#467 - La Penya del Morro del 3/4/2014

El president explicarà la versió del club després de l'ascensió que li ha impassat la FIFA per presumpte incorporació il·legal de futbolistes menys d'edat i que li prohibis fitxar-los la pròxima temporada. Més coses de la actualitat esportiva, us disputen els partits dels quarts de final de nada de la Lliga Europa. Asetalmar Benfica, Lio Juventus, Vasilèa València i Porto Sevilla. Les pluges es mantenen a les comarques de Lídia i Tarragona i es desplaçen cap a les comarques de Barcelona i Girona. Les situacions es mantindran fins al vespre. Les comarques del nord d'esta última hora s'entrarà al Mastral amb força a les terres de l'Ebre de Mai. A veure res t'has dinastabilitat i, al cap de setmana, el temps millorarà. En directe, a Matíndiz de Sant Just d'Esvern, el 98.0 de la F&M, i a tot el món, a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro. Avui al programa parlarem de diferents qüestions d'entrada faut ser busy amb l'espenyeria. Avui parlarem de celebrations? que estan aquí al carrer Bona Vista, em sembla, i que tenen molts productes de d'aquí a puig. I ens expliquem... Doncs dinar també. Doncs dinar també, ens expliquem, a veure què és el que fan. Tindrem l'Asus i Amor, el consultor i sentimental, i a l'Arnau Consul, parlant del llibre, tot això, avui, a la penya del Morro. Bona tarda i benvingut al programa APA. La penya del Morro, un programa amb més Morro que penya, o era més penya que Morro. Però, abans de tot això, comencem com sempre, parlem del tema més comentat avui a Twitter, el Trending Topic número O. Que agraïm a la... No, agraïm a la Laura Camps, que avui no pot ser de forma física, però està de forma espiritual, perquè ens envia del Trending Topic. Diu que el més comentat avui a Twitter ha sigut Anamato, perquè ha tornat a amagar la pujada de la despesa farmacèutica per amagar el fracàs del copagament. Anamato vol amagar tot preu al fracàs del copagament de medicaments instaurats fa més d'un any. Aquesta mesura, que al principi va donar els seus fruits, va aconseguir reduir la despesa farmacèutica. Sembla haver deixat de tenir efecteja que el febrer, el desemborçament del Ministeri de Sanitat amb parmacs, va tornar a pujar per si ser més consecutiu. Recordem que Anamato és la ministra de Sanitat, un augment que el govern ha tractat d'ocultar. Concretament, la despesa farmacèutica va augmentar en 7,3 milions d'euros, 1,02% més, encara que la informació a portar del respecte pel Ministeri de Sanitat no fa referència a això. En el seu comunicat, ramés divendres passat, el Departament de Anamato es limita a comparar les dades amb les xifres de febrer del 2012, molt superiors a les del mateix, més de l'any passat. Per tractar de demostrar una millora que en realitat no existeix. Tant mateix, aquesta estratègia no és nova, ja que l'octubre del 2013 va fer el mateix, i en veus de comparar les dades referents a setembre amb les obtengudes un any abans, ho va fer amb les del 2011, a parega amagar una pujada del no, com a ser del 25%, malgrat el copagament. Què diu la gent a Twitter sobre aquest tema? Per exemple, Imape Leo diu algun mosso lliure per aquí, per reduir Anamato. Gràcies. Lligant temes, eh? Zero corrupció, diu Anamato, la desnutrició en aquest país no es deu a factors econòmics, sinó a dietes desequilibrades. I ja per acabar, Cripp Radiohead diu, quan veig Anamato el Tendint topic, és del cert que és per haver dit alguna tonteria. En fi, passem ara a l'actualitat s'enjustenca. Perdarem de la turca, ha baixat en 39 persones el mes de març de s'enjust, i aquest vespre, les seues, que recordarà l'alpinista Pau Escalé, projectant el documental Pau Escalé Go To The Paradise. Però abans de tot això, Carme, perquè avui se celebra en 35 anys de les primeres eleccions democràtiques s'enjustes beren, no? Municipal, sí, sí, a Catalunya. Es van celebrar el 3 d'abril del 1979, i el dia 19 d'aquest mateix mes es van restabli els governs locals. A Sany Just també. El primer govern democràtic el formaven Esquerra Republicana i el Foró Nacional Convergència i Centristes. Estem parlant de l'any 1979, oi, Carme? Sí, exacte. Unes eleccions que es van viure amb il·lusió per la majoria de la població, sobretot també per la gent que formava part de les llistes. De fet, alguns dels representants dels partits havien treballat en política des de la clandestinitat durant la dictadura, i avui han explicat a la seva experiència aquí a la ràdio algunes de les persones que van formar part d'aquell procés democràtic. Ara fa 35 anys a Sany Just, com son Isau Ramart Tínez, de CDC i també Josep Lluís Solet, del PSC, i Josep Maria Majoan del Suc. Ells han explicat una mica com ho van viure. Podem escoltar-los, no?Sí. Isau?Sí. Que va ser la primera...No, la preparació. Va ser la primera cosa que vaig fer. Vaig entrar i m'ho van demanar per entrar a l'Ajuntament. Suposant que guanyessin, des de l'algú. Vaig prendre moltes coses. Abans entrar a l'Ajuntament portàvem, diguem-ne, un bagatge treballant en política, evidentment, a la clandestinitat. I aquí, Sany Just, concretament, hi hem creat un organisme que se'n deia a la Comissió de Forces Polítiques, que es dedicava a fer un seguiment de l'Ajuntament que hi havia, llavors, i preparant de fet la plataforma per després. Bé, una intenció de governar, evidentment. Penso que els vam preparar molt bé, perquè hi havia un conjunt de gent molt treballadora, molt pancona. Hem fet unes pancartes precioses i una certa aspiració, una mica il·lusòria, vices, d'aquest moment que podíem guanyar. El primer govern democràtic es va formar, finalment, amb la llista unitària entre Esquerra Republicana i el Front Nacional, Convergència i Centristes de Catalunya, en Toni Malaret, cap de llista del Front Nacional i Esquerra, i a l'oposició hi havia el PSC. Per de fet, tots també coincideixen d'estacar d'aquell època el consens del que arribaven les diferents forces polítiques, ja fossin del govern o de l'oposició. Perdona, aquests eren, que hem escoltat, els primers regidors de la democràcia, després de l'època franquista, molt curiós i bon document. En fi, canviem de qüestió. Parlem del Sant Just actual, perquè hi ha 39 persones que han trobat feina al mes de març de Sant Just, perquè la tur s'ha reduït en aquest nombre. És la primera de ballada de la Tur al municipi en els tres mesos que portem d'any i la més important de com a mínim els últims tres. Ara, la xifra de desocupatges de Sant Just arriba als 777. De fer l'última... Una xifra màgica, no? Gairebé, no? L'última de ballada important a Sant Just va ser el desembre, de l'any passat, com a caure en 35 persones, i el novembre del 2010. Tirem, com deies, tres anys enrere quan 33 persones van trobar feina al municipi. Ara hi ha 39 desocupats menys que el mes de febrer al nostre municipi, i el Batllobregat i Catalunya s'ha produït una tendència a la baixa, a la comarca ara hi ha 68.074 persones sense feina, quan el mes de febrer la xifra estava a punt d'arribar a la 69.000, i a Catalunya la desocupació ha baixat, ho vam comentar ahir, en 5.100 persones. Parlem de documentals de muntanya. Perquè aquest vespre a les Seas, que és la secció excursionista de la Teneu de Sant Just, recordarà l'alpinista Pau Escalé projectant el documental Pau Escalé. Go to the Paradise. No, és un joc de paraules en anglès, de paradís i en gel, l'última sílaba de paradís en anglès. És un audiovisual sobre aquest escalador català, que va morir en un accident fa dos anys. La posició comptarà amb el seu director, Eduard Miguel, avui, a la Teneu de Sant Just. Exacte, organitza la Seas, aquest primer ciclador audiovisuals de muntanya, i la idea d'aquest documental era recollir les experiències de Pau Escalé, del seu amic i company, David Palmada, i explicar als espectadors per què es calaven en gel. Però una setmana després d'acabar el rodaratge, Pau Escalé va morir en un accident d'escalada a Gavarni, i la idea del documental es va haver de replantejar. Després de parlar amb la família de Pau Escalé, es va decidir fer aquest documental, i d'aquesta manera retre un homenatge a l'escalador per tal que tothom conegués per què arriscava la seva vida per la seva passió. I per què? Per què arriscava? Si vols, sentim-lo. Per quedar a la seva passió, no? Exacte, sí. En tot cas, els escaladors... No, no, no, no, podem... És a dir, el que podíem sentir el director era explicar-me una mica el missatge, si vols que vols transmetre aquest audiovisual. Més allà del que sí, la qualitat d'imatge, que evidentment no podem competir en grans produccions, sí que molta gent s'ha quedat amb el missatge, no?, amb el discurs d'en Pau Escalé, perquè realment crec que transmet molt el que pensa la gent que fa esforç d'aquest nivell tan extrem. La reacció és sobretot pel contingut, pel missatge. El documental ho ell deia, perquè ha passat per molts festivals a muntanya darrere del món, com l'Havill Vau, França, Paquistan i Eslovaquia. La projòxia serà avui a l'esbuit del vespre, a la sala Piqueta de Taneu i serà el que sentia amare, el director, Eduard Miguel. Doncs si voleu saber més coses de les que passen a Sant Just, teniu la pàgina Web SantJust.cat i RadioEsvern.com. Per exemple. Però si anem a RadioEsvern.com, millor. Va ser un cop de les visites directes. I també, a partir de les set, els Sant Just notícies, edició, vespre, Carme Verde, gràcies. I que tinguis bona tarda.Igualment. Que et tot bé o no?Per què no? No ho sé, veig aquí, com que tens ganes de parlar més. Que t'has fet alguna cosa al tinte?No, ho he explicat tot avui. Hi ha alguna cosa que diguis... Mira, és que avui Sant Just està així. Home, plou.Aquí anem, aquí anem, plou! Què fem? Fem trucada, no? Sí, sí, ja ho pensàvem. A més a més, no has fet els referents. No, no, del més de mil. Però portem ja com uns dies moguts i crec que tocaria. Ja tocaria això, el 3.24 ens ho ha copiat. Ja, ja ho ha dit Carles, sí. A veure, vaig a copiar, dic. Vaig a trucar, el servei m'ha trucat.Ara no plou, no? No ho sabem, si plou.No, ara no. Tenim el... A veure, perquè hem de parlar, clar, amb l'assepció. Hola, bona tarda. Hola, Benjó. Què és la tània de recepció? Tània de recepció. Quina veu, també, a partir de tània? No, que em puc dir pas. Ah, va bé, que em puc dir pas. Que em pots passar amb el Carles Hernández del servei meteorològic, us plau. Si, un moment.Vale, gràcies. La ràbia d'Esvern és molt gran, hi ha molts departaments... Extensió, no? No sona, la música, ara, de passar extensió. A veure si sona. Tú, tú, tú, tú. Va bé, per favor. Què és, l'Eritvi o... L'Eritvi, sí. La ràdio se'n celebrem 30 anys i 30 anys amb l'Eritvi, eh? Ja estaré, però ja hem canviat... No sé, ja l'ho sumaríem d'aquí. Hola, bona tarda. El Caula cantàvem d'una altra manera. Què tal? Hola, aquesta és el Carles Hernández. Sí, jo mateix. Home, que és el Carles Hernández. Ha s'ha trigat, s'ha trigat. Estàvem fent pràctiques al recepcionista amb la Tanya, eh? Està agafant, eh? Diu que està constipada. Escolta, no, torna a posar la música una mica tràgica, perquè avui, jo no sé qui és en Just, però ha caigut una tromba d'aigua. He anat a Barcelona, avui. Entre dos quarts de tres i dos quarts de quatre. Molt bé. Aquí també em sembla, no? Sí, la intensitat, si hagués estat un hora plovental com plovia, com deies, tu, a dos quarts de tres... Seria el fin del món. És un dels avisos que tenia la intensitat, eh? Serien 70 litres per hora. És un dels avisos que havia del servei meteorològic de Catalunya, que ens el volen treure, que havia dit que la precipitació podria ser molt intens en algun moment donat, i si se llargava massa, podien caure fins a 20 litres, permetre quarts de només mitjora. Realment són també estats importants. Sembla que ha anat sent durant tot el dia, i just quan comentàvem aquest matí amb els diferents programes al Just de la Fusta, sembla que hi hagi com una barrera en tot el que és la conca del lliobrecat, perquè aquí no cau res, i fins i tot en el moment que feia amb l'aprovissió del temps, a l'hora de l'informació sortir al sol, que no tinc cap tipus de credibilitat. No, cap al migdia la cosa... Perdona, ara estàs com triomfit, una mica, si ho entenem bé. Ah, sí, triomfit, sí. Llavors, cap al migdia de cop i volta, ha començat a créixer també les anxustes, en aquestes on no estava precipitant, i també estan més fortes, el que deies tu, a Sant Just, allò que es diu al redar amb els colorins, recordeu com es l'està... A Just hem arribat a tons grocs, gairebé llaronges, però és que a Barcelona, el Palluquet de capital, doncs havien cors vermells, o sigui, que en alguna zona de Barcelona ha hagut tempesta molt. Molt, molt, molt, jo t'ho dic jo, allò semblava una mica... Què has fet? Qualsevol moment apareixerà en l'arca de Noé. No és veritat, perquè ara se'n destrena, no, que ets? S'ha d'estrenar el barco. Ah, sí? El Noé, si la pel·lícula. No, no, no, en la vista. Ah, és molt sol, la diuen. Ah, sí? Què ha passat, això, eh? No ho volia entrar, jo, tema serió. Bueno, escolta'm, que he fet... Què he fet? Agafar el cotxe, venir cap aquí. A mi m'estaria... Ara, la gent... És clar, esclar, esclar, esclar, esclar, esclar. Esclar, esclar, esclar, esclar, esclar, esclar... Esclar, esclar, esclar, esclar, esclar... Esclar, esclar, esclar, esclar, esclar... A mi m'he comprat un billet senzill aquest matí. Ah, sí? Estar car, eh. No, poca veure'm. 2 hores amb 15. El conductor, perquè a més a més no la portava, Jo he hagut molt de greu cobrar-me, perquè treig una tarjeta, m'ha sortit com que el títol estava esgotat, perquè m'he equivocat en tenir una altra casa, i llavors ell m'ha dit, no, si vols, miro, vera si està arrogada. Jo dic una cosa. Dic, no, no és igual, donam un vellat senzill i ell em dan vostres tal. No, no. No volia dir el preu. Jo dic una cosa, és que els conductors d'autobús són els que hi donen la cara i han de dir que val 2,15, ells no posen el preu, i jo crec que els hi sap greu, que valgui 2,15. Clar, allò que et veus per vendre, tampoc. La gent que et veus diu, no, tinc... Una mica pobra, no? Total, que a la tarda he vingut amb té veu, eh? Sí. Home, clar, és que si no es veia gaire. Si no, 4 euros en 30 per la pluja, eh? Sí, sí, sí. M'agrada la gràcia. En fi, doncs, escolta, Carles, de mà, què? Perquè, clar, o aquesta nit... Demà no, les properes zones és la notícia, de mà és igual. A veure, problema. S'ha acabat el món. No, ara hi han tant vistes a la ciutat de Barcelona, bastant importants, que a Mabalona hi ha pluja molt importants, i a la recàmera n'hi han unes quantes. Perquè cap a la noia, cap a Garrat, podrien arribar a les portes. Garrat. Ah, per cert, un moment, jo volia connectar... Ara se'ns ha passat, ara queda de fatal. No, ara no. Ja és molt tard, ja, no? Ara és molt tard. Jo volia connectar amb el president del Barça, que feia raó de premsa. No, què penses? Està embarant el temps, encara. Ja ho sé, per això, eh? Però jo sóc comodint. Si li correix una altra idea o un altre espai... No, no, no, no. Fora! Posarà el llarg del matí per dir-hi ben arreu. Només a la tarda. A veure què tenim per això. Així consideris. Més sol i amb més bona visibilitat al nord, des del territori. Raó, no, Carles, això és que no digueu, eh? La Coda Neu, en les imatges, on la sentendència abaixaga pels 1.800 metres, 1.600, de cara a la propera matinada, i esperem que la majoria d'aquestes presentacions ja no vagin acompanyades d'aquesta pols del Sàhara, que ha arribat a donar... Ah, és veritat, no? Tu no has dit l'edat del Sàhara? Sí, el matí. La necessitat de Barcelona, el pronòstic de cada cata sana, continua sent de molta més estabilitat i de sol, i de tot el que has pujat. Ara, no ho sabem. Confirmem-ho, Carles. Confirmes la meteorologia de Catalunya Ràdio? Sí, sí, sí. Té tota la rola el cap de setmana de ser bo, fins i tot demà divendres, tret d'alguns punts que puguem alguna tempesta, el cap de setmana de ser de sol i temperatures molt agradables. Tota la península? És que a mi només m'importa un país. No, no, però vull glaure-ho, no. No ho entès, i això encara. Escolta, parlo de Portugal. No ho has dit ja per la... No ho has dit ja per la. Però si ho heu dit, diu que hi hauràs estabilitat, no? A veure, avui o no? Tornem-hi. Doncs, aviam, hi ha també estàs molt importants, cap a la noia, al garrà... Sí, sí. Tot això és a prop a cap aquí. O sigui que aquí, aquesta tarda, aquest vespre, encara les properes hores pot haver també estàs importants. Molt bé, Carles, que tinguis la mà d'abans. Tornem les quatre dades importants pel poble, portem 20 litres per metre quadrat, que és el destacat, és el que havíem previst aquest matí. Ara és moment de pit, també. Sí, és veritat. És veritat. T'ho he preguntat. I ara, tu, el que caigui, doncs és el que no havia previst. Molt bé, molt bé. Molt bé, Carles, està bé. Alguna dada més, quanta gent, per exemple, ha posat l'alpeu a un basal de Sant Just? No, jo el que recomano ara, avui, és que la gent tregui les estalades perquè hem fet això de Biorria, i demà les torni a posar quan jo deixo el poble. Escolta, mira, ara es veu la senyera a la penya del Moro, però fa una estona no es veia. Ja que estem aquí a la ràdio, aprofitaran els micròfons de la ràdio... Doncs tu mateix. Faria una crida als amics de la senyera que han muntat un dels trossos que aguanta la senyera. No és el mateix que els amics de la senyera. Aquest és un altre entitat que estan amb les golfes de Can Ginestar. Doncs la senyera només aguanta per la part de l'altre tot. Ha perdut el suport de baix i sembla que hi hagi un drap. Ja no és una bandera, és un drap volant. Això ha estat culpa del vent que m'ho faig amb una servició. Escolta, vols que truquem a la NS de Sant Just? Podríem tocar-los i avisar-los. Potser ja estan avisats. Però què passa que plover així qui puja? Jo no, ni tu tampoc. Ells potser sí. A més, qui puja, després puja i... No, després s'ha de baixar. No, l'hi arrebenta a la roda, potser. Ah, probablement. Sempre puja el mateix. Carles Hernández, bona tarda i gràcies. A rebeure. Sí, Carme, ja està. Alguna cosa més? No, no. Això ha vingut, t'ho recordo. Jo t'he preguntat alguna cosa més i tu dius, el temps... Vols que fem alguna cosa? Sí. Quina crida de música, de la pluja? Sempre que plou, dius... A veure si voleu cançons de pluja. No m'has fet avui. Vaja, podem fer-ho ara. Si alguna persona que no estigui escoltant vol escoltar algun tema concret, només cal que ens ofessi arribar a la penya del morroarrobaiximail.com. Que ens enviï un mail i nosaltres posarem la música. Per exemple, jo soc molt de quan està plovent. Per exemple, aquesta. Genius Blunt. De pluja, aquesta. Sí. El vidre. Les botxes s'acaben pel vidre. Algú plorant, no? Un cafè. Un cafè cap l'hora. Querem haver-t'ho i moltes gràcies. Que vagi bé, bona tarda. Bé, doncs som una pausa per la publicitat. I d'aquí uns moments... Amb el Martíra Mirec, que és un festival del Joli. Joli, Joli, que és un festival molt xulo. Que hi haurà aquest diumenge i que ve de la Índia a Barcelona. Fins ara mateix a la penya del morroarrobaiximail. Segueix la penya del morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del morro. A Facebook, la penya del morro. Com veu? Sou originals, de ment. Fins ara mateix a la penya del morro a Twitter i Facebook. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Els concerts més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja ho sabeu a Babilònis. No us ho perdeu. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crani o encefòlic. Diuen que havia plogut, conduia el meu germà, i es veu que va emrelliscar i venia un cotxe de cara i un mort i l'altra a casa. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, però ja no conduia. T'ho va ser culpa del meu germà o culpa de l'altra, però jo perri no va ser-ho. El Jordi podem apitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. La penya vol morro. Cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. 4 minuts errem al punt de dos quarts de 6 de la tarda. Continuem en directe a la penya del morro. Ja tenia nosaltres el Martí Ramírez Martí. Bona tarda. Hola, bona tarda. Avui, com hem comentat, parlem d'alcohol i festival. És un festival indú que celebra l'arribada de la primavera amb una pluja de colors. Exactament. Explica'ns una miqueta de què va tot això, perquè aquest diumenge és quan se celebra aquí a Barcelona, després d'haver-se celebrat també en diferents ciutats catalanes, com Sabadell, em sembla, fa un parell de setmanes. Exactament, Jordi. El Joli Festival tracta una mica de, com tu molt ho has dit, que és una festivitat indú que celebra l'arribada de la primavera, i consisteix en portar roba blanca, més aviat vella, i l'objectiu és que quedi tota plena de colors, tota plena de pigments, de pols de colors, de pintura... Llavors, entre els participants es fa una guerra de colors i de pintures i es tira tins de colors, amb l'objectiu que eren combinacions i barreixes de colors estranyes. A més a més, es porten pistoles d'aigua, globus d'aigua, tot de colors, cups amb pols de colors, i també tothom s'ho tira a sobre els altres, no? Exactament, jo crec que m'ho imagino com un camp de batalla, que tothom agafa globus pistoles i es comencen a tirar entre ells, i queden tots xops d'aigua de colors. Bé, la veritat és que jo he vist imatges i té bona pinta. Sempre he pensat que m'haurien de veure com és el Joli Festival. Doncs aquest diumenge tenim l'oportunitat, perquè arriba la quarta edició a Barcelona. Exactament, arriba aquest diumenge ja celebra de 6 de... No, perdona, he posat 6. Aquest diumenge 6? Aquest diumenge 6 és brill. Des de les 11 del matí fins a les 6 de la tarda, ha vingut a Cardenali Barraquet entre els carrers para Marina i Jorge Manrique. Atenció, perquè la cursa del Corte Inglés també és aquest diumenge. Exactament. A gent no s'equivoqui o potser primer va a Joli, i després fan la cursa del Corte Inglés, no? O al revés, primer fa la cursa i després... A les 9, aquí no surt. Comença a les 9, jo la faig. A les 9, eh? Tu la fas. Doncs a les 9 del matí i després ja... A les 9 van d'hora. Doncs si hi anem amb dues hores potser hi per fer-ho, no? I estan bascapallant i t'ajuda a suar una mica de colorets. Afecteix, efecteix, efecteix, efecteix. Bé, parlem una mica dels orígens del festival. Per llavors, en dit, el Joli és una festa indú, que celebra l'arribada de la primavera amb aquesta pluja de colors. Per cert, d'aquí uns moments parlarem amb el director del festival, que us fa qui organitza a Barcelona, que era el Xavi Pasqual. Però abans... D'on ve tot això? Perquè, clar, l'objectiu del Joli, quin és? L'objectiu és promoure l'alegria i l'amistat perquè els participants que van al festival oblidin el fred i l'hivern i donin pas a la més colorida estació, que és la primavera. El sentit... El sentit d'acabar amb la roba tota xopa i el cabell tot ple de colors és donar a entendre que aquesta festa tothom és igual i que s'ha de deixar enrere tot tipus de diferències socials de diferències de classe o d'origen. I aquesta festa s'associa a la celebració divertida i desenfadada i alegre que em fa tothom i que la idea és passar-s'ho bé. I la tradició indú també inclou a part d'aquesta guerra de colors que es facin unes fogueres per consumir tots els pensaments negatius. I, per això, en les edicions aquí de la que es farà aquest dissabte, que diu menys a Barcelona, i la que la s'ha fet a Sabadell, això no entra al plan. Bé, de fet, hi ha una persona que és una de les organitadores, podem dir que és el director del festival, ara ens explicarà què és el que fa realment, que és el Xavi Pasqual i el tenim al telèfon. Xavi, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda, Xavi, que ens fa atendre'ns. A veure, tu, què fas concretament en aquest festival? Doncs, bueno, jo sóc la persona que estem durant tot l'any intentant captar els recursos econòmics per poder dur a terme el festival, després me n'ocupo de la programació i me n'ocupo de l'estratègia de comunicació. I, mira, no me n'ocupo de més coses perquè no puc. Té un avui bifical, acabo penjant pòsters, també, vaja. A veure, un moment, perdona, un moment. Martí, què passa? Perquè tenim un malentès, em sembla, no? Bueno, el Xavi Pasqual és el director del festival Estrenes, que vam parlar la setmana passada. És veritat, calla. A veure, ho veus, sí, para, para, para. Para, para. Para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para. Xavi, perdona, és un moment, eh? Però, clar, llavors, no... És que estàvem parlant que que hi ha hagut un creuament de telèfons, potser? No. La teníem pactada per avui aquesta entrevista. Ah, és veritat, és veritat, és veritat. Perdó, jo, en torno al meu culpa, m'he equivocat, perquè saps què passa, que no sé per què, Xavi, em pensava que... Perquè estàvem parlant del festival del Holly, que hi ha aquest diumenge, a Barcelona, i em pensava que, justament, tu era el director del festival del Holly, i no, ets del festival de Estrenes, que ja vam parlar la setmana passada, que es fa a Girona, i que, de fet, deixa'm reconduir un moment la situació, perquè està a punt d'acabar, no, el festival d'estrenes? Doncs no, estem a la meitat. Vale. No l'has d'una, eh? No, escolta, no torni una, però jo crec que el millor ja serà que marxi, eh? No de la ràdio, sinó de la professió en general, ja no torni mai més, i us pugui deixar, va, no, Xavi, disculpens, però vaja, estia, efectivament, esteu a la meitat. Quines són les expectatives del festival l'any? Nosaltres, vull que sàpigues, eh, m'hagi passat tot això ara, que ja vam parlar la setmana passada, sí, ja bastament, eh, amb els grups que venia, sí, home, amb tot el que feu, i, vaja, no sé, quines expectatives, com estan, eh, i aquestes a mitja... a mitja festival, sí? Bé, bé, estem content, sí, sí, tant i tant, i les expectatives és que hi haurà més assistència que l'any passat, i vaja, content, perquè el festival s'està consolidant. Bueno, soc el Martí Ramírez. Et volia preguntar, si ens podies donar una xifra sobre el nombre de gent que es preveu que vingui al llarg d'aquests dies del festival. Bueno, nosaltres hem posat més o menys, unes 12.000 entrades a la venda, i suposo, clar, encara queda... O sigui, estem a la meitat, és a dir, hem fet un cap de setmana de concerts, queda aquest i queda el següent, no? Però jo crec que rondarem les 9.000 i pico entrades venudes, més a tots els concerts que hem fet d'acces lliure, que vaja, estan tenint més assistència que l'any passat. O sigui, que segur que augmentarem xifres, sí, sí. Ja sé que ets el director del festival, i potser no et vols mullar gaire, però tu quina creus que és l'estrella? A l'aeropestrella, o la parleta, que allà anirà com a mínim més gent? No, bueno, no és molt llargo, no. O sigui, el festival no és un festival d'autor, o sigui, no és un festival que hi hagi un senyor que programa coses que li agraden a ell, sinó que el festival el que fa és agrupar els llançaments discogràfics, o els inicis de gira, o els espectacles diferents que podrem veure durant aquesta temporada. I, llavors, cadascú té el seu públic, i hi ha artistes que en tenen molt, altres que en tenen menys, i altres que no en tenen, i que per això precisament els programem, perquè gràcies al festival els vegi molta gent, i hi aviam, doncs sí. No em mulles, eh, veig? Bueno, et puc dir que els concerts que estan esgotats, no? La setmana passada vam esgotar els concerts de Pets, vam esgotar el concert de Macedònia, vam esgotar concert de Joan Colomo, aquesta setmana està esgotat Joan de Usa, està esgotat Pòrribe i Comelade, segur que esgotarem Mixima, vaja, tots aquests artistes, doncs si esgoten, és que hi ha molt de públic que els vol veure, no? És molt difícil preparar, organitzar, un festival d'aquestes característiques, quan fa que esteu ja preparant sobre el terreny, perquè tot sorti bé durant aquestes setmanes? No, doncs pràcticament, quan l'any passat vam acabar el festival, a partir del matjunt ja estàvem pensant en què podíem fer, que pràcticament hi ha una indefeina per poder organitzar un festival d'aquest tipus, tranquil·lament, i més quan no disposes dels recursos només acaba, és a dir, que nosaltres, el pressupost del festival, té unes xifres d'uns 210.000 euros, però no és que tinguem els 220.000 euros, això és el que costa, i nosaltres hem d'intentar agrupar el màxim de diners possibles, perquè, amb la venda d'entrades, ens podem recuperar la inversió. Com us financeu? Teniu subvencions, per exemple? Sí, tenim ajudes de l'administració i tenim algun patrocinador, i tot això representa un 35, 38%, i la resta fins arribar, aquests 210.000 euros, és el que hem de fer amb la venda d'entrades. És a dir, que si la venda d'entrades no va bé, podem dir que nosaltres hem de posar diners a la nostra butxaca. Estem parlant amb el Xavi Pasqual, director del festival Estrenes de Girona, ja m'ha quedat clar, Xavi, i sobretot el festival que s'està donant aquests dies a la ciutat catalana, i m'agradaria saber si hi ha algun dels grups que hi ha aquests dies, són molt exigents, els catalans demanen coses, moltes coses, o no gaire. No, els grups catalans, jo crec que tenen clar la situació que estem vivint ara mateix, els esforços, és a dir, és que si ho demanés, depèn que demanéssim, és que no els hi posaríem, saps què et vull dir? Que per demanar que demanin, no? Però vull dir, home, si som una empresa que estem arriscant, doncs mira, si t'he dit que tenim de 210.000 euros el 38%, vol dir que estem arriscant el 62%, no? O sigui, 210.000 euros pel 62%, són 130.200 euros que està arriscant la nostra empresa. Si algú demana algo que no ha de demanar, que es quedi casa, saps què et vull dir? Clar, arriscant 130.000 euros, vull dir, clar, és que les coses estan com estan, o sigui, hi ha una crisi econòmica molt important, això fa que la gent no tingui tants diners, la cultura o la música queda amb un ordre de prioritats, no és de les més prioritàries, i costa molt omplir recintes i que les coses més o menys funcionin. I jo crec que això tothom que viu a Catalunya ho sap, i vaja, d'alguna manera, jo crec que tothom és prudent, no? Sí que és veritat que amb gires internacionals sí que s'acostuma a veure més aquestes demandes, estivà la mà a això si no no venia, no? Però també al final tot s'està acabant, perquè... Vaja, o sigui, a no ser, a no ser, lògicament, si tu fossis una persona que véns 4.000 entrades amb un recinte de 4.000 i tots ens guanyem molt bé la vida, i em demanes algú, ja t'ho donaré, perquè jo voldré que estiguis content, tu voldràs estar content i tots haurem fet negoci. Vull dir que, clar, també depèn del context en què això es demani. Clar, perquè fa el tema econòmic, però jo també ens referia una mica més. Per exemple, si és algun capricho, algú em mineral francesa... Però és això el que et dic, els caprichos valen diners. També... Tu em pots demanar que en el Camarino veus una plata de sushi, i si has venut totes les entrades i a tots ens va bé, dic, va, doncs vinga, li donarem el capricho del sushi. Però a Catalunya no passa això, no? Veig que ets un bon negociant, tu. No, només que un bon negociant sóc realista, no? Llavors, doncs, jo també m'agradaria tenir un Ferrari i tinc un fiat bravo, no? Clar, jo per demanar... Que ha d'arcollar amb los seus. En fi, Martí, no si vols preguntar alguna cosa més. Bueno, jo volia saber, també, si ens podries comentar, que per les del tema econòmic, com afecta la crisi econòmica a l'hora d'organitzar un festival com en les trenes? Doncs mira, afecta... fa una destrossa important, no? De cada entrada, el marge que tenia el promotor, que podia ser entre un 6 i un 8 o un 9%, amb l'augment de l'IVA vam passar de pagar un 8, a pagar un 21%, és a dir, 13 punts, és a dir, que el marge del promotor, d'entrada se l'ho van cargar, no? Tot això afegida que hi va haver fa dos anys, aquest augment del 18 al 21, o sigui que hi va haver un any que va tenir que suportar 13 més 3, i tot això afegida que des del govern de la Generalitat, almenys per moment, o sigui, per aquest moment, el 2014, no hi ha una línia d'ajuts a festivals, no? Doncs imagina't com està afectant la crisi. Vull dir, hem de fer meravelles i trepessis, no?, per poder tirar endavant els projectes culturals avui en dia. Doncs, Xavi Pascual, director del Festival de Trenes de Girona, moltíssimes gràcies per haver-nos atès i que vagi molt bé. Bona tarda. Vinga, igualment. Adéu, adéu, adéu. Bona tarda. Bona tarda. Quina confusió més tonta, no?, que he tingut. Sí, però... Estàvem pensant en el Festival Holly, que està parlant, clar. Bueno, en fi, sí, sí, mira, que tinc el paper aquí, ben clar que pots dir Pascual, director del Festival de Trenes. Jo m'he quedat al... Trenes no biològic. Jo he quedat director del Festival i ho està parlant del Holly. L'hem trucat mentre justament estàvem parlant d'això. No, no, no. Recobrem el Holly un moment, o què? Sí. Una secció, avui, Puddle. Avui anem cap endavant. Exacte, és la secció Flashback de la penya del Morro. Parlem d'algunes curiositats, perquè tornem a situar els ulleres, que estan parlant del Holly, que era aquest diumenge, entre les 11 i la 6 de la tarda a Barcelona, algunes curiositats del Holly, per exemple. Bueno, volia comentar que aquest diumenge s'utilitzaran colors d'origen natural portats expressament de la Índia. Per exemple, perquè us fa una idea de les quantitats de pols de colors que poden haver-hi aquest diumenge. A l'edició de l'any passat, a Sabadell, que també és un dels llocs que està tenint bastant de força, es van utilitzar uns 450 quilògramms de colorant. Que no és poqueta cosa, eh? Que aquí ja es repartia bastant de color. És gairebé mitja tonalada. Mitja tonalada, sí, sí. I també és un tipus de festival que pot arribar a congregar molta gent. Potser unes 3.000 persones, més o menys. De fet, la presidenta del Festival a Barcelona, que és la Sònia Esplugues, diu que esperen un 25% més de participació, sobretot gràcies a la popularització que ha tingut aquest festival darrerement. I el... Sí. No ho diguis, diguis. No, i que això que la gent no s'extranyi si aquest diumenge, hi ha gent que penji fotos al Facebook plena de colors, a les pistoletes i els globus. Efectivament, efectivament. Bé, doncs això serà, com diem, aquest diumenge al matí. Concretament a la vinguda Cardenali Barraquet, entre els carrers Para Mariana i Jorge Manrique. Martí, moltíssimes gràcies. Moltes gràcies. Que vagi molt bé, i de la mà que ve, ja parlem d'un altre festival i... I parlaré amb la Marta i Pascual. També, les trenes, que vagi bé, Martí. Molt bé, va, tarda, adéu. Adéu, adéu. Fem una pausa per la publicitat, que tot torni als ulls i recuperi en el maire del programa, i d'aquí al moment parlem de les notícies positives, amb la Núria Oriol, fins ara mateix, a l'Apenya del Morro. Esteu fars que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Aquest no és el vostre programa. No va tan porada del fluxo que ha de dijous a les 8 del vespre, a Ràdio d'Esvern, cine, música, sèries, còmics i llibres, per parar un trambaix. Fluxo, culturama. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Vilonis. No us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre. Va, Vilònia. Connecta-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial, fins al nivell d. Des de casa o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crani o encefàlic. Diuen que havia plogut quan ho diia el meu germà. Allà es veu que va relliscar i venia un cotxe de cara i un mort i l'altra a casa. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, perquè jo no conduia. Te'l va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre. Però jo perri no va ser. Sí, podem apitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguida, actualitat del baix i l'obregat informatiucomercal.com, notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat al teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomercal.com Soc Agustín Arribas, soc del graner de Sant Just. Hi envio una salutació a tots els ullets de Sant Just. I també a la penya del Morro. Diusen mòbles, per la penya del Morro o del Morro. De ràdio d'Esvern, per potenciar el comerç local i és agraïls-hi aquesta feina. Hola, penya del Morro, soc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adeu. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. 3, 4, 6 de la tarda... Passem ara a les notícies positives de la penya del Morro. Núria Oriol, bona tarda. Bones, bones! Hola, bones. Boníssimes, boníssimes tardes. Boníssimes tardes, passades per a aigua, com un ou dur. No sé si la gent que n'està escoltant des del cotxe, per exemple, ha atrapat a la Diagonal de Barcelona. Mireu, una il·lusió, eh? La tarda, escolta, boníssima, no? De dir, s'està fent neteja, s'està fent neteja, a la... Ah, clar, veus? Tu sempre treus coses positives de tot, no? Exacte, perquè sobretot perquè ara mateix no em trobo dins del cotxe. Ah, sí? No, no m'hi trobo. Per això, com no m'hi trobo, trec la punta boníssima dels que fan dins del cotxe. Moltes vegades, quan no està patint una situació de malestar o difícil o malament, no sap veure-ho, això, no? No sap veure que, per exemple, la part positiva d'estar al cotxe, que ha atrapat, al mig de la Diagonal, perquè està plovent, per exemple, m'ho invento, és que el cotxe quedarà més net quan el portis a casa. Bé, sobretot si no li cau el fang del Sàhara. També, també, eh? També, clar. Però és veritat que si feia temps que no el tuia netejar, diu, mira, ja tinc l'excusa. O s'ha rentat, o l'acabo de netejar, o el porto, mira, jo tinc fet. Sí, però clar, això et dic que quan una persona està atrapada, quan està malament una persona, s'ha de veure les coses positives que hi ha, no? Ara m'escolto el programa, la penya del Morro, que tenen un Morro que s'ha atrapit, se'n diu quin gust. Els altres dies no tenia temps, perquè ja havia arribat... Per exemple, sempre s'ha de buscar les coses positives... Clar, les coses positives de tot plegat. Per cert, que parlem d'alguna notícia així en clau positiva. Però el que tu dius és molt important, Jordi. Jo ara feia broma, broma, però és més important del que sembla. Això no és veritat, perquè tu et sents com atrapat, impotent, oi? Sí, activats. Vull dir, enfadat que les coses et posen 14. I llavors dius, ara què faig? I tenir plans bens preparats per la pena des de les músiques que agrada. Des de fins i tot portar algun escrit, sigui perquè tens un petit llibret o ja ho portes directament al teu e-book, o el teu mòbil, o el que sigui, de temes que t'ajudin, o que t'ho facin per saber, i és aprendre-s'ho d'una altra manera. Perquè, si no, realment acabes amb una sensació de frustració molt alta. I molt alta, eh, que et pot arribar a treient foc pòscar xals. No, no, i tant, i tant, i tant, i tant. En fi, comencem parlant, avui, d'un nou sistema energètic a base de fusió làzer, que això que és una mica el futur, no?, una mica, però de música de regres del futur, perquè és un nou sistema energètic a base de la fusió làzer. Què vol dir això? Mira, que resulta que han estat en el Centre Nacional Inexon Facility d'Estats Units, que experimenten la fusió a partir de l'ús de l'àzer de gran potència. Doncs mira, i ara diuen, ja podem iniciar una fusió... A partir d'uns elements, destalviu els noms per no trevar-me, i semblar que porti una patata a la boca, una fusió, som capaços de generar una fusió a partir de components de l'hydrogen. Per tant, és com crear mini-sols que poden crear imenses quantitats d'energia neta. Llavors, ells ja ho han aconseguit, diuen que clar, el gran problema que es troben de moment, eh, és que, o sigui, han de aconseguir que s'estabilitzi. És a dir, quan posen en marxa la fusió làzer, de moment ha donat bon resultat amb l'esperiment que han fet, però és petit, petit, petit. Si és a una quantitat en gran escala, generar energia per poder il·luminar una ciutat completa, o coses per l'estil, doncs clar, han de garantir-ne totalment la estabilitat. I això és el que encara no tenen solventat ni ells, ni el centre de investigació sobre fusió que existeix a França, que els dos estan treballant en la mateixa línia, però, vaja, diu que és qüestió de temps, o sigui, d'uns d'anys més, i és tan segur que ja està que ho podran donar al mercat i és una energia 100% neta. Home, doncs això està molt bé, eh, perquè sempre hem defensat des d'aquí que tot el que és la investigació en el camp de les energies renovables, tot el que són energies... Vaja, o produir energia a través de matèria, que doncs no sigui això... com es diu això, el limitada, que és el gran problema que hi ha ara mateix, doncs, vaja, el que passa és que sempre tinc la sensació que fins que no s'acabi el petroli o s'acabi... doncs, vaja, aquest tipus d'energies no renovables, no es posarà en marxa realment la maquinària per utilitzar les altres, no? Sí, perquè hi ha molts interessos... Això tenen a dir, perquè hi ha molts interessos econòmics, no? És molt poder, amb el tema del petroli... Clar, és així. Ara, quan ja s'acabi el petroli a la terra, llavors, ja, ens trobem de tota aquesta gent que ha fet aquesta feina, paral·lelament, jo crec que tindrà la seva oportunitat, no? Segur, seguríssim. L'important és tenir-ho tot a punt pel moment en què es puguin convertir en projectes ja econòmicament viables i assequibles a la majoria de la població. I que, clar, i que l'administració i les institucions apostin, també, per aquestes energies, no? Home, quan es trobin tan ben canonats que ni petroli, ni gas o coses per l'estil acabaran apostant-hi. O sigui, perquè és que, si no, la veritat, no sé qui quedarà. Clar, ara, ara, és que potser no queda ningú, ja, eh? És això, mira, mira! En fi, positius, siguem positius. Parlem d'altra qüestió, perquè una de les primatòlogues més importants del món, la doctora Gengudall, ha complert 80 anys. Sí, i ja saps que ella és una dona extraordinària, ha defensat el tema de la vida, l'àvita dels ximpancers i d'altres primats arreu del món. Ella continua vellogant-se, al final, ja va crear una fundació per treballar aquests temes, i la veritat és que es continua vellogant molt, és superactiva per conscienciar-nos fins que la diferència entre els primats i nosaltres cada vegada es redueix més. Això amb això que tu dius que potser ja no hi som, és veritat, i potser és el planet dels ximpancers, perquè han estat més intel·ligents que nosaltres. Com que la pel·lícula del Peta de Simis, eh? Per aquí la cosa. Perquè ells estan evolucionant, o sigui, molt a poquet a poquet, és veritat, però és que l'home tampoc és que fes una evolució espectacular, va trigar milions d'anys, van evolucionant, i ella amb investigacions d'escriu fets d'una gran tendresa i d'una gran profunditat, fins i tot el fet que algunes ximpancers poden consolar a una ximpancer femella que ha perdut la seva cria i la consolen, o sigui, hi ha l'acte de consolació amb abraçades, comprenent el seu dolor, fins que alguns primats en algun moment han començat a enterrar els seus morts, o sigui, que comencen a tenir comportaments que dius, ostres, la qüestió s'està agafant un gir que ens comença a fer interrogar sobre aquesta vida animal que està passant, com creix, com evoluciona, i ella s'insulta, o sigui, ens demostra, científicament, que hi ha unes emocions en aquests essers dius, en aquests i en els altres, i que bé, pareixen un gran respecte i, a més a més, ella, clar, defensa el seu àvitat, que sovint és cremat o arreçat, vol evitar que hi hagi les caseres furtives, ella està demanaçada d'amor moltes vegades i en perill d'amor també moltes vegades, i el centre de la seva vida ha girat en tor d'aquest món i ens està deixant un llegat absolutament fascinant i, sobretot, d'una gran autenticitat per part d'ella. De fet, mira, estic buscant informació sobre la gent guidal, que el 1960, aquí ve dels grans descobriments que va fer, després d'observar el comportament dels chimpanzees durant mesos, un dia va descobrir a un d'ells introduint un pal que prèviament havia tallat i desfollat en un termiter, que és on hi ha les termites, per treure-les i poder-les menjar. Fins aquell moment es considerava que l'única espècie que pas utilitzar a eines era l'espècie humana. Amb aquest descobriment, l'any 1960, les seves observacions sobre la conducta instrumental dels chimpanzees, els seus àvids de casa, la seva intel·ligència, o les seves emocions, la seva personalitat individual, van revolucionar la biologia i també la nostra percepció sobre altres primats. Segurament aquí és com molta gent va fer el link amb Darwin, que segles abans havia pronosticat que l'ésser humà venia justament dels primats. En fi, sí, sí, total d'una referència en aquest camp, Jane Goodall, que justament avui compleix 80 anys i també li tenim aquí al programa un especial record. Canviem de qüestió i parlem ara... de la col·lecció de contes Aprendre, que soneix el dia mundial de l'autisme i el dia internacional del llibre infantil. A veure, què és això del contes Aprendre en castellà? Sí, sí, en aquest cas és una iniciativa en castellà. Doncs mira, que sempre s'havia tractat als dos móns de manera separada, i el que s'ha dedicat és treure, o sigui, s'ha decidit treure persones que formen part de l'associació de l'autisme, de familiars que tenen persones amb autisme, etcètera, etcètera, van decidir poder explicar la història de l'autisme i també explicar històries que poden arribar als autistes, perquè tenen uns colors molt determinats, més brillants, unes formes molt definides i tal, en una col·lecció. Llavors, la col·lecció té una doble funció per un cantó d'on aconeixen els infants, que és l'autisme, i d'altra banda és una col·lecció de llibres específics per nens autistes. És a dir, nens que aquests llibres estan pensats per encara cridar-los molt més l'atenció, perquè els llibres habituals, ni que siguin infantils, no els hi arriben. O sigui, els hi arriben poc, necessiten moltíssima estimulació, i aquest llibre, en canvi, ja de per si, és com si els estiguessin estimulant molt. I és una iniciativa clàpionera, la primera vegada que fa, i, a més a més, vull dir que posa en primer terme, temes que, a vegades, doncs, és això, o hi passem de llar si no et coneixem a ningú proper, o fins i tot no sabem com afrontar-los o com explicar-los. Mira, i fa les dues coses a l'hora, fa pedagogia, perquè els nens, la infància i els pares comprenguin l'autisme, i el mateix temps fa el pa que pedagogia amb les persones autistes, perquè són uns contes que els estimulen molt amb ells. Bé, i avui acabem parlant de les notícies positives amb la Núria Oriol de la creativitat, perquè tu dius que la creativitat s'apren, no només és innata, que també s'ha d'exercir. Sí, això pensa que molts experts ho afirmen, i jo m'he decidit a fer-ne una síntesis i a seguir contracció, sí, s'apren, i jo trobo que això és fantàstic, no? És a dir que totes les ara ja investigacions no només el suport d'un pensament filosòfic, sinó que ja van encaminades a dir que realment nosaltres hem de trobar el nostre element creatiu, siguem de ciències, siguem de lletres, siguem un emissari esquerre, siguem un emissari dret. I llavors, fins i tot a la darrera de les investigacions, que això em va cridar molt l'atenció, jo em va agradar, no? Diu que si nosaltres trobem la nostra pròpia zona creativo, creativa, podem arribar a tenir connexions amb la vida tan intenses com les que va tenir Einstein o Mozart, perquè és la intel·ligència creativa per dir-ho. O sigui, no és el coficient intel·lectual de soc més o menys intel·ligent, sinó la persona que explora, la persona que s'arrisca, la persona que creu en el seu propi talent, que pot ser ser riure, que pot ser escriure, que pot ser dibuixar, que pot ser investigar, que pot ser crear molt bones relacions, mil coses. El problema ve quan, diguem-ne, algú comença a mesurar ja des de l'escola els infants, algú vege el nostre sistema tendès, a mesurar els infants amb uns paràmetres, que a vegades no els hi permet descobrir en què tenen el talent, perquè diuen, matemàtiques, uf, no li surten bé, llengua, home, no gaire, dibuixi, home, què vols que et digui? Resulta que aquesta persona era especial en moviment corporal, és a dir, pel balet, pel gimnàs o per l'esport. A l'inrevés. Oh, carai, ha sortit que és molt bon física. I amb els altres temes no hi ha gens bo, doncs m'hi vingue. L'enfocarem a la física, però... Bé, no, l'enfocarem a la física. Si aquesta persona realment s'apassiona per la física, perquè potser et diu, no, la física em surt bé, però a mi m'agrada més un altre aspecte, que probablement serà científic, això sí. Però que li agradi més un altre, és a dir, del sinfant, i llavors, el mateix temps que clar, aprenen moltes coses, aprenen a desenvolupar-lo, i sobretot a confiar-nos. No tenim més temps, fer la samarca bé. Bé, ens d'acord. La segona. Catalunya Informació. Sóc la sis. I a aquesta hora ens interessem per la situació del trànsit equipiari. Molt complicada. Recordeu, dues persones han mort aquesta tarda, en dos accidents de trànsit, una a les 77 avalls del canvi, una altra a la Nacional 2 de Tordera al Marezme. D'altra banda, destaquem retencions encara importants, el mateix NUS de la Trinitat, totes les vies que hi van aparar, la ronda dalt des del NUS del Llobregat, fins a l'altura pràcticament del NUS de la Trinitat en aquesta direcció. També es manté tallada la N3-40 de Tarragona, el camp clar per neteja de la via. Continua la confereixença del president del Barça, Josep Maria Bartomeu. De moment ha confirmat que la FIFA la sanció la va decidir el passat 28 de novembre del 2013, però que fins a ir no la va comunicar. Ha confirmat també que l'expresident Sandro Rossell va demanar un canvi a niixa normativa per la qual ara el sancionen i s'ha mostrat contundent el defensar el model del Barça. I actualment, Bartomeu ha dit, la masia no és toca, és un model que funciona des de fa 35 anys. També ha confirmat que no hi ha actitud passiva per part de ningú del club, però sí que han detectat que, externament, s'intenta fer mal al Barça i que investigaran per saber qui és. Suspeix a temporalment l'aplicació de la sentència del que està allà en 3 escoles de les 5 que havien de fer el 25% de les classes en aquesta llengua als grups on ho ha demanat una alumna. La consellera d'encenyament considera que xocs i meis, els directors, de fer canvi respecte a la llengua en què s'imparteixen les classes. Mario Draghi no concreta cap mesura per combatre els riscos de deflacció. El BC, el banc central europeu, que ha deixat els tipus d'interès al 0,25%, sí que està unit per fer servir tots els instruments disponibles per fer front a una inflació baixa que duri massa. Totes les burses europees han rebut amb guants les paraules del president del BC. El president de la multinacional farmacèutica Grifuls ha portat explicit el president Artur Mas en el procés sobiranista. Victor Grifuls l'ha animat a no arronsar-se tot i les dificultats. El president de la Generalitat ha visitat la nova planta d'aquesta multinacional, a Parets del Vallès. Les víctimes de la dictadura franquista denunciaran demà davant dels tribunals argentins exministres de Franco que van signar condemnes de mort a l'època. Gerard Quintana, Miguel Rios i Joan de Usà actuaran el dia de Sant Jordi a la fàbrica dam de Barcelona, serà la segona edició d'una trobada que arreu una vintena d'actuacions de petit format, presentacions de discos, llibres i també xerrades. I pel que fa el temps, la pluja continuarà avançant des del sud del país cap a les comarques de Barcelona i Girona, on s'espera que sigui més abundant al llarg de les pròximes hores i ja de cara al vespre, localment no es descarda alguna tempesta de caràcter moderat, descens les temperatures amb una cota de neu que baixarà cap als 1.800 metres, i s'ha de convertir, sobretot, a la costa nord del país. L'actualitat ens porta anòvament cap a la sala de premsa del Camp Nou, la sala de premsa de Ricard Machens, on tenim a Xavi Campón, seguint aquesta compareixença del president del Barça, Josep Maria Bartomeu Xavi. És la compareixença, explica Bartomeu, que al Barça no s'ha saltat la normativa des del moment que a la FIFA va notificar al club la Orana que hi havia alguns jugadors del futbol bàsic que podien disputar el partit. A partir d'aquell moment, fa un any, aproximadament, els va retirar de la competició oficial, i només s'han entrenat i han jugat tornejos. I ara parlarà de Teres Tegen i de Llovis, que són dues incorporacions tancades, i quedarem si es poden inscriure l'enquedé. En el cas de que la FIFA digui que no, ho farem al TAS, i demanarem, en tot cas, sempre mesures cautelars per poder tenir una filestra de fitxatges. Esperem un micro millor. A dia d'avui, vostè pensa que a Teres Tegen hi jugarà el Barça a temporada que ve? Portè, part del portè. No ho sabem, perquè al final hem decidit quin portè fitxarem. No sabem quin serà el proper portè de la temporada que ve. No ho sabem. Hi ha diferents portés, hi ha converses molt avançades, moltíssim avançades. Crec que en Donizio Arreta va dir-ho fa uns dies que pràcticament estem a punt de tancar un portè, però anirem esperant que continuï la temporada, i al moment que ens pertoc i comença a comunicar els nous fitxatges, que, com hem dit sempre, segur que hi haurà un central i hi haurà un portè, com a mínim, doncs... On anirem, dient? Hola, aquí, des d'ara, és el Polo Cadenacer. Crec que és un parell de preguntes molt directes. La primera és... Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. Avui se celebren 35 anys de les primeres eleccions municipals democràtiques. El 3 d'abril del 79 van tenir lloc als primers comissis, després de la Guerra Civil i la dictadura, i el 19 d'abril es van constituir de nou governs locals democràtics. Les primeres eleccions democràtiques del municipi s'enviurem il·lusió per la majoria de la població, sobretot per les persones que formen part de les llistes. Alguns dels representants havien treballat en política des de la clandestinitat durant la dictadura. S'enjust va guanyar les eleccions al sub, però, finalment, el primer govern democràtic es va formar amb la llista unitària entre Esquerra Republicana i el Front Nacional, Convergència i Sant Ristes de Catalunya. El primer el calde va ser Antoni Malaret, cap de llista del Front Nacional i Esquerra. Aquest vespre a la C és recordarà que el Pau Escalé projecta en el documental Pau Escalé Goto de Pàrada i és un audiovisual sobre aquest escalador que va morir en un accident a la muntanya fa tots just dos anys. La projecció forma part del primer ciclador audiovisuals de muntanya de les Cs i comptarà amb el seu director, Edward Miguel. L'idea inicial del documental era recollir experiències de Pau Escalé i el seu amic i company David Talmada i explicar als efectadors perquè escalaven en gel, però una setmana després d'acabar el rodatge, Pau Escalé va morir en un accident d'escalada a Gavarní, a la idea del documental. Per tant, es va haver de replantejar. Després de parlar amb la família, es va decidir fer el documental i, d'aquesta manera, retrar un homenatge a l'escalador per tal que tothom conegués per què arriscava la seva vida per la seva passió. El documental ha passat per molts festivals de muntanya, d'Erre del Món, com Ara d'Ilvà o França o Pakistan i a Eslovaquia es podrà veure avui a la sala Piquet de la Teneu, a les 8 del vespre, un acte on també hi assistirà el director, Edward Miguel. I acabem aquest vullet i explica'n-vos que les 50 parelles s'han apuntat al Tornets de Padel Solidari del Club Can Mèlic per col·laborar amb la Fundació Touret. Ja s'han tancat les inscripcions per participar-hi i les últimes dades disponibles, d'ahir a la nit, parlen de 52 parelles inscrites. El Tornets d'Arrenca Disapta és acabar a Disapta de la setmana que ve 12 d'abril. La Fundació Touret investiga la síndrome de Touret, un trastorn neurològic que provoca tics, motors i vocals crònics. La Fundació es va crear l'any 2005, però venia precedida per una associació amb 30 anys de trajectòria amb el mateix objectiu. El Tornets de Padel Solidari serà a aquest Disapta, i el Campionat es divideix en categories femenines, masculina i mixta, a jugar en dos partits com a mínim. I de moment, això és tot més informació de la set de Sant Just Notícies, a Dício Vesprà. El just de la fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. Hi haurà alguna aprensa que ja aconseguiran treure la seva butxaca i ningú li pot dir-ho. Busco sempre aquella notícia, una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia. Sí, volem veure un d'aquests grocs més de casa i amb moltes oportunitats molt festivals. T'equivoques en un penal, no ho passa a Madrid. Pots quedar clasificat a partida. Tot se soluciona, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda, de 5 a 7, parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història, o el que passa a l'exterradi, també parlem de televisió, esports, bandes conorats, o fins i tot notícies positives. Queda setmana connectiva amb el que és el de Sant Just. Fem un cara a cara amb les de segon d'això i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim la vostra analogia, els videojocs, els llibres i, així, de concés al cinema. Posa't, posa't, posa't. Esteu parts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. No va tan porada del fluxo que ha de dijous a les 8 del vespre a Rajudas Bern, cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un trambaix. Flutho, Cultura Mà. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilonis. No us ho perdeu. Un dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys, el seu germà va morir, i ell va patir un traumatisme crani o encefòlic. Diuen que havia plogut, conduia el meu germà, i ja es veu que va amb relliscar, i venia un cotxe de cara i un mort i l'altre, a casa. Jo vaig ser qualsevol que tenia menys culpa, perquè jo no conduia. Em va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo perri no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. La vella del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esmergo. Què tal com esteu? Benvinguts a la segona hora del programa d'aquí una estona. Ens limitarà l'Arnau Cónsul de l'escriptura de la Teneu de Sant Just per parlar-nos de llibres com cada dijous. A més a més també tindrem amb nosaltres a la Susi Amor, la nostra consultora sentimental, per si algú té algú en dubte. Però abans de tot això, com cada dijous, parlem del comerç local de Sant Just. I aquesta setmana volem parlar de la xarcuteria Bon Revost, que trobem al carrer Bonavista número 87, al barri centre. I és per això que tenim a la seva encarregada el telèfon, la Sonsoles Big, Sonsoles, bona tarda. Hola, bona tarda, Sonsoles. Hola, bona tarda. Ah, bona tarda, perdona. Et sentíem una mica baixa. Estàs a la Bon Revost, ara, no? Estàs a la botiga? Sí, sí, estic aquí. Estàs sola, ara mateix? Sí, ara mateix, sí. Ho dic perquè si entra algun client, atén-lo. Vull dir que no passa res. Ah, l'he d'acord. Moltes gràcies. No, home. Vull dir, aquí, en principi. Cada setmana en parlem amb algun comerç, però tampoc no volem anar a encontrar el comerç i els clients. A veure, parlem del Bon Revost. Va, perquè ja és una xarcuteria més o menys mítica, no? Coneguda ja per tot Sant Just, esteu al carrer Bonavista, allò que privilegiat pel que fa el comerç. Hi ha moltes botigues. Podíem dir que si ve l'excomercial de Sant Just, què ho faríeu al Bon Revost? Quina diferència, tu diries, que teniu, envers altres xarcuteries? Bueno, en un principi, tinc una gran variació de... productes de tot, també, d'italians, espanyols, sobretot de canto molt per tot el català. Ara estic fent una ampliació de formatges molt gran. Pots trobar, doncs, no sé, no em demanis un molt, molt raro, però que a si cas, des d'un cabral, és que per aquí no es troba gaire. Formatges d'italians. Una borrata que la gent no coneix molt. Jo soc molt fan del García Baquero. És un clàssit. Què dius, per què? Em pensava que em diries un mancher, una mica més sec, una mica per combinar amb un tint, una mica en cos... Una coseta, sí, un baquero... És típic, que no és mal formatge, eh? No vull dir res. Perdona, tota la vida a casa, García Baquero, i... És un formatge de tota la vida, el tint. Ah, tota la vida, però vols dir que... A veure, que és de gamma baixa, no? No gamma baixa, eh, no. No, no, no, no. No deixem cap formatge malament. És un tipus de formatge corrent. És corrent, és el que trobàs al súper. Potser hauria de millorar una mica. Si a mi m'agraden el García Baquero, què em podria recomanar, llavors? Però com t'agrada? A mi... En tu comprar un formatge no és fàcil. Clar, ah! Perquè hi ha moltes preguntes a fer. Com t'agrada? A mi, semisec, més o menys. Un semisec. For, suau, que et deixi un bon paladar, que sigui suau, que et deixi... No, que sigui suau, perquè no m'he cansat. No, que sigui suau, perquè si és molt for, jo després ho noto molt, saps? Llavors no m'agrada, no m'agrada. For, for, no, suau, més aviat. Llavors hi ha un casa de campo, que és un semi, que ho veia pur, i és molt suau. Ah, doncs escolta'm un punt aquí, casa de campo, veus? Tendràs que vindré aquí perquè només està aquí. T'ho has fet venir bé, eh? Tu ets una bona comerciant. Quants anys fa que esteu aquí amb el bon rebost a Sant Just? Doncs jo ja es farà 10 anys a l'agost, que estic aquí. M'heu antigat, que fa bastant 33. Vull dir, és una botiga abans d'ella, està una altra senyora, la Patrocínia, que tothom la coneixerà al Sant Just. Com es deia? Patrocínia. Patrocínia. Sí, la Patrocínia era com un tipus colmado. I ella, bueno, no sé quant se'n passava, però també... Però també de bon rebost? Bon rebost va posar la meva esjefa a la Salvadora. Ella va quedar aquest tipus colmado, va reformar una mica i va fer una mica la xercuteria cel·leta, que llavors per aquí, per Sant Just, no trobaves pocs foies o algun formatge diferent... del garcía vaquero. I tu, llavors, que vas comprar-li o t'ho va traspassar? M'ho va traspassar, sí, sí. Això és una botiga de llover i jo estic aquí de llover, i ella em va traspassar el negoci. Clar, perquè abans eren colmados, no? Sí, abans eren colmados, el que havia. Hi ha molta diferència entre el colmado i el que és una xercuteria, avui en dia, o no? Colmado seria el tipus super, perquè tu pensa que aquesta senyora, la Patrocínia, per el que m'han explicat, jo no estava, venia fins i tot la lloguma granel, el vi a granbotes. Vull dir, és... Clar, era una altra, una altra època. Estem parlant de fa 30 o 40 anys, no? Més, més, més, perquè la meva jefa va estar a 30. I ella, per tu, si a 40 posa unos 50 anys enrere. Clar, clar, clar, era diferent. Sí, sí, sí. Estem parlant, en tot cas, avui, amb la Sonsolers Vix, del Bon Rebost. A veure, qui és el que més demana a la gent, a la vostra circuiteria selecta? Bueno, jo, el meu punt de estrella, és el pernil de gla. Pernil de gla, eh? Sí, jo és el que més vén, en molta diferència de tot. Quan vens, per exemple, no sé com ho calculeu, en potes, això, a la setmana o...? Doncs en potes, te podria dir que vén unes quatre ben bé. I la gent que... Demana potes senceres o, normalment, tallant, no? Això ja no existe. Ara són ventes minoritàries. Però per Nadal, tampoc? Bueno, per Nadal sí, però ara és los 100 grams, los 150. És més venta de consumir durant la setmana. La gent ja no carga. I, a més, no se'n tornen molts plàstics. Les cuines són petites, tu no tindràs una pata al mig de la cuina durant dies. És més còmodo vindre 100 grames, 100 grames. Clar, clar. I tornes, doncs, quan se t'acaba, tornes. Quan està el pernil de clara, ara? Tens dos, a 92 ser el tallat amb màquina, i a 96 ser el tallat amb màquina, amb màquina. Amb mà, eh? Bé, ja clar, hi ha molts productes de charcuteria. Per exemple, dius que també tireu molt cap als productes catalans. Com per exemple, que m'imagino, llunganisses... Lunganisses de vi, formatges d'aquí de sort, formatges del bergadà... Hi ha molta cosa. Pà muntanyès, també, o no? Perquè això és un altre tema, clar. És que d'embotir n'hi ha molt, no? Hi ha moltes coses, no? Sí. D'embotir hi ha molts, molta variació, i a veure, busques... Jo també el que busco molt és que sigui molt natural. Ahir, doncs, si no tinc una certa confiança, que són productes que no tenen gluten, que no tenen lactosa, que han passat dels seus controls... No me'n riesgo. No me'n riesgo. Són molts, mira, no sé com pots dir-me, no? Però amb això sí que prefereixo marques que m'hi asseguren. T'estan trucant, em sembla, potser? Sí. Si no t'importa, continuem l'entrevista. Molt bé. La gent demana també... Perquè també se'l ve d'homicili, no? Sí, sí, sí, també fa irreportar d'homicili, també en truquen i ho porto a casa. Ho portes tu mateixa? Sí, bueno, jo, el meu marit, depèn de l'horari. Que la negoci totalment familiar, no? Sí, sí, sí. I això de compaginar el tema de la casa i de la feina, com ho porteu? Bueno, ahí va. Això ho deixarem ahir. No entro, ja no entro, però... No entro, no entro, però clar, és un tema aquest complicat, perquè totes els negocis familiars... Jo sempre escolto la gent que està amb negocis familiars, que escolta, no... Si no hi ha més... Perquè no tens horari. El problema de quan és una cosa, sí. Quan tu treballes per una altra, quan surts per la porta, te n'oblides. I ja està, i te'n vas. I el dia següent, tu no se'n l'has deixat. Jo, si me tinc que quedar amb mi xureta, me la quedo perquè és el meu negoci i m'interessa. Arribo a casa i el millor vaig amb un de factures. Vull dir, són diferents històries. I a casa, a vegades vas més coxa, a vegades els domenys és el dia que aprofites, i llavors també tens fales, perquè dius... Ostres, i jo quan disfruto, quan surto... Clar, clar, clar. De fet, això m'ho deia una persona també, que estava en un negoci familiar, però estava amb els germans i els pares, i de clar és que surto de la feina, i arribo a casa, i en lloc de desconnectar, em trobo la gent que et tingui a la feina, no? I llavors, una mica... Però bueno, no problema. No problema, és el que hem decidit, no? Clar, clar, exacte. En fi, per cert que es pot menjar, em sembla que pot ser això que últimament teniu com una tauleta, o m'ho sembla a mi? No, no hem posat. És una cosa que tinc ahí pensant, però no... És com una avanceta, més llegida pensament. Doncs mira, no t'ho he llegit. Evidentment que abans parlant avui, preparant l'entrevista, i mira, avui tindrem el bon rebós i tal. Aquesta acció ha comentat... Mira, doncs sí, perquè em sembla que tenen últimament una tauleta, i la gent pot menjar i picar... No, això no, eh? No, no, no. Fem safates per portar rosa, bueno, en safates, per encargo de formatges, d'embotits, i jo sempre estic oberta d'una cosa per pastar, però a taules i cadires, i això encara no he margat. Durant aquesta estona, no t'ha entrat cap client a la botiga? No. Això és habitual, o com va, la clientela, normalment? Sí, últimament aquesta zona, el centro que tu deies que és eje comercial, doncs està com una mica... paradet. Què em dius, ara? El carrer Bonavista no acaba de... El dematí sembla que té una mica més de vida, però a les tardes, les seves està... No vull dir así drástica, no?, però és com si es estigués morint, no?, és una cosa que dius, on està la gent. Clar, i de fet, avui el temps no acompanya gens, no? No, això també, avui està plubant, la gent no surt. De totes formes, com és que tindrà feina a partir de dos quarts de set o así, que és quan la gent surt de treballar, també. Clar. És quan comença a vindre més gent, per això que et dic que la gent que treballa i vol comprar, és a l'hora que venen, no? Alguna vegada t'han demanat alguna cosa molt estranya? Que recordis alguna curiositat en aquests 10 anys que portes tu al capdavant? Pues... así, así, raro, raro... No, eh? Que jo recordin, no. Molt bé, doncs escolta, són solers. Moltíssimes gràcies per haver-nos atès. A vosaltres per trucar-me. Que vagi molt bé, i ja em passaré, eh? Formats de casa de Campo, hi ha molt... molt apuntats. Molt apuntats. Ah, perfecte, són solers. Moltes gràcies. Que vagi bé, bona tarda. Bé, bé, bé. Sí, 24 de la tarda, contínu-me la penya amb el Morro, i d'aquí uns moments... ¿Qué pasa? Què dius? Era la teva tieta? Ah, molt bé. És la tieta de Carles Hernández. Oh! Vale. 5 minuts farem el punt de dos quarts de set de la tarda. Fem una pausa per la publicitat, i d'aquí uns moments què tindrem? Libres amb l'Arnau Cònsul o el consultori sentimental de la Susia Morro. Ah, això només ho sabrem després de la pausa de la publicitat. Seguim! Esteu fars que es diguin què heu de sentir i de llegir, tu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa, Proma de flaútica, surten a les 8 del vespre... Quins carrers c Tinemaire que es tenia a l'hora del seu programa la capressa. Izo, Cultura Malt. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartallera sense deixar de banda el debat de la més rabiós actualitat. Ja us sabeu a Babilòniers, no us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Connecta-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell d'època. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crani o encefòlic. Diuen que havia plogut quan ho havia al meu germà. I es veu que va amb rellisca i venia un cotxe de cara i un mort i l'altra a casa. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, perquè jo no convia a ser culpa del meu germà, o culpa de l'altra, però jo perri no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguida, actualitat del baix i l'obregat informativcomercal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat al teu ordinador o dispositiu mob. Informativcomercal.com. Soc Agustín Arribas, sobretot el graner de Sant Just, i em viu una salutació a tots els ullents de Sant Just i també a la penya del Morro. És en Moples, per la penya del Morro o del Morro, de ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i és agraïls-hi aquesta feina. Hola, penya del Morro, soc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adeu. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. 6 i 28 de la tarda, tenim l'Arnau Consul aquí a l'estudi, que acaba d'arribar a llostar ara mateix. Bona tarda. I també tenim la Susi Amor al telèfon. Tenim dues seccions a l'hora. Susi, bona tarda. Bona tarda. Depèn del que soni ara, jo t'ho dic amb una mena de màquina, la sintonia que soni serà la secció que farem primer, perquè heu arribat a l'hora. La màquina t'assideix. Jo pensava que les dones tenien preferència, no? Tenim una màquina, esteu d'acord els dos o no? Jo ho veig també o no? Jo crec que les dones tenien preferència, però, bueno, humanes, en aquest cas. No, no, mano la màquina. Preto el botó, eh? Ai, ai. Aquí la sintonia Sona. Susi Amor, Susi Amor. Gràcies. Gràcies. L'ordinador és feminista. Doncs és l'ordinadora. Bé, Arnau, no te'n vagis. Pots quedar d'aquí, igualment, de totes formes. Després ja farem la teva secció. Això m'ha agradat, això, eh? Mira, la forma és diferent. Suspens, eh? En fi, l'ordinador ha decidit que fem una secció de la Susi Amor. Això significa que l'Arnau ara haurà d'estar callat tota l'estona? No, callat, no. Pots parlar, pot parlar. Com cada setmana la Susi Amor ens resol els nostres dubtes sentimentals. I, de fet, Susi, per això tenim aquí. Perquè també responguis a l'audiència. Canvien un mail a la penya del morruarroba.com ens pot fer arribar els seus dubtes i qüestions sobre l'amor, les relacions... I una mica la vida, no? I què seria la vida sense l'amor? Pujar música. Bé, dit això... Sí, Jordi, jo, perdona, abans d'entrar amb les cartes de la Susi Amor... Tenim dues cartes, avui, eh?, del Pere de Sant Just. Sí, em deixes per això comentar-te una petita cosa? Sí, em endavant. Mira, com que porto... no sé quant temps fa que ja ens coneixem i que estic aquí col·laborant amb tu a ràdio, que en el fons tot és una excusa per apropar-me a tu, perquè estic boja m'he enamorada de tu i tu no em fas cas. Escolta, dius, dius, dius! Deixem acabar, sisplau, perquè em estàs costant molt fer aquest pas. Ja ho veig, que està molt. Aleshores, que sàpigues que, com sempre diem, els trens quan passen passen i desigui que a partir d'ara l'home de la meva vida serà arnau. Què dius ara? Sí. A veure, Jordi, algun dia havia d'obrir-te la realitat, la porta, els nassos... Sí, sí, sí. No, no, és que estic desesperada. Cada vegada que estic de prop Déu, em sento fatal, Jordi, perquè jo t'estimo i no hi ha manera de companyies cas. No, però... i al final he dit, mira, posa, és que, doncs... Mira, això a mi em sembla una revieta de com es diu això, de com et despitada en català? Com es diu això? De què? De què? Una revieta de què? D'espitada. Tu veus que jo no et faig cas, i com que no et faig cas agafes el primer que trobes aquí... Això era per dir-ne el respecte a l'Arnau, oi? No, que ara és l'Arnau, que aquí ni pinxa, ni corta res, que ens en veiem que hi està aquí. A l'estudi. A l'estudi. Però, o sigui, no, a veure, clar. Però sí, no, rica perquè em sembla surrealista, aquesta escena i aquest numerat que m'estàs muntant, Susi. Jo no entenc per què muntes un numerat. Des del primer dia el vaig dir, tu ets aquí per atendre els ullens, per dir-los què els hi passa. L'onostra ja va passar. Ja està. No cal tornar-hi cada vegada. I tu vinc a RQR. Jordi, l'amor flueix i no pot deixar-lo passar, així com així. I per sort, els meus trastocidats en dels últims programes han estat asfoltats. I tu pots riure tant com vulguis entre la teva paixera. Però l'amor ara el veuràs des de fora, a la paixera. Ah, ja ho veuràs. Jo prefereixo no dir res, no sé. Això no m'esperava i tinc una cosa, no cadreixer, Susi. Bueno, què vols fer? Vols fer allò que fas tu? L'amor és molt bonicíssim, bonicíssim. L'amor és el millor que hi ha a la vida i tant, sí, sí. I tu el tens aquí davant i no l'estàs aprofitant, Jordi. No, però sí... No et posis així. Que hem de donar resposta als ullens, també. Perdona, perdona. Però és que m'estic tot el dia mentalitzant-me d'aquest moment i ja heu deixat anar i la veritat és que ara m'he quedat molt a gust. I ara, si vols, anem amb els ullens i... Perdona, que és veritat, no? L'Arnau, com un quiotatge, un Kleenex, que l'utilitzes, l'agafes i el tires. I tu, Arnau, posa aquí cara, que ja t'està bé, ja t'estaveixa. Perdona, però l'Arnau, Toni Somel, no em té la culpa de res. Ara, sobretot, no en parles malament, d'allà. No, no, no en parlo malament. Mira'm una cara de pena, no, sí, jo... El Kleenex té una sensibilitat. Arnau, defensa. I sí, no, no em cal defensar. Si, escolta, si Susi, a més a més, que l'Arnau ja li està bé, sempre el Kleenex, saps? No, no, jo els porto, els Kleenex, sempre la butxaca, perquè... Positats diverses. No, no ho solitiran, no, la seva utilitat, quan... Bé, no sé, s'ha d'amocar, s'ha d'aixugar, no sé... Va, s'ha d'entendre... Sempre va per les... Tinc un bon ull, li he tingut bon ull. Escolta, com hem tingut el respecte de no fer-ho, això, de meu. No, ara tirarem la cortina. Bona nit, que s'ha acabat, aquí, a Jordi. Què? S'ha acabat, això, aquí. No, s'ha acabat, no, s'ha acabat. Si a mi no m'importa, ja t'ho he dit moltes vegades. Sí, clar. Com a mínim ho posies en merda, que et mosso la ràbia ara mateix. No, no m'ho heu de ràbia, no. Jo estic tranquil, mira, pell fina. Anem a les preguntes dels ullens, et sembla? Sí, sí, sí, seran professionals. Tu que estic esperant jo ser professionals. Aquí tu m'esclan i dient que no t'importa res. Anem a les trucades, sisplau. Jordi, calma i respira fons. Anem a la primera. Diu, hola, soc el Pere de Sant Just. Tinc 70 anys i m'he enamorat de la meva veïna. Coincidim... No diu quants anys té la veïna. Coincidim els matins tot passejant al gos. No m'he atrevit a poder posar-li res. He perdut la pràctica amb aquestes coses. Creus que sóc massa gran per aquestes coses? Gràcies, Susi. Sempre teu, el Pere de 70 anys de Sant Just. A veure què diràs, perquè ens consells dones tu. Home, està clar que l'amor no té edat. Aleshores, el Pere, en aquest cas, que relaxis, és normal que se t'avali amb un edat així, però ha de ser valent, la garantia ja està en totes les edats. En tot els casos, en tots els sexes, en tots. Jordi, que l'amor està present a tot arreu. Jo estic d'acord. Estic d'acord que l'amor no té edat i mai està per enamorar-se, per exemple. Exacte. Aleshores, jo crec que el Pere podria aprofitar un dia que es passaven al gos per aproximar-se aquesta noia i dir-li el que sé, no proposar-li anar a sopar, alguna activitat, una activitat per trencar una mica el gos. De fet, això és un clàssic, no?, lligar, per exemple, amb el gos. Exacte. Qui no s'ha comprat un gos justament per sortir a lligar pel parc, per exemple. Exacte, jo tinc casos de clients que odien els gossos i es compren un gos per lligar. Home, perdona, jo no tinc gos, però les boques lliguen molt. Tu tens gos, Arnau? Sí. Tu se'ls apreixen amb el gos? Sí. Perdona, és que no no li cal un gos per lligar. Sí, exacte, jo faig... disfarge el gos. No, potser ha de sortir a passejar, a passejar i... I jo després ja truco la Sus, i ja tinc... No ens cal, el gos. No, no, no, no, ni cal, el gos, Arnau. No entenia que porteu a sobre vosaltres dos. No sé, però Jordi, que sàpigues que a partir d'avui a tu es caldrà en 10 gossos. Què? Quants? 10. 10 gossos. No passa res. Veig que has posat... Per l'oportunitat de la teva vida. Veig que has posat distància important, però no passa res. Jo continuo a la meva i ja està. De fet, Arnau, tu que portes gos, ens podries explicar si alguna vegada... Què és el que es porta? En l'ambient de gossos per lligar? Es porten els jaquràssels, els... no ho sé, labrador, també. I perquè la més de part moda és això, eh? Sí, últimament, per exemple, es veuen bastant salchitxa. Jo crec que és perquè em copien el tèquen. Jo vaig ser portant-hi el primer tèquen de Sant Jus, i ara se'n veuen molts, a partir d'aquí, un fa la lectura que vol. Ja veig perdona que li interessa. I un noi diu, jo porto un gossos al tèquen. Ja estàs dient que vols de bostassa. Exacte, vols mostrar igual que una samarreterralla, significa que busques tema, un gossos al tèquen, si hi ha codis d'aquests subliminals, que tu pots dir d'una persona una mica tímida, a l'hora de llançar-te, utilitzar codis, aquests codis presentant en el llenguatge, si ho desconeixes, evidentment, no fa res, no? Però, per exemple, de l'Arnau Sabia, no? Això del gossos al tèquen. Clar, llavors, per exemple... Però de la samarreterralla no ho sabia, eh? Samarreterralla, què vol dir? Que vols lligar? Sí, exacte, i si la portes de quadros, vol dir que ja estàs lligat. Ah, perdona, això, entre la comunitat Gay i l'Esviana, vol l'Esviana, ho sé, però Gay segur, també tenen diferents llenguatges, depèn d'on portis el mocador. Si tu portes, per exemple, el mocador a la monyaca esquerra, és que aquella nit es lliure. Perdona, perdona, però com ho saps tot això, tu? Perquè m'ho has explicat. Ah, va bé, va bé. Si portes el mocador aquí al coll, és que... vas molt desesperat, per exemple. Si portes... Sí, sí, ja... Si portes el mocador al cap, és una boda. En fi, passem-me després d'aquest... En fi, Susi, avui estàs entrant en moltes coses. No cal que vagis m'ho aixecant i fent la farida grossa, tu tampoc. Va, anem a la següent consulta. Passa la música del començament, que és la música que m'agrada. Hola, Susi, torno a ser jo l'Anna d'Esplugues. L'Anna d'Esplugues, una altra vegada. No para, no, que a setmanes destruits. No para, no para, sí, sí. L'altre dia es va posar en contacte amb una amiga meva, o més ben dit, una ex amiga meva, dient que tenia una relació amb el noi de 18 anys. Doncs vull que sàpiga, perquè sé que ens està escoltant, que ara ell està amb mi i que el que van tenir ells va ser una relliscada. I a més, ell m'ha dit que va ser ella que el buscava desperadament. Així, doncs, li demano... Aquí torno a baixar el do, des d'aquí, que ens deixi viure tranquil·lament la nostra relació i que se'n busqui un altre. Susi, gràcies per oferir-nos aquest espai on poder desfogar-nos. És un col·laborot, això, que ja anem sa mare sa mare. Jo no sé si tallar-lo aquí, a col·laborot, o bueno... Si les oients necessiten tenir aquest espai per deshogar-se, jo no trobo malament el que passa, que ens estem ficant en un terreny una mica complicat. La setmana passada jo vam comentar, hi ha un conflicte entre els amigues aquí, i el que vaig recomanar, que veig que no ho hem fet, és que quedin elles i ho intentin resoldre'm. Aleshores, aquest noi, jo li diria l'Anna que visili, perquè em sembla que el que està fent amb elles és una mica... Està jugant, està jugant. Vigui amb l'Anna, després amb l'altre... La puta, la remoneta... Jo demanaria que ni que fos amb saudònim aquest noi, tingués la valentia d'escriure'n. Sí, és un noi de 18 anys. No escriuen molt, amb un tweet en tindríem prou, però... Potser sí, un tec de 140 caràcters ja en tindríem prou, no? Que explica una mica què és el que està passant aquí. Doncs veiem si ens està escoltant ara aquest noi... Sí, que és valent. No diríem el teu nom ni revelarem la foto. Exacte, sí, intentarem fer el màquim... Home, aquest noi té una entrevista. Vull dir, clar, aquesta porta de cap aquí, a dues dones, ja en madures, d'esplugues, que s'estan barallant per ell, per el noi de 18 anys. Que després, el noi de 18 anys, que no es digui porta, i me'n vaig, que això també es passa, eh? No, sí. I també jo, l'Anna i la seva amiga, potser les demanaria que algun dia ens troqueixin, directament, per poder tenir un diàleg més obert, no? Sí, home, i tant, i tant. Perquè, a vegades, quan la qüestió comença a ser tan recargulada, seria més fàcil un tu a tu directament, no? Molt bé, doncs, Susi, ho hem de deixar aquí, eh? Ah, sí, està, Jordi. Sí, contra cor, eh, perquè jo estaria parlant hores i hores amb tu. És el que m'has dit avui, setmanes i setmanes. Però, mira, ho hem de deixar aquí, que vagi molt bé i ha cuidat molt, eh? Moltes gràcies, i des d'aquí, volia enviar un petó a l'Arnau. Truca, mare, a les set i cinc. A les set i cinc, ja. Sí, quan deixeu, passareu, que s'ha d'acabar això, eh? Adéu, adéu, adéu. Fins ara. Sí, sí, quan t'has de la tarda, fem una rep, petit de pausa, i d'aquí uns moments, la secció de llibres amb l'Arnau console. Posa i gel. Què? Posa i gel. Sí, sí, sí. Avui, mira, ja ho tenim aquí. Avui, de què parlaràs, Arnau, per fer un next comic que es diu? Avui porto tres llibres, un que ja havia portat dos de relativament nous, en fi, però i una notícia, una notícia bonica. Sí? Sí, sí, sí. I nova, eh? Doncs en aquests moments, a la penya del moro, finalment. ...d'altres, ràdio d'esper, sintonits, ràdio d'esper, la ràdio de Sant Just. Durant del 8.1. Ràdio d'esper, durant del 8.1. Ràdio d'esper, durant del 8.1. Ràdio d'esper, durant del 8.1. Ràdio d'esper, durant del 8.1. Ràdio d'esper, durant del 8.1. La penya del moro, cada tarda, de 5 a 7, per ràdio d'esper. Bé, Arnau, ja parlarem tu i jo, després del programa. Et sembla que començem per la notícia o què? Sí, mira, escolta, tu manes aquí, vull dir. No, començem per la notícia, eh? Sí, sí, sí. Si no vols, no, eh? Què passa? Aquesta és el moix. No estava pensant...Què? Bueno, ara quan acabes ja... M'han de trucar, m'han de trucar a la set. Tens la trucada? Potser no la pots rebre. Perquè jo ja parlava amb tu unes cores. No t'has d'arribar al programa. No t'has d'arribar al programa. Sí, no t'has d'arribar al programa. Típic d'arribar al programa, eh? No per arribar al mail. No per arribar al mail, no per arribar al mail de reunió. Parlem d'aquesta notícia i què dius? És una bona notícia a part, no? És una bona nova, allò que fa pre Sant Jordi a Sant Just, bàsicament, eh? Sí, sí, una mena de pròleg, d'inici, d'anar fent boca, eh? Xup-xup, dijous que ve, que serà dia 10 d'abril, tindrem a Sant Just un autor important. En principi, una sessió privada, però que obrirem el poble, i, per tant, deixarà de ser privada. Es tracta de Joan Lluís de nom Lluís de Cognom. Un autor nord-català que viu a Perpinyà o per Lla Bora. I, en fi, probablement és l'autor més important de la Catalunya Nord. I del qual vam recomanar un llibre fa, no ho sé, fa cosa un mes, un llibre que es deia Les cròniques del Déu Coix, que era un llibre que parlava dels Déu Romans, doncs només em va sobreviure a un, que era Vulcà, i aleshores explica com es matamorfosa en home i va passant pels segles i aconsegueix sobreviure i arribar al segle XX i, d'alguna manera, i entre moltes cometes, va cagant-se en el Déu Omnipresent i Omnipotent, que els ha pres tota la preponderància als eusontics. De fet, la majoria els ha fet morir. Menys ell, que ha sigut el més viu de tots, i ha pogut sobreviure. Una crònica o un llibre de contes i històries realment molt intel·ligents que fa tota una reflexió sobre la religió, un llibre realment apassionant, que torno a recomanar moltíssim, publica a Proa les cròniques del Déu Koix. Doncs veus el llibre que llegirem i farem en sessió la propera trobada del Club de Lectura de la Teneu de Sant Just, que normalment fem amb dimarts, i toca dimarts que ve. Però, parlant amb l'autor, es va demostrar molt disposat a venir, i hauràs de dir però que el dimarts no podia venir i que podria venir el dijous. Aleshores, bé, els lectors del Club els va tots bé, l'ajuda de la regidoria de Cultura, tots a dia, aprofito per agrair-li el Sergi Seguit, tot el que hi ha fet, doncs fa possible que el Joan Lluís, Lluís, que ha de venir des de per pinjar expressament, doncs pugui venir, pugui ser aquí i faré una trobada a la sala piquet, a la set de la tarda, i en fi, jo crec que és una molt bona notícia, però és un autor que probablement sona molt com articulista a la bui, el punt, com a autor d'alguns llibres de reflexió sobre llengües mortes, d'autors de contes, d'alguna novel·la prou curiosa, com per exemple, conversa amb el meu gos sobre França i els francesos, o el dia de l'os, que guanya el premi creixells, aigua fang, que va ser premi de la crítica serradora al 2008. Doncs en fi, tenim un autor d'aquesta talla, poc conegut, però al gran públic, però en canvi, crec que val molt la pena, i aquesta novel·la ho val molt, i que serà un dels llibres importants d'aquest Sant Jordi, crec que de debò fa poble i fa país. Aquí, a la biquipèdia, i si diu la biquipèdia ja va missa, diu que està considerat com un dels millors novel·listes del Rosselló, trencant-me el complex d'inferioritat que afectava una part dels escriptors espersó catalana en aquest territori. Absolutament d'acord. És també un activista a favor de la llengua catalana i un divulgador del que considera el genocidi lingüístic comès per l'estat francès. En fi, la setmana que ve vindrà Sant Just, a quina hora? A la set, a la sala piquet de la Teneu de Sant Just. I bé, si heu llegit el llibre molt millor, perquè estareu atents una mica tot el que s'hi parlarà, sinó, doncs, en fi, podeu venir directament a escoltar, i després de la tertúlia específica sobre el llibre, evidentment obrirem torn de preguntes i de debat, sobre llengües catalanes, l'estat francès, l'opreció, que estic segur que ell l'encantarà de parlar del tema. Bé, com deies, portes un parellotes de llibres. Els sent aquí sobre la taula. Comentem-lo, ràpidament, o si no, també, per la setmana que ve. Ens ho podem deixar, si no tenim temps. No, escolta, crec que és una novel·la que val molt la pena, d'un autor probablement més conegut, que és Toni Sala. Autor de... Per exemple, algú recordarà allò que es deia Rodalies, que és una mena de cròniques, que passaven al tren entre el Mataró i Barcelona. Cròniques, un professor de l'estat francès, que és un professor de l'estat francès, que és un professor de l'estat francès. És una mena de cròniques, un professor de secundària, que era una novel·la que en el fons explicava tots els problemes que es trobaven, doncs això, els professors de secundària. Una mena de biografia del fluquet de neu, jo crec que aquesta era la menys reixida de totes, però en tot cas, un autor de Sanfaliú de Guíxules, de l'any 1969, que s'ha anat fent el seu públic, s'ha anat fent gran, comença a considerar-se realment un autor important, i acaba de publicar una nova novel·la que es diu Els Nois. I l'ha publicat a l'altra editorial, de la qual ja vam parlar, d'Augènia Brogi, i en fi, segons sembla, és molt arriscada, perquè parla d'un drama, que és la mort en un accident de dos germans, accident de cotxe, dos germans de 20 pocs anys, amb una d'aquestes carreteres de vidreres, o sigui, les selves secundàries, d'aquesta selva que pràcticament ja és empordar, aquestes carreteres d'aquesta plana, on molts tindrem, no?, la vista, la visió de polígons industrials, dones que seuen amb un marge amb cadires plegables, esperant del que sigui, que s'atura amb... Doncs en aquesta... societat catalana amagada, en aquesta manera que quasi bé podríem ser, no menzlant, com en dirien els anglesos, els americans, doncs aquesta notícia impactant, brutal, l'expliquen quatre testimonis, d'una banda, un banquer, que no sabem ben bé què hi fa, però és un banquer que té una visió dels fets, la nòvia d'un dels dos morts, un amic, i realment un transportista, on tinguem un camioner. Amb aquests quatre contrapunts, amb aquestes quatre visions, doncs, realment, se'ns retrata... Ens esteixo, eh?, aquesta mena de barbària soterrada, que hi ha sempre sota la parent normalitat, que hi ha, doncs, en aquests pobles, que troba un quan agafa carreteres secundàries. Realment, una molt bona novel·la que consolida el Toni Sala, si algú tenia algun dubte, si era algú que anava per bé o no, doncs, i que retrata molt aquest món, també, eh?, del desdublament de la Nacional 2, que alguns demanen, altres no, les prostitucions que ja no s'hi val, però, malgrat tot, segueixen... Per tant... Molta gent reconeixerà aquest món, com un món que ha vist, si no, en pròpia... veu, quan se'n va a la platja, o a casa dels avis, a l'interior de l'Empordà, doncs, sí, un món que veu les notícies, no?, i que, malgrat tot, no sap ben bé què passa. Doncs bé, amb aquests morts, hi passen coses d'aquestes, per exemple, accidents i morts de joves a 20 anys. Bé, un altre llibre que tens sobre la taula... Doncs, en aquest cas, a veure, és un llibre... 2014-2014. Exactament, és per entendre l'Europa del segle XX, és un llibre cortet que publica Portic, que és el que va llegir Miquel Calçada, abans de fer l'afer exteriors últim, que no sé si el vas veure... Doncs no el vaig veure. Estava molt bé, era una mica entendre Europa i les guerres que hi ha hagut a Europa, durant el segle XX. Doncs, bueno, si em vau tenir prou amb el programa del Miquel Calçada, doncs ens estava molt bé, però per aprofundir-ho, doncs la visió, sobretot, d'un periodista com és Agustí Pons, especialitzat últimament en fer biografies de personatges importants, com Pere Caldez, Núria Aurelia-Gamany, Estor Luján... Biografies aquestes que tenien 500, 400 pàgines, eren toxots... Aquest llibre és tot el contrari. Tot just, 120 pàgines, potser una miqueta més, posa-li que 150, i explica realment què és el segle XX. I és significatiu que el comença el 1914, que d'alguna manera... La primera Guerra Mundial va començar el 1914. Comença el 1914 i molta gent considera que en el fons és el que fa de frontir-se entre els dos segles. Un segle no comença un dia i comença l'altre, i la primera Guerra Mundial és la fiú d'un, la començament de l'altre, i realment el segle XX comença amb la fi de la primera Guerra Mundial i les conseqüències terribles que porta, perquè una guerra és molt diferent de les que s'ha viscut el segle XIX. I a partir d'aquí, l'Augè de Tiranies, l'Augè d'Esquerra, la Segona Guerra Mundial, l'Augè i la Caiguda del Comunisme, d'altres totalitarismes, de la democràcia, de la Sociedat Benestant... I això que ell tanca, evidentment, el 2014, perquè és on som ara, i bé, no sé si provocativament també posa com a punt de tancar aquest 2014, que potser ens porta en algun lloc, o potser no. En tot cas, un retat realment que es llegeix molt ràpid i que, de debò, dona les claus per entendre, històricament, el segle que hem deixat endarrere. I que, per tant, tots hem viscut més o menys temps. Bé, doncs ho deixem aquí. Acabem el programa de la penya del Morro, agraint tota la gent que ha fet la fet possible, d'entrada de la Carme Verdoia a l'actualitat senjustenca, a més a més també avui hem tingut el Martí Ramírez de l'espai de festivals, el Zeip Esqual, director de la Festival Estrenes de Girona, la Núria Oriola de les Juditges Positives de la segona hora, la Sonsoles Vix del Bon Revost, a la secció del Comerç Local, la Susia Amor, el seu consultori i amb els llibres de l'Arnau Consol, l'Arnau, moltes gràcies per la setmana que ve. A vosaltres. Que vagi bé, bona tarda. Espera't que tenim una reunió. Josep ha parlat també i Jordi d'un mena que ens la trobem demà. A partir de la signa de tarda que vagi molt bé. Bona tarda. Bona tarda. El dos devia mordar quan ha sortit. Tres a rentell. No ho et matràs, però et veus en el mirall, a l'ascensor i et trobes guapa. Uns amics fan sonar el quac, són des de l'altra banda del carrer. Mmm, sóc un motor d'un accelerant, sobre el pont la balcaca. Que sol un rotenrol que baixin les parcianes tots els comerciants. Que hi hagi una conversa a compte, sota una luna clara. El barri d'on tranquil el iec hagi arribat el dia gran. Mmm, la cara de l'entresa s'il·lina quan un cotxe ve de cara. Ve de cara. Uns macarras, uns saluda, no se m'afori somrius. I mentre arranca en el més llum abans que sol mengi la nit et mirau just i juraries que viuen. Que bé l'amor, que bé l'amor, que bé l'amor restaurant com un exèrcit de timpals. L'amor ja es va propegant com un incendio i correstal. Tres arrempelles volint amor per fi retorn a la ciutat. La mina decidida entre billars. Tres arrempelles. Detecta els foresters mentre t'apropes a la vostra taula. Desplaça tot el teu talent conscient de cadascun dels moviments. Mmm, és el ball dels teus malucs, el de l'enseig de les arrecades. I ja no importa tant d'anar i sembla llum tots els desastres que hagis fet. I passa una anemil·li que feu les paus amb obrindis de cubates. I mentre et cantem i l'estomes al món amb caver dira de passeig. Mmm, somien a trobar una dona amb la teva cara, amb la teva cara. A les tel·les interrompen en molts minuts els videoclits. I ara li solito un boniu que l'has traçat molts deletits i el llavó, però juraries que diuen. Que bé l'amor, que bé l'amor, que bé l'amor resonant com un incendi de timpals. L'amor ja es va trompegant com un filo estrofical. Tres a l'entella, avui l'amor, per fi retorna a la ciutat. L'amor retorna a tres i ja diries que el comences a notar. És a les mans de la gent, és els joves quan vallen i reconeixes una força antigues i sense discussió t'hi entregaràs. I forgaràs els seus racons per rebel·lar amb poder que s'hi amaga. L'amor retorna a tres i ja diries que el comences a notar. I és una altra que decidiràs que mai vols salar. Bona tarda, són les set del vespre. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre. Avui se celebren 35 anys de les primeres eleccions municipals democràtiques. Es van celebrar el dia 3 d'abril de 1979 i el 19 d'aquell mateix mes es van restaurar els governs locals. A Sant Just el primer govern democràtic el formaven Esquerra Republicana i el Front Nacional, Convergència i Sant Tristes. Amb aquesta notícia obrim l'edició d'avui resumim però altres informacions destacades d'antitulars. La turbaixa en 39 persones a la més de març de Sant Just. És la primera de ballada de la turba municipi en els tres mesos que portem d'any i la més important de com a mínim els últims tres anys. Ara la xifra de desocupats al municipi arriba al 677. Aquest vespre d'aquí una hora a la ser el pinista Pau Escalé projectant el documental Pau Escalé Gouto de Pàrada i és un audiovisual sobre aquest escalador català que va morir en un accident fa dos anys. La projecció comptarà amb el seu director, Duarte Miguel. I més de 50 parelles, en concret, 55 participaran al torneig de Padel Solidari del Club Camp Mèlic per col·laborar en la Fundació Turet. El torneig s'agrenca dissabte i s'acabarà dissabte de la setmana que ve. 12 d'abril es farà per recaptar fons per les famílies de la Fundació. Bona tarda, avui se celebra en 35 anys de les primeres eleccions municipals democràtiques. El dia 3 d'abril de 1979 van tenir lloc els primers comissis després de la guerra civil i la dictadura, i el dia 19 d'aquest mateix mes es van constituir de nou governs locals democràtics. Les primeres eleccions democràtiques de municipis van viure amb il·lusió per la major part de la població i sobretot per les persones que formaven part de les llistes. De fet, alguns dels representants dels partits havien treballat en política des de la clandestinitat durant la dictadura. Avui han explicat la seva experiència i el just a la fusta, algunes de les persones que van formar part d'aquell procés democràtic. Ara fa 35 anys de Sant Josep Martínez, de Sant Ristes de Catalunya, Josep Lluís Soler, del PSC, i Josep Maria Ma Joan Delsuc. Va ser la primera cosa que vaig fer. Vaig entrar, m'ho van demanar per entrar a l'Ajuntament, suposant que guanyéssim des del veu, que hi vaig prendre moltes coses. Abans d'entrar a l'Ajuntament portàvem, diguem-ne, un vagatge treballant en política, evidentment, a la clandestinitat. I aquí, en Sant Josep Martínez, concretament, hi hem creat un organisme que se'n deia a la Comissió de Forces Polítiques, un cançó de governació. És una certa aspiració, una mica il·lusòria, vises en aquest moment de què podíem guanyar. A Sant Josep Martínez va guanyar les eleccions al suc, llista liderada per Francesc Comedes, tot i que no va tenir prou super per governar. Finalment, el primer govern democràtic es va formar amb la llista unitària entre Esquerra Republicana i Alfons Nacional, Convergència i Centristes de Catalunya. El primer alcalde va ser Antonio Malaret, cap de llista d'Alfons Nacional i Esquerra. A l'oposició hi havia el suc i el PSC. Josep Lluís Soler, del PSC, ha explicat per què finalment va governar aquesta col·líció. El Antonio Malaret volia ser alcalde a totes totes, i per tant va haver-hi manera de posar-se d'acord les forces d'Esquerra. Llavors va haver-hi el que em deia amb el pacte. No ets una veritat increïble, que era amb totes les respectes amb l'Insaure, però l'UCD, Convergència i Alfons Nacional de Catalunya. El resultat, alcalde, el Antonio Malaret. Té, per tant, frustració per part de la iniciativa i del PSUC. Va a dir que podíem fer forçar amb més la màquina. Estic d'acord amb el Josep Maria. Si ve, si em dic un bé d'experiència a tots plegats. El PSUC va decidir donar suport a l'alcaldia d'Antonio Malaret, una decisió que els va fer quedar malament amb algunes forces d'Esquerra. Es va parlar d'Isadora Martínez. A nosaltres, com que teníem un cap de llista, que era un home molt conegut al poble, que era Pere Pedroza, ell va semblar que, com a cap de llista, donar suport a l'Antonio Malaret, que era la persona molt coneguda al poble, i qui havia defensat molt bé totes les circumstàncies catalanistes, doncs ens va semblar que donant suport a ell, doncs quedàvem bé amb el poble. Clar, vam quedar malament amb els socialistes i amb els iniciatives, però, clar, havíem de fer una cosa i vam fer aquesta. La manera de fer política ha canviat molt en els últims 35 anys d'aquella època. Els integrants de l'Ajuntament d'Asenyors recorden el consens, el que arribaven les diferents forces polítiques, ja fossin del govern o de l'oposició. Que realment que t'escuta pensables les seves idees. Isadora. Que realment que t'escuta pensables les seves idees. Respecte, es pot anar a tothom. D'aquella època, hi treurem moltes amistats. Jo també ho penso que era molt diferent d'ara, tot aquest entremat del començament. Però després ens vam entendre molt bé, però jo recordo que vam votar els pressupostos. Em sembla que tots, però nosaltres segur. Sí, sí, tots. Perquè sempre pactàvem primer que havíem de fer. I això de pactar era de sentir comú, per mi. Tot això feia que els pactes es fessin i el pressupost es considerés que havia de ser això. I va ser això? El cap de dos anys i mig va haver de canviar d'alcalde. Però per una qüestió d'empresa. Se m'ha aprofitat en certa manera la convergència que va posar el seu cap de llista, que era el menys votat. Aquell any el pressupost el van fer a l'oposició. El pressupost el va fer a l'oposició i el govern el va acceptar, tal qual. Avui, a aquelles primeres eleccions municipals democràtiques, hi ha aquests primers ajuntaments democràtics, van ser per Sant Justament molt importants, pel que fa a la paritat, és que Isadora Martínez va ser la primera dona regidora de l'Ajuntament de Sant Just. Tu ha recordat l'Arxivé Municipal Jordi Amigo. Isadora. Sí. És la primera dona regidora... Sí, sí. ...però de la història del municipi. Perquè és que no hi havia hagut mai... ni a la república, ni amb el franquisme, ni tampoc. Vostè és la primera dona regidora que va entrar a l'Ajuntament de Sant Just Desvern. És veritat. Perquè penso que ni a l'oposició tot era nomes. Avui, doncs, fa 35 anys del retorn del dret a vot i de la democràcia real del país anèvil municipal i el dia 19 d'abril em farà 35 del restaliment dels governs locals democràtics. Més coses, la Tur baixa en 39 persones. El mes de març de Sant Just és la primera de ballada de la Tur al municipi en els 3 mesos que portem d'any i la més important de, com a mínim, els últims 3 anys. Ara, la xifra de desocupats a Sant Just arriba als 777. L'última de ballada important de la Tur a Sant Just va ser el desembre de l'any passat quan va caure en 35 persones i el novembre del 2010 quan 33 van trobar feina a Sant Just. Ara hi ha 39 desocupats menys que el mes de febrer al nostre municipi. La unitat intervenció ràpida farà més de 800 actuacions a la via pública en els propers dos anys. El nou servei s'ha posat a marxa l'últim mes de la feina de la brigada municipal per donar una resposta més àgil a les incidències, a més de fer el manteniment preventiu de tots els elements dels carrers, com ara el manteniment dels vials, la reparació de païment, o de senyals de trans, i tendrà d'altres qüestions. Aquest 2014 està previst millorar més de 1.700 metres quadrats de païment de voreres, més de 1.000 de païment d'esfal i més de 6.000 de païment d'esfal.