#418 - La Penya del Morro del 24/1/2014

...y avió, a veure... ...a veure... La indicació lògica. Smooth jazz club. Fina 5. Notícies en xarxa. Catalunya informació. Bones tarda, són les 5. Transita aquesta hora, equipviària. Quan s'ha millorat la circulació de la roda, l'han sentit llobregat, encara hi ha l'antitud, però des de Barcelona, fins a Prem. El president de la xunta, de Galícia, Alberto Núñez Feijo, i que ha començat avui també amb una altra comparació. En aquest cas, la veu de la presidenta del Partit Popular a Catalunya, Lícia Sánchez Camacho, al capdavant, comparant el clima que es viu a Catalunya amb la consulta amb el d'Euskadi amb el terrorisme d'Eta, missatge en què també s'espera la intervenció del ministre de la Generalitat de Catalunya, que és el president de la Generalitat de la Generalitat de la Generalitat de la Generalitat de la Generalitat de la Generalitat de la Generalitat de la Generalitat de la Generalitat també s'espera la intervenció del ministre d'Isenda Cristóbal Montoro. El Consell d'Economia Andreu Mascolell el convidé a revelar, no només les dades de les balances fiscals, sinó també com es fan, la metodologia. Mascolell diu que així sí que la lectura podrà ser objectiva. El govern espanyol advierteix al català que no permetrà que els ajuntaments se deixin els padrons d'habitants a la Generalitat per fer el sense de la consulta. La vicepresidenta Soraya Sáenz de Santa María assegura que hi ha en joc el dret a la protecció de dades. La consellera d'ensenyament Irene Rigau acuse el ministre del RAM Josep Ignacio Burt de generar tensions entre les editorials de llibres de text i les administracions autonòmiques amb la precipitació en què s'està desplegant la lomfe. Segons Rigau, no cal tocar els llibres de cara al curs vinent. El president d'Ukraine, Víctor Yanukovic, anuncia una reforma de les lleis antiprotestes que van provocar els alterulls de els principals de setmana. Les manifestacions s'estenen des de la capital, d'aquí a pare, fins a d'altres zones del país. L'expresident de caja a Madrid, Miguel Blesa, surt escridassat i protegit per la policia dels jutjats on ha declarat com a imputat per la compra d'un banc a Florida. El jutge de moment no li reté del passaport. Primer pas per rebaixar l'Iva Cultural, que ara està mercat en un 21%. El govern espanyol anuncia la reducció de la fiscalitat per comprenent de doble estar fins al 10%, al mateix nivell que França i Itàlia. Catalunya Informació. Josep Maria Bartomeu ha presidit avui la primera reunió de la Junta Directiva del Barça després que hi ha sonís al carreg en substitució de Sandro Rossell. Aquesta tarda ha de fer una conferència de premsa on explicarà la reorganització del Consell Directiu. Podreu seguir-la en directe per Catalunya Informació. Finalment, serà a partir de les 6 de la tarda. A l'Espanyol Fuentes i Simau són novetats a la convocatòria per jugar a Malcam del València mentre que l'Enzerot i Can de Vila són baixa. I Rafa Nadal, jugarà a la final de l'Open d'Australia de Tenis. Ha superat avui Federer a la semifinal en 3 sets. Nadal, si trobarà la final en un altre suís, Stanislas va brinca. Temps variable, emclarianes, algunes estones amb temperatures més baixes al centre sud del país, vent, compte. Està activada l'alerta per nevades intenses al Pirineu i al Pripirineu. Protecció civil, també alerte, de fortes ratxes de vent a la mateixa zona i a les comarques del sud de Catalunya, les incidències destacades per les nevades, però aquest forvent ha obligat a tancar les estacions d'esquí, d'espot i de bascant. 3 minuts i mig per damunt de la cinc. La llengua de la crassa Barepit appear aafoodes de l'estona de ferples. En directe, a Matíndiz de Sant Just d'Esvern, el 98.0 de la FMA i a tot el món a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro. Que tal, bona tarda Sant Just i gent de l'Estrenger, com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de ràdio d'Esvern, us parla i ho saluda Jordi Domena, des d'ara veig un claset del vets, per això és la penya del morro. Gràcies per aconseguir-nos una tarda més. Avui al programa pararem amb la Carme Verdoi de les notícies de Sant Just, Carme, que tal. Bona tarda, com estem? Bona tarda. A més a més també avui al programa tindrem el Dani Martínez, a l'espai als Gúnis de Sant Just, que avui dic que donarà consells als adolescents. Jo ja tremolo. A més a més també avui tindrem l'antiagenda que no hem de fer durant aquest cap de setmana amb l'elicap de Vilam, el sota de Valls, per exemple. I a la segona hora, si anem amb el Jordi Roca, la música de la Júlia Esmelha i si hi ha temps hi ha temps pararem de la Riera. A més a més, avui a la penya del morro, bona tarda i benvinguts al programa. La penya del morro, un programa amb més morro que penya, o era més penya que morro. Però abans de tot això, com sempre comencem saludant a la Cristina Vargas. Cristina, bona tarda. Que ja sabeu que porta el Twitter i el Facebook del programa i amb ella comencem repassant els temes més destacats i més comandats en aquesta xarxa social, la de Twitter, perquè avui era lògic d'esperar, eh? La de Twitter, a més a més, amb el Sandro Rossell, des d'ahir ja era el més comentat de Twitter. Avui ho ha continuat sent. I també, juntament, amb Neymar a rel del cas del seu contrari i fitxatge. Continua la polèmica sobre la dimissió irrevocable que va presentar oficialment ahir, al final del moment, president del Barcelona, Sandro Rossell, eh? Sí. Aproximament una hora i mig de més tard, el que estava previst, apareixia al final de aquell moment president del Barça, Sandro Rossell, juntament amb el vice-president per comunicar la seva dimissió irrevocable i presentar, en aquest cas, el seu substitut. Rossell, en un comunicat llegit, va reunar durant uns 5 minuts, aproximadament al seu adeu, basat principalment en dos motius. Per una banda, i com ja havien comentat, els atacs i amenaços que tenen ell, com la seva família, revien des de fa temps, i per l'altra, per evitar que el club es vegi afectat per l'acusació d'impropiació indeguda que ha desamocat en una crellada contra ell pel cas Némar. Un cas que, per cert, continua entre mig judicial i que l'advocat del societat que va syrupre tal a les perenes del GR iamen, va passar al deput, Imagí, es va氣maressar al concert al virus a 2007, va assegurar a l'agr Insurance izquierdo que estava en estudi en ampliar la cre literature a tota la junta directiva cook, al first moment el vicepresident Josep Maria Bartomeu i Javier Faos. Consellat en aquest cas al titular personal a fer aquella actuació L'Esterreal Club pogués aprofitar aquest fet per fer mal al mateix futbol club Barcelona. Un club que ara ja està dirigit per Josep Maria Bartomeu, que ha visitat aquest matí dels vestuaris del primer equip, i posteriorment ha celebrat la primera junta directiva sota el seu mandat. Què diu la gent a Twitter? Per exemple, home, Tomàs Roncero diu, fins sempre, Rossell, qui la fa, la paga. Ara treu pits i vols per portar-ne-hi mar. No és un fitxatge, és una bomba... bueno, català, no sé com es diu, però bomba racismo, eh, d'aquestes que... Racisme. Racisme? Ja era racisme, se m'ha oblidat una Aesa, per tu, Jordi. Ah, una bomba racisme? Sí. Per què racisme? No ho sé, ben bé, perquè venia el comentari, la veritat, però... Racismo diu, Rossell, oi? Sí, sí, sí. Després, més tuits, Juanito Valagrana. Sí, diu jo, en català, tenia Neymar, de la resta que s'ocupi al rus, que té tota la meva confiança. I hola, Mariquitas diu... Quin nom, eh, de Twitter, molt bé, m'agrada molt. Ara volen parar la carella pel tema de Neymar. Algú volia només el cap de Rossell amb el hashtag raro, raro, raro. La feia vol morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. Parlem ara de les coses que passen a Sant Justa, l'espai de qualitat Sant Justa, amb la Carme Verdo i Carme, bona tarda. Bona tarda. Parlarem de la deixalleria mòbil que amplia el seu recorregut. A més, també farem un repàs de les activitats més destacades d'aquest cap de setmana, començant per aquesta tarda i aquest vespre. Però abans recordar que, justament avui, 24 de gener del 2014 fa... Perdó, demà, demà, demà, clar, no fem programa, demà, és a dir, avui per fer-ho ver i bé, però demà, efectivament, no és avui, fa 75 anys, de l'entrada de les tropes franquistes a Sant Justa d'Esvern. El 25 de gener de 1939, les tropes nationals van arribar fins a Sant Pere, a Màrtir, i demà, Francesc Riera, del Centre d'Estudis Sant Justanx, explicarà sobre el terreny en una visita guiada com vencer els combats d'aquell vespre. Exacte, tot el plegat començarà a la 5 de la tarda, la plaça dels Estudis Vells. Des d'allà, se n'anirà la plaça de la plaça de Sant Justa, la plaça de Sant Justa, la plaça de Sant Justa, la plaça de Sant Justa, la plaça de Sant Justa, la plaça de Sant Justa, la plaça de Sant Justa, la plaça dels Estudis Vells, des d'allà se n'anirà la plaça de Sant Pere a Màrtir, en principi la idea era fer-ho a peu, però possiblement el recorregut finalment es farà a través de cotxes. Potser plou. Potser plou, potser més a més fos que hi haurà més gent gran, i s'ha decidit que aquí pugui portar el seu cotxe millor, perquè així doncs serà més fàcil perquè tothom pugui arribar fins a la plaça Mireia. A quina hora serà? A partir de la 5 de la tarda, i llavors explicarà una mica què va passar aquell 25 de gener, com va passar, com va anar tot plegat, com va ser aquest replacament de les tropes republicanes, i com va ser l'entrada de les primeres unitats franquistes al municipi. Tot i que el llopregat havia sent dels punts de resistència important, sembla que les tropes van avançar més de pressa del previst, i durant tot el dia 25 la gent ja es van trobar membres de les tropes, es van robar algunes gallines, i altres fets que van passar que indicaven que ja estaven arribant. Es veu que la clau, Sant Pere a Màrtir, era l'objectiu, perquè era una de les clau i era un dels punts estratègics per controlar Barcelona, que en un primer moment el que es volia fer no era ocupar-la, sinó ens arreglar-la, i per tant, per això es volia arribar a Sant Pere a Màrtir. Hi ha pocs testimonis, encara n'hi ha, però alguns de vius, per exemple, Carolina Romeu, que és d'Esplugues, que és filla d'un dels guardes de la Caseta d'Aigua de Sant Pere a Màrtir, que encara és viva, que en aquell moment tenia 5 o 6 anys, i que parla doncs de si que hi va haver morts, que es van sentir trets, etcètera, etcètera. De fet, tenim el tall d'una persona que ens explica com va ser... Sancerriera, eh? Sancerriera, no, no, vull dir. No és un testimoni, sí. És el que demà farà la xerrada. Escolta'm com es va produir aquest fet des de les seves paraules. Estem al gener. Les 6 de la tarda, aquí s'enius, comencen a tenir molt testimonis sobre les 5 de la tarda, aquests soldats franquistes van amb un objectiu molt clar, que és Sant Pere a Màrtir, i arriben allà dalt, que són, aproximadament, les 6. No els veuen, sí, que els veuen, però és el foscant, i tot el dia tenim tropes de soldats republicans que van fugint cap a la muntanya, uns cap a Vallvidre, era a Amagar-se, o, incluso, amb la intenció de vorajar a Barcelona i interroguir a cap a França. Exacte. Aleshores, el teu any sí que veu, però resulta que aquesta, la companyia, aquesta de Fosallers de l'Elegió, arriba segurament molt propè a altres que van fugint, i els agafa per sorpresa, i ara ja van en cuidada, els guia aquest xicot que us deia, que els deixa una mica més amunt de la font de la mandra, el Joan Berreda, els deixa una mica més amunt de la font de la mandra i l'oficial li diu què, el xicot diu no, no ens acompanyes més, diu no, el xicot ja tenia por, no? Clar, no m'estranya, no, no, i t'aciendo que yo tengo que hacer unas cosas. De fet, des de posar fins a darrere d'ell, perquè pensava que els dispararien, va voler sobreviure això, va dir ens més tard, evidentment. Imagina quina situació més compromesa, eh? Molt interessant, potser aquesta activitat de demà. Sí senyor, a partir de la 5 de la tarda, pels voltants de Sant Pere Mardi, se veu un grup de gent, no patiu, són els del centre d'estudi de Sant Justens, que estan ramamorant aquesta afamèrida del nostre municipi. En fi, 5 i 12 de la tarda, ens ocupem d'altres qüestions de Sant Just Desvern. D'aquí un moment repassarem que és el que podem fer durant aquest cap de setmana, ja avui també, eh, a Sant Just Desvern, però abans inaugurem... bueno, inaugurem. Continuem amb una de les opcacions que em miren a veure en el programa. Parlem d'equipaments de Sant Just. Avui, la deixelleria. Sí, amics, perquè la deixelleria mòbil, que és una deixelleria que mai saps on està, amplia el seu recorregut. A partir de demà, dissabte, la deixelleria també tindrà parada al parc de la Plana Pedrosa, sí senyor. Està molt bé. Ja era hora. Cada últim dissabte, de més, la deixelleria passa pels diferents barris del municipi per facilitar el reciclatge de la ciutadania. Fent que és aquella llei de si la reciclatge no va a la muntanya, la muntanya va al reciclatge. Una mica seria el tema, no, Carme? Sí. Aquesta deixelleria mòbil passa cada últim dissabte, de les 9 del matí, per Joan Maragall, on hi és mitja hora, després va cap al parc del Parador, cap a 3 quarts de 10, a la plaça Camuapa i arriba a 2 quarts d'11, de les bases de Sant Pere a 3 quarts de 12, a partir d'ara, també, a part de la Plana Pedrosa, com deies, a 3 quarts d'1 del migdia, i el recorregut s'acaba amb esluir, on hi és, des de 2 quarts de dues fins a les dues. I, d'altra banda, també recorda que hi ha altres sistemes per reciclar, com ara la deixelleria municipal, que és el camí de Cambiosca, que ofereix contenidors específics per a tot tipus de residus, i també hi ha la mini-deixelleria al carrer del mercat, o bé els contenidors de recollida de roba al carrer, de mobles i trastos vells a domicili, i d'olives vegetals, piles i medicaments, a comerços i farmàcies, respectivament. Hola, què tal? Com esteu, estimats amics? Benvinguts al programa de les tardes de Radio Desvern. Això és la penya del Marroa. Bé, amb aquest ambient tan jovial, repassem les activitats de cara al cap de setmana. Comencem, perquè avui, perquè de fet, ja fa una estona, concretament mitja hora, que ha començat una jornada sobre economia verda, aquí a Can Gina està promocudat pel Grup Socialista Local. Carme Verdoi, que de moment no hi ha anat, perquè aquí tenim més informació de tot plegat. Ara, en concret, s'ha fet la ponència a l'economia verda, una oportunitat per l'emperadoria, i a les 6 es presentaran projectes d'investigació, càrrec de grups de recerca de l'OPC, i també es farà una taula rodona, intervindran diferents responsables d'aquests projectes, i també es presentaran iniciatives empresarials relacionades amb tot aquest tema de l'economia verda, és l'Asselejador Còncil de Can Gina està. I a dos quarts del nou avui es projectarà el documental del mes, a la tenor de Sant Just, sobre la bombolla immobiliària espanyola. Sí, veig des d'una mica des d'una perspectiva internacional, perquè el documental és del director alemà Angerón Betzel, i explicar una mica és un retrat, una mostra sobre el terreny de fet de les conseqüències, de la població urbanística i polítiques de crèdit, permissives. Per tant, s'ensenya una mica una de les conseqüències directes de la crisi a l'estat espanyol. A dos quarts del nou del vespre, 5 euros per socis de la Teneu i 3 per la resta a l'estat de la cincuenta. Bé, doncs, Carme, moltes gràcies. No marxis, perquè, mira, et deixen explicar-te una cosa. Avui, el Dani Martínez ha arribat una mica just, tot això de dir, i fa uns minuts a la ràdio, i m'ha dit que no tenia la secció preparada als guunis de Sant Justa, encara. És que ha tingut un problema, l'ordinador. Bé, això són les coses. De mal pagador, quedaria Manel Fuentes, en una altra vista, que li vam fer aquí, parlant sobre les audiències de recor, però aquest és un altre tema. Anem a trucar a la redacció de ràdio d'Esber, per veure si el Dani està a punt o no. Què passa, que és que està a la fotobipedora, ara? Potser no l'agafa, el Dani no sé si agafa al telèfon. Penseu que està sol a la ràdio. A veure què rasca. No ho sé, sent-hi prou. Mira, se l'ha divertit. S'han trucat, Dani, doncs gafa el telèfon. Gafa-l, gafa-l, gafa el telèfon. Sí, seria... Seria d'explicar tot. Gràcies, també, com que és així, com mitjanaus. No s'ha anat agafar-lo. Hola, bona tarda, què és el Dani? Administració de l'Utteries de l'Estat, de Sant Just Desver, número 3, diguin. Dani, no faci el tot tu, perquè estem fent un programa d'Audiència. Ah, Jordi, que no sabia qui... Hola. Hola, audiència. Estàs a la redacció de la ràdio, tens ja preparada la secció? Sí, estic aquí amb el meu micro-redactor, que ens està escrivint la secció d'avui. El problema és meu. La culpa és meva per trucar-lo, perquè no hauria de fer-ho. Com que m'havien dit, Dani, que avui potser no tenia la secció preparada, deixem trucar, que si no la tens, et donem més temps. I tant, Jordi, jo sempre la tinc preparada. Ja, d'aquest... No, no, no, no. Dani, i de què parles avui? Avui parlarem d'adolescents. Molt divertit, amb consells. Què menjar per estar feliç? Què menjar per estar feliç? M'agrada molt. Consells també per aguantar els ex. I consells... Més que consells... Però els ex. De moment, Dani, tu tens ex. Són molt precosa, ara. Dani, tu tens ex? Vols durar si no tens ex. Però és que, Jordi, és que s'ha de servir molt. S'ha de saber molt, eh? Sí, s'ha de estar rapat, això està bé. Jo també, jo també, té bona pinta. Dani, quant en tens, tu, per cert? Jo 14. Tots els dels cars de cuixinets d'aquest any, no? Sí, jo sóc els dels cars, sí. Vale, vale, vinga, pinta-les. ... Smooth jazz... De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, les smooth jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. Smooth jazz... 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem. Nits electrònica ara és bits. Bits, molt més que nits electrònica. Ara, a divendres de 7 de 10 a 12 de la nit. El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar tetraplegic. Em vaig dir de 18 mesos, un any i mig, a l'hospital. I el meu pensament va ser, quan surts d'aquí, què faràs? Te'n vas amb por, perquè aquest món no està fet per tu. D'acord? Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. Vols dir que et passa? Company. Ja no hi ha marxa enrere. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Connecte-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell d... A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. Per seguida, actualitat del baix i l'obregat, informatiucomercal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat, el teu ordinador o dispositiu mob. Informatiucomercal.com. Soc Agustín Arribas, sóc del Graner de Sant Just, i envio una salutació a tots els ullets de Sant Just i també a la Penya del Morro. És en Moples, per la Penya del Morro o del Morro, de ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i agraïns-hi aquesta feina. Hola, Penya del Morro, sóc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació, adéu. La Penya vol borró cada tarda de 5 a 7 a ràdio d'Esvern. 5 i 21, a continuament directe, passem ara als Gunis de Sant Just. Ja tenim el Dani i Martínez, Dani, bona tarda. Avui faré com l'Elisenda que et devirà. Hola, bona tarda. Bona tarda, va, tarda, Dani, però ella ho fa més classe i sense cas. De fet, avui, Dani, ara envieu una salutació especial, una abraçada al Joan. El Joan Xirivella, que el pobra... Què li passa, el Joan? Uns merejos que ha tingut aquest. Marejos, sí. Alucinacions. Tant com aquí, no. Li donem una salutació des d'aquí, des dels Gunis de Sant Just. Li enviem... Però què ha passat? Està bé, perdó? Sí, ara està millor, però... lo va sempre, no? Lo que és lo de sempre. Que no vol dir. Perdó, perdó. Has de dir que és un tema personal. Jo després t'ho dic, però aquí, entre caixes, no? Entre caixes. No sé ni el que diu. Digues que és un tema personal, per exemple. És a personal, el temps. Sí, temps. Després del naim ve el temps. Dani, per cert, tu estàs a l'Institut de Sant Just. Sí, que sàpiga, sí. No tu la defensiva, avui. Sí, tant, avui, estem a la defensiva. Des del que he passat amb el Sandro, he d'estar a la defensiva. Sí, perquè... Perquè podem que un dia a mi em reboto i dic... Ho deixo, i no ho vull deixar, perquè jo estic aquí molt a gust. I també m'agrada fotre't una mica. També vaig a... Sí, sí, sí. Has rebut tirotejos de escopetes de balins, a la porta cartera, eh? He rebut informació... Sí. Deixa'm dir que el teu contracte no està clar, aquí, a la Ràdio Dani. El contracte que tens tu es va dir primer una xifra, i després va sortir... El carder d'una casa! Què diu? No és un programa, això. Escolta, Dani, no podem... La Cristina ho ha pillat. No, no ho ha pillat. Riu de les tutoriales que dius, perquè, Dani, no podem mantenir una conversa 4 amb tu. Tenint en compte això, primer, com està la gent de l'Institut, que això ens interessa molt? Bé, no? Sí. Sí, eh? Sí, sí. M'ha quedat aquesta cançó. Ha passat alguna cosa interessant a l'Institut de Sant Just últimament? Com sempre, suicidis... No, no. Dani, no és que... No, no, no, no, no, no. M'ha acabat d'espontar, eh? Para un moment, para un moment. Dani, perdona, no podem anar dient segons que hi hagi la ràdio. I el programa. És que em fas gràcia. No ets seriós, Jordi? Doncs que no te'n faci. No podem anar dient el primer que se'ns passa pel cap. El programa i la ràdio, perquè, clar, si ens escolta algú i pensa, home, què està passant? Sí. De mega i per bon rotllo, t'ho dic, eh? Ja, ja, ja ho veig. I que ja molt bon rotllo. M'ha deixat cagat, eh? Jo crec que m'ho repensaré, això, del Sant Roslès. Bueno, home, escolta, és com som, perquè tota mal, Dani. Fa descolanet als tres tos, de quina gràcia. Fa despequer a la cursa de casa. Home, que sóc molt bona gent, eh? M'està deixant com un burro. M'està deixant com un burro. I per una brometa que fa, Jordi. Si m'ho dius així, de bona manera. Jo no tinc merda, què veig. Què t'ha deixat? No era broma! No, no, si vols. Com vols que ho deixi? Ja s'ha acabat de fer la paneta? Sí. Avui, com has comentat, ens portes un especial sobre els joves adolescents. En concret, avui portes consells, recomanacions i curiositats amb les que aquí dius al guió que ens reurem tots plegats. Això espero, Dani. Sí, avui rebrem tots plegats. Començarem les coses que et fa en vergonya quan fas l'ESO. És a dir, quan els teus pares et fan passar vergonya durant l'ESO és una cosa molt habitual, que tots hem patit alguna vegada. T'ho ha passat a tu? T'ho ha passat a tu? Sí, no, sí, jo faig tercer. Tercer d'ESO. A mi em dic que... Ai, el meu nen! No sé què. Mira que faig segon d'ESO. I sempre... Ara veurem. Més que a l'ESO... A l'ESO, perquè som els adolescents, quan entrem a l'ESO ja dius que és una mica més adolescent, volíem arribar a tractar això. I bé, no sempre ho fan expressament, evidentment. I segurament molts cops no veuen que fent aquestes coses nosaltres ens morim de vergonya. És això típic de que vas a casa amb els amics. I ens senyalia el pyjama de... Del Mickey Mouse. Del Mickey Mouse, o de la Thebra, o el que sigui. Per tant, els dos pares que posen en ridícul... Els meus no, els tots. Els pares dels adolescents en general. Aquesta és una crida, els pares, de la gent que tingui fills entre 12 i 16 anys aproximadament, no feu passar vergonya als vostres fills davant dels seus amics. Aquest és el tema, no? Sí, i direm cinc comentaris que són habituals. A veure. Primer comentari. Quan es posen a parlar amb el noi i la noia, que t'agrada a tu i estàs allà. O sigui, tu suposo perquè t'agrada alguna noia, per exemple, de l'institut, i els dos pares venen i es posen a parlar amb aquesta noia. Això que li diuen. Això et fa vergonya. Ai, el Dani parla molt de tu. O el Dani s'ha posit molt bé o alguna cosa... Que no és veritat, eh? Però que et fan deixar en ridícul. Et venen, no? De manera que li agradi de la noia. Que agrades la caca. Clar, d'estar allà amb tu. Que vols que et digui? Xiu! Quan tens amics a casa, teva, i teniu la música alta, i la teva mare es posa a ballar com als anys 80. Ah, perdona. És divertit, això. Home, què vols que... Jo sempre soc de música dels 80. Això sí que és veritat, a mi m'agrada molt. Però si ara poso aquí a la pret i guómana alguna música d'aquestes, i tot drap i la meva mare allà ballant, doncs que vols que et digui una mica... I llavors, per què no ho faci? Doncs a veure, no sé, alguna cosa... No has de fregir uns ous per sopar, o no has de fer uns crispetes, una cosa... Ja, que se'n vagi, no? No havies de recollir la cuina, per exemple, no? De segon en directe, perquè la teva mare es canvi de la balla. Bé, en fi, va, tercera... Fric! Quan expliquen a tothom coses teves personals, quan quants cops vas a lavabo o sobre la teva regla, en el cas de les dones? Ja, ja, ja... Escolta, això has fet una investigació, no, tu? Amb la gent de l'institut, a veure quines són les coses... Amb el meu micu, amb el meu micu escritor... Calla! A veure què són les coses... Estic o Eduardo, per si... A veure quines són les coses que li agraden més a gent, no? Exacte. Que li agraden més que passar per golla. Quan et deixen just davant la porta de l'institut i et volen fer un petó, això de... Ai, guapo, moir! Tornat aquest, què dius? Deixem dos carrers abans, entre l'institut... Sí, això sí, és molt comú, no? Ajuda a companya de l'institut, Dani o Bascú? No, no, jo ho veig. Des de quan fracaves sol? Aquest any, perquè abans sí que anaven guanyant. Per evitar, justament, això, aquests dos petons... No, no per això, però... Abans, quan anaves amb els teus pares que et portaven, suposo, et donaven dos petons, també, i... Un! Són més sexos. Són francèsos? No! A França només fan un petó. Estats Units també, crec. I llocs que treis i tot, no? O França 3, perdona, no m'ho diu gaire. Sí, França 3. I el cinquè que quedes divertit. Quan esteu tota la família mirant la tele, ja apareix una escena de sexe. És un desconsert, això de... Què fas, en aquests moments? En aquests casos, els pares que costumen a fer canvien la tele fan com si comencen a parlar d'alguna cosa que no té res a veure. Exacte. A mi m'ha passat això, que fa molts anys, et parlo ja quan jo tenia entre 12 i 16, en un mòbil d'aquestes entrena 3, que de dissabte a la tarda, llavors hi havia com una escena així actual. Estic més col·lebrant, sí. Jo t'equero, però era nostre simpossible, no? Ben aquí, a Manta, no? Llavors, a reunir-hi allà, i llavors començàvem a tocar-se, i llavors, clar, s'apagava la llum del menjador de la pel·lícula, de pel·lo de la pel·lícula, i llavors entraven al llit, i vam començar a acariciar-se, a treure-se la roba, llavors, clar, en aquests moments, aquí, Jordi, el que has de fer és marxar dignament per la porta. Em vaig aixecar, i vaig dir, em vaig a fer coses. Em vaig anar, em vaig anar, perquè em va violentar la situació. Molt bé, molt bé. Bona solució, bona solució. Sí, t'entenc, i és normal. Ara parlarem d'un altre tema. No, perdona, aquests són alguns dels exemples que poden incomodar, avui en dia, els fills i filles adolescents de Sant Jordi, de tot el món, però aquest és un consell directe als pares, no, Dani? Exacte, sí. I ara aquest va indicat més per la gent que té una relació, o la tenia, com he de relacionar-me si trobo el meu ex. Ah, perdona. Com he de reaccionar si trobo el meu ex. Perdona, aquestes són com un consultori sentimental, avui també. Sí, és l'Associa Amor. Ah, és l'Associa Amor. És que com ets, Dani? Veus l'Associa Amor i ja vols fer el mateix, en la següent setmana. Vaig ràpid, el tajo, perquè l'avui superarà. Vas escoltar l'Associa Amor l'altre dia, no? No, no, jo no. Jo no sóc de l'Associa Amor. Escolta, tu, l'Associa Amorfo. Amorfo, sí. La copia. A veure, com hem de reaccionar si ens trobem el nostre ex? Consells del Dani i Martín, que jo ja estic aprenent nota, tenia en compte que ni tu tens ex. Ni t'has trobat mai perquè no tens ex. Ja, però tinc el millor ajudant que puc tenir, adolescents.cat, una web per adolescents que et pot ajudar amb tot, amb consultoris, tests, i uns llibres que acaben de treure superinteressants. D'això, així són molt divertits. I la veritat és que hi ha triomfant molt. També hi ha un diari, o sigui, que és una passada. Com vas conèixer aquesta web? Doncs mira, a l'institut? No, entre elles sí. Però va ser un dia que vaig portar una recepta de pizza. O sigui, recordeu? Sí, com oblidar-ho. Dani, anem avui a aquests consells que ens donen a la pàgina web de adolescents.cat. Com reaccionar si ens trobem el nostre ex? Et donem els millors consells per saber què cal fer si et trobes pel carrer amb els amics o bé, tota sola. Això, o tot sol. Això és el millor que pots fer. Si el teu ex t'esquiva la salutació, pots fer dues coses. Perdona, una situació en comoda també. Que et trobes la teva parella de fa uns mesos, o de fa uns anys, i què fas, per exemple? Estar aquí a Can Dina, estar per una cervesa, i arribar a ella amb els seus amics. Què fas? L'ignores o no l'ignores? Ja pots tens, ja pots tens. Això als amics és un altre punt. O bé, acceptar-ho. O bé, forçar la salutació. Si el teu ex t'esquiva. I assumir les conseqüències. En qualsevol d'aquests casos, cal que estiguis preparat o preparada per tot. Perquè t'ho imagina que vas a saludar-lo, i ell fa veure que no et veu. Clar. Però forçar una salutació és... no ho sé, no? Sembla una mica així. De totes maneres, si de cas, el que es podria fer és... Això de... Ai, d'acord. Si estàs tu esperant la persona, suposo que has de mirar una mica el que fa l'altre. Si et mira i té la intenció de venir a saludar-te, llavors t'haig de fer cas. Sí que la saludes, però en aquest cas, si ets tu la persona que arriba i està a l'altre i la veus, tens l'opció de saludar-la tu, o de no fer res, saps? O pots trencar el gel, per exemple, amb frases com... Ui, t'has engreixat, oi? No. Això sempre vull jornar. Amb això, Jordi. Trenques una mica el gel. Sí, el gel i també el... Jo ho recomano. A veure, segon consell, sinó amb el nostre ex. En qualsevol dels casos cal que la conversa sigui curta. No t'interessa remoure temes del passat. Per exemple, ui, t'has engreixat una mica i l'altra, i tu també porc, per exemple. Llavors una conversa curta, pim-pam, saludat i fora. No cal remenar temes del passat. Això m'agrada molt, no cal ser rancurosos, per exemple. Home, potser s'han quedat coses no pendents de parlar. No, però per què? Sempre hi ha algú pendent. Això són excuses, Cristina. T'ho he de fer jo, ara, una classe ràpida, esforç i amor. Són excuses. Sempre que hi ha temes pendents, són excuses. Això està enganxat encara a la persona. Has de deixar i tancar la por. Jo sempre heu dit que quan ho deixes amb algú, el millor és ni parlar ni res, i ja s'ha acabat, no hi ha res més a dir. Però hi ha molta gent que sí que no opina que hi ha coses que parlar, o sigui, tenir una última conversació per deixar les coses... Sempre hi ha el mític Últim Café. El cafè de normalitzar les coses. Hi ha gent que l'arriba a fer i hi ha gent que no. Hi ha un cafè que es diu Tercer Consell. No li retriguis res. Retriguis, retriguis. Perdó, ja no li retriguis res perquè ja no esteu junts. Clar, aquí anava jo, retreig, retreig és molt lleig. Ai, és que tu per fer allò, oi, ja fa més, us ha de passar. Oblida't al passat i mira cap al futur. Això és una pregunta. No ho acostumen a dir la gent que ha fet alguna cosa malament, o ha fet les coses perquè en una relació segur que la culpa no és només d'una persona, sinó probablement de les dues. O d'un tercer... En aquest cas, però també un dels dos es podria estar implicat. De totes maneres, jo crec que aquestes preses les diuen la persona que més culpa té de totes a la relació. La major culpa, això és qui ho diu. No em retreig, no. Perquè aquesta persona no pot retreure-li a l'altra, tantes coses com... Escolta, si fem això, si hem de començar a treure llistes, estaríem retrejant les pobres tota la vida. Algú ha de poder fer... No, però ha de ser una conversació curta, no? Un li rateu una cosa a l'altre a un altre, i qui pugui més retreure, doncs que retregui una altra i s'acabau. M'agrada... Ja sabeu que podeu opinar, a través, per exemple, del Facebook, de la penya del humor sobre el que està comentat, o, si no, a través del chat de ràdio d'esvern.com, ja tenim una persona que ha opinat, crec, d'ara, no? Això és un comentari d'ara, perquè, clar, és el xat comú de la ràdio i es guarden comentaris d'altres programes. Jo crec que és d'ara, perquè no l'he de dir abans, que diu Revolcón de propina. Aquest és el comentari que fa. Volem dir, quan et trobes un ex... Escolta, eh... Si la cosa ja hi ha hagut algú i l'estem disposats, jo les doueixo d'aquest comentari. Ens confirma que és d'ara, eh, Jordi? Ah, sí, sí, és d'ara. Ai, gràcies! Hola, qué fuerte! El chat está vivo! A més, es diu Tarantino. Quan ell parli o pel xat, on expliqui coses, hauríem de posar-li una cançó especial, no? Tarantino diu que Revolcón de propina. Volem dir, quan et trobes un ex... Home, depèn de la situació, personal de candescuna de les parts. Bueno, si hi ha ganes... Si l'altre està en parella, què fas? Normalment, la persona que retreu és la que vol Revolcón. Clar. Sí, sí, sí. I saps qui vol Revolcón? Jo, la quarta. Es pot parlar amb naturalitat, sense entrar en detall de la teva vida i de temes que no afectin la teva moral. Com, per exemple, això... T'has agraixat? T'has agraixat, oi? No, no, aquest nadó, per exemple. Ui, sembla que plorar avui, eh? Això és un clàssic... És un clàssic anar a l'ascensor, a l'ascensor. És un tema molt bana. Justament, sense entrar en detall de la teva vida hi ha temes que no afectin la teva moral. Com, per exemple... Com va tot? Bé, ja està. I a tu, bé. Gràcies, adeu. Escolta, però... Jo a mi em sembla bé, eh? A veure, perdí això, no diguis res. Home, sí, perquè t'interesses per ell. Jo és una cosa més, t'interesses per ell... Vas i dius, hola, què tal, com estàs? Bé, molt bé, i tu? Molt bé, adeu. A mi em ve la meva ex, i em diu això, amb aquesta mala llet amb la Cristina, eh? Com va tot? Bé, sí, d'acord. Dic, escolta, tu no estàs bé, jo penso que no estàs bé, eh? No, però s'ha de tenir en compte, perquè és la situació a la que et trobes, és a dir, si ets tu qui has volgut anar a saludar-la, suposo que responso d'una manera, o si t'has vist forçat i amb l'assaltació obligada, per dir-ho d'alguna manera, suposo que responso d'una altra manera, en aquest cas. Bueno, en fi, tenim més consells, o no? Sí, fins un setè. El cinquè és... No li preguntis si té algú més. Això li preguntes als amics. Exacte, home. Si té una altra parella... Perdona, perdona, encantaria. Però si hi pregunten els amics, els amics veuran que estàs desesperat, també, una mica. Exacte. La imatge aquí és bàsic. No, però a veure... Jo soc normal, no? Els amics en comú li preguntes, i què, com li va? O està amb algú? No ho sé. M'és igual, que faci el que vulgui, tu ja està impermeable, i mirant cap endavant a un altre temps. Tu, quan tinguis una xicota, li preguntes als amics, i així tens una immunitat. Veig que ve el senyor Benito per la porta... Benito! No cridi, Dani, esclar. Amb el que m'agrada cridar, Jordi. Això ha canviat el 2014, eh? Tenim un to tranquil a la penya del Morro, aquest 2014. Hem canviat ja. Què faci de Dani, de Dani i d'algú? Vull que facis de persona normal i corrent, que tot i que està aprenent i madurant, poc a poc, és una persona d'alfons. Bona tarda, senyor Benito. En fi, va, saludem. Sisè, consell, vinga. Sí, el Sisè, a veure. Si durant la trobada, ella o ella, està amb algú altre, no s'ha de ser mal educat. I tirar-li encara coses. L'imitat a saludar per intentar no incomodar l'altra persona. És a dir, que no... No vagi a ni, ni, ni. A l'altra persona, les saludes també o no? A presentes o si la coneixes o no? A l'altra persona. Jo crec que sí, no? No, no, no. Se la denuncia. Se la parla directament a la cara. Jo crec que sí, davant de tot. No, no, estic molt en contra. Estàvem en una altra persona. Revoltejo en la penya del morro. Mira, però la situació és aquesta. Tu vas pel carrer, et trobes, vas sol, et trobes a la teva exprella amb un altre noi. Salutes a ell i ni mires a l'altre. Perdona, jo no em ve de l'altre. O l'en general, no? Els ex. Ell ha decidit. Ella ha decidit estar amb una altra. Jo l'opiaré de la meva vida. Jo l'opiaré amb ella a partir d'ara. Tenim un comentari de Tarantino. Està el Tarantino. Es pot preguntar qui la té més grossa? Home, això no. Jo crec que això no. Normalment sempre sortim perdent-hi. A part de trencar el gel, trenques també els ànims de l'altre, no? I possiblement també trenques la teva. No els teus ànims, no l'altre. L'últim ja, l'última tema ja. Satè, si sóc jo qui vaig amb una altra persona, si vols, pots presentar ràpidament sempre pensant en el teu acompanyant. Si l'ha d'incomodar, no ho facis. És a dir, hola, tal, com estàs? Mira, et presento el Joan. Va bé, no sé què? Vinga, adéu, i ja està. Lo que diu la Cristina, de saludar. I dir com estàs, saludar el teu company i pirar-te, perquè si no, la cagues. Jo m'apunto això, si sóc jo qui vaig amb l'altra persona. En aquest cas, la Joana. Això també s'ha de parlar amb la persona. No la trobem perquè potser tu vas a un lloc que et trobaràs la teva ex parella. Dius, vols que te la presenti? Vols que te la presenti? Vols que passi? Ara, també pot ser que no. Comentari del Pulp, del Tarantino. Diu, hòstia, a veure si seré més amable amb l'ex que amb la meva nòvia actual. Home, tampoc, eh? No pot passar, pot passar. Avui estem rebent un munt de comentaris, una passada. És la més bona persona que deu ser amics del programa que va escriure. Tampoc no t'ho emocionis, perdona. És de Joan, des de casa. Sí, disfressat, no? O hem de deixar aquí, no tenim més temps avui. Molt bé, doncs ja et parlarem el pròxim dia. Hem de connectar amb la LK Prabila per saber d'aquests moments quina no hem de fer durant aquest cap de setmana, però abans, deixa'm saludar el Senyor Benito. Senyor Benito, bona tarda. Bona tarda, Joan. Pots una melodia que porta... Avui està passada amb les melodies, sí, sí. Escolta, una cosa. Déixi-la, déixi-la. No, ja ho sé, és que justament... Aquesta melodia és, ja ho hem dit la setmana passada, que és la sintonia de l'Ena Francia, ja ho hem dit perquè nosaltres l'utilitzem per homenatge en el nostre consultor sentimental de la Susia Mor, que ve als dijous a penya del Mor, senyor Benito. Però això me l'has posat avui. A vostè, jo crec que li convindria. El Dani, avui, ens ha fet una mica de... Et troba nòvia, aquesta Susia Mor? Respon els problemes sentimentals que podem tenir a la nostra vida amorosa. La setmana passada, hem tingut dos cartes, dos ullens, que aprofito per comentar que, si algun té de problemes amorosos, el sentimental pot enviar-los un mail a la penya del Mor. Ja tinc jo que no ho enviarà ningú. Gmail.com, la penya del Mor o la roba. Més que re per vergonya, no? Podeu triar un saudoni, per exemple. I jo, senyor Benito, l'he fet entrar un moment, avant de la secció de l'Eli, fent l'enllaç, perquè avui el Dani ens ha fet una mica de Susia Morfo, o Susia Morfo, que hem dit abans. I entra en Morfo, és amor. Morfologia. En Morfo, i que ens ha comentat el tema de les ex. Què fer quan ens trobem una ex? El que passa és que clar, el seu tarjet era adolescent. Vostè ja... Ja han deixat de ser adolescent. No, ja m'ho penso. Té algun consell quan ens trobem una ex, per exemple, de forma... Bueno, intenta grapejar-la una mica com a feia, va abans. Ah, bé, tot el contrari. Revolcant de propina, no? Clar. Això és el tema. Revolviu com a temps. En Claudi, senyor Manito, no marxi, que d'aquí és moment que anem amb l'Elicard de Vila. A comedem el Dani i Martínez.Ah, jo sí que he de marxar. Quina llàstima.M'ho passava. Vols que ets i vols que ets i vols que ets i vols que ets i vols que ets. Que avui tinc feina, que avui tinc feina. Quina feina tens tu?Ai, d'anar a parlar amb la Susia Morfo. Ah, molt bé, vinga.Adéu! El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar tetraplegic. Em vaig dir de 18 mesos, un any i mig, a l'hospital. I el meu pensament va ser... Quan surts d'aquí, què faràs? Te'n vas en por, perquè aquest món no està fet per tu. D'acord? Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxant rodera. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguida, actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat, el teu ordinador o disposiciu mob. informatiucomarcal.com La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. Sóc Jaume Sadoncoll, farmacèutic, del carrer Tolona, número 3 de Sant Just, i envio una salutació a la penya del Morro. Molts petonets, des de la botiga Otón de Sant Just, per la penya del Morro, de la Ràdio, i que tot vagi molt bé i que ho sàpiga. Al centre de la llaneria Bers, saludem a la penya del Morro. Bon Nadal! Bona tarda a tots! Avui, 24 de gener, 2014, tranquil·lament, el senyor Benito ha dignat fer-nos una visita, cosa que agraïm. Avui que li ha passat, que no es troba bé, i ara ha sigut venint. No sé, he deixat la medicació. Què em diu, ara? De venir a la dinària. Deixem saludar a l'Eli Capdevila, que tenim el telèfon. Bona tarda! Hola, bona tarda! Prou, ja, prou, ja. A veure com allorava. Portem anys fent aquesta tonteria, ja. Deixem-ho, deixem-ho. Eli, ja sé que vaig comprar tard, però moltes felicitats per la seva maternitat. Moltes gràcies. No havia tingut l'oclus, l'oclusió, ni l'oportunitat. Sempre, però, eh? Ja és gran, no? Demà un mes, eh? Un mes, un mes, ja, tot. Demà ho farà al mes, tot. Nen, nen, nen. Un nen, un nen, un nen. Ara que si et despistis, ja se'n va l'amíli, un nen. A veure, que no em despistis jo, que m'estan dient que això passa molt ràpid. A veure, a veure. Demà, a veure, a pagar la matrícula de la universitat. Escolta, Eli, si vols, un moment, una cosa, per un moment la sintonia. Vols que canviem la secció i enlloc de fer l'antiagenda a partir d'ara fem? No sé, pre-mama, sona. O sóc mama, saps? Mama primerita, no? Manuà, o sigui, o que sí, o sigui... Mare primeraeta. Mama, Manuà, el dus. És poc a explicar. Aquesta setmana m'ha passat i la portava que m'hagi passat amb el nen. No et posa amb l'aigua molt calenta al bany, cotes d'aquestes. És com un so de truman, però... Eli, et llansem la proposta, tu vols? El nom d'un nen? Jan. Jota Aina. I Trencapins. Escolta, saps la veritat, no falti... Té una mare al telèfon, no falti. Era una parella de còmics. Jaip i Fidel. Jaip i Fidel. O tal Bruixot. La patrulla dels castors. La patrulla dels castors? Ui, ui, ui, ui... Fets? Ens remontem una mica a l'època... Potser què es pensa, aquí? Pel Gil Popila? Escolti, Maritu, sisplau. A la seva època de caos ja està parada als anys 60. Sergi Grapes. Bé, escolti, Sergi... Però qui és Sergi Grapes? Qui és Sergi Grapes? Un personatge que sortia al Caballfort. Però què feia? Era un noi que li sortia... era com una mica a gafe. En Franceses diu Legat. És verga, és un dibuixant. No sé com que fa el Janny Trencapins, que feia els meus profets... Era la contraportada, entenc. I que feia el Marçú Pilami. Ah, mira, el tenia al cap com era aquell tigre de color groc amb taques negres, una cugallada. Una cugallada, oi? En fi, ja hem fet una mica el queco. Ara anem al tema del que ens ocupa, que és l'antiagenda del cap de setmana. Bé, Ellie, avui ens recomanaràs el concurs d'estalladors de Torrelles de Lledregat. Ara es pregarem els estalladors que són... que són, a més a més, la festa de la calçotada de Valls, un clàssic, a finals de gener. Però abans, comencem parlant d'una activitat, que hi haurà aquestes de setmana, a la única població marasmenca, també bon nom, de Tiana. Es tracta del segon festival de la novel·la negra catalana, que no és el BC Negra, que fa en Barcelona. No, no. Això és un altre... Igual que com està l'Antesala de los Oscar, que es diu en los lobos de oro, és l'Antesala de la Barcelona Negra. El que passa d'aquí és que s'entrada amb el que és novel·la negra catalana. I en canvi, el que és a Barcelona és internacional. Jo m'acabré, per exemple, no. Ja m'acabré, ja m'acabré. I André Martins. Els únics que hi haurà convidats. No, hi ha més autors. La novel·la negra catalana es distingeix perquè fan servir molt les pances i pinyons. Les què?Panses i pinyons. Ah, sí?Sí. Com a pistes, si vols dir.Sí, com a pistes. Unes passes, passes. Ah, unes passes, unes passes. Vam fer uns espinacs. Jo, des que soc mare, he perdut l'enginitat. No en tinc, ara això. M'he quedat una mica autèntica. Jordi Roca, també avui el programa. Molt bé. Que és hora, no? Arriben tots els col·laboradors. Ha pogut agafar el volt de Malibu. És el meu aniversari, no m'ho havia dit. Quina sorpresa més agradable. No, Jordi, ens veiem ara a la segona hora. Està la rebecció que van d'estreure el seu abric d'estracant. D'estracant, que portes? Va, Eli, això de... Una activitat de destaca, eh? Un activitat de destaca, del programa d'aquest tiana negre, que és de mà, dissabte, les 11 del matí, un contacontes negre. El Riva el Tessar?Sí. No seria, eh? No seria d'aquestes. Fa com molta gràcia... Fa com molta gràcia el fet que hi hagi contacontes, com en moltes blocs i moltes activitats, però que es dediqui, bàsicament, o que expliqui contes així, de temàtica criminal. Em sembla una bona idea, eh? Perdone, els contacontes que estem acostumats a veure les biblioteques de Barcelona, per exemple, o la xarxa de Diputació, són, per exemple, el vell i el mar, no? Tota la llunyaria, aquella... Aquella lluny de l'esfà... I hi havia una vegada una fada, no? Hi havia una vegada un criminal... Que tenia una pistola d'aquestes. Ah, clar, va, aquesta té més morro, té més rotllo, té més rotllo. Té més rotllo, té més pistola. Intentem no parlar de pistola, a ser un psicòquil. No escolta, vostè, no parlem tots a l'hora, perquè, si no, no s'entén. La primera prueba me la hizo un amigo, que me salió de maravilla, para que no me lo repitan todo. Sí, veríduo. Vostè no està bé, vostè ha de tornar a la medicació. No, ha de tornar aquí, Jordi. Perquè si ve que de dia ve més suave després. Ara porta acumulació de tots els dies que no ha vingut, i avui ho descarrega tot. És com la teràpia, no? És clar. Bé, doncs apuntem-hi a la novel·la negra. Aquest cap de setmana, el segon festival a Tiana. Demà al matí, compte a comptes, que això té veure a pinta, sobre Raymond Chandler. Vostè n'havia fet, no? Recordo. De què?De compte a comptes de novel·la negra. Radiofònic, no, era? Radiofònic. Allò ho deia Allen, no? Un inspector fort. Un inspector fort. Estava nou. Passem ara al concurs d'estalladors de Torrelles de Llobregat. Puc dir poca broma, perquè Torrelles de Llobregat és festa major, la festa major de Sant Pau, concretament. Torrelles és un llac a Catalunya en miniatura. Per tant, ja tenim un respecte cap a aquesta populació. Atenció, perquè l'aixió dels estalladors, de què va? Sí, això seria com de llenya taire, però sense d'estral. Aquí es tracta de partir els troncs, ficant una cunya de fusta i una massa, anar picant amb la massa perquè el tronc s'estigui, però ja us dic, un molt ocasionalment s'ha de fer servir l'estral. Llavors em sembla una cosa com curiosa, perquè moltes vegades parlem aquí d'algun tipus de concursos endestral, on serra mecànica, fins i tot. En aquest cas es tracta de fer llenya i de fer troncs sense cap tipus d'eïnat tallant. Simplement, això amb la massa i d'altres trossos de fusta que tu vas posant en mig, et dic collo conya i pam. Una estrella en català és com aquell tros de fusta molt petit, en forma de... Prim, que se't va posar entre els dits. És una estrella? Entra o dintre? A dintre, dintre. Qui tingui més estrelles guanya, una mica. És una estrella. Qui tingui més estrelles guanya, o com va? No, és un concurs en el qual hi ha diversos troncs diferents. 4 troncs diferents a diferents pins, en principi són pins. I aleshores és un crono. El primer equip que faci piles, no sé el nom exacte, és el que guanya. Abans d'això, hi ha també recuperació d'altres tipus d'oficis del gos. Que això m'agraden molt, també. Oh, que bonic. Perquè els oficis del gos, que és el que a mi m'he tirat. M'he tirat. Només n'hi ha un. Que és l'enyador, que és recol·lector, que és caçador... Guarda furastal, guarda furastal, Yeti... Escursador, què fas? Escursa les coses. Exacte, sí, sí. Que fas cursa, home. Si aneu a aquestes demanes, ho ensenyaran a fer feixos, també. De la llenya... Molt, molt... Molt útil a la societat. No faig feixos de llenya a la teoria. Molt útil a la societat d'avui en dia, sí senyor. Doncs ara, amb un compromís, si et demanen que facis un feix, i no ho fas, eh. És la llenya de dir-ho, tia, ojo, oberta. Ara que anem de cara a ser un país, hem de saber aquestes coses... No podem reclamar... Perdona, no podem reclamar un estat propi, si no sabem com fer un feix de llenya. Un feix de llenya. Si em permets una mica d'extrenció cultural... No, no. Un guaje popular, astillar, té un significat de fotre-li un sablaso a algú. Ah, sí? Oi, he astillado a mi vieja. Vol dir, no li he tret pasta. Va, ja ho he fet a la mà. Astillar, eh. I acabem ja amb la festa de la calçotada de Baix. Home! De Baix, de dalt, de dalt. De Baix, de dalt. Hem trobat per il·lustraure i parlar una mica d'aquest tema. Hem posat calçots a l'espot i faig. I ens ha sortit aquesta cançó. Així sona. Així no sona, ja... Si veiem, sí. És l'únic tema que trobeu a l'espot i faig. L'únic que es pot fer és que no sona, no? Sí. No, no, sí que sona. És premium. No en sortirà publicitat, no? És un tema que durarà 7 minuts, 25 segons. Sí, tota l'estona. No ho sabem, però posa calçots, original, mig... Un grup que es diu Civersònic. És el recorregat que fa el calçot dins del cor human. Potser sí, eh? Un cop ingerit és el soroll... Salsa romesco. Ara, ja està. És una sessió de DJs. No parlen? Jo crec que no, eh? Tampoc canten. Avancem una mica, a veure, al minut 40 totes. Però és el que posa en el Barxilau de Baix. Ja ho tenim. Anem a perdre-se la calçotada, Eli, perquè... Però és llepucajada, calçots. Ah, jo he pensat... No, és que comença a partir del febrer, no, jo crec. Ja he pensat, ja he pensat. Fas tard, fas tard, fas tard. El març de fet ja s'acaba això, eh? Sí. Comença a finals de desembre, finals d'any, jane i febrer. I al març hi ha la cosa de la capa Valle. En aquest cas, hi ha la gran festa de la calçotada. Sí. El 3 de sortida, eh? Igual que hi ha el tema de la chatonada, ara ja toca el tema de la calçotada. No, no, això promet. La gran festa de la calçotada. És una dia de festiva, tradicional i promocional, en torn del calçot, que impregna els carrers i places de Baix d'un mercat tipisme... d'un mercat tipisme... Mercat, mercat tipisme. Ah, d'un mercat tipisme. No Mercado. I moltíssim. On es podrà viure i participar, en un marit programa d'actes populars, festius i concursos relacionats, no Mercado, no em miri així que sé per on va. Eli, explica'ns què és el que s'hi podrà trobar. Tot el tema de concurs, ja sabeu, eh? Els que cultiven el calçot, allò, el calçot més gros, els de la calçot, evidentment, tot el tema del romesco, el de menjar calçots, també... Els concursos puges poder imaginar, eh? Perdona, els comentaris tipus de la gent. No, el que és important és la salsa, eh? Que això també és un clàssic. Si la salsa no està bé, el calçot ja pot estar... També hi ha la gent que va de calçotada, però el que li interessa més aviat és el tema de la càrrec, o la botifarra, la brasa, ni que la calçota ens hi ets, també... Calçotada amb graïllada, de càrrec, o no. Aquest és l'autèntic debat que hi ha avui dia a Catalunya. Jo soc partidària de graïllada, graïllada, no? Sí, sí, sí. Però no la manida, només calçotada. No, a manida, no. Perdona, perdona. A veure, a veure. Perquè el tema a manida i graïllada... No, no, no, no, no, no. Si fas una calçotada, una calçotada no facis a manida. O sigui, qui porta una manida a una calçotada és un pringat. Diguem-ho obertament i clarament. I, de postres, què es recomana? Home, però... Crec que era una catalana, per favor. Crec que era una catalana, sí, senyor. Ara ja estem en època de tronxes, eh? Tortell, no? Què? Tortells, no? Perdó, un calçot... És una cosa digestiva, que et trica a pavall. Tanta vacina i... Sorbet. Biomanant. És no de pravi. Ai, no, com diu ell. És no de pravi. No pot ser que perfum. Bicarbona, bicarbona. Tot això serà... Sí, torna el tema del calçot. Perquè tot això serà demà i diumenge, no, Eli? Sí, sí, sí, eh? Això sí, hi ha d'agostació, evidentment, no hi ha... re gratuït, hi ha aquest tico de festa, perquè ja és en plan... que heu de aparcar al poble del costat, ja ho sabeu, no trobareu aparcament, i, a més, quan arribeu, haureu de comprar el tiquet d'expertinent per poder provar el tema del calçot. Ara, la festa val la pena, va a tothom allà, vestits de polilla i de leu, i és molt maco, molt maco. Eli, moltíssimes gràcies. Una setmana més per haver-nos de tres, que vagi molt bé, afacitats per aquest primer mes. I res, ens tornem a escoltar. Les setmanes que ve, que ja estarem al mes de... Ah, no, encara no. No hi ha caigues, que és... El de Rídia. Eli, gràcies, bona tarda. Bona tarda, bona tarda. Està molt gran. Vol que allà, connectem amb Catalunya Informació. Tornem ara mateix. I ara, que no. Bona tarda, són les 6. Aquest viari, el trànsit, aquesta hora. Doncs només hi ha una incidència a la xarxa viari, hi ha un tram de cua, serà mateix, i la veiem per càmeres a la B30, a Berberà del Vallès, i en sentits us. El president de la Junta de Galícia, Alberto Núñez Feijó, ha comparat avui el sobiranisme català i el pacte per la consulta amb el peronisme argentí que es perpetue el poder. Feijó participa a la convenció del PP que es fa a Barcelona, amb la presència dels principals líderes estadals del partit, i on eres abans, la presidenta del PP a Catalunya, Lícia Sanchez Camacho, ha fet una altra comparació. En aquest cas, el moment en què es viu a Catalunya el sobiranisme, amb l'escadi condicionat pèreta. La consellera d'ensenyament Irene Rigau acusa el ministre del Ràm, José Ignacio Vert, de generar tensions entre les editorials de llibres de text i les administracions autonòmiques amb la precipitació que afirma que s'està desplegant la lomfe. Rigau sosté que no s'han de tocar els llibres de cara al curs vinyen. Esquerra republicana de Catalunya, referèder, l'opció d'anar en coalició amb Bildu, el partit basc, a les pròximes eleccions europees, una aliança que s'allunye després d'una reunió que s'ha mantingut avui. El partit d'Oriol Junqueres es podria presentar en solitari després de descartar també una llista unitària amb Convergència i Unió. Un quart atemptat amb un cotxe a bomba al Caire, capital egípcia, contra un convoy policial, mata una persona i eleve a sis, el balanç de morts, només avui. Una greu anada d'atacs atribuïts a Islamistes que coincideix amb el tercer adversari de la revolta que el 2011, va destituir el president Hosni Mubarak. La caiguda del pez argentí afecta també les empreses espanyoles amb interessos en aquest país sota-americà. El govern de Buenos Aires anuncia que aixequi les restriccions als particulars per comprar dòlars, en mig de la caiguda de la moneda argentina. El gran teatre del Liceu no farà cap era o temporal el Istiu i programarà l'òpera porgi en vés de George Gershwin. És un dels punts que recull, l'estratègic i de viabilitat del 2017, destinat a solucionar la greu crisi que pateix el Coliseu Barceloní. Catalunya Informació, els esports. Aquesta és la previsca que compareix amb Maria Bartomeu per explicar entre altres qüestions com queda a partir d'ara la direcció del futbol club Barcelona. Podreu seguir aquesta roda informativa en directe a aquesta casa, Catalunya Informació. Bartomeu ha pres dit aquest migdia la primera reunió d'aquesta junta, després de assumir el càrrec, ahir, arran de la dimissió de Sàndor Rossell. Encara, en clau blaugrana, aquestes setmanes els socis Jordi Casas decidirà si amplia o no la carella de Rossell Bartomeu i Faus. Aquest vespre a les 9 Celtabetis, partit de la 20 i reneix una de lligar primera, amb el debut del nou tècnic del Betis en Gabriel Humberto Calderón. I ara fem la del jugarà a la final de l'Open d'Austral i a la primera gran eslam de la temporada, soparat febrer en 3 sets. Nadal s'hi trobarà un altre suís. Està nit les va brinca, que jugarà per primera vegada una final de gran eslam. Mica en migas va reforçant la nevada, que ens afecta aquest vespre i nit. La cota de neu va pujant cap als 1.400 metres a la Vall d'Aran i també cap als 1.800 a la resta del Pirineu. Es poden acumular més de 50 centímetres de neu en cotes altes. Risc molt al d'allaus, durant tot el cap de setmana inventades fortes al sud, a cotes altes del Pirineu i també nord de l'Empordà, l'ambient, en general, fred. Tots seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, passen 3 minuts de la sis. El centre de l'estudi Sant Just tenc recordada amb el dissabte de la jornada en què les tropes nationals van entrar al municipi i a Sant Pere a Mart i de punta trobada serà la 5 de la tarda la plaça dels estudis vells. I s'anirà fins a Sant Pere a Mart. I ara les persones que hi assisteixin i explicarà com es va fer el replacament de les tropes republicanes i com va ser l'entrada de les primeres unitats franquistes a Sant Just. De fet, fins i tot el mil·lístil heu de parlar de retirada. Segons Fencerriera, l'objectiu era Sant Pere a Mart i un dels punts estratègics per controlar Barcelona que es volia encerclar. Com dèiem, el punt de trobada serà la 5 de la tarda a la plaça dels estudis vells. A partir de demà, a la Deixalleria Mòbil, tindrà parada el part de la Plana Padrosa. A cada últim 17 de mes, la Deixalleria passa per diferents barris del municipi per fer més fàcil l'accés de la ciutadania, reciclamaterials i productes contaminants. La Deixalleria Mòbil, per tant, passa a cada últim 17 de mes, el Parc Joan Maragall, el primer lloc, després part del Parador, plaça Camuapa, part de les classes de Sant Pere. També a la Plana Padrosa i, finalment, s'acaba amb esluir. Recordem que els senyors tanks poden utilitzar altres sistemes per reciclar, com ara la Deixalleria Municipal, el camí de Cambiosca, que també ofereix contenidors específics per a tot tipus de residus. A més, també hi ha la Mini Deixalleria, el carrer del mercat, contenidors de recullida de roba al carrer, mobles i trastos vells de domicili i olives vegetals, i piles i medicaments a comerços i farmàciars, efectivament. I acabem aquest bulletí, explicant-vos que la primera marató del donant de sang 2.0 de Catalunya superà les expectatives, les 8 del vespre s'acaba aquesta campanya, i el banc de sang i teixits ha aconseguit el seu objectiu de superar les 5.000 donacions en només una setmana. D'aquesta manera, es recuperen una mica les reserves de Nadal, aereo en estoc per 7 dies, considerat un nivell normal. Tot i això, a Catalunya, es continuen necessitant 1.000 donacions diàries per atendre els malalts. El tancament de la campanya es formalitzarà les 8 d'aquest vespre. L'Hospital Clinic de Barcelona, el centre, ha comptat amb més donacions aquesta setmana, i on s'exposarà la marcador final de les donacions que s'han fet arreu del país. I de moment, això és tot més informació que els senyors notícies d'Edicio Vespre. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chillout, la smooth jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem. La penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda, de 5 a 7, parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'Extrarràbia, també parlem de televisió, esports, van d'esponorats, fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el que és el de Joves de Sant Just. Fem un caràcara amb les de segon d'Eso, i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim les nostres tecnologies, videojocs del llibre, que ens ha fet bastant més de 20 límus. Mits electrònica ara és bits. Mots més que mitja electrònica. Ara divendres i dissabta de 10 a 12 de la nit. Connecte't al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català, o millorar-lo. fins al nivell d'E. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en la relació en social. Informa-te en el web cpnl.cat. El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar tetraplègic. Em vaig dir a 18 mesos, un any i mig, a l'hospital. I el meu pensament va ser, quan surts d'aquí, què faràs? Te'n vas amb por. Perquè aquest món no està fet per tu, d'acord? Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enrere. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Molts petonets, des de la botiga Oton de Sant Lluís, per la penya del Morro, de la ràdio, i que tot vagi molt bé i molt bé. Una salutació molt forta a tots els components de la penya del Morro, sóc l'Elícia, d'Abristol i Diomes, i com diem nosaltres, enjoy English, enjoy Bristol. Des de tot bé bé amb Kits, enviem una forta salutació per la penya del Morro. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio del Sveu. Bona tarda. Sí, sí, no, de la tarda. Benvinguts a la segona hora de la penya del Morro. Avui, al programa, home, tenim l'honor de que ens visita en directe en live aquí a l'estudi número 1 de la ràdio, el senyor Benito. Senyor Benito, bona tarda. Hola. Hola. Ah, Jordi Domènech. I el Jordi Raca també, Jordi. Hi ha coses que no canvien. Els col·laboradors de primera i de segona no canvien. No, dic que... Senyor Benito sempre diu les gràcies. Senyor Domènech, s'ha fixat l'humor net que està, o el senyor Jordi? Sí, des que no ve a l'estudi. Des que està en la costa oeste d'Amèrica, està amant de mal i bu. M'he dit que té un apartament que és bastant curiós. Bé, de preus. Jo treballo, jo faig coses a la cadira. Vull dir jo. Ell també treballa. Escolta, hem de fer moltes coses d'aquesta segona hora. A més, també ens visitarà la Júlia etmella. Avui, per parlar-nos de música com cada setmana, entre altres coses ens farà conèixer el grup Escatalà, si no el coneixeu, per exemple. Independentista? Bé, senyor Martí, què té a veure? És independentista? És català amb Escan. És català. No és un grup que és català, és català, que també ho és. Escatològic. Comencem amb el trending topic de la segona hora. Vostès ha preparat alguna secció, senyor Martí? Sí, o les coses importants de la vida. Avui ha sigut també trending topic aquest matí. We will always support you, Justin. Sí, perquè... Les believers tornen a sortir i believers masculins, que també n'hi ha, però menys, però n'hi ha. Jo sóc un d'ells. Tornen a sortir a defensar... Us marxa, eh? No, no marxis, queda, queda. Passa vergonya. Ha sortit a defensar, dic, el seu idiot, després que aquest fos detingut per participar en una carrera il·legal a Miami, amb una licència que havia avançat i sota els efectes de l'alcohol i de les drogues. Justin Bieber... Quants estrelles, Justin Bieber? 20, pot tenir? No, sempre no tindrà 16, aquest nen, eh? Ja n'hi ha... Jo crec que ja pot tenir els 20, més o menys. Doncs aquest noi de 20 anys, per tant, és legal, eh? Ja pot veure, però, clar... No, no, pot veure, però una altra cosa és... Conduir sota aquests efectes... Sota els efectes de l'alcohol i de les drogues, i també amb una licència que havia avançat i que no era seva. Ara ja podem dir que Justin Bieber... És, bueno, una mica... l'artista que tots esperàvem. No? Què vol dir, com? Home, no? Ha caigut un mitjà. Ha caigut un mitjà, sí, sí. S'ha tornat home del carrer. Tot i això, però estan llibertats, no, Justin Bieber? Sí, ha estat hores després de que fos detingut per tallar un carrer amb la finalitat de realitzar una carrera per on conduir, a 100 km per hora, quan era de 50, conduir sota els efectes de l'alcohol amb marihuana, pastilles que havia pres sota prescripció mèdica, i amb el permís de conduir... Home, però combinades amb l'alcohol imagina, com pot tenir la cosa. Amb el permís de conduir caducat. Van ser els veïns, els que van alertar el policia, i, per tant, va ser detingut. De totes maneres, un cop detingut, va haver de pagar una fiança derretada pel jutge de 2.500 dòlars, és a dir, 1.840 euros, i destaca que en sortir de la comissaria de policia, el primer que va fer és apujar-se al sostre, al cotxe i saludar els seus fans. Ah, molt bé. Molt bonic. Tota la gent que estava allà... Hola! Un gran exemple, eh? Perdó. Aquest home, que anava a 100... Aquest home. Aquest noi. Sí, una carretera que era de 50. Cony, que vingui aquí. Que volen arguments que van a 250 per una carretera de 30. Ja veurà. I, a més, conduia un Lamborghini de color groc, i ho va fer amb una altra noia, que també és conegut, que conduia, en aquest cas, doncs un Ferrari de color vermell. Bé, atenció, perquè tenim comentaris. Ara repassem algunes piulades, però el chat de radiosband.com, per exemple, de Tarantino, que avui ens acompanya, durant tota la tarda, i diu, Justin Bieber, que farà la banda sonora de la meva pròxima pel·lícula. Bueno, jo no ho veig. Home, podries ser, ja en parlem després, perquè el Tarantino... El Tarantino té una crisi greu, eh? Ah, sí? Què li passa? Bueno, ara en parlarem. Abans, però, algunes piulades sobre aquest assumpte, i te'n canviem. No podem estar tota la tarda parlant de Justin Bieber. Les Bolivars, i estaríem tota la tarda, eh? Pujar l'audiència, Jordi. Però l'audiència no és el tipus d'audiència que volem. Volem Beliebers, com a audiència, pregunto, eh? Ho deixo sobre la taula. Perdona. A veure si succebem. La taula rodona que farem el senyor Benito i jo, i el Jordi Roca i la Cristina Vargas, el que és el de joves properament. Volem Beliebers a l'audiència de la penyada del Morro. Què diu la gent, per exemple? I'm here, Justin, que és la Rosangela. Diu, mentre el jutge li parlava, mirava a tot arreu, habitant, plorant i mossegant-se la mandí volar. We will always separate you, Justin. Però què dius? Sí, jo vestia una foto i ja estava somrient, i superferit. Potser la foto era d'un altre moment. Estàs ficant amb una Beliebers. No et fiquis amb les Beliebers, vale? Vale, vale. Et bloquejarem el tuit amb el Jordi Roca, Jordi Grins, MQIets. És la reacció que tenen les Beliebers, eh? Quan algú es va en contra del gestiu. Una altra reacció, en aquest cas, un altre comentari que ens fa a la nit Belief, que diu, ahir va ser un dia molt trist per tots, però avui estem molt forts, més forts que mai, perdó, per mostrar-te que no estàs sols, Justin. We will always support you, Justin. Entrega't a la policia, eh? A ni Belief, eh? Sí, sí, si vol. Que va ser un dia molt trist, Jordi, per totes ells, eh? Si vols demostrar que no estàs sol, entrega't a la policia i vés a fer-lo acompanyar. Ara ningú es lamenta que sigui adicta a certes substàncies. No, d'això no hi ha comentaris al respecte. No. La majoria eren donant suport, i en aquest cas, també, com el que ens fa a l'Estefaní. Sí, que diu, eh... We will always support you, Justin. Perdona, un hashtag llarg. Diu, el meu ídol només sonriu perquè les belívers no es preocupin i no estiguin malament. Això és un ídol, perdona, m'agrada molt. M'agrada molt, aquesta. Ha pillat tot el tema. M'ha agradat el nom de les belívers. Ani, Rosani, Estefaní... És que es diuen així, i Jordi... Jo, Jordani. Tinc que estar acabat amb mi. Clar, de idiota. Va ser una senyora de tanyos més vermelles, eh? Passem al món del cinema amb Jordi Roca. Directament, Jordi Roca. Escolta, quina menjil·la he fet amb Malibu, ara, vostè. Però és un mentida. És un mentida, és un mentida. És el dia d'una foto. Ho ha petjat el Facebook. Va, comencem per la primera pel·lícula de la setmana que s'estrena avui. Aquest és el trailer, quasi, i no d'entès. Deixeu-me'n escoltar-ho, si no, no, eh? És un drama espanyol del director Pàpic Lozano. Una història basada en la novel·la de l'homònima de l'escriptor Pedro Urgarte. Això és el que jo heu posat en l'escriptor, eh? Pedro o el joc del Pedro? ¿Qué dole? ¿Quién es familia? ¿Qué choc es, escolti, d'ofregit? Estàs en deuda com Piotr. Com Piotr. Un trailer molt interessant, molt atil, no? M'agranyes d'anar al cine ja, eh? Su casa. Aquesta música del... Estàs jugant amb un foc, Alberto. Del buri-buri, del tibidà. Vinga, quasi, no d'entès, com diem, eh? Un drama espanyol del director Pàpic Lozano. Pàpic Xuló. Ens dèiem una situació que podria passar a molts pares, de qualsevol altre. Aquest és el fet de partida. I és quan el seu fill té un accident, que quasi té causa de la mort, i ells es queden paralitzats. És a dir, l'estan veient en una festa, que el nen va patir un accident nix, que ja ho veureu, i es queden paralitzats. No fan retenen tanta por per intentar salvar el nen quan ho podien haver fet. Es queden paralitzats a ta morits. El nen, qui salva la vida finalment in extremis del nen, i com això, doncs, canviarà les seves vides. I també aquest gran deute, que solidarà la família amb aquesta persona. Passem a la següent pel·lícula, que també es trena avui, a Hojoé. Hércules, el origen de la leyenda. No me detendré hasta rescatar a la princesa. Hércules Juarón. Hércules, eres el hijo de Zeus. Abraza tu padre y descubrirás poderes que nunca imaginaste. Oh! Oh, això té... S'ha d'anar en compte, s'ha d'anar en compte, perquè amb això dels herois, i aquestes coses, hi ha un cantor, hi ha una línia, una miqueta... No et parles gaire. Ja està? Bé, vinga. No, no, que no la música, però la de la música. És Hércules. És Hércules, fill de Zeus. Precindible, Jordi. No cal que fem aquí el drama, ni la exigència, perquè... Qui la fa? El protagonista vol dir els actors. Doncs el que l'envull, que no el coneix ningú de moment. Perdona, jo era espartaco. Era com Hércules, però era una mica diferent. En aquest cas, doncs, és la història una vegada més de Hércules. Totes les coses. Jo no la conec. Fins de Zeus pot haver de fer la seva vida. Si t'hi hi ha des de petit, Jordi, ja vas veure Hércules a Disney... Per què ara vols veure amb carniosos? Jo no em va agafar la petita Hércules a Disney. Els 12 treballes, ja. Però era d'estreis obèl·lics, allò, dels 12 treballs. Els 12 proves. Si es van inspirar amb la llegenda, amb el mita, amb el mita d'Hércules. Llavors, què? Has superat 12 proves? No, no ha superat 12 proves. Simplement ha d'alliberar, en aquest cas, la història, com una ranell, ha d'alliberar el poble de la seva mare, que és la qui va demanar per una plegària, tenir un fill per poder alliberar el poble del seu marit. Però és veritat o són inventades? No ho sé. A veure, si Hércules es coneix la seva èpica i la seva llegenda mitològica per les 12 proves, ara, a què ve, que hagi de parlar amb la mare i la plega, són inventades? No, no he fet una versió lliure d'Hércules, ja ho diuen. No ens enganyem. L'origen de la leyenda. És per fer la continuació, no? Sí, sí. La precoela. Tenim, últimament, una nova independència en el cine, que ja està bé, eh? Ja està bé. Continuem amb una altra pel·lícula que també s'estrena avui. Parlem de Spike Lee, que s'atreveix ara, amb un remake del conegut director Park Chan-Wook. Qui no coneix Park Chan-Wook? La pel·lícula es diu Old Boy, perdó. Que és nen vell, no? Un nen gran. Vengem imbàton. Tiene a seguir un remake del menjar vembàton. Té nom d'Augustion, no? Si estuvies intentando encontrar a tu hija y inviar tu reputación, podría ayudarte. Si quieres volver a ver, convida a tu hija. Contesta dos preguntes. Primer, ¿por qué te he tenido encerrado durante 20 años? Y segundo, ¿por qué te he soltado? Home, interessant, no? Molt interessant, la pel·lícula. Jo és una de les... ni en dues, ni en un altre, que també crec que val la pena pagar els 3.90 els dímics al cinema. Perquè el cap de setmana no, no? Directament. Ara tenim pel·lícules que val la pena pagar els 8 i és un dels casos, sobretot pel misteri, que envolta la pel·lícula. És un remake del director Parchongou, que té el mateix nom, que es va estrenar el 2003, i que l'ha adaptat al Spike Lee. Doncs un home, que té una filla i una nit de borratxera, se'n va dormir a casa seva. I quan es desperta, es desperta amb una habitació, no s'aponés completament tancat, i només té una televisió, que això és molt cruel. Té una televisió on va veient tot el que va passant, i com el seu cas es fa públic, com la seva filla plora, etcètera. I queda 20 anys tancat fins que la llibren. I aquí és on comença la pel·lícula. Però què passa, que havíem perdut la clau de l'habitació? No se sap, hauràs d'anar a veure la pel·lícula. Això no es passa, eh? No, perquè l'home entra per donar-li menjar. Clar, home, si no s'hagués mort, no duraria el puntant. Potser li passen les trancetes per la porta, com els fistes. Això no ho sabem. En fi, Old Boy, que també estrena avui, amb Samuel L. Jackson. I també una de les germanes Olsen, que feia anys que no les veia a mi, torna. L'Elisabet. Que no es valdria el trastorn alimentari. Ah, bé. Trastorn alimentari vol dir enorecció, no? Sí. Bé, parlem ara d'un altre... No, no, vull dir que... per situar-me. Parlem ara d'un altre pel·lícula que també s'estrena avui, Man's Minescape, que és el trailer. Bueno. La família de mi madre es una de las más ricas de Estados Unidos, pero sin el eternandor ver controlada cada vez. Que és la filla d'opre avui un free. Como si fuese un insecto. Si alguna vez me encuentras particularmente atractiva, no recuerdo. Quizá me lo estoy intentando. ¡Estoy harto de juegos y harto de fríceos! Mira, el Buxadera. Sí, no? Sí. ¡Manos arriba, señor Washington! El Buxadera està casada amb la dona més rica de Estados Unidos. ¿Qué? Escolta, un moment, mal rotllo, aquí, no? Ja és perit o què passa? No, no hi ha cap esperit. El protagonista és el Marc Estron, que és el que dona vida protestada a aquesta pel·lícula. Era el Jordi Buxadera i és el Marc Estron? No, no, no. Té la capacitat per introduir-se a la ment dels demés i, sobretot, de veure els records de la resta de persones i introduir-se, justament, a la memòria. Oh, quina gran habilitat. Home, sí, està bé. Vas conèixer una mica millor aquí, aquí tens, davant. El costat, aquesta. Molt perversa. Tu coneixesteu a Franco? Què dius? Això és un record inquietant. Però què dius? Tu coneixesteu. Estic una mica espantat, a veure què diu Menja. Els compleixen 75 anys i es acaben d'entrar a les tropes de Barcelona. Sí, senyor, el dia 26. Demà... Ah, mira, això ho parlàvem a ell, que demà... Què fa? Molt a partàcia? Que aconseguiré l'Eli amb la merda de la calçotada. És veritat, és veritat. Jo el que volia dir és que... Mira, ens han escapat el comentari. Demà, justament, aquí a Sant Just d'Esvern, es celebra, bueno, recorda aquesta efe mèrida, fa 75 anys, que van entrar a Sant Just, demà... A Sant Just, un dia abans, un dia abans. Van dormir aquí a Sant Just. Bueno, potser sí, a Sant Pere, a Màrtid. No, van construir quantes plogues en un dia. No, però això dos pot descobrir a la visita guiada, no? Que hem recomanat la Carme, que estarà demà. Demà, a partir de les 5, si voleu, hi ha una visita guiada, i a Sant Pere, a Màrtid, que és una muntanya... A Sant Pere, a Màrtid. Però està al radio de l'Efund de Mallorca. Exacte, on comença la carretera d'aigües per la banda... De més a baix. I, llavors, segur... Teníem aquesta curiositat de saber quan van entrar a Barcelona. Justament, al 26. O sigui, que és al diumenge, al diumenge. No sé què plaudeix la gent. Moltes gràcies, a mi, no em fa. S'està equivocant d'himne, eh? Aquest és l'himne que, quan parlem de la guerra civil, posem aquí la penja del Morro. No és el... No és el nacional. No, aquest és de les barricades, correcte. Aquest és de la Sena T. Sena T, eh? Sí, senyor. Quins racons, quines llàgrimes que calen. Sí, sí. Senet de Fai, eh? És història viva, el senyor Benito. Encara existeix la Senet, eh? Sí. La Fai, la Fai. Sindicat en narco-sindicalista, no? La Confederació Nacional de Trabajadores. Bueno, en fi, eh... Un abraçó, compañero. Un abraçó, compañero. Vinga, anem al tema. Hem escoltat l'altre dia de Minescape? Eh, no. Ah, doncs... Sí, sí, que l'hem escoltat. Exactament, no, però això que està molt bé, perquè aquest home em rebrà un nou encàrrec, que és posar-se la ment d'un adolescent que jugarà bastant amb ell, sobretot també a seduir-lo, i ella, el que haurà de decidir com si fos un jutge i que la gent és una psicòpata brillant, o si els seus pares la volen forçar una sota que ja veureu a la pel·lícula que ells que vulgueu anar a veure. Que, per cert, aquesta està arruda d'Espanya, no? Si no tinc malentès, crec que sí. Diria... Ah, sí, perquè és una cooperació nord-americana i espanyola. I gran part de la pel·lícula havia escoltat que s'havia arrudat aquí. Tens raó, Cristina. Bé, parlem ara de la següent pel·lícula i l'última. No, per l'última, que també és estrenar avui. No hi treballo, vostè. Què? No hi treballo, vostè amb aquest pel·lícul. No puc dir-ho. No puc dir-ho. Parlem de presentiments. Amb la Marta Itura, l'Eduardo Noriega i el Fonso Bassal, pel·lícula espanyola. Torna a començar, que no m'has fotut el començament, silenci. A noche llega la Marina con mi marido y mi hijo. A noche qué? Torna a començar? A noche llega la Marina. Llegué a la Marina? Sí. És una cooperació nord-americana. Ah, és una cooperació. Torna a posar la cooperació, no ho entenc. La pel·lícula que té tu a favor... Vinga, anem al tema, va. A noche llega la Marina con mi marido y mi hijo. El caso es que no encuentro el apartamento en el que estamos alojados y no consigo contactar con ellos. Que a ver, unas copas de mes. Això va a este metrós a casa, no saps on està el cotxe. Va, a buscar-lo. Los hombres siempre abandonan a las mujeres. ¿A quién coño es usted? Se llama Marcos. Julio. Félix. Necesito salir de aquí. ¿Se puede saber a qué juegas? ¿Dónde está mi marido y mi hijo? ¿Qué pasa, Julio? Félix. ¿Qué pasa? Ui, que mal rotllo, mal rotllo, eh. A l'organització, la Marina. La Marina fa mal rotllo. El Jordi fa una cara que no val molt la pena, eh. Aquesta em sembla. No poden venir els dimunisges a la tarda. A mi em sap greu. A mi em sap greu per la martatura. La gran pregunta és, el cinema espanyol sortirà del forat algun any? Escolta, no anem en contra del cinema. Sempre en contra. Sempre en contra. A la gent que fa coses. Que l'equip ha d'anar als gos i als gaudis, senyor Benito. Ara, ara, ara. Per cert, Tarantino ha deixat de comentar el chat de radioesbert.com, però tensió perquè s'ha afegit un que es diu Morricone. Elenio. Sí, el masculí de l'Ena, no? Elenio. Atenció, perquè Morricone diu, ni infomaníac volumen dos, també ficareu el trailer? No. Us posarem el trailer i per aquest uient li diem que si el que vol no és a veure una mica de por no, no fa falta que hi vagi, perquè no hi ha escenes tan pujades de to com perquè... Què diuen, ara? Digue-li que deixi l'adreça i n'iré jo, personalment, a fer-li la cena a casa seva. Vol que allà, què falten, per favor? Una pregunta, Jordi, no comentes ni infomaníac dos? No, no, no. Perquè ja vam tenir la primera part, la segona part no aporta absolutament res. La segona part és la mistèria, que era saber, i ho diré ràpid i grullerament, qui es tira a la noia, qui l'esclavitza ja ho sabem a la primera pel·lícula, per tant, a la segona l'únic que ens queda veure és com continuen fent l'amor o sexe, etcètera, i sense cap tipus de scènes crisi. Per tant, una pel·lícula sense argument, prescindible, i que és el mateix de sempre de l'altre dia. Vaig que... va agradar, eh, quan la vas veure? No, no va agradar gens, ja no té cap servir. Escolta, jo anava a dir una cosa. Sí, que he vist abans un article a la web del país, que diu, 10 pel·lícules porno, que són més interessants que ni un fomaniac 2. Aquest és l'article, eh? És que, ni per a tots aquells que volen anar a veure porno, no serveix la pel·lícula. Bueno, faries creus de la gent en les formes d'excitació que té l'ésser humà. Bé, passem ara a una altra pel·lícula que també restrena. Avui, que es diu, què fem com Messi? Messi què? Messi, Jxons? Messi. No vas a conseguir un premio, perquè se n'amore de ti. Papa, ¿y tú seguís casados? Papa, ¿y tú seguís casados? No té raro, tienes. A ver, ¿qué estás haciendo con mi hija? Mientras tú estás de quira. Dejame, mamá. Aquells anys no me'n volia fer, de ver si... Oh! Ah. ¿Sabes quién es tu madre, no? Tú. No, tú no. Tú no eres mamá. Mamá. Intra tantes veus un moment de darrere del trailer. És que tinc una cosa. No, perdona, és un trailer que tampoc no et de gaire amistat. Home, tu deia tot. Sí? És la pel·lícula d'aquesta setmana. Ah, sí? Què fem com Messi? Exactament. Dels directors David Siegel i Scott Marley. Sí, la Júlia Mur que tornen al paper. Oh, la Júlia Mur. La Júlia Mur que fa de nena petita. Va de Tamara, barra estrella del rock norteamérica, i aleshores viu una separació del somari bastant orgulenta, es baralla per l'acostèria de la seva filla, i el que ens narra la pel·lícula és el punt de vista de la nena, com encara la separació i, com veu, també les respectives parelles de cada un dels altres. Molt bé. En el paper de nena, Barbra Strejant. No, no, no, no, és un altre. Com es diu la triomfa de nena? No, no és la Barbra Strejant. No, aquest és el marit. És el reclam de noig guapo per a Maripulà. És guapo, no, per això? Sí, sí. Ah, doncs llavors ja aniré. Per aquesta paguem, no?, els... Sí, aquesta sí. És interessant. Jo ja ho espero al dímacràs, si jo sabeu, eh? Com sempre, passem ara a les notícies de cinema. Ja, aquest aquí vol fer un notícies de cinema amb Jordi Roca. Notícies de cinema, Jordi Roca. No hi ha gaire més alegria? Sí, perquè això se m'enfonerà, l'ésseny. Ah, és que... bueno, no m'han donat el... Notícies de cinema. Jordi Roca. Bueno, bueno. Moltes gràcies, eh? Notícies de cinema amb Jordi Roca. En fi, anem al tema perquè Quentin Tarantino, com hem comentat, cansele el seu nou western abans de rodar-lo. Un altre western? Sí. Django II? No, Django... Estava molt cabrejat, eh, realment. Cabrejat, sí. Home, ell fa un parell de mesos que va anunciant el show del Joel Enneu, que és el típic late show, parant-hi al guió d'una nova pel·lícula de western. Què ha passat? Que aquesta setmana s'ha filtrat el guió de la pel·lícula, que amb jo amb un altre guionista havia escrit. I s'ha enfadat moltíssim. I ha dit que ara no el pensa fer la pel·lícula, que passa olímpicament, i que algú, si vol, que tregui un llibre sobre aquest guió, però que ell no farà la pel·lícula. Aquesta cançó de Django no és groma, eh? Jo tinc un company de pis que quan va sortir, la pel·lícula no parava de cantar-la a totes les dues. Si anava pel pasadís de casa... Django! Django! S'enganxa, eh? S'enganxa. Django! Home, és una banda sonora de western, eh? Sí. Autèntica, autèntica. Tarantino, entre d'altres coses, les músiques... No, estan molt bé. No el descobrirem ara, tampoc. Aquesta estaria molt bé, com no sé... El què? No, tampoc. Centauros del desierto, río bravo... Jo no va comentar, és que això... El río es muy río. La soga del árbol del árbol del árbol del árbol. Que la història continua, perquè el Tarantino... Ja dic que només hi havia quatre persones que tenien el guió. Ha dit qui són aquestes quatre persones, i n'ha descartat a dos. Per tant, ha assenyalat directament... A dos, que podrien ser el culpable. Sí, aquí també comença un drama. Aprofito per comentar... No, un moment, un moment. Aprofito per comentar que hi ha hagut el guió del Dilluns, del programa de la penya del Morro. Aquest matí l'he filtrat... L'has filtrat tu? No, no, no. I has sortit bé el cafè? Dic que l'he trobat... s'ha filtrat? L'he trobat a la pàgina de... Vilaweb, programació amb qui? No, a Vilaweb l'he trobat. Llavors, jo... T'han assenyalat el programa. No, no, aquest guió l'he donat a tres persones. Que sou vosaltres tres. Justament que venc avui. Descarto d'aquestes tres, descarto dues. Home, que són. Que són Jordi Roca i Cristina de Vargas. Sóc jo, traïdor. És vostè. Sóc jo, traïdor. Que sàpiga que no penso en parlar-li mai més. M'he enfadat. No, no, escolti, fora conyes. Jo li vaig fer una oferta. Vostè va fer cas comís. I els altres m'han pagat el doble. Una oferta de què? Vostè em va pagar zero. Que se'n va al versió Recu. Què? Me'n vaig a València a fer ràdio en català. Ah, sí? Sí. Sí, a Catalunya ràdio, sobretot. Hi ha un nínxol de mercat, ara, eh? Des del Turó, hi ha un Turó a Castelló. Sí, hi ha un Turó just des de Catalunya, però ja dona castellós. Amb les amissores, aquelles, davant. Ràdio amissora, bueno, escolti. R-J, R-J-Z, que és de Castelló. Clar. Eviquendo para la plana. Aquesta música no l'he posada per vostè. L'he posada per parlar de 20 centenifogs. Home, ja hem estat veals del lleó, aquest, que surt? Va, lleó. No, no. Ara que diré un xiste, que és molt bo, eh? I has perdut. Saps que el lleó no és lleó? És lleó, no? Ah, sí? Sí. I com se sap, això? Bueno, és per aquí. En Cinta, què vol dir? Que està en una horre, oi? No tens un bug generalitzat, un fora. Això és de roja. Jo crec que no val ni la pena que està un arxodàudio per això. Jo, no sap què, m'ensenyaria les perdenyes. Saben el que fan, eh, conèixer l'Iraq? Vostè sap què fan, l'Iraq, amb això, no? Vostè sap què fan, no? Atenció, perquè 20 centenifogs posa el tema. Segueix tirant de sequela, Jordi. Sí, estic ja cansat de dir notícies d'aquestes, però s'han de dir. Jordi, aviam, perquè què passa? Que la majora aquesta, que es trenaran el mes d'agost, a l'amenecer del planeta de los Simios, la segona part, ja ha anunciat que em farà una tercera. Home, sisplau. Però si encara no han acabat la segona, ni l'han presentat ni res, i ja estan presentant una tercera. Sí, sí, sí. Quina velocitat, no? Cuartan aquests a Hollywood? Fan el de jo, no? Perquè l'edici de la... Sí, que s'estan anarà aquest mes d'agost, i això, que no saben si serà un exidi ni res, és una tercera, home. Quan els micos s'apuderen del planeta. Atenció, perquè guanya Scorsese per finesa. Aquest era el titular, perquè què passa? Home, interessant, eh? Segona setmana de gener, i la pel·lícula de Martin Scorsese. Ja va a tots els records de tequilla, en el primer cap de setmana, de fet, inclús ha superat la pel·lícula més tequillera del 2013, que va ser Los Grups, i, a més, amb una fita molt important, que ni cinesa, ni quina polèix, es diu, si les distribuïdes van voler que aquesta pel·lícula estigués a les sales, perquè deien que el cost del que havien de parar el que demanava Universal era massa car, era massa diners. Per tant, home, una molt bona dada per Scorsese, que amb unes poques sales ha aconseguit triomfar tant. I continuarà, eh, per això? I continuarà, perquè això és només el primer cap de setmana. Jo encara no he anat i he d'anar a veure-la, jo t'ho dic. Veurem què és la gent, la gent, la gent del pueblo. Diu que està molt bé aquesta pel·lícula, no? Sí, també val la pena, i que segurament és un mast, sí, en tota regla. Sí, no sé ara els senyors de cinesa, si estaran gaire contents amb aquesta notícia. Bueno, sí, Jordi Roca, moltes gràcies, una setmana més per haver vingut al programa, que vagi bé i que tinguis una bona setmana. La setmana que ve tindrem l'honor, retenir-te també el problema. La setmana que ve, que la setmana que ve jo estic de celebració, Jordi, perquè és el final d'any xino, passem de l'any de la set per l'any del cavall, que va sobre l'altre dia, això. Gràcies, Jordi. Bona tarda. Bona tarda. Atenció del haco. Seri, 36, fem una pausa del programa amb la Riera i després la Júlia Armella. Ah, bé, senyor Benito, per un moment. Vostè és ben ingolè, no? No hi ha temps, però fem-ho ara, senyor Benito. Seran dos minuts. Fem-ho ara, senyor Benito. Una cosa és un parentès. Fem-ho ara perquè no tenim més test. No, aquella amb música meva. És que l'hem perduda, aquella música. Busqui-la. Quina és el tema, avui, de la secció? Vosaltres de la vida, que és el genèric de la secció. Les coses importants de la vida. Avui m'agradaria i voldria parlar i fer una reflexió sobre un tema que es diu la evangelització. Què és la evangelització? La evangelització no és res més ni més ni menys, que dur la veritat a un altre poble que tu creus que està equivocat. Però això és pretensiós de la veritat. Però pensi que ara, en aquests dies, avui ha començat una gran evangelització a les terres ignotes. Justament a la de Gonal. En el tio Menja, fa 5 anys, va endavant de trobar franquistes. S'ha fixat? S'ha fixat, tot concorda. Llavors, el concepte, o sigui, el principi de la evangelització, què va ser històricament? Cèl·licament, la evangelització, quan van descobrir el nou món, el nou món per als d'aquí, per als d'allà, ja era vell, allò. És una cosa que diu... Ja lo conocemos. Van anar a portar la veritat absoluta i la llum a la gent que estava malament, no? Clar, com diu l'Eduardo Galeano, que és molt important de llegir-ho, diu, el dia... O sigui, el primer descobridor, un caridor espanyol, que va pujar a una muntanya, a una loma, i viu el Pacífico, aquí es va dir, la primera vez que el hombre viu el Pacífico, l'altre, bueno, i allà que havia mono, sol o...? No, no, clar, clar. O sigui, és la vista, la visió de l'home, des de la seva perspectiva, del seu malí, sempre occidental. Llavors, la evangelització, que és, quan van descobrir les noves terres, van dir, això està ple... Molt amparada, fiquen-ho. Senyor Benito, dissenyem-ho d'una mica. Això és ràdio, vull dir, i a les lletres t'ho fa senyar. Vols tapar el que està? És que no saps la història. Queden dejar d'una vez de hacer moecas i espalientos? Anem al tema, busquem finales. No, no, sí, ja vaig cap allà. Llavors, què deien? Nosaltres tenim la veritat, i aquests pobres ignorants, índies, etcètera, etcètera, salvatges, salvatges, no tenen puta idea del que és la veritat. Què diu? Llavors, anem cap allà i els hi diem, i com més els diem, més veritat serà. I per això, ara, a les nostres terres, terres desolades, terres, on impera l'ignorància, on uns quants babaus ens creiem, el rei Midas, que ens tot ens ho convertirà en vor, no ens han vingut la gent que té la veritat. I la gent... I té música, senyor. S'ha acabat la música, mai té un minut. Té una cançó de dos minuts, tres minuts i mig. Vol fotre la llesca? No, va. Estàs al vell d'ells? No, no, no. Va, acabi. Ja està. Porta la veritat i li explica la veritat. Jo els diria que anéssim tots a la congredació d'Avangelitadora. Ens anem al Palau de Congressos. Palau de Congressos. Gràcies, senyor Benito. Ens l'apuntem. Si t'hi curant alguna de la tarda, un moment, no fem publicitat. Ho tenia que dir. No farem publicitat d'avui. M'és igual, que si se l'ha carregada. Fentem carregar la publicitat. El programa de més audiència i no té... Ho sento. Anem a parlar de la Riera. Anem a parlar de la Riera. No sé si a fora és a la ràdio, sí que és. Carme, gràcies. Avui hem pregut interessants a la Riera. No. No, no hem pregut interessants. Hola. Alguna cosa ha passat, jo crec. Sí, normalment. No monto, això. No gaire. Hi ha hagut un actor, no? Ah, sí? A més, que veus que és conegut, saps que s'anarà un personatge. Sí, sí, com es diu. A més, és el conegui, oi? Feia del pare de Julio Manrique. Ah, Manuel Dueso, no, però si sembla és l'altre. És el Manuel Dueso, l'altre. El Jalabert, el Miquel, el Miquel Arro. De Can Rata, de Vent del Plan. He parlat d'una sèrie fa 12 anys, Julià. Per si et diuen. Miquel Arro, el Jalabert. Tardar, tardar. Perquè volen embolicar... A l'altre? A la noia que veu i al gradia que sortia a Plaç Bruts, com a nòvia de no sé qui, del López. Ah. Doncs volen que s'ambolici, la fàtima, insinuant, no? Que s'ho poden embolicar amb el... Amb el pare del Dani, no? Dani. Que també és una... com es diu? Permet veure en les imatges... Què és això? Perquè el Claudi grava... ...totes les dades al teu ordinador. I t'ho ha configurat perquè se t'ha quedat tot arxivat i com ho haig de fer per veure el que he gravat? Ho tens a anar aquesta, Carpeta. Ah. El Arquilloves està fent un retorno a la pagesia? Arquilloves m'ha tingut un rostre així, molt... De pel Jot, eh? Va fer... Va fer... com es deia aquell el bandolet? Se rellonga? No, no, com era? Vostè és el que parlo, eh? Parlo dels anys 90, TV3, una de les primeres... Telemovies que es feien. Era un bandolet, em sembla, que era, no? La imatge directa? Ja. Molt bé. Bé, perquilloves... No, m'he quedat perquè m'he fet aquesta veu. Estan mirant... un dispositiu que ha creat per espiar a l'ajudir i al seu company. Espiar-nos a la seva habitació, eh? Va, va, va. Es veu que fan coses ja... Sí, ell vol mirar. Més que íntimes... Pujetes de ton. I ell ho vol mirar. No entenc per què ho vol mirar, per això. La finalitat, no? És una mica boller, no? Potser vol utilitzar després els vídeos per alguna cosa. No, que és... simplement... Per hacer tocamientos torpes. Estic quedant una dona de sentiment que ha tingut mitjus i l'ajuda a fer. Potser estàs a l'ajar. Sí, t'hi posem a l'ajar. Hem dit que aquests són els que es volen embolicar. Escolteu, no tenim més temps, perquè hem de fer l'associació de la Júlia amb ella. Doncs que mal feta aquesta secció. No la de la Júlia. Tots junts estem escaupats. La de la Riera, la de la Riera. No porteu res, o sigui... Ens porten escenes que no tenen interès. Fem un xipitxap, eh? No, no, no. Una frase de la Riera per a que vaja. Després ja comença a haver-hi un pique. Ernest, Sergi... Sergi, com es diu a l'altre... Salva. Allà ja comença a sortir els egos, eh? Sergi comença a ser... Sempre ha tingut aquest paper, com de noi egoista, cregudet... Sempre ha tingut el ego allò. Això acabarà malament. Podem fer unes ferifiques. Una gelificació. Gelifiquem les sardines? Què fa? Estic preparant les ferifiques. Estic colgada. Inmita Jordi Planes. Jordi Planes? Molt bé, molt bé, molt bé. Ben trobat, ben trobat. S'ha aprenentat el càsting de Polònia? De mitjadors? No. Perquè l'ha agafat segur. M'amica cancino, això. Gràcies, Carme. Va, tardarà. Bona tarda. Adéu. Ens ha detallat el bloc de xitxa. Vostè és l'antirrall. Vostè és l'antirrall. I vostè és l'anticolaborador, també. Que paga la competència. Bé, atenció, perquè Juli amb ell em va tardar. Hola, bon tard. Bona tarda. Parlem de diferents motius musicals. Pobreta, que està malalta. Què tal? Li dius fatal. Ho estic posant molt malament, eh? Molt amà, escolta. Si ens ha hagut, haguessin fet la reyera m'he d'estonar. Moltes gràcies, Carme. Juli, què passa? Julià. Vol callar molt. Julià, se n'ha dit tu. Després es queixa que el tracto de tu, eh? A veure, Julià, com estàs? Què passa? Bé, que he estat aquests dies amb grip i tal. Cíntomes, síntomes? Sí, síntomes tos, me'n la cap, febre. Sí, me'l rollo. Deixi aquest nòvio, eh? És la primera vegada que surt a casa per venir a la ràdio. No, jo ja vaig sortir. Va sortir ahir, eh? Ara prengueu unes pastelles que et donaré. Dos dies el trobaves al dia i ja pots fer videòsmas, d'acord? Gràcies. Això que és la consulta del Pedro Domena. És la primera vegada que m'ho fa, això, eh? Sí, però m'estagofen una certa rutina, no? Aquestes primers te les donarem. Després les altres les obres. Ara, quan surtis, parla aquí amb una noia rosa, que li demanes el visita per d'aquí dues setmanes, eh? Val, gràcies. Jo podria ser metge. Total. Sí, jo em podria fer metges, no? Clar, clar. Julià, vols dir això per això, o no? Sí, tant i tant. Bé, comencem parlant avui de Lady Gaga, perquè ja té un nou single. Sí, la cantant... Bueno, ha començat aquí amb... vols? Bueno, cantant. Va, doncs la dona aquesta. Ha començat amb Montpeu el 2014, i ja ha tret el tercer single del seu álbum, Art Pop, després del single aquest que estem escoltant, que és el Do What You Want, que és una col·laboració que ha fet com dues versions. Una amb el rap R. Kelly, que és el que sona ara. Ha passat que era R. R. R. I un altre amb Cristina Aguilera, també l'ha fet. I, bueno, ara ha tret el nou single. No, no, no em sona. Vull jo aquesta música, i saps que a mi no queda lluny, però vaja, no passa res. Perdó, perdó, ja portaré alguna cosa. Ja em diràs, tu, què vols? Doncs no tenc res de, per exemple, de Joan Manel Serrat. Què faig, Joan Manel Serrat? L'Oxillo, què faig?Aquí ara està per allà, aquí ara està aquí, no? Ja està viu, ja està viu. Doncs això, ha tret el nou single, es diu Gipsy, però encara no ha tret videoclip ni ha tret res, jo l'he escoltat i, bueno, no m'agrada. Ah, no, directament no. Perquè l'he escoltat d'una versió d'aquestes en directe, en un programa d'aquests de... Que no és les malenes, traurais, i que m'ho expliquen. A veure com serà, però, en principi. Bé, cap ment de protagonista musical, parlem ara de Farrell Williams, que és aquest que sona de fons per qui no el conegui, amb el tema aquí pit, per exemple. Atenció, perquè és un nou fenomen a YouTube, oi? Sí, bueno, la seva nova cançó, que es diu Happy, eh, doncs s'ha convertit en la nova moda del YouTube, que consisteix en gravar gent anònimament d'una ciutat concreta, ballant aquesta cançó de Happy, i crear un videoclip. Però com, gent anònima ballant? És a dir, per exemple, perquè si la ballen i graven més a les que es ballen, a les que estan ballant la cançó, no són anònimes, no? Perquè suposo que... bueno, anònimes per la gent en comú, però el coneix o alguna cosa, i ho pacten, no? Que ballin? Sí, però vull dir, igual, et troben a tu. Però a mitja de la ciutat hi pot passar gent pel voltant, caminar? Sí, sí, és aquesta la cançó. Si busc el Harlem Shake aquest, que van treure, que a principis hi ha parats i després començaven a ballar... No, no, però és diferent, ho podeu buscar pel YouTube, que si busques Happy, el nom de la ciutat... Si ho fem nosaltres, per exemple, aquí, amb tots els col·laboradors de la penya del Morro, ho patem bastant. És a dir, d'aquí dues setmanes, com el Gagnam Style, o com la sortir, en el seu moment, que van començar a aparèixer a tot arreu vídeos d'aquests. Si som els primers a Catalunya, podrem fer-ho. Home, els primers de Catalunya no sabem, perquè Barcelona ja s'ha fet. Ah, s'ha fet, eh, per els primers del Sant Just. Això segur. La Gràcia és gravar, per exemple, gent ballant en llocs emblemàtics de la ciutat, també és com una forma promocional de ciutats, no? I llavors, és això, surten una persona, surten jo que sé la sala de família, una persona que va en ballant la cançó, i va canviant de planos i va canviant de persones. No, no, no. Bé, una veu malaguda, aquest noi. Cal dir que aquesta cançó està nominada als Oscars. Ah, sí? Sí, perquè és la de... com es diu, la pel·li que està dels Minions. Despetikai vol dir. Exacte. Bé, gràcies, Júlia, per aquestes notícies. Ara passem, si us sembla... Una punt o no, punt abans. Suposo que hauràs sentit que la Shakira ha tret el seu fill. Sí, la versió en castellà, no? Sí, sí, sí que l'he sentit, sí. Res, i això, que treu. No va dir-ho, però dir que és que ara serà molt cansat. No, però per actualitzar-nos una mica, no, dir això. Doncs que la Shakira ha tret la que ens ho havia fet conjuntament amb la Rihanna en castellà. Bé, passem ara al grup de música de la setmana. La volem dedicar al senyor Benito. A tota la gent blanc que respecta el Rastafari Movement. Ah, bueno, senyor Benito. Senyor Benito, respecta el moviment Barata Movement. Bé, avui ens presentes... Sectió liat, eh? Què? Sectió liat. Avui parlem, Julià, ens presentes un grup que sona el descatalà. Sí, és un grup d'escanes que ha nascut al 85, a Barcelona. I, bueno, tenien un so escà vinculat al punt i amb lletresi una mica iròniques i punyents. I punyents, punyents, sí. A l'escà és punt o és independent? A l'escà és diferent. Comencem... L'escà és com el ritme, però amb una mica més de ritme. A més de base. I el punt és amb molt de ritme. Com el mambo. Però si vostè ho va explicar, senyor Benito, l'altre dia, és com el va... Però és que l'escà i el punt és punt. Però si el va regeix, es posura escà. Cap punt, escà. És cap punt. Bé, van néixer, com dius, l'any 1985, és català. Sí, i el 87 va ser quan van enregistrar una maqueta, no me n'haurà de fer d'aquí, que després va ser convertida a l'àlbum, l'any 1991. Van seguir fent altres discos, però el primer... Bueno, segon, l'àlbum musical que van treure va ser el 1993, i han participat en diversos festivals musicals, com el Mercat de Música Viva de Vic o altres festivals a Barcelona. Han fet-ho a la voluntat de música més, no? Sí, un que es diu un de nou, que el van treure el 1995 i, en concerto, que el van treure el 1998 i després d'aquest últim l'àlbum, el grup es va disoldre. Però que el dic que van tornar a juntar-se, bueno, juntar-se. El 2005, van tornar a fer alguns concerts conjuntament per celebrar un aniversari que, bueno... Que ho teníem per dir.Sí. Molt bé, gràcies.Bàsicament, sí. Dona-li els gràcies.Gràcies, gràcies. Se m'ha dit que t'ha acabat la frase i no sabés que ho ha acabat. Que ser espanyol és com poder ser catalanes, catalanes, catalanes. Tornarem a canta victòria, tornarem a ser el que vam ser. La partida ha començat, la llengua en combat. Tornarem a escriure la història, tornarem... Bé, aquests són els shake, un últim grup que també ens presentes. Abans, però, Júlia, què passa?Rè, eh? Deixa'm que tingui una...No s'ho passa bé, eh? Deixa'm que tingui, no? És que acabem el programa. Jo he vist a la Carme saltar per dir la vera. Perquè la Carme em diu que tenim una trucada pel sorteig d'un sopar per dues persones al restaurant, al mirador de Sant Just. Hola, bona tarda.Hola, bona tarda. Bona tarda, en qui parlem?No, amb el Xavi. Xavi, què més?Xavi Lorenzo. Xavi Lorenzo, un aplaudiment a Xavi Lorenzo. Si no tinc malentès, tu ja vas participar en l'altre sorteig que hem fet unes setmanes, no?Sí, sí, exacte. I ets de Sant Feliu, em sembla?Sí, de Sant Feliu mateix. Escolta una cosa, la gent de Sant Feliu no pot participar? Per què no?Un que no, Jordi. És broma, és broma, és broma, va. Escolta, Xavi, moltes gràcies. Puc tocar l'altra vegada a veure si aquest cop tens més sort. Amb el número 4.Sí, tens el número 4. El sorteig el farem divendres que ve, d'acord? Per un sopar, deixa'm recordar, o un dinar, un menú per dues persones al restaurant, al mirador de Sant Just, al menú de l'escarxofa del Prat. Fa una il·lusió tremenda, oi, Xavi? Jo vull tanque, sí.Gràcies, Xavi. Gràcies, eh, que vagi bé. Bona tarda, Xavi.Bona tarda. Jordi! Escolta, avui no tenim temps, no tenim temps de parlar de shake. No en poc tinc, gaire peu. És que els d'allà ens sempre truquen i molestants. No deixem el programa. Cristina, si la penya del morro tingués molta audiència, avui què seria trenint dòpic? Jo diria que sexe.Què? Com?Ara s'estranya un cop. Portem aquí dues hores, parlant del tema que està implícita en totes les conversacions, ja us indigneu? Mira, començo. Amb els cunes de Sant Just, hem parlat de les relacions no sexuals, en aquest cas, però, si més no, doncs efectives entre la gent de l'ESO. Jo no sé quin programa has escoltat, avui, Cristina. Perdona. A la segona hora. No, perdona, amb l'Elisenda Caduàvila, també. Amb els calçots? Senyor Benito, aquí fent comentaris de si el calçot era gros, com era petit o com era. Amb el Jordi Domena.A mi? Ai, el Jordi Domena, que el Jordi Roca, perdó. Amb el Jordi Roca, hem comentat aquesta pel·lícula del sexe, i he estat parlant d'això. Sí, l'informe n'hi ha que dos. Sí, per tant, quasi a tot el programa ha estat present. I la Júlia Emmeia, que ha parlat de l'Aïdi Gaga, també. Clar, sí, no, ja està. L'Aïdi Gaga, el que és una sempre és parlar de sexe. Tens raó, Cristina. Més o menys, ha estat quasi en tot el programa. Tens raó, tens raó, escolta. Acabem a la penya del Morro. Gràcies a tots per fer possible el programa. La Carme Verdoia, l'actualitat senyustenca. També el Dani Martínez, el Cuny de Senyust. Una abraçada al Joan Cirivella, que recuperi aviat. L'Èlica de Vila, l'antia agenda, el senyor Benito. Gràcies per venir, senyor Benito. Gràcies per acollir-me, el Jordi Domena. La setmana que veniu, el que vingui. Crec que no vindré. Estic un d'aquell, ja l'hi vaig dir, que faig viatges. I la setmana que ve, estic de viatge per Europa. No, no, que no. De viatge per Europa. A mi també el Jordi Roca amb el cinema. La Júlia del Mèdia i la Júlia, gràcies amb els músics. Recuperat, eh? Gràcies. Aquesta pastelleta, dos vegades altres. I, com sempre, la col·laboració més que especial al Twitter i al Facebook de la Cristina Vargas. Cristina, moltes gràcies. Amb el cap de setmana, fins i lluns, que us ha parlat Jordi Domena amb l'informatiu Vestra de Radio Desvern. Un programa que, per cert, jo no em perdó mai. La Júlia del Mèdia i la Júlia del Mèdia. Segueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro. A Facebook, la penya del Morro. Bé, això ho veurà d'una altra mena. La Júlia del Mèdia. La Júlia del Mèdia. La Júlia del Mèdia. La Júlia del Mèdia. La Júlia del Mèdia. La Júlia del Mèdia. La Júlia del Mèdia. La Júlia del Mèdia. La Júlia del Mèdia. La Júlia del Mèdia. La Júlia del Mèdia. La Júlia del Mèdia. La Júlia del Mèdia. La Júlia del Mèdia. La Júlia del Mèdia. La Júlia del Mèdia. La Júlia del Mèdia. La Júlia del Mèdia. La Júlia del Mèdia. La Júlia del Mèdia. La Júlia del Mèdia. La Júlia del Mèdia. La Júlia del Mèdia. La Júlia del Mèdia. La Júlia del Mèdia. La Júlia del Mèdia. La Júlia del Mèdia. La Júlia del Mèdia. La Júlia del Mèdia. La Júlia del Mèdia. La Júlia del Mèdia. La Júlia del Mèdia. La Júlia del Mèdia. La Júlia del Mèdia. La Júlia del Mèdia. La Júlia del Mèdia. La Júlia del Mèdia. La Júlia del Mèdia. La Júlia del Mèdia. La Júlia del Mèdia. La Júlia del Mèdia. La Júlia del Mèdia. La Júlia del Mèdia. La Júlia del Mèdia. La Júlia del Mèdia. La Júlia del Mèdia. La Júlia del Mèdia. La Júlia del Mèdia. La Júlia del Mèdia. La Júlia del Mèdia. La Júlia del Mèdia. La Júlia del Mèdia.