#44 - La Penya del Morro del 19/4/2012

Això es tracta molt. isé de la lògodofòpita. T'estem tan sentó adults que em portes a veure ràdio immigration. Què en rectenísava? 1800TD per l'escola publica. 191 tv-trade. Isn't coming now. directe, a Matíndiz de Sant Just d'Esvern, el 98.0 de la F.A.M. i a tot el món, a través de ràdio d'Esvern.com comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro. Què tal? Bona tarda, amics i amigues. Com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de ràdio d'Esvern. Es parla i el salut de Jordi Domènec des d'ara fins a la set del vespre. Ara això és la penya del morro. Gràcies, gràcies. Thank you, thank you very much. Avui al programa començarem parlant de les notícies de Sant Just amb la Carme Verdoi. Bona tarda, Carme. Bona tarda. Avui estàs, eh? Sí, me n'alegro per tu. A més a més també tindrem el Martí Figueres amb l'espai de festivals amb el qual parlarem del Festival de Guitars. Ens visitarà l'Albert Capapell a la secció de Benestar Animal. M'ha enviat un mail fa una estona, diem de què parlaríem a la secció d'avui. El que passa és que no me'n recordo. Ah, sí. Jordi, Jordi, Jordi, Jordi, Jordi... Gràcies. Moment. Pareu moment, que estic buscant el mail. Mira, ja l'he trobat, ja l'he trobat. Diu, hola, Jordi, avui et proposo parlar de la corba d'extinció. La corba d'extinció, què és això? Què és això? Això d'aquí, o? Potser et sonarà raro. Potser sí. Diu, però és una cosa molt habitual, inclús en persones. Ah, sí? Sí. En fi, avui a la secció... Què és? No diem. Ens hauran d'esperar a l'educació canina, Carme. És que has tingut la trampa. És una cosa de quatre grafes, el gancho del programa. Mira què. Doncs ho descobrem d'una estona a l'espai d'educació canina amb l'Albert Capapell. A més a la segona hora, ens visitarà l'Èrii Pomar. Després d'unes vacances marescudes, torna el programa de ràdio. I avui ens parlarà d'alguns activitats de gent de familiar de cara al cap de setmana que podeu fer tots l'Èrii Pomar, el locutor més jove de Catalunya. Potser ja no, perquè ja ha passat una mica de temps, i potser ja no, potser ara és el més gran. És com el Benjamin Baton català. I acabarem el programa amb el David Padrós i la seva secció d'esports extrems. I també passarà en algun moment o altre. Ja veurem quant al Juan amb els trending topics del dia d'avui, el Twitter i, a més a més, també amb una secció avui dedicada als fantasmes i a la por, Carme. Molt bé. Tu saps que a la setmana passada, els dimonis a Pagallums de Cama Blanca van invocar l'espectre de Collserola? No va ser així. L'espectre de Collserola va invocar... Va ser invocat? Va invocar els dimonis, no? No, no, no. Carme, tornem, tornem. O sigui, els dimonis van invocar l'espectre? Sí. Pensa que era el revés? No. El que va fer 5 minuts tard, perquè estava jugant a cartes amb un esferat. Allà... en un costat de Collserola, però que finalment sí que va arribar, cosa que estem contents. Doncs a través d'això, d'aquest aspecte, que l'altre dia va venir a la plaça maragada de Sant just, el Juan ha investigat coses. Molt bé. Potser no relacionar-se amb l'especte, perquè m'ho estigui emvendant, però va per aquí la cosa. Molt bé. Vinga, cortineta, i tanquem el somari. La penya del Morro, un programa amb més Morro que penya. Oh, i de més, penya és com un... Hem de canviar, ja fa molt d'estona que estem fent el mateix, el començament. Però, com a mínim, la falta de penya del Morro no té 10 anys. Com parlem del just de la furta, a vegades, Carme, el programa és molt bé. En fi, Carme, repassem una tixera de senyors. Però comencem. Comencem parlant del que s'està fent aquesta hora, s'enjust, que és que s'estan fent les portes obertes a l'escola de Braça, a la municipi de Marrex. Ah, un moment. No passa res. La gent vol, o sigui, busca l'atenció on no hi ha... posem una música normal, o sigui, no passa res, o no, si ara... Sí, que haig de ser millor. Doncs és una jornada que es fa aquesta tarda, a la Cinc, ha començat, doncs, i el procés de preinscripció és més endavant, és del segle 18 de maig, la matriculació es fa el juny, tot va una mica més tard que en el cas de segon cicle educòs infantil, primària i secundària obligatòria. I llavors, en el cas de l'escola, a Braça, la municipi de Marrex, recordem que compten amb 107 infants de 4 a 36 mesos i cap al curs vinent, l'oferta és de 8 plats espernadors nascuts aquest mateix any, aquest 2012, 31 pels del 2011 i 16 pels nascuts l'any 2010. Aquesta visita es fa avui a la tarda, i en aquesta jornada s'explica com s'organitza el centre, els espais, els professionals, també quines places hi ha i com és el projecte educatiu. Carme, és molt interessant això. Anem a fer un treball d'investigació, truquem ara mateix a l'escola Braçol Municipal Marrex per saber com m'està anant aquesta xerrada. Molt bé. Bé, tenim el telèfon, que és el 9-3-3-7-1, 46 i dos números més. El 4, el 4 i el 7, sí. Estem trucant a l'escola Braçol Municipal Marrex. Què hem fet, una xerrada? No, estem fent la jornada a portes obertes. Potser tenen les portes obertes i els telèfons tancats. Hola, bona tarda, aquí és l'escola Braçol Municipal Marrex. Sí, senyor. Mira, truquem en directe de la penya del Morro de ràdio d'Esvern. Mira, en este momento no lo podemos atender, porque la directora está en la charla informativa. És que precisament truquem per això, perquè com que sabem que avui hi ha portes obertes, per saber com està anant i si s'han obert bé les portes. Sí, senyor, és que ara està aquí, en el Centro CV, que està fent la charla informativa i després l'ensenyarà el Centro de l'escola. D'acord, sí. Perquè amb qui parlem, un site de la mabilitat? Jo... Jo sóc la Charo. Ah, Charo, molt bé, Charo, bona tarda. Bona tarda, Charo. Res, que fem fer un programa aquí a Ràdio d'Esvern. Escolta, Ràdio d'Esvern, vostè. Diu? A casa algunas veces sí que pongo la nisora. Ah, que bé, que bé. Quin programa, per exemple, de Ràdio d'Esvern, escolta. Pero es por casualidad, porque sinceramente cada día no lo pongo. Cada día no lo pongo. D'acord, Charo, molt bé. Doncs imagino que vostè és una treballadora del centre. Tot bé, aquí a l'escola municipal Marex. Sí, senyor, soy la conseje. Ah, la conseja, la que clar... Per tant, ha obert les portes, no? Aquí llevo ya a 25 años. 25 anys, ja, a l'escola. I què tal? Morbe, morbe. Quina valoració fa d'aquests 25 anys? Imagino que ja no té res a veure abans, com ara. No, no, no, ja, ja, és que és diferent. És mumaca i està tot molt bonic. Molt bé, doncs no la molestem més. Li agraeixo que ens aghi atès. I ha vingut molta gent a la xarra de portes obertes, així per acabar la conversa informal que estem tenint. Aproximadamente unos 40 personas. Molt bé, molt bé, molt bé. Doncs, Charo, molt amable. Un aplaudiment per la Charo. Adéu, adéu. Bona tarda. Bona tarda, moltes gràcies per atendre'ns. Que vagi bé, adéu. Molt bé, veus? Molt bé, molt bé. Ja està, ja no té més. On truquem, mare? Doncs tot el que farem és de coses que es fan avui. És de trucades tot? No, però són totes d'actes que es fan avui a la tarda. Oh, què ho diu, això? Qui ho diu, això? Es corren les llengües. Llingües? Llingües, llengües, no? Tu vas per a córrer una mala llengua? Vinga, va, Carme, continuem amb la següent notícia. És que em fas dir coses que jo no vull. Tens el problema, tio, el problema. Un plaer, tens el plaer d'engua. Carme, repassem la següent notícia. Doncs parlem d'una inauguració, d'una exposició... Que fa que... Perdida. Jo diria que avui portes una tonteria i som molt grossa, Carme. La portes tu i jo, sóc ara que la porto jo. Però fas el mateix. Tens un mal dia, fas veure que el tinc jo. Carme, això és trampa. Jo no entro a la ràdio dient que algun faci un missatge. No, no, no. Sí, sí, sí. I ja t'estimo. Hi ha una càmera, una webcam, s'espia secreta, a la cafetera de ràdio d'Esvern, que ho han registrat tots. Per cert, si algú vol fer un missatge, la Carme està disposada a rebre'l avui, només avui. Per tant, teniu el telèfon de l'esperança, una mica, a la ràdio 9332361, 9332361, si voleu fer-li un missatge a la Carme. Què? Tot per dir que tu tens muntasson i no has dormit aquesta nit. És veritat, això, que sí que he dormit aquesta nit. Que t'hi fixen els clients amb el teu taladeu d'avui. És més greu de l'habitual. M'estic preparant per un nou programa que farem. Ah, això va sortir, no? Una idea de la costallada. La penya del Morro de Lux. Això s'ha de parlar, eh? La farem als divendres, després de la desbarnada. Està molt bé, de 10 a 12. I el faràs tu? Un cop al mes. I el sergi pot. No, el faràs tu. No vas dir que el faries, et vaig sentir. Sí, però perquè era casutada. Un cop al mes. Estava allà amb amàtia i havia hagut molt de vi. No sabia el que deia. En fi, Carme, repassem una notícia. Aquest vespre, dos quarts d'avui, es presenta al celler de Can Genasta, una exposició de l'il·lustrador Carlos Busquets. No conec. Hi ha una trajectòria de més de 40 anys, d'uns 50 anys, de fet. I si passes en un moment per Can Genasta, segur que algun dels seus dibuixos et sona, és a dir, que són d'aquests dibuixos que potser no et veien enllar de la nostra vida, i no sabien de qui eren, és justament de Carlos Busquets. Com, per exemple? Ell, el que feia és il·lustrar contes infantils. Em sonava, per exemple, de contes que havia vist per casa, de tiets i avis, que són contes de fa més temps. Com la pilarem vellers, però a moma. Una mica diferent, també el que il·lustra. Llavors hi havia contes infantils, va començar a fer impostals. Va il·lustrar un gran nombre de personatges també de creacions pròpies. Em va explicar un conill concret, que va fer una sèrie de diferents contes. I no la molt interessant. De fet, si aneu al... Tothom qui vegi l'exposició, abans d'haver-hi làmines exposant aquestes il·lustracions, també hi ha molts llibres que formen part de la seva trajectòria, això retallables, apostalta nadal, etcètera, etcètera. Els seus fills han recuperat una mica tot plegat, i s'exposa en aquesta mostra que es pot veure al senyor de Can Genestar des d'avui i fins al 3 de juny. Atenció, Carme, a veure si saps qui és aquesta persona que saluda la penya del Morro. Penya del Morro de... M'agrada. M'agrada un saludo. El bon dia, la bona tarda, la bona nit, i el que sí van fer al programa. Fins sempre. M'agrada, Mario Gras, eh? A mi no m'agrada fins sempre, com a excursió. I fins mai? Tampoc. Bé, repassem una última notícia de Sant Just, Carme. Més coses per avui. Molt bé, tu diràs. A les 8 del vespre, a Sant Just per la independència, continua amb el seu cicle de diàlegs per la independència, i avui passa per a qui Sant Just, el sociòleg i economista Salvador Cardús, que donarà el seu punt de vista en una conferència a la Taneu. Serà, doncs... És un d'aquests diàlegs que es va... Per exemple, han passat per aquí Joan Margarit, i altres figures que parlen de diferents aspectes relacionats amb la independència. Per exemple, Cardús ha explicat que l'independentisme s'ha manifestat des dels últims anys, des dels últims 10 anys, com una reacció a les polítiques de l'Estat espanyol i al dèficit fiscal, com hauria de formular propostes més enllà de la reacció. Sí, per exemple, on jugarà el Barça si Catalunya s'independitja? Carme, hi ha més qüestions de... No, no, no, no, no. La primera pregunta que li ve al cap és aquesta. No dic que sigui jo, però jo faig un recull d'un sentiment d'una nació, no? Tenim més coses avui. Per exemple, tal dia com avui un any, què passava a Sant Just d'Esvern? Què passava?Coses? 19 d'abril del 2011. En quin dia aquella? En dimarts. Ah, sí, en dimarts. Doncs, en dimarts... Mira, hi ha unes quantes notícies. La primera és que el grup sortides i de visites culturals del centre d'estudi Sant Justencs s'ha de celebrar a mitjans del mes de juny. No de quin any, però ens imaginem que és d'aquell, no? Sí. El nou observatori astronòmic no començarà a funcionar... Perdó. Carme, no t'ho sis. Deia que el fa un any, eh? El nou observatori astronòmic no començarà a funcionar fins al setembre. Va començar abans, eh?Va començar abans i tot, no? Aumentava la freqüència de pas del trambaix el seu pas per Sant Just. Un any més tard va... ja, ja, no? Serà que s'ha reduït, no?Sí, s'ha reduït, però fa un any augmentava la freqüència. És curiós, fa un any que augmentava?No, el trambaix... Sí, sí, s'ha reduït, s'ha reduït. No, però qui diu augmentava, eh?Sí, però després s'ha reduït, vull dir. Però està bé, perquè el mes d'abril de fa un any l'augmenten i fa uns mesos la disminueixen i ens quedem com fa dos anys, no hi ha crisi. Estan igual. Estan igual, el serveix amb els mateixos. La professió d'agents energètics... Ah, sí, els d'agents energètics són molt fàndils. Diu... Què passa? Ja ho hem dit, com el capitán Siam. Diu que es donarien a conèixer el dia 3 de maig a Terrassa. Molt bé. Ja van venir, ja van anar i van fer coses. I fa un any també ja s'havia restableat el servei de llum, gas i aigua, i en parlàvem justament al barri centre, els carrers que fa un any es van veure afectats per una fuita de gas, entre creus i bona vista, tan recordes d'allò. Fa un any, eh? I també el consorci de turisme del Baix Llobregat torna a convocar una nova edició del concurs Primavera Fotogràfica. Estan també, em sembla? Està malalta la gent de convocar concursos de fotografia, eh? I atenció a aquesta notícia... Fa un any, eh? La religió cristiana celebra aquests dies la seva festa més gran, la Semana Santa. Fa un any i la Semana Santa. Està tard, eh? Sí, tardíssim. Sant Jordi de Caure en Semana Santa. És veritat, és veritat. Hola, soc Mercè Montalà. Saludo a la penya del morro. Molts patons a tots. Mua, mua, mua. La gent de les desfestes sempre és tard, no? Un moment en què la Martí els enregistra. Carme, què vols dir? És gent que normalment hem sentit d'una manera seriosa, i aquí no sé, els veig com desfasats, fora de lloc. Mercè Montalà desfasada. Home, no sé, això són inauguracions, estrelles de teatre, ja pica, pica pel mig... Què vols dir, Mercè Montalà? Està una mica anada. No sé, m'has sentit estrany. Tornem a escoltar la Mercè Montalà com ens saludar, i a mi em diu un saludo. Hola, soc Mercè Montalà. Saludo a la penya del morro. Que la Pela fa molt forta. A tots, a tots. Mua, mua, mua. Moltes gràcies. Les patons no sabem si li feien el Martí Figueres. És una persona que recull aquestes salutacions arreu de Catalunya, a la penya del morro, i que d'aquí uns moments ens visitarà, després de la pausa de publicitat, que farem tot seguit. Carme, moltes gràcies. Ja sabeu que teniu més informació dels enjurs, notícies, edició o vespre. Ara mateix, a Radiuser.com i a la set, l'original, l'autèntic. Carme, que vagi bé, bona tarda. Pausa per la publicitat, tornem tot seguit. Em fa amb el festival de guitarra amb el Martí Figueres. Gràcies, Carme, moltes gràcies. 20, a Mas Yui. 4, al carrer Cadenes. I 1, al carrer Salvador Espriu. L'enjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa, seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds, a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promunse, a la carretera Rallau número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'enjudicació al web www.promunse.cat. Promunse. Empresa municipal de l'habitatge de Sant Just Desveg. Radio Desveg. Durant 8.1. Radio Desveg. Unes setmanes més a la penya del Morro. Tenim amb nosaltres l'home camís. La vida és... Circula pels festivals de Catalunya. La vida és un festival... Martí Figueres, bona tarda. Hola, bona tarda. Com està?Molt bé. La cara és que tu, clar, a més arriba el bon temps, no? Ah, la primavera ja està aquí. La primavera ja té go. Avui de quin festival parlem, Martí? Doncs avui toca fer repàs d'un dels festivals musicals més eclectics de Barcelona, tot i que coincideix també amb dos altres festivals, amb el qual a vegades pot haver-hi confusions. És el festival de guitarra, no? I amb quina altra festival et confonste? Bueno, doncs... Mira, el festival del Mileni, a vegades, el festival dels Nascans, a vegades a Solàpani, semblen com una programació semblant. Però no és ben bé la mateixa, però bueno... És que la guitarra és un instrument comú amb molts grups. Sí. Primer de tot, com sempre, com ja portem dos setmanes fent-t'ho, no entarem directament al festival de guitarra, sinó que abans toca una mica de què? Home, doncs l'agenda de festivals... L'agenda de festivals i de quina dona? Ah, sí, home, la Marcia Mars, no? Marcia Vols. Marcia Vols, Marcia Vols. Marcia Vols, senyor. La festa ha de continuar. Quin festival en recomanes avui per apuntar la nostra agenda, Martí? Doncs avui tornem al Tarragonès i anem a la bonica localitat de Reus. Allà sí celebrarà el 27 del 20 de maig el Festival Terapés i de Reus, un festival que ja arriba a la seva setzena edició, consolidat com una de les cites imprescindibles pels demans i professionals del circ. Cal destacar algunes de les cites que veiem. Cal destacar, sobretot, que tenen nou director, un nou director que intentarà donar un nou impuls en aquest festival i que ha estat de... Qui és? La gent més entesa el coneixeran, que és el Jordi Gaspard, un professional de circ des de la creació, que és... Participant, malaberista, sap, trepets i tot això, fins a la gestió. També va col·laborar amb el Torre i Puptora, amb el circ cric, i amb altres productores. A més a més, igual que amb la seca que vam parlar la setmana passada, el Trapés i també Subi, que els carrers i les places de Reus, per tant, el públic s'ho troba cara a cara, no? Pots avançar alguna cosa d'aquesta nova edició, que hi haurà? Doncs no. Poca cosa puc avançar perquè... Desafortunadament sembla que la web, la monarquia, normalment sembla que la web, al moment, està poco operativa. I no sé si té a veure, també, perquè això és una notícia que he llegit avui, al qual l'Ajuntament de Reus, o la Diputació, ha retallat bastant el pressupost del... del creu, o caer, o alguna cosa així, dels centredars escèniques de Reus, que és una mica el que hi està aportant tot el festival Trapés. Però, bueno, que el festival es farà, igualment. El 17, el 20 de maig, a Reus, per qui s'ho volgui apuntar a l'agenda. Alguna cosa més per apuntar de festivals per a ti? Doncs no, escolta'm, tirem jacapà a la guitarra, no? Vés-hi, que va, anem cap a l'estival de guitarra. Ebrir para vi la poesia a la vinyut. Ebrir de la gent i no tant a la multitud. Ebrir de les garces caderneres i perals. Ebrir de les coses que et diran en espiar. A mi mola brigada, a mi mola vinyta, he viva el colom. Aquest no pot ser un altre que Joan Colomo, Martí? Exacte, és Colomo. Un dels convidats de tocar en la 23è edició del Festival de guitarra, amb un festival que presenta molta veritat d'artistes, artistes importants, coneguts, d'altres, potser que no són tant, i d'altres, més emergents, que estan despuntant... El punt de contacte entre aquests hauria de ser la guitarra, però ara tampoc no es ve en veixi. La Judit Guimós, que és la directora de festival, l'ha atendut a la nostra Togada i li vaig demanar el per què de la guitarra, precisament. Doncs la festival de la guitarra, hi aporta 23 edicions, va començar aquí a Barcelona, el dirigia un músic japonès, amb patrocínis de diverses marques comercials, relacionades amb la guitarra. Era un festival, durant els anys, que va a un programa ell molt purista, molt guitarrístic. Evidentment, per la nova bona de música i de públic, i d'oferta i de demanda que hi ha ara mateix en el mercat, el festival ha anat subtuant cap a daltres derroteros. Vol dir-li que ha anat estilísticament perillant bastant. I ja no és un festival estricte i purament de guitarristes. En fi, aquest festival de guitarra, que per cert hem vist anunciat en molts llocs, s'ha obert més a nous estils, nous instruments i nous artistes, com deia. Exacte, hi ha guany des del passat 10 de març que el va iniciar Leliot Morphy, un canteutó i un guitarrista exemplar, i acabarà el 26 de maig, atenció a marcar aquesta data, amb una festassa de punk i rock amb Marc i Ramone. L'últim Ramone és viu. Home, increïble, no?Un luxe, un luxe. De Ramone, això, un mític grup de l'170 de rock. Hey, ho, let's go! Sí, sí, són els gats. Molt bé, molt bé, molt bé. Entre mig, part de Marc i Ramone i de Leliot Morphy, hi ha molts altres noms d'aquí, noms internacionals, demostrant que el festival de la guitarra és com un calaix on hi pots trobar de tot. Podríem dir molts noms, com, per exemple, podem dir, hi diem Water Boys, Jorge Drexler, Cristina Rosembinge, els amics de les arts, Ivan Ferreiro, Kim Lentz, Hombres G, Eli Podpoibol, Rit, escolta'm, vull dir, i cap tot, fins i tot, i cap al rock duo. Tenim el Michael Schenker, el dia 2 de maig, que és el guitarrista i un dels membres fundadors dels descorpions, que ha d'anar a ser acompanyat amb dos ex descorpions amb un line-up de luxe, vull dir, que els fans del... del heavy, del rock duo, estan d'enhorabona, perquè tenen una molt bona oportunitat per veure'l. Aquest són els bitits descorpions, no? Que vindran a Barcelona, de fet, els concerts d'aquests festival de guitarras se celebra en llocs grans i emblemàtics, com, per exemple, el Palau de la Música o el Teatre Coloseu. També es poden escoltar que en coses de la música, els concerts de la música, els concerts de la música, els concerts de la música, També es poden escoltar coses més petites, més íntimes, en sales més petites, com per exemple la Siga, el Luz de Gas, la Polo, la Sala Viquini... Però a mi, particularment una de les coses que més m'ha creat l'atenció del cartell de 2012, és una aposta, diria que nova, l'aposta per les bandes covers. És a dir, aquelles bandes que imiten, que arreten un manatge d'altres clàssics, com per exemple podien parlar els judors o els sigles, o els mateixos Beatles. Sí, que són els David Roalds, que els coneixem molt a la penya del madrug. Ah, sí? Mira què em diu l'ajudit di mòsor. Mira, t'ho explico molt, molt fàcil. Jo, la veritat que mai m'havia adquirit salatiuament l'atenció a aquest tipus d'artistes, no? Fins que vaig veure els David Roalds i em vaig quedar absolutament al·lucinada, al·lucinada a gent. Jo, una gran fan dels Beatles, penso que la proposta que tenen té una cobertura característica i una feina d'arrere tan important, que només per això hi ha val la pena, a vegades que tenen un públic enorme als David Roalds i molta gent al Serès, i la proposta és impressionant. Sí, aquí som molt fans, els David Roalds. Ens agraden molt, fantàstic. Aquest tema que escoltem de fons, que ja ha començat a sonar, és el de princesa de colors, de la Joana Serrat. Ahà. I també és un dels noms pocs coneguts que abans intentava catalogar, un nom per consolidar, i és un nom d'una fantàstica gendaltora, una fantàstica gendant i música que va fer el talonera del John Colomo al passat i vendes a l'Udegas. Que canta en anglès, no? A veure. Bueno, aquesta no, aquesta no, la princesa de colors, canta. En català és com en anglès, aquesta és la catalana. Princesa de colors, Joana Serrat. Joan Serrat. Sí, alguna vegada l'hem posat aquí, eh? Molt bé. Quines percusions, eh, que té la Joana Serrat? En fi, vas parlar amb la Joana Serrat? Eh, sí, sí. Molt bé, no ordi, eh? Molt bé, molt bé, molt bé. Ipa, merci. Una mica country, també, clar, com que és de Vic. I la Serrat, aquestes influències d'anglosexones i tal, no? Sí, sí. No sé per si és per a de Vic, hauríem de preguntar qui m'hi portés si també li va a country. Home, una mica sí, ara que ho dius, eh? Com treja, també? Sí, sí. Com treja català, anament, parlant rústicament. Són rústics, són rústics. En fi, vas parlar amb la Joana Serrat, no? Exacte, primer, dir-vos que la Joana Serrat, com ve, has deixat caure, és una cantautora de Vic, que ja fa uns anys que s'hi dedica en això de la composició musical, però no ha estat fins al que podia dir el seu tercer disc, que les coses s'han posat jo, que estem parlant de Relief Sessions, i, bueno, doncs, vam parlar amb ella i, escolta'm, jo li vaig dir, escolta'm, tu mateixa, saps? Dona't a conèixer, presenta't al públic de Radio Desben. Vaig començar a ser i tocat sola, i després vaig entrar amb un cicle acústic, que es feia llavi, que anàvem tocat per bars, però, com paral·lelament, vaig començar a tocar una altra banda, que es deia Sufadrims, però es va desoldre el projecte, ells del sol ja tampoc no m'acaba d'agradar, perquè era com molt poc, bueno, sí, poc rock, bàsicament, i després, quan es va acabar el projecte, perquè no m'agradava gaire, llavors ja... Vaig començar a fer tots aquests temes, que estem presentant. Una mica la Joan Carter, dona de Jónica, és catalana, eh? La Jona Serrat, ens ha agradat molt, aquí, ens ha agradat molt. Tu compres, tu compres. Gràcies. Que m'ho diguis tu, que ets concrític musical. Bon... En fi, què ens expliques a la Jona Serrat? Parlada, que a vegades, el cas de la Jona Serrat, per desiar de parlar, ja fa una reflexió en torna a la vida dels músics, perquè un músic té una vida fluctuant, perquè a vegades es passen combatges creatius, atacs d'inseguretat, i quan un està començant, doncs ho puc suposar que realment deu ser... Això, una mica el pare cada dia, això de dir-se un mateix que sí que val, que algun és bon músic o bon cantant, però, escolta'm, també a vegades fa falta que t'envituïgui, no? Per cert, Martí, tu com etiqueteries la música de la Joan Serrat? Eh... Doncs no tiqueria. No tiqueteries? No, no. Perquè al moment fa allò de, bueno, com... Quin estil sou? No li vas preguntar? Ja fa temps que no preguntes a la gent. Més o menys sé que li vaig preguntar, però al final vam arribar a la conclusió de que li vaig dir jo el que sonaven, no? Ja li vaig dir mi. Lo seu és com una mena americana, un folk americà amb arrels, countries o rollobloseres. Elles tampoc m'ho van agar, però directament em va dir, mira, els meus referents són tal, tal i tal. A veure quins són els referents de la Joan Serrat? A mi els meus referents són americans. Jo escolto... Des de fa... des del 2007, per mi de manera no... Primer és Bob Dylan, quan tinc 22 anys. I després, doncs, tu puc, clar, a partir d'aquí, comences a investigar, i sobretot, doncs... Bon Ibert, el Vilcàleg, la Joan Aníuc, la Cat Power, la Fleet Fox, i tota aquesta gent. I, clar, jo amb això, dient-me clar, dient miralles, dius, ojalà, no? Pugui mai era a fer una música, doncs, una música d'aquesta qualitat. En fi, com comentàvem fa una estona, les lletres que fa la Joan Serrat són en anglès, Martín. No sé si tu has pogut descifrar, gràcies al traductor de Google. No sé, una mica... De què parlen les seves lletres, no? Doncs no molt, no he estat, però... Com que tenia la Joan Serrat allà mateix, i vaig preguntar, escolta'm, què? Jo crec que intueixo que el teu món líric estarà plena de metàfores i històries, amb un fort posi d'emocional, i ets molt ben pensades i tot el que vulguis, però... Va ser ella, directament, de què anava. Aquest dia és molt autobiogràfic, per exemple. M'he parlat també d'indendència, parlava de coses que d'alguna manera... tenia un punt de biografia, i llavors ja... Hi ha històries que sí que són... allò que m'ha passat, ni altres, que parteixes de la idea i després fas una altra, o del sentir un dia amb el lloc que tu vols transmetre, però ja faig una altra lletra. Però, diguem-ne, amb aquest aspecte, si em despullo totalment... Sí, parlo sobre coses d'amor i d'absències i... Amor i desamor. Sí, bàsicament, és desamor. Doncs un aplaudiment per la Joan Serrat. Escolta, hem descobert aquesta nova promesa musical de Catalunya, que a partir d'ara es poden fer xulos. Ah, sí? La Joan Serrat té molt bona veu i tal, no? En fi. Deixa'm apuntar que jo estic molt content. Fa un parell de dies es va anunciar que la Joan Serrat estaria programada en el Festival Cruïlla. Molt bé, no? Des d'aquí, felicitats, Joan Serrat. Un aplaudiment per la Joan Serrat. Que sumareixi ens agraden molt aquí el programa. Però després, la tranquil·litat d'en Serrat... va arribar al bufó de l'acord. Home, Joan Colomo, no ho escoltem de fons. De fet, a l'home tenim passat aquí a la ràdio per presentar-nos el seu producte interior bruto. Volumen 1, no? Va estar a Sant Jordes Verna a les festes de Tardó, i ara ha fet el volum 2, no? Exacte, i és el que va presentar el Llo de Gas en un concert memorable, una autèntica festa, amb un Colomo platòric, en Verru, que realment s'ha guanyat-se molt bé el favor del públic. Va estar acompanyat de la banda, i la veritat és que va ensenyar molt bé. Destacant, el Guillem Caballero, que és un amiguete, però sobretot un teclista de molts recursos i molt inspirat. Va estar parlant amb ell, no?, amb el Joan Colomo? Amb el Colomo, sí, sí, m'ha estat xerrant, i jo li vaig preguntar una mica sobre el procés compositiu d'aquest nou disc. Sí, bueno, si havies sigut igual que l'an passat, perquè sempre deia que li costaven fer lletres, que a vegades no estàvem asseguntant amb el procés, tot i que jo crec que el resultat al final és molt xulo, tal com es pot demostrar amb tot el disc. A veure què diu el Colomo? En aquests dos, en el volumen 1 i volum 2, moltes que les he fet empresa l'últim dia de com, quan feies els deures, el voler, però exactament igual. I el volumen 2 encara més, perquè el volumen encara vaig anar a l'estudi que tenia ja 4 lletres mig fetes i això. I llavors sempre vaig, com que faig feina, i em sembla que vaig bé, però a l'hora de gravar, resulta que em falta la meitat de les lletres i les faig així. I això jo crec que, bueno, jo vull millorar, no?, i veig que hi ha moltes coses que això les explica a la nit, i l'endemà les grabo i no em quedo content. Però això no treu d'aquest mètode, tingui algú del rollo d'això de estar a la nit, que ja quasi dormim, que l'endemà tens que anar a gravar la veu, i que ja surgeixi alguna cosa interessant per al rollo aquest de vomitar. També, de rollo, et necessito alguna cosa o pongo lo que sea. Bé, aquesta cançó que ens sona de fons, a tu t'agrada molt, eh, Martí? Exacte. No diguem el títol, perquè vols comunament de joc? Exacte. Jo no esperarem a la tornada, jo sí un cas per fer això, que la gent a casa descobreixi aquest tema, no? Sí. Però, bueno, jo simplement dic que és com una mena de poem que sembla molt inofensiu, però molt maco, molt ben fet, i des aquí anem amb la gent que... que han de vini, que han de vini. Què va dedicar d'aquesta cançó? I davant de l'església, tot el teu irrogant, defensor de la fe, proclamat al guardià, a la terra, al teu voltant, i en un aterdiument, el cementiri en cadenat, un esclavó vegetal, ateni, servicial, col·locat més enllà del vei del mal. Home, està bé aquest poem, eh? Molt bé. De què parla, d'un arbre o...? Ah, d'un arbre. Podria ser. Jo tinc el títol aquí davant, en fi. Escorra, eh? Escorra les lletres del Colombo. I, de fet... Ja ens explica. Ja li vaig preguntar, com va anar el procés compositeu d'aquesta cançó que estem sentint, que jo dic, no? Es diu El Xiprer. Arriba en aquest estat de pressió, d'això, perquè la meva idea era que aquesta cançó parles del fútbol. Que fos una balada, no sé què, com una molt bonita, i en mi t'has parlat del fútbol. Jo soc fanàtic del fútbol, i soc crític amb tot el que ha d'això. O sigui, en veritat, no m'agrada ser fanàtic del fútbol. I volia fer una cançó sobre el fútbol, no sé què, i tot el que em deia, que, tio, com vots fer la balada d'aquestes? Llavors, a l'últim moment, dius, mira, de El Xiprés. Perquè aquest any és un xiprer al jardí, o alguna cosa? Jo tenia un xiprer al jardí. Vivia amb una masia, amb un ermita i un cementiri enganxada, amb un xiprè en el d'això. És veritat que he conegut moltes històries, i coses sobre el simbolisme del xiprer, i m'apassiona que un arbre tingui tota aquesta càrrega poètica, simbòlica. Em sembla que m'agrada més el Colomo d'aquest segon disc. Té un so com més compacte, més rodonet i més acabat. T'ho he de divertir, o no? Potser no, eh? I estilísticament, a mi, el volumen m'agrada molt, i tothom té cançons molt xulars. Estilísticament, però en el volumen dos, et dic que té més varietat. Molt bé. Sí, tot això, la Juana Serrat extensament hem parlat també del Colomo. Avui, en aquest festival de guitarra, que el Martí Figueres ha pogut anar a un concert que es va fer l'altre dia a la Sala Utegas, per acabar, Martí, tenim un acudit del Colomo, veig aquí el guió. Sí, perquè el Colomo no és si te'n recordes, els primers festivals que vam fer que va ser l'alternativa de Sant Boi, ja li vaig agafar una salutació. Sí, és veritat, el tenim, el tenim. I llavors li vaig dir, escolta, mira, com que jo sí que tu ets capaç de fer de tot. Quin bon rotent. Una salutació. I molt rotent, Martí. Dic que explica'm un acudit i Colomo, en essència. Doncs acabem el seu acudit. A veure, abraçada. Hola, bones, sóc en Joan Colomo, i us explicaré un acudit. I com sempre que intento pensar en un acudit, només em ve al cap un, i sempre em passa el mateix. Vull explicar un acudit, i només em se'm acudeix un, que sempre és el mateix, i és... Era un tio que tenia el penet tan largo, tan largo, tan largo, que tenia prepúcio, pucio i postpúcio. Entonces, dagí ma un I they are made out of real things Like a shoebox of photographs With sepia tone of love And love is the answer At least for most of the questions Of my heart Why we're here and where do we go And how come it's so hard It's not always easy And sometimes life can be deceiving I'll tell you one thing It's always better when we're together It's always better when we're together Yeah, we look at them stars And we're together Well, it's always better when we're together Yeah, it's always better when we're together La Pella vol morro cada tarda de 5 a 7 a ràdio d'Esvern La Pella vol morri Que era un I love these dreams, might find their way into my day-to-day scene. I'll be under the impression, I was somewhere in between. With only two, just me and you. Not so many things we got to do. But places we got to be, we'll sit beneath the mango tree now. Yeah, it's always better when we're together. Mmm, we're somewhere in between together. Well, it's always better when we're together. Yeah, it's always better when we're together. 5.47 de la tarda. El final d'aquesta primera hora de la penya del Morro, per cerca d'aquí una estona, després de les notícies a la Sí, rebrem l'Àric Pomar, després d'un mes que no l'hem vist, apareixen a la ràdio, el locutor més jove de Catalunya. Ens parlarà sobre actes d'aquest cap de setmana familiar. Tindrem el Juan, que ens explicarà històries de fantasmes, i parlant de fantasmes també tindrem el David Padrós. Sí, a la segona hora parlant d'Espós Extrems. No, que és broma, David, ja ho saps. I, tot seguit, el programa parlem de gossos amb el nostre educador caní particular, l'Albert Capapell. Qui deixa sortir els gossos? No vegi una resposta, que és l'Albert. Bones tardes. T'agrada la cançó, no? Molt, molt. A la secció, així, com de benestar animal, educació canina, a tothom qui tingui gos, l'interessarà els consells que ha donat l'Albert, i si no també, perquè podeu explicar les coses que ha dit l'Albert, a gent que en tingui, o per fer-se el xulo també, en els sopars d'empresa, per exemple, que la gent no sap què dir, doncs mira, parla de gossos. Albert, avui parlem d'un tema que comentaves que potser no és gaire conegut, no sé si és més psicològic o què, però vols parlar de la corba d'extinció d'un comportament? Exacte, sí. Què és això de la corba d'extinció d'un comportament? Que a mi l'Andrea em sembla una mica raro, també t'ho dic. Sí, que sembla molt tècnic i molt raro, no? És molt senzill. A tu et semblen persones, perquè potser ho entendrem tot més fàcil, i és molt senzill. Quan entrem, per exemple, a un ascensor, o no sé si hi hagi que fumadora, és el que sí, que va a treure el paquet de la cadametna, ara són coses que estem molt habituals, que nosaltres apartem un botó, per exemple, a l'ascensor, i tanquen les portes. I al moment en què entren un ascensor i li donen el botó i no tanca obra les portes, no ens cauen igual. És igual que per això et deia allò de la màquina del tabac. La màquina del tabac és molt habitual portar a les monedes, tirar els 4 euros, donar-li el teu paquet, i que surti. Però si no surt, no marxem. No és allò de dir, ostres, porto 4 euros. Clar, ens quedem allà, no? Insistint, insistint, insistint. És normal, també, no? Sí, depèn molt de la persona. Hi ha persones que potser, en comptes de donar-li un cop a la màquina, el que fan és cridar-lo. O cridar el que sigui. Depèn molt en funció, inclús de l'estat d'ànim d'aquells moments. Però veig això, veig una sèrie de comportaments que fem quan una acció que sempre ens ha sortit beneficiada, per viure d'alguna manera, quan ens ha reportat alguna cosa, de cop no la portes. Clar, o per exemple exacte, no? Quan també l'ordinador no funciona, adonem cops al teclat o alguna cosa. O el comandament a distància, que moltes vegades quan comença a quedar res sense piles, ja no respond també a la tecla, i el que fem és... Això és la corba d'extinció d'un comportament? Exacte. I això aplica... El continuar-ho d'aquesta manera, per viure així, si la màquina de teclat no es dona el paquet, acabarem per extingir aquest comportament. I això aplica als gossos com ho fem? Clar, no sé si... És encara més simple en gossos, perquè és molt clar. Per exemple, quan arribem a casa de treballar, que els gossos venen supercontents i molt alegre per donar-li una bella mula, deuen estar molt habituals a que els saludem, li fem una mica les carícies i li diuen quatre cunteries, i si en un moment terminats, un dia arribem a un falat, però que sí, que hem tingut un mal dia, i no li senten caga el gos, el gos no marxarà, no dirà, ostres, insistirà, i farà una sèrie de comportaments, potser burda, potser plora, però que és comportament nou, que això és la curva d'extinció. Tota aquesta sèrie de comportaments que prova la veritat si li donen resultat. Clar, de fet, quan veiem a vegades comportaments estranys al nostre gos, potser no entenem què li passa, i això pot donar l'explicació a molts de problemes de comportament. La curva també ha abagadat els parcs, que són un parc més gran al parc, que deixar-lo anar avui de la correta, perquè corri, i si ha terminat, no ho podem deixar anar, perquè tenim pressa, el gos t'entrarà, i t'entrarà a fer algun comportament per dir que el normal és que arribi i corri. La persona aquí potser que burdi, potser que salti sobre nostre, potser que faci el cavallet. I en aquests casos, si intuïm això, què hem de fer? Hem de ser conscients, hem de ser conscients en principi de per què està fent aquests comportaments. El moment en què l'etactem, en una situació així no és normal que el meu gos burdi, o que el meu gos plori, hem de reflexionar i pensar què és el que ha arribat fins aquí, per què ha arribat fins aquí els gos. Perquè potser això, d'alguna manera, hem tingut entendre que aquell dia anàvem a més presos, no hem saludat els gos de l'entrar, i potser ens estem usantant les salades. A veure si hem d'intentar trobar el punt que algú hem fet diferent, o algú hem canviat de la rutina. Clar, de fet, jo ara seré una pregunta molt tonta, perquè jo ja saps que no tinc gos. Els gossos, evidentment, no parlen, no diuen, escolta, em passa això, o em passa el d'altre. Com ens podem comunicar amb el nostre gos, de manera correcta? Jo, entre comandos, tothom, un llibre molt interessant i molt finet, que es diu Lenguaje de los perros, las señales de calma, que es una autónoma que es diu Turitrugas, que descriu una miqueta, tot aquest llenguatge que tenen els gossos. Ells tenen una sèrie de moviments corporals, gestos, fins i tot sorolls, que s'utilitzen per comunicar-se entre ells, i també intenten comunicar-se amb nosaltres. Però el normal que troben els gossos és que el quart o cinquè dia, la convidant amb nosaltres, amb una persona que diu que aquest home no parla el meu idioma, és inutil que intenti parlar amb ells. Aquí tenim un parell d'agravacions, de gossos. Tu què creus que vol dir aquest gos, per exemple? Sí, ja està, Albert, no té més. És una peça a curta, de fet, de so. No, però ja està bé. Amb aquest bordat ja està bé, que és un gol que potser està nerviós. Potser s'ha quedat sol en un moment que no... que no li convé. Estava analitzant molt, també, la situació. Tenim una altra, a veure com podrien les trets. Perdona, no ho sabies. Jo tampoc posaria això, però mira... Ja m'agrada, ja m'agrada. Tenim una altra, a veure què podem intuir l'estat del gos, si un gos escoltem que un dia fa això. Aquest soroll és més habitual perillós, pel gos, eh? És perillós. Perillós em refereixo perquè està a partir o li han fet alguna cosa que no li agrada. Sí, jo també m'ho penso, eh? És més una queix. Sí, és un gos adolorit, no? Tenim una altra, a veure aquest. Bueno, a mi ets interessant. Molt interessant perquè potser és còpia. Bueno, bueno, bueno, bueno. Para, para, ja, para, ja. No, no, clar, és que aquest és un gos una mica... No, però és interessant, perquè és un soroll que podem sentir bastant freqüent, en els pregots, amb uns altres, i també m'ha interpretat-lo al revés. Tenim a interpretar-ho com si el gos ens estava silent, ens està planta en cara. Quan, en veritat, el que hauríem de pensar és que ens està vivint, realment, ens està utilitzant la seva comunicació, perquè hi ha algú que no m'agrada el que està fent. Aquesta manera, quan gruñeix, és perquè si continua és perquè igual que el mossegar. És veritat. Però no vull mossegar-te. El meu intenció és que m'entenguis parlant. Si parlant no ens entenem, potser li hauria de cridar. Tenim un altre, a veure aquest. És molt semblant, eh? Sí. Aquí diu que és un gos menjant. Sí, potser que estigui protegint un tipus de recurs. Sí, molt bé, molt bé. Moltes vegades passa que, quan un gos està menjant, es trobem per fer alguna cosa, i el gos, en aquell moment, gruñeix així. Sí, i després tenim una altra cosa, que deixen menjar tranquil, sisplau. Clar, clar, clar. És veritat, clar, com que tu ets educador que ni, ens estaran certant totes, eh? Molt bé, molt bé. I ja també tenim una última, que és aquesta, a veure si encertes què està fent en aquest gos. Aaaah! Aaaah! Què dius, Albert? Aquí hi ha una intel·ligència, no? Sí, jo crec que és... Bueno, aquí, el nom de l'artió d'afecte de gos, diu, gos menjant a un home. Bueno... Anava per aquí la cosa, eh? Aquest últim era una broma. Albert, gràcies, una setmana més, i re, bé, ja busquem 200 de gossos. És un joc divertit, aquest rebu, eh? Sí, molt interessant. Jo ja l'havia practicat en alguna ocasió, en algun curs i tal, i és realment interessant, eh? Sí, doncs està molt bé, per comunicar-se amb el nostre gos. Albert, que paper educador que ni, que, juntament amb la Rose Arx, ens visiten cada dos setmanes el programa Via Telefònica, per explicar-nos, doncs, això, consells pel nostre gos. Que vagi bé! Bona tarda, Albert, bona setmana! Molt bé, igualment. Adéu, adéu. 557, tornem després de les notícies de com ràdio. Us deixem ara amb aquest tema dels amics de les arts, dels seus últims disc espècies, per catalogar l'Uisiana o els camps de Coto. Fins ara mateix. Diu que ha anat fent el seu aire, que ha fet vida a mil ciutats, que ha dormit en llocs que feien faradat, i que ton mare mai haguessis aprovat, que està content, que tot va bé. Diu que està content, que tot va bé. Hi ha com unes coordenades. Diu que us ho enceni, que us ho posi el Govern Mas, i diu que un dia de passada va fer nit en un poble, i que sí, va acabar quedant. Que és des d'aquí, des d'on escriu, que és des d'aquí, des d'on escriu. Diu que té una casa, un vetó, i un quatre per quatre, i quan baixa el poble onble el rebós, sabeu què li passa, que el desbaixa un avi, que li fa pensar en algú. Que li fa pensar en algú, estimat noies i dones. Diu que més d'una li va fer perdre el nord, però diu que amb aquestes coses ja se sap quan menys tu esperes és quan tens un cop de sort. I que estan bé, que els hi va bé. Diu que estan bé, que els hi va bé. Diu que té una filla de tres anys amb els teus uns pares, que ell sempre li parla en català, i fot molta gràcia perquè quan la posa al llit hi ha dies que confon. Bona nit i pantalons. Ara, el mateix que ha perdut també Rapsol. Ha repuntat fins a situar-se els 422 punts bàsics. Ja ha acabat l'operació policial que permet de tenir 6 persones acusades de participar i dos mes a Tarragona. Segons les mateixes fonts, tres dels detinguts a la capital catalana estan implicats en la crema de la Cafeteria Estarbac situada a la plaça d'Urquinaona i en el trencament de la porta del Corte Inglés de plaça de Catalunya. Tres tenen antecedents policials. L'operació policial ja s'ha acabat, però es mantenen les investigacions obertes i no es descarten noves detencions més endavant. Espanya restabilirà els controls a les fronteres durant la cimera del banc central europeu i a l'aeroport de Barcelona. El Ministeri de l'Interior preveu que vinguin a les ciutats activistes anti-sistema procedents d'altres països europeus. Això, segons el Ministeri, pot suposar una seriosa amenaça a l'ordre públic. Aquest és un dels casos en què es permet suspendre el tractat de Schengen, que garanteix la lliure circulació de persones entre els països de la Unió Europea. De moment, però encara no s'ha donat a conèixer quants dies durarà aquesta restricció. Continua marxa la reunió entre el Govern central i les comunitats autònomes per pactar les retallades en matèria universitària. L'executiu central podria proposar augmentar les taxes i reduir el nombre de beques entre d'altres mesures. El representant del Govern català, el secretari d'Universitat, Antoni Castellà, veu raonables els ajustaments sempre que no es toquin les beques. D'altra banda, Catalunya mantindrà l'Europa recepta, malgrat l'increment del preu dels medicaments anunciat ahir pel Govern central. La reunió amb el Consell de Salut, Boy, Ruïd, ha dit que les dues mesures són compatibles tot i que ha assegurat que les retallades del Govern de Mariano Rajoy són insuficients. L'oli de la Cooperativa Agrícola de Cambrils creuarà fronteres i es vendrà a l'àcia. La Cooperativa del Baix Camp va establir contactes comercials en diverses empreses del continent asiàtic en el marc de la Fira Alimentària. Radio Cambril, Joan Castell, bona tarda. Bona tarda. La Cooperativa Agrícola de Cambrils començarà a exportar en breu el seu oli a les punts d'àcia com Singapur, Hong Kong o la Xina. Es tracta d'un mercat en expansió i amb el qual s'ha contactat gràcies a la presència de la Cooperativa en la passada firat d'alimentària. Gemma Baixes, n'és el president. Hem fet molts contactes i ara aquests últims dies s'ha estat treballant així, ja s'han fet, ja s'han començat a fer una sèrie d'envius que passi al part de Singapur, de Hong Kong. Durant aquests dies s'està treballant per tal de tenir a punt tots els preparatius. A banda de l'oli, la Cooperativa també ha d'enviar els diversos certificats de qualitat i premis que ha tingut el líquid Hort ja que a àsia les ampolles jueixen aquestes dades. Radio Cambrils, para com ràdio. I aquest Sant Jordi arribarà a les llibreries l'obra pòstuma del cuiner català Santi Santamaria, mort l'any passat a Singapur. Sota el títol una reivindicació del bon comer, el cuiner premiat amb set estrelles Michelin pretenia aproximar la cuina de tota la vida als lectors. Escolta'm la seva filla Regina Santamaria. És un recull d'articles en el que podem conèixer el que ell pensava de la cuina tant quan ell cuinava com quan menjava aquest menjar i creia que una mica s'estaven perdent els valors de la cultura de la nostra cultura, del nostre país, la cultura catalana, el cuinar de les mares, el passar hores a la cuina i fer els menjars amb molt de temps. El llibre també reflexiona sobre la importància de menjar bé. Bona tarda òs per la David A. Samはは spoon Bona tarda devor September views No podem escoltar Carles Reixac, el Barça Madrid de Lliga, a Juga, com dèiem, dissabte al Camp Nou, d'i març, l'estadi Blaugrana rebrà el Chelsea, on els de Guardiola hauran de remuntar-lo unes zero en queixat a Londres, si volen passar a la final de la Lliga de Campions. Per cert, el Blaugrana Alexis Sánchez ha tornat coix d'Anglaterra, després d'una acció en el partit contra el Chelsea. El Xileno s'ha entrenat avui en la sessió de recuperació que s'ha fet a Porta Tancada. Demà, l'equip de Guardiola s'entrena a les 6 de la tarda. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. Avui, a dos quarts d'avui, t'expressa el celler de Can Genestà, una exposició de l'il·lustrador Carlos Busquets, la mostra la reunió dels seus fills per reconèixer la trajectòria de 50 anys al món d'il·lustració infantil. Una experiència que ha de ser considerada un clàssic de la il·lustració a Catalunya. Busquets va començar com a fotògraf i, posteriorment, va il·lustrar postals. Després va il·lustrar un gran nombre de personatges coneguts per tots. A l'exposició es podrà veure a més de les maneres concretes. Alguns dels llibres que havien il·lustrat, per exemple, també repallables o postals de Nadal que tenen els seus dibuixos. Això és la mostra sinagura. Aquest vespre, a l'escurt d'avui, ja es podrà veure el celler fins al dia 3 de juny. I Sant Just per la Independència continua amb el seu cicle de diàlegs per la independència. Avui, a les 8, el sociòleg i economista Salvador Cardús deia a la Teneu, segons Cardús. El paper del sobiranista s'ha de centrar en preparar el terreny cap a la independència. Cardús creu que, des de l'aprovació de l'Estatut del 2006, la societat catalana ha fet un canvi espectacular en el plantejament d'un nou horitzó nacional. Opina que molts dels que havien estat reticents. Ara veuen que no hi ha cap altra sortida de fer-les en aquesta opinió. Ja donen un 54% favorable a la independència i un 30% contrari. Cardús empararà aquest vesper a partir de les 8 a la sala del cinquantenari de la Teneu. I acabem aquí amb un altre punt d'agenda, perquè demà a Divendres es presenta la 17a misalània del Centre d'Estudis en Justencs. Enguany compta amb treballs de diferents autors que em parlaran Divendres i també la sala del cinquantenari de la Teneu. Serà un conjunt de treballs de diferents autors, referents a temes s'en Justencs, d'una banda a la casa del senatori. També es parlarà de la Creu del Pedró, dels s'en Justencs en la Guerra Carolina, de la Casa de Can Mèlich, de la família, la Història de Can Mèlich, dels 1104 i fins al 2008, i també d'un treball sobre la timologia de s'en Just. La misalània es presentarà a la set de la tarda, a la Teneu, tots els socis en tindran un exemplar i diuen menjar la celebració de Sant Jordi al municipi, els jardins de Can Genestan i haurà la venda pertot amb qui em vulgui. I això és tot de moment més informació amb l'hor subscriptitud de l'ESPAY. que giren, seguim profetes i floquistes, com un ramat de cabres, per seguir m'ho ven, perquè no ens falta de res, però el contacte ho veig, els joves es pengen dels aves, quan sortim a la nit entrem mai en un local amb poca gent, i no ho entenc perquè després només parlem entre nosaltres, però ara no em digui res que m'espatlles al morat, el morat és per mi sol no puc donar res als altres. Hi ha algú que em pugui dir com sortir d'aquest torbament com es pot viure intensament, sense escàudel desig, no som memòria, nit trajectòria, tant sols supuretat, no n'hi ha prou, amb la felicitat que exigim a eufòria, no n'hi ha prou, amb la felicitat que exigim a eufòria. Si quan la veus l'únic que et passa és que tens ganes de plorar, i alguna cosa dintre teu que xucla la poesia. Si per voler-ho tot t'has de quedar sense tu, no és tan voler si no saber a què renuncies. Hi ha algú que em pugui dir com sortir d'aquest torbament com es pot viure intensament, sense escàudel desig, no som memòria, nit trajectòria, tant sols supuretat, no n'hi ha prou, amb la felicitat que exigim a eufòria, no n'hi ha prou, amb la felicitat que exigim a eufòria. Bona tarda, com esteu? Benvinguts a la segona hora de la feina del Morro. Moltes gràcies per seguir-nos un dia més. I en aquesta segona hora reprem el Juan, que avui ens ha preparat una secció especial de fantasmes. I també tindrem el David Pedros amb els seus esports extrems. Però avui estic especialment content, perquè després d'un mes sabàtic, ara em explicarà què ha fet l'Èric Pomar. Torna l'Èric Pomar! Èric, bona tarda! Bona tarda! Hem trobat a faltar, eh? Sí, o què? Sí, i tant, i tant. T'alegro. T'alegres que ens ho ha de faltar, o millor això que et diguin. T'he trobat gent a faltar. I això ja no me l'he agafat. No, no, la veritat és que és normal. T'ha agafat un més sabàtic i estàs aquí entre... Sí, ja estic aquí. Un més sabàtic, perquè has anat al Congo, ja ha tornat, i avui, Èric, ens portes diferent una activitat familiar, per aquest cap de setmana. Sí, tant. Mireu, primer de tot us porto una proposta per aquest diumenge. A veure quina és? La pel·li de los chicos del coro. Clar, home, i tant. Doncs actual, a la fraga de l'hospitalet dins del festival de les festes de la primavera. Ah, sí? Sí. Ah, a la farga de l'hospitalet. És aquell centre comercial que hi ha al centre de la segona ciutat més gran de Catalunya. I de Catalunya, eh? Sembla una mica matías... De Catalunya. Sí, de Matías Prats. Quan es va fer la pel·lícula aquesta de los chicos del coro? Doncs al final del 2004 va arribar als cinemes los Chicos del Coro, que és una pel·lícula francesa, que va ser nominada a l'Òscar a la millor pel·lícula de part de la no-anglèsa. Déu-n'hi-do, eh? És veritat, me'n recordo, eh? Me'n recordo que, a més, és una pel·li que està molt bé, eh? I mira, aquesta és la banda de sonora que podem escoltar de fons. ...música... És una cosa molt chula, aquesta, eh, Eric? Sí, a més, la pel·li també és molt... és molt maca. Sí. M'agraden molt. Sí. Eh... ...música... I què més es pots comentar, aquesta pel·lícula? Però ja... que... Espera, que ara m'he perdut. T'has perdut, clar. Sí, que... No, perquè ha entrat el Marc, eh? Tècnic d'Essor de la ràdio, agafa coses. M'hauria pogut marxar, eh? M'hauria pogut marxar, eh? M'hauria pogut marxar, eh? M'hauria pogut marxar, eh? M'hauria pogut marxar, eh? Ah, no passa res, no passa res. Sí, on estava, Eric, parlant de la pel·lícula, no? Doncs aquí, que l'èxit de la pel·lícula i, sobretot, a la seva banda de sonora que va fer la cura de Sant Marc de l'Ion, donaran els nens, que ara es converteixen en tot un fenomen. Sí, sí, sí. I què és el que faran, se sap o no, aquest diumenge? Ah, ja. Eh, doncs, dels petits, li petixen tot el Sant Marc? Sí, li petixen tot el Sant Marc. Ah, escolta, parla amb el francès, Eric. Merci, merci. Molt bé. Doncs està dirigit, tota la cura l'està dirigit per Nicolàs Porte. Sí. I ha aconseguit molt poques bandes sonores de pel·lícules, i hi ha, també, i el més fort, que no ho sabia jo això, que havien aconseguit vendre dos milions de copies en tot el món. Dos milions de copies del CD de la banda sonora? Sí. Increïble, no? Potser és una de les bandes sonores més venudes de l'història del cinema, no? Sí. Doncs a més a més a les cançons composades per la pel·li, aquests nanos obsequien els esfatgadors amb les cançons més populars, i també, del seu darrer treball, 5 de Beatles, i s'atreveixen amb temes clàssics de la banda Liverpool dels Beatles. Sí, a veure un moment, perquè s'ha colat aquí com una cançó catalana, que són els masonics, que estan sonant de fons. Ah, sí, home, que sí. Podria entreure els masonics, no? Home. Mira. Això. Ah. Que bo, no? Doncs les nens del cor cantenen en anglès, en aquest cas, les cançons dels Beatles, i estaran a la farga de l'hospitalet, doncs aquest diumenge, aquest diumenge, a quina hora? A les 7. I les entrades on es poden comprar? Doncs es poden agafar les entrades anticipades, i us faig saber que just avui és Let's Bonus, que també hi ha la part del telèfon, i ho faré a entrades a meitat de preu. Molt bé, Eric. Doncs una bona recomanació per aquest cap de setmana, per anar a veure los vídeos del coro, que són els mateixos de la pel·lícula, o ja han crescut una mica? Home, diria que han crescut una mica, perquè es queda el 2004, ara que és el 2012. Clar, ja fa com 7 o 8 anys a la pel·lícula, no? Sí, no? Sí, sí, sí. I també tenim una altra segona proposta per aquest cap de setmana, una altra deia, perdó, activitat familiar, que és la mostra de teatre infantil i juvenil d'igualada, Eric. Doncs sí. Hi haurà un munt d'espectacles diversos a teatres i al carrer, i diferències d'esperadats, i algunes per als més petits i altres per als més joves. Hi ha un munt d'obres programades, ja que hi van moltíssimes companyies de teatre i d'això. El millor és que doneu una guia de per la pàgina web, perquè a mi em deixo algú i així esteu més ben informats. Molt bé, Eric. La web és www.tresmedobles.com la mostra igualada.com. Molt bé. Doncs, Eric, moltíssimes gràcies una setmana més per haver vingut al programa. T'esperem dir... No t'agafis més ho sabàtics, eh? De moment no. De moment no, molt bé. Eric, gràcies. Adeu. Lleva-me amb això. Sí, perdoneu, és que no sabia què dir. Ja et diré del primer que em passava pel cap. Huà! Huà! Agapa la penya del Morro. Cada tarda ràdios esvern. Decina set. El 98.1 de l'IFIM. Bé, en fi, sí, jo el perdo a cantar, perquè si no encara plorà més. Fem una petita posa per la probabilitat. I quan dic petita, vol dir petita, molt petita. Només un anunci de fet. És l'única persona que confia en nosaltres. Sí, sí, és Promunça. Promunça, no plorarem per Promunça. És anunciar la penya del Morro. Són els únics, són els únics. Sí, veia que fem aquesta penya pausa i tornem després amb una història de fantasmes amb el Juan, fins ara. Oh, quina por! El 98.1 de l'IFIM. El 98.1 de l'IFIM. El 98.1 de l'IFIM. El 98.1 de l'IFIM. El 98.1 de l'IFIM. El 98.1 de l'IFIM. El 98.1 de l'IFIM. A Sant Justesvern apostem per l'habitatge públic. Promunça ha obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. 20, a Mas Yui, 4 al carrer Cadenes i un al carrer Salvador Espriu. L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promunça, a la carretera Rallau número 206, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions a l'adjudicació, al web www.promunse.cat. Promunça, empresa municipal de l'habitatge de Sant Justesvern. 6 i 20 de la tarda. Com una aparició fugàs, com un espectre translòsit, que ha aparegut el Juan. Juan, bona tarda. Bona tarda. Estic cagat de por, eh? Sí. Vols dir? Sí, sí, sí. El Juan fa una estona a la redacció de la ràdio, em diu, escolta, avui parlarem de fantasmes, i dic... de què? Ah! Perdó, me n'he espantat. Dic de què? Dic que parlaré de fantasmes. Juan, avui parlem del més enllà, no? Una mica? Sí. Està molt mal, de coses que estan al nostre voltant, però que no veiem a primera vista. Estic cagat! Què és un fantasma, comencem per aquí? Un fantasma. El Pep Rovian es tenia un gag molt bo, que diu, fantasma abriendo de la puerta. Diu, abierto de puerta y fantasma, que aparece. Y fa... Diu, Pep, tienes mil pelas? Avui no parlem d'aquest tipus de fantasmes. No, no, no. Aquests són una mica més terrorífics. Sí, sí, sí. O no? O no. Mira, en un fantasma es podria definir com una representació visual o acústica del cos no físic d'una persona ja morta, que per diferents motius s'hauria ferret el món dels vius sota una altra forma d'existència, no física, i que es manifesta de diferents formes de donar els seus humans. Dependent del grau de vinculació entre ells i així com de la càrrega psíquica s'haurien de manifestar en determinats llocs. Disabte passat, ara ho comentàvem, els dimonis a Pagallums de Camablanca, que són els dimonis de Sant Just, van invocar l'espectre de Cullcerola. No sé si té alguna cosa a veure amb tot això. No. No? No, no ho sé. Ah, no ho sabem. No ho sé, no estava informat. Va, va, va. Després... O sigui un fantasma, clar, apareix després de la mort d'una persona, no? Sí. Després d'haver mort el seu cos físic, es desprend del cos atiric, que són els cosos mental, emocional i espiritual, que formen una unitat anomenada cos astral. Després que una persona mor, el cos físic per uns 150 grans de pes, que molts pressuposen que es podria tractar del pes del cos astral. M'està dient que una persona quan acaba de morir, o sigui, en el moment exacte per 150 grans, i aquest 150 grans és el que pesa l'ànima, el cos astral, l'essència no humanoida de la persona? Suposo que sí. I una vegada que el cos astral... Perquè, clar, és una misió, no? O sigui, com va? Jo he vist la pel·lícula Ghost. No sé si has vist-ho tu, Ghost? Sí, també l'he vist. Doncs va per aquí la cosa, no? Sí, quan se suposa que un home encara no ha acabat de fer la seva funció, la seva vida, fins que no l'acaba, no descansar en pau. I quan finalitza això, el cos espiritual l'abandona i puja la dimensió lluminosa que s'entreveu en els viatges astrals i en les experiències de premort, deixant enrere el cos mental i emocional. M'estic cagant a sobre. De fet, això de deixant enrere el cos mental i el cos emocional, són fantasmes, això? Sí, aquests últims conformen el fantasma. I aquest fantasma ja te l'horaves, no? Aquest fantasma es pot manifestar i actuar en el món físic a través d'un mèdium, una casa encantada o una persona sensible, sí que, molt de compte. Què ha passat? Què passa, Aure? És l'Eli Pomar, que s'ha estat una cosa a veure la porta. I dius que en una casa encantada o una persona sensible? Sí, moltes vegades per instruir a un home viu o per aconseguir, a través d'aquests, el que no poden aconseguir quan estan morts. El Maritzalar és una persona sensible. Potser és... Amb el seu fill. Hi ha diferents tipus de fantasmes? Sí, en realitat hi ha molts tipus de fantasmes. Fins i tot d'un dimoni. Hi ha espectres, no? Comencem pels fantasmes cotidians, que és una mica els que van a comprar el pa, no? Vull dir, en el món dels fantasmes no ho reguem, el dramatisme que té aquest assumpte. Els fantasmes cotidians qui són? Són sempre els reflexos de formats, dels desigus insatisfets, dels homes, com ja hem dit abans. Clar. Per això s'ha de complir els somnis i els objectius a la vida, no? Sí, més val. Perquè si no, després hi ha gent de dos mons. Ahir ha estacat, que no es vols que fer. No estàs en l'imbo, si no? Sí. Després hi ha els fantasmes translúcits. Bueno, aquests esperits... són voladors, i es poden veure pràcticament a través d'ells. A mi aquests em fa por, eh? Els que volen comprar el pa són cotidians, però aquests, ojo, o sigui, veus a través d'ells. Sí, perquè aquests són molt llejos i desagradables, mentre cada veient altres que són amb velles faccions i fins i tot tenen una veu dolça. No ho sé. Després hi ha els fantasmes o les aparicions, o les ànimes que encara tenen un assumpte pendent a la Terra, tot i haver traspassat i el seu cos haver mort. Són els fantasmes d'aparença sòlida i humana, o semi-humana. Aquests fantasmes, quins són? Doncs mira, aquests tipus de fantasmes tenen una aparença totalment humana o gairebé humana. Si no és perquè rellisquen sobre el terra i travessen el subjecte sòlids. Jo no els que et demanen 30 euros pel cap de setmana, no? Aquest tipus de fantasmes. Després hi ha un altre tipus de fantasmes, que són les ombres. Les més perilloses són aquestes. Les més perilloses són les ombres? Bueno, per què? Aquestes tenen una particularitat que poden canviar la temperatura del lloc on apareixen. Perdona? Sí. Fa estret. Un calfret. Ara, ara. Un calfret, no? Dius, ostres. Dius que algú ha entrat l'aire condicionat i mira, l'aparell ja està tancat. Sí, sí. I sents com un... una fredor que passa per aquí a l'esquena. Jo que vull sentir una fredor. I aquest... són els pitjors, no dius? Sí, perquè s'alimenten de la por humana. Ah. Si tens que tenir pebrots, si et trobes amb un nombre d'aquestes. Sí, jo, quan sento un calfret, me'n vaig on estic sempre. Sí. Ai. Bueno, me'n vaig, eh? Adéu. He tornat. Com un espectre. Has vist amb la cairea de rodes? La gent no ho veu. Però, a través de radiosern.com, podeu veure Juan com està cagat de por. Sí. Per cert, hi ha vegades que no sabem si allò és un fantasma o no. Són els errors de percepció que se'n diu. Sí. Aquesta nena que canta, aquesta nena morirà aviat. Ja es veu venir. Sí. Una nena que canta amb música de por, amb el rotllo. O és un espectre que també podria ser d'altra forma. Nena, pots callar? És un mort. Està aquí al costat del control de la ràdio. Porta com una bat de color blanc, com un camisson. Però no lo diguem res. La ràdio és una ràdio amb un peluix. Sí. Tu te la veus millor que jo, que és al teu costat. Sí. Però això és un fantasma o no? No sabem. Són els errors de percepció. En la majoria dels casos, el mateix S.R.O.M.A. és el que empresa de la seva por porta a confondre una situació perfectament natural i coherent per convertir-la en una cosa sobre natural i fantasmal. Juan. Déjame salir. Déjame salir. Déjame salir de tu cuerpo, perra. Perdona, he estat parlant amb aquesta noia, que està com tossint i traient una cosa verda, viscosa de la boca. Muere. Muere, Satanás. Bueno, jo faria una pausa, escoltaria una mica de música i m'encarrebo d'aquesta dona, que és aquí, com no sé, que el dia d'avui en el que es ve, que la gent ve a la tele. Juan, gràcies. Que vagi bé. Buenas tardes. Buenas tardes. Et quedes aquí una estona, no? Sí, clar. Amb el David Pedrós, tenim moments els esports extrems. Mira quin tema més ben buscat. Ghostbusters. Sí senyor. És l'edat de molt aquesta pel·lícula i els èxits dels 80. Fins ara mateix a la penya del Morrú. I am afraid of no ghosts. If you see him fang's running through your head, can you call? Ghostbusters, an invisible man sleeping in your bed. Who you gonna call? Ghostbusters. I ain't afraid of no-ghosts, I ain't afraid of no-ghosts. I ain't afraid of no-ghosts, who you gonna call? Ghostbusters, if you're all alone, pick up the phone and call. Ghostbusters, I ain't afraid of no-ghosts. I ain't afraid of no-ghosts, I ain't afraid of no-ghosts. Hola, soc el Manel Lucas. I vull saludar la penya del Morro, de Radio Desbert, que crec que en aquesta època que vivim, tenir Morro és més important que mai. Hola, soc el Jamal Figueres, saludar la penya del Morro, i faig una petició, que no t'uitegeu tant, perquè arriba un moment en què no puc donar la base dels tuits que et poseu. I jo no tinc problemes de Tweet com el Figueres, perquè directament ni Facebook, ni Tweet, ni d'AFM, ni res de res. Per tant, ja em podeu tutejar tant com vulgueu, cap problema. 6 i 32 a la tarda, atenció, pregunta, de qui és aquest tema que està sonant ara mateix a Radio Desbert, 9.9 FM, David Pedros, bona tarda. Hola, bona tarda, Jordi, com estàs? Bona tarda, com estàs? Bona tarda, com tu? Bona tarda, com tu? Bona tarda, com tu? Bona tarda, com tu? Bona tarda, com tu? Bona tarda, com tu? Ara ens hem traigut el tema dels fantasmes de sobre. Per cert, Jordi. Què passa? Que vaig a dos followers per setmana ja. Què dius? Ara tot un record. Molt bé, molt bé. Enhorabona? Tot un record. Sí, el David és el que estàs relacionat amb el tema followers al Twitter, només té tres, a veure si pot arribar a quatre, una setmana. No, em tinc 27. Ei, 27, molt bé. Que ningú ja sé el que poso, però bueno, sí guai. Ara que ha semat, tot un per aquí, no? Que ha semat, però l'has semat amb el Twitter. El teu Twitter, quin és, perquè la gent et segueixi? A Roba, no? David Pedros. David Pedros, eh? Correcte. Molt bé. I els teus tweets de què van? De què parlen? Una mica per saber, eh? A veure, de... de... de lo que faig, que sí, ara he fet 2.000 metres de natació, que és a dir, ara... De què? De natació. 2.000 metres de natació. Sí, la... Sí, el que passa... Alguna vegada poso, alguna retuitejo, alguna, així que em fa gràcia. Ah, sí? Sí. A mi no m'has fet mai cap retuit. Ah, no? No. És que avui he dit que el dels que em fan gràcia. Ah, oh! No, vaig retuitaixar, ojo, quina. El frigopié, no? El frigopié... No, això ho has de recordar. L'anediixó. L'anediixó. Després hi ha... Després... Sobre el rei i els elefants, o sigui, també, algun... Juan, tu tens Twitter? Jo no, però quan faci un... Fora. Va. És broma, és broma. Per cert, el Juan, ja sabeu que, entre tot, el puntuem, va? Eh... Vull dir, perquè està aquí... A mi no, no en puntuem. Tu no, a tu no, però el Juan està amb nosaltres, dins d'aquest projecte connecte, de l'Institut de Sant Just, quan diferents joves van a altres empreses de Sant Just d'Esvern, aprovàvem si us agrada la feina. Per cert, parlant d'aquest tema, Juan, quines són les empreses on han anat altres persones? Doncs el centre de fotografia del galó, el que sap les joves... Ah, el centre dels gràfiques, no? Sí, dels gràfiques. És veritat que imprimeixen coses i... No, és veritat, això. Tant del dia fem fotocòpies, allà. I després... on més dius? A l'escolabra sol... com es diu? Marrex, no? Marrex. Sí, i el millor lloc i ràdio d'Esvern s'ha acabat d'adopte, no? No, esclar. Sí, no? Doncs tens un 10, Juan, que us fa aquest comentari. Vinga, va, comencem la secció amb... amb qui? David Padros. Molt bé. Molt bé, Juan. Padros en va. És que, de veritat, o sigui, em traurà el lloc. Juan, fes representació al David, va. Un home. Ara, ara, ara. Un zinxo. Ara, ara, ara. Aquest et traurà el lloc, ara. Sí, per això t'ho diré. Has de mirar, jo tampoc no ho tinc escrit, però el miro i llavors et dic... I t'inspides, eh? Llavors, a calar una mosca, sota la boca. No, ara ja... Un tatuatge al braç esquerre. Més d'un. Un punt d'acord que ha tombat 50 quilos de pèspes... No, no ho crec. Bé, David Padros, bona tarda, David. Bona tarda. La setmana passada ens va quedar un tema al Tinté, bonic concepte, que és el dels indiana Jones del segle XXI. Correcte. Qui són els indiana Jones del segle XXI? Correcte. No, bueno, els indiana Jones. Què són, aquesta gent? Són gent, bàsicament, bastant rica. És el que és diferència amb l'indiana Jones, que en principi era un profe de... Era un professor d'arquologia... d'arquances o de... Sí, o de per allà. Bueno, és igual. De la universitat, era profe. Sí, era profe, eh? Vale, era profe. I llavors, evidentment, no tenia gaire escales. Els d'ara sí. Ara són directors de cine. Després està el Branson, que té diverses empreses. Bueno, la més important, la Virgin. I... o ve amb temes d'informàtica, com el Jeff Bezos, que és el fundador de l'Amazon, o el Paul Allen, que és el cofundador de Microsoft. I aquesta gent va sobrada. El Club de los Ricos, allò que fan el Billboard, però fan aventures, no? Llavors, clar, aquesta gent, a part de, doncs, per exemple, posa el primer exemple, el James Cameron, que és el director de TV. Ah, sí? Ah, sí, ja m'ho heu parlat. Quina més? Aquella de la Rosa Negar, que m'agrada a mi molt. Desafia total? Mentires arriesgades. Ah, sí? Ah, sí? Ah, sí. Aquesta m'agrada molt. Amb la Jai Mili, curti. Sí senyora? Sí, senyora. Perdó, perdó. No, no, és igual. Sí. Ah, sí, sí. Però sí, sí. I no, realment, llavors, què passa? A part de ser gent amb força calés, també és gent amb inquietudes i aventurera, que li agrada. Però no el risc, diria jo. Ell, amb ells, els agrada la cosa segura. O sigui, que no són indianes junts, exactament, sinó que ells ho volen. Ja que tenen calés, volen tenir la màxima seguretat, per exemple, en el cas del James Cameron, que va ser el... no el primer, però que va baixar baix a veure el Titanic, amb el robot d'aquest i tal. I ara s'ha proposat una... Això sembla que ho vam comentar la setmana passada. Un nou rècord que és baixar fins a les foses marianes. És veritat? Bueno, de fet, el segon, perquè el primer ja fa 50 anys que es va fer, que ja es va baixar baix de tot, que són 11.000 metres cap a baix, que és més que l'Everest, o sigui, com si... 11 quilòmetres cap a baix, baixant cap a baix. I quant diràs? Perquè en una hora no baixes. No, no. Ostres, és una bona pregunta. 4 hores. No ho sé. No t'inventis coses, David, home. Tu tens uns fans... Sí, sí, és veritat. Doncs mira, és algo... Jo, com sempre dic, no miraré polocerros d'UV, que en català no sé com es diu, per als cerres d'UV. I, a les hores, sempre dic el mateix. La pregunta que vam fer, diré, doncs mira, mucallo, miraré per internet, i el dia el proper dia, t'ho explico, et diré el que és. Home, jo puc buscar el Google, vaig avantat ja. Com tu vulguis. Si mentre ho vas veient... Però què vols que vulguis? Aquí està, foses Marianas, James Cameron, per exemple. Foses Marianas tiempo, no? Foses de las Marianas. Foses Marianas, bueno. Tiempo bajada. Tiempo bajada. El cas és que... que el James Cameron aquest, a part de tenir calés, el Patrocina, el Rolex, i el National Geographic. I ho he vist, el YouTube, he vist vídeos del National Geographic, del James Cameron. Ostres, el tio... S'ocurra, eh? L'habitacle, per baixar, és molt reduït, gairebé no pot ni moure els braços, té dos mandos aquí, les mans, i això és joístic, així com si fos una Playstation joístic. A més, baixem una caixa amb una capçola pressuritzada. Exacte. La diferència fa 50 anys és que hi baixa amb un potencial de llum enorme per filmar el que hi ha baix. I llavors... Bueno, això és el tema que no sé quan anem bastant, però bueno, que a baix, a baix es pot trobar de tot, entre calamar gegants, perquè en aquella zona calamar gegants de 10 metres fins a 14 metres. Ojo, 10 metres, els naví dels machos, els mascles, els més grandets, i fins a 14 metres, anava a dir les dones, les... Les famílies. Estic fatal. Jo que el descobreixen, d'anar a un programa al 2009, això ho sabies? 2009. Ja podem morir. Diu que ens sugereix que la gran fossa és una amplia zona de subducció de la... Cortesa terrestre. Cortesa terrestre, no? Que submergeix sota el mantell tectònic, on la placa del pacífic és subduida sota la petita placa de les marianes. Molt bé. El que explica l'existència. De memòria, tu estic dient-ho d'això. Sí, segur. La resistència de l'arxipella i la seva constant activitat volcana. Però no dius quant trigues. Era Escorça. Escorça, era això. Escorça. Escorça i esllarga. Sí. Oh! No, es veu que hi ha... realment hi ha molt poca llum, i es veu que els éssers vius que hi ha allà, fins i tot pots trobar éssers unisaloras transparents, que s'han de protegir de la llum. Sí. I llavors també s'ha trobat una forma de plàcton desconeguda, tot això allà baix, 11 quilòmetres, i que la margegan. Potser els que la margegan no estan tan a baix, però també de unidor. I la veritat és que si toca ser un ésser viu d'aquests d'allà baix... Mal rotllo, no? On van a comprar el pan, aquesta gent? No, però és que... No sé quina vida, no? Tinc una cosa, David, no cal baixar, i preveu els aplaudiments per aquesta frase històrica, i vaig a dir, no cal baixar 12 quilòmetres a sota l'ocea per veure gent que no surt de casa. És igual, estava per escriure-me-la i posar-me-la al capçal del llit, però no me n'ha acabat d'agradar. Per cert que tenia una foto teva al capçal del llit. Ara vaig posar una vestit... Oh! No, B.A.C. també. Va, vinga. Durant l'Àndia, Everest, Río Mazonas, Sáhara, Lago Superior, Selva Amazónica, Imar Caspio. Eh? Els d'anillassos de la Wikipedia. Ah, vale, vale. Oh! Escolta'm. Oh! Wikipedia i sus enlaces! Eh, potser està per saber, eh? Jo l'aconselldo bastant. El que... Sí, saps? No, puntu res. Com diu el Quim Monzó, que això diu a la Wikipedia, eh? Em vaig encarregar jo mateix d'escriure-ho. Tu saps l'abans que és això, a la Wikipedia? I al després, sobretot. Bueno, i al després, que després ja ho actualitzen. Sí, sí, sí. En cas és que... No, però està bé. És el que he descobert gràcies a tu, Jordi. Gràcies a estar aquí i descobert la Wikipedia. Molt bé, molt bé, molt bé. Fins ara només conèixer el YouTube. Fins ara només conèixer el YouTube. Bueno, el que... I aquelles pagines, que començament d'internet, altavista.com I el yahoo, no? Ah, yahoo també. Porta el mix. I abans que no veies una foto, trigava com... I el sorollet aquell del modem, cric, cric, cric, cric. Va, Juan, estem parlant del paleol·lic superior, per tu. Més aviat del segle passat. Sí, correcte. Llavors, David, què ens comentes ara? Bueno, res. Em va quedar una cosa per dir la setmana passada sobre el Titanic, ara que hi ha tot això, el Titanic, tot això. Suposo que ho visc per la tele, que van fer una missa, ajusten el punt on es van funzar i tot això. Doncs es veu que les noves investigacions, no sé, és com un CSI aquí del mar, del nacional geogràfic aquest, i el James Cameron, que és un... maniàtic d'això. Bueno, us veu que van descobrir que realment es va trencar el Titanic amb dos, com una pel·lícula i tot això. La part, la proa, van a directe, van a directe cap a baix, amb picat. No es va destrossar gaire, perquè van a directe cap a baix, però en canvi la popa, que és la part de regal del vaixell, va començar a donar voltes sobre el seu eix i va anar baixant. El fet que s'han trobat la proa i la popa, separats d'uns 600 metres. O sigui, més de mig quilòmetre pots trobar la popa, la popa, destrossada, plena de... o el que sigui un motor per aquí, una lice per allà i coses... Sí, això és la reparació que us treu una pasta. Sí, però no mecanet, ja t'ho dic ara. No, perquè clar... Estava tercer o no? Estidó. Torris, no? Sí, estava tot risc. Era això, que van a baixar tan picat, i l'altre, en canvi, es veu que va estar bastant mal més a la popa del vaixell. I, bueno, no està 11.000 metres, sinó a 4.000, el titànic, per sota l'aigua. I ara s'han recuperat... s'han recuperat, de fet, també ho vam comentar, que hi ha una exposició sobre el titànic al museu... Sí, el museu d'Història de Barcelona. Merítim, no? Merítim d'Història de Barcelona. Hi ha objectes que es van recuperar. Exacte. D'allà, en un principi, hi havia més d'una sí purista, que deien que no, que les coses que s'enfonsen amb els vaixells s'han de quedar anant allà. Això diuen. Els més puristes. Hi ha altres que diuen que no, que això és Història i s'ha de recuperar. Bueno, no ho sé, és com si... No ho sé, eh? M'estava venint al cap, ara, és com si l'espiramide... Perdona, és una divagació de teva? No, no. Divagació de David Padres. Sí. Sí, pudo, ja. És com si te'n vas a l'espiramide, i dius que aquí no hem de profanar les tombes, ni hem de treure tots els regals i coses que hi ha dintre. El regal. De vegades el regal. De vegades els faraons. De vegades els faraons que estaven amb tele... Exacte. Però és una manera de... d'alguna manera pensa que les coses que s'han quedat allà enfonsades, allà es queden. I no sé. Fa poc hi hauria el cas d'un... Un vaixell amb vaixell. Les coses de Portugal, i em sembla que era l'Odici, que era una tripulació nord-americana, era una empresa que s'encarregava de buscar vaixells on... Doncs això, on havien enfregat, i s'havien enfonsat a l'Oceà on sigui, d'aquests de... Quan a l'època de Cristófol Colom quan portaven tot allò de les Amèriques i els Pirates... Sí, sí. Al final, tot a l'hora que hi havia el vaixell, es va recuperar com a patrimoni espanyol, que va retornar. Exacte. Jo no estic d'acord. No estàs d'acord, eh? El primer que l'apilla... Correcte. A veure, ells s'ho han currat, tenir que baixar fins allà baix, amb tots els mecanells... Depèn del moro, hi ha unes restes hivers, que aquesta nit, jo aniré a agafar una pedra d'allà. Perquè és el primer que... És el primer que l'agafa, no? Tu estàs d'acord amb això. A veure, però és diferent. És diferent, eh? A veure. És com el que baixa el Titanic, comença a recuperar coses, qui se les queda, llavors. I a l'Odisei aquest s'ha gastat una pasta, no? Vaixar fins a baix i recuperar l'or i tot això. Jo tinc una pregunta, eh? Perdona, eh? Hi poso que els hi haurà empagat a l'equivalent de l'expedició. Una moneda d'hora, no? El ministre Liveditoma és ta moneda. Gràcies per el treball. Correcte. No sé què em penses, què em penses? Que sí, que tinc raó, no? Sí, que tinc raó, com sempre. No, no em digui. Però jo tinc... No, no, no, que no te la dono, home. Jo, David, tinc una faci de reflexió. Els cadàvers del Titanic quan van baixar baix, es van... Per exemple, el capitan és mid, no? Que tots sabem que es va quedar a la cabina de tripulació, perquè tots hem vist la pel·lícula, no? Llavors, quan tu veges a baix... Te'l trobes allà, no? Ja el seu escalet agafa d'altimó? No és una pregunta que... No ho sé, suposo que això són com... Segred o de somari, o sigui, que tots els cadàvers... Segred d'estat, eh? Jo què sé, però amb el tema dels morts i cadàvers, ja no es... Suposo que no es diu tot. De totes manes, fa un moment, perdó. Sí, sí, em fa un moment. Amb el Juan, no sé si estàs escoltat, m'ho imagino que no, però estan parlant de fantasmes, que quan un morts... Sí, sí, però no d'aquells que diuen, donem 30 euros per cada setmana, no? Ah, no. De fantasmes de veritat. Que quan tu morts, doncs... Diu que perds 150 grans de cop. Aquests 150 grans de cop. Doncs jo els morts no d'altra cosa. No, no, no. La pel·lícula del SemPen, 21 gramos, és el que diuen, que després de just el morir-te, és el que perds en seguida, els 21 grans. Bueno, doncs... Bueno, doncs, Juan... Entre 21 i 150. Dona'ns-te la informació, ja que el tenim aquí. Dona'ns-te la informació. Fantasma, aquest és un fantasma. És que he mirat diverses pàgines web, però tinc informació d'alguna pèdia, de fòrus, de... de portatges d'internet. Això és currat, eh? Home, si aprende tu... Si el que s'amora acaba de fer una marató, és possible que sigui insaturant. És veritat, no? Depèn de l'exercici que hagi fet abans. Efectivament. Llavors, no, la pregunta era... la gent que va morir al Titanic. Si flotaven les ànimes. Ah, i la... Em van enviar una cosa al Facebook, molt curiós. Bueno, divertida, no? Aquesta que surt, on estava la Rose, i l'altra... I l'altra, i l'altra, i l'altra... Jack! No, Jack! Exacte, que el deixen a cap abans, vale? Sí. I ja els taurons van tenir-ho fet lliure. No, el cas és que... que la tabla que hi ha... i que havien els dos! És una tonteria, eh? Que van enviat... I ja es veu la taula, que fa dos per no sé quan, i es veu que els dos podien estar allà. És que com són les dones, eh? Ho volen tot, per exemple. Sempre esmanant en l'últim moment, eh? Bueno, va, què sé. Bueno, com... El capità no sé si està avallat. El capità li ha de mirar. El capità li ha de mirar. El capità li ha de mirar. El capità li ha de mirar. El capità li ha de mirar. O sigui, amb la velocitat amb què faig el cap-abajament, amb l'osti, em perdó, que estava hi donant el fons, allò devia trontor. Vam estar, oi? Presom que un got... Potser algú que no s'ha acabat encara diu que cerrem-ho i a l'altre al del van. Que ara vol... Camarera, devam un poco vers de agua. Diu que si el que vol és. La teoria és que aquell got estava mig ple, i per això es va quedar enganxat. Jo crec que mig vuit, no? Sí, tot. Com estàs, eh? Com estàs? En fi, té matitànic. Alguna cosa més? Sí, res més. Va, anem a l'esquadra. Anem a l'esquadra. Anem a l'esquadra. Adonat, adonat. Adonat, eh? Adonats per un clor. Vale, així també vaig dir el Jeff Bezos, el que era el fundador de Amazon, que aquest noi, bueno, aquest senyor, va localitzant al Fons de l'Atlàntic, amb més de 4.000 metres, les restes de la Polons, això ho deveu dir, i que ho vol recuperar i té la intenció de recuperar. D'on et queda a dir? Fuera. Fuera. Richard Branson. Qui és aquest home? No ho conec. Com que no. Aquest és el del Grupo Virgin, que són almenys com 400 empreses. Només una menys, és igual. Ha batut vàrias rècords de velocitat, volant amb globus, amb l'anxar, amb vehicles, amb fibis... Bueno, i després d'això va... No hi ha res com tenir pasta, nena. Que no hi ha res com tenir pasta, nena. Exacte. I després d'això va afundar el Virgin Galàctic, i això, què és? No, és un frigopient i un calipònic. Virgin Galàctic. El que és que explotarà comercialment els viatges a l'espai. Ah, és veritat, és veritat. Hi ha gent amb llista d'espera, ja. Em sembla que han dit... Tu mateix? Jo estic en llista d'espera, però m'he d'anar d'anar de llista d'espera. I em fa la il·lusió d'estar allà. Després, a part d'això, una altra companyia, que és la Spaceship Company, amb la meva possessió de Seattle. Sí, demà sembla la Spaceship Company. És la que proveirà a la primera, la Virgin Galàctic, de la tecnologia necessària. Un dels personatges aquests que ja han carregat el seu viatge és el Aston Hutchers. Aston Hutchers? Sí. Aston. I el dirà, i per què? Si no m'interessa. I per què? Si no m'interessa. Perquè és el número passajero número 500 de l'espació. Es veu que li feia il·lusió... Ai, mira. Li va dir el senyor Virgin Trucamp quan estigueu en el número 500. Saps qui també va a l'espai? Ah, dos. És català, és català, també. El senyor és l'únic català que té viatge de moment. Sí, aquí. No sé com es diu, però és l'home de la Bruixa d'Or. Xavier Gabriel. Correcte. Saps quant ha pagat? Saps quant ha pagat aquest senyor? El mateix que l'Aston Hutchers. No, ja em desconto, 200.000 dòlars. 200.000 dòlars? Doncs el que trobarà tu? Sí. Per anar a l'espai, no? Vols dir? Sí. Joan, ¿a què ets econòmic per anar a l'espai? 200.000 dòlars. Està tirat. Està tirat de preu, eh? Sí, sí, sí. La incongència de viatges més... Aquest, el Xavier Gabriel, que és el que dius tu molt bé, el que té... La Bruixa d'Or. La Bruixa d'Or i la sort. Que vol fer com un complex de la Bruixa d'Or, allà, també. Fants que ho diu, però s'acufa. Diríem que és la indiana Jons català. Podríem dir així. I a part d'aquest també és un altre català, que és el senyor Jordi Kloss, un apassionat de l'Àntica Egipte, que és el que diem. Que se'n va agafar, ha fet més de 30 viatges allà a l'Egipte, i s'ha anat agafant antiguitats, i té un dels col·leccions més importants de l'estat. Està el Mugeu Egipte i a Barcelona. Tot el que recordo. Sí, perdona, ara potser... No et vull desmuntar la pardeta, eh? No, com sempre. No, no, no. És més lluny de la realitat. El que passa és que potser més quin d'anys, Jons, estem al Jules Verne, no?, del segle XXI, o no? No. Oh! Era una pregunta. Polèmica, l'apanyador del muro. El presentador està dient que coses contradictòries al seu col·laborador. Tu vulguis, Jordi. Tu ets qui era Jules Verne, Juan? S'esquira Jules Verne. Home, clar. Per favor. Som gent que tenim estiris. La volta al món en 80 dies. Al món del mar. Al món del mar. O sigui, per tot això... Aquesta gent com l'hauríem d'anomenar? Els indones Jons, del segle XXI, o els Jules Vernes, del segle XXI? Juan, tu què creus? No ho sé. Més tensió no podem crear, ja, eh? A veure, amb la setmana que ve. Escolta, sí, però... Sí, què passa? Saps que tinc una petició, no? Tinc una petició. Ei, Whata-Vit, Patros. Quina petició et has d'acabar? Era una cançó, evidentment. Va, va, a veure. Si té la petició, ja és en la llengua. No, a veure si el teu gust musical millor era una amiga. Sí... Toma, ja. Molt, molt, molt... Comences a la gent de programa. De Bon Raiú, per a Toma, a Tascar, en to de boca. Escolta, els col·laboradors queden molt bé. Molt macos, tots. Molt macos, hem de dir. Què pasó? Mius. Bé, no està mal, però no. Mius? Muse. Mius. Mius de resistance. Però què són d'aquests de Mius? És molt bona. Mira el Joan, aquest noi sí que té cultura musical. O sigui, qui són d'aquests? Té una intro de 40 segons, potser pot seguir xerrant... fins que comença la cançó. No, fa una cosa molt marrana, que no ho veureu cap al programa de ràdio. Que és una cançó de cançó, exactament. Aquí. Bueno, pues... Molt bé. Ah, t'agrada, no? Sí que m'agrada. Pots sortir a córrer, no? Sí, eh? Per això segueu el ritme. Està molt bé. Joan, moltes gràcies, fins i març, que vagi bé. Tingués un poc de setmana. I jo... David, tu també... Que tingués un poc de setmana. Però no tan bé com a Juan. Que vagi bé. I acabem aquí el programa amb aquest tema de Mius resistance. Tornem demà a partir de la 5 de la tarda, que vagi bé. Eureixem ara amb les notícies de Sant Just i la Carme Verdoi. Fins demà. Fins demà. Fins demà. Fins demà. Bona tarda, són les set del vespre. Comencem una nova edícia i les notícies d'avui, dijous, 19 d'abril. I seguint, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre. Tarda d'activitats culturals a Sant Just, a dos quarts del vespre, es presenta una exposició de la il·lustrada infantil Carles Busquets a Can Tienasta i a les 8. El sociòleg Salvador Cardús ofereix una conferència sobre la independència. Amb aquesta notícia, obrim l'edició d'avui. Per tot seguit, va ser una resumia en titulars, altres informacions destacades de la jornada. Fàbriques publica un llibre al fotògraf Sant Just Tengui i recull el treball de la seva carrera professional. Tot i la base de la seva obra de fabriques va conèixer la seva versió per la fotografia a Sant Just. I, diumenge, es signarà exemplars dins de la celebració de Sant Jordi Can Tienasta. A partir d'aquí, s'ordenaran les solicituds d'amà a l'últim dia perquè les famílies presentin alegacions. Recordo una atleta del club en latisme Sant Just. Kevin Serres ha fet la millor marca d'Espanya i Catalunya a la categoria infantil dels 150 metres a l'aire lliure. Ha superat el record anterior d'1,84, amb una marca d'1,9. Bona tarda, aquest vespre a dos quarts d'avui. Després entra el celler de Can Tienasta, una exposició de l'il·lustrador Carlos Busquets. La mostra l'enrollament dels seus fills que coneix la trajectòria de 50 anys en el món de l'il·lustració infantil. Aquesta experiència l'ha portat a ser considerat un clàssic de l'il·lustració a Catalunya. Marex no és només l'escola braçol, sinó el sumàtex. L'estil d'avui és diferent. Totes hores, això és amb qui ho veuen que soc passat de moda. I, bueno, el que nosaltres creiem és que, més que passat de moda el que hi has demingut un clàssic. Busquets va començar com a fotògraf i posteriorment va il·lustrar postals. Després també va fer un gran nombre de personatges coneguts per tots. Escolta'm, Carlos Busquets. La que potser demàrmelia almenys l'il·lustrada 23 vegades. D'acord. I, aleshores, vol dir que he tingut que fer 23 vegades una versió diferenta, un punt de vista diferent, d'uns personatges algo diferents, una fórmula diferent, perquè, evidentment, totes estaven en el mercat i totes es feien la competència. A l'expressió, si podrà veure recreacions de personatges, però també creacions pròpies, Busquets sempre s'ha sentit còmode creant. He sentit sempre més còmode inventant-me personatges. I, sobretot, animalets era el que anava més bé. Aleshores, amb aquesta línia d'animalets...