#407 - La Penya del Morro del 9/1/2014

Esforç més abandonaments, catalans al Dakar. Els pilots Xavi Fogg i Gerard Ferrer és per problemes mecànics. Amb bàsquet a partir de la 7 al Barça té partit d'Euroliga. Juga la pista al Fenervatxe Turc, a la segona jornada del top 16. Localitzen la cabina de l'Ultra Lleuget desaparegut amb els cossos dels dos tripulants a dins. Els han trobat prop del cap de Norfeu a l'Alembrordà, on, i recordem-ho, uns pescadors van trobar les restes de l'aparell. El dispositiu per recuperar els cossos està previst que es faci demà al matí. Fem, Girona, Sònia Tober, bona tarda. Bona tarda. Segons han confirmat fons dels Mossos d'Esquadra, les restes que hi va arrossegar una barca de pesca davant del cap Norfeu són les de l'Ultra Lleuget que es van lairar de l'aerodrum de pals el 22 de desembre i ja no va tornar. El robot submarí que avui ha inspeccionat la zona ha aconseguit visualitzar un cos i, possiblement, part d'un altre. Mossos d'Esquadra i Guàrdia Civil afrontaran demà les feines per rescatar els dos cadàvers del fons del mar, tot i que, des de la policia autonòmica, han apuntat que serà una feina molt difícil. Les restes són a uns 86 metres de fondària i a un quilòmetre del cap Norfeu, a la varia de Roses. A l'Ultra Lleuget ja va en una instructora veïna de Torrella de Mungri de 48 anys i un alumne de 43 i veí de Barcelona. L'escriptor i editor Josep Maria Castellet ha mort avui als 87 anys. Sí, senciat amb filosofia i lletres i dret per la Universitat de Barcelona Castellet va dedicar la seva vida a la cultura catalana i espanyola, que és bàsicament dins del grup Edicions 62. En declaracions a la xarxa, el premi Josep Pla, 2013, gener 5, n'ha destacat la seva figura. Forma part d'aquell batejat realisme històric que incluia el Carlos Barral, el Jaime Gil de Vietma, el German Goiti Solo, on el Castellet jugava un paper d'articulació molt interessant, que a part de tota la feina sagística i literària de l'edició 62, representava aquesta figura tan necessària. Castellet va rebre el Premi Nacional de Cultura per la Generalitat al 2009 i el del Ministeri de Cultura al 2010. Més d'un milió, 200.000 persones han fet servir el tren de la velocitat a Girona Ufigueres en el primer any d'entrada en servei. El nombre d'usuaris del tren ha crescut un 25% i el turisme a Girona un 30%. El comerç també ha notat un increment de vendes, ho ha destacat a la xarxa, Josep Maria Noguer, president de Girona Centra Eix Comercial. Hi ha hagut un 4 o un 5% més de gent que han vingut en el tren de la velocitat, i això ho vull dir, que ho palpem nosaltres a nivell de carrer, a més aviat, vull dir el boca a boca. L'aument del negoci al sector utal·lès ha situat en torni del 5%. El president de l'Associació de Municípis per la Independència, Josep Maria Vilada Badal, ha advertit als alcaldes que negar-se assedir el padró municipal al govern per fer el senz que permet organitzar la consulta no és democràtic. Vilada Badal ha demanat a la presidenta del Partit Popular català Lícia Sanchez Camacho que reflexioni. Que és gravíssim, jo us diria que su reflexió ni el vice-Sanchez Camacho, que pensi que el municipi és el poble, està prop del poble, i que això, si segueix per aquí, al final serà el poble qui l'expulsarà amb ella i la seva gent dels governs locals. El també alcaldes David que ha instat el PSC que faci campanya pel no i cridia a la participació. El director del servei català, el trànsit Joan José Pizernin, està al desdoblement de la Nacional 240 per continuar així, reduint, diu la sinistralitat, a les carreteres de ponent. Pizernin ha centrat tots els esforços en el desdoblement i ha afegit que fins ara que es facin les obres, fins que es facin les obres, es pot desviar el trànsit per l'autopista. Doncs així s'ha d'invertir en algo que es dediquin a invertir en projectes i en tasques de tirant demana aquest desdoblement. En tant en quan aquest desdoblement no puguis efectiu, jo considero que realment la solució de la Nacional 2 a Girona ha sigut un èxit. Trànsit ha presentat el balanç dels accidents a les comarques de Lleida durant el 2013, el més important del país. Malgrat això, a les Garrigues no s'aconsegueix reduir el nombre de morts a les carreteres per contra a la Noguera. S'ha passat de 15 morts al 2012, a només dues víctimes mortals aquest 2013, el major descens registrat. Aigual a dels Mossos, els bombers i també la policia local han engegat un dispositiu de recerca d'un jove de 17 anys veí de la capital de la Neu i ha desaparegut des d'aquest dimecres al matí. La mare del menor va presentar l'atenuncia de la desaparició del menor ahir al migdia a la comissaria d'Igualada. Els cossos policials treballen en diferents línies d'investigació. Abans de desaparèixer, el jove anava vestit amb uns pantalons de color gris i una jaqueta de color negre. Notícies en xarxa. Salute! En directe, a Matíndiz de Sant Just d'Esvern, el 98.0 de la F.A.M. i a tot el món, a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro. El 98.0 de la F.A.M. i a tot el món, a través de ràdio d'Esvern.com. Comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro. Què tal? Bona tarda, Sant Just i gent de l'Estrenger. Com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de ràdio d'Esvern. Us parla i us saluda Jordi Domènek. Des d'ara, fins l'Aixet del vespre, això és la penya del morro. Bona tarda, gràcies per escoltar-nos. Avui al programa començarem parlant de les notícies de Sant Just. Carme Verdoi, bona tarda. Carme, bona tarda. Hola, bona tarda. Pareix aquí, del mar res. Del darrer, del darrer. Què em portes les notícies avui a caudere? Què fas aquí, el control? No, no surt la càmera. No, la càmera mai me'n fa. Pèndrat, protagonisme. No, no, vinga. Com comença un programa? Bé. Avui al programa parlarem de diferents qüestions. Com, per exemple, amb la Clàudia Barbarà, que augura una nova secció i la tenim també a l'estudi número de la ràdio. Clàudia, bona tarda. Hola, bona tarda. M'agrada molt l'estil de posar-te els dos auriculars. Amb tots els cables penjant per aquí. Què es porta? Què diu que fas una nova secció, aquest any? Sí, avui sí. Que ja no saps el carrer ni tot allò, t'has cansat? I ara faràs... Coses des de casa. Coses des de casa? No ho sé, com li vols dir? Com fer coses? Avui com fer coses, amb la Clàudia Barbarà. Com? Què dius, Carme? Tothom es cansa. Sempre és habitual que les seccions al carrer duren poc. He durat un trimestre. És la persona, un aplaudiment que ha durat més a ràdio d'Esber, fer una secció al carrer. Com fer coses? Avui el titulés, Clàudia? Com fer coses, U. Un tema, donant-nos una pregunta. Com ser una princesa Disney? Molt bé, m'agrada. A mi també avui tindrem l'Arnau Arrufe, músic i amític de Sant Just, que va marxar però ha tornat el fil pròdic del poble i del sexo. Demà estarà a la Teneu i avui ens explicarà la seva aventura després de tants anys per Holanda. A mi també és la segona hora. L'Arnau console amb els llibres i la Núria Oriol i les notícies positives. Tot això avui a la penya del Morro. Bona tarda i benvingut del programa... La penya del Morro. A més, no és més que penya. Avui no és més que penya comú. Però abans de tot això, com sempre saludem la Cristina Vargas, que porta el Twitter i el Facebook. Cristina, bona tarda. Avui ha sigut Trending Topic, Eta i Zolóeta. Ha sigut el més comentat de Twitter, perquè la Fiscalia de la Audició Nacional ha obert dirigències a interior per l'anunci anticipat d'una operació contra els advocats de presos d'ETA, que ha comportat 8 detencions, que continua ara amb l'escorcoll al despatx del senador de Bildu de la CUP. La Fiscalia vol que s'investigui per què el Ministeri de l'Interior va informar els mitjans de comunicació, l'operació entre terrorista feta a últimes hores abans que aquesta intervenció policial començés. Per això demana el Ministeri de Jorge Fernández Díaz un informe sobre la difusió de l'operació contra l'anomenat front de macos o presons fet a través d'una pilota de la xarxa social de Twitter i d'una nota de premsa penjada al web del departament. Una nota on es indicava, per cert, l'hora i el lloc on estava previst, que els escorcolls i que el Ministeri va retirar poc després, ativull-lo ara a un error humà del departament de comunicació. Bé, què diu la gent a Twitter? Per exemple, un altre aplaudiment per al Partit Popular, per la ficada de pot a l'operació hacke de la Guàrdia Civil contra ETA, això diu l'Òscar. El Roc Casagran diu que, d'un temps d'ensar, tot és ETA reactivarà l'economia espanyola amb construcció de noves presons, oi? És que no hi cabrem. I Joaquín de Toledo diu que la Fiscalia demana la manifestació a favor dels presos d'ETA al Pròxim Montse de Gener. Esperem una resposta ferma del jutge. Cristina, que t'assessis alguna cosa per comentar? Bueno, alguna, sí. Digues. No, bàsicament, dir que la investigació intentaria aclarir el succeït i estudiar si se'n podien derivar responsabilitats penals. Tot i que, segons han apuntat algunes fonts oficials, a fiscals, en aquest cas es podria xivar si es demostra que tot plegat és porit d'un error. En el cas d'un acte, podria haver perjudicat la investigació. De moment, continua aquesta operació fins ara amb 8 detinguts. Entre ells, l'advocada de l'Esquerra Betzale, Aranza Zulueta, que és una de les tècnics tòpics. I per altra banda, doncs, bàsicament, dir que aquesta operació continua abans d'aquests 8 detinguts, també amb l'escorcoll ara a Bilbao, del despatx del senador de Bildu, Iñaki Goyoaga, l'objectiu de requisar i trobar alguns documents que avui han pogut estar amagats en aquesta entalació que s'havia fet de l'anunci de l'operació. Clar, aquí el tema està en què van anunciar per la premsa abans que no es fes, no? Havia penjat el comunicat de premsa abans que... Clar, llavors, abans que l'avorés civil sortís de les casernes, va fer que potser es destruïssin molts documents, o fins i tot, en no sé si aquest matí he escoltat, que hi havia un d'aquests advocats que havia desaparegut i que també l'estan buscant. En fi, el ministeri de l'interior, Jorge Fernández, el cap d'abans, molt bé. Amb la línia ja, que estem acostumats... Bueno, ja he dit que és un error humà. Un error humà, un error humà, sí. I també la filtració que hi ha fa uns mesos, d'aquell que va morir el Raval i que van agafar com els Mossos d'Esquadra, també van fer malament la transcripció. No s'ha aclarit, d'aquí, ho ha fet malament. Però estan cobrint, estan cobrint de glòria. Amb el referèndum de la policia, el ministeri de l'interior. Bé, parlem ara de les notícies que passen més a prop. A Sant Just Desvern, a l'actualitat informativa del municipi, parlarem de la secció local de l'Assemblea Nacional de Catalunya, que s'assuma a la campanya Signa Un Vot per la Independència, personal o d'Aukelele, que són les nostres propostes, el que és el de joves a aquest trimestre. Estigues atendent, perquè...Sí, això m'interessa. Però abans de tot això, parlem del que hi haurà aquest diumenge. A Sant Just perquè se celebra la festa dels tres toms al nostre municipi. Aquí veiem uns cosets i uns cateig ballant Charlie Stone. Afectivament un any més. El municipi commemora la festivitat de Sant Antoni Abat amb la desfilada dels tres toms i la benedicció dels animals. Tot plegat començarà amb el tradicional esmorzar per als cavallers. Sí, els tres toms, que és una tradició que es manté a Sant Just des de fa anys i que es commemora en honor a Sant Antoni Abat, 4 dels animals. Sí, se celebra el 17 de gener, el dia és de la festivitat, es commemora sempre el primer cap de setmana després de reis. Ah...Sí. Les mosa per cavallers serà Can Ginestar. Això és per la gent que ve amb el cavall, a primera hora del matí, cap a les 9. Aleshores, suficia una missa solemna, l'església de Sant Just i Bastó. Amb tots els animals o no? No, la missa no, però després, sí que tot seguit, el mossèn va anar... Perdona, hi ha llocs que, si no t'hi malentens, sembla que això ho permetien. Potser pots entrar, potser són 40 ponis i 20 cavalls, i jo crec que no hi caben. Potser si véns amb el teu gos i que pots entrar. Jo pregunto per això. No li he preguntat si podien entrar els cavalls. L'església m'ha semblat una pregunta redondant. No ho sé, per això ho pregunto. Jo crec que no. Crec que posaria la mal-foc, si vols. Vull dir que ja ho buscaré. Els cavalls no crec que entre. Els cavalls segur que no, però, per exemple, no només hi ha cavalls, gegossos, hi ha gats... Però també hi ha gent que no va ni a la missa, ni amb el seu animal ni sense l'animal, i després hi ha la benedicció que es fa un cop s'acaba aquesta missa. El fet que sigui solemne ja et diu que potser animals no poden anar. Home, però un hamster, sí, el portes a la butxaca, ja està. Per exemple, una bona idea. Home, jo me'ls ficava. Passejar-los, no, però... Lídia, tu no. Jo no sé què era això. Els meus mai s'han ofegat. I si s'escapa? Perquè no poden rescalar tant. Respira? No, respira sí, perquè és obert. A veure, no li tanco una crema lliure a la butxaca. Això és el que tenim al jardí, aquí, important, però... No sé si la Cristina va anar ahir els seus animals, per exemple. M'ho estava plantejant, eh, Dani. Jo conec gent que no és religió ni res, però li agraci anar a la veredicció dels animals, perquè és un acte... És així, és maco, no? Doncs és a les 12. Jo vaig a vegades. I després, i a la desciada dels carreres de Sant Just, que es fa 3 vegades, que és els 3 toms, hi ha una banda... Això no quins agrada, això en agrada, això en agrada. Vinga, amunt i avall, tots els animals, el poble, per la plaça que hi ha aquí, per aquí. Som-hi, vinga. Hi ha el punt final del recorregut, que és on s'oferiran borregos i vitols per tothom. Borregos? Sí, no sé què són. Ah, són com aquests pastelets, no són els animals. No. Digueu-vos un poc detall, no? No miren i et poses la brasa. No, no, seria llets. De fet, recordem que hi haurà una cinquantena de bonis, i una vintena de cavalls als carreres de Sant Just, cosa que, com a espectacle, no està gens malament. No està gens malament, eh? Un problema entre... entre cavalls japonis? Sí, o... No ho sé, s'escapa en gos i passa entre les potes d'algun cavall, i potser s'espanta, o potser això ha passat, però ha sigut sempre molt anecdòtic. El món dels animals... Això és una facilitat religiosa. Pensa que ja, de fa molts anys, a l'Arca de Nouer ja estàvem tots els animals allà, i no hi havia problemes. Això és normal, no passa res. Esperem que no plogui i que t'ho menja, però llavors sí que serà una mica l'Arca de Nouer. Fem una pentet. No hem passat vaplhores, veu, que sí que va complicar una mica tot plegat, però aquest any se n'acanou. Caminem de tema i parlem ara de la secció. Alguna cosa més sobre la festivitat dels trastors? A partir de quina hora, Carme, tot això? Depèn de l'acte, en diferents hores. Quina cosa t'interessa? La benedicció, és a les 12. Perquè aprofitui el 17 i no em dutxo, si surto. A les 12 del migdi. Doncs ja queda apuntat. Parlem ara de la secció local de l'Assemblea Nacional de Catalunya. Cristina, estàs bé? Sí, li acabo de preguntar al Carles. Ja m'ha dit que sí. Però jo m'aparto del micròfon. Aquests micròfons són molt bons. Que continuen malalta. Baixem un moment la música, del cafè de Can Ginestar. Avui no, avui no. La secció local de l'Assemblea Nacional de Catalunya s'assuma a la campanya Signa un vot per la independència. A l'ataneu es podrà veure una exposició, i a mi es farà una conferència i es projectarà un documental. Això per malic preu de 0 euros. Com a assignar seria estrany que se es paga. Hi ha molta gent famosa que vol demanar un euro per la seva assignatura. Això s'ha donat el cas. Per exemple, aquell home que va estar a Star Wars, a la Guerra dels Galàxies, a dins de l'ER2D2, que era una vaixet, va venir a Barcelona fa uns anys, ja estava a l'illa presentant un llibre, em sembla, i la gent que li demana un autògraf es feia cobrar 3 euros per autògraf. No ho dic, per tant, si has de cobrar... Jo et trobo escat de l'os cobrar per un autògraf. Jo també, però si ho fas cobra més. Tinc un sentit, no? Tu pagaries 3 euros, no? No. Si creus que la teva firmava el diners, ningú creu, com és que creus que val tan poc? El home que feia 3 euros ho cobrava 5 euros. Si vols que negoci, cobres més. 3 euros que si et venen 20 persones, guanyes 60 euros i quedes com un rat. Ja és res. Ja és més del que guanyaria jo amb la meva firma. En fi, no és aquest el tema, exacte. Demà a partir de les 10 fins a les dues de migdia recollirem signatures. A la Teneu, a les 11 pot haver una exposició de fotos i vídeos, a les 12, i ara a la conferència a Bermut, en Llibert Ferri, i a les 5 de la tarda es projectarà la pel·lícula Catalunya-Espanya, Disona Pessoa. I diumenge també s'acolliran signatures amb la T, de 10 a 1, i també es podrà visitar aquesta exposició, una campanya que es fa arreu de Catalunya aquest cap de setmana. Bé, molt bé, doncs segur vol més informació. Demà a les 11.10 entrevistarem algun dels responsables de la sèrie local de l'any de set. Gràcies, Joan. Per què has dit que vol més informació i m'han anat bé per anunciar-ho? D'arrem, aquí ja sabem que estem al servei del poble i de la ràdio, com la gent que a partir de ja, de setmana que ve, farà un dels nous tallers del Canal de Joves de Sant Just. Estem parlant d'un taller de Zumba. Mira, 30 segons de cançó, i amb això ja hem perdut unes quantes calories si fem el que diu el nostre monitor. O monitora. Has fet mai l'ombra? No. Però no he vist fer, eh? És molt chulo. A l'aquí a la vacuneta m'han fet fa poc. A les feses de tardor hi havia la nit solidària, d'acció solidària, i vam fer Zumba. Estava molt bé, hi havia molt de gent. Agrada molt, les veus? Atenció, perquè no només hi haurà tallers de Zumba al casal de Joves d'aquí, no res, sinó també defensar personal i de Ukelele, o tostes a l'hora també. Són les noves propostes del casal de Joves a aquest trimestre. L'equipament ha obert inscripcions pels nous tallers que es faran fins al mar i hi ha cursos per Joves de 12 a 18 anys i també a partir de 14, Carme. Sí, i també continuen els cursos que van començar el setembre, com ara el de teatre social, robòtica, dibuix, hip-hop, dance... Hip-hop, dance. Hip-hop, dance. I cuina. Aquests cursos costen 20 euros, excepte el de cuina, que són 30, i el de teatre social és gratuït. I després aquestes propostes comentaves ara, aquestes novetats, que són Zumba, Ukelele i Defensa Personal, aquest últim molt enfocat cap a un públic femení, i també més ofertes que continuen. I no on, són guitarra, trapezins, instruments electrònics, swing... i post-part. Ukelele, que està de moda, és el que toca... Ja no, no. Però és el que tocaven els manels, no? Fas 5 anys. Fas 5 anys tocar-me. Ara que no és per això. Avui, Carme, veiem que estàs enfadada, no li dius re a la casa. No, no, que va. Per això us recomanem que l'esculteu. Avui, a la set del vespre, a l'informatiu, i si no s'enfadarà, us vindrà a casa vostra a fer-vos pipeta al col·legi. Per no només anar a les preus d'aquests cursos, costen 20 euros pels menors de 20 anys, 30 pels menors de 30 i 40 pels menors de 40... 40 i 50 pels menors de 50... No, que és màxim 40 anys. I 60 pels menors de 60, 70 pels menors de 70, 80 pels menors de 80, i així, en afins... No, fins a 200 euros. Màxim 40 anys. Tot i que hi ha excepcions que voldria consultar el voltant casal, que és casaldajobes.com. El senyor Magi, un altre jo. Clar, clar. També hi ha el centre cívic Joan Aragall, el milenari. El milenari més aviat, eh? Jo vull fer samba! Recordem que hi ha diferents cursos de degustació de maridatge, continuen aquests cursos associats amb el cell de Can Mata, que hi haurà un test d'oli ara al gener, olis en maridatge, alfabrentes de Rieslings, que és una veritat de rellim d'Alamanya, i al març de gustació de xocolates amb vins. Molt bé, doncs, Carme, moltíssimes gràcies. Molt bé, molt bé el teu. Recordeu que a partir de la set el senyor és notícia d'edició vespre, o ara mateix, tota la informació que vulgueu, a radiodesbern.com. Bona tarda. De quins moments, amb la Clàudia Barbarà, avui estrenem nou anys. No estrenem avui un nou any, però estrenem un nou espai. Com estrenessin, perquè és el dia de primera secció del 2014. Bon any per això, eh? Bon any, bon any, bon any, Clàudia. Avui sota el títol com fer coses. Sí, per exemple. Ensenyaràs a ser una princesa Disney. I ensenyaré a la Cristina. Si tu vols, també pots ser. Prinsap, no? No, princesa. Ja vull ser princesa Disney també. Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intellecte, l'elegància de l'Oindy. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, ràdio desvern. Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa... Bé, benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, l'espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilònia. No us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre va Babilònia. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crani o encefàlic. Diuen que havia plogut, conduia el meu germà, i ja es veu que va emralliscar i venia un cotxe de cara i un mort i l'altra a casa. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, perquè ja no conduia. T'ho va ser culpa del meu germà o culpa de l'altra, però jo perri no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de trànsit, Generalitat de Catalunya. A les potres, ràdio d'esper, si tu n'hi t'has ràdio d'esper, la ràdio serà just. Durant el 8.1. Ràdio d'esper, 48.1. Durant el 8.1. Durant el 8.1. Com fer coses amb Clàudia Berberà. Ara m'agrada aquesta veu, Jordi. A mi m'agrada més la música. Les dues coses queden bé juntes. Atenció, perquè en aquesta nova singledura del 2014, la Clàudia cada setmana ens explicarà com fer coses diferents. Hi ha una pàgina web que has descobert... És la Font. És la Font de coneixement de qualsevol persona, que es volgui dir il·lustrada en qualsevol cosa, ha d'entrar en aquesta web. És wikihau, wiki de wikipèdia, wiki tots. Com es fa a tot? Per exemple... Com fer la Sara família amb palillos. Segurament trobaràs algú que hagi penjat un article relativament senzills. Senzills. La Sara família pot ser de palillos o de tamaïn real. És fantàstic. Pots fer qualsevol cosa amb cosa de 3, 4... Un llit d'aigua, per exemple? També. Com robar un nòvio, també ho expliquen. Com robar un nòvio d'algú? Hi ha fotos. Està bé. M'agrada, m'agrada. I avui dius que has decidit per començar forts, com ser una princesa Disney. Tornem una mica a les bases i descobrim com es fan les coses bé, com anar per la vida així dolçament. Cristina, això t'interessa. No, escolta, a mi també. No em marginis. No, tu també. És una cosa que pots explicar o experimentar tu mateix. El primer que has de fer és decidir que aquest tipus de princesa quereix cert. Tu saps? Tu quereix més de veia dormida. No, veia dormida a tu. Jo era més de jasmin de l'aladín. Tu t'agrada, així exòtica. Sí, exacte. Ai, ara no ho sé, potser... No, perdona, jo era la serenita. No, potser és la romàntica i sonyadora, com Espiritu Fuerte com a Maria, la gent considerada vella. No és una cosa que sigui... Jo sonyadora, jo, eh? Ja et veig sempre que ets com d'aquest tipus d'espiritu. No sé si tenir-me el cabell de... Doncs jo l'avella i l'abestia, aquesta. La tasa? La cosa és que un cop ho tingueu clar, hi ha una sèrie de pautes que s'han de seguir per ser una princesa d'Isney. No et pensis que tot és triar i admirar llarta, i pensava, ja està, no, no. És de ser amiga de totes les criatures. Sí, jo també. Pensa que el programa passa amb molts col·laboradors. Vull dir que ja ho som, de molts. Et diuen, per exemple, quan ordenes tu quart o cocines, prenen de què els animals del bosque apareixen endelenada. És una cosa que has de pretendre, que són les teves coses cotidianes. Has de tenir animals per allà. Del bosque no, però a vegades, a sota els plats, a sota la pica, a sota la pica... Això t'agrada, ara que fins ara t'hi ha fàstic, has de fer una cosa que són bonics. Sí, moltes coses. Has de tenir una mascota pròpia, et diuen. La ronya, que ronya, és la mascota pròpia. Et diuen, pot ajudar que tinguis una mascota inusual. Quizás que eres un tigre, com un jasmin. A la cuina. Esclar, va dir que un poc l'amorós, no? Sí, però és un animal, i jo estic molt a l'animal. Un cavall miniatura, serveix. Un pony. Un pony és molt de prevenció, és a dir. Però a Sant Just n'hi ha molts. Sí, a Sant Just, quan estàvem dient... Per això no és original, és que no és original. Quin poble vi de sé, si no, que em vareguessin aquí una desfilada de cavalls. Un unicorn, jo dic un unicorn a casa. Home, jo el meu l'hi fico també aquí al cap i passa. En anglès. Quan hagis triat la mascota... Sí, un unicorn, ja el tinc. És un mapet, s'ha de dir tot. És una ciutella d'unicorn. Tu, que és el teu nivell, ja sabem que prinseta, prinseta... Cadascú nivell intermit. Has de cantar. Canta, canta i canta, diu. Deve ser capaç de cantar amb una hermosa voz i de pensar en belles melodies. Practica cantant les coses que estàs fent amb un patrón de ritme bàsic. Si no podés cantar, intenta bailar. Hazlo mientras limpias o haces tus deberes. Canta canciones de les princeses, mira suspic, pel·lícules i posa atenció en la seva forma de cantar. Acabé. Cristina, això ho fas? A vegada. Pots fer una pròxima secció cantant. Sí, clar. Home, jo apostaria perquè el Jordi fes el programa cantant. Però el Jordi seria agradable, podries fer-ho. Sí, podria fer-ho, el programa cantant. Si voleu, fem secció amb la Clàudia Barbarà. Saps què t'ha dit? Que no ho sé. Barbarà, que estic de tant. És l'espai de la Clàudia a la ràdio. Ai, Cristina, que és la clàudia. És la Clàudia, no. És l'enou de roger que ha entrat i que vindrà d'estrès. Oh... Soc l'Ocutor d'un programa a la tarda. Es diu la penya del Morro de 5 a 7. De dintre dintre dintre. Enquendem, enquendem, enquendem. No hi ha res a t'hi tallar. Si t'havies d'haver crevat. Està gravat. No, però sense la música de darrere l'altre cantava. No, però no és d'inspirar. Si vols ser una princesa de Disney, canta tota hora. O sigui, no té més misteri. I ballar. És un cos important. Falten dos pasos. Sí, per acabar de ser princeses. Ja heu tingut cas. Se agradecida y acepta los comentarios de tu hermosura, pero no si es vanidosa y superficial. Diu, todas las princesas de Disney son hermosas, pero son humildes y modestas. Claudi, et portes un cabell molt bonic. Quina et poses? Ara fa temps que no. És natural. Diu, consells molt útils, no sé, el cabell o d'alguien. Tampoc et mulles molt més. A mi, per exemple, m'agrada Jordi que t'agistre la barba. Treu uns quants anys de sobre. Té bar amb el cabell, però de la cara. Una princesa de Disney no ha de tenir cabella a la cara. Vaig per bon camí. La princesa barbuda, podria ser. Potser era noves tendències. No ho sabem. Perdona, és que he dit moltes coses per ser princesa Disney. És complicat, no et pensis que un dia et sé que ets princesa Disney. Tampoc són tantes, no? A veure, Cristina, perquè tu vols fer-te un objectiu. Has de ser amiga de totes les criatures. Cantar, cantar i cantar. I no parar de cantar. T'has fet bé. Sí, he agraït dos comentaris de la teva belleza, però no siguis venidós i superficial. No, una princesa Disney no és gens superficial. No ho és mai. I sobretot per aquest últim pas que us diré que s'ha de fer. Tus ojos. Pial i l'àvios. Deven ser perfectos, també. Això no és gens superficial. Incluso si te acabes de despertar, o estàs en toletxo de muerte. Molt bé, molt rotllo. És una presència. Per ser princesa Disney, sempre heu estat perfecta. És una mica l'anunci aquell que vam fer fa un temps. Us recomano entrar a la pàgina aquesta i ho busquem com ser princesa, perquè hi ha unes fotos il·lustratives d'una noia que es va convertint progressivament. Però sense maquillant ni re. No, es va convertint. I ara és princesa. Sí, no ho sé. És princesa d'aquestes Disney. Diu, princesa Aurora. Sabeu qui és, la princesa Aurora? Explica'm, ja no sé qui és. La senicienta. No, la bella dormiente. És la bella i les vesties són l'altra. És la Aurora, que hi ha la malèfica... Però Aurora no és més dolenta. Sí, Aurora no sona gaire bé. Esclar, no, per una princesa. Perdona, Aurora, no coneixeu la història de la bella dorment? Explica'm-la. Cantant. No, no, cantant. Fa molt de temps. Era una reina molt llunyada. Hi havia un rei i una reina que van tenir una filla. I quan va néixer a l'alba del dia li van posar Aurora. I vam organitzar una gran festa i un gran convid. I vam venir moltíssimes persones de tot el reial, mai molt res i tal, per veure el vatets. Però no estava convidada malèfica. La malèfica era la dolenta. Jo us ho podeu imaginar, una bruixa... És la gorda. Aquella és la úrsula de la sirenita. És que confons molts personatges de Disney. Jo crec que no tinc una bona infància. No pot ser tu, princesa Disney. Tot el que la malèfica va arribar allà al mig del vatets quan estaven ja tots cantant i ballant, i va dir, no m'heu convidat. Ah, molt bé, molt bé. Jo li faré una maledició. Perquè abans de que faci 18 anys, no es podrà... Segur que va de fer un petó d'amor, serà meva. I llavors, clar, què fan el rei...? El va fer el petó. Què fan el rei i la reina en aquell moment? Doncs decideixen amagar-la a un bosc durant... Clar que sí, clar que sí. Si tingués filles, faria això. Si et fan un encantari malèfica d'aquesta manera, que és amagar-la tot en un bosc i amagar-te. Estan molt bé per la societat. No enfrontar els problemes a la cara, si no... Valors Disney, són els bosc. Amaga-te un bosc durant tota la vida, fins que compleixis, els 18 anys. I no ho fa sola, sinó que la cuiden primavera, flora i fauna, que són les tres fades... Mica ecològica, així tot, natural. Les tres fades madrines que estan cuidant-la. O sigui que els pares, no veuen 18 anys, és a dir, es perden la infància i allò... Però que això, què és el costat de protegir a la teva filla? Exacte, perquè no caigui en cants de malèfica. Total, total, ja anem al final, perquè clar... M'ho estem agradant, m'ho estem agradant. Que justament la malèfica, ella està a punt de complir els 18 anys, o sigui, té 17 anys, 11 mesos. A la flor de la vida. I tres dies, i la malèfica està com una mica espantada. No trobo amb els seus esbirros, que són porquets, en armadura. No trobo l'Aurora, l'estem buscant per tot el reialme, per tot arreu, no sé on és, no la trobo. A veure si algú la troba. Ja és tot el que té un cor. Arriba el bosc i, finalment, la troba, l'Aurora. I què passa? El més que d'aquí, no. Saps com acaba? No, no, no. No me'n recordo, al final. Sí que me'n recordo. Al final, bueno, ella... Ella... la malèfica es converteix en un fos que abans s'utilitza per cosir, que estem parlant d'un conte de fa molts anys. I llavors es punxa el dit, i al punxar-se el dit el cau en un somni molt profund, que per això és la vella d'onament, i només pot despertar-se amb un petó real d'amor. Ah! Com us podeu imaginar, per allà passava un príncep, Eric, de casualitat, que no tenia. Ja s'havien conegut abans, però això ho veu més una mica, perquè se les feia molt llarg. El gos, que no s'havien conegut. Llavors puja fins a la torre, on està la vella d'onament, i li fa un petó d'amor... I la salva, no te'n plaga. Jordi, com és que ens estan d'aquestes totes? Perquè jo vull ser princesa d'Isla i... Però les has après, jo també vull. Però per veure la pel·lícula... Tant d'aquestes vegades, perquè no te'n recordaries, que ja fa molt temps. Fa molt que no la veig dues setmanes. En fi, alguna conclusió a tot plegat, Clàudia, si volem ser princeses Disney? No, us preguntaria què voleu que us expliqui per fer la setmana que ve. No m'ho intento, no passa res. Aquesta pàgina està prenna de sabidoria. Teniu alguna proposta? Tens opcions, perquè si no... No sé, alguna cosa més com espiritual, alguna cosa més física... Què voleu aprendre a fer? A impresionar algú? A fins i marejos? M'agradaria saber com convertir-se en ornitòleg en 600 fills pasos. Jo t'ho busco. Si vols, t'ho explico ara, que m'ho he mirat una mica. Va bé, va bé. És que ho dèiem aquí al lloguer. Ja ho sé, però era per fer el joc. Perdó, perdó, perdó. Va, ràpidament, com serors ornitòleg amb 6 pasos. Que t'agradin les aus? Estudia moltes matemàtiques i ciències que podes en l'escola. I després ja diu, com si fos molt ràpid, vaja a la universitat, obtenga su título de màster, obtengo su tectorado i una ser una organització professional. Sí senyor, sí senyor. És ornitòleg. Com serò ornitòleg amb 6 pasos a través de How WikiHow, que és la pàgina web on, a partir d'ara, la Claudi ens explicarà com fer coses. A mi m'interessa del tipus del llit d'aigua i no és broma. Buscau, buscau. No preguntaré per què. Perquè sempre he tingut un somni. Si aprenses a Disney amb un llit d'aigua, no tens misteri. Claudi, moltes gràcies, que vagi bé. Adéu. 5.38 de la tarda fem una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments parlem amb l'Ernau Garrofé, que demà estarà a la Teneu, tocant el sexo amb 3 mesos amb l'Ernau Garrofé, quartet. D'aquests moments, a la penya del mort. 5.38 de la tarda fem una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments parlem amb l'Ernau Garrofé, que demà estarà a la Teneu, tocant el sexo amb 3 mesos amb l'Ernau Garrofé, que demà estarà a la Teneu, tocant el sexo amb 3 mesos amb l'Ernau Garrofé, que demà estarà a la Teneu, tocant el sexo amb 3 mesos amb l'Ernau Garrofé, que demà estarà a la Teneu. 5.38 de la tarda fem una pausa per la publicitat i d'aquí 3 mesos amb l'Ernau Garrofé. 5.38 de la tarda fem una pausa per la publicitat i d'aquí 1 mesos amb l'Ernau Garrofé, No va tan porada del Flutso que ha de disous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern, cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Flutso, culturama. Connecte-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell d. Des de casa o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. Per seguir l'actualitat del baix i l'obregat, informatiucomercal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat, el teu ordinador, el dispositiu MOB. Informatiucomercal.com Soc Agustín Arribas, soc del Graner de Sant Just i envio una salutació a tots els ullens de Sant Just i també a la penya del Morro. Deseny nobles, per la penya del Morro o del Morro. De ràdio d'Esvern pot potenciar el comerç local i agraïns-hi aquesta feina. Hola, penya del Morro, soc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adeu. Demà, 10 de gener, l'Arnau Arrofe Quartet donarà el tret de sortida el nou cicle de concerts de jazz a la Teneu. Ara serà un cicle organitzat per la Teneu de Sant Just i per On Air Jazz Serious. És un conjunt de concerts del nivell que es faran el primer divendres de cada mes. De fet, l'Arnau Arrofe és un músic local format a Holanda, que ara torna a Sant Just després de 6 anys tocant pel nord d'Europa. Arnau Arrofe, molt bona tarda. Hola, bona tarda. Bona tarda, benvingut al programa. Benvingut a Sant Just. Benvingut a casa teva, perquè has estat 6 anys fora del municipi. Has tornat per quedar-te o de què ens tornes a marxar? De moment, això encara és bastant incert. De moment fa 4 mesos que estic per aquí. Ja veurem, depèn de com vagi les coses, ens quedarem o, si no, tornarem a marxar. Bé, ha tornat el fil pròdic, una mica, o què? Bueno, això potser es veurà d'aquí uns anys, ja veurem si... Això ho dic jo, perquè ens coneixem de fa molt de temps. I de fet, el temps no passa per nosaltres, estem iguals. Fa 6 anys, com passa? Sí, de un ídol que passa molt ràpid. Fa dos dies, sembla que vagi a marxar, i ara tot torno a la normalitat. Has trobat a Sant Just igual, perquè això passa amb molta gent. Quan se'n va fora i torna el cap d'un temps, aquí hi ha com la llar. Està com que aquí no canvia mai res. No, en certa manera, el meu entorn social tampoc no ha canviat gaire. El que sí que trobo a faltar, evidentment, és el meu entorn musical, perquè ha fet d'haver estudiat i d'haver format a l'estranger fa que... I format a l'estranger? Bueno, depèn. No, faig la prova, perquè ara està a Holanda. Està a Talaia, sí, 6 anys. Què has fet durant aquest temps, explica'ns. Bueno, doncs me'n vaig anar allà... Buscar un tipus d'educació que aquí era més inaccessible, també era més cara, i allà era de molt bona qualitat, i vaig resultar que vaig anar per un entorn on la música que anava a estudiar jo, que era el jazz, en aquest cas, doncs hi havia molta acceptació social, hi havia molt d'interès, i la veritat és que la vaig encertar plenament... Com es diu, allò, com vas a estudiar? Jo vaig estar al conservatori real de la Aia, perquè la Aia és la ciutat real, on hi ha el Palau de la Reina, i se li diu Conning Click Conservatorium, que vol dir el conservatori real, però després vaig estar dos anys estudiant el conservatori de Rotterdam, que és el meu màster, i... Has arrebat a tocar davant de la Reina d'Olanda? Sí, sí, sí. Com va anar, això? Quin nivell? Com va anar, doncs... La veritat és que no me'n recordo ben bé, perquè acabes... Fas tants concerts que al final ja no... Penso que era un festival o... No, vam tocar un dinar de la casa reial. Hi havia molta gent, molta gent, i, evidentment, també que amanigues una mica la ceramònia, doncs vam aconseguir aquest volo, i... Us vam convidar al que sigui als postres? Sí, evidentment ens anàvem a menjar, però no parlar amb la Reina en res. Vau menjar el que vam menjar a la Reina? No, no, crec que sí. No, no, no, pregunto, perquè en aquests llocs hi ha molta protocol... Molta protocol, si, evidentment, doncs hi podíem n'hi acostar. Estaven molt allunyats, i és de les poques vegades que per anar a tocar, m'han demanat que porti tota la documentació sobre què s'assegurin, que sóc un músic i no qualsevol altre. Home, amb la fama que teniu, no? Els músics? No me depèn d'aquí, sí. Això té temps de ser professionals, perquè sobretot la imatge del músic de ja se vegades trege una mica, que som aquests, que sempre toquem en un lloc petit, en un bar petit, i pla de fum, i borratxos a l'escenari, que a vegades també passa, però moltes vegades, quan s'ha de ser professional, també en tendem a ser professionals, però a vegades també és difícil. Tant en bars, en fum, com ara dèiem, davant de la reina dolanda, per exemple. Bueno, en la vida de músic et porta molts tipus de... No només tocar en un bar, també toques en el que més ens interessa, és tocar gran festivals o a cicles de concerts, com aquest que farem aquí la teneu, però també moltes vegades molt regularment fem el que són amenitzacions, i tocar música de fons, o qualsevolment, en el tipus de festes o eventos socials. Quina és la festa més estranya, o que recordis durant aquests anys? Perquè, com dius tu, has tocat molt, no? Sí, no he fet molts. Has fet molts bolos, al nord d'Europa, a Holanda... La festa més estranya, ara em posa en compromís. La veritat és que he tocat a llocs molt curiosos. Me recordo tocando en un enterro. Que curiós. Més tu que... perquè va ser com a petició, era com a l'últim desig de l'home que es va morir, que volia una banda de jazz, tocar jazz tradicional... Que bo! Com de Nova Orleans, i vam acabar tocando d'íxilen i música molt alegre, i tothom, ballant i passant sovint, no semblava pas que estiguessin en un final. Això realment sé que ho recordo. Home, farà molt curiós, no? Molt curiós i molt poca habitual. Molt poca habitual, sí, sí. Però era un bolo com tot, al cap i a la fi... Una altra vegada has de saber una mica... la posició que has de prendre, no? Perquè a vegades, quan ets un concert, sí que has d'estacar el públic i donar imatge moltes vegades quan estàs fent música de fons. En certa manera, has de ser molt discret tothom passa de tu, no? I, bueno, també forma part de la professió. La música és molt maca quan es veu tocada. Hi ha tot el treball prèvi, a vegades la gent ho desconeix bastant. Quants concerts creus que has arribat a fer en aquests 6 anys a fora? Quants concerts has arribat a fer? Sí. No sé. Perquè la dinàmica, tant al conservatori com després al master... Conta de 6 anys com a mínim, no sé. A principi, evidentment, no has arribat allà fins que no fas els contactes. No hi ha gaire cosa, però jo recordo que després del primer any... fent una mitja així com a mínim un parell a la setmana. Com a mínim. Són molts, perquè és un any de 52 setmanes. Imagina't, seguim generosos, posem 45 o 40. Ja són 80 concerts a l'any. Multiplicao passis. Hi ha dies que més, perquè evidentment hi ha setmanes que no fas cap, però hi ha dies que tens que toques cada dia o que estàs amb un grup, i llavors hi fas alguna gira o alguna cosa d'aquestes. Aquest és l'Arnau Guarrufe, que ja veieu que els que sou de Sant Just potser alguns. El recordareu per les... com es diu això, les Llam Sessions, no? Sí, el Carles de Joves. La Carles de Joves fa molt de temps d'això. La teva música està molt influenciada pel jazz dels anys 40 i 50, i ho fareu una bona combinació entre el jazz més tradicional i també les noves idees del segle XXI. Això de fet que escoltem de fons, que és el que ens portem, és el que tocareu demà a la Taneu de Sant Just? Bueno, aquest tema en particular és un dels que s'està, si està efectivament inclòs en el reportari que tocarem demà. Una miqueta farem una miqueta... El meu estil de jazz, el que més m'agrada de moment, tant com m'he format i el que m'agrada educar, és el com es veu més dit. El jazz està molt influenciat entre els 40 i els 50. Això que avui dia és una mica bastant lligat a la tradició pels que són aquests noms. Charlie Parker, John Coltrane, Miles Davis, una miqueta de bebop, harbop... I, evidentment, entre unes coses més de mainstream d'avui en dia. Però a mi m'agrada bastant tocar el que és de moment a la tradició del swing i del bebop, dels anys 40 i dels anys 50. I això, en aquest cas, això és una bossa. Però farem una mica... És bastant assequible. Penso que no és extremadament dents. I convido tothom que li vingui a tenir una batllada jazística amb una entrada amb un prou mòdic de 8 euros per l'entrada. I, realment, la banda amb els músics que he escollit és de l'humilitat que es pot trobar de la meva generació a la Sena de Barcelona. Us recomano que vingueu, que serà un bon concert. Això te n'ha de dir perquè no està sol. Li diràs el quartet amb el teu propi nom, que no t'expliques que això és habitual, posar el nom del solista principal i els acompanyants, que són el Gil de Stopi al Piano, Gianpolo Laurentacci al contrabaix i l'Eixbou a la bateria. Dona'ls estret a aquesta banda. L'Eix és amic meu, que és el bateria, és el amic meu de l'Aia. Ell va venir a fer un erasmus i el vaig conèixer l'any passat. I és dels pocs bateries que conec ara a Barcelona. Però la veritat és que m'agradava molt tocar amb ell. Havia fet alguns bolos amb ell a Holanda i arrel vella. M'he posat en contacte amb el Gianpolo i amb el Gil. I des del principi hi ha hagut bona connexió. I no només això, evidentment, arriba a un punt que diuen que és un nivell i una sinergia musical. Hi ha d'haver-hi connexió, perquè si no, la màgia no passa. I realment aquests nanos tenen molt de nivell, toquen molt bé, i va ser tocar amb ells i va ser fitxar-los directament. El Gil de Stopi i el Gianpolo no són d'aquí? No, el Gianpolo és italià i el Gil és suís. Però el Gil porta un parell d'anys que viu a Barcelona i el Gianpolo pot portar el 4 o 5. I tu els has escollit, lògicament, perquè t'acompanyin. No sé si heu tocat alguna vegada els 4 junts. Sí, hem fet un bolo. Jo penso que per a poc temps aquí no he tingut molt de temps per experimentar amb molts músics, però vam fer un bolo junts, va haver-hi bona connexió, i la tenim a fer un assaig, i després d'aquí, tots dos d'aquí, me'n vaig a fer l'altre assaig. Sí, sí, sí. De fet, assajar-ho a Barcelona, em sembla. Sí, tenim un local. De fet, et volia preguntar què és important de tenir un quartet de jazz, com el teu, per exemple, que hi hagi entre els músics. Per què has escollit aquests i no uns altres? Val, però... El que és important, penso jo, primer de tot, és que la música respiri naturalitat. Has de confiar en una mica, ja, també, amb les aptitudes musicals dels altres membres, no? Volguis que no, en altres, el que fem, bàsicament, som improvisadors. Ens agrada més que el jazz i que la música, en altres, el que ens agrada és improvisar. Tampoc no els vols lligar molts demats, no? Vols que siguin músics oberts, que molt aptes i amb molts recursos, per tant, que la música... Per tant, que hi hagi més interacció, per tant, que hi hagi bona comunicació musical, i, per tant, ser capaç de crear aquests moments màgics que tots els músics ens agraden, no?, que quan realment estàs improvisant i t'estàs comunicant musicalment, és el que ens enganxa, és la nostra droga, això, no?, per tant, quan agafes músics de nivell i amb infinitats musicals a les meves, doncs la màgia passa, i això és una mica el que ens agrada. Esperem que demà hi hagi màgia, a l'Ateneu... Ja us assegueu que n'hi haurà. Segona persona no té gaire referències del jazz, no està gaire acostumat, potser, a aquest estil musical, i demà vol venir a l'Ateneu. Quines són les recomanacions que li faries per un novel, no?, en aquest sentit, en què s'ha de fixar? Per exemple, no ho sé, mira, d'aquí tenim una peça del CD que ens ha exportat de... que ha gravat tu. Què s'ha de fixar, al públic, no?, un parell de pistes o consells, per si és la primera vegada que van a un concert de jazz. Home, jo, si algú cregui que fos la primera vegada que anés a un concert de jazz, el que... el que li diria, primer de tot, és que... que relaxi i que escolti per anar al jazz, hi ha moltes coses que passen a la vegada, sobretot, el concepte de la improvisació, tot el que envolta el jazz és la improvisació, en el fons nosaltres fem les melodies, que és el que... les composicions, el que toquem, però després improvisem. Hi ha vegades la gent moltes vegades em pregunta, però és que el jazz no entenc ben bé el que està passant, perquè ara toca aquest, ara toca aquest altre, i el que fem és, en certa manera, agafem torns per improvisar sobre la melodia, no?, i una mica el que li diria és que... intentés captar el joc que hi ha que està passant entre els músics, no?, una mica les accions i les reaccions que tenen, per exemple, si jo toco una frase i el pianista ho emcopia, o ells reaccionen a real d'aquesta frase, de desenvolupar el tema cap a una altra direcció... És com una mena de diàleg, quan està a les quatre? Últimament, sí, sí, sí. L'altre que busquem és, a partir d'un grup, que pot ser des de swing, des de lo que és bossa o lo que és funky, doncs, des d'aquí, intenta crear un diàleg i una miqueta a esperar-lo inesperado, que és el que fa que també la nostra incertesa és la gràcia, no saber el que aniràs a fer, per tant, de sorprendre de tu mateix, sorprendre l'audiència i fer que la música... I ho feu sempre de manera ordenada, perquè has comentat que una vegada toca un altre, no feu fusió de vegades d'entradors i... Sí, evidentment. No està establert. No atres toquem i sona una mica bucòlic, però en el fons és així, no? Toques una miqueta el que la música demana, si a vegades hi hagi net. Estàs tocat en un moment de molta intensitat, doncs faràs una nota o faràs alguna cosa en molt de volum, no, per exemple, si estic tocat una balada com ara està sonant, doncs no vols tocar en molt de volum, voldràs tocar més malors, no tocaràs més robat o, en certa manera, depèn del context. Tot exceta una reacció, per tant, depèn del que toquis, la sensació serà diferent. O sigui, que és la gràcia. Per vosaltres, com per l'espectador. Si pots conduir la música, no se sap a diferents llocs, és la gràcia. Estem parlant amb la Rnauga Rufé, que demà, a partir de les dades, anirà estar a la Taneu de Sant Just, en aquest cicle de concerts, de jazz a la Taneu, que és la segona vegada que es fa, em sembla. Comencem en una altra ronda, a partir de demà, aquí, a Sant Just. De fet, fins al maig hi haurà més concerts de jazz, un cicle que serà més acústic que en anteriors ocasions i que podria allargar-se d'aquí un temps. Com veus el panorama musical català? Perquè, clar, tu portes anys fora, has tornat aquí, i al començament, quan t'he preguntat si era per quedar-te per marxar, encara clar, no saps, no tens dubtes, no? A veure, si ets de ser franc, la veritat és que no ho veig gaire bé. El que... Una cosa que... de les primeres coses que vaig entendre, el fet d'estudiar fora, i aquí... pararé... Deixaré molt... Em centraré en el que és els meus estils musicals o el que és la... El jazz, eh? Diguem-ne, la música, en general. Jo penso que moltes vegades, en el cas del jazz, també, a Barcelona no és que agradi, és que està de moda, i això és diferent. En un futur això genera, evidentment, audiència i... i gent afia aquest tipus de música, però és molt diferent. Tu et trobes a un bar o toques a un festival, i la gent hi va perquè li agrada i trobes el tipic home gran, que et ve i t'explica les històries i... És una acceptació diferent. Aquí molta gent ho penso que està molt de moda. I això fa que, en certa manera, la gent... accepti, però no et prengui tant en sèrio, no? No profundeixin. No profundeixin tant. Moltes vegades, encara, quan... depèn de quins amics estic, no? La gent encara li costa entendre la imatge de que és un músic. Ells es pensen que estic en un bar tocant i passar-m'ho bé. Però les hores que portem tots els músics darrere estudiant i... i corrant per fer que les coses sonin bé... A vegades és una mica... la imatge som uns friquis, no? En el fons, a mi m'agrada molt desmitificar-ho, perquè és una professió com qualsevol altre, el que passa és que les disciplines artístiques o creatives tenen processos diferents, no? Però en el fons, clar, si tu dius algú que és metge o mestre, tu dius realment... fàcilment pots imaginar-te, no?, la professió que farà, però un que és músic, sí. Té a tocar el violí, no?, un arquestre, no? O que toca el sac, són un bar. I a vegades la gent no entén ben el tipus de feina que fem. Amb això, quin tipus d'auditori diries que és el més agraït? Per tocar almenys, en el teu cas, com a músic talles? El context, vols dir? El tipus de públic i el lloc més agraït per tu per tocar, quin trobes que és? Ja no en dic només a Barcelona o a Catalunya, sinó en tot el món. Jo penso que depèn molt, perquè si toques en un bar, la reacció del públic serà molt diferent, que si no passi a un concert, si estàs fent un concert, esperes que la gent s'assegui i t'escolti, no? Quan estàs tocat en un bar, evidentment, no pots pretendre que la gent calli, evidentment, sempre haurà algú parlant, no?, però ara el que passa és que tu pots animar el cotarro, pots estar allà tocando i, de sobte, amb la teva música, crear una festa, una sala de concerts, no la crearàs, perquè tampoc no és la intenció, o sigui, que depèn molt. La controvérsia és que, normalment, quan fas música de fons, clar, vull dir, la gent no t'està escoltant, no?, però a casa et ve algú... Sí, però si no hi és, sempre diuen, ahir no hi ha res, ara. És que es nota molt, no? Moltes gràcies per haver vingut. Moltes gràcies, Jordi. A la Teneu de Sant Just, amb l'Ernau Garrofet, quartet, eh? Això ja... Sona bé. Gràcies, que vagi bé. Moltes gràcies, Jordi. Té una pausa per a les notícies. Tornem després de la segona. Ara amb les notícies prohibibles i l'Ernau Consul. Fins ara mateix, per l'aprenyament del morro. Bona tarda, us parlem per a Sant i al Versas. Amb el mor als 87 anys, l'editor i escritor Josep Maria Castellet. El conseller de Cultura, Ferra Mascarella, sabura que la cultura perto un referent intel·lectual dels últims 50 anys. Localitzen a Roses els cossos dels dos tripulants a l'Ultra Lleuget desaparegut en caure al mar el passat 22 de desembre. La Via Girona incrementa més d'un 30% el turisme a la ciutat. Esforç, el Sant Andreu ha confirmat el fitxatge del central, Albert Mosó. El Defensa de Granoller és té 22 anys, si ve del Constància també de segona vida. Juan Carlos Navarro és baixa per una sobra càrrega muscular. L'equip laboral juga a la pista del Fenerbahat i a Istanbul. L'escriptor i editor Josep Maria Castellet ha mort avui als 87 anys d'edat. Nascut a Barcelona, llicenciat amb filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, i també Andreu Castellet va dedicar la seva vida a la cultura catalana i espanyola. De fet, bona part de la seva trajectòria, la va desenvolupar dins del grup 62, on va exercir de conseller i president a partir del 2000. Castellet ha rebut nombrosos reconeixements, com la creu de Sant Jordi o la malallador de la Generalitat de Catalunya. El conseller de Cultura, Ferre Mascarell, ha assegurat que Castellet ha estat un referent intelectual. Fins ha deixat un dels intelectuals de referència de la cultura catalana, pràcticament, de l'últim mig segle. Ell ha acompanyat tots els processos culturals des dels anys 50, pràcticament, del segle passat fins ara. Ho ha fet com un intelectual de gran profunditat, de gran força intelectual. Castellet va ser premi nacional de Cultura per la Generalitat del 2009 i per el Ministeri de Cultura del 2010. Han localitzat a Roses, Els Cossos, dels dos tripulants a l'Ultra Lleuge, desaparegut en caure al mar el passat 22 de desembre. El dispositiu per rescatar els cadàvers que estan dins la cabina a 86 metres de profunditat es farà demà al matí. El ruot submarí, amb el qual s'ha rastrejat el fons marí, ha localitzat a la cabina de l'Ultra Lleuge a menys d'una milla del cap de Norfeu, a Roses, on ahir uns pescadors van localitzar peces de l'aparell. L'operació per recuperar els cossos és difícil, i per això es farà demà tal com ha explicat el Sots Cap de l'Unitat Aquàtica dels Mossos d'Esquadra Antonio Jiménez. És una operació força complexa. Estem parlant de molta fundària. Ara el primer seria assegurar els cossos, i a partir d'aquí intentar elaborar un sistema d'extracció. És una operació molt complexa. Ara per ara és molt difícil avançar a aconteixements. Una instructora veïna de Torrella de 48 anys d'edat, i un alumne de 43 anys i veí de Barcelona. Més d'un milió, 200.000 passatgers han utilitzat l'alta velocitat des de les estacions de Girona i Figueres en el seu primer any de funcionament. L'Ajuntament de Girona valora especialment l'impacte en el turisme a la ciutat. Demitjant els visitants s'han incrementat més d'un 30%. El comerç també ha notat un increment de les vendes a la ciutadania i a la ciutadania. El cèntric espai cultural del Prat de Llobregat acuya aquesta tarda les tercera jornades estatals de prevenció de la mort soptada en l'àmbit escolar i esportiu. El prat ràdio Xavier Mostacero. Aquesta acte està inclòs dintre de les jornades que organitza l'associació contra la mort soptada José Durán, i assisteixen importants cardíòlegs i membres del Consell Superior de Esports. El cèntric espai cultural del Prat de Llobregat ha acompanyat la contra la mort soptada, destaca la importància dels fibrils a dos que s'han anat situant en diferents llocs, com ara camps de futbol, aeroports o escoles. Mediant un desfibril·lador, la tasa de supervivencia en una mort sòbita se va de un 40% o un 70%. Primer, realitzar les maniobres de la animació que ha d'anar a morar mediant les compressions i ventilacions i disponer d'un desfibril·lador. Estamos hablando de una tasa muy elevada. Este paso se hace hasta que los servicios de emergencia de las maniobres, con las maniobres 70 días. La mort s'optada a causa cada any, més de 35.000 de funcions arreu de l'estat. I ja està tot a punt, volíem dir, per els 3 toms a Vilanova i la Geltru, a la masia d'en Frederic Jafamesos, que treballen pel dia gros de la festa, el 17 de gener. Canalblau, Marga, Trias, bona tarda. Bona tarda. Quan falta una setmana per la festivitat de Sant Antoni, Vilanova i la Geltru es prepara per la celebració dels 3 toms. Fa mesos que es treballen la preparació de carros i carruatges que cada any surten d'alluiment el 17 de gener. La festa dels 3 toms a Vilanova és considerada una de les més arrelades de Catalunya i de més participació, amb molta feina darrere. Ho explica el president d'honor dels 3 toms, Simio Sendra. Ja fa dos mesos que estan carregant carros, perquè el carru el tens a netejar, preparar les cordes, a buscar la carga... O sigui, que hi ha una feina de forniga, que la millor, quan surta el 17, la gent no ho saben valorar. Que vagi carruatge sortiran de nou el carrer el propè 17 de gener. Aquest cap de setmana, però, a la ciutat enceta ja la festa amb els primers actes, com la lectura del pregó. Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. Aquest tio menjar celebrarà la festa dels 3 toms a Sant Just. Un any més, el municipi commemora la festivitat de Sant Antoni Abat amb la desfilada dels 3 toms i la benedicció dels animals. Tot plegat començarà amb el tradicional esmorzar pels cavallers. Recordem que els 3 toms és una tradició que es manté el municipi des de fa anys i que es commemora en un nord a Sant Antoni Abat, patró dels animals. Tot plegat començarà a primera hora del matí amb un esmorzar pels cavallers a Can Genestar. Després de les 11, s'oficiaran a missa solemne, a l'Església del Sant Just i Bastó, carreg de la mossènua Quim Rius, en un nord de Sant Antoni Abat, i després la mossènva anirà als animals que hi assisteixin, en just un recorregut que rebateix fins a 3 cops, 3 toms. Per tant, des de la comissió reivindiquen també la necessitat de gent jove a les seves files, perquè només hi ha una dezena de persones al capdavant de l'unitació i la mitjana d'edat és alabada. La festa, com dèiem, serà aquest diumenge al matí. La secció local de la N7 tira endavant. En aquest cap de setmana, la campanya es signa un vot per la independència, a dissabte diumenge recolliran signatures a la Teneu, es podrà veure una exposició i, a més, es farà una conferència i es projectarà un documental. Disseptar a partir de les 10 i fins a les dues de migdia, recolliran aquestes signatures a la Teneu i, a les 11, es podrà veure una exposició de fotos i vídeos. A les 12 tindrà allò amb la conferència a Bermud, amb Llibert Ferri i a la 5 de la tarda que es projectarà a la pel·lícula Catalunya-Espanya, Disona Pasola. I acabem aquest vulletí parlant dels tallers del casar de joves d'aquest segon trimestre. N'hi ha de nous, com el de Zumba, defensa personal i d'Ukelele. I també es mantenen altres propostes que hi existien, com el de teatre social, robòtica, dibuix, hip-hop, dents i cuina. Tots aquests cursos costen 20 euros, excepte el de cuina, que són 30, i el de teatre social, que és gratuït. Pel que fa a la resta d'activitats, el de Lli de Zumba comença de lluny que ve, costa 15 euros pels menors de 20 anys, 20 pels menors de 30, i 25 pels menors de 40. I també hi haurà més propostes, com ara Swing, instruments electrònics, postpart, guitarra i trafèsi. Podeu trobar tota la informació al web de Casal de Joves, que és casaldejoves.com. I, de moment, això és tot més d'informació a l'A7. Els anjos notícies d'Îsdice Vesprà. Esteu parts que us diguin que heu de sentir, que heu de llegir i que heu de veure? No és el vostre programa. No va tan porada del fluxo que ha de dir-vos a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern, cine, música, sèries, còmics i llibres, per parar un trambaix. Fluxo, culturama. Benvinguts a Babilònia, la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilòniis. No us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crani o encefòlic. Diuen que havia plogut, conduia el meu germà, i es veu que va amb relliscar i venia un cotxe de cara i un mort i l'altra a casa. Jo vaig ser el que va tenir menys culpa, perquè jo no conduia. No va ser culpa del meu germà, o culpa de l'altra, però jo perri no va ser-ho. Sí, podem evitar-ho. Bé, català de trànsit, Generalitat de Catalunya. Bona tarda, benvinguts a la segona hora de la penya del Morro. Gràcies, gràcies per escoltar-nos. D'aquí una estona tindrem l'Arnau Consul, que tenim aquí a la ràdio, per parlar-nos de llibres. I a més a més, també tindrem la Núria Oriol per les notícies positives. Però abans d'això, com sempre, comencem la segona hora repassant el nostre segon Trending Topic. Cristina, avui també ha sigut el tema més comentat a Twitter, Xavi Alonso, el jugador del Real Madrid, perquè ha renovat fins al 2016 amb el Club Blanc. Sí, al migcampista Xavi Alonso ha renovat el seu contracte amb el Real Madrid per les properes dues temporades, en principi fins al 30 de juny del 2016, amb l'opció d'ampliar una temporada més, després que el Club Blanc hagi millorat en 2 milions d'euros el seu contracte. D'aquesta manera, doncs, passarà de guanyar 4 milions d'euros nets a 6. Tot i això també disposava d'altres ofertes de clubs, com la Juventus, que superaven l'oferta del Real Madrid. Per tot això, estarà vist que el jugador comparegui demà, a dos quarts de dues, a la sala de premsa del Santiago Barraveu, però, si vols, podem fer un petit testet abans de com se sent, Jordi, amb la seva piulada. Ah, sí, amb la seva ja simpatia natural innata, no? De Xavi Alonso. Ara una festa, demà, a la roda de premsa. Diu, aquesta seguirà sent la meva casa durant dos anys més. Un plaer comunicar-vos-ho. Molt feliç, eh? A la Madrid. Sí, un altre comentari. Ens el fa el Fosseba Itúria i diu, només demanoixa a Vialonso, que no digui mai més que vol retirar-se a la Real. Només vol guanyar diners i títols amb el Real Madrid. I tu, Mas Guàs, també, per dir-te esportiu, diu la dècima, que quasi seria aquesta de camí. En fi, Arnau Consul, bona tarda. Bona tarda. Avui col·laboraré la secció al programa. T'hem citat aquesta hora... D'aquí una estona farem el 6 de llibre. Ah, molt bé. Sí, però un moment, Arnau, no te'n vagis encara, perquè jo recomano que et quedis a escoltar la secció de notícies positives, i així també us coneixeu de la Núria Aureol. Vinga. Bona tarda. Núria Aureol, bona tarda. Bona, bona tarda. Bona tarda, Núria, que tal, com estem? Sí, ara estem bé. Has perdut unes setmanes que estaves una mica malaltona, no? Doncs sí, m'engines, eh? Oh... I clar, com que no tenia veus, ni que vulgui posar una mica de bona voluntat, no aconseguim res. De fet, la Núria normalment ja sabeu que va al final de la primera hora del dijous, però avui, quan quedàvem l'Arnau Garroufer, que havia de marxar a Seja, hem fet aquest canvi, cosa que també t'agraïm. El presento l'Arnau Cònsul, l'Arnau Núria, l'Arnau... Hola, què tal? Jo diria que em consideri. Ah, sí? Jo diria que sí, Arnau, parlaveu. Exactament igual. Vinga, aquesta veu, home, jo l'he sentit, això, les notícies positives... Però això em sona. Bon rotllo per començar l'any, no? Perquè no hi és el de sempre. Agafes els diaris, o veus els informatius de la tele o de ràdio, et taparà a pagar i... Home, com a col·leixo el Xavier Lonso, bon rotllo, no és, eh? Per això no et preocupis, que tenim la Núria preparada per comentar-nos algunes qüestions. Com, per exemple, el govern sinés que s'ha sumat a la lluita contra el tràfic de marfil i legal. Aquesta és una bona notícia, en principi, no, Núria? En principi, sí. M'agrada, eh, la teva puntualització, a veure. Jo l'he analitzada i el fet de que fes un acte públic de destruir 6,5 tonnes de marfil incautat i legal, que era ilegal. Doncs, en principi, és una bona notícia, perquè, clar, ja sabeu que, realment, s'ha d'aturar el tràfic del marfil, perquè, a més a més, suposa la matància indiscriminada. El rei Joan Carles ha pronunciat sobre la qüestió? No, veu? Mira que l'he trucat. He dit, vols alguna declaració? El respecte. I ha dit que ho sentia molt, però que no tenia nocions del tema. Home, està tan ocupat amb la infanta. Exacte, sí. És que té altres motius de preocupació, m'imagino, ara. I llavors, a més a més, que no deu voler inferir amb el... amb el Temes Internacional de Xina. Clar, clar. Per no perjudicar les relacions diplomàtiques, dir les darrals i tal, haurà dit, no, no, deixem-ho. Si la Xina diu que ho ha destruït o ha destruït, no ho ha rentificat diverses organitzacions internacionals, i per això s'han fet resò, com a bona notícia. I per això diem, en principi, sí, és positiva. Que només pugui ser un rentat de la cara, home, espero que no. Bé, doncs, veurem a veure què passa. Avui també destaquem... T'ha passat la següent notícia perquè tenim aquí a l'Arnau, i m'ha acabat de fer una puntualització sobre... Ser més lingüístic, sovint, sovint, sovint de mi. Es veu que el Marfil, com es diu, Arnau? Es diu Ibori. Ibori. Té raó, es diu Ibori. Ibori? Sí. Ibori, es diu. Gràcies, Arnau. Ser més lingüístic de ràdio, és verne, com que tinc una por de fora. M'han dit, escolta, vine, vine. Sí, sí, Ibori. Ibori, sí. En català. En castellà, és costa de Marfil. Clar, clar. En francès, cote d'Ivoire. D'Ivoire, eh? Doncs tant de anglès, no ho sé. Amb anglès em pensava que no em trobava. Ibori. Està bé, està bé, està bé. Bé, passem a una qüestió, perquè la Unió Europea finança un projecte de transferència en coneixement de la tecnologia clout al part científic de Lleida. Sí, ho he trobat bonic en el sentit de que tornem a les nostres comarques. No diràs, ostres, no podíem faltar. No, trobo bonic que hagin valorat, de manera positiva, un projecte de la tecnologia fet pel part científic de Lleida en col·laboració amb la Universitat de Lleida, també. I que és això. Consisteixen la transferència en coneixement de la tecnologia clout, del Núvol, no? Doncs per l'administració pública, per temes d'educació i sanitaris, ho han valorat positivament, els han donat una subvenció i, vaja, estan en aquest projecte, que, a més a més, és un projecte que també realitzen altres països, internacionalment, però que a Catalunya, a casa nostra, l'ha rebut, doncs, el part científic de Lleida i la seva Universitat. La tecnologia clout, aquesta, que és la tecnologia Núvol, que és el que està internet, no? Sí, exacte. I, vaja, tota la informació que està... I m'imagino que deu anar, perquè sí que he contactat, el part científic, amb la creació de software específic, per aplicar aquesta tecnologia en àrees molt determinades que els dissolicitaran, a real del finançament, no? Perquè ells podran desenvolupar projectes en aquest sentit. Una bona notícia, perquè, escolta, tot el que sigui potenciar l'àrea científica també a casa nostra, ben rebut sigui. Per cert, Incubaeco són reunions a Madrid i Barcelona d'empranadors disposats a crear llocs de treball vinculats al sector ecològic. Sí, exacte. Vull dir, no són moltes persones, 50. Però 50 persones, que cada una d'elles, quan has posat el seu projecte, doncs ha dit que podia oferir feina a dues o tres persones més. Una dues o tres persones més. Doncs, encara que sigui una xifra molt petita, però no deixa de ser una xifra interessant, perquè ells es posaven projectes que ja estaven preparats per dur la pràctica i que tenien finançament i tot. Per alguna cosa es comença sempre, no? Clar, per això ho he trobat molt bo, en el sentit de dir... Ostres, mira, és una cosa petitona, però petitona que suma. I que, a més a més, comencem l'indient i creem llocs de treball. Podríem crear-los o s'hi aconseguim finançament, sinó ho hem aconseguit i anem a crear-los. Sí, sí, ara que comença això de començament d'any i tota aquesta història econòmica, diuen que es comença a entreveure una mica de recuperació, una miqueta, sense fer-nos il·lusions. Vaig pensar en tu, perquè vaig pensar en mi, o com a mínim, una bona notícia econòmica i positiva, perquè fa anys, potser que ens enrabiem això. Com ho hem d'aprendre bé o com ho hem d'encaixar? Mira, jo no ho he posat com a notícia positiva, primer perquè estava segura que en algun moment de les vostres seccions parlaríeu del tema, però sí que ho veig positiu, sí, sí que ho veig, eh? Però com que també sé que l'efecte que arribi al seriutador de peu o a les pines, doncs el comerç, el comerç de barri, etcètera, serà una mica més lent, doncs encara n'he volgut pronunciar-me en aquest sentit. Ho bo serà quan passat el primer trimestre de l'any es vegi la tendència de que es van sumant i creant llocs de treball. Per exemple, això serà molt important veure que aquesta tendència continua, perquè les altres tendències de control del dèficit o situacions similars ja sabem que aniran en aquesta línia, que això sí se complirà. El que seria molt interessant és la creació de llocs de treball i afegeixo i que també tinguessin qualitat o afegeixo. Sí, veurem, veurem, eh, estem a l'espectatia. Per cert, Arnau, tu tens pensat en muntar alguna empresa? O tens alguna empresa...? I estic cavilan, aquests dies. Sí, sí, sí, sí. Ho dic perquè la Núria, clar, ella és cotxer, professional, i també acabem la secció sempre parlant de com poder fer o com gestionar, algunes emocions o algunes qüestions. I avui la Núria ens va parlar sobre si un pla d'empresa ha d'incloure un pla emocional a l'empresa. Què vol dir, a veure, comencem, perquè què és un pla emocional, Núria? Mira, la veritat és que ha estat un tema que s'ha debatut aquests dies de començament de l'any a la xarxa amb fòrums més així de direcció, d'empresa i tal, no? I m'ha semblat molt interessant portar-lo cap al programa, perquè resulta que el pla emocional significa que tu realment tens interès en el venestar de tot l'equip que treballa per tu. Sigui fins i tot proveïdors, sigui doncs als comandaments intermixos o managers, als professionals de base, directius, etcètera. I li dones importància, precisament, com una mena de valor afegit a l'empresa que reconeix que treballant més agús, la persona treballa millor. Aleshores, et marques uns ítems, igual que amb el pla d'empresa et marques els objectius, el que vols aconseguir, revises el que no va sortir bé l'any anterior, suposem, no? I llavors, com es pot millorar, per què i tal? Doncs et marques uns ítems. Els ítems de com podem fer que una comunicació sigui més fluida entre tot l'equip, que la gent... Fem cafès, per exemple, i situi el dia del cafè. O el dia de setmana, o el dia de la tila, això depèn de la pressió que hi hagi a l'empresa. Clar, clar. Després, també et pots marcar l'intent de que les persones sentin més benestats, però vina gust, sàpiguen que poden expressar les seves idees perquè seran respectades, escoltades. Home, si diem begenades, no. Però vull dir, si nosaltres tenim ganes de pensar, d'innovar, etcètera, que he rebut des d'un clima del respecte, no? I que això es traslava d'uns dels departaments. I a partir d'aquí, doncs, és interessant, perquè està demostradíssim des que Daniel Goleman va fer-se famós doncs amb el llibre La Intel·ligència Emocional, que ahir no em va ser el descobridor, però sí que va ser el que va fer famós el terme. Doncs pensa que ella ha treballat amb desenes de milers de directius i és que ho ha demostrat científicament, però jo, per estadística ja. I on la gent pot estar més agús, on la gent no se sent amenaçada, on la gent no se sent, doncs, no valorada, ignorada, o de no dir res perquè no m'importa el copines, etcètera. Hi ha unes persones, doncs, són valuoses per elles mateixes, a més a més, de la seva capacitat i compromís, doncs els resultats són més bons i s'oblida sovint, i més quan hi ha una època de crisi que sembla... ens hem de salvar com puguem i de la manera que sigui i retallem i no sé què, i s'oblida sovint de si es dona suport emocional, si a pesar de la dificultat i una transparència, una confiança entre directiu, equip i directius, doncs l'empresa fa molt millor a pesar de les dificultats. O sigui, no es tracta de negar-les, però sí es tracta de veure que és una eina valuosa i que les persones, doncs, potser sí que pateixen també la situació d'inseguretat a l'empresa, però no te'n deixen acremar-se, perquè veuen la gran diferència entre ser considerades persones i professionals a ser totalment ignorades. Bé, certes són algunes de les opinions que tenim com d'aer, a l'hora d'amuntar una empresa, que és molt important, perquè, clar, molt de gent, moltes empreses, molt valorada, per exemple, no se sent, eh? Exacte. Això també és un bon favor. És un gran hàndicat, que... També pujar l'autostima de la gent que treballa conjuntament. El clàssic de la gent va treballar i va sense ganes. No és com... Com m'aprofita? No m'aprofita, clar, perquè és un clàssic, és un tòpic. I suposo que pot repercutir també, una mica, amb els beneficis de l'empresa. Com treure profit als treballadors, en aquest sentit, per exemple, i que portin el màxim, perquè potser sí, estan desmotivats, estan desganats, passen de tot, i llavors no... El final és un pilota automàtic i et fa rendiment. O sigui, encara que les persones, per exemple, se sentin espantades i no vulguin cometre errors i tal, però s'ha sap que per patuant les pressions o per patuant les incerteses o les pors, al final les persones cometen molts més errors que quan no estan sota aquestes paràmetres de por i de mal rotius. Ana, mira, farem un link entre seccions. Entre seccions? Sí, perquè hi hagués comentat el llibre aquest de la intel·ligència emocional. A mi m'hauria de preguntar de Arnau. Els llibres d'autor ajuda? Continuen tenint mercat o tenen mercat, va a moda? No, el mercat en tenen sempre. És un d'aquests hits com els llibres de cuina o els llibres de... Sí. A una altra manera, en les biografies, la gent moltes vegades li és igual a la biografia. El que vol les biografies, hi ha gent aficionada, això, no? O els best sellers, és igual si és d'espies, si és de policies o si és el que sigui. La gent va al best seller. La gent ajuda tres quarts del mateix. Hi ha molta gent que, evidentment, els rebutja, perquè pensa que això no és literatura, no val la pena, i seria discutible si és literatura o no. Però, en tot cas, que fan la seva funció i que se'ns dubta d'un públic ampli, ho demostra el fet que cada any ens surten de nous, amb noves teories, amb nous apunts. Jo no trobo que sigui igual que amb un best seller o algun tipus de terminat del llibre, precisament pel fet que hi ha... que poden haver persones que els agrediu un estil, de literatura, un altre, i, en aquest cas, a un llibre d'autòjuda, jo crec que qualsevol persona, en un determinat moment de la seva vida, pot arribar a recórrer, aquest tipus de llibre, per tant... És cert, o sigui, és evident. Però jo vull dir que formar un gènere. No és que sigui igual que el best seller o el que sigui, però sí que és un gènere en el qual molta gent hi és aficionada perquè sí, i adonàs buscar les llibres d'autòjuda que et serviran des de molts diferents models. O sigui, si amb aquest mateix seria com ajudar una empresa, que pot fer el senyor Coleman, o els altres, que és com millorar la vida a partir del feinxuit. Tot és d'autòjuda, però agafa molts moments diferents a la vida. Hi ha gent que en llegir hi ha un i entendre prou, gent que n'agafarà un perquè en un moment determinat, doncs creu que l'indriava per aquí, i això ho barreja amb totes altes les cures, i gent que és aficionada a aquest tipus de llibres. La qual cosa, doncs res a dir. O com el teu llibre, no, Núria?Sí. Clar, com van les vendes?Molt bé. Anen molt bé, de debò, eh. La veritat és que la gent està molt generosa, i ara es farà una segona edició. Ah, sí?Sí. Que em dius ara molt bé, doncs escolta, enhorabona, felicitats. Gràcies. Us avisaré, tindreu-les bé, que ja ho sabeu. Clar, que si algú vol comprar-lo, on el pot trobar? Doncs ara ja només queden els pocs exemplars que tinc jo, perquè és que està exaurit. Molt bé, escolta, això... Ara tampoc no volia... Quants exemplars n'hi havia a la venda, Núria? Per curiositat, eh. 1.000 exemplars. Una bona tirada de primera edició. I quants en tens?Doncs me'n queden dos. Ah, doncs escolta, eh. Doncs ara Arnau, com la revisió, ja. Ostres, és que això és...Ei, se'n veu encerrona, eh. Pots pobra Arnau, o sigui, diuen les cancions de llibres, i llavors li comencen, vinga Arnau, eh, vinga Arnau. Jo he dit que fan la seva funció, absolutament... Clar, sí. I que està un públic, i el fet que s'hagi exaurit, tot una edició em dona la raó. Afectivament, sí. I sobretot que això s'exaurit, no després de no sé quants anys, i que, per tant, s'exhaureix el llibre i està, sinó que l'editor decideix fer-ne una segona edició. Això és... Bafor d'aquesta argumentació que, evidentment, els llibres d'autojuda tenen un cup o de mercat important. Aquí la pregunta seria, cap a l'Arnau, seguint el que tu comentaves abans, o tu consideres literatura aquest tipus de llibre? Depèn de quin? Clar, de les que depèn. De les que depèn. Literatura no dependrà de la... De l'estil narratiu. Per exemple. Si hi ha estil narratiu, perquè hi ha llibres que no hi són, aquest estil narratiu, i que és una llista de mandat, no sé, la llista de la compra, per més que sigui una cosa escrita, no és... No és literatura, però fa no massa de... Vaig recomanar un llibre aquí, que era una mena de paròdia dels llibres d'autoajuda, però que sí era un llibre d'autoajuda. És veritat, és veritat. Per tant, era, crec que es deia, com fer-se festigosa amb Enric, que l'hace emergent. Era un llibre d'autoajuda. I allò, evidentment, per la ironia que gastava, i perquè, entre mig de tots els consells que et donava, doncs anava a explicar-me una història, era una novel·la, i, per tant, literatura, i de la bona. Arnau, gràcies, eh, per aquests punts, i també... No, no, t'ho ha de vagir, perquè d'aquí uns moments... Escolta, hem de parlar d'algunes qüestions, com, per exemple, la mort de Josep Maria Castellet, per exemple, amb l'Omitit, i també dels Premis Nadal, i Josep Pla, que es van donar l'altre dia. En fi, Núria, moltíssimes gràcies, una setmana més. A vosaltres. Que vagi molt bé i ens trobem ja dijous que ve en l'horari habitual, en principi, però jo crec que sí. Que vagi bé, Núria, bona tarda, gràcies. Bona tarda, vosaltres. Adéu a tots. Adéu. 2.47 a la tarda. Fem una pausa per la publicitat i tornem ara mateix... Arnau, estàs bé per això, o no? Oh, sí, fantàstic. Ple de força. Fem una pausa per la publicitat i tornem ara mateix amb la secció de l'Arnau i de llibre. Fins ara. Informatiu comarca al Funko. El just de la fusta. Parlem de tot el que passa, senyors. Hi haurà alguna aprensa que ja aconseguirà entreure qui eren tots els empresaris que anava amb ell, que fins ara mutis. 4.600 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca ningú li pot dir. Busco sempre aquella notícia, una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia. Volem veure un d'aquests greus més de casa i amb moltes oportunitats molt festivals. T'equivoques amb un penal en un vas a Madrid. Pots quedar classificat a partida. Tot se soluciona, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta. Vivim senyors tan directe. I de Déu a una. Segona temporada d'un programa fresquito i que et posa... Llibres, Cultura, amb Arnau Cónsul. De l'escola d'escriptura de la Teneu de Sant Just. I també de la revista Sapiens. Arnau, bona tarda. Bona tarda, aquesta veu? Te la recomana algun llibre? No. Era per canviar una mica. Audiolibres. Aquest és un altre llibre de la teva ajuda. I Audiolibres d'autoejuda també. Que es podria fer. Que es porta molt. Audiolibres ja no se'n fan tants com abans. Ara la moda és el book trailer. El book trailer? Val molt la pena. Una nova manera que han trobat les editorials i que estan fent fortuna. Això són petites empreses de producció de vídeos. Anem a vendre llibres. Com si fessin trailers. Amb un trailer d'una pel·lícula. Tu veus una pel·lícula. No és que veis una pel·lícula, típic trailer, que dura un minut. Més curs que els de les pel·lícules. I que ve, o és una petita entrevista a l'escriptor al qual li posen música o editen. O a vegades s'agafen. Això és molt sovint. Imatges de pel·lícules. Més o menys allò amb una musiqueta. Títols que entra allò amb fos des del fons. I al final fa una pel·lícula d'un minut. Amb l'únic objectiu de dir... No et pots perdre aquest llibre. Doncs perdona, aquí hi ha un mercat. Un book trailer. Jo crec que està bastant copat. Segur que, des de la penya del mort, us hi podeu... Jo crec que haurà de dedicar una secció. La setmana que ve. Sobre els book trailers. Ben assegur que val la pena. Jo crec que hauríeu de contactar. Jo crec que trobareu empreses. De fet, trobareu. Per tant, es tracta només de trucar. I això, com se us va acudir? Qui va ser el primer? Per què ho feu? Creieu que teniu realment èxit? Tu pensa. Tens algun book trailer que et vingui al cap? Home, n'hi havia un de molt bo. Ara parlo d'un amic meu, que és el francès Puig Palat. Però el seu llibre sobre Macbeth, que en el seu Macbeth 2, el retorn de Macbeth, s'anunciava amb un book trailer. Que agafava tot d'imatges de jugadors de tronos. I que, evidentment, doncs era molt... Ah, clar, clar, clar. Era molt atractiu. Perquè, clar, es tracta de agafar imatges de què sigui el cavall del galó, sense que surti encara es reconegudes. I, esclar, mentre se n'anuncies, doncs quin dia es fa la presentació, quin dia surt el llibre, i poses una barreja d'alguna frase que digui l'escriptor, i ja ho tens. Aquest era el trailer. Diu book movies, let's entertainment, que és qui han fet el trailer. El retorn de Macbeth. El número... De Francesc Puigpalat, 1.097 d'Escòcia. I surten imatges, efectivament, del Castell, on està retornat el macbeth fill de Macbeth i torna per tancar una història de crimi sang. Imatges de cavalls, de lluita... Ah, doncs és guapo. Venen ganes del llibre ara. Han passat 40 anys de la decapitació del seu pare, Macbeth, rei d'Escòcia. És l'una espasa que ha gargat de got a sang. És el moment de la venjança. Una música èpica, no? No sé si és l'ajua de tron, o no? No, comença la batalla de si us hi va. I van sortir imatges de batalla, de sang... Es complirà, per fi, la professió de les bruixes. Va dir en el trailer, eh? Escolta, està molt bé. Mira, en Macbeth, el retorn de Macbeth. Un fred de Francesc Puigpalat. He tirat la brumera. Clar, està bé. Amb un moment com el d'ara, que és tot ens movem a base de tuits i Facebook, no tot, però avui que té molt més sentit això, que és més fàcil per convèncer, per exemple, a tu, que obris el diari avui i llegir una crítica, que digui que és una novel·la excel·lent, o que t'arribi un tuit o un missatge al Facebook i pum, en un minut, que estàs pomposes, inclús ara, que estàs fent un programa a ràdio, i en directe has anat posant... Ja està, ja ho tens. I tu t'ha agafat ganes, algun dels nostres lectors, i ja cony, vaig a buscar, a veure, el book trailer, tu t'ha anat prendint 40 segons. Això dura un minut, un minut. I ja està, després et pots trobar la novel·la, i en posant més paga formatge, el trailer. Però, finalment, la ditura el que vol. Clar, vendre. Vinga, ja ho tenim, això, molt bé. Bé, doncs farem book trailers. A partir d'ara, el novembre literari, puc fer un book trailer l'any que ve. Jo crec que l'any que ve, la gran novetat serà aquesta. Quan vau fer els blaus, per la festa major. Ah, sí senyor, sí senyor. Patsengueru, sí. Perdona, perdona. Perdona, Patsengueru, no. No, perdona, Patsengueru, no. Perquè va ser una superproducció de la gent blava de Sant Just. No va servir per guanyar, però va estar bé. Bueno, però què dius tu? No serveix per la publicitat, sinó per... Bueno, en fi, parlem del que ha passat avui, en el món editorial, la mort de Josep Maria Castellet. S'ha sabut, sí, durant altres notícies, migdia. Realment, has vist el Núria Soler, que per dia, a un moment, els papers, que ens acaben de dir que, per tant, és possible que la mort hagi sigut donar aquest matí, no ho va generar del 2014. Fa tot just un mes, Josep Maria Castellet havia complert els 87 anys, oi, nascut l'any 26. Com definia Josep Maria Castellet? Doncs agafarem la paraula que sempre diem, allò que es va inventar Josep Pla, però és la que la millor li va. Home, humanot de la literatura catalana. Per què ha sigut tan important per la literatura catalana? Doncs sobretot, no tant pel que ell hagi pogut escriure, que evidentment sí, però quan es diu humanot és perquè dius... El d'escriure és com un escriptor. Dius no, perquè evidentment ha publicat molts llibres de sats sobre la literatura catalana per divulgar-la, però no és un novel·lista, no és un poeta, no és un narrador. I per tant, més aviat, seria un gran divulgador del que ha estat la literatura. Primer, perquè va ser un editor molt important, editor d'edició en 62, per tant, encara quan estaven aquí amb la dictadura, ell ja hi treballava. De fet, director literari no em va ser fins als anys... No, de fet va començar l'any 65 o 66, per tant, ja des del principi no el primer editor per acció dels primers, i va ser-ho fins al 96. Pràcticament, per tant, 30 anys. Perdona, una pregunta que potser no té res a veure, però a l'any 60, a l'any 62. Sí, sí, sí, efectivament. I després, evidentment, va passar a ser editor onorífic, i la tasca d'edició i de triar llibres i autors va passar a algú altre. Clar, és un editorial, doncs, absolutament imprescindible per parlar de la literatura catalana als últims de la segona meitat del segle XX. O sigui, realment l'edició en català, la publicació de llibres en català, i amb edició en 62, i tants i tants autors de primer edició, no hauria sentit una oportunitat sense la visió, l'oportunitat que hi va veure, primer de tot Max Kanner, com a fundador de l'editorial, i a més a més, que és qui va posar calés, i després, sense el bon ull, vejo en Maria Castellet. Algun dels autors que et vinguin al cap, que hagin... M'altre sap el Xèl, per exemple, sense anar més lluny, amb un cerrat rotx, ara m'agafes una mica així desprevingut, però el que és important és, sobretot, la tasca que va fer, doncs per exemple, durant els anys 70, per dir-hi, tenen que estallar com en Castellet, aquí hi ha una literatura nova. Sita sempre la seva obra, Nueve Novísimos, que referia als nou poetes joves. En Castellet, que ell va considerar que durant els anys 60, havíem fet més furor, tot i que fossin molt joves, i que, per tant, tindrien una destacada presència a la literatura Castellet a partir dels anys 70. I home, entre d'altres, doncs mira, Pérez Inferrer. Ell va decidir, quan Pérez Inferrer tot just avui ha publicat un parell de llibres, que aquell seria un valor segur de la literatura castellana. Manuel Vázquez Montalvan, Vicente Molinafoix, Ana María Moix, Leopoldo María Panero. Doncs l'avançar-te bastant. La veritat és que sí, en alguns d'aquests casos, per exemple, Montalvan, que ell va dir que aquest serà un excel·lent poeta, i va ser un excel·lent novel·lista, però és que quan ell el va conèixer, Montalvan, sí que havia publicat alguna novel·la, però en canvi era tot un parell de poema, de poemaris, humorístics, irònics, que trencaven una mica amb la tradició més avarrucada de la posió castellana, i va dir que això serà nou. En tot cas, el va posar a la moda, el va llançar, gràcies a aquell llibre. El mateix va fer amb poetes catalans, amb una entrologia d'aquest cas a mitges, amb Joaquim Moles, que també va posar una sèrie de valors, i va dir que aquests són els nous, però sobretot això és l'obò de la literatura catalana del segle XX, que clar, molt poc conegut als 60, el que es coneixia eren quatre coses, però sobretot s'havia publicat a l'estranger. Per tant, el públic català no coneixia, doncs, a Rodoreda. Poc podia conèixer Juret Plato, digueu-ne una mica, sí, però la gran novel·lística, inclús poesia catalana, s'havia publicat a l'exili. I algú els havia de posar la moda aquí. De fet, ja ha tingut el seu reconeixement en vida, perquè ha rebut un munt de premis, tant de la Generalitat, de les consellers de Cultura, com per exemple també del Ministeri. Home, és algú que ja va rebre la creu de Sant Jordi l'any 83. Clar. Realment era, pràcticament, no direm jove, perquè l'any 83 volgués que no, ja tenia 50 anys llargs fets, però esclar, era realment un reconeixement quan tot just la Generalitat començava la seva trajectòria, anem a construir un país, que aquesta era l'obsessió de Jordi Pujol, doncs va, crea la creu de Sant Jordi, com a distinció a la gent que ha fet coses per la cultura catalana, en aquesta època fosca del franquisme, i un dels primers a guanyar la creu de Sant Jordi és Josep Maria Castellet. Després n'hem vingut d'altres, premis nacional, la trajectòria professional i artística, la medalla d'or, el mèrit artístic de l'Ajuntament de Barcelona, la medalla d'or de la Generalitat, que això és una cosa que es va inventar més en demà a la Generalitat, perquè la creu de Sant Jordi, al final, ha guanyat tanta gent, hem de fer un grau més. La creu de Sant Jordi som que no tenia mèrit. S'endona amb 20.25 cada any. Un grau més, qui guanya en aquest grau més l'any 2003, o sigui, 20 anys després d'haver guanyat la creu de Sant Jordi, Josep Maria Castellet. L'any 2006, qui vulgui conèixer millor la vida, la importància de l'hora de Castellet, evidentment pot anar a les seves llibres de memòries. Aleshores, conèixerà els intríngulis d'aquest món de l'edició, Balbussejan, dels anys 60-70. Doncs l'any 2006 hi ha una biografia que publica Tres Amuniós, que es diu Josep Maria Castellet, retrat de personatge en grup. Ara, parlo de dues hores, però no sembla que fontos i hores van passar a TV3 o a TVMovie, on hi havia el personatge de Josep Maria Castellet, retratament pel nostre aviat, Joan Carreras. Afectivament. I era sobretot la relació que tenia Mercè Rodorega, que era la protagonista, et diria que l'interpretava per Vicky Penya, si no recordo malament. No ho sé, perquè no ho diré. I el Gug, que quan jo veia el trailer, no un buc tràiler, d'aquest cas una sèrie de trailers, doncs vaig dir, home, és evident que està parlant de la Rodorega, quan era jove, sobretot el seu retorn a Catalunya i com... I les seves picabaralles amb el Gug, que és el Joan Carreras, qui deu ser home? Té pinta per les poques escenes que sortia de ser l'editor, amb aquesta barba que ens porta tan característica, l'ocupava com la part de sota la cara, no? Sí. I no tapava gens el que és la cara en sí, doncs ha de ser el Castellet. Ha de ser el Castellet. I efectivament, el cap d'un... No vaig veure la sèrie, però sí que vaig anar a buscar dades sobre el que seria, i evidentment era un dels personatges secundaris que sortien en aquesta sèrie dedicada a Mercè Rodorega. Bé, doncs ja hem fet una mica de rapàs, i per qui no ho sapgués, per això era tan important, o ha sigut tan important, en la cultura literària, sobretot, d'aquest país. Josep Maria Castellet, que ha mort avui. 3.47 de la tarda, i ara, si et sembla bé, arnau, parlem del premi Nadal. Notícies més positives, sí. Premi Nadal i Josep Pla, que ja sabeu que es donen a la mateixa nit. No de reis, sinó de la nit de l'endemà de reis. El dia 6. El dia 6, si és a la nit. L'últim regal que fan els reis són aquests premis literaris, com et deixen 18.000 euros. Aquí guanyo el premi Nadal. No sé què fa, després molta caixa. És de literatura castellana, no? El premi Nadal és de literatura castellana. El primer va guanyar el mític Nada, de Carmen Laforet. Fa 70 anys, perquè aquest any s'ha fet la 70a edició. La gent que ha anat a l'Institut de Sant Just durant molts anys, l'hem llegit. Més enllà dels 18.000 euros, la seva època li havíem pagat en passetes, de la senyora Carmen Laforet, però durant tots aquests anys, caixa ja no del que li quedés, sinó del molt que s'ha venut aquest premi. Aquest llibre, en concret, que la majoria de premis Nadals és d'aquells que, quan arriben a Sant Jordi, la gent els compra, però no només per Sant Jordi, sinó al llarg de l'any. Hi ha gent aficionada a comprar el premi Nadal. Fins i tot et diria més que el premi planeta, que dona molts més diners, però no té el mateix prestigi, perquè hi ha la sensació que el planeta és a dir... No busquem quatre... És més comercial. Sí, és comercial, hi ha gent de la tele. El premi Nadal, si no t'hi m'entens, és el més antic, que dona l'Estat per exemple. Per prestigi, eh? Sí. Home, el que passa és que l'han guanyat últimament, per exemple, l'any passat, Sergio Vila, Alvaro Pombo, fa un parell d'anys, Maruja Torres, el va guanyar el 2009. És una de les coses que jo recordo l'any passat, en aquest mateix programa, o sigui, el primer de l'any 2013, que jo em vaig queixar de dir... crec que aquest any s'ha de ser periodista per guanyar un premi. I clar, Sergio Vila San Juan, doncs... bueno, un personatge que ens pot caure més o menys bé, un personatge important del periodisme català, que guanyés el Nadal, dius, home, però és periodista i crític literari. Segur que s'ha de escriure a novel·les, vols dir, en tot cas... Per debat, no? De periodista o escriptor? En tot cas, aquest any, que encara no ho hem dit, l'ha guanyat Carmen Amoraga, una novel·la que es diu La Vida Era Eso, que parla de relacions amoroses a les xarxes socials. Per tant, un tema molt, molt enboga. És una dona, no?, que es queda vidua per al seu marit, i llavors a refugia, en els chats d'internet, per trobar una mica... que l'ha deixat l'amor del seu marit. Per cert, estàvem mirant. L'Ocieti Barrilla també ho va guanyar a Premi Nadal, eh? Sí, sí, al 98. Alvaro Pombo va ser una sorpresa fa un parell d'anys, perquè sí que és un autor, evidentment, consagrat. Com, de fet... A veure, molt més que a Carmen Amoraga, que és poc coneguda, però el que he anat buscant és que últimament havia sigut finalista al Nadal fa 3 o 4 anys, ha sigut finalista del premi planeta, o sigui, de totes, ha rescat diners, eh? Però és algú que ja té una trajectòria, per tant no es pot dubtar que és una escriptora com un cert ofici, però encara l'havia guanyat que a Premi. S'havia quedat allò sempre segona, no? Per tant, diguéssim que aquest any, potser perquè és el 70, el premi Nadal recupera una mica la tradició de... Home, que premiem algú que, realment... Sí. I, a més, el va donant a Maria Matute, aquest any, eh? Jo crec que això també l'ha donat a Maria Matute, que l'havia guanyat i, evidentment, és una de les grans escriptors. No ho veig d'anar a Maria Matute durant el premi a un periodista, per exemple. Aquest any s'han assegurat que fos una... A més, la senyora Valenciana, que portava un adhesiu, una mena de... de clip al vestit, reivindicant que en el nou... Doncs... bé, es va emocionar moltíssim, justament que fos anar a Maria Matute, que li donés el premi. Però jo vull parlar més aviat de l'altre. Sí, va, parlar del Josep Pla, també, em sembla que és el més important de la etatura catalana, en dutació econòmica. En dutació econòmica podria ser, són 6.000 euros. Jo diria que no. Ho havia estat, però l'han rebaixat molt. Però jo diria que el Sant Jordi guanya més. Abans no eren... 90.000 euros, no, no. Jo diria que tant, no. Quina rebaixa, eh? Jo diria que els del 90.000 és el Ramon Llull. Ah, el Ramon Llull. El planeta català. Exota, perdona. Sí, el que dona l'editorial planeta... Exacte. El Ramon Llull en català. Ara no sé com està, però fa un temps eren 90.000 euros. Sí, sí, sí, sí. Aquest sí que és el màxim d'editori. És el 1.000, que dius, home, no està gens malament. Escolta, la grossa t'endona més, però mira-ho tu. No et dona la possibilitat de després vendre llibres. Clar. Com aquest 46è premi, Josep Pla, que l'havien passat... Havia guanyat un periodista, també, Geni 5. No sé quina trajectòria ha tingut. En general, el Josep Pla és també d'aquests premis, que després el llibre també es veuen bastant, eh? Són 46 edicions, comença a tenir una tradició darrere. Això, el que dèiem, un prestigi. Potser no té el reconeixement dels Sant Jordi. Però diria que és el segon. Ja que fem una mica de rapàs... Jo, home, sentim una mica més propers. El primer va ser Terence Moix, en guanyar-lo, eh? Enbonades sobre una roca de deserta. El següent va al Tassap-Porcel, el 69, el 70, 3 apàmies, el va guanyar. Són noms importants, de veritat. Sí, sí, per això t'ho dic. I clar, van sortir i anem pujant. Carme Riera, per exemple, el 1994, el va guanyar per dins el darrer blau. I en fi, últimament, l'any passat, el geni 5, el referènded, el fa un parell... Tots dos periodistes, eh? Sí, el referènded de l'Albert. I en segura, també, el va guanyar per dins. L'últimament, la cosa havia anat deixant una mica... Perdona, no, no, això no acaba aquí. Llucia Ramis, que potser també és una mica periodista. Amego Surfing, eh? Aquest se'n va parlar molt. Com a mínim, en va vendre, això és evident. L'any anterior, que el 2009, ens estem repassant les últimes 5 edicions, Gaspar Hernández, el va guanyar, que també és periodista. Estàvem parlant de periodistes en la real alta. El primer no periodista que trobes cap on va. Amb aquella època, encara no era periodista. Jo crec que en aquest cas va ser el revés. Va ser una aposta personal de l'editor, per un nom jove molt poc conegut. La novel·la no sé com estava. I després de l'altre, s'ha fet... S'ha fet, sí, sobre la primera guerra mundial, diria... Martí Dominguez pel retorn de Volter. Això ja hi ha Lluís Maria Tudol 2006. Aquí ja estem parlant d'escriptors. I Sebastials Amora ja, per exemple, el 2005, exacte. El que veia de Malsio Comas, mitja en justent. Va ser que té donar un temps de viure per aquí al poble. Espero que ens estigui escoltant. O sí, però el cas és que en aquest cas va ser el revés. No és que premiés un periodista perquè saps que de llavors la gent el coneix, li comprarà si no... Algú que promet que hi havia publicat alguna novel·la, que és jove, i que el troba ha sigut el revés. Després de guanyar el pla, se l'han començat a tarrifar i el veia amb la tele, la ràdio... I últimament fa un column d'opinió. No sé si a l'ara o... Qui diries que el va guanyar fa 14 anys? Fa 14 anys, això vol dir l'any 2000. Correcte, l'any 2000. Qui va guanyar el teatre? L'any 2000. Qui va guanyar el 2000? El Premi Josep Pla. Doncs podria ser... Ens sorprendria més d'un? Jo crec que sí. Doncs una pista més periodista, més escriptora. És una dona, eh? Una escriptora... Mare de la Pau Gener? No, en Parmoliner. En Parmoliner, en Parmoliner... Ara un home poc conegut. Durant un temps el Josep Pla tenia també aquesta funció, que és a dir... Una manera de dir que facin el salt. Espero que sigui el que passarà amb el verb illaró, que no es pot dir que sigui un nom desconegut. Al revés, és un autor nascut a la seu, però amb dorada d'adopció. Això, molts de la seu ja ho fan. Tenen la proximitat del país, diuen calla a tu, que diguis... Perdó, un minut. Per tot cas, el verb illaró, amb una novel·la que es diu Els Embaixadors, d'espionatge, que... fan de allò que els anglesos en diuen un gènere, un subgènere, és el... Què hauria passat si? Què passaria si? En aquest cas agafen una pregunta històrica, que la que planteja el verb illaró és... Què hauria passat si l'any 1934, els fets d'octubre, aquellament el petit cop d'estat, que Lluís Companys... provoca, en el sentit de dir, en algun moment, que això està anant fatal, convoco... a l'estat català, dins de la República Ibérica. Diguéssim, és un cop d'estat, que durant dos dies Catalunya és independent, perquè... Només dos dies. Sí, però al cap de dos dies arriben la policia, la Guàrdia Civil, que ja a Barcelona no li dona suport, com a si sí que donarà més endavant al principi de la Guerra Civil, i a les hores Lluís Companys, i tot el govern de Generalitat, acaben presonats al penal de Santa Maria, al costat de Cádiz, durant fins a l'any 36, no hi ha Generalitat, és un govern militar, imposat per la CEDA, des de Madrid... Però clar, que hauria passat si aquell cop d'estat... Hagués triomfat una miqueta. Hagués triomfat una miqueta. Doncs el que proposa Albert Villaró és que bé, Catalunya hagués entrat independent a la Dècada dels 40, i és just a la Dècada dels 40 que es planteja un govern d'una Catalunya independent, que evidentment, durant la Guerra Mundial, rep la invasió de la Alemanya nazi. Oh, oh! En fi, història ficció... Una cosa que es diu als envaixadors, història ficció, que hagués passat si els fets de l'octubre haguessin triomfat. Tu ets el millor historiador, no? Tu t'agraden aquestes coses, no? Els historiadors us agrada la història ficció? Si es planteja realment com una cosa així, sí. Vull dir, realment, més d'una vegada ho he pensat. Que hagués passat si Catalunya hagués resistit més enllà de l'11 de setembre, i hagués durat fins al 22. Doncs que a Anglaterra havia donat suport, el dia 18 de setembre dona suport al nou rei d'Anglaterra, perquè l'Anglaterra, la reina, anava a mort... El cas és que em cabra el dia 11, i quan el rei Jordi d'Anglaterra diu, sí, sí, us dono suport, li diuen, no, posar-hi, no cal, no cal, em veia qui vulguis... Com d'ohes per l'esquerra, saps? I posa el rellotge a l'hora que vulguis, que ara em veig a tothom ple de fum, i tothom ple de runes. Llavors no anaven una hora de tard, una setmana. Sí, sí. En fi, doncs que he de dir, Cristina, hem d'acabar el programa. Si la penya del morro tingués molta audiència, què seria el trending tòpic avui? Disney. Sí, però no saps per què és Jordi. Perquè no hi ha diners per apagar la teva actuació musical, que has fet a la primera hora la secció de la clàudia. Com fer les coses, no? Sí, com fer les coses amb la Clàudia Barbarà, que no és obligat. En fi, gràcies, Cristina. Acabem el programa aquí, agraïm tota la gent que ha fet possible la penya del morro. D'avui, amb la Carme Verdoia les notícies de Sant Jordi. La Clàudia Barbarà, fem coses, com fer coses. La Núria Aureola les notícies positives. També l'Arnau Garrofer, que demà actua amb el seu quartet de jazz, a la Taneu de Sant Jordi, que ens ha vingut a fer una visita. I hem d'explicar com li han anat aquests anys a Holanda, que han estat 6, i que ara ha tornat el fill pròdig del sexe de Sant Jordi. I també l'Arnau Consul, amb la seva secció de llibres Arnau, gràcies a vosaltres. I també agraïm la col·laboració més especial al Twitter i al Facebook de la Cristina Barbarà. Que vagi molt bé, us ha parlat Jordi Domen, que ho deixem ara amb l'informatiu Vespre, amb la Carme Verdoia, un programa que, per cert, no em perdó mai. Adéu, adéu, adéu, adéu, adéu! A l'Àfrica de Balmorro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. A l'Àfrica de Balmorro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. I cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. I cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. Iarisit Agoca, And hold me tight, I knew that we were meant to be. Bona tarda, són les set del vespre. Comencem una nova edició del Sant Just Notícies d'avui, dijous 9 de gener. Sant Just Notícies, edició vespre. Comencem una nova edició del Sant Just Notícies d'avui, dijous 9 de gener. Comencem una nova edició del Sant Just Notícies d'avui, dijous 9 de gener. Comencem una nova edició del Sant Just Notícies d'avui, dijous 9 de gener. Comencem una nova edició del Sant Just Notícies d'avui, dijous 9 de gener. Comencem una nova edició del Sant Just Notícies d'avui, dijous 9 de gener. Comencem una nova edició del Sant Just Notícies d'avui, dijous 9 de gener. Comencem una nova edició del Sant Just Notícies d'avui, dijous 9 de gener. Comencem una nova edició del Sant Just Notícies d'avui, dijous 9 de gener. Comencem una nova edició del Sant Just Notícies d'avui, dijous 9 de gener. Comencem una nova edició del Sant Just Notícies d'avui, dijous 9 de gener. Comencem una nova edició del Sant Just Notícies d'avui, dijous 9 de gener. Comencem una nova edició del Sant Just Notícies d'avui, dijous 9 de gener. Comencem una nova edició del Sant Just Notícies d'avui, dijous 9 de gener.