#464 - La Penya del Morro del 31/3/2014

You give me heaven, you give me peace, you give me something that I can't explain, onto myself, you are my dreams, just in my life, I want to be the man for you so desperately, so desperately, so desperately, yeah, so desperately, yeah, smooth, yes. Bona tarda, què tal? Som les 5. Al moment en què la Catalunya Informació i de seguida ens posem el dia pel que fa a l'actualitat en titulars, en cor de 3 minuts, també de manera breu, situació del trànsit. Bé, ens desseguem, sobretot, retencions a aquesta hora compactes a l'AP7 de Santa Perpétua fins a Barbará, sentit su conseqüència d'un camió aviat cucup a carri. Príncipes i dolars, sí, a Catalunya Informació. Catalunya tanca el 2013 en un déficit públic del 1,97%, 4 dècimes per sobre del que obliga a l'estat. El conseller d'economia, Andrés Mascolell, reclama a l'administració central el mateix esforç que fan les comunitats i des del govern espanyol el reconeix l'esforç de Catalunya. L'ex magistrat del Tribunal Constitucional, Eugeni Gai, manté que la Constitució no és un text tancat a la consulta es podria fer a través de l'article 150.2, tal com es plantejarà el dia 8 d'abril al Congrés dels Diputats. Ho ha dit en declaracions al matí de Catalunya Ràdio, on ha advertit però que el dret d'autodeterminació afecta als pobles que han viscut una col·lonitació i no als països democràtics. El PSC et met que no es va actuar bé del tot en les primàries per a Barcelona de que cap va setmana tot i això no anularà les 3 mers electorals de Ciutat Vella on presuntament es van manipular els vots d'alguns immigrants a favor de Jaume Collboni que va guanyar la primera volta. El president de França, François Hollande, pot anunciar avui una remodelació del govern després de la desfeta socialista a les eleccions municipals d'ahir. Per la dreta clara avançadora del vot demòcrata, la col·lera dels francesos cap al seu govern. Primera visita oficial d'un president de la Xina, Brussel·les, Xi Ximping, s'entrevistarà amb els caps de les institucions de la Unió Europea a petició xinesa tot sense cap cobertura pels mitjans. Després de la crisi, els bancs internacionals considerats massa grans per fer falida encara reben ajudes monetàries implícites valorades en 590.000 milions de dòlars. Així ho ha denunciat el Fons Monetari Internacional l'aquesta tarda. L'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona implanta per primera vegada al món en una embarassada una prótesi cardíaca dins d'una altra prótesi, la que portava la pacient no hauria suportat els 9 mesos de gestació. El queixafòrum de Madrid acull d'Espolíació Pixar, 25 anys d'animació, una col·lecció de més de 400 peces sobre la companyia d'animació on es poden veure els primers esbossos dels personatges de Toy Story o buscant en Nemo, entre d'altres la mostra arribarà a Catalunya l'any que ve. Catalunya informació, el tècnic del Barça Tata Martí no et verteix, que demà contra l'Atlètic de Madrid no poden cometre l'error de perdre l'ordre al camp i que hauran d'igualar la intensitat habitual del rival. Pedro i Són han entrat a la llista de convocats i també hi és Puyol, sense l'alta mèdica. I el club confirma que Víctor Valdez estarà uns set mesos de baixa avui l'han operat del Genoll Alemanya. Aquesta tarda s'obrirà en Clariana, sobretot aponent el sud del país, però encara hi haurà força no vols a la resta que puntualment podrien deixar algun roxat demà farà més sol però els núvols seran més persistents a la costa. Quan passen? Tu parles! En directe, a Matíndiz de Sant Just d'Esvern, el 98. de la FM, i a tot el món, a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt d'amorro, la penya del món. Què tal? Bona tarda, Sant Just i gent de l'Estrengé. Hola, amigues del programa de les tardes de la ràdio d'Esvern. Parla jo saluda Jordi Domena, que és la penya del món. Moltes gràcies per escoltar-nos. Avui últim dia del mes de març. Començarem, com sempre, parlant de les notícies de Sant Just, amb l'Andrea Buena, bona tarda. També tindrem a nosaltres el Roger Consul per parlar-nos de teatre. Roger, bona tarda. Avui, a més, també, tindrem l'Història de Sant Just, i una hora de tertulia esportiva especials barça, espanyol, espanyol, barça amb el Rafa Cano, que va anar al camp, i l'Edu Rodrigues, l'Oriol Pasqual. I tot això, com sempre, amb la col·laboració més que especial al Twitter i al Facebook de la Cristina Barga. Bona tarda.Hola, bona tarda. La penya del món, un programa amb més morro que penya, o era més penya com un. Eh? Eh? Eh? Comencem, com sempre, repassant el més comentat a Twitter avui, és l'excusa, saber el treny intòpic per parlar de l'actualitat. Avui ha sigut el més comentat judici parlament, perquè els acusats del judici que avui comença a l'Audiència Nacional Palsetja al Parlament d'ara feia 3 anys, s'han negat a declarar. Sí, ha estat la primera sessió de la vista, que ha estat més ràpid i més curta del que estava en principi previst, i és que de la vintena d'acusats, un en recerca i captura, els 19 restants s'han negat a declarar, i un per una nena t'anuncien que no tenien intenció de respondre les preguntes de cap de les parts. A l'Audiència Nacional Palsetja al Parlament del 15 de juny de 2011, on un grup d'indignats van posar gran quantitat d'ojectes a les portes d'Axés de la Campra Catalana, per impàdica celebrés el ple, i van a més a més increpar i agradia diversos parlamentaris amb empentes o pintura, mentre que d'altres van haver d'accedir a l'edifici amb vehicles policials o fins i tot en helicòpter, s'afrontarà a apenes de 5 anys i mig de presó, i una multa de 7.500 euros per un delicte contra altres institucions de l'Estat, i una altra de temtat contra l'autoritat. La Generalitat de la Generalitat de la Campra Catalana va fer una declaració als agents dels Mossos d'Esquadra, i dimecres dijous i divendres declararan per videoconferència des del Parlament la presidenta de la Campra Núria de Gisper al president de la Generalitat Ardormàs i alguns exdiputats. Altres, en canvi, han decidit anar fins a Madrid, com és el cas del fons López Tena o Joan Buada. Què diu la gent a Twitter sobre aquest tema? Per exemple, CUP Països Catalans, el Twitter de la CUP, que diu oberta una campanya de micromassanatge per sofrer els costos del judici parlament. I a més, ajuntava un link on la gent pot fer la seva portació. Sí, un altre comentari és el Joan Damàs, que diu solidaritat amb les detingudes judici parlaments. Feliputs va enviar als Mossos provocant la gent indignada amb el Parlament burgès. I Anonymous, que diu, es convoca avui a les 8 al sol, al placer del sol de Madrid i Núria, una concentració en suport en causades del Parlament judici parlaments. En fi, gràcies, Cristina. De res. Passem ara a l'actualitat s'enjustenca. La pell ho vol morre. Però que a cinc a set per ràdio dos verb. Bé, atenció, perquè ja sabem quin és el resultat dels premis protagonistes del 2013. I si la festa tornet, Joan Petit, ha guanyat on no. D'aquí us ho desvellarem, que la setmana passà ja ho comentàvem, però abans parlarem de Promunça, l'empresa municipal d'habitatge, que... No, és habitatge promunçó, no? Sí, sí. Que rebaixa el requisit d'accent als pisos del lloguer del milenari. Però abans de tot això, comencem amb el titular, perquè grus polítics de l'Ajuntament treballen en un acord pel que fa a la col·lització del valor cadastral. És per això que s'ha creat una comissió de treball. L'acord consisteix en acollir-se a la col·lització del valor cadastral un màxim de dos anys, fins al 2015. Andrea, explica'ns, perquè ara feia temps que no parlàvem d'aquest impost que s'havia d'ajustar i que, finalment, com ha quedat la cosa. Doncs, d'alguna manera, els grus polítics ja es van comprometre amb un plaer a mirar d'arribar a un consens amb aquesta qüestió. I ara, els grups que formen part de l'equip de govern han proposat a l'oposició a formar una comissió de treball. Per tal d'arribar a un consens, pel que fa a l'actualització progressiva del valor cadastral, un debat, com dèiem, que va ser bastant important, a Sant Justa Finals de l'any passat. L'acord que proposa l'equip de govern consisteix en acollir-se a l'actualització del valor cadastral, aquesta actualització progressiva un màxim de dos anys. És a dir, aquest any hi ha el que ve, 2014 i 2015, ja que recordem-ho, el 2016, l'oficina del cadastre gestabilitarà el valor de tots els habitatges de l'estat espanyol. Amb aquell famós web on s'introduia el pis i ja t'apareixia el valor cadastral. És una acord que, com deia, amb l'equip de govern proposa els grups de l'oposició i que també portaran a debat amb les associacions de veïns properament, si és possible, abans del plaer d'abril, per tal de tractar-lo amb aquest plaer. La intenció és que totes les parts arribin en consens pel que fa a l'actualització, i que els proposició consideren que aquests valors cadastrals al municipi estan molt per sota dels valors de mercat, però Llorenz Rey, portaveu de Convergència i Unió, reconeix aquest desequilibri i recorda que la derrereactualització del cadastre està mal feta i que amb aquesta actualització de les bases progressivament, hi haurà gent que es veurà molt perjudicada per aquesta decisió. I, com deia, amb les properes setmanes es reuniran els grups de l'Ajuntament per seguir treballant a la comissió de treball, ja que tenen la intenció de presentar l'acord el plaer del mes d'abril. Doncs el maig. I si no el maig? El juny. I si no? I si no? Perquè la gos... La gos, sí, la gos no hi ha plens. L'última setman no hi ha plens. Ja, perquè hi ha un plaer. L'empreta d'habitatge públic de Sant Gils, es diu Promunse, efectivament, i ha rebaixat els requisits d'acces als pisos del lloguer del Miranari. La junta de l'empresa municipal ha aprovat facilitar l'acces de la gent gran als pisos buits del complex que estan destinats a la gent gran justament. Ara, de fet, hi ha un o dos habitatges de lloguer disponibles. Ja es poden començar a omplir els requeriments. Exacte. Quan hi hagi algun interessat, ha de trucar al Miranari, li informen i s'hi compleixen els requisits endavant. La junta de l'empresa municipal... Però jo no consulteig alguna data límita o no? Al principi no. El primer que arriba... El primer que arriba, que compleixen els requisits, doncs entres, quedem d'aquests pisos. Demà descobrirem els requisits quins són. Promunseu el facilitat a l'acces de les persones majors de 60 anys, avengerant 65, aquests habitatges socials que compten en serveis, que els permeten tenir una bona qualitat de vida. Aquests criteris també tenen a veure amb l'empedronament a Sant Just, i amb el període que s'està treballant aquí al municipi, i amb el vincle sanguini amb familiars que viuen a Sant Just. I com deia, la junta de l'empresa municipal d'Ijous, com el complex del milenari, compta amb un parc de 84 pisos de lloguer amb serveis per la gent gran, dels quals actualment hi ha 1 o 2 que estan buits. Així es facilitaria l'accés a les persones majors de 60 anys que volen tenir una bona qualitat de vida en aquests pisos. I per a més informació sobre els requisits que s'han de complir per poder accedir-hi, us heu de posar en contacte directament amb el milenari, el telèfon 93-371-899-87. Bé, canviem de qüestió, i ja sabem el que a la setmana passada ho comentàvem, la festa Tornet Joan Petit, la tragena edició que es va celebrar aquí a Sant Just. Cada any celebra una població diferent. En aquesta entitat organitza un torneig duquei entre els més petits de cada club per lluitar contra el càncer infantil. Doncs estava nominada als premis protagonista 2013. I la gent podia votar. Nosaltres és el nostre vot i ja sabem els resultats. Però hem de recordar que és la votació popular. Sí senyora, que no vol dir que encara queda una part. Però en votació popular, el 66% de les persones que van votar a través de la web, el 66%, van donar com a guanyadora dels diferents nominats, que ja hi ha Leo Messi, si no recordo malament, per una broma telefònica que algú no ha passat per fer... No cal repetir un altre cop qui no els ha nominats. Amb el 66% dels vots... la festa torneig Joan Petit! Sant Just! Sant Just! Sant Just! Plaus! Ara, un jurat... No ens emocionem, perquè com dius tu, Andrea, tens raó. La part de la votació popular... No, però dic que no. Ens emocionem, en general, tots, perquè ara un jurat especialitzat en el món de l'UKEI decidirà el guanyador, que no sé quin jurat és, però donem el telèfon, que el truquem ara mateix. Fem veure els resultats d'alguna manera. Ja ho deuen saber-ho. No, no, pressionem. Anem a la porta cada seva i fem algunes cosetes. Precisament, no es dona a conèixer. Ho posa al web. Per evitar extorsions... Per evitar gent com tu. Ja ho veig. Per tant, és una bona notícia, de moment, per guanyar aquest premi protagonista 2013. Sí, perquè, a més, ha arrasat, d'alguna manera, en aquesta votació popular, el 66% de les persones que han votat han apostat per la festa contra el càncer infantil que va tenir lloc l'any passat a Sant Just, amb un total de 45 vots i el segueixen de lluny el club d'UKEI Banyoles, amb un 14% dels vots, per tant, la diferència és notable, amb un 8%. Ara, un jurat especialitzat en l'UKEI, en el món de l'UKEI, haurà de decidir qui serà protagonista d'any, un premi que torga el bloc esportiu d'UKEI Patins a Cops d'Estic per destacar la part més humana de l'UKEI i de l'esport en general. Què rius? Què rius? Som molt seriosos, eh? La música... S'ha fet estrany. No passa res. Recordem que ara van organitzar la fundació Amics Joan Patins Nens amb Càncer, a Bloquei Club Sant Just, de Sant Just. La música a la ràdio és la xarxa del locutor, com va dir Marconi. En fi, Andrea, moltes gràcies. Ja sabeu que teniu més informació. Ara mateix a ràdioesband.com i a partir de la set, els Sant Just notícies edició vespre. Que tinguis la bona tarda, Andrea. Bona tarda, Andrea. Bé, i d'aquí uns moments tenim el teatre del Roger Consol. Avui Roger, què ens parlaràs, Roger? Els parlaré de dijous passat, que va ser el Dia Mundial del Teatre. Eh, no vols que diguis res més, ja. Vinga, doncs. Tornem a la competició. Tornen els gols. L'emoció. I a ràdioesband torna els juguem a casa. Cada dilluns a la nit, de nou. Tornem els gols. Tornem els gols. Tornem els gols. Tornem els gols. Tornem els gols. Tornem els gols. Tornem els gols. Tornem els gols. Tornem els gols. Tornem els gols. Informa-te en el web cpnl.cat. L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe els dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crènio encefàlic. Van morir per culpa d'un cotxe que anava a contraherir acció. Faig fer una adaptada de primària perquè no faci el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que tens que anar, aniria la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguida, actualitat del baix i l'obregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat, el teu ordinador o dispositiu MOV. Informatiucomarcal.com Soc Agustín Arribas, sóc del graner de Sant Just, i em viu una salutació a tots els ullets de Sant Just i també a la penya del Morro. Dismoples. Per la penya del Morro o del Morro. De ràdio d'Esvern pot potenciar el comerç local i es agraïnsi aquesta feina. Hola, penya del Morro, sóc Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adeu. La penya vol Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. 5 i 17, parlem de teatre. Teatro. No, tu, jo, escuro. Teatro. Va dir a mi la mà del Roger, que canta com els àngels. Venyada. Vextura, no simulacro. Àngel. Prou, prou, prou. Victòria dels Àngels o Àngels Guanyalons. Atenció, perquè... o Àngels Pavloskis. Atenció, perquè... què passen? No, que em cantava molt bé. Canta res, o... Àngel Pavloskis ja... Sí, ja no hi heu entrat un altre. L'Àngel Pavloskis o l'Àngel Pavloskis, però sempre un gran actor. Ha parat un àngel, t'has fixat o no? Sí, hi ha hagut un moment d'aquests de ràdio de... Com va morir l'Àngel Pavloskis, ara? Estarà de tranquil·lament dos o tres anys. Sí, sí, sí. Bé, un record. I van fer un homenatge abans, perquè també tenia molts problemes d'aquests de quan feien els delits així. Sí, sí, sí, sí. Econòmics, això, i... Jo l'hi vaig entrevistar l'Àngel Pavloskis, i li vaig... Vaig treballar al capítol. Em sembla que feia l'espectacle. Molt bo, molt bo. I li dic... Jo era molt jupanet, quan començava amb tot això, i li vaig preguntar en l'entrevista del seu camarino. Digo, ¿por qué usted cuando se disfraza de mujer y fa... Perdone, yo no me disfrazo de mujer, caballero. Me he visto de mujer. Però era un d'aquells com el Rubián, és així, que feia ell sol un dels seus espectacles. Monologista. Deia de ser totalment improvisat. I com s'ha d'aprenent d'anar, per exemple, una setmana sencera a veure el Pavloskis. Segur que cada dia fan coses diferents, i els inputs que els donen la seva realitat, la seva cotidianitat, els posava dintre del seu espectacle diari. Per cert que em comença parlant d'Àngel Pavloskis de casualitat, però això teníem el que jo, el dia mundial del teatre. El dia mundial del teatre es fa cada any el 27 de març. Exacte. Per què? Doncs no ho descobrirem, em sembla. Jo no ho he trobat. Senzillament el que he trobat és que hi havia el Instituto Internacional de Teatre o en català, Institut Internacional de Teatre o en anglès, International Theatre Institute. On estava ubicat, en la ONU? Això està cap a Suecia. Que té a dins a dins seu, com si és com la gran mama, una gran mare que està embarassada de 100 criatures. I llavors aquests són diferents instituts del teatre darrere del món, entre els quals a Barcelona en tenim un institut del teatre. Però que desinternacional. I se li va acudir a l'any 1961 de celebrar el Dia Internacional. Per què? No en tinc ni idea. A vegades penso, i això és una cosa meva, que si s'ha de celebrar el Dia Internacional d'alguna cosa, és que aquesta cosa està farida de mort. Va malament. El Dia Internacional de la Poesia, malament. El teatre va començar a morir l'any 1961. Sobretot perquè els manifestos, que ara en parlarem que es fan, sempre són manifestos de gent que creuen molt en la cultura de la pau i en el teatre com a arma de la democràcia, de reunió, de comunió social, i lluitar tots per un món millor. Llavors deu ser que això va malament. Es llegeix un manifest que, normalment, aquest manifest sempre el fa algú proporat justament per l'Iti. Exacte, Iti. És una figura de tallar-me un dia al teatre o una persona excepcional, encore i esperit d'un altre camp, que ha compartit les seves reflexions sobre el tema del teatre i com dius tu, de la cultura de la pau. Exacte. Aquesta harmonia internacional del guió és perquè això, perquè gent que creu que el món encara podem viure en harmonia. De fet, són aquestes utopies, que crec que són les que estan tocades de mort. I els noms que ja que ho han fet l'any 1961 va ser el Jan Coctó. Després, l'Arthur Miller, Lorenz Olívia, el Peter Bruk, Pablo Neruda, Maurice Bejard, el Chino Visconti, Eugenio Nesco... Fledat, si no. Però el John Malkovic, Darío Faux, premia nacional de... Premi Nobel de literatura. I tots que estan... Sí, m'ha fet bastant gràcia, perquè són tots com molt premis Nobel, el Darío Faux mateix, el Peter Bruk o el John Malkovic. A veure, la passi gent socialment molt implicada. M'ha fet un premi Nobel?No, el John Malkovic, el Darío Faux. Darío Faux, sí, Darío Faux. Gent socialment molt implicada, fins i tot el Darío Faux, excomunista, italià, etcètera, etcètera. I això que deies tu dels espanyols, l'Antonio Gala? Sí, el 1987 va ser l'encarregat d'escriure el manifest del teatre. El que no en tenies, l'Antonio Gala, quina relació té amb el teatre? Sí, perquè ells... Que sí, que sí. Algú radioient ens diu alguna obra que hagi fet l'Antonio Gala. A mi no em sona, que és una cosa. I després, el Fredericó Mallorca Zaragoza, que tampoc és autoteatral, però almenys era el president de l'Aunesco, i ha patat un altre espanyol exactament. Aquest any, qui ha sigut l'encarregat? El Brett Bailey, i no és l'inventor del Bailey's. Ah, vale. No, aquest no. El tema, Brett Bailey, qui és aquest home? És un home sotafricà, dramaturg, dissenyador, director, realitzador d'instalacions, escultor, director tístic, i això, director d'aquesta companyia que es diu The Third World Bonfight. Oh, yeah! És una companyia resident del Teatre Nacional de Sud d'Àfrica. Exacte, però és una companyia d'aquesta... Sí, Nacional de Sud d'Àfrica, no entenc ni de si n'hi ha Nacional de Sud d'Àfrica, però sí que és una figura molt important en el teatre anglesoparlant, o anglòfon, d'acord? Sí, sí. Anglosexo, anglosexo. Però no crec que sigui d'un autor del Teatre Nacional Sud d'Àfrica, perquè les seves obres són molt, molt radicals, obres molt iconoclastes. Perdona, potser és el que li ha dit tot a Sud d'Àfrica. Sí, el que li ha dit també el compren molts festivals. I en canvi, amb aquest Brett Bailey, doncs no el coneixia, però sí que, bé, es veu que interroga molt amb les seves obres... M'agraden molt els títols. No, que m'agraden molt els títols de les obres d'aquest tema Sud d'Àfrica, com Big Dada i Pizzombi. Sí, Immumbo, Immumbo Jumbo. I ara les n'estem enfotent, i és un molt xungo, això. Immumbo estem accent. Quan dius una cosa en francès, per exemple, la teva gata i la filla, doncs ja faràs accent francès, doncs quan parles amb alguna cosa... Que no és el mateix dir Immumbo Jumbo, que Immumbo Jumbo. No és el mateix, però no es falta respecte. És més respecte, si cap. Doncs són obres que interroguen els entesos. Que interroguen aquestes obres les dinàmiques del món postcolonial. O sigui, amb la realitat d'Àfrica, i amb tota la part Haidt que van viure a Sud d'Àfrica, i amb totes les invasions en tots els exiuts. Països occidentals sobre l'Àfrica, i com ho han deixat després. I aquí les diferents tragedies particulars de països generals, i ell, doncs, que treballa sobre aquest material artístic, no? De fet, no, anava a dir que és una millor cosa, perquè Sistor Rodríguez ha sigut de moda l'últim any, per exemple. Hòstia, també. M'agradaria. Si em poses una musiqueta després, te'n llegiré els dos fragments finals. De Sistor Rodríguez. Pots ficar Sistor Rodríguez i et llejo el Brett Daley. I veureu com aquesta mena de... Ai, que bonic, m'encanta. Ara som a les 10 de la nit. Ah, sí? Sí, ara... Hola, estimats jugents. A continuació, apujeu el volum de la vostra ràdio. Perquè el Roger ja està a punt de llegir el manifest del dia mundial del teatre. Roger, com sou? Com vulguis. Aquest, aquest, no és. Que deixi's tot Rodríguez que algun justament aguanta la cançó. Quina veu més maca que tinc, eh? En aquest món de poder desigual, en què diferents ordres hegemònics intenten convencer-nos que una nació, una rasa, un gènere, una preferència sexual, una ideologia, un marc cultural, és superior a la resta. Es pot realment defensar la idea que les arts haurien d'apartar-se de les agentes socials? Nosaltres, els artistes de senaris i les àgores, ens conformem amb les demandes assèptiques del mercat, les lleis del mercat, o podem utilitzar el poder que tenim per obrir un espai als corts i a les ments de la societat, per reunir gent al nostre voltant i per inspirar, maravallar o informar, per crear un món d'esperança i de col·laboració sincera. Ja està? Bravo! Com veieu, tots aquests que fan els manifestos són molt socialistes. Silenci, silenci un moment. Això era el manifest? Sí, és part, és part, és el final. Allà, millor de manifestar. Espero que en brec, Tairi, no estigui escoltant. Només he agafat els dos últims paràgrafs, he pensat que seria molt llarg si no, però em surto un moment i el copio. No, no cal, però ell fa la pregunta, però no respon. No, perquè què fa al teatre? Fa preguntes, ja és el públic que respondra. Al fons, a les classes de la naturgia sempre et diuen, un autor que et donin les respostes ja donades, és partidista, és partidari d'alguna cosa, és indúil públic, al fons la gran cosa del teatre, des d'antig, des dels pleques, és exposar una situació i dir quins són els bons i quins són els dolents. El teatre, com tot art, és la mima si de la naturaleza, és imitar el que veiem i es posar-ho davant de tots. Gràcies, David. El dia mundial del teatre, la part que hem de deixar aquí, fins l'any que ve, no ens tornem a preocupar del tema. 27 de març, recordeu. Aquí la Marta Marco va a la cosa pública. A cada teatre el dia 27 de març, ell surt un actor i llegeix davant de... a part que es pot trobar fotocàpies... Abans o després de la funció? Normalment es fa abans de la funció. Igual que també a vegades es publiquen els diaris, o allà on recull el programa de mà, aquell dia 27 també tens el manifest mundial del teatre, cosa que està molt bé. Abans hem començat preguntant per què el dia 27. Jo crec que el dia 21, que és el dia que comença la primavera, és el dia de la poesia, el dia mundial de la poesia, perquè si no, de cosa de després de la primavera, la gent se'n va... Aquí de Rositas i... Ai, ai, perdó. Parlem d'allà del pare. Del pare Riera, sí, que està aquí a la parròquia. No té una llama de música, home, que està més al·legla, això. Ai, gràcies! Fera Riera! Fera Riera, atenció perquè... Fera Riera, no, eh? Fera Riera. Atenció perquè Fera Riera va néixer caig de mar. El Marisme, el 1974. És un director de teatre català, és important. Una dada de dramaturgs, de dramaturgs contemporanis catalans i joves, eh? Per què parlem de Fera Riera? De fet, és la primera vegada que... No, no, no, ni Fera ni Riera. La Riera la miro, però la miro de lluny també. Però, escolta'm, no, ahir, TV3, altes hores de la nit, o sigui, 3, 4, de 11, em sembla. Després del 30 minuts. Exacte. Sobre el Cargol Poma, un tema especialíssim, i molt teatral, el Cargol Poma. No, no, el Cargol Poma, això és un problema... Perquè Catalunya no és una estació, no seria un problema estat, eh? Perquè és una invasió. És un pedazo Cargola, eh? Perdona, jo vaig estar mirant el documental del 30 minuts i vaig quedar escarrifat. Per què se li diu Poma? Per què se li diu Poma? Per què té gust a Poma? No van explicar això. Això el demanen, si el tema és que cada setmana van canviant. Sí, van... Perdó? Cargol Platon, Cargol Taronja... Cada setmana, si ens hi ha algú de la de Terres de l'Ebre, ens linxen. Molt, estan fotent el Cargol Poma. Però... No, no, té un problema allà, eh? Sí, molt, molt gran. Va, anem al tema... Pere Riera, per què vols parlar? Ahir, després del Cargol Poma i del 30 minuts, van fer Barcelona per la televisió. Un obra que va omplir, omplir fins a bassar. De moment no et toca atalar, eh? Català contemporani viu, nascut l'any 74. Que l'any passat va omplir fins a bassar la sala gran del Teatre Nacional, i que aquesta tardor en vam parlar algun dia, recordo, va omplir, i omplir, omplir, omplir el Teatre Goya Codorniu. Com que hi havia molta gent que, igualment, es va quedar fora bandicària TV3, que farem una... ho posarem així... Una partitica que abans es s'utilitzava molt, a fer un moment dissabte de la nit, fer en Teatre el 33, per exemple... Ja ho vaig veure una miqueta, perquè jo ja la vaig veure a l'obra quan estava al Teatre Nacional, l'any passat, i home, mirar teatre per la TV has de dir, estic mirant teatre per la TV, tu has de convèncer molt, perquè hi ha alguna cosa rara per allò. La registra, clar, no és el mateix. Té uns actors molt pujats de to, per exemple. Molt apretats, no? I després hi ha uns moviments de càmera, que és Teatre. No és una sèrie, no hi ha un plató, sinó que hi ha un escenari. Fins el dia que hi havia un moment, quan es veia la cenografia, recordem que és una porta mà dreta de l'espectador, i un jardí que surt a mà esquerra de l'espectador, i les escales per al mig, exacte. La llum que venia del jardí, a vegades des de cert plan, us veia el senyor Foc, la senyor Pantalla... Què vols, que és teatre, home? Teatre per la TV, home. Tant de bo en facin més, eh? Això t'anava a dir, està bé, no? No critiquem molt, però els tígils tres estaríem apostant. Només diem que hem de ser conscients que quan veiem teatre per la televisió no és el mateix, i que els actors no estan actuant per la càmera, estan actuant per el públic. Cora que es digui que gravessin també en públic. I també la recerca del públic. I, a més a més, tractant-se del Pere Riera, que fa comèdies ácides, però comèdies per tots els públics, per el gran públic, els riures se sentien i molt. I encara per la televisió igual no estan amb l'hora del directe de que rius perquè t'arriba l'energia, però també vaig trobar que a mi em va... El Pere Riera, d'aquesta nova formada de dramaturs catalans, és un dels que m'agrada més. No el conec personalment, si ens estàs escoltant Pere Riera, però jo deus. I la Cristina? Un, dos i tres. Comença a mullar. Comença ja, eh? Comença ja, he dit. T'he dit ja. Escolta, per cert... Perdó, només és això, perquè estan explicant, perquè és per l'endemà del Pere Riera. Avui al matí... No, Pere Riera, un respecte. Avui al matí molta gent m'ha dit, què bona que era, què bona no l'havia de veure. No l'havia vist, però per Pere Riera ja porta uns quants anys entre nosaltres. Un aplaudiment per Pere Riera, tu. I per Jordi Domènec, també. Atenció, per la Cristina, també. M'he dit que no, eh? Roger, estàs bé? Vinga, atenció, perquè... Un aplaudiment per el Roger, també, va. I estimo. M'he de voler publicar. Parlem d'algunes qüestions relacionades. Per exemple? Jo volia explicar una miqueta que mai ho havíem fet. Qui és aquest autor del Pere Riera? Fa 4 anys, el projecte ja ha desaparegut, que el Xavier Albertí se'l va carregar. El projecte té 6 de dematurge contemporània catalana, doncs va sorprendre tothom amb una obra. El Albertí no se'l va carregar, eh? El Albertí no se'l va carregar. El Belbel se'l va carregar. Això va ser l'any passat, fa un any. Ah, Carles, tens raó. Ni el Belbel ni el Albertí vol dir la generalitat. Perquè l'Albertí, de fet, el Belbel, el va crear. Sí, exacte. Si ens hi ha l'Albertí també creiem un hijo tu i jo. Sí, dos. Sí, el Albertí està allà amb Fire. Llavors vols ser personalment que és Pere Riera. Exacte. Doncs comencem. La primera obra va ser un dels autors triats pel T6, fa 4 anys, i va sorprendre tothom amb una obra molt diferent de les que es presentaven també a diferents del T6, que era Lluny de Nuc. Una de les millors obres es diuen que ha passat per aquest malaguanyat T6 que es va desaparèixer l'any passat. Però el Pere Riera és dissensat en dramaturgis, directe teatral, l'institut del teatre, va fer el màster en estudis teatrals, ara mateix és docent, és professor tenent l'institut del teatre com a l'obredor de la Sala Beckett, on fa classes d'escriptura dramàtica i televisius. És jove, és guapo, la Cristina vol 3 fills. Sí, 3, 3, 3. Exacte, 3, 3. I, a més, amb aquesta Lluny de Nuc va guanyar el premi de la crítica de Serrador l'any 2010. La primera obra, en el fons, pam, que la publica i té cert èxit del T6, també guanya el premi de la crítica Serrador. Després, un gran èxit l'any següent, el 2011, a la Villa Roel, que encara ara estan fent l'allò del crèdit, que van parlar el primer... Està a punt d'acabar, està a punt d'acabar. Doncs va acabar donant molts mesos també el gran èxit de l'any 2011 de la Villa Roel, el text desclassificats també del Pere Riera, que va estar nominat també als Premis Macs. I va ser això, un èxit. El factor Luxemburg, el teatre lliure, això una mica abans, Red Pontiac, que encara ara avui està amb Gira i va ser restrenada l'any passat, perquè de fet l'any passat el Pere Riera va fer una cosa extraordinària, que només a vegades deu passar amb Shakespeare o amb Ipsen, potser, però no tant, o Molière, però Molière se'n fa molt poc. Que és que tres o dos o tres obres del mateix autor convísquin en una mateixa temporada. O sigui que si Shakespeare fa el Nacional, una companyia petita i lliure, va, fem tres Shakespeare. Doncs l'any passat, la temporada 2012-2013, van haver-hi tres Pere Riera a Barcelona. Senyor, senyor Pere Riera. Escolta, una plaquina, jo vull quatre fills, jo vull. Hòstia! Escolta, no, Pere Riera, la veritat és que jo ja... Oi, vengua a confessar-me que no he anat a veure mai que pobra del Pere Riera. Doncs ja, i les dones a veure, riures molt. Molt malament, un látigo d'aquests. Ho tinc ara m'agrada, t'agrada, t'agrada, t'agrada. Sí, ho tinc molt pendent, però Pere Riera, un personatge per molta gent que no conegui, ha descobrit... Per això el fem aquí, a la penya del Morrum. Per cert, alguna cosa que vull comentar més d'algú de teatre? Del Pere Riera, senzillament. Neu-lo veure perquè passareu molt, molt bon rató, molt bona estona. Per què? Perquè és un autor de comèdies. La Yasmina Reza, arte, el Déu Salvatge, aquell nom... I la gent que veu, això és teatre comercial. Si hi ha anat molta gent i heu rigut molt, la cosa d'aquests grans crítics que l'escriuen sobre teatre i experts de teòrics del teatre l'han comparat amb la Yasmina Reza de Catalunya, el senyor Pere Riera. Però amb molta més mala bava, un estil molt irònic i punyent i ácid. I després un domini del tempo ascènic sensacional, que és el que ha de tenir un bon autor de comèdies. El Pere Riera l'encanta, la comèdia, i el thriller. O sigui, la cosa de policies, que de fet, lluny de nuque, anava per aquí també. Però això és irònic i d'humor. I intentar sempre, buscant conflictes teatrals, amb gent una mica fora d'òrbites, que intenta sobreviure en un lloc que hi ha un problema. Per exemple, a Barcelona és el retrobament de dues amigues, que tenen un passat amagat. No és tràgic ni dramàtic, però sí que una se'n va anar. Però quan passa l'obra durant els bombardejos de l'any 38, a Barcelona, que després encara a Winston Churchill, els nazis d'Anglaterra, espero que els habitants de Londres siguin tan valents com els van ser a Barcelona l'any 38, doncs el Pere Ribera va agafar aquesta anècdota, aquests tres o quatre o cinc dies de bombardeig intensíssim d'emunicació de Barcelona, i va passar una comèdia. Una comèdia que a vegades s'atgele el cor amb tots els secrets que va amagant i els conflictes entre els personatges, però... fantàstic. Després el d'on de les sirenes, el Red Pontiac, encara està per aquí. El Red Pontiac està al poliograma, ara, o no? El Vasta al poliograma, ara està a la gira. Perquè Red Pontiac... dues mares que afirmen que el seu fill és millor que l'altre. Això està molt bé. Perquè és un conflicte molt tòmic, però la vegada dius, això és salomó, és el judici de salomó. Salomó, gràcies per haver vingut al programa una setmana. Què vols, Roger? A aquest programa els clobradors no marxen i mai ho calenten. I cada setmana... Lleixiu. Lleixiu, doble. Atenció, Roger, només volia dir que gràcies per venir, i ens trobem la setmana que ve. Bon teatre. Bon teatre, tothom. Molta merda, què dieu els actors? Que tinguis molta merda, nano. Fem una pausa per la publicitat i tornes d'aquí al moment amb el Manel Ripoll i nou apartat d'Història de Sant Just, que ens trobarem per anar a les escoles, segurament. D'aquí al moment, a la penya del Morro, fins ara. Amigues, amics, Radio Desverus ofereix el programa a l'audició en nous continguts i en més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana com la música de coble o també les danses tradicionals, el podeu escoltar als dilluns de 8 a 9 del vespre o als dissabtes a les 9 del matí. Us esperem. Torna la competició. Tornen els gols. L'emoció. I el Radio Desverus torna a jugar a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10, aquí a la ràdio, juguem a casa. Informa-te en el web cpnl.cat. L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe els dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crènion safàlic. Van morir per culpa d'un cotxe que anava contrairecció. Faig feina adaptada a la primària perquè no faci el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun car té i digui la velocitat que tens que anar, aniria la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguida, actualitat del baix i l'obregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat, el teu ordinador o dispositiu mob. Informatiucomarcal.com. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esverns. Sóc Jaume Sadón-Coll, farmacèutic del carrer Tudano número 3 de Sant Just i envio una salutació a la penya del Morro. Molts petonets des de la botiga Otón de Sant Just per la penya del Morro de la Ràdio, i que tot vagi molt bé i cosat. El centre de la llaneria Berns, saludem la senyora de Sant Just i la senyora de Sant Just. El centre de la llaneria Berns, saludem a la penya del Morro. Bon Nadal! 5.41 de la tarda anem ara cap a la història de Sant Just. Van al Ripoll, bona tarda. La bona tarda. Ara, sobre Sant Just, ja fa uns quants capítols, estem parlant sobre les diferents escoles de Sant Just d'Esvern, que durant el segle XX hi ha hagut el nostre municipi, i anem fent un capítol teòric i un capítol pràctic, perquè ja ho vam fer amb les escoles Núria, on el primer dia vam repassar una mica la seva vida, i després a les setmanes avui vam ensenyar les fotografies, que traiem de llibre imatges dels grups escolars de Sant Just d'Esvern, del Pere Brull i Àngela. Si la setmana passada vam començar a parlar de l'escola Montserrat, m'imagino que avui, que és el segon dia que parlem d'aquesta escola, toca la pràctica i, per tant, toca veure les fotografies, la majoria d'elles, totes a dir, en blanc i negre, d'aquesta escola Montserrat del nostre municipi. Exactament, tu has comentat i és el que farem avui. Abans, però, deixem recordar, que a vegades me n'oblido, que la setmana que ve, pujo a la penya del Moro, de tant en tant ho faig, això d'un cop al mig, de pujar a la penya del Moro i m'explica una mica les restes ivers i de la Torra de Guaita i... Això serà aquest dissabte? En principi està programat pel diumenge, però acabarà sent dissabte, perquè és quan ha vingut bé. Aquí fa l'agenda a la companya de Guirradera, ja li comentaré que ho ponem sí, que ho canviï de diumenge per dissabte. Per tant, aquest dissabte, en principi, 5 d'abril, que cada primera setmana de mes, hi ha aquestes visites guiades i de forma gratuïta a les restes ivers de la penya del Moro, que, en principi, la senyera continua a hores d'ara. Tot i el vent que m'ho faig. I els intentes de robatori. De moment, la senyera a la penya del Moro. Per tant, faràs una visita guiada a tota la gent que vulgui veure les estances, les cambres i ivers del poble. La Torra de Guaita, sí. Ara sí, podem entrar en matèria. Entrem a l'escola Montserrat. Avui comencem amb fotografies. Quina és la primera que ens portes, a veure? La primera és la de la pàgina 199, perquè la gent es fa una mica la idea de com era... Perdona, jo me'n vaig a curar. Recordem que jo dono a qui vulgui veure aquestes imatges. Ho pot fer a través del xat de la webcam, de radiodesverb.com. Diu d'això, anem al tema. La primera d'aquestes imatges que veurem és l'edifici de l'escola Montserrat, perquè la gent el pugui veure, com que és una edifici que ara recentment ha estat inaugurat i va ser remodelat per l'Ajuntament de Sant Just Desbert, la gent el té bastant present. I perquè vegi com era aquest edifici un cop, en el seu moment es va acabar aquesta primera planta, que vam comentar que va començar a ser en primera planta, després va fer la primera planta, perquè la gent vegi una mica com era aquest edifici, en torno als anys 50, com està la remodelació que s'ha fet avui en dia, perquè es vegi com s'ha respectat el que era aquest edifici avui en dia. Justament l'altre dia ja vam parlar d'aquestes escales literals que es pot veure, que hi ha a la cantonada de l'edifici. Que no sabíem si era un excés temporal, o després hi podien entrar per dintre, perquè jo recordo que des del claustre de dintre es pot accedir a les plantes superiors, i que igual era un excés exterior o un excés de... Potser per evitar una mica els embossaments, que nosaltres entrem en cap a la primera planta, o la planta baixa, entrem en directament per la porta principal, i els que accedien cap a la primera podien posar directament... Aquesta és la primera fotografia. Quina altra fotografia ens portes, també, Manel, avui? Després, altres imatges que anirem veient, per exemple, a la pàgina 203, això és per veure una mica el tipus de fotos que es feia, d'acord, aquí veiem... Aquí hi ha tota una sèrie de nens i nenes, aquí surten barrejats. Aquests són els alumnes, és del curs 52-53, i serien, potser, els alumnes més petits, que quan tenien edats més petites, encara anaven tots junts, el que seria abans de començar primària, doncs els tenien aquí tots junts, comentar el que deia la setmana passada dels nens i ens hi fixem, després hi ha una fotografia que només surten nens, que va anar amb aquests pantalons, curs que vam dir, que era la seva manera de vestir durant tot l'any. A quines fotografies, si la gent se'n recorda, una mica de memòria, quan vam veure l'escola Núria, veiem que moltes, sobretot nenes, portaven com un vestit de gala, o portaven el vestit de... D'acumulació, d'acumulació... Aquí serà més complicat veure-ho, perquè l'escola Montserrat, a la defensa de l'escola Núria, que podríem dir entre cometes de l'època, una escola concertada, aquesta era l'escola pública del municipi, era l'evolució de les escoles nationals, i, per tant, la gent que anava aquí, no tota, perquè hi podia haver gent que escollís portar els nens aquí, per ser una escola que no fos tan religiós, i no tingués uns ensenyaments diferents de l'escola Núria, però sí que era un agent que no tenia recursos per pagar-se una escola que tingués un cost superior, i, per tant, veurem el tipus de vestimenta que no serà tan... Festuós o tan... diferent al que vam veure com vam parlar de l'escola Núria. Aquest és el curs Nurt 52-53, amb la mestre, Senyora Maria, amb els seus alumnes al pati interior de l'escola. Un altre, perquè acabem de veure això dels nens, que a la setmana passada sí que va portar una mica de debat, com vestien, i això, a la següent pàgina, a la 205, va veure una fotografia només de nens, d'acord? La classe dels nens del mateix curs, i aquí els veiem clarament, anant amb aquests pantalons-curs, anant alguns amb avarques, sembla que portin una sandàlia que no porten mitjons, alguns sí que amb mitjons, i, per tant, és una mica la forma que tenien de vestir. Això, si ho pregunta la gent als seus avis, o als seus pares, com anaven vestits a l'escola, recordaran i us ho diran, que sempre anaven amb els pantalons-curs, fos estiu, fos hivern, perquè era el vestit que teníem per anar a l'escola. Pantalons-curs, ja no els palats. I, a més a més, la diferència d'això, és que si porten les mitges baixades era estiu, les portaven pujades era hivern. I, a més, la majoria de fotografies es feien de cara a l'estiu, perquè la majoria de nens apareixen als fotografies amb les mitges baixades. En aquest cas, si és una fotografia que a més podria considerar de l'estiu, tant la fotografia d'abans com aquesta, perquè la gent ho pugui situar, això és el pati interior, el que jo he comentat abans com una espècie de claustre, és el pati interior abans quan se n'ava a votar a l'escola a Montserrat, quan se n'aven a fer les votacions, doncs és el pati que s'exeria com entre les dintes les escoles, per anar-hi a posar el vot a la urna, doncs és una d'aquestes entrades a aquestes classes. Continuem repassant aquestes fotografies que l'estem ensenyant, de fet, per la webcam de radiodesverb.com de l'escola Montserrat. Estàvem al curs 52-54 amb aquesta fotografia amb el mestre Virgilio Mordolz, que era el professor d'aquests nens. Hi ha un que fa una cara de pillo que no es aguanta. Sempre hi havia el tipic pillo. L'època que sigui. Per on continuem? Passem a la següent fotografia de la pàgina 207. Aquí veurem l'encontraposició amb els nens. La fotografia abans hem vist bastant pocs nens. Hi ha en comparació amb aquesta fotografia de nens, que podria ser l'equivalent del mateix curs, més o menys les mateixes. Les mateixes han estat un cop superada a l'edat de perbulari, i és el que comentàvem la setmana passada l'última vegada de les eleccions. Els alumnes masculins, a una certa edat, començaven a portar el negoci familiar. En canvi, les noies continuaven desenvolupant l'educació que revien a l'escola, que les permetria ser en el seu moment unes bones ames de casa. Més que les mestresses de casa. Més que les extreines, ja. Pensa que és el dia de la foto oficial. Aquest dia els feien les extreines o els reclaven més al pentinat. Si bé era bastant costum de l'època fer aquestes trenes a les nenes. Si també ho pregunteu a casa àvies mares, recordaran perfectament quan cada matí els havien de fer aquestes trenes, un cop es llevan, i que altra cosa no, però laborioses ho eren per fer-les. La maestra Carme Pérez, envoltador de les seves alumnes, és el pati exterior de l'escola. Al fons de l'esquerra pot observar-se l'entrada al refugi del temps de la guerra. És el mateix pati que ja hauria d'entrar a la porta de les escoles. Si el fons de l'esquerra hi ha l'entrada al refugi, perquè la gent s'hi pugui ubicar, quan va a l'edifici de les escoles, veuran que el terra està pintat, el recorregut que feia el refugi, per aquest pati veuran on hi havia l'entrada, i podran ubicar més o menys on estava ubicada aquesta fotografia. Continuem repassant més fotografies. Recordem que a través de les escoles, de radioesvarm.com, ho podeu veure ara mateix. La següent, que apaguin a la pàgina... La pàgina 209, aquesta és curiosa, perquè fins ara hem vist només fotografies exteriors. Aquesta és dins de la classe. Aquesta és dins de la classe i veurem aquí el mestre. Jo no sé quina assignatura hauria d'estar impartint en aquest moment, però dubto bastant que fos una assignatura de ciències, però en canvi el mestre va amb bata, com si fos un doctor o una bata blanca. Fos una persona... Bueno, era important. Vull dir que no va a uns imaginari amb el tracte, com nosaltres veuríem vestit un mestre avui en dia a les escoles, perquè es veu que sota porta la corbata, i sobretot la camisa, però sobre es fica aquesta bata, com per donar aquesta importància, que en aquest cas és el mestre... Julio Mestre Llobet. Ja tenia el cognom, ja s'hi va dedicar per això. Amb els seus alumnes, durant una de les seves llicions, aquest és el peu de fotografia d'una classe del curs de l'any 1956 de l'escola Montserrat d'aquí 200 anys. Exacte, això també ens permet veure una mica com eren els púbitres de l'època, com el fons veiem d'uns títols que havia guanyat, igual no aquella classe, però que havien guanyat i s'havien deixat allà que havia guanyat l'escola, una mica perquè veiem com han anat evolucionant tot el mobiliari que avui hem dit allà en una escola, i que en aquella època hi havia en aquestes escoles. No hi havia tantes lúcides, eh? No feia molt bé la seva funció. No acabaven de tapar la llum que entrava, tampoc la dreta, com pel fons de la classe. En fi, Marell, però continuem, perquè aquí hi ha moltes fotografies. Sí, de fet, hi ha un parell més de fotografies o tres. Abans d'acabar de mirar més fotografies de nenens, m'agradaria parlar també d'una que hi ha a la pàgina 215, després ja tornarem enrere, però aquí a la pàgina 215 la setmana passada era l'equip directiu que hi havia hagut durant el règim de la franquisme, i vam parlar d'aquesta directora de la Pilar Ortega. Va parlar d'una fotografia molt autèntica, eh? Sí, una fotografia que és una clàustra de professors. Sí, aquests eren els mestres que hi havia en el curs, concretament, 65, 66, amb aquesta directora que hi va haver durant tant de temps a l'escola Montserrat. Que era Pilar Ortega. I es veu, justament, com hi ha tres professors sentades, després hi ha set professors que estan de peu dretes darrere d'aquestes tres, i darrere, que es veu la fotografia a la paret ben grossa, hi ha una creu amb Jesucrist, i després la fotografia del general Franco, com a bona escola, durant l'època franquista, on estava presidint totes les escoles públiques, que hi havia i les no públiques també, que hi havia a l'estat espanyol. Sí, era una mica perquè veiéssim com era el despatx d'aquesta mestra. Tenia un telèfon, tenia. Tenia el telèfon, de l'escola. I una mica la fasonomia, perquè veiem la manera de vestir també dels mestres i la curació que podia tenir aquest despatx d'aquesta directora de l'escola Montserrat. Continuar repassant més fotografies que avui. Vots diràs que fa una acció antirredifònica. Entrenodrim dels estrets que tenim. Les nostres tecnologies, com la webcam de radiosvern.com, on podeu anar veient aquestes fotografies que comentem. De fet, també anem dient l'espàgina número de la fotografia. Aquesta és la fotografia número 85. Perquè si algú mai baixa el podcast després i no el veu, només fa falta que vagi a la biblioteca i agafi aquesta missa a la nena número 10 que estem comentant. Segurament, si la tenen, podran repassar-la i podrem veure aquestes fotografies que avui estem comentant. Ens ha arribat un missatge del Dignasi que diu que tots els mestres anaven amb bata. Sí, sí, sí. Som d'altra generació. En aquella època potser ens sorprèn, però no és així. Anaven tots amb bata. Recordo que portaven les professors a la bata per en aquestes bates de quadros. Això és la nostra època. Sempre anaven amb bata blanca. En el del 80 o del 90, sobretot les nostres professors les portaven per notar carça del fang i de totes les coses que fan els petits. En canvi, en aquesta fotografia que hem vist abans, que anaven amb la bata blanca, com si fos un científic, era una cosa habitual a l'època. Gràcies. En fi, continuem repassant més fotografies de l'Història de l'Escola Montserrat. A l'Àfrica 211 veurem una fotografia d'una mestra. D'acord amb el que seria de mestra de pàrbols, per volar-hi, de l'Escola Montserrat. Perdona, qui diu que la mestra Teresa Sant Martí? Sí, exacte. Estan volent que hi fiquem mainada de l'escola. Són els alumnes més patitons de l'escola i també estan a la zona del pati de l'escola. Veiem la gran quantitat que tenia de nens i nenes i més nens i nenes. Home, només nens i nenes. A l'abans hi havia una trantena, aquí hi haurà un preu d'una quarentena de nens i nenes. Aquests són més patits? No, no. És tota una aula. Aquesta, en principi, sí, és una única aula. Aquí sí que hi ha nens i nenes, potser que no tots els portés tot a l'estona, de la mateixa edat, quan fèiem per voler, hi havia una educació semblant, després de la mesura que anàvem creixent, sí que hem vist la fotografia de tots els nens que quedaven i totes les noies que sí que quedaven. Aquesta fotografia és de la 1956, i veiem la mestra, que també va vestir de tota de blanc. Sí, aquí sí que portava aquesta bata. També una bata que donava els professors un aire des del punt de vista habitual. Aquí sí que també es veu una cosa curiosa. Abans amb les fotografies dels adults no es veu tant, però aquí els nens sí que sembla que ells portin com una espècie de bata, com a animal, sembla que portin una bata a alguns o a algun tipus de roba que cobreix la camisa o els pantalons que poguessin portar. D'això també és una mica novetat, en respecte amb les altres fotografies que hem vist. Aquí veiem la fila de tots aquests 40 nens que diu la Cristina, estan distribuïts de següent manera. A la fila de tots estan santats, després estan santats al terra, després estan santats com una mena de banc, que ens imaginem que deu haver-hi l'agent del segon pis, i tots els nens i nenes del segon pis, que estan amb els braços creuats. No sé si us hi fixeu, però sembla que els hi haguessin dit, creueu els braços amb la fotografia. De fet, els que estan santats tenen els braços creuats, que estan de peu i ja estan creuats. I a sobre de tots floreix la professora amb aquesta pinta angelical, que ja hem comentat. En fi, doncs aquestes són algunes de les fotografies, Manel, que avui han desportat per il·lustrar com ha sigut aquesta escola Montserrat durant aquests anys de postguerre, sobretot, que són els que ens han ocupat. Si et sembla, la setmana que ve, podem continuar amb una altra escola o què farem? Sí, la setmana que he de fer tots els escoles, des del meu punt de vista una mica potser més desconegudes, sobretot per la majoria de Sant Justets, que són l'Acadèmia Polígluta i l'Institució Cultural, que jo desconeixia que existien, la setmana que ve, doncs les coneixerem perquè amb l'influència que tenim, crec que ens donarà per parlar de les dues en un sol capítol. Doncs queda dit, recordeu que aquest dissabte al matí ja podeu haver anat també a la penya del Moro, on el Manel Ripoll en persona ho explicarà. Moltes coses que he explicat aquí a la ràdio, sobre el deciment Ibar, en situ a la penya del Moro. A partir de quina hora, Manel? A les 10, de 10 a dues. De 10 a dues del matí, molt bé. I sota el record de la gent de Sant Feliu, que a la penya del Moro és de Sant Just, no és de Sant Feliu. Això és el més important. Això és el que sempre calco. Perquè cada dia hi ha gent de Sant Feliu que es pensa que la penya del Moro és d'allà. Moltes gràcies, que vagi bé. Un minut hi arribem al punt de la sis de la tarda. Escolta'm les notícies de la sis de Catalunya d'informació. I després una tertuïa esportiva que avui es presenta Calenteta Calenteta, amb la ressaca del derbi Espanyol Barça, pre-champions de demà contra l'hòstia de Madrid, la liga més viva que mai, Dani Alves, avui que ha criticat a los Manolos i ha dit que potser escolta a los jugones. Escolta'm les seves declaracions, amb l'Edu Rodríguez, el Rafa Cano, que va anar al camp, L'Oriol Pascual i el Madri Pujol, que ara s'ha de demanar l'avui. Avui sí, eh? Vinga, doncs fins ara mateix a la penya del Morro. Vinga, doncs fins ara mateix a la penya del Morro. Ara són les 6. Primer de tot aquest hora ens interessem per l'estat del trànsit, se li equinthen endavant. Encara es manté dels problemes que hi ha a l'AP7, plena amb retenció, amb cua, des de Santa Perpétua fins a Barbarás, sentit su conseqüència d'un camió variat. El govern francès acaba d'adimitir en ple. Els mitjans de comunicació s'adonen per fet que el fins ara ministre de l'Interior Manuel Valls serà el pròxim primer ministre després de la desfeta socialista a les eleccions municipals d'aquest cap de setmana. Catalunya tanca el 2013 amb un déficit públic de l'1,97%, 4 dècimes per sobre del cúblig a l'Estat. El conseller d'economia Andreu Mascolell reclama l'administració central al mateix esforç que fan les comunitats, i des del govern espanyol es reconeix l'esforç de Catalunya. L'heix magistrat al Tribunal Constitucional Eugenia i manté que la Constitució no és un text tancat i que la consulta es podria fer a través de l'article 150.2, tal com es plantejarà el dia 8 d'abril al Congrés dels Diputats. Ho ha dit en declaracions al matí de Catalunya Ràdio, on ha advertit però que el dret d'autodeterminació afecta als pobles que han viscut una colonització d'abàtics. El PCC et met que no va actuar del tot bé les primàries per Barcelona d'aquest cap de setmana. Tot i això no anul·larà les 3 meses electorals, una d'elles a Ciutat Vella, on presumptament es van manipular els pots d'alguns immigrants a favor de Joma Collboni, que va guanyar la primera volta. L'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona implanta per primera vegada el món a una embarassada una prótesi cardíaca dins d'una altra prótesi, la que portava la pacient no hauria suportat els nou mesos de gestació. Després de la crisi, els bancs internacionals considerats massa grans per fer fallida encara reben ajudes públics implícites valorades en 590.000 milions de dòlars. Així ho ha denunciat el Fons Monetari Internacional aquesta tarda. Les entrades de cinema costen avui demà i demà ha passat dos euros amb 90 cèntims a la majoria de les sales de l'estat. Els organitzadors d'aquesta promoció confien que s'operaran al milió i mig espectadors que van participar a l'última festa del cinema. Catalunya informació, esports. El tècnic del Barça Gerardo Martí no advertits que demà contra l'el·lètic de Madrid no poden cometre l'error de Pedre d'Ordre en el camp i que hauran d'igualar la intensitat habitual del rival. Pedro Isón, que han entrat en la llista de convocats on també hi és puyol, que això sí, encara no té l'alta mèdica. El club d'altra banda confirma que Víctor Valdez estarà uns set mesos de baixa avui l'han operat del genoll en Alemanya. I en la Copa del rei de futbols a la partit de dos quarts de nou, el Barça l'osport visita la pista de l'Uma com Saragossa a l'anada de les semifinals. Pel que fa al temps, les pròximes hores el cel seguirà variable amb grans clarianes, però amb alguna gotallada en zones de muntanya del sud o al Pirineu. Les temperatures continuaran suaus. Demà repetirà el temps variable amb sol i núvolsals i temperatures agradables. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 4 minuts, us parla Andrea. Els grups polítics municipals treballen en un acord pel que fa l'actualització del valor cadastrada de Sant Just. I com a part de l'equip de govern, han proposat els partits de l'oposició formar una comissió de treball per tal d'arribar en consens pel que fa aquesta qüestió que va comportar un debat important a Sant Just a finals de l'any passat. L'acord que proposa l'equip de govern consisteix en acollir-se l'actualització del valor cadastral un màxim de dos anys, és a dir, 2014 i 2015, ja que el 2016 l'oficina del cadastra establirà el valor de tots els habitatges de l'estat espanyol. És un acord que l'equip de govern proposa els grups de l'oposició portaran a debat amb les associacions de veïns properament, si és possible, abans del ple d'abril. La intenció és que totes les parts arribin a un consens, ja que govern i oposició consideren que els valors cadastrals del municipi estan molt per sota dels valors de mercat. Llorenz Reit, de la seva banda portaveu de Convergència i Unió, reconeix aquest desequilibri però recorda que la derrer-actualització del cadastra està mal feta i que hi hauràs en Just Tanks que es veuran perjudicats per la decisió d'equiparades bases al valor de mercat. Més qüestions. Els centres educatius de Sant Jocs reben 122 preinscripcions a P3 pel proper curs. Per tant, les 3 escoles públiques i la concertada amb adreça Cremento podran acollir a tots els infants que comencin l'escolarització al curs que ve i que hagin demanat plaça a Sant Just. Entre les escoles públiques, Montserrat Montseny i Canigó, s'han comptabilitzat 107 preinscripcions i amb adreça Cremento a les 15 restants. D'altra banda, també s'han presentat 122 preinscripcions per educació secundària obligatòria. El major nombre de sol·licituds, 96 en estat a l'institut i les 26 restants a l'escola amb adreça Cremento. I acabem amb una punt d'agenda. L'actriu Sant Just, que aclararà segura, explicarà divendres al vestre a les seves vivències en Pere Casaldàliga. Seran un acte que organitzen el grup Nostra Dona i Sant Just Solidari. Segura ha format part de la minissèria d'escal sobre la Terra vermella, i divendres explicarà als Sant Just Tengs com va ser conèixer el bisbe Pere Casaldàliga, i que TV3 ha plasmat en aquesta minissèria, que es va metre la setmana passada en dos capítols. Clar, assegura parlarà de les seves vivències en Pere Casaldàliga, divendres a les 8 del vestre, a l'edifici de les escoles. I això és tot de moment. La informació local tornarà menys d'una hora més ampliada a partir de les 7 als Sant Just Notícies Edició Véspera. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio. Gràcies a tots i a tots. wanna see the world. i veure qui eren tots els empresaris que anaven a ell, que fins ara muntis. 400 pisos per vendre. Si s'ho ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir res. Busco sempre aquella notícia, una mica positiva. Tant d'èxit de públic, que està omplint gairebé cada dia. Volem veure un d'aquests dros més de casa i amb moltes oportunitats molt festivals. T'equivoques en un penal, en un basse en Madrid. Pots quedar crucificada per Rida. Vols solucionar? Vols temps, tu ets la solució. Just a la fusta. Vivim senyust en directe. Cada matí, de 10 a una. Amigues, amics, Radio Desveros ofereix el programa a l'audició en nous continguts i en més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, com la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar als dilluns de Vull i Tenau del Vespre o als dissabtes a les 9 del matí. Us esperem. Torna la competició. Tornen els gols. L'emoció. I a Radio Desvern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10, aquí a la ràdio, juguem a casa. Informa-te en el web cpnl.cat. L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe els dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crènion safàlic. Van morir per culpa d'un cotxe que anava contra il·legció. Faig fer una adaptada de primària perquè no faci el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que tens que anar, aniré a la velocitat que diguin. Sí, podem apitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguida, actualitat del baix i l'obregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat, el teu ordinador, el dispositiu MOP. Informatiucomarcal.com. A les contes, ràdio d'esper. Sintonitzes, ràdio d'esper. La ràdio de Sant Just. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Què tal? Benvinguts a la segona hora de la penya del Marró. D'aquí, en coments, d'artulia esportiva, avui, Carregada, com hem comentat, del derbi espanyol Barça, que és el lliure que t'hi saps de tornar al Prat, però abans de tot això, com sempre, repassem el Trending Tòpic de la segona hora. Avui, Dani Alves i L'Osmano, l'han sigut el més comentat a Twitter. Ara ens explicaràs Cristina, perquè el lateral ha d'anunciar de la roda de pre-champions d'avui, que una campanya per part de la premsa madrilenya, que segons diu, quan guanyen, sempre és gràcies als árbitres i quan perd, és perquè el cicle goriós de l'equip ha acabat. Si et sembla, podem m'escoltar les declaracions de Dani Alves? No, això no és res. Ah, pensava que ara cantava Dani Alves, també. Podria, podria. El sentimento por un color y hace comentarios con sentido, ¿no? No, vamos muy lejos, ¿no? A veces tú escuchas de tu prueba, Carles Manolo, y tú entras a ganar de romper la botella, ¿no? Porque parece que hay una madridismo ahí dentro de ellos que quieren aflorar, ¿sabes?, pero no puede, porque son periodistas. Pero yo soy a favor de la libertad, tío, la libertad de expresión. Soy del Madrid, yo soy del Barça, del Barça. Y vamos a opinar, pero opinemos el objetivo, ¿no? Y yo pienso que en general este debate que se cría entre todos, que era al fundo, todo el mundo está tirando para casa, ¿no? Y para casa es de... Por debajo del traje puede haber una camisa blanca o rojiblanca, o hasta mismo... de culer, ¿no? Pero yo pienso que es más falta de entender de cómo funciona esa profesión, de que ni lo bueno es maravilloso y ni lo malo es un desastre, es encontrar el punto medio, que creo que es lo que falta. Si hubiesen jugado al fútbol o si hubiesen competido, vivido dentro de lo que es el fútbol, yo pienso que las opiniones eran un poco más objetivas. Por eso no... Tampoco lo tenemos que dar de más de importancia. Bé, aquestes són... Es desahogado con los manuelos. Ja ho veiem, Dani Álvarez, avui que es desahogado con los manuelos que diu ell mateix. Justament amb aquestes paraules, el Brasil hi ha fet referència a la roda de premsa prèvia del Barça lètic de Madrid, a diversos mitjans madrilenys, que, segons diu, sembla que volen fer una campanya per tancar un cicle. En aquest sentit, el Defensa Blaugorana, com hem acabat d'escoltar, diu que, sovint, molts opinen, però pocs s'avant de fútbol. I ha afegit, doncs, això, que li agradaria, moltes vegades, trencar una ampolla contra la televisió, quan veu els menoros. A més, a més de considerar que, sota la camisa, sembla que hi hagi sempre una samarreta o blanca o col·let. Tot això, el sector madrileny de la premsa i els menoros no han estat els únics en rebre de les seves crítiques, és que, si ja anteriorment l'afició blaugorana va patir les seves exigències pernònima, en aquest cas, al vesdons ha volgut aclarar que, en aquell moment, va percebre la poca assistència al Camp Nou i ha senyalat que, en altres moments, la gent els ha donat suport i els resultats han estat bons, per això assegura que tots han de col·laborar, ells ho hi tenen i els aficionats, en aquest cas, donant suport. El lateral del Barça també ha parlat del partit de demà, destacant que seran ser-hi contrarrestar la intensitat del joc de l'Atlètic de Madrid, tot i que també ha assegurat que s'haurà de tenir en el punt de mirar a Déu Costa. La clau diu és tenir molta possessió i fer un partit sense moltes interrupcions. Què diu la gent a Twitter sobre aquest tema? Per exemple, Pablo Rivera diu, Dani Alves a vegades es passa, però també a vegades diu veritat com temples, com, per exemple, l'acadit dels Manolos. Un altre comentari, el Sergio Domingo diu, té naços que, al ves, es queixi dels Manolos quan són més Barcelonaistes que de cap altre equip. I la Maripí, que diu Dani Alves i anteriorment Guardiola, els unis que han plantat cara a la caverna defenent com ningú el Barça, són els Amus. Bé, ara sí, saludem a la agenda de tertúlia, Edu Rodríguez, que tal, bona tarda com estem. Bona tarda. També tenim l'Oriol Pasqual, l'Oriol, com estem, bona tarda. Bona tarda. El perico Rafacano, Rafà, hola, que tal, com estem. Molt bé, molt bé. Molt bé, sí? Bona tarda. Sí, sí, i contentíssim. Bona tarda, l'Espanyol, que s'ha content. Ara hem d'explicar, per un moment, un moment, un moment. No avancem, no avancem. I el Manel Ripoll, que continua la jornada intensiva de la ràbia. Dilluns, jornada intensiva de la ràbia. Benvinguts a tot. Comencem la tertúlia esportiva. Ara parlarem de Dani Alves, i el que he dit d'això, però abans anem per uns recusos no elògics, perquè, com sabeu, va haver-hi aquest partit entre l'Espanyol i el Barça dissabte. Va acabar amb Boa Zero, molta polèmica, els pericos molt descontents amb l'arbitratge, alguns colers també, es va guanyar per la mínima, va ser un partit trabat. En fi, no sé si voleu comentar alguna cosa del joc. Ara traiem ja amb el tema de l'arbitratge, del joc del Barça, sobre què us va semblar, per exemple, Neymar, què us va semblar alguns jugadors, tipus Cesc, Valdez no hi jugava, avui l'han operat, tres mesos de baixa, hi havia Pinto substituint el que serà el titular del Barça durant la resta de temporada. Quines sensacions us van deixar el derbi? Home, partirem de la base que l'Espanyol sempre és un rival. Sí, que el Barça li costa, és un rival dur, sobretot el partit de corneir el plat, és un dels partits que molta gent del Barça acaba dient que tot i que sigui una zero, més val treure els tres punts i un partit menys, sobretot contra l'Espanyol. Hi ha equips que vas agolejar i equips com l'Espanyol que vas a guanyar. L'important són els tres punts i que l'important és no perdre punts i justament després de guanyar contra el real marit la setmana anterior. Era important certificar aquests tres punts contra el marit i contra l'Espanyol. L'Espanyol va fer un bon partit i el Barça li va costar, però va acabar treient els tres punts que és l'important. Sobre Pinto és cert que era el seu primer partit després de la la ciutat de Valdés. Jo confio en Pinto, a la Champions crec que costarà una mica més, però a la Lliga confio que en Pinto es pot traure a la Lliga i a la Copa Pinto ho ha demostrat més d'un cop i més de dues que contra el Madrid es juguen grans partits. Jo sabé su pensant que si el Barça va arribar a la prórroga contra el Madrid en aquella final de Copa Pedra va ser per una gran mà de Pinto al minut 92 de temps normal i una gran parada d'Himaria. Jo confio en Pinto, va estar una mica de inseguretat a l'inici, Pinto a l'altre dia. Que era bé es fica un gol. Pinto és un portec molt de confiança en quantitat. Jo pensava que amb els peus a mi no em transmet. Sí, però molt poca confiança, però normalment el 99% de les seccions les treu molt bé, les pilotes les treu molt bé. I mai ha fotut cap arre de garrafal. Fixa que jo estic més preocupat per la defensa que no per Pinto. No, però no és la sensació que em transmet Pinto a la porteria quan li ve una pilota amb els peus. Jo no dic que hagi de cagar-la o que hagi de cagar-la majoria de vegades, però a mi personalment em fa aquell aiaiaiai, aquell ui ui ui, que digueu ojo ojo, el Camp Nou també respireu un ambient increïble. En fi, ui o pescual, a veure, tu com vas veure el partit? Jo el partit, el que he de dir, d'un partit molt tàctic, un partit que l'Espanyol va mort, jo entenc la base dels pericus, és que és normal, el Barça és el seu rival de més en a mi, l'enemic número 1, i has d'anar mort, igual que el Barça contra el Madrid, ho treu tot i més, vull dir, sé que cada partit ho treu tot, però el dia del Madrid hi ha de posar aquell plus i tot, doncs l'Espanyol contra el Barça li passa exactament el mateix, per tant, és lícid que juguin així contra el Barça i potser no tan lícid contra altres equips. Altra cosa, pinto, a mi no em fa patir, és més, pinto el que dius, pinto i has jugat finals contra el Madrid, has jugat partits contra altres equips, per tant, pinto és un portec que haver preparat per l'Antoma, aquest final de temporada, si em diguessis que pinto, en els 5 o 6 anys que fa que ha estat el Barça, només has jugat 3 partits, un contra el Bacete, la Copa del Rey, contra el... no sé què et diria, vale, patim, però és un portec que gairebé sempre que has jugat ho ha fet bé, jo no recordo cap pifia, allò que dius monomental, sempre ho he intentat, és més, quan van trasustituint Valdez, els dos minuts hi va treure una doble parada acollonant, contra el Celta que hagués pogut ser el 2-1, perfectament, i sempre hi ha el run-run aquest, de quan agafa la pilota amb els peus, se l'he ensenyat a jugar així, el tio fa bé, per tant, jo segueixo sense patir, per mi és un jugador més. Clar, Valdez et dona punts, pinto no te'ls donen els punts, però pinto, jo crec que és un... per mi, és un seguros sota pals. No és Valdez, òbviament, però per mi segueixo en un molt bon portec, i de l'Espanyol rehiterà això, que en 5 anys que el Barça ha jugat a Cornallà al Prat, dos empatxes, 3 victòries, per tant, d'un moment 0 de rotes en 5 anys, si voleu, després parlarem del tema arbitratge, que jo també estic molt crispat, jo soc dels colers crispats amb arbitratge, però perquè va perjudicar-ho, jo crec que va perjudicar-ho d'una manera collonal al Barça. Bé, deixem... deixem-me reún-ho. Tinc les meves raons, eh, avui dia, tinc les meves raons. Ara entrarem, entrarem, deixem-me escoltar, i demano també que, com heu parlat vosaltres, el Rafacano, que és perigü, que a més a més va anar l'altre dia a Cornallà al Prat, amb un dels nostres ullens, que és lignasi, que molt amablement, no, Rafa, i tant, sí. Et va guiar, et va donar els carnets... Li agraeixo novament, li vaig agrair dos vegades, tres o quatre, les que facin falta, i li agraeiré... I nosaltres també. Novament, haver-me donat aquesta... Va trucar, eh, el lignasi, fa un parell de setmanes, dient que si tu volies anar, podies fer un vell. Hauríem de donar aquesta possibilitat d'erària amb un partit molt important per l'Espanyol, molt important per el Barça, també, però... Quin ambient vas trobar al camp, a veure? L'ambient, com el de sempre, una mica més. Jo crec que m'he apagat d'altres derbis, suposo que... no sé per què, però, bueno... Sentíem molts crits en contra de la Shakira, del Piqué, del Messi, de... Hi havia moltes culturies per fa mig, i, bueno, no sé, jo... Apagat, apagat. No, no va ser apagat, em refereixo, em refereixo que jo he viscut altres derbis molt més calents, i a més... a més espectadors, perquè va treure un 31.000 i mig. Sí, sí, sí, sí, el nombre de la bèstia. Però que hi ha hagut derbista de 40 de picomil, i el dia del Madrid va omplir, van 34.000, si no m'equivoco. Com vas veure en l'Espanyol? En l'Espanyol, bastant bé... A veure, jugant el joc que tenia que jugar-li al Barça, o sigui, parant-li tots els... molt dur, això sí que ho he de reconèixer, bastant dur, però no tant com per... bueno, per considerar-lo, com he escoltat, un atlètico de Madrid a l'època d'aquí era, no me'n recordo aquí, bueno, de l'Òpez. De Juan Malópez. O Escola Pablo Alfaro, sí. Sí, sí, de Pablo Alfaro, i tal. Això em sembla que és una mica exagerar el tema. Jo crec que també els jugadors del Barça... Moltes vegades es van mostrar una mica a nenazes, en aquest sentit, perquè estaven més al terra que a drets... No parlem tots. I una cosa superimportant és que a l'hàbitre, que tothom diu que no parlem dels hàbitres de l'equal, a l'hàbitre clarament va de cantar la balança a favor del gran, però clarament, clarament, perquè va haver-hi un penal indiscutible... Era fora l'àrea. No, era fora l'àrea. Abans n'hi ha una, abans n'hi ha una Pedro, abans n'hi ha una Pedro i no el Pita. I després hi ha un Alexis. És igual, és igual. No n'hi ha cap més. No, no, no, l'Hàbitat. No pot ser. Hi ha una Pedro que li fa només començar el partit, i no hi ha un piano i tampoc el Pita. El que tinc clar és que el penal de marxaranà és penal. I el penal de marxaranà no es parla. O sigui, que no s'han tant penals quan no es parlen, ni per part de les televisions i ràdios culers, ni per part de les televisions i ràdios pàriques, o els mitjans en general, que no es parlen. Si no es parla, jo aquí no parlaré. Tampoc es parla del penal de l'Ampanyó. Com que no, marxaranà o Javi López no es parla, tio, he vist 50.000 repeticions... No era penal. I, a més, periodistes, periodistes de... De marca. No, de marca, no. M'he enxufat avui. El hat-trick barça espanyol del Derby. Raku en podcast. Tothom diu que és penal, i dins de l'àrea. Perquè la línia que marca l'àrea és àrea. I si el penal està dins de la línia aquesta, és penal. La veritat, vols que siguem justos? És molt fàcil, és molt fàcil. I una altra cosa, mira, jo diré 3 coses. És una a un i marca Alexis i Pedro, en els 3 a uns, i es pulsen a 4 a l'Ampanyó. Aquí, aquí és on és. No, però sí, clar. I si estirem tots, agafo una limbutèpia a tots... Una cosa que dius tu que siguin anades d'això, que en busquets ho accepto, perquè la mínima que el toca és que va a terra. L'altra cosa és que no pot ser que vagin a escoles, a Arbeló, a Escola Xavi... Trapitzen tormells, literalment. Dos vegades. Rafa, dos vegades no. Dos vegades no, dos vegades no. Van arribar tard. Però no pot ser que t'apitgin el tormell. No és una qüestió de trapitjar un tormell. Si un jugador és molt més bo... Coloto, Simao, Fuentes, Tuane... A Víctor Sánchez, hosti. 500 milions d'euros del Barça, 40 de l'Espanyol, i guanyo per un penal. És més pitat amb la bava. És penal o no és penal? És penal o no és penal? És penal o no és penal? Escolta, cadascú té que jugar al seu joc. No, si no, t'ho pots agradar. El Barça té 500 milions d'euros del Barça, i l'Espanyol... No, no, no, és populista. És molt populista. Molt, molt, molt, i ho reconeixo. És el que parlàvem d'aquí a final de cap. Per sol Barça és jugar de la mà... Si l'Espanyol tingués més quartos, i jo reitero que es mereixen de la televisió i això, ja ho hem parlat aquí més d'una vegada, que el repartiment està malparit i tot. Ara, amb el partit d'ahir... Això ja no és populista, és el següent. O sigui, ja estàvem veient el partit allà, li esbua tranquil·lets allà, i veus que, colotos, fins que van i ho cuento, saps que? Trapitjar-li el turmell. I ja tenia una tarjeta de roga, no li treu. No li treu. Però és tarjeta del que li trapitja el turmell. Això no és ser nenasa. Nenasa és el que li fan el busquets que el toquen, però no pot ser és que el espanyol, després... Penal de mascarano, vinc, es pot acceptar. Prèviament hi ha una pedra, també. I no és pita, segueixen un penal. Però, clar, què passa? Com que li fan a pedra, no passa res. Es veu més el que li fan al petit, i tot això, amb el que ha dit el vesde, que la ràbia que li tenen al Barça, que a la mínima que poden, ja és l'àrbitre. És com... No és expulsar el punt. Són menys involuntaris. A Neymar també tenien que haver expulsat per fer... A Neymar. I tant, no per la tema de la mà, sinó perquè hi va donar una petada... Una petada... Això és expulsió. És expulsió de Neymar, però amb les 7 expulsions previs de l'espanyol. Si hem d'expulsar... No, només en Neymar. Però si a Neymar pesa 30 quilos... Penem de Neymar, a mitja Europa està expulsada. Però feia molt d'aire, i que ella. Penem de Neymar, si voleu. No, és que... Són totes les entrades que li foten a Neymar. Penem de... Penem de les entrades a Neymar. Però a veure... De què fot l'entrada a Neymar? Perquè li heu fotut 4 patades abans. No són patades. No són patades. És una càrrega, home. Que ensenyen els murats. D'aquí a final de temporada, tots els partits del Barça, l'altre, l'altre, és que això ha d'arbitratjar. Sí, sí. He intentat que... No he parlat tranquil·lament. No pot ser, perquè els col·legis ja comencen a donar pel sac. Manel, si us plau... És el teu torre. Això és per al i expulsió. Manel, com vas veure el partit? I, sobretot, quina sensació et va quedar després de veure l'Espanyol Barça? No, jo el partit del Barça, sobretot, a la primera part, mentre el Barça em va anar jugant una altra circulació de la pilota, feia temps que no veia que la pilota es mogués tan ràpid, en el terreny de joc, feia temps que el Barça no ho tenia. Frit d'això, molt probablement, i de la duresa que empleva l'Espanyol, doncs, com ve coment del Rafa, pot ser que arribés tard en moltes de les jugades, i per això feies aquestes faltes. Tot i així no ens exaltem tant, perquè el que veurem dimarts és el mateix a la néixima potència. I és que ens agradi o no l'única manera que tenen la resta d'equips de parar el Barça és jugar-li així. I tenim la gran sort nosaltres, i jo ho dic perquè a vegades he anat a veure partits al camp de l'Espanyol contra altres equips que no és el Barça, i nosaltres tenim la gran sort de que el Barça no ha d'emprar aquest joc perquè pot oferir el que és una altra manera de jugar a futbol i jugar a atacar i no haver de jugar a defensar perquè té la pilota i pot atacar, però és que quan no tens la pilota i t'has de defensar així contra el Barça o contra qualsevol altre equip, o t'ha de fer resbé arredera i ets contundent i marca es territori o et passa com amb el Rayo Vallecano, que te'n fan cinc com el Celtas. Però una cosa és marcar territori que tu pots no deixar passar el del Barça amb una empenta o un cop o una patadeta, i l'altra cosa és trepitjar turmells. S'ha de trepitjar de turmells, és que jo ho considero. L'Elector Morenole li ha trepitjat el coxis i el pobre Pirado. Va caure un jugador del Barça que va caure pobret, va caure a sobre. Unes dos minuts al Barça, un altre. Una altra cosa són molt bons. No, no, ningú està parlant. Què acabo de parlar jo de busquets? Què acabo de dir jo? Fa un moment de busquets. Puteu corona, tio. Què acabo de dir jo de busquets? Una altra cosa és el... És el penalti que li piten... Vos que s'ho creuen. El penalti que li piten al Barça... Sobre el penalti que li piten al Barça... A veure, és penal, perquè aquesta temporada està empitant qualsevol cosa que has tocat amb les mans. Dins l'àrea, copita en penal. Però és que a la velocitat que va a la pilota, és impossible que quan saltes treguis aquella mà de llalmig. Però la tens amb la mà. No, no, és involuntària, però és penal. Perquè aquest any ho està empitant, però això tota la vida no està penal. No, no, no, el Madrid ha empitat 4 o 5 penals com aquests. I no passa res. I piten a la barça... I anireu a passar, però és perquè ho està empitant aquest any. No ho hauria de ser. Escolti una cosa. Jo, en directe, el que vaig veure en directe, jo les mans d'Anaimar i aquí fora ho hem parlat amb el Carles, concretament, la gent es queixava i jo deia, de què? No sabia que... És que teniu un pamblat traït possible que puguin. No, perquè la mà d'Anaimar no es veu. És impossible veure en directe. Després les reprises de televisió i de més, sí, que es veu clarament que la controla amb la mà i això fa que li dongui el Javi López a la mà. Que hi la mala xeca, Javi López. Jo crec que Javi López... crec, sincerament, que Javi López s'ha plocafat en aquell moment. O sigui que és mà d'Anaimar prèvia i no espanyol. Prèvia i no espanyol. Però és estrany perquè inclús... No, però... Estàs dient que sempre anem de bon. Si tu vens aquí avui i ha dit que arriba si dius, és penal contra l'Espanyol i no ens el piten. El penalt del Barça no és, l'espulsió no és. No, no és. El penalt del Barça no és. El Barça és del jugador espanyol. Potser és que qualsevol cosa que fa al Barça... I l'espulsió de Quico és... I el penalt és penal. Tota la vida està penal. Mira, l'espulsió de Quico és rebentar el partit. Així de clar. I el penal de... De cantar el partit també és... Jo veig una diferència en el penalt. Jo crec que... Bueno, ara ho dius. Jo només veig que... Perdona, va anant un segon. El que vaig veure jo, des del meu punt de vista, és que quan Neymar salta, jo hi havia repeticions, li toca el braç, però jo veig que el té enganxat. No, però no el té si. El té si, el té si, li toca aquí. Bueno, mira la repetició, Rafa. Enseñala. La té, vamos, al ángulo 90 grados. Una cosa, sí. A Neymar, li va aquí, i a Héctor, li va aquí. No recordo, recordo. Aquí, aquí, aquí. Si la té al pit, la pilota va cap endavant. No cap enrere. És igual. Discurs cavernat. Us han robat el partit, Rafa, ja està, tio. Això són 3 bandes. Sí, sí. Penal, no pitat a favor de l'Espanyol, el de Neymar no era, l'Espanyol havia d'agradar amb 12 jugadors, i el Barça amb 9. Però escolta, escolta, després... Robo. Però a veure, amb 95 milions que va al Neymar, la que va fallar davant del porter, és per posar-lo en vei, al clos i al Neymar, a la nevera. Sí, sí, Neymar, Piqué i Messi, em van fallar 3, a portar-hi avui de sota, que l'has entiradalt. No va fer un altre partit de fast. I busquets, otro. Piqué, Piqué, per sordar el del Narguero. No, no, però vull dir que aquí també regem bastant. Edu, que fas tu una, que tens la machacada. És una idea, és el que vulguis. Que el Rafa deia que sempre anem d'Àngels, i tot això. Sí, això és una cosa. Anem d'Àngels, tant d'Àngels, que un bon dia el Barça contra l'Intern de Milan, l'últim minut, marca un gol, i això ens dona l'accés a la final de Champions, i ens l'anulen injustament, i el Barça no va dir res. Som-te en Àngels, que el dia de la final de la Copa ens atracen, i l'afició del Barça no va dir tampoc res. Si parlem històricament... Som-te en Àngels, que el Barça es queda... Però ho vaig dir la setmana. Quan es fes d'una final, es queda en el camp, i li dona la mà al rival, cosa que el Madrid no fot. Sí, bueno, som-te en Àngels, que la vostra afició és la única que no aplaudit el minut 21 a l'Estati de l'Espanyol. Som molt àngels. Ja estem generalitzant-hi. A l'Espanya molt que vagin molta gent. L'Espanyol no té batada l'entrada de la gent del Barça, perquè lamentablement fa uns anys es del Barça la van dir a part. Perdona, però hi havia gent del Barça. Doncs seria que l'havíem comprat l'entrada. No entren els radicals. Estan prohibits l'entrada... Hi havia una zona amb gent del Barça. Tota l'afició, on va l'afició... Jo tenia entès, però jo tenia entès que està molt de temps que hi anava ningú. Jo també, jo també passava això. I a l'agradaria hi havia molta gent del Barça. Això és una altra cosa. A l'agradaria sí, però a l'esuna aquella... Jo recordo que fa bastants anys que l'Espanyol... Sí, no deixa d'entrada. Allà hi havia gent del Barça. Això seria que les haurien aconseguit de sol sol. Perquè és això, que des d'aquella anys que el Barça la va liar molt. Només... I va començar a fer el marc d'aquell que no n'havia donat. Només els radicals, perquè hi havia... I algun any al Camp Nou que jo recordo, en Rí marca un gol i els del Barça allà dalt, i un va tirar una cabra... Però no generalitzem, no fotem. Perquè segurament entrarem amb el tema de la gent de l'Espanyol, de les al·lucinats. Jo he de dir que... Bueno, que disculpo, que no estic per res a favor de tots els crits que van fer en contra de... Cada afició anima com li ve de gust. No, però és tota l'afició. Allà hi ha una zona, és la curva. No és la resta de la zona. Aquesta és una queixa. No, però aquesta és una queixa. No, però aquesta és una queixa, que ja el dimenge... El dimenge, sí, es van passar. Perdona, el dissabte. Disabte es van passar, tres pobles. Perquè primer, amb el tema de la saquina i tal, a mi jo em caiguan 10, és igual. Però amb el fill, no, o la filla. Sí, sí, amb el fill, amb el Dylan. Amb el Dylan, sí, amb el Dylan. Amb el Dylan, sí, amb el Dylan, sí. Com la Goma d'Esborra. S'ho donaria per una altra debat, eh? No, això no mola. I altres coses més que van dir, que tampoc... Jo crec que, sobretot, la grada jove s'està radicalitzant una mica, perquè va bé després el d'Argulls, Fora, Abans, i després... Sí, encara amb els mursos. A mi aquestes històries no, sí, sí, va veure tèc a tèc a i a la brossa. Està tot de carregat, sí. A mi m'agradaria parlar i posar sobre la taula per cert tu, Rafa, avui ets preparat secció especial o no cal, no? No, avui no cal, perquè... Seguim amb el debat, tu. Tenim partit amb el Sevilla la setmana que ve. Sí, enllaçant, enllaçant una mica amb el partit de dissabte i també mirant ja el partit de l'Ama, contra ell de Madrid en Champions. Vosaltres faríeu jugar a Neymar, titular, tal com ha jugat els últims partits? Sí, sí, la... El tard d'aposta per la seva continuïtat no veig perquè no s'ha d'apostar demà per Neymar. Jo el faria jugar a titular, ja que he vingut jugant de titular, i jugaríem els quatre petits, o sigui, més si... i els tres, Cesc, Iniesta, Xavi i Busquets, i jugaríem aquests. O sigui, aquests sis jugadors, el que és Busquets, Xavi, Iniesta, Cesc, Messi i Neymar. I ja està. Jo, i del mig del camp, com he dit, sempre cap a dalt, no em sembla preocupant. Encara tens a Pedro i Alexis, com a reborsiu, a la banqueta. El gran problema, i és més, ja t'he dit abans que crec que el Barça patirà més amb defensa, que no en pinto. O sigui, jo tinc més por de la defensa del Barça amb Alves i Mascherano. El Barça aquest any ha d'anar a jugar, no al lunes, ha d'anar a jugar a fer més gols que al rival. O sigui, és partits com el del Bernabéu, 3-4, 2-1, 3-1... Perquè saps que sempre encassaràs gols. Però jo no crec que sigui tant per pinta, jo crec que és més per defensa. Perquè si t'arriba el quadre... La defensa és molt bé, però la defensa... Alguna te la fotrà, perquè és la vida. És un dels milers de 20.000. Però la Lleida Madrid, toco de la Lleida Madrid demà, haurà trucat a Otocari i Sibèria. Tothom allà la portaria tancats al darrere, i després l'uboca té la Lleida Madrid. No, però això tindrà el coque i l'art de Turà allà al mig del camp per intentar-li fer arribar a alguna pilota a dieu costa i enxufar és lític. És una mica el que podríem arribar a veure al final de l'any. Jo, Manel, el que deies abans, no sé... Una cosa és a veure com està Espanya. L'altra cosa és a veure el nivell de rigor de faltes a Europa. És que és diferent, el rigor europeu que el rigor... Com a tot un d'arbitre anglès. Però si és un anglès... No sé qui és. Tot depèn de l'arbitre del llistó que marquen. Volia comentar alguna cosa del derby i m'he oblidat. No, digues, digues, vinga. Un gran Javi López a la portaria que li va treure un gol a Alexis. I això que no queda si allà al portaria, és quan va a la rota de la premsa, va dir que s'havia ficat Sergio García. Jo crec que era broma. Va dir-lo de cabrones. No, no, jo crec que... En tots jocos. Sí, clar, clar, no, perquè un mexicà de cabrones és la paraula... Sí, sí, clar. Una altra cosa de nosaltres. No ho va fer bé, va fer bé. Va treure el mal. Sí, sí, dos, dos. I l'altre de l'Àlex, és el que va canviar. Sí, sí, correcte. Ja teniu portar pel piscuant. L'arbitre del partit de la mà és Félix Brits, aquell gol que va marcar a Alemanya, al mig de la lliga, en una centrada de corner... Ah, que va sortir fora! Aquell és l'arbitre de la mà. I un altre comentari de l'espanyol, que de me, com no tinc secció... No, però més fent cine. Jo crec que el plantejament de Guirre va ser equivocat de principi. Per què? Perquè jo penso que jo en Cordova tenia que sortir de primeres. Jo crec que sempre que ha de sortir, va titular el Cordova. A l'Àlex que va començar. A l'Àlex que va començar, perquè quan va sortir, va ser el mig de la rússia. I, i, i, i, i, i... Tinc una llança a favor de Sydney. I tant, de Sydney per Colotto, que ha estat una altra. Moreno, Moreno, per Moreno. No, però vull dir que hauria hagut de jugar, per mi. No, perquè és per mi, encara que... Va fer bé, eh? A mi m'agrada, com juga aquest tio. Però el tio para. Para una dintre de la edat. Jo sempre vull dir que aquest tio el Sydney m'agrada. Hauríem de ser titulars. Però no, sí, sí. Jo crec que amb aquest plantejament que estic comentant, jo crec que les coses haguessin canviat bastant. Perquè el Barça no va... L'Espanyol tampoc jugava res, perquè avui dia està salvat i... No, bueno, per això... Havia de provar... Però recorda, recorda molt, els derbis, i això ho he escoltat en diverses converses, així... Això és un derbi. Clar, però són molt, apolèmica... Sí, clar, apolèmica, tant, no, sí, sí, clar... Dielèctica, si barbal, una mica pujada tot per part dels dos. Per dos dos. Exacte, no, però això... Això està bé que tornem una mica als origens, que és un derbi, tio. Sí, sí, que vosaltres aneu d'angeles, sinó d'alguna... Ja hi torrem, Pere, ja hi torrem. Com a cadascú de l'Espanyol. El Seri, el Soterrani, no? Sí, sí, sí, clar. Vaig obrar a Barcelona... A veure, a profe d'en què tenim aquí... El Riqui, a pobra. I amb la premissa que ja sabíem tots davant mà, abans del partit, que l'Espanyol és el seu partit, era partida de la temporada, el derbi contra el Barça, perquè ja la salvatció la té, crec que a Europa ja no arriba, ho dic... Ja és una lliga aquesta que l'únic al·licient que li quedava, que l'Espanyol era guanyar i salvat la temporada entre cometes guanyant el Barça. A part de tot el tema arbitral, que és com l'excusa, però vaig a dir que hi ha tota aquesta història, vas quedar amb la sensació que l'Espanyol està més a prop que altres anys del del Barça, o no? Com més a prop dels... Sí, sí, que li ha plantat més cara al Barça. Ah, bueno, sí, sí, no, no, no, sí, sí. He plantat més cara a la pregunta. Jo no he plantat més cara que altres anys al Barça? Sí, sí, sí, jo penso... Jo ho he comentat, no sé si ho he comentat aquí o fora, però jo vaig sortir content, encara que perdent, però content. Vaig sortir més content encara que quan vam perdre amb el Pochettino el 0-5 aquell famós, pues aquell dia també vaig sortir content, perquè vam fer un gran partit, el Barça, és el Barça, i va arribar 5 vegades i va fotre la cinc. Bé, va arribar moltes vegades. Va fallar molt, 3 sota pals, aportaria buida. Ja, no, no, sí, sí, va arribar 20 vegades. 20 vegades, sempre que 11 dins dels pals, que ja està bé, però sí, sí, vaig sortir bastant contents. Perfecte. Aquestes setmanes, per cert, ja tanquem la carpeta, si rafedaran tant i segona cosa, la vas comentant. Sí, jo se m'estén, eh? Perquè ja saps que les meves teulones són deslèses i arribar una mica més tard. M'agradaria parlar un moment del referèndum que hi ha a aquest dissabte, on els socis col·legis estan cridats a les urnes per votar, si volen o no, el nou cap nou. Llavors, m'ho imagino. La reforma, la reforma, l'altre. Hi haurà activitats durant tot el dia. No sé si hi ha col·legis aquí a la taula. Heu rebut la carta, hi haurà activitats durant tot el dia, l'údiques pels més petits... I la votació comença molt d'hora, quan es puig del matí em sembla, i tanca 4 de 12 o 4 d'11. De la nit. Sí, com si fos jornada electoral. Aquest referèndum... Jo crec que és una de les votacions que més expectativa i menys informació i més ignorància hi ha a l'hora de primer votar, que la gent no sap què vota, això d'Andrada, i després que les enquestes tampoc no s'han fet, no han sortit publicades, no sabem què opina la gran majoria de socis si estaran a favor de fer aquesta remodelació al Camp Nou, i per tant a favor de la directiva, o, per contrari, quedarà les coses del com està. Jo, com a col·lei, també des de fora analitzant la situació, penso, aquest dissabte, què passarà? Si no tinc ni idea, vaig perdudíssim. Algú de vosaltres pot pensar... Però no estic dient que fos una porra del Barça-Madrid. No estic dient que... Realment, què passarà? Durant la setmana aniran informant, suposo. Hi ha gent que a l'Estatut li va dir en coses, és una vergonya que no informin per res els socis. Jo, però, cert és que molta informació no s'ha donat. Ara bé, per exemple, l'altre dia, i això ho dono com a punt a favor de les penyes, jo vaig anar a veure el partit de futbol a la Teneu, que ho porta la penya personalista d'aquí s'enjust, i a la mitja part van posar un DVD, que suposo que Déu ha enviat el Barça a totes les penyes, en el que anaves veient totes les fases de construcció, com quedaria l'estadi que derruïien, que era aquesta proposta que es votaria del referèndum, i a la mitja part, en vez de la publicitat de la televisió, van posar aquest DVD i el naves veient. En alguns diaris, el cap de setmana ha passat, i el Deportivo i la Vanguardia, següent l'altra premsa no ho sé, van treure un follató que també explicava com quedaria tot el camp, com serien totes les coses... Perquè aquests són rossallistes, però... S'ha enviat la informació, s'ho ha dit en alguna premsa, i s'ha enviat a les penyes. Ara bé, és veritat que si la gran majoria de socis no va a on han fet la informació, que és en el camp nou, que està fixa, i és veritat que, per exemple, a Vox Ibrat ens han dit, si jo vaig a veure el missatge al mòbil, si vols, vés a Castell de Fels. Dic, aniràs tu a Castell de Fels a veure-la, perquè em cau més a prova el camp nou que a Castell de Fels, no? Però sí que han fet aquest tur i han fet aquestes coses, inclusió, perquè a mi m'afecta la primera agradaria, he enviat un parell de correus electrònics al mail que hi ha, i m'han contestat a les preguntes que jo tenia. Per tant, si vols, t'has pogut informar, d'altra cosa és que siguis més passiu i no t'hagi arribat, però... A mi m'agradaria, m'agradaria, perquè tenim aquí la informació, de la pàgina web, tampoc costa tant. De fet, és el mateix que n'han enviat els socis, la carta. El que passa és que en aquesta carta tampoc no em queda clar. No, és la lletra petita. A veure si m'ajudeu, perquè mireu, hi ha, per exemple, la proposta del nou espai Barça. Duca l'objectiu de l'espai Barça. El nou espai Barça serà el millor complet esportiu del món, el centre d'una gran ciutat. S'integra armònicament al barri de l'Escorps, amb un estadiu, amb tots els devenços i capacitat per 105.000 espectadors, amb un nou palau modern, flexible i amb capacitat per 10.000 espectadors, serà una proposta d'exemple d'eficiència energètica i sostenibilitat ambiental. Llavors, hi ha un moment, perdona, que no és una ràpida, hi ha 8 punts de la proposta que diu construcció de l'estadi nou en l'estructura actual, construcció d'un nou palau a l'evoicació del mini-estadi, trasllet del mini-estadi a un nou mini a la ciutat d'Esportiva Jaume Guàmper, de 7.000 espectadors, aquí d'acostar-se en un espai, desenvolupament complementari d'activitat del club a l'obligació actual del Palau Volaugrana, incl. botigues, o el FC Botiga, el Tour Experience, oferta gastronòmica, espai Barça, reconversió de la masia com a seu institucional del club, millores d'accessibilitat i aparcament, integració de l'estadi al bar i de les corts, això ho entallé de tots vegades i no sé què vol dir encara, creació de zones obertes i passos públics que integrin activitat del club de la ciutat i l'aplicació de les millors pràctiques en matèria d'eficiència energètica i sostenibilitat medi ambiental. La primera agradaria del camp nou, del nou camp nou, que és el títol que li posa oficialment, nova construcció més vertical i amb millor visibilitat. Caca, cola, camp nou. Segona agradaria, se'n manté l'estructura actual i se'n millora sostencialment el confort. Cosa que, amb això després... Que em plau, no em mulles, bàsicament. És complicat entendre, perquè si la primera agradaria és més vertical, jo, que soc l'última flera de la primera agradaria, si la fa més vertical, em menjo la segona agradaria, per tant, no em crec que la segona agradaria és que d'igual. La tercera agradaria, es completa l'anella pel costat de tribuna i es milloren el confort, l'accessibilitat i tot el servei de les agradaries. Coberta, nova coberta per tot l'aforament. Per tant, en principi, la gent que... La tapa, no? Taperant-la, no el camp, no la gespa, sinó que taperant només la, diguéssim, la tapa del batter. Sí, això. Seients VIP a la grana... La tapa de cagar. L'espanyol està atrapat i em plau, plau. El camp d'espanyol no han fet que en el còrner de l'espanyola i el còrner de l'espanyol cauen aigua, perquè no acaba de tancar aquí el camp nou. Tot cobert. A veure, jo... Això és molt maco, però el que no es diu és la lletra petita, és això de dir... Ei, el camp nou es dirà Coca-Cola camp nou. L'hauràs de pagar durant 25 anys i es dirà així. Bé, en tira, Coca-Cola camp nou no. Catar camp nou. Això és l'únic que no serà. I això tu creus? Que el que porti la samarreta no portarà el nou. Catar els pantalons. Catar les samarretes dels entrenaments. Hi ha només... Catar futbol club Barcelona na tard. Si posaran butó o cadena. Això sembla una tonteria, però és hipoteca al Barça. I si 100 milions d'euros no són 25, és una pasta. Això és hipoteca al Barça, i llavors com molta gent ha dit, el soci ja no és propietari, el propietari és el banc. Correcte. És que és tot molt maco, però... La manera de fer-ho és el que no quadra. I l'altre problema és... Tota la gent que avui en dia és tercera agradaria... Diuen... Quan mirés l'entrevista les preguntes, pujaran... Això provocarà que pugi la cuota o que hi hagi una de rama. I han dit que de rama de moment no n'hi haurà, que la cuota no pujarà durant el seu mandat, que això és molt maco, perquè clar, ells han mandat el 2016, les obres comencen el 2017. Per tant, el 2017, el primer que poden fer la directiva que guanyi, és pujar els seients o, si més no, equiparà preu de tribuna a preu de tercera agradaria. Que tot el que m'estarà cobert. Ja t'asserradaria pagant el mateix que el de tribuna. Quants socis hi ha en aquesta taula? Un moment, si us plavisseu, perdona. Tenim l'Edu, el Manel, l'Oriol... I jo també inclou, perquè també soc socis. La meva pregunta és... Ja teniu pensat al vostre vot? No us pregunto què votareu. Jo teniu pensat al vostre vot, i en cas que sí, me'l podeu explicar... No us donaré el que votareu, però... Ara sí. Jo no ho tinc clar, encara. És això que tu presentes tot que és molt votí, que realment, a veure, farà patxoca. Jo que estic a tercera agradaria, jo estic allà de la lateral tercera agradaria, sota l'assistència senyor Grésal... Oriol, tu ara com ho tens? 50, 50. Edu, tu com ho tens? Més o menys clar. Més o menys clar. La idea que tu votaràs a un 70% no tens clar, ja? O 80%? 90, 10. Ens vols explicar-ho o no? Si us crec que són masses, potarec que no, crec que hi ha altres alternatives per millorar el camp. Mare, tu tens clar? Jo ho tinc bastant clar, sobretot pel fet que... Jo he explicat, estic sentat a l'última agradaria, 8.000 de les places que desapareixen són d'aquesta primera agradaria. Jo vaig demanar molt amablement quines gent d'aquesta primera agradaria es veuria afectada, em van dir que data d'avui no ho sabien, mentides, tinc segur que saben si són els de les primeres files, que són afectats, llavors vaig preguntar on ens reubicarien, perquè dic si el camp s'han 105.000 places, sabeu quines places sonaran, on ens reubicareu, em van dir, avui encara no sabem on ens reubicarem, i una merda, se van perfectament on ens reubicaran, i llavors els vaig dir que ja com a mínim, que tinguessin clar que a l'hora de decidir qui movien del camp o no, i de la primera agradaria els movien més en un o més avall o els recol·locaven, doncs que en ves de treure els de la primera fila o els de l'última, i en maco que hi ha, qui tingui l'avolament cap nou ple, entre cometes que no li toquin els nassos, i aquells de la primera agradaria que no han anat donar aquests anys a l'estadi, doncs que el reubiquin on no toca, i amb això sí que van ser simpàtics que entre cometes, quan m'han contestat, perquè m'han dit, doncs aquesta proposta que ha fet, la passarem a la Junta Directiva. Dic, bueno, quan veiem això ho van tenir clar, però a mi m'afecta bastant, i el fet de no saber on els reubicaran, per mi és un jant de cap, i a mi en tinc anys, anant a la tercera agradaria, i es veu molt bé. Per tant, Manel, estic més a favor de calar. No, que sí. Nosaltres que vam canviar l'estadi, i gairebé tot l'estadi va canviar, no sé què sigui, són de tribu una i demés, la resta gairebé tots van canviar. A mi no em toca... A mi no em toca. A mi no em toca. A mi no em toca. A mi no em toca. A mi no em sap, no contesten, encara. Us ho diré dilluns que bé. Jo, que no ho sé, encara. De fet... Som dos del no saber no contestar. Aquesta és la mica de la valoració. Guanyar el no, no? Aquesta que hem fet aquí ara, entre nosaltres, no sé si reflecteix realment l'esperit amb què anirà la gent a votar, però jo ho veig. La gent anirà a votar amb la sensació que tot és molt maco, hi haurà un supercam nou, no sé què falta explicar-ho. La gent que està així, dubtant de 6, dirà quina mandra anar a votar que vagi un altre. Només anirà a votar aquells que estiguin o molt convençuts que sí o molt convençuts que no. O els que vagin al partit. Sí, però si tu vas al partit una hora abans o tres quarts d'hora abans, i no és que hi ha cua que faràs... Me'n vas cap allà, no? Sí, segur, segur. Això sí que haurien de ficar, i crec que no me'n fiquen, que hi hauria hagut un mínim de... que tots no val. I han dit que no, que voti qui voti valdrà. Això és com la mafia de l'Assemblea, que tu votes com a assembleari en nom de 188.000 socis. O quan Núñez ficava els seus autocars per guanyar les eleccions aquell any perquè la gent li sudaven a votar perquè ja sabia qui guanyaria. No, en aquestes coses tampoc estàs decidint... una presidència o una història d'aquesta, estàs decidit... És molt important, eh? És la casa del Barça. Clar, està clar. La faig del tema del Barça, ja m'enteneu que no va molt... Una anualtat pel partit d'ama. Que podria fer-se, podria fer-se... No sé, amb quatre, tres... No sé, amb socis... Jo recordo un cop que se'ns va preguntar com volíem que es digués el camp del Barça, i ens van enviar a casa la butlleta, i la vam omplir i la vam enviar. Això ho hauria explicat molt les coses de cap. Potser ja saben com es dirà, el catar cap nou. No, però... Com ho van fer d'aquella manera, que enviessin les butlletes a casa. Roca cap nou. I que tothom pogués agafar i tornar la contestació. Edu, tu tens una informació? No t'arribes amb el referèndum, sinó amb el partit d'ama? Sí, amb el partit d'ama. Un paio dista de la cadena cera que va dir que adio costa s'ha retirat de l'entrenament de l'elèptic de Madrid, amb un dels seus fillsos... Dama titular. Sí, sí, sí. Però també és veritat, amb el que deia l'Oriol, que també va passar el mateix, el dia abans de jugar a Viena, i costa va ser titular i va marcador. No és la primera vegada que, a Champions, no és com el City, ni a la Guero, ni re, re, re. Una altra cosa, aquesta cop de l'Albert, que van ser d'aquí era, dic que amb l'elèptic de Madrid, dos partits, dos victòries per l'elèptic de Madrid, i aquí ve la dada, tres partits amb el Barça, zero victòries, dos derrotes, un empat. Bé, endavant, però... Jo el partit d'ama el veig bé. El problema és que no ens facin goals i que... Fem una porra. On juguen fora, no? Cadra, cadra, cadra! El partit d'anada és a casa. Perdó. El partit de la tornada, la setmana que ve... Sempre és fora de cornellar. És fora perquè no és l'elèptic. Doncs un, dos, tres, va. Dos, tres. Oriol, tu què dius? 3-1, Edu, tu què dius? 4-2, i atracarem un altre cop. Quan diu el Rafa... Amb dos penals que no eren ni... No, hi ha un gol de fora al joc. La Liga, la Champions, la porta a l'elèptic de Madrid. 4-2. Tu què dius, Manel? Anàvem a dir 3-1, però em queda mal 2-1. És més realista. I dels altres partits... Crec que el Madrid li fotrà un rapàs en el Borussia Dortmund, que el veïr de Mónic De Serra serà sentenciada a l'alimentatori al Camp del Manchester. I el PSG jo crec que donarà un... jo segueixo pensant que és el tapat, ho vaig dient des que es va classificar vuit anys, i segueixo RQR. Un francès, un alemany... Un català i un espanyol. Un català i un espanyol. Sí, fins aquí. Cristina, si acabem el programa, si l'apenya el morro tingués molta audiència, avui què seria? Enganxada, sense dubte. Per aquesta segona hora, la tertula esportiva, on sobretot l'Oriol i el Raf han enganxat diversos moments. A més, a banda de l'arbitratge... Has tornat a la mà, m'has prohibit. Tot queda aquí. Sí, però ja n'he hagut diversos comentaris. Àngel, Dimón i no sabem ben bé qui és qui. A banda de l'arbitratge també. Ja portem temps per la tertula, ja sabem que aquestes coses queden aquí. Farem el sopar com cada any. Bona nit, Cristina. Deixem-ho. Volia fer alguna cosa? No, no, enganxada, aquí, aquí, al penal, i que tard, que tard, cap nou, i... M'angin voluntàries d'aquí, coca-silla. Acabem el programa. Agraïm tota la gent que ha fet possible l'apenya del morro d'avui. L'Andrea Buen, el servei informatiu de les notícies de Sant Just, el Teatre del Roger Consul, la història de Sant Just també de la tertula esportiva. Gràcies, Manel, fins la setmana que ve. A vosaltres. I a la tertula esportiva d'aquesta segona hora, avui, que l'Andrea de la Teta. Amb l'Edu Rodrigues, l'Edu Gràcies, que vagi bé, Oriol Pascual, bona tarda. Déu, bon any nou. I Rafa Cano, fins i lluny que ve. Sevilla té un color especial. Sí, sí. I com sempre, amb la col·laboració més especial, el Twitter i el Facebook de la Cristina Berga. Cristina, gràcies. Fins demà. Fins demà, amb l'informatiu vespre. Aquí, a Ràdio desvern d'aquí, 3 minuts i mig. És un programa que, per cert, jo no em perdo mai. Que vagi bé, fins demà. Gràcies per escoltar-nos. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del vagi i l'obregat al teu ordinador o dispositiu mob. Informatiu comarcal.com Fins demà. Gràcies per escoltar-nos. It had turned to dead black hole. Silver magic ships you carry. Jumpers, coke, sweet marriage ain't. Sugarman, you're the answer that makes my questions disappear. Sugarman, cause I'm weary of those double games I hear. Sugarman, sugarman, sugarman, sugarman. Sugarman, sugarman, sugarman, sugarman. Sugarman, won't you hurry cause I'm tired of these scenes. For the blue coin won't you bring back all those colors to my dreams. Silver magic ships you carry. Sugarman, won't you pour the blue coin and bring back all those colors to my dreams. Sugarman, won't you hurry cause I'm tired of these scenes. Sugarman, won't you hurry cause I'm tired of these scenes. Sugarman, won't you hurry cause I'm tired of these scenes. A l'Ajuntament de Sant Josep treballen en un acord pel que fa a l'actualització del valor cadastral. Per això s'ha creat una comissió de treball. L'acord consisteix en acollir-se a l'acualització del valor cadastral un màxim de dos anys, fins al 2015. Amb aquesta notícia obrim els Sant Josep notícies a edició vespre d'avui dilluns 31 de març. A l'Ajuntament de Sant Josep s'utilitzarà el romanent positiu de tres d'horari per pagar factures pendents de 2013, jugar a deute i fer inversions a l'àvia pública. L'any passat tres d'horaria va tancar amb un saldo positiu de 751.000 euros. Però Muntsar rebaixa els requisits d'accés als pisos de lloguer del milenari. L'Ajuntament de l'Ampressa municipal ha aprovat facilitar l'accés de la gent gran als pisos buits del complex. Ara hi ha una dos habitatges de lloguer disponibles. I els centres educatius de Sant Josep tenen 122 prescripcions a P3 pel proper curs. Muntsar i Montseny i Ganyigó han rebut 107 prescripcions i madres Sacramento 15. Educació secundària obligatòria també s'han presentat 122 prescripcions. Bona tarda. Els grups polítics municipals treballen en un acord pel que fa a l'actualització del valor cadastral a Sant Just. Els grups que formen part de l'equip de govern han proposat els partits de l'oposició formar una comissió de treball per tal d'arribar un consens pel que fa a aquesta qüestió que va comportar un debat important a Sant Just a finals d'any passat. Sant Just Notícies. L'acord que proposa l'equip de govern consisteix a acollir-se a l'actualització del valor cadastral un màxim de dos anys. És a dir, 2014 i 2015, ja que el 2016, l'oficina del cadastreja establirà el valor de tots els habitatges de l'estat espanyol. És a dir, l'actualització del valor cadastral és una torrella regidora dins d'aquest matí. És un acord en el que plantegem com a màxim dos anys d'actualització, ja que el 2014 i 2015, perquè el 2016 és quan el cadastre diu que aplicarà els valors de referència per tant la feina ja estarà feta. Però no estarem 10 anys fent actualització de valors, no té cap sentit. És com ha dit un period de transició, que el cadastre ens ha demanat que anem fent i que s'inminuïa tots els valors de referència aprovats. És un acord que l'equip de govern proposa els grups de l'oposició i que també portaran a debat amb les associacions de veïns properament, si és possible, abans del ple d'abril. La intenció és que totes les parts arribin a un consens pel que fa a l'actualització dels valors cadastrals de Sant Jos, ja que governi oposició consideren que aquests valors del municipi estan molt per sota dels valors de mercat. De fet, Lloren Ray, portaveu de Convergència i Unió, que és el llibre i recorda que la darrera actualització del cadastre està mal feta i que hi haurà Sant Just Tengs, que es veuran perjudicats per la decisió d'equiparales, bases al valor de mercat. Que si bé és cert que en el global de la població de Sant Jos, com hi ha retràmutes vegades els valors cadastrals són baixos, diríem que el valor cadastral de Sant Just està molt per sota del que li pertucaria, si tinguessin que tindran compte que aquest valor cadastral tindria que ser aproximadament el 50% del valor de mercat, el fruit d'un cadastre que sempre hem manifestat, que estava molt mal fet, aquests increments suposen problemes per molta gent. Lloren Ray, per tant, es segura que SIU formarà part de la mesa de treball, però que encara no veuen la part positiva d'aquesta actualització progressiva. Independentment de què podem estar dins d'aquesta comissió per fer aquest seguiment, i agraïm la bona disposició de l'Ajuntament per anavar-te una mica el tema i fer-ne, entre tots, no tan sols el govern, sinó entre el govern, oposició i exclusions de veïns, un seguiment acurat. El que sí que sé és que ha d'avui, i de veritat que no, i hem dedicat moltes hores a analitzar-ho, a revisar-ho, i a veure-ho, però no li sabem veure les bondats d'aquest increment. Sant Just Notícies. En aquest sentit, el regidor de SIU Miquel Ubrador ha publicat el vulletí del mes d'abril un article en referència a aquesta actualització. Ubrador demana que l'Ajuntament retiri la sol·licitud d'aplicació dels cuaficients abans del 31 de maig. Torrella de la seva banda defensa que el més prudent és tirar endavant d'actualització progressiva. Jo crec que no fer res tampoc implica cap acció política plorresponsable, perquè no fer res és per això no cal ni que hi siguem, per tant, has d'aprendre decisions que tinguin un risc i que el risc ho has d'assumir, i per tant, has d'intentar treballar pel mínim un risc possible, i perquè les coses tirin endavant de la millor manera. A mi no em sembla prou responsable, dir no fem res i esperem que passi el que hagi de passar. Si et donen eines d'acció per anar a fent i treballant conjuntament, les utilitzarem. En Torrella ha recordat que l'equip de govern s'ha sumat a l'actualització progressiva del valor cadastral augmentant les bases, però reduint el tipus impositiu. Això vol dir que al Sant Justencs no tindran un increment del rebut del IVI, excepte el 2,5% que s'han apujat de mitjana als tributs locals. Si no ens acollíem a l'actualització de bases, ens obligaven l'increment del tipus. Nosaltres hem fet increment de les bases, però hem reduït el tipus impositiu, de forma que la quota del rebut que s'hi arribi aquest any en els contribuents no serà més alt que el 2,5% que hem dit d'increment dels tributs locals. Per tant, no és que incrementin el 10%. Però si no haguessin fet l'increment de les bases, potser sí que ens hauríem hagut d'aplicar el tipus i no hauríem pogut reduir tant. Bueno, definitiva, que si no era una cosa era l'altra. En les properes setmanes d'en reunir, com deia, amb els grups de l'Ajuntament per seguir treballant en la Comissió del Treball del Cadastre, ja que tenen la intenció de presentar l'acord al ple del mes d'abril. Ara passant 6 minuts de la set de la tarda, l'Ajuntament de Sant Just ha fet el Romanent Positiu de Trezuaria per pagar factures pendents de 2013, aixugar deute i fer inversions a l'àvia pública. El ple del mes de març, l'Argidora Digenda va anunciar que Trezuaria va tancar 2013 amb un saldo positiu de 751.000 euros, que són els diners que s'utilitjaran per tirar endavant aquests objectius. En Atorrella, Regidora Digenda de Sant Just ha explicat en què consisteix el Romanent Líquid de Trezuaria. De tots els ingressos que tinc, que igual de cent n'he cobrat 80, tinc unes espeses que potser no les he pagat totes i tinc uns diners al banc. El Romanent Líquid de Trezuaria vol dir d'aquests diners que tinc, més el que tinc pendent de cobrar, menys el que tinc pendent de pagar, és el que em queda de líquid. Tot això no vol dir que sigui el líquid que tinc en el banc, perquè igual tinc... considero aquí ingressos pendents de cobrar, però no els he cobrat. Atorrella també ha detallat que una part dels diners disponibles a Trezuaria vol dir per pagar factures extrajudicials, és a dir, les factures pendents de l'any passat que s'han de provar aquest exercici. Queden fora del pressupost precisament per això, perquè corresponen a partides que estan tancades i acabades i no pots gastar-les aquelles partides, i en camí no les pots posar en un altre calaix. Per tant, diguem-ne que desajustos en el càlcul de lo que he de gastar d'una partida i no d'una altra fa que acagi d'acabar l'any sense tenir partida per pagar aquestes factures i, per tant, les he de reconèixer en any anterior, incorporant-les en la partida que no m'hi cabia de l'any passat. En concret seran 183.000 euros a pagar per aquest concepte. El romanent positiu de Trezuaria també haurà de servir per aixugar 446.000 euros d'endautament a l'hi com obliga a fer la llei d'estabilitat pressupostària. Els 121.000 euros restants es destinaran a tirar endavant obres a l'àvia pública que encara s'han de determinar. Segons a Atorrella, el nivell d'endautament actual de la corporació és d'un 30%. Un bon nivell perquè, a més, la previsió d'ingressos de l'Ajuntament de Sant Just també és bona. Tota la informació local a Sant Just Notícies. I ara parlem d'altres qüestions que també s'hem avançat en titulars. Promunsa rebaixa els requisits d'accés als pisos de lloguer del milenari. La empresa municipal va aprovar ahir dijous, va aprovar dijous, facilitar l'accés de la gent gran als pisos buits del complex. Alguns d'aquests criteris tenen a veure amb l'empatronament a Sant Just i amb el vincle sanguini amb familiars que viuen al municipim. La primera tenent d'alcalde, de l'Ajuntament de Sant Just,