#381 - La Penya del Morro del 25/11/2013

Tornem a la competició, tornen els golls, l'emoció, i a ràdio esvern tornen els juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10, aquí a la ràdio juguem a casa. Per seguida, actualitat del baix i l'obregat, informatiu comarcal.com. Tornem a la competició, tornen els juguem a casa. Les entitats socials denuncien que la justícia no protegeix prou les dones maltractades. Més de 23.000 famílies en risc d'exclusió, residencial han rebut en guany a justes de la Generalitat. Tarragonatura les plagues de panaroles, rates i altres insectes que afecten l'estiu al municipi. Esforç en futbol al Sabadell estudia el relleu de Javi Salamero. Els arlequinats acumulen 3 de rotes consecutives si són en llocs de descens. I en futbol se la femení greu l'esió de Clara Cornet. La capitana del Vall d'Hirana pot tenir afectats els lligaments del genoll. La Generalitat ha estalviat 2 milions d'euros a la factura energètica amb les mesures sostenibles que ha aplicat als edificis públics. És el balanç que ha pogut saber avui, la xarxa de comunicació local. L'Estalvi s'ha aconseguit reduint la potència contractada o controlar la despesa, unes mesures que l'administració recomana que es faci també a les llars catalanes. Precisament els consums energètics familiars continuen amb una tendència a la baixa des de l'esclat de la crisi. Segons ha explicat a la xarxa el director d'abestament de l'agència catalana de l'aigua, Jordi Molist, aquest descens a relació amb la consciència ciutadana, però també amb l'encariment dels preus. És realment quan hi ha una saquera i quan hi ha aquest increment de concessió quan es produeix el gran decrement, però també efectivament el fet que en els darris anys les tarifes de l'aigua s'hagin aproximat més el cor real i hagin deixat d'estar tan subvencionades entre cometes, també és un factor particularment en aquest any que encara pot donar un cert decrement adicional a les consums. Segons Molist, el consum d'aigua fa 10 anys que es redueix de manera sostenguda. Les entitats socials denuncien que la justícia no protegeix prou les dones maltractades i també que s'han redoeat recursos i psicòlegs per atendre-les. Una denúncia que considereix amb el dia internacional per a l'eliminació de la violència envers les dones. La coordinadora unitària contra la violència envers les dones s'ha assegurat que els jutges de Barcelona deixen desprotegides 7 de cada 10 dones que denuncien perquè no dicten ordres d'allunyament a l'agressor. La coordinadora també critica que s'han retallat molt els psicòlegs que tenen les dones. Unes crítiques que el govern català ha negat. El nombre de denúncies per violència contra les dones ha baixat respecte l'any passat i també les morts. Més de 23.700 famílies en risc d'exclusió residencial han rebut en guany fins al mes d'octubre ajuts del govern català. La xifra suposa un 30% més que en el mateix període de l'any passat. Unes 2.000 famílies s'han rebut ajuts per poder fer front a les cuotes de lloguer, prop de 300 per poder pagar l'hipoteca i unes 200 famílies s'han acollit aquests ajuts després de ser desnonades. Aquestes són algunes de les dades que el govern ha donat a conèixer en un comunicat en què també s'anuncia que es destinaran més de 58.000 euros a polítiques socials d'habitatge per l'any que ve. Tarragona ha aconseguit contenir les plagues que fa dos estius van proliferar amb força la ciutat. La campanya de lluita contra les panaroles, les rates i altres insectes s'ha traduït en una disminució del 51% de les queixes veïnals. El regidor de neteja, Joan Senauges, ha explicat que en comparació amb l'any passat en guany s'ha reduït de manera dràstica l'incidència de les panaroles. M'interessa que l'any passat ens van sortir panaroles durant el mes de juliol, durant el mes d'agost i fins al setembre, sortien aquest any doncs no n'hi ha hagut, no han sortit. Jo no vol dir que no hi fossin, sí que hi eren, el que passa que està ben davall. El que sí saber és que el tractament que estem fent és un tractament que les elimina i sobretot que no els deixes l'util. Al consistori assegura que més del 90% dels pous de la ciutat estan lliures d'escarbats i rates, però insisteixen que la campanya de prevenció es mantindrà durant tot l'any. Moment ara per conèixer la previsió del temps servei meteorològic de Catalunya. Clara Grosset, bona tarda. Bona tarda, seguim amb una situació marcada per aquests vents de component nord que bufen amb força l'emportar a cotes elevades del Pirineu i que porten un cel sere arreu, excepte al basset nord del Pirineu, on es manté tapat, no esperem prou precipitacions. De cara a aquest dimarts seguirem amb la mateixa situació i amb temperatures que encara baixaran una mica més en màximes que tot estirar punts del literal i prelitoral podran arribar als 15 graus, per tant es mantindrà aquest ambient fred. Els vents, dèiem, de component nord seguiran bufant, però amb menys intensitat, tant sols esperem alguns cops sorts de matinada a l'alemportar al Pirineu afluixarà considerablement. Hem d'estar alerta, però de cara a dimecres, canvi de temps, ben girant, agregal i podran portar algunes precipitacions. De moment és tot des del servei meteorològic de Catalunya. I protecció civil ha activat la prealerta allaucat per una petita allau a la carretera LV-50-55 a la Vall d'Aran. En concret el quilòmetre 10, un camió se ha vist afectat i s'ha hagut de tallar la via. Directe, a Matíndiz de Sant Just d'Esvern, el 98.0 de la FM, i a tot el món, a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro. Què tal? Bona tarda Sant Just i General Estranger, com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de ràdio d'Esvern. Us parla i us saluda Jordi Domena, i des d'ara és 5.7 del vespre. Això és la penya del morro. Hola, què tal? Bona tarda! Avui al programa parlarem de teatre amb el Roger Consul. A més a més també tindrem les notícies de la qualitat Sant Just Tenga amb la Carme Verdois i el Manel Ripoll ens explodarà el dia de la història de Sant Just, continuant amb el que ja vam començar fa unes setmanes. D'on ve el nom Sant Just d'Esvern? I a la segona, les notícies de Sant Just del Guiremcabesa i la tertulia esportiva amb el Rafacano, l'Oriol Aviam, l'Edo Rodríguez... Bona tarda! Benvinguts a la penya del morro. La penya del morro, un programa amb més morro que penya. Oigua més penya com un cor. Cristina, bona tarda. Bona tarda. També, per tu, que sí, bona tarda. Comencem repassant els friending topics al més comentat a Twitter durant el dia d'avui, perquè a cien de Carlos Fabra i també a audiència de Castelló han sigut els friending topics al més comentat a Twitter. A audiència de Castelló ha condemnat a 4 anys de presó l'expresident de la Diputació de Castelló i l'expresident del PP, a Castelló Carlos Fabra, per a 4 delictes de frau fiscal i contra la isenda pública. Sí, condemnat a 4 anys de presó per 4 delictes de frau fiscal i absolt dels delictes de suvor i tràfic d'influència. És la sentència del cas Naranjax, on s'investiga a la presunta actuació de Fabra com intermediari per obtenir llicències de pesticides en diferents ministeris del govern de José María Aznar per a Vicente Villar, propietari de l'empresa Naranjax, i qui va interposar una carrella contra el baró dels populars. Segons el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, Fabra haurà de pagar una multa d'assistents 93.000 euros i hem de nitzar i sendar amb la mateixa quantitat pels 4 delictes fiscals, la seva ex-dona, María Amparó Fernández, també ha estat com d'en Nadà a dos anys de presó i una multa de 274.000 euros. Pel que fa a la resta d'acusats, l'empresari Villar, la seva ex-dona, Montserrat Vives i l'exsenador dels populars, Miguel Prem, han estat absols de tots els delictes. Una sentència que tot i la satisfacció pels delictes absols, Fabra ja ha anunciat aquest matí que recorrerà perquè assegura que és inocent. I què diu la gent a Twitter? Per exemple, José Cosín diu en Rajoy, el juliol del 2008, Fabra és un ciutadà i un polític exemplar per al partit popular. Exemplar pels futbolars, doncs serà que sí. Una altra és la Clara Nervión, un ganser més de la que sola, Carlos Sofra, condenat a 4 anys de presó i a Fegeix. Ara agrauen molt fort els dits perquè els compleixin. I Drent, Drent diu, quantes signatures té el partit popular de la Comunitat Valenciana per l'indult de Carlos Fabra? En fi, gràcies, Cristina. I parlem ara de l'actualitat, Sant Justem, que Carme Verdó i bona tarda. Bona tarda. Escolta, no sé què passa. Avui estem tot una mica malaltons, o m'ho sembla a mi. Roger Consolva, a tarda. Bona tarda. Bona tarda, tot. Què passa? Em va ser les temperatures de cop, i estem com malaltons. S'han despertat els virus, ells. I ara tampoc és Carme. Ui, ui, que mal rotllo. Estic una mica mig gas. Va de res, però... En fi, la Cristina... No, no, a mi em comença a sortir. Ah, també, eh? Estic refredada i pensava que faria la única proveix, que no, eh? Està de pret, també. Sí, estem aquí incomant una malaltia. Jo avui no faria programa, ja. Jo tampoc. No fem-ho, no. Sevem fent dia. Com aquell dia, perquè la gent s'ha fet aquella missió, però no volem parlar, com a vaga. No, no, que hem de fer que hem d'informar, per exemple, que aquestes setmanes s'han celebrat la cursa de cadra cuixinet. Home! Per fi! Per fi! Per fi! La 37ª edició, després de jornar-se, prèviament, el cap de setmana del 16 i 17, va trobar el seu lloc aquest cap de setmana passat, 17 i diumenge. De fet, aquest dissabte. Atenció, perquè es lliuraran els premis, que el que es veu és el de Joves de Sant Just. També sabrem quina és la fotografia guanyadora del concurs d'Instagram i que, a més, serà la portada del DVD que s'entregarà a tothom qui vulgui. I, Carme, si et sembla, repassem una mica qui són els guanyadors i els noms propis d'aquesta 37ª edició de la cursa de cadra cuixinet. En categoria... No tinc aquí, no tinc aquí. Tu, Manes, tira. Doncs en categoria de la 20, els guanyadors han estat Sergi Cano i Adrienne Úbeda. En infantils, els germans Carlos i Manel Borrejo, que l'any passat ja van vencer en elevins. Fixa't, eh? Repateixen. I en cadets, Jean Baeta i Albert Maestre. També un clàssic, un clàssic, eh? En Fèmines, El Gasimón i Irene López. Ah, molt bé, un aplaudiment per l'El Gasimón, l'El López, què? És el Gràcia. El Gràcia va guanyar el 4-3, no? Sí, els primers sí, els elevins, sí. Els elevins van guanyar a la impassat, sí, també, no? No, els que han guanyat en infantils aquest any havien guanyat en elevins l'any passat. Ah, bueno, per això ja ho havíem guanyat, ja. I en la cagat d'aiguria amicta, han guanyat Lídia Gallego i Antoni Gallego. Molt bé. En Badarans, Alejandro Viescas i a l'Exportes, que també revaliden el triomf de l'any passat. I en Juniors, Sergi Humet i Gerard Busquets. Molt bé, també uns clàssics que van guanyar en sempre. A més, són noms que sonen. No sé quina cara tenen, però sonen per ser just. En Sèlior, Guillem Monteveros, David Ventura. Molt bé. I per últim, en la categoria de màster, en cada primers, Oriol Martín. Com? Oriol Martín. Martín. I qui més? I Carles López. I Toni Covell. Que sempre guanyaven els màsters. En aquesta categoria, portaven no sé quants anys seguits guanyant de màsters, la categoria reina de la cursa de gats. No... No em consta, i... No et consta que... Jo en Barrera, Toni Covell, portaven molts anys guanyant en primera posició de la categoria de màster, i en guany em sembla que van tenir un accident... Durant la cursa? Actualment. I per això es va que es van fotre un penyó... I el car de Radiu d'Esvern? El car de Radiu d'Esvern? El car de Radiu d'Esvern em sembla que està amb el car de Toni Covell, i jo en Barrera. Estan allà, a una cor, uns revols, i estan allà, aparcats, i bueno, tot mal fets i tal. Bueno, en fi, doncs escolta, ja ho tenim això, per cert que recordem que avui, de 9 a 10 del vespre, hi haurà un programa especial del Juguem a casa, amb el Mar Marvall i el Jordi Moré, precisament, que portaven el car número 14, em sembla que era, no? O 18. 18, 18. El car número 18, 18 de Radiu d'Esvern, i que explicaran i parlaran amb els protagonistes d'aquesta edició de la cursa de cars de cuixinets. En fi, passem ara a més qüestions. Carme, parlem... Del dia internacional contra la violència masclista, perquè Sant Just participarà amb un acte a la plaça Bardaguer, protagonitzat pel jovent del municipi, i, a més, també amb diferents actes i activitats, al cas del de joves de Sant Just. I és que la gent jove és un dels col·lectius més implicats en aquests actes per tal de prevenir la violència des de l'adolescència, Carme. Sí. Per tu plegat, la setmana passada, vam parlar amb alguns d'altres a l'institut, avui també hem vingut el Matí a la ràdio amb l'Isabel Pijuán, per exemple, i el director de l'institut per parlar de com es tracta tot això des del centre. Alguns consideren que el centre no hi ha cap cas de violència masclista, segur que hi ha consciència entre la comunitat educativa respecte a això. Tot i que et meten caluts de cada cop més generalitzats de xarxes socials, fa que en alguns casos creixin conductes de violència de gènere, segons alguns alumnes, i es seguren o pensen que actes com el d'aquesta tarda poden ser hi per consciència. A tothom, sobre l'existència d'aquesta problemàtica. Fa cinc anys ja que es fa aquest acte de plaça Bardaguer, per commemorar el dia Internacional Contraviolència de la Gènere, ara avui a la set, hi haurà teatre, la lectura del Manifest Contraviolència de Gènere, i una lectura musical de poemes amb els alumnes de l'institut. A veure què diu la gent de l'institut sobre la violència de gènere. Hi ha aquí l'institut, hi ha violència masclista, que estem iguals, els homes que eren les dones, i en igualtat de condicions i tot. Hi havia la consciència, la tens sempre, però tampoc ens emburo crema, perquè no tenim aquí l'institut i el pacte d'aquests. No s'ha vist mai, bueno, almenys jo no he vist mai, que es pegui a cap dona. I a banda d'aquest acte que es fa avui, o que es fa avui a la set, del plaça Bardaguer, hi ha més coses avui, és senjús, com deies tu, que és que a dos cors d'avui, del que és el de joves, hi ha una màster clara de defensa personal en clau de gènere, i s'inagorarà una exposició de fotografia titulada Dona Viva, que es pot veure tota la setmana, al casal de joves. I també suposo que potser els heu vist, però els carrers propers a la plaça Bardaguer, que en gent ha estat també, doncs ja des de divendres hi ha alguns llassos de color lila, doncs per recordar el dia d'avui. 25 de novembre. Agueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro. A Facebook, la penya del Morro. Com veu, som originals de men. Parlem de mobilitat, perquè avui es posa en marxa el transport públic al nou barri de Mas Lluís. Sí senyors, quina emoció! Efectivament, l'autobus L10, des d'avui, connecta al barri de Mas Lluís amb el núcle i urbà de Sant Just. Després que s'oblís el mes passat, s'oblís el carrer Ponce de León. Sí, molt bé. I l'autobus arriba, finalment, aquesta setmana. Recordem, doncs, que des del punt de sortir de sortir en autobus, s'han dit cornellar l'hospitalet i el plat amb freqüència de pas de 40 minuts dels dies feiners i de 60 minuts al cap de setmana. Aquesta freqüència que recordem que els veïns critiquen i que en principi, des de l'Ajuntament, diuen que s'intentarà canviar, anar canviant amb el temps, però que a menys de moment que existeixi aquesta línia que passi de tant en tant, doncs s'hauria de per saber també les necessitats reals d'aquest barri en primera instància. L'empresa que dona servei a aquest autobus és de Grup Baix Bus, és l'empresa Rosa en Bus, manté la mateixa número de vehicles que hi havia fins ara, de Llele 10, hi ha dues parades al barri, una en carrer Rosa Leveroni i l'altra en l'autobus, l'Originia de Finali. Per presentar aquest nou servei, demà hi ha una roda de premsa amb l'alcalde de Josep Arpeñala, tenent d'alcalde i regidor de mobilitat, Ginepoll, i membres de l'Associació Vainal de Masluí, demà, justament en aquesta parada, d'on s'acaba i on comença, i hi haurà un recorregut, un autobus... Una roda de premsa a una parada d'autobus. Ah, està bé, és molt curiós. Home, a la roda de premsa es fan en el carrer amb els cops. Sí, sí, sí. I els periodistes no ho tenen. Es portaran un micròfon, però que vindran els periodistes, és un divertit allà. És a dir, que igual, sí que hi ha un recorregut. És possible que pugi, no?, en l'autobús i es passi potser dins. Quan van fer la V de Barcelona a Madrid, va ser a dins, també. Amb això, l'altre dia, com a filla de les pantalles, que hem explicat el Josep Metro, també van fer un recorregut. El que va ser que en aquest cas és a fora, eh? És a fora, però, per exemple, si un periodista vol solicitar una pregunta, allò que deia la solicitat a parada, potser li quedaran allà, no? Que s'abriguin, eh? Que s'abriguin, que s'abriguin, que s'abriguin. Bé, Carme, moltes gràcies. De res. Ja sabeu que, a partir de la seta de 920 notícies, edició vespre, t'ha patut bé, ara, eh? La portarà la porta de ràdio bé amb clau, perquè no entri aire, i també sabeu que, ara mateix, a partir de ja, a Ràdio Desben.com, totes les notícies de Sant Josep. Moltes gràcies, Carme, que vagi bé. Simi, 18 i nosaltres, ara mateix, fem una pausa per la publicitat, i d'aquí uns moments, Roger, avui parlem de teatre. Teatre! Encara no, encara no. Va, va, va, ja, ja. Encara no, encara no. De què parlem, Roger? Parlem amb Jordi Galí, Sant Josep. Jordi Galí? Home, home, tant, tant. Què fa, què fa? Ara ja està bé, m'ha dit que et fotia un fred, el io, impressionant. Ah, sí? Però ha estat, durant tota aquesta tardor calorosa, tardor a Girona, perquè ha estrenat diferents coses al temporada alta, i l'última, doncs, és una festa que es diu T. Ah, T, T. T, però sense E. Aquí ho té. T'has apuntat ja al Nou Club Cintat Diagonal? I tant, ha estat un encert. Sí? Per què? Perquè puc entrenar amb el millor del millor. La sala de fitness és totalment nova, i la carrera generació. Sí, això està molt bé, però ja ho prefereixo les activitats dirigides amb ritme mòsica. També n'hi ha. El nou programa inclou classes de Zumba, Pilates, Yoga, Spinning... I què he de fer per apuntar-me? Només has de trucar al 93 473 96 71. I si truques de part de ràdio d'Esvern, la matrícula és gratuïta. 93 473 96 71, oi? Exacte, Club Ciutat Diagonal. Amigues, amics, Ràdio d'Esvern us ofereix el programa a l'Audició en nous continguts i en més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, com la música de coble, o també les danses tradicionals, el podreu escoltar als Dilluns de 8 a 9 del vespre o als dissabtes a les 9 del matí. Us esperem. Torna la competició. Tornen els gols. L'emoció. Cada Dilluns a la nit de 9 a 10, aquí a la ràdio juguem a casa. Connecte-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell d'est. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, amb un professional com en les relacions socials. L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe els dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crènic i encefàlic. Van morir per culpa d'un cotxe que anava contra iriacció, faig fer una adaptada de primària, perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que tens que anar, anir a la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Soc Agustín Arribas, soc del Graner de Sant Just, i em viu una salutació a tots els ullets de Sant Just i també a la penya del Morro. És en Moples. Per la penya del Morro o del Morro. El ràdio d'Esvern pot potenciar el comerç local i agraïns-hi aquesta feina. Hola, penya del Morro, soc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adéu. La penya molt morro, cada tarda, de 5 a 7, al ràdio d'Esvern. 5 i 22, com diem, Roger, parlem de teatre. Teatre. I avui em verem un convidat, no? Un convidat que ens espera a l'altra banda de la frontera. Veus fer un dels Sant Just Tengs? A Òscar o no sé si a Guinardó? Oscar, Guinardó. Mare de Déu. L'altra banda dels Pirineus. Un blau d'exclusió, si vols, me'n vaig. L'altra banda dels Pirineus. Des de l'hiò, ja el tenim per telèfon, el Jordi Galí. Un dels Sant Just Tengs, potser més internacional. Igual no ho sabem, aquí. Jordi Galí, bona tarda. Bona tarda, bon suar. Teniu plaques, eh. Mira, hi ha com 30 persones de públic, Jordi. Bé, què fas, Jordi? A França explica'ns una mica i Roger també acaba. Jo, sobretot, s'ha sigut perquè sabem, o ja sabíem que el 1723, aquest 17 passat, en Jordi Galí va presentar una de les seves antigues peces al Festival Temporada Alta, però és que avui obro el diari ara, per la pàgina 35, directament a la pàgina 35, i em trobo, exacte, cultura, i em trobo l'article del Joan Carles Olivares, amb un destacat que li diu una profitosa setmana per programadors. Li diu així, li lleixo 8 línies curtes. El Temporada Alta va tancar ahir la setmana de la creació contemporània, que per tercer any havia convocat de Girona 70 programadors estrangers per seguir una desen a les trenes concentrades en quatre dies. Les noves obres de Jordi Galí i el conde de Torra i Fiel van ser les que van aixecar més interès als professionals. Això vol dir, Jordi, bolos assegurats per tot Europa, com a mínim, no? Segur, segur, esperem-ho. Tant de bo. No, és curiós perquè sí que és veritat que hi havia molts programadors. És una iniciativa de la gent de Temporada, al Narcis Puig, al Sol de la Sonyer, amb la gent del Mercat. Temporada Alta de Copes converteix una mica amb una vitrina. Jo veig que fora des de fa molts anys... Molts anys, sí. De Sant Justat 99, per anar a viure a Brussel·les, a treballar amb els Flaments... Recordem que el Jordi Galí va treballar amb Bimbandi Keivus, va treballar amb la companyia Roses, allà el 2001, que també fa començar a prendre aventures pròpies, creant-ho amb la teva companyia, oi? I després, te'n vas a Lio, a treballar amb la Magy Magan, el centre nacional coreogràfic. Sí, el centre coreogràfic de Riela Pab, que és una de les barriades de Lio. I sí, doncs vaig deixar Brussel·les per Lio, va ser una mica més cap al sud, més cap al bon temps. I sempre, això des del 2001, entre les feines d'interprets, he anat sent peces, peces amb més o menys la percusió, amb molt de poca repercussió al principi, i una mica el punt d'inflexió és el 2008 amb aquesta peça que vaig presentar el dissabte passat a Temporada Alta. Una peça, però, que segons expliquen també el dossier de Temporada Alta, doncs es va començar a gestar aquest camí teu, cap a trobar la poesia a objectes cotidians, sense ànima, o amb una ànima amagada, que li saps treure, com et diuen els diaris i les crítiques, a troncs, pedres, cordes, escales, vigues. Aquest és el teu material. Però recordem que el 2005 vas presentar Dello Improvable, on ballaves amb una viga, intentant fer-li canviar el seu centre de gravetat, per desplaçar-lo, no? Tinc, em sembla. I el 2007, premier etsuit, per a pieza, que és aquí on ja balles, que es va presentar, això es va poder veure a la Martó de l'Espectacle, una de les últimes Martons de l'Espectacle, allà a la plaça Margarit de Xirgo, i al Mercat de l'Esplós, que jo recordo 10 minuts d'un silenci, de 400 persones amb un silenci tens fantàstic, i el Jordi ballant amb una viga, amb una escala i una escombra. Sort d'aquí, això d'aquí, la peça T, que has presentat... T, és 2008, però aquesta... Diguéssim, aquesta... Jo, el 2001, començo a treballar amb dansos. Soc de Gaví, formo instituts del Teatre, treballo com a intèrpret en companyies de dansa contemporània, i a partir del 2005, començo a... a derrapar una mica i a treballar, a introduir objectes en la meva pràctica. Llavors, el que faig primer, són aquestes peces curtes, peces de 10 minuts, a 12 minuts, els estudis, no? Són com proves, proves sense massa pressió, sense massa repercussió, que em permeten començar a explorar aquest univers del objecte i del gest amb l'objecte, i l'incluència que té l'objecte per transformar un gest, i com el gest es va... es va pudint, es va adaptant, es va constituint a ell mateix de forma coreografia. Què et va robar, el cor, d'aquests objectes tan cotidients, inanimats, com una cadira, una viga? En el moment que començo a treballar amb objectes, bueno, ara tampoc en tinc masses, però encara en tenia menys de diners, llavors sempre he treballat amb objectes recuperats. I una de les característiques que encara que sembla una mica estrany, que em atreia molt, era la qüestió del pes. Al principi són objectes que tenen un cert pes, que tenen una certa dimensió, que a l'hora de manipular-los, fa pensar en creure una relació de tu a tu. No ets manipulador tot poderós, sinó que t'has de posar el servei de les necessitats de l'objecte. Clar, perquè moltes vegades... Digues, Jordi, perdó. No, no, no, que... És bastant intuitiu. No arribo a l'objecte de forma molt intuitiva, i és a partir del diàleg que aquest qüestió et toca poc a poc amb les peces que vaig anar progressant cap a altres diversos. Ja. Escolta'm, alguna vegada també en diuen que el que fas, o jo he sentit a públic, quan en vegades ens hem vist a la Fira de Tàrrega, o al festival... No sé si el grec em sembla de l'any passat, o fa dos anys que vas venir... Molta gent deia, ostres, però això no sembla dansa. A part també un dia comentàvem que amb molts festivals de circ de tota Europa s'ha de situar, però a la vegada també tots aquests objectes, tot el que deies del pes i parlant abans de l'equilibri, són conceptes molt de dansa, no? El pes, la força, l'equilibri. Jo el punt de partida és una qüestió experimental. A veure, què passa si en comptes de ballar només amb el meu cos, les meves articulacions, la relació de muscla i lligament, i tendó, i ossos, i sentit de la propriocepció, i de l'equilibri, etcètera, introduir-se un element que ve molestar, que ve a distorsionar aquests equilibris. I tot i que, com ve dius, és una feina que el circuit de dansa contemporània ara s'està començant a obrir aquest tipus de feina. Fins ara ha sigut el circuit més de circo de França, més d'Aldo d'Azul, que m'han adoptat. Jo soc ballarí professional, i el coneixem molt poc en aquest circuit. Hi ha sigut el circuit de carrer que m'ha permès treballar, que m'ha permès avançar, que m'ha permès fer nous espectacles, i la dansa ve després. Ara bé, això és la qüestió de les etiquetes, que és una qüestió complicada, perquè sobretot implica els organitzadors. De part meva ho tinc clar, jo soc ballarí, treballo amb... Les eines que ho he dit són de ballarí, que és l'escriptura coreogràfica, que és la creació de gest, l'escriptura de gest, que passa per l'objecte, sí, passa per un punt instal·latiu, d'installació escultòrica, arquitectònica fins i tot. Sí, la qüestió de l'espai, del volum, després d'aquesta qüestió, amb l'equilibri, de seguida t'acostes de la qüestió del risc, que té a veure amb el circuit, que té a veure amb la proesa. Però mai hi ha proesa, i llavors per mi jo no treballo amb circuit. Tu el que fas és dansar amb aquests objectes cotidians, a més, sempre vas repetint bastant els objectes, vigues, pneumàtics, cordes... Sí, sí, és una mica les obsessions. Els primers anys de treballar amb objectes, fins i tot molts dels objectes d'una peça, serveixen per fer la peça després d'una manera mateixa. És el mateix objecte que té història, ja. És la mateixa dimensió, sinó que és el mateix objecte que el que t'imagina. Va travessant, és com un partenerme, és un company de ball. Però aquesta visió també va evolucionant. Per exemple, a Ciel, la peça que va arribar... Estranada al 2010, i que estranada a Tàrrega també, al grec. No va ser grec, va ser secció irregular. Quan ho va fer la plaça Marrall de Xirgo? Això, davant del marcat de les flors, no era el grec, doncs. Si el recordem per qui no l'hagi vist, una construcció d'uns 3 o 4 metres, potser arriba a 5... 10 o 11 metres. Molt bé, gràcies. Ja em pot despedir, Jordi, si vols. 10 o 11 metres. Els elements que utilitzo els troncs, sí, que són 6 metres de tronc. Hi ha uns 5 o 6 troncs, hi ha uns 150 o 200 metres d'acorda. Hi ha politges, i tot el que l'espectador arriba, tot està desmuntat, els elements estan ordenats a terra, i poc a poc, amb paciència, vaig fer ensorzir una construcció, això que arriba a 10 o 11 metres, i que està fet només amb troncs i cordes, amb usos, amb... I amb el propi pes d'uns com dels altres, i... Exacte. I això. Estran trobant les estratègies per realitzar al final una espècie de torre, una mica arcaica, que queda com un objecte. Parlàvem de festival d'Arts de Carrer, a França, que t'ha adoptat, a França, l'Arts de Carrer, les arts del circ són des de fa temps, com que ens porten avantatge i molta avantatge, però com veus, tornant doncs a Catalunya, aquest gènere d'Arts de Carrer, i també de la dansa, creus que s'està avançant, o que les estem deixant continuament de la mà de Déu? Mira, a França, quan parles amb els... Diguéssim, amb els veterans de l'Arts de Carrer. Fem una memòria molt forta dels catalans, i qui és antiga? Sí, clar, comedians, els anys 70, van deixar una forta de petge a tot el teatre de Carrer d'Europa. I... Fora dels Baus, la Fora dels Baus, al principi. La Catalunya que tenim festivals, tenim el Trapesi, tenim l'Àfrica, però jo crec que és la mateixa problemàcia que tenim amb la dansa, que és una qüestió de mitjans, de visió política i de constància de l'inversió. Jo crec que creativament tenim molta força. Hi ha molt de planter, hi ha molta gent que... molta gent d'aquí que treballa a fora, jo conec molts, en el meu cas, que estudies o creixes a Catalunya i acabes professionalment formant a fora. I abans d'ahir mateix vaig estar amb el Blai Mateu, que fa més de tolús, fent la seva feina, hi ha molta gent que hem sortit i que estem construint fora, perquè dins és molt difícil. Es pot dir que el que passa amb moltes altres feines, o el que ha començat a passar de fa 3 anys, amb moltes altres feines, que la gent, molts catalans i catalanes, troben feina a països emergents, arquitectes enginyers, amb els ballerins o els artistes de carrer, ja fa temps que hem marxat. Sí, a més que són professions que ja inviten aquest moviment a sortir, perquè no tenim la barrera de la llengua com el teatre, per exemple, que es formi, potser sí, que pot anar per les Espanyes, però si hi ha d'anar a França, hi ha molt més. I Jordi, de fet, hem d'anar acabant, que no tenim més temps, però abans de marxar, s'han just i venen sovint, guanyores o no? Aviam, l'anyor és una gran qüestió, no guanyor-ho, no, com a molts anys que soc fora i no soc gens nostàlgic, ho hauria de ser una mica més perquè els amics t'ho acabaran enfadant. Però no soc nostàlgic, m'agrada venir, tinc els pares, tinc el germà aquí encara, i quan vinc m'agrada passejar i veure com canvia, però... Tens aquesta sensació? Perquè em veig com marxar fora i tornar a Sant Just, tornar al seu poble, al cap d'un d'anys, ho veu tot igual, aquí no canviem mai. Jo crec que és una qüestió de temps, perquè quan te'n vas i tornes al cap d'un any, ha canviat molt poc, quan tornes al cap de dos anys, ha canviat molt poc, i ara quan em passejo, la gent creu que ja no els conec, les direccions canvien. Sí que canvia, tot canvia. Doncs va, sí, d'acord, sí, tot canvia, tot canvia. Doncs en fi, Jordi, ho hem de deixar aquí. Només recordar que qui vulgui veure una de les peces també estrenades pel Jordi i per acompanyar amb el Pelo, el fincada Salrà, si no m'equivoco, Salrà, l'animal a l'esquena. El mercat de les Flors, els primers dies de febrer, s'ha estrenat el temporal d'alta i que es diu, Jordi? L'esperança de vida d'una llibre, que és una creació del Pep i la Maria, del Pelo, i en la qual jo participo com a ballarí, que és part del meu ofici. Doncs aquest cop si et vindrem a veure i convidem a tots els avions de la penya del Morro, a que ho facin i que descobreixin la dansa i aquest teatre que s'hi dedica al circ i a la dansa i a les arts del moviment, que és el mercat de les Flors, que és el mercat del Morro. Bueno, perdona, sí, poquet, poquet, poquet. Jordi, gràcies, que vagi bé, bona tarda. Jordi, una abraçada molt forta. Adéu, adéu, adéu. Ara, poquet, poquet... Hi ha coses que no parlem mai, encara en parlem una mica. A mi, a la secció de teatre, hem parlat poc. Jo havia d'haver especificat més i dir que a la secció de teatre hem parlat poc. Això és una altra cosa. Potser és de fer una secció de dansa. No cal, no cal. No cal, no. Escolta, qui va passar per aquí el programa de fa poc? Era el number one de la dansa, si home, que el Víctor Ullate. Víctor Ullate va venir al programa. El telèfon no vam tenir, que estava al Victòria i l'ha inventat també la companya de la gent de la alta realitat amb el Jordi... Quina ràbia, no ens ho tenen el nom. És igual, poca dansa, jo soc el primer cavall, m'agrada molt. Bueno, va... A la dutxa, ara això és cantar. Sí, sí, sí, no, no, hi va lliure també la dutxa. Parlem de diferents obres de teatre... Sí, n'he posat una. Concretament, parlem de... Him and the Welcome Me, del Cel... Sí. De Juan Mayor, que es parlava a la sala Trium. És una sala molt petita, una capsa de mistos, la hem bategada. Molt xula. Molt, molt maca. Molt xula. Molt xula. I el que és maco d'aquesta sala tan xula i tan capsa de mistos és que tens els actors a 3 centímetres i, per tant, el veus respirar, suar, comunicar... Bé, i parlem de... Que seria la gran obra, la més reconeguda, o una de les més reconegudes, del gran dramatur... Juan Mayorga. Juan Mayorga. Sí. Aviam, una delegada de la Creu Roja visita un camp d'extermini de l'Alemanya nazi i sorprenentment descobreix que l'indret, el camp d'extermini, no compleix cap dels tòpics. Fins i tot. Fins i tot. Fins i tot. Fins i tot. Per tant, res a veure amb l'imatge que es tenia un camp de concentració. Exacte. I això... La fibra la fa veure amb aquesta delegada, que la obra original és un delegat, de la Creu Roja. Una mentida... I ella creu que és una mentida, però l'accepta aquesta mentida, perquè és la redacta que se li posa els ulls. Clar, clar, clar. Devant dels ulls. Què fa? És una mentida. És una mentida. I la cosa és que aquesta, el comandant del camp de concentració, ha fet... ha preparat una representació per enganyar, si de cas, aquesta representant de la Regada, de la Creu Roja, i fer-li veure que no, que tot va bé. Que no és mentida, no? Tu creuràs, no tu creuràs, això amb això juga. Jo no, jo no m'ho crec. Això depèn... depèn de si ets la delegada de la Creu Roja o no. Ah, ah, vale. Però tot i això, tot i aquest... aquest taló de fons, hem de dir que Himeluec, que vol dir, amb alemany, Camí del Cel. Camí del Cel. De Juan Mayorga, no parla de l'Extermini Nasi, no parla de la Segona Guerra Mundial i dels Quemes de Concentració, sinó que en el fons el que vol parlar, vol transmetre una sensació de... o vol parlar de l'actualitat, teatre contemporani, sobre la realitat i la ficció, sobre el teatre. Com la Cubana? Perquè el teatre, què és el teatre? És una mentida. Doncs aquesta, aquest comandant, aquest comandant del camp d'Extermini, representant aquesta mentida. Però de manera molt cruel, perquè allà el que vol és que la representin molt bé, aquesta mentida. I si allà ha de ser molt cruel i mostrar-los molt cruel, si mostraran, no, perquè tot ha de ser per aquesta mentida. Escolta, si jo que hi ha la Cubana fa anys, eh? Segur, perquè ha d'haver-lo de ser. No? Mira. Ai, mira la Cubana. Si te'n recordes la cegada de amor, la vas a veure o no? No la vas a veure. No la vas a veure. La Cubana no ho he anat a veure massa, però els trobo fantàstics. Jim Melweck. Però allà no canten i ballen com la Cubana. Diguéssim que no. El que es tracta és que aquí a l'adaptació que n'ha fet el Raymond Molins, que la dirigeix, també l'ha interpretat d'una manera molt, molt bona. Raymond Molins, que l'hem entrevistat d'alguna manera al programa, a la seva salàdria. Esclar. Esclar, esclar. Què hem de dir? Que a Jim Melweck hi surten moltíssims personatges. Hi ha molts nens i nenes, per exemple. I aquí només la representen, és una versió que les representen 3 persones. Esclar que havien d'identificar 30 persones en una sala que és una capsa d'amistus, com ho faran, no? Clar, ho faràs, ho faràs. I en canvi, la versió i l'adaptació que n'han feta és d'allò... potent, molt potent. I quins 3 personatges són? La de la Creu Roja, el Comandant, i atenció al representant de la Comunitat Jueva. A la obra original surt la Comunitat Jueva, i és només el representant. Aquella és la... Exacte. La representant del Guillem Jafaels. Sí, a mi del programa. Ah, sí, també. Sí, a mi també. A la Patricia, també. A la Patricia Mendoza. Hola, Patricia Mendoza. Hola, Patricia Mendoza. Coneixem-nos al programa. Mare de Déu. Mare de Déu. Mare de Déu. Doncs, esclar, aquest representant de la Comunitat Jueva, doncs no saps si està treballant pel bé de la Comunitat, fent aquesta representació, i també els està enviant al camp d'extermini, o a la cambra de gas, perquè el camp d'extermini ja hi són, no? Tu l'has vist a l'obra? Sí, sí, sí. L'Ellas Ida fa molt de temps. Què t'ha semblat, la prona escena? Amb un principi... Amb un principi, la trobo, potser, per un espai molt petit, com una mica molt cridada, d'acord? Però això es va adaptant, es va adaptant. Hi ha un treball de gest molt acurat, un treball de textualitat també molt acurat, el Rima Molins és un gran actor. I també gran director, perquè va estar la temporada passada al Teatre Romea amb l'obra del... No, vull nom, sóc amb l'home. Veus? Ai, quina ràbia. Ja en sortirà. Demà, escoltau el programa Dimecres. Sí, potser va arribant. Va arribant, va arribant. Va estar al Romea fent la continuació del... del mantruque. Ah, d'allò. De la cara segura. De la cara segura. Sí. De la cara segura. De la cara segura. De la cara segura. De la cara segura. De la cara segura. De la cara segura. De la cara segura. De la cara segura. De la cara segura. No, no. Del mou auat. Del mou auat. A mou és mou auat. Mou auat, es diu mou auat. Sí, sí, sí. Doncs m'ha dirigit el Romea. Aneu a este teatre d'aquell que igual no rius gaire, d'acord? Però és una mou bona reflexió i et torno a repetir. Potser el que et faran a veure més els abans del teatre és el text, el text de Juan Mayor, que hem presentat com un dels textos més reconeguts d'aquest reconegutíssim autoteatral. Però és una proposta cènica molt acurada, simple, petit, molt de prop d'aquest teatre que et deixa amb el cor obert. Molt bé. Pots fer una cosa de la música, si vols. Ah, va, com a Panagíric, com a rúbrica, com a cor obert. Bé, doncs tota, Roger, moltes gràcies. Guapíssims. Que vagi molt bé. Un abraçada. Adéu, adéu, adéu. 5 i 43, tot seguit a la penya del Morro. Ens posem al dia amb la història de Sant Just. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. Manel Ripoll, bona tarda. Hola, bona tarda, Jordi. Què tal, com a ser? Hem tingut una setmana més, ja fa uns dies que la secció d'Història amb el Manel estem tractant els documents escrets que ens parlen del Sant Just més antic. De fet, si no recordo malament, hem tractat el Testament de Musc del 987, on apareixia ja el Santi Justi, en berce, la carta de Dill del 985, on també hi havia les paraules de Berz Berzio, que més tard van simbolitzar i signifiquen d'Esvern, i també hi ha llegat el primer Joan del 965, on apareixia Villavirce. Per tant, estem ja veieu, estimats junyents, indagant, investigant les primeres vegades que sortia el nom de Sant Just d'Esvern en diferents documents de la història. De fet, la setmana passada vam fer un pas més enllà i vam estar comentant els treballs dinomàstiques que s'han fet sobre el topònim o la forma d'Esvern, i el repàs de la llista en què vam veure com havia anat evolucionant el nom del nostre poble des del Santi Justi, in berce, que és la primera vegada que es va trobar, fins al Sant Just d'Esvern actual. De fet, ens vam quedar algunes coses pendents d'explicar. No, Manel? Sí, tindrem dues cosetes que acabarem d'esbetllar avui, que ja ho vam apuntar la setmana passada, però havia quedat així una mica desdibuixat i ho volia quedar apuntualitzat avui, ja per tancar-ho tot plegat, amb dues teòries més acceptades sobre l'origen del topònim d'Esvern, i després intentarem veure com aquest berce ha anat evolucionant cap al desvern actual. Ah, sí, això m'ha agradat molt. I descobrirem, potser, alguna cosa curiosa aquí. Ah, sí? Bé, doncs entrem en matèria i comencem per aquestes dues teòries de l'origen del topònim, que ens havíem deixat. Exacte. Les dues teòries difereixen una mica entre elles. Una és la teoria romanitzant, que aniria veient que l'evolució ve del llatí, i l'altra seria que el com anterior al romans i, per tant, anterior al llatí, que després evidentment tindrà la seva evolució llatina, però que vindria abans i que podia tenir un passat, potser, celte. Són les dues teòries que hi ha. Correcte, me'n recordo. Doncs entrem una mica amb la teoria, aquesta, la romanitzant. Romanitzant, eh? Que ens intenta fer veure és que el d'Esvern actual prové del nom propi Bercius. D'acord? I que aquest Bercius hauria anat evolucionant durant l'època medieval, cap al mot verd, s'esquita amb B, o al mot verde. D'acord? Seria aquestes evolucions que serien en època medieval, escita així, i que vindria d'aquest llatí antic, que seria aquest Bercius amb B, o amb B alta, que veiem aquesta real llatina, que és quan acaben les paraules amb IOS, i és una real llatina poc comuna i poc utilitzada en els gentilitzis, o en els noms que donen lloc a zones concretes. Aquí apuntes que, per exemple, també altres noms, com Antonius, Asius, Comarius... Aquesta real llatina, i per tant, aquest Bercius podria venir d'aquí. Per tant, és una teoria que és la que té més adeptes, filològics, apuntes, per tant, la gent que allarga tot el tema de l'origen, de les llengües, també com han evolucionat des del llatí i la romanitació, etcètera, doncs aquesta és una teoria. La que diu que ve de Bercius, que és originari. Després anirem a una altra, que és la teoria preromana. És una teoria preromana. Aquesta ja ens hem de posar abans dels... No té tant dret des, potser. Però és que allà, i també té la seva lògica. Aquí la idea seria que les paraules que comencen per Ber, en ve baixa o en ve alta, són d'origen preromà. Són molts preromans. Per tant, l'evolució lògica no seria tant cap a aquest Bercius, que hem dit abans, sinó que seria una evolució cap a un Berciu, en ve baixa o en ve alta, que evolucionaria cap al Berci aquest, que aquí sí, les dues teories, i acaben convergint, que també ha evolucionat en el seu temps cap a Bertholium, que a Bertholium ve a dir que el com semblant a un braçol, un jazz o un llit. Llavors podria també donar capuda que fes referència a un braçol, a una zona on hi hagués una població. De fet, també aquesta mateixa basant preromana porta el que he comentat abans, d'aquest Bercius que podria ser inclús d'origen certa, i que després tindria la seva pròpia evolució romana, cap a paraules com betius o bitius, que evolucionarien cap a Berthius. Perdona, té una certa lògica, perquè per l'emplaçament de Sant Just, que tenim la Vall, aquí al costat, sembla que també es faci comunament de braçol. Exacte, que és una zona que ha engloba, que queda engloba d'aquí dintre. Just a sota de la penya del Moro, fa comunament de petita Vall, que és al costat de Barcelona, a l'esquerra, del que és a la Cullserola. Per tant, podria ser. És una teoria que es reforcen el fet que en molts països europeus, on hi ha hagut aquesta rel del Bercius, quan s'han fet els estudis, han arribat aquesta conclusió que podria ser d'origen certa, també és veritat que la resta d'Europa, ja en zones d'Europa, de la influència dels romans, és l'única teoria que poden apuntar nosaltres per això. Podem jugar amb les dues. Bé, doncs aquestes són les dues teòries, que amb la setmana passada també ja vam començar a repassar. El que passa, que jo crec que també ens farà més gràcia, aquesta evolució de capa d'Esvern, de com va començar per primera vegada, des de Berze, com aquell qui diu, fins a d'Esvern, com s'ha anat dient, el nostre poble al llarg de la història i els diferents noms que ha tingut. Per on comencem? A veure, aquesta evolució cap al d'Esvern, la idea o la teoria més acceptada o que està més en compte, és quan es va començar a generalitzar, a partir del segle XII, l'article XOX, que seria en llatí, que és el que ha evolucionat cap al S o S, que seria aquest article salat, i que també ha aparegut en altres poblacions, com, per exemple, Sant Joan d'Espi, també té aquest d'Espi o d'Esvern. De fet, l'evolució originària seria escrit alguna cosa semblant d'Esvern, escrit amb dos paraules, exacte, siguin bé baixa o amb bé alta, i es creu que aquesta evolució cap a d'Esvern seria una cosa de motiu popular, una cosa de la població de la zona, que en vez d'escriure, com s'hauria d'escriure o pronunciar correctament, que seria el d'Esvern, que és com s'ha acabat escrivint actualment, es feia una pronunciació descuidada, més coloquial, i es deia aquest d'Esvern, inicial, que després, amb el temps, es van apolint. Perdona, si ja tenim problemes, allò que diem l'altre dia, que no s'ha pronunciat senjors d'Esvern, d'Esvern, ja, potser seria més complicat. La R i la N, fonèticament, són dos fonemes que solen ser difícils de pronunciar, ho estan junts darrere l'altre. Exacte, i per això hi havia aquesta idea, que al principi potser es deia aquest d'Esvern, doncs per aquest descuidó, aquesta manera de parlar de la gent de l'època, que au confonia amb el d'Esvern que ha acabat avui en dia, i que és l'evolució. Estem buscant una mica per què, no? Perquè ha anat de l'Esvern a l'Esvern. Fins ara hem comentat en aquestes teories més de tema onomàstica i de tema filològic, sobretot, de com ha anat evolucionant, o com podria haver anat evolucionant. És veritat que hi havia uns rumors, que apunten a un llinatge, un llinatge històric aquí a Sant Just d'Esvern, que eren els d'Esvern. Sí, de fet, això ho desconeixia totalment, i quan vaig agafar, de fet, si algú vol mirar algun dia, a la misalània número 17, que és la penúltima que s'ha publicat, doncs hi ha un escrit d'Olga Esbert, que parla de tot això que hem anat comentant aquests dies, i aquí doncs... Perdona, un escrit d'aquí? Olga Esbert. Ah, Esbert, no d'Esvern. No, Olga Esbert. No, no, no. És casualitat, ja. No, no, no, digues-ho així. Serà potser la descendent d'aquell llinatge. I llavors explica aquest un llinatge, que està ben arrelat en terres gironines. Exacte, sí, d'un llinatge nobiliari, d'una família noble, que eren els d'Esvern. Home, perdona. I que estaven... Aquests haurien de ser una sèrie o alguna cosa. S'hauria de buscar de fet. Jo crec que sí. Té un filon, això. Manel, això té un capítol d'història de Sant Just. Qui eren els d'Esvern? Qui eren els d'Esvern? Sí, aquesta família noble. A veure si potser resquem alguna cosa. És que, de moment, la informació que en tenim és que estaven en un llinatge nobiliari ben arrelat en terres gironines. Hi ha cap allà al segle XIV. Incluso, avui en dia, encara, si es va al municipi de Saldrà, que jo desconeixi tothom que existia aquest municipi... Saldrà, no Saldrà. Saldrà amb D. Saldrà, amb C de casa i amb D, sí. I hi ha, encara avui en dia, la Torra d'Esvern, es diu així. Sí, sí. Una Torra d'Esvern? Exacte, amb el nom de... La podem reclamar, aquesta Torra, o què? Home, que la portin pedra a pedra cap aquí, no? La portin pedra a pedra i la posem a la penya del Morum. Exacte. Doncs hi ha aquesta Torra que es pot anar a visitar, i, de fet, el Svern, que seria el nom originari d'aquesta... d'aquesta nissaga. El Svern de tota la vida. Tenien origen... l'origen de la família és a l'escala. I per... Enxoba? Famílies enxobes. Sí. I per tenir una nopla nissaga gironina, que en terres gironines era molt important. De fet, van estar, més o menys, en aquella zona tenim bastanta influència des de començaments, això, el segle XIV, XV, i fins al segle XVI, quan van vendre la propietat a la família Desbac. De Desbac, van passar a Desbac. Ah, a Desbac, sí. Escolta, malament, interessa. Potser podem mirar la família d'Esvern. Si me comences a investigar i veus que no... No, no, no. No cal. Però ho dic perquè... Vaig a posar el Google, a veure si la família d'Esvern... Desbac de parell. Jo, de fet, desconeixia totalment que això existia, i quan ho vaig veure aquí, vaig dir, això ben de comentar, i per això he volgut, llargar una mica tot aquest tema, perquè no és tan, potser, purista la idea que pugui venir el nom d'aquesta família, però sí que és veritat que amb molts pobles de Catalunya, doncs el nom d'una família nopla ha quedat en el cidal del nom del poble. Però per això, en principi, la família hauria d'estar ral·lar del territori. En aquest cas, estaria de girona, hauria d'haver alguna persona, algun familiar... Alguna cosa que estiguis aquí. Exactament, això no hi ha aquesta vinculació. Perdoneu, hem buscat el Google, família nopla d'Esvern, i ja tenim els primers resultats. Ens apareixen que hi ha un Nicolau d'Esvern i un Pere d'Esvern al segle XV, que, efectivament, eren de girona. Eren de girona. Per tant, aquí s'acaba aquí la sàrquia. És un primer paginatge que d'aquí. Jo soc amb la Cristina, hauríem d'haver viscut aquí aquesta gent. Això és veritat, això és veritat. O potser vam fer alguna donació o alguna cosa molt important, no? Que hagués quedat aquí el nom. Ja acaben amb el tema, ja ho heu fet curiós, vols destacar, Manel? Sí, és el fet que també he vist aquí que hi ha bastants topònims que en podríem dintre cometes versiants d'aquest berce a dins de l'estat espanyol. Hi ha diferents pobles que no han acabat evolucionant cap al d'Esvern que tenim nosaltres, però sí que, quan es busca l'origen del nom d'aquests municipis, van aparar aquest berce que nosaltres també tenim com a origen. Serien, per exemple, el municipi de Berzi o Asturias, un municipi de Berziana a Toledo, o el de Berzana, també a Asturias o Vierces. Asturias n'hi ha bastants amb aquest topònim. A Ávila també hi ha un que és vercial amb Z, i n'hi ha un que és bastant curiós, que és que està a Burgos, que és Valdivielso, i és interessant aquest perquè els historiadors d'aquesta població propera a Burgos sostenen que l'origen del nom ve de Vallem de Berzius, que seria el nostre Berzius també que hem vist al principi. Ens olíem de germana, potser, amb algú d'aquests. Sí, amb tota l'hora. Tenen pinta de menjar bé aquesta gent a Burgos, Toledo, Asturias... En fi, jo crec que hauríem de començar a enviar una mica els seus productors gastronòmics que per aquí, com a germans. És una proposta d'Avenya del Morro que la recollim qui vulgui. Bé, Manel, si et sembla, amb aquest apunt, jo crec que puguem donar per tancat ja aquesta part de la història de Sant Justengac, que jo no sabia tampoc que et donava tant de sí. Jo tampoc, quan vam començar-hi... De Sant Just, també, i tot plegat. Per cert, tenim una encarra, què? Tenim una encarra que ja te'l vam fer arribar fa unes setmanes, no sé com estan els teus equips d'investigacions que tens paral·lel a la secció, però per investigar la campana de Sant Just. La campana de Sant Just i els colors, perquè tenim aquests colors blaus i grocs, estem investigant. Hi ha molts municipis campaners, en Boy, que està al costat, també té la campana. També hi ha l'autoscola a la campana, per exemple, no? Clar, diferent referents que hauríem d'investigar, i l'escut aquest, d'on ve? Diuen que hi havia una campana, però clar, això per si tu ho trasllado tu, perquè no sé si és veritat, que hi havia una campana molt grossa, molt grossa, aquí a Sant Just, i que la van fondre, per fi no sé què. Per tant, un falta d'aquí a algunes dades, hem d'investigar una mica. Per fi, Manel, ho deixem aquí, si et sembla? El que ha de quedar molt clar per la gent, és que sobretot el que hem anat fent aquests dies, i és amb la idea que s'han de quedar, i que no tornem a cometre més l'error, perquè jo mateix el comet, i moltes vegades quan la gent en parla, doncs ho comenta, és que el que hem d'estar segurs és que l'origen del nom d'Esvern no té res a veure amb l'arbre, amb el veu de famós, que ho hem dit molts cops, i jo algun cop crec que també ho havia comentat, perquè no té res a veure, és aquest berce bercius, que no té res a veure amb l'arbre, l'arbre s'escrivia de forma totalment diferent en aquella època. Queda clar, queda clar, he quedat dit, i a partir d'ara ja, si algú ho fa, doncs li tallarem la mà, perquè sí, com a càstig. En fi, Manel, moltes gràcies, que vagi bé. Et trobem la setmana que ve, bona tarda. Bona tarda. Bé, i acabem aquesta primera hora de l'Aprenya del Morro, tot seguit, escoltem les notícies, amb la xarxa i després el Guillem Cabeza, que avui ha vingut el Guillem Cabeza, d'estar mocant aquí a la redacció de la ràdio. És mocs, no, eh? Aquí no volem, eh? No, perdona, avui no sé què passa, que estem tots malalts, encostipats, per tant, si estàs malalt, Guillem, no entres a l'estudi, fes-les les acció des d'un telèfon a la redacció del programa. I després la tertúlia esportiva també, amb el Guillem, si es vol quedar, i el Rafacano, l'Edu Rodrigues i l'Oriol Lavilla. Fins ara mateix, a l'Aprenya del Morro. Segueix l'Aprenya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, l'Aprenya del Morro, a Facebook, l'Aprenya del Morro. Com veu, som originals de mena. Són les sis. Notícies en xarxa. Bona tarda. Us parlem per a Sant i el Verses. La Generalitat estalvia 2 milions d'euros a la factura energètica. Els bombers analitzen l'estructura on s'ha produït una fuita de gas i un posterior incendi a Sant Boi. El govern nega retallades en el suport a les dones maltractades. Inversió de 4 milions d'euros al jaciment de la Boella per atreure't visitants. Esports en futbol al Sabadell estudia aquesta tarda la continuïtat de l'entrenador Javi Salamero. L'equip és a un punt de la salvació després d'encaixar la tercera derrota consecutiva. La Generalitat ha aconseguit estalviar 2 milions d'euros a la factura energètica amb les mesures sostenibles que ha aplicat als edificis públics. És el balanç que ha pogut saber avui la xarxa de comunicació local. L'estalvi s'ha aconseguit reduint la potència contractada i controlant la despesa. Unes mesures que l'administració recomana que es faci també a les llars. La Generalitat ha aconseguit estalviar 2 milions d'euros a la factura energètica amb les mesures sostenibles que ha aplicat als edificis públics. És el balanç que ha pogut saber avui la xarxa de comunicació local. És el balanç que ha aconseguit a les llars. Precisament els consums energètics familiars continuen amb una tendència a la baixa des de l'esclat de la crisi. Una altra mesura és externalitzar el servei tal com ha fet l'Ajuntament de Lleida amb l'enllomanat de la ciutat. Amb aquesta decisió a la paeria ha aconseguit estalviar 1 milió d'euros de la factura de la llum. Fet que suposa un estalvi energètic de pràcticament un 50%, així ho ha explicat a Lleida TV, la regidora d'urbanisme Marta Camps. És un nou sistema d'esternalització que s'està fent a tot l'estat espanyol i que té doble benefici, un estalvi energètic, un estalvi ambiental. Són en total 2.100 tons de CO2 menys que metrem a l'atmòfera de contaminació lumínica i renovarem el 87% del punt de la ciutat. La privatització de la gestió de l'enllomanat públic té una vigència de 12 anys i també inclou modernitzar 17 quilòmetres de la xarxa. El govern nega retallades en el suport a les dones mal tractades com denuncien les entitats socials. Avui els municipis commemoren el dia internacional contra la violència masclista. Les associacions de suport a les dones mal tractades denuncien que la justícia no les protegeix prou i critiquen que el govern ha retallat recursos per atendre-les. La consellera de Venestar Social i Família, Neus Monter, ha negat però la retirada d'aquests ajuts. Tot el que té a veure amb els recursos que es destinen a l'acompanyament, al suport de les dones que han estat víctimes o han estat amenacades per part de les seves parelles, es mantenen no en petit cap de ballada, des del punt de vista pressupostari, perquè creiem que aquesta és una prioritat del conjunt dels departaments. Per tant, el nostre esforç s'hi posa des d'un punt de vista econòmic, però també treballant, com deia, amb aquestes generacions més joves des de l'àmbit educatiu, amb materials, amb difusió. Avui dia internacional, per l'eliminació de la violència envers les dones, s'ha sabut que només denuncien entre un 20 i un 30% de les dones que han patit maltractaments. Els bombers i l'arquitecte municipal estan revisant la estructura metàl·lica on, aquest migdia, s'ha produït una fuita de gas i un posterior incendi, el número 64 de la vinguda cooperativa de Sant Boi de Llobregat. En el moment de l'incendi, els veïns que hi havia a l'interior de l'edifici han estat desallotjats pels bombers a través del terrat. En total, han estat 15 persones. Els veïns que es resideixen a aquest edifici no podran tornar encara fins que no s'hagi pogut assegurar l'estructura exterior, ja que està situada just a l'entrada de l'edifici. Es tracta d'unes 60 persones. L'Ajuntament ha habilitat el cas al Ciutat Cooperativa que està situat al costat per acollir aquestes persones mentre no s'autoritzi el retorn als seus habitatges. El jaciment de la Boella busca garantir les excavacions i atraure també visitants internacionals amb 4 milions d'euros d'inversió. L'any 2020 és la data final d'un pla director. L'Ajuntament de la Canonja, el Tarragones i l'Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social de la Universitat Rovila i Vergili han redactat un pla amb actuacions al jaciment fins l'any 2020. Hi haurà un centre d'interpretació i un itinerari per l'entorn. L'objectiu final és obrir l'indret al públic i atraure fins a 100.000 visitants anuals. Au del Carbonell és l'arquiòleg. 900.000 serien un nombre ideal. I és molt probable perquè estem en una zona de caràcter turístic i que el turista una vegada t'ho li expliques, que és un esportxador de provocidis, són treballes molt espectaculars, i ho tenen molt a prop dels gancientes de turisme. I crec que pot ser un altre actor si no els hotels s'explica, i penso que sí que pot ser un lloc de turisme científic i cultural molt important a Catalunya. A part de garantir la continuïtat de les excavacions on es treballa des de fa 6 anys i protegir-les de les inclemencies del temps, el pla per a veure l'obertura d'un centre d'interpretació sobre un enting más i un itinerari que enllà serà el centre i el jaciment. Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. Avui es comomen el dia internacional contra la violència masclista, s'enjusti per disbarar amb actes a la plaça Verdeguer, protagonitzats pel jovent del municipi, un dels col·lectius més implicats en aquests actes, per prevenir així la violència de gènere des de l'adolescència i evitar-lo als masclistes en les seves relacions de parella. Per això es tracta en totes aquestes qüestions, també en tots els nivells del centre, des d'avui me deso fins als alumnes de Batxillerat, i des de fa 5 anys que es fa aquest acte a la plaça Verdeguer per comemorar el dia internacional contra la violència de gènere. Serà a partir de la set, la lectura de manifest contra la violència de gènere no és una lectura de música de poemes amb alumnes de l'institut i també els carrers propers de la plaça, ja es poden veure llasos de color lila, que han penjat membres dels tallers despro-7 i del Consell Municipal de les Dones. A més, avui, els dos quarts d'avui de casa de la jove es fan una màster clàssica de defensa personal en clau de gènere, i s'anagorarà una exposició de fotografia titulada Dona Viva, de l'associació de Dona Viva d'Arenys de Munt, que es podrà veure fins al dia 1 dilluns, 2 de desembre. Avui s'ha posat en marxa el transport públic al nou barri de Mas Lluís, l'autobús de la DEU des d'avui connecta a aquest barri amb el núcle urbà del municipi, i s'ha més passat el nou vial del carrer Ponce de León. L'autobús arriba en una setmana d'antelació, dins dels orígens i finals, d'una banda, la carretera real, la part de l'altre, i de l'altre, el barri de Mas Lluís. Des dels dos punts sortiran autòbols, ens han dit cornellar l'hospitalet i el prat amb una freqüència de pas de 40 minuts als dies feiners, i 60 minuts als dissabtes i diumenge. Precisament aquesta freqüència de pas no és gaire ben vista per alguns veïns, però des de l'Ajuntament, comparteixen l'opinió. El plecat servirà per saber quines són les necessitats reals del barri en un primer moment. Per presentar aquest nou servei, demà seran arreu de la premsa amb l'alcalde, Josep Perpinyal, la primera tenent d'alcalde, i regidora de mobilitat, Gina Pol, i membres de l'entitat veïnal, a partir de les 12 del migdia, tots faran un recorregut amb l'autobús, i l'adeu fins a barri de Mas Lluís. I acabem aquest vullet i explica en busca de les escoles de Sant Josep Human i la campanya solidària de recullida d'aliments. Ha començat avui, que d'anada les centres educatius instal·len un punt de recullida de menjar, perquè tothom qui bugui aporti elements de primera necessitat, Caritas Greurojo i la Fundació Banc dels Aliments, s'encarregaran de repartir més tard a les persones que més els necessiten. Els elements que es volen recaptar són oli d'oliva, pots de llagums cuits, cartrons de brau, llawna de sardines, lletons llina, lletampols, lletça midesnatada, i pasta de campanya, també, sobre per recaptar per rentar roba o volquest. Durarà fins al 12 de desembre o fins al 19, quan recull el banc dels aliments. I de moment això és tot més informació a la set. T'has apuntat ja el nou club Cintat Diagonal? I tant, ha estat un encert. Sí? Per què? Perquè puc entrenar amb el millor del millor. La sala de fitness és totalment nova, amb equipaments de darrere generació. Sí, això està molt bé, però jo prefereixo les activitats dirigides amb ritme mòsica. També n'hi ha. El nou programa inclou classes de zumba, pilates, iogues, pinning... I què he de fer per apuntar-me? Només has de trucar al 93 473 96 71. I si truques de part de ràdio d'Esvern, la matrícula és gratuïta. 93 473 96 71, oi? Exacte. Club Ciutat Diagonal. Amigues, amics, ràdio d'Esvern us ofereix el programa a l'audició en nous continguts i en més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, com la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar als dilluns de 8 a 9 al vespre i els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem. Torna la competició. Tornen els gols. L'emoció. I a ràdio d'Esvern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10, aquí a la ràdio, juguem a casa. I un informe a la web cpnl.cat. L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe els dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crènion safàlic. Van morir per culpa d'un cotxe que anava a contraherir acció. Faig fer una adaptada primària perquè no faci el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que tens que anar, aniré a la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguida actualitat del baix i l'obregat informatiu comarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat al teu ordinador o dispositiu mob. Informatiu comarcal.com T'has apuntat ja al nou club Ciutat Diagonal? I tant, ha estat un encert. Sí, per què? Perquè puc entrenar amb el millor del millor. La sala de fitness és totalment nova, amb equipaments de darrere generació. Sí, això està molt bé, però jo prefereixo les activitats dirigides amb ritme mòsica. També n'hi ha. El nou programa inclou classes de Zumba, Pilates, Yoga, Spinning... I què he de fer per apuntar-m'hi? Només has de trucar al 93, 473, 96, 71. I si truques de part de ràdio d'Esvern, la matrícula és gratuïta. 93, 473, 96, 71, oi? Exacte, Club Ciutat Diagonal. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. Són jambes de l'oncoll, el ferm esèutic del que retolona número 3 de Sant Just i envio una sedutació a la penya del Morro. Molts petonets des de la botiga Oton de Sant Just per la penya del Morro, de la ràdio, i que tot vagi molt bé i molt bé. El centre de la llengaria Bergs saludem a la penya del Morro. Bon Nadal! Què tal? Bona tarda, no? Com esteu, amics de la penya del Morro? Bona, amb el Rafa Canoledo Rodríguez, també l'Oriol Aviam a la tertúria esportiva dels Dilluns i també el Guillem Cabeza, que ens explicarà com veu les notícies de Sant Just des de fora. Guillem, bona tarda. Ei, què tal? Bona tarda, ja feia temps que no venia aquí a l'estudi, eh? Com està, Guillem? Jo apolta la meva cadireta, no? Mira la Cristina als ulls mentre parlo. Ja comencem, tranquil, tranquil, quieto, quietofiera, perquè abans de tot això hem de repassar els trending topics de la segona hora. Avui, dia internacional, violència de gènere i també 25 n, han sigut els més comentats a Twitter, perquè ha cas d'humanitzar concentracions i manifestacions durant tot el dia per sensibilitzar i també recordar les 45 dones mortes en el que portem d'any per la violència masclista. Cristina. El Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat ha convidat avui a tot el Ciutadans i Ciutadanes a utilitzar en el seu perfil de WhatsApp l'imatge amb el logo de la campanya i salida, en referència a la violència de gènere. L'objectiu d'aquesta campanya és transmetre un missatge d'esperança cap a les víctimes de violència de gènere i el seu entorn, de la mateixa manera que convida tota la societat a tenir com a objectiu la fi d'aquest tipus de violència. Per això, durant tot el dia, a més a més, hi ha actes d'humanitzar cap a les víctimes com el d'aquest matí on l'Aministra de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat han amató a llegir-te els noms de totes les dones assassinades respecte a les concentracions. Comissions obreres i UGT han difòs diversos llistats on hi ha convocatòries a 43 ciutats, a més a més a més a més a més a més a més a més a més. Un esforç per sensibilitzar informades recursos dels quals disposa les víctimes i és que de les 45 dones assassinades en el que portem d'any, tan sols, 9 d'elles van presentar una denúncia contra els seus assajors. Què diu la gent? Per exemple, el Ministeri de l'Interior a Twitter, des de la seva creació del 2007, el sistema ha realitzat més de 1.350.000 valoracions de risc. Un altre és la Llemonet, entre 10 aerosolats tecanóscars. Veig la variant cinc a la ciutat i laаемся i interpreted toteta sobre la violència masclista. El president Rofian diu que una dona no es pega, una dona s'adestimar la colours. Són de Mimarla i Ferre e Sent pushes. Girarem a la offline de gene. 계énsos molt bé. Efectivament, hem netejat la cadira aquesta, que és la teva. És una cadira d'oli brillants, que posa I'm the number one, Guillem Cabezas, i tot això amb estampat, així com de colors brillants, molt xulo. Guillem, bona tarda.Bona tarda. Avui, de què parlarem, l'espai de... De moltes coses. No sé per què em preguntes això, perquè saps que saltem d'una cosa a l'altra i amb tanta facilitat. Per cert, com està el tema Clàudia Barbará? Jo abans, de Récord, em deia la Cristina, com va el tema, no? Aquí no es fa molt que no m'ho dius, com va... Recordem que és la col·laboradora que ve als Rijous a fer la gravadora. Últimament, la Sant Treleta, on agafa col·laboradors, talls d'agenda de Sant Jose i tal, i us aneu tirant com una mica a la canya. Dir-li a la Clàudia que no és posigelosa, perquè jo amb la Cristina és com la meva confident. Vull dir, ara m'ajuda a... Escolta, li vols dir això a la cara? M'agradaria, m'agradaria molt. Anem a trucar-la. Anem a trucar-la, va. Anem a trucar-la, perquè aquí molta, molta boca, molta no sé què, i, clar, no coincidiu mai que una ve al Dijous, l'altra ve al Dilluns i... I a l'Apolo, a més a més, com va un, l'altra no va, i... Escolta, porteu-hi, ja. Això no podem alternitzar-ho tot l'any. Però està disponible o no? Tu creus que estarà disponible? Està afectat, això? O has improvisat ara mateix? No, no has improvisat. Però de totes maneres, vam parlar amb ella, i ja va... ens va comentar que sí, que estava interessada en tu, que va veure alguna cosa, crec que va dir. No sé si eres tu qui la va veure, ella. No, jo, ella. Ai, que estava bé, però bueno... I se'n va per el port, però, vull dir, positiuament. Clar, clar. No, no, de totes maneres, i ja, si tenia intenció, hi va anar a l'Apolo a buscar-te cosa que tu no va respondre. Clar, va anar a un Dilluns, i no en va trobar, clar. I no en va trobar, clar. Jo, és que sóc més a l'Imar. Sí, és que sóc més a l'Imar. Clàudia Barbarà, bona tarda. Hola, bona tarda. Bé, no. Bé, no... Què? Escolta, que estem a la secció del Guillem Cabeza, no sé si et sona, que fa als Dilluns el programa, estem en directe, i llavors hem pensat, que anem a posar-los una mica en contacte, perquè aquests dos no... O sigui, si ha de ser per ells, això s'atarnitja. Fem una cosa a la penya del Morro, com una ONG de l'amor que som nosaltres. Els podem... Has creat la ONG una mica al copito de la ràdio. Ara mateix... m'agrada, m'agrada. No puc parlar ja o què? Què? Em deixes parlar ja amb la Clàudia o què? Mai l'havia sentit a l'any. Si vols, la faig més sexe. Espera't un moment. Que practico. Hola, Clàudia. Què tal? Què te l'estàs? Bé, ara mateix ja estic una mica nerviosa. Nerviosa, però per què? Ja t'ho digue la Cristina, que ja em va patir. Li hem deixat la parlar. Una dona no la pots tallar. És veritat. Tens raó. Estic quedant una mica sorpresa del moment, però deixem sentar-me i crudir del moment. Això agafa aire, no tant desmagis. Què portes, posat? No, no, però que sóc jo, però que sóc Jordi. Però respecten, no? Un moment, Jordi, que és el romanticisme, què és això? Perdó, perdó, perquè... Teniu dos minuts per dir-vos el que vulgueu i després ja tallem la trucada, endavant. Escolta'm, jo et volia comentar una cosa, que jo vaig anar a la Polo a buscar-te i tu no hi eres. Però què portaves? Naves de l'Armell, em van dir? No, era tu el que havies de portar una flora vermella. Jo vaig estar buscant nois amb flora vermella, si no, per així és per allà. Però m'ha dit la Cristina que vas anar a un dilluns? Jo el dilluns, doncs... Cristina, te'l volies quedar per tu, digue'm la veritat. La Cristina ja em va tenir el seu temps, jo la perdre... Jo aquí ara ja no hi entro, eh? De totes maneres va haver-hi un malentès, perquè aquell llem li va dir els dilluns, i potser es va confondre, i és que va als dimarts. Per tant, si els volen trobar ara, ha de ser un dimarts a la Polo. És molt difícil, al final, tant de dents uftaques, aquí no passarà res. Escolteu, heu de quedar, ja, heu de quedar, perquè si no... Podríem anar a Madrid, per exemple. Escriu, un viatget, perfecte. De totes maneres, Claudi, hi ha una pregunta, perquè el Guillem, ara fa uns moments abans de trucar-te, em comentava que doncs sí, estaves disponible, i a mi m'agradaria saber si tu l'havies buscat per curiositat, al Facebook, i l'havies vist, com era. No m'heu dit mai el que com nom, no l'havies buscat. Guillem, que ve, clar, que te l'he dit moltes vegades. Hi ha un altre crem.Quin mal rotllo, Guillem. Tu no has buscat a ella, i ella no a tu. Envéns a veure la Polo, envéns a cercar-me, sense tenir una foto. Està la webcam, sí, sí. No et veig nerviosa, Claudi, tampoc. La webcam està oberta. Que em trec el tercer llet, així, per la vaqueta, aquesta. A veure, una cosa, per cerca, el David, el David àvila que ve als dimarts, a fer la secció de televisió, que també vol temps, m'ha cregut. També. No queda classe amb tu, Guillem, o amb la... No, no, no, és que no queda clar, amb qui vols. Si amb tu, Claudi, o amb el Guillem. Perquè diu a través de la webcam, de... de Radiesfart.com, diu, jo vinc als dimarts i no ve ni l'un ni l'altre. No us treus, tu? En fi... No sé si has vist la webcam o no. Jo ja... Mireu, pareu-me'n la música, aquesta, sisplau. Jo ja, Guillem, escolta'm bé, mira-me'n de cara, tu que pots. Claudi, tu, com si em miressis... Jo de cop he posat l'orella, sí. O sigui, jo ja més no puc fer, ja. O sigui, més per vosaltres no puc fer. Jordi, tuc venir per una fecció en dia al Dilluns. Jo no va dir ara, això? Toc venir, no. Mira que hi havia la solució fàcil, eh? I que sigui la Claudi a qui ho digui, Guillem. Bueno... Jo crec que... Jo crec que... Jo crec que Dilluns, que ve, Claudi... Hauries de venir aquí al programa. Espera't, espera't, sí. Però d'aquí s'ha parlat, s'ha parlat d'esforç? No, amb la teva presència en tens prou, no, Guillem? Sí. Jo saps allò de les cites d'express, que deuen com dos minuts per parlar. Prepareu-vos una cita d'express. I, David, si vols venir també, vine. Jo portaré les espelmes, si de cas. Clar, que vulguem. Sí, fem-ho. Molt bé, Claudi, moltes gràcies. Esperarem el dijous a la gravadora. Santraleta. A veure, abans que marxin, la Clàudia i Jordi. Aquí a la taula hi ha un full que posa. Tenim l'Utteria de Nadal. Però jo no compraré cap d'éssim, perquè a mi ja m'ha tocat la grossa. Oh! Bravo! Bravo! Bravo, bravo! Bravo! Has sentit, no, la Clàudia? No, no l'he sentit. Que s'acaba d'anamorar. Oh! Mare meva. Escolta, des d'aquí... Per què pagar 5 euros quan tinc la Clàudia? Però què dius? Això és molt dolent. És igual. Ara ja l'hem aliat, com sempre faig. Vine, m'ho havies clavat. M'ho havies clavat, tio, m'ho havies clavat. Claudi, gràcies. Continua a preparar la secció de Santraleta, que segur que estàs buscant gent. No, per preguntar... De què parlarem, aquest dijous? De què vols que parlem? De... no. No cal, no cal. Parla d'algunes coses que passin assenyuts. Un moment, perdona, estàs bé, Cristina, què et passa? Estàs emocionat? Vol que li faci un massatge cardíac. Jo ja tinc la Clàudia, ja vull dir, no. Clar, clar. En fi, doncs ja m'has preparat la secció. Clàudia, no sé, pots parlar d'alguna cosa? D'on va la gent? De mi no. M'ho faré, m'ho faré. M'ho faré de preocupar, ja. De mi no cal. Clàudia, gràcies. Bona tarda. Com diu el Ferran Monagal? Visca l'amor. Adéu, Clàudia. M'he sorprès perquè li dic Clàudia en tot moment i no Cristina, que sempre se m'escapa un... Cristina, o un... Vas millorant, eh? A un Carme, a un... a una Andrea, també. Vas millorant, no t'equivoques la veritat. Això és un punt positiu. Encara el queda per perfilar, perquè li dona un massatge molt bonic, i després, amb els 5 euros, ha quedat la cosa. No per què ho posa aquí? 5 euros per participació? Però no cal acabar-ho tot, sempre. No es pot tenir tot. Parlem ara d'algunes notícies que han aparegut a Sant Jordi als últims dies. La gent que m'estic observant un moment, Jordi, per la camp, que si estic mirant el mòbil no estic guatjapeant, sinó que el guió està aquí al mòbil. Ho ensenyo a la nostra audiència. Que modern que ets... El David diu, rollo o no, diu, però que vinguin un dia a fer una tertúlia de televisió en dimarts. Diu que el dimarts... Posa cada dia aquí a Sant Jordi, al final. Anem al tema que ens interessa, perquè aquest cap de setmana s'ha celebrat la 37ª edició de la cursa de Carles de Coixinets. Què has de dir del tema, Guillem? Doncs han proposat... Vís el resultat, no? El fatal resultat han proposat, per exemple, no fer-la més. Per què ha sigut, de fet, pitjor que la cursa de Carles Indor, que vaig proposar ja, que es va fer, a l'Iquí a la setmana passada. Per què ho dius, això? Hem, per exemple, apostes i legals. Maneveri, inclús, apostes per qui tenia l'accident més quebi. Però què dius? Per exemple, cremades amb l'escalfal de grau 2 es pagaven més. Què dius? Vaig a veure tot això per l'aplicació del mòbil. Ah, per l'aplicació de Carles Indor 13. Atenció, perquè això ja és greu. Aquí ja poso els punts sobre l'agís perquè va haver-hi mal tracte animal. Què dius? Diem dels toros, però deuneu-li dels Carles de Coixinets. Per què? Es veu que s'ha posat de moda, Jordi i Cristina, això de tirar-se pel pendent, amb el teu car, i el teu animal de companyia. S'ha posat de moda, una es va tirar, per exemple, amb la seva bossa, l'altra es va tirar amb el seu periquito, i fins i tot, una espabilitat es va tirar amb la seva sogra. Però una cosa. No s'ha posat... No s'ha posat... No, perquè finalment no es va fer la sortida de Carles Indor, perquè no hi havia prou cares que anessin i baixessin. La gent es tirava amb l'animal de companyia. Clar, clar, clar. I van optar per tirar-se amb animals, no? Que per cert, la Clàudia es va tirar, eh? Ai... A veure, m'ho he dit, i veiem un karmic. Que t'hauria vist. En fi, va, alguna cosa més sobre aquest tema? Sí, molta gent va aprofitar la cursa per fer negoci. Ah, sí? Sempre hi ha els típics espabilats, els murris, i així intenta sortir de la crisi. Atenció als negocis, dono idees, perquè hi ha més cas de cuiners d'altres pobles, que es van fer el dia de la cursa. A veure... Una paraeta, l'estil Portaventura, on podies comprar la teva fotografia, mans a l'aire, sempre. Ah, quan vences als caps. Exacte, de la carrera. Molt bona. Una altra parada era la de begudes alcohòlicues, i substàncies ja estic a faens, això ja és brec imbat. Aquesta paraeta ho va patar perquè es feia que... es feia que adoninava molt el tema de màrqueting, i això va vendre molt. El logo que tenien allà era... Si bebes, no conduzques a l'interparèntesis, fora del circuit, i el circuit es permet. I, per exemple, ara direu... Quina lema més copiat de la... de la DGT. Doncs no, era d'als de JV. JV, perdó. Ah, JV, JV, JV, va, la... És una brume, ja molt... Bueno, bueno. Com l'Endi, eh? Molt galanteta. Aquest és l'humor que utilitzes amb la Clàudia. No, no, seré un paio sèrio amb la Clàudia. D'acord, d'acord, d'acord. Aquest any van incorporar també alguns elements, perquè la cursa fos més complicada. Més, no?, d'una alta qualitat tècnica. El primer element és algunes cheerleaders, amb poca roba. Clar, la gent passava i frenava de cop, o mirava i fotia l'hoste del segle. I el segon és alguns ciclistes. Fet que va coger anar que els participants haguessin de desminuir la velocitat punta del seu cart. I deixar una distància de la tal preventiva de 1,5 metres. Sempre s'ha de deixar quan hi ha ciclistes. Si no s'enfaden i t'esculpen. També van posar un control d'alcolèmia i de velocitat. I amb un radar mòbil i tal. Perdona, jo és que no vaig poder anar aquestes setmanes, però quantes coses hi va haver, no? Jo només et dic que el participant, crec que va ser el que va participar amb la seva sogra, li van treure tots els punts. No s'espanteu que no són els del campo, sinó que són els de condueix. El de condueix. Estic amb confiança. Per cert, que Mario Serra va presentar el 21 de novembre a la Taneu, la seva darrera noveu. Plans de futur. Tu hi vas anar. Jo hi vaig anar, doncs sempre vaig aquests... En lliure he presentat això d'un llibre. Sí. Quina és la Maria Serra? Quan et diuen el títol, amb el clau de Cristina, que t'imagines la situació en el context actual de Catalunya? Amb la clàudia. A la clàudia també veig clàudia de futurs. També, jo també, però el context de país. Ah, independència. Un referèndum, referèndum, l'enquiam del 2014. Doncs ja sabeu que jo sempre que he dit una cosa, doncs és tot el contrari. És un llibre que, per exemple, patarà per Sant Jordi, perquè t'explica com sortir de la Tur, concretament de l'estat Niní, el prolec, per exemple, això li agradarà el David Ávila, l'escrit Francisco Rivera-Bantoja, i Alias Pekirrin, i va molt d'acord amb un llibre del Risto Mejide, que això és cert, bromes a part, que es presenta demà a Barcelona, que es diu No Busques Trabajo. Ah, No Busques Trabajo. No Busques Trabajo és el nou llibre del Risto Mejide, que es presenta demà dia 26, a Barcelona. Crec que el llibre del Risto Mejide té prolec d'algun polític corrupte, perquè no cal que busquis treball, que ja té contactes. Però també hi ha un llibre que es presenta també demà, casualment, i jo crec que s'ha acobiat del Risto, del rei d'Espanya, que és No Busques Trabajo com a operat. Ah, que és molt bé, que és molt bé. La meva iaia és molt fan d'aquell llibre, perquè té la cadera, hi ha tres cops operàdals, bueno, tots, els enolls, els planetes... He vist imatges i et venen la foto del rei, i després una foto teva que te la pots posar al costat, i llavors vas comparant, les certes diferències. El rei ja no és un fívori, és un robot. En fi, Guillem, ho hem de deixar aquí, no tens alguna cosa més preparada o no? No, no. Tinc una cita, però és de cara ja... Estàs nerviós, eh? Dilluns que ve. Vindrà aquí la Gòdia, eh? Vindrà aquí la Gòdia, aquí. Ei, Guillem, ella, o sigui... I la Cristina, que també hi serà, vull dir, moltes dones, aquí. Sí, sí, tranquil, tranquil. Tens un ex aquí, eh? Tens un ex, que sempre... Jo espero que l'ex es porti bé. Però portaràs bé com a ex, com a... Paràs el paper d'ex bona, no consellera, o l'ex d'acabar... No, jo celebra la teva vida, Guillem. La ex xunga, que això també és un mal rotllo, que comença a explicar coses d'intimitat de la relació... Pots ser que... Pots ser que... Esperem que no. Ja va tenir el seu moment, aquesta part, ara ja, no? Has fet el que et portis bé. Espero que et portis bé, Cristina. Intentem reconduir la reació tòxica que teníeu, que posa una relació sana. Fem una pausa per la publicitat, i d'aquí uns moments la tertúlia esportiva amb el Rafacano, l'Edo Rodríguez, l'Ebiam, i si vols cartre, Guillem. És que m'he de fer una uduxa d'igua preve, ràpidament, i... Vinga, tindrem el que s'ha de penjar amb el Rú. T'has apuntat ja el nou club Ciutat Diagonal? I tant, ha estat un encert. Sí? Per què? Perquè puc entrenar amb el millor del millor. La sala de fitness és totalment nova, amb equipaments de darrere generació. Sí, això està molt bé, però jo prefereixo les activitats dirigides amb raïtme mòsica. També n'hi ha. El nou programa inclou classes de zumba, pilates, iogues, pinning... I què he de fer per apuntar-m'hi? Només has de trucar al 93 473 96 71. I si truques de part de ràdio d'Esvern, la matrícula és gratuïta. 93 473 96 71, oi? Exacte, club Ciutat Diagonal. 2.47 a la tarda, recte final del programa d'avui dilluns. La tarda de setmana, la tertulia esportiva, saludem a l'Edu Rodrigues. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. A mi també tenim l'Oriol Avilla, l'Oriol que tal com estem. Bones tardes, molt bé. I el Rafa Carno Parico, que avui diu, estàs content, però no tant. Rafa, bona tarda. Bona tarda. Hola, bona tarda. I el Guillem Cabeza, que també continua amb nosaltres, i la Cristina, lògicament. Ja sabeu que per participar a la tertulia esportiva podeu trucar-nos al 93 37 2 3 6 6 1 o via webcam al chat de ràdio d'Esvern.com per opinar del que vulgueu. Jo començo amb el tema del Barça sobre la taula, però també parlem del Madrid, parlem d'Espanyol, que va col·lejar el raió a Domicili, i també de la formula 8 de tot plegat. Però abans de tot això, parlem, com diem, del Barça, perquè va guanyar 4-0 al Granada i Neymar de nou. No sé veure el partit, què us va semblar tot plegat. Veu tenir bona sensació d'aquest equip? Com sempre, sense més, recordem. Molt, sense més. Si per ser el primer partit, doncs està bé per fer... Ja vam veure contra el Betis, que ja va, sense més, al final de la primera part, tota la zona de barba, que va marcar també 4 gols contra el Betis. L'altre dia contra el Granada també es van fer 4 gols. De cara a gols crec que l'equip està bastant bé. Ja ho hem parlat aquí, que aquest any la sort que té l'equip és que molts jugadors veuen de cara a gol. Quan el joc... pensant que encara és millorable, òbviament encara li queda molt, per ser l'equip que pot lluitar per tot. Quan el resultat es té maluda sempre. L'equip està fantàstic, hi ha moltes notes positives d'aquest partit. Pinto va sortir bé del partit, va debutar un jove nano de 17 anys, que és Iwadama, i que sembla que és un dels grans projectes de la masia del Barça. Bartra es va mostrar com un gran líder en defensa. Neymar va fer partit acceptable en atac, va fer un bon partit, que crec que hi ha bastantes coses positives, i en qualsevol el joc s'ha de millorar, però per dir-ho sense més hi està bé. Jo també considero que... això és totalment d'acord amb el que has dit. Jo em remeto el que vaig dient. El Barça no tornarà a ser el Barça que va ser, que el joc es pot millorar, estic completament d'acord, més des del camp, que la primera part encara va ser bastant entretinguda, la segona part va ser un autèntic buñol, però tot i així, molt content, no avagolejada. O sigui, jo tinc la teoria que si jugant malament, anem a 4-0 per partit, el dia que realment aquest equip, agafar una miqueta de ritme i tot, pot ser pura espectacle. Molt bé, no per Bartra, perquè Bartra, jo des que ha començat a jugar aquesta temporada, estan en un estat de forma sensacional, jo aquí ja posaré una mica el dit a la llaga, no entenc el dels estatus, perquè han de fer-me jugar coxos, de lesions, o piquet, que venia ressentit i tot abans que Bartra, jo crec que un jugador quan està en un estat de forma, com el que està, de unidor. Jo crec que Bartra, quan estiguin tots bé, crec que tornarem a veure els bastants partits que han tret a l'abans. Sí, i tant, per això, i és bastant injust. I que no ho entenc, que aquí ho compartim, que no ho entenem, però crec que per el que s'ha vist en aquest any i mig últim, crec que quan tornin a estar tots bé, per la sensació que tornarà a estar amb aquests quants partits i el tornarem a trobar a faltar, perquè aquest any hi ha hagut jugadors piquet, mascareno, que defensualment el Barça és aquí menys golejat, això ningú pot negar, però per partit, no sé quantes ocasions han atacat, que ens fan, perquè fins ara s'envaldés en l'estreia, amb piquet i mascareno de centrals. Vull dir que les ocasions hi seguiran sent en contra, o a favor del pinto brutal, o aquest nano pobre, el que deien 60 i pico partits en 5 anys, o 6 que fa que juga Can Barça, però és que sempre que ha jugat ho ha fet bé, encara gràcies, i el de dama, que aquest nano promet. Però no, i la parella, ja ho diré, ara no em surt. I piquet i mascareno? No, piquet i mascareno, no. Liniesta, amb el... Amb el Cesc. No, amb el Cesc, no. Amb Neymar. Amb el Neymar. Neymar i Liniesta que van fer un parell de jugadors, 3 o 4. I tant, parets maques. I de parets impressionants. I Alexis, que segueixen, està tan gràcia. Alexis, que hi havia jugades, minut 79, 80, i el tio, una que estàs de dalt, el tio va baixar fins a la defensa, recuperava la pilota. O sigui, aquest nano està en un estat de forma brutal. Està en platòric, quan ha voluntat. I la fet és el pizzicí de l'equip. Sí, sí. Porta 8 goals, igual que a més, si a la lliga. O sigui, estan uns números molt bons, estàs jugant molt bé, i crec que està fent una gràcia. I tant l'elèctric és el que això deia el segon 50, el començament del partit, potser que se'n va. Sí, sí, també, també. I, a més, destacar que aquest partit, sobretot la victòria de Gulesjá, és important, perquè ara es pot veure que l'elèctric de Madrid va guanyar 7-0, el Madrid va guanyar 5-0. Estan agafant ritme aquests equips, i és important, era important que sense més, si en el partit un, després de... I posa l'acció, eh, posa l'acció. Era important guanyar i guanyar bé, per demostrar que l'equip també pot guanyar sense més, i que jo crec que ja estava bastant clar... Jugarà millor pitjor, però... S'ha de guanyar més. Perquè jo crec que el Madrid ha agafat un bon ritme, no ho sé en quant a jo, perquè no estic seguint molt en quant a jo, però sí que en quant als resultats ha agafat un bon ritme últimament, i està difícilment perdre punts en els pròxis partits, pràcticament d'aquí a final d'any, difícilment perdre punts. Això ho veurem. Té dues sortides a Pamplona i a Mestalla, que també el Barça, la setmana que ve, se'n va més, és un partit que... Ojo, vera, què passa. És un partit important. Mestalla, últimament, s'està considerant per ser un camp que el Madrid s'ha guanyat fascinant. Sí, però el Cristian no sabem si serà, perquè és dubte, de moment. El Madrid la setmana que ve, juga a casa amb el Valladolid. Cristiano... És d'aquí dos o tres que juga a Mestalla. Cristiano es pot permetre la mateixa, els tres pròxis partits de l'escanç. Jo parlava sense la lesió que estaria, potser, dos partits d'aquests de l'escanç, perquè juguen contra, crec, que Galatasarà i estan classificats a les Champions, juguen contra l'Olympic d'Eixat, i va, crec, després de la Copa l'altra setmana, i l'escanç. Clar, i que sense Cristiano sortiran, com ara el Barça no té Messi, i el Madrid sortirà amb la mateixa. No tenim a Cristiano, i mira, l'Equip també s'ha ensurt l'acoll contra l'Almeria, contra el Xatiba, i contra els jubiladors club de futbol. Per això tinc ganes de veure el Madrid més endavant. A veure, com anirà? De totes maneres, ara que parlàvem del Barça, deixant una miqueta endavant del Madrid, jo sí que crec que això era això, que encara li falta una mica d'acabar de quadrar tot l'equip, de que tots els jugadors puguin fer el que dèiem, que un bon joc i amb bones jugades i boniques, fins i tot, no? Jo crec que quan ho arribi a aconseguir, que estic pràcticament quasi cada dia més segura que ho acabarà aconseguint, ojo amb Tata Martí, que no vull comparar-ho amb Peu Guardiola, però pot a punt de manera. De moment no té cap top o el bastuari, de moment. Ja va guanyant. I té més punts que a Tito i que a Guardiola, avui diré que és una barbaritat. És una comparació, i parlarem de joc, i parlarem que Guardiola l'equip és molt millor que l'equip de Tata, però en quant a números, que recordar que aquest Barça és el millor de tota la història. L'inici que ha fet aquest any, és el millor de tota la història del club. Mai el Barça, avui, a dia 26 de novembre, o 25 de novembre, estava líder de la Lliga amb 40 punts i més 34 de diferència de la qualificació. I estar a tres partits, em sembla que és del rècord estatal absolut, que si està a tres partits seguits més sense perdre, no guanyant on petar, sinó sense perdre, perquè és el rècord de la Lliga. Vull dir, mai havia passat una cosa així en la Lliga. Ja ho hem parlat molts cops, jo crec que en quant a números, el Tata s'està sortint d'una manera espectacular. I en quant a joc, li queda per millora... Va haver-hi una etapa entre la primera parada i la segona parada de seleccions, on l'equip va agafar un bon rima i va jugar bastant els meus partits. Després de la segona parada, començant pel partit 2, s'ha sonat a haver-hi una sèrie de partits del clàssic que va ser un partit que el va aconseguir treure, que era l'important. I ara sembla que està tornant a agafar una mica el rima i veurem... I Neymar espera, que tot just acaba de terrorar, i està fent una adaptació al collonant, aquest nano. A la que realment comencem a veure el Neymar de la Copa Confederacions aquella, i algunes cosetes ja vas veient, però la que l'enganxem ja em pena forma. I que li comencin a entrar els gols, i aleshores potser... Sí, sí, sí, sí. De moment, revertès, el màxim assistent de la Lliga o el 9 a la Liga. Però és que el problema d'això és amuntat, amb un Neymar, amb un Messi, quan estigui bé, i amb unes jugades del Barça, com les podria arribar a fer, és a dir, passem d'una Lliga que normalment està entre dos equips, que és Raj al Madrid i Barça. I el lètic aquest any. Però normalment, quasi sempre la història ha estat entre aquests dos, no? Ara això a partir d'ara... Però sí que és veritat que el Barça al Madrid són els grans de la Liga. És a dir, i passaria a ser únicament del Barça. Pràcticament, amb aquests números. Sempre he hagut un tast d'equip on water. Que poden lluitar, evidentment, però em refereixo com la diferència. El Madrid posa a la Lliga... No crec, perquè el Real Madrid posa a la Cristiana el seu nivell, el seu nivell, el seu nivell, i et poden fer competència perfectament. Sí, no dic que no, però... El repartiment de diners televisius, la crisi, ja marmat, per exemple, el València, que està ja al Whitehall volen cedir el Barça a la crisi de la televisió, que això jo crec que és una mica injust, però d'aquí dos anys es renomen els contractes i es quedarà tot més equitatiu. El que passa és que sortíem amb el de sempre, que a les hores el Barça al Madrid començaran a rebre més diners de patrocinadors perquè puguin seguir fitxant i tot. Llavors que els neguit fatigues queixaran que no els patrocinen, vull dir que sí, que els tres televisiós estan mal repartits, això ho diu tothom. Deixeu-me interrompre un moment la tertúlia, perquè ens ha arribat una informació, de fa uns minuts, que hi ha hagut un xoc entre un vehicle i un tramvia, aquí a Sant Just, al carrer Laurea Miró. De fet, el conductor del turisme està il·lès i al lloc, i treballen a tres vehicles dels bombers de la Generalitat. Estarem matins, si hi ha alguna informació, o sigui, podem parlar amb algun responsable, doncs ho farem, sinó a partir de les set, s'ha de veure que ho estem adjojant, que tindreu més informació i ampliarem aquesta notícia a l'informatiu vespre. O sigui, que en qualsevol moment, potser hem de parlar de tertúlia i parlar amb algun responsable per saber què ha passat exactament. Per cert, de Pinto, no heu parlat? Sí, ho hem parlat i molt bé. I molt bé, no? Per cert, ara he molt bé, perquè abans aquí a la tertúlia, més d'alguna persona posava Pinto de volta i mitja, i jo era l'única que recordo, que defensava Pinto, no només perquè fos Sant Just, sinó també perquè jo crec que té bona qualitat i tot. Jo no era Sant Just. És Sant Just. Jo aquí. Sí, però... Sí, però... Tota persona que estigui a Sant Just, ni 15 minuts, es considera Sant Just Teng, per dir-ho d'alguna manera. Jo duc que he diflicat a Pinto, jo per això, perquè va treure una mà contra el Mallorca, que jo sempre he destacat que Pinto, i va treure una mà contra la Maria, el minut 90 de la Copa del Rei, i a la final de la Copa, que ha dit que el Barça s'hi va perdre aquella final a la próga, que va ser gràcies a Pinto, i no la va perdre abans. Sí, jo crec que... El problema... Jo he sentit molta gent que diuen que la Copa, que ha guanyat els Barça a les Copas, han estat regalades, i no tenen cap mena de raó, perquè hi han parades contra el Mallorca de la Copa. Sí, sí, amb el Pinto. També a la Copa que vam perdre va fer unes parades espectaculars. Jo crec que Pinto, si no té oportunitat parlar-hi que bé, és per la seva edat, no per ser cap més raó, perquè... Pinto té 38, ja, no em sembla? No, té 37, em sembla. Està a punt dels 38. I si té oportunitat més d'una vegada que hi ha a la tertulia s'ha comentat que era l'amic de Messi? Això ajuda, però no per qualitat, també. Això ajuda també. Però per molt l'amic de Messi que fos, jo crec que si realment no valgués en el seu lloc... Sí, però si fa bastuari, hi ha coses que es valoren, també. Sí, sí. Per què és fets a la Reina, si és fets, per fer bastuari, justament és per això, per fer que a l'equip hi hagi acusació, hi hagi amistats entre la gent i que hi hagi millor ambient. I només per això es fitxaria? Sí, perquè a la Reina hi passen milions, sí. A la Reina hi passen milions, sí. I saben que venen a quevenen, també, o sigui, que venen de suple. Però de totes maneres tenen el seu moment. La Copa de Reis juga, i per tant han de donar rendiment. Per això són portes del Barça. Home, és que per això dic... No únicament per fer pinya entre l'equip i tot plegatament. També es va parlar de vendre aquest estiu diversos cos, perquè l'any passat no va tenir el seu millor any, i realment també després es va acabar d'estimar en això, perquè és un amic molt considerable d'animar. Però no parlem de fitxar-lo, sinó d'haver-lo aguantat tant, saps? Sí, no, no, no. Però és que jo crec que no és qüestió de que sigui amic faci bastuari, no faci d'estuari. Això són coses que sumen, és un mes a mes, però jo crec que el primer que es valora és si ho fa bé o no. Perquè tu no pots tenir un tio al Barça que, per un molt amic que sigui del mes o de qui sigui, l'estigui aguantant quan després et juga un partit ni que sigui i fot unes cagades impressionants. Això no és el cas per això, però és que jo crec que si pinto fotés unes cagades sempre, primer, que no jugaria i segon, que no el tindrien per molta pinya que fes. Per tant, jo crec que pinto realment, sí que és un bon jugador i que no, si es queda, no és només. Però estem parlant d'un extra. Per això, però que no és el que més es valora. Jo soc per exemple molt defensor de pinto, però jo, per exemple, l'any que ve abans de renovar pinto pujava a massip del Barça B i el deixava com a saon porter, que et jugui la copa del rei i que et faci, perquè aquest nano el Barça B ho està fent molt bé. Abans que ha portat dos porters... Però és una aposta rescada. Val d'est també va necessitar els seus anys. Jo sempre recordaré la primera temporada de Val d'est cap nou, Barça Liverpool, de la Champions, com agafa una pilota, la primera que fa és caure enrere i es menja el gol, vam quedar eliminats. Després vam guanyar 0-1, de Lleida O'l Johnson, allà al camp del Liverpool, que no sé com vam guanyar aquell partit, perquè el Liverpool amb 4 o 5 pals va anar de miracle, que no fos un rap a pol, boio. Però vull dir que Val d'est també va tenir uns inicis difícils en Bangal. Per exemple, el van voler baixar el vei tot, vull dir que... i suplent i tot, vull dir que... Jo crec que fa falta el pas aquest a donar-hi la confiança. Potser l'any que ve el Barça B vol fitxar un porter que ho faci molt bé. Perfecte. Però jo sempre tindria un nano del plantejant a la recàmera per fer el que... la funció que té. Per cert, anem a ampliar una mica d'informació sobre el que ha passat en aquest accident entre un vehicle i el tram a l'Aurea de Miró, aquí a Sant Just, perquè no hi ha servei de moment del T3 del tram, entre la Rambla i Sant Feliu, aconsellit comarcal, i alternatives de bus Lela 10, Lela 50, Lela 51 i Lela 57. Qualsevol cosa ho anirem comentant. Passem a parlar ara de l'Espanyol, si us sembla bé, perquè Rafa fa una... què? Bueno, va. Dos minuts, va. No, ho dic perquè l'Espanyol va agolejar una 4 al rayo, allà que se la va llecar, i tot i així, tu, molt content, no sembla que estiguis... No, no, no, no, no estic molt content. No, veurem com ho veurà. No, no, no. Sol passar, sol passar. Si coneixem el Rafa bé, quan guanyen està enfadat i quan en perden, és quan ve content a l'altre dia. No, no, no, veure. No és això, no és això. A mi m'agrada el que ets on deu, però no tant. I tampoc m'emprenc molt en sèrio el futbol. És una qüestió, és un divertiment, però ja està, no passa d'aquí. Jo crec que és un miratge, el tema de guanyar ballecs, perquè ja sabem com juga el rayo ballecano i, a part, estàvem deu, també, se la compta el tema. Com juga el rayo ballecano, molt obert, i ha perdut tres jugadors superimportants, sobretot a l'avantera, que és el que l'any passat els feien els gols, aquest sostanya. Per tant, crec que és un miratge. A part dos panels, també, quan va marcar... Quin negatiu, tu! És veritat, quan va marcar el rayo ballecano, el gol aquest de cap, vam fer ullullull, els pericos, jo perrovenos. I ja estaven endeu el rayo, sí que no... Partit clau espanyol real societat d'aquesta setmana. Partit clau és aquest, perquè la real societat està... caminant a Europa, a dos punts de la Champions, si no, perquè estan 20 punts, a 22 estan de la Champions, amb el Vela... El titular va ser el real societat de tota Vela, fàcil. Però, bueno, què és això? Aquest és el partit clau. Si el guanyem a casa, que és possible, també, probable... Jo diré, vinga, jo penso que juguem allò mateix, defensa, contra-attack, i a veure què passa. I veiem que hi ha un rayo ballecano molt obert, que és com juga. Allà ballecs s'ho passen molt bé, perden, però s'ho passen molt bé en ballant al futbol, perquè juguen al futbol vistors d'aquests que agraden. Bucaneros. Exacte. Bueno, aquí deixo això. Jo crec que es tindrà que veure el 17 a les 22 hores, que és quan juguem al partit. A veure, per cert, fan una recaptada d'aliments a l'Estat i a l'Espanyol, i per cada cinc quilos que aportis d'aliments et donen una entrada de tribuna. Si voleu veure els colers, un gran partit de l'Espanyol, que sapigueu que hi ha això, que ha recaptat d'aliments, i una entrada de tribuna, per cinc quilos d'aliments. Això està bé. Ara, volia comentar una cosa, que en va sorgir allà veient el Jactric Espanyol i Jactric Barça a TV3. Però per què volen aquests programes? Bueno, perquè no tinc res a fer en aquelles hores. Vale, vale, vale. Nosaltres tenim una mancança del centre del camp, i volia que a mi m'agradaria molt que vingués... La pena, la pena d'Espanyol. Nosaltres necessitem... va marxar a Verdú i necessitem un jugador que doni lloc. Quin és el que deies la setmana passada? Ja hi ha un noi de 21 anys, que és de Reus, que no té minuts al Barça. Hòstia. No m'ha quedat. Només un? Només un. Bueno, jugar quan el Barça ja va a 4... No sé si és el que necessita, un mitjà a punta no és. Ja podrà pagar el Jactric Barça. Bueno, a veure, van parlar ahir. Que el Jactric Barça és molt bo. El Barça i l'Espanyol des del Saviola ja no es parlen. A veure, si la relació entre els dos clubs fos, com tindria que ser, més normal, o més normalitzada, no passaria aquestes coses, com que va passar amb Saviola, perquè una sessió a un equip de primera com l'Espanyol, el Sergio Roberto, lideraria rodatge... I a part que el tens controlat, perquè el tens el prop, vull dir, que el tens la mateixa. A part no es marxaria fora, de la ciutat, estaria al seu entorn familiar... És a la llarga que no hi acabi, perquè hi ha molts jugadors d'aquests verduts, de la penya... Tots molts ex Barça que acaben a l'Espanyol quan no tenen minuts en el Barça. No, perquè és un cementiri de l'Elefants. L'Espanyol té, que també m'està allà a la cantera. És veritat, això ho dic jo, o sigui, a l'Òscar, a Roger García... Roger va fer molt bé l'Espanyol. Sí, sí, no, però és un cementiri de l'Elefants. Quan ja no serveixen, a l'Espanyol. I a Espanya el sabadell, no? Vols un jugador sabadell? Mira, mira, tamudo, ara. Si vols un jugador bo, demaneu-se d'Espinosa del bé. Aquell necessita minuts i té dificultat. A part d'això, volia recordar un mita, un mita de l'Espanyol, que fa 13 anys que va morir, que es deia José Cano, Canito, que va jugar amb la samarreta del Barça i que entrenava, entrenava a Can Barça amb la samarreta de l'Espanyol a la sota. Bé, passem ara al nàmbit poliesportiu, perquè fórmula 1 ja està sentenciat, eh, tot? S'ha acabat la temporada. Ja està, això. Sí, s'ha acabat. Què faràs ara, al dut menys al matí, tu? No ho sé, no ho sé. S'ha acabat amb una carrera on s'ha aconseguit el record de Betel, no Victòries. Igualat no Schumacher. Sí, bueno, no Victòries seguides és el record de qualsevol pilota en una temporada, 13 Victòries igual a Michael Schumacher en el record de Victòries en una temporada. La diferència entre Alonso i Betel en el campionat són 150 punts, també és cert que a Ferraris s'ha acabat deixant en el final, però hauria estat els 100 punts més o menys, la diferència. Alonso ha quedat subcampió, ha tingut més de 50 punts respecte al tercer, que serà Marc Weber. Ha estat un campionat on va començar molt bé, recordo una carrera aquí a Catalunya espectacular d'Alonso i de Ferrari, on s'hi va sortir tot perfecte i va fer una estratègia espectacular a partir de les que Ferraris plena diluint. Però el que passa amb el canvi dels nomàtics també, no? Sí, des que es va demanar un canvi dels nomàtics, tornar als nomàtics del 2012, aquesta revolució la va liderar entre cometes... Red Bull, no? Red Bull, aquí Fernando ha posat moltes crítiques en aquest aspecte en les últimes carreres. Bé, pot ser un punt més per afegir, però jo crec que en Beter hauria guanyat igualment al campionat i potser hauria estat una mica més igualat, és cert. Alonso almenys va acabar la temporada en el pòdim i a veure com va l'any que ve. Una temporada que diuen que pot ser clau per la seva carrera esportiva. Bé, parlant de basqueta ara, perquè hi va haver-hi derrotes dels 3 equips catalans, la Penya, Marreza i el Barça. El Barça que va tenir la segona derrota i, a més, contra equips, la primera contra una equip que no havia guanyat i la segona contra l'Obrador Iro, que cap de setmana de 17, contundent, i una equip que només havia guanyat un partit. Però contra el Bilbao tu pots perdre dintre la gravetat, perquè Miribilla és Miribilla i perquè el Bilbao té jugadors. Ha perdut l'entrenador, que és el que el va portar o no la porta. El que no pots fer és perdre de 17 contra l'Obrador Iro i jugant com van jugar la segona part. Passivitat, ningú corria... És evident que està l'equip millor que l'any passat, però porta dos partits en Lliga. Estàveu encantats, potser, del partit d'Europa-Liga? No, d'Europa-Liga. Bueno, d'Europa-Liga. Ho dubto, perquè també tenim que tindrem en compte que aquí hi ha moltes queixes d'això. A la NVA, sí que són jugadors molt més físics, però juguen cada dia, pràcticament. Sí que és veritat que la Lliga no passaria res si aquests equips que juguen a EuroLiga, al Divendres, juguessin a última hora del diumenge. No passaria res que juguessin, perquè tal com estan a la mateixa, que la Lliga que juguen cada dia no passaria res, perquè el Basquet juguessin a última hora del diumenge i assisten amb més temps. Sí, però això, el Madrid va jugar al Divendres, i li van jufar aquí una d'aquests a l'Estudiantes. Ara mateix hi ha qui està amb un estat de gràcia increïble, com potser el Madrid i el València, que aquests dos equips ara mateix estan on Fire, i després, per sota, tens un i caja, que a poc a poc aquest va quadrenant el Plaça i el Barça, i ara ho acabarem fent bé. Què passa és que falta una mica d'ordre. Després el Manresa va perdre per 5 punts només contra el Vascònia, va aguantar bé i va plantar Carla pel que sembla, i contra un rival difícil, que recorda que a la mitja part, crec que no va guanyant de dos punts, i va fer un bon partit. Ja ho han dit més un cop que el Manresa està fent millor temporada, molt millor que l'any passat, i ho estaria demostrant. Els quatre partits que per tu tenen estat amb rivals Barça, Madrid, i Saragossa, vull dir que... I el Juventud va perdre també un partit justet, de 4 contra el Caïs Saragossa, en un partit d'alta notació. L'Andorra líder de l'el·lep. Home, això no ens ho podíem perdre. L'Andorra a la vella. Per cert, que els propers dies, els demaniments esportius Barça contra qui juga quin dia? Barça juga... Bilbao a samamès, crec que es diu Menja a les 9. Demà compta l'Àxax. És veritat, Champions. Demà a Amsterdam, amb la convocatòria de Patrick, Sergi Gómez, Adama i Dungu. I després a samamès, el nou samamès. Molt bé. Doncs ho hem de deixar aquí, Cristina. Sense el pitxitxi, Adama, sense alexis. I l'Espanyol l'ha arreglat real. Cristina, si la penya del Morro tingués molta, molta, molta audiència, avui què seria trendin topic? La cita. Sí, perquè finalment diria uns a la setmana vinent, la penya del Morro aconsegueix on hi ha el nou vingut, i l'ha gravat un gabarrestant de laeta. Jo estic amb un nervió, esperant dilluns que ve. Per fer un copillo, no? Esperem que vingui, esperem que vingui. Si triomfa l'amor, la penya del Morro és el padrí de Boda. Està convidat tots. Tenim pastís del Rafa també. Bé, ho deixem aquí. Gràcies a tots per fer possible la penya del Morro d'avui. La Carme Verdoia, la actualitat s'enjustenca. El Roger consola l'espai de teatre, el Manel Ripolla, Història de Sant Just. Guillem, gràcies, fins la setmana que ve. No ens perdem aquest en contra entre la Clàudia i el Guillem. També el Rafa Canor, Rafa, fins i lluny, bona tarda. Fins i lluny. També a Leo Rodríguez, fins i lluny, Edu. L'Oriol Aviam, que l'has creu, l'Oriol. Arribe d'Àxel. I el Twitter i el Facebook del programa, jo ho sabeu la Cristina. Cristina, fins demà. Bona tarda. Que us ha parlat Jordi Domena. Coneixem ara amb l'informatiu. Bé, esperem la Carme Verdoia al cap de la nou programa. Que per cert, jo no em perdem mai. Fins i lluny. Fins i lluny. Fins i lluny. Fins i lluny. Fins i lluny. Fins i lluny. Fins i lluny. Fins i lluny. Fins i lluny. Fins i lluny. Fins i lluny. Fins i lluny. Fins i lluny. Fins i lluny. Fins i lluny. Fins i lluny. Fins i lluny. Fins i lluny. Fins i lluny. Fins i lluny. Fins i lluny. Fins i lluny. Fins i lluny. Fins i lluny. Fins i lluny. Fins i lluny. Fins i lluny. Fins i lluny. Fins i lluny. Fins i lluny. Fins i lluny. Fins i lluny. Fins i lluny. Fins i lluny. Fins i lluny. Fins i lluny. Fins i lluny. Fins i lluny. Fins i lluny. Fins i lluny. Fins i lluny. Fins i lluny. Fins i lluny. Fins i lluny. Fins i lluny. Fins i lluny. Fins i lluny. Fins i lluny. Fins i lluny. Fins i lluny. Fins i lluny. Fins i lluny. Fins i lluny. Fins i lluny. Fins i lluny. Fins i lluny. Fins i lluny.