#449 - La Penya del Morro del 10/3/2014

Explique-se'n du de amor Gosto de ficar-la divinhando, que el teu edus reflete Até la hora de vida fica més bonica, no té xoro ni dor Com é bom viver? Agua de beber, beber a ver Que nem água de cor Sí, ojo, ojo, ojo Xilo de querer, camarada É perfume no corpo Que nem água de cor O beber a ver É perfume no corpo, camarada A quem é bem chegada Xoarada A quem chega cansado, bocholada A quem gosta de teio, d'un ventara A quem gosta de chuva, xoverá A quem gosta de lua, de bará A quem quede atlado, xoverá I quem gosta de ver, oliverá I quem en esa peça, xojará Que prensosa de ser Xojará, que terfócum no pecará Agua de beber, beber a ver Xilo de querer, camarada Agua de cor, beber a ver Xilo de querer, camarada Agua de 너무 deuar A quem gosta de ver, d'un ventara A quem gosta de velo A quem llega cansado, batalada A quem gosta de ver el 그리고 A quem llega queㅠㅠ Agua de beber, beber a ver smoothie jazz Clop. 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 12. 13. 14. 13. 15. 18. 29. 19. 19. 20. 20. 22. 23. 25. 26. 21. el judici per la construcció feliada de l'hotel del Palau de la Música, tant l'expresident Fèlix Millet com la seva madreta Jordi Montoll en negat haver cobrat una comissió per la construcció feliada de l'hotel. Millet ha assegurat que era molt medicat perquè fa 15 dies es va trencar el fèmur i només ha respost a la seva defensa. Catalunya Caixa haurà de reedmetre dolçador i jaume amassana o veïn d'anitzar-los amb 600.000 euros cadascun. Així ho dictamina una sentència d'un jutjat de Barcelona que, al fons de reestructuració bancària, l'actual propietari de cada de la Caixa, Janon Setker, recorrerà. El ministre de Fers Exterior Jose Manuel García Margallo afirma literalment que una declaració unilateral d'independència condemnaria que demanaria abagar per l'espai sense reconeixement internacional pels segles dels segles. El cap de la diplomàcia entén que això és molt greu i no encaixa a anvoltar en la Europa Ista dels catalans. Tropes inidentificades obren foc per prendre el control d'un punt militar naval ucrainès a Crimea, sense provocar ferits segons l'agència russa de notícies d'interfacts. Rússia, consolida a posicions amb l'ocupació d'un arsenal, una base de missils i un hospital militar. El Consell de Seguretat de l'ONU es torna a reunir avui a petició d'Ukraine. Continua sense quedar clar què ha passat amb l'avió que dissabte va desaparèixer quan feia la ruta de Kuala Lumpur a Pekín amb 200 pasatgers a bord. Les autoritats malàcies demanen que no es difonquin notícies sense verificar per no destorvar els equips de rescat ni fer patir els familiars. Amb la baixada de la marea, equips de submarinistes de la Guàrdia Civil intentaran entrar a l'interior del pesquet que naufraca d'aquesta matinada davant les costes de Asturias. Se suposa que dins del vaixell hi ha atrapats els cossos dels 6 desapareguts al naufragi. Ja s'ha pogut recuperar dos cadàvers. Hi ha un supervivent al patró del vaixell. Incrementar l'ús social del patrimoni cultural del país i millorar-ne la conservació entre les prioritats de l'agència catalana de patrimoni cultural. L'agència vol provoure la cultura amb bons grans projectes, entre els quals la ruta 1714 i un programa de restauració del patrimoni. Catalunya i informació. I en esports? El vestidor del Barça s'ha tancat i amb confiança. Ho diu Alexis Sánchez, que afirma que lluitaran pels tres títols. El Barça Repdimecres del Manchester City i el Camp Nou, els vuit anys, tornada de la Champions. Pòlas Peregaró superar aquesta tarda a la set, a l'Institut Quirón de Xeus. I a mi li posarà una placa a la clavícula que és refracturada perquè pugui arribar a córrer a 23 d'aquest mes a la primera cursa de la temporada de MotoGP. Mentre estan al campió Marmar quedat més, que no estarà al 100% del debut del Mundial per la seva lesió al Pèroner. Tarda amb sol i temperatures primaverals de nit, però torrarà a fer fred amb gelades a l'interior. Demà a la tarda hi haurà més intervals de núvols que faran que les temperatures quedin una mica més cortes. En directe, a Matíndiz de Sant Just d'Esvern, el 98.0 de la F&M i a tot el món, a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, l'Apenya del Morro. Què tal? Bona tarda, Sant Just i gent de l'Estrenger. Com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de ràdio d'Esvern. Us parla i us saluda Jordi Domena. Gràcies, Jordi. Des d'ara he fet la set, això és l'Apenya del Morro. Avui començarem parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno. Bona tarda, Andrea. A més, també tindrem teatre amb el Roger Cónsul. Història de Sant Just amb el Manel Ripoll a la segona hora. A partir de la ciutat fins a la set, la tertúlia esportiva, com sempre, amb el perico rafacano, l'Edo Rodríguez i l'Oriol Tascual. I el Twitter i el Facebook del programa, com cada tarda, amb la inauguració més especial de la Cristina Vargas. Bona tarda. Bona tarda. Hola, bona tarda. La Penya del Morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro. Comencem, com sempre, però repassant el més comentat a Twitter. Avui ha sigut Trending Topic, Getafe, perquè ha estat destituït l'entrenador del conjunt madril·leny, Luis García Plaza, que serà substituït per Cosmin contra Cristina. Sí, el director ha esportiu el Getafe, Toni Muñoz, i avui, la destitució de l'entrenador, Luis García Plaza, després de dues temporades i mig a la banqueta de l'equip madril·leny. Tot i portat 12 jornades sense guanyar i deixar l'equip amb 15 en posició, Plaza ha assegurat que se'n va disgustat, però amb la consciència tranquil·la. Amb la seva sortida, el nou tècnic serà el romanès Cosmin contra, que va ser jugador del Getafe durant el 2005 fins al 2010, i fins ara era l'entrenador del Petrolil Ployesti. Contra, signarà pel que queda de temporada i per dues mes. L'Andrea Bueno fa cara, com de... El Petrolil. El Petrolil. Sí, Petrolil Ployesti. Què diu la gent a Twitter?No és espanyol, oi? No, no, és romanès. Què diu la gent a Twitter? No la ama. És ella, el periodista de 4?Sí. Diu, se veia venir, Luis García, cesado como entrenador del Getafe, el romano Cosmin contra le sustituirà. ¿Qué os parece?Vale. Un altre comentari, és el de David Sánchez, diu Cosmin contra, que va anar al Petrolil i ara deixa tirat els seus paisans per tornar al Getafe. Elisà, que acaba dient Cosmin contra el nou entrenador del Getafe, era escoltar el seu nom i recordar-me en ell i del Bayern. Grans. Gràcies, Cristina. De res. A la segona hora també tenim un trein d'intòpics esportiu, no? Sí, Florentino. Florentino, pel programa de la sexta de Salvador. En fi, passem a l'actualitat Sant Justenca. La feia vol morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio d'Esfer. Parlarem del procés de preinstitucions escolar pel curs 2014-2015, que començarà demà. I també d'esport local, com el senyor del Lokei Clubs Sant Just, que ha perdut contra el club petit, masies de voltregar, tot i la crida que vam fer-ne d'altres, per omplir la bona aigua d'una suport. En fi, ara en parlem de tot això, però abans parlem de política local i ho fem de la secció d'Esquerra Republicana. Perquè aquest cap de setmana hem sabut que Sergi Seguir repeteix com a cap de llista d'Esquerra Republicana les eleccions municipals de Sant Just, que seran l'any que ve. De moment no s'ha decidit si es tornarà a fer coalició amb alguna altra formació de cara als comissis de l'any que ve, com ara mateix estan amb... Regrupament, perdó, regrupament a Jules per Sant Just. Exacte. L'Assemblea del Partit de Baratificar Sergi Seguir dissabte, després que cap altre militant presentés la seva candidatura, seguir per tant l'únic militant d'Esquerra, que s'ha presentat a l'Assemblea per ser cap de llista dels municipals, per tant serà el número 1 del partit. Tot i això seguirà lamentat que no s'hagi presentat a ningú més. No s'ha presentat ningú més. No, ha guanyat per això. Encara fa, però també l'Assemblea de la Validat. Encara falta més d'un any per... Perdona, seria trist per ser tard, únic... I que la setmana no et belívi. Sí, sí. Al final, Seguir ha estat escollit, com el número 1, encara falta més d'un any per les eleccions municipals del 2015, i al cap de llista ja té alguns objectius definits, com ara guanya l'alcalde de Sant Just, que si no... que en aquestes coses et presentes per guanyar, i si no, com a mínim, arribar als tres regidors del consistori, guanya més pes a l'Ajuntament. I ara, si formaria coalició, ara mateix com hem comentat amb regrupament, que formen Junts per Sant Just, i ha contestat això. És una possibilitat. Jo sóc el capdolista d'Esquerra Republicana. Això no vol dir que no puguem trobar una coalició amb altres forces polítiques i poder fer un grup municipal, com el que hem fet en aquest derrimandat, Junts per Sant Just. Però vaja, és una cosa que sí, que és... Quina pau, no? Sí, però vaja, com sempre... Era molt d'hora. És una cosa que s'ha d'anar treballant. S'ha d'anar treballant durant aquest any. No ho descartem, eh, absolutament. El to, la serenitat de Sergio Seguí. Han posat unes espalmetes i tot allà l'estudi per l'entrevista. Sí, oi? Doncs, per Sergio Seguí, ha dit que encara no s'ha decidit, encara no s'ha parlat de si Esquerra faria coalició amb alguna altra formació, com van fer ara amb regrupament, ara farà tres anys, doncs va sortir aquesta coalició de Junts per Sant Just. Bé, deixem la política local, parlem ara d'educació, perquè demà arrenca el procés de preinscripció escolar pel curs 2014-2015, fins al dia 21 de març, que és quan comença la primavera. Oh, és veritat. Estareu veure el període de preinscripció pel segon cicle d'educació infantil i primària, educació secundària, obligatòria i també centres integrats. Vaja, tot el que es mou. Sí, pràcticament. A Sant Just ha fet tots els nens i nenes que ho demanin, tindran plaça en una escola pública, els que comencin P3. L'Ajuntament està treballant amb la idea que uns 170 nens i nenes poden començar P3 al setembre i, per això, Lluís Montfort, el regidor d'educació, apuntava que tots podrien assistir a una escola publicada a Sant Just si ho sol·litzaven. Per explicar els pares i mares el projecte educatiu de cada escola, els centres han fet les darreres setmanes jornades de portes obertes, el primer enfero va ser Canigó, el centre que ofereix dues línies a P3, per tant, 50 places, disposa de servei de menjador, activitats extrescolars, d'altra banda, l'escola Montseny i, pel curs 2014-2015, compta amb una 15 nada germans. Una de les característiques més destacades és que és una escola verda des de fa més de 10 anys. D'altra banda, l'escola Montserrat ha d'explicar als pares i mares la seva metodologia caracteritzada per potenciar... Com són, com són? Potencien l'habitractor dels nens i nenes en català i en castellà, els grups de treball de matemàtiques i l'aprenentatge de llengües extranjeres. Bé, bé ricut. Perfecte, perfecte. Montserrat ofereix una línia P3, per tant, 25 places. I demà reincan les prescripcions també d'Educació Secundària Obligatòria. L'institut, per tant, oferirà 4 grups a Primer Deso. Per tant, podrà acollir a tots els alumnes provenents de 6è de Primària, dels Centres Públics, del municipi. I els punts forts del pla d'estudis de l'institut són les llengües i les competències digitals. Si voleu més informació sobre els criteris de puntuació en les prescripcions, que, com deien, comencem demà, podeu consultar el web de l'Ajuntament Sant Jos Puncat. Bé, parlem ara gràcies, Andrea, que ve de tema i parlem... S'ha segreït, a la vida no s'ha segreït. Canviem ara de tema d'allà i parlem ara de l'esport local, concretament de l'Ukei Club Sant Jos. Sí, amics, l'altre dia fèiem una crida per omplir la bona aigua. Disapta, a la tarda, a la set, perquè ajudéssim tots en l'Ukei Club Sant Jos, que havia de competir contra el Club Petit Masíes de Vultracà, a la set de la tarda, deu ser una falca èpica, recordo i tot, aneu i aneu i guanyarem, us necessitem 3 punts. Si la gent hi va anar.Molt important. La gent hi va anar, la gent va respondre, el que passa és que no van guanyar el partit. És més, el van perdre. En fi, els locals se situen ara a la cua de la Nacional Catalana, d'altra banda, el Club, per cert, està nominat a un dels premis protagonistes 2013, que això és una bona notícia per la seva tasca a la festa Torreig Joan Petit. En fi, a la fila Bipolaritat, comencem tractant la primera part del Ser, del Ukei Club Sant Jos, que no va poder... Aquesta vegada no va poder ser. Exacte, el Senyor del Ukei... Perdona, que no hi ha res pitjor, hi ha alguna cosa que és pitjor, anar al partit del dissabte d'altre dia? Ser del Barça, també, aquest cap de setmana. Cap de setmana complicat, no?Cat de setmana... Hi ha gent que ho passa molt malament, aquest cap de setmana. D'altres, potser no tant. El Senyor del Ukei Club Sant Jos ha perdut, com deies, aquest cap de setmana dissabte, els locals i situant per tant ara a la cua de la classificació de nacional catalana, perquè va perdre a la bona aigua per 5 a 6 contra el mes dies de vultregar, com deien. Però la derrota d'aquest cap de setmana contra està, d'alguna manera, amb la satisfacció de la recent nominació de la festa, aquí, alegria, optimisme. Home, em fa molta il·lusió, això, home. Em fa molta il·lusió, home, perquè jo sabeu que a nosaltres hem estat molt atents de tot el que feia la festa del tornet Joan Petit contra el càncer infantil, que cada any es fa en un lloc diferent de Catalunya, i el 2013 es va fer a Sant Jos d'Esvern. I atenció, perquè el club just que està nominat a un dels premis protagonistes del 2013. Sí, que els atorga el bloc esportiu d'Ukei Patins a Cops d'Estic. És una nominació que han fet a la festa tornet Joan Petit, la tragena, que es va fer aquí Sant Jos l'any passat, un reconeixement a la festa que van organitzar la fundació amics Joan Petit dents amb càncer i L'Ukei Club Sant Jos. I segons el bloc, l'esperit Joan Petit transcendeix més enllà del fet esportiu de la feina com aplicar a la vida els valors de l'esport d'equip, com ara la solidaritat, el treball en grup, l'esforç, el sacrifici i la lluita per un objectiu. I segons explicar el bloc, qui porta aquest bloc no va poder assistir a la festa concretament, però segons el que li han explicat molts dels assistents, és, de fet, la millor festa Joan Petit que s'ha fet en totes les seves edicions i, per tant, està nominat en aquests premis protagonistes del 2013. Sant Jos! Poca broma que ja sé que tampoc no ens quedarem amb això, però Eric Vidal va ser el padrí. Enric Vidal? Eric, Eric, no enric. I, de fet, moltíssimes entitats van participar, tant en el tornets com l'acte inaugural, en fi, les entitats esportives. Clar, perquè encapçalava l'organització L'Ukei, però hi havia totes les entitats. Moltes entitats de Sant Jos es van involucrar moltíssim i va ser una festa de tot el poble contra el càncer infantil. En fi, Andrea, moltes gràcies. Ja sabeu que teniu més informació del que passa a Sant Jos. Tant a mateix, a RadioDesert.com. I a partir de la set, els Sant Jos notícia i Redicció. Vés per a Andrea Bruno, gràcies. Que vagi bé, bona tarda. Ho, ho, ho, ho, ho, ho, ho. Bé, i no deixem els riures falsos, perquè en aquests moments, amb el Roger... No, a veure, a veure... A veure, Cristina. He dit que... Però no era fals el meu, és Jordi Sadri. No era que no era fals. Ho, ho, ho, ho, ho. Ho, ho, ho, ho. A veure, aquest... Fa enrici de l'heràpia o no? No, sí, ja està sent la... Perdona, el guàfer... Ai, que t'agafes el tonto. Això és una vegada, Paco Moran i Joan Pena. El guàfer, trici de l'heràpia, alguna vegada, de l'estudi? No, m'agradaria molt. Ara el Roger farà ràpidament. La gent a casa pot fer risoterapia a casa. Jo no ho he fet mai en directe, però si m'ho dius a ser, fa fer-ho. Poseu-vos davant d'un mirall. Sí, davant d'un mirall. Perdona, jo ja no puc mirar. Escolta'm. Poseu-vos davant d'un mirall i rieu. Em quedaria així... Ha, ha, ha. Rieu, rieu així. I després, si us fa riure la imatge que veieu fent... Ha, ha, ha, ha, doncs ja millor. I si no... I si no... No, gràcies, eh. Pruebem-ho. 1, 2, 3. Ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha. Ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah. Prou, prou. Bé. Afli, és tot, Tària. Escolta, s'ha agrupt el programa ara, pensant que estem sonats. I no és veritat. No s'equivocaria, caigues... Això és risoterapia, que està sent complicament comprovat, que va bé perquè llarga la vida. En primes estàs més content. Per cert que... Mors menys. Mors menys. Ja estàu? Sí. M'hauríem de posar per la velocitat. I tornem d'aquí un... Tornem d'aquí uns moments amb el teatre. I aquí, que ningú... És la nit dels ingressos. Gràcies. Tornem d'aquí uns moments amb el teatre. Gràcies. L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe els dos anys. Els seus pares van morir. I ell va patir un traumatisme crènic i encefàlic. Van morir per culpa d'un cotxe que anava contra il·legció. Faig fer una adaptada de primària. Perquè no faig el mateix nivell que els altres, perquè no arribo. Hi ha la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Amigues, amics, Radio Desverus ofereix el programa a l'audició en nous continguts i en més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, com la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar als dilluns de 8 a 9 del vespre o als dissabtes a les 9 del matí. Us esperem. Connecte-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell d'est. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. Soc Agustín Arribas, soc del graner de Sant Just, i envio una salutació a tots els ullens de Sant Just i també a la penya del Morro. Desenobles, per la penya del Morro o del Morro. De ràdio d'Esvern, pot potenciar el comerç local i agraïns-hi aquesta feina. Hola, penya del Morro, soc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adéu. La penya del Morro cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. 5 i 21 de la tarda, per la penya del Morro. Moltes gràcies per escoltar-nos el 98.ufm també a través de ràdio d'Esvern.com. Deixeu-me comentar, que abans de passar a la secció de teatre amb el Roger, tenim un sorteig d'un sopar per dues persones de degustació. Valorat amb 40 euros. Cadascun a la Torra de l'Areu. Paca Broma, la Torra de l'Areu, que fa poc mesos han canviat els seus gestors. Porten l'empresa culinària Micuit Barcelona, i només cal que per participar truqueu el telèfon de la ràdio, que és el 93-372-361. 93-372-366. Escolta, l'augucació és genial. I el lloc amb aquesta llei d'aquest també. Sí, està molt bé. A més a més, pots degustar en aquest menú un ferrer de foc a Micuit i Kikus, que tanqui de carba el seu format de doble, el croquet de l'escalivada i olives. I això no és tot, al contrari, això no és res, això no és res. La crema de pèsols del maresme i poesia de codornil i bluets de noqui en tempura, ravioli de canard i mango amb salsa de tronja i brots, llum de bacallà, llagostins i wasabi, rellom que en castellà i solomillo de badilla, salsa de cebolletes, bacon i bolets amb risotto, de bulgurà o mencet. Bona cuina! Escolta, amb bon profit, això s'ha d'anar provant. I la gent que no guanyi el concurs, ja t'anaré igualment. Per aquest optimista... Aquest optimisme vol dir que he tuit la torre de l'Areu. No, però hi havia anat, encara no era restaurant. Perquè això era formar part de la família antiga, família de Sant Justenca i noble Modulell. Era can Modulell, o un dels can Modulell. Jo havia anat a fer deures allà. Sí, sí, sí. Me'n recordo, quan jo anava a fer deures. No era la torre de l'Areu, no. Fa gairebé 15 o 18 anys. Això sembla l'espai d'història de Sant Just, amb el menel Ripoll. És el que ve abans. Tu et diuen, el Roger de Teatre, no. És el que ve abans, del menel. 5 i 23, comencem ara, sí, l'espai de Teatre. Teatre! Trobo animat, Roger, avui. Home, és que fèiem molt, fèiem molt que ens veiem. Fèiem 15 dies. Tampoc tant, eh. 15 dies, com va dir aquell, amb tota la vida de la Terra. És un suspir. Avui vols que ens posem nousentistes, no? No, nousentistes, no. Abans ho has dit, nousentistes, i he dit... No, final, nousentistes. Aviam, un nousentista mai podria dir comencem així, amb aquest d'ers que sense voler he fabricat, d'acord? Un nousentista mai hauria pogut dir cosa mala de Don Ryan Jaume. I en canvi, Pitarra, que és el gran protagonista d'aquesta secció d'avui, va dir que era un dat pel cul. Perdona, perdona. O que l'havien donat pel cul. Ai, perdó que n'hi ha. Però què dius, Roger? La segona obra de Pitarra. Avui, tema principal, a la penya del Morros, que és la secció teatral, doncs s'ha de fi de Pitarra. Jo recordo que Pitarra va néixer l'any 1924, i és un català universal que s'ha de recuperar. Ha durat molt de temps, ha fet moltes coses per la cultura catalana, i està bé que ho llegeu enlloc tal com es mereix. Exacte, perquè fins ara què té, què té? Hi ha el monument aquell al final de la Rambla, que la gent passada allà... És el monument aquest al final de la Rambla, que poca cosa... Els coloms, els coloms s'hi caguen, i els borratxos i els turistes hi seuen, però el nom ja quasi venís veu. I en canvi, després de 15 o 20 anys del teatre nacional de Catalunya, doncs mai havia arribat el gran, o d'un dels grans renovadors del teatre català, del segle XIX, al Teatre Nacional. I escolta'm, va començar la setmana passada, allà al Teatre Nacional, aquesta archi anunciada, secció de... o temporada piderrenca, al Teatre Nacional, i va començar amb una gran, gran conferència del senyor Xavier Albertí, on ens va dir que gràcies a Pitarra ara es parla català a Barcelona, per exemple. Perquè abans de l'esquella de la Torratxa, que va ser el gran èxit, segona o tercera hora de l'emparadès, perquè tu, Jordi, em consta, em consta que la vas veure. Sí, vaig anar al Teatre Nacional, al Teatre Nacional, a veure la... Salat Allers, eh? Faran entre Pitarra, però faran entre la Salat Allers. I només tres dies. Jo suposo, més a més, que si algun d'aquests amuntatges que hem fet aquest any, està realment molt bé, i va molt bé de públic. I això, l'any que ve, aposto, que l'any que ve, el obrem a la sala. Bé, en aquest cas, efectivament, l'esquella de la Torratxa, per la companyia Egos Teatre, que no és la primera vegada que em sorprenen el món del musical, perquè ja porten molts anys, és elèctric, ròdic, ròric, ni saga malaïda, que va triomfar tant, en fi, torna a aquesta vegada al Nacional, perquè ha fet molts musicals allà, en petit format, tipus infantils, etcètera, i van rescatar aquest text, que, si no ho tinc malentès, em sembla que era del 1900... Diguéssim que 60... 150 anys. Em sembla que és el 45, més o menys. 1845. 1845, més o menys. I molt divertit, eh? Ves, us ho han currat molt, vaig riure molt, i molt bé, està a ple del Teatre, a més a més, a 6 euros la funció, eh? Ostres! És aquesta política del Xavier Albertida, dir, bueno, és una cosa que realment no programem un mes, sencer, programem només a la Salatallers, perquè és un experiment, i si va bé, doncs ja veurem quines llargades tindrà, perquè igual, comença la Salatallers, però si està molt bé, igual el veiem al Romea, i estaria molt bé que Pitarra tornés al Romea, perquè gràcies a Pitarra el Romea es va fer gran. I abans he començat una mica d'explicació, però ja he dit, això ens ho va explicar, el senyor Xavier Alberti, director flamant, del Teatre Nacional de Catalunya, del 1845, d'acord?, el 9% 9% de tot el Teatre que es feia a Barcelona era en català, vol dir que el 91% era en castellà. Dos anys després, abans he estrenat l'esqueria de la torratxa, abans l'he portat en primer una companyia d'aquest d'afeccionats, que es deien al segle XIX, d'aquest català que es parla avui en dia, que sempre deien a les capçaleres de les obres, del Pitarra, primer en una companyia d'afeccionats, després a l'èxit que va tenir això. El van portar en una companyia de professionals, el van portar al Teatre de l'Odeon, i a partir del Teatre de l'Odeon, on van repetir, només feien els dimarts, els dimarts es fan català, la resta de la setmana es fem la programació en català. Gràcies a l'èxit, va passar a fer més d'un dia en català, primers dimarts als dijous, més d'una setmana en català, i després, sobretot del gran èxit, va venir quan em va venir a l'estiu, i hi havia el passeig de gràcia, antigament, el passeig de gràcia, quan encara no hi havia ni aixample, gairebé us estava construint, més o menys, hi havia tot d'envellats, on feien sarsueles, i el gran èxit de l'esquire de la turatxa va venir aquí, que va emplanar, va emplanar gairebé tres mesos, de cada dia, cada dia, cada dia, cada dia, funció, i a partir d'aquí, dos anys després, el 85-90% del teatre que es feia a Barcelona era en català, i la resta en castellà. I això ho devem a Don Frederic Soler, a Don Frederic Soler, àlias, Serapi Pitarra. Fisteu parlant molt de Pitarra, però no sé si hi heu repassat els seus origens. Ho dic perquè... Pitarra va tenir una infància una mica desgraciadeta. Exactament. Va ser fill d'un fuster del barri de la Ribera, de Barcelona, orfa de mar, els tres anys, i orfa de pare, els nous, els nous anys, no els nous pares. Bueno, el seu ancla, el Carles Obert, era privatari d'una rellotgeria al barri Gòtic de Barcelona, que es deia La Cull, La Cull Tic-Tac, com m'acordo jo. El Frederic va deixar a l'escola els 14 anys, massa d'hora, per gust, i per fer-se cara de la botiga després de la mort del seu ancla, i va acompatxar el treball de rellotger a La Cull Tic-Tac, amb la seva afició pel teatre. Senyor Domènec, només una punt. Aquell restaurant encara avui ple de turistes. Se n'hi diu Can Pitarra. És allà on hi havia la Julleria, i rellotgeria La Cull Tic-Tac. La Cull Tic-Tac, sí, sí, sí. Va començar a fer els penitos teatrals, els... Vinc de l'Arxum Municipal, i ho porto aquí amb tot de fulls. Lloca els 15 anys i va debutar com actor en una companyia de faccionats, no aficionats, no. Aficionats! I se n'ha fet popular en els cercles artístics, com actor còmic, i poeta. Feia monòlegs, monòlegs del Club de la Comèdia, els centres i altres. Deien que era un gran actor, se l'ha fet Pitarra. Després no s'hi va agredir gaire, i van començar amb aquestes companyies de faccionats a la rebotiga, la famosa rebotiga de Pitarra, a darrere del Tic-Tac, jo de la Cull Tic-Tac. Ah, sí, sí, sí, sí. La rebotiga de la rellotgeria van començar a fer-se les reunions informals, entre elles trobaven artistes i joperescriptors de l'època, com... A punt de nen, que et veig aquí despet. En Sam Clavé, valentil mirall. Escolta'm, en Sam Clavé... I plantil mirall i Josef Dorrilla, que és el del Don Juan Tenorio, eh? Gràcies per... gran amic de Pitarra, eh? Moltíssimes gràcies. El meu avi, el meu avi. Ja ho sabeu tot, això. En fi, eh... alguna... A mi m'agrada, perquè el Solàfi Pitarra que és el gran... o sigui, coneixem tot el seu nom, coneixem tot el que es diu Frederic Soler. No tothom coneix Pitarra. Bueno, però tu saps que Pitarra et sona, et sona del teatre de cafè, en abans i aquestes coses, no? Pitarra, Pitarra. Però en canvi ningú l'ha fet. Saps per què el coneixem? Per què? Perquè les companyies a Maters, que l'últim dia que ja vaig estar amb aquest estudi d'aquí, a Maters de Catalunya, és qui l'han... m'han tingut a la nevera, com si diguéssim, no? L'han tingut allà. I per això, que tot això de Pitarra ve per aquest programa que fan amb el TNC, que durarà fins al Juliol, de cop. Perdona, un altre punt, jo també tinc punts. Mai s'havia representat Pitarra, el TNC, per exemple, com agrada, eh? L'última vegada, que un teatre públic havia representat alguna cosa al TNC, a part del lliure, que es deia Amunt Pitarra, fa uns quants de la mateixa Xavier Albertí, del 1982. Exacte, exacte. Quan encara havia el cercle... Perdó, cercle dramàtic de la Generalitat. Sí. No es diu cercle. No sé què dramàtic de la Generalitat. El Teatre Romea, quan el Teatre Romea feia aquesta funció de Teatre Nacional, abans que vingués la companyia Flutats, es va representar Batalla de Reines, que ja és un altre Pitarra, perquè Pitarra es pot dir que té dues èpoques. Una, la primera, la que li va venir el gran èxit, que va ser la política, serà la tira social, i després la paròdia, agafava com l'esquella de la Torratxa, que és la... no sé què de l'Almodaïna, l'Armúdo Imperquí, l'esquella de la Torratxa... No me'n recordo. La companya de l'Almodaïna. Agafar grans obres de teatre, de cert èxit, i en fotre-se'n. I llavors, amb aquesta campanya de l'Almodaïna, que es parla una mica dels caciques, dels cacics del poder, que és el que va l'esquella de la Torratxa. En una època potser hi ha un home d'èxit, que veia a partir del segon època, quan Pitarra entra al Teatre Romea i se'n fa empresari del Teatre Romea, d'acord? Comença a rebre crítiques, com a home de teatre, li afecten molt les crítiques, li diuen que ha d'anar per aquí, ell vol dir que ha d'anar cap a una altra banda, però... i comença a fer coses potser una mica passades, dramas històrics, no sé què, que gairebé és un deshonor per ell. De fet, Pitarra segurament un dels grans desconeguts, segona línia del Teatre català, i el Teatre Nacional de Catalunya està intentant tornar a posar-lo al lloc que es mereix. De fet, tot això ho diem perquè hi ha aquestes activitats més o menys especials, com per exemple l'esquella de la Torratxa, que hi ha hagut 3 dies ara, el Teatre Nacional de Catalunya, o la conferència que l'altre dia ha de fer, s'havia d'albertir, però n'hi ha una més d'aquest final tan porada? Sí, i tant. Mira, el dia 28 d'aquest mes de març, d'acord, s'hi inaugura fins a finals del mes de juny, per tant, 3 mesos llargs, i el Teatre Nacional no només ha de fer representacions teatrals, crec que jo també s'havia d'albertir, sinó també exposicions. Hi haurà una ruta literària del carrer hospital als jardins, per tant, és això el que explicavem. El seu gran èxit va ser allà, al carrer hospital, al Teatre Romea, d'on ell va ser empresari, però després aquests grans embalats que hi havia, els jardins de passeig de Gràcia. El 2 d'abril, fins al 13 d'abril, el cantador, el cantador. Una cosa també de comèdia de sàtira, d'acord? Però més basada cap a l'edat mitjana, més a més hi ha una mena d'embolica morose, entre un que... Bueno, hi ha hagut un senyor que ha fet cremar o ha fet assassinar una senyora per Bruixa, però aquest està enamorat, hi ha un triangle morose per allà al mig, divertit, divertit. A més, és l'estrena d'aquest nou experiment de la ITNC, l'Institut del Teatre I Nacional de Catalunya, la jove companyia del Teatre Nacional, que s'estrena amb aquest el cantador. Una altra conferència amb aquest cas de Toni Soler, de Pitarra a Polònia. Què fa a Polònia? Fa sàtires? Fa paròdies? Doncs això ja ho feien abans. I llavors ens intentarà veure, això ho va parlar el senyor Alberti, amb aquesta conferència que va fer el passat dijous, el passat dimarts, perdó, que quina línia hi ha entre Pitarra, passant per Capri, passant per una esquella de la torratxa por revista o el patofet revista, passant per la Trinca, passant per... fins a arribar a Polònia. Després, el dia... hi ha el mitjans de maig, un altre obra que es va volgut recuperar, sempre estem parlant això a la sala de tallers, una lectura dramàtica o dramatitzada de liceistes i cruzadors. Liceistes i cruzadors, això s'entén perquè en aquella època hi havia dos grans teatres. Abans que arribés Pitarra i Salanes, doncs el futur Romea, hi havia el Hospital de la Santa Creu, que havia sigut el gran teatre des del segle XVI a Barcelona, que ara com ara el teatre de la Santa Creu va passar a ser el teatre principal, que ara porta el senyor Toni Albà, i el primer teatre estable de Barcelona, però que ella era un teatre que estava només programat amb castellà, i per una mena de... tota la gent afecta la monarquia borbònica. D'acord? I llavors, com que la burgesia a Barcelona hi anava pujant, diu, no, nosaltres també volem ser... tenir la nostra representació uns teatrats per nosaltres, com castellà i de temes d'òperes, i així que agraden els nobles. Els nobles i els burgers tenien dos gustos molt diferents. Van aconseguir fer quin altre segon, el segon teatre de Barcelona, el Liceu. El Liceu, que és el primer teatre, burger després apareixerà. Hi ha un altre esquema, perquè és molt més petit, en el fons, el Romea, com hem dit, Lodeón, i molts altres que han desaparegut. Normalment estaven sempre situats a la Rambla, sempre a la perifèria, perquè la Rambla i el Raval eren la perifèria, llavors, de Barcelona. Allò es va fer gran on van anar els teatres, això va de Ueylo Albertí, a l'altra perifèria que es va dibuixar al Paral·lel. O sigui, el teatre sempre lluny, a la perifèria, als Ravals, a fora de la ciutat. A fora, fora, fora, fora. Per cert, no, anava a dir que estem repassant avui una amiga, la vida de Frederic Soler Pitarra, en honor a aquest rescat, que vol fer el tetra nacional de Catalunya, amb la nova entrada de la direcció del Xavier Albertí, i, de fet, clar, és que a la Pitarra hi ha tantes coses a comentar, perquè per exemple... Un centenar d'obres? Un centenar d'obres, eh. I va morir el 50 llargs, eh, i va començar... Va morir d'un atet d'acord. Exacte. El 4 de juliol del 1895. Però llavors escrivia més una obra per dia, home. Aquí hi ha més d'una obra, si de casa, el més, però sí, sí, sí, molt, molt. A mi que el digui aquella època, i ara després en llegirem un trosset. Ah, sí, que farem teatro. Feiem teatro, avui, feiem teatro. En llegirem... El Belbel ens portarà. On? Ah, no, res, no ho sé. El que diu, el que diu, el que diu. En fi, per cert que mira, el Xalt pregunta en Roger, si haguessis d'actuar un teatre, quin triaries? Uau. Ostres. Mira, a mi m'agradaria molt actuar a la biblioteca de Catalunya, m'agradaria molt per pel lloc. Doncs mira, allà no actuaràs mai. Allà no. I si no en nacional, eh. Jo no només t'havia conegut això, o el diure, hòstia, en aquest lloc. De fet, al nacional jo hi vaig actuar, però el trigiri... Què dius? No ho sé. I quan ens miràvem, ens miràvem d'aquelles cametes, ja vam dir que eren unes cametes, no cal tu no repetir, van dir... Mirem-les bé, perquè em sembla que mai més les tornarem a veure unes coses tan grans, eh. Escolta, què has fet al nacional, tu, nenes? Trifulques de la catalana tribu. Trifulques de la catalana. Això ho va petar, no? Ho va petar, el més que vam estar, doncs mira, vam tenir un 94, 95% de... Escolta, va, deixem el tema... De la catalana part que... No, la culpa és meva per les preguntes al chat. Ah, molt bé. I després una altra cosa, vull dir, perquè aquesta recuperació del TNC, que vol ser molt global, vull dir que s'acaba, hi ha la Universitat de Barcelona, hi ha uns cursos, allò dels juliols de la UB, que són tan arxifemosos, al món dels juliols de la UB, hi ha un curs sobre pitarra, d'acord? I si pot apuntar a qualsevol, ja sigui amb mandel teatre o mandel públic teatral, o historiador de l'art, o arquitecte, perquè hi haurà bons professors, bons professors. I després estàvem el que vam dir, doncs, de la mostra mater. Però és que pitarra, no només va ser un dramaturg, i això també va ser poeta. Pitarra, que se n'enfotia de la gent que havien guanyat, hi havien organitzat els jocs florals, doncs perquè volien rescatar. Perdona, estava molt en contra d'angua. Pitarra estava molt en contra de la renaixença, perquè segons ells eren uns arcaics, uns arqueològics del llenguatge, i de les maneres, eren poc populars, i estaven a un escanys molt... Volia l'èxit, volia que el català es portés, o la seva manera, doncs, com que des de la renaixença, clar, van dir, ui, els jocs florals, aquest pitarra només fa versos de 8 cílebes, no en sap, això és un res. A més a més, s'ha de rediscoverir el vers de pitarra, perquè té unes imatges increïbles. Jo, quan ara farem el teatre, aquest per acabar, ostres. S'ha acabat de dir una cosa. Una cosa! Gràcies. No, pitarra, tot i ser, o sigui, fora dels jocs florals, va guanyar els jocs florals, i va guanyar, va ser mestre en l'Ogai Sabè, què vol dir això? L'Ogai Sabè, que no és l'Oguai Sabè, no? No, no, fora, fora. Si no que és guanyar les 3 flors dels jocs florals, però ho va fer sempre amb saudònims, perquè ningú li digués que és Frederic Soler, aquest no el voto. Doncs els va enganyar, i a l'Anglentina... L'Anglentina... Això, me'n recordo, que hi havia... És del com es diu, el Sant Degor, el senyor. També, és paral·lel... El segle XX, si de cas, però sí que aquesta obra que abans estàvem parlant... dels jocs florals de Camp Prosa, s'han enfot una mica dels jocs florals, com tot bon modernista, que era el Sant Degor, el senyor. I agafa una mica aquesta cosa, aquesta pugna, que hi havia entre Pitarra i els jocs floralistes. Fem teatre o què? Fem teatre i acabem aquí. Posa'ns una música, posa'ns una música així, com a medieval. D'acord, és igual. Aquesta és una música molt medieval piterrenca. I és al principi la sena primera d'aquesta obra que es diu Don Jaume, el Conqueridor, que vull recordar que la Trinca, els finals dels anys 70, va fer una versió amb la Maris Ampera, que és una obra molt porca. Vuit anys serà a les orelles, o de 18. Perdó, jo què sóc, jo què sóc. Tu ets el Fontanelles. Què passa, què som? Jo soc un altre mètode. Necessito una mica saber el meu personal del que ens objectiu. Doncs el Montaner, que és el qui li va escriure les cròniques, el Jaume I, sempre estaran parlant de l'Orient Jaume I, i Fontanelles és un altre conseller. Són dos consellers que es troben just arribats de la campanya de Mallorca. Per tant, Mallorca ja és catalana, el rei Moro ha estat vençut, i música, si més. Perdona, llavors estem a... Mètode 3. Un món medieval i tal que dius tu, no? Està molt bé aquella música. Sí, però tenim alguna cosa així. Vinga, som-hi, som-hi. Mètode... Perdó. Com us deia Fontanelles? L'Oquiguía ens ha... ens ha sigut? Ara ja és un mansos sense esquelles. Ja no podrà dur mai més l'Ocasco, ni la Cullasa. La sort amb això que ens passa, ens ha fotut un bon revés. I vos, que ho aveu sentit, sabeu quin mal és aquest? Xxt! Si em guardessin un secret. Ah, i tant, us ho juro. Està podrit. Què dieu? El Bataveres. Truca'n pot haver estat. El rei Moro li ha anat unes... porcacions coleres. Doncs era dir que el rei Moro va anar a donar Jaume pel cul. Vaig de parlar amb tu del seu rei molt més de cor. Per favor! Oh, bravo! O sigui que... Segons aquesta gran farsa, gran sàtida del rei Jaume... Molt ben interpretada per... Molt ben interpretada per Robert De Niro i Jordi Domena. Escolta'm, però... O sigui, el rei Jaume... No li va lluitar amb el rei Moro. Ah, no? Es van fer mans... i es va comprar millor. Exacte. T'ho imagines que et diuen això? Toc un polític, per exemple. Diu que Artur Mas va negociar a Madrid i en lloc de negociar... va veure un altre amb el rei Moro. Exacte, amb el rei Moro. I mira, i ara és un mascul. Escolta'm una cosa. En el fons, si hagués algun autor que s'atrevi a fer això, seria un autor molt radical. Sí o no? Sí. El mitjà en segle XIX, en Pitarra. Molt bé, doncs... Per això... Aquesta és l'última frase, ja us faria això. Per això el Xavier Albertí va dir que si ara visc a Pitarra, seria votant de l'escup. Ah, sí? Molt bé. I amb aquesta frase... I de les 3 afurcades. Acabem amb la secció, que el Manell ja està aquí empanyant, que no marxem a l'aigua calenta. Però és interessant el que comenta el tema de teatre. Sí, sí. Si fos una altra secció, ja empuixeríem més, però... Parxís. La semana que ve, parxís. Parxís de què? Parxís. Del domino. En fi, escolta, Roger, està fatal. Gràcies per venir i que vagi molt bé a la tarda. Bona tarda, el domino. Dos minuts ja hem arribat a 3.45 de la tarda, i a continuació parlem de la història de Sant Just, un de setmana més amb el Manel Ripoll. Manel, deixem que et saludi, com diu mana. Manel, bona tarda. Hola, bona tarda. La setmana més de fet, avui, després d'haver estat parlant, durant tot el mes de febrer, dels carrers de Sant Just, i la seva història, deixem els 10 carrers restant per la primera temporada, si et sembla, Manel, i recuperarem una secció que també vam iniciar a la temporada passada, que ens va portar a parlar de les escoles de Sant Just desvern, des que en tenim dades, no? Exacte, sí. La temporada passada vam estar fent una mica de repàs al principi de tot, de les mansions que teníem, de escoles o grups escolars anteriors al segle XX, i després ja ens vam començar a centrar en aquelles escoles que al llarg del segle XX han anat existint el nostre municipi, els uents que ens van escoltar la temporada passada, doncs recordaran que vam parlar, per exemple, dels estudis vells, vam parlar de les escoles Carmelites, vam parlar de les escoles nationals, de les escoles de la Teneu, i també del grup escolar municipal, que va ser com una agrupació de totes les escoles que es va fer durant l'època de la Guerra Civil, per tenir tots els nens controlats en un o dos edificis del poble. De fet, avui ampliarem una mica aquella informació que vam donar fa un temps, o serà una mica més o menys el mateix? Serà semblar el que havíem fet la temporada passada, si recordes la mecànica d'aquesta subsecció, d'aquesta partat d'història, que era la primera setmana, explicàvem una mica la història d'aquesta escola en concret, i la següent setmana teníem una sèrie d'imatges que estaven a la misalània número 10, del Centre d'Estudis en Justencs, i anàvem repassant una mica aquelles imatges, el que ens avocaven o el que parlaven, perquè a vegades, d'unes imatges, també ens mostren com anàvem vestitges en aquella època, quin tipus d'escola era, les escoles perroquials Núria, i la segona que ve, amb les imatges, acabarem d'atreure en tot l'entrellet d'aquesta escola en concret. Per tant, avui comencem parlant de les escoles de Sant Just de la seva història, de les escoles perroquials Núria. Quan van ser creades concretament? Cap als anys 1930. Sí, una cosa així. Jo no he colgut una mica abans que començés la guerra civil, perquè en aquesta època, en el poble, ja estava instal·lat el mític i el mossèn Antonino Tenes i el Ives, que en aquella època estava buscant un lloc adient per construir l'escola, que fos l'escola aquesta de la parròquia. Va analitzar diferents territoris, diferents indrets de Sant Just desvern, i finalment va decidir adquirir, encara avui en dia hi ha l'edifici, en el seu moment va albergar les escoles perroquials Núria, el número 100 del carrer Bonavista, per un cost que, quan l'he vist aquí, és d'un idòl, va costar aquell terreny a l'època, unes 100.000 passetes de l'època, i que Just Comprades es van escripturar en nom de... No, perdó, i que el problema que hi va haver amb tot això, d'aquesta compra que estem comentant ara, en torns de la situació del 1930, és que la parròquia aquella època, d'acord? Doncs se li havia restringit molt la capacitat de maniobra, diríem, que havia tingut, i, per tant, en un principi no se li deixa escriturar aquest terreny en nom de la parròquia, perquè en aquell moment la parròquia, doncs, se li havia disminuït dels poders que tenia, i no podia tenir propietats en nom d'ella. Bé, de fet, el desius perroquial es conserva un document, que es recull davant de Notari. Exacte, que recull tot aquest intringuis, i que parla de tota aquesta informació, en aquest document, de fet, concretament, es comenta també que, posteriorment, l'any 34, al cap de... al cap de 4 anys, es va poder legalitzar aquesta situació, i es va crear un patronat escolar, presidit pel senyor Visva, perquè, com que la parròquia no ho podia fer directament, es creu un patronat que serà aquí batllarà per aquestes escoles perroquials Núria. De fet, quina importància té mossèn Antonio Tendres, perquè ens entenguem en tot aquest procés? Doncs, moltes, perquè és, diríem, l'impulsor i la persona que decideix tirant davant aquest projecte, veient aquest primer inconvenient que no podien ser directament propietat de la parròquia i els edificis i el terreny, fa aquest patronat, però també ho fa amb una segona visió, i és una visió que, quan jo he estat investigant i llegint aquesta informació, trobo també molt interessant, que és que creant el patronat aconsegueix que, si mai, qualsevol succesor seu, qualsevol altre mossèn, que és la parròquia, no tingués aquesta vocació o aquest interès, perquè la parròquia tingués unes escoles perroquials, exacte, com que directament no depenen de la parròquia, doncs és el patronat qui decideix pel bé d'aquesta institució, i no només el mossèn i la parròquia. Per tant, va ser un doble joc bastant intel·ligent de mossèn Antonio per que poguéssim perdurar, i van perdurar molt durant el temps aquestes escoles, Núria. Així doncs, el 1932, van quedar fundades les escoles perroquials Núria, a ser la primera mestre encarregat del parc volari, ja n'hem parlat, cinta Amigo Ifon, coneguda ja al poble per la seva estada a les escoles de la Teneu. Coles de la Teneu. Bé, continuem perquè, de fet, hi ha moltes dades, que hi ha els arxius, avui repassant la història d'aquestes escoles. Núria, el 4 d'octubre del 1932 es van inaugurar, i van ser vanaïdes també, no? Exacte, sí, de fet, i sobretot de les seves escoles perroquials, doncs la inauguració coincideix amb el fet que siguin vanaïdes pel bisbe de la diosa en qüestió, i comença amb aquesta educació que donaran aquestes escoles perroquials, i de fet, de les iniciades de totes les escoles, acostumen a començar amb poques aules, des del principi, en aquest cas, des del perbulari, i en el cas de les alumnes vegin creixent, aniran abarcando totes les diferents etapes de l'educació tan primària com secundària de les diferents èpoques. En aquest cas, es comença així, amb dues aules de perbulari, que estan situades a la planta baixa. Vull dir, quan veiem aquest edifici a veure, veiem en diverses plantes, té una primera planta, al principi de l'any 32, aquesta primera planta no existia, només hi havia aquesta planta baixa. Bé, vista la bona collida, que van tenir aquestes dues aules i d'agut a la demanda per part dels pares, els quals veien que els seus fills estaven repentant una molt bona educació, es va plantejar l'iniciativa d'ampliar l'ensenyant-se més enllà del perbulari, no? Exacte, si inicien en aquest moment les obres de gà, una classe pels nois i una classe per les noies, com dictava l'ensenyament de l'època, i això es farà en aquest primer pis, que s'inicia això, aquestes obres, el 1934, i el 1934, que s'acabarà al final de l'any inaugurant aquest primer pis, i per tant, els nens que ja superaven aquesta primera etapa de perbulari amb la cinta de migoi font, estaran a tenir aquesta educació, podríem dir-ne, primària amb mestres, que segurament la gent més gran recordarà on haurà sentit a parlar pels nois, hi hauria Josep Vullíc i la seva germana, Pilar Vullíc, per les noies. Així doncs, el curs 34-35 ja va començar amb aquesta educació infantil que, a poc a poc, va anar formant en moltes generacions, de fet, dels actuals avis en just tanks, els quals guarden en molta estima, si pregunteu a casa o en algun dinar, familiar, a les escoles, Núria, i segurament el vostre d'altres, és possible que en conegui més del que estan dient nosaltres. En fi, parlant d'algunes curiositats, per exemple, la matriculació per aquell primer curs del 34-35, com va anar? Doncs, al principi d'aquestes escoles, però que els Núries, i de fet va ser l'idea que tenia també, m'ho sento nino, en el cap, va ser que fos una educació que no fos unes escoles com malitistes o que només volguessin un cert tipus de població i no pas un altre tipus de població, i, per tant, sobretot en aquesta primera matriculació, no es miraven ni l'estat social de la persona ni el rang social, sinó que l'important era que aquelles aules estiguessin plenes, que els nens revessin una bona educació, inclús, una cosa que m'ha subtat bastant per l'època, sobretot que estem parlant dels anys 30, d'una alumna o alguna família a l'hora de fer la matrícula, veia que no la podia pagar tot de cop, se'ls deixava pagar-la de forma parcial o per terminis, i inclús, en alguns, se'ls rebaixava la cuota que s'havia de pagar, o inclús el propi patronat, o la perroquia va acabar aquells alumnes que no podien acabar d'arribar a pagar el cost total de la matrícula. Per determinar això, suposo que haurien de fer un estudi cas per cas, de les persones que us solicitessin. Vam parlar, ho miràvem en segons les persones dels ingressos que tenien i tot això, és com avui en dia convèn a la ciutat social, però més com ho feien a l'època, però sí, sí, hi havia aquest sistema i era una cosa molt novedosa, perquè altres escoles del poble no ho farien, diguéssim, aquest servei, i més quan aquesta no era l'escola pública, diguéssim, que estava acompanyada o subvencionada per l'Ajuntament, aquesta tenia el seu propi patronat, però tot i així, doncs, també donava aquestes facilitats per poder-hi acabar accedint. Per cert, Manel, estem parlant del curs 34-35, per l'inici de la Guerra Civil, faltaven dos anys. Va repartir alguna cosa a la Guerra Civil? Sí, la veritat és que, com a la resta d'escoles, de fet, això ho vam parlar quan vam explicar el grup escolar municipal, doncs, el moment que ha esclat a la Guerra Civil, doncs, s'unifiquen sota un sol pareig, amb un parell d'edificis, doncs, el que serien tan nois i noies barrejats i diferents edats també, tots barrejats, per tant, no és això, controlats als nens, i també que la majoria de mestres que hi havia en aquestes diferents escoles de tot el poble, doncs, molts d'ells, doncs, han de anar... són cridats a files, algun dels mestres que vam explicar l'any passat, doncs, havien estat cridats a files, havien hagut de deixar els seus alumnes i, per tant, doncs, tot queda durant aquesta del 36-39, tot queda molt difuminat i que veuen afectades, i per tant, doncs, han de parar el tipus d'educació que estaven donant just abans de que s'inicia aquesta Guerra Civil. De fet, passar a la Guerra Civil, ja, el 39, les escoles van tornar a mans de la seva legitima propietària, sense amigó. Sí, és que aquí va haver una cosa una mica curiosa, perquè, clar, durant aquest període, diríem, de la Guerra Civil, com que tot passa per mans del grup escolar municipal, qui, diríem, regeix tot això, és l'Ajuntament, que, sobretot, l'Ajuntament utilitza diferents escoles, diferents edificis, per donar aquesta educació. Jo no sé quin problema tenia entre l'Ajuntament i el sentamigó, que durant aquests anys de la Guerra Civil, va ser una mica apartada dels càrrecs de l'ensenyança del tema del popular en aquest grup escolar municipal i no serà fins després que s'acaba la Guerra Civil que es tornarà a instaurar-se i tornarà a tenir les seves atribucions. Però sí que és veritat que al principi va tenir aquest riferàfeu aquests mesos i aquests menys amb l'Ajuntament i en un principi se la va deixar apartada durant un període de temps. Fem un sal en el temps, ens situem ara al curs 1950-1951, era bé 20 anys més tard d'aquest procés cúmbuls de la Guerra Civil, i segons un follet publicitari, que, de fet, està guardat als arxius perroquials d'aquí de Sant Just, que, de fet, està escrit integrament en català, cosa que ja sobta, perquè estem en ple franquisme en l'any 1950-1951, ens permet el complet el quadre de mestres d'aquell curs. Per tant, tenim, diguem, els mestres que hi havia als anys 50, que aquí sí que, segurament, molts pares hi ha vist, doncs on sonar potser alguns d'aquests noms, no? Exacte, sí, de fet, en aquest quadre 200, d'aquest curs 1950-1951, tenim a Frederic Vinyes i Suai, que era encarregat de cultura general, aquí m'agrada molt perquè distingeixen si la cultura general que ens enganys elemental o és superior, suposo que devia ser com si fos primària o secundari, d'acord? Llavors, a part de tenir aquesta secció elemental, aquesta cultura general elemental, que ensenyava, doncs després tenim com una especialitat, en Jordi Bonet, per exemple, tenia l'especialitat de comerç, ensenyava temes de comerç a aquests alumnes. Tenim també, doncs, a Sintem i Goyfón, que ja havia tornat a ser més després dels problemes aquests que hi va haver durant la guerra civil i va seguir durant molt de temps. L'oli de Pau i Prades? Exacte, teníem a Margarida, Garriga i Cardona, com a auxiliar de l'escola maternal. També teníem a Carolina Catassús, que li han ficat un carrer ara, recentment, a tota la zona de Masluí, com una de les dones injustències il·lustres, era metgesa i era també la que s'encarregava de la infarmeria o les urgències que hi haguessin a l'escola parruquial Núria. També hi havíem un Serrat Sorroc, que va ser mestre de música sulfegipiano durant molt de temps, i per últim, Teresa Fabres i Santxís, que també era una auxiliar que donava temes de tall i labors del hogar, que deien de l'època a les noies. Bé, avui repassant per la història de Sant Just, concretament, fixant-nos amb la d'escoles Núria, que van començar els anys 30, i de fet, quan van acabar, més o menys? Van acabar la setmana que vam d'entrar-hi, perquè ara ens quedem aquí als anys 50, però fins al 1997 van estar donant ensenyament, de fet, quan en entreu a la segona secció, a la segona hora, si li pregunteu a l'Oriol Aviam, va ser un dels alumnes que va tancar aquesta escola, i podrà explicar alguna cosa més de aquestes escoles parruquials Núria. És un tema de la tertulia esportiva, m'imagino que li podem preguntar alguna qüestió sobre aquest tema. En fi, Manel, moltíssimes gràcies, una setmana més per haver-nos acostat a la història de Sant Just al programa, i t'esperem, dilluns, que bé, bona tarda. Adéu, bona tarda. D'aquests moments, connectem amb Catalunya Informació del Vullet General de les 6 de la Tarda, i us recordem que encara sou a temps de participar al sorteig d'un sopar per dues persones, per anar a la torre de l'Areu de Sant Just d'Esvern. Que per cert, Jordi, ja sabem quan s'acaba el concurs. Sí, s'acaba aquest divendres. Ho has publicat a Facebook i us sap que s'acaba divendres. Per tant, encara hi tenen temps, no? Sí, què vols dir, que llavors la gent ja no trucarà. No, m'esquarem que sí, i de moment hi ha 9 persones, no? Correcte, només cal que truqueu el 9332361, Manel, em sap greu dir-te que tu no pots participar. Ja buscaré algú que truqui per mi, no? És l'alternativa que hi ha. Els col·laboradors directes no poden participar al programa, però familiaritzem així. 9332361, 9332361. Mira, per aquí diuen el chat, l'Ernest diu, Manu, jo truco. En fi, bé, doncs truques. La torre de l'Areu és un restaurant. És un bon restaurant. I al final es diu 9332361. Ara ho haurem de fer a la segona hora, això, perquè ara hem de connectar amb Catalunya i informació. Que ara aquest de cop hem d'estar parlant d'altres esports, no? No cal. Esperem que siguin en punt l'asic. Ja parlarem nosaltres del Barça a la segona hora del programa, que estem contents, els col·legis estan contents. Manel, vols quedar-te a tu avui, a tertulia? Molt bona tarda, són les 6 de seguida nova oportunitat a Catalunya informació de saber l'última hora pel que fa a l'actualitat, també l'última hora pel que fa a l'informació viària endavant. Doncs aquestes no es coneixen accidents o avariats que afectin la circulació i de les autorades que hi ha destaquem, les que afecten la B30, Berberà, Santitxut i Sardanyola, Santit nord cap a l'enllaç amb la C58 i la ronda del de Barcelona de Diagonal de Sant Gervasi, Santit trinitat. El judici per la construcció feli de l'Hotel del Palau de la Música, tant l'expresident Fèlix Millet com la seva madreta Jordi Montullen, negat a haver cobrat una comissió per la construcció de l'Hotel. Millet ha assegurat que anava molt medicat perquè fa 15 dies es va trencar el fèmur i només a resposta a la seva defensa. Catalunya caixa a hora de reemmetre del tutor i Jaume Massana o ve a indemnitzar-los amb 600.000 euros que descun, així ho dictamina una sentència d'un jutjat de Barcelona, que al fons de reestructuració bancària, l'actual propietari de Catalunya Caixa hagi anunciat que recorrerà. El ministre de Fers Exteriors Jose Manuel García Margallo afirma literalment que una declaració unilateral d'independència condemnaria a Catalunya a vegades per l'espai sense reconeixement internacional pels segles dels segles. El cap de la diplomacia entén que això és molt greu i no encaixa amb el turne europeista dels catalans. El Ministeri d'Indústria endarrereix l'entrada amb vigor del nou mecanisme per fixar els preus de la llum, passa de l'1 d'abril a l'1 de juny. Les elèctriques reclavaven més temps per afrontar la complexitat tècnica de la nova facturació paraules. Tropes identificades sobre en foc per prendre el control d'un punt militar naval ucrainès a Crimea, sense provocar ferits segons l'agència russa de notícies interfacts. Rússia consolidar posicions amb l'ocupació d'un arsenal amb base de míssils i un hospital militar. El procés de seguretat de l'ONU es torna a reunir avui a Petició d'Ukraine. I incrementar-lo social del patrimoni cultural del país i millorar-ne la conservació entre les prioritats de l'agència catalana de patrimoni cultural. L'agència vol promoure la cultura amb bons en grans projectes, i dels quals la ruta en 1714 i també un programa de restauració del patrimoni. Catalunya informació. El vestidor del Barça se tranquil·lia amb confiança. Segons ha remarcat avui Alexis Sánchez, el Chile ha assegurat que lluitaran pels tres títols i que cal oblidar el mal partit de dissabte. El Giron ha presentat el nou tècnic Pablo Machín, que substituïs el destituït Javi López. També hi ha canvis d'en el Getafe. En primera, el club madrileia ha destituït Luis García Cosmi, en contra, a ocupar el seu lloc com a entrenador. I avui s'han sortejat els aparellaments dels quarts de final de la Copa Doque y Herba, que es disputarà el cap de setmana. En la competició masculina, el Polo jugarà contra el club de campo i legal tindrà com arribarà l'elèctric Sant Sebastià. Els altres aparellaments, Junior Elèctric Terrasa i Taburiente Complutense. I en la competició femenina, Junior Club de Campo, Polo Taburiente, Hegar Arrayal, Societat i Elèctric Terrasa, tenis de s'entendre. Tarda amb sol, temperatures primaverals, de nit però torran a fer fred amb gelades a l'interior, de mala tarda hi haurà més intervals de núvols que faran que les temperatures quedin una mica més baixes. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 3 minuts us parla Andrea Bueno. Sergi Seguí repeteix com a cap de llista d'esquerra republicana les eleccions municipals. L'Assemblea del Partit del Berratificat dissabte, després que cap altre militant presentés la seva candidatura, serà seguir el número 1 del partit. Tot i això elementat que no s'hagi presentat ningú més. Encara falta més d'un any per les eleccions municipals al 2015 i el cap de llista ja té alguns objectius definits. Guanyar l'alcaldia de Sant Just, com a mínim, arribar als 3 regidors al Consistori. D'altra banda, Sergi Seguí ha explicat que Esquerra encara no ha decidit si farà coalició amb alguna altra força de cara a les eleccions municipals, com va fer amb regroupament ara farà 3 anys, on va sortir la coalició junts per Sant Just. Més qüestions. Demà rende el procés de preinscripció escolar. Pel curs 2014 a 2015, fins al 21 de març, estarà oberta el període de preinscripció pel segon cicle d'educació infantil, primària, educació secundària obligatòria i centres integrats. A Sant Just tots els nens i nenes que ho demanin tindran plaça a una escola pública. L'Ajuntament treballa amb la idea que un 170 nens i nenes poden començar p3 al setembre. Per això Lluís Montfort, regidor d'educació, apunta que tots podran insistir a una escola publicada. El període de preinscripció, com deia, em comença demà, s'acaba el dia 21 de març i si voleu més informació sobre els criteris de puntuació, podeu consultar el web de l'Ajuntament SantJust.cat. I ara parlem de Lluquei Clubs Sant Just, perquè ha estat recentment nominat als premis protagonistes 2013. Per la festa torneix Joan Petit, un premis que atorga el bloc esportiu de Lluquei Petins a Cops d'Estick. És un reconeixement a la festa que van organitzar la fundació Amic Joan Petit Nens amb Càncer i Lluquei Clubs Sant Just a la seva tragèna edició. Lluís Montfort, segons el bloc, l'esperit Joan Petit, transcendeix més enllà del fet esportiu per ensenyar com aplicar la vida als valors de l'esforç d'equip, com ara la solidaritat, el treball en grup, l'esforç de sacrifici i la lluita per un objectiu. I això és tot de moment, la informació local tornarà a menys d'una hora més amplia dels Sant Just notícies edició. Véspera, mentre tant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio Radidesvern.com, molt bona tarda. Amigues, amics, Radidesvern us ofereix el programa a l'audició en nous continguts i en més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, com la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar als dilluns d'avui, de nou del vespre o als dissabtes a les 9 del matí. Us esperem. Tornem a la competició. Tornen els gols. L'emoció. I a Ràdio Esvern tornen els juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10, aquí a la ràdio juguem a casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe els dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crènic. Van morir per culpa d'un cotxe que anava contra elecció. Faig fer una adaptada de primària perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que tens que anar, aniria la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Tornem a la competició. Tornem a la competició. 6 i 9 del vespre de la tarda. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició. Tornem a la competició.