#373 - La Penya del Morro del 13/11/2013

Arran de les taques a paregudes al litoral. L'Ajuntament sospita que l'activitat sismica causada per l'operació d'injecció de gas de la plataforma castor podria haver modificat la pujada d'aigua subterrànies del Fons Marí. El Fons Montserrat és l'alcalde del Canà. Si aquí n'hem d'injecció de l'alcalde, avui si intentem trobar alguna explicació més que res, era intentar entendre el que està succeint. I en diverses hipòtesis, intentar, doncs, i més que tinguin més informació, intentant entendre el que està passant. Una informa de la policia local a Sanyal·la que durant els treballs d'injecció de gas van ser detectades diverses taques fosques prop de la costa. La delegació del govern central ha presentat avui un recurs contra l'Ajuntament de la Garriga per la declaració de Sobirania Fiscal, que va aprovar el passat mes de juliol al Planari. Anem cap al Vallès Oriental, Radio Silenci i Jordi Roig. Bona tarda. Bona tarda, la delegació del Govern espanyol a Catalunya, presidida per Maria de Rosllanos de Luna, que ha estat un contenciós administratiu contra el consistori del municipi per l'emoció presentada pel Grup de Solidaritat Catalana, que es va aprovar amb 14 vots a favor i 3 en contra. La caldesa de la Garriga, Maritxell Vodó, espera guanyar el contenciós per una declaració que es va aprovar de manera democràtica. Ja penso que també el guanyarà l'Ajuntament de la Garriga, com s'han guanyat tots els altres, i a partir d'aquí és que, a veure, és la democràcia en estat pur, que un ajuntament voti lliurement i democràticament, si vol o no vol exercir la sobirania fiscal. I, en aquest sentit, suposo que així podríem continuar-ho fent. Un procediment que arriba a la Garriga, com d'altres municipis de Catalunya, que van aprovar una emoció de sobirania fiscal, com a la Cals de Vic o Fiqueres. Momenarà, per la previsió del temps, servei meteorològic de Catalunya, Pere Clader, bona tarda. Molt bona tarda, una situació meteorològica dominada pels núvols abundants al nord des de Catalunya, l'Hitoral-Pred-Litoral-Central, en tendència que es mantinguin al llarg d'aquestes immediades hores, però sí que aquesta propirà nit imatinada t'endiran a desaparèixer. A destacar, a partir de demà, la situació dels vents, ja que començaran a apretar, agafar força, sobretot cap als dos extrems del país, i, en especial, a partir de migdia, durant la tarda i vespre d'aquest proper dijous, la tramuntana serà notícia de nou a l'alt, vagi a emportar en cops que podrien arribar a superar els 80, 90 quilòmetres per hora en aquest sector, i a destacar que a la resta de Catalunya també hi haurà vents de component nord, però una miqueta més fluixos. En quan ha estat de cel, doncs domini de l'ambient de Solallat, amb alguns núvols al vesant nord del Pirneu, algun fins i tot hi podrà precipitar a partir de demà a la tarda. I, de moment, això és tot des del servei meteorològic de Catalunya. I, de moment, això és tot des del servei meteorològic de Catalunya. Directe. Amatindis de Sant Just d'Esvern, el 98.0 de la FM, i a tot el món, a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt d'amorro, la penya del morro. Bona tarda, gent de Sant Just i també gent de l'Estrenger. Com esteu, benvinguts al programa de les tardes de ràdio d'Esvern. Les parla i us saluda Jordi Domènec, que és d'ara i fins a la set del vespre. Això és la penya del morro. Bona tarda, gent de l'Estrenger. Avui parlarem de les notícies de Sant Just amb la Carme Verde. Carme, bona tarda. No tens... Ah, molt bé. És el micròfon que hi ha hagut tertulia esportiva avui al programa. Hi ha hagut tertulia esportiva. El programa d'Amatindis, que és el Just de la Fusca, que faria els diners, no sé què passa. Tots els micròfons, quan arribem nosaltres, estan un repari cap allà, un cap aquí. Millor és que sóc jo, recriver un missatge. Utilitzeu els micròfons correctament. Vale, Carme Verde, bona tarda. Bona tarda. Ara sí, bona tarda, Carme. Avui al programa també parlarem amb un fanfeliüent, que és l'Oriol Serna, que està dins un posició musical. Molt xulo, que diu els navegants, i que demà actuen els pagesos. El bar dels pagesos de Sanfaliú, tot això amb l'Anna Rovira dins l'espai de carretera reial. També tindrem Larry Comar, sí senyor, a l'espai de les aplicacions mòbils, i a partir de les 6 i 10 amb el Carol de Joves, connectarem amb el Sergi Arrad, i explicarà què hi haurà durant els papers dies en aquest equipament juvenil de Sant Just. També tindrem l'Albert Capapell a l'espai d'Educació Canina, i avui, segona entrega de Sergi Pona, Nova York, a veure què ens explica la seva vida. Bona tarda i benvinguts a l'Apena del Morro. La penya del Morro, un programa amb més Morro que penya. Oig de més penya comorra. Però abans de tot això, com sempre, saludem la Cristina Vargas, Cristina, bona tarda. Que el Twitter i el Facebook del programa ja segur que el porta ella, i avui comencem repassant el més comentat en aquesta xarxa social, Twitter. Avui ha estat rendint tòpic, prestig, nunca més, i marca Espanya, perquè ja fa 11 anys de la pitjor catàstrofa ecològica, els 3 únics acusats pel besament del prestig a les costes gallegues. De fet, han estat absolts. El capità del vaixell, apostolos mangures, el cap de màquines Nicolaos Arquipropoulos, i l'exdirector general de la Marina Mercant, José Luis López Sors, que per cert és l'únic membre de l'administració, el que se'l va trobar i alguna responsabilitat, han quedat absolts dels electes contra el medi ambient i d'anys a espais naturals protegits. Amb aquestes absolucions, i en concret amb la de López Sors, del Tribunal Eximeix, també de responsabilitat a l'administració, ha d'entendre que no va provocar la catàstrofa, sinó que va tractar de solucionar-la i evitar d'anys materials i humans. Només un dels 3 acusats, en aquest cas el capità de l'embarcació, és condemnat a 9 mesos de presó per de suviadència, és a dir, per no seguir les indicacions de les autoritats meditimes espanyoles les primeres hores després de l'accident. La sentència d'aquest macrojudici que ha durat 8 mesos es senyala la dificultat d'atribuir responsabilitats penals, ja que es tracta d'un defecte estructural, d'un origen que ningú pot precisar. De fet, hi ha hagut una resposta, ja, aquesta sentència en què la portada de terme la pataforma nunca mai. Sí, hagi estat. Fora del Tribunal Superior de Justícia, després de conèixer aquestes sentències, se'n manifesta amb una pencarta on demanaven la fi de la impunitat. En aquesta línia no han estat els únics, perquè també la portaveu de l'esquerra plural, la iaurtid, ha assegurat que amb la sentència s'alimenta aquesta mateixa impunitat, mentre que la direcció dels socialistes ha dillat de vergonyós, el fet que cap dels governants, d'aquell moment, hagin assumits responsabilitats polítiques. El que ha de fer és que la gent del govern, que en aquell moment era ministrat a l'interior, amb aquella famosa frase, són els cilills, les cilills que després... En fi, què diu la gent a Twitter? Alberto Paz, que és, per exemple, prestig, ningú és culpable, d'hauria de ser el marc que estava cabrejat. Justícia a Espanya continua sent diferent. Un altre, és el Luís Hernández, que diu una sentència que s'insulta en fonsa el poc prestig que li queda a la justícia. Això és Marc Espanya. I per acabar, l'Anna Rubira, veniu al Morro, que, en els moments, traiem el 30 en tòpic del començament, 10 segons de justícia, el prestig no existeix. Són els pares. Com volen dir, com volen dir? Bé, passem a la informació de Sant Just. Comencem, Carme, si et sembla, parlant del cíndic de Greuges, que atendrà demà als Sant Justencs, al Parc del Milenari. No, el Cintre Cívic del Milenari, no? Si es diu això al Milenari, que no hi hagi algú que vagi demà al Parc del Milenari. El Carius va missa. Sí, va missa, hi ha altres llocs. 3 coses per setmana, l'equip del cíndic es desplaça a diferents poblacions catalanes per atendre de primera mà a tots els ciutadans que ho necessiten. Recordem que el cíndic de Greuges és la figura que respon una mica, a donar veu a les queixes dels ciutadans i al poble de Catalunya. Demà és el torn de Sant Just d'Esvern, Carme. Sí, l'equip del cíndic de Greuges, que a Catalunya tendrà les persones i entitats que vulguin fer consultes o exposar queixes vinculades amb la vulneració dels seus drets, sobretot per part de les administracions públiques i les empreses que presten serveis generals, perquè en els últims dos anys sembla que han crescut molt, sobretot aquestes queixes relacionades amb els serveis socials, com reterelles amb prestacions, i altres demandes vinculades amb qüestions administratives. També hi ha altres peticions, agrandalaments de convivència, per exemple amb qüestions com un nivell de contaminació acústica, o també altres preguntes o queixes que apareixen en relació amb empreses privades que presten serveis generals, com serien Aigua, Gas, Llum o Telefonina. Està la precisitat. Ah, no, és la llum. L'equip del cíndic de Greuges visitarà de màsen just per atendre aquestes queixes, i qui l'interessa i que un sort en la visita encara pot fer-ho, però està fent una demanacita prèvia a través del telèfon 9-0-0-124-124. És gratis aquest telèfon, que són 900. Hi havia un correu electrònic a l'adreça Cíndic, a robacíndic.cat, i la visita serà de Medijous, el centre social de Miranari. Gràcies, has d'anar a internet. Has d'anar a internet i has d'anar a telèfon. Passar a la Bluetooth i passant a la ràdio, però veni aquí, si voleu, veurem un despatx d'aquests que no s'utilitzen i truqueu. A mi m'han preguntat si regalàm ordinadors de la ràdio. Perdona, hi ha gent que demana si regalem ordinadors. Veníem ordinadors així com ells i que no hauríem... Sí, 4. Un col·laborador, eh? A mi l'altre dia, que era el mateix col·laborador, em va dir que aquí, a dins del bagagem, tenia una televisió de 41 pulsades. No me la podria donar a pas. Em dic, no, Emilio, no pot ser. Jo dic un altre col·laborador. Un altre programa. En fi, parlem ara de música. De fet, dilluns, l'enraistàvem a Toni Xocolà, que, juntament amb la Gemma Omet, guanyen el Premi Martí Pol per música al poema, aquesta pau és meva. De Salvador Escriu. De fet, ho comentem, perquè aquest dissabte estaran a la Taneu de Sant Just. Els dos artistes participaran al festival Escriu a la Taneu, i ahir van rebre la seu de l'Esgai a Barcelona, aquest guardó. Diu que deixo el sapur crebessin, que foc d'erre dels pares, som ni sentits, amoros. No és bellíssima. No, perdona, però hem de dir una... No és bonic. No és bonic. Si ho voleu, podeu anar a Spotify, i la trobareu sencereta. En el dissabte, no? Millor el dissabte, aquest festival? Sí, en directe, millor que millor, que em sembla que és el primer voló que tenen, després de aconseguir el Premi. No hi escurda, per no anar. Després del dia d'entrenament de cars, aneu aquí. Aquesta pau és meva, està inclòs en el disc. Potser la escultoria és millor, aquest dissabte l'ateneu i inclou poemes d'esperió, per cantants com Dolo Valtran, Lídia Guevara, o l'actiu Sant Justent, que també clara segura, que també intervingui el dissabte a l'ateneu. Blomut, també. Què no t'agrada, blomut, a tu? Normal. Ah, ojo, no t'agrada? No m'agradi. Perdona, blomut és un tema aquesta, també. Mira, blomut, això et porta molt. Hi ha una cosa més que això. No, no, és blomut, és vermí, és bamboli, sal. Fu, fu, fu, jo no sé xular, però m'agrada molt. Bé, doncs... Molt bé, Carme. Bé, doncs no t'arrestaràs a veure això, amb el que estem comentant. Sí, sí, sí. Exacte. Hem fet una cançó del disc. Això serà dissabte l'entrada a costar a 5 euros pel públic general i 4 per al social. Aquest cabaret que ha incloure també teatre, posia i música. I serà això a la set de la tarda, és a dir, un cop s'hagin acabat, com tu deies, aquests entrenaments dels CARs, hi ha aquest festival que... Perdona, està bé dir-ho. Si era el president de la Teneu, destacava això. Que destacava? Doncs que s'hauria fet acusament d'hora d'entre les càrrecs. La Dormacia, clar, és que hi ha molts corredors que estaran allà a tope. No, potser corredors no, perquè seran cansats, però públic, que vagi a les càrrecs, que ha pogut fer-ho tot. Clar, clar, clar. Per cert que ahir ja ho vam confirmar al programa, però ja que parlem de CARs, la veu del semàfor, Jaume Jalaber, mítica Paltramanda, que diu allò d'atenció al semàfor i que posa la pell de gallina a tots els corredors que surten des de la recta del Canigo a la cursa de CARs, en guany no podria ser per problemes de salut. Des d'aquí ja ho vam fer ahir, però li tornàvem a enviar una forta abraçada i li desitgem una recuperació pròspera, no? Propera, propera i pròspera també. Bé, passem ara a parlar de l'equip de govern de l'Ajuntament de Sant Josep. Sí, amics, amb l'alcalde de Josep Perpinyà al capdavant. Ja els veig, caminant poc a poc a camara lenta pel jarrí de Can Ginestar, amb unes camises, unes corbates i uns tràgets ben vestits, com si fossin els R&D. Bé, doncs l'equip de govern d'aquesta manera parlarà avui dels reptes i amenaços de l'Ajuntament l'any que ve, l'alcalde i regidors i també regidores explicaran en un acte públic quins són els objectius i riscurs del municipi per al 2014. Carme Verdo i també és informació de tot plegat, Pinedell. És un acte que es diu Sant Just 2014, avalants, reptes i amenaços. Serà dos quarts d'avui del vespre. La sala es diu del consult de Can Ginestar i es parlaran d'aquests reptes com ara els topalls per part d'administracions com Generalitat o Govern espanyol en qüestions econòmics o legals que afecten, sobretot els comptes del consell històric, que fan de vegades fer canvis en el pressupost i canviar algunes partits d'estrenyant en compte les prioritats. També amenaces com la van projectes de la llei de reforma de l'administració local i altres reptes de cara al 2014. Bé, més a punt de gent per avui. El músicòleg Xavier Xavier Ria acostarà la música clàssica al Sant Justencs en una xerrada avui a la vacuneta. Carme, quina hora serà? Serà d'equipo castona. La 6 de la tarda el títol de la conferència de fet és música per ser feliços. I l'objectiu és trencar barreres perquè fa a la música clàssica d'una manera divulgativa i pedagògica. Organitza tot plegat l'aula d'extensió universitària de la gent gran d'Esplugues i la fara Xavier Xavier Ria, que és músicòleg, crític musical i locutor de Catalunya Música. Perdona, perdona un moment, perdona. Llavors ja ho tenia aquesta veu, tipus així, no? Escolteu-me, pues, 24, 25. La podem sentir si vols la segueu, perquè he trobat molt passional, justament. Ah, sí? Venim moltes ganes d'escoltar música clàssica. A l'estil Marcel Gurgori, potser. Una meva feina de dalt. Ramon Gener, potser. Potser més Ramon Gener. Porta'm el Ramon Gener ara, és un estil de comunicador apassionat. Escolteu això, ara escoltarem un dels talls d'avui de l'informatiu vespre. Escoltarem com Xavier Xavier Ria parla de la música clàssica i de les coses que vol. No es pot entendre una obra musical o no la pots disfrutar plenament si ho saps per què. Clar. Va ser composta d'aquesta manera i en aquell precis instant. És a dir, què li passava pel cap i pel cor, el compositor, quan va compondre aquella música? Moltes coses. Perquè tens dubtes, també, el cor detall, del context, de l'escenari en què va ser composta aquella obra, ens ajuda a entendre més per què sona com sona. I us vén asseguro que portes sorpreses extraordinàries. Clar que sí, Xavier. Clar que sí. És apassionant. Les sorpreses extraordinàries que pot arribar-te a emportar, escoltant la música clàssica, Carme. Escolta, és música clàssica, Carme. A la dutxa, al cotxe, on sigui? Però és important apassionar-se per les coses. Bé, i continuem amb una altra activitat de gent, perquè el casal de Joves... Sí, deixa aquesta música perquè va bé. També és una mica tot plegat molt. Estàs bé? Sí. El casal de Joves, diem, es farà un nou tard de vins avui amb el Sergi de Can Mata, aquest cop de garnatge i Carinyena. Sí, és un tasc que costa 8 euros, que es farà la set de la tarda. El casal de Joves calia inscripció prèvia, però, en tot cas, forma part dels tallers monogràfics que l'equivament organitza a cada trimestre conjuntament amb el celler de Can Mata. És aquest tasc de vins, que, com dèiem, serà el de set. Si voleu més informació en tot cas sobre inscripcions, per si és alguna baixa d'última hora o... i neu tard i si voleu apuntar, podeu trucar directament al casal a la 9331 0252. Per tant, molt d'explora d'avui a 100 euros. Escolteu el cor digitant un de l'òpera de Verdi, com Verdi expressa amb la màxima expressió el sentiment de les coses. La primera és que tenim un concurs en marxa amb Mireia Redondo de tot un món de moda com a protagonista. Per què? Perquè la Mireia la setmana passada ens va llançar un repte. Carme, jo també te'n llenço a tu, a l'hora que ho pines de tot plegat. Tu dius que els col·laboradors, com sempre, no poden participar en els concursos de la Peixada del Morro. Home, aquest no serà menys, eh? La Mireia Redondo, des de la Mireia Redondo, per des de tot un món de moda.com, ens ho explica que demà arriba la nova col·lecció d'Isabel Marant a les botigues a Guillemma. No sé si sabies, Carme. La Mireia Redondo pregunta quantes hores creieu estimats o gens que durarà la col·lecció a les botigues? Tenim en compte que l'any passat va esgotar en poques hores. Podeu ser la vostra resposta al Facebook del programa i qui s'apropi més guanyarà un kit de Guillemma de Do It Yourself, eh? Molt de moda.com. Molta sort, si voleu ja ho sabeu, eh? Si no, doncs ens ho quedarem nosaltres. Farem un Do It Yourself aquí a la radio. Carme, moltes gràcies. De res. Recordeu que tenim una informació ara mateix a RadioDesver.com a les 7 del senyors notícies d'edició vespre. Bona tarda. Fem una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments el programa entredistarem a L'Oriol Cernes, un dels responsables del projecte dels navegants, un grup de música que demà estaran tocat a Sant Feliu, al bar musical dels pagesos. A la penya del Morro. 60 i més. El magasin fet per gent gran per a tothom que ens voleu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena té ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Cara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Veus de la parròquia? En la finestra de Justícia i Pau us emplacem acompanyar-nos als comentaris que fem sobre aspectes d'interès social i humans. Aquest curs toquem expressament els temes del treball de Tur i les possibles solucions i alternatives. Cada dimecres, a dels 4 a 8 del vespre, s'ha d'adaptar de la freqüència modular. Connecta-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell d'E. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, com en professional, com en les relacions socials. I ell va patir un traumatisme crènic o encefàlic. Van morir per culpa d'un cotxe que anava a contrairecció. Faig fer una adaptada primària perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que tens que anar, aniria la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Sabeu d'on ve l'aigua dels Pous? Veniu amb la família al Museu Akbar de les Aigües el diumenge 24 de novembre a celebrar la setmana de la ciència i descobriu al llarg d'un seguit de proves com circulen les aigües subterranyes. No us perdeu aquesta activitat gratuïta per a tota la família. A més, del 15 del 24 de novembre, el museu obre les seves portes per la setmana de la ciència. Consulteu tota la informació al nostre web www.museudelesaigües.com o seguiu-nos al Facebook. Estem a 5 minuts del centre de Cornallà, del metro i del trambaix. Us hi esperem. Museu Akbar de les Aigües, on l'aigua viu, on vius l'aigua. T'has apuntat ja al nou club Ciutat Diagonal? I tant, ha estat un encert. Sí, per què? Perquè puc entrenar amb el millor del millor. La sala de fitness és totalment nova, amb equipaments de darrera generació. Sí, això està molt bé, amb les activitats dirigides, amb ritme mòsica. També n'hi ha. El nou programa inclou classes de zumba, pilates, llogues, pinning... I què he de fer per apuntar-m'hi? Només has de trucar al 93 473 96 71. I si truques de part de ràdio d'Esvern, la matrícula és gratuïta. 93 473 96 71, oi? Exacte. Club Ciutat Diagonal. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. Suatgeu-me-s'ho d'un coll, ferme-s'hi a un tic del que arribi a donar número 3 de Sant Just, i envio una salutació a la penya del Morro. Molts petonets des de la botiga Oetón de Sant Just, per la penya del Morro, de la ràdio, i que tot vagi molt bé i molt bé. A la centre de la llaneria Berts, saludem a la penya del Morro. Bon Nadal. Bon Nadal, sí, i bon any nou. Anna Rovira, bona tarda. Bona tarda. A punt per parlar avui d'un acte que es farà més enllà de Sant Just a l'espai de carretera reial. Cobertament... A veure, l'espai. Perquè l'espai es diu carretera reial, on parlem de coses que passen més enllà de Sant Just, és a dir, esplugues, s'enfeli de llobregat, i avui ens ocupa un acte que tindrà lloc demà per aconseguir que els pagesos de Sant Feleu. Som un riu, tot ple d'acodo, rastres i nodos transparents. A partir de les mou de la nit es farà un cóctel poètic. I després entrarà al llibre, a veure, atenció, eh? Buns tan stein. Buns tan stein. Buns tan stein. Sí, això mateix. De Miriam Cano, que va ser dobra guanyadora del concurs de poesia en març i dot de l'any passat, i que aquesta setmana surt el mercat al llibre. L'acte està promogut i organitzat per l'Ajuntament de Sant Feleu amb la col·laboració de tertúlies i teràries Sant Feleu-Enques i el bar als pagesos, on es farà l'acte aquest. I després hi ha la llibre del poètic, qui participarà? I participarà l'autora del llibre, la Miriam Cano, el poeta David Castillo, i durant l'acte el grup als navegants posarà en música algun dels poemes del llibre de Miriam Cano. I tot això es pot anar a veure de forma gratuïta, Jordi. Home! Ja pots anar-hi, eh? Home, ja ens interessa, ens interessa. De fet, per explicar-nos com s'ha preparat tot aquest cop del poètic, tenim el telèfon, l'Oriol Serna, la veu i també la guitarra del grup que amenitzarà amb la seva música als navegants tot plegat. Bona tarda, Oriol. Bona tarda, què tal? Bona tarda, molt bé, molt content de saludar-te de nou al programa. Escolta, per la part que us toca, el grup ja ha tingut tot llet ja per demà, als pagesos o què? Sí, sí, sí, sí. Tot a punt. Heu fet assajos d'aquesta l'última setmana, o què? Ahir mateix, ahir mateix ja vam posar-ho tot al lloc i ja està, avui descans. Ens podríeu explicar més o menys com funcionarà aquest espectacle, acte de poesia, música que es farà? Bé, doncs, primer em sembla que hi haurà un petit recital de la Míriam i nosaltres no sé si interaccionarem, si farem algun acompanyament. Després farem el nostre concert, que també inclou un rap soda, que va entrant i sortint a fer poesies, i després segurament muntarem una jam poètica. Exactament, què és una jam poètica? Com una jam sessió de música, però nosaltres anem fent uns acompanyaments i la gent que s'atreveixi, doncs surt a recitar. Però ara venia amb el seu poema, des de casa, o no? Sí, en general sí. O hi ha vegades hi ha gent que se'n sap un de memòria i surt i el fa del tiró. Un per Nadal, els nens amb la cadira. Exacte, exacte. Però potser qualsevol poema no cal que sigui original del rap soda o de la persona que vagi a recitar-lo. No, cadascú pot dir el que vulgui. Sí, sí, totalment lliure. Molt bé. I mentre es farà la... No, recitaran les poesies. Vosaltres has dit que potser interactueu una mica. Què fareu exactament en aquells moments? O sigui, jo entenc que versionaríeu... Musicaríeu poesies del llibre. És així o no? No, ben bé. Nosaltres tenim el nostre repertori on la poesia ja és important, per això que et deia que va sortir i tenim un rap soda i tot en el grup. I a part, doncs, fem acompanyaments on anem musicant a les poesies al moment. Ah, allà mateix, aneu improvisant, no? Sí, sí. Algunes coses estan mirades i d'altres són improvisades. Per tant, el llibre us ho heu mirat abans per saber quines poesies diran, o no? Sí, sí, sí. Estic a punt d'acabar, me'n queda alguna coseta, però sí, sí. I què és més fàcil, tenir-les ja les músiques a previstes o, en aquest cas, improvisar-les per vosaltres? Depèn, perquè... Cada acompanyament és diferent. Si fas un acompanyament molt musical, doncs està bé tenir-ho mirat, si fas un acompanyament molt d'afectes o de sorolls, pots anar improvisant. I farem una mica de les dues coses. I en el vostre cas, ara que parlem de què és més fàcil, què és més fàcil que us agrada més? Tenir-hi una poesia feta i posar-hi música o tot des de zero? Bueno, no sempre treballem amb poesies. Vull dir, treballem també com amb lletres de cançons. Sí que li donem el format de poesia. Però depèn, depèn de com surt la cançó. A vegades és millor posar la música a la lletra i a vegades la lletra et va sortint amb la música. Depèn de com el fas el tema. Bé, de fet, ja fas bé de dir això, perquè no només teniu això de demà, sinó que més entrant-nos amb vosaltres, el fet de participar al concurs ens sona nou, que vau fer fa uns mesos, i quedar entre els finalistes. Us ha donat més repercussió o tu creus que haguéssiu fet el mateix? No, no, ens ha donat molta més repercussió, estem superagraïts, perquè ens ha permès agravar, perquè ens ha donat més repercussió, perquè ens ha donat més repercussió, perquè ens ha permès agravar amb el miciputs, fer un acústic a Catalunya Ràdio, anar sortint als Anderroc i a la tele, i això ens ha fet bastant de promoció que d'una altra manera potser ens hagués costat més de aconseguir. I ara, en quin punt us trobeu el grup? Perquè, de fet, als navegants, em sembla que no fa ni un any que heu creat aquest grup? Fa un any i poc l'únic, amb aquest temps han passat moltes coses. Això que dius del sona nou, hem gravat un disc que just el presentem a l'acte poètic de demà, tot i que és una gravació ja antiga, n'hem fet una edició perquè la gent la pugui tenir en CD, i a partir d'aquí ja estem pensant en el següent disc, tenim algun concert més, i ara ho movem tot. A Turats no estem, estem agafant embrans i de balles. De fet, dius que teniu pensat en el següent disc, no pareu, no? Hi ha moltes ganes de comunicar i de fer cançons amb els navegants, veig. Sí, perquè és el que ens agrada més fer, trobant-se i fer cançons. I aleshores, entre el procés que fas un disc i tot, i que s'ha dit, es fa la portada, etc. Tu no pares de fer cançons, i llavors, a vegades, quan surta el disc, ja tens quasi el següent apunt. De fet, d'on neix el projecte, aquest musical dels navegants? Són de Sant Feliu tots, no? No, som de Sant Feliu excepte el bateria, aquesta mullar. Bueno, no pot ser perfecte. No. Però bé, això surt de... Són músics que hem tocat amb diferents projectes a llarg dels anys, aquí, Sant Feliu, des que eren petits. Tu els de Penguin fa exemple, també, no? Sí, els Penguin, amb un grup que es deia Escalèstric, amb Atacàs, amb Fons Perdut, grups que han estat per aquí de la Sena Balbas Llobregat, diguem-ho. I el Dani Fernández, que és el baixista, ara que ens trobem, fem cançons. I llavors, a partir d'aquí, van dir, doncs, escolta, tornem-nos a trobar, tornem-nos a ajuntar i fem un grup així, que parlem de la poesia, que també hi ha el Víctor, que també hi ha tocat amb nosaltres, i el Martí, que també el coneixíem d'un altre grup, i al final, mira, no ha passat això. De fet, ara que tinc el telèfon, vull preguntar sobre el panorama musical català. Tu com el veus, actualment, tocat portes tants anys, també, amb grups de música i amb volos, i per aquí i per allà? Jo el veig millor que mai. Veurem, el veig millor que mai, en quan hi ha molts grups, i hi ha molt de nivell, que vull dir que el nivell és molt superior al que hi havia abans. Però a l'hora de promocionar-se, i tot plegat, costa més, no suposo? A l'hora de promocionar-se, home, per fer diners ho veig fatal. Que... N'hi haurà tres o quatre que es podran guanyar la vida, perquè el mercat és el que és, no sé si hi ha gaire gran. Però tampoc crec que ha de ser l'objectiu, no? Tu fas música i després passa el que passa. De totes maneres sí que... que he de dir que ara hi ha molts grups que tenen disqui, que són superdecents i te'ls escoltes. Abans era bastant estrany trobar grups en català. I ara hi ha... i també n'hi haurà de dolents, però crec que n'hi ha molts de bons. La màqueta que has dit que teniu, com la gent com la rep? Teniu el feedback de la gent? Sí, nosaltres tenim... Bueno, part de Facebook, Twitter, si això tenim un banc cam on t'està penjat el dia, és que la gent se l'ha pogut anar descarregant gratuïtament. Sí, deixem comentar que és elsnavegans.bandcam.com Segur vol, allà hi ha unes... bueno, els cinc temes, no? La nau que es portem de fons, sal, maïno, sinfonia romàntica que 1.795, i blau cel, correcte? Doncs aquests temes que els pots descarregar, si vol tallar l'únic que l'edició, la gràcia que té el dia físic, doncs que també té unes il·lustracions al Dani, que és il·lustrador i està més treballat. I bueno, per la gent que li fa més goig, o que ja se l'ha escoltat, també ens l'hem demanat, i de moment, no fan ni cinc dies que el tenim a les mans. Home, m'imagino que amb molta satisfacció, no? Això és com una mena de fill, no? Sí, la veritat que sí, i aquest s'ha fet esperar. I tant, i tant, i tant. Home, unes il·lustracions molt xules, eh?, que surco amb una mena de sirena tocando el violí, si no m'equivoco, o... Sí, bueno, són unes sirenes d'un quart antic, del reneixement o d'abans i tot, i a part d'això també hi ha un signe volador, i uns submarinistes, és tot una mica surrealista, que és el que ens agrada. Per aquest ha fet les vostres fonts, no sé quin dels tipus de música amb què us heu inspirat o us agrada per fer la marca i els agils de vegans. Què esculteu? Bueno, escultem... escultem de tot, de tot. Vol dir, tots els estils, des de clàssic, reggae, perquè a més tots hem tocat de tot, però la influència forta, jo crec que és el rot progressiu i la psicodèlia, i a sigui de Catalunya o de l'estranger, els grups mítics dels anys 60-70, alguns que corren ara també. Com, per exemple? Per exemple, ara estem escoltant molt els fichs. Fichs, que són d'aquests que toquen i es poden passar hores tocant. I dels antics, els clàssics, els Pink Floyd... Ho dic perquè, per exemple, el primer tema, la nau, dura 7 minuts 14. Llarga, no? Sí, però no és la més larga, encara en tenim de més larges. Ah, sí, encara més larges? Sí, però no estan al disc, sí, en directe. És el que dius tu, és clar, és també el gènere, aquesta música psicodèlica que també intendeix allargar-se. Ara que parlem del vostre estil, precisament m'agradaria saber si intentareu mantenir-lo en aquest segon disc que voleu treure o fareu algun canvi. Sí, sí que el mantindrem. Bueno, clar, les cançons les tenim, ara falta treballar, fer-ho bé, vull dir, anar amb un estudi, falta tot el mateix procés, perquè tot just acabem de treure l'altre ens espelarem una miqueta per treure el segon, perquè segur que entraran cançons mauves també. I de les que tenim, doncs, som bastant en la línia. Home, no sé, alguna de més larga, alguna que dura el doble... Home, això per baixar-ho com a sintonia de Politón al Mòbil... És llarga, difícil. Estem parlant amb Llorio Alcerna, que és veu i darrere del grup als navegants. Se'n faliu que demà tocaran els pagesos allà al centre del municipi. Aquesta és la secció de carretera reial com hem cometat el començament, que repassem una mica les coses que passen més enllà del suburbis de Sant Joan, l'extra-radi. I llavors se'n faliu entra dins d'aquest terme, i de tant en tant repassem tuits del que diu la gent. I últimament ens trobem tuits de se'n faliu, deixem preguntar-te amb la confiança, abusant... La gent diu que se'n faliu això per Twitter. Està una mica bruts. Està bruts. Jo crec que tant com a Madrid no, eh? Això és veritat, això segur. Però tu també ho penses, perquè hem llegit tuits de les últimes setmanes que hi havia rates mortes pels carrers del Palau Falguera. Ho l'ho ha pixat. Llavors jo, digui, deixem preguntar, Llorio, que segur que ho has... Bueno, jo no he vist, però m'ho crec, pot ser. Pots ser, no? Pots ser, pot ser. No, no, ja està. Confirmat, confirmat, ja està. En fi, Llorio, moltes gràcies per haver-nos atès, que vagi molt bé, demà, a partir de les 9 de la nit, en aquest còctel poètic, on es presentarà el llibre Bunsangstein de Miriam Cano, que va ser l'obra guanyadora del concurs de poesia a Martidot de l'any passat, i que, de fet, aquesta setmana ha sortit al mercat amb l'amanització en directe dels navegants, i amb Llorio també, que estarà allà. Llorio, moltes gràcies, que vagi molt bé i molt bona tarda. Merci, gràcies. Moltes gràcies, Llorio. 20 minuts ja anirem al punt de la 6 de la tarda, per cert que avui enviem una abraçada i també una salutació al Pau Marcos, que no puc venir al programa, però el tindrem la setmana que ve sense cap problema. Anna, moltes gràcies. De res. Molt bé, moltes gràcies. L'has trobat ràpida, l'entrevista? Sí, molt. T'ha passat algú o l'has trobat tu? Crec que m'ha passat algú, eh. Què t'ha passat? No sé, una persona que tinc davant meva, ara mateix. Ah, pensava que era una altra persona que t'havia passat. En fi, Anna, moltes gràcies, i la setmana que ve, bona tarda. Fem una pausa per la publicitat, aquí uns moments parlem amb l'Èric Pomar de les aplicacions més descarregades i les que triomfem més tant en Android com en iPhone. Fem una pausa per la publicitat, i ara mateix a la penya del Morro. Segueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro. A Facebook, la penya del Morro. Com veu, sou originals de men. Sabeu d'on ve l'aigua dels Pous? Veniu amb la família al Museu Akbar de les Aigües el diumenge 24 de novembre a celebrar la setmana de la ciència i descobriu al llarg d'un seguit de proves com circulen les aigües subterranyes. No us perdeu aquesta activitat gratuïta per a tota la família. A més, del 15 del 24 de novembre, el Museu obre les seves portes per la setmana de la ciència. Consulteu tota la informació al nostre web museudelesaigües.com o seguiu-nos al Facebook. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del trambaix. Us hi esperem. Museu Akbar de les Aigües, per a la ciència. T'has apuntat ja al Nou Club Ciutat Diagonal? I tant, ha estat un encert. Sí? Per què? Perquè puc entrenar amb el millor del millor. La sala de fitness és totalment nova, amb equipaments de darrere de generació. Sí, això està molt bé, però jo prefereixo les activitats dirigides amb ritme mòsica. També n'hi ha. I si truques de part de ràdio d'Esvern, la matrícula és gratuïta. 93, 473, 96, 71, oi? Exacte, Club Ciutat Diagonal. Ara bé! Un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Mòsica sense tiquetes, ni dades de caducitat. Molts petonets des de la botiga Oton de Sant Llurs per la penya del Morro, per la ràdio, i que tot vagi molt bé, i molts anys. Una salutació molt forta a tots els components de la penya del Morro. Sóc la Lícia, de Bristol Diomes, i com diem nosaltres, enjoy English, enjoy Bristol. Des de tot bé bé amb Kits, enviem una forta salutació per la penya del Morro. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio dels veus. 3, 4, 6 de la tarda, recta final de la primera hora saludem l'Èric Pomar, que ja el tenim amb nosaltres. Bona tarda, l'Èric, amb una canvisa molt xula, que m'agrada molt l'estiu que porto aquest any. Avui amb una estampada de color blau, i també un línies blaucels, que això li agradaria molt a la Mireia Redondo, que fa l'espai de tot un món de moda cada setmana al programa. Per cert, que no participa ningú, Cristina, al concurs que tenim en marxa. Nosaltres ja vam fer la nostra aposta. Sí, que vam dir una hora i mitja, no? Jo crec que sí. Mira, a veure si... A veure que ho pines tu, Éric, que demà arriba la nova col·lecció d'Isabel Maran a les botigues Akiyema. La Mireia Redondo, de la secció de tot un món de moda, pregunta quantes hores creieu que durarà la col·lecció a les botigues? Tenint en compte que l'any passat es va esgotar en poques hores, la gent que tingui la resposta pot escriure al Facebook del programa, i qui s'apropi més guanyarà un kit d'Akiyema duit yourself, és a dir, fes-ho tu mateix, gent il·lesa també de la pagina web totunmondamode.com. Si volgui tenir més informació, s'haurà d'anar a l'Akiyema perquè ja està penjada les fotos de les diferents peces de roba que demà es vendrà. Veus que bé, eh? En fi, moda... Tu és això per la teva camisa, Éric, eh? Fixa'l aquell dia. Me la posaré més. No, no, no, sisplau, que ens anàvem molt. Com deien, parlem de les diferents aplicacions de la setmana en rànquing tan a Play Store com a Lyos i també l'aplicació Friky, que l'aplicació Friky, que és la dels cas de coixinets, potser. Ja en parlarem. Ai, perdó. Avui, quina aplicació de la setmana ens portes? Avui us porto una aplicació que no és massa coneguda, però ja va sortir fa uns anys, però ara torna amb la segona versió. Bueno, amb la mateixa, però molt més actualitzada. I es tracta del cap de bodons. Sí, cap de patterns. Sí, aquest. No, no sé quines. És molt, molt semblant al fruit ninja. Ah! Però en comptes de tallar les frites... No, tampoc fa tant. Perdona, per mi ja és com el tètril. Doncs vaig una mica enrere de vida, perquè jo vaig jugar ni fa un any, que és l'aplicació que me la vaig escarrar. Jo recordo que va ser una de les primeres aplicacions que vaig baixar-me quan tenia mòbil d'aquests d'Android per primera vegada amb aplicació total. És la primera, no? És un clàssic. Doncs es tracta que et van sortir introssos de roba a la pantalla amb botons i els estan atallant. A la pantalla hi són com unes tisores. T'atallaran els botons, únicament. I si t'equivoques i talles una part de la roba, no pots. Serien com les bombes, no? No, les bombes serien els botons estan cosits amb un fil. I tu has de tallar els botons que estiguin cosits amb un fil. Si estan cosits amb un tornillo, o sigui, no sé com ho faran, però estan clavats amb un cargol d'aquests, et trenquen les tisores. Per tant, la gràcia és tallar el fil, no? Sí, i si tan saltes tres que no t'has tallat, la tercera ja acabes. És addictiu? Sí. Ara hem posat una nova, no sé quin nivell arriba, desbloqueixes un nou tipus de botons i porten bomba. Ah, va bé. I si la toques exploten a l'altre costat. De fet, aquesta nova versió, perquè recordem que és la segona, em sembla. Porta més veritat de botons, com aquests que dius tu, com el de la bomba, o també hem fet el moda multiplayer. Moda multiplayer. Que potser si tens un iPad o una tauleta d'Android, es divideix la pantalla en dos i com és multitaig d'aquestes, tu pots jugar amb el teu amic i vas fent concurs. Aviam quin tall abans que tu. Un dia hem de fer una especial d'aplicacions especials per dues persones, per tu, players, perquè n'hi ha bastantes. Sí, vaig veure, per exemple, la del vaixell de guerra, el típic joc, també pots jugar o tu, players, en reacten. També estava el... quin és quin? Ah, també? L'endropoli i tots aquests. Bueno, mira. Això, no sé si... Cristina, et sona tu? Ara, no. Pensa-hi una mica. No et sona? No et sona? Hi ha un algo aquí, hi ha un algo que us sona, els imatges llens... A tu hauric segur que et sona? Ah. Ah. Ah. És que hi ha un estil que ha d'anicar a saga i potser amb l'animal. És com una mena... No, és com una mena de mix que hem fet de la música de Candy Crash. Segur la vol trobar. Està al YouTube. I és per tornar a la botxa, perquè clar. Sí, sí, són els sons de Candy Crash. És allò que jo normalment jugo sense el sou, Jordi. Per això ara m'ha costat una mica... Home, és que sempre està sentint això. Crec que molesta, no?, per jugar. Sí. Al final... Hi ha gent que diu que Candy Crash, que és una d'explicacions que hem cometit aquí, líder d'escàrregues setmana re de setmana, diu que la música li relaxa molt. És una música que estàs mirant, jugant allà el Candy Crash i vas fent... Sí, això sí, però quan exploten, com comencin a explotar molts... Bueno, què passa? Això és una altra música, clar, això són els efectes. La música, a mi la música de Candy Crash... Però llavors hauries de desconnectar els efectes i deixar només la música, no?, per jugar. Sí, per exemple. Per exemple. En fi, parlem de les aplicacions més descarregades de la setmana. Comencem, precisament, amb la cuina germana, eh?, de... De la cuina germana, primer, i tot el que tu vols. Sí, del Candy Crash. Comencem amb mios, en quarta posició trobem el Pet Rescue Saga. Sí, és el mateix que el Candy Crash, però amb els... Amb animals, que ara molta gent està començant a jugar. L'anuncien a la tele. Sí, és la primera vegada. Sí, sí, sí. És la primera vegada que jo veig que hi ha una aplicació de jocs, perquè, per exemple, l'any, que també és un sistema de missatgeria, també l'han anunciat per la tele, em sembla, però d'una aplicació de jocs, directament, com és aquest deteniment de Candy Crash... No havia sortit en Grivers. En Grivers, jo no em sona a haver-la avisat a la tele, eh? Però, vaja, Pet Rescue Saga és el mateix... Mira, veus aquesta música? És com... La, la, la, la, la... Pet Rescue Saga, en tercera posició, què és el que trobem? El Preguntes. És un trivia de joc que pot jugar amb els amics. I et vas fer en preguntes entre tu mateix. Ah, no és com el... com la trivia té aquest, no? No és com el triviadors aquell. Seria una cosa semblant, però fent-te preguntes tu li fas una a l'altre, no? Tu li fas l'altre, tu li fas l'altre. Clar, i es tracta de fer la pregunta més difícil, perquè no sapsigues respondre. Sí, hi ha un límit de més. Però et donen opcions per fer les preguntes o... Has de ser tu mateix. Bueno, li pots, clar, li pots decidir si vols donar-li opcions o que s'apanyi. Va. Per cert, no em vull ficar no em demanen, però aquesta no és l'aplicació, la tercera més venuda de la Play Store, la pregunta, en lloc de la Ios que estem repassant ara, Eric. Ostres, tens raó. Ah, amigó. Ah, amigó. Va, no passa res. No passa res. La tercera de... de l'Ios és Stick Soccer 2. Exacte, perdó, eh. No passa res. Se m'ha baixat, ara, això. La música que en t'hi creix, ja veus com relaxa? Sí, veus? És això, eh. La gent s'empana, és normal. A veure, aquesta és una nova aplicació que ens enforça el rànquing de les meves carregades per sistemes operatius d'apel, com iPhone i iPad. Lios, de què va, Stick Soccer 2? Doncs... és una aplicació de fer penaltis a l'Ofifa. Tu trias l'equip que tu ets i contra l'equip que vol jugar. Però, bàsicament, és llançar penaltis. És penalti. És una mica burrit, no? Sí, però està a la tercera posició. És possible que et jugueu jo fa un temps, però ambíssim, molt bé. A mi, sí, la va descarregar, precisament, i sí que va estar jugant molt de temps. És a dir, és a dir, que jugues online, que només pot jugar contra gent online, i no pots practicar, però que la gràcia és jugar contra persones que estan a l'altra banda del mòbil, del dispositiu, en un altre lloc del món. Sí, és possible que sigui aquesta, sí, perquè... No és aquesta. No és aquesta, eh? Doncs ja havíem sortit una semblant, llavors. L'altra que està en primera posició és que aquest sí que està, que és molt semblant al FIFA, però els glàfics són com els del FIFA del 2005. Bé, en segona posició. Bé, no cal comentar, no? No cal comentar, Jordi, hi ha un anunci del Candy Craj que va arribar per les xarxes socials, i és que ha tingut tant d'èxit que es veu que han fet els carmels de debò. Oh, en serio. Sí, sí, encara no els venen, encara no se sap on es poden localitzar per comprar-los, les veu que han fet els carmels. Perdona, això, vendrà més que els carmels de Wally Wonka, que també van sortir, com la pel·lícula i tot allà. Sí, Eric, ja veus que no pots lluitar contra... el fenomen Candy Craj, que jo et dic una cosa, si això volguin de saber on els venen, perquè jo els compraré. Hi ha quatre tipus diferents, Jordi. Però no venen això, Cristina. Encara no se sap, però la notícia és que es veu que arribaran els carmels de Candy Craj que són uns tipus diferents, que són unes boletes de xocolata, amb colorins al damunt, de curació que aporten, uns altres que són les típiques gominoles, que semblen de plàstic, de colorins, en forma de peixos. Això, si arriba abans a Nadal, ho peta. Els carmels de Candy Craj i la cabalcada de reis de Sant Just, tot de carmels de Candy Craj. Jo ja t'ho dic ara, que ho petaràs. Segur que sí. Hi ha moltíssims de diferents, Jordi, que s'han relacionat amb el típic xoc. I també peten quan els poses amb els colors en comú? Amb el dubto, una mica, això. Això ja seria ja... Una altra cosa és que, com aquestes gominoles que et pataven a la boca, quan te les menjaves, que alguna d'aquestes porti alguna cosa, això no ho sabem, encara. Però... Divine. Bé, passem ara a la primera l'aplicació més descarregada de Lios, que és Sucker Moffs. Sucker Moffs, Sucker Moffs. Tu l'has pronunciat bé, jo no. Ah, Sucker Moffs. És molt semblant al FIFA, de fer penaltis. A part de fer penaltis, també pots fer... Ara entrem a la nova i pots fer partits. És Alo FIFA 14. Però els gràfics són del 2005, eh? Sí, en sergi. I llavors, la diferència entre un i l'altre, quina és? Doncs... com? Quina diferència? Clar, sí, és molt semblant al FIFA, perquè una persona s'hauria de descarregar o es descarregar més en aquest cas d'aquesta, al Soccer Moffs, que no pas al FIFA. A veure, Malfifa, els gràfics no tenen res a veure amb això. Perdona, aquesta té millor qualitat, no? No, no, vull dir altres. A través del FIFA té millors gràfics. Què passa que amb aquesta et pots connectar amb el Facebook i jugar amb els amics del Facebook? Cosa que amb el FIFA no. Només ho pots fer registrant a la seva web i no seguint la història. Bé, doncs aquesta és l'aplicació més descarregada del Soccer Moffs. I continuem ara a repassar les aplicacions més descarregades a la Play Store. Dispositius amb Android, la Xinquena... Cuida-t'ho, piedra. M'has quedat molt la cançó. Igual que el Pau, però és que igual amb una pedra. El Pau, que era la patata aquella... El Pau era la patata... el tamagotxi. Era una mica respecte. Era un animal. Una cosa que has de cuidar... Sí, però allò sí més no portava ulls. Portava boca. La pedra no portes res. No portes una pedra? Sí, tu li vas donar menjar i es va fer més gran. Perdona, què li dones de menjar? L'ho matés. No, el mateix. O sigui, és com el Pau, però... No li trobo el sentit. Això són derivacions dels... Sí, dels tamagotxis. Però no anirem a parar. Ara amb una pedra, què serà el següent? I la pedra ni ha de fer necessitats. Sí, sí, sí. Les ha de posar a l'huig a tot. Una pedra que fa caca i pise. Sí, jo no entenc. I la patata què feia? Sí, bueno, el Pau, perquè tenia ulls, però al mínim tenia res. Clar, és el que diu ell. Pots posar ulleres. La pedra la pots donar ja també. Sí, però es canvia al color res més. Sí, sí, ja n'hem parlat. Petres, Cuis, Saga... Tercer, ara sí, preguntes. És un trivial que pots jugar amb els amics, que és com una manera de triviar dos, però que directament pots participar amb la gent que tu vulguis. Però hi ha taulell, també, hi ha taulell per jugar i cadascú va avançant les posicions a un censerta. Clar, tu primer de tot, quan crees el joc i assimil·la partida, poses les preguntes. Ah, les teves preguntes que fas amb una altra partida. Les preguntes que vols que surti. Val, i surten a tothom, però a tu no et toques. Val, però les surten a contraincar. Bé, i en segona posició, el pou, que ja n'hem parlat, i a primera, Candi Craig, que és el tornari, perquè ella és un clàssit d'aquesta secció. Escolta, passem a l'aplicació friqui de la setmana. Sí, sí, sí. Perquè, de fet, avui ens porta una estona d'unes quantes, entre elles, i els de jo, que és la casa de cuinets, 2013, més friqui. Aplicació? Sí, sí, sí, sí. De fet, a través de la penya del Morro i el Twitter i el Facebook, ahir van penjar... En exclusiva? Sí, perquè l'Oriol, dels nostres analogies, és qui ha creat l'aplicació. Doncs un tèster... Què porta l'aplicació? Doncs porta... És clar que t'ho veuràs. Porta, com es diu això, els timings, el nom dels corredors, els dursals... També selecciona, per exemple, un car, i et apareixen notificacions de segons els crons que va fer, informació de la cursa, volen posar un mapa, també. Estem a dimecres, i escolta, de moment... Dissabte? Dissabte. Demà hi ha llibertres. Avui ja està disponible. Perquè, esclar, estem a dimecres, demà és dijous, ja comencen a muntar les bales de palla del circuit, la gent de l'esplai... Sí, ja hem posat els cartells, ja. Ja hem posat els cartells, ja. Hem posat els cartells de treure els cotxes de ja. Doncs això ja és això, ja. Avui l'aplicació friqui, però, és la de Run P. Exacte. Tracta de que tu vas al cinema, i sempre passa el que has d'anar al lavabo, però no saps a quin moment anar-hi, perquè sempre dius-hi si em perdo alguna cosa. Doncs aquesta aplicació, tu li poses el títol de la pel·li, i li dones a començar quan comença la pel·lícula. Llavors, per exemple, jo aquí, tinc l'aplicació... L'aplicació costa 0,89€. Ara bé, ja la versió mòbil, entres per internet, i és m.runp, p.com. Perdona, és una aplicació que tu poses el nom de la pel·lícula i et dius quin és el pitjor moment... El millor moment. El pitjor moment de la pel·lícula, també, no? Bueno, clar. Per exemple, jo ara li dic... que vull l'edator, la nova, i em diu, pots anar-hi els 48 minuts a començar la pel·li. Tens 4 minuts, i ja ho pots fer tot el que has de fer. Ja és anar-hi quan, quan un personatge li diu a l'altre, ai, bé, li fio. Llavors et dius, ja és anar-hi, i tens 4 minuts. Aquests 4 minuts és el pitjor moment de la pel·lícula, que tu pots perdre i no passa res. M'agrada aquesta aplicació, com es diu? R.n.p. Què vol dir fer? Pixar de forma ràpida. Moltes gràcies, una setmana més. Que vagi bé, en retrobem, i me creus que bé. Va, tardes. Adéu. Són les 6. Notícies en xarxa. Bona tarda, us parlem per a Sant i el Versa. Se'ls agents rural sospiten que el foc del Vaja Empordà podria haver estat intencionat als bombers confien a extingir l'incendi abans que repunti la tramontana. Els Mossos imputats, en el cas del Raval, neguen davant la magistrada, haver donat cops al cap a la víctima. El pla de Rodalies inclourà 59 obres per millorar catenàries, supestacions elèctriques d'un home que tenia 280 plantes de marihuana. Esports, la patinadora de font coberta Isabel Repullo, ha debutat el mundial absolut de Taipei. I ha aconseguit la sisena plaça a la prova de disc curt. Els agents rurals creuen que el foc del Vaja Empordà va ser intencionat. Aquesta és la principal hipòtesi amb què treballen els investigadors que en aquests moments s'acentren a determinar el punt d'inici de l'incendi. Des del cas del Consell de Territori, el Consell de Territori ha donat grups d'unes 3.500 metres de plenar de 250 metres quadrats prop d'una pista forestal a tocar de la carretera conèixer que allera amb ilpriu. Precisament en aquest poble durant els darrers 10 anys, s'hi han declarat 70 incèndis forestals dels quals 66 han estat provocats. Del Drebànd del Consell de Territori i Sostenibilitat, ha donat la raó als alcaldes crítics amb la brutícia acumulada a rieres i lleres. Els alcaldes consideren que el mal manteniment a favor de la propagació del foc que era una partida de 200.000 euros a netejar la vegetació propera a les rieres. Crec que els alcaldes tenen raó quan diuen que el Govern de Catalunya hem de ser més proactius encara en relació amb el manteniment de les rieres dels nostres rius. Els bombers confien en extingir l'incendi abans que demà a la tarda torni a bufar en força a la tramuntana, a la zona. Tres dels Mossos invutats en el cas de l'empresari morta al Raval neguen davant la jutgessa a haver-li donat cops al cap. Els agents, ara més, que li van pagar per donar cops a la tarda torni a buir-lo, sempre justa, però, el protocol. La defensa dels quatre dels imputats, l'advocat José María Fuster Fabra, ha assegurat que els seus clients van donar cops a les cames i als costats de l'empresari per poder enmanillar-lo. El que es fa és quan hi ha un muscle que sigui molt fort, que es digui molt fort, llavors es donen uns cops per reduir el muscle i llavors que es pugui fer una assació d'aquest muscle i la reducció. Un agent dels Mossos, assegurat que Vinítez va fer ell mateix, va fer ell mateix cops al cap contra el terra abans que el reduïsim. L'ampliació i per llocament de les endanes d'estacions com les de Mollets en Fost o Sant Saloni són les primeres que es faran amb els diners que el Ministeri de Foments s'ha compromès a invertir a Rodalies. La inversió de més de 300 milions d'euros és per els propers dos anys, però es començarà per les obres més urgents o la adequació de l'accés de persones amb mobilitat reduïda a estacions com Granollers, Vilafranca, el Paral·les o Manresa. Els comerços catalans podran tenir un espai de venda outlet amb productes d'ocasió sempre que no superi el 20% de la superfície de la botiga. Aquesta és la novetat de la nova llei d'horaris comercials que avui ha passat el primer tràmit en comissió parlamentària, la confederació de comerç de Catalunya, però assegura que això no suposa que amb novetat ni millora ho ha dit el seu president, Michelangel Fraile, en declaracions a la xarxa de comunicació local. És una qüestió, per exemple, de més transparència i de millora de la informació de cara al consumidor, però no porten ni millors oportunitats ni peixos oportunitats, ni pel petit comerç, ni per les grans cadenes. Perquè la llei sigui efectiva però encara haurà de ser aprovada pel ple del Parlament. L'Ajuntament de Tortosa continua treballant per netejar la runa i acaba amb l'enderroc dels 3 imòples afectats per l'esfundament d'aquest dilluns al barri de Santa Clara. L'alcalde de Ferranbel ha explicat que s'està pendent de reparar la màquina amb el mes en l'esfundament, necessaria per continuar els treballs perquè d'aquesta manera 14 veïns desallotjats puguin tornar a casa. El que volem és que acabi l'enderroc el més ràpid possible, o almenys que es pugui desocupar els carrers colindants que han quedat plens de runa per a què puguin accedir tranquil·lament. Han detingut a Figueres un home que tenia 280 plantes de mar i guànaques a seva. Les plantes estaven repartides en dues habitacions de la casa. Les estances estaven preparades amb un sistema de ventilació. A més també es van localitzar testos de plàstic amb restes baixetals i uns 700 euros. El detingut que ha ingressat a la presó va reconèixer quan va posar-se la màquina de plantes. El detingut que ha ingressat a la presó va reconèixer quan va ser detingut que cultivava plantes de mar i guàna per vendre-les. Notícies en xarxa Tot seguit, les notícies de Sant Just. Dryllor a Sant Just Good afternoon, we're domains 65. Aquell vespre alCal de regidors i regidòres del P adherent a Sant Just t'explicaran en un acte obert de la ciutadania a Can Genestar, els objectius i riscos de la municipi el 2014 i faran balançament d'aquest 2013, tot plegat en un acte titulat justament Sant Just 2014, balanç reptes i amenaces. Un dels reptes són els topalls per part d'administracions com la Generalitat del Govern Central, ja siguin econòmiques o legals i que afecten els comptes del consistori, per exemple referents en les retallades en la llei de dependència o en les beques menjadors, són qüestions on les que el Govern Sant Justèc no comptaven l'últim pressupost i que ha hagut de frontar per atendre els que més ho necessitin. L'acte començarà d'aquí una hora i mitja, dos quarts d'avui del vespre, a la sala Isidore Consul de Can Genestar. Aquesta tarda el músicòleg Xavier Chavarri acostarà a la música clàssica als Sant Justencs en una xerrada la vacuneta. Música per ser feliços és el títol de la conferència que té com a objectiu trencar barreres per agafar la música clàssica d'una manera divulgativa i pedagògica, organitzada a l'au de l'extensió universitària de la gent a grandes pluges. I l'acte comença d'aquesta hora a la sis, a la vacuneta. I acabem aquest mullet i explica amb vos encara una punt més d'agenda perquè aquesta tarda es farà un nou tas de vins al Casal de Joves, al celler de Can Mata, preparar per avui una degustació de dos tipus de vins, Garnatxa i Carinyena. És un tas que costa 8 euros que es farà a la set de la tarda de Quim Nola, al Casal de Joves, i que forma part dels tallers monogràfics que l'equivament organitza cada trimestre conjuntament amb el celler de Can Mata. Si voleu més informació sobre inscripcions, que en principis havien de fer prèviament, us heu de posar en contacte amb el Casal de Joves, el telèfon Nau 3, 3, 7, 2, 0, 2, 52. I de moment això és tot més informació a la set de Sant Jordi Notícies a l'Àdicio Vespre. Sabeu d'on ve l'aigua dels Pous? Veniu amb la família al Museu Akbar de les Aigües el diumenge 24 de novembre a celebrar la setmana de la ciència i descobriu al llarg d'un seguit de proves com circulen les aigües subterranyes. No us perdeu aquesta activitat gratuïta per a tota la família. A més, del 15 del 24 de novembre, el museu obre les seves portes per la setmana de la ciència. Consulteu tota la informació al nostre web moseudelesaigües.com o seguiu-nos al Facebook. Estem a 5 minuts del centre de Cornallà, del metro i del trambaix. Us hi esperem. Moseu Akbar de les Aigües, on l'aigua viu, on vius l'aigua. Ara bé! Un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense tiquetes ni dades de caducitat. T'has apuntat ja al nou club Cintat Diagonal? I tant, ha estat un encert. Sí? Per què? Perquè puc entrenar amb el millor del millor. La sala de fitness és totalment nova, amb equipaments de darrere de generació. Sí, això està molt bé, però jo prefereixo les activitats dirigides amb ritme mòsica. També n'hi ha. El nou programa inclou classes de zumba, pilates, llogues, pinning... I què he de fer per apuntar-m'hi? Només has de trucar al 93 473 96 71. I si truques de part de ràdio d'Esvern, la matrícula és gratuïta. 93 473 96 71, oi? La part de club Ciutat Diagonal. Sóc Agustín Arribas, sóc el gran neve Sant Just, i em viu una salutació a tots els ullents de Sant Just i també a la penya del Moro. És en Moples, per la penya del Moro o del Moro, de ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i es agraïls-hi aquesta feina. Hola, penya del Moro, sóc Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí, una salutació. Adéu. La penya del Moro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. Sí, sí, de la tarda. Continuem en directe a la penya del Moro. Gràcies per escoltar-nos. A més, a més, en repassem el trending topic d'aquesta salgona hora, el més comandat de Twitter, per cert, d'aquí uns moments amb el Sergi Arrada, en principi del que és el de joves. Dic que en principi perquè hem trucat i m'acaben de dir no, és que està a una reunió. Ui, negranem d'aquí una estona. A més a més, també tindrem la Rosa Ars, l'espai d'educació carina com cada setmana i també conegarem amb el Albert Cabape. I toca... Albert, home, digueu, nos toca el Albert Cabape. Ja m'ho ha semblat, també, que m'ho he equivocat abans. En fi, hi acabarem també. Si tot va bé, amb el Sergi Pón, des de Nova York, amb la seva crònica setmanal d'avui. En fi, Cristina, comencem amb el repàs del tema més comentat en aquesta segona hora. Bert, el ministre d'Educació, protesta davant la comissió per les crítiques de la seva gestió d'arasmus. Per això també avui ha sigut Trent Dintoppe i el més comentat de Twitter. Sí, José Ignacio Ver ha trucat a la comissaria Andrula Basilu per protestar per les crítiques rebutes per part de la comissió sobre la seva gestió de les beques arasmus. Hi ha demanat que es discúlpim per les declaracions del seu portaveu, Denis Eyvot, que recordem que va qualificar de pulcaria el comunicat del ministeri sobre que Brussel es retallaria les beques arasmus. Ho era per reiterar que les seves paraules van ser l'interpretades i va afegir que quan van ser recollides per la premsa ho van fer de manera incorrecta. Per la seva banda, la comissaria d'educació de defensa del portaveu Eyvot, que ja hi va precisar en el seu compte de Twitter, que el qualificatiu no anava dirigit cap a les declaracions de Ver, va tenir a usar-ho per referir-se al significat de sense sentit i no de pulcaria. En aquest cas el que va dir va ser rubbish, que vol dir pulcaria o sense sentit, es podia traduir i va aclarar que en aquest cas et volia fer referència sense sentit i no pulcaria que és el que diu que va traduir la premsa. Un malentès que des de Brussel·les, segur que es dona per tancat a la clara que feu per informacions incorrectes que havien de corregir, ja l'Efegi Eyvot va qualificar aquestes informacions com a sense sentit i que alguns mitjans van traduir com a pulcaria. Alguns dels tweets que han fet aquest tema trinitòpica, avui veig, exemple, Susana Ros, que diu al socialista reclamen una altra vegada la dimissió de Ver després del seu anècim escàndol per mentir. Una altra, és a l'Antonio, que diu Marguenda, l'únic que defensa la contraïntat del ministre d'Educació. I Maggi Castillo, que diu Madrid, té un greu problema amb la pulcaria, Ver segueix sent el Ministeri d'Educació, fent un paral·lelisme amb el que està passant a la capítola espanyola i la brutícia que capala a tots els carrers. Si li treig de la tarda, tot seguit, em diuen que els altres joves al Sergi Gana no està disponible, o sigui que passem a l'Educació Canina. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. Molts petonets des de la botiga Oton de Sant Just per la penya del Morro a la ràdio, i que tot vagi molt bé i molt bé. El centre de la llaneria Verts saludem a la penya del Morro. Bon Nadal! Bon Nadal! Doncs efectivament ja tenim a l'Albert, que va veient el telèfon, el nostre educador, que ni particular, Albert, bona tarda. Bona tarda, què tal? Hola, molt bé, Albert. A més, avui una mica més d'hora, ja ho heu explicat, perquè que és el de Jover al Sergi, té una reunió, o sigui que m'esperarem que la cavi sigui de cas, o no, jo què sé. Albert, parlem de gossos, com cada setmana, us recordo que si teniu qualsevol consulta sobre el vostre gos, perquè últimament, no sé, ha patit canvis, us heu canviat de pis, per exemple, això pot passar, doncs que ens poden enviar la vostra petícia i la vostra consulta al mail de la penya del Morro a robajimil.com i nosaltres la traslladem als nostres experts canins, que són l'Albert i la Rosé. Avui, Albert, però, vols parlar d'un tema que, el jutge, el podria ser alguna cosa així com em puc refiar del meu gos o de la meva gossa? Li puc tenir confiança? Això, perquè... per què vols parlar d'aquest tema, avui? Vull parlar d'aquest tema, perquè el que s'està fent aquí a Catalunya, ja no em refereixo a nivell local, sinó més a nivell internacional, en educació canina va molt enfocat en aquesta línia, és una línia molt paral·lela a la que estan seguint algunes escoles de pedagogia amb nens i m'agradaria fer alguna pregunta que quedi a l'aire, perquè tots els uents i tots els que ens estiguin sentint que tenguin gossos estén una miqueta o, com a mínim, reflexionen una miqueta sobre això. Bé, de fet, un gos, comencem per aquí, té criteri, és a dir, clar, jo em puc fer un gos, o sigui, què sap de la vida? Bé, és curiós que moltes vegades ja donem per fet que el nostre gos no té criteri, directament, per la manera culturalment, som així també. Nosaltres també, fins de certa edat, un nen no té criteri propi, pràcticament, per fer res. Clar, perdona, la frase és que aquest gos és tonto, jo sé, l'he escoltat, perdona, que sí o no? Sí, sí, sí, sí. I se sent, encara, de manera... Però, bueno, no està molt a llunyada de... el que es fa amb les persones també, moltes vegades, és simplificar comportaments, fa el cervell també de manera automàtica. Llavors li posem etiquetes a tots. És més fàcil etiquetar una cosa d'aquesta manera, o més tonto, o més tossut, o més agressiu, o bé té alguna manca d'algú, que d'alguna manera li classifiquem nosaltres. Però la meva reflexió va més encaminada en una miqueta més enllà. Té capacitat de decisió pròpia, un animal, un gos. Bona pregunta, les fas tu, i tu tens la resposta. Jo no, eh? Tinc la resposta, en realitat, per tot el que s'està treballant en aquest camp, en els últims anys. Perquè la ciència ha avançat bastant, han donat moltes claus, com, per exemple, el fet que el cervell del gos i el del humà és molt més similar del que ens havíem pensat fins fa relativament poc, i tenen una capacitat d'empatitzar molt més amplia també de la que ens pensàvem. A això li donen, igual que a les persones, les famoses neurones miralles, van posar la moda, que Ponset les està aportant a totes les televisions. Perdona, les neurones miralles, això què són? Són una espècie de neurona, per dir-ho així, una espècie entre cometes, una característica d'aquestes neurones, és que permet empatitzar amb aquell cert que teniu aquest animal davant. Nosaltres pensàvem, fins fa poc, que el servei humà era l'únic que teníem aquesta capacitat, i vi mirant ja no només en gossos, sinó en cervells d'altres animals, sabies que no és que nosaltres ens assemblem. No, de fet, no és que els animals que sembla una miqueta a nosaltres, és que nosaltres encara ens assemblem una miqueta als animals. Per tant, de fet, és la gent que els gossos tenen una empatia. Exacte, tenen una empatia fortíssima, de fet, no és molt allunyat, que la mateixa persona que t'hagi pogut dir, el meu gos és tonto, el meu gos és molt duçut, et digui sí, però el meu gos també sap quan estic enfadat o quan estic content. Això, els gossos poden arribar a saber-ho? I tant. Però com ho detecten? Ho detecten a través dels gestos o pel tot de veu? Una empatia. Una manera, el podríem dir que ho engloben tot. Allà, el que és la intuïció, que nosaltres també l'haurem sentit a parlar, inclòs a la masculina també, no només la femenina, s'està mirant i s'està descobrint, per exemple, que la intuïció és molt més poderosa del que ens pensàvem. No només és una decisió que pren així a la torreta, per dir-ho ràpid, sinó que és molt més, que és tot un conjunt d'experiències que hem anat acumulant durant tota la vida i que han anat acumulant directament, per dir-ho d'alguna manera, les galaixes del nostre cervell. I que, quan se'ns presenta una situació similar, o molt paraguda del que nosaltres hem viscut, directament, si no tenim temps de pensar-ho, el nostre cervell prenen la iniciativa. Clar, en aquest cas seria una mica com les persones, que potser quan naixem no tenim un criteri definit, però a mesura que anem vivint i anem tenint experiències i aprenent dels nostres similars, doncs podem agafar un criteri. És més o més similar, en aquest cas? Molt ben explicat. De fet, jo el que anava a dir també era això. Jo comparo moltes vegades el fet de tenir criteri amb tenir experiència. Segur que no ha tingut una experiència prèvia. En determinades situacions, no pot tenir un criteri definit com a mínim. Necessitarà alguna referència a la que agafar-se. Clar, el problema pot venir quan un gos, per exemple, no pot crear-se aquest criteri, perquè fa tot el que li mana l'amo, l'amo el determina una mica, no? Molt bé, això és el que aquí volien arribar a parar. Escolta, Cristina, estarà on fa? No, és que crec que això passa molt sovint, perquè justament tu, quan tens un gos, el portes a passejar o qualsevol cosa, tu el vas indicant per on ha d'anar, què ha de fer, què no ha de fer, i jo crec que aquí pot venir el problema, que el gos no pugui tenir aquest criteri, perquè tu el vas indicant. Escolta, no plena plena per la Cristina, perquè jo crec que l'hauré de portar la cartera ja, l'educació de gos canins, si alguna vegada tens alguna visita que no puguis anar, o el que sigui, enviar la Cristina. Si surta alguna per aquí Sant Jul, ja sé el que he de fer. Doncs gos, Cristina? Bueno, el meu nom és, sí, jo tinc un altre animal de companyia diferent. Un gat? Què? Un cavall, miniatura, diguem-ne. Ah, sí, un pony? Ja ho vas dir-ho, sí. El pony de la Cristina. Intenta ser un gos, però no arriba. Ja, ja, vas. Hi ha molts gossos que es pensen que són cavalls també. Aquestos gos gegants estarien ahir, ahir, en el sala. El pony és que també em petitzen. I on té el pony, Cristina? On el tens? A casa. A casa teva? Sí, no, però tinc un espallà adequat, perquè pugui estar, té la seva quadra... És un carrer que està pujant a Capacabalic. Ah, allà està? No, no, no. Però això és un cavall gegant, que n'hi ha. És un cavall? No, no, no. El meu és diferent, no, no. No té res a veure. Es pot veure des del carrer? No té res a veure, quan el comportament digui que és molt diferent, Cristina, un cavall? No, és bastant semblant l'únic que potser jo sí que li demano algunes coses que li podria demanar un gos i no fa. És a dir, sí que jo quan surto a passejar, sobretot quan era més petit, sí que suposo que és semblant el gos perquè tenen por, són petits, no coneixen l'entorn, i sí que t'acostumen a seguir. Ara que és més gran, ja sí que van més per la seva banda, i en quan el comportament a casa no és com un gos que li tens la pilota a darrere. Perquè ho he intentat, no? Però sí que algunes vegades si s'avorreix, l'agafa, l'alliança... Li he fet un pal, el Pony, a veure si el va a buscar. Sí, no, Jordi, no fa cas. No fa cas, eh? Si me'ls portes aquí, potser sí que farem alguna cosa. Sí. Alguna manera, el que volia comentar per això, és que segurament el teu Pony tingui molt més criteri que molts gossos dels que veiem pel carrer, en aquest sentit. Per això, moltes vegades ja no només pel fet del pal, no? Simplement, perquè nosaltres els humans tolerarem molt malament que un animal no ens faci cas. No va d'acceptar. És allò que si tenim un animal a nosaltres és perquè ens ho vegi, no? I el criteri, com a mínim, quan ens referim als gossos comença a parlar del criteri propi i també comença a parlar de desobediència, per dir-lo d'alguna manera. De desobediència molt entre cometes. És una situació molt típica que nosaltres cridem el nostre gos i el nostre gos, com animal que és i no com un robot, potser no ve a la primera ni ve a la segona, ni ve molt ràpid com a nosaltres ens agradaria. I aquí és on comencem, o de ben petits, o ben d'arribar de casa, on comencem a restar-li l'importància del seu criteri. Perquè passen parals situacions que nosaltres no comprenem directament. Si el nostre gos està jugant amb uns altres gossos o simplement està observant, no cal que estigui interactuant amb altres animals, simplement observant, el nostre gos i el nostre gos no veniu perquè el seu criteri li diu que té coses millors a fer en aquell moment. A l'hora posen una balança interna anar cap al propietari, que em lligui cap a casa o quedar-me i acabar de solucionar el que estic fent. Clar, i en aquest cas... Això és un exemple molt, molt comú i nosaltres, els humans en general, la tendència és a cridar més ràpid i més fort el nostre animal. Clar, però en aquest cas el problema seria més nostre que no pas del gos. Perquè el gos està utilitzant el seu criteri que s'ha pogut arribar a crear amb el temps o amb determinades situacions i som una mica nosaltres, els que no entenem, potser que el gos estigui utilitzant precisament aquest criteri. Exacte, completament d'acord. I, a més, ja ha traspassat a situacions cotidianes quan pot ser bé aquesta de cridar el gos. Per exemple, si nosaltres anem per la carretera i per la vorera, amb el nostre gos i de sobte, ell vol baixar de la vorera perquè vol canviar de banda i nosaltres, com estem còmodes per la nostra part de la vorera, continuem recte i fem que entengui que no, que hem d'anar per aquí. I pot ser que 4-5 metres més endavant hi hagi una reacció amb un altre gos que nosaltres no havíem vist o que no havíem vist i no havíem pres la suficient atenció. Clar, en aquest cas, hauríem d'anar amb una miqueta observant el nostre gos i començant a entendre que ells també tenen capacitat de tradició i més quan es tracta de coses per dir-ho així, de gossos. Clar. En aquest cas, sí que hauríem d'haver fet cas, d'haver fet cas al gos, precisament perquè ell pot preveure una cosa que potser nosaltres ni ens adonem. Però com sabem, realment, que aquest criteri és encertat? Doncs d'entrada... Perdona, perdona, és detallat. Clar, em preguntava. Jo no sé si saber si al gos potser des de petita s'ha format un bon criteri o potser per alguna cosa que nosaltres hem fet malament. El criteri no és el correcte, el tot. Com ben bé ho sabem, això? De fet, el criteri, a l'ullar de la seva vida, el pot anar modificant. De fet, el va modificant sense demanar-nos permís, d'alguna manera, ho fa a la seva experiència. El que nosaltres sí que fem, de manera continuada, és censurar o coartar d'alguna manera les seves intencions de fer el que ell cregui convenient. Hi ha moltes vegades que pot ser anecdòtic, perquè un gos no vingui quan està olorant una cosa i nosaltres estem cridant, és una anècdota, pot estar d'aquí. A vegades pot anar molt més allà i un gos que, per exemple, està en una situació tensa, que nosaltres no hem advertit, perquè pot ser que hi hagi dos o tres gosos interactuant una miqueta més d'ull, i el nostre gos l'està mirant. I el simple fet de cridar-lo, i que faci que el que giri el cap, en aquell moment, el nostre gos està sent potser allà, al blanc, o pot estar perdent-se molta informació de lo que estava mirant. Llavors, és algo que... Hem de començar a accedir responsabilitats. Nosaltres, en situacions potser, si tenim un gos adult entre vans i tenim un gos que el seu criteri no és gaire de fiar, per exemple, un gos que quan el deixem anar va buscar altres gosos per bordar o per reaccionar, diguéssim, d'una manera desagradable, socialment desagradable. Potser hem de començar per petites coses. Jo, moltes vegades, el que proposo o molts propietaris que venen amb la cantinela de que no puc deixar suelto el meu gos perquè se m'escapa, és quan és l'última vegada que l'hem de satanar. I l'última vegada que l'hem de satanar és justament quan es va escapar. Llavors, el que hem de començar a construir des de zero és una petita obra de teatre en la qual li hem de entendre que aquell gos ha d'assumir responsabilitats seves. Nosaltres no hem de carregar totes les responsabilitats del gos. Perquè el gos té les seves propies responsabilitats com animal, de interactuar amb persones, de interactuar amb animals. També, de tota manera, he de dir que això ho puc dir molt tranquil·lament des del punt de vista que jo amb la meva gosa sí que amb el teu m'he d'anar a compte que et vei molt més tranquil des que li deixo aquesta responsabilitat. Ella no m'ha ficat en cap embolic, no se m'ha barallat mai amb un gos, ni hem usagat a ningú, però de tota manera és una cosa que va lligada. L'entrada, si la gosa té capacitat de interactuar per si mateixa i d'arribar a les seves propies conclusions, és molt probable que a la llarga acabi desenvolupant un criteri sa, com a mínim, per ella, és supervivència. La meva gosa no és una gosa, potser, que interactui amb tots els animals que vegi, ni amb totes les persones que veu, però és una miqueta selectiva en aquest sentit. És una miqueta de... Jo ja tinc la meva experiència i jo sé que, per exemple, l'última vegada que em va passar amb la meva gosa, amb un senyor propolèni amb verba, que la meva gosa no se li volia apropar, no feia res, però quan l'home s'apropava, la meva gosa marxava una miqueta. I l'home se la mirava i em va dir, que no li podia apropar. I em convidava que l'aguantés, perquè jo... que l'aguantés perquè ell pogués acariciar-la. I jo sí que li vaig intentar entendre que no sé si l'ho hagi aconseguit, o no, era el fet que la meva gosa, per el que sigui, amb la seva experiència, ha acabat d'entendre que una persona corpulenta, ella és una gosa petita, una persona corpulenta, energètica, és bastant més incòmoda per ella. Llavors, el que també és, tranquil·lament, no ha apropat-se. És com una paloma d'un culum de França Catalunya. Quan avancem una miqueta el culum marxa, amb determinades persones, pot ser que facin el mateix el nostre animal. Clar, i en aquest cas seria negatiu, no?, el fet d'agafar-la i deixar que aquest home corpulent la acaricies o la toqués? Potser no, potser no seria negatiu, no té per què, però probablement sí, perquè era entrada i és una situació que la gosa m'està dient que no li agrada. Llavors, intentar que la persona, en teoria està confiant, que soc jo en aquell moment, t'estigui, sigui com si hi hagués una situació, per exemple, que a mi em fes por, una cert, i l'altra persona que estava amb mi em diu no, però és que l'has d'anar a veure perquè se't passi la por. És una manera, una teràpia de shock. Jo, amb la persona que confiu, el que m'agradaria és que em digués, o bé, me'n porto la cert i la portem més lluit perquè no et preocupis, clar, que ho estigui de confiança, no?, entre propietari i gos. És que la relació entre propietari i gos s'ha d'abassar sempre amb la confiança i el respecte. Una cosa porta l'altra i és un peix que es mossega la cua, però també respecte i més confiança tenim amb l'animal més satisfaccions ens en portem, també cap d'ell, en el sentit de quan ve, quan el crido, però ja no quan el crido amb una paraula determinada, simplement quan em giro d'una situació que ja començo a caminar cap a casa, el gos ja entén què hem de marxar. Molt bé, Albert, moltíssimes gràcies, una setmana més per haver-nos acostat a la realitat del món que n'hi. Jo que tinc més clar que... Escolta, escolti, una mica de mica... Ja tenim un gos, Jordi. No, això no, això no. Dica que tinc més clar que també la relació amb els gossos, després d'escoltar l'Albert, a la setmana, és una mica també clar que han de ser relacions sanes i em recorda molt també les relacions que nosaltres mateixos hem de tenir amb la gent del nostre portant. I els gossos, evidentment, com una cosa, però vaja, com un subjecte més amb la gent que ens comuniquem, respecte, que sigui una relació sana, en fi, aquesta confiança que discur. Moren, respectuosa, sempre, sempre. Jo sempre dic que a mi el tema de posar-me amb els animals intentant aprendre a algú d'ells, el que sí que m'ha fet, segur, avui per vosaltres no sé quin avantatge tinc de cara als animals, però sí que m'ha fet molt millor persona. I tant, de fet, mira, tot això ja estem entrenant en un espai de psicologia emocional, molt a veure amb l'autostima, també, no? Que tots puguem tenir, jo et llenço aquí sobre la taula, si algun dia vols parlar de la nostra autostima i de l'autostima dels gossos, que no sé si això ja estudis o no, o existeix, o es pot parlar. Ho vols brinar, mira, ho vols brinar. Però, clar, també la nostra autostima segur que afecta, si el tenim baixa o més alta, el comportament i la relació que puguem tenir amb el gos, i també el que esperem del gos, no? Hi ha una frase que ja hi ha, una frase una miqueta lapidària, però que amb això ho convido també a la reflexió, una mica, és el que diu algú així, com que tant de bo fos la meitat de persona en què la meva gossa es pensa que sóc, de bona persona. Clar, sí, sí, sí. I al revés, que no és una frase lapidària, de fet, no és una frase, però és una reflexió, de moltes vegades el que tu, la responsabilitat, que moltes vegades li donem el gos pobra, que no té cap mena de culpa, no? De les coses que ens passen un altre a la vida i que no sabem pel que sigui, portant aquells moments. En fi, molt interessant tot plegat. La psicologia emocional amb els gossos, amb l'Albert Capapell. Sí, d'aquí uns dies al programa, Albert. Moltes gràcies, bona tarda. A vosaltres. 6 i 30 de la tarda. Hauríem de trucar al casal de Joves, no, Cristina? Ho he dit perquè hem trucat abans. No, bueno, sí que han contestat, però el Sergi m'han dit que tenia una reunió, i que, per tant, no podia atendre... Home, però altres vegades el Sergi no ha estat al casal, o no ens ha pogut atendre i... És la Montse, vaig amb la directora, diu que avui com que hi havia el tard de vins, el cellar acabat de tenir molta cosa. Bueno, anem a trucar. Estem trucant ara mateix en directe al casal de Joves, que segur que vol trucar. És el 312252. És un telèfon que és públic. Sí, no, no, es pot trobar la pàgina de l'Ajuntament tranquil·lament, sense que tinguis de problema i està publicat. No estem dient cap telèfon privat. Ara, si el Sergi Rada està allà, si voleu parlar amb un famós, truqueu i parleu amb... Ara, quan passi la trucada, la passarem directament perquè veieu quins el procés que fem cada vegada que truquem el... Això és radió directa, eh? Totalment. Home, evidentment. Hola, bona tarda. Què és el Sergi, sisplau? Sí, un moment. Què tal, Esteban? Esteban, què tal? Com va? Soc el Jordi de la Ràdio. Molt bé. Esteban directe al programa. Com va tu, el Esteban? Vale. Vinga, estic darrere de la Ràdio. Passa-me, passa-me. Esteban és molt timid i no... No li agrada, saps parlar de la Ràdio. T'he deixat alguna vegada, eh? Sí, efectivament. Hola, Sergi, què tal? Bona tarda. Home, és l'home ocupant, oi? Sergi Rada, Ruiz, un home ocupat. Tinc una xerrada ara mateix, oi? Ja m'ho acaben de dir. Diu-me'ns que el Sergi està en una reunió, n'està. Dic, home, si volem trucar-lo, com que... Meagres, però no passa res. Hem avançat la secció d'educació canina. Sembla bé? Total, quan toca, m'interromparen... No, ara no. Què fas, la pena, ara? No. No facis pena, perquè aquí no ens fas pena. Tens temps, ara, per fer l'espai, o ja et truquem un altre dia? No, no, la fem, la fem. Estàs angustipat? No. Què, no et toca com la veu agafada? Mmm, no. Que has anat a fer el tast de vins del Sergi de Can Mata? Que vins d'allà? Sí. Va, posa la careta i fem la secció. Un home, unes idees, una veu rugallosa, un color al blau, unes exclapes a la barba, Sergi Arrada Ruiz! Bones tardes, Sergi! Molt bé, avui... Però a vosaltres és millor el casable, que teniu l'Estatgostain aquí en persona, una celebrit de senjors ja coneguda. Per tant, avui està fent un tast de vins de Carinyena, no? Sí, començant, bueno, començant mitjores. Ah, perdó, ui, ja l'he cagat. Pensava que començava ara a dos quarts. A la set, a la set. Hi ha gent apuntada, que té 8 euros, aquest tast de vins, com sempre, a tope, no? A tope, a tope. Alguna cosa així ha comentat, del casal que vulguis fer? De què era aixarrada que teniu ara? No era aquí, eh? He anat jo al centre de les escoles. Ah, ah... Una aixarrada per fer formació professional dual a Alemanya. Ah, molt bé, eh? T'ha agradat, perdona, eh? Segurament la farem al casal d'aquí a dues setmanes. Ah, sí? És que jo et volia preguntar si t'agraden l'equipament de les escoles. Ah, sí, sí, em flipa molt, eh? És superchulo. El van inaugurar a l'abril, vull dir que és recent, recent, i mira, jo ets a confessar una cosa. No has anat mai. Encara no he anat. No ets supermaco, eh? Sí, bueno, un moment, no cal que ens posem així, de dramàtics. No he anat, ho tinc pendent, però tot i que he anat, m'ha dit que és molt chulo i que és molt guapo, ja, ja. Ja trigo a anar-hi. I modern i tal, no? Sí, clar, és que... Totes les aules són amb unes cristaleres i tal, i dona molta llum. Que xulo. Amb els arcs, el pati allà de l'escola Montserrat i tal, és molt maco. De fet, estan en semblant instal·lacions dels tallers de música de Sant Jus. Són els tallers de música, estan a Sant Jus solidàriu. Sí. Està l'escola Baduls. Sí. I no sé si hi ha algun més. I ràdio d'Esvern podria anar cap allà també, no? Sí, perquè si estan xulo, ben diversat també. A veure si el seu allà també és superbé. Canya a sobre... La policia al costat... La part que és més fàcil, eh? Això sí, tenim el perint de canji. No ens podem queixar, aquí, a la ràdio, les coses com són. En fi, Sergi, parlem de coses que hi haurà al casal de joves durant els propers dies, com per exemple... Com per exemple... No té res a què cap assemblem. Què? Hi ha cap activitat extraordinària aquest cap de setmana. Home, normal, Jordi. Però perquè hi ha la cursa... Hi ha la cursa de cuixinets, però això no feu cap activitat. No, perquè entre els cronos... No sé què, em va dormir d'hora i tal. Escolta, tu alguna vegada has anat a veure els cars de cuixinets? No. Tu i el Cinecloptopia, saps? Perdona, jo com a mínim, alguna vegada he anat al Cinecloptopia, eh? Però nosaltres ho fem... Perdona, i tu et consideres membre del casal de joves... responsable de Sant Just? Bueno, jo no soc el responsable del casal, eh? Bueno, veig un dels que ja... Corta-se el vacalau, xaval. Et diré més, cap persona del que treballa amb el casal... ha anat mai. Oh! Oh! Doncs escolta, què tal si fem un pensament? I si aneu, per exemple, a aquest diumenge a l'alguna del migdia, que hi ha les finals... La Montse em va comentar que millor que tant venia. Home, clar, que vingui, que vagi... Jo no. Tu per què no? Escolta, et diré una cosa al favor, que jo crec que amb això s'ha definitiu, perquè vagi... jo estic d'espequer. Que et paguen. Què? Que et paguen. Sí, que em paguen, sí. Ui, no, simbòlic, simbòlic, perquè si haguessin de pagar, que realment val fer les fes pique, no podrien, no podrien. Però és una cosa simbòlica. És un amic, no? Preu d'amic d'entitat de Sant Just. Escolta, doncs, quina pena, quina llàstima, que no hagis anat mai, perquè a tu t'agradaria, Greg, Sergi? Sí, disfrutaria molt. Perquè coneixes molta gent de Sant Just, que es tira amb ca. Sí, però també puc anar una tarda a Canji, també disfruto molt. Ja, però és diferent, perquè estiran des de l'alt de tot, i és espectacular, hi ha molt ambient de poble, i tu, Sergi, hi ha un Sant Just any més... Què? Vindràs? No vindrà aquest. El proper. Bueno, escolta, Sergi, ho deixem-ho aquí, perquè veig que no hi ha... O sigui, a veure, tu ets la remonda, perquè treu un moment la música... Però m'atallés alguna cosa? Perdona un moment, perdona un moment. O sigui, el Sergi és la remonda. Quan nosaltres tenim temps, ell no té res a dir. I quan... Tu tens cosa a dir, pel que sigui, trucar-hi al programa, les accions més curtes... Sí, Sergi, jo... No sé què està passant... Aquestes són coses al directe. Jo no sé què està passant, però aquesta relació... està passant per un moment, en la teva col·laboració... Si m'alliberes, jo et dic que hi ha d'altres programes que em volen, que em volen, eh? Perdona. Jo tinc un impacte verbal amb vosaltres, eh? I jo penya del morro forever. Però, però, com que em decís, allà suelto, jo ja t'aviso, eh, que em volen, em volen. Et dic una cosa? Jo ja sé... que ens fas el sal sovint. Amb un altre programa. Però hi ha un programa que em trucava com un cop a l'any. Bueno, és el programa del... del cinema Sense Condicions, que quan vas a Sitges s'aprofiten, i cosa que està bé, perquè poses la credencial de la ràdio, però et truquen el programa. I et truquen a tu, vull dir. I... mal, ja us la m'he preguntes. La reducció és vostra. Això és quan ja s'ha acabat, un rassó... La ressaca, no? Tinc una fàbrica de imatges, d'altres canals per explicar les seves coses. És veritat, és veritat. I quin és el programa que et va darrere i que vol que facis una secció aquí a la ràdio? Un programa que són els Dijous a la Tarda. Dijous a la Tarda? Però si estem nosaltres ens dius a la Tarda només. Més tard. Ah. Què és el... Comença per Efe, el nom? No ho sé. No! Ara hem estocat la fibra. Vés amb els del Fluzo. Vés a veure si et tracten tan bé com nosaltres. Vés! Vaig? La rei xum d'aquella de... sobretot de les dones, eh? Ho feixes i orgulloses. Vés-te'n, a veure si allà trobes el que tu vols. Jo no vull marxar-te fins que estic bien. Per què parlem d'això? No, perquè tu dius que tenim un problema a la nostra relació. Sí, també un problema. Comences així, després dius no es portis per mi. Sí. No ens entenem, Sergi, no ens entenem. És que no ets tu. Som nosaltres. Que ja et dic truquer, no contestes, tal... A fi, ja... Però quan ens posem nous dramàtics, no em senta rompre ningú, eh? No, ja ho veig. És més, puja l'audiència de la webcam. Ah, tio. A veure, no, no. Sí... Qui escolta, aquí, al fons. Avui també plora el casal, eh? La gent el que vol, això, és marro. És veure com Sergi es porta malament, amb nosaltres, nosaltres amb ells... Jo mai. Però el que t'ho dic una cosa, les coses més boniques de quan hi ha Rifi Rafé, amb les parelles, també, tot plegats... Potser té les paus, no? És clar, és reconciliar-se, que és tornar després... Mira, m'has... Aquesta setmana et pagarà, i anirem a sopar i ho parlem. Ah, vale, doncs... O què vols anar? El restaurant del mirador, no, lladre? A fer... Un part de company i em serveix. Perfecte, no? Ho dic perquè clar... 2x1, oi? Sí, et rastreiro d'aquell que caduca avui, que això passa molt. Va, anem, que caduca avui. El fresco, anem, que caduca. Bona fresca! Que vagi bé, adéu, Sergi! T'has agafat la dimens, o no? Adéu, adéu! Gràcies, adéu, adéu... En fi, 6.40 de la tarda, tenim pendent al Sergi Pond, que des de la Vall d'Or, cada setmana, ens envia la seva crònica per saber com està la seva situació i la seva vida. Avui hi haurà una mica menys, però, vaja, l'espoltarem després de la publicitat d'aquests moments a la penya del Morro. Fins ara mateix. Segueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro. A Facebook, la penya del Morro. Com veu, som originals de mena. Ara bé! Un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Che-che-che-che-che-che-che-che. Smooth jazz. De 18 divendres, de 4-5 de la tarda, relaxat amb estims com en chillout, les mús jazz, el funk, el soul, o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns divendres i de quatre a cinc de la tarda. ... Smurf ja és clúd i esperem. Veus de la parròquia? En la finestra de justícia i Pau us enplaçem acompanyar-nos sobre aspectes d'interès social i humans. Aquest curs toquem expressament els temes del treball i la turc, i les possibles solucions i alternatives. Cada dimecres, a dos quarts a vuit del vespre, en aquesta mesura, 98.1 de la freqüència modulada. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te'n al web CPN. Compte't al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Saber català té molts avantatges, tant en el web CPN. Perseguida actualitat del baix i l'obregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat, el teu ordinador o el dispositiu MOV. Informatiucomarcal.com. L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe els dos anys. Van morir i ell va patir un traumatisme crènion safàl·lic. Van morir per culpa d'un cotxe que anava contrairecció. Faig fer una adaptada de primària perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que tens que anar, aniria la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Soc Agustín Arribas, soc del Graner de Sant Just, i em viu una salutació a tots els odients de Sant Just i també a la penya del Morro. La penya del Morro o del Morro, de ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i agraïls-hi aquesta feina. Hola, penya del Morro, soc l'Alessandro, quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adéu. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. 3 quarts de 7 de la tarda continuem en directe a la penya del Morro de ràdio d'Esvern, el 9.8 FM. Benran. Correcte'm amb ell perquè ens expliqui com li va una mica tot plegat. No sé si avui podrem fer-ho o no. Sergi Pons, bona tarda! Hola Jordi, bona tarda, com estàs? Bona tarda, molt bé! Doncs mira't, saludos de Nova York, quan avui et parlaré del Veterans Day, que va ser ahir, i anirem a una desfilada a veure... Doncs què fan els americans per convamorar aquest dia? Però abans, una cosa, agafa aquests nens, que tens perquè hi ha radicions de fer re, i demana'ls que em cantin alguna cançó de Nadal, va. Que em cantin una cançó de Nadal? Doncs canteu una cançó de Nadal, va. Nens, que esteu a les radicions a fer re. I per què aquesta música, per què te la van? Doncs perquè avui, senyores i senyors, l'altra banda de l'Atlàntica Nova York, ha començat a anar-la. Què dius? No sé si Santa Claus està venint, ja esperem que encara triguen uns dies, però la qüestió és que 12 de novembre, 5-6 hores de temperatura, i el temps ha dit que prou, que s'acaba la tardor, que aquí ha durat ben poc, i entrem pràcticament a l'hivern. Comencen els primers flocs de neu. S'enjust ni imagino que encara anireu amb vermules, amb xancretes, perquè aquí ja comencen a patir les conseqüències del Nadal més cru. Senyores i senyors, si voleu neu, ja segur aneu de venir. A Nova York, clar, on hem d'anar, si no. Què dius? Que ara que anem-hi seguirem fent vida normal, perquè no queda un altre, sinó una desfilada que et deia del Veteran's Day, que és un dia festiu per a molts americans, i que serveix per honorar la glòria dels soldats que han servit a la patria en el front de guerra. Sobretot és una festivitat que honora aquells soldats que han servit durant la Primera Guerra Mundial per als Estats Units, i els americans ens estan orgullosos d'aquestes forces armades, i això és plasma, en aquesta desfilada que anirem ara. Ara mateix estic anant cap allà, estic ara mateix a la sisena vinguda, i a les filades a la cinquena vinguda. Així que aprofito per explicar-te algunes de les coses que es poden veure a Nova York en un dia pel savol pel carrer. Mira, en primer lloc, des del primer moment que vaig atar la manjada, em va sobtar l'habilitat que tenen els americans per menjar en qualsevol situació i en qualsevol hora. Això és increïble. A les cantonades i prop dels pasos de Zebra que venen aquest manjada de qualsevol mena, des dels clàssics hot dogs, plats combinats per emportar, fruits secs, hamburgueses, pastes, bagudes... Qualsevol cosa que et puguis imaginar, ho venen en una mena de carrets que estan pel carrer, i la gent lògicament ho compra i s'ho menja on sigui, caminant al carrer, al tren, a la feina, o a la tasa del bater. És igual, és igual, s'ho menja on sigui. L'estampa de gent caminant menjant-se un plat de fideus és d'allò més comú. I si no estan menjant re, tranquil, que les mans buides tampoc les tenen. Perquè un clàssic dels matins és el cafè per emportar. Sembla que molts els facin nosa pràcticament tenir les mans buides, si no aguanten un cafè alguna cosa, no calen d'estar contents. I amb la mà que sou, els que poden fer, parlar pel mòbil, per exemple. Sembla que amb això ja no hauríem de tenir prou, però no. Alguns encara tenen l'habilitat extra de poder passejar un gos mentre aprenen un cafè i parlen pel mòbil, i a més a més, alguns ho fan amb patins, una abuseria. S'arriben a veure coses increïbles aquí a Nova York, de gent a Utitasca, fent 55 coses a la vegada, que a més aviat sembla que siguin equilibristes d'un circ. Perdona, així acabes tu. Que persones que filen pel carrer, la veritat. I el que comentava del Veteran's Day, estem arribant a aquesta desfilada, a veure com serà. A mi m'han dit que és bastant espectacular, però ja veurem, he estat mai i és una mica una incògnita per mi. Mira, si et sembla Jordi, escoltem ja la música que es comença a sentir des d'aquí. A veure. Ja veus, Jordi, ja ha arribat aquí a la desfilada de gran Veteran's Day, o la gent que m'amora o m'has vendit una hora, aquests soldats que lluiten en el front dels Estats Units, servint amb orgull a la pàtria nord-americana. Molt bé, Sergi, tu passes bé aquí, a Nova York. I de veritat, sento la cebra d'una mica, però això, més que una desfilada, a mi em sembla un grup de iaios vestits amb el seu disfres de militars de quan eren joves, amb unes quantes xapes penjades, per això porten més que condecoracions, semblen quatre xapes que han recollit, i passejam per aquí per la cinquena vinguda, mentre uns quants, no aires, el públic és bastant escàs, els diuen, thank you, thank you, saludant amb la mà, durant les gràcies, això sí, els americans sempre estan molt, molt, molt orgullosos del seu exèrcit. No sé si això es podria fer a Barcelona, aquest tipus, molt menys de Sant Just, encara, que són molt revels, amb l'exèrcit, però aquí, a Estats Units, ja veus que això els agrada molt, així que Jordi, si vols complir el teu somni de infància i ser soldat i honorat per un dia per tota la seva gent, ja saps on vas de venir. Doncs Jordi, atesto, a seguir gaudint entre cometes d'aquesta gran desfilada de la cinquena vinguda, i una salutació a tot Sant Just, una abraçada, i abans de marxar, si li pots preguntar a la meva mare, si la veus, quin detergent em rentava la roba, aquest cafè amb bona olor. D'acord, jo li preguntarem, Sergi, gràcies, a tu, que vagi bé. Adéu a tarda. Adéu, adéu, adéu, adéu, adéu, adéu, adéu. Sergi, que vagi bé. El Sergi sempre acaba la crònica, a més, preguntant-li una cosa a la setmana passada, i veiem que preguntava quina talla de calçotets utilitzava, però el poder comprar, i avui pregunta quin detergent utilitzava per poder rentar els calçotets. Home, és el que passa, Jordi, quan vivim amb els pares i te'n vas por, has de començar a fer tu el cafè i la mare. Sí senyora, sí senyora. Li posava rentadora, i fec coses d'aquest estil. En fi, anem acabant ja el programa, Cristina, si la penya del Morro tingués molta, molta, molta audiència, avui què seria trentint dòpic? Per demanar-te una mica més de temps? Ah, per què? O dir-te que m'ha passat una cosa que fins ara no m'havia succeït? O que és que no ho tens preparat? No, és que no ho sé, Jordi. Sí que m'ho estava preparant, estava pensant, mira, hem tingut l'Albert, que està molt bé, la no secció del Sergi Arrada, que també està divertit, el Sergi Pong, el detergent... Hi ha moltes coses, i realment, és que no sé quin escollir. Jo aniria més... Puc votar jo avui o no? Sí, sí, digues, digues. Mira, jo vull votar l'aplicació Xorra del Rick Pamard, que m'ha agradat molt, que és la d'aquesta movie-pie, que és per anar al cinema, per saber quin és el millor moment de la pel·lícula, per anar al cinema... Per anar a pixar. Vull dir, el pitjor moment de la pel·lícula... Però no és real, hi ha aquesta aplicació. És real l'aplicació, però em refereixo que... A veure, tu com vas al cinema, intentes anar al lavabo, o abans, o al sortir, o al mig de la pel·lícula. Si fas això, si et fas això, intenta aquesta aplicació, que dius, vés ara, que és un desastre. I que t'endràs el mòbil al mig del cinema, per veure el moment en què pots anar... Perdona, tu no has anat últimament al cinema. Sí, sí que la gent està amb el mòbil, però tampoc és qüestió de posar-se... Vaig anar jo l'altre dia al cinema, amb el que vam fer el dia de la festa del cine.com, que valia 3 euros l'entrada, i hi havia un tio, perdó, un noi, que va començar... Va agafar el telèfon, li va fer un telèfon, li va agafar i diu... Sí, mama, no puedo, no puedo atenderte. Mama, estoy en el cine. Ja ho sabemos que está en el cine, no hace falta que lo vayas diciendo. Però la mare no. És l'únic que l'agafi. Ja t'ho dic. Acabem el programa. Agradeix-te a la gent que ha fet possible la penya del mòbil. La Carme Verde i la qualitat senjissenca l'han arrubir a l'espai de la caratera reial que hem entrevistat l'Oriol Serna. Veu i guitarra del grup dels navegants, que demà estrenen els nou, els pagesos, i també l'Èric Pomar, la primera hora que han explicat aquestes qüestions sobre l'aplicació... Aplicacions mòbils, les més escarregades. El Sergi Arrada, l'Albert Catapey, i ara el Sergi Pont des de Nova York. Gràcies a tothom per fer possible la penya amb el mòbil un dia més. Cristina, ens trobem demà. Fins demà. Gràcies a tu també per portar el vídeo i el títol del programa. I nosaltres, que us assem ara amb l'informatiu, Vesta i la Carme Verde i el cap de l'Arun programa, que ha passat jo no em perdó mai. La feina del Morro, cada tarda de Cineset, a Ràdio d'Esper. Quan sento que tot s'ha acabat, que no sé aixecar el cap, que no tinc forces per continuar cap endavant, quan sento que m'he fet petit, que ja no crec en mi, que el món continuaria igual si jo no fos aquí. Llavors m'esforço a recordar la teva cara al meu davant, la meva orella escoltant la teva veu baixet parlant, dient que guanyar-me el destí només dependria de mi. I vaig prometre prendre el repte a partir d'aquell instant. Respira, espera, aixecat sense pressa. Inspira, no festa, la vida al món t'espera. Respira, espera, aixecat sense pressa. Inspira, no festa, la vida al món t'espera. Quan sento que res té sentit, que el món està girat, que no sé com posar un peu a terra i recomançar, Quan sento que el món està girat, que la terra i recomançar, Quan sento que no queda res el que sempre he lluitat, i cau cada desig que m'ajudava a pensar. Torno a altra copa a recordar la teva cara al meu davant, la meva orella escoltant la teva veu baixet parlant, mentre guanyar molt destí només dependria de mi. I vaig prometre prendre el repte a partir d'aquell instant. Respira, espera, aixecat sense pressa. Respira, no festa, la vida al món t'espera. Respira, espera, aixecat sense pressa. Inspira, no festa, la vida al món t'espera. Respira, espera, aixecat sense pressa. Inspira, no festa, la vida al món t'espera. Respira, espera, aixecat sense pressa. Inspira, no festa, la vida al món t'espera. Respira, espera, aixecat sense pressa. Respira, espera, aixecat sense pressa. Sant Just Notícies, edició Vesbra.