#378 - La Penya del Morro del 20/11/2013

la retirada de la reforma educativa del ministre Averc, que en principi s'aprovaria avui amb els vots dels populars, i diem en principi perquè segons apunten els gos mitjans, finalment el Senat ha decidit dividir el debat en dos dies, de manera que avui es debatran els vuit aspectes vetats pels grups parlamentaris i demà les 896 esmenes partials i la votació final. Tot i això, avui, milers d'estudiants s'ha manifestat en diferents indrets de l'Estat per protestar en contra de l'aprovació de l'abra en projecte educatiu, i per aquesta tarda, el marc unitari de la Comunitat Educativa ha organitzat concentracions a les 6 de la tarda, davant de totes les seus del Partit Popular. Has dit 896 esmenes partials, són les que han presentat els altres grups polítics per debatre. Són moltes esmenes, no? Hi ha inclòses, també, algunes del Partit Popular, però són totes les que, en principi, han de debatre demà. I els hi donaran temps? En fi, què diu la gent a Twitter? Pablo Sartiego, aprovació de la llei de taxes de justícia l'any passat, i avui, l'aprovació de la vergüenza de la l'OMCE. Un altre és Juventud Xinfuturo, que a apuntar a aprovar-se ha anat una llei antieducativa com la l'OMCE, el dia mundial de la infància, això és Marc Espanya. I l'Àlvaro, que diu protestar és elemental, però el més decisiu és votar contra aquests franquistes, amb els càstigs llei anti-15M i també l'OMCE. No votar en blanc o quedar-se a casa. Bé, passem ara a les notícies de Sant Just amb la Carme. Carme, parlarem, per cert, d'una xerrada que es farà el cas del de Joves, que donarà les claus per trobar feina al Regne Unit. Justament la setmana passada escoltàvem com es faria una xerrada sobre com trobar feina a Alemanya. Avui, aquesta setmana, toca trobar feina al Regne Unit. I, a més a més, parlarem de la situació de dos alumnes de l'escola Montseny, originaris del Salvador, que han perdut la seva mare a sota de Mèrica, necessiten diners per repatriar el cos i enterrar-la al seu país. És a l'institut, però ja estan mobilitzant per ajudar-nos. Això en parlarem, però abans comentar que aquesta tarda reobre, per fi, després d'un parell d'anys, l'espai de joc... No, Carme, l'obra després de dos anys... No, és correcte. A veure, Carme, jo tinc aquí aquesta tarda reobre, l'espai de joc de la vacuneta. Quan feia que no estava obert? Va estar obert abans de l'estiu. Com a espai de joc. Ah, com a espai de joc. No, tal com el coneixia. No és la ludoteca que existia abans. Ah, va, va, d'acord. Ho farà amb diverses activitats per infants i també famílies. És un servei que, aquest any, ja s'ho faria, però que es va aturar l'estiu, que us ho diu aquí. L'espai de joc de la vacuneta obra de nou amb la gestió de l'empresa, iniciatives i programes, Carme. Sí, exacte, iniciatives i programes, que ho vam comentar aquí, que és l'empresa que havia gestionat fa temps d'aquesta vacuneta. Recordem que ho feia fins a un parell d'anys. Aleshores l'Ajuntament va decidir no renovar el contracte de concessió de l'equipament per estalviar diners i gestionar-lo d'una forma més directa. En tot cas, en aquest moment la vacuneta comptava amb servei de ludoteca i lloguer de sales. L'any passat, que és quan es va obrir aquest espai de joc, ho va gestionar la societat catalana de l'esplai. Ara, en tot cas, es va obrir un concurs públic després de l'estiu, que és quan es va tancar aquest espai. S'ha retardat més del que es preveia, perquè el concurs públic es va resoldre la setmana passada i, aproximadament, i, finalment, iniciatives, perdó, i programes ha tornat a guanyar aquest concurs públic que li atorga la gestió. Però, en aquest cas, només, com a espai de joc, hi ha un horari més limitat que som dues hores al dia que ha estat el finalment escollit per seguir a estar al vien Costos. I avui es posen de nou a marxa els anomenats espai de joc i espai de joc fent propostes, que es farà als dilluns d'imeques i divendres de 5 a 7, on els nens i nenes poden divertir-se, sobre les ses capacitats, i els pares i mares també es poden relacionar amb ells amb aquestes activitats, i després l'espai de joc fent propostes es fa als dimarts dijous de dos quarts de 6 a dos quarts de 7, amb, com diu el seu nom, propostes concretes cada dia per fer... que els nens facin diferents coses amb temàtiques concretes cada dia. Llavors, avui, aquesta inauguració, jo me la portes obertes amb un compte a comptes, diferents coses. Molt bé, doncs ja ho sabeu. Si voleu anar aquesta tarda amb els vostres fills de la vacuneta, és un bon dia. Per cert, que avui se celebra el Dia Mundial de la Infància. I a Ràdio d'Esvern ens hem acostat a una de les escoles del municipi. Conversament, a l'escola Montseny, té a veure què pensen els nens i nenes de Sant Just del seu centre i què farien per millorar el món. En Dic Martina, vaig a tercera primària, i el que més m'agrada de Sant Just són les activitats. Ah, sí? Hola, em dic Samir. Vaig a quart. El que més m'agrada de Sant Just és que hi ha muntanya i que podem anar amb bicicleta. Hola, em dic Talma. Vaig a cister de Primària. El que més m'agrada de Sant Just és veure el Wallen, que hi ha a la plaça de Pau. Me'ls fan jugant i les festes que fan. Clar que sí. Vaig a Cizer de Primària. El que més m'agrada de Sant Just són les seves festes que fan. Són molt divertides. Doncs mira, té tota la raó del món. Ens agraden molt escoltar els nens de Sant Just a veure què és el que comenten. Hi ha més talls, no? Podem sentir si vols que farien per arreglar el món. Ah, perdona, això és bàsic. Escolta, què farien els nens de Sant Just per arreglar el món? Hola, em dic Ángel. La quanta primària i el que més m'agrada de l'escola és m'ha estudiat... Aquí, si vols, parlant del que et diuen de l'escola. Em dic Nicol, vaig a tercera primària, i el que més m'agrada del col·le és estudiar i aprendre molt. Hola, em dic Gerard. Vaig a primer i el que més m'agrada és educació física. Em dic David i el que més m'agrada de l'escola és el Pati. Hola, em dic Alexia i vaig a tercera primària i el que més m'agrada de l'escola és estudiar i aprendre el Pati perquè tenim un galliner menor. És veritat, tu que veus, a l'escola Montseny. No trobem el tall. Si es diu propostes, està una mica més avall. Està una mica més avall. O més amunt. Té tren, infància, propostes? No, no, no, no. No està ben carregat. No, no, i tampoc hi és. Tampoc hi és a l'original. No sé, en algun altre lloc. No deu ser tren, deu ser propostes, potser, o alguna cosa. En fi, a quina ràbia ara no podem escoltar els nens? Els altres com es veien? Tren infàncies, cola i infàncies en juts. En fi, són els nens de 100 en juts d'Esber. Un aplaudiment per ell. Que per cert, avui també. Mira, aprofitem perquè és el dia mundial de la infància i el diari ara ha fet una iniciativa molt lluable, molt xula i molt bonica, que ens agrada molt des de la penya del Morro, perquè algunes de les fotografies i imatges que acompanyen sempre el diari en les diferents seccions d'internacional, societat, també la portada i contraportada, han estat dibuixades per alguns dels nens d'una escola del poble nou de Barcelona, i la veritat és que queda molt xulo i es llegi les notícies d'una altra manera. Jo ho faria cada dia això, però clar, jo no mando el diari ara, ni em dic Carles Capdevila. Bé, parlem ara d'una xerrada que es farà al Casal de Joves, que demà donaran les claus per trobar feina al Regne Unit. S'explicaran les possibilitats en mobilitat internacional en aquest país i els avantatges i inconvenients, també, de la destinació Carme Verdoic, que no ha anat mai als Estats Units. Perdó, al Regne Unit. En el Regne Unit, sí, troba feina. Potser li interessa aquesta xerrada. Doncs és la destinació més demanada pel Jover Espanyols, que desdeixen marxar fora a treballar. No era la manja, no. En sent la que segueixen Regne Unit. La manja crec que creix molt, però la més demanada sempre és aquesta, perquè l'anglès, en principi, tothom el porta una mica millor. La conferència de demà explicarà aquestes qüestions, com deies, quins són els inconvenients, quins són les avantatges de poder anar al Regne Unit, també es parla del nivell d'anglès a cal per poder optar a diferents feines, es faran recomanacions pràctiques, a l'hora de buscar llocament o aconseguir el número de la Seguretat Social i es tractaran els programes d'avui que existeixen i altres possibilitats de feina que es poden tenir des del Regne Unit i s'explicarà des d'aquí, des de servei de mobilitat internacional de Sant Just. Molt bé. Demà a la set el casal de Joves de Sant Just d'Esvern. Està de moda, entre els equipaments que organitzen xerrades per la gent jove portar a les persones que expliquin quina és la situació en altres països, perquè hi ha una demanda creixent de Joves de Sant Just i d'altres poblacions també catalanes que volen anar cada vegada més a treballar a fora, perquè aquí, lamentablement, no troben feina. 5 i 16, passem ara a una altra notícia de Sant Just. I és que hem de parlar de la situació de dos exalumnes de l'escola Montseny i que, a més a més, ara, si no tinc malentès, són alumnes de l'Institut de Sant Just. Una d'elles sí, l'altra estudia a l'escola de Gràfica, l'Antonio Garó. Bé, són alumnes de centres de Sant Just Tengs, originaris del Salvador, que han perdut la seva mare suptadament i necessiten diners per repatriar el cos i enterrar-la al seu país de fet des de l'Institut Carme, ja estan mobilitzant per ajudar-los. Sí, perquè l'enterrament es farà al Salvador, la família necessita cobrir les despeses del viatge i aquesta repatriació. La Keiri Daniella és la que estudia primer d'Eso, el seu germà l'Òscar, cursa la seva formació a l'escola de gràfices, António Garó, i la família vol marxar tant aviat com sigui possible a aquest país d'origen i per ajudar a cobrir aquestes despeses i altres necessitats, heu obert aquest compte, un compte de la Bank Sabadell, que s'hi poden fer portacions fins demà a dijous al vespre. Tot va molt ràpid, perquè clar, el cos ha de portallar, i per tant volen marxar en principi el cap de setmana o divendres. Per tant, la idea és que tothom pugui qui vulgui, pugui fer una portació per recollir el màxim de diners possibles per entregar la família, per conèixer més informació, us podeu posar en contacte amb l'AMPA de l'Institut, el correu electrònic, amb païnssantjustarroba.com. La notícia de radiodesvern.com està posada al número de compte per si algú vol saber-lo. Possiblement, que encara no està penjada, estarà i serà. D'acord, d'acord, d'acord. Vull dir per si algú vol saber directament quin és el número de compte per haver d'estar al vespre a l'AMPA, a la notícia de radiodesvern.com, d'aquí una estona estarà penjada. En fi, ho hem de deixar aquí, Carme, moltes gràcies, i ja sabeu que teniu més informació a radiodesvern.com, amb totes les notícies del dia i també a partir de la set, moltes gràcies, moltes gràcies, moltes gràcies, moltes gràcies. Bona tarda. I d'aquí uns moments l'espai de carretera real amb l'Anna Rubira, que ja la tenim preparada, avui ens explicarà què hem de fer o què podem fer. Més ben dit, en actes d'agenda, pels propers dies tan esplugues, de llogregat com a sanfaliú. Fins ara mateix, a l'apèndio del Marrón. Soc Agustín Arribas, sobte del graner de Sant Just, que viu una salutació a tots els ullens de Sant Just i també a la penya del Morro. És en Moples, per la penya del Morro o del Morro. Radiodesvern, per potenciar el comerç local, i és agraïnsi, agraïnsi aquesta feina. Hola, penya del Morro, soc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adéu. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a Radio Desvern. Ana Rovira, bona tarda. Bona tarda. Benvinguda al teu espai, que és l'espai dels altres límits de Sant Just, el espai del més enllà de l'extrarradi dels suburbis, l'espai de Carretera Real. Avui, efectivament, torno a estar sola, perquè normalment t'acompanyarà el Pau Marcos, que ens està que aquí són els tuits de l'agenda sanfaliú i desplugues. Aquesta setmana ens quedarem sense la seva presència, sense els tuits. Quina llàstima, però no patiu, perquè tenim la Ana Rovira, que ens explicarà què podem fer en aquestes dues poblacions collindants de Sant Just Desvern. Comencem per Sant Feliu i per demà dijous, que, Ana, hi ha diverses activitats. A les 6 de la tarda, a la sala dels Austries, poca broma, una sala molt ampulosa, pel nom, com el nom indica, del Palau Felguira, es fa una xerrada anomenada dones i discriminació als peïros menys desenvolupats. Sí. Molt bé. Ja està. No hi haurà una explicació de què anirà. Home, suposo que n'hi ha d'això. Les poblacions menys desenvolupats i com tracten a les zones en aquests països, no? Molt bé, ben dit. Els drets que tenen i... Sí, ben igual que nosaltres o no. Ben salvat, ben salvat. Ara intentaré, sí, no xafar-te tota l'agenda, perquè demà dijous també a les 8 sinagura una exposició. Que es diu Joan Arraspal, una escritora centenària. I es fa al centre cívic de Mas Lluís. Mira, també és una mica de Sant Just. No, és que la gent que viu amb Mas Lluís, ells ho tenen molt superats, no són de Sant Just. No se'n faliu. No, no, tampoc se'n faliu. Són de Mas Lluís. Són de Mas Lluís. És un ente, allà. Clar, allà dalt. I, a part, es presenta el llibre 18 poemes de Nadal i un de Cap d'Any d'ara mateix a Joan Arraspal. Bé, canviem de dia, anem a divendres. Dos quarts de 6 sinagura una... una què? Sinagura una plaça. Ah, la plaça amb Montserrat Roig. La plaça amb Montserrat Roig. La lliucació amb Montserrat Roig, tot té sentit. Clar, clar, clar. I després no cal anar gaire lluny perquè... Perdona, la bloteca se'n faliu, no es diu Joan Arraspal? No. Ah, doncs... Era una iniciativa que va sortir entre els veïns del municipi, que, finalment, no... Jo sàpiga, no, és que fa molt que no vaig a la bloteca. Ah, molt bé, molt bé, Anna, molt bé, Anna, molt bé. És que no és com una de les flugues, que és... Molt bé, Anna, molt bé, si vens aquí... Escolta, si no vas a la bloteca, qui anirà? És que crec que m'agrada més la llioteca de les flugues. Com? Que és més soroll, saps? M'estàs dient que tu se'n faliuen que de tota la vida... És que no m'agrada la bloteca. M'agrada més la bloteca de les flugues. Saps què passa? Però, perdona, vine a les senjors, que les senjors també estan molt bé, i et queden més a veure les flugues. Estic una sota de bloteques, jo. Jo no em consento de la bloteca. Jo vaig a buscar llibres i torno a casa. Allà no em consento perquè vaig passant gent i no estic pel que desfavor. És el que va, la gent i els estudiants. Tot ho sabem. Me'n vaig a la bloteca, estudia unes hores. I què faràs, nen? No, coses. Estudiar. I amb qui vas? Amb gent. Però, en veritat, tots els homes sabem que van els joves de catalans a les bloteques. Activament. No cal afegir res més. En fi, això serà demà prou ja d'aquest efecte. A dos quarts de siguis, eh? Sí. Després, no cal moure l'aigua de la bloteca, perquè al costat, a la torre del Roser, es fa allorament del Premis del Novea Concurs de Relats Breus per a dones. Es diu Joan Arraspal, el concurs. Està realitzat perquè és el de la dona. No li van donar el nom de la bloteca, però li han donat... Un concurs? Un concurs de relats breus. Per cert, es buida el vespre també amb la reinauguració. Exacte. I aquest cop torna a ser la paraula elguera i de l'exposició diàleg del col·lectiu Artes Just. No sé si és en Just o no. Som nosaltres aquests? Sí. Ah, va bé. Segur, segur. Jo vaig passar-ho. Quina feina d'inagurar coses, no? Sí, aquest divendres és. Per cercar demà a la nit hi ha un concert de música. Exacte. A les 9 de la nit hi ha un concert del grup Afro-Blue Latin Jazz Group del cicle contrabaix a la Taneu i va a l'entrada de 12 euros. Va al 12 euros, segur. A més, també el diumenge es fa una marxa a les 2 del matí. Sí, es fa una marxa que es diu... El va llogat marxa contra la violència masclista i surt des del centre de la vila i s'arriba al parc de la Torra Blanca. Molt bé. Passem ara a les activitats dels plúgars de llogregats. Fes plúgars, hi ha un altre ritme... Com el de la llioteca de ja. Ja violins. Aquest cap de setmana ve carregat d'activitats també en aquesta població veïna de Sant Just. A les 6 de la tarda. A la residencia de la Mallola Auditori Maria Rosa de Campració hi ha una xerrada de l'aula d'extensió universitària anomenada Cinema i Societat. Com el cinema ens ha influït. Està carregat de l'Albert... A veure, un moment que ho digui bé. Beor Leghi. Molt bé. I l'entrada es gratuïta pels socis i pels no-socis val 5 euros. Es fan 3 curses per part natural de Collserola, que, per tant, pasen pel tema municipal dels plúgars. Atenció, perquè fan com una festa al parc de Collserola. Ah, sí? Sí, jo crec que sí. I, a part, fan les 3 curses d'aquestes. I tenen sortida i arribada a Can Caralleu. Ah, molt bé, doncs a veure, anem a repassar quines són les 3 curses perquè tothom qui vulgui si pugui apuntar. La cursa més llarga és de 74 quilòmetres i comença a l'estet del matí. Molt bé. Té-la. La següent, que és una ultra-reïl. Perdona, 74 quilòmetres. Sí, sí. Això són d'aquestes curses que estàs tot el dia corrent i a la nit també, no? Sí, crec que acaba a les 8 de la tarda. A la nit? A la nit, va. Sí, sí. Si és fos, hi ha les 8 de la nit, ja. Has d'anar amb la llanterna cap, en la frontal. Sí, amb l'alot. La següent cursa comença a les 9 i mitja i té 43 quilòmetres, que també és bastant llarga. I per últim, a les 10 del matí, hi ha la cursa més curta, que és de 21 quilòmetres. 21 quilòmetres, eh? Encara està bé. Acá està bé, a fer-la tu. No, no, no. Jo, uns 5 quilòmetres, em tinc prou. La gent que va a passejar i a córrer per la carretera d'aigües, que no sé si hi heu anat alguna vegada... Està ple de gent, en l'última setmana. Imagina't ara el diumenge, no sé si hi passa per allà, el recorregut, no ho crec, no? No ho sé. No ho sabem. Potser la més llarga sí, saps? Potser sí. No, ho dic perquè hi ha una zona que està poc il·luminada. A veure si hi passa a partir de les 8 de nit. A les 8, suposo que s'ha d'arribar, ja, amb l'altra capa que encara lleu, eh? Jo et vaig anar ara fa unes setmanes, no havia anat mai a córrer per la carretera d'aigües. A quina hora vas anar? Vaig sortir d'aquí, de ràdio, d'un quart de... d'aigüit, no? Una cosa així. I a les 8 ja començava a fosquejar, llavors, n'han cap allà cap problema, però tornant, hi ha una zona que no té llum, que no té llum, no té llum. I vaig anar a... clar, jo no ho podia deixar. Corre, perquè llavors m'imaginava per... El client jornet, que a vegades s'imagina coses, quan ja porta 8 o 9 hores corrent, que vaig veure l'altre dia el convidat de l'Albertó, que ho explicava, sí, que del pal. M'imagino que sóc un soldat de la Segona Guerra Mundial, la client jornet, enganyant element. Això ho explicava quan, clar, portes ja 15 hores corrent... Ja t'avorreixes de fosquejar. I diu que ell s'imagina, per exemple, que és un soldat de Segona Guerra Mundial, que el persegueixen als nazis, per exemple. I jo m'imaginava quan tornava a fer aquest paral·lelisme, per la carretera de les aigües, tots fosquis de nit, que jo era una persona normal i corrent, que l'única de la terra que havia quedat, l'única persona de l'espècie humana... Tinc un macanós que ja se ve en origen. Sí, però que em perseguien una sèrie de zombies. Walking Dead. Llavors jo m'imaginava que anava per la carretera de les aigües corrents, i ja ho sentia quan veus... Ah, jo escaparia per mi. M'assabaria on posa, en clar? No ho sé, podria ser, però jo m'imaginava que era un zombie. És emocionant. És normal trobar-se gent amb cara pàlida, també, perquè estan corrents i cansats, i també ja me'ls imaginava que eren zombies. En fi, són trucs, trucs que... que a client jornet i jo utilitzem. I quan vagi a córrer ho pensaré. Efectivament. Bé, passem a Disaptar, ara, perquè ja la ve... Bueno, abans de passar a Disaptar... Què passa? T'expliqueu una mica les diferències que hi ha entre cada cursa, no? Ah, va. Que varia els quilòmetres, però també varia el desnivell. Sí, quan més llarga hi ha més desnivell a la cursa. Clar. I també hi ha més avituallaments. Que la més a vegades hi ha set, després hi ha... O no, hi ha cinc, a la mitjana hi ha tres, i a l'última n'hi ha una. Hi ha un avituallament sense participar a la cursa, per agafar el refresc. Home, però has anat d'un avituallament a l'altre, Jordi. Com has d'anar fins al corrent? Connec gent que ho ha fet, això. Que agafa un quilòmetre abans de la cursa, de l'avituallament, i els comença a córrer, i quan arriba, evidentment... Ah, bueno. 500 metres després, l'espera un cotxe. Fins al segon avituallament, un quilòmetre. Bé, passem ara al mateix Disaptar, perquè hi ha la 27a jornada de sensibilització sobre la malaltia alcohòlica, el que és el de cultura Robert Brilles. I es faran diferents actes que duraran tot el dia. La jornada comença a partir de l'altre del matí, i acabarà a les 8 del vespre. A la inauguració anirà a l'alcaldesa. No sé si amb cotxe o no. Què ha de dir? Aquell mateix dia també hi ha el citetrofeu de Grups Ciutat d'Esplugues. Es fa el SEM, que és el 60a esportiu, no sé què. De Maiderrani, no? No, no, un momento. El SEM, les Moreres, és això. S'ha de esportir les Moreres. Clar, a partir de 7 de tarda. Clar, i és un torneig de patinatge artístic, que en què el jurat és popular, i es valora més la... No, si ho fan molt bé o no, sinó el que el públic rep. I participen en Grups d'Esplugues, però també no només es puc, sinó en altres ciutats, com la Nullers, l'Arenys Amun, l'Alox Anton, la Vila Franca i una llarga tirada de ciutats. I l'altra, val dos euros. I amb aquesta entada, atenta una tira d'un sorteig. I acabem parlant de diumenge, perquè igual que s'enfeliú, s'ha d'anar al Barx Llobregat. Exacte, i contra la violència masclista, i en aquest cas... Aquí s'enjust també sembla que n'hi ha. Sí, suposo, tots van a paràmetris lloc. I en aquest cas, surt des de la pla 60 Magdalena, a les 8 del matí, i s'acaba un igual que s'enfeliú, i suposo que, no sé si s'enjust, al part de la Torra Blanca, on estan totes les marches del Barx Llobregat. Doncs, Anna, Rubira, moltíssimes gràcies per aquestes informacions, la gent de plena d'activitats aquest cap de setmana. I més que me n'he deixat. En aquest cas, s'enfeliú i esplugues del Llobregat, dos municipis, que no ens cansenen mai de repetir a la penya del Morro, són l'Extraradi, els suburbis. Mira com rius de forma maquiavèlica i malèfica, perquè sap que s'enjust és el centre. Però en poc gràcia, perquè sobre ho vostè diuen. Sí, és s'enjust. Esplugues i s'enfeliú. Que no és de ningú. Perdona, si esplugues i s'enfeliú. Són els altres límits. Com l'estrella de la Muerte de la Guerra de les Galàxies. No ho fero ni a groves. Jo sóc que m'has lluit. En fi, dos quarts i sis de la tarda. Fem una pausa per la publicitat. Gràcies, Anna, fins la setmana que ve. I tornem parlant amb la Gina Tossas de la Vall d'Avers. Fins ara mateix a l'Apenya del Mord-Ró. T'has apuntat ja el nou club Cintat Diagonal? I tant, ha estat un encert. Per què? Perquè puc entrenar amb el millor del millor. La sala de fitness és totalment nova, amb equipaments de darrere de generació. Sí, això està molt bé, però jo prefereixo les activitats dirigides. També n'hi ha. El nou programa inclou classes de Zumba, Pilates, Yoga, Spinning... I què he de fer per apuntar-m'hi? Només has de trucar al 93, 473, 96, 71. I si truques de part de ràdio d'Esvern, la matrícula és gratuïta. 93, 473, 96, 71, oi? Exacte. Club Ciutat Diagonal. Sabeu d'on ve l'aigua dels Pous? Veniu amb la família al Museu Akbar de les Aigües el diumenge 24 de novembre a celebrar la setmana de la ciència i descobriu al llarg d'un seguit de proves com circulen les aigües subterranyes. No us perdeu aquesta activitat gratuïta per a tota la família. A més, del 15 del 24 de novembre, el museu obre les seves portes per la setmana de la ciència. Consulteu tota la informació al nostre web moseudelesaigües.com o seguiu-nos al Facebook. Estem a 5 minuts del centre de Pornallà, del metro i del trambaix. Us hi esperem. Moseu Akbar de les Aigües, on l'aigua viu, on vius l'aigua. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinjarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Connecta-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Fins al nivell de... A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. Per seguida, actualitat del baix i l'obregat, informatiu comarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat, el teu ordinador o dispositiu mob. Informatiu comarcal.com. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. Sóc Jaume Sadón-Coll, farmacèutic, del que arribo a donar número 3 de Sant Just i envio una salutació a la penya del Morro. Molts petonets des de la botiga Oton de Sant Just, per la penya del Morro, de la ràdio, i que tot vagi molt bé i molt d'acte. Al centre de la llaneria Bers, saludem a la penya del Morro. Bon Nadal! Bon Nadal i bones pàstues. 5 i 33 de la tarda, que en piromen directe i connectem ara amb la Vall de Bers. L'única revista mensual de Sant Just, la Gina Toses, directament des de la redacció, ens informarà quins són els continguts del nou número que ja podem començar a trobar a moltes llars Sant Just tècniques. Gina, bona tarda. Hola, bona tarda. Com va tot?Molt bé, molt bé. M'agrada molt la portada, eh? És a dir, que la tinc aquí a les meves mans. La portada és molt bona. La portada és molt bona. La portada és molt bona. La portada és molt bona. Aquí a les meves mans, la revista, i és una imatge del professor Terri Cabres, que ha vingut a Sant Just, i que està fent una de les seves xerrades molt, molt xula. A mi era els colors, perdona, eh? És que jo m'hi fico amb aquestes coses. Però porta la camisa de color lila, i les lletres són de color verd, de la Vall de Bers. I queda molt... És molt kitsch i molt pop, rotllo l'alt 70 i ens està... m'agrada. En fi, a veure, va d'entrevistes, no? El número d'aquesta edició de la Vall de Bers? Sí, el número de novembre va d'entrevistes, que són tres, bé, la portada, que és el Josep Maria Terri Cabres. Després també vam entrevistar el Mario Serra, que ara m'estan alovem de literari. Què li va fer l'entrevista? El Mario Serra? Sí. Una servidora. Ah, molt bé. Volia saber. Què tal? Mario Serra, què tal? És maco, no? Mario Serra és molt maco. És molt maco i, a més, és molt accessible. Li vaig enviar un e-mail i, amb 30 segons, em va respondre. Servidora, que bé. I la demà ja podia xerrar amb ell. M'està parlant molt maco. Nosaltres fa una setmana que estem esperant un telèfon mòbil per entrevistar-ho al programa. Però vaja, deu ser que la Vall de Bers deu tenir preferència, però vaja. No sé, després ens trobarem un truc. Anem a un mail, també. Serà més ràpid. Clar, jo crec que sí. A més, també, amb el Mario Serra, com dius, que estarà el novembre literari i demà s'enjust. Alguna cosa interessant de l'entrevista que destaquis? Sí, bé. De fet, com que ho vam centrar molt amb l'acte de demà, li vam demanar que com havia pensat muntar la xerrada. I ens recomanarà que, clar, com que el seu llibre ja fa mesos que recorre per les llibreries, ens va dir que ara aquesta última etapa està muntant una activitat en la xerrada, que és que posa fotografies. I la gent ha de dir si són realitat o ficció segons la novel·la. Amb això, us haig de posar en context la novel·la, que és Plans de Futurs, està inspirada en la història de Ferran Soñé, que és un matemàtic tetraplegic. I llavors, clar, totes les obres que estan inspirades amb coses reals, tipus pel·lícules, llibres... Segurament l'actor o l'espectador està muntant això, que té de veritat i que té de ficció, no? I això és una mica el que el Marius vol plantejar i que es cregui una mica de debat en sort, això. Molt bé, doncs què t'ha dit? A més a més, també més entrevistes, com, per exemple, la que comentàvem fa un moment, que ocupa la porta de la Vall d'Avers a Josep Maria Terricabres. Exacte. Sí, en Josep Maria Terricabres... L'acaba el va convidar i vam tenir la sort de que vingués. És un home bastant... bastant ocupat. Més que res, que estava molt solicitat pel Corre Lengua, que va venir al marge del Corre Lengua, perquè ell havia estat l'autor del manifest d'aquest any. Mm-hm. Llavors, res, que durant aquests mesos va estar molt liat. I res, d'aquella entrevista, jo ressaltaria sobretot el cant de la llengua i el català que va fer, no? De fet, el titular que es deixa de parlar... Deixar de parlar el català en senveria que deixem de ser, doncs una mica aquesta intensitat de sentiment i de passió pel català és el que es va diure a la xarrada. I el que vam fer és una mica recollir les reflexions d'Aterricabres i després d'una petita entrevista que l'hi vam fer personalment. Va somriure el dia que vam guanyar un petit buit, sí. No sé si s'acostés aviat en el final del camí. Aquest és el Rebrinite, amb el tema sàvia i rebel, que també ho ha entrevistat a la Vall d'Averts en guany. Sí, sí, ens agrada bastant la música als actors de la Vall d'Averts. T'està veient escoltant música tot el dia de la redacció o què? No, però si poguéssim, ho faríem, si poguéssim, ho faríem. Llavors, la que tenim, l'excusa, de poder entrevistar un grup que vingui aquí, sobretot per les festes, poques vegades viuen grups, si hi ha unes xifres de l'Helena, i hi ha una mica de xifres de l'Helena, i l'Helena ha de fer un reconegut al poble. I la Clara Aguilar es va entrevistar molt bé. D'alguna manera, en general, l'entrevista és molt interessant, però el que m'agrada és ressaltar una reflexió que vam fer. No sé si coneixeu els Ebrinites, si us heu posat en context aquí a alguna vegada el programa. Doncs alguna vegada potser sí, però si vols, recorda'ns el que vulguis. Us ho recordo, són una formació que van començar amb dos germans del maresme, ara ja s'ha ampliat amb més gent, i és un grup de folk que combina música tradicional amb elèctrica, i també hi ha celtes, mediterranis, rock, folk i tal. El vaig demanar a Gràcia, a la festa major de Gràcia, i les dues que sonaven molt i molt bé, i en triomfant, últimament, perquè no poden tenir concerts a tot arreu del país. Sí, sí, sí. De fet, ara estan presentant el segon disc, que és l'entre de la primavera, i és el que vam venir a fer aquí a Sant Josep, també en el marc del correllengüe. I bé, és una mica... La Clara va aprofitar per preguntar com és el que pensaven d'aquest auge que hi ha hagut del folk, amb la música folk, amb el Antoni Afon, amb el Manel, no? Amb el Riu, perdona, amb el Riu també. Amb el Riu. Amb el Riu, sí, sí. Clar, clar, això també li va preguntar a la Clara Aguilar. Bueno, i què, i què, i què? I llavors, ells deien que sí que hi ha hagut un auge, i que està molt bé i que ho celebren, el que passa és que la música folk remarcaven que té un caràcter contestatari, perquè és la identitat del poble, que a vegades hi ha un discurs polític en molta música folk, però que en aquest auge del folk de l'Antonio Afon i Manel no s'ha volgut reivindicar això, i que a vegades passa de llarg, i ells volen reivindicar que el folk pot ser molt bonic, i tot el que vulguis, però que també té un tot reivindicatiu i polític, que això ja ho heu afegit jo, que jo crec que encaixa més amb la situació actuant que estem vivint, no? Fantàstic Gina, moltes gràcies, un mes més, per parlar dels continguts de la Val d'Avers, l'única revista mensual de Sant Jordi. Per cert, m'hauria de fer un incís, perquè he llegit en un dels espais, que és un nou, a part, de la Val d'Avers, que es diu El Redactor de la Penya, i que hi ha un titular que diu La Penya del Morro, que és aquest programa, i la Val d'Avers col·laboren junts. Sí. Perdona, a mi ningú m'havia informat d'això. Llavors, a veure la revista, i em trobo la Val d'Avers, l'única revista mensual de Sant Jordi ha tancat un acord amb la Penya del Morro de Ràdio d'Esvern, i llegeixo un parell de notícies, per exemple, que hi ha en aquest apartat, que una diu, la cursa de Cards podria canviar d'emplaçament... Diu, els dies 16 i 17 de novembre passat... Això és mentida, ja comencem, no sé què ho ha escrit, però això ja comencem malament, perquè la cursa no va ser el 16 i 17 de novembre passat, sinó que serà aquest cap de setmana, diu que a segons fons de l'organització, aquesta podria canviar d'emplaçament l'any 20. Els participants estan cansats de fer sempre el mateix corregut, i estem explorant altres vies. Ha comentat Òscar Garcia, president de l'Antida d'Estil·legin. Segons ha pogut saber aquest rotatiu i diverses propostes sobre la taula. Trajar del circuit a la Penya del Morro, per exemple, o fer-ho pels passadissos interiors del Walden. Són algunes de les opcions que s'estan estudiant. Ara bé, diu la que pren més forma i genera més controversia entre els corredors, és la d'utilitzar el mateix recorregut de sempre, però que a la sortida sigui a la creu del padró i la mete el canigó, just al revés que ara. I declara un dels copilots. Ens cansaríem molt la venda en Penya, carrer amunt. És inviable. En fi, eh... Qui ho ha fet, això? Escolta, Gina, això què? És una secció d'un mor, això, no? Això és fals, això no és mentida. Sí, bé, de fet, és algo bastant inexplicable, perquè jo tampoc era conscient que hi havia aquest acord. No, no, se'ns va colar. Se'ns va colar, algú es va colar... Algú es va colar... Teniu un hacker o alguna cosa? Perquè, a més, hi ha una altra notícia, també, en aquesta part del redactor de la Penya, que és un nou elevall de vers, que diu Sanjus Wall, el nou projecte per l'Evall de Sanjus. Diu. En fi, si ho voleu, llegiu, i que casco, tragui les seves propies conclusions. Veig que hi ha un ximpanzer agafant un telèfon, que és el redactor de la Penya, no? Exacte, exacte. Crec que això és un insult indirecte a vosaltres, però, bueno, jo... No, no, que ho heu fet. Ara reuniré, clar. Pensa que són 25 col·laboradors al programa. En fi, ja em reuniré amb tot l'equip, el Burger King, que és quan la reunió és l'escaleta d'aquí jo, per saber què és el que ha passat amb això del redactor de la Penya. Gina, totes moltes gràcies. Una setmana més, perdó, un mes més, i que vagi molt bé. En retrobem ja el mes de desembre per parlar, a veure què és el que fareu a la revista. D'acord? D'acord, Jordi. Moltes gràcies. Adéu, bona tarda. Adéu, bona tarda. 3, 4, 6 de la tarda, i és hora de parlar de quines són les aplicacions més descarregades i també més venudes, i també l'aplicació de la setmana de mòbil i tablets i tot plegat. L'Èric Pomar, Èric, bona tarda. Bona tarda, aquesta. Molt bé. Què passa, Èric? Estarem sedats. No et trobo el regulador. Ah, no et trobes el regulador, els auriculars, eh, per posar-te el nivell de so. No, com que has dit, t'hi col·lava a tarda i fa això. Bona tarda. I que no estiguis mosca per alguna cosa. Que potser hi ha alguna aplicació que no se t'escarrega. No, sí, sí, sí, això perfecte. Jo t'has descarregat l'aplicació dels cards de cuixineig. Sí, me n'he descarregat. Està bé, està bé. És molt xula que per ser ahir l'Oriol Jiménez t'han d'explicar que hi ha un Easter Egg, que és un ou de Pascua. Tu l'has escobert, ja o no? O de Pascua? Sí, un ou de Pascua és... Ja no hi ha vist l'un dels gats. Ah, bueno, sí, escolta, però no... Però Jordi, si tu ahir vas fer... Bueno, però no ho digueu. No ho digueu. No ho digueu, no ho digueu, que sorpresa. Que l'Oriol es ahir no ens ho volia dir. Ostres. Jo vaig haver de descarregar i actualitzar l'aplicació per mirar tot el tema. Sí, sí, hi ha gats. Hi ha gats... a la quarta fotografia de l'aplicació de gats de coixinet que ha fet un estona surten tot de fotografies del lloc de gats, que és el que hauria de ser, de gates. Ai, que mono! Però per què gats? Miao! Per què gats? I per què no? No ho sé. Jo crec que hi ha moltes fotografies de gates per internet. Home, potser alguna vegada, en mig de la cursa, ha creuat algun gat. Un gatet i se l'han menjant. No, no, no, que no. Que no ho sé. En honor. Que no ho sàpiga l'Oriol, això. Si l'altre el veieu, diuen... Quina gràcia, però no sabés si jo... Sí, sí. En fi, va, parlem d'aplicacions. Comencem per l'aplicació de la setmana. Éric, que és la GT Racing 2. Exacte, és molt semblant al Real Racing 3. Ah, doncs què fem? Fem una o l'altra? No ho sé, a mi m'agrada més el Real Racing. Per què? Una de les uniques diferències que es porten entre aquests dos és que el GT Racing 2 no té tanta varietat de cotxes. A veure, posem-nos en situació, per la gent que no sàpiga de què va, és una aplicació de curses. De cotxes. És gratuïta? No, sempre tot el que porto és gratuït. Bueno, no sempre. Un dia. Un dia. Doncs, el que dic, una de les uniques diferències és això, que no hi ha tanta varietat de cotxes, ni tanta varietat de classificacions. No hi ha tantes lligues per concursar. Això sí, pots concursar amb els teus amics de Facebook i de Twitter, també es pot fer. Llavors, els gràfics són bastant bons. Amb quina de les tuves? No, estic parlant del nou, del GT Racing 2. Aquest. Els gràfics són molt bons. I van bastant... Perdó, perdó, perdó. Van bastant de fluidesa. O sigui, no es traven i res, i no sé, ja. És més fàcil de passar-se aquest joc que no l'altra. Eric, no et veig molt emocionat per ser l'aplicació de setmana. No, és que jo crec que... Has de cantar més per la Rial Racing, no? Sí. Però, escolta, vam quedar que l'aplicació de setmana havia de ser una aplicació que t'emocionés, Eric. Bueno, hi ha qui també s'ha caigut molta gent, una nova que hagi sortit, va sortir fa set dies. Fa set dies, eh? No, eh, és una aplicació que, escolta... Bueno, mira, suposo que molta gent se l'haurà descarregat... Sí, sí, estarà primera. Realment estarà veient quina li agrada més, i, en el teu cas, les s'hi deixes i atacaràs més per l'altre. Per l'altre. Si vols agafar un joc i passar-te un dia per l'altre, aquest. Val, GT Racing 2. Sí. Passem ara a les aplicacions més descarregades. Comencem per els polítics amb iPhone, a l'App Store, i després ja passarem a l'Android amb el Play Store. Però amb iPhone i al iOS, la cinquena és Heyday. Exacte, és una aplicació que fas una granja. Perdona, jo jugo, eh, i la tinc. La tens? I és aquella, no? Que t'has d'anar a comprar els animals? Perdona, és com Farming, aquella del Facebook? El Far Farming, que és d'anar alimentant... No, és diferent. És diferent. Aquí et donen un terreny en principi, i el que es tracta és que tu ets del granger i has d'anar superant nivells, i, a mesura que superes aquests nivells, et van donant diferents eines o estris per conrear, per fer tot tipus d'aliments... Jordi, els porquets també hi són. Per això els podrem avançar? Jo la trobo realment molt interessant i... Apassionant. No, no, apassionant, però és entretinguda. I per mi m'ha enganxat. Hi ha un lloc de pesca i altres per conreus, i també la part de granja. Pots tenir de tot, és que realment és bastant real. Jo crec que és a prop a la realitat. Ah, sí? Tu jugues en aquesta aplicació a dos capars de portar una granja de veritat. T'he de dir una altra cosa. Jo ara estic en un nivell en què hi ha un vaixell amb el qual transporto la mercaderia. Perdona, quina mercaderia? La que laboro, doncs si hi ha un pastís, o si em demanen pastís o enciam, o el que em demanin... Pastís per les vaques. Estàs molt preparada per portar una granja. No, però hi ha de tot. Tu tens les vaques, te les vaques tres la llet, i amb la llet potser pots arribar a fer un pastís del que sigui, de maduixes, o una altra de... no ho sé, ara, de poma... Tens diverses coses, i vas fent. L'únic que m'has hagut d'anar els nivells, és que et van donar més coses. És a dir, augmenten els productes que pots arribar a fer, augmenten les màquines per fer també, i augmenta tota la granja. Has d'anar, doncs, augmentant, i arribar a fer totes les comandes que et demana, a través del batgell i del camió que tens. Per Android, d'estar a aquesta aplicació? Sí, sí, sí, també està, eh? Molt bé. Doncs Heyday, l'aplicació, la cinquena més descarregada aquesta setmana del... de l'Apple Store. En quarta posició troba el FIFA 14. El FIFA 14, un clàssic. Un clàssic, eh, que... Segueix gratuït. Per tant, aprofiteu, no diguin, eh, s'ha de pagar. Després, també, en la número 3, Real Racing, que no és... No, és a l'altre, és al real racing. Si no, és el que tu dius, que va bastant la pena. Però no té número. És a dir, és la primera o és el real racing 3? No, sí, és el real racing 3. Ah, va, el real racing 3 és l'altre. Després, la seqüela, eh, de... Com es diu seqüela en català? Ostres... Ara m'he perdut. Doncs, pèter, res qui ho saga, eh? La seqüela del Candy Crash, volia dir. I en primera posició, a GT Racing 2, que hem parlat, és la més descarregada per l'Apel Store. Bé, passem ara a saber quines són les aplicacions de la Play Store. Ah, sí. Bé, en segona posició, trobem preguntadors. Sí, és dels mateixos creadors que el de triviadors, que jugava amb els amics, però ara és el de preguntes. Tu li fas la pregunta a l'altre. Per cert, perdó, un moment que t'ha llegit, però és que he fet una connexió, em sembla, perquè es diu Google Play, el màquete d'aplicacions d'Android, no es diu Play Store, em sembla. Ah, no? No, es diu Google Play. No, sí, sé que es diu Google Play. Sí, Google Play. Ah, doncs mira. O Play Store, no calia, es diu Play Store. És que també és Play Store, eh? L'han canviat en els últims mesos, no? Però mira, Google Play ara és Play Store. Sí, fa uns anys era... Jo, quan tinc en el meu mòbil, quan entro a l'aplicació em surt Play Store. Perdona, ho estic mirant ara, el meu Android, i veig que sí, és Play Store, eh? No li he reggat una vegada. Abans era màquete i ara és Play Store. Una vegada que parlo i la cago, va. Fasem ara, com deien, les cinquenes preguntados, no? Sí. De què va, aquesta aplicació? Doncs és de, com he dit, dels mateixos creadors del de triviadors, del que jugava amb els amics, però ara és exactament el mateix. Però fas tu les preguntes a l'altre. Ah. I li poses temps. Ah, val. Què vols que respongui? No ho vam comentar l'altra vegada. És aquest que tu fas... No, no, és un altre. No és la mateixa. I quina diferència hi ha, llavors? Doncs amb aquesta tu et crees contes, i pots portar diverses partides a la vegada, i amb l'altra només pots portar una vegada. I en aquest cas les preguntes també les fas tu. També les fas tu. Exacte. I pots, a més a més, afegir el temps. No, no, no. Vull dir. Ah, el temps va afegir. I tu li poses el que vulguis. El que passa és que poses les preguntes el moment de fer-li. No és com l'altre que feia una alaça d'aquests. No, aquí li fas tu, quan acabes la teva pregunta, li fas l'altre. Perfecte. Bé, atenció, perquè en quarta posició trobem la... Com deia, la secuela de Candy Crush, Petres Quisaga, alguna cosa a dir, Eric, res a dir... I en tercera posició trobem 100 juegos de lògica. Sí, és una casana desbloqueixant coses, respondent o resolent millor. Preguntes molt complicades i a lògica. Com, per exemple? Per exemple, surten 3 dibuixos i has de posar un número. No sé, me l'he baixat, no em passo ni el primer. No, ni el primer, ni el primer. Bueno, allà, allà. Sí, sí, no les passo. No ho sé. Però suposa que el nivell va augmentant, no? Va augmentant la dificultat. No sé si amb 8 nivells, de 10 nivells cada un. Escolta, me la baixaré, perquè... El Candy Crush estic una mica encallat últimament. Sí, i em baixaré... Què t'enganxa, eh? 100 Jocs de lògica. Perdona, una cosa. Què passa? Si són 8 nivells amb 10 apartats dins de cadascun... No, ja us són 10 nivells. Ah, val, és que anava disculpitant, i no són 100 Jocs de lògica. És que ara no s'en quadraven les coses. El primer nivell és el dògica, és de lògica. Tu la resol, Cristina. Ah, que era la prova, no? Era la prova, tu per jugar, tu per jugar. En segona porició trobem el mític. El mític Pou, que ja li agafem carinyo. Jo el tinc més abandonat i mort. Era la petata del Pou, el tamagochi d'Android. Per què no li posen petata en comptes de Pou? És que amb això de Pou em confonc. Hi havia la petata i un altre cos. La pedra, la pedra. La pedra, amb tantes coses, Pou, Pico... A veure, no petata i pedra, Pou. D'on ho envies això, si vols, a Google. Recomanacions de Google, no? Patec. Please, stop telling Pou. I en primera porició, hombre, un plàssic, sí. Candy Crash, Candy Crash. La nostra aplicació preferida, que més enganxa la penya del Marro. Què passa, Cristina? Que no funciona molt bé, Jordi. Què dius? No funciona molt bé el Candy Crash. No sé si haurien de començar a fer alguna actualització o de l'aplicació o alguna cosa, però durant aquesta setmana he rebut peticions de diversos jugadors que tinc, el Facebook agregat, i més d'alguna m'ha desaparegut. Què dius? Sí. Saps que les persones la poden donar vides? També tres vides en van desaparèixer sense utilitzar-les, i succeixen coses estranyes amb el Candy Crash, que no entenc com poden ser, justament, perquè és que... És el Candy Crash, vull dir. Jo m'agraden molt, ja ho he comentat més revagada, la música del Candy Crash. Que, de fet, la poden trobar... Sí, això ja és... Només que li ha arribat a la fin d'aquí, que és que la poden trobar a l'espot i fall. Hi ha un CD que es diu Candy Crash Saga amb totes les cançons. Que somen l'aplicació de les cançons. Estàs mirant de cançons? Només hi ha una, aquesta, que és Candy Crash Saga. És aquesta? Tu vas petant els carmels. Que això del Candy Crash, això no s'ha acabat, encara, eh? L'altre ja vam llegir, em sembla, no sé si era aquí, o no ho vaig escoltar. Ja havíem fet ja els carmels Candy Crash. Els carmels? Sí. I ara la música fan remix i tot plegat. O sigui que això, Candy Crash... Sí, ho vam patar la setmana passada. La setmana passada ho vam comentar. Ara, ara, sí. Que traurien 4 tipus diferents de carmels, de gominoles, de plàstics, d'aquestes típiques de... com els succeix aquests de gominoles típiques, de diferents colors i altres d'això. O les times, eh? Sí, sí, sí. No té més, no té més. I en aquest estudi hi ha els dos extrems. Perquè a tu t'encanta Jordi i l'Èric. L'Èric l'ho veia, però ni el vol veure. Què va? Però per què és que no... Ha jugat, t'ha agradat i... L'he provat, eh? No m'agrada. No ho sé, no ho sé. Escolteu, anem a l'aplicació inútil de la setmana. Avui porto una molt, molt inútil. Ah, sí? A veure, quina és, Èric? Ah, ja. Tens el vídeo? Ah, no, no, no. Tranquil, estava ja explicant jo el que és. Sí. És una aplicació, que controles coca-ratches. Què, escarbats? Sí. Com? Tu compres per Internet. Un pa, què val, 90 euros? No, sí, home. Sí, sí, sí. Un escarbat? No, no, espera, espera. El pal d'aquest tinc l'ou, per 90 euros. 3 chips. 12 coca-ratches, o sigui, 12 escarbats vius. Un manual d'instruccions per operar els escarbats. Perquè l'has de posar el chip a l'escarpat. L'has de posar el chip? Però... Sí, sí, sí. M'estàs dient que l'escarpat rep unes descarregues elèctriques... Exacte. I que li fan de cap a la dreta esquerra davant enrere. O sigui, tu estem creant patins mostres que us apiqueu, eh, a les llars i a les famílies. Llavors tu rebreu aquest... li poses aquest chips a dins de l'escarpat? Sí. No, a dins no. Ah. L'hi poses per fora, però hi ha uns connectors que li has de clavar i et diuen on. I hi ha diversos nexos d'aquestes que els han denunciat, però diuen... que no... que no passa res, perquè els adormen posant-nos a l'aigua congelada, però congelada ja els adormen. És molt bèstia. A veure, estem arribant a un límit amb el tema d'aplicacions. No, i d'anar a les tecnologies. No cal broma, que diuen que han vingut gairebé 300... 300 unitats, eh. Però els packs aquests on t'arriben? A casa? Sí, sí, sí. Com pressa d'internet? Sí, que sí, sí. I et diuen que hi ha clar que això no és per sempre. I l'aplicació està feta només per comprar els packs. I fer aquestes coses que fan. No, no, no. L'aplicació controles l'escarpat. Quan li has posat els xits, tens un mandu... Clar. Com controla un cotxe... Qui vol, controla-ho. Qui vol? D'aquestes persones ho han demanat ja. I la gràcia que és fer la broma a la mama, no? Clar. L'ha escarpat per allà i tot plegat. Bé, sí, jo... Tu l'has demanat, Eric. No. Quan va, l'això, perquè... 90 euros. El pack amb 12 escarbats, els 3 quits i l'aplicació. Bé, en fi, jo no me la compraré. Ja, tot ricada. Hem de deixar-lo aquí. Eric, moltes gràcies. Ens trobem la setmana que ve amb més aplicacions. Que vagi molt bé. Bona tarda. Fem una pausa per escoltar la xarxa, les notícies d'en Pizzenaral i a la segona hora tindrem el Casal de Joves, l'educació canina i també la fotògrafa Marta Fabregas. Fins ara mateix. Bona tarda, us parlem per a Sant i el Verses, fer un comú de govern molt local i advocats contra el tancament dels jutjats comarcals. Les farmacèutics cobraran durant la tarda d'avui els 309 milions d'euros que els deuen. La Guàrdia Civil busca documentació sobre obra pública des de l'any 2007 a l'Ajuntament del Canar. I imputat d'un nou mòsor d'esquadra en el Carreval. Esforç, el Barça de Futbolsala, ha debutat en Victòria a la ronda hélit de la UEFA Futsalcaf. L'equip laborant ha guanyat 6 a 1 davant, el locomotif Carquif Ucrinès. I Víctor Valdez estarà al voltant de 6 setmanes de baixa. El porté del Barça pateix un trancament muscular al vaçó de la Cama dreta. Fer un comú entre el govern, els ajuntaments, els advocats, contra les taxes judicials i el tancament dels jutjats comarcals que vol impulsar el ministeri de Justícia, aquest migdia hi ha hagut protestes arreu del país. El col·legi d'advocats de Barcelona d'anunciar que aquesta superació tindrà repercussions negatives per als ciutadans i la justícia de proximitat. Així ho ha assegurat a la xarxa de comunicació local al president del col·legi Oriol Rusca. I tots els edificis, totes aquestes inversions que s'han fet, eren una política molt clara, molt propera a la gent, és tot diner tirat, ara que comencem de zero i ho fem d'una altra manera, aquests diners s'han gastat i ara aquí farem no se sap què, i tornarem a fer més edificis encara a les capitals de Provincia. Nosaltres no em són gens per diari, perquè, en realitat, és una altra ataca, el que és la justícia propera, la justícia pels ciutadans. Mentre estan, el govern català es planteja presentar un recurs al Tribunal Constitucional. Els farmacèutics cobraran durant la tarda d'avui els 309 milions d'euros del pla de pagament d'aproveïdors del govern central. Es tracta dels diners que els devia l'administració pels medicaments dispensats als mesos de novembre i desembre del 2012 i el maig d'aquest any. Ara les farmàcies estan pendents de cobrar les factures del setembre i octubre, que apugen a 225 milions. La Generalitat s'ha compromès a pagar una d'aquestes dues mensualitats abans que cabi l'any i posar-se el dia del pagament durant el 2014. Agents judicials han registrat avui l'Ajuntament del Canà. El motiu és una denúncia d'un particular contra el consistori per obres públics com ara la piscina municipal. Els agents han buscat documentació sobre adjudicacions i llicències d'obra pública i actuacions urbanístiques des de l'any 2007. Entre aquestes obres hi hauria la piscina coberta del municipi. L'actuació judicial respondria a una denúncia feta per un particular al passat estiu. La jutgessa que instrueix el cas rebal ha decidit invutar a la gent dels Mossos que van atajar el basal de sang deixat per Juan Andrés Benítez. Es tracta del novemoso invutat en aquest cas. La magistrada li atribueix un delicte d'obstrucció a la justícia i sobrenya que resulta partint en inputar-lo per la seva possible col·laboració en els fets que són objecte de la investigació. L'Ajuntament de Llegostera, això és el Gironès, demana aquests dies als ciutadans que els facin arribar propostes i sugeriments de millora del municipi. L'objectiu és incorporar-los al pressupost de l'any que ve. Ràdio Casar, Maritzell Parremont, bona tarda. Bona tarda. El consistori de Llegostera està treballant en l'elaboració del pressupost municipal del 2014. L'objectiu de l'equip municipal és elaborar un pressupost adequat a les necessitats i reptes del poble. És per això que s'ha previst un procés participatiu que permeti complementar els criteris polítics i tècnics amb la recollida de propostes ciutadanes. Ramon Soler és el tinent alcalde de Llegostera. O per la porta, doncs això, donar opinions i sugeriments a l'equip de govern com la majoria del possible, doncs intentem sempre incorporar-nos. Tots aquells que vulguin traslladar les seves inquietuds ho poden fer a través d'un formulari o fênus dels canals 2.0 de l'Ajuntament de Llegostera. I un dels col·laboradors de Ràdio Santa Perpétua, el Vallès Occidental, rep avui el premi on de l'Ajuntament de Llegostera, i els col·laboradors de Ràdio Santa Perpétua, el Vallès Occidental, rep avui el premi on de l'innovació radiofònica. Es tracta de Carles Valldellou, que condueix el programa Pagesos de Ciutat que distribueix a través de la xarxa. Ràdio Santa Perpétua, Estrellanoñez. El 5 de novembre de 2012, un grup de 12 professionals va crear un nou canal de comunicació. A través d'una pàgina web www.elextrarradio.com ofereix 12 programes de ràdio diferents. El que labora Carles Valldellou porta partítols so i tu, per exemple, a les xarxes en reportatges en què s'ofereix la realitat per a la qual passen algunes persones. Projecte que neix del micromassanatge, nosaltres no teníem recursos econòmics, i vam decidir tampoc tenir ni idea d'informàtica, i de fet és important d'estar que això, perquè és una pàgina web, no és una ràdio convencional. A Ràdio Santa Perpétua, Valdellou dirigeix i presenta programa Pagesos de Ciutat, que se met també a través de la xarxa a altres 32 amizores d'arreu de Catalunya. Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. Avui reobre l'espai de joc de la begoneta amb diverses activitats adreçades als nens i nenes i a les seves famílies. És un servei que aquest any ja s'oferia, i és un servei que s'ha de gestionar a l'estiu. L'espai de joc de la begoneta obre de nou, amb l'objectiu de Sant Espai Lúdic i Educatiu, per famílies i infants, fins a 10 anys. Iniciatives i programes és l'empresa que gestiona aquest nou espai de la begoneta, que ja ho feia fins fa un parell d'anys, però a les hores l'Ajuntament va decidir no renovar el contracte de concessió de l'equipament per estalviar diners i gestionar-lo d'una forma més directa. Ara, iniciatives i programes, ha tornat a guanyar el concurs públic que li atorga la gestió, que és més límitat. Avui, a partir de dos quarts de sis, ja fa mitja hora que se n'ha obert portes, i en quart de set hi haurà en compte contes amb aquestes teatres. Demà es faran aixecar la del casal de joves, que donarà les claus per trobar feina al ric Neunit. S'explicaran les diferents possibilitats de mobilitat internacional en aquest país, els avantatges i inconvenients de la destinació i els recursos necessaris per preparar l'estada. Organitza el Servei de Mobilitat Internacional de Sant Just. El ric Neunit és la destinació més demanada per joves espanyols que van a fora de treballar. La conferència de demà explicarà, entre altres coses, aquestes claus a l'hora de buscar feina en aquest país estranger. També es tractaran els programes de veques que existeixen per iniciar un projecte de mobilitat. Serà la seta al casal de joves. I acabem aquest vullet explicant-vos que la Comunitat Educativa de l'Institut de Sant Just es mobilitza per ajudar dos joves del municipi, la que hi dirà Niela Guillón i l'Òscar Molina, que són ex-alumnes de l'escola Montserrat i originaris del Salvador, que van perdre la seva mare suptadament dissabte passat. L'enterrament es farà el Salvador i la família necessita cobrir les despeses del viatge i de repatriació de la mare. Ara tots dos estudien en diferents centres del municipi per marxar el més aviat possible demanant aquestes ajudes per cobrir despeses. L'Albert, un compte al banc Sabadell per fer portacions econòmiques, el trobareu a la notícia penjat al web de la ràdio, i la idea és que demà dijous el vespre i agil màxim de diners possible per entregar a la família. Per conèixer més informació, podeu posar-vos en contacte amb l'Institut del Correu Electrònic amb païsmssantjustarovegmail.com. I de moment això és tot més informació a la set, amb les notícies d'Alitio Vespre. 50 anys del concili Baticà-Sagón. Beus de la Peròquia repassa en aquest curs 2013-2014 l'impacte d'aquell moment d'obertura i renovació de l'església catòlica, i es planteja què en queda després de mig segle de la seva celebració. Beus de la Peròquia estan vosaltres cada dimecres a dos quarts de vuit de la tarda i, en repetició, els dissabtes a dos quarts d'onze del matí. Sabeu d'on ve l'aigua dels Pous? Veniu amb la família al Museu Akbar de les Aigües el diumenge 24 de novembre a celebrar la setmana de la ciència i descobriu al llarg d'un seguit de proves com circulen les aigües subterranyes. No us perdeu aquesta activitat gratuita per a tota la família, a més, del 15 del 24 de novembre, el Museu obre les seves portes per la setmana de la ciència. Consulteu tota la informació al nostre web museudelesaigües.com o seguiu-nos al fesboot. Estem a 5 minuts del centre de Purnallà, del metro i del trambaix. Us hi esperem. Museu Akbar de les Aigües, on l'aigua viu, on vius l'aigua. 60 i més. El magasin fet per gent gran per a tothom que ens voleu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més. T'has apuntat ja al nou club Ciutat Diagonal? I tant, ha estat un encert. Per què? Perquè puc entrenar amb el millor del millor. Totalment nova, amb equipaments de darrere de generació. Sí, això està molt bé, però jo prefereixo les activitats dirigides amb ritme mòsica. També n'hi ha. El nou programa inclou classes de zumba, pilates, llogues, pinning... I què he de fer per apuntar-m'hi? Només has de trucar al 93 473 96 71. I si truques de part de ràdio d'Esvern, la matrícula és gratuïta. 93 473 96 71, oi? Exacte. Club Ciutat Diagonal. Soc Agustín Arribas, sóc del graner de Sant Just, i em viu una salutació a tots els ullens de Sant Just i també a la penya del Morro. És en Moples, per la penya del Morro o del Morro. Ràdio d'Esvern pot potenciar el comerç local i agraïns-hi aquesta feina. Hola, penya del Morro, soc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adéu. La penya vol morro cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. 6 i 11, benvingut a la segona hora del programa. D'aquí una estona parlarem amb la fotògrafa Marta Fabregas, que és de l'estudi de la fotogràfica de Barcelona, on, per cert, han passat molts actors, gent també de la societat catalana, més o menys important, pel seu estudi. Ja fa 15 anys que fa fotografies de retrats, i aquesta vegada s'ha ajuntat a molts fotògrafes més per fer un calendari solidari per la Marató d'Anguany de TV3. En parlarem d'aquí una estona amb ella i també de la fotografia en general, i també tindrem a la Rosears per parlar d'educació canina. Avui ens explicarà algunes situacions conflictives que puguem tenir amb el nostre gust i com resoldre-les. I també tindrem el Sergi Arrada, que ens explicarà quines són les activitats que es poden fer els propers filles al casal de joves de Sant Just. Abans de tot això, però, Cristina, repassem el segon trending topic del dia, perquè avui ha sigut el més comentat a Twitter. També Assunta, el sumari del crim d'Assunta Basterra, conclou que la mare va matar la menor i es va desfer ella sola del cos. Però va ser el pare que va comprar la medicació i la va suministrar. Sí, perdona, Cristina, digues que no t'hem escoltat bé. Rosario porta la mare...No tenies el micròfon obert. Rosario porta la mare d'Assunta Basterra. Hauries l'ha responsable de la mort de la menor, segons el sumari del cas que el magistrat José Antonio va atreïn entre aquest imicres a l'espai. L'autor s'ho té que va ser el consola Basterra per a d'Assunta, qui va subministrar la dosi històxica d'urus final, un ansiolític per facilitar posteriorment l'acció d'exfixia, per part de la mare que segons els especialistes va ser qui va traslladar el cadàver. A la setmana era el jutge d'Assunta Basterra de ser l'autor intelectual del crim, mentre que Porto és acusada de causar la mort de la menor, que encara queda per determinar l'objecte amb el qual es va produir l'exfixia. Que diu la gent a Twitter, per exemple, Carlos Bermudo, que parlin de progenitors en el tema d'Assunta, la nena suposadament assassinada pels seus pares, em crida l'atenció sen oriental. Una altra és el Black, que diu, al·lucino, amb el cas d'Assunta. És a dir, adoptes una nena des de petita, la cuides i l'educes, per després que matar-la. I l'Elisa Díez, que diu que els pengin, per ara, el somari d'Esbella, que l'assassinat d'Assunta fou un pla concordat dels pares. En fi, passem al Casal de Joves. Un home. Unes idees. Un color al blau. Unes esclapes a la barba. Sergi Arrada-Ruiz. Moltes tardes. Molt bé, nosaltres aquí tranquil·lament. El Casal de Joves, com esteu vivint la jornada d'avui? Dimecres, 20 de novembre del 2013. Doncs perfecte. Molt tranquils, o no? Bueno, com sempre, aquí està la gent jugant a l'avui, està la gent jugant a la lliga. Aquesta època jo us vaig explicar una vegada. Sí, no teniu avui captats de vins, del soller de Can Mata? No, no. No teniu cap xerrada. No teniu cap xerrada avui sobre què fer... La mà, la mà, la mà. Què fer, per exemple, si vols aconseguir feina a la Xina, per exemple? Demà la fem pel Trenc Nuit. Ah, demà el Trenc Nuit, eh? De fet, abans ho han comentat a les paites de notícies amb la Carme, però potser la paraula de moda no és l'adecuada, però sembla que ara moltes xerrades juvenils van en canvi d'escapar aquí, a trobar feina a l'exterior. Bueno, realment la programació del punt d'informació i una de les transpreocupacions de la rejuadiria de joventut de Sant Just és el tema laboral i que els joves trobin feina. Home, de fet, repassem algunes xerrades que s'han fet últimament al municipi. Per exemple, aquí, el que és el de joves, en Sant més lluny, buscar feina a l'hivern, a les pistes d'esquí, al Pirineu. Anirem a veure una altra escola sobre com buscar feina a Alemanya, que també estarà al que és el de joves d'aquí un temps. La setmana vinent. La setmana vinent ja podem confirmar que també hi haurà aquesta xerrada de buscar feina a Alemanya. És la formació professional dual a Alemanya. Ah. Ja ho explicarem millor, la setmana vinent. La formació professional dual és la que, mentre estudies, tens un contracte amb una empresa i estàs cobrant des del moment que atrapitges a Alemanya. I ja fas les pràctiques, tens un contracte, i quan acabes els estudis, poden finir-te si tu et vols quedar a Alemanya. Clar, de fet, aquesta xerrada de Alemanya és diferent, que hi ha d'anar sense cap mena de pre-contracte, diguem-ho així. Exacte. Aquesta explicarà una mica tot el tema de com es troba allà, el tema d'estudis, el tema de tot. Una mica l'aventura, no? El Trenc de Unit, per estudiar o trobar feina o el que sigui, que vingui demà el cas del de joves de 7 a 8. Perquè més o menys en aquestes xerrades que tu ja has estat en algunes, què és el que demanen, sobretot? S'orienta els joves que vagin? Clar, la gent no està una mica desesperada. Desesperada perquè aquí no hi ha massa sortides, i creuen que no hi ha molta feina. Que hi ha de feina, eh? Però bueno, hi ha molta gent que està buscant-la, i està com una mica complicat. I ara, vosaltres veieu que era una moda. Bueno, no sé si és una moda o no, però sembla ser que d'altres països, la cosa és una mica més senzilla, no?, i la gent, doncs, mira. Home, de feina n'hi ha, perquè sense anar més lluny, des del bloc del punt d'informació del cas del de joves, allà em pengeu bastantes, eh? Raciones amb senjurs i també amb Barcelona. A l'estona em asseureu i ficaré com minut 30 noves. Que sàpigues, per cert, que nosaltres, algunes, no totes, tenim temps, les anem repassant a l'espai de notícies positives al teu joves o al programa. Moltes vegades m'arriben allà els avisos, del carrer de l'Esber o la penya de Morro o no?, a... Sí, fer retuïs i... Sí, en fi, que si no ho sabíeu, podeu acostar-vos a casaldajobes.com, o a través d'aquí es pot anar, o a través també del punt d'informació, al Facebook, del casal de joves, al Twitter, en fi, que anem retuïtejant i comprovant. Sergi, parlem de més actes que tingueu els propers dies al casal de joves. Què és el que trobarem? Dilluns 25 de novembre, que és el dia internacional contra la violència de gènere. A la set hi ha un acte, també, aquí, a Can Ginestà. Fem contraprogramació, i el que falta, ja tenim coses. Molt bé, i què tenim al casal de joves? Doncs comencem inaugurant una exposició que ens arriba a la Rins de Munt, de l'associació Dona Viva, i una exposició fotogràfica que es va... tot el poble de Rins de Munt es va implicar en aquesta associació, i des de la perruqueria del poble els peinava gratuïtament per fer-se les fotos, maquilladors, il·luminadors, fotògres professionals, tal. I les protagonistes són totes dones, no? Són totes dones de la Rins de Munt, i recreuen moments o escenes de violència, després en frases i tal per fer una mica més de rasó i tal, però que està molt bé perquè es va implicar tot el municipi en aquesta exposició. Bé, doncs aquesta exposició, que es podrà veure, imagino, a la sala de Munt Llo, per fer de llocs. Molt bé. Alguna cosa més...? Sí, clar que sí. Després d'inaugurar aquesta exposició al Dilluns, farem... Ara m'estava liandaria, perquè el dia següent era el dia de la fida, però, bueno... S'entremis una mica, perquè els milers d'ullens que tenim no perden els. No, no, no. Tenim un taller de defensa... Bueno, una de masterclass de defensa personal. Oh, què dius, ara? Ah, sí? Sí. Una masterclass de defensa personal. Això hi ha molta gent que s'ha d'haver, la Cristina, a la primera. Mira, us diré una cosa. Si té èxit, faré un taller gratuït trimestral a partir del janet. Què dius, ara? I què es podrà fer, en aquest taller? És una ciració de tallir a dos mano. Va bé. Home, no, suposo que ensenyaran tècniques, no? El ensenyaran a defensar-te. Doncs, escolta, va molt bé, això, eh. No es sap. A part, a part... Per què et poguis trobar mai en una situació incòmode i perillosa d'aquest estil, on t'agrits a defensar, amb el teu propi cos, en les teves mans, d'una agressió, alguna cosa? Fent això, també potencies una mica la teva autoestima i també l'autoseguretat, no? Perquè pensa... Clar, també penses, mira, jo com a mínim he fet aquest curs, que si passa alguna cosa ja tinc alguna referència de què és el que podria fer, no? El darrere va començar així. Efectivament, aquí al Casal de Joves fent un curs de defensa personal. Quin dia serà i a quina hora? Doncs el mateix dilluns dintre dels actes que fem en contraviolència de gènere. Es poden apuntar també nois o només noies? Sí, es poden apuntar. A veure, estan focades a dones. A dones, vale, vale. I tant d'aquí al dilluns i volar fer la classe, cap problema. Deveien per fer-li les claus i tot el que han de practicar, no? També poden fer de graços. Sí. Escolta, i això s'ha de pagar o no? Serà gratuït, i si tens el taller trimestral també serà gratuït. Ah, molt bé, doncs escolta, és un nou taller que no sabem si es farà. No sabem, no sabem encara, però jo crec que és xulo. És xulo tenir-lo com a ofertat. Sí, com a mínim interessant, no? Clar, jo crec que sí, és diferent també a les coses que es poden fer al Casal de Joves. Està bé, d'autoseguretat i protecció. Molt bé, Sergi, per cert, aquest cap de setmana no hi ha cursa de cas de coixinets. Sí. Ai, perdó, volia dir que aquest cap de setmana ha passat. No hi ha hagut cursa de cas de coixinets. Aquest cap de setmana sí. Tens un altre projecte per anar a la cursa, Sergi. I et paguen les vegades? Jo que aquest cap de setmana no podré anar. O sigui que al final no... Oh, quina llàstima. Si no vas tu, jo no vaig. Ja, ja, ja, ja. Per cert, deixa'm comentar, ja que estem dient això, ja que ho comentem, que estan buscant la gent d'organització, perquè com que hi ha hagut aquest tema, demà per cert en parlarem. Estan buscant la gent de l'especial que vindran a fer l'especial, com cada dia dius, els últimes setmanes. Hi ha un clàssic de la cursa de cas de coixinets aquí al programa. Estan buscant gent del punt d'informació, punt de control, gent que faci també de seguretat, i també busquen un espíker. I no és broma. Busquen voluntaris per fer de tot. Busquen voluntaris per fer de tot. I també busquen un espíker, perquè ho hem pogut llegir això, el Facebook dels cas de coixinets. Per tant, si algú vol fer de espíker, no és broma. És broma. És un espíker que en té un senyor. I n'ha anat, que aprofiti i faci. El faig i aprofiti una altra. És mala sort. Si la gent li agrada i la gent el vol, que l'agafin. No passa res. i que s'ha de fer amb la sèrie de la vida. I que es faci una cosa més... Sí, dintre de les coses que farem el dia i la violència de gent, a part d'inaugurar l'exposició de Dona Vida a part del taller de defensa personal, farem també l'estrena d'un vídeo que estem fent durant la setmana passada, amb joves de l'institut, i suposo que aquest capsegó anirem a Canji a gravar, les opinions de joves respecten la violència de gent. Molt bé. I això es podrà veure en algun lloc, només un dia, o serà com una mena de... Anem aquí al Dijuns 20, a les 6 i mitja de la tarda, i després ho penjarem a la nostra web, al Facebook i tal. Molt bé. Els vídeos diuen tots en contra. Sí. I... I, bueno, bé... Qui fa? Us fa alguns senyors que han conegut el vídeo o no? El que grava... Sí. És, bueno, la Caterina, i el Pau Barrevo. Home, la Caterina Pau Barrevo, oi? Uns clàssics, uns clàssics. I els que parlen són estudiants, estudiantes de Daliès Sanjus. Sí. I jo crec que aquest dissabte així, i si algú està canyent, també podrà mirar-se. Si algú vol participar expressament, aquest dissabte al matí, que pas 12... Tampoc no se'n dematina molt, el Pau i la Claudi. La Caterina. La Caterina, perdó. Em matarà amb aquella acció de molt millor que tu. Doncs ja ho sap, aquest migdia, el dissabte, pot anar a canginestar. Molt bé, Sergi, no tenim més temps avui. Moltíssimes gràcies. Aquest dilluns, eh? Ja ho veiem... 25. 25, eh? S'ha entrat tot. Molt bé, Sergi, moltes gràcies. Moltes gràcies, que vagin bé. Adéu. Molts petonets des de la botiga Oton de Sanjus per la penya del Morro a la ràdio, i que tot vagi molt bé i molts anys. Una salutació molt forta a tots els components de la penya del Morro. Soc la Lícia, de Bristol Idiomes, i, com diem nosaltres, enjoy English, enjoy Bristol. Des de tot bé bé en Kate, enviem una forta salutació per la penya del Morro. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esber. 5 minuts arribem al punt de 2.47 de la tarda. Encara hem de parlar d'aquí una estona amb la Marta Fàbregas, que és una de les fotògrafes que ha col·laborat en un calendari on els seus diners que recaptin seran destinats a la Marató de TV3, un calendari molt xulo, que ens espera que hi hagi una estona. Però, abans de tot això, aquesta música ja de l'ata, que estem a l'espai d'educació, Canina, amb la Rosé. Ara és Rosé, bona tarda. Molt bona tarda a tots. Bona tarda. De fet, aquesta setmana, Rosé... Vols apuntar-te una mica al carro, eh, del que va comentar i va començar una mica també l'Albert Capapey, la setmana passada, que és l'altre educador que tenim, i que estem molt contents de tenir-nos al programa, per parlar una mica sobre situacions conflictives dels gossos. És a dir, situacions que podem trobar amb el nostre gos o gosa a casa, i com rejocen. Casa i carrer, perquè, de fet, la majoria són entre gossos, també. Llavors, bueno, és tenir una mica en compte, i més que explicar què fer o com fer-ho, però, de quina manera, practicar, no? Lo seu és crear una mica de consciència de que, de vegades, ens escandalitzem més del que toca. Bé, comencem, comencem. Perquè, a més, aquests són dubtes que s'han extractat de gent que ho ha plantejat a un curs d'educació, Canina, que feu els dilluns vosaltres. Exacte. Són propietaris, són propietaris de peu, i gent que no ha estat mai en el món del gos, ni té cap mena de relació, i que, en un moment donat, han vist l'anunci i han dit, Òscar, mira, si jo tinc aquest problema amb el meu gos, anem a veure què puc fer. Bé, comencem. Jo aniré fent preguntes, i anem respondent entre tots. Què ens... O sigui, Rosé, això, veig que, perdona, aquesta pregunta de què us ve al cap. Si veieu un gos lladrant, insistentment, cap a un altre gos, això, a principi... Això us hauria de fer ja vosaltres. No, us hauria de fer la pregunta. Jo, la resposta... Llansem l'altre. Llansem l'aquí, segur la vol respondre. També ens pot enviar un mail a la penyalmororrovegimil.com, qualsevol pregunta també ho pot fer, en aquest espai obert d'educació canina. Home, jo, Rosé, si el meu gos, que no tinc, comença a abordar quan veu un altre, jo què penso, que, per exemple, té por o... ignora... borda, perquè està ignorant el que passa. Jo el que diria és... Jo el que diria és, com diria la Rosé o l'Albert, és que hi haurien diversos factors, no? Molt bé. Pels quals podria... s'hauria de trobar l'Albert del problema. Ja està aquí la lista. No m'ha semblat que ens va demanar la resposta del Jordi. La nesta, la nesta, la clasió. Les altres no han quedat tan en tants escoltes. Podria ser per un problema d'associabilització. Per exemple, i... Imagineu-us la situació al revés, perquè... Perdona un moment, Rosé. No l'he vist tan repelent. No, ho he dit perquè... No, he dit una resposta, una clàssica. Era una... Podrien ser per diversos factors, però hem de cantar per... una falta d'associabilització. Jo em mullo i dic que podria ser perquè el gos té por alguna cosa. Totes dues podrien ser correctes, d'acord? Imagineu-us que esteu el propietari que porta l'altre gos, el que li borden. Què penseu que el gos que us està borden? Potser el mateix, ara, perquè ja ho sabeu. Jo penso que té un problema l'altre gos. I sota el propietari. I el més normal que facis és que agafis i marxis, d'on t'està el gos que t'està borden, d'acord? M'agrada aquest espai. Més preguntes, a veure, digues. No, no, podem seguir en aquestes, si vols, que encara queda... Ah, perdona, digues, digues. No, no, bueno, la resposta d'aquesta, sí que seria aquesta. El que passa que... Clar, llavors, això no és la solució del problema. La comem de reaccionar, no? És el que diem sempre, el lloc d'enfrutar el gos, que se l'esprovarà pel carrer, que intenta preveure una mica aquestes situacions i buscar un grup de gent, que hi hagi un grup de gossos, que li siguin favorables en el nostre gos, si és el que té el problema, perquè vagi entenent i pugui agafar aquest criteri que li falta. D'acord? Seria això una miqueta. M'ho dic una mica d'entorn. Preparar l'obra de teatre que deia l'Albert, d'acord? Per cert, que si és l'altre gos que està borden el nostre, podem anar i dir-li, escolti, d'haver-se educat millor el seu gos. Jo no ho faria, això. Millor que no, no? No. Per mi, de nota, immaduresa per part teva. He de dir-li, com el gos que va, i ara dir-li a tota l'altre gos que s'està portant malament. Això és com als pares, no? Que te n'has fits per allà, i tens un comportament d'un altre nen, que no t'agrada, tu tampoc no aniria a dir-li. Escolteu, educau millor el vostre gano. Inclus passa moltes vegades i també he treballat amb molts nens i passa moltes vegades que el mateix comportament si el falta un nen o el fa un altre, la resposta del pare, o en aquest cas, si parlem de gossos, el propietari és molt diferent. Per cert, el tema de la correta, perquè estem en aquest cas, que es t'esborren els gossos entre ells... Què penseu, va? El tema de la correta és important, no és important... Home, és important, no? És important perquè allò és tu, pots una mica aquí controlar el gos. Perquè si no el tens controlat, és important tenir el gos controlat. Dic jo, dic jo. Estic amb tu, Jordi. No veig la pilota. Podria tenir dues bessants, aquesta resposta. Una és aquesta que dieu, no? Que la correta doncs ens dona un control i podem mantenir segura la situació i endur-nos el gos si fa falta. Però per altra banda, si el que estem intentant és que el gos agafi un criteri i aprengui que un altre gos no és un perill, pot ser inclús una motivació per jugar, hem de començar a treure corretges, també. Perquè el gran problema, moltes vegades, amb els gossos que no s'hi saben relacionar amb altres gossos, són els que mai els han deixat. Sempre han anat donant corretges, sempre els han dit què havien de fer. Llavors, clar, arriben a una edat de maduresa que, en principi, han de tenir el criteri format i prendre bones decisions, i no les saben prendre. Són com cadells, no? Però, clar, amb 30 quilos, en el cas d'alguns, i amb unes boques, doncs, ja considerables. Ja no són cadells, aquí del problema. Això, tot el que havíem sempre... Si comencem, quan abans comencem, i tot aquest feina, la fem quan són cadells, que també és molt més fàcil, imagineu-vos, mira, els nens i els adolescents, els petits, em refereixo, un nen de, no sé, posadés 7 o 8 anys, poden tenir la mateixa intensitat a l'hora de voler fer alguna cosa. Però el nen petit està descobrint, i l'adolescent ja és una celebrat, d'alguna manera, no? Clar, clar. Per això s'ha de passar la primera etapa de petits, i hem d'agafar una mica d'autonomia de petits per poder prendre bones decisions quan comencem a ser més grans. Aleshores passa alguna cosa similar. La petita de començar a conèixer una mica, no, per després tenir el criteri que parlàvem l'altre dia, no? Justament per saber... Per altres experiències. I poder una mica tenir el seu propi criteri que estigui adecat. Això és molt llògic. Això els dic molt als propietaris que venen, o quan vaig jo a casa d'algun domicili, el que ha de fer és sentir comú. Que diuen que és el menys comú dels sentits, però sí que és així. Si tu pares a pensar cada cosa que expliquem, almenys de la manera de treballar que tenim amb l'Albert, és una filosofia que està molt basada en el sentit comú, i amb valors com el respecte, la sinceritat... No ho sé, la confiança, el ser connecte, no? Que són valors de convivència, no entre gossos, vull dir, entre qualsevol espècie. Per cert, ara que comentem aquest cas concret, de quan anem per exemple al carrer i un gos borda un altre, i així el nostre o el revés, què passa quan un d'aquests gossos està sud més a l'altre, no? Que això també pot ser que passi, que escrivint, fins i tot, s'acostin, es revolquin... No heu vist mai aquesta situació. Si la veieu, hi ha molta gent que... Aquí tenia la reflexió del principi. Home, jo et dic una cosa... Si jo tingués gos, jo no deixaria ni que s'acostés. Si veig que hi ha... No, no, perdona. No costar-se tranquil·la. És com si alguna persona a tu no et deixés acostar cap a altra persona. M'explica malament. No, no, ho estic molt bé. Cristina, és que és així. No, jo, en part, en part... Els gossos necessiten l'horar-se i... Els gossos de 5% dels propietaris fan el que ha dit el Jordi, per què? Però per la mateixa por, el propietari. Clar, però jo el que dic és que... Si veig... O sigui, jo dic que s'acosti el gos, això no tinc problema, penso. Però si veig que la cosa es comença a posar una mica... tensa, no?, que comencen això, a cridar-se, o un sobre l'altre... Això no pot ser perillós, o els hem de deixar de fer, Roser? Podria arribar a ser perillós, però podria arribar a ser més perillós encara si ens hi posem. Normalment. Si és un gos que ja coneixem, encara que sigui una mica esvalutat o que sigui més viu, que tingui així més àgil i més actiu i tot el que sigui, si dos gossos tenen una bronca, i és una bronca, sense més... Molt probablement és que no hi haurà ni un... ni un foladet d'edent. Serà una mica de bava, un dol... És un dol. Si vols que la següent pregunta que hi havia... Està bastant relacionada amb aquestes. Són dues situacions que és molt diferent, com actuar el gos de sota, si la veus des de fora, sobretot, és molt diferent com ho percebes tu, si el gos de sota es queda tranquil, o el gos de sota crida, esbalota i la lia una mica, es rebolca i tal. La realitat és la mateixa situació. El gos de dal probablement, pel seu criteri, ho està fent bé. El que està fent és dir-li, amb aquell gos tio, vas passat de voltes, relaxa't. Ja està, no passa res. Què passa? Cungos que és més immadú, no sap com reaccionar en aquest bloqueig, i comença a cridar, sobretot si són cadallets, que els cadells tenen un mecanisme natural de defensa, tenen el crid més agut, sembla que se'ls estiguin menjant, i llavors no entenc que el que hi hagi és el que hagi passat. El que hagi passat és que hi hagi una sentència de frustració. Si és veritat que un gos madú no el tindria molta estona a sota, però tampoc és veritat que el tingui molta estona a sota, si un gos dolent, o que ho està fent malament. Així actuen tots els gossos. Quan hi ha un que està passat de voltes, sempre apareix algun, que segurament abans hem intentat dir-li d'unes altres, la rodajar, l'ha intentat separar del grup, el que sigui. El que prefereix és que el que hagi passat no quanto al grup, perquè ha decidit agafar el joquim i desgraci화 A la situació que no hi ha gens bona, perquè llavors sí que pot acabar malament. Jo la gran majoria d'experiències que tinc en casos així, on no hi ha mossegades, o sigui que és simplement una bronca, un rebolcón, un bla, bla, bla, bla, és que acaben sols, acaben per si sols. És més, és que si no acaben per si sols i les tallem, quan es tornen a veure aquells dos gossos, tenen allò pendent, i hi aniran sempre a buscar-ho fins que ho hagin resolt. Per tant, deixa fer, eh? Sempre que es pugui, sí, clar, el deixa fer, ja ens hem adonat que et xoca de cara amb la por del propietari, amb la confiança que puguem tenir en el gos. I llavors, bueno, jo sempre aconsello anar... deixant fer, fins al punt que tu ves i que pots deixar fer, en el moment que tu t'hagis de posar nerviós, talleu, te'n vas, i d'un altre dia ho proves, ja està, no passa res. Està clar. Sí, sí, sí. Però, bueno, sí, diguéssim que l'objectiu seria intentar anar a deixar-me fer sempre una mica més. Molt bé. És que això retrolimenta. Quan de més confiança tens ton al gos, més confiança té ell, i més et torna, també, aquesta confiança. Fins al punt que no sé si ho recordeu, a mi em va quedar molt grava d'una frase de l'Albert de l'últim dia, que deia, ostres, jo era una gossa, hem arribat a un punt de comprensió tal, que ja no li dic quan marxo. M'espero que em miri, em giro i me'n vaig cap on marxo, i no ho sé bé. Això no és el meu objecte, no ho faig. I és per això, perquè arriba a un punt que si els vas deixant fer, els vas deixant fer, ell tenen suficient criteri, com per dir, bueno, jo aquí m'ho estic passant bé, però ell marxa i jo marxo amb ell, avui ja en tinc prou, ja està. Rosé, avui ho hem deixat aquí perquè no tenim més temps, hem de fer curt l'estona, però jo t'enplasso, quan tornarem a parlar d'aquí un païs de setmanes... Sí, t'ho diran quan s'interessin. Sí, que continuem amb tot això, no? Perquè, per exemple, què passa quan un gos ens ensenya les dents o ens gruïn si hi ha el nostre, o no? Ja en parlarem d'aquí un païs de setmanes, si hi ha cas amb la Rosé, o sigui que ens tornem a retrobar d'aquí 15 dies. Que tinguis una bona tarda, que vagi bé, Rosé. I benvinguts, adéu! Adéu, adéu, adéu! Fem una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments a la recta final amb la Marta Fàbregas, fotògraf que ha fet aquest calendari juntament amb ont de fotògrafes més, que els diners aniran destinats a la Carta Fons per la Maratota TV3, fins ara mateix, a l'Apèria del Morro. Sabeu d'on ve l'aigua dels Pous? Veniu amb la família al Museu Akbar de les Aigües el diumenge 24 de novembre a celebrar la setmana de la ciència i descobriu al llarg d'un seguit de proves com circulen les aigües subterranyes. No us perdeu aquesta activitat gratuïta per a tota la família. A més, del 15 del 24 de novembre, el Museu obre les seves portes per la setmana de la ciència. Consulteu tota la informació al nostre web museudelesaigües.com o seguiu-nos al Facebook. Estem a 5 minuts del centre de Courneillà, del metro i del trambaix. Us hi esperem. Museu Akbar de les Aigües, on l'aigua viu, on vius l'aigua. T'has apuntat ja el nou club Cintat Diagonal? I tant, ha estat un encert. Sí? Per què? Perquè puc entrenar amb el millor del millor. La sala de fitness és totalment nova, amb equipaments de darrere generació. Sí, això està molt bé, però jo prefereixo les activitats dirigides amb ritme mòsica. També n'hi ha. El nou programa inclou classes de zumba, pilates, llogues, pinning... I què he de fer per apuntar-me? Només has de trucar al 93 473 96 71. I si truques de part de ràdio d'Esvern, la matrícula és gratuïta. 93 473 96 71, oi? Exacte. Club Ciutat Diagonal. Bé, continuem a la penya del Morro. Avui volem parlar de fotografia, perquè justament aquest divendres es presenta, a Sant Cogat, el calendari Carpe Diem viu la vida que la vida és ara. Un calendari solidari on tots els diners, per cert, recullits, es destinaran a la marató de TV3 d'en Guan, dedicada a les malalties neurodegeneratives. Per parlar d'aquest calendari, tenim una de les fotògrafes, que és la Marta Fabregas, de l'estudi de la fotografica de Barcelona, el telèfon Marta. Bona tarda. Hola, bona tarda. Bona tarda. Benvinguda al programa. Gràcies per ser aquí amb nosaltres. No pròdigment per la Marta. Escolta, Marta, explica'ns on va sortir aquesta idea. Doncs mira, aquesta idea va ser d'Alemaité, que té una botiga terrassa que es diu Otaquíts, i des de fa molts anys, més o menys per aquestes data, s'organitza un calendari solidari. I aquest any, doncs, li va acudir la gran idea de convocar a 12 fotògrafes, i, bueno, li hanza amb aquest projecte tan estupendo que és fer aquest calendari. I cada fotògrafa ha posat, doncs, un grup de nens, fotografien, fent alguna activitat, i l'EMA era Carpe diem, no?, perquè creiem que s'ha d'aprofitar el moment i que, entre tots, hem de tirar endavant. Cada fotògrafa s'ha dedicat, per tant, a 12, a una pàgina, a un mes del calendari. Et toquen tatucats? Doncs mira, això ben bé, encara no ho sabem, perquè vam posar unes normes de joc per dir-ho d'alguna manera, que és que els nens s'havien de presentar amb un càsting que vam fer via Facebook, perquè es poguessin apuntar allà. Després vam fer un sorteig i una tria cada una. Els nens havien d'anar amb Texans i una samarreta blanca, i també havia d'apareixar el nom de Carpe diem a dins de la foto. I una mica, amb base de la proposta que ha fet cada fotògrafa, la dissenyadora, que ha sigut la Marta Muñoz i la Lídia Casorla, han decidit quines fotos podien encaixar millor. I fins i vendres, que és el dia que es presenta el calendari, és sorpresa i encara no sé quin més m'ha tocat. I què vas fer, tu, amb el teu grup de nens i nenes? Mira, jo vaig proposar disfressar, no, però caracteritzar una mica els nens com nens del carrer dels anys 50, de Nova York, anys 50, molt així, bruts, amb tatuatges, amb un punt així, una mica gamberro, i llavors anaven tatuats amb el nom de Carpe diem, i els vam fer cridar, com si haguessin guanyat un partit de futbol, i com molt exaltats. Alguna vegada havies treballat, ara en parlarem, perquè de les feines que heu fet a la fotogràfica, però alguna vegada havies treballat amb tants nens? Tants nens, a l'hora, no, amb molts nens, sí. El que passa és que en aquest calendari, clar, al final vam anar avisant nens, pensant que potser n'hi hauria algun, que seria baixa, i té tanta tirada, i li agrada molt a la gent participant en totes aquestes coses, i no em va fallar cap, amb el qual eren 12 nanos. Però ho han fet tots molt bé. I es treballa diferent, perquè sempre he escoltat això, que es treballa diferent amb nens i amb animals, amb el món audiovisual. Sí, és molt complicat, has de tenir molta paciència, has de tenir molta empatia amb els nens, i sobretot nosaltres sempre tenim una premisa, i és que el nano ha d'estar fent alguna cosa, ha d'estar fent alguna activitat, llavors és la manera que també surtin espontànics i més naturals. Amb el tema de nens, també hem fet... treballem molt en moda i fent catàlegs i tal, però llavors ja no són tanta quantitat de nens, diríem que són grups de 3, 4 nens, llavors és una mica més controlable. Clar, els nens del món de la moda de catàlegs, com dius, apartament tenen més experiència, també, no? Evidentment, aquesta era una altra cosa, no? En el nostre cas, a la foto que vaig fer jo, hi havia barreja, hi havia nens que no havien vingut mai, i hi havia algun nen que sí que s'hi dedica professionalment, però que volia participar. En el catàleg de moda, normalment, són nens que ja tenen una mica més d'experiència, però, bueno, a vegades també te'n trobes que no, eh? Vull dir que vas fent, de més i de menys. I alguna vegada has trobat algun car especial d'un nen que no hi ha manera de fer fotografia o... Escolta, deixem-ho, perquè no pot ser. És el que diem, no deixen de ser nens, a vegades som feines d'adult, no? Sí, exacte. S'ha de tenir molta paciència i molta empatia. En aquest cas, el Marc, que és l'altre fundador de la fotogràfica, que, a més a més, és el meu marit, jo sempre dic que és una mica com el flautista de Melin, no? I té molta empatia amb els nanos, i normalment se'ls acaba posant a la butxaca. Llavors, el nen que sempre sembla que no ens en sortirem, sempre acaba sortint. Si et veuen alguna piruleta o un carmel, no? Exacte, exacte. Per què? El dia del calendari, de la foto del calendari, vam posar unes piruletes d'aquesta supergrossa, i els vam dir, no? Estàs clar, si les fotos surten bé, us guanyareu una piruleta. I clar, ja va ser una mica... A tirofes, això. Això és fer trampa, això és fer trampa. Per cert, parlat de la fotogràfica, un estudi. Esteu a Sants? Estem al barri de Sants. Fa 12 anys que estem en aquest local. I la veritat és que... ens agrada molt perquè, a més, és un estudi que està a peu de carrer. Sí, a costat del centre civí, que és de Sants, el carrer Rocèn de Arús. Us dediqueu a la fotografia professional. Què és el que feu concretament per tenir un plató, un estudi? Sí, nosaltres fa 15 anys que ens hi dediquem professionalment. I, aviam, en el nostre estudi fem moltes coses. Sobretot estem molt centrats en el tema del retrat, amb tot el que comporta el retrat. No només sessions familiars o sessions de buc per actors, o per professionals liberals, sinó també fotografies de retrat per caràctules de CD, o de música, o de grups de música, com els de Macedònia, que fa molts anys que els fem fotos. Sí, home, he treballat amb gent com el Peper Rubianes, que li va fer les fotos del seu últim espectacle de la Sónria etiópa. La Sónria etiópa, sí. Aquesta va ser una sessió molt entrenyable, perquè va ser l'últim espectacle que va fer el Peper Rubianes, i li vam fer les fotos del cartell. A més a més el vam convidar a participar en un projecte artístic que fa molts anys que tenim engegat, que es diu Trobades en una cadira, i gent de la cultura que els convidem a seure amb una cadira. I tothom s'ha sentat en aquesta cadira. Aquesta cadira és una cadira que no sé si és la mateixa sempre, o la neu canviant, però ha passat per molts culs, per dir-ne d'alguna forma, no? Sí, exacte. Ha aguantat molts pesos pesats. Sí, sí, sí. A Inaclutet, per exemple, no? A Inaclutet, a Ferranadrià, Oriol Vullgas... Sí. I Manolàries, Ariadna Agil, Nora Nava... I sempre és la mateixa cadira, o no? Sempre és la mateixa cadira. Sí, sí, fins i tot quan vam fer l'Imanolàries i el Gorrotxaga, que ens vam anar a Madrid, i un amic nostre ens va assediure unes sales en un hotel NH. Sí. Doncs ens vam endur la cadira, i tornant amb el cotxe carregat, amb tots els trastos, ens la vam deixar. Perquè, com que no parla, no ens va avisar que ens havíem deixat. I vam tornar a Madrid. Vam tornar a Madrid, sí, sí. O sigui, un viatge de 6 hores... Li vam haver d'afegir 2 hores més. Escolta, aquesta cadira... És com una mena tot, hem de la fotogràfica, no? Sí, jo crec que s'ha fet més famosa que nosaltres. A més, també, parlant de famós... Un dia heu de fer, no sé, un buc per la cadira, només, això. No sé si... Bueno, la tenim fotografiada sola, perquè quan vam fer una exposició d'aquest projecte del trobades en una cadira a la galeria Harman, vam fer un petit catalac, i la portada era la cadira Sola. Clar, també hem passat pel vostre estudi, gent com el Joel Joan, amb la campanya aquella de Barcelona de Sidèix. Correcte, sí, sí, vam treballar amb ell. De fet, nosaltres l'havíem conegut a través del projecte aquest del Trobades, que l'havíem convidat a participar. Li va agradar molt l'estudi, li va agradar molt el lloc, i llavors vam aprofitar-nos, mentre ells rodaven l'espot aquí en el nostre estudi, nosaltres vam fer les fotos pel cartell. De fet, també continuo mirant. Pasqual Maragall, Gorrotxaga, també, en fi. Per uns pesats, també, de la societat actual. Sí, en el cas del Pasqual Maragall, nosaltres, dins de la fotogràfica, tenim moltes branques, com et deia, per del retrat, fem feina de l'estudi, també, per agències de publicitat, o per museus, com el Picasso, o el César Sibé, i tal. Però també sempre hem volgut tenir aquesta part de responsabilitat social una mica, no? I la fotografia ens ha permès contactar com a la Fundació de Pasqual Maragall de l'Alzheimer, i poder participar en ells de forma desinteressada, aportant el nostre granet de sorra, que és el cas que ha passat amb el calendari de l'Amerator, o un altre que estem preparant ara per l'associació Asdent, que és la malaltia d'Asdent, que, en aquest cas, també hem participat en un calendari... amb el Santimillan, que també apadrina una mica tot aquest projecte. Perquè la gent famosa tracta... És diferent a la gent que li feu, no sé, de tractes de forma personal i tal, o no? Doncs la veritat és que no. Nosaltres vam començar aquest projecte del Trobades en una cadira, en aquest cas concret, no? Perquè ens feia molta il·lusió conèixer a segons quins personatges, i a segons quins... Escolta, clar. O a l'Ariadna Gil, o... I llavors, doncs, vam trobar una mica que, presentant la idea, la gent de seguida ens va obrir les seves portes, i quan venen aquí a l'estudi, doncs, els tens per tu sol durant dos hores, no? Clar, clar. I això és un luxe, no? Perquè durant dos hores són només per tu, no? I llavors, bueno, els dius... Captes una mica la seva ànima, no? I te n'adones que, en el fons, són igual que tu, i tenen els mateixos problemes, i els mateixos... Bueno, allò que quan es veuen a la foto, no? Doncs veiem els nostres efectes, doncs fins i tot el més conegut, també els té. Escolta, i tu quan estàs allà darrere la càmera, jugues amb ells, què els dius, a tots els models que tens, eh? Com ho fas per empatitzar amb el model? Aviam, nosaltres sempre amb el Marc... Sempre hem dit que això és una feina d'equip, i que evidentment compta el que està a la càmera, el que està a l'ordinador veient les fotos que surten i està dirigint una mica la sessió, i la persona fotografiada. Llavors, sempre procurem, abans, fer una petita reflexió i conversa, i conèixer una mica la persona que fotografiarem, i, a partir d'aquí, sentar-lo a la cadira o posar-lo davant de la càmera, i poquet a poquet, n'adonant forma, diríem, el que estem buscant mai surt a la primera, i sempre és una cosa lenta, no? La persona també s'ha de deixar anar, s'ha de sentir a gust, s'ha de desinibir, i sempre diem que, si fem una sessió de 3 hores, les fotos bones surten a l'última mitja hora. Els últims minuts sempre surten les més bones. Per cert que la majoria de la gent només fa una foto d'estudi, quan es fa foto... ni d'estudi, quan es fa fotos pel DNI o al carnet de conduir. Tu que tens una experiència en aquest món, com a professional, la millor aptitud, quan es posen davant d'una càmera, quina creus que hauria de ser? Nosaltres sempre recomanem mirar a càmera. Per una qüestió de que, quan tu estàs mirant a càmera, inclou també a l'espectador. Per tant, es crea una relació, no? Es crea un vincle quan mires a càmera. Si no mires a càmera, el que observa després aquella fotografia és simplement un espectador. També hi ha molta gent que avui en dia, amb els mòbils, els enviar als enviats d'Instagrams, el que és fotògraf amb els filtres. Potser li poden servir aquests consells que ens estarà explicant. O et fan ràbia, tot aquest món? No, al contrari. Nosaltres som molt prots xarxes socials i ens agrada molt que, en el mòbil, tothom pugui tenir una càmera fotogràfica. Creiem que és una manera de democratitzar la fotografia i que la fotografia hagi arribat a tothom i que fins i tot fa que la gent també ho valori més. I comenci a haver-hi una mica aquesta pedagogia que nosaltres fem de la fotografia de la imatge, poc a poc tot aquest caldo de cultiu s'ha anat donant un resultat, no? I, per tant, som molt prou imatges, segur. Mira a càmera, eh? A partir d'ara ho has fet al mòbil. Mira a càmera i somriure. Això és el que fa també empatitzar molt després amb la persona que mira aquell retrat, no? Això ajuda molt. I els nens, sobretot quan fotografies nens, doncs donar-los-hi alguna cosa a fer. Donar-los-hi alguna cosa a fer, que estiguin pintant, o que estiguin dibuixant, on anar amb bicicleta, o regant unes plantes... Mira aquí, mira aquí, estigui impossible. El 90% de vegades no miren aquí els nens. Vas a vegades que els diuen que no miren, no? O que posin cara d'enfadats en aquell moment. Clar, això és un drama, també. Avui en dia, els nous pares, els primers mesos, els primers anys, ja fem fotografies i el nen no els fa cas. Per tant, bona manera, aquesta, mentre fan una activitat. Exacte. Marta Fabregues, que per cert... Potser tens alguna relació amb el Francesc Fabregues d'aquí de Sant Just? Doncs no. No, perquè és també un fotògraf de tota la vida i amb TV3 ha treballat molt, i tot plegat, i el coneixem bé. I abans ho he pensat, que no sé quin familiar. Doncs no, però estarem encantats de conèixer-ho. Jo vull aprofitar per dir que el calendari el presentem a la Masia Can Mora de Sant Cugat. Aquest divendres 22 a les 6 de la tarda. Per què és algú que vol comprar el calendari d'aquest de la marató que heu fet amb el de Carpe diem viu la vida que viu... que la vida és ara, què és el que ha de fer? Doncs mira, en el nostre Facebook de la fotogràfica, tant a la pàgina com en el perfil, tenim allà la llista de tots els punts d'aventament. De totes maneres, en el nostre estudi de la fotogràfica, que si entreu a la web, la fotogràfica.com, també hi ha el mapa de localització, també els vindrem i també els vendrem. Perfecte. Nosaltres també posem el Facebook del programa. Molt bé. Molt bé. I enhorabona, per aquest calendari, que estem impacients de veure aquest divendres, a veure qui més t'ha tocat. Molt bé. Marta, moltes gràcies. Molt bé, gràcies a vosaltres. Doncs agraïm-li el programa. 3 minuts i mig, arribem al punt de la set a la tarda. Cristina, si la penela del morro que hi hagués molta audiència, avui què seria Trandint Tòpic? Escarbats a... Perquè a l'acció de les aplicacions amb l'Èric Pomaren parlat justament d'aquesta aplicació que controlava els pobrets escarbats que els havien de treure les banyes i posar una cosa al damunt. Per Noran Téunos, també anar a casa 12 escarbats i tot de chips, que tu pots posar-li a l'escarbat perquè puguis controlar per casa, com si fos un cotxe tele dirigit. En fi, acabem el programa. Agraïm tota la gent que ha fet possible la penya del morro. La Carme Verdoia, les notícies de Sant Just, i la Carretera Rajal, a la Ginatosa, directament des de la Vall d'Avers, també a l'Èric Pomaren, amb les seves aplicacions mòbils, el Sergi Arrada del Casal de Joves, a la Roseas d'Educació Canina, i ara hem acabat entrevistant a la Marta Fàbriques de la fotogràfica. Cristina, ens veiem demà.Tins demà. Que tinguis una bona tarda. I una setmana amb l'informatiu bestra un programa que, per cert, jo no em perdo mai. Que vagi bé, Adéu-siau. Bona tarda. Segueix la penya del morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del morro. A Facebook, la penya del morro. Un moment a més. I don't care the end to your arms These days of darks Wish we'd known We'll blow away With this new sun But I'll heal down For now And I'll kneel down On my brow And I will wait, I will wait for you And I will wait, I will wait for you So break my step And relent Will you forgive And I won't forget Know what we've seen And can't be laughed Now in some way Shake the excess I'll wait, I will wait for you And I'll wait, I will wait for you Bona tarda, són les set del vespre. I tot seguit les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre. Aquesta tarda s'ha reobrida l'espai de joc de la vacuneta amb diverses activitats per a infants i famílies. A partir d'ara, l'espai el torna a gestionar l'empresa, iniciatives i programes, una estrena que es fa justament el dia mundial de la infància. I ara ens portarem algunes de les opinions dels nens i nenes de Sant Just, sobre el municipi, l'Escola i el món. Amb aquesta notícia obrim l'edició. Vull resumir amb altres informacions destacades a Antiturals. Demà es fan això arreglar el cas de les joves que donaran les claus per trobar feina al Regne Unit. S'explicaran les possibilitats d'emobilitat internacional en aquest país i els avantatges inconvenients de la destinació és una de les iniciatives del servei d'emobilitat de Sant Just. L'Associació de Veïns amb Església convoca el primer concurs de fotografia, és obert a tothom i el tema és el mateix barri. Hi haurà tres premis que decidirà el jurat i un premi per votació popular dels associats a l'entitat. I també parlarem de la situació de dos ex-alumnes de l'escola Montseny, originaris del Salvador, que han perdut la seva mare suptadament i necessiten diners per repetir el cos i enterrar-la al seu país des de l'incidiu. Ja s'estan mobilitzant per ajudar-los. Bona tarda. Avui ha reobert l'espai de joc de la vacuneta. A partir d'ara, cada dia estarà oberta durant dues hores a la tarda. És un servei que aquest any ja s'oferia, però que es va durar a l'estiu. L'espai de joc de la vacuneta obre de nou amb l'objectiu de ser un espai lúdic i educatiu per famílies i infants fins a 10 anys. S'han just notícies. L'any passat va gestionar aquest servei la Fundació Catalana de l'Esplai, i a l'estiu se'ls va acabar el contracte, i a les hores l'Ajuntament va obrir un concurs públic per gestionar aquest servei. S'hi van presentar tres empreses i va guanyar inicitives i programes, l'empresa que ja hi havia al darrere de la vacuneta, quan oferia Espai de l'Audioteca el lloguer de sales de 5 hores cada tarda. Recordem que l'Ajuntament va decidir no renovar el contracte de concessió per estar al dia d'inès, i tot plegat va obrir un litigi entre l'empresa i l'Ajuntament. El regidor d'infants s'hi explica com està aquesta situació. Ells interpretaven que tenien una sèrie de prerogatives i de drets, que evidentment, i d'alguna manera més legítima, han de defensar i estem en un procés de com a solució.