#384 - La Penya del Morro del 28/11/2013

Què és això? Ah, vale, vale, vale, vale. La penya del Morro, un programa amb més Morro que penya, o i de més penya com un club. Però abans de tot això, comencem com sempre. Cristina, repassant el més comentat a Twitter, avui ha sigut el mintòpic Catalunya, perquè el president de la Generalitat celebra l'advertència de Mariano Rajoy sobre que una Catalunya independent quedaria fora de la Unió Europea perquè suposa admetre implicitament que Catalunya pot arribar a ser independent i també perquè, en unes tres setmanes, diu es conèixerà la pregunta pel referèndum de Catalunya. Oh! Per Nadal, una mica, no? Abans de Nadal, abans de Nadal. O sigui que s'ha de perdre el tema, si és que arriba ha decidit l'edat i també la pregunta, per excel·lència, a les sobretaules de dinar en família durant aquestes festes. És aquesta pregunta clara? Sí o no? Què diu la gent a Twitter? Que a fer català, per exemple, la president català es felicita en tot irònic que Rajoy et meti implicitament que Catalunya pot tenir un estat. I Miquel Casares, que diu, procés, he sentit més el TN, ja se'ls parla d'estat sense afegir propi, possible pista. Voleu que Catalunya es converteixi en un estat? Sí. Gràcies, Cristina. Repassem ara les notícies de Sant Josep. Aquest vespre ja ple municipal del mes de novembre. A més a més, també promunsa, convoca un concurs de 10 places d'aparcament a l'edifici Sant Josep. Però, Carme, comencem abans parlant de la digitalització de la Vall d'Avers, que avui es presenta... T'has fixat, eh? He d'arribar a la col·laboració de la penya del món amb la Vall d'Avers i anar-hi digitalitzant-se. Efectivament, tots els números de la revista ja es poden consultar per internet i avui s'explicarà la salapiquet de la Teneu de Sant Just, com ha anat el procés i els beneficis que comporta pel Sant Just, siguin suscriptors o no. Entre altres coses, per exemple, us podeu buscar vosaltres mateixos el vostre nom a la Vall d'Avers, Carme, tu t'has buscat? No, però aquí jo no sortiré. I tant, que sí! Segur que algunes vegades t'han mencionat a les pàgines de la història de Sant Just. L'estrangeria ho buscaré. I la gent que esteu a casa també ho busqueu. Mira les portades, una estona. Mira les portades dels uns anys. Com que no ha canviat, el disseny és el mateix de fa 30 anys. Però les fotos no es fan veure el pas del temps, eh? No, però la portada, aquella editorial en còmics sants, que ens agrada molt aquí el programa, ja ho comentarem. En fi, Carme, explica'ns una mica sobre aquestes digitalitzacions. I què vol dir això? Doncs... bueno, què vol dir? En principi, s'entén bastant bé, que tots els números que s'han editat fins ara s'han informat digital. Exacte. A més, a més, la pàgina web és la Vall d'Avers.cat, que de paraules venia un nom molt llar. Sí, sí, la Vall d'Avers. La idea va ser, de fet, de l'Arxivé Municipal, Jordi Amigo, a proposta de l'Arxivé Comarcal, i creuen des de la Vall d'Avers, que és una idea molt útil per a tothom. Sí, perquè, de fet, això ho ha apagat la Generalitat, ho ha apagat el Departament de Cultura, juntament amb moltíssimes publicacions locals de Catalunya, i, entre elles, lògicament, el vas llobrecat. S'ha d'anar feina intensa, Barton, perquè s'ha hagut descanat totes les pàgines a tots els números. Des del número 1, ara els puc consultar en aquesta web que dèiem, aprofita, doncs, aquestes opcions d'Internet, per donar-ne impuls, també, a la publicació, ara que també, a l'hora, és un temps complicat pel periodisme escrit, recordem, però que té 600 socis, la Vall d'Avers, i que avui és aquesta presentació de la digitalització, hi haurà membres del Consell de Redacció de Vall d'Avers, i també Enric Cobo, que és coordinador general de l'Arxivé, del Departament de Cultura de la Generalitat, i l'acte es farà a dos quarts d'avui del vespre, la sala piquet de la Teneu. Bona tarda! Bona tarda! Vegem la teva quina és la teva saʻla? No, no té. Vegem la teva pròpia. Bona tarda. Bona tarda! Havíem de parlar de política local. Aquest vespre hi ha plen municipal, del mes de novembre, s'ha probat el Reglement del Consell de Seguretat, i també de Mobilitat de Sant Just. A més, també es debatrea una emoció sobre la paga de Nadal, del 2012, a tot plegat a partir de la 7, a l'Ajuntament de Sant Just. En aquest cas l'Ordre de l'Ía compta amb 8 punts i entre altres coses preveu debatre el reglament del nou Consell de Seguretat i Prevenció, viabilitat i mobilitat de Sant Just, es tracta d'un espai enfocat a la participació en els àmbits de la Seguretat Pública i la Mobilitat i on representaran els col·lectius que treballen aquestes matèries al territori. El Consell s'afegeix a altres òrgans d'aquest tipus, que ja hi ha Sant Just, com el d'Educació i Serveis Socials o Bell de Joventut, que ara en parlareu de quina estona. Sí, amb el regidor Lluís Montfort, que ens visitarà la ràdio. Sí, el ple també es tractarà la modificació del pressupost pel que fa a suplements de crèdit pel manteniment del mercat i millores a les places Montfalcona i de la Pau, a més d'expanadors de la zona Blada. I també només hi ha una emoció, que és pel retorn de la Paga Extraordinària del mes de desembre del 2002. Quina poca persona tenia moltes, no? Era un grup de veïns. Un grup de veïns, un grup de veïns, res. A veure, passem ara a parlar d'un concurs. Sí. Per què promonsar convoca un concurs de venda de 10 places d'aparcament a l'edifici Sant Just Proexas. Les solicitudes podrán lliure entre demà i el 5 de desembre a la notaria de Sant Just, des d'Esberna. Carme, això té tanta bona pinta com sembla, priori. No és un sorteig. És un concurs. De venda. Un concurs de venda. Però no és un sorteig d'aquest motocona a plaça. No, no, no. No hi ha participacions a 5 euros. No. A veure, què s'ha de fer per la gent de la sala? Per qui no ho sàpiga. S'ha situat carrer Constitució número 2 al sector Sant Just Porta Diagonal i els preus sensibles van dels 12.200 euros i els 14.700. Depèn de si vol comprar una o diverses places. Què són? 10 places d'aparcament. Per porar el cotxe, que hi ha molta gent que aprofita i posa el cotxe en la moto, té com 3 o 4... Exacte. No, però el preu, jo crec que justament ara no ho tinc aquí totes les vegades completes, per dir-ho que van dels 12.200 per d'ols, 14.700, si es vol comprar una o diverses places. És a dir, que potser hi ha alguna mena de pack. I també hi ha una plaça per persones més vàlides, que costa 21.300 euros. També hi ha l'opció de comprar totes les places. Ah, sí? Sí, si interessa, sí, sí. Perdona, m'agrada, m'agrada, m'agrada, això. Totes les places per una oferta especial. 130.070 euros. Ah, per 130.070 euros. Totes les places dels aparcaments són teves. Ja tens per fer les sol·licituds a partir de demà i fins al 5 de desembre, en notaria de Sant Just, que és el carrer Bonavista número 66, i les bases del concurs i les condicions es poden trobar al web de Promunca, 3vdobles.promunca.cat. Jo pregunto, en moda de reflexió, què l'interessen 10 places de parking totes senceres? Home, suposo que sí, te les compres, les pots llogades. És molt car, això. Aquest mes, me l'han baixat 10 euros. Tens les de la pack, eh? Sí. I aquests brujets? Molt, molt, molt. Superbrujets. I tens tots allimots, tots junts? Sí, allà al mateix lloc. I me l'han baixat 10 euros, perquè des que necessito reduir costos, i he vist places més econòmiques als altres llocs. I no, llavors, no, si no marxo, no, diuen, escolta, a veure si pot ser. Si em pots regeixar 20 euros de lo que teníem. I em diu 20, no, diuen, però deu, sí. Molt bé. Molt bé. És una tècnica de negociació. Que el senyor no coneixia, clarament. Que si us interessa, jo us la regalo, i de fet també li vaig dir, va bé, doncs ja començo a pagar el gener. I el diuen, no, no, no, diuen, ja pots començar a pagar els teus menys. I jo els pensaves, psicologia inversa. Tu dius una cosa, o la que no vols? I després funciona. Carme, moltes gràcies. De res. Recordeu que a partir de la set, un aplaudiment per l'Àcar. A partir de la set, el senyor es noti la tradició vespre, i ara mateix tota la informació que voleu a ràdio desgarm.com. Fem una pausa per la publicitat d'aquí un moment amb Lluís Montfort, regidor d'educació de l'Ajuntament de Senyors. Fins ara mateix. Sí, podem evitar-ho. T'ho puc dir? Jo trobo que obri una convocatòria en el qual físicament el regidor i tot el seu equip i la gent del casal quedi un dia amb una hora. I si hi ha dies que es poden venir més gent i que es pot venir menys, potser és un element de participació, sinó que sigui un element en què et trobes d'una manera periódica i ve qui pot. I, forçar molt la màquina, i amb això l'equip del casal m'està jove moltíssim, i l'Ajuntament de Senyors també, comença a participar en un pilot de coses. De cara a l'any que ve, la barra que del casal, volem que sigui fruit de la idea del treball de nanos i que muntem la grossa i que no hagi de ser el casal que hagi d'entrar. O coses diverses, no? Vam fer una enquesta de la Plajola, que vam parlar aquí en el seu dia, també. Hem de canviar una miqueta, no es fan participacions en un consell cada 4 mesos o cada 5 mesos, en el qual tens dues hores i tot això, sinó que la participació s'ha d'anar implementant tant dia a dia, i això és el que estem fent des de fa un any. I també és veritat que no me'n penedeixo la festa major de Consell de Juventud, perquè sinó és com mantenir, és com enganyar-se a uns mateixos. Una cosa és el que em motiu és la festa major, per tant, cada vegada es va desvinculant més de Juventud, és normal que segueixi el seu pròpia camí, i començar a treballar amb micro-tàctiques, si em dissabte que vols muntar-te alguna cosa al casal, no ens fem, oi? I això és el que estem fent i jo estic molt content del gir que s'està fent, i el que és el més real. Quin gir concretament? Aquest gir, doncs, de treballar, de treballar amb nanos des de la proximitat, de fer grups per interès, de començar a convocar a corresponsals de l'institut, que puguin portar idees del casal cap al centre i al revés, la feina que estan fent tant en sergi com el de Jandron, el punt d'informació juvenil de l'institut, de fer un vocal de legats per també fer feina, i dinamitzar aquest grup que l'ha impassat per tenir molt d'ésic, que era els agents de salut, que, a més a més, estan agents de salut i participació. Decidiran què és el que volen fer, algunes coses vindran marcades per al calendari, que sé, des d'ara, igual sols hi planteja reneixa el Carles Tolfest, però amb gent molt més jove, o igual sols hi planteja una altra cosa, o muntar alguna cosa fora. Com a regidor de joventut, estàs orgullós i content del casal de joves que tenim a Sant Just? Jo ho estic moltíssim. Ho estic moltíssim. Jo crec que tenim la sort de comptar, per una banda, amb un ajuntament en general, només el govern, sinó en el qual hi ha un consens de que l'explica de joventuts són importants, que són capaços de destinar-hi un pressupost per la resta de poblacions de 40.000 a 50.000 habitants. I després estem ben aquí, aquí a Sant Just. I també estic molt orgullós de l'equip que tenim, que és capaç d'interlocutar d'una manera franca amb l'ajuntament, treballar en equip, quebre instormings, dir què està passant, com podem treballar, que aporta solucions, que aporta maneres diferents de veure les coses, i que, a més a més, tenen un tracte accelerat amb els nanos. Jo tinc la percepció que el caral de joves de Sant Jordi està molt ben valorat pels Sant Just Tengs, com també per la gent de fora. Pensa que hi ha un referèndum a tot l'Ajuntament, que és el Prat de Lloragat, però estem parlant d'un ajuntament de 70.000 habitants, amb uns pressupostos... El segon és Sant Just. Quan fan la ronda, venen aquí a veure només les instal·lacions que estan bé, que són la més autòpia, que potser la més potent, sinó aquesta capacitat de treballar. Nosaltres estem a l'alçada dels casals de joves més potents de l'Ajunt de Lloragat. De fet, el casal de joves, i fa moltes terrades, i fan conferències, avui una sobre troba feina a Alemanya, per exemple. Lluís, els nostres joves estan marxant, i així cada vegada més és una preocupació. Allà hi ha... Sí, però menor que la recuació que em genera el fet de que aquí no tinguin oportunitats. No sé què passarà amb aquests joves que marxen. Diuen, la taxa de retorn és del 85%, no ho sé. És a saber. Per poc bé que els tractin, per poc bé que puguin desenvolupar la seva activitat professional, és normal que estiguin en allà durant un temps. El problema està quedant aquí, en aquest país, i el que passa és que no hi ha cap problema. Nosaltres, cada vegada que parlem de les altures senjors, sembla que estem molt cofois, del 10% i tal, tenim un jovent que no s'apunta a la turca i senjors. Intenta allargar el màxim a la seva etapa formativa. Tenim una gent molt preparada per marxar fora, i precisament és aquesta gent que està molt preparada, que té els instruments per poder marxar fora, es pregunta, si aquí no tinc res, me'n vaig un temps a fora. En aquest cas, hauré estat un any fora, i tornarem a un domini de l'idioma. Hi ha una experiència curricular, que aquí no difícilment li pot oferir feina, ni que... Per tant, jo crec que la obligació nostra, més que preguntar-nos si és una pena o no, és dir-los i la gent. Si tu estàs decidit marxar, jo t'ajudaré a que marxis en les millors condicions possibles. No és només per trobar feina, hi ha gent que diu que vull tenir una experiència per posar en el currículum, fer un programa de voluntariat, i se'n van quatre mesos a Finlandia, per exemple. I quan torna, no és home, si veuen que en lloc d'estar quatre mesos sense fer res, han pogut adquirir una queta de finestra, una queta d'anglès, no és tot això consolidant. Per altra banda, hi ha gent que vol anar-hi, lluny d'aquest entorn de Sant Just, que vol dir que no té tendència a sepatir, està molt prop de la família, i volen marxar. I altra gent que marxa, perquè no té cap altra solució. A nosaltres tenim una gent superpreparada, que no té sortida, i a nosaltres tenim aquesta gent que és superatractiva, per poder marxar fora, que són, per exemple, preparades amb idiomes, amb gas. De fet, una de les preocupacions dels joves de Sant Just és aquesta, per exemple, la feina, i l'altra és el tema de l'habitatge. I tant. Com està marat mateix, tots plegats? Com ho veus? No està massa bé. Per una banda, nosaltres tenim moltes dificultats en dues termes d'habitatge de lloguer, perquè ens taquen les vies de finançament, els ajuntaments no ens podem endeutar per fer operacions de l'habitatge, totes aquelles subvencions que feien possible que els números quadressin per fer l'habitatge de lloguer han desaparegut. Ens trobem una miqueta amb una situació de diustres. Segurament no és un tenint com Sant Just, podria seguir apostant per una política d'habitatge seriosa com hem fet fins ara, sense agafar i tirar la casa per a taulades, sinó, poc a poc, anar treballant. Doncs ens ho veiem molt fotut. I per altra banda, sé que és veritat que els preus del lloguer estan baixant, per tant, això ha pogut matitzar una miqueta aquesta necessitat, el que passa és que no ens enganyem, per sortir fora d'independitzar-te, et cal un mínim l'estabilitat econòmica, que ella no és només una feina que pagui... És un peix que mossega la cua, realment, no? És una cosa... Perquè aquesta és l'estabilitat que et pot donar una feina, però que tampoc es troba, no? Exacte, o sigui, no... Tentarem fer el que podem. A més a més, en aquella notícia que sembla que la Generalitat es volia vendre els pisos de lloguer, a més a més, per altra banda, jo crec que des de joventut que podem fer acompanyar, veure què t'està passant que no et pots emancipar. El teu problema és un déficit formatiu, estem desenvolupant-nos en just coses, l'escola d'adults que hem fet un canvi fins a cursos concrets que passiten a la gent per formar-se, potser que intentem acompanyar-lo en aquesta banda, perquè ho tinguin més o menys resolt. Però també és veritat que hi ha gent que està molt formada i continua tenint el problema d'una feina, escassa, i la que tens, inestable, i a més a més m'ha de pagar. Són coses que en cap moment estan a favor d'això, i això ho acabarem pagant. Estem parlant amb el Lluís Montfort, regidor de joventut, també d'educació, de l'Ajuntament de Sant Just, abans de marxar, perquè hauríem d'anar plegant, m'hauria de preguntar-te sobre l'escapada que vau fer des de l'Ajuntament a Benidorm, si no t'ho entenc. Gendia això, perdona. Gendia això, directament. Ja pots sentir que té referies com a gendia això. Sí, sí, sí. Benidorm, gendia, toque allà. No m'ho convoqueu, amb l'Arxivet Municipal, vas... I l'Ordre... Jordi Amigo. Què veu anar a fer allà, representant l'Ajuntament de Sant Just, no? Sí, estem treballant amb el grup de ciutats educadores de l'Estat, concretament amb dos projectes. Un, que era precisament el que estàvem parlant ara, que era el reingrés o el sistema educatiu, que comparàvem a diverses ciutats, quins procediments tenien per detectar aquella gent que li faltava formació, i com podien acompanyar-la, perquè completessin... Bàsicament estem parlant d'essos, completessin la seva formació un cop anabandonat. Hem generat un llibre, hem publicat també... I, per tant, amb altres ciutats espanyoles, posava un comú com ho feu diferents ajuntaments. Exacte, i és que... Ostres, ja hi havia molt nivell, n'hem après molt, des de detecció, fins a quins circuits hi havia d'acompanyament, quins professionals de l'Ajuntament intervenien, de quina manera, i de quines hores hi havia de tenir amb l'administració competent, en el cas de la Generalitat, i de tots aquests circuits que n'hem pogut aprendre molt de gent... de gent molt diversa. Hem treballat molt amb Sevilla, 150.000 habitants, però també hem estat treballant amb poblacions de 30, 40, i que ens hem treballat molt bé. Això per una banda. I els conclusions estan en un llibre, que el vam presentar, i a qual hi ha participat tot l'equip de la Regiúria. I per altra banda, treballàvem amb un projecte, aquest el lideràvem Sergi Seguí, que... Va jugar a cultura? Sí, que no va venir perquè estava de viatge de noces. Ah, sí? Despatenitó, despatenitó, despatenitó. Estaven treballant com incloure les tecnologies de la informació en la difusió del teu patrimoni històric. Llavors, bàsicament, estàvem parlant dels codis QR, les pàgines web amb el qual l'enllaçaven, com podien fer tot això, i de veritat és que van presentar, com a poble, una comunicació superinteressant, que la va fer en Jordi, que un dia recomano que li feu un truc, que us ho expliqui, superinteressant, sobre com hem treballat en aquí, a Sant Just, el tema dels codis QR, i com hem fet que la gent jove s'interessi. De fet, nosaltres, al programa, a l'Espanya d'Història de Sant Just, amb el Mani del Ripoll, n'hem repassat, durant dos o tres capítols, els 10 o 15 edificis històrics emblemàtics, on hi ha els codis QR, de fet, en la col·laboració d'educació, ara, a l'Institut, farà un projecte, en el qual, els nanos desenvoluparan aquests codis QR i les webs de referència. Que hi ha gent que diu que no es veuen gaire els codis QR, que estan una mica amagats. Bé, doncs el faré a més grans, no sé. Ah, no? De fet, els hem fet això en plan pilot, perquè ja com ho fèiem, no? Molt bé. Doncs, Lluís Montfort, moltes gràcies per haver vingut al programa, i que vagi molt bé. Avui teniu ple l'Ajuntament, no? Molt ple. Sí, sí, sí. Tenim dos. Tenim ple i després tenim l'Ajuntament General, però, Montse. Molt bé. Lluís, gràcies, que vagi bé a la tarda. Gràcies. Fem una pausa per la publicitat. Aquí, uns moments amb la Núria Aurió, les notícies positives de la setmana a la penya del Morro. Fem una pausa per la publicitat. Fem una pausa per la publicitat. I never you go, and I won't complain on the way, yeah. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre i les destacades de la cartallera sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja ho sabeu a Babilònis, no us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia. T'has apuntat ja al nou club Ciutat Diagonal? I tant, ha estat un encert. Sí? Per què? Perquè puc entrenar amb el millor del millor. La sala de fitness és totalment nova, amb equipaments de darrere generació. Sí, això està molt bé, però jo prefereixo les activitats dirigides amb ritme mòsica. També n'hi ha. El nou programa inclou classes de zumba, pilates, llogues, pinning... I què he de fer per apuntar-m'hi? Només has de trucar al 93 473 96 71. I si truques de part de ràdio d'Esvern, la matrícula és gratuïta. 93 473 96 71, oi? Exacte, club Ciutat Diagonal. Molts petonets des de la botiga Oetón de Sanyús, per la penya del Morro, per la ràdio, i que tot vagi molt bé i molts anys. Una salutació molt forta a tots els components de la penya del Morro, sóc l'Elícia, de Bristol Idiomes, i com diem nosaltres, enjoy English, enjoy Bristol. Des de tot bé bé amb qui, ens enviem una forta salutació per la penya del Morro. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. 5 i 42 continuem en directe. Parlem ara de les notícies positives amb la Núria Oriol. Núria, què tal? Bona tarda. Bona tarda. Hola. Com estàs? Bona tarda a vosaltres. Nosaltres també. T'hem trobat faltar la setmana passada. I a vosaltres. Vaig tenir moments de connexió, de tenir-vos present. Ah, molt bé. Nosaltres també. Sobretot quan em vaig oblidar que m'ho havies dit i comptàvem tu. Sí, em vaig oblidar. Va ser un error meu. Però no passa res. Ho hem solucionat de la millor manera possible. Amb un somriure. Núria, el que sí. Quan hi ha problemes, hem de somriure i riure com la Núria. Això em motiva molt. Avui parlarem de diferents qüestions que s'han aconseguit fer cadires de rodes controlades per la ment. No és broma d'aquests moments. A més, també han estat alliberats els activistes de Greenpeace en personatge rússia per defensar l'entàrtida. I ens preguntarem si sóc creatiu, puc ser emprendador a l'espai de notícies positives. Però abans de tot això, parlem del primer tema. S'ha descobert que Buda va néixer molt abans del que fins ara es deia. A veure, Núria, explica'ns per què han explicat aquesta notícia com a notícia positiva. Doncs per aquí he pensat que és molt bonic que puguem aprendre més temes d'història. Que cada vegada siguem més verídics amb temes històrics. Clar, clar. De fet, aquí és més clar en un país de cores, religió i història de la religió, que moltes vegades no coincideix amb la història real. No, clar. És veritat, perquè la religió, ben entesa, fins i tot el que t'està apuntant, és una simbologia per fer com una experiència interior. Que després, al mateix temps, s'ha estructurat amb una infraestructura, una jerarquia i tal, amb la qual et pot sentir o no identificar. És un altre partat que forma part del concepte de religió. Però, en principi, eren com petites pinzallades camins, perquè les persones aprenguessin a viure la vida amb profunditat, amb més sentit i propòsit. I llavors, clar, que cada religió ho expressava d'una manera. I bé, una amiga, aquest és el camino. El que passa és que les figures, en les quals es basen com a referència per sustentar una religió, sí que estan detades històricament. Vull dir, Vuda va néixer, Jesús va néixer, Mau va néixer, etcètera, no? Això sí. Com van néixer, com van viure, sovint, aquí hi ha tota una simbologia que es barreja mita, es barreja història i es barrejaria fins i tot, hi ha gent, però, perquè en realitat, no estan pretenent ser rigoroses en aquest sentit, sinó despejar el nostre món intern. Ara, si agafem les branques més dures o més rígides d'una religió et dirà que no, que tot això va missa, no? Que és aquí, però els historietos de Davos saben que no és així. Evidentment, evidentment. I Vuda néix, doncs, l'any 6 abans de Cris, que és dos segles abans del que s'havia dit... Perdó un moment, l'any 6 abans de Cris, dius? Sí. O sigui, 6 anys abans del que suposadament va néixer Jesucrís. No, no, 6 segles. Ah, l'any, va, el segle 6. El segle 6, perdó, és lluitat l'any 6. L'any 6, no? No, el segle 6. A veure si eren contemporanis, Jesucrís i Vuda, que jo ja sé que és un descobriment espectacular. Ja ve a Poteòsic, i ja em fem una pel·lícula i tornem. Home, i tant, t'ho he imaginat, les rises que es feien. Per tant, 6 segles abans de Cris és com a néixer Vuda. Sí, és el que s'han considerat seriosament unes... Bé, doncs uns arqueòlegs que estan treballant a Lumbini, al Nepal i que tenen el suport del Departament d'Archeologia de la Universitat d'Oxford. Molt bé, doncs què he de dir? Cristina, tenies el conducte tu? No, no, no, únicament era fer l'apunt que crec que abans estava d'edat del segle 3, abans de Cris, i ara han passat el segle 6, i justament és el que deia l'anúmer. Molt bé. Bé, canviem de tema i parlem ara... Què passa? Cristina, ho has fet molt bé, eh? Canviem de tema. No, perdona, perquè ja està. Jo pensava que tenia un dubte, i no és realment és que corroborava el que deies tu. De fet... No era l'apunt, perquè no havia dit el segle 2 que estava d'edat, o que hi havia una diferència de dos segles. No, que hi havia una diferència de dos segles. Sí, el segle 4. No són 3 segles. Ahir eren 3 segles, i per tant aquí tenia un dubte, i ara no... Molt bé, molt bé, molt bé. Ho he buscat dies, 3 segles. El dia es mereix, eh? Sí, sí. A veure una cosa, és que em passeu marejant, amb tant segles. Primer els anys, després els segles, jo dic... En fi, ja està. Però no el donaré més voltes al tema. Us sembla bé que passem a la segona notícia? Sí. Bé, s'han aconseguit fer que la segona notícia... també s'han aconseguit fer cadires de rodes controlades per l'ament. Sí, a veure... Això és molt de l'Oriol, de tecnologies i coses d'aquestes. És veritat, però és una bona notícia, no?, per la gent que físicament estigui discapacitada i no pugui, potser, utilitzar les cames o els braços, o altres parts de les coses. Va per aquí, això? Va per aquí, Jordi, que és una gran notícia per aquest tant per cent de la població que necessita cadires de rodes, però no pot utilitzar braços i cames. Pensa que això els dona una autonomia molt gran. Clar. Però com funciona això, perquè controlades per l'ament... Sí, a veure... Era tal com es presentava la notícia, eh?, llavors sonava tu gairebé efectes paranormals, però és molt més senzill que això. Molt més senzill i molt més apassionant. És a dir, a partir d'uns electrodes, que la versió heavy, i ho dic de debò, la versió més agressiva és que te'ls implanten al servei, directament, amb una operació, i la versió suau, que justament és la que es dona a Europa, l'altra es dona als Estats Units, ja. Doncs és que aquests electrodes són externs, com qui es posa una cinta magnètica, saps, en el cap. Doncs a partir d'aquests electrodes es poden... aquests electrodes són l'electrura elèctrica dels impulsos nerviosos de les neurones, com a vegades hem explicat, i aleshores són en les ordres, doncs perquè es va llogir la cadira, no?, i que vagin davant, en revira, més de pressa, més de poc a poc, etcètera. Molt bé, doncs... està molt bé? No sé si es poden comercialitzar, ja, o només són productius? No, aquí ve l'altra part, que em va fer adoptar la notícia, però al final veig si home, és un pasant endavant, i a vegades, finalment, es pot trobar l'empresa, o l'esponsor necessari, que digui, comercialitzem-ho encara que... són molt cares. O sigui, presulta. Ja m'ho pensava jo, això. Sí, són tan cares... Sí, això, 20.000 passetes no val, això, com diu aquest? No, i a meures potser tampoc és. 150 euros tampoc, tampoc, tampoc, tampoc. Exacte, i que aleshores diu que hi ha moltes empreses que s'ediquen el tema, però que no es veuen en cor de comercialitzar-les. El tant per cent de la població que va dirigit, però els investigadors insisteixen que, com que millora tant i tant la qualitat de vida, doncs no deixaran de fer propostes i d'investigar, i de cercar algú que potser pugui complementar. Com a mínim la inversió inicial, perquè després tu ja saps que un cop un producte es comença a fabricar, es va anar a barretar en costos, doncs com a mínim poder aconseguir fer un llançament inicial, i després veure com es va solint. Aquesta és la contrapartida de la bona notícia, però que ja és possible, i que funciona bé, i que dona molta més autonomia a aquestes persones, és realitat. I crec que això va la pena dir-ho, perquè, clar, d'això, pensa que te'n vas amb molts altres coses de donar independència a aquestes persones, doncs quan vulguin, en el feu en tor, quan vulguin interactuar amb l'entorn a partir dels electrodes. Evidentment, evidentment. Bé, canviem de tema. Parlem ara d'activistes de Greenpeace, que estaven empresonats a Rússia per defensar l'Antàrtida, i han sigut alliberats en les últimes hores. Però, escolta, és que van anar a la presó directa, i la primera menace era cadena per Petua, com si haguessin comés un crime, i eren de totes les personalitats. Jugant amb els russos tu, a Rússia pots arribar a pagar molt tard, les coses que facis en aquest país. Absolutament. Bé, en el nostre també, perdona, eh? Sí, sí, en el nostre també. Ja estic en un toca, perquè parlo de notícies positives. No, no, no, perdona, és que, a més a més, jo, quan has dit això, m'ha vingut en ment, la llei que es vol tramitar, i que ens sembla que ja s'ha tramitat, sobre les protestes al carrer, davant del Congrés, o administracions de visus públics, que et poden caure aquestes multes que han sortit les xifres avui, que estan debatent i tot plegat, vull dir que sí, exacte, exacte, vull dir que... Exacte. I que no t'arreu, ho ha de fer anaves, que diuen en castellà. I que passa que jo em quedo amb la part positiva, dic, mira, com que, diguem-ne, per un cantor, cap de nosaltres, la majoria de nosaltres, no ho podria pagar, dues coses, t'ho diràs, no? El que volen és que no fem les properes protestes. Home, aquesta és la intenció veritable. Segur. Però el que poden aconseguir és que les fem el més estil por Gandhi, i llavors, clar, no hi ha protesta. Clar. I, i clar, aquí, escolta, resulta que pugem al nivell de consciència de cop, continuem protestant, no som submisos, i ens estalviem els 600.000 euros, perquè no tindran cap motiu per posar-nos el... Ah, ah, potser no tot ho tenen controlat, eh? Bé, clar, tens raó. De fet, però a Rússia, parlàvem del tema dels activistes de Greenpeace, que a Defensa Malentàrtida han estat al lliberatge, ja poden tornar a casa, i no sé si hauran de pagar alguna multa o no. I a Defensa. I m'imagino també que deu ser una d'aquestes activitats que han fet a l'Antàrtida en front de vaixells, no? Sí, senyor. Russos, i amb aquelles clàssiques ja imatges que veiem amb les embarcacions intentant apropar-se, o alguna cosa per l'estil. Sí, sí, sí, a veure, no ens imaginem, eh? Una invasió basada que no onze, ja, i... No, no, això segur. Segur que no, sí. Intervenció, i Rússia va tallar amb sec, va dir que havia invadit. Clar, que havien sortit d'aigües internacionals, que aquelles eren les de la seva propietat, i que va començar a donar... saps aquests arguments d'escap d'allat? Que dius, perdón, no els treuen, no? Allò d'invasió, de l'espai, d'una altra nacionalitat, sense permís, obstrucció, el... Bé, saps aquests tipus de càrrecs que dius? Però què dius? Els estan tractant de criminals que va munt, i són només activistes en defensa de l'Antàrtida. De l'Antàrtida en depenem tots. I era molt greu, i s'han recollint moltes signatures. Jo, que a vegades hem dit, serveix per alguna cosa, ha servit per molt, perquè també a mi de que es recollin signatures, doncs també és cert que hi ha persones sensibles que fan aportació, i llavors això permet facilitar que es continuï lluitant en nivell d'advocat. Clar, i crimpís està a l'alredera, eh? Això, si ho fa una persona o un parell d'amics junts, ho tenen encara molt més cru. I, finalment, sí, amb tanta presa internacional, els han deixat amb llibertat, però l'amanassa primera era cadena per pets, i aquí us quedareu just poterideu. Bé, sí, sí, està clar. És un sistema dur, eh? Molt, a veure. Sí, sí, Núria, per cert, és que estava pensant que hauríem de passar ja el següent tema, perquè, si no, se'ns tirarà el temps a sobre, que avui en proposes la següent pregunta. Si sóc creatiu, puc ser emprenador? O el revés, també, no? Totes les persones que són emprenadores han de ser creatives. Quinten per cent de creativitat ha de tenir un emprenador, no? No paga amb totes les qüestions que veig, quina persona ha de tenir a la misèria esquerra, i a la misèria esquerra. Clar, clar, clar. Una pregunta molt oberta, no? Molt oberta. Sobre la taula, i tu mateix t'encarregaràs de contestar sobre la creativitat i l'emprenadoria. Sí, mira, jo crec sincerament que no tothom que és creatiu ha de ser emprenador. Ho dic de manera general. No tothom que és creatiu ha de ser emprenador, per què? Perquè l'emprenadoria també va vinculada a un concepte molt empresarial de la utilitat que dones a l'aplicació de la teva creativitat. I això no tothom que és creatiu ni ho porta, ni ho acaba desenvolupant de la manera idònia. Per això, sovint, també es diu, oi, el meu equip hi ha creatius, o hi ha algun creatiu creatiu, creativa, evidentment, eh? I, aleshores, hi ha la persona que està dirigint més el negoci, per dir-ho, no? És a dir, que necessita d'aquestes persones tan creatives, innovadores, sovint, també, que la creativitat acaba desembocant en innovació. Però aquestes mateixes persones necessiten la que dirigeixi el fet que han innovat i el converteixi en un producte al servei tangible, pràctic i vendible. Traduïble diners que pugui generar prosperitat, per dir-ho, no? I una continuïtat, llavors, en aquest cercle de creativitat, innovació i emprenedoria. El tant per cent, mira, jo diria que cap empresa emprenedora es pot plantejar tirant davant, si no hi ha, vull dir, microempreses, eh, petitones, si no hi ha un membre o dos del seu equip que ho sigui, parlem d'equips de 4, 5, 6, 7 persones, perquè realment aniran molt coxos, només copiant coses que han vist en el mercat o imitant-les. Però també és veritat això, que un s'ha de plantejar quan és creatiu, perquè és que l'altre dia em va venir una persona per fer coaching i m'ho va preguntar, em veig molt creativa i tal, diu per què no monto la meva pròpia empresa. I aleshores vam estar fent un tipus d'anàlisi, de test, de reflexió, i va arribar a la conclusió que una de dos que es preparaven el camp empresarial per poder-ho sumir tirant davant o si no, li faltava totalment aquesta dimensió i necessitava algú altre que ho fes per ella. De fet, les persones creatives, com que tenen aquesta sensibilitat artística, d'alguna forma, una mica més desenvolupada, potser és tan més a priori desorganitzats, diguem-ho així, que potser una altra persona, que pel tema números, per exemple, concret, ha de portar-ho una mica més ordenat. Mira, tu has dit que artística també pot ser científica, però llavors estan tan absorts amb la innovació científica o tecnològica que clar, el tema números, el tema marketing de vendre o comunicació per vendre, és que se'ls hi escapa, pensen, home, que no ho veuen, que això és fantàstic. I dius, home, és que en la societat que vivim s'ha de saber explicar, s'ha de saber convèncer, s'ha de saber arribar. I això ho dic també perquè s'està parlant molt, no? Siguem emprenedors, siguem emprenedors. Anem a veure, una cosa és ser innovador, ser proactiu, que jo penso que és fantàstic com a actitud, i l'altra hi ha d'on el pas a l'emprenedoria, que va vinculada al món empresarial, i d'aquí ve, o que un mateix és molt complet, o completa, i ho fa, i endavant, a pesar de les dificultats i de resistir, doncs els retraços, els fracassos, tornar a començar, etcètera. O per un altre cantó es planteja que ha de... ja ve una persona que el complementi en aquest camp. I llenço aquesta reflexió, perquè s'està impulsant molt, però que conveu una reflexió prèvia, sincerament, s'està potenciant massa, sigueu emprenedors, sense aquesta reflexió prèvia, que no vol dir que tothom que té molt bones idees, i esprit d'innovar i de participar, es pugui aprendre. El programa del convidat amb l'Albert Tom, que vam fer el Josep Maria Mainat, van estar parlant una estona amb el Toni Cruz, que ells dos són els que als últims anys portaven jazz-música, i el Mainat ho deia, això. Dic, jo soc la part més creativa, més d'ideas, allà estic, i el Toni, a referència al Toni Cruz, és la part més executiva, la que portava aquesta idea a terme, com s'hi diguéssim. I per tant, el Mainat mateix ho deia, és que formem un equip increïble espectacular, en el camp de la televisió, i la productora de jazz-música, etc. Vull dir que part de raó, per no dir tot, et tens, Núria. Sí que és veritat. Ostres, gràcies, i jo diria que necessitava que em donguessis la raó. Clar, jo ho veia, jo ho veia, i... Ai, que volia. A moda reflexió he pensat, és veritat, veus? Perquè el Dillun va sortir al Mainat, i tot i que jo sabia que és veritat. Núria, és que no tenim temps, s'ho sento molt. Un discurs social. Són les notícies. Bona tarda, Núria, fins la setmana que ve. Bona tarda, adéu. Bona tarda, us parlem Quim Ortí i Pere Sants. Arrenquen les obres perquè el canal Segarra Garrigues tingui 20.000 hectàrees de nous regs. El govern pagarà en guai només 370 dels 600 milions d'euros compromessos amb el món local. El Congrés aprova definitivament la llei vert, i el Congrés ha fet més amb els vots del Partit Popular com estava previst. Cornell ha ampliat gairebé un 14% la partida destinada al Comerç Local de Canal 2014. Finalment, el centre d'esport Sabadell ha destituït fa uns minuts l'entrenador Javi Salamero. A més, ha dimitit el director esportiu Xavi Roca. Sabadell femenina Quaterpolo de Busta, debuta aquesta hora a la Liga Europea contra L'Uralsc Ros. El conseller d'agricultura José Maria Palagry ha donat el tret de sortida a les obres de continuïtat del canal Cegarra Garrigues. La Generalitat i els Pagesos pagaran els 60 milions d'euros de les obres, i el canal tindrà 20.000 hectàrees més de regabí en 4 anys. El conseller Palagry ha defensat el compromís del govern amb el canal. Vull esveir tots els dubtes que hi hagi, perquè nosaltres tenim un compromís ferm, i una voluntat ferma que tirarà endavant el Cegarra Garrigues. Les obres que s'acabaran l'any 2017 portaran l'aigua Serroca, Barbú, Castelldans i les Borges Blanques i permetran que 20.000 hectàrees més siguin de regabius. El govern pagarà només 370 dels 600 milions d'euros compromesos aquest any amb el món local per culpa de l'enderreïment del fons de liquiditat autonòmica. El noto total puja 800 milions, i se n'anirà pagant a principis del 2014, en funció dels recursos que arribin de l'Estat. La vicepresidenta del govern Joan Ortega anuncia del canvi del calendari de pagament del deute del món local per culpa de l'enderreïment del flar. Si arriba una part significativa dels 1.700 milions del flar abans del 2014 podrà millorar encara molt més les previsions. I si no, la resta pendència acabarà de liquidar els primers mesos del 2014. Fins ara s'han pagat ja 200 milions i n'estan programats fins a finals d'any 170 més. En total arribaran a 370 al 2013. El Congrés dels Diputats ha aprovat definitivament la llei orgànica de millora de la qualitat de l'ensenyament, la llei vert, només amb els vots del Partit Popular i l'abstenció. La resta d'informacions han votat en contra de la llei i han albertit que l'abrogaran, tan bon punt que enviïn les majories parlamentàries. El ministre d'Educació José Ignacio Berta ha avançat que trucarà tots els consellers autonòmics per convidar-los a participar en la implantació de la llei. És ponerme en contacte amb tots i cada uno de los consejeros y consejeras de las Comerias Autónomas para invitarles a participar en todo lo que son las competencias concurrentes y las competencias compartidas en el desarrollo reglamentario de esta norma y para que todos podamos colaborar en la tarea de poner en marcha esta ley. La llei s'ha aprovat després de dos anys de rebecció d'aquesta normativa. L'Ajuntament de Cornella de Llobregat ha ampliat gairebé en un 14% la partida destinada al comerç local de cara l'any que ve. Aquest augment econòmic es deriva de la manca de subvenció per part de la Generalitat Ràdio Cornella. Beatriz Fonseré, bona tarda. Bona tarda. Des de fa tres anys, l'executiu autonòmic ha deixat de pagar el consorci del Cornella Compre-Casa que aglutina botigues locals i ha estat el consistori qui ha assumit aquesta despesa. Antonio Balmol, alcalde de Cornella, especifica els efectes d'aquesta manca de subvencions públiques. Moltes coses, vull dir. Ha fet-te total temps d'ajudes que es tenien per fer reformes, ha fet-te les iniciatives que es posen en marxa per part del consorci i l'intervenció que continuament està cobrint tot allò que deixen de fer altres. Balmol confia en que aquesta inversió municipal extra sigui extraordinària i assegura que aquesta partida municipal permet renovar el sistema elèctric del mercat municipal Marçans de Caral 2014, entre d'altres iniciatives. Taradell, a Ozone, celebra aquest cap de setmana la segona edició de la Fira, Obrín Lament, que organitza l'Ajuntament i Ràdio Taradell. La mostra està dedicada a la espiritualitat i les teràpies alternatives i en la primera edició, l'any passat, va plegar més de 400 persones ràdio taradell, Silvia Moreno. En aquesta edició s'ha llargat la Fira dos dies amb tres zones diferenciades. Una de les novetats d'aquest any és el testet de productes i teràpies. Així ho explica el director de Ràdio Taradell, David Vigues. Hi haurà terapèutes de diferents especialitats que faran testets. Testets per la gent, tu compraràs un tiquet i amb aquest tiquet podràs anar a qualsevol dels terapèutes a fer-te un testet de les teràpies. Hi haurà uransoma, cromoterapia, hi haurà reiki, hi haurà reflexologia... La Fira es podrà visitar els dos dies des de les 9 del matí i fins a les 8 del vespre. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. Avui es presenta la digitalització de la Vall d'Avers. Tots els números de la revista ja es poden consultar per internet. A la piquet com ha anat el procés i els beneficis que algú em porta per la ciutadania, tant subscriptors com no subscriptors. Una idea que va ser de l'arxiu municipal Jordi Amigo a proposta de l'arxiu comarcal. Ha estat una feina molt intensa perquè s'han aconseguit escanejar totes les pàgines de tots els números de la revista des del número 1 i ara es poden consultar el web la Vall d'Avers. Avui es farà aquesta presentació oficial a la 2.4.8 del vespre. A la sala piquet de Rataneu. Aquest vespre es farà el ple municipal de la Mesa de November. Començarà d'aquí una hora i s'aprovarà el reglament del nou Consell de Seguretat i Mobilitat de Sant Just. L'hora del dia compta amb 8 punts i entre altres coses, preveu de batre el reglament del nou Consell de Seguretat i Prevenció que és un espai enfocat a la participació en els àmbits de la Seguretat Pública i la Mobilitat i on representaran els col·lectius que treballen aquestes matèries al territori. El ple també es tractarà la modificació del pressupost perquè fa suplement de crèdit pel manteniment del mercat i millores de les places amb el Falcone i de la Pau a més d'expenedors de la zona blava. El ple del mes de novembre només compta amb una emoció pel retorn de la Pau Extradinari del mes de desembre del 2012 i per l'ampliació del termini per formular reclamacions via laboral. El que es farà a la set de la tarda a la sala de plens de l'Ajuntament. I acabem aquest vulletí, explicant-vos que les obres de ferro de l'artista Solèduc s'exposaran a partir de demà al celler de Can Genestar. És la mostra de ferro vell, el treball de tres anys d'aquest escultor amb el ferro i el rovell. Es podrà visitar fins al dia 12 de gener. Demà al vespre es podrà visitar aquesta exposició que Solèduc ha creat per mostrar les moltes possibilitats que ofereix el ferro, per tant serà la manera de percebre. Aquell material té una perspectiva diferent a la rigidesa i solidesa. L'origen va ser mallorca inspirat per objectes de ferro vella. El procés de creació de les obres comença de diferents maneres. Per exemple, a partir de dibuixos, tot i que no és l'única forma que fa servir aquest artista que es posa, com deien, a partir de demà. La inauguració serà a les quarts d'avui i es podrà visitar fins al dia 12 de gener. A més, durant la presentació, serà un vi del pla i llavant de Mallorca. I de moment això és tot més d'informació que hi ha a partir de les setmanes notícies d'edició Vespre. Esteu farts que us diguin que heu de sentir, que heu de llegir i que heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. No va tan prou de del flut o que ha de dijous a les 8 del Vespre i que el cinema, música, ceres, rècords i llibres per parar un tram-baix. Flut o cultura mà? Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Vilonis, no us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre, va Vilònia. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys, el seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crani o encefòlic. Diuen que havia plogut el meu germà, ja es veu que va amb relliscar i venia un cotxe de cara i un mort i l'altra a casa. I jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, perquè jo no conduia. Em va ser culpa del meu germà, culpa de l'altra, però jo perri no va ser. T'has apuntat ja al nou club Ciutat Diagonal? I tant, ha estat un encert. Sí, per què? Perquè puc entrenar amb el millor del millor. La sala de fitness és totalment nova, amb equipaments de darrere de generació. Sí, això està molt bé, però jo prefereixo les activitats dirigides amb ritme mòsica. També n'hi ha. El nou programa inclou classes de zumba, pilates, llogues, pinning... I què he de fer per apuntar-m'hi? Només has de trucar al 93 473 96 71. I si truques de part de ràdio d'Esvern, la matrícula és gratuïta. 93 473 96 71, oi? Exacte, Club Ciutat Diagonal. Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern