#42 - La Penya del Morro del 17/4/2012

Un, una, un, ràdio, t'espero. Bona nit, t'espero. En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, el 98.0 de la FEM, i a tot el món, a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro. Què tal? Bona tarda, amics i amigues. Com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de ràdio d'Esvern. Parla i ho saludes, Jordi Domènec, de d'ara i fins a la set. Això, amics i amigues, és la penya del morro. Avui al programa començarem parlant de les notícies de Sant Just. Carme, bona tarda. Bona tarda. Què tal, com estàs? Molt bé. A més, també avui el... Carme... Jordi. Que avui és el teu aniversari. Sí. Molt bé. Avui fa anys d'aquesta cançó, de fet, de sortir un dia d'aniversari, no. Doncs emocionat, perquè... Els teus cabells... Els teus cabells... ...de balluts... Ah, no? Sí, sí, sí. Estan dolent, eh? Què dius? Sí, ara ho diu. I el teu cos... El teu cos de balluts, que fa una mica de cosa. De balluts? De balluts. De balluts o balluts? No ho sé. Molt bé, com estàs? Carme, bona tarda. És el teu aniversari. Disfruta'l, eh? Carme. Carme. Quan ens fas? Vols que ho digui, m'entena? Clar, això és una pregunta. 26. Oh, que gran! Happy birthday. Happy birthday. No sé què. Hola, bona, Carme. No sóc jo, nada, coño. Carme, en de Mairena, felicitanta. Happy birthday to you. Happy birthday to you. En falta el respecte. No, ara ho compensa. Happy birthday, la puta soy yo. Oh, bueno, bueno, bueno. Carme. M'agrada més el pep-predell, a mi, eh? No sé què dir, ens robàvem vomits. Home, m'agrada més. M'agrada més. Happy birthday... Va, va, prou, ja. Què t'han regalat? Encara no. No t'han regalat res? Aquí està una signitat de tarda, eh? No m'has dit un regal, tu i Jordi. Vols que obrim línies a telèfon? Perquè la gent et digui coses d'aniversari o no? Ja està. Doncs sembla una cosa. No, no, no, no, missatges per felicitar la Carme avui a l'apenya del marrú. No! Primer, línies obertes. 9-3-3-7-2-3-6-6-2 Sí, truqueu-la, perquè si no és possible, coneixent-la s'enfonsarà. 9-3-3-7-2-3-6-6-1 No és veritat. No és veritat. 9-3-3-7-2-3-6-6-1 No és veritat. 9-3-3-7-2-3-6-6-1 Deixi un temps, perquè deixi un temps. Jo no penso fer programes fins que truqui algú. Felicitant-ne. 9-3-3-7-2-3-6-6-1 2-3-6-6-1 Aquest és el telèfon. Jo estic allà de tranquil, i jo tampoc no heig de fer remes. No, vull dir que... Tens vac contingut avui? Avui n'hi ha molt, perquè tenim l'Edge Pelín de Juan, que ens farà aquest grup de música. El Pau i el Martí també ens pararan un altre grup musical. Per tant, una primera hora no sabem encara. Lílien Rodes amb les útils curioses al casal de joves. Tartulia de futbol. Quantes coses? Jo per un programa. Jo per un programa, fins que no hi hagi una trucada. Feliç i tanta. Em sembla que tenim una... Que t'ho juro que et tinc a trucar. Hola, bona tarda. Amb qui parlem? Hola, bona tarda. Què tal? Jo trucava per fer... Quant de temps? Hola, nena. Moltes felicitats. Moltíssimes felicitats. Moltes gràcies. Jo ho segueixo cada tarda. Ah, sí? Molt bé, que moderna. I només comentar-te, nena, que cada dia portes uns vestits més horrorosos. Escolta, senyora. No, que no passa res, és la realitat. No és la realitat. Potser té un gust anticuat, vostè. Ho veu tothom per la webcam cada tarda. Nena, no et fiquis amb els meus gustos, perquè estic a la moda, que jo tinc 20. Xavala. Xavala. Res, només felicitar-te i d'editar-te un bon... un bon aniversari. Moltes gràcies. Que en regalarà ara en el Ruyent. No en regalarà res, el Ruyent. No ho crec. No tenia avançat. La gent no regala coses als altres, quan és el seu aniversari. Com puja avui el dia a la canalla? En fi, re, jo desbombe vaig, que ets a fer coses, eh? Vaig a escoltar Catalunya Ràdio, que fan la tribúvica. Adéu, bona tarda. Bona tarda. Bé, en fi, ja hem tingut la trucada... Ja podem trobar el programa. I al moment que n'hi ha poc, no ha deixat trucar a ningú. Doncs sí, ha trucat una persona que no s'ha identificat ni a dir res. La gent està malalta, ja ho veiem. I sí, sí, els nostres russians són especials, i els que truquen encara més. En fi, Carme, comencem de passar en notícies de Sant Just. Quina és la primera notícia del dia? Doncs que les escoles fan públics avui i les llistes baramades de les prenscripcions escolars, que atorgen, per tant, una puntuació. Cada nen d'acord amb unes pautes prestablertes, i això condicionarà els sortets, els resultats del qual es dona una conneixa demà. Es dona conneixa la conselleria d'educació de la Generalitat. No és veritat. Jo he fet estona, que està espantig. A veure si puc veure la sintonia quan faci una pausa o alguna cosa. Demà, Irene Rigau, que farà allò, que treu les voles i tot allò, no? Com els sortets de champions, però en públic. I d'aquesta manera, si els nens amb una puntuació més alta tindran més opcions d'accedir al centre, m'ha tricolat en primera opció, llavors... Para, para un moment, para, motors, Carme. Sí. Diu salutacions des de Eastburn. Oh! L'Andrea, el chat de ràdioesburn.com. I, a més, a Fegeix. Felicitats, Carme. Moltes gràcies, Andrea. M'ha felicitat 3 o 4 cops. És veritat. Ja n'hi ha prou, no? No, és la persona que més m'ha felicitat. Li agraeixo molt. Estàs dient, Carme. Jo també el felicito més a la Carme. Carme, torno. Carme, felicitats. Carme! Dos vegades ja van. Avui l'aniversari a Carme, felciteu-la, perquè si no, ja veieu quina mena de llet. Sí, és veritat. I, a més, el que fa és que no hi hagi un concurs públic. I, llavors, fins a demà, i fins a divendres, les famílies tenen temps per fer reclamacions, les resolucions, les elegacions. Es donen a terme de lluns, 23 d'abril. I aquest dia, les places estaran assignades definitivament. Recordem que s'enjust en guany s'han presentat 124 sol·licituds per P3. És una quinzena menys que l'any passat. I d'aquestes, 50 són per Canigó, 28 per Montseny i 28 per Montserrat. Pel que fa la concertada de Madri i Segrament, tots s'han fet efectives, 18 sol·licituds. Per tant, també, en els propers dies, anirem sabent si, finalment, doncs que hi ha dues línies per Montserrat o què passa amb aquest tema, finalment. Carme, mira, l'Andrea em dona la raó i diu, hi ha maneres més subtils de dir-me cancina. No, és veritat. O sigui, se'n va l'Andrea. Ho dic amb molta il·lusió. L'Andrea està en una nova etapa professional i d'experiència de vida. Ha portat 5 anys. Els informatius de ràdio d'Esber marxa i... i dos dies després ja estàs faltant. Ja estàs faltant. I, home, m'ha felicitat 5 o 6 vegades? Doncs com, si em felicita 20... Si em felicita 20 i 3. El Sergi diu... diu, per molts anys, Carme. Ja t'ha felicitat d'avui, no? Per tant, dues persones. La Carme, us ho dic de debò. Si no la felicitem moltes vegades, se'n fa de molt. Per això la gent està collonida i la vol felicitar tot d'estona. El Sergi diu, hola, Andrea, com va per tot allà? Bé, bueno... Si algú vol seguir la conversa, la pots seguir al chat de radiodesberm.com. L'Andrea diu, Sergi Dimiteix és Sergi Pon... Suposo que sí. Suposo que sí. Ja s'ho ha fet ell, perquè fins ara és Jordi Dimiteix. Ara ja és Matei, segurat. Sergi Dimiteix, eh, volguem dir. Saps? Vinga. La feia vol borró. La feia vol borró. La feia vol borró. La feia vol borra. La feia vol borró. La feia té la feia borró. La feia per radiodesberm. Aquest programa no s'entén, no? En quin sentit? En tots. En el chat. En general, a la vida. Enteneu la penya del morro? La pregunta d'avui, el programa és... Enteneu la penya del morro. Sí, sí. Si vull preguntar això... De què va el teu programa? Vol dir que vol xerrar inseriment... No és veritat. Sense cap motiu en concret. No és veritat. Jo crec que sí. Qui t'ho va preguntar? Un mecànic. I de què va el mecànic? Doncs ell pensava que tenies interès. I es va quedar, i ell es va acabar tocant-nos a sota uns cotxes. Veus? Els baixos del cotxe. Carme, per favor, què m'ha pensat d'aquest? En fi, va, repassem més coses de Sant Jordi. Sí, perquè avui a dos quarts de set recordem, i em vam parlar ahir, que hi ha aquesta xerrada entre social i milenari, sobre les participacions preferents a càrrec de la Cala de Sant Jordi, i Pere Massagué, que és responsable de l'ADICA, de l'Associació d'Usuaris de Banks i Caixes, per informar de què significa aquestes participacions preferents i quins són el risc d'aquestes participacions, i explicar una mica la situació actual i animar la gent que en tingui a denunciar aquesta situació. Ara, les quarts de set de la tarda, el milenari. Atenció, un moment històric a l'Apena del Morro, de moment màquines, per un moment, perquè ens acaben de posar, ara mateix, el Facebook, el mur del Facebook, un comentari. No hi ha passat mai? No n'hi ha passat mai així, tant de cop, jo crec, no? Ha sigut... És la primera persona, la primera vegada, també, que escriu el mur del Facebook, tant de la ràdio com de penya al Morro, es diu Ibon Villar, diu... Felicitats, Carme. Oh, Carme! Carme! Diu, la Ibon Villar diu, felicitats, Carme. Diu, sí, entenem perfectament el teu programa. Vale, doncs, Ibon, explica'ns'al, per favor. No, perquè jo penso que està bé, està bé que hi hagi aquesta comunicació entre els uents i la gent que fem malament. Està molt bé, això. La penya al Morro, per tant, Ibon, ja et llenço, tu mateixa, pot escriure també el mur del Facebook de la penya del Morro. En fi, Carme... I enllaçant amb aquesta notícia, és a dir, és la mateixa, és només perquè us apunteu a l'agenda que aquest dijous a les 8, Sant Jos per la independència, continuem el seu ciclada diàlegs per la independència. I el sociòleg i economista Salvador Cardús donarà el seu punt de vista en una conferència a la Teneu, serà una xerrada molt interessant, i ja ho sabeu, serà aquest dijous a les 8, ja en parlarem, si en un cas més ampliament, el mateix dijous. Perquè ara hem fet com una notícia doble, no? Faig part que no em diguis que em faig masses. De moment només diem que us apunteu a l'agenda i que serà molt interessant. A les 7 direm més coses. Vens amb un, eh? És el teu aniversari, et vens amb un. Acabem amb una última notícia, Carme, tu diràs. Sí, és una notícia de les que tothom t'agrada, que és successos. Successos de Sant Jos. Fa bé la música, eh? Ben riada. Gràcies. Pel que dic ara. Una dona es va ferir de lleu, finalment, entopar amb el seu turisme contra un trambaix a Sant Jos, d'aquest matí. Home, no ho sabíem, això. Jo m'ha acabat de saventar, ara. Què ha passat? Mira, que anem al moment... No m'agrada, aquest tipus d'humor no m'agrada. Ha estat, va acabant, de 3 quarts d'onze del matí, la carretera reial, a la rotonda d'accés a l'autopista, un Smart ha estat embastit per un tramvia... Un què? Un Smartphone. Un Smartphone? Un Smartphone. Ah, un cotxe de tipus de Smart. Exacte. Un iPhone, que seria que haigut un passeiget i l'ha de trobar allà. No, no, un cotxe Smart. Doncs ha estat embastit per un tramvia que venia de Sant Feliu, la conductora del cotxe ha estat traslladada immediatament a l'hospital Moisés Brogi, en principi, però no pateix les ions greus. Això sí, fins i tot a l'accident, s'han despassat dues donacions de bombes. El tramvia accidentat ha tornat a cotxeres, però el servei s'ha resituït en total normalitat des del matí. Doncs des d'aquí ens alegrem molt que no hagi... Ha estat res greu. Exacte, res pitjor. Això ho hem recteixit suavament. Efectivament, eh? Efectivament. Bé, si no... Ja ens coneixeu, són molt seriosos. En fi, Carme, moltes gràcies. Ja sabeu que teniu més informació a ràdiodesverb.com. Ara mateix, a partir de la set, que la Carme diu que es guarda coses, per allà, a la set, als enjurs, notícies, edició o vespre, no? Sí. Molt bé, Carme, gràcies. Bona tarda. Bona tarda. Que vagi bé. D'aquí, en moments, parlem de Ledger Pelín amb el Juan. Abans, una mica de música de Pepperpotts. I aquest tema, Time to life... Ara, de viure, sí senyor. My heart is broken and I am alone. I want to live my life. I want to run along the streets feeling the things I've never felt. Yeah, I'm gonna live my own life. Thank you, I want to live my life. I want to follow just my heart. Living a moment, night and day. Yeah, I want to hear the news going through my veins. Yeah, yeah, yeah. Now I have to think, I don't belong to you. You know I don't, and I need to walk so fast to this appeal. You've had my love like you left me. All I could do was cry. My heart is broken and I am alone. Live my life. I'm gonna run away from you. And feel the wind blow through my veins. Yeah, I'm gonna live my own life. Thank you, I want to live my life. I want to be completely free. Living the present and forget. Yeah, I want to feel the music going through my veins. You've hurt me so much, baby. I was upset behind you. My heart is broken and I am alone. Live my life. I'm gonna run away from you. 5.22 de la tarda continuem a la penya del Morro i tot seguit amb nosaltres, ja sabeu que durant aquest dia març i dijous, del mes de març i abril tenim el Juan, que és un alumne de Quardesso, de l'Institut de Sant Just d'Esvern, i que com a altres companys seus estan repartits a les empreses de Sant Just, per veure si allò que fan en aquestes empreses els agrada o no per dedicar-se en un futur. Juan, bona tarda. Què més? No sé, tinc el teu cognom. Juan, ja has decidit si t'agrada el món de la ràdio per dedicar-t'hi o no? Encara no. Quan creus que sabrem? Sí, t'hi vols dir que no. Quan ho has de dir? Quan s'acabi l'ESO. Quan s'acabi l'ESO t'ho deixes, aquest mes de juny, no? Clar. Avui ja directament has entrat en competència amb el Pau Ramírez, perdona, Pau Marcos, el Martí Ramírez, que cada setmana i els dimarts d'aquí una estona, també ho fas el mateix, no? Avui que en grup musical ens portes? Led Zeppelin. No, m'hi tinc grup, no? Clar. Què podem dir de Led Zeppelin? Quan van començar? La banda es va formar l'octubre del 1968 per al guitarrista Jim Page, a causa de la dissolució de llàrvits. El seu grup fins llavors, John Paul Jones, que va ser el director de l'eternenjador i músic d'estudi, va reemplaçar el baixista Chris Deja, que es volia dedicar a la fotografia, i Terry Wright va atinar l'oferta vocalista en favor d'un desconegut Robert Plant, que el seu tor va recomanar John Bohen, que el bateria B.J. Wilson també. Si m'estan perdent una mica. Jo ho faig el que puc. No donen, només. Hi havia molts noms totals, i van començar a entrar gent nova. Fins a les meves quatre. El que passa és que Led Zeppelin... No és real Led Zeppelin des del començament, no? No. El començament la banda es deia de llàrvits. I, bueno, amb una broma del bateria de la Ju, que es va dir que, probablement, s'està ballant com un Zeppelin de Plom, i d'aquí ve el seu nom. De fet, el seu mànager era un dels grans managers de l'època del 1960. Sí, Peter Grant. I com podríem dir... Com definiríem Led Zeppelin? Una gran combinació de talents incomparables, que, a més, s'acompanyava amb la meticulosa producció de peits i l'expressiva veu de plant. Hall, lota, love... Aquest tema és que escoltem. Es diu, estero y tu jeven. És un clàssic de la història de la música. Sí, també cançons com thank you o what is and what should never... No anglès, espècie. Home, no siguis tan dur amb tu mateix. Normal, no? Aquestes clàssiques cançons... Vos que fem una casa en anglès o no, Juan? Va, a veure, thank you. Molt bé, escolta, fantàstic. No té bé. What is and what should never be? A veure, va, Juan, a por allò. What is and what should never be? Sí senyor, senyor. Oh, yeah. Juan, if you want, we can continue in English. Of course, of course, no? Jo sí, diu ara, diu cap molt. En fi, són cançons que ensenyaven la versatilitat del grup i feien més fàcil que triomfés com a triomfat a la història de la música Led Zeppelin. Sí. A més, en aquest tercer álbum és quan estaven a l'acima del món musical. Mai es va saber el nom autèntic de l'àlbum? No, el quart álbum es va quedar sense nom, però és aquest álbum, incluïa la famosíssima star with the heaven. Ja m'ha escoltat de fa una zona... com la cançó definitiva del rock. Eclipsen així altres cançons d'aquell álbum que també serien dignes de recordar. És molt maco, aquesta. Estar away to heaven. Vol dir escala cap al cel. Sí. I l'any 1973 què va passar? Doncs que van fer un tour per a Estats Units i un altre cop van tornar a batre els records d'Atequilla. I això els va permetre treure el seu propi sagir discogràfic, song-song, i gravar una pel·lícula sobre els concerts i algunes paranoies pròpies dels components. Algunes paranoies com, per exemple, a Juan, les dades presents? No, ara mateix les dades presents. Estaven bojos. 8S. Hi ha hagut polèmics, un home aquest grup? Sí, sobretot amb el plàgic. Hi havia nombreuses acusacions. Està acabant l'Andrea. que l'Andrea que està a Londres diu que se'n va a fer la compra. Molt bé, Andrea. Que vagi bé, sí. Adéu, adéu, que tinguis una bona... una bona tarda, eh? Patons tu d'abripari, diu. Patons tu d'abripari! Molt bé, Andrea. En fi, digues quan, perdona. Doncs bueno... Tu entens que et talli, que si l'Andrea està a Londres, a Innsbruck i va a fer la compra, ho hem de dir, no? Perdó, perdó, aquesta. Doncs bueno, un periodista a la revista de Rolling Stone, un anomenat John Mendelssohn, els va acusar d'haver copiat el riu de la cançó Your Time is Gonna Menge. Què dius? Sí. Your Time is Gonna Menge, què vol dir això? Tinc ni idea. Em vaig a menjar al teu temps, no? Diu que... i de qui a Innsbruck la vam copiar? De tràfic. De tràfic. De la cançó, dir-me i fantàstic. Dir-me i fantàstic, no? Ho dic perquè podem buscar les dues cançons, saps? Sí, comparar-les. I comparar-les, exacte. D'andada, Your Time is Gonna Menge, no existeix. Quina cosa que ja m'agradava, perquè Menge sembla que hem escapat l'anglès. Sí, ha sigut un error de qui de... Ha un error de qui jo, eh? No passa res. No pateixi, Juan, de vida amb solució, per tot. Your Time is Gonna... que no sigui gona com, eh? L'Esteppelin pot ser o no? Sí. No, no ho és, tampoc, eh? Escolta, eh, Juan, tenim problemes, eh? Fem com si no passa res i tirem endavant, perquè hi ha un tema també que és molt curiós, que és el de l'Esteppelin i el tema dellocultisme. Què passa amb l'Esteppelin, els agradaven les arns obscures o què? Sí, els humors sobre la banda deien que practicava magia negra i que els temes com Estrehu i Tujé, no fos tricks o no quàrter, apareixien missatges satànics. Aquests dies, els al·luginosians i moviments eren del tot psicodàl·lics innovadors. Que curiós, eh? Allò d'un disc al revés, no? Potser hi ha un missatge satànic o alguna cosa per l'estil. Que, per cert, parlant de missatges satànics, Sergi Pons, que està al set de Radio Esvern, intenta pertorbar la pau de les tardes de la penya del Morro, com dient... Veig que diuen Jordi només et poses samarretes gratuïtes o de promoció. Diu, hem vist la Radio Esvern, que portes avui, o la de, bueno, una pel·lícula, que és de la millor de la vida... L'únic important de la vida és no haver-ho muert. I després diu, què t'han retallat la partida en roba? Sergi, estàs molt graciós, eh? Diu, o és que no és competència teva, sinó de la teva mare. Va bé, creu cau pel seu propi pes, no? Potser no cal ni comentar aquesta absurditat d'opinions, que es parteixen de forma gratuïta, i que jo tallaria també, també t'ho dic, i controlaria més el chat de radidesvern.com. I la banda, quan es va disoldre, perquè estem parlant de la Cepelin, no oblideu això, oiens? Sí, la banda es va disoldre el 25 de septembre del 1980, quan jo amb Boja em va morir a... em vol... vol... vol... quina haus? Eh, bo... Sí. Bolesca, hein, haus. Bolesca, haus. La menció de peits. I com va morir? És un mòlesca, però jo m'interessa així. Es va fixar amb el seu prop bòmic provocat per al consum excessiu d'alcohol. I pesa els rumors que s'havia drogat, no van trobar en rastre de les tropeficients a la seva sang, i és per aquest motiu que no es va poder fer la gira per tot nord-amèrica que teníem previst en aquell any. És un bon motiu de pes, no? Sí. Doncs Juan, moltes gràcies, un dia més, per haver-nos aportat temes i coses al programa. Avui, la Cepelin, que, de fet, no l'has escollit tu, aquest grup. No, ha sigut una recomanació d'un amic que es diu Mihai Sirp. Mihai Sirp, home, doncs escolta'm. Una salutació i una abraçada amb la... Mihai Sirp. Aquest nom d'on és? Perquè el meu català no és de Romania. És de Romania, no? Ja m'ho semblava. No sigui David, no. En fi, que, per cert, tenim el content per dedicar-li al Mihai Sirp o no? Sí. Quin? Immigrançón. Tu ets a la colla, eh? Tu ets a la colla. Vale, Juan, gràcies. Fins aquí una estona, si vols entrar ja ho saps. No t'escoltem una mica, Immigrançón, i després tenim més coses i notícies i grus musicals amb el Martí... Marcos, no. Amb el Pau Marcos i el Martí. Mires, perdona, que he vocat. M'he conflat. Mires, perdona, que he vocat. We are your home alone. Oh, it's sweet, sweet, yes it is. I want to go up in the west in China. So now you're a bit stuck. We've been on your route. A piece of chess can win the day. The spine of all you lose. Hey, mama said we'll move, gonna make you sweat, gonna make you groove. Our child will shake our thing, gonna make you burn, gonna make you stank. Hey, baby, when you walk that way, watch your heart and dream. Can't keep away. A Sant Justesvern apostem per l'habitatge públic, però Munts ha obert la convocatòria d'un judicat dintre cinc pisos públics. Vint, a Mas Jui, quatre al carrer Cadenes i un al carrer Salvador Espriu. L'enjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les solicituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Pro Muntsa, a la carretera Rallau número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions a la judicació d'un judicat dintre cinc pisos públics. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. Caranya, diuen que en Justos van al cel i també segueixen la penya del Morro de Sant Justesvern. Vinga, vinga, haig portat joig que se m'ha fet la cursa a les mitjans. Amics, amigues, espero i ho desitjo que la penya de les galtes, no del Morro, perdó, del Morro, tingueu la vida més plena que a la casa de los 101 d'Almatàs. Ho lloro pel Llorónimo Stilton. Soc l'Anzell Llàcer i la penya del Morro, mira, mola, vols que et digui. Us envio una salutació a tots a la ràdio d'Esvern i aquesta penya del Morro, que teniu el Morro, amb nosaltres pateu. La penya del Morro, però gama amb el més Morro que tenia, o era el més tenia en comú. 5 i 37 de la tarda continuem a la penya del Morro de Ràdio d'Esvern. Com que a dimarts d'aquesta hora reben el Pau Marcor i el Martí Ramírez, tots toquen els micròfons. Hola, bona tarda, Nais. Bona tarda. Bona tarda, què tal, com estàs? Estem molt bé. Estem molt bé, com pot ser. Fem fantàsticament. El Sergi diu quanta penya, la penya del Morro, és que, de debò, com més la gent. Ens podeu parlar, si voleu, a través del chat de ràdio d'Esvern.com, també teniu la vostra disposició al mail, la penya del Morro a robagmail.com, si ens voleu fer arribar qualsevol comentari i suggerència, o el que us doni la gana. Fins i tot la vostra fotografia, Carnet. En fi, nois, avui continuem parlant de Bon Jovi, amb qui escoltem de fons, It's My Life, perquè a la setmana passada ens hem quedat l'any 1994. Doncs sí, rependrem una altra vegada la història del Bon Jovi, començarem a partir del 1994, que és on ens hem quedat la setmana passada, i el 1994 representa el seu retorn després de separar-se a principis dels anys 90, després de la publicació de Keep The Faith, el 1992, i del recuperatori Crossroad, el 1994, el grup va llançar el que seria el seu 6e album d'estudi, titulat These Days, amb cançons com Hey God, o Something To Believe In. Tornem a posar a manifestar el nostre superanglès. Sí. Marcar el nivell. Aquests eren temes més profunds i obscurs, i l'album va ser un nou èxit de vendes, i els va suposar la consecució del premi com a millor banda de rock de l'any a nivell internacional. I l'èxit va ser molt... va ser molt major a Europa, que als Estats Units, tindrà més èxit aquí al continent europeu, on van oferir concerts multitudinaris, sobretot va estar clar el que van fer a Wembley. Van omplir 3 nits seguides, van omplir Wembley. Wembley l'antic, el de la primera Champions. Aquest tema es diu Hey God, The Bon Job Week. Volem dir, Ei, Déu. Ei, Déu. Ei, Déu. Ei, Déu. En total, aquest album va vendre 13 milions de còpies, però atenció, perquè l'any 96 el grup es va tornar a separar. Doncs sí, va haver una nova separació, una segona separació, i Bon Jovi ho va aprofitar, John Bon Jovi, el líder i qui donava el nom a la banda, com recordem, va aprofitar per llançar alguns en solitari, un experiment que hi havia fet a la primera separació, al principi dels 90, i al 96 va seguir. Però, finalment, els mitjans de comunicació, tot i que els mitjans informaven que no hi havia gaire a fer, no estan convençuts de que tornaixin, sembla que aquesta separació ja serà definitiva. Finalment, Bon Jovi es van tornar a agrupar, i el 2000 van publicar nou treball, Crux, que el single del qual l'estàvem escoltant abans, It's My Life, ho va patar a tot arreu, que jo... Home, és una cançó mítica, aquesta, It's My Life. Doncs sí, mira, del 2000, o sigui que tampoc té tant temps. Doncs, bueno, puntant des de quan es va fundar la banda, doncs, des de les més noves, un hit molt exitós, que s'ha convertit en cançó mítica i estandard de la banda. I de karaoke. També fàcil de cantar, ja ho vam cantar l'últim dia. L'últim dia hem acabat. Per si algun no ho recordava. L'Histò està a veure quin super. Avui no ho repetirem. Avui ja han demanat que no cal. Ja, les demanats es van baixar o què? Teníem una persona i aquell dia hem de marxar amb una persona. Això fa mal. Molt una cosa increïble. En fi, clar, que aquest èxit és veritat, és una cançó mítica, It's My Life. Doncs sí, hi va suposar el retorn després de la sobreparada, un retorn en força, amb aquesta cançó com a primer single. I per a tot això, les crítiques els van ploure el grup per part dels fans més puristes, per part dels fans que els seguien des del 70 o 80, perquè es mostraven totalment en contra del canvi d'estil que van tenir. És que bon jovi van aprofitar, es van modernitzar, van fer un gir cap a la música comercial, es van començar a vestir com més moderns, com si tinguessin 20 anys, que ja no en tenien 20 anys. Això fa molta gent, eh? Arriba una edat i vol ser el jove etern. Doncs sí, volien tenir una imatge més juvenil, encara ser un públic adolescent, i amb melodies més comercials i els més puristes, com passa sempre, no els hi va agradar. De fet, això, Martí, va suposar una modernització pel grup, podríem dir, no? Sí, una modernització, com tu has dit, i un canvi en l'estil musical. Perquè jo lleixo el guió, no escogui el guió. Ah, vale, vale, vale. Podries quedar molt bé, si no ho hagis dit. Cada vegada és com que ho sabés. Jo sóc un és, sóc un és. Sí, un món del programa, sí, sí, sí. Doncs això, aquest canvi d'estil es va suposar una modernització, i un canvi musical que els va acostar, més al so, pop, rock, que estava de moda en aquells moments, i aquesta transformació en el seu estil, del grup, adaptant-se al nou panorama musical on dominava el pop, va fer que molts seguidors fidels perdessin l'interès pels bons jovis i els critiquessin durament per haver-se venut, o sigui, haver deixat el seu estil més ruquet. Es van apuntar el carro del pop rock aquest, que li agrada a tothom. Tot i això, una lesió de noves fans, es van fer seguidors del grup. Noves fans en femení, eh? Sí, noves fans, adolescents, diverses. Com les grupis de la penya del Morro. Ah, ja em parlaràs. Són les grupis de la penya del Morro. Què hi ha d'hi a, això? Canten més que molts aficionats al Camp Nou. Doncs sí, tenim la sort de tenir-vos. Gràcies, noies. Noies, és que quan comencen no paren... No li tragueu la samarreta al Jordi, noies. No li tragueu la samarreta al Jordi. Prou, prou, prou, prou, sí. Bueno, sí. Tenim algunes... Tenim més coses, no? Sí, sí, tornem avui. Jo espero que em posi la samarreta bé. Ponga, ponga, sí, entre els Jordis bastells. Exacte, en l'altre seguim parlant i dient això que aquestes noves fans, el que van fer amb aquest canvi d'estil dels bons joves, va ser més èxits, també, i més reconeixements. I, a part del It's My Life, com ha dit el Pau anteriorment, que va ser una cançó mítica, cançons com One Wild Night i Say Isn't So, van contribuir a la consecució del doble disc de Plaça. De fet, Benjovi és una de les bandes que, malgrat aquestes dues ruptures, que hem repassat als anys 90, ha durat més, perquè el 2002 van publicar un altre treball titulat Bones. Doncs sí, Bones, publicat el 2002, com has dit? Bones. Bones. Bones. Bones. Bones. Bones. Bones. Bones. Inspirat, bueno, aquest treball estava inspirat en la tragèdia de l'11S de Nova York. A veure, tot hem de dir que hem parlat de més d'un grup que va fer treball inspirats en això, que no és que estigui malament. Un dia també podria em mirar... Ja volem, no provatem res, però després no fem les coses. Un recopilatori de grups de música que han dedicat cançons a l'11S, no? Això ho has dit tu, ja parlarem. Ja parlarem, però és el que no vas a dir. Si n'hi ha més de dos, doncs ho podem fer. Si són dos, no ens donarà. Fem una mitja secció. Com feu les notícies, és allò que feu. Ah, sí, ho podem pensar. Mira, aquest tema es diu El Bones. A veure com sona Bones. M'agradaria dir que és molt diferent. És molt diferent. Tot i això, els experts en aquesta gent que es dedica a analitzar discos, diuen que aquest Bones va ser un nou canvi d'estil, van tornar a canviar i van tornar a escapar el rock-met, el que feien abans, però també amb balades. Recordem que al principi els ja havien criticat que fessin balades, s'apuntaven, cada disc canviaven d'estils, apuntaven el que fos, amb un verdeig i tot fos per vendre. I un dels temes insignia d'aquest disc va ser Everyday, que va optar al Grammy com el millor cançó Pop al 2003. Aquí veiem el canvi que va tenir d'estil. Per cert, ja ens situem al 2003-2004, durant aquest període, què feien? Feien, complien 20 anys. I van preparar discos, la recopilació, això que es fa també, superoriginal que fa tothom, antologies amb els millors èxits, com This Left Feel Right, o One Hundred Millions. One Hundred Millions. One Hundred Millions. Bon Jovi fans, can't be wronged. O sigui, 100 milions de fans. Bon Jovi no poden estar malament. No poden estar equivocats. Perdó, perdó, equivocats, equivocats. Però els deia que no podien estar prou. I el no disc teniu format acústic, no diuen? Sí, basant en els concerts que havien oferit a la seva darrera gira. Estem fins avui. Oferit. Malament. Plequeu-li el tuit, Jordi, què passa? No. Què ha passat, què ha passat? Un examen a les 9 del matí. D'aquests que són densos. Sí, i ha començat ja el dia perdent el bus. I arribant a l'examen, que ja és fantàstic. Jo he començat adormint-me i he tingut que vindrà un cotxe. Hola, tardes, amics, del consultori. Hola. Com esteu? Comencem el consultori, tinc problemes, i a mi què? Avui tenim el Pau i el Martí, que aquest ja no s'aguanta en aquesta hora de la tarda. De què era l'examen, nois? Explica, Martí, d'aquí va la signatura, a veure si tu ho has entès. A mi m'ho sí t'inspira bé, no. És mètodes de recerca en comunicació. Mètodes de recerca en comunicació. Mira, en títol. Com, per exemple, columnes de fum. Exacte. Palomes mensajeres. Jo també la vaig fer a l'universitat, aquesta signatura. Ah, sí? Sí. Doncs el de dies em va tan apassionant com a nosaltres. És perraguera. I gran universitat. Sí? Reconeixement internacional. Molta passió. I de què va aquesta signatura, en veritat? Us agrada la universitat? Dos preguntes, en una. Aquesta signatura ens encanta. Estem contentíssims a la universitat. Només per fer aquesta signatura. Esperem que sigui dimarts, només per fer aquesta signatura. Anem dues hores abans per tenir lloc segur. És una d'aquelles signatures teòriques, que són una me. No, no. És una signatura pràctica, que és pitjor. L'hi estem fent un treball a una professora, em sembla. Ens fan fer un projecte d'investigació, però no l'hem de realitzar, sinó més fer el projecte. Investigem-ho! Això, investigueu-ho, però no ho farem, eh? Ens diuen, ei, aquí t'ensenyem a investigar, però després no ho faràs. I després els diners de la investigació és el port del profe. A veure un moment, com funciona això? Perquè jo, per exemple, el programa, moltes vegades, sota de l'antiagenda que fem als divendres amb l'L Cap de Vila, que ha de fer el Cap de Semana, que és l'espai de l'antiagenda, que fem als divendres a la penya del Morro, moltes vegades investiguem coses, no?, sobre festes majors de Catalunya i truquem a les biblioteques dels pobles... Doncs mira, amb aquest exemple nosaltres investigaríem que hem d'investigar les festes majors, però en el moment de trucar ja no ho faríem. O sigui, ens quedaríem amb les ganes de fer-ho. Per què no investiguem algú, ara? Podríem investigar, no? Investiguem tots. Per què no truquem a la biblioteca de Sant Just, d'Esvern? Ara truquem a la biblioteca de Sant Just, d'Esvern. Per investigar coses. Jo ho faré d'altre dia. Volem investigar si tenen prou llibres per Sant Jordi. Home, per Sant Jordi jo crec que la cosa no és anar a la biblioteca. Ah, no? Què fas, tu? Que et venen a la resella? No, què fas, tu? Regades un llibre de la biblioteca? Home, descreu-me molt bé, no? Això és la crisi. No ho he fet mai, això. Doncs mira, has regat el llibre de... Però torna'l d'aquí dues setmanes, eh? No, però mira, que sàpigues que en 10 dies ho has de tornar. Ja està el compoblis, per això. Aquí tens el tiquet. Ja ho faig moltes vegades, això. I tens aquest mucarnet per quan el vagis a tornar. Molt bé, fantàstic. I això, el Sant Jordi, que no deixo un DVD de la biblioteca. Quantes noies has mantingut després de Sant Jordi, Jordi? Explica'ns-ho.Poques, poques. Sí, a l'abril ja comencen ja a deixar-me ja. Molt bé. Bé, en fi... Diu, algú ha contestat per què segueix la penya del Morro del Twitter? Pregunta al Sergi, al chat de radioesbert.com. És que l'altre dia... No sabeu, no. Hem arribat a... hem sobrepassat ja els 350 followers al Twitter. Molt bé. La penya del Morro, eh? Ofu, ofu, que la gent ens segueix i no sabem per què. Per què ho veus preguntant?No sabem per què. M'ho acabo, que aquest... L'altre dia vam preguntar-ho al Twitter per què ens seguiu. I només ens va respondre el Sergi, que és el programa, que no està gaire... Rescombrà cap a casa. I diuen, no, jo ho segueixo, per veure quan pengeu una foto del Jordi i fem un programa amb Viquini.Això ho vaig veure, jo. Ja que he arribat, Martí, doncs que em fa gràcia. M'imagino la situació. No m'imagines tant, Martí, no m'imagines tant. I clar, ara ens diu... Algú ha contestat per què segueix només tu, Sergi, perquè la gent ens segueix el Twitter. Doncs què contesti, la gent, no?Que contesti per Twitter o per Facebook. Per què ens segueix...El Twitter de la penya del Morro, què és? La roba...La penya del Morro.La penya del Morro! Sense barrabaixes ni res d'això, no està agafat. Sense barrabaixes... Qui va agafar la penya del Morro? A veure, així hem seriosos, sisplau. Hi havia un grup que tenia la penya del Morro, vam anar allà, els vam anassar i ja està, ja no ho tenen, no? En fi, tot això per comentar, que hem passat 150 followers, estem molt contents, gràcies a tots per seguir-nos, i que tenim un bon jove i aparcat, eh? El recuperem o què? Vale, bon, ja pot sortir! Ens havíem quedat el 2005-2006, no?Sí. Ens havíem quedat en aquest període... Go va, go va. Deixem-ho explicar, això, perquè aquí en any ens hem quedat. Jo el Pau m'ho ha fet així, com 5, com la Mare del Piqué, i se n'anava més el Cristiano fent, rubar, rubar... Què està nit, jugar a Cristiano?És veritat, avui, Joan, després tenim tertulia esportiva, eh?Avui hi ha champions. Sí, després tenim tertulia esportiva amb el Sergi Pont, precisament el Pau Alburnal Rafacano, que el tindrem al telèfon. En fi, d'aquí una estona, si us volo quedar a tertulia, jo us convido que es quedeu a les 6 i mitjans. Si heu de fer coses, no.Vale, ja no cal cap. Ja us veig la cara, el 2005-2006 destaca, a Nice Days, fent un dia bonito. Tinguis un bonic dia.Moltes. A l'escala, eh?A l'escala, eh? A l'Ajolijo.Sí. Sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí. Doncs dic que el Rafa Nice Day va ser un dels seus àlbums més exitosos, i que, a més, va anar físic comercial, els hi ha portat, venent més de 9 milions de còpies. I el tema que dona nom a l'àlbum va ser el seu primer single, juntament amb Welcome to Wherever You Are i Who Says You Can Go Home. Aquest són els 3 sigles de... Marcid, tens problemes amb els auriculars, no? Sí, perquè no sento... És que sembla que estiguis continuament tirant de la cadena el bat, eh? Però sí, en lloc d'això, tens tots els auriculars. No els trenqui, eh?No, però quan els tiro una mica a la balla, se sent bé.Ah, val, d'acord. Per això del truc, aquí. Aquest tema és Rafa Nice Day i tingués un dia bonic, que... Doncs sí, sí, sí, molt bé. Seguim.Aprenem anglès a la tenya del morro. Sí, són gràcies.Axions! Com el de Punta Pere.Vinga, tira! Doncs, a més, va ser un disc molt profitós, el dubte a terme, la gira de Rafa Nice Day Tour, fent de cada concert un espectacle, i també es tocaven cançons d'àlbums anteriors, i aquest tur va servir com a presentació d'un altre grup, del que ja vam parlar fa dues setmanes, que són Nickelback, i, a més, els va suposar l'entrada al UOK U... U.K. U.K. Hall of Fame. Juntament amb grans grups com Led Zeppelin, Rostiward... Rostiward?Rostiward? És que a la universitat... Que no sigui Rostiward, eh?No, sí, això. És que a la universitat algun graciós ha canviat les tecles de lloc. Ah, molt bé. Escolta, la vostra universitat és molt guai, no? Cada dia és una aventura. Sí, eh...A l'autònoma cada dia és una aventura. Això és un campus d'excedència. La pregunta... Estic aneu a l'autònoma vosaltres. Bona nit.I què feu, periodisme? Sí. O això creiem que fem. Això ens ha dit que fem, eh? Escolta, el món del periodisme està fatal, no? Una mica.Bé, no sabem. Aquí no. Aquí no. Aquí no.Aquí està bé. Aquí està... En fi, tenim 3 minuts per acabar. Estaria bé que no deixés jugar com a mitjans, no? No, més bon junts. La setmana que ve no pot sobrar en dos. No podem... Uuuh, que xulo! Doncs vinga, va. Vinga, va, Martí, acaba-ho tu. L'any 2017, què va passar? Bueno, doncs l'any 2017... Van publicar el seu d'éssiu d'àlbum d'estudi, Los Highways, amb un toc més còntric... La seva gravació, la banda es va inspirant en el so Nashville. És un poble de sovint.No fais pausos, Martí, vinga. La Gira els va portar per tot el món, però, sobretot, per Europa i per els Estats Units, on van oferir un concert totalment gratuït al centre del Parc a Nova York. El 2019, van llançar el disc de Circle... De Circle. ...com mantenir l'estil dels treballs anteriors alternant cançons pop-rock, amb balades i el so melòdic. No t'he d'interactar.Vinga, va. El final era fer un disc de grans èxits, però, finalment, van composar 24 temes nous. Quants? 24 temes nous.Vinga, continua. Fet que va suposar el llançament de The Circle. Amb tots aquests dos darrers àlboms, també van tenir el pressor i l'èxit dels anteriors, començant així, a la clívi de la banda, que amb tots seguia present a les listes d'èxits i a les entregues d'aprenis. És un... Ja està? Va, Martí, no paris, va, va. Seguro jo, m'estàs rufagat. Va, Pau, va, Pau! No intento tornar al capdavant de les listes dels més venuts. El grup va optar per tocar temes més antics als concerts. Quins temes? No podem parar, Pau. Però els constants canvis d'estil que els van acompanyar, que hem estat comentant, van fer que molts fans es quedessin pel camí. Quins fans? Molts.Vinga, va, continuem. Abans de fer la seva tercera aturada, que els portarà alguns anys apartats dels escenaris, van publicar el 2010 Grites Hits, que consisteix en el segon recuperatori de grans èxits, des del 84 fins al 2010, ja que, com hem dit, el pitjor de secció... No, ja que no. Va, vinga, va, va. El 1994 van treure Crossroads. A l'actualitat, els membres de Bon Jovi estan separats, i no hi ha notícies d'un possible retorn, però no obstant, és una banda que ha deixat un gran nombre de hits mítics i grans cançons, com Flournways, Libinorapreyer, passant... passant part. Give... You give love, a bad name. A respirant. O els seus derres grans èxits, have a nice day, or it's my life. I, en sobre, hei. En sobre, 55 segons. Tens 3 minuts a dir. Molt bé. Aquesta és una classe pràctica que segurament no tindreu el tòrnom, però que l'he fotat a la penya del Morro, que és com... L'ocutà sense respirar. L'ocutà sense respirar. Hem partit per Jordi Domènech. Nois, que vagi bé... 55 segons, que et sobren. Què fem, ara? Què vols fer? Que entén mit my life. No, no, no. O have a nice day, toca, avui, no? Però jo no me la sé. Jo faria que el Martí té tanta iniciativa, avui. Sí, va, Martí. Vinga, Martí, endavant. Tu mateix. No, Martí. Va, Martí. Vinga. I tu no ets aquí, eh? Jo no sento parlar auricular. Va, millor, millor, un carrer. L'opso bé, a veure. Atenta la nit. Va, Martí! Canta, el Morro. No ho sé, no ho sé. Jo no em sé la feina, és bé. La feina que ve. Com ràdio. Notícies. Bona tarda, són les sis. Parlem al Versas i Marta Patricio. La borsa espanyola tancat s'ha assiut amb una pujada de gairebé el 2,3% després que el tresor públic hagi col·locat més de 3.000 milions d'euros en lletres. Mentre està en la prima de risc, segueix relaxant-se. I en aquests moments està situada els 414 punts basits. Tot i això, els títols de Repsol s'han desplomat més d'un 6% després que hi ha el govern argentí. Recordem on s'hi és l'expropiació de la seva filla, el IPF. D'altra banda, l'alcalde de Buenos Aires, el conservador Mauricio Macri, ha criticat la decisió del govern de Cristina Kirchner de nacionalitzar la petroliera IPF. Segons Macri, l'expropiació va contra els interessos dels argentins i no resoltarà el greu problema energètic que pateix el país. Aquesta decisió que estan tomant és en compte los intereses de los argentinos. Los argentinos van estar peor entre un año y que hoy. Macri ha anunciat que el seu grup parlamentari, propuesta republicana, votarà en contra de la nacionalització. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, reclama el govern central que acorratgeixi els pressupostos i que incloui la connexió del port de Tarragona amb el corredor mediterrani com a prioritària. Ho acaba de dir des de Barcelona, a l'aural. Bona tarda. Bona tarda, Recoder. Creu que el Ministeri de Foment hauria de prioritzar les instruccions en infraestructures per mercaderies? Per davant diu, per exemple, a Valàve. És per això que el conseller creu que la línia d'inversions que segueix ara mateix el govern central no ajudarà el país resultat de la crisi. Seguir invertint en curs de sac ferroviaris fa pujar la prima de risc. Perquè això no és un inversió, sinó un dispendi. Creiem que en aquest moment absolutament necessari de recursos públics en un moment greu com actual, que és un moment de temps de crisi. Recoder acaba de presentar el projecte de connexió ferroviària en ampli internacional entre Tarragona i la frontera francesa basat en enllaçar el port de Tarragona amb Castell Visval, una obra que costaria 186 milions d'euros i que podria estar enllaçant dos anys, com la diu Barcelona. La crisi ha fet que la recuperació del cartró s'hagi reduït en un 19% al darrer any a l'àrea metropolitana de Barcelona. La causa és una caiguda del consum, però sobretot la presència de recollidors i legals de aquests materials a les ciutats. Barcelona, Lluís Sánchez i Maricar Magallego, bona tarda. Bona tarda. El consum d'aigua es manté a estable l'àrea metropolitana de Barcelona, on quedar ciutel·la gasta uns 107 litres d'aigua cada dia, on s'hi hi ha una reducció en la recuperació de residus, sobretot de cartró. La vicepresidenta de medi ambient de l'àrea metropolitana a Suntes Carb ho atribueix a la presència de recollidors i legals. Això també està generat per la crisi econòmica, és evident, és el que en diem recuperadors, la recuperació no controlada d'alguns altres elements, igual que hi ha una disminució d'altres coses, possiblement reciclem tots més, però no reciclem en el sentit de separació, sinó que recoparem molt més algunes coses que abans es nancaven i que ara no es llencen. Escarp ha dit que s'incrementarà la vigilància a l'entorn dels contenidors per evitar robatoris, com Radio Barcelona. La Diputació de Barcelona proposa incloure el Ballers Occidental en la marca Costa de Barcelona. Coneguem els detalls d'aquesta proposta, que és la de l'Ajuntament d'Ajuntament de Barcelona. Bona tarda, tot i que a Costa de Barcelona ja fa temps que funciona com a tal, hi ha una oferta perquè el Ballers en formi part, tot i que encara s'ha de valorar. El gerent de turisme de la Diputació de Barcelona, Francesc Vila, apunta que la comarca representa un potencial que no s'ha de deixar perdre més temps. Perquè això suposarà un posicionament a nivell internacional, dels recursos turístics que té el Ballers, un posicionament internacional molt interessant per millorar la promoció i els resultats de la promoció, que no és altra que vingui el Ballers més persones. I aquests recursos són a nivell paisatgístic, gastronòmic i cultural. Vila, recorda que la decisió està en mans del sector privat i de les institucions del Ballers i, en última instància, de la Direcció General de Turisme, com Radio Terrassa. Bona tarda, us parla David Amadoral-Barça. S'entén avui, estan a Forbbrits, a Londres, on demà s'enfronta el Chelsea, en el partit de nada de la semifinals de la lliga de campions de futbol. El rei al Madrid juga aquest vespre. El camp del Ballers, de Monique també, en la nada de semis a 3 quarts de nou del vespre. En tenis el màsters mil de Montecarlo, el Berremós ha quedat eliminat en primera ronda, davant el japonès Nishikori, amb dos sets. I, en em vol, el jugador del Barça, Rutenka, podrà jugar aquest divendres a Copenhagen, en la nada de quarts de final de la Champions, el comitè d'apel·lació de la EAKFA, ha acceptat el recurs del club Rutenka, recordem, va ser expulsat en vermella directe, en el partit de tornada d'8 anys al Palau, contra el Montpellier. Bona tarda, són les 6 i 5. D'aquí mitja hora tindrà lloc al centre social, a la milenària una xerrada sobre les participacions preferents, a càrrec de Josep Perpinyà i Pere Massagué, que és l'últim responsable de l'ADICAE, l'Associació d'Usuaris de Banks i Caixes. Les participacions preferents són valors financers que no vencen mai, és a dir, que són de caràcter permeto, les emeten les entitats bancàries i tenen una rendibilitat condicionada a l'existència de beneficis. Moltes caixes i bancs les van col·locar amb molts clients, sense advertir-los del risc d'aquestes participacions, i qualificant-les com productes segurs. En principi, els interessos eren atractius per als clients, però en els últims mesos la situació s'ha complicat. Això vol dir que els clients podrien deixar de cobrar els interessos en qualsevol moment. De tot plegat, se'n parlarà aquesta tarda, d'aquí a mitja hora, al centre social, al milenari. Sánchez, per la independència, continua amb el seu cicle de diàlegs per la independència. Dijous, a les 8, el sociòleg i economista Salvador Cardús donarà el seu punt de vista en una conferència a la Teneu. Segons Cardús, el paper del sobiranista s'ha de centrar en preparar el terreny cap a la independència. Cardús creu que, des de l'aprovació de l'Estatut de Catalunya, s'ha de posar en contacte amb la independència. Sánchez, per la independència, continua amb el seu cicle de diàlegs per la independència. Digous, a les 8, el sociòleg i economista Salvador Cardús donarà el seu punt de vista en una conferència a l'Estatut del 2006. La Societa Catalana ha fet un canvi espectacular en el plantejament d'un nou horitzó nacional. Opina que molts dels que havien estat reticents ara veuen que no hi ha cap altra sortida. De fet, les enquestes d'opinió donen un 54% favorable a la independència i un 30% contrari. Derrerament, l'independentisme s'ha manifestat des del 2003 com una reacció a les polítiques de les dades espanyol i al dèficit fiscal. Cardús creu que l'independentisme hauria de formular propostes més enllà de la reacció. El sociòleg no s'ha mostrat del tot partidari amb el referèndum proposat pel 2014. Creu que aquest hauria de ser el punt d'arribada, després d'una majoria, el Parlament, de totes maneres, Cardús confia que la independència pot arribar molt abans del que la gent s'imagina. Ja acabem aquest vullet d'explicar amb us que l'ambulatori de Sant Just comemora aquesta setmana. La setmana de l'activitat física ha fet un programa diversos actes per promoure l'esport entre els ciutadans. El dia mundial de l'activitat física va caure en divendres Sant, i la Generalitat va decidir proposar-lo durant dues setmanes. Ara aquests dies, matí i tard, en diferents horaris, l'ambulatori ja tallés per aprendre a caure i tornar-se a aixecar adreçats a la gent gran. D'altra banda, aquesta hora, comença una sessió davant del parc i davant de l'ambulatori per ensenyar a la gent com es fan servir les màquines per fer exercici ubicades en aquest espai i demà les deu a l'ambulatori. I això és tot de moment més d'informació de la setmana de l'activitat física de l'activitat física. O que crec que tinc fred per són adhesive de tortela. Però Linkto, com un ciudad que funciona, se whiskey los alters per cocinar. Sort ets sola ciutat, de color a altre bassa, ets etia tidral, se txelitges i se mezclam Tots, tots els diferents, no haig dos iguals. Un munt de gent, i l'altre pal·learis. Oh, no, i l'altre pal·learis. Oh, yeah, i l'altre. Sí, sí, nou, bona tarda. Sabeu com es diu aquest grup? Antònia Font. I sabeu, doncs, de Mallorca. I com es diu aquest tema? Ho diamo En Finn què tal, com esteu? una actúria esportiva del programa. Però, abans de tot això, com cada dimarts, aquesta hora tenim a la Lillian. Lillian, bona tarda.Bona tarda. La pell ho vol morre, cada tarda. Deixin-les, eh, a ràdio dels llocs. És que a la Lillian ja l'esculteu, d'aquesta, com veu així, tímida, que no vol molestar. Bona tarda. Ens porta algunes qüestions. Avui, notícies curioses. Lillian, comencem per una màquina de Coca-Cola, que, si tu l'abrasses... O sigui, d'abraçar, eh, amb les mans i amb el cos i els braços i tal, et dona un refresc. Sí, Coca-Cola... Ah, sí, Coca-Cola. Que bona, eh, Coca-Cola. Estic amb tu això, però, i clar, a mi em costa de creure. Doncs Coca-Cola ha arribat a la solució d'aquells que els agraen les sensacions, com les d'una abraçada. I, de fet, en col·laboració amb l'Agència Global o Gleeby & Mother, va crear la Coca-Cola Hackmachín, que és la màquina d'abraçades de Coca-Cola, que és una expandadora de Coca-Cola, que lliure una jauna canvi d'una abraçada. Que bonic, no? Sí, el vídeo surt gent abraçant la màquina i surten les Coca-Cola... Home, jo també, si és només s'ha d'abraçar, escolta... Hi ha gent que li costa abraçar, per cert, eh, no li agrada. Potser... és més de Pepsi, no ho sabem. Potser. Doncs aquesta màquina va ser instal·lada a la nit a la Universitat Nacional de Singapur, on les persones es van sorprendre a veure la màquina de Coca-Cola amb la inscripció Hackmachín, o sigui, hi ha abraçada, i al capdavant hi ha el logo de la marca. I els que es van atreviar a abraçar-la van rebre de regal una i una de Coca-Cola. I suposo que molta gent també es preguntarà per què fa això, no? Per què fa això, a Coca-Cola? Aquesta acció forma part d'una campanya regional de la marca nord-americana, a la que criden Open Happiness, d'estar per la felicitat, que es va llançar el 2009, i que apunta a transformar-se en una iniciativa global. La felicitat és contagiosa. La màquina de les abraçades de Coca-Cola és una idea simple per a expandir la felicitat. Va explicar el director de la assignatura Coca-Cola a l'Àsia. Home, la Coca-Cola... A l'Àsia avui em va treure... Em sembla que fa un any o una cosa així, un anunci que no sé d'en recordes, tu que teniu una música així com... Oh, well, la, la, la, la, la, la, la... No, no, no ho diguis. És que jo canto fatal, eh? A veure, potser si la recordes millor, escoltant la versió original de la cançó. Et sona o no?Sí, sí, sí. Parcat abraçada. Coca-Cola et dona una... Coca-Cola, ets? Ara una mica aquella anuncia, eh? Per cada notícia curiosa que ens explica la Lillian, una persona rellisca amb una pell de plata en el que rebe una vista de Sant Just. Sí, va. En fi, doncs ja ho sabem, eh? La màquina de Coca-Cola, i això només passa al Regne Unit, quina pena, no? Ja ho podríem fer aquí a Barcelona, també. O a Sant Just, dic jo. Alguna cosa més sobre aquest tema?No, ja està. Doncs vinga, va, passem al següent, perquè... Atenció, eh? Un invent pràctic, o no? No ho sabem. Han inventat un mans, perdó, un paraigües, que no cal que l'agafis amb la mà, sinó que... Bueno, jo no sé com explicar-ho, això. El portes tu a sobre, no? Sí. Com si fos una extensió de les teves esquenes i espatlla. Sí, més o menys és com si fos... un permeable per als cotxets tan empatit. És més o menys això. En fi, jo només podia passar a Anglaterra, eh, que ja... Sí, són així. És un paraigües mans lliures. Doncs els britànics poden estar sexen en cies plujosos gràcies al paraigües de mans lliures, que és l'últim crit de la moda. Com es diu, el paraigües? Nobrella. Nobrella, nobrella, molt bé. I és una bombolla impermeable que cobreix el cap i les espatlles objectades per una corretja que envolta tota la persona. Quan costa? 40 lliures britàniques. Jo, però bé, no. És més o menys, una mateixa neuro. Ah, sí? 40 euros, de mida, no? Sí, és bastant car. I quines propietats té? Doncs pot resistir vents fins a 80 km per hora, i fins i tot pot ser utilitzat pels ciclistes per mantenir-se sex en el camí. Molt bé. I quan el plús acaba, què? Doncs el nobrella es pot lliscar després del cap. No ho han acabat d'entendre gaire. Sí, ho pots obrir. Ah, es pot obrir. Sí, crec que significa així. Què ho ha inventat, això? Doncs va ser l'encaufman de Florida, que viu a Florida, i va dir que el major avantatge és que l'usuari no ha de portar res quan no és tan ús, ja que va darrere del cap com una caputxa. Ah, molt bé, molt bé, molt bé, molt bé. Si jo ja estic friso, podem el comprar. El paraigüe és nobrella. I alguna cosa més per acabar? Doncs afirma que la gent pot anar amb bicicleta i treballar a l'aire lliure del tot, ja que té mans lliures i es pot mantenir protegit. Molt bé, què ha de dir? Lílian, ¿sabies que l'estrès pot provocar càries? Doncs... No ho sabia fins que vaig buscar la notícia. I és que l'estrès és una de les principals causes de l'aparició de càries dentals. Per això cal anar cada 6 mesos a l'odontòleg. Cada 6 mesos? Sí. Però si jo fa com 5 anys que no vaig, hauria d'anar, no? Sí, hauries d'anar. Perquè tinc totes les dents separades, m'és igual. Doncs l'estrès també té relació amb l'alitosi, i aquesta última afecta el 60% de la població i provoca malts de cap, també, de coi. Alitosi, què és? Bueno, l'alitosi, sí, sí, l'alitosi, però no només l'alitosi, sinó l'estrès i les càries. L'estrès i tot, eh? Passarien l'alitosi i provocaven mal de cap. No, que no s'explica. No la boca, només falta que et faci mal del cor. I per la seva bonda, l'aparició d'herpes s'associa a moments d'atenció puntual, com per exemple el període d'exàmens. I l'herpes està produït per un virus que és activa quan es fa front a una situació d'estrès per la baixada de les defenses. Així que també l'estrès provoca herpes. Hòstia, hem acabat amb una notícia sanitària, no? Sí. També per tots quasi mesos. Neu adentrista, ja ho sabeu. En fi, Lílian, moltes gràcies una setmana més per haver vingut al programa. Has acabat exàmens tu i tot això? No, aquest ja és l'últim mes de classe i estic a cràmens. Últim mes de classe? Sí, perquè per la selectivitat i tot això, doncs. Ah, és veritat! Oh, la selectivitat, Lílian! Quins nervis, no? Bé, una mica. O sigui, en veritat, la selectivitat fa més nervis, que no pas del que és, eh? Sí, ja m'ho he dit tothom. T'ho he dit tot mateix, no?, a la font no és tant. Ah, la selectivitat, la selectivitat. Doncs què? Perdona, l'examen i pregunta el quadre d'unteria. En fi, Lílian, que vagi bé. Bona tarda, i fins la setmana que ve. Bona tarda. Adéu. Fem una pausa per la publicitat, d'un anunci només, edit un, d'aquests moments a l'apenya del morro fins ara. L'apenya del morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esbeb. L'apenya del morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esbeb. L'apenya del morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esbeb. L'apenya del morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esbeb. L'apenya del morro, cada tarda de 5, a ràdio d'Esbeb. L'apenya del morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esbeb. Ells són múfora en son, 6 i 22 de la tarda. Continuem en directe a l'apenya del morro, a ràdio d'Esbeb. I tot seguit connectem amb el casal de joves de Sant Just d'Esbeb. Un home. Unes idees. Un color, el blau. Unes clapes a la barba. Un examic de cineastes famosos. Sergi Arrada, Ruiz. Hola, molt bona tarda. Bona tarda Sergi. Molt bé, com estàs, guapo? Mira, aquí he tornat a les vacances. Ben tornats. Ben volgut, permet-me suposar que m'agrad que hem gaudit. Hola. Molt bon 차�thing. Estava fent ben tornats, ben volguts. Què t'expliques? Tu res? Ja et trucaré. D'on springa, drugs. the horse. Es diu, no se les demés, però jo us escolto a la penya del Morro per les gambes i la cerveseta que pagareu a final de temporada. Sí. De fet, la tenen aquí, la cervesa, si la vols fer moltes caixes, si la vols venir a recollir, bon, quan tu vulguis. Els col·laboradors també.Què? Els col·laboradors també. Només els ullens, que es diuen Ibon Villar. Sí, pots venir, bon, a recollir la teva cervesa, i donem un empoll a gratis. Vinga. Bé, dite això, d'això. De què parlem, avui, Sergi? Doncs de les coses que farem durant la setmana al català de joves. Tremolem, eh? Tremolem que aquesta setmana es presenta una setmana intensa i grossa. Molt grossa. Ehm, quina... Quina activitat vols començar? Amb la que fas tu, no? Comencem pel dijous. Perquè Sergi Arrada... Deixa'm presentar-te. Fa una activitat aquest dijous al matí. Sergi Arrada farà una... Arxarrada. Sergi, d'aquest parlaràs? Va, el netvives i de la CRSS per buscar feina. Han trucat de l'Ajuntament d'Esplugues que volen estar a primera fila. No, saps qui volen estar a primera fila? Qui? La diputació de Barcelona i la Genenita. Què dius? Sí, ja. Oh! Però reconeixent els mèrits del senjús, dius que és el de joves o no? Bueno, de moment ho estan fent de manera interna, eh, i encara no se sap, però a mi m'han donat un xivatazo. Ei, macotasso. Macotasso, atenció, perquè... Exclusiva l'apany del Morro. Atenció, posa'm música exclusiva, nen, que això ho volem de fer com d'Homena. Segons ha pogut saber la penya del Morro, que això m'agrada molt quan ho fan, saps? La cosa que va dissenyar inventar Sergi Arrada, que és per trobar feina i un buscador de feina a internet per joves, etcètera, està triomfant com la Coca-Cola, que en parlàvem fa uns moments. I l'ajatat de Catalunya s'ha interessat pel tema. Sergi, última hora sobre la cosa. Doncs mira, m'ha trucat avui precisament, fa res, fa menys d'una hora. La consellera Irene Rigao, de Juventud. No, una col·lega que treballa també a Juventud en un equipament de Barcelona, que, de fet, m'ha demanat perquè jo faci el que farà aquest dijous, que ho faci un altre dia en el seu centre, i m'ha comentat així i tal, que allà li havien passat un any ja des de la Diputació, que hi ha la llenilitat i tal, que encara funcionen tan sols de manera interna, perquè fa ser beta i tal, però que sí, que és un altre net vives per ells, segons els meus paràmetres. Això que vol dir, que han copiat o no? Sí, sí, sí, sí, sí. Han copiat i ja està, no té més misteri. Sí, sí, i no m'han dit res. Bé, va, Sergi, que és la genaitat de Catalunya, va. No te'n fadis, que són el nostre govern, Sergi. No te'n fadis, va, que això ho paguem tots. Perquè tu cobres alguna cosa d'això o no? No, res. Vinga, Sergi, molt bé, tontito. Molt bé. Tu ves fent cor d'aquestes, eh, que el tema de les idees és tot un món, eh. Jo sí que la persona que troba feina, gràcies a aquests net vives, en conviden a que era dir res i gambes i tal. Doncs jo, feliç. I tant, no m'estanyaria, perquè la gent troba feina. Per cert, segons estàs escoltant ara mateix, què ha de fer per acostar-se al netvives? Doncs, a l'Anna, directament a l'adreça netvives.com, barra 6 Sant Just. Perdona, perdona, netvives.com, perquè clar, és que... Sí, la servei d'informació juvenil. Servei d'informació juvenil. Sí. Doncs mira, ho provarem. I quin tipus de feina hi ha, allà? Doncs, eh... Hi ha, des de... als portals de feina que tothom coneix, no? Info-jocs... Perquè... El... la gent cap, no? El... el... Sí, veig que, per haver-t'ho inventat tu, tens molt per la mà. Que ho has copiat algú, tu? Bueno, el trobaré feina, el trabajoos.com, vale? Tots aquests estan classificats per portals. I entre cada portal hi ha un par de categories professionals. Hi ha una finestreta per cada història. I a part d'altres portals que són molt més específics, doncs hi ha una altra finestreta que diu General, que hi ha, doncs, tants sols per restauració, per dissenyadors o coses d'aquestes, que, normalment, ja són a nivell nacional, però, bueno, que també estan laiaficades, i les ofertes de feina que es penjen a Twitter també surten en una altra pastanya. I com te les han pescat per organitzar totes aquestes ofertes de feina? Doncs, bueno, el netvivesa és una eina que ja funcionava, que jo el feia servir per part de llegir notícies de l'internet i fa uns mesos em va xantar a que els portals de feina estaven començant a treballar per RSS també, i se'n va il·luminar, no? Vaig tenir una idea. Molt bé, doncs aquesta idea, que no et faràs ric i et dic ara, em sembla? No, però ja no m'he fet. Perquè si no t'has fet, ja no et faràs, no? Vosaltres de la penya del Morro saben qui ha sigut el primer. Ara, ara, ara. El Sergi, el Sergi Arrada. Sí, exacte, exacte. Nosaltres sabem la veritat, Sergi, els altres viuen en l'enhorància, no? Pobrets. En fi, per cert, enhorabona per això, i aquest dijous faràs, doncs, aquesta xerrada amb tothom qui vulgui acostar-se al casal de joves. A quina hora? Doncs, a una, explicaré com funciona el netvives, i també explicaré com fer... que la gent que estigui cercant feina pugui registrar-se a les ofertes de feina que li interessa, i que se'ls enviï una vis a el seu e-mail quan n'hagi una oferta nova de la seva categoria professional. Molt bé, doncs Sergi, no, està bé que ho diguis, perquè potser, si algú d'informatiu que ens està escoltant de ràdio d'Esvern, podria fer notícies a aquesta xerrada. Sí, però com se n'enterin els esplugues que després... Sí, després ho copien tot, els esplugues. Això és veritat, això ja ho sabem, vull. A veure... No ho descobriré, mare, els esplugues, no? En fi, Sergi, alguna activitat més de cara aquest cap de setmana? Bueno, aquesta setmana, el que és el de joves, és la setmana de Sant Jordi. Com el divendres dia 20, tenim la inauguració d'una exposició fotogràfica que es diu Amèrica en portraits, que són fotografies que es van fer al llarg dels Estats Units d'Amèrica, eh? I vindrà aquí l'autor, farà la presentació de l'exposició, hi haurà una mica de pica-pica i tal, la partida de la set, vuit de la tarda, l'autivendres, a la salutopia. Qui és l'autor? Alan Penya Brun. Alan Penya Brun. Sí. És de Chicago? No, és català. Ah, és català, va, va, d'acord, d'acord. Alan. Ah, doncs, Alan. Ens podries passar el telèfon algun dia? Fem una entrevista al programa, perquè ens expliqui la seva experiència. Doncs el passaré demà. Doncs va, com vulguis. Perquè avui no el tinc aquí. Vale, vale, vale. Interessant, eh, aquesta exposició fotogràfica. Ara feia temps que no vén a veure bo cap, oi? Sí, sí, sí, feia temps. Mira, començem una altra cop amb una exposició fotogràfica, que espero que l'interessi molta gent i que vinguin aquí al divendres. Ara escolta d'aquest sol, Sergi. No. No, escoltes, no t'arriba tu. És un xiolet per gossos. Què? És un xiolet per gossos. No, no, és que m'estiris que en la barba. Acabem ja amb una altra... amb una altra activitat, Sergi, tu diràs. Tots ho gasto. Tots anem per feina, divendres, exposició americà en portraits, i el divendres s'apta, tenim una altra fació de l'interacte. L'interacte és l'altra que fa l'on music, que fa com un petit concert, en petit format de música electrònica. També acostuma a portar instruments electrònics superinnovadors i tal, i la gent que fa el taller de música electrònica, els feies de música també faran una exhibició i tal, i és oberta a tothom de 6 a 9 del vespre. I hi haurà, d'on d'això? Una mica, tot el tema de música electrònica, utilitzar-ne, fer-me servir, també, una mica en general, no? Sí, faran una exhibició, un petit concert, això, la gent de l'on music, la gent que fa el taller de música electrònica, els feies de música, i no sé si vindrà a parar algun artista més. Aquesta vegada porten la Soundtable, o no sé com es deia allò? Rectable. La Rectable, que és una taula del Rec. No sé si la portaran, la van portar a la darrera sessió de l'interacte, i aquesta vegada és sorpresa a veure quin instrument porten. Iepa, vols veure un instrument sorpresa o què? Vinga, prou. Sergi, moltes gràcies, que vagi bé i que tinguis una bona setmana. Igualment. I demà en truques i passo el telèfon de l'Alan. S'acorda tard a l'amunt, se'n diu per aquí. Igualment, i visc a esplogues, Sergi. Que vagi bé, adéu. Va, tarda, adéu, adéu. Ai, que macos que són els del casal de Jopas, eh? Bona tarda. Ui, què passa? Què estàs enfadat, avui? No. Ui, ui, ui, ui, ui. Sergi, si estàs enfadat, m'ho dius i solucionem les coses, perquè aquestes no són maneres de venir a la ràdio. D'acord. Ui, que maco! En fi, jo crec que el Sergi s'ha d'haver caigat pel partit de demà del Chelsea. D'aquí una estona parlarem a la tertúlia d'esports. També tindrem el Rafacano i Paul Burnard. No va dir que vindria? No. El tenim al telèfon, el Paul Burnard. Sí. Doncs, hosti, si hi avui... Per a l'estona, estona monocíl·l·l·l·l·l·l, Sergi? Potser. Eh, reivindint que no. Tampoc no s'extent molt, eh? Està a la tertúlia d'aquesta continguda, avui. No la perdeu a la penya del morru. La primera de tertúlia amb monocíl·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l. I wear a demeanor made of bright pretty things what she wears, what she wears, what she wears. Third singing on my shoulder and hardly it seems how they sing, how they sing, how they sing. Give me nights of solitude, got my chest a class or two, brick lined in a hammock on a farm even. I'll pretend that it's no thing, there's something in the water, something in the water. There's something in the water, there makes me love you like I got halos made of summer, rhythms made of spring. What she wears, what she wears, what she wears. I got crowds all over the place, I got halos made of summer, rhythms made of spring. Give me long days in the sun, grillies to the nights to come, there's something in the water, something in the water. Woo, woo, woo, woo, woo, woo, woo, woo, woo, woo, woo, woo. Give me nights of solitude, brick lined in a hammock on a farm even. Give me something fun to do. There's something in the water, something in the water. There's something in the water, there makes me love you like I do. There's something in the water, something in the water. Woo, woo, woo, woo, woo, woo, woo, woo, woo, woo, woo. There's something in the water, there makes me love you like I do. Do, do, do, do, do, do, do, do, do, do, do. La feia del mor. La tanla de sinha serena. La ràdio d'Esberma. Millor que té l'ològama. És una teja del muro, cada tarda de Silla 7. La ràdio d'Esberma, millor que té l'hora de donar-hi un piadre. Hola, hola, què tal? Com esteu? Callo, Claudio, que digo, que digo, Claudio. Com va tot? Benvinguts a la permeixeria del programa La Tartolla Esportiva. Un aplaudiment per la Tartola, a tu. Tenim el Sergi Pona, que hi ha nosaltres. Sergi, bona tarda. Bé, sí. Bona tarda. No, no, no, no, com que estàs en monocílabs, he pensat... Doncs abans que el Sergi, perquè diu, no, jo avui només parlarem monocílabs. Un moment, Sergi, tranquil, perquè tenim moltes coses i ell... I ell, que no, que no. Un moment. Comencem parlant d'Espanya, el Sergi. Uf! Però, uf, no és un monocílab, és una onomatopeia. En fi, sí, tenim el Rafa... el telèfon, eh? Rafa... bona, és que... Poso... Què hi ha que anoteixes, eh? Poso totes por's de TV3. Ah, efectivament. Ah, Rafa Cano, bona tarda. Hola, bona tarda. Aquesta... T'imagines de posar-te una mica tot, a tu, m'ho penya, eh? Bona tarda. És de Rafa Cano, que tenim el Mallorca. Sí, de ser xiches, de ser xiches, i de Frankfurt. Bé, tu, escolta, eh... Tu, de ser... Sí, Frankfurt. Què t'expliques? Avui començarem parlant d'Espanyol, no et queixaràs, eh? No, gràcies per... per començar, perquè... Tinc una miqueta a la presa. Doncs millor, perquè no en interessa. No, bueno, a veure... Parlaré un segon del tema de l'altra vida, que va enganyar 4-0 a Magdalena i la Balda. Porta 5 segons, ja. Vale, sí. És broma, és broma. Estic una mica en sort amb l'Espanyol, perquè es dona molt de bombo perquè va guanyar... bueno, per 4 gols a fer-ho, i això queda, no? No, és que els 4 gols que va marcar l'Espanyol. Però jo era un València panós. Sí, un equip que va venir aquí, no sé, de re-saca, suposo, jo què sé. Venien del chocolate o d'aquest discoteca que venen allà, València, que va anar tan... tan interessant, no? Com que les coneixes, digue'm, va, discoteques de València, Rafa, va. No recordo. Ja, ja, ja. Ja fa molt de temps que va anar avall. Estarem dignats amb l'altitud del València? Sí, sí, i tant, i tant. Perquè, per exemple, el partit que va jugar amb el Rajoy Vallecar, que va guanyar 5-1 de la Mercatamudo, va ser un gran partit, i Rajoy Vallecar no va donar... bueno, va donar jo que l'Espanyol va ser un gran partit, la veritat. És que València va venir aquí a passar el temps. Va dir que sigui una tipa de València que li passi igual que l'Espanyol, que li passi a la Cals i a la Forra. Rafa, els colers... no, et dic una cosa, els colers ens passen al mateix amb el Madrid. Quan ve el que veniu, di a mostres tu, saps? O sigui, ja podria haver sucurrat una mica més, no? 5-0, 6-6... Te'n entenc perfectament, Rafa. Jo vaig en la cosa, no?, que jo crec que això és un miratge totalment de l'Espanyol, i que l'Espanyol, al partit que ve, al dimens, o al distància, ara no me'n recordo, però si el Madrid torna a fer el que està fent, és bo d'arregats, els darrers partits. Gran, gran refacano, eh? Gran ànims a la parròquia, per exemple. Tenim el... com és tu, el nostre avuyent de l'Espanyol que va trucar l'altre dia? La Mili? No, la Mili, no, Jose, no? Jo no la vaig fer a la Mili. Jose, no. No, com és tu? No me'n recordo. Tenim un avient que es va queixar l'altre dia. No, Manuel, no. Jessica, no. És igual, no? És que tenim un avient que és molt de l'Espanyol. Mauricio? Mauricio? Mauricio. Bé, no ho sé, no ho sé. No, no ho sé. Era només aquest punt, i que fem el 45 punts, que un punt de disposició d'Europa, i que crec, i a veure si m'equivoco, millor que millor, que no afecta millor per l'Espanyol. I per mi també. Molt bé. Ara arribarem, perquè jo he de passar moltes vergonya en diversos partits, un d'ells, el de Madrid, i penso que tornaré a passar-les. Com va? Sí. Tornaràs a passar a veure quan anem a l'Espanyol? Perdoneu, és que em passen un petrifax. Ja sé qui és Lluyent Perico, que no és tu, Jessica. Cuida'l. Es diu Ignasi, que no vol dir-ho. No, Ignasi. Ha trucat per dir que és d'Egnasi i ha penjat. Jo sóc l'Egnasi. La notació s'han de dir. Però, doncs, vi d'això ho sé de d'això. Però per què, Rafa? Perquè tinc una nena petita que és de meva filla, perquè jo sóc pare, eh? És pare? Oh! No em vingui mai a la ràdio. És pare, Rafa. I per ser damà és el meu aniversari. Què dius, avui és el de la Carme? Carme. Rafa. Com seria per Rafa? Rafa. Escolta, doncs mira, va. Amb aquests cabells de ballut. Sí, exacte. Rafa, tenim una sopesa per tu que no t'havíem dit. Jo he sabut. Carmen de Mairena. Cap i barri, gualti. Cap i barri, no sé què. Cap i barri, un rafac allò. Rafa, no. Rafa, no. Rafa, no. Cap i barri, tu i jo. Maricones. Rafa, Rafa, no. Cap i barri, la puta soia. Oh, bravo, bravo. En fi, Rafa, enhorabona. 40 anys, disfrutes. Gràcies. I a veure si res, si algun dia véns al programa. Sí, la setmana que ve, l'interès segur. Fantàstics. Molt bé, Rafa, moltes gràcies, eh? Merci. Felicitats, guapo. Gràcies, Òscar. Adéu, adéu, adéu. Bé, m'acaben de passar un full que diu Tren d'Ontòpics. Eh... Són els... Sí, sí, són els Tren d'Ontòpics d'avui, eh, que no... Perquè Jordi, que no ho saps, que l'Ai i l'O, en el teclat, estan al costat. Bé, repassem Tren d'Ontòpics. És el típic fallo d'apretes d'aquí i d'aquí. Sergi, tenim algunes coses. També tenim Tren d'Ontòpics d'avui. Sobretot que ens donem temps a tot. Va, parlem una mica de futbol i deixem els Tren d'Ontòpics del dia pel final del programa. Va, d'acord. Sergi, el Llevan i el Barça i el Madrid i l'Esporting, eh? Sí, bé punxant. La pregunta és, ¿estan cagats? Estan cagats? Sí. Qui, el Barça o el Madrid? Els dos, els dos. Els dos. Els dos. No ho he preguntat mai, això. Ja, ja, ja. A veure, doncs... Jo crec que el Madrid comença a notar l'alè del futbol club Barcelona al seu cogot, si se'n permet l'expressió. Ja ho sé, ja ho sé, ja ho sé. Ja ho sé, ja ho sé. El Barça, doncs que jo crec que té ara mateix molts fronts oberts a Guardiola, estic tant, tant dosificar l'equip i bé, en algun partit de lligues, com per exemple el del Llevan, es veurà l'altre dia en un camp difícil, doncs potser no arriben aquests partits en el millor moment, però bé. Si s'ha de guanyar la lligua, s'han de guanyar tots els partits i està clar que no hi arriba el petit. Efectivament, efectivament. Els altres equips s'han notats, Sergi, que també llenço sobre la taula en plan així, com que estàs carregit. En fas aquestes preguntes així, en plan, conya, i jo les llegeixo en el que estic enlloc. Jordi, tiràs el pedre i amagàs la mà. No, no tiro res, jo ni amago coses, sí. Si voleu opinar i dir la vostra, podeu fer-ho al telèfon del programa. 9-3-3-7-2-3-6-1... Per què riu, Sergi? 9-3-3-7-2-3-6-6-1. No ho dic perquè això dels equips untats no sóc el primer que ho diu. Hi ha gent que realment... Hi ha gent que realment està apuntant a aquesta possibilitat, sobretot referent-se als rivals del rei el Madrid. De fet, ho van dir a Punto Pelota, per tant, jo crec que si ho diuen a aquest programa, ja cobra la importància de notícia. Sí, tant i tant. Ens acompanya el Juan, també, amb nosaltres, Juan. Avui no tenim l'arança i l'Anna a la tertúlia, cosa que ens farà parlar més tranquil·lament, no? Una mica de sort. Jo, perquè amb el temps que tenim, si entressin elles, ja s'ha acabat la història. Estarà a la redacció, eh? No, no, no. No t'hi dius. Si vols que entri, no t'hi dic. Tu, Juan, el futbol t'és igual, no? Sí, més igual. Gràcies per la col·laboració. No, home, no, només igual. A mi, bueno, m'aficiona, però no d'una manera excessiva com a tothom. Ja, tu de quin equip ets, per exemple? No pregunto a compromesa, però del Barça, al Barça. Ah, del Barça, home, escoltar, vull dir, no tinguis por, del Barça, que problema... Què creus que farà demà contra el Chelsea, que juguen allà, estan forbrits, no? Ja, molt bé, per quin... algun resultat, algun pronòstic? 3 a 0. 3 a 0, eh? Vale. La pregunta que fem és, em fa por el Chelsea? Tu et fa por, Sergi, per exemple, el Chelsea? Tens, no sé, jo heu d'estar cats. Bé, el Chelsea, jo era que estava lluny d'aquell equip. Ens hem cansat de dir-lo durant aquesta setmana. Estava lluny d'aquell equip de Mourinho, que a la veritat, jo és, possiblement, el millor equip que has vist mai, el Contradac, millor inclús que el Madrid d'ara. Vull dir, els primers 10 minuts del Chelsea Barça, que va eliminar el Barça aquests vuit anys al final, i jo... Amb l'Inistazo, no? No, no, no. Estic parlant de l'any de Ronaldinho. Ah, el del teatro, el primer de tots, diguem-ne. El primer Barça de Chelsea de tots, que va ser Mourinho, que ha movimentat en Barcelona, referint-se a unes entrades brutals, que li havíem fet sobre Messi. No, l'anterior. L'anterior, encara. T'estàs remuntant, fa molt de temps. Doncs jo parlo de la temporada 2004-2005. M'agrada molt aquesta música nostàlgica, va parlar de que fa molt de temps. I allà, allò sí que era un equip, no? Ara no. Sí, jo recordo que aquell Chelsea estava construït a base de jugadors que no tenien molt de nom, però que, en canvi, eren joves, tenien moltes ganes de guanyar títols, i en aquell equip destacaven homes com Frank Lampard, Didier Drogba, John Terry, Peter Check, homes, que avui en dia segueixen al Chelsea, però ja no són tan joves, i probablement ja no tenen aquella empenta. Però, en aquell moment, en aquelles a les hores, només dirien una traducció literal del castellà de por aquell entonces, el Chelsea, la veritat, és que tenia un bloc molt sòlid i jugava un contratat que jo probablement és el millor que has vist mai. Aquells 10 minuts, Chelsea i Barça, que ens van clavar 3 goals, jo probablement són dels millors 10 minuts que he vist mai, si m'oblido del Barça, però el Barça realment ha fet molts partits increïbles, però aquells 10 minuts del Chelsea van ser memorable. I ara, doncs, el Chelsea viu encara, jo crec, del passat, de molts d'aquests jugadors que tenen una gran classe, els hi pot negar, però que ja no són tan joves, ja no tenen aquella empenta i aquell físic que tenien abans, però que, en canvi, possiblement, tinguin més gana de títols que tenia a les hores, i especialment a Europa. I explicaré per què, doncs, perquè han arribat força vegades a ser bifinals, han arribat a la final, inclús una vegada van perdre el Manchester United, amb una relliscada d'ajuntament de tant de penals, i són homes que, possiblement, estiguin davant una de les seves últimes oportunitats per guanyar un gran títol europeu. Per tant, crec que, en aquest sentit, el Chelsea pot ser perillós. Ara ve, veient jugador per jugador, equip per equip, el Barça, la mateixa, és que no té rival, jo crec, ni amb el Chelsea, ni amb cap altre equip del món, i no en miro ningú, jo sé. No digue'm l'hitorial del programa així, no? M'heuré fet una pregunta i hagués explicat tota la vida del Chelsea. Era la punta, Sergi Pong. Bé, no deixem les Champions, perquè avui hi ha Champions, ja ho sabeu, juga el Madrid contra el Bayern i era tan bonic. Jo sincerament penso que el Madrid avui guanyarà, i no sé si pot pallir-se, aquest disserging. Jo crec que avui el Madrid guanyarà 0-3 o 0-4 o unes a 4. Doncs que ens és bastant igual el que tu pensis. Clar, vull dir. Jo... Sí, sí, no, vale, vale. Em sap greu, eh? Ei, Déu, Déu. No et volia ferir, però... No, si a mi no m'has ferit. Jo ho sé, que ets igual. Però la gent li interessa. El rei sí que t'hauria ferit, Jordi. Ei, escolta, aquí d'on estàs? Estàs sembrat, eh? Estàs sembrat, Sergi. No t'has sembrat el Cescarrill. Molt bé. Sí, se'n permet tot, ja t'ho he dit abans. Bé, en fi, no, però sí, estic d'acord amb tu, que... No, no, no, no. Després de dir que no m'interessa la teva punent. Ara no estiguis d'acord. Ara vull que no estiguis d'acord amb mi. No, però era només una broma, estic d'acord amb tu, que el Madrid, a priori, no ha de tenir exceus problemes. Potser avui no guanyarà, amb això sí que discrepo, però amb dos partits, la veritat, el veig a la final, eh? Jo també crec que el Madrid estarà a la final. Em té molt pitjor, que el Barça també estarà a la final, i això serà insuportable. Si el Barça i el Madrid passen a la final de la Champions, m'exilio de Catalunya i me'n vaig a un altre país. No ho saps, sí que ho saps, Jordi, vam fer una aposta. Quina aposta? No me'n recordo. Que si Barça i Madrid arribaven a la final de la Champions, faríem un programa especial des del monestir budista del Garràf. No, no, no, no, no. Això ho vaig dir tu, que te'n anaves tu, però no ens liis a nosaltres. Tu sí que tenies el monestir del Garràf, a la final del Barça i el Madrid a veure com es viuen les dues prèvies. Però a mi no em liis, i a la penya el morro menys. No, jo ho dic perquè això serà insuportable, eh? O sigui, premsa madrilenya. Ja no tinc també la catalana, totes les bandes. Es posarà això, tema Barça i Madrid, i el Juan, perdó, que li importa poc, doncs... No ho haurà d'aguantar-ho, que per cert... I a mi se greu per ell. Estem parlant aquí del Chelsea Barça, perquè és el que tenim més proper, però la propera tertúlia és Dimarts Caber, i entre mig heu hagut un altre partit. No sé si saps a quin em refereixo, Jordi. No sé de què parles. El Juan ho sap. El dia 21 d'aquest dissabte. Què, què? Albas Madrid, no?Correcte! Quasi, eh, Juan, quasi, eh? Ai, veu-s'hi. El noi és modest, però sí que sap. No vol parlar perquè... Per fer-ho és no mullar-se, però... No li veig la pilota. Ja, Sergi, s'ha acabat. Hem d'acabar el programa, però abans tenim els tweets, que, per exemple, en el Juan, ens ha triat els Trending Topics, els temes més parlats a Twitter. Segueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro. A Facebook, la penya del Morro. Com veus, som originals de mena. Avui ha estat Trending Topic, el hashtag CosasDeViejos, un hashtag que proposa diferents costums a la tercera edat. Per exemple, un dels tweets diu ir a cazar elefantes y romperte la cadera. Cosas de viejos. M'ha agradat. Diu, arrollar a los niños para coger caramelos en la cabalgata de Reyes. O ir tarareando canciones por la calle. Ah, escolti, jo ho faig, això. M'agrada molt. Una altra sèrie de TN, que preguntaré coses. Una altra hashtag, me gustaría. Per què creus que és un hashtag Trending Topic? Per què crec que és Trending Topic? Doncs perquè qualsevol dia pot respondre el no. Jo també, no? És un hashtag que dona per fer un repàs a les coses que ens agradaria ser. Sergi, me gustaría. Ja ho diu el mateix hashtag, no cal ser un superdutat. En definitiu, tu podries entendre-ho. Me gustaría volver al pasado para comprar el boleto de Lotería Premiado. Va bé. Però, clar, llavors, ja quins tindria, no? Sí, va bé. Per cert, saps que el Barça gairebé no es paga? La victòria del Barça gairebé no es paga a les apostes... Del Chelsea? Ah, no? No, va, gairebé no es paga. I què té a veure això? Me gustaría que se pagase. Parlant de Lotería. Una altra hashtag que vull que és Trending Topic, calvos famosos. Atenció, que això ens interessa. El de la Lotería, també. Sí, és veritat. És zur, no? Conectem un tema amb l'altra, amb una facilitat, Jordi. Increïble, no? I, a més, musicalment, parlant, també acompanya tot sempre el programa. Ui... La veritat. Jo no sé com ho fem. No entenc com no tenim més premis. Modèstia part, sempre. Calvos famosos, per exemple. El que li harà guardiola a Mou és de Sabador. Però va bé, va bé, això. Va, això. Calvos Sotelo. És molt bona, molt bona. De natun, claro, Calvos, de Lotería, d'Olimpio... Bueno, calvos famosos en totes les pel·lícules, hi ha alguno, como Bruce Willis, per exemple. També hi ha l'home que el doble. Que treballa fent d'agost. L'home que el doble, correcte. Una cançó dels amics de les arts, que són dos cançons. Gaga com tu, Madrid. Atenció, aquest és un hashtag de Lady Gaga, perquè es boca bé a Barcelona. Ah, no, a Madrid. Diu, per fi, els fa... Què passa, aranxa? Per què mires així, tu? Què? Ah, m'estàs escoltant. Jordi, pots deixar de parlar amb gent que està posant? Passa'm per aquí, està a la redacció. Diu, gaga com tu, Madrid. Per fi, els fans de Lady Gaga estaven esperant. Després d'un any d'esperant Lady Gaga, va cap a Madrid. Això tothom ho sap. Alguns comentaris, per exemple. Gaga com tu, Madrid, però fa lete sé com ets, Madrid. Aquests tits estan bé, m'agrada molt. Diu, en què preferiria ir al de Barcelona. Gaga com tu, Madrid. Més trent d'intòpics del dia d'avui, per exemple, que ets munt, és trent d'intòpic. Qui és que ets munt? El bateria. El bateria de... de Hú. De Hú, sí senyor. De aquí. De aquí. No, d'allà. L'Organització de l'Òndia 2012 pregunta a de Hú si que ets munt. Perdó. Que és el bateria que va morir fa 34 anys, podria tocar en la clausura dels Jocs Olímpics. Un aplaudiment, no?, per l'Organització dels Jocs Olímpics de l'Òndia. Molt bé. El millor, però, és la resposta del mànager Bill Kaversley, que li diu, si tienes una aguija, lo intentamos. Què... En fi, d'Argentina també estan d'intòpic avui, per la notícia de Repsol, no, Juan? Sí. Què diu, la notícia? Te'n recordes? Sí, que li deu 8... 8 milions d'euros, no? 150.000 d'euros. Sí, senyor, a Repsol reclamarà a Argentina aquests 8 milions d'euros per la seva participació a IPF. Ja sabeu que expropia ser. Ha dit la presenta argentina a la patrolega... Com es diu la presenta argentina? Cristina? Sí. Cristina. Informació, qualitat, també a la feina del Morro, eh? Sí. I mira com lliguem els temes, eh? Perquè tu anies al garraf a fer Harry Cristner. Bona gasta. Sí, gràcies. És del mateix vinista que el teu. I acabem ja amb un últim càstig del dia, és l'FMI, que l'FMI, que és el fons momentà internacional. Per què és notícia, avui, Juan? Perquè... Aix, no ho recordes? Aix, m'has pillat. Aix, m'has pillat. Bueno, mira, ara suspendràs les pràctiques a la ràdio, per això. No, no, perquè diu que l'índex de... bueno, que baixarà. Que baixarà molt bé, Juan. Molt bé, Juan. Sí, senyor. Què passa, Sergi? Què? No, un tema molt curt. Avui, a l'inici del programa, el WhatsApp ha dit... Com és que sempre portes samarretes de promoció, com la Ràdio Svern, o lo mejor de la vida, és m'ha d'haver mort. Si ho ha dit tu. Convido a tots els ullens a que, a partir de demà, truquin per donar la seva versió al seu pare, al 9-3-7-2-3-6-6-1, i li diguin directament al Jordi, i li preguntin millor dit per què porta sempre aquestes samarretes, que són gratis. Sergi, és que no té cap interès, això, ja ho saps, no? Ho deixem aquí, gràcies. Que vagi bé, Sergi, si la setmana que ve. Adeu. I jo torno a estar demà. Que vagi bé. Bona tarda a tots. Adeu. Ho deixem ara amb les notícies de Sant Just. Bona tarda.