#427 - La Penya del Morro del 6/2/2014

Ara escoltes l'àmbit d'Esber Sintonitzes l'àmbit d'Esber L'àmbit de Sant Just Bona tarda, sóc la Cinc. I de seguida, la Centúnia de Catalunya informació repas de l'actualitat en forma titular se pensen també una púnt preu per al trànsit. Està tallant encara la dosa al bruc, a la noia, en Sant Indor, per un accident. Hi ha 4 quilòmetres de cuas, es fan desviaments per al Nacional 2 i a les rondes de Barcelona, un carrer il·lubstruït per un accident, a la ronda de dalt. Les intervalles en sentit llobregat estan generant ara mateix 3 quilòmetres de cuas, pràcticament que arriben fins a la Vall d'Evron. La defensa de la infanta de l'Incran i de la policia s'ha de fer a la policia. La fiscalia es plantega demanar a la infanta Cristina una fiança de responsabilitat civil de 600.000 euros per haver-se beneficiat i indirectament dels ingressos de diners públics que va obtenir l'inèquio ordengarí a través de l'institut, no. La defensa, però, creu que quan la infanta declari dissabte, s'ha de fer a tot l'estat, fons del Consell de la Transició Nacional, però asseguren a Catalunya informació que aquesta possibilitat només es plantegaria si en la consulta als catalans no guanyés el sí a una Catalunya independent. La Generalitat demanarà aquest any al FLA 6.347 milions d'euros. Uns 2.000 milions s'estan dinant a cobrir déficits. Tenint en compte que l'objectiu és de l'1%, la resta servirà per pagar interessos i venciment del deute. El Consell de Salut, Boy Ruiz, matís a l'informe del seu departament sobre l'alimentació infantil, Ruiz afirma que els 660 menors a què refereix l'estudi elaborat a patissió del cíndic de Greuges no tenen cap malaltia relacionada amb la malnutrició, però sí que estan en risc de paterna per la seva situació de pobresa. Una dezena d'immigrants subsegarians ha mort quan intentaven arribar a Seute. A la primera hora del matí, quan l'actuació policial marroquina ha fet que uns a gent mort aixafats per la lleu humana i altres ofegats quan han intentat escapar per l'aigua. El banc central europeu no toca els típols d'interès i els deixa el 0,25%. Maria Draghi assegura que no hi ha deflacció i que les decisions per combatre una inflació molt baixa s'han de prendre tenint en compte el mitjà termini i no la immediatesa. Els catòlics europeus troben desfasat que l'església no reconegui l'humosexualitat, la convivència prematrimonial o el divorci segons, una enquesta que ha fet el Baticà sobre els reptes de les famílies amèrica i l'Àfrica, en canvi, són més fideles de la doctrina oficial de l'església. I els pets i els catarres amb 8 dominacions cadascuns són els més ben posicionats de car als premis en derroc de la música catalana. A la votació popular hi han participat més de 5.500 persones. Entre Granatxerona al 13 de març. Catalunya, informació, titulars d'esports. L'enferota i l'exferèndez són les principals novetats a la llista de convocats de l'Espanyol per ajudar demà contra el Granada a la Lliga. Si ni torge, en queden fora. Avui comença la Copa de Vasca, demà al Madrid i Gran Canària i l'unicaja, Kaj Saragó, salvar-se de vot a demà contra el Tenerife, que ha perdut Sécuritz. En futbol els vlogranes encarrilen les semifinals de Copa, després de guanyar 2-0 la reial societat del Camp Nou, al Madrid també ho té bé per arribar a la final, després de guanyar 3-0 l'Atlètic de Madrid al Barnaveu. I ja estan en marxa les competicions als Jocs Olímpics d'hivern de Sochi i participaran fins a 7 esportistes catalans. La tarda serà tranquil·la, sol i també amb temperatures molt suaus que en alguns punts de la cosa podrien acostar-se als 18 o als 20 graus. Cadaran núvols al Prineu de les comarques d'Areida, que podrien deixar escapar alguna gota. Vufarà fent ben fort els cims del Prineu i també a les comarques de Girona. Gràcies! En directe, a Matíndiz de Sant Just d'Esvern, el 98.0 de la FM, i a tot el món, a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del món. Què tal, bona tarda Sant Just i gent de l'Estrenger, com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de ràdio d'Esvern, un dia més avui dijous 6 de febrer del 2014. Us parla i us saluda Jordi Domènech. Gràcies, gràcies. I ara així que l'asseig del vespre, això és la penya del morro. Benvinguts al programa. Avui començarem parlant de les notícies de Sant Just amb la Carme Verdoe. Carme, bona tarda. Hola, bona tarda. Porta't de l'espomete del micròfon tu també. Que no sé què passa, sí, que se'n fa sol les. Avui també, a més a més, tindrem les notícies positives de la Núria Oriol a l'espai de comerç local. Parlem amb el Juan Juaregón de Fisioquines, un centre de fisioteràpia que va molt bé per destrossar-te i per fer massatges. Em parlarem a la segona hora. Tindrem el consultori de la Susi Amor. Susi Amor, bona tarda. Bona tarda, què diuen? Estàs preparada ja pel teu consultori. I ja hem rebut, perquè clar, això cada setmana anem rebundint. Anem rebent diferents paticions dels ullens sobre els sentiments, l'amor, una mica les relacions. Hem rebut alguna cosa aquesta setmana? Sí, exacte. Tenim alguns dubtes d'alguns ullens, perquè el tema de l'amor sempre... Sempre hi ha dubtes. Sempre hi ha dubtes, exacte. Mai un sap si ho està fent bé o ho està fent malament. En fi, doncs en parlarem avui al programa. A més a més, també tindrem l'Arnau Consul, parlant de llibres i les notícies politives que no s'hi vull de l'Ònore Oriol. Bona tarda i benvinguts a l'Apenya del Morro. La Penya del Morro, un programa amb més Morro de Penya. Oigues més penya com Morro. Fuereu a l'abans de tot això, com sempre, comencem repassant el més comentat a Twitter avui un dels temes... Sí, parem igualment. No hi ha la Cristina? No hi ha la Cristina? És veritat, no hi ha la Cristina. Què ha passat? Cristina Vargas, que allà porta el Facebook i ha tocat el programa. S'ha cansat? No, que va dir que no podia venir. Va avisar. Va avisar que no podia venir, que no podia venir, no passa res. Però, clar, les notícies continuen i, de fet, el més comentat de Twitter, per exemple, avui un dels temes ha sigut a la Madrid o al Real Madrid, perquè aquí aquest aquí va imposar 3-0 contra l'elèctico de Madrid. Albert Naveu, en el partit d'anada de semifinals de la Copa del Real Madrid, va fer un pas gairebé decisiu per ser a la final de Copa en derrotar l'elèctic de Madrid per un ampli 3-0. De fet, segurament s'hi trobarà el Barça, que hi va guanyar 2-0 a la Real Societa. Els blancs van ser superiors, sobretot, en agressivitat, i arribada, hi van anotar mitjançant Insua, en pròpia porta, G.C. i Miranda, també en pròpia porteria. Els de Simeone no van donar la talla, de fet, en cap moment. El maig es va endurir massa, i P.P. i Diego Rivas van veure la tercera groga en un minut. L'acció més lletja, però, la va protagonitzar Arbeloa, entrepitzar voluntàriament Digo Costa, davant de l'elèctic de Madrid, pel darrere, una acció que a Clos Gómez, de fet, no va veure. En fi, què diu la gent a Twitter? Sobretot aquest tema, Henne de Vazano, diu com està noi los seguidores de l'elèctica de Madrid, després de ser humiliats per al Real, amb els hashtag, a la Madrid. I, per avents, per exemple, diu les ganes que tenia que tornés la mateixa història de sempre guanyant per golejada, i així ho hem fet, també a la Madrid. I, per acabar, Javier San Sebastián, que diu Diego Costa, es va de trobar ahir amb un problema, no es pot sortir sempre a provocar, i fer Jaleo impunament, en fi, amb el tema a la Madrid. Repassem ara... Gràcies, Cristina. Repassem ara... Què passa? És que sempre ho dic, això. Repassem ara les notícies de Sant Just. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, per ràdio d'Esvern. Per cert, sociamor, no t'ho he dit, però si tu vols comentar qualsevol cosa, el programa tens el micròfon obert per fer-ho, eh? Em pensava que mirant-te, ja n'hi havia prou. Bé, anem al tema, perquè Carme, aquesta tarda, té lloc al Consell de Mediambient i Justanibilitat de Sant Just. d'Esvern, és un espai obert a tota la ciutadania, de centenars, des de persones. No, vull dir perquè, només amb aquesta cara, sempre... Si ho vens així, segur que no hi són. No és que ho vengui així, però sempre que hi ha això, participació ciutadana, espai obert... Costa. Costa, la gent no hi va. Però després reclamem, participar en les decisions, no? Sí, sí, sí. Són contradictoris per naturalesa. Això, la sociamor, també t'ho podria explicar. En fi, és un espai obert a tota la ciutadania, on es presentaran i es debataran temes d'interès mediambiental, a saber com la prevenció dels residus, l'estalvi energètic i l'ur de bicicletes, al parc natural de Collserola. Sí, aquests són els temes principals. Tothom qui vagi podrà manifestar les seves inquietuds i propostes per millorar la gestió d'aquest entorn pel que fa a la prevenció dels residus, des del món local no es té prou influència en aquesta qüestió, però en tot cas sí que es poden tirar endavant una sèrie d'initiatives, com reduir l'ús d'alguns materials en el dia a dia, de l'administració. El Consell de Mediambient d'avui es tractarà en concret el pla local de prevenció dels residus i la proposta d'ordenança municipal de residus, una ordenança que estableix l'obligació de separar els residus que ha d'escollar a casa seva, amb els que genera casa seva. Un altre tema que has de batre, com dèiem serà la nova ordenança que regula la circulació de bicicletes al parc de Collserola, un debat que porta temps sobre la taula i que entitats ecologistes en defensa de Collserola reclamen que fa temps que es reguli tot plegat. A més a més, com que les bicicletes passen per correols i camins per on no haurien de passar, fa que el terra seriosi oni i tot plegat fa l'entorn del parc natural de Collserola. És una ordenança competència del parc, però tant el regidor de Mediambient, com des de l'entitat principal ecologista que s'enjust, que sep a el Nos Ecologistes de Catalunya. Sí, que ara en parlarem, per cert. Doncs defensen que s'ha fet pressió a nivell municipal per regular l'ús d'aquestes bicicletes al parc. Tot plegat es debat avui a la set de la tarda, si algú vol informar una mica abans d'anar-hi, pot ser un cop d'ull també a l'espai participat, al senyors.cat, i allà trobarà els documents de treball d'aquesta tarda. Per cert, ara que parlem del parc de Collserola, la notícia aquella que va sortir fa un parell de setmanes, dient que segurament s'hauria de pagar per anar a la carretera de les aigües, és mentida, no? Vull dir que ningú s'espanti... Vas desmentir-ho, no? Sí, sí. Vas desmentir-hi el programa, però vaja, fins i tot l'alcalde de Senyors va posar un missatge al seu Facebook privat, comentant que hi ha gent que només té ganes de crear polèmica i de veure coses on no hi ha, i que no s'inventi res ningú, i que no s'ha de pagar, no s'ha de pagar. Bé, canviem de tema o no. O no. I parlem ara d'una surf... És que tinc de coses d'Alçat. Estic dit que et diuen que es deixeu? No, perquè és que... a veure, jo et deixo m'explicar-ho perquè... Ja... A veure... Alçat de Radiosberg.com la gent entra i explica el que li dona la gana i també tenim comunicació directa amb els nostres ullens. I llavors, ahir hi havia una noia que feia Vanessa, el Alçat, que comentava coses abans d'ahir, no me'n recordo del meu quin dia va ser, i avui s'ha canviat. A més, es veu quan es canvia el nickname, no? Llavors, per exemple, diu Vanessa, diu s'ha canviat el seu nom ara, Margarita Navarro. I la Margarita Navarro diu, hola, fill, que m'ha salvat Navarro. És la teva mare. De respecte, és la meva santa mare. I no volia desvallar la santa. Potser era ella, no? Directament, ja. La meva mare m'està escoltant, per tant, intentem fer un programa seriós. Li puc dir a la Margarita Navarro el que sento per tu i... Què? Podria parlar amb ella directament i comentar-li que... Tu fes el que vulguis. Alçat, potser. Però jo ja saps que no... Ja tens pelut. Però li podria demanar permís, no? Per què? Doncs perquè m'aconsegueixo una cita amb tu. No, perquè la meva mare, perdona, no pinxa ni cor de res amb això. No li diguis això, aquí davant, que té mare, et sentirà. Perdona, però és que és la veritat. Ja pot opinar, però la meva vida és de ningú més que només meva. Afí, parlem, ara, de la subsecció... Entitat de senyors. Mira, diu, per fi, Jordi, novia. Que no, mama. Que no, mama, que no. Que no m'interessa, no em sap greu. Anem al tema... Sí, avui subseccions de senyors entitats del nostre municipi, el Nus de Senyors. Sí, amics, perquè el Nus sepa ecologistes de Catalunya organitja dissabte una desbruçada, búnica paraula, forestal al torrent de Can Cortés. Es tracta d'anar-tejar a la zona, després que els esbarcers hagin cobert i que s'han anat plantant mica en mica, Carme. Sí, per culpa de les intenses pluges dels últims anys. És una activitat voluntària. De fet, des de l'any 98, que l'entitat ecologista té un petit bosque allà, al torrent de Can Cortés, i des de les hores s'han anat plantant fins a 300 arbres, tot i que han anat morint, entre altres coses, per culpa de les condicions meteorològiques extremes, com les saqueres. Des de fa uns anys, però, la intensitat de pluges ha fet l'efecte contrari, i han caigut, per tant, molts metolls a la zona que pràcticament estan cobrint els arbres. Per tant, la idea de la desbursada és justament podar-los i netejar tota aquella zona, un espai molt afectat també pels animals, com porcs anglès, i també pels éssers humans que maltracten els arbres. Si vols que us em senti Jordi Agulló... Ah, sí? És els humans que maltraten arbres. En lloc de dir persones, és els humans. No, no, no. És un sinònim, no? De fet, sí, però m'agrada aquest terme, és ser humà, per decidir a persones. En fi, busquem el senyor... És Jordi Agulló, que és membre del no-sef ecologista de cada lluny, al Menys, segona desbursada Menys. Doncs no... Ah, sí, sí, jo trobo. Que les cabres i els porcs anglès, si són petits, serien menys gent. És un altre dels temes. S'ha de protegir, que arribes allà, veus que un senyor ha trencat un arbre per fer-se un pal. Vos arriben allà, també joves, allà, al burro i tal, i trenquen alguns d'aquestes coses a anar passant. Ara hi ha uns 70 arbres i podien anar bé, no? Doncs el doble, almenys. 140. Home, sap greu. I té raó, té raó, eh? Un sanglà, mira, una cabra. Sí, sí, sí, nosaltres prou... que un és ser humà. Per agafi, perdona. Està ben dit de ser humà. No, no, és que... que un és ser humà. Va aquí, pel seu propi peu, iniciativa, al bosc i agafi un arbre per fer-se un pal. No hi ha dret. És el per sanglà que es menja l'ésser humà? L'ésser humà es menja l'arbre o...? No, no, no, no. L'ésser humà va cap al bosc, veu un arbre i talla per fer-se un pal. I en lloc de 140 arbres, ara només n'hi ha... No facis broma, eh? No, que no... Aquesta n'has de dir d'enrient. Doncs perdona, res més lluny de la... de la... de la realitat. És que és real, amb trucades. Trucades? D'aquí. La gent que no entén l'humor... Perdona, a veure una cosa, a veure, a veure una cosa. Quin humor. Si l'apenya el humor no és un programa d'humor. És un programa d'entretaniment a les tardes de la radio. A fi, alguna cosa més sobre aquest tema de Carme? Sí, que la desborosa des d'aquest dissabte hi pot anar tothom qui vulgui. A partir de dos quarts d'onze del matí, es desborussarà les ones, podrà i s'assemblaran a glans. I des de l'entitat recomanen duguants, calçat i roba còmode. Pots anar tothom qui vulgui i éssers humans, també. Bé, parlem d'aplicacions de mòbils, tot i que no estem a la secció de l'Èric Comar, perquè aquest mes, l'Ajuntament de Sant Just, tindrà una aplicació per a dispositius mòbils. Home... Que l'has fet en antena, l'has fet en antena. Bé, atenció perquè serà gratuïta. No, ho dic perquè en antena fan moltes aplicacions. La ràdio, la del servei comarcal, no? Informatiu comarcal. Aquí l'ha fet, ho sabem, això? No ho sé. No ho sé. Serà gratuïta i adaptada als sistemes operatius Android i iPhone. A més, al febrer també es posarà en marxa un nou canal d'informació. El bolletí electrònic. Té més informació de les coses que passen a Sant Just. Carme Verdey. Aquesta és la nova eina de comunicació. La idea, doncs, és servir per mantenir informada la població. Aquesta aplicació, per tant, difondrà diferents continguts digitals d'informació municipal, com ara, activitats d'agenda, no hi ha d'haver informació. No hi ha d'haver informació. Hi ha d'haver informació. Hi ha d'haver informació. Hi ha d'haver informació. Són activitats d'agenda, notes informatives, tuit, fotografies... i audios i vídeos. Es posarà en marxa aquest més. Com deia, serà gratuïta. Es podrà descarregar per tant a través de la pel·lestor, el Google Play i aquests llocs. A més també, aquest més, es preveu posar en marxa un altre canal d'informació, gratuït, la bolletí electrònic. S'arreglaran en recull de les notes informatives equipaments, centres educatius, mitjans de comunicació de proximitat i tothom qui si subscrigui les altres i baixes han de fer a través de la pàgina web de l'Ajuntament i totes les persones que es carreguin l'aplicació mòbil o siguin usuàries del servei Sant Just S.M.A.S. també rebenen el bolletí de manera automàtica. Molt bé, de fet em intriga aquesta aplicació de l'Ajuntament perquè què és el que sí podrà trobar? Imagino la agenda. La agenda, ja ho hem dit, eh? Hi ha informatives, tweets, fotografies, audios, vídeos... Una mica el que també hi ha a la part ara del web, del 32.cat però informat més aplicació, no? Jo tinc ganes de veure-la, encara no l'he trobat al mercat, però... Quan és al mercat? El carrer bona vista, encara no hi és. Ha de ser aquest més, però encara no hi és. Doncs ja estarem atents, per cert, parlant d'aplicacions Carme, deixa'm recordar, si volen met informació de Sant Just ara mateix tota la que vulguin, a radiodesvern.com i a partir de la sed, els anjos notícies, televisió... Espera, Carme, moltes gràcies. De res, que vagi bé. Que vagi bé. Adeu, bona tarda. No, dèiem que justament parlant d'aplicacions mòbils, ahir... No, al dimarts ja hem parlat de la valoració al Jiménez del seu espai de noves tecnologies, Susi, però sembla ser que Telegram és el nou rival de WhatsApp i que creix a un ritme de 150.000 usuaris al dia a Espanya. Sí, poca broma. Aquest client de missatgeria utilitza un potent sistema d'encryptació dels missatges que, a més, poden ser autodestruits. Autodestruits. No com el WhatsApp, que tu al WhatsApp borres el missatge, per exemple, però continua quedant, no, a la conversa de l'altra persona, per exemple. Tu tens WhatsApp, socia mort? Sí, però m'has dit que es diu Telegram. Telegram, Telegram, Telegram, sí, sí. El intent de replicar l'èxit de WhatsApp no són pocs, programes com WeChat o Line, per exemple, intenten aconseguir un o similar del popular programa de missatgeria nord-americana que, des de fa uns anys, fins i tot ha substituït la paraula SMS a Espanya. Ara ja no és també un SMS, sinó també un WhatsApp. De fet, hi ha una nova aplicació que jo no l'he vista encara, però ja es pot trobar al Google Play, també, per iPhone, que es diu Telegram, creix a un ritme molt alt, a causa que proporciona un nivell més alt de seguretat que el WhatsApp. Aquesta aplicació, disponible per Android i iPhone, només en anglès de moment, però encara que, com han publicat part del seu codi, ja se n'estan creant versions no-oficials per a Windows iPhone i a Estats Units. Creix a un ritme d'Espanya de 150.000 usuaris al dia, segons va declarar el seu creador, el Rus Pavel Durov, creador de la xarxa russa més important també. Home, a mi em sembla una autèntica de veritat, 150.000 usuaris al dia. Doncs jo no sóc cap d'elles, i jo tampoc. Jo tampoc. Despecte similar al WhatsApp Telegram basa la seva principal aposta en la seguretat. L'enviament de missatges disposa d'una forta encryptació, perquè no puguin ser llegits per tercers a distància. I, a més, incorpora la possibilitat que els missatges s'autodestrueixin passat un temps. També es pot esborrar una part de la conversa de manera real, tant el mòbil de l'usuari com el del receptor. A més, Telegram emmagatzema tant els chats com els arxius multimèdia al núvol, de manera que, quan s'accedeix el programa des d'un altre dispositiu, es podran veure sense problemes. Perquè ara només tens el WhatsApp, el teu mòbil, per exemple. No tens altres espais. I, segons la web de l'aplicació, el programa serà gratuït, sense anuncis i per sempre. Com voleu, això? A mi m'atabava una mica, totes aquestes aplicacions, perquè arribo a un fun en què estàs tan controlat. Clar, això és veritat, eh? Amb el tema de l'amor, el tema del control... És un tema. És a? O no és a? Se controla a l'altra persona, no? A més, amb el través del WhatsApp, per exemple, tu et veig una experta sentimental en aquestes coses. Home, el que està clar és que si tu controles algú, és que no hi confies. Clar, i si no hi confies, ergo... Ergo... Som-ho, som-ho, no? Si no confies amb l'altra persona, no sé què fas amb aquesta persona, no? Exacte, exacte. Seria una mica el tema. Però qui no ha tingut mai tentació d'agafar el mòbil de la parella i mirar-li? És veritat. Tu l'has tingut aquesta tentació, una vegada? Sempre, sempre. Sempre l'has tingut. Doncs saps què et dic? No t'ho recomano perquè potser et podries trobar coses que... Que no vols saber, no? Que no vols saber. Jo també ho penso. Millor no mirar. Millor no mirar i fer-te l'onghi i dir-hi... Exacte, com es diu allò? Corazón que no mira... Sí, ostia, que t'ho piques. Atenció, perquè diu... Mira, la Maqueta Navarro, la meva mare, que és del xat avui, de ràdio... Mi amiga. Sí, de amiga. Diu, ergo talla. Volem dir ergo, si no tens confiança. Doncs talla amb la persona. Exacte. Paraules sàvies. Una mare sempre se li ha de fer cas. A més, una experiència, no? Sí. Però els nostres pares també tenen WhatsApp, no? També, si la meva mare té WhatsApp. La meva mare no. La meva mare és antisociable total. No té ganes que la molestin. Aleshores, si no vols que et molestin, no tinguis WhatsApp. Effectivament. Estaria hores i hores parlant del WhatsApp i del control i de l'amor. Perdona, però tu entens el WhatsApp? Què? Tu entens el WhatsApp? Jo sí, sí que et tinc. Fantàstic. Però vols controlar ara? Vols saber la meva última hora de connexió? De fet, cada nit el que faig quan vaig a dormir és mirar quina ha sigut la teva última hora que t'has connectat. Ah, està bé. Està bé, està bé. En Margarita? Sí, sí, sí. Diu, nen, la Gina m'ha enviat un WhatsApp, diu, és un sol, diu. Bueno. Qui? Perdona? Com? No, la Gina. Qui és la Gina? No, una... Una... Una amiga, una amiga que tinc. Ah, una amiga. Una amiga especial, una amiga especial. Allà amb Jordi, no podem tenir una relació, tu i jo, si m'amagues coses. No, però si és que jo no vull tenir cap... Perdona, jo... Ergo talla, Ergo talla. No, però... No, però un moment, escolta, fem una cosa. Fem... És que jo no vull tenir una... O sigui, amb tot el respecte, és una relació així. A fora de la ràdio. No, et convido, perquè assessori els nostres ullens, que han trucat... Bueno, ens han enviat un parell de missatges, no? I que d'aquí una estona el repassarem. I perquè assessori els ullens, però no a mi. O sigui, jo de la meva vida ja la tinc més o menys muntada. No, aviam, Jordi. El que a mi em sap greu és que no t'enduïs compte del que realment sents, perquè és que jo sé fa anys que ens coneixem i ho sé. Bueno, escolta un moment. A veure, un moment. O sigui, ara hem de fer una pausa per la publicitat i després hem de parlar de... De tu i de mi. No, no. Hem de parlar d'Amsterdam, que ha obert el primer museu de la prostitució del món. És una manera sòctil de parlar de tu i jo també. Bueno, escolta. No, no. Com portes els propòsits d'any nou? Bé, però això de fer esport encara em costa una mica. Això és perquè encara no has provat el club Ciutat Diagonal. En plena muntanya de Collserola, t'ofereix el millor que li pots demanar un club. Ara port. I pots fer de tot. Tenis, escoaix, golf, yoga, spinning. Si el teu repte és aprendre a jugar a paddle o iniciar-te amb pilates, et regalen dues classes amb un professor. Però jo el que vull és posar-me en forma. Cap problema. El club Ciutat Diagonal t'ofereix en un pla d'entrenament personalitzat, segons els teus objectius. I si t'inscrius ara, et fan un 50% de descompte en la matrícula. I on em puc informar? Només has de trucar al 93 473 96 71. Club Ciutat Diagonal. Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intellecte, l'elegància de l'Oindy. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, ràdio d'Esvern. Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa... Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre, comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilònia, no us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre va Babilònia. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crànio encefàlic. Diuen que havia progut conduir el meu germà, i es veu que vam relliscar, i venia un cotxe de cara i un mort i l'altra a casa. Jo vaig ser gots de tenir menys culpa, perquè jo no conduia. Em va ser culpa del meu germà o culpa de l'altra, però jo perri no ho sé. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit, Generalitat de Catalunya. 5.27 de la tarda. Com deia en fa un moment, parlem d'aquesta notícia que hem trobat avui a les xarxes. Diu que Amsterdam obre el primer museu de la prostitució al món. Bé, jo t'he parlat d'aquests temes i la meva mare el xat. Que em diu que et queda molt bé aquest jersey que porto avui, i després em diu que si m'he abrigat, que s'ha agafat el pareigues i que s'hi ha anat bé. Mama, jo t'agraeixo que et preocupis per mi, però, en principi, hem dinat junts, que ja has vist que he dinat bé, no m'ho he preguntat, i després m'he abrigat amb el sol que fa avui. No cal, no, tampoc. Escolta, si t'abrigues o no t'abrigues, no m'importa, però aquest dinar què heu fet? El pròxim dia puc venir? No, no. Fem el tema perquè, com deiem, Amsterdam obre el primer museu de la prostitució del món. El visitant es pot posar en el lloc de la Maratriu, dins de la Parador, de les eleccions i instrumental de Sador. Al final del recorregut hi ha un reclinatori per si algú es vol confessar de luxúria. Això no és broma, això és veritat. Ara, on no havia de ser això? Amsterdam, si no, eh? De fet, el barri Roig, que ha desvelat els seus secrets en el primer museu de la prostitució del món. Red Light Secrets, que aquest dijous ha obert les portes per ensenyar sense embuts les entralles d'un ofici legalitzat a Holanda, de l'opció absent d'estigma social. Està situat al turístic barri de la capital holanderra, on treballen 900 Maratrius, en 276 parades. Quan m'imagino que vol dir Maratrius, te'n parlant de prostitutes, vol donar una visió completa del mercat sexual sense romanticismes afegits. Va explicar i l'onca està que el Boruj, creadora de la Fundació Geixa, que vella pels drets del sector. Per això no oblida la denuncia del treball forçat pels puxanetes i el trafic de blanques, circuit on cauen, sobretot, dones provenents dels balcans. En fi, el museu vol contribuir, per tant, en la normalització d'aquest ofici, la legalització del qual l'any 2000 a Holanda va tenir efectes no desitjats. Molts estudiants, per exemple, no es volien inscriure com actives en el mercat, perquè això apareixerien al seu currículum i decidien treballar a casa seva, per exemple. Atenció, perquè val 150 euros al lloguer de l'Espany, de què? L'entrada del museu, per això, diu que val 7 euros i mig en una taquilla que imita la de les cases de les cites dels anys 50. El visitant s'introdueix a l'interior de les estretes cases on hi ha els aparadors del barri vermell, els orígens del qual es remunten fins al final del segle XIX. Altí, si aneu a Holanda, em servem concretament, sempre podeu dir que heu vist això dels museus, el Rift Camp Museum, museu Bangkok, i, a partir d'ara, el museu Red Light Secrets, per exemple, el primer museu de la prostitució al món. O sigui, resumim, vindria a ser un museu ple de barjaules. Com? Un museu ple de barjaules. Barjaules. Sí, m'estàs dient que és prostitució, no? Sí. No sé quin idioma parles, tu, perquè sembla que parli l'idioma del meu avi, o del meu vasavi, però... Barjaules? No sé, prostituta, no? Tampoc no cal. És un sinònim vènding amb català, barjaula. El que passa que no dissimulis no entenies ni idea que existia aquesta paraula. No ho sabia, no ho sabia. És català, no, tu? Sí, en principi, sí. Doncs et diria que ets... un baneit, un badoc i un bonifàcil, per no saber que existeix la paraula, barjaula. Baneit, badoc, bonifàcil? Exacte. Què passa, que ara són els insults que es porten i que no m'han aviat donat? Bueno, és que... en català tenim tot un reguitzell d'insults catalans que són ben bonics. Ah, sí? I que no els utilitzem. I que no els utilitzem, no? Ah, sí, que tu has fet un treball d'investigació i tens tot d'insults catalans que no s'utilitzen. Bueno, és que no m'ha calgut fer aquest treball d'investigació. Jo parlo així. A tu parles així? Jo et dic baneit, queda molt més suau que si et digués... imbècil, no? És com molt més agressiu. Això és veritat. Baneit, badoc, no? Exacte, no t'ho fens, en realitat. Mira, la meva mare, el chat, avui posa xerrupes crots. És un xerrupes crots. Bueno, aquesta ja ho desconeix. És tot un món, el tema dels insults en català. Tu té relació amb els sabats, aquelles així de plàstics enforadets? Xerrupa crocs. Perdona, l'Ermes, l'Ermes, sí, suposo que sí. L'Ermes, el chat de Radio Desvern, cosa que també agraïm la seva participació, diu que això de Berjaula ve del segle XIX del femení provenient de Berjau, que volia dir Xerraira. Diu, potser, d'un nom propi Berjau de Berja, Braga, el Cànam. I, figuradament, Xerra. Moltes gràcies, eh? Gràcies. Fet un copiari de cap. Diccionari.cat, diccionari.cat. Deus? Com t'ho pensava, això, eh? No, no, s'ha quedat amb mi. Jo m'apunto xerrupes crots. Xerrupes crots, d'aquest espai, eh? A més, és com fa mal, aquest, eh? Sí, perquè a més penses, què m'estan dient, no? És veritat, és veritat. No, que t'estan dient, però de dues formes coneixes més, tu? Ah, sí? Ara t'endireu un, que et quedaràs... És bastant desagradable, estàs preparat? A veure. Sí? Grada pus. Grada pus. Grada pus. Clar, quan tu dius una persona grada pus, hi ha aquesta gent que és una persona fastigosa, detestable... Exacte. Grada pus. És veritat, és veritat. Està necessari d'això, eh? Si dius això és que, realment, aquella relació ja tens claríssim, és igual i que allà s'acaba. Sí, de fet, hi ha una pàgina web, on sembla que hi ha més de 2.000 insults catalans, que es pot trobar, eh? Si tu poses el Google, insults catalans, t'apareixen més de 2.000 insults. Mira, tinc aquí la pàgina just davant, i he trobat alguns que a mi també em fan una certa gràcia. Aviam, tira, tira. No, com per exemple... Barf, família, és una mica també, perquè caga algo, hi ha molts insults que són cagats. Clar, els catalans tenim una obsessió amb el tema de caga. Sí. Perquè el tema de les tradicions tenim el caga tio, un tronc d'arbres que cagui regals... Sí. Bueno... Clar, clar, és que... Segons com tu ho miris, dius que no cagui. El cagadé, no, també. El cagadé, també. Sí, bueno, doncs mira, cagar aquestes, cagabendurries, cagar calces, cagar calçons, cagassebes, cagadeus, cagadimones, cagaduptes, cagadu, cagafil, cagalàstics, cagaira, cagaisa, cagalatge, cagalló, cagalló de la gramàtica, cagallot, cagabendurries, cagamànecs, cagamiques, caganalles, cagadanes, caganec, caganyigols, caganyar, cagagapuquet, cagaprim, cagagarada, cagarransi, cagarranets, cagarina, cagarot, cagagarrari, cagat, cagó, i cagó a la... Oh! S'ensenya! Un aplaudiment! Mira, mira si ja ens surts, i sempre hem de dir els mateixos, eh? Jo sóc d'acord amb tu, eh? Hauríem de començar a canviar una mica la qüestió. En fi, dius per exemple... Ah, mira, dius la Margueta Navarro, el chat, que és xerropes crots, és un nom d'un grup punk o les barjaules, també em sembla, no? Barjaules no és un nom de grup de música catalana? Ah, sí? Sí. Ah, doncs no en tinc ni idea, no els conec. Les barjaules! Ah, les barjaules, a mi em sembla. Qui toca aquesta nit, les barjaules? Deu veure-les, que et tenen una pinta. I escolta, la teva mare diu que els escrotx aquests és un grup punk. Sí, no sé, alguna cosa. Això és un nom de grup punk, però no sé si es referia als xerropes crots, o diguis. En fi, alguna cosa més, si volguis comentar sobre aquests temes, perquè jo et tinc més notícia, si no, eh? Bueno, voldria acabar amb un cara de cony, que aquest no està mal... Doncs ja està, ja està. Fins aquí, els insults catalans! Ah, que agrada... no, agrada pus, és un... No, diu que agrada pus, perdó, eh? És un grup de punk. Ostres! No, agrada punk, agrada pocs. Potser ja em busca algun tema, no? Sí, sí, potser sí. Ah, els agrada pus, potser estan a... Es potifai, no? A veure com sonen. Perquè si es diuen agrada pus, imagina com deuen ser les seves lletres. Clar, no, no, no és tant, eh? Es potifai com a mínim. En fi, una altra notícia, abans de passar a la secció de notícies positives amb la Núria Oriol, per cert, que enviem una abraçada des d'aquí a la Clàudia Barbará, que avui no pot ser amb nosaltres el programa. Diu, perdona. La Clàudia està fallant molt, últimament, eh? La Clàudia Barbará... No, la Clàudia Barbará... Està fallant, està fallant. No passa res, Clàudia, tranquil·la. Espereu que em perdonis ràpid, però avui tampoc puc venir. És que, bueno, potser és que també està enamorada de tu i li vas fotre algú molt i... No, no, perdona, jo t'acto molt bé a tothom. Que veiem de tema com, dèiem, atenció a aquesta notícia, que hem sabut, justament, també avui, una iniciativa de Yolanda Domínguez, ahir centenes de dones en diverses ciutats espanyoles, van registrar el seu cos, el registre de la propietat, en motiu de protestes per la nova llei de l'avortament del ministre de Justícia Gallardón. D'aquesta manera queda clar que sobre la propietat d'un decideix un mateix i que el cos no és un bé propietat de l'estat. L'objectiu d'aquesta acció ha estat posada a manifest el cos de les dones no pertany a ningú altre organ eclasíàstic, ni cap partit polític, doncs la capacitat de decisió recau únicament i exclusivament sobre nosaltres mateixes. Les dones explica aquest col·lectiu en un comunicat. Això, a més a més, en ciutats de diferents parts de l'estat, com a Navarra, a Galícia, es van fer grans cues, per exemple, a Vidya García, on l'artista Marta Zul va aconseguir convocar una trantena de dones en un acte entre creatiu i reivindicatiu en protesta per la llei de l'avortament que prepara el govern central. O, per exemple, al País Basc, les oficines del registre de la propietat de Bilbao van rebre de cop 40 solicituds una mica curioses, tant com dones que s'havien apropat amb l'objectiu de registrar els seus cosos, com a protesta per l'expropiació que continuament pateixen les dones dels seus propis cosos. En fi, qui ho deixo, eh? Qui ho deixo? 5 i 38 de la tarda, fem una pausa per la publicitat, i d'aquí uns moments les notícies positives de la Núria Oriol. Fins ara mateix. Gràcies, eh? Gràcies, Carles Basc. Mare meva. Mare meva. Esteu fars que us diguin que heu de sentir, que heu de llegir, i que heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. No va tan porada del fluxo que ha de dijous a les 8 del vespre a Ràdio Desvern, cine, música, sèries, còmics i llibres, per parar un tren baix. Fins ara mateix. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio Desvern. Són jocs de l'oncoll, el farmacèutic, del que arribo a donar número 3 de Sant Just, i envio una salutació a la penya del Morro. Molts petonets des de la botiga Oton de Sant Just per la penya del Morro, de la Ràdio, i que tot vagi molt bé i molt bé. El centre de la llaneria Bergs saludem a la penya del Morro. Bon Nadal! Vinc i no hi anem al punt de les 6 de la tarda. Parlem ara de les notícies positives de la Núria Oriol. Efectivament, sempre s'ha de mirar al costat positiu i bonic de la vida. Núria Oriol, bona tarda! Bona tarda! Hola, bona tarda! Hola! Hola! Hola! Hola! Hola! En fi, la Núria, com sempre, està inmersa en tota la felicitat del món. Sempre que la truquem, ja veieu que... Quan la truquem! Home, sempre que truquem estàs... Hola, bona tarda! Home, clar és el moment en què s'ha de focalitzar al màxim l'energia positiva cap a vosaltres i al seu gent. Això no va dir perquè... Si no he imaginat que m'agafeu un dia amb baix en forma i... Hola, Núria, com estàs hi faig? Mira, avui tirant. Si anem a parlar de notícies positives. No n'hi ha, no ho sento. És un desastre, el que em vols dir. M'enrotllo, clar. Ja vols dir-hi. Perdona, hem equivocat en secció. Avui és la notícia dramàtica. Perdona, si algun dia vols canviar i vols fer notícies dramàtiques... No ens se les acabarem. Ja. Et demanaré cita. Perdona, no em donuis aquesta estona de temps. Triplica-la. El programa acaba a la set de la tarda. Clar! A la tarda tindria temps. No ho sé. Potser només de parlar d'un dia. Clar, clar. Que no te'ns agraden molt les notícies positives. I per això no el programa, Núria. Clar que sí. Avui parlarem de la guia verda i vermella dels aliments transgènics feta per Grintis, per exemple, o a favor de la pesca sostenible. I acabarem amb la triada sobre l'estrès. Ara parlarem de tot això, però abans parlem d'aquest tema, les finestres intel·ligents. Finestres intel·ligents. Ah, mira, m'ha agradat fer la golfe amb aquest titular, perquè, clar, dius que és una finestra que et parla, una finestra que t'explica codits, que et veu trist i et pregunta el teu astradànic. Finestres de casa, no? Finestres de casa, sí. A veure, explica. Intel·ligents, perquè s'ha descobert una manera, és un consorci de tres fabricants europeus, en aquest cas, que han aconseguit que aquestes finestres redueixin, automàticament, el consum d'energia, un 20%. Ah, molt bé. Sí. Han creat una nova tecnologia i són molt eficients tant, recuperant l'escalfor, com també per evitar que es pugui escapar la frescó. O sigui, amb dues direccions. Cap a dins i cap a fora. Cap a dins i cap a fora. D'una manera natural. Molt bé. I aquestes finestres podem comprar o quan valen... Home, és que, clar, dius digues bones notícies. Sí, la idea, com a idea, és boníssima. Encara no són gaire baratetes, eh? Ja, ja. No. Però saps què passa? Que és que estan començant. Quan aconseguir ara, llavors, resposaran en procés de producció. O sigui, producció ja ho fan, eh? Mm-hm. Però vull dir, amb un... Quan tingui més demanda, doncs es tornarà assequible, si més. No, però fixa't. És que, allò que deien, són capaces de que... posen, o sigui, a mantenir l'escalfor, que això fa que gastis menys, per escalfar una habitatge, però en el cas de l'altre país, on també tenim una bona temporada de l'any, amb més, doncs, de calor, pròpiament diteïn i refredem ambients, doncs, les finestres s'autorrefreden. Ah. Sí. La mateixa, eh? Té a veure amb la domòtica de les cares, també, no? Sí, però en aquest cas és el vidre. O sigui... Ah. O sigui, si a més a més, de que tu has fet que la persiana pugi soleta i les finestres potser sobrin o tan guinsoles, aquest vidre, perquè és un sistema en el vidre, doncs que val... Paral·lel, però al marge de la domòtica, t'ajuden a aquest sentit. Diu, mira, sempre estaríem apropant-nos amb una temperatura mitjana com de confort d'uns 18 graus. Ah, mira, està bé, això, està bé, eh? Susi, tu, això com ho veus? Molt bé. Sí. Bueno, vull reposar això, eh? Perquè, clar, passa a ser fantàstic. No, clar, no, no, perdona, és que li preguntava la Susi. Susi, tu com ho veuràs, això? Tu imagina't que ets la típica persona que portes la contraria constantment i dius, avui tinc ganes de passar fred o no el vull pujar o baixar la persiana. Suposo que es pot desactivar d'alguna manera. No, perquè estàs una mica condicionat a aquesta intel·ligència. Però és del vidre, és a dir, si optes per aquest tipus de vidre, o altre, o de la domòtica, sí que és veritat que condiciona molt. En aquest cas és el vidre. Si l'instal·les, tu saps que t'endirà a una temperatura constant. Allà on el tingui s'hi instal·la. I no podràs fer variacions molt, molt grans. Ai, és que tinc feta, tinc calor. Ves tancant i obri la finestra, no? A la mateixa temperatura. L'Ermes diu al xat de la radio millora en eficiència energètica buscant el consum zero a les vivendes. Sí, és això. La idea, si arribarà un moment al futur, jo ja ho veig, això, que no pagarem ni per la llum, ni per el gas, ni per l'aigua, ni per res. Aquest és una mica el futur... Jordi, jo també veig aquest futur. El que passa és que llavors ens cobraran per l'aire. Ah, ja n'hi ha. Un riu. Ja m'ho he pensat jo, perquè es va cap al consum energètic zero. El tipus de construint-li, el consum energètic sí, ara se'n parla molt i és superinteressant, i més amb les clavades que ens fan. Sí, senyora. Amb les factoretes. En fi, va, canviem de tema. Parlem ara de la Guia Verda i vermella dels aliments transgènics feta per Grimpins. Això que és que aquesta associació ha de ser dir quins aliments són els que arriben a les nostres llars i a les nostres neveres i a la nostra cuina, i entriuen quins són transgènics i quins no. Sí, ja veig ho apenyat a la pàgina web. Ho dic perquè ja està fins i tot informat on l'any. Sí, però en principi no és normativa europea que s'ha de posar si un aliment és transgènic a la tiqueta? A veure... Em sembla que no tot, eh? No tot, eh? A més, com que la majoria, en principi, la majoria ho són? O no? Pensa que això sí, el que són els aliments ecològics sí que han d'indicar, per exemple, que s'han fet segons les normes el conreu ecològic. Evidentment que no han pogut sortir d'un altre cantó i dius, mira, és molt més econòmic conrear-los, però jo fico que és ecològic perquè el pagarà molt millor, sinó que aquí hi ha una obligació molt clara, però no tinc tan clar que els que són transgènics t'ho hagin de dir i és que n'hi ha molts. Malauredament n'hi ha molts. Vull dir, des del famós blat de Moro, a la soja germinada que et venen els supermercats, i passant per aquí podries anar trobant que també algunes... A veure, no dic marques, eh? Però vull dir que et pots trobar que algunes vegudes també tenen el seu origen en producte tan gènic, quan són de temes vegetals, fruites, etc. O sigui, que estem menjant més transgènics els que ens imaginem. Sobretot és important saber de quina zona ens arriba aquest producte. Per això ara, quan a vegades es fa la propaganda, consumeix de proximitat, no vol dir que aquí no hi hagi productes transgènics, que n'hi ha molts, però depenent de l'àrea, i a través, per exemple, d'aquest lliçat que ens ofereix grimpir, sí que podrem tenir més certesa si tendim a comprar un producte transgènic o no, perquè et diuen que s'estan utilitzant més aquestes javons, etc. Mira, per cert, hem trobat, ara que parlàvem això de l'etiquetatge sobre els transgènics, la gent de Catalunya té el seu departament de consum, la seva pagina, Consum.cat, i aquí resol alguns dubtes sobre tota la qüestió transgènica. Per dir quals aliments transgènics són aquells que han estat elaborats a partir d'un organisme modificat genèticament, que s'entén com amb les sigles O-M-I-G, que aconsegueixen O-M-I-G-A-T, també. Exacte, és que t'escandalitza, si dius... O els que contenen algun ingredient en la seva composició procedent d'un O-M-I-G-A-T d'aquests. Llavors, preguntat, des de quants n'hi ha subjectòria etiqueta els transgènics? Diu que el 18 d'abril del 2004 va entrar en vigor la nova normativa mitjançant la qual tot els aliments que procedeixen d'organismes modificats genèticament, és a dir, de productes transgènics, una etiqueta explícita que anacreditin l'origen transgènic tant si són a granel com si són ingredients de productes elaborats. Per tant, hi acabo, actualment és laboratori, que els aliments i pinços que continguin o procedeixen d'organismes genèticament modificats, l'O-M-I-G-A-T, portin una referència explícita a la etiqueta sobre la seva composició, en el cas que aquesta presència sigui superior, al 0,9%. Sí, passat que passa, que Greenpeace diu que ha detectat que molts no compleixen la normativa encara. És que és això. Oh, my God, és per això, eh? Oh, my God, clar, clar, clar. És que... Què passa, truquen? Sí. No, però vosaltres sou la primera... la primera prioritat. Acaben de saber que ara no poden trucar. Així te l'han aposaltre. Has apagat el mobilòria. Ah, val, eh? Potser va ser algú de Greenpeace. Sí, que anava a dir, escolta, deixem-ho al telèfon, que jo vull parlar. Si has de tindre... Home, si veig que és la meva font de Greenpeace, t'asseguro que us la passo directament. Va, va, va, va, va. I acabem parlant d'una altra notícia positiva, a favor de la pesca sostenible. Tot molt a Grupe Cuari, avui, Núria. Bueno, avui sí, una mica d'aquest camp, perquè estava mirant altres temes, i la veritat és que se'n feia difícil, aquesta setmana, destacar-ne de positives a veure, que no fossin les tèpiques que podeu arribar a comentar vosaltres, perquè ja us arriben a la redacció. Sí senyora. Perquè suposo que avui mateix heu parlat d'aquells robots, que diu que pot servir. No, no han parlat, però ara ho busco perquè ho comentarem, eh? Però sí, sí. Bé, doncs clar, les que són més típiques, les que ja surten als mitjans habituals, doncs és clar, què passa? Que jo penso que ja les doneu. I llavors intento buscar les que són diferents. Fas bé, fas bé. I a vegades, dintre de les diferents, és que jo hi trobo que em costa. I bé, això de favor de la pesca sostenible, és que és molt important el fet que es prengui consciència de que, clar, hem buitat tant els marts, a part d'haver-los contaminat tant, que hi ha espècies en perill d'extinció. Llavors, si es va presonant més de que la pesca sigui sostenible, o bé... I aquí podríem engeçar-me una d'ostre en gene, que si estem en una pici factoria, se'ls estigui alimentant d'una manera correcte, perquè pot ser que els suspensos siguin transgènic, i llavors això tampoc ens ajuda gaire els humans. I dius, jo menjo pesc i menjo sa. No, tu menges pesc i ho de sa, posem-ho en una interrogació, no? Sí, sí, sí. Doncs sé aquestes campanyes, sobretot, perquè ja no hi hagi, bé, no hi hagi aquest expoli marí que concretament s'està donant, no? Però que també és veritat que estan surgint iniciatives i que fins i tot els mateixos pescadors van prenent consciència que això tampoc els beneficien vells, i aleshores, doncs, es van sumant a fer una pesca més sostenible, que requereix, doncs, complir uns determinats requisits, no? Que si tu pesques un determinat tipus de peix, doncs sortiràs amb les xarxes de la mida per aquell pes, impedint que peixos d'una altra mida puguin quedar enganxats, llavors que sobretot multipliques el dany, perquè et carregues, doncs, moltes altres espècies. I això ens va pensar amb una notícia que segur que heu pogut donar de que el fumet de peix de roses ha estat en intendèxit austràlia i que ho fan els tropis pescadors, que llavors diu que han trobat una sortida molt bona també pel seu peix, perquè pobres, vulguis o no, noten com es compromenix, em pesquen menys, em venen menys, o sigui tot, és un peix que es mossega la cua, i van tenir la idea de ser un fumet de peix, el van portar unes fires a degustar, i va ser un producte estrella, saps com un producte revelació, les fires d'alimentació, i que a Austràlia van signar un conveni, els hi ha agradat tant, que han de començar a enviar bastants palers, i que creuen que podran omplir un container sencer amb dos o tres mesos de comandes, i que ja sobren el mercat, i que ja hem de començar a fer-ho. És una via complementària de la nostra activitat, que ens dona com una trajectòria de futur. Un recorregut de futur. I de pas ho enllacem amb aquesta notícia. No, vam fer, vam fer. Aquí hi ha hagut teme, que ja està agradat el tema de Rosa. Digues Susi, digues. Núria, escolti'm. El tema de Roses, digues Susi, digues. Núria, escolta, mira, et volia fer una pregunta, jo. Ah, però? Just a l'indici de la teva trucada estàvem parlant que, evidentment, són notícies positives, i clar, tu no et podem trucar un dia i que estiguis com Tristona, no? Tu suposo que deus tenir algunes eines per obligar-te o per generar el bon rotllo, no?, en el cas de que no estiguis... Sí. Sí. Dic, dona'm alguna pista, va. Ah, ah, ah, o sigui, què fas, tu, Núria, quan et trobes malament, no?, també, una mica, quan entenem un dia baix, per exemple. Exacte, i la feina que tens, per exemple, no et pots permetre, no?, està ben bé, no?, està baix... Teniu tota la raó, perquè, a més, la major part de la meva feina significa que, quan estic amb les altres persones, les escolto, les atenc, estic activa, estic empàtica, o sigui, que imagina't que anés allà amb una cara molt seriosa, no interactués amb elles. Clar, perquè, a més, has de ser un referent per a aquestes persones. I els llets són una mica de mirar-hi en el sentit que ja es vagin trobant la resposta amb molta serenitat, si jo què diria? Estic de baix o no, estic enfadada, que també em passa, eh? Doncs, haig de saber com ho gestionar-m'ho. Com ho gestiono, mira, d'entrada, a veure, parteixo que la feina m'agrada molt. És com una mena de sessió de coaching que li estàs fent a la societat mort, no? M'ho he amiculat aquí, i dic que prefiro. A mi mateix em faig la faccia. A mi, com t'ho fas? A veure, què fas? El secret ho vas dir un guardador. No, el secret, oi? A veure, Maria, sí. Aleshores, el que faig. Secret intel·ligent. Doncs em miro el mirall, els ulls, i dic, saps? Tens tot el dret, està trista, està de baixó, no està enfadada. I estan així. Jo t'estimo de debò. I com t'estimo de debò? Tenim per davant un dia que no deixarem que es perdi. Que, per molt que estiguis trista, enfadada, o com estigui en aquell moment, no? Aquest dia continuaré sent un dia en què jo t'estimo, i que estimaré els altres i posaré la meva part. Això m'ho dic mirar molt bé. Oh! Escolta, directe! Però tu dius la meva ualta o ho penses? No m'ho dic amb ualta, perquè ho dic sola, perquè no em vegin per casa per la sola, la meva cosa no m'importa, perquè ja està acostumada i hem de dir que bonic tot el que diu. Ara m'ho dirà a mi, que m'estimo, perquè llavors li dic, també t'estimo a tu, Keti, i la Keti diu, ja m'ha tranquil·litzat. Ja pots continuar enfadada o trista, que m'estimo encara. Molt bé, molt bé. Doncs si això que faig t'estimo, Keti, doncs t'estimo un dia enfadada, trist i tal. Per mi és molt potent, perquè jo havia passat una etapa a la vida, en què si m'enfadava o m'entristia, o aquell dia no era el més agradable per mi, pensava que aquell dia era un dia perdut, era un dia... Ostres, infàstic de dia, quin dia en problemes, un dia que, a més a més, el portava disgust, i que en el fons no sabia com està bé amb mi mateix, amb més ben dit, no estava bé amb mi mateixa. Però a mi d'anar-ho treballant, també treballant a firmació, treballar a la serenitat, relativitzar els nous estats ànims, per exemple, els relativitzu. Jo puc estar enfadada o trista, però és puntual, això passa. També m'ho dic, ei, Núria, tu saps què passa? Sempre ha acabat passant, o has acabat superant, o trobes la solució, o senzillament ho acceptes. Per tant, com és transitori, ara no anem a espatllar el dia que tens, però endavant, és transitori. I en aquest moment estàs trista, en aquest moment estàs de mal humor, però és transitori i passarà. I mira, i si avui t'acondia una setmana de baixó... Tens la gossa que et va dir que sí, eh? Sí, és que m'està recorrant, dius, vís, senyor, ja estic d'acord. Doncs, doncs, acceptarem que aquesta setmana t'he vist de baixons, però no direm que quina merda la setmana que t'ha tocat viure, sinó que senzillament és una setmana que l'he viscut trista, o l'he viscut enfadada, o l'he viscut de baixons. I, a pesar de tot, això em porta a un aprenentat xinter. És un de les meves eines i els meus secrets, eh? Per anar tirant endavant quan en trobo amb dificultats o... I continuem l'ofici de viure avui amb la Núria Oriol, i com pujar l'autostima, perdona, però és veritat, eh? Això, a més, funciona, no? Núria? Per mi, molt, eh? De debò, ha estat un entrenament de cada dia i d'anys, eh? Parlo, però funciona molt. Que suposo que també... Perquè, si no, dir-li als altres que mai m'enfado o mai estic trista és que... Poliana, tu... Hi ha gent que escolta que necessitaria un mirall constant davant seu, eh? O sigui, anar amb un... amb un mecanisme, com un mirall, i dir-ho tot el dia a vegades, gent que té... té males puces, eh? Home. Està amb el carat, sempre. Home, clar, sí. Que l'està predisposat, no, també, a fer aquest canvi d'actitud, perquè a vegades estàs tancat i ets un pessimista de mena, i també és una excusa, no?, per no sortir d'allò. No és com que si et fas la víctima constantment és com que ets... Haig de canviar res, no? Sí. No m'agrada tant assenyalar a les persones, o tu t'has expressat superbé, eh? Però vull dir, a vegades és una opció continuar la teva postura, perquè és veritat, és amb el que estàs habituat, o sigui, ja està, ja està familiaritat, i tot te serveix per defensar-te dels altres, o per resoldre situacions difícils... Núria, aquest és un tema superinteressant, ja ho saps. El que passa és que no ho hem de deixar aquí, perquè hem de connectar amb les notícies d'aquesta informació de les sis... I tant, només que li dono la raó, vegin el sentit de dir... d'alguna manera, arribar al moment en què tu dius, en predisposo, ai, a voler agafar un altre punt de vista. Molt bé, doncs nosaltres som una por... Per acabar. Núria, moltes gràcies, eh? A vosaltres! Anem una pausa per les notícies, i el resultat sentimental de l'Associació Amor. Molt bé, que vagi tot molt bé. Catalunya Informació. Bona tarda, són les sis. I la segona, la segona. Primer de tot, a aquesta hora, sabíem com se circula per les carreteres del país, equipiàrindavant. Encara tenim 3 quilòmetres de cues de la A2. El bruc, en sentit, Barcelona, l'havia estat allà per un accident, i s'estan fent desvíaments per la Nacional 2 Antiga. Cues de la B30, Barbaran, sentit nord i a Sardanyola, molt compactes a aquesta hora, en sentit sud. Cues de la P7, Barbaran, sentit sud. I a la Ronda, de Barcelona, i en Ram de Cues de la Ronda, de dalt. La Diagonal, en sentit, trinitat. I a la de l'Itoral, n'hi ha a Can Tunis i Paseig Colom, en sentit, trinitat, i a Barcelona, en sentit llorat. El conseller de Presidència, Francesc Coms, no descarta que el procés sobiranista acabi amb un referèndum a tot l'Estat. Fons del Conseller Assessor per la Transició Nacional, però asseguren a Catalunya informació que aquesta possibilitat només es plantejaria si a la consulta als catalans no guanyés el sí a una Catalunya independent. La fiscalia es planteja demanar a l'infanta Cristina una fiança de responsabilitat civil de 600.000 euros per haver-se beneficiat indirectament dels ingressos de diners públics que va obtenir Íñac i Ordan Garín a través de l'Institut NOS. La defensa creu que, quan l'infanta declari dissabte, demostrarà la seva inocència. Se le va avui del nombre de cadàvers recuperats per la Marina del Marroc, del grup d'immigrants, que han intentat arribar a Ceuta a través del mar. Els serveis de salvament continuen buscant a la zona, ja que en l'acció d'arribar a la ciutat del Tocà. I han participat unes 400 persones. El conseller de Salut, Boy Ruiz, matisa l'informe del seu departament sobre alimentació infantil. Ruiz afirma que els 660 menors que refereix l'estudi elaborat a petició del cíndic de Greuges no tenen cap malaltia relacionada amb la malnutrició, però sí que estan en risc de patir-ne per la seva situació de pobresa. La congregació catòlica en les Gionaris de Crist ha demanat perdó a les víctimes pel mal que va fer el seu fundador. Marcial Maciel, mort al 2008, el van expulsar després que les investigacions van posar el descobert que durant anys havia abusat sexualment de seminaristes i que tenia fills amb diverses dones. El banc central europeu no toca els tipus d'interès i els deixa el 0,25%. Mario Draghi assegura que no hi ha deflació i que les decisions per combatre una inflació molt baixa han d'aprendre, tenint en compte el mitjà termini i no l'immediatesa. El govern de Moscou alerta que la carta olímpica i la llei russa prohibeixen la propaganda política o de qualsevol tipus en esdeveniments esportius. Avui, la vigília de l'inauguració dels jocs de Sochi, el secretari general de l'ONU, ha criticat la política anti-homosexual de Rússia. Catalunya, informació, esforç. A veure, sabàs que et ja viatja cap a Málaga, on demà ha debut la Copa contra el Tenerife, vull començar la competició amb el Madrid Carran Canària i l'única Hakai. El tècnic de l'Espanyol Javier Aguirre i en Clou, Lanzarote i Àlex Fernández, a la llista convocats per jugar de mà contra el Granada, han caminat aixat fora Signei i Torge. I els jocs olímpics divers de Sochi ja estan en marxa. Aquest divendres s'han de fer l'inauguració. La primera esportista catalana ha de votar és Laura Orgue, que ho farà dissabte. Pel que fa el temps, el vent continuarà sent fort, sobretot a les zones altes del país i a l'emportar. Només s'espera a cel, han nobulat el bassant sud del Pidineu i el pràpidineu de Lleida, on de cara al vespre i sobretot la pròpia nit hi podrà ploure. Cota de neu a la voltant dels 1.600 metres. Demà ho farà vent de ponent amb algunes nobulades al nord des del país i envien menys suau. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona cara de passar en 3 minuts de la sis. La prevenció de residus, l'estalvi energètic i l'ús de bicicletes, el PNC, són els temes que es tractaran aquesta tarda, el Consell de Mediambient i sostenibilitat de Sant Just. És un espai obert de tota la ciutadania, on es presentaran i debatran temes d'interès medi ambiental i sostenible. D'aquesta manera, tothom qui assisteixi podrà posar de manifest les seves inquietudes i fer propostes per millorar la gestió de l'entorn. Hi haurà representació política, ciutadana i d'entitats. Pel que fa a la prevenció de l'estalvi energètic i l'ús de bicicletes, la ciutadana i d'entitats. Pel que fa a la prevenció de residus, des del món local no estic gaire influent en aquesta qüestió, però sí que es poden tirar endavant iniciatives per col·laborar amb la prevenció de residus. De fet, avui es presentarà a tractar el pla local d'aquesta matèria i la proposta d'ordenança municipal de residus. Tot el que et comença a la set de la tarda, d'aquí una hora. El nou CEP, ecologista de Catalunya, organitza Disapta, una desbrossada forestar al torrent de Can Cortés. Des de la zona, després que els esbarzers hagin cobert els arbres que s'han anat plantant mica en mica per culpa de les intenses pluges dels últims anys. És una activitat voluntària. Des de l'any 98, que l'encitat ecologista té un petit bosc al torrent de Can Cortés, i des de les hores s'han anat plantant fins a 300 arbres, tot i que han anat morint per culpa, entre altres coses, de condicions meteorològiques extremes, com ara, saqueres. Des de fa uns anys, però, la intensitat de pluges ha provocat l'efecte contrari i ha engrescut molts metolls a la zona que pràcticament estan cobrint els arbres. La idea d'aquesta desbrossada és, per tant, pudar-los i netejar aquesta zona. Tot amb qui vulgui participar. Vot fer-ho en cap al torrent de Can Cortés, a partir de dos quarts d'onze a la matí i aquest dissabte. I acabem aquest volet i que expliquem-vos que ja s'han posat a la vent dels tiquets per assistir al sopar del Dia Internacional de la Dona, que es farà a Sant Just. Organitza aquest sopar que pretén celebrar aquesta jornada a nivell mundial que es commemorarà el dia 8 de març. El sopar es farà un dia abans i vendrà 7 de març al restaurant en el punt de Sant Just. Els tiquets es poden comprar per 20 euros. El centre cívic serà d'Espriu. I el centre social, el Milenari. L'últim dia per comprar-los és el 20 de febrer. I, de moment, això és tot més informació que el Sant Just noticies de Dixi Vespa. Com portes els propòsits d'any nou? Bé, però això de fer esport encara em costa una mica. Això és perquè encara no has provat el club Ciutat Diagonal. En plena muntanya de Collserola, t'ofereix el millor que li pots demanar un club, Aireport. I pots fer de tot. Tenis, squash, golf, yoga, spinning... Si el teu repte es apensa de jugar a paddle o iniciar-te en pilates, calen dues classes amb un professor. Però jo el que vull és posar-me en forma. Cap problema, el club Ciutat Diagonal t'ofereixen un pla d'entrenament personalitzat segons els teus objectius. I, si t'inscrius ara, et fan un 50% de descompte en la matrícula. Jo no em puc informar. Només has de trucar al 93 473 96 71. Club Ciutat Diagonal. El just a la fusta, parlem de tot el que passa Sant Just. Hi haurà alguna premsa que ja aconseguirà entreure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir res. Busco sempre aquella notícia, una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint, gairebé cada dia. Sí, volem veure un d'aquests grocs més de casa, i amb moltes oportunitats molt festivals. Tu et equivoques en un penal, en un vas a Madrid, pots quedar crucificat a per vida. Tots a solucionar, amb el temps, tots a solucionar. Just a la fusta, vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a una. De 11 divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, la smooth jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suauta. 100% música relaxant. Cada dia, de 11 divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. Aquí esperem. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda, de 5 a 7, parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història, o el que passa a l'Extrarràdio, i també parlant de televisió, esports, van desconeguts, fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el que és el de Joves de Sant Just. Fem un cara a cara amb les de segon d'això, i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim les tecnologies, videojocs, llibres, i també hi ha un programa de ràdio d'Esvern. Esteu fars que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. No va tan porada del fluxo, que ha de dijous a les 8 del vestre, a ràdio d'Esvern, cine, música, sèries, còmics i llibres, per parar un trambaix. Fluxo, cultura mà. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vestre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilonis, no us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vestre, va Babilònia. Connecte-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística per en català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell de... A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. Diuen que dia ha aprogut el meu germà, i ja es veu que va amb relliscar, i venia un cotxe de cara i un mort i l'altra a casa. Jo vaig fer el que vaig tenir menys culpa, perquè jo no conduia a ser culpa del meu germà, o culpa de l'altra, però jo perri no ho sé. Sí, podem evitar-ho. Cervei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. 6 i 11 de la tarda benvinguts a la segona hora de l'Apena del Morró. Gràcies per escoltar-nos una estona més d'aquí, d'aquí uns moments tindrem l'Arnau Consul a la seva secció habitual ja de llibres, com que Dijous també l'Associa Amor, el consultor i sentimental. Bona tarda de nou. Hola. Hola, bona tarda. Bé, i a més a més, també, abans de tot això, com sempre, i cada Dijous tenim la nova secció de Comerç Local. Avui parlem de Fisio Quines. Fisio Quines és un centre de fisioterapia i rehabilitació situat aquí a Sant Just, al carrer Miquel Reberter, número 18, per saber ben bé què hi fan i tenim el Juanjo Aragon, el telèfon Juanjo. Bona tarda. Molt bona tarda, doctor. Hola, bona tarda. Vinc al programa. Gràcies per atendre'ns. Què és el que feu exactament a Fisio Quines? Aviam, a Fisio Quines realment ja fa des que no es fa res, perquè des del final del 2012 vam iniciar una tasca diferent al nom dels centres diferents, i la direcció també la porta gent que no és la que hi havia abans. I tu ets el mateix? És el mateix, però les persones que hi treballen no són les mateixes. Hem començat amb el peu, l'entrevista. No, bueno, farsiós tem. No, Juanjo, jo crec que ens havíem passat dades, que no les teníem actualitzades, per tant, a veure com us dieu ara. Bueno, el centre es diu Arakap. Arakap, d'acord, me n'ho apunto aquí. Però Fisio Quines no és que sigui algun tipus de fisioterapia, sinó que era un nom de... Fisio Quines era un nom comercial. Ah, un nom comercial, no és que heu pensat que era Fisio Quines, com és fisioterapia, saps? Fisioterapia, no? Exacte. Per donar parlament, cultura... Fisio Quines realment agafa la reina de la paraula fisioterapia, i la paraula quine és fisiotrapeuta en francès. I aquest era el nom comercial de l'anti-oficio Quines, d'acord? Va, però ara és Arakap, eh? Correcte. Tornem a començar. Avui a la secció de comerç local parlem d'Arakap, un centre de fisioterapia i rehabilitació, que és l'única al revertir número 18, que es diu Arakap. Per saber-me, més de tot això, tenim el Juanjo Aragon al telèfon. Juanjo, bona tarda.Molt bona tarda. Bona tarda, Juanjo. Escolta, va, explica'ns-me què és el que fem, també, anar a Arakap. Mireu, a Arakap el que fem són moltes coses, però totes molt relacionades entre elles. Per una banda, fem rehabilitació, tractament de rehabilitació, adreçat sobre tot a mutues privades, que en aquest aspecte tenim pràcticament totes les mutues en concert a Catalunya, després també fem fisioterapia a nivell privat i osteopatia, que aquesta és la principal diferència amb l'antixici oquines. Oquines eren molt més rehabilitació, sobretot, i fisioterapia. Nosaltres oferim encara més coses com l'esteopatia. Això de l'esteopatia què és, ben bé? Perquè anem sentit a parlar i, a més a més, coneixem algú que mira, que ha anat a l'esteòpatia, però això, Juanjo, en què consisteix aquest tractament? Bueno, intentaré sintetitzar-ho, perquè igual les tenen dos programes per explicar-ho. Bon principi! És la pregunta que fa tothom quan tenen aquesta paraulota. Ja te la deu saber de memòria, no? Sí, clar, el tema és sintetitzar, aviam. L'esteopatia és una medicina molt antiga. Quan dic molt antiga parlo de finals del 1800. Va ser desenvolupada sobretot als Estats Units, per un senyor que es deia Andrew Taylor Steele. D'aquesta història als Estats Units, al final, i per resumir-ho, va venir a Europa, concretament a Anglaterra. I d'Anglaterra va anar baixant, d'acord? És una medicina que es pot complementar perfectament amb qualsevol tractament mèdic habitual que qualsevol persona pugui realitzar. El que passa és que el seu concepte és molt més holístic, no? Molt més holístic, dius. Holístic. Holístic vol dir que entena la persona com tot un cos i no entén l'al·lació com a algú individual. Ah, una mica com la medicina oriental, que diu que tot està relacionat i és psicosomàtic, així com la medicina occidental, està separat com per calaixos, no? Si et fas mal, per exemple. Correcte. Si et fas mal, trenques un o ets... Vols dir això? Exacte. Tu tens una mica així malament, doncs fas el psicòleg. Està com separat per calaixos, no com la medicina oriental, que diu que tot el cos és un. Exacte. És fàcilment, es pot entendre, perquè moltes vegades ens trobem lesions, per exemple, unes 15 mal curats de tormells, en un any pot donar una lumbàlgia, i en dos pot donar una hernia discal, per exemple, o una siatàlgia. Si nosaltres ens encassillem, ens fiquem en aquests calaixos que ara mateix comentaves, anirem només a mirar la zona lumbar. Cometrem la rada de no mirar aquella lació d'on ha vingut. El consumat té un marge molt gran d'adaptabilitat, però a vegades, en comptes d'adaptar-se, el que fa és compensar, és a dir, per solucionar una lesió crea un altre. A reestructura ell mateix per compensar aquell punt dèbil, del cols que està malament. I aquesta reestructura és el que l'esteòpata intenta millorar i posar a tot el seu lloc. Correcte. Busquem la causa dels problemes més que no pas, diguem-ne, un tractament més sintomàtic, com pot fer, a vegades, la medicina, sobretot la farmacologia. No sempre, eh? No sempre. A vegades, els metges tiren molt el síntoma i no s'aturan a mirar una miqueta la causa del problema. També és veritat que avui dia, amb la crisi, totes les sistemes sanitàries, com està, ens trobem pacients que han donat moltes voltes i pobres, ja no saben on anar. Escolta'm una cosa, suposo que també hi ha una relació directa amb el tema emocional, això també ho tracteu? Això és importantíssim, perquè el tema emocional, al final, té una conseqüència, que és molt palpable, el sistema nerviós, i el sistema nerviós de la persona, el que emet és una resposta. La resposta és errònia. Poso un exemple, no? La gent que té molt d'estrès i es queda encarcarada, no? Són gent que, normalment, pateixen de cervicals, que s'infoa mal aquí a la zona, entre els braços, que, si sembla que la digestió no l'acabo de fer bé, què està passant aquí? El teixir connectiu que ens albucalla, que és un tot, està format per dos tipus de fibres, que són el col·làgen i l'espina. El col·làgen segur que us sona, perquè ara, amb els solucions de cosmètic, tot és col·làgen. Tot és col·làgen. El col·làgen aporta rigidesc en un teixit, el que sigui. Quan parlem de teixir connectiu, parlem de músculs, lligaments, fàsties, d'acord? I l'espina, com el seu nom indica, aporta més moviment, més elasticitat. Aquesta proporció en un tant percent molt elevat de les persones, ha de ser 50-50, no? Quan trobem una persona que és molt flexible, que li diem-hi per l'acce, segur que coneixem algú, és una persona que té més proporció de l'estina i no passa col·làgen. Quan estem sota una situació d'estrès al sistema nervió central, em met una resposta on estimula la secreció de col·làgen, i nosaltres, poc a poc, ens anem cada mes encarcarats. I al final acabem en el MDT, em duele todo. Bé, el pacient, i vostè què li passa? Em fa mal a tot. Això seria un exemple d'una patologia que, en principi, em fa mal a l'esquena, podria ser algo totalment estructural, muscular, però realment és psicosomàtic. A mi, per exemple, jo, quan estic nerviós, se'n posa aquí l'estoma, que la pensa. Perquè el múscul de les emocions és el diafragma, d'acord? El diafragma és una coseta que tenim quan ens fiquem la mà sota les costelles, que a vegades fa mal i punxa, és el diafragma. Quan ens les agafem aire, respirem... A tothom ens toquem el diafragma, a casa també, ja ho veiem. A casa també, molt bé, ja ho veig per la webcam, ja ho veig. Ah, va, va, perdona, és veritat. Quan agafem aire, el diafragma baixa, i els pulmons s'expandeixen. Quan deixem anar l'aire, passa al contrari. El diafragma torna a tirar cap a dalt i treiem l'aire. Quan tenim una situació d'estrès molt gran, aquest diafragma queda com encarcarat, d'acord? Es pot contracturar o entrar en espasma. Fins aquí la gràcia seria que respirem una mica més o una mica menys. El problema és que tot el sistema digestiu, sobretot el digestiu alt, parlem de fetge, de pàncreas i d'estómac, es ve impregnat per aquest moviment diafragmàtic, d'acord? El diafragma puja i baixa, i gràcies a aquest moviment les vísceres poden realitzar la seva funció. Si aquest diafragma no treballa bé, tot el que és el digestiu tampoc treballarà bé. Llavors parlem de gasos, acidesa, digestió lenta, la sensació que ha estat que no mendran ni un gra d'arròs. Aleshores, per exemple, recomanaries fer unes quantes respiracions al dia, prendre uns 10 minuts i respirar bé, això? O no entrar dins el camp de l'estopatia, clar? Amb tot el que siguin pautes d'exercicis, que se li poden donar al pacient, tot això és fantàstic. El que passa és que, clar, s'ha d'ensenyar la gent a respirar. Si voleu, podem donar unes pautes aquí, no sé si ens en hem de tens, però... No, no, escolti, al moment tenim temps. Hi ha alguna pregunta més que farem, però vaja, amb pautes per respirar... Podem aprendre si volem fer una respiració, una respiració que es diu abdominal o abdominal franqumàtica. Tants el sill com estirar-nos mirant el sostre, amb els genolls flexionats, de manera que la zona lombar, que era una miqueta aplanada contra el llit, o la cotxoneta que fem servir, braços estirats al costat del cos, però amb els palmes de les mans mirant cap a dalt. Aquest detall és important, perquè així volem la caixa turàstica. A partir d'aquí, quan agafem aire, inspirem, hem de pensar en que aquest aire ha d'inflar el ventre. D'acord? Imaginem que tenim un globus, i que quan agafem aire, inspirem, inflem el globus. Mm-hm. Quan deixem anar l'aire a la respiració, fiquem el malic contra les lombars, com si vulguessin, aixafar el malic contra el llit, i tirar-lo una miqueta cap a dalt. I, a la següent respiració, tornem a inflar en globus, és a dir, agafem aire, inflem el globus, deixem anar l'aire, i amaguem panxa. D'acord? I això, quantes vegades s'ha de fer? Més que vegades, jo parlaria d'uns 5 minuts. 5 minuts? Aquesta respiració, eh? 5 minuts. Està molt bé. I això recomanaries més cap al matí, cap a la nit, o quan el cos t'ho demani? Bueno, cada persona del seu cicle. Normalment, el de matí, qui té nens va corrents, perquè no han aconseguit que s'atgeguin a l'hora, no arribo a la feina, hi ha un embús, el que sigui, no? Això s'ha de buscar un moment del dia en què tu tinguis tranquil·litat. I el fet que hi hagi molta gent que no sàpiga respirar en edats avançades, tu creus que és per un mal hàbit que es crea quan ets petit? Perquè és una cosa que es dona per evident que sabem fer tots, i al final, no sé què et fas, granta, que tens nòdules o tens un bloqueig... El problema de respiració, sobretot, ve en la fase de la primera infància, d'acord? Molt interessant. Parlem de la esfera orofarinja, i en aquest aspecte, si la evolució de la boca en el nen no és la correcta, llavors entrem en tot aquest debat de si el nen ha de xuclar el dit, si no ha de xuclar el dit, si el xucla cap a dalt, si el xucla cap a baix... Però està clar és que sempre hem d'habitar una respiració vocal. Si ens fixem, hi ha molts nens que sempre van en la boca oberta. Aquí hi ha un problema. Hi ha un problema que probablement sigui un treball d'osteopatia, però també sigui un treball, per exemple, d'un oclusodentista, que és la persona que controla sobre tota l'obertura de la ATM, articulació temporomandibular. Tot això està molt, molt, molt lligat. També es mira el tipus d'occlusió. Seria un tema... Del tancament de la mandibular, no? Sí, senyor. I del posicionament de la llengua. Clar. Perquè la llengua és molt gran, i si la llengua està mal posicionada, diguem-ne que el caudal d'aire que en centra no és el correcte, i llavors necessitem la boca com a accessori. I això, al final, crea una cascada, els músculs treballen en cadenes, el que parlàvem abans, un problema en una part del cos pot tenir conseqüència en una altra. Quan un nen respira en l'oc oberta, fa servir molt tota la musculatura del coll. Són els músculs que es diuen supra i oideos, i infra i oideos. A partir d'aquí, la postura global del nen és com tirar-la endavant. Diguem-ne que seria un petit japarut. De fet, estem parlant per si us heu apuntat tard la conversa amb el Juanjo Aragón, de l'Aracap, d'aquí de Sant Just d'Esvern, ara sobre osteopatia. En fi, Juanjo, veiem que saps molt. A més a mi és un tema que donaria hores i hores per conversar. És superinteressant. És molt interessant, en sense aquí els dos a escoltar-te. Amb oberíssims. Mira, no tenim més temps, però si vols ens podem emplaçar a tornar-ne a parlar d'aquí uns dies, o... Quan vulgueu. Perquè ens sembla superinteressant tot això. En tot cas, queda clar que l'osteopatia... Vaja, també és una de les opcions a l'hora de fer tractaments. I que funciona, més i més. Ara cap, Carre, Miquel Reberter, número 18, aquí a Sant Just. Juanjo, no tenim més temps, ens hem sent molt de greu. Moltíssimes gràcies i que vagi molt bé. Bona tarda. A vosaltres, gràcies. Bona tarda, va bé, va bé. 6 i 26 de la tarda. Escolta, amb aquest ambient, que ens hagi de ser el Juanjo, tan tranquil i tan bé, m'agrada molt, eh? M'agrada molt més tot el que explicava. Si no, perquè tu tenim la secció de l'associamor. I si no... M'hauria quedat 4 hores més amb el Juanjo, eh? Ja, però hem de fer la secció. És la primera de la consultòria sentimental de l'associamor. La Pella vol morre, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio d'Esber. Per cert, saludem una nova persona, que n'està una nova, un Nésar Humà, com diria algun Sant Justany. No, perdona, sóc una persona. No, no, per tu, per tu. Per tu d'una nova persona, una oient que està al xat, de Ràdio d'Esber.com, que és l'amiga especial. Un aplaudiment per l'amiga especial. Com saps que us ha entrat al xat? Un amiga especial. Teva o meva? No ho sé, diu amiga especial, diu hola, sóc nova al xat, com va això? I l'Ermes li diu, molt benvinguda, molt bé, aprenent a respirar. Diu, perquè no ens agafin cagarrines quan ens posem nerviosos, entre altres coses. Cagarrines? Va, passem a l'espai del consultòria sentimental de l'associamor. Fins ara es nascen comentaris per aquí per allà, però ara hem arribat ja al teu moment suci, per parlar de l'amor. Tots els dubtes que tinguem, ho estimats jo i ens els podeu fer arribar. Per exemple, per exemple, o a través del mail, la penyal del murro, la roba, gmail.com. De fet, avui tenim un parell de persones que ens han escrit el pol de Sant Just i l'Anna d'Esplugues, que ara mateix em imagino que deuen estar atents en la resposta que els puguis donar, però abans, com sempre, tens un tema per parlar sobre l'amor, les relacions i tot això. Exacte. Jo ara voldria tocar el tema de l'amor, quina influència té en la gran pantalla. Ah. La gran part de les pel·lícules és l'amor. Sí senyora, sí senyora, és veritat. De fet, és un dels temes universals que s'ha tractat des dels antics grecs, fins avui en dia amb les pel·lícules de Hollywood. Hollywood. Així que coneixer xica, xica s'hi enamora, xico pasadell, xico tot, bé, bé, xica està conotro. Però tenim les típiques pel·lícules de Hollywood amb final feliç, però també tenim les pel·lícules d'amors impossibles. Per tant, avui vols parlar de l'amor impossible? L'amor impossible, exacte. Un tema trista, aquest, eh? A més, a mi últimament m'està tocando bastant directament. Ah, sí? Per què et passa? Fins ara tenia com la porta oberta de la relació que estic esperant, que acabi d'assorger entre tu i jo. Ah. I la veritat és que m'estic posant una mica trista, perquè no... no t'ho que no em responso. Alona, Susi. Jordi. Si això de interferir en la secció que fem al programa, jo deixaria els sentiments a banda, per això. I deixem dir-te que el que va passar va passar. Però...Deixem-ho. No sóc una oportunitat, Jordi, sisplau. Susi, va, parlem d'amors impossibles, i de cas, perquè has fet una recerca, no?, d'amors que no poden ser. Sí, mira, la primera pel·lícula es diu tu i jo. No, tranquil·la, tranquil·la, Susi. Respira, respira, puja els braços, puja els braços cap al món, puja els braços, puja els braços... I respira una mica. No ets el dia fracma, que el tens. Sí, el no ets el dia fracma. Relaxa'l, relaxa'l, eh. Perdoneu, estimats joients, és un moment que no m'havia passat mai, que una col·laboradora li ha fet un... Estàs millor, ara? Sí, sí, estic millor. Va, va, va. L'amor impossible, no? L'amor impossible, exacte, que es pot detectar en diferents pel·lícules, i n'esmentaria algunes que són conegudes per tots nosaltres. Ah, per exemple? Titànic. Ah, titànic, és veritat. Amor impossible, perquè per un motiu de classes socials. Tenien un amor, però, o sigui, no... no podia ser obert, no? Clar, clar. Ell no tenia un duro, i ella era de... de quartos, no? Sí, sí, sí. És molt trist que amb una relació que hi ha amor, perfectors externs, d'això no pugui acabar de... de florir. Saps el que podria? Sí, el que ha fet els amors impossibles es caracteritzen, precisament perquè un ja sap que allò no va enlloc, i que sap que allò, per molt que insisteixi-ho forci, no té futur. Doncs si ets tan poc romàntic i tan realista, i amb tu quan comences una relació d'un amor impossible, tu no saps que és un amor impossible, fins que no arriba al final. Fins que no veus que el Jack mor congelat, per exemple, no? Per exemple. Per exemple, per exemple. Bé, només pel·lícules, així, d'amors impossibles. Dirty Dancing. Dirty Dancing, sí. És veritat. I vindria a ser un cas bastant semblant. Sí, hi ha un cas que es passa a moltes noies, que es enamora dels professors. Que aquest és un professor de ball, o no? Sí. Sí, és el que has posat tot a dir. El que passa és que ella és de l'alternet, també. I en canvi, ella és de la prole. És un treballador, la seva família. Això no vol permetre. Mira, de fet, el tema de classe. La pel·lícula Guants, per exemple, ens diu aquí, l'amiga especial, el chat de la ràdio, o The Reader. The Reader, també, és un amor impossible. Exacte. Sí, sí, sí. A mi és curiós, perquè els amors impossibles són els més apassionants. I aquí es podria obrir un debat, que dius... Quan algú és impossible, encara et posa més, no? És veritat. Basta perquè ens diguin que no, perquè volguem encara més, no? Per tant, això també... Home, mira, també l'amor funciona així, d'aquesta manera, no? Si vols enamorar algú, digue-li que no, que no vol res. És una estratègia. És una estratègia. Però és difícil executar-la. Jo ha de dir, estic pensada a tu, i tu ara em vens a mi, em vaig d'interessar, m'arrisco. Perdona, però és una tàctica de doble afil, a vegades, aquesta estratègia, no? Perquè diu, no, no, i l'altra persona et diu, vale, doncs no. Llavors què fas, ara? Quedes allà? Exacte. Enganxes. Sí, sí, sí. Avui l'amor impossible. Tema central. Alguna cosa més sobre aquesta qüestió, o passem ja a les cartes dels guants? Comentem una altra pel·lícula, que és un altre cas diferent, que és Eduardo Manostijeras, també del Tim Burton, no? Però això era per una qüestió més física, no? Aquí ja no hi ha classes socials, sinó senzillament que el noi tenia tisores a les mans. Sí, exacte, però jo crec que els dos estan enamorats, però com que les seves condicions físiques eren tan diferents, això provocava que ni ells mateixos s'endunguessin compte que estan enamorats. Algú semblant com el que et passa a tu amb mi. Saps que estàs terriblement enamorat de mi, Jordi, i no em vols ser conscient. Potser entenc que em veig com més superior a tu, i per això busques aquesta distància. Però què m'estàs dient? Jo tinc el ritme així com Votifarrons, però no vol dir que tinguis tisores al ritme. Hi ha més una metàfora, Jordi. Una metàfora, una metàfora. Però al pròxim dia a l'Idera de la Núria s'explica que ens assessori amb el tema d'aviam que és el que puc fer per obrir-te els ulls, perquè si no realment aquestes mala gestions que tens, és perquè no ets sincer ni honest amb el que realment sents, Jordi. Això sí. Ja t'ho he explicat abans. Jo et veig vivint a la ràdio. Fem una secció sobre aquest tema, però temes personals, deixem-los. A més, el que va passar va passar. I el passat, i ara és que diuen... No torna, es talla. Ah, sí, és veritat, això diuen, no? Menjar hormigues blanques a 35, que diuen... El passat sempre ho ve, però això és un altre... Però és que el de tot es corpia, a les hores. No, jo sóc peixos, jo sóc peixos. Va, anem a les cartes dels rients. Estàs bé per això tu, o no? Bueno, estic tensa, avui. Tinc el dia de frac Martín, un superropejant. La primera carta dels uents que ens han enviat a la penya del Morro a robagimil.com és del Pol de Senjús. Diu, hola, sociamor. Gràcies pel teu espai a la ràdio. T'escolto i aprenc molt. Estic molt agobiat i necessito assessorament. Estic amb una relació des de fa un parell d'anys, i ara estic veient molt clar que ho vull deixar. El problema és que no m'atreveixo perquè tinc por de fer-li mal. Fa uns quants dies que intento treure-li el tema, però l'avec tan enamorada que no m'atreveixo a donar el pas. Sempre teu, Pol de Senjús. Ostres, Pol. És la primera vegada que sento un cas així. Però, Pol, el que estàs fent tu és posposar un mal o un efecte, diguem-ne, que acabarà passant un dia o un altre. Aleshores, l'únic que estàs fent és posposar, i això és fatal. Si tu tens clar que aquesta relació la vols finiquitar, per dir-ho d'alguna manera, ets crec que contravans tipogis millor. A més, hi ha una altra cosa, que és que a vegades, quan ens trobem en aquesta situació, pensem que l'altre no ho veu. I les coses es senten, es respiren, les energies es noten. Segurament, ella ja no nota com estaves abans. Perdona que talli, però ell diu que ell... la veu a ella molt enamorada, encara. Bueno, però això no vol dir que ella no ho estigui veient, que el Pol s'està... s'està refredant, no? Les dones amb aquestes coses tenim un sísia sentit, no?, que es diu, i probablement ella no s'atreveix a treure el tema. Perquè sé que si treu el tema, ell dirà... Doncs mira, justament que em treus el tema, aprofito per dir-te que... Aleshores, jo et recomano que... que siguis honest, a més, que li diguis, perquè si tens por de dir-li, per fer-li mal... Li faràs igual, no? Exacte. Li faràs igual? Sí, li faràs igual. A més, contra abans li diguis millor, i ella tindrà temps de començar a refredar la seva nova vida. Clar, bé, doncs aquest és el... qui diga-li ja, deixa-la ja. És la recomanació que fas, tu. Un tacte, però tu ets una mica bastuda. Sí, sí. Bé, seguim la següent consulta de l'associador Amor. És l'Anna Desplogàs. Diu, hola, Susi, ho estic passant molt malament. M'estic enamorant del nòvio de la meva amiga, i no sé com parar-ho. Haig de seguir l'impuls o l'haig de frenar. Sempre teva Anna Desplogàs. Bueno, ja puc fer comentari o no, amb el rotllo, eh? I m'haig de enamorar-se del nòvio de la seva amiga. Diguem-ne una sola paraula, que això és un marronaco. És un marron impressionant. I per què cal fixar-te amb qui no et toca fixar-te? És mal que patim tots. Clar, però això passa molt, no? La gent que té parella... sempre es lliga més quan tens parella, diuen. Sí, sí, estàs allò més sexi, no? Estàs més sexi, estàs més sexi. Sí, sí. Si ets més servit, desprens alguna cosa. Estàs més tranquil, vas més relaxar, per la vida. Perdona, però no volia d'allà, és el teu moment. Anna, per començar a dir-te que estàs en un bon marron, les hores jo crec que aquí has de valorar, que és el que t'interessa més, si aquesta relació d'amistat que tens amb aquesta noia, si és important o no és important, o si és més important per tu, els sentiments que tens cap a aquest noi. Primer de tot, valorar això. Però jo crec que un amistat és un amistat i d'homes que n'hi ha molts. No cal que et fixis amb l'home de la teva amiga. Precisament, s'ha hagut d'anar a fixar amb el nòvio de la amiga. Aquestes coses acostumen a pensar. Però aquí, potser, no vull ser boca del diable, però el nòvio, el noi, alguna cosa haurà fet, perquè ella pensi l'Anna desplugues que pot tirar endavant això. Clar, és que aquí suposo que ens falta una mica d'informació, per saber aquest xaval, si va per aquí tontejant, per aquí per allà, saps? Aquest és un tema important, també, de tenir en compte. Bé, doncs, si hagués anat a desplugues, si ens estàs escoltant, per favor... Decidez. Decidez. No cal que es cregui un més detalls, no? Exacte, sí. El dijous que ve tornarem a estar aquí. Envies més informació, detallada, sobre quin tipus de relació tens amb ella i quin tipus de relació tens amb ell, i sobretot si ell ha tingut alguna... tipus de comunicació... amb tu. Bé, deixem saludar en aquesta taula de l'amor, el senyor Arnau Consul, que té molta experiència en aquest camp. Arnau, bona tarda.Bona tarda. D'aquests moments farem la secció de llibres, com que dius, Jous. Són l'amor? Com vulguis tu, això. Tu ets el responsable de la secció de literatura de l'Apenya del Morro, però abans, mira, deixa'm comentar que l'amiga especial ha escrit el chat de radiodesbern.com. Llegeixo directament, eh? Això és un gestor, ens està preparat. També podeu trucar, si vulgueu, el telèfon de la ràdio. I la Susi, a la nostra consultora i sentimental, us atendrà. A veure què diu. Diu, l'amiga especial diu... Hola, Susi. Jo noto que el meu amic especial... Ostres. ...m'enganya. Amb punts suspensius, amb moltes punts suspensius. He vist xupatons, tonteos, preservatius usats a casa seva, punts suspensius, però ell ho nega punts suspensius. Deu ser que em m'estic imaginant, oi? Home, imaginar-te, que veus que em donis... Imaginar-te, imaginar-te, oi, són o no, oi, són. Tinc un problema, tens un problema. Aleshores, per això, aquesta amiga especial té una mica especial. Sí, tot és molt especial, eh? Tot és molt especial, aquí. Home, jo entenc com a concepte d'amiga especial, que és en plan... Estic amb tu, però... Puc estar amb qui em doni la gana. Aleshores, si trobes condons... És el que hi ha, no? És el que hi ha. És el tema, que no sigui una amiga d'un altre planet, una amiga especial, però clar, amb... Ah, amb Marciana, no? Marciana, no? Jo, Maromaco, evidentment, però jo aquí veig un novel·lon, també. A tu et diràs que pel·leta de Tura. Mira, que les cules són... És veritat, és veritat. Sí, sí. Bé, doncs, aleshores, jo crec que aquesta amiga especial, si li molesta que el seu amic especial faci coses d'aquestes, que es plantegi deixar de ser amiga especial i que... que canviï de categoria. Que canviï de categoria, eh? Per ella. Per ella, per exemple. Novia. Novia. Moller. Moller. Tocar el dos. Tocar el dos. Tocar el dos. Tocar el dos. En fi, ho anem acabant ja ràpidament, Susi. Jo, ja saps que tinc un amic que... Sabent que tens el consult d'Ori, sempre em fa preguntes i em diu coses. Mira, aquesta vegada em diu que té una novia de fa anys, però encara se n'adona que li comencen a agradar un amic als nois. Uh! I llavors que diu que el gimnàs... Això m'explica a ella, que és un amic meu, m'explica a jo. Com es diu aquest amic teu? Què? Com es diu aquest amic teu? Al fons. Al fons. El fondu, no? Sí. El fondu, això que em comenta, que quan, per exemple, està al gimnàs, es queda més estona canviant-se de roba per veure més nois despullats, o que, per exemple, fa temps que no ho fan amb la seva novia. Uh! I llavors ell diu que no sap que se sent una mica... M'ho diu ell, el fondu, eh? M'ho diu. Que se sent una mica així com... Bé, escolta, i un noi, si un noi què? Sí que és un noi. Vull dir què? Què? Doncs si veu que la cosa tira cap allà, el que ha de fer és ser on és, també, ell mateix, i escolta, que si es creguen els homes, doncs no... A Palante, no? Palante, clar, el que passa és que, clar, hi ha un tema que hauria de finalitzar aquí, o solucionar aquell del tema de la novia, no? Home, jo estic amb un noi, i de cop veig que li agraden els nois i... D'orillo, el tema, eh? D'orillo, eh? D'orillo. Com es deia aquest amic? Què? Com es deia aquest amic? Al fons. Ah, com és que t'has hagut de pensar tant? Perquè m'estava aquí mirant les musiques... Ah, va. I tot plegat. Mira, l'Ermes... l'Ermes pregunta... Perdona, és que veig les cares de la gent de la redacció que està acusant la gent per aquí a l'estudi. A fi... Mira, ets una gimnàs, vols dir? No, és un amic. És un amic, vull dir. Ejo! Que no sóc jo, eh? No! Que no sóc jo, eh? No pots pensar que era ell? No, que no ha dit el fons. És el típic nom que s'ha hagut. Dius, no ho sé. L'Ermes pregunta si l'Elfons diu no hi jugarà... Ermes, no? Mira, és que jo he just portat un llibre que es parla de Déu. Ah, sí? Ermes, no? Bueno, l'Ermes era el teu missatger. Sí, sí. Havia representat amb unes ales als peus. Això és tan real com el fons, no? No, no, no, és veritat. Es diu Ermes, eh? I és l'Ermes que es diu Ermes, de veritat. Diu, Jordi, l'Elfons aquest diu no hi jugarà el Shaolin Soccer, que és un equip de futbol on l'Ermes i jo juguem junts. Bé, escolta, abans de... Deixem aquí la secció. Estàs nerviós, Jordi, què passa? No, perquè té poc temps per la secció de llibres amb l'Arnau Console. Susi, moltes gràcies. Com sempre, ens has il·luminat i ens has ensenyat una mica més com moure'ns en el complicat i difícil món de la mort. Estic amb Jordi, per això em puc quedar aquí una estona més. Sí, sí, no hi ha problema. Bueno, no hi ha problema. Ara toca la secció de llibres amb l'Arnau Console. La penya vol morro, cada tarda, a 5 a 7, a ràdio d'Esber. La penya vol morro. Arnau, bona tarda, què tal? Bé, bé, bé, bé. A mi et vinc amb moltes coses, eh? Sí, sí, no sé si tenim temps, però les intentaré encabitan com pugui. Entrem en matèria, per on vols començar? Perquè, per exemple, tenim sobre la taula el llibre del Joan Lluís Lluís. Bueno, si vols començar amb el llibre, això rai, jo pensava deixar-ho això per més d'allà, però no ho escolta més l'acabo d'introduir. Les cròniques del Déu Coix, publicat a Proa, Joan Lluís Lluís, que, a més a més, porta il·lustracions del pericopastor, una que m'agrada especialment, que és la de la portada. El pericopastor és un pintor, un que a mi m'agrada força, que té un trast molt personal, que és molt... En fi... A mi m'entra, per entendre'ns, eh? Més enllà d'això, però, clar, la gràcia és el llibre, no pas les il·lustracions, per les il·lustracions, doncs, bueno, hi ha tant, tant. Però el que realment jo vull recomanar, i ho faig, i ho dic així públicament, no em fa res, perquè me'l va recomanar el Joan Pujades, que, a vegades, sé que escolta aquest programa, doncs perquè... Bueno, crec que val molt la pena. Parla del Déu Koix, és un Déu de l'època dels grecs, eh? És afest, que els romans coneixíem amb un altre nom, i que és volcar, exactament, i que és el Déu del foc, és el Déu de les profunditats. De volcar, evidentment, em vindrà el que tots encara avui diem volcar, tots aquells ho escrivien amb u, i ara ho escriviem amb o. La manifestació de la Terra, en foc, en fur i en destrucció, per això ells el coneixien com un Déu destructor, un Déu d'ulletx, un Déu Koix, un Déu que no sortia mai. Doncs bé, el que s'imagina aquest llibre, de Joan Lluís, és justament que, després de la mort, la desaparició, per dir-ho millor, de tots els Déus antics, substituïts per un Déu magna, que, bueno, d'alguna manera encara s'ho assisteix fins avui, i hi ha gent que el va adorar, d'alguna manera. De les religions monoteïstes, no? De les religions monoteïstes, que els cuipós són nom diferent, però en el fons la idea és aquesta, no? Li va veure un temps... Vuda ben bé, no. Però, en tot cas, hi va haver una època en què la gent creia amb molts Déus i eren politaïstes. Però hi ha un moment que aquests Déus esmoren, o més que esmoren, desapareixen. El llibre aquest, d'alguna manera, ve a parlar d'això. I s'imagina que de tots aquells n'hi ha un que sobreviu, i justament és aquest, el Déu apartat, el Déu que vivia sota les profunditats, i és un Déu que a nosaltres té la capacitat de reinventar-se, anar agafant formes humanes, i a nosaltres va passant al llarg dels segles. Viu al segle VII, en capítol del segle VII, després al XIV, al XV, i evidentment va explicant des del seu punt de vista, de Déu en el qual ja no creu ningú, quines són les atrocitats que comet el nou Déu. I a partir d'aquí va jutjant. I arriba fins al present, on, d'alguna manera, jutja de dir, i aquest Déu també ara està començant a desaparèixer, perquè els homes l'han superat, perquè d'alguna manera han trobat altres coses en què creure. La seva lectura és a dir, en el que creuen ara els homes, ja no és ni amb molts Déus ni amb un sol Déu, sinó amb les màquines que els fa tot. I deixa una pregunta cap al final, i és a dir, i no hi haurà un moment en què les màquines faran desaparèixer els homes? Les cròniques del Déu Koix, de Joan Lluís Lluís, publica provar. És un Déu que li han fet la feina. Hi ha una altra xefa, i després de Déu a Déu jutja com li estan donant les coses. Des de sota, la intimitat, pràcticament. Això és una novel·la que, en el fons, és una mena de... Quasi bé de sac, en forma de contes de capitulets que van passant, t'haurà plegat que va resultant un llibre passionant. L'Ermes, amb el seu nom, diu molt quadrat tot. Amb la música diu bravo. Escolta, però la ràdio és això, eh? No, la ràdio no, el guió, el guió és això. Hores, hores, hores... Un guió, i una quadrada... La Jordi posa'm el tall a partir de l'1 minut 53. La xaca, la faré la espit... No ens enrotllem perquè no explicarem els secrets de la ràdio. Arnau, parlem de més qüestions, si et sembla? Jo avui tenia moltes ganes de parlar. La Meli No Som, que és una... Qui, perdona? La Meli No Som. Ah, Meli No Som. És una escriptora francesa... Clar, clar... El nom no enganya, el cognom fins i tot... Potser hi enganya més, però No Som. Diu-li així, segons com... Sí, sí, sí... És una escriptora que pràcticament escriu una novel·la pública. Millor, eh? Publica una novel·la a l'any. Molt popular, a França. Una miqueta. El budiàleg de les lletres franceses, en aquest cas, a França és molt popular. Aquí també, publica enagrama. I, justament, algun dia hem parlat que enagrama ha decidit passar-se al català. O, per dir-lo més concretament, treure una col·lecció de llibres en catalans. En treurà 12 a l'any. Això és el que ha anunciat Jordi Arralde. El primer, justament, serà el de Meli No Som, que treu a la vegada amb català i amb castellà. Una curiositat, i és que m'ha agradat molt el disseny, l'invertit del castellà. Si tots tenim el cap, la idea d'un llibre d'enagrama, que són aquest estament groc pàl·lit, amb una capçalera i uns títols molt curiosos, i una foto al mig. Un disseny senzill, però que fa 40 anys que funciona, i que fa... Algú molt concret, és que un entra amb una llibreria, i el llibre d'enagrama el veu ràpid. Aquest és un d'enagrama. I si és l'actor d'enagrama, el que ha aconseguit aquesta editorial, és que vagis a fixar-t'hi. Intentis follar-lo, perquè realment s'ha fet un català molt important. Doncs el que fa un català és... fer el revés en el disseny. La fotografia ocupa tota la pàgina, i al mig hi ha un quadrat groc groguent, que hi ha el títol i l'autor amb aquesta mateixa tipografia tan curiosa, o tan pròpia, però tampoc no és que sigui molt complicada, però que et fa identificar enagrama. En tot cas, doncs, el llibre de Meliton Atom, que, a més a més, l'ha presentat avui a Barcelona, o, de fet, fa poc. Si no és exacte, perdó, eh? El present d'aquí 10 minuts, a la set, passa que la notícia ha sortit al mig i els telenotícies, per arreglar fet la roda de premsa, allò que s'hi ha trobat... I ha dit una cosa curiosa, que ell escriu per necessitat vital, que no pot no fer-ho, que s'aixeca a les 4 del matí cada dia, per escriure, i què és això? Perdona, hi ha molta gent que això ho explica, eh? La gent que escriu i que és creativa. Sí, que no pot, que no pot. La musa et arriba a l'hora que et arriba. I s'hi posa una mica de pensat. Jo no ho faria. Quan abans m'he corregit, és perquè he dit, escriu un llibre a l'any, no, no, no. Pública un llibre a l'any. Perquè el que ella diu és que cada any n'escriuen bé 4 o 5 de novel·les, un públic a una. La revira i després la millor... El millor les passa tot, és a l'editori. L'editor li diu, escolta, xata, una, i mira, que m'agrada més, o la que et pertema, doncs, considero que pot estar millor. En aquest caus, una que es diu barrablava. També és un mita que ha d'intentar revisar, posant-lo al segle XX. Doncs queda d'editor. Acabem parlant dels premis ciutats de Barcelona. Els premis ciutats de Barcelona. Per cert, menjar-ho especial, ja ho hem comentat l'altre dia, però a la clara segura actrius en Justenca, que s'han portat el premi de teatre. Però no és l'únic premi que s'ha donat. A veure, l'altre dia, la clara segura, dos en una setmana. Si l'heu d'audir, exactament, amb dos dies. No és la meva secció, però jo també volia aprofitar. Ara diuen, clara, felicitats, és la meva veïna, ara. Sí, no és que... Jo avui som una barriada important, i van, som artistes. Què fa, la clara, què fa? L'hem trucat l'altre dia i no l'hem trobat per fer-ne una entrevista. Home, doncs que m'has de trucar a mi, una miqueta, jo... La amic de la famosa, que després no la saluda. Quan la saluda pel carrer, però diu que és amic. Perquè és una cosa que ella i ella m'ho demanen. No em saludis, perquè fa tothom. La clara segura, la coneixem, i és molt propera i molt maca. Un aplaudiment per la clara segura. Bé, fet aquest comentari, hi ha hagut premis de literatura. Home, doncs mira, justament dos en una setmana de mena rebut... Jaume Cabrer. Jaume Cabrer és rebut el premi Ciutat de Barcelona, no a la millor obra. Perquè, clar, aquest any no n'has cridat cap, són els del 2013, sinó a la promoció de la cultura catalana. El jurat ha decidit, doncs, premiar... Jo confesso, no en quan novella, que això sí que ja ho va fer fa dos o tres anys, sinó com a bonus, clar, és que l'ha introduït a l'allemany, a l'italial polonès, al francès, al danès, al nérlandès, al xinès, a l'anglès, al turc i a altres llengües. Clar, aleshores el jurat ha cregut que era premiable el fet de dir, clar, que la cultura catalana amb Jaume Cabrer, doncs, clar, és que està arribant a tot arreu. És veritat, és veritat. Doncs el Jaume Cabrer, que també és un autor premiat al Premi Ciutat de Barcelona. I paral·lelament, aquesta mateixa setmana, Jaume Cabrer, amb el jo confesso, ha rebut un premi a França, el premi que dona l'Ecorriaga Internacional, que és un samanari francès que forma part del grup Le Monde. Oh, es podran aplaudir amb el Jaume Cabrer. Sí, sí, sí. Jaume, feliç i té. Bé, doncs aquestes són algunes de les notícies que ens porta, com sempre, cada setmana a l'Arnau. Tens alguno més? Sí, esclar. Jo crec que de llibres, doncs, s'ha premiat l'El Joan Carreras, que a fer Barcelona, em vaig parlar, volia dir, no és per res. I, abans de clars, que és important... Avui véns pujadeta, avui, eh? No, però és que les coses van així. Si no es valora un mateix, què faràs, tu? Escolta, això m'ho vas... No, però ja està. Abans de mirar, ell diu que t'estimes molt. A l'Antàndia, el de Teatóca... Això ho fa el Núria Oriol. Però sí que hi ha un altre Sant Justem, que ha rebut dos premis. I jo crec que la setmana que veuries de trucar, ara, perquè ja em diràs a Noixomater, és tal, no sé què, Enric Viladot, editor... Ah, home! ...de bien edicions. Conegut ja per tots, com l'ànima de les festes, que sent just. Per exemple. Doncs a la seva editorial s'han dut dos premis, perquè la millor traducció és la que ha fet Jordi Martín Lloret, d'uns contes d'un llibre de Boris Vian, a l'autofrançès, i és un llibre publicat per Edicions Viena, i el llibre d'Alvaró Enrique, a Muerte Súbita, doncs... doncs també, també. És un llibre que... Queda dit, queda dit. El públic de Viena no em puc dir res més, però en tot cas, jo crec que valdria la pena. La setmana que ve, el que em parlem, el teu espai, amb l'enric Viladot? Sí, sí, sí, sí. Fet això, eh? Fet? Ja ho demanem, sí. Acabem el programa aquí, i només ens queda dir que moltes gràcies a tota la gent que ens heu estat seguint a Lermes, l'Amiga Especial, el chat de radiodesvern.com, i també tota la gent que ha fet possible la penya del Morro d'avui. La Carme Verdoia, la qualitat se'n justenca. La Núria Oriola, les notícies positives, el Juan Cuaragón, que no s'ha anat a respirar avui, eh, des del... Ara cap, ara cap, ara cap, gràcies. Susi. També, home, la Susi Amor, amb el seu consultori per tot sentimental. Susi, moltes gràcies, i la setmana que ve... Adéu, amor meu. Adéu. Adéu, adéu. A tarda, i l'Arnau Cónsol, el més acció del llibre d'Arnau, que vagi bé. Ah, sí, sí. Adéu-siau. Nosaltres tornem demà a partir de les 5 de la tarda, que us ha parlat Jordi Domena. Coneixem ara amb l'informatiu Vespre, que vagi bé. Adéu-siau. I molt bona tarda. Segueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro. A Facebook, la penya del Morro. Com veus, som originals de mena. M'agradaria parlar amb l'Arnau Cónsol i l'Arnau Domena. Resporto a los defunos a la canallada. Esa que tal como va. Hablemos de fútbol mejor. Quien esta se merece, el oro de balón, que si no se lo dan. Me corto una mano o mejor. Me corto las dos, por dios. Cuanta ficción, suerte que te veo. Suerte que te acercas, suerte que te beso. Sentí que algo que estaba amparado se tendía y fue entonces. Cuando realmente empezó el día ahí. Sonaron las trompetas de la muerte. Y entre la gente se puso a mirar. Se puso caliente, se puso a jugar. Con alembo en ver los siete, cien puntitos como dos. Gemelitos en el vientre y yo. Que puse un vento como loco de alegría. Porque el lugar de Barcelona, Havana, esto parecía. Esto parecía. ¿Por qué bailamos el espíritu santo se pone blando? No no no no no nooo Acércate a la máquina, mírale a los ojos y comprenderás Que se ha negado, que siente miedo, que le da pánico Porque en el fondo, este es fogueo, así que gira Esculpe, retén, dame de vuelta y inspira Si usted te dice que no intentas olvidar Explora cómo nos sientes, esos tobillos han vuelto de goma Gira, esculpe, retén, dame de vuelta y inspira Si usted te dice que lo intentas olvidar Explora cómo nos sientes, esos rodillas han vuelto de goma Gira, esculpe, retén, dame de vuelta y inspira Si usted te dice que lo intentas olvidar Explora cómo nos sientes, esas caderas se han vuelto de goma Gira, esculpe, retén, dame de vuelta y inspira Gira, esculpe, retén, dame de vuelta y inspira Gira, esculpe, retén, dame de vuelta y inspira Bona tarda, són les set del vespre Tots seguit, les notícies de Sant Just Sant Just Notícies, edició vespre La prevenció de residus, l'estalvi energètic i l'ús de bicicletes al Parc Natural de Collserola, a debat avui el Consell de Mediambient i Sostenibilitat de Sant Just, un espai obert a tota la ciutadania on es presentaran i es debatran temes d'interès medi ambiental a l'Ajuntament Amb aquesta notícia obrim l'edició d'avui i resumim altres informacions destacades en titulars També en clau medi ambiental, el nou CEPA Cologistes de Catalunya organitza dissabte una desbursada forestal al Torrent de Can Cortés que es tracta de netejar la zona després que els esbarsers hagin cobert els arbres que s'han anat plantant mica en mica Pràcticament la meitat dels Sant Just Tengs tenen carnet de la biblioteca Joan Margarit Creix per tant el nombre de persones que tenen carnet tot i que han baixat les visites en un any el 2013 La biblioteca també va prestar més material Aquest mes l'Ajuntament de Sant Just tindrà una aplicació per dispositius mòbils, serà gratuïta i adaptada als sistemes operatius Android i iPhone També es posaran marxa un nou canal d'informació on vull atir electrònic Bona tarda la prevenció de residus l'estalvi energètic i l'ús de bicicletes al Parc Natural de Colzarola són els temes que es tractaran aquesta tarda el Consell de Medi Ambient i sostenibilitat de Sant Just Un espai obert a tota la ciutadania on es presentaran i es debatant temes d'interès medi ambiental i sostenible d'aquesta manera, tothom qui hi vagi podrà posar manifest les seves inquietudes i fer propostes per millorar la gestió de l'entorn i avui s'hi posarà l'estalvi energètic i l'ús de bicicletes al parc natural per millorar la gestió de l'entorn i hi haurà representació política, ciutadana i d'entitats Pel que fa a la prevenció de residus des del món local no es té gaire influència en aquesta qüestió segons el regidor de Medi Ambient de l'Ajuntament, Pere Uriols, són les administracions sobre municipals les que tenen competència a l'hora de crear consciència sobre la prevenció de residus. A nivell local, però, sí que es poden tirar endavant i col·laborar amb la prevenció de residus per exemple, reduir l'ús de alguns materials en el dia a dia de l'administració o fer una ordenança que limiti la distribució de propaganda a les bústies. El Consell de Medi Ambient i Sostenibilitat d'avui es tractarà en concret el pla local de prevenció de residus i la proposta d'ordenança municipal de residus. Aquesta ordenança, segons explica Pere Uriols, estableix l'obligació de separar els residus que generem a casa. La nova ordenança és l'obligació de separar els residus amb les fraccions estalgarca. Evidentment, no estarem en condicions d'entigir-ho. Hem d'incrementar en la consciència en tots aquests àmbits, encara que això sovint ens porti a tenir reaccions d'alguns veïns que no li agrada i que els diguem el que hem de fer. Per això cal fumar-te la consciència de la separació de les fraccions de residus. Un altre dels temes que es debatrà és la nova ordenança que regula la circulació de bicicletes al parc natural de Collserola, impulsada pel consorci del parc natural. És un debat que porta temps sobre la taula i quantitats ecologistes en defensa de Collserola reclamen que reguli. Jordi Agulló, membre d'ALNUS, cepa ecologistes de Catalunya, detallat què denuncien aquestes entitats. És molt maco que la gent pugui d'audir del parc de Collserola, però el parc de Collserola té una invasió de 4 milions de persones cada any. I té una estructura molt delicada de la mobilització. I les bicicletes se'n surten dels camins autoritzats que són de 4 metres. No passa mai de 20 quilòmetres per hora. Se'n passen, veus que baixin com a fiers. A més, com que les bicicletes passen per córrer als camins per on n'haurien de passar, el terra s'hi erosiona. Sentim de nou, Jordi Agulló. I també tenen la costum de sortir-se i passar per millors del bosc. I la bicicleta, com forma de baranyant, fa un soc. I quan aquest soc ja té l'abandon. I ha sigut una eroció que això ja no s'en surt. Aquesta eroció necessita ja centenars d'any que torna a un plici de terra.