#444 - La Penya del Morro del 3/3/2014

La lágrima... I, en fi... Oh, no, no, no, no... És smooth. Yes. Un op. Ara escoltes ràdio d'esperm Sintonitzes ràdio d'esperm La ràdio de Sant Just Sintonitzes ràdio d'esperm A l'esquadra, a l'esquadra, a l'esquadra... En directe, a Matíndiz de Sant Just d'Esvern, el 98.0 de l'AFM, i a tot el món, a través de ràdio d'Esvern.com, vença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro. Què tal? Bona tarda, Sant Just i gent de l'Estrenger. Com esteu? Benvingut al programa de les tardes de ràdio d'Esvern. Parla i un salut de Jordi Domènec. Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Segueixem a les mil i una. Gràcies. Avui el programa parlarem de moltes qüestions amb l'Andrea Bueno, de radio d'Esvern, fins a la 8 de la tarda. A més, a més també, perquè portem-nos dies sense informacions de Sant Just el cap de setmana i intentem aportar una mica el dia. Hem de compensar els programes que no hem fet dissabte i dur menjar. A més a més, avui al programa parlarem de teatre amb el Roger Cónsul. També parlarem de futbol a la tertúlia esportiva i dels d'Òscars amb la Cristina Barri, bona tarda. Bona tarda. El Twitter i el Facebook, ja ho sabeu, eh? Bona tarda. I benvinguts a penyar al Morro. La penya del Morro, un programa amb més morro que penya. O, i de més, penya que morro. Comencem just en parlant dels Òscars, perquè han sigut el tema estrella a Twitter les últimes 24 hores. Des que va començar la gala Òscars 2014, Alfonso Cuaron, que va guanyar com a millor director a la pel·lícula de Gravity, Penelope Crut. També ha sigut el trending tòpic. Ara s'explicaràs per què? Harry Leto, Lupita Nyong'o, Gravity, El Gran Gatsby i Odales, eh? Vaja, clar, són alguns dels trending tòpics que avui han narrat a Twitter i a tot el que és molt. Semblava que al món no passés res més que Òscars. 12 anys d'esclavitud i Gravity són les grans triomfadores d'aquesta 86ena edició de la gala dels Òscars. La pel·lícula del Mexical, Alfonso Cuaron, Gravity, ha estat la més guardonada a la gala dels Òscars. Hem muntat les 7 estatuetes, entre les quals destaca, com has dit, la de millor director pel Mexica, a més dels premis tècnics pel muntatge, efectes visuals, efectes sonors, banda sonora, fotografia i muntatge. Però tot això no ha estat l'única, perquè l'Òscar a la millor pel·lícula ha estat per 12 anys d'esclavitud, que també s'ha endut el premi a millor guió adaptat i a la millor actriu de repartiment per Lupita Nyong. Una altra de les pel·lícules guardonades ha estat de l'Esballer Club, amb el premi a millor maquillatge i també amb els dos Òscars d'interpretació per a Matthew McConaughey, com a millor actor, i per a Jered Leto, com a actor de repartiment. Pel que fa als premis femenins, en aquest cas, que et plenys, s'ha endut l'Òscar a la millor actriu pel seu paper a l'Ugismint i, com j'he encomandat, l'Opita Nyong, el millor actriu de repartiment. En aquest cas s'ha quedat sense guardó. Tot i tenir 10 nominacions a la gran estafa americana de David O'Rozal, però no ha estat l'única, i és que també s'ha quedat sense estatuet, el Lobo de Wall Street, Nebraska, Filomena o Capitan Phillips. Oh, quina pena! El moderna Ariza diu, Alfonso Cuaron, millor director, dona, les gràcies al seu fill, i a Sandra, una de les millors persones que ha conegut. Gravity s'emporta set Òscars. Maria Timor diu, que penelble pecrus, tingui un Òscar idicàprio, encara no, m'indigna molt, amb el hashtag Òscar2014. I Oblivion, que també m'ha quedat alguna llagrimeta amb el discurs de Lupita Nyong. En fi, doncs aquestes són algunes dels titulars, que ens ha deixat aquesta gala, i, de fet, anava a dir que a la segona hora tenim encara més Òscars, perquè, en aquest cas, sou la presentadora de l'endegeneris que la valia una mica el Twitter, amb el selfie. I a la gala. I a la gala, també, la fotografia més retutejada de la història. En parlarem, passem abans, però a l'actualitat se'n justenca. És maco, la sintonia, eh? Però és que la gent ho diu, eh? Atenció, perquè avui parlarem de coses que passen a Sant Just, com, per exemple, que Disaptor gravarà un lip-dap amb dones de Sant Just per commemorar el dia internacional de la dona al municipi. La setmana que ve arrencarà el procés de preinstitució pel curs 2014-2015, però avui, permeteu-nos, estimats lluyents, que parlem de nosaltres en començar, perquè ahir la ràdio va celebrar 30 anys. Bravo, bravo! Sí senyors, sí senyors! Aquí estem, aquí estem, aquí estem! Ràdio de sent! Gràcies, gràcies! Ràdio de sent! 30 anys, 30 anys de la ràdio. Sembla d'ahir, que poséssim el primer micròfon en aquesta... Jo no lliga, però sembla d'ahir, igualment. La missió de la Municipal de Sant Just, aquesta que escolteu, Ràdio d'Esber. Sí, va fer ahir 30 anys, 3... que per cert, que per cert, ja ens han confirmat que d'aquí una estona tindrem una de les primeres persones que va impulsar la ràdio Isabel Almator, que l'intervistarem avui per saber com era la ràdio fa 30 anys. Sí, Andrea, que t'agrada especialment, que parlem de la ràdio cometa, per 30 anys, home, perquè ara la ràdio està en falla, però fa 30 anys ho estava, i ho sabrem d'aquí una estona. Bé, doncs com diem, 3 dècades de feina potenciant la informació local, l'entretaniment i la formació dels col·laboradors i col·laboradores. Diuen, és que clar, sou vosaltres mateixos i jo sóc vosaltres. Bueno, és que si no ens escriviu nosaltres, Andrea... Qui ho parés? Doncs sí, el dia 2 de març de 1984 van començar les emissions regulars de ràdio d'Esvern, des de les golfes de Can Girastà, amb aquell tall mític de Carles Prades, adreçant-se a la gent de Sant Just. El tenim o no? Sí, el tenim. Home, doncs escoltem-lo, no, perquè és un tall que sempre el recuperem, quan la ràdio celebra anys. A veure si el podem... Ah, tens un reportatge? Ah, sí, no, però... Si busques a Talls, el tall d'informatius Talls... En quin nom? Carles Prades. Ah, va, perfecte, perfecte, eh? Home, Carles Prades és una mica el Joan Pere de Radio d'Esvern, en aquest sentit. Mira, aquí el podem escoltar. Aquest tank és històric, eh? Soc Carles Prades, director de ràdio d'Esvern. Quina veu? Sí. Des d'aquí, des de Can Girastà, des del punt més alt de la Casa de la Cultura, vagi a tot el veïnat de Sant Just, i a tots els veïns dels pobles, des d'on ens assintonitzen, la primera salutació de ràdio d'Esvern, la missora municipal de Sant Just. Bravo, bravo, bravo! Perdona, eh, que bo, eh? Que bo, quin tank. Quina veu, quina veu? Hola, soc Carles Prades, des del detall de Can Girastà. És una mica clar, la veu que és portada, només està molt bé, que és un estudi molt insinuïtjat, és nota que no passava allà cap soroll. En fi, aparegem de quina estona amb l'Isabel Almator. Andrea, explica'ns més coses sobre la ràdio. Bé, a llarg d'aquest 30 anys han canviat moltes coses, han passat per aquí centenars de col·laboradors i de programes, pels estudis de la ràdio, tant dels de Can Girastà com els nous, just a sota de la Casa de la Cultura on estem ara mateix, ha estrenat fa uns 10 anys, i tant l'Èctor Surió, el director de la ràdio, com l'alcalde Josep Perpinyà, han coincidit en explicar la triple funció social que compleix la ràdio, que és la informació local de proximitat, entreteniment, i la formació de col·laboradors i col·laboradores. Clar, és que, perdona, si no parlem nosaltres de Sant Just, qui ho farà? Exacte. Clar, i després els col·laboradors i col·laboradores, efectivament, les radis municipals també és molt important, també ha sigut el primer contacte que puguin detenir de forma directa tota la gent que vulgui dedicar-se a aquesta professió. Exacte. Ràdio! Puc canviar el missatge i jo també no. Ja vol informatiu, eh, Jordi? Què? Que això n'hi ha a l'informació. Oh, no, no, treu, treu, no! No llavors no dic res, perquè... 30 anys de ràdio. 30 anys de proximitat. 30 anys parlant de les coses que t'afecten. O no tant, però que estan a prop. Ràdio desben. El servei del poble i per poble. El servei de les persones. No sé què dir, eh? Poble ciutat. Ens veiem... ens veiem d'aquí 30 anys. Més tòpics? Sí, què? Més tòpics? No, no, ja no ho sé. No, que gràcies, gràcies a la gent. Felicitats a tot, també. Felicitats a tot, i gràcies per escoltar-nos, perquè voldria fer-ho possible, que la ràdio es continui, perquè a mi em... Sí, ara potser faré una mica la contraportada, però m'han explicat històries de la ràdio, que és un tema molt important. A veure. Estem aquí fent celebrar els 30 anys, però... Què passa? Què? Què passa? No, no, no, res. Potser això, Jordi. No, estem celebrant els 30 anys, però... celebrarem-ho, perquè potser... potser hem tingut sort de arribar als 30. Sí. També he parlat aquest tema, eh? Amb l'Eix d'or, amb l'Alcalde. Perquè va haver-hi... una enquesta fa uns anys, que deixava la ràdio en molt bona posició, millor del que molts ens pensàvem, i un mateix mincloc. I això també n'ha salvat una mica, d'algunes qüestions. Molt referents, clar. Clar, clar. Des de l'Ajuntament, l'Alcalde ha dit que l'equip de govern i l'Ajuntament defensaria els serveis públics, sobretot la ràdio, en referència a la llei de resumabilització i sostenibilitat de l'administració local, que fa perillar alguns serveis públics, que s'encarregaran de protegir-ho i de mantenir el projecte. Bé, canviant de tema, parlem d'altres qüestions de Sant Just. Bé, parlem del dia internacional de la dona, que serà aquest dissabte. Jo començo a preparar-se algunes de les activitats de cara a aquesta setmana. Per exemple, divendres i un sopar, que avui no ho toquem, però sí, el lift-up que s'intentarà gravar a Sant Just per commemorar el dia internacional de la dona al municipi. El vídeo es gravarà dissabte al matí, a l'exterior del casal de Joves, que és una dona que ens crida a totes les dones de Sant Just. Després, perquè si sumin, que per cert... Deixa'm comentar, que m'ha fet molta gràcia, perquè jo he vist el parador, que hi ha com una manera de pancar-te, que posa totes les dones que vulguin sumar-s'hi. Entre 0 i... No, no. Entre 0 i 104 anys posa. Molt bé. Totes les dones, entre 0 i 104 anys, poden participar. Les que tenen més de 104 anys, no poden. Per això ho han fet, no? Perquè a Sant Just no hi ha més dones de 104 anys. I si ve alguna dona... Només m'han participat dones a Sant Justem, que és per tant. Sí, sí, és la idea, ja. És una dona de 105 o 106 anys, i ja se'n faliu. No pot venir. No, no, no pots, perquè posa de 0 a 104 anys. És una dona com aquells jocs que posava de 0 a 99 anys. Educa, saps? Ja, sí, sí, sí. M'ha agradat molt. Un aplaudiment per aquí, a la gent que ha dissenyat la pancarta. Molt bé, molt bé, molt bé. És una senyora que en just ha de ser 4 anys, i ha de ser constància de gent més gran. Saps què passa? És curiós. És curiós, perquè jo m'imagino que ho han fet amb tota la bona intenció del món, de dir que pot anar tothom i totes les dones de totes les edats, però, clar, sembla que el limiti, de 0 a 104, protege l'efecte rebot i l'efecte contrari. No tothom hi arriba. Clar, clar, clar. Bueno, en fi, parlant d'aquest lip-dap, que és el que ens interessa, aquest dissabte es gravarà el casal de joves. Exacte, sí. Doncs a dues del migdia, a l'exterior del casal, són convidades totes les nenes, joves i dones de Sant Joan, entre 0 i 104 anys. Com deies, l'objectiu és reivindicar i fer més participativa la commemoració d'aquesta jornada, que se celebra a nivell mundial, i aquí Sant Joan sempre es fan coses, tipus al sopar, exposicions. Doncs ara, amb aquest lip-dap, doncs també es pretén fer alguna cosa diferent. Es podrà veure... Que és un lip-dap, expliquem-ho, perquè potser algú de 103 anys et està escoltant, vol anar i no sap què és. Doncs és una mena de videoclip, que es grava en pla secuència, és a dir, sense parar, de principi a fer sense parar, i es fa una coreografia entre tots els participants, en aquest cas, totes les participants, i es farà al voltant del casal de joves, i dissabte es donaran les indicacions pertinents, perquè es pugui gravar tot, i bé, no es podrà parar en cap moment, per tant, s'ha de gravar tot de tot seguit. És curiós, i es va posar molt de moda fa uns tres anys així, doncs ara es fa un altre. Molt bé. I estan implicades en diverses associacions, escoles de carrers... No, perquè m'agradaria fer créixer aquest comentari, perquè no estava de moda fa tres anys, perquè no estava de moda, però aquí s'ha d'anul·lofer. No, no, no. Escolta, els informatius de la ràdio s'han de saber de gent entre les mires. No, però vull dir que s'han posat de moda fa tres anys, i que segueixi. Ah, que segueixi de moda. Segueixi de moda. Sí, molt, molt. Estàs més en Pajar que mai. Ha sigut el Nintòpic. Cristina, tu també? Sí. El d'Òscar i l'Ipdax. Segur, eh? Segur, sí. Doncs ja estan implicades diverses associacions, escoles de dança, grups de ball, coordinats per l'Associació Dona i Empresa, i es podrà veure el canal de YouTube de l'Ajuntament a partir de l'12 de març. Bé, no es va faltar dir-ho, només dones poden participar, eh? Segona persona, segon home, se sent dona, també pot anar, per exemple, no? Home, i tant. Esclar. Jo em sento molt femenina. Ja et dic, si teniu un mes de 104 anys també podeu anar aquí. És que jo tinc una part femenina molt desenvolupada, que em permeteu participar. Bé, doncs això serà dissabte, i acabem parlant d'una altra qüestió de Sant Just a les notícies, aquest repàs informatiu de l'actualitat Sant Just, amb l'Andrea, parlant del procés de preinscripció pel curs 2014-2015. Obrim la carpeta d'educació a Sant Just. Això començarà la setmana que ve. És per aquest motiu que les escoles del municipi seguiran els propers dies amb les jornades de portes obertes als pares i mares. L'Escola Montserrat és el torn de l'Escola Montserrat, l'Institut i també l'Escola d'Arts Gràfiques, Antonio Garó. Exacte, s'estudien diferents etapes d'educació en aquests centres, però fan dijous a les seves jornades. L'Escola Montserrat farà les reunions dijous a les 4 de la tarda i divendres a les 4 de veu del matí. I l'Institut obrirà les portes dijous a un quart de set de la tarda en una única visita. Recordem que Montseny i Canigó hagin fet les seves trobades amb els pares. Tot plegat a cara al procés de preinscripció del segon cicle d'educació infantil, primàries, centres integrats i educació secundari obligatòria, que es farà de l'11 al 21 de març. I d'altra banda, l'Escola d'Arts Gràfiques, Antonio Garó, que farà la preinscripció molt més endavant. Que m'agrada molt, una escola de disseny, que molta gent no sap que existeix aquí. I és potent, fan molts cursos. El president de la Generalitat va fer un parell d'anys a venir-la a veure. No caldrà més. S'organitzen jornades de portes obertes a aquest dijous també per informar dels seus cicles formatius de grau mitjà i superior. La primera visita serà dijous a les 6 de la tarda, unes visites que repetiran 3 cops al mes, aproximadament fins al maig, i la següent jornada serà el dia 20 d'aquest mes. El web del centre, www.escolalgaro.com, trobareu més informació en referència a aquestes jornades. Molt bé, doncs ja sabeu que teniu més informació. Ara mateix, a la web de radiodesvern.com, a la part de notícies, poseu altres notícies també, si voleu, o a la set, el Sant Just Notícies, edició vespre. Andrea Bueno, moltes gràcies. Fem una posa per la publicitat. Tornem d'aquí un moment parlant de teatre amb el Roger Cónsul. Fins ara mateix. Segueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro. A Facebook, la penya del Morro. Som originals de men. Amigues, amics, Radio Desvern us ofereix el programa de l'Audició en nous continguts i en més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana com la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar als dilluns de 8 a 9 del vespre o als dissabtes a les 9 del matí. Us esperem. Tornem a la competició. Tornen els gols. L'emoció. I a Radio Desvern, torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10, aquí a la ràdio Juguem a casa. Connecta-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell de... a classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe els dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crènic o encefàlic. Van morir per culpa d'un cotxe que anava contra elecció. Faig fer una adaptada de primària perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que tens que anar, aniria la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del baix i l'obregat, informatiu comarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat al teu ordinador o dispositiu mob. Informatiu comarcal.com La informació del baix i l'obregat al teu ordinador o dispositiu mob.com Soc Agustín Arribas, sóc del Graner de Sant Just i em viu una salutació a tots els odients de Sant Just i també a la penya del Moro. És en Moples, per la penya del Moro o del Moro. Ràdio d'Esvern pot potenciar el comerç local i agraïns-hi aquesta feina. Hola, penya del Moro, sóc l'Alesandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adéu. La penya del Moro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern 5 i 23, continuem en directe a la penya del Moro i ho fem ara parlant de teatre, com cada setmana, amb el Roger Consol. Avui no tenim l'estudi, cosa que el trobem a faltar. Però el tenim al telèfon. Roger, bona tarda. Bona tarda, Roger. Bona tarda. Bona tarda, Roger. I felicitats. Sí senyora, i felicitats, perquè ja ho hem dit, però ahir la ràdio va fer 30 anys. Felicitats. I d'aquí una estona, de fet, parlarem amb la Isabel Almator, que és una de les 3 o 4 persones que va impulsar la ràdio justament fa 30 anys. Amb gent que venia de ràdio estudis, plugues. D'aquí una estona farem la xerrada. Però abans, parlem de teatre. Teatre. Sí, molt, molt, molt emotiu. Avui m'agrada perquè tens com un ton nostàlgic. A més, amb aquesta música, aquesta veu així, com de telèfon. Amb aquest bolero. Amb aquest bolero. Ai, el telèfon, Roger. És pura ràdio. Felicitats, és ràdio d'esben. A veure, Roger, abans de començar, es varia, perquè ja... Si hi ha persones, es variem, que vagin per telèfon, que no ens veiem, que es cui, ja s'ho volen. Parlem de diferents qüestions, com, per exemple, seuls de... de Muahuat. De Hatch i Muahuat. De l'autodincentis. Una mica de les perles, que de tant en tant, programadors dels teatres de Barcelona, són aquelles típiques obres, que es poden veure 3 hores. 3 dies, de fet... Jo... Jo no es pot veure més. Jo ho em sembla, i diumenge avui, avui ja va que m'ha avallat. Sí, però atenció... Jo estic de sort de poder anar al dissabte. Ah, això te n'ha dit? Perquè és que... Perdona un moment, Roger, Roger, perdona un moment. Tota la gent que l'ha vista, tot, eh? O com a mínim 99% de la gent diu que és una de les millors obres i els obres que no ha vist en els últims anys, que ha vist a la seva vida. Hòstia, doncs aquí tindrem problemes, eh? Ui, què dius, ara? Tindrem problemes, eh? Ui, sí, perquè tu no et va agradar? Perquè sí, senyor, sí, sí, jo a mi em va agradar i força, i per dir que és el més bo que he vist en els últims anys, tampoc t'ho diria, això. Ara, sí que és la cosa diferent, sí que el tio té un domini de l'escena, no només com a escrit toc i director, que ens tenia habituats amb això, no? El gran èxit d'incendis, que es va poder veure el Romea... i aquests tipus de coses, no? I més a més, ja té un nom a nivell internacional, el Hadimouat, a partir de les seves direccions, tot aquells muntatges que va fer de les aruïnes de sofòcles, etcètera, però jo mai l'havia vist i mai em pensava que eren bé, que era un acte que podria ser un gran acte. I exactament ho és. I és espectacle, el porta, el porta molt bé, tant amb el tal com ho diu, amb com expressa, amb com fa els diàlegs, amb moltes escenes telefòniques, mai més ben acurats com ara, no? Fent els silenci de l'altre banda, molt, molt, molt ben acurat. I després, amb un final que no t'esperes, i això, a mi, el que em va tirar una mica enrere, d'acord? L'obra com amb... digues, Jordi. No, no, no, no, no estic dintre res. Ah, perfecte, molt bé. Preparadoneu perquè jo, igual, tinc problemes de cobertura. Ah, sí? Ah. De moment et sentim bé, t'estem escoltant atentament, però, si en algun moment passa alguna cosa, ja t'ho direm. On estàs? On estàs? Estic al mig del bosc, ara mateix. Al mig del bosc? Aquí ho estàs aic a prop? Estàs a Conserola? No, no, estic al Montseny. El Montseny? Sí. No l'escola, eh? No l'escola. Ah, no l'escola. Vale, vale, vale. És just darrere del que seria el to de la balma. Que guapo, no? Exacte, m'acaba un moment. Quina pau, quina tranquil·litat, quina ràbia, també, eh? Exacte, exacte. Està fent alguna cosa... Però tornem al meu avat, si de cas. Ah, vale, vale, perdona. Hi ha alguna mica de problemes d'aquests de cobertura, amb pràpida enmodieu... Vale, vale, perfecte, perfecte. La identitat, com sempre, en té una miqueta... acostumats al meu avat, no? La recerca, la incendia, això. La recerca d'aquí és un mateix, d'aquí era la família, del joc que li procuràvem, aquest cas, el testament de incendis, no? Doncs aquí afecta que és un senyor, que es diu Aruam, em sembla, i que ha de estar fent una tesi, d'acord? Una tesi sobre això, qui som, la identitat? I això, a més o a més, amb un principi tu planteja, doncs, ell surtant del fotet, surtant del fotet per l'escenari, i el públic està amb les llums del públic enceses, i dius, ara no sé si ja han començat, doncs vol dir alguna cosa... O la funció de les assessors pès, no? I dius que han robat el vestuari de l'obra, per exemple. Exacte, perdó, l'obra no ha pogut començar, han robat el vestuari, no, no és un bé, això. Però sí que ens comunica que ell no seria per entrar en mai de fer teatre, i m'he de dir-ho així, mai no havia plantejat mai de fer teatre, no? Si no, jo era una estudiant d'universitat, fins que un amic seu el va condemnar, així entre cometes, a veure un espectacle del Robert Lepaix, que també és canadenc, que també és que ve qua, i aquí, dius, jo, clar, jo, per aquí, la meva vida, m'he de canviar des del ment. I vulgui donar l'obra a l'argument, va sobre això, sobre l'escriptura d'aquesta tesi, que, finalment, fa sobre els sols de Robert Lepaix, però on es parla de la identitat. Ja us representa que l'últim solo del Robert Lepaix parla del retrat del quadre de Rembrandt, holandès, del secadisset, pintor holandès del secadisset, que és el retorn del fill prògic, i la metàfora la paràbola del fill prògic, que és això també, no?, el fill que se'n va, que es pateix a l'herència del pare, i que, quan després de per treballar amb els porcs, sense ser pagat ni res, doncs torna a casa, però és el mateix, el fill que torna a casa, és un tio que ha canviat, sobretot, de tota la família, a l'acollirà aquest tipus de cosa, aquest tipus també de identitat, no?, i llavors va parlant sobre això, hi ha una relació amb la seva germana, amb el seu pare, també tot molt per telèfon. Pensem a la seva habitació, i que va trucant al seu director de tesi, va trucant al seu pare amb qui ha de quedar per dinar, però després el director de la tesi diu que no, que ha de dinar amb ell, i llavors qui és ell, no?, ell és el fill del seu pare, o ara com ara és més fill del seu director de tesi, llavors la bronca que rep de la germana, etcètera, etcètera. I tot allà, una miqueta, doncs, a la merda, vaja, quan rep la notícia que ha quedat amb el seu pare, ha tingut un accident i està en coma. Ella ha de fer un viatge per la tesi, no sé què, no sé quantes, però té la gran escena, que és un realmente riure, i és molt tendre, a la sala d'hospital, d'on ella està en coma, no?, que parlen del l'Ivan, on ell va néixer, on el Mouawat, el Hajj Mouawat, l'autor, va néixer, però també el Perfonat, si t'endé, va néixer, no?, la identitat en un món on és canarenc, però és que ve qua, però ell és libanès, i, per tant, mai serà ni que ve qua, però parla francès. El seu pare li havia ensenyat per la francès, i ara ell no se'n recorda gens de l'Àrab, per exemple, no?, i aquest tipus de coses que fan que l'obra passi molt i molt bé. Quan dura per això? Quan dura per això? Quan dura, l'obra, dues hores. Amb interacte o sense, en aquest cas? Sense interacte, sense interacte. I a mi m'he dit, en molts moments de silències, molts moments de... de fer molta conversa telefònica, parlen els que estan a l'altra banda del fil telefònic, un muntatge també molt xulo a nivell del que és videocreació, el que és audiovisual, perquè el tontesament escenogràfic és res, una caixa, una caixa o una paret, que després veurem les moltes possibilitats que té aquesta manera de paret, i res, un llit, i un ordinador, i uns quants llibres i unes quantes caixes, perquè ell representa que s'ha mudat, que ja ha tallat amb la seva xicota. Vull dir que ella està en un moment de crisi, per tant, també es preguntes la identitat, sempre el tema de la identitat, però sobretot el moment de caure pel precipici, és quan, per alguns fets, que no concorden amb el que està passant i amb el que s'ha dit, el públic s'adona que, realment, qui està en coma, no és el pare del protagonista, és ell mateix. I aquest és molt bo, doncs dius-ho, endavant. I perdona, està a la seva habitació, i tot el que hi havia abans havia sigut una finestra tapiada... Ho està pensant tot, no? És el seu servei.Oh, que bo, que bo, que bo. I això està molt bé.Sí, home, perdona. Hi ha hagut la història.El muahuata, aquest home, o sigui, té uns dirs molt bons a les seves obres, eh, i té uns finals, també, moltes vegades inesperats. En fi, xapó, xapó, eh, xapó, com autor, increïble. Parlen del dijous amb l'altra qualsevol que tens pel programa, però acaben de presentar-ho aquí, presentant un llibre. El llibre, que no sé com es diu, em sap que es diu Algo de Libertat, però no ho sé, on també la gent que va llegir es veu que és una de les coses més revolucionàries. És un tio que tenim molt en compte. M'estava interessant moltíssim, tot el que estava veient. Però, però, però... Exacte, m'agrada molt que em faci aquesta pregunta. M'agrada molt que em faci aquesta pregunta. Tot unes obres converteixen en una mena de performance pictòrica, perquè hem sabut que l'autor, el protagonista, que havia volgut ser de petit allà, a l'Ivan, era pintor. I el que no parava de pintar a tot, ho pintava absolutament tot. Representa que, quan se n'adona aquelles o el que estan com a... d'acord? Doncs una de les coses que no quadren és que a dins la maleta, que a vegades hi havia de roba, que ell mateix li havia preparat per fer un viatge, està ple de pintures. Llavors l'obra té uns 20 minuts finals o 20 llargs, entre 20 i 30 hores, 20 minuts llargs. No et van acabar de convèncer? Jo crec que és una performance pictòrica. Aquest... Perquè... No he vist l'obra i no ho vull justificar, però m'imagino que, com que és el món aquest, ja se sap que és tan coma, és el món dels somnis. Sí, aquí ja pot passar tot. Jo et parlo més de, potser, a nivell d'espectacle. D'acord? O sigui, estàs en coma i ara sabrem realment qui ets tu. Llavors, vol dir, o a gràcies a aquesta performance pictòrica, ens ha estat parlant de... L'últim món a l'acabant d'aquesta performance pictòrica és molt interessant. Quan ell diu que realment qui tornarà a parlar de la identitat, en quins moments ens sentim... No som, sinó que ens sentim més un mateix, d'acord? Bé, doncs aquesta l'obra és l'obra que ens ha pogut veure durant 3 o 4 escassos dies. 3 dies, potser és a l'Odilendra. O l'Odilendra, el teatre lliure, de Gràcia, no? Si no t'hi entens? Exactament. No, a Gràcia, no, a Montjuïc. Ah, a Montjuïc, a Montjuïc. A Gràcia estaven acabant el principi pitó. Ah, vale, vale, vale. I què et va semblar? I hem aviat dit que el muntatge... Sí? I efectivament, eh? Doncs mira, avui estem sent un monogràfic del... No cal dir-ho més, ja, perquè ja ho sabem... Que l'acte estava molt bé, eh? Jo anava a veure l'acte. Josep Itzgóven, que ens ho vam presentar un dia fa 2 dies. Sí, sí, sí. És una delícia, el 78 anys, com es mou, amb quina plasticitat es mou les reaccions com a jugador del públic. Molt, molt bonic de l'Obra, l'envell. Ara, l'obra... L'obra et deixem a casa, ja, eh? I en conjunt? Ai, ai, ai. No cal dir res més, eh, el principi pitó, del teatre de la de dia. Per cert, Roger... Dematurgicament, molt xunga. Jo no sóc un gran defensor del petit príncep. No ho sé, no ho sé. És el millor llibre que m'he dit mai, és un llibre d'actuajudes, un llibre de filosofia. Però, bueno, està allà, amb els seus planetes, i la Rosa i el senyor del bany, i el senyor del rei, que demana coses, que el sol espongi, la Gineu, la Serpa... Tu, Gineu, deixem dir-te una cosa. Avui estem fent un... Fem un monogràfic lliure, si et sembla, eh, ja hem providiat, perquè jo vaig anar a veure l'altre dia l'encarregat, que, de fet, vam entrevistar el Marc Rodríguez, aquí al Divendres, que, juntament amb el Carles Martínez, fent una feina exquisita, molt recomanable, de Harold Pinter, dirigida pel Xico Massó, exacte. Roger, no has anat a veure, però vaja, jo t'ho recomano, eh, t'ho recomano. Era el tercer que volia anar a veure, com que no ho he fet, i... Sí, el que passa és que aquesta... Fa ràbia, perquè ara tothom ja, com diu, que està molt bé, i realment és que està bé, llavors ja tothom qui va veure-la, ja es creia com el prejudici, no? L'expectativa de dir, m'han dit que és boníssim, que està molt bé i tal. Clar, llavors, sempre decepciona, no? Home, però mira aquest prejudici que et quedava, i a mi tot el moment em veia que també... Home, m'ha mouat aquests a veure, perquè és un d'aquestes... Aquests que venen 3 dies han de ser bé per força. A part que em va suptar que la sala no estava gens plena, eh? Hi havia un 70% de la sala plena. I no m'ho diguis, la majoria de públic era gent de la professió, oi que sí? Això, el dia, el suposo que vigeu, si no, si vigeu. Ah, bueno, bueno, no, ho dic perquè hi va molta gent. Però, a dir, saps, quan jo hi vaig anar, no tant sí que et trobaves algú, i després, a més, vull dir això. Així que la gent es va amb salsa, la peus, i el que l'heu dit, les últimes quantes vegades, el tio amb molt santorron, amb les mans així, amb plegària, amb saludant, molt bé, eh? Però després, parlant-ne, com si hi hagués hagut molta gent que no hagués acabat d'entendre el codi, no el que volia dir sobre la identitat. El registre, però pensa que ell és un autor, m'ho ha mouat. Vull dir, és escritor, és codi... Vull dir-li la gent, aquest que em veia això, no? Col·li lliure. Potser he fet un curs al Timbal, amb el respecte del Timbal, i ja està. A veure, el Timbal de París, et vull dir... no ho sé. Bueno, en fi, què he de dir? Roger, no tenim més temps avui. No tenim més temps avui. Volia parlar d'una altra cosa, per la donya recita de la soltera. Home, va, ràpidament, al Teatre Nacional. Ja, al Teatre Nacional, amb la Nora Naves, penseu que és l'últim obra que l'Orca va veure estrenar-se, d'acord? Que es va ser anar amb la Mariana Pineda i la donya recita de la soltera, a Barcelona, al Teatre Principal, que ara comença a dirigir, doncs, el Toni Alvarà. Amb aquell Teatre Principal, la Margarida Xírgola, en 35, feia aquestes estrenes, i després de Sant Manar, per causa de la Guerra Civil, doncs, a Buenos Aires i tot plegat, ha portat, també, un repertori, aquestes d'aquí. Sensibilment, una història d'amor, però una tragèdia d'aquestes, que el poble i el temps... No sé si sabeu d'aquí va molt ràpid, d'aquí la donya recita, és la Rosita, té un nòvio, que és argentí, però l'argentí se n'ha d'anar, però diu, no, no, esperen, esperen, perquè jo tornaré a buscar-se i ens quedarem, i se'n va argentina, però aquesta espera dura anys, i llavors, quan el poble sempre cruel, li va dir en què? Que per això es va vestir tant. I llavors la tragèdia és d'ella, de què fa? Què fa o què no fa? ¿Sabeu amb l'amor de l'argentí, o no hi creu, o com ho farem, això? Bé, doncs... Diuen que més o menys està molt bé, està molt bé. Bé, doncs s'ha de veure com en Nora Naves apunta en moltes maneres, ens ha d'anar molt. A part de que aquesta setmana començarà ja demà aquest cicle de pitarra, que han anat anunciant... Estan malalts de pitarra al Teta Nacional, o sigui, una cosa és... voler rescatar una mica i donar a conèixer els clàssics, però no diré què s'han passat, però ara és tot pitarra, pitarra, pitarra. Bueno, això és perquè aquest serà... s'ha de donar-li un temps d'abril, que es faran moltes coses a pitarra. Entre ells, Xavier Alberti, per exemple, ens sembla que aquesta setmana fa una conferència al director del TNC, sobra a pitarra, eh? Molt bé. Exacte, que es diu Willy Fredo el Peloso, amb els catalans, i fer el pilós. Molt bé, sí, està bé. Roger, moltes gràcies per tindre-me. Que vagi bé, bona tarda! Una abraçada! Sí, i 40, fem una posa per la publicitat, tornem ara mateix, parlant de com era la ràdio fa 30 anys, qui la va impulsar, per què la van impulsar, aprofitant que ahir justament es van complir els 30 anys de ràdio d'Esvern, parlarem amb una de les primeres persones, que amb altres, dos o tres, van crear ràdio d'Esvern, l'Aixabel Almator, fins ara mateix, a l'Apena del Morro. Ràdio d'Esvern, durante 8.1. Ràdio d'Esvern, durante 8.1. Amigues, amics, Ràdio d'Esvern us ofereix el programa a l'Audició en nous continguts i en més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar als dilluns de 8 a 9 del vespre o als 17 a les 9 del matí. Us esperem. Tornem a la competició. Tornen els gols. L'emoció. I a Ràdio d'Esvern, tornen els juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10, aquí a la ràdio juguem a casa. Tornem els gols. Tornem els gols. Tornem els gols. Tornem els gols. Tornem els gols. Tornem els gols. Tornem els gols. Connecta-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell de... A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe als dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crènio encefàlic. Van morir per culpa d'un cotxe que no contrairecció. Faig fer una adaptada de primària perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que tens que anar, aniria la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Soc Agustín Arribas, sóc del Graner de Sant Just i envio una salutació a tots els ullens de Sant Just i també a la Penya del Morro. És en Moples, per la Penya del Morro o del Morro. De ràdio d'Esvern pot potenciar el comerç local i agraïns-hi aquesta feina. Hola, Penya del Morro, sóc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adéu. La Penya vol borró cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. 5 i 42 de la tarda, tal dia com ahir, fa 30 anys, van començar les emissions de Ràdio d'Esvern. Avui ens posem nostàlgics. Sí? Sí, amics. Això que hem convidat l'Isabel Almator, que ens fan molta il·lusió que estigui aquí. Isabel, bona tarda. Hola, bona tarda. Gràcies per venir. Ens posem a parlar els pocs minuts de ràdio sobre com va ser Ràdio d'Esvern, els començaments, qui la vau impulsar, com era la ràdio. Primer et deixem que t'agraeixi, perquè t'hem avisat a última hora, però la ràdio és immediatesa, no? Però no cal, ja sabeu que està sempre Sant Just. Si em dius que vingui, vinc volant. T'ho faré, t'ho faré. De fet, tu ets Cargolina, ets plugenca de tota la vida. Cargolina, de debò. I explica'ns com es va gestar Ràdio d'Esvern, perquè no tinc malentès. Era uns quants que estaven a Ràdio Estudis Plugues fa 31 anys, 30 anys, més o menys, no? Exacte. Era un grup de gent que estava amb els plugues sense ràdio, per diversos motius vam fer una assentada amb una assemblea. Totalment. Una assentada literal pel que entenem. Una vaga, una assemblea. I 17 persones ens vam aixecar d'una assemblea i vam marxar de Ràdio Estudis Plugues. 17 persones. Hem de dir que eren tots molt joves, que no eren prou conscients de la repercussió, i que de vegades defensàvem fermament coses que poderien indefensables. No hi havia un bon ambient o unes condicions que vosaltres us agradava? Simplement que eren molt joves i veníem d'una època de l'entrada de la transició, de l'any 75, la majoria de nosaltres vam acabar l'Aigb, el 74, 75, 76, era amb la gent que anàvem a les manifestacions, llibertat, estatut d'autonomia, llibertat d'expressió, que eren gent amb 19 anys molt combativa. No us agradaven. I, aleshores, quan una cosa no ens agradava, ens manifestàvem i és el que vam fer. I, llavors, com va anar? Van passar uns mesos. Aleshores hi havia una persona que és a la Màlio Paredes, que ha estat fins fa poc per aquí, que va dir, escolta'm, els vagiobregats s'estan cridant ràdios, els vallis s'estan cridant ràdios, vam anar a Caldeça Montbú i a Molleta, a Samboy... Ja no recordo quants jocs. Sortíem de l'institut i cada dia teníem un planing de quina autobús i quina trenca, que no sé quins pobles havíem d'anar. Busqueu pobles que no tinguessin ràdio per fer una ràdio, o senzillament per voler fer ràdio. No, no, era per saber com havíem muntat aquests projectes i com havíem de fer nosaltres. Finalment, vam venir a Sant Just, perquè ens havien dit que hi havia un grup de Sant Just, que estava muntant una ràdio. I des de l'Ajuntament ens van posar en contacte amb aquestes tres persones que veníem d'esplugues. Quereu, la Màlio Paredes tu i... La Anna Jordà. I també després es va afegir a la seva germana, la Maria Rosa Jordà. Al final vam ser quatre. Vam fer les primeres reunions a la Reconada, perquè la ràdio és a la Reconada. La Reconada on és? Aquí, al Parador. El bar que hi ha aquí, al Parador. I algunes reunions també les havien fet a l'Antic Brits, a dalt, a l'Ambillard, a algunes a l'Ateneu. I perquè us feu la idea de la magnitud, el primer any de ràdio eren 100 persones voluntàries fent ràdio, 100. Imagina't, ja està, tot això. Sí, sí, home, actualment, em sembla que hi ha més o menys un senyor de col·laboradors, però ara diuen que és més fàcil, perquè la ràdio ja porta molts anys, però en aquell moment buscar 100 persones que estiguéssim disposades a col·laborar i a fer ràdio, m'imagino que no va ser una tasca fàcil, o sí? No, no, no ens vas buscar. És que ens barallàvem per tenir 20 minuts cada... un cop a la setmana. Hi havia molta més gent que volia fer ràdio. Sí, sí, sí. Penseu que era un moment on la llibertat d'expressió era primordial amb aquella època, on la consciència democràtica era farbacent, i on tothom tenia molt clar que la comunicació i la comunicació local, i lliure... era primordial. Anem a pas, perquè llavors veniu, la Màlio, l'Anna, la seva germana, i tu aquí és enjust. Pergolins que a poquet a poquet fem feina, però la fem ben feta. Llavors, amb què us veus reunir? Com va anar a pas a pas? Ui, molta gent. Recordo, molts noms us recordo, però estava el Negra, d'aquí del Barri Sud, estava el Ramon López, el Manel Guiu, la Montserrat Riverola, un dels germans Poy, l'Aima Poy... Molta gent. I d'aquí, a escoltar això? Soc Carles Prades, director de ràdio d'Esvern. Des d'aquí, des de Can Ginestar, des del punt més alt de la Casa de la Cultura, vagi a tot el veïnat de Sant Just, i a tots els veïns dels pobles, des d'on ens assintonitzen, la primera salutació de ràdio d'Esvern, la missora municipal de Sant Just. Què va ser la primera gravació que em té constància i que es va emetre, em sembla, des de les golfes de Can Ginestar, que és on hi havia els primers estudis de la ràdio. Com es va arribar aquí? Si no recordo malament, des de la primera reunió que vam tenir amb Carles Prades a la Taneu, van passar 9 mesos que es va fer l'inauguració de la ràdio. En 9 mesos es va construir una missora. Nosaltres prèviament ja portaven moltes reunions, però clar, també dic que eren molt joves, molta gent, ens posàvem d'acord i, finalment, l'Ajuntament un bon dia va discuteu, no es poseu d'acord, hi havia un director, no us l'imposo, volem que algú n'agueu, a veure, que ho fem bé, i ens va semblar fantàstic perquè era una persona superdivertida. Que era Carles Prades, que l'ha acabat d'escoltar. Va estar molts anys, 10 o 12 anys, ja em pensava. Crec que sí, crec que sí, crec que sí. Hi havia fet coses genials, perquè a ell no solament fèiem ràdio, vam crear una gran família, fèiem coses molt divertides, els supers de la ràdio, quan coincidíem amb Carles Tolte, ens fèiem supers que ens disfressàvem, eh... Bueno, fèiem una significació, imagineu-vos un any, el sopar de la ràdio estava santerat amb el programa aquest famós atlècint, amb les mamà Chicho. Per tant, imagina't veure l'Emilios Cazokio, a l'Oscar Ramos, i el Manel Fuentes disfressats de mamà Chicho, de Gogós, del programa. Fèiem coses molt divertides. Podem o fèiem una ràdio professional, però ens ho passaven molt bé. Quina va allò? Com eren aquests primers mesos, aquests primers segons, tercer any, de ràdio d'Esvern? Estàveu aquí, a les golfes de Can Ginestar? Erem els golfos. Nosaltres ens autodonominem els golfos i les golfes de ràdio d'Esvern. I això que no ens ho tregui ningú, sisplau. Però, clar, s'havia de posar en marxa una emissora amb tot el que comporta programes, els serveis informatius, l'estil, la línia editorial... Qui decidia que... clar, tot això? Les qualitats del programa eren molt diverses, perquè per una banda teníem gent que venia de la facultat en un nivell alt que estava fent periodisme, i ara de memòria recordo el Rafael Ventura, que ara està a Lleida. Penso que és un dels responsables de Catalunya Ràdio de Lleida. El Ferrat Martínez, que va venir una miqueta més tard. Eva Gavarrós, que també estava estudiant periodisme. Xavi Moixí, que ara està a TV8. A BTV, fent l'informatiu de Déu. El Manel Fuentes també estava estudiant periodisme. L'Oscar Ramos va estudiar periodisme més tard, però ell ja tenia un bon nivell abans de fer... Va fer la carrera perquè no li tocava un altre rame, perquè ja sabia tot el que tenia. Els diners des del començament el va posar a l'Ajuntament de Senyor? Sí, sí, sí. Jo no recordo mai haver tingut que posar absolutament un duro de la meva butxaca. No recordo bé portar discurs de casa, però no salament jo. Tots els companys. Poder algun diari. Em sembla que quan van començar el Rafael Ventura i la Montsenovell, sí que es portaven ells als diaris de casa. Portaven els diaris de casa? Sí, quan estaven a les golfes els primers mesos. I quan havíem de fer programes d'aquest cotilleu, a l'Ola i a les lectures, la Maica també s'havia de portar sempre de casa. Però, vaja, quan tu fas una cosa amb il·lusió, és que no ens importava. A veure, un quan va amb un centre esportiu, amb una piscina, s'ha de pagar el seu banyador, les ulleres, tot el seu equipament, doncs el nostre equipament era portar les revistes i els discurs. Clar, jo en aquella època no ho era, però m'imagino que hi havia una il·lusió, com dius, tremenda. Tu, de què t'encarregaves? Fasplico les borratxegues que vam fer. Però fem programa o no? Fem programa o no? El teu programa o el supàs que ja feia després? Quan vam marxar de les golfes que havíem d'inaugurar, els segons estudis que es van fer aquí sota del Carreau blau, ens va agafar el director del Carles Brades i ens va fer netejar els discurs. Amb una gamosa, amb una miqueta de sabó, i amb unes esponges, ens va fer netejar els discurs. Tothim allina, que t'havia dit. Tothim allina, sí. No, no, és que s'havien de netejar, perquè la gent havia portat discurs vells de casa, alguns estaven rellets, i ens sembla que va ser en aquella època que va entrar el Carles Hernández, i amb ell li feien posar la pasta de dents perquè les rellaven. Per netejar tot això? Clar, era el discurs que venien, clar, és que estem parlant d'una època on els vinils, els Rebox, m'imagino també... El Rebox era fantàstic, era l'arrina del Rebox. El Rebox, perquè no ho sàpiga, explica com era el Rebox. Però clar, ara avui en dia, mira, tu veus com anem, amb els portàtils, tot va amb MMP3, tirem Spotify, ordinador, els talls també, tot va digital, i es grava tot, no ocupa espai, però estem parlant d'una època on tot, els cartuchos, tot, ocupava un espai enorme, no? Sí, perquè, imagineu-vos, la màquina de Rebox, era com una maleta d'aquestes de viatge de cap de setmana, que pesava molt, amb dues bovines supergrans, que tenia 3 velocitats. Nosaltres teníem el 7,5 al 15. I si feien servir el 7,5 ens era més fàcil tallar. Però el més divertit era la unitat mòbil que teníem. La unitat mòbil era un guàlmon, i el mòbil era jo. Jo no era corrents de la ràdio, el mercat, grava les parades i tornava i tal qual ho posàvem. Ho posaves allà. I la nostra companya, Isabel Almator, des del mercat municipal, ens oferèix avui els preus del mercat municipal, i jo arribava sense l'e. Pujava i baixava corrents. I tu què feies? Les corresponsalies, diguem... Aquest reportatge de carrer, a aquest exterior de ràdio? Mira, jo feia el que ha passat aquesta tarda. Que m'has trucat i venia. Doncs jo entrava, feia l'editorial. O, com a mínim, en el director del programa i el locutor, ja li donava una proposta d'editorial. De seguida em posava a picar la radio novel·la, perquè cada dia feia una radio novel·la de dos minuts i mig, normalment la gestava mentre dormia, i quan arribava a la ràdio la picava a màquina. I, si m'equivocava, de vegades no teníem paper carbó per fer les còpies. Fes les còpies, no havia fotocopiatura, ni res, no? No, no, no. A més, teníem un fax d'aquests de paper calent, de paper calorífac, i de vegades feia amb les còpies, amb el fax, clar, amb la qual cosa, amb el que era aquell paper, les bronques que tenien, perquè s'acabava de saber dels rotllos de paper. Quan havia acabat de fer la radio novel·la, aleshores, me n'anava el cafè de Can Ginestar, i li demanava a la Mèlia les mursar per tots els meus companys. I els portava, perquè, clar, és que, entre demanes nou o arribaven, hi havia gent que venia de Barcelona, per exemple, la Manuela Lorente i el Ferran Martínez, venien de Barcelona. La Eva Gavarrós també venia de Barcelona. I, quan acabava això, telèfon i començar a fer entrevistes, i concertant entrevistes per l'indemà, o per la setmana següent, per l'espai que toqués. I també tenia el meu propi espai. Però, ràpidament, feia de productora al matí. Com es diu el programa al matí? Aymaria. El primer programa de matinal de ràdio d'Esvern. I el Gincel el cantava en els dos llocutors, el Ferran i l'Òscar. Aymaria... No sé què cada dia... Era molt divertit. I el cantaven en directe? No, no. Estaven registrats, però era molt divertit a l'Aymaria. Va haver-hi alguna ràdio d'aquí de la comarca que va voler una miqueta copiar el que fèiem. Ah, sí? Sí, perquè penseu que nosaltres, amb aquest programa, havíem fet coses que després, quan s'ha professionalitzat els mitjans de comunicació catalans i TV3 a la taulina ràdio, sentíem programes i deien, però si és el que fèiem nosaltres, a la ràdio d'Esvern. O sigui, vau innovar? Sí. I les idees, d'on venien? Erem fantàstics. El que ara no pot dir és que estàvem... Pensa que acabàvem, fèiem ràdio tota la setmana. El diumenge, el dissabte al matí, a l'Emilio Escazoquio i la Maica, donen el seu programa, que era l'Expresso de les Ondes. I els que estaven treballant durant tota la setmana anàvem a col·laborar al dissabte. Quan acabàvem al dissabte ens en anàvem tots els nanos a fer el vermut. Si feia bon temps ens en anàvem a la platja. Tornàvem, ens dutxàvem i tornàvem a sortir a sopar junts. Ens en anàvem al cinema. Era una agujeria. Mira, t'haig de dir que això no estava preparat. Tinc el Garlas, que estava buscant aquí els arxius de la ràdio. Però no els arxius de les hores, perquè són d'ara. Ha crevat anys més tard. I a veure si a tu et sona aquest tall. Oh, sí... Aquesta era la música d'entrada. Un ver. Amor. Cielo. Corazón. Escarlata. Por fin llegó el momento. Sí, red, ahora estamos preparados. Oh, Escarlata, al fin solos. Oh, tu i jo, en escuridat. Calla, señorita Carlata, que empieza la película! Què era això, Isabel? Això era l'espai de ràdio, que feia la... Ai, de ràdio, perdona, de cinema, que feia la Manuela Lorente. La Manuela Lorente és licenciada en filologia i també és directora de teatre, ara mateix. I era genial. La Manuela sabia totes les pel·lícules, es coneixia tots els actors, aquest era el gímnel d'entrada del seu espai setmanal de cinema. Bé, en fi, estem avui recordant aquells fantàstics, no? Començaments anys de la ràdio, que ahir, aquesta ràdio que escolteu, a fer 30 anys, tu, quan tens vas estar aquí a la ràdio de Sant Just? Jo vaig començar... El 84? Quan vam començar a gestar i vaig marxar al 97. O sigui que vas estar 13 anys aquí a la ràdio. 13 anys. Aquí a la ràdio, fent de tot, no? Sí, perquè feia el programa del matí, de Junts de Vivendres, col·laborava el dissabte al matí amb l'expresso de les ondes. Els divendres a la nit es feia el filo de l'enigma, que també la majoria d'ells que estaven a la nit col·laboràvem, a l'Òscar, la Manuela, la Maria Rosa Jordà... Molta gent. I després als diumenges, a les tardes, veníem a gravar les radionovelles, que es feien en l'expresso de les ondes, els dissabtes. Les nostres de l'Aymari eren directa. Era una fervescència de creativitat, d'amistat, i jo diria d'amor. Us continueu reunint després dels anys i feu sopars per recordar, per exemple, amb aquella gent que vau iniciar, no? És més, normalment, feia una calçotada a casa meva, havíem arribat a 140 persones de la ràdio, dels golfos, bàsicament, i de les golfes. Sí. I algun any havia coincidit amb la celebració de la ràdio d'Esber. De l'aniversari de la ràdio d'Esber. Normalment, per aquestes dades, és quan ens reunim. Però ara ja et diré que pot fer 3 o 4 anys que no ho fem. Això s'ha de solucionar, Isabel, a veure si... No, que no es perdin. Això va com va, també? Em va com va, amb el Carles Prades, poder fer un parell d'ells, vaig anar a sopar, amb la Montse Garrido... I, Isabel, ara et diré un tòpic, perquè mira el rellotge, si vols, digueu tu, que és que... Ja? Ha passat 10 minuts tan ràpid? Ha passat 20 minuts. Ara arriba allò que fa tanta ràbia, però que és tan tòpic de la ràdio, i que s'ha de dir moltes vegades d'aquests anys, que és no tenir més temps, ens agraeu, perquè hem de connectar amb Catalunya Informació, que això és un dels canvis que he hagut d'últimament, i només agrair-te, Isabel, que hagis vingut, i tan ràpidament agir respost, i també gràcies a tu i a tota la gent que vau iniciar ràdio d'Esber fa 30 anys. Els meus rifeños us estimo la Cargolina, Isabel. Catalunya Informació. La sis. Primer de tot, aquesta hora, com d'ull a l'estat del trans i t'equiviarim davant? Tenim trams de molta densitat i aturades a la ronda litoral, a la zona franca, cantonis, i passeig color, han sentit trinitat i cuas ara mateix, ja, a l'altura de Barcelona, en els dos sentits. A la ronda de dalt hi ha un tram de cuas a Vall d'Aur, han sentit trinitat, trans i t'intents, a l'AP-2, el Papió, el Perales, i dos quilòmetres de cuas a l'AP-7 de Barbarà, a Santa Perpétua, en sentit sud, i a l'AP-30, Barbarà i Sardanyola, també en sentit sud. Últimat on rosa a Ucraïna, perquè retiri de cremea, a partir d'aquesta matinada, Moscou ha deixat clar que els seus soldats continuaran a la península per garantir els drets de la població russa. Ucraïna, però, advarteix que no se dirà cremea ningú. Hi haurà una cimera extraordinària dels caps d'estat i de govern de l'ONU aquest dijous per abordar aquesta crisi, segons la filtrada aquesta tarda. Els ministres d'exteriors debaten avui de fet a Brussel·les possibles sancions contra Moscou. A tot això hi ha caiguda generalitzades a les borses arran de l'atenció entre Ucraïna i Rússia. L'Ivax 35 ha perdut un 2,3% i el DAX de Frankfurt un 3,4%, la que més ha caigut prou és la de Moscou, amb una baixada de l'11%. L'expresident de Caja Madrid, Miguel Blés, assegura davant el jutge de l'Audiència Nacional que la gent sabia el que afirmava quan van subscriure a participacions preferents, on s'han d'anar defectats, l'han escridassat a l'entrada i la sortida de l'audiència. Al Fons Monetari Internacional reclama el govern espanyol que no freni el ritme de les reformes i s'acentri a crear ocupació. Al Fòrum Econòmic de Bilbaó, la directora de l'Organisme, Cristin Legard, també ha advertit dels perills de deflació a la zona euro. El ministre d'Interior, Jorge Fernández Díaz, mostra a la Comissaria Europea el seu rebuig per les crítiques que va fer arran de la tragèdia de Ceuta. També ha demanat a l'Unió Europea 45 milions d'euros per projectes urgents, entre els quals la millora del control frontarè del sud. L'alcalde de Badalona Xavier García el vio el vet a les ajudes complementàries socials a les persones que facin menys de 5 anys que estan empadronades a la ciutat. Ha reformat el reglament municipal perquè considera injust que la població totuna no se'n benefici. Les dues històries de superació, 12 anys d'esclavitud i gràbiti, reparteixen el protagonisme a la nit dels Òscars. La primera ha obtingut 3 premis, inclòs el de millor pel·lícula, gràbitina sumat 7, entre els quals el de millor director. La gran estafa americana no ha guanyat en cap de les 10 categories en què era finalista. Catalunya informació a Esports. El vendré a celebrar la victòria per segona inconsecutiu en la Copa d'Ok Patins. Tot es començarà a les 7 amb una ruà on els jugadors es dirigiran cap a l'Ajuntament per dirigir-se l'afició. Matadeu Catalunya, l'Ètic Barceloneta, Canó, els partits de quarts de final de la Copa Masculina de Váter Polo, que es disputaran les instal·lacions del Sant Andreu. Tots els partits de quarts de final es disputaran divendres. I pel que fa el temps aquesta tarda, cauran roxets dispersos localment acompanyats de tempesta i que la mar s'acapa al nord és, i també algun roxet de neu aïllat al Pirineu. Al vespre i a la nit la navada es farà general al Pirineu, i serà intens a la cara nord. També es reforçarà. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 3 minuts us parla Andrea. L'Ajuntament de Sant Just posa en marxa avui una unitat d'intervenció ràpida. És un nou servei que actuarà la via pública fent petites obres de manera ràpida prestat per l'empresa AXA, la queiguda d'inversions sobre municipals a la via pública ha fet que algunes històries hagi decidit crear aquesta unitat i destinarà una partida anual per actuacions concretes de millora de paviment, voreres i fer manteniment als carrers i parcs. La unitat d'intervenció ràpida disposa de dos vehicles i quatre treballadors, i aquest any està previst arreglar més de 1.700 metres quadrats a paviment de voreres i 1.000 més d'esfal, a més d'una 60ena d'escosells, entre altres elements. Més coses, Prumunsa gestionarà a partir d'ara les zones blaves i verdes d'aparcament del municipi, ho aprovarà el ple municipal de febrer en dos punts d'urgència que no figurava en l'ordre del dia de la sessió. L'empresa municipal, Prumunsa, per tant gestionarà aquestes zones d'aparcament, així com també l'aparcament del milenari. Fins ara una empresa privada era l'adjudicatària del servei. D'altra banda, l'alcalde Josep Perpinyà ha avançat, que Prumunsa posarà en marxa properament una zona blava i verda al sector Sant Just, una zona blava i verda al sector Sant Just Porta Diagonal. L'alcalde ha assegurat que amb el canvi de gestió de les zones d'aparcament de Sant Just, els preus es mantindran com fins ara. I acabem recordant que la SEA es estrena aquest dijous, el primer cicle divisual de muntanya. És un cicle de projeccions que portarà un cop al mes a la sala piquet de la Taneu, vídeos sobre el pinisme i muntanya. La primera projecció serà dijous amb del 820 als 8.000 metres, fet per al penista Ferran la Torra, que també hi assistirà. Després d'aquesta divisual ens seguiran 4 mesos, els primers dijous de mes, excepte el maig, que serà el segon. És un cicle gratuït i cada sessió començarà a les 8 del vespre. Podeu trobar més informació al web de la SEA, santjust.org. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més amplia del Sant Just notícies Edició Vespre. Mentre tant, podeu consultar el web de la ràdio, radiodesvern.com per seguir informats. Que vagi bé, molt bona tardada. El Just a la Fusta parlem de tot el que passa Sant Just. Hi haurà alguna aprensa que ja aconseguirà entreure qui eren tots els empresaris que anava amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir. Busco sempre aquella notícia, una mica positiva. Tant d'èxit de públic, que està omplint gairebé cada dia. Sí, volem veure un d'aquests drogues més de casa, i amb moltes oportunitats molt festivals. T'equivoques en un penal, en un barça a Madrid. Pots quedar crucificada per Rida. Tot se soluciona. Vol temps tot se soluciona. Sant Just a la Fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí de 10 a una. De 11 divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, les muts jazz, el funk, el sol, o la música electrònica, més suau. 100% música relaxant. Cada dia de 11 divendres i de 4 a 5 de la tarda. Muts Jazz Club. T'hi esperem. L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe els dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crènion safàlic. Van morir per culpa d'un cotxe que anava contra il·legció. Faig fer una adaptada primària perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun car té i digui la velocitat que tens que anar, aniré a la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Soc Agustín Arribas, sóc el graner de Sant Just, i em viu una salutació a tots els ullets de Sant Just i també a la penya del mort. Desenmobles. Per la penya del morro o del morro. Ràdio d'Esvern pot potenciar el comerç local i agraïns-hi aquesta feina. Hola, penya del morro, soc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adeu. La penya del morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. Doncs efectivament aquí estem, sí, sí, no. Avui hem vingut a la segona hora de la penya del morro. Va aquí una estona amb la tertúlia esportiva, però abans repassem Cristina el trending topic de la segona hora, perquè, com ja hem comentat abans, aquestes últimes hores a Twitter només s'ha parlat una cosa dels Òscars. Sí, abans hem repassat que ha sigut trending topic, els nominats, els guanyadors, ara destaquem que també ho ha sigut la Gala, en general, i sobretot la seva presentadora, Ellen De Géneris, perquè Twitter s'ha fet ressò de l'autofoto, o també un nom anat com a selfie. Hauria de funcionar amb el micròfon, no cal. De moment, no cal, de donant cops. Gràcies, Rafa, també. Doncs, com diem, Twitter s'ha fet ressò de la foto, o selfie, d'altra mateixa, que la presentadora Ellen De Géneris va publicar ahir durant la Gala, que ja ha aconseguit, de fet, ho tenia el rècord pel Tweet més retuitejat de la història, amb més de 2 milions de tweets. Sí, 2 milions i mig de retuits, en concret, porta ja, i també més d'un milió, 200 mil, favorits, marcats. De totes maneres cal dir que la mateixa presentadora va ser qui va penjar aquesta foto a Twitter, on apareix ella, juntament amb Gerard Leto, Jennifer Lawrence... Sí, perdona, va baixar entre el públic, no? I allò que fem de tant en tant nosaltres, fem una foto aquí i tal amb les primeres estrelles de Hollywood. I qui hi havia? Com estàvem dient? Gerard Leto, Jennifer Lawrence, s'ha dit de tu, Meryl Estrit, Julià Roberts, Kevin Spacey, Brad Pitt i Angelina Jolie, Lupita Nayon, i Liza Minelli, tot i que aquesta pareixia més anuncia o umple. Bill Murray no hi era, eh, Oriol? T'ha dit que és el futbol, que és el teu. Com deies, doncs, en qüestió d'hores, l'autofoto s'ha convertit en una de les coses més comentes de la nit, però no ha estat l'únic, que també Twitter s'ha fet ressor de la presentadora a l'oferir pizza a algun dels assistants, Julià Roberts o Leonardo DiCaprio, que aquest últim, doncs, la va rebutjar molt amablement. De totes maneres, a banda de la pizza, la gala també va donar molts més moments i fotografies, que també han originat algun comentari que altre a la xarxa. És el cas de la imatge de Jennifer Lawrence, on apareix Simulan, qui intenta treure l'Òscar, a la guarda d'una ara de Lupita Nayon. Què diu la gent, o què va dir la gent a Twitter sobre aquest tema? Per exemple, Joana Marguella diu el selfie de Ellen Show, que és com es diu ella a Twitter. És el fort Morgie, és de Barack Obama, com la fotografia més retuïtejada. Un altre comentari, és el Javier Carretero, que diu pizza a quatre estacions per a tothom a la gala dels Òscars, 2014. I ja per acabar, el Sandro Pozzi, que diu intent d'arrobament Jennifer Lawrence a l'Òscar, de Lupita Nyong'o. En fi, gràcies, Cristina. De res. Passem ara a la tertúlia esportiva de l'Apenyón del Morró. Saludem ja els nostres titulars, que han estat escafant a la banda aquests primers minuts d'aquesta segona hora. L'Eto Rodríguez i tu, bona tarda. Bona tarda, Jojo. A mi m'agradaria saber-ho, perquè... Arreu menys on ha d'estar. I bé, doncs el comentari... No ho sé, jo m'agradaria saber-ho, perquè darrere o menys on ha d'estar. I bé, doncs el comentari... No ho sé, jo m'agradaria saber-ho, perquè darrere o menys on ha d'estar. I bé, doncs el comentari... I bé, doncs el comentari, l'anàlisi de la gala dels oscars. On era, George Clooney? El tuit, el tuit. I també l'incomensurable Rafacano. Rafa, bona tarda. Primer de tot, saluda el meu fill Hugo, que avui fa 10 anyets. Home... Feliçitats. Escolta, un moment, això està molt bé. Ai, ai, Jordi, molt ràpid. Hugo, està preparat. Està aquí, oi? Hugo, moltes felicitats. Estàs escoltant, si no, ja li passes pel poc aquesta felicitació. Ha fet la majoria infantil. Sí senyor, perdona, és la primera vegada. Ara ja no hi ha voltant res, o sigui, que passa dos dígits. De 2 dígits a 2 dígits, vull dir. Si em veieu una abans i un després, que tots recordarem. Hugo, t'estàs fent gran. Bé, dit això, passem ara a la Tertura Esportiva. Algú vol fer alguna altra missatja de forma personal? Ho dic perquè l'altre dia... Va comentar un dia a Tertura Esportiva. Diu-m'ho de vegades, diu, parlo d'acord, és que no té res a veure. Dic, bueno, penses que és gent que està a casa de tot el dia avorrida i surt un dia de setmana que veniu aquí a fer programes. No sabem que és una Tertura Esportiva, o que és una Tertura Esportiva. Però què vols dir? No m'ho imagino, perdona. Perdona, no m'ho imagino. No m'ho imagino, allús Canut, que, per cert, s'enjustenc, a les Tertúlies que fa de recup, per exemple. Saludo una estació amb un fill que ho fa. No, perdona, que no dic ni que se suprime. No dic ni dolent. No dic ni que sigui bo. És diferent. Encara seran pioners, en alguna cosa, Jordi. Deixa't que d'aquí uns anys potser algun d'aquests ho fa. Perdona, això és innovació, innovació radiofònica, i ens ha anat molt, si no estaríeu aquí. Bé, comencem parlant del Barça, que va guanyar 4-1 al Medià. Aquí el guió tinc apuntat partit dolent. Segona part dolenta. Sí, això anava a dir, a veure comencem ja, però partit dolent. Jo, al partit dolent, el vaig veure dolent. Aquest vaig veure uns quants minuts, bastants minuts, més del que era previsible. A la segona part, que, com diuen alguns enteros, va tenir la pàjada. No vam veure el pilota, però a part d'això, jo vaig veure un partit acceptable. Contra una almeria que es va tancar darrere amb 10 jugadors, que era una fortalesa impanatrable i que era molt i molt difícil. Però era l'almeria, eh? Sí, sí. No, has dit d'acord, no era el valler, però era un partit que es va complicar molt. No? Vull dir, el Barça va tenir moltes oportunitats. A la primera part, el que passa és que... A oportunitats popes, en total partit. Va tenir moltes arribades, perdona, Edu, les dades estan allà. A la primera part... L'Albert es va fer un fart de cagar-la, perdó, s'entran... No que tu no s'entrada bona, eh? Tint, tint, tint, tint, tint, tint, tint, tint, tint... No fa mai una bona, ni Montó i ni Albers, una que fa bona. Allí estava al camp, ets de confessar que vaig escoltar xiulets durant aquests minuts a la segona part, on l'almeria em va fer més de 4 passades seguides, diguem-ho així, i la veritat és que jo em vaig enfadar. A veure, ets pensar que tampoc, no sé, hi ha poca paciència, la gent no sé què espera. Jo no sé què espera la gent que va al Camp Nou, i ahir estava xiulant els jugadors durant aquests minuts. Pfff, sisplau, o sigui, jo no vull... No vull saber què passarà el dia que el Barça properament... El dia que ens toca i el veien a la Champions. Clar, és que jo no ho sé, no ho sé, oi, en fi. A veure... A veure, a veure... A veure, a veure, a veure, a veure. A veure el paix del que vulguis. La afició del Barça és una afició... És una afició com tots coneixem, complicada, una afició complicada... Freda. Sí, Freda, però també és complicada. Que si li agafa, per exemple... Com ha quedat la Rafa, què? Freda. Per exemple, l'Àlexis l'ha impassat, ja li van agafar la mida i no van parar de criticar-lo tota la temporada. Per exemple, quan aquest any és el pitxit si de l'equip, molta gent s'ha tingut que caia a la boca. Jo vaig ser d'ascant més al Bar de Fensa, l'Àlexis fins al final, després ja vaig acabar renunciant, però bueno, vaig aguantar bastant. Té aplaudit a l'Estat. Ja es va equivocar, jo crec que no l'hauria d'haver canviat, però això és una altra cosa. Suposo que a lo millor s'ha d'anar a això. Després és una afició complexa. A més, és el Barça, és un equip que aquest nou Barça ja ha diferenciat el de Guardiola. És un equip que pot jugar molt bé, o juga partits realment que no són massa bons. Jo el partit d'aquí no em va semblar un partit de l'altre món del Barça, em va semblar un partit bastant fluix, sobretot sent l'almeria al rival. L'almeria és un rival que no té pràcticament cap argument per plantar-li cara ni al Barça, ni fins i tot ni a l'Espanyol, ja que si som aquí, si ni a l'Espanyol li pot plantar cara. L'almeria és un mal equip, i el Barça, ahir, tenia l'oportunitat de guanyar com hi va fer el rei 1-6-0, fer, com dirien en castellà, un roto al rival, i demostrar que està viu per lluitar per tot. A mi el partit em va deixar bastant truptes. A diferència de la reia, el que és un bon equip i el pot guanyar perquè és un camp que se't dona malament i té jugadors com Grisman o Vela, que saps que dins d'un d'un any o de dos estaran equips importants, l'almeria és un equip que pot estar perfectament a segona divisió i tampoc estaria guanyant, tampoc seria primer de la Lliga, l'almeria. Jo vaig trobar el Barcelona amb molts moments al partit, vaig trobar que va fer combinacions en llocs del camp on és poc productiu el joc. Per exemple, Xavi va fer més passades en la primera part que tot l'almeria junts, però poc serveix si te'n vas al descans guanyant només dos a un. Poc serveix. I on és cert que potser la primera part va ser bastant millor que la segona, però crec que estarem d'acord que aquest Barça pot poder guanyar per molt més l'almeria que ho pot fer. Home, jo mirant ara mateix el resultat de l'almeria, per exemple, va guanyar l'Atleti de Madrid, un 2-0, van patar amb l'Espanyol, ara que ho has comentat, va guanyar el Betis, que això és més fàcil. No, jo només dic una cosa. Ahir em va donar una sensació... No, perdona, a mi em va donar una sensació... Jo no vaig solar l'equip. A part que sí, van ser gens a la taula, 3 o 4 punts per sobre del descens, sembla molt bé. Però ahir era una defensa molt ben organitzada, d'acord que és l'almeria, d'acord que no guanya partits i que d'abans de deu tenir una polvora, però que tenien d'autius darrere, que a part d'unes torres estaven molt ben organitzats i era molt difícil a entrar i les coses com són. Ara, un altre tema és que el Barça, per exemple, que a mi em posa molt nerviós, no xuta, des de fora a l'àrea, vol acabar totes les jugades i finalitzar-les arribant a la línia de gol, fent dos tocs a la mercaderia de gol. Això és un altre tema, però que l'almeria... Va fer un partit molt seriós a darrere. Jo penso que sí, vaja... A mi no m'agradaria i no em sentiria tranquil, veure un partit igual al d'ahir, el dia 12 de març. No em sentiria gens tranquil, jugant contra el Manchester City i jugant com va jugar al Barça ahir. El dia del City... És que et foten un i estàs... No crec que sortin com van sortir ahir. Jo després entraré en detall, però jo no crec que el dia del City... No entra, entra, ara, Oriol. És molt bipolar, el Barça pot sortir perfectament amb la cara dolenta contra el City, i això es patirem, perquè patirem si surtin amb la cara dolenta o pot sortir amb la cara bona i guanyar-li al City bé, perquè el Barça li pot guanyar bé al City o pot patir molt. També de fet, jo crec que amb la cara d'ahir patirem. El problema que jo veig és una mica aquest, que no hi ha un moment de situació, que un dia pot anar bé, l'altre així, i no mantenen una línia per dir-ho alguna manera com potser sí que... Fèiem més amb quan estava el guardiola, en aquest cas d'entrenador. Sí, en aquest cas, sí. Llavors, això, jo crec que de cara a l'aficionat, doncs sí que provoca certa preocupació, no?, en aquest cas. No li donava el premi de la regularitat. I també l'aficionat... Tu pensa Jordi que l'aficionat... El Barça portava 8 punts més que el Real Madrid al final de la primera volta. 8 punts més, i ahir, guanyant 2 a 1, si t'empaten... Imagina't que el Madrid arriba a guanyar, si t'empaten i arriba a la pedra, posa 6 del Madrid. Home, que ha recuperat 14 punts. Jo tampoc no vull veure coses, no, ja. Allà es va patir. Es va patir i van venir moments. Allà el 30 que t'arriba a l'almeria... Perdona, estàvem al minut 35. El Barça continua guanyant només per 2 a 1. Els dos últims gols, el marcador no es reflexa com van al partit, van arribar als últims 10 minuts, això sí que és veritat, i es va patir. I la gent, clar, es va posar nerviosa. És normal, és normal. Va ser un simple toc de tensió a l'equip. També a vegades és bo que hi hagi un toc de tensió a l'equip. Sí que és veritat que potser si haguéssiu l'equip, que ha donat molt, doncs és complicat a vegades, però el toc de tensió li va anar bé l'equip, perquè va fotre dos gols més i va acabar guanyant 4-1. No sé, s'ha de veure. Jo repeteixo, aquest equip pot jugar molt bé i guanyar perfectament el Madrid a la final de la copa i el poc guanyat bé 2-0, o pot sortir de la cara dolenta i patir molt, i patir molt, i patir molt. Jo recordo la temporada passada, ja vaig comentar, que arribar a dalt és relativament difícil, però el problema és mantenir-se de dalt. Sí, no, no, sí, és el que podrem dir en tota aquesta temporada. I no s'equivoquem. No, i trobar la motivació... I no s'equivoquem, el que està fent al Barça és un gran mèrit, és la sisena temporada que està allà, si en quena lliguen, si es lliguen. No s'aporta tota la història allà dalt, però que està clar que porta una de les temporades bastant importants, si hi ha mal Guardiola, etcètera, etcètera. És molt, probablement, el gran problema és que és molt recent l'època de Guardiola, i ja deixem parlar l'Oriol, que s'està aguantant. No, no, jo n'hi he traient. No, no, no, jo n'hi he traient. Està estant ganes, ja. Diferents punts. A veure, primer, d'acord amb el que heu anat dient tots, però jo aniré exemplificant-ho. Ha sortit el tema de les estadístiques, Rafa. Les estadístiques del Barça, la mateixa, són brutals. És l'equip més golejador de la Lliga, amb patata de tamor, amb l'anèdic de Madrid, i pera, pera. Sí, sí, vull dir que... Si parlem de nivell d'estadística, tu, una persona que no mira el partit de Ídio, estic 4 a 1, golejada, una altra vegada, tal qual... Altra cosa són les sensacions. Jo tinc la teoria que jo crec que l'equip està bastant desgastat. A veure, m'explico. Desgasten el sentit de que, primer, tenim un passat massa recent, que és el guardiolisme. I els jugadors són 6, 7 anys més grans, no corren igual que corrien abans, no la remenen igual que la remenaven abans, hi ha un no problema, però sí un fet que els equips ja et coneixen, i tu i noves poc, perquè sempre partesses del toc, el toc, el toc, el toc, i et veu una almeria, et fot el mur darrere, que abans, quan parles de l'època de guardioles, com a puros, hem passat amb la nova, per molt que se tanqueixin al darrere, hi havia equips com un Chelsea o un Inter de Milà, que se'l fotia al darrere o que tancava, i en una contra t'enganxava i et matava, però en partits com els deies sempre acabaves amb bons recursos. Jo crec que ara hi ha certs jugadors que ja no saben per on tirar. Llavors, clar, hi ha un desgaste a nivell d'aquí, que no sap després massa bé quin barça et pots trobar, que és el que dieu, no sap si trobaràs, que et faci una primera part com la d'ahir, que jo la primera part d'ahir, fins al 2-1, inclús després, el Barça va tenir ocasions a punt de pala, per poder marcar goals, que la primera part hauria acabat 4-5-1, o m'hauria estrenyat gens. El problema és la segona part com van sortir, i com a la segona part, nosaltres ho hem comentat moltíssimes vegades, és que com a la segona part d'ahir, ha sortit contra la real societat en copa, en lliga, també de la real. Molts partits que ha jugat aquest any a fora o s'assuna, el Bilbao, hi ha hagut molts partits d'aquest any, i ho hem anat dient aquí tot, que et trobes o un Barça és del principi, o un Barça que et fa una primera part, una primera mitja hora, 35 minuts collonuts, i després no saps per què, d'aquesta manera que no enganxen. Jo crec que aquí, i al punt aquest de desgàs, a nivell d'hòstia, que és el que dieu, fins ara el Barça porta, fins fa dos jornades, 59 partits, 100 líder, els jugadors han treballat d'una certa manera, els equips et coneixen. Jo crec que hi ha un punt de desgàs a nivell dels jugadors. Hi ha un altre tema, que és el tema actitud, que jo crec que aquí el que manca és gent nova. O sigui, sense haver de treure l'àtig o ni l'escopeta i l'escombra i fer-ho tothom fora, no, tampoc es tracta d'això, no seré crític que passi amb el que passi amb aquest equip, perquè aquest equip ens ha donat moltíssim, i jo crec que es mereix un pedestal, perquè molts dels jugadors d'aquest equip ens han donat champions lligues, i la manera que ho han fet ha estat brutal. Però crec que ens hem apropat a una etapa ara, que el que jo comentava, el tema desgàs de jugadors, el tema actitud que potser no és tan promotivat, crec que fa falta una miqueta de gent nova. Aleshores, el passat recent del guardiolisme, que sempre estem pendents, és que amb guardiola... No, jo crec que hi ha un problema, que ens hem de oblidar de guardiola. El Barça, amb guardiola, ja ha passat a la història. Oh, és que el Xavi... Sí, mira, Puyol... Ahir va fer un gol perfecte, però, hosti, ja ha costat set mesos, vuit mesos entrar l'equip per relacions i tot. Xavi, ahir va fer una primera part d'escàndole, que dius, ha remenat més, Xavi. Però jo no crec que estigui dins de l'equip, jo ja he jugat partits així, després. Xavi també descansa més de l'un normal, i Xavi, la primera part que va fer... Tu mateix ho has dit, ha fet una passada. Sí, però va fer tantes més passades. Ell sol que tot l'almeria. La segona part no es va veure, Xavi. Jo crec que hi ha una sèrie de jugadors, que això, un altre dia, ho podem comentar. Però jo et dic una llista, ja, com... El Valdés l'encabés s'en va. Puyol té tots els números que l'encabés s'en vagi. M'esquena, no diuen que també s'en va. O de Japà banqueta, no? Sí, sí, sí. Jo crec que el que fa falta és fer un homenatge que s'almareixen tot els jugadors, aquests que ens han donat tant. I aquest any, jo crec que és un any de veure les venides. A veure què passarà. Has estat... Sí, com el Barça, a veure, és el Barça, i tenen l'obligació d'estar lluitant i competint i tal i qual. Però jo no sé fins a quin cert punt tenen els jugadors i l'entrenador, la suficient d'habilitats o la d'allò, per no motivar-los, sinó per en fotar-los. Jo crec que és un teu motivacional. Jo crec que el partit del citi et tornarà a fer un altre bon partit. Però després et vindrà aquí a saber quin equip i a saber què passarà. És complicat. Dades del partit d'ahir, que deia a vosaltres, la xiula d'aquesta. Jo està al·lucinant. Allà t'agradaria veure com xiulaven els jugadors. És increïble. El que s'hauria de fer més de xiula és començar a animar. És el que va passar després. No ho d'ensats. Anem a animar. No pot ser. Què passarà si una altra vegada tornaran aquí? Es tornarà a treure una altra vegada a la matralladora. A veure, per això hi ha un problema. Jo tinc la sensació que... No pot ser. Tinc la sensació que... És el primer minut i 7 i 14 que no es va cridar en independència. Sí. Molt malament. No, no, però és... No, sí, però vull dir que... Des que es va començar la conya marinera, la independència. Aquest és el moment. Aquesta és l'údic sol que cantava independència. Jo et demano una estadística que la faci qui pugui sobre els minuts i 17 i 14 de les parts primera i segona del Barça. Perquè jo no sé què passa, però hi ha molts partits que justament al minut i 17 i al 18 el Barça ho passa malament. Però no sé si porta mala sort. Sí, d'acord. També portava mala sort la senyera i després és tot una... D'acord, tot el que tu vulguis, però en aquells minuts la gent no està per cridar en independència ni per cridar res. O si està per dir que no per cridar res. És un gés simbòlic, això va combatre també. Vosaltres feu-lo del Harke al minut. I a vegades estem allà, que va marcar i... Per si tothom aplaudeix. Vull dir que, per exemple, l'humanatge... La gent no crida igual a independència, si vas una 0 que 4, 0, un marcador. Però es crida. Hi ha pare amb Carnaval, Carnaval. Què té a veure amb el Carnaval? Jo crec que hi ha massa precipitació per part de l'afició, que necessitem una miqueta de calma, i que aquests jugadors es mereixen, jo crec, o un humanatge. Passi el que passi aquesta temporada. Un humanatge a tots pel que ens han donat. Ara, això no treu, que a final de temporada hi hagi d'haver molts canvis. Molta gent nova. No pot ser que aquest any només hagis portat a Neymar. Jo soc dels Plotat a Martí, no us els defensaré a Muerte, però el defensaré mort, però... Fa falta gent nova, fa falta vidilla, perquè crec que l'equip ha estat molt desgastat a nivell de joc i de gastitud. Jo només volia apuntar una cosa, Edu, si em permets, i és que amb referència a això que deies de jo no sé què passarà el dia a cap, si ahir, ja, amb aquests minuts de pàgara, la gent ja et xulava, jo també penso que aquest Barça, que ens ha donat tot, encara que no guanyi res aquest any, ja sé que això és una utopia, i és molt fàcil pensar-ho i dir-ho, però després, a l'hora de realitzar-ho... Jo no m'enxacaré i els aplaudiré. Sé que hi haurà molta gent que et xularà. Per mi encara t'ha quedat en crèdit. Digue'm un romàntic, no sé, un melangoli, però... Per mi és gent que té crèdit. Jo penso que la gran massa aquest crèdit ja el va perdre l'any passat contra la semifinal del Bayern. L'any passat es va fer una lligata. Espera un moment, però jo estic dient que, en general, la gent que va xular ahir, l'any passat no va xular quan el Bayern es va quedar eliminat. Ara, perquè jo penso que, per molta gent, ja s'ha esgotat aquest crèdit de tots aquests anys. Jo et dic que em sembla que... Jo em sorprèn. L'any passat no es va xular. Com va passar amb el Bayern? Encara veníem arrossegant. A més, és una temporada que va passar amb el títol... I pensa que és un any. Ara estem en un punt que sembla que la mínima ja s'enfons a tot. No, un segon, Edu. Una altra de més, que estem parlant de xiular, xiular i no xiular. I aquest any, que, des que tinguis de... Bé, perdona. Des d'època a Gaspar, crec que és dels anys que mengem el camp. Això és el que anava allà. O sigui, ahir eren 58.900 persones. O sigui, la mitjana d'entrada d'aquest any... Sí, vale, que amb aquesta entrada ombles gairebé tot els camps... No, però espera. Aquest any, a nivell d'efició, s'hauria de fer una autocrítica de... estàs xiulant, però és dels pitjors anys, a nivell de... Sí, horari, sí. Però verà... No, però espera, espera. Jo tinc diverses coses. A l'Índia del que ha dit l'Oriol, per exemple, festa, festa no. El dia d'avui dilluns es treballa a Catalunya. Jo he treballat avui, eh? Excepte alumnes d'escols, es treballa avui. Sóc mestre per volar i avui m'ha tocat treballar a mi, també. Però és un cúmul de coses, jo crec que és l'horari, la festa, també la qüestió econòmica... Espera, no, però espera, horari. 9 de la nit d'un... que era 2 de març, no? Sí. 2 de març. Estic segur que l'última temporada guardiola que l'equip no funciona, hi ha 80.000 persones a l'Estat i veient el Barça. Un 2 de març a les 9 de la nit? Segur. Segur. Segur. I falta que amb l'Almeria hi ha 80.000 persones. Segur. I aquest any... I amb Tito. No, però no se depèn del sentiment. Per l'equip hagin bé les coses o no, s'ha d'animar sempre. Falta emotiva, falta enganxar la gent. Falta enganxar la gent. Jo he estat i probablement el Jordi o l'Oriol també, no ho sé, però jo vaig estar fins al minut norantí pico. Fins al final. Amb el Bayern 3, Barça 0, que ens van fotre l'any passat. Jo sóc tot el partit sencer, jo no marxo mai. Jo porto 11 anys, que pràcticament m'hauré perdut, i no et mantiré, m'hauré perdut potser 5 o 6 partits, en els 11 anys, perquè no m'he saltat pràcticament ni un. I després ja es fomenten el Bono Campler, el Camp, i després tampoc et salveix per res, perquè després no et donen res. I la gent que se'n va abans. Jo em ric sempre de la gent, que marxa abans i espera els gols, i això la passa. La gent està descontent amb el que hauria arribat. La gent està descontent amb el que hauria arribat. La gent està descontent amb el que hauria arribat. També pel tema dels col·lapsos que hi ha després, perquè jo he sortit del Camp Nou, i si vas amb cosa, sempre passa això, Cristina. Hi ha dues maneres, o quedar-te fins i fer alguna vida... Si el partit ha cavest a les 10 h, marxeu una mica abans. Si el partit ha cavest... Però això és tot... Jo he vist molta gent que marxa tant. Uany el Barça com perdi, eh? La gent comença a marxar 5-10 minuts abans pel tema col·lapses. Jo marxo amb patates els col·lapses, sóc igual o no. Teniu que tenir clara. Ser del Barça, a part de la millor que hi ha per a vosaltres, ser del Barça és molt senzill. I gairebé tothom que vol ser d'un equip gran, aquí a Catalunya, és del Barça. No, jo crec que ser senzill, no, jo crec que al revés. Jo crec que és molt complicat ser del Barça. No, perquè tinc molts amics colers, però ser del Barça i defensar que tot està perfecte pot ser molt feliç. Però ser del Barça i saber criticar-lo i saber apuntar on s'ha de millorar i tot... No és tan fàcil. Una aficionat del Betis, per exemple, encara que estigui allà... El Betis està... O sigui que tant que no vagis segona és un miracle. I on pla partits... Això aquí no passarà perquè aquest any... Falta enganxar. Falta enganxar. El Barça és fred. Jo crec que s'ha de respectar com a ells. No, però hi ha... S'ha de respectar l'afició com és. Ara, això no treu que hagi d'haver-hi autocrítica dintre. Si és que Mourinho tenia clar, va veure a teatre de qualitat, i si no li donen qualitat al teatre, no va a la funció de pagar un pastó per veure una merda. És així de clar, el Barça és així. Jo, quan vaig al camp de l'espanyol, ja sé el que vaig a veure. I més igual, perquè vaig a veure el meu equip, i més igual que guanyi o que perdi. Però vaig a veure el meu equip. Si perda, si perda, doncs... A mi em sembla valgonyós. Hi ha 50.000 persones de mitjana una temporada. A mi també. No, sí, sí, que això em sembla valgonyós, perquè després van parlant i la gent va fardar amb el carrer, de molt Barcelona, i després, a l'hora de la veritat, no hi van. A mi són rebent. Però després diverses coses més. Per exemple, tu parlaves de... no sé si d'algun sinistris dolents, perquè l'equip també és capaç, com hem dit, de plantar després. Inicis dolents contra equips, com Getafe, OSA, però després arriba Madrid o arriba Manchester City, o fins i tot l'Atlètica Sant Pata, l'Atlètica Madrid, i realment són partits molt seriosos del Barça. Són partits que aguanta els 90 minuts, i potser no amb el millor joc, potser no traient les millors virtuts, però amb ofici s'acaba guanyant els dos partits i un empat. O sigui que... Mai se'l sap, no? Inicis dolents, el que dic al revés. Jo crec que aquest any... O sigui, Inicis dolents l'ha impassat la tita... La tita? La lliga del Tito. La lliga del Tito, de 100 punts. Hi havia molts partits que van costar molt de guanyar, i que fins al final, o de fora l'àrea, l'últim minut, un xut d'aquests, o que costaven entrar... Xarrar el Granada. Exacte, que costava de guanyar. Jo què veig aquest any, és que hi ha molts partits que comencen superbé, i que la segona part hi ha com una desconexió a nivell d'equip, i cataclac. I són molts partits que ha passat això. Aquest era el meu tercer punt, i és que... Ja va passar l'any passat, per exemple, una 3 contra el Real Madrid, a Copa, a Casa, Perdent, que recorda el 3-1 que es va fotre a la reacció d'Espanya una setmana, l'equip de Guardiola tenia una cosa, i és que un estafleduit i tot això, però es tenia, a tope, tota la tàmpula. O sigui, es tenia en el punt, a totes les guardioles. Ja estem tornant a comparar amb el Guardiola. No és això, però ara el Barça té un estafleduit, però tampoc és tan complicat, s'ha de tindre l'equip més o menys, i ara el Barça té un estafleduit de 50 persones. El pobre Rúmica l'ha enxufat aquest any aquí, el Jordi Roura... I per les gràcies ho estan aquí, vull dir, que, ojo, mira com hi estan, també. A mi em recorda l'any passat això que l'equip arribarà fos a final de temporada, i és que, per exemple, Cesc i Roberto Tejo no han jugat aquest mes. No arribaran fosos a final de temporada perquè hi ha Mundial. Aquesta és l'altra. Hi ha Mundial... Ja veuràs com es jugaran les garrofes als partits de la Champions. Tu veuràs la Barça competir, la Barça competir al Bernabéu, el Baràs competir contra l'Ethi de Madrid. Jo crec que lamentablement s'estan guardant alguns. Però jo tot això li sumo, el que deia abans, el tema d'actitud, que hi ha jugadors que necessiten un parell de calbots per activar-se, altres que jo crec que necessiten sang nova, gent nova per començar a rodar un altre projecte, traient-se del cap al guardiulisme, sisplau, si ens ho hem de treure. I això és una època passada, que per molts jugadors que hi segueixin jugant ara, que els han donat tant, però necessitem escombrada i felicitar-los que hi hagi gent nova. Si ve gent jove... Necessita gent de la plantè i gent nova. Segui jove o no? Jo crec que necessita gent nova per donar una mica de motivació. I l'altra cosa, el tema d'actitud ja està comentat. El tema de joc. Si tu tots els equips, el Barça porta 8 o 9 anys jugant igual. Tu pots jugar el toc però pots jugar de diferents maneres. Jo crec que fa falta alguna cosa més. Perdent 100 milions d'euros. Mira com està malaltia i a la Champions de la Copa. Perdent bastanta... Tenint un déficit de 100 milions d'euros entre ventes i el que compres. Un canvi, per exemple, tu fitxes a Danielo de l'Oport. Sí, i tant. Tu fitxes a Cíñigo Martínez i Humels. Sí, però és jo mai tant. Potser és a Serrano, Pujol, Alves... Sí, Alves l'encaveia. El canvi és a Reus per Pedro. Per diners, per diners en totes les operacions. Però encara que perdis diners... Però és gent de 22 o 23 anys. Reus, que et vingui un jugador com aquest, ja et demostres una intenció. Jo us parlàvem però aquest ja com un gulejador ja bastant ja... Muler, diu el que segurament vindrà. No, però és difícil. Parlaven de Closet, també, però és un... Closet és com un pint. Closet té 30 anys. Closet té 36, 87 anys. No sé, jo crec que hi ha jugadors com... Sí, però la temporada al final que va faltar, aquest davant és entre... Alves. Això és opinió personal, però... Alves, Pujol, Masquerano, Sónc, Pedro, Tello, Afelai... Ojo amb Sergio Roberto. No sé per què fa molt temps que no està jugant aquest any. Cuenca. Sí, sí, per això, per això. Jo crec que hi ha una sèrie de jugadors, Tello, no sé si me l'he sigut, però Tello, no sé si... Tot aquest jugador jo crec que... No, però jo crec que Xavi ha renovat i Xavi l'encabés a l'Alsupendaluxa, que el tindran pels partits importants arreando. Jo crec que a tot aquest... I a Sónc dels que has dit. Sí, sí, no. Tant de bom que des de Sónc, també, perquè... Perquè jo crec que és necessari... Jo crec que fins i tot hi ha una sèrie de jugadors que van fora, i que s'han de portar 6 o 7 fitxatges. No pot ser que en els últims 5 o 6 anys només has portat un parell o 3 de jugadors. No, no és seriós, això. El problema oriól és que l'hem passat bé a fer el mateix debat, i al final va acabar arribant ni mal. Sí, però l'hem passat... Venies de la desgràcia de Tello, venies del posguardiolisme que era molt recent, portes dos anys que ja saps com es juga, ja saps com t'agafen els rivals a nivell d'actitud i motivació, ja saps ara realment què hi ha. A la tarda, que la Cris volia dir algú, Jordi. Cristina, què vols dir? Res, un comentari molt ràpid, únicament, que he preguntat-vos si sou conscients del fet que portar nous jugadors pot tenir avantatges, com això que comentaves, que no coneixeren potser el tipus de joc que poden començar a fer, però porta també un temps d'adaptació... D'adaptació? Tampoc els jugadors com per tot això, per tant també fer un canvi en aquest moment, potser que s'adapten una mica, que comencen a posar jugadors que... No, per mi això és... Això és un comentari de Cristina i una rèplica, eh? Segona, és una rèplica molt ràpida. Mentre es tarda anar a adaptar-se a aquests jugadors, el Barça pot jugar amb Ter Stegen, Adriano, Piqué, Bartra, Alba, Busquets, Cesc, Iniesta, Messi, Neymar, Alexis... I amb els nanos del filial que t'hagin pujat. Amb els nanos del filial, aquests dius s'adapten, aquest tipus. I després hi ha una mica d'adaptació. És que no em fa patir gens. En aquesta línia, si ho pots jugar a la final de l'example. Com a mínim, aquest debat el deixem per la final de la temporada. Sembla bé que hem de parlar de moltes coses, entre altres del clàssic madrileia, ahir, no? De cap moment, però abans... No trapíceo, no trapíceo. I abans no hem de parlar de l'espanyol amb el Rafa Cano, eh? Una setmana més. Hola, hola, hola. Dignosos. Bé, cada vegada que se sent la paraula a Europa, a més, perdona, tu... No, no, no. Tu, la setmana passada... Ho va dir. Ho va dir. Ho va dir. No passa amb el Vilarear. La voz és allà. Vais a dir, veig continent. Bueno, no, no, no. Les paraules estan allà que anàvem. Deixeu-ho, vull, el Rafa, deixem... Tinc una llança a favor del Rafa, perquè el seu espai paura... Parlau més vosaltres que ell. Deixeu-lo, deixa el Rafa aquí. Què? No, per això ja t'ho he dit jo. Potser que ho comença ja, eh? Rafa, a veure, deixa'm dir-te. Primer, un aclariment. Aquesta passada, el Vilareal... Perdó, Vilareal. Va arrosllar, va arrosllar. Va arrosllar, eh? Ha pinudat. A què queda la setmana? Com van? No, no, no. 0-0, un partit avorridot. Bueno... Un parell de... No sé, passa el Vilareal, ja, perquè sí. Sí, és res. Però un puntet, un punt... Ja estima que no siguin tres, perquè el Geta fa molta ràbia. El Geta, ja, quants partits que no guanyava, també? Des del novembre, que no guanyava. Imagina't l'Oriol amb 2-0 contra el Barça al Geta. Bueno, a mi m'agraden molt, perquè... A veure, jo l'hi donaria, que és el tema del Soscar, l'hi donaria com a millòtox secundari a Sydney. Sydney? Qui és, perdona, eh? És un jugador de l'Espanyol. No, és un mid-central. M'agraden molt, Sydney. Sí, sí. Aquest paio el va agafar al Benfica per 8 milions, i està sedit, i aquest jugador de futbol, que se'ls diu Sydney, va venir sedit, però... Però en realitat era una... Un... Venia al pit, sí, el que va passar amb el paquet, venia al pit... Sydney. Bueno, Edu de Batge... El programa hat-trick espanyol va fer un simil molt xulo, que és el tema de les pizzas i de regal les patates, no? Doncs el pizza és la pizza, i la regal de les patates va ser... El Sydney. Per cert, que, segon diu Edu de Batge, les patates molt boníssimes, perquè el tio s'està sortint... El Sydney?Sí, el Sydney. Bueno, en aquest partit va ser el milló. Per això l'hi donem al milló acto secundari. Va tenir 15 recuperacions de pilota, i cert refusos de pilota, sí que... Perdona, Sydney, tenint en compte, mal apunt, aquí, eh? Sydney, en comptes, sí, sí, sí. A part, la traeta, la titularitat, a Raül Rodríguez. És el tercer central de l'Espanyol, ja... Bueno... Amb Aguirre, Aguirre confia més en bé, que... Escolta, l'Espanyol, en què no podries estar ara, perdona? Està de ser en 33 punts. De ser en 33 punts?Sí, sí, està... Uf, falta 9 punts...Adeu del descens, però... 9 punts... El 38, la salvació aquest any? 36, 38, jo crec, aquest any. La dada important que l'ha donat a l'esport, al diari OTV Ocule, sí, diu que després de 26 jurrades i 33 punts sumats, el que diu és que l'Espanyol, tenir possessió, li perjudica, no?, i és una derrota segura, saps? En 26 jurrades, 8 de les que ha tingut possessió, ha sigut totalment, o sigui, tots pàrduts, punts pàrduts. Sí, que l'Espanyol, tenir la pilota, li va al contra. La primera vegada que explica que és un equip de futbol... No, perquè és un joc directe, l'Espanyol juga directe. Per això li costa el Barça, perquè té la pilota al Barça, i l'Espanyol no té la pilota i escolta. Va perdre amb això, amb el tema de possessió, va perdre amb el Villarreal, amb el Jeta, amb l'Elx... Rafa, contra qui jugarà l'Espanyol al pòxim... Amb l'Elx, amb l'Elx. A les 12, eh?A les 12. Quan, això?A cornejar al Prat, el dia 17. Aquest 17, eh?No, diu menja a les 12. Diu menja a les 12, eh? Hi ha partit seleccions aquesta setmana, no?, per dimecres. Dimecres vindrà a Colòmbia, a Tunísia, a les 19 hores, el dia 5, aquí, a cornejar al Prat, amb un preu d'entrada, sí, sí. Bueno, no estarà a Falcao, perquè està al Lacionat, però vindrà a James Rodríguez, del Mónaco, quadrado de la Fiore, o Baca del Sevilla. Amb un preu de 20 euros per... Espanya suba contra Itàlia al Calderón. 80 són a Vip. I a cornejar qui jugarà, dius, perdona? A la Tunísia, sí.Colòmbia a Tunísia. Sí, sí, Colòmbia a Tunísia. Perdona, eh?No, perdona. A l'estadi de l'Espanyol és a 4 estrelles per la FIFA, o sigui, millor estadi de tot el món. O sigui, i per això... Van val 20 euros, val? Val 20 euros, preu d'agradaria, 80 són a Vip. Hi ha molts partits d'aquests de seleccions, que a vegades també juguen al Ministeri o al mateix de l'Espanyol. La dada... Perdona, perdona. A la gent que li agradi el futbol és una experiència. És una experiència. 20 euros, una partita de selecció. Colòmbia, no és el part escoltar el segle. Són dos mundialistes. Colòmbia és el cinquè clasificat del rànquing en FIFA. Són un partigàs.Cinquè clasificat del rànquing en FIFA. No és qualsevol cas, però no és per la resta. A Tunísia, encara, mira, a Tunísia són, doncs, això. 4 Tunisians. Però, bueno, que és 11, perdona. 4 per dir 1 novembre. La dada important que es va complir aquest cap de setmana a l'Espanyol és que va complir 2.500 partits en Giga i és el cinquè el rànquing de la Giga. Molt bé. Hem d'anar matant la secció, ja. I el resultat, sí, sí, ja l'amato. No per sempre, només anàvem. El resultat 0-0 és el resultat més repetit pels pericos en Giga. A casa. Són els primers en el rànquing, el 0-0. Però com a local o en general? A casa. En 185 ocasions. Però, perdona, en 185 ocasions, en quin període? En tota la història de la Giga. És la Giga que més... A veure, pot treure una conclusió. Ara entens per què porten a gent com aquí. A l'Espanyol va inaugurar la Giga de futbol pronocional amb l'Iron, a Sarrià, o sigui, amb un gol de pitoprats. Gràcies, Rafa, una setmana més. Estarem atents a l'Espanyol, a veure com va aquest diu Menja. Bueno, al... Al elch. Que torna a Coromines, el camp de l'Espanyol. Un segon, ja que he començat amb una felicitació del meu fill, el que avui és... La dona, ara, la dona. No, no, no, és més sàrius. He recordat el meu avi que va deixar-nos el dissabte. Molt bé, doncs queda dir, Rafa, per cert que hem de parlar també encara del clàssic madril·leny, l'Atleti de Madrid contra el Rajal Madrid, que no sé si va veure el partit ahir o el va seguir. Edu, Oriol... Que és a tu, va. Perdona, no sé, vosaltres, però la impressió que m'ha donat són dos equips bruts, dos equips, que vaja... Bé, en fi. És que l'Atleti l'entén al Cimeón, eh, amb això. No ho sé, tu, però... Allò, més que un partit de futbol, se me'n va una tan gana, tu. Però és un derby. Diverses conclusions. La Atleti de Madrid està capa caiguda, em sembla. Porta diverses jornades. Jo crec que des que el va guanyar el Madrid a la Copa, està bastant vincutament, ja està una mica a l'espectativa del que passi a la Champions League, i després dic que el Real Madrid és un empat, no és un mal resultat, el Calderón, donant les circumstàncies perquè és un equip molt bonic. Tot i que el Colaveratge és de la Atleti de Madrid. Sí, però com tampoc arribaran, tampoc crec que el Madrid arriba molt semblants a final de temporada, perquè el Madrid està llançat, i l'Atleti que està venint a menys. El Madrid està molt bé, i tot serà dir, el Madrid està molt bé i està molt bé la Lliga, recordem que, com deia abans, li ha recuperat el Barça des del Camp Nou, que no per cap partit. Ara mateix no ho punts, però li portava recuperats 11 punts, i podien haver sigut 14 en aquesta jornada. O sigui, li porta recuperats 9 punts al Barça, d'un moment en Lliga, i està molt bé. L'Atleti de Madrid està venint a menys, però tot i venir-se a menys, que el Madrid ja ha tret una mica, s'ha tret una mica la pressió de sobra. Sí, però jo, per exemple, des del principi de la temporada, fins a... A més, vaig penjar un text del Facebook comentant-ho, eh? Des del principi de la temporada, fins a ell, a les 6 i 50 minuts, jo sempre era fançat que la Lliga era cosa de tres. Sempre, sempre, sempre. Perquè jo crec que aquest l'Atleti de Madrid, que és com el Falcao, el Felipe Luis, amb el Coque, amb l'aportació de Diego, el que han fitxat, ara no amb el Costa, amb Siméone, que, ojo, amb les temporades que està fent, doncs jo crec que un equip realment seriós a optar a una Lliga que aquesta d'aquest any no és tan igualada com la dels últims anys. T'han igualada en el sentit que el Barça i Madrid ja li portaven 50 punts en el tercer classificat, quan estàvem en aquestes alçades de competició. I ara li porten 13 en el Bilbao, em sembla que és el quart, que li porten 13 puntets, o por ahí. Jo crec que la Lliga de Madrid ja és el que diu Zédua, eh? Ja s'ha acabat el Xollo, s'ha acabat la Gasolina. Més que el fet de... Pera 2-0, camp de l'Almería, Pertre, 3-0, camp de l'Ossesuna, empata a casa de Madrid. Aquest era l'any que podien guanyar el Madrid a casa. Sí, fa 15 anys, des del 98-99, em sembla que és, que l'Ardín, precisament, és de l'Espanyol, marcava el gol al Calderón, que ho deien per la tele, que a la Lliga van dir que no guanya on dervia a casa. I ahir, dos a un que et fotien el gol al final, se li acabava la Gasolina. L'Almería, jugant a principi de temporada aquest partit, te'l guanya. Però jugant-lo ahir veus que està de cap a queiguda físicament... Però d'altra banda, d'altra banda... Sí, que el Madrid també està molt bé. Però d'altra banda, vigilem, perquè tots els equips tenen malarratxes, i la Lliga no li queda massa d'aquí a final de temporada, i la Lliga de Madrid està dos i... Dos altres que crec que es ve menys, però... Vigilen, perquè si es dona el cas, el cas estrany de que la Lliga de Madrid arribés a tres punts al Barça a l'última jornada, la Lliga de Madrid guanyant al Barça és campió de Lliga. Sí, però... Jo el veig molt perillós en Champions, a la Lliga de Madrid, però en Lliga jo crec que ja s'ha acabat. I si la Lliga arriba, si el Barça arriba... Si el Barça arriba... Si el Barça arriba, si el Barça arriba... Si el Barça arriba, si el Barça arriba, si el Barça li guanya al Bernabéu, al Madrid, per donar el cas, i arribar a dos punts a sobre a l'última jornada, l'Ètica de Madrid li pot donar la Lliga al seu rival de Madrid, que és el Real Madrid. Però no sé, això ja són especulacions. Això al final... Però firmaríem arribar aquí, no? Ho firmo on sigui, eh? Jo això ho firmo on sigui. A més de que empatana aquell partit, som campiós perquè em col·laboraràs amb el Madrid. I tant, i tant, i tant, això sí, això sí. Bé, escuteu, hem d'anar acabant. Ojo amb el que acabes de dir ara, eh? Ara hi ha dubtem... No, jo no he sigut... Dubtem si caurà segon a l'Espanyol. Jo no he sigut un ràfoc. Deixa'm acabar la tertulia esportiva, i el programa parlant ràpidament d'actiu de poli esportiva, comencem amb bàsquet perquè el Barça i la Penya van guanyar, però el Madrid se'l no. Cauen descents per primera vegada, eh? El Madrid se va caure el descents perquè va guanyar a l'estudiant, sense anar més lluny, i el Barça, la Penya va guanyar bé contra el Valladolid, amb un gran kick say que ha estat l'equip ideal del Quintet i... Us ho van contra el Valladolid, eh? Sí, és veritat que el Barça li va guanyar també als 60, o sigui que és... Valladolid és un equip que, si no fos pel tema econòmic, perquè no baixarà pel tema econòmic, no està últim, em sembla, no? Per tema econòmic, no ho sé, però... A veure, en teoria, clar, de la Lepa... Jo crec que sí, sí és últim sí, perquè de la Lepa em puja en dos. Puja el primer i després del segon, el nove, fan el play-off, el problema és que sempre guanyaven equips, que després, clar, tu per pujar a la CBA necessites 4 milions d'euros, i els equips no els tenien. Es veu que qui té aquests diners és l'Andorra, i l'Andorra és líder de la Lliga Lep, necessita dels sis partits que queden guanyant Nadó i ja són equipes CBE. Per tant, el penúltim, potser, el penúltim es salvarà per a ell, però l'últim jo crec que sí que baixa. Després, el Barça, doncs bé, un gran ule són al final, un triples de púlent tot el dia cap al final del tercer quart, crec, i una victòria molt important s'ha perdut el Barquet Averaix, però millor guanyar. I què, que el Barça, bé, va guanyar? Sí, sí, va guanyar el Barça bé. Bé, ho hem de deixar aquí. Cristina, si la penya del Morro tingués molta, molta audiència, avui què seria Tren dintòpic? Ràdio d'Esber i Isabel Almatú. Molt bé, home, perquè fa 30 anys... Ah, s'ha quedat al Vendrell, que va guanyar la copa del rei. Que no em deixis explicar-ho, perquè allà va fer 30 anys Ràdio d'Esber, i perquè avui l'Isabel ens ha explicat moltes coses de com es va gestar la ràdio, i Jordi m'ha donat una idea, que et llenço un repte des d'aquí, i és que, com ha apuntat que alguns jingles anteriorment es feien cantats en directe, et repto a que, demà, per exemple, facis la sintonia del programa xarxa d'en directe. Això passa per preguntar. Jo he intentat allà de ràpid, però ja veia jo que alguna cosa no t'ho hauríem. Jo el que llenço és que els col·laboradors facin les seves pròpies sintonies de les tertules esportives, per exemple, i la cantin. Jo, jo... Tu i jo sabem que tens una trampa. Cristina, posa en compte amb el que vas proposant. Sí, sí, per allà. En fi, hem d'acabar el programa nois. Felicitats a vosaltres també, que la ràdio haig de fer 30 anys. Sí, sí, a veure, felicitar. Felicitats. També, també. En fi, gràcies a tots per fer el principal programa avui. Gràcies. L'Andrea, el servei informatiu de la ràdio, que ens explica la col·laboració en Justenca, el Roger Consol del Teatre, la nostra convidada, amb 3 persones més, va impulsar ràdides. Ver, fa 30 anys. També, també, la segona hora amb l'Edu Rodríguez. Gràcies, una setmana que ve. Bona tarda. L'Oriol Pespoa, l'Oriol, gràcies. Adéu i Rafa Can, que vagi molt bé, una abraça de forta. Igualment. I a la Cristina, que li diem adeu sense mà. Gràcies, eh, per estar al Twitter i al Facebook. Si us ha parlat Jordi Domena, tornem demà. A partir de la 5 de la tarda, deixem ara amb l'informatiu, Vespre, amb l'Andrea. Bueno, fins demà. Bueno, llavors em quedaré a escoltar l'informatiu, que no m'ha perdut mai. Fins demà. Segueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro. A Facebook, la penya del Morro. Com veu, sou originals de Met. La gent que no va bé, s'ha de fer un joc. Estàs assabentat de la meva existència. De les coses que faig ben volgut, ja ho reconec, que hi faré covard a mi. No és que siguis cada tarda el meu tema preferit. Vostres són les promeses que ningú ja complirà. Vostres les nits que els telèfons no paraven de sonar. Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur. I alguns, quina meravella! I alguns que mai tindràs prou lluny. Benvolgut dient-ho, no em somriure. Que fa sola caminant. I en aquella foto antiga, oblidada en un galàx. Heu parat una furgoneta aprofitant. La vista privil·legiada d'una ciutat. Tu assenyaves l'abssir romànic d'una catedral. I sou joves i forts. I sentiu la de la nitada al vostre davant. I benvolgut, ni sospiteu, que gent com jo... estem esperant. I que simpàtics que s'ho us veu. I quin mal de dia et feim. Ho imagino, ho intento. I t'asseguro que m'ho prenc encara avui. Sense remei, tot tromptol i un segon. Quan un amic em volen fer, pronuncia el vostre nom. Però vull pensar que tot va bé. I que no llores aquells temps que fins i tot el recordar. No saps per què, però estàs content. I vas veient coses pel món. Que t'estan agradant tant. I agraeixes que d'un dels dos em fessiu creix. Amagat, amagat amb mentidetes. Amb dubtes emprenyadors. En cada intuïció pugàs d'una vida millor. Amagat, en som molt joves per tenir res massa clar. Amagat, en no sé què és, però en nena no puc respirar. Ai, ben volgut, que els tants cinc dies et vam fer mal. El meu amor, la meva sort, les meves mans. O el meu dit, resseguint-li la corona, una vegada t'haurà el ben volgut. Que arribar-te ja es vol quedar. Ai, aquests dies no són senzills, la gent com jo, que estava esperant. Ben volgut, ho deixo aquí, que sé que ets un home ocupat. Suposo que és moment de comiar d'ara m'esperant. No haver-te emplenat massa, no haver-se emplat un boig. Que la força ens acompanyi. Adeu, fins sempre sort, però si un dia ens creuem, ja em disculpo que em conec. Perer d'homes seriosos, pararé darrere dret, mentre tu li fas brometa. Veig que en els busques als ment de tu et reivindiques com molt més elegant. Varem a veu i marxarem i em dirà que et veig vell i pas a pas ja estaràs tan lluny. Com el crati, que abans d'entrar a història li tocava el cul. Per rembar amb la contra els arbres del costat d'un institut al pobretz meu. Són les 7, bona tarda. Tot seguit, les notícies de Sant Just. A Ràdio d'Esvern estem d'aniversari. La missora municipal de Sant Just va fer 30 anys, 3 dècades de feina, potenciant la informació local, l'entretaniment i la formació dels col·laboradors i col·laboradores. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies, edició vespre d'avui dilluns 3 de març. En titulars destaquem altres qüestions de la jornada. Ràdio d'Esvern ... Disseptes graverà un lip-dap amb dones de Sant Jos per comemorar el dia internacional de la dona al municipi. El vídeo es gravarà dissepte al matí, a l'exterior del casal de Joves, i l'Ajuntament fa una crida a totes les dones de Sant Jos, perquè si somien. La setmana que ve arrencarà el procés de preinscripció pel curs 2014-2015, i per això les escoles de Sant Jos seguiran els propers dies amb les jornades de portes obertes als pares i mares. Dijous és el torn de l'escola Montserrat, l'institut, i l'escola Antonio Algaró. I la seva es estrena aquest dijous, el primer cicle audiovisual de muntanya, un cicle de projeccions mensuals sobre alpinisme i muntanya. La primera projecció serà el dia 6 amb dels 8B als 8.000 metres. Per l'alpinista, Ferran La Torra. A Ràdio d'Esvern estem d'aniversari. La missora municipal de Sant Jos va fer ahir 30 anys. 3 dècades de feina potencien la informació local, l'entretaniment i la formació dels col·laboradors i col·laboradores. El 2 de març de 1984 van començar les emissions regulars de Ràdio d'Esvern, des de les golfes de Can Ginestar, a través del 98.1 de la freqüència modulada. Carles Prades va dirigir les primeres paraules als ullens de la Ràdio de Sant Jos. Soc Carles Prades, director de Ràdio d'Esvern. Des d'aquí, des de Can Ginestar, des del punt més alt de la casa de la cultura, vagi a tot el veïnat de Sant Jos i a tots els veïns dels pobles, des d'on ens assintonitzen, la primera salutació de Ràdio d'Esvern, la missora municipal de Sant Jos. Han passat 30 anys des de les hores centenes de col·laboradors i de programes i els estudis de la Ràdio, de Can Ginestar i dels nous, just a sota de la Casa de Cultura d'Estranats fa uns 10 anys. Héctor Suriol, director de Ràdio d'Esvern des de fa 15 anys, ha destacat com van ser els inicis de la Ràdio i la feina que es feia des de dins. Hem estat informant des dels micròfons, des de les primeres persones que van iniciar aquest projecte, persones a títol personal, pràcticament desplugues i de Sant Just, que van fer la proposta a l'Ajuntament en el seu dia d'amuntar una ràdio o una missora local a l'any 1984, i la resta de persones que han anat treballant per oferir, com deia, tot aquest servei de formació, d'informació i d'entretaniment. L'alcalde de Sant Jos, Josep Arpinyà, també ha explicat la triple funció social que compleix a Ràdio. La Ràdio d'Esvern ha fet una feina magnífica informant a la població, fent també programes d'entretaniment i fent formació. Molts dels que esteu aquí, moltes vegades, us veuen en altres amisores més importants, i això també té el seu sentit, en hora bona a tota la gent que ha fet possible aquest 30 anys de Ràdio d'Esvern i de sitjar perquè no pot ser d'altra manera que els anys successius hi hagi aquesta missora oberta. A llarg d'aquests 30 anys de Ràdio d'Esvern han canviat moltes coses. Els ènicis de la Ràdio comptaven amb unes instal·lacions analògiques i emissions de ràdio tradicional, de la freqüència modulada. Ara, abans de les noves tecnologies, es fa possible que es pugui arribar a tot arreu a través d'Internet, a través de ràdiodesvern.com, però també gràcies a les xarxes socials, que fan que les notícies de Ràdio d'Esvern siguin un referent informatiu per la gent de Sant Just, ho ha explicat Héctor Soriol, director de Ràdio d'Esvern. A banda de les 3.000 persones qui pugui haver d'amistats a Facebook i més de 800 seguidors a Twitter, sabem que hi ha unes 12.000 consultes mensuals actualment a totes aquestes notícies que genera Ràdio d'Esvern. La Ràdio, des dels primers moments que va existir, ha intentat estar al peu del que no, en aquest sentit de la comunicació, de poder arribar a la ciutadania. Aquest és el nostre objectiu informar a través de tots els canals que estiguin al nostre vas. En aquestes 3 dècades de Ràdio d'Esvern, l'emissora de la Municipal de Sant Just ha passat per bons moments i també de dolents. Ara, la Ràdio ha de fer front a un moment polític i econòmic confús, sobretot, per la introducció de la llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local, aprovada pel govern central. La norma retalla competències als ajuntaments de menys de 20.000 habitants, com Sant Just, i des del consistori denuncien que hi ha serveis públics que estan en perill. L'alcalde, però, ha assegurat que des de l'Ajuntament defensaran aquests serveis. Hem deixat clar que aquest ajuntament, aquest alcald d'aquest govern i la gran majoria dels companys del ple municipal, doncs estan per defensar els serveis públics que ens ha costat tants anys, diguem, de posar-los en marxa i que han donat un servei o estan fent un servei extraordinari per la població i ens trobaran els primers per defensar perquè no pot ser d'una altra manera, només per ser pel respecte de la ciutadania. El director de la ràdio Héctor Soroll també ha parlat dels propers mesos pel que fa Ràdio d'Esvern, assegura que l'objectiu principal és, d'entrada, mantenir el servei. Home, l'objectiu més immediat i més proper és intentar mantenir-la. Econòmicament tenim les hores en just que no està qüestionat aquest servei ni cap d'altra pel fet de poder-se mantenir o no, però les lleis aquestes que s'estan aprovant ara i que poden afectar molt negativament a poblacions com la nostra, doncs intentar passar-les, intentar sobrepassar-les en el sentit de que puguem continuar oferint aquest servei a la ciutadania. Ràdio d'Esvern, per tant, arriba el seu 30 aniversari amb algunes 5 certeses, però amb la seguretat i el compromís que l'emissora i els professionals que la fem possible seguirem el peu del canó informant i entretenint els ciutadans i ciutadanes de Sant Jordi. Mitja en Sant, tots els canals que estiguin al nostre bas. Felicitats i per molts anys. Ara passen 8 minuts de la set de la tarda. Parlem de política municipal, perquè el portaveu de Convergència i Unió a Sant Jordi, Llorenz-Rey, creu que el Tribunal Constitucional tombarà el recurs d'inconstitucionalitat contra la reforma de l'administració local si arriba a acceptar-se a tràmit. El ple de Sant Jordi va aprovar Dijous, somar-se al recurs, que han de recolzar 1.200 municipis de tot l'estat perquè s'accepti a tràmit. Sant Jordi, notícies. Llorenz-Rey apunta que l'acció de Dijous al ple és un tràmit dels ajuntaments per defensar-se de les retallades de competències del govern central. Tot i això considera que el Tribunal Constitucional tombarà el recurs si és que arriba a debatre. Ho ha dit el just a la fusta. El Tribunal Constitucional ha dit que el Tribunal Constitucional