#440 - La Penya del Morro del 25/2/2014

I pel que fa el temps, no vols prims en ser el mitjano volat a tot el país. De cara al vespre podran caure alguns russets febles al nord de les comarques de Lleida, cota de neu baixant cap als 1.000 metres. Aquesta nit, l'altra muntana s'intensificarà al nord de l'Empordà i sobrirà en Clarianes. I ara s'obrirà en Clarianes. En directe, a Matíndiz de Sant Just d'Esvern, el 98.0 de la F.A.M. i a tot el món, a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro. La penya del morro. Bona tarda, Sant Just i gent de l'Estrenger. Com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de ràdio d'Esvernos. Parla i el salut de Jordi Domena. Gràcies per escoltar-nos. Una tarda més. Això és la penya del morro. Des d'ara he fincat el vespre. Parlarem de les notícies de Sant Just el dia d'avui amb la Carme Verdoi. Bona tarda. Avui hi ha el programa. Parlarem de política, com cada dimarts, amb el Pau Ràama. Tindrem televisió, David Ávila i l'Asaago. Connectarem amb el Mobile World Congress, on passen les seves goggles. L'Oriol Ciménez, que ens ha enviat una fotografia, la penjarem al Facebook. També tindrem les accions de videojocs amb l'Àngel Cornejo. Avui no tindrem la Gina Caster, però tindrem la Carme Verdoi. Com a convidada, aquesta vegada. Carme, ets tu? Som joves, sí, sí. Hola. Et preveu faltar, no? Sí, molt, perquè tu ets integrant de la mula, en una entitat només feta... instituïda per dones i noies. Has enfaliut el llobregat, que aporteu aquesta... bueno, aquesta ferra, de foc, i aquest dissabte feu un dels carnestoltes més importants de la comarca, que és el carnestoltes de les moleres. S'enfaliüin d'explicar-nos, o no? Exacte. I, com sempre, amb la col·laboració, el Twitter i el Facebook de la Cristina Vargas. Cristina, bona tarda. Hola, tarda. Tu no tens cap associació ni entitat, noies? No, sóc de la penya del Morro. Ah, la penya del Morro més. La penya del Morro. Un programa amb més Morro que penya. O, i de més, penya del Morro. Però, abans de tot això, com sempre, ens posem el dia de l'actualitat, amb l'escura del Tren d'Intopi, per saber quines són les notícies que ens envolten. El més comentat avui en aquesta exerció social a Twitter, ha sigut el debat de l'estat de la nació, o debat de l'estat de la nación, i també IRPF, perquè avui diuen que és a celebrar el debat sobre l'estat de la nació, al Congrés dels Diputats. A Madrid, el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha presumit de les reformes, ha eludit la política social, i ha recalcat que no hi haurà referent d'un català. Sí, Espanya ha passat de l'amanança a l'esperança. Destaque, en aquest canvi de tendència, Espanya ha començat al cap del executiu la seva primera intervenció en aquest debat de política general. A Madrid, el president del govern espanyol, ha fet una reforma amb matèria econòmica. Rajoy ha assenyalat que les reformes han donat resultats reals, i que s'ha passat de números vermells al creixement, destacant que per primer cop s'ha registrat una caiguda interanual de la Tur, que hi ha hagut rècords d'exportacions, així com també el sector turístic, a més de la recuperació de l'emversió extranjera, i la de ballar de la prima de risc. Entre els anunciis fets, Rajoy ha promès un creixement de 1% per al 2014, i de 1,5% l'any següent, a més de l'arribada de la creació d'ocupació neta, de la contractació indefinida al president espanyol. Ha anunciat que, a partir d'aquest 25 de febrer, els contractes indefinits que es facin tindran una cotització a la Seguretat Social de 100 euros, i en quan la reforma fiscal, Rajoy ha avançat que, a partir del 2015, no pagarà en l'IRPF els sou de menys de 12.000 euros l'any. Finalment, en aquesta primera innovació del debat de política general, ha reiterat la seva postura davant del desafinament sovint, han estat català assegurant que Espanya és un estat de dret, que ningú pot privar el conjunt del poble espanyol del seu dret a decidir sobre el futur, que ha recordat als partits catalans sovint anistes que la Constitució sempre pot ser reformada dins de les vies legals a vegint que, en aquest cas, lliurep els catalans pel seu progrés i pel seu vanestatge, que els espanyols no han conegut cap altra condició que la unitat, una unitat que, per cert, no volen trencar. Què diu la gent a Twitter? Per exemple, Elena Valenciano, en el discurs de Rajoy, han desaparegut els éssers humans. Un altre comentari és de l'Alfonso Diu. No us flipeu, perquè els que guanyin menys de 12.000 euros a l'any no tindran que pagar l'IRP, feiu el límit, estava ja a 11.162 euros. I el comte oficial del president del govern, Mariano Rajoy, diu que ningú pot privar el conjunt dels espanyols del seu dret a decidir el govern, tampoc pot fer-ho. En fi, gràcies, Cristina, parlarem de més tèndim tòpics. A la segona hora passem ara a saber coses sobre les notícies de Sant Jords. La feina vol morre-ho cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esquerra. Pararem de la casa... Què passa? Puc marxar un moment?Què? Perdó, però què d'això? Tinc la notícia que anem a fer la brimera de totes a un altre estudi. Vaig molt ràpid. La ràdio, què n'estu dius, el 54? La de fer ensenyal perquè em dius que sí, sense que s'interessa. Però el que ha vist què?Ves cap allà. Espera, para, para. El problema està parat. El problema està parat. Perdoneu, eh. Estimat lluyents, ve com corra per la redacció. Amb la seva bufanda, avui, que porta molt bonica, per cert. I ara, entre l'estudi... En comptes de tot aquest rotllo, Jordi? Tancar la porta i s'asseu aquí. Ja teniu aquí. Carme, perdó. Hola, tarda.Què hi ha dins del titular? Ja està, ja està. És que la ràdio tan gran no és tan poc. No. Tenies el temps just per aprofitar que les escales ja estan obertes. Sí senyora, sí senyora. Ho hem comentat fa un moment, i efectivament, les escales de Can Gin ja estan obertes. I de fet, la gent obert fa res, no? Mira, hi ha gent que baixa. Bé, les primeres persones que baixen. Podríem anar a veure amb ells, no? És una parella? Veniu cap a la ràdio, no em veu. Imaginem que és una parella o amants. No ho sabem, que el noi fumo una cigarreta i ella porta les mans a la butxaca, perquè comença a fer freig. En fi, les escales de Can Gin estàs que ja estan inaugurades. Si volgui anar-nos a veure... Perdona, però són molt guapes, eh? Són així com molt solemnes. No en un gris, molt urban. La penso que molta gent que es casa ve per aquí. Clar, aquí fan molta fotografia. Aquestes són escales com d'humana. Perdó, però les escales que tenien fins ara... És una mica rara, eh?, al seu costat. Atenció, perquè... Més persones que estan inaugurant les escales en aquests moments passen per aquí segurament desconeixent, que són les primeres persones que pujan les escales, en aquest cas. No puja, no? És una mare que està amb el seu fill. Fa llegir un cartell. No acaba de pujar, però l'estampa és, és bonica. En aquests moments, estan pujant... I ara sí, ara sí! Estan pujant les escales. Mira la nena camona, oh! I costa una mica la nena, eh? Dòlica potser són altes. Una nena, la mare va de negre. En fi, porta unes bosses, que no sabem què són. Més gent, més gent. Sí, podíem estar del programa comentant la gent que et passa. Ara és un nen, potser és un 3 o 4 anys, que va una mica com... Així, com que li fa mandra pujar. Ara ve la mare, una altra mare... En fi, una nena... Les escales de canginas que ja estan inaugurades. I que tu d'on qui vulgui, pel mòdic preu de 0 euros, pot visitar, eh? Vull dir que això ja... Carme, tu d'això... Què? Ja tenim les notícies? Sí. Ah, va, perfecte. Qui són aquests? Són Sant Justencs. Segurament... El grup de blues més important de Catalunya, ara mateix. I ja fa un temps, eh? Són els Germans Puertes. Víctor Ipera. Són els Sweet Case Brothers. I són notícies, aquest any també, perquè han tornat a les finalistes del concurs internacional Blues Challenge, que s'ha celebrat a Memphis aquest cap de setmana, als Estats Units. A més, els Germans Puertes han començat a gravar el seu proper disc a la mítica població de dales, a Texas. Carme. Avui hem participat en 101 participants en la seva categoria, que és la duo o solo, 21 més que l'any passat, i el grup Sant Justencs ha participat en aquest cert avanç, gràcies a l'emplicació de la Piedmont Blues Preservation Society, i, a més, de la participació dels Germans Puertes i de la seva arriba de la final, els Sweet Case Brothers també han començat a gravar el seu proper disc a dales. Sí senyora, de fet, és molt de mèrit que hagin arribat finalistes molt menys més, perquè, evidentment, és un grup que originàriament sí del d'Estats Units, per exemple. I des que des d'aquí, el nostre aplaudiment i també la nostra satisfacció i orgull de poplant. Un disc, el no, dissacomptarà amb grans noms del món del blues, un dels que més il·lusió feia els Germans era Jerry Pornoy, i l'han gravat de manera analògica per conservar sons tradicionals del blues i per millorar el sol dels discos anteriors que era considerant massa digital. Serà un disc, bàsicament, de duets, contra altres tipus de cançons i amb més convidats de renom. I la idea de dir-li al Jerry Pornoy que vingués no estava, la veritat. No t'estàvem a gravar, no sabíem ni quins dies concrets, ni els temes, de fet. I tot el que jo li vaig esperar, bueno, però, escolta, jo l'aviso, i sí, i va ser espectacular. Va ser espectacular que el tio amb 72 anys que té, si no m'equivoco, 71, l'energia que tenia i apujar-nos d'aquesta manera, i agafar un vol de tres hores amb una gent que jo l'he vist dos vegades. És el Pere Puertas, el programa dels Just Blues, de Ràdio del Bern, que ahir els vam fer aquesta entrevista en exclusiva. En fi, per cert, quedava que són aquest tema, que és quan parlem dels blues brothers, i perdó, dels vuit quins brothers. Vull recordar que és un tema que van tocant directe aquí al programa, a un especial Sant Jordi que vam fer a Can Ginestar ja fa uns anys. En fi, canviem de qüestió, i anem a una altra entitat històrica del nostre municipi, concretament la Casa Regional d'Extremadura, que té nou president, Paco Ramos. No sé què rieu, perdoneu. He canviat molt l'estil sota. Això no és blues, això són les cantades extremelles que fan. Ramos torna al càrrec després de rellevar a Manuel Zapata, un aplatiment per Manuel Zapata, que durant molts anys, ha estat el capdavant de la Casa Regional d'Extremadura, una de les entitats que molt més gent ha Sant Jordi. De fet, la idea és seguir amb els projectes que hi havia fins ara. Paco Ramos el capdavant. Doncs sí, de fet, Ramos hi havia estat el capdavant d'aquesta entitat, com deies, i és segura que ara l'ha frontat amb il·lusió, i amb una mica de respecte, sabem que la gent que hi ha a la Junta és de confiança. Aquesta nova junta s'ha format a mitjans de febrer, per tant, ja amb el trimestre engegat, i la idea és continuar amb les activitats programades, un dels objectius però de cara als propers mesos, serà obrir l'entitat amb més jovent, i a gent que no tingui arrels a fora de Catalunya, de fet, per exemple, ara, un dels que s'han carregat a la publicitat, una de les persones que s'han carregat a la publicitat, i els demaniments que celebra l'entitat per part de la Junta, és Charles Able, que no té arrels extremenys. No, precisament, sembla que originàriament és en... És britànic, sí, per això que avui explicava, doncs, com no hauria de ser dit, formar bar de l'entitat. Charles Able, per cert, no era el líder de Sant Josep d'Ans. Sí, és el president de Ciutadans, de Sant Just. El president de Ciutadans, aquí, a Sant Just d'Esber, que ara està a la Casa Regional d'Extrema Dura. També, però no ha deixat de ser donants. No, no, no, no, no, no ha deixat. L'entitat compta amb 310 socis i socis, i els propers demaniments previstos, són el carnaval d'aquest cap de setmana, i també el tradicional Cocido, el 16 de març, el Casal de Joves, i un viatge a Ripoll, a finals de març. Ah, molt bé, eh, molt bé. Charles Able, que ha entrat a la Casa Regional d'Extrema Dura. Ara què farem, vaja, vaja, amb migues? Migues en chips, per exemple. Seria curiós? Seria curiós, sí. Seria curiós, sí. Clar, el tema del menjar britànic no és el que destaca més, no? No, no, precisament. Per això s'ha apuntat, no? Potser sí. En fi, canviem de qüestió i parlem ara d'un acte d'agenda. Parlem de els retrats del dissenyador Quim Diu, que es podrà veure entre dijous i diumenge a l'espai de lliure creació Carme Malaret al carrer Bonavista, oi? Sí, número 5. És una exposició que s'anomena Express, perquè només es podrà veure durant 3 dies en aquest espai. Express, eh?, jugant amb el nom de com sona. Sí, sí, un Aix, però jugant amb aquest Express, perquè seran aquests 4 dies. El dissenyador Quim Diu mostrarà en aquesta exhibició un projecte que va iniciar fa més d'un any, quan va rebre un premi d'investigació sobre mobiliari, que va donar lloc a la creació d'aquesta mostra, perquè són diferents mobles, figures mobilàries, que poden insinuar figures. És com una mica de escultura, tot i que la mostra es pot veure a través de fotografies sobre aquestes obres que formen part de retrats. Perdona, són fotografies d'escultures? Són fotografies de peces de mobiliari, i aquestes peces de mobiliari representen persones. Però és una representació on tu veig una persona directament, sinó que per fer-hi que insinuen, potser, no? Persones ho ha explicat. Així voldrem sentir-lo en vell explicant-ho, perquè potser és una mica difícil d'entendre. I després, això, hi ha una vintera d'imatges, que són les que explicaran com funciona tot aquest projecte. Vaig iniciar-lo fa un any i mig, perquè vaig rebre un premi per investigació en temes de disseny, investigació amb mobiliari de resultats. D'aquesta investigació de mobiliari, em van sortir com uns mobles, que finalment eren com uns personatges, eren com unes persones que es van sortir. I els dic retrats perquè són retrats de mobles. De mobles, retrats de mobles. Però són personatges, no? No és només una cadira posada. Si teniu curiositat... Perdona, la meva ignorància cultural, però què vol dir que són personatges? Una cadira representa un home, per exemple. Representen els actors personatges. No hi ha una cara i un cos i tot plegat, però pel que entes que ha explicat aquest matí, és una mica aquesta idea que representen figures humanes, sense que siguin persones. L'art també no el vulguis entendre moltes vegades, perquè és art. Si teniu curiositat, de fet, de dijous de diumenge, no ho dic perquè ell serà en aquesta exposició. Per tant, exacte, és una mica aquesta idea. Sinagora, dijous, dos quarts d'avui del vespre, i es tanca diumenge són només aquests 3 dies, 4 dies, i ell serà present a la inauguració, també durant alguns d'aquests dies, per explicar una mica abans com... com què representa, tot plegat, això que la preguntaves, a l'espai de lliure creació Carme Malaret. Gràcies, Carme. Gràcies. Gràcies. Bé, ja sabeu que... Què et passa, què fa mal el que és, Carme? No ho sé, que m'has dit bé. Sí, és el que sembla el seny. Atenció, que anava a dir... Si voleu saber les coses que passen a Sant Just, ara mateix a radio.com o a partir de la set, els Sant Just notícies, la direcció al vespre. I si voleu escoltar la Carme, abans de tot això, també ho podeu fer d'aquí una estona al programa, a la segona hora que t'entrevistarem Carme, per parlar sobre la mula, i el Car Nastoldes, aquest dissabte, perquè hi ha molta gent que, per exemple, les entrades anticipades han escoltat totes, ja. No van ser res. Fins ara. Adeu, adeu. Fem una pausa per la publicitat, la gent que continua baixant i pujant per les noves escales de Can Gynasta, i nosaltres tornem d'aquí un moment parlant amb el Pau Rama de Política, fins ara. La Pena del Morro Segueix la Pena del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter? La Pena del Morro. A Facebook? La Pena del Morro. Com veus, som originals de mena. La Pena del Morro. La Pena del Morro. La Pena del Morro. La Pena del Morro. Aquest i març, a les 10 del vespre, la música coral, més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Fins i tot en el web CPNL.puncat. La Pena del Morro. Cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio d'Esber. 5 i 22 i continuem en directe. El 9,9 FM per la ràdio convencional, també per internet. Trabes de ràdiodesberten.com o la webcam, per exemple, que tenim instal·lada a l'estudi número 1 de la ràdio, i com cada timar rebem el Pau Rama per parlar de política. Pau, bona tarda. Hola, Pau, bona tarda. Atenció, perquè parlarem de diferents qüestions, com, per exemple, l'Ajuntament per aquí apuntat, l'Espai d'Aquadra... Allò que de tu, quadratura testicular, humorista per sorpresa, són diferents protagonistes de l'actualitat política. Encara no has tingut temps de revisar, m'imagino, l'actuació d'avui, del debat sobre l'estat de la nació. No, el Congrés? No has tingut temps, sinó que no m'ha vingut de gust. No t'ha vingut de gust directament? No, és que és molt avorrida. I prefereixo que facin un resum i jo em miro el resum. Ja has passat el resum, no? Jo no miro llibre, miro la pel·lícula, això, no llegeixo, miro la pel·lícula. Ah, està bé, està bé, està bé, molt bé. Molt bé, Pau, molt bé. A gent es pluga sou així, ja ho sabem. Posa't a mirar el Rajoy, versió 50. Perdona, però ara que comencen en aquesta segona part, han començat a fer les rèpliques i tot això, això és molt divertit, no? A veure, que connectem en directe amb el Congrés dels Diputats, a veure què està en final. Consumados más adelante por la ciencia. El Pedro Pérez Robacaba. Crec que compareix per segona vegada en resposta a Mariano Rajoy. ¿Qué dijo? No solo desde el momento de su nacimiento, sino desde la propia fecundación. Fin de la cita. Oh! Es suya, es suya. Sí, sí, no. Bé, segurament, que hem d'escoltar un dels tals que aquesta nit m'he de reprodiguer en el diferent estat de notícies, darrere de l'Estat. D'acord. 83, 83. Ya era diputado de alianza popular. Estaba un año de ser ministro de diputación, sí, sí, año 83, es suya. La cita no tiene desperdicio. Le suena los hijos de la buena estirpe, ya se sabe que tienen mejores resultados. Oiga, no hay forma mejor de definir el contenido segregador de la ley BERT que hablar de los hijos de la buena estirpe. Esto es, esto es, Això és la mèroteca, senyor Rajoy. En fi, Robecava retreient una frase, que va dir Rajoy, en aquest sentit del 2080, quan era de la partida aliança popular. Escolta, Pau, tu tens per aquí... Ucraïna, no? Veig, el guió, el guió... Volem connectar amb el Congrés de Tantanà, en el sentit vellà. Després de setmanes de protestes i del vaçament de sang, el govern d'Ucraïna s'adeix davant l'oposició i convoca eleccions anticipades. Entre els canvis que ha patit el país estan la liberació de Lluvia Timochenko i l'ordre de cerca i altura de Yanukovic. Sí, perquè durant la treva pactada entre Yanukovic i l'oposició, va haver-hi nous enfrontaments entre l'oposició i els antiavalots. Fins i tot es va parlar de Franco Tiradors, que van produir molts diversos morts i ferits. Llavors l'oposició va recuperar el control de la plaça independència, també coneguda, com la Maidan, i de la plaça Europa. Llavors, a part de fer presoners, un nombre de policies. Mm-hm. I després d'aquests fets, què ha passat? Pau, perdona. El present de Víctor Yanukovic, prot de la frontera amb Rússia... Però no ha sortit, no? Ara mateix no se sap on està, però... No pararé d'esconegut, en principi. En el moment en què va fer aquesta declaració, estava prot de la frontera amb Rússia i va advertir que no dimitiria ni marxaria del país i que es tractava d'un cop d'estat. També estava al Parlament a anunciar la seva destitució per abandonament de les seves funcions constitucionals, a la vegada que l'oposició ocupava tot qui era. Davant la destitució, quina és la situació de Yanukovic, ara mateix? Doncs és bastant delicada, perquè el seu partit no para de tenir decepcions, entre els companys se'ls estan disposats a pactar amb l'oposició per tal de fer un govern d'unitat, i també els càrrecs han sigut substituïts, i la seva rival, Yuletimo Senko, ha sigut alliberada per una ordre del Parlament. I s'ha anunciat que es presentaria a les eleccions presidencials, mentre aquell ha rebut l'ordre de cerca i captura per assassinat massiu, i com deies, no se sap on és. I juntament amb altres del seu partit, en aquest cas? Que no ha estat l'única, hi havia altres persones. El ministre d'Interior, en Xula, que també té alguna part? Per tant, podem dir que després d'aquests dies d'incertesa, de quasi bé ha estat de guerra civil, els centres de la capital d'Ukraïna, ara la situació, diguem que s'ha revertit, i finalment el poble s'ha sortit amb la seva, no, Pau? Sí, perquè la qüestió és que el govern ha caigut, hi ha uns nous irigents, que no es pot dir així encara, govern del tot, més o menys. Hi ha molts, com dius tu, que ja estaven amb l'anterior govern, el que ha passat ara, que es diu en argot polític, s'han canviat la camisa, no? És a dir, que estaven amb Yanukovic, i ara estan amb l'actual govern de fet circumstancial, per dir-ho d'alguna forma. Però actualment, en quina situació està Ucraïna ara mateix? Financionament, el país està en un punt crític, es veu obligat a demanar 25.500 milions a l'Unió Europea, als Estats Units i al Fons Monetari Internacional, dels quals l'Unió Europea s'ha disposat a aportar 20.000 milions a canvi de reformes econòmiques. Clar, però, Rússia, aquí és de la qüestió, perquè Rússia, de fet, ja havia pactat, que per això la gent havia protestat, no? Amb Yanukovic, diferents avantatges, i diferents crèdits i tot això. Exacte, això ho tractarem d'aquí uns moments, perquè la gent permet, perquè Rússia qüestiona la legitimitat d'aquest nou govern i critica els països que els reconeixen, a l'abada que les Estats Units advartés a Rússia, que cometria un greu error si envies tropes a Ucraïna, i que el president Yanukovic va perdre enormament la seva legitimitat abans de ser destituït. Llavors, per entendre les relacions internacionals entre aquests països, hem de saber que Ucraïna, amb problemes econòmics greus, es fa temps, depèn de bona part de Rússia, per obtenir el carburant i el gas. I, a més a més, Yanukovic ja va signar, com deies, un pacte amb Rússia per obtenir 15.000 milions de dòlars prestats i una reducció del pro del carburant. Llavors, les disputes van venir quan això ja serà un pas de la influència russa i el no, el pacte amb l'Unió Europea, ja va ser la gota que col molt va. De fet, Ucraïna podríem dir que està dividida, no?, amb els pro-Russos o els pro-europeus. En poques paraules. És un país de difícil governabilitat ara mateix. Exacte. Això s'ha de sumar que no és un país homogeni, una part del país, com has dit, és de parla ucraïnesa i l'altra és de parla russa. Un exemple d'això és la península de Crimea, que es va integrar a Ucraïna quan el líder de la URSS, Nikita Khrushev, l'any 1954, va otorgar-la a aquest país, i el problema està en què el voltant del 60% de la població s'ha sent russa d'aquesta part. I aquesta divisió l'hem pogut veure en les eleccions del 2012, on la meitat pro-russa va votar per Yanukovics, mentre que la zona de parla ucraïnesa es va decidir per l'oposició que té postures europeistes. I també, recentment, per exemple, a Sebastopol, vam veure que la gent revia, com a herois, els antiavalots. Clar, en fi, país dividit. La gent ja ha abandonat prou les armes i ha recuperat la normalitat, mica en mica. De moment, no, perquè els ciutadans que van ocupar els espais públics, són un grup també heterogènic, entre els quals està l'extrema dreta i no es refien dels nous divisions, perquè recorden el que va passar el 2004, quan van ser de seus per Víctor Yutzenko i Yulatimo Senko. El 2004. A veure, tornem a connectar amb el Congrés dels Diputats, a veure com està la cosa. M'imagino que roba el cava, continua. Ah, no, mira, ara fan notícies. El Congrés fan notícies. Està mare no rejueix per això. Està mare rejueix, ara, eh? És que no traiem la senyal de Catalunya Informació, però veig que ara fan el vulletri de dos quarts de 6, sinó de quin moment, i tornem a connectar. Passem a l'espai de quadratura testicular, següents, Pau Ramà. Són uns quants els candidats a guanyar els os quadrats de la setmana, un dels espais preferits del Pau, però només un ho aconseguirà. Qui serà? Comencem pel sector de l'energia, ja que hiverdrola, Pau, en resposta a la reforma laboral del govern, ha anunciat que s'emportarà les inversions d'Espanya. Molt bé, una aplaudiment per hiverdrola, no? Sí, sí. Que està tan bé, la cosa, eh? Sí, envertim el relloc, molt bé. Durant el 2013, l'empresa va obtenir un 7% menys de beneficis per culpa de la reforma del govern, segons l'empresa. Tenint beneficis de només 2.572 milions. Exacte. És el mateix que quan més guanyes, les vols encara, no? Exacte, sí, sí, és que és això. És que és molt poc, és molt poc. Espera, espera. Segons el president d'Iverdrola, Ignacio Sánchez Galán, que durant el mateix període va guanyar 7,4 milions... Personalment, personalment. Sí, entre títols, salari i bonos, doncs 7,4 milions. Diu, l'empresa és més britànica, mexicana o nord-americana, que espanyola. Segur, ara mateix segur. Home. I amb els interessos de permís, encara més. Per mi aquest tipus de gent són els que després processomessen de marca Espanya, porten pulsaretes amb la bandera d'Espanya, fan viatges empresàriament amb el govern o el rei per fer-se la foto, però a l'hora de la veritat, la seva patria és don dinero. A l'hora de la veritat contra el seu país o els seus amics del govern, si els seus beneficis va ser indicació una miqueta. Home, és que deixen de ser amics, no? Quan les coses no funcionen llavors, jo crec. Però són uns amics que, si les coses se't tornen a anar bé, seran amics segurs. Això segur, això segur. Passem ara a una frase del passat. Sí, en resposta a la negativa del Congrés, a la consulta, el diari ara ha tret una frase del 1999. A veure si en divineu qui la va dir. Si la majoria de bascos volgués la independència, la democràcia s'hi adaptaria. Qui creu que per si la majoria de bascos volgués la independència, la democràcia es podria adaptar? No ho sé. Política o política? Està de moda? Està alça. Però clar, jo m'imagino que perquè deu ser algú del PP o de la dreta, no? Perquè... Perquè si és una trampa... Aquesta política no es considera de dreta. Potser. U-P-I-D. Correcte. Qui ho va dir, això? La Badi Rosa Díez, l'actual líder d'UPD, quan formava part del PSOE. Segons la Rosa Díez, de 1999 la democràcia és la capacitat d'adaptar-se al que desitgin els ciutadans lliurement a l'urn. Bé, tot això és gent que s'ha quedat a les portes de ser el guanyador dels ous quadrats de la setmana, perquè només en tenim un, no? Exacte. Una setmana més se'ls emporta algú de ciutadans. Home... En aquest cas, Jordi Canyes, que ha d'haver hagut un article de Toni Soler, va tuitajar. Què faran els separatistes amb els col·laboracionistes al dia després, instal·lant-nos els cabells? I vaig juntar una foto d'unes dones rapades... Ah, sí. I ho va deixar, no? Amb tot el cap rapat. Molt bé, molt bé. És que jo no tinc més... No era un rapat de moda. Era un rapat de fotos per millor oblidar. Sí, sí. Ara continuem amb l'humorista per sorpresa. Seqció protagonitzada per segona setmana consecutiva, com deien, pel Partit Popular. I en atenció, perquè és notícia de nou, la regidora de Calasparra, que a la setmana passada... Ex-regidora, no? És la regidora. De Calasparra, que a la setmana passada l'escoltàvem amb aquella roda de premsa on explicava, de forma molt científica i molt coherent, coses a favor de la llei del ministre Gallardón, sobre l'avortament. A veure, què ha passat? Doncs comencem per una notícia trista, perquè ha dimitit... La regidora del PP de Calasparra... Quina pena, quina pena. ...per les seves declaracions sobre l'avortament. Ell i dos regidors més. El que els regidors que li van escriure, potser, no? Bueno, ell li va dir que es va preparar. S'ho va preparar sola, eh? Davín i Aseurín... Davín i Aseurín va demanar disculpes per utilitzar la paraula... terrorista, ja que la considera poca fortonada. Això no passaria si, a vegades, abans de parlar, es posés una mica... Exacte. I més quan ho va dir, te'n convençut, de les seves paraules... No puc, és que se la va entendre. Perquè teixis una acció molt tancat... I mira, també va ser mala sort que se l'entengués. En aquest cas, sí. Llavors, el seu entorn, que denuncia les pressions, que rebut i la depressió en què es troba, creuen que el vídeo està malent manipulat perquè no mostra la seva postura en contra de la llei de Gallardón, tal com està feta en aquest moment. El marit de Aseurín i també ex-regidor del PP d'aquesta població diu que Aseurín està en contra de l'avortament com a mètode anticonceptiu, però ja està a favor en els supòsits de la llei de 1985. En una setmana hi ha hagut en el PP 4 dimissions, tot un rècord per al partit, els 3 de cales para i la de Francisco Granados, per la comta a Suïssa. I aquí, el petit homenatge que li fem, ens volem acomiadar d'aquesta regidora i no l'amolassarem més amb una de les seves paraules més memorables. L'agafo dinero metodànticoceptivo, ni nada. Bajo de la suelta, me voy una noche, me emborracho, pierdo la cabeza, si no me vienen a arreglar, me voy a aborto y salta poco de alegría y viva España. Ara, ara. Se'n tapas posa alegría y viva España. La pausa, la pausa és la que dona el toc. Bueno, aquí no li ha passat mai, que pas una nit de festa, se'n borratja, es queda embarassada, i el dia segon avorta. De totes maneres es pot treure una cosa molt positiva. És molt contenta que el seu poble comenci a sonar una mica més, perquè jo ni el coneixia, personalment. Ara posaran. Teroel existe i que les parlaven. Jo no sé si per notícies com aquesta, un vol que el seu poble soni més. És allò, no? Em diu Arjo, em sembla, que parlem de mi, encara que sigui malament, alguna cosa per l'estil. En fi, deixem-li les tragèdies, o què, Pau? Doncs depèn. Si el que es diu en la notícia es complets, no. Però de moment em sembla que és més còmic que tràgic. A veure què passa. El secretari general del Tresor Espanyol, Inigo Fernández Demesa, diu que el Gévin vol copiar les reformes econòmiques de Rajoy, perquè Espanya és un bon exemple de com les reformes estructurals tenen un impacte positiu en el cresciment. Això és un exemple de com el PP està intentant treure pit amb l'economia, sobretot ara que venen les eleccions europees, o pot ser un altre cas, un polític que viu en una dimensió paral·lela. Sí, no, de veritat. Per quina aposta? Jo en té un que és més l'últim. No, no, i la gent i el poble contén. I tant. Contén de pertany a un estat que és exemple de retallades. Això està molt bé. I transparència. Sí, ui, sobretot transparència. Ha fet alguna cosa al PSC per ser aquesta setmana, perquè Pere Navarro continuï al humorista per sorpresa en aquest espai. Doncs no, em temo que no. Perquè el PSC està massa tranquil. Per mi, que té el Pere Navarro mordassat. No parla, no el dius. És clar, què hem de fer, aquest espai està orfe de... Sí, haurem de continuar amb el PP, si et sembla bé. És llegir la notícia avui, Jorge Fernández Díez ha entregat la medallador el mèrit policial a títol honorífic a la mare de Déu Maria Santísima de l'Amor. Perdó. Repeteixo. Perdona, no és una notícia del món de Tudé. Això és autèntic. Jorge Fernández ha entregat la medallador el mèrit policial a títol honorífic a la mare de Déu Maria Santísima de l'Amor. Bé, explica'ns per què li ha donat aquesta medallà a la mare de Déu Maria Santísima de l'Amor. Els mèrits són de la seva cofreria, que col·labora amb la policia cada setmana a Santa. Però resulta que la llei 5 barra de 1964 deixa clar qui són els mèrits per a la concessió. I no sembla que ni la verga ni la cofreria els complessin. Perquè veiem uns exemples d'aquests mèrits, serien la mort en servei o la mutilació. I no sembla que ho hagin segurs. Potser algun any la verga ha pogut caure i s'ha trencat alguna vegada. Però seria l'estat o no passa ella. Llavors, per tal de seguir la línia marcada per al ministre... Ho poden agafar per aquí, no? Jo des aquí proposo que li donin la medalla a Gopi Goldberg per la col·laboració amb la policia en la pel·lícula que va fer Sister Act, on feia de Monge. De Monge. Molt fan de l'interacte, eh? Molt fan de l'interacte, eh? En fi... Aquí tenim a Gopi Goldberg. Però és ella o no? La sensació musical de la cançó. En fi, Pau Rahm, moltes gràcies. Una setmana més que vagi molt bé i recorda la gent desplogat. Hola, tarda. Hola, tarda. 539 i mira, a la Vanessa diu el chat de Radio Desbert.com. Diu, Sister Act. Sí, senyora, Sister Act. Cada altra ja l'han fet per la tele, la dos. Tu ets fan de Sister Act, Cristina? A mi m'agrada. A mi també. Està bé. Què t'anirà més, l'1 o la 2? Uf, ara no sabria dir-te, eh? A mi l'1, la de les vegades. Sí, però perquè és la més coneguda, no, jo crec, en aquest cas, però... És l'horitzona, no? Sí, però... Tots els dues estan bé. Estan molt bé. En fi, fem una posa per la publicitat i nosaltres, d'aquí uns moments, tornem amb la televisió del David Avila. Fins ara mateix a la Pèndi del Marrò. La Pèndi del Marrò. Cada tarda, de 5 a 7, a Radio Desbert. Radio Desbert. Durant de 8.1. Radio Desbert. Durant de 8.1. Connecte-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Fins al nivell inicial, fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. Per seguir l'actualitat del baix i l'obregat, informatiucomercal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat, el teu ordinador. Informatiucomercal.com. La Mireia va tenir un accident de moto als 25 anys, anava d'acompanyant i es va quedar paraplègica. No costa res fer un gest de posar-se un cinturó, no costa a gens cordar-se un casc. I tampoc costa res tornar a caminar a casa, cosa que jo ja no puc fer. A casa dels 25 anys es va quedar allà, a l'esfalt. I allà es va quedar. No té res a veure amb la que tinc ara. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Taniai Hullia. Sígui, 41 de la tarda, μέmbet a l'envergut del Morro, en cabinet, aquestas hores parlem de televisió i ho fem amb el David Ávila, que ja tenim el telèfon. David, bona tarda. Bona tarda, com estem? Molt bé, David, molt bé. Un poc i un poc de vida. Què tal, David? Què tal, Cristina? Com estem? Estàs repredat? Sí, fa una mica, sí. Una mica rara. Què et passa? Que estic en grip. Ui, ui, sort que estàs per telèfon i no has vingut el programa avui, eh? Perquè si no... Ja et tens alguna cosa, pens... Uf, de tot, de tot, em prenc... Dos cibrin... Es poden dir marques? Sí, dos cibrin. Dos cibrin... Cada quant? Cada 8 hores? No, cada 3 hores. Oh, perdona, cada 3 hores. Això és molt d'aquesta setàlia. Has dit el metge això, cada 3 hores? Sí, sí, sí. Quants dies fa que estàs repressagant la grip? Estem a 25 de febrer, que això és una cosa impensable. Fa uns anys, però que la vaja amb aquests canvis de temperatura, eh? Que tenim la grip en lloc d'arribar moltes vegades a la tardor, a l'arribar en el febrer, ara. David, tens... No sé... Una manteta o una tassa? Una tassa, una tassa de llet... Oh, quina veu? Més que no veu que fas com... Ai, David, no passa. Podré enamorar i tot... Però tens una veu molt... David... Com més greu, no? Sí, sí, sí. No us en recordeu, quan hi havia aquella temporada al cor de la ciutat que deia... Sinta, escolta... L'amant del Peris, ahir l'amant del Peris... L'amant de la Sinta... És veritat, que era un acte de dobleatge, em sembla, no? Sí, doncs li deia Sinta, escolta... Oh, la imitació de David. Àvila de la banca de la Sinta al cor de la ciutat, escolta. Això és una imitació. Hi ha algú cap al nom que el digui pel xac. Sí, no sé... Jo me'n recordo del Peris, la Sinta, el David, no? Que era... Era el Quim Guterret, que després el van canviar... Parla l'Israangel, cap pobre acte, li va caure sobre tots els pals del món, perquè, clar, com canvis el protagonista, mitja sèrie, però això no es copaceva. Això era la gent que va decidir fer-ho. I després, qui més hi havia? La Marta, no? La Marta, la Paquita... Ah, sí, la Paquita. La Paquita, una pensió, pensió paquita, no? Sí, sí, sí, sí... Ah, no? Quina memòria! I, a més a més, també... Què? No, què dic, a més a més, hi havia... El Ramon de les Olives, també, m'hi dic. El Ramon de les Olives... La Pinsa Birmana, també, de Pinsa Birmana... Un dia, un dia, si vols, explicarem... Sí, és a tothom, això, David, que és un aginomista que sol inventar. Sí, ja ho sabem, que això... Ah, vaja... Ara explica qui ho m'has enfonsat, el dia, quasi bé. Perdona, mira, la Vanessa diu... És que no tan bé, és de... Estàs debilant, amb la grip. Mira, la Vanessa diu el chat, diu l'Isabeleta... Ai, sí, l'Isabeleta, que era molt modocita, i ja el començàvem a venir, i després deixa la córrer, no? Sí, llavors l'Isabeleta treballava a les portes obertes, gairebé. Sí, senyor, senyor, que no es va agafar un maromo negre, després, al final de la sèrie. No, es va fer l'Esviana. Es va fer l'Esviana, directament! Sí... Oh, jo pensava que no sé per què. Primer, era molt modocita així, molt catòlica i tal, i quan es va treure la rebaqueta, va haver-hi un dia, que hi hauria un dia abans i després. En fi, corda de ciutat. Per què estem parlant del corda de ciutat? Perquè he dit que jo amitava la ciutat. I també és una mica el Sergi Mateu de la Riera, també, eh? També, sí. Joan. Joan, vols fer el favor de...? No venguis droga, Joan. Ho he de veure així. Perdona, el Narcís, també. També, també. Jo parlava així d'aquesta menjeta. Mama. La Montse Guanyar era seva mare, el Narcís, que era el Ferran Carvajal, una acta de primera, que amb molta gent, al començament, no sabia si era un personatge o no. Ho feia molt i molt bé. Que és bo que havia treballat amb molta gent que tenia... però amb persones amb síndrome... Amb discapacitat. I llavors, per això, va interar també el personatge. I el Paco, home, el Paco, el Paco era aquell que estava... a la fusteria, també. La fusteria. Era un pícaro. Era el marit de la Cecília, la parroquera, sí o no? També, sí. Quins records. Mira que hi havia gent allà. Mira que hi havia gent allà, i mira que tenim memòria. Perdona, és que no ho ha anys, va durar. No ho ha anys, la sèrie. Ara, la millor època, la primera. O sigui, els primers anys... Mira, la penesa diu, el violador... El violador... Que és la Manlleu. El violador, que és la Manlleu. I dic, home, és molt bona persona. Sí, molt... Perdona, parlàs de l'actor de Lluís Soler? Parlo de l'actor de Lluís Soler. Perquè el violador, com a personatge, no era bona persona. Estava allà com a una... Treballava de fuster o no sé què era, el fuster del barri, no? Jo em recordaré tota la vida. De l'últim capítol de temporada que sortia ell, que dius, i el violador és Lluís Soler. Oh! És el home, aquella cara, jo vaig ser molt fort, també. Perquè clar, era el vol del barri. El vol del barri, ja no, ja es veu que no... Bueno, en fi, escolta... Traumes, traumes que els hem de superar. Els hem de superar, perquè si no, ens quedem aquí en callats parlant, fer un especial del cor de la... La setmana passada de ràdio, ara del cor de la ciutat... Semlem el vester quan fa allò que junta gent de la sèrie, el cap d'uns anys, que l'altre dia va juntar la gent de la vida... en un chip, tu. I de poble nou. I de poble nou també ho va juntar, no? En fi, escolta, tot bé. David, si et sembla... Parlem de televisió, que ja ho estem fent, però parlem d'actuació una mica més actual, si no et fa res, que la gent pugui sintonitzar i no en només a canal català, perquè són programes... Què passa, ara? Que en el català, que ja no existeix... Oh, és veritat! Ja no existeix, el fent aquí... Realitzava Iça Matí, des aquí, Sant Jordes Verdes, a Mediaparc, el polígon industrial, no? Sí, doncs mira, ja han tancat les portes, i ara, a partir d'ara, amb molt aviat, tindrem la televisió del punt avui, que també haig de dir que buscàvem treballadors. Ah, mira, doncs escolta, si algú vol anar... I com es dirà la televisió del punt avui? Continuarem investigant, i la setmana que veus dir que alguna cosa... No em vull atrevi... Crec que podrà ser així, eh? Serà de l'editorial Indep, no? Indep, sí. En el català ja ho era una mica, que tenia aquells, no? Com es diu això, els caïrons aquells, entre programa i programa, logotip, l'amor que tant, que voreu a canal català, no? I posava allà, la... Sí, però jo crec que... Jo crec que abans era més... anem a agafar-nos... a un símbol per agafar l'audiència, i crec que els nous amos... i que senten la vacuna. En fi, va, parlant de té l'edat d'ara... Jo he de... sempre. Crecòbia, ahir va fer una bona audiència, perquè amb el joc d'entorn va ser líder, però amb menja audiència. Això és legítima per intentar refer els vincles amb totes les famílies, perquè torni la pau. És igual que quan tu vas dir allò de... No us fallaré, eh? No us fallaré. No. No us fallaré. El primer pas que donaré és tan dipons de diàleg amb la casa dels crista. Això és gravíssim, eh, però què diu aquest insensat, oi? Els núñis, els cristals, són actes enemigos, eh? És allò que diu que el pas de los cristals no torna a créixer l'herba. Això és perquè la volen corteta, perquè la pilota corri. Fer una paròdia de joc de tronos? Sí. I hi havia el Cruyff, Cruyff, Tark... Cruyff, Tark. I els Núñister. Els Núñister, eh? Escolta, ha tornat el carroslatre al Polar, al Cracòvia... I... I en plena forma... Sí, sí, sí. En fi, va fer una audiència, eh? Va fer una audiència, però va baixar, eh? Respectar altres setmanes, va fer un 14, com a 9% de xerr, i hi ha 508.000 espectadors. Per cert, a fer-se exteriors, que anava després, amb el Miquel Calzada, com va anar? Resisteix la competència als dilluns, o no? Va fer també molt bona audiència, també un 14,5%. 476.000 espectadors. I aquí el Miquel Calzada va visitar a Gibraltar, on va poder parlar amb Martí Crespo, que porta el català en vei. I també es comprova una mica que la gent allà només ha comprat tabac, alcohol, perfums, digues-li. L'endorra del sud, eh, que li diuen. En fi, a grans trets, com van les audiències de la nit ahir? Perquè quins van ser els guanyadors i perdedors? Teníem B&B, no? Belved, allò que fan, ara, també el Mirakim Baila, com va anar? Doncs mira, teníem... En tenen tres vam posar tele 5 amb la sèrie Belved, on a Catalunya va fer un 13,4% i a tot l'estat un 22,8%. B&B, la sèrie de tele 5 va fer un 12,9% a Catalunya i un 13,1% a l'estat. Bé, per donar-me'n, està mirant, però molta diferència, no? A la resta de l'estat. Belved guanya claríssimament, havia enviat el que passa a Catalunya, no tant, eh? La diferència és molt minsa a Catalunya. És molt minsa, això sí. Després, a Pesadilla, en la cocina, on Alberto Chicote va tornar a visitar alguns restaurants en els que ja els havia reformat i els havia donat consells, i va fer un 14% a Catalunya i un 14,8% a la resta de l'estat. Molt bé. Mira aquí en Baile, que va fer la gran part de Dora de Manit, on a Catalunya va fer un 9,8% de xer i un 11%. No acaben d'achacar una mica el vol, eh? La gent de mira aquí en Baile, i mira que ens sap greu, que tenim allà el Pablo Wesley, eh? Ell és músic, però vaja. I que des que ell és la... Hi ha una tan bona música i es fa anar tan bé, i hi ha l'orquestra que ho toca en directe, que doneu-li una oportunitat, la resta es pot veure a la carta. Avui s'ha acomiadat, i per sempre, benvenida a Sant Lolita. El cabaret antenna 3, que no ha seduït els espectadors. Doncs sí, noi. La ja sèrie és que no han aconseguit atrapar la gent, i va començar amb un 18% d'aixert, i ha acabat amb un 11,5 la setmana passada. Des que es va estrenar al príncipe, no han remuntat. I no us enganyaré. La vaig veure el primer dia, i no l'he tornat a veure més, i feia por equivocar-me, i he decidit no posar res en la torna. Va, està bé. Si a vosaltres la seguiu, la comentem. No, és que no la seguim. Per cert que el diumenge ha passat, parlem tranquil·lament, perquè teníem un parell de novetats que volíem comentar, per una banda, l'operació en pales, que ara ja anirem, però abans es va estrenar a 4, viatjant a Conchester, el programa d'entrevistes, podríem dir d'alguna forma, de Risto Mejide. Com va anar? Doncs va anar força bé, va fer un 9% d'aixert. Bé, respecte a Levolek, va fer un 20% pic. No es va comparar, no es va comparar, perquè el Levolek tenia tota l'expectació creada, i després també van enganxant-ne amb aquestes falses documentals, que ara en parlarem. Però no només això, sinó que a la cadena estan contents, perquè respecte a la setmana passada, va superar la mitjana de la cadena. Està content, està content. Aquest programa reacta un comentari a la setmana passada. Aquest són entrevistes que fa el Risto amb el seu caràcter, amb el seu estil personal, ha segut en un sofà, aquest sofà canvia cada setmana, i el seny està fet respecte al convidat. Aquesta setmana tindrà com a convidats, i n'hi ha qui gavilo en do i migràs el revi. Una altra de les coses que vull destacar és que cada setmana el sofà s'ho s'ho basten per internet, i tots podem apostar per aquest sofà, i els diners aniran a parar entitats d'anècdotes. Escolta'm una miqueta, un dels talls que ens ha passat el nostre amic, Borjateran, de la roda de premsa d'aquesta setmana de Madrid. És un programa molt diferent. Lo bueno de la franja, creo, es que la oferta que et fa Jordi que és molt més prevística, la mia no té a veure, la mia és conocer un personaje en profundidad, e incomodar y molestar de otra manera. Obviamente son molestos los dos. Igual que espero que funciona todo lo que he hecho en mi vida profesional. La buena noticia para todos no sería un fraticidio en plan a ver cuánto resta he volido, cuánto he volido... No, la gran noticia para todos en lunes sería que no hay un solo programa en cómodo los domingos a las 9 y media de la noche, sino que hay dos. De fet, deixem una mica les paraules del Risto Mejide, perquè no tothom li ha funcionat a la televisió del Risto, perquè en solitari, allò que feia el prime time, que no me recordo ni com es de ella... G20. No va acabar tan bé. Per cert... Bueno, es podria també... Puc dir que amb cifres d'audiència a la mà, te la tinc quan no ha tornat a solir. Unes audiències a l'acte prime time. Com aquelles? Escolta, perdona, retiro el que he dit, però no sé per què. Em pensava que no havia anat prou bé, que per això el vaig treure. No va durar molt, no? No, està molt trimestre. Se'l va carregat, però va ser bones audiències. Va ser molt bones. Per cert, la notícia televisiva de la setmana, del mes i potser una de l'any, és operació en pales de Jordi Avoler. A veure, aquestes alçades, dos dies després, ja ho sabem tot. Era un fals documental. L'expectació que hi ha de sobre del 23F. Algunes coses que han sortit de la llum, per exemple, és que és un documental que ja fa molts mesos que s'està preparant, i que, de fet, des de l'estiu, ja el tenien gravat i editat. Molta gent que hi participava va ensignar un contracte d'exclusivitat i de confidencialitat... Per no dir res a ningú, perquè, clar, fan molts mesos. Només hi participaven primeres espaces, com, per exemple... No sé, Iñaki Copilondo, Fernando ònega, Luís Marillansson... En fi, ningú, ningú ha dit res, eh, han jugat a la broma. A veure, David, dos o tres dies més tard, què ens aportes tu? Bé, jo, bàsicament, a Granstreet, és el que has dit tu. Jo, lamentablement, no el vaig poder veure en el seu moment, perquè jo tampoc... Perquè estava malalt i no vaig aguantar aquelles hores del vespre, i no es feia massa tard. Aquestes coses, per exemple, no és que està la sexta... La carta.Sí, o la 3Media Player, també. I el YouTube, està pensat. Ara ja saps la broma. No té la mateixa gràcia. Però em sembla bé que es puguin fer aquest tipus de coses, i crec que la televisió està per experimentar, i que el cap i a la fi són fets que no hi van haver ni morts pel nits. Vull dir que... Escolta, que pot que també està bé... Home, a mi em sembla una idea molt bona. S'ha de tenir sentit de l'humor, que això és molt important, però vaja, amb molts polítics d'esquerres, s'han posat la mà al cap, sobre aquesta frivolitat amb la qual es va tractar aquest assumpte. En fi, cadascú pot opinar el que vulgui, però la gràcia també d'estar en un estat lliure. I que hi ha la llibertat d'espació, i jo xapo per l'Evole. Per cert, que tenim un tall... A més, va aconseguir l'objectiu que volia l'Evole, que era que la gent parlés del tema i reflexionés una miqueta sobre tota la informació que rebem avui en dia i la manera en què la rebem, també. Bé, de fet, en tenim un tall, de l'Evole. Sí, escoltem-lo. Yo sé que en este momento habrá espectadores, pues que estarán contentos con lo que han visto, y otros que se sentirán engañados y me querrán matar. A los primeros les quería decir que gracias por jugar con nosotros, y a los segundos que la próxima vez lo intentaremos hacer mejor. Y que, como mínimo, hemos reconocido que era mentira lo que hemos contado, y que seguramente ha habido otras veces que también les han contado mentiras y nadie se lo ha dicho. En fi, que deixem aquí i tanquem la carpeta del espacial 23F, que ha de fer Salvador, amb Jordi Avole del Cap d'avant, i parlem d'eurovisió. Acú, eurovisió, que... Tenim abandonat, eh? Com van anar l'Audiència del Disabte? Per què tenim un representant, no? Fluxeta, l'Audiència Fluxeta. Escoltem el tall de la Ruth Lorenzo. I ho expliquem. És això que estem escoltant de fons, no? No, n'hi ha una altra. Ah, n'hi ha una altra? A veure. Haber decidido que Ruth se lleve la mayoría de los votos. Por tanto, la representante de Eurovisión... ¡Soy yo! Pero también puedes aprovechar... para decir a quién le dicas esta canción ahora. Porque esto nos lleva a Copenhague. Esto va para mi querida madre y para todos los Eurofans. Y que viva... Quina emoció, eh? Que se lo veuran. Qui ha sancugat, també, eh? Per cert, deixa'm dir que hi ha un oient que va escriure el Facebook que va anar al plató a veure la gala, perquè teníem entrades per anar-hi aquest dissabte. Però vaig acabar a arribar tard, a arribar tard, a l'Òscar, i ens hem posat en contacte amb ell, i ja li vam dir que a la próxima teníem més sort. ¿Cuán será Eurovisión? El 10 de maig, a partir del 10 de maig. Aquesta és la cançó que ens representa? Sí, està bé. Dancing in the rain. A veure, què fa? Diuen que la música és molt més... És una mica... Mónica naranjo més enia. Pot fer, diria la Mónica naranjo per calma. Bé, ja tindrem oportunitat d'escoltar-la atentament més estona un altre dia, David, perquè avui no tenim més temps. Més uns. És el maig, no? Sí, veus el maig. Espanya quedarà 45 en aquest any. No, jo crec que quedarà bé. David, gràcies. La setmana que veiem una persona. Portaré convidats sorpreses, però ens ho veurem. Doncs curat, curat, eh? Que vagi bé, adéu. Mésió. La sis. Primer de tot aquest hora sàpiguem com se circula per les carreteres i el país equipiàri endavant. Tenim 3 km de cuos a la ronda de dades. Jordi. Diagonal, en Santit Trinitat i 1 km a la ronda de Litoral, a Sona Franca i Cantunis, també en Santit Trinitat. Sons, a la Vivina encara, Santa Coloma de Caramret, han sentit el greenitat i ha caet normalitzat, de fons, minuts la C-58 de Terrassa. Continua el Congrés dels Diputats al debat de política general en aquests moments i intervè'l porta de conversió i unió a Josep Antoni durant la llei de carrecriminat, el president Mariano Rajoy, que el seu govern perjudica Catalunya. Abans intervenia Alfredo Pérez Robalcava, que ha negat la recuperació econòmica anunciada per Rajoy, en el duel que hem tingut en aquest debat. El líder de l'oposició s'ha preguntat en quin país viu el president espanyol, mentre que Rajoy l'ha acusat a tenir un discurs apocalíptic. El govern català contradiu Rajoy i manté que s'ha de poder parlar de tot, també de la consulta. El conseller Portaveu Francesc Coms demana un diàleg sense línies vermelles, perquè segura que la Constitució espanyola no hi posa límits. El tribunal que jutja el cas de l'Hotel del Palau ha jornat fins al 10 de març les declaracions de Jordi Montoll i Félix Millet, perquè aquest últim s'ha trencat el femor. Després de visitar-lo a l'hospital Montolladit, que ha vist Millet molt desmellorat i bastant. El bitcoine es desinfla un dels principals operadors d'aquesta moneda virtual, ha trencat i han quedat atrapats milers d'inversors que s'exposen a perdre els diners. La plataforma M.T. Gox, amb seu atòquio, anuncia que atura totes les transaccions per protegir els usuaris. I la generalitat presenta el Mobile World Congress, una aplicació per mòbils perquè les persones amb discapacitats auditives o visuals puguin ser una pel·lícula. L'usuari pot escollir entre un auto d'escripció o bé subtítols. L'aplicació es diu Art Access i ja es pot descarregar. Catalunya informació. Andreus Diní, esta defensa a la faena de Gerardo Martí, no asseguran que la plantilla té plena confiança en el tècnic. El mig campista afegís que la responsabilitat, tant quan se guanya com quan se perd, és de tots. D'altra banda, hi ha declaracions al matí de Catalunya Ràdio, el vicepresident econòmic del Barça Javier Faús, assegura que el contracte de Messi supera el de Neymar en tots els aspectes. I a disputar amb 8 dos partits més de la nada dels 8 anys de final de la Champions, ha començat a l'ales 6, d'aquestes anàlisiades amb Pettersburg i Borussia de Dortmund, a 3 quarts de nou o l'Olimpiacós Manchester United. Pel que fa el temps, no vols prims amb cel mig anubulat a tot el país, de caralvespre podran caure algun roxet febles al nord de les comarques de Lleida, cota de neu baixant cap als 1.000 metres. Aquest tenir l'altra muntana s'intensificarà al nord de l'Empordà i s'obrirà en Clarianes. Tots seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, passant 3 minuts de la sis. El ple municipal de febrer aprovarà de forma definitiva la fugió de les empreses municipals, Pro Munça i Pro Ex, l'any passat Pro Munça va absorbir Pro Ex, i després d'aprovar-se de forma inicial amb plens anteriors, que serà el plenari de donar el vist i plau definitiu a l'empresa única. La sessió, que es farà dijous, també escollirà el jutge o jutgessa de Pau de Sant Just i el corresponent substitut. Un dels temes més destacats serà el rebutge, la llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local. A més, els grups del PSC ho iniciarien junts per Sant Just. També presenten una messió conjunta en defensa dels drets de les dones. La sessió serà a les 7 de la tarda, serà oberta a tothom, i podeu consultar-ne al nord del dia complet, a la seu electrònica del web municipal, Sant Just.cat. La marxa contra la turta el va llibrecat passada a Medimecres el migdia per Sant Just l'organitza a la coordinadora d'associacions a persones aturades de la comarca, m'ha arrancada dissabte des de Castell de Fels i arribarà al Parlament de Catalunya aquest dijous a la tarda. Es tracta d'una marxa que pretén aplagar el màxim nombre de persones possibles per lluitar contra la turta i la precarietat i contra polítiques antisocials promogudes pel govern català i espanyol. El moviment vol arribar al Parlament per recordar a la classe política el patiment de les persones més afectades per la crisi. Algunes de les reivindicacions són reclamar llocs de feina dignes, una renda garantida ciutadana, que no es desnonin les persones desocupades i també lluitar contra la pobresa energèdica, entre moltes altres. Indicats i diverses organitzacions s'asumen a la marxa comarca, la va llibrecat comta amb un 16,4% de tur, i més de 70.000 persones sense feines. Preveu que la marxa passi per la carretera real de Sant Just, de Mali Mícara, després d'haver-se aturat a l'una del migdia de Sanfaliú. Després de Sant Just, la marxa continuarà cap a Esplugues. I acabem amb aquest bil·let d'explicar amb us que els Dessuit Casebrothers han tornat a ser finalistes del concurs International Blues Challenge, que va celebratament fins als Estats Units. Els germans Sant Just Tengs, Víctor i Pere Puertas, han tornat a arribar a la final d'aquest certamen, que ha plegat un total de 100 participants en la seva categoria solo duo 21 més que l'any passat. A més d'aquesta participació dels germans Puertas i d'arribar a la final, Dessuit Casebrothers han començat a gravar el seu proper disc a Dallas, un disc que ha de comptar en grans noms del món del blues, i que ha gravat de manera analògica per conservar sons tradicionals del blues, i per millorar també el sot dels discos anteriors. I de moment això és tot més d'informació a partir de la seta de Sant Just Notícies d'Edícia Vesprà. El just de la fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. És una cosa molt dura, la puja de l'Iva. Està menjant pel costat de feina, que veus que són gent més o menys preparada. La única solució, jo veig que ha de ser alguna cosa rebonsiva com el que va passar a Islàndia. El jutge no està al costat d'ells perquè hem de trobar una solució. Sí, sí, que estigui davant. Si passen els interessos de Sant Just. Sempre ha estat a costa algú que té alguna pregunta, o que té alguna resposta. Perquè és una esperança, no? Si es fa bé. Justa la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el xilaut, les muts Just, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. És molt Just. Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda. No. No. Just. Club. Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda. No. My love. Smooth Just Club. T'hi esperem. La penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història, o el que passa a l'exterradi, és una de les petites positives. Cada setmana connectem amb el casal de Joves de Sant Just. Hem de fer l'antigenda del programa. També tenim les tecnologies, videojocs i llibres. I així de concert el cinema. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts d'avui de nou del vespre. Quan el cinema es fa ràdio. Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música. Un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. Per seguida, actualitat del baix i l'obregat, informatiucomercal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat, el teu ordinador o dispositiu mob. Informatiucomercal.com. Soc Agustín Arribas, sóc del Graner de Sant Just, i em viu una salutació a tots els ullens de Sant Just i també a la penya del Morro. És en Moples, per la penya del Morro o del Morro, de ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i es agraïnsi aquesta feina. Hola, penya del Morro, sóc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació, adéu. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. Sí, sí, benvinguts a la segona hora de la penya del Morro. D'aquí una estona entrarà a la Carme Verdoia i explicar-nos coses sobre el Carnestoltes de la Mula, que organitzen aquest dissabte a Sant Felida Llobregat. A més, també tindrem l'Àngel Cornejo, parlant de videojocs i connectarem amb l'Oriol Jiménez, que està ara mateix al Mobile World Congress per saber l'última hora i les novetats que hi ha hagut durant el dia d'avui. Però, abans de tot això, com sempre, Cristina, ens posem el dia amb el Trending Tòpic. Avui també ha sigut el més comentat a Twitter, Félix Millet, perquè s'ha ajornat el judici del cas de l'Hotel del Palau, fins al 10 de març, a causa de la fractura de Femur, que l'expresident del Palau de la Música, Félix Millet, ha patit aquesta nit. L'expresident del Palau de la Música, Félix Millet, s'ha trencat el Femur avui a les 5 de la matinada, quan ha relliscat amb una catifa de camí al lavabo. Per aquest motiu, l'expresident del Palau de la Música, no s'ha pogut presentar a la segona sessió... Perdona, no riguem, Òngel, bona tarda. Perquè vaig aquí que s'hauríem passat el nas. Això és veritat, això. Però quina casualitat, no? Que casalitat, que justament té el judici. Per decidir si pot arribar a complir la condensat de 10 anys a la presó. L'expresident del Palau s'ha fet una xeca per la nit al lavabo. És mentida. La gent gran. Doncs ha estat per aquest motiu, pel qual no s'ha pogut presentar a la segona sessió del judici... per l'hotel del Palau, que investiga, en aquest cas, les irregularitats, en operació per construir un establiment de luxe al costat de l'auditori. És la segona vegada consecutiva, que tant Millet com l'altre ex màxim responsable, Jordi Montull, no declaren davant el jutge. I és que, si ahir es va jornar a l'interrogatori, es va resoltre avui dia en què estava previst en principi, que declaressin, tampoc ha estat possible. Davant la fractura, d'aquí va ser el màxim responsable de l'entitat cultural, el tribunal que jutge el cas, s'ha vist obligat a jornar al judici fins al 10 de març. La decisió s'ha pres un cop conegut el dictamen facultatiu, que determina que Millet serà intervengut quirúrgicament demà a l'Hospital de Granullers, però haurà d'estar ingressat fins i menja, a més de necessitar diversos dies, de postoperatori per recuperar-se. De aquesta manera, el judici ha reprendat el dilluns dia 10 de març. Que avui ha sortit Jordi Montull, dient que l'ha anat a visitar i que haurà d'anar amb ambulància al judici d'aquí un parell de setmanes, perquè s'ha trencat el femur i no es troba viable per caminar. En fi, a mi què és la realitat? Pol Lopet diu, no es indigneu per això del Millet, ser per experiència que atreu motologia a l'Hospital de Granullers és pintor que qualsevol juició. Ja veuràs, ja. Un altre comentari, la llei atoneta. La llei et diu, Felix Millet, acusat per unes factures i salvat per una fractura. Ai, la Muntsa Prat... Ah, per cert, que és presidenta d'Esquerra Republicana aquí a Sant Just, diu la causalitat d'un femur trencat ha estat la causalitat directa de l'emplacament del judici que el mateix Millet fa temps que s'esquiva. Diu, som tots tondos? O què passa? En fi, si és i 13, connectem amb el Mobile... Gràcies, Cristina, eh? Connectem amb el Mobile World Congress. Ah, ja hi tenim, amb les seves Google Glass. L'Oriol Jiménez, Oriol, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda, bona tarda. No portes les Google Glass? No, bueno, no estic parlant de les Google Glass, la mateixa. Ah, perquè no vols, no? Sí, bueno, podríem provar, però... Es pot provar? Les variacions de trucada no són bones. No, no, és com el WhatsApp, que diu encara. Per exemple, hi haurà... es podran fer trucades de forma gratuïta, i tu ahir ens vas dir que això... L'hi he estat donant voltes, i si hem de fer una aposta, i això que han registrat, jo crec que només permetran fer trucades que no estiguis connectat amb wifi. Jo crec que, perquè si no, és que no pot funcionar bé, sempre. I si la majoria de vegades no ha de funcionar bé, és una mala imatge per la marca, no? Diuen que al davant del juny això ja estarà disponible. Bueno, veurem. Aquesta és la meva aposta. En fi, l'apuntem, eh? El premi de l'amistat de la penya del Morro. Oriol, on et trobes ara mateix? Perquè el Mobile World Congress és molt gran. Estàs a l'hospitalet, no? No, de fet, estic a Barcelona, perquè hem fet... bueno, part d'una venda desenvolupadora a Plaça Espanya, on abans es feia el Mobile, i llavors és part també de la venda Mobile World Congress, però ja està part de les activitats de la Plaça Espanya. O sigui, per tant, estàs a la Fira de Barcelona, eh? Que és el que s'anomena, al costat de les torres venecianes, que hi ha a la Plaça Espanya. Quin ambient es respira? Què? Bueno, aquí mateix és més programador, gent jove... Bueno, vaja, friquis. Sí, friquis, friquis. I llavors, aquí tots van amb els seu waipers, no? Sí, i no hi ha les patates. Oh! No hi ha... no hi ha hòsties. Home, és que crec que, si no m'equivoco, és un lloc que és destinat per a la cerca i als contactes entre professionals i tot això. Entre professionals i programadors i tot plegat, home. No pinten res aquí, les comques. Com que no. Jo me'n torno a un hospitalet, eh? Bé, escolta, i quina... No sé, has contactat amb algun programador, per exemple, que sàpiga més que tu? No. Evidentment. Aquesta xerrada, de què és? Bueno, sobretot són xerrades que fan fabricants i altres empreses que estan fent coses per programadors, doncs ens ensenyem el que tenen. Podien reir-los, també, és vendre. Sí, era un programador. Sí, era avorrit per la gent del públic. No, pregunto. Has de passar una cosa nova, per exemple. Tens un minut per explicar-nos que les tècniques sobre programadors ha aplicat el mòbil. No, no. Estaven explicant com fer pagaments amb una nova plataforma. És interessant, perquè això sí que afectarà ràpidament els usuaris, perquè se suposa que ja et sortiran moltes aplicacions per pagar amb el mòbil. Gràcies a aquest visa i mastercard, ha facilitat els programadors treure aplicacions d'aquest temps. Però, de fet, això ja passa ara, no? A Google Play o, per exemple? No, no pots pagar aquí a Espanya, no pots pagar amb el mòbil, no sé què, siguis vodafone i saladell. Vull dir, en coalicions molt raràs que no pinten res. Clar, però jo no em pregunto... Amb el mòbil, com si fos una tarjeta d'acredits. Les tendes, vull dir. Ah, va, les tendes. No és allò que compres tu i posa la tarjeta d'acredits. Ara visa i mastercard ha entret el necessari, l'aplicació de la caixa o l'aplicació del PayPal, i puguis pagar una tenda amb el mòbil i el fa. I com ho costa, això? Via Bluetooth o com va? No, NFC, en realitat no ho és. Ah, NFC? Sí, però per exemple, la S3, la S4, el Note, i una gran majoria de mobils Android tenen NFC. És aquest sistema que també pots pagar les tarjetes del metro en un futur i tot això, no? Sí, de fet, hi ha bastants llocs que potser demanem NFC, ja. O sigui que el canvi no seria complicat. A Madrid em sembla que vam parlar això una vegada, que ja es pot pagar així, o m'ho sembla bé. En fi, tenim el mòbil World Congress, Angel, si vols preguntar-ho alguna cosa. Sí, el NFC aquest, això. Els iPhones ho tenen? No. Ni ningú, ni el Cinc. No, no, no. De fet, Apple diu que no. De fet, per entrar en el mòbil World Congress, també pots entrar amb NFC. Ah. I els iPhones els han col·locat una carcassa per a pagir NFC, que no funciona en un drama. Què hi n'haig de posar, no? Heu de comprir-ho. Està content. Moltes gràcies. No, no, jo volia preguntar-te. Aquí també hi ha rivalitat. Rallyu Android versus iPhone. No l'espira, realitat. No l'espira? Jo em pensava que jo... És una batalla guanyada, ja. Està més per les vostès. Però a mi l'Àpia no hi participa, al Congress, no? Jo parlo de la gent, en general. De què barrio eres? Eres iPhone o no eres Android? No crec que sí, per aquestes coses. Però al Congrés aquest no crec que estiguin per aquestes coses. Estan més paraules de batat. No, però no. Per debat, a veure qui guanya. I anar a bajar-ho. No, Oriol, què has de fer, si no? De què parleu, els programadors? Ah, no. De futbol, del Barça que va tercer, no? De camises de quadros. Exacte. L'Oriol ens ho deia, que anava, per exemple, amb les seves Google Glass, per tot el recita, i la gent el parava i li deia... Escolta, aquestes Google Glass són guais. Avui m'ha parat Telefònica Perú. Telefònica Perú, ojo, Telefònica Perú. Això m'interessa. T'ha vingut un comercial de Telefònica Perú? No, no, tres o quatre. M'han rimponat i m'han rimponat. Ja és altat. T'ho vas provar. M'has provocat. Sí, va provocant amb les ulleres, amb les Google Glass. I què tal? T'has entrencat? No, no? No. En fi, aquest matí t'has passat... Però ho ha d'assumir, Jordi. És una part que posa aquí el decàleg de Google. Què diu? Sobre les Google Glass. Assumeix que critereix l'atenció. Ah, ja. Per tant, és una cosa que... El mobile ho és tan normal, eh? La gent més discreta no t'ha maturat massa. Vull dir que no és desagradable. Home, mira, si el home aquest, que ahir ara ho deia amb això, va saludar... Bé, més que saludar, no ho va saludar, més ben dit. Sí. El Príncep Felip, eh? És una qüestió política, títol personal, no ho va fer, perquè volia... Fins que no estigués el... es pogués votar, no volia donar la mà al representant de l'estat, que és el Príncep Felip. ¿Hagués portat unes Google Glass? No, el vídeo l'haguéssim tingut en primera persona. Aquest vídeo seria ja... Perquè a mi em va sorprendre molt això, que hi ha algun algú de seguretat que li va dir que no podia gravar. Jo et pensava, ets el Mobile World Congress, si hi ha algunes coses per poder gravar. Si hi ha alguna cosa, aquí són càmeres. No, però a més, es veu com està la noia gravant i justament... Perdona, com venia Oriol? S'ha penjat. No té cobertura. No té cobertura el Mobile World Congress. Perdona, això és com una cuita, que és, no? Sí. Com eren aquells acudits? Sí, acudits. Jo només em veig la Haimito. El Colmo té un pianista, no? No, un pianista. Que su hija se llame de la nota. Sí. El Colmo ha de trucar a Mobile World Congress, una connexió en directe, i s'ha penjat el telèfon. En fi, què fem? Intentem tornar a trucar. Truca, truca. O que truqui i així paga ell. Això perquè no ho portes bé. Tornem a trucar-lo, a trucar-lo. Perquè el Mobile World Congress ha passat alguna cosa, avui? Perquè tampoc no l'Oriol no li ha dit res. No. En principi només sabem que ha estat en aquesta conferència, d'experts i per fer contactes, i conèixer coses de programadors, però suposo que si ara va de camí, segur que novetats n'hi hauran algú, de totes maneres, si no. Potser aquest matí, no sé, ara no ho explicarà. Estem intentant tornar a restabli la connexió amb ell. Oriol, bona tarda. Bona tarda. Ara, Oriol. Com pot ser, això? Com no pot haver-hi cobertura a Mobile World Congress? Això, escolta, guieu, això... Aquella, a mi hi ha molta saturació, alguna cosa. El de tu, capital mundial dels Mòbils i no hi ha cobertura. Això ho sembla, el Calde? Seviatries? Sí. En aquest cas, no hauria marit. Escolti, a veure, hauria d'explicar. Aquest matí has anat a la Fira de Gran Via, d'Hospitalet o no? Sí. Has vist alguna cosa interessant per quins t'estans passejat? Bueno, he volgut anar a Samsung, perquè, com a mi, van presentar l'S5, però són la que encara l'han entrecullit per la premsa privada. Mira, demà, a veure si... Perquè avui n'estava molt ple, no va semblar que el tinguessin exposat, demà em tornaré a mirar dues hores. Fins quan dura el contracte? Fins dijous. Fins dijous, eh? Sí, sí, sí. I llavors, que has anat allà i t'han dit, no, és que el Samsung i l'S5 encara no el tenim. És bé, però me'n vagin, eh? Què has de fer? Sí, he tornat a l'estan de Firefox OS, perquè, a més, tu estàs a l'estan de la Fira i no t'interes molt, tampoc, les coses, perquè tu veus moltes coses noves, però no sé que t'ho expliqui algú, que també hi ha molta cua, llavors, a vegades, ahir vaig arribar a casa, mirar una mica també les notícies, el que siguis pacificacions, perquè no li preguntaràs allà cada un. Perdona, hi ha molta desinformació a dins de la Fira, no? Sí, no, clar, vull dir. Si tens un interès real, el que has de fer és parar-te l'estan i t'ho expliquen al comercial. Que bufa, eh? Si ho has de fer amb tots, és molt complicat. Sí, jo vaig llorar l'estan de Firefox OS dilluns, però el que no sabia és que els mòbils que estaven exposant no només eren nous, sinó que els volen vendre per 25 dòlars. És molt interessant. Ah, doncs sí? Clar, és una altra servir. Per veure-ho d'una altra manera. Llavors, aquest matí ha vocut tornar per mirar el mòbil. El mòbil és el que és, però és 25 dòlars. Ahir portaves l'algú a l'escola i no ho vas veure bé? Exacte. A mi ho he vist, ja, a la realitat. Per cert, que t'han regalat moltes coses o no? Perquè sempre que tornes al mòbil, tu, Oriol, tornes amb 50 iPads, 30 mòbils... M'han dit que no, que hi ha regala. No hi ha regala alguna cosa, eh? Demà cap al mòbil. Però què és regala? Un mòbil no caix d'aquests a l'Andre i t'entretarà nou. Sí o no? Sí, diuen que sí. A tothom que hi vagi? Si pujos una aplicació perquè ja vinguis feta. Però, Oriol, no ho diguis. No ho diguis, això. No ho diguis, perquè ara tothom que no estigui escoltant, i que vagi demà al mòbil... Em de ser programadors, també. Una pregunta, Oriol, i si passes dues vegades et donen dos. Ho dic perquè potser te'ls pot enrecor de mi. Quatre. Quatre. Quatre et donaran, et donaran. Bé, eh... Home, per passar-me, ho dic més que res, d'iPhone, una altra cosa. Així l'Oriol que no es queixi. Per cert, tema de impressores 3D. Això està molt anau, ja, últimament. Bueno, però no té remòbil. No té remòbil, però bueno... Jo no he vist cap. Mòbils que imprimeixin coses no... Sí, amb hologrames, també. Passant, no, aquí m'ha portat impressores 3D, amb les que imprimia car cases de mòbil. Ah, veus? Aquest any no, eh? No hi ha res que hagi cridat l'atenció, i, com que, per exemple, això que dius tu, per sobres que l'hem passat feien car cases de mòbil, alguna cosa que ha sortit una mica del... És molt sòsiu. És molt sòsiu? Tu, comparat amb l'any passat, és més sòsiu que hi està, en el mòbil congres? Sí, i en l'anterior encara més. Bueno, escolta... Jo no és el que era. Però què està passant aquí? Què està passant en el mòbil congres? No sé com va rincar, a vegades, a més, en un event per... més per empreses i més corporatiu. I tot el temps, a més, per innovació, s'estaven altres events, crec que ja. Què vols dir, que això és més per presentar, per exemple, productes i coses així? La producta fa esnegoci. La gent va quedar aquí per fer negocis, fer ventes, fer compres... Però tampoc veus coses boges, ni... Bueno, és interessant, eh, tampoc. Bé, per rebre-ho, escolta... Escolta, eh... Bueno, sí, veig que no hi ha més... No, però aquest any de s'acaba molt el tema dels mòbils i les polseres intel·ligents. No sé si has vist alguna. En aquest cas, Huawei presentava una polsera intel·ligent, anomenada Tolkban V1, que costaria 99 euros. No sé, jo això sí... Bueno, és el teu que hi ha d'anar amb l'efectual. Sí, però és que... Per moment... Per moment, temps, temps, temps. Un moment, perdoneu, això de polseres, què és això? Polseres amb un, què és això? Polseres amb una polsera. I, aleshores, segons la polsera, té més o menys coses. Com a mínim, el que fa és enregistrar dos dels teus moviments, per saber si et mou molt poc i, en principi, et motiva a moure'n més. O per dormir, també, si dorms bé. Però que té com una pantalla, la polsera? Alguna sí, algunes no. Les més interessants són les que són mig polsera, mig esmargües. Demana que la polsera em diu si arriben correus, el GPS, no? És com un mini mòbil que tinguis a la polsera. I, a més, a més, et fa tota aquesta monitorització. Per exemple, la polsera que ha presentat Sampson, també et pot controlar les pulsacions del cor. Jo he llegit que en aquestes podien fer trucades, en la tolba en viuen. Sí, sí, sí. I en algunes que sí, al final ja veurem... Com et poses? Com parles, com aquella gent que escolta que el rellotge em mira si té el... En l'article d'ellam, que hi havia com, no ho sé, com una cosa que treia... No ho sé, de totes maneres, tot estàs en la polsera mirant, parlant amb la polsera posada encara de la boca. Hi ha, per un sensor o alguna cosa, podies escoltar la veu de la persona de la trucada. Ben bé, no sé com funciona, perquè jo, en aquest tema... Telepatilla, potser. I missiles, dispara? Sí, però només si els actives 24 hores abans. 24 hores? Clar, home. El que sí que té és que ja sinta, saps, del que et parlo per agafar la gent. Ah, sí? Ah, sí, està guai. Estan confonant, amb el Concri, amb la fira de gadgets de gent bona, em sembla. Per cert que... Ahir vaig fer una pel·lícula... Què té a veure, això? Que la van estrenar l'altre dia. Ah, no tinguis res, que la vull veure ara. No, doncs hauria d'anar al final. Hauria de recomanar-ho, Àngela, tu també. I a tu, Cristina, també. I a tothom que ens escolta, la recomano. Són els millors pel·lits que evita els últims mesos. I, a més, com que estarà situada en un futur no molt llunyà, la tecnologia, diguem, està una mica avançada. I la veritat és que està molt bé i molt xula. I amb aquestes coses que estem parlant, però guai, eh? Per situar-nos una mica aquesta era la del noi que s'enamorava de la veu. Però no diguis, però no diguis, eh? És el final, eh? Espero que no fui rasta, molt bé, molt bé, Cristina, molt bé. Doncs això ho has de dir vendres aquí a la penya del Morro, eh, Jordi? Jo no escolto el Jordi Roca, tampoc. Però amb el trail... No, jo no escolto, no, perquè mai vull... Jo el Jordi Roca quan dic... És el de cap a aquesta pel·lícula. Si veus el trail és, això ja s'explica. Ja, ja, ja s'ha orbitat. I se sap. I encara que no he dit més coses, eh? En fi, doncs, ja... Queda recomanada. Hem començat parlant de molt cobres, i parlant de la pel·lícula de GER, això també diu molt de la Fira, aquesta. Potser l'estem sobredimensionant, entre tots. Aquí sí, segur. És molt important, eh? Moltes de les coses que es venen, i que jo no comento perquè tampoc són el meu i tampoc és el meu pare, són escenes, repetidors... És molt important la Fira, però no és de consumidors. Per mi, a les vegues es fa el pes, que és el super-electrònic. Aquest és el bo, el bo, el que es fa a les vegades. És gran. És el que es presenta, el que comprarà la gent. És molt bé. És molt més vistós. Aquí es presenten algunes coses que comprarà la gent, com el Galaxy S5 i tal. Les altres presenten coses com antenes, repetidors, processadors nous, un modulador... I de les vostres has parlat? Sí, sí, jo has parlat, sí. Però jo no estava. Bueno, el podcast... Va dir que... No sé... Va dir que sí que hi havia, però... Va dir que sí, que hi havia, i que el nivell... Havia pujat, eh? Havia pujat, va dir. Que ho gravin les Google, clar. En fi, les menys malaltes, i que l'induz del programa, té una cèquota ja coberta, parlant de les hostesses, del mòbil o el congrés, que, per cert, avui... Em sembla que he estat veient el programa del matí de TV3, dels matins, amb la Lídia Aerevia, i després amb l'Amelero, que connectaven amb una de les festes on va anar Marc Zuckerberg, que era com una... No sé, van a l'ús de gas o no? A l'ús de gas, en sèrio? No, no ho sé. Jo sé que van a sopar allà el paral·lel, que està... Ah, sí, els tiquets del Ferranadrià. Perquè, jo visc allà al costat, hi havia gent manifestant-se contra el tio. Ah, sí? Contra Marc Zuckerberg. Contra aquest, contra el Ferranadrià... Però per què? No ho sé. I es veu que hi havia més policia que manifestants. En Marc Zuckerberg? Clar, on està Marc Zuckerberg, ara? És que ara he dit que l'embrella de... l'empresa l'ha sortit barata, a comprar WhatsApp per... No era barata, va dir que era el més del que valia quan la van comprar. Per tant, ara... Bé, en fi, escolta, deixem-me aquí... deixem-me aquí, mou a Wallcomgri, que jo m'he quedat amb una sensació de dir... Tampoc veig que aquí tothom parla de mou a Wallcomgri, i tampoc... res que és una mica i no hi ha... No hi ha ricovertura? No hi ha ricovertura. Per mi seria desil·lusió, el titular... No, no és així. El mòbil és molt gran, cada any és més gran. Vull dir, és superimportant, a pas que... No té, no és ni d'innovació, ni de consumidors. Aleshores, quan parles amb la gent, tampoc els hi pot dir que s'hagin presentat grans coses, perquè no és cert. Però es presenten coses molt importants, i són un congrés molt important, i a la ciutat porta molts diners. Vull dir que no us confongueu, tampoc. Però en aquest cas, està agafant un aire més empresari, que no pas a nivell industrial. Però que no l'interesse l'Oriol no vol dir que no és important. Molt bé, què dic, clar. En fi, Oriol, moltes gràcies. Què fas, ara? Tens algun plan, ara? Sí, tinc una reunió a l'especte, de panxar allà. No l'aguantant, a veure si em deixo al mar. Ah, bé, bé, amb qui? Amb la telefònica a Bolívia, alguna cosa. Bé, bé, bé, bé. Oriol, que vagi bé, gràcies per la paciència. Adéu, adéu. Adéu, adéu. Doncs, Àngel, t'has quedat més al calaure, avui, eh? Eh, eh, eh. No tindràs ningú que tu copi les teves accions? Sí, el teu contingut, perquè passem cop, ja sabeu, i cada dimarts, aquesta hora, per parlar del món dels videojocs. Ja ho veiem per l'Àngel. Direm la webcam de Radiojocs Film, ara sortirem a la webcam. Hi ha moltes diferents històries. Avui parlem de videojocs mitis, com per exemple Resident Evil. Però no vull parlar del joc, eh? Ah, no? Vull parlar del seu director. Ah, el seu director, que és Code Verónica, es diu? Resident Evil Code Verónica? Ah, perdó. Sí, diguem-ho, a l'Espanyola, Code Verónica. Code Verónica, sí. Aquest home, que es vacança una mica de fer videojocs, i dius, bueno, es canvia de... Ai, com molta gent, no? Té una feina, es canvia una altra, semblant. Però el tio ho va deixar tot, i ara es grange. Però tot menys els diners, no? Que va guanyar? Home, els va utilitzar per comprar cabres i vacas. Però, perdona, eh? No, però, a veure, hi ha molta gent... Aquest home es va forrar, no, amb el Resident Evil, i ara... No, no, però és el director, no el creador de la saga. Si és el director d'aquesta... De Code Verónica, és més, o sigui, va ser el creador de la... de la saga, que a més el creador ja ni treballa, ni fa la saga, ara, treballa en un altre estudi, qui va dir la notícia que el senyor Hio Kikato, que és el director d'aquesta entrega, s'ha enviat a treballar de grange. Escolta, que no sigui, dic jo, com que ell, el Resident Evil Code Verónica, és un videojoc de zombies, no? Sí, que no és la gent de la paranoia, després de tant de temps invogit, dirigint el joc, i creant la història i tal, de pensar que potser... Els vagues són zombies. No, no, si està en un lloc solitari al camp, tindran menys possibilitats de ser menjat per un zombie quan arribi. Tu creus? No ho sé. Home, és a l'estil de la notícia que vam donar fa la setmana passada, un perill de setmanes, d'aquell home que havia creat un joc, i el va treure... Ah, de Flapy Pets? Sí. Aquest era un... Està fatal. Mira, pot ser una cosa per l'estil, eh? Jo crec que això t'ha sigut una mica durant, perquè el joc Resident Evil sempre t'hi compesta en èxit, però sempre hi ha hagut entregàs que més o menys. Code Verónica és un molt bon joc, però no ha tindut un gran èxit. Després va fer dos jocs més, no de Resident Evil, sinó un que es deia Gutham per la PlayStation 2, que no ha tindut gens d'èxit i era un joc molt bo. I per acabar, va fer un per la iPhone 360 i per la PlayStation 3, que es deia Bankish, que de debò va tindre gaire èxit, i el joc també era molt bo. El tio és com feia jocs bons, però mai li tenien èxit. Jo crec que el tio l'agafa una mica fàstic, això de dir, joder. Estic fent coses guals, i ningú m'ho reconeix. Llavors, mira, tinc una edat, me'n vaig a la granja, utilito diners per comprar vaces i cabres i gallines, i deixo de fer-me vius de jocs. I aquí és una notícia absurda, però... No és mala idea, eh? Potser heu plantejat això algun dia. No he fet tecnologia tanta WhatsApp. Tinc coses guals, però no de repercussió. Doncs escolta, me'n vaig a la granja i... I per què no tenien aquesta resposta al públic, als jocs? Doncs sí que sí, no ho sé. Potser falta de marketing, falta de recursos... Està realment eren bons, no? Eren bons. Una mica estrany, potser. Sí, però a vegades la gent tira una mica. Vull dir, cada any el FIFA és tan bo. Vull dir, el FIFA és ben milionades, que no canis mateix. Sí, però a vegades pot ser que faci més el marketing que faci, no? La manera de vendre-ho, si el joc és més bo... Bé, camí de notícia, parlem de la distribuidora de cinema. Sony Pictures, que diu que prepaga una pel·lícula sobre la guerra de les consoles. Es centraria en l'enfrontament entre Sega i Nintendo. Però que estem parlant del final dels 80, no? Sí, bueno, fins als 90, potser. És una mica estrany, aquesta pel·lícula, si realment no existeix i si realment es farà... O sigui, aquí la notícia ho confirma. Vull dir, no és un rumor ni res. I seria una batalla entre tots els fans i això els 80, 90, els fans només tenien... O Sony, perdona, Sega o Nintendo. Perdona, ara és el cas d'Android o iPhone. Per exemple, o eres de Nintendo, o eres de Sega, o tenies la Mega Drive, o tenies la Super Nintendo. Sí, però vull dir, per exemple, ara sí que el cap de la fi tindrà un iPhone o un Android. Vull dir, si vols jugar, l'hora de la jugar, els jocs són els mateixos. Però antigament, o jugaves el Sónico, o jugaves el Mario. Sí. I la gent que era jugar el Mario era perquè el Mario era el Super Dios i Sónica era una caca i coses així. I la gent que em disputa allà a l'escola, el pati, dius que ets el Mario! Això ja no passa. Llavors, és curiós, perquè la pel·lícula explicaria una mica com Sega es va introduir al món dels videojocs per derrotar a Nintendo, i una mica com fent consoles més potents, perquè Sega normalment havia fet consoles més potents que a Nintendo, no aconseguia desbancar a Nintendo, que a més també Nintendo una mica s'havia ficat en aquest tema sense saber com. Vull dir, Nintendo va entrar al món dels videojocs, no sap molt bé com, era una empresa que feia cartes. Sí, cart naipes. I sense voler, va entrar al món dels videojocs i es fa forrar. Llavors, explicaria tota aquesta història. Sí, en fi, una història que, com dius tu, a priori no pot ser... potser no ens queda gaire atenció, però haurem de veure-la. Encara que hi hagués el final, ja... Sí, ho guanyen, intenta, no? Sí, que va morir. Ara fa jocs, ara. Era japonesa, Sega, no? Era japonesa, però el creador era América. El tio la van portar al Japó i la va crear al Japó, però era América. Escolteu, per cert, ja sabeu que... i la gent ens pot veure i seguir, a través de la webcam, de radiosverm.com, que fas cares, no, ara? No, està fent molt... La crejada pot veure, sí. I em sembla que no sé si us heu fixat, però quan entres a la webcam de radiosverm.com, primer apareixen un anunci de, potser, que 30 segons, alguna cosa per l'estil, no? És que hi ha un comentari, ara, que m'ha fet agafar la reflexió. La Vanessa diu... Diu, Jordi, jo vull que em facis aquests plats, Isabel, que us patrocinen. Que sapigueu que la gent, quan entra a la webcam de radiosverm.com, abans hi ha un anunci que t'ho nines, Isabel, no? No ho sé, jo no entro, eh? No entres mai al... Anxel, a veure, un moment, un moment. Tu no entres mai al... Estic aquí, com que entri. Jo estic aquí i la tinc oberta cada dia. Ara, ara! I tu no escoltes el programa, no et diré que et donen menjar, perquè no et donen menjar, però et donen aigua a vegades, que tens aquí i agafes un got. No escoltes mai el programa, no saps de què va. Els altres col·laboradors, no ho saps. Sí, el Oriol.Roger Cónsol, qui és? El Manel Ripoll, qui és? I ell, qui sóc jo? Clar, clar, clar. Això vol dir-ho d'alguna forma, eh? Jo crec que hauríem de fer una mena d'un pic a pic a tota la gent de la penya del Morrom, que et dic. Em sembla bé? No vindràs, tampoc. Faré per tu el juny. Home, fora bromes, però hi ha moltes empreses que organitzen sortides o activitats per a la gent de l'empresa. Sí, sí, no és broma. Perquè la gent de l'empresa es coneix més entre ella i... Jo vaig veure un que una empresa que jugava una planta sencera d'un hotel i entre tots els empleats tenien que destrossar-la. Ah, mira! Estarà molt bona, eh? Descrossem un hotel, a aquest hotel, el city park, sent just. Escolta, què diu Lermes Altsat? Diu, l'anunci, que, per cert, del que no es pot treure, ni baixar el volum. Terrible. Sí, sí. Estan fent una conversa i també he vist la Vanessa. De tunyines. Sí. Llavors la Vanessa diu que no, que està a favor dels anuncis. Diu que li agraden més els anuncis que el programa. A mi no m'agrada la tunyina. Diu que posa la webcam de radioses.com per veure els anuncis. En fi, anem a la qüestió, Àngel, perquè continuem amb més històries del món de videojocs. M'agrada molt. Diu que tanca les seves portes i són els creadors de la mítica saga de BioShock. Sí, jo estic molt trist, eh? Sí. No, perquè ha tancat, i això em fa mal el cor. A més, aquesta notícia ha de sortir just... La setmana passada, quan vaig sortir d'aquí a l'estudi, al real, els cinc minuts, anàvem al cotxe. I, bueno, al cotxe no ho vaig fer de mirar, perquè està conduït, lògicament. Però, bueno, sí, vaig mirar, no passaré, un somà forparat. Moltes anècdotes. No distreguis. No passa res. Però, doctor, no distreguis el... No, no, sí, era en el somàfor, però, igualment, com et vegin, no es pot agafar el mòbil. Després d'un sectorista no et pots agafar. Amb un cotxe electrònic, va... Bé, fora conya. Vaig arribar a casa, vaig mirar, i vaig veure la notícia, que havia tancat d'aquest estudi, que és molt curiós, però és un estudi que fa diners, que és un estudi que ha fet Jocs com BioShock, que és un èxit de vendes, un èxit al món de videojoc, que és una saga que s'ha posat ja en aquest món, i que ja està prou definida com un dels millors jocs d'aquesta generació. L'estudi tanca, el seu creador s'envà un estudi nou, que ha creat, perquè diu que vol treballar més tranquil·lament, no com una granja, però si més tranquil·lament, i s'ha portat els seus 15 millors programadors animadors de l'estudi, i tots els altres han anat al carrer. Però entenc que l'empresa tenia beneficis abans de tancar. Jo crec que sí. Per tant, podria ser una de les primeres empreses que amb beneficis tanca. Sí, però no és una empresa. Normalment els estudis estan a la més de l'èxit estudi, després es té la distribuidora per dalt. Segurament aquesta gent que no s'ha emportat i ha quedat al carrer, que pugui ser que estigui ficant-se en altres estudis de la distribuidora. El que el tio vol és que està molt cansat, pensa que la gent que a vegades porta a la seva esquena tantes sagues, o un joc amb tant d'èxit, a vegades ens està una mica ficat en el tema de que li imposen fer alguna cosa que ell no vol, perquè té una... és això, llavors, bueno... Ha decidit canviar. Per cert, deixa'm dir una cosa que la Vanessa diu al chat. Diu, on està la noia de notícies curioses avui? Diu, és la secció que més m'agrada. Hem de dir que la gent de hàstia avui no puc venir, perquè diu que diu que diu que té un examen demà, eh, que també tinc examen sempre. El que passa és que, Àngel, veig que avui acabem la teva secció amb una notícia que podria ser perfectament de la secció de la gent de hàstia. Sí, sí. I, com que la gent aprofita en què no hi és, i no veig que no estigui escoltant, podem fer el món de... Em puc ficar els àngels. El món de l'Àngel, sí. Vols, també? El món dels vídeojocs de l'Àngel. No he trobat una frase ingeniosa com ella. Per fer tascar d'aquí tot. Atenció, perquè diu que mord d'un tret, després d'obrir la porta a la policia, amb un comandament de l'avui a la mà. A veure, què ha passat? Imagina't que el teu pare està a la presó, li dona la condicional, però ha de tornar i no torna. No torna, i llavors la policia va a casa teva, a buscar aquest home, i l'oficial, que anava allà en pla tensor, quan truca la porta i obre apareix el nen de 17 anys amb el comandament de l'avui a la mà, agafat com si fos una pistola, però era un comandament de l'avui total, que la policia s'assusta, treu la pistola i li fot un tret. Amb un comandament de l'avui es pensava que era potser un arma... Un arma o altra, li ha fotut un tret, i és que el nen ha acabat morint a l'hospital. On ha sigut això, a Georgia?A Georgia, a Estats Units. La policia als Estats Units també...Sí, una mica suelta. En fi, gràcies, Angel, no marxis.No marxis, encara, no marxis. Passar-te que des de aquí li dit gent que la Gina li vagi bé. Sí, sí, clar, que és una cosa altra. Carme Verdo, bona tarda.Bona tarda. Bona tarda. Perdó, tu és la Carme que fa els informatius a la ràdio, no? Sí, sí, sí.Ah, va, no, era per saber-ho. Avui tenim la Carme com a convidada, perquè aquest dissabte, l'Amula, una entitat sanfaliüent que ha format a totes per dones i per noies de bombeure, organitzen ja per novena edició, em sembla, per novena vegades el Carnaval de l'Amula, el cas del David de Sanfaliüa, aquest dissabte, i la Carme, és una de les que s'anomena Molera. Sóc una molera, molera. Carme, bona tarda.Bona tarda, de nou. Explica'ns una mica de què anirà el Carna Stoltes i la festa d'aquest dissabte, perquè la gent està ansiosa de saber coses. Tampoc hi ha moltes coses.Ah, no? Vull dir, és una festa de Carna Stoltes. L'han t'intrevist, ara?Cosa que... no, no, no. Tens un convidat, el Matí li està a la furta i dius què faràs. Tens raó, tens raó. Doncs serà una festa de Carna Stoltes, com sempre hi haurà concurs de Carna Stoltes, concurs de disfresses, vull dir, i això, a més a més, cap a l'una, és a dir, la gent que vingui més tard ja no pot participar en aquest concurs, serà una mica puntual, i el concurs hi ha per grups d'una banda, i després també...Dosos és un grup, ja? No, llavors hi ha un concurs per grups i un concurs per una persona o dos. I què s'emporten els guanyadors? No us pot dir, em sembla. Però és guai, aprem-hi?Sí. Per exemple, l'any passat es van endur el preu, la comparsa guanyadora es van endur un pernil, una ampolla de cava, coses així. Crec que els individuals potser entrades pel cinema, cinema, jo, un sopar, alguna cosa així.Ah, vale, vale, vale. Però què és l'any que no seran entrades ni un sopar? Qui va guanyar l'any passat?L'any passat, no me'n recordo. Com va l'entrada per d'entrar?L'entrada vols 5 euros. 5 euros, eh?Sí. 5 euros, només hi havia un dia de vent d'anticipada, es van vendre moltes entrades, com 200, així, i ja està. I llavors, ara, la propera oportunitat, és el mateix dissabte a la nit, a partir de quarts de 12, a més a més, si imagina't que dius... No, és que no hi ha quarts de 12, que no hi ha ningú que guanyi les dues, no passa res a quarts de 12, compres l'entrada, per si de cas, i després, potser quedes fora.Per què se'n escolten les entrades? L'any passat va haver-hi problemes reals de forament, no és que si no s'esgoten perquè hi hagi un límit de vent d'entrades fetes, sinó perquè hi ha un límit de forament, molts cops. I l'any passat es va esgotar molt ràpid, aquest esgotar, aquest de forament, i va haver tensions a l'entrada. Va haver-hi tensió, l'any passat? Sí, es van vendre més entrades.No, no, jo estava a l'entrada, el moment en què s'havia d'acabar de vendre i... Però què va passar?Això, que... No es podria vendre més entrades, però... Hi ha algú que es va rebutar, per exemple?Sí. Però sí, però no a cops. Però hi dic, clar, són les dues d'anàlisi, potser tenia... Vols venir a la festa?Clar, tens una persona, tens la disfressa, has vingut mil cops i a tu saps? I, normalment, creus que et deixaran entrar? Però l'any passat, a més a més, feia molt poc que... Bé, no sé... Vam vigilar més del tema de la forament i no volem sobrepassar la forament perquè és perillós. No, és que, perdona, hi ha moltes coses que se'n detenim compte. Una d'elles, la seguretat i com a responsables d'aquesta activitat. Exacte, miri.Jo detenim molt la veritat. Són una persona les dues de la nit, disfressada. No, perdona, jo et dic una cosa, són les dues de la matinada. Estàs en Feliu, no et pots entrar a la festa. On vas, a les dues de la matinada, t'has disfressat, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona. ¿Serà que se'n faliu ni en discoteques, on pots anar disfressat, al dia de carnaval? Em sembla que el bar és el pan de cafetria, o fa una... Sí, i els pagesos també fan alguna cosa. Els pagesos fan alguna cosa, però ja hi ha molts pagesos. Però si ja no ha omblet, aquesta és la festa més gran que es fa, no? Home, aquesta és exacte, és una festa popular, fa 9 anys que es fa més a més a aquest any. Jo crec que és important que vam estar en perill de no fer-la, eh? Què dius, et torna a posar en música tensió... Sí, sí, crec que és molt sortit coses. T'està passant, ara. Ho dic tu mateixa, no? Sí. En l'opinió de la convidada. I què ha passat? Doncs que sempre la feia amb a l'escurxador, que és de la piscina municipal, a aquest any ja estan fent obres. És un lloc molt xulo, i m'agrada molt fer-la allà. Perquè el lloc és així, amb el sostre molt alt, té com un encàneixi de lloc antic, xulo. El que passa és que aquest any estan fent obres a la piscina, i per tant era impossible fer-la allà. Llavors hi havia una alternativa, que és el Nesfaques del Davis, però fins fa dues setmanes, no vam saber si podríem ampliar l'horari, perquè si es feia fins a l'una o les dues, que és l'horari i la normativa mal... No és el mateix. No l'hauríem fet, no l'hauríem fet. Fins a les quatre. Fins les quatre. Fins les quatre, bueno. Fins a les quatre. Però veurem com funciona allà, perquè és un espai nou, la gent no està acostumada... Jo vaig anar un cap d'any allà, sí. Això és un espai una mica diferent. Les cuixobies han estat algun cop? No. Llavors no has vingut mai a Carles Taltes de l'Àmbula? Potser sí. És el que estava al costat del gran parking, i tal, o no? De cotxes a l'altra banda de la carretera? No. No, eh? Llavors no. Jo soc més així, és gran, no va. Esclar. Bé, una mica de tot. La nova és més potser el dimarts, no? Sí, avui és la nova. A l'altre dimarts. A l'altre dimarts, eh? Sí. I si ets, també, quan ets... Si ets potser dissabte, no? Àngel, tu què fas per Carles Taltes? Jo estudia. Estudiar? Estudiar què? Animació. No hi ha cap videojoc de Carles Taltes, ni res. Està bé. En fi, la gent... I important... Dóna consells. I important, si és l'únic cop que veniu al Carles Taltes de l'Àmbula de Sant Feliu i no ha anat a aquest Carles Taltes i tot plegat, corrar-vos la disfressa, eh? Ah, sí? Sí. Perquè hi ha... Ah, perdona, jo volia venir, però anava així... Bueno, pots venir pim-pam, però vull dir, hi ha nivell, normalment. Hi ha nivell? Sí. Què està en compte? El jurat què valora? El jurat, que són dos membres de l'Àmbula, sí. Tenen en compte, home, sobretot l'originalitat. I, després, també, si està treballada, també està en compte. El que passa que el que més t'entra per la vista, normalment, és que sigui, ostres, mira... L'any passat, mira, me'n recordo que he de guanyar l'individual. L'individual, eh? Era una persona que anava de pitzera. Pitzera. Ah. Era una persona que anava amb una moto vermella, amb una capsa de, com, el terepitj, ens ha portat una pizza, amb la gorra... És molt fàcil? Sí, perdó, us va comprar. Sí, sí, sí. Clar, us va menjar. No, home, és un l'original, entre així. És una tonteria, però si fa tota la cenografia té gràcia. Aquest és el nivell, jo ho sento molt, però no crec que guanyi. Això és casi individual. I la col·lectiva és que l'any passat no recordo exactament... Un grup de pitxeros. No, no, no. Però, en general, la gent ho espera, i la gent s'ocorre bastant. I, si voleu... Teniu presentadora? Dels premis, sí. Qui és? Normalment Montse Martín. Home, Montse Martín, no parlo de Montse Martín. I després, sí. No l'he vist mai, però t'he vingut a fer-ho bé. Sí, clar que sí. Si no voleu venir disfressats, no passa res, el que va ser que us en tireu bastant fora d'allò, eh? Sí, perquè tothom... Algú que no vei disfressats, però queda molt rara, perquè tothom absolutament va disfressat encara que sigui. Si no, la Carme ja us encarregarà de fer-vos sentir raro... No, jo estaria a la barra. O ballant, potser, també. La Vanessa diu, un any, un pené enorme amb esperma. No, no, era... Sí, era directament espermatusous. Espermatusous, oi? Sí, una cosa així. I no hi havia un penís molt gran. Potser va quedar a l'entrada i no el vaig arribar a veure. El va veure ell, jo crec, només, eh? Cristina, tu li has preguntat alguna cosa? No, no, bueno, ara que parlem de les disfresses, doncs saber si suposo que hi haurà alguna barra de bar, o alguna cosa així. Ara, ara, ara. Això en t'agrada. Carme, preus, preus de dir-hi a veure a la barra. Preus populars. És a dir, sembla que els convidats són 4 euros. No, 3,5, perdó. Podries convidar que és covada i tal, no? Sí. Parlàvem el cap de pres popular de la penya del Morro, que és l'Àngel. És que ara no recordo si és 3,5 o 4, però crec que és 3,5. Cuida-ho, eh? Àngel, de totes maneres, 3,5 o 4 no varia molt, són 50 cent. Fa molts anys que no s'apujen els preus, els vam baixar fins i tot. Com valores, un covata a 4 euros una festa carnastoltes. Fantàstic, fantàstic. Home, no és garrascon, eh? La Ginebra... És bona? Sí, sí, no és bifítere, fins i tot un nivell superior. És cigrams o què? Sí. Què dius, ara? Per cert, el Chat diu... No es pot dir. Perdona, m'ho heu estat dient. Jo aniré de pastissera i regalaré pastís a les moleres i col·lesants. Saps què és? Està bé, està bé. La idea és portar a menjar les moleres, eh? I ara que va per aquí, la cosa, eh? També hi ha cervesa de 1,5 euros. Quina cervesa? De barra. Ai, de barra. De barril. Perdó, quin barril. Estrella. Jo recordo que crec que no és estrella. És màu? Màu? San Miguel. Crec que estrella no és. No ho sabem. Ara no recordo que potser és màu, ara que ho dius. Màu, però és ciutadamà trit, home. Però ara es porta bastant aquí. És un text gratuïts. Ah, fruit secretuïts, ja està bé. Estem parlant amb la Carme Verdó, que és una de les membres de les moleres, la mula de Sant Jordi, aquesta bestia de foc, que surt de tant en tant. És en just, no? No. És en just. Perdó, se'm fa lliure de llobrecat, i que aquest dissabto reneïten el seu carnes toltes, que ja fan molts anys que ho fan, i que té relativ exit. Quanta gent sou a les moleres? Doncs ara són moltes. Ah, sí? Sí, sí, sí, sí. I serem, potser som 16, eh? 16? Que és molt, per ser la mula. I, perdona, i totes sou noies? Sí, sí. Júlia et nella, també, és de la mula, i vendràs poder parlar amb ella. Sou 16 noies? Organitzen coses? Sí. I debaten, i parlen totes alhora, i dient la vostra. Sí, divertit, les reunions. Jo no vull... Hi ha hagut debats intensos. Jo no vull dir res, però, per exemple, les noctàmboles, també era una mena de grup formada per noies d'aquí a Sant Just, que organitzaven el cabret noctàmbol. Ja ho van dir sobra. Ja estan. No, però la mula fa molts anys que existeix, i funciona molt bé, eh? Fa 18 anys, més o menys, que existeix. I organitzem moltes coses. Per ser, pregunten al xat... A veure. Pregunten on són les reunions de 16 noies? On són? Això no m'han preguntat, així ho pensen tu. Un tal Joel. Diu que un tal Joel ho pregunten. Doncs nosaltres, transportament, anem a... A l'Europàcia Cultural Folclòrica, i, per tant, en reunim a aquest local, que ara anem a Sant Feliuenc. Vale. Si pregunten altres coses, va bé, no sé si cal comentar o... La vanesa, les regles, se'ls encomana? No hem contraestat mai. Ja ho preguntaré, perquè n'estaltes... Això és un rumor, no, que es fa. No, però és veritat. Sí, això passa, però no estem tot d'alli a juntes. Vull dir, si estiguessin... Perdona, a veure, que és veritat. Què passa? Quan estàs amb les noies juntes... Jo què sé, les meves companyes de pis se'ns va ajuntar, la regla. Què? Això està comprovat. Se li trassa una, se li avança una altra, i més o menys ens venia igual, després d'un temps d'hivern a juntes. Jo, aquí, aquest tema no el porto gaire bé. O sigui, aquí no et baixen. Jo és la primera vegada que escolto això. En fi, amb aquesta dada inquietant, que la regla s'ajunta amb les noies... Cristina, també ho corregues, això? Sí, bueno, alguna vegada que he passat alguna estiu, que te'n vas de vacances amb algunes amigues o el que siguis, sí que és cert que potser... Però què vol dir que s'ajunta? La data és la mateixa, sempre. No sempre, home. És que mai és sempre la mateixa. Algú se li avança un dia o se li trassa... Bueno, Angel, tu i jo estem aquí, però això vol molt bé. Jo ho corrego. En fi, amb aquestes qüestions hormonals, que, com diu Lermes, aquí diu quarto milenio, i l'Avanés s'ha preguntat i diu, Jordi, saps qui és el criteri? No, jo, jo. Ara ho vull, ja, que amb aquestes coses em perdó. En fi, Carme, moltes gràcies. Ens veiem dissabte, doncs, no? Sí, que vagi molt bé, cuida't molt, eh? Igualment. Acabem el programa, Cristina, si la penya del morro tingués molta, molta, molta audiència, avui què seria el trending topic? Potser em dius pilotes, Jordi, ara, però més totalment indiferent la teva opinió ara mateix. Ah, vale. I perquè no m'ho esperava, i he agafat un caire al final que m'ha agradat molt, la mula, perquè la Carme ens ha dit moltes coses, i això que han estat a punt de no saber-se aquest nové Can Rastoltes també ens ha donat algunes pistes dels premis, en aquest cas, per al concurs de disfresa, i perquè ha estat molt bé. I l'Àngel fa que els cubates, sobretot, a 4 euros... Ah, mira, això també, perquè no crec que tothom, mira, que em porta alguna cosa a aquesta entrevista que li ha agradat. Sí, senyor. Anem, anem a la... Tinc hòsties d'estudiar, ningú. Dissabte de nit, heu anat peixonat els vídeos, jo us quedo a estudiar, això és el que veu, ningú. No crec que faci possible l'apenya del morro d'avui. La Carme, a veritat i actualitat just, i també ara explicant-nos Cora Sola, Carme Rastoltes, a l'enmola d'aquest dissabte. El Pau Ramà, la política, el David Ávila, la televisió, l'Olló, quina de les noves tecnologies. Àngel, moltes gràcies i fins la setmana que ve, el món dels videojocs. Bona tarda. I demà tornem Cristina, gràcies. Tins demà, que vagi molt bé. Si has de parlar amb l'Informatiu, vés per... Adéu-siau a tots, gràcies per escoltar-nos. I a la gent del xat, de la Vanessa i l'Ermes. Bona tarda. Adéu-siau. Ràdio T'esper. Durant de 8.1. Ràdio T'esper. Ràdio T'esper. Fes una foto del terrat que des d'aquí es pot veure en Mart. La roba estès el meu agosto en camp d'espigues i cargors. Esperarem que passi el fred i sota l'herbre parlarem de tot. Un biorrítm elemental, un mar d'antenes i animals. Els astronautes volen baix, els núvols passen com qui no diu res. Amb l'espotja a casa a les mans caminarem els passos d'altres peus. Esmorzarem pambol i sal ho vestirem amb unes copes de vi. Deixem davant de la ciutat de tardes, llarga i potser més, molt més de nit. Un altre lloc, un altre temps, on parlarem amb altres veus. El meu secret s'ho ha titulat camins de ros, camins del blanc. Esperarem que baixi el sol i sota l'herbre parlarem del temps. Un biorrítm elemental, un tros de vida artificial. Els astronautes volen baix, els núvols passen com qui no diu res. Amb l'espotja a casa a les mans caminarem els passos d'altres peus. Esmorzarem pambol i sal ho vestirem amb unes copes de vi. Deixem davant de la ciutat de tardes, llarga i potser més, molt més de nit. Bona tarda, són les set del vespre. Tot seguit, les notícies de Sant Just. La reforma de l'administració local, la imigració i l'evolució de l'economia enllar de la història s'entraran la propera trobada de Justícia i Pau de Malvespre. És una reunió oberta a tothom que farà l'antita del local de la parròquia per tractar aquests temes que són a l'ordre del dia. Amb aquesta notícia obrim la dícida avui i resumim però més informacions destacades de la jornada. Paco Ramo és el nou president de la Casa Regional d'Extremadura. Ramo es tornarà al càrrec, després es relleva Manuel Zapata, que està president de l'entitat, els últims 6 anys. La idea és continuar amb els projectes previstos fins ara. De suite, que els developers han tornat a ser finalistes del concurs International Blues Challenge, que se celebrat a Memphis, als Estats Units. A més, els germans puertes han començat a gravar el seu proper disc a Dallas. I al retrat del dissenyador Kim Deu es podran veure entre dijous i diumenge l'espai de lliure creació Carme Malaret, una expolició que se nomena Express, que es podrà veure durant 3 dies a l'espai del carrer Bonavista. Bona tarda, la reforma de l'administració local, la imigració i l'evolució de l'economia al llarg de la història centraran la propera trobada de Justícia i Pau, aquest dimecres. És una reunió oberta a tothom que farà l'entitat del local de la parròquia per tractar aquests temes que estan a l'ordre del dia. El president de la Sexi Local de Justícia i Pau, Jesús Castro, segura que la llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local representa un retrocesc perquè fa la llibertat a l'autonomia i a la justícia dels ajuntaments, als municipis. Castro ho ha explicat al just de la fusta. Els ajuntaments o les entitats que diàriament estan en contacte amb el poble, amb les seves necessitats, intenten ajudar amb els vigents que tenen. Això ho dic també perquè conec els uns ajuntaments, però sobretot el nostre, el de Sant Just, que està en el peu del canó per poder ajudar a la problemàtica, i ho està fent, no? Si tot això pràcticament se elimina i es centralitza a distància, i pràcticament, sense financiació, això comporta una sèrie de prejudicis enormes. Entre ells, la pèrdua dels llocs de treball, també. Assegura també que la proximitat es veuria greu mena afectada amb la implantació de la reforma. A banda d'aquest tema, la trobada de Justícia i Pau també tractarà la imigració a través de la mort de 15 immigrants, de la Seuta, en la seva fugida cap a Europa els últims dies. Segons Castro, aquest tipus de tragèdies passen d'una forma tan freqüent que ens hi ha acostumat i no ho podem permetre. Les persones totes som iguales amb drets i amb obligacions, i que el dret de buscar una nova vida per poder sortir de la pobresa no es pot negar a ningú. D'acord? Aquí a Europa no hi cabem tots, i que la feina no n'hi ha feina per tots. Hi ha grans solucions per poder arreglar el problema. Diu el president de Justícia i Pau, a Sant Just, que la trobada d'aquest dimecres vol servir per reflexionar sobre com solucionar aquest tipus de conflictes. L'últim tema previst serà el 4 capítol sobre l'economia a través de la història. La intenció és analitzar l'evolució que experimenta l'economia, la riquesa i la pobresa des del paleolític fins a l'actualitat per entendre la situació que estem vivint. Sentim Jesús Castro. Estudiant l'evolució de l'humanitat des del paleolític fins a l'actualitat, podem anar entendent com a funcionar la qüestió de la riquesa i l'economia com ha anat funcionant en el llarg del temps. La pobresa com ha estat, la riquesa com s'ha repartit, i, al llavors, a través de totes aquestes etapes, anem a parar a l'actualitat. La jornada de Justícia i Pau, serà aquest dimecres de la perroquia de Sant Just, començarà en quart d'edat del vespre i s'acabarà cap a les 11 de la nit. El ple municipal d'aquest mes de febrer digueu-us aprovarà un recurs d'inconstitucionalitat contra la llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local. Es preveu que 4 dels 6 grups de l'Ajuntament votin a favor. És una emoció única que es debatrà amb els municipis arreu de l'Estat per durar la reforma de l'administració aprovada pel govern espanyol el desembre. Tot i això, el portaveu socialista, l'Ajuntament de Sant Just, Joan Vassa Ganyes, no és gaire optimista respecte cap on pugui tirar endavant. La intenció dels municipis que rebutgen aquesta norma és presentar al Tribunal Constitucional un recurs que aturi la reforma que afectarà a les localitats de menys de 20.000 habitants com Sant Just i que preveu retallar competències als ajuntaments amb matèries com educació, serveis socials, ocupació o habitatge. Perquè el recurs tirin endavant cal el suport de 1.200 ajuntaments a tot l'Estat que assumin més de 7 milions d'habitants. Joan Vassa Ganyes, portaveu del PSC de Sant Just, confia en aquella suma dels municipis grans, facilitarà aquest objectiu. Ha dit el Just de la Fusta. Sí, el que passa és que sinyant dos o tres importants que s'hi adhereixen. Estic pensant en Barcelona i Saragossa. Dos municipis importants, un nou govern, el partit popular. A nivell poblacional ja quedes molt a prop d'aquest mínim exigit de 7 milions d'habitants. Tot i la mobilització dels ajuntaments en contra d'aquesta llei, Vassa Ganyes creu que el recurs no tiraria endavant.