#422 - La Penya del Morro del 30/1/2014

de reconstrucció mamària que permet extreure el tumor i reconstruir el pit completament en una sala operació, aquest nou sistema minimitza les conseqüències d'una intervenció quiròrgica per càncer de pit. Els opositors ucainers ho segueixen al carrer sense intenció de desallotjar els edificis públics. El president Yanukovic té una malaltia respiratòria, segons apunta un comunicat de presidència. Pedro Jota Ramírez Cessa, com a director del Mundo i el Consell de l'editor del diari, no mena com a substitut al fin d'ara número 2, que a Simiro Gartia Abadillo. Catalunya informació. El Barça espera arribar a les semifinals de Copa després de clasificar-se i de rotant enllabans a la Reial Societat o al Ràcid de Santander, l'altre semifinal la disputarà en el Reial Madrid i l'Atlètic de Madrid. El judici sobre l'acció de responsabilitat presentada per la Junta Actual del Barça contra la de Joan Laporta se celebrarà a partir del 15 de setembre d'aquest any, a reclama de la Junta de Laporta 47 milions d'euros. Hi ha avui s'ha conegut el recorregut de la volta ciclista a Catalunya 2014. Les etapes de muntanya més destacades seran consecutives de banyoles a la Molina i d'alp a Valldor 2000. Pel que fa el temps tard de ser al Serer, anul·lades al nord que volen deixar algun ruixat, les temperatures seran baixes al vespre. Bona tarda, passen dos minuts de les 5. Els estudiants que vulguin fer magistrari en una innovació de Catalana a partir del curs 2015-2016 hauran de superar de manera obligatòria la prova d'accés específica. La decisió s'ha pres avui en una reunió del Consell Interuniversitari, on hi havia els rectors de les universitats catalanes, en aquesta trobada també s'ha acordat que el curs vinent 2014-2015 ja s'exigirà aquests estudiants que treguin, com a mínim, una mitjana de cinc entre els examens d'aquesta llei de català de la selectivitat. Tot plegats en marca dins l'estatègia de millora de la formació inicial del professorat, que entre altres coses vol garantir un bon domini de les competències lingüístiques al moment d'entrar a la carrera. La prova d'accés que s'implanterà d'aquí un parell de cursos valorarà també altres coneixements, habilitats i competències que els experts consideren imprescindibles per poder arribar a ser un bon mestre. Catalunya informació. El president del Santander Emilio Botín urgeix a la privatització d'una part de banquia alerta més que les conseqüències de la crisi trigaran a esveir-se. Ho ha dit a la presentació dels resultats anuals de l'entitat, on s'ha mostrat contrari també a la independència de Catalunya. M'ha dit que feixes. El banque creu que ja és hora que l'Estat vengui una participació de banquia i fins i tot s'ha ofert el govern espanyol a col·locar accions de la nacionalitzada entre grans inversors. Sobre la crisi aconsella prudència, perquè les seqüeles diuen tardaran a desaparèixer. I, preguntant pel procés sobiranista, Botín aplaudeix els partits que el rebutgen. Hay que partir de la base que Cataluña y España unidas tiene mucha más fuerza que si ocurrieran una operación como la que se plantean en algún momento. Y lo que estoy muy contento es que los dos grandes partidos nacionales están los dos en la misma línea. Declaracions en la presentació dels resultats de l'any passat en què el Sant Endert va guanyar 4.400 milions gairebé el doble que l'exercici anterior. Més dimissions de memres del PSC al territori. En aquest cas es tracta de l'alcalde de Navarclas, albaixes que abandonen el partit per discapàncies amb la línia de l'exsocialista. Durant fa res que ha estat militant del PSC des de l'any 77, diu que deixa el partit per curència i amb dolor. En directe amb atendis de Sant Just d'Esvern, el 98.0 de la FM, i a tot el món, a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de Morro, la penya del Morro. Què tal? Bona tarda, Sant Just. Com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio d'Esvern. Us parla i us saluda Jordi Domena des d'ara i fins a la set del vespre. Això és la penya del Morro. Moltes gràcies, moltes gràcies per escoltar-nos. Avui, com sempre, començarem parlant de les notícies de Sant Just amb la Carme Verdó i Carme. Bona tarda. Hola, què tal, Jordi? Bona tarda. Veig que ja són set a punt per preparar la informació Sant Just. Efectivament. Així és. Estic acabant d'última, els detalls, a la reducció de Ràdio d'Esvern. Mego, em corro per la reducció. Ai, quin estil que tinc! Gràcies, Carme. A més, avui al programa parlarem de com fer coses amb la Clàudia Barbarà a l'espai Wikihau. I també tindrem les notícies positives de la Núria Oriol. Intentarem parlar amb la Maria Salvany, del cabaret artístic, que l'organitza al cau de Sant Just, com ja sabeu, i estan buscant actuacions. Ojo, artistes, Sant Just Tengs, que us estan buscant. I també avui tindrem el consultori de la Susi Amor i els llibres de l'Arnau Consul. Bona tarda i benvinguts a la penya del Morro! La penya del Morro, un programa amb més Morro que penya. Avui no m'hi penya en comú. Abans de tot això, com sempre, comencem parlant del tema més destacat d'avui a Twitter. Cristina Vargas, bona tarda. Bona tarda. Perquè avui el tema més destacat i que la gent ha parlat més a Twitter, ha sigut Pedro Jota, perquè el periodista espanyol ha formalitzat aquest matí la seva dimissió al capdavant del diari El Mundo, després de 25 anys i votant com a substitut el vice-director Casimiro García Alvedillo. Sí, ho ha comunicat aquest matí amb el Mar del Consell d'Administració, d'unitat editorial on també sembla que s'ha acordat per una animitat que el fins ara vice-director Casimiro García Alvedillo serà el seu substitut. Almenys així ens ho ha fet saber el mateix García Alvedillo des d'una piulada on explicava que el Consell d'Unitat Editorial l'acabava de denominar director del Mundo per una animitat amb el vot, per ell molt valuós de Pedro Jota Ramínez. Una piulada que, per cert, ha estat esborrada una mitja hora més tard, però el que no s'ha modificat ni a hores d'ara és la presentació que apareix el seu perfil, el de García Alvedillo, on es presenta com a director del Mundo i Carac, que també apareix en el compte de Pedro Jota. Aquest missatge ha estat el que podríem dir, el primer anunci, que ha estat el rotatiu sobre el canvi de la directiva, de forma no directa. Pedro Jota també ha fet, a primera hora d'aquest matí, una piula d'agraïn, el suport rebut i una altra on explicava com se sentia. Això sí, sense fer cap tipus d'el·lusió directa a aquest canvi de directiva. Una mica més tard, clar, estaria una altra piula de fetes segons Europa Press per Periodista, en resposta a un tuit d'aire que afirmava haver comprat l'últim exemplar avui de la seva direcció, i ell responia en aquest cas que l'últim seria diumenge. Bé, Pedro Jota Ramírez diu a Twitter, si pregunteu com em sento, contesto. Aquest home, per què parla en anglès quan la gent no sap anglès? Això ja ho sap tothom. Per promocionar el traductor del diari El Mundo, potser. És això, és això. En fi, l'atreució és d'habilitats pel temps i el destí, però amb la força de la voluntat per lluitar, per cercar, trobar... algun... Ell, no ho sé, no ho sé, aquí feia referència a la situació. Una frase històrica d'algú. Un altre comentari, ens el fa el periodista Kiménez Los Santos, que diu que la sortida de Pedro Jota Ramírez del Mundo és el triomf dels Poders Pàctics, que s'assolla a Montcloa, govern i oposició. Molt bé, i ja per acabar, qui corra a fos, que diu Pedro Jota de la conspiració de l'11M a la del 28G, víctima i butxí? Sí, aroll, ni parlar-ne. En fi, gràcies, Cristina, passem ara a l'actualitat s'enjustenca. La Pella del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio de Sant Jordi. Per cercar-me, abans de parlar de les notícies de Sant Jordi, deixem comentar que avui és el penúltim dia per participar al sorteig d'un menú per dues persones al restaurant al mirador de Sant Jordi de Sant Jordi. Només que el que ens truqueu al 9-3-3-7-2-3-6-6-1, 9-3-3-7-2-3-6-6-1, entre ara i les 7 de la tarda. Bé, jo estic preocupat, perquè hi ha un nauient que no... No, que ha trucat, ha trucat ja com dos dies. I no l'hem pogut atendre. No l'hem pogut atendre com és de gust. Passar-la en directe, agafar les seves dades, perquè participi al sorteig de demà. Per tant, aquesta és una crida directament a aquest nauient, que ha trucat ja un parell de vegades, i que no ha pogut passar, perquè o teníem una entrevista a la Andrea Ros del Teatre lliure, l'actriu que està fent una anàmica al poble, o ahir també parlàvem amb el Marc Rius de Sant Feliu. Fem poques entrevistes últimament. Justament he hagut de trucar en aquests dos moments. S'acreu... Com es diu l'Ollet? No ho sabem, això? No ho recordo.Sosana pot ser? No ho sabem, no ho sabem. Si us plau, Susana, o com et diguis. Truca, que avui sí que... Jo comprometo a parar, encara que hi fem una entrevista. Aquí sigui, per atendre't. 9-3-3-7-2-3-6-6-1. Si voleu participar al sorteig d'un menú per dues persones, al restaurant, el mira dues. I ara ho fem demà, ojo, perquè hi ha poca gent. Hi ha 7 persones, les que de moment hi participen. Per tant, teniu possibilitats. 9-3-3-7-2-3-6-6-1. I ara sí, passem a l'actualitat s'enjustenca. Parlarem del Cincà Concurs Internacional de Fotografia de Sant Just. També les obres de Jordi Vila que es presenten demà. El celler de Can Gin està, però abans de tot això, Carme, ens ocupem de la consulta per la independència i el dret a decidir. També la reforma de l'administració local, que són alguns dels temes puntals que s'entraran avui, al ple del mes de gener de l'Ajuntament de Sant Just des d'Ernest. Serà a través de 3 motions que presenten els partits que formen el govern municipal. A més també es debatran qüestions d'estalvi energètic al nostre municipi. Carme Verdoi, que no sé si anirà al ple d'avui, ha de ser una informació de tot plegat. Doncs, t'exacte, com deies, les motions la presenten a l'equip de govern per manifestar la satisfacció del ple del concistori, per l'acord entre la majoria de forces polítiques del Parlament, en l'hora de convocar a la consulta del 9 de novembre, segons l'emoció aquesta consulta, permetre a decidir de manera lliure i democràtica el futur de Catalunya. I l'altra emoció sobre el dret a decidir la presenta, en aquest cas, junts per Sant Just, per demanar l'administració de l'Ajuntament a la taula pel dret a decidir del Baixo Ibregat, que es va constituir el 18 de desembre basat i que es va aprovar la desió del Manifesta, el Pacte Nacional, el dret a decidir, el qual el concistori s'havia d'adarit al mes de setembre. No havia complicat tot això a vegades de les adhesions, però, en tot cas, és el que es drava a treu avui en aquest ple municipal. Vinc d'adarir-se, vinc d'adarir-se a coses. Després també hi ha una altra emoció contra la llei de racionalització i sostenibilitat de la ministració local. És una llei aprovada pel Congrés, n'hem parlat moltes vegades, i que ha entrat en vigor les últimes setmanes i el que ha tingut és que, en un moment, les competències municipals emprensen l'estabilitat pressupostària i els objectius de déficit. A banda d'aquestes emocions, del ple de la metogènic també tractarà altres qüestions. Com ara, que es fixarà un 5% l'objectiu de reducció de la consuma energètic per l'any 2014, els serveis municipals de Sant Just i el ple es fa avui a la set, a la sala de les sessions de l'Ajuntament. Tot el que vulgui pot anar, de forma gratuïta. No saps per què fer? No m'ho escolteuria, no? Home, evidentment, però no sé si t'has avantat d'un rumor que va sortir l'altre dia, sobre que a la carretera de les aigües... Ho he llegit avui. S'havien de pagar dos euros. Però això... ara et parlem. Un moment, perquè tenim una trucada per participar al sorteig. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Amb qui parlem, sisplau? Amb Sergio. A veure, Sergio, què més? Sergio Castro. A veure, Sergio Castro. Tu treballes en un local al carrer de la Creu? Sí. Ja sé qui és. Hola, Sergio, què tal? Hola, bé i tu. Com t'has avantat del sorteig que fem d'un sopar per dues persones o dinar al mirador de Sant Just? El Facebook. Que ens segueixen el Facebook. Bueno, no, però... Com? Un company, sí. Això ja... Escolta, on treballes? Què treballes? Una empresa o què fas? Sí, treballo en una empresa d'aquí de Sant Just, que és d'una antena. I què feu, què feu? Dediquem a programació d'Android i patines web. Programació d'Android? Què vol dir això? Fou robots i cosa així? Bueno, fem aplicacions per mòbil. Sí. Estrimint per ràdio... Ah, molt bé, molt, molt, molt interessant. Una festa, no? És això, cada dia? Digues. Deu ser una festa, això? Ah, no, no. L'empresa aquesta, digues, és una festa. Gràcies, Sergio, t'apuntem. Tens el número 8. Demà fem el sorteig. Si guanyes... Moltes gràcies. Que vagi bé, merci, adéu, a tarda. Adéu, adéu, adéu. Què és maco, Sergio, eh? Maco. Bueno, en fi, doncs ja hi participa. Si voleu, 9-3-3-7-2-3-6-6. Ja tenim 8 participants. Per cert, el que comentàvem fa un moment, i és que, com hem comentat, han sortit diferents notícies i rumors, dient que la carretera de les aigües, a partir d'aquest dilluns 3 de febrer, seria de pagament. Concretament, les informacions diuen que costaria 2 euros... Molt bé. ...tothom qui circula i tothom qui vagi. Calculen que hi ha unes 570 persones que hi van diariament i que s'arriba el miler de persones al cap de setmana a fer... Això és perquè hi vagi menjant, m'ho imagino, no? Per alimentar una mica l'ús. La carretera de les aigües té un cos de 1 milió d'euros l'any, segons l'Ajuntament de Barcelona, de mantenir-ho. Aquestes són les bases, una mica, del rumor. Per tant, és un rumor que tenia una lògica... Però, però, però, però, però... No és veritat. Per tant, va sortir l'altre dia a l'Ajuntament de Barcelona, dient que no, que no s'havia d'apagar... Però piquen, piquen, piquen, piquen, piquen, piquen, piquen... Avui ho ha desmentit, o sigui que, finalment, no s'ha d'apagar per anar al part de les aigües. Bravo, bravo! Perdona, jo ja patia, perquè, clar... Tot sabeu que jo vaig quedar cada dia a fer... Que veieu això? Joguin? Sí, fas això? No, però poca broma, hi ha molta gent, per les aigües, sigui no pot ser futil. I en etapa s'ha d'apassar algun cop? Hi ha gent que no pot ser més de dos metres, de forma ràpida. Ai, perdó, ho sento, perdó, perdó. En fi, què he de dir? Continuem amb més notícies de Sant Just. Terma, si et sembla, parlem del cinquè concurs internacional de fotografia de Sant Just. Sí, sí, és una cosa capaç de Sant Just i és internacional. El tema d'en Guany és monocròm, color i fotografia nocturna. Tots els filtres de nocturnitat del mòbil, a tope. El preu de participació augmenta de nou aquesta edició, perquè la inscripció costarà 25 euros. De fet, 10 euros més que l'ha impassat. Això no és un rumor, això és veritat, Carme. Sí, un any més la agrupació fotogràfica són l'únic de botigues comerciants i el 62 del mercat, organitzant aquest concurs amb la col·laboració de l'Ajuntament. Cada participant podrà presentar fins a 4 obres per secció, per tant, 12 fotografies, com a màxim, i aquest concurs augmenta cada any el nombre de participants. L'any passat, per exemple, es van presentar 1.086 fotos de 31 països diferents i de 125 fotògrafs diferents. Diverses federacions fotogràfiques patrocinen el concurs. Entre elles, la Federació Internacional de l'Art Fotogràfic, la Confederació Espanyola de Fotografia i la Federació Catalana. Tot plegat fa que el concurs s'ajustin, com dic, cada edició també, amb més prestigi que l'anterior. Aquest any, com deies, augmenta aquest preu, són 25 euros. Aquest any que els fotògrafs els han de presentar per presentar les seves fotos, independentment de si es presenta una categoria o d'anar a foto a 12, sempre és de vegades 25. I l'enviament es fa només a través d'internet. Ja tens per fer-ho entre l'1 de febrer, que és aquest dissabte, i el dia 30 d'abril hi trobareu tota la informació i les bases del concurs, al web de la agrupació fotogràfica, afasenjust.com. Després, també, com sempre, es posen les finalistes. Pots repatir, sisplau, quan és l'eutòcia econòmica dels guanyadors? Què, rep, el guanyador? Crec que no ho he dit, no? No, per això, per això. Per si no ho he dit o ho hauria dit al final. Ah, sí que ho he dit. No, no ho he dit. El premi... Aquest any és una mica diferent. No sé si recordeu que l'any passat hi havia un premi, un sol premi de 1.000 euros, i prou. Doncs aquest any es reparteix una mica. Hi ha un primer premi de 400 euros i també una insignia especial de la FIEPE, que pot semblar la tonteria, però això és una cosa que dona prestigi, que vols treballar, i després hi ha 45 medalles d'aquestes medalles. Les d'or, rep cal escona, 200 euros, també. Per tant, doncs, està repartit un premi de 400 i 3 més de 200. Gràcies per aquesta informació. 5.18. Continuem parlant de coses de Sant Just. Per acabar, parlem una mica de... ...cultura. Cultura, a penya del Morro. Sant Just, art, creativitat. Sí, amics, les obres de Jordi Vila Rufes... Qui és Jordi Vila Rufes? Ara us hi haureu. Es presenten demà al celler de Can Ginestar. És una exposició que es diu Rataulers d'I i d'avui. M'agrada molt el títol. Recull una petita mostra de la trajectòria d'un dels rataulistes catalans, com el rataulista de Melín, el que n'hi era alemany. Perdoneu. Més destacat dels últims temps, que va morir ara fa 3 anys. Carme Verdoit té més informació de tot plecat. Per retrospectiva, per tant, fer-li també un homenatge a Pòstum. Jordi Vila Rufes va tenir un paper molt important a l'art contemporani català, i Rataulers d'I d'avui mostra l'evolució de l'artista durant més de 50 anys. Des de la seva etapa més inicial, fins a la seva maduresa, amb un domini absolut i transgressor de la tècnica. L'exposició és una petita mostra de la seva obra, de les seves eines, el seu procés creatiu i també d'un antic ofici, adaptat a l'actualitat. Durant molt temps, Jordi Vila Rufes es va interessar... ...per temàtiques realistes, després d'uns parlaments com la Lluna o el Sol, i, finalment, ja es va aprofundir en l'estil abstracte. L'exposició... exposició, sinacura de Martí Vendres, a la set de la tarda, al celler de Can Genasta, i es podrà visitar fins al dia 16 de març. I ara pica pica a la inauguració?No em consta. No ens consta? Doncs estem fent mala propaganda. Per què?Normament n'hi ha, pica pica, no. S'han carregat ja, no? Una copeta de cava. A Quilserrer?Sí. No m'has dit una copa de cava.Pica, pica, copa de cava. Vés a ser una mica el mateix.Que sàpiga, no, però no t'ho sé assegurar. Com podríem assegurar-nos això?Truca. Can Genasta.A Can Genasta, truquem. Truquem a Can Genasta. Jo aquest matí he preguntat a la Georgina Vila, que és una de les filles de l'artista, a veure si es faria la inauguració.Ara, ara, ara. I li ha dit que hi haurien uns parlaments. No m'ha concretat amb el tema de cava. És important. A veure, Clàudia Barbarà, cap de càterings d'esdeveniments de la penya del mormòter. Cap de càtering vol dir que no el portes, sinó que hi vaig a provar. Exacte, que tu ets un expert en aquest tipus d'esdeveniments. Home, jo crec que és un incentiu principal. Després pots anar i et pot interessar o no, però l'incentiu hi ha lleig, hi ha lleig. Per tant, és important saber si n'hi ha. Que, de fet, és el detall, que encara que sigui re. Un ranchitós...No. Un ranchitós a veure, no? Un ranchitós en inauguracions. Ha hagut el telèfon de Can Ginestar, perdona. És que estem intentant aconseguir-lo i vaig que... Jo el tinc a fora. És fàcil, no? No, 3. Ah, sí, què? Tu el tens? El set de memòria? 4. Doncs digue'l, digue'l. No, no marxi tot. Ah, va, va, va. Això surt a internet, que ara de cultura de Can Ginestar. El Carles el té. Un problema amb la xarxa no podem... Mira, jo el tinc, el tinc. Digues, digues. Gràcies. Un directe fa amb tothom. És una cosa pública, no és ningú privat, digues, digues. No 3, 4.80, 95, 64. Ha fet que el digui jo, eh? La Clàudia no s'estradi a dir-lo. La pregunta era, és aquest? Estan trocant. Sí, sí, sí. Potser n'hi ha una altra, però... Gràcies. Què diu? Gràcies. Què diu? Però era un contestador? No, perquè diu que t'esperis, no? Sí, a l'extensió, Marquila. No, és que no la sabem. L'extensió de... Can Ginestar, bona tarda. Hola, bona tarda. Mira, soc el Jordi, d'aquí de la ràdio. Què tal, com estem? Bé, molt bé. Mira, és que tenim un dubte, perquè estem comentant la notícia sobre l'inauguració de mà dels retaules d'ahir d'avui. Sí. I no sabem si hi haurà càtering o una mica de pica pica per a l'inauguració. Això ho saps, tu? Doncs crec que les filles de l'artista porten algú de cava, però... No, no, perdona, això ja... Això ja és alguna cosa. Doncs res, només és això. Com et dius, perdona? Marta. Ah, sí, home, Marta. Tot bé que en Ginestar, per això? Sí. Ara que arriba el fred, han reglat la porta aquella, que és un tema que tu estàs aquí fent per la recepció... Passant fred, o no? Sí, sempre. Sempre, molt bé. Marta, gràcies, eh? De res. Ah, que vagi bé. Adéu. Adéu, adéu, adéu, va, tardar, va, tardar. Molt bé, està. Què? No li has dit que eren directes. Però no ho sap, no, és que... Saps que és de fa una altra setmana demanar-li que canti. Aquesta noia canta molt bé. Ah, sí? L'any passat ens cantava, nosaltres. A veure ho dic, a veure ho dic. Tornàvem una mica així, pobra noia. Tornem a trucar? No, ja està. No cal molestar-la més. Bueno, ja ho veurà a cava. Ja ho veurà a cava, perquè volgui saber-ho. O sigui que ja ho sabeu. En fi, Carme, moltes gràcies. Ja sabeu que teniu més informació. Tornem a la set, els enjurs, notícies, edició vespre. M'agradaria parlar, Carme. I a partir de ja mateix, a radiodesvern.com. Fem una pausa per la publicitat. Però abans, Clàudia, avui de què parlaràs? De com fer que tu triomfis en una cita al cine. Perdona? Tu necessites triomfar en una cita al cine i amb les claus. Doncs Jordi, el tema de cine... Jo... Ho hem parlat, no?, que era una de les teves... Era l'Àurea Cabassa. Però tu què fas, el típic amaniòbre així, estic en el braç... Bueno, ara t'ho explico. 건� rushing empowering up World Radio Despair ó de provides Perlik doncs portes els propòsits del nou. Aquesti ha fet for. Encara em costa una mica. Això és perquè encara no has provat del Club Ciutat Diagonal. A partner deite special que et parles del millor que li has portat creating a club A ir a port i pots fer de tot teenage, squash, golf, jog, spinning... I pot fer de tot tècnic, squash, gols, llogues, pending... Si el teu repte és aprendre a jugar a pàdel o iniciar-te amb pilates, et regalen dues classes amb un professor. Però jo el que vull és posar-me en forma. Cap problema, el Club Ciutat Diagonal t'ofereixen un pla d'entrenament personalitzat segons els teus objectius. I si t'inscrius ara, et fan un 50% de descompte en la matrícula. Jo no em puc informar. Només has de trucar al 93 473 96 71. Club Ciutat Diagonal. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme a crànio encefàlic. Diuen que havia plogut, conduia el meu germà, i es veu que va emralliscar i venia un cotxe de cara i un mort i l'altre a casa. Jo vaig ser gots a tenir menys culpa, perquè jo no conduia. Va ser culpa del meu germà, o culpa de l'altre. Però jo perri no va ser-ho. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del baix i l'obregat informatiucomercal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat al teu ordinador o el dispositiu mob. Informatiucomercal.com Connecte-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. Soc Agustín Arribas, soc del graner de Sant Just i envio una salutació a tots els ullets de Sant Just i també a la penya del Morro. Disenmòbles. Per la penya del Morro o del Morro. Ràdio d'Esvern pot potenciar el comerç local i és agraïls-hi aquesta feina. Hola, penya del Morro, soc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adeu. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. 5, 27, som-hi amb Wiggy Heu, com fer coses. Clàudia Barbarà... Gràcies. M'encanta aquesta careta. Bé, com fer coses amb Clàudia Barbarà? Bueno, no amb tu, sinó que tu ens ensenyes com fer coses. Sí, com fer coses amb mi seria bastant. Què? diferent. Bé, aquesta setmana... Estic sola, vull. No passa res. No, no. No em sento una mica... No, però estic jo, que no serveixo. Hi ha un vidre al mig. Això millor per a tu. Perquè si en algun moment vull venir... No puc, hi ha un vidre. Clàudia, després d'ensenyar-nos com si princeses Disney fa un pèl de setmanes, avui ens portes com triomfar i com lligar el cinema. Exacte. Per què és important que exista una web on t'expliqui de tall per tall com actua en cada moment? Perquè imagina't que en algun moment de la teva vida no saps com actua. És necessari tenir una web o consultar-ho. Jo crec que sí, eh. Diuen tècniques per lligar el cinema concretament, no? Sí, és com... Exactament l'article es titula. ¿Cómo tener una primera cita éxitos en el cine y remarca para chicos? Ah, m'interessa. Això només ho pot llegir, nois. No, ja veu a tu així. Tu no ho llegeixis, perquè si alguna vegada et passa això amb algun noi... El tindré calat. No pensaré, sóc estudiat. S'ho ha estudiat? S'ho ha currat. S'ho ha currat, t'ha anat a mirar els consells. Exacte. Jo intento donar consells per crear l'èxit. No sé tu què fas al cine quan vas a una cita. Jo, quan vaig a una cita al cinema... Tu explica'm-ho, jo et dic si ho fas bé o no. És bàsic escollir una pel·lícula... L'escolls tu, la pel·lícula? No, no, no. Perquè això ja seria un primer error. Sí, d'acord. La primera que diuen és... La pel·lícula la eligeix ella. Així la tienes contenta. Jo normalment dono 3 o 4 opcions, perquè així poden triar. Així poden triar. Les dones que puguin triar, no entre tot, perquè no en saben. Però una mica xiliades, 3 o 4, sí que ho sabran fer. Llavors, primera fila, sempre. Primera fila? Malament, malament. Estàs tan a prop que llavors la pel·lícula no t'intentaràs. Llavors ja estàs per altres coses. Això és tècnic amb massa directa. És un moment, que podríem dir. No, primer fila, com més a prop millor. La meva pregunta és, abans de anar al cinema, tu com et vesteixes? Com em vesteixo jo? Això no m'hi miro gaire. Doncs malament, perquè aquí diuen... L'oce lo mejor que puedes. I sobretot comenta com a l'oce ella. O sigui, és molt important que la primera que li diguis abans de la pel·lícula que hagis d'escollir... Hola, estàs molt guapa. Exacte, però no et saps de que ho deixi dir-li. Això et fa prima. És la típica posada de pota que hi ha, on veia tota la merda. O sigui, normal, no? Escolta, aquest modelet que t'has posat, aquest tanga... Que tanga, te'l trauria jo, no? No, no. Perquè potser anem massa directes aquí i no. Clar, ja no tenim, perquè, clar, t'ho hauria de fer la contra. I llavors, què passa? Que tu arribes al cine i s'ha d'obrir una porta. Doncs aquí detalls tan importants, com... Imagina't el nivell de detall que t'arriba a donar, perquè triomfes al cinema, que dius... Abre la porta per aquella entre primera. És el golin de part de xiques. Daràs una buit bona impressió. Però no, però... Aquesta porta li falta una mica d'oli. Ja també t'ho dic, perquè depèn de quins cinevares important, no? El cinebaix no... El cinebaix fa més soroll, fa més soroll. Un cine model, per exemple, no? Vaig original, eh? Vaig original, fa més de cultes. Sí, queda bé... Són coses importants. Què fas, un cop s'acaba la pel·lícula, tu? Què faig un cop s'acaba la pel·lícula? Ja depèn de... Què vols fer? Al final de la pel·lícula, dir algun comentari intel·ligent de ésta. Ah, com va, per exemple, m'ha agradat molt la banda sonora. La fotografia està bé. El guió està bé. Aquestes coses que semblen cultes, que tampoc volen ni molts, però tu les deixes anar allà, a veure què passa. La llum de la fotografia, de la pel·lícula, ha estat molt interessant perquè li dona aquesta ambiguitat tan interessant al personatge principal. I ja està, tu deixes anar i la noia fa... oh! En sap de cine, ja faig el que vulgui. Fugint dels tòpics, no? Exacte, fugint dels tòpics. Va, va, va, què més? I segons això, després, ja, luego, si és això, puedes invitar-la a tomar un café o chocolate caliente para seguir conversando. Ah, molt interessant, perquè si no es un café chocolate caliente, no pots seguir conversando. No, un gin tònic és massa precipitant, no? Más precipitant. I segons això, hi ha el triomfaràs la noia que et vingueu. Ah, ja està, ja? Sí, bueno, hi havia més atents com... recogel el pelo... Perdona, recogel el pelo? Això és perillós, això, eh? És que semblen recogel el pelo, que tu agafes la noia, saps? És com posar-li la cua. És com tienes el pelo mal, xata. Tu xate. No, és que posava una altra cosa, com, per exemple, si ves que no presta molta atenció a la pel·lícula, ja la tienes en el bote. Potser no, potser li has de agradar la pel·lícula, i això no és de tonant de res. Clar, no ho sabem. Jo t'imprimiré això, i tu posaré aquí, passam cas. Sí, però, per favor, passam-ho, passam-ho el més aviat possible. Ara també. Aquesta ha sigut la primera week i how the week. Sí, el com ho ha fet. Tenim una altra? Sí. A veure, quina és? Com espia. Ah, en m'interessa, aquesta. És important, no només el que estic explicant, sinó que es vegin les fotografies. Perquè jo recomano que es vegi, perquè, com si diguéssim el que ho presenta, això és l'endescri. A la pàgina web de Wikihau, eh? Sí, mira, jo poso així a la pàgina web, però és que a la webcam, si algú vol mirar-ho, es tracta d'un home de procedència xinesa, que es fa fotos amb una samarreta així, que s'han regalat amb la promoció d'un xampó, és a dir, lleig, una samarreta lleig, de color blava, una mica d'estanida, i es la fem fotos de com espiar-hi, us ho explico, molt senzill, sí. A veure, això m'interessa. A vegades, no és per res, però a tota alguna vegada, qui més qui menja, ha seguit alguna altra persona pel carrer a veure on va. Però jo us diré com es fa... Típica cosa que fas un dia a la tarda. Quan sortiria aquí, dic, què vaig a fer? Sí, que vaig a fer. No, està a la ràdio, ja, ara tinc seguits. Aquesta dona que acaba de baixar del bus ara a la para del parador, a veure on va? No tens res a fer a la tarda? No ho has de fer. La vaig a sostenir una mica, no t'acord? Si m'ho tens a fer un dia, està bé. Perdona, en principi no l'has de fer cap d'una d'un sur. No ho has de sostenir, perquè ara donaré les claus per no fer-ho. No, però perquè també has d'estar amb cosa, això. Per cabit. Per cabit, que te n'has de dir. Per cabit és la paraula correcta del dia d'avui. Sí, sí. Tu, para la correcta, explica què has de fer. És molt fàcil. Primer et diu, integrate con los alrededores, viste como ella, como ellos, perdó. I continuo per dir-te, si està siguiendo a alguien tratada que no te vean, i no té importàn, que ell a la foto que il·lustra aquesta cosa de no te vean, està amagat darrere un cotxe amb cara de susto. Estic amagat, és a dir, que el primer que has de fer és anar a comprar darrere els cotxes i integrar-te en l'espai. Per exemple, s'enjust. Quina manera seria integrar-te con los alrededores? Depèn del barri, depèn del barri. Depèn de la barri, si te'n vas per bullsoleig. Sí. Potser unes darreres, uller de sol, metges al cabell, rosses... Ja, ja, ja, ja. Aquest tipus de coses, així. Vull dir, com una mena d'ajarça ja sobre els ombros. Per exemple, si et vols comprar un cavallet a la samarreta que portis, potser quedes millor en la barri. Per exemple, per exemple. No sé, tot depèn d'una estiguesa. Porta un cotxe d'alta gamma, que això també... Sí, però és un detallet. Si no té un cotxe d'alta gamma, no passa res. És depèn. Per exemple, si ets just, has d'estudiar pels barris, perquè no t'ho tarreu, és el mateix. Si vas a Walden, vaig emplat. Porta una samarreta marró, com el cotxe, del Walden. Exacte. O perda, i vas perdint. I vas perdint, o què? Que hi ha molta... Molta vegetació, molta, molta, molta. Molt, no. És un turquesa, la plada dins del Walden. A mi m'agrada molt el Walden, perquè el Walden sembla... Hi ha molta gent, però no veus mai ningú. I tens un jardinet. Depèn de quina planta. Depèn, depèn, depèn. Allò de Walden, allò d'un desert, i que no hi ha... No hi ha vegetació, ni arregles. No hi ha vegetació, ni arregles, digues, digues. Tot el que et diu. Si creus que serà fàcil reconegir-te, manipula tu aparència. I aquí et posa un exemple. Per exemple, estem amb el xino, que teníem abans, amb les de la samarreta blava, que es posen les ulleres. Clarament jo ja no sé qui és, estic confosa. I amb això ja ho canvies tota l'aparència. Clar, clar, clar. No de sola, unes ulleres d'aquestes de vista. Ah, unes ulleres de blast, per exemple. Perquè el clàssic ho tens tot solucionat, no et cal gaire més. Sí, sí, sí. I sobretot has de tenir clar una cosa. Tienes que pretender fer coses que no s'hi han espiar. Ah. El que has de fer és veure que no estàs espiant. És un consell molt bo per si vols espiar. No, no, jo passava per aquí, si et diuen alguna cosa. No estic espiant, no estic espiant. És el tipi que ja ve de la càrregues. Crec que estàs fent? No, no, re, re, re, re, re. Bueno, coses que són així. I aquest és l'últim consell que et donen. Sí. Adéu. Bueno, antes de que espies a algú, assegura-te perquè lo estàs haciendo. Després d'explicar-te el decàleg de l'espiador. Potser no cal que vagis perseguint a la gent, eh, Marrano. Potser amb una cabardina i si no. Esclar, esclar. Això no posa enlloc. Bé, en fi, tots aquests són els consells de com fer coses amb la Clàudia Bárbara. Avui hem sabut, per una banda, què fer per lligar el cine en una primera cita, cosa que ens ha anat molt bé, eh, i després ara com seguir algú. Estem molt bé, Clàudia, perquè aquesta secció preu la pitjor part de nosaltres. És per si algun dia ho voleu fer o que s'ha pigat com fer-ho. Que no et segueixin ara quan surts a la ràdio, eh. No, perquè ara ja sé com ho fan. Molt bé. Clàudia Barbarà, moltes gràcies. Sí, sí. Estava llençant les fotos del xino. Tot la teva. La gràcia d'això és que tot això es pot trobar a Wikihau, no? Exacte. Que és la circopèdia de Wikipèdia de com fer les coses. Això, si voleu veure les fotografies, com seguir algú pel carrer. Busqueu i trobo les fotos. En fi, Clàudia, moltes gràcies per la setmana que ve. Té la setmana que ve. Bé, bona tarda. 5 i 30. Tenim una trucada, tenim... Espera't, clar, de noten baix. Una trucada per participar als sortets. D'un menú per dos persones. El mirador se'n just. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Amb qui parlem, sisplau? Sóc la Gina del Futur. Bueno, eh... A veure, és la Gina Harter, que ja vas participar l'altre dia i que... Trucava per dir que no m'havia tocat als sortets. Com ets, veure? No, si aquest pas no et tocarà. No, no em sap greu, però... Gina, és que només pots participar una vegada. Ho sento molt, a veure... He vist que amb el futur la raja s'extingueix. I que necessiteu més gent que truqui. Ja, a veure... Perdó, m'estàs dient que tu ets la Gina Harter, que vas trucar l'altre dia per als sortets. No sóc la Gina Harter, sóc el Futur. És la Gina Harter del Futur. Bé, eh... O sigui, és... Tu estàs trucant, ara, des del 2000, que, per exemple... He viatjat en el temps! Sí, que sí, que jo m'entens. I el Futur tothom parla així, com fent grans discursos? Sí! Bueno, escolta, eh... Que no, que no, col·la, Claudi, tu com ho veus, Claudi? Jo m'ho crec, eh. Ah, sí? Sempre que truco, us toca la Claudi. Sí, sí, sí. No vinguis tan, Claudi, a la casa, eh? Escolta, una cosa... Ja me'n vaig, eh? És broma, és broma. Això no té cap mena de base, ni científica, ni teòrica. Per què? Saps el contrari? Ja m'ho crec. Fes la pregunta! A veure, què passarà amb Sant Ju... Qui va fer el pregó de la festa major del 2014, Sant Ju? Per exemple... Jordi Domena, com sempre! Això no pot ser. Qui farà d'Espiker, dels cals del 2014? Aquesta sí que ens interessa. Ningú! Ningú, s'ha salvat suspes, perquè l'última van anar molt bé. Va, escolta... Gina, gràcies per trucar, però és que no... No pot ser, vull dinar al futur. Vull dir que no t'he quedat sentit. Que estàs amb gent, estàs amb gent o no? Sí! Ah, bueno, escolta... Home, si vol participar... Trucaran, trucaran, m'ho he vist al futur! Va, escolta, Gina, gràcies. Demà fem els sortets, eh? Avui he trobat a trucar d'altra persona. És que és la més... Adéu! Adéu! Adéu, que vagi bé, que vagi bé! Adéu, adéu! És que és el concurs que et truca més gent. No, no, no, no. Va a l'altre cop, 27. No, perdona, 27, l'altre cop, eh? L'altre cop, 27. En fi, ja ho sabeu, 9-3-7-2-3-6-6-1. Mira, Lermes, que és el nou seguidor que tenim a la penya del Morro, aquesta setmana, a cosa que ens està molt il·lusió, diu, gran web, també t'ensenya com recordar les teves vides passades. És cert, és cert, és cert. Ah, sí? Perquè t'ho porti un dia? Clar, un dia, clar. L'Hermes, ja t'ho dic ara, has d'esfragar l'Hermes és arquitecte. Ha de fer un espai, vina un dia, a fer un espai sobre les construccions fantàstiques de Calatrava. Jo això ho voto perquè la gent no ho sàpiga. En fi, tenim una altra trucada. Una altra trucada? Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Amb qui parlàveu, sisplau? Amb la Júlia Viladot. Home, Júlia Viladot. Júlia, que truques pel sorteig d'un sopar per dues persones. Ah, molt bé, molt bé, molt bé. Doncs, escolta, tens el número... 8, no? No. El 9, el 9. I pregunta, vas ser tu que vas trucar ja a la ràdio? No. Encara no sabem qui és la persona misteriosa. Des on truques? Truco des de Can Ginestam. Ah, mira, l'he acusat a la ràdio. I què estàs fent a Can Ginestam? Me la estoy prendiendo una salvajeta. Ah, molt bé, eh. A dins o fora? Perquè fora va fred, ara. A dins, eh. Molt bé, molt bé, d'acord. Doncs escolta, Júlia, gràcies per trucar. I tens el número 9. Demà fem el sorteig, si és la guanyadora, et truquem, d'acord? Molt bé. Moltes gràcies. No, a tu, que vagi bé. Bona tarda. Jordi, una pregunta. Com es fa el sorteig? Com es fa el sorteig? M'has explicat mil vegades. Explica-ho, explica-ho. Tinc aquí un paper amb tots els participants apuntats. Per tant, es retallarca de paper amb el nom de cadascun. Va, l'espany. De moment, doncs, no ho paparets. S'enroncen. S'enroncen? Sí. S'enroncen, eh. Dins d'un got de plàstic. I hi haurà una mà innocent, se suposa. El Carles. Se n'ha venit tu, potser. Ja ho veurem. Que serà l'encarregada, doncs, de treure el guanyador, en aquest cas. Hi ha de ser una d'aquestes 9 persones. De totes maneres, nosaltres ensenyem... Jordi, sempre ho hem fet, no? Com fiquem. Sí, clar, com fiquem tots els paparets, com hi ha 9 papers, en aquest cas, fins ara, no? I com es treu el paper del guanyador a la càmera, el nom del guanyador. Espera un moment, perquè tenim una altra trucada. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Aquí parlem, sisplau. Jordi, què més? Jordi Huerta. Jordi Huerta, molt bé. Des d'unes trucades, Jordi? Sí, des de Can Ginestar. La veu del concurs i ara tothom vol trucar. Ah, tothom truca des de Can Ginestar. Ara tenim l'audiència. Està concentrada al bar de Can Ginestar, que és aquí a 4 metres de la ràdio, que tens alguna cosa a veure amb la Júlia Vilador, que acaba de trucar de Can Ginestar, també? No, no la conec de res. Ah, no el coneixes de res, eh? No. Deu estar a la taula del costat, això te n'ha de dir. Escolta, Jordi, d'on ets tu, per això? Jo t'explo, eh? D'on? Que la gent t'exploga no pot participar. No, molt bé. Aquesta norma te l'acabes d'inventar. Què? És que veig que hi ha molta gent i hem de fer... Si no és el primer. Que és broma, Jordi. Què és broma, Jordi? Escolta, has vingut alguna vegada al restaurant del Mirador de Cent Just? No. És que està bé. Proximalment segur que sí, perquè quan et tocarà... Val. Demà fem el sorteig. Aquesta és l'energia. Sí, potser ve del futur, també. Demà fem el sorteig i ja ho sabrà. D'acord, Jordi? Bé, perfecte. En què anirà, si et toca? No ho sé, amb una tal dina. Ah, molt bé. Està bé, perquè va participar l'altre dia. Sí, i llavors, si li toca a ella... És una altra forma de participar, aquesta. Trucar en parella. Trucar en parella... Està sentint que l'avió tindrà molt de gel. Bueno, en fi, això ja són problemes. Però no passa res, és un amic. Si fa d'en Nari, no? Ah, sí, sí. Jordi, moltes gràcies per trucar. Demà ho sabrem, d'acord? Vale, a tu. Adéu. Què dius? Pots dir que una cançó del compleix, per la Júlia, s'ha de dedicar-li? Quina Júlia? Quina Júlia? Júlia Viladot. Ah, sí que la Júlia Viladot. L'aquest sempre es cau a màscars, aquella, aquella. Sí. Home, escoltant. Va, una, escoltant. ¡Adiós! Bueno, ja està. Felicitats, felicitats. Gràcies, Jordi. Adéu, adéu, adéu. En fi, ja són 10 les persones que han participat al sorteig d'un sopar o dinar, un menú per dos, al restaurant del mirador de Sant Jordi. En fi, gràcies, Claudi, per venir avui al programa. Fem una pausa per la publicitat i truquem de quins moments a la Núria Oriola a l'espai de notícies positives de la penya del Morro. I felicitats a la Júlia Viladot, felicitats. Claudi, que vagi bé, bona tarda. Adéu. Com portes els propòsits en nou? Bé, però això de fer esport encara em costa una mica. Això és perquè encara no has provat el club Ciutat Diagonal. En plena muntanya de Collserola, t'ofereix el millor que li pots demanar un club, a Aireport. I pots fer de tot. Tenis, squash, golf, llogues, spinning... Si el teu repte és aprendre a jugar a padel o iniciar-te en pilates, et regalen dues classes amb un professor. Però jo el que vull és posar-me en forma. Cap problema, el club Ciutat Diagonal t'ofereix en un pla d'entrenament personalitzat segons els teus objectius. I si t'inscrius ara, et fan un 50% de descont en la matrícula. I on em puc informar? Només has de trucar al 93.473.96.71. Club Ciutat Diagonal. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja ho sabeu a Babilònis. No us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Connecte-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell d. O des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. Ràdio d'esper, 98.1. Ràdio d'esper, 98.1. La Pella vol morrocada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'esper. Hi ha punt a punt d'acabar aquesta primera hora. Ja tenim el telèfon de fet a la Núria Oriol. D'aquí és moment les notícies positives, però abans tenim una altra trucada pel sortet. Hola, bona tarda. Bona tarda. Amb qui parlem, sisplau? Amb la Sònia Olibella. Tens el número 11 pel sortet d'aquest menú de dues persones al restaurant del Mirador de Sant Just. Perfecte, perfecte, número 11. Des d'on truques, Sònia? Truques de Can Ginestar. Escolta, tot de Can Ginestar avui està reunit. Tens unes de catarelles que fa molt bona funte. Sí, ja ho veig. Doncs res, que ets apuntada. Tens el número 11. Gràcies, Sònia. Va, Sònia? Ha tornat per tots els que esteu allà. Ai, gràcies, gràcies. Ah, sí? Escolta'm el programa. Ah, sí? A veure, quina secció t'ha d'anar més? Bueno, una mica en general, a l'altor. Ja veig que les soltes molts. Gràcies, que vagi bé. Gràcies, amic. En fi, ara sí, va, passem a l'espai de notícies positives. I ja tenim el telèfon a la Núria Oriol. Núria, bona tarda. Bones, bona tarda. Des d'on truques, Núria? Que truques pel sorteig, també? Sí, també, ja tinc el número 12. Em sap greu, però els col·laboradors del programa no poden participar al sorteig. Però la meva mare ha trucat a Tincògni. Dic a veure si toca. I llavors va dir, dius, hi ha una secció de les que més m'agrada? Sí. Les notícies positives, no? Clar que sí. Passi aquesta persona, passeia, Tincògni. Perdona. Això és coetxo preveditació a l'evocia nocturnitat. Tot, tot, tot. Però si no, ens donem suport. Qui ens donarà suport? Exacte, exacte. Avui, a l'espai de notícies positives, Núria, parlem de diferents qüestions, però comencem parlant de nanotecnologia. Perquè la nanotecnologia, que hi hauria moltes vegades, això és el futur. Ben petit, i arribaran, o no arriben els nostres dits, ens permetrà mantenir l'olor i la suavitat a la roba amb l'ús dels suavitzants. No pot arribar a tota aquesta qüestió. Mira, la veritat és que la notícia en sí, diràs, home, no és que sembli tan, tan important. És important, a la mesura que s'està tornant cotidià, tot el que és total a nanotecnologia, el que tu dius, marcarà molt el nostre futur, doncs el trobaré molt associat a la vida cotidiana i té unes aplicacions pràctiques a aquesta. Potser és més simpàtica, per dir-ho, o és més casual, però tindrà unes aplicacions a la vida cotidiana que ens facilitaran molt la vida, que ens faran avançar i altres vegades, en concret, ho hem anat comentant, no? Sembla que és el futur de la medicina, en què ja no parlarem d'un transplantament d'òrgens com d'una regeneració del propi òrgan, o dels ossos, o tal. I en aquest cas, resulta que un equip d'investigadors d'aquí, o sigui, sempre que puc, amb la investigació, arrossego cap a casa, perquè... Sí, resulta que han trobat aquesta aplicació. Ah, molt bé. És a dir, que tu posaràs el sovitzant que ja té aquestes partícules introduïdes, a si ara no es troba el mercat, però el podrem trobar, i llavors resulta que l'olor del sovitzant i la sovitat durarà tot el cicle en què portem aquella peça de roba fins a la propera rentada, vaja, per dir-ho clarament. No com passa vegades, que ara el treu fa bona olor i res, i al cap d'un moment ja gairebé s'ha pagat, no? No, no. Escolta, una autòstia positiva, eh, perquè, normalment, sempre, a l'ús de la nanoternologia, l'hem relacionat amb la medicina, i diu que la medicina és important, sí, però també és important fer bona olor. Doncs relacionant medicina i... Escombrant una mica cap a casa, que és el que hi ha costat de fer a Núria, suposo que hauràs escoltat aquesta notícia, que s'ha dit avui, que és que a l'Hospital de Baix-Vitza fa per primer cop una reconstrucció integral de la mama en la mateixa operació d'extirpació del tumor. Absolutament sí. I com la valores? Sí, molt bé, molt bé. O sigui, hi fixa't que amb pocs recursos el que són capaços de fer, i ho trobo fascinant, sobretot, per aquell detall que expliquen que, en aquest cas, una dona, no? Perquè és una de les mama... Doncs ja està molt afectada pel fet que li han trobat el càncer, que s'ha hagut de sometre la química, probablement ha perdut el cabell, etcètera, que no hagi d'estar després un cop fet a l'operació esperant, mesos per s'ho metres a una nova operació. Ho trobo espectacular, però no li agafes de com a notícia positiva pensant, dic vosaltres ja veureu per la teva. De fet, avui ha sigut la notícia que ha obert, per exemple, el tenen a mig dia. És fantàstica, és fantàstica, eh? Molt i molt bé. És un events molt gany i després, mira, ens permet també una mirada de pensar que la innovació, la cirurgia reparadora no només es realitza pels tractaments estètics, sinó, precisament, són metges especialitzats en cirurgia estètica, però que la investigació també es fa amb la renovadora i la restauradora. Per cert, que anem de tema, una altra notícia positiva. Diu que Microsoft, en el seu nou centre de dades a Wyoming, als Estats Units, gestiona la seva pròpia energia, que, de fet, ho fa a través del matar i a través de cèl·lules combustibles de 300 quiloballs de potència. A veure, per què he pensat que era positiva? Perquè és el seu centre nou, o sigui, l'ha construït de zero i ja l'ha volgut construir com un edifici intel·ligent que més assauta vestits d'energia. I a vestir-se d'energia, però amb un sistema d'equilibri de la mateixa. És a dir, allò tan típic que les parets, els vidres, els espais, tot, està pensat per què minimitzin les diferències entre la temperatura interior i exterior. És a dir, minimitzin l'esforç que s'ha de fer per mantenir en temperatura de confort l'interior, a pesar dels canvis de temperatura de l'exterior. I llavors ho he trobat maco, no positiu, perquè diu que les emissions de CO2 d'un edifici com aquest es redueixen amb un 50%. I això és més aplicant sempre que es pogués, no? Amb molts edificis, amb molts edificis, clar, comencem a entrar en un procés de tenir molta cura del medi ambient i vigilar, precisament, ja no només posar l'accent en què són els cotxes o són, per exemple, els avions, les indústries, les que estan contaminant, o mateix, molts CO2, sinó traspassar la mirada dels edificis, el seu consum d'energia i, aleshores, donar-hi una solució que és favorable al medi ambient. I ho he trobat important en aquest sentit, eh? Bé, doncs queda dit. I per acabar les notícies positives, he comentat que José Feijó és el primer diabètic en fer l'Everest i, a més, a més, en superar les proves per ser astronauta de la NASA. Sí, mira, és que la seva història seré greu, eh? Però la seva història és que, com a persona diabètica que és, precisament, li van dir oblides de fer esforços de llarga durada i ja sé que t'agrada molt l'esport i tal, però tant has d'oblidar. Doncs resulta que ell va dir, oi, això és el que diuen, però estic segur que puc trobar un mètode que m'ajudi a mi a continuar amb la meva passiva vocació, i, efectivament, va trobar l'equilibri entre com entrenar-se, com nodrir-se, com controlar la diabètic, i, aleshores, ell va fer l'Everest. No només va fer l'Everest, sinó cara mateixa, s'adica i ajuda persones diabètiques com ell que puguin fer experiències d'alta muntanya, ensenyant-los la seva metodologia. Però quina gran autosoparació, eh?Molt autosoparació. I, finalment, a sobre va dir, i em presento les proves de l'Anna, que és clar, quan van veure que era diabètic, van posar la cara de, vostès t'ha descartat d'entrada, i va dir, no, llegeixi també què més posa el currículum, que ja he fet l'Everest, etcètera, etcètera. I va superar les proves?I va superar-la. Les proves de l'Anna, eh?Sí, senyor. En fi, doncs, jo us heu fet això, tot un exemple. Per cert, la setmana passada, Núria, en aquest espai, on també aprofitem per parlar una mica sobre coaching i tot plegat, perquè ja sabeu que la Núria és coacher, i que us pot ajudar a aconseguir els vostres objectius, si voleu una cita amb ella, per exemple, només que el que ens envieu un mail a la penya del Morro, a robagmail.com, i nosaltres us farem d'enllà i us posem en contacte amb la Núria. La setmana passada, vam començar parlant sobre com gestionar millor les tres, no? Sí, exacte. I volia continuar una mica marcando algunes pautes, no? Per exemple, una de les tècniques, que també és més coneguda, és allò de que no ens amoïnem per allò que no podem controlar, que ara posaré un exemple senzill, però n'hi ha de més complicats. Hi ha persones que es poden arribar en fada molt o alterar molt pel fet que un dia sigui de sol si elles el volien amb núvol o a l'inrevés, que plogui quan elles ho haguessin volgut cap i sol, i això les altera. Clar, quan passen coses que no controlem o que no volem, no? Sí, però fins i tot d'aquest estil, i llavors de dia, escolta, però que està a les teves mans, que hi ha el temps, doncs ja no perdis energia amb alterar-te amb aquestes coses, o fins i tot per exemple et trobes amb un embuts de trànsit, no? I ara no anem a entrar, que haguessis pogut programar la ruta alternativa, perquè entrar amb els retrets tampoc és una bona solució, però gestionar l'estrès és d'acord, estàs aquí, doncs què pots fer quan estàs aquí? I és més aviat dir, aplico tècniques que em serveixin per relaxar-me, per gestionar el temps d'una altra manera amb un embuts, presóvisament, moltes persones perden els estrets, i aleshores és quan dius, home, a practicar la respiració profunda, aprofita per escoltar música que t'agradi, aprofita fins i tot per... Perquè si pots fer una trucada malment lliures, que creus que és un moment en què et pot permetre, doncs, tenir una xerradeta distesa, però que estàs allà i que no et bellugues, la pots fer i llavors veure canviar-ho en positiu, no? Canvia una mica la situació en positiu de molt bé. Això és el que passa, però què puc fer per minimitzar els anys, i sobretot minimitzar que m'efecti, que m'alteri tant, m'alteri amb l'energia, l'enfoc d'energia, i llavors resulta que em senti més cansat o més nerviós senzillament per això, no? Bé, ho tindrem en compte, és important, que hi ha coses que no controlem nosaltres, i que ens hem d'adaptar també a les coses del nostre voltant. En fi, que som responsables de les coses que nosaltres podem fer controlar i de les decisions que aprenem, però que n'hi ha d'altres, que per molt que ens hi cafiquem o ens preocupen, no tenim res a veure. I llavors el punt és, doncs, davant d'això, què puc fer per sentir-me millor, no? Núria, sí, ho hem de deixar aquí avui, sí, i tornem a la setmana que ve, que vagi bé. Tornem, que vagi bé a tots, gràcies, eh? Adeu! L'esquadra de la CUP, que va ser un escrit del Parlament, la subvergada amb el Barça Ciós s'ha descobert mentre s'investiga a l'exialcal de Sabadell, Manuel Bustos. L'Hospital de Vllvitges trena una nova tècnica de reconstrucció amb àrea que permet extraure el tumor i reconstruir el pit completament en una sola operació. Aquest nou sistema minimitza les conseqüències d'una intervenció quirúrgica pel càncer de pit. Al Partit Popular avara l'informe de la FAYS, laboratori d'ideas dels populars, que acusa als independentistes d'inventar-se la història, d'una Catalunya independent, la secretària general del PP, Maria de l'Ox de l'Hospital, a la firma que n'acències el mateix que defensa el subpartit i el govern de l'Estat. Els principals multi-reïncidents han baixat de Barcelona i els d'alits han baixat un 5% al 2013. Ho recullo valent d'anual de la Segordat de Barcelona, que també constata un petit descens dels homicidis. La patronal del joc privat de Catalunya reclama que tot els casinos i centres recreatius tinguin els mateixos avantatges que el macrocomplex d'oci BCN Wall. A partir del 15 de setembre és quan se farà el judici sobre l'acció de responsabilitat presentada per l'actual Junta del Barça contra la de Joan Laporta, a l'Ajuntament de Catalunya. El partit del Barça serà el dimecres dia 5 de febrer i el dimecres dia 12, els dos a partir de les 10 de la nit. De fet, els blaugren es desperen ara al rival, però el partit que hui a les 9 jugarà al Ràcinc i la Reial Societat. Els jugadors cantebrés amenacen de fer vagar i no jugar si no dimitix el consell d'administració. A partir del 15 de setembre és quan se farà el judici a l'Ajuntament de l'expresident blaugrona a salir reclamant 47 milions d'euros. Rujetes com àrquers de Girona i si el serà bona part del país de màcer en dia, semblant el d'avui. Soles 6 i 2 minuts, la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia demana la imputació de la diputada del PSC Montserrat Capdevila pel pagament de viatges personals amb la targeta de crèdit del Parlament. La investigació ha arribat al TSJC, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que va ser separada del cas Mercuri. Segons la jutge de Sabadell, a la investigació per a Esvinassi, l'exalcalde de Sabadell, Manuel Bustós, va fer viatges a Madrid a càrrec de la Federació Catalana de Municípics, es va comprovar que entre maig i setembre del 2012, Bustós viatjava acompanyat de l'ex-regidora de Sabadell i diputada socialista Montserrat Capdevila. Segons la titular del jutjat d'instrucció número 1 de Sabadell, és un fet d'aparença delictiva que la diputada socialista fes servir la targeta de crèdit del Parlament per pagar d'esperes personals. La jutge creu que es podria tractar d'un delicte de malversació de diners públics que ha d'investigar al Tribunal per la condició d'aforada que té la diputada socialista. Bona tarda, són les 6 i 3 minuts. La consulta per a la independència i la reforma de l'administració local són el tema de les moccions que es debatran al ple del mes de gener a l'Ajuntament de Sant Just. Una de les moccions la presenta a l'equip de govern per manifestar la satisfacció del ple del consistori per l'acord entre la majoria de les forces polítiques del Parlament a l'hora de convocar la consulta del 9 de novembre. L'altra emoció la presenta junts per Sant Just per demanar l'adhesió de l'Ajuntament a la taula pel dret a decidir del vas llobregat. I per últim l'equip de govern presenta una altra emoció contra la llei de racionalització i la justanabilitat de l'administració local a la banda d'aquestes moccions. El ple també tracta d'altres qüestions. Una de les més destacades és que es fixarà en un 5% l'objectiu de reducció del consum energètic per l'any 2014 als serveis municipals de Sant Just. El Pé és avui. La ciència i el dissent s'uniran en un diàleg creatiu a l'espai de lliure creació Carme Malaret. L'espai l'organitza periòdicament en les converses entre dues persones que parlen i debaten sobre el món artístic. Aquest divendres demà el dissenyador Quim Déu i el científic Ernest Giral parlaran de maquetes i realitats. L'objectiu d'aquest diàleg creatiu és buscar punts d'unió entre matèries diferents, com poden ser la ciència i el dissent. La idea és, a més, obrir un debat amb el públic assistent. Els convidats d'aquell divendres seran Quim Déu, dissenyador i Ernest Giral, científic i premi nacional de Química 2011. A tots dos conversaran sobre maquetes i realitats a partir de la idea del dissent des dels seus camps de treball i experimentació. Tot el que et començarà a dos quarts de vuit del vespre a l'espai del lliure Creació Carme de la Lett, que és el carrer Bonavista, número 105, i és obert a tothom. Ja acabem amb aquest vullet i explica amb us que les obres d'un dels retolistes catalans més destacats dels últims temps, Jordi Vilarrufes, es presenten demà al celler de Can Genestal, exposició retaules d'ahir i de buir, recollint la petita mostra de la seva obra, les seves eines i el seu procés creatiu. A l'exposició es posa a morir fa 3 anys, els 86 anys, i aquesta retrospectiva pretén retre-li un homenatge a Pòstum. Jordi Vilarrufes va tenir un paper molt important en l'art contemporànic català, retaules d'ahir d'avui mostra l'evolució de l'artista durant més de 50 anys, des de la seva etapa més inicial, fins a la seva maduresa amb un domini absolut i transgressió de la tècnica. L'exposició és una petita mostra de les seves eines, del seu procés creatiu i d'un anticos ofici adaptat a l'actualitat. Durant molt temps es va interessar per tomàtiques realistes i representava valament com la lluna, el sol, les figures humanes i al final de la seva carrera, en canvi, va aprofundir en l'estil abstracte. L'exposició s'inaugura demà a divendres, a la set de la tarda, al cell de Can Genasta que es podrà visitar fins al dia 16 de març. I de moment això és tot més informació que el que ha passat a l'exili. Com portes els propòsits del nou? Això de fer esport encara em costa una mica. Això és perquè encara no has provat del club Ciutat Diagonal. En plena muntanya de Collserola, t'ofereix el millor que li pots demanar un club, a Airepurt. I pots fer de tot. Si el teu repte és aprendre a jugar a paddle o iniciar-te amb pilotes, et regalen dues classes amb un professor. Però jo el que vull és posar-me en forma. Cap problema, el club Ciutat Diagonal t'ofereix en un pla d'entrenament personalitzat, segons els teus objectius. I si t'inscrius ara, et fan un 50% de descompte en la matrícula. Jo no em puc informar. Només has de trucar al 93 473 96 71. Club Ciutat Diagonal. El just a la fusta, tot el que passa s'enjust. Hi haurà alguna premsa que ja aconseguirà entreure qui eren tots els empresaris que anaven a ell, que fins ara muntis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir res. Busco sempre aquella crida notícia, una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint. Gairebé cada dia. Sí, volem veure un d'aquests drogues més de casa i amb moltes oportunitats molt festivals. Per qui puc anar a la novesse en Madrid? Pots quedar crucificat a per vida. Amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta. Vivim s'enjust en directe. Cada matí de 10 a una. La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a s'enjust. La seva història o el que passa a l'exterradi. També parlem de televisió, esports, bandes comarats, o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de s'enjust. I també tenim les tecnologies, videojocs i llibres. I així de concés o cinema. Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics... La seducció de l'intellecte, l'elegància de l'Oindy. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, ràdio d'Esvern. Flúzor. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito, i que et posa... Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilònia. No us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Connecta-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Fins al nivell inicial, fins al nivell de... A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crani o encefàl·lic. Diuen que havia plogut quan havia el meu germà, i ell es veu que va amb relliscar i venia un cotxe de cara, i un mort i l'altre a casa. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, perquè jo no conduia a ser culpa del meu germà, o culpa de l'altre, però jo perri no va ser-ho. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. La pell de Balmorro cada tarda de 5 a 7 a ràdio d'Esvern. Són Jaume Salón-Coll, el farmacèutic del que retodona número 3 de Sant Just, i envio una salutació a la penya del Morro. Molts petonets des de la botiga d'on de Sant Just, per la penya del Morro, de la ràdio, i que tot vagi molt bé i cosat. Al centre de la llaneria Berns saludem a la penya del Morro. Bon Nadal. Efectivament aquí estem, benvinguda a la segona hora del programa. D'aquí una estona parlarem... gràcies, gràcies. D'aquí una estona parlarem amb la Susi Amor. Ja sabeu que és la nostra... Un bien dit doctora especialista. Justament això, en l'Amor, és la nostra consultora sentimental. Si voleu fer arribar a qualsevol dubte sobre l'amor, però amb la música de la Susi Amor... Si voleu fer arribar a qualsevol dubte sobre coses que us passin a la vostra vida sentimental, només cal que ho feu a través del Facebook, de la penya del Morro, o del mail, la penya del MorroarrobaGmail.com. Escriveu una carta alçada a la Susi Amor, i allà us atendre amb tots els problemes que tingueu. Avui la tindrem al telèfon a la Susi Amor, si no podrem estar amb nosaltres, i també en la seva vocàlida. Jo tinc una teoria que és que la Susi Amor, que té aquesta veu com així, el telèfon encara serà com més nostàlgic i més bonic. Per tant, avui, amb la Susi Amor, el telèfon. A més, també avui el programa tindrem a l'Arnau Conso, que ja el tenim aquí, a l'espai número de la ràdio. Bona tarda. Avui no hi ha la Susi Amor. Avui no hi ha la Susi Amor, però la tenen amb el telèfon. Jo et convido que et quedis després del teu espai. Molt malindrosa. Molt, molt malindrosa. Per sobrecar-hi, el malindros. Avui parles de llibres, no, Arnau? Sí, sí, normalment ja és aquest el tema. Però avui miro especialment en Porto 2, relacionat a aquelles coses que fa la mena. Són dues novel·les que no tenen res a veure, però jo he trobat una connexió. T'ho he pensat que tu fem una mateixa entrega. Doncs ara, quin misteri, tu, ara ens expliques. I, a més a més, avui el programa intentarem parlar amb Esports Sant Just dins la secció de Comerç Local, amb la Laura, que ens ha dit que no sé si es podria atendre. Clar, està sola a la botiga. I llavors la trucarem d'aquí una estona, a veure si ens pot atendre. I ens pot explicar com els hi va al negoci dins la secció de Comerç Local que fem el programa. Parlem ara, però, d'altre endintòpic de la segona hora... Bé, avui ha sigut el més cúmetre de Twitter, també Félix Grande, Cristina, perquè el polifacètic escriptor ha mort als 75 anys a Madrid a causa d'un càncer de pàncreas. Sí, el poeta narrador, assajista i flamencòleg, Félix Grande, ha mort tan sols quatre dies de complir als 77 anys a causa d'un càncer de pàncreas. Ha estat considerat com un dels renovadors de la poesia que hi ha expert en flamenc, que va rebre, entre altres, el premi Eugeni XII per la novel·la Cortà en les calles, el 1965, el 1978 va rebre també el Premi Nacional de Poesia per les ruballites d'Euració Martín, i el 1980, amb memòria del flamencò, el Premi Nacional de Flamencologia, a més a més també de rebre el Premi Nacional de les lletres, el 2004. Les seves restes mortals ara es troben al Madri-Legy, tenatori de Sant Isidro, a l'esperat de ser traslladat de Manato Mellloso, on serà definitivament enterrat. Que diu la gent a Twitter, per exemple, a Jorge López, Félix Grande ens deixa una gran veritat, ser escriptor és fàcil, només cal ser tímid i tenir un avi. Un altre comentari és a l'altre Raül Quinto, que diu amor, Félix Grande. Quina ratxa se'ns moren tots els poetes? I Antonio Lucas, que diu ni un dia si en poesia, aquest era el hashtag, sempre vam ser més joves que avui, mai tan junts, firmat Félix Grande, un dels versos dels seus poemes. En fi, doncs queda dit, passem ara a l'espai, o continuem amb l'espai de llibres d'Apenyà del Morró. Perquè avui, Arnau, ens porta un paio de llibres que tenen una cosa en comú, tot i que, a priori, podrien no semblar-ho. Sí, és un llibre d'un autor francès, d'una banda i d'un altre d'un autor valenciat, va neixement de Sueca, català no parlant i literatura catalana. Per tant, un parla de Rússia, l'altre parla d'un anècdote personal que li passa a l'autor. Què tenen a veure? Justament va per aquest costat de l'anècdote personal, eh? Podria dir, basat en fet reals, diumenge, però això ha de ser de 50 o 75% dels llibres que s'escriuen. No, la gràcia és que l'autor entra a formar part de la trama. Alguns, a lo millor, podran recordar soldats a Salamina, no? Que el narrador no va recordant... Doncs que havia conegut un avi, que li havia esperat una història, que el anava perseguint, no? Però jo també era una mena de ficció. A quin canvi, no? Aquí es basa en dues coses reals. Un és una biografia, però una biografia en la qual és molt especial, el que s'hi explica i arribarem serà el segon que parlem, Limonov, de Manuel Carrer. I l'altra és un anècdota que li passa al propi autor. Manuel Baixauli, autor valencià, nascut a Sueca, que es va fer molt conegut ara fa 4 o 5 anys, amb una novel·la que es diu L'Home Manoscrit. Si et sembla Jordi, no sé si tens un tall que t'he passat, que els pot trobar a la pàgina de Vilauep, a lletres de Vilauep, el sub-site, s'hauria de dir això, el sub-web, a la subpàgina... Sí, el blog de lletres. El canal de lletres, el blog de lletres. Aquest vídeo, concretament, escoltarem a Manuel Baixauli. Manuel Baixauli que llegeix el principi de la seva novel·la, que es diu la cinquena planta, i el que està fent és narrar una cosa que li va passar. Molt bé, molt bonic, eh? Ara em diu Sorry, el reproductor de Vilauep, em diu, Sorry there was an issue with the playback. More sorry, I feel. Més ho sento jo. En fi, jo, Arnau, si vols... Passarem directament a explicar una mica l'anècdota, eh? Sí, esperi un moment, esperi un moment, perquè mai... Perquè sempre falla la tecnologia. El moment més que ha de funcionar, sempre hi ha un... Hi ha passat alguna cosa. Que fem un sa un intent? Sí, fem un sa un intent. Jo he fet actualitzar, que això sempre és un clàssic. Això va bé. Actualitzar la pàgina web. Mentre estan a veure, la cinquena planta, és la novel·la que es publica Proa, i que, diguéssim, com la descreu Manuel Baixauli. Diu, em passa una cosa molt curiosa amb la cinquena planta, i és que és un llibre del qual tinc la impressió que no l'he escrit, sinó que m'ha succeït. Perdona, és això ja, eh? No hem recuperat. Espera, deitio has been recuperated. Bé, escoltem el vídeo, ens ha passat Arnau. Només havíem passat dos mesos, però, quan ve, superar exaust, fent taturades per reprendre la lè, les tres pisos sense ascensor i entrar a casa, es va sentir com qui torna d'un exili. Pel matí, havia rebut l'alta, i havia aixíit recolzant-se en una croça de sanatori. Esquelètic, democrat, fet un exelmo. Viu. Havia decidit emprar només una croça. Havia fet proves al llarg del passadís i havia perdut la por. En pocs dies, de la immobilitat al llit, havia passat a la cadira de rodes. De la cadira de rodes als caminadors, dels caminadors a les dues crosses, de les dues crosses a només una. Abans de pujar el taxi, Bé, s'havia girat i havia contemplat, a sort, l'antica edifici. I tornaria, fins transcorregut cinc anys no sabrem el nivell de recuperació, havia dit el neuròleg. El cap d'un any, però, ja es veu si la cosa rulla. Bé, hauria volgut que algú amb autoritat científica li explicara per què havia viscut allò, que li revelara quina lògica interna o externa al seu organisme ho havia causat, que li demostrara que per a tot hi ha una explicació. Les doctores que ell havia interrogat, però feien ulls de casa buida. I tornaria a sanatòria, mentre mirava aquell rectangle enorme ple de finestres, on apareixien i desapareixien figuretes humanes. Bé, no havia pensat en la seva salvació, ni en la vida nova que l'esperava. S'havia preguntat, només, per en àzima volta, què podia haver-hi dins la cinquena i última planta? Per què la tenien tancada, apany i forrellat, amb despercianes quasi del tot a baixades? I això havia seguit plomiant dins del taxi que la llunyava per la carretera descendent, plena de revolts, mentre sanatòria m'invava i es perdia re dels pins. Un misteri. Què hi ha en aquesta cinquena planta? Això és el que no podem explicar, perquè evidentment és el que es diu a la novel·la. Però què li ha passat aquest home, diríem? Era el bòscol d'aquest tall, que són les primeres línies de la novel·la? Jo diria que sí. Si no, les primeres són el segon paràgraf. Comença pel final, la novel·la. És aquesta, quan li donen l'alta, amb el taxi, i ara, a partir d'aquí, explica tot el que li ha passat. D'alguna manera, en aquell sanatori. En aquest sanatori, en aquesta cinquena planta del sanatori. O sigui, fins i tot és per què acabem aquest sanatori. I la cosa és, insisteixo, Manel Baixauli del qual sentíem aquesta novel·la, sentíem la veu llegint aquesta novel·la, de la qual diu, tinc la impressió que no l'ha escrit, sinó que m'ha passat. Perquè, efectivament, és una cosa que li passa amb ell. Ell, el febrer del 2005, acaba d'escriure la novel·la l'home manuscrit. Ha tingut... no l'ha publicat encara, però la gent li diu que està bé, que l'envia en uns quants... editor, si tot plegat, no? I, bueno, ell, content, una novel·la que li havia tocat la moral, l'havia fet barrejar molt, és una novel·la complexa, és una novel·la que va tenir molt èxit. Gairebé que els editors no saben per què, perquè és una novel·la difícil de llegir, però, en canvi, se'n van fer en 4 o 5 edicions. Doncs, on ell decideix, diu, tu, me'n vaig al cine, que fa temps que no surto de casa, no? Mentre veia la pel·lícula, de sobte no té un formigueig als dits, que comença pels peus, després cap a les mans, se'n va a casa, i l'endemà no podia caminar. El 5 dies... s'havia convertit en una pedra, completament paralitzat. L'havia pogut anar, l'havia negut de portar a l'hospital, i ple de tubes, cables... Imagineu-vos tot el que li passa. Això és el que li va passar a ell, no? Amb ell li passa, i és una cosa que té el nom, allò que... Ella diu l'allò que surtim aquest. Doncs es diu Síndrome de Guillen Barré. Mira, ara t'explicaré una curiositat. Jo sé que he fet algunes coses com acto. Ah, sí? Per aquí, per allà. Vaig participar en un capítol d'hospital central, la mítica sèrie de Tele5. I tenies aquest síndrome? Hi havia 7 o 8 escenes, i el meu personatge tenia el síndrome de Guillen Barré. No et movies de la persona? No em podia moure. Justament explicava que les cames se li havien paralitzat, i que és un síndrome que existeix. Sí, sí, sí. I que de cop i volta les cames no es responen, i estàs fent coses i causa terra i tal. I que la recuperació és lenta, però que, finalment, la majoria de gent i de pacients acaben sortint. Fins que no saben què és Guillen Barré, els metges estan fent tot de proves. Perquè vies a saber què tens. Doncs una mica aquesta és la teva novel·la. Vull dir que pot ser útil no només a tu, sinó a aquella altra gent que ja fos perquè vegués aquest capítol. No em va passar, jo era un personatge. Però pot servir per saber... Ja sé que et vas informar molt. En aquest cas l'autor s'està 42 dies, que per ells són 42 infinits dies, que no es pot moure, no saben què li passa, li fan això que tu dius, un munt de proves, i després em va muntar a la tora i després de recuperar, i està amb aquesta cinquena planta on desopte dius, això és una novel·la. Però poca broma, això m'ha passat, no sé per què, no m'havia passat mai. Els neuròlegs no s'acaben de posar d'acord, per què m'ha tocat, però no hi ha una explicació. No hi ha una explicació, i cada cop i volta et fallen parts del cos, o totes les cames... Aquest cas sembla que queda com una pedra, tot menys el cap. I està lucid fins a l'últim moment. Doncs aquest és la cinquena planta, i en fi, tot s'ha de dir, poc després, ja es va començar a recuperar, i el premi, si és que se n'hi pot dir premi, aquests 42 dies infinits d'estar durat, i evidentment a tota la recuperació posterior que entén que va ser força més llarga, doncs és que un editor, en aquest cas a prova, li va dir, escolta, aquesta novel·la m'agrada, la publicarem... La cinquena planta. No, no, l'anterior, l'home hem enoscrit, i al darrere es converteix, de sobte, amb un escriptor d'èxit, dintre del que és el món literari català. Un autor que no havia publicat res, si un llibre hi compta, si no el recordo, perquè n'havia passat sense penes i glòria, i guanyat tres o quatre premis, convençiderat l'any 2009 el millor llibre, el 2008, potser, l'any millor novel·la en català, un escriptor que es considera vanguardista, que tothom el reconeix com de dir, bueno, la literatura catalana ha trobat, de sobte, algú que... Vaja, que renovarà el, això de la lletra, després ha publicat alguna altra cosa, i aquesta és la tercera que surt, després de l'home hem enoscrit, sent ja considerat, per força, algú de dir, bueno, aquest és d'aquells autors que estén compte, i que si el públic, molt en general, dius, home, però no és el Monzo, no és el Cabrer, no. Però dintre del món de la crítica, dintre qualsevol persona que entra en una mica blocs de lletres, de llibres, de literatura catalana, el trobarà com un dels autors nous, a tenir molt en compte, i aquí es fa explicar un... en fi, un anècdote, si se n'hi pot dir, un capítol de la seva vida. Sí, però clar, durant aquests... Home, tu m'ha entrevistat molt interessant, el Manuel Baixauli, perquè durant aquests 42 dies, per exemple, què se li va passar pel cap? Jo crec que això és exactament la novel·la. Bé, doncs ho tindrem en compte, eh? Manuel Baixauli... La cinquena planta de Proa. Molt bé, doncs queda comentat. Arnau, tens alguna cosa més? Doncs tenia l'Imonov, de Barcarer. Què té de cert, aquest llibre? Doncs, quan una agafa aquest, veu a la portada, un tio que fa cara de xapero i tot pegat, i diuen, bueno, això ha guanyat el premi... del 2011, el Premi Renaudot, Premi de la llengua francesa, un lliure absolutament... I Limonov no en sona res, ho sembla un nom de... Limonov... No, rus, potser. I algú que ha fet una broma. La primera frase de la novel·la, que sí que és la primera, diu... Limonov no és un personatge de ficció, existe y yo lo conozco. Resulta que un va començant a passar pàgines, i si no fos perquè ha llegit el prolec, i el prolec queda molt clar que el personatge... No només existeix, sinó que realment ho diu. Busca-lo a l'Euikipèdia, i jo ho vaig fer, vaig anar a l'Euikipèdia, i efectivament hi ha una pàgina d'un senyor que es diu Edward Limonov, que és un russo francès, que va escriure alguna sèrie llibre de poemes, el consideré un autòxis, una mica de lits francès, però que un dia va desaparèixer i se'l va tornar al seu país, i aleshores ve una mica l'aventura. I és quan algú que el tenien, com per un autor mínim, un senyor homosexual, però també li anava una mica a l'altre costat, drogadict, allò... Una mica, no diríem de crem, de la crem, una mica un perla de la dura francesa. Doncs un dia a desaparèixer, i jo ho feia això, ja se'l veia aquest dia, un dia a desaparèixeria, i quan aquest autor, Emmanuel Carrer, de sobte, és convidat per a és un autor prou conegut a França, Manuel Carrer, un autor nascut a París l'any 57, ha publicat ja una sèrie llibres, doncs és convidat amb un simposi d'aquests que fan dels cryptors, ni a havia de russos, ni a havia de l'Europa de l'est, i de sobte et veu a anar penombra i dius, ostia, jo diria que aquest és el Limónov. Va i parla, i de sobte diu, d'acord, si ets tu t'explicarà la meva història, però tens tres dies, aquest d'aquest jaquet, o quatre, no recorda quants són, va a veure'l, i el darrere li explica la història, i és algú que viu en primera persona, el que és la caiguda del KGB, la desintegració de l'Eurs i del KGB, els problemes a Txechènia, la instal·lació de les màfies a Rússia, i té, com a enemic personal, un senyor que es diu Vladimir Putin. Però ja va a Gotoli, aquest home. El llibre és al revés, és a dir, ojo amb el Putin, perquè són amics enemics, d'aquests que es van... I el Putin, de tant en tant, és capas d'entendre algú, i fins i tot, si algú se li posa pel davant, pot arribar a parlar-hi, al millor, el d'Esterre a Rússia, d'un o l'altre li hauria tirat Limónov, li hauria tirat dos, trets del cap. Atenció, perquè hem trobat... No ha passat res, però és difícil, hem trobat la biografia d'Edor Limónov a la Wikipedia, diu que va néixer el 22 de febrer de 1943. És un ciutat de Francesc, d'origen rús, escriptor dissident i dirigent polític del nacional bolxavisme a Rússia, i fundador i líder de l'il·legalitzat partit nacional bolxavic, que té, com a objectiu, compensar, perdó, principal, construir un estat amb més justícia social, preferiblement compensant a totes les regions poblades per eslaus. Se t'ho defineix com a nacionalista moderat, socialista de lineadura i activista dels drets constitucionals. Reqüentment perseguit, arrastrat per la policia russa, demandat i condemnat per infraccions menors per organitzar protestes de caràcter polític, recentment s'ha reafirmat en la lluita del Dret a la reunió pacífica, que ho diu, a l'article 31 de la Constitució de la Federació Russa, i en protesta, també, contra una llei que limita l'exercici de l'esmandat dret únicament a esdeveniments aprovats amb mandat de realitat per les autoritats locals. Per tant, un dissident, un resistent, no?, de la qual... Un contraputin, però clar, algú que, com que havia estat el KGB, en Putin havien sigut amics. I sí, clar, els anemics de Putin després apareixen intoxicats, amb no sé quina mena d'isòtopa allò a Londres i tal, però què et no, eh?, aquest aguanta. I clar, dius, home, però, dius, home, aquest era del Bolsheviks, aquest és... ojo, que els Bolsheviks eren Lenin, Erenastalin, Budipoca Broma, amb els Bolsheviks, i, per tant, és una lluita de poders. El Putin és el que s'ha fet famós, aquest és l'ombra, és el que a França tenen per un poeta que un dia va deixar d'escriure i se'n va anar, i, per tant, el president Manuel Carrer rep la gràcia de que se l'ha trobat de dir-ho d'acord, deixarà que expliquis la meva vida. I ara alguns de vosaltres diuen, però si la vida ja la puc llegir, o Iquipèdia, o Carles Feljordi... No, no, no, és toco. Aquesta és la part oficial que surt a l'Iquipèdia. Són quasi 400 pàgines, no el podreu deixar. No diré totes més. Doncs Arnau, amb aquest llibre, l'Imonov, ho deixem avui també nosaltres, que vagin molt bé, i si vols quedar-te a l'espai d'associació Amor, tu mateix. Avui ja t'ho hem de donar a la fonda. Ja l'heu petonat, sospala. Ja, ja l'heu fet. Arnau, que vagi bé, a tarda. Adéu, adéu. Bé, adéu. Bé, adéu. Bé, adéu. Bé, adéu. Bé, adéu. Bé, adéu. Bé, adéu. Connec-te-te el català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell de... A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intellecte, la elegància de l'Oindy. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, ràdio d'Esvern. Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa... Mmm... M'agrada molt. 6 i 32 de la tarda és l'hora de l'amor i de les relacions. No riguis, no?, a l'apenya del marrò. I com ja sabeu, des de fa uns dies, contem la presència de la Susi Amor per solucionar totes les qüestions que preocupen els nostres ullens. Susi Amor, bona tarda. Bona tarda, carinyo. Bona tarda. Molt bé, molt bé, molt bé. La cosa és saludar-la. Per què? Home, com esteu ja aquí des d'un principi en plan íntim? No, no, no, plan íntim, no. Ostres, em pensava que avui estaríem sols, Jordi. No, però escoltessin, la Cristina. A partir de la setmana que ve, els dies ja no vindran els dijous. Això és veritat. Ònicament, per això els dijous. Sí, només els dijous, però no pateixis. Et molesta la Cristina? No, no, en absolut, Cristina. Que sàpigues que t'aprecio molt, perquè és que... Estic deritjant tenir un moment a soles amb el Jordi. No pateixis, dijous de la setmana vinent serà el primer. No ens precipitem, perquè potser l'Arnau, que fa les aixó de llibres, també és aquí amb nosaltres. No li direm que no entri. En fi, Gemma, Susi, amor, anem al tema que ens interessa, perquè avui, sí, posa la música, que ja ens agrada molt, que és el consultori sentimental. Avui, com... què vols parlar? Perquè tenim algun parell de cartes d'uyents, més jo tinc un amic que ja s'ha quedat setmana, pregunta coses. Ahà. Però em vols començar, per això, avui. Susi, Susi, amor. Sí, mira, jo avui per introduir un amic al tema de l'amor, perdria ser un salt de la història i remuntar-nos a la mitologia grega. Ah. Perquè crec que hi ha una qüestió que és interessant destacar per poder entendre que és, realment, l'amor. I quina és aquesta qüestió? Doncs m'hi jo t'explico. A l'època de la mitologia grega, què passava, que un home posaria dos sexes, el de l'home com el de la dona, d'acord? L'ésser humà. O sigui, i el home estava representat per el sol i la dona per la terra. Aleshores, què passava? Aquesta fusió que provocava, que fossin arrogancs i fosques. Aleshores, això, evidentment, portava una preocupació pels deus. Ah, per tant, perdona. El fet de ser home i dona, a l'hora, clar, era el superésser humà, no? Exacte, era la perfecció. Clar, clar, clar. Aleshores no fotien puto cas dels deus. I es pagaron un problema pels deus. Els deus no podien suportar-ho, clar. No podien suportar perquè, aleshores, no feien cas el que els hi deien, no hi havia homes que sacrificessin pels deus. I, al final, què va passar? Aleshores, deus, el que va fer va decidir dividir-los. Ah. Dividir-los en dos, aleshores, a partir d'aquí, s'hauria de ser la gran passió i l'amor, perquè els necessitaven, Jordi. Ah, ja ho entenc. O sigui, que va dividir els superésser humans en dos sexes, no? Exacte. Van quedar meitats sols i perdudes per la terra. Exacte. Buscant-se d'adernament. En el meu cas, per exemple, això ja està resolt, perquè ja t'he trobat a tu, Jordi. Sí, sí, clar, clar. Escolta, per cert, aquest no és el mida de plató? Això no ho explicava a plató, això? Sí, exacte. El que passa és que el plató ho destruia bastant més. Jo ho he dit una manera molt més... Sí, no que la plató ho feia aquella, no? Vull ompliar pàgines i pàgines per explicar això. Això, que cadascú, és una mitja tronja i que busquen l'altra. Per explicar una mica l'amor, també, d'aquesta mitologia greca. Que bonic, que bonic, sí o sí? Que bonic, eh? Jo, clar, d'aquí també et pots arribar a plantejar moltes coses, no? Com, per exemple, l'amor és una necessitat, l'amor és egoista, perquè em necessito a tu, Jordi. Clar. I per què em necessites tu a mi? Jo no t'he dit mai que necessiti. És una altra qüestió, perquè a vegades això passa, eh? A vegades aquesta persona em necessita... I dius, perdona, t'hi fas molt equivocat, perquè no parlo de tu, eh? No parlo de tu, perquè és que les qüestions privades... A mi no m'agrada trobar aquí el programa. Però això passa, no? A moltes vegades pensem, aquesta persona la necessito molt. Sense aquesta persona no puc viure, em moriria. Ojo, ojo el que estem dient, eh? Ojo, ojo, exacte. Això és fort, i a vegades ens creem, nosaltres mateixos, la necessitat que volem estar amb aquesta persona. I a vegades no la volem tant, eh? Exacte. Exacte. A vegades fem una ficció dels amors, i el que realment és important és escoltar-te tu mateix i veure si realment tu necessites, si tu estimes aquella persona. Perquè a vegades simplement és una manera de soplir una soledat. Una carencia, eh? Exacte. Una carencia, sí. Com ens entenem, eh? Tens experiència, tu, eh? Filling, saps? Amb mi, amb mi. Aquest moment, aquesta música, en la història, Ribon Punya, si et vols... De totes formes, soci d'amor... Clar, com podem saber o no si el nostre amor és real i és autèntic? I no estem en una persona enganxada perquè sí, i per cobrir les nostres carencies, sinó perquè realment tenim una relació sana. La pregunta... Ojo pregunta, eh? Ojo, ojo. Com la teva, soci d'amor? Atenció, atenció. Jo crec que és una de les qüestions més difícils que un mateix es pot ser, no? Perquè... a sincerar-se amb un mateix i escoltar-se amb un mateix, és una feina i un treball que crec que estarem fent durant tota la vida. Però també és una decisió d'un mateix, no?, prendre aquesta decisió de dir, jo em vull escoltar. Sí, perquè a vegades potser tenim ideals, no? Ens pensem que el nostre amor ha de ser... al moreno, ulls negres, al locutor... No?, tenim un ideal allà i potser això no és el que realment vols, i estàs enamorat en el fons d'un paixet... A més, perdona, aquesta descripció que has fet, t'he pintat que tu n'has quedat una mica i no troba res. També t'ho dic, vull dir, és molt superficial. De totes formes... No sé si vols refegir alguna cosa més, Susi, abans de les qüestions dels ullens? Bueno, només voldria afegir que permito... ets l'home ideal. Va, va, va, anem a què diuen els ullens. A veure, hem d'escriu l'Anna d'Espolugues. Té 30 anys, diu... Hola, Susi Amor, em dic Anna. Per cert, no ho he dit, però si hi ha hagut alguna pregunta, o algun dubte relacionat amb el tema sentimental, pots fer-ho al consultori de la Susi Amor, posant-nos en contacte amb el mail, com han fet aquestes persones, la penya del morroarrobagimail.com. Jo ho heu dit, o el podeu trucar, també. Podeu trucar, què passa, clar, ja no serà tan anònim. No serà tan anònim, el programa. Va, anem al tema. Atenció. Hola, Susi Amor. Em dic Anna. Hola. No sóc jo, eh, jo t'estic llegint el que diuen els ullens. Panya et responc perquè tu ets tu, eh. Estic preocupada perquè amb la meva parella no parlem de discutir. Portem un any vivint junts. La veritat és que d'amor no en falta. Encara ens mirem amb ullets i tal, però les discussions domèstiques cada vegada van a més. Això significa que la relació està morint. Sempre et teva, Anna, desplogues. Ah, Nadia, mira... Sí? Garder? Sí, sí. Estan esperant la resposta que diuen l'Anna. Ah, d'acord, d'acord. Mira, jo li diria a l'Anna que si em digués que és al revés, a vegades sí que hi hauria un problema. Si em digués que domèsticament no hi ha cap tipus de problema, i que hi ha molt ceiling, en canvi, no hi ha aquests ullets, aquestes miradetes d'amor, aquí sí que hi hauria un problema. Però sí, realment m'estàs dient que només porteu un any vivint junts, i que hi ha aquestes miradetes, i que hi ha problemes domèstics, això que les pots solucionar. Diu que no paren de discutir, que està preocupada per això. Clar, el que passa és que les qüestions domèstiques són coses que, a vegades, són tan banals que tu creus que no val la pena discutir-les, no? Com, per exemple, jo no heu sagat els plats, i tu te'n faràs el mig. Aquestes coses dius, val la pena discutir, i no, i vas callant, vas callant, vas callant. Aleshores, què passa? Que vas acumulant una ràbia interna, que és el que provoca discusions que són probablement per altres qüestions, no? Aleshores, això és tan fàcil com pactar. Ah, pactar, eh? Exacte. Potser dius que és una estupidez pactar qui frega els plats. Però, en realitat, no és una tonteria, això. S'han de pactar aquestes qüestions domèstiques, tu què faig, jo què faig, a les hores d'arribes, no deixa de ser un negoci, una relació, també, amb aquestes qüestions. Ah, un contracte. Això ho has escoltat alguna vegada, no? És un contracte, en el fons, una lliure junts, no? Sí, sí, no deixa de ser una simbiós, tu ets una cosa i jo em faig una altra, però tu estàs tallant aquestes coses. Hi ha aquestes clausules, no? S'ha de donar i rebre, no? Molt bé. Exacte, perquè jo no sé què és tu, tu necessites a mi, a la inversa, les dues, això, s'ha de... a veure una comunicació fluida, en aquest cas. Molt bé. Això farà que tot entri dins unes aigües tranquil·les, no? Perquè tot vagi molt bé, molt bé, molt bé. Bé, passem ara, veig que anem bé, com a la següent oient... A veure, és el Jordi de Sant Just, de 27 anys. Diu, hola, no sé per on començar. Diu, la meva nòvia és una fiera enllit. Crec que té molta experiència. I això, per molt contradictori, que sembla, em provoca inhibició. No sé què em passa, que estic molt tímid enllit, i sembla un novato. Sociamor, què faig? Li haig de dir o espero que se'n passi? Molt atentament, Jordi de Sant Just. Bé, en fi, què li podem dir, el Jordi de Sant Just? Aviam, el tema del sexe, el tema del lli... Moltes vegades ens pensem que si un mateix no és el que porta la iniciativa, és el que està perdut. Però per què no donem la volta això? I fem-ne una lectura que és molt interessant, que és que tu et relaxes i que sigui l'altre el que porta les riendes. Ah, deixa a fer, no? Exacte. Sempre hi ha com aquesta cosa de dir que jo ets a controlar, i per què no ets a controlar l'altre, i tu ets relaxes. I poder aprendre inclús de l'altre, no? Per una banda diria això, i per l'altre també, és que el sexe és una cosa incentiva i orgànica. Aleshores, deixa de pensar, deixa d'anar-li al cap, i deixes el cos faci i deixa t'endur. Aquest és un problema, no parar de pensar durant el sexe, no? O no és un problema? Com ho veus, sociòmore? Pensar mentre estàs gaudint de l'amor, jo crec que és un problema. És un problema, eh? És un problema important. Exacte, has de ser intuitiu. Intuitiu. Has de deixar anar. Exacte, segurament. Aquí hi hauria una mena simbiosi que dius qui és el que domina, no ho sé. No sabem. Però és igual, no? Exacte, és igual. No passa res. Si és el que domina i t'experiència, la sort que té. Exacte, exacte. Perquè a vegades et trobes... no en trobem, no en trobem personal. Ara que parlem del sexe, justament, tinc una pregunta per la sociòmore, perquè ahir coneixia que el diari ABC va publicar... És veritat, un article. Un article, sí, en aquest cas, sobre com evitar la masturbació. De la universitat de Navarra, és veritat. Era un article per evitar la masturbació. Per exemple, posar filtres de contingut pornogràfic a l'internet. O posar l'ordinador en llocs comuns a la casa, com, per exemple, el menjador. O fins i tot no veure segons quines sèries de televisió. Tenir un grup de mixants, no? Per exemple, clar. I aquesta és la testera entrega. Abans havíem parlat del que era la masturbació i de determinar les claus, de com evitar-la. En aquesta, directament, et deien, doncs, això, que com podies fer per tal de no fer-ho, que era una opció i que tu la podies escollir a tot i que la gent, consideri que és una cosa enorme. És un article de l'ABC, de la web de l'ABC. En fi, Sòcia Amor, algun comentari? En aquest cas, tu aconselles la masturbació? Sí, perquè jo crec que és molt important com a tu es coneix el seu cos. I aquesta és una bona manera de ser-ho, sí. Aprofito, s'oscrive el 100% de les paraules de Sòcia Amor, per comentar-nos. L'esperta de la penya del mort, no? De la penya de la mort, també, de la mort. Sòcia, avui no tenim més temps. Per cert, com és que no has vingut avui al programa? És que justament estava venint cap a Sant Just, i he tingut una emergència d'últim moment. M'han trucat que una parella que tenia una crisi amorosa, i ara mateix els acabo d'atendre. Ha vingut a parlar amb Sòcia, perquè era de pacte cine i tal. I ara que no es poden tornar a reunir amb ells, havíem com procedits. Perdona, que estàs al teu consultori? Sempre tinc el meu consultori a Barcelona, el que passa que avui la situació era tan límica que hi ha hagut d'espassar-me jo. Jo he estat el consultori de la Sòcia Amor, i l'ull és que m'agrada molt, perquè té unes parets acolxades de color rosa, tot d'unes que tifen així com granats, eh? Vull dir, hi ha acords, un rotllo a Gaterruta de la Prada, per tot arreu, un ambient molt agradable, el consultori de la Sòcia Amor. En fi... Em vols dir que sàpigues que hi ha novetats al consultori, i estàs convidat, com vulguis. Ah, doncs ja m'he passat un dia aquest. Què fa temps que no hi vaig? Molt, Sòcia Amor, moltes gràcies, que vagi bé. Moltíssima gràcies, fa que un plaer compartia, que no almenys amb vosaltres. Bona tarda, ens veiem la setmana que ve, eh? Vinga, gràcies. Un petó, un petó. Ai, una Sòcia Amor. El fet de que no estigui, això també passa molt, eh? La trobes a faltar, eh? És com a l'aparella, també, eh? Quan sembla l'aparella fora... Saps què, Jordi, em farà molta pena, perdrem els dijous i la vostra... Tranquil·la. L'inici d'una política relació, no sabem de quin tipus... No s'inici de res, jo t'ho dic ara. Home, com que no. I que sigui d'amistat, no? No pateixis, perquè ja sé que a partir d'ara, els dijous no podràs venir, Cristina, però tens el podcast de la penya del Morro. Nosaltres fem una pausa per la publicitat, tenim ja uns últims minuts de programa, i d'aquí uns moments intentem parlar amb la gent d'Esports Sant Just. A veure si ens poden atendre. La Laura Castellon. La Laura Castellon. Connecta-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des d'en el nivell inicial fins al nivell de... A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en la relació en social. Informa-te en el web cpnl.cat. Connecta-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des d'en el nivell inicial fins al nivell de... Ràdio d'Esports. Durant de 8.1. Ràdio d'Esports. Durant de 8.1. Ràdio d'Esports. Durant de 8.1. Ràdio d'Esports. La Pella vol morro cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esports. Doncs com hem comentat, recta final del programa i finalment sí que podem parlar amb la Laura Castellón de Esports en Just. Laura, bona tarda. Hola, bona tarda, bona tarda. Hola, bona tarda, bon dia. Des de la setmana passada hem iniciat aquesta nova secció per parlar amb els comerciants i amb el comerç local d'aquí de Sant Just des Bern. I tu, Laura, portes la botiga Esports en Just. Sí, exacte. A veure, on esteu, informants? Mira, estem a la plaça Campraciós, el número 2, és un local baix al costat de l'Ajuntament. Bé, de fet, és una botiga on hem d'Esports. Quasi ve històrica del centre de Sant Just, no? Sí, el que li comentava a la teva companya fa unes tones, que lamentablement estem liquidant per tancament. I quan esteu... preveieu a tancar el negoci? Sí, suposem que per més de febrer, fins al febrer o així, ho haurem de tancar ja. I quina ha estat el motiu, potser, al lloguer? Bueno, és una mica un cúmul de coses, no? En una situació, doncs, a crisis que es nota molt, aquest últim any ha sigut bastant duret, a part les meves circumstàncies personals, també han fet que, al final, es depèn de la decisió, que és dura, perquè portem molts anys aquí. Clar, quan ens porteu aquí a Sant Just? Doncs mira, jo crec que la botiga, amb els diferents... amb els que ha tingut diferents noms, etcètera, jo crec que deu portar més de 30 anys que deu estar la botiga aquí. Més de 30 anys, eh? Clar, amb moltíssima gent de Sant Just, que ha passat a comprar tot tipus d'outensilis d'esport, com, per exemple, bambes o altres objectes. Quina és el que té més sortida? Potser el calçat. El calçat és una cosa que tira més. Ara, en aquests moments que hi ha molta dèria de córrer... Sí, s'ho donava a dir, és com de moda, no? Sí, exacte. Ara, si no corres, sembla que no siguis una persona. Exacte, doncs això, el running és una cosa que ara mateix surt bastant, i sobretot, el calçat escolar, per crius. De fet, com comentem, és una tenda d'aquestes de l'esport Sant Just, que fa molts anys que esteu aquí al municipi. Ara mateix, ara parlaves que estàveu amb liquidació, com funciona la liquidació? Vaixeu els preus de tot, hi ha un 10%? Com ho gestioneu? Sí, exacte, estem fent... La majoria de les coses tenen un 50% de les contes, tant siguin banyadors, jaquetes, complementes... I amb el calçat també estem fent les contes, també hi ha calçats del 50%. En principi, tot el que hi ha a la botiga, s'està rebaixant. Això, heu de demanar alguns permisos legals, per dir, mira, és que fent la liquidació no és que fem competència desllà i al amb altres botigues, per exemple, també d'esports, per baixar-ho fins al 50%, no és rebaixa, sinó que senzillament hem de treure'ns aquest estoc que tenim a sobre. No, si és liquidació per tancament, és simplement fas neteja i llestos. Però suposo que... Que facis rebaixes fora de temporada, que això sí que no està per més, és de seguir unes normes que no tothom segueix, però... Suposo que, en aquest cas, es obliga a posar algun llatrero amb el que posi liquidació o alguna cosa així, per identificar-ho perquè s'anou. Està ben indicat i llestos posen liquidació per tancament i fas les contes... No t'obliguen a fer les contes que ningú et diu, no? Tu fas les contes que vols, que s'interessa posar això, treure'ns millor, que això els descontes són més grans. I ara farà un parell de setmanes. I com ha anat? Veus que la gent s'apropa més i hi ha més sortida? Sí, sí, ja bastant moviment. Les rebaixes, aquestes, clar. Qui és el que us queda més o menys d'estoc a la tenda? Bueno, hi ha una miqueta de tot. Sobretot té manatació, banyadors de piscina, tant de home, nen, dona i nena, alguna jaqueta d'esquí, calçat, també queda alguna coseta. Una miqueta de tot, encara queda... Si us fa falta alguna cosa, encara podeu treure'n el nas. Mira, ara que és l'època d'esquiar, sobretot Jordi, la gent de Sant Josco Volguipot apropa una jaqueta o una cosa. No costa res anar cap allà i treure'n el cap. Em sap molt de greu la notícia sobre el tancament, però, vaja, segur, segur, com diu la Laura, que hi ha persones que han anat els últims dies a veure una mica que és el que hi ha i aprofitar aquestes rebaixes, 50% amb molts productes. En fi, Laura, no sé si saps què passarà després amb el local, es continuarà... Doncs no en tinc ni idea. No veig res que no en tinc ni idea. No sé si es posarà un altre negoci o no. Home, esperem que es posi algun altre negoci, quan no vens millor, no? Això de dinamitzar una miqueta el cometa de Sant Josco és difícil, però... No, perdona, a més, és un lloc molt bo, no? És justament al centre, o no tant. Tu, com ho veus després d'estar aquí? És complicat, és complicat, sí, perquè a Sant Jos el que li falta és poder un centre més fort de comerç que la gent pugui estar passejant i mirant i etcètera, no? Home, hi ha el carrer Bonavista, per exemple? Sí, exacte. El carrer Bonavista és molt bo. Va ser que les altres bútiques que no estem al carrer Bonavista tenien una miqueta més difícil, però dins del que acaba, aquest local no està mal situat, no? Molt bé. Doncs, Laura, una abraçada molt forta. Gràcies per haver-nos atès. Moltes gràcies a vosaltres. Que vagi molt bé, doncs, aquesta recta final d'aquesta botiga mítica de Sant Jos, que després de 30 anys ha de tancar. Que vagi bé. Moltes gràcies. Adéu-siau. Adéu, adéu, adéu. Bé, doncs, amb els esports Sant Jos, acabem el programa. Cristina, si l'apenyeu amb el Morro, tingués molta audiència. Avui, què seria? Trenentòpic. El Sant Jos fent el trenentòpic, avui. Ah, molt bé. Justament. Doncs mira, per aquesta dolenta notícia, no, que ens ha donat la Laura, però que, almenys així, que l'ajudi, doncs, acabar aquesta recta final, com tu deies, avanç Jordi, i doncs que a veure si el comerç de Sant Jos és de les darreres o poques vegades que succeixen aquest tipus de coses. Molt bé, acabem el programa i ho fem repassant i agraint tota la gent que ha fet possible l'apenyeu amb el Morro d'avui. La Carme Berdó i la Qualitat Sant Justenca. La Clàudia barbarà avui ensenyant-nos com ligar al cinema i com seguir una persona al carrer. A més, també la Núria Oriol amb les notícies positives. Hem tingut a la Laura Castellón de l'Esport Sant Jos, intersecció del comerç local i també a la Susi Amor, el seu consultor i sentiment de l'Ilarnau Conso, que ens ha visitat a la segona hora parlant-nos de llibres i aquests dos casos tan curiosos protagonistes dels dos, la cinquena planta del Manuel Baixauli i Limonó. En fi, què us ha parlat, Jordi Domena? Cristina, ens veiem demà. Ens veiem demà. Gràcies, gràcies per la col·laboració. A més, passem al Twitter i al Facebook i us deixem ara amb l'informatiu Vespre, un programa cap al cert. Jo no em perdó mai. Que vagi bé. Adéu. Buminosa. I l'Antònia sempre hi anava amb l'Avi Miquel. Han passat per l'Escolta, i l'Antònia sempre hi anava amb l'Avi Miquel. Han passat per l'Escors, el Camp Nou han comprat una tele en color. Han menjat arrosc, cada dia esperant que els temps fossin millor. Gelats a la Rambla i quan elles despistaven, ella apareixia amb un ram de flors. Són dos joves que ja fa molts anys complien les seves noses d'or. Un tren via de tard els tornava a casa després del futbol. Els problemes d'acord en Ramon van amtats i costen un ronyó. Però recorda de tot si mirades en un embalat de canet de mar els cols d'en Pobala, piromusicals. Matins a l'església amb un quedós al camp, i quan hi ha els nens que ja s'han fet grans, una lluna de mel per al mar. I el nostre senyor li demana que se l'enduria a ella primer, que ja es queda ell passant els dies més tristurs. Ara que en su habitat l'aprèn de la seva petita mà, es pregunta si ella també està pensant. El millor de ser del Barça és ser-ho al teu costat. Van a buscar els nens a l'escola, en Jordi i la jove treballen costat. La Cristina, doblint, va marxar amb un pigat després d'un estiu plegat. Aquest Barça és de Po i el Madrid, un xat de Merife. Un gol dinerista Obama que els sops, que va per tothom. En Ramon és un fan de Pujol, d'en Xavi, la norma dobl. I l'Antònia plora l'amor a la guerra del seu germà gran. Però recorda el desig i rialles en un embalat de canet de mar, quin home en Miguel i focs artificials. Estrelles de cine, llunxadors al parc, i quan duien els nens, que ja s'han fet grans. Una i una de mel, mor al mar. I a nostre senyor li demana que s'enduï el seu home primer, que ja es queda allà passant els dies més tristos. Ara que amb su habitat l'aprenen. Per a la vida s'enjust. Bona tarda, ara, passarà un minut de la set. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició Vespre. La consulta per la independència i el dret a decidir la reforma de la ministra si local s'entraran al ple de gener a l'Ajuntament aquesta tarda. És a través de tres emocions que presenten els partits que formen el Govern municipal. A més també debatran qüestions d'estalvi energètic i d'estalvi energètic. Amb aquesta notícia obrim l'edició d'avui i resumim altres informacions destacades en titulars. Desabterrèn calcínque, concurs internacional de fotografia de Sant Just. El tema d'anguany és monocròmic, amb un color i fotografia nocturn, i el preu de participació augmenta de nou aquesta edició, la inscripció costarà 25 euros, que són 10 més que l'any passat. Les obres de Jordi Viles Rufes es presenten de mà al celler de Can Ginestal, expulsió de retaules d'Aida. Vull recollir una petita mostra de la trajectòria d'un dels retaulistes catalans més destacats dels últims temps, que s'està presentant. La ciència i el disseny s'uniran demà en un diàleg creatiu, l'espai de lliure creació Carme Malaret. És una de les converses que organitza l'espai entre dues persones sobre el món artístic, aquest divendres amb el dissenyador Quim Deu i el científic Ernest Giral. Bona tarda la consulta per la independència, el dret a decidir i la reforma de l'administració local i el dret a decidir. Una d'aquestes emocions la presenta l'equip de govern per manifestar la satisfacció del ple del consistori per l'acord entre la majoria de les forces polítiques del Parlament a l'hora de convocar la consulta del 9 de novembre. Segons l'emoció, la consulta permetrà decidir de manera lliure i democràtica el futur de Catalunya. L'altra emoció sobre el dret a decidir la presenta és el pacte nacional pel dret a decidir el qual el consistori s'havia d'adaritjar el mes de desembre. I per últim, l'equip de govern presenta una altra emoció contra la llei de racionalització i justanibilitat de l'administració local. És una llei aprovada pel Congrés i que ha entrat en vigor les últimes setmanes que afectarà greuament les competències municipals en parance amb l'estabilitat pressupostària i els objectius de déficit. Abans d'aquestes emocions, el de fixar un nom 5% a l'objectiu de reducció de consum energètic per l'any 2014, els serveis municipals de Sant Just, el ple municipal, comença aquesta hora, com dèiem, a les set, a les eleccions de l'Ajuntament i a la part final de la sessió sobrerà el torn de prics i preguntes per part dels regidors i del públic. Més coses dissabte arrenc el 5è concurs internacional de fotografia de Sant Just. El tema d'en Guany és monocrom, color i fotografia nocturna, i el preu de participació augmenta de nou aquesta edició. La inscripció costarà 25 euros, que són 10 més que l'any passat. A partir del dia 1 de febrer es podran presentar les fotografies i ara temps fins al dia 30 d'abril per participar-hi. Un any més l'agrupació fotogràfica Sant Just, l'Unió de botigues i comercians i els 62 del mercat municipal organitzen aquest concurs amb la col·laboració de l'Ajuntament. Cada participant podrà presentar fins a 4 obres per secció, per tant, 12 fotografies com a màxim. El president de l'Agrupació Fotogràfica, Víctor Murillo, ha explicat el just a la fusta en què consisteixen les categories i el nivell de participació en cadascuna. Monocrom vol dir amb un sol, amb un sol to. Potser un to cin, un to sepia, un to... Això és monocrom, no té que ser forçosament en blanc i negre. El fotògraf té imatges al seu ordinador, en blanc i negre, i en color. El que complica molt és el tema específic. L'Ajuntament colòte té més participació, en blanc i negre, i el tema específic té menys. Arriba més l'anitat. El concurs internacional de la fotografia de Sant Justa aumenta cada any el nombre de participants. L'any passat es van presentar 1.086 fotos de 31 països diferents i 125 fotògrafs diferents. Diverses federacions fotogràfiques patrocinen aquest concurs, entre elles la Federació Internacional de l'Art Fotogràfic, la FIAP, la Confederació Espanyola de Fotografia i la Federació Catalana. Tot plegat fa que algun concurs s'enjusta com tica d'edició amb més prestigi que l'anterior. De totes les imatges rebudes, el jurat farà una primera tria per seleccionar-ne a les millors, entre un 10 i un 12% del total. I a partir d'aquí, cada Federació atorca un punt a les millors fotos i així estiria el guanyador del Saló, que rebrà un premi de 400 euros i un ensign especial de la FIAP al Pimblau. El Pimblau, Víctor Murillo, detalla aquest procés.