novembre literari, que no hi havia hagut gaire any espriu a Sant Just, i vam dir que anàvem al trimestre, anàvem a novembre literari, al mig del novembre literari, fent aquest festival espriu. Triple programa, com deia, amb a les 7 de la tarda, una mena d'introducció amb tots els artistes, com si fos un circ, d'acord, on surten tots els artistes a l'escena, i cap allà les 7 i 10, així, començarà l'obra, l'espectacle, cabaret espriu del grup Chans d'Esterri d'Aneu. Atenció al grup Chans d'Esterri d'Aneu, perquè està dirigit per un servidor que el parla, i, a més a més... Perdona, perdona un moment, perdona un moment. Autobombo, se'n diu autobombo. Tots el director de la companyia de teatre que vindrà aquí a la Teneu? Sí. Quina amor neus aquests? Home, això t'has de trucar a la Teneu. Ah, t'ho he trucat a la Teneu, no? Jo no hablo, no hablo. No, però continuem, perquè a part del compartir director, els grups Chans compartim amb Sant Just, tenen una germenó, perquè els pastorets d'Esterri d'Aneu també són a l'Esteu, que es va fer aquí a Sant Just també. Hi havia gent de pastorets que va pujar a Esterri, gent d'Esterri que va baixar els pastorets d'aquí. Estaven tot matxembrats, tot matxembrats. Que bonic, que bonic. I llavors aquest cabaret d'esprit, doncs barreja de poemes, seriosos i còmics, alguns molt, molt, molt sarcàstics, alguns altres de màscara... I escenes de teatre tretes del mític muntatge de Ricard Salvat als anys 60-70, ronda de mort de Sinera. Tindrem l'esperançet de Trinquis, que és un conte de l'esprit, tindrem la conversió i mort d'aquí en federal, tindrem l'Òscar Nicolau, a part de molts poemes, també, amb... en Pallarès. Amb Pallarès, perquè Esterri, d'anem-nos allà al Pallars. Ara parlem d'un dels actes que també hi haurà, com és la presentació del llibre inèdit d'Espriu, presentat per Sama Abrams, i el parat esglai, però abans no ho hi fes, per a més ja el nostre comit. Ah, ja sembla molt bé. Que tenim el telèfon, que és el Toni Xuclar, amb el seu espectacle, amb música, ho escoltaries millor. Toni, bona tarda. Bona tarda. Gràcies per atendre'ns. No veig un poble teniu, eh?Sí, molt, molt. És tot directe, eh?Tot directe. Tot fidel, regrabat. Toni, quina és aquest espectacle que presenteu amb música, ho escoltaries millor? Mira, doncs, és un recital de cançó, perquè amb la Gemma, Umet i Jot, toquem les cançons del disc que han tret aquest any. En de l'any Espírit, que és un disc que vaig produir, que serà multitud d'actors, cantants i gent de la cultura, cantant i muzucant i música en espereu. I, aleshores, amb la Gemma, estem al disc que va començar a sortir, ja funciona molt bé, i ja, ràpidament, ja vam muntar amb la Gemma. Umet, doncs, una gira de concerts que ens està portant a molts llocs. I que arribarà el dissabte, que per les 9 i 4, 9 i 20, s'han just. Home, i tant. A la sala del 50, n'hi haurà. Recordo que aquest disc que vam treure, cap allà a la primavera, oi, Toni, més o menys? Sí, sí, va sortir, ja d'entrada ja va sortir amb el diari ara, que ja va sortir espectacular. I tant, i tant, i tant. I participen artistes com Dolo Bertran, atenció, Clara Segur... Home, em veu? La Clara Segura, que la sentim molt pròpia. Lídia Guevara, com ha dit la Gemma Umet, Judit Nedermann, Núria Tamayo, Pau Alabajos, i grups com Blaumut, o Taïm Atesau, que també, doncs, el Toni. I és a Taïm Atesau. Però hi havia una, a mi m'és sorprendre, perquè ja eren dos CD, un, doncs, amb la música d'Altoni, a tots aquests artistes, i aquests artistes que hem citat, però el segon CD era un recopilatori de tot el que s'havia anat fent, els diferents artistes de la cançó, de la música catalana, que havien anat musicant, poemes d'esplau. I de Raimon no n'hi havia cap, perquè Raimon ja és prou conegut que ha musicat espriu, però Vidi Mullor, Ramon Montaner, Tornet d'Ancesse, Oriol Trembí, Marina Rossell, Guillermina Mota, Marcel Casellas, Desplugues, Núria Felip, l'Orgueza Pateria, Santi Arisa, amb una versió de la pell de Brau, que és, per mi, magnífica. I Saldoni Funolla, entre molts d'altres. Tot això d'aquí, Toni, ho vas triar tu, també, no? Tant tu i el Joan Carles Duval d'Apica? Vam fer el Joan Carles Duval, que per de ser discogràfic, és discogràfic, perquè és una passió de la cançó, de la música i de la cultura, i van recollint, fet tota aquesta gent que ha passat per pick-up, o, si no va demanar permís a altres discogràfics, per tenir aquest recopilatori dels artistes del 67 fins al 2010. I el primer CD, com tu deies, són totes cançons noves, compadades de nou, per donar una nova vida espriu, entre els quals hi ha tots els que has dit, i la mateixa veu del Salvador Espriu... Carles, estem sentint de fons, amb aquesta darrera cançó... A veure. Vins, treteu, venen dins. Amb música ho escoltaries potser millor, el tema és aquest, i el poema també es diu així. I tu has estat d'acord amb aquesta frase de l'Espriu? Sí, no, eh? És una frase que enganya molt, moltíssim, eh? O sigui, en principi, jo crec que els poemes són els poemes, i no els hi falta de res, i tal com els escriu l'Espriu i tal com estan publicats, jo crec que ja ho diuen tot i no es diuen absolutament res. Ara, ara bé, que fa la música, li dona un altre suport, te'ls fa rellegir d'una altra manera, te'ls fa entrar... Va proporcionant com un suport que te'l va fer entrar pel cor d'una altra manera, de la mateixa manera que faria una pel·lícula amb la música posada, doncs la música sempre et transporta. Llavors, aquesta de suma, molta gent que el millor no s'hauria enganxat del poema, s'enganxa, que ens ho han comentat molt. I també la música ajuda per sempre reforçar una part del tema, perquè cada música, un poema, sempre li ha trobat una explicació i una motivitat en algunes de les paraules, en les que agafa després com a tornada, i que faca que un poema tingui una lectura o un altre. I això és el que pot aportar la música a la posia, però jo et dic... També enganya, perquè aquest poema, concretament és d'un músic que us escoltaries, potser millor, també el cantem amb la Mercè Martínez i el Jordi Vidal, i és un títol molt enganyós, perquè en aquest poema es priu li dona una canya brutal a una nòvia que va tenir, aixim temporal, però és bo que la cosa va ser ràpida i va acabar fatal. I aleshores ell, jo crec que s'imagina, la nostra interpretació del poema, és que s'imagina dièl i això, però com si fos un tango, com un bolero. Saps aquelles lletres tan brutals dels boleros que es carreguen un amor que ha passat... Passionant, agarrado, passionant. I aleshores hi va dir, eh, i veuràs, amb música us escoltaries potser millor, crec que s'imagina aquestes tregevies tangues i bolerístiques i magicanes, per exemple. Les cançons divertidíssimes, com aquella dels dos sexes, que em sembla que ho canta el noi Almut de Ferreries, no? L'Arturo Gaia. Totalment el revés d'això que estem sentint, que és a guitarra, a tendre i tot plegat, és una cançó molt divertida, la lletra també és molt divertida. Com us anàveu dialogant amb els diferents artistes que l'obren el disc o tu tenies una idea molt fixada de la cançó? I tant, amb tots, la majoria de les cançons les vaig fer jo i els proposava i passava també a altres... A tothom, pràcticament, els hi vaig fer posicions de cançó cantada, composada per mi, i també altres textos per si aquelles es sentessin lliures, que cada un pogués prendre el que ell porta dins d'una manera molt lliura. La majoria, o molts d'ells, els agrada la idea inicial de cantar la cançó, alguns altres van agafar la possibilitat de fer el poema perquè els motivava molt més, i hi va haver un parell de casos, un és el que t'ho has dit, un altre cas és els de Blaumut, que canten a Ibec Giorpardon, que té una lletra molt divertida. I que han guanyat un premi, el premi Cerveri de Girona, em sembla. Exacte, hem guanyat el premi Cerveri, que no torna endarrò, Catalunya Ràdio i Bilauep a la millor cançó en català de l'any, amb aquesta cançó, i Blaumut, que és un grup superdèxit, actualment està cantant aquesta cançó, i molta gent entrat en escriu sense saber-ho, amb una cançó de... Això és fantàstic, Toni. Perquè hi ha molta gent que m'està parlant, també, d'aquest disc. Ostres, jo no m'havia atrevit a llegir escriu per l'odifici, perquè escriu de la mort, del plegat, i a partir d'aquestes cançons, que t'entren, és que t'entren. Escolta el disc i et deixes penetrar per aquestes cançons, de veritat, de veritat, per els poros de la pell, amb el mal. Moltes gràcies. Mira, de veritat, aquest disc us està portant moltes recompenses, com tu deies, d'aquest tipus que ens està escrivint molta gent, i una de les sorpreses, per exemple, és unes cartes que han rebut de professors de català, que ens estan dient que els costa els adolescent, quan els volen explicar una mica posir com vestir-la, com ensenyar-la perquè els hi pugui interessar, i amb aquest disc, com que té dones referències noves musicals, i noves músiques, i en gent molt jove que està fent una estètica que els xaval es senten molt més propera, tot i que, almenys, no sigui identífica, però sí que els es senten propera i prenen atenció. I, mira, feia temps que no podia entrar-los a explicar-los. Doncs que bé, més i més que sigui tan útil, també, les aules. Per cert que, aquest any, en escriu, el 2013, el 2014, no sé si ja se sap quina en serà, preparant algun disc... No, dir-me que això era un filon, no? Bueno, és l'any 1114, i acaba d'estar una obra de teatre, també, el Toni, que és 119.14, s'ha d'anar al work centre cultural. No n'ha pas encampinat, eh? Aquí ja és l'any Joan Primm, per exemple, un reuseng il·lustre de mi. De buscant... Sí, va fer... Pueva, Joan Primm. És un filon, de moment et diré que... Potser, bueno, és un filo per serveix per això. De fet, no vaig fer el disc perquè fos l'any escriu, tot i que és un superhonor que sigui l'any escriu, que és el fet, eh? Però sí que fos l'any escriu, em va fer l'octubre, novembre, de l'any passat, quan em vaig enterar que va ser l'any escriu. Doncs, sense saber-ho, vaig anar a buscar un llibre d'escriu que tenia, i vaig començar a llegir-lo, però sense la sensació de fer res. I aleshores, a partir d'aquí, és quan em vaig dir, ostres, que difícil que es fes això. I com un repte vaig començar a entrar, em va atrapar, i vaig decidir fer-ho. Però va ser que es fes l'any escriu, el que em va fer arribar a l'informació, el que em va despertar l'interès i el que em va fer fer el disc. Per tant, sí que té una emotivitat. Ah, també et puc dir que un xollo no és. És com fer un altre disc o qualsevol. Si tens ganes, el facis. Però no el facis, esperant que hi caigui una subvenció... Clar. O que... no sé quantos, perquè no... Començaria malament. Molta gent potser ho ha pensat. Mira el xoclar, aprofitat ara, el tiró. La cosa no va així, ara. El disc ha funcionat, ha agradat, però jo estic segur que ha funcionat perquè la gent que hi ha és bona, perquè la gent s'ha volcat molt. Això és veritat, perquè si no hagués anat bé... No, no. Qui no ho sabe ni que s'añeix prou ni res. El disc funciona per ells sols. El públic és implacable, és implacable. Home, hi ha una frase molt bona del Budial en què diu... Bueno, me la van ensenyar en castellà. Cuando la gente se empeña en no ir al teatro, no hay nada que los detenga. Doncs bé. O sigui, la gent fa realment comprar el cabol i escoltar el cabol. Tindrem la presentació d'aquest fantàstic disc que la teneu, el dia i saps de dia 16, aquest 17 que ve, a les 9 de la tarda, la tercera part d'aquest festival espriu, però abans d'una altra cosa, Toni, abans d'acabar, perquè avui abans de ràdio s'ha ensenyat per RACU. Què t'ha entrevistat? T'ha entrevistat amb el senyor Jordi Basté. Ara t'ha entrevistat el Jordi Domènec, però el Jordi Basté. Què tal? T'ha entrat bé o què? I per què t'entrevistaven, va, digueu-t'ho? Bé, ha sigut molt emocionant. Hem estat al celler Vallac, perquè el celler Vallac, juntament, són els creadors del Premi Martipol, que justament avui es feien scompirant els 10 anys de l'amor de Martipol i ha sigut un programa molt emotiu, però és que ells fan el Premi Martipol. Dins del certamen Terra i Cultura, que és la sisena d'això que es fa. I és un premi el millor compositor que hagi fet una cançó sobre un poema en català, d'un altre català. I em sembla que el Toni Xucla i la Gemma Met són finalistes. Exacte. Finalistes. Finalistes? Amb la cançó, aquesta pau és meva. Exacte, amb aquesta cançó que diu aquesta pau és meva, i som 5 finalistes d'entre 500 cançons que s'han presentat. Biquimel, Joan Manuel Galeas, Projecte Mut, Rosó Sala i Toni Xucla i Gemma Met. I atenció, s'enjustenqui, s'enjustenques. Sabeu quan es donen els premis. Demà, demà. Atents, eh? Està conegut poder dormir aquesta nit. A veure, ha arribat aquí i ja és un màxim, perquè ens han rebut allà, hem estat parlant amb ell, ens ha parlat de la cançó, i la veritat ha sigut molt emotiu tot l'acte, amb el carinyo que estan posant, i l'acte l'estan preparant molt carinyo, també, el de demà. El jurat són el Lluís Llach, el Germán Roca, el somelia del Germán Roca. Sí. Hi ha gent d'Anderroc, també, l'organització. Exacte, l'organització d'Anderroc. I aquest que fa el programa de vins a TV3, que no me'n recordo, m'has dit tampoc. Ja ho buscaré. Sabia aquell de la malaneta, eh? Exacte. En fi, moltíssimes gràcies per haver-nos atès. Enhorabona, i al dissabte t'esperem a qui s'enjus, Toni. A moltes ganes de tocar, vindran amb la Gemma a presentar el dia. Fantàstic, que vagi molt bé. Bona tarda. Bona tarda. 3, 4, 6 de la tarda. Roger, que et dic adéu. Digue'm que et dic adéu, fins la setmana que ve que t'anava sense adéu. No, jo, si me'n dic adéu, jo em sembla... Com que no? És la meva tradició. Has fet una francesa, bomba de fum. Ara hem de fer una francesa. Una deua a la francesa o... O si no, bomba de fum, que es diu, ara. La gent jove diu... Això és una bomba de humor. Esperem a veure tots el dissabte amb aquest festival estiu. Adéu, bé, bé. Ara a l'espai Història de Sant Just. Amb Manel Ripoll. Manel, bona tarda. Hola, bona tarda. Ja sabeu que amb el Manel, que ha setmana, repassem fragments històries de la història de la història de Sant Just. I, de fet, iniciem aquesta tercera sessió sobre els documents més antics que existeixen del nostre municipi o, com a mínim, que s'entén en constància sobre l'origen escrit del nostre benvolgut, que apuntes a l'Òscar Sant Just d'Esvern. No m'hi aprofitaré d'emoció, només de parlar-ne. Els dos primers documents que hem vist fins ara han estat el Testament de Muts, que ja vam repassar del 987, un testament on, per primera vegada, hi havia la paraula Sant Just d'Esvern, que, de fet, era d'Esvern i no? Desvern té, no m'han recordat. No tenia un de per aquí, després ho veiem. I també el de la carta de dill del 985. De fet, han d'informar part del period d'història i posterior a la ràgia del Mansur contra Barcelona, que va causar tants desperfeïdes i alguns segrestos com els d'aquests dos personatges que van ser segrestats a l'Alan de Luz. Avui, encara, de fet, tirem una mica més enrere, i, per primera vegada, parlem d'un document que no s'havia trobat mai que en parlés de Sant Just tan antic com el que avui parlarem. De fet, tot això ho traiem de la misselana de Sant Just Tanks, la número 11, d'un article publicat pel Julio Choa. Exacte. Exacte, tal com comentaves, Julio Choa, que sempre li ha agradat molt investigar i trobar documents antics que perdessin sobre Sant Just, va tenir la sort d'investigar, doncs anar a parar el cartular i de Sant Cogat del Vallès i doncs trobar un document, que és el que avui ens centrarem, que ens situa, doncs, una vintena d'anys abans d'aquesta ratgia del Mansur, del 987, 985, que ens situa uns 20, 30 anys abans, i que ens permetrà constatar el que, més o menys, la majoria dels historiadors tenien sobre entès, que tot el que és Sant Just desvern i les seves contrades havia d'existir, de ben segur, amb anterioritat del 987 i 985. El que faltava era trobar algun document. Que ho certifiqui, exacte. De fet, en concret, aquest document ens situa una vintena d'anys abans d'aquests fets, que comentàvem, en ell apareix un prevera, que és un sacerdot, un cap allà, anomenat Joan, que decideix fer una donació d'una part de les terres que posa ahir al monestir a Sant Cogat. Exacte. Aquí tenim aquesta diferència respecte als altres dos documents, que he comentat les seves anteriors. Era el Testament de Mus i la Carta de Dadil. Aquí, amb dos documents, el que feien era deixar els seus vents i les seves possessions en el cas de Mus, perquè s'estava morint, i en el cas de Dadil, el que feia era escriure aquesta... com una carta de rescat, i deia, si a mi em veniu a rescatar, que estic captivat aquí a Saragossa, a canvi donaré una part de les meves possessions. En aquest cas, però, no és ni un testament, ni una carta per solicitar un rescat, sinó que és una donació. Bé, què si puc trobar en aquesta carta, en aquesta donació? Doncs aquesta carta és bastant complexa, hi ha bastanta informació, i sobretot el que fa en Joan, el prevera, és detallar molt bé totes les terres i vinyes que posaien, i així com també els estris vitivinícules que hi havia a anilla. Tot això, perquè ell va decidint el seu moment, fer una donació d'aquestes possessions que detallen aquesta carta, al monestir de Sant Cugat. Tot i així, una cosa curiosa, i que crec que també havíem vist amb la carta de Dadil, és que fa aquesta donació, però, i fica la clàusula, de que mentre el seu nebot estigui viu, el seu nebot que es deia foliar, que mentre estigui viu, pugui fer ús d'aquestes possessions i d'aquestes terres, i llavors, si un cop ja el seu nebot morís, ja totes aquestes terres, ja serien plenament el 100% possessió del monestir de Sant Cugat. Clar, eren unes terres que es troben aquí a... Entre moltes altres, sí, va descrivint diferents llocs, et definés coses també de Sant Feliu de Llobregat, que aquella por que era curiosa es deia Tiano. És curiós o, com a mínim, sobte, que avui en dia, amb la instància, amb els segles, ja sé que s'ha de contextualitzar tot plegat, però que vagi a unes terres que estan a quilòmetres i quilòmetres de Sant Cugat, de fet, a l'altra banda, la Cullserola, es donin el monestir d'allà. Sí, era, possiblement, un dels monestis més importants de l'època, i sí que és veritat que està lluny, però si ens mirem la muntanya més sorolls, és just l'altra banda, si que ho podien comunicar més o menys, llavors nosaltres sí que ens sembla que està molt separat. En aquella època, el monestir de Sant Cugat, si hi havia diferents persones que feien això, hauria de tenir un grapat de terra, de partides, per tot el que és l'àrea de Barcelona actualment, i província espectacular. La majoria de monestis tenien aquella època, tenien aquesta sort, que molta gent feia donacions i, per tant, anaven engrandint els diferents terrenys que tenien. Molts d'ells no els conreaven directament ni els monjos, ni la gent del monestir de Sant Cugat, sinó que els llogaven a un tercer, i llavors, amb això, anava subsistint el monestir. Bé, estem parlant d'aquest text, que no sé si tens algun fragment, on, justament, puguem escoltar, encara que si ja la veu, vull dir que no ho puguem veure, eh? El document, que no tinc res en compte, la veu Manel. Què és el que deia, realment, aquest document que parlava de Sant Just bastant anys abans? No sabem exactitud. En torno al 965, una cosa així... 965. En torno a aquesta data que s'ha detat aquest escrit, perquè després ho comentarem que, com sempre, l'original es troba perdut i el que tenim és una còpia d'una còpia. Que havíem fet els monjos, no? Potser dels mateixos dies en Cugat, no ho sabem. Escolta'm què deia aquesta frase, la història. Està amb llatí, si és un català llatí, en dic. Jo intentaré traduir-ho. Tu tira i jo després t'ho deixo. I en Eavideli et racione... Diu que què dic, clar. Sí que us suprescripto més, d'aquesta manera, tal com s'ha escrit més amunt. És ipsabinea. I aquesta vine... I vedim dono. Que dono al mateix temps. En término de Villa Virce. És el tema de Villa Virce. Sí, gràcies. La producció simultània ha quedat molt bé. I jo tinc el llatí molt fresc, encara. De quan feia primer i segon de buf. No, deia que Villa Virce és el que correspona Sant Just des Bern. Vam comentar l'altre dia dels Berns, que és aquest tipus d'arbres en vierzo, no? Villa Virce en llatí. Bé, com en el cas de la carta de Dill, veiem que apareix això que diem, el toponi en Virce, no? Exacte, que és el que ens permet per la localització i per altres pobles que apareixen al costat i que van descrivint les posacions que tenia aquesta persona. Aquest prevera decideix que quan es refereix a Villa Virce es tracta del núcle de cases que hi podia haver en aquella època a Sant Just des Bern. De fet, aquest document en el que el prevera Joan dona, entre altres pertinences, la vine situada en aquell moment. Va ser redactat i signat per un sacerdot i escriva anomenat Pere, a l'hora que el final del document també hi va signant Joan i quatre testimonis més, com deies tu, el 8 de desembre de l'any 965. Tot això es troba recollit en un cartolari de Sant Cogat del Vallès, que es conserva de la corona d'Aragós. Segur que ho investigarà. Concretament és el document número 759, localitzat al foli, número 243, vers, columnes, ui, dos. A veure si algú ha de fer algun treball al respecte que sàpiga que allà el pot localitzar. Escolta, què és exactament un cartolari? Perquè ja que aprofitem i hem trobat aquí Sant Just des Bern, qui és un cartolari de l'època de final del segle XI? Doncs, de fet, un cartolari és una col·lecció de cartes. Entenem com a cartes no el que tendria avui en dia d'una carta que escriu una persona a un tercer o una carta postal, sinó que és un document o acte jurídic que identifica o dona referència dels diferents vents que té una entitat o una institució en concret. Normalment, aquests cartularis, el que s'ha fet és anar traslladant al llarg dels anys la informació que tenien o anar-se copiant en quaderns o llibres, o simplement relligant les pàgines que s'havien fet malbé d'un cartolari interior, doncs, ficant en un denou. Unes quantes cartes. Bàsquetes cartes, vaja. En aquest cas, el que és curiós, ja ho hem comentat abans, i també va passar amb la carta de Diu, el Testament de Mus, es tracta d'una transcripció o trasllats, anomenat així, d'una escrit original del segle X, l'original del qual es troba perdut, i a mi el que em va fer gràcies quan vaig buscar la informació i ficava i ha estat realitzada aquesta còpia al segle XIII amb Escritura Rodona Monacal Romànica, que és com si neixessis el word, no?, és codícies dels tants dius roman, doncs aquella època, aquest tipus de lletre amb el que està escrit aquesta còpia és Escritura Rodona Monacal Romànica, que ja la tenien classificada. Hi havia còmics sants en aquell moment, val. I la còpia que vam fer tenia també les quatre signatures del Joan, de... Sí, sí, estava tot igual. Estava tot transcrit, o sigui, no és de la firma de la persona, però sí que fiquen d'aquí, exacte, del nom de la persona. Bé, al marge del que ja hem comentat, i també per acabar una mica, amb el que ens diuen aquests documents, de fet, sembla bastant raonable pensar que en l'època del prever a Joan era bastant palpable l'existència d'un núcle de població estable el que anomenem avui en dia Sant Justes Bern. Sí, o sigui, ja sé el que comentàvem abans, que no s'havia aconseguit mai trobar aquest document, però era bastant palpable que en aquesta època doncs hi pogués haver el que en diríem una vila, que el terme vila en coneixeríem, doncs, una explotació agrària de que era la tifundista. Llavors, doncs, si hi havia aquesta villa i tenia aquestes... i tenia, doncs, diguéssim, tot el que hi havia al costat de la villa, doncs era bastant normal que a prop d'ella, lligués, doncs, aquest terme municipal amb aquestes cases, doncs d'aquesta època del segle X, abans d'aquesta ràdgia del mensurs. Bé, hem repassat ja aquests 3 documents del 985, del 987, després de Cris, i ara aquest del 965. Manel, per què no hem seguit l'ordre cronològic? No hem seguit l'ordre cronològic perquè, en el seu moment, quan es van descobrir aquests documents, el que hem seguit és l'ordre en el que ens hem anat sabent la seva existència. I per això es va celebrar a Sant Justes Bern l'any 1985, l'any del milenari de la població, pensant-nos que el 985 era el primer document que comentàvem. Exacte, exacte, va ser, sí. Ara no sé si és el 85 o el 87 que es va celebrar, però es va dir que sí, que hi ha explicint aquests 2 documents, llavors coincidien el temps i es va decidir fer la celebració del milenari, però en posterioritat s'ha descobert. A partir del 1985, i fins ara, en alguna data d'aquestes, d'aquest temps, d'aquests 15 o 30 anys, s'ha descobert aquest document. Exacte, en els últims 30 anys s'ha descobert aquest document. Es poden arribar a descobrir més, encara? És qüestió d'anar regirant i anar buscant, de fet ningú sabia els anys 80 que hi havia aquest document, i el Julio Choa va decidir anar a la corona d'Aragó, els arxius de la corona d'Aragó van regirant i van trobar informació, de fet aquí a la ràdio un cop vam parlar del tema dels llops, doncs això va ser el mateix Julio Choa, quan va anar a buscar informació, ell i una altra persona que es va contractar de Sant Just, que l'Ajuntament de Sant Just va contractar l'any del milenari, per trobar informació d'aquella època, van trobar aquella informació sobre els llops de Sant Just, o sigui que la que es va buscar es troba, però, a més, tenia el temps i poder... S'hauria de repetir, pregunto, la celebració del milenari i... No, no, oi... Ara és complicat, tira encara més enrere. Clar, de fet, el milenari no s'hauria d'haver celebrat l'any 1985 de la població de Sant Just, sinó l'any 1965, segons aquestes últimes informacions. Vosaltres no ho veurem, però ja, després, el milenari, que serien els 2.000 anys d'història, això s'ha caigut, que ho celebrin, el 2.985. Ai, no, perdó! 65. El 2.965. Sempre hi quan no trobin un altre document... Que el tirin més enrere, clar. Sí, sí. Bé, si tenen temps, tenim 1.000 anys per buscar-ne un altre document. En fi, Manel, moltíssimes gràcies, una setmana més. Ens tornem a retrobar dilluns que ve. Molt bé. Bona tarda. I nosaltres, totes aquests, d'una qüestió amb la xarxa, per escoltar les notícies d'àmbit general. Tornem després amb la tertúlia esportiva i també les notícies del Guillen Cadeza, que avui toca comentar algunes notícies de Sant Just, com, per exemple, que continua a ober el concurs de receptes de cuina d'aprofitament d'aliments o que l'entitat generació del 48 es celebra el seu 65-aniversari aquest domenatge passat, fins i tot. Són les 6. Notícies en xarxa. Bona tarda, us parlem per a Sant i el Versas. Els ajuntaments reclamen compensacions a la Generalitat si privatitza la gestió de les depuradores. Un incendi crema a una zona furestal d'Alla Agostera. L'alcalde de Reus accepta l'escassa inversió del govern a Tesa, l'edifici i la situació del país. Una brida malestat hauria provocat l'explosió al complex químic de Repsol a Tarragona. Esports, la ciutat de Rosa, celebrarà a les 8 del vespre al Mundial de Moto3 aconseguit per Màveric Vinyales. La celebració ens servirà pel títol de MotoGP de Marc Márquez desferant dissabte. I en futbol canvi d'entrenador del castell de Fels. Lluís Albelza, substituès d'Anifernández com entrenador de l'equip de tercera divisió. El món local reclama compensacions si el govern finalment decideix a privatitzar la gestió de les depuradores. Una opció en estudi que preveuen els comptes de la Generalitat i que suposarien l'entrada de 800 milions a les arques catalanes. Les dues entitats municipalistes temen un encariment del preu del rebut després d'una nova pujada de l'aigua que s'aplicarà amb el nou any. Els presidents de la Federació i de l'Associació Catalana de Municipi, Xavier Mor i Miguel Buch, n'han parlat a la xarxa de comunicació local. Això no pot suposar que en qüestió a aquell consell comarcal o que allà ajuntament, com s'ha de dir endavant, hi sorti per vent. No tampoc hi ha de sortir guanyant, però no pot sortir-hi per vent. Quan hi ha una empresa privada que ha de treure un benefici empresarial, doncs el voldrà cobrar. I aquest no el pagarà ningú més, que finalment, mitjans s'ha d'anar ercan un segurament dels els ciutadans i les ciutadanes. I en això sí que ens posarem una mica forts perquè ja està bé. El 80% de les depuradores catalanes són propietat dels ajuntaments o estan en terrenys municipals. La ministra de Foment, Ana Pastor, i el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, negocien a Madrid les inversions a Rodalies. La trobada es produeix a patició de la ministra i després del descarrilament d'un tren a l'estació de Sant Andreu, ara en el passat 27 d'octubre. La ja en realitat ha xifrat en més de 300 milions. Les inversions necessàries a Rodalies Renfa, mentre que l'executiu central ha recordat que hi ha 60 milions d'euros per invertir en la millora del servei. El president executiu de Banquia, José Ignacio, Guairí, Guolfarri, ha afirmat que l'entitat no ha comercialitzat participacions preferents. Admés a la comissió del Parlament sobre caixes d'Estalvi que aquests productes s'han perdut fins als 60% del seu valor, però que a Brussel·les no els ha donat cap altra opció. Uno le puede no gustar eso, pero estos son como la Blentejas. O coge todo el paquete o no. Y si no coges todo el paquete, resulta que el banco no se capitalice y, por lo tanto, el valor de los híbridos pasa a ser prácticamente... hubiera sido pasado a ser cero. I l'expresident de Banquia, Rodrigo Rato, ha negat que durant la seva etapa, el capdavant de l'entitat, vengues participacions preferents. Deben les crítiques rebudes per uns pressupostos de la Generalitat, forces, casos, perreus, l'alcalde ha sortit per matisar els números. Carles Pellice accepta que la inversió és mínima, però justifica que la situació és la mateixa reu de Catalunya. Reus digital, Joan Marc Salvat. Bona tarda. Bona tarda. L'alcalde Carles Pellice ha sortit en roda de premsa a aturar les crítiques pels pressupostos de la Generalitat. Pellice ha venut la reforma de l'anticospital, que es convertirà en unes noves dependències del cap Sant Pere, com una nova inversió, una remodelació que puja un milió d'euros i que el ball ha presentat com el màxim exigible en el context actual. Serà un nou cap que dependrà del cap de Sant Pere en aquest moment, per tant, tindrem una nova infraestructura sanitària a les darrers. Amb aquesta, t'han afegit l'aportació de més activitat, i a més, a vegades, també, aproximar-te la sanitat al setor d'anys. Les noves dependències de l'ABS Sant Pere estaran en funcionament a finals del 2014. I el Gironès, un incendi crema a una zona forestal de Llegostera, segons han informat els bombers de la Generalitat. El foc s'ha declarat cap a dos quatre a quatre de la tarda, a la zona de Can Cris Pins, a la zona Ibufa, amb intensitat del vent, però el foc ja es troba en face d'estabilització. Es tracta d'una zona de fàcil accés en pistes forestals i sense urbanització. Una quinzena d'edutacions terrestres i 3 mitjans aéries dels bombers treballen en les tasques d'extinció del foc. Una brida en mal estat s'apunta com una possible causa de l'expusió a la matinada. Divendres s'adissabte el complex químic de Rapsola-Tarragona. S'ha volgut l'informe preliminar que la companyia ha fet arribar al Departament d'Indústria la fuïta de Tilè, que va causar la deflagració, s'hauria pogut originar en una brida d'una válvula del reactor, l'explosió, i posterior incendi a la planta de Polietilè. De baixa densitat no va provocar cap ferit a l'explosió. Es va sentir en un àrea molt gran, però no va suposar riscos per a la població. I notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. L'educació als serveis socials i les actuacions a la via publicaran les prioritats de l'equip de govern l'any que ve, d'aquest dimecres, d'alcalde i regidors i regidores de PSC iniciativa i Junts per Sant Just, ho explicaran en un acte oberta a la ciutadania Can Ginestàs, d'atllaran els objectius i riscos del municipi el 2014, i es farà balanç d'aquest 2013. Tot plegat en un acte que es titula Sant Just 2014, balanç reptes i amenaça, un dels reptes que ha de afrontar-se l'Ajuntament des de fa temps, són els topalls per bar d'administracions, com la Generalitat del Govern espanyol, ja siguin econòmics o legals, per exemple, les retallades en la llei de la dependència o en les beques menjador d'altra banda. També es parla de prioritats de cara a l'any que ve, que continuaran sent la formació i l'educació i atendre les persones que més ho necessiten. I pel que fa a la via pública, l'any que ve no es veuran grans obres als carrers, però sí que s'intentaran assolir compromisos pendents. Un dels més destacats i reivindicats és millorar alguns espais del barri de la Plana Vell Soleig. Tot plegat s'explicarà aquest dimecres, per a la sala Isidor Cónsol de Can Genestar. La directora general d'Immobiliaris Immaculada Amat, rep al premi IUIC 2013 per empresàries d'éssit, es tracta d'una xarxa internacional que impulsa el paper de les dones empresàries i, en guany, apremien la trajectòria d'Immoculada Amat, el capdavant de la Immobiliària amb seu a Sant Just. Aquesta edició s'ha premiat la carrera d'una vintena d'empresàries darrere del món activa de la Càmbra de Comerç de Barcelona, amb d'altres càmbres, com també la de Manjà, tant a més de Amat, Judit Viedé, directora general de la companyia, Frit Ràvits, també ha estat una de les guardonades. Els premis s'enllibren aquest cap de setmana a Lima, a Perú. I acabem aquest vullet explicant-vos que les emocions dels nens i nenes a l'escola seran el tema de la propera conferència de les jornades més per la salut, la psicopa de Goga Neus Blanco, parlarà als mestres dijous de la importància i de la dimensió emocional en l'àmbit escolar, a l'una del migdia, a la Salau Vidi del Casal de Jove. Són les jornades que es fan aquell mes de novembre, s'adrecen alumnes d'escoles, també el professorat i a les famílies, i organitza l'Ajuntament, l'Area Bàsica de Salut, els centres, les ampes i voluntaris i professionals de l'àmbit de la Salut, les escoles, les rebandes, fan altres xerrades italiers, adaptats a l'edat dels nens i nenes, com ara dels hàbits saludables, la salut dental, els hàbits posturals i els perjudicis del DAVAC. La setmana, també, sobre una mostra titulada al Dret de la Salut, que es pot visitar fins a aquest divendres, i com a punt final, a més de la Salut, del 30 de novembre i l'1 de desembre, s'instal·larà un espai de salut dins la Fira de Nadal, on institucions, entitats i empreses del sector sanitari oferiran una mostra dels seus serveis de la comunitat. I, de moment, això és tot més informació de la set, els senjors notícies d'Adícia Véspera. Sabeu d'on ve l'aigua dels Pous? Veniu amb la família al Museu Akbar de les Aigües, el diumenge 24 de novembre, a celebrar la setmana de la ciència, i descobriu al llarg d'un seguit de proves, com circulen les aigües subterranyes. No us perdeu aquesta activitat gratuïta per a tota la família. A més, del 15 del 24 de novembre, el Museu obre les seves portes per la setmana de la ciència. Consulteu tota la informació al nostre web museudelesaigües.com o seguiu-nos al Facebook. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del trambaix. Us hi esperem. Museu Akbar de les Aigües, on l'aigua viu, on vius l'aigua. T'has apuntat ja al nou club Ciutat Diagonal? I tant, ha estat un encert. Sí? Per què? Perquè puc entrenar amb el millor del millor. És totalment nova, amb equipaments de darrere generació. Sí, això està molt bé, però jo prefereixo les activitats dirigides amb raïtma mòsica. També n'hi ha. El nou programa inclou classes de zumba, pilates, llogues, pinning... I què he de fer per apuntar-m'hi? Només has de trucar al 93 473 96 71. I si truques de part de ràdio d'Esvern, la matrícula és gratuïta. 93 473 96 71, oi? Exacte, club Ciutat Diagonal. Torna la competició. Tornen els gols. L'emoció. I a ràdio d'Esvern torna el Juguem a casa. La feina de 11 a la nit de 9 a 10, aquí a la ràdio, Juguem a casa. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. Sóc Jaume Sadón-Coll, ferme sèutic del que arribo a donar a número 3 de Sant Just i envio una salutació a la penya del Morro. Molts petonets, des de la botiga Oton de Sant Just, per la penya del Morro, de la ràdio, i que tot vagi molt bé i que ho sàpiga. Sempre deia Nèria Bergs, saludem a la penya del Morro. Bon Nadal! Bon Nadal! Bon Nadal! La gent ve de la vista i sap de la veritat, perquè ell en contra ha decidit destapar les mentides que segons ell. Sempre diuen els serveis informatius de ràdio d'Esvern, però davant de tot això Cristina, repassem el Trending Topic de la segona hora d'avui. 6 i 11 de l'altre d'ab. Avui ha sigut Trending Topic PSOE, perquè demana el govern a plaçar una setmana la negociació per la renovació del Consell General del Poder Judicial a patició dels socialistes per malaltia del secretari general Alfredo Pérez Rovalcaba. Sí, el Congrés i el Senat ampliaran una setmana més fins al pròxim 19 de novembre el termini per a la renovació del Consell General del Poder Judicial. Amb aquesta pròrroca a patició dels socialistes els vocals no podran prendre possessió abans de l'operació del rei el proper dia 21 i per tant hauran d'esperar la seva recuperació. Tot ja està previst per avui tancar l'acord de la renovació del Consell General del Poder Judicial, els socialistes han demanat uns dies a l'executiu per falta d'acord amb els populars i per l'afectació agripal que bateix el secretari general dels socialistes Alfredo Pérez Rovalcaba, que per cert aquest cap de setmana ha celebrat el discurs de clausura de la conferència política del PSOE, assegurant que el partit ha sortit imperar, pla port, unit i amb les idees clares. Uns conceptes que no comparteixi tothom, jo que la secretaria general dels populars, Maria Dolores de Cospedal, ha dit avui que ni ella ni cap espanyol ha conegut que el projecte polític ja ha segurat respecte al gir cap a l'esquerra que adopten el socialista del seu ideari, que Espanya no necessita radicalismes, a més de senyalar que desconeixen el seu discurs sobre la unitat d'Espanya. Alguns dels trucs que han fet aquest tema trendintòpic, per exemple el de Eduardo Birgala, que diu ja és casualitat que Rovalcaba es posi malalt quan el PP i el PSOE no arriben a un acord. Un altre és el Víctor, que diu l'esquerra plural no acceptarà ofertes d'última hora del PSOE per la renovació del Consell General del Poder Judicial. I el Manuel Galán, que diu l'enfoque Rovalcaba d'una teleconferència política del PSOE, és un importantíssim pas cap a la desaparició del partit. Segueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro. A Facebook, la penya del Morro. Com veu, sou originals de mena. Si li treig de la tarda saludem ja el Guillem Cabez, que el tenim al telèfon. Guillem, com estem? Què tal? Bona tarda. Hola, hola, hola, hola. Ui, què passa? Què t'has molt deixat? On estàs, Guillem? Ara anem a fer un referèndum aquí, que ara arriba... Perdona, em sembla el mateix. Primer les notícies de la xarxa, després arriba el Tren d'intòpic, i ara arriba el temps de Guillem Cabez. Espero que el millor temps per la Cristina al final del programa. Bueno, ja comencem, tenen els teus ja d'entrada, però... Per demanar aquí... No, està demanant ser el Tren d'intòpic de la penya del Morro. Sempre, allò que fa, eh? No saps mai, Guillem. I menys i menys? Abans de començar, avui m'he quedat a casa perquè he dit... Mira, si jo estic a casa, el truco, per tant... pot ser que pugui, encara, entrar al sortets del... d'aquell sopar per ves per son. És una voletada, no sé què és això. Una voletada? La voletada? La que donarem nosaltres? No, no, perquè... La portes a casa tampoc no puc. Perdona, la portes? No. Ja està, no té més misteri. No, ho dic perquè... No, primer de tot perquè el concurs ja va finalitzar. Ja ha acabat correcte, després perquè ets col·laborador. I per molt que trobis des de casa, continuïs en col·laborador. O és que no vols fer sexi, el Guillem? No, no estic avui. La tinc preparada. Sí, sí, jo també l'he d'impreparada. De fet... Tu ets d'impreseu algun cop? Impreseu, sí, home. Tenim amics, a penya del Morro, allà a l'impreseu, com l'Aula Floreix Jax, per exemple. Avui serà com un impronau, no? Un impronau vingut. Un impronau vingut? Què vols dir? Que no t'has preparat res de res? Sí, sí, sí, sí, que m'he preparat. Però ja està, també m'agrada, al principi, tirar-me una mica sense... No? Sense què? Sense què? Sense mena de... Escolta, tu, comentar. Va, comencem parlant de unes coses que han passat els anys. Espera un moment. Què passa, què passa? Hi ha una notícia que no és pel millor. Comentar brevement, abans de començar la seva secció. Sí, home, fer-la com el Guillem. Com sabràs, hi ha un dispositiu d'aquest any, un APP, com es diu, el mòbil, per dir els cars de cuixinet. Correcte, correcte. Una aplicació que de moment ningú ha vist, però que al principi dissabte ha d'estar ja preparada, on els diferents corredors podran veure també els timings que hauran fet i les cronos, tant la Q1, la Q2 i la Q3, que són les diferents baixes que fan dissabte, per situar les primeres grelles de sortida. De cara a la sortida de diumenge, i no hagin d'anar, per exemple, a Can Ginestar, que és on habitualment l'organització penja tots els resultats, i a més a més, també, en principi, això no ho sabem, però volen que hi hagi una webcam, també, i que es vegi a través de l'aplicació i tot plegat. I parlant d'aquesta aplicació, no la fa l'Oriol, Quim Enets? Sí, l'Oriol, l'Oriol. Li podem preguntar, no m'acabem. Demà ve l'Oriol, a veure com està. Què passa amb l'aplicació, què has de dir? Aquí lo que se está haciendo es los pobres corredors que cobran poques. No, no, perdona, és que no, perdona. No, estàs d'una cosa, Guillem, però si els... Es vol comercialitzar, Jordi, es vol comercialitzar amb la carn, que em picava el que et foten allà. Per exemple, si hi ha un hòstia, allò tot això es mira. No, perdona, cosa, primera puntualització, Guillem, que clar, tu ja se m'ha dit, no saps com va això, no has vist mai la cursaques de cuixinets. La gent no cobra per participar. És més, la gent paga perquè s'ha d'inscriure, i hi ha una inscripció dels cars. Després, si hi ha un accident, o hi ha un revolt, el segon revolt, que sembla que hi ha alguna... Eh, que no passi, eh? Diu que no ho vulgui o vaja, que no passi. Tranquil, que això ja se sabrà, perquè avui en dia, amb els mòbils, els twitters, que si el concurs que fan d'Instagram també, això ho sabrem tots, amb el hashtag Cargs2013, Guillem. Jo, el que recomano és que tots els quarts roses tinguin com una barqueta enganxada. Sí, no, una foto teva es posaran. Una foto teva... Perquè no passi res, eh? Clar, clar, clar. Jo l'ha impassat, no em vaig apuntar, els cars de cuixinet, per una raó, que aquest any, amb una punta, Jordi. Quina? Que l'ha impassat, no dirien, Cargs, cuixinet i mixtos, i aquest any, en cinc paralletes, jo que teniu cinc parmets amb la Clàudia. Perquè jo m'he encarant que els cars de cuixinet és un joc molt a paracabets, perquè ara és molt petit, no? Sí, tinc una mala notícia per tu, Guillem. I és que la Clàudia, la teva admirada col·laboradora del programa, acabi els dijous, i com mai es trobeu. Però es porteu un rotllito, que ja m'agradaria saber a mi com ha quedat això. I què passa, aquí, en tot plegat? L'altre dia va dir que va anar a la Polo, com tu l'hi vas dir, a trobar-te amb un clavell. Dilluns, diu que a Dilluns va anar, i que no et va trobar. O sigui, que no estaves a la Polo. Vas anar a dimarts passat, ho sento molt. Vas anar a dimarts passat? Va, va, va, va. A veure si aquest Dilluns... Avui? Avui vaig, mira, avui vaig, potser. Avui no anirà, la Clàudia. Això és com aquella frase d'Agrotxon Mars, sopa de cançó, boníssima, per altra banda, que deia... Diu, ha seguido al sospechoso, le seguí el lunes, pero él no salió de casa. Diu, el martes, salió él, pero yo no. Y el miércoles fui a un... No sé, no sé on va anar, a un campo de fútbol, a veure la media parte. Bueno, ho he explicat fatal, si voleu la festa, busqueu-la. Busqueu-la. Hi ha una cultura cinematogràfica, no, de... No, perdó, no, no, però mira... Pel·lícules als anys, ja sabeu... Bueno, escolta, perdona, Grotxon Mars, referent, sense precedents, a l'història de l'humor... Jo era més de Carpo, saps? Sí, mira, muti queda millor. Bé, parlem de notícies de Sant Just, per exemple, el psiquiatre Jordi Blanc, diu que impartirà una conferència a aquest vespre, a Sant Just... Aquest vespre no, la notícia hi ha de titular, però això va ser la setmana passada, de comprar a venir l'estrès i l'ansiatat. Hi ha massa... Bueno, hi ha massa... La notícia, perquè anava a dir... No us destresseu? M'han llegit perquè la notícia és el dia 8. Clar, sí, correcte. No hi pudeu anar. No hi pudeu anar. Clar, potser és estressa pensant que volia anar, i ara no pots. No, i aquí vaig donant-ho més perquè, aleshores, tinc un amic d'un amic que té molta ansiatat. Ah, sí? Fuma molt, com un carrer, de la Cristina entre les xarxes de la ràdio, i a vegades és molt violent. De moment no, però... No entens? Sí. Per això hi vaig anar per una mica, no per mi. No per tu allà, el tipic, eh? Sí, sí. En aquest cas era cert, eh? Sí. Llavors, per provenir l'estrès, diu el cicatre aquest, quan estava allà a la reunió, que s'ha de posar en pràctica, té una mica d'experimentació. Ah, a veure, quines són? Oriol, que t'agrada molt a tu, més que ara han vut, no, però els pantfins, així, roses i apartats... Sí, clarament jo, les portures de llogues són molt interessants, algunes, no totes, eh? El tècnic que li recomano més a la Cristina, és a la Clàudia? Sí, molt bé. Jo és que m'agrada venir al càntric, llavors, que passi prenent el tècnic... Ja, sí, sí, sí, sí. I s'ha de trobar l'equilibri... Bueno, les nostres obligacions, ja al nostre temps lliure, com diu el senyor, sí que hi ha dret, el Jordi Blanc. Com es diu, Jordi Blanc, es diu. En fi, va, passem al camí. Jo crec que hem acabat, hem acabat. Hem acabat. A la Xarrada encara... Aquestes que no s'han fet, estem a temps. També la Neus Blanco, que és com el Jordi Blanc, no sé, va ser molt de Blanco, que està allà. Sí, sí. Són família. Sí, suposo que sí. Aquesta, la magia, és molt important, és la dimensió emocional de l'àmbit escolar. Ah. I anirem de moltes escoles a la Xarrada, i tallés a Nens i a Nenes. Per exemple, a P4 es tractarà el cos humà, els àvits saludables, a P5 la salut mental, per exemple, la tercera exercici físic, a 4 els esmuntres saludables, a 5 la salut i a 6 el tabac. Val, molt bé. Però a mi m'interessa el... a P5 concretament, que és àvits posturals. A veure. Posturals. Ja estarem, Jordi, és de 5 àvits posturals. M'ha pensat i només tens una cosa al cap, però àvits posturals, no, no. No vas per aquí, no vas per aquí. Tranquil. No, àvits posturals, d'on és, per exemple, l'esquena recta. La manera de seure. Va, camina bé, no? Vull dir una mica que no facis forts l'esquena. Però tu vas anar a la reunió amb el Jordi Blanco i de... Jo no. No, no. Doncs no són això àvits posturals. Ah, no? Què són? Mira, doncs jo el sé, oi, òbviament, que hi vaig anar. Sí, sí. En coll casat és de ben petit la cultura del postureig. Ah, val, val, val. El postureo. Sí, el postureo, en aquell cas, postureo Jordi Blanco, no? Jordi Blanco. El postureo és molt millor que invertir en cultura i invertir en educació. Perquè, doncs, perquè contra més aparentis, la gent t'admirarà més. Per exemple, en fer-te una foto, no?, amb un famós o famós, així, en collagueu, a l'inspegram, no coneix un parell del tio, jo et dic atar i posar el tipic, no? I jo, com a amic, l'apanto, no? Sí. A l'apanto, que és com si fossin molt col·legues. Però això és postureo famoseo, no?, una mica. Exacte. O sigui, tu, quan veus un famós en escoteca, per exemple, tu, jo aquesta foto, la mona, per l'esquena, que expresso de tota la vida. Mm-hm, per exemple. I posar el tipic en comentari. Per exemple, tu te'n vas al born, no sé dir jo, eh?, a fer una cervesa de la nit, fas una foto a Instagram i postureu modernet, per exemple. Ah, exacte. Va, ja ho he pillat, ja ho he pillat. Ja, per exemple, ja el hi-postureo, que seria el més heavy, que ja és, per exemple, que jo vull de la conèixer, que el meu Instagram està, que és si agafes fotos d'Internet, per exemple, fotos d'una cabina d'un avió. Sí. I posar-te tornant de... Ah, ja. Per la nit, posar-te tornant de Nova York, a l'apartament o de Los Ángeles, i vas canviant cada cap de setmana. Està bé, està bé. Això està molt bé, eh?, perquè, a més, clar, la gent que et segueixa es pensa que realment tornes d'allà, no? Per exemple, també ho he vist molts cops. Vaig de restaurants, molt cars, per exemple, però... Ara ja no, perquè... Ara s'ha posat per allò. Anem al Budi i demanàvem un tros de pa. Vull dir, algo molt barat. Ja me'n sé. Però està bé, eh? M'agrada la idea, no? Vaig de per tu, vas al Google, busques Botafumeiro, per exemple, el restaurant mític i tancar de gràcia, i després una foto, te la baixes, la toneixes amb un filtre, i dius, estic molt recomanable... El Botafumeiro. El Botafumeiro, vale? Sí. Obviamente el servei de pàrquing. Demanes una boleta de rosa, ja m'entens. Algú molt barat. Ah, va, una cosa barata i fer veure. No, és tu que facis la foto al clàssic. Perdona, però aquí, aquí... Perdona. El que dius, tu has de pagar alguna cosa, encara. El que he de dir jo és que és més rastreiro. Tu vas a Google, no paga res, i encara queixa. No m'agrada el servei que m'han donat avui, per exemple. Si m'apures, també, el típic que vas a un bar amb les olivetes d'alcana tan anteriorment. Sí. I pas amb la foto, vas a menjar. També, també. Estan entrant, ja, que és més rastreiro, eh, amb el postureu. I la conclusió, en exacte notícia, és que el posturet, amics i amigues, no només està pertany a una classe més guai, una classe social més guai, i, fins i tot, et pot aconseguir feina. A veure, dius, mira, tu i jo, és que amb relació no molta gent, no relacions públics, amb el posturet i l'estudiat, perquè t'has d'unòmica, partidament. Ja s'ho diria, això. Guilhem, volem deixar aquí avui, perquè no tenim més temps. T'han quedat notícies per dir-ho o no? Home, dur és la generació del 48 i el concurs de recetes de cuina, de recetament d'aliment, que també és una mica com el posturet. Si vol, ràpidament, si vol, comenta una dels dues, la que tu vulguis, ràpidament. Ràpidament, però continuo veient el concurs de recetes de cuina, de propostament d'aliment. Sí, efectivament, ja ho hem començat abans, que és un concurs que el 22 de novembre, fins al 20, es pot participar i el 22 es dona als finalistes, que és la setmana que ve. Exactament, mira, l'objectiu és evitar que plienso menjar i fer, bueno, servir sobres d'altres palets per fer una altra receta. Sí. Jo vaig presentar una receta, ja saps qui és sempre, que ha dit que és la concurso del poble, jo vaig aprofitar un japonil per fer una receta, però no és recomanable, perquè jo aviso els consumidors del McDonald's. Tu compres una morguesa i la mengeu al cap, això és veritat, són esbromes, al cap de una hora ja no vol res, és com un ciclet. Ah. Fica el bra i el menjar, per la menjar un moment. Perquè si no és... El consell del dia, de Guillem Cadeza. Escolta, Guillem, moltes gràcies i ens trobem la setmana que ve. Que tinguis una bona tarda. Sí. No passa res, Guillem, que vagi bé. Adéu. Adéu, adéu, adéu. 6 i 26, fem una pausa per la publicitat i ja tenim aquí els contractualians que han de patar la xerrada a la redacció. D'aquí uns moments parlem de diferents qüestions, sobretot la lesió de Leo Messi que té preocupat al barcelonisme. Avui he sigut rendentòpic perquè estarà entre 6 i 8 setmanes de baixa i, a més, també, el seleccionador nacional d'Espanya, Vicente del Bosque, que també ha donat la llista del seleccionat. Em parlem d'aquí uns moments i del Barça, també de l'espanyola, amb el Rafacano i de tot plegat, a la penya del Morro, la Tantula Esportiva. Fins ara mateix. La penya del Morro, cada tarda de la Xina 7, per ràdio d'Espanya. La penya del Morro, cada tarda de la Xina 7, per ràdio d'Espanya, per ràdio d'Espanya, per ràdio d'Espanya, per ràdio d'Espanya, per ràdio d'Espanya, per ràdio d'Espanya, per ràdio d'Espanya, per ràdio d'Espanya, per ràdio d'Español. T'has apuntat ja al Nou Club Ciutat Diagonal? I tant, ha estat un encert. Sí? Per què? Perquè puc entrenar amb el millor del millor. La sala de fitness és totalment nova, amb equipaments de darrere generació. Sí, això està molt bé, però jo prefereixo les activitats dirigides amb ritme mòsica. També n'hi ha. El nou programa inclou classes de zumba, pilates, llogues, pinning... I què he de fer per apuntar-m'hi? Només has de trucar al 93 473 96 71. I si truques de part de ràdio d'Esvern, la matrícula és gratuïta. 93 473 96 71, oi? Exacte, Club Ciutat Diagonal. Soc Agustín Arribas, sóc del Graner de Sant Just, i envio una salutació a tots els ullens de Sant Just i també a la Penya del Morro. És en Moples, per la Penya del Morro o del Morro. Ràdio d'Esvern pot potenciar el comerç local i es agraïls-hi aquesta feina. Hola, Penya del Morro, sóc la senyora de l'Ajuntament. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adéu. La Pella vol morro cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. 2.47 de la tarda ja tenim els nostres contactes. La Pella vol morro cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. 2.47 de la tarda ja tenim els nostres contactes. La Pella vol morro cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. 2.47 de la tarda ja tenim els nostres contactes. L'estudi número 1 de la ràdio. Edu Rodríguez, com estem? Bona tarda. Hola, bona tarda. M'he demanat fecant, no? Rafa, bona tarda. Bona tarda. Ui, que marròdia. Ara parlem de tot plegat. Si us sembla, comencem per l'actualitat que mana. Avui, Leo Messi, per sereu comentàvem. Ha sigut Trending Topic, que hem sabut que estarà entre 6 i 8 setmanes de baixar. Fetilament, segons anunciat oficialment el Barça, les proves mèdiques afectudes a aquest dilluns han confirmat que el jugador argentí pateix un trencament en el bíceps femoral de la cuixa esquerra, i és que 9 de les 11 eleccions que ha patit l'Argentí des de l'any 2006 han estat justament aquí, el bíceps femoral, no de les 11. El Messi, no sé quants més, perquè és l'elecció per excel·lència de Can Barça, el bíceps femoral, això... Sí, sí. 4 al costat dret i 5 a l'esquerra. De fet, Cristina, podem repassar algunes de les relacions que ha tingut Leo Messi des d'aquesta Can Barça des del 2005-2006. Sí, per exemple, en aquesta temporada 2005-2006 va tenir dues relacions, una va ser el 5 de febrer, el partit del Barça contra l'elèctric de Madrid, que es va fer mal justament a aquest bíceps femoral, en aquest cas, el de la Can Barça, va estar 15 dies de baixa, en el partit del Barça a Chelsea, el 7 de març, que també es va trencar el bíceps femoral, també en aquest cas de la Can Barça, i va estar dos mesos i mig fora de l'equip. De totes formes, la baixa més llarga, la va partir de temporada 2006-2007, quan va estar tres mesos fora. Sí, va ser el 12 de novembre, que es va jugar al Barça Saragossa, i es va trencar el peu a esquerra. Després de la temporada 2007-2008 es va lajonar en Argentina. Sí, justament va estar 7 dies de baixa, i va ser també a la Cama Dreta, en aquest cas. Una altra relació en aquesta temporada va ser contra el València, el 12 de novembre, que es va trencar el bíceps femoral a la Cama Esquerra, en aquest cas, i va estar 4 setmanes de baixa, i també a la mateixa temporada contra el Celtic, el 4 de març va tenir una nova ruptura d'aquest bíceps femoral, a la mateixa Cama Esquerra, que va estar una altra més de baixa. La següent temporada va estar 15 dies de baixa, i 3 setmanes, és l'última, justament del 28 de setembre contra l'Almaria, però en aquesta ocasió entre 6 i 8 setmanes han dit els metges. En fi, no sé com ho veieu vosaltres, però al Barça s'ha de ressentir si jo sí de l'absència de la lleu més i durant dos mesos. És una baixa clarament important, que és important que més s'hi pari, perquè últimament és cert que a nivell de números estava bé, estava en la seva línia, potser una mica per de baix de l'any passat, que també és normal, perquè els altres jugadors s'han atacat, que estan marcat més goals, d'aquí que l'Èxid sigui el segon, a un col de Messi, a la Lliga, i porti 7, Pedro porti, estigui a dos de Messi, porti 6, Cesc porti 5, però a nivell de joc sí que és veritat que Messi fa uns anys era aquell jugador que anava a pressionar, que era un jugador que sempre s'estaven anant dels jugadors, i era aquesta temporada, i l'any passat s'està notant, que en Cops els veu caminant al camp, i es cuida bastant sobre el camp, i respecte del que dius que s'ha de ressentir l'equip, ahir es va veure que el Barça sense Messi jo sincerament va millorar en el joc, la primera mitjora del Barça va ser molt dolenta ahir, quan se'n va anar a Messi, l'equip va millorar en línies generals. Perdona, si entenc bé, m'estàs dient que amb la sense Messi el Barça millora el joc. No, ahir va millorar el joc. No sé si és per la baixa de Messi o no, però ahir al Barça, quan se'n va anar a Messi, va millorar el joc. La primera mitjora del Barça és de les pitjors aquesta temporada, per no dir la pitjora aquesta temporada. Ahir a la primera mitjora el Betis, o guanyar amb 1 o 2 a 0, clarament. El resultat d'una 4 és bastant enganyós. I hem d'estar contents per què Messi se l'ha jugat? No, no és això que dic, el que dic és que l'equip potser ha pres a guanyar sense Messi, l'únic que dic és que l'equip amb Messi sempre té més recursos i sempre és millor jugar amb Messi, si per exemple ha pres l'equip probablement a guanyar sense Messi i que no està bé, que aquesta temporada no està bé, que és una copia excepció dels números, jo he escoltat molta gent que diu que no està bé. Deixa'm preguntar-li a l'Oriol. Oriol, tu què opines de tot plegat? Messi estava bé amb aquests lesioners, el trobarem a faltar o no? El trobarem a faltar, jo crec que sí, que és un jugador que ha estat 4 anys seguits pilota d'or, que el trobarem a faltar. La sort que té el Barça aquest any és que acabes de comentar que els jugadors, vulguis o no, Messi portava uns partits a un nivell que no era el seu. I no per això se l'ha d'acribillar, perquè la setmana passada el defensava mort, 4 anys seguits, 100 pilota d'or, donant-ho tot. L'any passat aquesta alçada, em sembla que ho posava al diari o avui mateix, que portava 18 gols en lligues i que tenien porteset. Vull dir que es nota que no va bé. El que passa és que Messi últimament al camp no dona per més, perquè no vol esforçar-se, per molt que es vulgui dir que és any de mundial. Aquest any Argentina té jugar... No a casa, però gaire al costat, i Messi ha d'estar a tope. Aleshores, que passi aquest any, tens a un Neymar que poca poquetes van donant. Tens a jugadors que poca poquetes van conjuntant. I com que a Messi aquests dies, jo entenc que no jugava el seu millor nivell, els altres jugadors sí que anaven donant. Llavors, clar, la baixa de Messi potser no és tan substancial com si hagués estat l'any passat, o fa dos anys que és quan estàvem en Fire, acribillant a 3 gols per partit, i tot. Que es votarà la baixa, sí. Ara, jo crec que el Barça té suficientment potencial i ha agafat un ritme que no hi ha de Messi de pendència. O sigui que amb això estic molt tranquil. O sigui que Messi no serà el Barça per repartit? No, per re del món. Jo segueixo pensant que seguirem guanyant, i punt. És a dir, que després Messi tingui més o més... Estigui dos, tres mesos. Messi, quan torni, que s'ara després de Nadal, poca poquet, el veurem que anirà jugant... Jo entenc que anirà jugant poquet a poquet, partits a partits, la Copa del Rei que juga durant tot el gener i el febrer, anirà agafant el ritme, i Messi, quan estarà bé, és just abans del Mundial, és al final de la lliga. Si el Barça té sort i es planta uns quarts, a unes semis de la Champions, allà Messi jo crec que tornarà a ser el Messi de sempre, perquè haurà negat a agafar... I ara de Messi començarà el gener. Ha tingut un any horrorós, i jo crec que el gener és quan Messi començarà ja... I és més, crec que ara mateix, tots els colers, preferim que a l'Eo Messi s'ha d'estar dos mesos i pico de parat, que estigui parat de dos mesos i pico, i si en ves, no vol... Crec que preferim els colers, que no retalli aquestes d'això, però que torni mitjanament tocat, que estigui dos mesos i mig de Barça City Castaro, que recuperi totalment bé. Però aquest any ho farà això, perquè altres anys, el tio agafava, i quan faltaven dos setmanes, ell volia jugar, encara que fos cos. Home, però d'aquí, probablement, bé, totes les posteriors relacions que ha tingut, com ja hem parlat abans, a la Cama dreta, tant a l'Esquerra, que totes són del Vídeas Femoral, i jo crec que si no acabes de tenir una bona recuperació, tens moltes més possibilitats de que et torni a... Sí, i aquest any més el que deia més, ser any de Mundial i tot, jo crec que aquí sí que no s'estarà per punyetes, dos mesos, el que digui el metge, i ja et dic, jo crec que a partir del gener febrer, començarà a agafar el ritme i tot, i el tindrem bé abans del Mundial, perquè, de fet, més si tindrà focalitzat això. I jo crec que és això, que va jugar en poc, i veus que aquests dies, no també tingués algun problema físic, perquè ha jugat tan... no malament, però tan diferent als altres anys, que veus que no tingués alguna cosa. I, a més, parlàvem abans que l'equip s'ha de ressentir. Més si no estava bé, fins ara, i ni éste no està en el seu millor moment. Xavi no està jugant bé, si mirem les entrades, no fa ni una de bona. Jogadors molt importants al Barça no estan en el seu millor moment, i, en canvi, l'equip no està jugant bé, és Xavi, però els números... Perdona, perdona. Lo que anava a dir, que per això guanyem, que no ens hem de preocupar per això. Exacte. El dia que han caigut i comencin a jugar bé, és serà un show, perquè si juguen com juguen ara, van a una a quatre per partit. Dius que estic d'acord amb el que deies, de la primera mitjora de les pitjors que van fer aquest any, amb el des que em va salvar dos, però per això està al des també. Això també ha aplicat a Leo Messi, perquè si Leo Messi, com l'hem vist fins ara, a mig gas, a dos gols del millor Cristiano Ronaldo, a la Champions, també... A la Lliga no, a la Lliga hi ha molta esperança. A la Lliga ja em porten 11 o 12, d'acord. Si Leo Messi a mig gas, fa els partits i els números que fa, quan recuperis, jo he tranquil·litat absoluta, i amb l'equip igual. O sigui, ja et donaven ahir les ràdios acribillats, el joc, i tantes coses. Quina ràdio. Quina ràdio. L'endemà entra amb el tema, una altra vegada. Quina ràdio? Aquí no. Aquí surtos, a veure. No es parla. Jo tampoc estic d'acord amb això, perquè no es parla de crisi. Jo el que entenc és que les ràdios, el que fan és, i tot el que he sentit, que les ràdios números és impressionant a l'equip, però és evident que el joc no és ni s'apropa ni mínimament el que esperem veure d'aquest equip. I l'únic que s'està fent la ràdio és això, i jo també, perquè jo critico molt l'equip, i últimament estàs criticant, excepte el Madrid, que el vaig defensar bastant, he criticat bastant a l'equip, en quanta joc, no números, sí que crec que l'equip en quanta joc, ha de millorar molt. I què s'esperarà? La pregunta és què s'esperarà? No, de ninguna manera. No ha de tenir clar que tenim el Tata, que és diferent i que els jugadors ja són més grans. I que tu t'hi hauràs volgut fer el mateix estil de joc? Sí, però per exemple, al partit contra l'espanyol. Al partit contra l'espanyol el mateix, que a Guirre va fer un gran plantejament, i va jugar bé l'espanyol, jo crec. Al mateix que fa sempre. El mateix que el Sevilla no. No va jugar bé amb el Barça? No, però va desactivar bastant bé el Barça. No, el Canava, que al partit contra l'espanyol, el partit contra el Betis, després de la tornada de seleccions. L'equip porta abans que l'havien agafat el ritme, però ara porten uns partits després de seleccions. Aquesta època, que accepta el Madrid, que crec que com el River lo important era guanyar i no tan jugar bé. El resta de partits sí que no toca. Home, són equips molt dèbils, han comparat-se amb el Barça, i l'equip podria haver jugat molt millor de què ho ha fet. I a més juguen els partits sempre amb gent com Neymar Messi ni éste que per cert. Crec que potser aquí sí que el Tata últimament està rota, és un entrenador que està rotant, però sí que jo crec que, per exemple, jugadors com Sergi, Robert Tote i jo potser podrien tindre més protagonisme en aquests moments de temporada. Ni éste aquest any està... I mal ho està jugant tot i molts partits se'ls està acabant, que no... Sí. Per cert, ha acabat la base del Tata, aprofito per comandar, perquè la tertúlia que fem va setmana a setmana, no hem pogut comandar els episodis amb la premsa de la setmana passada. Escolta, aquest home deu alucinar, no? Sí, no, no, no. Jo em poso a la pell del Tata, vas primer a la Lliga, vas lider... Maxing ulejador, mining ulejat. Va guanyar el títol de la Supercopa, només arribar. En fi, què vols que et digui? Bé, amb solvència. Estem guanyant, partits amb goals, una quatre, l'altra dia, també com a setmana temporada. Amb solvència en quanta números, no en quanta lloc. Sí, sí, sí, sí. Llavors, clar, aquí jo dic que el Tata, efectivament aquí vaig jo, deu flipar amb la pel·lidista, és com l'estan posant en qüestió i amb el debat aquest que hi ha ara mateix. O sigui, el Tata, jo crec que si arriba a Nadal tindrem sort, però aquest home marxarà. A l'última, a l'última roda de premsa que va fer abans del partit del Betis, un italiam, sembla que va ser un periodista de la premsa italiana, li va dir, si tu estiguessis a Itàlia ara, t'estaríem lluant, tirant floretes i tot, perquè aquí, màxim, o sigui, Maxing ulejador, mining ulejat, lider a la Lliga, i tot i aquí s'està crevillant. I ell va agafar i va dir, jo ja sé on m'he fotut, sí, això és el Barça, el que té la sort, el Tata, és que els resultats hi resporen, jo crec que si els resultats no fóssin com anessin, sí que ja estaria bastant crevillat, i més sent un entrenador desconhegut. No sé si crec que va ser i que va deixar la frase d'enbuanyar, contra el Betis va dir, enbuanyar no és suficient de mà, com referència a l'equip ha de sortir, ha de ser un bon partit, i després l'última hora sí que és veritat que l'equip va millorar en línies generals, però tampoc va ser. Sí, però escolta una cosa, si jo hi hagués aquest debat, s'atarnaritarà durant tota la temporada? Sí, perquè... I jo aquest debat que no és del Madrid, que és que no és tan pitjor que nosaltres, que no juguen a re, no juguen a re, i allò sembla que ahir veien els informatius, de les maneres, escolta, sembla aquí que ara ha volat, hem de tramular tot, el millor Madrid, és la diferència que teniu. És la diferència que teniu, merengues i colers amb aquesta història, o sigui, que vosaltres, per fer quatre partits dolents i tenir un equip impressionant, estireu a... Els colers són pessimistes i criticons, i el Madrid són prepotents i tot ho veuen. No, però els colers són autodestructius, però això ja ho hauríem de xerrar, no? Ara, els pericus, els pericus, què sou? Rafa, els pericus. Una coseta estranya. Passem a parlar de l'Espanyol amb el Rafa Cano, que avui molt content, no fas carai. No, no, no, no. Perdona, perdona un moment, vols que atreiem l'himne? A veure, no, no, a veure, jo sempre estic content, a mi el futbol no em treu la son. A l'Espanya va perdre una tres contra el Sevilla. Jo, bueno, com sé, és que m'escolto a mi mateix, saps? I dic, hòstia, sempre repeteixo el mateix, no? Dic, eh... a veure, com ho dic? Avui no fas caràcter. No, és que l'Espanyol té el pitjor equip de tota la... o per almenys de les dues últimes dècades. Però què dius? Rafa, però no dius que els colers... Sí, sí, per no dir de tota la història. Però escolta, no dius que els colers... Que parlem poc de l'Espanyol. Calla, calla, ho ve. Es diuen que parlem poc de l'Espanyol, que tenim una llengua i l'Ignasi, que sempre està allà pendent de veure què diem, i només falta que poc que parlem de l'Espanyol. El pàrico que tenim no crec que estigui d'acord amb aquestes declaracions. És que a l'Ignasi jo crec que està d'acord amb mi, amb moltes declaracions. Si van a el camp, l'altre... Que truqui l'Ignasi? Exacte. A les 12, a les 12 que té pebrots, la història, van anar-nos a veure l'Espanyol, perquè hi havia entrades reduïdes de preu i tal, perquè per fomentar el pariquisme entre l'aflició... És molt demagògic. I a sobre, que els nens han passat bé. El cuè, que és el sevilla, el cuè, que està petonat, caca... I a sobre, vinga, adonar-li pastiller. Però si el sevilla estava a mitja taula, no fas pena. És molt demagògic utilitzar els nens, com a argument per fer pena. Una cosa, jo tinc curiositat, Ignasi, sisplau, truquen. És fàstigós. Que es truqui, a veure si t'opina com tu. I a sobre, estàs cremant tot l'estat i corbana. I a sobre es marquen 3, que són els 3 mosquetes. Ja ho deia amb aquí. Ja ho avisàvem. Fàcil, machin i vaca. És que ja has de caixot, Déu. Què, què passa? No t'agrada que marquin aquests? Amb aquests noms que... Ara no t'agrada que marquin aquests? Són molts jugadors, el fàcil, el machin i el vaca aquest. El vaca, sobretot, diuen que és un catacrac. Futura probrassa. Aquí el Jordi, jo, ja ho deia, amb quan l'espanyol es va situar a Sicè, ja vam dir, ara toca Europa League, això és que acabarà patint per no baixar a segona. I des que veu arribar a la zona Europa League, neu cap a baix, però vamos. La rota de... No, i és el que... a veure, és el que... Que no acabeu la primera volta al poble. Sort de l'entrenador, que és l'assenyat. A mi m'agrada aquest entrenador. Treballa música aquesta, sisplau. Vinga, bona música, perdona. M'agrada la lista de Schilder. La lista de Schilder és més sedient pel Barça, no? Sí, perdona, per què? Per què? Ara què tens al Barça? El nazisme i... La mentalitat. Això, això. La televisió, tot allà, vinga, vinga, Barça, Barça. I de què vols que parlin? De l'Espanyol. Que pot ser un pla. Tindrà el cac i ens tancarà la radio. Si volen, volen tindre audiència a les teres. Mira, no podem menys. No podem menys. Pasem del Barça. No podem perdre a Musevella que porta 14 mesos sense guanyar fora de casa. Des de Riazor, que no guanyaven. 14 mesos, eh. Sí, és un embarassi mig. Sí, dos fills han tingut el Sevilla. Sí, de més, sí, no? I nosaltres vinga, va, donar-li por, vinga, va. Ara, ara, ara, aquesta, aquesta... Hem canviat la música. M'agrada, m'agrada, m'agrada. Rafa, quins missatges donaries? Bueno, pues mira... Mira un moment, que no he acabat, home. Si jo fos... si jo fos puntopelota, es diria... Mira la càmera i de un mensatge, roncero. Però no en tenim gaire. Mira la webcam. Mira la webcam. Sí, un missatge. Un missatge pels pericos que ens escoltin. Patético. Ja està, patético. Espanyol, patético. Bueno, i el que ha de la notícia sí que vull dir una notícia. Patita, eh, que demà fan un a tele de port, un documental de les 75 minuts. L'endemà té la capçalera. Ostres, tu, 75 minuts. De 75 minuts. O sigui que ja és gran. Espanyol. El tele de port. Estrany. Sí, com amoran els 113 anys d'història del poble. Déu-n'hi-do, tu. O sigui, com t'hi deuen tenir clar. Això és una notícia que acabo de veure el Twitter de... A quina hora? Perquè em poso el vídeo a gravar. A quina hora? A les 22.45. Ah, ja s'entén, ja. No, va. Prime time, eh. Prime time, prime time. 22.45, prime time. Escolta, Rafa. Tranquilament. S'entén sorprenent del poble. Tranquilament. Quina polícia esteu ara? Ara molt avall. 13. Heu baixat al 13. Ostres, és veritat, 13. Tens la setmana que ve jugant contra un rival directe al rai. Aquí dues setmanes. Ara venen 4 o 5 partits que tenim que treure punts. Si no, treiem punts. En aquests 3 o 4 partits anem avall. O sigui, ja t'ho dic ara. O fem... S'estan enfonsant. O fem algo. Jo ja us veig, Rafa, l'any que ve fent tertulia aquí, va saber espanyol. A veure qui... Va saber espanyol. Sí, corna allà. Gràcies, Rafa. Per se'm ha parlat d'altres qüestions, com per exemple la selecció espanyola. Rècidament una pinzallada. Avui, per cert, hem tingut un tèndim tòpic. Del Bosque, Césc, Bartra, pel que fa Césc fàbregas, tampoc va poder acabar el Betis Barça per lesió. Estarà una setmana de baixa per unes quins del lligament lateral intern del Genoll Dret. En el seu cas, no es perdrà cap petit del Barça. Ja que cap de setmana la Liga Satura, per si no ho sabíeu, per deixar el partit de la setmana, per deixar el partit de les seleccions. En aquests partits, després de la lesió davant del Betis, Césc haur de la convocatòria, i Vicente del Bosque convoca a Marc Bartra, que forma part de la selecció espanyola als amistosos. I Diego Costa, que també va... No, però Diego Costa, em sembla que s'ha d'ajornar i entrar al Llorente. Potser. Em sembla que m'han enviat una última hora. Va acabar el partit, va marxar, m'ha empatat un, que ja em va estanyar, però jo ho mirava per Twitter i no sé si es va l'ajornar. Bueno, això que he de dir, perquè no hi ha lliga d'aquestes setmanes. Mira, veus, una lesió nínpida. Diego Costa cuida la selecció, correcte. Perdona, això és mala sort, també. Sí, perquè si no estarà anirà després. Triplet català a les motos. Tu deixes de selecció espanyola. Ara, ara, ara, ara, ara. Això sí, això sí. Que van interrompre com tres o quatre vegades el... Però home, que és normal. No estem parlant de tres... Arran partit de l'Espanyol. Espera. El fort us van fer, tio, el fort. No, no, espera, que això és de magògia, que van a que l'Espanyol surti per TV3 abans que les motos... Però, en canvi, no deixa que les motos surti davant el seu. Atenció, aquí estem. Ara, en què quedem? Tenim tres capions catalans. Marc, Marc, sobretot, el més important. Bàsicament, perquè és la categoria de regna. Ahir, finalment, XT es va... XT es va... XT, dic. XT es va proclamar campió... Sí, de MotoGP. Espectacular, rookie, primera vegada que participava, el més jove... Una carrera amb un campionat molt, molt intel·ligent, aprofitat... Ha aprofitat els errors dels altres. Quan es van lesionar Lorenzo i Pedro, se van quedar a anar quatre victòries consecutives. Qui també va cometre l'error austral i l'equip? Va guanyar tots els grans premis d'Estat Units. Aquí, per exemple, el gran premi de XT, va fer una carrera molt intel·ligent. Quan va haver de deixar-se passar per Pedro, perquè venia per darrere el va deixar passar. Quan hi havia... Quan hi havia cinc... Cinc tios, allà, on darrere l'altre, menys uns segons tots. Marc, és nou, a voler entrar en la lluita, molt tranquil en tot moment. Va saber controlar-se. Has fet un campionat molt intel·ligent, ha estat el millor probablement amb Lorenzo, probablement els dos han tingut una batalla impressionant. Però aquest nen és un prodigi, eh? A la moto, té una pinta, guanyat cada mundial que ha anat... El nou Rossi. El nou Rossi, era el seu diúdula. A més, és d'un espectacle. Quan... Ja no els avançaments, sinó les curses... I l'alegria. I l'alegria quan es queda a l'excepció austràlia, que va ser un error molt fort. No va voler sortir, crec. Va voler esperar-se. Va fer una carta al cap de dos dies, tranquil. Sempre l'alegria quan s'ha caigut, ha estat content. També, destaca, com deia, el final del campionat de Lorenzo, que també ha tingut mèrit. I tant, i tant. I tant. I padrosa. I padrosa, cada tercer, em sembla, no? I té la mala sort, sobretot, pedrosa, que s'hauria escapat l'oportunitat de guanyar un mundial. Té molt mala sort, ve coincidit amb Rossi primer, Lorenzo després i amb aquest tercer. Són tres pilots. Sí, però que sempre estigui allà dalt també té molt de mèrit. Molt de mèrit. I les legions que li han tingut tota la carrera. I a Moto3, que també va haver-hi campió aquí català, amb una caiguda. Aquí hi arribaven tres, Salom, Rims... Rims que encara no té ni 18 anys, que és un jove que apunta molt molt alt. Crec que és el segon any, l'any passat va córrer unes poques carreres i Salom es va acabar a mitja de la carrera batint d'un problema, i van tenir la lluita de Rims vinyales. Crec que Rims va intentar adelantar-lo a l'última curva, però vinyales s'està olivant. I va guanyar impressionant també. Al final, Folger el va adelantar a Rims a la recta. Aquí un canvi perfecte per als tres. I destacar que ahir Anna Carrasco va quedar sèptima a la carrera també. Molt bé, molt bé. Molt competitiu a la noia i ho va fer molt bé. Acabem ràpidament amb una pincella de bàsquet, perquè el Barça va guanyar contra el Canàries, 86-71. Una bona victòria. El Manresa va perdre, però, i de molt, a la Pallissa. I a més, i Plaça de Reyes... Sí, sí, això ha destacat. Manresa 63, Madrid 111. Sí, sí. El Madrid guanya cada partit de bàsquet de 40-50, aquest any que venen rodats. A mi em recorda molt el Barça de fa 3 o 4 anys, quan una Pallissa... La sort és que el Barça Madrid sempre sol ser partits igualats, que es decideixen per bo, aquí és on es pot sostenir el Barça, i a més anem una lliga que passen els 8 primers. Triples de Reyes, a portada de NBA. Això seria que tota la gent que ens escolti tindria que mirar aquest triple de Reyes, perquè és impressionant. Probablement serà una de les 3 millors jugades de la TV. Si ho fa mil vegades, no. No, no, no. El Manresa, que, com diuen, va perdre, i l'altre equip català de la TV, el Juventut, va ser un excel·lent. Vam estar contra l'Ogradoiro, el 60-90-70-3. Va estar justet, i va la importància de la victòria. Estarà que el Manresa estava fent un bon joc, per això he dit que la importància del Madrid era impressionant la victòria. Sí, però el Manresa va guanyar els 2 primers partits de Lliga, que és el que li tocava al seu, i després han jufat el Barça, el Saragossa, el Madrid, el Tau... Jo vaig veure el partit contra el Barça, i no va perdre la cadena en tot el partit, va ser de Triples, de Mantenir-se. No, el Barça no està. Per cert, canviant de tema, tornar al motor, però a la Fórmula 1, reconeix l'utícia? Sí, perquè supera dijous. Per les dues últimes carrers, a l'Onso és dubte per aquesta carrera d'aquesta setmana, perquè no sé si ho visc la foto que va sortir a Twitter, a l'hospital, que semblava que tenia una... no sé com es diu, una... Una platejada. Una cosa que és platejada, una protecció térmica, com es diu. Una foto bastant impactant, i a priori va ser en un adelantament, que va tenir raó, un moviment a l'esquena, bastant preocupant, però sembla que corrarà al final. Bé, doncs aquí anem al programa. Cristina, si la penya del món rutingués, molta, molta, molta audiència, avui què seria tèndint dòpic? Toni Xuclà, per l'entrevista que hem fet amb el Roger Cónsula, la secció de teatre, perquè ens ha presentat el seu nodís, que es diu, amb música, ho escoltaries millor. De fet, és un poem, un verd de Salvador Espriu, perquè aquest dissabte la teneu de Sant Just, dins del novembre literari, hi ha aquest homenatge a Espriu amb diferents activitats. Una altra informació, a ràdiodesbern.com. Bé, doncs acabem el programa. Agraït i tot la gent que ha fet possible. La penya del món rutugués, la Carme Vergoia, l'actualitat de Sant Just, el Roger Cónsula, l'espai de teatre, també el Toni Xuclà. Aquí hem entrevistat avui, i el Manel Ripoll, també, que ha acabat la primera hora, nosaltres parlant de la història de Sant Just, i de la primera vegada que es va trobar el nom en un document del nostre municipi. A la segona hora, el Guillem Cabez, el nou vingut, i hem acabat amb la darrera esportiva, com cada villons, ens Again el Guillem Cabez A la tfeurea de Barcelona de no lines delsrousa i també el Guillem Cabez Som utilizar nous Hem de c Ràdio Castell, durant Trabuit.U Ràdio Castell, durant Trabuit.U Ràdio Castell, durant Trabuit.U Ràdio Castell, durant Trabuit.U Ràdio Castell, durant Trabuit.U Ràdio Castell, durant Trabuit.U Ràdio Castell, durant Trabuit.U Ràdio Castell, durant Trabuit.U Ràdio Castell, durant Trabuit.U Ràdio Castell, durant Trabuit.U Ràdio Castell, durant Trabuit.U Ràdio Castell, durant Trabuit.U Ràdio Castell, durant Trabuit.U Ràdio Castell, durant Trabuit.U