#421 - La Penya del Morro del 29/1/2014

XAST Smooth ya. Un op. i veig que segurament recordaré que no hi he millorat. i una nova informació. Catalúnia, informació. Bona tarda, són les 5. No veu oportunitat de seguir la informació de posar-nos el dia per posar l'actualitat, per posar-nos el dia per posar-ne la mobilitat endavant. Una unica incidència i mig quilòmetre de circulació intensa A la TV, baixa 32, el perallós estarà tirant un vehicle accidentat. Encara es dona pas alternatiu. Som-hi en así, principals arguments informatius. En aquesta hora, rebaixen les penes de presó per anomenar Casigenda. 21 anys després de començar el procés del Tribunal Suprem, condemna dos anys i dos mesos de presó Josep Lluís Núñez i el seu fill. L'advocat Joan Josep Folqui haurà de complir tres anys i tres mesos i els ex-inspectors Josep Mariauguet i Manuela Vella, sis anys de presó. La presidenta del PP català, Lícia Sánchez Camacho i l'ex dirigent del PSC, José de la Goza, no s'han presentat avui demanar el Parlament per donar explicacions pel cas Método 3. Tant el PSC com el PP argumenten que no tenien l'obligació al denari i Convergència i Unió, iniciativa per Catalunya Vers, han demanat al líder, a la líder del PP, que et deixi l'escó de senatora, perquè ho és, per designació parlamentària. El Partit Popular ja compta amb un document pròpi de 90 pàgines per combatre el sobiranisme que acusa als independentistes d'inventar-se la història, falsar la realitat i amagar les conseqüències negatives d'una Catalunya independent. L'argumentari elaborat per la FAE, preveu també una fractura social i la fallida econòmica. Foment emberteix el govern espanyol que no pot implantar un nou sistema de comptes per territori sense negociar-lo. Abans, però cal que faci públiques les balances fiscals calculades amb els mètodes actuals fins l'any 2013. Ho ha reclamat el matí de Catalunya amb el catalana Joaquim Gaita-Montaga. El jove que va morir ahir al centre de Sabadell, el Vallès Occidental, l'Orient Gerit Cianur, potàcics segons, han indicat fons de la investigació consultades per Catalunya Informació. El noi que prèviament havia disparat amb un arma de fogueig al pare d'una luna del centre, Divina Pastor, aportava el pot amb el verí a la mà. La Comissió Europea i el banc central europeu certifiquen que el rescat de la banca espanyola ha funcionat segons l'últim informe de la Troika. A l'hora, avisen que cal continuar amb les reformes i alerten que les diferents normatives sobre les hipoteques poden posar en risc l'estabilitat financera. Catalunya Informació. Es disputa l'Olimpiacós atlètic barceloneta de la Champions de Vaterpolo, el darrer Cuart, 8 a 7 pels grecs. S'ha iniciat un nou procés per triar nou president executiu dels clubs de bàsquet, però sense concretar terminis. A les 10, barceloneta tornada de Quarts de la Copa, l'espanyol sedès Sergio Tejera a l'alabès fins a final de temporada estan a punt de renovar Quico Casilla i cap de villas estarà tres setmanes de baixa parlació. Tarda en Fremd Moderat i Tembrin Segur, roxats, pluges febles a la metade sud de Catalunya, punts de Lídia i a la Catalunya central d'un 500 a 700 metres. En directe, a Matíndiz de Sant Just d'Esvern, el 98.0 de la F.A.M. i a tot el món, a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro. La penya del morro! Què tal? Bona tarda, Sant Just i gent de l'estranger. Com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de ràdio d'Esvern. Parla i un salut a Jordi Domenes des d'ara i fins a la set... Jordi! Jordi! Gràcies, gràcies. Des d'ara i fins a la set, però això és la penya del morro. Bona tarda. Avui al programa començarem parlant de les notícies de Sant Just i de l'actualitat del nostre benvolgut municipi amb la Carme Verdoi i Torra Carme. Bona tarda. Com que plegeix el públic. Avui de què parlarem, German? Doncs parlarem d'uns nous diàlegs creatius que comencen aquest divendres. Molt bé, eh? Molt bé. També parlarem de transport públic, de la lluita que tens el guió, no? Sí, ja ho tinc aquí. D'aquí uns moments ens posem al dia. A més, avui, amb l'Anna Rubira, l'espai de carretera reial, que passen a Sant Feliu de Llobregat, com per exemple... Bueno, una cosa... No m'ha arribat el guió del... Anna Rubira. Anna Rubira. No hi ha la ràdio fora, no? O quina pena, quina llàstima. El guió de l'Anna no m'ha arribat, però avui entrevistem el Marc Rius, que és... Ara me'l passen. És una iniciativa que fa 30 anys que es porta a terme. Veure el món per un furat. Aquest event es presenta en l'AOS. 12 aigües, 12 somriures, eh? Avui parlarem amb el Marc Rius. I atenció, perquè avui inaugurem un nou espai a la penya del Morro. Cada setmana, com anim aquesta és la nostra intenció, connectarem amb una persona coneguda, més o menys de la ràdio, és Sant Justenca, i ja fa bastant de temps que treballa a una de les revistes que marca en tendència de Barcelona. Estem parlant de la revista Time Out. Estem parlant de Clara Nervión. L'hem fitxat. Viscada Dimecres o Càlimas, depèn de la setmana, ens explicarà les coses que surten a la revista del Time Out, que són molt interessants, marca en tendència. Avui, per exemple, ens parlarà de l'arquitectura de Barcelona, a més a més també de les Lasanyes, i ens parlarà del Primavera Sound, que ahir vam fer tot un macro inauguració amb el cartell i tal. Tot això avui també avui al programa. I a la segona hora, com que a Dimecres, al caral de joves amb el Sergi Arrada, l'educació camina amb la Rosé Ars, que avui ens explicarà com saber envellir el costat del nostre gos, i acabarem amb el Sergi Pond des de Nova York. Bona tarda i benvinguts a la penya del Morro. La penya del Morro, un programa amb més Morro que penya, o, i de més, penya com un rup. Però, abans de tot això, com sempre, saludem a la Cristina Vargas. Bona tarda.Bona tarda, benvinguda al programa. Ja sabeu que la Cristina porta el Twitter i el Facebook de la penya del Morro, i amb ella comencem sempre repassant el més comentat del dia d'avui, perquè el Tren dintòpic marca una mica la tendència, per on van les notícies més comentades. Per exemple, avui ha sigut Tren dintòpic, el diari ABC. Per què? Perquè a l'apartat Aula de sexualitat de la web d'aquest diari ha publicat un article que ha revolucionat les xarxes socials. I el títol és, atenció, com s'avita la masturbació. Com evitar la masturbació, eh, Cristina? Sí, és l'últim pos i el tercer capítol consecutiu que el diari publica en aquest apartat de l'edició web, l'Aula de sexualitat, després de donar conèixer i parlar en articles anteriors, sobre qui és la masturbació i és perjudicial, la masturbació. Molt. Com ho saps, Jordi? Bona explica. Doncs després d'aquestes dues primeres entregues, les xarxes socials han fet ressor del tercer i darrer episodi sobre l'unanisme. Si anteriorment parlaven de la masturbació i els perills que comporten, aquesta darrere entrega aborden les claus per evitar aquesta pràctica, d'aquesta manera, doncs, i segons la pàgina, l'equip de professionals que conformen el projecte d'educació, de l'afectivitat i la sexualitat humana que està escrit a l'Institut Cultura i Societat de la Universitat de Navarra, elaboren doncs consells que són, suposadament, respostes a preguntes que els lectors planteja sobre la vida sexual. La Universitat de Navarra, eh? Sí. En aquest cas, assegurant que el primer pas per de fugir de l'unanisme, és tenir clar que no és una bona pràctica ni necessària per la salut i afegeixant decidir que decidir no fer-ho doncs és possible i que aquesta negativa és una mostra de maduresa valentia i de notabilitat tot i que hi hagi persones que considerin anormal aquesta decisió. De fet, perdona que talli, però en el punt número 1, això directament de la pàgina de la web, protege't de l'agressió comercial del erotisme ambiental con filtros en el ordenador, en reparente, sí, computadora. Instalando también el ordenador en un lugar visible de tu casa como la sala de estar, eligiendo con tus padres los videojuegos, haciendo un moderado de la... uso un moderado de la televisión y de las redes sociales. También ten cuidado con las series de televisión. Hay estudios que muestran como ciertas series pueden erotizar a los adolescentes, aunque no tengan contenido sexual explícito, por qué contribuyen a que la sexualidad acabe siendo más central en tu vida de lo que debería ser a tu edad. A banda d'aquestes claus, ens donen també algunes pistes, doncs, per la prevenció d'aquesta pràctica, com poden ser l'avorriment, la sensació de soledat, la por, l'estrés i el cansant. Diuen que a partir d'aquestes, podem preveure si podem evitar aquesta pràctica o no. Per tal de sortir del que t'illent com a cerca viciós, el rotatiu aconsellat posar-te gista de l'agressió comercial del erotisme ambiental, com acabes de comentar, Jordi, doncs... Sí, molt bé. A partir d'aquestes claus al ordinador, adoptar un estil de vida saludable, ocupar el teu temps lliure de manera constructiva i construir un grup d'amics saludable. Doncs amb aquestes claus asseguren que estarem preparats per l'amor sòlid i d'aquesta manera no permetrem que la masturbació resti qualitat a la capacitat de mà. Molt bé, veig que ho has dit convençuda, eh, Cristina? Per un moment penseu que esteu escoltant... No, mai és que ells supereu, no? Si ho diuen, suposo que... Bé, atenció, perquè a l'ABC diu a Javier Resa Perona a Twitter, ens aclarim com evitar la masturbació, però no ens diuen si se'ns cauen els ulls o alguna cosa per l'estil quan et masturbes, que ja hi havia... És veritat, això era un rumor, eh, que et quedarà sec, però bueno... Sí, un altre comentari, ens el fa el França Enjurjo, que diu... I que això tingui l'aval de la Universitat de Navarra fons suspensius. Justament, justament. I atenció, perquè Marta Rujals no sabem si és l'autèntica, l'escriptora... Segurament, no? Té una desactiva a Twitter. Una decepció, no hi surten les mans lligades a l'esquena. Dos punts a l'ABC, com s'evita la masturbació. I acabem amb un altre comentari, que ens el fa l'Eduard Cabus, que diu, no hi veia relació entre l'article de l'ABC sobre la masturbació i que Montorhome i les balances fiscals. Bé, gràcies, Cristina. Terres. Ara, coses de Sant Just d'Esvern, a l'espai actualitat, Sant Justenca. Avui comencem parlant de la ciència i el disseny que sonaixen aquestes vendres en un diàleg creatiu a l'espai de lliure creació Carme Malaret. La ciència. És una de les converses que organitza l'espai entre dues persones sobre el món artístic. Aquest divendres, el dissenyador Kim Deu i el científic Ernest Giral parlaran de maquetes i realitats. Carme Verdoi, que a vegades també dissenya coses, i és molt creativa, té més informació de tot plegat. L'objectiu d'aquests diàlegs creatius és buscar punts d'unió entre matèries diferents, com en aquest cas concret, la ciència i el disseny, i la idea, a més, és obrir una debat amb el públic assistent. Els convidats d'aquest divendres, com deia, són Kim Deu, dissenyador i Ernest Giral. El científic va ser també premi nacional de química del 2011. I tots dos parlaran d'aquesta idea del seu concepció del disseny, a partir dels seus camps de treball i d'experimentació. També una de les intencions, ara hem de demostrar que la creació contemporània és més dinàmica que enjenrera, i que ara no hi ha tants dogmes com abans. Això és el divendres a dos quarts d'avui del vespre, a l'espai de lliure creació Carme Malaret, que està situada al carrer Benavista número 105 i és obert a tothom. Sí. Està bé. Doncs aquesta xerrada, que té bona pinta, aquest divendres a Sant Just. A mi, en de tema, parlem ara del transport municipal. I és que la gent que et gestiona el transport municipal a Sant Just està d'enhorabona, perquè ha crescut el nombre de usuaris dels altoburos i la 46, la 10, Just Metro i Just Tram. Sí, amigos, l'àrea metropolitana de Barcelona ha publicat les dades de viatgers, de les línies de bus que gestionen empreses com Soler i Sauret, Rosambús o Món, que donen servei al nostre municipi Carme. La línia, on més ha augmentat el nombre de usuaris, és el Just Tram, on ha crescut un 4%, que són prop de 3.500 viatgers més que un any enrere, i d'aquestes, la segona línia empara de Sant Just, que ha guanyat més passatgers, és Lela 10, que ha augmentat un 3,4%. En aquest cas, però, és molta més gent, perquè evidentment el Just Tram i el Just Metro, o el Just Tram, només l'agafa gent de Sant Just, i el Just Metro també, gent de Sant Just, i més al·laborant, que mira la 10, passa per molts més municipis, per tant, aquest 3,4% són 50.400 usuaris més. Després, la línia d'autobús nocturn, que passa per Sant Just, que és Lela 12, també ha pujat un 3% en nombre de usuaris, i amb menor mesura, Lela 46 creix un 0,7% i el Just Metro, un 0,5%. Aquestes dades, però, fan referència a totes les persones usuàries que fan servir aquests buses en para del municipi, no només les de Sant Just. Canvi de música i canvi de tema. La penya vol morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'espera. Perquè parlem de la biblioteca de Can Ginasta, altra mencoraguda com la biblioteca Joan Margarit. I és que la nostra biblioteca, la de tots, reprop de 42.000 visites aquest 2013. Són menys que un any enrere, que passa als anys 90 de la biblioteca, perquè ara ho descobrirem, però, atenció, creix el nombre de persones que tenen el carnet de l'equipament. Per tant, això no ho s'entén. A priori, el cooperador no és contractori, perquè la gent no va tant, però es troba més el carnet, perquè per tenir coses, la cartera. I per tant, la biblioteca és Sant Just. No, perquè ha baixat lleu gerament. El que passa és que un any enrere, s'havien sobret les 45.000 visites i aquest any han estat 42.000. De fet, de mitjana l'any passat, la biblioteca va rebre 164 visites diàries, i el que sí que ha gascut una mica és aquest nombre de persones usuaris que tenen carnet de l'equipament. De fet, ja s'ha arribat el 47,5% de la població que pot tenir-ne. Doncs té carnetes, Sant Just. Així l'equipament és consolidat com un dels serveis públics més utilitzats al municipi. I recordem que la biblioteca també ha celebrat el desniversari de la seva reinaguració. L'any passat es va fer prop de 53.000 préstecs, la meitat eren llibres, un 33% eren d'EDS, i un 7% sedes. De fet, el Fons Bibliogràfic s'ha actualitzat en 1.770 documents nous, que és una acció que es fa amb la portació de la Diputació de Barcelona pel pressupost anual de 8.000 euros que destina l'Ajuntament, i que s'ha invertit sobretot en novel·les i llibres infantils per incentivar la lectura. A més, recordem que l'equipament organitza activitats, com els baby contes, les hores del conte, els clubs de lectura, tertúlies literàries, recitals, presentacions de llibres... I en total, el 2013 es van fer una 6 centena d'activitats. Bé, doncs, un aplaudiment per la biblioteca de Sant Just, que està més viva que mai. M'has d'arcar-me, no marxis, perquè aprofito per comentar-te que tenim un sorteig per guanyar un menú, per dues persones, al restaurant El Mirador de Sant Just d'Esber. Recordem el menú de l'escarjofa, només que l'escarjofa del Prat de Llobrecat. Només que el que ens truqueu, el 9-3-3-7-2-3-6-6-1, durant les properes hores, fins a les 7 de la tarda, perquè aquest divendres fem el sorteig. 9-3-3-7-2-3-6-6-1. Atenció, perquè jo tenim 7 participants, 7 participants que entrenar al sorteig d'aquest divendres, d'aquest menú per dues persones, d'escarjofes del Prat de Llobrecat, al restaurant El Mirador, un restaurant comparable. Has anat alguna vegada, Carme?Una vegada. Jo no he anat mai, però té una pinta. Té una pinta amb unes vistes increïbles. Fa 10 anys, eh?I vaig anar. Em agradaria tornar-hi aviat. Estàs fent punts perquè si et toca... No puc dir que no ho faria. Tu vas dir que no, encara que truqui un oient demanant que vagis. Exacte.I tu també, no, Cristina? Jo no hi aniré. Ah, escolta, tu. Vas fer el menú de bolets?No, no, en aquest cas no. Ai, no recordo, Jordi.No te'n recordes? Els postres, sí, segur que me'n recordo. Perquè hi havia un petit carro que et portaven amb la mostra de tots els postres i escollies. I què m'has escollit, tu?Un de xocolata. Jo he escollit una massadònia, com l'El Nou Món. Però jo soc un clàssic. En fi, el restaurant El Mirador, al costat del Walden, l'antiga fàbrica Santson. Allà podreu acostar d'aquest fantàstic menú per dues persones, del menú de l'escarjofa del Prat, que és que el que truqueu al 9-3-3-7-2-3-6-6-1, 9-3-3-7-2-3-6-6-1, i podreu guanyar aquests sortets que farem divendres aquí al programa. 7 persones ja han participat. Si no participen, és perquè no et donen la gana. M'ha agradat el guió d'aquesta promoció, gràcies. Carme, perdó, que vagi molt bé. A partir de les 7, el Sant Just Notícies, edició vespre, i ara tota la informació que vulgueu, a ràdio.com. Bona tarda. I aquí parlem amb l'Anna Rovira, a l'espai de carretera. Reial, fins ara. Com portes els propòsits del nou? Però això de fer esport encara em costa una mica. Això és perquè encara no has provat del club Ciutat Diagonal. En plena muntanya de Collserola, t'ofereix el millor que li pots demanar un club, aire pur. I pots fer de tot, tenis, esqüaix, golf, yoga, spinning... Si el teu repte és aprendre a jugar a pàdel o iniciar-te amb pilates, et regalen dues classes amb un professor. Però jo el que vull és posar-me en forma. Cap problema, el club Ciutat Diagonal t'ofereix en un pla d'entrenament personalitzat, segons els teus objectius. I si t'inscrius ara, et fan un 50% de descompte en la matrícula. No t'has d'informar. Només has de trucar al 93-473-9671, club Ciutat Diagonal. 50 anys del concili Batica-Sagón. Béus de la Peròquia repassa en aquest curs 2013-2014 l'impacte d'aquell moment d'obertura i renovació de l'església catòlica. I es planteja què en queda després de mig segle de la seva celebració. Béus de la Peròquia està amb vosaltres cada dimecres a dos quarts de vuit de la tarda i, en repetició, als dissabtes a dos quarts d'onze del matí. Béus de la Peròquia repassarà aquest curs 2013-2014 d'impacte d'un moment d'obertura i renovació de l'església catòlica. Ara bé! Un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe els dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crènion safàlic. Van morir per culpa d'un cotxe que anava contra il·legció. Faig fer una adaptada de primària perquè no faci el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que tens que anar, aniria la velocitat que diguin. Sí, podem apitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Música del món Soc Augustina Rivas, sobte del graner de Sant Just, i envio una salutació a tots els ulls de Sant Just i també a la penya del moro. Tenim obles. Per la penya del moro o del moro. Art de ràdio d'Esvern pot potenciar el comerç local i es agraïls-hi aquesta feina. Hola, penya del moro! Soc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí, una salutació. Adéu. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio del Sberri. 5 i 22, continuem en directe a la penya del Morro. I atenció, perquè ara és moment de saber què passa a l'extrarradi de Sant Jos, els suburbis, el més enllà a l'espai de carretera Rialdo. I és per això que cada setmana, del més enllà, de Sant Feliu de Llobregat, arriba l'Anna Rubirana, bona tarda. Bona tarda. Com sempre... Fa por, ja, aquesta música. No, a mi em fa por l'Anna Rubirana, perquè primer ben de Sant Feliu, cosa que ja era sospita. I segon, arriba, esclar, amb aquesta mena de... bon, jersei negre, malèfica, porta... Jordi... Què passa? Vinc d'un enterrament. Ah, sí? Sí. Però tu estàs bé? Jo sí, jo sí. Com a fill, no n'estaria aquí, però... No, perdona. Si estigués afectada, potser no podria fer la secció. No ho sabem, hi ha molta gent que ho porta molt per dintre, això. La Mercè, és Milà, quan es va morir al seu pare, va fer el programa. Va fer el programa, no? Clar, avui això... No ho sé, no ho sé. Bueno, ja està bé de parlar de la vida de les persones. I ara avui parlem... Avui anem cap a Sant Feliu de Llobregat per parlar d'una iniciativa que ja fa 31 anys que es porta a terme. Doncs si estem parlant de l'iniciativa, veure el món per un forat, que aquest divendres presenta l'AOS, dolces aigües, dolçons riure, el primer pis del centre perroquial... No, no, és el primer país del centre perroquial. A partir de les 9 de la nit, aquest divendres. I aquesta iniciativa consisteix en que les persones que han viatjat on hagin viatjat cadascú expliquen les seves experiències a tota la gent que vas cortar-los. Ah, molt bé, és molt interessant, no? Perquè ja que no pots viatjar tu, perquè jo, per exemple... Exacte, és com si viatjessis una mica, no? Perquè t'explica les seves experiències. Per parlar sobre aquesta iniciativa, tenim el telèfon, el Marc Rius, que és la persona que ha portat, i ha fet possible, la iniciativa de veure el món per un forat. Marc, bona tarda.Bona tarda. Hola, bona tarda. Un aplaudiment pel Marc Rius. A veure, Marc, expliquens d'on surgeix aquesta iniciativa del món per un forat. Bé, això va... va surgir al final del 70. Aquella època, doncs, viatxàvem. I llavors, doncs, sempre teníem de fer dinars o sopars amb els amics, per després explicar el viatge, passar les dies positives, perquè aquella època, doncs, funcionaven dies positives. I al final va arribar el moment que van dir, escolta, de tant, fer sopars i dinars, perquè no ens ajunteu tots i fem tots d'una vegada. I llavors, doncs, en aquella època, jo estava en el set de parroquial, la Joana Raspall era la presidenta i el demana la sala per fer-ho. Va dir, home, si això és interessant pels teus amics, també ho podem ser pels altres. I perquè no el feu, doncs, de cara a tota la gent. I a partir d'aquí, doncs, vaig buscar altra gent que viatxaves en Feliu, i vam començar les sessions d'aquestes del món per un forat. De fet, aquest cicle de xerrades, no sé quan fa que les feu, però quantes en porteu, ja? Bé, a veure, de xerrades en portem bastantes. És a dir, són 31 anys que n'hem fet i compta un promís d'unes 8 cada any. El que passa és que vam començar l'any 77 i va haver-hi el nàpsus de 5 anys, a finals del 80, en què no es va fer. El 92 va tornar a rampendre i fins ara. De fet, eh, clar, són moltíssimes conferències xerrades, sempre sobre viatges, no? Sí, la idea és explicar les vivències i l'experiència de la gent que viatxa. I llavors, doncs, a més a més, això deixi un apolles amb unes quantes fotografies. Perquè la gent, doncs, se senti immersa en tot aquest viatge que es fa. Has dit que feu 8 més o menys per l'any, cada quan es fan les xerrades, 15 dies, un mes... Bé, aquest any hi ha 6 xerrades i pràcticament són cada 15 dies. Són el gener febre i març i són cada 15 dies. I quina mitjana d'existència de públic tenen? Doncs, mira, entre 30 i 60. Home, d'un idò? Sí, hi ha un públic habitual, hi ha un altre, que és el que porten amics i coneguts del que fa la xerrada, i, després, una altra part, que ve interessada quan és un viatge que li crida l'atenció. Aquest divendres que m'he comentat hi ha la xerrada de laus, dolces aigües, dolç somriure. El que jo volia preguntar-te, però, si tu alguna vegada n'has fet alguna, m'imagino que sí, o no? Sí, durant els primers anys vaig fer-ne bastanta, sí. I d'aquests viatges que has fet tu, o d'aquestes xerrades que vas fer, quina és la que tens un especial record? Home, a nosaltres, bàsicament, sempre hem fet... crec que també altres llocs, però amb els sures asiàtics. La Índia, sobretot, doncs, hi ha moltes vegades. I, bé, recordo un record maco, també, d'un viatge que no vam anomenar a l'est de Java, i que vam fer, doncs, tot el sure asiàtic fins a Borreu. Vam estar un mes i pico, i és d'un dels viatges que guardo un bo record. Sabries dir-nos quants països han passat pel món per un forat? Són masses. Ui, no ho sabria. No ho sabria dir-t'ho. Ja n'hi ha molts que s'han anat repetint allà de l'any, bona de l'any dels anys, i altres, doncs, que no millor, només s'han fet alguna vegada. Però, esclar, vull dir, hi ha tantes maneres de viatjar com viatgers. Doncs té una visió, hi veu unes coses, i te les viu d'una manera diferent. I quines són les destinacions que més s'acostumen a repetir? Bé, doncs, va per èpoques. Per exemple, hi ha hagut unes èpoques en què el sure asiàtic, Índia, Ceylan i el sure, la part del sud, de l'Àsia, doncs, tirava molt. Després es durà dos anys que l'Àfrica, que n'hi ha tiòpia, la zona del sud també de l'Àfrica, doncs, va tirar bastant. També una altra època de Perú. Va una miqueta, suposo, que al cap de les generacions que van passant, a més a més es van posant de modo i en opcions més barates, i llavors es poden escoltar. De fet, aquest divendres s'ha de dir que hi ha aquesta de laus, dolces aigües, dolç somriure, qui la farà? Mira, la farà dues parelles, amb Valentí, Colomé, l'Urso, la Carreño, i la Pilar, amb Arracé i en Joan Tau. Aquests també són uns viatxers viciosos, perquè el viatjar crea d'icció. I llavors sempre comptes amb uns habituals, i que mentre la gent pot, va repetint, va fent. Normalment, el tipus de persones que van fer aquestes xerrades, ja explica la seva experiència, que són gent que costuma agafar un viatge a través d'agència, van en motxila o... Hi ha de tot, hi ha gent que va amb agència, hi ha gent que va per lliure, tu pots muntar de la manera que sigui. No sempre són viatges exòtics, hem fet coses del Pirineu, i hem fet coses de Mallorca. És explicar el viatge, la sensació de descobrir una zona, perquè tant pot ser com coses exòtiques, com coses d'aquí que els tens una miqueta desconegudes. En aquest 31 anys que portes organitzant el món per un forat, has vist canvis en la forma de viatjar, és a l'any 77 fins ara? Sí, sí, sí, sí, clar, a veure, tot ha variat, a veure. Abans sorties a molts villets d'avió, que pràcticament a caracterien l'Oca, i no tenies mai la seguretat si el tindries, tenies d'anar a la destí sempre a reconfirmar per poder tornar, avui dia amb internet les coses s'han facilitat molt, hi ha també una estructura de comunicacions i hotels, que abans no hi havia, abans vas dir que vén agafaves la motxilla i marxaves, avui dia encara que es faci aquesta manera, però ja tens unes estructures diferents. Clar, i a més amb el mòbil, no? Aquí està. Bueno, depèn de quina zona, tot pot servir a l'aire molt, però... Passa per un hotel, que té wifi, per exemple. Això mateix. I quan venim ja tens uns minuts, cosa que... Això, tu seràs millor que jo, però fa 10, 15 anys era impensable, no? Oi, tant. S'ha perdut una mica aquest punt aventurer, d'improvitzar que hi havia exacte. Bueno, a veure, això va a tenir per la persona. Clar, evidentment, ara, si vols, també ho pots fer-ho, no? Que ara tens més seguretat i tens més mitjans. Però mira, per exemple, fa 15 dies vam passar el viatge d'una parella que ha estat dos anys voltant pel món. Doncs aquesta parella, quan ha tornat, tot allò del guassat no tenia ni idea i havia quedat desfasat. Llavors, amb aquests dos anys. Imagina't, eh? Imagina't, no? En fi, clar, el tema del viatge, com dius tu, comporta el tema de descobrir, no? Això és la idea, no? Deixi'm descobrir. I és una vivància personal que, si no, viatges costa molt de trobar. Tu mateix tens un límit i vas a formar com a persona. La coneixem altres cultures, altra gent. I és molt rica amb aquest aspecte. Els problemes també han canviat, suposo, clar. Abans tenies els problemes, tenies unes altres. O són els mateixos, en alguns casos? No, bàsicament. Fora d'algú que hagi agafat allò, algun problema sanitari, poc que se pugui resoldre, no conec cap que hagi dit cap problema forta. Estem parlant amb el Marc Rius, un dels responsables d'aquesta iniciativa, a veure el món per un forat. Aquest event es presenta l'Aus, 12 aigües, 12 somriures, que ja fa 31 anys que porten a terme, més o menys de forma regular, al centre perroquial de San Felido del Llobregat. Marc, jo volia preguntar-te alguna anècdota que t'hagi vingut al cap quan hem estat parlant ara d'aquests problemes on convenients, d'alguns d'aquests ponents, que podríem dir que fan aquestes cerrades. A veure, hi ha convenients o problemes, mira allò mateix, veurem tenir un accident d'avió a Camp Mandú. Un accident d'avió, va estar n'hi. Va estar ballant l'avió, el que no ens va passar res. Quin susto! Explica-m'ho jo, perquè... Quanta gent era a l'avió? L'avió era un avió que no ho sé, hauria d'haver-hi uns 60 o 70 persones. Era un avió gran. Té un problema que és un viatge com a Bilbao. Has de passar just les muntanyes i a tarrar de seguida. No, clar, allà al Nepal, al Dimala ja, vull dir. Estan parlant que si no arribes a la primera et pots passar una mica a la pista i ja... A més a més, aquella època hi havia un avió diari. I l'avió s'aprofitava per portar a càrrega. Si hi havia massa càrrega, llavors podies quedar sense villa perquè hi havia preferència de càrrega. I llavors què és el que va passar? Doncs mira, estava blobant molt. Vam atarrar la mar de bé, però un cop va tocar a terra i va començar a lliscar l'avió. Va fer acoplan i va començar a relliscar, a girar-se, a girar-se, i l'avió donava a través de la pista però a travessat. I al final de la pista hi havia el riu. I per veure clar-ho més bé, abans del riu hi havia una paret per protegir. I llavors, els pilotes al final van acelerar i es van clavar contra l'esterior de la pista, que era tot un fengar amb unes dèrvies molt altes, i allà es van quedar clavats. Ostres, i clar, quina ensurt, això, eh? Sí, però com que no va passar res, vull dir, nosaltres estàvem allò de la mar de curiosos i tirant fotos. Fins i tot les esafates estaven... Mira que eren índies i que eren de pell fos, que estaven amb blanques, i nosaltres, per allà, com si res. Perquè això era només atarrar el primer dia de viatge, no? M'imagino aquest viatge que et mandú, i tot el que és en el Nepal, en l'Imalaya, i va començar a forar, va prometre allà, no? Bueno, no era el començament del viatge, perquè, vull dir, normalment, aquestes són les feies venint de la Índia, però, bueno, és una bona entrada de peu al país. I tant, i tant, en fi, moltíssimes anècdotes, m'imagino. És que deuen sortir en aquestes xerrades, aquest divendres, com diem, és la propera, s'ha de pagar alguna cosa per entrar? No, no. No, a més a més, convidem a cafè, i normalment, el que fa la xerrada, doncs el millor no es porten o galetes o porten alguna cosa relacionada amb el país. Perdona, això sempre és important, perquè el tema pica i càtering sempre reclama, eh? És que l'Índia és igual que trobaves a casa amb uns amics i per nens del cafè els explicaves el viatge, doncs seguint a casa filosofia, doncs és el mateix, no? Sí, sí. I aquelles persones que van per voluntat pròpia, sense tenir res a veure amb les persones que han viatjat i tal, què poden extraure d'aquestes xerrades? O què els diria vostè, perquè hi vagi la gent? Mira, si tens curiositat per conèixer altres cultures, altres llocs, i conèixer, doncs, gent que ha pogut disfrutar d'aquestes coses i que t'ho fa viure, i si t'interessa en aquestes coses, doncs que ho trobaràs. Molt bé, doncs, Marc, moltíssimes gràcies per haver-nos atès, que vas dir molt bé, i fins la propera. Ens veiem en algun avió de Catvendú, eh? Vinga, com vulgueu. Molt bé, gràcies. Adéu, adéu. Ai, viatjar. Viatjar, com ens agrada que el programa, per cert, aquesta de Benessonada, que algú ho pregunta, és de la pel·lícula Pixar. No, op, op, perdó, de Pixar. És la teva idea del globus. No viatja, no? Sí, la del senyor Gran. I la casa amb globus. Ai, com on, el senyor Gran, eh? I el nen. De fet, ens ensenya aquesta és la història de la cançó del començament de tot, que explica la història d'amor entre ells dos, de l'home i la seva dona, que al final no acabà morint, tampoc ens expliquen res, però és una cançó molt bonica que també et convida a viatjar, eh? Vinga, col·lo. M'imagino que vaig amb amb avió. Tots els accidents, eh? Què? Sense cap accident. A final m'ho avió i vaig saludant a la gent de Sant Just. Ai, la gent de Sant Just. Mira, la gent de Walden, la gent del Barrinó. Mira, la gent de... demà és lui, aquesta no és a Sant Just, però la segona és igual, no? En fi, són aquestes pages de històries, les que fan grans, les persones i també la vida. Hem de viatjar més, eh? Hem de viatjar més, hem de viatjar més. Bé, doncs, Anna, jo et convidaria que et quedessis aquí, si vols, perquè tu tens mòbil, oi? Sí. Continuació la Cristina Vargas, que ara fa... A veure què t'explica. És que no sabia que ara fèiem això. No preguntes quan va, Cristina. Ah, no. No preguntes. Atenció, perquè la Cristina s'ha preparat algunes de les aplicacions imprescindibles per la vida moderna i d'avui en dia, i tothom que tingui mòbil les ha de tenir al seu dispositiu, Android i iPhone. Sí, sí. Segueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro. A Facebook, la penya del Morro. Com veus? Sou originals, de ment. Ens ha trucat un nou gent per participar al sorteig d'un menú per dues persones, el mirador de Sant Just. No l'hem pogut atendre, però teníem entrevista amb el Marrius. Ara sí, tornem a obrir línies, ara, eh? Tornem a obrir línies, tothom si pot trucar. El 9-3, 3-7-2, 3-6-6. Teníem la dinar ocupada, perquè anem amb el Marrius. 9-3-3-7-2, 3-6-6-1, eh? Si voleu participar, ja ho sabeu amb sopar o dinar. Un menú per dues persones al restaurant, el mirador de Sant Just. Divendres, fem el sorteig d'aquí al programa. De moment ja hi ha 7 participants. En fi, Cristina, avui coneixerem, com diem, les aplicacions que, segons tu, tothom hauria de tenir al mòbil, és a dir, les bàsiques per estar al dia i connectar amb tothom, no? Sí, i ho farem de manera especial, perquè farem també com un tipus de top ten, rànquing, començant des de les menys imprescindibles, fins a arribar a les necessàries i bàsiques per a tothom. Bueno, ups. Aquesta ja ve incorporada moltes vegades en determinats mòbils, sobretot en els dàpels, no? Les comentem, te'n parar pel comparar info, i comparar amb el bit, en aquest cas, no? Però la Google, en aquest sentit, no la contemplem. De totes maneres, sí que hem fet un llista de diversos aspectes, i, per tant, jo crec que serà bastant complet. Bé, comencem per estar connectat amb el món, no? Sí. En cinquena posició, ens trobem amb Linkedin. Linkedin, ah, aquesta... La coneixeu, no? Jo aquesta la tenia i la vaig treure. Jo em vaig donar d'alta per trobar feina, o per restar una mica d'alta al món laboral. Sí, és una aplicació, precisament, no? Que tu puges el teu perfil, et fas un compte, com la majoria d'aquestes, no? I el que fas és pujar el teu perfil, pots pujar el teu currículum, i d'aquesta manera trobes altres persones, o bé de la teva professió, d'altres àmbits laborals, però que pots començar a fer relacions amb aquelles persones, o bé per trobar feina, o per qualsevol altre motiu. Per exemple, en quart de posició, Zelo. Sello. Sello, perdó. No sé si la coneixeu, és una aplicació per estar connectat amb els amics, aquesta, en concret. Sí, és més coneguda entre la gent com el walkie. Ah, walkie? Un walkie-talkie? Sí, és una aplicació que t'escarregues, té un botó-rudo al mig de la pantalla que apareix, llavors es tracta de que tu el prems, quan es posen verd, graves com un missatge, i directament li arriba l'altra persona. Tu tens el mòbil aquí en cés, i potser t'arriba, i de cop i volta sona, i comença a parlar amb una persona, sona com un soroll, com el seu ambient, i surt el missatge a la persona. El problema d'això, clar, aquí està el problema, això. Jo porto el mòbil aquí, si tingués el Sello connectat, que no el tinc, evidentment, però si algú em volgués enviar un missatge ara, sortiria per antena, perquè s'escoltaria. O sigui, quan t'arriba sona directament, no és com el del WhatsApp que li és a donar per escoltar-ho? No, en aquest cas són directament. Perquè, d'aquesta manera, com és, és la privacitat que no ho escoltes la gent quan ho reps. Per cert, en tercera aportició, Twitter. Imprescindible. Imprescindible per la penya del Morus, sobretot. Sí. Per això, i hem d'estar pendents tot el matí, mirant qui ens han estat, les tendències més comentades a tota Espanya, per treure el Trenidopi. De totes maneres, no tothom l'utilitza per coses laborals, moltes altres persones la tenen a moda personal, no? Com més al cas, i el que fan, doncs, és comentar. O bé notícies, o tenir conversacions entre amics, no? No sé, entre amics, no?, i pujar fotos, i això de les conversacions, jo poso el que a mi em surt allà. No respon mai a Twitter, no? Gairebé mai, gairebé mai. No, però està bé, perquè com... Vull dir, si vull parlar amb algú, ja tinc el WhatsApp, el Facebook, no em cal, per anar per tothom. Seria com una alternativa al Facebook, no? En aquest cas, i té la gràcia aquesta, que s'afegixen les violades, el retweet i tot això, no? Doncs, mira, m'han repilat tantes persones, i és la gràcia. En segona aportició, el Facebook i el Messenger. Sí, aclarim, Facebook per una banda, perquè jo crec que la majoria de joves adolescents, i grans persones... Grans persones, jo soc una gran persona. I persones grans, tenen Facebook. I d'una altra banda, el Messenger, que és que tot i que el Facebook... Però no és el Facebook, el Messenger no ha acabat. No, no, és el Messenger del Facebook, que tot i que el Facebook ho contempla dins de la seva aplicació, hi ha una altra aplicació externa, que no necessita centrar el Facebook per tenir les conversacions privades en elles, en el Facebook. M'he perdut ja. És una altra aplicació, que es diu Messenger Facebook, que tota la descarregues i en comptes de tenir, que obria el Facebook per tenir les conversacions privades, s'arriben d'aquella manera. Tens les dues opcions, però és molt més ràpid, d'aquesta manera, les tens totes, surten a línia. Seria un tipus de WhatsApp. Bé, perdona, apreciament de WhatsApp, online, no beaver o Skype, aquesta és la situació del número 1 per estar connectada a tot arreu. Sí, les tinc totes. I són necessàries per parlar amb amics, família, gent del treball de la feina, perquè s'utilitza molt WhatsApp coneguda per tothom, amb picones, imatges i de tot. Online és una altra modalitat, en aquest cas, segons l'Oriol ja ens va comentar, que no funciona tan bé, però és una alternativa, perquè hi ha moltes persones que no tenen WhatsApp. Gasta molta bateria a online, eh? Sí, en aquest cas ens podríem quedar amb WhatsApp. Jo vaig burrar online. I després, entre les altres dues, el beaver o la Skype, doncs, mira, seríem per fer videoconferències i trucar persones, en aquest cas jo les utilitzo per les que estan a l'estranger. Però el beaver no és com el online, més o menys? Sí, seria similar. L'únic que el beaver, a banda de poder fer... bueno, enviar missatges i parlar amb algú, et permet fer trucades i videoconferències. Però el online també et feia trucades i gratis, no? Sí, però no videoconferències. És la diferència per això. És una vegada entre Skype i online, no? Sí. Bé, i a banda, parlar amb la Clara Nervión, que d'aquí uns moments connectem amb ella directament, des de la rebexió del time-out, per saber quines són les novetats de la revista aquesta setmana. Parlem, una mica, també, de les aplicacions de fotografia, perquè molta gent ja no té càmera per fotos. Té el mòbil i després, doncs, amb diferents aplicacions les poden tunejar i les poden editar. Comencem per la cinquena d'aquesta rànquing. Rètrica. Sí, rètrica és, probablement, una aplicació que no la deu conèixer molta gent, i que és una mica absurda, la qual he fet així, perquè es basa en una càmera de fotografies, únicament. Per tant, tu fas la fotografia. L'únic avantatge que pot tenir és que et permet, doncs, reducar... si els ulls et surten de color vermell, doncs et permet reducar-lo, i d'aquesta manera, doncs, enregistrar la fotografia d'una forma més bonica. La quarta foto, dos col·legs. Col·legs, perdó. És una aplicació que, tal com indica el seu nom, et permet ajuntar diferents fotografies, et dona diferents estructures, no?, per muntar diferents fotos, i d'aquesta manera aconseguir un col·leg amb diverses fotografies teves. Bé, en tercera posició, color free. Sí, molt recomanable, per mi, perquè és una aplicació que fas una fotografia la que vulguis, com si fessin aquí un dels micròfonos, i podem seleccionar, per exemple, el micròfon verd. Llavors, amb el dit mateix, el pintem per damunt, i seleccionem aquella part, i aquella part es quedaria de color i tota la resta amb l'enquí negra, o a l'inversa. Oh, que artístic, no? Sí, quedaria molt artística, i són xules, aquestes fotos. Sempre està bé tenir alguna d'aquestes. Sempre pots fer guai, no?, l'apènges a Instagram, després a algun lloc, i jo soc guai. Després, en segona posició, amb My Cartoon. My Cartoon és una aplicació que utilitza, bàsicament, per fer fotografies de la gent, i que surti com si fos una caricatura, en aquest cas. Pots escollir que sigui com un retrat, com que sigui un dibuix animat, o que sigui, mira, amb l'enquí negra, o amb carbons. De moment, d'aquestes no en tinc cap. Jo tampoc, eh? Són paraèfons només? No, crec que són... la majoria són per totes les dues, per fer-ho en comparant res. I amb primera posició no podia faltar Instagram. Per què no sí que la tinc? Bueno, la majoria de gent per no dir-ho tothom utilitza per prendre les fotos. El que tenen en Blackberry no poden tenir això. Ah, no? No, no. Ni pagar. Ah, no, Blackberry. Blackberry no. Blackberry ja, no. Algú té Blackberry, algun dia. Sí, sí, hi ha gent que en té. En fi, d'on d'Instagram, la xerra social número 1, per cert, en fotografia on cadascú penja les fotos que li dona la cadena. Cristina, moltes gràcies. De res. Anna, que vagi molt bé. Adeu. Si vols quedar-te aquí, en aquell moment perdem amb la cara nervió. Bueno, jo... Mira casa. Vols anar a casa, tu? Sí. No te'n pots anar, no te'n pots anar. Com portes els propòsits, en nou? Bé, però això de fer esport encara em costa una mica. Això és perquè encara no has provat el club Ciutat Diagonal. En plena muntanya de Collserola, t'ofereix el millor que li pots demanar un club, Aireport. I pots fer de tot, tenis, escoaix, golf, yoga, spinning. Si el teu repte és aprendre a jugar a pàdel o iniciar-te amb pilates et regalen dues classes amb un professor. Però jo el que vull és posar-me en forma. Cap problema, el club Ciutat Diagonal t'ofereix en un pla d'entrenament personalitzat, segons els teus objectius. I si t'inscrius ara, et fan un 50% de descompte en la matrícula. Jo no em puc informar. El club Ciutat Diagonal és el 93-473-9671. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, les motges, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres s'ha d'anar a la cinc de la tarda. El club Ciutat Diagonal t'hi esperem. Ara, bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem els racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe els dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crènic o encefàlic. Van morir per culpa d'un cotxe que anava a contraherir acció. Faig fer una adaptada de primària, perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que tens que anar, aniria la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. 5.47 de la tarda, recte final d'aquesta primera hora, a la penya del Morro. Gràcies, el traguet de Podemes Espontàniers del públic que avui hem visita. Avui hem començat el programa. Continuem a marge del sorteig d'un sopar o dinar. És un menú de l'escarxofa del plat de llobre. Per dues persones, el restaurant, el mirador de Sant Jus. Voleu participar i, abans de les 7, 9-3-3-7-2-3-6-1, lliurem el sorteig. 9-3-3-7-2-3-6-6-1. Avui, com hem començat el programa, iniciem una nova secció que a mi em fa especial il·lusió. Cada setmana intentarem parlar amb la Clara Nervión, que concretament hi ha coneguda per tot. Per la ràdio, perquè ha col·laborat amb molts programes. Sant Jus tenc, de tota la vida. És coordinadora de marketing i xarxes socials d'aquesta revista de tendències de Barcelona. Clara, bona tarda. Hola, si tal. Molt bé, molt content de saludar-te. Intentarem cada setmana desgranar alguns dels temes que tracteu a la revista. Una revista que, per cert, es va presentar a l'Himècreas el kiosk i els divendres amb el periódico de Catalunya. Sí, exactament. Per cert, tema primavera Sound, ahir es va presentar el cartell, i ho van fer d'una forma molt especial. Doncs sí, la veritat és que aquests del primavera sempre s'empesquen alguna forma original de presentar el seu cartell. L'any passat van ser una gala com si fos un joscar, i aquests dany ens van convocar al cinema i veu de Barcelona per passar-nos a una pel·lícula. I a la pel·lícula ens anaven sortint amb samarretes, amb pòsters, els diferents confirmats d'aquest any, del primavera Sound 2014. Hi ha hagut sorpreses o no? No, ens hem tingut de tot, Jordi. Si vols, explico una mica les coses així més importants del cartell, que vam saber ahir. Hi havia tres grups que ja sabíem, que ja estaven confirmats de l'any, que eren el Zarkat Fire, els Pixies i Neutral Milk Hotel, que potser és el grup menys conegut, però és un grup que els anys 90 va triomfar molt, i amb només dos discos, el Mercat es van fer absolutament grans. I ara tornen i tornen pel primavera. I després van confirmar també grups que ja sospitàvem que vindrien, com, per exemple, els Nine-Each Snakes, d'aquests que fan rock industrial i una mica de metal, van confirmar també Fulls, els escosesos Mockway, que van confirmar Shellac, que és un grup que ve cada any, cada any, cada any pel primavera. Per tant, no era una gran sorpresa. I després, també, van confirmar la reunió des de l'Audaïs, que feia molts anys que no tocaven junts, i Volcano Choir, que potser no us sona res, però si us dic Bon Iver, aquest, possiblement, sí que us sona, i és el grup paral·lel del cantant. De fet, el primavera saun és un dels principals festivals que hi ha a la ciutat com tal. Quan serà, en guany, ho saps, això? Serà l'últim cap de setmana de maig. L'últim cap de setmana de maig, eh? I el resultat del 29 d'altre... El... bueno, els dies grans, que són dijous i van desissabte, serà al parc del Forum, i després, al llarg de la setmana, fan altres concertes, a l'Apolo, al Barge, en diferència a la Barcelona. Com sempre, molt buit, no?, i molt... Tot, molt tranquil, perquè la gent... Tot molt tranquil, res de gent, no, i a més, aquest any, també us vull comentar sorpreses, grans sorpreses. Ah, sí? Com, per exemple, el cant d'octubre, Silé Caetano Veloso. Home, Caetano Veloso? Sí, que, en principi, no ens pensàvem pas que fos un cant d'autors susceptible de venir al Primavera saun, d'un altre que no és índia o no és gaire de música alternativa, però l'han confirmat també i ha sigut una de les grans sorpreses. De fet, això de preguntar, perquè al Primavera saun, els qui dissenyen el cartell, els qui són els responsables, en què es basen per portar aquests grups? Doncs jo crec que hi ha diferents factorses, de ni en compte. Un, que, normalment, els grups que porten, o bé acaben de treure disc aquell any, o bé fèiem el que no s'havien reunit, aleshores, és una elició, poder-los portar. El segon lloc, que els li quadri per data, perquè hi ha grups que no estan tocando en aquell moment, per tant, és impossible programar-los. I, en tercer lloc, m'imagino que hi ha un factor econòmic, perquè si vols portar per inventar-m'ho, David Bowie, potser aquest senyor és a pagar 1 milió d'euros. M'imagino que ells també fan els seus balanços de deshoraria, si els arriben, els arriben. De fet, el Primavera saun funciona molt i molt bé, any, rida, any, sempre s'agraureixen les polseres, eh? Sí, les han fet. I, de fet, per quina edició van, ja, Clara? Ja no sé per quina edició van, no tinc ni idea, però per moltes. Per moltes, per moltes, en fi. Per moltes. Això sí. Ahir estàs acreditada com a Time Out, no? Ahir estàs acreditada, sí. Vam estar fent tuits perquè la nostra comunitat de Twitter s'ha sabentès a totes les noies sets de temps reals. Tu portes el Twitter de Time Out, no? Sí, entre 3 coses. Quants seguidors teniu a Twitter de Time Out? Doncs mira, diumenge vam arribar a 50.000. Què dius, ara? Ai, que em podeu un aplaudiment! Una bona setmana per començar les accions, justament amb tu, Clara. Sí! Per cert que, en aquesta revista d'oci, també aquesta setmana que avui ha sortit del Kios, parleu de la millor arquitectura de Barcelona. Sí. Et has de comentar que no he llegit el reportatge i no sé si això va lligat el nom de Gaudí inevitablement. Doncs la veritat és que no li hem volgut donar una volta aquest, la millor arquitectura de Barcelona, intentant ho lligar... Ha cagat, va bé, va bé, va, va, va, va, va, va, va. No passa res, no passa res. Ah, de fet, l'excusa per parlar de l'arquitectura de Barcelona és que el MAC va inaugurar una exposició dedicada al grup ERRA, que eren un grup d'arquitectes que van començar a desenvolupar les seves teories d'una mica després de franquisme. I, aleshores, arreu d'això, ens parlem d'edificis singulats, i és molt curiós. I us puc donar dos exemples molt ràpids. Sí, sisplau. Hi ha un edifici David, que està al carrer Arribau amb Tocet. Jo no coneixia. No, no coneixia, no em sonava. És una antiga fàbrica de cotxes. Sí. I la curiositat d'aquest edifici és que té rampes internes que pots anar amb cotxe fins a l'àptica. Pots pujar amb cotxe. Fins de l'espatx. De fet, la padrera també té una rampa, però no sé si per pujar dalt, però, probablement, per baixar baix, sí. Sí, jo diria que és per baixar la padrera, però pots pujar fins a l'àptica amb el cotxe. Que fort, que fort, que fort. Per cert, ara mirem bé el cap que l'edifici Godó, que està allà a la presa Francesc Macià, que li ha acruït la vanguàrdia, a mi m'han comentat que hi ha un... no ho he vist mai, no? Un heliport. Un heliport per si el senyor Godó, que es veu que està dalt de tot, que té un edifici... i un àtic petitet, eh? A tende metres quadrats, i... Sí, sí, sí. Ah, exacte, exacte. El golfe és que no és doble, mal endreçada. Doncs, es veu que té un heliport allà, per si ha de sortir o arribar amb el helicòpter. Això no ho sé. Que passés que em sembla que està bastant vigilat el tema dels permisos de vols helicòpters per dintre la ciutat, no? Jo crec que això és un rumor, però... Rumore, rumore, rumore. I l'altre edifici també, curiós que vols comentar, Clara? Doncs us vull comentar un moment que em fa especial il·lusió, perquè un dels 10 edificis que destaquem és la fàbrica de Ricard Bofill a Sant Justes Verne. Ah, molt bé. Time out, Sant Justes Verne. Aquí hi ha hagut una mica de mà a Sant Justenca, no? Sant Justenca, sempre estem parlant. Intentem posar-me tot el que podem. Clar que sí, clar que sí. I la fàbrica, que és el taller d'arquitectura de Bofill? El taller d'arquitectura, exacte. Hi ha unes fotos supermàques d'aquest edifici ple, a plantes, i al costat del Walden. I molt curiós de fet i molt especial. I també ens en fem ressó. Molt bé, doncs aquest reportatge, la millor arquitectura de Barcelona. I també, ja per acabar, perquè no tenim gaire més temps, aquests últims minuts vull parlar d'una mica de menjar, de les lasanyes. També parlaves de lasanyes, el Time Out. Però som parlant de lasanyes perquè estem farts d'algun restaurants, i que ens les posin congelades. No cola, no cola. Molt bé, molt bé. Molts cops pensem que no és fàcil trobar una bona lasanya realment italiana, feta amb carinyo, quasi com si l'havien fet la iaia. I us proposem... proposem 6 o 7 llocs per menjar lasanyes de Davó. Des de la més tradicional, amb salsa bolognese, fins a algunes una mica més modernes, amb formatge de cabra, amb carbassa, amb porro... Oh! A mi, personalment, la lasanya és un dels meus plats preferits. Si està ben fet, és boníssima. Sí, a mi m'encanta també. Una pregunta, quan feu aquests reportatges, vosaltres, pel bé del periodisme i pel bé del reportatge, heu de provar tots els plats que us ofereixen als restaurants. Això li haurà de dir el senyor Ricard Martí, que és el coordinador de la facció de menjar i veure que es passa tot el dia de bar amb bar, i els restaurants proven les delícies més grans de Barcelona. A Petalma té una entrevista, eh? Petalma té un... Petalma té un pel corró. I no t'ha convidat mai. Vina que, clar, ell tampoc no cal que vagi sol. Saps què passa, pobre, que a vegades li diuen quin morre, però a vegades també se'n van a menjar la sanya a les 11 del matí, perquè no té més temps. Això, llavors, és una mica més clar. No disfrutar o disfrutar. I menjar la sanya tota la setmana... No sé si no ens cansaríem. Si ho feia el Gàrfil. Ah, tens tota la raó. Escolta, Clara, ens ha agradat molt tenir-te avui al programa, i ens agradaria tenir-te cada setmana a la feina del morro. Tu com ho veuràs, Clara? En rebollades amb truqueu i aquí amb panió. Oh, que bé, estem molt contents. Clara, moltíssimes gràcies, que vagi molt bé. I la setmana que ve, ens expliques més coses sobre la revista, que amb aquesta escura també ens posem una mica el dia del que passa a Barcelona, perquè estem aquí sent just en el nostre món desconectat de la ciutat. Això és un cap de just metro i baix aquí al centre. Clara, moltes gràcies, que vagi bé. Moltes gràcies a vosaltres. Gràcies. Bé, doncs ja ho tenim, això, eh? Un minut, anirem al punt de la cita a la tarda amb la Clara Nerviós, que hem inaugurat. M'ha agradat, eh? Per un moment, eh? Perquè quan li has fet la pregunta, ha fet un petit silenci i dic... Ja està, que sí, la tindríem cada setmana. Ha fet un petit silenci i dic... Ai, mira. És que passa que no ho hem acabat de lligar. No hem acabat de lligar encara, quin dia. Llavors, clar, encara estem en l'equip de producció, eh? Que, com sabeu, són una decena de persones. El programa. Efectivament, estan acabant de mirar-se el dia que pot anar. Avui ha entrat, perquè l'Èric Pomar, que fa les aplicacions mòbils, no ha vingut, l'envia amb una alçada a l'Èric, que diu que està d'exàmens. L'Èric Pomar està d'exàmens. A l'avenient té un altre examen. Podem acabar les recomanacions de les aplicacions... Sí, no, les tenim aquí. A la segona hora, potser... A la ràpid. Perquè pensa que hem de connectar amb el que és el de joves. I el Sergi Rada, allò que fa... Ai, no em molesteu! I llavors penja, ràpidament, la Rosers, no. La Rosers, que és la educació canina, que s'ha revoluït tota aquesta setmana. L'hi comentarem, que hi ha un auge que és molt fan de la seva secció, la Marta Serna, que va a trucar ahir. I acabarem avui amb el Sergi Pon, des de Nova York. Tot això, a la segona hora. Bona tarda, Amorro. Fins demà mateix. Catalunya Informació. Bona tarda, són les 6. Bona tarda. Com d'ull, primer de tot aquesta hora, la situació a carreteres i autopistes, equipviar-hi endavant. Em faré un trènsit lenta a la ronda litoral. A cantonis han sentit trinitat i cues a la ronda, de dalt. La Vall d'Aure també han sentit trinitat. També l'Antitud ja, i alguna troada a la Pc de Barbarà, han sentit sud, a la B30 també, Barbarà també han sentit sud. I força d'encitat a alguns trams, de la C58, a Montcadera, s'han sentit sud. Això, no és una incidencia, la T. Des de la T32, que al parelló, on se s'hauria donat pas alternatiu. Catalunya i 4 comunitats autònomes més es sanifiquen el seu robot gelalom, fet just abans d'entrar en negociar amb el ministre Berta el desenvolupament de la seva reforma. La consellera d'ensenyament d'Idena Rigau acusa el ministre d'Actu en precipitació i volint imposar les seves idees. El PP ja compta un document pròpi, de 90 pàgines, per combatre el superanisme, i amagar les conseqüències negatives d'una Catalunya independent. L'argomantari elaborat per la FA és preveu també una fractura social i la falla d'economica. La presidenta del PP català, Lícia Sánchez Camacho i l'exdiregent del PSC José Saragoza no s'han presentat avui davant el Parlament per donar explicacions pel cas Método 3. Tant el PSC com el PP argumenten que no tenien l'obligació d'anar-hi i Convergència Unió i iniciativa han demanat a la Líder Popular que deixi l'escó de Sánadora perquè ho és per designació parlamentària. Centenars de persones es concentren aquesta hora davant l'ambaixada espanyola Bruselas contra la reforma de l'avortament que planteja el govern de Mariano Rajoy. L'acte l'han convocat diverses associacions europees a favor dels drets de la Tona. Una quarta part de la riquesa espanyola generant l'economia sumargida a la crisi ha fet pujar el frau en 60.000 milions, segons un informe tècnic del Ministeri Digenda, que xifra en 230.000 milions al volum total de l'economia sumargida a Catalunya, és la cinquena comunitat menys castigada per aquest frau. El Tribunal Suprem rebaixa les condemnes contra el constructor Josep Luis Núñez i el seu fill per delictes de soborn, en el cas Isenda. També condemnar a 6 anys de presó en lloc de 13 els ex-inspectors capitostos de la trama, que a canvi de diners als anys 90 afavorien empresaris, perquè paguessin menys impostos. Un de cada 3 infants de l'estat està en risc d'exclusió social, quan fa dos anys eren un de cada 4 els menors en el llindar de la pobresa. Segons ells de Txildra, en un 34% dels infants espanyols viuen en risc d'exclusió, més de 2.800.000. Catalunya informació, esports. El Barça busca l'accés a les semifinals de la Copa en un partit contra el Llivanja amb l'aventatge de l'1-4 de la nada. El partit començarà a les 10, a les 9 farà la TDP. També avui, a partir de les 8, l'ètic de Bilbao a l'ètic de Madrid, els madrilenys, van guanyar per una serra en l'anada. Entre 8 i demà es podria fixar una data per al judici per l'acció de responsabilitat contra l'expresident del Barça, Joan Laporta, i si el procés podria implicar altres exdirectius com Rossellio Bartomeu. En el d'Espanya, el sessió de Sergio Tejera l'ha d'haver fins a finals de temporada i Joan Capdevila, que estarà 3 setmanes de baixar per una fractura en una costella. I en Batalpolo, derrota de l'ètic barceloneta 9 a 8, en la piscina de l'Olimpia, cos en partit de la Champions. Tot i això, els mariners, seguixen líders del seu grup. Pel que fa el temps, a l'estat d'atmosfera més inestable, no vols irroxats i pluges febles a la meitat sud de Catalunya, punts de Lleida i la Catalunya Central, nevarà per sobre dels 500, 100, 100 metres. A la nit, les precipitacions m'hi embaran. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia. Pasen 4 minuts de la sis. La ciència i el disseny uniran aquest divendres en un diàleg creatiu a l'espai de lliure creació Carme Malaret. L'espai s'organitza periòdicament unes converses entre dues persones que parlen i debaten sobre el món artístic. Aquest divendres, el dissenyador Kim Deu i el científic Arne Giral, parlaran de maquetes i realitats. L'objectiu d'aquests diàlegs creatius és buscar punts d'unió entre matèries diferents, com poden ser, en aquest cas, la ciència i el disseny. A més, la idea és obrir un debat amb el públic assistent. Aquest cop conversaran sobre maquetes i realitats, a partir de la idea del disseny des dels seus camps de treball i experimentació, i les intencions en aquest diàleg serà demostrar que la creació contemporània és més dinàmica que anys enrere i que no hi ha tants dogmes com abans. Aquest diàleg artístic serà divendres a les 8 del vespre a l'espai de lliure creació Carme Malaret, al carrer Bonavista 105, i és obert a tothom. Creix el nombre de usuaris dels autobusos i a la 46 i a la 10, Jus Metro i Jus Tram, l'àrea metropolitana de Barcelona, les dades de viatgers de les línies de bus que gestionen empreses, com Sulei Sauret, Rosenbus o Món, que donen serveis senjurs, la línia més augmentada del nombre de usuaris, és el Jus Tram, on ha agraçut un 4%, que són prop de 3.500 viatgers més que un any enrere. La segona línia, en parada de senjurs que ha guanyat més passatgers, l'Adeu, ha augmentat un 3,4%, cosa que es tradueix en 50.400 usuaris més. I la línia d'autobús nocturn, que passa pel municipi, però també ha pujat un 3% en nombre de usuaris. Acabem amb aquest bullet i explicant-vos que aquesta hora comença una conferència que imparteix Alicia Casals sobre els reptes de la neurorobòtica. La robòtica aplicada a les necessitats de les persones amb problemes físics és el tema d'aquesta xerrada que es fa a organitzar de la part de l'extensió universitària per la gent gran del Valls Llibregat a la vagoneta, la neurorobòtica és un camp de la biotecnologia, que és avançant dia a dia, i que gràcies a aquesta ciència els usuaris poden controlar més fàcilment les màquines que apareixen un servei assistencial. De tot plegat se'n parlarà aquesta hora, a partir de l'assist, com diem, a la vagoneta. I de moment això és tot més informació a l'A7, els senyors notícies, Alicia Véspera. Com portes els propòsits en nou? Bé, però això de fer esport encara em costa una mica. Això és perquè encara no has provat del club Ciutat Diagonal. En plena muntanya de Collserola, t'ofereix el millor que li pots demanar a un club, a Airepurt. I pots fer de tot, tenis, escoaix, golf, llogues, spinning... Si el teu repte és aprendre a jugar a pàdel o iniciar-te amb pilates, et regalen dues classes amb un professor. El que vull és posar-me en forma. Cap problema, el club Ciutat Diagonal t'ofereix en un pla d'entrenament personalitzat, segons els teus objectius. I si t'inscrius ara, et fan un 50% de descompte en la matrícula. Jo no em puc informar. Només has de trucar al 93 473 96 71. Club Ciutat Diagonal. 50 anys del concili Baticà-Sagón. Veus de la paròquia? Repasse, en aquest curs, 2013-2014, l'impacte d'aquell moment d'obertura i renovació de l'església catòlica. I espanteja què ha passat. El que ha passat és que l'església catòlica, l'impacte d'aquell moment d'obertura i renovació de l'església catòlica. I espanteja què ha passat. I espanteja què en queda després de mig segle de la seva celebració. Veus de la paròquia? Estan vosaltres cada dimecres, a dos quarts de vuit de la tarda? I, en repetició, als dissabtes, a dos quarts d'onze del matí? 60 i més. El Magasín fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes... Tot allò que paga la pena, té ser comentat, tots els dimecres, a les vuit del vespre. I, en segona audició, els dissabtes, a les onze en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Els dissabtes, a les onze en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Per seguir l'actualitat del baix i l'obregat, informatiucomercal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat, el teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomercal.com Si, si, 10 de la tarda, benvinguts a la segona hora de la penya del Morro. Aquí a una zona parlarem amb el Sergi Pont, des de Nova York, com cada setmana ens envio la seva crònica, que avui anirà sobre la Super Bowl. Es veu que és maisteria, es veu que és el fenomen a la ciutat, tot el que està envontat en un escenari especial a Broadway. Ell necessita alguna cosa de què hi ha polèmica amb l'anunci. Hi ha polèmica, bé, potser ens ho explica. Potser ens explica el Sergi Pont d'aquí una estona del programa. A més a més, també tindrem la Rosé Ars, com cada setmana, per parlar d'educació canina, avui sobre la bellesa del gos. Em ve baixa, vol donar un punt de vista positiu i algun consell de com acompanyar en els últims dies o les últimes setmanes de vida als gossos. Avui ens trobem amb el casol de Joves, amb el Sergi Arrada. D'aquí uns moments l'hem trucat ara mateix i em diu, no. Diu, truqueu-me d'aquí uns minuts, quins minuts truquem, Sergi. Però no t'escapes. Abans de tot això, com sempre, repassem el Trending Topic. Avui també ha sigut el més comentat a Twitter, Susana Díaz, perquè la presidenta Andalusa enmudeix davant les preguntes dels mitjans sobre el conveni signat d'UGT, pel qual els socialistes andalusos rebrien diners dels cursos de formació. No ha dit res, no? Bàsicament, si estàvem, en aquest cas, acostumats sense declaracions davant els mitjans de comunicació, en aquest cas, avui, Susana Díaz, ha habitat una vintena de periodistes que esperaven preguntar-li un cop acabat i les mostres informatius amb l'alcalde de Toledo i Miliano García Pech, per aquests acords signats amb l'UGT que haurien, per més, al PSOE cobrar les subredacions de l'UGT andalusa pels cursos de formació. Seguida per un numerós grup de personal de seguretat, que s'ha dirigit cap al hotel sense contestar cap pregunta. De la mateixa manera ho ha fet la Direcció Nacional, que tampoc ha volgut fer cap tipus de declaració al respecte, i en concret ha estat el número 3 del partit d'Oscar López, qui ha esquivat les preguntes per evitar confirmar o no. Si Susana Díaz va ser qui va signar els d'acord amb l'UGT, dient que aquesta qüestió la van aclarir i a la seu del partit socialista nacional i també a la seu de l'Andalus. En aquest cas, Jordi, no tenim ni resposta ni de l'un ni de l'altre. Què diu la gent a Twitter, per exemple? Susana Díaz eludeix a aclarir el seu pacte econòmic secret amb l'UGT. Un altre comentari, no sabem si és familiar o no, però és l'Alberdo Villaverde que diu Susana Díaz. No era aquella qui deia que un president ha de donar sempre la cara. Doncs avui ha fugit de la premsa. Ah, perdona, i David Borrego diu que currículum vitae de Susana Díaz. Presidenta ha dit de la Junta d'Andalusia socialista de Saló i implicada a la trama dels eros, de vergonya. En fi, Cristina, gràcies.De res. Bé, connectem ara amb el casal de joves de Sant Just. Un home. Unes idees. Un color al blau. Unes clares a la barba. Un físic portantós. Sergi Arrada, Ruiz. Bona tarda, bona tarda. Bona tarda. Com estem? Bé. Avui una mica liatja el casal de joves, on m'ho sembla a mi? Sí, sí, lialíssim. A veure, aquesta què passa? Si no teniu cap mena de tasc de doli, no? No, però... Estàvem surant altra cosa, va bé? És que sento soroll de fons, aquí. Sí, sí, m'estic tancant, ara ja saps que a mi m'agrada tancar-me. Sí, jo ho sé, és una persona solitària. A veure, explica'ns, perquè què està passant, avui, el casal? Ficarem uns miralls a la sala de l'avalt. Uns miralls? Sí, per les classes d'avans de cafè. Ah, bé. No siguin per tu, o per la gent que esteu al casal normalment, i mirar-vos lo guapos que sou. No, no, cal, ja ho sé. Ja anava bé, el físic portant tots, que hi fa un moment, perquè la cosa ja anava per aquí. O sigui que continuen les remodelacions... Continuem, continuem. El casal de joves de Sant Just, no? Sí, de fet, aquest matí hem tornat a Nalikea i hem comprat més mòbles. Ah, sí? Sí. Jo he comprat la Quimmel, quins mòbles que n'hi heu? Erick. Ah, molt bé, molt maco, el mòple Erick. I on l'utilitzareu, el mòple Erick? El despatx, el despatx. Va posar els fuls i les vostres cosetes. Sí. Escolta, i aquests miralls, que ets xulo, o no? Sí. Que són un mirall, dos miralls... Un mirall de tres metres amb unes guies, perquè, com que la salada les fan molts aniversaris i es joga molt, doncs, quan no calgui, s'amagarà darrere d'unes fustes per unes guies i quan se les treu, no les treu. Ah, molt bé, eh? Molt gran, no? Sí, sí, un mirall a norma, no?, a norma. Tres metres? Tres metres, qui el neteixerà el mirall? I per què els miralls... La persona que neteixa el casal. Molt bé, molt bé. Sergi, explica'ns, a part d'aquesta novetat, que és d'ara mateix, que estan acabant de pujar el mirall a la norma. No, agafen mesures... Ah, vale, vale, vale. Doncs això, explica'ns quines coses hi ha previstes pel casal de joves de cara als propers dies. Doncs, bueno, ja hem tancat la votació de la pel·lícula del cinema més jove. Ah, és veritat. Ara me'n torna a servir... Això és el cinema que us portia? No, és el cinema jove. Ja ho hem après. La gent pot votar, no? Ja podria votar. Però hem tancat la votació perquè la pel·lícula és aquest dissabte. Sí. A quina hora? Quina és la pel·lícula? Quins nervis, quins nervis. A veure, quina és? Ahora me ves. Ahora me ves. Pel·lícula guanyadora, entre tota la gent que ha votat, el Facebook del casal de joves, una pel·lícula que tu has vist, i que creus digne candidat a ser la protagonista d'aquest cinema jove, d'aquest dissabte? Bueno, jo no és la que hauria triat, però és una pel·lícula molt aviat pel cinema més jove, perquè és una pel·lícula molt enfocada a un públic adolescent. De què va? Ara me ves, ara no me ves. És un thriller amb màgia i tal. Ah, molt bé. Sí, són una barreja entre Yagras i Max. Sí, però és com... És un Max supertelevisius. Rullo de bicó, per fi, oi? Sí, però a més robant. Ah, molt bé. Molt bé, molt bé. Doncs això serà aquest dissabte... A les 6. A les 6 del vespre. De la tarda, sí, i gratuït amb la versió del plada. Ah, molt bé, escolta. Com que els joves no ja xeixen. Encara que no seguim joves, podem anar-hi? Sí, tu sí. Per què no aniràs? Perdona, no ho sabem. Potser vinc i vaig. Vale. Potser vinc i vaig. Doncs t'esperem. Si tu no arribes, no comença. Si no ha arribat, a la Ciri 5 no ho tiraran. Vale. Aquest dissabte, justament, no puc. Ja ho fem. Ja, però no... No els puc, no puc. M'agradaria molt anar-hi, perquè... Molt. Escolta, no te'n fotis, que és veritat. A veure, m'he vist, i a més, amb versió original. A veure, què sé que jo? A veure, és el meu vespre. Aquest dissabte, més coses, Sergi? Bueno, després hi haurà el sopar del cau, que això no... Això no... Doncs després hi haurà el sopar. Això serà aquest dissabte. Perquè no tenen local, i potser s'ha d'adormir, que ho sàpigues. Clar, mions, s'ocupen al casal. Potser diuen, no, és que fem un sopar, tranquils. I el diumenge... Estan instal·lats i tota la setmana. Però, vaja, en principi no, que en donen a la teneu. Diuen, sabies això, Sergi? Sí, sí, sí. Doncs el sopar del cau només pot anar gent del cau, no? Exacte. Home, si ens podem enfolar, així, quadri-barrat, de color groc... I, home, groc, no, blau i verd, alguna cosa... Potser cola com a castós, per exemple. Ah. Vots que no t'agrada la idea, eh? Bé, en fi, alguna cosa més que sigui d'interès públic? Doncs, bueno, estem buscant a Menors de 18 anys. Sí, per tant, jo entro per poc aquí, però ho digues, digues. No era mental, eh? Ah, vale, vale. Ah, vale, vale, vale. Estem buscant a Menors d'edat que vulguin organitzar... la festa del Carles Tolte, aquí al casal d'Ajoba. Home, jo ja... Jo també, segur, segur. Ja està, ja està. Dani Martínez ja s'ha proposat ell mateix, molt bé. El que passa és que li heu dit que, en principi, hi hauria de participar més gent, només ell sol? Sí, sí, jo ho sap. Per tant, hi haurà una festa de Carles Tolte per Menors de 18 anys al casal d'Ajoba. Exacte. Una setmana després del Carles Tolte, d'aquí de Sant Just. Si no et tinc malentera, em sembla que és el 22 de febrer. La... la... la Rua i tal, aquí a Sant Just, que ho han avançat, i nosaltres ho fem una setmana després, el dia 1 de març. 1 de març? Per la tarda, vespre, aquí al casal d'Ajoba. Molt bé, què és el que hi haurà previst per la gent que hi vagi? Clar, és que per això mosquem joves, perquè ells triaran el motiu de la festa, si volen que hi hagi un concurs, quins seran els premis, o sigui, ho han de pensar tot. Una mica, clar, una mica... Idees, idees, no?, brainstorming per aquesta sosta. Clar, i que vulguin estar aquí muntant una mica tot el botarro. Sí, sí, de fet, m'imagino que un dels requisits serà una disfressat, per exemple. El que, perdona, no t'he sentit, ara. Que un dels requisits de la festa de Carles Tolte és jove serà la disfressat. Clar, la disfressar-se, si t'hi prendes a triar, si volen un motiu general, o que tothom es disfressi com vulgui, no sé, moltes coses. Molt bé, molt bé, doncs aquestes són algunes de les... Vaja, els dividers que estan al caral de joves de Sant Just. Què més teniu, Sergi? Doncs també, ara, al febrer, comencem un altre concurs de cartei. Un altre? Sí, aquest han focat amb el dia de la dona. I, bueno, també és un concurs per menors d'edat. Ja té euros de premis. És un bal de la vacuna per bateries escolars. No n'hi va, no n'hi va. És per estudiants de Sant Just d'Esvern. Molt bé. I, bueno, han de fer el cartei, que serà el cartei del dia de la dona del caral de joves. Bé, de fet, no és la primera vegada, no? No, l'ha impassat ja ho han fet. El que passa és que el veto de votació potser serà diferent. Ja no es votarà per Facebook. Sí, crec que està bé, va, va. I hem après i votarà la regidora de gènere de l'Ajuntament. Ojo. Ginnapol. Sergi Arrada. I una professora de l'institut. L'assumpte, potser. L'Àngels, segurament. L'Àngels, l'Àngels Mustines. No es perni una tampoc l'Àngels Mustines. En fi, doncs Sergi, hi ha alguna cosa més així? Bueno, de unida, no? Ja ho sé, però és que avui tens temps. No hi tens suficient, tu? No, però és que, Sergi, avui tens temps per comentar el que vulguis, i un dia que tens temps no l'aprofites. No ho sé. Tot bé, la família ve, Sergi. La família ve. Jo ve. Per cert, tu vas comentar que vaig venir a fer una visita al casal, l'altre dia? Sí, sí, sí, sí. Està molt bé, eh? Ja no vol que torni fins aquí un any, no? Vull dir, ja has fet la visita. Hi havia molt de moviment al casal de Jove. Hi havia molt de moviment, eh? Jo no sé com m'aguanteu de bon rotllo, eh? Perquè, clar, a vegades els nens i nenes o nois i noies... No diria que són una mica pasadets, però s'ha de tenir una paciència especial. Sí, sí, sí. Però ja les preses tenen temps de conèixer-te a tu. Ja, ja, sí. Ja tinc la mà. Tu, simpàtic, que tu ets simpàtic. Escolta, gràcies, que vagi molt bé. Ja es tornem a trobar dimegres, que ve, si vols. Vinga. Adéu, adéu. Em sap greu, perquè hi ha hagut una oient que ha trucat fa una estona per participar al sorteig d'aquest menú de l'escarxofa del Prat de Llobregat pel restaurant El Mirador de Sant Just. I no l'hem pogut atendre perquè estem fent l'entrevista amb el Marc Rius. A dir, trucaré més tard i no he trucat encara. I després la Clara. La Clara, què? Potser ha trucat, també ha entrat per telèfon, per tant, si ha trucat no l'hem pogut agafar. Ara, Marc Sergi... Deixem desmentir un rumor, que ja veig que circula per tot arreu, i tu ja el fas extensible i patent, i és que a la ràdio no només tenim una nina de telèfon, eh? M'hi ha dues. Vull dir que si truca algú durant l'entrevista, o ja fa una trucada... Bueno, l'entrevista no. Doncs és un col·laborador, sí que ho podríem parar. Si hagués sigut el Sergi Arrada, que jo estava llarga en la secció, perquè volia que truqués algun oient per tallar-li la secció, en ningú no ha passat, el podem tallar i el podem parar. A principi, si és col·laborador, d'aquí uns moments tenim a la Rose Arts per parlar d'educació canina, que avui ja hem comentat que ens parlarà sobre com afrontar els últims dies o setmanes d'un gos. Si algú truca durant el seu espai, pararem el programa, per exemple, per atendre la seva trucada i participar als sudets. Que després tenim el Sergi Pon, des de Nova York, que ens fa el reportatge de la Super Bowl. Si truca algú... No ho sabem, què faré? No ho sabem, no ho sabem. De Nova York, les trucades, Jordi, complicades, eh? Per això dic, per tallar-la. No ho sabem, ho destruqueu i ja veurem si pararem o no la trucada. Fem una pausa i tornem ara mateix amb la Rose Arts d'educació canina, l'espai amb més audiència de la penya del Morro. L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe als dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crènion safàlic. Van morir per culpa d'un cotxe que anava contra il·lecció. Faig fer una adaptada de primària perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que tens que anar, aniré a la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell d'est. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Fins ara! ...mira també. 25 de la tarda, ja tenim els gossos... els gossos a borden, eh... això vol dir que... Vaig sentir aquesta cintunia a un altre lloc, eh, Jordi? Què dius? Una outra ràdio? Sí, crec que sí. Perdona, perquè... Oh, no sé si la radio era tele, però l'utilitzaven també per alguna cosa... M'estàs dient que les sintonies de la penya del Morro les utilitzen altres mitjans de comunicació, que no són radio de d'Esber, perquè mira, si és un programa de ràdio d'aquí, passi. Però quin programa era, saps? No recordo, ara, és que tampoc sé ni si era per la tele, per la ràdio, o quan ho vas veure. Catalunya Ràdio?No ho sé, no ho sé. Què era? Catalunya Informació? No crec, no que Catalunya Informació fiqui la sintonia. Què fan a Catalunya Informació, ara? Gràcies, bona tarda.Hola, bona m'esperada. El Corte Inglés us ofereix la informació? Molt bé, el Corte Inglés, per a escòps, bona m'esperada. No, estireu, que connectem amb Catalunya Informació als Vulletins. Ja pot, sí. M'està de més saber de què et parlen. En fi, tenim el telèfon. Com que a setmana d'ahir hem de veure la Rosé. Rosé, bona tarda.Molt bona tarda. Hola, bona tarda, Rosé. Deixem-me, abans de començar, que et feliciti i que et faci extensió de la felicitació de tot l'equip del programa, perquè tu no ho saps, em sembla, em sembla que no ho saps. Però ahir va trucar un nauient, perquè fèiem un sortet, un sopar per a la dinar, per a dues persones, al restaurant El Mirador de Sant Just, i li vam preguntar, va dir que li agradava molt el programa, que moltes gràcies, que estava molt bé, és la Marta, la Marta... Mira, la Marta Serna, que va trucar ahir, i va dir que la seva secció preferida era la d'educació amb l'Ina. Oh, molt bé! Molt bé! Escolta, moltíssimes felicitats. Ara no sé si la Marta avui no t'està escoltant o no, però que hi ha gent que li interessa què passa amb els gossos. I no és l'única, eh? No és l'única. Que bé, que bé, molt bé! Què et fa il·lusió, això? T'he de dir que no t'ho hem dit mai, però sempre t'aniria el dubte. Què, haureu sentit la gent o no? Sí, és un dubte recorrent, de fet, jo, eh? Pobre la Marta, i en un moment li vaig dir, és una broma que s'ha trucada o què passa? No, no, que sou de veritat, i que us veu molt gràcies, i tal. Gràcies. En fi, què he de dir? Fins aquí hi ha l'autobombo, i ara la poso d'aquesta cinc... Ah, bé, bé, hem d'anar al tema, però vaja, que us sàpigues, i tant com l'Albert, que compartiu la secció d'educació canina, que, com a mínim, una persona us escolta. Molt bé, doncs ja val la pena fer-lo. Bé, atenció, perquè avui... No parles tant com educadora canina, sinó d'un tema que et toca una mica més personal, també, perquè... Sí, el sobre de prop, el sobre de prop. Vull dir que avui vols parlar sobre la ballarça del gos amb bé baixes, que és a dir, quan un gos es fa gran, i, fins i tot, com acompanyar els últims dies o les últimes setmanes de vida d'aquest gos o gosa, no? Sí, sí, perquè, bueno, és que ara m'hi he trobat, no? I he vist que, bueno, que hi ha coses que es poden... Se'n pot fer una reflexió, treure conclusions i dir-les, no?, perquè poden ajudar. Jo tinc una... Si voleu, us explico ja directament el tremor en matèria. Si us plau. És una bòxer de 12 anys, que ja l'hi vam operar fa uns 6 mesos d'un càncer, i ara se li ha tornat a reproduir de manera molt agressiva, i estem esperant, no?, perquè no poden operar-la, llavors està mantint inflamatoris, i ja està molt viva, està molt bé, però, bueno, ja sabem que acabarà baixant això amb relatiu poc temps. Perdoni, és una altra solució. Ja sabeu que és terminal. Exacte. I, llavors, vosaltres, com ho encaixeu, no?, perquè, a més, clar, des d'aquest punt de vista, que també que podem dir a la gent que no estigui escoltant... Clar, avui m'he plantejat, hòstia, aviam, no és com un càncer, no sigui... No vull dir per un criu que és molt un càncer, és d'això, però amb algú, no vius tants anys, i comparteixes tantes coses, que al final hi ha una vinculació efectiva bastant gran... Evidentment, evidentment. I es passa malament. I, llavors, bueno, no sé, jo... El que sí que he de dir aquí, des de la meva serena, també, de estar-ho vivint amb la meva gossa, és que sempre se li ha de treure un caliu positiu a les coses, no?, i, bueno, si voleu, comencem pels consells, que anem per pràctica, que no aquell res a la butxaca, i després parlem una mica més de tot el tema... el tema aquest més emocional, com el que miro a casa amb els nens i amb els altres gossos i tal. Comencem pels consells, de veritat, què recomanes a la gent que es trobi en aquesta situació? Aquests consells són igual per tots, és a dir, que aquests consells són igual per tots els gossos, depèn del cas, depèn del cas. I aquest ho he generalitzat una mica. Ara ho veureu, però, bueno, sí, hi ha dubtes, anem fent preguntes i anem traient. Anem a estirar'm del fil. A veure, el primer i més important, jo crec que això, tinguin el que tinguin i sigui de vells o per malaltia o pel que sigui, és un lloc que sigui molt còmode, que realment sigui incòmode, que no sigui un lloc de pas, que sigui un lloc on per ells puguin estar tranquils, i fora d'estímuls molt potents, no?, a nivell de telèfons i corredisses i crits i tal. Això hi ha també com a tònica general, per les setmanes que puguin venir. Això farà estar al gos bé. I suposo que conegui, també, com podria ser el llitet, que estigui acostumat o alguna cosa així, no? Exacte. Necessiten molt de mim, però tampoc no moltes carícies, perquè és allò de dir... Ara m'agòbies, no?, que pensem en una persona malalta, no té de gust que t'estigui a sobre petonejant i grapejant tot el dia. Llavors, es necessita molt de mi, molt de carinyo, però és més d'una manera més energètica per dir-ho així, no?, que no pas tant de física. Podria ser, en aquest cas, amb mirades, per exemple, no? Sí, inclús, el contacte no el s'ha de perdre. Si el contacte el sentar-te amb ella o amb ell, inclús que comparteixi jo la Xena dorm, dormen les dos, apilotonades amb melès sobre ella, la nina, i la gamza, que són les altres dos gosses que estan convidint, que no és cadell, però és un gos jove, no té encara els dos anys, que dins mesos, i l'altra és una gossa adulta, ja, de tres anys i mig, diríem que, bueno, està... era trentena. Facilitat i acomodar, eh?, el màxim, l'espai i... I l'entorn, l'entorn en general, no només a nivell de decoració de mobles, sinó també a nivell d'estimul sonor, sobretot, i de moviment. Llavors, una altra cosa important, no tots els casos són així, de fet, jo pensava que anàvem cap aquí, però, bueno, sembla que ara, amb els antiinflamatoris, de moment aguantem els passejos al carrer, deixar-los una mica a gust del gos, mal? Dins de la mobilitat i la motivació que tingui el gos, si el gos està motivat per nariz, amb la calma, i si no pot moure'ls gaire, sortim, amb un tip i color, i una miqueta, que vegi que se senti viu, una mica, no? I cap a dalt, i si vol sortir, com és jo, la gent, per exemple, portàvem dos dies, que semblava que no, i ara els antiinflamatoris que li han canviat, la revés fan una mica i vam sortir i no volia tornar a casa. I ja vam ser una volta més llarga de l'enormal, perquè també considero que, bueno, que, si vols fer-la, la aprofitem avui. I en aquest cas, si el veiem molt desganat i molt pensit, es pot evitar aquest passeig i... Jo penso que sí. Jo penso que sí, i inclús sempre és més agradable quan estan així grans el solet que la nit. I llavors, bueno, la gent el vespre, per exemple, última hora, última hora, no baixa. Les altres dues baixen a fer un pipi ràpid i ella no baixa, i llavors el que fem, per si de cas, no cada dia ho fa, però a vegades sí, amb una zona en què hi ha algun cop, quan no s'ha trobat bé, ha anat allà, li posem uns viaris, per també facilitar la recollida i donar-li la comoditat amb ells, perquè s'hi senten fatal, perquè saben que a casa un no s'ha de fer pipi, no? I llavors, per treure-li aquesta incomoditat i també facilitar nosaltres la recollida, doncs uns viaris o algú es cosàpiga que n'hi ha alguns que us saben, la sorreta o els empapadors, hi ha varios sistemes. Val? Hi havia més cosetes. Sí. Val, el tema del menjar i l'aigua, el menjar més o menys com el carrer. Més o menys com el carrer. I jo, inclús, bueno, jo amb les meves ofatges, això, quan hi ha algun que es fa gran i li queda el foquet, és en blanc caprichet, si vol un trosset de pal i donos, si vol un espàrregl i donos, si vol una mandonguilla, també li dono. En principi... Dins del que pugui tolerar algú, esclar. Dins del que pugui tolerar. No agarri res, no? Una mica... Bueno, sí, de caprichet, una miqueta, estem parlant de que queden dies en el millor dels casos setmanes. No, no, no, la veritat és que el que estàs dient, home, més sincerament, trobo molt bonic, no?, perquè, de fet, és com aquests últims dies... Perquè us veu que és una manera... Algú s'està còmode, nosaltres no el veiem petitant, nosaltres tampoc patim tant, i, d'alguna manera, la sensació a casa no és tan greu, no? És algo molt més natural que el cap i a la fi, tots venim aquí per acabar marxant, llavors. Sí, sí. Passa que a Occident hi ha una visió de la mort, no un pèl tètrica, costa, no?, costa, no?, però, home, si alguna cosa n'ha servit també dur a sempre amb animals, és per poder entendre això en algun moment de la vida, no? I considero que és un molt bon aprenentatge, també, de cara als xavals, als nens. Llavors, si hi ha altres gossos a casa, sobretot si tenim gossos joves, donem-li espai al més vell. Donem-li espai, deixem hores que pugui ser tranquil, i, en tot cas, que comparteixin estones de calma. Si els gossos que tenim, són gossos que ja són adults, ja tenen un cert autocontrol i no agobien, poden estar amb ell perquè se'n faran molt el càrrec. De fet, veure com els altres gossos gestionen la malaltia del gran, ajuda molt, també, a entendre que és algo molt natural, no?, perquè ho veus que no dramatitzen, ni estan tot el dia sobre l'algost, estan, simplement acompanyen. Acompanyen, d'una manera molt clara i molt estable, molt ferma, però només acompanyen. Algú és conscient de tot això, tu creus? Jo penso que sí. No és una dada científica, però penso que sí, perquè, mira, ara n'he viscut ja de meus, allò que hagi pogut veure intensament tot el procés, 5. 5 pèrdues, eh? Sí, 5 pèrdues, ja. Déu-n'hi-do. La veritat és que són unes quantes. Bueno, no són pèrdues, els calds dels bens són ganàncies, perquè comences a comptar i et donen molt més del que... del que perds quan se'n van. Encara, amb els anys, segueixes parlant i nosaltres que ens hi dediquem, encara prens, no? Encara, hòstia, aquell, quan sei allò, quan... Sí, sí, sí, sí. I, bueno, d'alguna manera, en aquests dies, en aquesta etapa de la seva vida, tot això els hi poden tornar, d'alguna manera. És relativament poc, i pot arribar el moment que jo crec que a mi, en el meu cas, arribaran, perquè és una malaltia que no es morirà de vella, llavors que s'ha de decidir autonasiar, al punt de cap. Clar, llavors, aquestes decisions complicades, clar, com s'han de debatre amb la família, han de ser els pares, per exemple, que ho han de decidir... Jo crec que la decisió s'ha de prendre en consens amb els que conviquin, amb el gos, no? Els que tinguin una vinculació més forta amb el gos, i en consens, perquè és una decisió que és una mica complicada, no? Clar, i que cada cas, ja m'ho imagino, que és únic, que cada cas s'ha de mirar ben bé. Però aquí, el més important, que és que el gos no pateixi en cap moment... Jo crec que sí, que quan deixen de tenir qualitat de vida, a nivell de dolors, a nivell de ser sapípics i cagues a sobre, de no voler menjar, inclús, nevis alguns, va haver-hi un dels gossos de casa meva i jo no vivia a casa, però ma mare va viure una situació a casa amb ma mare, que la va acompanyar durant uns mesos molt dolents, i va agafar molt de vincle amb aquest gos, i quan ja estava al final, ja com no volia, no volia, jo me'n recordo d'entrar un dia a casa i dir-li, amb aquest gos se'n vol anar, ja. Veure-li la mirada de... Jo ja en tinc prou. Sí, no, clar, perquè s'hi ha d'estar patint, no? Perquè si a més, si se li acumulen les malalties o se li acumulen... Vaja, el que sigui, doncs, clar, no està feliç, no està feliç. No, hi ha un moment que és que potser... A mi em passa d'això, i jo tinc una bossa que tu la veus, i la tia està potent de musculatura encara, i té una vida dintre que al·lucines, que tot ho vol olorar, que ho coneix, que ho veus, però això se l'està menjant per dins, llavors arribarà un moment que els ordens no funcionaran, o no funcionaran bé, i poc a poc això, n'hi ha que creuen altres problemes i arriba un moment que ho veus. O sigui, pràcticament t'ho diu amb la mirada. Per tant, s'ha de tenir també aquesta sensibilitat especial, aquesta vista, de dir, mira, escolta, és que el gos que agrada va pitjor ja no remonten. Intentar ser una mica fred mentalment, i treure una miqueta la para emocional per decidir amb objectivitat si el gos pot o no pot, ja. Home, clar, això és difícil, amb moltes circumstàncies, no? Perquè el tema d'aquest, de la gestió de les emocions, a vegades estem sobrepassant, no?, però s'ha de tenir el cap fred. Avui estem parlant amb la Rosa Ars, la nostra educadora carina particular, sobre com afrontar, aquests últims dies, aquestes últimes setmanes d'un gos, parlaves d'alguns consells, com deixar espai, per exemple, no?, si hi ha altres gossos que tinguin el seu propi lloc... Que tinguin, sí, sobretot si tenim algun gos, que a vegades són joves o falten etapes per tancar, i són més moguts, i no perquè siguin moguts, perquè en un moment donat és un tema d'empatia, jo crec. Perquè jo, a casa d'això, visc amb una que té 20 mesos, i que hi ha moments, a més, es porten molt bé, i han jugat molt i l'ha criat molt la grana en aquesta, i hi ha moments que la molesta. Però abans de jo dir res, l'altra, que sí que és adulta, i és la que ha riscut tot des d'acabar arribant vella, també, es posa per mi, de manera molt sotil i molt tranquil·la, i se l'emporta, i juga un retombella, i ja està, si això és així, i funciona així, es veu que la gossa o el gos, que està malalt o que està bé, no té un empatiment, no l'agòbien contentment, fins i tot això d'una vidilla. L'altre dia ens va passar, va caure, una de les gosses va olorar el gosset al sofà, i com que són així d'alguns, que no hi havia manera que va estar a punt de tirar un jarro i tot, perquè volia saber que hi havia al sota, i llavors no era molt divertit, perquè ens vam implicar tots en això, i just estaven a la banda del sofà on estava dormint la xena, que és la galleta, i la tia no es va moure, perquè era un dia que estava bastant malament, però estava allà, tenia una mirada, vida i fixa, havíem que collets està passant aquí, que jo vull saber, també. Exacte, clar. I el tema de les sortides al carrer, per exemple? Les sortides al carrer és això que comentava, una mica sobre la marxa, el que necessiti jo o ella necessiti, i amb calma, avui hi haurà alguns que per mobilitat podran, i altres que no podran tant, i llavors amb calma, per mi. El tema de... sobretot de no aguantar-se el pit i la caca i de no poder caminar, ja està tan tan demagrat, per mi això ja són senyals clares, de que... o s'ha de prendre la decisió o queda poquet, ja per prendre-la. Molt bé, doncs queda clar, o si vols afegir alguna cosa més, Roser, amb tot això que estem parlant avui, que t'ha agilitzat el tintet? Bueno, sobretot això, que sí, que és un moment molt trist, que és una pèrdua i totes les pèrdues fan mal, però que quedem-nos amb això, que al final, si fas balanç, pesa sempre més, llavors caldo dolent d'ells, i d'alguna manera, aquí hem de mantenir la compostura, perquè els hem de tornar a això, i ja està, no hi ha més. Doncs, Roser, moltíssimes gràcies avui pel teu testimoni directe, del que està passant a la teva bossa, molts ànims, molta sort, i si necessites res, doncs aquí estem. Molt bé, moltes gràcies a tots. Molt bé, Roser, gràcies, una saluda a això l'Albert. Bona tarda. Adéu. Adéu. Digui, 42 de la tarda, a Escolta Cristina, teníem algunes aplicacions abans de connectar amb Nova York, que no ens hem de perdre si volem estar connectats amb el món que ens envolta, aplicacions del mòbil imprescindibles, segons Cristina Bargaz. Abans, però, què fa anar a Catalunya Informació, a veure? I 103.8, a Vic, 94.5, i a Torelló, 103.8. Vinga, atenció, perquè, com deiem, aplicacions, per exemple, justament de comunicació. Cristina, per exemple, de ràdios, de diaris, de pàgines web informatives, en la cinquena, justament podres tenir l'aplicació de Catalunya Informació o de RACU. Sí, bueno, són dues per posar algun exemple, però podien ser qualsevol altra, en aquest cas, alguna ràdio. Si ràdio d'Esber, doncs tinguéssim, també se la podríem descarregar. Perdona, ràdio d'Esber té aplicació. Ràdio d'Esber té una aplicació mòbil que es pot trobar a partir d'Android. Però aquesta hauria d'estar la primera, llavors. Ah, vale, vale. Tant cinquena. A punta de la per la primera. En quarta posició, algunes aplicacions, tipus diaris... Sí, per exemple, podrien ser el periódico, la venguàrdia, això ja, depèn de cadascú, del tipus de diari i la informació que vulgui rebre. Jo tinc la del diari, ara. Mira, t'has de confessar. I el periódico també, depèn del diari. I tinc la web, imagina't, t'imagina't si tinc aplicacions. És molt important, Jordi, tenir aplicacions d'aquest tipus, d'aquest tipus d'informat i estar una miqueta al dia, de què succeeix. Si t'agrada, sí. Si t'agrada, sí, ara, si no... Tot i que no t'agradi tampoc. Mira, no has de tenir-la per si algun dia necessites alguna cosa o recorre en aquest cas. Atenció, tenim el 3.24. Sí, seria un altre d'aquestes, que també ofereix les notícies del dia, a més a més, permeten, com totes les anteriors, anar a buscar notícies antigues, en el cas de la Mèroteca o l'històric. Perdona, i té vídeos de les notícies, i també el directe del 3.24, que pot ajudar també el mòbil, el que estem atent a aquest canal de 24 hores de la Corpo. Després, en segona posició del Canal Parlament... Sí, és una aplicació del... M'avorreixo una mica, perdona, aquest dili. Tenia l'aplicació del Canal Parlament. El mòbil ja diu molt de la persona, eh? Per què? Home, una persona... Jo no la tindria, jo no la tinc, veja. No està de més, pot seguir les sessions que es fan diàries, el dia al dia i minuts a minuts, per tant, suposo que... Sembla que la política queda lluny, no? Potser és una mica més professional, no? Aquesta seria, en aquest cas, però de totes maneres, per totes aquelles persones, que vulguin estar informades minuts a minuts, és una aplicació perfecta per conèixer tot el que succeix el Parlament. Després, tenim l'aplicació de Radio Esvern, el número 1, eh? Ja ho sé, que ho tenies preparat. I després, la de Gencat. Sí, a Generalitat de Catalunya, doncs que també ens aporta moltíssima informació, no de notícies sinó d'actes culturals i de tot tipus que es pot trobar a través d'aquesta aplicació de la Generalitat. Aquestes són algunes aplicacions per a la informació. A veure, connectem amb Catalunya Informació Un moment. El ministre Burt, el desenvolupament de la reforma, la consellera d'ensenyament, la consellera de la precipitació, i volen imposar les seves idees. En esports, el Barça, busca certificar... Avui ho va al Barça, eh? A les 10. Gràcies, companys de Catalunya Informació. Gràcies, gràcies, gràcies. Bona tarda, Cristina. Connectem amb Nova York i amb el Sergi Pons a la penya del Morro. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio d'Esberl. Sóc Jaume Sadoncoll, farmacèutic del carrer Tudor, en una tres de Sant Just, i envio una salutació a la penya del Morro. Molts petonets des de la botiga Oton de Sant Just, per la penya del Morro de la Ràdio, i que tot vagi molt bé i que ho sàpiga. El centre de llenyeria Bergs saludem a la penya del Morro. Bon Nadal. Sí, bueno, ja comencem. Això ja falten encara 12 mesos pel Nadal. New York, New York, allà hi tenim el Sergi Pons, que a setmana ens explica les coses que passen a la ciutat dels grats acels de la costa, i és dels Estats Units... Quina coneix. Nova York, o com a mínim ningú no coneix algú que hi hagi estat. Això ja el fa molt bé. O no ha estat? O coneix algú que ha estat a Nova York. Sergi Pons, bona tarda. Hola, Jordi, bon dia des de Nova York. Avui tornaré a parlar d'esports. Em sap greu que no siguin aficionats a espectacles amb pilotes, perquè l'altre dia ja vaig parlar de l'NBA, però és que aquesta setmana és gairebé obligat per parlar de la Super Bowl. La Super Bowl, no sé si hi haurà sentit de parlar, suposo que alguna vegada sí, és ràdicurt la final de la NAFL, que és l'Ània Nacional del Fútbol American. És com la final de la Champions League, perquè ens entenguem pels americans. Però a la pràctica la Super Bowl acaba sent l'espectacle televisiu més gran dels Estats Units i un dels més grans del món. Si més no, és un dels que mou més diners del món. El que mou més diners del món, m'atreviria a dir. Aquest any se celebra a Nova York. Bé, de fet, se celebra a Nova Jersey, que està a pocs quilòmetres de Manhattan, a l'altra banda del riu. Però per tal de promocionar l'esdeveniment en una ciutat de més renom, Nova York també exerceix, diríem, de seu. De fet, Broadway és aquests dies l'escenari d'una mena de pare d'atraccions dedicats exclusivament a la Super Bowl. Ahir van acabar de muntar, i a partir d'avui ja es pot disfrutar d'aquesta mena de circ que han muntat a Broadway entre Times Square i Heritage Square. Què es diu menja, la Super Bowl? Broadway és com un carrer que creu a Manhattan. I entre aquests dos punts, s'ha construït un gran part d'atraccions de la Super Bowl. També els grans magatzems estan venent productes exclusius d'aquesta Super Bowl, fent sovastes de samarretes de jugadors, de productes de jugadors. Per tant, diríem que Manhattan s'està tanyint amb el color de la Super Bowl aquests dies previs al partit que jugarà, diu menja. Diu menja, diu menja. Els equips que s'enfronten són els Seattle Seahawks i els Denver Broncos. Però els Estats Units t'han deixat simplificar els equips sota el nom de l'estrella o el jugador franquísia, com ho anomenen, que en el futbol americà sempre és el quarterback, que és el jugador que ocupa la posició que s'encarrega de dirigir els partits i que decideix totes i cadascuna de les jugades. És el que decideix la tàctica de la següent jugada i les restes de jugadors li fan cas. Per tant, seria el jugador més important de cada equip. En aquest cas, els protagonistes absoluts de diumenge seran Russell Wilson, del Seattle Seahawks, i Peyton Manning, dels Denver Broncos. Manning té 37 anys i és un autèntic ídol als Estats Units, amb una història pràcticament de pel·lícula. Que també ens agrada molt els americans. Manning va seguir jugant després de superar una lesió al coll, que va estar a punt d'obligar-lo a retirar-se. I aquest any ha patut tots els records de la NFLA després de passar per aquest tràngul i ha conduït el seu equip a la Super Bowl. Ho veurem si la guanyen o no, però de moment ja estan aquí. Peyton Manning és el tercer esportista més popular del país, només superat per dos jugadors de bàsquet, que segur que ho sonaran més, a Denver Broncos, James i Michael Jordan. Des endavant de la faceta esportiva, està clar que la Super Bowl també destaca parcel·les de veniment esportiu que genera més diners, com he dit al principi. Un anunci de televisió de 30 segons durant el partit costa 3 milions de dòlars. Una cifra brutal, 7 mil dòlars per segon. És gairebé una tradició a les cases a les llars dels Estats Units, reunir-se i celebrar festes amb els amics per veure aquest partit, independentment de si el teu equip hi juga o no. Això és el que explica que els anunciis valguin tants i tants diners, perquè és un esdeveniment que pràcticament no es perd ningú... Veu tothom, no? Aquí els Estats Units, especialment els que són americans, americans, tan els immigrants, no acostumen a perdre aquest partit. Tu també ho veuràs, no? Això reparcoteix també en altres àmbits, com per exemple, que el cap de la Super Bowl és el que es ven, el que es venen més televisions de tot l'any. També és un dels dies en què es ven més cervesa i més pizza, a Domicili, la gent demana pizza. I les conseqüències, que en els dies següents, són senzilles. A la Super Bowl, el 6% dels empleats nord-americans no va a la feina, perquè diu que està malalt. I la venda d'antiar a 6 augmenta un 20%. Sí, les ressacres... Llavors, després de la Super Bowl, el Dilluns, arriba una relaxació de la gent que vol descansar després de les festes que s'han fotut veient el partit. Com tu? L'actuació musical a la mitja part del partit, que probablement serà un dels moments que arribarà a tot el món, que s'haurà a totes les pantalles, les notícies, o les programes esportius, és un dels moments més esperats. I arribarà a càrrec d'aquest any de Bruno Mars, que ha cridat el Red Hot Chili Peppers, a acompanyar-lo en aquesta actuació. Un cartell que pot semblar poc lamorós, això és el que es diu, tenien en compte algun dels noms, que s'han passejat per la Super Bowl als últims anys. Per exemple, U2, el Rolling, Madonna o Michael Jackson, que va protagonitzar l'any 93, un dels espectacles més recordats en els 47 anys d'història de la final de la NFL. Va cantar tots els seus hits, i fins i tot va actuar al costat de 3.500 nens que li van fer els coros, una actuació espectacular de Michael Jackson, d'aquelles que recorden amb el Moonlight típic de Jackson. Bé, doncs estic segur que les xifres d'aquest partit tindran al seu espai a mostrar notícies a casa nostra, però que ja no tinc tan clar que ningú sap qui ha guanyat el partit, i això és el dame. L'espectacle sempre passa per davant, i especialment a la Super Bowl. Per tant, us explicaré jo qui ha guanyat. Molt bé, fantàstic, Sergi, t'esperem la setmana que ve. Molt bé, doncs ens veiem la setmana que ve. Adéu, adéu, adéu, adéu, adéu, adéu, adéu, adéu, adéu. I want to be a part of it. Sergi Pa, Sergi Pa. You're the best. Ja viuen de ballar. El Sergi Pa. El Sergi Pa. Ah, sol, el carrer. Atenció, perquè Cristina, entre costem i a cap al final del programa, avui no he trucat cap bullent, per participar al sorteig d'un sopar autina per dues persones al mirador de Sant Just. Encara teniu demà. Demà i el mateix divendres, una hora i mitja, per poder-ho fer. 9-3-3-7-2-3-6-6-1, si voleu participar a un menú, al sorteig d'un menú, per dues persones al restaurant del mirador de Sant Just. Cristina, em facin atre, alguns acomiadem, i també, si preguntant-te, si la penya del morro tingués molta audiència, avui què seria el Trandint Tòpic? Avui Time Out. Sí. Home, per aquesta nova secció que he mirat avui, que esperem que es quedi avui, que la tinguem sempre, amb la clara nervió, parlant... No tenim clara del tot, que vindrà cada setmana. Home, en principi, cada setmana sí. El problema és definir quan, el del dia. Jo farem el dimarts. De totes maneres, sí, com sí, segur, a la clara nervió, en parlant dels continguts de la revista Tamaul, que d'aquesta manera Jordi ens ha propon una miqueta més a Barcelona cosa que fins ara no en fèiem, perquè sí que miràvem els suburbis de Sant Just. Sí, però això ja és... Però a Barcelona mira, és l'estranger o alguna cosa... La quarta dimensió, eh? Home... La penya del morro, cada tarda, de 5 a 7, per ràdio dels veus. Aquí acabem el programa. Moltíssimes gràcies a tota la gent que ha fet possible la penya del morro d'avui, de Carme Vergoy a la coalitat Sant Justenca, l'Anna Rovira a l'espai de carretera reial, també el Marc Rius, que organitza aquestes xerrades de viatges, aquest divendres també, el centre parroquial de Sant Felí del Llobregat, a la Clara Nervión, que avui ens ha fet la primera secció des de la redacció del Time Out de Barcelona, per saber quines coses passen a la ciutat com tal, i també a la segona hora, el Sergi Arabal, que és el de joves, la Rosa Arts d'Educació Canina, i el Sergi Pont des de Nova York. Gràcies, gràcies, a tots i ells per fer possible la penya del morro. I també agraï la col·laboració més que especial, el Twitter i el Facebook de la Cristina Vargas. Cristina, moltes gràcies. Fins demà. Fins demà a la 5 de la tarda. I tornem que us ha parlat també Jordi Domena. Corregem ara amb l'informatiu vespre, un programa que, per cert, jo no em perdó mai. Fins demà a la 5 de la tarda. Estàs assabentat de la meva existència de les coses que faig. Benvolgut, jo reconec que hi faré covard a mi. No és que siguis que de tard el meu tema preferit. Vostres són les promeses que ningú ja complirà. Vostres les nits que els telèfons no paraven de sonar. Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur. I alguns, quina meravella, i alguns que mai tindràs prou lluny. M'he embolgut dient un somriure que fa sola caminant. I en aquella foto antiga oblidada en un calaix. Heu operat una furgoneta aprofitant. La vista privilegiada d'una ciutat. Tu assenyaves l'abssir romànic d'una catedral. I sou joves i forts i sentiu l'adherentitat al vostre davant. I benvolgut, ni sospiteu que gent com jo estem esperant. I que simpàtics que surts veu i quin mal de dia et fredim. M'ho imagino, ho intento i t'asseguro que m'ho prenc encara avui. Sense remei, tot trontoll i m'ho segon. Quan una mica em volen fer, pronuncia el vostre nom. Però vull pensar que tot va bé. I que no en llores aquells temps capins i tot el recordar. No saps per què, però estàs content i vas veient coses pel món. Que t'estan agradant tant. Amagat en mantidetes, en dubtes emprenyadors, en cada intuïció ho pogàs donar vida millor. Amagat en som molt joves per tenir res massa clar. Amagat en no sé què és, però el nen no ho puc respirar. I benvolgut, que estrany si un dia et vam fer mal. El meu amor, la meva sort o les meves mans. O el meu dit, resseguint-li la conna. A veure, t'haurà el benvolgut que ha arribat i es vol quedar. Ai, aquests dits no són senzills, la gent com jo, que estava esperant. Benvolgut, ho deixo aquí, que sé que ets una mà ocupat. Suposo que és moment d'acomiadar-me esperant. No ve de te'n planat massa, no ves amb l'atomotx, que la força ens acompanyi. Adeu, fins sempre sort, però si un dia no es creuem, ja em disculpo que em conec. Fadaré d'homes seriosos, fararé darrere, darrere dret, mentre tu li fas brometa. Veig que els busques als menys de tu et reivindiques, com molt més elegant. Ho farem a veu i marxarem i em dirà que patits vell i pas a pas ja estarà estant lluny. Com el cretí que abans d'entrar a història li tocava el cul, remant-la contra els arbres del costat. L'institut, els pobres meus, com ens haguessin espantat. Si entre els matolls sortim tu i jo diner, aquí el senyor. Estem esperant, xicots aneu fent lloc, que estem esperant. Paràvius senyors, vera la vuit, por tu. Paràvius senyors, vera la vuit, por tu. Com portes els propòsits d'any nou? Això de fer esport encara em costa una mica. Això és perquè encara no has provat el club Ciutat Diagonal. En plena muntanya de Collserola, li pots demanar un club Aireport i pots fer de tot. Tenis, escoaix, golf, yoga, spinning. Si el teu repte és aprendre a jugar pàdel o iniciar-te amb pilates, et regalen dues classes amb un professor. Però jo el que vull és posar-me en forma. Cap problema, el club Ciutat Diagonal t'ofereix en un pla d'entrenament personalitzat segons els teus objectius. I si t'inscrius ara et fan un 50% de descompte en la matricular. Jo no em puc informar. Només has de trucar al 93 473 96 71. Club Ciutat Diagonal. Bona tarda, són l'Asset del Vespre. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició Vespre. La ciència i el discenso neixen divendres en un dia a la creatiu a l'espai de lliurecriació Carme Malaret. És una de les converses que organitza l'espai entre dues persones sobre el món artístic. Aquest divendres és el dissenyador Kim Deu i el científic Ernest Giral. Parlaran de maquetes i realitats. Amb aquesta notícia obrim l'edició d'avui s'aprofitarà unes informacions destacades en titulars. Dues emocions sobre la independència i el dret a decidir, i una altra sobre la reforma de l'administració local, s'entraran al ple del mes de gener a l'Ajuntament. Demà se celebrarà la sessió, i també demanarà qüestions energètiques als equipaments municipals. Creix el nombre d'usuaris dels autobusos i la 46 de la 10 Just Metro i Just Tram. L'Area Metropolitana de Barcelona ha publicat les dades de viatgers, de les línies de bus que gestionen empreses com soleix sauret, rosa amb bus o món que donen servei a Sant Just. El milenari compta amb 6 pisos buits que estan a disposició de la gent gran de Sant Just. 6 dels 84 pisos del complex han quedat buits, amb la qual cosa qui estigui interessat i compleixi els requisits, els pot ocupar de forma immediata. Bona tarda. La ciència i el disseny soniran aquest divendres en un diàleg creatiu a l'espai de lliure Creació Carme Malaret. L'espai l'organitza periòdicament unes converses entre dues persones que parlen i debaten sobre el món artístic. Aquest divendres, el dissenyador Quim Deu i el científic Arne Giral parlaran de maquetes i realitats. L'objectiu d'aquests diàlegs creatius és buscar punts d'unió entre matèries diferents, de la ciència i el disseny. La idea és, a més, obrir un debat amb el públic assistent. Els convidats d'aquest divendres seran Quim Deu, dissenyador i Arne Giral, científic i premi nacional de Química 2011. A tots dos conversaran sobre maquetes i realitats a partir de la idea del disseny, des dels seus camps de treball i experimentació. Quim Deu ha explicat el Justa de la Fosta, que el títol del diàleg té un sentit que la gent descobrirà al final del debat. El treball que fa l'Ernest, que és un científic, és un treball si més no creatiu i un procés d'investigació que doni uns resultats, i pel meu cantor, jo no soc científic, soc dissenyador, també tinc una sèrie de processos amb una mena de resultats, amb una mena de dues maquetes, i una vegada que acabi el debat, la gent no tindrà la peculiaritat. Segons Quim Deu, el treball que fan Tenir com Giral, segueixen processos similars, tot i que els resultats i altres complexitats els fan diferents. El procés relativament és similar, hi ha unes menes de complexitats tecnològiques que ho fan diferent, però el que seria ideològicament el procés és molt similar. Què passa a gravar la disseny, afortunadament, i desafortunadament s'utilitza ara per tot. És una silla raríssima, té disseny. El resultat que disseny també és la que diré que s'ha de tota la vida. Algú va pensar com fer-la, i el fet de pensar com fer-la vol dir que s'ha dissenyat. Una de les intencions de Quim Deu i Ernest Giral serà demostrar que la creació contemporània és més dinàmica que anys enrere i que no hi ha tants dogmes com abans. Bastants anys enrere es deia que això és art, això és cultura, esto no es arte, esto sí, el quadro abstracto, esto es arte, el quadro de la casa del cirgo, se no es arte. Aquests debats penso que estan una mica caducats. El plantejament que penso que aconseguirem o que volem transmetre és que la creació contemporània és una creació molt més dinàmica, molt més oberta i sense tanta frontera o acutació com era abans. El diàleg artístic entre el dissenyador Quim Deu i el santíficer Ernest Giral serà divendres a dos quarts d'avui del vespre a l'espai de lliure creació Carme Malaret, el que arriben a Vista 105 i és obert a tothom.