#430 - La Penya del Morro del 11/2/2014

no està en condicions de definir el seu vot a la consulta, perquè això podria trencar el partit. Però, en un supervivent de l'accident d'una biomilitar avui a Algèria, l'hora els equips de rescat ja han recuperat 54 cadàvers de la resta del passat ja format per més de 100 persones. La principal hipòtesi sobre la causa del sinistre és el mal temps. El Congrés dels Diputats ha debat aquesta hora si et met a tràmit la proposició de llei del Parlament sobre l'edició en pagament, la Càmera Catalana i proposa mesures per resoldre el sobreendeutament per adquisició d'habitatge habitual, la modificació de la llei concursal o el foment de lloguer entre d'altres. La nova presidenta de la Reserva Federal dels Estats Units, Janet Yellen, defensa la política del seu predecessor i anirà reduint gradualment els estímuls de l'economia en funció de la tur i de l'inflació. I el Congrés dels Diputats també ha de provar aquesta tarda una proposta per retallar el poder dels jutges a l'hora d'anar a l'estat espanyol, tirarà endavant amb els vots del PP i enmig de l'indignació de la Xina per l'ordre de recerca i captura, que, a més, l'Audiència Nacional Espanyola, contra antics dirigents del règim acusat de Genocídil Tibet. El moviment unitari de la Comunitat Educativa demana instruccions clares al govern i al Parlament, perquè escoles i instituts sàpiguen què han de fer per no aplicar l'alumce. El Mucet tornarà a protestar contra la reforma verta al març. Ha tingut el conductor que, dissabte, hauria trobat un ciclista Santa Maria de Palau Tordera al Vallès Oriental. L'home, de 22 anys, va fugint al moment de la detenció i va admitre que conduia ell en el moment dels fets. El ciclista va morir pràcticament a l'acte. A mort, Shirley Temple, l'estrella infantil més famosa de Hollywood, la protagonista de pobra nena rica, Heidi i Forta Pache tenia 85 anys i havia rebut el primer Oscar per Joves Actós, quan en tenia 6. Temple va deixar el cinema molt aviat per dedicar-se a la diplomàcia política. Catalunya, informació, esports. El tècnic de la Reial Societat i Agoba Rassat diu que hi ha ràbia i il·lusió per rebre el barça de mala tornada de semifinals de la Copa del rei de futbol. S'espera convocatòria massiva dels blaugranes. Avui ja tindrem el primer finalista de la Copa, el Calderón a partir de les 9 tornada de semifinals entre l'Atlètic de Madrid i el Reial Madrid. Els blancs es van imposar per 3-0 al partit de nada. Pel que fa el temps està arribant un altre fron que deixaran a plogits aponent i alguna navada dèbil al Pirineu de Lleida a partir dels 1.000 metres. El vent tornarà a agafar moderat o fort el centre, el sud i el Pirineu. Demà farà sol i començarà a pujar les temperatures. Ara escoltes ràdio d'esper, sintonitzes ràdio d'esper, ràdio de Sant Just, l'1-8.1. Ràdio d'esper, l'1-8.1. Ràdio d'esper, ràdio d'esper, l'1-8.1. En directe, a Matíndiz de Sant Just d'Esvern, el 98.1 de la F.A.M. i a tot el món, a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro. Què tal? Bona tarda, Sant Just i gent de l'Estrenger. Com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de ràdio d'Esvern. Us parlo i un salut de Jordi Domena, que han cantat d'estar amb vosaltres una tarda més. Hi ha molta gent que fem la penya del morro des d'ara fins a la set del vespre. Per exemple, Carme Verdo i Carme, bona tarda. Bona tarda. Avui parlem de notícies de Sant Just, d'aquests moments, com sempre, ha passat per la ràdio al cap de l'oposició local, que és Llorenz Rey, de Convergència, i ha deixat anar a algunes declaracions que repassarem d'aquí uns moments. Diu que està una mica mosca perquè no li fan gaire cas. La oposició, pobre home. També parlarem avui del programa de política general amb el Pau Rama, com, per exemple, com està la política catalana. A més, també tindrem el David Ávila a la secció de tele, que l'Angie Cardenas ja no està amb l'Aruz fent el programa. Què ha passat, Aruz Citys? Ho sabrem d'aquí una estona. El programa del David Ávila a la secció de tele. I a la segona, ara, noves tecnologies amb el Gimenez, l'Angie Alcornejo al món dels videojocs, i també tindrem el món de la Gina amb notícies curioses, amb la Gina Hardster. Tot això avui, a la penya del morro i com sempre, al Facebook i al Twitter, la Cristina Vargas. Cristina, bona tarda. Perdona. Bona tarda. Bona tarda, sí. A la penya del morro és un programa amb més morro que penya. Avui, de mi, penya comú. Comencem, però, com sempre, repassant el més comentat a Twitter, en aquesta xarxa social. Així em servei d'excusa per saber què ha passat el nostre voltant. Avui ha sigut també tendint tòpic, i el més comentat a Twitter, Shirley Temple, perquè la nena prodigi i color infantil de Hollywood a mort. Avui, als 85 anys, a Califòrnia. Sí, la trio nord-americana a mort a casa seva, a Utsa i a Califòrnia, amb pauses naturals i envoltada de familiars i personals sanitaris, segons han confirmat fons familiars. De ben petit, amb només 3 anys, va començar a actuar imitant les grans actrius de Hollywood dels anys 20, però, gràcies als seus dots com actriu ballerina i cantant, ben aviat es va convertir en una estrella mundial en pel·lícules com Bratt Eyes, Estan a Panzer o Carly Chop, entre altres, i gràcies a les quals va ser, i és encara, l'interpret més jove en rebre l'Òscar juvenil amb només 6 anys. Un Òscar juvenil, perdona, en categoria que es van inventar per ella, no? Perquè ja no sé si hi ha algú més a la història. Ara ha rebut un Òscar juvenil amb 6 anys. Ho desconec. De totes maneres, la seva imatge de nena innocent no duraria per sempre, i amb 22 anys es va retirar formalment del cinema, però no de la televisió, on va aparèixer fins al final dels anys 60. Ja ha anat a adulta, va iniciar la seva carrera diplomàtica, i va arribar a ser ambaixadora dels Estats Units. En els seus últims anys es va dedicar a col·laborar en la lluita contra el càncer, després d'això sí, de superar un de mama, i a revisar el seu llegat cinematogràfic, que va explicar la seva autobiografia Child Star. Ara veig que era com la Marisol de Hollywood. Què diu la gent? Per exemple, Siegfried M. Wolf. D'esquena, si en pau, Shirley Temple, l'única persona que es va deixar fer fotos als 10 anys. Un altre comentari és el Federico Dada. Sí, un Òscar el sis, però Shirley Temple va ser més que això. Va ser prògher de Vietnam, funcionària d'Arliga, Nixon i Bushpara. I Tiro, que diu, en una de les seves darreres aparicions, Shirley Temple seguia brillant. En fi, gràcies, Cristina. A la segona hora repassarem l'endintòpic Infanta, perquè és ara, i ens veiem després, ara, però, a les notícies de Sant Just. La vella del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Espet. Parlarem de la cuina Miracle, que ja té topler, en el seu taller de pastisseria casolana. A més, també, de transport de Sant Just, perquè de línia deu incorporar un vehicle i brita la seva flota. Però, abans de tot això, parlem de Política Local. El portaveu de Convergència i Unió Llorenre i assegura que està cansat d'algunes actituds del govern municipal. Llorenre i que s'ha posat la seva xupa de cuero. I diu que ja n'hi ha prou. Soc un cop de puny a la taula, ningú l'ha escoltat quan estava, però està enfadat l'home. El portaveu convergent ha tornat a denunciar que els partits que formen part del govern no compten amb els grups de l'opurició de decisions. Carme Verdoi, també és informació de tot pla. I un dels últims exemples és la comissió de seguiment del cadastre. Uns plens enrere, recordem que es va crear una comissió de seguiment de la pujada del valor cadastral. I segons Llorenre i la idea era consensuar alguns aspectes, primir amb els grups polítics com CiU, i després amb les associacions de veïns. El portaveu de CiU assegura però que l'Ajuntament va decidir informar directament les entitats veïnals, sense comptar amb l'opinió del seu partit. A la primera vegada que es protesta, des de CiU, parla manca d'informació entre l'equip de govern i els partits de l'oposició. I a més Llorenre apunta que està cansat que es malinterpreting les intencions de CiU des del govern. Si et sembla, podem sentir actituds. Escolta-lo, sí. Actitud. Tot es malinterpreta i totes l'intenta buscar... Jo crec que la gent del govern té la imaginació que l'oposició està per fer oposició, sí o sí. Jo, per mi, tinc un concepte de la oposició, que és el col·laborar. I m'emprenya molt quan... El senyor Alcalde, moltes vegades, que està disposat a fer de mestre d'escola dels anys 50, ja renyava a tothom, t'acusa de posar pals a les rodes quan mai a la vida. He posat pals a les rodes. Mestre d'escola dels anys 50. Josep Perpinyà, no me l'he imaginat mai així, però... Divendres bé l'alcalde de ràdio. Ah, molt bé, sí. Aquest all, a veure què opina de l'alumne repellent, que té classe. En tot cas, en Llorens Reia, te'n recorda, que no es tornarà a presentar com aquest de llista a les eleccions responsibles del 2015, i ha explicat que hi ha un procés obert en el si del partit per triar el candidat i que es coneixerà aviat. Ah, atenció, perquè Convergència i Unió s'enjust busquen candidats. No, no, és una llista oberta, que tu diguis que vull presentar. No, no, jo sé, però estan buscant, no tenen algú del partit, algú de dins, eh, algú de dins, qui serà? Quin misteri. No ho sabem, no ho sabem. Hi ha algú ben posicionat, per exemple, el número dos de Convergència qui és, el coneixem, no ho sabem. Investiguem-lo. Ara el president és Miquel Obrador, que també hem sentit diverses vegades al Clé Municipal, diria que el número dos és l'Aia Flutat, si no m'equivoco, que em porto una vegada, però no sé si tindrà a pas a veure, perquè el portareu també és Llorens Reia. Estarem atents, d'això, els pròxims mesos segur que en sortirem. Perquè les eleccions són d'aquí un parell d'anys, o l'any que ve? No, l'any que ve. L'any que ve, ja. D'aquí un any i pocs mesos hi ha eleccions de Sant Just, com a totes les municipis de l'Estat espanyol, i vaja, veurem què és el que passa amb Convergència, i a les altres, i tant, i tant, i tant. En fi, canviem de tema, continuem parlant de coses de Sant Just, parlem ara d'actes culturals. I tant! Vaig de culturar, agafat amb pinces, però, vaja, no ho ha exit de cuina miracle en el seu taller de pastisseria casolana, poca broma. S'han convertit les places pel curs, que es farà demà, i fins i tot hi ha una llista d'espera de massa, a prendre a fer un sàcher de xocolata i un pastís de formatge. Mmm, que bo! Sí, obre la cana, eh? Ah, sí. Són 12 persones les que faran aquesta classe i la llista d'espera, potser la setmana que ve s'ha d'obrir un grup per acollir aquesta gent que s'hi ha apuntat i ha quedat fora de lloc. En tot cas, demà es parlarà de rebosteria, que segons mira que la Serra la clau, una mica és ajustar les quantitats dels ingredients i conèixer bé el forn que utilitzes per cuinar. Aquests cursos teorico-pràtics de cuinar miracle tenen molt èxit entre la ciutadania Sant Just, que el de demà és aquest de pastisseria, el gruper serà sobre poma, més endavant, hi haurà un curs de tapes, que sembla que no hi haurà un màxim de places, vull dir que serà més fàcil d'entrar-hi, i un altre de menjar vegetarià. Ah, molt bé, eh, tot això a la cuina miracle. Dois que bé que avui mig... Efectivament, el secret està en els ingredients i amb la quantitat. Ajustar els ingredients i el forn. Com més xocolata, com més xocolata, millor. Bum, bum, bum, bum... Ara, per l'Ajuntament. Bé, atenció, perquè parlem de transports, la línia L10 de Sant Just incorpora un nou vehicle híbrid a la seva flota. Què vol dir això? Ara ens explicarà la Carme Verdoi, que es tracta d'un autobús amb motor de tecnologia híbrida diès a l'elèctrica. L'L10 és la línia que va des del Prat fins a Sant Feliu, passant per Sant Just. La mesura serveix, també, per minimitzar l'impacte ambiental i millorar la qualitat de l'aire. Carme Verdoi, que està molt implicada amb tot aquest tema de transports. Potser coneixereu o recordareu l'L10, perquè és el que arriba ara més llui, també. Sí senyora. Això va ser una novetat que va començar el novembre. Doncs ara l'L10 té un nou autobús, i, com deies, és un vehicle híbrid, que és això que ha explicat un autobús que fa servir un motor de tecnologia híbrida diès a l'elèctrica, que és una novetat que forma part del compromís de l'àrea metropolitana de Barcelona, per oferir un cerder de transport públic sostenible i de qualitat. Aquesta manera que fa és minimitzar aquest impacte ambiental, per tant, contaminaments, i així millora la qualitat de l'aire. Aquest sistema, de fet, s'està estrenant als autobús metropolitans de la ciutat de Barcelona, i ara arriba a la línia de l'L10. A línia dels processos de desacceleració i frenada per recarregar bateries gràcies a un sistema de frenada regenerativa. Bé, queda dit i queda comentat. Gràcies, Carme. De res. Un quart de 6 de la tarda. Bé, com a la música? Bé, efecte. Molt bé. Recordeu que teniu més informació. Ara mateix, a radioderburn.com i a partir de les set, els enjuus, notícies, edició, bestra, bona tarda. Que vagi bé, i nosaltres som una posa per la publicitat, i d'aquí uns moments, amb el Pau Rama, parlem de política, perquè una setmana més la política catalana té entre els seus temes la consulta i la independència. De fet, comença a haver-hi moviment en els tràmits per fer la consulta de forma legal i segueixen les queixes de les decisions judicials contra la immersió lingüística. Em parlarem d'aquí uns moments amb el Pau Rama, després de la publicitat. Gràcies, Pau Rama. T'ho faré el millor que li pots demanar a un club, aire pur. I pots fer de tot, tenis, escoaix, gol, yoga, spinning. Si el teu repte és aprendre a jugar a Padel o iniciar-te amb pilates, et regalen dues classes amb un professor. Però jo el que vull és posar-me en forma. Cap problema, el Club Ciutat Diagonal t'ofereixen un pla d'entrenament personalitzat segons els teus objectius. I si t'inscrius ara, et fan un 50% de descompte en la matrícula. Jo no em puc informar. Només has de trucar al 93 473 96 71. Club Ciutat Diagonal. T'ho faré el millor que li pots demanar. Aquest dimarts, a les 10 d'Odespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esberto. Sóc Jaume Salón-Coll, farmacèutic del que retodona número 3 de Sant Just i envio una salutació a la penya del Morro. Molts petonets des de la botiga Otón de Sant Just per la penya del Morro, a la ràdio, i que tot vagi molt bé i molts altres. El centre de la llaneria Bers saludem a la penya del Morro. Bon Nadal! Bona nit! Bon Nadal! 5 a 8 de la tarda. Benvinguts a una altra capa de la penya del Morro amb el Pau Ram, parlant de política, Pau, bona tarda, com estem? Bona tarda, però no me'n recordo. Què vol dir? Fa com la infanta, que no se'n recorda de res. La teva secció de què va? És que no m'he consta. Però avui, de què parlaràs? És que jo confia ben ordre en Garín. Bé, Pau, no sé, la veritat és que has portat guió, com a mínim? Els papers que m'han donat els meus advocats. Avui serà una secció difícil, eh? De fet, jo no faré com el jutge Ruz, que estaré 8 hores. Ara, Castro. Ara, Castro, qui és el jutge Ruz? El que és el cas de Barcelona. Com fa a Barcelona, és l'infanta. No és tan poc que sigui el jutge... Ah, va, va, va. Doncs el Castro, jo no seré com ell, estaré 8 hores esperant les respostes sense cap mena de sentit. Com em pren el pèl, davant meu, Pau, o llors, o poses les piles, o... No sé, ja pots agafar i marxar per la porta. Em basaràs al sou? Què? Em basaràs al sou? No, com a la infanta, per exemple, no se li pot dir a la infanta. No se li pot dir, escolti, senyora, com no em trec de com idiota, o si no... Perquè, a més, el jutge no va parar a tota l'estona de dir-li que sàpiga que vostè pot no contestar. Té dreta, no contestar. Tothom és com imputada. Tu, com a col·leure el programa, tens dreta, no contestar, també. Ah, molt bé. En fi, abans de començar a parlar de la política catalana i també sobre l'infanta i l'espai de quadratura testicular, hem de començar per una fe de rates, perquè, Pau, la setmana passada vam tenir una discussió aquí amb la Cristina present sobre si... Discussió, una discussió. Sí, un comentari. Un comentari i una discussió, no? Sobre si el Liva de Luxa existia o no existia. Era superreduit i nosaltres érem de Luxa. I no, és tipus general. Ah, tipus general. Però el Liva de Luxa va existir en algun moment, no? Sí, sí. Justament, com a enviat, em va sorprendre, perquè tots dos tan segurs vau dir que sí, que hi havia alguna informació. I resulta que sí que va existir Espanya durant molts anys, però que va ser la Unió Europea qui va decidir treure'l, no? Perquè considera que és competència de l'Unió Europea, precisament, i no del govern. En aquest cas, va existir i s'utilitzava, en aquest cas, per productes de Luxa, com podria ser a l'or, les joies... Ja té, per exemple, no? Jax, jax. Les obres d'art, en aquest cas, els cotxes. Tot això, en principi, a Espanya, com només podia haver-hi un tipus general, i un o dos de reduït, en aquest cas, el reduït i el superreduït, doncs, el 1993, l'Eurosona va determinar que s'extingís aquest tipus de Luxa, tot i que va existir fins al 1986, però a partir del 1986 es va reduir únicament als automòbils, 100 del 33%, i cap al 1992 va passar al 28%. D'aquesta manera, el 93 es va eliminar totalment, i d'aquesta manera ens quedem amb el tipus general, el reduït i el superreduït. Doncs jo em pensava que tampoc no feia tant de temps, aquest de Luxa, ens hem de remuntar quasi bé, més de 20 anys, 20 anys enrere. En fi, passem ara a la política catalana, va. Perquè una setmana més té entre els seus temes la consulta i la independència, comença a haver-hi moviment en els tràmits per fer la consulta de forma legal, pau, i segueixen les queixes a les decisions judicials contra la immersió lingüística. Com ha estat tot plegat, a veure? Sí, per exemple, somescola.cat convocava una mobilització davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en favor de la immersió lingüística, i tenia el suport de la Comunicació Unió Esquerra Republicana, PSC, iniciativa i la CUP. Per la seva part, passejar el tema independència, Joan Rossell, el de la patronal, demana diàleg, no veu independència de Catalunya a Europa per enlloc, i diu que la majoria dels catalans ni se'n vol anar ni ens volem anar. Què fan els partits polítics respecte a aquest tema? Doncs les forces polítiques segueixen sense grans canvis. Durant la illaïda, ha vist que la paciència de si ho s'acaba davant la falta de diàleg del govern, i tant durant com Santa Maria, coincideixen que no hi haurà reunions pactes entre Amas i Rajoy a court termini. En paraules de la vicepresidenta, Rajoy no suplanteja. Llavors, el govern central segueix amb la seva política de l'immobilisme, tal com ho demostra de Gingdos, davant dels mercats quan recorda que no hi haurà ni referèndum ni independència. De fet, aquest immobilisme es trenca en el Congrés dels Diputats per això, no? Exacte. Una mica de moviment sí que hi ha hagut. Perquè, a la més al Congrés, ha acceptat la tramitació parlamentària de dues proposicions de llei que soliciten cas de llei i a la generalitat la competència per convocar una consulta. Després m'imagino el resultat, però almenys ho han acceptat. Que sí, que sí, que sí, que sí, que problema, que endavant, que no hi ha cap mena de dificultat. Bé, si llevia la petició del Parlament, per què s'han fet aquestes proposicions de llei per això? Perquè la quarta de debat de les iniciatives, i aquest tema podria allargar-se fins al setembre. Per tal desil·litza el procés, s'ha fet d'aquesta maneta, i el ple podria celebrar-se entre el març i l'abril. Bé, quines són les... Tu creus, eh? De quins mesos estem esperant aquestes resolucions des del Congrés, que ens diran que no. També hi ha la llei de consultes, que s'aprovarà des del Parlament, la tombi des del Congrés, però el Parlament de Catalunya... Però de dues formes, el Parlament de Catalunya sí que aprovarà una llei de consultes catalana. Però la tombaran. També la tombaran. Llavors, en aquest punt, què és el que passarà? Perquè ja ens veiem com a la primavera, no? Estarem a la primavera o...? No sé quan estarem, ja. Però, a veure, jo crec que legal, difícilment, hi haurà consulta. Ara mateix, tal com estan les coses... Què vol dir legal? Vol dir acordada amb l'estat espanyol? És que perquè sigui legal ha de ser acordada, perquè tal com estan les coses ara mateix... Perquè sinó que és una consulta, sinó que és una enquesta. Llavors ja no és una consulta, sinó que és una enquesta catalana. No és una consulta, toquen els interfonos... A veure, torna el present de la Generalitat. Que sigui legal vol dir que sigui acordada amb l'estat. Perquè aquí a Catalunya s'han fet moltes consultes a Barcelona, sobre si la gent volia que el tramvia passés per la diagonal o no. Però aquestes són consultes municipals, i per fer-les, els municipis han de tenir... No sé exactament com són, però la consulta ha de ser respecte als interessos municipals. És una cosa més complexa, i la independència ha de ser bastant fora d'això. Tot i que Aréns Amunt s'ho va fer d'aquesta manera, que no era directament l'Ajuntament, que eren uns altres... És a dir, manera així és legal, però no directes. Es podria fer una miqueta, però no consulta així, com Déu mana. Déu ho veig difícil. Bé, camem de tema, parlem ara del cas Nos... ...i de la Infanta. No sé nada, no me acuerdo, no contesto. No puc, del senyoria. I saps de què ha passat? Va menar... va menar, diu el jo qui jo, va anar a declarar al jutjat la Infanta Cristina pel cas Nos... Com va... Jo no vaig anar, eh? Perquè devíem ser els unics, mitjans de comunicació, que no hi eren. Jo no hi havia centenars de persones... Precent podien ser?Sí, en fi, una autèntica bogeria. Com va anar, a veure, Pau, posant-se en situació? Finalment, la Infanta Cristina va baixar la rampa en cotxe, que va passar. Va fer uns pasos, eh? Sí, entre 11 i 14... A veure, una cosa, a veure... El tema és que hi havia tants periodistes i tants mitjans de comunicació, que a veure, sí que és noticiable, i que és un fet important, a la història de la corona espanyola, que vagia a declarar al jutjat una membra de la reialesa. Però, clar, tampoc no té més. Va baixar del cotxe i entrava a la porta. Però què passa, que hi havia tanta gent que ha d'informar d'alguna cosa? I, clar, es va dedicar a comptar, per exemple, en tantes tonteries, quants pasos havies fet la Infanta, des que va baixar el cotxe, fins que hi hagi els jutjats? O, per exemple, com li van anar l'avió, el viatge... Hi t'han tancat les imatges?Sí, sí, sí. En fi, bueno, és el que passa quan tens tants periodistes, permetre quadrat en un lloc, que ja... tu com tu... Estàs vigilat per tot arreu. En fi, digues, Pau. Va entrar, no?Què? Va entrar els jutjats, la Infanta, i què? Va anar a declarar com importada per suposats delictes a frau, fiscal i blanqueig a capital. Què va dir la Infanta? Tot i que ja ho sabem, Pau. Doncs, bàsicament, res que no sabéssim o poguéssim suposar. Ell ha confiablement anar al seu marit, l'ordengar-hi, i un com més ens trobem davant la classica de defensa, que ja ho han fet així, la conya de preguntes incòmodes. Doncs, en diverses ocasions va repetir, no ho sé, no me'n recordo, no m'he consta, i d'acord, amb alguns lletres... No sé nada, que això passa molt, també, no sé nada. De les poques coses que sí que va dir, és que ella sí que sabia el que feia el seu marit, però, en aquest cas, el que feia a Neixón, no, el cas no, per tant... De fet, ella fins i tot es coneixia que el despatxenós estava dins a casa seva. Sí, les trobo una mica contractòries, no? A banda del no sé, no me'n recordo, etcètera, etcètera, les poques coses que va dir... Van ser com una mica, no ho sé. Estava consellant per si és uns bons advocats, ella sabeu el que fa. En fi, digues, Pau, anem al tema. Sí. Escolta, que el 95% de les preguntes van ser contestades amb evasives. I la infanta va reconèixer que hi ha el rei, va dir a Ordan Garín, a través del compte de Fontàu, que decideix l'institut NOS, i que els hi va prestar 1,2 milions que pensa tornar-li. Quines són les condemnes que sembla ser que demanarà el fiscal segons han publicat alguns mitjans? Per a Ordan Garín es demanen un total de 17 anys a presó, que serà el total de la suma de les condemnes als diferents elictes que se l'acusa. No són rumors, això és el que es diu que el fiscal demanarà. D'acord. Llavors, Diego Torres, 15 anys, la seva dona quedarà sense acusació, Jaume Mates, més de 5 anys, i respecte a la infanta Cristina, ni l'advocació de l'Estat ni el ministeri fiscal pensen acusar-la, però el fiscal ja ha dit que si Ordan Garín és condemnat, li exigirà 600.000 euros a responsabilitat civil. Per tant, a hores d'ara, el màgin que es pot afrontar la infanta, m'agrada tot el que ja s'ha demostrat, 600.000 euros de responsabilitat civil. És el màgin... No, perdona, Jaume, ja... No sé si trobarà alguna cosa més. En fi, però perquè si el fiscal es va posar a la imputació de la infanta, ara li pot demanar responsabilitats fins a 600.000 euros a la infanta. Bona pregunta, i m'agrada què va la fàcil. Te l'has fet a tu mateix per estar al guió, però vaja... Bueno, qui es quita aquesta pregunta? Es té unament brillant. D'acord amb l'article 122, el Codi Penal. Diu, el que porti tu lo lucrativo hubiere participado de los efectos de un delito y falta está obligado a la restitución de la cosa o al resarcimiento del daño hasta la cuantía de su participación. En pocas paraulas, l'enriquement injust hasta castigat. Bé, això queda clar. Com comença a ser habitual en el tracte de la monarquía i hi havia crítics de la corona? Els crítics de la corona, que diuen de tu plegat, Pau? Doncs algunes fases eren enginyoses com Cristina Bonbon, perquè no nos haces un talón. Oh, molt bona! Molt bona, clar, això perdona, és la gent que estava fora cridant, no? Exacte. Tocant la butxina, que des de dintre del jutjat, se sentia. D'altres es donava suport al jutge Castro, i unes altres eren Dignasio i suporta a la tercera República. Bé, per cert, que hi ha un vídeo que no sé si n'has parlat d'això. Sí, però és per al premi de quadratura testicular. Ah, o sigui, en contravem parlant d'aquí uns moments, no? Exacte. Vinga, doncs passem a l'espai de quadratura testicular. Bé, avui comencem pels vocasses de la setmana. Segons el teu criteri, Xavier Trias, alcalde de Barcelona, ocupa aquesta important posició, no? No matem el missatget, el com dic, no matem el missatget. Xavier Trias fa saber que la Generalitat es gasta cada 300 milions. En estacions de tren, sense trens. Ah, molt bé, un aplaudiment, un aplaudiment... Bueno, primer per Xavier Trias per a veure si l'he escapat, potser, això. Jo no sé, però jo denunciava. Jordi, què dic, clar, que aquí els té quadrats és el que va dir senyor aquest projecte. No passa el missatge que és Xavier Trias. D'acord, d'acord, en fi. Destraquem també que el govern de la Generalitat ha mostrat diferents vies per fer la consulta, l'última ve de Francesc Combs que ha dit que contemplen que el canvi de status a Catalunya sigui decid per al conjunt dels espanyols. Opció després desmentida per Mas. Llavors, en aquesta posició, el govern central, que ja sempre ha recordat que aquests temes són de tots els espanyols, algú podria pensar, home, els agradarà aquesta última proposta? Doncs no. També els han tancat la porta, aquesta última opció, i han cridcat els seus Baivenes. Alguna altra cosa estacable sobre el Partit Popular, per exemple? Sí, què diu? Maria Dolores de Cospedal ha parlat sobre el cas Gurtel, i tot i dir que és una trama de persones que s'han aprofitat del PP, recorda que ella ja ha demanat perdó que el president d'Estemadura ho tornaria a demanar mil vegades. I respecte, a Bárcet, es diu, que hi ha un senyor a la presó per temes personals, i per què tu no ets fora d'Espanya. Ja, ja, ja, ja. I seguim amb el PP. El president d'Estemadura també s'ha anat de la llengua, i s'ha demanat perdó per dir que el finançament autonòmic no pot ser un mercat de jueus. I aquí a Catalunya, Boy Ruiz, va ocultar el Parlament 650 casos de malnutrició infantil per motius econòmics. I això se'l surt perquè la resposta que va donar el conseller a les diputades del PSC Geli i Granados limitava a 10 casos, i la resposta al sindicat de greuges a l'Eva la Xifra. En fi, no només aquí, passen coses a fora, també. A veure, anem, per exemple, a la secretària d'Estat adjunta de les Estats Units per a Europa. Sí. En una conversa telefònica sobre Ukraine, amb l'embaixador dels Estats Units en aquell país, va dir la Unió Europea, que és foti, i sense moren els Estats Units, una o no és a criticar que en aquest país, els Estats Units, els nens no tinguin accés. No és un esconders ni a ser-se contes a la capotxeta vermella, però sí a armes com els rifles. Bé, són denúncies, eh. Denúncies de ONG, que també estan als Estats Units. I, de fet, per qui són els... Ara és quan has de posar el tall? Ah, el tall que m'has passat, de les dues generacions. Exacte. Ah, molt bé, molt bé. Perquè és el guanyador. Era guanyador, és el guanyador. No, va, va, d'acord, està bé, Pau. Està bé que m'ho diguis ara en directe, perquè així... Bé, això fa falta d'escura. És espontània i tal, no és exacte. Allò que t'ha apuntat el guió, digueu a quan toqui. Bé, que són els dos quadrats de la setmana, per qui són, Pau, per això dius? Sí, són per Javier Ortado, un militant del PP, que, amb menys prou, convidava abandonar l'edifici a unes pro-abortistes amb la frase a la dutxa. I quan una noia se li va encarar i li va dir, ets tu el que fas pudor, la resposta va ser, ets molt lletja, potser t'hauria d'abortar per malformació. Bé, l'escoltem a l'èxit de noves generacions del Partit Popular. De fet, aquest tall és del Rojo Vivo, programa del Matín de la Sexta. Presidente de noves generaciones de Tarragona, Javier Ortado, un pieza. Hay una concentración de protesta contra la nueva ley del aborto y les empiezan a decir a los hombres y mujeres que protestan contra la nueva ley del aborto, venga, a las duchas, a las duchas. Y es más, cuando una le responde y dice, tendrías que haber abortado. La ducha, la ducha, tos a la ducha, tos a la ducha. En cap éste eres tú, no no sobra. Tu eres el que penses. Mira, aviam, guapita. És mi fe, que t'ho he d'abortar. Bé, en fi, una pixada fora de té és espectacular. Però que no ve, aquesta no cagada. Sí, tenia una càmera davant aquest home. En fi, com deia un l'altre dia a Twitter, aquests són els futurs dirigents del Partit Popular. En fi, passem ara a l'espai de Humorista. Vols dir que el PP ja s'ha desmarcat d'aquest senyor? Ah, ho has dit? Humorista per sorpresa. Bé, acabem amb aquesta secció a l'Espella Política amb el Pau. Abans de passar la tele amb el David Ávila d'aquí uns moments, últims minuts ja de la secció. Com sempre, acabem parlant amb l'humorista per sorpresa del PSC. Exacte. Pere Navarro, avui també? Sí. Pere Navarro ha fet una reunió a la qual no han assistit els diputats que van trencar la disciplina de vot, i ha demanat als seus companys que defensin amb orgull el programa electoral. Pregunta jo, quin programa? El mateix que van defensar els tres discurs i ara han estat suspesos. També va demanar que defensin que el federalisme té un procediment clar i transparent. Jo no dic que no, que no el tingui. Però de moment no ens ho ha explicat. I ara permetem-vos que us faci una pregunta. Ah, sí, la mala que vulguis. Des del govern central creieu que s'està fent un procés centralitzador o descentralitzador? Totalment centralitzador, però vaja, això no... Com pot ser això? Com pot ser que una persona de la ràdio que ha d'informar la ciutadania s'hi intenta desinformar? Perdó, perdó, és com a opinió personal, ho deia. Doncs no, perquè ara mateix no ets persona. És el director del programa. Què? Què passa? Doncs que has d'estar informat. Tu no escoltes a la líder del PP català? Eh, el líder sense camatxo? Exacte. Ara fa dies que no... no fa dies que no l'esgoldo. Doncs escolta-la, perquè ha dit... El govern d'Espanya està impulsant el procés de descentralització més gran de la història. I té raó, gràcies a aquest govern, una bona part dels catalans volant la independència. Més descentralitzat, que això no pot ser. És veritat, té en raó, té en raó. En fi, per acabar, t'agradaria parlar de Pepes Rubianes? Sí, perquè el període que ha iniciat una campanya per fer que l'Ajuntament de Barcelona posi el nom de Pepes Rubianes a un dels seus carrers. Home, nosaltres ja en jederim, eh? Ja ho podem. En jederim, ja. En fi, al final no has parlat del vídeo. És que era això. Era el que era això. Però el senyor aquest que parlava, amb aquests joques que havia de parlar, això era un tall de so. No, el vídeo de la infanta volia dir jo. El que s'ha pintrat. El que s'ha pintrat. Els meus advocats que van ser-hi presents a la sala van poder gravar la declaració de la infanta a través d'un... Això vostè investiga els jutges a casa? Això és una cosa important. Perdona, perdona, t'enfadis. Perdona, però jo sóc qui selecciona els temes, eh? Sí, sí. Què passa? Com que teníem el tall del vídeo, deixem posar-lo un moment d'estona. Ah, el posa? Sí. Què passa que... No s'entén res, eh? La qualitat és lamentable i la veu també. Però vaja... No apareix? Sí. Sí, però per la ràdio els subtítols costarà veure-ho. Sí, això sí. Us heu de proposar una mica la ràdio o la webcam, en aquest cas? De ningú. Diu-ne, de ningú. Diu-me, si no m'equivoco contra el matrimonio amb el senyor d'un tancarino el 4 d'octubre del 97... Això ho sap tothom, perquè va sortir a la ola i a lectures i a tot arreu. I a la tele. I a la tele, també, que ho van demanar en directe, de veritat. Diu-me, sabe que el constituiràs o sea mercantil con su marido... En fi, és un vídeo que dura 5 o 6 minuts, que està a internet, eh? Se'l voleu veure. El que passa és que hi haurà conseqüències, perquè se suposa, que és un advocat que... Mira, se sent més la gent de fora que estava protestant, que no passa el que estava passant a dins. Doncs això, que és un advocat, que Cristina ho ha comentat abans, no? La policista darrere, per saber qui pot ser. Sí, en principi... A veure, no és un advocat. Suposo que podrien arribar a ser dos persones, en aquest cas, un home i una dona advocades, que estarien en substitució d'un dels advocats de l'acusació, però que considereixen, també, amb les sospites que té el jutge Castro, de totes maneres, encara no hi ha res clar, i, per tant, de continuament investigant. La policia ha enviat aquest informe, amb aquestes sospites, ja, al jutge de Palma, al jutge de Guàrdia, i en aquest cas, ara seria qüestió de què. El jutge de Guàrdia, doncs... Digués, quin jutjat d'instrucció li tocaria fer les dil·ligències sobre aquesta investigació? No, el rei l'intòpic de segona... Sí, de segona, que l'acabo més o menys explicant, però... Abans d'haver fet la primera pròpia que hem fet xerri-temple, totes les formes en podem parlar amb l'Oriol Jiménez, per exemple, a la segona hora de noves tecnologies, de quins dispositius, avui en dia, permeten entrar a una sala on hi ha 40 persones, i, a més a més, on em sembla que van... Com es diu això? Que s'hauria d'ho queixar a tothom. Sí, van passar a la majoria, en principi, tothom hauria d'haver passat, perquè la infanta no va passar, però, en principi, se suposava que a tothom passava per l'art de seguretat, i, per tant, es podia detectar si portaven les tauletes al mòbils, que ja el jutge va d'acre-taca, s'haurien de deixar... Però, avui en dia... Avui en dia, això serà molt bé l'Oriol, que la mare ha sentit tot en anells, per exemple, o amb botons o corbates. En fi, en un bolígraf, també. En un bolígraf, també. En fi, pau Ram, moltes gràcies. Fins la setmana que ve. Que vagi bé, recordes plogues, eh? D'acord, els he dit una tècnica per tècnica. Som una cosa per la publicitat, i aquí uns nomenys amb el David Ávila, parlant de televisió. Fins ara. Tàdiut Castell, 98.1, Tàdiut Castell, 98.1. Com portes els propòsits d'any nou? Bé, però això de fer esport encara em costa una mica. Això és perquè encara no has provat del club Ciutat Diagonal. En plena muntanya de Collserola, t'ofereix el millor que li pots demanar un club, Aireport. I pots fer de tot. Si el teu repte és aprendre a jugar a pàdel o iniciar-te amb pilates, et regalen dues classes amb un professor. Però jo el que vull és posar-me en forma. Cap problema, el club Ciutat Diagonal t'ofereix en un pla d'entrenament personalitzat segons els teus objectius. I si t'inscrius ara, et fan un 50% de descompte en la matrícula. Jo no em puc informar. Només has de trucar al 93-473-9671. Club Ciutat Diagonal. La Mireia va tenir un accident de moto als 25 anys, anava d'acompanyant i es va quedar per a plègica. No costa res fer un gest de posar-se un cinturó, no costa a gens cordar-se un casc, i tampoc costa res tornar a caminar a casa, cosa que jo ja no puc fer. La meva vida als 25 anys es va quedar allà, a l'esfalt. I allà es va quedar. No té res a veure amb la que tinc ara. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Fins ara. Moltes gràcies. Sígui, comencem tota la tarda, ja tenim el David Ávila per parlar-nos de televisió com que de setmana, David, bona tarda. Bona tarda, com que de setmana, no, eh? Ben tornat, ben tornat, eh, perquè la setmana passada vas fer campana. Ai, ai... Què va passar, eh? Què va passar la setmana passada, que no vas poder fer la secció... Mira, jo què passa? Aquí hi ha com un dalt de baix als mitjans, TV3 s'ha d'agafar, que t'has vingut a rellisar d'agafar... Ah, l'Andreu està malalt, l'Alfonso es posa malalt... Ah, sí? Està malalt, l'Andreu? Sí, aquest dia està malalt, no, al programa, no ho dic. Ah, jo deia jo, que feien les pròpies aquells del Pòker molt d'hora, a la sexta d'avui. No, no, no, no, t'ho sento alberto. Ah, t'ho sento alberto? Perdó, perdó, no l'he vist. No l'he vist. Estic alberto, estic alberto, estic alberto. No, t'ho volia dir una cosa, que és que la setmana em poden no vaig poder venir, perquè jo em guanya molt bé la vida aquí a la ràdio. Sí, bueno, com t'has conegut una cosa... Però, escolta, ja t'han entrat en truquen per fer altres cosetes. I em van trucar per fer d'animador... Què dius? De públic? No, de públic, no, d'un públic molt especial, perquè es dona molt de carinyo que fa 9 menys per guit. Ah, sí? Ah, bueno, escolta, de veritat, de veritat. Amb tot el respecte, a l'interès... No, no, és normal, normal, perquè... És una secció de tele, aquesta, com veus tu, és una secció de tele. Això ho han dit a fora d'antena, que és una secció de tele, però podem portar del que vulgui. Sí, ah, val, i a més a més, que moltes vegades a la tele has parlat bé de la vida privada, de les col·laboradors i de les persones, doncs mira... És veritat, per cert, David, que... Mira, que parlant d'aquest tema, m'hauria de preguntar-te... Ja sé que no està el guilló, això, eh? Però, sí, Arucitis, ja no hi és l'Angicàrdanes, la dona de l'Aruc, què ha passat? Tu ho saps? Amb ella, ben bé, no ho saps. I en fons, és que fins i tot els col·laboradors no ho saben. No ho saben, ja. No ho saben. És com una amiga amb la infanta, no? No sé, nada, no m'acuerdo de nada. Tu parles amb els col·laboradors i ningú sap res, no, no. I el grup guador tampoc ningú sap res. No, no, no. I el col·laborador... Mira, et direm una cosa que no s'ha dit als mitjans i tinc permís per dir-ho. Oh, oh, oh! A veure, a veure, a veure, a veure, què serà? Exclusiva? Dimecres passat. Exclusiva. Dimecres passat, al matí. Sí. Arriben els redactors i se'ls diu... s'ha quedat el programa. Oh! Dimecres passat, a l'Arucitis, arriba els redactors i s'ha quedat el programa. Oh, oh, oh! S'ha quedat el programa. I què, i què? Ho dic perquè jo vaig anunciar a través de les xarxes socials i després es va desmentir. I vull explicar ben bé com van anar. Explica-ho, explica-ho. Van trucar la redacció, ahir van trucar la redacció. Perdó. Estava amb una tristaria. Van anar a la redacció i els van dir que s'ha acabat. S'ha acabat. Per què? Perquè s'ha acabat i que els redactors seguirien cobrant fins al juny, que és quan s'acaba la temporada. Caram, el va lletxollo. Bueno, sí, els contractes s'han de respectar. És veritat, és veritat. Però el programa s'acaba al juny, no? Sí. El programa... Jo, el paticino, que s'acabarà el juliol. El juliol? Per sempre? No. Jo, el paticino, que sí. Ah, que sí? Jo, el paticino, que s'acabarà el juliol... En fi, últims mesos de l'Aruz. En fi, alguna cosa... No podem estar, 10 minuts... Deixa'm que us expliqui una cosa, això. Doncs se'ls va dir i se'ls va acomiadar. Se'ls va acomiadar tothom. Tot això se'ls va dir que seria un comiat en standby. Però, literalment, se'ls va acomiadar. I tant en standby, perquè al cap de 3 dies ja tornen a estar dos contractes perquè l'Aruz va acomiadar. El problema és que... Amb una altra productora, no? Què? Diu que passem a un altre tema. No, no, no. Escolta, una cosa, en aquest tema... Un moment, un moment, un moment. Amb aquest tema de l'Aruz, hi ha com un secretisme, hi ha com una mena de halo que ningú explica res. Escolta, l'Aruz... No és per res, però parla... Bueno, clar, ell fa el que vol, també, el seu programa, però està tot el dia parlant dels altres. A la tertúlia del cor que té, no? No, jo ho explico. Té problemes de visió. Ha tingut problemes de visió. Fa temps que està sumut. És veritat. I, com que ell, per espants d'ànim, i tot plegat va decidir que plegava... Sí. ...perits, qüestions... La cadena, tant tenen uns x-contractes amb la cadena. Ja. En fi, és com el David... La cadena i la productora... van decidir tornar-los a entendre... perquè, si no, i és el que jo penso, a la productora i a la direcció del programa, havien de pegar els sols i la multa correspondent que els queda per la cadena. D'acord. I el format podria tornar, però amb altres presentadors, col·laboradors... No crec, no. No té cobert. Home, l'Aruz... Escolta, quant anys fa, l'Aruz, que està fent ja l'Aruz Sitis? 12 anys, eh, clar, són molts anys. En fi, doncs estarem atents. David, què és aquesta informació de primera mà? No s'ha dit enlloc. No s'ha dit enlloc. Hi ha hagut gent que ha dit que sí, que és plegant. De fet, molts col·laboradors a través de les xarxes socials es van sent-hi a cúmia, d'acord? Ah, sí? La Laura Lago va dir... Es va dir jo molt de fort, els companys, l'Aruz Sitis... Joan Estín va dir... Això no és un cúmiat, això és un tins aviat. Escolta, que tens un cúmiat de 3 dies, no t'ha comiat. Bueno, exacte. En fi, aquí hi ha particulars que potser no sabrem mai, però... Han estat allà. En fi, va, canviem de temes... Però un moment, un moment. Podem dir la cosa? Sí, és que això no té res a veure amb que l'Àngel Cardenas no estigui del plató. Perdona, eh? No, no, no. No, no, no. En fi, David, va, per canviem de temes i de cas, perquè fa dues setmanes que no parlem de televisió, hi ha un munt d'estrenes per comentar. Va, per quina comencem, avui? Comentem les audiències d'Araí de la Crecòvia, que va anar com un tret, que va anar... Escolta, va tornar el Carlos Latre, el que... el Crecòvia, o el Mossem Lomé? Ha tornat el Carlos Latre. Sí, sí, sí, sí. També el Carlos Latre amb un dels personatges més característics, i que, curiosament, i va donar la popularitat al Josep Lluís Núñez, va ser el Fonsarús. És un cert, clar, tu, escolta. Sí. Doncs va tornar el Carlos Latre, i també va tornar això al Josep Lluís Núñez, i el Mèfic, que a partir d'ara tornarà a fer-lo amb ell. Va fer un 16,8% d'aliència. Això és perquè les vagues, la gent tenia una infertesa de si tornarà, si es feia o no es faria... Per cert, per competir, contraven en els rilluns de la nit, però per competir en Miraquín Baile, a la veió espanyola, que els va molt bé, amb el cantitzant, diu que antenna 3 ha programat de la nit dels rilluns el Corazón de l'Oceano, aquesta sèrie situada al mar, protagonitzada per l'Ànglis Rubio i Lugo Silva. Sí, al final, a força bé, durant aquestes dues setmanes, ahir va deixar d'aliència i va fer un 13,2%. Li queden tres episodis. Mira, anem aviat, durant aquestes setmanes, si m'entenen aquestes xifres, si pugen o baixen. Però quins tres episodis, ja està. Mira com que en Baile li va anar bé la gala i, està funcionant, recordem que... Ai... Bueno... Va començar molt bé, va començar molt bé. Va començar molt bé, no? Sí. Però... Ahir va fer un 13,7% d'aliència. També va baixant. Un altre programa que ha tornat amb Exid, després de dia en la cocina amb Alberto Chicote, també els rilluns. Sí, ha tornat amb Fosse Exid. També durant aquestes tres dues setmanes que no hem estat, va fer un 13,5% i també va baixar l'aliència. Va fer un 11,8%. De totes formes, és un dels espais més vistos de la sexta, no? Sí, curiosament, els arriables són dels dos programes més vistos d'aquesta cadena. Per cert, el programa dedicat als documentals, a la televisió de Catalunya en Prime Time, sense ficció, els dimarts de la nit celebra 5 anys de missió amb una selecció dels millors reportatges escollits pel públic. Dóna'm aquests mesos, fins al final de temporada, podrem veure el públic podrà votar a través de la página web, quins reportatges li han agradat més i quins voldria tornar a veure. Avui vull destacar un tema que a la meva família es toca molt de prop, és el tema de la Polio. És una malaltia dels gossos que hi va haver-hi moltes negligencies d'una malaltia senkisme. Molt recomanable per a totes les persones que pateixen aquesta malaltia i torni a els que estiguin interessats per veure com. Avui, perdón, Polio crònica d'una negligencia és el primer documental d'aquesta best selection dels sense ficció. Per cert, Tele5 ha estrenat la nit dels dimarts de la setmana passada amb el príncipe, amb José Coronado i a l'Exgles. Va anar força bé, va fer un 26,7%. També s'ha de dir que aquestes dades són en trampa, perquè va ser Tele5. Va ser a totes les canals de mediàfec. Tots van fer això? A l'hora, sí. Tots accepta 4, tots accepta 4, i bueno... Una bona jugada, no? Una bona jugada. M'han sumat tots els dades i van fer 25,7%. Jo no vaig a veure aquesta sèrie. Avui m'imagino que hi ha el segon capítol, el que passa és que no el passarà per totes les canals de mediàfec. No, no, no, no. De fet, ja l'esperit de sintetes no hi paraíso he arribat a escoltar. És la mateixa productora? No, no, és la mateixa productora, però el que sí que intenten és recuperar això del tema vinculats de l'Andreu, de la prostitució, la corrupció, la policia i tot. I sobretot el que hi ha és tios molt musculats i molt guapos, sense samarreta, com l'Àlex Montsarles, que és conegut per ser, entre d'altres coses, ser l'excompany de la Xenoa i el Rubén Cortada, que va ser l'aparella de la sira de l'amor en tempo i precostura. David, escolta, aquí només parlem de tele, o sigui, no parlem de tele. No, però ja està sí que hi ha... La sira va fer-la en la sèrie. A la sèrie, a la sèrie, a la sèrie, a la sèrie. Escolta, aquesta cadena també estrena el Late Night, Los Ojos de Belén, que de fet ho podem veure a partir d'avui ja, i caigui jo, també. Mira, Los Ojos de Belén és un programa que es va fer fa dues temporades en la que veiem com Belén es feia com uns reportatges i podien veure el seu punt de vista sobre si se n'anava estúries i feia formatges. Això va gravar-ho fa molts anys, no? Sí, ho van gravar uns quants anys. La temporada passada em van gravar una tongada, però després s'havia d'estar en la temporada passada, però com que Belén també va tenir certs problemes. Ah, no, ara ja es poden dir, vull dir, que ell ja ho va reconèixer, perquè aquestes plenes de contradicció, doncs ara la cadena ha decidit programar. Però l'altra vegada no se matia en el Late Night? No, l'altra vegada ho van incloure dins de Salva Media Look. Ara, intentant esgarre l'audiència de l'Andreu Bonafuente i de l'Alberto Romero amb aquesta nova franja, avui, per exemple, et visitaran Marrakech. Per cert, què parlaves d'Alberto Romero, que està presentant des de quan presenta en el aire Alberto? Doncs sol, des de Dijous. Des de Dijous, eh, i l'Andreu, que està malalt. Avui sabem, sí, perquè és un programa que fan aquí a Sant Just, el plató que tenen al terrat al costat de l'ITV, avui he presentat també Alberto o ho faré a l'Andreu, ja. No ho sé, no s'ha estat ahir. Aquest mal matí, l'Andreu té una roda de premsa per presentar la nova cicle de conferència d'instint al Teatre Paral·lel amb l'Albert Tom. A veure'ns si anirà. En fi, que és millor i que és millor. Per cert, parlem de Teatre. Però dir-vos una cosa, que la malaltia de l'Andreu no ha sigut anàigmàtica perquè Dijous, via Skype, va entre el programa. Ah, bé. I es va demostrar que estava de fònic. Bé, escolta, aquest diner que es torna a TV3, cobala amb Moreno Imanchón, una sèrie que, per cert, s'ha gravat aquí a Sant Just, també. Sí, dir-vos que és una sèrie molt recomanable, que els guions s'estan molt i molt i molt bé, i que m'han molt la pena seguir, que està protagonitzada per Núria Gago, Marc Cartes i Jordi Martínez, i que tracta sobre el dia a dia d'una agència de detectius molt particular. Per cert, que la setmana passada es va estrenar amb un gran èxit, la Voskits, amb Jesús Vázquez al capdavant. Sí, aquest talent xoc ha aconseguit sol·ligrar en xifres amb els vòguls, també ho ha tornat a fer. 26% de xer contra grans programes mítics de la televisió, com tu cara més suena o cuenta. Per cert, ja que parles de cuentament, aquesta temporada ha tornat a la sèrie... Es podria trencar el matrimoni del càntar per la gent que ja segueix? Bueno, no sé si hi ha gent que segueix aquesta sèrie, no? Encara, perquè té... Encara, cada vegada. Cada vegada menys, però mira, escolta, avui per no sé per què tot és com el cíclic, matrimoni que es trenca... Sí, ja ho veig, ja ho veig. Sí, i mira, també hi ha una persona que s'hi posarà entre mig, que és l'Ariad Magil, que, curiosament, aquesta setmana, una parella seva també ha estat notícia, i que ja no són parelles, també. No, que és l'ex parella, exacte, en parlarem. Sí, sí, en fi, tot està interregentat i interrelacionat. Vols que fem una cosa? Sí, per què no parla... Per què no parla d'una de les notícies que has fet notícies des de dijous passat, que, malauradament, nosaltres no en podíem parlar, un dia que vaig venir a fer la ràdio, us vaig dir que volíem donar tot el suport a la periodista Tatiana Siskella, i no en podíem parlar, que li passava... Ah, sí, des d'aquest programa volem recordar la periodista Tatiana Siskella, que, com ja sabeu, ens va deixar el passat dijous. Em fa moltíssima il·lusió tornar a TV3 amb un nou projecte. Aquest es diu suma positiva, haver de dir adéu a una persona que estimem, haver de dir adéu també a una feina, per exemple, d'encarar-se a un sotrac a la vida que no t'esperes, conviure en família. Temes molt socials, temes que segur que tots vosaltres també heu viscut, i nosaltres el que farem és explicar-ho a través d'històries, que podrien ser les vostres, i també a través d'històries de gent que més o menys tots coneixem. I es diu suma positiva perquè en altres fons hi ha aquest punt optimista que t'agrada. Bé, aquesta declaració, sí, de fet, era de la presentació del programa suma positiva, no, David? Sí, les va fer donant un vídeo pel programa de vendes, que presentaven tota la programació, i curiosament aquí parlava d'això dels sotracs, que et pot donar la vida. La seva parella era el projecte esportiu Joan Maria Pou, i al passat moment ell no va faltar a la seva retransmissió, i de va fer un petit homenatge que nosaltres hem comprimit en 20, 95 segons. Fins l'últim dia li va quedar poca energia, però suficient, com per escoltar el partit del Barça. I després del partit, el seu pare li comenta a Tati, Dani Albes acaba de dir que qui no va al camp no és prou barcelonista, i es va fer un silenci de 30 segons a l'habitació de la Vall de Brón, i el pare de la Tati, el meu sogra, es pensava que la seva filla s'havia dormit. Però no, al cap de 30 segons la Tati va dir, ah, sí, ara el Dani Albes ens donarà lliçons a barcelonisme. De fet, la perdista treballava des de feia de 3 anys a la tribu de Catalunya Ràdio, els programes de la tarda. El programa que, de fet, va haver de deixar per la malaltia el passat mes de setembre, no, David? Sí, a finals de setembre el va deixar, i des de llavors el condueix el company David Ocignols. I el passat diumenge també va ser notícia, perquè el cineasta David Tueva se'n va en recordar d'illa, i de la perdista catalana, Concha García Campoy, en el Premis Goya, quan va recollir un dels premis. I al principi del curs perdim-nos a una meravillosa, que era Concha García Campoy, y hace dos días hemos perdido a una que quizá conozcáis menos, porque vais poco por Cataluña, cosa que os recomiendo que debéis hacer, ir más... Y decirles lo mucho que les queréis o les queremos, que ha sido Tatiana Siskella y para su familia, para todos ellos, muchas gracias. De fet, totes aquestes mostres d'efecte de carinyo, que hi ha hagut de suport aquests últims dies, tant a la família com el seu marit, el jo Maria Pau, han estat moltíssimes, moltíssimes, a molts mitjans de comunicació, al diari, ara, que també n'hi va a treballar i feia les seves columnes setmanals. En fi, jo... Hi ha persones anònimes a traure-hi, del Twitter i del compte personal, del Josep Maria Pau a Roa Fodlipau, de persones li han donat suport a través d'aquest compte. Sí, i jo a l'Altati no vaig tenir la sort de conèixer-la, però vaja, també m'imagino que totes aquestes mostres d'efecte, i també aquesta serenitat, que semblava que el Pau l'altre dia parlava fent la retransmissió, David Truéva també tenint un record per ell, i en fi, tanta, tanta, tanta gent, també diu molt d'aquesta persona, i ara escoltàvem amb el programa de Suma Positiva, que ella mateixa té la sensació que també era realista, del que estava pensant, i també ella va preparar a tota la gent que tenia el seu voltant per si malauradament arribava aquest moment. Per tant, escolta, una lliçó, una lliçó de vida i d'humanitat espectacular, que ha donat l'Altati, i que ens ha deixat amb 35 anys, perquè és una cosa increïble. En fi, David, no sé si vols fer alguna cosa més, perquè ja hem d'acabar, són els pitos ja de les 6 de la tarda, ens trobem d'hi marxar bé, si et sembla. Ens trobem d'hi marxar bé, una persona ben forta a tot. Molt bé, David. No, no, ja no, adéu.Adéu. Adéu. Catalunya informació. Bona tarda, són les 6. Un moment en el qual Catalunya informació de seguida renoem l'actualitat amb l'última hora de la informació viària. Tenim un quilòmetre i mig de cubes i força compactes a la ronda litoral, cantonis han sentit trinitat, i un quilòmetre de dencitat a la V30 s'ordenyava del Vallès en sentit nord. Tarda, en la qual estem molt pendents del que està passant al Congrés dels Diputats d'una banda, el Partit Popular votarà en contra de l'admissió a tràmit de la proporció de llei sobre l'adacció en pagament que va aprovar per unanimitat al Parlament. La resta de formacions hi votaran a favor. I d'altra banda, la possible retratada de la justició universal ha esdevat també en aquests moments el Congrés dels Diputats, el Partit Popular defensa en solitari una proposta que pot arribar a empatir que els jutges investiguin delictes comerços fora de l'estat espanyol. El debat arriba en mig de les mostres d'indignació de la Xina per l'ordre de detenció internacional ditada des de Madrid contra antics dirigents acusats de Genocidia al Tibet. Altres titulars estagats, el govern avisa que la incertesa del Congrés sobiranista l'està provocant la falta de resposta de l'executiu espanyol per desencallar la consulta. Madrid es referma que no hi ha res a parlar. Un extrem que lamenta durant la lliida, en declaracions a Catalunya Radio Durant, també admit que unió no està en condicions de definir el seu vot en la consulta, perquè això, diu, podria trencar el partit. L'economista en cap de l'OCDE reconeix que l'empitjorament de la crisi del deute sobirà a la zona euro els va agafar per sorpresa i que les previsions que van fer entre el 2007 i el 2012 van tenir els mateixos errors que les de la crisi del patroli del 2017. El ministre d'economia alius de Quintosa és partidari que empresaris i sindicats firmin un nou acord de moderació salarial. També anunciat que canviarà la llei per ajudar empreses solvents a refinansar el seu deute. El cantant de Roxy Music, Brian Ferri, tancarà el juliol al Festival de Guitarra de Barcelona. Artistes que t'arrens com Gerard Quintana, San Josep o Joan d'Osa presentaran els seus nous discos a la 25ª edició que arrenca la setmana que ve. Mord, Shirley Temple, l'estrella infantil més famosa de Hollywood, la protagonista de pobre, nenes rica, Heidi i Forta Pache tenia 85 anys, i havia rebut el primer Òscar per a joves actors quan en tenia 6. Temp el va deixar el cinema molt aviat per dedicar-se a la diplomàcia política. Catalunya informació. Titu les esports. Ara la sis entra en la barça per preparar el partit de tornada a les semifinals de copa demà contra la reial societat, després el tècnic, el de Tamar Tino, dono la llista de convocats i farà l'habitual roda de premsa. Mentre estan a Sant Sebastià, el tècnic arrasat, he dit que els jugadors esperen la partit amb una barreja de ràbia i també il·lusió. Aquest vespre ja sabrem el primer finalista de copa, de sortir de l'aluminatòria entre l'Atleti de Madrid i el Real Madrid, a l'anada els planks van guanyar per 3 gols a 0. Cel ha anul·lat a tot el país amb algunes precipitacions febles al polonet i neu el prineu de les comarques de Lida per sobre dels 1.000 metres. El vent es reforçarà al sud d'aquest vespre demà, farà sol, i les temperatures pujaran força al migdia. Tots seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, passant 3 minuts de les 6. El partit de la Convergència Unió a l'Ajuntament Llorenz-Rey considera que la reforma de l'administració local pot portar coses bones als municipis, però continua pensant que els ajuntaments són els menys culpables del deute públic. Llorenz-Rey creu que la llei que va provar el Congrés el desembre que afectarà als municipis de menys de 20.000 habitants. Com són just, conté coses positives. Ho reivindicaven fa uns dies el president de l'Associació de Veïns i el president de la Secció Local del Partit Popular, que és que sembla ser que els ajuntaments podran oferir serveis si ho fan a un cos més reduït que administracions supramunicipals. Tot i això Llorenz-Rey creu que la reforma fa pagar justos per pecadors, perquè castiga fins i tot les administracions que han fet bé la seva feina. El porteu d'assiu a l'Ajuntament d'altra banda, segura que la reforma de l'administració local també comporta inseguretat, dins de la pròpia administració, sobretot per les persones que l'han d'aplicar. Per tant, creu que ha d'haver-hi un cert control a les administracions, però també denunciar que el govern que exerceix aquest control no té les idees prou clares. Més coses, aquest dimecres de rent és un curs de formació per persones aturades de Sant Just. Es tracta d'un curs de competències bàsiques que organitza promoció econòmica i està dividit en set mòduls diferents. L'objectiu del curs és dotar d'una sèrie de coneixements a persones que s'hagi ingat a l'atur, de manera que els ajudin a tornar a entrar al mercat laboral. Es tractaran, per tant, competències digitals, linguístiques d'autonomia, iniciativa i matemàtiques, entre d'altres. El curs es tracta de set mòduls que es desenvoluparan fins al mes de maig en un total de 15 sessions i es poden cursar individualment o tots en conjunt. A més, una de les intencions principals és poder aplicar tots aquests coneixements a la pràctica. Deu persones formaran part del curs, tot i que sis aniran variant. Si voleu més informació, podeu posar-vos en contacte amb el servei de promoció econòmica de Sant Just, trucant al Nau3-480-480-010. Les sessions es faran als dimecres al matí a l'equipament de les escoles. I acabem aquest vulletí explicant-vos que la setmana que ve comencen les visites a les escoles públiques de Sant Just de cara al període de preinscripció del nou curs. La primera visita serà a l'escola Canigó, dilluns que ve a les 4 de la tarda i dimecres 19 a les 9 del matí. La segona escola, en obri, les seves portes als pares i mares, serà a Montseny, els dies 24 i 27 de febrer. I el mar serà el torn de l'escola Montserrat, els dies 18 de febrer. La segona escola, en obri, les seves portes als pares i mares, serà a Montseny, els dies 24 i 27 de febrer. La segona escola, en Montserrat, els dies 6 i 7. I de l'Institut, en una única visita, el dies 6 de març a la tarda. Les jornades de portes obertes a l'escola de Barcelona Municipal marxaran els dies 24 i 29 d'abril. Són visites que serviran per explicar els pares i mares l'organització del projecte de cara a centre i per ensenyar també les seves instal·lacions. És un pas previ al procés de preinscripció. I, de moment, això és tot més d'informació. A partir de la seta, els senjors notícies, l'edició Vespre. Com portes els propòsits d'any nou? Bé, però això de fer esport encara em costa una mica. Això és perquè encara no has provat del club Ciutat Diagonal, en plena muntanya de Collserola, t'ofereix el millor que li pots demanar al club, Airepurt. I pots fer de tot. Tenis, escoaix, golf, yoga, spinning... Si el teu repte és aprendre a jugar a pàdel o iniciar-te amb pilates, et regalen dues classes amb un professor. Però jo el que vull és posar-me en forma. Cap problema, el club Ciutat Diagonal t'ofereix en un pla d'entrenament personalitzat segons els teus objectius. I si t'inscrius ara, et fan un 50% de descont en la matrícula. I on em puc informar? Només has de trucar al 93, 473, 96, 71. Club Ciutat Diagonal. El just a la fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. És un acord molt dur, és la pujada de l'Iva. Toma, està menjant pel costat de feina. Aquí veus que són gent més o menys preparada. La única solució, jo veig que ha de ser alguna cosa rebonsiva com el que va passar a Islàndia. Cal posar optimisme on n'hi ha. El jutge n'està al costat d'ells perquè hem de trobar alguna solució. Sí, sí, que estigui davant. Si pels són els interessos de Sant Just. No sé de cosa algú que té alguna pregunta o que té alguna resposta. Perquè n'hi ha d'esperant, si es va bé. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de deu a una. Aquest i març, a les 10 del vespre, la música coral, més de 1.000 anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. La Mireia va tenir un accident de moto als 25 anys, anava d'acompanyant i es va quedar paraplègica. No costa res fer un gest de posar-se un cinturó, no costa a gent cordar-se un casc, i tampoc costa res tornar a caminar a casa. Cosa que jo ja no puc fer. La meva vida als 25 anys es va quedar allà, a l'esfalt. I allà es va quedar. No té res a veure amb la que tinc ara. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. ... Sí, sí, benvinguts a la segona hora de la penya del Morro. D'aquí una estona tindrem a la Gina Carster, amb la seva sortitja rara del món, al món de la Gina. A més, també tindrem això de videojocs amb l'Àngel Córnejo, que ja tenim aquí a l'estudi número de la ràdio, Àngel. A ritme de tu és una mica amb aquesta cançó, no? I també l'Oriol Jiménez de les noves tecnologies, que d'aquí els moments parlarem de diferents qüestions, perquè el personal de la terra de l'eurolinia de Virgín Galàctic et tenen els passatgers de primera classe amb les glúel·les. Ara ho comentarem, però abans d'això, Cristina, passem al Trending Tòpic de la segona hora. Oriol, que no t'he dit hola, però hola. Bé, avui també ha sigut el més comentat de Twitter Infanta, perquè ja ho hem comentat abans amb el Pau. Dos advocats, substituts, podrien ser els autors del vídeo, de la declaració de la Infanta, que s'han presentat per la policia al jutjat. Perdona, Cristina, és que no se't sentim. Digues, digues. La policia, ara. La policia judicial... Cristina, és que no et sentim, eh? Com vulguis, Jordi? Ara sí, ara sí. Segur, o no? Tira, tira. Doncs la policia judicial ha presentat al jutjat de Guàrdia Palma un informat sobre la declaració de la Infanta Cristina davant el jutge Castro, segons fons del cas. Ens informen que la policia consolidar les sospites del magistrat sobre que els possibles autors haurien estat dos advocats, un home i una dona, autoritzats a assistir a la sessió en substitució d'un dels advocats de la causa i els quals se'ls podria acusar d'un delicte de desobediència i revelació de secrets. A l'espera d'obtenir evidències sobre o als responsables, la policia ha solicitat una sèrie de diligències que podrien ser adoptades de forma immediata pel jutjat de Guàrdia i sense necessitat d'esperar que el cas fos designat per torns de repartiment a un jutjat d'instrucció concret. Bé, que diu la genetritor, Marcel Isern, després de la declaració de la Infanta, el rei dona per tancat el cas a Isón, per casa real, la separació de poders espanyol, una il·lusió. Un altre comatari, és el del Guillermo. Comento que el que realment és important ens distreu amb el misteri de la gravació del judici de la Infanta. I el José Luis Fernández, que diu quina que solitat, un germà de la secretària d'Ordenganín és el fundador de Busi, on han penjat el vídeo. En fi, gràcies Cristina. Ser res. I deixa'm preguntar-li al Oriol Jiménez i també a l'Àngel Cornejo, que vosaltres sou els nois de l'informàtica i de la gent de les tecnologies i de videojocs. De l'Espanya o del Morro... Oh, ja! Perdó, dir els friquis de la radio. Bé, atenció, perquè, com deien fa un moment, sembla que algú s'ha colat el jutjat de Palma amb un gadgets perquè van escorcollar tothom i no van... van agafar els dispositius, típics, tablets, mòbils, tot això fora, perquè no hi haguessin gravacions. I aquest advocat, que hi havia una quarentena de persones, no sé si estava la tercera o quarta fila, ho va gravar amb una qualitat horrorosa i també amb un sol lamentable, però alguna cosa ja s'ha endespès de tot plegat. Llavors la pregunta és, quins gadgets hi ha avui en dia al mercat que et permeten gravar, per exemple, sense ser vist? Tots. Tots. Qualsevol cosa. Jo, a vegades, estic al metro i miro el meu mòbil i fa una foto a la persona que tinc davant, sense que se n'adoni. Això pot ser, això ho vull dir. Això m'ho fan a mi, a vegades. En aquest cas no podien entrar les mòbils. Per tant, hauria estat algun dispositiu molt petit, ubicat en alguna part. Es parla d'un botó. Un botó? Sí, un botó, però jo ho aposto més per un boligre. Jo he llegit que es veu que van registrant tots els bolígrafs de la gent que entrava. Però és que pot ser qualsevol cosa. És molt petit una gravadora. De tots no, encara, jo crec. De totes maneres, a la gravació de vídeo, es mou, s'enfoca el sostre i tot. Per tant, un botó és difícil, no? En principi. O et treus la jaqueta i comences a moure-lo en un botó. No ho sé, és una mica complicat. Jo crec que portar... Heu vist aquest capítol del Simpson? O el Homer es fica a un barret de xinxagana amb una cabra? Jo crec que era algú així. Sí, i no la veure. Els dos policies que hi havien vigilan que ningú... És tan absurd que no... Perdona, estic bé. Estic entat a la pagina web. He portat el Google. No us enganyaré. Gatges, espia, amb càmeres ocultes. He buscat alguns i tenen bona pinta. Per exemple, un ensenador, Metxero Espia, diu les càmeres ocultes massosades. Diu que, a més a més, és una USB. O sigui, és una USB... Mira què ve. El mateix ensenador és una USB per l'altra banda, on pots treure la informació. Per exemple, un pin amb una resolució HD. Un pin d'aquests que es posen aquí, a la jaqueta... I això és la moda. Exacte. I, a més, perdona, és un pin... És un pin que és el Smyly. Smyly, aquest, de color groc. I gravat pels ulls. Clar, gravat pels ulls, exactament. Després, el mític ja ha usat. Volia agafar espia, que avui dia ja no sorprèn a ningú. Després també hi ha l'MP3 Espia, que és un mp3 petit, com si fos dels chinos, però que té una càmera a dins. És una MP4. Després també un clauet, després un clauet per cotxe... En fi, hi ha un munt de dispositius... Atenció, què m'agrada, per xero, com detector de moviment? Passis molt per la nit, no? Passis molt per algú, per la nit... I un munt de dispositius que són els més utilitzats. Un cop d'això, passem a les acció de noves tecnologies. La Pella del Borro, cada tarda de 5 a 7, per ràdio d'Esber. Bé, com comentàvem, fa un moment, Oriol, el personal de Terra de Virgin Galàctic diu que atén els passatgers de primera classe amb les Google Glasses. No és Virgin Galàctic, és Virgin Atlàntic. Ah, Virgin Atlàntic. Galàctic s'ha dit a uns anys. No, però és que ja existeix. Virgin és la primera companyèria que organitza vols de turístics a l'estat d'orfer. Les notícies sempre són sobre Virgin Galàctic, que és la secció que està de Virgin. Sobre l'aerolínia normal de Virgin, que és Virgin Atlàntic, normalment no se senten coses. I jo escrivint m'ha tradicionat al subconscient. Això és perquè no portes les Google Glasses posades. Exacte, si no hagués vist aquestes línies vermelles, com el Word, les Google Glass tu posen encara que sigui. Una pregunta xorra, canviar el cap, és perquè això és l'aeroport de Heathrow, a Londres. Per què redimonis? Sí. La reba no es parallés amb les Google Glasses. És per a les passatges de primera classe. Jo crec que el primer... És per als passatges? Quina discriminació? No, ho posen les hostesses. Però és per rebre els passatges de primera classe. Ah, vale, el reben amb aquesta Google Glass. Exacte. Per què? Per què? Per fer-li la foto. No, per mesurar la seva força. Mesurar la força i llavors saben si és bo, dolent, si té molta energia, pot destruir l'avió... Com si fos el tranc, no? I només els de primera classe, no t'he sentit. Clar. A veure, silenci, silenci. Se'ls posa la música a Bola Drag. Quan parlem de Google Glass, partirem la música a Bola Drag. Se suposa que aquestes hostesses estaran en tot moment informades de com està l'estot del vol, el temps... Vull dir, en qualsevol moment sabran, i llavors podran atendre millor els passatges. A més, a més... No es pot utilitzar wifi o avió? Com que no, ja es pot. Ah, sí? Ah, ja es pot. És que fa molt que no hi faci avió. Però, a més, en els vols internacionals, encara que no vagis a primera classe, ja tens una pantalla... Estem parlant de personal de terra. I, una vegada, abans d'entrar... A dins de l'avió. A més, sabem tu no, perquè no has anat a primera classe super... Però els de primera classe, normalment, no corren cap a l'avió a gafar llocs, sinó que ells tenen la seva sala VIP. Jo sempre dic que no m'aprätin mai. Escolta, a mi no m'ha empendès. Abans de... Sí, abans de... Que rolo, passes, eh? Jo jo sé que he tingut molt jo. Aleshores, tu imagina't, aquelles hostesses de terra, que estan entrant en aquesta gent, que, sense haver estat ni per dents de pantalla ni res, ens avisen que ja podem anar... Senyor, les ulleres també informaran de... Però això ja es feia abans, no? Sí, escolta, no ha acabat. Les ulleres també... Estan imposant, l'Oriol. És que no et deixeu parlar. Un moment, perdó, jo entenc l'Oriol, eh? T'ho ha sigut el primer. És que no vol greu, Jordi, per tant, els dubtes sugeixen i... És intrigant. Les ulleres també tenen informació sobre els passatgers que estan mirant. Podran atendre'ls també en el seu idioma. I les ulleres també s'ajudaran a dir 4 o 5 frases clau en el idioma... Com els jugadors del Barça, quan s'han de dirigir a la nació cinesa. Exacte. Seria una mica tot això. És una mica d'ajuda per el personal, per atendre millor a la primera classe. I jo crec que també ha sigut publicitat. I, perdona, no ens enganyem. Si veuen algun passatger que està bo fer una fotografia, o si hi ha alguna persona que creuen en el seu interès, buscava el Facebook, a veure si la cara coincideix amb algú. No ho poden fer, són... Les fotos i les goles, únicament, es poden pujar en el cap o donar-li el botonet. Pots en guinyar un ull. Pots fer altres coses, no? Pots ser molt diferent. Clar, és que dic si veus a l'ostesa que comença molt el cap a dalt, doncs ja saps que t'està perdent. I en guinyar un ull? A mi, en guinyar un ull, en guinyar un ull... Vinga, hombre. Dic que aquesta vol macrame. Sí, és una cosa que està... Això està escrit. El dia en què un ostesa et guinyi un ull a tu, vinga, l'avió aquell... S'enfonsa. M'ha parlat d'altres qüestions, si us sembla. Si treu aquesta música... Paso tonto. Bé, atenció, perquè la policia de Nova York... Diu que també està pensant fer-la servir, les goles. No és el mateix, no és el mateix. Un ostesa que guinyi un ull. Un ostesa vol que el teni en té o nil. La veritat és que, no sé jo, perquè les volen fer servir ara, la policia de Nova York. Ells estan pensant en que les ulleres puguin reconèixer, sospitosos, o gent que ja està a les bases de dades, i que els policies, en aprenen automàtica, ja els hi salti un alarme. No caldria la... Però això que se suposa, que aniran caminant pel carrer, passes tu, per exemple, a l'Àngel, pot passar a l'Àngel si apreix un alarme, perquè ets el segon i no posaré una altra. Per què t'he quedat delinqüent? Per això ja hi ha càmeres al carrer. Se suposa que tu aturàs algú per una multa, i en aquells moments de fer comprovacions de la matrícula, has de fer comprovacions al teu company i ho hem vist a l'espel·lis. Es queden al cotxe fent les comprovacions. M'ho haurà mort.Exacte. M'ho haurà mort al canat. Abans de dir que ara m'he jubilat i m'he casat. Uuuh, avui ja està. Si l'esparan al principi del treball, s'ha fet les comprovacions ara, que se suposa que aniran sols? No, és una ajuda. És una ajuda. És tenir tota la informació més ràpidament. Ho estan pensant. Sí, jo també. A partir d'ara, la policia dirà... Papeles i Facebook, per favor. La broma del dia. Alguna cosa més sobre aquest tema? Ho dic perquè, clar, a partir d'ara, les Google Glass no sé si començaran a entrar en diferents professions. Sí, és la gràcia, jo crec. Es va trobant utilitats pràctiques. La pregunta és... Però aquí a Espanya ja s'havia utilitzat per fer diverses operacions. Una, diria. Perdona, però és que, de moment, les Google Glass que jo he vist i les unes que he tingut a les mans, que són les teves, Oriol, només pots fer una fotografia, anar a un lloc, no, perdona, i gravar un vídeo. Només pots fer això.Pots fer més coses. Perdona, jo, que el dia no ho tenies amagat, t'he deixat petacions escondides o alguna cosa, perquè no... Pots fer més coses. Què vull fer? Però no et pots parlar, aquella aplicació del sexe. Què? Sí, però aquella no m'agrada. Però en aquest cas no tenen un ús. No és a dir, no és per una persona, i són interferibles i tal. Es poden servir. Perquè en el cas de l'operació aquesta que vam fer, se suposa que les portava al... Sí, però això... Això és una videoconferència. Exacte. A part d'aquestes quatre coses que hem comentat, fer fotos, anar a un lloc... Amb Google Maps i... I gravar vídeos. Què fas, tomes les teves ulleres? A Onze de Fabry, què som avui? Jo l'he contestat correus, chats, vull dir, el mateix que en el mòbil. El mòbil, per tant és una cosa personal. WhatsApp, per exemple? No, Hangouts. Però WhatsApp jo ja no el faig servir. És que és un binari. Hangouts, què és? Google. És un... si WhatsApp treu resposta. Tens algun programa per reconèixer... Per reconèixer cares? Això, en principi, hi ha una empresa que ho ha fet, però Google no permet que això estigui de manera pública. Per privacitat. Per descarregar-te els programes, com fas? El connectes a l'ordinador i descarregues els programes? En el mòbil. Des del mòbil tens un programa i pots descarcar. I si no, en l'ordinador també pots. Depèn del canal de l'instrucció. Doncs no és ni senzill, ni tampoc és complicat, però no busca que sigui... No hi m'has preguntat, senyoria. Fins aquí... No té més misteri. Ara, és que el món del mòbil és clar. A vegades és una mica... Bé, parlem de més qüestions. Suba estant iPhones a 100.000 dòlars, perquè té el Flappy Bird. És un altre cop, no? M'estic parlant. Porto aquí el cotilleu dels Flappy Birds, aquest. És meu, el Flappy Bird. De què? Ja tornem a ser-hi, Cristina. És xoc de seccions. Podríem dir-ne quan passen aquestes coses. I és que, clar, hi ha la secció de mòbils, de l'Oriol, hi ha videojocs, que són de l'Àngel. És meu, és meu. El Flappy Bird és una nova tecnologia, clarament. Una torno d'ajuda. Aquest cas he de dir dues coses. Primera, que el Flappy Birds porta bastants dies en rendint tòpica a Twitter, això d'una banda, i d'altra, que jo, personalment, crec que forma part més de la secció de l'Àngel, eh, en aquest cas. Oh! De bona llei. És com la jutge de bona llei. L'última paraula el tens tu, Jordi. Quantes línies has escrit, tu? Una. Fulles enceres. Ara ho podem deixar. Ara hem fet el lloc que es diu un... Jo seré un hipercrític, amb aquest pont de l'Àngel. Un excoming, un excoming. En fi, no, perquè tu ampliaràs la informació dient que... Sí, avui tu no sóc basta i tal. Ah, jo n'hi vaig ja, ja ho sabia. Bé, parlem de les impresores 3D, perquè una empresa començarà a imprimir quadres de bicicleta de titani amb una impresora 3D. No en sorprèn, perquè ja ho hem comentat moltes vegades, que ja es presenta en molts llocs, i que, vaja, té 1.000... 1.000... o sigui, infinites possibilitats. S'ha suposat que també farà les coses més barates. Ah, s'interessa. És un canvi de concepte important, perquè fins ara, si tu volies algo personalitzat, el més barat era fer una producció massa. Exacte. Les impresores 3D, en alguns processos, com aquest, es comenta que podrien arribar a ser més barats. I únic. Tu podries fer-te el quadre de la bicicleta en el teu tamaño exacte, com si vas al Sastre. Et mesuren els braços, el no sé què, et calculen i t'imprimeixen el quadre. Va ser la mà racuig. Llavors, no és... Pots fer una sala d'elef amb el teu nom, també, a la bicicleta. Exacte, però després potser es trenca el quadre. És unic, és unic. I, aleshores, es comenta que el procés de fabricació fa que no es malgasti material. No és un bloc de titani, a qui has d'anar polínim, i la meitat de titani se'n va fora, i es va fent com a uns filaments de titani, que es va imprimint, igual que a l'impresora normal de tinta, però en material. I després hi ha una impresora que ha anunciat una empresa fa poques setmanes que era la fibra de carboni. Que ja només estem parlant de plàstics per fer formes, que ja es pot imprimir titani i fibra de carboni. Perdona, fibra de carboni és un material molt utilitzat per moltes coses, i titani... Ja, ni te'n parlo. Tinc tota la meva plena de titani. Exacte. Ah, sí? Molt bé. Sí, m'agrada molt. I bé, doncs és això. Jo crec que és... S'ho has de fer. Fa gràcia. De fet, a les maneres, a la finalitat d'aquestes impresores, que és per... No, pots crear objectes. Sí, però no la tens tu a casa de la titana, la tendrà a alguna empresa que dediqui això, les substitueixen per aquests tipus de productes. La qüestió és, hi haurà impresores 3D personals, si et sura a compte. I diuen que et surt més a compte de comprar una empresa 3D que no durant 5 anys anar a comprar objectes a l'Ikea. Clar, perquè tu fas tu mateixa casa i t'estalvies la diferència, no? Sí, però en aquest cas, que són més professionals i més específics, segurament serà més aviat que tu vas a la tenda de bici, i demanes una, vull dir, qui ho ha de comprar és la... Això em refereixo, la tenda de bici, en aquest cas tindria la impresora, tu demanes, i ells te la fan. Clar. A mi, personalment, em costa una mica, per això, imaginar-me que si ja aquests materials i aquestes porres... Ja obre un seguit de possibilitats, perquè tu imagines que, a més, ets ingener, tu saps dissenyar un quadre de bici, però ara mateix, si tu vols fer un disseny de quadre de bici, te n'hauràs moltíssims diners, per poder fer una empresa que tingui aquests processos de fabricació, que ho puguis fer massa, tu, ara mateix, si ets un ingener i vols dissenyar un quadre de bici, pots fins i tot vendre la llicència de... Això ja passa amb altres camps d'informàtica o de les noves tecnologies. Si tu podries arribar a dissenyar un quadre, i simplement posar-lo a la venta, i que algú digui, que jo estigui a aquest quadre, que està una molt bona resultat, l'ingener no ha hagut d'agafar... 100.000 euros per finançar-se, no sé què, sinó sempre que no hi faci el disseny, se l'imprimeix, però va que funcioni, fa una sèrie de testejos, i publica internet, i tu pots anar a una tenda i dir, escolta, imprimeix-me aquest disseny, que a internet diu, que està tenint molt bons resultats. Vull dir, obre tota una sèrie de possibilitats brutals. Sí, perdoneu, per ser una tercera hora, el que vaig de comentar amb el que esteu dient... No, no m'ho callo, però l'altre dient no era amb vosaltres, que vaig dir, mira, s'ha obert les llums d'aquesta nesta. A quina hora eren? La 6 i 23, en sembla, 24, la setmana passada. Són i 28, i encara no són obert. Truquem a l'Ajuntament. No, no, com a nada, com a nada, allò que dèiem, les llums. Truca, truca. No cal trucar. En fi, per canvi de tema, i parlem ara d'en Renol Quits, que inclou un dron com a copilots. M'encanta. Oriol, què és això? Tu vas amb cotxe, és un d'aquests conceptes. No és que sortirà el mercat ni res, però és un concepte de Renol en el que tu vas amb el cotxe, i pots disparar un helicòpter d'aquests, un de 4L i céspetitets, llavors la helicòpter ja tira cap endavant, tiramilla... Ah, molt bé. I et poden formar el trànsit... Ah, molt bé. Molt bé, molt bé. Tu vas conduint i m'has mirat el dron. Et mates, tio. No, no, en principi el dron analitza una sèrie d'habes que ell pot entendre, però també pots mirar el que està mirant el dron. Perdona, entre els drons aquests de Renol, els drons d'Amazon... Exacte. El cel, no veurem les estrelles, ni veurem el sol, ni rebe. I tu xerran drons al futur? No, perquè s'han de t'esperar. Ah, s'han de t'esperar. Ja és pel carrer i aniran caient drons. Ah, ja, ja. En fi, Oriol, gràcies. Passem ara a l'espai de l'Ange del Cornejo per parlar de videojocs. Dos quarts de set de la tarda. I jo, que no trobo la sintonia. Ah, sí, ja he trobat. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. Àngel Conejo, bona tarda. Bona tarda. No m'ho diguis, parlaràs avui... de Flapy Birds. Sí. I de l'App a l'Història de Google Play, que han recrit aquest joc. Explica'ns la mica com ha anat, el col·laborat de la setmana, no? Sí, va començar a finals de setmana, quan el tio va declarar... Bé, el vietnòmita va declarar que retirava el joc de la pel·lhistòria i de la Google Play. El Play Store està. Un moment, posem-nos en una situació perquè... Encara ha retirat, ja us. Jo crec que només el retirava de... No, no, però han començat a sortir molts clons. No, no, és d'això, és a l'oficial. Sí? Doncs estarà a punt d'acabar. La pregunta és de què va aquest joc. És una mescla estranya entre... Per exemple, graficament sembla un Super Mario dels antics i una mescla entre un Super Mario i un Angry Birds... És una cosa molt rara, molt estranya, però el joc és extremadament difícil i extremadament... Fàcil. No, viciant, vull dir, t'enganxa. És brutal, la forma que t'he d'enganxar. Llavors el tio no se sabia molt bé per què, no se sabia si era realment perquè... s'hi semblava molt al Super Mario i tenia problemes legals, el perquè retirava el joc de cop i volta. El tio va declarar que no, que no tenia ningún problema i no podia més del joc, no estava fart. És com que tu estaves fart i no vols que aquest joc et jugui més la gent. Llavors, després, als pocs minuts, es surt una notícia on es diu que el tio guanya 50.000 $ diaris amb publicitat en el joc. Llavors, clar, la gent encara ho entén menys, és dir, bueno, tio, t'has fet un joc, t'estàs forrant, perquè el vols treure, no s'entén gaire. Més endavant, surt una altra notícia, on ell declara que no està content del que ha fet perquè la gent s'enganxa. I és com que no et pot dormir per la nit, és com que ha fet algú dolent i es troba malament de la consciència podrida perquè ha fet aquest joc. Segurament és la primera persona al món mundial, no? Que guanyen d'una forma honesta, perquè a més a més ho està fent de forma legal, fa un joc, que triomfa, guanya diners amb la publicitat del Google Play i també de l'iPhone i de tot arreu, i ell diu que la gent està enganxada i està viciada, això és dolent, no? Bàsicament. Però, clar, aquí no arriba la cosa. La cosa arriba fins a la casa. És un cura de Vietnam o alguna cosa? No l'he vist, no l'he vist. Però la cosa arriba quan a final compleix les seves amenaces, retira el joc de Apple i el comencen a arribar a amenaces. El tio comença a rebre amenaces de gent, però amenaces brutals. Per retirar-lo. Per retirar el joc, dièl·li que és un imbècil, que com pot fer això, que s'està guanyant la vida, que torni a ficar el joc o morirà. Però supergèvies, dius un joc. Home, de totes maneres molt desencaminat no aniria quan la gent ha tingut aquesta racció. La gent ha tingut aquesta racció de totes maneres. Sí que ho trobo una mica absurd, perquè se suposa que tu crees un joc per la gent, perquè li agradi jugues. Depèn de cadascú, el temps que dediqui, sigui dorme o no dorma aquí ja. Depèn de cadascú i de... Tu has creat alguna cosa i et sents malament i retides. Mira, aquí ho entenc, però ja et digues que és molt fort. Després van arribar els clones, van arribar empreses i van dir, hosti, aquest tio té això d'aquí, podria fer un clone del joc i em forraré. També s'estan forrant. Que són la gent que... Perquè si tu ja havies comprat aquest joc, a la teva conta de descarregar, encara que el joc no estigui a la venta, segueixes tan allà i potser s'haguin de descarregar-lo. Llavors, gent que tenia el joc comprat, ja estava anant iPhones 3, iPhone 3 GS, per 120.000 dòlars. Aquí és espai de l'Oriol. Sí, sí, sí. Potser aquí, si vols. Estan malament a iPhone per 100.000 dòlars. Ja està, i gràcies. Gràcies, l'Oriol, per la teva aportació. Impressionant, impressionant. Jo ara mateix l'acabo de buscar al Google Play, per exemple. Perquè, clar... No l'he trobat, jo. Jo no l'he trobat, jo no l'he trobat. Jo havia sortit de les dues. Potser és que jo el tenia arrossegat al buscar-lo al trobo. Ah, potser. Tu has buscat Flappy Bird i no està? Flappy Bird i no l'he trobat. Flappy Bird o Flappy Birds? Flappy Birds, com el ministre. Amb dos, no? No, és amb una. Flappy Bird. Amb dos pes. Sí, sí, a veure, vaig a buscar-ho. És molta publicitat per ell, encara. Sí, sí, tothom està passant més publicitat. Jo havia llegit que... Ja fa Flappy Fish, però no és... No, no hi és, eh? Flappy Bird no hi és. No, no hi és. No. Flappy Peak, guide, guide, guide. D'aquí, sí. Angry Birds Space, Break Classic, Angry Birds... No sé què. Escolta, que no... Ara els mòbils que ho tinguin el joc van molt buscats, no? La cosa és que a Android pots descargar-lo a qualsevol joc. Però amb iPhones, si no instal·les de l'AppStore, no pots. No sé què tinguis. L'Ermés ens diu que hi ha un equivalent. Sí, ja molts. I també hem fet el Flappy Bird amb Actema-L, de manera que pots entrar a una web. Si busques Flappy Bird Actema la 5, pots jugar a l'iPhone des de web sense inflar res. Mira, justament que l'anys el comentava això i tal, acabo de veure algun tuit, alguna piulada, que diu BencaiPhone 5-sa amb Flappy Bird. Per quan? Una oposa? No, no especifica el preu i tot. Suposo que ja serà qüestió de parlar amb ell i enviar-li a algun privat o alguna cosa així per saber-ho. Però comentaris de molts avis d'haver-ho sabut que traurien el Flappy Bird. Millor m'hagués mort el ventrat de la meva mare. Ah, molt bé. La gent està una mica, clar, molt enganxada. Com si no hi haguessin alternatives. A més, hi ha mil jocs exactament iguals. Que et fet el camp d'increix de merda. Però, en aquest cas, què es valora més? L'original o les còpies aquestes? Però és que hi existia aquest joc, també. Aquest mateix joc, jo no sé per què t'he exit un o l'altre. És una loteria. Si volia jugar aquest joc, ja hi havia altres. Suposo que era diferent. Que té una que no té l'altre. Hi ha alguns que agrada més una que no l'altre. Alguna diferència haurà de tenir. En aquest cas, ha triomfat aquest, les còpies triomfen igual o més que aquest o més. Les còpies estan triomfant perquè no hi ha una altra cosa. És l'alternativa que ha entret. Val d'acord, fins aquí d'acord. Però aquestes còpies tenen el mateix èxit o... No arribar a l'èxit. Potser la gent... Jo hi jugo de tant en tant i m'agrada el joc. S'ha mort el joc, però ja ho deixo. Si estigués superenganxat, segurament sí que entraria allà en plan. Lo quiero todo para mí. D'aquí l'explicació de que s'estiguin venent mòbils amb el joc original... Això també jo crec que és una mica... Estan a la venta, s'estan venent. Sí, sí, sí. A les 100.000 que jo comento, eren pujes. Ah, vale, vale, vale. 74 pujes. No, clar, i si hi han ofertes segur és que algú l'has d'estar comprant. No crec que sigui algun superacces, però sí que jo crec que hi hagi 3 o 4 bojos. Perdoneu l'Ermes, diu el xat. Còpia descarregada, el 5 minuts desinstal·lada. És que jo no ho vaig aguantar ni 10 segons. És molt desesperant. Si busques a YouTube Flapibert, em sembla que el primer vídeo és com guanyar el Flapibert. Per ajudar-te, no? Però és d'humor, no? S'està quedant com una mena de llegenda al voltant d'aquest joc, el Flapibert. Jo, per exemple, que jo no havia escoltat mai ni que era la primera vegada que ho sento, tinc unes ganes boges de provar-lo. Ai, ja no pots. No, no sigues pot, perquè... T'ha pogut vendre un mòbil, si vols. Amb Android no hi ha problema. Amb Android ja en veiem, ho pensareu. Canviem de tema, si et sembla Àngel, parlarem d'altres qüestions. Perquè un vídeo-joc... Per cert, saludó a la Gina Harster, que d'aquí és moment fer el món de la Gina. Gràcies, home. Atenció, perquè un vídeo-joc diu que ha denunciat els lleis homòfobes de Rússia en motiu dels Jocs Olímpics de Sochi. Com tots sabreu, aquí Rússia és el tema de la musicalitat, està una mica capat entre aquestes lleis bastant dures contra els homosexuals. Llavors, un rus, que diu això... No, un rus, perdó, un holandès, que no li agrada el tema, ha creat un vídeo-joc, que es pot jugar a PC gratuït, que va de patinatge artístic, com passen els Jocs Olímpics, on controles a Putin, el president de Rússia, vestit de ballarina aquesta... De ballarina. I has de guanyar la màxima puntuació... I has de guanyar, simplement, és fer puntuació. Té alguns típics detalls, com es pot veure del públic, tot ple de banderes gays, es pot veure a l'Espús i Raiot, es pot veure a la Merkel, coses així. Tot contra la porria aquesta... Que la Merkel és gay. És gay?No ho sé. No, però és dirigent, és dirigent. Ja no té prou amb això. No ho sé, però és dona o és home. No ho sé, me'n m'he preguntat. Sí, molt bé, una sessió aquesta que ha escoltat. A vegades va guanyant en qualitat... Sempre ha tingut qualitat. Per cert, aquest vídeo de Joc es pot baixar de forma gratuïta a internet. Et diria que es juga directament des de la vegada. És un on-line d'aquí, no?Sí, és una tonteria. Una xorradeta, eh?Sí, però està guai. Anem a veure si el següent joc és una mica més... És una mica amb dos marro, no? S'han invertit més diners. Com, per exemple, quasi la meitat dels Jocs Comprats a la Pesa Vita són digitals. Sí, això és un debat que porto temps... I en jocs analògics. Eh? En jocs analògics. Sí, tio. Està nominat. Pots anar fora, aquest home. Estaria de groga?Sí. Però quasi vermella, eh? Bé, com tots sabreu, les consoles d'avui encara tenen jocs físics, però també tots els jocs estan de forma digital per poder escarregar. Hi ha hagut molts cops d'entret en un debat que podem treure consoles només d'escarregar digital i sempre ha dit que no, que no arribarien molt allà perquè la gent encara vol tindre el joc físic. Està donant el cas que en Pesa Vita, el 48% dels Jocs Comprats són descarregats. O sigui que ja estem casant el 50% de usuaris que només juguen en jocs descarregats del tema digital. Què vol dir això? Que acabaran desapareixent.Segurament. Això ho havíem parlat, vull dir. Però tu defensaves, no? Jo crec que en mi no ho heu parlat, però sí que ho defenso. En ordinador, Steam és una plataforma que és només d'escarregar digital que jo sàpiga. Però clar, per a la Steam, jo ho entenc. Tu tens un joc que l'aten de costa 70 euros, 60 euros, i a la Steam el tens a 15. Més igual la caixa, per 15 euros me'l compro. És una de les avantatges que he de tenir. Però vull dir, en el cas d'aquest de les consoles, a vegades veus un joc que l'aten de costa 50 euros i a l'escarre costa 48. Per a les euros me'l compro amb la caixa. Aleshores estem arribant a la conclusió que no és una preferència de l'usuari, tenir el joc físic, o no tant... Clar, s'estalvia tot el tema de la distribució. I el preu que hauria de baixar. Exacte, ha de baixar. Si tu treus el tema de les caixes, la distribució, internadaris... No vol dir que baixi. En PC, sí, és el que comentem. Però baixar què? 5 euros? No, baixar. Sí. No, no, no, no. Això que estan parlant d'un 48%, segurament, si ens fiquem a mirar aquest 48% d'on ha sortit, segurament estem parlant de les ofertes nadalenques, perquè en Nadal hi ha un munt d'ofertes que baixen els preus dels jocs. La qüestió és que és molt més fàcil fer ofertes en format digital, i la compra compulsiva és molt més efectiva. Jo crec que ja està funcionant en altres jocs, perquè l'appstore o la playstore són només digitals, i tots es creguem aplicacions, i vull dir que t'endim cap aquí. N'ha a Barcelona per comprar un joc. En canvi, si em diuen una oferta, compra amb un clic, la compra compulsiva està allà. Sí, sí, no, sí. Perdoneu, hem d'acabar. Endavant, Angel, perquè parlem de los ràbits. Què són, els ràbits? Són els ràbits. Uns conillets molt monos. Ah, sí? No, no, no. No, no, no. Els ràbits es van treure com una espècie d'anàmics. Raimans, si coneixes Raimans, no? No, no, no, no. Els partendres. Era un joc de plataformes, antic, que sortia fa bastants anys, i van treure els ràbits que eren com una espècie de conills, que molestaven el Raimans i sempre molestaven tot el joc. La cosa va ser que el joc va triomfar molt pels conills, i menys pels Raimans, i llavors, a partir d'aquest moment, van sortir jocs només dels conills. Van a pujar, es feien curs dels conills, i ha arribat un moment, que Ubisoft, que és la companyia que va crear els ràbits, ha arribat un acor amb Sony Pictures per treure una pel·lícula d'animació d'aquests conills. Sense Raimans, només dels conills. Ah, molt bé. Com se li enganxaven els braços del Raimans? No, no, no tenia. Era un camp electromagnètic. Sí, era com una patata, era com un misteri potato, però no tenia articulacions, només tenia... M'agradava molt, aquest joc. Fins aquí l'espai de videojocs de l'any del cornexo. Síslic 42 de la tarda, gràcies, Àngel. Adéu. No, no, no marxis. No marxis, no marxis. No marxis, ja ho heu. No marxis, no marxis. Passa en aquesta secció, que és... Ja, no em saps per què em porto una, Jordi. El món de la Gina. A veure, Gina, aquests portes aquesta setmana, després de l'èxit fulgurant i que ja estiguéssim batejades. Sí, és el món del Big Man. Veus veure el món de la Gina? El món de la Gina, és una cosa... No comparem el Big Man. La Gina, però no és el món del Big Man. En fi, la setmana passada ja vam batejar com a mis tascas, des del xat de Radio Desbert, amb raó, perquè qualsevol persona que deia alguna cosa, tu, nyak, vull dir, anaves a parella... Però avui, Gina, aquests portes... Avui continuo amb la mateixa temàtica, que l'altre dia, notícies curioses. Ah, molt bé. I acabo, eh? Ja m'he cansat de buscar. I llavors te'n recordes com funcionava, no? Ficàs redobles del títol i explica, va. Ah, sí, sí, va, també, un altre col·laborador, que m'ho pot dir, un home que m'ho diguin directe, eh? M'ho pot dir una mica abans. I riu. En fi, vols el redoblar, ara, ja? Però sí. D'acord, la primera notícia, també, de la Gina, que m'agrada molt, és una de les sortides, totes les notícies fan una mica, que han sortit fa un mes, més o menys. No passa res. És que una dona haurà de pagar demanda per tenir una filla lletja. Aleshores, el xinès Jianfeng, amb un home, va cosar el 2012 la seva dona per infidelitat, per veure que els seus fills no s'assemblaven gens a ell, ni a ella. I aleshores li vam fer proves de DN i li vam provar tot, però va veure que no, que la sang era de tots dos. I què va passar? Que la dona aquesta abans també s'havia gastat uns 100.000 dòderes en operacions d'estètica, i no li havia dit. I, per tant, la dona era més guapa del que en realitat era. Clar. No era guapa. Que els gens, que els gens, que els gens. Basta, bastant lletja, i ara és bastant, bastant guapa, realment. Ja, clar, els gens, això no te'ls pots... No. Llavors, Feng va expressar que s'havia casat amb ella perquè està enamorat, però apenas néixer. El primer fill va començar a tenir problemes de matrimoni. Perquè els nens eren horrorosos. I sí, la gota, que va ser el got, va ser ennaixement de la filla. Diu la nostra filla és increïblement lletja, fins al punt d'horitzar-me. No sé si després els veuré, ha dit. Tot això, vull dir, el jutge va fer-hi a favor de Feng, i la dona li ha de pagar una indemnització de 120.000. A sobre? Clar, clar, a toles. Amb tot aquest escalers no és millor per a la filla. És que són molt llejos, és un xines guapo, que això, a vegades, jo no vull dir res, però a mi els xinesos no m'agraden, però aquest tio està bastant bo. Entre milions dels xinesos. Un canyar de guapo, clar, i pensarà, tots els meus fills seran guapos, i per tal la població començarà a ser més guapa, doncs no, és perquè... Però la culpa, llavors, és de la dona perquè és lleig. És per enganyar. És per enganyar. Jo em pensava que la justícia espanyola estava malament, però... Els fills són molt llejos, però clar, aquest home... L'he ocultat tu, l'he ocultat informació. Clar. No, però imagina't que abans tenia tita i ara no... El que més dur. No, però clar, el tema és la fotografia. Si la podeu buscar... Bueno, si voleu, per fer el cotilla. Perdó, perdó. Els menys són molt llejos, eh? No, és que jo no estic d'acord amb això. A vegades tu estàs amb una persona i no saps el seu passat, i no cal que el sàpigues. Quan tu estàs amb una persona, què t'has de posar el dia a tothom? Doncs mira, abans jo era un home. Doncs no cal, potser no cal. Quan vas a tenir fills, tu... Esperes que s'assemblin, no? Aquí sembla més la paraula a la mare. Si pots i vas a castiguer, no? Per exemple, si tens una informatat que és hereditària, doncs hauries de saber-ho. Home, jo em vaig operar i era home, i no se'm nota que ningú s'ha caixat, encara. Perdona, estàs dient que ser lleig és una malaltia? Òbviament. Ser lleig, ser negre... No, no, no, no, no. Gina, no. Si no, t'ho puc permetre. Tens tarjeta de vera. És per meia. És per meia. Anem al tema. Comprenem una segona, m'agrada molt. És una notícia que he explicat molts cops. Ah, a veure. Gràcies. Unes pasties amb gust de penis que prometien curar l'homosexualitat. D'acord. M'ho explicàvem. Amb gust de penis. Això comentarem després de com s'arriba a trobar el gust de penis. De quin? Estaven al mercat... És que no sé si vull s'escoltar aquesta notícia. És que Jordi, no és igual, és la meva secció. Va. Aleshores, el tema és que... Doncs això, que hi havia unes pasties que prometien curar l'homosexualitat, i que es deien gay-a-way, que havia de ser el mateix que fora gay. Gay-a-way. Gay-a-way, gay-a-way, gay-a-way. I, bueno, deien que te les havies d'anar aprenent, quan tenies més atracció cap als homes, o cap a les dones, diguéssim. I deia que se t'han escorregut aquest temps. La carn flaqueja i encara t'agrada trucar a la porta d'enrere. Diu aquí. Aumenta la dos i a quatre pastilles al dia. Ja. I això va descobrir un pare, que crec que era el Sofi, que tenia dubtes de la seva sexualitat i se les va comprar. I el pare... El nen se les preniai sense saber-ho. O sigui, sense dir-li el pare, sense dir-li la família, perquè tenia dubtes de si tirarà les noies a les noies. I es volia curar, no? Es volia curar. Això on és? Però que tingués dubtes del fi, no vol dir que realment ho fos. Potser estava equivocat, i si se les prenia... Clar, esclar. Cristina, aquí el tema està, com va... O sigui, pastilles, que no és una malaltia, és homosexual. Per mi el tema està el gust de pena. És el que més m'interessa, perquè jo imagino tots els científics... Però se suposa que és una notícia rigorosa, no? Sí, sí. Se suposa. Escolta'm, i aquestes cares no, eh? Aquestes cares de rigorositat... L'has escrit tu? Però les pastilles existeixen, no? Ara ja l'has entret del mercat. Guai, guai, guai. Hem de buscar i guai, a veure com estan. Dius que tenien sabora penis. Esclar, jo imagino tots els científics dient... No, no, és que li falta un toc una mica més agri... Sí, bueno, escolta, sí. A veure, una cosa, perquè... I una notícia marrana, aquesta on les hi hagi, tot i que sembla una notícia falsa o del mundo today, perquè realment que facin unes pastilles antigues, amb uns apenis que és perquè els nois... Però és com el tabac, no?, que fuma el tabac fals, quan es deixarà... Ja, d'acord. Escolta, va, passem a la següent... Alguna cosa més d'aquest tema? No les trobo, eh. No les trobes? No. A eBay, no, vull dir, no. No s'estan exportant. No, i la següent també sóc molt fan. Perdona, vaig a posar Google... No, calia, tu, a moment. No, perdona, eh. Vaig a posar al Google que hi ha guai. A veure si trobem aquestes pastilles. No, perquè és que jo, sincerament, diu, les pastilles que hi ha guai con sabora pena que corren. Sí, és veritat, eh. Estàs pensant sobre pena, que primit hi ha guai. Va, anem a següent. I aquesta també... Bueno, aquesta és curiosa, però no tant. És que creen un sostenidor que sobra només si hi ha amor. Ah, molt boníssim. Ja em seria japonesa, dir-ho. Una empresa japonesa va crear un sostenidor... Que suposadament pots caia. Suposadament detecta si el seu portador realment sent amor en el moment en què he ensionat una tercera persona. Perquè moltes noies obren el sostenidor, encara que no hi hagi amor. I això no pot ser. No pot ser. No. Pots obrir les calces per al sostenidor. I en cas així, quan detecta amor, es pot obrir. El tema és que porta un monitor intel·ligent, que nota les possessions cardíaces, i quan s'acceleren, el sostenidor per davant fa plum... Fa mòlia, fa mòlia, no? Clar, això ha tingut molta crítica, perquè si et fan un susto... Clar, perquè s'accelera igual. S'accelera igual, diria igual. Jo, tranquil·la, no estaria del sostenidor. A sobre li facilites les coses, no? Això on és, això?A Japó, això era Japó. Llavors hi ha un vídeo explicatiu i surten tots i t'ho explica. Sí, sí, sí. El vídeo és molt divertit, tot serà a dir. Jo l'he vist i és que ets endo, és que ets endo. Però, clar, he tingut moltes crítiques per tot això. Vull dir, si et poses nerviós, una competència, i se t'obre el sosten o... Això ho ha fet alguna manera, ja, però els japoners ho tenen... Si et parla el teu pare, és que se t'obre el sosten. Ja, a principi, la gent porta les coses sobre el sosten, eh? Que dic la...Sí, però si es veu un moviment raro... Ja, ja, sí. Sí, de sobre et creixen, no els pits? Estan cridant que ets cridant els pits de cop, nena. No, però jo anava a dir que el Japó... Sobre per davant, eh? Normalment estem a per davant, a més. Sí, sí, a sobre per davant, és aquí, a la pitjora. A pitjora, a pitjora. No, anava a dir que ja estem una mica acostumats a les notícies d'aquestes sexuals del Japó, perquè ja tenen un sentit molt especial de la sexualitat, eh? Vull dir, sempre fan coses molt rars, com aquest cas d'aquestes. Tu saps per què hi has anat?Sí, sí, sí. Alguna cosa més, Gina, és aquest tema?No. Ah, ja està.Mira, que ràpid que no t'avui. Ja està, ja està com a la secció. Ah, molt bé, molt bé, molt bé. Però podem parlar, l'Ernest, si volen, pot explicar coses que li interessin. Si podem parlar, carrega'ls molts dels ullets, eh? Si l'Ernest vol dir alguna cosa que ho diguis. En fi, ho hem de deixar aquí, no sé si Cristina... Tens el Trenyentòpic preparat, si la penya del Morro tingués molta, molta audiència. Avui... quin seria el Trenyentòpic? Ves que tu estàs pensant, eh?No ho sé, Jordi. Com que no... A veure, a veure... És que no me'n recordo, ara.Oh! Com, com, com... És que no me'n recordo, ara. No me'n recordes? Jo confio en tu.Ja, ja, ja, ja. Però no sé què parlo, no? No recordar res? No me'n recordo, ara.Perdona, una mica, com... No ho sé.Com la Infanta. Com el que va fer l'infanta l'altre dia i avui el Pau Rahm m'han d'explicar d'aquestes polítiques... O no t'en recordes?Això sí, eh? No tinc molt clar, eh, per això, però... Podria ser, podria ser. En fi, ha quedat alguna cosa, el tinc té, perquè al moment... Que sobra temps.Què? Sobra temps.No, que va, no, per res. Però dic perquè, si algú vol aprofitar, per fer alguna declaració... No, no, no, no, no, no, no. Sí, va, saludem.No, no, no, no, no. No l'animis, Àngel, no l'animis. No sé si algú dels que estem a la taula aprofitant la nostra tribuna... Jo vull demanar...De ràdio d'Esvern. Li hem portat una multa i vol queixar-se de la policia, alguna cosa... Ara és el moment, eh, vull dir. Jo vaig perdre el mòbil i me'l van tornar. Ah, doncs, mira, ara que ho dius jo, una altra cosa. Jo volia fer una petició, perquè aquí al Parquing de la Ràdio... Per cert, és un parking de terra que està molt malament. I quan plou, a la terra, doncs, evidentment... No es queda plana i bé perquè els cotxes circulin per tant. Mira, no estaria de més.Fas aquesta qüestió personal, no? Jo vull fer una qüestió.Tembre queixers dels colbradors de... Ara tots. Jo vull festa de Carnavala Sant Just, la reclamo. No, no és que n'hi ha, eh? El 22 de febrer, eh? No, però el casal de joves em envia un till. Ja fes-te, però estic expressada de res. De normal.De dia normal, exacte. Més queixers, Àngel, vinga. Jo volia demanar que, sisplau, Oriol, no en copis les notícies. Molt bona. Podria fer una cosa, trucar-vos, avançar al secció... Home, no, però per estar una mica... Per què? De quina correspon agrada's tu? Estava claríssim que corresponia a mi. Bueno, Àngel, en aquest cas sí, però l'altre dia no estava tan clar, eh? Per això, que és la segona vegada. L'altre dia vaig coincidir també vosaltres dos. Àngel, notícia. A veure què és això, per què? Púlico está conmigo. Yo tengo otra quecha y es que tengo la nevera buida. Sí, sisplau, no sé, me tiene la nevera buida y no me... Marcadona, envia un ballar. De moment no m'ha d'arribar a casa i anar a la sopa a obrir la nevera i veure aquesta buida. Que prengui nota que el... Com es diu, el responsable civil, en aquest cas, qui sigui... D'això, vull dir-ho aquí. Per cert, que Àngel... Vull dir, vull de demanjar i també de cerveses? Hi ha cerveses i no menjar? No, no hi ha res. Hi ha una ceba, només. Un pebrot dolent, sí. En fi. Ha sortit TV3 per acabar així, Jordi, això és fatal. L'Ermes diu... Perquè el Jordi estigui tranquil. Diu a les 6.30 hores... s'han encès les llums de fora de l'estrull. Ho hem vist per la webcam. Amigo! Mira, acabo, acabo el programa satisfet. Sí, i agraïn a tots els col·laboradors, i a l'Ermes també, que a través del chat ens ha estiguit coses, la seva presència avui, al programa. La Carme Verdoia, a l'actualitat sense escenca, el Pau Rama, la política, el David Ávila, la secció de TV3 i la segona hora, Oriol Quiménez, fins la setmana que ve, gràcies. Bona tarda, bona tarda. L'Anna Córnejo, a l'actualitat sense escenca, gràcies. Bona tarda. I la Gina Haster, al món de la Gina, gràcies, fins la setmana que ve. Bona nit. I també la col·laboració més especial, el Twitter i el Facebook, a la Cristina Vargas, Cristina, gràcies. Que vagi bé. Que vagi molt bé. Fins ara per la Jordi Domírez, us deixem amb l'informatiu vespre amb la Carme Verdoia. Un programa que, per cert, jo no em perdone. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. La feia del Morro, cada tarda, a la Cinga 7, a ràdio 2B. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. I don't wait this drop when we're on the weak rock Baby, we'll never go back Oh, you walk with me along the wires There's many of this, the skin rolling right in the gutter And I don't know how it feels I wanna know love is wild, baby I wanna know love is free Oh, you walk with me along the wires There's many of this, the skin rolling right in the gutter And I don't know how it feels I wanna know love is free I'll die with you and me on the street tonight I'll die with you and me on the street tonight I'll die with you and me on the street tonight I'll die with you and me on the street tonight I'll die with you and me on the street tonight I'll die with you and me on the street tonight La Convergència Unió considera que la reforma de l'administració local pot portar coses bones als municipis, però Rai vindica que els ajuntaments són els menys culpables del deute públic. Lloren Rey creu que el govern espanyol no té les idees clares respecte a l'hora d'aplicar-lo. Amb aquesta notició obrim l'edició d'avui i resumim altres informacions destacades amb titulars. També en clau política Lloren Rey assegura que està cansat d'algunes actituds del govern municipal. Portaveu Convergència ha tornat a denunciar que els perdits que formen per al govern no copten amb els grups de l'oposició en la presa de decisions. No ho ha exit de cuina miracle en el seu taller de pastisseria casolana. S'han cobert les places pel curs que es farà demà i fins i tot hi ha una llista d'espera. Demà s'aprendrà a fer una sàcher de xocolata i un pastís de formatge. Les artistes d'art es justen que Maquinnec, Natàlia Caó i Montserrat Sastre exposen la mostra forma i color el centre jujol can negre de Sant Joan d'Espí. És una mostra que inclou pintura, tapis i escultura en les seves especialitats. Bona tarda el portaveu de Convergència i Unió a l'Ajuntament de Sant Just. Lloren Rey considera que la reforma de la ministra local pot portar coses bones als municipis, però continua pensant que els ajuntaments són els que menys culpa tenen del deute públic. S'han just notícies. Lloren Rey creu que la llei que va provar el Congrés el mes de desembre i que afectarà els municipis sobretot de menys de 20.000 habitants com s'han just conté coses positives. Ho reivindicaven fa uns dies el president de l'Associació de Veïns i el president de la Sexi Local del Partit Popular. Sembla que els ajuntaments podrán oferir serveis si ho fan en cos més reduïc que administracions sobremunicipals. Sentim el portaveu convergent al Just a la Fusta. I el just a la Fusta. I econòmicament, què estem parlant? Una biblioteca o una guarderia municipal surt més barata si la gestiona serà haver-hi les qualitats o els estàndards o el que un vulgui marcar. En qualsevol cas, el que serà serà molt més paperassa. També s'evitaran algunes determinades actuacions que es feien per alguns municipis amb uns costos molt per sobre, per sobre dels costos reals o dels costos mitjans d'altres organismes que potser per major volum tinen millors preus i recursos. Tot i això, Lloren rei, creu que la reforma fa pagar justos per pagar peus perquè castiga fins i tot a les administracions que han fet bé la seva feina. Recorda, a més, que la major part del deute de l'Estat és culpa del sector privat. I jo he votat en contra d'aquesta llei, però segurament hi ha coses que seran bones. I el que és que el que s'ha fet és que, fins i tot en la majoria de les administracions locales, les administracions que han fet els drets que han fet els malds de la deuta d'aquest país fos l'administració local i tenim uns quants municipis que han fet bestieses. Però la gran deuta, hem de recordar-se, primer de tot, la gran deuta d'aquest país no té l'administració, sinó que té la l'empresa privada. El portaveu de Ciba l'Ajuntament del Raval considera que ni el govern central, qui l'ha aprovat té clar de quina manera s'ha d'aplicar. Sí que hi ha d'haver-hi un control sobre el descontrol que hi ha pogut haver-hi molt temps amb l'administració perifèrica. Ara, d'això, a aquest vulguer fomentre tot algun control, sense tenir ni tan sòls clars les coses i que les administracions perifèriques tampoc ho tinguin, comportar realment que se't entornen bojos. Els pobres que t'haurem d'aplicar, allò que alguns que tampoc estan massa bé han dictaminat. Llorenri, per tant, creu que d'haver-hi un cert control, les administracions porten bé denunciar que el govern que exerceix aquest control no té les idees clares. I contrem parlant de política municipal, perquè Llorenri és segur que està cansat d'algunes actituds del govern municipal. El partitiu de Compargència i Unió ha tornat a denunciar que els partits que formen part del govern no compten amb els rups de l'oposició en la presa de determinades decisions. Un dels últims exemples és la Comissió de Seguiment de Cadastra. S'han just notícies. Uns plans enrere es va acord de crear una comissió de seguiment en la pujada de valor cadastral. Segons Llorenri, la idea era consensuar alguns aspectes, primir amb els rups polítics, com ciut, i després amb les associacions de veïns. El portaveu de ciut assegura però que l'Ajuntament va decidir informar directament les entitats, sense comptar amb l'opinió del seu partit. S'entén, Blu? Aquesta setmana arreu un correu electrònic de tot una sèrie de dades del cadastre que en aquesta reunió se'ls ha donat a les associacions de veïns que resulta que nosaltres que estem en l'Ajuntament no la detenim. Costa molt de treballar i de confiar quan ja parteixes de la base de que s'atèlia i se't dona el mínim d'informació possible i tot aquella que tens és perquè la vas demanant i escarvant. No és la primera vegada que es protesta des de ciut per la manca d'informació entre l'equip de govern i els partits de l'oposició, a més lliure en reia punta que està cansat que es malinterpretin les intencions des del govern. Tot es malinterpreta i tot se l'intenta buscar. Jo crec que l'agent del govern té la imaginació que l'oposició està per fer...