#452 - La Penya del Morro del 13/3/2014

per harmonitzar els criteris en la concessió de les beques menjador, però no hi entès en la resolució sobre pobresa energètica. Un creïne reforça la seva seguretat amb la creació d'una Guàrdia Nacional de 60.000, el mas que durarà a suport a l'exèrcit. A Crimer comencen els preparatius per al referèndum de diumenge. Ferrari tindrà un parec temàtic dins de Port Aventura, la firma italiana, invertirà 100 milions d'euros en un nou complex amb atraccions. I la fundació de Tàpies Humanatge, el creador de Happenings, ha d'encap prou, recuperant les accions que ell va deixar i onades en què el públic pot participar. També es faran Happenings fora de la fundació. Catalunya, informació. Esports. Marvard recidnerà dimarts la renovació amb el Barça fins al 2017. Al central tindrà una clàusula de 25 milions d'euros. L'equip s'entrana d'aquest matí per preparar el partit de Lliga de Diumenge contra l'Ossessona després de clasificar-se pels quarts de la Champions. Avui comença la Copa de Futbol Sala amb el partit Barça Dudela, un quart de 10 del vespre, el Marfil Santacoloma jugarà demà contra el Pozo de Múrcia. I la final a 4 de la Champions de Vaterpolo Femení es disputarà la piscina del club Natació Sabadell, de l'11 al 13 d'abril, les jugadores ballesanes, les vigents campiones s'enfrontaran en semifinals al Catània. L'altre semifinal serà Avogliac Meni de Grècia, Imperia i Itàlia. Cel serà bona part del país amb algunes no volades a la costa i el prelitoral de Tarragona. Les temperatures agradables aquesta nit durarà a dur. Temperatures amb un garau negatiu i quatre de positius a moltes poblacions de l'interior. Demà farà sol arreu del territori. Situïrates TV3 En directe, a Matendis de Sant Just d'Esvern, el 98.0 de la FAM, i a tot el món, a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro. Què tal? Bona tarda, Sant Just i gent de l'Estrenger. Com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de ràdio d'Esvern. Us parlo i us saluc de Jordi Domena. Des d'ara i fins a la set del vespre, això és la penya del morro. Bona tarda. Avui començarem parlant de les notícies de Sant Just amb la Carme Verdo. Bona tarda, com estem? Bona tarda, molt bé. A més, també... A mi no, me n'alegro. A més, també avui, el programa connectarem amb Nova York, amb la secció setmanal amb el Sergi Pons. Entrevistarem el Michaela Gell, que és el director d'un obra infantil que es pot veure aquestes setmanes al jove teatre regina de Barcelona. I a la segona hora, a l'espai de comerç local, avui entrevistarem a la Dolors del Copy Flash. També parlarem de llibres amb l'Arnau Cónsul i la Susi Amor han resultat tots els nostres problemes sentimentals. Bona tarda i benvinguts a la penya del Morro. La penya del Morro, un programa amb més Morro que penya. Avui, de mi, penya com ets? I avui, segon dia i últim de la setmana, que tenim a la Laura Camps, el programa connectat de l'Institut de Sant Just, Laura, bona tarda. Bona tarda. Hola, bona tarda, Laura. Què tal? Com va el segon dia? Tens nervis, també, avui o no? Una mica. Avui una mica, no? Clar, era el segon dia. Però, vaja, no passa res. Tens el tècnic tòpic preparat, perquè avui a Twitter ha sigut el més comentat Sevillea Betis i Ludo Goretz València, en l'anada dels buitens de final de la Lliga Europa, no? Doncs sí. L'eurodervi entre el Sevillea i el Betis centra l'atenció de l'anada dels buitens de final de la Liga d'Europa. Si t'acadeu d'entendre els dos equips endeluzos en què no serveix de referència a la classificació a la Liga. L'altre representant estatal, el València, juga al camp del Ludo Goretz Vulgar. Sí, és que és fàcil, eh? Ludo Goretz. El partit del Sánchez Pijuán serà el primer d'ervi europeu entre el Sevillea i el Betis, després del 117, enfrontaments oficials. La maneta de les baixes de pareja, dia... Sí....titsher i bé. Això ho ha d'escriptar tu, no? Un consell, per exemple, un consell. Si veus algun nom complicat, fora. Vale. No l'has d'allegir, després, clar. Mentre que calderón no podrà comptar. Enverdu, Xuli, Nacho, Noça i no, no. Molt bé. Parejo és la baixa més destacada del València, que jugarà a Sofia contra el Ludo Goretz de Razgar. Sí, molt bé. El club Vulgar, que fa 4 anys, jugava a la tercera categoria, va eliminar el ràdio als 700, la final. Molt bé, molt bé, Laura! Laura, Laura, Laura! En fi, sobre aquest tema, què diu la genàtica, per exemple? Ser l'Opera diu, sincerament, en dies com avui trobo a faltar del Nido. La resta de l'any no, però avui sí. Lorena González diu, el cor en palpita, un ritme imperable, a part totes Betis. I per acabar, Leli, que és l'Helena Rueda, diu a Twitter, passi el que passi sempre estarem amb tu, Betis. Quan no ho mereixes és quan més ho necessites. Gràcies, Laura. I ara passem a les notícies de Sant Just. La feia vol morro, cada tarda t'assigues a Ràdio d'Esferts. Bona nit, l'Opera. Bé, parlarem del caos d'aquests moments, perquè la seva entrada a la Teneu no es farà efectiva fins a començaments del curs KB. A més, també parlarem d'Andesa, que em millora la xarxa de subministrament elèctrica Sant Just, però abans de tot això, parlem de Josep Miguel Sebastián, que és el nou president de l'Associació de Veïns de Sant Just d'Esferts. Per tant, ja d'entrada, el nostre respecte i admiració. No pot dir res. Avui a Sant Just, com cal, Josep Miguel Sebastián, nou flamen president de l'Associació de Veïns, ho va aprovar divendres a la tarda, ja fa quasi veu una setmana, l'Assemblea General Ordinaria de l'entitat Sebastián agafa així el relleu de Jaume Rui i manté els mateixos reptes de cara al futur. Sí, i Jaume Rui de fet passa a ser vocal de la junta. L'home del mes a Sant Just, que és Josep Miguel Sebastián, com a president de l'Associació de Veïns. De fet, no és una cara nova de l'Associació de Veïns, perquè ja ha format part de les anteriors juntes. Ara això s'hi posa al cap davant de l'entitat, conscient que amb la crisi també hi ha més feina que abans. De cara als grups anys, manté els reptes que deixen l'anterior i junta, i un dels més destacats, no sé si tenen a veure, és aconseguir instal·lar un desfibrilador a Sant Just. Sí, ja ho hem comentat alguna vegada, que la policia local no té... No té desfibrilador i... Vaja, això és un... No costa tant, no?, un desfibrilador. Bé, això l'hem d'ajuntament, perquè en principi hi havia resposts, que n'hi ha alguns llocs, que la policia li preguntava a l'alcalde. Per exemple, al camp de futbol, per normativa, obligatòria, jo tinc entès que d'haver-hi desfibriladors. A la bona aigua n'hi ha algun. Normalment en llocs on hi ha actes esportives, si hi ha un atac d'acord, o hi ha un parucardia, que alguna cosa per l'estil, es necessita un desfibrilador. La policia local de Sant Just per això no té desfibrilador. Doncs exacte, aquest és un dels reptes que vol aconseguir. També es vol plantejar fer pressió a telefònica, perquè s'uterri algunes línies telefòniques de Sant Just. Ah, molt bé, molt bé. I el canvi de junta de president va ser un dels punts més destacats de l'Assemblea General, ordinària de la susició de veïns de Sant Just, i el tema del transport, que també continuarà una mica lluitant, per exemple, contra els horaris de Mas Lluís, que passen cada 40 minuts, i no sé si hi ha alguna altra cosa pendent, però són les tres línies que ara mateix, des de la susició de veïns, es demana, principalment, l'Ajuntament o qui toqui, perquè telefònica, per exemple, és la companyia de telefons. Molt bé, alguna cosa més sobre José Miguel Sebastián? Podíem escoltar-lo, perquè el ser com una nova personalitat de Sant Just, hauríem de saber una mica la veritat que té. Volem sentir, si vols, el tema del suport dels membres de la junta, que ha explicat una mica tot això. Li hem donat suport, no?Sí. A veure si podem escoltar. No el tinc aquest.No, feina. O sigui, s'han incorporat noves persones disposades a treballar, i jo crec que sí, que es pot fer una mica de feina. Sempre hi ha feina, però, clar, en aquests moments, poder... Tothom treballa una mica més, perquè hi ha molts problemes a la societat, i val la pena, no?, ficar-s'hi. Per exemple?Perdona, ha entrat amb ganes. Sí. Era el que conduia el programa de la Susició de veïns de Sant Just. Sí, sí, sí.A d'aquí la Sant Just, o d'aquí la Ràdio. Perquè ja no hi ha programa de la Susició de veïns. S'han incorporat també a la junta. Potser sonaran Pere Azeitón.Pere Azeitón. I Mercè Figueres. Un aplaudiment per la nova junta de la Susició de veïns de Sant Just. Bé, 5 i 12, canviem d'entitat ara, parlem del cao de Sant Just. La gent del cao. Això no és gràcia. Però també la gent del cao canta. A l'institut, Laura ja no canteu aquests temes, no? Bueno... Ah, sí? Canteu temes musicals d'aquest tipus? No. Canteu alguna cosa a classe, per exemple? No, estem més preocupats per estudiats, examens i tot. Clar, no, ja es veu que sí. En fi, doncs parlem del cao, perquè l'entrada que faran a la Taneu de Sant Just no es farà efectives fins a començaments del curs que ve. No, no, no. No es farà efectiva a començaments del curs que ve. Ah, perdona. La llogues de canviar la música i posar una alarma. Clar, quan es farà efectiva? Si no és a començaments del curs que ve, i aquest juny... Què passarà? Es queden sense local, perquè ara ho explicarem, però la parròquia ja no els hi sedeix o no els hi prorroga el contracte que tenien. Encara s'han d'eniestir moltes coses abans que la grupament escolta s'instali a la Taneu a la seva seu. Que no acabin sota el Pont d'Esplugues, que aviat apuntava el redactor de la penya a la Vall d'Avers. La més important diu que han de reorganitzar l'espai disponible a l'entitat. O sigui, que l'han de fer més gran. La idea... sí, sí, sí, perquè ara m'hi anireu a explicar. La idea de les parts implicades, que el cao tingui la seva seu al local de les seues, però és una qüestió que s'ha de tractar encara en junta. Tothom veu positiva des de la Taneu, l'entrada del cao a la Taneu, però també tothom té clar que les entitats han de tenir el seu espai. L'alçó de l'alçó de la Taneu em sentit vermessiar. A veure, a sobre el cao. El cao, eh, conseller executiu a la junta. A mi sempre hi pensa que majoritària ben cap joc prioritària és el lloc de contestar les seues, però les seues també volia mantenir allà un petit espai per poder donar sortida quan hi ha les activitats que fan el pati. Jo crec que tot això és qüestió de planuts i de cura possibilitats. Jo crec que és fàcil arribar amb un acord. Bàsicament, les seues no vol. No és això. No és això. Jo no vull posar aquí mal rotllo i tal, però les seues no vol. Les seues curcis a la Taneu no vol que el cao entri a la Taneu. No, no és aquesta la resposta, o bé, si vols digueu-t'ho un bo que teva i parla amb les seues, però el que ha dit el president de la Hermàcia és que veu difícil que el cao entri a la Taneu el curs que ve, és a dir, el setembre. Si es va valorant el cos de les obres i analitzant els espais disponibles, ja a finals d'aquest curs, com deies, el cao es quedarà sense els locals de l'Església, perquè en principi ja no els renova la sessió de l'espai que ha utilitzat durant tots aquests anys, i per tant s'ha de buscar com a mínim una solució provisional, si més no, per establir el cao. Per tant, no ens continuen les converses entre la Taneu, seues i cao, per instal·lar l'asseu de l'equipament, en escolta les instal·lacions de la Taneu, també s'ha de parlar amb l'Ajuntament per estudiar com s'habitarà l'espai i per donar acabó del cao, que talment compta amb un centenar de nens i nenes, i 15 caps. A veure, Carme, jo tinc algunes dubtes? A veure. Que vull traslladar, i si algú em sap respondre, sisplau, que truqui a la ràdio. 3, 3, 7, 2, 3, 6, 1. El primer dubte de tots és... i únic de fet, eh? Però si el juny ha de deixar el local de la parròquia i el setembre, segur que no entren a la Taneu, on anirà la gent del cao a partir del juny, juliol, agost, setembre, octubre... Doncs hem de parlar amb el cao i amb l'Ajuntament, no? Clar, aquest és el gran dubte que hi ha ara mateix sobre la taula. No tenim respostes. De moment, no. I en sempre comptes i no obtenim respostes. Ho hem intentat, des de l'Apenya del Morro, però no... Potser trucar, ara, el cao. Qui truca l'Ameria Salvany del cao? Va trucar l'altre dia per participar al sorteig de la torre de la veu. Per acreditar-nos a aquest dubte, no. Moltes gràcies. En fi, tenim alguna notícia més a Sant Just? Crec que sí. Diu que vols parlar de Endesa, no? Endesa. Atenció, perquè aquesta companya electrica millora la xarxa de subministrament a Sant Just d'Esber. Ha sortit 63.000 euros... Són diners, eh? Sí. Han reformat la xarxa de 4 municipis de Barcelona. Estaven que hi cauen 300 euros a Sant Just. De Sant Just hi ha 710 clients d'Endesa que es beneficiaran d'aquesta actuació. De què estem parlant, concretament? Doncs la companya electrica ha substituït 360 metres de cablejat soterrat de 3 línies, d'esplogues del Llobregat, que és més modern i més segur, també. I Sant Just es beneficiarà d'aquesta operació. Per una banda, Endesa ha substituït un tram de línia de baixa tensió de 60 metres, destinant 12.600 euros per dur a terme. I els treballs han durat un mes i mig. S'han fet el cascàntic d'esplogues. En concret, a la vinguda Lluís Company, a la plaça de les Moreres i el Carrer de l'Església. I, d'altra banda, també s'han substituït 300 metres d'un altre tram de línia de soterrat. Aquestes abans formen part del Plan d'Inversions a la companyia electrica de la zona de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per cert, deixa'm recordar l'Audiència que tenim un sortejant marxa per dues persones, per un menú d'acostació a dues persones, a la Torra de l'Areu. Ja tenim 14 participants i per fer-ho, el que ens truqueu al 9-3-3-7-2-3-6-6-1. 9-3-3-7-2-3-6-6-1. Mira, tinc per aquí el menú, que de tant en repassem, crema de pesos del maresme, rabioli de canartimango, llom de bacallà, rellom, que en castellà és solo millor, de badilla amb salsa de sabolletes, bacon i bolets, amb risot, to de bulgur, el manxec, caneló de pinya i crema, el ron, textura de xocolata, que ha fet presso i infusions. I si això no fas prou, he acompanyat de Biblanc Verdejo 2012, a traslegaris del nominació d'origen rueda, Vinegra Vitulia Robla 2012, de nominació d'origen ribera del Duero, que ha arrosat bé en els INAC, i acaba bé en els INAC Vintage. Tot això és el menú d'agostació de la Torra de l'Areu. Un nou menú d'agostació, que comença aquesta setmana, i que per gent il·lesa d'ells i també del programa, sortegem un menú per dues persones, valorat amb 40 euros cadascun. Només que el que ens truqueu, el 9-3-3-7-2-3-6-6-1. 9-3-3-7-2-3-6-6-1. És el telèfon de la ràdio, hi ha 14 participants. Molt bé. En fi, si voleu saber més coses que passen a Sant Just, ara mateix a ràdio desberg.com teniu tota la informació que necessiteu, i si no, a partir de la set, els Sant Just Notícies, edició, vespre. Carme, moltes gràcies. Que vagi bé, bona tarda. Fem una pausa, i d'aquí al moment tornem amb el Sergi Pons, a Nova York, que avui parla sobre l'accident que va passar al barri de Harlem. Esteu fars que us diguin que heu de sentir, que heu de llegir, i que heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Flutho, que ha de dijous a les 8 del vespre, a ràdio desvern, cine, música, sèries, còmics i llibres, per parar un tren baix. Flutho, cultura mà. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilònia. No us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crànio encefòlic. Diuen que havia plogut, conduia el meu germà, ja es veu que va emralliscar i venia un cotxe de cara i un mort i l'altre a casa. Jo vaig fer el que vaig tenir menys culpa, perquè jo no conduia, tant va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo perri no va ser. Sí, podem evitar-ho. Per vei catalana trànsit. Generalitat de Catalunya. 5.22 de la tarda continuem en directe a la penya del Morro de Ràdio d'Esber. Moltíssimes gràcies per escoltar-nos. Connectem amb Nova York. Laura, tu això no ho saps, ja t'ho explico ara, perquè el Sergi Pons, que no els coneixen, no? El Sergi Pons és famós. Però ja fa mesos que viuen a Nova York. I des d'allà... Sí, senyores, em van anar a viure molt i descobrir coses. No sabem si ha aconseguit algun dels teus objectius, però cada setmana connectem amb ell perquè ens expliquin les coses que passen a Nova York. O sigui que allà el tenim. Sergi Pons, bona tarda. Hola Jordi, bona tarda. Doncs avui per desgràcia toca parlar d'una notícia trista que va passar ahir al matí, que probablement ja us haurà arribat els mitjans de Barcelona, els mitjans d'Europa en general. I és que al voltant de les 9 del matí, al barri de Manhattan, de Harlem, que està situat al nord de la illa de Manhattan, hi va haver una explosió en una edifici que ha causat ja fins al moment 6 morts i 74 ferits de causa d'aquest accident veïns de la zona que es troben a prop quan hi va haver una explosió de gas causada per una deficiència en una tovària. Res, si m'estàs escoltant algun familiar... Totes bé, totes bé. I que això va ser un problema puntual, però per desgràcia, una part dels ciutadans, uns conciutadans de Nova York, sí que es van veure afectats per aquesta explosió i ara mateix estan sent molts d'ells atesos a causa de les ferides que ha deixat l'accident. Dic que el barri de Harlem és un barri de llatins, que, per tant, les persones afectades en la seva majoria són llatins, i de fet de les 6 persones mortes s'han identificat 3, 3 dones, totes elles llatines i dues d'elles, el consular mexicà ja ha anunciat o ha fet públic que són ciutadanes en aquest cas dones mexicanes de 43 i 22 anys les que han mort a causa d'aquest accident. La tragèdia es va originar, com diuen, per una explosió de gas, que va indicar l'alcalde de Nova York, Bill de Blas i una conferència de premsa des del mateix lloc dels fets, i s'apunta a una de les causes d'aquest accident a l'estat de conservació dels edificis. Pensem que aquests edificis eren de finals del segle XIX i les tuberies que transportaven el gas, les tuberies que portaven aquest gas que va explosionant, eren de ferro, però podria ser que es trobessin en una estada conservació no suficientment bo. Per tant, molta gent apunta a que s'hauria de mirar de fer una revisió més exhaustiva d'aquests edificis, perquè això no torni a passar. El Departament de Dificis d'Ajuntament de Nova York, que és el que s'encarregaria de fer aquest control. En aquest cas, em sembla que podria tenir algunes deficiències per això hi va haver aquesta explosió que havia de fer, però no deixa de ser un accident, però és que poden passar i no un atentat, com molta gent havia arribat a especular a primera hora del matí, que ben aviat ja es van esveir els dubtes. El que passa és que a Nova York des del 11 de setembre, perdó, de 2001, hi ha una certa psicosi amb el tema dels atentats. Segur que haureu sentit a parlar, si no heu visitat la ciutat de Nova York alguna vegada, o els Estats Units en general, perquè això s'extès molt a tots els Estats Units, hi ha una seguretat increïble. És a dir, trobes militars pel carrer, controls de policia constants a tot arreu, i diríem que hi ha un cert pensament. L'atentat de l'11 de setembre, les Torres Bazones va deixar una certa sensació de por, i no volen que això torni a passar. De fet, fa unes setmanes vaig visitar, per saber el tema de la seguretat, vaig visitar la zona zero, com una mena de monument, que retomanatza a les Torres Bazones, i hi ha dos fonts molt grans fent la forma del que seria la base de les Torres Bazones, i allà sí que hi ha una seguretat molt important. És com un lloc de culte pels americans, i en aquell lloc, en concret, estan molt mentalitzats que no volen que això torni a passar, i volen protegir el seu país. Molta gent creu que Estats Units no han caçat de la millor manera aquells atentats de l'11 de setembre, que van ser brutals, és difícil d'encaçar això, el tema de la seguretat està molt a l'ordre del dia, i per això, quan va haver aquest accident, que al final desamoclar, s'ha demostrat que va ser un accident, van començar a córrer els missatges de telèfon, els tuits, per tota la ciutat de Nova York, espaculant sobre què hauria pogut ser aquest accident de Harlem. Finalment, va ser una fuita de gas que, per desgràcia, ha causat morts i ferits, i en aquests moments es treballa per intentar saber, per intentar identificar les persones que van morir, i per intentar salvar la vida d'aquells que estan ferits i que, en aquests moments, es troben ingressats en un hospital proper a la zona. Doncs això, Jordi, és tan trista que va passar el matí, i ja us haurà arribat a través de tots els convencionats. Ja ho havíem escoltat. Donar una visió, també, de com es va viure aquí, i una mica d'aquesta sensació que hi ha, que en qualsevol moment pot haver-hi alguna atentat, sort aquesta vegada, si sí, i esperem que la gent que està ferida es pugui recuperar més ràpid possible. Molt bé, fantàstic. Doncs veiem la setmana que ve. Fins la setmana que ve, adéu, adéu, adéu! Sergi Pon, tinta Nova York, amb la seva acrònica. Vostè l'havia vist afat, però ara ja ha hagut aquesta explosió. És una desgràcia que passi a aquestes coses, sincerament. De fet, això també serveix una mica per tranquil·litjar la gent que coneixia Sergi Pon, que coneix el Sergi Pon, i dir que està en Nova York. No, tranquil, Sergi Pon està bé i ens ha fet l'acrònica. Bueno, què t'assembla l'acrònica del Sergi? És una notícia trista, perquè ningú li ha agradat l'acrònica del Sergi Pon. Majo. Majo, molt bé. Dos quarts de sis de la tarda, i ja sabeu que la Laura ens acompanya aquests dies amb el programa Connected de l'Institut de Sant Just. Hi ha uns quants alumnes de 4DSol que estan repartits en diferents empreses, i tu, Laura, et va tocar venir a la ràdio per escollir-t'ho? Bueno, jo vaig dir què volia fer... A veure, a mi em considero una persona molt creativa amb molta imaginació. Això vol dir que estàs tot el dia a classe pensant en les teves coses i dir fent dibuixets en lloc de prendre punts? No, no, no. Depèn. Depèn quina classe és, a dir... Jo què sé, en matemàtiques. En matemàtiques sí, en matemàtiques és legal fer dibuixets, jo crec. Sí, bueno, depèn la classe i tal. També faig l'optativa de dibuix, llavors també m'ajuda i tal. Total, que ho vas escollir o no venir a la ràdio? No ho vaig escollir, però quan m'ho vam dir em vaig alegrar molt. O que bé, nosaltres estem molt contents que estiguis aquí i per això he dit que he preparat una secció. I avui vols parlar-nos sobre un fenomen que, a més a més, entre els joves i els senjors, també ha calat fons, que és el WhatsApp. A veure, tu tens WhatsApp? Home, és que ara mateix qui no té WhatsApp? Qui no tingui WhatsApp o tens Telegram, però vaja, encara... Quan WhatsApp va a caure, jo em vaig descargar el Telegram, per si a cas, per si tornava a caure, tindrà una altra aplicació per poder parlar amb la gent. Clar, perquè si no, no pots parlar amb la gent, no? No es pot. A través de WhatsApp, o si no hi ha cara a cara... És que hi fa molt pà, ja. No ho fa molt pà, a futurs o així, la gent no es parla de la cara. Directament s'enviarà missatges. Laura, a l'institut la gent tenia WhatsApp, per exemple. A les classes senceres, que tenen un grup de WhatsApp on estan els 30. A vosaltres també us passa això, o no? Sí, i jo em considero d'aquelles persones que altres hores de la nit, quan no puc dormir, i no sé què faig, grups de 50 persones que ningú es coneix a ningú. Home, home... Això és com una mena de sala de chat, no? Sí, és que jo em diverteixo fent aquestes coses, sincerament. Perdona, tu ets la culpable que hi hagi grups de 50 persones a WhatsApp amb els teus amics, perquè tu els crees. I perquè els crees, els grups. Doncs m'avorreixo i dic, què podem fer? Doncs ens juntem tots a parlar. Ja, i la gent supercontenta, t'obria el mòbil, l'endemà següent, per exemple, amb 500 missatges. 500 són pocs. Però d'aquest parleu, clar, això és la gran pregunta, no? Clar, depèn de quins temes, a veure, per la nit, es parlen de moltes coses. A veure, fins i tot el desabast de matinada, amb el WhatsApp, allà parlant, i a l'institut, si no t'hi m'aventés, cada classe té un grup propi. Us heu plantejat, perquè a Instagram em sembla que hi ha fins a 200 persones a un grup. Us heu plantejat fer tot quart d'això, per exemple, un grup a Telegram? No ens hem plantejat, però això dels grups de cada classe hi va bastant bé, perquè unes deixen els deures d'ec i hi ha deures per demà, no sé què. Ja, ja, les partes per deures, no? L'escusa que teniu preparada ja per dir als pares, que esteu ja... Tenim grup al WhatsApp, al Telegram, al Facebook, també. A tot arreu? A tot arreu. Si no es volen dir coses, és perquè no voleu, realment. Però el que passa és que tu t'has preparat 5 coses dels tuits contactes de WhatsApp que odien que tu facis, no? Jo crec que a tothom li fastidia molt, no només a mi, perquè són coses que et fan molta ràbia. Llavors, la primera seria... La Vanessa pregunta si cara a cara parleu i em diu que no, que només parleu a través de WhatsApp i s'envia fotos i coses així. Avui parlem de coses que molesten del WhatsApp, que tot molesten del WhatsApp. I la primera seria quan la gent o no contesta al WhatsApp, o contesta de manera borde. Això em fa molta ràbia. Escolta, és que la gent també dona una informació, que tampoc no cal dir que hi ha moltes gràcies. Si vols una mica més d'informació, truca la persona. Queda per fer un cafè. Estem en crisis, no es pot trucar, per això s'ha creat el WhatsApp. El WhatsApp és de pago, per això. Però s'avorra molt més, s'està via molt més. I per exemple, el no contestar, això fa ràbia. Això fa ràbia. Jo què sé, el necessites per qualsevol cosa. No pots trucar, que fas envies o missatges i no et contesta. I llavors, fa molta ràbia. O quan et contesten malament, estic fent supermaja, super simpàtica, i tu responso a monoc. Clar, aquí falta una mica, no? Sí, falta una partida. A WhatsApp també és una mica traslladar el que està passant a la vida real, potser, o les converses. Per això no m'agrada molt el WhatsApp, perquè hi ha cops que... Clar, tu també et penses que m'ha parlat borde, però com ho saps si tampoc l'estàs escoltant? No l'estàs veient escoltant. I el revés també passa, que tu potser estàs de mala gent, però envies una smiley, com si sembla que no. I en realitat és una smiley invasilant, o sigui, del pal. Exacte, o aquella smiley amb un cor, canvia un petó. Sí, o el guiño, el guiño mata la gent. És per acabar una conversa ràpidament. A més, un guiño i dius, quina resposta has de fer. Per tant, coses que no agraden. La primera, no contestar o fer-ho de manera brusca. Per tant, que la gent contesti el WhatsApp de forma simpàtica. Sí, sí, sisplau. Per exemple, tens algun exemple d'això? Doncs... Aquí veig que hi ha el Guió, me n'has passat un. Diu, oye, viste ayer, TVVT, diu que grande cuando el Sheldon se queda con el pájaro. I l'altra contesta, no puedo hablar. Això és l'úbit jo. I això, si et passa amb el nòvio, és l'úbit jo. Però jo et dic una cosa. Deixa'm dir-te que el WhatsApp no vol dir que s'hagi d'estar tota l'estona en línies. I contestar a nevades estàs... O jo què sé, estàs fent una cosa estranyada, estàs a la fe, estàs a l'autobús i no et va bé. Ho has vist, és que sembla que quan envies un missatge tot sigui contestat ràpid. Cosa de coses del seu temps. Sí, una de cal i una altra de arenes. Continuem amb més coses que no t'agrada del WhatsApp. Per exemple? Quan la gent en comptes escriureu tot seguit, escriu una paraula i un vi, una altra paraula i un vi. Això a mi em fa molta ràbia perquè... T'apareix com 5 o 6 missatges. Em fa molta ràbia que m'ho facin, però jo també sóc d'aquelles persones que ho fan. Sí, i és molt estressant. Si no tens res de queixar-te, si et fa ràbia tu i tu ho fas, no tens res de queixar-te. Per tant, des d'aquí, tots els missatges es posin en una mateixa frase. Perquè, clar, has de fer una frase dividida o la que tal com està. Tot això amb 5 missatges de WhatsApp. No cal, no cal, tota l'hora. A veure, tercera qüestió, que tu del WhatsApp no t'agrada, tampoc. Doncs, quan la gent no escriu bé, és a dir... Quan la gent no escriu bé? En el sentit de ficar en mayúscules i minúscules, accents on no toca, això és superestressant. Perquè fa mal als ulls, això fa mal als ulls. És a dir, tens un corrector al mòbil utilitzat per alguna cosa. Clar, o sigui... T'alfiquen allà per a algú, no perquè escrius com doni la gana i que faci mal als ulls. Però és una altra cosa, perquè la teoria que diuen que els joves i la gent que utilitza WhatsApp o que escriu per mail i tal, no escriu bé el català o l'idioma que utilitzen. Per tant, tu m'imagino que per WhatsApp escrius tot com ha de ser. Accents, les majúscules, sense abbreviacions... No, però una cosa són les abbreviacions. Una altra cosa és rollo, xoni, cani, què fiquen allà, minúscules, minúscules, accents, accents... Això fa mal, fa molt mal. Per tant, què ha de dir? Bé, alguna cosa més que vulguis comentar? De WhatsApp que no t'agradi? El que fa molt mal, dintre de la part de quan no contesten, és veure l'última connexió. Això és un drama, eh? Això és el pitjor invés! Que s'ha inventat a la història moderna, no del segle XX, sinó del segle XX i XXI. Això, pàquets, facis unes paranoies. Perquè és la llatuda estona pendent. Jo l'he escrit i no em contesto. Ho ha llegit i està estudiant de mi a la meva cara. Exacte. Per tant, conclusió, fora WhatsApp. Doncs sí, sincerament. Jo m'ho he plantejat molts cops, m'elimino el WhatsApp, i molts cops m'he eliminat el WhatsApp, i m'he tornat a descarregar. Molt bé! En fi, hi ha un curmatratge molt que txondo, que és el del devil check, que no sé si l'has vist, o protagonitzat pel Mickey Esparver, sobre una parella que està anant a un bar, i que va... participar al notodofilmsfest.com. I mira, fa així. Bonito, muy bonito. Què passa? Aquesta raríssima... No, no, no. Oye, que aquest envió un WhatsApp. Què? Que tenen un WhatsApp i no m'ha contestat. No sé, no m'hi llegaria. Què hi fa el devil check, les ubes verdes? Ja sé, el devil check. Això és que l'heu llegit. No, sabés que ha estat el WhatsApp com el culo. La típica excusa. No, és que no va bé. No m'ha llegat. 23-26. A I-27 heu fet el devil check. Estàs l'hora perfectament. Estàs de la nit allà d'una livolta. Que posés que estaves en línia a l'UCI. Que estava dormint. És tot un poc baito milimetral. Solo digo que a las 6.18 de la mañana fue tu última conexión. Saber con quién estarías hablando. Perdón. Vol controlar. Estás diciendo que te estoy poniendo los cuernos. Lo has dicho tú. A ver, cariño, ¿de verdad que estamos discutiendo por esto? ¿Te fias más del WhatsApp que de mí? Sí, sí, sí. Estás cambiando en directas. Clar. Que le den por culo al doble check. Això és una conversa al mig d'un bar, eh? Molt, molt, molt usmar. Ara s'han mogut de la barra cap a una taula del bar. Cariño, ¿me vas a decir qué te pasa? Me estoy poniendo muy nerviosa con todo esto. Ja me estaba dando cuenta que no estás como antes. Te acuerdas al principio cuando me despertaba que siempre dónabas un WhatsApp ahí con el emoticono? Sí. El emoticono, pero el que lanza solo un beso. No habría ni beso ni corazón ni nada. Me hace mucha gracia. A ver, cariño, como si te mando el de l'Alien. Antes lo mandabas. No lo es, ni tampoco me subo en el metro, me bajo del metro, estoy saliendo del metro o cagando en piezo en ti. Con la mierdita esa, con ojos. Que bonito. La culpa del WhatsApp, el problema es que me has mentido y punto. No, me llegó, ¿vale? Ya. Drama, crisi de parella per culpa del WhatsApp. La pena del WhatsApp és que es... es trencan moltes relacions. Es trencan moltes relacions. Que si no me contestas, que si ya no me pones corazóncitos, que si en realidad es una parida. No es más que una leyenda. Perquè els sentiments no s'han de demostrar per paraules, sinó per accions. Ara ho has dit, Laura. Com acaba el curmatratge? Ella li dona el mòbil a ella i ell agafa el mòbil d'ella. Està a punt d'acabar el curmatratge. 23-27, te lo he dicho que había hecho el doble cheque. Compinguen en todo. Buenas noches, Lucita, quiero. O si l'havia rebut i l'havia vist. Adiós, Miguel. ¿Qué quieres que te diga, ya lo sabes. Bueno, di lo coño. Creo que ya no te quiero. ¡Dios! Oye, Lucita, lo siento, que solo es un WhatsApp. Ara, ¿no? Ara. Després de donar-li la tabarra. Ara ve un WhatsApp a ell, ell s'ha quedat sol al bar, i l'hi enviaré. Eres un i amb tot l'emotocono de les cagues. Bua. Amb dos minuts i mig hem vist com una relació s'ha trencat per culpa del davant del WhatsApp, per exemple, Laura. Mara meva. En fi, 5.42, per cert que la Vanessa diu que a ella diu que li agrada que li envien fotos sexis pel WhatsApp. Però això ja... Home, per això... Aquest és un altre tema, aquest dia. El WhatsApp té les coses bones i les coses dolentes. Però per això la gent que li agrada fer aquestes coses utilitzen l'esnapchat. Ah, què és l'esnapchat? L'esnapchat és una aplicació en què fas una foto i pots escollir... Escollir el temps que vols que es vegi la foto. Fins a 10 segons. És veritat, que se t'ho destrueix. A Telegram també passa això. Això que està de moda de missatgeria instantània, per mòbils, pots esborrar, els missatges esborren automàticament. I també diu que li agrada crear grups de només dues persones. Això és una mica frit, això, no? Jo trobo més divertida a fotre 50 persones, perquè a ella tothom parla, alguns estaran dormint, però sempre queda algú que parla, que està en falla. Clar, per fer un grup de dues persones ja tens... Jo tinc grups de dues persones. Sí, i això? La Chupipandi. Perdona? La Chupipandi. La Chupipandi! La setmana que ve has de venir la Chupipandi. Jo les convido. Que vinguin i parlem una estona de més històries. En fi, ho hem de deixar aquí. D'aquests moments hem de parlar amb el Miquela Gell, d'una obra de teatre infantil que has de fer al Teatre de Regina, sobre Tom Sawyer, el detectiu. Posa per la publicitat i tornem d'aquests moments. Gràcies, Laura, fins ara. Veniu amb la família al Museu Atber de les Aigües, el moment de 23 de març a celebrar el dia mundial de l'aigua, i descobriu el llarg d'un seguit de proves, com circulen les aigües subterranyes. No us perdeu aquesta activitat gratuïta per a tota la família. A més, del 15 del 23 de març, el Museu fa jornades de portes obertes. Consulteu tota la informació a 3vdoples.museudelesaigües.com, o seguiu-nos a Facebook. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del trambaix. Us hi esperem. Museu Atber de les Aigües, on l'aigua viu, on vius l'aigua. Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intellecte, l'elegància de l'Oindy. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, ràdio d'Esvern. Fluzo, segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa... Connecte-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell d'est. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crànio encefàlic. Diuen que havia plogut el meu germà. Ja s'ho va emralliscar i venia un cotxe de cara i un mort i l'altra a casa. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, perquè jo no conduia. Te'n va ser culpa del meu germà o culpa de l'altra, però jo perri no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Soc Agustín Arribas, soc del Graner de Sant Just i envio una salutació a tots els ullets de Sant Just i també a la penya del Morro. És en Moples, per la penya del Morro o del Morro, de ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i es agraïls-hi aquesta feina. Hola, penya del Morro, soc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adeu. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. 13 minuts, hi arribem al punt de la 6 de la tarda. Aquest és un fragment de Tom Soyer, el detectiu, que es pot veure al Jove de Teatre de Regina. Aquest cap de setmana és l'últim, un espectacle familiar encarregat. Vaja, fet i produït per la companyia Las Igags, que ja porten 15 anys en aquesta apropació i en aquest sector. I per parlar una mica de tot plegat tenim el telèfon, el Miquel Agell, que és el director de l'obra Tom Soyer, el detectiu. Miquel, bona tarda. Hola. Ui, no el tenim. No el tenim. Miquel? Ui. Mal rotllo, eh? Mal rotllo! Això és la màgia de la ràdio. En directe. Tu t'havien explicat això, que a la ràdio ara es passa això. Es fan trucades, en directe, no entren... I ara és molt bonic, perquè el que hem de fer és tornar a trucar. Clar, és un clàssic. Mira que m'havia quedat bé l'entrada. Tinc un dubte, quan passen aquestes coses, que si s'ha de tornar a repetir... Passa, passa, els jaques. Ara em diuen que ha tornat a trucar al Miquel. Jo tinc un dubte, Laura, quan passa això. Jo he fet l'entrada i l'he fet. Els ullens l'han escoltat. Però el Miquel potser no. Jo crec que l'ha repetit, oi? Sí, el porto a la repetir. Espera, tenim el Miquel al telèfon. Miquel, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Ara sí. Què ha passat? S'ha penjat. Ara has escoltat alguna cosa de les que hem dit o no? No, cap ni una. He sentit que els bons amics sempre s'ajuden... Sí, i després ja han anat a la connexió. Aquí com que som bons amics ens ajudem. Exacte, ens ajudem i ens puc recuperar la trucada. Exacte, l'entrada t'agraïm que ens l'hagis tornat i volem dedicar aquests últims minuts de la primera hora del programa a parlar de les IGACs, que ja fa 15 anys que esteu en aquesta professió, fent espectacles infantils, i ara esteu amb el Tom Sawyer, detectiu del jove teatre regina. De fet, aquest cap de setmana és l'últim. Aquest cap de setmana que ve? És un espectacle que aquí va dirigit, els més petits de la casa. No m'imagino? No. Ah, ojo, cagada meva. Clar, perquè és que... No confonguem, no? Exacte. Jo és un motrevaí, escolti, això és teatre familiar, infantil, però també li poden anar els adults. Mira, nosaltres diem per tots els públics, a partir d'aquesta manera, i recomanem a partir de 6-7 anys. A partir de 6-7 anys? A partir de 6-7 anys. Per tant, els més petits de la casa poden ser bastant més petits que això. I aleshores, clar, no estem segurs que els hi agradi, perquè és una trama detectivesca i ja no la seguiran. Això, de tota manera, és un musical. Té cançons que són màques, que s'enganxen, que la gent la segueixi i fins i tot els més petits la segueixen. Però si hem de ser realistes, si volen que disfrutin amb el que veuen, doncs més val que tinguin l'edat adequada. I a partir de 6-7 anys és perfecte. Però entenen 13 o 14 també. També poden, també poden. De fet, aquí el programa són molt defensors del teatre infantil o familiar, com vulguis. En el fons aquells espectadors són el futur, el futur públic que omplirà les sales de teatre d'aquí 10 o 15 anys a Barcelona. S'ha de cuidar aquest públic, s'ha de cuidar. Com veus el panorama del teatre familiar a Catalunya ara mateix? D'entrada ens el prenem com un públic no de futur, sinó del president, el president ve en el teatre ja te l'omplen. Aleshores el que interessa és que realment allò que facis tingui uns mínims, uns mínims és de qualitat artística i els enganxi. I aquesta per mi és la millor política, perquè si tu amb un nano de 6 o de 10 anys ja li estàs ensenyant o venent un producte que li agrada, segur que a la llarga també en serà consumidor. Si fas coses que no tenen un nivell, és fàcil que el nano despengi, s'aborreixi i després opti per a un altre tipus d'activitat. I no només el nano, sinó que els pares, moltes vegades, com tu veus un espectacle que pel que sigui no té una qualitat més o menys exigida, passes una mica de vergonya aliena, fins i tot. Clar, però per això et deia que nosaltres en diem per tots els públics a partir d'una edat, tu pots ser un pare que tens els teus 30 i tants i te'n vas amb els teus fills. Ostres, és ideal que et puguem enganxar tots dos. Vull dir que el pare no sigui un mèr acompanyant que va al teatre perquè el fill no les distregui... Que s'involucri una mica. Que també li trobin punts d'interès. I aleshores el que intentem és captar-los a tots dos i fan les pel·lícules de Walt Disney, no ens enganyem. Vull dir, les pel·lícules de Walt Disney agraden a grans i petits i és perquè tenen diversos nivells de lectura i és el que intentem fer nosaltres. Com deiem, les IACs porteu ja 15 anys, ara celebreu aquest 15 aniversari amb Tom Soyer, el detectiu. És difícil portar un musical que estigui mínimament bé, podríem dir, a una sala de teatre. Ostres, que no sé què dir. No és difícil, perquè no ho sabíem fer de cap més manera. Sí que és difícil que després això pugui girar una mica. Perquè és un tipus d'espectacle de mitjà format i els tipus d'espectacles que es fan per públic més infantil acostumen a ser més petits perquè sigui més fàcil de girar. De fet, teniu música en directe, per exemple, no? No, no, no, música en directe. Això és una cosa pendent que ens encantaria, però que no té música en directe. Perdona, m'he confós perquè estava llegint els músics, però clar, els músics de la banda sonora, lògicament. Els músics de la banda sonora, sí, és que són uns músics excelents. I, clar, hem de dir qui són, perquè tampoc no són persones anònimes, tenen nòmics, un nom, i són músics molt bons. I amb ells hi ha hagut un treball conjunt de durant molt temps, perquè tots els assajos sí que els hem fet conjuntament. Ara, hi ha un moment en què ja és insostenible tenir músics en directe, són una banda de 6 músics, i és massa gent. Per cert, parlem una mica d'aquest Tom Sawyer, el detectiu. D'aquí va, perquè els protagonistes, és el Tom Sawyer, Huckleberry Fly, per excel·lència. Què hem de descobrir? Per on va la trama? La trama va... Primer, és una novel·la que va escriure Martuany. Nosaltres no ens hem tret el títol de la màniga. Això m'agrada clarir-ho, perquè algú s'ho pot imaginar. Aleshores Martuany ja donava per fet que els seus protagonistes eren molt coneguts quan va escriure això, i pràcticament no aporta res on explica qui són. Nosaltres, com que partim de la base de que els protagonistes, com a noms, són coneguts, però com a personatges, potser no tant, doncs hem intentat posar alguna pinzallada sobre personalitats, sobre característiques, tant de l'un com de l'altre. Són una mica més grans, ja, de les primeres aventures, ja són dos adolescents, dos adolescents d'uns 13 anys, dos adolescents petits, per entendre'ns. I Tom Sawyer té la vocació secreta de ser detectiu. Aquesta és la gràcia. Es compra per correu, ara seria per internet, però es compra per correu un malatí a meines de detectiu. I a partir d'aquell rep, ell el que vol és tenir algun cas, alguna cosa per investigar. I es topa amb un cas absolutament de casualitat, perquè coneix a un fugitiu que, de fet, és un lladre que porta sobre uns diamants robats. A les hores d'aquest fugitiu, fux dels seus companys de delicte, que l'estan perseguint, perquè aquest el que ha fet és fugir amb el botí. Tots tres havien robat uns diamants, i aquest el dia es catimat els diamants, i ha sortit per l'atengent. I a partir d'aquí és la trama es embolicada. Sí, sí. Per això dius que et parties sis anys, no? Ja em costa. Perquè per una banda hi ha aquests que persegueixen el dels lladres, que persegueixen en el que els hi ha fumut els diamants, per una altra banda, aquest té un germà bessó, allò hi ha una confusió de personatges amb els dos germans bessons, hi ha la tieta i el tiet del Tom Sawyer, que ells agafen el vapor i se'n van missicipir avall, perquè van de casa d'una tieta a l'altra tieta. La tieta famosa o coneguda del Tom Sawyer és la tieta Poli, que és la que surt a l'altre. Això és una novel·la, no? És una dramaturgia important. Estem parlant amb el Michael Agell, directora d'aquest obra del Tom Sawyer, el detectiu, i a més també forma part de la companyia Las Igas, que ja fa molts anys que us moveu en aquesta professió. D'entrada, per exemple, comentar que vau guanyar el segon premi i el millor espectacle en la mostra de teatre d'Igualada, amb Sherlock Holmes i el Club dels Pels Rojos l'any 2007, a més també heu fet obres tipus de llamancop, la reacció, sol sota el sol, en fi, un munt de coses, i un munt de vacatge. Encara teniu ganes de continuar fent espectacles? Home, sí, home, i tant, això sí. A veure, el que passa és que haurem hagut de posar el fred, perquè, clar, no hi ha capacitat per produir com ho fèiem fa 6 anys, no? Però, vull dir, que aquesta vegada, des de l'última estrena nostra, n'han passat dos d'anys. És un ritme que no és dolent, no ens enganyem, perquè per fer produccions pròpies, que ha de començar de zero, com fem nosaltres, i nosaltres agafem un guió que en aquest cas és una novel·la, i ho facem per un nostre filtre, i això vol temps, i vol diners, també. Aleshores, està dos anys, doncs és un temps una mica... És bastant habitual. Ara que nosaltres acostumàvem a estrenar una cosa cada any, normalment, i ara hem hagut de frenar un pèl per això. Però per què la situació no és bona? Us ha afectat molt, per exemple, a l'Iva, la pujada, el 21%. L'Iva afecta molt, perquè... per dos motius, per una banda, perquè el públic té la sensació que les entrades s'han apujat molt, i llavors ja es queda a casa, i per altra banda, perquè, clar, nosaltres vivim de la tequilla. En el fons el que ha passat és que molts teatres no han augmentat aquest percentatge, per no tocar el preu de l'entrada, però el percentatge està dintre de l'entrada. Per tant, qui cobra menys, a última hora, és el teatre, i és la companyia que hi treballa. Per tant, les liquidacions que nosaltres arribem ara són molt més minces, i tant que ho hem notat, i tant. Això és una cosa que figura que ens el tornaran a treure aviat, però, mentre no el treguin, doncs... Estem de treballar molt més per guanyar el mateix. Molt més, molt més. En fi, Miquel, moltíssimes gràcies per haver-nos atès. Podem recordar els horis, perquè són les últimes funcions. Jo la recomano molt, la gent s'ho passa molt bé, però molt bé. Disaptes a les 6 de la tarda, i diumenge a les 12 del dematí. Doncs Tom Söyer, detectiu, el tio va a teatre Regina, a partir de 6 anys. Un musical molt recomanable. Moltíssimes gràcies per haver-nos atès, Miquel. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Que guai, quin bon rotllo. M'agraden els músics de bon rotllo. Conequem tot seguit amb Catalunya Informació, i parlarem amb la gent del Copy Flash a Converts Locals. Primer de tot aquesta hora, cop d'ull a l'estat del trànsit, equipiari endavant... Fem-nos manter un 30 de llat a les 6 a Terrassa, sentit Barcelona conseqüència d'un accident, aturades a la B30, Cerdanyoles, sentit nord, i a totes dues rondes a Barcelona, direccionos de la Trinitat. Trànsit, deixa de multar els vehicles caçats a través del radar, que no hagin passat-li bé la decisió arriba després que centenars de conductors hagin interposat queixes a l'estat espanyol. El comitè d'experts ha lliurat el govern espanyol l'informe sobre la reforma tributària. Demà n'explicaran els detalls, però avui han avançat que proposen canvis importants en tots els aspectes impositius. Aquest document el tindran com de l'executiu popular per fer la reforma fiscal, que estarà aprovat abans de l'estiu. El cap de la diplomàcia espanyola defensa la solvència de l'informe del seu ministeri, que pronostica l'empobriment d'una Catalunya independent. Aquestes dades amb informació contrastada. El president de la Generalitat, Artur Mas, que es compromet a treure les urnes al carrer el 9 de novembre perquè es pugui celebrar la consulta. Durant la sessió de control al Parlament, la popular Alicia Sánchez Camacho l'adverteix que cometrà una il·legalitat, i més l'acusa de fer de porta a veu del Tribunal Constitucional. Ukraine reforça la seva seguretat amb la creació d'una Guàrdia Nacional de 60.000 homes que donarà suport a l'exèrcit. A Crimea comencen els preparatius per al referèndum de diumenge en l'ambit diplomàtic l'OCDE suspèn temporalment el procés d'addesiot de Rússia, aquest organisme. L'exconsell d'economia Antoni Castell reconeix que els responsables del Palau de la Música van incomplir el primer conveni que van firmar amb la Generalitat Castells, igual que l'excúpula d'organisme de l'Ajuntament de Barcelona, ha defensat l'interès públic del projecte. I Amazon es planteja obrir el Prat de Llobregat un gran centre de distribució al sud d'Europa. La Generalitat i la multinacional nord-americana fa un any que negocien, però l'operació no està tancada. L'informació s'ha filtrat des de Madrid i el conseller d'ocupació Feliputx tem que això posi en perill l'inversió. Catalunya, informació, esports... El vicepresident econòmic del Barça Javier Faus diu que passant aquesta ronda de la Champions ja cobreixen el pressupost que tenien destinat en aquesta competició. D'altra banda, Mar Mardra, firmarà dimarts la renovació amb el Barça fins al 2017. El central tindrà una clàusula de 25 milions d'euros. El president del baller de Monique, Uli Hones, ha estat condemnat a 3 anys i mig de presó per avesió fiscal. L'ex futbolista deu a l'Eixenda Alemanya 27 milions d'euros, i Alemanya dona per fet que deixarà la presidència del club. Avui es joven els partits de Nadal dels bullens de final de l'Europa League, destaquen els enfrontaments entre el Sevilla i el Betis i el Ludo Górez de Bulgaria contra València. El que fa el temps serà bona part del país amb algunes no volades a la costa i el paral·litoral de Tarragona a les temperatures agradables. Aquesta nit tornarà a dues temperatures entre un grau negatiu i quatre depositius a moltes poblacions de l'interior. Demà farà sol arreu del territori. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, passant 3 minuts de la sis. Gràcies, Joan. Jose Miguel Sebastián... És el nou president de l'Associació de Veïns de Sant Just. Va provar divendres a la tard de la Sembler General Ordinaria de l'entitat. Sebastián Agafa Xildrelliu de Jaume Ruy, president durant quatre anys i manté els mateixos reptes de cara al futur. Jose Miguel Sebastián no és nova de l'Associació de Veïns, ja que ha format part ja de les anteriors juntes. que es posa al capdavant de l'entitat, consiguen que amb la crisi hi ha més feina que abans. De cara als grups anys, José Miguel Sebastián manté el repte de escadejar l'anterior i junta. Un dels més destacats és aconseguir instal·lar un desfibrilador a Sant Just. El canvi de junta i de president va ser un dels punts més destacats amb la General Audinaria de la Sociació de Veïns de Sant Just. L'entrada del cau a la Teneu no es farà efectiva a començaments del curs que ve, encara s'han enllestit molt d'escoles, abans que l'agrupament escolta en Martin Luther King, instal·li a la Teneu la seva seu. La més important és fer una bona reorganització de l'espai disponible a l'entitat. La idea de l'espai implicada és que el cau tingui la seva seu al local de les seves, però és una qüestió que s'ha de tractar en junta. Tu també ho positiva, l'entrada del cau a la Teneu, però també tothom té clar que les entitats han de tenir el seu espai. El president de la Vermàcia ha dit, per tant, que veu difícil que el cau entri a la Teneu el curs que ve, i ara s'està valorant el curs de les obres i analitzant també els espais disponibles. Per tant, continuen les converses entre la Teneu, les seves i el cau per instal·lar la seu de l'agurbament. Escolta, en les instal·lacions de la Teneu, també s'ha de parlar amb l'Ajuntament, però estudia com s'habilitarà l'espai i per donar càvuda al cau a la nevantitat. I acabem aquest vulletí explicant que l'organisme de gestió tributària de Sant Just es trasllada dilluns al passatge Sant Lluís número 6. Ara l'oficina es situa a la plaça Verdegueu, 50 metres del futur local. L'organisme de gestió tributària és l'organisme autònom de la Diputació de Barcelona, que s'ha encarregat a la gestió i recaptació dels ingressos de dret públic de l'Ajuntament de Sant Just. És a dir, ajuda el consistori a gestionar els ingressos que acorda en conveni. A partir de dilluns, l'oficina se situarà al passatge Sant Lluís número 6 al costat de la floristeria La Rel. I de moment, això és tot més informació a partir de l'acet de Sant Just Noticias. Gràcies, vespre. El just de la fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara muntis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir res. Us busco sempre aquella notícia, una mica positiva. Està en d'èxit de públic, està omplint gairebé cada dia. Sí, volem veure un d'aquests grups més de casa i amb moltes oportunitats molt festivals. T'equivoques en un penal, no ho vas a Madrid. Pots quedar clasificat a per vida. Tot se soluciona, vol temps tot se soluciona. Just a la fusta, vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a una. Veniu amb la família al Museu òtber de les Aigües el diumenge 23 de març a celebrar el Dia Mundial de l'Aigua i descobriu el llarg d'un seguit de proves com circunlen les aigües subterrànies. No us perdeu aquesta activitat gratuïta per a tota la família. A més, del 15 al 23 de març, el museu fa jornades de portes obertes. Consulteu tota la informació a 3bdouples.museudelesaigües.com o seguiu-nos a Facebook. Esteu en contacte amb el museu d'Aigües.com o seguiu-nos a Facebook. Estem a 5 minuts del centre de Cornallà del metro i del trambaix. Us hi esperem. Museu òtber de les Aigües, on l'aigua viu, on vius l'aigua. De diumges divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, la Smooth Jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de diumges divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Esteu fars que us diguin que heu de sentir, que heu de llegir i que heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. No va temporada del flut o que ha de disous a les 8 del vespre de cine, música, sèries, còmics i llibres, per parar un trambaix. Flut o cultura mà. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilòniers, no us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre va a Babilònia. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crani o encefàlic. Diuen que havia plogut el meu germà, ja sabeu que va amb relliscar i venia un cotxe de cara i un mort i l'altre de casa. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, però jo no convia. Tant va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo per reneu el seu. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Soc Agustín Arribas, soc el graner de Sant Just i em viu una salutació a tots els ullens de Sant Just i també a la penya del Morro. Desenmobles, per la penya del Morro o del Morro. De ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i és agraïls-hi aquesta feina. Hola, penya del Morro, soc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adeu. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. 6 i 11, benvinguts a la segona hora del programa. D'aquí uns moments tindrem amb nosaltres l'Asus i Amor en el seu consultori sentimental dels dijous i teniu qualsevol dubte relacionat amb aquest tema en poder trucar al telèfon de la ràdio o enviar-us un mail a la penya del Morro a robajimail.com. L'Abra, si tens algun dubte tu, sobretot d'això, l'Asus i Amor t'ho poden solucionar d'aquí una estona. A més a més, també tindrem amb nosaltres l'Arnau Consul per parlar de llibres i entrevistarem a la Dolors Baggy del copyfly de Sant Jus. Però abans de tot això, com sempre, comencem amb el trending topic de la segona hora. Laura, avui també, el més comentat de Twitter, ha sigut Daniel Ves debut a la celebració que va fer després de marcar el segon gol contra el Manchester City. En declaracions, de fet, he dit que no va retreure res a l'agradaria amb la seva celebració. Al lateral Brasilia del Barça, Daniel Ves va bonicar el doso definitiu contra el City. La celebració del Ves va deixar l'efició per plexa, ja que semblava que criquitava... criquita... eh! Cridicava. Cridicava el poc entusiàsme al Camp Nou. M'agrada, cridicava... eh! Molt bé. En declaracions, el 22 blaugrana va anar a qualsevol provocació i va explicar que volia repudir un ball de moda i que no era cap retret per l'agradaria del Camp Nou. No! Què va? Tu ha vist les imatges, Laura? No. Bé, doncs ja... permís, sí. La gent que diu a Twitter, per exemple, a Arroa Neverland, diu, llavors expliqueu-me, Daniel Ves balla per celebrar un gol i és falta de respecte. És una falta de respecte, però si Cristiano i Marcelo ho fan, era espectacle, no? Doncs... el Pablo, solo futbol, diu, Daniel Ves balla dins i fora del Camp. És un xov, aquest tio, m'encanta, al Barça. Bé, i el Víctor diu, com va dir un xavi en una pel·lícula, un ximple és el que fa ximpleries. Daniel Ves és un clar exemple d'aquestes persones. No tinc res més a dir. En fi, gràcies, Laura, i... Nosaltres, ara sí, engeguem la secció de comerç local. Avui volem parlar del centre d'impressió Copyflys, que està situat al carrer Miquel Rebertet, número 18, davant del Caprabo, de fet, de la Rambla de Sant Just, ja conegut per tots. De fet, jo diria que el Copyflys potser era el centre d'impressió de fotocopiadores més famós de Sant Just Desbert. Ara ho parlarem amb la seva propietària, la Dolors Baggy, de la Fondolors, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda, gràcies per atendre'ns, Dolors. Què tal, com estem? Què estàs, el Copyflys, fent fotocopies, ara? Doncs mira, en aquest moment estic en una reunió. Ah, d'acord, escolti. Però, bueno, tot siguit pel bé de l'empresa. És publicitat, tot i que ara ho comentàvem. Potser el Copyflys, molta publicitat no us fa falta. Bueno, sembla que no, però sí, i jo em fa que he de publicitat. Com que sempre estem plens, la gent es pensa que no necessitem, que tot ens va bé i tal, però bueno, també notem la nostra crisi. Bé, anem per part. Perquè quants anys fa que existeix el Copyflys aquí a Sant Just? Doncs mira, des del 98... O sigui que ara, al mes de marf, farà 16 anys. 16 anys, 16 anys de Copyflys a Sant Just. I a més, imprimint treball en molts alumnes de l'Institut de Sant Just, no? Exacte, sí, sí. Hi ha una companya que està fent les pràctiques allà. Ah, doncs sí, també. Sí, per és que és la Laura del programa Connecta, que la tenim a la ràdio d'Ambriès. Sí, aquest any col·laboro un Connecta perquè hi ha una alumna que estava interessada en veure com assaien les impressions i el tema fotografia, una mica de disseny, i doncs està aquí, sí, va començar a ir. Quins serveis ho fariu, el Copyflys? Doncs tot típic d'una copisteria. Intrimir, arxius, fer fotocòpies, de llibres, no, eh? No. Enquadar-ne, imprimir planos, gran format, pòsters, fotografies... Plastifiqueu, també, laminats, per exemple. Plastifiquem coses petites, coses molt grans. Enquadar-ne-sions, samar... Enquadar-sions de tot tipus, amb espiral... Això és una clàssic, no? Quan passen quadernat diuen... Llavors hi ha derupcions, o espiral o amb les altres manilles, no? Amb canonet, sí. Però canonet ja està en desús, ja, pràcticament, l'esperal és molt mínim. L'esperal és més al·legant, no? Sí, queda més bé, hi gira més bé els fulls... A mi m'agrada que l'etapa de davant sigui dura, transparent. Molt bé, perfecte. És una tapa maca, no? I la darrera negra, un clàssic. Hi ha molta gent que li agrada que la dalt de davant sigui ben transparenta. Ah, transparent del tot, no? Del tot. No, jo que hi ha translúcires. Exacte, molt bé, molt bé. Sí, home, a més, un gran fan del Copyflys. Per cert, què és el que més demana a la gent? El que més demana són les impressions en color, en principi, ara, i les enquadarnacions. Perquè feu futbol. La veritat és que el que més feia era planos, però ara, com que el tema de la construcció està tan malament, els arquitectes, els pobres també ho estan passant malament, potser això s'ha curat una mica. Que curiós, no? Ho heu notat, vosaltres, també. La crisi del totxo també ha agredat el Copyflys per aquesta aviat... Sí, sí, sí. Indirecte, no? Sí, però a més a més, molt directe i que es nota moltíssim. I potser, molt abans, que ho notés un altre sector, perquè el del totxo va ser el primer que es va sortir. Els arquitectes eren els que feien els projectes, saps? Clar, de fet, la vostra feina és un servei útil en molts sectors i en moltes professions, no? Perquè heu d'imprimir, vull dir-ho no, hi ha treballs per estudiants, però després també per les feines, si s'han de fer dos i és... L'empresa dels estudiants posa'ns donant feina, evidentment, i vivim, bàsicament, d'això, però no és el més important de la Copystaria. Nosaltres necessitem empreses per aviam pel volum de maquinaria que tenim ara. Com vam començar, posés això. Un estudiant que venia, t'imprimia, feia l'enquadronació, ja està. Però nosaltres ara tenim tres ploters, dos escanners grans, tot això estava preparat per quan la cosa anava superbé, d'anar a poder fer planos, impressions grans... Ara, diguem que les màquines que teniu allà van a mig gas? Exacte, sí. Sí, sí, sí. I a mitja botiga que va a mig gas. Perquè, de fet, quin maquinari teniu allà? Perquè jo, quan estigueu allà, que vaig imprimir coses, em quedo mirant. Quines màquines més groses, tu? Amb les que més impacten són els ploters. Que tinc un ploter que imprimi els metròlegs i mig d'ample, i clar, això és molt gran. Però també tinc la que plastifica, la que fa l'aminat grans, que també és una altra màquina de metro i mig, que també és molt gran i també impacta. Fem pressions de metro i mig d'amplada, no? D'amplada, sí, rellargada, que es vulgui. Que passa que nosaltres encara no ens hem llançat a fer els grans formats d'exterior, i hem de dir-ho només a interiors. Perquè l'exterior representa una inversió molt gran, d'un altre tipus de ploters i tal, i s'ha quedat una miqueta frenada. Clar, qui més, qui menys ha anat a una copisteria, veia si hi ha el copiflaj o algun altre, a imprimir coses amb el seu pendrive. Llavors, quins consells doneu vosaltres als usuaris i a la gent que us vagi a copiflajar? Amb un llàpis. O m'ho empendrà? Sobretot que ens ho porti amb un PDF, amb un arxiu PDF. Un PDF, això és molt important. Això és molt, molt, molt important. I a la gent que ens ho porten amb works, amb èxels... I aquests tipus de programes, a vegades, posmodifiquen l'arxiu. Per exemple, jo tinc el Windows 2007, un altre té el Windows 2003, un altre té la versió, no sé què, i llavors tot això, quan són al nostre ordinador, pot ser que algunes pàgines es belluguin, que algunes imatges es canvin d'allò, en canvi, amb un arxiu PDF, que ja són arxius que estan preparats per imprimir... Doncs no hi ha cap problema, el que el client ha fet en el seu ordinador... Era que apareixen, no? I nosaltres l'imprimim tal qual. Perquè passa moltes vegades que us ve la gent i no s'imprimeix tal com ells volien? Sí. Que passa que nosaltres, com que ja ho sabem, guaborim l'arxiu, li diem al client que vingui, que passi, que migui l'ordinador, i que s'ho miri. Que vagi mirant allà, si les... Primer, nosaltres mirem una mica, si a l'índex d'aquell treball correspon amb les pàgines, més o menys. Però si no ho veiem molt clar, li diem al client que s'ho repassi ell, sempre és millor. Bé, estem parlant amb la Dolors Baggy de la copisteria copyfly, d'aquí de Sant Just, situada a la Rambla. Compte, realment, al Michael Robert. Sí, que és quan acaba la Rambla. Sí, el número 18. Justament parlàvem del copyfly l'altre dia, i va sortir un tema... Un comentari. Un comentari, dient que el copyfly són molt sèries, a vegades. Sí? Sí, sí, sí. Sempre estem treballant, eh? Jo vaig sortir indefensa vostra, i no, és que sempre estem treballant. No ens deixeu, no ens deixeu que siguin simpàtiques. Que no ens deixem nosaltres, que no siguin simpàtiques. Jo, aquest comentari així, el copyfly, però són molt sèries. Clar, esteu treballant. Sí. Home, ja, ja, entre molta gent... Entre molta gent, eh? Sí, però... No sé, suposo que deu haver-hi gent que deu pensar de tot, però tenim molt bona relació amb els clients. Fas el que tenim clients que potser ens venen a veure que hagi d'haver cada dia, eh? Ah, sí? Si l'altre dia va venir una clienta, ens va portar una bossa de tronges. Ah, molt bé. Fa poc a venir una altra clienta, ens va portar una caixa de bumbons. Si ens va portar en coses, nosaltres això ens agrada. No vol dir que els tractem bé. No, no, no. Tothom ho tractem bé i tothom per igual. Jo crec que... Jo et venia a referir, perquè aquell moment d'aquesta és a la cua, hi ha 4 o 5 persones, per exemple, no? Són les 7, 8 de la tarda, i tothom està cansat, ja. Clar, sí, sí. Estàs a la cua, no, i llavors, com aquella que ningú diu res, perquè no es coneix entre ells, i estàs allà com el copyfly esperant, mirant el teu voltant, dius, bueno, aquí m'atenen o no m'atenen, però vaja... Tots que ens passen nosaltres, que a vegades no estiguem fent res, però estem fent-li un treball amb alguna persona, que està per allà, o que diu... Vaig un moment al capravo i torno. I llavors què haig de fer, deixar en aquella persona? No. Atendre el taul ell, perquè no es pensi que no es dic fent res. No, clar, clar. I per nosaltres, vaja, sentem que tothom vagi el més aviat possible, l'entenem molt més ràpid possible, i així. Però tenim feines que són molt entretingudes, molt i molt. Cada dia més, eh? Sí, no, no, queda clarit, eh, queda clarit. I després, ja per acabar, vosaltres també dissenyeu cartells? No. Ah, no dissenyeu, eh? Dissenyem cartells molt senzillets, però no és el nostre dissenyar, eh? El que imprimim, el que la gent ens porta. Però dissenya, no. Ho dic perquè, per exemple, lletra comixants, m'imagino que no... Sí, que està latint. La tens, però l'utilitzeu, perquè saps que és una lletra, aquesta malaïda, per molts dissenyadors. I a gent que no els hi agrada. Però com que nosaltres treballem amb clients que volen coses senzilletes, l'agrada bastant aquesta lletra. Sí, és que aquest és el... No, no, és el dilema... que hi ha fòrums a internet, que són pàgines i pàgines de gent que està contra la comixants, eh, que és un tipus de lletra, perquè s'utilitza... Doncs a mi m'encantava aquella lletra. A tu t'agrada, Laura? És una lletra que els dissenyadors diuen que, però... també per la bus que s'han fet, potser, de la comixants. Clar, va haver-hi una època que es gastava moltíssim, tot assaia amb aquella lletra. Sí, hi ha una època, tu, els cartells, i ara... No passa, sisplau, comixants. Festa del Miquel, també comixants, igual que... Anniversari del nen. El paper de l'escala o de l'assassor. Tot allà, comixants, no calia. Bueno, Dolors, moltes gràcies per haver-nos adès. A vosaltres. Que vagi molt bé, i re, copiflaix. Allà estareu quins anys més, perquè, a més... No sé si hi ha algun altre copisteria o fotocopiadora senjos. Jo, que sàpiga, no, quan vaig obrir no hi havia ningú. Molt bé, doncs, Dolors, que vagi bé. Moltes gràcies, bona tarda.A vosaltres. Bona tarda. Sí, sí, 23 de la tarda. Jo estic aquí, estic amb la Laura, que fa cordeço a l'Institut de Senjos, i estic mirant l'escaleta del tercer que tu has posat en tot el Twitter, no, avui?Sí. Sí?Va. T'ho veus amb aquesta cara, portes bé o no al Twitter? Sí, sí, sí. Ja a Facebook, també, no?Sí, sí. Va, a Facebook, molt bé, no?Jo controlo. T'ho controles. Vale, m'agrada el tema. No, anava a dir que ara són les 6 i 24, i havia d'apareixer l'Arnau Consul per les accions de llibres. I... no ha aparegut. No ha aparegut. Mira, pot ser que estigui baixant... Mira, és aquell home que baixa per les cales de Can Ginestar ràpidament. Anava cap aquí. Ara, Arnau Consul. Per favor d'entrar, sisplau. Entri, entri. Perdoneu. Foco a la càmera, la càmera de Radio Desbert.com, entre l'Arnau, just en el moment... És una mica com el Gandalf dels Senyors de les Anillos. Sí, que diuen els Macs. No arriben mai tard, sempre arriben just a l'hora que se'ls espera. En fi, com que a setmana parlarem de llibres, Arnau, bona tarda. Molt bona tarda. Això és arribar i passar al Sant Caribe. Ja?Sí, molt. Vinga, Arnau Consul. Deixa'm que per gent t'hi haguem centrada. Sí, és que els vés al Sant, no al Sant, no? Jo no seria la nova Laura. No veig en ningú, no veig en ningú. Maru, ja està, ja aprofitant. M'has cortat?No sempre aprofita, que pot. La Laura és del programa conegut. A mi em vas canviant, la gent arriba aquí, no hi ha ningú. Ara, sempre te'n vols desbep, unetera. No, perquè escolta una cosa, Arnau. Deixem dir-te que fugen de tu totes, sempre, eh? I la gent ha anat canviant, ningú te'n aguanta. No, la Laura és del programa conegut. Fa quart de sol i institut de Sant Just. I ens ajudarà els rimegres i els dijous a fer el programa. Molt bé, et sembla bé?Solèbro. Home, jo què he de dir, si tu ets el ramà. No, jo, Manu, no.Tothom tu estàs la peixer. Després la teva companyia ja la tinc jo aquí. Jo no Manu, jo no Manu. M'han trucat i em van dir que ve la Laura i jo vols que vingui. Tampoc sense preguntar-me ni res, eh? I contents, i contents de tenir-te. En fi, parlem del dia internacional de la poesia, no? Parlem, eh? Què et diria que és mundial, eh? El programa diu dia mundial de la poesia. Però no és el 21 de març? 21 de març, sí, el dia que canvia, que comença la primavera... Comença la primavera, divendres, que bé. La primavera és poètica, doncs ja... Ja era això, ja era això. Què dius, podríem parlar la setmana que ve, que és el dia abans, d'acord? Ja ho recordarem. Però, clar, avui hem tingut la reunió preparatòria. Hi ha alguna exclusiva que et podria oferir... Què dius, ara? Ah, sí, eh? Sí, per els actes que es faran a Sant Just, el dia mundial de la poesia, divendres, que bé. Exactament. No només la Sant Just, però hi ha tot Catalunya, hi haurà una sèrie d'actes, hi ha d'haver alguna ciutat o aprofitarà més o menys, no? I a tot arreu, o tot arreu, les ciutats, villes, pobles, villoguerrons, que si volguin apuntar, es llegirà el poema de la Montserrat de Belló, que ha fet una exclusiva per aquest dia, tan sols, la paraula nua, que és un poema que s'ha, com cada any, traduït en no sé quants idiomes, en tot cas, aquí m'han donat de mi tot un desplegat, que hi ha, en fi... Alemany, Amazic, Anglès, Àrab, Búlgar, Carles Brella, Italià, Hindi, Abreu, Fula, Francesc, Aosqueres, però que llegiro... Ja, però un moment, Arnau, vols llegir un fragment del poema en català? És una mica el poema que es llegirà a tot arreu, la setmana que ve, no? Jo estic aquí entre el Mandari i el Rus i el Mandari i el Rus. Ah, en català. En català, posem una música ara perquè llegeixis el poema, que es llegirà a la setmana que ve, el dia muntat de la poesia. Endavant. Quan vulguis. Tan sols, la paraula nua. Ja està. Tan sols, la paraula nua, la teva, mai la d'un altre, la que reflecteix una vida dins d'una solitud corulla de promeses, on tot és possible. S'esvaneixen els dubtes, la foscor claroa es torna, i els sols variants i múltiples cauen de munt cada mot, el cobreixen i donen força. Allà d'aquest ser i tant precis que s'allarguen el contingut de cada paraula clara. Com ho és, la poesia? La poesia. La poesia. Que profund, no? A mi, aquest show del concert de foscor claroa, ja hauria de pensar més. Però, com que tenim una setmana, la setmana que ve t'ho explico. Ja sentiu? He fet la llegida així, una mica així, perquè no l'havia llegit. No m'esperava que em fessis llegir, però és lògic. És lògic, és lògic. Si portes ennau aquí, tu que et passa pel topo. Llavors, actes a Sant Jordi, la setmana que ve? Doncs hi haurà un acte, a la set de la tarda, divendres, dia 21, a la sala del cinquantenari, lligarem alguns dels conceptes habituals o dels factors habituals d'un recital de poesia, o sigui, d'una banda hi haurà la poesia, d'una altra hi haurà l'àstric del Celler Can Mata, que donarà vi, no puc dir quin, ja us ho dirà, és d'una exclusiva seva, i a banda, com que aquest és un acte que no és que es organitzi l'escola Escritura de la Teneu, sinó que organitza l'Ajuntament de Sant Just i, si apunten altres organitzacions, com per exemple la biblioteca Joan Margarit, com per exemple l'escola Escritura de Sant Just, com per exemple el centre de normalització lingüística, l'escola d'adults, doncs ve hi haurà diferents lectors que d'una banda, llegirant aquest poem a la Montserrat de Belló amb català, és que, a l'un més del centre de normalització lingüística, el llegiran amb el seu idioma, sé que hi ha russos, sé que hi ha francesos, hi ha algú que llegirà amb anglès, hi ha algun idioma una mica més estranyot, si se'n permet dir-ho, o més exòtic, per tant pot quedar un tot bonic, no és la primera vegada que es fa, una mica és la gràcia. Fins aquí és on arriba la majoria de casos el programa del Dia Mundial de la Poesia en molts llocs, a Sant Just, que són més originals, a banda de posar-hi el vi i posem altres poesies, i posem, per exemple, recordem que aquest és la Joan Vinyoli, doncs farem una lectura d'uns quants poemes de Vinyoli, com que també és l'any del 75 any de l'Axili, després de la Segona Guerra Mundial i és la Guerra Civil, que va acabar l'any 39 i provoca un llarg axili entre els quals, uns quants poetes, llagirem poemes de l'Axili, de Joan Oliver Prequart i de Clementin Arderiu, i després d'uns quants poetes que hem masculit a l'Axar, que diuen, mira, i fem uns quants més, no cal justificar-los, entre els quals va a dir-ho Carles Duarte, i aquesta és la gran novetat, perquè Carles Duarte, que és el president del Conca, Carles Duarte, que és el director de la Fundació Carulla, en aquestes poques fundacions culturals que actualment té diners, per exemple, la meitat del diari ara és dels Carulla, per exemple, el Museu de la Pagésia, de l'Esplúvia de Franco-Li, per exemple, tantes altres activitats culturals del país darrere, sempre hi veuràs el logo de la Casa Carulla, que dius, ja que ets perquè tenen diners, perquè et senten la becrem. Pasa un minut de 2.47 de la tarda, deixem que t'interrompi un moment, perquè ja ho sé, però deixem que t'interrompi, perquè tenim una trucada d'un ullent, i ja veus que davant dels ullents no podem fer res. Hola, bona tarda.Bona tarda. Que trucava per participar al sorteig d'un sopar per dues persones a la Torra de l'Areu. Exacte.Molt bé, com es diu vostè? Jaume.Jaume? Jaume Lorenzo.Jaume Lorenzo Toralló. Molt bé, des d'on truca?De San Felido Llogragat. De San Felido Llogragat, eh?Ah, però... Molt bé, que escolta sovint el programa. Bueno, de tant en quant, sí que l'escolto, però no molt sovint, eh? No molt sovint, eh?No, no, no. D'altres formes, aquí som molt macos.No en límits, només els noms. No, no, li dormi igualment, som aquí molt generosos, i de totes formes, per trucar ja participa, demà farem el sorteig i té el número 15, d'acord? El número 15.Sí, per cert, com està San Felio? Com està aquesta tarda, San Felio?Bé? M'esplèndida, un dia molt maco, i bueno, com vosaltres, eh? Sí, totalt teniu de fer-ho com una bola i deixeu-nos caure. Sí, això és veritat, i va ser aviat per la Caratera Rial, eh? Exacte.Per parlar d'on passava el trambeix. Avui hi ha roses o San Felio, no? Capital de la Rosa, San Felio. Sí, clar, que n'hi ha, sempre n'hi ha.Sempre n'hi ha, no? Ahir de capullos, també, clar.Oh, home, jaume, moltes gràcies. Que vagi bé, aprenem nota, eh? San Felio a roses i també capullos. Tarda, tarda, tarda, tarda. Tota, la gent no... no falla un pèl, eh? Ja ho veus, eh? Tens de crisi aquí, pim-pam, les dones pel dret, eh? I del revés.Sí, a nosaltres sempre fem la broma de San Felio, la capital de la comarca, se'ns omple la boca, perquè és San Felio, i això són els primers que diuen que ja capullos és San Felio. Home, suposo que ho m'ho tot arreu, no? No és San Felio més.San Felio més perquè són més. Clar, home, ja més roses, ja més roses. Bé, estàvem parlant del dia mundial de la poesia, Arnau, i em deies que hi havia més actes, no? Bàsicament que hi haurà la presència a Carles Duarte, un poeta molt reconegut, i que a banda té una sèrie de càrrecs importants. Jo crec que podries córrer de... Jo vols que l'entrevistem? Dijous que ve, dijous que ve. Jo crec que és un punt pel teu programa, perquè insisteixo, eh? Aquest home, dona diners per part de la Fundació Carolla. Si l'entrevistem, aquest home em manda el conca, és un altre organisme, aquest que poc o molt. Que entenem dos amicatges d'aquest home, no? Això és cosa teva, jo només... Estic parlant entre parentes, i quan parles amb ell, no li diguis que jo t'ho he dit, i tu mateix li escoltes ara. Crec que podries n'hi a tot arreu, però tu no ho ets. Perdona, jo sóc una rosa, una rosa. Llavors, la penya del morro podria ser patrocinada per haver crema a partir d'ara, per exemple. No? És la tercera via per la qual ell podria arribar a donar-te quatre galerons. Ara, que si el que t'interessa és escoltar la seva poesia, que és el que és de veritat important, el tindràs divendres. Divendres a Sant Just, en exclusiva, un poeta que ha guanyat el premi de la crítica Cerrador en un parell d'ocasions, que el premi, jo crec que té la creu de Sant Jordi, també, un senyor important, que val la pena, i que més a més és un senyor poeta. Un absorredor de les estrelles, que penja sempre fotos de la lluna fetes amb una càmera molt bona, i t'expliqui els diferents cràters, i el que es veu, i quina cosa no es veu, i els cercles, i bueno, no entenc massa, però que, bé, i a més a més, aquesta faceta de poeta que de debò, ara, conyes a banda, és un poeta molt interessant. La penya vol morro, cada tarda, de 5 a 7, per ràdio d'Esvern. Abans de parlar amb l'Associador Amor i el consultor sentimental, com que jo avui la tindré amb el telèfon, per cert, deixeu-me comentar que si voleu enviar a qualsevol dubte sobre l'amor, les relacions... Només que el que ens envieu un mail a la penya del morroarrobajimil.com, ho ens truqueu per telèfon, també, al 9332-3661. La setmana passada, justament avui, fa 7 dies, l'Arnau Còncil estava molt nerviós. Per què? Doncs perquè faltava molt pocs minuts per la presentació del seu llibre, el general prim amb Xavier Gracet. Bé, un equip invisible del programa va anar a la presentació, i ens han explicat que va anar molt bé, no, Arnau? Va anar molt bé. La veritat és que amb la segona presentació que fem, la primera hi va haver 70 persones, la segona 40, la tercera n'hi ha 15. Però no té per què, en realitat, una era Reus, i la cosa així és molt certa, l'hi seu, però de Reus, el circ. L'altra cosa, una llibreria petita a Barcelona, i a partir d'aquí ens n'aniríem fent. I també de presentació aquí s'enjusta. Què dius, per avanços i vols no? Sí, avança, avança, avança. 27 d'abril. 27 d'abril, Santa Montserrat. Aquest dia es presenta el general prim. És el diumenge que els s'enjustem i farem Sant Jordi. Perdona, estaràs firmant llibres aquí dalt o no? Veurem, veurem, veurem, veurem. Jo ja em puc morir, ja. I jo, veient ja l'Arnau Còncil, firmant llibres al dia de Sant Jordi, aquí a Sant Just, a Can Ginestar, jo ja em puc morir, ja. Ahir vaig estar a punt d'emocionar-me, Jordi. Per què? Estava escoltant Ràdio d'Esvern al matí, el programa de Carme Jordó i... Just a la fusta. Exactament. Un clàssic. I estàvem parlant d'una llei que ara s'està parlant de volir, de la llei de l'indult. I, clar, vam començar a parlar i tal. Hi havia un xicot que s'havia vistòria. No recordo el nom, però parlàvem molt bé. I van anar a parlar d'una llei que era de 1870, no? I que, clar, hi havia tant antiga. I vaig estar a punt de dir... Diran prim, diran prim. I van dir-ho? I no van dir-ho. Però què vaig fer? Vaig a puntar i vaig dir, demà, al programa al Jordi, sense aquell tregués el tema, sense aquell tregués el tema, passar a l'estreta i m'has xafat una mica. Sense aquell tregués el tema dirà... Per cert, ahir es van deixar de dir que era prim. I aleshores, a partir d'aquí, aprofitava... Bé, en fi, ja està. Ja hem venut una mica el bacallà i el peix. Però què passa? És curiós la llei de l'indult que ha sortit, que encara estigui en vigor. Una llei que, efectivament, va aprovar aquest home, que ara s'ha fet famós, no pel meu llibre, sinó per la mòmia, no? Un home que ja està momificat, que el van matar, que anys després els l'han desenterrat tres cops. Aquest home va firmar una llei que encara està en vigor. Ja ho saben, que estàs malalt. Tu estàs malalt del general prim i tal. Però primer és una figura de descobrir. O sigui, encara el Vicentenari del seu neixement. Aquest any hi ha l'oportunitat per fer-ho. Molt interessant, amb molts episodis molt curiosos de la seva vida. Fem una pausa per la publicitat. I d'aquí uns moments, el consultori sentimental... Ai... Fem una pausa per la publicitat. Veniu amb la família al Museu Átver de les Aigües, el diumenge 23 de març, a celebrar el Dia Mundial de l'Aigua, i descobriu el llarg d'un seguit de proves, com circulen les aigües subterrànies. No us perdeu aquesta activitat gratuïta per a tota la família. A més, del 15 del 23 de març, el museu fa jornades de portes obertes. Consulteu tota la informació a 3bdobles.museudelesaigües.com o seguiu-nos a Facebook. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del trambaix. Us hi esperem. Museu Átver de les Aigües, on l'aigua viu, on vius l'aigua. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants als concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilònis. No us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre va a Babilònia. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crani o encefàlic. Diuen que havia plogut, que aniria el meu germà, ja es veu que va amb relliscar i venia un cotxe de cara i un mort i l'altra a casa. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, perquè ja no conduia. Va ser culpa del meu germà, culpa de l'altra, però jo perri no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Sí, sí, 40 d'arreg de final del programa d'avui. És hora de l'amor amb el consultor sentimental de la Susi Amor. Bona tarda, Susi. Hola, Jordi, què tal? Bé, t'escolto una mica lluny, però ja ho intentem arreglar. Susi Amor... Hola, entenc, Jordi. Sí, Susi Amor, la nostra consultora sentimental, deixem que et presenti, perquè ara els dijous, també, són companyats a part de l'Arnau Cònsul. Bona tarda. Hola, l'Espetán Susi. Hola, aquest és l'Arnau. També tenim la Laura Camps, del programa connecte de l'Institut de Sant Just, que fa Guardesso, i ens acompanya el programa. Laura Susi, Susi, Laura. Hola, Laura. Faig els fetons perduts? No, no, no. Escolti, l'Arnau, que avui estàs molt sorprès. No m'ha parlat l'amor. Fem una presentació. Clar, clar. És perquè... Ara... Ara, per fer gràcia. Bueno, anem al tema, perquè... Susi. Sí, sí, escolta'm, perdona, avui no he pogut venir, perquè no sé què està passant últimament, però hi ha moltes crises amoroses. He hagut d'agafar la meva caravana rosa, i d'adormar directament cap a... Digue'm. Això és perquè és a costa i a la primavera. La gent ja té ganes que té... Exacte, la gent n'està alteraleta, aleshores hi ha com una tendència a fixar-se amb qui no t'has de fixar, no? Justament ara he anat a veure una parella, que a part d'un, havia hagut un Tesla, no? Hòstia. Mal rotllo, eh? Sí, ell o ella li prometia que havia tot un error, que això va ser curat, que va ser burratge... I ha anat a pactar més, a parlar, a dialogar... I com estan? Com estan? Ara els he deixat sols, ara estan sols a l'habitació, s'han parlant tranquil·lament, però la cosa s'ha... està tranquil·la, s'ha tranquil·la. Si estan les teves mans, segur. Sí, sí. Evidentment. Si això ja comença el 13 de març, és que el maig serà insuportable. Imagina't, diuen que aquest any, el 2014, serà un any fort, eh? A nivell hormonal, la gent anirà fort. És un any d'independència. La gent vol anar per lliure. Exacte. Aquest és el tema. S'independit de la parella, també. Sí, es pronostiquen bastantes ruptures. Ah, sí? Sí, sí, sí. M'apunto. 2014, any de ruptures, però no només políticament parlant, amb l'afer Catalunya. Estem parlant de coses sentimentals. Exacte, el meu terreny era el sentimental. Una mica, perdona, hi havia la cançó que hi ha a Catalunya. No, Espanya ho sent tu, però la nostra no funciona, li vam venir, li vam semblar, que parlaven una mica d'això. La relació entre Catalunya i Espanya no funcionava, que ho havien de deixar. Exacte, exacte. És millor estar solta amb l'acompanyat, no? Sí, sí, sí. Hem començat parlant de l'amor i parlant de política. És una mica el de l'amor, en general, de la població, també. Anem a la primera carta del dia, vinga. Diu, hola, Susi, sóc la Clàudia d'Esplugues. A part d'un moment, abans de continuar, vinguem enviat a la penya del moro robajimil.com. Si voleu, envieu-nos allà a l'esqüestió d'estal. Tornem, podem tornar a començar? Gràcies. Hola, sóc la Clàudia d'Esplugues. Ahir vaig anar al Camp Nou per la Champions. Jo només esperava disfrutar del partit, però va succeir alguna cosa més. Va sorgir l'amor. Caram. Jo estava a primera agradaria, i de cop el Gerard Piqué es va girar, i em va mirar amb ulls d'amor. Després, quan hi havia alguna jugada en què la pilota anava pels aires, també aprofitava per mirar-me. La veritat és que era poc discret. Mai havia tingut un amor a primera vista tan evident. Quan es va acabar el partit, vaig decidir esperar fora del camp que sortís. Vaig esperar fins la 5 de la matinada, i no va venir. Suposo que hauria de tenir obligacions d'equip, perquè n'estic convençuda que estava desitjant trobar-se amb mi. Què puc fer, Susi? He pensat de trucar-vos a vosaltres, que el Piqué viva sent just, i pot ser que em senti. I així aprofito per dir-li que jo també l'estimo, i que estic disposada a deixar-ho tot per ell. Sempre vostra, la Clàudia d'Esplugues. Tema... Tema espiós. Tema complicada. Què li diu aquesta noia? Susi, toca't tu, ets la consultora sentimental del programa. Hauríem de veure què li diem a la Clàudia d'Esplugues. Ja que li diem a la Clàudia d'Esplugues, està clar que les percepcions varien en funció de la persona, eh? I que a vegades, una mica, cadascú... veu una mica el que vol, eh? Sí, s'ha d'anar a dir, cadascú rep una mica els inputs que li venen de l'exterior, com vol i li dona la gana, no? Sí, sí, aviam. Per una banda, crec que la Clàudia té una sort, té una sort de viure amb aquest optimisme, i amb aquesta... amb aquesta esperança, no? Diu que segons ella, de cop, el Gerard Piqué, ahir es va girar i la van mirar amb bulls d'amor, mentre estava jugant al partit, i ella estava seguda a la primera agradaria. Un que és Pistolots el veia el Piqué. Jo era el camp, però, bueno, clar. I, a més, també, diu que, quan hi havia alguna jugada, amb la pilota anava pels aires, també aprofitava per mirar-la. Jo crec que a tu també et va mirar, no? No, jo estava segona agradaria. Jo em va semblar un Piqué. Jo el veia despistat, el Piqué, i pensar que aquest noi, aquests, ens el vendrem al no sé qui sigui. Aquest tema gent de Sant li diu en Shakiro. Com? El Camp ja se li diu al Shakiro. El dia que està despistat, li diu al Shakiro. Aquest tema gent de Sant, però, per reflectir una mica, el que nosaltres també entenem quan reben senyals, no? Exacte, exacte. Tu, realment, la senyal és una mica tu, amb la pilota, amb com te les vols mirar, no? Jo, sincerament, ahir també estava al Camp, jo també n'estava de primera agradaria, i en algun moment, amb això, també, que el Piqué em mirava. El Piqué em mirava, tu, també. No, perdona, pot ser que el Piqué ara estigui mirant a totes les noies que van a la primera agradaria, el cap nou. El Polen, la primavera. Aquí en tenim moltes coses, ara. Però jo no m'ho he après, com s'ha après la Clàvia. Tu t'ha mirat, també, no? No m'està imaginant, però no, perquè tu també t'ho mirar, no? Sí, però no em vaig esperar fins la cima de la matinada, però al Camp Nou. La Clàudia li recomanaria que... que se n'oblidés una mica el que era el Piqué, eh? No seria un target indicat per ella, eh? No, mai se sap això, que diuen que els futbolistes tenen quartos. No, no, això és evident. I altres coses, segurament, que també tenen, no? Sí, sí. Però jo crec que està una mica distorsionat, el tema, aquí, eh? És una mica... Com podem ajudar la Clàudia, on aquest cas, les persones que reben senyals que no són les que coincideixen amb la realitat? Jo diria que a vegades hi ha un accés d'anar alimentant, aquestes senyals. Ens ho creiem nosaltres mateixos, no? Exacte, és el que deia abans. Està fantàstic ser tan positiu i veure que el que tan vol... et va a favor, però a vegades també cal una mica contrastar una mica amb la realitat. Però jo tinc una pregunta, o sigui, com saps que estàs malinterpretant les senyals? Ara, bona pregunta. Txupatessa, sociamor, txupatessa. És la Clàudia, finalment, eh? Bueno, el tema és que tu les vas seguir, però sí, et vas seguint les senyals, i et vas fotent una hòstia a darrere l'altra, és que aquestes senyals... Això també no deixa de ser una senyal, no? Clar, és una senyal continua que ja deixeu estar, perquè, si no, anirem molt bé. Sí, que la cosa no funciona i també és una senyal, no? Anem a la segona carta del dia, si et sembla? Perfecte, Jordi Carinyo. No, que no diguis Carinyo, en antenna, perquè dir que el nostre... va ser el que va passar i ja està, i tampoc... Bueno, Carly, estic contenta perquè ve la primavera, i això fa que la sang se t'autori, i que realment vegi que aquí estimes que soc jo. Anem al tema, va. Segona carta. Hola, sociamor, sóc l'Anna. Ja fa uns... No, perdona, un moment. No crec que responguis, perdona, un moment. No crec que responguis, perquè... És el Jordi, el que he deixat la carta. Ah, no, no puc respondre? No, no. Bé, respona al final. Perdona, perdona, perdona. Hola, sociamor. Hola. Sóc l'Anna. Ja fa uns dies que em poso en contacte amb vosaltres. Sóc la noia madura enamorada d'un noi més jove. Ah, sí, ja me'n recordo, aquesta. Ja fa dies que ens escriu, eh? Sí, sí. La noia madura enamorada d'un noi més jove, sí senyor. Exacte. Si no recordo malament, l'Anna, la setmana passada es va trobar... el noi amb el qual estava... enrullat, no? Amb una altra dona, també, a la seva edat. Amb una altra dona, a la seva edat, eh? Tinc una novel·la que li pot anar molt bé. Ah, sí? Quina? L'altra. Ah, de Marta Rosals. Però, sí. Un dia us vaig dir que l'havia vist amb una dona de la meva edat al parc. Doncs ara la cosa és més greu. A ell em va trucar una de les meves millors amigues totalment emocionada, perquè s'havia liat amb un noi més jove, aquella. Cal que us digui qui és ell? No, oi? La situació em supera. Tinc la sensació de viure dins una pel·lícula de Woody Allen. Susi, ja no sé si t'ho explico perquè em donis consells, o simplement per desfogar-me. No ho he compartit amb ningú, només et tinc a tu. Gràcies, Susi. Et sento com una autèntica amiga. Teva espinos 2. Digue'm? Digue'm? No, res, en comentaris. Què li diríem a l'Anna d'Esplogues? Que ja fa setmanes que ens escriu... Això és un col·laborot. Cada setmana, amb una història diferent. Primer, que si... Fem l'objectiu, el de clar. Primer estava amb un noi més jove, aquella, i ella no s'obria amb el tema del sexe, perquè tenia vergonya de dir-li que era verge. Exacte, exacte. Després, ella li va dir que no volies tant bé ell, perquè no podia, en lloc de dir-li la veritat... No, va ser ell, va ser ell, espero que miro els meus expedients. Va ser ell, que li va dir... Em sento rebutjat al llit, amb la feina que m'ha decidit. La setmana passada va dir que l'havia vist amb una altra dona, amb una altra dona, m'adura com ella, i avui ens diu que aquesta dona és amiga seva, o sigui que la cosa es va complicant, no? Sí, sí, sí. Però jo el que entenc és que és una altra... O sigui, la setmana passada era una dona en el parc, i aquesta setmana és una altra. O sigui que jo crec que aquí ja s'acaba de confirmar que aquest noi, Anna, va dir flor en flor, és un capitjor, i directament, al principi, s'ha donat el consell de que t'obrisi d'anell, que intentis comunicar-te amb ell, per sincerar-t'hi, i tal, ara el que et dic és que passis d'ell. Clar, però ara s'ha liat amb l'amiga, que no hi ha repitjor, que és la teva amiga, és l'hi amb algú que t'agrada. Obre, obre, porta. Obre, porta, és que ha entri aire nou, tu, i fora, no? Sí, sí, aquest, el que li passes és que li agraden les maduretes, i no t'interessa. Aquest vol pillar, a veure si pilla algú de l'última fornada, no? Aquest vol pillar catx. Vol pillar catx. L'aviam amb el professor. Sí, el professor. En fi, Susi, moltes gràcies per haver-nos atès. Ha estat un plaer, Jordi, ja saps que sempre m'encanta estar a prop lliure, o sigui, a nivell telefònic o... Avui, a prop, a prop, no estàs, eh? Escolta'm una cosa, l'esnota és pràctic lliure, tu fot alguna cosa? Sí, avui tinc moltes coses a fer, no puc quedar, em sap greu, Susi. Però on pot ser? Ah, mira, per l'Arnau encara fareu algú. Ah, l'Arnau, tu com ho tens, d'això? Bueno, si em dius un lloc... Però què faig? Està ja amagant. Està amagant pel telèfon, la Susi ha mort. Escolta'm, Arnau Carinyo, també m'ho heigat després. Sí, perquè ara en públic tampoc no seria... I el Jordi no seria. A veure, si estigui escoltant, per l'any, eh? Per l'any que té... Però quina pamela... Crec que sobrem una mica, Jordi. Quina pamela esteu fent? Estic escoltant, Arnau, que jo porto auriculars, eh? Ai, calla, Jordi, coi! Bueno, sí. Bueno, Jordi, posar-te gelós una mica és que no hi ha manera, eh? No, no, no, no, no, no, no, no. La nostra ja va a passar i ja va a ser. Llavors, calla, no cal... Clar, clar, Arnau, has vist que s'ha posat gelós? Escolta, que veu de dir... Doncs escoltes, són tots madurs i oberts, no? Sí, sí, escoltes. Ah, bueno, escoltes, Jordi, ja sé que tens aquí els comandaments, però bé, perfecte l'endimita. Jo el toca dir només amb les accions del dijous. O sigui, sincerament, això s'estan anant de les mans, i haurem de fer una reflexió profunda, i tu també, Laura. No em veig així, perquè tu acabes d'arribar aquí... No, no, no, sí, també. Haurem de quedar o fer una teràpia de... Hi ha teràpies de parelles, no? Una mica de teràpia de grup. Teràpia grupal, perquè aquí hi ha... Hi ha unes emocions entre nosaltres... Sí, no en veu el dijous. Ja veu el divendres. Entre la Susi i jo va passar el que va passar. Ara tu estàs amb la Susi, que vaig dir que estàs tontejant, que no sé per què t'onteixes. Que jo no em conec. Quan vam començar a tontejar vam anar a l'esposa amb un màster. A mi em reprimeixes cada dia. Avui li faig dos patons a la noa col·laboradora. I em comences a dir, eh, i com vas? Bueno, ara seré jo qui talla les ales. Jo no vull tallar-les, no. Aviam, Jordi, que ets un gelós, home, que ets un gelós. Jo no sóc cap gelós. En fi, Susi i amor, moltes gràcies per haver-nos atès. I ja parlarem la setmana que ve, si em dóna la gana. Que vagi bé. Me'n deixes una mica disgustada, però bueno... Adéu. Adéu. Ai... La Susi, amor, que ens té a tots el cor robat. En fi, Laura, què t'ha semblat l'espai del consultor sentimental? Doncs molt interessant. Si alguna vegada tens algun dubte, pots escriure'n i se'l donin, perquè potser et fa vergonya saber què és tu. La teva mare, que segur que no et fa vergonya. La penya del Morro a robagimail.com. La penya del Morro a robagimail.com. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio dels veus. Bé, hem acabat el programa. No sé si tens algun trending topic tu, avui, si la penya del Morro tinguis molts ullents. Avui què seria trending topic, Laura? Doncs... No t'has preparat, eh? Per la setmana que ve, ja t'ho paves millor. No, m'ha caigut tot el programa, una mica el tema que més... Se'ls un s'ha d'anar posant. Se'ls ha d'anar posant. Es coneix que la gent d'Aquardès o l'institut... Va, el seu ritme. Tu no vas fer ni guardesos. No, jo no vaig fer ni guardesos. Imagina, t'imagina. Guardesos és molt difícil. És molt, ui, bueno, una cosa... És molt difícil. Complicadíssima. Han fotut molta canya. Ai! Un pic i una pala, que et donaria jo! Acabem el programa, agraït tota la gent que ha fet possible la penya del Morro d'avui, la Carme Verdoia, la qualitat senjustenca, el Sergi Pont des de Nova York, també el Miquela Gells, de l'Exec Teatre, amb la seva obra que fan el jove diàleg de la Regina, de Tom Sawyer, el detectiu, aquest cap de setmana. I, a la segona hora, la Dolors Baggy del Copy Flash, la Susia Morr, amb el consultor sentimental, els llibres a l'Arnau Consul, Arnau, moltes gràcies. I el programa connecta de l'Institut de Senjús, l'Aura Camps, l'Aura, moltes gràcies. Gràcies a tu. Tinc tímigres que bé. Nosaltres tornem demà a partir de les 5.00, us ha parlat Jordi Domena, coneixem ara amb l'informatiu vespre i la Carme Verdoia, el Cap de Van. Jo no em perdo mai. Que vagi molt bé. Adéu-siau, bona tarda. Your mouth is a revolver, find bullets in the sky. Your love is like a soldier, loyal till you die. And I've been looking at the stars for a long, long time. I've been putting out fires all my life. Everybody wants to flay, they don't want to get burned. And today is our turn. Days like these, lead to nights like this, lead to love like arms. You like the spark in my bone far hard. People like us, we don't need that much. Just someone that stops, stops the spark in our bones far hard. This world is getting colder, strangers passing by. Knowing off as you were shoulder, knowing looks you in the eye. But I've been looking at you for a long, long time. Just trying to break through, trying to make you mine. Everybody wants to flay, they don't want to get burned. Well, today is our turn. Days like these, lead to nights like this, lead to love like arms. You like the spark in my bone far hard. People like us, we don't need that much. Just someone that stops, stops the spark in our bones far hard. Love like arms, love like arms. You like the spark. People like us, we don't need that much. Just someone that stops, stops the spark in our bones far hard. Love like arms, love like arms. Bona tarda, són les set del vespre. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre. Jose Miguel Sebastián és el nou president de l'Associació de Veïns de Sant Just. Ho va aprovar divendres a la tarda a l'Assemblea General Ordinaria de l'entitat. Sebastián agafa així el relleu de Jaume Ruy i manté els mateixos reptes de cara al futur. Amb aquesta notícia, obrim l'edició d'avui i resumim altres informacions destacades en titulars. L'entrada del cao a la Taneu no es farà efectiva començaments del curs que ven, encara s'han enllestit moltes coses. Abans que l'agrobament escolta instal·li a la Taneu, la seva seu, la més important, és l'espai disponible a l'entitat. En desamillora la xarxa de suministrament elèctric de Sant Just, l'empresa invertit 63.000 euros en reforma la xarxa de 4 municipis del Vas Llobregati del Barcelona. De Sant Just, 710 clients d'Andesa es beneficiaran de l'actuació. Avui es donaran neines a Minenari per estalviar en el rebut de la llum en una xarrada que conduirà a l'esquerra responsable de projectes de co-serveis, on es donarà conèixer instruments i actuacions per reduir el consum. Bona tarda, José Miguel Sebastián. És el nou president de l'Associació de Peus. Bona tarda, José Miguel Sebastián. És el nou president de la Sociació de Peus. És el nou president de la Sociació de Veïns. Es va proposar a la tarda l'Assemblea General Lutinaria de l'entitat. Sebastián agafa així el relleu de Jaume Rui, que està president durant quatre anys, i manté els mateixos reptes de cara al futgru. Rui passa a ser ara vocal de l'entitat. José Miguel Sebastián no és una cara nova de l'Associació de Veïns, ja que ha format part de les anteriors juntes. Ara es posa el que et demana l'entitat. Consient que amb la crisi hi ha més feina que abans. A més, com que amb el suport dels membres de la junta, Sebastián n'ha parlat avui el Just a la Fusta. o sigui, s'han incorporat noves persones disposades a treballar i jo crec que sí, que es pot fer una mica de feina. Sempre hi ha feina, però, clar, en aquests moments, hem de tothom treballar una mica més perquè hi ha molts problemes a la societat i val la pena, no? Ficar-s'hi. De cara als propers anys, José Miguel Sebastián manté el repte que deixa l'anterior i junta, un dels més destacats és aconseguir instal·lar un desfibrilador a Sant Just. També es planteja fer pressió telefònica perquè s'ho terri algunes línies telefòniques. El tenir desfibrilador. Jo crec que es necessitaria un per aquesta població que estigués constantment i un altre s'ho terrà les línies telefòniques amb alguns carrers que no s'ha fet, això, encara. I que, bueno, aprofitant que hi ha, en aquests moments, el desplegament de la fibra òptica per para telefònica, doncs no sé, es podria, jo crec, pressionar una mica. El canvi de junta i de president va ser, doncs, un dels punts més destacats de l'assemblera general ordinària de la Sociació Veïns de Sant Just divendres passat. L'entrada del caure-te-neu no es farà activar començaments del curs que ve, encara s'han d'enllestir moltes coses. Abans que l'agrupament escolta Martin Luther King, instal·lia-te-neu la seva ceu. La més important és fer una bona reorganització de l'espai disponible a l'entitat. La idea de les parts implicades és que el caure tingui la seva ceu al local de la CES, però és una qüestió que s'ha de tractar en junta. Tothom veu positiva. L'entrada del caure-te-neu, però també tothom té clar que les entitats han de tenir el seu espai. El d'Ermacia, president de la Teneu, ha donat més detalls al Just la Fusta. Un sergi exocutiu. A la junta, en principi, penso que majoritàriament que el joc prioritari és que el lloc contesti a les CES, però les CES també podria mantenir allà un petit espai per poder donar sortida quan hi ha. Les activitats que fan ells us fan el pati i jo crec que tot això és qüestió de planuts i de dur possibilitats. Jo crec que és fàcil arribar amb un acord. Maciara, per tant, ha dit que veu difícil que el caure entri a la Teneu al curs que ve. Ara s'està valorant a cos de les obres i analitzant els espais disponibles. A més, a finals d'aquest curs, el cau es quedarà sense els locals de l'Església, ja que no el renovarà la necessitat de l'espai que ha utilitzat durant tots aquests anys. Per tant, s'haurà de buscar, com a mínim, una solució provisional per establir el cau. Per fer-ho, ho necessitem, ampliar espais i estem encara... En aquest moment ja valorant el cost del projecte i quan el tinguem valorat, entrem en una fase de portar-lo a l'Ajuntament i veure què fins on podem fer. I amb això ja hem parlat també amb l'Ajuntament de que, de car l'any que ve, necessitarem, en cas que la parròquia no pogués mantenir la situació actual, segurament necessitaríem una ubicació temporal pel cau. Per tant, segueixen les converses d'entrar a la Teneu i les Sees i el cau per instal·lar la seu de l'agrupament escolta les instal·lacions de la Teneu. També s'ha de parlar amb l'Ajuntament per estudiar com s'habilitera l'espai d'un acabó del cau que actualment compta amb un centenar de nens i nenes i 15 caps. Ara passen 6 minuts de la set de la tarda l'Organisme de gestió tributària de Sant Justa, es trasllada dilluns al passatge Sant Lluís número 6. Ara l'oficina necessitua la plaça Verdague, uns 50 metres del futur local. L'Organisme de gestió tributària és l'Organisme autònom de la Diputació de Barcelona que s'encarrega de la gestió i recaptació dels ingressos de dret públic de l'Ajuntament de Sant Justa. Ajuda el consultòria a gestionar els ingressos que acorda en conveni. A partir d'illuns l'oficina situarà al passatge Sant Lluís número 6, al costat de la floristeria Larell. Les persones de més de 62 anys podrán rebre una subvenció per Libi. És una de les novetats de la convocatòria d'ajuts per pagar l'impost de vents immobles que ofereix l'Ajuntament de Sant Just per segon any consecutiu. Per tant, s'amplia el nombre de col·lectius granàfics.