#419 - La Penya del Morro del 27/1/2014

Come to see me again. Ulow ulow ulow ulow ulow 258 Ulow ulow ulow ulow ulow Gef La ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Just durant 28 punts. Bona tarda, són les 5. Els governs d'Espanyol i itàlia constaten plena sintonia en els grans temes de la gent d'Europa al final de la simera bilateral entre els dos països. Mariano Rajoy i Enric Oleta reclamen més unió i integració a la Unió Europea per superar la crisi. L'eurodiputat a l'ésbida al quadre se'n va del partit popular i fitxarà pel nou partit de dretes box amb la intenció de ser-ne el candidat a les eleccions europees. Ha demanat la baixa del partit popular per desabinances amb Mariano Rajoy després de 30 anys de militància. La cúpula militar egípcia prova que el seu cap, Abdel Fatà, el Zizi, es presenti a les eleccions, volíem dir, presidencials. És un pas més en l'ascens de la màfort del país que validarà el cop d'estat contra l'Islamista Mohamed Morsi. Els manifestants abandonen el Ministeri de Justícia d'Ukraine per mantenir les protestes i les barricades. El govern ha amenaçat d'implantar l'estat d'excepció si els opositors continuen ocupant edificis públics. Les protestes se n'estès a moltes ciutats del país desafiant el fred i les amenaçes. El Tribunal Suprem instal·la generalitat a introduir el castellà com a llengua vehicular en l'ensenyament d'un alumne. La família va presentar una demanda a la qual va donar raó el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i ara també el Tribunal Suprem. Una dutzena de festivals musicals catalans acollirà en aquest any almenys una actuació vinculada als actes del tricentenari del 1714. El programa consta de 14 concerts, dos dels quals són únics. El primer és l'omenatge al general Mouragas, aquest dijous a l'auditori, a carreg de músics com Titot, Maria del Mar Bonet o Pau a la Bajós. Catalunya Informació. Titulars d'esport Jordi Casas, que va presentar la carella contra Sàndor Rosell pel cas Neymar, no la retirarà fins que el Barça no n'hi garanteixi per escrit, que no hi haurà cap represàlia contra ell. I tard amb ruixats i alguna tromonada a les comarques del Nordès, navades al Pirineu i celserè amb vent de mestral a la resta del país. Ambient més fred. 5 i 2 minuts i mig. Bona tarda. Catalunya Informació. Catalunya Informació. Sí, Ballespí. I tot el món a través de ràdio d'Esvern.com La penya del Morro. Què tal? Bona tarda i benvinguts amics i amiques al programa de les tardes de ràdio d'Esvern. I ara parlem de Jordi Domènec des d'ara i fins a la set. Això és la penya del Morro. Gràcies. Gràcies. Una tarda més. Avui, 27 de gener, el 2014, per escoltar-nos. Treieu-us, la son de les orelles. Avui començarem parlant de les notícies de Sanyurs amb la Carme Verdo i Carme, bona tarda. Hola, què tal? Bona tarda. Hola. Hola, bona tarda. He imitat la meva imitació. Té la història de fa disability just avui hi frag которого esteve tancada. Gràcies, put minute. 之ra ve el programa com la madona. Atenció al programa, i se'n parla de la història de Sant Jost i Manel Ripoll. A la segona hora. El Pablo Uesling, per cert, el nostre company i amic de la radio. I, també, avui, el programa pararem de futbol amb el rafacano Lledo Rodríguez i l'Oriol Pascual, de tot el que ha passat els últims dies a Camp Blaugrana. Bona tarda i benvinguts. Bona tarda, Bona tarda, Bona tarda, Bona tarda. La penya del Morro. Bona tarda, Bona tarda, amb més Morro que penya. O, i no, ni penya com ho estic. Però, abans de tot això, com sempre, comencem repassant els trending tòpics de la mà de la Cristina Vargas. Bona tarda, Cristina, bona tarda. Bona tarda. Que porta el Twitter i el Facebook del programa. Per cert, que fa una estona, hem posat el Facebook de la penya del Morro, que avui, última setmana, per participar al sorteig d'un sopa o d'una... per dues persones, el restaurant El Mirador de Sant Just. Per degustar el magnífic menú de l'escarxofa del Prat. Poc auroma. Si voleu participar, només cal que es truqueu des de la I7 del vespre. Cada tarda, aquí, al programa, és 9-3-3-7-2-3-6-6-1. 9-3-3-7-2-3-6-6-1. Que fem res, parlem d'una estona amb vosaltres. Què feu? Una neu i d'on viviu? I ja està, ens veu més misteri. I us apuntem al sorteig que farem aquest divendres. 9-3-3-7-2-3-6-6-1. Ara sí, va, passem al trending tòpic, perquè avui viat el quadres i pocs. Més que sigui el seu segon cognom, no? Estirar el segon trending tòpic, que també ha sigut el més comentat en aquesta xarxa social de Twitter, perquè el vicepresident del Parlament Europeu i eurodiputat, el Partit Popular Alejo Vidal Quadres, ha solicit a la seva baixa, després de 30 anys, de militància com a filiat del Partit Popular, i fitxa per la nova formació Vox. Sí, ho ha fet mitjançant una carta que ha enviat el president del govern espanyol Mariano Rajoy, que, per cert, es pot trobar al seu comptat de Twitter la roba Vidal Quadres, i on solicita la baixa com a filiat del partit per no compartir les mesures preses per al govern de Barrajoi, per no sentir-se escoltat per part de la direcció, i per no ser un dissident més dins del partit. Uns motius que es detallen, també, en un vídeo penjat a YouTube, i on explica que hagués estat dolorosa, però inevitable, de decisió, és d'aguda que el seu diagnòstic sobre la crisi per la qual passa Espanya, i les seves solucions no només no són iguals a les del govern, sinó que es contraposen en qüestions essencials. Vidal Quadres ha assegurat, també, en aquest vídeo, que l'haurà d'intentar debatre de manera constructiva aquestes diferències del criteri amb l'actual direcció, on s'ha trobat amb el silenci i la indiferencia. A veure què diu el vídeo, perquè no sé si el tenim. Bons dies. Me dirijo a ti, personalmente, para explicarte que ayer, después de 30 años de militancia, he enviado una carta al presidente del partido solicitando a mi baja como afilia. A mi me importa. Ha sido una decisión fácil, así incluso dolorosa, pero inevitable. Desde que el actual gobierno inició su andadura en enero de 2012, mi diagnóstico sobre la crisis múltiple, y profunda que atraí esa España, crisis que es la vez económica, institucional... Se rompe. Y la solución es que, en mi opinión... Què li passa a la Góla Vidal Quadres? No sé si s'ha de dir nòduls alguna cosa. Menjar molts xupachups... El del gobierno, sinó que en qüestiones essencials, son contrapuestos. He intentado, reiteradamente, discutir constructiva i legalmente la dirección del partido sobre este problema, que lo he tocado invariablemente con el silencio y la indiferencia. Quina joia. Yo siempre he defendido los mismos principios, los mismos valores, las mismas ideas. Dóna-me'l. Mirarem el vídeo sencer. Quant dura, quant dura? Un 40 minuts, eh. Un 40 minuts, eh. Un 40 minuts? No, crec que no, eh. No sé, però se'n trolla molt... ¿Qué? A bejo no te puedo creer. Home, ha fet bé de no fer un escrit a un blog, no? Perquè l'escrit del blog no el llegiríem sencer, en canvi, un vídeo... Un vídeo, mira, un vídeo, encara... És moviment, dinàmica... Està davant d'uns llibres, com una biblioteca. Ja es pot mirar els llibres. Ja acaba, ja acaba, eh. A veure què diu. ¿Adiéndolo contigo? Pero eso ya lo detende de mí. Sino de ti. Un fuerte abrazo. S'adreça directament, eh. Clar, aquest matí ha enviat alls de veu a les notícies, perquè tot el vídeo ho ha fet bé, ho ha fet bé. És aquest home, eh. Avidal, gràcies. Ja, s'ha caigut, sí. Avidal, s'ha sumat. De totes maneres, després d'aquestes declaracions, fetes un mes després de que la presidenta del Partit Popular de Catalunya, Lífia Sanchez, que a Matxón no comptaven amb ell per a les llistes de les eleccions europees, Vidal Cuadras, ha dit que també ho ha fet Vox a través del seu compte oficial, doncs que el que va ser líder del Partit Popular de Catalunya ja forma part de l'organització. Tot això encara no s'ha fet piula del respecte de les declaracions fetes aquest matí al recú sobre la seva voluntat de ser candidat a les primàries del partit de les eleccions europees. Què diu la gent, per exemple, ell mateix, eh. Ha fet un tuit, també, gràcies a tots els membres de Vox, per la vostra calorosa benvinguda, eh. Ella sumant-se a Vox. És que, sobretot, haurà canviat el perfil de Twitter, no? No haurà posat fer res militant de Vox en lloc de vicepresident, per exemple, a través del Partit Popular. No m'he fixat, però crec que no posava res. De totes maneres, en la mateixa línia, un altre comentari ens els feia la pròpia organització Vox, i diu, ja podem confirmar-ho, avui Vox es reforça amb Vidal Cuadras, alejo benvingut al teu partit, amb el hashtag i a futur. I per acabar, Héctor Esteban diu, alejo Vidal Cuadras porta enganxat a Càrrecs Públics des del 10 de juny de 1987. El més raonable és que es jubili, no? No? En fi, gràcies, Cristina. De res. Fasem ara la qualitat s'enjustenca, parlarem de la robòtica aplicada a les necessitats de les persones, que serà el tema de conferència que aquest dimecres hi haurà s'enjustes. També una cinquantena de persones que van recordar dissabte, la nit en què les tropes franquistes van arribar a Sant Pere Martí, a Sant Pere Martí, 75 anys després. Però, abans de tot això, comentem la primera marató de donants de sang 2.0 de Catalunya, que ja ha superat les expectatives que hi havia. En unes setmanes han fet 6.600 donacions de sang, el principal d'hospitals catalans, i ara les reserves es troben en 7 dies de totes les persones, que hi han col·laborat un 20% són donants nous. Sí, en concret, en una setmana de divendres 17 a 24 han fet 6.637 donacions de sang, quan les reserves ens apuntaven o volien que estaven aconseguint 5.000. Gràcies a aquest gest, el banc de sang i teixits de la generalitat ha augmentat les reserves, que havien baixat de manera notable després de les festes de Nadal i també com a conseqüència de l'epidèmia de grip. Tot i això des del banc recorden que cada dia calen 1.000 donacions de sang a Catalunya per atendre a tots els malalts ingressats als hospitals. L'activitat d'aquests dies ha estat molt intensa, i s'ha arribat a multiplicar per quatre donacions a la major part dels hospitals. Ja ha tingut un paper clau en aquesta campanya, la difusió a través de les xarxes socials, i ha hagut de fer prop de 20.000 missatges fent difusió de la campanya, sobretot a través de Twitter i Facebook. A més, si us interessa el Facebook de donar sang, hi ha una galeria d'imatges. L'Hospital Clínic de Barcelona és el que ha concentrat més donants, amb més de 1.000 persones durant tota la setmana, que és el triple que hi hauria en una setmana normal. Bé, canviem de tema i parlem ara d'una conferència que hi haurà aquest dimecres a Sant Just Desvern. Es tracta de la robòtica aplicada. Bé, atenció, perquè la robòtica aplicada a les necessitats de les persones serà el tema de la conferència que Alicia Casals invertirà aquest dimecres a Sant Just Desvern. I també parlarà de la neurorobòtica i dels reptes de la robòtica assistencial. Serà a la vacuneta Carman. Si un aponent s'hi organitza l'aula d'extensió universitària per la gent gran del vas llibregat, que se centrarà, com explicaves tu, en la neurorobòtica, un camp de la biotecnologia, que és avançant dia a dia, i que a través de la neurorobòtica els usuaris podran controlar més fàcilment les màquines que presten un servei assistencial. Per exemple, les persones que tenen problemes amb mobilitat, tot això és un repte, i els investigadors encara estan treballant per aconseguir-ho. S'explicarà una mica tot plegat aquests reptes que avui en dia, en aquesta conferència, que, com deies, es fa a les 6 de la tarda aquest dimecres a la vacuneta i que l'organitza l'aula d'extensió universitària per la gent gran del vas llibregat. De fet, vam parlar l'altre dia amb un dels seus responsables. Aquí hi ha el programa dins l'espai de carreteres reals, perquè ells acostumen a fer-ho cada dijous a l'auditori que hi ha a la mallola, i de tant en tant fan algunes aquí a Sant Just, com per exemple aquesta, que haurà d'aquest dimecres. Ara em sembla que un cop al mes arribem aquí. Diu que estan molt interessants. Cada cop que m'han entrevistat... Avui hem parat amb la Lícia Casals, però altres vegades hem parlat amb aquella de la música clàssica, de la pintura, i sempre són molt interessants als conferenciants. Són catedràtics, no? S'expliquen molt bé coses que són més importants. És d'agrair, en sabem molt de sedimentària. En fi, que hem de...I l'expliquem bé. Tenim una segona. Una cinquantena de persones van recordar aquest dissabte a la nit les tropes franquistes que van arribar a Sant Pere Martir commemorant els 75 anys d'aquesta esfamèrida. El Centre d'Estudis en Justencs organitzava aquest acte, que a més, se va comandant que aquesta entitat se libra aquest divendres, la seva assemblea general ordinària. Però anem per part, dissabte, Carme, com va anar tot plegat? Doncs va anar molt bé, el menys és la valoració que fan des del centre dels estudis. Tenim una cinquantena de persones i van participar. El punt de trobada va ser les plaça dels estudis vells. Des d'allà es van anar fins als jovenívols. La idea era pujar fins a Sant Pere Martir en cotxe. Però bé, en tot cas, el que van fer és anar amb cotxe, però fer parades en punts que van ser clau aquesta nit del 25, el 26 de gener del 39, i és l'arriba. El 26 van entrar a Barcelona, el dia abans van passar per Sant Just. I el dia 25, aquest dia del 25, el 2013, 14. Sí, van passar per la plaça Mireia, i van arribar fins a la plaça Mireia, que és on es va explicar, sobretot amb més detalls, més històries del conflicte que es va viure aquella nit de fa 75 anys. Que molta gent va allà a córrer a la carretera de les aigües, no? És aquell el començament, podríem dir. Allà hi va tenir un moviment important, que a l'altre dia també ens relataven des del centre dels estudis, un coment abans... El Fencer Riera. En fi, Carme, alguna cosa més sobre aquest tema? Doncs recorda això, que aquest divendres hi ha l'Assemblea General Ordinaria del Centre d'Estudis i Sant Just Tens, i d'altres punts s'abruarà la memòria d'activitats i l'econòmica de l'any passat, i també es presentarà el pla d'actuació del 2014. Per tant, es donaran a conèixer projectes de l'Anterior Parque Estany, alguns canvis en la Junta Directiva, etcètera. Em parlarem la setmana que ve perquè l'Assemblea es divendres a la set de la tarda. Hi ha canvis en la Junta Directiva de l'Assemblea Estonis? Hi ha algun camp, algunes incorporacions, i en direcció no. Bueno, no pregunto, Maria i Pep Quintana continuen al cap demà? Bueno, el president no és Pep Quintana, ara. No, jo ho sé, però l'Assemblea està per la Junta, no? No ho sé. I Maria Quintana? Maria Quintana és vicepresidenta. L'hiperafon és president, però no sé dir-te quinta que té actualment Pep Quintana. M'interessa, m'interessa... Ja t'ho diré, demà t'ho dic. El programa que hi ha a la ràdio, Pep Quintana. Correcte, correcte. Bé, Carme. Jordi. Moltes gràcies, que vagi bé, bona tarda. Igualment. I descansa. Per què? Per què? Perquè sempre veies que parles com ja té, oi? No cal donar-li més. M'has dit descansa. Carme, no cal... No cal donar-li mil voltes de l'escola. No cal, no cal. És com un descansa, com que et vagi bé la tarda. És com cuidat, vull dir, no sé. Dé una altra connotació. Quina? La descansa pot semblar que ha sortit de festa i ha sigut cansada ara. Descanses com si es veguessis cansada, clar. Carme. Què? Descansa. Que vagi bé, va. Fem una posa per la publicitat, tornant d'aquí un moment amb el teatre de Roger Cantor. Com portes els propòsits en nou? Bé, però això de fer esport encara em costa una mica. Això és perquè encara no has provat el club Ciutat Diagonal. En plena muntanya de Collserola, t'ofereix el millor que li pots demanar a un club, a Airepurt. I pots fer de tot, tenis, escoaix, golf, yoga, spinning... Si el teu repte és aprendre a jugar a pàdel o iniciar-te amb pilates, et regalen dues classes amb un professor. Però jo el que vull és posar-me en forma. Cap problema, el club Ciutat Diagonal t'ofereix en un pla d'entrenament personalitzat segons els teus objectius. I si t'inscrius ara et fan un 50% de descompte en la matrícula. No em puc informar. Només has de trucar al 93-473-9671, club Ciutat Diagonal. Amigues, amics, ràdio d'Esberos ofereix el programa a l'audició en nous continguts i en més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, com la música de coble o també les danses tradicionals, el podrem escoltar als dilluns de 8 a 9 del vespre o als dissabtes a les 9 del matí. Us esperem. Nosaltres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que tens que anar, aniré a la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Molts petonets des de la botiga Oton de Sanyús per la penya del Morro a la ràdio, i que tot vagi molt bé en molts anys. Una salutació molt forta a tots els components de la penya del Morro, sóc l'Elícia de Bristol Idiomes, i com diem nosaltres, enjoy English, enjoy Bristol. Des de tot bé bé en Quits, enviem una forta salutació per la penya del Morro. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esberto. 5 i 20 de la tarda, parlem ara de... teatre. Teatre. Lo tuyo es curoteatro. Falcera bien ensallada. Estudiano simulátaro. Venim al Roger Consola, que hi ha l'estudi número 1. Roger, perdona, és que estava buscant... He perdonat tot, però si em responso una cosa. Què passa? Tu et poses nerviós quan comences a... a fer el programa de ràdio. Per què vol aquesta música? Perquè no està prevista el guió, això. I les coses que surten del guió em posen nerviós. Hòstia... És que era una conversa que tenia amb la Cristina i jo... He preguntat al Roger, li dic, Roger, tu estàs nerviós? Quan comences. Normalment xerratant i ho fa com tan normal... Al Roger, a la veritat. I amb tanta naturalitat li he preguntat a veure. Al Roger no es posa mai nerviós. Pensa que és el director de les pastorelles senjors. Ja he posat totes les nervis. És un bagatge que et dona la vida. Ja... Ja... Tu et poses nerviós o no? No. Com tu fas, tu? Jo sí que estic nerviós una miqueta. Roger, ho dius tu anterior. M'ho he dit abans, eh? No, perquè jo tinc una coseta que me la prenc abans d'anar a cada programa. Això em tranquil·litza molt. Sí, va molt bé. Parlem de teatre, perquè s'ha estrenat aquesta setmana un amic del poble, el teatre lliure... S'ha estrenat moltes coses. A més, també et dones com jo, el Romeo, i el crítico del teatre Borres. Exacte, 3 estrenes, 3 jornades on els actors segur estaven molt nerviosos, però els directors segur estaven més nerviosos, i 3 estrenes que van estrenar-se el dijous 23 de gener. Tot i que, per exemple, la dona és com jo, del Pau, Miro i teatre, han començat a fer aquelles prèvies, el Romeo, eh? Perquè realment em sembla que l'estrena no deu ser fins el dia 30, dijous dia 30 o el dimecres dia 29. Però, vera, un amic del poble. Ens parlem de teatre amb majúscules. Teatre del Bueno. Maurínio en escena. Bueno, per aquí l'ho he, per aquí l'ho he. Maurínio no tenen gaire a veure. Depèn de com, depèn de com. Comentem una mica aquesta obra, que... Viem, Henry Gibson. Per tant, aquella dramaturgia nòrdica, amb aquelles boires i aquella mena d'ambient, una mica realisme tancadot, d'acord? Però Henry Gibson, o sigui, un dels grans clàssics de la dramaturgia universal, obra del 1883, tot i que, quan jo us comenci a dir els temes de què mal obra, diréu, però si això passa ara. Per exemple, la corrupció dels polítics. Per exemple, els interessos de la gent, dels polítics de les economies, patapam, la manipulació de les masses, patapam. No sóc això, ja passava. El 1883, quan Henry Gibson va fer un enemic del poble. Aquesta no és la versió original autèntica. No, han agafat la versió del Juan Mayorga, la Cristina Genevatt l'ha traduïda al català, i, a més, el Juan Mayorga s'hi ha posat entre mig, perquè el Juan Mayorga la va fer la seva versió amb castellà, molt de temps, però la va fer bastant fidel el text d'original de Gibson. I, en canvi, el director, el Miguel de l'Arco, que ara en parlarem del Miguel de l'Arco, li va demanar al Juan Mayorga si l'ajudava o si podien canviar certes coses, perquè el 1883, doncs, per exemple, les dones amb aquells països nòrdics no podien votar. Les dones encara estaven molt subjugades al marit, i tot això quedava relliscada una mica ara, el 2014, no? I llavors, doncs, senzillament, el Juan Mayorga va fer... i, doncs, m'hi poso, i ha ajudat a la nova dramaturgia de l'obra, per tant, veurem un anàmic del poble amb certes coses que difereixen de l'obra original, tot i que es manté molt fidel, d'acord? Però, sobretot el que a la roda de premse que van fer, clar, es parlava que era un gran regal, i aquí, veure, parlem-ne i opinem-ho, eh? Clar, un anàmic del poble se l'ha dit com un espectacle impossible. Però un espectacle impossible per què? Perquè tranquil·lament hi poden haver més de 30 persones en escena, perquè ja has de posar un balneari amb tots els seus clients, en tot el poble que té darrere el balneari, en tots els infermers i metges i fins i tot... No surten aquí, eh? Els clients del balneari no surten, eh? Però hi ha tot un pes del poble. Hi ha un pes del poble que... Quants actors surten en escena? Hi haurà representació, no?, de poble, alguna bar, no?, una quinzena d'actors... Una quinzena d'actors que em takes, però després hi ha altres persones. Com extras? No, tampoc. No, no, perquè... Bueno, aquí vaig jo a... Aquí parla en propietat, perquè la vista... La vaig a veure, la vaig a veure. I es va divertir? O com es va divertir, Jordi? Em va agradar molt la interpretació, va, Perquilluè, Perquilluè... Perquilluè? Sí. Hola, sóc Perquilluè. Creveu que té... Després, el Roger Casamajor, que ha interpretat l'alcalde, perquè no sé si has explicat de què va l'obra... No l'he explicat, però abans d'explicar-les si de cas repassem això perquè ja és començat. Estem parlant de quins grans actors que hi ha, si és una de les grans punts fixos, diguem-ho així, o dates principals del lliure d'aquesta temporada de 2003 o 2014. Perquilluè, Roger Casamajor, Blanca, Pilanes, Mónica López, el Pablo d'Erquil, Jordi Martínez... Molt bé, Pablo d'Erquil, m'agrada molt. Sí, és molt bo, és molt bo. No, cap a fer el suco, el Rome fa uns mesos. Un suco de pinya. I després, a més a més, amb la direcció del Miguel de l'Arco, que igual la gent el conèixerà perquè va anar a lliure dos vegades, ja ha estat director del lliure, el Lluís Pasqual, amb la violació de l'Elocrecia, que la va fer amb Núria Esper, el text de Shakespeare, el poema de Shakespeare, i el juici a una forra. Amb la Carmen Machi, que com que la Machi havia escrit aquell manifesto per la unitat de la lengua espanyola, li va saltar en contra i es va haver aquí una mica de debat sobre el futur de Catalunya a nivell teatral. Però el Miguel de l'Arco es va donar, sobre tot, la conèixer amb set premis max de teatre, fa uns quants anys, per aquella funció que és de dir, la funció per a fer. D'acord? Era la primera vegada que dirigia un text amb català, i tot i que li feia cert respecte, diu que li feia més respecte dirigir a un teatre lliure, el teatre lliure, d'acord? Un teatre públic tan gran. Digues, Jordi. No, no, que jo vaig anar a veure l'Abraïa, i vaig veure la posada en escena, eh, és una mena... Un espanyol arreu. D'aquí hi ha aigua, no? Sí, sí, un gran basal enorme, que representa com una mena de presa, on allà hi té lloc tota l'acció, i, a més, somple, es buida, també, vull dir, que hi ha un mecanisme... I es torna a buida? Sí, sí, i es torna a buida. I així cada dia, perquè és l'obra, clar, la vam fent... La pregunta és, és la mateixa aigua? Segurament, és un mecanisme... És un mecanisme hidráulic, eh, que, a més, també hi ha projeccions... I altres casos, els... A alguns moments, sí, altres no, i és molt enigual, eh, vull dir, hi ha algun punt que ha fet i tot el Pérez Quilloé aprofita i tira el Roger Casemajó allà a l'aigua, amb el dramatisme que això... Deixis, quants mesos, el Casemajó? I setmanes o dies, acostipats... Segurament, segurament, segurament. Si aquestes aigües estan una mica climatitzades o no? Jo crec que no, jo crec que no. Jo crec que no, em sap greu, però el mecanisme hidráulic... A més, el Roger Casemajó, deu cobraments... No, no, no. A l'aigua friga. Roger Casemajó, m'has de dir, Roger. Per cert, hi ha una cosa que no em va agradar. Pamp, pamp, però després em deixaràs d'explicar argument, eh? Ah, no, no t'ho explica, d'acord. I després et dius les coses que no. Aviam, una anàmica del poble, tornant la música aquella, eh, molt bé. Doncs el metge Thomas Stockman que va descobrir que amb aquest balneari on passa l'obra d'on té propietats, d'acord, i fa créixer aquest poble on hi ha aquest balneari... Fins a un punt que la gent va i es fa famós aquest poble, perquè aquesta aigua té moltes propietats, tot d'una. Al mig de l'obra descobreix que no... que aquesta font conteure d'actèria perjudicial per la salut. I Stockman decideix advertir tothom. I això provoca que la gent que li agraeix en un principi... Doncs que ell és molt conegut del poble i un groi del poble... Aquest científic, perdona, que destapa... tot aquells íngolis és el germà de l'alcalde. Exactament, eh? Doncs aquí es posa el poble en contra, d'acord? L'enemic del poble, que seria el doctor Stockman, el Pere Arquillou, abans de ser enemic del poble, era el gran heroi del poble, d'acord? I aquí és quan l'Ibsen ens pregunta, des darrere de les seves frases, doncs què ve abans? La veritat i la salut pública o el sistema econòmic que sustem? Perquè clar, si tot d'una tanca amb el balneari s'acaba el poble, s'acaba tot, i això la gent del poble no ho vol. I aquí es confronta l'heroi amb el poble amb l'heroi. És una obra de teatre que es podrà lliure de monjuic, efectivament, a la sala Fabià, potser bé. I la veureu fins el 16 de febrer?Dura dues hores, eh? Sense entreactar. Hi ha un paio de coses que no em van acabar de convèncer, les puc comentar o no?I tant, i tant. Em disfresso de Roger Consol avui, eh? Porto el meu fuet. Ja has fixat que vull, parlo de teatres grans. Sí, sí, està molt bé. Entre escena i escena, han posat un actor cantant. Cantant, que canta coses. Ah, però a veure-ho, no. I llavors no s'entén el que canta, perquè la música està molt alta, i la lletra no s'entén, i després, a mi, personalment, és una opció que no m'ha agradat. Perquè penso que no t'has de veure. Perquè és substituïge de del fosc. No, no és que sigui... A veure, és un recurs com un altre per donar pares entre escenes i escenes, però a mi no la trobo una mica fora. És que no s'entén. És un actor que té un personatge dins l'obra. Sí, és un actor que té un personatge dins l'obra. I quan cantes com a personatge que ho fa, o és... I comença, i llavors dius... Escolta, no entenc el que dius, perquè és com si que en tenia girat. L'aigua és una cara que està segada, i l'aigua... No s'entén el que diu. I quan canto... Demano els tècnics de so del teatre lliure, que, per favor, que baixin la música, que no podem escoltar. O demanes també els tècnics que matin l'actor, que, també. No, no, mai violència, mai violència. Que la partin. No, no. I després també hi ha un altre tema. Bueno, a veure, de poc. Hi ha un moment que l'obra, ja com una conferència, ja aprofiten el públic mateix que hi ha a la grada del teatre lliure, perquè faci de poble i d'assistent a les assemblees, com del 15M. Teniu un referent proper. El Terki Lloé exposa la seva... El seu document, i llavors el que passa en aquesta assemblea. Hi ha actors al mig del públic. Hi havia moments que no s'havia d'estar veient un obra del teatre lliure, o una obra del comandant. No, a veure, de bon rotllo... O sigui, si ho veiem que en Jordi Dimeix estava partint al cult, directament al mig d'una recte del poble. Sí, no, però volia que va ser una cosa que no em va... El registre, el llenguatge... Canvia de registre. Sí, el registre teatral... Va saltar d'una a una altra, de cop i volta. I a mi em va descolocar... Eh, una opinió personal. Només faltaria, només faltaria que fes una opinió universal. No es pot això. Només et dic això, que trobo molt encertades les dues crítiques, perquè, a més a més, això. És per tornar la setmana que ve, ja ho faig. Però l'anàmic del poble és que ha estat un nivell realista, que ha estat un to dramàtic i sense sempre és drama. Clar, si hi ha, com a mínim, un espectador que tu t'adonis, això potser és la Cubana, que estem patinant aquí. Bueno, no ho sé, no ho sé. A veure, és una opció, eh, que us pot arredar o us pot arredar? 3.000 opcions, 3.000. Una cosa, pererquillue. Un aplaudiment, un aplaudiment. Pererquillue. Pererquillue, Pablo d'Erquí, també. La Mònica, el que és que te l'està? Eh... Pablo d'Erquí, molt bé. La Mònica està molt bé. Estan tots molt bé. Estan tots molt bé, ja. És una gran aposta, és una gran aposta. De totes maneres, no hi havia col·loquis després de la punció? Ah, devia ser això que et va... Ah, potser sí, potser sí. No, no n'hi havia. No, no n'hi havia. Doncs la seva pagina ho anuncia, per això. No, però... No hi havia col·loquis després de la punció, per tant... El 2 de febrer. El 2 de febrer, sí. Són els dies concrets, eh. Com el podria fer, no, però ni que fos una petterrònia o no, amb els espectadors per saber la seva opinió, tu i Jordi podries haver de transmetre. Ho fan el 2 de febrer, o sigui... No, però em refereixo que cada funció és una opció que podríem fer, no? No dic un col·loqui llarg, ni una cosa llarga, però sí que podríem fer com una petita aparició davant del públic, per conèixer quatre punyons ni que sigui una cosa així, no? I en aquest cas, doncs, tu podries haver traslladat la seva... Però estaria bé, per exemple. El públic, el públic de França, per exemple, si no li agrada una cosa, se'n va i fotent crits, i això ho he viscut, eh. O sigui, està al mig de la funció, i tot el del bé gustat, o de dos filles menys enllà, se'n checa i cridant, això és una merda, no sé què, no sé quant... Amb educació, sempre, no, però... Però l'educació a França té altres límits, que l'educació... I aquí, igual, som les educats, i això que proposo és Cristina. I el diceu, quan la nuna cosa no agrada, la gent xiula i comença a fer-ho... I ara anem a un espectacle de Carlos Santos, i... I vas entendre alguna cosa? No, i al mig espectacle va sortir el crit d'un... Carlos Santos, estafador! Això, això pitja l'obra, eh. Vés-me per fer un silenci, un silenci llarg, clar. Aquestes coses segur que han descol·locat totalment l'actor, no? Home, és que t'han de treure fora del teu paper i... O estàs molt, molt, molt concentrat i vas tirant. I no t'enteres? Home, no, t'enteres, però pots... Pots fer que no t'entrenen... Home, de ser un gran professional, no suposo, per poder tirar després d'aquest comentari. Jo crec que ja vas amb el pilot automàtic posat, no? És allò que parlàvem l'altre dia, no sé quin actriu que vam entrar a veure. No ho sé, que vam entrar a veure el programa que anava amb el... Amb la Marta Domingo, la Marta Domingo va ser, que va venir el programa i ens va explicar que hi ha moltes actrius i actors, que van amb el pilot automàtic purat i que penses amb la llista de la compra, moltes vegades de què faràs després, no? Vull dir que tampoc no crec que hagi d'afectar. Bé, ja estem com en enècdotes, no? Sí. Sí, un altre enècdota, per exemple. No, no, Josep Maria Pau, vas donar un telèfon mòbil al mig del públic. I va parar. Està avui, tot el menjar, amb patates. Va parar la sena. No me puedo consensar! Vaig tenir així. Apaga el telèfon, ahora mismo, no falta de educación ni de respeto, no sé què. Va cagar amb l'espectador. I quan va haver cagat i ha xugat, va dir, va, continuem, i això és el més maco. Perdona, i la gent aplaudint, eh? La gent aplaudint al Pau, pel tio que estava allà a la platea, que seria... Sí. Un altre sonarà, Cristina Jordi, aquella cançó que fa... Per què plora? Per què plora? Pel Maricel, no? Ara! Tothom treu. Doncs Àngels Gunyalons, el mig de l'Arieta, el mig de la cançó, o una de les cançons de Maricel. Fem bé que el dir-ho que era, i això fa molt de temps, una funció per adolescents. I tot d'una pare, diu, pare i mestra. Què dius? Per què plau? Pareu de xugar, pareu de escopir, pareu de fer tot el que esteu fent, perquè així no parlo l'obra, i a l'hora ja l'havia parada. Respira tres segons, si era dramàtics. Per no parlar-la filetivament, no? Un silenci de sala, i fa mestra, dos compassos d'un regal, i recomanes-li les bales. Oh! Antíclimacs, home, sí. Perquè els altres... Oi tant, és que la resta de gent no té la culpa, no? Per què colla, pare? Clar, és que jo crec que la resta de gent que està en aquest cas, veient la funció, no té la culpa, no? Per haver de veure aquest tipus de coses per a unes quantes persones que no tinguin ni respecte, ni cap tipus d'enviament. Jo no sé què passava al pis de dalt, a l'enfi teatre, però la platia està amb tots bé, oi? Bé, no, bé, no, bé. Va, van fer bé, van fer bé. Respecte, respecte per els actors. És un pal, i aquests instituts, per exemple... Però no hi ha gent que pugui anar a la part de darrere i dir-li a aquestes persones alguna cosa que no siguin necessàriques a aturar l'obra. Suposo que ja hi havia anar. No sé, o per l'esport, en d'un cas, home. Quan un actor o un actriu decideix aturar l'obra, és que la cosa ha avançat molt. Vull dir que, qui més qui menys, escolta, és un atós, un carmel, no? Que intenten, doncs, es embolicar-lo. En fi, vull dir, a veure... Però per què passa això? Ha de ser una cosa que tothom estigui allà. I, clar, i treu el protagonisme, no?, que en quin moment està l'escenari. No ho trobo bé, per això. El fet que pari... Perdona, que jo el que no trobo bé és que soni un mòbil... No, no, estic d'acord amb tu. L'únic que dic és que no crec que les persones que siguin realitzant aquesta funció hagin de parar per culpa d'unes altres persones, que no tinguin respecte ni tot plegat. El que sí que considero és que potser ja... hauria d'haver alguna altra persona, en aquest cas, encarregada de l'espectacle, no?, que fos qui fes fora directament a aquestes persones, però jo crec que això és allà el rotllo a la resta de gent. Perdona, Cristina, però és que això no és com un estadi. Encara serien pitjora més, la cosa, perquè si ha d'anar a l'acumbodador, fins a la sala 4, al seient número 22, i passar entre la mig de la gent, escolti-vos-te, encara estàs fent més gran el problema. Ara bé que el dic, que fa 200 anys, fa 150 anys, el teatre es menjaves, comentava... O sigui, era la història del teatre, fins al 1850, no es van apagar els llums de platea, i, per tant, la gent anava a veure, a comentar, i l'obra que feien, els era igual, els era igual, completament igual. I, a fer, de les operes, els autors d'òpera, començaven amb un fortíssim l'òpera per fer callar el públic, i tot això la gent no callava, d'acord? Fins que va venir la gran revolució de Mozart, que a disposicio començarem un pianíssim, i la gent va començar a dir... Ai, com que faig de furgidència els 3 segons, va cobrar el fortíssim, el Mozart, i la gent s'hauria de fotre el plaudi. Com és el Mozart?Com és el Mozart? No és el Mozart. Per què ha plorat, eh? Sí, sí, el Mozart és plorat. Oh-oh-oh! Escolta, ens hem anul·lat amb les anècdotes, però un moment, Roger, perquè tenim un parell d'obres més que com a mínim. Estromades al 23. Comentem-les, perquè no oblidem que estem a la secció de teatre. Per si no havíeu... Home, però tot això també s'aconsegueix a teatre, no? Sí, però no. Per cert, que l'altre dia em va sonar un, el Romà Julià, i el rector es va esperar a que la senyora apagués el mòbil. Ah, veus? I la gent reia. Sense dir res, per això. Ell, com a mig somriure, fins que ha patat plim... És una forma educada, també. Una alternativa, està bé. Portenien dues obres. Parlem de Dones Com Jo, de Pau Miró i té de teatre, que es pot veure al Romea durant aquesta setmana, que han començat les prèvies i es trena ja, fins al 13 de març. Només dic que el Dones Com Jo és la tercera obra de la trilogia del Pau Miró, que ha estat una de les castes de trilogia. Doncs ho hauràs fet també en lliure, amb els jugadors que la van fer fa dos anys, per exemple. I totes, aquella, retratant... Totes retratant... generations, no? Si el jugador retratava homes que fregaven la xarxantena, d'acord, i el refugi indi, que era la primera part d'aquesta trilogia, amb joves de 20 anys, es besava, aquest cas són dones d'uns 40 que arriben al 50, i la por que això suposa. És una trilogia que, a més a més, veureu que hi ha... Hi ha un moment, i si veu veure el jugador, igual el recordareu, que surt una bossa plena de diners, a les tres obres hi surt una bossa plena de diners. I això m'ha fet recordar aquella mítica trilogia cinematogràfica del Kieslowski, els tres colors, blanco, azul i rojo, on el fet que unia les tres històries era una senyora intentant agafar... coses de dintre d'un... d'un container, d'un contenidor. Té algú a veure això amb les obres? No. Aquí... Aquí diu que l'obra parla de l'experiència de la cosa mitjana, de persones que de cop perdem la seva comoditat sense estar preparades. Exactament. I com que no estan preparades per aquesta pèrdua, intenten fugir, com deia. Per exemple, amb aquesta obra, la Gata Roca, que és una brillant arquitecta, es queda sense feina, i llavors diu que vol passar un temps sola. I una amiga, que és arqueòloga, la Marta Pérez, li ofereix la casa on ella fa les feines. És una senyora... és arqueòloga, que treballa fent feines amb una casa. Ja veiem el to de comèdia, que sempre fa teatre, però tensió no només és un obra d'humor, i si és un humor, no és un humor buit, atenció, és un humor que ens farà pensar una miqueta, i també hi ha paral·lel un drama, un drama que no serà el Dipsen, no serà una cosa feixuga, però és un obra que balançarà, crec, ja molt bé, tal com són teatre, 20 anys, en una escena, i Pau Miró, que té molt d'ofici, és jove, però té molt d'ofici com a drama turc, doncs molt bona balança entre la comèdia i el drama. Per cert, no sé si vols fer alguna cosa més, però és que no tinc gaire més temps, doncs, Roger, ràpidament comentar que també hi ha el crítico de Juan Mayorga, justament, eh, en el programa del Juan Mayorga, un obra que va escriure fa 20 anys, i que l'interpreta en Puig Corbe i Pere Ponce. Per tant, una obra molt cinematogràfica, perquè són directores de cine, sobretot. I atenció, perquè el Juan Fabuch... És el retorn del Juan Fabuch Corbe, als escenaris de Barcelona, després de 20 anys. El Teatre Borras, concretament. Exacte, el Teatre Borras, és un teatre de caducitat, aquesta. Vull tirar fins que la caixa doni. El crítico és un text que Mayorga va escriure per a dos grans intèrprets i que ha dirigit, com que ho sé, Alfonso. Diu que arrenca quan un autor visita un crític l'anit immediatament després de l'estrena, per tant. És el crític que visita l'autor. Ah, no, aquí m'he equivocat jo, em sembla. Però el crític visita l'autor. Parla del teatre, no? Exacte. És el teatre que remeta un gran amor pel teatre. Segurament d'un crític, com molts crítics que diuen que és un escriptor frustrat, dels crítics que voldria ser autor. I un autor que no li agrada que el crític, i tal com li està criticant aquest crític. Per tant, és la manera de... El crític emveja l'autor, l'autor emveja el crític, perquè veu que tampoc és veritat que no ho ha fet bé. Tot i això, entre els dos, hi ha un gran amor pel teatre. Segurament com aquella mítica obra d'aquells autors... Rodol Fierera? Mira, estava passant el mateix. Mira, ja tenia aquí a punt, a l'1, 2, 3... Ah, no, no era això el que deia. Espera, per 25 cèntims, obres a teatre que parri de teatre, com per exemple, al Barri del Teatre. 1, 2, 3, respon, que ets traves. Per davant i per darrere. El segada d'amor de Cubana. El crítico, que fóc mayor que... Perdó, perdó. El crítico no, però aquesta ja l'he encomantat. Bé, bé, bé, bé. Per cert... Tot el Pirandelo, per exemple. El David Avila. Perdona, quines dius? Els 6 personatges en cerca d'autor. Ah, també, també, també. Atenció, perquè el David Avila diu al chat la notícia d'en Roger Pere, que deixa Germán Zesang, no la comenteu? Tant, tant, tant. Home, aquest senyor Avila, què ha passat aquí? Aquest senyor és col·laborador, després vindran a la segona hora, perquè entrevistarem el Jaime Cantizano, col·laborador d'aquest col·laborador i estimat a radioient. Que, u, he vist que hi havia un Germán Zesang, però tampoc, mentre encara els músics els no ho he vist, no l'he... No, no vas, no vas. No sabia, no sabia, però que el Roger Pere estés dins dins d'aquest muntatge. Però, el va fer fa 20 anys, per allà. El va fer molt 20 anys, però... Ha vist de sang, d'abans d'allà, no? Que no el deixi per problemes d'aquesta... Gràcies per venir. Gràcies per venir. Bon vespre. 5.45, veniu a nosaltres, el Manel Ripoll. Manel, bona tarda. Perdona, que no et volem molestar, que estàs acabant aquí de mirar les teves notes, no? Home, aprofita, les espones lliures. Sí, sí, sí, sí. Estava acabant de mirar els carrers exactes dels que parlem avui, que recuperem aquella secció que havíem fet ja a la temporada passada, en el que vam escollir un total de 55 carrers, que... Ah! Ara en parlem, per cert, mira, el David Avila diu al xat, l'han acomiadat perquè no anava a l'obra de teatre, o sigui, tenia bolos i no es presentava l'actor. Bé, gràcies avui per aquest apunt. Nosaltres, evidentment, passem ara, en aquests últims minuts, al final del programa, a parlar de la història de Sant Just. Et manda el Ripoll. Avui, Manel, com deies, a l'esquetallers, la temporada passada, concretament, durant els mesos de desembre i gener, vam estar repassant l'origen i la història de diferents carrers de Sant Just d'Esvern. No vam fer tots perquè, clar, no hi havia milers i deuen anar bé, no? N'hi ha molts. I en aquesta missa de la nena número 9, n'hi ha com... estan tots explicats, clar, tots no els podem explicar ni de broma. Bé, doncs, efectivament, com comentem, la setmana... Bé, la setmana... Ja fa una setmana? Sí, la temporada passada, me'n parla d'alguns, i avui continuarem amb alguns altres, no? Exacte, sí, la temporada passada vam fer-ne uns 30, i ara ens en queden uns 25. O sigui, estem a la meitat més o menys que ens vam fer com els carrers més interessants, perquè n'hi ha alguns que no aporten cap valor històric, i llavors no els electem. Oh, per la gent que vol carrer. Jo que no... Perquè potser té el valor històric que una persona veneix en aquell carrer. Sí que la comentem. Són carrers que es deixen en molts llocs, doncs no, ja no el comentem, perquè no té una peculiaritat pròpia pel poble. Per cert, evidentment, segon oient del programa vol que l'expliqui amb l'història del seu carrer. No, que no vingui a algú que digui, no. S'enjust esvernen, s'ho pot comentar, i, de bon gust, el Manel rebuscarà entre la història del poble per veure si aquest carrer, en particular, té alguna peculiaritat històrica o no. I si no la té, no l'expliquem. Veig que xec aquí la mà, la Cristina Vargas Cristina. Sí, és que jo volia conèixer l'altre meu carrer, Carrer Casados. Carrer Casados? Sí. Però és que potser no té cap peculiaritat i... No, no, perdona, ja t'he plorat. Home, pel nom té alguna cosa, no? Jo la apunto i el busco. Els Casados anaven, per aquell carrer... És un carrer que està prop de Colxarola, està prop de la muntanya. Doncs ja està, els Casados abans d'anar a casa, passant per aquest carrer. Mira quants Casados. Ai, on està aquella passada? El carrer dels Casados, no? Ja està, Cristina. Algú altre carrer que vulgueu saber? Home, amb aquesta velocitat, no, Jordi? Bé, comencem avui comentant alguns llocs de Sant Just. Comentarem, per exemple, el carrer Freixes Mític, actualment, per la cursa de cas de Cossinet, el carrer Arate, per exemple, o la vinguda d'Indústria i la plaça Jacim Bardague, per tant, llocs importants en municipi i coneguts. Però abans, comencem amb el primer, la plaça dels Estudis Vells. Exacte. Doncs per situar la plaça dels Estudis Vells, de fet, no està molt lluny d'on estan ubicats els Estudis de Ràdio d'Esvern, ja que aquesta plaça és on van a confluir els carrers mercader, que de fet és el carrer de la ràdio, hi ha el carrer Mocen Antonino Atenes. Perdona, Mocen Antonino Atenes. Sí. No Atenes. Mocen Antonino Atenes. Mocen Antonino Atenes, com la capital de Gràcia. No, no. La gent que ens hagin anat seguint les diferents temporades que hem estat fent aquí, la secció aquesta de l'Història, alguna vegada, quan hem parlat de les diferents escoles que hi ha hagut al llarg, sobretot del segle XX i fins al segle XIX, a Sant Just Desvern, ja havien parlat una mica d'aquesta plaça, perquè rep aquest nom, perquè allà s'hi van instal·lar, que seria la primera escola pública del poble, que estava composta per un aula que era per als nois i un altre aula que era per a les noies. Per això es diu la plaça dels Estudis, bé? Correcte, sí. De fet, encara es conserva la façana, de les dues façanes que hi ha a la plaça, que queda paral·lel al carrer M. Antoninotenes, és la mateixa façana que tenia aquestes escoles, on anaven aquests alumnes, jo diria que finals del XIX, principis del XX, abans de que es traslladessin l'edifici que ara avui en dia estan derruint i estan tirant a terra, que és l'edifici de l'escola nacional que se n'havia dit en el seu moment. De fet, les obres han passat abans per allà i van avançant a ritme extrepitós. Sí, sí. Ritme... Si això està complicat, és ràpid, ràpid, ràpid. Què va ser posterior, el nom o l'escola aquesta que comentaves pública, que es va... Potser primer en algun cas, no?, es pot posar primer el nom i després... En aquest cas, popularment, aquella zona, en el seu moment, clar, com que no eren els Estudis vells, que els Estudis eren l'escola de l'època, no era lo antic, encara, i allò, popularment, era com una zona de detrás de la Iglesia. Perquè just, si ho mires, queda just darrere de l'Església Perroquial, i era el nom popular que assimilava aquesta zona fins al moment que es van construir aquest nou edifici d'escoles municipals a la cantonada, entre Carri Creu i Carrea Teneu, i, per tant, llavors, es va començar a conèixer aquesta zona, com la zona dels Estudis vells, però és a raó de la construcció del nou edifici, que es conèix la zona com la zona dels Estudis vells, i per això avui en dia té aquest nom per recordar la primera escola pública que hi va haver a Sant Just Desbert. Bé, canviem d'emplassament. Abans de parlar del carrer Freixas, deixa'm saludar, perquè avui tenim convidats especials, que ens estem veient a través de la webcam de radiodesbert.com, alguns arquitectes així importants, que ens estan seguint, cosa que des d'aquí hi agraïm i saludem. Avui fem una secció especial sobre els diferents ferres de Sant Just, els arquitectes, els interessa, els interessa com està quedant el nostre municipi. Parlem ara d'una salutació a l'Ermes. L'Ermes. Parlem ara del carrer Freixas, conegut pels més amants dels càrs de cuixinets, ja que és un any re d'any, i grinyolant els cuixinets dels càrs de Sant Just Tens. El que passa és que potser no és tan conegut el origen del seu nom, no? Home, el carrer Freixas, l'arribada del carrer Freixas, però em baixa la zigazaga directament des de l'escola del Canigó, un dels punts més als de Sant Just a del barri centre, però el carrer Freixas, per què es diu carrer Freixas? De fet, ara ho explicarem i la gent que normalment fa d'espíker, doncs que tenen moltes hores a algun moment... M'agrada, té la puntualització de normalment. De la història. A veure què passa. M'agrada, té aquesta puntualització de normalment. A veure, quan jo he fet d'espíker... Quan jo he fet d'espíker... No, no, no. Jo dic que aquest any, l'any passat, l'espíker, qui va bé, hi havia moments que no sabia com omplia els buits, una manera d'omplir... Al Dani Martínez. És un consell, no? Un dels consells és que no tinc la història del carrer, i en aquells moments buits, entre baixada i baixada, es pot comentar la història del carrer en qüestió. Això l'agrada molt a la gent, no? Jo trobo interessant. Tothom és interessant, doncs està bé. Aquest nom, el carrer Freixes, perquè és així? Rep aquest nom, perquè a l'entorn hi ha una masia, que ja a mitjans del segle XVII era regentada per els germans Gabriel i Josep Freixes. Llavors, a raó que al costat hi hagués aquesta masia, avui en dia es coneix com el carrer Freixes. De fet, pels més puristes, creuen que el carrer s'hauria de dir que el carrer Freixes no només és un carrer Freixes, perquè provoca que la gent no sàpiga el per què del nom. Hi ha moltes altres carrers de Senjús, que se les ha fiquet el nom perquè estan a prop d'una masia que sí que porten el camp davant. Exacte, el carrer de Camp Biosca, el carrer de Camp Pedrozeta, i tots els carrers que tenen el camp davant. En aquest cas no li van ficar, i és una reivindicació que comentaven aquí en aquesta misalània. Va, passem a una altra carrera. El carrer Araté va des de la carretera reial fins al polígon... Avui és un problema molt interessant per la gent que no se sent just. Va des de la carretera reial fins al polígon sotuès del poble, el carrer Narcís Montoriol. És un carrer que s'ha anat prolongant al llarg del temps a mesura que el poble anava creixent i anava ampliant-se en la vinguda d'industria com la barriada de la zona de la Sagrera. De fet, el seu nom, el Déu l'Aureà Araté i Funoll... Perdona, l'Aureà Araté i Funoll, qui era? Aquest senyor conjuntament amb el doctor Armangola Ruga i Gaspar Modulell... Armangola Ruga, perdona. M'agrada molt... Aquests noms de les persones, eh? Vull dir, una mica... Aquí estic veient un còmic, l'Aureà Araté i Armangola Ruga. Els veïns en just anys per excel·lència. En fi, què ha quedat a passar? Aquestes tres veïns de senyors d'Esber i Gaspar Modulell, també. Van decidir urbanitzar tota la zona que seria la zona de la Sagrera, que avui en dia hi ha el Sagrat Cor, que és coneguda popularment com la zona dels pilars, ja que, en el primer moment en què es va urbanitzar aquella zona, es va decidir, doncs, tancar el solar amb una sèrie de tanques i parets apuntalades per uns pilars, i per això es va conèixer aquella zona popularment com la zona del pilar. Sí, però qui era l'Aureà Araté? A part de ser qui va promocionar aquesta urbanització d'aquesta zona, va ser qui va instal·lar la primera bòbila en els terrenys del Pont Reixat, que avui en dia és per un passadeltre envia per sota, per anar-se'n cap a l'hospital Moisés Brogi. Doncs aquell és el Pont Reixat, és la zona del Pont Reixat. En aquella època, a principis de segle, s'hi va instal·lar aquesta primera bòbila per fabricar tota mena de material de construcció i material d'obra. De fet, a més a més, el considera un dels pioners en temes de fabricació d'automòbils i un dels iniciadors de l'aviació civil a Catalunya. O sigui, era un personatge més o menys important no només a Sant Just desverns, sinó en l'àmbit català. Si li han dedicat un carrer, és que era important, no? No vols dir que en carrer és així? No, no, no. Seguim passejant als carrers de Sant Just desverns. A continuació, a la seva dreta, podem veure la vinguda d'industria. Una vinguda... Perdona, estic fent un documental d'un vídeo. La seva prolongació va des del carrer Miquel Reberter, on hi ha el Caprabo, conegut per tots, fins a la carretera real on hi ha el Walden. Per situar-la, per situar-la una mica, és un carrer. És un carrer que fa baixada o pujada. Depèn. Depèn de com l'agafis, no? De fet, és un dels carrers més coneguts a Sant Just. A la vinguda d'industria, que efectivament connecta el Walden amb el centre del municipi. De fet, hi ha gent que va desho confon i, en vez de dir-li a la vinguda d'industria, li diuen al carrer de la fàbrica, no? Perquè hi havia una zona on hi havia indústria i fàbrica, no? A vegades la gent ho confon dient al carrer de la fàbrica, però no, és a la vinguda d'industria. De fet, alguna vegada hem parlat de la temporada passada... Doncs els carrers de Sant Just, vam parlar d'algun dels carrers que el tallen en perpendicular, i allà vam comentar que algun d'aquests tenia el nom de la indústria en concret que hi havia en aquella zona. De fet, mítiques són les indústries com la Fàbrica de Simen Sànson, que hi havia al final de tota aquesta vinguda, o la Bob i la Domena, o la Fàbrica de Teixits Guarro. La Ola de Domena era la meva. Molt important. També va, per això vam agradar una gran fortuna, per això estic fent el programa de les tardes a ràdio. O la Fàbrica de Teixits Guarro, per exemple. Guarro? Sí, guana. Hi ha molta gent que es diu guarro. Té una Fàbrica de Teixits, que et diguis així. Bueno, escolta, Manel, és el que... Lo que va d'enganxar molt. Els Teixits més nets, guarro. Atenció, perquè els seus inicis d'aquesta vinguda, la vinguda d'industria, era un canvi que servia per anar al cementiri. A la zona on hi havia el cementiri, antigament també hi havia l'escurxador. I era un camí, no era la vinguda ampla que veiem avui en dia, sinó que aquesta amplitud es va aconseguir posteriorment, quan es van derrucar certes de les intústries que hi havia allà, i van començar a fer-hi diferents pisos, per la zona d'on avui en dia hi ha Can Geroni. Can Geroni? Sí, a Can Geroni, allà hi va viure la família d'un alcalde de Barcelona, el senyor Francesc Rius i Taulet. Quina època, això, de la seva família? Jo diria que era la primera part del segle XX, diria. El senyor Francesc Rius i Taulet. Perdona, a Sant Just sempre han miscut personalitats. Per exemple, José Montilla, que, mentre era president de la Generalitat, vivia a Sant Just, ja no sé si hi veu aquí, però abans hi vivia. Jo diria que sí que encara continua. I jugadors del Barça, però aquest ja és un altre. I aquí, la família d'aquest alcalde de Barcelona, va estar vivint la zona concretament a Can Geroni, que estava aquí a la vinguda d'industria. De fet, aquest carrer no s'ha dit sempre així. Això ha passat molt amb els diferents carrers que hem anat comentant de Sant Just desvern. I, de fet, aquest carrer, que per això ho vaig trobar una cosa curiosa, i ho comento ara, em digueu que havia dit que era l'Aureà Miró. De fet, avui en dia no hi ha cap carrer que a Sant Just que es digui l'Aureà Miró, perquè en el seu moment se li va canviar el nom, el carrer de Sant Just que es deia l'Aureà Miró, per a la vinguda d'industria. Qui era el senyor de l'Aureà Miró? Això és una cosa interessant, perquè t'arresplugues com a Sant Feliu, com la majoria de pobles... Perdona, la carretera d'esplugues o la carretera reial. Hi ha un tros que es diu carretera de l'Aureà Miró. Quan arribes a esplugues, es converteix en l'Aureà Miró, i quan estàs a Sant Feliu també es converteix en l'Aureà Miró. Qui va ser l'Aureà Miró? L'Aureà Miró i Trapat va ser un polític republicà que va morir el 1916, i va ser durant molt de temps el diputat elegit per anar a l'escorza a Madrid, del districte de Sant Feliu de Llobregat. Per aquest motiu, molts pobles del Baix Llobregat li tenien dedicat un carrer en la seva memòria, perquè era qui defensava els interessos dels veïns de la zona a Madrid. A Madrid, eh? Diputat del Baix Llobregat, el Congrés de Madrid, l'any 1916. En fi, Manel, ho hem deixat aquí avui. Hem fet un paio o tres de carrer, la setmana que ve. Atenció, perquè començarem parlant de la plàsa de Simbert d'Aquí, on actualment hi ha l'església... Bueno, aquella zona, eh? També és just a sobre de la passacampació. És una mica el centre neurari del municipi, perquè sobretot allà hi ha l'Ajuntament de Sant Just. En fi, Manel, fent la setmana que ve, bona tarda, gràcies. Adéu, bona tarda. I nosaltres, tot seguit, connectem amb Catalunya Informació, per escoltar el vullet i de notícies generals, i a la segona hora tindrem la tertulia esportiva amb el Rafa Cano, l'Oriol Pasqual, també l'Edu Rodríguez, i parlarem amb Jaime Cantizano, presentador de televisió. No se'l recordareu de d'on estàs, corazon, que avui el tindrem al programa per explicar-nos de l'estrena. D'aquí unes hores de mira qui en baila a televisió espanyola. Fins aquí al moment, a l'Apenya del Morro. Segueix l'Apenya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, l'Apenya del Morro. A Facebook, l'Apenya del Morro. Com veus, sou originals de men. La Comunitat de Madrid fa marxa enrere i deixa sense efecte la privatització de 6 hospitals, després que el Tribunal Superior de Justícia de Madrid agir resolt mantenir la suspensió de la mesura. La decisió ha fet caure el Consellor de Sanitat de la Comunitat Madrilenya, Javier Fernández Lasquetti, que ha presentat la dimissió. Els governs espanyol i itàlia ha constat en plena sintonia en els grans temes de la gent d'Europè al final de la cimera bilateral entre els dos països. Mariano Rajoy i Enric Oleta reclamen més unió i integració a la Unió Europea per superar la crisi. L'eurodiputat a l'Híxbit del Cuadras se'n va del partit popular i fitxarà pel nou partit de dretes box amb la intenció de CERN, el candidat a les eleccions europees, ha demanat la baixa del PP per desabinances amb Mariano Rajoy, després de 30 anys de militància. La copula militària egípcia aprova que el seu cap, Abdel Fatals, isi, es presenti a les eleccions presidencials. És un pas més en l'escens del home fort del país que validarà el cop d'estat contra l'islamista Mohamed Morsi. El Tribunal Suprem Insta la Generalitat ha introduït el castellà com a llengua vehicular en l'ensenyament d'un alumne, la família va presentar una demanda la qual va donar la raó al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i ara també el Suprem. Catalunya Informació. Titular d'esport, Jordi Casas, el soci que va presentar la carella contra Sant Rosell pel que es neïmar no la retirarà fins que el Barça no li garanteixi per escrit, que no hi haurà cap represàlia contra ell. Pel que fa el temps, tarda amb ruxats i alguna truna de les comarques del nordès, navades al Pirineu, i s'alçaré amb vent de mestral a la resta del país. Ambient més fred. 6 i 2 minuts, bona tarda. Catalunya Informació. Txell Ballespí. Primera connexió d'aquest bloc. En Madrid, la comunitat madrilenya fa marxa enrere i deixa sense efecte el projecte de privatització de 6 hospitals. La decisió arriba després que el Tribunal de Justícia de Madrid hagi resolt mantenir la suspensió de la mesura per evitar, diu textualment, d'anys impossibles de reparar. Últim hora, doncs, des de Madrid. Hola, bona tarda. El president de la Comunitat de Madrid Ignacio González acaba d'anunciar un rodi informatiu acat a la decisió judicial. I, per tant, paralitza, suspèn la privatització de 6 hospitals públics de la capital de l'Estat. I la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Madrid ha provocat una segona conseqüència. Javier Fernández Rasquetti, conseller de Sanitat, ha dimitit del seu càrrec, diu, per responsabilitat i rectitud. Gràcies, Àngels. Bona tarda. Adeu, bona tarda. Ens hi veig, en plena sintonia, en els grans debats de l'agenda europea després de la cimera hispano-italiana celebrada avui a Roma. El president espanyol Mariano Rajoy i el primer ministre italià Enric Oleta reclamen més unió i integració europees per sortir de la crisi. Roma, Eduard Rubió. Gran optimisme i satisfacció per a Itàlia i Espanya, que estan vivint una fase econòmica que permet als dos països. Mira el futur amb gran confiança. Ho han dit a Roma, Enric Oleta i Mariano Rajoy, a la fin de la cimera bilateral. La cimera financera i l'eustaritat tancada tan rara. I el 2014 serà un any de repressa i un any de creixement. Mariano Rajoy ha parlat de gran sintonia amb Itàlia, en relació al procés d'integració europea i l'agenda de les quatre Unions, Pancària, Fiscal, Econòmica i Pécrica. Me consta que el gobierno italiano trabaja en la misma dirección y le deseo al presidente Leta el mayor de los éxitos. Desde la convicción de que solo unidos podremos superar esta crisis. Espanya i Itàlia segueixen també amb gran preocupació. Els estapeliments a Ucrania han qualificat de intolerable el clima de violència que està vivint al país i han fet una crida. El diàleg per trobar una sortida negociada a la crisi política. El ministre d'Economia, Luis de Guindós, ha dit de Brussel·les que Espanya ha deixat de ser un problema per al Conjunt de la Unió Europea i ha aconseguit deixar enrere la recessió, però ha destacat que el seu govern està absolutament compromès amb les reformes, perquè queda molt per fer. De Guindós ha referit així a la petició del president de l'eurogrup que ha reclamat el govern espanyol que no afluixi amb les reformes, sobretot per reduir l'atur. Són declaracions que han fet abans de començar la reunió dels ministres d'economia i finances de la zona euro. Mentre estan l'eurodiputat a l'Eix Vidalquadres, diu que marxa del partit popular i fitxarà pel nou partit de dretes Vox. La seva intenció és serna el candidat a les eleccions europees del mes de maig. Vidalquadres ha demanat la baixa del partit popular per desabinances a Mariano Rajoy després de 30 anys de militància. En una entrevista a Catalunya Informació, l'eurodiputat ha confirmat que es presentarà el procés de primàries de Vox per ser el cap de llista al Parlament Europeu. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6.05. La primera marató del donant de sang 2.0 de Catalunya s'han fet les expectatives. En una setmana s'han fet 6.600 donacions de sang als principals hospitals catalans i ara les reserves es troben en 7 dies un nivell considerat normal. De totes les persones que hi han col·laborat un 20% són donants nous. Gràcies a aquest gest, la banca de sang i teixits ha augmentat les reserves de sang, que havien disminuït notablement després de les festes de Nalali, també hi ha conseqüència de l'epidèmia de grip. Tot i això des del banc recorden que cada dia calen 1.000 donacions de sang a Catalunya per atendre tots els malalts ingressats dels hospitals. L'Hospital Clínic de Barcelona és el que ha concentrat més donants. A més de 1.000 persones durant tota la setmana el triple que no n'és normal, seguit per l'Hospital de Sant Pau. Una cinquantena de persones van assistir dissabte a l'acte que recordava a la nit en què les tropes franquistes van entrar a Sant Just i van arribar a Sant Pere Amart i del centre d'Esto i Sant Just Tengs. Organitzava aquest acte guiat per França Riera, investigador dels combats de la nit del 25, el 26 de gener de 1939 a Sant Pere Amart. Aquest dissabte va fer 75 anys de l'entrada de les tropes nationals. El punt de trobada va ser la plaça dels estudis vells i es van anar fins a peu fins al joc juvenils. La idea era pujar fins a Sant Pere Amart i era en cotxe, fent una ruta similar a la que van fer les tropes nationals que van pujar fins allà. De tota manera, les 50 persones que hi van assistir feien parades en punts que van ser clau la nit del 25, el 26 de gener, el 39. Un cop a la plaça Mireia es va explicar en detall el conflicte que es va viure aquella nit ara fa 75 anys. A més, recordem que el cinc de Can Gynestà es va visitar una exposició de fotografies i altres documents històrics sobre aquella nit, es pot veure fins al dia 28 de febrer. I acabem amb aquest vulletí i explica amb vos que divendres inaugura l'exposició d'un dels redaulistes catalans més destacats dels últims temps, Jordi Vilarrufes, que va morir fa 3 anys, als 86 anys, i ara a la sala de Can Gynestà acollirà un recull dels redaules més rellevants de l'artista que va tenir un paper molt important en l'arc contemporànic català. L'exposició porta partítol redaules d'ahir i d'avui, i mostra l'evolució de l'artista durant més de 50 anys, des de la taula més inicial, fins a la seva maduresa amb un domini absolut i transgressor de la tècnica. La mostra, sinagur aquest divendres, de la set al cell de Can Gynestà, es podrà visitar fins al dia 16 de març. I, de moment, això és tot més d'informació a l'A7, els senjors notícies d'Edició Vespre. Com portes els propòsits en nou? Bé, però això de fer esport encara em costa una mica. Això és perquè encara no has provat del club Ciutat Diagonal. En plena muntanya de Collserola, que li pots demanar un club, aire pur. I pots fer de tot, tenis, escoaix, golf, yoga, spinning... Si el teu repte és aprendre a jugar a pàdel o iniciar-te amb pilates, et regalen dues classes amb un professor. Però jo el que vull és posar-me en forma. Cap problema, el club Ciutat Diagonal t'ofereix en un pla d'entrenament personalitzat segons els teus objectius. I si t'inscrius ara, et fan un 50% de descompte en la matrícula. Jo no em puc informar. Només has de trucar al 93 473 96 71. El club Ciutat Diagonal. Al just a la fusta, parlem de tot el que passa Sant Just. Hi haurà alguna aprensa que ja aconseguirà entreure qui eren tots els empresaris que anava a Mell, que fins ara muntis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir res. Busco sempre aquella notícia, una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia. Sí, volem veure un d'aquests drogues més de casa. Hi ha moltes oportunitats molt festivals. Si ets aquí poques en un penal, en un barça a Madrid, pots quedar crucificada per vida. Tot se solucionarà, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta, vivim Sant Just en directe. Cada matí de 10 a 1. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxat amb estils com el chill out, amb les muts jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. T'hi esperem. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda, de 5 a 7, parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història, o el que passa a l'Extrarradi, també parlem de televisió, esports, bandes, sonores o fins i tot motius positives. Cada setmana connecteu amb el que és el de joves de Sant Just. Fem un cara que ara no és de segon d'ésser, sinó que hi ha molts vídeos excel·libles i, així, de concert al cinema. Sí, l'idea de la tarda. Benvinguts a la segona hora del programa. Avui parlem del Rafacano, que ja tenim preparada la redacció de la ràdio. A més, també tindrem l'Eduard Rodríguez i l'Oriol Pasqual, per parlar-nos a la tertúlia esportiva del partit d'ahir, també d'aquest relleu a la presència del Barça, com a Josep Maria Bartomeu, ahir estrenant-se a la llotja del Camp Nou, però abans de tot això, avui parlarem també amb Jaime Cantizano, presentador, avui que s'estrena a Televisió Espanyola amb Mirakiem Baila, de Jazz Music, que es grava a Televisió Espanyola Sant Cugat, i també amb els Trending Topics de la segona hora. Perquè Cristina, avui també ha sigut el més comandat a Twitter, Grammys i Daft Punk. Aquesta matinada s'han llibrat els premis de la 56ena edició dels Grammys a Los Angeles, on els francesos, Daft Punk, han estat els triomfadors de la nit. Sí, s'han endut cinc guardons, inclòsos, el de Millon Registrament i Millodis. D'aquesta manera, el duet de pop electrònic culmina un any rudo, tampoc els ensill, get lucky, com pel disc Random Access Memory. Uns altres, que també van triomf abans deia el duet de hip-hop, Michael Moran, Ryan Lewis. Perdona? Michael Moran? Michael Moran, Ryan Lewis. Amb els premis de Millon Cançó, Millon Actuació, Millon Album de Rap i Artista de Revelació de l'any. La gran sorpresa, en Obstán, ha estat la cantant neus alemdessat de 17 anys, l'Or, per donar amb el Grammys a Millon Cançó per Royals, i el de Millon Actuació Solistat de l'any. Per donar-nos donats format per un total de 82 Grammys, el completaven a altres artistes, com Bruno Mars, Alicia Keys, Adele i Rihanna, entre altres. A veure aquesta gran sorpresa d'aquesta noia neus alemdessat de 17 anys. L'Or. És aquesta? A veure. Té un rotllo a Adele, eh? No li queda. No li queda. Aquesta cançó de Royals ha sigut la guanyadora, eh? Com a millor cançó dels Grammys. Sí, deixa-la de fons, que l'anirem escoltant mentre comentem altres tuits, com, per exemple, l'Ebuclé, que diu, almenys que pot fer de panc, a l'ha d'haver guanyat els Grammys, més important és tocar per tot el món. Un altre comentari ens el fa el Pita Mellar, que diu que l'Or guanyi Grammys i artistes com Juan Direcció Miley, Demi, Little Mix, Selena, etcètera. No estiguin ni tan sols nominats, em sembla patètic. I Stay Strong, Justin, diu, què collons dieu? Que Justin no es mereix un Grammys, perdona, perquè puc explicar amb mil raons de per què s'almareix. Com no podíem faltar.Ah, mira! Aquesta és la millor cançó, eh, del 2013. A més, que miro entre Adele i un cor de música negra, no? Sí, té un rotllo per aquí.De Brooklyn. Síri, 13 de la tarda, fem una pausa, i d'aquests moments parlem... Oh, dius, m'agraeixo. Soc Agustín Arribas, sóc del Graner de Sant Just, i em viu una salutació a tots els odients de Sant Just i també a la penya del Moro. És en Moples, per la penya del Moro o del Moro, de ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i es agraïls-hi aquesta feina. Hola, penya del Moro, sóc Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adeu. La penya del Moro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. I continuem a la penya del Moro de ràdio d'Esvern. Oh, David Ávila, quina sorpresa. Avui dilluns, bona tarda. Bona tarda, Jordi.Hola, molt bé, molt bé. De fet, avui has vingut especialment perquè avui tenim un convidat d'excepció al programa, i tu volies estar aquí, no? Jo sempre que hi ha convidats excepcionals, sempre vinc. De fet, avui tenim poques hores que comenci la nova edició de mira qui em baila a Jaime Cantizano, el seu presentador, el telèfon. Buenas tardes.Buenas tardes. Buenas tardes. En la previa, en los minutos, en las horas previas. ¿Estás nervioso? Bueno, quien me conoce sabe que a mí los nervios no me aparecen antes, sino se desencadenan justo después de terminar un programa en directo, que es cuando directamente estoy para cogerme en un saquito y entregarme, pues no sé, entregarme en la cama del hotel, de esta noche, o entregarme en casa. Un paquetito express. Te sale todo ahí, ¿no? Estoy muy contento, estoy muy satisfecho, porque me preguntaban a diario, para cuándo mi vuelta a televisión, no ha habido opciones de volver antes, pero he querido disfrutar de mi etapa de radio en Atrevetenca de Nadial, que me está haciendo muy feliz, y quería volver con tranquilidad, con un gran espectáculo, para toda la familia, todos los miembros de la familia, y con ganas de pasármelo bien y de divertirme, y mira que en Baile es un programa espectáculo con letra mayúscula, pero mayúscula, además producido por 10 Music, he tenido muchas ganas de trabajar con ellos. Jaime, una pregunta. Has dicho que es un gran espectáculo. ¿Te veremos bailar en el programa? Me van a empujar a bailar. Es decir, no hay alternativa. No hay vuelta de hoja. Da igual lo que diga el presentador, porque me van a empujar a bailar. Y además hay música en directo, que se actualiza la música. Vamos a tener éxitos de Pablo Alborán, Sergio Balma, además de los clásicos como el tango o el bals. Y bueno, de hecho, tenemos un compañero y amigo del programa, Pablo Wessling, que es el encargado de la selección de la música, que es decir, será fantástico. Es decir, ¿te has podido hablar con los concursantes, si están nerviosos o no, si cuántas horas llevan ya... Mira, más que nerviosos, están con ganas de ganar. ¿No sabes las ganas locas que tienen de ganar? Y lo que están sudando, pero absolutamente todos, todos, absolutamente todos. Y ya hay grupo... bueno, los chicos se llevan muy bien entre ellos. Yo creo que como además es en esta edición, el espectáculo no solamente se va a producir y vivir, mientras ellos bailan, se desenvuelven con el baile, sino también, entre baile y baile, puede haber un componente de espectáculo y de diversión muy especial. Pues ya lo están haciendo, ya sé que lo están pasando bien, y eso es muy importante, antes de empezar y en los ensayos de baile. De hecho, Adriana Venia, Colate, el torero Miquel Avellán, Maribel Gil de Masterchef, la modelo Marina Danko, Corina, el nadador Felipe López o el actor Fernando Alvizu. Son los participantes de esta edición. Hay mucha variedad, representa mucho tipo diferente de... Yo creo que es una representación de la mayor parte del público que está viendo la televisión, y luego no me puedo olvidar del jurado, es que el jurado... Ojo, atención, en mi galera, directora de casting, que hemos visto en donde, por ejemplo, una mujer dura, una mujer que sabe de música, luego tenemos a Norma Duval más de 30 años en el mundo del espectáculo, lo que ha dicho que ella también sabe del baile, y tiene muy claro los conceptos. I va a salir de BD también, vestida así, con las plumas y todo? No, no, no, no. Eso para las veres profesionales. Vale, vale, vale. Yo disfrazarme, no. Tenemos al Sevilla, que es simpatía en estado puro, es un tipo muy simpático y es un volcán en el escenario, y por último, el maestro, porque es uno de los grandes bailarines y coreografos de nuestro país, porque Ángel Corrella, estamos hablando de uno de los grandes, que ha encontrado un hueco entre Londres y Nueva York para estar con nosotros en directo, porque el programa es en directo, esto es muy importante, los lunes a las 10 y media de la noche, la 1. ¿Qué perfil tiene el jurado? ¿Será un futuro como en OT, por ejemplo, o amable como en tu cara me suena? Bueno, pues yo creo que dependerá mucho de la personalidad de cada uno de ellos. En el jurado siempre está el bueno, el menos bueno, y de todas maneras los participantes tienen a Poti, que no solamente es el coreógrafo, el director artístico, sino es un poco el encargado de ser su paño de lágrimas, de protegerlos incluso, de ser la réplica a lo que diga el jurado. Bueno, estamos hablando con Jaime Cantizano, presentador de Mira quien Baila, que hoy estrena su primer programa en esta nueva edición en televisión española, yo no sé si será duro compaginar un programa que acabará sobre la 1 de la noche y al día siguiente madrugar para hacer atrévete. No, va, por suerte va a terminar un poco antes. Me hacen ese favor, pero, bueno, son ocho programas, yo todavía soy joven y el esfuerzo no importa, dormire menos, porque estar todos los días con un programa despertador como atrévete en cadena de alts es una responsabilidad, empezamos a las 6 de la mañana. Es una responsabilidad, sobre todo, porque le estamos hablando, le estoy hablando a un millón de personas que nos siguen a diario, pero el esfuerzo merece la pena, porque yo estoy en un punto, ya más lo he dicho, muchas veces en las entrevistas y en los últimos tiempos, yo lo que quiero es divertirme y pasármelo bien. Jaime, no tens capes. No. Algunas novedades que tendrán el concurso. ¿Nos las puedes explicar? Ya he hablado música en directo, que es imposible encontrar música en directo, en un programa de televisión. También nos he explicado que no va a ser solamente un paseo para bailar, este programa va a tener mucho de fiesta, de competición, de risas entre baile y baile, va a ser un plato muy vivo, en el que vamos a ver cómo se levantan, cómo se sientan, cómo juegan entre ellos, no solo va a ser... no solamente va a ser bailar, aparece la figura del pato mareado. ¿Qué es esto del pato mareado? Cada edición de programa no haya estado especialmente fino. Y, ojo, porque tampoco puedo adelantar mucho, el pato mareado va a entrar en contacte y va a jugar con los posibles miles y miles de patos mareados que existen en España, que están viendo el programa, porque vamos a interactuar con ellos a través de las redes sociales. Es un premio, no lo quiero calificar de negativo, pero sí es un título que se va a otorgar cada programa, el pato mareado, lo que significa, todos sabemos lo que significa. Y, bueno, estos son algunos de los elementos que tenemos. La música también es verdad que la música, aparte de los clásicos, el tango, por ejemplo, esté pesando el tango, un chancichá, pueden aparecer, pueden que tengan que bailar, canciones de Pablo Lloran, de Sergio Dalma, del canto del loco. Nos vamos a acercar a la música actual. Tu ja hi hagués muchos anys en esta profesión. ¿Eres del tipo enfermo de las audiencias o pasas un poco del tema? Porque la competencia, los lunes, es un poco feroz en televisión. Es muy dura. Cuando más televisión se está viendo es muy dura. La televisión y la audiencia van unidas. Es decir, quien entra a trabajar en televisión sabe que irremediablemente la televisión vive de la audiencia. Y el dato de audiencia del siguiente día por la mañana. Yo, evidentemente, estoy preocupado. Uno tiene que mirar el dato de la audiencia, pero tampoco me quita el sueño. Es importante porque depende de ese dato, el trabajo de todo un equipo, de más de 100 personas. Y competimos, pero tampoco uno puede morir por eso. Te voy a preguntar si es lo primero que haces cuando te levantas. Si te levantas tan pronto, aún no hay la audiencia. En mi caso, espero. Tengo que esperar a que llegue. Yo espero el dato. Mucha gente lo que hace es levanta, lo mira y se vuelve a dormir. Le llega el mensaje. Eso ya es más difícil para mí. Además, estaré en pleno programa. ¿Cómo esperas que sea la primera noche de este estreno, de mirar quién baila en cuanto a audiencias? Muy intensa, muy intensa. Va a ser una noche muy intensa para todos, para el presentador, para los concusantes, que es su primera vez en este juego, en este espectáculo. No vamos a estar nerviosos. Es lógico que muchos fueran estar nerviosos, pero sobre todo es una sensación de energía y de fuerza que se respira en un plato espectacular. Y que los amigos que quieran seguirnos lo pasen bien y lo disfruten, además, sin tenerse que ir muy tarde a acostar, porque el programa, prácticamente, se hace del tirón, de un solo tiro. A la cama se va pronto. No, pero tú tienes mucha experiencia en directos, en televisión. De todas formas, te hemos visto hacer de todo, en la pequeña pantalla, por ejemplo, cosas como ésta. ¿Vas a cantar...? No, no, muy bien. Perdona, perdona, muy bien. Mira com t'ha aplaçat el público. ¿Vas a cantar también, mira quién baila? No, no, no, no, ya bastante tengo con bailar. ¿No me hagáis de cantar? No, no, no, no. ¿Para qué? ¿Dejen de bailar? No, no, no. De hecho... Yo soy maestro de ceremonias y a cantar no llego. Bueno, yo no sé si te consideras un periodista todo terreno en este sentido, que haces de todo, ¿no? Si hay que bailarse, bailas, hay que cantarse, canta... Bueno, yo he tenido la suerte... Empecé muy joven trabajando los fines de semana, mientras de lunes a viernes estudiaba, he tenido la suerte de pasar por la radio musical, he hecho informativos, he trabajado en diversas emisiones de radio importantes de este país, en galenas de radio, he sido corresponsal para un periódico, he llegado a la televisión, he llegado a transmitir, ahora que lo pienso transmitir, hasta una corrida de toros... Ah, sí, eh? Bueno, he tenido la suerte de manejarme en el día a día de la radio y de la televisión, y todo el terreno no se puede hacer todo perfecto, y no se puede hacer todo bien. Me procuro mover en una horquina en la que me siento cómodo, ahora, por ejemplo, la radio me está dando grandes satisfaciones, me lo estoy pasando muy bien, y tenemos el respaldo de la audiencia, y este programa forma parte de ese camino que uno emprende de entretenimiento, de diversión, de hacer la radio o la televisión. ¿Qué valoras de la radio de este medio que también nos gusta tanto nosotros? La radio es un medio directo, es un contacto muy íntimo con el oyente, y además el oyente, eso me ha pasado, el oyente llega a conocerte mejor, porque la relación es mucho más directa, y nada más que hay que ver cómo me reciben, bueno, cómo recibo yo las llamadas, y cómo me trata el oyente cuando entra a participar, la relación es una relación totalmente diferente a la televisión. Te haces más familiar trabajando en la radio y dirigiendote a un millón de personas cada día, te haces más familiar para el oyente. Tanto en ràdio, como en televisión, de todas las experiencias que nos acabas de comentar y todos los trabajos que has realizado, ¿con cuál dios te quedarías? Yo siempre explico, yo he sido tremendamente feliz, la etapa más feliz de mi vida en los medios ha sido cuando empecé en la radio en la cadena ser, en mi ciudad, donde hice amigos y compañeros de trabajo que conservo todavía, que hablamos, no tan fecundemente como antes, pero hablamos, yo ahí fui tremendamente feliz, y he sido la mejor escuela que he tenido con diferencia, no me preguntan a quién las miras, pues seguramente mis compañeros que me enseñaron en la radio local, me enseñaron a desenvolverme de la manera en la que me he desenvolvido. De hecho, estamos haciendo una especie de repaso por tu vida profesional, no podemos olvidar tu paso por donde estás corazón, ¿cómo recuerdas esa etapa de tu vida? Estamos hablando de un programa, un programa ya histórico, fueron casi ocho años en antena, un programa que me dio la oportunidad de darme a conocer al gran público. Recuerdo que en el último indicamos que uno de cada tres españoles, a lo largo de la historia de Beck, había visto el programa, es un programa que llegó a tener hasta un 37% de audiencia, en los tiempos en los que la tarta se repartía de manera diferente, y es un programa que me ha dado muchísimas cosas y positivas, además. Parece mentira, pero ha pasado ya ocho años, para todos, también para. Tenía 30 años cuando empecé a presentar dónde estás corazón, y tengo 38. Estábamos todos muy nerviosos, los directivos de esta cadena, la productora, mis colaboradores, mi redacción, y hay que confesarlo, sobre todo. Bueno, no sé si volverías a hacer corazón. Sí, sí. Bueno, es decir, ahora mismo la fórmula que se emplea, se está desarrollando, lo saben desarrollar a la percepción, pues Jorge lo sabe desarrollar a la percepción en media fed. Ellos saben desarrollar esa fórmula. Yo desarrollé otra fórmula en Antena 3, y corresponde a esa etapa profesional. Seguramente no me movería de la misma manera que se mueven ahora los que desarrollan este tipo de información. Jaime, estamos acabando ya la entrevista. Yo quería antes de despedirme, yo quería darte las gracias por atendernos primeramente. Y luego también quería dar las gracias a tus compañeros, a Carlos y Alejandro, por toda la amabilidad y por el respeto con el que nos han tratado. Y creo que también es importante devalorar el respeto de la gente que us llevan a vosotros, porque muchas veces no lo ponen fácil, y este caso ha sido todo lo contrario. Que ha sido un lujo y un placer poder organizar y trabajar esta entrevista. Es decir, uno elige con que yo he tenido la suerte de elegir, y el hijo con quien trabajo, son personas que están conmigo desde hace muchos años, y ellos son también mi cara en ese sentido. Y tengo muchos defectos, pero suelo captar inmediatamente cómo es la gente y cómo trabaja. Y creo que humildemente me he sabido rodear. Jaime, enhorabuena por tus éxitos, que vaya muy bien esta noche. Te veremos en Miraquín Baila. Y nada, mucha suerte, muchas gracias. A pasarlo bien, mucha suerte. Gracias. Esta noche a las 10 en la 1 de televisión española. Ahí estaremos. Buenas tardes. Segueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro. A Facebook, la penya del Morro. Som originals de men. 6 i 31 de la tarda continuem el programa. I com sempre, els dilluns acabem amb la tertulia esportiva. Ja tenim l'estuvi número 1 de la ràdio, l'Edu Rodrigues, l'Edu, bona tarda. Bona tarda. L'Oriol Pasqual, l'Oriol, bona tarda. Bones tardes a mitjons tots. Això ho hauria de dir més aviat rafacano, que és el perico de la tertulia, però rafa, bona tarda a mi per tu. Bones tardes. En fi, hi ha molts temes sobre la taula. El Barça 3, Mala Casero d'ahir, per exemple, que va tornar a fer l'Ai. La pitjor entrada de temporada, per cert, el cap nou. Ara en parlarem del partit, però abans, m'agradaria parlar sobre la dimissió de Rossell. Encara no n'hem parlat de la tertulia del programa. Què en opineu? Com ho heu vist? Què us sembla tot plegat? A veure, jo em vaig sentir la notícia de sorpreses. Estava al col·legi, quan va acabar el col·legi a les 4. Em va vindre... La gent està esperant, ego, saber on estaves tu, quan va aparèixer... Es va proposar un nano i em va dir que havia dimitit Rossell, i vaig mirar el Twitter i... I efectivament, no? Activament. A la primera pensament vaig pensar que s'havia de l'etat, que era culpable en tot això, i per això deixava el Barça després, com van Bartomeu i a la roda de prensa de Raül Sanyi, i van fer els números. Sembla que el Barça no ha mentit, sí que són costos extras de l'operació. Des a Madrid ja han agafat el número de 86 milions, i ja l'han posat en totes les portes. Realment ja va dir el Raül Sanyi... Ho sent de bé? Ell no els posaran, no pateixis. Ja va dir Sanyi que aquell número no la tenia ni que haver ficat. No era el cost total. Suposo que l'ha deixat perquè no vol afectar. No vol afectar el Barça en tot aquest procés. No vol rebut diversos balazos a casa seva. Trets de balazos. Trets a casa seva. Deu estar preocupat per la seva salut de la família i de tot això. Aquestes eren les seves eleccions. A la roda de prensa que va fer. Una cosa, el senyor Casas no ha tret la seva... No, però ho valorava aquesta tarda. I acabaria aquesta tarda de decidir si treuria la careta i ja comptava... Ahir van confirmar que treien la careta. Sí, però el Casas va dir que potser treuria la careta, però hi havia gent que es veu que li agafarien en el seu paper. O sigui que ell potser deixarà la careta, però hi ha altra gent que... Però la deixava si el Barça no anava en contra d'ella. Aquesta també ha estat una altra de les coses que ha dit això. Això ho han comentat a la ràdio de Capsarera Rafaca, no? La diumarca. Per favor. Totalment creïble. Sobre l'acció de Bartomeu em sembla malament. És un... Un pel·lele? No, no, és un conselló, però... No, la persona. Em sembla una bona persona, però em sembla que aquest grup és dels socis, i si algú ha d'escollir un nou president són els socis, amb unes eleccions. I potser ara no és el moment de fer eleccions al mes de gener, però sí que al mes de juny s'han de fer eleccions. I no crec que perquè hagin canviat els estatuts, Bartomeu no està votat per ningú i el cap ja la fi... No se sap si els socis estan a favor de Bartomeu o no, i els socis són els que manen i els que paguen i els que haurien de decidir qui és aquí president i qui no. Deixa'm preguntar l'opinió d'Oriol... L'opinió crítica, sí. Avui d'Oriol s'ha portat un escrit. Un escrit, no? T'has portat? Sí, el vaig penjar al Facebook. Vol llegir el teu escrit o no? El llegirem. A més, no l'anirem comentant. T'ho prepara l'Àtigo. A veure... A veure, comprimer de tot completament d'acord amb el que es dit, Edu. I Bartomeu no... tot ser molt bona persona i ser perfecta. Però sempre estàs on veient. Però és de l'acció, el soci. No l'has collit, el soci. Per tant, amb tot el respecte, aquest home no hauria de ser president del Barça. Pot ser que l'anomeni fins al juny, quan es puguin fer unes eleccions, i llavors que el soci es mulli i digui si el vol o no, o vol un altre. Correcte. Però aquí una de les coses que va fer malament, la junta president del senyor Rossell, que a mi em perdoneu, però no em fa cap mena de pena, va canviar els estàtuts. I els estàtuts ja va modificar-lo, que si el president dimitia com va fer el 100% i tot qualsevol persona de la junta, podia rellevar-lo en el càrrec. Clar, això ja és manipular, perquè és el que comenteu. Aquí el que hauríem de fer és eleccions... No, però escolta, si l'assemblea de socios compromisaris, en dels quals tu, que és soci compromisari, Oriol, ho vota i ho aprova, aquí no hi ha res a dir. I això és problemes per a estàtuts. Els estàtuts es van canviant. Sí, però clar, quin problema va ser que van plantejar els estàtuts en un assemblea que hi havia ni mil persones, que mil persones van votar en nom de 160 i picomils socis que som, i que qualsevol persona que callava, jo vaig ser un d'ells, que vaig preguntar per què passava això, Rossell s'excusava que tu tens com a soci la puta estat, si estem escollits aquí tens la puta estat per votar en nom de 160 persones. Això és una altra pixada fora de Tesca, va fer la junta. Així funciona el Barça. Això no és culpa de Rossell. No, tu què penses? Que no escoll més d'un 50% de la gent que hi ha a l'assemblea? Perquè votin el que haurà de sortir? No, clar, hem de ser un ratx. Per si tu ets soci compromisari, tu què estàs a favor d'ell? Estàs en el debat o tu? No, precisament. No, precisament no. Jo sóc un del 51%, o no, un del 49% restant triats a l'Ajuntament. Jo aquí vaig molt de conspirat, no, ja, però vaja... Ho dic perquè en altres coses jo vaig ser soci compromisari. També durant una època. I a veure, jo tinc que mirar ben clar, ni amb aquesta directiva, ni amb l'anterior que jo estava com a soci. Vull dir que això que els conlleixin expressament, jo, com a mínim, ho dubto, Oriol, jo ho dubto. Però aquest és el tema. El tema és que tu has portat avui una canta dirigida aquí. El senyor... a l'afició en general, un punt de vista crític, amb el senyor Rossell. Ja veig la va. Primer, jo crec que una persona que... Prohibeix a la gent fer-se soci del Barça. Que la manera de poder fer-se soci també ho trobo del tot lamentable. Una persona que ha posat la pot amb el tema de deixar entre els nanos a l'estadi. Una persona que no sap defensar el Barça de tax constants, de llocs i de gent. I premsa, dopat... Sí, pel dopatge, per comprar hàrbitres, pel falsedat, per... etcètera. Un president que no defensa públicament els seus jugadors i entrenadors. Que aquí és el que hem comentat alguna vegada, de la marxa de Guardiola o de Gualdés, etcètera. Que enganya el soci, perquè això que dieu del fitxatge de Neymar... Sí, sí, són 57, però acaben 180, hi ha algú. Que canvia els estatuts com i quan vol. Que omple el Barça de Qatar per tot arreu. I ara marxa, que hem deixat. Que ha tret un ISEF, que no, no deixarem un ISEF, però un ISEF encara segueix. Que fa una mala samarreta de la senyera. La del Barça de Bàsquet ja és escandalosa. No t'agrada? No t'agrada la samarreta, tampoc. La de la senyera, a veure. Que s'ha carregat seccions a Maters. S'ho han de recordar, també. El baseball, que a la meitat de jugadors, venien de Mèxic. Però és igual, era futbol club Barcelona. Que amb l'excusa de que no hi ha diners. Quan mantenien les seccions, que era 240.000 euros de déficit, és el que li costa dos dies a Messi, de Cundiura. Què més, què més? No t'agrada res. A veure, després ja ho direm. Esportiuament venia d'un Barça Campió de Lliga de Champions. Recordem aquell, l'única feina que tenia, era mantenir el de lloc. Si més no, a nivell esportiu ho ha aconseguit. Doncs el que dieu, per xoc, coses bones. Avui a la Liga l'hem passat. I fa tres, també. Després, l'altre tema és els quartos. Jo crec que l'Ajuntament no sap gestionar els quartos que guanya. Perquè arribar en 8 de les 10 últimes vegades els semis de la Champions, guanyant els títols que han arribat a guanyar. Avançar en competicions. Més esponsors, més tot. És que no em crec, per moltes primes que hi hagi jugadors, que estiguem amb el déficit que estem. O sigui, aquí també hi ha coses que no em quadren. Un home que ha fet tot això, per mi, no pot ser el president del futbol club Barcelona. Amb o sense carella, no? Amb o sense carella. Que sí, que ha fet coses bones. Amb Apolio, que ha intentat senjar el club, el no fumar, el que és col·ler, que ha sempre lluitat pel bé. No he dit-lo de la broma grada jove, també. Però això també és una altra pista de fora de test. Però, a veure, que també he fet coses bones. Però jo crec que la balança és bastant negativa. I el que deia, m'he, que el meu punt de vista és que no pot dimitir ara. O sigui, ara dimitiu abans o després. Perquè és el que dius tu, Edu. Que queda com a persona que sembla que no ha portat bé el Casaymar o que realment té merders. Una cosa, perdona que t'he interrompit. No, ja està. Ja està. Els estatuts no hi surt que no pot estar imputat un president del Barça. No. O sigui, exercint mentre estigui imputat. Imputat no. No, exacte. Jo crec que no, perquè imputat... Si tu ets culpable, aquí és on tu hauràs de dimitir. És com ara, que diuen que si em segueix la careta aquesta, l'ampliaran a tota la junta. I en un primer moment volien ampliar-la cap a Javier Faus i al Junts de la Generalitat. I al actual president. Per tant, si l'amplien, ara què hauria de dimitir? No, però per tu m'ho hauria de dir que no dimitiria. La premsa seria una tonteria. La Bartomòlica es queda fins 2017. I és més, ha dit que he fins 2022. Sí, sí. Però en aquest cas estic amb tu, Oriol, perquè justament, si ara, per un supòsit, s'amplies la carella amb la mateixa línia en principi, sense tenir en compte el d'un d'ells que va tenir el Rossell a la porta de casa seva i tot plegat, hauria de dimitir, també, en aquest sentit. Home, com que... No hauria de dimitir perquè el de Rossell és decisió pròpia. No està obligat a dimitir. El principal motiu era per aquesta carella, que l'implicava ell, com a president, no com a president. Jo crec que realment no hauria de dimitir. I després ell els defensa i diu que l'han atacat a casa, i li diuen que hi ha unes doncies, que a veure això, realment, aquí sí que el defensa. Però Bartomeu, no està obligat a dimitir si està carellat. No està obligat. No està obligat, però seguint la lògica que aporten dins la Junta Directiva, en el clú... La directiva s'ho ha muntat bé. Hem fotut en un xiringuito. I encara no hem posat aquí el que el cas s'havia de, el que ha sospit. Això ho vam rajar un altre dia, però és que si no la llista no acabaria. Bueno, a veure un moment. Aquí ho han deixat tot molt ben muntat, perquè no pugui dimitir així el nou projecte, aquest del nou blau gran, el nou cam i tot. Si ve algun altre, el primer que pot fer és desmuntar-ho. D'aquesta manera s'asseguren dos anys, que durant aquests dos anys, com a mínim, estarà tot el perfil signat, i si la següent junta, a les següents eleccions no surten, si més no, això estarà firmat i s'haurà de portar de l'interna. El nou Palau és obligació, perquè si no l'Aurolliga ja ha dit que fot fora el Barça, perquè la llicència... Si aquesta és junta directiva, no és un de perdre la llicència, sinó que la perdut per això, i la junta va dir que és igual, que preferien perdre-la, perquè el Palau trigarien a fer-lo. Però les sobres no pararan de fer-les, o sigui, estaran acabades el 2000... Clar, per això et dic que ells han assegurat que... No, han acabat el 2021. Comencen el 2007. Exacte. Els que s'estan asseguren ara, és que durant aquests dos anys que els hi queda demanat, és que un paper firmat i signat a nivell de Barcelona, de constructors, d'arquitectes, de tot, perquè he dit tot lligat, de manera que estarà ja pagat, amb aquests 600 milions d'euros, a nivell de... En crèdits i tot això també s'ha de pactar, i ells el que aconseguiran és això. Tenir-ho tot calculat, perquè si en un futur, una altra junta, entra, doncs... També cal veure la reacció del camp, que el veure quan juic contra el Manchester City, ahir va ser el primer partit, que el veure si contra el Manchester City, que arriba aquí i et fot el primer gol a casa, i comences l'animinidatori, la volta està en eliminat i tens que remuntar a casa, veurem com reacciona el públic contra... La sota aquí que tens és que a nivell esportiu, l'equip i les seccions tiren de puta mare. O sigui, tirant superbé. Està respondent bé, eh, el Barça, ahir, per exemple... I tot això sense dir que Bartomeu potser sigui una bona persona, perquè, d'un moment en un dia, ja l'he vist més carisme, que a Rossell en quatre anys... A la sala de premsa, només s'ha arribat. Només s'ha arribat. Jo crec que Rossell va ser el president escollit, per tant, jo estic amb tu Oriol, que no hauria d'haver existit, perquè és una carrella contra ell, no contra el club, i per tant, en el moment que sí, acusat, realment, i... Aquí és on ha de... És quan ha de dividir, i no en aquest moment. I ara anem a veure això. A Sant de Rossell li han passat una sèrie de coses. La presència del Barça, aquesta, jo crec que ha sigut la gota que ha fet passar el got. És a dir, aquesta carrella, llavors, ell, clar, ha suspesat amb tot plegat, amb el tema de les setmanes personals, però perquè no hi ha denúncies d'això. Sí, hi ha 9. L'altre dia no sé quin diari publicava que la policia no tenia constància. Sí, sí, hi ha no denúncies. Però, com a president del Barça, ja saps que... Bueno, sí. Però, Oriol, això no et justifica, tampoc. No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no. El tema és que aquesta és una decisió de Rossell, que ha decidit ell, i fer-ho ara, i no sabem si ha sigut amb aquesta excusa o no, però l'excusa és igual, perquè això li ha passat. L'hi ha passat. A mi em sembla bé que si ha sigut per això, i per aquests motius personals, per molt que sàpigues que ocupes aquest càrrec, doncs, a cap i a la fi... És respectable, però jo n'estic d'acord. És... També, clar, és una cosa que no cobra, és un honor, és una cosa que ho has de fer... Ets feliç, ser president del Barça, i si no ho estàs per aquestes qüestions, doncs no passa res que s'hi limiteixes. Però el problema és que ha dimitit justament quan s'ha vist envoltat, en tot aquest problema que ha acabat. Perquè si tu dimiteixes quan tens unes setmanes, i ho expliques, i d'això crec que s'endem perfectament... I els números de Neymar venen des de que se'l va fitxar. Els números de Neymar, si sabíem el que s'emmerdava, podria haver plegat o abans, o esperar a arrancar fins a final de temporada. Clar, no justament quan... Què passa és que és aquestes últimes setmanes, quan s'ha de veritat avançat molt en aquest procés, i ha arribat un moment... I que després han fet una cosa molt bona des del club, per fer que allà boques, que s'ho d'ensenyar un contracte, que això... Però és com deien, també, Roussell podria haver demanat abans, i donar el pas que no... O deien que no té que ser el pare de Neymar, que des d'on estigui, tingui que donar al Barça l'autorització, s'ha de ser al Barça abans, que ha de donar el pas endavant i demanar-li el pare de Neymar, que l'hi autoritza. Jo no estava al col·legi per això, eh? Quan vaig saber la dimició de Sandro Rossell, però em va venir al cap aquest reportatge documental de Barcelona Confidencial, que no sé si l'heu vist, que durant un any, el primer any del mandat de Joan Laporta, vam fer un seguiment Canal Plus, i em sembla que no sé si la BBC i Televisió de Catalunya, i vam fer un documental molt recomanable, sobre com funciona un gran club de futbol per dins. El tema d'aixecar les catifes, vam fer un seguiment dels primers mesos de Laporta, quan Sandro Rossell era vicepresident esportiu. I hi havia una... D'aquell documental van sortir les feines mítiques, m'estic posant com un vacó, o això és campitxa. Tot això és d'aquell documental. D'aquell documental es veu diferents interioritats, com, per exemple, el fitxatge de David, etcètera, etcètera. Però un bon aparat és que hi va haver un moment, en una junta directiva, que Sandro Rossell va dir, aquí hem d'anar a hòsties. No hem d'anar amb en Lluís Alemà. Vull dir, hem d'anar aquí fotent hòsties, ja ja, ni parlant ni res, sinó perquè ens l'estan fotent per tota banda. Vull dir, aquí hi ha veus quina gestió agressiva, que per de cara a la galeria, és com, allò que vol que t'abem tothom, però per dins hi ha tanta cosa que no sabem, jo crec. Sí, sí, sí. Ha sigut una gestió que potser, finalment, li ha explotat tota la cara. En fi, hem de deixar aquí el tema d'Rossell i del canvi de president, perquè si no tindrem temps de parlar d'Arenyol. Però vagi un tema que continuarem parlant, eh? Això, per tu meu, qualsevol cosa que faci, ara està mirat amb lupa, eh? Sí, i també el Camp Nou, cap a Serbe, va guanyar el Barça 3-0, un comentari ràpid abans de passar a Espanyol sobre el partit d'ahir. Jo ve una segona rajada, però és final. Val, i tu, Edu? No, em va semblar un bon partit per recuperar el lideratge, el Barça va fer un bon partit i va amaneixar els 3 punts. Val, Oriol, rajada. Espera, primer també, partiràs, molt bon... No, jo parlava esportiuament, eh? Perquè tu vas arrajar del públic. Jo també, jo li he deixat el pas. A nivell esportiu molt bé. Gran partit, sort que van tenir de cavallero i dels pals perquè hagués pogut caure un bon cavast de gols. Amb la pressió, elíssima. Amb la pressió d'aquest, va passar el Madrid i l'Heredi de Madrid. Vam començar el partit 100 tercers a la Lliga. I el nivell que van donar els jugadors. Era trist passar de 59 jornades, 100 primers, a 100 tercers, en una mateixa jornada. Exacte, l'únic. El tema esportiu que és que el públic nova ho parlem un altre dia, perquè que no vegin ahir, vol dir que durant el mes de febrer, tampoc aniran. O sigui que és un tema... No, no, contra el que van a continuació. No pateixis que hi aniran. Aquest dimecres no hi aniran, per això. Estaré jo, estaré jo. Per cert, Oriol, avui tens fans, també, que t'estan mirant. Ah, sí? Sí, no en parlo a webcam. Va, passem a parlar de l'Espanyol. Ara tot escapa el Rafa. La remontar. Espera't. 2-2 contra València. Partidazo en esta ya. Bueno... Rafa, que no, bona tarda. Rafa, t'estic saludant, bona tarda. Hola, bona tarda. És que està llenç, un mundo. Això també ho fan el Marc, això. Col, col, col, col, col, del Córdoba. Bé, escolta, Rafa, va, això no m'agrada. Ja, ja, ja, ja. Proposo que faci un dia la secció així, eh? Jo no, jo no. La veritat d'una primera part... 2-2 contra València, eh? A més, també està vera, eh? València tampoc està a un punt per sota l'Espanyol, o sigui que està igual, està malalt. Però sota València. Aquest any s'ha desprest de... Ai, s'ha desprest. S'ha tret molts jugadors importantíssims. Sí, sí. Jo crec que això ha baixat una miqueta... al joc. Vosaltres ho heu de fer, es agafar i lligar en Córdoba com pugueu. Deixem preguntar al Rafa com va haver de partir... Completament d'acord amb això. La veritat és que no... La primera part no ho vaig poder veure. La millor part de l'Espanyol... Vaig tenir problemes. La segona part, que va ser un truño. Vaig veure sencera. Bueno, aquella de Rafa, que no. Aquella de Rafa, que no. Claríssima, no venís als partits de l'Espanyol. Sí, el millor és que no els negis. No us passeu, no us passeu. Bueno, a part de la lliga, el important és el que passarà d'ama. A veure. El que passarà d'ama pot passar igual que... Copa, copa, Real Madrid, Espanyol. Com va, a veure. Nosaltres hem jugat dos finales. M'estàs dient que l'Espanyol guanyarà al Madrid. Dos a final, és una nada, de quart a final. Però, bueno, nosaltres hem jugat dos. Una tornada, perdona. En nada de nada. En nada del Rafa, que ja s'ha habituat. No, no, no, no. Jo total confiança. Demà, Rafa, com ho veus? Demà, mira, jo, demà... No ho veu. No, jo, principalment, jo dic... Tranquils, Madrid, que l'Espanyol té que anar. Perquè ja ho tenen com guanyat. Ja han guanyat. L'Espanyol té que anar a atacar totalment. A jugar, com vas jugar a la primera part... A jugar? Per el que vaig escoltar els comentaris i la gent perica que conec. Va jugar al València, exactament igual, sense por. Per què? Perquè va se perdre. Com van anar a perdre el dia de la final del 2005-2006 amb el Saragossa. I van guanyar 4-1. O sigui, això ha de ser l'Espanyol que guanyar el Madrid. Sí, senyor, sí, senyor Rafa, sí, senyor. En Joan Córdoba va de titular, eh, si no, nen? Serà que l'Anada va ser suplent. Ja ha començat malament. L'Anada va fallar un gol cantat. Hi ha dos alineacions que ha repetit el senyor aquí. A veure quines són. Una és de la primera volta... Encara estem, perdona. De els primers tres partits que era... Casillas, Coloto, Héctor Moreno, Javi López, Fuentes, David López, Víctor Sánchez, Simao, a la banda, Estuana i a l'altra, Pizzi i Sergio García. I amb aquestes va guanyar 5 punts de nou. Pizzi? Sí. I ara, i els dos últims partits, també ha repetit la mateixa alineació. O sigui, que això vol dir que repetir vol dir guanyar. O sigui, que... No, no, no. Que és Casillas a la portaria, Coloto, Héctor Moreno, Javi López, Fuentes, Simao. Sí, perdona, Casillas. No és que el senyor s'ha dit i va... Simao, que jo el teoria i posaria directament al Víctor Álvarez, habrà Víctor Sánchez al motor de l'Espanyol. Estuani, que jo també el teoria, però no sé qui posaria, no sé què és pitjor. Però el Sergio García i el John Córdoba... Aquesta, aquesta, aquesta... Aquesta encara teniu... Encara sumarem algun vol. Aquí no és el partit de Males Deu, no? Males Deu, sí. El Bernabéu, Real Madrid contra l'Espanyol o l'Esnou? No. Per cert, amb el dimarts l'Aida va ser... L'Aida va ser l'Esnou, eh? L'Aida gran sèrie, gran sèrie. Penseu que l'Espanyol només s'ha gastat 750.000 euros... ...en fitxatges. Només. Estan estalviant per poder pagar John Córdoba. Si guanyem a l'Espanyol... Porto cava, pastís, sucida, tot. Si són les múltres de parcament, de benzema. Tiro tot per la fi. Amb les múltres de parcament, de benzema. Mirem a defensar tots. En fi, eh... Alguna, Sergio García, Córdoba, marquen alguna i nosaltres defensem. Ràpidament, per acabar, en l'àmbit de Polisportiu, deixeu-me comentar el sorteix de copa del rei de Bàsquet. Sí, avui s'ha fet el sorteix. El Barça jugarà contra l'Iberostar, el Tenerife, la primera ronda. I es podrien afrontar en semifinals, el València o el Laboral Cuts. Seria una semifinal molt interessant. I qui guanyés es podria trobar, probablement, al Madrid o a l'Unicaja, que probablement jugarà en l'altre semifinal. Són dos semifinals molt interessants i grans partits els dos. Doncs acabem el programa aquí. Us heu deixat alguna cosa al Tinter? Sí que sempre voleu una hora de programa. No ho podem tenir. El cap de l'Iberostar Canàries, precisament, que juga al Barça. Va a fer una bona remuntada. El Barça juga contra el Llavan, el Camp Nou o aquest Dimecres. Sí. I després a casa contra el València. A casa contra el València? Disapt a les 4. El Camp Nou? Sí. Disapt a les 4? Disapt a les 4? Disapt a les 4? Disapt a les 4, Barça, València, el Camp Nou. I amb això va quedar diumenge a les 9? Estarà ple també, no? Disapt a les 4? Bueno, ple de nens. Jo crec que ahora me... No em toquis la fibra, tu, ara. Cristina, hem d'acabar el programa si l'apenya del... No, perdoneu, eh. Si l'apenya del Morro Cristina tingués molta audiència. Avui què seria Trending Topic? Avui teatre. Teatre? La subsecció aquesta improvisada que hem fet sobre anècdotes. Anècdotes al món del teatre, que t'agraden molt. La gent de la tertúlia fa, oh, quina pena. No he sigut vosaltres els guanyadors d'avui del Trending Topic. Però escolta, no es pot guanyar sempre. No, ni sempre, ni mai. Aquí no cal mai. Està bé. Acabem el programa. Moltíssimes gràcies. Tota la gent que ha fet possible l'apenya del Morro d'avui, la Carme Verdoia, les notícies de Sant Just, el Roger Cónsol, el Teatre, el Manel Ripoll, a la història de la nostra municipi. Avui repassant diferents carrers i el seu origen. A la segona hora, el Jaime Cantizano, presentador que avui estrena a Treballó Espanyola, mira qui en baila. I també l'Edu Rodríguez. Edu, bona tarda, gràcies. Gràcies, bona tarda. Rafa Cano, rafa, bones tardes, amics del tú. Bones tardes, samins meus. Adéu al Pasqual, Oriol, gràcies, va semblar que ve bona nit. I una col·laboració més especial. El Twitter i el Facebook del programa amb la Cristina Barrias. Cristina, fins demà. Que vagi bé, fins demà. Adéu, bona tarda. I us ha parlat Jordi Domena. Correm demà. A partir de les 5, coneixem ara amb l'informatiu vespre als enllocs notícies, un programa que, per cert, jo no em perdó mai. Que vagi bé. Adeu-siau. Ah, i gràcies, gràcies. A la gent com el David Ávila, que ha estat amb la... Ja me'n recordava, això és fatal, perquè he quedat bé i rodó. Però el David Ávila amb la televisió i a l'Ermes, que avui hem comentat coses al chat de radiosert.com. Que vagi bé. Adeu-siau. Ara sí, adeu. Ara, que vagi bé. A la gent com el David Ávila, que és el David Ávila. És el David Ávila, que és el David Ávila. I ara, que vagi bé. I ara, que vagi bé. I ara, que vagi bé. I'm up all night to get some. She's up all night for good fun. I'm up all night to get lucky. We're up all night to the sun. We're up all night to get some. We're up all night for good fun. We're up all night to get lucky. We're up all night to get lucky. We're up all night to get lucky. We're up all night to get lucky. We're up all night to get lucky. La present has no written, your gift keeps on giving. What is this I'm feeling, if you wanna leave I'm with it. We've come too far to give up who we are. So let's raise the bar and our cause to the stars. She's up all night to the sun, I'm up all night to get sun. She's up all night for good fun, I'm up all night to get lucky. We've come too far to give up who we are. La primera marató de donants de sang 2.0 de Catalunya supera les expectatives. En una setmana s'han fet 6.600 donacions de sang als principals hospitals catalans i ara les reserves es troben en 7 dies. A totes les persones que hi han col·laborat un 20% són donants nous. Amb aquesta notícia obrim l'edici d'avui i resumim però altres informacions destacades en titulars. La robòtica aplicada a les necessitats de les persones serà el tema de la conferència que la Lícia Casals invertirà dimecres a Sant Just. Casals parlarà de la neurorobòtica i del repte de la robòtica assistencial serà a la vacuneta. Una cinquantena de persones van recordar dissabte a la nit en què les tropes franquistes van arribar a Sant Pere-Màrtid. A Sant Just Tengs organitzava aquest acte i a més l'entitat celebra aquest divendres, la seva assemblea general ordinària. Aquest divendres s'enagura l'exposició d'un dels retaulistes catalans més destacats dels últims temps, Jordi Vila Rufes, del celler de Can Genestar. És una petita mostra de les seves eines i del seu procés creatiu. Bona tarda, la primera marató de donants de sang 2.0 de Catalunya supera les expectatives. En només una setmana s'han fet 6.600 donacions de sang als principals hospitals catalans i ara les reserves es troben en 7 dies. Un nivell considerat normal de totes les persones que hi han col·laborat, un 20% són donants nous. En concret, en una setmana de divendres 17 i 24 s'han fet 6.637 donacions de sang quan les previsions apuntaven que aconseguirien 5.000 gràcies a aquests gestos, el banc de sang i teixits de la Generalitat ha augmentat les reserves de sang que havien disminuït notablement després de les festes de Nadal i a conseqüència de l'epidèmia de grip. Explica Gala Cortel, responsable de la promoció del banc de sang i teixits. La normalitat no existeix i, aleshores, van baixant aquestes reserves en funció de les donacions que van entendir a dia i, si a més et complica per la climatologia, per altres problemes, tens una situació complicada que necessites d'accions com aquesta perquè en pocs dies tornis a tenir les neveres preparades per poder distribuir tot i cada una dels components que necessites. Tot i això des del banc de sang, recorden que cada dia es necessiten 1.000 donacions de sang a Catalunya per atendre tots els malalts ingressats als hospitals, l'activitat dels bancs de sang dels principals centres mèdics, ha estat molt intensa arribant a multiplicar per 4 les donacions a la majoria dels hospitals. La primera marató s'ha fet, ha tingut un paper clau en les xarxes socials, que han comptat amb prop de 20.000 missatges fent difusió de la campanya, sobretot a través de Twitter i Facebook. Això, segons Gala Cortel, ha permès arribar a la gent jove i aconseguir que augmentin els donants en aquesta franja de data, ahir del Juste de la Fusta. És cert que, a través de les noves tecnologies, les hem d'utilitzar, sobretot per arribar també a una franja de data que, a vegades, ens costa o no hem sabut arribar i donar informació com està el Twitter i el Facebook, que hem fet possible que molts d'aquests nous donants, que, a més a més, ha augmentat amb la mitja del banc de sang, siguin precisament d'aquesta franja jove. A més, a més, el Facebook de donar sang hi ha una galeria d'imatges de la marató. L'Hospital Clínic de Barcelona és el que ha concentrat més donants, amb més de 1.000 persones durant tota la setmana al triple, seguit per l'Hospital de Sant Pau. Una cinquantena de persones van assistir dissabte a l'acte que recordava la nit en què les tropes franquistes van entrar a Sant Just i van arribar a Sant Pere-Màrtid, el centre d'estu i Sant Just Tengs, organitzava aquest acte guiat per França Riera, investigador dels combats de la nit del 25, el 26 de gener de 1939, a Sant Pere-Màrtid. Aquest dissabte va fer 75 anys de l'entrada de les tropes nacionals. El punt de trobada va ser la plaça dels estudis vells i es van anar a peu fins al joc juvenívols. La idea era pujar fins a Sant Pere-Màrtid en cotxe, fer una ruta similar a la que van fer les tropes nationals quan van pujar fins allà. De tota manera, la cinquantena de persones que hi van assistir dissabte feien parades en punts que van ser clau la nit del 25, el 27 de gener del 39, Maria Quintana, vicepresidenta del Centre d'Estudis, ha donat més detalls al Justa de la Fusta. L'aventura començava allà, d'alguna manera, que és on el Joan Barrera era un noi de 15 anys i va trobar les tropes que entraven i li van dir per anar a Sant Pere-Màrtid si els podia guiar. I vols vam anar a peu fins a dalt, a les voltes de Can Ginestar, amb el carrer Bonavista, d'allà vam agafar els cotxes fins a la creu del Pedro. Es va acabar d'explicar també uns altres suits i després vam anar també amb els cotxes fins a la plaça Mireia i allà vam acabar de fer la visita. Després s'ha documentat amb fotografies que d'oia en Francia Riera. Un cop a la plaça Mireia, Francia Riera va explicar un detall els resistents històries del conflicte que es va viure aquella nit fa 75 anys, a Sant Pere-Màrtid. Anecdotes dels nanos que eren petits i que anaven a jugar per allà, i es trobaven els morts, es trobaven els tothom. Ens van ensenyar matralla que ell havia recollit de la muntanya, que havia recollit unes 600 peces de matralla, no es va dur totes. Després també ens van ensenyar un tros d'un obús que havia caigut aquí. D'aquesta manera el Centre de l'Estudis ha volgut recordar com va ser aquella nit a Sant Jos i Sant Pere-Màrtid. A més, el cim de Can Ginestas pot visitar una exposició de fotografies i altres documents històrics sobre aquella nit. Es pot visitar fins al dia 28 de febrer. Sant Jos Notícies. Per cert, el Centre de l'Estudis Sant Jos Teng ha viscut a l'Ordinària. Entre el respons aprovarà la memòria d'activitats i l'economia de l'any passat, i es presentarà el pla d'actuació 2014. Es donaran a conèixer alguns projectes de l'entitat per aquest any i alguns canvis en la Junta Directiva. Sentim de nou Maria Quintana, vicepresidenta de l'entitat. L'Òlga ho deixa perquè no pot continuar. L'Òlga és ver, però entrarà al Pere Saitoni. Això no vol dir que la persona que no sigui de Junta no hagi de treballar. Hi ha molta gent que no és de Junta, però hi ha molta gent que som una gent que ens hem de reunir per tirar endavant una sèrie de coses concretes, però que la feina d'investigació o la feina que fa al centre la podem fer tots. L'Assemblea serà aquest divendres a la set de la tarda, a la sala Isidore Consul de Can Genestar. Ara passen 6 minuts de la set de la tarda, la robòtica aplicada a les necessitats de les persones serà el tema de la conferència. Galícia Casals, impartirà dimecres a Sant Just. Casals, enginyera industrial i informàtica, parlant de la neurorobòtica i dels reptes de la robòtica assistencial. És una aponència organitzada per la Generalitat d'Espanya. La neurorobòtica és un camp de la biotecnologia, que es va avançar en dia a dia. Segons Galícia Casals, gràcies a la neurorobòtica, els usuaris podran controlar més fàcilment les màquines que presten un servei assistencial, per exemple, a les persones que tenen problemes de mobilitat. Casals ha donat més detalls el telèfon de l'Espanya. El telèfon de l'Espanya, el telèfon de l'Espanya, el telèfon de l'Espanya, el telèfon de l'Espanya, el telèfon de l'Espanya... No ho veiem tant com una màquina externa, que la menem amb uns dispositius de comandament i l'hem de programar, sinó que l'usuari ha de tenir un accés més fàcil.