#437 - La Penya del Morro del 20/2/2014

que ha tingut prop de tantes policies. Algú ha patit la ciutadania a l'embrió de la gent catalana que ara la recapel·lació era els impostos que eren de la Generalitat i de la Diputació. El que hi ha de tornar és que la qüestió de catalanisme sigui un úpol de l'estat espanyol. La informació de Cristina va respondre a la ciutadana que a les empreses no ho sé o no me'n recordo, doncs que no ho he de dir. I el que hi ha també és que no hi saps què vull que febrer. La qüestió s'havia de fer a l'escount. I després s'ha de recordar que a ell és de la sota Porta Somnia una buzzing la tilt a la terça Sometimes i peak, del Luz Dauvor isso i l'Alba forrida немного inocentes cyclismàtica i molts més aprendær Massachusetts así que estan fàcils de equipar kimia A l'escolta es tràdiu d'esper. Si tu n'hi t'has tràdiu d'esper. La ràdio de Sant Just. Gràdio d'Esper. Gràdio d'Esper. Gràdio d'Esper. Gràdio d'Esper. Gràdio d'Esper. Gràdio d'Esper. Gràdio d'Esper. Gràdio d'Esper. En directe, a Matíndiz de Sant Just d'Esper. Al 98.0 de la F.A.M. I a tot el món, a través de ràdiodesper.com hi ha molt de Morro, la penya del Morro. Bona tarda, mitjà amigues, com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de ràdio d'Esvernos. Salut a Jordi, Domènec i és d'ara i fins la set del vespre. Això és la penya del Morro. Bona tarda i benvinguts al programa. I atenció, Carme Verde, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, Cristina Vargas, com sempre al Twitter i al Facebook. Bona tarda. També tenim l'Associa Amor. Hola, Carinyo. A punt de presentar ja el consultor sentimental. El tenim quasi bé, però deixeu-me dir que avui és un dia històric. Perquè després d'una setmana torna a funcionar la webcam de ràdiodesper.com. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Què passa, que em veig una mica fosc? Passa res, ja ho anirem solucionant. És un carrer dia, eh? Sí, per fi, soc una persona fosca. Això es reflecteix, no? Exacte. Amb aquest bon rotllo començem el programa d'avui. Com hem començat, tindrem les notícies amb la Carme. També hi ha les coses que hi ha a la publicació mensual d'aquesta revista del nostre municipi. També tindrem avui una nova secció que anirem fent, de com que és Casas de Luxa, de Sant Justes d'Ern. Casas d'Alra Standing, que es venen per més de 1 i 2 milions d'euros, que les tenim aquí a la vora. Nosaltres, la penya del Morro. Lloràsco. Els dilluns. Avui tenim l'Associa Amor. L'Associa Amor, tu quina hora es copets? Quina hora es copets? T'ho sóc, t'ho sóc, t'ho sóc. L'heu de fer a mi també, per això, reclamo. La gent vol, la gent no vol. Bé, doncs ja ho veurem. Avui al programa tindrem la secció de comerç local al Diego Marcos de la llibreria Resenya. També tindrem l'Arnau Consul per parlar de llibres. Com que de setmana ja acabarem avui amb l'Associa Amor, amb els seus consells, per vosaltres, amb el conducte sentimental, cal que ens l'envieu a la penya del Morro a robatgymail.com. Bona tarda i bon vingut a programant. La penya del Morro. Un programa amb més Morro que penya. Però avui la més penya comú. Però, com sempre, m'han dit tot això. Comencem repassant el tema més comentat a Twitter, Cristina. Avui ha sigut rendint tòpic tots amb el president. Aquesta etiqueta que la presidenta de l'acadèmia del cinema català és una passola que va seguir a Twitter a randalar denúncia. El sindicat Manos Límpies contra Artur Mas pels delictes de prevaricació, desobediència, l'autoritat judicial, rebel·lió i sedició. El sindicat Manos Límpies ha presentat davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya una crella contra el president de la Generalitat Artur Mas, el considerant, entre altres motius, com un intent d'esmembrament d'Espanya, la resolució aprova del Parlament el 27 de setembre, on es declara que Catalunya havia d'iniciar una nova tapa basada en el dret a decidir i que ha d'avançar cap a més estructures d'estat. El sindicat Manos Límpies ha presentat la creació del Consell Assessor per la transició nacional. El sindicat Manos Límpies posa de manifest la vulneració de la Constitució espanyola per part del president català, la presidenta de l'acadèmia del cinema català i sona passola. Allà el vespre va decidir manifestar-se contra aquesta crella del sindicat seguint la etiqueta tots amb el president. Una tendència que està trenant d'intòpic des d'allà el vespre, i fins a bones hores d'aquest matí, Jordi. Què diu la gent a Twitter, per exemple? I la gent a Twitter, per exemple. Avui estem tots amb el president del meu país, trencant aquest vespre contra la crella de Manos Límpies, una cara de l'extrema dreta. El comentari següent és el del president de la Generalitat d'Artur Mas, que ha volgut respondre a la persona passola a través del compte del seu cap de prensa, Joan Maria Piquet. Gràcies a la persona passola i a tots els que em doneu suport. Ara actitud positiva i a mirar endavant amb el hashtag president Mas. I la mateixa zona passola que diu, aclareixo, ahir no vaig iniciar tots amb el president, simplement vaig seguir-ho convençuda. A veure, Cristina. Ah, WhatsApp. Bé, doncs que és per la compra de Facebook, potser... Evidentment. Obrim la carpeta de les notícies de Sant Just, i ho fem amb la Carme. Parlarem de la retallada d'Ensanitat, que s'entraran en una tertúlia de Malateneu, també de Can Mèlica. Prepareu un munt de campionats pels propers mesos, però abans comentem que els comerços de Sant Just ha augmentat. De fet, és un acord que forma part del conveni d'aquest servei entre l'Ajuntament i la Metropolitana, Carme. Sí, que estan anant a pujar dels costos, que hauran de pagar els petits empresaris que utilitzin la deixilleria. Recordem que aquest és un servei municipal que gestiona des de fa anys l'empresa social solidància, que tracta qüestions mediambientals a l'hora que treballa per la inserció laboral de persones en risc d'exclusió. Ara s'ha renovat el contracte amb Solidància, amb aquest agument de les taxes per les petites empreses i comerços. Els ajuntaments presten el servei de deixilleria a través d'un company i, a més, amb l'Area Metropolitana de Barcelona, l'AMB, juntament amb el detractament dels materials que s'hi aporten. És un servei públic gratuït per les persones que fan servir el seu vehicle particular, per portar-hi residus, però té un cost als comerciants i petits industrials que paguen una taxa depenent del tipus de residu. El rebuig és la fracció més cara, i ara s'ha de pujar a aquesta taxa. Doncs afecta, per tant, a molts comerços i a molts negocis d'aquí de Sant Just, preguntarem si, per exemple, la llibertat ressenya que el tenim a la segona hora, perdona, dins de la secció Comerç Local a la Penya del Morro, si els afecta o no. Bueno, clar, sí, però no sé si llencen molt... No és un tipus d'empresa que crec que generi molt residu, una llibreria. Justament... No crec que llença a la porta. Perdona, a més d'un llibre, jo agafaria i tal com entres, i al vos allà el llenceries. En fi, ja ho comentarem. Passem ara a la següent notícia, parlem de sanitat. Acord obert! Mítica sèrie, mítica sèrie. En fi, la retallada és en sanitat. Diu que s'entraran una tertúlia demà a la Taneu. Andreu Segura, perdó, metge epidemiòleg, conduirà les xerrades sobre com la crisi afecta el sistema de sanitat públic i com afecten les retallades que aplica la classe política. La crisi ha fet augmentar les desigualtats socials i de renda del país, i per això, segons Andreu Segura, era estat del vanestar que s'ha anat construint durant dècades. Ara està en perill, tot i això. Segura apunta que aquest estat del vanestar té alguns efectes que s'han de corregir, i que la crisi pot servir per fer-ho. Com explica, doncs, els últims anys s'ha fet un consum sanitari poc apropiat, i la vida amb cotidiana s'ha medicalitzat en accés, i això vol dir que, en molts casos, les persones anaven arribant massa fàcilment a medicaments per resoldre els seus problemes. Creu que això amb la crisi ha fet que aquesta situació s'hagi grausat. I, llavors, creu que la gent que té ansietat o nervis arribats a gran de la crisi, més que medicaments, el que necessita són recursos, per tirar endavant i no sentir-se exclosos de la societat. D'altra banda, també és conscient que hi ha qüestions de la vida cotidiana, les quals la classe política torga a més importància, i per tot plegat, aposta per utilitzar més adequadament la sanitària i ser més cautelosos a l'hora de fer-ho. Em pararà, a tu plegat es farà una tertulia de Madrid Vendres, les 8 a la sala piquet de la Taneu, que organitza la sexi de cultura de la Taneu. Parlem ara de Can Melik, club esportiu. Bé, atenció, perquè Can Melik prepareu un munt de campionats per als propers mesos. Un dels més destacats serà un torneig de Padel Solitari, que destinarà tot... Perdó, ell és solitari. Un Padel Solitari és l'únic edifici. És una mena de frontor, que és un Padel Solitari, i en aquest cas serà solitari. Seria un Montornet, seria innovador. Jo no entenc per què no es fa un Padel Solitari. Què passa? Que tu no t'equivoques nunca? Socia, amor. Jo mai, Jordi. Bé, com diem, un Padel Solitari, que no sabem si serà solitari en principi, no? No, és un Padel Solitari, que destinarà tot el fons recullits de la Fundació Touret, dedicada a la investigació de la síndrome de Touret, que és aquell síndrome que es desiniveix tant a la gent que l'apeteix, que insulta de forma espontània i sense previelis. Doncs Can Melik hi participarà o col·laborarà d'alguna manera a investigar sobre aquesta malaltia amb aquest torneig a comentes ara, un campionat que es farà del set a l'11 d'abril les instal·lacions del club per recaptar fons de Touret, que investiga aquest transtorn neurològic que provoca aquests tics motors i vocals crònics aquí el pateix. Més o menys d'aquest ordinari hi ha més coses, per exemple, el cap de setmana passat es va fer un campionat de Catalunya de segona categoria d'esquadra, amb bona participació, i després també pel que faltenis, el club s'ha proclamat recentment campió de Catalunya de més de 45 anys en la categoria d'argent, cosa que ha fet que s'ascendeixi a la categoria d'or, d'esquadra i el softracket també són dos esports clau en l'activitat de Can Mèlic i el maig, el club organitzant un campionat jovenil d'esquadra i un altre de frut i de tarans de softracket, que em molesta la cançó. Estava parlant de softracket el senyor i em feia riure. És molt maca. Ah, no parlen, però és el tenis, m'heu vist el tenis, clar. Qui és aquest senyor?No ho sé. La posaven sempre com a espuma, el matí, quan parlaven d'esports, un problema que feien a 80 ràdio, sempre posaven la cançó. Doncs a la màig, per si algú s'ha confós en aquest senyor, canviat jovenil d'esquadra...Cambia, canvia, canvia la cançó. Un altre d'absolut i de tarans de softracket i, a més a més, aquest any, el Can Mèlic, Can Mèlic, celebra el seu 50 aniversari i el 16 de juny, de fet, i anirem parlant de les cifres més activitats i, a més a l'octubre, inacubre les seves noves instal·lacions. Què dius, ara? Doncs enhorabona, 50 anys d'engany, un aplaudiment per ells... Un quart de 6 de la tarda, per cercar-me abans que marxis, veig que aquí a Can Ginestar hi ha unes obres, des de fa uns dies... L'hem fet notícia.Sí, ja ho sé. El que passa és que ara ja ens afecta l'escala, directament, que dona pas... És l'escala que tenim just davant de Ràdio d'Esvern a Can Ginestar. Veig que hi ha dos operaris que estan ara comentant la jugada. Què és el que fan, concretament, això, ho sabem o...? M'ha arreglat l'escala, no? Quan acabarà, per exemple? Ara ja no tenim tanta gent que passi per davant de la Ràdio, perquè no es pot passar per aquí, no? Ara no tinc apuntat si hi ha un període de finalització. Si el trobo ara, t'ho diré. Escolta, sortir aquí i preguntar-li a la gent. Ja no surti qui?No surt tu? Ah, sí, bé, ho surt tu.Vols sortir tu, Cristina? Molt bé.Fem una cosa. Però t'has d'emportar el mòbil per això, Cristina? Clar, és per fer connexió.S'ha de fer connexió, una connexió. M'ho vaig, m'ho vaig. I llavors jo em quedo.Què? Llavors jo em quedo.A què? A comentar-ho.Clar, clar. A veure, Cristina, el tot aleshore... Molt tens, Jordi?Sí, que el tinc. Tu el truco jo, eh?No, no cal. Et truquem i surts a fora a preguntar una mica a veure què fan aquests homes i... A mi què et diuen, quan he sortit? M'han curiosit molt la manera en com ho fan, perquè trobo que és molt artesanal. Sí, i perdona, n'hi ha un que està menjant. N'hi ha un que està mirant i l'altre està... Estàs bé, això? La Cristina, que se'n va cap allà, anem a investigar, no, més que res, perquè, home, ja que hi ha obres davant... Mira, com que tinc el seu ordinador, l'he afogut, i veig que hem fet una notícia a veure si hi havia dalt a previst. Perfecte.Molt bé, Susi, amor, tu què fas? Jo estic veient la Cristina com s'està apropant els paletes en qüestió. Està punt d'arribar. Agafa el telèfon, la Cristina, o no? Home, esperem que sí.Amer, perdona. Està preguntant, està preguntant. Estan parats, no? Han parat, han parat de cop, perquè... S'han sorprès, fins i tot.Arriba la Cristina. No piquem el tòpic. S'ha arronsat d'espalles. Sí, ha esperat que ara... La podem tenir al telèfon. Cristina, en sents bé? Sí, t'has sortit. Doncs a veure, no sé, que tu mateixa, a veure, la col·lecció en directe, què estan fent? Provem que ara mateix amb els operaris, que fem les escales aquestes, i ens agradaria saber d'on, en aquest moment, ara. A veure, vull passar el telèfon. Hola.Hola, bona tarda. Digue-m'hi.Amb qui parlem, sisplau? Jo sóc Carlos. Carlos, què tal, va, tarda. Estem aquí al costat, a la ràdio. Just d'acord, estem fent el programa en directe, i com que he vist que treballem, tenim alguns dubtes, a veure si ens podíeu ajudar. Perdoneu que es molestem, eh? Teníeu molta feina? De moment, vamos trabajando. No, nos podemos... No hay patirar cuetes, vamos, como tiene el dicho, pero vamos trabajando. Perquè ara mateix, què estan fent, concretament? Concretamente, sonos... reformando lo que son las escaleras de acceso a la radio, digamos, y tango en estar. Por si a local hay tango en estar. Y luego el rellano de arriba, también lo haremos todo nuevo. Home, això... Que sería todo uniforme, con el mismo material, y se vea mejor acabado todo. I escolta'm, Carles, em sabries dir quants esglons hi ha, els descontats? ¿Cuántos grabones? De cada lado hay 18. 18. Perfecte, és important saber-ho, gràcies. I sabrem, perquè clar, molta gent es pregunta, no? I quan s'acabarà això? Saps quan s'acabarà o no hi ha termini? Esto en principio está previsto para un mes de trabajo. Un mes de feina, eh? Sí, es un mes... Una semana más. No es algo el tacto. Molt bé, doncs, Carles, moltes gràcies. Per cert, ja acabo amb una última pregunta. És veritat que els operaris que esteu treballant lligueu molt? Perdó mi? Si li gais mucho. Les xiques us diuen moltes coses bonites. Ah, sí? Sí. Y cada una, pero bueno... Ahí nos descendemos como podemos. Molt bé, doncs, pásame con Cristina, que es la chica que está pidiendo paso todo el rato. Pásale el teléfono, por favor. Carles, muchas gracias, muy amable. Adéu, adéu, adéu, adéu, adéu. Ja està, ja està. Digue'm, Cristina. Doncs mira, estem també amb un altre dels operaris. En aquest cas es diu com tu, es diu Jordi. Ah, molt bé. D'aquestes escales en concret s'acabarien a l'inhecres de la setmana vinent. Han dit un mes i mig. No, perquè és un projecte. Aquest cas, tot el conjunt de les escales. Escolta, no et facis mal, Cristina. Perquè veig que estàs aquí en mitja hora i no portes ni casc ni res. No, no pateixi. De totes maneres ens agrairíem amb el Jordi, que estem aquí parlant, si seria necessari utilitzar alguna eina de protecció, per fer aquest tipus de treball. Perquè no em porten. Ni casc, ni ulleres, ni res. No em portes. Estic anant ara als grons. Les noves. I el material és que hi ha granits. Diuen que hi ha pedra. Potser és que no poden tigar amb tot això. Això és com totes, que t'agrada la baix. T'agrada la baix, doncs... A les esquines d'inhecres, els dissous... Els dissous són molt... A les esquines de les escales, sí. Les dissous estan tancades. Els dissous estan tancades. En una setmana, encara? No podem passar per aquí nosaltres. No. Les persones que canvien. Les escales. Molt bé. Jordi, no has pogut preguntar alguna cosa més als operaris? Jo crec que hi ha més preguntes. Ho he preguntat tot ja, no? Van de color blau, els operaris, perquè és l'última d'aquest. Sí, i ens han dit que no necessiten treballar, perquè és un tipus de les escales. Molt bé. Moltes gràcies per la nostra part. Moltes gràcies, i que em sap greu haver-los molestat aquests dos o tres minuts, que hem estat al programa. M'has fet caure faig de part del programa. I que bona feina, que gràcies. Fins ara, Jordi. Ah, que vagi bé. La penya del mor. Tinc en tan directe... a 4 metres. Faig això? Sí, està molt bé. Veig que més ha de construir, després d'aquestes escales, una llosa per recollir les aigües pluvials. És a dir, encara estarem ben bé entretinguts fins a mitjans de març. Fins a mitjans de març, eh? Cada setmana podríem fer la secció de les obres. I anar a connectar, per exemple. A més, diu que es lliga posant els glauons. És fantàstic, no? Normalment era el revés. Si posaves els glauons, era qui tirava la canya. Si tanquem la porta, ara és la Cristina, que veus la porta que ara torna. Diu Lermes, al chat de Radio Desvern.com, que avui tornarà, per cert, la Webcam diu que l'audiència d'avis observa obres, està augmentant vertiginosament. Correcte. A més, perdona. Des de la Webcam, no sé si s'aprecia el fons de tot. Això és en línia recta, just a l'entre de la ràdio, com estan els homes treballant. En fi, que també els he fet molta gràcia. Cristina, que els n'hi hasim en molestar? No, no m'han dit res, home. Al contrari, sí, hem agraït que els menys ens preocupem per la seva feina, en aquest cas. Escolta, Cristina, una aplaudiment per la Cristina. A fora, eh? Hi ha hagut un problema, de comunicació, perquè els està fent amb el telèfon, com si fos de micròfon, i me'ls reguen totes les tornes de la mà. Però, en aquest cas, ens han respost molt bé a totes les preguntes que hi ha els hem fet, i molt amables de n'estat. Per cert, que Lermes diu que es veu moviment, que sí que es veu moviment, al darrere de tota la webcam. És que, per això, la Webcam no anava aquests dies. Estàvem... han tallat un cable, si ens ha volert. Està l'ordre. En fi, ja sabeu que teniu més informació de les coses que passen a Sant Just. Ara mateix, a ràdio d'Esvern.com i a partir de la set, els Sant Just, notícia, edició vespre, amb la Carme Verdo i Carme, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Gràcies. 5.23. Fem re una petita pausa per la publicitat, i encara hem de parlar de les cares luxoses. Luxoses. Luxoses. De les cases luxoses que hi ha Sant Just, de més d'1 milió i 2 milions d'euros. Això és per somiar, Jordi. Ara, d'aquí una estona, somirem tots junts i també connectarem amb la Vall d'Avers, que ens explicaran quines són les notícies que hi ha aquest mes a la revista mensual de Sant Just. A l'Apena del Morro, vamos. Esteu fars que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. No va temporada del fluxo. Cada dijous a les 8 del vespre, a Ràdio d'Esvern, cine, música, sèries, còmics i llibres, per parar un tren baix. Fluxo, culturama. Connec de tal català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell d'est. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei Arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions surts. Informa-te en el web cpnl.cat. Segueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro. A Facebook, la penya del Morro. Com veu, som originals de mena. 5 minuts arribem al punt de 2.46 de la tarda. Continuem en directe a la penya del Morro Radio d'Esvern. Gràcies per escoltar-nos i, com cada més, connectem amb la redacció de la Vall d'Avers, revista mensual del nostre municipi. I allà hi tenim la Gina Tosa. Gina, bona tarda. Hola, bona tarda, Jair. Hola, bona tarda, Gina. Explica'ns què és el que teniu preparada aquest mes de febrer, mig febrer i mig març, que és quan arriba la Vall d'Avers Sant Just. D'entrada a la portada veiem que està dedicada a la nostra senyora de l'Urdes, aquesta residència gestionada per Montges, amb el titular 50 anys d'amor i dedicació als avis. Sí, exacte. Fa 50 anys que vam posar la primera pedra d'aquesta residència, i veiem que, com que són bastant tímides, és a dir, jo crec que no obren molt les portes del poble, i moltes vegades molta gent es pregunta, bé, les Montges què fan allà dins, no? I teníem ganes una mica d'entrar i d'obrir les portes, i que la gent conegués la tasca que fan, que realment és molt venerable, perquè és una residència paravis en pocs recursos. La veritat és que és una residència que està situada just al vell mig de Sant Just, al començament o al final, demanem que m'esmiri del carrer bona vista, però vaja, al costat del mercat, etcètera, i no sé si heu preguntat, si algú vol ingressar a la residència, què és el que ha de fer, per exemple? Bé, trobar-los. És el primer, i després també, ells miren una mica la jubilació de les persones que entren, que no superi, no sé, els 1.000 euros, em sembla que era algo així, que siguin realment això, les jubilacions molt petites, i igualment ara em sembla que hi ha unes 10 persones en lista d'espera, o vine, ara no ho recordo, Jordi, perdona, i segurament aquesta lista d'espera anirà creixent en els pròxims anys, perquè recordem que la piràmide de població és invertida per alguna forma, i els grups de més de 50, 60 anys d'aquí un temps, seran moltíssima gent, la que s'haurà de detendre, i s'haurà de donar servei. Exacte, exacte. I llavors, en revistant a la superiora, em deia que li servia molt de greu, perquè realment no poden estar més, i cada vegada la llista d'espera és més gran, però bé, i tot i així, la gent que hi és i que hi va, almenys se'n pot beneficiar. Encara hi havia la Montgesor Felicitat? Doncs era... No ho sé, jo ell coneix a la Sor Maria i a la Sor Esperança. La Sor Esperança és la superiora, la Felicitat, no sé si era superiora també. No, em sembla que no, em sembla que no, però era una Montge que jo portaré aquí una anècdota personal, però quan vaig fer l'estada a l'empresa, l'estada a l'empresa, a Batxillerat, la vaig fer a la residència Nuestra Senyora de l'Ordes. Ostres! Sí, va estar dos setmanes vivint intensament tot el que passa allà dins, i ajudant el que feien ells, i ells, el que fan, que és ajudar els avis, els preparaven el menjar, els preparaven tot, fins al que feien el Batxillerat social, serveis socials, i la vaig estar dos setmanes. I no, tinc un especial apreci a Sor Felicitat, que és la Montge que ens va tendre a la Montsesors Pedra, a l'Alberto Martínez, i a un servidor que érem els tres alumnes de l'Institut, que feien primer de Batxillerat, i el primer i segon de Batxillerat de l'estiu, i hem estat dos setmanes allà veient com funcionaven, com treballaven, i la veritat és que, clar, tenen molta dedicació, perquè estan continuament ajudant, i veiem, preparant... Clar, perquè hi ha graus i graus, també, de persones que estan residint al centre, no? Clar, i a la part de la infarmeria, que són persones, realment, que es valen molt poc per elles mateixes, i són feines delicades, i bé, vull dir que no... que és bastant lluable. En total, quantes persones hi treballen, o si dediquen? Em sembla que estaven... No sé si eren quins de... Un moment, és que ho tinc aquí, en el reportatge. No ho sé, ara, de memòria. A veure... De totes maneres, suposo que seran menys les persones, que els residents, en aquest cas. Mira, avui hi ha 155 persones, que em sembla que estan allà... 155 persones? Sí, mira, jo acabo de completar... Hi ha 10 germanes i 37 treballadors. 37 treballadors, eh? Clar, ella em comentava que cada vegada hi ha més treballadors i menys germanes, perquè la renovació de monges és molt difícil, de fet, a Espanya, no hi ha renovació. Totes les novícies que hi havia són de Sud-Amèrica o Centro-Amèrica. Bé, doncs aquest és... Susi, vols preguntar alguna cosa? Sí, una pregunta. La edat del resident és important o no és un requisit que s'hagi de tenir en compte? La edat del resident, i jo crec que és a partir dels 65 anys. És a partir dels 65? Però no ho vaig preguntar. Jo suposo que he comentat les residències d'avis. S'ha volgut anar cap allà, Susi? No, però jo em preocupo per la meva gent gran. Ah, va, d'acord, d'acord. En fi, no, però més abans, fan una feina que s'ha de reconèixer, també, com tota la gent que treballa en residències. Donar el carinyo i el suport que moltes famílies pel que sigui no poden donar a la gent gran i els seus avis, i per això van a les residències, una mica aquesta funció social, que a la seva família, pel que sigui, no pot donar-li. En fi, més coses a la Vall d'Avers. A veure, Gina, què més teniu? Doncs mira, també volia ressentar una entrevista que la feia Clara Maguilar a l'Arnau Garrofer, el sexofonista d'Aquí de Sant Just, que segurament el neu ha parlat, no? Sí, va venir el programa, va venir l'Arnau Garrofer, just abans d'aquestes nits de jats de la Teneu, que va omplir amb cert èxit justament amb el seu quartet, amb el Garrofer Esquartet. Sí, sí, exacte. I, bueno, jo volia ressentar això, que és l'entrevista bastant en profunditat que ha fet la Clara, i com l'Arnau una mica desmitificava aquesta idea del músic vocòlic, i que deia que com que és difícil a vegades mostrar-li a la gent quina és la seva feina, o si imagina un tio amb trajo tocant en una orquestra o un músic, això, en buem i tocant als bars, no? Quan ell enrere et diu que hi ha molta feina al darrere, que el tema de la inspiració i la creació t'agraeix una matulina, t'agraeix feina i tot això, no? Molt bé, i acabem parlant d'esports, que és el que heu comentat a la Vall d'Avers, sobretot com està ara mateix la situació, el futbol, en qüestió de futbol, aquí hi ha Sant Just, perquè el titular dels Sebes Elias diu confrontacions al futbol Sant Just Teng entre els dos clubs del municipi, l'Atlètic Sant Just i el Futbol Club Sant Just. Sí, sí, bé, és una història llarga, no? Hi ha bé, hi ha bé, del 2010. Correcte. Perquè aquí en el Sebes m'ha fet molt bé, ha fet una cronologia, no?, de com han anat succeint els... Cada futbol, cada futament, cada acció, cada moviment que ha fet els clubs, no? Sí, s'ha currat una cronologia, que es pot veure i que està molt bé, que comença el 30 de gener del 2010, quan hi ha eleccions a la presidència del Futbol Club Sant Just, i Jordi Rubio, on és el guanyador, davant la candidatura alternativa de Pep Palacios per dos boig de diferència, després continua el març del 2010, que la candidatura perdadora de les eleccions, comandada per Pep Palacios, funda l'Atlètic Sant Just, i, per tant, funda un altre club de futbol al nostre municipi, continua el mes de maig d'aquell any, el 2010, es trenca el preacord per la fusió del Futbol Club Sant Just, i l'Atlètic, per discrepàncies, en la composició d'Ajuntament Directiva, i, en fi, continua aquell any, amb la primera temporada de convivència entre el Sant Just i l'Atlètic, i les instal·lacions del camp de futbol, s'allarga el 2011 amb l'atenció per organitzar el Campús d'Estiu, continua el 2012, perquè l'Atlètic organitza el seu primer Campús d'Estiu, i el 2013, l'any passat, fins i tot, la figura del mediador entre els dos clubs, i ara mateix la regidoria d'esports s'ha hagut de posar enmig, davant l'impossibilitat d'arribar a un acord per la repartició dels horaris al Camp de Futbol. Per tant, una cronologia que, amb els últims quatre anys, del que ha passat, queda superclà amb aquestes cinc línies de com ha anat la situació, i també es veu que ha estat lluny de trobar-hi una solució, no? Sí, no, i a més a més, en aquest record que acabes de fer tu, també s'ha d'afegir el fet que cap dels dos clubs ara està complint una normativa, que és que el 70% dels jugadors han de residir a Sant Just, quan necessitem estudiants del poble. Això s'afegeix en aquesta amenaça última de la regidoria, diu, a més a més, si no compliu el pacte dels horaris, i a sobre, no compliu el 70% dels jugadors residentes a Sant Just, i l'any que ve ja no es jugueu, ja no té cap espai. De fet, fins i tot, se'm va fer resoldre la venguàrdia amb una carta d'un lector que era d'aquí de Sant Just, on comentava què estava passant, i fins i tot amb la resposta del regidor d'Espors, Víctor Morillo, d'aquí de l'Ajuntament, on deia que aquesta mesura és una cosa que ja estava firmada per moltes entitats del municipi, per rebre les subvencions, que em sembla que la majoria han de ser gent d'aquí de Sant Just. En fi, una mesura dràstica s'ha hagut d'anar fins a aquest punt per fer-la capacitar als dos clubs, m'imagino, que això és una mica en la situació com està ara. En fi... Sí, sí, exacte. Només el Morillo es queixa, no, que és el dolent de la plícula d'alguna manera. Se'l veu com ha d'agafar aquesta posició severa i que no se sent com el que li toca fer-ho d'alguna manera. Després, també, l'Atlètic, el que deia és que ells, el Miquel Ángel Parejonovic, el president del Club, que ha entrevistat els seves, deia que ells no es conscient d'aquest acord, que han signat totes les entitats i que tal. Vull dir que hi ha una mica, bueno, això, disputes... Jo és que ho veig una mica com una niçaga de política. Sí, sí, és veritat, eh, aquí... És que fotològenera, això, eh? Perdona, podria donar per una sèrie d'aquestes de... Dos clubs amb municipi de 15.000 habitants, amb ciutats entre ells, no? Una cosa així. En fi, veurem a veure què és el que passa en els propers mesos i els pòsits moviments, que sempre que hi ha alguna cosa, ho seguim a la Vall d'Avers i també a la ràdio. Gina, moltes gràcies. Gràcies a vosaltres. Alguna cosa més que vull, un moment, preu, preu. Alguna cosa més que vull comentar de Vall d'Avers? No, res, que... que... que disfrutin del fotoreportatge de les monges, que l'hem fet amb un d'aquests llocs. Perfecte, doncs... Sí, ja faré una còpia i me la penjaré a l'habitació. Gràcies, Gina, que vagi bé a la tarda. Vinga, a la tarda, adéu. Segui 37 de la tarda. I tan mories com de... Ei, què fas, que ara estàs dormint? No hi lleve... Però que són les 5 hores de la tarda, no és un problema despertador aquest. De fet, teníem pendent una qüestió avui, i és que ja fa dies que, amb la Cristina, hem parlat de les cases, aquestes, Susi Amor. Tu no vius aquí senjors. No, però m'han dit que hi ha unes cases especulars, no? Les cases, increïbles, i per això avui inaugurem l'espai... ...cases de luxe de Sant Jordes Bern. Aquelles sèries del 2070... És dinastia. Això és dinastia? No, això és Falconcrest. Falconcrest. Falconcrest, eh, que també tenien una mansió enorme. En fi, avui repassarem 3 cases que estan a la venda i que es poden trobar a la pàgina web d'angleambolkers.com, que és una de les webs immobiliàries del d'Estanding, més importants d'Europa, i jo diria... Sí, perquè estàs a tot arreu, eh, Jordi? Jo diria quasi bé del món. Resulta que aquí a Sant Just tenim la sort, tenim moltes cases a lliure disposició de la gent. Comencem per, si et sembla, una casa, Cristina, que el títol és Exclusiva Casa a Sant Just d'Esvern, i que, atenció, perquè segur, està interessat, ja d'entrada, s'han de tenir disponibles 1.600.000 euros per adquirir-la. Descrius-nos una mica com és aquesta casa, Cristina. Comença a dir que és una casa unifamiliar, en aquest cas, per a totes aquelles persones que estiguin enamorades, vulguin a viure juntes, no per començar a estar prou bé, en aquest cas. Mira, per a altres dos podríeu... Podríem proposar-hi, eh? Demà mateix. A més, els diners no són un problema per nosaltres. Home, dir l'espai, perquè teni menys ni menys que 670 metres quadrats i construïts, aproximadament, uns 420 metres quadrats. Per tant, aquí teniu casa per, bueno, convidar amics, samestats, família... Per què hem de presentar casa, clar, això? No tens sol en tant d'espai? No, Jordi. Una girafa. Jo convido una girafa. Mira, de totes maneres podríeu comprar el que vulguis, perquè tens 3 plantes. La casa està distribuïda en aquest cas en 3 plantes, no? A la primera, doncs podríem dir que tindríem el saló menjador, que dona accés al jardí, també hi apareixeria la cuina, el safaret, i un lavabut de cortesia. És el típic lavabut quan entra a una casa. Quan entra a la casa és de tenir lavabut, no? Quan vingui a algun convidat, si té alguna necessitat que pugui anar-hi, en aquest cas. O sigui, l'estàs fent un favor dient-li, vés a pixar, no? Exacte, no. I també és un lavabut, perquè no em molesti amb les seves olors, el teu lavabut, per exemple. Perquè, a més, posteriorment, passaríem ja la primera planta. En aquest cas, teníem 4 habitacions. La principal seria una suite molt espaiosa i amb molta llum i molta claritat que li entreguia. A més, a més, tindria una enorme vestidor dins de la mateixa habitació. Per aquest preu, si no tens vestidor, ja paga i vamonos. Aquesta seria la vostra habitació, en principi. De totes maneres, teniu algun convidat... Em sembla bé, Jordi, que tingui vestidor, la mateixa carinyo. M'hauria d'aclarir que la Susia mori jo, no és el parella, i tampoc no tenim cap intenció d'anar a viure enlloc. Tenim una relació professional, que tingui la ràdio i marxa. I tampoc no anem a fer còpers després. Una cosa és que no vulguis manifestar a la banda tothom, però tots sabem a qui la ràdio que el Jordi jo... Això ho potsego, eh? Tenim una relació, una relació. Susi, ja t'ho vaig dir, a més, no em facis tornar la roba de dia d'entena que el que ha de passar va passar. I tant, no cal. Què vols dir, que va passar el tren? El tren? Mira, ara et posarem una efecte de sol. Mira, escolta. Com un tren. Com canvies de temps? El tren va passar. Llavors, a la vida, si un tren passa, no pots quedar-te mirant com se'n va el tren. El que has de fer és mirar cap a l'altra banda, esperar el següent, o baixar de l'endana, i anar a buscar una altra opció. I mirar enrere és l'altra opció, també. Mirar enrere, sí. Jordi, és que m'estàs fent mal. De totes les maneres, en aquest cas i vosaltres, esteu enfadats per qualsevol motiu, i voleu no dormir junts en aquesta meravellosa suite, però el que pots fer és anar-vos a alguna de les altres 3 habitacions que té la primera planta d'aquesta casa unifamiliar. En aquest cas, no tindria una necessitat de trobar-vos, i a més a més, teniu dos bancs de la primera planta. Perdona, és que vivint aquí, si te'n fades amb estrofils, o tu vols un moment sol, pots trobar-lo tranquil·lament, però pots jugar fet diamagar o tanques allò mateix i no ho trobes. Sí, sí, hi ha opcions, hi ha opcions. Aquesta casa, de 420 metres quadrats, diu on és de Sant Just, concretament o no? No, no s'ha especificat, home, només faltaria. Que ha de ser per camèlic i allà sobra, no? Sí, són d'aquestes, sí, d'aquest tipus. De totes maneres, a la mateixa pàgina, pel preu que hem dit, només apareix aquesta, i per tant, tothom que estigui interessat a veure, la pot trucar a Íngel Mulquez, quedar amb la persona que s'encarregui i doncs mira, anar en cop d'ull, no? Poc de broma que jo conec gent que això ho fa per hobby. De mirar a casa. No té cap manera d'anar a comprar la casa, però com que té el matí lliure, per exemple, doncs va a veure com és aquesta casa, per exemple. I això es fa. I inclou d'anar a fer feines d'aquesta casa, perquè amb aquest preu podria ser totalment raonable, no? Allà les despeses van a part, no? Jardiner i tot això. En fi, a més a més, té garatge, no? Sí, té un pàrquing que està... No està a la planta, en aquest cas, del soterrani, perquè té una altra planta que disposa, en aquest cas, d'una habitació de servei amb banya integrat i una sala polivalent, en aquest cas, la podríeu utilitzar per a sala de jocs o el que vulgueu. I en aquest cas, el pàrquing seria a un nivell fora del carrer. Tindria una capacitat per a dos vehicles, en aquest cas, suposo que també l'està situada per a una zona més o menys privilegiada, tendríeu al voltant, doncs, alguna zona per poder apargar un altre cotxe. M'agrada perquè ens parles directament a nosaltres, no? Sí, ens està venent la casa, quan jo, Cristina, no tinc els diners, ni tampoc tinc la intenció de marxar, viure amb la socia d'aquí poc, ni d'aquí llocs. Això ho parlem d'esperar. Teniu un altre. En preguntes per l'ubicació, Jordi, està a uns cinc minuts al centre del poble. A cinc minuts. Per tant, potser no està tan a la zona de Camp Mèlic. Perdona, però aquí diu que, a més a més, està situada en torno molt natural, com és la part de Cullserola. Jo ja és inequivu que està aquí a sobre Camp Mèlic. No, té a veure. La muntanya de damunt també s'enjust, aquesta part d'aquí, Jordi, i... Diu, a cinc minuts al centre del poble i per escomptat de escoles internacionals, que és el que m'interessaria posar-lo allà. Casa dissenya amb tota mena de detalls impecable per entrar a viure. I, a més a més, té a veure amb les vistes clares i que a tot el vaig llobrecat, vistes sobre tot el vaig llobrecat. Passem a la següent, si ho sembla, perquè avui repassarem 3 cases. La primera d'1.600.000 euros, la segona, que és la que ve ara, de 2.600.000 euros. No, 2.100.000 euros, perdona. Pica una mica més, eh? Pica més, però no em vendrà del mig milió d'euros. No, no, no. Mira, en casos... Per cert, l'última que comentarem encara és més cara. Però aquestes cases, perdona, són de primera mà? No. Pensa que potser algun jugador del Barça ja ha viscut allà, eh? És possible, és possible. En aquest cas, en aquestes 3 que tenien test cap ni una. Però, de totes maneres, abans de començar amb aquesta segona, deixem dir-te que a mi personalment m'agraden les fotografies de la primera, que no d'aquesta, que en aquest cas és més cara. Però, bueno, comencem. 2.100.000 euros, per qui els tingui i vulgui, doncs en aquest cas, una casa. És una casa unifamiliar. L'any de la deconstrucció és el 1993. I, bueno, destacar que està en un dels millors barris de Sant Jus, igualment, això diuen. A pocs passos... A pocs passos del centre comercial. Ah, centre comercial, quin... El centre de Sant Jus no hi ha. El centre de Sant Jus, en aquestes, no? El paquí, el paquí d'aquí el creu, creu. Sí, també de les línies de transport i així també de les escoles internacionals. Per tant, ja ens podem fer una idea més o menys cap a on està, no? Jo, sobretot. No sé si ens fem una idea de on està, però si aquí va dirigit. Potser segurament és gent que treballa fora i que, doncs, ha de venir aquí, per exemple, durant uns anys a viure, per exemple. Perquè no parlen de dir escoles internacionals, escoles internacionals. En fi, anem amb matèria... Comencem per la primera planta. A la planta, la que es diu de carrer, podem trobar una cuina a office amb entrada de servei, fins i tot en aquest cas, com preguntes abans, si podries tenir alguna persona que t'ajudés a casa. I, a més, no entraria per la porta principal, sinó que tindria la seva pròpia entrada per un costat i entraria directament a la cuina. Així no cal que la vegis. Això és fort. A més a més, com totes les cases de luxe, en aquest cas, doncs, tindria un lavabo de cortesia, una habitació per la blanca... Per un moment, per un moment. És molt important, tothom rius, eh? No, no me'n rius. M'enric del terme que utilitzen, és la pressió de lavabo de cortesia. Un lavabo més per qui és pel servei, per exemple. No, pel servei no, pels convidats. Clar, perquè tu no l'utilitza. El servei no li sona. Ves als lavabos que està a la planta primera. Perdona, jo estic al menjador, estic a la cuina, perquè sí, amb un lavabo, jo et vull ja, a casa meva, a la segona planta, quan tinc un lavabo al costat, què és el de cortesia? El de cortesia és pels invitats, i tu tens el teu propi lavabo, que és el mateix que el meu, que és el que convides a casa. Amb aquests diners, no, Jordi, home. I el teu ha de ser d'or, fins i tot. El lavabo d'or. Pensa que la teva butxaca, el teu modus vivendis. O sigui, si un dia tens molts quartos, pisaràs en altre lloc. És així, no? Però jo perfeixo seguir sempre a veure com ara, eh? Vaja, més coses de la casa, aquesta que diu gran ubicació i de recent construcció? Continuem a la mateixa planta, la primera, és a dir, també podem trobar una habitació... No, no, no, una habitació per la planxa, un saló menjador amb dos ambients diferents, és a dir, per una banda trobaríem el que seria el saló, i per l'altra, ja la zona més de menjador. I en aquest cas també podríem trobar doncs un gran dormitori, biblioteca, despatx, cadascú això depèn de com el vulguis, doncs, de curar, no? Podries fer-la servir, aquesta habitació, com el dormitori, o bé, posar-te una mini biblioteca, o un despatx de feina, qualsevol altra cosa. I la habitació aquesta que has dit de la planxa, això t'ho has inventat tu o posa aquí? No, no, posa aquí, posa aquí. I a més a més, deixem dir-te una altra cosa, i és que resulta pel que diuen, doncs que aquesta habitació... De la planxa? No, de la planxa no, és un altre diferent, que pot servir com un dormitori suplatori per convidats també, o un despatx, una biblioteca, el que vulguis per tallar. Si una habitació de cortesia. Sí, doncs aquesta també té la vau de cortesia. Clar, clar que sí, tota la vau de cortesia. Per no moure't. No, no, ets a la vau, hi ha un lavabo, la cortesia és a la vau. A la mateixa planta, Jordi, continuem, perquè sortint des del saló, també des de la cuina, ho hem dit abans, pots veure un preciós jardí amb piscina, i un porx amb... Un porx, un porx. Ve amb la casa, pel preu, un porx de grans imensions, en aquest cas, que disposa de barbacoa i una petita cuina disteu. Ah, una petita cuina disteu. Ah, està bé, mira, mira, escolta, doncs jo et trobo malament. No, ens ho podríem plantejar, no? Clar, sí. Estàs trobant números? Sí, sí, fem números. Si ja que es passem a la planta superior, perquè trobem un quadrat dut... Perdona, aquí passa planta nit. Sí. A mi m'agrada això, és que això és molt bo, eh? Planta nit? Clar, planta nit, perquè és a la planta... A partir de la set ja... Vinga, anem cap a la planta nit, saps? Perquè ja és arribar a la nit, i llavors ja és una cosa on està. La planta de dia és l'1, no? Diguem? La planta nit és la de... A veure, aquí trobem la planta nit. Doncs trobem 4 dormitores dobles d'un tipus suït, seria amb armaris empotrats, que t'incorcor a cada habitació, i una zona de joc comú. Això, per qui tingui nens, doncs podrà utilitzar aquesta zona, tot el perquè els nens puguin jugar en aquest espai. Alguna cosa més d'aquesta casa? Sí. M'estigui atabalant, ja, amb tantes coses. Jo ja sí, per dudar, ja no sóc impidística. Amb un d'aquesta planta de nit que t'agrada tant Jordi, té una bordilla, i allà es veu que hi ha un dormitori doble, també tipus suït, perfecte, per el que parlàvem abans, per convidar alguna persona, ja, amb més de caràcter personal. I la bordilla és la golfa, no? Sí. Les golfes. Sí. Podríem dir-ho així. No ho hem dit, però la parcela... bueno, té, em sembla, que 800 metres quadrats, ja, sis... no sé, bueno, 600... El terreny són 800 metres quadrats, de totes maneres la superfície construïda, aproximadament són 636 metres quadrats, i evitable serien 550 metres quadrats. Té un parking i, a més a més, té 6 bancs, que són aquests... te'n venc de cortesia, al final, això... El sensor, també, molt important, per si hi ha alguna persona gran, que en aquest cas no tingui molta mobilitat, doncs pugui utilitzar la sensor. Passem a l'última casa, per acabar-nos d'enfonsar en la misèria moral, en la que estem avui surmetent als nostres ullens, comparant les millors cases d'hores millors, algunes de cases de l'estànding i de luxe, que es venen els enjurs, per poder trobar la pàgina web, aquesta que comentem, com es diu la pàgina web, per tant, per aquí... Òngel Amvolquers. Òngel Amvolquers, eh, que és una mica... Sí, el que jo necessito després de tot això, perquè em cago sobre... Volguis de cortesia, eh. Exacte. Comencem ara la casa de... casa de disseny amb vista excepcional. Tot i que aquesta és la casa més cara que comentarem avui, que està disponible. I la més espectacular, i de tot, perquè... Són 3.300.000 euros, que val aquesta casa. Són 1.200 metres quadrats de parcel·la. Més d'una hectària de parcel·la, eh. Més d'una hectària de parcel·la, i més de 1.000 metres quadrats que són de superfície total i habitable. Construïda i habitable. Bé, en fi, atenció, perquè entre altres coses, ara la Cristina ens explicarà en detall, però tenen un jacuzzi, una sauna... Aquí hi ha la boda de cortesia, i aquí hi ha escurs, ja, perquè vols una boda de cortesia, no? També a censor, piscina, un gimnàs... En fi, aquesta és una exclusiva casa minimalista que també està situada a una zona residencial aquí a Sant Just, no? Sí, en aquest cas sí que ens podríem ja de cantar una mica més cap a la zona que deies al principi. Jordi, destaca que l'any de la construcció d'aquesta casa des de les més recents seria el 2008, i en aquest cas, doncs, es troba, com has dit, a 10 minuts de Barcelona. Per tant, estaquim molt a prop. Destaca coses d'aquesta casa, doncs... Per tant, totes les cases que comentem estan a Sant Just, totes. Oi tant, clar, no, no, però em refereixo que aquesta diferència de les altres, que estan potser a 5 minuts al centre del poble, aquestes estan una mica més lluny. En aquest cas, doncs... Un 4x4, això tens un 4x4? No, no és necessari, home. Perdona, no ho dic encara que... De totes maneres, si tens aquesta casa, tens un 4x4, i tens un 8x8... Sí, sí, sí. Perdona, però a Sant Just hi ha cases normals? Per gent normal? És la típica imatge que té la gent que no viu a Sant Just, que és que a la gent a Sant Just, tothom vivim en casa així. I no és veritat? Hi ha una persona que no, que no. Moltes persones. Hi ha moltes barris a la barri centre, la gent, per exemple, no coneix. Però aquestes cases estan aquí, en un lloc privilegiat, com és Sant Just, que és un poble molt tranquil, i que és un poble a poble que està a 5 minuts de Barcelona. I, a més, amb la tranquil·litat de l'avall i amb aquestes cases, que durant el seu moment ens van poder construir. Però a vegades no me'n rotllo més parlant de Sant Just. I Cristina, anem ja a la casa, perquè aquesta casa... Ja veiem una música especial per escoltar-te i saber com és. Comencem, si de cas per la planta principal on podem trobar, doncs, un ampli saló menjador, en aquest cas també hi hauria la cuina. La cuina. Oficina. La cuina. No, no, perdona, és una cuina. La cuina. Oi, tant. I, en aquest cas també trobaríem els dormitoris. La part superior de la casa disposa d'equipament d'oci. Que seria l'espai que es comandava abans i els gimnàs. Que incorporaria sauna i jacuzzi, a més, d'un bar, un minibar, en aquest cas, i pista d'esquaix i piscina climatitzada. El minibar està en els gimnàs? Està al jacuzzi, el minibar. M'hi desfais abdominar? Suposo que al costat, suposo que al costat, de totes maneres, com més ben sabut per tothom, quan portes un got, el pots endur o on sigui. Per tant, pots estar al gimnàs, a la sauna, al jacuzzi, on sigui, per anar a alguna cosa. No hi havia caigut amb això. Si tens un servei, doncs li demanes el servei que et torsi el jacuzzi a la beguda. Si tens una casa així, o sigui, tu pots fer el que et doni la gana. Si pots pixar-te el jacuzzi. No, però tenir un bar dins un gimnàs que és un lloc per fer salut... No, no està dins del gimnàs. Està en tota la planta, tenen el bar, el gimnàs, la pista d'esquaix, el jacuzzi... La partita en diferents maneres, però no està dins d'alguna cosa. Potser en realitat és el meu subconscient que el que desitges tenir un bar dins el gimnàs. Això és una altra qüestió. De totes formes, aquesta casa... Atenció, perquè et deixem comentar que el seu èxit i design de pureza de formes amb grans parells de cristall fan d'aquesta propietat tot un luxe arquitectònic amb meravelloses vistes al Parc Nacional de Cullcerola. Una peça única que acudeix de gran periodicitat i que compta amb tot tipus de detalls per gaudir de la casa durant tot l'any, evidentment. Detalls d'aquesta mena, Jordi, perquè és que a més a més ha estat tota la casa domotitzada. Per tant, és un estalvi d'energia personal increïble. Susi, veig que mires amb una cara domotitzada. No saps què és? És una cara domotitzada. Una cara domòtica. És el futur de les cares. La nevera diu que s'hi falta nous o no, per exemple. Sí, sí, sí. Llu, i es fa la llum. O, a partir de l'acet del vespre, la galafacció puja de forma automàtica. O, que ha terminat d'hora, les cortines baixin, es colpugin i totes les coses. És colpeuma gent de Sant Jordi d'Esvern, perquè jo no soc d'aquí. No, no, és que ja es nota. No, no, perdona, ara ens hem posat molt escritits, però aquest programa només podria entrar gent que tinguéssim cares així. Sí, clar, home. Jo primer, eh? És una casa que costa 3 milions, 300 mil euros. Acabar per dins ja dient que té 4 durumitoris i 5 lavabus en aquest cas, si no era poc que jo tenia piscina disponible, climatitzada, sauna, jacuzzi, pistes cuaix, dins de la casa, anem a la part exterior, en aquest cas, perquè, a més a més, té instal·lacions com tipus una bodega, una sona xilaut, amb barbacoa, i l'ascensor, que va per fora de la casa i et puja per l'interior. És a dir, l'ascensor està fora de la casa, que pots agafar-lo des de fora i et puja cap a les plantes d'interiors. Un petit trenvi a casa, no? Com a senyor d'Aquistat d'avui, Lluonca. Doncs fons aquí l'espai de cases de luxe i d'aldes tàndim, de Sant Jordes d'Armi. Avui, 3 cases que no ens comprarem mai a la vida, com a mínim, parlo per mi. Espera, Jordi. O potser sí, Jordi. Per què? Això mai s'està? No, el punt de la sis de la tarda... Com a bon dia. Ara em treu la morida aquesta? Sí, ja en tinc prou. Tu has de posar nerviós parlant del nostre futur. No, no és el nostre futur ni res. Portem 15 minuts. Són uns quants estona? Parlar d'aquestes cases, que malauradament no podrem tenir mai, crec, la gent que... Perdone, Cristina, només amb aquesta cara, però és veritat. S'ha fet un silenci, un silenci, una pausa dramàtica d'aquí. Perquè a mi s'ha passat una cosa pel cap. Quina? Com se'n diu, allò de la Pink Malio, quan fas una... Un braguetazo. Un braguetazo. Un braguetazo. Una manera més. Perdona, és una altra opció d'aconseguir aquestes cases. Cristina, sí. Perquè per aconseguir 3 milions d'euros... Si és un no jo, va guapo encara. Si ha de ser un home ja de determinada edat i... Si fas un no. Si fas un no, llavors no. Com la sort de tenir aquí la Susi Amor, que després farà la seva secció del consultori sentimental, però que Susi, tu ens pots explicar que moltes vegades, quan veiem noies així entre 20 i 25 anys, que van al costat de grans magnats o grans multimilionaris a la Fórmula 1, per exemple, com és el cas del senyor Criatore, que últimament als últims anys se l'ha vist, sempre amb joves, noies i guapes. Aquí podríem dir que hi ha un amor... Un amor pur, no? Un clar braguetazo, o sigui... Bueno, a part d'aquell és un cançallasa, no? El que passa és que la dona, en el fons, busca l'home a la protecció, la protecció dels seus futurs fills. I on hi ha quarto, al final acabarem protecció. El braguetazo pot acabar... Una dona de ser suficientment autodidacta, autònoma, independent, com per saber, ella mateixa, poder arribar a tenir una casa d'aquest estil, no?, i poder arribar a tenir una bona feina, en aquest cas, en el fons que li permeti, poder treure els seus fills endavant i donar-li aquesta protecció de la que parlaves. No té per què, no té per què, perquè sou dones independent, però hi ha moltes persones i moltes dones que volen, és una estabilitat, i ja tenir crius, i ja comença... I està tot el dia al gimnàs, amb un llavall aquí i allà... Per exemple. Dormir amb el braguetaz. Realment, aquesta vida suposo que la sé molt pla intera, no?, d'estar amb prou bé, no?, que s'aborreixi en aquest cas, perquè amb tants diners pots arribar a fer tantes, tantes coses, però suposo que... Però el buit existencial, que has de tenir... Atenció. Perdona, és que els diners no fan la felicitat. No, però ajuden molt. No la fan, però ajuden molt, eh? Ajuden molt, ajuden molt. De totes maneres, això es soluciona que una d'aquestes dones s'envegi un parell d'uretes a treballar en alguna cosa per estar ocupada, i ja, no?, s'assolvèiem d'una mica el problema. Si no podem plantejar un experiment aquí, fas un braguetazo, oi? Ah, va, va. Aleshores pensi aquí a la ràdio i ens posa't els feliços. Bona idea, Cristina. Jo, en aquest cas, no estic molt preparada, per parlar això de l'amor, per tant, jo sí que li llenço aquest re, tu com ha acabat d'enviar l'éssia mort, i ja que tu, Jordi, li has donat una mica de carbasa, en aquest cas, doncs que ell, el seu expert, que es busqui un home... No, no, no. No us aneu llançant reptes, aquí l'una a l'altra, eh?, que sabeu, dos dones... I ja els... No, jo només volia dir que... Jo només volia dir que em veia una altra opció, que se m'està acudint, que és aquí a Camp Mèlic, aquí sobre, que hi ha moltes cares d'aquestes i xiqules, i per també, no només aquí, eh?, per sobre de la mallola, per exemple, quan hi ha festes, tipus de Sant Joan, o festes de cap d'any, sempre hi ha festes als jardins i a les cases. És colar-se les festes i conèixer el fill del propietari de la casa, per exemple. És colar, eh?, i anar a buscar. I tal, eh? Catalunya Informació. Bona tarda, són les 6. La Unió Europea acorda ascensions contra Ucraïna. Els ministres d'aferces transès volen prohibir visats i congelar actius al responsables de la violència al país d'Escarta, empararà l'embargament d'armes. Mentre estan els morts d'avui aquí, poden superar la 60ena, una xifra encara incerta, però és el pitjor dia des que va començar el conflicte. La intenta Cristina va respondre unes 500 vegades en frases com no ho sé i no me'n recordo. Durant l'interrogatori que li va fer el jutge del cas, no és el 17 avui de febrer. L'infanta insisteix que ella es cuidava dels nens i que els comptes familiars els deixava pel seu home. El PSOE i Esquerra Unida demanen formalment al Congrés la creació d'una comissió d'investigació per aclarir que va passar el dia 6 a la costa de Seuton. Van morir 15 immigrants. Això el mateix dia que la majoria absoluta del PP i l'abstància del PSOE IopeiD ha rebutjat el Congrés la petició de dimissió del ministre Fernández Piat. Al Fons Monetari Internacional Alerta compta els principals desafiaments de l'economia espanyola i la falta de crèdit a les empreses. L'últim informe sobre el rescat bancari l'organisme afirma que caldrà més retallades i que l'atura es mantingrà molt alt durant un llarg període de temps. Catalunya, informació, esports. La final de copa entre el Barça i el Madrid es jugarà al dimecres 16 d'abril, a dos quarts de veu de la nit a l'estadi de Mestalla. La presidència cada equip disposarà de 19.350 entrades. El jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruda ha inputat el futbol club Barcelona per un resum de delicte fiscal en el feixatge del davant de president Neymar. Pel que fa al temps l'arribada d'un nou front, reactivarà les precipitacions al Pirineu de Caralvespre i la nit s'esperen nevades amb una cota que pot començar cap als 1.800 metres. Comencem amb aquesta última hora. Anem cap a Brussel·les perquè l'Unió Europea hauria acordat sancions contra Ucraïna. Jaume, mas de bona tarda. Hola, bona tarda. Efectivament, Europa ha acordat les sancions contra els dirigents d'Ucraïna. Es tracta de la prohibició d'entrar a territori europeu i de la congelació dels vents, i de la policia de la Comunitat Republicana. En un cas de moment, el president de la Comunitat Europeu de la Comunitat Europeu ha posat en contacte els tres ministres que tenen desplaçats a Kiev, els representants de la Mania, de França i de Polònia. Gràcies, jaume, per aquesta última hora. Bona tarda. Tot seguit. Les notícies de Sant Just. de França i de Polònia. Gràcies, Jaume, per aquesta última hora. Bona tarda. Molt bona tarda. Tot seguit, les notícies de Sant Just. ... Bona tarda, passant 3 minuts de la CIS. Aumenten les taxes de la Deixaria Municipal per petites empreses i comerços. És una cor que forma part del conveni d'aquest servei entre l'Ajuntament i l'Area Metropolitana de Barcelona. Aquest any han apujat els costos que hauran de pagar els petits empresaris que utilitzin la Deixaria. La Deixaria és un servei municipal que gestiona des de fa anys l'empresa social solidàntica que tracta qüestions media ambientals al mateix temps que treballa per la inserció laboral de persones en risc d'exclusió. Els ajuntaments presten el servei de Deixaria a través d'un conveni amb l'AMB. És un servei públic gratuït per les persones que fan servir el seu vehicle particular per portar-hi residus, però tenen un cost per als comerciants i petits industrials que paguen una taxa depenent del tipus de residus. El rebuig és la fracció més cara. Les retallades en sanitat s'entren en una tertúlia demà a la Teneu. Andreu Segona, metge epidemiòleg de l'administraci sanitària de Catalunya, conduirà aquesta tertúlia sobre com la crisi afecta el sistema de sanitat públic com a efecte en les retallades que aplica la classe política. La crisi ha fet a comentar les desigualtats socials i de renda al país, i per això, segons Andreu Segona, l'estat del benestar que s'ha construït durant dècades ara està en perill, de tot plegat se'n parlarà de mal vespre. A partir de les 8 a l'estat de la Teneu, en una tertúlia que organitza la secció de Cultura de l'Antitat. I acabem aquest vulletí parlant de Carnes Tolte's perquè la festa de Carnes Tolte's a Sant Just es consolidar any rera any. Les comparses escolars juguen un pavé molt important en aquest èxit perquè són les que més participants presenten al concurs de disfresses dissabte. Se celebra Carnes Tolte's a Sant Just amb un increment de participants en relació a l'any passat. 536 persones competiran al concurs dissabte on estriaran les disfresses més originals de Sant Just. Per categories s'han inscrit 4 grups, 4 individuals, 2 comparses i 3 comparses escolars i dels 536 participants, més de 430 formen part de comparses escolars. A la part contrària trobem el jovent del municipi, segon Sergi Seguí, el joves de 18 a 25 anys, aproximadament no acostumen a participar al concurs. La festa de Carnes Tolte's a Sant Just serà dissabte, el concurs començarà a la 5 de la tarda, a la part Joan Maragall, que és quan els concursants aniran de desfilar davant del jurat i després el rei Carnes Tolte's farà el plegó, un discurs elaborat per la comparsa guanyadora del concurs de l'any passat, que eren les estrelles de Sant Just. Tot seguit, començarà la rua amb l'acompanyament del grup de barcosió, van d'andarà fins a la plaça Camuapa. La festa s'acabarà allà, amb un ball, i amb el lliurement de premis a les disfresses guanyadores. I de moment això és tot més informació a l'A7, els senyors notícies d'Adícia Vespre. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de l'Oindy. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, ràdio d'Esvern. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i cap posa... Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre, comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, l'espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre, comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartallera sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Vilonis, no us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre, va Vilònia. Connecte-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell d'... a classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crànioencefàlic. Diuen que havia plogut el meu germà. Ell es veu que va amb relliscar i venia un cotxe de cara i un mort i l'altra a casa. Jo vaig ser gots de tenir menys culpa, perquè jo no conduia. T'ho va ser culpa del meu germà, la culpa de l'altra, però jo perri no va ser-ho. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguida, actualitat del baix i l'obregat informativcomercal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat al teu ordinador o al dispositiu Mop. Informativcomercal.com. Soc Agustín Arribas, sobte del graner de Sant Just, i em viu una salutació a tots els ullens de Sant Just i també a la penya del mort. Disenoples. Per la penya del morro o del morro. Ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i es agraïls-hi aquesta feina. Hola, penya del morro, soc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adeu. La penya del morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. Què tal com esteu? Avui hem vingut a la segona hora de la penya del morro. D'aquí una estona amb l'Associa Morri, el seu consultori sentimental del programa, resolent les dubtes dels nostres ullens, i ha dit a vosaltres que ens escolteu, i que ens podeu enviar a través del mail la penya del morroarrobagmail.com. I, a més a més, també tindrem l'Arnau Cónsul per parlar de llibres a la seva secció. Arnau, va a tarda. Bona tarda. Bona tarda com un mix, perquè tindrem de quin moment, si el Diego Marcos, que és el responsable de la llibreria Resenya, dins la nostra secció de Comerç Local, que cada dia us fem el programa. Però abans de tot això, com sempre, repassem el Trending Topic de la segona hora. Ja heu un comentat abans. Avui també ha sigut, i de fet, durant tota la nit d'ahir, va ser el més comentat a Twitter, WhatsApp, i Zuckerberg i també a Facebook, perquè la companyia Facebook ha anunciat que ha arribat a un acord definitiu per comprar l'empresa de la missatgeria instantània per una quantitat de 19.000 milions de dòlars. Uns 14.000 milions d'euros, Cristina. L'operació, en principi, està formada per dues parts i es realitzarà, a mitjançant, un primer pagament de 16.000 milions de dòlars, dels quals 4.000 milions seran en efectiu i 12.000 milions més seran en accions de Facebook, d'acord? També preveu un segon pagament adicional de 3.000 milions de dòlars en accions especials per als fundadors i treballadors, en aquest cas, de l'empresa WhatsApp, que s'entragarà al llarg d'un període de 4 anys. Un cop hagi estat encadat aquesta operació. És la major adquisició feta en 10 anys per l'empresa Facebook, segons el seu fundador Marc Zuckerberg, que assegura que WhatsApp està a camí de connectar a 1.000 milions de persones. Un altre de les coses que ha dit Zuckerberg és que, amb aquestes noves aliances permetrà un món més obert i connectat. D'aquesta manera, i segons Zuckerberg i el fundador de l'aplicació WhatsApp, Jean Com, els serveis continuaran treballant de manera independent i compromesos en el cas de WhatsApp a continuar amb la seva política de no introduir publicitat. Què diu la gent a Twitter? Per exemple, a la tecnologia, al dia de Google, hauria ofert 10.000 milions de dòlars a WhatsApp i, finalment, no se l'han portat. Un altre comentari és el Pasco, que diu, fa una hora, que no llegeixo cap tuit sobre com de tonto ha estat Zuckerberg pagant 16.000 milions de dòlars per WhatsApp costa només 0,89 centis. Ah, està bé, com volien dir. A nosaltres no costa res, hi ha ell. És un altre motiu per passar-te a Telegram Zuckerberg, aixeca el seu imperi social amb la còmpara de WhatsApp. Gràcies, Cristina. Passem ara a l'espai del comerç local. I com hem dit fa un moment, avui, en aquest espai, tenim el responsable de la llibreria Resenya, que està al centre de Sant Just, situada al carrer de la Creu Número 54. Diego Marcos, bona tarda. Hola, bona tarda, Jordi. Bon aplaudiment pel Diego. Gràcies per atendre'ns el programa. Entrem en matèria. Quants ens fa que la llibreria Resenya esteu al carrer de la Creu? I, vaja, venent llibres, aquí a Sant Just. Jo fa 16 anys la llibreria em sembla que portava des de l'any 75, al goixins. Per tant, la llibreria porta ja més de 30-40 anys, no? Sí, sí, serien 40, pràcticament, sí. I tu, com es diu això, es va traspassar el negoci? Sí, sí, sí. Sí, em vaig assabentar que ho tenien en traspàs, vaig venir, vaig negociar, i vaig decidir continuar amb el negoci. Ha canviat molt el negoci de com era fa 20 anys o 16, quan tu el vas agafar ara? A veure, jo quan el vaig agafar, a mi, la sensació era que... s'havia desviat una mica del tema llibreria. I he intentat redreçar-ho, i que tornes a ser una mica la llibreria de referència de Sant Just. Clar, perquè abans portava molt el tema de papereria, per exemple. Sí, papereria, i recordo que ho vaig agafar, que era de cara a la campanya de Nadal, i hi havia... Totes aquestes coses que ara trobem a les botigues dels xinos, que dient de llocs i voles de Nadal i coses així, hi havia molta cosa d'aquella, i no hi havia tant de llibre. I vaig intentar això, redreçar-ho. Jo el que volia era una llibreria, diguem. Clar, hi havia material d'oficina, i ara el que es ven són llibres. Bàsicament és el llibre, sí. Què s'hi pot trobar? Qualsevol llibre? Qualsevol tipus de llibres? A veure, ja coneixeu el que són les dimensions de la llibreria. Llavors, intento que hi hagi una mica de tot. El que no hi és és tot, per suposat. El que passa és que avui en dia les xarxes de distribució són bastant ràtides. Depèn de les editorials, ni en què en 48 hores tens el llibre que demanes, i en què triguen més. Però sí, podem trobar, si no hi és a la llibreria, podem trobar qualsevol llibre. Intento que hi hagi una mica de representació, o el ventall, estiguin tocades totes les tecles, diguem. Per tant, pel que acabes de dir, entenc que qualsevol persona que vulgui un determinar el llibre, que en aquest cas no estiguis, ho pot demanar, no? El pot, sí. I per quines vies estarien? Anant amb persona? O hi ha algun correu? Jo tinc un correu, que és recenya54robagemaïs.com, que m'ho poden fer per correu, però, bàsicament, això m'ho fan o via telefònica, o venen a la llibreria i em diuen quin llibre és el que els interessa. I tu, Diego, que portes tants anys aquí al carrer de la Creu, amb la llibre i la recenya, donant llibres a la gent de Sant Just, i també sobretot als alumnes de l'institut, no? Però jo recordo que tenia un professor amb el Colomé, en català, que ell sempre deia que aquests llibres, aneu a la recenya, aneu a la recenya. Això encara passa avui en dia o no? A veure, els professors de l'institut intenten allò o mencionen que vinguin aquí a buscar els llibres, perquè tenen com a referència a la llibreria, el que és la llibreria de Sant Just, no? El que passa és que fa uns anys es va fer, diguem, quasi amb l'exclusiva de llibre de text, la llibreria esplugues, i llavors jo suposo que hi ha molts alumnes que es desvian cap allà, també en tenen tractes amb lampes, jo he intentat posar-me en contacte amb l'ampa de l'institut, bàsicament enviant correus electrònics i de més, mai rebut cap resposta, però, bueno, intento ser la llibreria també de referència de les lectures de l'institut, com a mínim de les lectures, no? També del llibre de text, si pot ser. I en aquest cas, a banda dels joves, i no és que estan en època d'estudi i tot això, quin és el públic, el perfil de gent que costuma entrar a la biblioteca? A la llibreria. Sí, perdó, sí, a la llibreria. La biblioteca també. Sí, a vegades passa això, entre la gent a follar un llibre està tota la tarda i després no se'l compra. Això passa també o no? Sí, sí, sí. A vegades que un està tentat de fer el comentari que això no és una llibreria, però per discreció de allò que et calles, que mirin, a mi m'agrada que la gent, si no tens decidit el llibre que vols i vens a follar, doncs està bé. A costum ha intentat tenir bona música ambiental i està bé que la gent pugui disposar de mitja oreta o així per triar llibres, remenar, mirar, llegir... Mitja hora màxim, veig, eh? A més, a mitja hora ja baixes la música, no? Comences a picar, a picar una mica el taulet... No, no. Perquè la gent que té molta barra. Deixem que saludi també l'Arnau Consul, que no sé si coneixes. Sí. El tenim aquí, que ell fa habitualment la secció de llibres, que avui també ens prepararà els dijous. El Diego. Deixem també saludar l'Arnau. I suposo que et vol fer la pregunta de si el seu llibre, que ha sortit ja a les llibreries... El general prim. El general el prim, per això... No, no, no, dic que l'Arnau volies fer tu, aquesta pregunta. No, no, ja la sé. A veure, el llibre... Jo ja sé que l'Arnau és molt discreta en aquests temes. Sí, oi, perdona, aquell programa, no, eh? Sí, que el que no és discreta és el Jordi a les hores, no? No. Escolta, no, Diego. Brumas Amanda, ja el general prim d'Arnau Consul a la llibreria? No, no el tinc. No hi ha res. Sincerament, m'acabeu d'enxampar. Vaig veure en una... perquè és un editorial molt petit. Aquest és la menzarda. Sembla que és l'editorial que el treu. Llavors, amb la menzarda no tenim en cap distribuidor el servei de novetat, però ho que assegura que la setmana que ve hi ha. Perquè l'Arnau té públic, aquí s'enjust, sobretot. Fa mení. Bàsicament s'enjust. Fa mení i masculí de tot. A veure, això, que em deia abans, quin tipus de gent entra a la llibreria i tal, i us anava a fer una resposta, perquè ara me l'heu donat. Sobretot públic femení. Sobretot, sí, sí, sí. Les dones les llegeixen més. No només aquí, tot arreu, eh? Sí, sí, sí, sí. Les llegeixen bastant més. I d'entre quina franja d'edat seria més o menys? No, això no es pot determinar. Va més lligat amb que tinguin un cert poder adquisitiu. M'explico. Que tinguin uns ingressos que els hi permeti, a elles, perquè hi ha molta gent jove, que ja sabeu quina és la situació, que igual no els hi permet el accedir als llibres o tenen altres prioritats. Clar. I què tens a la llibreria, per exemple? L'abans de Sant Just. L'abans de Sant Just? Sí. Que és una col·lecció que va fer el centre de estudis Sant Just, sobre la història del nostre municipi i quan val? 150 euros. És com una gran ciclopèdia de Sant Just, també, no? Sí. I el llibre més econòmic? Ara no et sabria dir, deu ser algun de Butxaca, d'aquests que surten part 6 euros... Bueno, ara hi ha unes promocions, sí, que surten a 5,95, en Butxaca. I de l'últim mes... Quina és el llibre que ha tingut més sortida i s'ha venut més? Els últims mesos, vaja. Últimament ja em deixes possiblement sigui l'Isabel Allende. Isabel Allende. Més que Rosals. A més, curiósament, Isabel Allende mai s'havia publicat en català. I aquest llibre ha sortit en les dues edicions en català i en castellà. Aquí l'Arnau preguntava si més que la Rosals, no? La Marta Rosals. L'altre. És com la de veure que tothom està comprant. Bueno, a veure, aquí hem de comentar una cosa, que és que el llibre de Marta Rullals porta un parell de setmanes... Això és veritat, certament. ...a la venda. I l'Isabel Allende va sortir per reis. I ja té tot una difusió feta, un d'allò de boca orella que s'ha fet i de gent que... que ve a buscar-lo directament. Estem parlant amb el lligó Marcos, que és el responsable de la llibreria Resenya, que està al carrer de la creu número 54. Vaja, vas a haver de dir l'única llibreria de Sant Just, potser, no? Sí. I que ara mateix, m'imagino que... Perquè t'hem trucat a la llibreria, estàs allà... No tens ningú, no, ara? Sí, tinc un parell de noies. Ah, que estan esperant? No, no, no, anem fent, anem fent. Ah, va, va. A més a més, només parlen en anglès. Ah, només parlen en anglès? Sí. Però que les coneixes que... És que Sant Just és un poble molt internacional. Per tant, tens llibres d'altres idiomes a part de Catalunya? Sí, sí, que n'hi ha. El que passa és que estan agafant material de papereria, bàsicament. Llibertes i coses així, no? Sí. Hi ha dos tipus de públic, no? El que sempre ve a buscar el llibre que està com més de moda, o el que s'està comercialitzant més en aquell moment, i el típic ciberita a la literatura... Sí, sí. Et trobes en els dos casos, en aquest cas? D'aquests n'hi han pocs, sincerament. A veure, el món editorial real, realment, que el món editorial, a part de tot el romanticisme que li volem posar, és allò, és buscar el benefici. Llavors, el benefici ha d'anar amb les superventes. I les superventes, doncs, són els Betcellers. Clar, sí, sí. És això, clarament. Després, hi ha el lector que és més selectiu, i que sí que ve que és el que de vegades ve, i es passa al seu 20 minuts, mitja hora. I moltes vegades no surten un llibre només a sota del braç, sinó que surten més d'un llibre a sota del braç. Però, si no, és bàsicament... és allò, és el Betcellers. El llibre del moment, per dir-ho d'alguna manera. Perdona? El llibre del moment, per dir-ho d'alguna manera. Diego, no et volem molestar més, però per acabar, m'agradaria preguntar-te com a negoci una llibreria. Avui en dia, com està la situació, ho dic perquè, per exemple, a Barcelona, n'hem vist com n'han tancat algunes d'històriques. Aquí, a la llibreria de Resenya, com ho porteu? Fatals. Ara, amb aquesta plaça que s'ha d'obrir a davant, vols dir que la cosa no pot... Jo confio en que sí. A més a més, tinc unes idees... que ara ha intentat transformar en cafè llibreria, o vaig estar parlant amb l'alcalde, a veure si ens podem anar d'acord amb la normativa, perquè la normativa que sigueixen per posar un parell de tauletes aquí i una cafetera, hauria de condicionar això com si fos un bar. I, a més a més, em sembla excessiu. I tant just, de cara a inversions d'aquest tipus, és un poble molt incert. Molt real, sí, també. Però, clar, segons les modificacions que hagi de fer, doncs m'ho pensaré. Bé, home, doncs mira, ara, aquí, quan ho has dit, ens hem fet una envida de l'Estoja, perquè hem dit... Ostres, quina bona idea! Sí, sí, sí, sembla bona a tothom. L'alcalde ja em va dir que era una idea estupenda. Falta que ho posin amb condicions. No, el que passa és que ens hem de posar d'acord, i, bueno, i tirar-ho endavant, i tirar-ho endavant. I una altra, a veure, la plaça, sí, perquè en dos setmanes havien de tirar tot. Porten dos mesos i mig, i aquesta setmana, per exemple, no han vingut a treballar cap dia. Estem parlant, perquè la Igreja no ho sàpiga, de les obres que hi ha a l'antiga escola Montserrat, just al costat del nou equipament de les escoles, al centre del municipi, just al carrer de la Creu, que, com diem, per una banda hi ha la Teneu, i, per l'altra, hi ha l'espai de la llibreria Resenya, per entendre'ns, i tot allò. No t'avisen sobre les obres, ni t'endien res, o tu? No, no, només els cartellets que hi ha que van posant a les façanes. Per cert, parlant de cartellets, no sé si... Estem parlant d'acord de cartellets. Entran pel Nou Món, la sortida de TV3. He vist un cartell que l'han posat avui, o ahir, perquè no m'hi havia fixat, que posa que aquest Sant Josep Verne és un municipi on tot està registrat amb ADN. Jo, aquest cartell divís, venint desplugues, caminant. Ah, venint desplugues també hi és, eh? Diu que totes les objectes que hi ha al programa, i els informatius de ràdio d'Esvern, que totes les objectes que hi ha a Sant Just, diuen que estan classificats amb un material d'ADN, que se sap on està, no és... Bàsicament és perquè la gent no ho robi. Sí. I m'ha sorprès això. Sí, és que jo, fa ja un temps, vaig veure aquí, al carrer de la Creu, que saps on queda el forat aquest, on va un arbre, que acostumava a ser un quadrat, posaven unes tapes metàliques. Doncs aquestes tapes metàliques han desaparegut totalment. Què dius, ara? Sí, sí, podeu passar i comprovar-ho. Però que algú l'has arrobat? Sí, jo diria que sí, que algú l'has arrobat. Bé... Si algú l'has vist, ens truqui, no? Sí, que truqui. En fi, Diego, t'hauríem volgut la paciència. Encara estan aquí les dues noies angleses? Sí, encara. Aquesta és tota la tarda, ja ho veig a veure. No, ja estem parlant el tiquet. A quan puja la factura, el tiquet? Poquet, poquet. Bé... Són cartolines, pegaments... Són coses per fer manualitat, per s'imaginar. 60 cèntims la cartolina, no? I les tisores... Escolta, que l'hem d'assistir un negoci directe. Diego Marcos, de la llibre ja recent. A Carrera de la Creu 54, aquí, cèntims. Moltes gràcies per atendre'ns. Que vagi bé i bona tarda. Gràcies a vosaltres, adéu. Adéu, adéu, adéu. La penya vol morro, cada tarda, de cinc a set, a ràdio d'Esberta. I arribem a de Charleston. Anem al programa. Susi Amor, que està fent uns passos sobre el taula. Susi, sisplau, vaig una mica. Atenció, perquè, com sempre, que jo us tenim amb nosaltres, l'Ernau, per parlar-nos de llibres que... El genera el prim. No, però cada setmanes parles de l'Ernau el prim. És un... T'ho hauria apassionat, eh? Sí, si vols, creiem els 3 minuts de rigor al llibre que s'ha escrit, i que la setmana que ve, d'aquí un païs de setmanes... Avui no, perquè ara ja he fet la cunya abans... Estret tu el tema, sense que jo t'hagués dit res. Hi ha la presentació, no? Per això? Sí, però això serà més cap a l'Abril, per Sant Jordi, per fa calaix... Ah, no és el 6 de març, la presentació? No sé per què em sembla. El 6 de març, la farem a Barcelona. Ah, perdó. Però, si vols, parlem-ne, eh? Com a la impossible carrera en Provença, en Regrimados... Ja en parlarem. Vinga, avui què ens portes? Perquè no tinc guia o no tinc re, jo. Doncs mira, el primer de tot és dir que l'1 de març, o sigui, abans aquesta presentació que tothom espera, l'1 de març, també tothom espera, el primer recital de poesia i vi, o el primer tast poètic amb vins del 2014. Obrim la temporada. Vindrà ni més ni menys que Marc Romera, l'últim guanyador del premi Carles Riva, o sigui, el gran premi del poesia... que quedarà, diguéssim, el més important, doncs serà Sant Just recitarà el seu poema. Vindrà també la Silvi Rodcovics. Això, perdona, serà la Taneu de Sant Just, no? Ho farem a la sala gran, perquè, a més a més... A la sala gran?Sí, a la sala del simultanari. Ah, va, va.A la gran de dalt. La gran de dalt, diguéssim, a la mitjana. Va, fem-ho així. Però, clar, perquè hi ha un piano de cua i la poetessa que companya Silvi Rodcovics, toca el piano i ella toca i recita. Per tant, tindrem un vi, bé, un xarello vermell, però això us ho explicaré a l'Àstri del dia que vingui. Un xarello normalment són blancs, aquest no és rosat, no és negre, és vermell, m'ha dit. No el conec, no diré res més. Tenim el guanyador del Premi Carles Riva i tenim a banda una poetessa a tocar el piano. Jo, de debò, vull dir que no... No sé si va la pena perdre-s'ho. D'hi més, no?Perquè realment... Però no anirem parlant, perquè insistiré, eh? Vull deixar que ve, parlarem del prim i parlarem un altre cop. De fet, això és el dissabte, o de març? Disabte, o de març, a la seta, a la tarda. Un recital de poètica amb tasca de vins. Escolta, no és que no m'agrada la poesia, no m'agrada. Ves a veure-hi.Ves a veure-hi. Mira que el mi no m'agrada. No, és que a mi poesia... Escolta, tens... Piano.Clar. És que a mi el piano és molt raro. És que és molt raro, ja nois, si no t'agrada res. I ara us he de casar. Avui, però, de quin llibre ens posem? Avui a banda us porto un llibre que és excepcional. Cada setmana per un llibre excepcional. Cada setmana per un llibre excepcional. Bueno, doncs no, aquest ho és més. A veure, molts de vosaltres recordareu incèndis. Sí, home. L'obra de teatre de Washington Mulhatt. Ho haig dimuagat, aproximadament. Un mua-watt. Ho podem acceptar-ho, eh?Mua-watt. O acceptem, sí. Incèndis, una obra que feien el Romeo, el Romeo, i la Clara Segura, excepcional. Que tothom sortiu amb un nus a la panxa, perquè es veu que era... M'ho les veu.Era absolutament. I vas anar amb parell de cops. I realment, la segona, saber el que va saber, encara et vaig sortir un nus més... més gros, eh? Per la 29, Oriol Grògi, bé. Doncs aquest ho haig dimuagat, autor de teatre, que té tot un, com un... 3 obres de teatre, són del mateix tema. La Guerra Libre, ni tot plegat. Si ho haig dir, mua-watt.Mua-watt. Doncs va decidir que també volia provar la novel·la, i ha escrit una novel·la que es diu Ànima. I també és tan tràgica i dramàtica, com l'incèndis... Espitxo. O l'Hitoral, també, és un altre de les obres. Doncs és traducció d'anar a casar-se, ho porten amb una... Posa-hi el drama, perquè... L'Hitoral petita d'aquestes, que potser no hi ha ressenya, però que jo, si el dieu, ens està escoltant de debut. Edicions del Periscopi, amb una edició preciosa. Ànima. Però, clar, que d'entrada, un no s'ho creu, perquè... Jo us ho explicaré. D'entrada, un es troba que la primera part es diu... Amb llatí, aquestes coses les té, aquest senyor. Ànima, bé. Bèstia, vera. Doncs us trobeu, Bèstia, vera. Bèstia és de veritat. Bèstia és de veritat, no? Bèstia és de veritat. Primer capítol, Feli Silvestris, Catus Cartugianori. Diu-s'hi, ara ja m'ha fotut. Bèstia és de veritat. Pàcer domèsticos. Tres pàgines amb llatí, quatre pàgines, ja. Són els títols dels capítols. Només els títols. Arribes a un que és canis lupos familiaris. Ah, mà, canis lupos. I altres us llegiré un tros, a veure si us dono una pista. Dret al costat de la carretera, mirava a passar els cotxes. No feia cap gest per convidar-ne a parar, ni agafar-lo, tal com nosaltres, de vegades, hem fet durant els nostres peribles, que hem carregat viatgers, desconeguts, els hem portat d'un lloc on altre. Ell s'està amb les mans a les butxaques, amb un peu a cada banda de la línia, que marcava el límit negre de l'esfalt invisible, vestit de fosc. Els cotxes li passaven molt arreny. El veien, a l'últim moment, i bruscament, havien de canviar de trajectòria per evitar-lo. He bordat. Qui és aquest boig, a l'hi del meu amo? El vidre a la finestra del meu costat ha baixat, i ha aprofitat per tot el cap, i, un cop més, he bordat. Felis canis lupos familiaris. És un gos qui... És un gos qui parla, no? No qui parla. Quan de sort el capítol següent es diu Columbalivia, i diu, els lladrós del gos ho han esquinsat tot. Sí, tots a l'hora, oveint el clam de la prudència, ens hem deixat caure per les parets del present avall, per deixar les estàtues i les enfrectositats del campanà on n'hi hem. Obrint les ales, hem llançat els nostres coses al buit. Sí, hem volat pler oest per damunt de la cruilla cap als edificis del davant de l'església, i després rectificant la corba en direcció nord, hem passat de llarg de l'edifici en construcció del costat de l'hospital. Hem aterrat el granit nevat de la font. Clar. No deies, perdona? Columbalivia. Columbalivia. Columbalivia. Bé, és fàcil amb catalana. Una columna? No. Un colom. Ah, un colom, perdona. El primer es deia Felis silvestres catos. Doncs cada capítol està narrat per un animal diferent, que veu l'acció que va passant. Ara, més enllà de la broma, imaginem-nos que tot el que ens està explicant no ens ho explica un narrador, sinó que el narrador és aquesta ànima que va passant, d'animal a animal, i tu n'has res al punt de vista, un animal que sempre hi ha un animal al costat d'alguna acció. I els narradors són diferents. I les 200 pàgines al llibre és així? Les 200 no, les 427. I llavors cada capítol que dura... Depèn, hi ha més llargs que d'altres. Per exemple, el colom és molt breu. També el cap d'un colom és breu, exactament. I a més, va d'un campanar a l'altre, ha perdut l'acció. Però, clar, la primera acció... Si agafa un cargol... És algú que et va explicant i que tu no acabes d'entendre, però al principi és el Felis silvestres catos, no en fas gaire cas. Però és que algú que n'ha re, que hi ha un cadàver, i que hi ha sang, i que allà es va passejant... Aquest que n'ha re tan tranquil que hi ha un cadàver aquí... Què? Clar, al final acabes sabent que és un gat. De la persona que ha mort. El següent arriba la policia, i l'altre és d'entre el gos de la policia. Evidentment, el gat afugit. És molt original, no? Aquesta forma d'anarrar aquesta història... Aquesta forma d'anarrar és excepcional, perquè un s'acaba donant que realment cada animal té una veu diferent. Hi ha vegades que l'animal és... Al final hi ha un índex que va molt bé, per dir-ho no clar. Amb llatista, molt bé, tots sabem que és... Però va bé que algú t'ho tradueixis, no? I clar, hi ha, des d'una boa constrictor, que narre, fins a un corp, fins a... Què te'n va fer molta gràcia? El típic gatet taronja? No gatet, perdó, el típic peixet taronja... El nemo. El taronja, eh? El taronja no és un peix peix taronja, però és una mica habitual. Doncs clar, va passant el narrador d'una a l'altra, i m'interessant de s'explicar coses absolutament brutals, que treuen les tripes allò per la boca i després les has de tornar a engolir. La veritat és que, perdona, aquí ja... Però tu fa d'una manera tan tan suau que penses... No pot ser, m'estic explicant això. Hi ha un doble exercici aquí, no? Primer, el de pensar la història i després de pensar qui a l'acció està present d'animals, vull dir, per explicar-ho, no? Exacte. I seria com una excusa per donar diferents punts de vista, no? Evidentment. I per explicar, suposo, des d'un punt de vista absolutament innocent, algo que és molt dramàtic, però el que passa és que, de sòptil, algú descobreix que la seva dona l'ha assassinat, arriba a casa seva, veu la seva dona assassinada, i al darrers va, poc a poc, passant de la justícia, intentant descobrir el que hi ha sigut, i caient els carrerons, del crim i tot plegat, per... per vengar-se. És una història de vengança molt crua, situada en països, doncs això del mitja orient, després salta a Amèrica, i, en fi... Si em fa una pel·lícula, hauran de posar-hi... No dos, eh? Tres rombos, eh? Això, i a part la pel·lícula no ens pegarà, no ens pegarà un peix. Suposo que es perdrà el fet aquest de l'animal. Per un tot cas, més enllà dels animals, que és una cosa graciosa, que si acostuma al principi és estrany, però realment és un exercici d'estil boníssim, la novel·la és extraordinària. Però és de bo, eh? Incentis podien fer mal, però ningú sortia del teatre pensant de dir, ai, quin mal, sinó de dir, quina gran obra de teatre he vist. Això fa mal. Doncs és exactament el mateix. I hi ha un animal que sigui més pervers que un altre? Home, la boa constrictor d'una idea. Sí. Perquè hi ha un moment que la boa constrictor, a banda de narrar, doncs l'home que passa, i una mica d'acció, va mirar, em diu, i allà, una cosa que m'interessa i es va movent, i el segon que passa és el gat. Que sobte diu... Aquella cosa que s'arrossegue no m'agrada gens. El gat ho té pelut, eh? I tens, de sobte, una escena de tensió. No només pel que t'estàs explicant, però el que passaràs, sí. No ho esperava. En fi, aquest és la recomanació d'avui, eh? El llibre de, com deien, per l'últim, aquí, Watch the Muawad, eh? Ànima, ànima. Tens alguna cosa més, Arnau, per comentar? Avui no. Doncs deixem-ho aquí. Som una posada per la publicitat, i d'aquí, al moment, tenim la Sússia Amor preparada. Sússia, has aguantat tot el programa, o sigui, tot el programa, has vingut per aquest moment. Exacte. I per estar amb tu, també. Serà tot la secció, avui, aquest, o... El de sempre, no? El de sempre, no? Fem una pausa per la publicitat, i, per cert, si encara, en què esteu a temps, si tenim algun problema sentimental, descriure'l a la webcam de radiodesvert.com, per exemple, o d'enviar-nos un mail a la penya del Morro a robajimeil.com. D'aquí, al moment, acabem el programa amb el consultor i sentimental de la Sússia Amor. Fins ara. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, per Radio Desvern. Radio Desvern. Durant de 8.1. Radio Desvern. Durant de 8.1. Smooth Jazz. De dilluns i divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, la Smooth Jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. Smooth Jazz. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns i divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de l'Oindy. Cada dijous, de 8 a 9, del vespre, Radio Desvern. Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa... Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous, de 9 a 10, del vespre, comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja ho sabeu a Babilònia. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10, del vespre, Babilònia. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crani o encefàlic. Diuen que havia plogut, conduia el meu germà, ja es veu que va emregliscar i venia un cotxe de cara i... un mort i l'altra a casa. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, però jo no conduia. Em va ser culpa del meu germà o culpa de l'altra, però jo perill no va ser. Sí, podem evitar-ho. servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Sí, sí, 40 de la... Sí, sí, per favor. Estava bon d'entrar amb la transició. Sí, sí, 40 de la tarda i és hora de parlar de sentiments al consultor i sentimental de la sòcia mort. Hola, sòcia. Bona tarda. Hola, sòcia. Bona tarda. Bona tarda. Com que sabeu, podeu escriure'ns el programa a la penya del mòrverrovegimei.com o també a la webcam. Fins i tot podeu trucar, per veure l'anonimat que sempre interessa. Un pregunta sobre l'amor. El 93-372-361... 93-372-361. Jo he d'escoltar aquesta música i em poso ja una mica tonto. Amb aquesta música, jo et voldria demanar... És que hi ha la Cristina i l'Arnau aquí, saps? Què vols que ho marxin? Bàsticament. No, però no pots demanjar. Ja, Cristina, jo tenim el nostre... Ah, teniu el record de pensar-vos. Però escolta, Susi... Què passa? No podeu compartir una sòcia? No, li hem encogut molt bé a generar el primer. Vull dir, no, perdona, però... No t'has d'anar a veure una cosa, Susi. Ells poden estar aquí i no passa res. Hi ha parelles que els agraden, que... Però sí que en algun moment m'has ver-ho? Mira, que és miri... Parlarem, no ho sé... Si estàs incòmode, ho sento molt, és el que hi ha, però... Tu vols utilitzar aquest espai per estar sols amb mi, i això no és... Ja t'ho he dit, Jordi. Va, comencem amb la secció. Però no em vols començar, Susi. Avui voldria començar parlant de l'amor des d'un punt de vista científic. Ah, sí? No és que vulguis... Sí, no és que vulguis machacar pas el romanticisme, perquè jo sóc peròromanticisme, com ve saps tu, però voldria parlar des d'un punt de vista més biològic, no? És més científic. Més racional, per dir-ho d'alguna manera. A veure? Es veu que quan anem nosaltres a cercar una parella, és la típica pregunta, per què m'agrada un i no m'agrada l'altre? Per què m'agrada el Jordi, per exemple? Això és una cosa que ni els científics es posen d'acord, no? De fet, no hi ha explicació per què agrada el Jordi. O sí? Escolti'm clar, ho expliques, perquè m'agrada. Bueno, escolta, un moment, no entrem en aquest detall. Ho ha preguntat ella? Ella és una manda a la literatura. Està molt bé explicar un concepte a partir d'una història. Però era una pregunta retòrica, no? No, no. No t'ajuden, eh, Jordi? No m'ajudeu. Anem a morir i ciència, no?, una mica. Exacte. El tema és que busquem la parella per les olors. Ah. Aleshores, jo el dia que et vaig olorar, Jordi, me'n vaig una conta que m'agradava. Però un moment, és que potser portava un perfum. No, no, però està parlant de l'Auló, de la pell. Que dius, aquest té pell, aquesta pell m'enganxa. Perdona, per arribar a aquest punt, has de tenir molta confiança a la persona o... No, no, no, clar. No, és una cosa que es detecta. Es detecta, això. Encara que nosaltres no sabem conscient de quin Auló fa, els nostres... Ho percebem, ho percebem. Jo a vegades vaig al metro i penses... Hi ha gent que no ho trobarà mai per ella. No ho trobarà mai per ella. És demà en lligar al metro, eh? El metro és el que tenen. M'ho recomano més la moto, sí. Amb motos lliguen més, no? A més, amb la moto que tinc jo, es lliguen la cosa espectacular. Però més moto o cotxe? A mi m'ha passat alguna vegada, que això que jo... Arribes amb la moto, vermell, el pas de zebra... No, i llavors la persona o la noia, que estava al costat, es va girar amb la moto i em diu, se t'ha quedat el paper. El de l'envolcall, diguis això. La suci, jo no, no. No, no, no. Jo és que ets el que s'esclogis. I llavors dic, quin paper? El meu voltant em fa el de l'envolcall. Oh... És una forma de lligar que potser el metro és diferent, no? És un sobrat, el Jordi. No sé per què m'agrada tant. Quina extrema? Quin desodorant portes, Jordi? Accé. No, no, accé, no. Un que em faig a casa. Per atreure'l a l'estona. Un que et fas tu a casa. M'ho faré. M'ho faré. Perdona, ho faig amb unes essències molt naturals. Sí, sí. Tota recicla, tota recicla. És el mateix gel, també, després de bany. Bé... Atenció. Et puc dir bonbonet a partir d'ara? Ja que s'ha explicat l'envolcall i tal. Doncs bonbonet, domènec, amor... Doncs seguim amb això. Per què olorem? Perquè en realitat el que busquem és algú que tingui un sistema immunològic totalment diferent al nostre. Sí? Sí, perquè el nostre objectiu, al final, és procrear. Que hi hagi una continuïtat de la nostra espècie. Aleshores, si jo tolero tu i detecto que el teu sistema immunològic és totalment al contrari del meu, quan ens ajuntem, tindrem el fill perfecte. Oh, i això usaven les hormones, no? I tot el que gestiona l'olfacte. Sí, abans va trucar l'hormona i m'ho ha comentat, exacte. És això que vols dir? Això és el que fa sempre les dones, després dels homes fugen. Això dels fills... Això fa... Sí, això fa... Això no és la menia. Però en realitat, l'home també vol procrear. El que passa és que l'home és un cagadet. Jordi, digue-li què vol, l'home. No, l'home vol la para, abans de procrear. El tros abans de procrear. Escolta, no que hi haguem en tòpics, com sempre, a fer mal a aquesta secció, i vols comentar alguna cosa més sobre l'amor i... Sí. Va, anem ràpid, anem ràpid. Vull comentar l'hormona, l'oxytocina. Aquesta és la que s'incentiva quan estàs enamorat. Quan t'enamores allò que estàs alegre, motivat, feliç, quebrilles, no? D'aquesta sensació, que és com... la droga de la felicitat, se'n diu. Doncs això ho genera l'hormona anomenada oxytocina. I es veu que concretament, quan tens un orgasme, aquesta està allà, a tope on faia. Incluses més, tu pots estar enamorat d'algú, i aquesta oxytocina va treballant. Tot sabem que podem tenir relacions sexuals amb amor, relacions sexuals sense amor. Si no hi ha amor, hi ha menys oxytocina. Aquí està el tema, aquí és on te anava jo. Si tenim sexe, però no hi ha amor, aquesta oxytocina t'enganxa tant que al final pots arribar a enamorar-te d'aquella persona. Oh! Atenció, això és molt important. Pels oients que estiguin penjades d'algú que tinguin el dubte de si l'altre només et va pel tema. Aquella gent no... I no hi ha mesuradors d'oxytocina? Això aniria molt bé. I llavors? Mitlell, mitlell. I llavors això vol dir que el Jordi t'hauria d'aprovar per acabar enamorant-se de tu, en aquest cas? No, és que el Jordi ja està enamorat de mi. Perdona. No quequem sempre amb el Jordi fàcil. Perdona, però voldria acabar només dient... Això és fantàstic, però té un temps límit. És el nostre dubte que sempre... Ah, vol dir que tenim unes reserves concretes. Hi ha gent que ja s'ha gastada totes. O més que si no et moris. Directament si estàs totalrat amb l'oxytocina aquesta. A propi cos la regenera i tal. Hi ha un màxim d'uns tres anys. Ah, sí? Sí. És quan ve el declive de la relació que dius... Ja no m'agrada tant. Tu comença a trobar els defectes. Aquestes cosetes, però... I respecte a que aquella persona et pot aparèixer una altra hormona. L'oxytocina torna. L'oxytocina se'n va i ha fet aquest... Però ella es queda. Aquest funcionament durant aquests tres anys. L'oxytocina es va, però ella es queda. Ella es queda. La mort se'n va, però ella es queda. És una frase, també. Joan Capri. Sí, històrica. Que bé, que bé. Venen les endorfines. Oh! Les endorfes. Que les endorfes, el que és... Diríem que l'oxytocina és la passió, aquesta, que és foc. I les endorfines vindria a ser com la tendresa, el apego... Ui, ui, ui. Per això és tan dur. Està enganxat, està enganxat. Ui, que malament. Però això és l'amor de veritat. L'amor de veritat no és tan enganxat. Em refereixo quan hi ha aquest respecte, quan ja coneixes l'altre. Un dia hem de parlar de l'enganxament. De l'enganxament. Molta gent, a vegades, estan enganxant una persona. Aquesta dependència, no? No està enamorada, ni res. Està enganxada. Això parlarem d'una altra cosa. I no hi ha manera que les endoxytocines, en algun moment, les barregin, les endorfines... No tornen. No, són notapes diferents. No regeneren. Si vols oxytocina... La regenera és amb una altra persona. Exacte, això és l'únic que ens hem delegat. Escolta, anem als uïns. Tu ara què tens, cap amic? Situïna o endorfina? Ara he de llegir el que ens escriu l'Anna de Sant Just. Per exemple, que ens diu... Hola, gent de la penya del Morro. I en especial, hola, sociamor. Actualment em trobo en una situació una mica delicada i contradictòria. Jo tinc 50 anys. I ara acabo de començar una relació amb un noi de 30. El problema és que a tot i la meva edat, soc verja, cosa que ell no es pot ni imaginar. Tinc moltes ganes d'anar amb ell el llit, però tinc por que al mida de la dona madura i expert del llit el pugui fer de s'enamorar. Sussi, què puc fer per poder seguir endavant amb aquesta relació? Sense que això pugui es devindre un problema greu? Sempre teva l'Anna de Sant Just. En fi, Sussi, què comentem? Aviam, per començar, Anna, tranquil·la, relaxa't, perquè no hi ha una edat concreta per desvirgar-se. No existeix. Tu, Jordi, quina edat? Perdona, estem contestant a l'Anna. No em fiquis a mirar. No hi ha una edat concreta. Les hores, per les circumstàncies que fos, fins al 50 no has anat al llit amb ningú, no passa res. No passa res. Però el que sí que crec que hauries de fer és a sincerar-te amb la teva parella actual, aquest noi de 30 anys, alliberar-te i explicar-li. Jo sempre soc partidària de la comunicació i de la veritat. Això ho neix. I m'atreveria a dir que aquest noi potser li pot donar un cert morbo, això, de desvirgar... que sempre s'ha dit que un home... Per tant, sinceritat de benedit, no? Sinceritat i comunicació. No, això és fatal. Això no ho facis. No ho facis. Passem a següent. Diu, hola, sóc l'Ernau Epp de Barcelona. Ah, i tinc 26 anys. No, ui, no. Estic amb una relació i estic boigament enamorat. El tema és que el cos no em respon a l'hora de fer l'amor. Suposo que enteneu el que vull dir. En definitiva, veig que la gent està molt sexual. Aquesta setmana... Sexe, sexe, amor. En definitiva, que voldria donar-li el plaer a la meva parella, però quan arriba el moment, la cosa de cau. Tinc algun problema físic, perquè, si d'alguna cosa n'estic segur, és que n'estic molt enamorat. En fi, vull dir-me l'Ernau de Barcelona, 16 anys, que no dona la talla quan és el moment més intim. El verb és de caure. És de caure. Sí, a més això té solucions, però a priori pot sonar un tema que és dur. És dur per pels nois. No, perdona, aquí no fem broma. Vull dir, un tema en aquest, quan passa, és fatal. Jo no t'hi pels prències, m'he explicat. Ah, tu no t'ho explica. Però acostuma a passar això quan, realment, l'altra persona t'agrada molt. T'agrada tant que el teu cos no respon. Hi ha un bloqueig allà d'hormones i de connexions cerebrals, que hi ha una discoordinació que fa que... Una segona vegada em passa i ho diré això. No és que m'agrada tant que no... Si t'ho sigles, m'agrada molt. Sí, sí, m'agrada molt. Però el que has de fer és prendre-te un temps, allà mateix, evidentment, respirar, connectar amb el teu centre, respirar... Potser ja acaba d'acabar el tot, ja, una mica. No, no, respirar i relaxar-te, perquè és molt mental, això. Si he anat estint, no tindrà paciència, no? Exacte, a més, ella pensa que també està desitjant solucionar-ho. Perquè amb silenci també ho està patint. I quin seria el centre, on s'hauria de centrar? Amb el centre vindria a ser aquí, a la sota exacta, que és d'això que en diu el nostre segon cervell. El nostre segon cervell? O depèn d'aquí el primer. Depèn d'aquí és el primer. En fi, són algun dels consells de la Susia Amor, si voleu només cal que ens escriviu, si voleu que ella us contesti i us respongui els vostres dubtes, sentim en tals, a la penya del Morro, a robajimei.com, la penya del Morro, a robajimei.com, o si no, el telèfon, tot i que avui ja no som a temps, 9-3-3-7-2-3-6-0. Susia Amor, moltes gràcies. Ha estat un plaer, això. Una segona més. Bé, acabem el programa, Cristina, si que, per cert, t'han anat a arribar molt fort, no? Fa uns moments, vols comentar? Vols comentar de jugada? No cal, ja. Acabem el programa, si la penya del Morro. Si vols, et puc dir una cosa, que m'ha fet molta gràcia. Quan ha parlat d'això del centre, la Susi, ha fet així amb el puny, ha tancat el puny, i ha fet com força, i de debò ho estava explicant, no? Sí, molt gràfic, i a més a més... Sí, és un gest que més d'un cop visc fent, no especialment a la senyora. No, però ho explicava sentint-ho molt. Que jo m'hi fico, oi? És molt performàtic, no? Aquest gest és molt performàtic. És molt performàtic. Ja està, ja està. Cristina, si la penya del Morro tingués molta, molta audiència, avui què seria Trending Topic? Sense dubte, Webcam. Després de totes les dies, ja per fi funcionen. I sembla que han tingut molt bona acollida, no? Perquè en algun moment hem tingut 8 persones veient-ho. Sí, sí, sí. Ara mateix n'hi ha en 5. En fi, acabem el programa, i agraïm tota la gent que ha fet possible. La penya del Morro d'avui, amb la Carme Verdoia, és molt important. Les ginatoses de la Vall d'Haver ha explicat-nos les coses de la revista d'aquest mes. També a la segona hora amb el Diego Marcos, de la llibertat de Resenya, el carrer de creu número 54, l'espai de comerç local. Amb l'Arnau Consultament, parlat de llibertat, Arnau, gràcies, que vagi bé. A vosaltres. I també comedem a l'associació Morc, del seu consultor sentimental. Gràcies, bon bonet. Adéu, bona tarda. M'agraïm l'Ernest, un dels ullens que han d'esquitar el xat de la ràdio. Ara mateix diu, ja era hora. Ué, veus? Se n'ha agradat de la webcam. Acabem el programa. Gràcies, tornem demà. A partir de la 5 us deixem ara amb l'informatiu per a un programa cap a cert. Jo no em perdo mai. Que vagi bé, adeu-siau. M'agraïm l'Ernest, un dels ullens que han d'esquitar el xat de la ràdio. M'agraïm l'Ernest, un dels ullens que han d'esquitar el xat de la ràdio. M'agraïm l'Ernest, un dels ullens que han d'esquitar el xat de la ràdio. M'agraïm l'Ernest, un dels ullens que han d'esquitar el xat de la ràdio. M'agraïm l'Ernest, un dels ullens que han d'esquitar el xat de la ràdio. M'agraïm l'Ernest, un dels ullens que han d'esquitar el xat de la ràdio. M'agraïm l'Ernest, un dels ullens que han d'esquitar el xat de la ràdio. M'agraïm l'Ernest, un dels ullens que han d'esquitar el xat de la ràdio. M'agraïm l'Ernest, un dels ullens que han d'esquitar el xat de la ràdio. M'agraïm l'Ernest, un dels ullens que han d'esquitar el xat de la ràdio. M'agraïm l'Ernest, un dels ullens que han d'esquitar el xat de la ràdio. M'agraïm l'Ernest, un dels ullens que han d'esquitar el xat de la ràdio. M'agraïm l'Ernest, un dels ullens que han d'esquitar el xat de la ràdio. M'agraïm l'Ernest, un dels ullens que han d'esquitar el xat de la ràdio. M'agraïm l'Ernest, un dels ullens que han d'esquitar el xat de la ràdio. Aumenten les taxes de la deshilaria municipal per les petites empreses i comerços. És una cor que forma part del conveni d'aquest servei entre l'Ajuntament i l'Area Metropolitana. A més, en clau medi ambiental, les instal·lacions solars fotovolcàtiques de Sant Just incrementen la seva producció. Amb aquesta notícia obrim l'edició d'avui, resumim però més informacions destacades antitulars. La retallada de la sanitat s'entrarà en una tertúlia de mà a la Teneu. Andreu Segura, metgea piramiòleg, continuarà la xerrada sobre com la crisi afecta el sistema de sanitat públic i com afecta en les retallades que explica la classe política. També parlarem de casa de les joves, que farà dues activitats interessants la setmana que ve d'una banda amb el servei d'ebromoci econòmica, que preparen una sessió per aprendre a fer un currículum en anglès i, de l'altra, un curs d'or turbà. I Camel·lic prepara un munt de campionats dels propers mesos. Un dels més destacats seran tornells de pa del solidari, que destinarà tots els fons recollits a la fundació Touret, dedicada a la investigació de la síndrome d'aquesta malaltia. Aumenten les taxes de la vaixelleria municipal per les petites empreses i comerços. És una cor que forma part del company i d'aquest servei entre l'Ajuntament i l'Area Metropolitana de Barcelona, i aquesta nena puja dels costos que hauran de pagar els petits empresaris que utilitzin la deixelleria. Sant Just Notícies. Aquest servei és municipal i el gestiona des de fa anys l'empresa social Solidansa, que tracta qüestions mediambientals. Al mateix temps que treballa per la inserció laboral de persones en risc d'exclusió. Ara s'ha renovat el contracte amb Solidansa, amb aquest augment de les taxes per les petites empreses i comerços. Ho explica el Just la Fusta, el rejuí de mediambient, però llocs. Els usuaris que han de pagar que són els industrials i els comerciants. Ja hem notat la defensa, que és que els preus s'han augmentat molt. No és una cosa de nostres, és una cosa de l'àrea metropolitana. S'ha decidit t'ajudar els costos en part en els usuaris. Hi ha hagut un increment de preus. Avui la mesa de contractació ha decidit otorgar una altra cop a Solidansa, la gestió de la xelleria durant dos anys més. Solidansa ens ajuda molt. L'objectiu és ajudar, també, no només a que allà recullin les coses que no van als circuits habituals d'això, sinó que s'aparen i que es reutilitzin. Els ajuntaments presten el servei de xelleria a través d'un conveni amb l'AMB, juntament amb el detractament dels materials que s'hi aporten. És un servei gratuït per a les persones que fan servir el seu vehicle particular per aportar-hi residus, però que, en sentíem, tenen cospes comerciants i petits industrials que paguen una taxa depenent del tipus de residus. El rebuig és la fracció més cara i ara s'apuja aquesta taxa. La Difícita de l'Ajuntament obte la qualificació de certificació energètica. És la primera dependència municipal que disposa d'aquest certificat a més per l'Institut Català d'Energia i de la Generalitat. Es tracta d'un document que descriu les característiques d'un edifici des del punt de vista de consum d'energia i d'emició en CO2. La qualificació de Sant Just és la D, enmarcada en una escala que va de la A, més eficiència i leger, menys. Consumeix 248 quilos per metre quadrat. L'Àngir fa unes emissions anuals per tant de 58 quilos de CO2 per metre quadrat. La etiqueta energètica està penjat al tabell d'informació del vestíbol de l'Ajuntament i està previst que tots els edificis municipals vagin tenint aquest certificat i n'informin a la ciutadania. I les instal·lacions solars fotovoltaiques de Sant Just t'incaramenten la seva producció durant el 2013. En concret, les 8 instal·lacions han generat més de 300.000 quilos d'energia solar, cosa que representa un augment d'un 7% en relació al 2012. Sant Just notícies. Aquests més de 300.000 quilos d'energia solar produïts representen també un 5% del consum que generen el conjunt d'installacions municipals. Ho ha explicat Pere Auríol, regidor de Medi Ambient, al Just a la Fusta. Que representa aproximadament un 5% del consum del conjunt d'installacions municipals, incluït l'enllomenat i incluït el gas, que, a més, aporta uns ingressos a la que casa promunsa, que és l'empresa que gestiona, de prop de 80.000 euros, que, bàsicament, es destinen en gran mesura a mortitzar els deutes per la construcció d'aquestes instal·lacions, i encara hi ha un benefici. Aquesta xifra representa un augment d'energia de prop d'un 7% respecte al 2012 i d'un 60, respecte a la que es produïa ara fa 3 anys. Tot i això, Pere Auríols, assegura que el municipi ara està estancat pel que fa de producció d'energia per les polítiques del govern de la Generalitat. El govern ha fet un canvi radical en la política energètica del país. No sé fer un canvi o ha fet-se malegat, bàsicament, el govern, perquè, de fet, coses molt riques, la qüestió és que ara no hi ha possibilitats de tirar endavant d'immediat instal·lacions noves, d'energir renovables. No és viable econòmicament, ara mateix, i per això ara estem estancats. Per cert, que l'installació fotovoltaica de l'escola Canigó és l'única que no gestiona a promonçar. La recollida selectiva s'estanca a Sant Just. L'any passat es van separar només un 56% del residu generats a municipi, una xifra que inclou els contenidors i la deixilleria. Segons el regidor de medi ambient, amb el sistema porta a porta. Aquest percentatge milloraria. Pere Auríols considera que el municipi està estancat des de fa uns quants anys pel que fa el nivell de recollida selectiva, que, a més, ha disminuït un 3% de mitjana al 2013. Ho ha dit el Justa de la Fusta. Per mi el més infectiu és l'estancament. És a dir, no aconseguim incrementar. Fins i tot hem reduït un 3%. Però hem de tenir en compte que això inclou la deixilleria. La deixilleria és ben bé, més de la meitat d'això. La deixilleria és una recollida selectiva, cert, però no cal deixar de veure les diferències que hi ha de la recollida de la deixilleria a la recollida que fem en els contenidors. El regidor de medi ambient assegura que els municipis que apliquen el sistema de recollida porta a porta, augmentant la recollida selectiva fins a un 80 o 90%. La idea d'aplicar-lo senjos però, segons Pere Auríols, és políticament inviable perquè Convergència i Unió no hi ha estat d'acord. Políticament no és viable. Tot i que havíem fet un procés en el qual tothom estava d'acord, hi havia consens, convergència de copió alta, va girar-se, va dir que no. Tot i que la persona que ara és directora de l'Agència de Regidors de Catalunya, que en aquells moments era el president de l'Associació de municipis de recollida porta a porta i que és de convergència. Tot i que aquesta persona va voler, inclús va venir aquí senjos, i ells no van voler parlar amb ella, la cosa que ha quedat així... El plantejament d'instaurar el sistema de recollida porta a porta, per tant, es descarta de moment perquè l'equip de govern vol que sigui una decisió consensuada amb tots els partits perquè implicaria un canvi d'àvids important pels senjos tens. Senjos notícies. El lleuger de Cens de la recollida selectiva es conmúten pel que fa la recollida del paper cartró, de matèria orgànica i de vidre, en canvi, s'incrementa lleugerament la d'envasos. Per a matèries concretes ha baixat un 4,5% la recollida de cartró, el de vidre pràcticament no ha variat, i el d'envasos ha crescut un 1%. El que fa a la quantitat de residus al contenidor de rebutx ha augmentat un 2,5%, i pel rebut de medi ambient, el repte segueixen millorar la recollida de la matèria orgànica. Sentim de nou per a Oriols. L'orgànica és un obstacle molt gran. L'orgànica va rejada amb el rebutx, fa que el rebutx sigui molt més difícil de separar, de tractar, i no s'aprofita l'orgànica d'una forma correcta. Aquest és el repte principal. Aquest plantejament, com dèiem, del revan del regidor, creu que el volum de generació de residus respecte a tot plegat a baixar per culpa de la crisi, reivindica que es faci alguna llei d'envasos que reguli la seva generació. La red positiva és que creix l'ús de la deixaleria, i s'han recollit un 9% més de residus, incluent també la deixaleria mòbil, que s'acosta un cop al mes als barris del municipi. També cal destacar que el fort augment de recollida de l'olivegetal domèstic s'ha disparat fins a un 50% i hi ha recipients retornables que recolliran en diferents punts, com centres educatius, l'edifici Walden o el local de l'Associació de Veïns de Mas Lluís. D'altra banda, el punt net del mercat semenal també ha gestionat per saludant-se a tests prop de 1.600 persones. Més qüestions les detallades s'entraran de sanitat, una tertúlia demà a la Taneu, amb Andreu Segura, metge epidemiòleg de l'administració sanitària de Catalunya, que conduirà a ell, a aquesta tertúlia, sobre com la crisi afecta el sistema de sanitat públic i com afecten les detallades de la classe política. La crisi ha fet augmentar les desigualtats socials i derrena el país, i per això, segons Andreu Segura, l'estat del benestar que s'ha anat construint durant dècades ha restamparill. Tot i això, segura, punta, que aquest estat del benestar té alguns defectes que s'han de corregir i la crisi pot servir per fer-ho. Tali com explica Andreu Segura, al llarg dels últims anys, s'ha fet un consum sanitari poc apropiat i la vida quotidiana s'ha medicalitzat en accés. Això vol dir que, en molts casos, les persones acudien amb massa facilitat als medicaments.