La Penya del Morro
Més d'una vintena de col·laboradors parlen cada tarda de les coses que passen a Sant Just i a l'Univers. Menció de Qualitat als Premis Ràdio Associació de Catalunya 2011.
Subscriu-te al podcast
#393 - La Penya del Morro del 12/12/2013
Més d'una vintena de col·laboradors parlen cada tarda de les coses que passen a Sant Just i a l'Univers. Menció de Qualitat als Premis Ràdio Associació de Catalunya 2011.
s'ajuga a Moscou. D'aquí, a 3,4 hores, la pista del César K. Papa Nicolau és baixa d'última hora. En Gambo l'avui s'ha fet els hortets de la Copa de Soval. Que es disputarà a Barcelona el Palau Blaugrana el 21 i 22 d'aquest mes. En la pregunta i la data de la consulta serà una pregunta amb dos apartats. Vol que Catalunya es devingui un estat i, en cas afirmatiu, vol que aquest estat sigui independent. Aquest és l'acord tancat entre els partits a favor de la consulta de Convergència i Unió Esquerra Republicana, iniciativa i l'ACU. La consulta es farà el 9 de novembre de l'any que ve. El president de la Generalitat, Artur Mas, ha assegurat que la fórmula amb una primera pregunta i una segona pregunta, en la mateixa papereta, permet sumar. Artur Mas ha retat l'esat espanyol a acceptar la consulta. Ara ens cal un estat que esperem que sigui de rel profundament democràtica, un estat atent en aquest clam de la societat catalana, un estat espanyol atent en aquesta majoria parlamentària i política tan sòlida, un estat atent a un poble que vol decidir el seu futur, un estat atent a un poble que vol votar. I que vol votar amb llibertat i de manera absolutament pacífica i absolutament democràtica. Mas ha compregut el Palau de la Generalitat acompanyat pels partits polítics favorables a la consulta. I que han acordat la data i la pregunta. El president d'Escarra en republicana, Oriol Junqueras, ha assegurat que no és la pregunta que desitjaven, però sí que volen. El líder d'iniciativa, Joan Arrerà, ha destacat que és una pregunta clara i inclusiva, i des de la CUP s'ha lamentat que sigui una poble pregunta i no una unívoka. Des del món local diferents, el cal dels catalans s'han valorat la data i la pregunta. El president de l'Associació Catalana de Municipis, Miquel Buch, s'ha mostrat satisfet per a l'alta i la pregunta en declaracions a la xarxa. Tranquilitat, perquè el poble català s'haurà de ser intel·ligent i s'haurà de decidir quina és el millor futur poble país, i que el resta sigui el que sigui i sigui resultat, la resta la català. Per tant, avui serà una infecció tranquil·litat. El president de la Diputació de llei de Joan Ranyet també s'ha felicitat per en declaracions a la xarxa per d'acord. Els ciutadans que, d'alguna forma, estan escrites amb aquests idearis polítics d'algun partit que avui no està d'aquí, acabaran sent vincers molt còmodes en aquest procés, des del govern central, ja s'ha avançat que la consulta no es podrà fer. Reus, el Baix Camp ha fet un pas endavant per optar a ser la capital de la cultura catalana del 2017. La candidatura s'ha submetra votació, aquest mateix divendre, sensació plenària, i confio obtenir el suport onànim de tots els grups municipals. Reus Digital, Joan Marc Salvat, bona tarda. Bona tarda. Els Pellicea ha comunicat la decisió avui a la Junta de Porta Veus, que de manera on Ivoca ha mostrat el seu suport a la candidatura. La capital cultural s'etorga des del 2004, i té per objectiu ampliar la difusió, l'ús, i el prestigi social de la llengua i la cultura catalanes. Pellicea ha destacat el pes cultural de Reus tant en el seu entorn més proper com en el conjunt de Catalunya. El projecte de set de Reus és molt potent a nivell de capitalitat cultural, i, per tant, el que posarem és tota aquesta força, que ha estat a nivell cultural, a l'abast. Tot el que és teatre, la força de la dança, la força de l'altre pes, la força de la memòria i més, la força del cos... Tot això va convergint en l'àmbit de la cultura catalana i de la capitalitat. Un dels objectius per presentar candidatura al 2017 és que coincideix en el temps amb l'organització dels Jocs Mediterranis de Tarragona. I coneguem ara la previsió del temps amb el servei meteorològic de Catalunya, Manuel Alvarez. Bona tarda. Hola, molt bona tarda. Les boires continuen afectant a bona part de l'U.S. de la depressió central, i també a punts de l'abai de l'Ebre. Esperem que ja no és disciplina amb el que queda de jornada. A la resta del territori l'ambient és a Serenat, en conjunt. Només al llarg d'aquesta tarda i nit arribaran alguns núvols als ciprims per nord del territori, que en principi seran poc importants. Les temperatures, en general, han pujat a tret. Això sí, de punts de punent i de l'abai de l'Ebre, on debo de la boira, han quedat deu graus per sota dels valors que tenien ahir. De moment, això és tot des del servei meteorològic de Catalunya. El 98.1. El 98.1. El 98.1. El 98.1. El 98.1. El 98.1. El 98.1. El 98.1. El 98.1. El 98.1. En directe, a Matíndiz de Sant Just d'Esvern, el 98.1 de la F&M i a tot el món, a través de ràdiodesvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro. La penya del morro. Què tal? Bona tarda, Sant Just. Hem vingut al programa de les tardes de ràdio desvern. Us parla i us saluda Jordi Domènec. Des d'ara i fins la set del vespre, això és, efectivament, la penya del morro. Bona tarda. Gràcies, gràcies. Avui, al programa, començarem parlant de les notícies de Sant Just amb la Carme Verdo. Bona tarda. Ja tenim reaccions polítiques locals a la data de la consulta. No, encara no. No sabem què diuen els diferents grups polítics de l'Ajuntament de Sant Just. Segur que, en les properes hores, als serveis informatius, es posarà mans a... Com es diu això? A l'obra? Sí, de tota manera, en aquest cas concret, o en altres caros, quan és així parlamentari, normalment, s'ha de sumar a correspondres amb el que ha dit el partit general. Clar, clar, clar. Potser hi ha algun cas, tipo PSC, que potser pot ser més interessant, no? M'interessa molt. Me'n refereixo, que la resta, en general, hi hauríem de fer una aposta, avui, de què ens diran, demà. És que hi parlem. I PSC potser, almenys a qui Sant Just, pot ser una mica diferent el que ha dit aquest matí per anar a barro, amb el que es digui des d'aquí. PSC, què opina de tot plegat? Avui al programa tindrem la Clòdia Barbarà, amb el seu ja espai mític, la centraleta. Clòdia, bona tarda. Avui la gravadora, per tots els nassos. Avui què has preguntat, els Sant Just Tengs? Avui, si l'edifici que estan tirant, en derroquen ara mateix. Sí, perquè sempre hi ha temes polèmics, eh? El del carrer de... Carre creu. Exacte. Si l'edifici què? Si està bé, que l'en derroquin. Va, va, va, la pregunta concreta, eh? Volies que preguntés, si les obres fan soroll o no? No, hi passaria una doble pregunta. Avui també al programa parlarem de notícies positives amb la Núria Auriol. Tindrem a la segona hora el Sergi Pond des de Nova York, els llibres d'Arnau Cònsul i la Mireia en Redondo de tot un món de moda. Bona tarda i benvinguts a la penya del Morro. La penya del Morro, un programa amb més morro que penya. Avui de més, penya comorro. Abans de tot això, però comencem repassant els trending topics d'aquesta primera hora. De fet, Cristina, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, Cristina. Ara sí, veus? Bé, eh... Què em deies, Cristina? Res, que volies fer-te les tres primeres línies, si volies, en comptes del titular que havia posat. Doncs jo farem perquè avui la pregunta i Catalunya, ha sigut el tema del comentari de Twitter, i ja coneixem la data de la consulta. Serà com diem el dia 9 de novembre i amb una pregunta doble. En comptes d'intenses negociacions i complint el mandat que establia que hi havia d'haver a cor abans del 2014, els partits favorables del dret a decidir han estat capaços de pactar la data i també la pregunta, Cristina. Sí, la pregunta de la consulta serà doncs vol que Catalunya es devingui un estat amb majúscules de vols detallat al president català. I en cas afirmatiu, afirmatiu, vol que aquest estat sigui independent. Per tant, una doble pregunta, que només et met com a resposta, sí o no, i així ens ho ha fet saber aquest matí, des del Palau de la Generalitat, i asseguren que l'acord ha estat afectat de manera ràpida i discreta, afegint que permet, d'aquesta manera, cobrir els dos objectius de la consulta, d'una banda que sigui majoritària i, per tant, inclusiva, i per l'altra, que sigui clara amb una data concreta. Tu dius que només et met una resposta, però només dues. Clar, només una resposta. O poses sí o no, no hi ha més? Sí, però vull dir, en dues preguntes, no? Sí, et trobo en dues preguntes per cada pregunta. Clar, però en la segona només accedeixes en el cas de que posis sí a la primera. Tu pots fer sí, sí, si no, i no... Sí, no hi prou. No, prou. No, s'ha acabat, ja. Per tant, tres respostes, no? Tres respostes... Hi ha moltes variables, aquí, matemàtica pura. En fi, per què fa la data, Cristina? Doncs per què fa la data? El president de la Generalitat. Ha explicat que serà finalment el 9 de novembre de 2014, perquè, entre tots encregut, doncs que és la data més adient per assegurar l'èxit d'aquest procés democràtic. Què diu la General Twitter? Per exemple, Ricardo, i unió que no van donar suport a la via catalana, han acabat marcat el to de la pregunta. Un altre comentari. En Salfa, la Marina, diu, vam fer història amb aquella cadena humana, estem fent història cada dia i farem història el 9 de novembre. Que passera aquesta data. El 9 de novembre ens sap que farà 25 anys justos de l'enderrocament del mur de Berlín. El 9 de novembre del 2014. Hi ha una cançó dedicada al 9 de novembre. Ah, sí? Quina? La del Ramito de Violetes. No la coneixeu. Què? La del Ramito de Violetes. La història no la coneixeu. És una cançó molt coneguda. És una cançó amb una història molt coneguda. Jo crec que es diu Ramito de Violetes o... No sé com es deu dir. 9 de novembre. Llavors explica una història coneguda. Jo crec que un cop veureu a sentir la història. Això és... Aquesta cançó es diu 9 de novembre. La volcada del 9 de novembre li portàvem flors. No sé què. Llavors la dona, que està sempre espantant el 9 de novembre, li porti un remet de Violetes total. Perquè es pensa que és un amant secret. Li porta el seu marit, però no fes spoiler. Que l'escoltarem. I l'any passat, des de... Jo crec que no és aquesta. És que és una versió... Des que l'has loret d'o... L'any passat ens han portat un remet de Violetes. Justament el 9 de novembre. Perquè es van avançar la pregunta. Carme, aquesta cançó que hem escoltat... que escoltem de fons des de Pablo Mendoza, es diu 9 de novembre, no hi ha lletra. Perdona, jo crec que l'algo s'ha cantat tu, Carme. Home, per demostrar-nos una mica... Un remet de Violetes. I molt aguda, i jo tinc una veu més de control. Què dius? Ah, sí? Com aquesta? Això és més de control, també. En fi... L'altre dia vaig posar aquest home a una festa. Violetes? De Violetes, un remito de Violetes. Mira, Manzanita té una versió. Manzanita té una versió d'aquest tema. Que ja l'han fet pensant amb la consulta, ja. O sigui, avançant-se, ja, a tot. Manzanita... Crec que el símbol de la consulta ha de ser un remito de Violetes. Jo crec que sí. La gent que vaig votar ha d'anar a tothom. A veure... Ah, sí, home, i tant. Superfamosa. Home, aquesta és la cançó de la consulta catalana. Perdona, Polònia ja està trigant a fer una versió d'un videoclip arturmas... Home, abans és una bona idea. Proposem una gent de Polònia que coneixes. Bueno, tu coneixes gent de Polònia, tu. Crec que és Cecilia, el nom. Cecilia? Sí, senyora. Aquí, l'autora. La que canta original. Ah, la canta original. A veure, anem a la canta original. Segur que m'ho heu sentit com un cop. Sí, jo la Manzanita em sona més que aquesta, eh. Ja t'ho dic ara. Aquesta és més com d'escafeïnada. No, no, no. Aquesta és més ja de... De les 4 de la tarda, eh. Després d'una... Que ni al hombre, un poco de malgénios... Que parlades junqueras. ...que ella se quejaba de que nunca fue tierno... El Durán. Mira, podria ser. Mira, mira, sí. La famosa carta, que va enviar, no? La famosa carta, que va enviar, no? Rajoy, no? Rajoy es extraño. La poesía. La poesía, eh. La fegría. ¿La fegría? ¿Quién la escribía versos, dime quién era? Això li pregunta... ¿Quién la mandaba flores por primavera? Junqueras a Mas, no? Li pregunta. I Mas. Ara, ara, ara! Oh! Aquest... aquest clàssic, eh. M'he tornat una revisió en català, o alguna cosa ja, eh. Una remera de bibliòletes. Bé, Carme, gràcies per aquest apunt. Comencem prou les notícies de Sant Just, parlant d'altres temes. Bé, comencem parlant de política local. Ja sabeu què tenim sobre la taula, la llei de reforma de l'administració local. Aquella famosa llei que els pobles o municipis de menys de 20.000 habitants parlaran competències quan entri en vigor apuntada des del govern central. Els treballadors publics de Sant Just han protestat avui contra aquesta reforma. Sindicats i federacions de municipis han convocat una protesta simultània aquest migdia a les portes dels ajuntaments catalans per rebutjar la llei que limita les competències dels governs locals. Exacte, el govern espanyol preveu donar llum verda d'aquí pocs dies aquesta norma per evitar duplicitats i que donarà més pes a òrgans com les diputacions. Una llei que, com deies, és especialment dura pels municipis de menys de 20.000 habitants, com són justos en els àmbits en què tindran competència que quedarien reduïts, si es tindran davant del com a ser prevista. En clavegaràm, han llumenat, se mentiri, mercat municipal i poc més. Per vinyar a l'alcalde de Sant Just, ha explicat també alguns altres àmbits. I, en tot cas, sobretot un dels més destacats i més crítics és el de serveis socials. L'alcalde de Sant Just, que ha d'anar a l'Atamció, que donaran des d'altres administracions, segurament serà correcta per defensar el paper dels professionals de Sant Just que coneixen les situacions de cada família. De fet, el tenim a la càrrega... Sí, avui l'Andrea ha pujat a la concentració i he parlat amb ell. O tota la política d'habitatge. Per el fet de no tenir 20.000 habitants, l'ústed no pot fer política d'habitatge. Perquè qui ho diu, això? Si la fas bé tens recursos i pots fer-ho, per què no et dones aquest recursos a una persona que no pot accedir a un habitatge privat? Per exemple, una altra competència, el tema de l'habitatge. Exacte, hi havia bastant d'ambient, com has pogut sentir, davant de l'Ajuntament, aquest matí, una convocatòria de fet que s'ha fet conjuntament organitzada a nivell de Catalunya, perdó, per la Federació de municipis de Catalunya, l'Associació de municipis i els sindicats UGT i comissions obreres a moltes localitats catalanes. Bé, doncs queda dit. Continuem parlant de més clars de Sant Just. D'aquí uns moments la Clàudia ampliarà què opina la gent sobre l'enterrocament dels edificis del carrer Creu amb el carrer Ateneu. Però abans comentar que els operaris ja treballen, ara per desmuntar la coberta de l'antica edifici de Porreus i preveuen acabar justament avui dijous. Durant aquesta jornada no es preveuen talls de trànsit els carrers afectats, que el va haver de dir com està la situació ara mateix. Ara mateix exactament, no ho sé, el cas. Per què posem música de terror? Ja, no ho sé. Perquè es derrua alguna cosa. Demà es farà l'enterroc, eh? Sí, avui s'han fet aquests tèls que comentes ara. Demà és l'enterroc, de l'edifici de Correus. Ah. I del gimnàs. No, perdó. A veure, situem-nos, sisplau, Carme, perquè la gent està pendent, ara, d'aquesta enderroca a demà. Avui desmunten la coberta de l'antica edifici de Correus, que s'acaba avui, i llavors, demà, s'en derroca el gimnàs. Amb la gent a dins, fent fútigs. No, Carme, n'hi ha, n'hi ha. I llavors, del 8 al 13 de gener, és el calendari establert en què és de molidar l'antiga escola i els gimnàs. Correcte. Llavors sí que per seguretat l'Ajuntament restringeix la circulació i l'estacionament de veïcles que agarreteneu, però encara falta, que això és el gener. I també es calcula que per això... Ho estic explicant molt malament, eh? Sí, a veure. A veure, posem una mica d'ordre tot plegat. La vedotera i l'endembre. Volem començar la notícia? Sí. Fem una mica més divertida. Vinga. No té per què ser dolent, endavant. No, no, no. Sí, és per anar a plaça pública. Segueix en derrocament dels edificis del carrer Creu amb el carrer Teneu. Els operaris treballen per desbuntar la coberta de l'antica edifici de Correus i preveu anar a acabar avui. Durant aquesta jornada no es preveu en talla trànsit als carrers afectats. Ai, que bé, oi, Carme? Sí, els carrers afectats estan oberts al trànsit, i demà seran altra empresa que farà l'enderrocament. Aquests treballs d'enderroc del gimnàs s'han d'acabar demà. I el gener del 8 al 13, en principis de morir a l'escola i al gimnàs. Es calcula per això que tots aquests treballs d'enderrocament de l'edifici s'acabaran a mitjans de febrer. Ah. Amb aquest enderroc continua per tant aquest projecte de barri centre, que preveu crear un espai públic obert i que des de l'abri et compta ja amb l'equipament de les escoles. Bé, aquesta és la versió simpàtica que hem fet, la notícia. Ja n'hi ha la dolenta que no hem de sortir, però no el pateixis, perquè d'aquí és moment tenim la Clàudia Barbarà, que suposo que tirarà més per la dolenta, perquè ha cobsat les opinions dels veïns, d'aquí uns moments ens ho expliques, després de la publicitat. Carme, moltes gràcies. Queda una notícia. Queda una notícia. Jo ja he deixat el ventilant. Perdó, perdó, perdó. Repassem que una quarentena de fotografies ha presentat el primer concurs de fotografia de Mas Lluís. Sí senyors, Mas Lluís, t'ho em fallaré. Jo crec que faran una consulta també al no de novembre. Si volen que Mas Lluís sigui un barri independent i si en cas que sí, si volen un estat o no. Atenció, perquè hi ha 10 persones que han participat al sertàmen. No té per què ser dolent. Si avui estem mirant les notícies amb músiques, podríem dir que no estan mal. De fet, amb imatges sobre el nou barri Sant Justany. El veredict del jurat es conèixerà el propè 19 de desembre. I es poden veure les imatges, per això. Amb Mas Lluís, Sant Just.org, es poden consultar aquestes 40 imatges que s'han presentat. Que, perdona, són totes les edificis de protecció oficial, no? A més, hi ha més coses que edificis. I també, doncs, estar a coset de la muntanya. Ah, val. Hi ha algunes edificis, per exemple, ni en de la nevada, ni en de postes de sol, i hi ha algunes que m'han agradat. Sí, amb Mas Lluís. Té una diversitat de fotogràfica impressionant. Hi ha tres premis, de les tres millors imatges, que rebran vals de regal per comprar comerços excrets a la Unió de Votíguers i Comerciants de Sant Just. I després hi ha una categoria, que és que on voten els associats de l'entitat veïnal. El jurat de la categoria general està format per 3 socis de la sessió de veïns amb Mas Lluís i dos de l'agrupació fotogràfica de Sant Just. I les imatges, com dèiem, ja es poden consultar aquest web, i els premis es lliuran el dia 19 de desembre i jocs de la setmana que ve en el marc del berenar de Nadal, de l'Associació de Veïns de l'Espai Mas Lluís, que és el carrer Rosa de Luxemburg. Que també hi ha només 10 persones? No ho sabem. Serà dijous de la setmana que ve. Carme, gràcies. Més informació a Sant Just ara mateix. A partir de la set, i al Sant Just i Justícia d'Edició Vestra, i també a Radio2vert.com, tot això. Carme, que vagi bé. Fem una posa per la publicitat. Ara mateix, amb la Clàudia Barbarà i el seu espai de la gravadora. Avui, Clàudia, ha sortit de pregunta als Sant Just i Sant Just. Què opinen sobre aquest endurrocament dels edificis del carrer Creu amb el carrer a Teneu, el barri centre de Sant Just? Un titular, Clàudia, la gent que està contenta... Han parlat poc. Per què han parlat poc? No es volia mullar. Jo dic que han parlat poc. Tenen por a repressar-li? Tenen por. Jo no dic res. A aquest moment, a la penya del borro, s'haurà d'anar al carrer de Sant Just. ... Les millors cars a l'abras les tastaràs al restaurant al camí de Sant Just. Vine i prova les nostres especialitats que vegi cars a l'abrasa. També podreu degustar les nostres pizzas artesanals amb mozzarella 100% del sud d'Itàlia. Plats de qualitat, el millor preu, en un ambient per tota la família. Tenim menús de migdia d'aquesta setmana i de grups i fem menús especials celebracions on el preu el marca el client. Busquen-nos a internet, al web, al camí de Sant Just. El telèfon 934731937 o visita'ns al nostre restaurant a la carretera reial 71. Restaurant al camí de Sant Just. El teu centre de dietètica i nutrició és l'arbolari. A la nostra botiga trobareu una gran varietat de productes i remei naturals per millorar la vostra salut. Fórmules de fitoterapia, consulta de flors de bac i ara també oferim servei de dietista i nutricionista. Vine i fes-nos la teva consulta. L'arbolari ens trobaràs al carrer Raval de la creu número 7 de Sant Just desvern i el telèfon 93371 2067. Aquest Nadal, el regal ideal, el trobaràs a Xavier Villar. A Xavier Villar tenim les darreres tendències en roba i complement, i els millors articles per regalar a aquells que més estimes aquestes festes. Vine a la nostra botiga i troba el regal d'an Nadal que estaves buscant. A Xavier Villar ens trobaràs al carrer Bonavista 87. Aquestes festes celebra els àpats amb la teva família i amics al restaurant El Mirador. Podreu degustar la millor gastronomia local amb unes vistes espectaculars i fer una copa al nostre music club en un ambient exclusiu. I si voleu donar la benvinguda al 2014 d'una manera especial, veniu a sopar a la nit de cap d'any i gaudireu d'una gran ballada. Reserveu ja el restaurant El Mirador. El telèfon 93-499-0342. Estem a la vinguda d'industria número 12. Restaurant El Mirador. Obrim per Nadal, se n'esteva cap d'any i reis. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilònia. No us ho perdeu. Adéu, dijous de 9 a 10 del vespre Babilònia. Bona tarda. 5 i 24 de tarda anem a l'espai de la gravadora. Amb Clàudia Barbarà. Bona tarda. Bona tarda. Hi ha l'escola de Dur i els gimnats de l'escola de Maragall. Sí, és de fons. És un dia trist avui. La gent va anar amb els gimnats, no? Sí, plorava perquè ja no podien fer més esforç per un dia que anaven. Ja fa dies que es parla, fa dies no, fa setmanes i més. Es fa molt temps que es parla de si obres, si obres, no. Ara ja no hi ha marxa enrere. Hi ha un grup de radicals que van manifestar-se. No volien que se'n derroqués aquest edifici. Hi ha un grup de radicals que van manifestar-se. I també hi ha un grup de radicals que van manifestar-se. I també hi ha una altra banda de persones que es van oposar. Tenim l'honor d'haver sigut una mica la piscentra. Van fer-se com a bandera personal. Va convidar a l'Arxivé Municipal, el regidor de Cultura i l'alcalde de Josep Perpinyà a que passéssim pel programa i hi ha d'unes explicacions. No és una ràdio, és un document. La ràdio... L'Arxivé Històric. Com ha de ser que el tanquin? No, que no. Però què passa? L'Arxivé Històric, per això, no va donar explicacions i ens va posicionar a favor. La seva primera dama, la senyora Maria Quintana. No, Maria Quintana no és l'Arxivé Històric. És del Centre d'Estudis en Justencs. És el president. Com, jo rebotalls d'aquest programa de la ràdio, hem de m'escoltar, com va dir, aquí, a Nitxitxan i l'Imonàs, una mica com els iniciativa. Què opinen els centres d'estudis amb la veu de Maria Quintana? Nosaltres en vam parlar un dia de Junta de Venegis i vam dir que nosaltres no faríem cap acció. Nosaltres no hi entraven. Pilotes fora. És el que es coneix com pilotes fora. Llavors, qui defensa això? Qui defensa els interessos dels en Justencs? Els interessos no interessos. La veu, la veu d'aquests radicals, que no volen que se'n derroquin. Ah, clar, qui ho fa? A mi m'agrada com rescatar coses. Ara em remuntaré molt allà. No sé si recordes un programa bonic, simpàtic. De quina por que estan parlant? De fa un any. Aquí, a Ràdio Esvern, que se hi ha que enxiqui pugui. Home, que enxiqui pugui. Els nois entrenyables. No els conec. No em sona, eh? Que enxiqui pugui. Vox estava bé. La gent, quines idees que té. En un programa va veure una persona en concret que va defensar moltíssim que allò no es podien derrocar. I jo l'he nomonat la veu del poble. La veu del poble. En aquell moment, la persona va recollir diverses punts de vista i es va ajuntar tots i va fer un decàleg dels arguments perquè no sabien derrocar això. El problema és quines millores volen fer servir, perquè tu m'estàs argumentant que volen fer pas, volen fer coses d'aquestes, però recordem-ho que on hi havia els tallers de música, aquella casa tan entrenyable on, de fet, és històrica, perquè han passat entrats com l'esplai abans, per exemple. Allà et recordo que després d'en derrocar-la, el que hi va són places de pàrquing. Hi ha por, perquè hi ha precedents aquí, que les cases històriques del poble, després, no es fan pàrques, com s'han dit, es fan places de pàrquing. Clar, és que hi ha diferència, potser no ho entenem bé. Hi ha d'haver de dir que pàrques públiques són pàrquings públiques. Exacte. És una cosa que estic així com una mica baix, que la gent no ho entén. Farem por als públics. Llavors hi ha precedents, perquè ara ja no som tontos. Ara ja ens han derrocat a baix i la gent té por. No ho sabem, no ho sabem. Aquest era Manol López, no? Sí, la veu del poble. Avui la veu del poble. D'acord, d'acord. Llavors no és només que tinguin por, transveïns de què hi esperen aquí, sinó que també volen algo, si no és només això, sinó que hi volen ells. Que no volen que passi. Que hi hagi una mica de caliu i de saber estar, i no aquest... Bé, anem a fer aquí un parque amb mig, un pegó, té un joc joveniu, que no me n'acuento, que s'obreconnecti amb l'antiga pista del Montserrat, i si faci allà una cosa lletja, de ciment... Què ens coneixem? Les coses acaben. Oh! Les coses acaben així. Perquè és el joc jovení, vols? Un parc, sí. Però està ballat. Està ballat, no, allà la comunicació no flueix. Està ballat, però els per jovení, vols? Perquè és aquell parc que hi ha al costat del Capravo, no? Exacte, exacte, bé que coneixis aquí. Si tu a la gent no ho sap, aquell parc, que dius tu, que està ballat, és precisament perquè si la pilota s'escapa de la gent que juga futbol, que ja es portaries, no hagi... Jo, aquell parc, quan jo era adolescent, jo deia fons anys, no tants, però fons anys, allà hi feia por, eh, entrar, allà et donaven. Per què? Està tancat! Jordi, que no ho veus, està tot allà. Això no potenciar la comunicació. Et posaven contra una cantonada, no, i allà, a veure qui sortia. Però què dieu? Escolta, aquí vols. I l'adolescent és en Justen, que no és tan fàcil. No és tot la bona aigua i els pots municipals. M'està dient que els parcs jovenius són com els broms de Sant Just. Una mica, ara que hem volgut els grafitis, no tant. Però tornaran a pintar-se. El grafitis és el que feia por, no? Sí, és el que insiteva la violència. Però no només volen que hi hagi com caliu i que es conservi. I l'ambient del poble, del barri antic, bueno, una altra cosa. Com si hi haguéssim la cantonada, l'angle recte que fan els carrers, estan demanant de conservar-lo, perquè es conservi la imatge del poble i no es destrueixi que des del centre del poble vegis el mar, com si hi haguéssim, saps? Exacte. Bueno, aquest, a veure, aquest... Això està molt mal documentat, ja d'entrada. Deixa'm dir-ho, aquesta persona, que és la de poble, segons tu, està mal documentada perquè, de fet, allà... No és perquè sí que es volia... la gent que defensava no en derrucar aquella part de l'edifici, sinó perquè hi havia una senefa, que era una senefa històrica, una senefa que datava de fa molts anys, no sé quants, però molts anys, però s'ha descobert que és la senefa que amb molt valor m'hi t'endoté, perquè era... no, però... Es pensava que era com una senefa superguai modernista, de l'època i tal original, i era una còpia. Una còpia que n'hi ha d'aquestes senefes, milers, centenars de milers per a dintem milions, amb moltes cantonades de Catalunya. Quina frustració, no? Sí, i llavors, clar, davant d'això, a terra. A terra. A terra. Si no és original, a terra. A terra. I no és unes coses textuals, eh? Del barpinyà? No. D'algú que passava per allà en algun moment. Ah, vale, vale, vale. De locura i bogeria. Què volen allà? Què és el que s'ha de fer en aquella zona? Bé, doncs escoltem, un moment, és que jo vaig de cul, eh? Avui, amb les tants... No t'he caminat a la sereia per fer un parc. Home, no t'he caminat a la sereia. No, perquè està... Té una memòria històrica, gravada a les parets. I que, a la que regalés així, amb un sentiment, només per fer-hi un parque... No és una qüestió de fer-hi un parc, sinó que excusava el tema de memòria històrica. La Senefa, aquesta, no té molt valor, però potser sí que té valors en Justenc. Ah, m'estàs parlant d'un valor emocional. Del poble. Es pot calcular en diners? No. Es pot calcular en un parc. Es pot calcular en diners? No. Doncs no interessa. Ja vols fer-me un parc, de ciment. Tirem tot a terra. Sí, amb unes coses més àmplies. Aquesta és la idea. Va per aquí, la cosa. I l'últim que et porto ja... Són les prediccions que, en aquell moment, que això era el maig, el maig... No, fa un any, no. Fa... quasi, bueno, mig any, una mica més. Es feien, d'aquest moment, del que passaria. Faran com els jocs juvenívols. I jo, els jocs juvenívols, i veig quatre xipres, així, mal posats, i poca cosa més. Quina intensitat, no, en el discurs? Sí, era intens. És una verda, és una verda... Jo, allà... Depèn de quina plàgia, és una obscura. I és una grisa, perquè jo és molt gris. Un moment, no ho sabem. Quan ho facin, ja podrem criticar. Abans, però... mirem, a veure què fa. Mira, mira, jo aniré gravant les obres, els fruits que facin. Va, perfecte. Cada setmana veus portant el so i la difícil. No sé si podem tornar a escoltar. Això és d'aquest matí, eh? Sí, sí, l'una. Sí, sí, sí. Pip! Aquest tip és un camió que tira marxant... Sí. De fet, portava moltes... Sí, sí. Unes coses negres, tapades. El camió que estan derrucant a l'edifici del barri centre. Gràcies. Tota soba, terra! Cridava un mentre tant, no? Tots fora, tots fora. Aquí que fa cinc coses noves. Tots fora, molt bé. Escolta, Claudi, moltes gràcies per haver vingut al programa. I que tinguis una bona tarda. Igualment. Per cert, no sé si ho ha rebut, però t'ho hem enviat un missatge, perquè el dia 24... Bona nit, ja, Jordi. Sí. Ara ho podeu anunciar o no? Ah, no sé. No podeu anunciar, encara? Fem sorpresa, o no? El Papa Noel. Què? El Papa Noel. És possible que... Ah, per cert, per cert. Parlant del Paranover d'aquí bé... No tens pregunta res sobre el Guillem? Però perquè no ens envis, no ens envis. Deu estar ocupat. S'ha refredat, no? Com el fred que ha fet últimament. És un tema que s'ha refredat. Per això al dimarts 24... Ho veiem un problema especial. El morro. No, perquè... Ho podem dir o no? Què? Jo ho diria, però... Consulta'm la direcció, Jordi, al programa ICI de Cas. A veure què em diu la direcció. Sí, sí, no van. Jo crec que sí, eh, que podem dir-ho. Atenció, perquè el proper 24... Mira, amb camions i tot, inclòs, farem un programa especial de Nadal a la penya del morro. Au! On estàs convidada com a col·laboradora, a brindar en cava i també menjar torrons. Farem la versió de la penya del morro de l'anunci. Ja està aquí la navida, eh? O sigui que... Seràs la Montserrat Caballé? Sí, evidentment. Tu és el Rafael. Sí, ojalá. Clàudia, moltes gràcies, que vagi bé. I bona tarda. Bona tarda. Béu. Béu. Soc Agustín Arribas. Soc del Graner de Sant Just. Hi envio una salutació a tots els odients de Sant Just i també a la penya del morro. Deseny mòbles. Per la penya del morro o del morro. Ràdio d'Esvern pot potenciar el comerç local i agraïns-hi aquesta feina. Hola, penya del morro, soc l'Alessandro, quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adéu. La penya vol morro cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Tira't a veure si es veu el que veiem. 5 i 37 de la tarda. Abans de passar l'oroll a les notícies positives, repassem algunes de les ofertes de feina que hem trobat al blog d'informació juvenil del cas de joves de Sant Just. Ja sabeu que van penjant regularment ofertes de feina en diferents àmbits, que veu seguir al Facebook i Twitter. fisiuterepeuta. Clar, ja veig que estàs aquí el programa, preneu nota per si t'interessa... Home, eh, molt tant. Clar, a veure, fisiutere... Jo punto, jo punto. Doncs, en concret, un centre d'estètica d'aquí de Sant Just, necessita un o una fisiuterepeuta i osteòpata. Els interessats poden enviar el seu currículum a través de l'adreça electrònica C-S-O-U-U-I-C-P-U-S. També, atenció al client Sant Just, una oferta de feina. Sí, és una empresa de Sant Just d'Esber que necessita una persona amb un nivell al parlar-hi, escrit d'Alamany, per al contacte amb clients d'Alamany. En trobarà bastant, eh, Sant Just? Segur, home. A més, es fan fer les jornades per d'Alamany, eh, coses d'aquestes. Doncs, en aquest cas, ofereixo una mitja jornada i es volurà també, a més a més, tenir un nivell natiu d'Alamany i experiència amb vendes in-house. Els interessats, doncs, l'adreça és infoarrobecomse.com També es busca un auxiliar administratiu en una empresa de Sant Just. Sí, es requereix un auxiliar o auxiliar administratiu administrativa amb experiència prèvia. L'horari seria de 9 a 12 del migdia amb un sou de 533 euros i 40 cèntims. I, per aquí, qui volgui, doncs, ofereix per aquesta oferta, doncs, només ha d'anar al servei d'ocupació d'innovació o trucar al telèfon, 93, 475, 66, 36. També és oferta de feina. Un mosso de Magatzem, aquí a Sant Just. Sí, es necessita una persona com a mosso de Magatzem amb una experiència mínima d'un any en treball similars. L'horari seria de 8 del matí fins a la 5 de la tarda amb un sou de 1.325 euros. Per més informació també qui vulgui, s'ha d'adreçar al servei d'ocupació d'innovació o a l'adreça electrònica ocupació.innovacióarrobes.santjust.cat. Atenció, una oferta de feina per professor o professora d'història de l'art, també a Sant Just, que és per l'institut? No es pacifiquen. No, en aquest cas, demanen un professor o professora lliçenciat o lliçenciada en història de l'art per treballar Sant Just desver per les tardes. L'horari seria de 6 de la tarda a dos quarts de 8 al vespre amb un benefici de 22 euros bruts per hora. Bé, més úperes de feina. Per exemple, ara ja marxem a Barcelona. Agents financers, empreses asseguradores, selecciona agents financers exclusius. Sí, s'ofereix en associar-se amb una relació mercantil, un projecte de carrera dels 5 anys vista amb ajudes per la construcció de carteres i formació continuada i projecció assegurada. El que veu seria encastarrobamafre.com Bé, més úperes de feina. Un altre agent de segurances, però aquesta vegada. Sí, és una acompanyada de segurances situada al barri de l'Escorps de Barcelona, necessita en aquest cas emprenedors per promocionar productes del sector de segurances. Els requisits que demanen és una persona d'entre 25 i 35 anys, preferiblement amb estudis universitaris amb un caràcter emprenedor, talent comercial i experiència comercial mínima d'un any. També els interessa aconseguir, en aquest cas, una agència econòmica. S'ofereixen, en aquest cas, un producte de primer nivell, formació a carreg de l'empresa, un pla de carrera professional salarífics més incentius i la possibilitat de creixement constant. Les persones aquelles que estiguin interessades en aquesta oferta poden adreçar-se a la següent direcció de Correu, que és agent-agente-personals-seguros-arroba-gmail.com També una altra immobiliària. Una immobiliària, perdó, busca una persona per ensenyar pisos a Barcelona. Demanen disponibilitat i precis diplà d'una motocicleta, bona presència, formació professional superior dins del camp del comerç, el mínim precis diplà del català i l'anglès, i per això ofereixen un show fix a banda de les comissions, un contracte de 6 mesos i després que poden ampliar-lo fins a l'indefini, i l'horari seria de dilluns de divendres i caps de setmana lliures. L'adreça de Correu electrònic 0-0-0-gp-arroba-gmail.com Bé, m'han curiosit, eh, que en requisits demanen una motocicleta. Clar, imagino que han anat de pis a pis per Barcelona. Molt bé, Cristina, moltes... És fàcil, no? Que per Carla que no em passi un cotxe. Sí, això segur. Cristina, moltes gràcies. De res. I som una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments amb la Núria Oriol i les notícies positives. A la penela del Morrón. Les millors cartes a l'abrasa les tastaràs al restaurant El Camí de Sant Just. Vine i prova les nostres especialitats amb pegi-carts a l'abrasa, bacios, entrecots de badella, xai, xurrascos i grellada, i un ampli assortiment d'embotits. També podreu degustar les nostres pizzas artesanals amb mozzarella 100% del sud d'Itàlia, plats de qualitat el millor preu en un ambient per tota la família. Tenim menús de migdia d'aquesta setmana i de grups i fem menús especials celebracions on el preu el marca el client. Busquen's a internet, al web, el Camí de Sant Just. El telèfon 93473-1937 o visites el nostre restaurant a la carretera reial 71. Restaurant el Camí de Sant Just. El teu centre de dietètica i nutrició és l'arbolari. A la nostra botiga trobareu una gran varietat de productes i remei naturals per millorar la vostra salut. Fórmules de fitoterapia, consulta de flors de bac, i ara també oferim servei de dietista i nutricionista. Vine i fes-nos la teva consulta. L'arbolari, ens trobaràs al carrer Raval de la creu número 7 de Sant Just d'Esvern i el telèfon 93 371 2067. Aquest Nadal, el regal ideal, el trobaràs a Xavier Villar. A Xavier Villar tenim les darreres tendències en roba i complements, i els millors articles per regalar aquells que més estimes aquestes festes. Vine a la nostra botiga i veu el Nadal que estaves buscant. Xavier Villar, ens trobaràs al carrer Bonavista 87. Aquestes festes celebra els àpats amb la teva família i amics al restaurant El Mirador. Podreu degustar la millor gastronomia local amb unes vistes espectaculars i fer una copa al nostre music club en un ambient exclusiu. I si voleu donar la benvinguda al 2014 d'una manera especial, veniu a sopar a la nit de cap dany i gaudireu d'una gran ballada. Reserveu ja el restaurant El Mirador. El telèfon 93-499-0342. Estem a la vinguda d'industria número 12. Restaurant El Mirador. Obrim per Nadal. I ara és hora a l'apenya del morro de les notícies positives de la setmana. Tenim la nòria. Tornem amb la música. És un plaer saludar-te com cada setmana. Avui, notícies positives. La setmana passada ens vam deixar algunes, si no tinc mal entès, un parell, no?, una o dues, i avui la... avui la rescatem, eh? Perquè, al final, no sé si vam comentar allò de la flora catalana, de la biquipèdia. No, vas començar tot sent una broma, allò que deies, ui, això és important, dius com, sí que és important. I al final, escolti, no vam parlar del realment la notícia. Per tant, avui tenim una segona oportunitat, perquè, a la vida... Com sempre, a la vida! A la vida sempre hi ha segones oportunitats. No començaré a enrotllar-me sobre les segones oportunitats. Que si no, no acabem. Si no, no farem el tema, perquè podríem fer-ho, eh? L'ampliat de la biquipèdia de la flora catalana. Explica'ns en què consisteix i per què has triat aquesta notícia com a positiva. Mira, sobretot de la trio com a positiva, perquè el Miquel Mayol ha dedicat molts esforços a poder fer una compilació de tota la flora catalana, no? I, a més a més, ho ha fet amb molta paciència, amb molta cura en català, també, perquè la puguem conèixer i investigar fons si en tenim ganes. I, aleshores, a més a més, s'ha traslladat a l'alconflent per inventar-hi ja tota la flora del nord dels Pirineus, i així acabar-la de fer ben complerta. Déu-n'hi-do, quin treball? És una feinada de chinos, queda molt molt dit, eh? Aquesta expressió és una feinada científica molt acurada, i que ara ja la tenim a la nostra disposició amover, perquè no cal que, diguem-ne, que puguem fer recerques més difícils, més complexes, o fins i tot encriptades, sinó que la tenim en copès en obert a l'aigua biquipèdia. Biquipèdia, eh? Biquipèdia, biquipèdia, perdó. No passa res, però és que a mi una vegada em van corregir, i llavors vaig dir, sí, la biquipèdia, i em va dir, no, biquipèdia. I llavors, mira, des de llavors, ara em surt. Per tant, una bona notícia. Com també, la descoberta de la partícula que crea resistència del malò, el malenomen, els fàrmacs. Clar, perquè fixa, té a veure... Tots són petits passos quan ens referim en el tema de la medicina, però que cada vegada ens porta més juny. Per exemple, en aquest cas, haver descobert aquest punt és fonamental, perquè és aquella partícula que s'està resistint, doncs, precisament, els fàrmacs que poden gorir el càncer. Tenir la llada, tenir la descoberta, tenir la, doncs, allò concretada, doncs es pot actuar directament sobre ella, específicament per ella, i que els fàrmacs siguin moltíssim més efectius. Es van dir que poden fer la seva feina amb moltíssima més... amb moltíssima més rapidesa. I clar, això també és molt important. És a dir, poquet a poquet, una mica com la vida, no? Quan intentem introduir canvis més positius, doncs es van... Encara que sembli que és molt poc, que invertim temps o que... o que, doncs, els resultats no som... els que esperàvem de sobte, però mira, passa uns mesos i tenim una bona notícia sobre la nostra dèna. Passen uns altres lesos i tenim una altra notícia sobre com s'enllaçen diverses partícules o es passen la informació a les neurones. I passen més mesos i es troba la partícula, que és resistent als fàrmacs en el terme del melanòmens. I, per tant, aquest tipus de càncer ja té moltes possibilitats de curar-se amb un tant de percentatge, però altíssim, altíssim. I tant, que bé, quina bona notícia. I tant, molt bona notícia en aquestes... El camp de la investigació, que moltes vegades... Sí que ocupa, quan hi ha una cosa molt important, realment, la primera planta als mitjans, però hi ha petites investigacions que aconsegueixen que les grans investigacions i els grans abansos de la ciència, per curar aquestes malalties tan nefastes, doncs siguin possibles, i això... Aquesta és una d'elles. I, per cert, que parlem un moment de l'estructura del busso de Higgs, que és l'anomenada partícula de Déu, perquè s'ha profundit en aquesta estructura i també és una bona notícia. Sí, és que el fet que, fins ara, la física quàntica, és a dir, els físics quàntics, parlessin una mica del busso de Higgs, com el busso de Déu, com dient-li, és com la darrera frontera, i ja semblem esfertrec aquí. La darrera frontera, a partir de la qual no trobem cap altra partícula de la matèria visible que puguem nosaltres demostrar que existeix. I llavors, clar, ells li van posar aquest nom de la partícula de Déu en el sentit de dir, i si aquesta és la partícula que ja inicia amb la seva intel·ligència, amb la seva programació, la seva força, tot a la cohesió de la matèria, que al final dona lloc, doncs, quan ja són àtoms i saps, protons i neutrons i tal, que adopti diverses formes, la cadira, la taula, el televisó, les persones, també, els cotxes, etcètera, no les plantes, llavors ells van dir, sembla quintoïm que hi ha aquesta partícula, i una mica la resta de físics, amb molt rigor científic, jo, respectuè, van ser una mica sèptics, van dir, home, potser us ha semblat captar aquesta partícula, perquè és molt difícil de captar. O sigui, era com si sabem que no us ho esteu inventant, però no teniu tantes proves, i aquesta vegada s'ha aconseguit. És a dir, hem dit, no només hem aconseguit captar, que sí que efectivament el vosso d'ahí existeix, ara ja podem dir que és com el... És que ho tinc apuntat en castell, el Mao, ara vull dir-te, el Mao de la matèria visible que dona pas als quarks, als electrons, és a dir, que per adquirir la massa, ells han pogut trobar la partícula, que és un camp de força, que permet que la massa s'ordeni ordenadament, és a dir, es cohesioni ordenadament, i per tant, ara sí que tenen clar que hem arribat a una última frontera, de descobrir la més petita, més petita, més petita de les partícules de la matèria visible, i clar, la gran esperança dels científics és si ara poguéssim arribar a descobrir la partícula de la matèria o de l'energia invisible, bueno, que ja està amb flipant, per dir-ho. Jo, t'ha dit que de física no hi entenc gens, però és una bona notícia, que s'estien o no? És bona, és bona, no? Perquè saps què està dient? Que, d'alguna manera, quan... O sigui, ja sí que ha de ser un paral·lelisme molt bèstia, però que quan hi ha intencionalitat hi ha força, quan hi ha força hi ha intel·ligència i hi ha qüesió, i a partir d'aquí, doncs mira, ens en podem anar caminant cap a un de pensaments positius, respiració per relaxar-nos, l'efecte dels colors sobre la nostra vida... Tot això va tenir un sentit, encara que, evidentment, tu dius, home, perquè es noti, potser a vegades hauria d'incrementar la potència, no? Que jo què sé, que si estiguessin sota una llum d'orada, aquesta llum d'orada tingués moltíssima potència per sentir-nos que ens relaxa més, que ens concentrem millor i tal. Però que la nostra aportació en aquest camp, com a éssers humans, a dir, posar intencionalitat en aquest tipus de coses, ara comença a ser demostrable de dino, no, clar, siguent intencionalitat, hi ha una qüesió, hi ha una moguda de l'energia amb ordre, esclar, o amb desordre, a vegades, també, perquè som desendreçats, però... i comença a ser molt interessant, per la neurociència, o la psicocciència, o pel món dels samis, o pel món de la simbologia, o pel món dels dos hemissaris serals... Per tot el món, per tot el món! Vís que el bolsó d'aquí és la partícula del Déu, oi? Sí! Escolta, si tu dius que és politiu, és politiu. A més, amb aquesta música d'Estar Trek... És que faig, estem a l'última frontera, després parlem de la porta, i ja semblem que siguem a la Guerra de les Gats, que sincero és... Bueno, perdona, ara que dius això a la Guerra de les Galàxies. Estàs un moment. Estàs un moment, pare, un moment, la magna... Sí, sí, jo sóc tu, pare! Oh, tio, això! Un moment, perquè és que volem de parlar de recuperar la il·lusió segona part. Segona part. I a mi, quan em ve el cap, la il·lusió, ja estàvem aquí amb el tema de... Et ve l'Estar Wars. Em veig la sintonia que ara estàvem amb músiques d'Estar Trek i tal, la música de la cantina de la Guerra de les Galàxies. No sé si us en recordeu, que pels més friquits ho sabran, que és arreu un moment que els personatges del Han Solo i el Obi-Wan Kenobi entren en una cantina, i és la cantina Van, i que són així. Doncs mira, aquesta música també la incorporem a la secció de notícies positives, i avui per parlar d'aquesta segona part de com recuperar la il·lusió, perquè moltes vegades a la vida ho comentàvem la setmana passada... Ostres, tu, és com difícil, quan caus, tornar a recuperar-se, tornar-se a aixecar. Guardiola deia que, quan partiu en partit, no hi havia altre, que aixecar-se, descansar, això és molt important, descansar, recuperar forces i ja pensar en el següent partit. Guardiola també una altra sàvia d'aquestes frases. Sí, no, però és que té tota la raó, i el món de les esports ens dona molts exemples, molt assolibles, molt assequibles i fàcils de comprendre d'aquestes actituds positives, no?, i de tornar a il·lusionar-se i a recomançar... És veritat. Encara que jo pensava avui orientar-ho amb un altre sentit, eh? A veure, quin sentit vols posar-ho tu? Doncs avui, que per recuperar l'il·lusió, potser a vegades no ens ho hem plantejat, no?, però perquè diem, ai, coses que voldria aconseguir, o cosa... o valorar coses de la nostra pròpia vida, jo que deia amb l'agraïment, o... i això valorar, no?, donar les gràcies i diòstres, això és significatiu, vull dir, no és... o sigui, hi ha gent que pensa, tinc una colla d'amics molt macos, hola, hola, dius, doncs té molt valor, perquè hi ha gent que no sap construir bones amistats, té relacions que diríem que són incomplertes, o que no permeten tenir una confiança molt gran, o... jo que se gaudeixo molt anant exposicions de pintura, doncs és fantàstic, perquè resulta que hi ha gent que veu un quadre i diu, a mi no em diu res, i tu tens la capacitat de gaudir amb la pintura, amb l'expressió plàstica, artística i plàstica, qui diu això seria el teatre, el cinema, el valet, o sigui, mil coses que una persona pot dir, ah, i a mi m'encanten, i dius, doncs, dona les gràcies perquè hi ha gent que no té aquesta capacitat de gaudir, o gaudim l'esport, i no la té, eh?, i no la té. Clar, clar, clar, clar. Per tant, també he trobat aquesta capacitat de disfrutar, de les coses, valorar-les, no?, disfrutar-les... I il·lusionar-te. El que parla de il·lusionar-te com un nen, no?, o sigui, com si aquella il·lusió que vas perdent a llarg de la vida, i a mesura que passen els anys, recuperar aquest nen una mica que portem a dins, que moltes vegades el tenim, aquest nen no és que el tinguem abandonat, sinó que l'hem matat, ja, directament. Sí, sí. Però Jordi, aleshores, la persona que sí, si l'ha matat, realment... És molt trist, arribar-lo a matar una cosa és tenir-lo mitjofegat, i ser reconegut, però ja matar-lo... Pensa que ara està molt de moto, el tema de zombies, i llavors sempre pot tornar el nen. El nen torna ja amb moda de zombie per recuperar la il·lusió. Penso, però... Amb això vull dir que hi ha molta gent que... Escolta, aquest nen no sembla que sigui mai, no?, vull dir. Això és veritat. Sempre està com enfada, sempre està malhumorada, sempre esquixa de tot, està negatiu... Fio, relaxem-nos una mica. Sí, i a més a més que seria bo dir-li, jugueu una mica, recupera el sentit de l'humor, que clar, potser és la típica persona que li dius, però en canvi és seníssim. Seníssim, i sobretot ja quan, per exemple, pots utilitzar el sentit de l'humor o el joc a la feina. Això és també seníssim. Però per recuperar la il·lusió el que vull plantejar era... Doncs sí, ja hem començat a valorar coses que potser considerem molt normals, o verem coses que considerem normals a la nostra vida, que avui ens preguntéssim quins són els nostres èxits, i de què ens sentim tan orgullosos. Molt bé. Sovint anem per dir l'el·lusió com tu molt bé dius, perquè hi ha decepcions, o hi ha errors, o hi ha fracassos, o hi ha... no sé, que no... Les coses no estan anant de la manera que desitxàvem, qui diu les coses, les relacions, la feina, la salut, el que sigui, però jo faria també com si capaços de crear, i cada dia, o sigui, no un dia, no per cap d'any, sinó cada dia, doncs, una petita reflexió de les coses que fem molt bé, o que han resultat un èxit a la nostra vida, i que diem, ostracarai, és que em sento orgullós, no? La Núria, quan perds l'el·lusió per alguna cosa, valorar això és una mica complicat, no? Sí, de fet, Núria, ens queda aquesta reflexió final de la Cristina, perquè no tenim més temps. Sí, és una mica complicat. Però per la setmana que ve, deures, com recuperar les tècniques. Per valorar coses, que és una mica complicat. Tota, una cosa. Tots de fet, per un tema, dos, tres, però encara queden moltes coses. Mica sí, i del teu passat, que han estat molt bones. O que tu has fet molt bé. Tinguis 600 semuts per una cosa de la feina, i tu no has fet coses molt bones de la feina. Aferre't, això. Molt bé. El que val. I somriu. Jo t'acomiado somrient, com sempre. Que vagi molt bé, bona tarda. Gràcies. Gràcies a tots. Adéu, adéu. Connectem amb la xarxa i tornem ara mateix, després de les notícies. Fins ara. I am alive. I am alive. I am alive. I am alive. I am alive. I am alive. Notícies en xarxa. Bona tarda, us parlem per a Sant i al Versas. La consulta es farà el 9 de novembre del 2014. Amb una doble pregunta. Vol que Catalunya es devingui un estat? I en cas afirmatiu, vol que sigui un estat independent? El ministre Gallardón ha garantit que la consulta no es farà i el PSOE adverteix que m'has portat a Catalunya a un carrer. Els ajuntaments es sanifiquen arreu del país al seu rebuig contra la reforma local del Partit Popular. Esports, Mireia Belmonte, guany a la Madalla d'Or als 200 metres. Ho ha aconseguit a l'europèu a piscina curta de Dinamarca. La consulta es farà a la pista del CESAC de Moscou. I, de moment, el primer 4 a empat a 15. Vol que Catalunya es devingui un estat? I en cas afirmatiu, vol que sigui un estat independent? Aquestes dues preguntes formaran part de la consulta, que avui han pactat Convergència i Unió, Esquerra Republicana, iniciativa per Catalunya i la CUP i que es farà finalment el 9 de novembre del 2014. Així ho ha anunciat el president Artur Mas en una conferència al Palau de la Gen. que ha acompanyat les líders d'Esquerra, iniciativa i la CUP. Segons Artur Mas, la pregunta és inclusiva, majoritària i clara. El president ha agraït l'actitud dels partits a favor de la consulta. Agraï publicament l'esperit de col·laboració que he trobat en aquests dos dies d'intències i discretes negociacions, l'esperit de col·laboració, generositat en els plantejaments i sentit de país. Satisfacció en dels partits que han signat aquest acord? El president d'Esquerra, Oriol Junqueras, ha assegurat que no és la pregunta que s'ha aconseguit, però sí la que volen. El líder d'iniciativa Joan Arreira ha destacat que és una pregunta clara, i des de la CUP s'ha lamentat que sigui una doble pregunta. En contra d'aquest acord, ja s'han expressat populars socialistes i també ciutadans. El portaveu de Ciutadans, Jordi Canya, s'ha assegurat que la doble pregunta és per evitar problemes inters entre els partits favorables a la consulta. Incorporant una pregunta que és una merestupidez. Quiero usted que cada uña sea un estado. Es que Cataluña ya es un estado. Es parte del estado español. Y ha conseguido acudir el círculo porque una pregunta clara, y exclusiva y excluyente, pero clara, hubiera significado un problema interno muy serio. Des del govern central s'ha recordat que la consulta és inconstitucional, i el PSOE ha advertit a Artur Mas que situa a Cataluña en un carrer sense sortida. També alcaldes consultats per aquesta mijola per la xarxa han expressat també la seva opinió. És el cas de Félix Alonso, l'alcalde d'Altafulla. És il·lusionant, perquè crec que s'han certat tant la pregunta com la d'altra, però sobretot en la pregunta. La pregunta és fonamental, que sigui inclusiva. I console cantenys és l'alcaldessa de Vilafan. Per mi és positiu. Jo crec que el positiu és que s'arribi a fer el referèndum, i, per tant, que es consulti a la gent. I el president de l'Associació Catalana de Municipis, Miquel Buc, també ha expressat la seva satisfacció, per l'acord. Més encara de l'àmbit municipal, alcaldes, grups municipals, sindicats i treballadors públics han concentrat aquest migdia a les portes de pràcticament tots els ajuntaments del país per rebutjar la reforma de l'administració local que prepara el govern de Mariano Rajoy. Demanen que no s'apliqui a Catalunya, perquè posen per ell diuen el model de serveis de proximitat actual. Josep Félix Vallesteros és l'alcalde de Tarragona. Estem davant d'un intent d'atentar contra l'autonomia municipal consagrada en l'estatut de Catalunya i a la Constitució, i estem davant d'un intent, com ja s'ha dit, de privatitzar escandalosament serveis. L'objectiu de la reforma local és incentivar la fusió d'ajuntaments, reduir els serveis que presten els petits municipis i traspassar-los a organismes supramunicipals. La queu roja de Cornellà torna a engegar la campanya CapNens sense Júguina. Durant tot el mes es recolliran Júguines en bon estat per garantir que cap infant de la ciutat es quedi sense regals la nit de reis. Anem cap al Baix Juregat, ràdio Cornellà, barònica. Tòmica, bona tarda. A l'initiativa poden fer les donacions a la seu de la Creu Roja, o al Mercat de Santill de Fons. Precisament aquest mercat ha habilitat dues parades on es recolliran i escanalitzen les Júguines fins al gener. Vicenç Tamles, el president de l'Associació de Comercients, del Mercat de Santill de Fons. Tenim dues parades disponibles, per que la gent que estigui interessada pugui depositar en elles les Júguines, també siguin noves, com dèmonos, per aprofitar-les de cara als llargs dels nens que no tenen aquesta possibilitat de poder tenir Júguines. El requisit principal és que la Júguina s'estigui en bon estat, per tant, poden ser noves o antigues que ja no fem servir. I notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. Una de les 6.000 de treballadors públics ha emportat aquest matí contra la llei de la reforma de l'administració local, sindicats i federacions de municipis han convocat aquesta protestació a les portes dels ajuntaments catalans. El Govern espanyol preveu d'una llum verda d'aquí pocs dies de la norma que limitarà les competències dels ajuntaments per evitar duplicitats i que donaran més pes a òrgans com les diputacions, una llei que és especialment dura per municipis de menys de 20.000 habitants, com el cas de Sant Just, on els àmbits en què tindran la llei de la Júguina i on els àmbits en què tindran competències quedaran molt reduïts. La reforma s'ha estat elaborant durant tot l'any i compta amb el rebuig de l'oposició en ple per expressar aquest rebuig. Avui s'ha convocat aquesta concentració a les portes de l'Ajuntament, una protesta que s'organitza conjuntament per la Federació de municipis de Catalunya a l'Associació de municipis i als sindicats UGT i Comissions Obreres a moltes altres localitats. I al final s'ha convertit en un dels partits que també es poden fer. El nou ecologistes de Catalunya proposarà aquest vespre una reconversió ecològica del sistema econòmic mundial. Serà una xerrada de debat que es farà el centre cívic Salvador Espriu que tindrà com objectiu proposar alternatives al capitalisme. La idea és plantejar aquestes alternatives al sistema econòmic imparant arreu del món i a l'hora de mantenir la societat del Benestar, conduirà a aquesta activitat i la Guèdda Arras d'aquesta activitat i la que faràs i, a més, també col·laborarà el procés constituent. Tot plegat començarà a l'asset del Vespre, el centre cívics de l'Espriu. I acabem amb aquest vulletí explicant-vos que aquest dissabte, el banc d'aliments de càrites organitzant la recullita d'aliments davant del mercat i diversos supermercats de municipi durant tot el matí de dissabte. L'altre banda continua en marxa també la campanya solidària de les escoles. Els alumnes encara poden portar aliments de primera, necessitar els punts de recullida de menjar al centre. Les escoles Madrid-Sacramento, Canigó, Montseny i Montserrat i col·laboren, igual que l'Institut i l'escola Bressol, Municipal Marex. Càrites i Creus Roger i la Fundació d'endaliments s'encarregaran i el repartiran a les persones que més els necessiten. De fet, la campanya s'acaba aviat. De fet, Càrites i Creus Roger el recullen aquest divendres demà i el banc d'aliments ho fa dijous de la setmana que ve. El dia 19. El moment això és tot més informació a la set. El dia 19. El dia 19. El dia 19. Tindrem a la Mireia Redondo que ens explicarà quins llibres de tot un món de moda.com podem regalar per aquestes que estan. A més, també l'Arnau Consul i el Sergi Pont des del Nova York. Abans de tot això, com sempre, comencem repassant els trending topics de la segona hora. El dia 19. Avui Catalunya torna a ser el tema més comentat a Twitter, per un altre motiu, però perquè, juntament amb Simposi de l'Odi o Bargonya, han estat els temes més comentats a Twitter. El discutit Simposi Espanya contra Catalunya, que de fet comença avui. Una mirada històrica, 1714-2014, ha començat a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans. A partir de documents històrics i objectius, que l'Estat espanyol, des de la Caiguda de Barcelona, amb les tropes de Filipe Cinque, l'11 de setembre de 1714, ha exercit accions repressives contra Catalunya. La inauguració de l'acte ha començat amb la intervenció del conseller Portaveu Francesc Coms, assegurant que el que pretén el Simposi és només oferir arguments per discutir-los i contrastar-los. Sabent que no hi ha una veritat, a més de recordar l'efecte que tenen els catalans cap a Espanya. La primera jornada també ha intervengut l'historiador Jaume Sobraqués, director del Centre d'Història Contemporània de Catalunya, que ha defensat l'ànima per part de partits i règims polítics que hi ha hagut cap a Catalunya al llarg de la història, a més d'assumir la responsabilitat del títol i del contingut del seu impòsit, desvinculant-lo així del govern català. Una primera jornada, per tant, ha comptat també amb la presència d'una vintena de persones, entre elles, membres del Moviment Cívic d'Espanya i Catalans, concentrades a les portes de la seu de l'Institut d'Estudis Catalans que consideren itillant de partidista i en falta de rigor. Veiem què diu la gent a Twitter. Per exemple, Rubén Parra, a dia d'avui, a Catalunya, només tenim desgovern i corrupció que s'intenta ocultar amb coses com el simpòsio de odio i vergüenza. Un altre comentari és l'Eduardo Rubio, que ens comenta una de dues. O l'assumpte de Catalunya, se'ls ha anat de les mans, o és que les previsions i dependències són massa optimistes. O l'Albert Ramírez, que diu que no reconeix la confrontació entre Espanya i Catalunya al llarg de la història, i vergüenza, que té el hashtag. Gràcies, Cristina. De res. Soc Agustín Arribas, sóc del Graner de Sant Just, i envio una salutació a tots els ullens de Sant Just i també a la penya del Morro. És en Moples, per la penya del Morro o del Morro. Ràdio d'Esvern pot potenciar el comerç local i es agraïlzi aquesta feina. Hola, penya del Morro, sóc Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adéu. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. Continuem a la penya del Morro. Vinga, va, anem cap a Nova York. I ara, com cada setmana, Cristina, ja sabem que tenim el Sergi Pons desplaçat com a corresponsal. Sí, en certa manera, però no espereçament, perquè el Sergi va marxar cap allà a buscar-se la vida. A la ciutat, el que ha de ser el font penya de meros que hi viu, i en no explicar les coses que està passant. No sé si podem connectar amb ell. Hola, Sergi. Bona tarda. Hola, Jordi. Hola, Sant Jusqueta, com esteu? Bé, molt bé. Doncs mira, avui parlaré del barcelonisme a Nova York. El primer dia que vaig fer aquesta secció, no sé si us en recordareu, que vaig parlar una mica de l'afició pel futbol, que aquí no és un esport prioritari, diríem. Està per darrere del futbol amèrica, del bàsquet, del baseball, i tot del hockey i sobregel, però que és un esport que sí que està creixent molt en aficionats, i de fet, Leo Messi és un dels principals ídols dels joves americans. Doncs avui parlaré d'una travessant del soccer, i és l'afició pel Barça que hi ha aquí a Nova York. El Barça té una penya a Nova York, que se situa en un bar que es diu Smithfield, que està al carrer 28 de Manhattan, entre el setembre i la vinguda, i aquest pare cull la seu de la penya barcelonista, i és el núcle principal de les activitats que du a terme la penya. Diríem que l'activitat més rutinària és la de veure els partits allà, i ser un punt de trobada per tots aquells aficionats del Barça que viuen a Nova York, o fins i tot en estats del voltant, fins i tot en l'exercici conèctica de Pennsylvania, on i England, que viuen allà o que passen per Nova York i volen veure el Barça, tenen aquest punt de trobada en el bar Smithfield del midtown de Manhattan. La penya és a la fonda de l'any 2001, i des de les hores no ha parat de creixer en nombre de socis. La penya està formada per colers darrere del món. Molts tenen vincres en Barcelona d'algun tipus, o que hi han viscut, o que són de Barcelona, però ni molt menys els socis d'aquesta penya són tots catalans, al contrari. Rives allà i veus en pràcticament dels cinc continents amb la samarreta del Barça animant l'equip, realment. Anar a aquest bar és pràcticament com trobar-se com a casa, inclús a pots demanar una estrella d'Am. Tenen aquesta referència als del Bar, veu. La visió de negoci també podríem dir, tenen cerveses d'arreu, i una d'elles és l'estrella d'Am. Perquè us feu una idea, quan arribes a aquest bar no és un bar tot del Barça, sinó que és un bar on s'hi fan partits de futbol de lligues europees, generalment. També fan algun partit de futbol americà, però bàsicament lligues europees. I és molt curiós arribar un cap de setmana, perquè estàs allà i estan fent partits de diversos equips a la vegada. Per exemple, del Manchester United és un dels equips que té més seguidors, del Bayern de Munich, del Sàntic de Glasgow, del Borussia Dort, té molts espectadors i és curiós aquesta imatge de veure com grups de persones, tots amb la samarreta del seu equip, davant de la televisió, fan el seu partit i veient-lo. Va a dir que el Barça, normalment, és el que ocupa més televisions. Pràcticament la meitat de les televisions fan partits del Barça i l'altra meitat fa partits d'altres equips. També de dir que el Real Madrid no té tant seguidors com el Barça, ni molt menys, ni com podria semblar, inclús. Vaig veure un partit del Real Madrid en aquest bar i es podien comptar els dits d'unes mans, els seguidors del Real Madrid. Això fa uns anys no era així, i aquest va ser un dels motius pels quals es va fundar la penya barcelonista. Escoltem ara el Jordi Esteve, que és el president de la penya barcelonista i un dels fundadors, com va explicar el mitjà oficial de la Lliga BBVA, el motiu pel qual es va fundar aquesta penya. El hecho de montar la penya del Barça nació hacia el 2002, cuando era la época de los galácticos en el Real Madrid y todo era Real Madrid. Un grupo de culés sufridores en ese momento se nos ocurrió que teníamos que hacer algo para intentar que al menos no vayas fuera culé. Aquí estamos, 10 años después, con un éxito bastante importante. A banda del que comentava dels partits, que és l'activitat principal de la penya, aquest grup personalista també munta altres activitats. Aquesta és la festa de la malaltia de la penya i s'organitza com un dinar a les hermanó després del partit Barça-Vila Real que juga aquest cap de setmana. Un dinar, perquè, com ja podreu intuir, aquells partits són hores poc habituals. Són hores bones, perquè és a mitja matí, a mig dia, a primera hora de la tarda, però realment no estem habituats a veure partits de futbol aquestes hores. Aquest cap de setmana veurem el partit i dinarem plegats a la penya barcelonista. També la penya organitza partits de futbol, té un equip de futbol, en el qual he de dir que he jugat alguns partits. La samarreta de l'equip de futbol és la de la senyera. Per tant, hi ha vocació aquí també de portar els colors de Catalunya a Nova York i fer-los conèixer als Estats Units. I diríem que l'equip és tan bo com el primer equip del Barça, però anem fent. La penya també ha rebut visites il·lustres. Els presidents, Sánchez Rossell, l'actual i Joan Laporta, quan era president, han visitat tots dos a aquesta penya barcelonista, que és una de les més grans que hi ha al món. També Xavier Salamartín, el directiu del Barça, professor a la Universitat de Columbia, Nova York. També és un... visitant habitual de la penya barcelonista, que, com veieu, té bastant d'èxit i està creixent cada vegada més. I bé, més o menys és el sol, que us volia explicar avui de la penya barcelonista. Us enviaré alguna foto, per donar prova que realment sóc de la penya barcelonista de Nova York, perquè us ho cregueu. I rei, us deso perquè avui està anavant, i ara mateix he de sortir de casa, agafar el cotxe i està tot cobert de neu. Obrer de utilitzar 5 o 10 minuts per treure la neu del cotxe. Coses que té aquesta ciutat de Nova York. Un abraçada, ens veiem per la mà setmana que ve. Adéu, adéu! Sergi Pons, des de Nova York... Escolta, bé, cada vegada anem a saber més coses. Ara ja no demana quina talla de calçotets té. I ara es pavila. Home, se suposa que ja porta temps. Ja ho sap, per això t'ho dic. Clar, per això. Vull dir, ja comença a habituar-se, a viure sol. I el continent, el nou continent nord-americà. I també sabem que porta cotxe. Jo no m'ho pensava que portés cotxe, sinó que juga a futbol. Això ja no és comprensible. Hi ha algú al Sergi Pons. Futbolista ja confes i conegut per tots. En fi, el Sergi, que continua a Nova York, veiem que està bé. Per tant, família, no patiu. Sergi, està bé, està bé, està bé. Fem una pausa per la publicitat. I aquí és el moment amb l'Arnau Consul. Ara mateix a l'Apenya del Morro. Segueix l'Apenya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, l'Apenya del Morro. A Facebook, l'Apenya del Morro. Com veu, sou originals de menys. Les millors cartes a l'abrasa les tastaràs al restaurant al Camí de Sant Just. Vine i prova les nostres especialitats amb pegi cartes a l'abrasa, bacios, entrecots de badella, xai, xurrascos i grellada, i un ampli assortiment d'embotits. També podreu degustar les nostres pizzas artesanals amb mozzarella 100% del sud d'Itàlia. Plats de qualitat, el millor preu, en un ambient per tota la família. Tenim menys de migdia d'aquestes setmanes i de grups, i fem menys especials celebracions on el preu el marca el client. Busquen-nos a internet, al web, al Camí de Sant Just. El telèfon 9373 1937 o visiten-nos al nostre restaurant, a la carretera Rial 71. Restaurant al Camí de Sant Just. El teu centre de dietètica i nutrició és l'arbolari. A la nostra botiga trobareu una gran varietat de productes i remei naturals per millorar la vostra salut. Fórmules de fitoterapia, consulta de flors de bac, i ara també oferim servei de dietista i nutricionista. Vine i fes-nos la teva consulta. L'arbolari. Ens trobaràs al carrer Raval de la Creu número 7 de Sant Just d'Esvern i el telèfon 93 371 2067. Aquest Nadal, el regal ideal, el trobaràs a Xavier Villar. A Xavier Villar tenim les darreres tendències en roba i complements i els millors articles per regalar a aquells que més estimes aquestes festes. Vine a la nostra botiga i troba el regal de Nadal que estàs buscant. Xavier Villar, ens trobaràs al carrer Bonavista 87. Aquestes festes celebra els àpats amb la teva família i amics al restaurant El Mirador. Podreu degustar la millor gastronomia local amb unes vistes espectaculars i fer una copa al nostre music club en un ambient exclusiu. I si voleu donar la benvinguda al 2014 d'una manera especial, veniu a sopar a la nit de Cap d'Any i gaudireu d'una gran ballada. Reserveu ja el restaurant El Mirador. El telèfon 93 499 0342. Esteve a la vinguda d'industria número 12. Restaurant El Mirador. El brim per Nadal se n'esteva a Cap d'Any i Reis. I ara parlem de llibres. Amb l'Ernau Consol, l'Ernau, bona tarda. Hola, tarda. Hola, tarda. Què tal? Molt bé. Avui parlarem del Cafè Barcelona de Joan Carreira. Sí, no es convulgui. Ho he d'explicar, això. Ja sé que em vaig parlar la setmana passada. Sí, però no l'hem acabat. No m'ha acabat. No m'ha acabat. La gent que m'ha parat pel carrer escolta aquell llibre que semblava també. Explica-me'l una mica més. Jo em vaig quedar amb mala consciència, saps? Sí, però no m'ha acabat. No m'ha acabat. Jo em vaig quedar amb mala consciència, saps? Tranquil, perquè avui podràs estar millor quan acabi la secció, perquè en parlarem. I també de 14 de Gènesis, no, eh? Sí, és un llibre molt curtet que m'he llegit aquesta setmana. No és que vagi de guai, gent. Tu et llegues un llibre per setmana, o no? 120 pàgines, lletra gran... Això arriba una mica, ara ho tens. És un llibre, eh? I aleshores, com que ve nadal, la gent ha de tenir clar quins llibres al revés. No quins llibres s'ha de comprar, sinó que s'han de comprar llibres. Jo em vaig dir, ara quedarà setmana més. Està molt bé. Bé, vinga, la recomanació de caràquets és general. Comencem per Café Barcelona de Joan Carreras. Afegem uns quants punts la setmana passada. En parlem una mica en profunditat. Comencem per l'autor. Qui és, Joan Carreras? Joan Carreras, és autor, vas per seloní. I és autor d'una novel·la que l'any passat, l'ha d'envolar bastant, que es deia Carretera Secundària. Ah, i tant. I, a banda, doncs, s'han té d'altres. Les oques van d'escalses, per exemple, de fer d'aquests de contes. Una altra és ella, la Gran Navada. La Gran Navada, que és un altre títol de la seva col·lecció, com autor. Però, la veritat, és que l'any passat, en Carretera Secundària, s'ho han quedat un petit salt. D'allò de dir, de sobte, va sortir molts llocs. Ell s'ha convertit... A potser molta gent el pot conèixer pel Twitter, perquè és com a Jan Kim. Ferma Jan Kim. Ell es diu Joan Joaquim, em penso. Aleshores, firma Jan Kim. I, bueno, jo conec a molta gent i dius, ah, sí, però Jan Kim, aquest, com? Jo els segueixo. Jo els segueixo, tal. I té una pàgina molt activa, de Facebook, també. I, a banda, cadascuna de les seves novel·les, ell obre, doncs, no sé si un blogspot, o un Twitter mateix, o una pàgina de Facebook... Està molt activa la xarxa socials, i això també li ha donat un cert racó, no? Jo crec que per això en part va donar el sal, a banda que la novel·la era bona, i aquesta jo crec que li passarà mateix, perquè, a més, aquesta, bueno, ja ho podeu anar a buscar. Busqueu el Facebook, o és igual. Poseu que fer Barcelona i Joan Carreira és el Google mateix, i ho sortirà. Aquesta és una novel·la molt... com dir-ho així, molt gràfica. Café Barcelona situat a Amsterdam. No queda clàssic, és de veritat o no? Si hi ha un cafè que es diu Café Barcelona, però, en tot cas, a la novel·la sí, i un arriba a pensar que, realment, bueno, que viatja a Holanda, perquè, gràcies a aquesta novel·la, aquest país que, des de Catalunya, sobretot últimament, ens mirem tant, no només pel curif, pel futbol... Si no, també de dir... Què vol dir que sigui a Catalunya independentista? És l'Holanda del sud. D'alguna manera, aquell llibre hi entra, amb això. I ens presenta, des de cantants... O sigui que algun dia Catalunya independentista hi haurà coffee shops, aquí? O, en tot cas, el tema del coffee shop, hi ha un moment que parla de que hi ha els llocs on es fuma. És una anècdota. I parla, també, aquí, realment... De què va, aquesta novel·la? En aquest Café Barcelona, si creuen un seguit de vides, quals és d'un català que va muntar aquest bar, mor, abans de començar la novel·la, llavors hi ha la seva dona, o la seva viuda, que és la Greig, un nom molt holandès, a Greig. És el que dius de seguida. O l'Holanda, no? I, llavors, els seus dos fills. La Nebel i l'Argent, com el Robin, però sense Robin, l'Argent. De fet, es diu Camps, em penso, perquè el pare és català, doncs... I a partir d'aquí és, sobretot, la vida d'aquests tres personatges, i d'un personatge, que és el Kenarra, que no se sap ben bé qui és, i que no cal desvallar, i que, bé, que pel final de les veu, doncs surt. I, home, és una novel·la, com deia gràfica, és perquè de sobte comença, amb aquest narrador, que no saps qui és, dient de la Nebel... Ah, pot llegir una... Sí, sí, és que crec que és molt bo, la Nebel. A veure. La Nebel és aquesta filla d'aquest... Diu, tot el que ara tinc de la Nebel són les fotos que em va regalar. Podria dir que són cinc imatges de guerra, però seria massa imprecís. I em descuidaria el detall important que els seus protagonistes són la mena de persones que tothom qualificaria d'erolls, o, com a mínim, d'aquells que es neguen a acceptar la derrota. I la Nebel aquesta... Clar, la Nebel de la pena, perquè aquestes fotos, en el fons, acaben tenint la clau de tota la novel·la. La Nebel és un personatge important, del qual, evidentment, ja es veu en aquest principi, aquest narrador diu, amb aquesta Nebel, això que només et caïn les fotos, però, clar, no són fotos de divira, un dia que passejàvem per un dels canals. Com són aquestes fotografies? No, són cinc fotografies que es podrien dir que són de guerra, però en realitat són d'erolls, i les descriu tot seguit. Són fotos que la majoria dels oients conèixeran. Per exemple, qui no ha vist algun cop la foto de la nena de la guerra del Vietnam del Napalm. Sí senyor, sí senyor. Si us agarra la primera foto que et ve, és una nena corrent d'escodada amb l'anquinera, una de les cinc fotos. Una altra, també molt coneguda. La plaça, tianament, potser? No, però hauria pogut ser perfectament, perquè hi ha una altra... Aquell home davant d'aquells tancs, eh? Exacte, o podria ser la revolució dels clavells. No, tampoc. Però hi ha molt sovint, i si no que hi entin a la foto, a la pàgina aquesta de la novel·la, que fa a Barcelona i la veuran, la famosa foto del món jubodista que es crema. Ah, sí? Tant de totes. I tant, i tant, i tant. Era una protesta, justament, que té a veure amb l'ocupació del Vietnam i la prohibició del budisme. Ha fet el budisme, ningú sabia ben bé, que era més enllà del gordo subrient. Fins que aquest home, de sobte, es va immular en Xixamca una foto... Bueno, no voldria dir brillant, però sí que realment és impossible. Però escolta, passa el tibet, això? No, justament això passa al Vietnam. Al Vietnam, va ser. I després hi ha altres fotos, per exemple, de Hitler, i llavors clarament no Hitler, Hitler. Hitler. Hitler el mira, amb aquella mena de soberbia que podria tenir qualsevol nazi, a l'altra banda de la tanca. Hi ha una persona que en comptes de baixar els ulls i de dir, faig jo ara que no el veig, perquè, si no, li aguanta la mirada. És una foto, també, com molt corpredador. Desafiant, no? Desafiant. Bé, doncs aquest és la... I un parell de fotos més. I a partir d'aquí... Les fotos protagonistes. Exacte, i a partir d'aquí, la història d'aquests personatges i d'aquestes fotos. N'hi ha prou. Sí, sí, sí, sí. I a partir d'aquí, la història, eh, que ha fet Barcelona, un cafè que no sé si estàs situat a Amsterdam, de l'autor Joan Carreras, una de les recomanacions per aquest Nadal. I passem a la següent. Parlem de 14, eh, que, de fet, el títol a la portada és amb números. Sí, sí, sí. I amb francès igual, eh. Un autor francès. Perdona, és un... És 14, doncs 14. És un títol que els editors els agraden molt perquè no n'ha hagut de traduir a tots els idiomes. Perquè, clar, són dos números, 14, i ja està. No sé amb xines com s'ho fan, però. L'autor és... Joan, això no, és francès. És un autor francès nascut a Oranx, que no només és una companya de mòbil, sinó també és una ciutat, eh. Sí, va bé que ho digui. És un dels grans escritors francèsos del moment, ha guanyat, doncs no sé... Ah, sí? Tots els premis, és el Goncourt, fins al Médici, fins al, no sé, qualsevol, premi francès que conegueu allò famós, doncs l'ha guanyat segur, perquè és dels autors de més prestigi. Per tant, tenim un autor, una bona garantia. 14, de què va? A veure, explica'ns, perquè te l'acabes a llegir, recentment, no? Sí, sí, sí, ha sigut a més d'aquests catalanes. És molt primer, no? És molt primer. És 122 pàgines, de veritat. Em deu minuts, te l'has llegit d'honor, no? Bueno, una miqueta més, eh. A més, quan ha estat el cap de setmana, és que hi ha fred a fora, que hi ha rodins... Oh, quina ràbia, oh, quina ràbia! Puc no llegeixo i... Que maco, ets maco, eh? Sí, sí, sí, mira això que passa. I llavors, 14, a veure... 14 té un doble significat. U, la història passa l'any 14, però no l'any que ve, sinó l'hi fa cent anys. El 1914. 1914, que per francès és un any molt important. També, un 14 és important per ell. Sí, sí, què va passar el 1914? El 14 de març van decidir que avançaven, que va al seu territori. Abans hi havia hagut un assassinat, cap allà als balcans, i entre tots plegats van muntar la primera guerra mundial. Clar. Aleshores, aquesta és una novel·la de guerra. Sí, però així com l'altra, tenia a veure amb la guerra que feia, però no passava la guerra, en uns personatges, que la novel·la passava amb serran aquesta, sí. Aquesta passa a les trinxeres, realment. Aquesta passa entre aviadors. Està passant entre soldats que viuen un poble verdut prop d'anantes, o sigui, costa atlàntica, que solta un dia, any 14, els veus anar amb bicicleta, els cotxes de cavalls, en què ens hem d'imaginar aquesta realitat que ja neixer no. Descriu-m'ho molt bé, i que un dia els diuen, d'aquí 3 dies us ananeu, a l'altre punt del país, en aquest cas, a l'est, a la frontera i a en Vèlgica, que en un lloc que es diu a les arrenes, que després era la gran famosa i batalla de les arrenes. Sí, correcte. Aleshores, a fer trinxera, cavar, gas mostassa, mosquits, polls... Una festa, una festa. Però està bé que et toca, li donem per dir-us que això parla una més respecte, perquè la Primera Guerra Mundial va provocar tants i dents morts. Sí, però és que justament aquest deslaire, d'una mena de narrador surneguer, una mena de narrador que ho descriu tot tan real, que penses, bueno, que se n'estan fotent, és si ni què li passa. Bueno, pren aquesta distància, i aquesta jo crec que és la gran cosa, aquesta novel·la, aquest narrador que t'explica que se'n van a la guerra sense pràcticament dir guerra. O sigui, se'n van, perquè els porta amb un tren, el tren els porta, els deixa a 5 dies de camí, i llavors van caminant fins al front, i van amb una motxilla que besa 35 quilos, però no et diu 35 quilos, et comença a dir tot el que porten a la motxilla, i de sobte tu et trobes allir realment al mig, és que al final acaba semblant que portes tu la motxilla. De sobte comences a acabar i llavors cau un obús, i dius, bueno, i al del costat, quan vaig veure com es tallava per la meitat, li van caient tots els òrgans, no? Clar, com que el protagonista, o un dels protagonistes, és que ni sé és com que no li fa la cosa, però tu com a lector penses que la mare que el va... Per tant, molt descriptiu, no? Molt descriptiu, però un to fins i tot a millor, que diuen de Victus, que dius, escolta, sí, sí, 1.714, la guerra, la succesió, però les dramatitzem una mica. Posem aquell narrador divertit, que era el protagonista, doncs aquest no és cap personatge a ganar-la, és un narrador omnicient, però hi entra amb aquesta voluntat de dir, a mi m'ha recordat, no sé si tens la música aquí, jo l'ajudaria. Recordeu la Melly? Sí, home. Mira, te la anava a posar, però he pensat, no, perquè sempre que parlem de coses franceses, posem la Melly. No, aquest cas és... Aquest que sí, eh? És una música que pot ser alegre, pot ser tristòia, també. I si recordeu, la pel·lícula comença amb un narrador que diu, en aquests moments hi ha 350 persones que fan l'amor, 200 que es moren, tal no sé què, en tot terís. Sí, sí, sí. I tu dius, bueno, portiu, la vida és així, doncs amb aquest to de narrador de la pel·lícula Melly, és el to d'aquest 14, que he dit al principi, tenia dos significats, i aquesta és la 14ª novel·la de Ja neixerà, i suposo que s'ha vist aquí una miqueta de diria, faig el meu 14, i a França, fer el meu 14 és com aquí, diríem... Gafón, que agarro i esmorza. Per exemple, per exemple. No, no, no, ho dic perquè... És una dita, és una dita. Sí, sí, però per un escriptor francès, és com un espanyol que diu, faig el meu Guerre Civil, com el teu Guerre Civil, o sigui, el meu llibre de Guerre Civil. D'acord, d'acord, d'acord. Faig el meu llibre de la primera Guerra Mundial, no? O aquí, d'aquí un temps, que la gent dirà, faig el meu Guerre Succesió. Per exemple, per exemple. I ara es pensa a veure que... A veure com fem el nostre programa de Guerre Succesió, també. Doncs escolta'm, ja ho sé. L'11 de setembre, que no, perquè serà molt visc. No, estarà molt visc. Jo crec que sí, el 10 o el 10 de setembre, potser. Ara ja ens ha arribarà, tot a vegades, que tu... Ja sabem que col·labores habitualment a la revista Sàpiens, i tot això. Sí, sí, sí. Ara més calants, eh? Ah, sí? Tinc més temps i els vaig dir a la revista Sucdeu, que jo no és per res, eh, no és per necessitat de res, o sigui... Segueu pagant, doncs clar, jo ho escolto més. I fer més articles o no? M'en demanen més. Acabem. Doncs perdona, ara et vindran molta feina amb el tema del 11 de setembre, o m'ho sembla a mi? Bé, no. Sàpiens... Mira, una... Perdona, un moment. Una petició, una petició que jo crec que més... és història, que no sé si quan vam parlar amb l'editora de la revista, t'anava a fer una connexió al Museu d'Història, em sembla que era de Barcelona, que estaves allà, li vam dir que hi havia una figura, aquí, a Sant Just, la de Daniel Cardona. Sí, senyor. I s'hi ha vist, que era molt interessant rescatar-la, i potser fa un dia un article... Home, buscaré que no estigui fet, però, si no, li proposaré directament. Subvencionar-lo per Radio Desverg, article... No cal subvencionar, però... Vam estar parlant en aquella xerrada telefònica en directe, aquí, al programa, de quines personatges històrics hi havia a Sant Just, perquè vam dir, va, a Sant Just no parlau gaire, sàpiens. I vam arribar a conclusió que Daniel Cardona era un bon personatge per la història, i que... I gués. I gués, i que també era un bon personatge per dedicar-li algun article, algun dia, i ell va dir, ah, sí, sí, d'acord. No sé si van agafar o no, perquè clar... Jo, aquí, diem cores, i la gent després... Però jo li puc insistir, si no, eh? M'he agafat el compromís de disculpar. Jo sóc de discords de recordes que tenia Cardona, perquè home, és un personatge molt interessant. I que jo, fins i tot, tinc la sensació que Sant Just el recorda poc, no? Doncs aprofitant que, si parla l'article, pot venir en una de les seves excepcions, que ens parli aquí també, no? Sí, la Clàudia de Ving, que jo vinc i... Home, és la família Cardona, aquí, Sant Just, que hi tenim molta estima, molta presa, i vull dir que... En fi, Arnau, moltes gràcies. No sé si volies afegir alguna cosa. No, només allò, el breu resum d'aquesta novel·la 14 ambiental a primera guerra mundial i doblegat, 5 homes han partit de la guerra. Molt bé. Una dona n'espera la tornada de dos. Falta saber si tornaran. Quan i en quin estat? Gràcies. Les millors cards a l'abrasa les tastaràs al restaurant al Camí de Sant Just. Vine i prova les nostres especialitats amb pegi cards a l'abrasa, vacíos entre cots de vedella, xai, xurrascos i grellada, i un ampli assortiment d'embotits. També podreu degustar les nostres pizzes artesanals amb mozzarella 100% del sud d'Itàlia, plats de qualitat, el millor preu, en un ambient per tota la família. I també podreu degustar les nostres pizzes artesanals amb mozzarella 100% del sud d'Itàlia, plats de qualitat, el millor preu, en un ambient per tota la família. Tenim menús de migdia d'aquesta setmana i de grups i fem menús especials celebracions on el preu el marca el client. Busquen-nos a internet, al web, al Camí de Sant Just. El telèfon 93473-1937 o visita'ns al nostre restaurant a la carretera reial 71. Restaurant al Camí de Sant Just. El teu centre de dietètica i nutrició és l'arbolari. A la nostra botiga trobareu una gran varietat de productes i remei naturals per millorar la vostra salut. Fórmules de fitoterapia, consulta de flors de bac i ara també oferim servei de dietista i nutricionista. Vine i fes-nos la teva consulta, l'arbolari. Ens trobaràs al carrer Raval de la Creu número 7 de Sant Just d'Esvern i el telèfon 93 371 2067. Aquest Nadal, el regal ideal el trobaràs a Xavier Villar. A Xavier Villar tenim les darreres tendències en roba i complements i els millors articles per regalar a aquells que més estimes aquestes festes. Vine a la nostra botiga i troba el regal de Nadal que estaves buscant. Xavier Villar, ens trobaràs al carrer Bonavista 87. Aquestes festes celebra els àpats amb la teva família i amics al restaurant El Mirador. Podreu degustar la millor gastronomia local amb unes vistes espectaculars i fer una copa al nostre music club en un ambient exclusiu. I si voleu donar la benvinguda al 2014 d'una manera especial, veniu a sopar a la nit de cap d'any i gaudireu d'una gran ballada. Reserveu ja el restaurant El Mirador. El telèfon 93 499 0342. Estem a la vinguda indústria número 12. Restaurant El Mirador. Obrim per Nadal, se n'esteva cap d'any i reis. I a continuació, a la penya del Morro, tot un món de moda amb la Mireia Redondo. Mireia, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Que tal com estem? Que no plodiu, la Mireia. Ara. Directament des de la presentació del llibre El Mundo de la Flipepa, que ja vam fer la connexió la setmana passada d'aquesta bloguera espanyola, la número 1. Ara ens explicaràs com va anar. A mi també parlem de diferents llibres de moda, ja que hi som. De més blogues. Sí, com el Duit yourself fashionista, o el de Blon Salat, de la Guiarra Ferranchi. I també diccionari, sopars de Nadal, com ha n'ha vestit? Que la gent s'ho pregunta molt tot això. Això punta bé? Sí, això ja punta bé. Si no acabem avui, la setmana que veia, fem un especial de com ha n'ha vestit el sopars de Nadal, d'empresa, familiar, ritor plegat, que estem veient tot això. Directament des de la pàgina web de la Mireiatutumondemoda.com. Avui comencem parlant per la presentació del llibre del Mundo de los Llipepa. Com va anar? Doncs la veritat és que va anar molt bé. És una noia... té bastant de carisma i tot això. És jove, és de Vigo. I és una noia molt petita o una molt esquifideta, perquè és molt primeta. Quan la veus en fotografies al blog, les fotos, molts cops, la perspectiva et fa semblar que és més alta o que potser és més corpulenta o el que sigui. Però realment és tot petita una a ella, no se'n va a fer molta gràcia per això. De feina ella es diu Alexandra Pereira. Alexandra Pereira, sí. El blog es diu L'Oblipepa, pel seu gos que es diu Pepa. Li van regalar el 2007... Un gos o una gossa? Una gossa. Una gossa. Una gossa. Una gossa. Una gossa. Una gossa. Una gossa. Una gossa. Una gossa. Una gossa. Una gossa. Una gossa. Una gossa. Una gossa. Una gossa. Una gossa. Una gossa. Una gossa. Una gossa. Vam començar entre gent, gent, la sala es va emplanar, va començar a fer cua per fora, i va presentar el llibre bastant breument, però perquè tampoc no, clar, el llibre en sí és comprar-te, el llegir-lo, i doncs la gràcia també era parlar amb ella, que al firmès va fer un breu resum, també estava l'esponsor del llibre, sobretot que és Tows, que també patrocina l'Oblipepa, llavors va parlar representant de Tows, va parlar representant de l'editorial... Perdona, et va tocar l'anell que hi havia, que no s'ho deixaven... Saps que no em vaig arribar a apuntar al concurs? Clar, és que estava molt plena, estava molt plena. Però si jo me'n recordo que ens vas explicar que hi havia un concurs... No et pots imaginar la cua que es va formar. Quan clar, va dir alguna pregunta, la gent va fer un parell de... re molt breu, i les nenes petites ja van anar superràpid, per favor, una cola per aquí, la gent ho va fer cas... I ja vas marxant, no? Clar, cada persona, oi, moltes felicitats per el bloc... Clar, tothom li podia dedicar 5 o 10 minuts, i ell tampoc no tenia aquests temps per dedicar, perquè era molt ràpid que va ser firmar, li vaig felicitar, li vaig comentar el programa de ràdio, li va fer molta il·lusió... Ah, sí, molt bé. Clar, li havia de dir que també faríem un post. I doncs, una foto, que espero que algun dia publiqui el seu bloc, una firma, i la vaig felicitar. Però ja et dic, clar, és que tenia molt poc temps, i l'espai que tenia era molt reduït, era una taula, i com una sala de conferències, però molt petit. De fet, la foto que ens va enviar la setmana passada... Ara la patzarem, ara la patzarem, sí. D'aquí uns moments, el feixi del programa, on se'n deu a tu, amb l'Osly Pepa, molt maca, molt guapa, molt guapa per les dues. Bé, t'ha regit el llibre, ja o no? Home, clar, sí, sí, sí. Home, me'l vaig llegir abans d'anar, perquè és obligatori. A part, és un llibre que és bastant fàcil de llegir, perquè té moltes imatges, òbviament, de moda, i no només imatges de fotografies del seu bloc, d'explicar molt breument la seva vida des de cara petita, una mica de família, però real i d'aquestes quatre pàgines, i és com un llibre molt didàctic, molt fàcil de llegir. Va explicant quatre o cinc idees d'estil de vida, quatre o cinc idees que fan que ja tinguin actitud positiva, o que tinguin ganes cada dia de fer el que li agrada, exercicis, dieta, consells de bellesa, consells per viatge... És un bon regal per a algú que li agrada la moda, com a tu? És un bon regal de Nadal. De Nadal, no una persona de llibre. És un bon regal, sí, sí, totalment. Quan costa? De moda. Doncs ara et diré que no me'n recordo, però no és gaire car. Normalment, aquests llibres, de fet, ja en tinc dos, i ara vaig pel tercer de la quiara, que us parlaré, costen entre 11, 15, 18 màxims. Doncs perdona, per la portada, i per el tipus de paper, i també hi ha fotografies, en color... 570 pàgines de llibre. Pensa que podria ser una mica més car. No, no, són estaveses equibles, un bon regal. Un altre llibre que també podria ser un bon regal de Nadal, és el de Do It Yourself, fashionista, de la geneva Van Der Gel. Ui, que dius. No, no. No ho sé. Sí, no sé exactament com es pronuncien per si. Aquesta noia no és de la bisbal de l'Empordà, aquesta noia. No, no és de la bisbal de l'Empordà. Viu a Hong Kong, ara mateix, està instal·la d'allà, i si no m'equivoco, és de Suïssa. Però és que ha viatjat tant, i ha estat a tots els llocs, com totes les bloggers, que van viatjar per tot el món. I a diferència del llibre, de l'Oblipepa, aquest llibre no és tan personal com el dalt. El mundo de l'Oblipepa que ja t'està explicant, que coneixeràs el món d'aquesta persona. El de Do It Yourself, fashionistes, més un llibre de... Bueno, ja ho diu, subtítols. 40 projectes per inventar i actualitzar el teu guardarroba, el teu vestidor. I són, doncs, això, 40 tipus de Do It Yourself, que ja ho hem d'explicar, que és una tècnica exacta. Doncs són unes 40 tècniques, per explicar-te com agafes una tela, i com reconvertir-la i fer-te una capa per un vestit, o com a fer unes sabates i una segona vida, enganxar-li doncs unes xapes, o posar-li una mica de purpurina, o com crear-te un collard. I no es basen només en les tècniques d'acusir, enganxar i tallar. Clar, fa servir tècniques, per exemple, fa uns collards que, doncs, amb uns materials en silicona, amb molts cops en pintures, doncs, que no és fàcil de trobar, tampoc. Fa servir molt la màquina a acusir, que, o sea, que a mi, de moment, que ara no se'n dona gaire bé. I, doncs, bé, té, doncs, de tot, des de sabates, fins a accessories, tens moltes... Molts detallets, que t'ajuden, potser, no a fer exactament el que et fa, però agafa idees per dir, mira, doncs jo tinc aquesta peça, o aquestes sabates, que no me les poso, segur que d'aquí té alguna idea. I també és un llibre que té unes 170 pàgines i amb moltes imatges, perquè, clar, tots són els passos de pass o no, agafar la roba i tallar a pass dos, agafar la tela i fer... Doncs la Senefa, o dibuix que vols, pas tres, cosir, enganxar, o esclar. Tots són il·lustracions, són imatges, són passets, passos bastant clars, per aprendre-ho ràpid, l'únic que estem anglès. Però, bueno, jo això ho trobo positiu perquè així... Yes, yes, yes. L'aprenentatge creix per dos costats, per moda i per idioma. De fet, la moda, normalment, ja ho hem vist a la secció, que està molt influenciat pel món anglès. Clar, és que el món anglès, o l'idioma, és que l'anglès és universal. L'anglès és l'idioma de la moda, perquè amb el diccionari, que d'aquests moments també repassarem 8 nous 3 termes, i l'anglès, avui... Sí, sí, que en tinc, mai fallen les persones d'anglès. Doncs això, precisament, la Lóbal Pepa em parla al llibre, que deia que al principi les seves fans o les seves lectores potser era una mica reàcia és el veure que ho ficava, que ho escrivia primer amb anglès i després amb espanyol. Però ella també ho donava a entendre, que és un món que amb ella també li obre en portes, que tancar-se potser escriu amb espanyol, fa que altres bloguers o altres gent que estigui, no sé, li agrada molt, però no entenc el que estàs dient. Llavors, clar, és necessari, escriu amb anglès, amb llibre, un blog... I més si t'has volucionalitzat. I més si vols creixer, clar, global, o tant és, encara que no tinguis aquest desig, però per fer-te arribar, per fer arribar la major gent. Un altre llibre, que també pot ser un bon regal, per algú que li agradi la moda. Aquest Nadal és de Blon Salat, de qui ara ha de fer renyir. Aquest encara no l'he rebut ni el regal de Nadal, clarament. Tampoc no podem dir molta cosa sobre aquest llibre, però quan el revis... Bé, he vist algunes pàgines, per això. Perquè a la qui ara seva pàgina, deblonsalat.com, ha fet un post, hi ha un parell de posts, per patrocinar el seu llibre i ensenyar-lo, i ha pensat bastantes fotos del llibre oguer. Pel que visc, doncs, s'assembla bastant el llibre de l'Obl Pepe, no per comparar, però són llibres d'imatge, text, consells, com vestir per un event com aquest, com vestir per un event com aquell, com... consells, sobretot de... Deblon Salat, que vol dir la manida rosa. La manida rosa. Sí. Sí, sí. No, no, no, ve d'aquest lloc especial, de la qui ara. Bé, de fet, crec que amb un dels primers posts que va fer en el blog ho explicava. Perquè, clar, és una noia rosa, no? I a vegades causen el típic tòpic de dir, no hi ha rosa que ensenyar roba, doncs no té res més que ensenyar. I he de dir, no, jo, realment, tinc... Tinc una manida, no?, de més coses per ensenyar-vos, que és roba, potser estil de vida, potser una passió per viatjar, potser que m'encant de l'estatuatges i també això, doncs... Potser em porta onze, per exemple. És com una espècie de combinació de moltes coses dins una manida. I, mira, de blonçada, li va com a mania el dit. Molt bé, doncs queden dits, aquestes tres recomanacions. El Mundo de The Lovely Pepa, tu ets el feixonista, i de blonçada. Són tres llibres que, si teniu alguna persona prop, que li haurà de fer un regal i li agrada la moda i no sabeu quin, doncs un d'aquests és una bona opció. Per cert, passem al diccionari. Va, 3 paraules que avui descobrirem del món de la moda. Per quina comencem? Mira, doncs relacionat també amb el tema dels llibres, amb els bloggers i de com funciona tot això. Parlaré d'una paraula que es diu Crew, que no és estrictament del món de la moda, perquè Crew és tripulació. És equip, clar. Sí, equip, tim, tripulació. Però en el món de la moda s'està utilitzant molt per referir-se a l'equip que hi ha d'una blogger, o d'unaite girl o d'una noia que... Tens un creeu, també, no? Un què? Un nen petit, un creeu. Jo? No, és una... Que tens un creeu. Ah, un creeu. Un creeu. Clar, aviat és creeu de nen. Sí, per això. No, jo encara no, però, bueno, qui sap. No, no, no, parlo d'un equip que porti... Sí, sí, dic equip, clar. Ah, verat. Qui sap si tothom vol començar a créixer, també. Clar, per això t'ho diguis, que és gent que li porta el Twitter, gent que li porta el Facebook, gent que la consella, el Crew. Clar, darrere de cada blogger, la que més, doncs té un equip molt més gran, la que... Això t'agradarà la Bibiana Balbé? Sí. Ell també té un equip. Li diu als mosqueters. És una mica... Que porta la gent, la consella, o no? Clar, és que penso que, a darrere d'una foto o d'un post d'un blog, va amb molta feina, són moltes hores, també és un equip que... Doncs sí, que està, per exemple, d'aquí ara fer l'any, és que es passa l'any volant, es passa l'any viatjant, d'haver un equip a darrere que, aquest avió, aquest hotel, aquest trasllat, aquest xuting, amb aquesta noia, et vindrà a buscar aquest... Bueno, s'han de calcular i controlar moltes coses. Clar, una sola persona al principi, si les coses comencen a anar, doncs en valentona i comencen a contactar amb tu, doncs, grans marques, és difícil portar això. Mira, jo a mi em fixa raro no del teu criu. No, ho dic de veritat, perquè... No, no, si has de... si has viatjat pel món... Jo la gent no la puc portar, i el Twitter s'ha de fer anar una mica. Basta bé, no? És content. Però dins d'aquest equip, quines persones hi poden haver? Bàsic, bàsic, hi ha un fotògraf, un community manager, que és el que s'encarrega de les xarxes socials, de la informació, si ho podries fer tu la funció perfectament. Després, doncs, clar, a part del fotògraf, hi ha un dissenyador, o un creatiu, que, clar, de pensar, doncs... Bé, doncs... Home... Això, a primer cosa, només, eh, dissenyar. Ja t'ensenyarem. Ah, perfecte, que bé. Clar, perquè no només és pujar fotos o ensenyar-les, sinó, mira, si has de fer una campanya amb aquesta marca, i la marca vol que tu facis un vídeo i penjar-ho al blog, com pensar aquest vídeo, que algú que també sigui editor de vídeos, editor de Photoshop... Però no hi ha una persona que la consell hi ha en el cas de la roba, que s'ha de posar, o que ha de portar, o que ha d'escollir... I en el cas de la Chiara, sé que hi ha una noia, que molts cops no menciona, no sé... Bueno, la Ficaltag, a l'Instagram, que és una noia que... la sola no aconsella, sinó... Doncs, per exemple, si té un event o un aconteixement, porta aquest vestit perquè, si vas a l'aconteixement de, per exemple, Michael Kors, has de portar un vestit de Michael Kors, i clar, potser la Chiara no té temps d'anar de shopping, doncs l'assessora, exacte. I li dona, potser, per exemple, un 3, un vestit o el sí, el sempre escull. El final, exacte. I acabes collint... I això em referia a dir que no s'anul·lit el tot el criteri, perquè s'imposa que arriben on són les ideals pel treball, i per la línia que tenen, no? I, clar, sí, quan arriben a l'altre, de tot, deixen de ser... Sí, me'l perden l'ascència una mica. És molt difícil. També us comentava l'altre dia que l'Oblipepa potser també, que és una de les pròpies vanetes del 88, 25 anys. Clar, ara comença a pujar una mica molt amunt, però, per exemple, la Chiara, clar, ha pujat molt ràpid, i, vulguis o no, una mica... Sí, jo fa anys que la segueixo, i una mica sí que perdo l'ascència, però gràcies a mi és inevitable, perquè, clar, hi ha moltes marques que estan pagant perquè tu ensenyes aquell bolso, i en el fons és un negoci. T'agradi o no t'agradi el bolso? Potser això ho puc decidir abans de firmar amb la marca. Vull dir que és una mica complicat, puc entendre que és difícil. No vull tallar el rotllo, però és que hem d'acabar la secció aquí, perquè no tenim més temps. Encara ens queda pendent dos paraules més adicionaris, que ho farem la setmana que ve, i també, la setmana que ve, sobretot, parlarem del sopas de Nadal. Dinars d'empreses, sopas de Nadal amb la família, amb diferents ambients... Què porta? I què no porta? I què no porta? És molt important. Sí, amb el tema de la moda. Cristina, perdona, mira, hi ha moltes gràcies. Ens trobem la setmana que ve, i nosaltres ja hem d'acabar el programa. Cristina, si la penya del Morro tingués molta, molta, molta audiència, avui què seria Trending Topic? Jo crec que Dai Faixonista, que és el lliure que la Mireia ens acaba de apuntar, justament perquè, a més d'una persona, Jordi, jo crec que l'aniria molt bé, aquest lliure. Comencem per mi, home, però parlem tu, no per res, home. Bé, acabem el programa. Gràcies a la gent que ha fet possible la feina del Morro d'avui, la Carme Berbeia, la Clàudia Barbarà, l'espai de la Centraleta, la Núria Oriola, les notícies positives. La Marta Domingo, la Cruz Endustenga, que a partir del gener farà un taller de teatre per a dur, l'Arnau Consum, les llibres i la Mireia Redondo, de tot un món de moda.com i també amb la col·laboració més que especial de la Cristina Berbeia. Quina gràcies. Fins demà. Fins demà, eh? Fins demà, eh? Vinc al programa. Fins demà. I jugant per la Jordi Domen, agorreixem ara amb l'informatiu Vesta i la Carme Berbeia, un programa que, per cert, jo no em perdo mai. Fins demà, eh? Fins demà, eh? Fins demà. 98.1 i la Marta Domingo, les tres. 98.1 Les millors carts a l'abrasa les tastaràs al restaurant El Camí de Sant Just. Vine i prova les nostres especialitats amb peix i carts a l'abrasa, bacios entre cots de badella, xai, xurrascos i grellada i un ampli assortiment d'envotits. També podreu degustar que fas anals amb mozzarella 100% del sud d'Itàlia. Plats de qualitat, el millor preu, en un ambient per tota la família. Tenim menús de migdia d'aquesta setmana i de grups i fem menús especials celebracions on el preu el marca el client. Busquen-nos a internet, al web, al Camí de Sant Just, punest, al telèfon 93473 1937 o visiten-nos al nostre restaurant a la carretera reial 71. Restaurant al Camí de Sant Just. El teu centre de dietètica i nutrició és l'arbolari. A la nostra botiga trobareu una gran varietat de productes i remei naturals per millorar la vostra salut. Fórmules de fitoterapia, consulta de flors de bac i ara també oferim servei de dietista i nutricionista. Vine i fes-nos la teva consulta. L'arbolari, ens trobaràs al carrer Raval de la Creu Número 7 de Sant Just d'Esvern i el telèfon 93 371 2067. Aquest Nadal, el regal ideal, el trobaràs a Xavier Villar. A Xavier Villar tenim les darreres tendències en roba i compliments i els millors articles per regalar a aquells que més estimes aquestes festes. Vine a la nostra botiga i troba el regal de Nadal que estaves buscant. Xavier Villar, ens trobaràs al carrer Bonavista 87. Ens trobaràs al carrer Bonavista 87. Fórmules de fitoterapia, consulta de flors de bac i els millors articles per regalar a Xavier Villar. Fórmules de fitoterapia, consulta de flors de bac i els millors articles. Fórmules de fitoterapia, consulta de flors de bac i els millors articles. Fórmules de fitoterapia, consulta de flors de bac i els millors articles. Fórmules de fitoterapia, consulta de flors de bac i els millors articles. Fórmules de fitoterapia, consulta de flors de bac i els millors articles. Fórmules de fitoterapia, consulta de flors de bac i els millors articles. Fórmules de fitoterapia, consulta de flors de bac i els millors articles. Fórmules de fitoterapia, consulta de flors de bac i els millors articles. Fórmules de fitoterapia, consulta de flors de bac i els millors articles. Fórmules de fitoterapia, consulta de flors de bac i els millors articles. Fórmules de fitoterapia, consulta de flors de bac i els millors articles. Fórmules de fitoterapia, consulta de flors de bac i els millors articles. Fórmules de fitoterapia, consulta de flors de bac i els millors articles. Fórmules de fitoterapia, consulta de flors de bac i els millors articles. Fórmules de fitoterapia, consulta de flors de bac i els millors articles. Fórmules de fitoterapia, consulta de flors de bac i els millors articles. Fórmules de fitoterapia, consulta de flors de bac i els millors articles. Fórmules de fitoterapia, consulta de flors de bac i els millors articles.